text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Els autors Jordi Coca i Francesc Parcerisas han guanyat aquest dimecres els Premis Crítica Serra d'Or 2015 en les categories de Novel·la i Poesia, respectivament, per les seves obres 'El diable i l'home just' i 'Seixanta-un poemes'.
Segons ha informat l'Abadia de Montserrat en un comunicat, entre els premiats en la categoria de Literatura i Assaig també hi ha Francesc Serés --en Narració-- per 'La pell de la frontera'; Carles Lluch, --Estudis Literaris-- per 'Novel·la catalana i novel·la catòlica: Sales, Benguerel, Bonet'; i Jaume C. Pons Alorda --Traducció-- per 'Fulles d'herba', de Walt Whitman.
Dins de l'apartat d'Investigació, el premi Crítica Serra d'Or 2015 d'Humanitats ha estat per a l'obra 'La formació d'una identitat.
Una història de Catalunya', de Josep Fontana; el d'Altres Ciències per a 'Noms de plantes.
Corpus de Fitonímia Catalana', de Joan Vallès i altres, i el de Catalanística s'ha declarat desert.
Els premiats en la categoria de Teatre han estat Llàtzer Garcia, a l'epígraf de Text de Teatre Català per donar a conèixer 'La pols'; en la d'Espectacle Teatral, 'Lucrècia', de Joan Ramis i Ramis, dirigida per Sergi Marí; i en la d'Aportació Més Interessant, la companyia Teatre d'Enjòlit.
Pel que fa als guanyadors en la categoria de Literatura Infantil i Juvenil han estat les obres 'Un mitjó diferent a cada peu', amb text de Joan Calçotets i il·lustració d'Armand; 'Més o menys jo' de Miquel Duran, i 'Anem d'excursió per Catalunya.
Les obres premiades corresponen a les més destacades del 2014 sense que s'hagin presentat a concurs, en un certamen sense dotació econòmica que consisteix en la proclamació del veredicte i el lliurament d'una 'serreta d'or' de solapa a càrrec del director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i de la revista 'Serra d'Or', Josep Massot.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En resum, una història emotiva ben tramada i brillantment escrita, acompanyada d'unes potents il•lustracions, que fan que aquest àlbum il•lustrat sigui una bona elecció.
Tot i que el tema de l'adopció ha estat sobradament tractat en la literatura infantil, aquest llibre impacta perquè parla de sentiments sense caure en la sensibleria, i a través d'un relat de gran força narrativa i de l'encertada elecció d'unes circumstàncies concretes aconsegueix commoure i atrapar el lector (la lluita pel menjar, els malsons del nen, l'abraçada final...).
Un llibre que tracta de la duresa de la vida d'alguns infants, de l'abandonament, de les pors, però alhora de l'amor i de la maternitat.
Un infant és abandonat pels seus pares en un orfenat fins que un dia l'adopta la Isabel, i a poc a poc tots dos aconsegueixen superar les seves pors i reconèixer-se com a mare i fill.
Acompanya la història una il·lustració trencadora, intensa i generosa, que dóna molta importància a les mirades i els gestos i se serveix del vermell per dotar-les de força.
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat. |
Aquesta és la pàgina de Donibane Sagardoteguia.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Barakaldo. |
El festival internacional de fotoperiodisme inclou 24 exposicions que es podran visitar fins al 15 de setembre a Perpinyà
Perpinyà.-La 31ena edició del Visa Pour l'Image de Perpinyà (Catalunya del Nord) ha obert portes aquest dissabte amb una programació que inclou 24 mostres i activitats paral·leles.
Les mobilitzacions dels 'armilles grogues' estan molt presents en aquesta edició amb dues exposicions i una projecció de fotografies que oferiran diferents punts de vista de la mobilització ciutadana.
Enguany, el certamen posa de nou el focus en els efectes de conflictes bèl·lics.
Hi ha representats indrets com Síria, Yemen o la zona del Caixmir juntament amb altres temàtiques com les caravanes d'immigrants als EUA o la degradació ambiental del Llac Victòria.
Són alguns dels treballs seleccionats d'entre els prop de 4.000 que el certamen ha rebut en aquesta edició.
La programació és gratuïta i es podrà visitar fins al 15 de setembre a diferents punts de la ciutat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El candidat d'ERC a l'Alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat aquest dimecres que segueix convenut que ser l'alcalde de la ciutat, i ha avisat l'alcaldessa en funcions i alcaldable, Ada Colau, que els vots de Manuel Valls (BCN Canvi-Cs) serien la seva "runa democrtica".
"Segueixo convenut que seré l'alcalde de la ciutat, perqu la raó s'imposar, perqu la irracionalitat i les solucions contra natura sempre acaben per fer-se tan evidents", ha asseverat en declaracions als mitjans en la manifestació pel judici de l'1-O a la plaa Catalunya.
Ha demanat a Colau i a BComú que reflexionin, després que la formació hagi donat per descartat un tripartit amb el PSC i ERC pels seus vetos creuats i hagi apostat per mantenir la candidatura de Colau, que el PSC i Valls s'han mostrat disposats a recolzar.
Maragall ha remarcat que Colau sap que l'única forma de ser alcaldessa és que Valls la recolzi: "Ha sortit en expedició de caa, a la crida i cerca del vot del senyor Valls, i és possible que ho trobi, per aquest vot seria la seva prpia perdició democrtica, la seva prpia runa democrtica".
Creu que BComú ha donat la raó a ERC que el tripartit no era possible, per ha criticat que ho faci des d'aquesta actitud: "Tot val per aconseguir el crrec d'alcalde?", s'ha preguntat, i ha acusat BComú de tenir l'Alcaldia com l'únic factor de decisió, deixant de costat la ciutat i un projecte progressista.
Ha recalcat que ERC segueix disposada a tornar a la negociar i a parlar de la ciutat, i ha dit que l'actitud de trencar converses és la de BComú --els seus equips negociadors s'han reunit el matí d'aquest mateix dimecres--, i ha insistit que la situació pot "invertir-se" encara.
"Només queda la cerca desesperada del vot del senyor Valls.
Encara em sembla increble, encara no m'ho crec", ha lamentat Maragall, que ha afirmat que la immensa majoria de votants de BComú no accepten ni comparteixen aquesta cerca del suport de Valls.
Ha insistit que els votants de BComú no poden sentir-se satisfets davant la "voluntat d'acord amb la dreta espanyola i amb els representants de l'aplicació del 155", i ha dit que aquesta aposta és particularment terrible en coincidir amb la fi del judici de el 1-O.
Sobre el judici, ha dit que s'han evidenciat les dues cares d'una mateixa moneda: la fermesa i la determinació d'una banda, i la "terrible ignomínia d'un judici mancat predecidido", i ha sostingut que l'actitud cívica i pacífica permetr sortir del procés amb el cap alt i la determinació de saber que hi ha camí per davant.
"Avui hem vist la punta de l'iceberg de l'Estat repressiu, per també hem vist com est emergint un immens continent d'esperana" i de voluntat democrtica que s'anir fent més i més gran i que explicar no només amb independentistes, sinó amb tots els partidaris de la llibertat i dels compromesos amb els drets i les llibertats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
el passat dia 6 de Febrer, a l'Auditori de Barcelona, es va donar
el tret de sortida a tot un seguit d'iniciatives adreçades a
celebrar el 150 aniversari de la presentació oficial de
l'instrument més característic de la cobla: la tenora, un
instrument directament entroncat amb les xeremies medievals, típicament
a finals de l'any 1849 va presentar oficialment a Perpinyà el
nou instrument, que més endavant, per iniciativa del músic
data històrica assenyala la gènesi de l'estructuració de la
cobla tal i com la coneixem actualment, i per extensió esdevé
el moment inicial de l'evolució de la sardana i del moviment
conegut popularment com l'any de la tenora, però val a dir que
aquest reconeixement popular ho és també a nivell
institucional, i així, la Generalitat de Catalunya ha creat una
Comissió Commemorativa per tal que coordini i potencïi tot el
conjunt de propostes sorgides per tal de commemorar aquesta efemèride.
anys de la tenora; participem-hi, però sobretot fem-ho amb
projecció, per tal que aquest so excepcional que ens identifica
President de la Comissió Assessora de la
Federació Sardanista de Catalunya |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Tomás Padrós ) Perquè el projecte de l' Hospital de Campanya a la parròquia de Santa Anna tiri endavant cal un voluntariat ferm, implicat i nombrós.
Les hores més difícils d'omplir són les de la nit i la matinada per raons obvies.
Malgrat tot és vital trobar voluntaris per la nit.
Algunes persones argumenten que no té sentit obrir a aquestes hores perquè no ve ningú.
Hi ha nits que s'ha atès a 7 i 8 persones en un mateix torn, amb l'avantatge de poder-les atendre millor que en hores més massificades.
Només cal un parell de voluntaris.
La seva presència permet que el César, que no és pròpiament voluntari (no ho oblidem) deixi passar més confiadament a aquells que s'hi presenten.
Si no hi ha voluntaris, el César, amb tota lògica, tanca la reixa.
Una persona sola, de nit, no pot controlar ni la pròpia integritat física ni la de tot l'espai parroquial.
Per tant, calen més voluntaris.
Però encara que només vinguessin dues o fins i tot una sola persona, només per aquesta persona que se'n beneficia, ja estaria justificat mantenir obert l'espai d'acollida.
No es tracta doncs d'una qüestió de quantitat sinó de qualitat.
Doncs bé, encara que fos així seguiria estant plenament justificat el mantenir l'espai d'acollida obert.
Que l'església estigui oberta les 24 hores és un gest, un signe de la presència d'aquest Déu Pare-Mare que, en la paràbola del fill pròdig, surt cada matinada a guaitar de lluny si el fill pròdig torna.
I encara que no es presenti, torna a sortir al matí següent, i al següent d'aquest, i així cada dia, sempre.
L'església està oberta les 24 hores per a mostrar aquest Pare emetent que obre el seus braços sempre i en tot moment, no només en horari laboral.
És expressió de l'amor incondicional de Déu, de la seva confiança i paciència infinita.
No oblidem doncs el rerefons del projecte de les 24 hores.
Mantenim la parròquia oberta en favor d'aquell necessitat que s'hi pugui presentar, ho faci o no.
Per això som quelcom més que una ONG, que té els seus horaris limitats d'atenció.
Un Hospital de Campanya no deixa de ser, entre d'altres coses, un servei d'urgències.
Imaginem que un centre d'urgències tanqués aquelles hores en que no acostuma a venir-hi ningú, si es donés el cas.
Tant de bo que no s'hi presentés ningú.
Però tot i així caldria mantenir el servei obert per si de cas.
Bé, tampoc som un servei d'urgències.
Ni tothom qui entra ha d'estar ensorrat.
El nostre servei, el que oferim, és a nosaltres mateixos i, si som creients, a un Déu amor que és el que ens dona la força per fer-ho.
Estem massa acostumats a valorar les coses pels seus resultats aparents.
Creiem que només té valor ser voluntari si fem coses.
És una visió una mica materialista, empresarial, de rendiments i beneficis.
És possible que en un torn de nit passem tres hores sols.
Això és el Cum Laude del voluntariat.
No estem per tocar i quantificar resultats gratificants, estem per si se'ns necessita, simplement disponibles, pel que pugui ser.
Això és voluntariat en estat pur, que no espera res a canvi.
També, a vegades ens incomoda estar sols tres hores seguides, com si fos una pèrdua de temps.
Doncs podem pregar, o meditar, segons el cas.
Ens estem posant en el lloc del Pare (real o imaginari segons la fe de cadascú), que guaita de lluny sense pretendre resultats instantanis.
Podem donar gràcies a Déu, si volem o podem, pel privilegi de ser convidats a compartir amb ell la seva disponibilitat, la seva entrega, i fer present el seu Regne.
I, si de sobte ens arriba algú, de ben segur que amb aquesta sobredosi d'Esperit Sant el podrem atendre de la millor manera.
El nombre de voluntaris que participen en el projecte de Santa Anna és d'unes 140 persones.
Cal mantenir la crida a nous voluntaris, especialment homes, en els nostres ambients, fent entendre la grandesa del projecte i molt particularment del voluntariat nocturn.
Si la gent es posa d'acord es podrien fer parelles i organitzar-se de manera que només toqués un torn al mes.
Això és assumible, encara que es treballi el dia següent, perquè només són 3 hores d'una nit al mes.
Crec que és una experiència per la que hauria de passar tothom, de la mateixa manera que cal l'experiència d'un torn en hores punta del matí o de la tarda.
Evidentment el millor torn de la nit és el primer, de 22:00 a 1:00 i el pitjor el de 1:00 a 4:00.
Aquest pot ser més assumible pels recent jubilats, encara prou joves i amb disponibilitat horària més lliure de cara al matí següent.
De 4:00 a 7:00 implica matinar moltíssim però trenca menys la nit.
Tots necessitem les nostres hores de son, no ens en sobren.
Donem-les i donem-nos amb elles.
Només es tracta de fer aquest sacrifici, al menys, un cop al mes.
Tomás Padrós és coordinador dels voluntaris de la nit de l'" Hospital de campanya " |
El consell d'administració del Port de Barcelona ha aprovat aquest dimecres atorgar la concessió de la nova fàbrica de gel construïda al moll de Balears a la Confraria de Pescadors.
Segons ha explicat Port de Barcelona en un comunicat, la concessió preveu produir un màxim de 56 tones de gel diàries i és per un període de 30 anys prorrogables a cinc anys més.
El Port de Barcelona apunta que les plaques de gel que produeix la fàbrica s'elaboren amb aigua osmotitzada, fet que permet obtenir un gel "molt pur i totalment transparent" que es distribueix entre els pescadors de manera automàtica i a qualsevol hora del dia.
La construcció de la nova fàbrica s'emmarca en un projecte integral de reforma de les instal·lacions pesqueres del port que té per objectiu ordenar l'àrea i dotar-la d'equipaments moderns i eficients que combinin l'activitat de pesca amb un ús ciutadà de l'espai, de manera que els visitants puguin veure les activitats que es porten a terme.
En aquest sentit, el moll de Balears inclourà en un edifici la fàbrica de gel, la nova llotja i un nou restaurant, i l'ordenació deixarà lliure el moll dels Pescadors, que passarà a concentrar l'activitat portuària en els seus costats exteriors i destinarà la part central a un passeig públic.
El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, també ha informat aquest dimecres de la creació de la direcció de Relacions Institucionals i Comunicació, que dependrà directament de l'àrea de Presidència de l'entitat.
La directora de Comunicació des del 2011, Núria Burguera, assumirà ara també Relacions Institucionals i passarà a tenir al seu càrrec tres àrees: el gabinet de Premsa i Mitjans, Relacions Públiques, i Relacions Institucionals i Promoció.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir un home acusat de disparar un tret a la cama a un jove de nacionalitat marroquina de 30 anys, que va quedar ferit greu, després d'una baralla en el districte de Nou Barris de Barcelona.
El succés es va produir cap a dos quarts de nou del matí a l'avinguda Rasos de Peguera de Barcelona, quan, per motius que encara s'investiguen, es va produir una baralla i un home va disparar un tret a un altre.
L'autor del tret va ser detingut pels Mossos d'Esquadra.
Per la seva banda, l'home ferit, de 30 anys, va ser evacuat a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona amb una ferida greu per arma de foc en una cama, encara que no es tem per la seva vida.
Els serveis d'emergències també van haver d'atendre la germana de l'home ferit, una dona de 38 anys, afectada per una crisi d'ansietat.
Els Mossos van confirmar que aquest succés no té cap tipus de vinculació amb els atemptats terroristes que van tenir lloc a Barcelona i Cambrils aquesta setmana. |
James Dean i Corey Allen participen a Rebel sense causa al joc del gallina.
Dos cotxes van a gran velocitat cap a un precipici i el primer que salta del vehicle, perd.
És un joc de pressió psicològica perquè l'altre es faci enrere, que la teoria de jocs descriu per a tota negociació.
Val per a Alemanya i Grècia amb el rescat o per a demòcrates i republicans amb l' abisme fiscal.
Fins ara, el PSC i el PSOE no s'hi han atrevit per por de caure tots pel barranc.
Però ara Navarro i Rubalcaba van a tot drap i aquest cop el rebel amb causa de Terrassa té clar qui serà el gallina i que els socialistes espanyols seran els primers a proposar el pacte a la bavaresa, temorosos de perdre-hi més.
I els esverats com Guerra han de recuperar el clàssic: Dean salta abans, però a Allen se li enganxa la jaqueta a la maneta de la porta i es clava una nata letal.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El cas Cifuentes ha mostrat un sistema de tracte a favor de personalitats i polítics d'una extensió encara insospitada
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El 21 de març va esclatar un escàndol polític quan va sortir a la llum que Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid en aquell moment, havia falsificat les notes per obtenir un màster de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC).
Però allò només era una pràctica més d'un sistema que Rosa Berganza, candidata a rectora de la URJC el 2017, definia com 'una xarxa clientelista al més pur estil mafiós'.
Unes pràctiques que no se circumscriuen solament a aquesta universitat, sinó que va més enllà.
En un principi, eldiario.es va fer públic que dues assignatures i el treball de final de màster de Cifuentes havien passat de 'no presentats' a 'notable' de manera irregular i sense justificació.
Aquell mateix dia, el rector de la Universitat, Javier Ramos, va explicar que s'havia descobert un error de transcripció en el moment de demanar el títol i que les matèries sempre havien estat cursades i aprovades.
Cristina Cifuentes va anunciar una querella criminal contra els periodistes del diari i va mostrar l'acta d'avaluació del treball de final de màster com a prova.
No obstant això, cada nova informació feia més gran l'escàndol.
Dos dels tres membres del suposat tribunal van negar que n'haguessin format part i van denunciar que les signatures havien estat falsificades.
Finalment, quan la versió oficial ja no se sostenia, el director del màster, Enrique Álvarez Conde, va denunciar que havia rebut 'enormes pressions' del rector perquè fes un document que s'ajustés a la versió oficial, i alhora ell va pressionar tres professores perquè falsifiquessin l'acta.
El rector, per la seva part, va dir que havia estat enganyat i que no havia demanat mai cap falsificació.
Paral·lelament, el cas va anar a la fiscalia perquè no es podia trobar l'acta del treball de final de màster, malgrat que és obligatori registrar-la.
El director del màster va ser suspès de les funcions com a mesura cautelar.
S'afegia a l'escàndol el fet que Cifuentes s'havia matriculat el 21 de desembre, tres mesos més tard de la data límit, i en canvi, havia obtingut tres excel·lents i dos notables en assignatures que ja s'havien impartit en el moment de matricular-se.
A més, tot i que el màster era presencial, ningú no havia vist mai Cifuentes a les aules.
Encara més: tres assignatures havien estat convalidades per una comissió que no va existir mai i cinc de les sis signatures del document havien estat falsificades.
Les incongruències eren insostenibles.
La versió d'un professor d'una assignatura que havia passat de 'no presentat' a 'notable', Pablo Chico, deia que Cifuentes s'havia examinat amb normalitat, però més tard Cifuentes mateixa ho va negar, i va dir que simplement s'havia adaptat a les facilitats que li donava la URJC i que havia substituït els exàmens per treballs i que, en tot cas, el problema era de la universitat.
Finalment, Cifuentes va dimitir el 28 d'abril després de la publicació d'un vídeo en què es veia com l'havien enxampada robant unes cremes en un centre comercial.
Va perdre el suport que el PP li havia donat fins aquell dia.
La jutgessa instructora ja ha encausat deu implicats, inclosa Cifuentes, el director del màster, la funcionària que va modificar la nota i diversos professors.
Això també va fer que el passat 16 de maig s'obrís una nova peça relativa al màster, també a la URJC, de Pablo Casado, actual vice-secretari general de comunicació del PP.
Però l'escàndol és molt més gros, perquè en el document falsificat també es beneficiaven per convalidacions fraudulentes deu alumnes més, tots ells connectats amb el PP, entre els quals, l'ex-tinent de batlle de Madrid, Pedro Calvo.
Cal assenyalar que a la URJC hi treballen, com a personal administratiu o professors, desenes de familiars del PP, com per exemple, Margarita Cifuentes (germana de Cristina Cifiuentes) –en aquest cas, s'ha denunciat que ho fa de manera il·legal–, Isabel Ruiz Gallardon (cosina de Ruiz Gallardon) i Isabel Mayor (neboda de Mayor Oreja).
Un personatge clau és el director del màster, Álvarez Conde, que havia estat un càrrec de confiança de Mariano Rajoy i habitual de les activitats de la FAES.
A més, una de les assignatures aprovades per Cifuentes la impartia la parella del director del màster, Rosario Tur, que a més va ser secretària de la tesi de Francisco Camps, acusada de plagi.
En el moment que Casado i Cifuentes es van treure el màster, el rector de la universitat era Pedro González-Trevijano (2002-2013) que, sense ser jutge, actualment és magistrat del Tribunal Constitucional a proposta del PP.
El seu delfí va ser Fernando Suárez (2013-2017), que va plagiar la tesi doctoral i una quinzena d'obres més.
El rector actual, Javier Ramos, va ser designat a dit per Suárez i el seu nomenament va enterrar cap possibilitat d'investigar els plagis contrastats.
La candidata Rosa Berganza, que el 2017 es va enfrontar a Javier Ramos i va obtenir el 41% dels vots, va denunciar que la universitat funcionava 'com una xarxa clientelista al més pur estil mafiós', muntada per González-Trevijano i seguida per Suárez i Ramos.
Com a exemple d'aquestes pràctiques, trobem el cas de David Ríos, que va denunciar que González-Trevijano no es podia presentar el 2011 perquè ja havia fet dos mandats.
Com a conseqüència, onze professors del seu entorn sense plaça fixa van ser acomiadats.
Sembla que en aquell moment Javier Ramos va moure fils en nom de l'actual magistrat del TC perquè es retirés la demanda a canvi de diners, professors, departaments o espais.
A més, es va amenaçar amb acomiadaments Antoni Alonso, professor que donava suport a David Ríos.
El seu departament va passar de vint professors a set en només tres anys.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar la raó a Ríos, però el TC, on González-Trevijano va entrar només dos anys després, va anul·lar la sentència.
Les 'facilitats' no són únicament a Cifuentes i altres càrrecs del PP.
El sindicat Alternativa Sindical de Policia, un dels més petits, va denunciar un grau en línia de la URJC entre 2013 i 2015, exclusiu per a comandaments superiors de la policia, que permetia d'obtenir el grau de Criminologia en només nou mesos, tot i que per a la resta de gent dura quatre anys.
El curs, aprovat per dos-cents comandaments de la policia espanyola, i que a més tenia poc contingut, sembla que es podria haver obtingut de manera fraudulenta.
El cas s'ha d'emmarcar en la llei de personal del cos del 2015, que obliga a tenir una titulació per a ascendir als càrrecs més alts a l'administració policíaca.
El mateix ministre Zoido va reconèixer que hi havia alts comandaments de la policia que eren en el càrrec gràcies a aquest títol.
També hi ha la denúncia de l'associació APEDANICA, que va assenyalar que diversos fiscals, inclòs el fiscal en cap de l'Audiència Provincial de Madrid, participaven en docència remunerada en un màster de la URJC i que això podia comportar un 'conflicte d'interessos' perquè s'investigaven professors del centre.
Cal dir, a més, que el finançament de la universitat prové de subvencions de la Comunitat de Madrid i d'empreses mitjançant convenis –per valor de 560.900€ el 2016– amb empreses de l'Ibex-35 (CaixaBank, Iberdrola, Repsol, i Telefónica).
També té convenis amb Inditex i El Corte Inglés, i el principal patrocinador del 2016 va ser el Banc Santander, amb una aportació de 850.000€.
Actualment, un dels casos més mediàtics és el de Pablo Casado.
En set anys, va aprovar únicament tretze assignatures de la llicenciatura de Dret de la Universitat Pontifícia de Comillas.
A mitja carrera es va matricular al Centre Cardenal Cisneros, adscrit a la Universitat Complutense, que depèn de la Comunitat de Madrid i amb un director elegit a dit pel conseller d'Educació.
El juny del 2007, Casado va esdevenir diputat de l'Assemblea de Madrid i president de Nuevas Generaciones del PP de la comunitat, a més de portaveu de dues comissions.
I entre el juny i el setembre d'aquell mateix any, només quatre mesos, va aprovar les dotze assignatures que li faltaven (el 48% de la carrera) i va acabar la llicenciatura.
Alberto Pérez de Vargas, ex-director del centre, va declarar a El Mundo que Pablo Casado havia aparegut de la mà d'Esperanza Aguirre i que havia obtingut la carrera gràcies a trucades intenses i pressions d'alts càrrecs del PP a diversos professors.
Una actuació que també hauria tingut quan el president de la Comunitat de Madrid era el socialista Joaquín Leguina (1983-1995).
Pérez de Vargas reconeix 'facilitats' a Casado, amb professors que l'aprovaven sense examen o que li donaven permís per a no anar a classe.
La Facultat de Dret de la Complutense li va convalidar set assignatures oficialment, però diu que extraoficialment en van ser moltes més i que només va fer 'quatre o cinc exàmens'.
No obstant això, la peça judicial que s'ha obert és pel màster que va obtenir a la URJC, com el de Cifuentes.
Enrique Álvarez Conde mateix, com a director del màster, li va donar una 'flexibilitat' que li permetia de no assistir a classe (per a la resta era obligatori) i li van ser convalidades 18 assignatures de 22; actuació força dubtosa si tenim en compte que era un màster d'especialització.
Les que va cursar, les va poder aprovar amb treballs que sumen en total 92 folis.
Casado tampoc no va discutir amb ningú sobre com havien de ser els treballs, segons explicacions a eldiario.es, sinó que ell mateix va decidir quins treballs havia de fer 'fixant-se en el títol de les matèries'.
Tampoc no se sap qui els va avaluar, senzillament els lliurava als despatxos d'Álvarez Conde.
Tampoc no va fer cap treball de final de màster.
Casado s'ha escudat en l'argument que ell no va cometre cap irregularitat, sinó que simplement es va acollir a les facilitats que li oferia la universitat.
La importància de ser de la f amília r eial espanyola
Un altre cas excepcional és el d'Iñaki Urdangarin, que va obtenir en només dos anys una doble titulació a ESADE en administració d'empreses, estudis que acostumen a implicar, com a mínim, cinc cursos.
Com va assenyalar el diari Ara, li van convalidar tres cursos d'una diplomatura de la Universitat de Barcelona.
Una actuació sense precedents, que no es fa amb cap estudiant, i a tot estirar s'ha arribat a convalidar una assignatura o dues.
A més, va rebre tracte d'esportista –amb un horari adaptat, una pla a mida i classes particulars–, privilegi que va mantenir quan ja no estava en actiu.
Els companys de promoció no recorden ni un examen o treball en què comparegués, tot i que ell s'ha justificat dient que ho feia individualment.
Cal recordar que els correus electrònics fets públics per Diego Torres en els judicis del cas Nóos mostren que Urdangarin tenia treballadors de l'Institut Nóos encarregats de fer la tesina que li calia per a obtenir els títols.
Després, va ser incorporat com a professor al centre durant tres anys, tria feta per Marcel Planellas, encara avui professor, i que va haver de dimitir del càrrec de secretari general quan es va saber que l'Institut Nóos li havia pagat 128.000€ per feines de consultoria.
Després del cas Cifuentes, una quinzena de diputats del congrés espanyol van modificar el currículum.
Va ser el cas, per exemple, de Toni Cantó, que havia mentit dient que era pedagog, d'Ana Pastor i de Jorge Moragas, entre més.
Tot i que són casos diferents –aquí, els diputats havien mentit i falsificat un document i prou–, només va dimitir un diputat gallec d'En Marea que havia dit que tenia un títol d'enginyer que no posseïa pas.
Fins i tot, el mitjà La Marea va posar en qüestió la tesi doctoral de Pedro Sánchez durant la construcció del candidat socialista.
Sembla clar que el cas de l'ex-presidenta madrilenya Cristina Cifuentes és només la punta de l'iceberg d'un sistema de tractes de favor que fa dècades que dura i que inclou polítics, jutges, administració i Ibex-35.
I encara no se sap fins on arribava la trama i a canvi de què.
Mentrestant, la resta de la població s'ha d'esforçar per obtenir els títols acadèmics.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'illa grega de Lesbos ha rebut només aquesta setmana gairebé 10.000 immigrants i sol·licitants d'asil i ja són uns 150.000 els que han arribat a Grècia des de començament d'any, segons un informe de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).
Aquesta organització ha advertit aquest divendres que el flux migratori a Lesbos s'ha disparat aquesta setmana i ha xifrat en gairebé 10.000 les arribades.
En total, a Grècia han arribat des de gener de 2015 més de 149.000 persones, mentre que 76 han perdut la vida al camí.
Itàlia figura en segon lloc en nombre d'arribades, amb 103.000, però el canal de Sicília segueix sent la zona més perillosa per als qui busquen per mar el somni europeu.
Un mínim de 2.266 persones han mort en aquesta àrea des de començament d'any.
L'OIM calcula que un mínim de 2.365 persones han mort ofegades el 2015 a la Mediterrània intentant arribar als països del sud de la UE, unes 600 més que en tot el 2014.
La crisi de refugiats més greu des de la Segona Guerra Mundial ha convertit 2015 en un any negre en matèria migratòria.
Pel que fa a la procedència d'aquests immigrants i sol·licitants d'asil, Síria és el país més representat, amb més de 88.000 refugiats només a Grècia.
De l'Afganistan procedeixen més de 32.000 persones, mentre que a Itàlia han arribat més de 25.000 eritreus.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El gimnàs Vela, que té previst obrir portes el proper mes de maig a Manresa, ha tancat aquesta recentment la inversió de 400.000 euros per les màquines cardiovasculars i musculació del centre.
En concret, Vela tindrà 50 màquines de musculació, 40 cardiovasculars i 35 de ciclisme indoor.
Les de musculació se situaran a la planta baixa, mentre que les cardiovasculars (cintes de córrer) seran a la primera planta i les bicicletes indoor, a la planta tercera.
Totes les màquines seran Precor, que és líder americà en el segment cardiovascular.
El nou gimnàs serà instal·lat a la plaça de la Font de les Oques de Manresa.
D'altra banda, el centre també ha tancat un acord per ser homologat com a centre Lesmills, que garanteix la formació dels monitors, segons explica Miquel Quílez, de l'equip de Vela.
De moment, Vela disposa de gairebé mig miler d'inscripcions i preinscripcions. |
De moment, ni l'actriu ni el seu flamant marit, el director d'orquestra Gustavo Dudamel, han confirmat ni desmentit la notícia.
Alguns fans ja especulaven fa uns dies amb la possibilitat que estigués en embarassada, després de la publicació d'unes fotos de la intèrpret al seu compte d' Instagram.
La parella es va casar a Las Vegas, el dia 9 de novembre, just un any després que es conegués l'inici de la seva relació.
Per a la protagonista d''Ahora o nunca' és el seu primer matrimoni, mentre que Dudamel és la segona vegada que passa per la vicaria.
El director veneçolà, de 36 anys, havia estat casat anteriorment amb Eloísa Maturén, una actriu veneçolana amb qui va tenir un fill, Martín, que ara té 8 anys.
Una publicació compartida de Maria Valverde ( ) el 23 de Mar de 2017 a la(s) 6:28 PDT |
Aplicable al personal de: Totes les administracions
Aplicable al personal de: Generalitat de Catalunya
Aplicable al personal de: Ajuntament de Barcelona i Consorci d'Educació
Aplicable al personal de: Consorci d'Educació Personal propi
Aplicable al personal de: Generalitat de Catalunya Docent
Aplicable al personal de: Ajuntament de Barcelona i Consorci d'Educació - Docent |
Sir James Clerk Maxwell aconsegueix la primera fotografia en color per separació de negatius que posteriorment projectava amb filtres RGB.
Procediment fotomecànic patentat per Thomas Woodbury. |
La forta pluja d'aquesta nit i matinada ha causat el desbordament de diversos rius, rieres i canals, com ara el Cardener al seu pas per Manresa o el Llobregat a Castellbell i el Vilar, que ha obligat a evacuar naus industrials i habitatges al barri del Burés.
També en altres municipis del Bages com ara Cardona la crescuda de l'aigua ha comportat problemes a alguns veïns.
Les precipitacions han estat importants al terme municipal de Cardona, on han caigut entre 75 m3 i 110 m3, segons el sector.
Les afectacions més importants s'han produït a causa del gran cabal que baixava per l'Aiguadora.
I el riu Cardener, que normalment té un cabal de 7 m3/s, ha arribat a un cabal màxim de 110 m3/s al seu pas pel túnel de la Plantada.
No hi ha hagut danys personals però sí materials, que s'han concentrat en una granja, camps de conreu i alguna petita esllavissada en vies secundàries.
El camí més afectat ha estat el de Sant Salvador, que a primera hora del matí ha quedat totalment inundat pel desbordament del riu Aiguadora.
A causa d'això, els veïns de la masia de Cal Sala no han pogut sortir en vehicle de casa seva, però no han quedat del tot incomunicats, ja que compten amb un accés a peu fins a la capella de Sant Salvador, des d'on surt un altre camí que no ha quedat afectat.
La Policia Local i Protecció Civil de Cardona, així com tècnics municipals de l'Ajuntament, s'hi han desplaçat per avaluar els danys i aquest mateix matí s'han iniciat els treballs d'emergència (per arranjar sots i forats) un cop l'aigua ha començat a retirar-se.
A banda, hi ha hagut quatre masies més que han quedat incomunicades durant algunes hores entre la nit i la matinada, tres de les quals són segones residències i avui estaven buides.
A hores d'ara, però, ja compten totes amb un accés obert, segons han informat fonts municipals.
L'Ajuntament ha demanat als veïns que evitin aproximar-se a les lleres dels rius perquè els cabals encara poden ser importants en les pròximes hores.
Durant la nit, la Policia Local de Cardona ha patrullat tot el terme per controlar els cabals dels rius i ha tallat l'accés a diverses vies i passos.
En aquests moments, continuen tallats el pas de les Palanquetes i el de la Llum.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El Viladecans continua líder amb 59 punts, l'Andorra és ara segon amb 58 i el Manresa és tercer amb 57.
Així ha quedat la classificació després d'una jornada en la qual dos dels capdavanters, Viladecans i Manresa, no han passat de l'empat, i l'altra, l'Andorra, no ha perdonat a casa.
Els manresans, que rebien el Tàrrega, han pogut salvar un punt gràcies a un gol de Noah al minut 78, que igualava el que havien fet els visitants al minut 44.
Sigui com sigui, el conjunt manresà ha quedat anímicament tocat després d'un gran esforç per doblegar un motivadíssim Tàrrega.
Els targarins han començat millor el partit; amb un bon joc combinatiu dominaven el centre del camp.
Jofre ha tingut una bona opció al minut 8 després de recollir un rebuig dins de l'àrea, però la seva rematada ha anat als núvols.
Poc després, Vargas també ho ha intentat però ha creuat massa la pilota.
De mica en mica, el Tàrrega ha perdut gas i, en canvi, el Manresa aconseguia pujar el nivell.
Al minut 27, el local David Sánchez ha fet una rematada que ha repel·lit el pal i, sis minuts després, el també jugador del Manresa Manel Sala ha estat a unt de marcar de falta.
Als darrers minuts del primer temps s'ha equilibrat l'enfrontament i en una acció aïllada, el davanter del Tàrrega Jofre s'ha desempallegat del seu marcador dins de l'àrea i ha sorprès el porter del Manresa Pol Busquets.
Era el minut 44 i ja pràcticament no va hagut temps per res més.
A la represa, i amb el marcador desfavorable, el Manresa portava el pes del partit tot i tenir dificultats de crear accions de perill real.
David Sánchez ha rematat a la xarxa pel lateral al minut 58, una acció que ha arribat poc després d'una rematada semblant del visitant Jofre.
La insistència del Manresa ha donat els seus fruits al minut 78.
El golejador manresà Noah ha rematat en planxa una molt bona centrada de Romano per la banda esquerra.
Amb l'1 a 1, el Tàrrega ha travat la recta final del partit i amb constants pèrdues de temps (han molestar i molt els aficionats locals, entre ells un grup de la Grada d'Animació del Baxi Manresa ) ha aconseguit aturar l'empenta d'uns manresans que han buscat la victòria fins al darrer alè.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Va sentir com Dalí, mentre li treien les berrugues, deia que ell seria immortal; ha visitat grans personatges, però assegura que el que li dona més satisfacció és curar la gent humil
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
ERC li respon que estan negociant i que batallaran perquè els de JxCat entrin al grup
Des que es va confirmar l'entrada a l'Eurocambra de Carles Puigdemont i Toni Comín, una de les grans incògnites era saber en quin grup s'inscriurien.
Tot i que havien demanat l'entrada als Verds-ALE, el grup on hi ha Esquerra, i comptaven amb l'aprovació de l'Aliança Lliure Europea (ALE), la possibilitat que puguin formar part de la coalició sembla avui llunyana.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El coneixement i l'ús de diferents llengües ha esdevingut una necessitat fonamental i un dret per als ciutadans d'una societat global com la nostra.
El coneixement d'una o més llengües estrangeres, a més de les oficials i/o pròpies de l'individu, garanteix l'adquisició dels processos d'aprenentatge i la millora contínua de l'aprenent.
L'ús de diferents llengües estrangeres per a accedir al coneixement és una pràctica que l'individu ha de desenvolupar des d'edat escolar per tal d'establir les bases que li permetran aprendre qualsevol llengua de forma eficient.
Així doncs, es recomana que a les aules, els continguts de les diferents àrees es treballin mitjançant la utilització d'una tipologia de textos variada, emprant fonts i recursos diferents i sense limitació en l'ús de les llengües.
El nostre centre participa en el Projecte GEP: Grup d'Experimentació per al Plurilingüisme, mitjançant l'aplicació de metodologies d'aprenentatge de la llengua anglesa.
Teatre en anglès: Jesus Christ Superstar
Poseu-vos en contacte amb el centre |
Un home d'uns 60 anys ha mort poc després d'aquest migdia a la platja de Creixell (Tarragonès), segons confirma Protecció Civil.
Uns banyistes han alertat el telèfon d'emergències 112 que han tret una persona que flotava inconscient al mar.
Els propis banyistes li han aplicat els primers auxilis i maniobres de reanimació, que han reprès els efectius del SEM sense èxit, fins que només han pogut certificar la mort.
L'emergència ha mobilitzat una patrulla de la Policia Local de Creixell, els Mossos d'Esquadra, dues ambulàncies del SEM i un helicòpter preparat per a una evacuació urgent.
La víctima ha deixat les seves pertinences sobre la sorra, encara que no hi constava la seva documentació personal. |
El sindicat reclama que es faci el test als agents i es prenguin les mesures de control adients
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
LaLiga ha comunicat oficialment que els partits de les properes dues jornades de Primera i Segona es jugaran a porta tancada, en prevenció davant l'augment dels casos afectats pel coronavirus.
Aquesta decisió, que afectarà, com a mínim, a les jornades 28 i 29, arrenca però ja aquest mateix dimarts, amb el partit ajornat entre l'Eibar i la Reial Societat.
Així doncs, el Barça jugarà a porta tancada contra el Mallorca a Son Moix, i contra el Leganés al Camp Nou.
Un comunicat que la Lliga, "en permanent contacte amb el Ministeri de Sanitat", ha fet segons informació del Consejo Superior de Deportes i amb l'objectiu de prevenir i contenir la propagació del coronavirus.
LaLiga també ha comunicat que, "des de fa setmanes, es treballa en plans alternatius en coordinació amb la UEFA per disposar d'un pla de dates per disputar els enfrontaments en els terminis establerts en cas que les autoritats sanitàries suspenguin algun partit".
Cal recordar que l'augment dels casos afectats pel coronavirus a tota Europa ja ha afectat nombroses competicions esportives.
Aquest dimarts, per exemple, s'ha anunciat que el Barça – Nàpols de la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions es jugarà a porta tancada, després que el Club hagi decidit seguir les recomanacions de la Generalitat.
Entre d'altres, també es jugarà a porta tancada el València – Atalanta i el PSG – Borussia Dortmund de Champions, així com el Sevilla – Roma, l'Olympiacos – Wolverhampton o el Getafe – Inter d'Europa League.
El Basilea – Eintracht, també d'Europa League, ha quedat suspès.
A Itàlia, a més, el Govern va anunciar que la Serie A i totes les activitats esportives italianes queden suspeses fins a, com a mínim, el 3 d'abril. |
Coneixeu curiositats i anècdotes de la història de Tarragona
Descobriu els camins de Tarragona
Gaudiu d'una ciutat oberta a la Mediterrània
A Tarragona trobareu una estada feta a mida!
Qui ha dit que la història no pot ser divertida?
La 7a edició del festival internacional de fotografia SCAN Tarragona inaugurarà a l'Espai Turisme, el 5 de desembre, la seva darrera exposició "Quan sigui gran vull ser fotògraf!", un projecte fotogràfic de l'escola Grisart i UNICEF realitzat en els camps de refugiats i desplaçats d'Iraq.
Quan sigui gran vull ser fotògraf és el somni del Murat, un nen de 8 anys, d'origen sirià que ha passat mitja vida en un camp de refugiats a l'Iraq.
El seu desig de ser fotògraf va inspirar a Grisart a crear un projecte, juntament amb UNICEF, per impartir tallers de fotografia a nois i noies que, com ell, han fugit de guerres i conflictes armats i que, en l'actualitat, viuen en camps de refugiats.
El projecte es va materialitzar el setembre de 2018 amb la celebració de dos tallers en dos camps de refugiats propers a la ciutat d'Erbil (Iraq).
L'exposició recull una selecció de les fotografies fetes pels participants d'aquests tallers.
Les imatges representen una finestra al dia a dia d'aquests joves: la seva obra, la seva mirada i el seu missatge per al món.
Aquesta és la darrera activitat inaugural del festival SCAN Tarragona, que tancarà definitivament la seva setena edició el pròxim diumenge 9 de desembre de 2018.
"Quan sigui gran vull ser fotògraf!" |
El MNAC, en col·laboració amb el MACBA, presenta Nonell i Claramunt.
La mostra posa en diàleg una selecció de dibuixos de Luís Claramunt (pertanyents a la sèrie La taca negra ) i d' Isidre Nonell, que formen part del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, i que evidencien l'afinitat entre ambdós artistes.
L'obra d'Isidre Nonell (1872-1911) va ser un dels primers referents pictòrics de Luís Claramunt (1951-2000), qui, en els seus inicis artístics, visitava amb freqüència el museu.
Durant aquestes visites, Claramunt va parar l'atenció en l'obra del pintor modernista, especialment en les peces centrades en els ravals i les gitanes.
Un altra punt de coincidència entre els dos autors és la importància que donaven al dibuix, ja que tots dos consideraven aquesta tècnica un llenguatge autònom al marge de la pintura.
Aquesta mostra és un projecte paral·lel a l'exposició organitzada pel MACBA Luis Claramunt.
El viatge vertical, una retrospectiva completa de l'obra de l'autor vinculada als seus espais vitals. |
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
En vista de la recent sentència sobre l'aplicació de l'article 155 CE a Catalunya, el Síndic de Greuges ha fet un seguit de consideracions.
En vista de la recent sentència sobre l'aplicació de l'article 155 CE a Catalunya, el Síndic de Greuges, com a institució estatutària de protecció dels drets a Catalunya, i en coherència amb els informes emesos anteriorment sobre aquesta qüestió, vol manifestar el següent:
1) La sentència acull la interpretació més expansiva de les mesures que l'Estat central pot adoptar en aplicació de l'article 155 CE.
Així, la sentència accepta que les "mesures necessàries" derivades de la posada en marxa del mecanisme de coacció estatal poden ser totes i de qualsevol naturalesa, incloses les establertes en l'aplicació de l'octubre de 2017, com ara la dissolució del Parlament de Catalunya i el cessament del president de la Generalitat i del Govern català.
En aquest sentit, el Síndic considera que aquestes dues mesures suposen una afectació molt greu, d'una banda, al dret a l'autonomia política territorial (art. 2 CE), ja que suposen una completa desnaturalització del sistema institucional autonòmic constitucionalment determinat, i, de l'altra, al dret fonamental de participació (art. 23 CE) en la seva doble dimensió de dret dels ciutadans a elegir representants i de dret dels càrrecs públics a romandre en l'exercici de les seves funcions representatives o executives sense altres alteracions que les expressament taxades per la Constitució.
2) La sentència dona per bona la laxitud amb la qual el Govern de l'Estat i el Senat van interpretar el procediment per a l'aplicació de l'article 155 CE.
Cal recordar respecte a això que la Constitució i el Reglament del Senat exigeixen una coherència en la successió dels actes corresponents (el requeriment del Govern central al president autonòmic, l'Acord del Govern central i l'Acord del Senat), tant pel que fa a la identificació concreta i precisa de les conductes autonòmiques susceptibles d'activar el mecanisme de la coacció estatal com amb relació a la previsió de les mesures aplicables.
En aquest sentit, el Síndic estima que les virtualitats d'aquest procediment garantista per a les comunitats autònomes no es veuen reflectides en la sentència, ja que aquesta no exigeix una coherència estricta, sinó contextual i genèrica, entre el requeriment del Govern central i els actes posteriors del mateix Govern i del Senat.
Aquesta flexibilitat interpretativa resulta il·lògica quan la sentència troba com un dels fonaments de l'aplicació de l'article 155 CE les decisions adoptades pel Parlament de Catalunya el 27 d'octubre de 2017, les quals, com és fàcilment constatable, són posteriors a l'inici del procediment d'aplicació de la coacció estatal vinculat al requeriment del dia 11 d'octubre per uns fets esdevinguts al Parlament el dia 10 d'octubre.
3) La sentència afirma amb rotunditat que l'aplicació de l'article 155 CE no pot donar lloc de cap de les maneres a la suspensió indefinida de l'autonomia i, encara menys, a la supressió institucional d'una comunitat autònoma.
Sobre aquest punt, el Síndic entén que s'ajusta fidelment a la dicció del precepte constitucional i que la seva doctrina contribueix a desautoritzar les propostes polítiques favorables a la supressió del marc autonòmic o a la seva suspensió indefinida mitjançant la utilització de l'article 155 CE. |
L'Ajuntament de Vilanova ha aprovat al ple d'aquest mes de desembre canviar la nomenclatura de tres carrers de la ciutat que porten el nom de tres militars espanyols històrics.
Aquests són els del Duc de la Victòria, el Duc d'Ahumada i el Marquès del Duero.
Els tres carrers portaran ara els nom d'Albert Salvany, un cap de colla històric dels Bordegassos de Vilanova, del polític pacifista Lluís Maria Xirinacs i del geògraf local Albert Virella.
La decisió de canviar aquests noms ha sorgit de la comissió del nomenclàtor de la ciutat, que ha volgut retirar aquells noms dedicats a persones relacionades amb la violència o la repressió dels catalans.
El Duc de la Victòria, Baldomero Espartero, és conegut per sufocar el 1842 un aixecament popular a Barcelona ordenant que es bombardegés la ciutat.
El Duc d'Ahumada, Francisco Girón, va ser el fundador del cos de la Guàrdia Civil.
Precisament el carrer que porta aquest nom està al costat de la caserna de Vilanova.
El Marquès del Duero, Manuel Gutiérrez de la Concha, va ser capità general de Catalunya durant la Segona Guerra Carlina, que acabà amb la revolta dels 'matiners'.
El canvi de noms ha estat aprovat per tots els partits que conformen el ple municipal (CiU, PSC, CUP, ICV) amb el vot en contra dels 2 regidors del PP i d'un regidor no adscrit.
Són els mateixos partits que també han aprovat batejar la part final de la platja d'Adarró com a Platja de la República, una mesura proposada per l'entitat Garraf per la República.
Fa pocs mesos, la CUP del Vendrell també va sol·licitar al govern local que retirés la menció al Duc de la Victòria de la centenària Font de la Menya que hi ha a la ciutat, tot i que la proposta no va prosperar.
Des de la CUP recordaven que Espartero forma part de la "crònica negra" dels catalans i que seva va ser la frase en què considerava que "pel bé d'Espanya s'hauria de bombardejar Barcelona un cop cada 50 anys".
Bravo... al segle XXI no fa falta recordar gentussa en carrers...
I què pensen fer amb aquell altre militar espanyol fill de Vilanova?
Aquest no va ser l'antecedent colpista de Companys el 1931?
Que aixó passi a Vic o Manresa, vale,
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Com en els temps de la Guerra Freda.
Rússia, i també la Xina, resisteix fent costat al règim sirià.
Moscou fa mesos que aigualeix o veta qualsevol intent de sancionar severament Baixar al-Assad pels més de cinc mil morts de la revolta, i es nega a exigir-li que plegui per facilitar una transició política.
Rússia no perdona la intervenció militar aliada a Líbia.
Defensant Al-Assad, a més, Moscou fa honor als vells lligams estratègics heretats de la Unió Soviètica.
Al port sirià de Tartus, el segon més important del país, Rússia encara hi té una base naval, que des de la dècada dels setanta li permet ser presents al Mediterrani.
També hi ha motius més pròxims.
"Putin està fart de la Primavera Àrab", deia aquests dies un diplomàtic occidental.
El primer ministre rus prepara el seu nou assalt a la presidència del país enmig de les protestes més importants des de la seva arribada al poder.
No pensa córrer el risc de donar suport a cap canvi de règim imposat a un dels seus aliats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Ell sempre parla com un far de la veritat disposat a il·luminar sense ombra de modèstia propis i estranys.
Deixa anar obvietats amb aspecte de grans sentències, ho fa en to tràgic fins que provoca un efecte còmic»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Després de la 'ballaruca' espontània en un míting ja llunyà i que més tard va anar repetint, imitant-se patèticament a ell mateix, fins i tot en la campanya del 21-D, quan si res era segur que no tocava era ballar.
Després de l'emulació, com un histrió desbocat, de l'històric 'Pedro!' amb què Penélope Cruz va cridar l'Oscar d'Almodóvar, llavors davant un Sánchez que ell delejava redemptor de tot el mal causat per Rajoy.
Després d'aquest i de tants més moments d'escarafalls amb què ha anat obsequiant la parròquia tots aquests anys com més va més a mesura que anava adquirint responsabilitats i guanyant notorietat, ara fa deu dies, durant la Festa de la Rosa que cada any celebren els qui es fan anomenar socialistes, hi ha tornat.
I aquesta vegada el numeret ha consistit a escarnir els qui a hores d'ara fa massa mesos que són en presó preventiva.
No és la primera vegada que en fa befa, però tornar-hi a tan pocs dies del primer aniversari dels fets d'octubre del 2017 és especialment feridor.
Ha dit, alçant el to de veu i agitant els braços, que ell ja els havia avisat, que si hi ha presos i exiliats és perquè no li van fer cas, perquè van conduir sortint del carril, perquè la via unilateral no porta enlloc.
Una vegada més Iceta assumeix el paper del bufó.
L'operació té la seva gràcia perversa.
Ell sempre parla com un far de la veritat disposat a il·luminar sense ombra de modèstia propis i estranys.
Deixa anar obvietats amb aspecte de grans sentències, ho fa en to tràgic fins que provoca un efecte còmic (que el seu públic aplaudeix mansament), això sí, sense abandonar mai l'espai de la fal·làcia política en què sembla sentir-se tan còmode.
Vegeu si no és mesell retreure als presos que, si són a la presó, i als exiliats que, si s'han hagut d'exiliar, és per allò que han fet.
Perquè, què han fet en realitat?
Han presentat un projecte polític que successivament ha obtingut el suport majoritari de la societat en cada convocatòria electoral.
I l'han presentat perquè un gruix innegable de la societat civil els l'exigia.
L'han defensat on corresponia seguint tots els canals establerts.
I, després d'haver estat ignorats reiteradament i d'haver estat negats amb voluntat d'humiliació pels qui haurien d'haver-se sentit amb la responsabilitat d'escoltar i de negociar, han explorat per quins camins s'hi podria avançar.
Sense por d'actuar unilateralment abans d'haver estat condemnats al blocatge per aquella voluntat manifesta d'ignorància i de negació.
I així van fer possible que tal dia com avui, ara fa un any, els ciutadans d'aquest país que ho volguessin expressessin amb un vot si en volien fer un estat independent o no.
Iceta, el bufó, els fa culpables de la seva situació.
És aquella operació que hem vist fer tantes altres vegades, i que assenyala la minifaldilla de la noia com la causa de l'agressió del violador.
No deixa de ser paradoxal que els qui es proclamen socialistes s'hagin especialitzat en aquesta mena de capgirells del raonament.
Com quan fa quatre dies la ministra Batet tornava a dir, ara al Senat, que la democràcia és la llei.
Doncs potser aquesta sí que hauria de dimitir també, si la seva capacitat d'argumentació té aquesta volada subaquàtica...
Miquel Iceta, ell i aquesta seva tendència a fer de bufó, ell i tota la caterva de sequaços que el secunden amb cartera de ministre o sense, no demostra sinó que els socialistes no són part de la solució d'això que tenim sobre la taula de fa tants anys, ben mirat, dècades, segles ja, sinó un dels components essencials del problema.
Per la seva frivolitat, que d'ençà del primer d'octubre no ha parat de créixer, i que no minva ni ara que, del govern d'Espanya estant, haurien de gosar agafar el toro per les banyes.
Però per a això caldria, a més, que tampoc no fossin covards.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El parc té entrada per la carretera del Pla i el barri del Fornàs i compta amb elements pensats per a l'esbarjo del gos
El nou parc caní és un gran espai de més de 1.200 m2 situat a la carretera del Pla – a l'alçada dels Blocs Muñoz- i amb entrada també pel carrer Rafel de Casanovas del barri del Fornàs.
Aquest és el primer parc caní de la ciutat i s'ha dissenyat com una àmplia zona d'esbarjo per als gossos i inclou un circuït d'agility perquè el gos pugui entrenar-se o simplement jugar.
El nou parc caní, és el resultat de les peticions de nombrosos ciutadans que demanaven la creació d'espais a la ciutat on poder passejar els seus gossos deslligats.
D'aquesta manera, l'Ajuntament obre el primer espai específic per a gossos, com una zona on les mascotes puguin córrer i jugar.
El nou espai de 1.200 m2 està tancat perquè els gossos puguin moure's amb llibertat, compta amb mobiliari urbà amb bancs i butaques i, a més, s'ha equipat amb aparells de salt d'obstacles, eslàlom, passarel·la, estacada o tubs, entre d'altres, que constitueixen un circuit caní d'agility on l'animal podrà entrenar, o simplement jugar, tot sol o amb altres gossos.
El parc estarà obert diàriament i l'horari de servei que s'ha establert és de 7h a 23h.
El departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Valls ha iniciat una campanya informativa als ciutadans amb l'edició de fulletons per donar a conèixer el parc i les normes d'ús.
D'aquesta manera, es recorda que la porta de l'espai haurà d'estar tancada i que els gossos poden anar deslligats pel parc, a excepció dels que considerats especialment perillosos que sempre hauran d'anar lligats i amb morrió.
A més, els gossos tot i poder anar deslligats, hauran d'estar sempre sota la vigilància dels propietaris que en seran sempre els responsables.
Es recorda també als propietaris dels animals que han de recollir els excrements i dipositar-los a les papereres habilitades, així com que els orins s'han de diluir amb aigua per evitar molèsties i males olors.
Per últim, s'afegeix que els gossos han de portar xip i a més han d'estar censats a l'Ajuntament, tal i com estableix l'ordenança municipal de tinença d'animals.
Plaça del Blat, núm. 1 - 43800 Valls (Tarragona) - Telf.
Al accedir a aquest domini està acceptant la seva instal·lació i ús en els termes de la nostra política de privacitat.
Acceptar Veure política de privacitat |
La judicialització de qualsevol cosa que fem o diguem els catalans ja és un costum habitual, forma part de la idiosincràsia del govern d'Espanya
En ple estiuet de Sant Martí, aquest novembre ens ha portat una lluna plena extraordinària, grossa, clara, com brunyida pel vent de gregal que ha bufat coincidint amb la seva plenitud.
Sembla que el nostre satèl·lit ha passat molt a prop i que no tornarà a fer-ho fins a l'any 34, o alguna cosa així.
Els he de confessar que, a mi, això de la lluna em deixa una mica fred.
Mai no he estat un poeta romàntic d'aquells que anaven a la caça d'alguna esgarrifança entre xiprers negríssims, camps d'asfòdels i llunes com miralls dels propis sentiments.
Sí, per a mi, el món exterior existeix.
I encara que la lluna és ben real, mirar la lluna sempre ha estat una metàfora del no fixar-se gaire en les coses que passen.
Aquests dies, tot Catalunya ha estat mirant la lluna.
Tot Catalunya ha mirat i retratat infinitament la lluna plena.
I llàstima que en alguns llocs els núvols han velat la seva esplendor.
I tinc la impressió que, posta ja la lluna desmesurada, continuarem mirant-la embadocats.
És a dir, no ens fixarem gaire en la situació del nostre país real, cada dia més endormiscat pel que fa a l'acció política i més autosatisfet en les seves manifestacions populars successives.
La judicialització de qualsevol cosa que fem o diguem els catalans ja és un costum habitual, forma part de la idiosincràsia del govern d'Espanya.
I els catalans ho acceptem com un mal fat.
Manifestació que ens pensem que serveix per a alguna cosa que no sigui l'autosatisfacció del petit heroi que congriem dintre nostre.
Des d'aquella històrica mani del passeig de Gràcia demanant l'Estatut, he anat a ja no sé quantes.
Sobretot a aquestes dels últims anys.
¿Per donar una imatge de poble unit?
¿Per crear vincles entre els ciutadans?
Continuar fent manifestacions és mirar la lluna.
Ara cal mirar el sol de la llibertat i ser una mica agosarats.
Però tot això ja s'ha d'acabar.
Ara el que cal és mirar el sol de la llibertat i ser una mica agosarats.
És l'hora dels polítics, em sembla.
I l'hora d'uns polítics que s'encarin a la realitat de la política i no confiïn tant en les manifestacions populars perquè els resolguin la papereta.
La política és negociació, és pacte, sí, però també és saber dir que no de forma contundent.
Quan el pacte és impossible, cal plantar cara.
I em sembla que amb l'Espanya que tenim el pacte és impossible.
Veig massa misèria a tot arreu, als mitjans escrits i visuals, a les tertúlies, a les reflexions públiques i privades dels consellers i altres càrrecs, electes o no.
Misèria moral, misèria política.
La misère, le seul incurable des maux, va escriure Péguy ja fa més de cent anys.
Tot té remei menys aquesta mediocritat miserable que sento que es va apoderant del país.
¿I saben quina és la raó d'aquest augment de la mediocritat a tot arreu?
Doncs la manca d'una educació com cal.
Les generacions que pugen són cada vegada més mal educades, en el sentit estricte de la paraula educació.
Si els nostres polítics creuen de veritat en un futur per a aquest país, s'haurien de preocupar de l'educació dels nostres infants i cadells.
I, en canvi, l'educació humanista, l'única que mereix aquest nom, és bandejada a racons de misèria en els programes d'educació.
Ja sé que ara tot ha de ser informàtic i que això és l'important, però l'educació és l'altra.
El que configura persones valentes, coratjoses, crítiques, allunyades de la mediocritat i la misèria moral és l'educació humanista.
I l'educació humanista es fonamenta en l'ensenyament de la llengua i de la seva màxima manifestació, la literatura.
Algú, em temo, ja somia un pacte amb Espanya, una continuïtat de Catalunya en l'estat espanyol.
Sí, estalviem-nos els traumatismes de la separació.
Exigim el que és nostre, és clar, però podem continuar formant un sol estat.
Que ens reconeguin la llengua, això sí, però bé podem pactar unes quotes de castellà en l'ensenyament, evidentment, i en la judicatura, només faltaria, i al Parlament, fins i tot.
Si anem junts, la seva llengua també és la nostra...
Que ens arreglin la fiscalitat, que ens donin el que ens toca dels nostres impostos, això segur...
Un pacte amb Espanya, just i equitatiu, és impossible.
Un pacte amb Espanya, amb aquesta Espanya que ens impedeix qualsevol mena de desenvolupament com a país, és suïcida.
No mirem més la lluna, sisplau.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Per què el camí de les coses pròximes ha estat sempre pels humans el camí més llarg i més difícil?»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Ho he llegit en les veus vives dels meus mestres filòsofs: no sabem qui som ni d'on venim; estam confrontats amb un món real sovint injust i amarg; cada sensació és fugaç i vivim abocats a la vellesa i la mort.
Després de constatar això podem caure en l'abisme fondo de la depressió o, al contrari, alegrar-nos de cada instant que passa.
La diferència entre l'humà depressiu i el joiós, sembla que la trobam en les ganes de viure, en una paraula, en el desig.
El millor dels mons no és un món en què s'obté allò que es desitja, sinó un món en què es desitja alguna cosa.
Cantaré el sentir en una societat de cada vegada més anestesiada, més robotitzada, més judicialitzada, més repressiva, més cervellclosa, més empresonadora, més insensible.
Per què el camí de les coses pròximes ha estat sempre pels humans el camí més llarg i més difícil?
Sentir la fragilitat de tots els instants.
Sentir la vulnerabilitat d'un mateix i dels altres.
Sentir la lluita de tots els moments, dura i inacabable.
Sentir les carícies que tenc per fer.
Sentir la compassió vivificadora.
Sentir la ferida que estimula i dóna coratge.
Sentir l'alegria i la tristesa indissolubles.
Sentir, com diu mestre Nietzsche, que totes les coses que ens arriben constantment es converteixen en el nostre avantatge.
Sentir que allò que se sent pot ser observat, discernit, desxifrat.
Sentir literalment (amb els cinc sentits), i amb tots els altres sentits (amb els singulars, els nounats, els atzarosos...).
No és bo de fer escoltar: no ens temem de la sordera que ens invisibilitza els sons, que ens emmudeix les notes, que ens tapa les harmonies.
No és bo de fer sentir: cal despertar els sentits, cal practicar l'atenció, cal exercitar la sensorialitat, cal fer de la intel·ligència un caminal cap als detalls i les complexitats, cal capbussar-se en si mateix com si nedassis per dins l'esperit nerviós.
Escolt el Quintet K. 516 de Mozart un cop més amb el mode 'sentits oberts'.
En algun instant em creix alguna cosa que sembla que surt del fons d'una carn incògnita que no coneixia en el meu interior (tenim tants de llocs i de temps inexplorats per dedins que, si ens n'adonàssim, ens faria feredat), una capacitat d'entendre aquesta partitura que m'empeny amb sacsejades d'una tranquil·litat simple i amorosa, com si m'acaronassin les ales d'un vent lentíssim i m'embolicàs el foc tendre d'un contacte.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El partit de semifinals de l'Eurocopa de futbol entre les seleccions de Portugal i Gal·les va ser l'emissió televisiva més vista de dimecres, 6 de juliol, tant en el global d'Espanya com a Catalunya.
Segons dades de Kantar Media, la victòria de l'equip que capitaneja Cristiano Ronaldo va reunir a Tele 5 una mitjana de 5.609.000 teleespectadors (39,9% de quota), dels quals 751.000 (30,5%) van seguir aquest partit des de Catalunya.
Així que es va acabar l'intocable futbol, Antena 3 va iniciar l'emissió de la seva oferta cinematogràfica, que va agafar el relleu a l'Eurocopa durant la resta de la nit entre les preferències de l'audiència.
Així, la pel·lícula 'Exposados' va congregar 2.008.000 persones (16,1%), de les quals 301.000 (16%) la van veure des de Catalunya.
L'espai, que va començar coincidint amb els últims minuts del Portugal-Gal·les, va oferir un reportatge sobre on i com omplen els seus rebostos els xefs espanyols amb estrelles Michelin.
Aquest tema va interessar a una mitjana d'1.975.000 persones (12,9%), de les quals 200.000 (8,4%) eren a Catalunya. |
Si encara no formes part de la comunitat:
A l'Empúries grega una dona lluita per canviar el seu destí.
Empòrion, una petita polis de l'occident de la Mediterrània, creix pròspera, entre altres coses gràcies a les riques terres de l'interior, les dels ibers indigetes.
El naixement d'una nena, fruit d'un amor prohibit, coincidirà amb un període d'hostilitats entre emporitans i indigetes.
Reclamada per la sacerdotessa de la ciutat ibera d'Índica, però acollida per una cortesana, Hèlia creixerà dins les muralles d'Empòrion aliena als interessos enfrontats dels ciutadans.
Mentre el ric i venjatiu comerciant Heraclides pretén convertir Empòrion en una tirania, el seu cunyat Aris somia la reforma dels temples i el culte a Asclepi.
D'altra banda, a Índica, Unibelos, tan ambiciós com bon guerrer, conspira per usurpar el poder.
Amb l'Empúries grega com a escenari, les lluites i les intrigues esclataran barrejant-se amb les passions personals.
I a la seva ombra, la sivella d'una cortesana anirà deixant unes cicatrius difícils d'esborrar.
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) és llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) i en Filologia Catalana (Literatura) i durant anys es dedicà a l'ensenyament.
L'any 1997 va publicar la seva primera obra, i des d'aleshores no ha parat d'escriure.
Amb més d'una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la literatura infantil i juvenil, el conte curt, l'assaig i la novel·la.
Pel que fa a la novel·la, s'ha especialitzat en novel·la històrica...
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«L'actual ajuntament ha actuat com el wasabi amb la ingestió de peix cru: pot prevenir les infeccions que se'n deriven, però no elimina els metalls pesants que tragina»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
'Places públiques privatitzades.
Lluita veïnal contra l'especulació municipal.
Grup que lluita contra l'hotel dels Núñez i Navarro.
Qüestió turística a la Barceloneta.
Expulsió de veïns i veïnes del barri.
Especulació i inflació de preus.
Rics cada cop més rics i pobres i classe mitjana empobrida cada cop més pobres.
Diferència renda disponible entre Pedralbes i Ciutat Meridiana: set vegades.
Manifestació a Venècia contra creuers de luxe i contra les grans obres.
Contaminació marina i atmosfèrica: comparable a 12.000 vehicles per cada creuer.
Impacte social, ambiental, econòmic.
Forat de la Vergonya = Forat d'una Victòria Veïnal = Forat de les Lluites Veïnals.
Ordenança del civisme = Ordenança del cinisme contra els vulnerables i la dissidència política.
Reivindicació carrer d'en Robador.
Assemblea de Veïns d'ultradreta contra les putes.
Tancant meublés i obrint-ne de nous al carrer del Tigre mentre tanquen els bars barats i n'obren de cars.
Urbans perseguint els uns i protegint els altres.
Ocupació, autogestió, dret a l'habitatge.
Feines de les dones, gestió de la llar, cura dels malalts dependents.
Policia = braç armat del capitalisme.
Els fets del 4-F: racisme i classisme institucional.
BCN: elits polítiques i empresarials.
Del carrer a la institució des de la mobilització, des de la radicalitat democràtica.
Menjadors comunitaris per a alliberar dones esclavitzades per la feina embrutidora de cada dia.
Menys del 20% de lloguer sobre els ingressos.
Targeta sanitària per a tothom.
Infants i joves, subjectes polítics.
Externalització= Precarització.
Apoderament de la dignitat com a treballadores.
Eleccions municipals = Procés constituent de cara al setembre.
Els que tenen por i els que no en tenim.
Els Països Catalans, alliberament de la nostra terra.
Única estructura d'estat = Desobediència.'
No es van deixar res al pap, les mitingueres del Forat de la Vergonya, un dissabte de maig, en farà quatre anys, sota un sol d'injustícia.
I, llevat de les qüestions nacionals que s'hi esmentaven –que, com és públic i notori, són a la via morta de la repressió d'estat i de la divisió de l'independentisme d'ocasió–, semblaria que no han canviat tant les coses per llançar aquelles paraules a la paperera de la història barcelonina...
Al cap de quatre anys, en efecte, quan dretes i esquerres de l' establishment municipal barceloní voldrien polaritzar la campanya entre el procés independentista i l'aixopluc de l'estat, la batalla de la gent, amb la gent i per a la gent continua en uns termes semblants: 'Som les mateixes veïnes a qui expulsen de casa, som les mateixes que vivim la precarietat laboral, i som les mateixes que vam defensar les escoles el Primer d'Octubre.
Quan hi som, passen coses.'(Vet aquí una postil·la de base al discurs de la candidata més jove a l'alcaldia barcelonina: 'Agraïm el fet de posar el tema sobre la taula, però trobem a faltar una menció a aquesta plataforma, integrada per moviments veïnals dels barris de Sants, Poble-sec, Sant Antoni i Raval.
La reivindicació "La fira o la vida" és de les veïnes i no de cap partit.')
Els veïns, els barris, que no deixen res per verd.'La pobresa a Barcelona té rostre de dona –diu una regidora que acaba el mandat.
Cal posar la situació de feminització de la pobresa al centre, cal transformar aquesta situació.
Si millorem la situació de les dones, millorarem la vida de la ciutadania en general.
I, com afirma una treballadora del SAD, 'les empreses privades no tenen cap intenció d'aplicar la prevenció de riscos laborals.
Les empreses privades només es fan càrrec dels beneficis.
El SAD és un servei essencial i públic: per això, ha de ser gestionat públicament.'Què hi ha de la municipalització dels serveis?: 'Cal impulsar la municipalització per evitar la precarització –diu una altra activista veïnal.
No pot ser que l'atenció a la ciutadania la donin treballadores precàries.
Per això s'han de municipalitzar els serveis.
Sempre donarem suport a les lluites de les treballadores.'
I tanquem la ronda amb un taxista pel camí de ser víctima de la precarització: 'Jo vaig rebre.
Vaig rebre de valent el Primer d'Octubre.
I ho he de reconèixer, vaig votar que no.
No vull que uns polítics dirigits i pagats per les multinacionals em prenguin el dret de decidir el meu futur i el futur del meu poble.'
La raó última que continuïn en peu, com quatre anys enrere, si fa no fa, les qüestions fonamentals de la ciutat, de la seva gent?
Que l'habitatge especulatiu i els desnonaments, les terminals marítimes contaminants, la mobilitat immòbil, el monocultiu turístic, la contaminació mortífera, la pobresa degradant, la precarietat escandalosa, la desigualtat infecta, la repressió institucional, el català a la paperera de les llengües, i etcètera, continuïn sense albirar un horitzó emancipador?
Doncs, perquè, sota el reguitzell de 'problemes', hi sona un baix continu: les condicions de vida de les classes populars als barris barcelonins.
No n'hi ha prou de resoldre'ls amb pegots –una mica menys de desigualtat, una mica més d'habitatge.
L'actual ajuntament ha actuat com el wasabi –artificial, com de costum: el genuí surt massa car– amb la ingestió de peix cru: pot prevenir les infeccions que se'n deriven, però no elimina els metalls pesants que tragina.
Ho ha resumit, de nou, la candidata més jove a la batllia de la capital de Catalunya: 'Aquests últims quatre anys hi ha hagut una manca de voluntat o de valentia política en la confrontació amb els poders fàctics.'
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El pontífex argentí s'ha disculpat per arribar 10 minuts tard a l'Àngelus que acostuma a fer cada diumenge des del balcó de la plaça Sant Pere
El papa Francesc ha confessat que s'ha quedat atrapat durant uns 25 minuts a l'ascensor del Palau apostòlic mentre es dirigia a la finestra des d'on resa cada diumenge l'Àngelus a la plaça de Sant Pere, al Vaticà.
Els bombers han hagut de rescatar-lo.
Abans de començar la cerimònia, el pontífex argentí ha demanat perdó pel retard i va explicat somrient la seva peripècia.
Hi ha hagut un baixada d'electricitat i m'he quedat atrapat a l'ascensor.
Després han vingut els bombers i després de 25 minuts he pogut sortir.
Durant la pregària ha demanat oracions amb motiu del seu pròxim viatge, del 4 al 10 de setembre, a Madagascar, Moçambic i Maurici perquè aquesta visita "pugui tenir els fruits desitjats". |
El PDeCAT ha marcat perfil aquest dijous amb les negociacions d'investidura a través de la seva coordinadora general, Marta Pascal, que ha demanat un acord que il·lumini un Govern "estable i dins de la legalitat vigent".
Pascal ha apel·lat a actuar dins dels marges de la Constitució i l'Estatut, i ha assegurat que la "unilateralitat" no és un escenari possible en la nova legislatura que ha d'obrir-se a Catalunya, ha conclòs en una entrevista a 'La Vanguardia'.
El PDeCAT és el partit de referència dins de JxCat, la candidatura de Puigdemont que, al seu torn, aglutina nombrosos diputats independents que no estan sotmesos a la disciplina del partit sobiranista que lidera Pascal.
La legalitat és precisament un dels punts de fricció en la negociació entre ERC i JxCat: els primers han demanat una investidura que no impliqui conseqüències penals, mentre que els segons insisteixen que l'aposta és Puigdemont i cap altra.
Pascal també ha abordat la possibilitat de substituir Puigdemont per un altre candidat que no sigui a Bèlgica, però sense decantar-se: "Aquest escenari només el pot plantejar Carles Puigdemont.
No hi ha plans B ni C fins que el president no digui el contrari".
Des que es van iniciar les negociacions, el 'com' investir Puigdemont ha estat la principal controvèrsia: JxCat cerca modificar la llei per fer-ho a distància, però ERC és poc inclinada perquè és el que, amb tota probabilitat, generaria aquestes conseqüències legals.
Mentre el PDeCAT marca perfil, JxCat i ERC han iniciat de nou els contactes per a la investidura de forma discreta després dels retrets públics que van evidenciar dimarts, han explicat a Europa Press fonts negociadores.
Un dels símptomes del desglaç és que aquest dimecres van parlar per telèfon Carles Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent, després de la decisió del segon de portar la investidura al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.
La decisió de Torrent va molestar JxCat, ja que van considerar que no és el moment oportú per fer-ho i menys sense acord previ amb Puigdemont, però els dos partits han aparcat l'empipament per asseure's de nou en la taula de negociacions.
La cautela és la norma que s'han imposat les dues parts, fins al punt que no volen ni entrar en qui va cridar a qui: destaquen que la conversa es va produir i que els ànims estan més calmats que el dimarts passat.
No obstant això, no s'esperen grans avanços en els propers dies, sobretot tenint en compte que el focus està posat en el Tribunal Suprem, on la setmana que ve declararan Pascal; la secretària general d'ERC, Marta Rovira; l'expresident Artur Mas; l'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras, i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel.
Torrent va anunciar la demanda a Estrasburg el passat dimarts però encara no s'ha materialitzat i fonts parlamentàries consultades per Europa Press han explicat que aquesta no es vehicularà a través dels serveis jurídics de la Cambra.
Els lletrats del Parlament només actuen per ordre de la Mesa i per conflictes relatius al Tribunal Constitucional o a la justícia ordinària, per la qual cosa Torrent haurà de cercar el suport jurídic fora de la institució que lidera.
"Ni intervenim ni hem estat consultats", assenyalen des dels serveis jurídics, que recorden que la justícia internacional no està dins del seu àmbit d'actuació.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El tret de sortida d'aquesta 35a Mostra del Vi de l'Empordà a Figueres serà aquest dijous 5 de setembre, una jornada inaugural on hi trobarem propostes ben interessants com un taller per aprendre la teoria i la pràctica de beure a galet amb el porró, un taller de dibuix infantil on la vinya en serà el principal personatge, una demostració de còctels a càrrec de l'expert David Carreras o el concert de de Madamme Mustash, que tornarà a la capital alt-empordanesa després de trepitjar l'escenari de l'Acústica.
Durant la segona jornada de la Mostra del Vi de l'Empordà d'enguany ja quedarà oficialment oberta la veda de les degustacions de vi.
Un cop més, La Rambla serà l'epicentre del vi DO Empordà, un punt de reunió de tots els cellers i varietats de vi que produeixen, amb l'afegitó de les propostes culinàries que oferirà cada celler.
A banda d'això, també hi haurà lloc per altres activitats com tasts guiats (a càrrec del Celler Gerisena i Vinyes dels Aspres ), un showcooking de la mà de la cuinera japonesa Yuko Kato o el concert del vocalista Ernest Prana.
El dissabte arriba el plat fort de la 35a Mostra del Vi de Figueres amb un programa farcidíssim de propostes que començaran al migdia i s'allargaran passada la mitjanit.
Visites guiades on vi, cultura i art aniran de la mà, espectacles de pintura i vi en directe, tasts guiats, tallers, màgia, showcookings i, es clar, música, en aquest cas a càrrec de Radio Casette Night i els sempre festius Bananna Beach, que tocaran en el marc del Concurs de música jove Joan Trayter.
Però la quarta i última jornada de la Mostra no serà menys atractiva.
Aquesta autèntica festa del vi enfilarà la seva cloenda deixant el llistó ben alt: tallers familiars, visites guiades, un espectacle de globoflèxia i el concert de Ariadna Colomer Trio com a colofó a un últim dia de la Mostra on, evidentment, no hi faltarà el vi. |
Després d'una suada remuntada contra la Real Sociedad, al Santiago Bernabéu, el Real Madrid continuarà empatat a punts amb el FC Barcelona al capdamunt de la lliga.
Karim Benzema, Fede Valverde i Luka Modric van respondre al gol matiner dels donostiarres en una duel de màxima intensitat, en què l'afició blanca va mostrar el seu rebuig unànime a Gareth Bale.
El partit es va trencar de seguida, amb una errada imperdonable de Sergio Ramos, que va deixar sol Willian José davant Courtois amb una passada enrere difícil d'entendre.
El davanter de la Real no va perdonar i va posar en avantatge els seus quan encara no s'havia arribat al minut 2.
Amb el marcador a favor, l'equip d'Imanol Alguacil no va especular i, amb una pressió avançada molt ben executada, va completar una primera mitja hora superlativa.
Odegaard, Portu i Willian José van poder marcar en diverses ocasions, però va ser el Real Madrid que ho va fer, pocs minuts abans del descans, aprofitant una acció a pilota aturada: Benzema va rematar, amb el pit, una centrada de Modric en una falta indirecta.
El guió es va repetir en l'arrencada de la segona meitat, però amb els protagonistes canviats: qui va patir l'infortuni aquesta vegada va ser la Real Sociedad, quan un xut de Fede Valverde des de fora de l'àrea va entrar a la porteria de Remiro després de tocar en el cos d'Oyarzabal.
Abans del xiulet final, el públic del Santiago Bernabéu va dedicar una xiulada monumental a Gareth Bale, que va entrar per Rodrygo en el minut 66, i va celebrar el tercer gol del seu equip, signat per Luca Modric en el 74.
Victòria de mèrit del Real Madrid, en una nit que no pintava gens bé per a l'equip de Zidane.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Google comença un nou projecte dirigit a dinamitzar l'entorn digital del teixit empresarial en la ciutat.
Sota el títol 'Activa la teua ciutat', estudiants o docents de qualsevol localització d'Espanya s'organitzaran en grups per [...]
El notari Alfonso Maldonado Rubio és el nou president de la Fundació ADEIT de la Universitat de València.
Maldonado, que fins ara ocupava la vicepresidència d'aquesta entitat, ha assumit la presidència de la Fundació [...]
Comptabilitat i tributació són dues dels elements clau en l'economia global del sector empresarial actualment.
Conèixer i gestionar ambdós departaments formarà part de l'èxit d'una empresa recent eixida al mercat o del manteniment d'un [...]
L'entorn online ha portat una revolució: absolutament tot és susceptible de ser mesurat.
Els productes tradicionals tenen un seguiment molt complex i poques vegades en temps real, al contrari del que ocorre en la [...] |
Inici / FiraTàrrega: projecció de Catalunya al món.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat la projecció internacional que FiraTàrrega dóna a Catalunya perquè "permet mostrar-nos al món a partir d'una cosa que sempre ens ha caracteritzat: l'acció cultural com a tret distintiu, que ens identifica com a país".
Reñé ho ha dit en l'acte d'inauguració de la 33ena edició, que ha anat a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.
"FiraTàrrega és també una expressió genuïna de la nostra manera de ser, una altra Via Catalana adreçada al món de la cultura i de les arts escèniques", ha conclòs.
La col·laboració de la Diputació de Lleida amb FiraTàrrega és de 141.000 euros i la voluntat "és de continuar promocionant, des de les plataformes d'ajut i de difusió que ofereix l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) la realitat teatral de Ponent a FiraTàrrega i arreu", segons ha indicat Reñé.
La institució forma part del patronat de la Fira per impulsar la programació cultural, en especial, d'aquelles companyies i formacions lleidatanes perquè "la cultura és una eina de progrés social, que incentiva la capacitat creadora i el talent local i que genera ocupació i aporta recursos al món local", segons Reñé.
Per aquest motiu, en aquest edició, la Diputació de Lleida també ha impulsat el programa de programadors locals per incentivar els ajuntaments a conèixer l'oferta que presentarà FiraTàrrega del 5 al 8 de setembre.
La corporació se'n fa càrrec del cost de les acreditacions per facilitar els programadors municipals i comarcals l'accés als espais professionals del certamen.
La iniciativa ha estat un èxit de participació.
S'han inscrit 57 programadors locals, que el president Joan Reñé, i l'alcaldessa de Tàrrega i presidenta del Patronat de FiraTàrrega, Rosa Maria Perelló, saludaran aquest divendres.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Llegeixo a Vilaweb (la casa gran) que Pep Gimeno 'Botifarra' està enregistrant un disc.
Després d'anys d'endinsar-se en el cançoner popular de Xàtiva i la Costera, el 2006 va sortir al carrer el seu primer treball, Si em pose a cantar cançons, ben valorat per la crítica i el públic, i va multiplicar les actuacions pel territori (per cert, del tot recomanable sentir-lo en directe, si es vol gaudir de la força de la cançó popular).
Ara, tres anys després, hi torna.
I amb uns col·laboradors de luxe.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Es mereixen tota l'atenció per separat.
Silvia Perez Cruz i Raül Fernandez 'Refree' actuaran mà a mà al nou festival VIDA, a l'anomenat Bosc Encantat.
La mostra tindrà lloc els dies 3, 4, 5 i 6 de juliol a Vilanova i la Geltrú.
I compta amb més escenaris: la Daurada Beach Club durant el dia, i La Masia d'en Cabanyes, al caure la tarda.
Aquests dos noms se sumen als ja anunciats M. Ward, que demostrarà per què és adorat per molts com el bard folk definitiu (ja sigui en companyia de la senyoreta Zooey Deschanel o en solitari); i Mishima, que presentarà el seu nou llançament discogràfic.
La mostra vol donar aire a la nova cultura de l'oci, prioritzant abans de tot el benestar del públic, fugint de les masses i garantint l'excel·lència en els serveis.
Aquest nou concepte de festival pretén englobar en un únic esdeveniment diferents disciplines artístiques, amb la música com a nexe d'unió.
Grans noms nacionals i internacionals configuraran una línia artística diferenciada i adaptada a l'entorn, segons diu el seu full promocional.
El VIDA, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, no vol ser únicament sinònim d'exquisidesa artística, sinó que també vol fer gala de valors com el respecte a les persones, al medi ambient i a l'economia local.
L'any passat va tocar dir adéu a un dels festivals més estimats del panorama: el Faraday va anunciar un dolorós "fins aquí hem arribat".
De moment, l'anunciada incorporació al cartell de Silvia Perez Cruz i Refree fa que la mostra vagi agafant encara més força.
Aquests dos artistes fa molt de temps que intercanvien els seus talents i les seves inquietuds.
Es busquen i es troben per gairebé tot el que fan.
Ell produeix els discos d'ella, ella canta en els discos d'ell.
Refree sosté que mai ha conegut una artista que l'entengui tant com Sílvia.
Ella diu que la seva connexió amb Refree és una cosa animal que no té amb ningú més.
A més d'aquesta actuació hi haurà un disc visceral, per al qual han elegit peces d'altres i les han fet seves portant-les al límit.
En català, castellà, anglès, francès, portuguès i alemany. |
Ara fa 12 anys, just quan la part més dura de la crisi ja treia el cap però tothom es resistia a admetre-ho, al Pirineu de Lleida hi havia en marxa els projectes de dues noves estacions d'esquí i fins a cinc camps de golf, la majoria amb uns aprofitaments urbanístics que sumaven uns 3.600 apartaments.
No en va, el pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran de l'any 2006 afirmava que "les comarques turístiques del Pirineu no se sustenten tant en una forta maquinària turística com en una economia de la construcció de segones residències".
Tot i que el document, en paraules del llavors secretari per a la Planificació Territorial del llavors Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Oriol Nel·lo, volia reconduir aquesta situació –dels 51.000 habitatges que hi havia llavors al Pirineu, 27.000 eren segones residències–, no es preveia cap desprogramació i, per tant, tots els àmbits urbanitzables es mantenien.
Aquest és el veritable canvi respecte als plans que elabora l'actual govern des del 2015.
Els principals projectes en marxa aquell 2007 eren el macrocomplex d'esquí i golf de la Vall Fosca, a càrrec de Fadesa-Martinsa, reobrir l'estació d'esquí de La Tuca, a la Val d'Aran, a càrrec d'una immobiliària madrilenya, i els camps de golf d'Esterri i la Guingueta d'Àneu –als terrenys ara famosos per la suspensió del Doctor Music–, a Es Bòrdes i Naut Aran, a la Val d'Aran i a Tiurana, al nord de la Noguera.
Cap d'aquests projectes va veure la llum i ara, a més, el govern ha extingit, de forma inicial, els drets urbanístics que alguns encara mantenien.
A més, també ha desprogramat tots els àmbits de nous habitatges previstos a la zona de Rialp, on hi ha l'antiga estació d'esquí de Llessui, tancada l'any 1987.
Mai va haver-hi cap projecte en ferm, però al territori es confiava que algú acabaria reobrint-la.
En aquest període, no només no s'ha obert cap nova estació d'esquí, sinó que algunes altres han passat a mans de la Generalitat per evitar-ne el tancament i el perjudici, segons el govern català, que significaria per al territori.
A les de La Molina, Vall de Núria, Espot, Port Ainé i Vallter, s'hi ha afegit darrerament Boí Taüll.
Pel que fa al golf i després que la riuada s'endugués el de Salardú, en aquests moments hi ha un projecte per obrir-ne un a Bossòst, que seria el primer de l'Aran.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Salvador Alemany, president d'Abertis, en una imatge d'arxiu
La diversificació geogràfica, la lleugera millora del trànsit de les autopistes que gestiona i la progressió del negoci de telecomunicacions, han suposat una millora del 5,1% en el benefici dels sis primers mesos de l'any de la concessionària d'autopistes Abertis, que ha assolit els 335 milions.
Els ingressos de la companyia controlada per ACS i Criteria han crescut un 7,7% entre els passats mesos de gener i juny, fins a sumar 1.970 milions d'euros, mentre que el benefici brut d'explotació s'ha situat en 1.177 milions, un 6, 6% més.
D'altra banda, ACS ha tancat la venda d'entre un 15 i un 20% de la seva participació en Abertis a CVC Capital Partners.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El Baix Penedès inicia una campanya de sensibilització per a la recollida de residus.
El Consell Comarcal del Baix Penedès es proposa millorar de forma immediata els resultats en reciclatge.
Gràcies a una subvenció de l'Agència Catalana de Residus, a principis d'aquest mes de juny han començat a treballar 6 persones, fins al desembre, a través d'un Pla d'Ocupació; la seva principal tasca serà la de conscienciar als baixpenedesencs que reciclar ja no és una opció, sinó una necessitat.
El punt de mira bàsic que es planteja el Consell Comarcal parteix de la reducció de la quantitat de residus, i per això s'ha plantejat iniciar una campanya a través de l'empresa Ecobp, que es basa amb un seguit d'actuacions emmarcades en la sensibilització de la recollida selectiva.
Els responsables d'executar la campanya recorreran 10 municipis de la comarca fomentant un canvi de tendència entre els hàbits dels ciutadans en matèria de reciclatge.
La primera actuació serà a la zona de vianants de Calafell platja, amb un índex de reciclatge molt baix, i amb un nombre molt elevat de restaurants, comerços i comunitats.
Les visites seran porta a porta, aportant consells pràctics i recollint incidències, tal i com ha explicat el conseller comarcal, Jordi Guasch, en la presentació de la campanya als mitjans de comunicació.
De la seva banda, la presidenta del Consell Comarcal, Eva M. Serramià, ha assegurat que 'arribarà un moment en què no fer bé el reciclatge comportarà una penalització', i que 'a hores d'ara necessitem resultats immediats, i per això cal una major conscienciació i maduresa'.
Les 6 persones contractades formen part del projecte ' Fem ocupació per a joves', regulat per l'Ordre EMO/256/2015, de 5 d'agost.
Aquest té com a finalitat la realització de projectes que desenvolupin actuacions ocupacionals per afavorir la inserció laboral de persones joves, de 18 a 29 anys, en situació d'atur, amb manca de qualificació especialitzada i prioritàriament amb experiència professional.
Després de dividir els municipis en sectors, i mitjançant el pesatge embarcat de cada contenidor, s'han observat quins són els punts crítics.
Per això el segon àmbit d'actuació serà a la zona de la Creu de Coma-ruga, on s'implantarà una prova pilot.
Es lliurarà a cada un dels 400 habitatges un contenidor en rodes, que és un dels projectes guanyadors que han proposat escolars de la comarca en la iniciativa de la Festa de les Idees.
Un cop s'hagi actuat a Calafell platja i Coma-ruga, es seguirà amb la resta dels municipis: Albinyana, Banyeres, Bellvei, Bonastre, El Montmell, El Vendrell, Llorenç, Masllorenç i Santa Oliva.
L'empresa comarcal EcoBP gestiona la recollida i eliminació dels residus d'aquestes poblacions, i serà l'encarregada de posar en pràctica bona part de les properes estratègies i accions.
El reciclatge al Baix Penedès és dels més inferiors de Catalunya.
En origen, les dades que es publiquen de la comarca són molt baixes, al voltant del 23%, però aquestes xifres no són finals.
A partir d'aquí se'n recupera un 47 %, que es divideix en orgànica i la resta sí que finalment seran residus.
D'aquesta manera, la qualitat del reciclatge no és la mateixa que si la fa la població des de bon principi, a partir del consum domèstic, tot i aconseguir una segona tria que disminueixi els residus globals.
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Inicia els tràmits per declarar-lo museu d'interès nacional, hi aportarà col·leccions noves i n'eixugarà el dèficit acumulat en els darrers anys
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El partit inaugural de la jornada 10 de la lliga de futbol sala de Sitges es va disputar a les 14:00 i va enfrontar al RG4L FC i a la Gravesinha Team.
Partit desigual per l'alineació de nomes quatre jugadors de la Gravesinha.
L'equip local va aprofitar l'avantatge i va sentenciar el partit ja en els primers 25 minuts que van acabar amb el resultat de 7 a 1.
A la segona meitat va seguir la mateixa tònica i el resultat final va ser de 13 a 1.
El segon partit de la jornada el van jugar l'Internationale FC contra el San Pedro - La Trobada.
Partit amb poca alternativa i amb un clar domini visitant que a la mitja part guanyava per 0 a 3.
La tònica es va mantenir a la segona meitat fina la resultat final de 0 a 10.
Destaquem al porter del Internationale, Joan Galmany, que va suar de valent i per part del San Pedro a Rubén Gunter que va fer la meitat dels 10 gols del seu equip.
El tercer partit de la jornada va enfrontar al Vallpineda contra el Futrock Club.
Partit amb un clar dominador i amb un desequilibrat parcial de 7 a 0 a favor del equip local al descans.
Tot i la bona actuació del porter del Futrock Roberto Mandana, el Vallpineda va ser superior també durant la segona part marcant altres 7 gols per un resultat final de 14 a 0.
El següent partit el jugaven el Dulcor Pastisseria en front de l'equip del Sucrense.
El Dulcor va fer la feina a la primera meitat amb un gran Denis Martínez i es va posar amb avantatge per 5 a 1.
A La segona meitat el Sucrense va poder maquillar un pel el resultat per acabar perdent per 7 a 4.
Destaquem, un cop més, per part del Sucrense a Mijail Polanco amb 2 gols.
El cinquè partit de la jornada el disputaven el equip de Can Llopis contra el RG4L F.C. Partit en el que els joves jugadors del RG4L es van començar avançant al marcador, ràpidament en la primera part, donada la poca intensitat i ganes posades per part del equip del Can Llopis.
Tot i el resultat desfavorable, els locals van posar mes ganes i ritme que en el primer temps i van aconseguir ser mes ofensius, a la segona part, gràcies a la participació de Àlex Garcia.
Encara i els esforços els visitants es van acabar imposant al final del partit per un 4-8, també gràcies a la bona actuació de Denis Peredo.
El sisè partit de la jornada el disputaven el Gravesinha Team contra la Ferreteria Ruiz.
Partit on a priori semblava que els locals tenien més perill i ocasions, com las de Juan Andres Rayo i Vicens Hurtado que van estar brillants durant tot el partit i que van ajudar a arribar al descans amb un marcador favorable de 2-1.
La segona part però els visitants van posar més ganes i ímpetu que mai per acabar emportant-se un puntet al últim segon de partit gràcies al oportú xut de David Chica.
Destacarem també la genial actuació de Jonathan Alcaraz per part del equip de la Ferreteria Ruiz i la intensitat del equip en general en els moments finals del partit.
El setè partit de la jornada lliguera el disputaven el Pura Vida contra la Pizzeria Francesco.
El Pura Vida va tenir força control de la pilota, a demés de forces oportunitats en el primer temps, però es van topar amb el porter del Pizzeria Francesco, Albert Garcia, que va fer una enorme actuació durant tot el partit.
Encara i el control i les incisions dels locals, els visitants van aprofitar dues errades defensives per a fer dues dianes per arribar al descans amb un tranquil·litzador marcador de 0-2 favorable.
La segona part els locals no van mantenir el ritme i es va començar a obrir més el partit, ocasionant perill per a ambdós costats.
La situació va fer aconseguir al Pura Vida dos gols del destacadíssim Ferràn Pérez, que tot i els seus esforç i ganes va acabar veient com el equip de la Pizzeria Francesco s'emportava la victòria al final del partit per un marcador favorable de 2-4.
Destacarem també la fantàstica aportació grupal de Ivan Molina per el equip visitant que també va aconseguir una diana.
En el vuitè partit de cloenda de la desena jornada lliguera s'enfrontaven la Penya Barcelonista-New Ricky's contra el equip de LDB Construcciones Villanueva.
Partit amb alt nivell de joc e intensitat, ofert per ambdós equips, en el que la Penya va saber aprofitar molt bé les seves primeres ocasions al inici del partit.
A la primera part els locals semblava que van estar tranquils amb el marcador favorable de 2-1, però la segona meitat els joves jugadors del equip LDB Construcciones Villanueva, van estar impressionants, perquè a demés de empatar el partit a falta de tres minuts del final, van acariciar la victòria però la actuació de Joel Losada no els va deixar endur-se els tres punts.
Destacarem la increïble actuació de Josep Sánchez per part dels visitants i per part dels locals al jugador Abdel el Habri.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Un dels objectius principals del nostre Servei, és el d'assessorar i donar suport als usuaris de la comunitat universitària, en tot allò que fa referència al desenvolupament i implementació de processos d'ensenyança-aprenentatge de qualitat a la URV, promoure la integració de les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) en l'activitat docent i, a la vegada, gestionem i vetllem per la qualitat de la producció audiovisual de la URV.
Podeu consultar el diferents serveis de suport tot navegant pels apartats de l'esquerra d'aquesta pàgina.
Si vols contactar amb nosaltres consulta l'apartat " contactar " on trobaràs les dades del nostre equip. |
L'Ajuntament organitza 'Fent Xarxa Mataró', una jornada participativa per a les entitats de la ciutat
El projecte "Fent Xarxa Mataró" neix amb la finalitat que les entitats comparteixin experiències i visions, progressin en el seu empoderament i puguin ampliar el seu radi d'acció per millorar la vida associativa i la cohesió social.
La jornada, organitzada per l'Agència de Suport i Serveis a les Entitats, tindrà lloc el dissabte dia 1 de juny de 9.30 h a 13 h al Centre Cívic Cabot i Barba.
La metodologia utilitzada per a la realització de la jornada inclourà la tècnica Edcamp, que es basa en un aprenentatge entre iguals, i és a través de la conversa i l'intercanvi com es desenvolupa. |
Els grups de JxCat, ERC, els comuns i la CUP han registrat una proposta de resolució al Parlament en suport als professors del IES El Palau de Sant Andreu de la Barca (Barcelona) que demana tancar la causa judicial oberta contra ells, que tirarà endavant perquè els quatre grups tenen majoria suficient per a fer això.
En l'escrit consultat per Europa Press, els grups exigeixen a la Cambra que s'abandoni la via oberta de la judicialització contra el professorat d'aquest institut i altres docents de l'escola pública catalana.
Exigeix també que s'aturi la "campanya de criminalització dels docents i l'ofensiva contra l'ensenyament públic català, que és l'escola de tots", i demana que el Parlament es comprometi amb la protecció i suport públic del professorat, instant al Govern a fer el mateix.
Finalment, insten al fet que es facin públiques les indagacions dutes a terme per la inspecció educativa que exonera el professorat acusat del Palau.
La investigació va partir de la Fiscalia de delictes d'odi el 23 d'abril contra nou professors d'aquest institut que presumptament van humiliar a alumnes fills de guàrdies civils després de l'1-O, en obligar-los a acudir a una protesta contra la violència policial i en assenyalar-los a diverses classes: "Estaràs content amb el que va fer el teu pare ahir!".
El text registrat pels grups assegura que les expressions que se'ls atribueixen en la denúncia "no són certes i tergiversen les diverses intervencions a les classes", i que, malgrat això i encara que no s'havia presentat cap queixa formal al centre ni als serveis d'inspecció, es van activar els mecanismes per generar espais de trobada entre totes les parts.
Insisteixen que en les inspeccions dutes a terme no es va trobar indici d'actuació indeguda, i que l'Ajuntament va convocar a una reunió el director de l'institut i les famílies afectades, i que aquests últims no es van presentar a la trobada.
Recorden que els secretaris d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto i d'Educació Marcial Marín del Govern de Mariano Rajoy es van reunir el maig amb una representació dels guàrdies civils pares d'aquests alumnes, sense escoltar la versió de l'institut ni del professorat.
Critiquen la divulgació en alguns mitjans de comunicació i a les xarxes socials de la identitat dels professors contra els quals es va iniciar la investigació, "en clau d'escarn i d'instrumentalització política".
Conclouen que es vol utilitzar la investigació a El Palau per "desacreditar el model educatiu públic català, atribuint-li una funció adoctrinadora i promotora d'una visió inexistent".
"A més d'atemorir tota la comunitat educativa, busca convertir-los en símbol d'una suposada ruptura de la convivència a Catalunya", resolen.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
INSEREIX Copia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Els diputats de JxCat al Parlament, al Congrés i al Senat han estat reunits durant dos dies a Brussel·les amb els presidents Torra i Puigdemont per preparar el curs polític.
Allà han rebut la notícia que el PSOE no té intenció de reunir-se amb ells perquè dona per fet que s'oposaran a la seva investidura.
Puigdemont ha acusat els socialistes de menystenir els diputats del partit i també els seus electors.
L'expresident de la Generalitat ha anunciat que ha arribat el moment d'iniciar un nou cicle polític.
Creu que després de la sentència del Suprem, el judici contra Torra i la Diada, l'indpendentisme ha de tornar a agafar la iniciativa.
Per això assegura que no seria bo convocar eleccions perquè debilitaria les institucions en un moment en què considera que cal reforçar-les.
Torra, per la seva banda, ha dit que afronta el judici pels llaços grocs amb confiança, que defensarà el seu dret a la llibertat d'expressió i que no té por de ser inhabilitat.
Els titulars del telenotícies - 04/09/2019
JxCat acusa el PSOE de menystenir-los
El PP absolut per la destrucció dels ordinadors del Bárcenas
Ajudes per a andalusos "amb problemes d'immersió lingüística" a Catalunya
Hong Kong: Carrie Lam intenta apaivagar les protestes amb la retirada definitiva de la llei d'extradició
Crítiques al govern francès per la gestió de la violència de gènere
Martí Domínguez publica "L'esperit del temps", el segon llibre d'una trilogia sobre el feixisme que té en ment acabar
De Jong pateix l'adaptació al joc del Barça
Els presidents de les grans empreses dels EUA es comprometen ara a deixar enrere el capitalisme salvatge
Telenotícies cap de setmana vespre - 21/03/2020
Telenotícies cap de setmana migdia - 21/03/2020
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 20/03/2020
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 19/03/2020
Els Mossos multen tots aquells vehicles que circulen sense motiu justificat
L'increment d'ús de mascaretes: són útils?
El govern anuncia un pla d'acció per garantir l'ensenyament
Dies de coronavirus: 19-20 de març
Els dialectes i la parla del Rosselló
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Un mínim de 182 palestins han mort d'ençà que l' Exèrcit israelià va llançar l'operació 'Marge Protector' el 8 de juliol passat.
Així consta en el recompte fet d'acord amb informació de fonts mèdiques pel Centre Internacional de Mitjans del Pròxim Orient (IMEMC).
L'IMEMC publica una llista detallada amb els noms dels morts i el dia en què han mort, segons les autoritats sanitàries de la Franja de Gaza consultades.
Els noms inclosos a la llista es poden consultar a la següent pàgina web: http://www.imemc.org/article/68429.
A més de la xifra de morts, aquesta organització ha recopilat la informació sobre ferits i ha informat que són un mínim de 1.260 des del començament de l'ofensiva israeliana.
Desenes d'ells estan greus, alguns han perdut membres o han quedat definitivament impedits.
"La majoria dels ferits són nens, segons el Ministeri de Sanitat del Govern de la Franja de Gaza", assenyala l'IMEMC.
L'IMEMC és un centre de mitjans desenvolupat en col·laboració entre periodistes palestins i internacionals per oferir una cobertura independent dels esdeveniments als territoris palestins i Israel.
El centre està finançat pel Centre Palestí per a l'Acostament entre els Pobles (PCR).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La colíder d'ICV, Dolors Camats, ha rebutjat unes eventuals eleccions plebiscitàries o anticipades com a alternativa si no pot celebrar-se la consulta del 9 de novembre, perquè considera que "no es pot substituir per res".
"Que una alternativa a la consulta són les plebiscitàries l'hi vam sentir al president de la Generalitat, Artur Mas, fa gairebé un any.
Serà el seu pla B, però no és el nostre", ha recalcat en una entrevista d'Europa Press.
Camats ha discrepat que, en comptes de consulta, es plantegin alternatives com unes anticipades o un possible acord entre els governs català i espanyol: "El moment democràtic que significa la consulta no es pot substituir per res".
Per a la dirigent ecosocialista, unes anticipades només demostrarien el "fracàs polític d'un govern que no té majoria per tirar endavant el seu projecte i les seves polítiques, i no una altra cosa", i unes plebiscitàries tampoc servirien per trobar una solució a la relació de Catalunya amb la resta d'Espanya.
"Si tot aquest viatge és per continuar tenint un conseller com Boi Ruiz, que desmantella la salut pública i se la ven a trossets per fer negoci, a mi unes anticipades no em resolen res", ha afegit.
Així, ha ressaltat que ICV no té "plans B, C o D" perquè el seu compromís és votar el 9N, i ha exigit a CiU i ERC que aparquin les polèmiques i les discrepàncies, i encara més quan no hi ha ni llei de consultes, tenint en compte els esforços que farà l'Estat per intentar impedir-la.
També ha deixat clar que no entraran mai en un Govern de CiU, al marge que ho faci o no ERC, perquè les seves polítiques socials i econòmiques són "incompatibles" amb els de la federació, però ha argumentat que això no impedeix que puguin defensar el dret a decidir conjuntament, tot i que cadascun amb els seus respectius matisos.
Així, ha reivindicat que ICV ha avalat la consulta sense renunciar a combatre les retallades i les polítiques de CiU davant ERC que "ha canviat retallades per dret a decidir".
"ERC ens ha mentit quan ha dit que pactant amb CiU aquest any s'acabaven les retallades, o que eren els pressupostos més socials de la història de la Generalitat.
ERC té mala consciència perquè sap que fa una política que va en contra del poble de Catalunya", ha destacat.
Després de confirmar que acudiran a la reunió convocada per la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, per explicar-los la logística de la consulta, ha relatat que, una vegada es convoqui, celebraran la consulta en el si d'ICV per decidir les respostes a les preguntes de la consulta, i no es planteja fer una campanya conjunta pel dret a decidir amb la resta de formacions proconsulta, com pretén CDC.
Després de preguntar-li si el cas Pujol afecta al procés sobiranista, Camats ha sostingut que afecta "sobretot a la credibilitat de CDC i de Mas", i ha afegit que no s'imagina començar el curs parlamentari sense que l'expresident de la Generalitat comparegui al Parlament.
Segons la seva opinió, la resposta de Mas al voltant d'aquest cas no ha estat a l'altura de les circumstàncies i ha evidenciat la seva "debilitat en no sortir en defensa de la institució de la Generalitat i dels interessos dels catalans".
"Del president català espero contundència i exemplaritat davant de l'evasió fiscal, i no comprensió, tot i que sigui algú tan pròxim a ell com Pujol", ha censurat Camats, que no se sent representada per les paraules del president català.
També ha explicat que una delegació ecosocialista acudirà a la 'V' de la Diada, que convocaran a la militància i que han estat en contacte amb plataformes socials perquè hi hagi un bloc on estiguin representats en la mobilització.
Sobre si Mas ha d'anar a la concentració aquest any, Camats ha respost que el fet important és que acudeixin els ciutadans --"ni em sobra ni em falta que hi vagi--, i ha atribuït el baix nombre d'inscripcions de moment que no és una novetat, tot i que ha confiat que serà un èxit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El passat dimarts 11 de juny es va realitzar l'acte de signatura d'un conveni marc de col·laboració entre el Consorci de la Colònia Güell i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per al desenvolupament d'activitats de formació, recerca i transferència tecnològica.
Aquest conveni marc vol aprofundir i enfortir les relaciones i la coordinació entre ambdues institucions, amb la finalitat de fixar línies d'actuació que consolidin les col·laboracions ja existents en matèria de formació, recerca científica de desenvolupament tecnològic i en la transferència de tecnologia desenvolupada per la UPC.
Aquesta col·laboració es concretarà, mitjançant convenis específics, dins dels àmbits següents:
Aquest acord marc s'ha signat amb una vigència de quatre anys, que es podrà prorrogar si ambdues parts consideren que la col·laboració ha de continuar per un període més llarg.
L'acte de signatura del conveni marc va comptar amb l'assistència del president del Consorci de la Colònia Güell, el Sr.
Josep Perpinyà i Palau, i el rector de la UPC, el Sr.
A l'acte també van assistir representants de les diferents escoles de la UPC que col·laboraran amb el desenvolupament de les activitats que s'acordi així com d'altres representants del Consorci.
Consell Comarcal del Baix Llobregat |
L'esclerosi múltiple és una malaltia neurodegenerativa que afecta a 47.000 persones / IStock
La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) calcula que actualment a l'estat espanyol existeixen unes 47.000 persones afectades per esclerosis múltiple, de les quals el 70% són dones.
En el Dia Nacional de l'Esclerosi Múltiple es vol donar a conèixer la realitat d'aquesta malaltia que s'ha duplicat en els últims 20 anys.
A més, aquesta malaltia crònica, autoimmune, inflamatòria, desmielinitzant i neurodegenerativa està augmentant molt entre els joves.
Cada any es diagnostiquen 1.800 nous casos i d'aquests el 70% de pacients tindrien entre 20 i 40 anys.
Ester Moral Torres, coordinadora del Grup d'Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia apunta donat aquest repunt que "l'esclerosi múltiple ha passat de ser considerada gairebé una malaltia rara a convertir-se en una de les malalties neurològiques més comunes entre la població jove".
Des de la SEN creuen que aquest augment, tant en prevalença com en incidència, pot estar influït per la creació d'unitats especialitzades i pel millor coneixement de la malaltia, que han millorat la capacitat de diagnòstic, així com l'avanç que s'ha produït en els tractaments, que han fet que el seu efecte sobre l'esperança de vida sigui petit.
Tot i això, Moral afegeix que "també es creu que aquestes xifres s'han vist influïdes per factors ambientals i d'estil de vida que podrien tant intervenir en l'aparició de la malaltia com relacionar-se amb el pronòstic".
"Estem parlant d'aspectes com canvis en la dieta, tabaquisme, dèficit de vitamina D, nivell d'exposició a la llum solar, etc. i les dones semblen tenir una major susceptibilitat cap a aquests", explica Moral.
Per aquesta raó, a mesura que s'incrementen els casos d'esclerosi múltiple, també sembla augmentar la proporció de dones que la pateixen i, per tant, la probabilitat que una dona arribi a patir la malaltia, ha passat del 1,4 dels primers estudis, a l'3,2 actual.
La seva forma més freqüent és la forma en brots o esclerosi múltiple recidivant (EMR) (afecta aproximadament al 85% dels pacients amb esclerosi múltiple).
Els símptomes variaran depenent de la part del sistema nerviós en el qual aparegui la lesió.
En tot cas, fatiga, símptomes sensitius i falta d'equilibri, solen ser els principals símptomes.
"És una malaltia que sol provocar trastorns sensitius, de la mobilitat i de l'equilibri als qui la pateixen.
I encara que gràcies als nous fàrmacs s'ha aconseguit reduir la freqüència i la gravetat dels atacs a la majoria dels pacients, sens dubte afecta a la qualitat de vida del pacient i els seus familiars i comporta un gran impacte socioeconòmic", comenta la Dra.
I és que la càrrega econòmica del maneig de l'esclerosi múltiple és molt elevada.
S'estima que a Espanya el cost total per pacient a Espanya és de 30.000 euros, fet que suposa un cost total anual d'uns 1.410 milions d'euros.
Un 80% d'aquesta despesa, tot i que directament relacionat amb la progressió de la discapacitat de cada pacient, es deu a costos no sanitaris que són assumits majoritàriament pels familiars del pacient.
Cal tenir en compte a més, que l'edat mitjana de començament dels símptomes és al voltant dels 28 anys.
Per tant és una malaltia que afecta les persones al principi de la seva vida laboral i quan estan iniciant els seus projectes vitals.
Un estudi que s'acaba de presentar a la Reunió Anual de la SEN assenyala que més del 65% dels pacients amb formes remitents segueix sent població activa.
No obstant això menys del 18,5% dels pacients amb formes progressives ho és.
A més, el 72% dels afectats per esclerosi múltiple veuen afectada la seva productivitat laboral a causa de la seva malaltia, principalment per fatiga (92%).
"Actualment el gran repte és aconseguir tractaments que frenin completament l'avanç d'aquesta malaltia i que reverteixin la discapacitat sent això especialment important en les formes progressives, les més complexes de tractar i les que sovint acumulen major discapacitat.
Confiem que en un futur, investigacions que actualment estan en marxa sobre biomarcadors, cèl·lules mare, així com amb fàrmacs neuroprotectors i neurorreparadores donin fruit i marquin noves línies d'abordatge per a aquesta malaltia ", conclou la Dra.
Avís legal i política de privacitat |
Vés al contingut (premeu Retorn)
En alguns casos l'estudiantat amb la supervisió d'un Director podrà proposar un TFM de 30 ECTS.
Caldrà que l'estudiantat formalitzi el registre i la matrícula del TFM de forma ordinària.
L'estudiantat presentarà a Gestió Acadèmica la proposta d'ampliació del TFM de 18 crèdits, mitjançant la Sol·licitud de TFM ampliat.
Aquesta sol·licitud ha d'anar signada pel Director i amb el vist-i-plau de la Comissió acadèmica del Màster.
Al mateix moment que es realitza el registre del TFM.
Consulteu les dates al Calendari de TFM.
Un cop acceptada la Sol·licitud de TFM ampliat pel coordinador del Màster, es procedirà a la seva matrícula que correspondrà a 12 ECTS de TFM i a 18 crèdits de bossa de crèdits. |
Els rastres de l'huracà Leslie, que la matinada de dilluns van escombrar les comarques gironines, van afectar, sobretot, el Ripollès.
A la comarca es van haver de tallar diverses carreteres, o donar-hi pas alternatiu, perquè la calçada estava inundada o bé hi ha hagut esllavissades.
Els rius baixaven amb força –un exemple és el Ter a Ripoll- o bé, fins i tot, van arribar a sortir de mare.
A primera hora del matí, el Freser va desbordar-se a Ribes de Freser.
L'aigua sobrepassava el pont d'entrada de la població, en algun tram va malmetre la barana i també va inundar soterranis i magatzems dels habitatges més propers.
La zona que en va sortir més malparada és la del carrer Sant Quintí.
Aquí, els Bombers no van parar de treure aigua des de primera hora del matí dels baixos on, literalment, el riu va entrar als habitatges.
Entre d'altres, a l'oficina de Correus o a dues botigues: un supermercat i un establiment de queviures, Cal Tori.
La mestressa de Cal Tori, l'Anna Claramunt, explicava ahir que a quarts de vuit del matí s'havien trobat el magatzem completament inundat.
«L'aigua ha rebentat una porta que donava al riu i també ha malmès un dipòsit de gasoil», explicava.
Aquí, tindran feina per a dies.
El magatzem està ple de productes surant (ampolles d'aigua, estris de neteja, paper higiènic...) i, a més, sota l'aigua també hi ha una capa de fang.
Els propietaris de la botiga explicaven ahir que havien mirat de salvar allò que havien pogut, però hi ha molt de gènere que s'ha malmès.
«És una desgràcia, esperem que l'assegurança ens ho cobreixi», explicava l'Anna.
Mentrestant, el seu fill anava traient aigua amb un cubell de les parts més fondes del magatzem i els Bombers, amb l'ajuda d'una bomba, l'anaven llançant al riu.
El teatre municipal també va patir els efectes de la tempesta.
Tot el soterrani va quedar inundar, perquè l'aigua del riu havia sobreeixit per un embornal.
Això ha malmès part d'una exposició de fotografies sobre els refugiats que formava part del festival de cinema Gollut.
Els seus responsables explicaven que ahir al matí alguns dels plafons havien aparegut surant.
En una altra part del soterrani també fallava la instal·lació elèctrica.
És aquí, per exemple, on hi ha l'aula on es fa cant coral i hi tenen espai les entitats del poble.
Una de les membres del Grup de Teatre, la Neus Vergés, explicava que s'havien trobat «amb un pam i mig d'aigua» i que a la sala d'exposicions «arribava fins al genoll».
«Allà on fem cant coral, teníem un equip de música al terra i no sabem com haurà quedat», va explicar Vergés.
Durant el matí d'ahir, el nivell del riu Freser va anar baixant i, tot i que encara era molt elevat, l'aigua ja no desbordava.
Molts curiosos, tant del poble com dels entorns, es van acostar fins al pont per veure la força del riu.
La Nuri Vilalta, una veïna del poble, va explicar que, sobretot, els xàfecs havien estat «intensos» durant la matinada.
«No és la primera vegada que passa, però sí que és veritat que aquesta nit ha plogut molt», va assenyalar.
Els operaris s'afanyaven ahir al matí a treure l'aigua embassada i a netejar el fang que s'havia acumulat a part del passeig.
Els veïns expliquen que aquest és un dels aiguats que recordaran, juntament amb els que hi va haver l'any 1982 –quan també hi va haver inundacions- o el del 1940.
Aquell va ser molt més greu i, fins i tot, la força del riu es va endur una casa.
El desbordament del riu a l'alçada del pont de la carretera GIV-5263 i un despreniment de terra que va tallar la C-38 entre Molló i Camprodon van obligar a suspendre cinc línies de transport escolar de Planoles, Queralbs, Pardines i Campelles en direcció a Ribes de Freser.
En total, una setantena d'alumnes es van veure afectats per aquesta situació.
Uns quaranta corresponen a la vall de Ribes, i són de les línies que donen servei als municipis de Toses, Planoles, Campelles, Pardines i Queralbs fins a Ribes de Freser.
La resta, una trentena, són de la vall de Camprodon, concretament de la línia que dona servei a Molló i que connecta el municipi amb Camprodon. |
Us convoco a la sessió ordinària de la Junta de Govern Local, que tindrà lloc el proper dia 5 de març de 2004 a les 13 hores, amb el següent
1.- Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
3.- Alcaldia.- Aprovació de l'encàrrec a la societat Reus Esport i Lleure, SA de la gestió de les tasques corresponents als projectes d'escola de barri, taller de teatre i esportiu i de joves, i la gestió de les tasques de suport a les iniciatives de col·lectius de joves no associats a través del projecte Diversió Diversa.
4.- Alcaldia.- Aprovació de l'encàrrec a la societat Reus Esport i Lleure SA, de la gestió d'activitats de lleure de dinamització del Consell d'Infants de Reus per al primer semestre de l'any 2004.
5.- Contractació i Patrimoni.- Aprovació de les obres addicionals a les obres de reforma de l'Institut de Puericultura Dr.
6.- Contractació i Patrimoni.- Aprovació de la certificació número 4 relativa a les obres de restauració de la Capella dels Dolors, l'atri de Sant Sebastià i la façana nord de la nau de la Prioral de Sant Pere (5a fase).
7.- Contractació i Patrimoni.- Aprovació del nou procediment a seguir en matèria de contractes menors d'obres, subministraments, serveis, consultoria i assistències tècniques i el sistema d'organització i millora de la contractació administrativa.
8.- Contractació i Patrimoni.- Aprovació del plec de clàusules administratives particulars, que ha de regir la contractació mitjançant concurs públic amb procediment obert i caràcter urgent, de les obres d'urbanització de l'Àrea 4.73 Mas Iglesias, i convocar concurs públic.
9.- Contractació i Patrimoni- Adjudicació dels treballs per al subministrament elèctric a la zona objecte del projecte de les obres d'urbanització de l'Àrea 4.73 Mas Iglesias.
10.- Intervenció.- Aprovació de la relació de factures.
11.- Assessoria Jurídica.- Canvi activitat parades 165 i 166 del Mercat Central, d'altres activitats per a la venda de productes congelats a fruita i verdura.
12.- Assessoria Jurídica.- Canvi activitat parada 101 del Mercat del Carrilet, de venda de pasta fresca a xarcuteria-cansaladeria.
COMISSIÓ DE SERVEIS TERRITORIALS
13.- Patrimoni del Sòl.- Acceptació de l'Acord del Jurat d'Expropiació de Catalunya de data 22.10.03, fixant el preu just de la finca núm. 14 de les afectades per sistema viari del PGOU a executar mitjançant el Projecte d'urbanització dels carrers Ponent, Frederic Mistral, Alegria, Sud i Immaculada, al Barri Immaculada.
14.- Patrimoni del Sòl.- Acceptació de l'Acord del Jurat d'Expropiació de Catalunya de data 22.10.03, fixant el preu just de la finca núm. 15 de les afectades per sistema viari del PGOU a executar mitjançant el Projecte d'urbanització dels carrers Ponent, Frederic Mistral, Alegria, Sud i Immaculada, al Barri Immaculada.
15.- Patrimoni del Sòl.- Acceptació de l'Acord del Jurat d'Expropiació de Catalunya de data 22.10.03, fixant el preu just de la finca núm. 23 de les afectades per sistema viari del PGOU a executar mitjançant el Projecte d'urbanització dels carrers Ponent, Frederic Mistral, Alegria, Sud i Immaculada, al Barri Immaculada.
16.- Patrimoni del Sòl.- Aprovació inicial del Projecte de taxació conjunt d eles finques objecte d'expropiació forçosa incloses dins de l'àmbit del pla parcial plurimunicipal del sector logístic i de serveis, Clau L, dels municipis de Tarragona i Reus, que s'executa pel sistema d'expropiació.
17.- Gestió Urbanística.- Aprovació de la constitució de la Junta de Compensació de l'àrea 4.10 "Forques Velles" (A) i adhesió de l'Ajuntament.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
El president Carles Puigdemont durant la seva compareixença d'ahir a Palau.
De la DUI a la DUI passant per unes eleccions autonòmiques que encara no es poden descartar.
El Procés, procliu als episodis surrealistes i als girs sorprenents, en va viure diversos ahir en una jornada en què tot semblava possible i tot va acabar com estava previst a l'inici: si no hi ha canvis, el Parlament declararà avui la independència i el govern espanyol consumarà la suspensió de l'autonomia catalana.
L'opció d'un pacte entre la Generalitat i la Moncloa per suspendre l'aplicació del 155 a canvi de convocar eleccions autonòmiques estava pràcticament feta al matí.
Però la manca de garanties que l'Estat compliria la seva part del pacte va engegar a rodar la possibilitat d'acord, i el pla va tornar a ser la DUI.
El fracàs del diàleg va provocar una dimissió al Govern que havia estat planant durant tot el dimecres: la del conseller d'Empresa, Santi Vila.
El guió va començar a girar dimecres a la nit.
El Govern i els principals dirigents de Junts pel Sí es van reunir en una trobada en què, a priori, s'havia de certificar la DUI i quedava en l'aire la continuïtat d'alguns consellers, especialment Vila.
Puigdemont, però, va posar sobre la taula que convocaria eleccions autonòmiques per no forçar el 155.
"Vaig prometre portar el país de la postautonomia a la preindependència, i no el puc deixar a la preautonomia", va argumentar.
La trobada va acabar a les 2.05 hores, i a les 10 del matí d'ahir tornava a produir-se: primer amb el Govern, després amb tots els diputats de Junts pel Sí.
El relat de Puigdemont va ser greu.
Primer, va justificar la decisió d'accedir al pacte perquè tenia garantida la retirada del 155.
Després, va anar més enllà i va vaticinar un "escenari de violència extrema" provocat per l'Estat.
Els arguments, però, no van convèncer els presents.
La indignació va ser generalitzada a ERC i entre diputats del PDECat, alguns dels quals es van alinear amb els republicans i van començar a anunciar la seva baixa del partit.
Puigdemont, tot i la pressió interna, es mantenia ferm en la convocatòria d'eleccions per complir la seva part de l'acord amb l'Estat.
El pacte que tenia sobre la taula Puigdemont es limitava a l'anul·lació del 155, la retirada del desplegament dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i la suavització del flanc judicial.
L'acord es va teixir a diferents bandes, amb un protagonisme especial del lehendakari, Íñigo Urkullu, com a mediador entre el govern espanyol i el català.
També feien camí el conseller Vila -molt actiu en els contactes amb Madrid, segons el seu entorn-, el PSOE i el PSC -amb protagonisme destacat de Miquel Iceta, Núria Marín i José Montilla- i les pressions d'empresaris destacats de l'Estat i de Catalunya.
L'acord provocava l'esquinçament de la unitat interna del sobiranisme.
A la crisi oberta del PDECat s'hi sumava la indignació d'ERC.
Els republicans, alguns dels quals van marxar amb llàgrimes del Palau, seguien pressionant per totes les vies Puigdemont insistint-li que l'Estat l'enganyaria.
El president els hi responia que tenia garanties de compliment, i a les 13.30 hores, quan es disposava a comparèixer davant la premsa per anunciar eleccions, el guió va començar a canviar: tres senadors del PP (el líder del partit a Catalunya, Xavier García Albiol; Javier Arenas, i José Manuel Barreiro) van insistir que, tot i la imminent convocatòria d'autonòmiques, el 155 seguia endavant.
Puigdemont va endarrerir una hora la compareixença.
La pressió pel flanc independentista s'incrementava, les mobilitzacions començaven a la plaça de Sant Jaume i a la seu del PDECat, i el president va fer dues trucades per demanar explicacions per les declaracions: l'una a Urkullu i l'altra a Iceta.
Els va insistir, a tots dos, que, després d'haver posat sobre la taula el fre del Procés, necessitava una garantia que no s'aplicaria el 155.
No va obtenir resposta, i ni tan sols va poder parlar amb algú de la Moncloa.
Després de suspendre per segon cop la seva compareixença, va tornar a citar Junqueras a Palau.
El vicepresident era a la seu d'ERC quan va rebre la trucada: "Tornem al full de ruta marcat".
Puigdemont compareixia al Palau, finalment, a les 17 hores, amb un guió totalment canviat.
El president va reconèixer que havia "considerat la possibilitat d'exercir la potestat de convocar eleccions" després de moltes consultes i per "esgotar totes les vies per trobar una solució".
El president va citar la retirada del 155, l'aturada de la repressió i "l'absència de violència perquè unes eleccions s'haguessin pogut celebrar" com a condicions no admeses.
"No hi ha cap garantia que justifiqui les eleccions al Parlament", va afirmar.
Davant d'aquest panorama, el president reobria la porta a la DUI -la deixava en mans del Parlament- i insistia a reprovar l'actitud de l'Estat: "Ningú no podrà retreure a la part catalana la voluntat de diàleg i de fer política, ningú no podrà dir que he estat disposat a sacrificis per garantir que es posarien totes les facilitats al diàleg.
Una vegada més comprovem, amb molta decepció, que la responsabilitat només se'ns és exigida a uns, i d'altres, la seva irresponsabilitat".
Amb les eleccions fora del mapa, el guió tornava a ser el previst.
El Parlament iniciava un ple en què el president va renunciar a participar, deixant tot el protagonisme als partits.
Junts pel Sí i la CUP van alinear-se en contra del 155 i a favor de proclamar la independència.
Avui, a partir de les 12, es posaran a votació les propostes de resolució del ple, entre les quals hi pot haver la proclamació d'independència.
Al Senat tot va seguir com si el pacte no s'hagués estat a punt de produir.
En un discurs molt dur, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va justificar el 155 com una "obligació" perquè a Catalunya "es respecti la convivència i la concòrdia".
Que el pacte era una quimera no només ho evidenciava el to, també els fets: el PP es negava a acceptar una esmena del PSOE que reclamava aturar el 155 si el Parlament convocava eleccions autonòmiques.
La proposta socialista, però, arriba viva al ple d'avui, i es pot activar si el diàleg es reprèn.
La pilota, doncs, és a la teulada de la Moncloa.
Ahir Rajoy va haver d'atendre diverses trucades dels principals empresaris espanyols i catalans que li demanaven que atengués la mà estesa de Puigdemont.
Així s'ho admetien mútuament el president Puigdemont i Iceta en una reunió que van tenir a última hora.
La dimissió de Vila, a última hora, també demostrava que l'escletxa del diàleg està tancada: "La via del diàleg i la mediació que sempre he defensat novament ha fracassat i ha quedat deslegitimada.
Els meus plantejaments han quedat desautoritzats per la realitat", admetia un Vila resignat.
Avui el Parlament pot declarar la independència, però aquest és només un dels escenaris: tots segueixen oberts i tots aboquen a una situació encara més incerta que la que es va viure ahir, el dia amb més girs de guió de la història del Procés.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La selecció femenina de rugbi a set disputarà aquest cap de setmana un nou compromís internacional, el Campionat a Europeu a Zagreb, Croàcia.
En aquest sentit, el seleccionador Marc Abelló comptarà amb les jugadores del VPC Andorra, Marcia Garcia, Aina Margalef, Anna Casals, Paula Calvo, Blanca Ruiz, Chiara Cerqueda, Estefania Sebastian, Raquel Sebastià i Nadia Olm, a més de Mariona Barcons, del TCMS Rugby de Federal 1, d'Erika Maldonado de l'Entente Corse de Federal 2 i de Noeila Pauls, del Sain Jean de Vedas de Regional.
Robin Estevez és el mànager general.
Andorra està enquadrada en el grup C i jugarà la primera fase aquest dissabte.
Ho farà contra Bulgària, a les 12.28 hores, contra Croàcia, a les 15.35 hores i contra Luxemburg, a les 17.58 hores.
Diumenge, en funció dels resultats obtinguts en la competició, disputarà la Bowl, per definir les quatre darreres places, la Plate, per definir de la cinquena a la vuitena o la Cup, que certificarà l'equip vencedor.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
tingut el valor de ser-ho, de moment.
sobre mi, tot i desconfiar obertament de la política de partit, tot i ser conscient que el meu vot, com diria Trotski, anirà a parar a la paperera de la història.
Si més no, a la paperera de la il·lusió.
que volia explicar és que el perfil de l'abstencionista ciutadà de
Catalunya no és diferent al de Madrid o el de Roma.
independentment de les llengües que parlin, desconfien de les
institucions, perquè aquestes no assumeixen els seus interesos sinó és
I més encara quan les institucions són de
fireta i es dediquen exclusivament a administrar les lleis generals de
La política es confessa impotent per protagonitzar un canvi
radical en la direcció d'una major igualtat social, o de millorar
Recordem l'enunciat de Vicenç Navarro: Benestar insuficient, democràcia incompleta, al qual podríem afegir; absència de solucions per als problemes quotidians? (vivenda, salaris baixos, explotació laboral, horaris infames,...)
Desafecció respecte del sistema i abstenció, que és com dir, una protesta silenciosa del qual es pot queixar en Saura, encara que no sembla haver escoltat res.
l'abstencionista prototípic parla castellà ho és perquè és el fill de
l'immigrant, que és com dir, la pertinença als sectors més baixos i de
menor influència de la societat (perquè sempre es parla en funció de la
identitat i s'obvia constantment el concepte classe social?)
Quan l'ascensor social no funciona (gràcies en certa mesura a l'absència de polítiques actives d'igualtat) la gent, deixa de confiar, i no es molesta en aparèixer pels col·legis electorals.
Per fer el paripè, millor que em quedi a casa.
Al cap i a la fi, mai tants partits havien oferit tan poc!
ha algú que planteja fer aquestes polítiques radicals d'igualació
social, se l'anomena demagog populista, i s'esmenta el gran perill que
representa per a l'economia i la cohesió.
Poden ser discutibles les seves
El que és innegable és que han aconseguit incorporar a
l'acció política estrats de la societat abans exclosos, i que els
sociòlegs benestants anomenaven abstencionistes.
Consell: Saura, inclou al teu programa electoral; nacionalització i col·lectivització d'empreses privatitzades.
Impost de 100? per cada contracte temporal.
Regulació del preu de la vivenda de manera que no pugui valdre més enllà d'un 10% del preu de cost, és a dir, uns 120.000? el pis de cent metres quadrats.
Pots fer-ho des de ja, aprofitant que ets al govern.
Segur que l'abstencionista prototípic et vota, després.
En canvi una opció política amb credibilitat suficient i garanties i recolçament comunicatiu sobiranista, no sectaria, transversal, identitària i participativa manca de l'espai politic català, teledirigit per oligarquies tradicionals.
Al P.V. anem a intentar que els abstencionistes d'esquerres, valencianistes i ecologistes vagen tots i totes a votar Compromís pel P.V. i tirar al PP de la Generalitat.
Més informació http://www.esquerraipais.org
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
L'Associació de Veterans del Bàsquet ha presentat aquest dijous, a l'Auditori 1899, el llibre històric de la secció.
L'acte ha reunit jugadors, entrenadors i directius històrics de la secció i ha comptat amb la presència del president Josep Maria Bartomeu, d'Emili Rousaud, vicepresident institucional del Club i de Joan Bladé, directiu responsable de la secció.
L'acte, conduït per Jordi Robirosa, s'ha iniciat amb una taula rodona en què Manel Moreno, autor del llibre i Pedro Ansa, president de l'Associació de Veterans, han debatut sobre tota la història de la secció de bàsquet des dels seus inicis, de gairebé fa cent anys, en una pista a Sol de Baix, l'any 1926, fins a l'actualitat.
"El Barça ha tingut persones molt importants en la seva història.
És un llibre d'anècdotes que serveix per conèixer el Barça i els seus protagonistes", ha explicat Moreno, mentre que Bladé ha comentat que "és un llibre fet amb passió i rigor històric.
Darrere d'aquest llibre hi ha molta feina i estic segur que, en el futur, es valorarà el que s'ha fet".
Cal destacar que Svetislav Pesic, Nacho Rodríguez i Juan Carlos Navarro, així com altres exjugadors i capitans com Roger Grimau, Roberto Dueñas, Rodrigo de la Fuente, Nacho Solozabal, Juan Antonio San Epifanio o Manolo Flores, entre altres exjugadors històrics de la secció, també han estat presents a l'acte. |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Revisió, des d'un punt de vista filosòfic, de diferents teories, moviments artístics o culturals de la Història. |
Per raons òbvies no puc dir-te senyor perquè no te'n considero i no et tracto de vostè per ser major que tu i perquè no tens la categoria necessària que m'obligui a fer-ho.
Tampoc et considero periodista encara que exerceixis com a tal i tinguis el diploma penjat a la paret del despatx.
Consultat el diccionari diu que periodista és aquella persona que té per professió fer reportatges, entrevistes, etc., en algun dels mitjans de comunicació.
Professional de la paraula en un mitjà de comunicació de masses.
Persona que transmet missatges amb capacitat d'influència i/o convicció.
Un altre apartat, especifica molt clarament que un professional de la comunicació ha de ser noble, educat i curós quan parla i/o escriu i, per sobre de tot, analític i imparcial quan el que manifesta pot generar opinió.
No cal dir que la mentida, la calumnia i les falsedats són impròpies d'un bon professional de la comunicació i tu no ho ets.
Veient i escoltant-te no puc, de cap manera, considerar-te un periodista, ni tan sols un mal periodista.
Tu saps perfectament els motius que tinc per opinar així.
Ets un gran mentider, desconeixes el significat de la paraula parcialitat, no tens vergonya quan difames i ho dius amb una expressió de cara que fa feredat.
Què tem fet els catalans per odiar-nos com ho fas?
Quin és el veritable motiu que tens contra nosaltres?
Per què recorres sempre a la infàmia quan parles de Catalunya?
El que dius en les tertúlies del teu amic Jiménez Losantos no tindries pebrots de dir-ho en una conferència publica en qualsevol recó del principat.
Des de quan el nivell de violència que actualment es viu a Catalunya és molt pitjor que el que es vivia al País Basc en l'època terrorista?
Per acabar-ho d'adobar vas dir: En aquella època podien matar algun jutge o fiscal però tampoc van ser gaires.
Et recordo que les hemeroteques i els vídeos existeixen i no podràs negar les teves difamacions.
Tu i altres col·legues del teu perfil féu un flac favor a la democràcia.
Esteu estenent l'odi contra Catalunya i no us preocupa el que pugui passar, és més, sembla que és el que voleu.
Formeu part d'una estratègia que pretén desacreditar Catalunya i els catalans i així tenir el govern de l'estat l'excusa per intervenir la Generalitat i tu hi estàs col·laborant.
En un país veritablement democràtic ho tindries magre per trobar feina.
Dic això perquè la fiscalia general de l'estat o alguna associació de jutges hauria de presentar una querella en contra teva.
També ho podria fer el col·legi de periodistes de Madrid.
Malauradament no crec que ho faci ningú, ja t'ho he dit abans, això passaria en un país veritablement democràtic i tinc la sospita, més que raonable, que Espanya no ho és.
Une carte tan considerada i ben escrita no se la mereix aquest individuo, la suscric totalment.
Alguna vegada que laig sentit i vist per tele, em penso que deu tenir el cervell trastocat, per dir les vestieses que arriba a dir.
Hi estic molt d'acord amb el que es diu a aquesta carta.
És un escrit que respon al tarannà dels catalans i que no es mereix un individu com en Indra.
Fins i tot a Salvame faria mal aquest "periodista"
Aquest impresentable no es mereix ni la cadira on seu ni l ́aire que respira.
No li vull negar l ́aire que respira..., però que sigui contaminat i tòxic com ell mateix. |
Al sector agrari català ens falta la presència de la dona, de 69.000 persones que treballaven en aquest àmbit l'any 2018, només 11.000 són dones.
A les zones on les dones es dediquen professionalment al sector primari aporten una gran millora econòmica, social i cultural.
Quan parlem d'agricultura i alimentació, poques vegades fem referència al paper clau que les dones han tingut i tenen en la producció, la distribució i el consum dels aliments.
És imprescindible donar valor al què mengem i a com mengem.
Avui que estem a les portes del 15 d'octubre, dia internacional de la dona rural, volem reivindicar el paper de la dona en aquest sector, hem pensat que publicar l'entrevista d'un cas d'èxit a les terres de ponent no només és una bona idea, sinó que és molt necessària per impulsar el sector i animar a la dona a formar-ne part.
Parlo amb la Gemma Llanes, actualment té 39 anys, és mare de 3 fills, empresària i creadora de la marca POMONA.
Una dona valenta, que creu que els reptes i els canvis sempre són bons
La Gemma és llicenciada en comerç internacional.
Tenia una feina estable i ben remunerada en una empresa de l'Urgell, gestionava la marca blanca dels olis Borges a Europa.
Aquesta feina la feia viatjar molt i tenia problemes per conciliar la seva vida professional i la familiar, ella que es defineix com una dona cuidadora de la seva família i el seu entorn, no li agradava la seva vida, sempre fora de casa, els nens a l'escola tot el dia.
Posa tots aquests valors i la seva convicció que el futur depèn de fer una agricultura ecològica i de proximitat en una balança i decideix fer el canvi de vida.
Li pregunto si està contenta després de 5 anys en la seva decisió i ja se li veu que sí.
Ens explica que juntament amb la seva parella han creat la seva pròpia marca POMONA, ella porta la part comercial de l'empresa i el Xavier, la seva parella, la part productiva.
De moment produeixen pera i poma però estan pensant a ampliar i oferir productes derivats d'aquestes fruites, com sucs, compotes, melmelades, també es planteja fer horta.
Compagina la part comercial amb preparar comandes, per preparar-les s'ajuda amb altres pagesos que comercialitzen fruita de pinyol i tenen èpoques de comercialització diferent i així poden optimitzar recursos.
Els seus productes el venen gairebé tot a Catalunya, el seu principal client és Veritas.
Ara mateix però estan negociant amb una cadena de supermercats prou coneguda, tant a Catalunya com a l'estat espanyol, per comercialitzar els seus productes.
Considera que el fet de ser dona, li ha donat més oportunitats per ser escoltada en un món tan masculinitzat, doncs li sembla que el fet de ser dona, dóna més confiança en les negociacions i a més aporta a l'empresa una sensibilitat femenina que creu que és clau per tirar endavant.
Li pregunto com va valorar la seva família la seva decisió, i em contesta:
Els fills molt contents, em van preguntar si podrien dinar cada dia a casa!, però els pares i el Xavier no massa bé, els sembla que vaig fer un pas endarrere passant d'un càrrec d'executiva a ser pagesa.
Després de 5 anys, ja ho veuen diferent.
Ella valora molt les hores que ha pogut dedicar als seus fills.
Aquesta feina li ha permès compaginar molt bé les seus dues vides per acabar en una sola vida que ho engloba tot.
La seva vida professional i la laboral són la mateixa
Les dones hem nascut per deixar un gra de sorra, per plantar una llavor, la llavor de fer un món millor.
Li agraeixo molt a la Gemma, tota l'estona que m'ha dedicat a contestar les meves preguntes.
Sé que serà una lectura obligada per les dones del sector agrari, i des d'aquí vull animar a més dones a fer el pas que va decidir fer la Gemma l'any 2014.
Moltes gràcies Gemma, i continua endavant amb aquest projecte, que crec que serà tot un èxit perquè quan treballem amb el cor i per millorar el nostre entorn, res pot sortir malament. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Pesebre (Albacete).
Si t'interessa Pesebre i el seus voltants, et recomanem que visitis Sierra del Segura y Alcaraz.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Pesebre per organitzar la teva escapada rural. |
Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència
La Comissió d'Estratègia és un dels espais de participació de la Xarxa BCN Antirumors i té per objectiu vetllar pel desplegament correcte del seu pla d'acció.
Les seves funcions són les següents:
Actualment està formada per l'Ajuntament de Barcelona i les entitats següents:
Si vols més informació, contacta amb [EMAIL].
Drets de Ciutadania i Diversitat |
L'obra ha tingut una durada d'un any i constarà de dos nivells
L'aparcament de la Cortinada. / COMÚ D'ORDINO
Els dos nivells de l'aparcament camp de Ceró. / COMÚ D'ORDINO
L'aparcament camp de Ceró, al poble de la Cortinada, ja està obert al públic amb 75 noves places disponibles distribuïdes en dos nivells.
L'entrada al pàrquing es troba a l'avinguda de la Cortinada (CG3) i la sortida està situada al carrer de les Massanelles.
Segons indica el comú d'Ordino en un comunicat, l'obra ha tingut una durada d'un any i és fruit d'un conveni signat el desembre del 2017 entre el comú, el Govern i Andbank.
La superfície total de l'aparcament és de 3.648 metres quadrats i pretén resoldre la manca d'aparcament que pateix la zona, a més de donar més servei al turista.
En total, s'han habilitat 71 places per a turismes, dues per minusvàlids i dues més per a vehicles elèctrics.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Xarxa d'Enllaç amb Palestina aplega diverses entitats i persones que treballem a Catalunya per la causa del poble palestí.
Neix de les associacions SODEPAU i RAI el maig del 2002.
Posteriorment s'hi adhereixen, també, els col·lectius Palestina Resisteix del Garraf i Sho Sant Boi.
Centrem els nostres esforços a articular iniciatives per promoure la presència internacional de catalans/es a Palestina i de palestins/es a casa nostra.
Una altra part de la nostra activitat se centra en l'àmbit de la sensibilització i la mobilització social, i puntualment en projectes de cooperació internacional.
Volem facilitar el coneixement entre la societat palestina i la catalana amb l'objectiu que aquesta interrelació generi llaços de cooperació i solidaritat entre les organitzacions i persones de tos dos pobles.
Treballem principalment amb Baladna (associació de joves àrabs a Haifa), Youth Development Department-YPD (aplega diferents entitats amb seu a Jerusalem); IPYL-International Palestinian Youth League (entitat juvenil amb seu a Hebron que treballa a tots els territoris palestins), Children and Youth Center Shatila (centre de joves dels camps de refugiats de Shatila, a Beirut), Union Health Work Committee, UHWC (Betlem), i Alternative Tourims Group-ATG (Betlem).
La Xarxa d'Enllaç amb Palestina és una entitat heterogènia i ideològicament plural.
Compartim els posicionaments polítics que recullen les declaracions que la Conferència Mundial d'ONG Contra el Racisme de Durban ( http://www.racism.org.za/Declaracion_2001.htm ) va elaborar en relació al conflicte àrabo-israelià.
Reclamem que els Drets Humans i la legislació internacional que se'n deriva s'apliquin al poble palestí per garantir una pau digna i que l'ONU assumeixi les seves responsabilitats en el conflicte.
Condemnem la complicitat de la Unió Europea i dels governs que fan el joc econòmic i polític a Israel, ignorant la seva violació sistemàtica del dret internacional i afavorint la perpetuació del conflicte.
Gairebé un segle després de l'inici del procés de colonització jueva a Palestina, protagonitzat fonamentalment per europeus de religió i tradició jueva, i davant dels resultats de les guerres d'agressió i de resistència que s'han succeït durant tots aquests anys, arribem a la conclusió que un dels factors determinants per aturar aquest procés colonial resideix en la capacitat que adquirim la societat internacional tant per generar pressió vers l'Estat d'Israel com en la solidaritat vers el poble palestí.
A la Xarxa d'Enllaç amb Palestina desenvolupem el nostre treball amb aquesta doble finalitat.
Després de preguntar sobre el terreny com podíem col·laborar i quina era la millor aportació que podíem fer, vam decidir promoure la presència internacional de catalans/es a Palestina i de palestins/es a Catalunya.
Des de la Xarxa hem decidit treballar amb diverses organitzacions palestines i internacionals que desenvolupen diferents projectes per fomentar la presència d'internacionals sobre el terreny.
Hi ha un ampli ventall de possibilitats, i creiem que tothom que vulgui anar a Palestina podrà identificar i fer alguna activitat concreta que satisfarà les seves motivacions i aspiracions.
Per nosaltres això és fonamental, perquè ens hem adonat que trobar aquesta sintonia entre cada persona i cada projecte concret és el que dóna millors resultats, tant a Palestina com a Catalunya.
Aquestes són per a nosaltres les principals raons per anar a Palestina:
• COMPARTIR: Anem a Palestina per estar presents en els moments bons i en els moments difícils.
Per acompanyar, perquè no volem deixar sols els palestins i les palestines.
Per trencar el bloqueig, l'aïllament i la desesperança.
• DIFONDRE LA REALITAT: El testimoni directe pot esdevenir una veu molt poderosa.
Enregistrar, elaborar i difondre el que hem vist i sentit, encara que sigui per mitjà d'un senzill e-mail i unes fotos, pot tenir uns resultats sorprenentment efectius.
Anem a Palestina a escoltar per després poder explicar, per donar a conèixer, per denunciar.
Per lluitar contra la indiferència.
• VINCULAR EL NOSTRE ENTORN A LA CAUSA PALESTINA: Quan marxem a Palestina, les persones que tenim més a prop experimenten directament i com a resultat de la vinculació emocional que tenen amb nosaltres el destí i els turments que pateix el poble palestí.
Paga la pena mantenir informat el nostre cercle més pròxim per crear-se un coixí social en l'entorn personal més proper.
• ESDEVENIR FONTS DE CONTRAINFORMACIÓ: La influència del moviment sionista en els mitjans de comunicació de masses és molt forta.
Moltes vegades la presència internacional aconsegueix trencar aquest monopoli perquè, per als periodistes, els internacionals poden ser notícia i portar audiència.
Cal aprofitar molt bé aquestes oportunitats quan sorgeixen i treballar per provocar-les.
• SER ELEMENTS DE DISTENSIÓ I MEDIACIÓ: El conflicte que es viu als territoris ocupats palestins també comporta patiment i angoixa entre els soldats, la majoria molt joves i poc satisfets amb la ingrata feina que fan.
Per a molts soldats - i per a la majoria de palestins-, els internacionals són un element de distensió i mediació, tot i que és cert que la conjuntura i la pròpia habilitat dels internacionals a l'hora d'intervenir en determinades situacions és determinant.
• CONÈIXER, INTERCANVIAR: Acostar-nos a lla política, la història i la cultura del poble palestí.
I a la seva manera de treballar i de veure les coses.
Aportar-los, també, la nostra mirada, història, cultura i manera de fer.
Intercanviar experiències, materials, informació.
Els principals mitjans amb els que desenvolupem la nostra activitat són els Camps de Treball, l'Observació i Testimoniatge, el Turisme Alternatiu, els Intercanvis Juvenils i el Voluntariat de Llarga Durada.
Centre de Documentació en Projecte
El Centre de Documentació i Recursos Catalunya-Palestina és un projecte de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina destinat a aquells agents interessats a treballar pel foment de la pau, la justícia i la llibertat a Palestina.
Molta de la informació que reunirà el centre erà consultable des d'aquesta mateixa web i els altres materials estaran disponibles al local de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina.
Xarxa de Contactes Catalunya-Palestina: una base de dades per posar en contacte individus i associacions dels dos països.
Biblioteca Catalunya-Palestina: fons de documents escrits sobre Palestina i el conflicte a l'abast de tothom
Videoteca Catalunya-Palestina: recull de material audiovisual especialitzat i foment del visionat mitjançant el préstec de films i documentals i organització de videofòrums.
Arxiu Fotogràfic Catalunya-Palestina: Arxiu de documents gràfics sobre Palestina.
Mentre el Centre de Documentació estigui en procés de gestació, si voleu qualsevol tipus d'informació (contactes, llibres, videos fotos) sobre Palestina podeu enviar un missatge amb la petició a [EMAIL] i ens posarem en contacte amb vosaltres.
Estem els dilluns i dimecres de 17 a 21 h. al local de Sodepau, Ptge. del Crèdit núm.7, ppal, de Barcelona. (metro Liceu o Jaume I), Tlf. |
El Parlament basc ha aprovat una resolució que aposta per un nou model de relació amb l'Estat basat en "la igualtat, la bilateralitat i el pacte" i que vehiculi l'exercici del dret a decidir de la ciutadania.
El text s'ha aprovat amb els vots del PNB i EH Bildu.
El PSE i el PP hi han votat en contra, mentre que Elkarrekin Podem s'ha abstingut, tot i que una de les seves diputades, la que va ser candidata a la "lehendakaritza", Pili Zabala, s'ha desmarcat del grup i hi ha votat a favor.
Pili Zabala i Lander Martínez, diputats d'Elkarrekin Podem (EFE / David Aguilar)
La resolució aprovada ha tirat endavant com a esmena a una proposició no de llei del PSE que reivindicava i posava en valor l'Estatut de Gernika de 1979.
El text dels socialistes ha estat rebutjat i, al seu lloc, ha tirat endavant la proposta pactada per "jeltzales" i "abertzales"
La iniciativa també reclama que s'acabi "l'excepcionalitat" en l'aplicació de la política penitenciària i s'acosti a presons basques els presos que compleixen condemna a altres territoris, entre els quals hi ha els d'ETA, i es posi en llibertat els que tenen malalties greus i incurables.
Diferències sobre l'exercici del dret a decidir
Malgrat el vot favorable de tots dos grups, el PNB i l'esquerra abertzale han evidenciat les seves diferències a l'hora d'afrontar el debat.
El diputat del PNB Joseba Egibar ha reclamat a l'Estat respecte per la plurinacionalitat (EFE / David Aguilar)
Des del PNB, Joseba Egibar ha advertit que no es podrà exercir el dret a decidir "de forma unilateral" i ha avisat que no permetran que es desfigurin els "drets col·lectius" i la "identitat nacional" basca.
Egibar, però, ha defensat un acord ampli sobre el nou Estatut:
"Com més ampli sigui l'acord, millor.
Perquè la projecció serà diferent si és d'un, dos, tres, quatre o de tots els partits"
La portaveu parlamentària d'EH-Bildu, Maddalen Iriarte, ha retret al PSE que hagi incomplert l'Estatut des del govern de l'estat i ha preguntat al PNB a què està disposat a renunciar "a canvi" d'arribar als acords amplis que defensa.
Iriarte ha reivindicat que bascos, catalans i gallecs puguin decidir el seu futur:
"Des de punts de partida completament allunyats, la millor solució per a tots i totes és la d'un acord que reconegui l'existència de realitats nacionals diferents de la castellana.
I reconèixer que aquestes nacions, sigui Euskal Herria, Catalunya o Galícia, tenen dret a decidir el seu futur, com ho fan altres nacions a Europa"
Els socialistes han defensat l'Estatut vigent, n'han demanat el compliment i han apostat per una actualització de l'autogovern "que garanteixi l'encaix jurídico-legal de la reforma".
El diputat del PSE José Antonio Pastor ha afirmat que no permetran propostes que "se saltin la legalitat" i ha marcat el seu punt de partida per parlar de reformes:
"La garantia dels drets socials conquerits, de la pluralitat i de la legalitat"
Des d'Elkarrekin Podem, Lander Martínez ha reivindicat articular el dret a decidir, però ha lamentat que la política continuï "atrapada" en aquest debat.
Martínez s'ha mostrat preocupat perquè considera que els altres partits continuen atrinxerats en els seus discursos de sempre:
"O ens posem d'acord amb un nou Estatut o ens quedem amb el vell"
Per últim, el popular Borja Sémper ha dit que el seu partit no es tanca a una reforma estatutària, però no per empitjorar.
Sémper ha advertit que el dret a decidir és "un disbarat jurídic" i que, "es miri per on es miri", desborda el marc legal.
"Amputa una part fonamental de la nostra història, perquè no s'entén la història d'Euskadi sense el seu compromís amb la resta d'Espanya, com no s'entén la història d'Espanya sense la participació de bascos i basques al llarg de la seva història"
Debat amb la reforma de l'Estatut de fons
El debat sobre aquesta esmena s'ha produït quan falten pocs dies perquè, aquest dilluns, els experts designats pels grups parlamentaris registrin a la cambra una proposta d' esborrany de reforma de l'Estatut de Gernika, amb els seus corresponents vots particulars.
Aquest dijous mateix, els experts s'han tornat a reunir per acostar posicions, després que han transcendit diverses diferències al voltant d'algunes qüestions, entre les quals hi ha el dret a l'autodeterminació.
Aquest esborrany ha tornat a fer aflorar les diferències que els partits bascos mantenen des de fa anys en matèria d'autogovern i sobirania.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Dos agents parlen amb tres joves que són al carrer durant l'estat d'alarma (David Zorrakino / Europa Press)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La mostra inclou un document indit de gran valor: les úniques imatges en moviment que es conserven de l'artista
Reus.-La ciutat de Reus dedica una exposició a la ballarina Roseta Mauri, que es podr visitar al Museu de Reus Salvador Vilaseca.
La mostra, que s'inaugura aquest dijous al vespre, porta per títol El valor de lesfor: Roseta Mauri (1850-1923), primera ballarina de lpera de París, i sha organitzat en el marc dels actes commemoratius de lAny Roseta Mauri que se celebra aquest any 2019.
L'exposició fa un reps cronolgic de la vida de la ballarina, posant mfasi en els valors que van portar-la a lxit: lesfor i la constncia.
Amb aquest lema shan editat unes targetes com a record de lexposició i també de lAny Roseta Mauri que es repartiran entre els visitants.
També shi poden veure les úniques imatges en moviment que es conserven de la Roseta Mauri.
Aquesta filmació dura uns dos minuts i es considera un document de gran valor i indit.
Lexposició recrea una sala dassaig de dansa amb el seu piano, una posada en escena que vol situar als visitants en el context dels continguts i també de lpoca.Al voltant de la sala dassaig es poden anar veient imatges de la ballarina.
A la mostra shi inclou una zona que representa el camerino de Roseta Mauri amb els quadres i poemes dels seus admiradors.
Lexposició transporta al visitant a un pavelló de lExposició Universal de París de 1900 on, sota el rtol de Phono-Cinéma-Théatre, es projecta com a innovació tecnolgica imatges amb so i shi pot veure a la Mauri ballant el pas de la Mikagouva.Es calcula que en aquell moment ella tenia cinquanta anys i ja havia abandonat els escenaris, malgrat que encara era professora de lEscola de Dansa de lpera de París.
Aquesta filmació dura uns dos minuts i és un document de gran valor i indit.
Des de 1900, va ser guardada i conservada per lArxiu Gaumont Pathé, fins que al llarg del 2017, aquestes imatges van ser restaurades, amb la collaboració de la Cinémateque Franaise.Per acabar, i com a record de lexposició, els visitants es poden fer un 'selfie' amb la ballarina.
La mostra es podr visitar a la seu museística del raval de Santa Anna fins al dia 8 de juny.Al llarg dels dies que duri l'exposició, les diferents escoles de dansa de la ciutat faran diverses actuacions a la sala en homenatge a la ballarina.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Al mes de setembre, coincidint amb la Setmana Europea de Mobilitat, la FSC-CCOO va llançar la campanya "Cal moure" i va publicar un còmic acompanyat d'un vídeo en el qual s'analitza el com, quan, per què i per a què ens movem i que guarda una estreta relació amb el model de ciutat que volem o necessitem.
Pots descarregar el Còmic HAY QUE MOVERSE des d'aquí.
Perspectiva núm. 18: Mobilitat i sostenibilitat • |
La Trobada Empresarial del Pirineu arrenca avui a la Seu d'Urgell, i ho fa amb un tema de tanta actualitat i que preocupa la ciutadania com és la possible sortida de la crisi econòmica.
Amb el títol 2010, remuntem el vol?, experts del món de l'empresa, la banca i la política inicien aquesta tarda i demà el debat sobre la millora econòmica.
La cita empresarial, ja tota una tradició, arriba a la 21a edició, que inaugurarà el president del Govern català, José Montilla, i tancarà el cap de Govern andorrà, Jaume Bartumeu.
Hi serà l'expresident català Jordi Pujol i el president del Congrés dels Diputats espanyol, José Bono visita que ahir no era segura.
La trobada gaudeix d'un prestigi aconseguit al llarg dels anys i que ha sabut consolidar variant la seva seu per tot el Pirineu.
Les seves arrels es van fer al Pallars, però el Principat d'Andorra en el seu moment va acollir una de les edicions i ara ho torna a repetir l'Alt Urgell a través de la seva capitalitat.
Els ponents sempre responen a l'expectació que provoquen i el tema és, malauradament, d'actualitat.
La cita, que genera sempre molta expectativa, serveix per destacar els lligams entre les diferents parts del Pirineu, dividides per les fronteres locals o nacionals, però que comparteixen molts punts en comú i coincideixen en moltes de les expectatives.
És així perquè difícilment es pot entendre el creixement d'Andor- ra sense l'aportació dels catalans, ni tampoc el desenvolupament de l'Alt Urgell sense l'impuls que suposa Andorra.
També hi ha coincidències amb els Pallars i la Cerdanya.
¿I què millor que el Pirineu com a plataforma per analitzar la situació econòmica i tots aquells punts que interessen als seus ciutadans?
Cal esperar dels ponents que responguin a les expectatives, que analitzin la realitat defugint de demagògies i visions partidistes, i que aportin des de les seves experiències suggeriments pràctic.
Al 2002 per primera vegada es van fer a Andorra, i ara tornen a la Seu.
L'economia de mercat competitiva és un mitjà --potser l'únic-- per poder organitzar un sistema econòmic modern, però alhora el capitalisme crea uns elements insuportables, ja que l'economia dicta les regles a la societat.
Els països ho estant patint, i aquesta crisi, que està ofegant els més dèbils, ha de permetre el ressorgiment d'una nova estructura econòmica, més sòlida i menys exposada als especuladors, que malactuen de manera que acaben sent els ciutadans els que acaben pagant.
La Seu reuneix, avui i demà, prestigiosos ponents i uns 500 empresaris, amb un programa d'activitats de qualitat que ha de permetre intercanviar experiències i vivències.
Per a més informació consulti l'edició en paper.
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Tant l'extresorer de CDC Daniel Osàcar – ja condemnat pel 'cas Palau' – com l'empresari Jordi Sumarroca han decidit seguir el manual típic dels imputats per corrupció i s'han negat a declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata pel 'cas 3%' en el qual investiga el presumpte finançament il·legal de Convergència a través del cobrament de comissions a canvi d'obra pública de la Generalitat.
L'únic dels citats que ha accedit a declarar ha sigut l'expresident d'Infraestructures.cat Josep Lluís Quer, que ha hagut de ser citat a través de dues comissions rogatòries a Xile, on va començar a treballar el juliol de 2016 al deixar l'empresa pública catalana.
Fonts jurídiques han assenyalat que Quer, que haurà de tornar a declarar davant el jutge el pròxim 16 de juliol per altres diligències també relacionades amb la contractació presumptament irregular per part d'Infraestructures, només ha accedit a contestar al seu advocat i s'ha limitat a desvincular-se de la trama corrupta.
Segons aquestes fonts, Quer ha assegurat que quan va assumir la presidència d'Infraestructures el 2011 va propiciar la transparència i que no va participar ni en les meses de contractació ni en la dinàmica de la negociació.
Al ser preguntat, va considerar una "bona professional" Pilar Matesanz, directora de Contractació i Finances a Infraestructures.cat des d'aquell any i qui, segons les fonts consultades, va declarar que hi havia dues meses de contractació, però en una les ofertes li arribaven directament a Josep Antoni Rosell, director general de l'empresa fins al 2015, quan va ser imputat.
El magistrat xifra en més d'un milió d'euros la quantitat que calcula que va anar a parar a fundacions lligades a CDC (Catdem i Fòrum Barcelona), objectiu amb el qual s'alteraven "tota mena de concursos públics" per beneficiar les empreses donants.
La investigació es va iniciar en un jutjat del Vendrell ( Baix Penedès ) pels delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de cabals públics, frau contra l'administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en documents mercantils i tràfic d'influències.
L'instructor ha impulsat la causa amb un ampli calendari de declaracions.
Aquest dimecres també ha comparegut la representant legal de Teyco, que, com havia fet el seu president, Jordi Sumarroca, s'ha negat a declarar.
Els representants de Costraula Enginyeria i Obras Sau finalment no van comparèixer.
Aquest dijous estan citats els representants d'Urbaser, de la Fundació ACS, del Grup Soler Constructora, de Copisa, de Tec Cuatro i d'Oproler Obras y Proyectos, mentre que divendres estan citades Romero Gamero, Benito Arnó e Hijos, Pasquina, Ayesa, Deco, Certis Obres i Serveis i Impulsa Ortiz. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Declaració de Bocairent - 10 anys Escena Erasmus
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Hui en dia, Europa és una closca de lleis, negociacions i subhastes.
Una closca buida que s'està esquerdant.
Encara que dins i fora hi ha homes i dones que no es conformen.
Escena Erasmus compleix 10 anys.
Durant 10 anys hem imaginat respostes a la situació europea, hem fet teatre amb les ferides d'aquest continent.
Durant 10 anys hem posat el dit a la nafra: un continent amb cicatrius i exclusions que, curades, tornen a sagnar una i altra vegada amb pues de ferro o duanes invisibles.
No ens hem deixat enganyar pels informatius o per internet; hem viscut i begut de les xarxes socials, però eixa borratxera de missatges virtuals no ens han fet oblidar el dolor del veí, el sostre trencat del ciutadà silenciat.
Tampoc ens ha tornat sords la cridòria de l'emergent vot inhumà, groller i fanfarró.
Durant 10 anys hem aprés a escoltar a l'esce-nari com escolta l'explorador al desert o a la selva.
I aleshores hem escoltat al que teníem davant, però també al que estava fora, exclòs de l'escena per fam, llengua, fred o presó.
Durant 10 anys hem construït la casa dels Erasmus viatgers, i l'hem alçada amb parets fetes de portes, finestres, terrasses i balcons.
Per- què el teatre és l'asil obert que no es rendeix, ningú el destrueix, ni es deixa véncer.
Mireu si hem corregut terres que, unint Europes menudes, estem coent un mosaic tènue però resistent, convençuts que tota pedra fa paret.
El problema no està en les fronteres i tanques, sinó en aquesta altra Europa que amb el seu mantell de poder i compravenda amaga les diferències i intoxica la desigualtat amb un núvol malsà.
La desigualtat que tard o d'hora serà insuportable, intolerable.
Durant 10 anys hem recollit dades a l'escenari, hem posat veu a les respostes que tants homes i dones estan donant amb la seua vida.
En els propers 10 anys farem preguntes.
Perquè Europa està en una situació tan greu i perillosa que, com deia un ancià, no la podem deixar en mans de polítics i demagogs; gent que, fins i tot els que actuen de bona fe, amb prou feines poden lliurar-se dels fils que els mouen.
A Escena Erasmus hem aprés a ser bufons insolents, parlant amb la lúcida estupidesa que elogiava Erasme, el gran viatger.
No hi ha res més poderós que un bufó dansant al ritme de les seues preguntes:
Què vol aquesta gent que ens governa?
On acaba Europa i comença el plaer que necessitem?
I heus ací l'última pregunta, convertida en acció: Els bàrbars estan arribant; vénen de l'altre costat de la mar i vénen del centre de l'escenari, vénen de lluny i vénen de la terra europea.
Per això, amb l'ajuda de totes i tots tindrem raons per a celebrar i ballar d'ací a 10 anys.
Text d'Antoni Tordera per a Escena Erasmus llegit a Bocairent el diumenge 14 de juliol de 2019
Bocairent dóna nom a la declaració que recull l'esperit d'Escena Erasmus en el desé aniversari del projecte teatral europeu
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic.
La conferència que el president de la Generalitat, Quim Torra, va fer al Teatre Nacional va ser, possiblement, la primera vegada que el President marcava un estil propi, al marge del seguidisme necessari que ha hagut de fer al president exiliat, Carles Puigdemont, des que va arribar al Palau de la Generalitat.
Al final, mantenir el relat de la continuïtat i la legitimitat del Govern a l'exili implicava per Torra cedir protagonisme a l'entramat de Waterloo.
Però, aquest dimarts passat va tenir el seu moment, i el va saber aprofitar.
La conferència va venir marcada per l'especulació de la premsa menys afí, que preveia una nova envestida del sobiranisme a les estructures de l'Estat.
Però, un Torra sobri i senzill, a voltes estoic, va demostrar que la política ha de recuperar la intel·lectualitat si no vol caure permanentment en un debat de blancs o negres; en un debat de titulars a través de les xarxes socials, que permet residualitzar la complexitat inherent a la política per fer-la, clarament, molt més fàcil d'explicar i fer comprendre als teus militants.
Ni Torra va fer un discurs decimonònic –com li van criticar des del socialisme espanyol– ni el President va ser superficial.
De fet, com comentava amb l'exconsellera Marina Geli –bona companya a la UVic-UCC, qui era a l'auditori– el President va deixar dubtes volguts sobre la taula, a l'espera de la sentència del 27O.
La sentència, arribi abans o després de les eleccions del 2019, marcarà el nou full de ruta.
I, davant d'això, Torra va ser caut: dur però dialogant, coneixedor que té majoria però l'independentisme no ha aconseguit l'hegemonia.
I és que la política s'han de saber entendre els silencis i les absències.
L'era de la immediatesa ens ha portat a la necessitat de semblar, permanentment, informats.
I dic semblar perquè, a través de Twitter no es poden entendre exclusivament els fets socials.
Twitter converteix allò versemblant en una veritat absoluta i, per tant, abona el terreny a la post-veritat.
Qui vulgui reduir el discurs de Torra a una piulada o dues –encara que algú podria escriure vertaderes novel·les amb el famós "obro fil"– segur que serà incapaç d'interpretar la vertadera essència d'una conferència que s'havia de llegir, des de la posada en escena fins a la darrera paraula, entre línies i coneixent el personatge.
El President és un intel·lectual de la vella escola –i no ho dic en sentit despectiu–, si no amb la voluntat de posar en valor la col·loquialment dita "cultura general" com un eix bàsic del saber fer política.
L'estructura del discurs, i sobretot l'ús de cites d'autoritat ben col·locades, van fer fugir l'actual inquilí de la plaça Sant Jaume de la tecnocràcia dels aparells, els spin doctors o els assessors.
Encara que alguns ho considerin passat de moda, la cita d'autoritat és possiblement un dels recursos retòrics més eficaços en l'art de l'argumentació.
Només cal que llegeixin qualsevol tesi doctoral.
Ja m'agradaria a mi que, a dins de les cambres legislatives de l'Estat, més d'un revisés els clàssics abans d'obrir la boca dalt del faristol.
No només aquells de record fàcil, ancorats a la II República, si no fins i tot entaforant-se a l'inici mateix de l'art de parlar en públic i la gestió de la cosa pública, apel·lant a la tradició greco-romana: Aristòtil, Ciceró, Quintilià, Sèneca, entre d'altres.
De fet, la tradició sempre acaba impregnant la modernitat, es vulgui o no.
Si no, vegin la reinterpretació que ha fet Miquel Barceló de l' Aurea dicta i els seus aforismes (562), que de ben segur que ningú tindrà problemes per reconèixer –i jo també– que és un dels treballs més interessants i interdisciplinars de l'artista de Felanitx.
Però, malauradament, en política ja fa temps que hem cremat els clàssics.
" decimonònic " és una altra incorrecció, un altre castellanisme.
Hi ha altres maneres de dir el mateix sense haver de recórrer al castellà sistemàticament.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Dos homes van morir aquest dissabte a Tarragona per un cop de calor, quan es van registrar temperatures rècord de 40 graus a diversos punts del territori, segons han informat aquest dilluns la Direcció general de Protecció Civil i la Conselleria de Salut de la Generalitat.
En un comunicat, Protecció Civil ha informat que tots dos anaven indocumentats, i un d'ells va ser trobat aquest dijous al carrer a Constantí, a Tarragona, des d'on va ser traslladat a la Unitat de Vigilància intensiva de l'Hospital Joan XXIII per un cop de calor i va morir dissabte.
Aquest mateix dissabte hi va ingressar un altre home, també indocumentat, d'uns 60 anys i en estat molt crític per un cop de calor, que va morir a la tarda.
Amb aquestes dues ja són tres les víctimes mortals a Catalunya a causa de l'onada de calor; divendres passat un home de mitjana edat va morir al carrer de Berlín de Barcelona per un cop de calor, i va ser traslladat en estat crític a l'Hospital Clínic de Barcelona, on no van poder fer res per salvar-li la vida.
Des de l'activació del Pla de Protecció Civil de Catalunya per l'onada de calor, el 061 ha atès un total de 330 incidents entre consultes telefòniques sanitàries i atencions a persones afectades per cops de calor.
L'Ajuntament de Barcelona manté activat des del 2 d'agost els protocols previstos en el Pla d'Actuació per Prevenir els Efectes d'Onada de Calor i el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona ha atès des de llavors 134 persones.
L'Agència de Salut Pública de Barcelona també ha posat en fase dos d'alerta el Pla d'actuació per prevenir els efectes de les possibles onades de calor sobre la salut.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una càmera ha captat el moment en què l'ambaixador rus a Turquia ha sigut tirotejat en una galeria d'art a Ankara.
El vídeo mostra com el diplomàtic estava fent el discurs en una galeria d'art quan, de sobte, rep l'impacte d'almenys dos trets.
Andrei Karlov ha sigut traslladat encara amb vida a un hospital, on ha mort a causa de la gravetat de les ferides.
L'atacant, que després de disparar-li ha cridat alguna cosa sobre "Alep" i sobre "venjança", ha sigut abatut després per les forces de seguretat turques. |
El Tribunal Suprem ha d'abordar en les pròximes setmanes el recurs de cassació presentat per la Generalitat Valenciana contra l'anul·lació parcial del Decret 6/2017 que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració pública autonòmica i decidir si la Generalitat pot usar preferentment el valencià en les seues comunicacions amb la ciutadania o si, com considera el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, el castellà té un tracte discriminatori en aquesta normativa.
A més, el Suprem haurà de decidir –a petició de la Generalitat i Intersindical (que també va recórrer contra la sentència)– si el Consell pot comunicar-se amb el govern català i el balear en la llengua pròpia d'aquests tres territoris o si, altrament, ha de fer-ho en castellà perquè la llengua de Vinaròs a Oriola és el "valencià" i al Principat i a les Balears és el "català".
L'alt tribunal ha de validar, o no, la decisió presa pel TSJ valencià segons la qual la Generalitat no pot adreçar-se a administracions d'altres territoris de l'àmbit lingüístic perquè a Catalunya i les Balears el valencià no és oficial.
Això ho ha de decidir el Suprem però de moment l'Advocacia de l'Estat ja ha emés el seu criteri.
En l'escrit adreçat a la secció quarta de la sala tercera del Tribunal Suprem, l'advocat de l'Estat assumeix completament les tesis dels magistrats valencians i s'oposa al recurs de cassació interposat per la Generalitat.
Amb el criteri en contra de l'Advocacia de l'Estat, sembla difícil que el Suprem esmene la sentència del TSJ valencià.
Pel que fa als articles en què el decret assenyalava que el valencià havia de ser la "llengua destacada" en les comunicacions de la Generalitat, l'Advocacia de l'Estat –que ja va recórrer contra el decret aprovat pel Consell el maig del 2017– considera que aquesta redacció implica la "postergació del castellà" i esgrimeix que la jurisprudència del Constitucional "resulta clara, en el sentit que el principi de cooficialitat impedeix que puga imposar-se la primacia d'una de les llengües respecte a l'altra".
Potser, però, el punt que resulta més controvertit del plantejament de l'Advocacia de l'Estat és el que té a veure amb la llengua de comunicació de la Generalitat amb administracions d'altres territoris del mateix àmbit lingüístic.
L'advocat de l'Estat assenyala en l'escrit amb data del 24 de setembre –al qual ha tingut accés Diari La Veu– que el valencià és sols oficial "a la Comunitat Valenciana", ja que ni en l'Estatut català ni en el balear es recull que el valencià siga llengua oficial en aquests territoris i, per tant, les comunicacions amb aquestes dues autonomies s'hauran de fer en castellà.
Justifica el posicionament assenyalant que la llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú "estableix la regla general que l'Administració pública instructora queda obligada a traduir al castellà els documents, expedients o parts dels mateixos que hagen de tindre efecte fora del territori de la comunitat autònoma, contemplant com a única excepció que si haguera de tindre efectes en el territori d'una comunitat autònoma on siga cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no serà precisa la seua traducció".
Des del punt de vista filològic no hi ha cap dubte que el valencià i el català que recullen els diferents estatuts són dues formes d'anomenar la mateixa llengua, però l'Advocacia de l'Estat s'entesta a assenyalar que la "pretesa identitat manca per complet de reconeixement legislatiu".
I redunda en el fet que l'Estatut valencià no dona el nom de català a la llengua pròpia mentre que a Balears i a Catalunya sí, de manera que l'administració valenciana ha de parlar en castellà amb les homòlogues catalana i balear, mentre que la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears sí poden comunicar-se en català.
L'argumentació jurídica obvia el consens filològic sobre la unitat de la llengua i la realitat sociolingüística que demostra la plena capacitat de valencians, catalans i balears per a entendre's.
A més a més, l'Advocacia de l'Estat considera inadmissible la pretensió de l'Advocacia de la Generalitat, que defensa la validesa de l'article sobre les comunicacions entre administracions, argumentant que "l'àmbit lingüístic" del valencià ve determinat per l'Estatut, que el circumscriu "a la Comunitat Valenciana", i no a cap altre territori.
Així, en l'escrit, l'advocat considera que el Decret 61/2017 no pot "determinar l'àmbit territorial en què una llengua té caràcter oficial", atés que aquesta competència queda reservada "a la Llei orgànica aprovatòria del corresponent Estatut d'Autonomia".
Sobre la sentència del Constitucional a què al·ludeixen la Generalitat i Intersindical per a argumentar el seu recurs de cassació, l'advocat de l'Estat considera que el tribunal va validar en la sentència 75/1997 l'equivalència entre valencià i català "amb una finalitat exclusivament acadèmica" i, per tant, l'acord pres per la Junta de Govern de la Universitat de València sobre la denominació de la llengua pròpia "no sobrepassa el perímetre de l'autonomia universitària".
El Tribunal Suprem va admetre a tràmit el passat mes de maig els recursos interposats per l'Advocacia de la Generalitat i el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV-Intersindical).
Amb l'admissió a tràmit dels recursos de cassació, l'alt tribunal acceptava revisar la sentència de la secció quarta de la sala contenciosa administrativa, que va considerar no ajustats a dret 13 dels 27 articles del decret que prioritza l'ús del valencià a l'Administració.
En un primer moment, el 18 de juliol de l'any passat, el tribunal va deixar sense efecte onze articles i una disposició final que regulaven les retolacions d'edificis, notificacions i comunicacions amb els ciutadans en llengua pròpia.
Dos dies després va fer el mateix amb dos articles més.
Concretament, el 4, que regulava "l'ús general del valencià", i el 22, que regulava les escriptures públiques.
Tot i la resolució de la sala del TSJ valencià –que és la mateixa que va fallar contra el Decret de Plurilingüisme–, el decret d'Usos Institucionals i Administratius de les Llengües Oficials en l'Administració de la Generalitat continua vigent, ja que la interposició del recurs davant del Suprem manté viva la seua validesa fins que hi haja sentència ferma.
El Suprem explicava en una resolució datada el passat 29 d'abril que concorren les circumstàncies necessàries per a admetre a tràmit els recursos.
Segons l'escrit, "l'objecte que té interés per a la resolució del recurs de cassació [...] és, en concret, si és necessària la traducció a aquelles comunitats autònomes que comparteixen el mateix sistema lingüístic".
És a dir, el punt de la sentència redactada pel tribunal valencià el juliol del 2018 que serà objecte de revisió per part del Suprem és la decisió de considerar no ajustat a dret l'article 26 del decret que regula que "les comunicacions de l'Administració de la Generalitat amb administracions públiques [...] que corresponguen a comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià es redactaran en aquesta llengua".
La justícia valenciana va considerar que la Generalitat no pot adreçar-se a administracions d'altres territoris de l'àmbit lingüístic perquè a Catalunya i les Balears el valencià no és oficial.
És a dir, el TSJ s'apuntava a la causa secessionista del Partit Popular –que és responsable d'un dels diversos recursos que es van presentar contra el decret–en considerar que el valencià no és oficial ni a Catalunya ni a les Balears perquè en cap dels dos estatuts així ho especifica.
El TSJ obviava així els pronunciaments filològics o la mateixa jurisprudència, que assenyala en desenes de sentències judicials que català i valencià són termes equivalents.
El decret en qüestió va ser aprovat el maig del 2017.
La normativa, que tot i estar encara en via judicial segueix vigent, estableix el valencià com a llengua vehicular de la Generalitat.
Així, les comunicacions escrites i orals de l'Administració de la Generalitat, des de la seua aprovació, són exclusivament en valencià o en les dues llengües.
Tanmateix, des de l'entrada en vigor de la normativa, el personal que atén el públic iniciarà en valencià la comunicació, així com els sistemes telefònics o telemàtics automàtics tindran el valencià com a primera llengua.
El decret estableix, en les disposicions preliminars, que el valencià és la llengua pròpia de l'Administració de la Generalitat, sense que això supose cap limitació respecte de l'altra llengua oficial, i que la seua normativa lingüística és l'establida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i pels criteris lingüístics de l'Administració.
Pel que fa a la imatge institucional, els elements d'identitat corporativa es redactaran en valencià, mentre que la retolació informativa es farà en valencià al territori de predomini lingüístic valencià i en castellà al de predomini castellà, on es podrà fer, a més, en valencià.
Respecte als usos interns, les actuacions administratives internes es redactaran en valencià; el material d'ofimàtica s'adaptarà, si és possible, perquè funcione en valencià, i el programari elaborat o encarregat per l'Administració es crearà en valencià.
En les relacions amb la ciutadania, les notificacions i comunicacions es realitzaran en valencià quan es remeten a residents en territoris de predomini lingüístic valencià, i també en castellà quan ho sol·licite el destinatari.
Per a l'àmbit de predomini castellà, es redactaran en valencià i castellà, i per als destinataris de fora del País Valencià es faran en castellà, llevat que es tracte d'autonomies pertanyents al mateix àmbit lingüístic.
Els models normalitzats tindran format bilingüe, excepte els casos en què, per la seua extensió o complexitat, es determine que tinguen versions separades en valencià i castellà.
Així mateix, les còpies de documents en valencià amb destinació a altres autonomies aniran acompanyades de traducció al castellà, llevat que siguen autonomies del mateix àmbit lingüístic.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Premis a la qualitat lingüística a Bellvitge
Fins al dimecres 11 de maig podeu participar al II Premi a la qualitat lingüística dels treballs finals de grau de l'Escola Universitària d'Infermeria
Fins a l'1 de juny podeu participar al II Premi a la qualitat lingüística dels treballs finals de grau de l'Escola Universitària d'Infermeria, ensenyament de Podologia
I fins al 14 de juny podeu participar a la primera edició del Premi a la qualitat lingüística dels treballs finals de grau de la Facultat d'Odontologia
Del 7 al 13 de juny, exposició «Sigues lingüísticament sostenible»
Dijous 19 de maig, a la Facultat de Biologia, lliurament dels quatre premis del concurs Bioenigmes: dos per als alumnes, un per al PDI i un per al PAS.
Del 17 al 23 de maig, exposició «Sigues lingüísticament sostenible»
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
El 21 i 22 d'abril, taula d'intercanvi de llibres
Del 24 al 30 de maig, exposició «Sigues lingüísticament sostenible»
El 21 d'abril, de 10 a 14 h (davant la Biblioteca)
Parada dels Serveis Lingüístics
Parada de materials dels Serveis Lingüístics (com la que s'acostuma a fer durant el curs lectiu)
Recicla Cultura (20, 21 i 22 d'abril)
Parada de llibres que la gent haurà donat prèviament de manera voluntària.
Durant la jornada, la gent podrà fer un petit donatiu i agafar un llibre.
Aquests donatius aniran destinats al Servei Solidari.
Canvia un vers per un tall de coca amb xocolata
Els participants s'han d'inventar un vers, que intercanvien per un tall de coca amb xocolata, i amb els versos que la gent va aportant es va creant un mural.
L'Associació ha fet dues propostes.
Una és fer un assaig obert en què el tema sigui «Calen uns coneixements mínims per al dret a vot?», que tindria una durada d'uns 50 minuts o 1 hora.
L'altra és fer un inici al debat universitari, en què es faria una demostració i un petit taller de debat per als participants.
A les 13 h (a l'entrada de la Facultat)
Actuació castellera amb els Arreplegats
A partir del 12 d'abril, exposició «Sigues lingüísticament sostenible»
El 21 d'abril, a les 12 h, a l'edifici 690 de la Facultat:
Presentacions de llibres del professorat
Premi Ensaïmada Lingüística 2016
Premi a la qualitat lingüística del treball final de grau
Premi del IV Concurs de microrelats organitzat per la Cooperativa L'Economista
Actuació castellera dels Arreplegats de la Zona Universitària
Del 18 al 27 d'abril, joc ParaUBlari
Del 26 d'abril al 2 de maig, exposició «Sigues lingüísticament sostenible»
Dimecres 27 d'abril, al Pati de Lletres, recital Envers, III lectura de poetes de la UB
Fins al 29 d'abril és obert el termini de presentació de treballs al XXIII Premi Carme Serrallonga.
De l'11 al 22 d'abril, joc ParaUBlari.
Pendent de confirmar (en principi es pot fer)
Mural de recomanacions literàries
El 31 de març i el 7 i 14 d'abril, Taller d'assaig filosòfic
Del 3 al 9 de maig, exposició «Sigues lingüísticament sostenible»
És obert el termini de presentació de treballs al VI Premi Temps, Espai i Forma d'assaig de la Facultat de Geografia i Història
El 22 d'abril, lliurament de premis del concurs «Paraules de la Física» a l'atri amb la conferència de la creadora Ester Xargay
Del 10 al 16 de maig, exposició «Sigues lingüísticament sostenible»
Maig (data pendent), lliurament dels premis literaris de la Facultat i actuacions musicals
Del 31 de maig al 6 de juny, exposició «Sigues lingüísticament sostenible»
El 21 d'abril, de 10.30 a 14 h, jocs per la llengua: «un pastís per un poema», ParaUBlari
Fira de llibres solidaris per a Recicla Cultura
D'11.30 a 13 h, concert amb el grup MENTA Lloc: terrassa del bar
De 12.30 a 13.30 h, «L'escola avui: tot és nou?».
Conferència a càrrec de Jaume Carbonell, escriptor, periodista i professor de la Universitat de Vic Lloc: Sala de Graus.
De 13.30 a 14 h, lliurament dels Premi Emili Mira i RodaGimcana 2016.Lloc: Sala de Graus.
Durant tot el dia, exposició «Imatges d'escola», al vestíbul de la biblioteca: quaderns, llibres de text i fotografies d'escola dels anys 1900-1970
El 21 d'abril, taula d'intercanvi de llibres
Del 17 al 19 de maig, Masterquímica: exposició dels treballs en format pòster al vestíbul de la Diagonal
18 de maig, a les 17 h, a l'Aula Magna, lliurament de premis del Masterquímica |
Aquesta és la pàgina de Carns Pere Rigau.
Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Girona.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Girona per organitzar la teva escapada rural. |
Salut ha confirmat la mort de dues persones grans pel coronavirus SARS-CoV-2.
Es tracta d'un home de 97 anys i una dona de 88, tots dos amb problemes respiratoris.
Amb aquestes, són tres les persones mortes pel Covid-19 a Catalunya, després que divendres passat es va saber la mort d'una dona de 87 anys que tenia diverses malalties.
L'home tenia diverses patologies prèvies i estava ingressat en un centre hospitalari de Barcelona des del 6 de març.
La mort va ser aquest diumenge, segons ha confirmat el Departament de Salut.
Aïllats a la residència on vivia
La víctima vivia en una residència de la capital catalana i mentre s'està a l'espera dels resultats de l'estudi de contactes, s'ha aïllat les persones d'aquesta residència amb patologia prèvia associada a problemes respiratoris i també la persona que compartia habitació amb ell.
A més, s'ha fet una neteja antisèptica a la planta on hi havia la víctima.
Salut va publicar la setmana passada recomanacions per prevenir la propagació del coronavirus a les residències.
Entre aquestes hi ha que la gent s'abstingui de fer visites si ha tingut símptomes respiratoris, gripals o febre o rentar-se les mans amb aigua i sabó a l'entrada i la sortida del centre, sempre als lavabos dels visitants.
La segona víctima és una dona de 88 anys, que tenia una pneumònia i una insuficiència respiratòria.
Va començar a tenir símptomes el 27 de febrer i va ingressar a un hospital de Barcelona el 6 de març, on ha mort aquest dilluns.
Paral·lelament, Salut confirma 23 casos nous de coronavirus SARS-CoV-2 a Catalunya, entre els quals hi ha un nadó de sis mesos i un d'un any, que estan aïllats a casa en estat lleu.
Del total d'afectats amb coronavirus a Catalunya, 25 són professionals sanitaris.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Projecte Gran Simi ha lliurat un informe als representants de tots els partits al Congrés dels Diputats, en què sol·liciten el tancament de la granja de primats de Camarles (Tarragona), perquè considera que en aquest centre es practica la tortura amb la única finalitat de proveir laboratoris d'experimentació biomèdica, de manera que ho defineixen com "el Guantánamo dels simis".
Així, denuncia que en aquesta granja de primats se segueix utilitzant un sistema de testeig antiquat i obsolet, quan les lleis cada vegada més estan protegint i limitant l'ús d'éssers vius i en especial de primats per aquesta finalitat.
A l'informe es fa referència al recent Reial decret 53/2013, en les disposicions generals del qual s'estableix la cura que han de rebre els animals utilitzats en l'experimentació i altres finalitats científiques.
Concretament, assenyala que "només es podran utilitzar animals quan el seu ús estigui justificat per la finalitat que es persegueix".
Segons la seva opinió, avui dia no hi ha cap justificació per utilitzar animals i encara menys primats en experimentació, ja que existeixen mètodes "més segurs, econòmics i barats, com el cultiu de cèl·lules i teixits humans en laboratori".
"Demanem el tancament immediat del ja anomenat Guantánamo dels simis, perquè en un país on s'ha prohibit totalment l'experimentació amb grans simis, no pot permetre's que l'horror i el sofriment dels macacos que són capturats en llibertat amb destinació a la tortura, tingui la seva seu a Espanya", ha declarat el director executiu de Projecte Gran Simi a Espanya, Pedro Pozas.
Alhora, demana que els macacos siguin traslladats a centres especialitzats o bé a un santuari on puguin campar lliurement sense l'amuntegament que es troben ara i es prohibeixi nova entrada al nostre país de macacos amb destinació a Camarles.
En aquest context, sol·licita una inspecció per part de les autoritats competents perquè comprovin l'estat del benestar dels primats tancats "en espais reduïts", ja que es el responsable de Projecte Gran Simi assegura tenir coneixement que entre els exemplars captius "existeixen molts malalts d'herpes i sarna, malalties altament contagioses que podrien acabar amb tots ells".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Manifestació pro-alliberament Amina
Amina, que va saltar a la fama per mostrar els seus pits nus a Internet per criticar la moral conservadora del seu país (Tuníssia), va ser detinguda el passat 19 de maig quan es trobava a la ciutat de Qairauán coincidint amb un congrés d'extremistes religiosos salafistes que havia estat prohibit pel Ministeri d'Interior.
Després de la seva detenció, va ser acusada de possessió il·legal d'un aerosol de defensa personal i condemnada a pagar una multa de 150 euros.
Tanmateix, abans de ser alliberada la Fiscalia va agregar les acusacions d'atemptat contra el pudor i violació d'un espai sagrat, per haver escrit al mur del cementiri de Qairauán el nom de l'organització feminista Femen, i el jutge va dictaminar presó preventiva.
La jove continua a presó i els advocats van insistir a Efe que "encara no hi ha dates per als judicis pendents".
Segons la portaveu del comitè de solidaritat amb Amina, la jove, "amb els seus 19 anys manté la moral alta".
Aquesta organització va difondre recentment un missatge en el qual Amina assegura que no tem continuar tancada.
Estic a la presó però em sento més lliure que molta gent que està a l'exterior: Ser aquí no és més dur que estar fora veient com s'instal·la a Tunísia la dictadura religiosa", va dir l'activista.
En aquest context el Campus Universitari de la Mediterrània, sota la coordinació del Servei de Convivència i Equitat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, proposa el curs Pràctiques de civilització i llibertat femenina a la mediterrània el qual ofereix un recorregut per diverses experiències femenines que són, a la vegada, experiències civilitzadores i pràctiques de llibertat.
Aquestes experiències transiten, de forma lliure i original, pers diversos àmbits del coneixement (psicologia, filosofia, historia, literatura, teoria política, cultures de pau, teologia i art) alhora que per la quotidianitat de la vida.
El moviment internacional Femen és pacífic i no violent, i les seves úniques armes per lluitar contra l'ordre patriarcal i impulsar la revolució de les dones, són els pits nus, els missatges consignes sobre el seu tors nu, perquè el seu missatge sigui més impactant i, alhora, simbolitzi l'alliberament femení.
Activitats i cursos des d'una dimensió mediterrània
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El refugi antiaeri de l 'escola Renaixença, de Manresa, acollirà el cap de setmana sis funcions de l'espectacle Refugiar-se, una proposta multidisciplinària commemorativa dels 80 anys dels bombardejos que van causar almenys 35 víctimes mortals a Manresa en el marc de la Guerra Civil.
Quim Moya és l'autor i director –i pintor en directe– d'un muntatge en què també participen Maria Ribera, Mònica Vergés i Laura Bataller (moviment i cos), Sònia Moya (poesia), Àlex Reviriego (música) i Èric Casasayas (llums).
Se'l coneix sobretot per les actuacions de pintura ràpida en directe.
Té la sensació que «Refugiar-se» és una de les propostes més insòlites amb les quals s'ha enfrontat?
I sento que el treball de creació m'ha afectat bastant.
Quan Joaquim Aloy em va fer la proposta de muntar un espectacle dins del refugi per recordar els bombardejos, vaig dir que ja tenia una peça de dansa que podia servir.
Però finalment vaig decidir crear un espectacle nou.
La gent de l'Associació Memòria i Història no s'hi posa mai per poc a l'hora de treballar.
El procés d'investigació ha estat molt potent.
L'Aloy i companyia em van passar un munt de material... vaig poder veure vídeos i llegir llibres per conèixer tot el que va passar amb els bombardejos de Manresa dels dies 21 de desembre del 1938 i 19 de gener del 1939.
Hi vaig estar un parell d'hores.
Vaig creure que havia de sentir els avions allà dins.
Era un dia que plovia, i si tens una mínima sensibilitat, aquesta història no et deixa indiferent.
Estar dins d'un refugi és tota una experiència, però plantejar-te com van afrontar aquells fets les persones que ho van viure és el que em va dur a pensar que l'espectacle havia de ser com un ritual.
Poder fer aquest viatge ha estat meravellós.
Com van afrontar la preparació del muntatge?
Havíem d'aprendre a visualitzar la vivència, la crueltat de no poder ni tan sols plorar els morts.
Hi ha una noia de la companyia que explica que fa vuitanta anys que a casa seva hi ha una ampolla de vi encara tancada esperant que arribi el tiet de la guerra.
I es plantegen si l'han d'obrir o no.
Tot allò arriba un moment en què toca pair-ho.
Nosaltres no convidem a oblidar, ni fem un exercici de perdó cristià.
Volem que cadascú visqui l'espectacle a la seva manera.
Sembla que les ferides de la guerra encara supuren.
Primer hi ha la notícia de la mort d'un ésser estimat, després ve la ràbia, la incredulitat, la necessitat de comprendre el que ha passat i la tristesa, que et permet fet net un cop has plorat aquesta mort.
Si no fas el dol, no descanses tu, ni descansen els altres.
En moltes famílies va ser un tema tabú durant dècades.
Ara és el moment de reobrir-ho?
Els avis ho explicaven en broma per no explicar-ho, els pares no deien res.
Ara, nosaltres comencem a tenir el deure de fer-ho.
Si més no, com a artista sento que ha de ser així.
Els temps que vivim ens remeten a disputes llunyanes.
Jo, des del 6 de novembre del 2017, faig cada dia un dibuix d'un pres polític.
És un projecte que he titulat Mantra del record, i sento que està connectat amb l'espectacle del refugi.
Fem memòria del passat, però també des dels fets del present.
Què veurà el públic en un lloc tan poc apropiat per a la representació escènica com el refugi antiaeri de la Renaixença?
És una proposta que oscil·la entre la performance i la instal·lació.
Hi haurà dues peces de dansa, una de pintura, els poemes de Sònia Moya...
És un espai petit que permet que cadascú s'hi involucri fins on vulgui.
«Refugiar-se» està pensat com a denúncia, provocació...?
No el fem des de la ràbia ni la rancúnia, per això és dur, perquè el fem des del respecte i l'amor.
La psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross va visitar un camp nazi poc després de la guerra i va trobar una dona que li va dir que si la resposta a allò era l'odi, Hitler havia gua-nyat. |
En els últims dos mesos, els nombrosos robatoris de cable de coure han deixat sense telèfon fix àmplies zones de l'Alt Empordà entorn dels municipis de Palau de Santa Eulàlia, Garrigàs i fins a Borrassà.
La problemàtica s'agreuja pel temps de resposta anormalment llarg de l'operadora telefònica per reposar les línies afectades, que deixen cada vegada les poblacions sense telèfon fix durant períodes d'una i fins i tot dues setmanes.
Tot i l'ús generalitzat de la telefonia mòbil, l'absència del servei de telèfon fix suposa disfuncionaments importants als ajuntaments i consultoris mèdics; l'afectació més greu, però, és la dels dispositius de teleassistència a la gent gran que només funcionen a través del telèfon fix.
Els alcaldes dels pobles afectats es reuniran aquest mes de febrer a Barcelona amb la direcció de l'operadora de comunicacions per reclamar més rapidesa en el temps de reacció i solucions a llarg termini.
"Tenim molta població gran, dispersa en masos, que es queda sense teleassistència durant setmanes, és un problema greu i no tenim cap alternativa per respondre al patiment que això genera als afectats i les seves famílies.
Sabem que l'operadora no en té la culpa, però no pot ser que tardin tant a restablir el servei", diu l'alcaldessa de Garrigàs, Pilar Bosch.
Els terminis s'allarguen en part perquè un cop l'operadora ha subcontractat la reposició, les empreses es troben que no hi ha estoc de cable per substituir el que s'ha robat.
"És un problema greu i que es repeteix.
Parlem de línies en zones boscoses, sense cap manteniment, els robatoris es fan sempre als mateixos llocs; no s'entén per què no s'hi posa solució amb altres tecnologies", hi afegeix Xavier Camps, alcalde de Palau de Santa Eulàlia.
"Cal que accelerin la instal·lació de la fibra òptica, no pot ser que continuïn amb tecnologies que ja no són de la nostra època", confirma Ferran Roquer, des de l'alcaldia de Borrassà, que també ha estat afectat per l'últim robatori d'aquest mes de gener: 600 metres de cable van desaparèixer vora la carretera GIV-5128 (entre Vilamalla i Borrassà).
Al mes de desembre es van robar 300 metres més de la línia telefònica entre Sant Miquel de Fluvià, Palau de Santa Eulàlia i Garrigàs.
Els Mossos d'Esquadra també confirmen un altre robatori de 950 metres de línia al desembre al terme de Camallera i en direcció a Sant Mori.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L' Ajuntament de les Borges Blanques ha començat aquest dilluns els treballs de reposició de les infraestructures als carrers Josep i Concepció Soler, que connecten l' Espai Macià amb la Plaça porxada.
Paral·lelament, i també al Centre Històric de la capital de les Garrigues, han començat a preparar tot el material necessari per iniciar, aquest dimarts, el projecte d'urbanització del carrer la Placeta.
Així, després d'una primera fase executada el desembre del 2016 a la Plaça Ramon Arqués, s'ha iniciat la segona fase de l'obra de millora de l'entorn del Centre d'Interpretació de la figura del president Francesc Macià, que també acull l' Oficina de Turisme de la capital garriguenca, ara centrada en la renovació del paviment i infraestructures dels carrers Josep i Concepció Soler, donat el mal estat que representaven, tot i estar ubicats en un dels emplaçaments més turístics de les Borges.
El projecte, que s'ha pressupostat en 91.734 euros, està previst que s'allargui durant dos mesos i mig.
Pel que fa al projecte del carrer de la Placeta, es preveu que dimarts comenci la urbanització, ja que en aquest indret el clavegueram existent data dels anys 40 i és obsolet, i s'hi ha detectat filtracions en alguns punts; alhora que la xarxa de l'aigua potable també és obsoleta.
Per aquest motiu l'actuació preveu la instal·lació de la xarxa provisional de subministrament d'aigua, es renovarà la xarxa de sanejament i es pavimentaran voreres i calçada.
El projecte es completarà amb una xarxa de boques contra incendis i la canalització de les xarxes de comunicació i telefonia.
El consistori ha destinat un pressupost de 168.991 euros a aquesta actuació. |
El municipi de Sant Vicenç de Castellet ha homenatjat l'exprimer tinent d'alcalde Jaume Masats, que va ser regidor d'ERC entre els anys 2007 i 2014 i va morir divendres al migdia en un accident de trànsit al Baix Empordà.
En l'acte d'inauguració de la Fira del Vapor, que s'ha fet aquest dissabte a la tarda, s'ha guardat un minut de silenci per recordar Masats.
L'alcalde, Joan Torras, i la diputada d'ERC Adriana Delgado han recordat en l'acte la figura de l'exregidor.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Josef Ajram és un empresari català famós per les seves col·laboracions televisives i per la seva faceta de triatleta.
Tanca un 2019 especial: s'ha casat amb la seva parella des de fa anys, la guapíssima Sulaika Fernández.
Junts han escrit llibres, han corregut maratons i llueixen a les fotos.
La boda a Eïvissa va ser amb tots els ets i uts: de blanc, mig hippie mig pija, segons els cànons de l'illa:
La núvia va triar un vestit molt atrevit, com ella.
I per acabar l'any, la parella ho celebra amb un nu integral de la núvia només tapat per dos dits del trader:
El barceloní i la de Ponferrada viuen a mig camí entre Barcelona i les illes.
En ple desembre pengen fotos amb poca roba i fan enyorar l'estiu. |
El divendres 26 de febrer va tenir lloc un altre "Divendres en família" a la nostra escola.Us adjuntem fotografies i aprofitem per agrair-vos la vostra participació. |
Com s'ha de vendre la marca Catalunya?
Albert Castellón ha aprofitat la seva experiència com a director general de Moritz per escriure Catalonia, next brand in Europe, un llibre en què explica quina estratègia de màrqueting ha de seguir Catalunya.
Vostè creu que l'economia catalana funcionaria millor amb la independència.
Formem part d'un país que té una sèrie de rèmores.
Si hi trenquem i no hi ha represàlies, jo crec que serà bo per al teixit empresarial català.
Catalunya és un país que exporta, que té una xarxa d'empreses i professionals molt important.
A més, els països de mida mitjana o petita, quan són qualitativament potents, són països que triomfen a Europa i al món.
Estic convençut que, a més, això generaria una il·lusió i una energia molt positives.
Econòmicament ens en sortiríem clarament.
Al llibre explica que, quan Moritz va renéixer, va escollir que el seu públic objectiu serien els bobos [burgesos i bohemis] de Barcelona.
Quin és el públic objectiu al qual s'ha de dirigir Catalunya?
Tots els públics són necessaris en un procés d'aquest tipus, perquè has de tenir la quota de mercat més alta.
Hi ha empreses, com és el cas de Moritz, que no necessiten tenir un 51% per ser exitoses.
En els últims vint anys, el 90% de les propostes s'han fet pensant en un públic evident, el catalanista convençut.
Ens exciten perquè comprem un producte que ja hem comprat.
Ara es comença a fer un exercici per atreure nous públics, perquè cal ampliar la quota de mercat en 10 o 20 punts.
Combinar les propostes per a uns públics i uns altres és la màgia del màrqueting, i els polítics han d'aplicar aquesta màgia.
Vostè afirma que a Catalunya hi ha una oligarquia que viu de rendes, que s'ha de dir qui són i què aporten a la riquesa del país.
Estem massa pendents de què diu l'un o l'altre.
En un procés d'aquest tipus, el vot d'una persona dels afores de Reus val igual que el d'una persona de Pedralbes.
Parlo de desemmascarar aquesta oligarquia, però no en el sentit d'una caça de bruixes.
El que cal és relativitzar les postures d'aquesta oligarquia, que té relacions comercials molt clares amb l'Estat que la beneficien a ella i que no ens beneficien a la resta.
Ells defensen legítimament la seva postura.
El que no és legítim és que des d'aquesta posició de poder es vulgui influir en la resta.
Tothom pot tenir la seva opinió, però per molts calés que tinguis la teva no ha de prevaldre per sobre de la resta d'opinions.
Totalment, i per això dic que és legítim.
I no només cal que siguin empresaris: els pensionistes o els immigrants també poden tenir por, perquè la incertesa genera por.
Per això crec que s'ha de dir quines polítiques aplicarem l'endemà.
Amb l'explicació es perden les pors.
Però en aquest procés no existeixen respostes per a tot.
La certesa absoluta és impossible de tenir.
Per això la marca Catalunya no només ha de vendre valors racionals, sinó també emocionals.
Uns valors més qualitatius, que no són vendre fum: són vendre il·lusió.
La gent més freda amb el fet català ha de tenir arguments que no siguin només econòmics.
També cal que tinguin arguments emocionals, que li generin il·lusió.
Ha d'entendre que això permetrà començar des de zero.
Catalunya ha demostrat durant segles que és una nació madura i que no farà aventures estranyes.
La competència intenta vendre que ens convertirem en Xipre, però és evident que això no serà així.
¿Catalunya hauria d'apostar-ho tot a la marca Barcelona, que ja funciona perfectament?
Jo proposo que hi hagi un co-branding absolut entre Barcelona i Catalunya.
Si volem que Catalunya sigui coneguda al món, anant de bracet de Barcelona ho farà molt millor.
El dia que la gent de fora entengui que Barcelona és la capital de Catalunya, i que són dues realitats inalienables, la notorietat de la marca Catalunya es multiplicarà.
La candidatura Barcelona-Pirineus era un exemple perfecte de co-branding.
La gent hauria sabut que Barcelona forma part d'un país que té muntanyes per esquiar i que es diu Catalunya.
Des d'aquest punt de vista, ha estat una oportunitat perduda.
Quins valors de marca creu que hauria de tenir Catalunya?
Ha de ser un producte 100% europeu: no només pel fet de ser a Europa, sinó també perquè la vol construir i abanderar.
Un país socialdemòcrata on la competitivitat sigui compatible amb la protecció.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Ara fa un any, una aula magna atapeïda escoltava l'última lliçó de Joan Solà.
Si no hi éreu, ara la podreu llegir en un llibre acabat d'editar.
A la portada, girat cap a nosaltres, amb una expressió de complicitat, Solà ens somriu mentre darrere seu la sala bull i busca lloc per seure: "Ei, que t'he guardat seient!"
La vida de Solà és com l'últim coet d'un castell de focs: fendeix l'espai amb un xiulet i puja i puja i, quan sembla que ho ha donat tot, esclata en milers de colors i tots fem "Ooooh!"
És l'ooooh que farà ara el lector llegint les espurnes vives d'un últim any d'activitat frenètica.
Ens el serveix un escuder fidel, Xavier Folch, l'editor que ha apreciat millor la gran talla del lingüista de Bell-lloc.
Solà ens somriu sabent que es mor.
Ho ha fet tot per donar sentit a una vida.
No ha parat de sembrar i ara en recull els fruits.
El llibre n'atrapa l'energia, el llegat polític dels últims discursos, i una poesia.
Però el pinyol, com el de la gramàtica, és sintàctic.
Solà sap prou bé que la seva sintaxi no serà la de l'IEC, i ens en mostra els cantells perquè ningú la deixati.
Ell abandonaria el purisme antiintuïtiu.
I ens ho diu en l'últim punt de l'última lliçó: la caiguda de la preposició.
Sabent que s'hi juga el prestigi, qüestiona el nucli més dur i irrenunciable de la norma.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Avui s'ha llevat amb un somriure de pam i mig encastat a la boca.
El dia es farà llarg però està convençut que l'espera valdrà la pena.
Fa mesos que somia en aquesta nit.
S'ha imaginat milers de vegades què pot passar.
Serà sens dubte el moment culminant de la seva carrera.
És molt conscient de les seves limitacions i de les dels seus companys però no pensa renunciar al seu somni abans d'hora.
Es deixarà la pell fent la seva feina.
I després passarà el que hagi de passar.
Per a Mikhaïl Gordeitxuk, migcampista bielorús, el partit d'aquesta nit contra el Barça és la final de la Lliga de Campions.
Per a la majoria dels seus companys, si fa no fa el mateix.
Podria destacar que el BATE Borissov és un equip fluixet d'una lliga de pa sucat amb oli o realçar, amb aquell punt de menyspreu prepotent, que són una banda que no li arriba al Barça ni a la sola de la sabata, però prefereixo imaginar-me quantes setmanes fa que el Mikhaïl i la seva gent juguen mentalment el partit contra els millors del món.
No són tan bons com els jugadors del Barça però volaran.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'empresari berguedà Fèlix Pasquina, propietari de l'empresa constructora Pasquina, ha estat avui un dels 18 detinguts per la Guàrdia Civil en el marc d'una operació contra el suposat finançament il·legal de CDC (l'anomenat cas 3%), segons la llista completa de detinguts revelada pel diari digital El Confidencial.
La Guàrdia Civil ha traslladat l ́empresari Fèlix Pasquina a la Comandància de Tarragona.
Fèlix Pasquina ha estat detingut unes hores durant l'escorcoll que aquest matí els agents han fet a les oficines de l'empresa, situades a la plaça dels Països Catalans de Berga, al número 4.
La Guàrdia Civil també ha entrat al número 3 de la mateixa plaça, però n'ha sortit aparentment sense material.
Un altre dels detinguts avui pel cas 3% ha estat l'exdirector-gerent de l'antic Hospital General de Manresa entre els anys 1998 i 2002, Constantí Serrallonga, actualment director de Fira de Barcelona.
Serrallonga, que ha estat arrestat unes hores, també va ser gerent de l'Ajuntament de Barcelona durant l'etapa de govern de Xavier Trias (CiU).
Entre els divuit arrestats, també hi ha quatre directius de l'empresa constructora Oproler, que va formar part de la UTE que es va encarregar de la segona fase de les obres de rehabilitació de l' institut Lluís de Peguera de Manresa.
Alguns mitjans de comunicació han apuntat que les detencions estarien relacionades amb aquestes obres a l'institut manresà, entre d'altres obres.
En aquella UTE també hi va participar Grup Soler (empresa bagenca investigada pel mateix cas del 3% fa uns mesos).
Els principals detinguts avui han estat el director del Port de Barcelona, Sixte Cambra, el de la Fira, i l'extinent d'alcalde de Barcelona Antoni Vives (CDC).
Segons han informat a Efe fonts pròximes al cas, l'operació s'han practicat uns 25 registres de domicilis particulars i empreses i una quinzena de detencions, entre elles les de l'exresponsable dels serveis jurídics i excoordinador de règim intern de CDC Francesc Sánchez, així com els empresaris José M., de la constructora Comsa-Emte, José M.Z. i Pedro L., de la companyia Oproler, i un directiu de la societat Rubau Tarrés, a Girona (Gironès).
El titular del jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell (Baix Penedès), que manté el cas sota secret de sumari, atribueix als detinguts en aquesta operació -la quarta fase del cas conegut com a 3% sobre suposat pagament de comissions a CDC- els delictes de blanqueig, finançament il·legal, suborn i malversació.
En total, els registres, sol·licitats per la Fiscalia Anticorrupció, s'estan practicant avui a dotze poblacions, entre les quals Berga i Manresa, a més a més de Sant Boi de Llobregat, Rubí, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Madrid, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, i Majadahonda.
Segons han informat a Efe fonts pròximes al cas, la Guàrdia Civil ha acudit aquest matí al domicili de l'exdirector de l'Hospital General de Manresa, Constantí Serrallonga, al qual han detingut durant el registre de l'habitatge, on buscaven documentació de la seva etapa com a gerent del consistori de Barcelona entre el 2011 i el 2015, quan l'alcalde de la capital catalana era Trias.
Un cop finalitzat el registre, Serrallonga ha quedat en llibertat, segons les fonts, que han precisat que en total s'han practicat avui una quinzena de detencions i una vintena de registres.
Serrallonga va treballar a l'Hospital General de Manresa entre el 1989 i el 2002, primer com a cap d'administració i els últims quatre anys com a director-gerent.
Va viure i participar directament en l'etapa més convulsa de les fusions sanitàries.
Primer entre Sant Joan de Déu i l'hospital de Sant Andreu, i va marxar quan ja estava lligada i s'estava posant en marxa la del llavors Hospital General, l'actual Sant Joan de Déu, i el Centre Hospitalari.
Poc després de les 9.30 hores del matí, agents de la Guàrdia Civil s'han personat a l'edifici del World Trade Center de Barcelona, on té el seu despatx el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, un amic de l'entorn més pròxim de l'expresident de la Generalitat Artur Mas.
Cambra ha estat arrestat mentre els agents registraven les oficines de l'àrea de presidència en recerca de dos expedients sobre contractacions al port, entre elles per l'ampliació al moll sud, adjudicada amb un pressupost de 4,2 milions d'euros a Comsa, empresa que també ha estat registrada avui.
El gruix de la investigació se centra en obres contractades per l'Ajuntament de Barcelona durant l'etapa en la qual l'alcalde era Xavier Trias (CiU), per la qual cosa dos dels detinguts han estat l'antic responsable d'Hàbitat Urbà i extinent d'alcalde Antoni Vives -arrestat a casa seva i que serà traslladat a la Comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona- i el gerent municipal durant el període 2011-2015 Constantí Serrallonga, actualment director de Fira de Barcelona.
En declaracions a la premsa des del consistori, on presideix el grup de CiU, Trias ha assenyalat la "clara intencionalitat política" de l'operació desplegada avui, que ha vinculat a l'inici del judici contra Mas per la consulta del 9N, que s'inicia dilluns que ve.
També Rafael Entrena, advocat de Vives i de l'exvicepresidenta Joana Ortega en la causa del 9N, ha relacionat l'operació contra l'antiga Convergència amb l'imminent judici per la consulta: "fa molts anys que no crec en les casualitat", ha dit a TV3.
Els agents busquen en els registres, tant en les adjudicatàries com en les seus de les empreses públiques Infraescturues.cat -dependent de la Generalitat-, Autoritat Portuària de Barcelona i Bimsa (Barcelona d'Infraestructures Municipals SA), els contractes de concessió de les obres sota sospita.
Una de les principals obres, per la seva envergadura, és el projecte de construcció del túnel per soterrar la Gran Via a la plaça dels Glòries a Barcelona, que va ser adjudicat per 49,6 milions d'euros al febrer del 2015, tres mesos abans que CiU perdés l'alcaldia de Barcelona, una unió temporal d'empreses integrades per Romero Gamero, Benito Arnó i Fills, Copisa i Comsa.
El jutge indaga si les empreses públiques adjudicaven obres a constructores o a la UTE a canvi del pagament de comissions del 3% a les fundacions FÒRUM o Catdem, vinculades a CDC (avui PDeCAT), partit al qual s'acabaven desviant els diners.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La microbiòloga Marie-Paule Kieny ha estat investida doctora honoris causa per la UAB, en reconeixement a la tasca que ha realitzat al llarg de la seva trajectòria per promoure l'accés de la població més desfavorida del món a medicaments i a la salut.
Ha estat una de les persones elegides per la Universitat per investir cinc doctorats honoris causa excepcionals amb motiu del seu 50è aniversari.
Kieny és directora de Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS), on dona suport al president francès de l'Organització en matèria de col·laboració internacional.
Durant gairebé dues dècades ha treballat a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), on ha desenvolupat programes de recerca de vacunes en malalties com l'ebola, la ràbia i la meningitis, i d'innovació en sistemes de salut.
Actualment forma part del consell científic assessor de nombroses iniciatives i organitzacions, entre les quals la Drugs for Neglected Diseases Initiative (MPPF), el Human Vaccine Project (HVP) i la Medicine Patent Pool Foundation (MPPF).
En aquesta última treballa per poder lliurar vacunes i medicaments essencials a la població al menor preu possible.
És un sistema per afavorir l'accés obert a medicaments de cost molt baix.
La idea és negociar llicències de productes innovadors que són fabricats originalment per les grans companyies farmacèutiques per afavorir la salut pública.
Nosaltres busquem fabricants a països com la Xina, la Índia i alguns altres d'Àfrica que estan disposats a produir aquests fàrmacs per posar-los a disposició de la població a un cost molt menor, perquè seran fàrmacs genèrics.
La idea no és intentar baixar els preus amb un acord, sinó donar una subllicència a força fabricants de genèrics, de tal manera que la competència entre ells afavoreixi una reducció important del seu cost, augmentant així l'accés a les persones que els necessiten.
Les companyies són favorables a aquesta iniciativa?
Sovint ho són companyies amb política de responsabilitat social, però també dels mercats d'interès per a l'MPP, que són mercats de països d'ingressos mitjans i baixos.
Per a les grans farmacèutiques no hi ha grans ingressos a obtenir, o molt pocs, en aquests mercats.
Per tant, els ajuda, perquè en comptes d'haver de registrar i procurar l'accés als seus productes en aquests països, donen la responsabilitat a l'MPPF i aquesta dona l'accés als fabricants de genèrics.
Funciona perquè la part del mercat que ens proporcionen és molt i molt baixa, comparada amb el que és normal en un mercat rendible per al sector privat.
Està funcionant molt bé amb fàrmacs per al VIH, però estem treballant també en altres malalties, com la tuberculosi i l'hepatitis C. Hem obtingut llicències en tretze antiretrovirals per al VIH i en tres fàrmacs per a l'Hepatitis C i les hem proporcionat a fabricants de fàrmacs genèrics.
Fins ara hem afavorit el desenvolupament de 130 projectes, perquè cadascun dels fabricants ha de desenvolupar formulacions i fer les comparacions en termes d'estabilitat i característiques físiques amb els productes originals.
Els fabricants han lliurat ja més de 6.200 milions de dosis que s'han utilitzat per al tractament de més de 70 milions de pacients.
Ara el repte és veure si aquest model funciona per altres malalties.
Quines serien les properes malalties per treballar amb el mateix model?
Estem mirant el càncer, per exemple.
El preu d'aquests medicaments és molt elevat.
Fins i tot alguns d'aquests fàrmacs són difícilment assequibles en països rics.
Però els fabricants encara no han decidit quina és la seva perspectiva de responsabilitat social en la qüestió.
Es hem reunit per cercar l'apropament i veure si estan disposats a treballar amb l'MPPF en malalties com el càncer, patologies cardiovasculars o en diabetis.
Estem encara valorant quina és la situació més favorable que podem trobar per a ambdues parts.
Esperem que hi haurà una manera perquè les grans empreses puguin proveir llicències a la salut pública de països d'ingressos mitjans i baixos que beneficiïn un munt de persones.
Vostè defensa un sistema universal de salut en tots els països.
No, el que crec és que és una qüestió amb què la majoria països no estan compromesos, tot i que quan l'OMS comunica les seves resolucions en les seves assembles, tots es comprometen a proveir d'un sistema de cobertura de salut universal la seva població.
El sistema de salut universal s'ha de contemplar com un llarg recorregut.
No es pot, especialment als països pobres, proveir tot per a tothom al mateix temps.
Així, la majoria d'aquests països han de començar a cobrir primer a la població més desfavorida, centrant-se primer en mares i fills i proporcionant-los atenció primària.
Des d'aquí es pot anar augmentant el que s'ofereix, tant en termes de quantitat de serveis per a aquest grup, com ampliant el nombre de persones a cobrir pel sistema.
Però un sistema universal de cobertura de salut és també un desafiament en els països rics.
A Europa, la majoria de països el tenen, però l'encariment dels preus dels medicaments està fent que cada cop sigui més difícil mantenir-lo.
Hauran de reformar els seus serveis, per veure com poden proveir-los al mateix temps que en minimitzen el cost.
Com es podria fer la reforma dels sistemes de salut europeus?
Una de les aproximacions és fer més èmfasi en l'atenció primària, perquè estem en societats en què no està predominant la prevenció i la promoció de la salut.
El que estem fent és esperar a que les persones emmalalteixin i intentar curar-les.
Però quan mires les malalties que tenim, moltes d'elles tenen a veure amb l'estil de vida.
Per això ens hem d'establir polítiques, per exemple, en el cas de la diabetis, que està augmentant a tot arreu, i focalitzar-nos en la seva prevenció, en la promoció d'una alimentació saludable, etc. Per suposat, tindrem fàrmacs per fer servir finalment, però hauríem d'evitar-los tant com sigui possible.
Un dels seus principals objectius és el disseny de vacunes per països pobres i en desenvolupament.
No hi ha moltes vacunes disponibles per a tota una sèrie de malalties infeccioses, però n'hi ha en la majoria dels països d'ingressos baixos, a través de suport públic proporcionat per l'organització internacional Gavi.
Però el que estem veient és que hi ha molts grups antivacunes.
Així, és important continuar desenvolupant noves vacunes, però també veure com podem augmentar la confiança de la població en les vacunes.
Perquè al final pot esdevenir contraproduent introduir nous productes mentre els vells són rebutjats.
Participo ara en un nou projecte europeu sobre vacunació que tot just acaba de començar que està mirant quines recerques dels projectes en què estic involucrada s'haurien de realitzar per dissenyar polítiques perquè aquest grup de població torni a entendre la importància de la prevenció i estigui disposat a vacunar-se.
Aquí a Espanya una jutgessa ha emès una sentència favorable a un ajuntament que s'ha negat a admetre un infant sense vacunar a l'escola bressol pública...
Les vacunes que estan incloses en programes de vacunació infantil són totes efectives, segures i no només protegeixen els nens, sinó tota la població.
La vacunació és una eina de salut pública per tenir societats sanes, així que crec que és legítim que la societat es protegeixi i obligui que tots els infants, si no hi ha contraindicació mèdica, siguin vacunats, per protegir els que no poden ser vacunats.
A França des de principis dels anys 80 hi ha onze vacunes que són obligatòries.
Abans de la llei va haver-hi, i encara hi continuen sent, grups en contra, però no els he sentit gaire des que la llei es va aprovar.
Abans teníem vacunes obligatòries i d'altres recomanades, i la població no entenia el perquè d'aquesta diferencia.
En essència, és millor tenir una obligatorietat, així la política de vacunació és clara.
¿Li sembla bé llavors la resolució judicial?
Cada país ha de decidir què és el que vol, i això és part d'un procés democràtic.
Però si la cobertura de vacunació realment va per sota del llindar del que es considera necessari, com el que hem vist a Suïssa amb el xarampió, o si les vides de desenes d'infants són posades en risc, perquè hi ha molts pares no els volen vacunar, llavors necessitem fer quelcom.
Està clar que no pots forçar als pares a vacunar els seus fills, però es pot tenir una llei que digui que si no estan vacunats no poden anar a una escola pública.
Hi ha un munt de discussió també sobre la vacunació contra la grip, per exemple.
Ha de ser obligatòria per als professionals de la salut?
En alguns països ho és i en d'altres no.
A l'hospital de Ginebra, per exemple, si aquests professionals no estan vacunats estan obligats a dur una mascareta tota la jornada laboral durant la temporada de grip.
Quines són les malalties infeccioses que cal abordar de manera més urgent?
Hi ha tres malalties pandèmiques que són encara amenaces molt importants a tot el món: VIH, tuberculosi i malària.
Malgrat que hi ha hagut progressos, principalment en VIH, on actualment el 60% de les persones que necessiten tractament estan sent tractades.
També està havent avenços en tuberculosi, però en malària molt menys, hi va haver una disminució de la malaltia, però ara està tornant.
Si parlem de malalties epidèmiques, a l'OMS vam establir una llista basada en l'evidència, que s'actualitza anualment, investigant el potencial epidèmic, la mortalitat i vies de transmissió, amb les principals malalties.
Entre aquestes hi ha l'ebola, la febre de Lassa o la Síndrome Aguda Respiratòria Greu (SARS).
A partir de la llista es dissenyen plans de recerca per treballar i desenvolupar, abans que es produeixi una epidèmia, el diagnòstic, els fàrmacs i les vacunes que seran necessàries.
Crec que cal que siguem molt curosos, perquè amb el canvi climàtic global i el contacte estret que moltes vegades es dona entre animals salvatges i persones, l'amenaça de l'emergència d'un nou patogen que passi de la fauna als humans està esdevenint cada cop més important.
El projecte, seleccionat per la Comissió Europea amb un ajut FET-Open, reuneix grups de recerca i empreses europees per tractar de superar les limitacions actuals de la tecnologia basada en annealing quàntic aplicant els darrers desenvolupaments en circuits quàntics superconductors.
Entrevista a Mohammed Jasim Aalhajiahmed, director de la biblioteca de la Universitat de Mossul i estudiant de doctorat de la Facultat de Traducció i Interpretació gràcies al programa d'acollida de persones refugiades de la Fundació Autònoma Solidària.
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
(comarca/província: criteris d'ús )
Compostos: accentuació i neutralització |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Puigdemont rep al Palau de la Generalitat al president del Consell de Còrsega
Puigdemont es reuneix amb el president de Còrsega, el sobiranista Gilles Simeoni
La cimera catalana-corsa es fa al Palau de la Generalitat
Sardenya i Còrsega signen un acord històric que es podria estendre a les Balears
Una cimera de presidents a Palma, al mes de maig, incorporarà les Illes a un nou espai mediterrani comú
Diverses manifestacions a Còrsega reclamaran avui la llibertat dels presoners polítics
L'associació convocant denuncia la 'greu' situació que viuen els presos en vaga de fam i en cel·les d'aïllament
Els nous presidents de Còrsega reclamen a Manuel Valls que prengui en consideració la nova situació política
És la primera reunió amb el primer ministre francès després de la victòria electoral dels nacionalistes i independentistes a Còrsega
L'independentista Jean-Guy Talamoni, nou president del parlament de l'illa
Jean-Christophe Angelini: 'La independència de Còrsega no és la prioritat de la legislatura'
Entrevista al secretari general del Partit de la Nació Corsa i futur número dos de l'executiu de l'illa
La Pissarreta d'en Partal: L'independentisme a la UE, després de Còrsega
Les deu coses que cal saber sobre Còrsega
Gran victòria dels sobiranistes a les eleccions territorials franceses
Fabienne Giovannini: 'Diumenge a Còrsega hi ha dues opcions: el conservadorisme de dreta i esquerra o el nacionalisme'
A Còrsega l'estadi calla i no canta 'La Marsellesa', enmig d'una gran polèmica
Els dos equips corsos s'havien negat a fer sonar l'himne francès en homenatge a les víctimes de l'atemptat de París
Lladres al carrer de Còrsega i un guàrdia civil amb un tornavís estrany
Contracrònica d'un nou escorcoll a la seu nacional de Convergència
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Denuncien que l'empresa els vol aplicar retallades salarials i socials "molt greus"
Aquest dilluns al matí ha començat la vaga d'una setmana convocada pels treballadors de l'empresa EMTE Service de Tarragona.
Una aturada que han acordat davant l'aplicació d'un expedient laboral (Expedient de Modificació Substancial de les Condicions de Treball) que, han assegurat, canviaria les seves condicions salarials i socials.
Unes retallades que han qualificat de "molt greus" i que afecten, han explicat, més de 70 famílies.
"L'empresa no ens ha deixat alternativa", ha dit a l'ACN Manuel Vidal, delegat de la CGT a l'empresa.
Per fer visible la seva queixa també han organitzat una concentració davant de l'Ajuntament de Tarragona pel proper dijous, 2 de juliol, a dos quarts de set de la tarda."Ens han atacat a través d'una modificació substancial de les condicions de treball" ha sentenciat Vidal, motiu pel qual, ha exposat, han convocat la vaga.
Així, les noves condicions suposarien 200 euros de reducció del salari dels treballadors, a més de retallades en mesures socials o l'anul·lació d'una taula d'hores extres.
"Volen treballadors d'un sol ús", ha etzibat el delegat sindical.
És "inacceptable", ha manifestat, que una empresa que ha augmentat exponencialment la seva xifra de negoci i que preveu un augment del benefici pel 2015 de tres milions d'euros "pugui tractar així 70 famílies".
Malgrat això, s'ha mostrat disposat a desconvocar la vaga si es retira l'expedient laboral.
De fet, esperaven representació de l'empresa en el piquet que s'ha muntat aquest matí a la seu d'EMTE Service a Tarragona, al polígon industrial de Constantí, però "no s'han presentat", ha lamentat Vidal.
En aquest sentit, també ha denunciat que l'empresa ha coaccionat treballadors per tal que no secundessin la vaga.
EMTE Service presta serveis de manteniment elèctric a la Universitat Rovira i Virgili, al Port de Tarragona, al Consorci d'Aigües de Tarragona, a la nova presó del Catllar o al mateix Ajuntament de la ciutat -en aquest últim cas a través d'una UTE-.
En referència al consistori, Manuel Vidal ha demanat la seva implicació.
"Entenem que un ajuntament d'esquerres com el de Tarragona no ha de permetre tenir privatitzat un sector on els treballadors estiguin en precari", ha declarat, i ha proposat una "remunicipalització, perquè els treballadors no es quedin sense feina però tampoc indefensos", ha conclòs.
Precisament dijous els treballadors es concentraran davant de l'Ajuntament de Tarragona, a dos quarts de set de la tarda, per fer visible la seva situació.
Segons Vidal, tenen el suport d'ICV, Podemos, les CUP i companys d'altres empreses del territori.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.