text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha apostat per abordar la campanya transmetent una confiança absoluta en les seves possibilitats de guanyar les municipals, tot i que en el millor dels casos les enquestes el situen en el tercer lloc, per darrere de Barcelona en Comú i d'ERC.
El fet de deixar enrere Manuel Valls ha fet respirar tranquil el seu equip, que confia que encapçalant la intenció de vot no independentista, Collboni pugui tenir opcions reals a l'alcaldia.
Sobretot després dels bons resultats dels socialistes a la capital catalana el 28-A.
Per fer-ho, proposa construir 1.000 habitatges públics cada any.
"La ciutat ja va ser capaç de fer-ho durant 15 o 20 anys", assegura.
Demana que les polítiques d'habitatge no se centrin només en l'emergència i es mostra partidari de regular els preus de lloguer, però discrepa que la mesura es pugui aplicar des dels ajuntaments, mantenint-se fidel a la postura mostrada pel PSOE al Congrés.
"Ningú es creu que un alcalde regularà per decret una reducció del 50% i l'endemà els lloguers seran més barats", apunta.
En canvi, defensa la fixació d'un índex de preus que estableixi bonificacions i penalitzacions als propietaris en funció de si el compleixen o no.
Sobre l'altra gran preocupació dels barcelonins, la seguretat, Collboni posa la mà al foc pel seu número tres, l'exdirector dels Mossos Albert Batlle.
"No diré mai que Barcelona és una ciutat insegura, és una temeritat, però sí que hi ha una crisi d'inseguretat", diu.
Per això defensa la recepta de les tres P: prevenció, proximitat i policia.
Considera que la "crisi d'inseguretat" es pot superar en un any o un any i mig i defensa -com sempre ha fet el PSC a Barcelona- vincular a seguretat amb el civisme, com queda palès a l'ordenança aprovada el 2006.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Per conèixer el cost dels diferents serveis de la comunitat autònoma de les Illes Balears, podeu accedir a la web ELS PRESSUPOSTS AL TEU ABAST, on podreu consultar, per a cada servei públic (o política), en què es gasta, com es gasta i qui ho gasta.
A continuació li mostram un exemple de com fer-ho:
Després, podeu accedir als diferents programes en que es desglossa el cost en educació, per exemple, la despesa en educació pública:
Clicant en l'apartat que vulgueu, veureu les distintes despeses que inclou (vegeu imatge):
Direcció General de Transparència i Bon Govern: C/ de l'Uruguai, s/n Velòdrom Illes Balears - 07010 Palma |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Casa Pacheco.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Salamanca. |
Amb aquestes millores, el 26% dels autobusos que circulen pel municipi durant el dia seran híbrids, i el 10% dels autobusos que circulin durant la nit 100% elèctrics, i per tant, sense emissions i silenciosos.
Les noves línies Metrobús M19 i M30 tindran una freqüència de pas de 10 minuts els dies feiners.
També s'incorporen nous busos articulats a la línia M28, que admeten un 30% més de passatge que els vehicles estàndard.
Dilluns, 4 de febrer, a les 11.00 h, el vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, Antoni Poveda, i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, han presentat els autobusos híbrids que donaran servei al municipi, les noves línies Metrobús M28 i M30 i les millores que es faran a les línies M28, B18 i B82.
"Amb mesures com les que presentem avui aquí a Santa Coloma de Gramenet, millorem i ampliem l'oferta de transport públic, en general, a la metròpolis de Barcelona i, concretament, al Barcelonès Nord i en aquest municipi", ha explicat Poveda durant l'acte.
"Aquestes millores són possibles gràcies a la renovació de flota que estem fent des de l'AMB, amb autobusos híbrids i elèctrics.
Aquest canvi per flotes més sostenibles i netes forma part del nostre programa d'acció, per combatre la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l'aire de la metròpolis, que afecta directament la salut dels ciutadans", ha afegit Poveda.
L'alcaldessa, Núria Parlon, ha dit que "la complicitat, l'aposta per la millora del transport públic i el treball conjunt que portem a terme l'AMB i l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet han donat molt bon resultat en els darrers anys.
La xarxa local d'autobusos és evident que ha millorat.
Avui, a Santa Coloma, l'autobús arriba a zones on no havia arribat mai, com la part alta dels barris del Raval, de la Riera Alta o del campus universitari del Recinte Torribera.
És evident que s'ha fet un esforç perquè les parades siguin més segures, confortables i accessibles, i que la instal·lació de plataformes d'accés als vehicles ha contribuït en aquest sentit".
"Hem avançat, però som persones ambicioses i volem que la xarxa d'autobusos sigui encara millor.
Sabem que el bon transport públic contribueix a la millora de la qualitat de vida de les persones i és en aquest sentit que continuarem treballant en conjunt, modernitzant el servei d'autobusos amb vehicles que seran més còmodes, menys sorollosos i menys contaminants", ha afegit Parlon.
Dels 128 autobusos nous híbrids i elèctrics que han arribat aquests dies a l'AMB, 56 busos híbrids (33 d'estàndard i 23 d'articulats) es destinaran a l'àmbit del Barcelonès nord, on es troba Santa Coloma de Gramenet.
Amb l'arribada dels nous vehicles és possible millorar els serveis de transport públic del municipi.
En particular, introduir les línies M19 i M30, i millorar les línies M28, B18 i B82.
A partir de la segona quinzena de febrer el 26% dels autobusos que circulen pel municipi durant el dia seran híbrids.
D'altra banda, d'aquesta nova flota metropolitana, també s'incorporen al servei de Nitbus del Barcelonès nord 12 vehicles elèctrics nous.
D'aquesta manera, el 10% dels autobusos que circulin durant la nit per Santa Coloma de Gramenet seran elèctrics.
Cal recordar que els busos híbrids (dièsel i elèctric) permeten una reducció de les emissions contaminants entorn del 25% respecte dels dièsel.
A més a més, redueixen significativament el soroll en els entorns de les parades.
Els busos elèctrics tenen emissions zero, i un molt baix nivell de soroll, i són especialment valorats per circular a la nit, ja que contribueixen a un bon descans dels veïns dels recorreguts per on circulen.
Noves línies M19 i M30 i millores de la M28
La nova línia del servei AMB Metrobús M19, que substituirà l'antiga línia B19 i es posarà en marxa al llarg del mes de febrer, permetrà millorar la freqüència de pas i augmentar la capacitat del servei.
La línia connectarà l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona amb l'Hospital de Can Ruti de Badalona passant per Santa Coloma.
Per aconseguir-ho, l'AMB incorporarà al servei 3 vehicles més, i passarà de 13 a 16 vehicles en línia.
Això permetrà reduir la freqüència de pas de 12 a 10 minuts els feiners, i de 20 a 15 minuts els dissabtes.
També es millora la freqüència de pas dels festius, i passa dels 30 minuts als 20 minuts.
També arriba la nova línia del servei AMB metrobús M30, que substituirà l'antiga B30 i connectarà Can Franquesa (Santa Coloma de Gramenet) amb la Virreina (Montgat/Tiana).
El canvi permetrà reduir la freqüència de pas dels 12 minuts actuals a 10 minuts.
D'altra banda, també es millora l'oferta de la línia M28, que ja es va inaugurar la primavera del 2018.
Concretament, aquesta línia Metrobús d'altes prestacions també passa a funcionar amb 12 vehicles articulats, i s'aconsegueix absorbir així un 30% més de viatgers a cada vehicle.
Millores de les línies B18 i B82
D'altra banda, també es millora la freqüència de pas de la línia B18, que connecta Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.
A partir de la segona quinzena de febrer, de dilluns a dissabte s'incrementa la freqüència de pas, passant dels 40 minuts actuals als 30 minuts.
També s'amplia la cobertura horària de la línia B82 que connecta el Campus de Torribera amb el metro de Santa Coloma (L1).
Fins ara, donava servei de 9.00 a 15.30 hores, i ara s'amplia i ho farà de 7.30 a 21.00 hores.
A més, aquesta setmana es posa en marxa la prova pilot de prioritat semafòrica per a autobusos al carrer Francesc Macià, a l'alçada de la plaça Olimpo.
S'han instal·lat 4 semàfors que permeten ampliar el temps de verd disponible en el moment que arriben els busos.
Aquesta és una prova pilot feta conjuntament entre el municipi de Santa Coloma de Gramenet i l'AMB, i s'ha fet també al Prat de Llobregat i a Sant Just Desvern.
Tot, amb l'objectiu que es pugui estendre a la resta de municipis de la metròpolis de Barcelona.
Nova xarxa de bus metropolità: AMB Exprés i AMB Metrobús
La xarxa metropolitana de bus d'altes prestacions, que es va començar a implantar al març del 2018, facilita una connexió més directa i amb més freqüència amb el centre de la metròpolis i en els principals corredors metropolitans.
Durant el primer trimestre del 2019, l'AMB posarà en marxa un total de 13 noves línies d'altes prestacions: 7 noves línies AMB Exprés i 6 noves línies AMB Metrobús.
En total, amb la implantació de la segona fase, estaran actives a final d'aquest primer trimestre de 2019 en total 20 línies d'altes prestacions (11 línies AMB Exprés i 9 línies AMB Metrobús). |
L'alcalde Carles Pellicer insisteix en la necessitat de la participació de la Generalitat en l'Hospital Sant Joan, en un acte amb més de 200 assistents
Reus.-Tots els partits amb representació a l'Ajuntament de Reus, a excepció de la CUP, han rubricat aquest dimecres al matí el Pacte de Ciutat per la Salut, el full de ruta que marca les línies estratègiques en matèria de sanitat pels pròxims anys.
L'acte ha reunit més de 200 persones a l'Hospital Sant Joan de Reus.
La regidora de Salut i presidenta del Grup Salut Reus, Noemí Llauradó (ERC), ha tret ferro al fet que els cupaires no entrin en aquesta fotografia d'unitat i consens i ha assegurat que es podrà arribar a l'entesa en algun punt amb la formació, si bé fora de l'àmbit del pacte.
Afrontar el dèficit que arrossega l'hospital és una de les prioritats que preveu el Pacte de Salut, que vol ser una alenada d'aire fresc i passar pàgina de la politització i procés judicial que esquitxa el centre hospitalari i l'àrea de salut.
La CUP, en canvi, qualifica l'acord com "el pacte d'Innova", a part de considerar-ho "paper mullat".
Per la seva banda, l'alcalde Carles Pellicer, opina que, amb el Pacte de Salut, es fa més evident la necessària participació de la Generalitat en l'hospital reusenc.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fa temps que fent el mateix que feies abans no aconsegueixes aprimar-te.
Perdre pes s'ha convertit en una tasca gairebé impossible.
Doncs tenim una bona notícia: no ets l'únic a qui li passa i té una explicació científica.
El nutricionista Miquel Girones explica que a partir de certa edat (sobretot dels 40 anys tant en el cas dels homes com en el de les dones) canvia el metabolisme del cos humà.
Que el cos va més lent i crema menys calories.
Però aquesta no és l'única explicació.
El mateix Girones assenyala que des que se superen els 35 anys el cos perd massa muscular.
Que per aprimar-se ja no has de córrer 10 quilòmetres, és gairebé millor que facis mitja hora de peses.
Però no és l'únic error que fas.
Sembla clar, almenys així ho demostren els últims estudis coneguts sobre la importància de l'esport en la vida diària, de fer exercici aeròbic millora el teu humor i et fa afrontar el dia amb més energia (o desconnectar quan s'acaba la jornada laboral).
Però has d'ampliar els teus horitzons.
La pèrdua de massa muscular amb l'edat fa que hagis de fer peses per poder recuperar el que et treu l'edat i, d'aquesta manera, perdre pes.
Canvia la teva rutina de gimnàs sempre en companyia d'un professional que et pugui ajudar.
Saps allò de la "panxa cervesera"?
L'alcohol s'acumula en el cos i més si ja has passat els 40 anys.
Per això és important que deixis de banda certes begudes quan surts a prendre alguna cosa.
En aquest article t'expliquem quines són les que més engreixen.
A més has de tenir en compte que és important beure aigua per depurar el teu cos.
Dormir i descansar és fonamental.
A mesura que vas fent anys cada vegada dorms menys.
Tens més obligacions i més feina.
En aquest article t'expliquem com pots perdre pes dormint i és que és molt important que descansis i dormis per afrontar el dia amb energia i per poder perdre pes.
Sembla lògic (i ho és) que per baixar pes has de deixar de banda els ultraprocessats??i el menjar poc sa.
En el seu lloc canvia els teus plats per "real food" i intenta seguir la regla del 80/20 que aquí t'expliquem. |
Calafell distribueix ampolles per netejar els pixats dels gossos.
L'Ajuntament de Calafell ha començat la distribució d'ampolles per netejar els pixats dels gossos a la via pública.
Poden rebre gratuïtament aquestes ampolles totes les persones propietàries d'un gos que estigui inscrit en el cens municipal d'animals.
Per aconseguir l'ampolla cal anar a qualsevol de les oficines del Servei d'Atenció al Ciutadà.
L'ampolla està retolada de forma que se'n pugui omplir la meitat amb aigua, i l'altra meitat, amb vinabre.
Segons el tinent d'alcalde d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament, Aron Marcos, "l'ús de vinagre és perquè neutralitza l'olor dels orins dels gossos.
Això evita les molèsties per als humans, però també posa fre a l'hàbit d'aquests animals de marcar llocs amb la seva orina".
El vinagre és més eficaç i saludable que altres substàncies que de vegades s'usen, com el lleixiu.
Els experts desaconsellen el lleixiu com a element dissuasiu perquè no és bo ni per als animals que hi poden entrar en contacte ni amb el mobiliari urbà, ja que a la llarga és més perniciós i molest que una petita concentració de vinagre amb aigua.
Aquesta campanya està adreçada als propietaris de gossos censats, però també és una ocasió per complir el tràmit de censar la mascota, que recordem que és obligatori.
La inscripció és gratuïta i cal abonar 5 euros per la placa identificativa que s'ha de posar al gos.
Recordem que les deposicions dels gossos són un cas d'incivisme dels que provoca més queixes de la ciutadania al nostre municipi.
Sovint les queixes es refereixen als excrements sòlids, però també n'hi ha moltíssimes relatives als pixats.
Segons Marcos, "amb civisme i unes mesures molt senzilles i que no representen grans esforços, podem tenir uns carrers molt més nets".
L'Ajuntament insistirà, en aquesta campanya, en el fet que no tan sols cal netejar els pixats fins a diluir-los, sinó que cal evitar que els gossos orinin a façanes d'edificis i comerços, o al damunt de mobiliari urbà (fanals, bancs, jardineres...).
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Una barreja de ràbia, estupor i tristesa ha recorregut el cos de Joan Estrada aquest matí quan un amic seu li ha enviat diverses fotos fetes al carrer dels records de Carmen de Mairena llençats al costat d'un contenidor.
L'agent d'artistes, promotor dels premis Christa Leem i defensor de la cultura no oficial de Barcelona, estava sorprès i lamentava que s'estigui perdent la memòria d'una Barcelona 'underground' i autèntica.
Carmen de Mairena forma part d'aquest paisatge canalla que no solia aparèixer (tret de glorioses excepcions en temps de ' Crónicas marcianas ') al programa 'oficial'.
Tot el passat de Carmen de Mairena ( Miguel Brau Gou al DNI) estava allà, a terra, llençat, com si fos un destorb a la casa de Carmen de Mairena del carrer de Sant Ramon, al Raval.
Però aquest sembla el destí d'aquests ídols que s'han hagut de buscar la vida fora dels circuits convencionals; l'oblit.
"A Núria Espert segur que no li farien això; encara més, li dedicarien una exposició a l'Institut del Teatre, però a Carmen de Mairena...
I és una pena perquè casa seva era com un museu, estava plena d'història, de la seva i de la ciutat", lamenta Estrada.
L'artista octogenària (82), que abans de la seva etapa gloriosa com a col·laboradora de 'Crónicas marcianas' havia sigut un home anomenat Miguel de Mairena que es guanyava la vida cantant en cabarets ("era algú important en aquell món", puntualitza Estrada ), ara està vivint en un geriàtric molt a prop del seu domicili perquè té problemes de mobilitat i necessita una cadira de rodes.
No se sap qui ha pogut llençar les seves pertinences i records, encara que és fàcil pensar en algun familiar.
I el presentador, encantat de la vida, es va quedar amb alguns.
És una de les artistes que li agraden més, i l'havia invitat al seu programa poc abans del Nadal.
El cas de Carmen de Mairena recorda el d' El Molino, quan uns russos van comprar el teatre (després se'l va quedar l'actual propietària, Elvira Vázquez ) i van llançar al contenidor del carrer de Roser el que hi havia al seu interior i consideraven que no tenia valor. |
1 Cenyir el vestit al cos; vestir-se ajustant la roba al cos.
2 Donar cos o consistència (a alguna cosa).
Van reunir-se per cossar el projecte del viatge de final de curs.
De cos. El contrari de cossar és descossar o escossar, 'llevar cos o consistència (a alguna cosa)'.
Ni les mosses més joves i més polides sabien cossar-se com ella es cossava, ni remenar el cos com ella el movia, ni posar-se al cap, en comptes del caputxot, un mocadoret com el que ella duia, tan petit, petit, i tan cargoladet a la lligada, que per davant deixava veure tota la clenxa partida, i per darrere les trenes de color encès.
Ella, que tampoc tenia experiència en conduccions d'aquesta mena, no se n'adonava, ni va adonar-se de res quan, amb la caiguda dels mesos i de les successives estacions primaverals que exaltaven l'enamorat, ell s'anà decidint a aixecar la vista del llibre per espai de paraules, frases i fins capítols sencers que substituïen respirs, moviments o alguna generosa trena de gestos femeninament entrellaçats.
Aprengué a cossar els personatges que li agradaven amb la imatge, els sons i els perfums que coneixia d'ella.
Els anys li enfortien la carn i la perspicàcia.
El bencossat de divendres passat va causar un cert desassossec, perquè si provenia de ben i cossat i cossat ve de cossar, què carat és cossar?
Encetem amb aquest verb una sèrie de paraules i expressions que giren al voltant del cos.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
El corredor berguedà de l'Avinent CA Manresa Toni Baños es va proclamar campió d'Espanya cadet en la prova dels 1.500 metres obstacles en imposar-se amb autoritat a la final amb un registre de 4' 27" 79, millor marca personal.
També va aconseguir la victòria Laia Moix, del CA Igualada Petromiralles, en salt d'alçada amb 1,66 m, també el seu millor llançament.
Del mateix club anoienc, Héctor Ramos va ser segon en salt d'alçada amb 1,90, igualament el seu millor registre; Ramos també va participar en els 4x100 amb Barrubes, Ferrón i Baños i van ocupar el nou lloc amb 46'' 99.
El llançador David Martín, de l'Avinent CA Manresa, va penjar-se la medalla de bronze en la final del concurs de martell en llançar l'artefacte fins a 59,82 metres, en el transcurs del campionat d'Espanya cadet individual i per federacions autonòmiques que s'ha disputat aquest cap de setmana a Alcobendas sota l'organització del Consejo Superior de Deportes.
I Paula Blasco, de l'Avinent CA Manresa, va ocupar la cinquena plaça en els 1.000 llisos amb 3' 02''18 i formava part del relleu català 4x300 amb Palacín, Saura i Garcia, i va ser rigorosament desqualificat.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Societat Civil Catalana ha aplegat al voltant de 80.000 persones aquest migdia al passeig de Gràcia de Barcelona, segons dades de la Guàrdia Urbana, en una manifestació per reclamar la fi del procés independentista a Catalunya i la recuperació, segons l'entitat, de la convivència.
L'entitat organitzadora, Societat Civil Catalana, xifra en 400.000 els assistents a la manifestació que ha recorregut el passeig de Gràcia.
Al voltant de 80.000 persones assisteixen a la manifestació d'aquest matí al pg. de Gràcia. pic.twitter.com/vurvu3V4cP
El president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa, ha demanat que es posi fi "a la violència, a la confrontació i al procés" i ha assegurat que cal "mirar al futur per refer i reconstruir Catalunya".
Sánchez Costa ha dit que avui la manifestació ha reunit tots els "demòcrates constitucionalistes catalans" que diuen "prou al procés".
Un procés que, ha dit "fa tan mal, fereix i divideix".
"President Torra, és molt senzill: posi les urnes"
Sánchez Costa, en el discurs que ha posat fi a la manifestació, ha dit que avui ha sortit al carrer "una marea d'aigua que acabarà amb el foc del procés".
També ha demanat a Quim Torra que "posi les urnes", fent una al·lusió a les paraules de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ha provocat rialles entre els assistents:
"President Torra, si no sap governar, si no vol governar per a tots els catalans, si prefereix fer d'activista... és molt senzill: president, posi les urnes."
Enmig de crits de "Barcelona, no es crema" i "Els extintors seran sempre nostres", Sánchez Costa ha defensat que "la Catalunya invisible, s'ha fet visible", i que cal "dir prou a la divisió, a la confrontació, a la decadència".
La concentració ha començat a les 12 del migdia a la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer Provença i ha recorregut el passeig fins a arribar a la Gran Via, on s'espera que es facin els parlaments finals.
El lema de la manifestació ha estat "Per la concòrdia, per la democràcia, per Catalunya: stop procés".
Els manifestants han exhibit nombroses banderes espanyoles i també s'ha pogut veure alguna senyera.
Alguns dels lemes més corejats en el recorregut de la marxa han estat "Aquí els periodistes no porten casc" i "Viva España".
La manifestació s'ha desenvolupat enmig d'un ambient festiu i familiar i s'ha sentit proclames com "Visca Espanya, visca Catalunya", "Junts som imparables", "Puigdemont a presó", "Nosaltres també som poble català" o "TV3, manipuladora".
Una columna de manifestants que ha sortit de la plaça Artós, on havia convocada una concentració pel grup feixista Los de Artós, s'ha unit a la marxa general a l'alçada del carrer València:
Alguns dels manifestants s'han desplaçat fins a les portes de la Prefectura Superior de la Policia Nacional.
En aquest punt han saludat als agents i els han fet entrega de diverses banderes espanyoles, que els policies han col·locat sobre les tanques que hi ha instal·lades per protegir la prefectura d'altres manifestacions.
S'hi han sentit crits de "no esteu sols" o "aquesta és la nostra policia".
Alguns dels manifestants s'han desplaçat fins a les portes de la Prefactura Superior de la.
Criden "no esteu sols", "aquesta és la nostra policia" o "visca Espanya".
Els donen banderes espanyoles als agents, que les estan col·locant damunt les tanques. pic.twitter.com/Gm1jqFGSFh
En plena precampanya electoral, la marxa ha volgut tenir un caràcter transversal.
Hi han assistit els líders del PP, Pablo Casado, i de Ciutadans, Albert Rivera.
També hi ha hagut representació del govern espanyol en funcions: la del ministre de Foment, José Luis Ábalos, i d'Afers Estrangers, Josep Borrell, i també la del primer secretari del PSC, Miquel Iceta.
Les portaveus del PP i Ciutadans al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas, el president del Senat, Manuel Cruz, i el regidor de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls, també hi han participat.
Societat Civil Catalana ha exclòs Vox de la convocatòria amb l'argument que ha convidat aquells que defensen la democràcia, la constitució i l'autogovern.
Però el partit d'extrema dreta no s'ha donat per al·ludit i ha anunciat a Twitter que membres de la formació participarien en la manifestació de Barcelona perquè "no necessiten el permís de ningú".
El cap de llista de Vox al Congrés per Barcelona, Ignacio Garriga, ha acudit aquest diumenge a la manifestació, però s'ha desmarcat de l'entitat organitzadora, Societat Civil Catalana, i ha acusat els socialistes de "traïció a la pàtria".
Ábalos: "Catalunya és diversa i està avui aquí"
El secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha dit a l'inici de la marxa que "el poble de Catalunya és divers" i "és avui aquí".
També ha volgut reconèixer expressament el treball que estan realitzant les forces de seguretat per mantenir la convivència a Catalunya.
Casado: "Jo avui també soc català"
El president del PP, Pablo Casado, ha dit que avui també se sent català i que el Partit Popular vol comprometre's a garantir la seguretat, la concòrdia, la convivència i la llibertat de tots els catalans.
I ha dit que aquest matí, a Barcelona, "es respira l'esperit del 8 d'octubre".
Per a Casado, Espanya és un dels països més descentralitzats del món i Catalunya ha gaudit d'un autogovern "magnífic" des del pacte constitucional.
Per això, ha afegit, l'obligació dels partits és preservar "aquesta prosperitat, serveis socials i convivència que el nacionalisme està fent absolutament impossible".
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha dit que avui és el dia dels que "no cremen els carrers, dels que simplement les trepitgen com a ciutadans", ha recordat que avui fa gairebé dos anys que "alguns va voler separar-nos i posar fronteres" i ha demanat la fi del procés.
Societat Civil Catalana ha volgut cedir el protagonisme a entitats i representants del món de la cultura a la manifestació i ha cedit la lectura del manifest final de la manifestació a quatre representants de la societat civil.
Ara fa gairebé dos anys, el 29 d'octubre del 2017, una manifestació convocada per Societat Civil Catalana va omplir el mateix escenari, el passeig de Gràcia:
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
En l'escenari de devastació política i cultural que era la República Federal Alemanya de postguerra, la d'Ulrike Meinhof va ser una de les veus més interessants de l'esquerra.
Amb la socialdemocràcia integrada en el bel·licisme atlantista i un Partit Comunista en la il·legalitat, la seva va ser una de les plomes més incisives en la denúncia dels límits del procés de desnazificació i dels tics autoritaris de la democràcia parlamentària de baixa intensitat imposada pels aliats occidentals vencedors de la guerra mundial.
Amb una llarga trajectòria al moviment estudiantil, a l'esquerra comunista, a la important revista Konkret i a l'oposició extraparlamentària, l'evolució política de Meinhof i el seu dramàtic final simbolitza la desesperada situació de l'esquerra política i social en el context de la guerra freda en un dels països centrals de l'imperialisme occidental.
No sense inquietud, els lectors i les lectores podran constatar la vigència encara avui de moltes denúncies de Meinhof, com ara la magnificació política i mediàtica de les formes de contestació dels moviments socials contra la col·laboració governamental amb operacions militars d'extermini massiu.
Jutta Ditfurth ha bastit una biografia monumental on l'exposició del context històric i la descripció minuciosa de les circumstàncies vitals del personatge s'imbriquen amb un retrat psicològic penetrant i una recreació dels fets tan ben assolida narrativament que en resulta un relat que fa justícia a una vida novel·lesca com la de Meinhof i serveix de contrapunt als diversos libels engendrats pels plumífers de l'RFA."
«A l'Europa occidental, algunes democràcies són castells de cartes.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
«La combinació Ditfurth-Meinhof és enlluernadora.
Publicada per Ullstein i amb gairebé 500 pàgines, té un cos molt complet.
En paraules de Ditfurth el llibre servirà al lector per "trencar els mites habituals sobre Ulrike Meinhof"»
«Ditfurth ha treballat sis anys en la biografia d'Ulrike Meinhof i descobrint informacions que contradiuen gran part del que hem llegit en els llibres anteriors sobre els fundadors de la RAF.
"Estereotips terriblement ximples és el que trobem allà", diu.
"Disbarats tremends, mites estúpids: en una paraula, ferralla".»
En els seus sis anys de recerca, la periodista es va trobar amb una Ulrike Meinhof desconeguda fins llavors.
El llibre mostra connexions completament noves en la vida de la fundadora de la RAF.
Aquesta primera biografia completa també reflecteix la història de la postguerra de l'RFA i el rebel clima polític dels anys seixanta i setanta»
Jutta Ditfurth és sociòloga i escriptora.
Ha estudiat i treballat a la Gran Bretanya, els EUA, la Unió Soviètica, la Xina, Cuba i Algèria.
Des dels anys setanta és activista de l'esquerra extraparlamentària, entre d'altres, al moviment antinuclear, el moviment de dones i l'esquerra antiautoritària.
L'any 1980 va ser cofundadora de Die Grünen (Els Verds), partit que presidí entre 1984 i 1988 i abandonà el 1991, pel seu viratge cap a la dreta.
Durant sis anys va ser a la Comissió Executiva Federal del Sindicat de Periodistes (DJU) / IG Mitjans de Comunicació.
Des de 1991 és membre de l'Esquerra Ecologista i de la Llista d'Esquerra Ecologista-Antiracista, amb la qual ha estat escollida regidora a l'Ajuntament de Frankfurt a totes les eleccions municipals des de 2001.
Com a corresponsal internacional, ha informat sobre l'explotació de les mines de carbó siberianes, la desaparició de la mar d'Aral i la situació dels sahrauís als camps de refugiats d'Algèria.
Investiga i escriu sobre temes com ara feixisme, antisemitisme, ecologia i política, història alemanya i europea i moviments de protesta social.
Alguns dels seus setze llibres han estat best-sellers.
La biografia ha estat traduïda al suec, el bokmål, el neerlandès, el turc i el grec. |
CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ I L'INSTITUT D'ESTADÍSTICA DE CATALUNYA PER A LA REALITZACIÓ DE L'ENQUESTA DE MOBILITAT EN DIA FEINER CORRESPONENT A L'EDICIÓ DE L'ANY 2016
D'una part, el senyor Pere Torres i Grau, director general de l'Autoritat del Transport Metropolità (en endavant, ATM).
I de l'altra, el senyor Frederic Udina i Abelló, director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (en endavant, Idescat).
El primer en representació de l'ATM, segons el nomenament del Consell d'Administració de l'ATM de 24 de febrer de 2016 i en virtut de les atribucions que li confereix l'article 13.f) dels Estatuts del Consorci, aprovats pel Decret 48/1997, de 18 de febrer, i modificats parcialment pels decrets 151/2002, de 28 de maig, 288/2004, d'11 de maig, i 97/2005, de 31 de maig.
L'article 4 dels Estatuts de l'ATM faculta el Consorci per subscriure convenis de col·laboració.
El segon en representació de l'Idescat, segons el nomenament publicat pel Decret 361/2011, de 5 de juliol, i en virtut de les facultats que li són atorgades per l'article 7 del Decret 24/2014, de 25 de febrer, d'organització i funcionament de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
Ambdues parts es reconeixen mútuament capacitat suficient per atorgar aquest document i
I. La Llei 23/1998, de 30 de desembre, d'estadística de Catalunya estableix un marc de referència per a la coordinació de les diferents institucions públiques de Catalunya implicades en el procés estadístic, de manera que es possibiliti la col·laboració mútua per tal d'aconseguir la informació més adient per a les necessitats de la societat catalana mitjançant l'elaboració del Pla estadístic de Catalunya i dels seus programes anuals d'actuació estadística.
El Decret 255/2015, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2016, inclou l'actuació estadística 12 26 01 Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF), on s'estableix que l'organisme responsable és l'ATM i els organismes col·laboradors són l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà i l'Idescat.
L'ATM és l'organisme responsable de l'EMEF per tal de conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius), de la població de 16 anys i més resident a l'àmbit territorial de la Regió Metropolitana, i que té com a finalitat conèixer els principals paràmetres de la mobilitat, entre els quals figuren el nombre i el motiu dels desplaçaments, els modes de transport, els temps de mobilitat i altres característiques.
L'Idescat té entre les seves funcions prestar els serveis d'assistència tècnica que requereixen les diferents entitats a les quals el Pla estadístic de Catalunya i els programes anuals d'actuació estadística que el despleguen encomanen l'elaboració d'estadístiques.
V. L'article 24 de la Llei 13/2010, de 21 de maig, del Pla estadístic de Catalunya 2011-2014, actualment prorrogat, estableix que la col·laboració entre les institucions i els òrgans del Sistema estadístic de Catalunya, que té com a marc el Pla estadístic de Catalunya, s'ha de regular per mitjà de convenis i acords.
Que, per tot això, és d'interès per a ambdues institucions subscriure aquest conveni atenent les següents
L'objecte d'aquest conveni és arbitrar els acords tècnics i pressupostaris necessaris entre l'ATM i l'Idescat per tal de determinar la col·laboració d'ambdues institucions a l'Enquesta de mobilitat en dia feiner 2016 (en endavant, l'Enquesta), d'acord amb els principis jurídics i tècnics que estableix la legislació vigent en matèria d'estadística a Catalunya.
Actuacions i obligacions de les parts
a) L'ATM serà l'organisme responsable de la recollida de dades, així com de la seva tabulació, explotació i difusió.
Així mateix, serà responsable de custodiar la informació resultant i de garantir en tot moment la preservació del secret estadístic en els termes establerts per la Llei d'estadística de Catalunya.
L'Idescat podrà disposar de les microdades recollides per l'ATM amb fins estadístics i de promoció de la recerca en l'àmbit de l'activitat estadística.
b) L'Idescat proporcionarà l'assistència tècnica i la informació estadística general necessàries per tal d'emmarcar adequadament l'Enquesta.
Aquesta col·laboració es concretarà en les actuacions següents:
Protecció de dades i secret estadístic
Les parts signants d'aquest conveni s'obliguen a complir amb la legislació sobre protecció de dades personals aplicable a la informació que tractin.
Així mateix, es comprometen a mantenir el secret estadístic a fi de garantir la protecció de les dades individualitzades d'ordre privat, d'acord amb el que s'estableix a la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d'estadística de Catalunya.
L'ATM i l'Idescat validaran conjuntament la difusió dels resultats d'aquesta estadística.
L'ATM difondrà els resultats d'aquesta actuació estadística per Internet sota una llicència oberta que permeti utilitzar-los a tercers només citant-ne la font (Enquesta de mobilitat en dia feiner 2016.
Es podran utilitzar llicències Creative Commons de reconeixement d'autoria, per a usos no comercials i sense obra derivada (CC BY NC ND), per a la difusió d'obres que derivin d'aquests resultats quan s'hagin de protegir especialment d'acord amb la Llei de propietat intel·lectual.
L'Idescat, per la seva banda, podrà difondre les dades bàsiques i els indicadors d'aquesta operació estadística com a entitat coordinadora del Sistema estadístic de Catalunya.
Aportacions econòmiques derivades del conveni
La signatura i execució d'aquest conveni no comportarà aportacions econòmiques entre les entitats signants.
Per al seguiment d'aquest conveni es constitueix una comissió de seguiment integrada per dos membres de cadascuna de les entitats signants, els quals s'esmenten a continuació.
La comissió de seguiment tindrà com a funcions el seguiment tècnic de l'execució del conveni i el control del compliment de totes les seves clàusules.
A les reunions de la comissió podran assistir-hi altres persones, quan així ho acordin ambdues parts, en cas d'estimar-se convenient per al seu desenvolupament.
Vigència del conveni i resolució anticipada
Aquest conveni entrarà en vigor en el moment de la seva signatura i finalitzarà una vegada lliurats els resultats de l'Enquesta, previsiblement abans del 30 de desembre de 2016.
No obstant això, aquest conveni es podrà resoldre de manera anticipada quan es doni un dels supòsits següents:
Aquest conveni té naturalesa juridicoadministrativa i per a la resolució de conflictes que poguessin sorgir de la seva interpretació, compliment, extinció, resolució i efectes, les parts se sotmeten a la resolució de la comissió de seguiment, així com –en cas de resultar necessari– a la jurisdicció contenciosa administrativa.
Una vegada formalitzat el present conveni, i d'acord amb el que disposa l'article 110.3 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, així com en compliment de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, aquest conveni es publicarà en els diaris oficials que corresponguin, així com en els espais web corporatius de cada part signatària.
I, en prova de conformitat amb tot allò que queda convingut en aquest document, les parts es ratifiquen en el seu contingut i per això signen aquest conveni, per duplicat, en el lloc i en la data expressats al començament. |
La síndica de Greuges ha presentat hui al Claustre de la Universitat de València l'informe corresponent a les activitats realitzades per la Sindicatura Universitària de Greuges durant el curs acadèmic 2018-2019.
A la sessió també han assistit les vicesíndiques de greuges: M. Teresa Collado i Paula Sala.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Toni Comín serà el número dos de Carles Puigdemont a la llista de Junts per Catalunya per les eleccions europees.
Des que van marxar a l'exili, políticament parlant, són inseparables, malgrat que -sobre el paper- el primer és l'home fort d' E squerra Republicana al Consell per la República i el segon el líder de l'espai postconvergent.
No obstant això, el salt no ha estat qüestió d'un dia ni de dos, sinó fruit d'un procés que es cou des de fa mesos.
El canvi de fidelitats electorals del conseller a l'exili Toni Comín no ha deixat indiferent a Esquerra Republicana, que assegurava que hi hauria conseqüències.
Malgrat això, en roda de premsa, la portaveu Marta Vilalta descartava demanar-li que deixi l'escó.
Comín, però, no és una persona de partit de tota la vida, sinó que va ser fitxat per Oriol Junqueras en el seu afany d'apropar al partit sectors catalanistes del PSC que se sentien desemparats i havien fet el gir del federalisme a l'independentisme -o l'estaven fent.
Així, qui fou diputat del PSC -com a independent de Ciutadans pel Canvi - durant els anys dels tripartits (2003-2010), ja va ser temptat per anar a les llistes d'ERC a les eleccions europees de 2014.
Va declinar l'oferta i el seu lloc el va ocupar un altre exsocialista, Ernest Maragall, avui alcaldable de Barcelona, com a número dos.
Finalment, però, Junqueras l'acabaria convencent per sumar-se a les llistes de Junts pel Sí a les eleccions del 27 de setembre de 2015 com a part de la quota republicana.
És més, entraria a formar part del Govern que havia de pilotar Catalunya cap a la independència com a Conseller de Salut.
Era gener de 2016 i esdevenia, doncs, un dels homes forts d'ERC.
Va anunciar, també, que es faria militant del partit, tot que mai arribaria a fer el pas, per la qual cosa, la seva decisió actual d'anar a les llistes amb una altra formació no va en contra dels estatuts del partit, encara que sigui diputat d' Esquerra al Parlament.
En quin moment, però, es va començar la relació de Comín amb ERC?
És difícil saber el punt exacte, però durant els mesos finals de mandat, abans i després d'octubre, Puigdemont i Comín ja havien teixit una bona relació personal.
Després del 27 d'octubre, havent optat els dos per l' exili belga, la proximitat aniria a més.
Les hores conversa els durien també a una entesa política entorn de com havia de desenvolupar els següents passos l'independentisme.
El debat sobre el legitimisme i el pragmatisme queia amb força sobre la taula dels dos grans partits.
ERC i Junts per Catalunya havien anat per separat a les eleccions del 21 de desembre convocades per Mariano Rajoy.
En aquella ocasió, Comín encara havia anat a les llistes dels republicans, prenent partit en alguns actes de campanya, com el darrer a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), població d' Oriol Junqueras.
Ja aleshores, però, entre bambolines, es comentava el distanciament de Comín vers els republicans.
Una distància que s'ha anat fent gran a mesura que calia prendre decisions al Parlament.
El 30 de gener de 2018 feia fallida la investidura a distància de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.
En bona part perquè la mesa del Parlament, amb els vots d'ERC i PSC i C's, decidia fer cas a la prohibició del Tribunal Suprem i no desobeir, tal com demanaven la CUP i Junts per Catalunya.
Malgrat que ERC havia marcat perfil propi amb aquesta decisió, des de Lovaina, ciutat on està exiliat Comín, l'exconseller de Salut manifestava que "materialitzar el resultat del 21-D és que s'investeixi Puigdemont ".
Com aquest darrer, i a diferència de la resta de consellers a l'exili, Comín tampoc no deixaria l'acta de diputat.
Aquesta acta ha estat un altre dels punts de conflicte entre el partit i el polític.
Una pugna que es va remarcar quan els presos polítics d' ERC Oriol Junqueras i Raül Romeva van optar per presentar un document per designar un substitut temporal al Parlament -esquivant la prohibició del Suprem de seguir delegant el vot-.
Comín, com els presos de Junts per Catalunya i el mateix Carles Puigdemont, va preferir no presentar aquest document, situació que va crear una crisi de Govern, en tant que ERC considerava que estaven trencant el pacte al qual s'havia arribat per fer aquesta designació.
Mentre, entre passadissos parlamentaris, ja hi havia qui s'atrevia a insinuar que Comín era més el diputat 35è de Junts per Catalunya que no pas el 32 d' ERC.
Un tercer exemple es va produir durant la conformació del Govern.
Si ERC va optar per escollir consellers que poguessin prendre acta sense cap confrontació amb la legalitat imposada per l' Estat, Junts per Catalunya va optar per situar tots els exconsellers dins la proposta de Govern de Quim Torra.
Després de negociar, també Comín va aconseguir convèncer ERC perquè el fessin repetir.
"També he de dir que estic molt satisfet per com va acabar el tema de la restitució.
No és cap secret que ERC n'era poc partidària i, quan els vaig explicar les raons, van acabar-les entenent i acceptant", manifestava en una entrevista a EL TEMPS.
Finalment, com és sabut, el Suprem els prohibiria ser nomenats consellers i s'acabaria plantejant el que es va conèixer com a "Govern efectiu".
Comín, doncs, s'ha situat en la línia d'acció dels qui prioritzen la restauració de la legitimitat prèvia al 155, encapçalats per Junts per Catalunya, vers els que consideren, com ERC, que cal seguir una via més pragmàtica per sumar forces de nou.
En aquest context, s'entén que Toni Comín hagi estat la persona de pes d'ERC dins del Consell de la República, una aposta liderada, especialment per Carles Puigdemont.
El factor definitiu del trencament, o el que ha propiciat el pas de portes enfora, ha estat l'estratègia electoral.
Si ERC ha defensat la necessitat de presentar diferents llistes independentistes des dels diferents espais ideològics, Comín, com Carles Puigdemont i Junts per Catalunya, ha manifestat la seva aposta per una llista conjunta de l'independentisme.
Com a mínim, a les eleccions europees.
Malgrat la negativa d' ERC, feta pública fa mesos, Puigdemont no ha parat de repetir -i encara ho fan des de Junts per Catalunya - que ell estaria disposat a ser el número dos de Junqueras a les eleccions europees.
Una insistència que la setmana passada es va visualitzar amb un article conjunt del president a l'exili, Toni Comín i Clara Ponsatí -que s'havia acostat a l'entorn de Jordi Graupera i que, finalment, també serà a la llista de les europees de JxCat com a tercera- insistint en l'aposta unitària.
Sabedors de la resposta d'ERC, el comunicat serveix d'avantsala del que s'ha fet públic aquest dilluns.
Comín oficialitza el que ja tothom sabia i rebla l'estratègia de Puigdemont: si ni el partit -vegis la Crida Nacional - ni la llista unitària són possibles, cal sumar persones d'altres espais polítics.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
La copa del Rei ja s'ha posat aquest vespre en marxa, amb equips catalans.
El Lleida ha superat la primera ronda en desfer-se del Terol al Camp d'Esports amb un gol de Musa en el minut 43 i un altre d'Alpha amb assistència de Pedro Martín a tocar del xiulet final.
Els espera el Compostel·la en la següent eliminatòria.
En el duel entre catalans, el Sant Andreu ha tirat d'èpica per eliminar el Cornellà i se les haurà ara amb el Gernika.
Els locals han colpejat primer amb una centrada de Gaspar i la rematada d'Eloy Gila en el 64', però els de la capital han fregat l'empat en accions de Ton Alcover i Elhadji i han trobat el premi en el 83' amb Felipe Sá, que només duia tres minuts damunt la gespa, així que l'enfrontament ha anat a la pròrroga, on s'ha escalfat amb les expulsions dels visitants Josu i Carroza.
El porter Segovia ha evitar el segon del Cornellà i en els penals, en què els desencert ha estat la nota dominant (cinc gols en 12 llençaments), el Sant Andreu s'ha imposat amb Joan Noguera de darrer botxí.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Second Round reivindica l'educació artística a l'IES l'Estació d'Ontinyent
Cooperativisme, església i política en les jornades d'aquesta setmana sobre la Transició
Segona edició de Botigues d'Art al Poble Nou d'Ontinyent
Ontinyent farà 500 enquestes telefòniques per a iniciar un Pla de Mobilitat Sostenible
Última setmana per a participar en el Concurs d'Escriptura Crítica Juvenil
VilaWeb Ontinyent en publicarà els textos guanyadors
Posa't a la Moda, nova campanya de promoció de Comerç In
Aquest dilluns de Fira d'Ontinyent, els estabiments associats sortegen 10 pemis de 20 euros
L'Ajuntament impulsa la creació de la marca Ontinyent
Posarà en marxa el Consell de Comerç i Gastronomia encarregat de crear-la i potenciar-la
Les projeccions de 'Segon origen' es prorroguen a dissabte i diumenge per l'èxit de públic
La comunicació de les empreses, protagonista del Fòrum i+t 2015 d'Ontinyent
La reducció de delictes a Ontinyent no fa baixar el casos de violència de gènere
La taxa de criminalitat a la ciutat és tres vegades inferior a la mitjana del País Valencià
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tàrrega concentrarà un centenar d'expositors a la 22a Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals, certamen que es desenvoluparà del 4 al 6 de desembre.
Durant tres jornades, el públic gaudirà d'un variat aparador dedicat a l'art, el disseny i l'artesania de les terres de Lleida i d'altres punts de Catalunya.
A les portes de les dates nadalenques, i juntament amb l'extensa oferta comercial de la ciutat, la capital de l'Urgell esdevindrà un atractiu pol de compres.
La 22a Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals ocuparà una superfície de 2.500 metres quadrats distribuïts entre l'Espai Fassina, l'Espai MerCAT i la plaça de les Nacions sense Estat.
Els expositors exhibiran i posaran a la venda creacions úniques en pintura, dibuix, ceràmica, escultura, orfebreria, fotografia, interiorisme, forja, tèxtil i manualitats entre altres disciplines.
No faltarà la parcel·la reservada als productes d'alimentació i tallers per a totes les edats basats en manualitats i tècniques decoratives. |
El PSOE, que es declara federalista, només ho és tímidament (la prova és el seu silenci actual)
Com saben els lectors, soc independentista, però avui m'agradaria contemplar la situació des del punt de vista dels qui pretenen el manteniment de la integritat de l'estat espanyol.
Els dies 6 i 7 de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar dues lleis contràries a la Constitució; l'1 d'octubre, el govern de la Generalitat va organitzar un referèndum d'autodeterminació que va ser un enorme èxit logístic, mobilitzador i comunicatiu; el 27 d'octubre, el Parlament va votar alguna cosa semblant a una declaració d'independència.
Mitjançant la repressió policial, el processament del Govern i de dos líders civils i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la legalitat i l'ordre han estat restituïts a Catalunya.
Mitjançant les eleccions autonòmiques del 21 de desembre, que han estat acceptades per la totalitat dels partits polítics, es recuperarà la normalitat institucional.
Superat aquest tràngol, del que es tracta és d'evitar que es repeteixi.
En primer lloc, perquè si el suport a l'independentisme passés dels dos milions de votants que sembla tenir ara a dos milions i mig, el proper embat seria exitós.
En segon lloc, perquè l'estat espanyol travessarà en la propera dècada una altra situació que posarà a prova la seva solidesa, quan coincideixin la inevitable pujada dels interessos que haurà de pagar l'enorme deute exterior i la inevitable reducció de les pensions a mesura que les cohorts del baby boom segueixin jubilant-se (les pagues extres dels últims anys s'han hagut de pagar amb un fons de reserva que està exhaurit i que havia de servir per fer front a "l'hivern demogràfic" que tot just està començant!).
En definitiva, la prudència aconsella abordar el problema català amb urgència, per tal d'assegurar que el que ha passat no pugui tornar a repetir-se.
A l'Estat les autèntiques reformes gairebé no tenen defensors: alguns intel·lectuals i poca cosa més
La primera parteix del diagnòstic que el problema català és una manifestació aguda de les greus disfuncions del model autonòmic que la Constitució esbossava i que s'ha anat concretant desordenadament a base de lleis, disposicions, acords i sentències, però que s'ha revelat enormement conflictiu, i la prova és que el mapa polític valencià s'està aglutinant al voltant d'un projecte reivindicatiu contra l'Estat.
La teràpia consistiria en una reforma constitucional que reduís la conflictivitat del model autonòmic i que resultés prou atractiva per a una part de l'independentisme de manera que aquest moviment fos abandonat pels més moderats i tornés a reduir-se a una dimensió inofensiva.
Aquesta proposta, que pot denominar-se, o no, federal, consistiria fonamentalment en el redisseny de les competències i del finançament per definir un espai d'autèntica autonomia, preservat de les ingerències de l'Estat, capaç d'integrar la diversitat de les aspiracions polítiques i culturals que es donen a Espanya, el qual donaria lloc a un model necessàriament asimètric.
La solució alternativa parteix d'un diagnòstic diferent i la teràpia va en la direcció contrària.
El diagnòstic és que l'independentisme ha crescut gràcies a l'ús sectari dels instruments autonòmics (l'escola, els mitjans de comunicació públics, la simbologia); la teràpia exigiria reduir la capacitat de les autonomies per continuar construint la diversitat i, per contra, augmentar-hi la presència de l'Estat; particularment a Catalunya.
La meva opinió és que -des del punt de vista de la pervivència de l'Estat- el diagnòstic i la teràpia correctes són les primeres, i que si s'abordessin amb decisió, el sistema es pacificaria, fins i tot a Catalunya, per una llarga temporada.
En canvi, la segona teràpia restarà encara més legitimitat a l'Estat, almenys a Catalunya, i portarà gairebé inexorablement a un augment del suport independentista (més ràpid o més lent en funció dels encerts i desencerts dels seus dirigents) i, en el context de tensions econòmiques inevitables, també inexorablement a la independència.
El problema (des del punt de vista de l'Estat) és que els partidaris de la bunquerització són majoria al Congrés (el PP, C's i bona part del PSOE), compten amb una opinió pública entusiasta i estan animats pels mitjans de comunicació madrilenys.
En canvi, les autèntiques reformes gairebé no tenen defensors: alguns intel·lectuals i poca cosa més.
El PSOE, que es declara federalista, només ho és tímidament (la prova és el seu silenci actual) i té una concepció tecnocràtica del federalisme que només és compatible amb un model homogeni (o "simètric") de l'Estat.
Pel que fa a Podem, detesta l'opció reformista perquè, si triomfés, l'allunyaria del poder.
La conclusió és que l'Estat podria salvar la seva integritat, però que és improbable que ho faci.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un total de 715 infants i joves, en edats compreses entre els 4 i 12 anys, s'han inscrit per participar durant el mes d'agost en els casals urbans BAOBAB que organitza l'Ajuntament de Barcelona, per mitjà de l'Institut Municipal d'Educació (IMEB), dins del marc de la campanya de vacances d'estiu 2019 municipal "T'estiu molt".
Aquests casals BAOBAB es faran a diferents equipaments educatius públics situats a un total de 9 barris de la ciutat d'acció municipal prioritària: Baró de Viver, Trinitat Vella i Bon Pastor (districte de Sant Andreu), El Besòs i el Maresme i La Verneda i la Pau (districte de Sant Martí), Sant Genís dels Agudells i la Teixonera (districte d'Horta – Guinardó), Trinitat Nova (districte de Nou Barris) i La Marina del Port (districte de Sants – Montjuïc).
Entre l'1 i el 30 d'agost, en horari de 10 a 16.30 hores, i en torns de quinze dies -com a màxim-per a cada inscrit, es desenvoluparan aquests casals urbans municipals BAOBAB, on participaran els 715 infants i joves, que seran gratuïts per a les famílies i amb servei de menjador inclòs.
Les activitats que podran gaudir els participants seran: jocs, contacte i convivència amb el medi natural i social, execució d'un projecte o acció al barri, sortida setmanal, activitats en família, etc.
Els casals urbans comptaran amb equips de monitoratge, formats la gran majoria per joves dels barris i districtes on es desenvolupen aquests casals i, a més, que estan vinculats durant l'any a l'associacionisme educatiu (esplais i caus) del seu entorn.
Aquesta iniciativa municipal permet que infants, joves i famílies tinguin una experiència amb la metodologia de lleure educatiu de base comunitària, desenvolupant amb els infants treballs per projectes i avaluació participada.
Els participants són sempre part activa en la presa de decisions, articulacions de propostes i el seu desenvolupament final.
Amb aquest projecte d'estiu, el programa municipal BAOBAB té com a principal objectiu garantir el dret al lleure i activitats de vacances per a infants en barris de Barcelona on aquestes necessitats no estan cobertes per a tothom i, a més, fomentar els vincles entre els infants, les seves famílies i els esplais i caus del territori durant tot l'any. |
Segons les recomanacions del Govern de la Generalitat les oficines de la FEEC estaran tancades fins diumenge 29 de març.
Per qualsevol consulta podeu trucar al 661 780 585 o per correu electrònic a [EMAIL]
La FEEC continua en funcionament de forma telemàtica.
A causa del COVID-19 i seguint les recomanacions del Govern, les oficines de la FEEC estan tancades.
Podeu contactar-nos al 661 780 585 o mitjançant el correu electrònic a [EMAIL]
FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
La UEC de Gràcia, per celebrar el 75è Aniversari de la seva Coral Núria va ser l'encarregada d'Organitzar la 51a Festa de la Cançó de Muntanya, el 7 de juny de 2015, al poble de Rupit.
Seguint el programa, a les 10 h va ser l'arribada de les corals i entitats participants, on es van recollir les credencials de l'acte i es va oferir als assistents un magnífic esmorzar amb coca i xocolata desfeta.
Posteriorment, les corals, ens vam desplaçar a l'església de Sant Miquel, per a l'assaig general.
A les 12 h va haver-hi la missa cantada, amb el repertori següent: Vine Deu Creador (J. S. Bach); Missa dels excursionistes (Elisard Sala); Ave Verum (W. A. Mozart); Salve (Ll.
Millet) i El Virolai (Jacint Verdaguer-Josep Rodoreda) dirigides pel mestre Auladell.
Al migdia, es van fer les salutacions del president de la UEC de Gràcia Jordi Ribé i del president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya Jordi Merino i de l'alcalde de Rupit Sebastià Juanola, va donar la benvinguda i les gràcies per haver escollit Rupit per aquesta magnífica Festa de la Cançó de Muntanya; seguidament s'interpretà, La Muntanya (Har.
Després del dinar de germanor es va fer el tradicional concert, també a l'Esplai Joan Font amb les corals següents: Coral Madrigalistes de Catalunya, direcció Àngel Villagrasa, interpretaren; Madrigal (Pahissa); Pirineu (Matínez Valls) i Recordant Rupit (LloberasCastelló).
Coral de la UES, direcció Joan Auladell i Marc Alguersuari, interpretaren; Per tu jo cantaria (M. Meystre-WR Williseggef); Gronxa'm, estel daurat (Espiritual negre) i No ens cal més ("Only you") (Vince Clarke).
Coral Núria, direcció Gheorghe Motatu, interpretaren, El Cant dels escaladors (Mendelssohn); Cançó de l'anar endavant (E. Sala) i La Font de l'Albera (E. Morera).
Coral Loreley de l'Esquirol, direcció Bruno Nàjera, interpretaren Rosa de Bardissa (H. Werner); El Vell Cabrerès (Jaume Pons) i Cant de vesprada i adéu (Pop.
Coral Cantaires Muntanyencs (CE Gràcia), direcció Víctor Barbé (Varen participar en el cant comú), El cant de conjunt foren les cançons següents: Muntanyes del Canigó (Nadal Puig); Signore delle cime (Marzi) i El Cant de la Senyera (Millet).
Finalment es lliuraren els records de la festa i tots plegats cantaren Cant dels Adéus, que es canta com a comiat col·lectiu i de germanor en molts aplecs o reunions, mentre tothom es dona les mans formant rotllana, aquest tancà la celebració.
En qualsevol moment podràs donar-te de baixa o canviar les opcions de subscripció a través de l'enllaç al peu dels correus. |
o podem dir que el futbol hagués tractat malament el Girona FC en els darrers anys.
Només cal recordar el penal aturat per Ponzo contra el Barakaldo en la campanya de l'ascens; el penal de Kiko Ratón en el segon any a Segona A; el miracle Salamero l'any següent; o el de Machín la temporada passada.
Ahir, per contra, el destí va ser molt cruel amb l'equip gironí; més inclús que ara fa dos anys, quan amb Rubi a la banqueta, es va caure contra el Xerez 2-4 en un partit clau; o contra l'Almeria al play-off.
Ahir l'ascens era al sarró al minut 90 quan el marcador assenyalava l'1-0, però un minut després tot havia canviat.
I malgrat l'enrenou final, el cert és que va faltar un gol.
Un simple gol hagués evitat la crueltat de la situació.
La mateixa crueltat que l'any passat va viure el Las Palmas o l'Atlètic de Madrid a la final de la Champions.
I podem donar la culpa al Lugo o al Betis, però el cert és que després de 42 jornades va faltar un sol gol. |
"El Joc dels Candidats" es va organitzar per primera vegada el 1999.
La iniciativa va néixer de l'Associació de Periodistes de la Catalunya Central, Apunt, amb l'objectiu de trencar la seriositat de la campanya amb una activitat lúdica en la qual els electors puguessin veure els alcaldables en un context distès.
El joc es va repetir per la convocatòria electoral del 2003 i del 2007 i, enguany, la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes ha decidit tornar-lo a organitzar, com en les edicions anteriors, amb l'Associació Cultural El Galliner, i amb el subtítol de "10 al ple".
L'única candidatura de les deu que es presenten a Manresa que ha declinat participar-hi és la de Ciutadans.
L'acte serà conduït pel locutor i músic Xavier Serrano i començarà a les 12 del migdia, al pati del teatre Kursaal.
El joc consistirà en posar a prova les habilitats físiques i de coneixement de la història de la ciutat dels candidats, sempre des del respecte, bo i sabent que guanyar o perdre no té cap mena de transcendència més enllà de la prova.
Cada candidatura configura un equip de tres persones -format per l'alcaldable i dos polítics de la llista- les quals hauran d'intentar respondre tres blocs de sis preguntes de cultura general de Manresa i algunes proves d'acció.
Un jurat format per Francesc Comas (historiador), Àngels Freixanet (escultora) i David Pintó (director teatral) supervisaran i validaran les respostes.
El Joc s'ha presentat a la premsa avui al migdia amb la presència del president de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, Gonçal Mazcuñán, el vicepresident, Enric Badia, i la Gemma Puig, en nom de l'Associació Cultural El Galliner.
Col·laboren en l'organització els mitjans de comunicació local, Manresana d'Equipaments Escènics (MEES), Kursaal Espai Gastronòmic i el CAE.
ERC i CiU, els guanyadors anteriors
El Joc dels Candidats del 1999 i del 2007 el va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya amb Ramon Fontdevila i Ignasi Perramon, respectivament, com a caps de llista.
L'edició del 2007 la va guanyar la candidatura de CiU encapçalada per Josep Vives.
En les tres edicions hi han participat totes les llistes excepte en la primera en la qual es va excusar el Partit per la Independència (PI).
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020 |
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dijous que les Forces Democrtiques Sirianes (FDS) han aconseguit el control de tot el territori que va arribar a tenir a les seves mans el grup gihadista Estat Islmic a Síria.
"Els l'acabem de prendre", ha dit des de la base conjunta Elmendorf-Richardson d'Alaska, durant una parada per repostar després de la seva cimera al Vietnam amb el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un.
"Han estat escoltant que era el 90%, el 92% del califat (d'Estat Islmic) a Síria.
Ara és el 100% el que els hem pres, el 100% del califat", ha resolt.
Les paraules de Trump han arribat hores després que el cap de les Forces Democrtiques Sirianes (FDS), Mazlum Kobani, assegurés que en una setmana els seus milicians aconseguiran la "victria completa" enfront dels combatents del grup en el seu últim enclavament a l'est de Síria.
"Anunciarem la victria completa enfront d'Estat Islmic en una setmana", va dir Kobani, en un discurs davant un grup de combatents de les FDS que han estat alliberats de l'últim enclavament d'Estat Islmic, al costat de la frontera amb el Iraq.
El missatge de Kobani als seus combatents ha estat difós en un vídeo que ha fet públic el centre de premsa de les FDS, encara que no est clar quan va ser gravat.
Aquest dijous les FDS han anunciat que han alliberat 24 dels seus milicians que havien estat capturats pel grup terrorista fundat per Abú Bakr al-Baghdadi.
Les FDS, una aliana de combatents rabs i kurds liderada pels milicians kurds sirians de les Unitats de Protecció Popular (YPG) i amb el suport de les forces militars nord-americanes, estan combatent contra Estat Islmic per expulsar els seus milicians del seu últim bastió a l'est de Síria, la localitat de Baghuz.
Les FDS van iniciar el passat 9 de febrer la seva ofensiva per expulsar Estat Islmic d'Al Baghuz, l'única zona que encara est sota el seu control al país.
El grup gihadista havia quedat recls en alguns punts de Deir Ezzor, en la riba oriental del riu Eufrates i prop de la frontera amb l'Iraq --on va ser derrotat militarment a finals de 2017--, i zones del desert siri.
Estat Islmic ha seguit perpetrant atemptats de forma freqüent a l'Iraq i ha llanat diverses ofensives en els últims mesos a Síria per intentar expandir els seus territoris i reduir la pressió a la qual s'est veient sotms, si bé no ha tingut xit.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A la vida, sempre hi ha una primera vegada per a tot.
Hi ha una primera vegada per començar a caminar, per aixecar-se, per caure, per jugar a pilota, per anar en bicicleta, per llegir, per anar al teatre o per veure una exposició...
També hi ha una primera ocasió -sovint molt emocionada- per fer un petó a un noi (o a una noia) de qui estàs bojament enamorat (o enamorada), per fer l'amor, per barallar-se i, fins i tot, per patir un desengany amorós i, després, refer-se'n.
Si parlem de política -i tal com passa a la vida- també hi ha rictus iniciàtics.
Si a la vida es necessiten unes condicions concretes per a totes les primeres ocasions, en política succeeix exactament el mateix.
Em refereixo al fet sempre hi ha unes circumstàncies i unes premisses que formen part del punt de partida.
Com vostès saben, la setmana vinent serà la primera vegada que el govern de l'Estat espanyol i el govern de la Generalitat de Catalunya s'asseuran en una mesa de negociació per intentar resoldre el conflicte existent.
I és que ahir vàrem saber que la primera reunió d'aquesta taula es produirà el dimecres 26 de febrer a la Moncloa.
Per això, crec que seria bo que tothom reflexionés sobre aquestes condicions que han de facilitar el diàleg i l'entesa i que són, en definitiva, l'inici de qualsevol potencial acord:
Els dos governs han d'estar en igualtat de condicions.
Això implica que es reconeixen com a actors polítics, que s'asseuen a negociar i que, en conseqüència, cap dels dos no pot imposar res a l'altre.
Per negociar s'ha de partir de posicions concretes.
Ara per ara, coneixem bé la proposta del govern català.
Queda clar que hi va amb una reivindicació de celebració d'un referèndum d'autodeterminació i amb el reclam d'una amnistia per als presos i les preses polítics i per a tots els exiliats i les exiliades.
Per tant, el que fa és partir del consens acordat a Palau durant la trobada dels partits sobiranistes i independentistes amb les entitats i, sobretot, complir un mandat del Parlament de Catalunya.
Tanmateix, per part espanyola només som sabedors del seu no rotund a la proposta catalana i, fins al moment, cap més informació sobre el que estan disposats a transaccionar amb el govern català.
En qualsevol negociació és bo que hi hagi algú que faciliti les reunions i que promogui l'acostament de les posicions.
Els parlo, òbviament, del famós facilitador -o relator, o mediador- que ja ha estat motiu de discussions prèvies a la celebració de la primera trobada.
Com ja ha passat en la resolució d'altres conflictes arreu del món -i amb els resultats que s'han obtingut-, queda avalada la utilitat de tenir una mediació internacional que presti coneixement i experiència sobre la qüestió i que, al mateix temps, ofereixi confiança, credibilitat i transparència.
Aquesta mesa no pot ser la moneda de canvi d'altres motivacions o d'altres aspectes de la legislatura (ni catalana ni espanyola).
És a dir, no pot ser un teatre.
Si fos així, seria l'enèsima enganyifa a la ciutadania que creu que les coses se solucionen a través del diàleg i amb les urnes.
Els confesso que són molt escèptica sobre els resultats que obtindrà aquesta mesa.
Ni el context (amb massa eleccions a la vista), ni la realitat que impera a l'Estat espanyol, ni els equilibris que Pedro Sanchez haurà de fer, ni la repressió que continua, ni la tradició històrica, ni tantes d'altres qüestions... ens aboquen a poder pensar que aquesta negociació obtindrà fruits, i encara menys, que pugui ser molt resolutiva en el sentit de solucionar el conflicte.
Però tanmateix, cal ser-hi, ni que sigui per tornar a ratificar la nostra aposta clara, forta i contundent per un diàleg honest i fructífer.
I a la fi, si amb el temps els fruits són positius, els prometo que em guardaré l'escepticisme a la butxaca i el lligaré amb un llacet.
I si no ho són, aleshores caldrà aprendre de la primera vegada i provocar-ne una segona, potser molt diferent, potser amb una nova estratègia, potser amb altres dinàmiques i fins i tot potser rectificant tots els errors comesos fins al moment.
Mentrestant, però, els recomano una bona dosi de confiança en els nostres representants polítics -a qui agrairé molt que hi vagin amb una posició comuna i allunyada dels partidismes- i un sac ple de paciència pels dies que vindran. |
A càrrec d'Enrique Santamaria T'agradaria aprendre a pintar i a jugar amb molts colors?
Amb la pintura aquarel·la pots crear un ventall molt ampli de diferents colors afegint-hi més o menys aigua.
En aquest taller no només aprendràs diferents tècniques de com aplicar aquest tipus de pintura, sinó que també podràs experimentar lliurament i així poder desenvolupar el teu propi estil!
Cal portar: un bloc de paper d'aquarel·la, pinzells de diferents mides, paper secant, pintures d'aquarel·la de diferents colors i líquid de reserva.
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Un manifest, una ètica, un peatge: cap de les peces de roba o complements que trobareu a Green Life Style transgredeix els principis de sostenibilitat, reciclatge i comerç just.
Una altra de les normes no escrites és l'aposta pel disseny.
Ens agraden els vestits-pantaló de Milch, les peces tricotades de Caro-e, els colors de Maronski i la línia de Les Racines du Ciel.
Vestiu-vos d'hivern amb una gorra i les mànigues de tricot de Carolina Simón.
Fa molt temps que estic intentant trobar manera de poguer vendre bastanta roba de segona ma. Roba que es pràcticament poc usada i que em costa donar per tenir-li un valor.
He buscat molt i molt i no hi ha manera de poguer trobar algú que hi estigui interessat.
Roba per vendre a un preu "tirat", fins i tot podria ser a pes, sabates, calçat esportiu, bolsos, mucadors,......
la botiga més maca i ética de Gràcia |
S'ha celebrat en el marc de la sisena Universitat Africana de Joventut i Desenvolupament (AUYD) a Nairobi i ha estat coordinada per la Network of International Youth Organizations in Africa (NIYOA).
El CNJC ha participat a la tercera reunió de l'Africa-Europe Youth Platform (AEYP), en el marc de la sisena Universitat Africana de Joventut i Desenvolupament (AUYD) celebrada a Nairobi i coordinada per la Network of International Youth Organizations in Africa (NIYOA).
A la trobada s'hi van discutir el paper de les organitzacions que formen part de la Plataforma, així com es van establir les línies estratègiques pel Pla d'Acció 2016-2018, que suposarà un nou cicle de cooperació juvenil euro-africana.
Més enllà, tots els i les participants de la AUYD van fer una visita de camp a l'assentament de Kibera, l'slum més poblat de tot el continent africà, on van poder conèixer iniciatives i projectes liderades per organitzacions juvenils locals.
La cerimònia de clausura de la sisena edició de la AUYD, que suposa el tancament del cicle d'universitats en desenvolupament i joventut de l'any 2014, va comptar amb la presència del ministre de Devolució i Desenvolupament de Kenya.
Escull les vies per les quals vols ser contactat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC):
He llegit l' avís legal i la política de privacitat i autoritzo l'enviament de butlletins informatius, així com el tractament de les meves dades personals per part del CNJC. |
Aquesta és la pàgina de Ronda 14.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Avilés. |
A la nostra explotació agrària tenim ramat propi de cabres de la raça murciano-granadina.
Al principi, se'n cuidava la Montserrat, però com que hem augmentat el cens de caps, ara se'n cuida el seu fill.
Tot i que encara no disposem de la certificació de producció ecològica del CCPAE, des de l'inici de l'explotació, els animals només s'alimenten amb farratges i pinsos ecològics per convicció pròpia.
Formem part de l'Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatge Artesà (ACREFA) i de l'Associació de Ramaders de Cabrum de Catalunya.
Fem venda directa a l'explotació durant tot l'any.
També venem a botigues i distribuïdors.
Ens trobareu al Mercat setmanal de Calaf, cada dissabte, al Mercat setmanal de Vilafranca del Penedès, cada dissabte, i a diverses fires, com la Fira Lactium de Vic.
Us oferim la possibilitat de visitar l'explotació (concerteu cita prèviament). |
Estalviar energia a casa nostra és important, no només per a la nostra butxaca, sinó també per al medi ambient.
Serà essencial doncs, tenir en compte quin és el nostre consum energètic per tal de saber què podem fer per optimitzar-lo.
És per això que, després de les vacances, s'organitza una xerrada sobre estalvi energètic a casa que tindrà lloc al Punt infoJOVE Paral·lel.
Les nostres factures d'aigua, gas i llum seran un bon punt de partida; observant-les bé, podrem saber quin és el nostre consum, els conceptes fixes que tenim contractats i els impostos energètics que paguem.
A banda de controlar les factures, a casa, si ens acostumem a fer petites coses de manera periòdica podem arribar a estalviar energia i contribuir amb el planeta.
Fer un ús raonable de les fonts d'energia de llum, aigua i gas, et permetrà disminuir, no tant sols la factura, sinó també l'impacte negatiu en el medi ambient.
La sessió tractarà una sèrie de consells.
A la resta de la casa, aïllarem portes i finestres i ens ajudarem de cortines i catifes per conservar la temperatura.
A banda d'aquests petits trucs per estalviar i optimitzar energia també és important saber que des de l'any 2015 existeix una llei que regula els nostres drets energètics i el denominat bo social.
Quins són aquests drets i com demanar les ajudes previstes per evitar talls energètics seran aspectes que tractarem al CIAJ el proper dia 1 d'octubre a les 18h.
La xerrada la portarà a terme el Punt d'Assessorament Energètic de l'Eixample.
Pots inscriure't trucant prèviament al Punt infoJOVE Paral·lel (934 422 934).
PLA D'ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT 2017-2021 |
Els veïns reclamen que es construeixi un tercer carril a l'autopista i temen que les bonificacions siguin el primer pas per implantar la vinyeta
Amposta.-El moviment veïnal Prou!
AP-7 Gratuïta Ja! ha anunciat que mantindrà la seva lluita per a l'alliberament total dels peatges.
Els veïns han avisat que l'obligatorietat de desviar els camions per l'autopista podria acabar desvirtuant el seu caràcter de via ràpida i consideren que, a partir de la seva gratuïtat efectiva, caldria habilitar també un tercer carril –per al qual ja es va expropiar el terreny corresponent en el moment de la seva construcció- així com obrir nous accessos i fiscalitzar el manteniment de la infraestructura.
Avisen que aquestes reivindicacions, però, no els faran deixar enrere la lluita contra les onze rotondes previstes al tram ebrenc de la N-340 –així com la doble línia contínua i la limitació de la velocitat a 80 km\/h-, unes mesures que ara consideren ja obsoletes.
"Apostem perquè la gent entengui que falten quinze mesos perquè l'AP-7 sigui gratuïta per a tots", ha reblat el portaveu del moviment veïnal, Llorenç Navarro.
"El dia que va néixer aquest moviment sabíem que arribaríem al lloc on estem ara, perquè és el que demanaven la Generalitat i els alcaldes: que els vehicles pesants vagin per l'autopista i fer passar 7.000 camions per una via que havia de ser ràpida", ha avisat, tot recordant les queixes generalitzades per les mancances i la insuficiència de les actuals infraestructures.
Considera Navarro, en aquest sentit, que resulta imperatiu executar el tercer carril, sortides als municipis del Montsià i controlar l'estat dels elements infraestructurals de l'autopista.
Tot plegat, sense oblidar que l'estat actual de la N-340, amb les onze rotondes planificades, la doble línia contínua i la limitació de velocitat resulta una "aberració" que queda "obsoleta" amb les mesures implantades pel Consell de Ministres aquest divendres.
En aquest sentit, planteja que, en el cas d'accident o tall de l'autopista, la carretera podria quedar fàcilment col·lapsada.El moviment veïnal, que aquest dissabte tornarà a tallar la N-340 per reivindicar la gratuïtat de l'AP-7, considera que les bonificacions són "una medalleta" que els dirigents polítics es volen posar, tot recordant que en el tram entre Salou i Altafulla "passa tothom sense necessitat de Teletac ni romanços de 24 hores".
"S'havia d'haver aconseguit la gratuïtat ja", ha sentenciat.
"Ha estat com donar com un caramel a qui té molta gana.
Apostem perquè es continuï invertint realment en millora i que la gent entengui que quan els alcaldes demanen AP-7 gratis que sigui per sempre i no per quedar bé, que surt dels nostres impostos", ha afegit.
Per contra, considera Navarro que les bonificacions s'acabaran convertint en un pas previ a la instauració de la vinyeta.
"És una hipocresia quan parlen de la gratuïtat de l'AP-7 quan volen fer pagar tota la vida per circular per les autopistes i autovies", indica, tot mostrant-se molt crític amb el paper de les administracions i l'administració dels recursos públics.
"Els nostres gestors semblen, de vegades, comercials de les grans concessionàries", ha tancat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Anna Gabriel ja ens perdonarà.
Tenim més bona intenció que talent 😅😂 pic.twitter.com/1lNS10LrvT
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Aquesta és la paraula que utilitzen alguns polítics per acusar les organitzacions que treballem a favor d'acollir, a favor d'un sistema humà de protecció internacional.
Assenyalen amb el dit del realisme...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Yassine Bounou difícilment oblidarà tot el que li va passar la setmana passada.
De fet, ell i els altres tretze jugadors del Girona que van participar a la victòria contra el Reial Madrid (2-1) de diumenge passat van escriure un dels capítols més memorables de la història del club.
A més a més, en el cas de Bounou, la victòria contra el conjunt blanc arrodonia una setmana que havia començat amb el seu debut a Primera Divisió, a la Corunya, també amb triomf del Girona (1-2).
Millor impossible, que diria aquell, si no fos perquè dijous a la Copa del Rei també va viure sota pals la derrota contra el Llevant a Montilivi (0-2).
En aquest sentit, Bounou considera que la desfeta a la Copa pot servir al Girona per intentar tornar del Ciutat de València demà amb quelcom de positiu.
«Intentarem anar allà i jugar evitant els errors que vam cometre a la Copa del Rei», destaca.
L'històric triomf contra el campió d'Europa les dues últimes edicions amb Bounou sota pals ha generat també molta expectació al Marroc.
En aquest sentit, el porter del Girona reconeixia que des de diumenge a la tarda ha rebut molts missatges d'amics i coneguts seus felicitant-lo per la fita.
«És un partit de molta repercussió i tothom el mira.
Gent amb qui feia molt que no parlava, em va escriure aquell dia», revela Bounou, que afegia que algun li havia confessat «que era del Madrid però que anava a favor del Girona». amb 25 anys i tota una carrera per endavant, Bounou segueix els passos d'Ezaki Badou, l'únic porter marroquí, i ídol al seu país, que havia jugat a Primera Divisió.
Badou va fer-ho al Mallorca (1986-91 amb l'excepció del curs 88-89 a Segona A) i té l'honor de ser el primer porter que va aturar un penal a Ronald Koeman, en un partit del curs 89-90 al Camp Nou.
De moment Bounou, ja té al seu palmarès un triomf contra el Madrid que no ha passat gens desapercebut al Marroc.
Amb el decisiu partit de classificació per al Mundial de Rússia contra Costa d'Ivori de dissabte que ve, la victòria contra els blancs pot haver ajudat Bounou a guanyar números per ser titular de la seva selecció.
«És un partit molt important que, al Marroc tothom espera.
Intentarem tornar amb la classificació».
Tot i això, Bounou encara no hi vol pensar i s'estima més fer-ho només en el Llevant.
«De moment només penso en el Girona.
La selecció és quelcom que tant pot anar bé com malament.
L'únic fix ara és el Girona», assegurava.
El porter del Girona és poc amant dels focus i del protagonisme però ahir confessava estar «molt content» per la situació que està vivint, tot i que apostava per passar pàgina i centrar-se en el present.
«Sento que ja és passat i que ara venen etapes noves on cal estar a l'altura.
Aquesta és la nostra realitat».
Sigui com sigui, els números són els que són i el Girona en Lliga, amb Bounou sota pals, ha guanyat dos partits de dos possibles.
Ell però no hi veu cap coincidència.
Ens hem trobat dues victòries que ens van molt bé.
La competició continua i hem de sumar diumenge a València», diu.
Sí que admet però, que els tres punts aconseguits contra el conjunt de Zinedine Zidane han anat bé «a la nostra gent i al club».
Pel que fa a la continuïtat sota pals, Bounou s'estima més no pensar-hi gaire i aprofitar el moment.
De la mateixa manera que ho feia mentre Gorka Iraizoz era titular i com ho feia també la temporada passada quan Machín apostava per René Román.
«L'any passat per culpa de les aturades i tot plegat ens anàvem alternant.
Aquí ningú té la certesa de jugar o no.
Cal estar preparat per al que es necessiti», deia un Bounou que té clar que l'objectiu és el grup.
Mentrestant, l'equip segueix preparant el partit de demà a València contra el Llevant.
Ahir, el central murcià Pedro Alcalá va ser l'única baixa de la sessió a Riudarenes.
Aquest matí l'equip treballarà a Montilivi abans d'agafar l'autocar i sortir cap a terres valencianes.
A mig camí, l'expedició s'aturarà a dinar a Sant Carles de la Ràpita, abans de reprendre el viatge fins a València.
Al migdia, al final de l'entrenament, Pablo Machín farà pública la llista de convocats.
En principi s'hi esperen poques novetats respecte la de diumenge passat contra el Reial Madrid. |
El Consell Comarcal del Pla d'Urgell lliurarà els premis als guanyadors aquest dissabte, 13 de maig, en el decurs d'un acte obert al públic que tindrà lloc en la seu de l'ens.
El Consell Comarcal del Pla d'Urgell ha rebut un total de 657 treballs en l'onzena convocatòria del premi de poesia i il·lustració Sol del Pla.
Les obres presentades han sigut 284 poemes i 373 il·lustracions que han realitzat els alumnes de tots els centres educatius del Pla d'Urgell.
Aquesta convocatòria forma part de les propostes del programa de Dinàmica Educativa, que el Consell Comarcal coordina amb el Servei Educatiu Comarcal (CRP), amb la que els alumnes treballen les obres a l'aula, amb l'objectiu de treballar aquest gènere literari, del que la comarca en té el referent en el Premi Maria Mercè Marçal.
Els poemes, de temàtica lliure i que han de ser inèdits i escrits en llengua catalana, es distribueixen en 6 categories.
Pel que fa a les il·lustracions, els participants s'han d'inspirar en els poemes guanyadors de l'edició anterior, corresponent a la mateixa en la qual s'ha inscrit l'alumne, de les 7 amb què compta la convocatòria.
Els treballs es poden realitzar emprant qualsevol tècnica.
Les inscripcions s'han de fer anònimament, sota un pseudònim.
La directora del CRP, Cèlia Torres, ha explicat que els centres fan una selecció prèvia dels treballs i, de cada curs, presenten dues poesies i dues il·lustracions que són les que valorarà el jurat. |
BARCELONA, 29 maig (EUROPA PRESS) -
El PSC ha registrat aquest dimecres al Parlament una proposició de llei per modificar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) amb l'objectiu de suprimir els concerts de la Generalitat amb escoles d'elit que segreguen per sexe.
En declaracions als periodistes, la diputada Rocío Martínez-Sampere ha argumentat que es tracta d'introduir "factors correctors" a la norma --aprovada en el seu moment amb els vots de CiU, PSC i ERC-- i que permetrien estalviar a les arques públiques de 23 a 29 milions d'euros.
Aquest estalvi serviria per evitar retallades a l'escola pública i l'escola concertada que no segrega, com el pagament de les beques menjador als alumnes, segons ha explicat la també responsable d'Educació del PSC al Parlament.
"Hem de prioritzar més que mai.
No té sentit que fons públics vagin a escoles segregadores quan s'estan tancant escoles públiques que són les que garanteixen la igualtat d'oportunitats", ha sentenciat.
El PSC justifica que és moment de canviar una llei que s'ha aprovat amb els seus vots i amb un conseller socialista al capdavant de l'educació catalana --Ernest Maragall-- perquè les circumstàncies socials i econòmiques de Catalunya han canviat.
"Deixin-me citar Keynes quan deia: 'Quan canvia el context, jo canvio d'opinió'.
És moment de canviar les prioritats d'algunes polítiques que s'estan portant a terme.
Els socialistes per això hem registrat aquesta iniciativa", ha tancat.
Concretament, el document que el PSC ha portat al registre del Parlament proposa modificar l'article 205 de la LEC afegint un punt en el qual s'especifica que es podrà finançar un centre des de la Generalitat sempre que compleixi amb el criteri d'"escolarització mixta", és a dir, que no segregui.
La iniciativa del PSC proposa una segona modificació a la llei i és que aquesta reguli que els canvis que facin el Govern en la programació de l'oferta educativa i en la modificació o supressió de les línies escolars es faci sempre amb "la col·laboració perceptiva dels ens locals".
Els socialistes introdueixen aquest punt perquè, segons critiquen, la Conselleria d'Ensenyament governa des del "centralisme" suprimint línies i tancant centres sense consultar ni tan sols informar els ens locals afectats per la mesura, ha al·legat Martínez-Sampere.
La vicepresidenta primera del Parlament, Anna Simó (ERC), ha assegurat que un dictamen del Consell Consultiu de Catalunya --l'actual Consell de Garanties Estatutàries-- va dictaminar en el seu moment que la segregació per qüestió de sexe no forma part "dels principis rectors del servei públic educatiu".
Així, els republicans consideren que és possible suprimir els concerts amb els centres que segreguen sense necessitar de tocar la LEC, i ha assegurat que així ho han plantejat a CiU en les reunions bilaterals que manté en virtut del pacte de governabilitat que han signat per a aquesta legislatura.
"Treballem perquè no es torni a concertar amb escoles que segreguen per sexe.
El Govern no hauria de renovar aquests concert a partir del 2014", ha sentenciat la diputada republicana, que també considera que els fons per a aquestes escoles d'elit hauria de destinar-se a pal·liar les retallades.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Creu que la indemnització a l'empresa de Florentino Pérez pel projecte Castor és reversible i demana revisar l'auditoria econòmica
Tortosa.-"No permetrem que el partit dels negocis converteixi l'aigua en un negoci".
Així de contundent s'ha mostrat el candidat d'En Comú Podem, Xavier Domènech, sobre l'aposta pel candidat de Ciutadans, Albert Rivera, a favor del Pla Hidrològic Nacional.
Des de Tortosa, Domènech ha carregat contra Ciutadans.
Domènech també s'ha referit a la plataforma Castor que la indemnització a l'empresa de Florentino Pérez encara és reversible, al temps que ha demanat revisar l'auditoria econòmica i asseure's amb els gras interessos econòmics del país per dir que no es pot seguir així.
Domènech, acompanyat pel cap de llista per Tarragona, Fèlix Alonso, ha assegurat que guanyaran per defensar "el territori, les Terres de l'Ebre, els aqüífers i les zones inundables i per derogar els projectes de transvasaments".
Segons ha apuntat, "es demostra de nou que estan en joc dos models de país, de sostenibilitat, de defensa o atac del territori, el model de Ciutadans o el que representa en Comú Podem".
Ha destacat que aquestes terres han patit la plataforma Castor.
Segons ha dit el candidat, "prové d'un pacte de govern del PSOE amb Florentino Pérez, pel qual la plataforma es va convertir en un desastre ecològic i va provocar terratrèmols producte dels acords.
Se'ls hi ha pagat 1.350 milions d'euros d'indemnització que amb interessos seran 4.000 milions d'euros que pagarem tots durant 30 anys de la nostra factura del gas".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
Associacions socio-sanitàries · Cooperació i ONGs · Gent...
Comunicació multimèdia · Ràdio · Televisió
Centres d'ensenyament musical i artístic · Cicles formatius...
Administració municipal · Ajuntament de Sant Cugat · EMD...
Centres d'ensenyament musical i artístic · Escola de Musica
Hospitals i clíniques · Parròquies i esglésies · Urgències...
Administració Central · Jutjat de Pau · Jutjats · Registre...
Mossos d'esquadra · Seguretat ciutadana
Centres d'interès turístic · Museus
Administració municipal · Ajuntament de Sant Cugat ·...
Ajuntament de Sant Cugat · Oficina d' Atenció Ciutadana
Administració Autonòmica · Departament d'Empresa i Ocupació... |
Aquests dies 14, 15, 16 i 18 de novembre a Mataró s'estan celebrant les jornades "Per un Mataró sostenible".
De fa un temps ençà, alguna cosa està passant amb les cases del Masnou que se?n van a terra
"No donis el teu vot a cap complice de la tortura": PERQUÈ EL SILENCI ÉS COMPLICITAT us proposem que
El 12 d? octubre és el dia en què l? espanyolisme es vanagloria per la? descoberta?, la conquesta i colonització del
Un cop més la Candidatura d'Unitat Popular és present a les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya al
El dissabte 1 d'Abril la CUP d'Alella i el Masnou va seguir la convocatòria dela Campanya Unitària per l'Autodeterminació
El proppassat 15 de març, la plataforma Salvem el Masnou i la CUP, van encapçalar la convocatòria d'una taula
L'any passat diversos col·lectius feministes i antipatriarcals de l'esquerra independentista i rupturista ens vam trobar sota el lema "Recuperem
Avui dijous 23 de febrer de 2006 l'Ajuntament d'Alella ha a aprovat la moció a favor d'investigar les tortures |
A 'Tota una vida per recordar', premi Ramon Llull, Núria Pradas ret homenatge a les pioneres de l'animació seguint els passos de Sophie Simmons, que en plena Depressió als Estats Units persegueix un somni: treballar als estudis Walt Disney
D'on neix el seu interès per la història de Walt Disney?
La idea me la va inculcar la meva filla petita, que és il·lustradora... |
Des de fa temps els usuaris de WhatsApp porten reclamant a la 'app' una eina per esborrar els missatges que ja han estat enviats.
L'aplicació de missatgeria porta provant aquesta funcionalitat en betes en els últims mesos, i finalment ha anunciat a la seva pàgina de suport que l'esborrat de missatges enviats ja està preparat.
WhatsApp ha assenyalat que la funció estarà disponible tant per als grups com per als xats individuals, i també que servirà per les seves versions en Android, iOS i Windows Phone, encara que de moment no ha revelat una possible data d'estrena.
Tant en iOS com en Windows Phone, caldrà prémer el missatge i després seleccionar l'opció 'Recuperar'.
Els usuaris d'Android seguiran passos molt semblants: tan sols hauran de seleccionar el missatge, després prémer el botó de 'Menú' en el seu dispositiu i finalment seleccionar l'opció 'Recuperar'.
Això sí, des WhatsApp avisen que hi ha diverses condicions perquè el missatge enviat pugui ser esborrat sense problemes.
Tant l'emissor del missatge com el receptor del mateix hauran d'usar l'última versió de la 'app'; si no és així, la recuperació del missatge no serà possible.
A més, el que vulgui esborrar el missatge tindrà un màxim de cinc minuts per fer-ho.
Aquesta funció està especialment pensada per a esborrar missatges que hagin estat enviats a un destinatari o grup equivocat, o també per eliminar aquells missatges que s'hagin escrit en un moment d'enuig.
No obstant això, la recuperació pot portar bastanta polèmica pel fet que el receptor del missatge sabrà que ha estat eliminat.
I és que un cop s'hagi esborrat el missatge enviat, el destinatari rebrà "aquest missatge ha estat eliminat" en el 'xat'.
Aquest missatge podria generar discussions entre amics i parelles, de manera que caldrà ser curós a l'hora d'utilitzar aquesta nova funció. |
És una proposta innovadora amb aires asiàtics que us faran experimentar sensacions noves
Plàtan amb reducció de vi negre
Avui us proposo un postre diferent, divertit i curiós.
Es tracta de menjar una fruita tan comuna com és el plàtan i afegir-hi un toc cruixent i dolç.
Aquesta recepta tan innovadora té aires asiàtics que ens faran experimentar sensacions noves i, a més a més, per rematar el súmmum de sabor, crearem la millor reducció de vi que mai hem tastat.
Els ingredients que necessitem són:
Un paquet de fideus kataifi, que es poden trobar a qualsevol supermercat (són uns fideus molt fins i llargs blanquinosos).
Vi negre i mel per a la reducció.
Primer de tot, en una olla petita posarem el vi, sense por, mitja botella, ja que després perdrà volum.
Quan ja hagi bullit una estona i quasi bé tot l'alcohol s'hagi evaporat (meitat del volum de vi que havíem posat), hi afegirem la mel.
Hi posarem com a mínim unes 6-7 cullerades, i deixarem que segueixi bullint a foc mitjà-fort, remenant per evitar que es cremi.
També posarem la mitja culleradeta de canyella.
Per comprovar si la reducció està al punt, submergirem la cullera.
Si queda pintada per la barreja, ja podem apartar-la del foc.
Un cop fet l'acompanyament, pelarem i embolicarem els plàtans amb els fideus.
Per fer-ho estirem un manat prim de fideus, i començant per la punta del plàtan ho anirem enrotllant desviant-nos poc a poc per cobrir-lo sencer.
Finalment, posarem oli a bullir en una cassola, i quan ja estigui calent, afegirem els plàtans embolicats.
Vigilant que no es cremin, els torrarem, no gaire, només volem que agafin un to daurat, i els reservarem un cop llestos en un plat amb paper absorbent per eliminar-ne l'excés d'oli.
Tallarem cada plàtan per la meitat i afegirem la reducció.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'AESAN i la Fundación Alimentum han posat en marxa una campanya de comunicació televisiva per fomentar l'alimentació equilibrada i l'activitat física, segons informa Munideporte a la notícia que us resumim en aquesta entrada.
Es tracta del Plan de Hábitos de Vida Saludables en la Población Española (HAVISA), un pla que es durà a terme durant tot l'any 2013 i que inclourà missatges que fomentin els hàbits de vida saludables i ajudin a combatre els problemes de sobrepès i obesitat a través de totes les campanyes de televisió que facin les empreses participants.
El pla de comunicació donarà visibilitat a una sèrie de missatges o llegendes que s'inclouran a les campanyes publicitàries de la televisió.
Continua la lectura de L'impacte de la televisió: nova campanya a favor de l'estil de vida saludable →
Les instal·lacions esportives són un espai on practicar activitat física, però també poden ser un espai social on conviure amb altres persones i fer-hi vida.
Sota aquesta perspectiva, el SAF ha decidit oferir tot un seguit de novetats per a millorar l'ambient de les instal·lacions esportives del campus de la UAB.
Algunes de les actuacions previstes ja són al vostre abast des de fa uns dies, d'altres s'acabaran cap als volts de Nadal i les últimes les podreu gaudir a la primavera.
S'ha millorat la sala d'estudi, d'ús lliure per a tothom que ve a les instal·lacions, i aviat tindreu la possibilitat de reservar els seminaris que hi ha al costat de l'Aula Magna per anar-hi a fer treballs en grup.
A més, si després de tant estudiar o de treballar a fons teniu ganes de desconnectar, sapigueu que s'ha habilitat un nou espai entre la piscina, la sala d'activitats 2 i la sala de fitness on podreu seure tranquil·lament i mirar la televisió.
Continua la lectura de Viure el SAF: millora de les instal·lacions →
Un estudi dirigit per l'Institut Nacional de Càncer dels Estats Units ha determinat que l'activitat física està relacionada amb un augment de l'esperança de vida de fins a 4,5 anys, fins i tot en aquelles persones que tenen sobrepès –que inicialment tenen una esperança de vida més baixa– i aquelles que practiquen poc exercici.
En aquest cas, tot és millor que res, tal com s'explica a l'article de La Vanguardia que recull els resultats de l'estudi.
De fet, els experts asseguren que és millor l'activitat física moderada que la d'alt nivell, si això suposa dedicar-hi més temps, encara que sigui a una intensitat més baixa.
Continua la lectura de Activa't i augmenta la teva esperança de vida → |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El cos de policia municipal reduirà el nombre d'agents del torn de nit per augmentar el de dia i disposar de més efectius durant les hores diürnes.
Així ho va anunciar dijous l' ajuntament de Sabadell, un fet que des de part de l'oposició sabadellenca es veu amb mals ulls perquè, asseguren, posarà en risc la seguretat ciutadana i dels mateixos agents durant la nit (més info: ' Menys policia a la nit; més policia de dia ').
El portaveu del PSC a Sabadell, Josep Ayuso, ha assegurat que no estan en contra de la reestructuració de la Policia Municipal, però consideren que si es fa és perquè es vol provocar "una millora del servei de manera integral".
Per Ayuso les coses no aniran així i el servei de dia quedarà reforçat però el de nit empitjorat.
Tanmateix, el portaveu de la formació ha criticat la falta de transparència de l'ajuntament de Sabadell en considerar que aquests canvis a la policia no s'han informat prèviament als sindicats ni als treballadors.
Hernández (C's): "La redistribució és injusta pels agents i la ciutadania"
Des de Ciutadans, el seu portaveu, Adrián Hernández, es pregunta quin serà l'ordre de preferència quan les patrulles estiguin ocupades i sorgeixin nous casos a atendre, la qual cosa pot deixar alguns barris desprotegits, alerta.
Hernández considera que la redistribució de la Policia Municipal "és injusta pels agents i la ciutadania" i demana un increment de la plantilla, que, tal i com va informar el consistori, es produirà a partir de l'any vinent.
Gesa (PP): "Es volen carregar el torn de nit"
El portaveu i regidor del Partit Popular a l'ajuntament de Sabadell, Esteban Gesa, considera que aquesta decisió és un tema polític que l'alcalde Fernàndez aplica com a "peatge per tenir a la Crida i Entesa al govern".
Gesa creu que "dintre del govern hi ha formacions com la Crida per Sabadell que tot el que té a veure amb la policia no els agrada", assegura.
El popular creu que la ciutat no pot tenir només un parell o tres vehicles de la Policia Municipal disponibles a la nit, n'hi hauria d'haver un per districte, afegeix, i demana a l'equip de govern que "reconsideri" aquesta decisió.
Des del Partit Popular i Ciutadans coincideixen en què, si Sabadell està onze punts per sota de la mitjana en l'índex de delinqüència a Catalunya, "les coses que funcionen no s'han de tocar", ha assegurat Esteban Gesa (PP), mentre que Adrián Hernández, de Ciutadans, es pregunta com es podrà mantenir aquesta xifra amb menys efectius durant la nit.
Estudiant de periodisme amb la vocació i el desig de fer un servei de qualitat que serveixi a la societat. |
El cantant de Love of Lesbian publica una novel·la introspectiva que tracta sobre un viatge al món interior
Barcelona.-L'escriptor i cantant de Love of Lesbian, Santi Balmes, torna a les llibreries amb la novel·la introspectiva 'La fam invisible' (Columna), un any després del llibre de poesies 'Canción de bruma'.
L'obra és un viatge del protagonista, l'equilibrista Roman Spinelli, a la seva ciutat i món interior, on reflexionarà a través de trobades amb els seus alter ego sobre la seva pròpia existència.
"L'equilibrista en si soc jo i tots els éssers socials que tenim cadascú de nosaltres", ha assegurat Balmes, en una entrevista amb l'ACN.
Ja en l'inici de l'obra Balmes fa un aclariment: aquest no és un llibre d'autoajuda ni tampoc una autobiografia.
Tot i això, ha assegurat que el llibre li ha servit per a fer les paus amb si mateix.
En castellà, 'El Hambre Invisible' ha estat publicada per Planeta.
El llibre compte també amb les il·lustracions de Sergio Mora.
Després de patir un terrible accident en un concert, Roman Spinelli, àlies Equilibrista, arriba a la conclusió que s'ha de replantejar la vida per complet.
La caiguda no ha estat només física, sinó també interior.
Equilibrista haurà de fer un viatge a les seves pròpies profunditats o com diu el llibre al centre de la seva terra, a una ciutat que s'anomena Bruma, habitada per tot un seguit de personatges, alter ego de si mateix: Roman Pertorbat, Roman Líbid, el Jove Poeta Halley, Roman Bourgeois...
Balmes ha intentat buscar parts d'ell que té identificades des de fa temps.
"Hi ha éssers dominants en cadascú de nosaltres", ha afegit.
Segons Balmes, representa la figura femenina, la recerca de sentir-se estimat per la feminitat.Balmes ja tenia al cap la història des de feia quatre anys, però l'agenda de Love of Lesbian li feia difícil tirar endavant el projecte.
Res però li va impedir que seguís en la tasca d'escriure i quan va acabar el primer esborrany se'n va adonar que tenia unes 700 pàgines.
"Era una burrada tan fora de control, que vaig parar màquines".
Allí és quan va decidir treure'n una part, sobretot la poètica, per incloure-ho al seu llibre de poesies.
Posteriorment, es va dedicar a escriure el llibre de prosa.
Ha explicat que en aquest punt li faltava una trama que mantingués el lector alerta i va ser, com ha apuntat, "la idea d'anar amb la intenció de matar una part de tu mateix.
Al principi no hi havia més objectiu que conèixer-me a mi mateix".
"Un viatge compartit" A l'estació o capítol 3, Balmes ja deixa ben clar que aquest no és un llibre d'autoajuda ni tampoc una autobiografia, sinó que vol ser "un viatge compartit".
Tot i això, a les primeres pàgines indica que és la història d'algú (Roman Spinelli), que té "alguna cosa" a veure amb ell.
De fet, la imatge de l'equilibrista sempre li havia cridat l'atenció a Balmes des d'un disc de Supertramp que es deia '...Famous last words...' (1982), on apareixia un equilibrista que en un videoclip li tallaven la corda per la que caminava.
Aquesta imatge li va cridar molt l'atenció des de petit.
Balmes ho va lligar amb un accident que va tenir durant un concert a Valladolid l'any 2011, en el qual va caure al terra.
"Vaig fer una relació d'idees del què era una caiguda física amb una caiguda més profunda.
L'equilibrista en si soc jo i tots els éssers socials que tenim cadascú de nosaltres".
"La idea no era fer una autobiografia perquè ni soc tan pedant ni tinc una cosa tan bèstia per explicar al món, més enllà de la proposta que pot ser interessant de crear-te una pròpia ciutat interior i dibuixar-te el teu propi mapa", ha indicat.
Balmes ha dit que és un joc que l'ha ajudat a conèixer-se una mica més.
"Soc l'excusa, per mi passen totes experiències, però intento que sigui secundari".
A ell el què li va cridar l'atenció és parlar a partir de diverses veus que surten de la mateixa persona, que és ell mateix.
'La fam invisible' "m'ha servit per fer les paus amb mi mateix i perquè les entrevistes d'aquest llibre siguin sessions de psicoanàlisi", ha dit somrient.
Ha manifestat que el llibre pot donar una imatge d'ell equivocada que està "més torturat del què en realitat" està.
Ha admès també que se n'ha adonat que a base d'anar creant el llibre "hi havia una necessitat molt més profunda del què pensava d'escriure això, i aprendre a relativitzar-ho tot i a dominar aquesta fam invisible".
Una fam invisible que, segons l'escriptor i músic, és "la insatisfacció o el desig de desitjar".
Carrera literàriaDeixant a banda la seva prolífica carrera musical, Santi Balmes, en la seva faceta literària és l'autor de 'Jo mataré monstres per tu', traduït a l'anglès, el danès i l'italià; de la novel·la d'humor '¿Por qué me comprasteis un walkie-talkie si era hijo único?' i del llibre de relats 'La doble vida de les fades'.
La novel·la 'La Fam Invisible' continua el camí de l'autor amb el seu llibre de poesies 'Canción de Bruma'.Tot i haver publicat diversos llibres, ha assenyalat que encara ha de lluitar "amb la sensació muda que té un llibre" per a ell.
"Aquelles paraules no sonen", ha assenyalat, tot i que ha reconegut que per les referències que hi apareixen la novel·la té un bon 'soundtrack'.
De fet, ha destacat que hauria inclòs més referències però no volia que fos el típic llibre del músic que ha de citar tot el que li agrada.
Ha ressaltat que és molt diferent la fascinació per la literatura que per la música.
"Tu no tens una fascinació per la iconografia de Cortázar o Borges, sinó que és després que els veus sexis, però el que avarca el pop és tridimensional és la música, el clip, la portada i la iconografia".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Cambra de Comerç de Manresa acollirà dijous una nova jornada del cicle «L'empresa del demà», concebut per exposar i debatre sobre les noves tecnologies que entren amb força al sector industrial.
Aquest cop, el tema central seran les eines de visió i visualització, com la realitat augmentada i la visió artificial, i les seves aplicacions a la indústria.
La jornada es farà a la seu de la Cambra entre les 9 i les 11 del matí i l'assistència és gratuïta.
Hi participaran com a ponents Pere Roset, CEO d'Aumenta Solutions, que parlarà sobre la realitat augmentada aplicada a la indústria; Juan Manuel de Checa, gestor de la zona Catalunya d'Infaimon, i David Cervilla, director d'R+D+I de Barcelona Vision, que parlaran de la visió artificial i les seves aplicacions industrials.
Serà la sisena sessió del cicle «L'empresa del demà», que es va iniciar a final del 2018. |
Una quinzena d'activitats formen part del programa de Cosmògraf, un cicle sobre pensament filosòfic, científic i artísic que neix a Manresa amb l'organització conjunta de l'Ajuntament i el Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central.
La voluntat del nou projecte és reflexionar sobre la condició humana en el segle XXI a través de xerrades, exposicions i presentacions de llibres.
El cicle s'iniciarà el 27 d'octubre (19 h) amb la xerrada Post-humans, trans-humans o a-humans?
La rearticulació de la condició humana a través de les tecnologies, que impartirà Laura Benítez, doctora en Filosofia, al Casino.
Xavier Valls, representant del Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central, va valorar que el cicle Pessics de Saviesa «va ser un repte pel fet de treure la filosofia de les aules i sobreviure amb una mitjana considerable d'assistents».
Així mateix, va destacar la qualitat de les propostes i els noms propis, com els de «David Jou, Jordi Pigem i Joaquim Sala».
Fins al 14 de desembre es tractaran qüestions com el coneixement actual del genoma, els avantatges biològics i socials de la mort, la immortalitat i les pràctiques artístiques de les noves tecnologies, entre d'altres.
Les activitats són obertes a tothom.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Donar suport a l'emprenedoria i fomentar la inclusió en l'economia digital.
Potenciar l'ús de la tecnologia digital per afrontar els reptes socials i promoure models d'economia circular.
Invertir en recerca i desenvolupament, a banda de potenciar altres alternatives d'economia compartida com ara el cooperativisme de plataforma i el moviment maker.
La tecnologia ha canviat l'entorn econòmic i l'emprenedoria tecnològica i digital s'ha convertit en un nou pol d'activitat.
L'Ajuntament de Barcelona, amb Barcelona Activa com a principal aliat, vol contribuir al desenvolupament de l'economia tecnològica i l'ecosistema digital de la ciutat oferint serveis, programes, activitats i equipaments que formen part de la seva cartera actual i creant nous projectes ad hoc que situïn Barcelona en el mapa de ciutats referents en l'àmbit tecnològic i digital.
Barcelona es reconeix com un referent en el moviment maker global.
D'una banda, amb una gran diversitat de tallers de fabricació digital i espais d'innovació sorgits de la ciutadania.
D'una altra, amb una clara aposta pública per aquests espais d'innovació i col·laboració mitjançant la xarxa Ateneus de Fabricació, que ofereixen programes educatius per a les famílies i treballen amb criteris d'innovació social.
El moviment maker, sorgit com a moviment social del teixit associatiu i ciutadà, democratitza la tecnologia i persegueix conceptes com ara el do-it-youself, l'economia col·laborativa, l'economia circular, el km 0 o la tecnologia i la democràcia obertes.
Barcelona aposta per la innovació i entén la ciutat com a escenari i plataforma de relacions, com a espai d'innovació urbana i social.
Barcelona es concep com un gran laboratori pel seu talent creatiu, les seves comunitats ciutadanes i els seus centres de coneixement.
Amb projectes com l'i.lab es pensa un espai per a la cocreació amb la ciutadania i de confluència de noves tecnologies, com les d' open data i big data, la robòtica, la intel·ligència artificial i la internet de les coses, per assegurar la sostenibilitat i l'impacte social i ambiental. |
La sisena edició del Birrasana, el Festival de Cervesa Artesana de Blanes, se celebrarà del 13 al 15 de maig i com a novetats, comptarà amb més actuacions musicals i amb un espai ampliat de degustació gastronòmica, entre d'altres.
Segons va informar ahir l'Ajuntament de Blanes, i amb l'objectiu de superar els 15.000 visitants de l'any passat, a diferència de les darreres edicions en les quals un sol grup s'ocupava de fer diverses intervencions variades d'ambientació, enguany "s'ha apostat" per la participació de diferents artistes com: Ambert Tara, Djammal, Catastrofer, Julieta i David Clown, Tribal Fusio Oriental o les Tietes Queques, entre d'altres.
També s'ha duplicat, amb dues zones, l'espai destinat a l'oferta gastronòmica per complementar la degustació de la cervesa artesana, que s'ubicaran en els dos extrems de la carpa de 1.200 metres quadrats instal·lada al passeig de Mar.
A més, segons el consistori, en aquesta edició s'apostarà per la "qualitat i l'exclusivitat" i s'oferiran les varietats d'una trentena de cerveses locals, estatals i internacionals, que se serviran en un got que ha canviat d'imatge.
L'entrada al Birrasana és gratuïta, i només en cas que es vulgui degustar alguna cervesa cal comprar el pack que inclou el got i una guia amb informació, un plànol i els horaris de totes les activitats. |
El britànic Cal Crutchlow (Yamaha YZR M 1) es va adjudicar la victòria en el Gran Premi d'Argentina de MotoGP que es va disputar al circuit de Termas de Río Hondo i que va estar ple d'incidents des de la primera fins a l'última volta i en el qual Marc Márquez va ser sancionat fins en tres ocasions.
Precisament, Marc Márquez va fer caure Valentino Rossi, i la polèmica va estar servida a la conclusió de la carrera quan el de Cervera va anar a demanar disculpes al box de Yamaha, però l'italià no el va voler rebre.
Amb tots els pilots en la formació de sortida, la direcció de cursa va declarar la carrera com a «mullada» i tots els pilots van muntar a les seves motos pneumàtics d'aigua, mentre l'australià Jack Miller (Ducati) va decidir arriscar i muntar els de sec. I va ser llavors quan tots els pilots van tornar als seus tallers per canviar la configuració de les seves motos.
Però aquest no va ser l'únic incident de l'inici de la cursa.
A Marc Márquez se li va apagar la moto just abans de l'inici i, quan va aconseguir mantenir-la engegada per no ser desqualificat, va haver de tirar enrere a la graella anant contra direcció, fet que li va costar un drive through.
Abans Márquez havia aconseguit agafar Miller i posar-se líder, però el càstig li va fer retrocedir fins a la dinovena posició.
Primer el de Cervera va envestir Aleix Espargaró en la seva frenètica remuntada, que li va costar perdre una plaça.
Tot i això, el campió del món va arribar fins a la sisena posició, però va fer caure també Valentino Rossi, i això li va suposar ser castigat amb una tercera sanció, és a dir, trenta segons que el van deixar fora de la zona de punts, a la vegada que va fer créixer les espurnes entre els dos pilots.
Mentre el pilot d'Honda mantenia la seva particular creuada, al davant de la cursa la victòria es ventilava entre quatre pilots.
Dani Pedrosa, segon a la qualificació, va quedar fora a la segona volta després d'un toc al límit de Johann Zarco, que no va ser castigat.
Miller va portar la iniciativa fins que es va passar de frenada i va cedir la iniciativa a Zarco, Crutchlow i Àlex Rins.
El pilot barceloní de Suzuki, que havia estat el més agressiu amb Miller, no va poder aguantar finalment el ritme de Crutchlow, però va aconseguir el tercer lloc i el seu primer podi a MotoGP.
Per la seva part, el pilot alt-empordanès Maverick Viñales va aconseguir creuar la línia d'arribada a la cinquena posició, beneficiat per la sanció a Márquez.
L'empordanès Isaac Viñales va ser catorzè.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Investiga la possible vulneració de drets mediambientals que podria causar una greu afectació a la salut de les persones
S'ha adreçat a l'Ajuntament, a la Generalitat i al Govern estatal per conèixer les actuacions que estan duent a terme per resoldre la situació
El Síndic de Greuges de Catalunya ha obert una actuació d'ofici per investigar una possible vulneració de drets mediambientals a la localitat de Flix.
Una presumpta mala pràctica que pot tenir, a més, una greu afectació per a la salut de les persones.
Segons les informacions publicades, l'empresa pública Acuamed, dependent del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, ha deixat inacabada la descontaminació de l'embassament de Flix.
D'acord amb els estudis realitzats, queden 150.000 tones de residus tòxics al fons del pantà esmentat i la planta de tractament de residus no està operativa.
Paral·lelament, l'empresa química Ercros, actual propietària de la planta industrial centenària La Fàbrica, situada a la comarca de la Ribera Alta, ha anunciat el cessament de bona part de la seva activitat.
Amb el tancament de les instal·lacions, deixarà 40 hectàrees buides de sòl molt contaminades.
Per aclarir les circumstàncies del cessament de l'activitat d'Acuamed i les implicacions del tancament de bona part de les instal·lacions d'Ercros, i també conèixer les actuacions que està duent a terme l'Administració per resoldre tota aquesta situació, el Síndic s'ha adreçat a diverses administracions.
Així, ha demanat informació a l'Ajuntament de Flix i a tres organismes dependents del Departament de Medi Ambient.
En concret, la Direcció General de Qualitat Ambiental, l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Agència de Residus de Catalunya.
També s'ha adreçat a l'empresa Acuamed, al Ministeri de Foment i al d'Agricultura i Medi Ambient. |
Ni el PP ni el PSOE no s'han pres mai seriosament la missió de derogar el vot pregat
"Som davant d'una autèntica tragèdia democràtica.
És intolerable que només 6 de cada 100 espanyols residents a l'exterior exercissin el seu dret de vot el 28 d'abril passat".
Pedro Sánchez iniciava el debat d'investidura abans de l'estiu repetint per enèsim cop que suprimiria el vot pregat.
L'escenografia la mimetitzen absolutament tots els polítics espanyols a cada viatge oficial i sempre augura campanya.
Ja fa vuit anys que el PP i el PSOE, amb el suport català de CiU, van introduir a la llei electoral (Loreg) la trava electoral més gran que ha conegut mai l'estat espanyol en democràcia, que va precipitar abisme avall la participació exterior del 32% a l'actual.
Tenint en compte totes les lleis que denuncien al TC, resulta sorprenent que ningú ho hagi fet amb la Loreg, quan la Constitució Espanyola blinda el dret de vot de la ciutadania des del títol I.
L'autèntica tragèdia democràtica és que s'obligui a "pregar" per poder votar.
El sistema de vot pregat és una cursa d'obstacles i burocràcia en què no només cal demanar permís a una autoritat electoral per poder exercir un dret essencial, sinó que al final la partida es guanya o perd en funció del sistema de correu postal del país on es viu.
Se'ns aboca a noves eleccions a Madrid i tornaran als mitjans les típiques anècdotes de qui no pot votar des de l'estranger.
Tot seran cínics laments dels governants i falses promeses però cap garantia real del dret de vot.
L'autèntica tragèdia democràtica és que ni el PP ni el PSOE no s'han pres mai seriosament la missió de derogar el vot pregat.
I són els únics responsables que més de dos milions d'espanyols no puguin exercir un dret democràtic amb normalitat i de l'abstenció que genera l'actual sistema.
¿Potser els resultats exteriors de les eleccions andaluses al desembre, amb victòria d'Endavant Andalusia (Podem i IU), van fer tremolar el pols dels grans partits al Congrés a l'hora de donar més veu a la ciutadania exterior a escala estatal?
La famosa subcomissió del Congrés que des del 2017 havia de suprimir-lo i reformar la Loreg ha acabat també en tragèdia; es van convocar els últims comicis just quan tocava votar la derogació del vot pregat, casualment.
A ningú se li escapa que els dos grans partits són de fet els grans beneficiats del model.
Dos milions de vots poc influenciables poden canviar majories.
Ja ho han fet en algun cas a menor escala.
Això sí, de crides a la participació i contra l'abstenció no en faltaran.
Possiblement la comunitat catalana a l'exterior ja arriba a la ratlla del mig milió
L'autèntica tragèdia democràtica és que es jugui a repetir eleccions perquè no agraden els resultats de les urnes.
Espanya no aprèn del nord enllà, hi falta cultura de l'acord i responsabilitat per a l'estabilitat i hi sobren personalismes, arrogància i l'al·lèrgia al verb 'negociar' en general.
Des de principis d'any, la ciutadania exterior ja haurà fet els viacrucis de dues eleccions generals (en la repetició ens estalviarem el pas de la sol·licitud, això sí), unes europees i unes municipals en el cas dels residents temporals (ERTA).
Com a cirereta del pastís, quan amb la sentència del Tribunal Suprem implosioni l'actual coalició de govern a la Generalitat, a Catalunya ens esperen noves eleccions abans de la primavera vinent.
El 2019 va arrencar amb la xifra oficial de 316.599 empadronats catalans permanents a l'exterior, dels quals més de 240.000 són residents permanents amb dret de vot (CERA).
Els últims deu anys la comunitat catalana a fora s'ha multiplicat per 2,2 i viu en un centenar llarg de països d'arreu.
L'Estadística de Migracions publicada per l'INE indica que les noves altes són sobretot de joves i famílies amb menors d'edat.
Això pel que fa a les dades oficials, les d'inscrits als consolats.
La xifra és lluny de la realitat perquè més de la meitat dels registrats corresponen a residents a la UE, on amb Schengen i les comunicacions del segle XXI no cal passar per cap consolat per viure a l'estranger.
Possiblement ja s'arriba a la ratlla del mig milió.
La Catalunya exterior creix, i no deixar-la votar no és només una simple anècdota de les que surten als mitjans.
És una realitat en expansió, superior en proporció a l'equivalent a la UE, on 17 milions d'europeus resideixen en un altre país comunitari (un 3,9% de la població activa, segons dades de la Comissió Europea), als quals cal sumar més de dos milions de treballadors o estudiants transfronterers.
La població resident a l'exterior té més formació universitària, menys taxa d'atur que els compatriotes que es queden i en el cas català també vota diferent.
Potser per això a alguns els convé més allargar l'agonia de l'abstenció, a veure si s'apaga.
Des de Madrid tornaran les mateixes eleccions, els mateixos discursos buits, resultats i llàgrimes de cocodril; molt soroll que no canviarà res per a la ciutadania a l'exterior.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El consell d'administració d' Smhausa, reunit aquesta tarda, ha adjudicat la redacció del projecte executiu d'urbanització de l'Anella Mediterrània dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 i la posterior execució d'obres a la UTE formada per Carbonell Figueras SA, Aquambiente i Acsa-Sorigué per una quantitat global de 9.227.650 milions d'euros, iva inclòs.
L'oferta guanyadora ha aconseguit un total de 3.643,87 punts per davant d'altres set empreses presentades.
Cal recordar que el projecte de l'Anella Mediterrània contempla urbanitzar una superfície total de 331.629 metres quadrats.
El termini màxim de redacció del projecte global per part de l'empresa adjudicatària és de 5 mesos, havent d'entregar abans de 2 mesos el projecte bàsic.
Pel que fa al termini màxim d'execució de les obres, aquest és de 16 mesos per les obres corresponents al període previ als Jocs i 3 mesos per les obres a realitzar un cop finalitzats.
Es preveu que les obres puguin començar a principis del proper any.
Finalment, l'empresa està obligada a proporcionar 2 anys de manteniment un cop finalitzades les obres d'urbanització de l'Anella.
El tinent d'alcalde dels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor, s'ha mostrat satisfet i ha assegurat que "anem complint calendaris.
Es tracta sens dubte d'una de les licitacions més importants i l'oferta guanyadora disposa de totes les garanties perquè els Jocs Mediterranis disposin d'una Anella Mediterrània sostenible, eficient i que formarà part del gran llegat de Tarragona 2017 per a tots".
Així mateix, Villamayor agraeix el suport i consens de la resta de grups municipals.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
El nostre exalumne i actualment professor Marc Vidal, ha guanyat el 37è Concurs Internacional de Composició Frederic Mompou de Joventuts Musicals de Barcelona.
Aquest Premi permetrà l'edició de la partitura a càrrec de l'editorial Boileau de Barcelona i la seva interpretació i enregistrament dins la xarxa de concerts de Joventuts Musicals arreu del País.
És una satisfacció per tota la comunitat de l'EMM comptar amb professors (exalumnes) d'aquest nivell!
L'obra està dedicada al Carles Riera, així va quedar constància en el sobre negre tancat on constaven totes les dades.
La presència del clarinet és notable en l'obra i tot plegat és un homenatge a ell.
Marc Vidal Badia (Barcelona, 1984) comença els estudis musicals al Conservatori Josep Ma Ruera de Granollers, on actualment exerceix de professor d'harmonia, composició i piano.
L'any 2010 obté el títol superior en direcció d'orquestra a l'Escola Superior de Música de Catalunya.
Posteriorment realitza els estudis de màster en Gestió i Direcció de Centres Educatius i el grau en Comunicació.
Tot i la seva especialització i dedicació en l'àmbit de la gestió educativa i pedagogia musical, ha mantingut paralel·lament una estreta relació amb el món de la composició.
És autor d'obres musicals, adaptacions, articles i materials pedagògics.
Dimecres dia 17 d'octubre de 2018
Sala d'Actes de l'escola, a les 20h
Inauguració curs 18/19 i comiat dels alumnes que varen acabar el grau professional el curs 2017/18
Ponència a càrrec de Josep-Maira Roger Rebordós
Mentre duri el tancament de l'escola us podeu posar en contacte amb secretaria a través del mail: |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El concurs públic per a la gestió del centre ha quedat desert i haurà de tornar-se a publicar
La inauguració del Museu Casteller s'haurà d'ajornar a l'espera de resoldre'n la gestió global.
Al juny, el concurs públic per a l'adjudicació d'aquest servei va quedar desert i l'Ajuntament de Valls encara no ha publicat la data prevista per a una nova concurrència.
El nou escenari podria veure's afectat a causa del pressupost municipal ja que el motiu principal de la renúncia de les empreses interessades va ser la falta de viabilitat econòmica.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
dimecres, 25 d'abril del 2018 / 4243
Si un té un ofici malparit amb col·legues malparits i clients malparits, corre el risc de tornar-se tan malparit com ells.
L'insult català per antonomàsia.
Amb un bon malparit/malparida pots anar a tot arreu: «el malparit del profe de mates m'ha tombat», «no siguis malparida, tia, i torna-li el mòbil...», «sou uns malparits!» (proferit amb aquella ganyota amenaçadora de l'Amadeu a Nissaga de poder, per exemple).
És popular la frase: "Si els malparits volessin no veuríem mai el sol".
Encara que Pi de la Serra va canviar la paraula.
Les dones Graueres son del Grau, al Grau Rabal dels ports, hi ha port és clar, sembla que els mariners tenen una fama molt i molt dolenta en qüestions d'higiene corporal i sexual.
La imatge mental és; una quantitat, (a triar) de putes d'un Grao, ficades dins d'un sac i sacsejant el sac ben fort, com si es volguera barrejar tots els sexes de les mal – tractades putes i que d' una
hipotètica barreja de tots ells junts poguera eixir-ne (sortir-ne) un Mestre de refills de putes
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
A l'extrem occidental del Pirineu aragonès hi ha aquest parc natural on hi trobareu precioses valls d'origen glacial, muntanyes escarpades, frondosos boscos atlàntics, mil i un llacs d'alta muntanya i una riquíssima varietat faunística
Ansó, Parc Natural de les Valls Occidentals, Espanya
El Parc Natural de les Valls Occidentals està situat a l'extrem nord-occidental de la comarca aragonesa de la Jacetània i comprèn les valls dels rius Veral, Aragó Subordán, Osia, Estarrún i Lubierre.
El Parc té una superfície de 27.073 ha i 7.335 ha de zona perifèrica de protecció.
El seu clima -de clara influència atlàntica- determina la seva vegetació humida i facilita la proliferació de grans i frondosos boscos de faigs, avets i pi negre; la Selva de Oza i el bosc de Gamueta en són dos bons exemples.
Els amants de la muntanya trobaran aquí un paradís per practicar el senderisme o fer rutes d'alta muntanya.
Aquí podran descobrir llocs tan bonics i pintorescs com Aguas Tuertas, admirar espectaculars valls d'origen glacial plenes d'estanys o abordar ascensions a coneguts pics com el Bisaurín (2.670m) o la Mesa de los Tres Reyes (2.446m).
El Parc és també un dels últims refugis de l'ós bru dels Pirineus.
Tan senzill com creure en els somnis i perseguir-los |
Fredi llogava una habitació en un domicili de Salt ubicat molt a prop de l'Hospital de Santa Caterina.
A l'interior d'aquesta ha abusat, suposadament, d'un nombre desconegut de nois menors d'edat.
Tenia un pla per atraure'ls fins a aquesta cambra.
I funcionava bé fins aquest divendres al migdia, quan dos agents dels Mossos d'Esquadra van trucar per sorpresa a la seva porta i el van descobrir, in fraganti, en companyia de la seva última víctima, un adolescent de 15 anys.
A aquesta última víctima la va enganyar enviant-li una invitació des del perfil creat per un noia de nom Valeria.
Valeria i el menor es van fer amics a la xarxa social i al cap de poc temps ella li va proposar que acceptés també la sol·licitud d'amistat d'una coneguda, Laura.
Aquesta segona noia de Facebook es va esforçar a aconseguir un clima de confiança amb ell.
Aviat van intercanviar els seus telèfons i van començar a xerrar per WhatsApp.
Aquestes converses eren de contingut sexual.
Laura li va enviar fotografies d'ella despullada i a canvi va demanar el mateix.
A través de l'aplicació de missatgeria instantània, el noi hi va accedir i li va enviar a ella fotografies en què ell apareixia sense roba.
Amb aquest material gràfic en el seu poder, Laura va començar a proposar-li cites en la vida real.
No era una proposta que pogués acceptar o rebutjar lliurement.
El noi, segons ha relatat en seu judicial aquest cap de setmana, sabia que Laura estava disposada a difondre per Facebook les fotografies en què a ell se'l veia nu.
Si no acceptava la trobada, s'hauria d'enfrontar al fet que tot el seu entorn social tingués accés a aquestes imatges.
Es van citar a la seva habitació llogada de Salt.
Encara que el noi seguia creient que davant seu hi havia Laura.
Fredi segons el seu NIE és un home de 33 anys.
En les tres trobades que va aconseguir forçar amb aquest menor d'edat, el noi no es va adonar que estava practicant sexe amb un home fins al segon.
L'amenaça per part de Laura -o Fredi- de publicar les seves imatges íntimes a Facebook, segons la víctima, va provocar que acceptés quedar per tercera vegada després de descobrir-ho.
Els Mossos van arribar al final d'aquesta tercera cita que va consentir el noi.
Els propietaris de l'habitació que llogava Fredi havien trucat dues vegades als Mossos.
Segons el seu testimoni, ningú es va presentar llavors.
Aquesta era la tercera vegada que avisaven la policia que el seu hoste podia estar abusant d'un menor a l'habitació que els llogava.
Aquests propietaris han assegurat davant el jutge que, malgrat que bona part del temps Fredi el passa a Barcelona, quan s'allotja a Salt la freqüència amb què aconsegueix atraure menors fins al seu domicili és d'" un o dos diàriament ".
Aquest presumpte agressor sexual fa dos anys que viu en aquesta localitat de Girona.
Té antecedents per fets similars i fins i tot una altra causa judicial oberta per abusar d'un altre menor.
Sobre ell pesen així mateix ordres d'allunyament de dos menors dictades com a mesures cautelars.
Encara que fins ara seguia en llibertat.
El fiscal Enrique Barata ha denunciat d'ofici Fredi.
Per perseguir els delictes sexuals és necessari que la víctima denunciï l'agressor.
I això encara no ha passat en aquest cas.
No obstant, la fiscalia pot procedir en solitari si la víctima és un menor d'edat, segons l'article 191 del Codi Penal.
Barata ha demanat presó preventiva i el jutge ha resolt acceptar-la i enviar a la presó Fredi per considerar que existeix risc que pugui reincidir.
És a dir, que segueixi passant el mateix que fins ara, que Laura torni a connectar-se a Facebook per teixir la teranyina que atraparà més víctimes per a Fredi. |
Adaptació de l'anglès golden share.
Dret d'autorització administrativa que es reserva un govern de vetar determinats acords que prengui una empresa que ha estat privatitzada. |
Cal Campaner som la família Simó d'Ullastrell.
A més de ser els campaners del poble des de 1900 i de ser una porta de comunicació per a tot el poble portem generacions fent de pagès i venent el nostre producte al mercat local. |
Les societats del grup a l'estat espanyol van retallar pèrdues un 47% fins als 9 milions
El grup Ciments Molins ha guanyat 41,9 milions d'euros durant els nou primers mesos de l'any, un 37,6% més que en el mateix període de l'any passat.
Les societats de l'estat espanyol van retallar les pèrdues un 47% fins als 9 milions d'euros.
Així, els beneficis vénen impulsats pels mercats exteriors, on el grup va guanyar 51 milions d'euros, un 7,5% més.
Segons ha informat Ciments Molins en un comunicat, totes les companyies participades dels mercats internacionals van tenir un "excel·lent comportament" excepte les ubicades a Tunísia.
Fonts de l'empresa han destacat els bons resultats registrats a Mèxic i l'Argentina, on s'ha augmentat la facturació un 26% i un 46,8% respectivament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
A banda de petites millores en el disseny de les pàgines, darrerament hem introduït al portal alguns canvis que val la...
Els precedents d'aquests diccionaris en línia són els diccionaris anglès-català (1983) i català-anglès (1985), de Salvador Oliva i Angela Buxton, publicats en paper per Enciclopèdia Catalana, ara molt revisats, posats...
Ja es pot consultar al portal www.enciclopedia.cat els monuments del volum 11 de Catalunya romànica, corresponents a la comarca del Bages...
Hem finalitzat la digitalització del volum 7 de Catalunya romànica, i ara ja es poden consultar els monuments romànics de l'Alta i la Baixa Cerdanya i el...
L'autofocus és una característica de les pàgines web que fa situar el cursor de manera activa en un punt concret sense necessitat de clicar-hi.
En el cas de l'Enciclopèdia.cat hem establert l'autofocus en la casella del cercador.
Acabem d'implementar una nova eina de cerca a l'àrea de Cronologia: les cronologies temàtiques.
Aquesta nova modalitat de cerca comença amb tres cronologies / línies del temps: la Guerra Civil...
Continuem avançant en el projecte de digitalització de Catalunya romànica.
Des d'avui ja estan disponibles per a la consulta els més de 400 nous monuments romànics corresponents a les comarques de...
Ja estan disponibles per a la consulta més de 325 nous monuments romànics del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell, un...
A la Cronologia, en concret, acabem de fer més petita la capçalera de les pàgines, a fi que aquesta no ocupi tant d'espai i permeti una millor visió de les dades. |
Els Mossos d'Esquadra han detingut tres persones a La Seu d'Urgell i Lleida presumptament implicades en el segrest d'un nen d'11 anys a Barcelona --que va ser alliberat--, i pel que els captors demanaven un rescat de cinc milions d'euros, segons ha confirmat a Europa Press la policia catalana.
Els arrestos van tenir lloc dimecres i es tracta dels autors materials i de qui va facilitar el vehicle per cometre el segrest, segons ha publicat aquest divendres 'El Periódico'.
Dos dels nous detinguts han ingressat a la presó, en un cas en el qual els Mossos d'Esquadra ja havien arrestat altres implicats.
Els fets van passar el 25 de setembre quan el menor i la seva mare s'hi van desplaçar des de la Comunitat Valenciana fins a Barcelona enganyats, ja que les víctimes havien estat esmentades per unes persones que asseguraven que els ajudarien a regularitzar la seva documentació.
Una vegada es van trobar amb aquesta gent, la dona, sempre enganyada, i el menor van pujar al vehicle d'un jove que en lloc de portar-los al lloc acordat els va conduir fins a una zona descampada del Baix Llobregat.
Allà van aparèixer quatre persones amb armes de foc i la cara tapada que van agafar el nen i el van introduir en el maleter d'un cotxe; abans d'anar-se'n, els segrestats van exigir a la dona el pagament d'un rescat de cinc milions d'euros si volia tornar al seu fill.
Va ser la mare qui va posar els fets en coneixement dels Mossos d'Esquadra i de manera immediata la Unitat Central de Segrestos i Extorsions de la Divisió d'Investigació Criminal es va fer càrrec del cas amb l'objectiu de garantir la vida i integritat del nen.
Els investigadors van descobrir que l'instigador i cervell del segrest era l'intern d'un centre penitenciari que havia coincidit mesos enrere amb el pare de la víctima en una presó de la Comunitat Valenciana, del qual va aconseguir dades de la víctima i la mare per planificar el segrest.
Menys de 48 hores després del segrest, els Mossos van determinar que el nen es trobava en un pis de Barcelona, pel que va activar el Grup Especial d'Intervenció per efectuar una entrada a l'immoble.
L'actuació policial va permetre alliberar el menor, que en el moment del rescat, es trobava lligat de peus i mans amb brides; els serveis sanitaris van determinar que el menor havia estat sedat amb potents fàrmacs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No es tracta d'una qüestió política, ni tan sols partidista.
La possibilitat que Catalunya decideixi a les urnes el seu futur és una "qüestió d'ètica".
El plantejament, el va fer l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que ahir es va refermar en el seu suport a un referèndum.
"Si Catalunya és una nació, tota nació té dret a decidir el seu futur", va afirmar.
La claredat va ser una de les característiques de la conferència col·loqui de Soler, la tercera del cicle Moment Zero, coorganitzat per El Punt Avui, l'entitat Moment Zero i el Born Centre Cultural, unes jornades que analitzen sectorialment la situació que viu el país i els reptes a què s'enfronta.
Ahir van omplir el simbòlic espai del Born prop de dues-centes persones.
El procés –va dir l'abat de Montserrat– és important que s'afronti "amb pau i serenor, i que no hi hagi crispació" que pugui restar-li credibilitat.
Soler va posar la Via Catalana construïda la passada Diada de punta a punta del Principat com a exemple que es tracta d'un fenomen transversal que capitaneja la societat civil, i no els polítics.
Tot i aquestes manifestacions multitudinàries, el govern espanyol, però, "sembla com si no hagués pres consciència de la seriositat" dels fets.
"Caldria establir ponts de diàleg", li va recomanar.
Abat de Montserrat des del maig del 2000, la seva intervenció va servir per posar llum sobre els diferents pronunciaments fets pels bisbes catalans sobre el procés.
Començant pel del 1985, titulat Arrels cristianes de Catalunya, en què ja s'abordava la identitat nacional i s'afirmava que "Catalunya és una nació" i que, a més, la seva història "és anterior a la formació de l'Estat".
A aquest text, ratificat per la Santa Seu una dècada més tard, el va succeir un altre el 2011 –després del debat i la retallada de l'Estatut– en què defensaven "la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que reconeguin amb paciència la pau i la justícia".
Aquests arguments –reconeixia– topen amb la Conferència Episcopal Espanyola.
Encapçalada pel cardenal arquebisbe de Madrid, José María Rouco Varela, "ha anat repetint el 2002, el 2006 i el 2012, sense matisos, la defensa de la unitat d'Espanya com un bé moral que, segons afirmen, implica l'obligació de tenir-ne cura i de mantenir-la".
Un plantejament discrepant amb el dels bisbes catalans.
L'abat va deixar patent el desacord amb el to dels mitjans de la Conferència Episcopal, la COPE i 13TV.
Quan se li va preguntar si s'haurien de tancar, va apostar per "la conversió" i, si això no dóna resultat, "anar més enllà".
La intervenció de Soler va suscitar nombroses preguntes, la majoria de les quals relacionades amb el procés i situades l'endemà de la independència.
Una de les més repetides: "I què faria el Vaticà?"
"Normalment la Santa Seu sol establir relacions diplomàtiques amb el nou país", va contestar.
El papa Francesc –va assegurar– està assabentat del procés.
"Treballem per explicar el moment que es viu ara al poble català, per explicar-lo directament des de Catalunya", va remarcar l'abat de Montserrat, en una intervenció en què va tenir un record per als esforços de Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona de profund compromís catalanista –defensava una conferència episcopal pròpia– que va treballar en parròquies perifèriques de Barcelona.
L'abat Soler també es va referir a la polèmica llei de l'avortament impulsada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.
"L'Església, en el debat social, ha de dir quina és la seva visió, però no pot pretendre que les lleis responguin al que l'Església pensa, el legislador ha de trobar el més convenient per a tothom."
La contribució de l'Església en una societat laica va ser un dels altres pilars de la intervenció de Josep Maria Soler.
En aquest sentit, va defensar: "Té una paraula a aportar, no a imposar, al conjunt de la societat i, per tant, al debat públic."
L'abat de Montserrat és el tercer ponent del cicle Moment Zero, que, després de les intervencions del professor d'Esade Àngel Castiñeira i el secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, es reprendrà el 27 de febrer amb la participació del sociòleg Salvador Cardús.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Bisbat de Lleida ) Més de 200 anys de servei als malalts de l'Hospital de Santa Maria de Lleida porta a l'esquena la Companyia de les Filles de la Caritat.
Les religioses deixen Lleida amb sentiment de tristesa i alhora agraïdes a Déu per tots aquests anys de servei a les persones malaltes a les quals han dedicat tota la seva vida.
El proper dijous 27 d'agost a les 19h a la parròquia de Sant Andreu de Lleida tindrà lloc la celebració d'una Eucaristia d'acció de gràcies per la presència i servei abnegat de les Filles de la Caritat, que han servit als malalts de l'Hospital de Santa Maria.
La primera comunitat de les Filles de la Caritat va arribar a Lleida el 1792 cridada pel bisbe Torres per fer-se càrrec de l'Hospital de Santa Maria.
Actualment la comunitat de 5 religioses ja jubilades vivia en un pis de la Rambla d'Aragó, que ara han tingut que deixar.
Les religioses ara ultimen els preparatius per la seva marxa imminent a les seves noves destinacions en altres llocs de Catalunya.
Es pot veure en un estudi el què va significar l'arribada de les Filles de la Caritat a l'Hospital de Santa Maria pels treballs d'infermeria a Lleida. |
Activitat educativa per introduir la gestió del litoral metropolità (manteniment, protecció i promoció) i del cicle de l'aigua per part de l'AMB i posar-la en pràctica a través d'una simulació.
A partir de la descoberta d'un rastre de tortuga marina a la platja, les famílies hauran de treballar conjuntament per esbrinar on es troba el niu i així poder salvar-ne els ous.
El grup es dividirà en tres subgrups: les persones que han trobat el rastre a la platja, els veterinaris del CRAM i els voluntaris del CRAM.
Tots tres s'hauran de coordinar per poder dur a terme totes les actuacions que siguin necessàries.
A partir del treball en grup i la vivència d'un cas real, els participants podran familiaritzar-se amb les principals característiques biològiques de les tortugues marines i aprendran com cal actuar en cas de trobar un niu a les nostres platges.
L'activitat es realitza a la platja del Prat del Llobregat i dona una visió global de les dificultats de gestió que es donen a l'hora de compatibilitzar les accions de conservació de l'ecosistema amb l'ús públic de les platges.
Activitat recomanada per a infants majors de 6 anys.
L'activitat dura 2 hores i s'inicia a les instal·lacions del CRAM, situat a la platja del Prat de Llobregat.
De dilluns a diumenge de 10 a 12h, segons la petició dels sol·licitants.
Cal fer reserva prèvia a través de l'enllaç d'inscripcions.
El període d'inscripcions pel curs 2019-20 s'obre l'1 de juliol de 2019.
Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM) Passeig de la platja, 28-30, 08820, El Prat de Llobregat
Coneix les platges i les dunes metropolitanes
Recull de recursos de consolidació i aprenentatge |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
Març marçot, ara assolellat adés diluviant.
I l'altre dilluns que no calia pagar-hi em fiquí al M.I.R. Tantost començava de ploure i m'hi trobava prop, m'endinsí a l'humil edifici on s'aixopluga doncs el Museu d'Insípids Reescalfats.
Malgrat no calgués pagar, tampoc no hi havia gaire gent.
Amb l'afegitó natural d'un parell de guardians, un a cada racó; un tercer davant la porta de sortir-hi.
Era esguardant mig filosòficament les peces exposades, allò que hom considerava patafis i bunyols, patates, fallits escolis escultòrics, fallits comentaris pictòrics a les conegudes obres mestres de l'antigor, quadres i monuments mal copiats, coses fàcils i primitives, sense feina ni recerca, només epigòniques, quan de cop sobte me'n recordava, guaitant l'hora, que encara havia de passar per la clínica que em renovessin els vaccins calguts en acabat del meu recent viatge africà.
Prenc el primer paraigua que veig entre els tres o quatre a un racó de l'entrada; és un paraigua tot negre, tot mullat i gotejant.
El qui l'emprava devia haver tot just entrat.
Quan hi sóc, em torna a l'esment perquè m'hi adreçava.
Volia tornar-hi el feixugot paraigua de l'any de la picor, tret que, badoc de manguis, l'havia oblidat a la clínica.
Anava doncs a tombar cua encara una vegada, quan una cridòria espaterrant em distreu.
Qui deu ésser l'histèric personatge?
Es tracta d'un energumen molt desmanegat.
Del cagat individu grotesc n'hi ha una penca.
I maldestre a collons, tot cames i braços, amb un cap minúscul.
Se'l veu molt pallús, i, quan el sents, te n'adones que l'enveja és la seua gran passió.
Gemegós, aviciadet, ridícul, demana comptes a l'impassible guardià del museu qui hi ha vora la sortida.
Titella llarguerut, mal collat, amb les diferents peces de mala fusta lligades a la biorxa, tentinejant sota la càrrega d'un gep gegantí (el seu enorme complex de víctima), imprecatori, alhora implora i increpa l'estàtic bon home.
Al millor dramatúrgid da la província!
El guarda (potser faceciosament, tot que i romanent molt seriós) s'espanta una mosca.
El Xumet gairebé cau de cul, i segurament que s'ha cagat als calçotets.
Ascajó sóc mol barçaluní i als barçalunins partot ans ténan tírria!
Ascatú tens molta sort ca no ats barçaluní, sagur cats cosmupolita, tu!
Ascajó sóc un dramatúrgid ca no guanyah mai prou.
Ascatú ats massah jovah i ja an saps mol més!
Ascatú... ascatú... tan jovah i tan intel·ligén, i jo carregat amb una donah... una donah... una donah de mol pes, mol pes...
Li vèiem la ràbia impotent sobreixir-li per les orelles vermelles com pebrots.
El guarda no en feia cap cas; tractava el ninot com si no hi fos, no fos cas que, ell mateix, bon estudiant de zen, encara s'emprenyés de debò i llavors li hagués de fer mal i tot.
Ascajó això d'escriurah treiatru és mol compromès, i, asclar, visc acullonit, tinc moltah por ca vinguin da nit las auturitats i au, a turturah.
Tu és com si vius a un altrah món.
Ascajó putser sóc una miqueta anvajós, i am fot mol ca a tu, amb las tebas calitats, tan ta fot tot.
I ara es va fotre a plorar, a somicar, a rebregar-se part de terra, furiós, maleït bufó.
I els qui ens l'esguardem, admirats de la corretja del guardià.
Els de més li hauríem fotut un mastegot que collons callés d'una vegada.
Es descorda el titella lleig en carrinclona pseudo epilèpsia.
Ascatú ats més que no déu forçut.
Amb l'uniforme da l'auturitat, sa't veu, pal posat, ca véns
Ascajó sóc un desgraciat, am ròban al paraiguah i tot, buenu puess!
Ascajó, ui, quina escenah més atrevidah... i subtil, bumitan sobra un llibra dal Sagarrah, ha, ha, ha, quina carah als burgesus i las auturitats, com als he fumut!
Ascatú putser respectas als clàssics.
Ascajó al primer diàleg ca no va enlloc numés am surt da dir-hi, "Fill da putah; fill da putah; fill da putah", tan si s'escau com si no; asclar, cam això, als treiatrairus ca m'estíman an tènan prou.
Ascatú sagur cats aristòcrata; ascatú sagur cats mol impurtan, da castah d'auturitat.
Ascajó als culobrots a la tela m'han fet mol famós, ascajó als burgesus i auturitats m'han donat un premi i tot, da mols diners i hunorabilitats, "Aquest premi no és par mi, és par tot al treiatru català", vaig dir an rebra-lu; asclar, l'únic: cam cadaré tots als diners, no fumaré pas com l'imbècil Padrolu (ca burru, eh? i ca dulén, al Padrolu, eh, ranoi!); pero jo me'ls cadaré parca ningú no se'ls mereix més cajó, asclar, i al treiatru català, puess cas foti, ca continuï com arah, tot fumut, fumén, com déu manah, totas las mebas dramatúrgidas, i si pot ser i prou, asclar, ufegan par sempra més tuthom ca pugués surtir a fer-ma ombrah.
Ascajó m'infèctan las tendèncias dal pobla més crèdul... ep, sempra ca síguin dal barça i parlin barçaluní, asclar!
Ascatú sagur ca no et rebaixas mai putser parca no et càlan tans diners i la teba donah no t'apurrinah fins a la mort.
Ascatú putser ats un aristòcrata ca s'especialitza an als filòsofs idealistas.
Ascatú sagur cats un artistah; ascatú sagur ca ningú no et comprèn.
Ascajó m'he d'acuntentar a servir al públic més baix.
Els espectadors ja començàvem de "trubar-lu bumitiu".
Tot d'una es penjà a la jaqueta del guarda.
Tot forassenyat davant aquell guarda el qual crèiem massa assenyat i tot.
Ascajó al meu paraiguah és sagrat!
Tant se val, la qüestió que de sobte, el guardià qui no feia cap paper, com si totes les bajanades del titella Beneit i Xumet li haguessin fins ara passat de llarg, tot d'una, dic, adquireix una flama espurnejant, molt vivaç, d'animació.
Ascajó... ei, ei, ca sóc al Baneit Xumet, ca sóc al Mariah i Xussep, ca sóc al Xumet i Mariah, al Baneit Xussep!
Amb la por cam fa l'auturitat, amb la por ca ningú es pensi ca sóc maricó!
El guarda ha agafat el titella per la pell del bescoll, i part darrere pel cinyell dels pantalons; l'aixeca com si re, i me li fot puntada al cul fora del museu.
Ah, carallot, l'arrapada el sobta mit der Zunge zwischen den Zähnen, i es mossega doncs la llengua d'una manera que crec que en perd part de terra un bon bocinot... que es menja el primer gossot qui passa estrebat "sagurament" per qualque "burgesa" o "auturitat", qui sap si fins i tot per una d'aquelles a les quals deu si fa no fa plaure sentir dir "a la tela" no gens escaients " fills da puta " i, maleïts ignorants, fins i tot veure-hi vomitar impunement damunt els clàssics.
El titelleta no l'he vist mai més.
Li ho deu escriure la "sebah" dona – no el veig pas capaç de confegir ni les pifiadetes que ofereix al seu "pobla".)
els dogmàtics prohoms... de seny
sol·lícits acollint-lo a llur rogle radiant
quan als substrats d'escombraries
de qui dels tel·lúrics gargalls
les anacolútiques llefiscositats
i amb feinades d'hercúlies tasques
Fa trenta quaranta anys vaig tindre bessons.
El primer xiquet el nomení Valentí, com jo.
El segon encara l'esperem que caigui!
Fa quaranta cinquanta anys que el duc al ventre.
Son germà bessó suggereix de cops que potser si no en féssim cap cas... tampoc no es feia pregar tant, i ja queia sol...?
En aquell poblet de muntanya hi coneguí una dama magnífica, molt esvelta, alta i ben plantada, pleneta, amb, molt escaients ans fimbraires, tendrals i rodons volums, sempre abillada exquisidament i avantatjosa, qui solia per a distraure's d'escandir poemes alemanys amb una perícia, dedicació, elegància i entonació que t'eixarmaven.
Un jorn clarós, poc després de migdia, prenent-m'ho amb lleure i enjogassadament, anava en bicicleta bo i contemplant de dalt el turó estant el meravellós paisatge estàtic de la vall, pensant alhora que aquell era un instant per a l'eternitat ( recorda-te'n! ), quan la vaig veure pujar passejant amb el seu gos monstruós.
Davallava doncs zigzagant amb la bicicleta i ells pujaven turó amunt quan tot d'una el gos es desprengué i, bo i fent un salt colossal, atacà un ocell qui voletejava i xiulava entre les branques d'un om airós.
El reprenguérem – sense cap autoritat jo, és clar, i d'altra banda el gos ni dignar-se mirar'm no va fer, mes la poetessa amb raó (i immediata efectivitat) rai.
Penedit, gemegant i tot, aquell monstre horrorós de ca malparit deixà caure l'ocell sacrificat.
Era un ocell de plàstic, qui portava tanmateix llavorades al ventrell unes instruccions per a poder-lo cuinar.
L'escultural poetessa les llegí.
Fa de tan bon escandir la poesia alemanya!
Embadalit n'escoltí el peà de les recomanacions per a l'avinent cocció del tan ben sintetitzat ocell.
i ara que he fets passivament tots els oficis del món
massa trista i ridícula la vida dels qui manen
perden constantment el lleixiu per no re
se'ns atansa angoixós el mateix paisatge
cada estel hi guanyava magnitud
i desenvolupava una alta cella a betzef expressiva
i ara no aturen els estels de créixer ensems
i llurs dúctils celles així mateix
i com més anem més resplendents
eclipsat per tots els altres astres
maliciosament s'aixequen sorpreses
tots els altres sols ens renovàvem
mes ell gens provident romania com fins llavors
escarbotant i rostollant cascarrós
que curullen el cor del nostre maleït objecte celestí
satèl·lit despès d'aquell sol moribund
pel cràter o esfínter jussà on s'endinsa
fet com més anem més i més abrupte i ample
per la finestreta del rellotge de paret
aquest maleït rellotge de paret
ens té mastegant renecs cada dos per tres
quan tres quarts de pixa i gotejant no sonen
qui hi surt és un homenet tot mudadet
cada tres quarts de pixa surt a gotejar
i naltres tot ultrats i dient: encara hi ets!
ja ho sabem que hi ets i amb les potes dins un cossi de fems!
per què no t'hi acabes d'ofegar?
baldament teníem a l'abast un tomàquet podrit
el "molt honorable" aparell dels collons
a tres quarts de quinze pel cap baix
i tots els altres homenets mudadets
i doncs tan bons coneixedors del cagalló
hagués tramesa a cap cràter anorreador
allò hauria estat rellotge com cal
—Tornant en tren, sempre fallit, només el llibret em consola micoia.
—La meua amor als llibres ho copa tot; re altre no cobeig.
Amb enormes sabates negres, filòsof de pa sucat, em vaig cruspint mon ànec amb bacallà, i alhora unbraiding the blades in my brain, esbrinant els brins on se'm trenen els pensaments.
—Vejam què fa aquest altre aplec de bordons molt... simbòlics... simbòlicament closos, ca?
—Encantat amb els trens/ els trens i llurs finestres/ visc tocant l'estació/ a frec de vies com qui diu/ la capçalera del meu llit just a la finestra.../ que és al mateix llivell on les finestres.../ il·luminades alentidament no passen/ incessants... dels trens, dels trens.
—I aquest altre signat no pas per cap anònim capsigrany com l'altre, ans per un tal Qau Maloig molt conegut...
—Mes, aquell any, un cas estrany/ en lo món nou, jorn de ninou s'hi esdevenc/ jo tinguí el reng: fiu convidar tots a sopar qui junts havíem/ allí teníem de tots potatges, de carns salvatges/ volateria, pastisseria, molt preciosa/ la pus famosa de tot París...
— En un pastís, capolat, trit/ d'hom cap de dit hi fou trobat / fou molt torbat qui el conegué/ reconegué què hi trobaria...
— Més hi havia: un cap d'orella!
—Carn de vedella crèiem menjàssem/ ans que hi trobàssem l'ungla i el dit/ tros mig partit/ tots el miram i arbitram carn d'hom cert era.
—La pastissera, amb dos aidants – filles ja grans – / era fornera i tavernera.
—Dels qui hi venien i allí bevien, alguns en mataven/ carn capolaven, feien pastells/ i dels budells en feien salsitxes o llonganisses.../ del món pus fines/ mare i fadrines, més en tinguessin més en vendrien/ l'abast no donaven.
—Alguns vedells també mataven/ amb la carn d'aquests tot ho cobrien/ assaborien amb fines salses.
—Cert, els diables com els mataven, crec les aidaven – i lo dimoni.
—Faig testimoni (que en mengí prou)/ mai carn ni brou, perdius, gallines/ ni francolines, de tal sabor/ tendror, dolçor, mai no sentí.
—Per lo matí, de totes tres feren quarters/ i llur dispesa fou derrocada/ i l'aplanaren, sal hi sembraren/ i tots los cossos, tallats a trossos/ cent n'hi contaren/ i els soterraren en lloc sagrat.
—Molt haguí grat d'aquell país/ mai el viu divís, ni bandolejar i breguejar-hi...
—Homes rics, pacífics, suaus/ benignes, allò prou/ ara, també dones malignes, rai/ viu-ne de condemnades, pler/ mil en bandejaven, més en penjaven/ que de raïms per varis crims.
—Una en penjaren, viva escorxaren/ gran fetillera i metzinera/ de nit venia sens companyia/ sola pujava i arrencava dents i queixals/ dels qui en pals ben alt muntats eren penjats.
—La falsa folla, dintre una olla ben enginyada/ llum amagada prou hi tenia/ i si sentia algú passàs i s'acostàs/ la descobria: de lluny paria espaventable/ cap de diable: per cinc forats ben compassats/ els raigs eixien: ulls, nas parien/ gran boca amb foc.
—Amb semblant joc tots s'espantaven/ fugir cuitaven; gens no es torbava/ ans acabava sos maleficis.
—Porc ple de vicis, un mal matí/ son sant Martí ella trobà/ la pell lleixà per a fer-ne bots.
Hi sóc, hi sóc... tret que ara potser m'hi ensopiré...
—Tornava en tren de París i meditava el tou de tanta de malícia de pastisseres i d'altres bruixes i cortesanes.
Les cortesanes... i, no cal dir, molt pitjor: els cortesans!
Els cortesans, repel·lents àvols monstres de qui les atrocitats desafiarien cap anàlisi que hom mai no en fes.
Sempre hom en trauria la conclusió de llur inhumanitat, animalitat, ferotgia, irreductibles.
—A la cort del degenerat borbó de torn prou m'ho recomanaven: "Xauxín Li, heu d'ésser comprensible.
Un genocidi ara i adés, puf, això rai, cavà?
Res més sa per a mantindre la bona identitat entre els triats al gran reialme.
El territori conquerit ans robat als pagerols de les perifèries prou cal netejar-lo ben net.
Els pagerols, ecs, llurs patuesos no tenen ni nom per a comprendre el que els esdevé, quan una força massiva d'invasió els desfà en escruix."
Tots els qui hi érem mig adormits, la por!
Uns guàrdies feixistes se'm llencen damunt.
Què hi vinc a fotre per terra, tot damunt davall, desmanegadot, amb mant d'os romput, expulsat nitament i d'estranquis i amb malícia, mentre el tren s'esventa fort...?
—M'he arrossegat d'esme, i amb prou feines, com espadel·la cefalòptera fora de toll, fins a l'estació de Xang Hai, la més propera.
L'essencial és haver viscut, és a dir, haver somiat, recitava, simbòlic i incessant, mig subterrani, monòton, per a donar'm prou forces.
L'essencial, hò, és haver somiat, és a dir, haver viscut.
Tornant en tren de veure en Xa Qeltò, qui el passat divuit d'agost havia hagut d'endurar un greu tràngol, m'he arrossegat, mig subterrani, monòton, de l'estació de la Unió a l'estació d'en Penn; llavors pel parc central voltant el reservori, hi he volat com papalló disfressat de boira; tornant a la porta on rau en Xa Qeltò, els xarnecs a la porta no m'hi volien deixar entrar; els estalvii la vida; per això cal anar sempre armat, per estalviar la vida o no, qui hagis decidit (sempre entès en benefici propi) d'estalviar, o no; només he ragut fora fins que algú qui em coneixia no em donés el vist-i-plau, el com se'n diu, el salconduit.
—Presoners del no-re per a l'eternitat, els exòtics, molt lleigs, xarnecs, morts per l'ofec d'anar massa curulls de perpetus desficis, cleptofílies, filarguries, avideses, cobejances, escarransiments, avarícies, i d'altres ridícules, carrinclonotes, fal·leres de xarnec (xarnec torerista, flamenquenc, merdanyol), se'm trencaven cristal·lins, escamarlats com closques buides, esberlats totalment en la simetria del temps, bunyols en la simetria espacial de la natura, nyaps en la simetria temporal del (sens ells) net horitzó, falenes inservibles cremades a l'absurda gelosia inconsútil del llumenet qui altrament anima el nostre cervell intel·ligent com la cíclica estructura de l'univers factible.
Les rodes de la patografia proliferen dins els esquemes més o menys calitjosos on es creuen i recreuen les memòries.
Potser sóc una mica menys valent del que dic.
Hom suposa que de trast en trast exagera; hom s'hi trobar a pler, en l'aventura on son paper fa prou goig, i hom s'hi embala i diu, declama, acompanyant de gests certes realitats, certes barbaritats.
—De fet, prou ho veieu, com ara amb vós, a hom no li costa gens de parlar de merda ni de cagar.
Hom poc que pot, hom poc que pot pas... altre que si hom és tot amagadet, molt (si no del tot) en privat.
—A l'estació de Xang Hai hom no es capaç de trobar-hi cap cagadora prou privada; i prou que li cal, car hom s'està cagant; cagant de valent, vós!
Gent pertot; passavolants, distrets, passatgers, pixavagants, guàrdies, guardians; esguarden, comenten, enraonen; dones, sempre dones, de la feina, dels bars, de la neteja, mig oficials...
A cap dels innombrables vagons aturats, a cap dels canfelips cardats a les parets; enlloc.
Aumon on les veus o els esguards s'hi filtressin, vedat.
Hom no pot cagar en públic; no pot, i prou; per molt que a hom li calgui; se li fa un tap.
Dels sorolls que fot, de la pudor, del fet que li calgui cagar.
Hom té un sentit de la vergonya massa desenvolupat.
—Potser hi pensareu, com hom hi ha pensat manta de vegada, sense mai haver arribat a una resposta prou coherent.
El sentit excessiu de la vergonya, és un tret intrínsec o adquirit?
Hom es creu ara un dels dos punts, ara l'altre.
Fiquem si voleu que en el cas d'hom sigui adquirit, que sos pares, sos mestres, sos directors del mester que fa (en el cas d'hom, hom féu tota sa vida de gànguil ascensorista de gran edificis ciutadans; tant pujar i davallar l'estireganyava més que no devia caldre, mes què hi fotrem; hom s'estireganyava fins que cuidava, de tan primet, de no fer's bocinets i tot).
—En contrasemble, un fillet entre els disset o divuit (de fet, sis) qui a hom li nasqueren de les diferents dones amb les quals es casà, un fillet dels primers (si no el primer i tot) qui hom tingué, doncs, i qui hom pujà sense les inhibicions que hom patí de petitet, tanmateix semblava haver nascut amb la mateixa por de cagar si mai hi havia algú present, ni que fos només hom, i això, com dic, d'ençà de nat.
Cas estrany que postularia pel cas de la intrinsicalitat del tret.
Moixoni, oi, mes hom sempre s'ha acusat de mal comunista i tot.
—Totes aqueixes avingudes amb forats per a cagar-hi i tothom cagant-hi deseixits, alegrement, i hom evitant-les, esfereït, desesperat, incomprès, incomprensible, incomprenent.
—Hom havia sempre somiat que esdevenint granat, amb trenta quaranta anys, tots aqueixos folls neguits se li fondrien.
Llas, hom ha complits setanta o vuitanta anys (de fet, seixanta-sis) i les mateixes prevencions de sempre li romanen encastades com paparres perennes, mai tipes, mai rènecs qui cauen panxuts per a trobar on fotre niu i parir-hi les manies, les enrònies, noves.
No hi ha res a fer, marcat fins a la mort pel mal cagar.
—Els xinesos érem tots fins no fa gaire pagesos; cagàvem a lloure a l'aire lliure en moment de lleure o quan ens era llegut.
Immergits en els sorolls de la natura ens cardàvem tranquil·lament a cap sot o rere cap roca o entre arbrets, i en clotades, o als tucs.
Els qui tenien l'ànima poètica àdhuc feien algun dibuix procaç a l'indret on cagaven o hi guixaven (si en sabien) cap aforisme ben punxegut.
En canvi, les cases d'ara; pastissos escarransits de mants de llivells, llurs venes són canonades carregades de merda; i no hi ha privadesa que compti; els veïns ho senten tot; és tan difícil de cagar-hi, si a hom li roman, rudiment avial, atàvic, qualque mínim vestigi del sacre sentit de la vergonya!
—No pas que tothom estigui condemnat a arrossegar tal càrrec.
Al contrari, els de més caguen sense miraments, i s'han adaptats (molt menys sensitius, doncs!) a les condicions molt indecents de la vida moderna.
Una de les catorze o quinze dones (en realitat, vuit) amb qui hom s'ha casat (comprendreu que, ascensorista, entre veïns, de propinc a promiscu, un pas) son pare (el sogre d'hom) era franc d'allò pus; i servava una cigalota com la trompa d'un elefant (en canvi, ningú no ha vista mai la cigala d'hom, com no li ha vist mai penjar cap estront!).
Aquell homenot cagava guaitant la televisió davant tothom, menfotista, tant se val que mengés hom o tractés d'enllestir (líric i tot) qualque composició, articlet.
Hom no es peta mai; se n'està i això el restreny; hom ha viscut la part més carregada de sa vida encaixonat en ascensor — no hi podia rebre ningú ni menys cap cap gros amb cap astoradora fortor d'hom; allò fóra haver's mort de vergonya; car si obres el taüt sotsobrós i hi ets sol, a qui n'allevaves el crim?
—Direu, Eleuteri, mes Xauxín Li, no heu trobat mai cap paradís?
(Paradís volent dir, és clar, el mític indret on hom pot cagar en pau.)
I hom us haurà de respondre, llas i rellàs, capità, no pas!
—Bensenes, al camp hom ha assajat d'ostracitzar-s'hi.
Seqüències d'acopar-li, de tocar pirandó quan tothom sesteja o és de festa, o penca... rai; de perdre's pels horts, orbitant l'ocàs... i tant; espigolant pels ombratges... pler; oscant les bitlles adés sollades i ara novament prístines... un munt, un munt de vegades; treballant sol, fent les feines més brutes, netejant per exemple les latrines o de sang les sivelles dels batllius, i enlluentint-les i enlluentint els greixosos engraellats de galliners i solls... en incomptables avinenteses, vós!
Sempre hi ha algun capdecony marginal, blasmable, efímer, rondant pels voltants com mosques i borinots o com les obsessives al·lusions al meló dels qui sempiterns en conreem.
—Per què tants de ninots al món?
Ens engalavernem, enferritgem, empoixevolim, xinxollem, fem la guitza, la llesca, mútuament.
Amb un de naltres a cada continent n'hi hauria prou prou, no trobeu?
I els cinc o sis... si cagaríem contents!
—Ça com lla, hom no hi roman a cap cagadora gaire, a tots ops no pas prou per a poder-hi fer son fet; Qui no pot cagar que foti el camp i deixi el forat de la comuna a altri, digué en Deng, amb tota la raó.
I en Mao mateix féu, Ull viu car qui hi romangués massa estona fóra suspecte de voler ésser comptat més d'una vegada!
—Hom el trobem doncs no gens segur de la seua posició al món; llas, com si hom no fos xifra anònima, ans algú amb qualque engruna d'honor; potser el sentit extremat de la vergonya de què hom és víctima va associat a la sensibilitat.
De vegades, hom, l'estre poètic el pot i el fot al pot de la singularitat; no pot pas ésser xifra puix que és esperit!
Hom, a tota esdevinença, sos composicions a les parets dels canfelips en trens o estacions, en latrines o fins rupestrement, sempre les ha brodades tan concís (gens prolix) com ha pogut; i hi ha cantat ans vantat el paradís inassolible del cagar-hi ample i sense noses mai, i la seua miniatura de doctrina mai no ha redundada en subversió (altre que una miqueta poètica, com suara asseverat); com hi ha cagat tan poc, poc hi ha pogut mai escriure (escassedat d'adient cagalló); inspirat de cua d'ull pels bornois i bornois dels toroides turmells dels companys cagaires, hom amb el brou o tinta de verema antiga de les cagades d'altri, a tot estrebar hi ha guixades màximes magnífiques.
—S'ha guiat pel gran Orwell, qui escrigué per les cagadores de Lleida, La merdanya és cau fastigós de feixistes; baldament fos anihilada per les forces superiors del poble alliberat; i per l'exemple i les directives de l'encara més gran Mao, qui afegí, Escriu als murs de les cagadores allò que fa progressar el bé del poble i esborra-hi allò que promou la salvatjada de les ofensives gàrgoles paràsites.
—I direu, I tu què hi has escrit, Xauxín Li?
—Doncs anècdotes enjòlit (no sé pas aquella gent què han menjat; són les tintes llurs espontànies, estroboscòpiques, que apareixen i desapareixen segons certes influències que vinguessin de les esteses còsmiques o de les col·lisions que s'hi produïssin, amb forats negres supermassius, llurs camps magnètics gegantins trametent trencaclosques, descartant-se d'estranyades identitats escopinades a l'atzar, a tall de rajoletes de mosaic, que decorés llavors el mediocre cementiri emocional d'aquell hom condemnat, despert i tot a l'entreson del desig fugitiu).
—O amb pseudònims doncs així mateix convulsos, diguem-ne episodis vehements on els capricis solipsístics i els raptes estètics imbriquen el públic successiu en genuïnes estratègies on els líquens crònics de l'herbari, com les cremades de les torxes de l'endeví damunt el vernís de cada fossilitzada digressió, no diuen re de reaccionari, ni malvolent, ni perniciós, ans, clafertes de subtils sarcasmes, neden als ulls d'hom (ben cagat o no) com foscs senyalets on roden, estímuls cinètics, els dards contaminats d'irreductibilitat que hom llençava, estèril i hesicàstic (quietista), perquè, per comptes de cagar com déu (la natura) mana, es perdia en ecoiques buidors, d'on no n'emergia sinó ranc de tant romandre agotnat, agotzonat, càgundeu, per collons no re.
—D'aquest món intolerant on no es pot mai cagar en pau, ni burxant-s'hi amb dit redemptor molt sucat de vaselina, hom, sense cap altra pretensió (les ungles sempre ben curtetes) què altre faria que, esberlant-se poètic en eidòlons varis, trametre's a més fàcils reialmes de paisatges arcaics, sense gent enlloc, o de naufraig en illa ignota, on hom pot treure el verí sense por dels de dalt ni dels de baix, sense por dels ninots tots plegats, convertits tothora en taps.
—Paisatge nevat d'escleròtica on els fenòmens no es desenvolupen ni en imatge ni en so.
—Potser algun dia seré cec i sord.
Cortesanes decadents de bordells, de serralls, de caravanserralls, folles fembres fetitxistes i feixistes, qui sospiteu que part de dins sóc brut; que no sóc de vori figurí inodor, com apareixia entre els miralls de l'ascensor; abaixéssiu el volum de les vostres sospites i socorreguéssiu-me, espúries, si us plau!
I tots els meus antagonistes disfressats d'amics, si sabéssiu com us perceb, lúcid i amb orgull!
Us em crèieu feble perquè tinc por de cagar davant quisvulla, enfangat en l'absorbent aiguamort dels cercles infernals que sintetitzen la virtual escena obsessiva on em desenrotll, i tanmateix acaneu-me la solució.
—Urocèfal (amb el cap sempre al cul de qualque dona), amb l'estaca constant de la meua llengua clavada i desclavada sense repòs a la seua nafra com més anem més roent ni inflamada, amagat davall el matalàs com ponderós gripau m'hi rau l'orinal salvador on, rere els crits d'aquell orgasme per mampara, complicadament alhora hi estic cagant.
—Tornant en tren pels conductes dels llimbs, dels òrgans tabú no volia parlar'n; qui destronat de la trona de cap canfelip, s'exposa al risc d'esclatar, més val ja no pensar-hi pus.
De merda empedreït, tòtem assegut qui balla amb les vies el minuet de la nit.
—Que digui, Si no puc cagar, això rai.
Encara puc escoltar, esguardar, escriure, llegir.
Ecfràctic, composant sonates, guaitant en Patinir, llegint en von Pufendorf, i pintant, sincrètic, l'ull de l'arbre andarec qui es passeja pels panys cronològics de les creacions artístiques mai passades de data.
A l'angle del cercle, la durada estètica disposada en un cunç que faci prou patxoca sargeix les memòries més exigents entre els hiats del deure sens retret ni oradura.
Les eflorescències també fan llur paper.
En la furor de la contemplació mon obra enllestiré alhora que cloc la presó on m'enclosc.
I ens darem recíprocs perdó, el jove qui fui, el vell qui só, cascú reconeixent al cos successiu el succés difús de l'haver viscut a graus permutats on les inversions i reversions coherents ans dinàmiques, diacròniques, epigòniques i precursores, només negligiren del ben cagar.
Un matí no gaire llunyà em dessonillaré amb el jo futur o el jo passat (qui sap mai qui) al coixí del costat, sense cap, escapçat.
Al corredor de fora la cambra l'estel polaritzat del desencant marginal romandrà marejat, amb prou feines viu.
Fúnebre consternació general davant la destrucció de la jovenesa.
Sota el feixuc silenci, les ponderoses metàfores demanaran asil amb ulls espaordits i pàl·lids llaviots, llambrots.
A l'aguait guspiregen les doloroses visions de fumós cementiri.
Aquest home no va púguer cagar de debò mai, guixaran amb qualque cruany damunt la llosa segurament robada a qualque altre veí oblidat.
—Amb quina penetració mental no m'he anat fent malbé!
Al fang fetal les despulles se'm podreixen ivaçosament.
La rapiditat de la corrupció ofereix a les vídues eloqüents cròniques de latent resurrecció.
Travessava el pont com somnàmbul privat de tot sentit.
Hom sap que ni diu re ni vol dir re, i que cascun dels seus episodis claflerts de punxents atrocitats reverberen al disgust dels senescents jutges qui amb hostil integritat de màrtir envejosament se'l llegeixen, bo i envejant-li, doncs, la buidor i la covardia, les mitges veritats, les mitges mentides, i tots els trets heretats, adquirits i intrínsecs.
Proclius a les fases cícliques, estic segur que algun dia, rabejant-se en d'altres sangs, oblidaran aquella enveja.
I llavors, rai, no m'haurà calgut cagar mai més, esdevingut jo mateix merda.
—Paròdica crisàlide, conjures amb insinuacions de cínic tot un tou de frustracions.
Escombra't, més val que callis.
[Eren els fars del tren nou, qui anava durament aixafant tot entrant a l'estació.]
I quantes d'hores no deu fotre que mon mut interlocutor no fotia el camp?
M'he degut errar de tren, esdevinença que s'escau, llas, prou sovint.
— Estranyament (fa el poema), estranyament parasitats, els vagons.
Com els gèns en l'home, els passatgers programen el desenvolupament embrional de llurs vehicles; quan n'estan prou contents, s'hi fiquen fins al topall darrer, on llurs fills, engendrats durant el viatge, pugen al tren nou, per a la nova generació del mateix trajecte.
—No puc anar (debades car re no rajava de l'aixeta), no puc anar a beure aigua al rentamans del canfelip que hi ha entre els dos vagons... que, quan sóc de tornada al meu seient, només hi ha un ferroviari qui em diu que m'afanyi, que el vagó ha estat evacuat perquè un flascó de producte " molt tuixegós per a mon i ton bleix " s'hi ha trencat.
—Sense el meu paquetet sóc a endinsar'm al vagó de la vora i veig que rai, que hi ha lloc, que s'hi està còmode i bé, i que algú potser m'ha guardat el paquet i tot, i me'l tornarà en veure'm.
Mes tothom m'esguarda amb fàstic com si què collons hi haig de fotre, a l'indret.
I el tren rep qualque fort sotragueig i, mig sotsobrant, gairebé faig caure també el dipòsit immens d'aigua que tenen reservat per al vagó.
(Ah, l'aixeteta daurada i lluent, com un enllaminidoret pitxolí de minyó!)
Ara sóc a adonar-me'n doncs que sóc a primera classe.
Hi ha una A cridanera pels volants de dalt a les lleixes.
I a mi, com als meus, només ens pertany la B (i gràcies).
—Sóc a anar-me'n del vagó dels A. I ara sóc a ficar'm a un altre dels del B. És un vagó escarransidet.
Els passatgers abrigats com si són al pol nord.
Qui tingui el meu farcell l'ha degut amagar.
I no hi ha seient lliure altre que un de mig trencat davant de tot, rere la màquina mateixa del tren.
Em vénen veus mascles que canten cançons que esmenten sempre amb eufòria el Pirineu lleidatà.
No crec que hi vagin pas a esquiar.
Més escaientment a servir-hi, lacais, les estacions, cal suputar.
—El matí passat quan havia fet el meu farcell amb una flassada, un pa sencer, un bocí de formatge dur, i la botella de pell de be amb vi negre dins, per a anar a l'estació he agafat el metro.
Hi havien esperant dues o tres persones.
Una havia caigut a la via, i algú l'havia estesa a un banc.
Era un noiet qui havia perdut l'esme; tot blanc, mig dessagnat, mormolava quelcom en el seu somni de mort.
Una de les rodes del tren del metro li havia passat part damunt una de les cames.
L'os trencat sortia entre tendons i nervis.
—Per a arribar a l'estació calia passar damunt una passarel·la metàl·lica que feia panxa devers la part inferior i s'enfonsava al riu.
Els eventuals passatgers passàvem per l'estreta passarel·la en renglera, d'un en un, i cap al bell mig de la palanca l'aigua ens arribava fins al maluc o melic o als penjolls dels pessics.
De fet, en pic he passat dellà el riu, he tornat a passar ençà per una altra passarel·la paral·lela cap al mateix carrer d'on havia vingut perquè me n'havia adonat que em mancava un llibre per a llegir.
M'he mullats pantalons, calçotets, sabates, mitjons, jaqueta i camisa tres vegades seguides doncs.
El llibre l'he trobat llençat a una paperera, tot rebregat, mig embolicant una pell de banana bruna i llorda, l'he netejat i allisat una mica i l'he embotit a l'esturmàs, que cada camí que travessava el riu aixecava (estil salvatge) damunt el cap. El llibre era estretet, però de poemes molt closos, i doncs teca per a rumiar-hi rai.
—En pic al tren, no anava de debò enlloc; només amunt, amunt, i au.
—A Maçanet-Maçana, el tren s'hi aturava un instant i vaig davallar-hi.
Em vaig amagar rere uns arbres que havia dalt un turó.
Com si hi anava a fer caca per por de la gent.
Al cap de ben poc, el tren xapescava xiulant.
En la foscor vaig anar caminant nord amunt, resseguint la via entre estacions.
Si per les llums me n'adonava que cap nucli de població s'atansava, em desviava; així anant fent, tot plegat en vaig travessar pler.
Sovint en tenia prou de recórrer, com si fossin caminets de sirga, vora les vies, viaranys molt fressats entre els matolls silvestres que en acabat duien a altes fàbriques nocturnes.
De vegades trobava obrers de les vies o de les fàbriques qui tornaven a la feina o en tornaven.
Em devien prendre per un d'ells tot fent la comesa inversa.
Ens saludàvem amb un gruny, sense poder mai reconèixer'ns en la densa foscor.
Tots portàvem un farcellet o altre entre les mans; ells llur teca, segons el cas carmanyola i cantimplora buides o plenes, i el canvi de roba i qualque eina; jo el mateix esturmàs amb la flassada i la mica de recapte.
El gos de dos guàrdies feixistes em va ensumar.
Cridaren els feixistes que m'aturés o em mataven allí mateix.
Ara m'escorcollaren i em xemicaren el paquetet.
Un amb el canó de l'escopeta sempre burxant-me el ventre; l'altre atupant-me de valent si gosava obrir el bec o bellugar'm micoia.
—No em trobaven tanmateix el ganivet ben arrecerat sota l'aixella.
El llibre el caporal se'l guaitava part de dins amb una lot amb cara de no comprendre-hi re.
Em va dir si era un llibre comunista, i li vaig dir que és clar que no, que eren de poemes simbolistes, per a interpretar.
L'home féu hum, amb cara de prendre'm per boig.
Les galtes em coïen dels mastegots.
A ciutat la gent s'ofega, els noiets se suïciden, els vaig dir.
—El guàrdia feixista qui mana, el caporal, és l'únic qui parla; és el qui m'ha ataconat.
L'altre encara és més pallús: només sap burxar'm amb el canó de la seua arma.
—Diu el qui parla que no comprèn la joventut d'avui.
Per què rebel·lar's contra re; tan bé que som sota el règim assassí.
(Perquè no fos cas que sense entendre la paraula es pensés que li parl en xinès, vull dir, en català, abans de bursada, amb la rauxa de tot feixista, no em faci matar allí mateix per son sequaç, ja li aclaria encontinent el mot.)
Un admirador del món natural, i llavors escric petits articles de no re als diaris.
I no us em neguitegéssiu pas, gràcies.
Si mai volien fiblar'm els garneus cuïcs, per tota arma això rai, em faig qualque cuticle amb les primeres branquetes adients, per a esfereir'ls.
Com dic, ses senyories, només escric alguns articlets sense importància, de floretes fantàstiques i animalons increïbles.
Les espadel·les cefalòpteres viuen al cul dels tolls; són cucs molt gimnàstics; cardant-cardant, fan les figuretes més simbolistes (tret que segurament vull dir simbòliques) imaginables: creus, trenes, seixanta-nous, tot plegat molt millors que no aquelles merdetes (teniu raó, capità), aquelles cagadetes no gens acrobàtiques ni màgiques de poemetes... sim... simbòlics, que tampoc no entén ningú; car no és pot pas ésser tan llefec en la tria dels mots, no fa?
Saben què li va passar al Garcia, oi?
—Garcia, Garcia... (fa el qui parla; i demana al més pallús encara...)
Garcia, el coneixes? (el més pallús fa que no).
—Jo tampoc, teniu raó; segur que m'he etivocat de nom, potser volia dir Maoxiao Ping.
En tot cas no sóc qui qui (ni en Kikí, bon altre! del ram, sabeu? ) qui mai escriuria re ofensiu; no vull pagar (ha-hà) amb la vida cap tria delicada de mots.
Puf, escolteu, no sé per què ningú fotria el nas en afers tan delicats, i menys interdits.
Potser duc aquest llibret per a emprar'l de paperet de torcar'm el cul.
A muntanya, com prou sabeu, la caca no fa pudor, mes el cul mal torcat rai que en fot.
—Oh, cap amunt, cap amunt; segur que trobaré bestioles rai, fosforescents i tot, com els ulls dels llops embruixats.
I llavors au, cap a Llagostera, cap a les platges i les muntanyes.
Cap on no hi hagi ningú sinó la pura natura.
A respirar-hi, a netejar els pulmons, l'ànima, i confegir l'articlet simbòlic de merda que escric perquè no sé fotre pas re més.
—T'escortarem fins a la sortida del poble.
No fos cas que cap altre destacament et disparés abans de dar't l'alto; no tots els guàrdies feixistes som tan mirats i posats com naltres dos, ca?
—Llavors, estranyament incòlume, només amb les galtes escalfades pels mastegots, m'he perdut pels camps, sempre lluny dels gossos qui m'ensumen de molt lluny i m'amenacen abuixint i ganyolant.
Sóc a esperar-hi l'aurora enmig d'un camp molt estès, equidistant de totes les llumenetes.
Només hi estic tremolant, sota un cel de mil milions d'estels, qui hom m'ha dit que són solells qui il·luminen i gombolden innombrables invisibles mons.
—Tantost el solell es lleva, em confonc amb els carros de pagesos i pageses, amb marmanys i avirams, qui avancen pels camins.
La meua intenció és tornar a trobar cap estació i agafar un bitllet que em dugui novament a casa, fracassat.
—Horitzons ara esborrats d'evocadores omedes capaltard.
—Dins la nostra barraqueta vora la tresquera del tren/ vivíem del que hom llençava (o els queia) a les vies/ i vèiem passar les vides diverses als vagons fosquets/ i així subsistíem, i així ho sabíem si fa no fa... tot.
D'haver de menjar viandes dolentes fetes per la sogra?
Infectat amb les malalties sexuals dels amants de la dona?
Covava febrós el verí dolç de la font a sa nemoral carranxa?
Bé, ja s'ho fotran; a tots ops, estranya osmosi.
I, llavors, de sobte, em comença el cagalló ( una altra vegada, la vergonya! ); amb el cagalló a mig penjar, l'angoixa de trobar un indret on defecar ara entre tanta de cridanera gentada qui s'atansa...
Potser és el dia de la mona i tot!
I enlloc cap canfelip a l'abast, cap raconet, cap capseta on fer-ho amagat rere cap cortinatge...
Cagalló imminent, i enlloc no puc expel·lir'l.
I sé tanmateix que, en pic trobi l'indret, el desfici haurà passat, i encara amb el mig cagalló penjant, em neguitejaré debades a fer'l caure tot.
Perdent-me per cambres mentals on pogués fer la feina d'amagat... quan de sobte sóc a una cambra (deu tractar-se d'una cova) que sembla molt privada; me'n record que en una cambra així un cop vaig demanar a mon pare permís de poder-hi regirar els calaixos a la percaça de records de la infantesa i jovenesa...
I que mon pare, gegantí de pell molt fineta damunt els músculs ben dibuixats, m'ho va atorgar sense gaire bon humor...
I que hi vaig trobar secrets que em desmuntaren tot el calidoscopi a través del qual fins llavors no guaitava l'existència... car... quines coses desa la gent...!
Doncs ara parellament; al sofà semblava haver-hi un cos amortallat per flassades fosques; semblava haver-hi algú mort o altre, amagat, latent; com el càncer que em batega sota els bonys i les punxades... tot tapat i flonjo...
Tret que això sembla de debò tanmateix un cos...
Portava una careta de carota de fantasma, ulls negres molt grossos i caiguts, i una boca com una barca negra en la boira...
Què hi feies, tota l'estona? — diu amb la veu de botxí merdeta, ridícula i esquerdada del sacerdot de torn.
Era la meua dona, sí, qui es veu que s'havia adormit esperant-me.
Què hi feies tota l'estona, diu amb la veu de botxí merdeta, ridícula i esquerdada del Wojtila, amb la del l'Schwartzenegger; quin parell de grotesques figuretes amb veus d'uix escanyat l'un, d'uixer pet el segon...!
Oh, els sofismes quotidians, senyora.
Amb aquell mastegot, o un de molt paregut, vaig perdre un dels ulls.
Borni, amb el de vidre, veig passar millors trens.
Com n'Epimeteu, i com el mateix Li Xauxín, vaig voler ajupir'm.
Taló molt primet i esmolat de dona molt superior et trauca la mà quan de part de terra vols recollir-l'hi l'orquídia que, amb la virada i embranzida del recent mastegot, de son trau suara caiguda no havia.
Nen, això que et tinc és amor... o és només verriny, cardera, ganes d'umflar't... els ulls?
Els electricistes i d'altres estiracordetes ens engatem els sàbats.
I llavors no sabem desnuar els enigmes on les dones, ara amb esclat adés amb desdeny, no ens empantaneguen.
Em creixia la pedra, mes tot d'una me l'ha reduïda a pols.
Li Xauxín, quan va veure n'Eto'o magníficament cridant el crit revolucionari: Merdid, cabró, saluda el campió! li vingué a l'esment la revolució cultural.
Sagaç es capficava en l'ideograma amb forma de mandràgola.
L'entenc ensems sense entendre'l; no l'entenc i a l'encop sé què vol dir.
Em veig destriat en mantes subversives personalitats de qui les proeses eròtiques, ventríloqües, sodomites, gonorreiques, per vies el·líptiques, em duen a ironies insadollables.
A cor, a corns i a crits, letals criades et declaren convicte de plaers meretricis.
Vídues ectoplasmàtiques et vénen amb complots platònics.
Ni el més carismàtic n'esborraria els redundants escàndols.
T'alleven, amanits amb insults ( gos fastigós! ), tota mena de torts.
Ets ubic, precoç, idíl·lic, burlesc, nadiu, vernacle, bàrbar, innat i estètic!
No, ara ve la segona tongada, la segona onada (gegantina, aquesta).
Ets perifèric, miraculós, abissal, voluptuós, quiropràctic!
Tants de sentits per a un sol signe!
Incoherent camaleó, la teua al·legoria ontològica només inspira falsies.
Amb submissió i menja-sopes et rets a l'hegemonia de la jutgessa.
Per les osques de llum a la persiana, imatges de mig maig.
Posa't els pantalons color d'àntrax.
Com pels somnis la prolepsi, tot el que predeien s'esdevé.
Efectivament, sacrificat a la pluja i al llamp, sense plànyer-me'n ni procrastinar-hi mica, som-hi, al museu hi manca un guardià.
Amb quina culpabilitat (com la d'en Li Xauxín quan ara que vell ell mateix se n'adona que l'home qui de jove tant colpia perquè es tractava d'un home vell i amb massa de cultura, ara que ell mateix ha assolida si fa no fa l'edat del seu "enemic", no li arriba ni a la sola de la sabata quant a coneixença ni coneixement, ni saviesa ni seny), veig que a l'infern inundat tot hi és a les onze.
Anit, tot tancant, no feia cas de les instruccions de fotre cop d'ull als eixidius no fos cas que cap cadàver de gos o de qui sap calgués evacuar'l perquè, per si de cas plovia massa, les sales del soterrani no es neguessin com s'han negades?
Gosaré dubtar que és culpa meua?
Incrèduls se'm guaitarien els jutges?
Que contéssim anècdotes espacials, els tres cosmonautes qui fórem ara fa vint anys, presentment retirats de guardians d'obscur museu, mentre bandejàvem els ridículs burlots ressagats qui encara cercaven el paraigua o qui sap si havien perdut part de terra un dineret o oblidaven on ficaven l'infant, ni si l'hi havien dut, i ja barràvem finestres i portes, sense afluixar de remembrar proeses ( alis aspicio astra: a cop d'ala els estels sé atalaiar), fóra prou exquisida excusa, mes n'hi hauria prou per a convèncer la tirallonga burocràtica de larvats psicòpates qui manen al departament "artístic" de la Paeria?
El paer en cap mateix, qui derogà pler de negligibles crues lleis per a molt cortesament poder oferir'ns una feina fàcil qui ens estorcés a sobre de glaçar'ns ni de morir'ns de fam pels carrers, perillaria si els rengs de sinistres sicaris d'ínfim rang, toca ferro, mai se n'assabentaven?
Per a esquitllar'ns del carrincló furor dels molt merdacaners regidors pedanis, ens n'hem d'empescar una i bona.
Què faria el meu introductor al zen, en Li Xauxín?
Bombeta encesa, el cuquet de la vivor no em salmeja pas que el que cal sobretot és autonomia?
De quina guisa no ens autonomitzem, companys?
N'Elvirus Farmaciola i en Sencer Sanç, per llurs ertes urpes els coneixereu, antics cosmonautes qui les esbalaïdores beutats astronòmiques jaquiren paraplègics, d'on que els calgués pler de tractaments psiquiàtrics per a descontaminar'ls unes seus dels senderis ara enfonsades en l'hesitació sistèmica, finalment (sempre es presenten a les talúries) acaben de fer cap. Vist el panorama, de mantinent llurs llàgrimes s'afegeixen a l'aiguat.
Prou plorar com clergues sense fuls arguments, dic, amb els accents molt persuasius de la meua mestressa (tret que ella els diu arborant les xurriaques); desaconilleu-vos-em de cames, no us em vull entravancats; el que cal és escaujar les possibilitats de divergir el nyap a culpables més tolerables.
Tot i que us sé esmussos, no pas gens esmolats (qui sap, de més podrits en germinen), cap idea, a part la massa palesa de fer-ho pagar a cap xinès, o negrot, o xarnec?
N'Elvirus, pensiu, es disloca qualsque brians (o potser llúpies) de devora el bressol molt llord de sos llavis, i tot i que no en fa pocs, de dies, que es pixa a les sabates, forneix, sacríleg, sense escrúpols, l'absurda solució (sovint com més absurdes millor rutllen) de parar tots tres alhora boigs, com si una malaltia sobtada se celés en aquest maleït museu dels mals endreços, o com si tot això fos obra de cap escriptoret de trucalembut, pallasset espatllat.
Pel que fa a en Sanç Sencer, li hauria volgut veure els iris opalins (se li inflamen part darrere quan fa filar gens el magí), mes s'escau que ahir dejorn, bo i fotent d'espieta al parc, tot d'una esdevingué fiblat als dos ulls alhora per sengles vespes; no era pas cap branca el que son cap colpia, era un vesper), només recomana la visita al Coliseu a ca cap sibil·la qui vulgui estripar'n el vel, del nostre neguit ni maldecap, afegint-nos-n'hi amb la propina un bon consell.
Eixoïda la fàtua seqüència de diagnòstics que els galens cosmològics ascèticament proposem, triguem tanmateix a reconèixer que, tot i untats de suor freda, un vent poper es gira que de maniquins de paper ens duu, papallons, a volàtils paradisos.
Serà la nostra astrugança que faci doncs que sotracs i col·lisions no anunciïn els epifànics desempedreïments d'un terratrèmol melsut d'allò pus?
Molt marejat, el museu mercès al qual mants de regidors de l'enganyatall s'entenien per a apropiar's molt d'envejable peculat, se'n va tot plegat a dida.
No dic pas que s'estrompin dissortats vernissos i llenços, dic que tot plegat com castell de naips s'ensorra.
Circumspectes, tornem els tres enjòlit a volar.
Voler volar sempre ens fa vessar mescs (succintament, una oloreta d'areng sepulcral) que els nostres receptors sensorials i d'altres mòduls congrus a oronells i part dedins lo dur crani no ens duen, com durien cap guineu qui s'ho valgués, amb substàncies força exigües i tot, a estrenu ofec.
Quan el velocíssim tren del terratrèmol sobtadament ha passat, ni que no calgui ens jaquim caure, perquè qui ens salvi ho faci tan sèdul, zelós, que l'anell mateix de noces no li rellisqui i tot justament on ma vola (o mon palmell) (i les o els llurs) no rau (rauen).
Ecos de compendis dialogats escoltarem mentre marinem als llits de l'hospital.
Erets, els elets, anàvem cap als conys;
Entre cuixes fort ens creixien els bonys.
Els elets, erets, violàvem els nèdols;
Amb els ariets trempats trencàvem els mèdols.
ahir el duia a la butxaca com a mocador
i m'hi mocava el jorn sencer...
aquest matí tornava a ésser eixut
i m'hi he pogut torcar el cul...
eixut de bell nou (o altrament s'hi esbarriava
escriure... aquest diguem-ne...
no fos cas que durant aquest nou jorn
davant cada puta trac-me el pipiripip
Qui baixa negat pel flum cabalós?
Hi baixa el ramat també hi baixa el gos
Hi baixa el fill bru hi baixa el fill ros.
Fosc sobtat — Benvingut benvingut...
Òrbites podotecals, dècades apòstates
A la paret reproducció de La perlaire gaudent i el pop qui el cony li xucla golut.
La marquesa Menfot de Totplegat exigint per intèrfon llurs plàteres amb els esmorzars a la camandulaire de baix als ergàstuls, segurament conjuminada amb el romanent del servei a fer-li la vida un suplici.
—Ets tan bel·ligerant, Menfot, manyaga.
—Pugnacitat enlletgeix, rugues afegeix.
—També m'ho diu la guru del ioga, no et pensos pas.
La gràcil cambrera n'Isis Gratulls entra catastròfica, i sense els esmorzars.
El marquès acaba de fer cap d'improvís!
La puta finestreta penja damunt el vall amb els esquals molt queixaluts.
Érem als llimbs de l'hipogeu, com tartranys tot entortolligats, o llimacs tot entortolligadament barrejant-nos els mocs, quan irromp en Totplegat, el marquès.
—Només hi sóc de bòlit, en un tràmpol; hi vinc al promptuari a proveir'm d'adient matràs; demà dematí l'envit.
—L'endemà hi haurà el que hi haurà, carquinyoli; per ara desplega'm els plecs, i carda-m'hi, deposita-me'n si pus no un petricó, una descàrrega de caldéu.
—Accés de tensió coratjosa, feréstec m'impel·leix a verges, de qui les calces als garrons arreludes m'enforteixen ferotge a defensar, i els barroers agosarats a anihilar, en anodins vessants de ràpids polígons industrials altrament no gens estètics.
—Filòlegs silenciosament ressentits en esgrafiats al·lusius cadascun de tos heroics episodis no guixaran segurament conclòs ton viatge de viatjant croat, qui clafert de gelosia enciclopèdica protegia com gelós arlot, o només mig rovellat arnot, innocents plançons de cony mig clos i d'altres troncs de femelles on a sucoses fenelles hi escrivien, erudits, amb ganivets de fal·lus ben llossats (el llos refet i esmolat moltes de vegades) i tintes (de cops indelebles) de llet, els qui, enjovant els mateixos espeternecs amb que no feien el fet, ara fugiren en veure't, amens i melòdics com cucuts, bonjans i jovials com cutibuts.
—Amb el ventall ferruginós del zel bèl·lic tot ho esterròs.
Ni fi ni afí camàlic no só, ni silent ni lent ni miquetes, ni amb cames de camarlenc enlloc no vaig, ans amb els tancs eriçats de mon furor.
Amb rebregats budells i asfixiat de suor, disfressat de tremolins i claustrofòbic, el si-mateix portant en sinistre escorç esbossos d'aiguats vists ençà de perilloses baranes, el galant ix del soterrani com del canó del cony n'ixen per graus els queixals creixents d'acer i les quinta-essències dodecaèdriques que intuïtiu i penetrant suputa que al lactucari de tal parèntesi com s'hi somorgolli i els aclucalls del xuclador no se li tanquin i l'eixorbin, no hi serà ja pas en delitós rabeig, ans en càustic ofec on hi jaquirà el ximplet invent del viure.
—Menfot, perdó, mes en acabat d'aqueix arqueològic hiat, l'astoradora mel a ton gresol captiva, cap ascla ni osca a mon oscat i asclat marbre poc crec pas que estopegi ni conglutini.
En un mot, ja veus que escèptic, no crec pas que altre siguin que del tot xorques mes propvinents collites.
M'ultralimitava a l'exercici residual, si la vostra marquesal autoritat ho autoritzés, de ja vestir'm i fer'm escàs.
—Tot i que tinc un sismògraf d'anomenada, ho reconec, qui si cal com pistolet o ampolla de xampany amb poc de sacseig no t'esclata o qui, si el que és ops és el contrari, reticent roman encara que tot decidís d'ensorrar's part de la vora, que ton marit vagi armat i surti en quest de violaires amb llossos i rectangles, i qui sap a son buirac els espetegosos ormeigs, ja t'ho diré, poc o molt m'enrampa.
Amb la por, criptògam, gairebé, prou ho veus.
El servei és el servei, tu baixant, ella pujant.
—Sé com sap la seua eminència que el godomassí de ma dama Gratulls és tan monstruós que totes les anècdotes que ens n'arriben als esclaus dels ergàstuls de baix, mentre (i és escaiença) fem rodar els evocadors enganyamarits per a fer nevar les clares, fa no sols plausibles, marquesa, ans estètiques i tot – eines per als himnes il·lustratius que els mitòmans cantaires de l'esdevenidor cantaran i recontaran.
—I cap no es refereix al gebre delitós on se m'agreuja l'orgasme, Cisot.
—Si em sabeu poeta mig amè potser en podria familiaritzar la posteritat?
A l'esmentada presó dels catalans torturats, l'anorreament dels conquerits a càrrec de botxins la capacitat cranial dels quals no compliria un didal, encara era, com sempre, en procés de reeixir.
—Hi vinc (hi argüeix autodidacte) a trepar-hi i a piconar-hi no pas cap rebuig incoherent de bandarra carnavalesca, ans qualque col·lecció de ben estructurada fauna només molt matisadament jerarquitzada.
Eufrònia Tomàquet, la seua dona, li surt al pas.
—Abans no em foti monja, Cisell, demostra potser la traça d'un rat de qui el neocòrtex epigenèticament adquireix l'habilitat del mos trobar – el rat, rosegador la pregonesa de la irracionalitat del qual hom inferirà no gaire inescandallable, la llepolia sap ensopegar al capdavall del laberint, i tu, qui, com l'ardu trobador, bordó a bordó, a cop de llengua, no maldes fins que no et llencen els malparits cap ranci rosegó, tu, suposadament amb accés a les alçades, prou bé fotries si mai prou tost t'afiguraves, belleu més viu que no un rat, amb els ben diàfans binocles d'un sensori humà, cap lúcida solta al trencaclosques on ens migrem.
Ací baix, ja t'ho diré, hom s'hi cern traslladat en vinagroses polsegoses cendres.
—Eufrònia, fillastra, tot fos tan fàcil!
Pots regraciar els fats que mai et torni mig viu, com avui.
—Mostra-li ta besunya i potser trobarà assats bona ta preguera.
I m'esclafen la closca com mol·lusc; amb caires de calaix et vinc llavors, paral·lelepípede aplanat qui ningú no desaplanarà.
—Deshonest facsímil de fula pel·lícula m'encolomaries, tu qui sense closca nu mocós cargol li ets i prou.
—La marquesa és morta d'un atac d'orgasme, què farem, què farem.
Monestir inèdit, tots callàrem.
Clamà al cel el duo de vídues bordes.
Emeses nèmesis, sort que no el trobaven enlloc.
O de les fictes recances se li morien entre ses botes ferrades, o ja es fotien el seppuku amb la barrina al capdamunt de son elm prussià.
Amb disciplina d'hoste garneu, en Narcís enraonies de moltons desballesta; les tracta, les enraonies, com potentat qui a tentipotenti tipifiqués, d'erronis, lleigs, fal·laços, inversemblants ans barroers símptomes de xacra mental o follia.
Colpidor forneix reguitzells de bones raons per què la qualitat angoixosa de la nova també pot ésser vehicle per a l'emissió, en lúcida passejada per les lluents arestes, d'eriçades albíxeres.
—Per comptes d'estertits, tetanitzats, conreéssiu de cop-sobte tots els adés enfonsats desigs.
Titlleu-me de tipus optimista, mes prou m'és vijares que els nous cartells ni serrells de nostra situació serven millor aspecte que no pas suara.
Com la vella mor, s'esvaeix la càrrega, com digué, proverbial, en Xopi.
La dictatriu la dinyava, visca la llibertat.
Com tornarà de negar xitxarel·los com moixos amb l'aclaparadora superioritat de les seues panòplies amuntegades al promptuari sumptuós, car és llordament ric, fiquem-hi messions que el sotrac l'ensopega nogensmenys molt tòxic.
Saliveig llefiscós ara li raja, s'ha degut tornar (potser només transitòriament, transitorietat que caldrà aprofitar) tarambana.
Dalt al dormitori mortuori, es projectaven al sostre oscil·lacions d'horabaixa.
No hi és tot ni de bon tros el patró?
Les diferents àrees de la seua façana inspiren elusives diagnosis.
És el paio en delicades negociacions amb cada quàntum vacu i pèndul de les seues antagonitzades sensacions, o solament unívocament somnolent?
Dissortat llegat; per causa de la peguesa crònica dels nostres avantpassats no en sabem gaire gens, de llegir trastorns reflectits coetàniament als visatges molt més críptics dels acabalats.
Allò que diries que fos malenconia, car hom indueix i concep que l'absència sobtada de la parella d'un hom desprèn qualque mena o altra de fretura tàctil, podria també ésser que el vernís rosegat o espuri cosmètic amb què la cara se li disgrega fossin senyals d'embriac, encavallaments enjogassats dels ratolins i les arnes de l'anestèsia etílica (em sembla que se'n diu).
La sumptuosa ogressa s'ennuegava, s'ofegava, feia l'ànec entre els pipiripips del verd madur del seu esclatat orgasme.
Esplet degut, deu pensar l'home.
—Oh, senyoret, quins psíquics estupres ni ràtzies morals no espargeixen els mítics desastres, fa?
—Les atzaroses seqüències cremen marques vergonyoses a les pells esborronades de les diferents dimensions esbarriades pels fragmentats universos, i invasors fantàstics, en monòtona promiscuïtat, grotescament constants, fútils perversions durant oblidades centúries s'enderien, fantasmals, a promoure urbi et orbi.
Viciats, aviciats, resclosits, florits, enrancits comunistes serven vàlues psicodèliques de prolix alcohòlic, mentre naltres, taciturns, ens triem i garbellem, molt com cal, concisos.
Escapçats, assassinats provisionalment per les circumstàncies, som trofeus o víctimes fetes obres d'art qui, indubtablement, els elfs dels ecos de l'hòrrida predestinació llur territori decadent voldrien que intoxiquéssim, cínicament desconfits, durant anys i panys.
Nafrat pels ganivets embrionals de la desil·lusió, amb quina rabiüda simfonia, amb quina bulbosa embranzida, no rebutgeu tal excepció!
A l'iridescent cresp oleaginós de vostres llavis, ah si tenaç hi podia estampar un anguniat petó!
Pujaré al podi amb mímica prou de qui serva ardu equilibri i com qui esventa pinassa un fotré per etivocació un parell de mastegots.
—Ah, lúdica lúdrica, amb quin musament no em fas desdenyar tos bullits llavis!
rabida rabent raptada transida llengua les vàlvules no em llepessis, belleu, qui sap, entre els sotsobres del plaer, t'atorgava, mig marejat, qualsque privilegis.
Sempre m'han altat els arquetips irracionals.
—Hom met l'estront d'altri als budells del recipient receptor; excel·lent tractament, diuen, per al molt infecciós clostridi de la diarrea perniciosa.
Com d'esquer a l'ham si el tauró de la mort se t'hi cruspeix un cuc (no cal ésser morós lingüista ni químic clapotejaire perquè mai et beneeixi l'aurora eruptiva del pensar tampoc que) el que hi és ops és un altre cuc.
Tu seràs mon altre molt íntim cagalló.
I així és com la nova marquesa de Totplegat no es diu na Menfot, es diu n'Isis.
I fluctuaran les dècades apòstates i a les cansades òrbites els creixeran ambulatòries epigenètiques cames, abans no pereixin les sospites dels nans psicòtics que tot no està muntat al món perquè ens toqui sempre, Narcís, de mig morir'ns de gana rosegant i gràcies tendrums abans mastegats pels esquirols, de qui les botifleres atrocitats ens mantenen a letal ratlla, no fos cas.
Convictes de la nostra viciosa insignificança denegarem desdenyosos tot mite de progrés, i amb uns quants de minsos arabescs ens desfasarem cap a l'altre de món, on hom pronostica que tampoc no hi manquen els microbis addictes al canibalisme més dogmàtic.
Així que aviem els esbiecs de consuetud i dormilegues com pansides orquídies no perdéssim pas els estreps, no fos cas, tornaré a dir, que fos cas que tot s'empitjorés.
Paciència i empassa't els gargalls com si fossin xavalla.
Una estoneta somià en Cisell la vana truita que qui sap, si s'hagués mort el molt colt senyor assassí, potser la Menfot no se'n fotia gaire, i llavors, havent cernuts els innombrables postulants cardaires, el triava triomfalment.
Doncs la Tomàquet, rai; no val a badar, ella.
Els de l'hàbit molt beat fem cara de ruc mes prou la sabem llargueruda.
(Cal respectar els qui llonga la sabem, fora que en el procés del triar la bona vida ho fotéssim fotent, com foten tostemps els infernals, por a altri, i sobretot a la canalla.)
Més val amo inventat que no pas amo obligat, diem; l'inventat el fas content amb tasques inventades, amb obligacions "morals", és a dir, de per riure, i no pas, com a l'obligat, cru pencant-hi de diari i de valent.
I amb absurditat d'anòmal abegot escaugem, repetitius, el mateix domini naufragat.
Que la estructura entri en ignició o s'inundi tot, tant se val, la mateixa frustrada emoció furgarà sense treva a l'oblic, relicte, subversiu, embolcall.
Agra Eurídice entre els acrídids.
Cohorts guspirejants als ambres del subsòl.
Mormols de cerimònies i milions i milions de peus sibilants.
O irrisoris entreteiximents estel·lars.
Infames focs follets d'animetes afollades.
Objectables, planetaris, cargols – llurs banyes oracles.
Evita doncs de permetre't tota eloqüència, closca de buidor, que prepòstera sagnaria, colpida, com si t'hi treballaven obstrèpers metal·lúrgics.
Defectes de qui a la defecció s'ha afeccionat, closca on et vulguis, trobaràs d'ara endavant asclada en escruix, sense remei.
Cap palp ni antena et torna mot que no sembli injuriós.
Firmament avall, llimac sens crit, impetiginós.
Çassús, jafut, vessut, rellisca't en moc mig eixarreït i no gosis ni el xiuxiueig.
Ans eviscera't disbauxadament dels càustics amulets del cretí.
I amb tacte i ubic, sucumbeix paral·lelament a la delinqüència i la revenja, i arrisca't a l'eclipsi patològic, i a la geròntica negligència.
Massa palesament pecant de presumptuós, s'ha adormit en acabat.
Lacòniques se t'immisceixen certes resistències a la brutal existència.
Gripaus se t'arruguen com partícules essencials a les llefiscoses costures de l'esquàlid joiell del viure.
A la cuina les llavors que voltaven un dels buits atuells que s'erigeix en ídol han germinades en servil humil adoració.
Si això no t'és prou al·legòric, capdecony!
Mongetes, cigrons, llurs mans implorant, llurs llavis o colps imprecant.
El cosmonauta Narcís, arestut neuròleg qui a les plantoses assistents sanitàries estranyament diu de llur
Com l'espiga, arestut; com el pot de la pega, geperut; com el subversiu, melsut; com el polític, barrut; com el crani, boterut; com el món, força fotut, i, com el giraf, rai collonut... sóc el savi Narcís, qui adu pot, si molt convé, com ruc i babuí, de braire, o d'escombrar com escombraire; com inic i nic cuïc, de xiuxiuejar; com cucut i puput, de xiular, mes mai com cap jutge de jutjar.
El prominent neuròleg, quirúrgic paladí qui, alhora abandonat a èmfasis oratòries, tant et fa prismàtic allò rodó com allò monàdic et multiplica per onze amb quatre passades d'escalpel, es veu que veu el seu boldró d'infermeretes com ara qualque mena de chor angèlic çassús enjondre en un núvol lluny, molt celestial, i tot i que sempre les té davant o darrere, o al costat, en tot cas pels voltants, se'ls adreçava com si li fossin inabastablement amunt amunt, remotes, providents, vigilants, entrevinents deuetones pulquèrrimes, i els deia sempre doncs de llur.
El laboratori és laberint, i el sofròleg enjòlit, en càpsula clos, voldria eixir'n ni que fos per vies de circumval·lació de cervell.
Per popes i culs, gaiatells de salvament, hi sur i m'hi orient.
"Llur" popam ni culam, angèliques, angelitza'm així mateix.
Sense ometre cap dels meandres de llur camp magnètic, l'enginyós cosmòleg Narcís, neuròleg malparit, a les dotze beutats grata'ls virtuals pruïges, i té la virtut de gratar-los-les en hipnòtics teoremes de masoquista august.
Se m'osten "llurs" cíclades i l'inefable misteri, apassionades germanes, de "llurs" sexis artefactes, les carismàtiques cícliques dècades on estic suspès, amb ferotges tintes xiroies m'encanten la serp.
Va brandar el raor llavors per a toldre d'algú el polze infectat.
Donin-lo a les garses o als bacons; nodreixin-ne si això no les esperançades herbes de "llurs" reminiscents hortets; o encara l'encenen com espelma i a les capelletes de la devoció "llur", penes i melangies es fan esvair, car qui col no dol, i qui mènada s'estripa amb flairosos parracs només condemna qui, com cullereta d'aixarop que no et deixen ni tastar, mai heure-la no pot.
Remotes invectives d'ombrívoles adolescències els atenyen al capdavall com monstruoses tortugues qui amb flors i òperes els vinguessin a rembre, redimir, en acabat de llongs atzars.
Cada ruscaire, apiatriu, a frec de la mamba del metge desvergonyidament psicòtic, pomposament misogin, el pren per patològic cargol: Carallot galifardeu banyut, tes cròniques pòstumes de tirà barbamec poc que sedueixen cap dels nostres pirates barbuts.
Ai, immaculades, que són escalfabraguetetes avui!
Han oblidades "llurs" baralles al fenc, mentre els capil·lars les solcaven de damnatges i aneurismes prenys?
Ai com rèiem adés, inconscients, quan associàvem les més altes vàlues a les més crues propietats de les femelles.
I les despullàvem, com qui dalla i redalla, o cull i recull, a disciplinades sessions, mentre la freda vacuïtat del firmament ens hipotecava els guanys.
I amb quina rancúnia llavors, angèliques, esfereïdes es raïen "llurs" conys!
Tret que elles arguïen maliciosament ans li distorsionaven l'embranzida verbal arrebossada d'enyor amb la feridora referència a la planera simbologia del tolt polze infectat.
D'on el metge boig pel cel perdut es toca on es tot buit, on li manca quelcom.
Malfet ninot de firetes, et trameteren al cel inassolible perquè, ultracuidat iconoclasta, no t'hi trenquessis sinó sol.
Virat en inofensiu estaquirot qui se somia voltat d'angelicals minyonetes i transformistes cargols, de cops et copses acomplert i lluminós en distrets de milers vidrets.
Regirant escombraries a la percaça de l'objecte d'art, t'hi trobes un vidre trencat; percudit per la llum, sortilegi!
Damunt la pols hi dibuixa una imatge llargueruda que es resol en moltes d'escarranxes arrenglerades de dalt a baix, perpendicularment, com escala on els conys són els esglaons i que mena, ara al centre del solell, ara al cor del pinyol incandescent dels orcs.
Davallarà cap gralla pensant-se que és pastís.
Car si el desesperançat contempla fer, és l'esperança qui duu a assaig d'acció.
Quan al centre del cervell ja en rebràs, de son bec molt escarrassat, la fiblada, desperta't doncs i posat a pencar-hi curosament; quin quadre més magnífic al capdarrer no n'obtens si assoleixes de fixar-lo per al romanent.
Tot allò que em manca, tot això que em sobra (va dir, odiós), L'univers excedent, sapastre varengatge innecessari on, dut pel vent roent de les flames, només hi pengen paperots cagats... que l'absolut foc imminent tost s'endurà; construcció monstruosa que en un no re, això rai, fotrà implosió.
I retruny al buit el seu crit angoixat.
Esdevingut, en tràgic molt apujat, en Pòl·lux mateix, tot just esgargamellant-se, a tesa cremat.
De sobte una altra vegada, la vergonya!
Amb el cagalló a mig penjar i la mòrbida angúnia de poder saber trobar un indret on defecar ara entre tanta de gent sorollosa ( here comes the mob, monitoris ominosos trepigs abassegadors d'irritant poixèvola voluda ), qui se'n riuen potser de qui?
I m'havia omplertes les butxaques de cargols gegantins de Borgonya i tornava tot xiroi cap a ca, cap al cau... quan tot d'una en una clariana un bri enfonsada hi veig l'escena encantadora d'un ball camperol – en romanc embadalit, la dolça rítmica musica és tan embruixadora que adu els cargols se'm fiquen a ballar part les butxaques – t'hi deuen ballar en gràcils parelles hermafrodites com els mateixos ballaires a la clariana del fetillat bosquet, on enyorat follet hi fores flameta que només apagaren amb l'espetec del macabre caçador.
Filed by cuixplec at 6:32 under (els 4 genets eixalats al galliner rodó) (Minerva Mur) (Emili Cuguç) (Gaietà Lluert) (Eleuteri Qrim Qatalà) Tagged Eleuteri
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
Els sindicats UGT, CCOO i IAC han demanat aquest divendres a la Generalitat "voluntat política" per tornar la paga extra retallada el 2012 als treballadors públics, després d'una nova reunió de la taula general de la funció pública que ha acabat sense avenços.
En declaracions a Europa Press, portaveus dels tres sindicats han coincidit a lamentar que el Govern s'ha "enrocat" a proposar tornar l'extra del 2012 mantenint la retallada del 5% del salari d'aquell any, el que implica reduir també proporcionalment la paga extraordinària.
Han assenyalat que la Generalitat pot aprovar això en un acord de Govern sense esperar a la formació d'un nou Executiu després de les eleccions autonòmiques de setembre, i que si no ho fa li traspassarà el problema.
Respecte a l'argumentació del Govern que no té recursos per pagar-ho i ha de controlar el dèficit, han assenyalat que hi ha altres autonomies amb més dèficit que Catalunya, com la Comunitat Valenciana, que ja han acordat la devolució de la paga.
Han incidit que els recursos poden sortir de recuperar ingressos d'impostos com el de Successions, així com de renegociar el deute amb la banca i ajornar pagaments de contractes a llarg termini amb empreses.
Han considerat que hi ha millor voluntat negociadora de la Generalitat per tornar dies lliures retallats perquè és una mesura que no requereix dotació econòmica, i han avançat que la taula general de la funció pública tornarà a reunir-se en deu dies.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si vols contactar amb un professional API a Terrassa
90950 PIS EN EXCLUSIVA DE COMPRARCASA STYLEHOUSE - 3 HABITACIONS - 2 BANYS - JARDÍ AMB PRECIOSA PISCINA - ORIENTACIÓ SUD - PÀRQUING PRIVAT...
Els actuals propietaris han decidit...
VIVENDES COMODES Y DE QUALITAT al Carrer Galvani número 115 cantonada amb el Carrer Blasc...
VIVENDES COMODES Y DE QUALITAT al Carrer Galvani número 115 cantonada amb el Carrer Bl... |
Imatge del funcionament del 'contactless'
El sistema de pagament mitjançant el telèfon mòbil, el denominat contactless (sense contacte), és un mètode que s'està impulsant a ciutats que, com Barcelona, han apostat per les característiques de les smart cities i per les noves tecnologies.
En aquest sentit, l' Ajuntament de Barcelona està impulsant un conjunt d'iniciatives que tenen per objectiu fomentar la creació de nous serveis pels ciutadans a través del canal mòbil.
Aquesta iniciativa es va desplegar a partir del Barcelona Capital Mundial Mòbil (Mobile World Congress) (MWC).
Sobre aquest tema, s'ha creat un pla estratègic d' aplicacions per fomentar el coneixement de la tecnologia mòbil i el seu valor afegit a l'entorn municipal, així com assegurar la qualitat de les aplicacions per als ciutadans i visitants.
Són unes 40 aplicacions (fixes + temporals) per a mòbil útils en diferents àmbits de la vida ciutadana (transport, cultura, esport, comerç...) amb més de 900.000 descàrregues.
El servei Barcelona Contactless és una Plataforma que permet accedir a serveis d'informació de proximitat mitjançant tecnologies contactless (NFC i QR).
L'usuari obté informació precisa de la ciutat, depenent del moment i el lloc on es troba.
Actualment hi ha uns 600 punts d'accés contactless.
Aquest nou servei s'emmarca en la iniciativa Barcelona Contactless, impulsada per l'Ajuntament per convertir Barcelona a la primera ciutat que implanta massivament el model en tot tipus de serveis.
Els taxis adherits a aquesta iniciativa tenen terminals amb lector contactless i estan identificats amb els adhesius corresponents als establiments i serveis que disposen d'aquesta tecnologia de pagament.
L'aplicació del sistema a aquest sector parteix d'un acord signat entre l'Institut Metropolità del Taxi de Barcelona i la Caixa.
En una primera fase, el mètode s'empra en uns 5.000 vehicles, d'un parc total de taxis a la ciutat de 10.500.
Al llarg del 2012 el pagament contactless amb targetes es va generalitzar a d'altres àmbits de la ciutat, als quals aquest tipus de pagament aporta un alt valor afegit, com és el cas dels transports públics, els equipaments culturals, els centres esportius o el Zoo de Barcelona.
2013, s'han generalitzat aquests pagaments per a altres àmbits i serveis.
Un altre sector de serveis de la ciutat, els mercats, també estan inclosos als programes contactless.
Així, els mercats municipals barcelonins de Santa Caterina, Concepció i Llibertat van iniciar al juliol del passat any la seva incorporació al sistema a través de targetes o dispositius mòbils.
Inicialment, el servei es va implantar en unes 60 parades adherides, i el client només ha d'apropar el xip de la seva targeta als terminals o lectors adaptats per efectuar el pagament.
En alguns casos, quan es tracta de transaccions superiors als 20 euros també s'haurà de teclejar el PIN per validar l'operació.
Aquest procés, que s'emmarca en un projecte impulsat des de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de recollir i coordinar les diferents iniciatives privades per potenciar la instal·lació dels últims sistemes tecnològics basats al mètode contactless, està sent desenvolupada per la Caixa.
L'entitat bancària ja ha posat en funcionament 17.000 terminals de pagament en la tendes amb aquesta tecnologia i un milió de targetes actives.
Les seves oficines a Barcelona ja compten amb gairebé 600 caixers que operen mitjançant el contactless, i està en marxa la gestió de pagaments amb telèfons mòbils NFC (Near Field communications)
L'objectiu és implementar aquest sistema, que és compatible amb d'altres targetes o dispositius de pagament sense contacte emesos per d'altres entitats, tant espanyoles com a internacionals, en tots aquells equipaments municipals on pugui ser útil, ja que és especialment còmode per els micropagaments.
Així mateix, durant el mes d'octubre del passat any es va celebrar la Jornada de Mobilitat i NF, dedicada a la difusió i promoció del sistema de pagament sense contacte NFC com a exemple de solució en la mobilitat, que promou el desenvolupament de la societat digital i permet millorar la relació amb el ciutadà.
La jornada va ser organitzada per l'Ajuntament de Barcelona i l'empresa Atos.
D'altra banda, la Caixa ha iniciat el servei comercial de pagament amb mòbil NFC (Near Field Communications) a Espanya, fet que suposa el major llançament d'Europa d'aquesta tecnologia.
Per primera vegada, una entitat financera europea impulsa un sistema de pagament amb mòbil NFC que compta amb el suport de les principals empreses de telecomunicacions del mercat, així com de Visa Europe.
La Caixa ha creat el seu sistema de pagament amb el mòbil NFC amb l'objectiu d'oferir un servei que reuneix comoditat i facilitat d'ús per als clients, l'atractiu d'una aplicació mòbil que permet reunir totes les targetes en el mòbil i les màximes garanties de seguretat en l'emmagatzematge de les dades i la realització de transaccions.
Gestions municipals mitjançant el mòbil
Barcelona: l'aposta d'una ciutat smart city
Barcelona: la ruta més 'intel·ligent'
La teleassistència smart arriba a Barcelona
Barcelona aposta per l'autosuficiència energètica
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, ha admès a tràmit un recurs de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) contra la decisió de la Comissió Europea de rebutjar sancionar l'Estat espanyol per "la vulneració dels drets polítics i civils del poble català i per extensió les minories nacionals i els seus representants".
En el ple del secretariat nacional de l'entitat, celebrat el 14 d'abril de l'any passat, es va aprovar la presentació d'una iniciativa ciutadana europea (ICE) a l'executiu comunitari per demanar la sanció en virtut de l'aplicació de l'article 7 del Tractat de la UE a l'Estat espanyol.
Aquesta iniciativa ciutadana es va presentar conjuntament amb el Consell per la República Catalana, el 7 de maig del 2019, però la comissió no la va admetre a tràmit.
Per donar compliment al mandat del secretariat de l'ANC de dur a terme "tot el recorregut legal que pot tenir una iniciativa ciutadana europea", i d'acord amb el Consell per la República, van presentar el 3 de setembre passat un requeriment al Tribunal de Luxemburg per recórrer la decisió de la comissió de rebutjar el registre de la iniciativa ciutadana, i ara el TJUE l'ha admès a tràmit.
Es tracta d'una iniciativa per continuar internacionalitzant el cas català.
Els últims mesos, l'ANC està portant a terme diferents accions a l'estranger en aquest sentit, com ara l'entrada a l'organització internacional Unrepresented Nations and Peoples Organization (UNPO).
També va portar la causa pels presos polítics davant el Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides, el qual va exigir l'alliberament immediat dels presos polítics, va recollir que el referèndum d'autodeterminació està permès i que l'Estat espanyol ha vulnerat drets fonamentals.
L'entitat també va portar a terme la campanya internacional per defensar a Europa que l'autodeterminació és un dret, no un delicte.
A més, la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie, ha participat en la conferència de drets humans més gran d'Europa, la Human Dimension Implementation Meeting, organitzada per l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).
Dissabte es va reunir el ple del secretariat nacional de l'entitat a Riudoms (Baix Camp) per tractar qüestions d'organització interna i debatre el moment polític actual.
En aquest marc es va aprovar la creació del servei de voluntariat de l'ANC, i la seva normativa associada.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El Quart jugarà la final de la Lliga catalana EBA després d'imposar-se ahir a la nit en el partit de tornada dels quarts de final a la pista del Mataró Feimat per 54-64.
Els de Carles Ribot van afrontar el matx amb onze punts d'avantatge de l'anada (90-79) i només van patir en el segon quart quan els locals es van avançar de vuit.
La final a quatre de la lliga catalana es jugarà el 2 i el 3 de febrer en una seu encara per definir.
El rival serà el Castelldefels mentre que l'altra semifinal la jugaran l'UB Sant Adrià i l'Igualada.
El Quart és el vigent campió del torneig –l'ha guanyat dos cops– després d'imposar-se al Mollet en la passada edició (81-72).
Aquesta vegada tornarà a ser el favorit juntament amb el Sant Adrià, segon classificat de l'altre grup català de la lliga EBA, que es reprèn aquest cap de setmana.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Generalitats de l'abordatge de fisioteràpia en les lesions traumatològiques i en les alteracions que afecten a l'aparell locomotor.
1.1 La història clínica en les lesions de l'aparell locomotor.
L'anamnesi, l'exploració i la valoració dirigida.
Fisioteràpia en les lesions òssies.2.1 Tipus de fractures i generalitats de tractament.
2.2 Fases de la rehabilitació en les fractures.
Complicacions.2.3 Abordatge de fisioteràpia en les artroplàsties.
Fisioteràpia en les lesions lligamentoses.
3.1 Tipus de lesions lligamentoses i generalitats de tractament.
Complicacions..3.2 Tractament de fisioteràpia de les lesions lligamentoses específiques.
Protocol de tractament de la lligamentoplàstia del lligament encreuat anterior.
3.3 Abordatge de fisioteràpia en les lesions càpsulo-lligamentoses
Fisioteràpia en les lesions musculars.
Factors de risc.4.2 Abordatge de fisioteràpia en les lesions musculars.
Fisioteràpia en les lesions tendinoses.5.1 Tipus de lesions tendinoses.
5.2 Abordatge general de les lesions tendinoses.
5.3 Tractament de fisioteràpia en les lesions tendinoses específiques.5.4 Lesions traumàtiques greus del tendó: secció i desinsercions tendinoses.
Fisioteràpia en les lesions dels sistema nerviós perifèric per causa traumàtica.
Neuropràxia, axonotmesi i neurotmesi.6.2 Abordatge general de fisioteràpia en les lesions del SNP.
6.3 Tractament de fisioteràpia en les lesions específiques del SNP.
Fisioteràpia en el pacient amb cremades.
7.1 Tipus de lesions per cremada.
7.2 Abordatge fisioterapèutic del pacient amb cremades.
7.3 Tractament de fisioteràpia ambulatori en el pacient cremat.
Fisioteràpia en el pacient amputat.8.1 Característiques i generalitats del tractament de fisioteràpia al pacient amputat.8.2 tipus d'amputacions i consideracions específiques en el tractament de fisioteràpia.
8.3 Protocols de tractament de fisioteràpia en les amputacions de les EEII i de les EESS.
Cada pregunta té 5 possibles respostes, entre les quals només una és correcta.
Les respostes marcades correctament sumen un punt, les incorrectes resten 0.25 punts cada una i les no contestades no sumen ni resten.
Prova avaluadora final: exercici tipus test a realizar de manera presencial a EUSES.
Per poder contemplar la puntuació obtinguda en la prova d'avaluació parcial realitzada durant el transcurs de l'assignatura, cal que la nota mínima de la prova avaluadora final sigui de 4.
La nota final de l'assignatura és la suma dels percentatges de les dues activitats avaluadores.
El total ha de ser d'un mínim de 5 i cal que la nota de la prova avaluadora final sigui d'un mínim de 4.
L'examen de recuperació es valora com a apte/no apte, suposant una qualificació màxima de 5.
Tant si l'examen es qualifica com a apte o com a no apte, no dona dret a que es contempli cap altra puntuació obtinguda durant el curs.
El fet de no presentar-se a alguna de les proves avaluadores realitzades a l'aula en el moment proposat pel professor, es considera NO PRESENTAT a aquella prova i suposa un 0 d'aquella activitat.
No està permés fer fotografíes ni gravacions durant les clases, ni l'ús de telefòn mòbils.
L'ús de tablets i ordinadors queda limitat exclusivament a les tasques relacionades amb el desenvolupament de l'assignatura.
L'assistència a classe NO és obligatòria. |
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la URV i l'ajuntament de Tarragona mitjançant la Biennal de Castells organitzen el pròxim dia 31 de maig una jornada sobre "Escola i Patrimoni Immaterial de la Humanitat" que servirà per explicar experiències de presència a l'ensenyament reglat dels castells però també d'altres elements reconeguts per la Unesco.
La jornada forma part d'un intens cap de setmana casteller programat per la Biennal que també inclou un curs de fotografia i l'acte oficial de celebració de les 25 edicions del Concurs, el dia 2.
La jornada es farà al llarg del matí de dissabte a l'antiga audiència de Tarragona i servirà per presentar els primers resultats de la feina desenvolupada al llarg de tot aquest curs pels grups de treball de l'ICE especialitzats en crear continguts pedagògics castellers.
A més, també es donaran a conèixer altres experiències respecte el silbo gomero, la Patum de Berga i el Museu Escolar de Puçol (Elx).
La jornada s'adreça tant a mestres i professors com al públic general, i és d'inscripció lliure (més detalls al pdf adjunt).
El mateix cap de setmana la Biennal ha programat un curs de fotografia castellera a càrrec d'Antoni Coll Lázaro i, sobretot, l'acte oficial de commemoració de les 25 edicions del Concurs de Castells de Tarragona, que es farà el dia 2 a les 20:30 al Teatre Tarragona.
En aquest acte s'estrenarà el documental El somini de Pau Casals.
25 edicions del Concurs de Castells, codirigit per la periodista Raquel Sans i el realitzador Tòniu Xou.
El documental inclou imatges d'arxiu així com una dotzena d'entrevistes.
En el mateix acte també es farà un homenatge a les quatre colles que fins el moment han guanyat el concurs: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls, Nens del Vendrell i Castellers de Vilafranca.
L'acte acabarà amb la degustació d'un poster casteller elaborat especialment per l'ocasió pel passtisser Josep Gonzàlez, de la Pastisseria Conde. |
La varietat dels recursos electrònics (llibres, revistes, bases de dades...), la quantitat i la complexitat afecten l'accés des de casa en diferents àmbits.
La majoria dels recursos electrònics són accessibles a través del catàleg de la UIB només amb les claus d'UIB digital.
No obstant això, ens podem trobar amb problemes a l'hora d'accedir motivats per diferents causes:
L'usuari no està donat d'alta en el nostre sistema o no està autoritzat.
El recurs no s'ha adquirit o encara no s'ha renovat, o el proveïdor no ha activat el recurs.
L'ordinador des del qual intentam accedir-hi no està autoritzat.
El recurs s'ha contractat amb un nombre limitat d'usuaris simultanis o concurrents.
El servidor de l'editor/distribuïdor pot tenir problemes tècnics propis.
Hi ha moltes persones que intenten accedir al mateix servidor al mateix temps.
La revista pertany a una base de dades amb accessos embargats, és a dir, que no es pot accedir als darrers sis mesos, o al darrer any per exemple.
El recurs necessita contrasenya.
El document té DRM (programa anticòpia).
La UIB ha cancel·lat la subscripció. |
Compta amb formació en Ciències Empresarials, és diplomat en Control de Gestió (EADA), Executive Master en Corporate Finance & Law (ESADE) i ha cursat el programa Mergers & Acquisitions (M&A) a la Columbia University - Columbia Business School (New York, USA).
També acumula una llarga experiència en direcció financera i negociació bancària en diversos grups industrials.
Actualment és President de l'ADEPG, Membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva de Foment del Treball, Membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva de Fepime, Patró de la Fundació Pinnae i Membre de la Comissió de Joves Empresaris i de la Comissió d'Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona. |
El jurat en destaca la "innovació provocadora que representa en l'àmbit de la poesia"
Barcelona.-El poeta Màrius Sampere ha guanyat el premi Lletra d'Or 2016 amb el poemari 'L'esfera insomne', de LaBreu edicions.
Aquest guardó es concedeix des de 1956 al millor llibre publicat en llengua catalana durant l'any anterior.
Enguany el jurat ha estat format per Ada Castells, Llucia Ramis, Salvador Macip, Sebastià Alzamora, Heura Marçal, Silvia Bel, David Plana i Bernat Puigtobella.
El tribunal n'ha destacat "la innovació provocadora que representa en l'àmbit de la poesia", ha assegurat que "mereix un aplaudiment unànime al·lucinat i perpetu" i l'ha definit com "un poemari visionari i audaç".
El premi consisteix en una lletra phi d'or, símbol clàssic de l'equilibri, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l'impulsor inicial del premi.
El lliurament d'aquest guardó s'ha fet aquest divendres al migdia, durant un dinar al restaurant Pitarra de Barcelona.
A l'acte hi han assistit, entre altres, l'autor, la prologuista Mireia Vidal-Conte i els editors de LaBreu Edicions, Marc Romera, Ester Andorrà i Ignasi Pàmies.'L'esfera insomne' és un insòlit, ambiciós i original poema llarg modern en el qual Sampere aclareix la seva visió de l'univers, el món, la realitat, la vida, la condició humana i l'art. Aquesta obra està formada per 28 cants, subdividits en diferents fragments que progressen i retrocedeixen a partir d'una estudiada i calculada solució de continuïtat, discontinuïtat, el·lipsi, juxtaposició, salts discursius i punts de tensió i contradicció.El premi Lletra d'Or va néixer per decisió d'un grup de nou amics amants de la literatura, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó.
Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova, amb la col·laboració i el mecenatge del joier i pintor Manuel Capdevila.L'any passat, el premi Lletra d'Or 2015 va ser per Mireia Calafell per l'obra 'Tantes mudes'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han concentrat aquest dimarts a Barcelona per reclamar la llibertat dels "presos polítics", en al·lusió al president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, empresonats des del dilluns acusats d'un delicte de sedició.
Organitzada per l'ANC i Òmnium, l'epicentre de la mobilització, a Passeig de Gràcia amb Diagonal, ha reunit a dirigents dels partits i entitats sobiranistes, que han volgut mostrar així el seu suport als dos detinguts, dues de les cares més visibles del procès independentista.
Altres concentracions amb milers de persones s'han reproduït a les ciutats de Girona, amb unes 15.000 persones a la plaça de la Constitució; a Lleida, amb 18.000 a la plaça Pau Casal, i a Tarragona, a la plaça Imperial Tarraco, amb unes 5.000, on els manifestants han portat espelmes i han reclamat la posada en llibertat dels presidents de les entitats sobiranistes corejant missatges com 'Jordis us volem a casa', 'Llibertat presos polítics' i 'No esteu sols'.
Al capdavant de la manifestació de Barcelona s'han col·locat diversos membres del Govern com el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i els consellers Jordi Turull, Santi Vila, Carles Mundó, Toni Comín, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, i també l'expresident Artur Mas i els exconsellers com Neus Munté, Jordi Baiget i Francesc Homs.
També han acudit dirigents dels partits sobiranistes com la secretària general d'ERC, Marta Rovira; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal; la diputada de la CUP Mireia Boya; la portaveu de CatComú, Elisena Alamany i el portaveu de Demòcrates, Toni Castellà.
La presidenta del Parlament i expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha reclamat la posada en llibertat dels dos detinguts i ha avisat que l'independentisme no es quedarà de braços creuats davant un empresonament que considera injust: "No pararem fins que estiguin a casa".
El missatge de la concentració s'ha centrat a criticar que el conflicte entre Catalunya i la resta de l'Espanya ha entrat en una nova fase, en la qual l'Estat ha començat a fer 'presos polítics', i la conclusió ha estat que això no frenarà el procés cap a la independència.
Els ciutadans han acudit amb espelmes per simbolitzar el seu suport als detinguts i després dels parlaments des de l'escenari han mantingut cinc minuts de silenci, fins que l'ha trencat un 'Visca Catalunya lliure' àmpliament aplaudit pels assistents.
Les pancartes han tingut referències als detinguts com a 'Llibertat presos polítics' i 'Jordis us volem a casa', però també diverses apel·lacions a què la comunitat internacional intervingui en el conflicte polític que es viu a Catalunya: 'Help Catalonia' o 'Europe save us'.
Durant la concentració s'ha llegit un manifest al que ha posat veu l'actriu Silvia Bel, que ha dit que l'empresonament de Sànchez i Cuixart ha estat "un gran error que posa en risc els valors democràtics" i ha apel·lat a la intervenció de les institucions europees.
Ha criticat que amb aquestes detencions l'Estat "ha creuat una línia vermella" que li ha portat a actuar com una dictadura i ha sentenciat que, si empresonen a Sànchez i a Cuixart, empresonen a tots els ciutadans de Catalunya.
Una de les grans ovacions ha arribat quan el vicepresident d'Òmnium, Agustí Alcoberro, ha assegurat que Sànchez i Cuixart han pogut parlar amb els seus advocats i els han transmès que estan "amb la moral molt elevada, i disposats a seguir lluitant des de la presó".
També ha intervingut el portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha cridat a seguir reivindicant "en pau i amb serenitat, però amb la màxima determinació" la llibertat, els valors democràtics i la sobirania de Catalunya, i ha dit que ni tan sols durant el franquisme es va empresonar a líders com Sànchez i Cuixart.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les autoritats d'Espanya i França han constatat a primera hora d'aquest dilluns a la tarda que la circulació en el pas fronterer de La Jonquera (Girona) transcorre amb normalitat tot i el bloqueig anunciat per col·lectius independentistes.
Les manifestacions convocades no han aconseguit l'objectiu de provocar el bloqueig de l'AP-7 a Espanya ni de l'A-9 del costat francès als Pirineus Orientals, segons la informació de les 16.00 hores actualitzada a través del Ministeri de l'Interior.
Espanya i França no han registrat cap incidència en tot el matí en un pas fronterer de La Jonquera blindat amb la presència policial dels Mossos d'Esquadra.
A primera hora de la tarda no calia, per tant, prendre rutes alternatives a l'AP-7 o l'A-9, ni tampoc s'havia prohibit la circulació de vehicles pesats.
La Federació Nacional d'Associacions de Transport d'Espanya (Fenadismer) havia exigit al Govern central i a la Generalitat que impedissin el bloqueig indefinit de l'AP-7 a l'altura de La Jonquera a partir d'aquest dilluns, un boicot al que alguns col·lectius independentistes havien cridat des de les xarxes socials en el marc de les protestes per la sentència del procés.
En un comunicat aquest divendres, la federació havia demanat a les administracions "garantir la lliure circulació" per aquesta via, perquè per la frontera a Girona circulen diàriament més de 10.000 camions per cada sentit, i és la principal sortida de les exportacions espanyoles a la resta de la Unió Europea.
Fenadismer va lamentar els "successius talls" a l'AP-7 que es van dur a terme la setmana passada en alguns punts de la via, que van ser de més de 30 hores de durada en alguns casos, i van dificultar la circulació de més de 200.000 tones diàries de mercaderies que es transporten per l'autopista.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Hatsune Miku és la màxima expressió del concepte "Idol" encunyat pels japonesos en l'època dels 70's per referir-se a una celebritat que ha assolit la fama gràcies a la seva aparença.
Va ser creada el 31 d'agost del 2007 per Crypton Future Media com a part del programari Vocaloid2 de sintetització de veu.
L'èxit de la campanya va portar a Miku al punt de ser considerada la primera idol virtual japonesa.
Vocaloid, es un programa desenvolupat per el Grup de Tecnologia Musical de l'Institut Universitari de l'Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Catalunya i finançat per la firma Yamaha.
Yamaha va anunciar al 2003 el desenvolupament d'un nou programari, sense desvetllar-ne gaires detalls.
Posteriorment, el 15 de gener de 2004 la companyia va presentar el seu programari com a nom de Vocaloid.
No va ser llançat com a un producte de Yamaha, però va ser desenvolupat com a paquet de programari anomenat Vocaloid Singer Libraries.
Els paquets Leon, Lola i Miriam van ser llançats per Zero-G Limited al Regne Unit, mentre que Meiko i Kaito van ser llançats per Crypton Future Media a Japó.
Al gener de 2007, Yamaha anuncia la nova versió del seu motor de sintesís, Vocaloid2, amb diverses millores en l'ús i en la qualitat de la síntesi.
Diverses companyies van anunciar plans per a llançar productes basats en la nova versió.
Crypton Future Media va anunciar una sèrie de paquets Vocaloid2 per a la seva aplicació Character Vocal Seriïs, sent el primer el de Hatsune Miku rebent la veu de la seiyu Saki Fujita.
Hatsune Miku és una artista única, imperible, amigable i fins immaculada per a alguns que volen que no desaparegui amb el temps, com ho han fet molts artistes.
Encanta a nens i adolescents de la mateixa manera, al grau d'esdevenir part de la cultura moderna d'aquell país.
Miku, segons dades oficials, tindria 16 anys, mesuraria al voltant de 1.58 cm, amb un pes de 42 quilos.
Té el cabell llarg, de color Aquamarina, usualment recollit en dues llargues cues, i ulls del mateix color que els cabells.
La seva vestimenta més característica està composta per una brusa sense mànigues color platejat brillant, amb vores color Aquamarina, una corbata Aquamarina a joc amb el seu pèl, i sobre els seus braços, mànigues color negre que inclouen un equalitzador.
La part inferior del seu vestit, està formada per una faldilla amb taules color negre, un penjoll de cinturó de color negre i celeste, i mitges del mateix color, que s'uneixen amb les seves sabates.
A part d'això, normalment se la veu amb un parell d'audífons sobre les seves orelles.
Trobareu més informació a Crypton www.crypton.co.jp
Podeu veure el fenòmen Hatsune Miku en el vídeo següent:
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares.
Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa. |
Inés Arrimadas vol encapçalar la reivindicació del Corredor Mediterrani
Una eurodiputada belga al Constitucional espanyol: «Ha tornat Franco?»
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya |
Universitat Autònoma de Barcelona
Curs en Gènere i Discurs Radiofònic i Audiovisual
- Gènere i narrativa audiovisual.
- Els models femenins al cinema i les sèries de televisió.
- Documentals amb perspectiva de gènere: una nova possibilitat per la igualtat.
- Webdoc al servei de la informació amb perspectiva de gènere.
- Guions de ficció per a la igualtat.
- La ràdio en femení: aproximació a un mitjà.
Aquest estudi pertany al Màster en Gènere i Comunicació (3339)
Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament.
He llegit i accepto l'avís legal.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
El Rector de la Universitat de les Illes Balears, doctor Llorenç Huguet; el degà president del Col·legi Oficial d'Economistes de les Illes Balears, doctor Onofre Martorell; i el representant de l'empresa Wolters Kluwer, senyor José Aragonés, signaran un conveni de col·laboració |
A Podem estan satisfets amb la reunió de dilluns passat amb PSPV i Compromís i, fins i tot, pensen que l'avaluació de la feina duta a terme pel Botànic I ja pot haver conclòs.
Arriba el moment decisiu: el d'acordar els punts que han de guiar l'actuació del nou Consell, el de la definició de la seua estructura i, és clar, el de posar-hi noms a cada cartera.
Tres aspectes, el què, com i qui, que abordaran de manera separada, a partir de dimarts vinent, tres comissions de cadascuna de les tres forces.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Abans de pactar, toca avaluar el pacte anterior.
Aquesta màxima guia les passes d'Unides Podem-EUPV des d'abans de les eleccions valencianes del 28 d'abril i s'ha convertit, alhora, en l'argument ideal de socialistes i Compromís a l'hora de guanyar temps i deixar passar els comicis municipals del propvinent diumenge, 26 de maig.
A partir de l'endemà, amb el mapa de poder territorial completament redibuixat, serà el moment de concretar quins elements han de formar part del següent acord, com ha d'estructurar-se el nou Consell i, sobretot, qui en formarà part.
Després de l'avaluació arribarà per fi el ja famós què, com i qui.
Ara bé, Podem no ha esperat amb els braços creuats aquest període d'avaluació que consideraven prioritari.
El secretari general valencià, Antonio Estañ, va determinar que calia dur a terme la diagnosi del Botànic I abans de traçar les línies mestres del Botànic II o com finalment se li vulga dir.
Va exposar-ho en conferència de premsa la setmana posterior als comicis del 28A i dimars de la setmana passada, en la primera trobada trilateral entre Ximo Puig, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau, aquest últim va posar el tema damunt la taula.
De fet, sota el braç duia un estudi detallat que especificava els exits i els fracassos del primer Botànic, sempre a ulls de Podem.
Per tal d'elaborar-lo, la formació va designar una comissió integrada per onze persones que durant un parell de mesos, si fa no fa, va redactar l'informe.
En formaven part, entre d'altres, les diputades autonòmiques Fabiola Meco i Beatriu Gascó, el senador Ferran Martínez, la diputada al Congrés Àngela Ballester o la secretària de polítiques públiques del consell ciutadà valencià, Rocío Segura.
Van ser ells i elles els que van analitzar quins compromisos de l'Acord del Botànic s'havien executat, quins havien quedat a mitges i quins altres ni tan sols no s'havien abordat.
Van reconèixer que s'havien culminat molts avanços però que al voltant d'un centenar havien quedat a mig camí o ni tan sols no s'havien intentat.
A la reunió de dimarts, 14 de maig, Martínez Dalmau va acudir amb els deures fets.
Va lliurar una còpia d'aquests documents tant a Puig com a Oltra, que van escoltar els seus arguments durant la primera part de la reunió.
Una cimera que va allargar-se tot just una hora i en què president i vicepresidenta en funcions van convenir que les seues respectives direccions n'elaborarien el seu.
Un estudi avaluatori que, en efecte, van dur a la reunió d'aquest dilluns, 20 de maig, en la primera –i potser darrera– reunió entre els membres designats per cada partit amb la missió d'avaluar el Botànic I. Tres comissions amb cinc persones cadascuna que, al llarg de dues hores i escaig, van conversar sobre la primera experiència de govern conjunta.
Així doncs, PSPV i Compromís van assistir a la reunió de dilluns passat amb un balanç de gestió inevitablement triomfalista, marcat per la seua presència al Consell.
Fer-hi els deures els resultava molt més fàcil que no a Podem i Esquerra Unida, uns actors externs –en el primer cas– o directament ni això –en el segon–, raó per la qual els diversos documents reflecteixen punts de vista dispars.
El ben cert és que, en aquesta trobada, la delegació d'Unides Podem-EUPV no va mostrar-se especialment bel·ligerant ni reivindicativa.
Ans al contrari, van plantejar la possibilitat d' externalitzar l'avaluació del Botànic I en diverses associacions cíviques que hi podrien dir la seua.
Una idea que no va entusiasmar, ni de bon tros, als dirigents de PSPV i Compromís presents a la reunió, tots els quals opinaven que això encara dificultava les coses.
En realitat, a UP-EUPV tampoc no va fixar-lo com a requisit sine qua non, conscients que el temps comença a esgotar-se i que, a partir de la mitjanit de diumenge, s'accelerarà encara més.
Les dues forces presents a la coalició de govern van trasnsmetre de nou l'enorme diferència que hi ha entre la teoria pràctica –la visió maximalista des de fora del Consell– i la realitat tan tossuda amb què van topar en el dia a dia a les conselleries.
No debades, alguns sectors de Podem, davant la imminència de la seua entrada a l'Executiu, comencen a mostrar-se persuadits per aquest discurs més possibilista, més pragmàtic.
Així, les crítiques que els membres de Podem van vessar a la reunió de dilluns eren de caire més constructiu, en un sentit positiu.
Va imperar la cordialitat i la imatge que PSPV i Compromís van extreure'n va ser, tant la dels uns com la dels altres, altament agradable.
Dimarts passat, 21 de maig, els vuit components del nou grup parlamentari van ser convenientment informats de la reunió del dia anterior.
Hi ha ganes d'engegar a rodar la X legislatura i d'involucrar-se, ara sí, en l'acció de govern.
Malgrat que haurà de decidir-ho, per majoria, el consell ciutadà valencià de Podem i la direcció d'Esquerra Unida, ningú no dubta que en ambdós casos s'aprovarà de manera aclaparadora.
Una de les raons a què Podem atribueix la seua notable pèrdua de vots és, precisament, haver restat al marge del Consell.
Per tant, a Podem i Esquerra Unida aproven la feina de PSPV i Compromís i ja miren més cap al futur que no cap als quatre anys passats.
Desitgen concentrar tots els esforços a acordar les qüestions que hauran de guiar l'actuació de la Generalitat futura, l'estructura que haurà de tenir el nou Govern i les persones que hauran de conformar-lo.
És a dir, el famós esquema trifàsic del "què, com i qui" que l'any 2015 ja va fixar com a paradigma Mónica Oltra i que enguany torna a copar l'interès informatiu.
Siga com siga, ara es tractarà d'uns processos en paral·lel: cada partit designarà una comissió per a cada cas que es reunirà independentment a fi d'enllestir els acords oportuns.
No es preveu que hi haja gaires problemes i que els terminis de la investidura de Ximo Puig no s'allarguen en excés.
Els càlculs més optimistes parlen d'un ple d'investidura que se celebraria dijous 6 de juny; les previsions més prudents apunten cap a la setmana següent, entre els dies 10 i 13 de juny.
Si en última instància no hi ha un acord tan senzill, la investidura fins i tot podria ajornar-se fins un cop passada la composició dels governs municipals, fixada per al 15 de juny, quan els múltiples pactes a escala local hauran fructificat.
Oltra ja ha advertit, reiteradament, que ara no hi ha la urgència de "fer fora els corruptes de la Generalitat Valenciana" que existia en 2015.
O siga que la pressa és relativa.
Els socialistes aspiren a imposar els seus criteris en els temes més sensibles, argumentant la seua majoria en escons sobre la suma de Compromís i Unides Podem-EUPV.
La imatge d'una negociació estressant, que es prolongara massa, tampoc no seria la més reconfortant de cara a l'inici d'aquesta segona legislatura.
Les Corts romandrien aturades com ho estan en aquests moments i es correria el risc que es constituiren governs autonòmics sorgits dels comicis del 26 de maig abans que no es concretara la composició del valencià.
Un escenari pessimista que ningú no contempla, a hores d'ara.
Per tal d'obrir boca i copsar quines demandes posa damunt la taula Podem, la formació morada ha traslladat el document avaluatiu d'una quarantena de pàgines i que es resumeix en els nou fulls finals.
EL TEMPS els reprodueix a continuació.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Els Dracs diumenge s'enfrontaran a Saint Helens, buscant un lloc a la final de la Challenge Cup.
També us proporcionarem el calendari dels enfrontaments del TOP 8., i parlarem dels jugadors que es perdràn aquesta semifinals, per motius diferents..
També trobareu el grup de jugadors per aquesta semifinal.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
* Suspensió de Greg Bird durant quatre partits: la comissió de disciplina de la Super League, l'ha sancionat per haver efectuat un placatge perillós a Gabe Hamlin durant el partit de la setmana passada a Wigan.
El jugador ha estat suspès quatre partits, ja que la falta s'ha considerat de grau D. Així doncs no podrà jugar la semifinal de la Challenge Cup de diumege contra Saint Helens.
* Jodie Broughton és perd la resta de la temporada per lesió.
El jugador es va lesionar divendres passat i no va poder acabar el partit contra Wigan.
Ara la IRM ha confirmat que te una fractura de lligaments creuats del genoll i s'hi haurà d'operar.
El jugador serà baixa el que resta de temporada.
Tampoc podrà començar la temporada 2019.
* Els Dracs ja conèixen el seus rivals en el TOP 8.
El calendari es va desvetllar dimecres passat.
Els catalans, jugaran tres partits al Gilbert Brutus contra Saint Helens, Wigan Warriors i Huddersfield Giants; jugaran quatre partits fora de casa contra Warrington Wolves, Hull FC, Castleford Tigers i Wakefield Trinity.
El primer partit es jugarà el pròxim 10 d'agost al Halliwell Jones Stadium contra els Warrington Wolves.
Podeu baixar en PDF el calendari TOP 8 amb totes les dades d'aquests enfrontaments dels Dracs.
* Finalment, com sabeu diumenge vinent els Dracs juguen contra Saint Helens la semifinal de la Challenge Cup.
El partit es jugarà a les 13h30 (hora catalana) al Macron Stadium de Bolton.
També podeu consultar les estadistíques dels enfrontaments entre els dos equips.
*També tenim el grup dels jugadors que han estat convocats per Steve McNamara: a notar que tornen al grup David Mead, Rémi Casty, Ben Garcia, Mika Simon, Lewis Tierney, Benjamin Jullien i Josh Drinkwater, que van descansar la passada setmana.Tony Gigot, que es va lesionar a Wigan, ha rebut l'alta dels metges, així com Lucas Albert i Mickael Goudemaand, continuen amb el grup que està format per: 1.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
"Es tracta que a la comarca visquem uns de cara als altres i no tots de cara a Barcelona", defensen els impulsors del projecte
Les candidatures d'ICV-EUiA de Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i d'Entesa per Pallejà proposaran l'extensió del tramvia a la part central del Baix Llobregat amb un punt comú en els seus programes electorals.
El Trambaix acaba actualment al Consell Comarcal, a Sant Feliu, i el projecte contempla portar-lo fins a Pallejà amb la voluntat de "millorar el transport públic" per "salvar la barrera natural del riu Llobregat".
La proposta també pretén "reforçar la capitalitat" de Sant Feliu de Llobregat.
"Es tracta que, a la comarca, visquem uns de cara als altres i no tots de cara a Barcelona", ha subratllat el coordinador comarcal d'ICV, Arnau Funes.Fer que el tramvia arribi a Pallejà, després de passar per l'interior de Sant Feliu de Llobregat i per Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts, és el projecte que ICV ha presentat aquest dimecres i que les candidatures dels quatre municipis inclouran entre les seves propostes de cara al 24-M.
També es presentarà la proposta en el programa metropolità.
Concretament, les candidatures que demanen aquesta extensió del Trambaix són ICV-EUiA de Sant Feliu, IxMdR-MES de Molins de Rei, ICV-EUiA de Sant Vicenç dels Horts i Entesa per Pallejà.
La proposta consisteix concretament a perllongar el tramvia des de la darrera parada de la T3, al Consell Comarcal, fins a Pallejà, en un traçat de 8,5 quilòmetres aproximadament i amb nou parades: Sant Feliu Centre, la Salut, Can Maginàs, El Pla, Avinguda Barcelona, Molins de Rei Centre, Sant Vicenç dels Horts, Quatre Camins i Pallejà.
El projecte inclou també la construcció d'un nou pont que travessi el riu Llobregat.
El soterrament de les vies a Sant Feliu "condiciona" la proposta
Els impulsors del projecte n'han defensat "la viabilitat" sobretot d'aquí a dues legislatures.
"Ara, però, és important planificar", ha subratllat Lluís Carrasco, d'IxMdR-MES de Molins de Rei.
La proposta està condicionada per diverses actuacions en infraestructures que s'haurien d'executar abans per fer realitat aquesta extensió de la línia.
El principal condicionant és el soterrament de les vies del tren a Sant Feliu de Llobregat, un reclam històric de la ciutat.
L'actual alcalde de Sant Feliu i candidat a la reelecció, Jordi San José, ha assenyalat que el soterrament és "la premissa" per al projecte.
"Som conscients que el condiciona i que a la vegada el fa possible", ha afirmat San José, que ha afegit: "El soterrament genera un espai públic en la seva superfície que és l'idoni per al traçat, ja que el tramvia hauria de passar per sobre de la llosa".
Transport "amable"; intercanvi modal i dinamització de la zona
Una de les principals motivacions del projecte és aconseguir un "transport molt més amable i ecològic", ha destacat el cap de llista d'IxMdR-MES de Molins de Rei, Pere Garcia.
La proposta també se centra a "garantir un bon intercanvi modal", ja que la idea seria "connectar les xarxes de tren de rodalies, dels FGC i la xarxa d'autobusos".
Un altre dels objectius que recull el projecte és dinamitzar la zona econòmicament, social i cultural, amb "noves sinergies".
El tramvia connectaria, a més, quatre grans polígons industrials i facilitaria "els desplaçaments dels treballadors en transport públic".
Els impulsors també destaquen que permetria "millorar la sostenibilitat disminuint els desplaçaments en vehicle privat" en una zona que té "alts nivells de contaminació a l'aire".
L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va elaborar amb data de gener del 2004 un estudi d'alternatives de traçat del perllongament del tramvia de Sant Feliu de Llobregat a Quatre Camins.
L'ATM va incorporar el perllongament fins a Quatre Camins en el Pla Director d'Infraestructures (PDI) 2011-2020.
L'extensió prevista per l'interior de Sant Feliu fins al polígon el Pla va quedar aturada a l'espera de l'execució del soterrament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Reunió de la junta directiva d'INNOVACC.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Diada decisiva a Igualada, que pot significar el punt i final de l'ocupació del Casal del Passeig.
La resolució del judici civil sobre l'ocupació de la finca fa dos anys per un grup de joves fixa per a aquesta jornada el desallotjament.
El col·lectiu Espai pels Somnis ha programat diverses accions.
Amb un esmorzar popular, aquest matí a les 9, començarà una jornada intensa a l'immoble del Passeig Verdaguer on hi ha des del juliol de 2013 el col·lectiu Espai pels Somnis.
Els joves han convocat, a partir de les 11 també, una concentració per fer front a un possible desallotjament per part dels Mossos d'Esquadra.
El Bisbat va demanar via judicial que la policia catalana fes el llançament dels ocupants de la finca del Casal, una acció que està programada a les 12 del migdia.
Els joves ocupants de la finca advertien la setmana passada que, si es produís la intervenció dels Mossos, "actuarem amb mecanismes de resistència pacífica i passiva".
Han anunciat també un dinar popular.
Si es produeix el desallotjament, l'Espai pels Somnis ha convocat una manifestació a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada, a les 7 de la tarda.
Molts d'ànims per les ocupants, el projecte val molt la pena, però l'ajuntament i el bisbat estan cegats per l'especulació
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Que quedi clar que no és una peculiaritat andorrana, que ja ho veiem als països veïns, on pateixen del mateix mal, però, és clar, ells són més grans i, per tant, tenen més on triar
El període estival és, sens dubte, un dels més temuts pels periodistes al país.
Encara recordo quan era l'editor i presentador dels informatius de cap de setmana de la tele, les paraules de la Pati Molné quan li plorava a l'espatlla (en sentit figurat, és clar) per la sequera informativa estiuenca.
Amb el seu aplom, que tant em tranquil·litzava, em va dir que no patís que ella algun any s'havia vist obligada a obrir l'informatiu amb un castell de focs d'alguna de les festes majors, i no precisament de les grans.
Ja ho té això l'estiu periodístic: qualsevol declaració d'un polític és titular de portada; les entrevistes majoritàriament són trossejades per anar oferint-les en capítols al llarg de les setmanes de més canícula; l'esdeveniment més anecdòtic esdevé gran notícia i si es pot estirar amb reaccions i contrareaccions perquè duri tota la setmana, millor... ei, que quedi clar que no és una peculiaritat andorrana, que ja ho veiem als països veïns, on pateixen del mateix mal, però, és clar, ells són més grans i, per tant, tenen més on triar.
Probablement és la cara amarga i avorrida de la informació estiuenca, però també cal mirar el costat positiu, i és que els professionals de la comunicació aprofiten el temps que els dona la pau estiuenca per oferir-nos reportatges interessants sobre aspectes de la vida al país i la seva gent que res tenen a veure amb la polèmica sobreactuada, o ens avancen novetats de cara a la tardor, o ens informen amb més detall d'activitats culturals que de ben segur passarien desapercebudes en plena voràgine de temporada alta, informativament parlant.
Benvingut aquest ritme periodístic estiuenc, per molts anys als professionals que s'esforcen com petroliers de la informació a oferir-nos el millor d'ells mateixos i fer aflorar a les pàgines –de paper o digitals–, a la pantalla o al dial, la cara del país i la seva gent que passa més desapercebuda al llarg de l'any.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Imputen a dos càrrecs per presumptes "irregularitats" en una fundació sanitària catalana
(EUROPAPRESS) - El Jutjat d'Instrucció 20 de Barcelona ha imputat als patrons de la fundació Institut d'Alta Tecnologia PRBB-Fundació privada, Norberto Galindo Casas i Francisco Javier Fernández Soriano per presumptes "irregularitats" en la seva gestió entre 2006 i 2009, ha informat CGT.
La providència de la jutge, que admet la denúncia formulada pel sindicat i a la qual ha tingut accés EuropaPress, cita a declarar el dimecres 6 de novembre als imputats, que tenien càrrecs en el citat institut amb vocació pública i l'empresa CRC Corporació Sanitària.
Segons han explicat fonts del sindicat a EuropaPress, la denúncia es dirigeix especialment contra els màxims responsables de la CRC Corporació Sanitària per presumptament "haver traspassat a la seva empresa una maquinària que havien comprat a través de l'Institut d'Alta Tecnologia amb diners públics".
El sindicat va interposar al juliol una denúncia contra diversos alts càrrecs d'hospitals públics catalans per irregularitats en el citat institut, que funciona com fundació pública d'investigació sota l'auspici de l'Hospital Clínic, el del Mar i el Vall'd Hebron de Barcelona.
CGT ha remarcat que al desembre de l'any passat la Sindicatura de Comptes va publicar un informe que apuntava "greus irregularitats" donada la precària situació econòmica en la qual l'havien situat els patrons, que va provocar la declaració voluntària de concurs de creditors. |
Ens dediquem al Transport Marítim de Passatgers, realitzant diferents sortides amb els nostres tres vaixells que són dos CATAMARANS de SUPER VISIÓ SUBMARINA anomenats: "AQUARIUM II" i "MEDITERRANIA" i un vaixell tradicional anomenat: "SAFARI V" amb els que podrán descobrir tot el nostre Parc Natural CAP DE CREUS i també el Parc Natural de LES ILLES MEDES.
Els oferim la possibilitat de gaudir de totes les cales d'aquesta meravellosa COSTA BRAVA NORD, fent sortides sorprenents com: CALA MURTRA (1H.15' de durada), CALA RUSTELLA (2 Hores), CAP NORFEU (2 Hores), CAP DE CREUS (de 3 a 4 Hores), ILLES MEDES (de 4 a 5 Hores); així com també viatges que anomenem "A LA CARTA", ja que són viatges on ens adaptem a la demanda i pressupost del client.
Els preus dels nostre viatges ja previstos va dels 11,00 Euros fins als 22,00 Euros els adults i els nens de 6 a 12 anys la meitat ( de 0 a 5 anys és gratis). |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La formació presidida per Albert Rivera i liderada per Joan Garcia a Sabadell creu que l'acte celebrat aquest dilluns a l'Espai Cultura a petició de l' Assemblea Nacional Catalana allunya CiU, Esquerra i la Crida de la "centralitat" i "d'un govern per a tota la ciutat".
Lamentem que es vulgui utilitzar el govern local com una peça més del procés sobiranista, per sobre d'una realitat que cada cop s'allunya més d'aquest procés".
Garcia creu que "la ciutat no pot ser ostatge d'un procés que ha paralitzat Catalunya durant gairebé tres anys".
"Necessitem acords de ciutat, compromisos estratègics que dibuixin el Sabadell que tots volem a mig i llarg termini".
"La fórmula del distanciament i la separació no és el camí", finalitza.
Garcia creu que l'acord entre CiU, ERC i la Crida és un "avís" per a la ciutadania i assegura que Ciutadans "vol construir el projecte de ciutat, cosmopolita, obert, plural, progressista, inclusiu i equilibrat territorialment del segle XXI, lluny dels deliris nacionalistes".
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
L'Athletic Club ha posat fi al seu periple per la Lliga Europa aquest dijous en caure (1-2) davant l'Olympique de Marsella en la tornada dels vuitens de final, un altre partit inferior a l'equip franès sense una presència ofensiva que fes creure en la remuntada de l'1-3 de l'anada, i un bany de crua realitat per a l'equip bilbaí.
Les sensacions no van ser bones la setmana passada, però res que una nit èpica a San Mamés no pogués revertir.
Amb les seves millors gales s'ha vestit el feu blanc-i-vermell, però un Athletic al límit no ha donat de si.
Comiat d'Europa amb mocadorada d'una afició que no se li escapa la impossibilitat de tornar l'any vinent a Europa amb la irregularitat que pateix l'equip a la Lliga.
El 'Kuko' Ziganda ha aconseguit que el seu equip no patís com en l'1-3 de l'anada, però no han xutat a porteria fins entrada la segona part.
Aleshores l'empresa ja s'havia complicat, com la temporada d'uns 'lleons' abocats a la transició.
Les lesions de Mikel Rico i Yeray han obligat a buscar solucions a un Athletic que al final no ha pogut capgirar el resultat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En un cap de setmana esportiu, als que ens toca treballar a la premsa i vivim més hores amb la feina que amb la família, ens toca assistir a situacions de tota mena i explicar-les.
Algunes de més previsibles o més avorrides, si ho voleu dir diferent.
Però n'hi ha també d'explosives, vibrants i de desenllaç incert.
Una d'aquestes va ser el partit de diumenge al Nou Congost entre l'ICL Manresa i el Rio Natura Monbus, que va acabar amb la victòria de l'equip gallec a la pròrroga.
I és que, com passa força vegades en el bàsquet, una pilota encertada o errada, una decisió personal d'un jugador, pot dur a la glòria del triomf o a la decepció de la derrota.
L'Obradoiro, en aquest cas, va estar més sencer en els moments determinants, com ara l'última jugada dels 40 minuts que va portar a la pròrroga, amb un McConnell que va anar a totes i es va menjar ell solet la defensa del Manresa.
Hauria pogut relliscar, fallar un tir final a sota que no era fàcil, però el va encertar.
Una jugada ho canvia tot, fins i tot els titulars dels mitjans, que hauríem saludat amb «una treballada victòria» en el cas que l'ICL hagués guanyat.
Diu el tècnic Ibon Navarro que un punt més o menys no pot fer passar del blanc al negre tot el treball d'un equip.
I té raó; però també és veritat que el Manresa, amb totes les seves limitacions, haurà de fer correccions per evitar que un fracàs puntual en un partit es converteixi en costum al Nou Congost com va succeir la temporada passada.
Si els que són professionals ja estan prou carregats d'exigències per guanyar, el que em va deixar una mica preocupat, en aquest diumenge esportiu, és el text que vaig veure en una foto de la pancarta de sortida de l'Eternal Running de Sallent, la multitudinària cursa d'obstacles que va aplegar milers de corredors.
«Si arribes, seràs invencible; si no, hauràs fracassat».
Em podreu dir que forma part del que és l'espectacle, la parafernàlia, d'una mena de proves (com la Spartan Race que es va disputar fa poc a les Comes) que tenen un component lúdic.
S'hi fan concursos de disfresses i el bon rotllo predomina en el pas dels diferents obstacles.
Però, ni que sigui per posar-hi una mica de pebre, el missatge no deixa de ser, al meu parer i amb tots els respectes per a organitzadors i participants, desafortunat.
Segur que hi hauria altres lemes més encertats i que podrien motivar igual o millor tots els esforçats predisposats a enfangar-se i que es diverteixen patint.
Però convertir en uns fracassats els que no arribin a la meta és més que exagerat. |
Paul Joseph García, un jove de 24 anys resident a Texas, va atropellar mortalment a un vianant el dissabte passat al matí.
L'extraordinari del cas és que el va atropellar i va seguir conduint durant un quilòmetre amb el cadàver enganxat al cotxe fins a arribar a un bar d'Austin, Texas.
Segons fonts policials, el "cadàver estava destrossat".
En el moment dels fets, la víctima estava comprant, empenyia un carro d'un supermercat quan de sobte un Ford Focus va envestir-lo.
L'impacte del vehicle va fer que travessés la lluna del parabrisa.
Va patir lesions irreversibles al cap i altres parts del cos, segons informa Austin American-Statesman.
Paul Joseph García, el jove de 24 anys detingut per atropellar a un vianant.
Un quilòmetre més endavant de l'atropellament, diversos testimonis van veure al jove estacionar i sortir com si res del vehicle.
El jove va sortir del cotxe descalçat i es dirigia al bar South Austin Beer Garen, on va demanar una copa que li van negar els cambrers.
Les autoritats van rebre avís dels testimonis i van sotmetre al jove a un control d'alcoholèmia, que va resultar positiu.
Ara s'enfronta a una pena de presó per homicidi. |
Som un grup de traductors, intèrprets, correctors i transcriptors que hem creat dins l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) una assemblea sectorial de professionals d'aquests quatre rams afins.
Creiem que estem vivint un moment històric que no podem deixar passar.
Volem participar en la definició del nou Estat català per tal que les normes que el regeixin facilitin l'exercici de la nostra professió.
A més a més, volem posar les nostres professions al servei del procés.
-Treballar per difondre els objectius de l'ANC entre les persones que formen part del nostre col·lectiu: associacions, llistes de correu, etc. (incloses les internacionals).
– Debatre com voldríem que s'estructurés i organitzés la professió dins el futur Estat català.
– Actuar com a centre d'estudis i de treball en la matèria per crear els arguments i materials tècnics necessaris per promoure i difondre les raons que justifiquen la conveniència de crear un Estat propi i independent per a Catalunya.
– Presentar els nostres treballs i conclusions a les assemblees territorials i a la Secretaria Nacional per a la posterior difusió a la societat en general.
– Traduir al català allò que es diu del procés català a la premsa d'Europa i d'altres continents.
– Traduir del català a altres llengües documents de l'ANC (entre d'altres el web i els documents que hi consten, a l'anglès, a l'espanyol i al francès).
– Vetllar per la correcció lingüística dels textos que surten de l'ANC.
– Recopilar i, si cal, crear, terminologia pròpia del procés.
– Redactar textos per traduir-los a altres llengües.
– Aplegant en aquesta sectorial professionals que puguin traduir de moltes altres llengües cap al català i del català cap a moltes altres llengües.
– Posant a contribució del projecte global de l'ANC les nostres aptituds com a mediadors culturals.
– Recollint les diferents maneres que hi ha arreu d'estructurar i organitzar l'exercici de la professió per tal d'estudiar-les i trobar quins aspectes de cadascuna ens agradaria que regissin al nou Estat català.
Sectorial de Traductors per la Independència de l'ANC
Barcelona, 18 de desembre de 2012
Carrer de la Marina, 315, 08025 Barcelona · 93 347 17 14 |
Si el PNB manté el no als comptes d'enguany, els del 2019, any electoral, seran més difícils d'aprovar
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, caminant aquesta Setmana Santa pels voltants de Pontevedra, on està de vacances. / SALVADOR SAS / EFE
La batalla dels pressupostos espanyols que es jugarà al Congrés de Diputats a partir del 2 de maig, quan es voten les esmenes a la totalitat dels comptes del 2018, és clau per al futur de Mariano Rajoy.
Al govern espanyol estan convençuts que aconseguiran el sí del PNB, que permetrà superar aquest primer tràmit parlamentari.
Serviria per continuar la negociació i acabar tirant endavant, al juliol, en la votació definitiva, els comptes, segons van explicar fonts de la Moncloa.
Però són conscients que és una aposta a tot o res.
Sense comptes del 2018, les possibilitats d'allargar la legislatura per a Mariano Rajoy són minses, i si ho pot fer serà de manera molt precària, perquè l'aprovació dels pressupostos del 2019 s'albira encara més complicada: és un any electoral, i els socis que van permetre aprovar els comptes del 2017 (Ciutadans i els nacionalistes canaris) necessitaran marcar distàncies amb Rajoy per presentar batalla al PP en les autonòmiques i municipals.
També el PNB, amb un cert marge temporal -les autonòmiques a Euskadi són el 2020- però més dificultats ideològiques, posarà les coses difícils.
Per això a la Moncloa donen la màxima prioritat als pressupostos del 2018.
Si els aconsegueix tirar endavant, a l'any següent es podria resistir amb uns comptes prorrogats, que facilitarien allargar el mandat fins a pràcticament esgotar-lo (els comicis espanyols estan previstos per al 2020).
En cas contrari, si aquest any s'acaba amb els comptes del 2017 prorrogats, i es fa efectiu el fracàs de la negociació dels pressupostos de l'any que ve, el president del govern espanyol es podria veure abocat a un avançament electoral.
Cs ja ha donat en la negociació dels comptes d'enguany les primeres mostres de voler marcar perfil propi davant el PP.
El partit va fer públic un preacord amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el setembre de l'any passat, però després de la victòria a les eleccions de Catalunya, que els va catapultar demoscòpicament a l'Estat, els d'Albert Rivera van començar a apujar el preu del seu suport, amb noves exigències que van ser acceptades per l'executiu.
El sí final de Rajoy a la majoria de demandes de Rivera dona una mostra de fins a quin punt a l'executiu espanyol són conscients de la necessitat de tirar endavant els comptes.
I és que Ciutadans veu les eleccions autonòmiques i municipals del maig del 2019 com la seva gran oportunitat per eclosionar com a partit de govern a tot l'Estat.
El partit taronja va fer servir els regidors i diputats assolits fa tres anys per possibilitar governs sobretot del PP, però també del PSOE.
Ara Rivera ha fet una opa a les llistes dels populars per configurar candidatures amb polítics de més experiència per entrar, aquest cop sí, als governs i, si és possible, liderar-los.
Per això Rivera tindrà tots els al·licients per extremar el seu rol opositor a partir de la segona meitat de l'any, per començar a preparar el terreny de la precampanya, conscient que amb qui es disputarà els vots serà, precisament, amb el PP.
Això incrementarà exponencialment les temptacions de convertir el Congrés en una olla de pressió per a Rajoy, i provocar que arribi als comicis debilitat per la impossibilitat de tirar endavant projectes per culpa de la minoria parlamentària.
Davant un nou bloqueig, el PP apel·laria a la responsabilitat del PSOE, però amb la convicció que els socialistes no es mouran.
El moviment defensiu al qual apunten en entorns populars si aquesta situació es concreta podria ser un avançament electoral per fer coincidir les generals amb les autonòmiques i municipals, en un dia en què també hi haurà eleccions europees.
Seria una cita quàdruple a les urnes (triple a Catalunya i les comunitats amb calendari electoral propi), en la qual el PP confia que la dinàmica de vots locals els afavoreixi els interessos a tot l'Estat.
Però els dubtes sobre en quin estat de fortalesa arribarà Rajoy a aquesta cita si l'oposició s'ha encarregat de fer-li la vida impossible al Congrés són molt presents.
La situació és semblant al PNB.
Si aquest any el sí dels pressupostos s'està encarint per l'aplicació del 155 a Catalunya, l'any que ve els comicis locals poden apujar encara més el preu.
Bilbao s'ha convertit en una olla de pressió de moviments socials, amb manifestacions de jubilats per unes pensions dignes cada dilluns, tot i l'augment compromès pel ministre d'Hisenda aquest any.
És on són més nombroses i el malestar al carrer s'està focalitzant contra Rajoy.
Els jeltzales no tenen la pressió de les eleccions al Parlament a la vista, però estan alerta per les municipals, on els poden perillar algunes ciutats clau per l'amenaça de Podem i Bildu.
I de les municipals en surten les poderoses diputacions forals basques.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquesta història arrenca al costat del mar.
Comença al Mediterrani, a Menorca, i continua a l'Atlàntic, a Cadis, on Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina escriuen a quatre mans les cançons de La orquesta del Titanic, el disc de la seva segona i última gira conjunta per terres americanes.
La cinta es remunta diverses dècades enrere, quan els dos artistes van descobrir aquell continent, amb el qual mantenen una llarga història d'amor.
Víctima d'un accident, la gosseta Marona recorda els diferents propietaris [..] |
P- D'entrada gràcies per acceptar de venir a treballar amb nosaltres...com ha estat el procés que t'ha portat a ser el preparador físic del primer equip de l'IHC?
Gràcies a vosaltres per donar-me l'oportunitat de poder tornar al món de l'hoquei patins en la seva màxima categoria.
Doncs la meva arribada a l'Igualada s'ha produït de manera casual.
El club necessitava una col·laboració en el tema de la preparació física després de fitxar en Cesc Linares, entrenador amb qui vaig treballar en bona harmonia durant tots els anys que vam ser al Barça i gràcies a en Ramon Riverola (amic i company), arribo al club.
TXEMA NOCERA- Com comento, és una oportunitat per retornar a la màxima competició de l'hoquei patins, després d'una "aturada tècnica" per dedicar-li temps a la família.
P- Què et sembla l equip (esportivament però també físicament)?
TXEMA NOCERA- És evident que estic en un històric d'aquest esport, que ha d'estar lluitant per fer grans coses i tenir una rellevància en la màxima competició i en una de les millors lligues.
L'estat físic de l'equip no em preocupa massa.
Crec que el meu antecessor va fer una bona feina i que no tindrem cap problema en aquest sentit.
A més, tots tenen un treball per fer durant l'estiu i tota la pretemporada per endavant.
El que està clar és que treballaran de valent tant en la meva parcel·la, com amb en Cesc i en Gabri.
treball heu preparat amb el Cesc?
TXEMA NOCERA- De moment, era prioritari preparar tot el treball d'estiu per a que arribin a la pretemporada en condicions d'assimilar la càrrega de treball de forma adequada, establir el període destinat a la pretemporada i establir els compromisos que tenim durant la mateixa per tal de fer la planificació pertinent.
P- Coneixes molt bé l hoquei (has estat al Barça, al Calafell amb el Sergi Macià...) però també has tocat bàsquet... tenen elements que es poden aprofitar?
TXEMA NOCERA- Sí, he estat en diversos clubs de bàsquet des del 98 i en l'hoquei des del 2008 fins al 2015 amb el Barça.
La temporada 15-16 al Calafell i, posteriorment, tot i haver tingut ofertes del Noia i del Caldes (estic molt agraït a en Pere Vàries i Eduard Candami), com deia més amunt, per conciliar amb la vida familiar, vaig preferir declinar-les per poder estar amb la família.
Des del punt de vista de la preparació física, podem dir que tots dos es juguen en pista petita i que la durada dels esforços pot ser similar.
Per tota la resta, són molt diferents.
L'hoquei es juga amb implement, l'estick i els patins; es llisca, no es corre ni es salta; l'objectiu està a terra i no per sobre els caps; té porter, cosa que el bàsquet no,...
Per tant, podem dir que hi ha algun aspecte similar, però hi ha grans diferències.
El que sí és comú, és que jo sempre treballo la preparació física dintre de la pista intentant reproduir situacions de joc que es poden veure en un partit.
TXEMA NOCERA- A risc de semblar massa prudent, a nivell personal, espero fer un bon treball amb l'equip.
I si treballem de valent, confio en estar en les posicions on mereix el club.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.