text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego s'han compromès avui amb els alcaldes de Tremp i Talarn a transmetre la seva preocupació al president de la Generalitat, als diputats catalans al Congrés, al ministre de Defensa i al Rei
Avui l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit; l'alcalde de Talarn, Lluís Oliva, i el vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Joan Comenge, s'han reunit amb el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep M. Àlvarez, i el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, per transmetre'ls la seva preocupació per l'amenaça de tancament de l'acadèmia militar de Talarn.
A la reunió, que ha tingut lloc a la seu barcelonina de la UGT de Catalunya, també han participat Rosa Palau, secretària General de la UGT Terres de Lleida; Xesús González, secretari d'Organització de CCOO de Catalunya, i tres delegats de la UGT al comitè d'empresa de l'acadèmia de suboficials.
Tot i que encara no ha estat confirmat oficialment, els rumors de tancament han fet saltar l'alarma de les administracions i sindicats del territori, ja que l'acadèmia militar dóna feina a 800 treballadors directes i més de 200 indirectes.
El centre té una repercussió econòmica molt important al Pallars Jussà, de fins al 40%, i la marxa de les famílies que hi viuen a l'acadèmia tindrà evidents efectes negatius sobre les escoles, la sanitat i el comerç de la comarca.
A la trobada, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego han compartit la preocupació per la pèrdua de llocs de treball i per l'afectació que tindria per al territori el tancament de l'acadèmia militar.
Els secretaris general de la UGT de Catalunya i de CCOO de Catalunya s'han compromès a dirigir-se per carta al president de la Generalitat, als diputats catalans al Congrés, al ministre de Defesa i al Rei d'Espanya per traslladar-los la preocupació dels treballadors i les institucions del territori i evitar el tancament de l'acadèmia de suboficials de Talarn.
En aquest enllaç trobareu algunes fotografies de la reunió. |
¿Què vol l'administració pública de nosaltres, simples administrats?
Confiança i obediència (i un bri d'entusiasme cada quatre anys).
L'obediència es legisla, però la confiança...
¿Hem de creure, per exemple, en el Ministeri de Foment quan promet inversions que mai no s'acompleixen, en cada conseller que diu que té un pla d'allò a què es dedica, en inversions milionàries en aplicatius digitals que sabem que es descartaran amb la fi de la legislatura?
Per això això reconforta conèixer amb pocs mesos de diferència dues iniciatives en què es gira la truita i l'administració pública confia en els particulars.
A la tardor a Olot va obrir la Faber Residency, una residència d'arts, ciències i humanitats on es convida escriptors i artistes en el sentit més ampli del terme a estades curtes de treball i convivència.
Al darrere hi ha l' Ajuntament d'Olot i la paciència i l'entusiasme d'un escriptor, Francesc Serés, que a més de ser un dels millors prosistes actuals té la tenacitat de la terra seca.
Més recentment, el programa Barcelona Ciutat de la Literatura de la Unesco acaba d'anunciar la primera convocatòria de les beques Montserrat Roig per a autors que escriguin sobre la ciutat, obertes a qualsevol gènere i llengua.
La promotora de la iniciativa i responsable del programa és en aquest cas Marina Espasa.
He subratllat que per una vegada (bé, dues) l'administració confia en la gent, i no a l'inrevés, perquè aquesta no acostuma a ser la tendència.
Però les coses no es fan soles: Espasa i Serés són tots dos escriptors (coneixen la solitud del corredor de fons, el fred de les liquidacions), tots dos estan també ara mateix doblats de gestors, i servirien de contramodel del responsable públic xuclat d'egomania i interès personal.
Potser això és el que necessitem: d'una banda una Administració que convida i confia, i de l'altra, més ciutadans amb biografia real i bitllet d'anada i tornada pensant i empenyent projectes públics, implicats des de la fe i la independència. |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
Els cops poden danyar el teixit muscular, especialment en esports amb contacte físic.
Al futbol són freqüents els cops a la part anterior i lateral de la cuixa.
Visita institucional del president de l'FCF a la Mutualitat
El president de l'FCF, Joan Soteras, realitza una visita institucional a la seu de la Mutualitat Catalana de Futbolistes.
Podem definir la síncope com una pèrdua transitòria de la consciència a causa de una falta d'irrigació cerebral, amb recuperació espontània i [...]
Vuit aliments imprescindibles a la dieta del jove futbolista
Una nutrició adequada ajuda a millorar el rendiment físic a llarg termini.
L'alimentació d'un esportista ha de consistir, principalment, en hidrats [...]
La pauta mèdica estableix un límit clar a partir del qual l'esport és contraproduent i està contraindicat: si hi ha símptomes propis d'un procés [...]
Les peculiaritats de les lesions dels àrbitres
Per l'especificitat dels seus moviments sobre el terreny de joc, diferents dels jugadors, les lesions dels àrbitres es centren en lesions sense [...]
Trobada del president de l'FCF amb els metges de la Mutualitat
El president de l'FCF, Joan Soteras, s'ha reunit amb els metges de la Mutualitat Catalana de Futbolistes i els membres del Consell Territorial de l'MCF.
Ramon Cugat: "Jo no volia veure els metges"
Nascut a l'Aldea, es defineix com un pagès del Delta de l'Ebre.
No volia ser metge, però el president del consell mèdic assessor de la Mutualitat [...]
Futbol i alimentació desordenada
L'alimentació desordenada en un futbolista és un factor de risc moderat en el que fa referència a un dèficit d'energia.
Tractament de lesions de lligament creuat anterior en nens
Els metges de la Mutualitat Catalana de Futbolistes recomanen precaució a l'hora d'operar lligaments creuats anteriors en jugadors amb edat de [...]
Guia d'usuari de la Mutualitat Catalana de Futbolistes
Per poder practicar futbol federat a Catalunya, tots els jugadors/es necessiten passar satisfactòriament un reconeixement mèdic previ i disposar [...]
La Mutualitat Catalana de Futbolistes, millorant el servei dia rere dia
La Mutualitat Catalana de Futbolistes tanca la temporada amb un total de 23.032 lesions, 1.463 de les quals han acabat en el quiròfan.
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
L'empresari Jaume Fàbrega opta a presidir la Cambra de Comerç de Girona.
Fàbrega ja forma part de l'actual Comitè Executiu –és vicepresident- i assegura que vol que la seva sigui una candidatura "de consens".
Destaca que les eleccions d'aquest maig serviran per renovar el ple i fer que els representants de les empreses que en formin part siguin "una fotografia de l'actual teixit econòmic" que té el territori.
Entre els seus objectius, es fixa impulsar la digitalització de les empreses i la formació professional.
A la demarcació, les eleccions a les tres cambres de comerç (Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols) permetran renovar entre un terç i la meitat dels seus membres i incrementar la presència de dones.
Les eleccions a les cambres de comerç estaven pendents de celebrar-se des del 2014.
A les comarques gironines, aquests comicis suposaran un relleu al capdavant de les tres que hi ha al territori: Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
I és que cap dels actuals presidents (Domènec Espadalé, Xavier Ribera i Joan Puig, per aquest ordre) repetirà en el càrrec.
Els comicis per escollir les empreses que estaran representades al ple se celebraran presencialment el 8 de maig.
Per bé que aquelles que ho vulguin, per primer cop, podran votar telemàticament (entre els dies 2 i 7).
El ple de la Cambra de Comerç de Girona té 30 vocals que representen els diferents sectors empresarials.
I a Sant Feliu de Guíxols, tretze.
A aquests s'hi sumen els representants de les patronals (Pimec i Foeg) i, per primer cop, també els d'aquelles empreses que hagin fet més aportacions voluntàries al pressupost de les cambres.
Sigui com sigui, però, aquestes eleccions es preveuen plàcides.
Ara, la junta electoral ja ha avalat les diferents candidatures.
I en moltes de les categories econòmiques hi ha hagut consens (és a dir, que les empreses ja han assignat quina els representarà al ple i, per tant, no caldrà votar-la).
De fet, només s'hauran d'escollir cinc representants al ple de la Cambra de Comerç de Girona i un a la de Sant Feliu (perquè en aquestes categories, hi ha més empreses que hi opten que no pas llocs).
A Palamós, hi ha hagut acord al 100% i s'han proclamat directament totes les candidatures.
Les eleccions a les cambres gironines, però, sí que suposaran renovar bona part dels membres dels plens.
En concret, entre un terç i la meitat.
A més, s'incrementarà notablement la presència de dones (ja que es calcula que representaran una de cada tres empreses).
A Palamós, com que no caldrà fer eleccions, el ple de la Cambra de Comerç es constituirà al maig.
I a Girona i a Sant Feliu de Guíxols, a mitjans juny.
Serà aleshores quan els membres del ple escolliran els nous comitès executius i nomenaran els presidents.
De moment, els noms de candidats a presidir les cambres s'havien mantingut en la incògnita.
Però avui ja se n'ha conegut un per encapçalar la de Girona.
L'actual vicepresident segon, l'empresari Jaume Fàbrega, ha anunciat que farà el pas.
Fàbrega, que fa uns deu anys que forma part de l'actual Comitè Executiu (abans havia estat tresorer) assegura que vol que la seva sigui una candidatura de consens.
"Un cop s'hagin celebrat eleccions i constituït el ple, presentaré la meva candidatura amb la voluntat de buscar acords i anar a la una", subratlla.
L'empresari afirma que les eleccions d'aquest maig permetran renovar el ple de la Cambra de Comerç de Girona i fer que les empreses que en formin part "siguin una fotografia" del teixit econòmic gironí.
Entre d'altres, destaca que per primer cop hi haurà representades entitats del tercer sector (la Fundació Ramon Noguera) i empreses mèdiques (la Clínica Girona).
"El plenari respondrà a la riquesa i a la diversitat del teixit econòmic gironí, i també s'incrementarà la presència de les dones", explica Fàbrega.
L'actual vicepresident segon de la Cambra de Comerç de Girona ja avança que, si surt escollit, entre les seves prioritats hi haurà la defensa de "les petites i mitjanes empreses" (que suposen més del 90% del teixit econòmic gironí).
"Volem ser la seva veu", subratlla Fàbrega.
L'empresari assegura que ha decidit presentar candidatura com a president després de rebre la proposta de l'actual Comitè Executiu de la cambra.
"Tindré una preocupació especial per les infraestructures, la internacionalització de les empreses, les persones i la formació", explica.
"Cal adequar l'FP a les necessitats i perfils laborals que demanden les empreses", concreta.
Jaume Fàbrega és llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona.
Té un màster en Formació de Formadors per la Pompeu Fabra (UPF) i està al capdavant de dues empreses.
Des del 1984 és gerent de Gestocks Operador SA (dedicada al 'picking' i emmagatzematge) i fa gairebé 34 anys que és director general de GAM, una consultoria especialitzada en donar serveis de formació a empreses i institucions.
Totes dues empreses tenen una quinzena de treballadors. |
El Red Bull Salzburg del jugador del Pont de Vilomara Jonathan Soriano va caure derrotat al camp del Schalke 04 per 3 a 1.
El gol de l'honor dels austríacs el va fer precisament, el jugador bagenc al minut 72, ja sense opció per a la remuntada.
L'equip de Soriano va sumar la segona derrota en dos partits a la Lliga Europa i es complica la vida en la competició.
Pel que fa als equips espanyols, el Celta va obtenir la victòria a Balaídos contra el Panathinaikos (2-0) amb gols de Guidetti i Wass als darrers cinc minuts del partit.
Els de Vigo van aconseguir el primer triomf de la fase de grups després de l'empat contra l'Standard de Lieja en la primera jornada.
Per altra banda, el Vila-real de Fran Escribá no va poder passar de l'empat al camp de l'Steaua de Bucarest (1-1).
El darrer representant estatal, l'Athletic de Bilbao, també es va desfer del Rapid de Viena a San Mamés (1-0) i obté els primers tres punts a la competició.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Aquest disc condensa en 40 minuts l'esperit de totes les festes majors de barri que es van celebrar a la Barcelona del 1978; és a dir, en aquella Barcelona que només era un poble gran i sense aspiracions de metròpolis europea.
Un toc de flabiol sembla anunciar una altra sardana, però darrere no hi ha un exèrcit d'oboès i fagots, sinó uns timbals i unes congues a punt d'establir les bases del primer 'so Barcelona': postfranquista i premestís, profundament local però extraordinàriament eclèctic.
Vet aquí un prodigiós model d'eufòria festiva i eclecticisme popular 'made in Barcelona'. |
El propietari ha d'incorporar els requeriments fets pels serveis tècnics municipals en un mes
Sabadell.-L'Ajuntament de Sabadell ha requerit al propietari de la finca de Ca n'Alzina que esmeni i concreti les actuacions que durà a terme per restaurar les obres que es van fer a la zona sense la llicència pertinents.
El Consistori ha informat aquets divendres que durant el mes de març ha notificat tres resolucions amb aquesta petició en relació als tres expedients oberts per abocaments irregulars de terra al costat de l'accés de la finca, l'obertura de camins a la part sud i l'abocament de terres per instal·lar-hi boxes provisionals a la part sud de l'hípica.
En els darrers mesos el propietari ha fet propostes de restitució de la zona que es va alterar però els serveis tècnics li han fet arribar tres notificacions demanant que faci una nova proposta incorporant els requeriments que fan els tècnics després d'avaluar les seves proposicions.
El propietari disposa d'un mes per fer aquesta nova proposta.
En cas que el propietari no presentés la documentació en el termini indicat, continuaran les actuacions per aconseguir el compliment de les mesures de restauració que proposa l'Ajuntament de Sabadell, amb l'advertiment de l'execució forçosa de la restauració.
Paral·lelament, el consistori treballa en la instrucció dels expedients sancionadors per les infraccions urbanístiques que es van cometre.
Per últim, el propietari ha presentat també una proposta prèvia de projecte de pla especial per tal que els tècnics de l'avaluïn.
Els serveis tècnics municipals faran aquesta valoració tenint en compte el planejament urbanístic i territorial vigent, així com el compliment dels expedients urbanístics de disciplina oberts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Màster en Gestió i Innovació en la Indústria Alimentària (MGIIA), 60 ECTS, 1 curs acadèmic
El pla d'estudis preveu un únic itinerari, estructurat en cinc mòduls obligatoris, a més del Treball final de màster (TFM, mòdul 6).
El pla d'estudis d'aquest màster no contempla pràctiques externes obligatòries. |
El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que ha presidit el 'Dia de les Esquadres', ha lliurat 127 medalles al mèrit policial, de les quals cinc són d'argent amb distintiu blau (que s'atorguen per una actuació exemplar i extraordinària, que hagi representat un gran risc o remarcable pel compliment de serveis de reconeguda importància i que prestigiïn el cos), set de bronze amb distintiu vermell (que s'atorguen a qui ha actuat meritòriament en un acte de servei de resultes del qual pateix lesions) i 115 de bronze amb distintiu blau (per haver realitzat amb risc o perill personal actuacions de reconegut valor i que aportin prestigi al cos).
Entre d'altres, s'han entregat medalles als agents Joan Carles RB i José Manuel PM, que van detenir tres delinqüents habituals i perillosos després d'una llarga persecució en cotxe, durant la qual van ser tirotejats pels fugitius; i de bronze amb distintiu vermell al caporal Ramon TP, per la seva valenta actuació fora de servei en un furt pel modus operandi de punxa-rodes i la recuperació dels efectes sostrets i que va patir lesions per l'elevat risc que va assumir; al caporal Xavier CF, que va reduir un individu armat amb una navalla que volia agredir els seus pares i que, a resultes de l'acció, va rebre dues ganivetades; i als dos agents José CI i Sara GR, que van patir un greu accident de trànsit mentre es trobaven complint amb les seves obligacions en condicions climatològiques adverses.
També a l'agent Jorge PC, que, posant en perill la seva integritat física, va rescatar una mare i el seu fill escalant quatre plantes per la façana i els balcons d'un edifici incendiat de la població de Blanes; a l'agent Enrique OM, que trobant-se fora de servei va evitar un robatori a un furgó blindat a Getafe; al sergent Lluís AB i els agents Pau RC i Daniel PM, que van rescatar de morir ofegades tres persones que havien caigut en un canal que desemboca al riu Ter de Girona; a l'agent Jordi LG, que, fora de servei, va salvar una persona tetraplègica i altres veïns, després que es produís una explosió de gas en el pis de sota d'on viu a Barcelona; als agents Raúl RR i Sergi SI, per la impecable investigació de l'accident de trànsit d'un autocar que va tenir lloc el passat estiu a Sant Pol de Mar, en el qual van morir 6 persones; al caporal David LC i els agents Ivan ML, Xavier SM i Bernat MC, per la seva valenta actuació en la detenció d'un individu que estava agredint la seva exparella, que estava embarassada.
Doncs jo els hi donaria no una sino dos medalles una per tontos i un altre per si la perden.
aquest govern espanyol del tripartit es deu pensar que regalant medalles a tort i a dret es salvarà de la patacada aquesta tardor.
Els catalans podem ser una mica ingenus però no imbècils.
Ara esperem que tots aquests "antisistema" que critiquen als mossos de manera visceral reconeguin l'excel·lent feina que aquests bons professionals fan per la nostra societat.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'esdeveniment, del 27 al 29 d'abril, també comptarà amb dibuixants de primera fila com Carlos Puerta, Jan, Alfonso Font, Álvaro Ortiz, Tito, Jordi Bernet o l'andorrà Marc Huguet
Un moment de la presentació de la 22a edició de la Massana Còmic, aquest dimarts. / Comú de la Massana.
El saló La Massana Còmic compleix vint-i-dos anys, i ho farà amb la presència de dibuixants de primera fila com Carlos Puerta, Jan, Alfonso Font, Álvaro Ortiz, Rubén Pellejero, Josep Maria Beroy, Tito o Jordi Bernet.
A més, com ja ha passat els últims anys, també es vol donar visibilitat a artistes del país i enguany serà el torn de l'il·lustrador andorrà Marc Huguet.
Tant la consellera Jael Pozo com el director del saló i president de l'ARCA, Joan Pieras, s'han mostrat satisfets per poder presentar aquest jove artista, que ja de petit era assidu de la Massana Còmic.
Així mateix, per primer cop al saló, estarà present una de les personalitats més importants d'aquest art, gràcies a les seves recerques i publicacions sobre el món del tebeo: Álvaro Pons (La Cárcel de Papel).
La Massana Còmic, que tindrà lloc del 27 al 29 d'abril, es renova any rere any gràcies al gran treball de l'ARCA i de la bona predisposició dels artistes per venir al saló, però també hi ha un esforç per "establir sinergies amb institucions i entitats per ampliar la programació i també atraure nou públic", ha assegurat Pozo.
En aquest sentit, enguany es compta amb la col·laboració de l'ambaixada de França a Andorra que s'ha encarregat de portar el dibuixant Tito i de treballar en un projecte entre l'autor i les escoles andorrana i francesa.
Durat tota la setmana prèvia al saló, els alumnes podran aprendre les tècniques de la il·lustració de la mà del mateix autor.
D'altra banda, el saló continuarà comptant amb l'estreta col·laboració de l'Associació Frikis Andorra, que s'encarregarà de la programació del diumenge amb una Gymkana de dibuix i del Concurs Nacional de Cosplayer a Andorra.
BGAMES s'encarregarà de presentar durant tot el cap de setmana diferents jocs de taula i iniciar a tothom qui vulgui venir a provar-los.
Un dels moments àlgids del saló serà, com ha remarcat Pieras, la signatura d'exemplars.
"A la Massana Còmic tens els autors al teu abast, cosa impensable en altres salons", ha assegurat el president de l'ARCA.
Els visitants podran gaudir de primera mà tant de les exposicions d'originals com del contacte directe amb aquesta llista de convidats, i participar en les nombroses activitats que s'han preparat per a aquesta edició.
Menció especial a l'apartat d'estands d'editorials i fanzines d'aquest any, amb la col·laboració de Santa Guadaña, Sudando Tinta Ediciones i el col·lectiu artístic Print This Valley Collective.
També cal recordar que des del dia 10 d'abril es pot visitar al Museu la Massana Còmic l'exposició L'art de Jordi Bernet, realitzada amb la col·laboració del divulgador i editor d'Amaníaco, Jordi Coll.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
En el marc de la situació excepcional, oferim cada dia una proposta didàctica per mantenir la docència amb els estudiants de la Facultat de Turisme.
Seguint amb les recomanacions diàries on proposem activitats didàctiques pel confinament, avui el volem dedicar a com realitzar un bon Treball de Final de Grau.
A continuació us convidem a visulitzar una conferència tècnica sobre turisme pels estudiants del Grau en Turisme i pels estudiants del Grau en Publicitat i Relacions Públiques, us convidem a visualitzar les coferències enregistrades de diferents àmbits de la publicitat i les relacions públiques.
Proposta del dia: Grau en Turisme
L'objectiu de la conferència és ensenyar l'utilització de tècniques per al tractament de dades relacionades amb el turisme.
Proposta del dia: Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Sabem que en aquests moments el que més disposeu és de temps, és per aquest motiu que creiem que la millor recomanació diària en el dia d'avui és oferir-vos eines digitals per ajudar-vos en la recerca i creació del vostre Treball de Final de Grau.
A continuació us exposem una sèrie de pàgines web i eines que us ajudaran a crear els continguts necessaris per a l'elaboració del TFG.
Us oferim la guia de la Universitat de Girona on explica l'estructura, el lèxit usat i les normes per fer un bon TFG.
Software per planificar-te, estils d'escriptura, blocs, etc.
Recerca de bibliografia i webgrafia (llibres, revistes, articles, conferències, TFG d'antics estudiants...)
Abreviar les urls per incloure-les a la webgrafia
Si teniu tècniques o eines que creieu que poden ajudar a estudiants, us animem que ho compartiu amb les vostres companyes i companys amb el hashtag per les vostres xarxes socials i etiqueteu el compte de la Facultat de Turisme ( ).
No oblideu d'estar en contacte amb el vostre tutor/a de Treball de Final de Grau i tenir un seguiment freqüent per l'elaboració del vostre treball.
Recordem que per consultes genèriques sobre docència i avaluació, podeu posar-vos en contacte amb el rectorat de la UdG a través del número de WhatsApp 648 838 651.
Per a consultes sobre la Facultat de Turisme, us podeu adreçar mitjançant un correu electrònic a [EMAIL]
A través de les nostres xarxes socials ( ), us seguirem oferint informació i entreteniment per combatre de la millor manera aquesta situació extraordinària. |
Els Mossos de Girona acosten per primer cop la unitat canina als tallers que fan per a discapacitats i collectius vulnerables
Girona.-El gos policia entra corrents al vestíbul de la Fundació Astrid 21.
Olora a banda i banda i, al cap d'uns minuts, acaba descobrint una substncia explosiva que els Mossos han amagat darrere d'un extintor.
Llavors, l'animal es queda immbil al costat: és el senyal amb el qual alerta els agents.
La situació podria ser real, per forma part d'un taller dirigit als collectius més vulnerables.
Per primer cop, els Mossos d'Esquadra de Girona acosten la unitat canina a les fundacions que atenen discapacitats intellectuals.
L'objectiu és que aquells qui se'ls escolten a Astrid 21, són una trentena de joves- aprenguin qu fan els gossos policia.
I si mai se'n troben algun, se'l mirin amb uns altres ulls.
"Sabré que est treballant i demanaré permís abans de tocar-lo", explica en Lluís Comas, un dels nois que atén la fundació.
L'any passat, els Mossos d'Esquadra van comenar a fer tallers dirigits als usuaris de les fundacions que atenen persones amb discapacitat intellectual.
"Són un dels collectius més vulnerables, i volem ensenyar-los com prevenir abusos, detectar-los i saber com actuar en cas que en pateixin", explica l'agent de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat Snia Alcarria.A les comarques gironines, entre d'altres, els Mossos d'Esquadra han fet xerrades a les fundacions Ramon Noguera, Astres, Els Joncs, Tresc, Astrid 21 o Tirgi.
Durant els tallers, han abordat situacions d'abusos físics, psicolgics, sexuals, econmics i també aquells relacionats amb l'Internet i les xarxes socials.
Alcarria explica que, amb els tallers, els Mossos d'Esquadra també volen "fer-se més propers".
I que si algun usuari de les fundacions pateix qualsevol mena d'abús, spiga "que ens pot demanar ajuda sense por i tenir-nos confiana", concreta l'agent.Ara, per primer cop, els Mossos de Girona també han acostat el dia a dia de la unitat canina a les fundacions que atenen discapacitats.
"Cada vegada hi ha més cossos que disposen de gossos policials, aix ens ajuda a ensenyar-los que, si algun cop en troben algun, han de respectar la seva feina", explica Snia Alcarria.
Drogues, bitllets i explosiusEl primer d'aquests tallers amb gossos policia s'ha fet a la Fundació Astrid 21.
Hi participen una trentena de joves d'entre 16 i 29 anys.
Primer, els agents de la unitat canina els expliquen quines característiques ha de tenir el gos: ser jove i, sobretot, juganer.
"A l'hora d'ensenyar com fer recerques, ho canalitzem tot en base al joc", concreta el caporal Eduard Campomanes.Els joves, que s'escolten els policies asseguts en rotllana, toquen les joguines amb qu s'ensinistren els gossos i a partir d'aquí s'entra en matria.
Els agents expliquen que, a Girona, els gossos de la unitat canina estan especialitzats en la recerca de drogues, explosius o bitllets falsos.
A més, també els donen consells sobre com actuar si mai es troben amb un gos (sigui o no policia).
"Per evitar que l'animal es pugui espantar i ataqui, si el volen tocar, sempre s'ha de demanar permís al propietari i acostar-s'hi lentament", subratlla Campomanes.Acabades les explicacions, arriba l'hora de veure els gossos en acció.
Primer a dins, al vestíbul de la fundació; i després a fora, a l'aparcament.
En poca estona, els animals troben la substncia explosiva que els agents han amagat (una, al darrere d'un extintor; i l'altra, a la porta de crrega d'una furgoneta)."M'han tret la por"Abans d'acabar el taller, els joves de la Fundació Astrid 21 poden tocar els gossos.
"M'ha agradat molt; ens han ensenyat qu fan els gossos policia i hem vist que són com les persones", explica la Irene Martínez, de 19 anys.
"A mi m'han tret la por de sobre, perqu abans en tenia molta", explica en Lluís Comas, que té 27 anys i que durant el taller ha pogut passejar el gos policia amb la corretja.
"I ara també sé que, si mai veig un policia amb un gos, sabré que est treballant i li demanaré permís abans de tocar-lo", afegeix el jove.La tutora del grup, Lídia Saavedra, subratlla que els tallers que han fet els Mossos d'Esquadra a Astrid 21 ajudaran els joves a "agafar confiana" amb els policies "i tenir-los com a referent per si en algun moment els passa alguna cosa".
"A més, ara cada cop que vegin un gos policia se'l miraran amb uns altres ulls", conclou Saavedra, en referncia al taller amb la unitat canina.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ahir dia 29 de febrer els i les treballadores d'autobusos de TMB estàvem cridats per l'empresa, UGT, CCOO i SIT a participar en un referèndum per avalar el preacord de conveni col·lectiu.
Igual que va passar el 19 novembre 2015, a la votació va tornar a guanyar el NO.
Tot i la campanya dirigida des de la Direcció de TMB, tot i la por que van intentar generar si no s'acceptava "el seu" preacord, malgrat que en el referèndum van votar també els directius i els treballadors/es fora de conveni, la plantilla d'autobusos, igual que va succeir en el primer referèndum, ha tornat a dir NO al preacord de conveni.
El preacord que es votava ahir era el mateix que s'havia votat fa tres mesos, amb petits canvis formals adreçats a fer-lo més atractiu a la plantilla.
Seguia sense recollir cap de les reivindicacions de la plantilla acordades en assemblees generals massives.
En el seu redactat només quedava clar es tornaven a blindar les condicions econòmiques i de beneficis socials que els directius i els treballadors fora de conveni.
Amb aquest resultat la plantilla de TB tornem a deixar clar que les seves reivindicacions no han estat resoltes i que estem disposats a mobilitzar-nos per aconseguir-les, com ja hem fet amb les vagues parcials del mes de febrer, amb les següents demandes:
Des dels sindicats que hem tornat a guanyar aquest referèndum i que formem el Comitè de Vaga de les passades mobilitzacions (CGT, ACTUC, COS, USOC, CNT i BS) exigim l'obertura d'una veritable Mesa de Negociació i alhora tornem a exigir la dimissió de la presidenta de TMB Mercedes Vidal pel seu comportament antiassembleari i antisindical, posat de manifest aquestes últimes setmanes, i per haver intentat tornar a blindar els sous i beneficis socials dels directius fora de conveni a través del preacord que la plantilla ha tornat a rebutjar.
Resultats referèndum 29 febrer 2016:
Secció sindical de CGT a Autobusos de TMB |
El Síndic de Greuges de Catalunya és membre de diverses xarxes internacionals d'ombudsman i d'altres institucions de defensa de drets.
La institució del Síndic és membre de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IIO) des del 1994.
L'Institut agrupa defensors o ombudsman de vuitanta estats d'arreu del món.
Des del 2008, Rafael Ribó és membre de la Junta Directiva Europea de l'IIO i des del 2016 és president d'aquesta junta, càrrec que ja havia ocupat del 2009-2012.
És una xarxa formada per institucions independents de defensa dels drets dels infants.
Va ser fundada el 1997 i actualment en són membres 42 institucions de 34 estats.
L'adjunta d'infància, Maria Jesús Larios, exerceix el càrrec de secretària des de l'octubre de 2014.
Organització independent, formada pels defensors del poble i els serveis de mediació de l'energia.
Té com a objectius primordials difondre els mecanismes alternatius de resolució de conflictes d'acord amb les recomanacions de la Comissió Europea i encoratjar la protecció dels consumidors.
La missió d'aquesta xarxa, que és va constituir formalment a Barcelona l'any 2014, és fomentar i promoure els drets, la igualtat i la diversitat lingüístics arreu del món, i donar a suport als comissionats de llengua perquè puguin assolir els més alts nivells professionals.
El Síndic també es membre o participa a les següents xarxes:
FIO (Federació Iberoamericana de l'Ombudsman)
AOM (Associació d'Ombusmans de la Mediterrània) |
Registren un 100% d'ocupació el cap de setmana de Nadal i el de Cap d'Any
Els allotjaments rurals de l'Alt Urgell i la Cerdanya han penjat el cartell de complet durant les festes nadalenques.
Segons explica el president de l'Associació d'Allotjaments Rurals de l'Alt Urgell i la Cerdanya, Josep Maria Troguet, l'ocupació durant el cap de setmana de Nadal "va ser del 100% contant que el cap de setmana començava a partir del dia 25".
Toguet ha afegit que pel cap de setmana de cap d'any, que comença aquest dimecres, l'ocupació és completa a tots els allotjaments i "la majoria de les cases encara estan rebent peticions, tot i que fa setmanes que està tot reservat".
Per a Reis, diu Troguet, "l'ocupació serà del 100% per a les cases independents i del 80% per a les compartides".A les cases rurals de l'Alt Urgell i la baixa Cerdanya no hi queda cap llit pel pont de cap d'any, segons ha declarat el president de l'Associació de Cases Rurals de l'Alt Urgell, Josep Maria Troguet.
Els prop de seixanta allotjaments de turisme rural associats estan totalment reservats pels propers dies, ha explicat Troguet, qui ha afegit que tant els 'allotjaments de llit' com els 'independents' presenten un cent per cent d'ocupació.
Troguet ha valorat "molt positivament" l'ocupació d'aquestes festes i creu que la diversificació d'activitats, "ja no només basades en la neu i la bona ubicació de les cases a mig camí d'Andorra", han fet que l'ocupació sigui tant alta.
Troguet ha afirmat que l'Alt Urgell i Cerdanya estan "situades estratègicament", ja que hi ha moltes pistes d'esquí properes i a menys d'una hora tenen diferents tipus d'esquí i això fa que la gent busqui allà on hi ha més neu.
"Les activitats per a després de l'esquí, les possibilitats de comerços i la proximitat d'Andorra", ha dit Troguet, "fa que els nostres allotjaments estiguin molt valorats, amb l'afegit que nosaltres els donem més tranquil·litat que la que poden trobar al Principat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Alemanya no va lluitar sola durant la Segona Guerra Mundial.
El 1940 el seu aliat italià va insistir en enviar una petita flota d'avions per participar en les últimes fases de la Batalla d'Anglaterra, encara que la seva aportació va ser nul·la.
Durant la primavera de 1941 els exèrcits alemanys varen lluitar al costat dels italians [...]
El Me110 es un caçabombarder de la Luftwaffe que va lluitar durant la Batalla d'Anglaterra i en l'Operació Barbarroja.
Es va construir en diferents versions i podia portar dos homes com a tripulació, però tenia greus mancances com l'escaça autonomia i tenia poca capacitat per portar bombes.
A Alemanya: En la Primera Guerra Mundial, tot i que varen desertar 130.000 homes, només 49 alemanys varen ser condemnats a mort i únicament es va aplicar en 18 casos la sentència.
Però durant la Segona Guerra Mundial els desertors que fugien de les seves obligacions varen tenir que pagar un alt preu si eren [...]
A Alemanya: Mentre els nazis començaven a obrir els primers camps de concentració, també varen utilitzar, en un principi, les presons i fortaleses que existien al país sota l'administració de la Gestapo.
Fins a 1939 es varen utilitzar les presons per empresonar als adversaris polítics del règim, la gran majoria alemanys.
Els Aliats i els països de l'Eix varen utilitzar la propaganda per difondre el seu contingut ideològic i per organitzar adequades estructures tècniques i departaments especials.
Si pels Aliats el primer objectiu va ser alliberar el món del nazisme, pels països de l'Eix el seu objectiu va ser la instauració d'un Nou Ordre a Europa [...]
El OKH, Oberkommando des Heeres, va ser el quarter general suprem de l'exèrcit alemany.
A partir de 1938 es va desdoblar amb la OKW, instància creada per l'Adolf Hitler i situada sota la seva autoritat.
Al final de la guerra, la funció més important del OKH va ser el comandament operacional del front oriental.
El OKW, Oberkommando der Wehrmacht, va ser el quarter general suprem de totes les forces armades, l'exèrcit, la Luftwaffe i la Kriegsmarine, controlat per Adolf Hitler a través del mariscal de camp Wilhelm Keitel i el general Alfred Jodl.
El OKW va dirigir les operacions de tots els fronts excepte de l'oriental.
El NKVD va ser la policia secreta dirigida per en Lavrenty Beria que va ser fundada l'any 1934.
A cada comandament del front soviètic se li assignava unitats militars de la NKVD, divisions de fusellers formats en la seva majoria per regiments de guàrdies de frontera de la NKVD.
El cap del NKVD de cadascun dels [...]
Els Judenräte varen ser organismes creats pels nazis i compostos per personalitats influents de la comunitat jueva i per rabins elegits per les autoritats alemanyes per servir d'intermediaris amb la població jueva i actuar en el seu nom.
Segons els casos, els 12 o 24 membres del Consell dirigien una ciutat, un gueto o un districte. [...]
La Segona Guerra Mundial és el conflicte més mortífer de la història de la humanitat.
La guerra va començar l'1 de setembre de 1939 amb la invasió de l'exèrcit alemany a Polònia i va acabar físicament el 15 d'agost de 1945, amb la rendició incondicional de Japó, però va acabar amb la firma de la [...]
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
Un incendi al carrer Auberadors de Girona –al Barri Vell de la ciutat– va deixar ahir diumenge cinc persones ferides i va obligar també els Bombers a confinar-ne 25 més.
El foc es va declarar a quarts de set del matí i en menys d'una hora, a les 7.30 h, els Bombers el van poder apagar.
En concret, l'avís es va donar a les 6.43 h.
L'incendi va afectar la cuina de l'immoble, que va quedar totalment calcinada.
L'incendi també va fer malbé altres parts del pis i l'escala comunitària.
Fins al lloc dels fets s'hi van desplaçar sis dotacions dels Bombers, a més d'altres dels Serveis d'Emergències Mèdiques i de la Policia Local.
Mentre apagaven el foc, els Bombers van haver de confinar vint-i-cinc veïns dins dels seus pisos pel fum. |
1 «La meva amiga i jo estàvem estesos damunt la sorra de la platja, quan una gran ona va posar-se sota els nostres cossos adolescents i s'hi va quedar quieta.
Al cap de poc notàrem com dits d'aigua acaronaven les nostres pells i s'enfilaren per totes les parts del cos. El pessigolleig era tan agradable que deixàrem que seguís el seu propòsit.
Un cop allà, altres ones vingueren i s'ajuntaren per formar-ne una de molt grossa.
Navegàrem, navegàrem, navegàrem.
2. «– Vols venir a enamorar-te a la cova de l'amor? –preguntà la nena al seu amic.
– Pocs la coneixen, és pregona i fosca, i quan toques la paret del fons sents que el cor s'ha enamorat.
Perquè sense saber qui és ella no sé què dir-te.
– T'enamoraràs de la nena que tu decideixis.
– Però ella s'enamorarà també de mi?
– Si la nena que vols que s'enamori de tu soc jo, sí, ara bé, si és una altra, no ho sé.
– Doncs enamora't i ho sabràs perquè si no t'enamores no ho sabràs mai.
3. «– Somiava un somni en què jo em convertia en un ocell –va dir la nena al seu amic.
– Doncs que em vaig fer ocell i vaig començar a volar amb soltesa pel cel; veia els xais en els prats, les teulades dels pobles, em ficava dins dels núvols i sortia xopa, m'esbandia i seguia volant.
Fatigada del tot em vaig bressolar en la branca d'un pi, vaig quedar endormiscada i vaig somiar que una nena somiava que era un ocell, alçava el vol i corria pel cel fins parar-se a descansar al meu costat, a la mateixa branca.
I la nena s'adormí i somià amb una altre nena que s'aixecava del llit i es posava a volar, fins aturar-se també...
– Les vaig despertar perquè temia que elles somiarien amb més nenes i totes plegades vindrien al mateix lloc i la branca s'esqueixaria i cauríem rostos avall pel pendent escarpat.
– Nenes hem de tornar als nostres llits perquè vindran a despertar-nos per anar al col·legi i no ens hi trobaran...
Ja quedarem un altre dia perquè només es tracta de cabdellar somnis amb el mateix fil...
Totes es mostraren d'acord amb la proposta.»
« Feia dies que contemplava la nena d'aigua estirada damunt la sorra prop d'una gran cascada; se li acostà per dir-li que s'havia enamorat d'ella.
– Jo també veia com m'espiaves i volia que t'acostessis per dir-te que m'agrades molt.
La nena li explicà que de petita estava feta de carn i ossos, però sentia tanta atracció per l'aigua, que l'obligava tostemps a estar-se banyant; un dia va demanar al riu que li canviés la naturalesa.
– El riu s'ho pensà dos dits i al tercer em digué que em fiqués sota el gran saltant per comprovar si era capaç de resistir la força de l'aigua sense tombar-me.
– Vaig aguantar amb dificultat i veié com els dies transparentaven, com si fossin de vidre, després els braços, les cames i finalment tot el cos. M'havia fet d'aigua.
El nen li digué que per estar amb ella tota la vida també es faria d'aigua.
– El riu no t'acceptarà perquè la tradició mana que només les dones puguin ser-ho.
Però cada cop que et tiris al riu, jo vindré a buscar-te, jugarem i ens estimarem.»
«El nen va preguntar a la seva millor amiga que l'ajudés a travar una declaració d'amor convincent que impossibilités una nena a dir-li no.
L'amiga va expressar en primer lloc que li agradaria escoltar una excelsa declaració i li va aconsellar que li digués de forma senzilla que l'estimava molt, a continuació li havia d'assegurar que pensava només en ella insistentment i que li hauria de prometre que sempre la voldria.
La nena ha d'entendre bé que cap altra t'agrada i que la vida sense ella no tindria sentit.
El nen seguí fil per randa les seves indicacions i se li va declarar; ella va abraçar-lo perquè va escoltar el que més desitjava escoltar d'un nen.»
«La noia pel camí dels ametllers florits s'ajupia de tant en tant i anava collint.
L'amic la va veure i es preguntà què podia interessar-li que ho agafés del terra i dels marges i ho guardés en el cistell de vímet.
Quan va ser al seu costat la nena li ensenyà el que portava.
– Has arreplegat coses que t'agraden, flors, pedretes, branquillons, estrelles caigudes del cel que encara tremolen, plomes d'ocell, fòssils marins, minerals lluents i fulles de colors.
– He agafat paraules, els noms de les coses per escriure un poema.
El que és en el cistell ho estenc damunt dels papers i així es fa escrivint el poema.
– Som ben diferents perquè on jo hi veig coses, la realitat, tu sempre hi veus paraules, literatura.
Tanmateix no sé si ets una metàfora o una dona real.
– Besa'm i digues si el petó és carnal o literari.» |
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha arxivat la causa contra l'exvicepresidenta del Govern central Soraya Sáenz de Santamaría; l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido i la delegada del Govern central Teresa Cunillera per no comparèixer davant la comissió d'investigació dels atemptats a Barcelona i Cambrils (Tarragona) del 2017, en un escrit al qual ha tingut accés Europa Press.
El president del Parlament, Roger Torrent, havia demanat a la Fiscalia obrir diligències contra ells i contra els exministres d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo i Alfonso Dastis; l'exdelegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo; l'exdirector del CNI, Félix Sanz i l'exrepresentant del Ministeri de l'Interior a la Junta de Seguretat de Catalunya, Diego Pérez de los Cobos.
El document també arxiva la causa contra el cap de la Policia Nacional, Sebastián Trapote i el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, entre d'altres comandaments policials que també van plantar la comissió.
Cunillera va enviar una carta al president del Parlament en què explicava que no hi compareixeria perquè considerava que el Reglament estipula que la presència d'autoritats i funcionaris de l'Estat és a títol informatiu i no es poden sotmetre legalment al control polític.
Normalment, quan un compareixent s'absenta dues vegades d'una comissió, el Parlament trasllada a la Fiscalia la situació perquè considera que es podria incórrer en un delicte de desobediència.
Torrent es va referir en la seva denúncia a l'article 502 del Codi Penal que estipula que "els qui havent estat requerits de manera legal amb advertiment, deixen de comparèixer davant una comissió d'investigació de les Corts Generals o d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma, han de ser castigats per delicte de desobediència" i afegeix que si un funcionari o càrrec públic s'ha d'imposar la pena més alta que són sis mesos de suspensió.
El fiscal, com ja ha passat altres vegades, ha arxivat la causa perquè es basa en els dictàmens del Consell d'Estat en els quals es recorda que el poder fiscalitzador de les comissions d'investigació dels parlaments autonòmics "ha d'ajustar-se al mateix àmbit d'actuació de les institucions autonòmiques".
A més a més, recorda que aquesta circumstància ja va passar poc abans, en la comissió que investiga els efectes de l'aplicació de l'article 155, a la qual no van comparèixer ni Santamaría --que formava part del Consell d'Estat-- ni l'expresident del Govern central Mariano Rajoy, i que es va arxivar pels mateixos dictàmens.
El fiscal conclou que el Reglament del Parlament disposa que les compareixences només es poden requerir en relació amb qüestions que són competència de la Generalitat: "És extremadament dubtós poder assegurar que sigui competència de la Generalitat analitzar aspectes genèrics com les causes, els antecedents, les implicacions, els participants, la perpetració i les conseqüències dels fets del 17 i 18 d'agost del 2017".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La primera associació catalanista de Sabadell fou el Centre Catalanista Literari constituïda el març de 1879.
L'entitat va tenir una existència molt curta ja que va desapareixer el mateix any.
La primera operació catalanista de gran abast a la ciutat fou l'organització d'una campanya contra la construcció d'una plaça de braus endegada, a l'agost de 1885, des del periòdic El Sabadellès, autoqualificat com " centinella avansat del catalanisme a Sabadell ".
La publicació era dirigida per Plàcid Sagalés i formaven la redacció Enric Diumaró, Modest J. Duran, Esteve Hugas, Anton de Paula Campany, Miquel Pi i Manuel Folguera i Duran.
Malgrat no tenir del tot èxit, la campanya va servir per consolidar un nucli catalanista del que naixeria el Centre Català de Sabadell ( CCS ) inaugurat el març de 1887 com a sucursal del Centre Català de Barcelona.
L'entitat estava formada per industrials, comerciants i professionals liberals amb un segell nítidament conservador i dretà.
El CCS es distingí per les seves campanyes a favor del proteccionisme econòmic, fins al punt de definir el catalanisme com a proteccionisme cultural i polític, enfront del lliurecanvisme titllat d'expressió del centralisme madrileny.
El conservadorisme de l'entitat va provocar l'enfrontament amb Valentí Almirall, president del Centre Català de Barcelona partidari d'una catalanisme modern, progressista i laic.
La picabaralla provocà la desvinculació del CCS del de Barcelona l'agost de 1887.
Malgrat això, la principal realització del CCS fou la publicació de Lo catalanista, com a setmanari en una primera etapa (1887-1897), en la segona (1897-1898) com el primer diari en català de la ciutat i en la tercera altre cop com a setmanari (1901-1902).
El primer exemplar va aparèixer el 4 de setembre de 1887.
S'explicitava la línia ideològica de la publicació, basada en la defensa de la llengua, la història i la legislació catalana, així com la reivindicació de l'autonomia administrativa per a totes les regions d'Espanya on l'Estat assumiria les competències comuns i les relacions exteriors.
Es rebutjava el separatisme atesa la importància del mercat espanyol per a la indústria catalana i en consonància amb la defensa del proteccionisme.
El setembre de 1887 es fundà a Barcelona la Lliga de Catalunya, formada per membres de la revista La Renaixensa, del Centre Escolar Catalanista, intel·lectuals, professionals i un petit nucli d'industrials que adreçà un escrit a la reina regent Maria Cristina on es reivindicava la identitat de Catalunya.
Aquesta entitat fou la responsable de l'extensió del catalanisme per les comarques que culminarà al febrer de 1891 amb la fundació de la Unió Catalanista, que va emprendre a Manresa la redacció de les Bases per a la Constitució Regional Catalana que, mitjançant 17 bases, pretenia reformar l'Estat espanyol i, a través de l'autonomia, definir les relacions de Catalunya amb el govern espanyol.
A la reunió de Manresa, a la que assistiren 243 delegats, participaren quatre sabadellencs: Manuel Folguera i Duran, Anton de Paula Campany, Modest Duran i Folguera (cosí de Manuel) –tots tres industrials- i Pau Colomer comerciant, ponent i vocal de la junta permanent.
Aleshores, malgrat la presència d'aquests elements, la immensa majoria dels industrials sabadellencs donaren l'esquena al moviment catalanista.
No serà fins al desastre de 1898 quan importants sectors de la classe empresarial s'interessaran pel catalanisme.
D'altra banda, les Bases de Manresa eren d'un contingut marcadament conservador i antiliberal.
Així es rebutjava el sufragi universal, a favor d'un sufragi corporatiu de ressonàncies medievals i eren partidaris d'un integrisme catòlic de caràcter reaccionari.
La història del primer catalanisme a Sabadell és indestriable de la figura de Manuel Folguera Duran (1867-1951).
Empresari llaner que s'introduí al catalanisme de la mà de Ferran Agulló i Sebastià Farnés.
Col·laborador de la publicació L'Arch de Sant Martí des del 1885, va participar en la creació del Centre Escolar Catalanista (1886) del que fou el primer tresorer i vicepresident.
Fundador del Centre Català de Sabadell i uns dels principals redactors de Lo Catalanista.
Així mateix fou el primer secretari de la Lliga de Catalunya i membre de la Unió Catalanista de la que arribà a ser president.
Duran i Folguera ocupà la presidència del CCS del 1898 al 1900.
Fou elegit el 1909 diputat provincial per la circumscripció de Sabadell-Terrassa i del 1914 al 1936 presidí l' Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana creada per a l'expansió i normalització del català.
S'arrenglerà amb els sectors més dogmàtics i puristes del catalanisme representats pel grup de La Reinaixensa, encapçalats per Àngel Guimerà i Pere Aldavert, que predicaven l'abstencionisme en totes les comtesses electorals que, al seu parer, només aconseguirien embrutar la puresa del moviment.
Això provocà forts enfrontaments amb el sector possibilista d'Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó o Verdaguer i Callís, que el 1901 constituïren la Lliga Regionalista el primer partit polític modern del catalanisme conservador.
Aquesta actitud li valdrà una dura campanya en la seva contra des de les planes de La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga, pel seu apoliticisme anacrònic.
D'altra banda, fou d'un conservadorisme de pedra picada, partidari d'una concepció historicista de retorn a un passat mític.
Seguidor de les tesis nacional-catòliques del bisbe Torres i Bages fou defensor de l'ordre social per sobre de qualsevol altre consideració.
Així va ser un aferrissat opositor al moviment obrer socialista o anarquista que considerava producte dels treballadors vinguts de fora del país.
Aquest conservadorisme es va fer palès durant la vaga Seydoux al desembre de 1910.
Folguera i Duran formà part de la delegació sabadellenca que s'entrevista amb el Governador Civil per demanar l'increment de la força pública per reprimir la vaga.
Al seu parer, els 200 guàrdies civils d'infanteria i 27 de cavalleria destinats a Sabadell eren insuficient per aixafar la protesta obrera i sol·licità l'arribada de l'esquadró de cavalleria Almasa destinat a Granollers.
Sabadell fou durant el darrer terç del segle XIX una plaça forta de republicanisme federal on Francesc Pi i Margall i el seu fill Pi i Arsuaga obtingueren en diverses ocasions l'acta de diputat.
El conservadorisme confessional i l'apoliticisme del CCS els impossibilitaren per ser una alternativa als federals que, amb notables complicitats amb el moviment obrer, guanyaven les eleccions a Corts i les municipals organitzats en torn al Cercle Republicà Federal ( CRF ).
Fins i tot va fracassar l'intent de recomposició de la dreta local en la figura de l'empresari Joan Sallarès i Pla amb un discurs neocatòlic i tímidament autonomista, que fou derrotat pel republicans a les legislatives de 1896.
La fundació a Sabadell la Lliga Regionalista (1902) transformà el panorama, malgrat les dificultats per a la seva implantació derivades de l'apoliticisme del CCS comandat per Folguera i Duran.
Això va motivar que als primers anys la Lliga s'aliés amb les forces monàrquiques sense poder evitar que els federals continuessin guanyant les eleccions.
La formació de la Solidaritat Catalana (1907), arran de l'assalt de militars a la seu del Cut-Cut i La Veu de Catalunya i la promulgació de la Llei de Jurisdiccions que permetia als militars jutjar els delictes d'opinió contra l'honor de l'exèrcit, transformaren el panorama al provocar l'escissió de republicanisme en dos bàndols: solidaris i antisolidaris.
El creixent divorci entre el republicanisme i el moviment obrer arran de la Setmana Tràgica (1909) que optà per construir la seva alternativa entorn a la central anarcosindicalista Confederación Nacional del Trabajo ( CNT ) afavorí l'empenta de les forces conservadores encapçalada per la Lliga Regionalista.
Així molts destacats fabricants, tradicionalment vinculats als partits monàrquics en l'estela dels Turull, ingressaren a la Lliga i es feren catalanistes.
La Lliga s'associà amb carlins, integristes, monàrquics, fins i tot membres del CCS i aconseguiren trencar l'hegemonia federal a l' Ajuntament amb principi amb alcaldes del Partit Liberal (1911-1913).
El 1917 la Lliga obté per primera vegada l'alcaldia en la persona de Joan Farreres, que reedita el 1920 amb el també lligaire Pere Pascual.
El 1918 el lligaire Francesc Llonch Cañomeras aconsegueix una victòria històrica al derrotar al republicà Salas Antón en els eleccions al Congrés dels Diputats.
Mossèn Lluís Carreras i Mas (1884-1955), doctor en teologia, fou un dels homes claus d'aquesta operació.
Successor de l'integrista Sardà i Salvany a l' Acadèmia Catòlica, va posar tots els recursos de l'entitat per reconduir l'immobilisme integrista i d'arrel carlista de Sardà i Salvany en un conservadorisme catalanisme i mínimament liberal.
D'aquesta manera, l'estreta col·laboració entre la Lliga Regionalista i l'Acadèmia Catòlica esdevingué en el puntal de la dreta local, en un moment de crisi del republicanisme fora del poder municipal que no aixecarà cap fins al 1919 amb l'elecció dels republicans catalanistes Francesc Layret com a diputat a Corts, seguida per les de Lluís Companys al 1920 i 1923.
Notes per a una biografia política a Una flama de la meva vida (Memòries), Manuel Folguera i Duran, Nova Biblioteca Sabadellenca, Sabadell, 1996.
Sabadell, informe de l'oposició.
República i acció directa 1868-1904.
El nacionalisme català en el seus inicis.
La Política a Sabadell al segle XX.
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
Quan la van arrestar els Mossos d'Esquadra no s'ho esperava, però quan va saber que el fiscal li reclamava fins a trenta anys de presó no s'ho podia creure.
L'actual secretària general de la CGT de Barcelona, Laura Gómez, no va sortir en llibertat amb càrrecs, va anar directa a la presó, on s'hi va passar 24 dies pel possible perill de fuga.
Tot, arran d'una acció de protesta davant la Borsa de Barcelona durant la vaga del 29 de març del 2012.
El cas arriba avui a judici, però ara en lloc de trenta anys entre reixes el fiscal n'hi demana dos i mig, A ella i a l'ex secretària general Eva Sánchez.
"Al camió hi portàvem una caixa de cartró amb uns papers que simulaven bitllets de banc i em vaig apropar a la porta principal [...] i, en un moment concret, la vaig encendre", explica Gómez en una entrevista a la web que li dóna suport pel procés judicial.
"Es va fer una petita foguera, va ser una performance", continua, i afegeix que hi havia Mossos i periodistes que ho van veure tot.
"La foguera es va apagar amb un simple extintor quan ja estava gairebé extingida", i insisteix que no van intentar entrar a la Borsa.
El fiscal, però, assegura en l'escrit d'acusació que, enmig de la manifestació i "amb intenció d'atemptar contra la pau pública" les dues sindicalistes van llançar pedres contra els vidres de l'edifici i van col·locar "una capsa de cartró que contenia papers i escombraries" davant la porta, la van ruixar amb colònia i la van encendre, "cosa que va causar el desallotjament de l'immoble" per la fumera que en va sortir.
Segons la versió de la defensa de Sánchez el fum el van provocar altres manifestants que, quan ja s'havia apagat la flama però encara devien quedar brases, van anar llençant-hi brossa i altres objectes.
A causa dels avalots de la vaga general del 29-M, els Mossos van arrestar fins a un centenar de persones, entre el 29 de març mateix i els dies posteriors.
El llavors conseller d'Interior, Felip Puig, volia eliminar "la sensació d'impunitat" d'alguns manifestants i va definir els avalots d'aquell dia com "l'expressió de violència urbana més gran que hem tingut mai a Catalunya".
La performance es va acabar aquí, ningú no les va arrestar i la manifestació de la vaga general va continuar.
No va ser fins el 24 d'abril que, en sortir de casa, uns agents dels Mossos d'Esquadra es van endur Laura Gómez a la comissaria.
I no va tornar a sortir en llibertat fins al cap de 24 dies.
Ella mateixa explica que l'advocat li va dir que l'acusaven d'un delicte d'incendi, que es pot castigar amb fins a 20 anys de presó, un altre de danys, coaccions, desordres públics i un delicte contra els drets fonamentals.
En total les condemnes sumades podien arribar a 30 anys de presó.
A Eva Sánchez no l'havien detinguda, però protestant a fora de la comissaria va saber que se l'acusava dels mateixos delictes.
Finalment, durant la instrucció l'acusació s'ha rebaixat i ara l'escrit d'acusació del fiscal reclama dos anys i mig de presó per a cadascuna de les sindicalistes pels delictes de desordres públics i danys amb incendi.
També els exigeix, a elles i a l'asseguradora del sindicat, 9.882 euros d'indemnització.
Totes dues reclamen que se les absolgui.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha revelat aquest divendres que el líder rus, Vladímir Putin, li ha enviat "una carta molt maca" amb motiu de les festes nadalenques en què confia que la seva arribada a la Casa Blanca permeti reconstruir les relacions bilaterals.
"Espero que, després d'assumir el càrrec com a president dels Estats Units, siguem capaços, actuant de manera pragmàtica i constructiva, de donar passos reals per restaurar el marc de cooperació bilateral en diferents àrees", resa la missiva, difosa per l'equip de Trump.
Putin ha subratllat que "la relació entre Rússia i els Estats Units segueix sent un important factor per garantir la seguretat i l'estabilitat del món modern", especialment davant dels "greus desafiaments regionals i globals".
Per aquesta raó, ha expressat el seu desig de "portar la col·laboració en l'escena internacional a un nou nivell qualitatiu".
"Per favor, accepti els meus sincers desitjos per a vostè i la seva família de bona salut, felicitat, benestar, èxit i tot el millor" en Nadal i Any Nou, s'acomiada el president rus, segons informa el portal de notícies The Hill.
Trump, que ha reaccionat a través del seu equip, ha considerat que la carta és "molt maca" i ha ratificat que coincideix amb els desitjos de Putin sobre la necessitat de donar un nou rumb a la relació entre els dos països.
"Espero que les dues parts siguem capaces de complir aquests compromisos i no hàgim d'explorar camins alternatius", ha dit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El procés de valoració de resultats o tecnologies té com a objectiu facilitar i promoure la transferència efectiva dels resultats i capacitats d'investigació generats des de l'entorn universitari cap a l'entorn socioeconòmic.
Aquest procés, que pot arribar a ser complex, comprèn les fases d'identificació de resultats, protecció, avaluació de resultats, desenvolupament tecnològic i experimental, comercialització i promoció, valoració econòmica i formalització de la transferència de tecnologia.
Durant l'any 2017 han estat identificades i/o comunicades un total de 19 noves tecnologies o coneixements, 6 en l'àmbit TIC, 12 en l'àmbit BIO i 1 en l'àmbit de les ciències socials.
Pel que fa a la protecció de resultats de recerca, cal destacar que, al llarg del 2017, es van presentar 2 sol·licituds de prioritat nacional, i pel que fa a les sol·licituds de PCT o altres extensions internacionals, l'any 2017 s'han presentat 3 sol·licituds de PCT i/o extensió.
La taula 5.4 mostra l'evolució de la protecció de resultats i software.
Al llarg del 2017 la UPF ha continuat participant en les línies de finançament públic destinades a subvencionar o a promocionar la valorització i la transferència de coneixement.
Pel que fa als resultats d'aquest any, es pot destacar l'import global obtingut en diverses convocatòries destinades a donar suport a la valorització o comercialització de tecnologies, en què es van obtenir 614.181 euros.
En concret, es va posar èmfasi en les convocatòries següents:
La transferència de tecnologia i coneixement des de les universitats i centres de recerca cap al teixit socioeconòmic es fa generalment a través de tres vies: 1) contractes universitat-empresa; 2) llicències de títols de propietat industrial (patents, models d'utilitat) o de coneixement ( know-how ) a tercers interessats en la seva explotació; 3) creació d'empreses de base tecnològica o spin-off.
L'any 2017 s'han signat 178 contractes amb empreses i institucions per un import de 3.434.541 euros.
En la taula 5.5 se'n pot veure la distribució, segons els diferents conceptes.
L'any 2017 s'han signat 7 contractes de llicència de tecnologia i coneixement (inclosos royalties ), per un import total de 65.869 euros.
S'ha continuat impulsant l'assessorament i la gestió d'altres contractes de transferència, amb el resultat de 72 contractes vinculats a tecnologies (MTA, acords de cotitularitat, acords de confidencialitat, etc.).
Al llarg del 2017 s'han iniciat diversos projectes de creació d'empreses, en què destaquen:
Sharify és un mapa en temps real que connecta les Smart Cities amb els seus ciutadans.
Dissenyat com una xarxa social, Sharify permet a les persones, empreses i marques compartir micromoments, com un concert, una oferta o anar a prendre alguna cosa en tres clics: què, quan i on, creant el primer mapa open-data que permet compartir i descobrir què està passant ara mateix al teu voltant.
Per una altra banda, s'ha incubat un nou projecte empresarial innovador sorgit del programa UPF Alumni, i se n'està fent l'assessorament i el seguiment.
Airning Airclaims, S.L., start up especialitzada en la gestió integral d'incidències aèries, amb una plataforma 100% en línia, sensible, i amb un procediment de registre fàcil i ràpid, perquè el client pugui registrar-se i poder iniciar una reclamació, en tres senzills passos.
La taula següent exemplifica l'evolució de creació d'empreses en el període 2013 -2017.
Pel que fa a la creació d'empreses, el 2018 s'han atès 48 nous emprenedors amb vinculació diversa amb la UPF (investigadors, alumnes, antics alumnes i professors).
Les iniciatives comprenen diferents àmbits de negoci.
El foment de l'esperit emprenedor a la Universitat és crucial perquè a mig termini s'aconsegueixi un increment del nombre d'emprenedors de base tecnològica en l'àmbit investigador.
Entre les activitats de formació i de sensibilització desenvolupades el 2017 destaquen:
La UPF gestiona, des del juny del 2011, una planta del viver de Barcelona Activa Almogàvers Business Factory, anomenada Espais d'Incubació UPF Business Shuttle, amb una superfície total de 290 m 2, que es tradueix en 10 mòduls o despatxos.
De les 5 empreses incubades 4 són start ups i 1 és spin off.
Quant a dades d'impacte en el teixit socioeconòmic i la creació de llocs de treball, destaquem que les 5 empreses ocupen un total de 27 treballadors i van facturar un total de 875.000 euros.
La UPF ha posat en marxa UPF Ventures, una start-up participada al 100% per la UPF, que té per missió enfortir la valorització i la transferència dels resultats de la recerca que es fa a la UPF, vertebrant una demanda de transferència de tecnologia i de coneixement basades en oportunitats empresarials
A principis de l'any 2018, UPF Ventures ha incorporat un director i una coordinadora de desenvolupament empresarial que ha permès iniciar les primeres actuacions i el contacte amb l'ecosistema de la UPF.
En aquests primers mesos l'objectiu principal ha estat conèixer les capacitats tecnològiques de la UPF i començar a interaccionar amb els grups de recerca i investigadors amb projectes d'alt potencial des del punt de vista de la transferència de tecnologia.
S'han portat a terme diverses iniciatives, amb l'objectiu de fomentar l'emprenedoria de base tecnològica i la col·laboració amb la indústria per part de la UPF.
Cal destacar la primera jornada UPF Entrepreneurs, coorganitzada amb UPF Business Shuttle, en què s'han reunit al PRBB tres investigadors que han fet i fan transferència i innovació de tres maneres ben diferents.
S'han organitzat també tres trobades Investor meet up, en què els projectes en procés de creació de spin off UPF en l'àmbit de les ciències de la vida han tingut l'oportunitat de presentar el seu projecte davant tres inversors de capital de risc, que són referència en aquest sector: Caixa Capital Risc i HealthEquity, de Catalunya, i Hovione Capital, de Portugal.
Per una altra banda, s'està treballant en la definició del pla d'actuacions 2018-2019 i en la implementació d'un fons d'inversió destinat a projectes sorgits de l'entorn UPF. |
La revista Debats, editada per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, ha encetat una nova etapa sota la direcció de la Universitat de València, com a conseqüència del conveni subscrit entre el rector, Esteban Morcillo i el president de la institució provincial, Jorge Rodríguez.
El primer número de la nova etapa és un monogràfic dedicat al professor Benedict Anderson, que ha estat coordinat pel director de la revista Joaquim Rius-Ulldemolins, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social
Amb aquesta nova etapa de la revista Debats, explica el professor Rius-Ulldemolins, "es pretén combinar el rigor acadèmic i la innovació intel·lectual, amb la voluntat de contribuir al debat d'idees en la societat valenciana".
Així mateix s'han efectuat canvis en el disseny i en la maqueta, realitzats per Juan Nava i s'han incorporat il·lustracions de Luis Demano.
El monogràfic porta com a títol «Comunitats imaginades al segle xxi.
Homenatge a Benedict Anderson», historiador i politòleg que va encunyar aquest concepte.
L'aportació d'Anderson, com recorda Marc Sanjaume a l'apartat de "Punts de vista", és analitzar que vol dir afirmar que les nacions son col·lectivitats imaginades o construïdes socialment.
Imaginades, però no és sinònim d'inventades o falsificades.
Alhora, Anderson desenvolupa una metodologia que després es podrà emprar en diversos contexts geogràfics i històrics, com ara l'anàlisi del desenvolupament de la literatura i la indústria editorial com a eina de construcció d'una imatgeria nacional.
Igualment, és innovadora i obre un camí nou la investigació sobre el desenvolupament de mapes de la nació com una nova manera de presentació icònica d'aquesta forma d'organització política, econòmica i social que avui en dia encara continua essent, en bona mesura, hegemònica.
Aquesta metodologia ha estat prolíficament utilitzada en els estudis de comunicació, tal com mostra Enric Castelló a l'apartat de Punts de vista, tot destacant el paper fonamental dels media en la construcció d'imatgeries nacionals.
El "Quadern", dedicat monogràficament al concepte de comunitats imaginades d'Anderson, obre amb l'article de Craig Calhoun, prestigiós sociòleg especialista en teoria sociològica i nacionalisme, en el que dibuixa un retrat de la figura intel·lectual d'Anderson i el valor de les seves aportacions teòriques.
El monogràfic continua amb l'article d'Albert Moncusí «Comunitats imaginades a contracorrent?
Límits, sobirania i pertinences, en qüestió», en què aquest autor debat, arran del cas de la Cerdanya, tres dimensions del concepte d'Anderson: els límits de la nació, els de la sobirania i el que anomena «la comunió entre desconeguts», tot destacant que, malgrat l'aparició de discursos alternatius, la gramàtica nacionalista continua intacta.
En tercer lloc, el segueix l'article d'Àlvar Peris «Imaginar la nació a través de la ficció televisiva: memòria, proximitat i vida diària» que aborda el rol de la televisió en la socialització, en la conformació d'una quotidianitat i, alhora, en la generació de sentiments de pertinença; per aquests motius, probablement és avui el canal més important per construir i vehicular a través seu identitats nacionals.
Tot seguit, Mariano Martin Zamorano en l'article «Comunitat imaginada i governança en l'acció cultural exterior de Catalunya: entre la participació social i el corporativisme» destaca la importància de la narrativa de les arrels culturals nacionals per a la construcció de les comunitats imaginades.
Aquest autor també estudia com l'acció cultural exterior es converteix en un poderós instrument per a la cohesió nacional interior i l'exercici del soft power exterior.
Per acabar, tanca el monogràfic la traducció de l'article de Benedict Anderson «Nacionalisme occidental i nacionalisme oriental.
Hi ha cap diferència rellevant entre tots dos?».
El nacionalisme apareix caracteritzat en l'article com una estructura de pensament i d'actuació compartida a bastament arreu del món (i no solament present a Europa) i que també conté elements molt positius.
Acompanyen el "Quadern" dos articles de la secció «Punt de vista», de Marc Sanjaume i d'Enric Castelló, una entrevista de Lorenz Khazaleh a Benedict Anderson i un exercici autobiogràfic del mateix Benedict Anderson, «Parentiu selectiu», per primera vegada traduït de l'anglès. |
Convocada vaga per a 320 empleats de Telefònica a Tarragona el dia 17 de març, i concentració a Prat de la Riba 17 (Telefònica) de 11:30h a 13:00h. contra els acomiadaments per estar malalt
Els sindicats de Telefònica han convocat una vaga per a aquest dijous 17 de març, que afectarà als gairebé 30.000 treballadors que l'empresa té en tot l'estat i que a Tarragona se situa en 320 treballadors.
El motiu de la vaga convocada és exigir la readmissió de les persones acomiadades en aplicació de la nova reforma laboral imposada pel govern el passat mes de setembre i que permet rescindir el contracte d'aquelles persones amb baixes mèdiques justificades superin el 20% de les jornades en dos mesos.
Telefònica, una de les majors multinacionals espanyoles i que més beneficis obté a pesar de la crisi, se suma així als qui s'estan aprofitat de la crisi per a treure benefici, en lloc d'esforçar-se en generar ocupació de qualitat en moments difícils.
La vaga està convocada en l'àmbit estatal per la Confederació General del Treball (CGT), STC, UTS, AST i Cobas, amb el suport de tots els sindicats (inclosos UGT i CCOO) en els comitès provincials de diverses províncies.
Amb aquesta vaga es pretén, tant la readmissió de les persones acomiadades per estar malaltes, com el cessament d'una pràctica empresarial clarament immoral, per molt que ara la nova llei permeti la seva aplicació.
Des de la CGT entenem que en moments de crisis, són les grans empreses i sobretot les que han estat públiques, les que han de generar ocupació de qualitat, en lloc de destruir-la per qualsevol via i seguir externalitzant activitat a tercers països.
Us animem a participar a la concentració.
Secció Sindical CGT Telefónica Tarragona |
A alguns progressistes els falta empatia quan a l'adversari se li aplica el dret penal de l'enemic
Em voltava pel cap Marcelino Camacho, que per haver infringit les lleis vigents a Espanya va patir presó entre 1967 i 1976.
I va arribar un Sacristán qualsevol i li va dir, cap allà el 1975, "No et queixis, Marcelino, que no tens ni puta idea de què era el franquisme dels 40; allò sí que eren presos polítics".
Què li hauria contestat el bo de Marcelino?
¿Li hauria reconegut que aquells dels 40 eren els presos polítics de veritat, que ho sabia també per experiència?
Us l'imagineu admetent que el 1975 no era un pres polític, sinó un polític pres, ja que altrament tots els comunistes i sindicalistes espanyols serien a la presó el 1975?
I és un fet històric que no hi eren.
L'argument "No sabeu què era el franquisme" l'usen persones de suposada sensibilitat progressista (a l'altre cantó no calen coartades) per menystenir la repressió política que es viu a Catalunya, amb presos que són presos polítics als ulls de ben bé tot el món, excepte el sistema polític i institucional espanyol i els seus adherents.
També, de passada, per minimitzar la intensitat de l'onada repressora (el geni repressor, un cop solt, ja no té aturador) que arrasa a Espanya tot aquell que s'atreveixi a qüestionar els veritables pilars institucionals del règim: la monarquia, els cossos policials de l'Estat i les altes instàncies judicials.
La millor mostra és l'atrocitat que algunes institucions de l'Estat perpetren contra els joves d'Altsasu, que porten ja més de 500 dies de presó preventiva per una baralla de bar.
"Ni idea del franquisme" reflecteix dues coses, que ens serveixen per entendre moltes aparents paradoxes, i més enllà.
En primer lloc, que la Transició no només va ser un pacte sobre el que era possible llavors.
També es va pactar amb els hereus del franquisme que aquest no seria deslegitimat més endavant, ni que arribés a ser possible.
És això el que explica que el PSOE impedís aprovar la reforma de la llei d'amnistia de 1977 fa unes setmanes, "per no crear inseguretat jurídica".
¿Algú s'imagina l'esquerra (o centreesquerra) xilena obstaculitzant les accions judicials contra Pinochet quinze anys després que aquest deixés el poder?
Els que es van sentir herois de la Transició no poden ni volen entendre que els que ara no acceptem els límits imposats llavors no ho fem per deslegitimar el que es va fer fa 40 anys, sinó precisament perquè ja fa 40 anys que es va fer
Allò que els demòcrates van poder obtenir en matèria de llibertats civils i polítiques a la Transició, i que va obrir esperances als 80, és l'estàndard de màxims que apliquen els que se senten pares, mares i hereus de l'època.
Per això, per ser considerat pres polític a l'Espanya del 2018 has de ser torturat físicament i tenir tots els teus correligionaris a la presó, com passava en el franquisme... del quart de segle posterior a la guerra, per cert... compte amb les comparacions, que també les carrega el diable...
Crec que els que es van sentir tants anys herois de la Transició no poden ni volen entendre que els que –40 anys després– no acceptem els límits imposats llavors no ho fem per deslegitimar el que es va fer fa 40 anys, sinó precisament perquè ja fa 40 anys que es va fer.
Els estàndards de llibertats i drets civils i polítics no poden quedar congelats en el que va ser viable a la mort de Franco.
I la reacció a la impugnació dels límits de la Transició ha estat el ressorgiment d'allò que mai havia marxat, i estava ben emboscat i controlant la sala de màquines de l'Estat: els partidaris d'un règim vertical i amb el poder ben jerarquitzat, d'un Estat monolític i autoritari.
És realment la impugnació de la Transició la que 'desperta' el feixisme, i no "l'independentisme", diguin el que diguin líders de l'esquerra convencional (Felipe González i Montilla, per exemple) i de la que es pretén nova (Pablo Iglesias).
Si en el cas d'aquest últim introdueix un dubte més sobre el potencial de canvi real d''allò que és nou', en el cas de González i Montilla és tota una confessió d'impotència, com si diguessin: li heu tret el cloroform al nacionalisme espanyol i al feixisme, cosa que, per cert, deixa clar que ells no el van arribar a dominar, si mai ho van pretendre realment.
La segona cosa que ens mostra allò de "No teniu ni idea de com era el franquisme" és la voluntat de minimitzar la situació de persones amb mesos de presó provisional per, com a molt, un delicte de desobediència, que no comportaria pena de presó.
Hi ha 'progressistes' que s'omplen la boca d'"Es van saltar la Constitució", com si això fora 'per se' un delicte, amb tipus penal inclòs.
És en realitat l'absència d'empatia quan a l'adversari se li aplica el dret penal de l'enemic.
És típica dels conflictes exteriors, de la qual cosa ja ens donava pistes allò de l'"A por ellos".
Perquè es tracta d'un conflicte entre diferents grups nacionals encapsulat dins un estat; és a dir, un conflicte 'inter-nacional' però intraestatal.
I en els estats que persegueixen unificar nacions, seguint el model francès, és normal que als exonacionals se'ls menystinguin els drets que –teòricament– se'ls han 'concedit' per compartir ciutadania dins l'estat.
A això hi tornarem, perquè obre molt de camp.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
En format power point, odp i pdf, el Gabinet d'Estudis Confederal de la CGT ha actualitzat aquesta presentació en 30 diapositives, en les quals es resumeix el model públic de pensions, els atacs rebuts per governs i capital, i les conseqüències de la nova Reforma de les Pensions, pactada amb CCOO-UGT i patronal a esquenes de la societat i dels treballadors.
Es tracta de l'actualització del material elaborat uns dies abans de la signatura del nou pacte social i la retallada de les pensions.
A continuació en documents adjunts hi teniu els materials: |
L'Agència Catalana de l'Aigua ha posat en servei la depuradora del nucli de Peratallada (Baix Empordà).
La planta està ubicada dins el terme municipal de Forallac, ha suposat una inversió de 920.000 d'euros i està dissenyada pel tractament de 160 metres cúbics d'aigua al dia, equivalent al consum d'una població de 2.667 habitants.
Aquest nou sistema de sanejament, que substitueix a l'antiga depuradora de Forallac, consta d'una depuradora amb un tractament biològic d'aireació prolongada amb reducció de nutrients i una xarxa de col·lectors en gravetat.
A més de sanejar les aigües residuals generades al nucli de Peratallada, la depuradora contribuirà a millorar mediambientalment la conca del riu Daró.Amb la posada en servei de la depuradora de Peratallada, la comarca del Baix Empordà disposa actualment de tretze sistemes de sanejament en funcionament: Begur, la Bisbal d'Empordà, Castell-Platja d'Aro, l'Escala, Palamós, Pals, Parlavà, la Pera, Rupià, Serra de Daró, Torroella de Montgrí i Ullastret.
Tots aquests sistemes garanteixen el sanejament del 95% de la població de la comarca.
El Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes (PSARU) inclou les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l'estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.
Actualment, les depuradores que hi ha arreu del territori català garanteixen el sanejament de prop del 96% de la població catalana.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les reaccions de la comunitat de Montserrat no es van fer esperar ahir, tan bon punt es va fer públic l'informe de la comissió d'investigació dels casos d'abusos a menors.
En un comunicat emès pel pare abat, Josep Maria Soler, en nom de la comunitat, es van qualificar de «vergonyosos» els abusos a menors comesos per membres de la comunitat, i al mateix temps «demanem perdó a totes les víctimes i ens posem a la seva disposició, com hem fet en tot moment, per ajudar-les en el seu dolor i sofriment».
En aquesta mateixa línia, l'abadia reiterava la seva «condemna més absoluta a qualsevol tipus d'abús a menors», i reafirmava el compromís de tota la comunitat montserratina «de lluitar amb fermesa contra una problemàtica tan greu que afecta tota la nostra societat».
El mateix pare abat, que l'any 2000 va rebre la denúncia d'una de les víctimes del germà Andreu Soler i va apartar el monjo dels escoltes enviant-lo al monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors, admetia que ara «actuaria de manera diferent».
Diu que ho faria d'una forma «més ferma i contundent», perquè es tracta d'una «xacra social molt greu».
Per la seva banda, el portaveu del monestir, Bernat Juliol, parlava del germà Andreu Soler com d'un «depredador sexual», i reconeixia que viure des de dins la investigació i escoltar els testimonis «ha estat dur».
«Sentir uns testimonis tan dolorosos i saber que qui ha fet el dolor és la teva comunitat no és fàcil», explicava ahir, tot remarcant, però, que el més important és haver donat a les víctimes «l'oportunitat de parlar», i ara «poder-les ajudar».
Pel que fa al cas de V. T. M, i en referència al que ja diu la comissió, Juliol explicava que l'aleshores pare abat, Cassià M. Just, va actuar amb «celeritat» i «transparència».
Després de reunir-se amb els pares de les víctimes de V. T. M. i amb els escolans més grans, va prendre «decisions concretes i definitives» per allunyar el monjo del contacte amb menors.
«El va enviar a l'estranger i, quan va tornar, no va tenir contacte amb menors.
Als anys 80 va marxar del monestir».
Quant a l'altre cas, «no hi ha hagut cap conspiració per amagar els fets», assegurava, tot i que, «si va passar, és perquè els mecanismes no van funcionar».
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat farà un simulacre dilluns vinent a partir de les 10.00 hores en 37 municipis per provar les sirenes que serveixen per alertar d'un accident químic.
Segons ha informat l'organisme aquest divendres en un comunicat, les sirenes són perceptibles en una àrea aproximada de 137 quilòmetres quadrats i es proven dues vegades a l'any per mesurar el seu funcionament i familiaritzar els ciutadans.
Entre els municipis inclosos estan Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Viladecans (Barcelona), Tarragona, Salou, Vila-seca i Tortosa (Tarragona).
Protecció Civil donarà informació a través del seu compte de Twitter i ha demanat als ciutadans que si senten la sirena, ho indiquin afegint la seva ubicació exacta i l'etiqueta a través d'aquesta xarxa social.
Per primera vegada, uns grans magatzems participaran en aquest simulacre, ja que El Corte Inglés de Cornellà farà un simulacre de confinament amb missatges per megafonia.
Com és habitual, les escoles s'uniran als simulacres de confinament, i vuit centres amb 5.000 alumnes participaran en el simulacre.
Protecció Civil ha recordat que, en cas d'accident químic, la mesura de protecció més segura és confinar-se a l'edifici més pròxim, tancar portes i finestres i apagar la ventilació.
Es desaconsella anar a buscar als nens al col·legi o als ancians a les residències, ja que és millor que no surtin al carrer i els responsables dels centres estan formats per actuar en cas d'emergència.
L'entitat ha recordat que les persones que es trobin dins d'un edifici és possible que no escoltin les sirenes, ja que estan pensades per avisar les persones que estan a l'exterior, tot i que la informació es pot seguir a través de les xarxes socials i l'aplicació mòbil de Protecció Civil.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La jove nord-americana Chloé Dygert va dominar completament la contrarellotge elit femenina del mundial i va superar per més d'un minut i mig les seves principals rivals.
Amb el terra moll però amb pluja ocasional, Chloé Dygert, de 22 anys, va començar a marcar els millors parcials i a doblar corredores des dels primers quilòmetres.
La seva superioritat va ser total, va guanyar amb un temps de 42:11, i va deixar a 1:32 la segona classificada, l'holandesa Anna van der Breggen.
La també holandesa Annemiek van Vleuten no va poder defensar el títol mundial que va guanyar l'any passat i només va poder ser tercera, a 1:52 de la nova campiona.
El danès Mikkel Bjerg va guanyar per tercera vegada consecutiva la contrarellotge sub-23 masculina.
El danès va tornar a mostrar la seva superioritat, i aquest cop ho va fer sota una intensa pluja i en un circuit amb molts bassals d'aigua, que van fer caure alguns dels favorits.
Mikkel Bjerg va guanyar amb 40:20, i va estar acompanyat en el podi pels nord-americans Ian Garrison, que va arribar a 26 segons, i Brandon McNulty, que va trigar un segon més.
En la jornada d'avui es disputarà la contrarellotge elit masculina de 52,5 quilòmetres.
L'australià Rohan Dennis defensarà el títol, però la duresa del recorregut, amb pujades i baixades en la segona part de la prova, fa que hi hagi força aspirants.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'empresa mixta Aigües Sabadell assumirà el cost de la factura de l'aigua de les onze entitats socials més importants de Sabadell.
Es tracta d'una acció ja impulsada l'any 2018 que es posposarà un any més ampliant-se de 10 a 11 entitats beneficiàries, segons un conveni signat a finals de desembre entre l'empresa i els representants de les entitats.
Segons apunta Aigües Sabadell, es tracta de les 11 principals entitats socials de la ciutat.
L'empresa assumirà el cost de la factura de l'aigua durant tot l'any 2019.
Són Creu Roja, Càrites, la Fundació Amics CIPO, Actuavallès, Atendis, Associació Juvenil Esquitx, Ningú sense sostre, Centre Sara i La Fabri-K.
L'Associació Vallès Amics de la Neurologia ( AVAN ) i Salut Mental Sabadell entren de nou al projecte.
"Són entitats que garanteixen que els nostres veïns i veïnes més vulnerables tinguin els àpats garantits, una higiene digna, una llar on descansar o un acompanyament integral", destaca el president de la companyia, Enric Blasco.
La factura serà assumida pel Fons Social de l'empresa subministradora d'aigües.
La firma del conveni es va fer el passat 20 de desembre, amb motiu del Dia Mundial de la Solidaritat.
Hi van acudir també representants de l'equip de govern municipal, entre ells, l'alcaldessa Marta Farrés, qui va destacar la "implicació" de l'empresa Aigües Sabadell a l'hora d'ajudar les entitats socials.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Segons diverses fonts, el Ple de renúncia es podria fer aquest mateix dijous a les 9 hores.
Si fos així, no s'hauria arribat al límit del temps, que marca 10 dies des de l'escrit oficial de renúncia.
De fet, el grup municipal socialista ha assegurat que vol accelerar el recanvi de Bustos el màxim possible.
S'obrirà un termini de 10 dies per convocar un nou ple, en aquest cas, de nomenament.
Serà investit alcalde el cap de llista que tingui majoria absoluta (14 vots com a mínim) i si no es dóna el cas, el candidat de la llista més votada en les darreres eleccions.
Segons han apuntat diverses fonts a iSabadell, l'actual regidor de Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes, Ricard Estrada, també es planteja dimitir.
Estrada està imputat pel cas Mercuri i va abandonar el ple fa uns dies sense motiu aparent.
D'altra banda, diverses fonts asseguren que fa dies que el regidor diu que vol deixar l'acta de regidor del Ple, molt afectat per la seva implicació en el cas Mercuri.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Enver Hoxa va néixer el 16 d'octubre de 1908 a Gjirokastër, Albània, en una família acomodada.
Va ser un polític albanès i militant comunista.
El 1930 va ser detingut a Korça per haver organitzat una protesta estudiantil.
Durant la segona guerra mundial va ser un dels líders de la Resistència albanesa.
Werner Karl von Haeften va néixer el 9 d'octubre de 1908 a Berlín.
Ferit en el front de 1942, va ser desmobilitzat i transferit a la direcció de l'Exèrcit de Terra.
Va ser ajudant de camp d'Olbricht i de Claus von Stauffenberg, i va tenir una relació amorosa amb una de les filles de Ferdinand [...]
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
Imatge de l'acte de presentació / ©SANDRA LÁZARO
Una nova iniciativa batejada com 'Cercle de Salut' pretén fer-se un espai en la reflexió i el debat sobre el sistema sanitari català.
El cercle, que s'autodefineix com un think tank i rebutja definir-se com un grup de pressió o lobby, està promogut per persones vinculades amb el sector salut i té com a objectiu "promoure el debat serè sobre el sistema sanitari".
Així ho han explicat els impulsors de la iniciativa en la presentació feta aquest dilluns al vespre a l'auditori de l'Hospital Sant Joan de Déu davant de prop de 200 assistents, entre els quals s'hi ha pogut veure el director del Servei Català de la Salut, David Elvira.
Segons ha explicat el seu president, l'hepatòleg Miquel Bruguera, la iniciativa preveu funcionar com un think tank o centre de pensament i elaborar informes o organitzar debats, entre d'altres activitats, per tal de tenir projecció exterior i "estimular" el debat per fixar "bases de millora del sistema de salut".
Entre els problemes del sistema que ha mencionat durant la presentació Bruguera ha citat les llistes d'espera, els serveis d'urgències dels hospitals o la incapacitat del sistema de fer front a l'envelliment de la població arran de l'increment demogràfic.
Davant de la informació publicada les darreres setmanes en alguns mitjans, en la qual s'assegurava que el cercle naixia per fiscalitzar el conseller de Salut, Toni Comín, Bruguera ha negat que fos l'objectiu.
"Nosaltres els hi hem d'ensenyar el que fem i facilitar-los el material d'estudi, el departament està en el seu dret de fer-ho servir o no", ha dit.
Miquel Bruguera és reconegut en el sector.
Entre 1994 i 2010 va ser president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i tot i que el 2012 es va jubilar com a metge de l'Hospital Clínic segueix exercint al seu braç privat, Barnaclínic.
El vicepresident del cercle és Lluis Bohigas, economista que ha treballat a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de Sanitat i va presidir també l'Associació d'Economia de la Salut.
Entre els fundadors hi ha altres noms reconeguts en el sector com ara el de Núria Cuixart, Degana al Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya, Olga Pané, gerent del consorci Parc de Salut Mar o Helena Ris, directora general de la patronal Unió Catalana d'Hospitals.
En busca de la transversalitat i d'aconseguir una "àmplia base social", la iniciativa impulsada per professionals individuals exhibeix el suport d'entitats com ara el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, el Col·legi d'Enginyers de Catalunya, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, la Societat Catalana de Gestió Sanitària i el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra.
En una atenció prèvia als mitjans, Bruguera ha remarcat que "és una associació molt heterogènia per garantir que hi ha una transversalitat ideològica".
Segons ha explicat el cercle inclou perfils molt diversos i tot debat hi té cabuda sempre i quan no es toqui la universalitat i la gratuïtat del sistema públic.
"Al ciutadà no li ha de preocupar tant la propietat del centre de salut on va, al que aspiren tots els ciutadans és que els metges ho facin bé i depressa", ha dit Bruguera.
Només tres setmanes després de la fundació oficial de l'associació de professionals -va fundar-se el 24 de gener- alguns col·lectius com la Marea Blanca de Catalunya, Acampada Clínic o la PAICAM s'han mostrat reticents a la creació del Cercle.
De fet una prop d'una trentena de persones d'aquests col·lectius s'han concentrat a les portes de l'hospital durant la presentació del cercle per protestar contra aquest.
Entre els crits que més s'han sentit durant la concentració hi ha els que han retret als fundadors que "siguin unes elits les que vulguin decidir com ha de ser el sistema sanitari".
Un grup de persones protesta durant la presentació per la creació del Cercle de Salut. / SANDRA LÁZARO
La declaració d'intencions del Manifest fundacional i la composició ha conduit a les les plataformes a veure en la iniciativa una intencionalitat de manteniment de l' statu quo del model català, un model de provisió pública mixt en el qual hi tenen cabuda centres de titularitat pública i privada.
En el manifest constitutiu els sotasignants destaquen com un aspecte positiu del model organitzatiu del sistema sanitari "la bona arquitectura del sistema, especialment per l'existència d'una cobertura universal i d'una xarxa de proveïdors de diferent titularitat" i declaren que "en els últims anys, malgrat els bons resultats acreditats, s'han multiplicat les crítiques al model basades freqüentment en un cert apriorisme ideològic molt poc fonamentat en dades".
Per la seva banda, els col·lectius Acampada Mar, PAICAM i Tancada Clínic apuntaven en un article publicat per aquest diari que reclamen "un debat fugit d'apriorismes ideològics de debò".
"No acceptem la iniciativa del Cercle de Salut, ja que rebutja la possibilitat de canviar l'actual model de gestió", conclouen en el mencionat article.
Avís legal i política de privacitat |
L'alcalde del Catllar, Joan Díaz (ERC), ha renunciat al càrrec per motius "estrictament laborals" i el substituirà el seu company de govern, Joan Morlà, d'Units pel Catllar (Unicat).
Llibertat provisional pel mossèn de la diòcesi de Tortosa Joan Alonso, investigat per abusar presumptament d'un menor de 16 anys.
Alonso va declarar ahir al jutjat d'instrucció número 4 d'Amposta.
La denúncia es va conèixer a l'abril i hi ha deu investigats més en el cas
Són Aiguamúrcia, la Bisbal del Penedès, Pontils i el Catllar, per obres als pous d'aigua
Jove, Vella i Vilafranca firmen una jornada de les que fan afició, amb un total de quinze castells de gamma extra
L'acord entre l'Agència Catalana de l'Aigua i Repsol que va permetre el retorn del cabal del riu Gaià gràcies a l'alliberament d'aigua des del pantà del Catllar va suposar l'alliberament de 0,7 hectòmetres cúbics d'aigua entre l'octubre del 2015 i el setembre del 2016.
La Flama del Canigó encendrà les fogueres que cremaran arreu en la revetlla de Sant Joan
Els tarragonins menjarem unes 40.000 coques fetes de manera artesana i ens decantem per pirotècnia més visual
El ramat de vaques dels germans Fondecaba -del mas la Moixa- és un dels últims que manté la transhumància a peu
El recorregut des d'Avinyonet de Puigventós fins a Llanars s'allarga cinc dies per camins ramaders |
Finalment 65.453 corredors van participar a la cursa de El Corte Inglés, 7.300 amb xip groc.
Podeu consultar aquí la classificació.
Barcelona, 12 d'abril de 2012: L'organització de la cursa preveu tancar la jornada d'avui dijous 12 d'abril, amb 54.000 participants, 7.300 dels quals correran amb xip, xifra que ja supera àmpliament la participació amb xip de propietat de l'any passat quan encara falten deu dies per a la prova.
El públic es pot apuntar gratuïtament fins a les 22.00 hores del dissabte 14 d'abril, en els centres catalans d'El Corte Anglès i Hipercor.
Les inscripcions també poden fer-se a Internet fins a dijous 12, a les 22.00 hores.
Corredors amb xip groc, recordeu que hi haurà 4 controls: sortida, estadi olímpic, km 10 i arribada.
Cal passar per tots per sortir correctament classificat.
34a Cursa El Corte InglésObertes les inscripscons per la 34a Cursa El Corte Inglés el diumenge 15 d'abril.
Poques coses gratis et fan sentir tan bé, aquest és el lema d'aquest any per animar-vos a participar.
Segur que tens un munt de motius per no perdre't una cita molt especial.
Ja està tot preparat perquè deixis la teva petjada a la prova més clàssica de l'atletisme popular barceloní, a la carrera més gran d'Europa.
I pels corredors amb xip groc hi haurà una sortida independent al passeig de Gràcia dissenyada per calaixos.
A cada calaix s'accedeix d'acord amb el número de dorsal.
La incorporació de la línea de sortida es farà per Gran Via.
La inscripció amb xip es tancarà en arribar als 10.000 corredors o el 12 d'abril a les 22h i es farà només per internet.
El dorsal s'ha de recollir el 13 o 14 d'abril de 10h a 22h a la 2a planta d'El Corte Inglés de Portal de l'Àngel.
Si vols adquirir un xip groc ho podràs fer fins al 12 d'abril a les seccions d'esports dels diferents El Corte Inglés o bé a botigues especialtzades.
En aquesta edició, la prova consolida el vessant solidari i l'organització promou la recollida d'arròs, llegums secs i conserves per a la Fundació Banc dels Aliments.
Ets corredor i t'agrada participar en diferents curses?
Portant el Xip Groc podràs participar en diferents Lligues, sense necessitat d'inscriure't.
Es tracta d'un conjunt de curses que puntuen en segons quines lligues i Read more...
La Zurich Marató Barcelona convida a viure una experiència única i màgica corrent pels carrers de la Ciutat Comtal: Amb el claim 'A Magic Experience' serà l'edició número 42 de la prova barcelonina (un número Read more...
Diumenge 10 de novembre tindrà lloc la quarta edició de la Pota Roja, l'esdeveniment més complet que ha triomfat a cada edició per les seves dues vessants: la carrera i la bici a la muntanya. |
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha ofert les seves gestions per buscar inversors en el futur parc familiar i d'oci impulsat per l'Ajuntament de Lleida a Les Basses i del qual el consistori té formalitzada una llicència de propietat intel·lectual que podria generar una inversió de 30 milions d'euros i 125 llocs de treball.
"Estem treballant conjuntament amb la Generalitat en la recerca d'inversors.
Mas s'ha ofert a fer el que hagi de fer.
Així ens ho ha transmès", ha anunciat a Europa Press el tinent d'alcalde Rafel Peris.
"Hi ha una alineació total entre els interessos de l'Ajuntament i de la Generalitat, perquè aquest parc no deixa de ser un generador d'activitat econòmica per a tot Catalunya", ha afirmat.
El conseller d'Empresa, Felip Puig, va assegurar el juny a Lleida que la Generalitat busca "inversors per tot el món" a través de la seva agència Acció.
Dos grups internacionals ja han formalitzat un compromís de confidencialitat que els dóna dret a conèixer el book de l'inversor, que conté els detalls de les necessitats d'inversió i unes altres dades, com les previsions de resultats en els primers cinc anys, han informat a Europa Press fonts coneixedores del projecte.
Aquest book de l'inversor és addicional al document cec del projecte del parc que l'Ajuntament, dues consultores col·laboradores i totes les oficines d'Acció de la Generalitat presenten als inversors amb els quals contacten per plantejar el projecte.
L'Ajuntament té llicència de propietat intel·lectual del futur parc fins al juliol del 2015; va ser formalitzada a mitjans de l'estiu passat per un termini de dos anys i, segons Rafel Peris, no hi haurà cap problema a allargar el termini.
El projecte, impulsat pel cap de l'oposició i portaveu municipal de CiU, Joan Ramon Zaballos, preveu que el parc pugui rebre de 300.000 a 350.000 visitants anuals: al tenir una part coberta, té garantida l'obertura tots els caps de setmana i en les vacances escolars d'hivern.
El parc ocuparia 16 hectàrees de les 27 que té Les Basses, i la superfície restant quedaria per a zona d'ús lliure, esportiva, comercial i de pàrquing.
Zaballos, que deixarà la política al final d'aquest mandat, ha dit sempre que l'Ajuntament defensarà la titularitat pública de Les Basses, un lloc emblemàtic per a la ciutat perquè va acollir les piscines municipals fins als anys 80.
Per a Zaballos és prioritari que l'Ajuntament avanci en la redacció del document que garanteixi la cessió dels terrenys als futurs inversors durant un temps no inferior a 40 anys.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El carnet de l'esportista dels ESPORTS AMATEURS és un document que t'acredita com a membre dels esports no professionals del Futbol Club Barcelona i t'atorga uns privilegis especials.
Museu FCB: 50% de descompte per la compra de dues entrades (només compra online).
Descomptes en els desplaçaments organitzats per FCBDesplaçaments.
(Presencialment a l'OAB presentant el teu carnet d'esportista)
(Presentant el carnet d'esportista)
Presentant el teu carnet d'esportista a taquilles.
Camp Nou: 5% de descompte en tots els partits excepte els A+ o superiors. (compra online o presentant el teu carnet a taquilles)*
Miniestadi: Invitacions pels partits del Barça B, el Juvenil A i el Femení. (presentant el teu carnet a taquilles)
Palau Blaugrana: Invitacions per al futbol sala, handbol i hoquei, excepte en partits categoria A+, en els quals obtindràs un preu de 5 € i A++ amb un preu de 7 € (compra online o presentant el teu carnet a taquilles)*
Bàsquet: Descompte de fins un 30 % segons partit.
Els partits de categoria A++ obtindràs un 10% de descompte. (compra online o presentant el carnet d'esportista a taquilles)*
*Per gaudir del descompte online has d'utilitzar el teu DNI com a codi promocional.
** El Club es reserva el dret a excloure algun partit, avisant amb la suficient antelació.
Pots consultar el preu de les entrades i les seves categories al web del club www.fcbarcelona.cat |
Dibuix de Pluja de tardor per Pintar on-line
Pinta online amb un joc per pintar de dibuixos de Naturalesa i podrás compartir i crear la teva propia galeria de dibuixos online. |
Aquest mes de març la biblioteca ha superat de llarg les seves estadístiques d'ús habituals...
Per saber-ne les causes, clica aquí |
Un grup de mares del Regne Unit va proposar-se aconseguir que els seus fills i filles poguessin jugar amb superherois, maquinistes, astronautes i princeses amb les mateixes singularitats que ells.
La diversitat funcional no estava representada a les joguines i la campanya engegada per ja ha aconseguit que els fabricants comencin a ampliar els seus models.
L'empeny d'aquestes mares va materialitzar-se en una campanya a Facebook, amb la creació d'una pàgina que -a data d'avui- ja compta amb 19.000 seguidors- en què es reclama als fabricants que creiïn figures, nines i representacions a les seves joguines que no excloguin a cap nen o nena.
La campanya també ha arribat a Twitter.
El passat 5 de juny, una important empresa del sector, Makies, va incorporar al seu catàleg diferents nines amb taques de naixement i complements que representen les dificultats visuals i auditives, entre d'altres.
Makies utilitza tecnologia d'impressió 3D per a fer nines personalitzades.
Ha estat la la primera companyia a donar resposta positiva a la campanya per augmentar la diversitat a les joguines impulsada, a través de les xarxes, per tres mares amb canalla amb discapacitats.
Quan les mares van penjar una fotografia de la "Campaneta" del conte de Peter Pan amb un implant coclear, van començar a rebre més i més imatges de joguines adaptades.
Es tractava de creacions pròpies de pares i mares, els seus propis.
La campanya vol que tota la canalla amb diversitat funcional pugui veure's reflectida i identificada amb els seus objectes de joc, però traspassa aquest primer objectiu perquè també pretén que tota la societat i tots els nens i nenes convisquin amb la diversitat i la integrin a les seves vides amb naturalitat.
Algunes empreses del sector ja fa temps que compten amb accessoris per a les seves nines i la campanya servirà per a què moltes més s'hi afegeixin.
D'aquesta manera els pares i les mares no estaran obligats a adaptar de manera manual les joguines dels seus fills i filles per a què puguin identificar-se amb elles.
Es tracta que als aparadors de les botigues i als prestatges dels grans magatzems també sigui habitual i natural trobar-los.
Els impulsors de la campanya reclamen ara a grans empreses com Lego, Playmobil o Mattel que incorporin al seu catàleg les representacions de la diversitat que el món real conté i que la indústria fa massa temps que triga a fer habitual.
La campanya ha omplert les xarxes d'imatges de joguines adaptades
manualment per a representar la diversitat funcional i fer una crida als fabricants. |
Qui aspira a ser la líder dels taronges quan els membres del seu partit li ho confirmin ha començat el seu particular recorregut pels mitjans per ser la substituta d'Albert Rivera.
Perquè a banda dels seus hits de sempre del seu gastat repertori, Arrimadas va oferir un concert on va cantar anar algun tema nou.
Per exemple, quan va dir quins són els seus grans amors de joventut, pel que fa al fenomen fan.
Li van muntar una mena de locutori de ràdio improvisat, on va fer de pinchadiscos amb un " temazo para los amantes del rock", ella que n'és fan.
I va sonar Kashmir, dels mítics Led Zeppelin.
També va veure, no en directe, sinó des de la Plaça Espanya de Barcelona, la final del Mundial de Sudàfrica del 2010, amb el gol d'Andrés Iniesta en la pròrroga contra Holanda que li va valdre a Espanya el seu primer títol.
És clar que parlant de futbol, no va ser el manxec el nom que Arrimadas va deixar anar sobre les seves passions futboleres (" yo he hecho hasta la Liga Fantástica de Marca").
La política va dir que en època adolescent era molt forofa del Barça.
Pots veure-ho clicant a la foto:
Les grupies de la dreta es treuen la màscara. |
El president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, va assegurar el passat dijous que treballaria "per intentar que no hi hagi xiulets al Rei ia l'himne d'Espanya" a la final de la Copa del Rei que enfrontarà el 30 de maig el Barç i l'Athletic.
Va afirmar que els xiulets a caps d'estat i governants s'acabarien i que a partir d'ara es dedicaran "a perseguir-los."
Alguns mitjans especialitzats en l'esport ja han preparat el terreny, com el digital athletic.elcorreo.com, que assenyala que a les últimes finals de Copa disputades pels equips catalans i bascos el 2009 i 2012 es van produir xiulets al Rei espanyol i a "l'himne nacional", així com a la final de la Copa de bàsquet disputada pel Barça i el Reial Madrid a Las Palmas el passat dia 21 amb Felipe VI a la llotja.
El president de la Lliga va declarar que"Em sembla fatal que es xiuli l'himne d'Espanya.
S'hauria de tenir el màxim respecte", i es va comprometre a "trencar amb la tradició dels xiulets a la final de la Copa del Rei".
En aquest sentit, la Comissió contra la Violència en l'Esport va remetre en una nota en què afirmava que la "responsabilitat" sobre aquestes protestes de xiulades i crits és dels clubs organitzadors, i que han d'evitar "que no es difonguin missatges aliens a l'esport" i, en concret, "qualsevol falta de respecte als símbols constitucionals de l'Estat".
La Comissió contra la Violència en l'Esport dedica poca atenció o crítica als missatges feixistes i a les agressions ultres que es donen als camps de futbol professional, un vertader niu de grupúsculs violents caracteritzats pel seu espanyolisme. |
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
El volant d'empadronament és un document de caràcter informatiu en relació a la residència i el domicili habitual d'una persona resident en el municipi.
El lliurament d'aquest document és immediat.
Habitualment és acceptat per a la majoria de tràmits en els que es requereix acreditació de la residència i del domicili habitual.
El certificat d'empadronament és un document de caràcter públic i fefaent per a tots els efectes administratius en relació a la residència i el domicili habitual de persones en el municipi.
El lliurament d'aquest document es fa en un termini màxim de set dies, ja que requereix la signatura de la Secretaria municipal i de l'Alcaldia.
La persona interessada, amb la documentació acreditatitva de la seva identitat (DNI, passaport, NIE).
En cas de sol·licitud de documents padronals de menors d'edat, la tramitació haurà de fer-la el pare o la mare, sempre que la persona que demana el document figuri empadronat/ada en el mateix domicili que l'infant.
També ho pot sol·licitar una tercera persona degudament autoritzada per escrit (els impressos els podeu trobar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana i en l'apartat "Documents relacionats" d'aquest tràmit) acompanyada dels originals del DNI/passaport/NIE de la persona autoritzant i de la persona autoritzada.
Caldrà que us adreceu a l'Oficina d'Atenció Ciutadana i, en el cas del volant d'empadronament, us serà lliurat al moment.
També podeu sol·licitar el vostre volant o certificat mitjançant el correu electrònic ( [EMAIL] ) o bé el formulari adjunt de l'apartat "Enllaços relacionats" (en aquests darrers dos casos, el certificat o volant només es trametrà a l'adreça del padró municipal d'habitants).
En les sol·licituds presencials, el volant es lliura immediatament i, si es tracta de certificats, es poden recollir a l'Oficina d'Atenció Ciutadana dins el termini d'una setmana.
En les sol·licituds tramitades mitjançant el formulari adjunt o el correu electrònic, el volant es lliura per correu postal en el termini d'una setmana i el certificat en el termini d'aproximadament deu dies hàbils.
Torna al Catàleg de Tràmits Electrònics |
Travessar els marges del capvespre i llançar el cotxe per una recta inacabable.
Endur-se a la mirada el que queda del paisatge i desaparèixer amb els fils de llum que cauen darrera l'horitzó.
Sembla que aquest octubre se'ns hagi omplert de secretes vides; la setmana passada amb la Coixet, avui amb el Toti Soler.
I és que aquest migdia, a Vilafranca, hem gaudit del luxe de sentir en directe i de primera mà...
Per què només poden travessar la frontera dels llavis si estimem?
Aquestes preguntes i altres em corrien pel cap ahir al vespre, al Renoir,...
[Pintura de Raúl Mora] Un fil vermell brolla de l'escletxa, estreta i llarga, que li has obert a la vida.
Però a cada gota de sang hi tremola tanta llum que el cos se't dóna càlid i espès, vellutat...
De cop i volta, sense cap avís, pel trau del pit se t'escola l'aire com la llum discreta que abandona cada vespre la teva estança.
A les fosques sents la pluja que repica a la teulada mentre els torrents del...
Miro el que m'envolta i tot ho escolto.
Em penso i m'anomeno; i proclamo que entre totes les coses i entre totes les ànimes i les seves dites, jo sóc -només i sense cap mena...
Aquest matí t'has quedat bocabadat davant de centenars i centenars d'orenetes que volaven nerviosament sobre els jardins de l'edifici del davant d'on treballes.
Traçaven breus línies a gran velocitat i de sobte les trencaven amb violents girs.
S'adorm sobre la tarda l'últim sol i en oblicua lentitud cau la llum entre les alzines que garbellen l'aire dels déus vells.
Mires de reconstruir el lloc i els records mentre la humitat de la tempesta que s'acosta t'impregna la...
Obabakoak o de com no ens pertany el territori que trepitjem...Obabakoak o de com som també el territori que habita el misteri...Obabakoak o de com el misteri alimenta la vida...Obabakoak o de com la vida alimenta el misteri...Obabakoak o de...
El passat cap de setmana a Sallent, un jurat format per Enric Badia, Mn.
Climent Forner, Montserrat Altarriba, Salvador Arderiu i Francesc Garriga em va atorgar el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell per un llibre de poemes... |
El Govern de Nicolás Maduro ha recorregut davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea les sancions que els Governs europeus han imposat contra els alts crrecs veneolans i un embargament d'armes i d'equips susceptibles de ser utilitzats per a la repressió interna.
El Tribunal General de la UE acollir aquest divendres 8 de febrer una vista arran del recurs interposat per Caracas contra l'embargament d'armes i d'equips per a la repressió, així com la base jurídica aprovada pels Vint-i-vuit de cara a sancionar persones responsables de la repressió en qu escoltar els arguments de la part querellant i del Consell abans d'emetre una sentncia.
El Govern de Maduro, que va demandar el Consell el 6 de febrer davant de la Justícia europea, demana l'anullació de les sancions allegant que es van adoptar sense "proves suficients" i que constitueixen "unes contramesures illícites conforme al Dret Internacional consuetudinari" i que el Consell pagui els costos judicials.
També allega que els governs europeus han vulnerat el dret de la part demandada perqu no el van informar "prviament" de les sancions i "un va manifestar un error d'apreciació" sobre "els fets" que les van motivar.
Els Vint-i-vuit van aprovar al novembre del 2017 la base jurídica --una llista buida-- de cara a imposar sancions --congelació d'actius i prohibició d'entrada a la UE-- als responsables de la repressió a Veneuela i un embargament d'armes i d'equips que poden ser utilitzats per a la repressió interna.
Al gener van sancionar el vicepresident del Partit Socialista Unit de Veneuela (PSUV), Diosdado Cabello, i sis alts crrecs veneolans més per la seva implicació en la repressió, inclosos el ministre d'Interior, Néstor Luis Reverol; el cap de la Intelligncia Nacional, Gustavo González López; i el president del Tribunal Suprem, Maikel José Moreno.
També van sancionar la presidenta del Consell Nacional Electoral, Tibisay Lucena; el cap del Districte Capital a Caracas, Antonio José Benavides; i el fiscal general designat per l'Assemblea Nacional Constituent, Tarek William Saab.
Els Vint-i-vuit van estendre al juny les sancions a onze alts crrecs veneolans més per les eleccions presidencials fraudulentes de maig, inclosos la vicepresidenta del país, Delcy Rodríguez, el ministre d'Educació, Elías Jaua, la vicepresidenta del Consell Nacional Electoral, Sandra Oblitas, el vicepresident d'Economia i ministre d'Indústria Nacional, Tareck El Aissami, i diversos crrecs militars.
Diversos dels dirigents veneolans sancionats han recorregut les mesures restrictives davant de la Justícia europea, entre ells Diosdado Cabello, Tareck William Saab i Tibisay Lucena el passat 16 d'abril, mentre que d'altres, entre ells Sandra Oblitas i Delcy Rodríguez van impugnar les sancions el 19 de setembre.
La UE no descarta estendre les sancions a altres responsables de la repressió a Veneuela, encara que ara per ara ha descartat imposar sancions econmiques que puguin afectar la població, han explicat les fonts europees.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Jordi Llisterri -CR ) El 24 d'abril de 1931, deu dies després de la proclamació de la República, el president Francesc Macià va rebre una delegació de pastors protestants.
Pocs dies després també van fer una visita a Lluís Companys, llavors governador civil de Barcelona.
També hi ha altres detalls històrics que il·lustren que la presència de minories religioses a Catalunya no s'ha inventat amb l'onada migratòria dels darrers anys.
Al segle XVI ja es cremaven protestants en territoris catalans i al segle XVIII també consta l'existència de culte islàmic clandestí, a més de la secular presència de les comunitats jueves en el mateix territori.
Són alguns dels apunts que es van fer aquest dimecres en la presentació del llibre Les religions a Catalunya, coordinat per Josep-Lluís Carod-Rovira des de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social que dirigeix.
La presentació es va fer amb la presència d'un representant de cadascuna de les confessions que tenen un apartat propi en el llibre.
Són les quatre que porten més temps establertes a Catalunya: catolicisme, judaisme, Islam, i protestantisme.
"Una foto que no es tan senzilla de trobar al sud d'Europa", segons va assegurar Carod-Rovira.
L'acte va ser un nou reconeixement a la convivència que impera entre els representats de les diverses confessions religioses presents a Catalunya, i la voluntat d'anar construint un model propi de gestió pública d'aquesta diversitat.
Així ho explica Montserrat Coll en el capítol final del llibre, recollint l'experiència de la seva etapa com directora general d'Afers Religiosos, que es va iniciar sota la vicepresidència de Carod-Rovira en el govern de la Generalitat.
El coordinador presenta aquesta obra com una nova aportació "per conèixer la Catalunya d'avui des de la diversitat religiosa".
Aquesta realitat no nega que "qui no conegui el pes de la catolicisme en la història de Catalunya li serà molt difícil interpretar-la".
Fins i tot va citar com a fet anecdòtic d'aquest arrelament del catolicisme "els ateus catalans que creuen en la Mare de Déu de Montserrat".
"No és un llibre per a gent a conviccions religioses, és per a gent amb conviccions democràtiques", explicava Carod-Rovira per respondre al problema dels perjudicis: "Quan no hi ha convivència és perquè la ignorància és absoluta".
Un coneixement i un respecte per les tradicions religioses que demana "tenir un concepte de laïcitat moderna".
Els quatre convidats de les confessions religioses van tenir fàcil per coincidir en els plantejaments.
Tots es coneixen de fa anys com a membres del Grup Estable de Treball de Religions (GTER).
El membre de la Comunitat Israelita de Barcelona Jorge Burdman va assegurar que "a Catalunya no tenim diàleg interreligiós, tenim convivència interreligiosa".
Pel president d'UcidCat, Mohamed El Ghaidouni, és rellevant veure que "fa uns anys el llibre s'hauria titulat 'Les altres religions'", i que, en canvi, ara es parla ja amb normalitat i en plural de les religions a Catalunya: "és un pas molt important".
També va assegurar que "no hem arribat encara a la normalització del fet religiós però som en camí".
El capellà i teòleg Antoni Matabosch va recordar "que quan parlem de laïcitat parlem de la gestió de la diversitat religiosa; però la societat no és laica, és plural".
I també va defensar que les confessions no demanen un tracte igualitari, sinó equitatiu, que ha de respondre a les diferents necessitats de cada col·lectiu: "Laïcitat no és igualtat perquè no tothom demana el mateix".
Finalment, el pastor protestant Guillem Correa, va lamentar la "invisibilitat" que fins ara han tingut tradicions com el protestantisme.
Per Correa això respon a "l'actual model de gestió de diversitat religiosa de l'Estat espanyol que no ens agrada", mentre que el llibre apunta a "sortides positives d'aquesta situació".
El llibre, publicat per Pagès Editors, té una introducció de Joan Estruch i, a més del Montserrat Coll, també hi escriuen Manuel Forcano, Gloria García-Romeral i Antoni Pladevall, amb un capítol sobre cada confessió.
Dimecres 30 de setembre també es presentarà a Tarragona amb la presència de l'arquebisbe Jaume Pujol.
L'acte de presentació a la Llibreria Jaimes de Barcelona va acabar mentre de fons a dins del local arribava el so de les campanes de la veïna Basílica de la Concepció. |
Des de la Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal de la CGT s'ha creat un portal web per tal de recollir totes les informacions sobre-de-per a la vaga general del 29 de setembre.
El web inclou espais per a agenda, comunicats, accions, opinions, etc, classificats per territoris. |
Foto J. Portet Però ara queda el segon.
Amb tot el que això suposa històricament.
Però de moment el MONBUS Igualada ha obtingut un gran resultat en aquest primer partit de l'eliminatòria.
Els arlequinats han aguantat l'embranzida inicial dels...
Amb l'equip rival i els àrbitres ja a Catalunya ja són a punt tots els protagonistes de la nova estrena europea del MONBUS IHC.
Són 28 anys seguits representant la ciutat a Europa, 28 anys sense faltar a la cita...
Era el ara molt llunyà 6 de setembre.
Però quan arribi ho intentarem amb totes les forces.
Qui deia això era el capità Ton Baliu.
Després el Manlleu, també a les Comes.
I finalment aquest dimarts el Tordera, aquest cop a domicili (aquí per cert podeu veure un resum d'aquest partit http://www.naciodigital.cat/delcamp/esportsdelcamp/noticia/33119 ) Les 3 victòries tenen un punt en comú....
Foto D. Figueras Primera victòria com a visitant del MONBUS IHC.
I davant d'un rival que s'havia convertit en un papu des que va retornar a l'Ok Lliga la temporada passada.
Els arlequinats han repetit algunes de les característiques dels...
Aquest dimarts torna l'Ok LLiga.
L'arribada de la competició europea comporta també l'aparició de la primera jornada intersetmanal pel MONBUS IHC.
Els arlequinats juguen al parroquial de Tordera contra l'equip quadribarrat que per cert estrena un nou espònsor, conserves DANI....
P- Al final la lectura del 3 a 1 és que no vam perdre la cara al partit, que l'Elagi ens va aguantar, que costa jugar contra una defensa com la del Manlleu i que vam obtenir els 3 punts.
Foto D.Figueras El MONBUS IHC ha superat amb moltes dificultats al Manlleu en la que ha estat laseva primera visita a les Comes.
Protegits per un Elagi descomunal (amb 27 aturades de mèrit) els arlequinats, que no han fet un...
Els jugadors del MONBUS IHC han tancat ja la preparació de cara al partit de dissabte a les Comes contra el Manlleu, el segon a casa d'aquesta temporada.
Els arlequinats, que intentaran aconseguir la segona victòria de l'any, han fet aquest...
Els jugadors i tècnics del MONBUS IHC han repassat el joc del Manlleu, pròxim rival dels igualadins.
Les imatges han revelat el que ja sabein els arlequinats: el Manlleu és un equip... |
Els futbolistes del FC Barcelona han saltat a la gespa amb samarretes de suport al jugador francès, lesionat de gravetat |
He votat que no és justa la sanció de cinc partits, ja que considero que amb lo que va provocar, dir, i expressar, no n'hi ha prou.
És una vergonya que gent així els vulguin per a dirigir un equip de lo que sigui.
Aquests parell de talivans ancara ajuden a que fora d'ezpañña, vegin com realment es el madriz i com ens tenen als catalans, no fa falta dir res mes per que ells mateixos ja es posen en evidencia.
Una pregunta absurda tal com està formulada, es pot considerar injusta per insuficient o per excessiva, jo personalment la trobo insuficient però tampoc em preocupa massa, ja ens va bé que conservin aquest entrenador... per molts anys
Jo he votat que no ho és, de justa.
L'haurien d'haver inhabilitat pel càrrec si volien fer justícia, perquè és un atiador professional de l'odi.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Junts per Sabadell omple la Plaça Alcalde Marcet per celebrar el seu acte central de campanya amb la candidata Lourdes Ciuró al capdavant.
Ciuró ha comptat amb el recolzament de la diputada i vicepresidenta de Junts per Catalunya, Míriam Nogueras, i l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha aprofitat per demanar el vot a la seva candidatura al Parlament Europeu.
L'acte s'ha iniciat amb el record per part de la diputada Nogueras a Jordi Torull, Josep Rull i Jordi Sánchez, que els ha felicitat pel paper que van tenir ahir dia 21 de maig al Congrés dels diputats.
La diputada ha aprofitat per demanar als ciutadans donacions per les paperetes.
"Si hem de pagar 1 milió o 5 milions d'euros, els pagarem entre tots", conclou.
Nogueras ha agraït a Lourdes Ciuró per ser la persona que més l'ha ensenyat als inicis del seu recorregut polític.
"Les dones canviarem el món que alguns homes han creat i la Lourdes, ho farà des de l'alcaldia de Sabadell".
I de l'expresident, que es presenta a les eleccions al Parlament europeu sota la candidatura de Lliures per Europa, ha dit que "cada batalla que guanyem a fora fa que s'obri una mica més la porta dels que avui són a la presó".
Lourdes Ciuró, la candidata de Junts per Sabadell, lamenta la falta de neteja, de manteniment dels parcs, de les places i dels carrers de Sabadell.
"Volem una Sabadell preparada, però ens cal molta il·lusió, determinació".
De la legislatura que tot just s'acaba ha dit que s'han passat "quatre anys pensant, decidint".
I, tot parafrasejat l'exalcalde de Sabadell, Toni Farrés, ha dit: "a l'Ajuntament s'hi havia d'entrar sabent llegir i sabent escriure".
Després d'una pausa accelerada de la candidata, l'equip ha hagut de connectar ràpidament amb Londres, des d'on ha parlat Carles Puigdemont.
L'expresident ha explicat amb la tranquil·litat amb la que poden "circular per tota Europa".
A Espanya, en canvi, "Aniríem a la presó, no ens permetrien parlar amb ningú, ja estarien preparant la nostra suspensió, lamenta Puigdemont.
La primera prioritat de la que parla l'expresident "és Sabadell", que necessita "connectar amb el batec del país".
També parla de la seva candidatura al Parlament Europeu, amb Lliures per Europa.
En aquest sentit parla de que amb Junts per Sabadell formen part "del mateix projecte" i que continuen "fems, sense defallir, sense rendir-nos".
Ara bé, l'expresident reconeix que aquest cop "no hi ha prou amb el nostre sacrifici" i explica que és essencial guanyar, que conten amb la participació de la gent.
"Només guanyarem si els derrotem a les urnes", assegura.
I afegeix que "Hem de tornar a fer un u octubre en aquestes eleccions, que les urnes parlin i parlin clar".
En aquest sentit, anima a la gent a no fraccionar el vot, a votar la mateixa candidatura.
"Demaneu que cal que el país actuï com un sol home", diu, i que els atorgui "la màxima força" a ells, que són els qui s'han "compromès amb la democràcia".
Després d'aquestes declaracions de l'expresident, Ciuró torna a agafar la paraula comprometent-se de nou, com ha fet sovint a altres actes, a donar tot el suport a la candidatura de Puigdemont.
Diu: "Sabadell no fallarà, donarà tota la força al president Puigdemont perquè ens pugui seguir representant a Europa".
En aquest sentit, critica que no els deixin enviar les paperets, i ho qualifica de "vergonya" i de "jugar brut".
Tot i les paraules de suport de la candidata, Ciuró ha reconegut que a Sabadell no hi ha gaire gent que voti República, però ha explicat que és perquè la ciutat no està en bones condicions.
Per això, demana el vot de la gent, perquè "Si votem el de sempre, passarà el de sempre", assegura.
No ha oblidat l'alcaldable, a l'última part de l'acte, parlar de les seves propostes per Sabadell.
"No tenim ànims de criticar, els socialistes van fer el que van saber.
Però la última transformació la va dur a terme l'alcalde Farrés, fa 20 anys"
En aquest sentit, ha lamentat que a Sabadell "tenim una de les pensions més baixes de Catalunya, perquè no hem estat capaços de crear llocs de treball de qualitat", i afegeix que "no podem tenir més pensionistes de segona".
També ha dedicat uns instants a criticar la campanya de Visit Sabadell.
"A nosaltres no ens enganyen", diu Ciuró", és una campanya de porten en dintre que pretén anestesiar la ciutadania".
Per últim, l'alcaldable ha parlat d'una de les iniciatives que es compromet a dur a terme si aconsegueix arribar a l'alcaldia de la ciutat.
"Ens comprometen en transformar la Gran Via, per treure el trànsit que la creua".
I ha respost als qui s'oposaven a la creació d'una autopista dient que "tenim autopistes perfectes dins la ciutat, però volem carrers perfectes".
La futura Gran Via que imagina Ciuró, tindrà "dos carrils de pujada i dos de baixada i una rambla al mig, per apropar la fira, el parc taulí, etc.". |
Vols saber més sobre aquesta nova zona dels nostres carrers?
Hem arranjat una zona de la plaça de Soler i Carbonell combinant llamborda amb un paviment asfàltic resistent al trànsit.
Nova zona d'aturada curta i altres mesures que vetllen per les persones en els entorns escolars del barri de Mar.
Hem ampliat una vorera i realitzat altres millores que afavoreixen aquesta part del barri de Sant Joan i l'escola Volerany en concret.
Hem ampliat una vorera del carrer de Castellet i realitzat altres millores que fan el camí a l'escola més segur.
Hem millorat la mobilitat i l'accessibilitat del carrer del Gas amb la renovació i l'ampliació de les dues voreres.
Renovació de voreres amb més espai per a la vegetació, carril bici repavimentant, optimització de recollida d'aigües i altres millores.
Hem ampliat la vorera del carrer del Recreo entre la rambla Samà i el carrer de Pare Garí.
Sanejament, accessibilitat i seguretat per a aquest passatge fortament transitat de la ciutat.
Amb l'empenta d'un pressupost participatiu, hem millorat la mobilitat d'aquesta cruïlla.
Hem instal·lat dos bancs que a la nit s'il·luminen i figuren un cel ple d'estels.
Avancem amb l'objectiu de descongestionar de cotxes la façana marítima de la ciutat.
Hem rebaixat les voreres a la zona del carrer del Jardí per fer-les accessibles.
Hem dut a terme la tercera fase del projecte de millora de l'ecosistema de la desembocadura del torrent.
Hem rebaixat i fet accessibles les voreres de les cruïlles amb els carrers de Carlets i de Pere Riudor.
Hem transformat el carrer per viure i gaudir millor la plaça Immaculada Concepció.
Hem sanejat i donat color a aquest pas que salva la via del tren i uneix la ciutat.
Hem arranjat amb un nou paviment aquesta cruïlla de la zona comercial de la ciutat.
Hem fet reparacions a dues baranes de la façana marítima i a un mur de pedra seca del parc de la Quadra d'Enveja.
Hem repavimentat la cruïlla de la Rambla Principal amb el c. de Cervantes i hem reordenat l'espai donant prioritat als vianants.
Avancem en l'objectiu de fer accessible tot el barri de Mar adaptant més punts d'accés a les voreres.
Hem millorat el paviment aportant seguretat a la circulació i hem ampliat la zona dedicada als vianants.
Eixamplament de la vorera nord, nova passarel·la pavimentada que facilita el pas dels vianants i instal·lació de jocs infantils.
Arreglem sots al carrer del Pou, plaça de les Casernes, passeig del Carme i carrer de les Canàries.
Trasllat de l'antiga parada del carrer Roger de Flor a una nova ubicació a peu de vorera que els veïns senten més segura.
Hem creat zones de seguretat, reduït la zona de creuament i delimitat bé els carrils de circulació per fer de la plaça un espai més segur.
Hem substituït els panells del porxo d'accés al Mercat de Mar perquè els que hi havia estaven molt vells i deteriorats.
Per iniciativa popular, hem ampliat la xarxa de carril bici a la Ronda Ibèrica, fins a Doctor Zamenhof.
Hem eixamplat la vorera oest d'1,20 a 1,60 m d'amplada i hem asfaltat de nou tot el carrer.
Col·locació d'un nou sòcol de fusta a la base d'una muntanyeta del circuit de trens en miniatura.
Hem eixamplat el tram de vorera d'aquest carrer, entre Balears i Canàries, fins a 1,80 m per fer-lo més còmode per als veïns i vianants.
Reparacions puntuals i urgents d'asfalt a la rambla de l'Exposició, plaça de la Moixiganga i rambla Josep Tomàs Ventosa.
Nou asfaltat dels punts més deteriorats del carrer Coroleu entre el carrer Sant Onofre i el carrer Pellegrí Ballester.
Remodelació de tot l'ample de la vorera, amb part de carril bici, i instal·lació de pilones amb cadena per permetre el pas de les ambulàncies.
Hem renovat tot el paviment de llamborda d'aquest cèntric encreuament.
Hem instal·lat fonts al llarg de diferents recorreguts usats per passejar o practicar esports.
Hem millorat l'accessibilitat i la mobilitat des de la rambla de la Pau fins a l'IES Baix a Mar.
Hem dut a terme les primeres fases d'un conjunt d'actuacions per millorar l'ecosistema de la desembocadura del torrent.
Nou aparcament gratuït amb connexió de bus a les platges que facilita descongestionar de cotxes la façana marítima.
Impulsat per la Demarcació de Costes a Catalunya, s'ha engegat el projecte de regeneració mediambiental de la platja del Far.
Hem realitzat una restauració íntegra del característic trencadís de marbre de la plaça.
Consulta les notícies relacionades amb l'espai públic |
Desconcert ahir entre els usuaris gironins dels TAVs entre Girona i Barcelona, que van veure com, de cop, els havien canviat els horaris.
La nova connexió d'Euromed amb València i Alacant ha fet que Renfe decidís ajustar horaris i suprimir tres combois a Madrid, tot i que es mantindrà el mateix nombre de freqüències entre la capital gironina i la catalana, que és on es concentra el major gruix de passatgers.
La majoria dels gironins que van agafar ahir els quatre primers Euromeds que connectaven amb València anaven, en realitat, a Barcelona.
Entre alguns regnava el desconcert pels nous horaris, tot i que en cap cas es mostraven preocupats, perquè es mantindrà el mateix nombre de trens i consideren que només és qüestió de temps per adaptar-se als nous horaris.
«La primera sorpresa que m'he endut aquest matí ha estat quan he comprat els bitllets i he vist que els horaris eren diferents.
Ara m'hauré d'estudiar els nous horaris, però a part d'això, crec que no toquen el nombre de trens entre Girona i Barcelona», explicava Ferran Camas, catedràtic de la UdG que va venir ahir des de Barcelona fins a Girona amb l'Euromed.
«M'ha tranquil·litzat veure que, encara que es canviessin els horaris, es manté el mateix nombre de freqüències», va afegir.
En una mateixa situació es trobava l'Ariadna, una barcelonina que aproximadament cada quinze dies ve en tren a Girona per visitar els seus sogres.
Ens haurem d'acostumar als nous horaris, però mentre la connexió amb Barcelona continuï fent-se amb el mateix temps que el TAV, ja em sembla bé», va assenyalar.
Les tarifes de l'Euromed entre Girona i Barcelona són lleugerament més elevades que les de l'Avant: la connexió entre les dues ciutats costa entre 14,25 i 17,10 euros, mentre que en el cas de l'Avant el preu se situa en 13,9 euros.
Tot i això, Renfe ha llançat preus promocionals entre Girona i València a partir de 30 euros fins al mes de febrer i la companyia assegura que s'aniran fent ofertes promocionals, igual que succeeix actualment amb el TAV. |
La capital boliviana, La Paz, va rebre ahir la caravana del Dakar amb pluja.
Res de nou, tenint en compte les condicions meteorològiques que ha viscut la cursa a Bolívia en les darreres edicions i que han obligat a cancel·lar més d'una jornada.
Ahir, en l'aperitiu, ja es va haver d'escurçar la de motos, que arrencava d'Arequipa, última ciutat de Perú que ha visitat, i entrava al segon país de la cursa.
Per aquest motiu, les diferències no van ser gaire grans, però suficients perquè Gerard Farrés baixés de la vuitena a la novena posició i se situï a divuit minuts del líder, l'argentí Kevin Benavides, el primer d'aquesta nacionalitat que encapçala el Dakar.
La jornada en motos va ser guanyada pel francès de KTM Antoine Meo.
El dia va tenir algunes sorpreses, com l'entrada de Dani Oliveras entre els cinc primers, i va servir perquè hi hagués un gran reagrupament en les posicions de darrere dels dos primers.
Benavides té ara gairebé dos minuts respecte del líder fins ahir, el francès Van Beveren, i després ve un grup de cinc pilots separat per un minut i mig a la classificació.
Les KTM oficials de Walkner i Price van agafant posicions, com ja ho va fer el dia anterior Joan Barreda, que ahir va pagar el fet d'haver d'obrir ruta.
Farrés va perdre temps i una posició, però es manté entre els deu primers i el dia va ser positiu per a un Monleón que va dur a terme una destacada etapa i va finalitzar setzè.
Pel que fa a la categoria de cotxes, semblava que Carlos Sainz podria optar a prendre el lideratge a Stéphane Peterhansel.
De fet, a mitja especial havia recuperat el temps necessari per avançar-lo, però el vigent guanyador de la prova té molta experiència i va saber gestionar bé la segona part de la jornada per tal de perdre només quatre minuts a la línia de meta i ser líder per gairebé mitja hora.
La cursa, amb la baixa definitiva de Sébastien Loeb i amb l'accident de dies enrere de Cyril Despres, s'ha convertit en una lluita entre els dos Peugeot, que afronten el descans de La Paz amb un avantatge substancial respecte del conjunt Toyota.
Ahir, el millor de la firma japonesa va ser Al-Attiyah, malgrat que l'holandès Ten Brinke l'avança a la general.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Els serveis tècnics municipals i l'empresa adjudicatària determinaran, conjuntament, les prioritats de les actuacions
L'Ajuntament de Badalona ha adjudicat per un import de 59.865 euros el manteniment de la gespa artificial dels camps de futbol municipals de la ciutat per als pròxims dos anys.
Gama Exteriores SL ha estat l'empresa adjudicatària que s'encarregarà de la prestació del servei integral de manteniment, garantint el correcte estat de la gespa artificial i el manteniment del sistema de reg, així com, amb intervencions programades, prevenir la degradació de les instal·lacions.
Els serveis tècnics municipals i l'empresa adjudicatària determinaran, conjuntament, les prioritats en les reparacions a realitzar d'acord amb les necessitats tècniques i les disposicions pressupostàries.
Instal·lacions objecte del manteniment:
– Camp de futbol Montigalà (Futbol 11 i futbol 7)
L'alcalde de Badalona, Álex Pastor, ha manifestat que "aquesta ciutat té un deute pendent amb les instal·lacions esportives de la ciutat.
Hi ha molta feina a fer encara per tal de posar al dia tots els poliesportius, pistes o camps de futbol de la ciutat, però aquest contracte és un pas molt important.
La millora del manteniment de les nostres instal·lacions és un compromís bàsic per a nosaltres per tot aquest mandat". |
Les runes o residus de la construcció poden tenir diferents procedències (enderrocs, construcció o excavació), però a les deixalleries s'hi admeten fins a 500kg aportades per particulars amb vehicles de PMA inferior a 3500 kg, i provenen exclusivament de la petita obra domèstica.
Així doncs, es tracta principalment de materials d'origen petri (com trossos de rajoles, guix o maons) molt barrejats amb cables, canonades, ferros, fustes, vidres, cartró, plàstics i altres materials que l'usuari ha de separar a la mateixa deixalleria.
Per a l'abocament de terres i runes provinents d'obres més grans, inclús d'enderrocs i deconstruccions, i/o efectuades per professionals, cal contractar un contenidor o sac.
Si s'ha d'instal·lar a la via pública, és necessari sol·licitar la corresponent llicència municipal a l'ajuntament.
a) Garantir les operacions de valoració i disposició dels rebuig.
b) Garantir les operacions de gestió in situ dels residus.
c) Abonar els costos originats per la gestió.
Els contenidors i sacs d'obra s'utilitzen sovint per a dipositar altres residus com ara mobles, electrodomèstics o bosses de restes.
Això dificulta o impedeix el tractament adequat de les runes i dels altres residus que s'hi barregen.
Per aconseguir un millor funcionament d'aquests contenidors és necessari respectar el seu ús, així es pot aconseguir el reciclatge i la recuperació dels materials Per exemple, el ciment, el formigó o les totxanes poden ser reutilitzats en la construcció després del tractament necessari.
Aquest tipus de residu té poques possibilitats de recuperació (mitjançant la seva reincorporació al cicle constructiu a través d'un procés de trituració), degut a la barreja de materials (rajoles, guix o maons) que tot i tenir un origen petri comú, tenen propietats i característiques molt diferents.
Així doncs, el seu destí final són els monodipòsits controlats, on s'utilitzen com a rebliment de pedreres i excavacions a cel obert. |
L'estrella de rock britànic Sting ha protagonitzat aquest dissabte un concert a la sala Bataclan de París per fer la reobertura del lloc un any després que tres milicians islamistes acabessin amb la vida de 90 persones en el pitjor atac terrorista patit a França.
Sting va començar el seu emotiu recital demanant un minut de silenci.
"Aquesta nit hem d'aconseguir dues coses: primer, recordar als que van perdre la seva vida a l'atac i després, fer la vida i la música en aquest lloc històric", ha assenyalat el músic britànic abans de començar el recital.
Fa just un any, uns atacants gihadistes van irrompre a la sala per l'entrada principal i van disparar les seves armes automàtiques contra la multitud, que presenciava un concert de la banda de rock californiana Eagles of Death Metal.
Durant un assalt que va durar més de dues hores, els atacants van executar a alguns dels presents i van prendre a altres com a ostatges.
L'atac ha acabat quan un militant ha estat abatut a trets i els altres dos es van suïcidar detonant les armilles explosives que portaven llocs.
En atacs coordinats perpetrats aquesta mateixa nit, altres homes armats van atemptar contra diversos cafès a París i un estadi de futbol.
En total, els terroristes d'Estat Islàmic van acabar amb la vida de 130 persones.
Adrien, un supervivent que va perdre a dos amics aquella nit a Bataclan, ha assistit a l'emotiu concert.
"Estava obligat a venir, per recordar als que han mort aquí".
Un altre assistent al final del concert assegurava que l'homenatge "va il·luminar el lloc i vam oblidar les nostres pors".
La recaptació del concert serà destinada a dues associacions que ajuden als supervivents dels atacs de París.
"Llarga vida a Bataclan", ha declarat Sting a l'abandonar l'escenari.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des de l'STEI rebutgem i condemnem l'assassinat de la dona de Calvià a mans del seu home el dissabte 23 de gener a la matinada.
L'any 2016 comença nefastament amb aquesta mort per violència de gènere.
També denunciem el tractament que ha rebut aquesta notícia per part dels mitjans de comunicació, exposant informació sense comprovar prèviament els antecedents de l'home, al qual ja se l'havia denunciat per diferents abusos i fent un tracte sensacionalista de l'atemptat.
Amb la mateixa contundència rebutgem l'actuació i demanem justícia plena davant el fet grotesc i inhumà succeït aquest cap de setmana al País Basc.
Un home de 30 anys va llençar una bebè de 17 mesos per la finestra després d'haver abusat sexualment d'ella, i va clavar un vidre al coll de la mare de la nina, que encara es troba hospitalitzada.
La bebè, que nomia Alícia, ha mort avui al mateix hospital on es troba ingressada la mare, Hospital Universitari de Creus a Barakaldo (Bizkaia).
©STEI Sindicat de treballadores i treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears.
Fax: 34 971 903535 Inscrit al registre de la DG de la Funció Pública de Presidència del Govern d'Espanya, número 49. |
El Gran Teatre del Liceu va instal·lar un llibre de condol al seu vestíbul històric per deixar missatges de record a la soprano.
Tots els ciutadans que, a més, vulguin dedicar les seves ofrenes a l'artista, ho podran fer al passadís central del Liceu.
En senyal de condol, les banderes que presideixen l'entrada del Liceu onejaran també a mitja asta i la funció d'avui de l'òpera I puritani anirà precedida d'unes paraules de la directora artística Christina Scheppelmann en homenatge a Montserrat Caballé.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El vice-president Miguel Díaz-Canel, nat després de la revolució, succeirà a Raúl Castro al capdavant del govern i de l'estat
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La fi de l'era dels Castro obre una nova etapa a Cuba.
D'ençà del final de la revolució, el 1959, Fidel Castro i el seu germà Raúl han governat l'illa amb mà de ferro.
La mort de Fidel el 2016 i l'edat de Raúl (vuitanta-sis anys) han estat dos factors decisius per a preparar el relleu.
Amb el canvi al capdavant de l'estat, Cuba tancarà una etapa de cinquanta-nou anys de castrisme.
No obstant això, Raúl Castro continuarà essent el primer secretari del Partit Comunista de Cuba (PPC) fins el 2021, quan és previst que es completi la transició política.
La decisió és a les mans dels sis-cents cinc diputats de l'Assemblea Nacional.
Les travesses apunten com a successor al capdavant de l'estat i del govern al vice-president, Miguel Díaz-Canel, un home nat després de la revolució, el 1960.
Haurà de gestionar els equilibris de poder del règim, especialment el recel de la vella guàrdia, i encarar l'embargament econòmic dels Estats Units, agreujat quan Donald Trump congelà la tímida obertura de relacions que havia acomplert terme Barack Obama al final del seu mandat.
Díaz-Canel, enginyer electrònic de formació i funcionari de professió, compta amb el vist-i-plau de Castro.
Ja el 2013, quan va anunciar que es retiraria enguany, va elogiar-lo: 'El company Díaz-Canel no és un pretensiós ni un improvisat', va declarar el dia que el nomenà vice-president primer del consell de ministres i també del consell d'estat.
Abans, havia dirigit el partit a la província de Villa Clara durant una dècada, a la província d'Holguín i el Ministeri d'Educació Superior cubà.
Els objectius del nou president cubà seran completar les reformes econòmiques que va prometre Castro.
Uns canvis tutelats per la cúpula del PPC, vigilats per Castro i les forces armades i condicionats per la manca d'ajut de Veneçuela i el blocatge dels Estats Units.
En aquesta tasca, els viatges de Díaz-Canel aquests últims anys a Corea del Nord i especialment a Rússia i a la Xina dibuixen una possible aliança amb aquests règims.
L'altre gran desafiament serà la reforma constitucional.
D'això, en dependrà la durada del mandat de Díaz-Canel.
És previst que sigui president fins el 2028 i que la constitució reculli el límit de dos mandats consecutius.
Castro va prometre que, una vegada aprovada, la reforma se sotmetria a referèndum.
Malgrat tot, el relleu no implicarà, d'entrada, grans canvis en la línia ideològica del règim.
Raúl Castro ja va afirmar el 2011 –quan va assumir el poder del seu germà Fidel, enretirat per motius de salut– que 'defensaria, preservaria i continuaria perfeccionant el socialisme per a no permetre mai més el retorn del règim capitalista' a l'illa.
I és que Cuba és, literalment, una illa de socialisme en zona de predomini capitalista.
La supervivència del règim és una de les grans obsessions del castrisme, que esgrimeix la inversió social –especialment en educació i sanitat– com un èxit del seu model de socialisme.
A tall d'exemple, segons les dades del Banc Mundial –una institució gens sospitosa d'afavorir el règim de l'illa–, Cuba inverteix un 12,8% del PIB en educació, mentre que la mitjana de la Unió Europea és d'un 4,9%, segons l'Eurostat; els Estats Units hi inverteixen un 5,3%.
Aquesta inversió, evidentment, supera de llarg la dels països de l'entorn.
Bolívia és el país de l'Amèrica Llatina que hi destina més diners, un 7,6% segons el Banc Mundial.
En l'àmbit de la sanitat, Cuba (11%) està en el grup capdavanter, juntament amb els països occidentals.
A l'altra cara de la moneda hi ha la censura, les restriccions de les llibertats, la falta de drets civils fonamentals i les vulneracions de drets humans.
L' Observatori Cubà dels Drets Humans –entitat formada per presos polítics i exiliats– denuncia reiteradament les vulneracions del règim cubà.
En definitiva, la falta de democràcia en un país que escomet una transició política i econòmica vigilada durant la pròxima dècada i amb la incertesa de si es reprendrà la tímida obertura que va començar i paralitzar Raúl Castro mateix.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'alcalde de Blanes es va voler disculpar ahir per les declaracions que va fer dilluns a Onda Cero en les quals va dir que «la distància entre Catalunya i Espanya és la que hi ha entre Dinamarca i el Magreb».
«Vull demanar disculpes, va ser un error i no volia ofendre ningú» va dir Lupiáñez.
Segons el batlle, les seves paraules van ser «interpretades parcialment i tersgiversades amb interessos polítics i per fer mal, faltar a la veritat i crear polèmica estèril».
A més, va recordar que és andalús de naixement i català d'adopció, i que per això «respecta» a tothom «sigui quin sigui el seu origen i el lloc on viu» va afegir l'alcalde blanenc que va donar així per tancada la polèmica, abans de donar inici al ple. |
L'arribada del GAES aquesta tarda ha confirmat la tercera posició de la barcelonina Anna Corbella i el gironí Gerard Marín.
És la primera vegada en la història d'aquesta competició que una parella íntegrament catalana puja al podi.
Anna Corbella s'ha convertit a més en la primera dona a classificar-se entre els tres primers.
L'únic que hem vist és aigua i la cara del Gerard en el meu cas.
I de sobte veure tota aquesta gent, gent que estimem i que hem trobat molt a faltar, i arribar a la nostra ciutat, després d'haver fet la volta al món sense parar enlloc, és un sentiment que és difícil d'explicar, la veritat.
El GAES ha invertit 91 dies, 5 hores i 9 minuts a completar la volta al món.
L'arribada del Gaes aquesta tarda ha confirmat la tercera posició de la barcelonina Anna Corbella i el gironí Gerard Marín.
El Gaes ha invertit 91 dies, cinc hores i nou minuts a completar la volta al món.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Salut compareix d'urgència pel coronavirus
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La fase de grups de l' Eurocup es tanca aquest vespre a Fontajau (20.15) amb un partit de tràmit contra l'Uniao Sportiva portuguès, el rival més fluix d'aquesta fase, que fins ara ho ha perdut tot.
Més enllà de pensar en una victòria per com més punts millor per ampliar el bàsquet average general, el tècnic de l'Uni, Èric Surís, dóna especial valor a guanyar per passar a la següent ronda amb un concloent 6-0.
Surís és conscient que avui els espera un partit «fred» a Fontajau però encomana les seves jugadores a «sortir a fer la feina i endur-nos la victòria.
Per la resta no ens hi farem mala sang, no entra en els plans començar a fer càlculs sobre l' average ».
L'Uni s'haurà d'esperar fins demà al vespre per conèixer quin serà el seu rival en la següent fase (ja en rondes eliminatòries d'anada i tornada).
Els 16 equips classificats de l'Eurocup s'ordenaran en una classificació de l'1 al 16 i s'aparellaran el primer amb l'últim i així successivament.
«Ens enfrontem al rival més fluix del grup però ens equivocarem si pensem que només de sortir a la pista ja guanyarem de 30.
Per guanyar haurem de córrer, anotar, rebotejar... cal que juguem amb la tensió necessària, amb el mono de treball posat», afegia ahir Surís.
L'equip es va entrenar dilluns en doble sessió i ahir en va fer una al matí.
A la memòria encara hi ha la dolorosa derrota de dissabte a la Seu contra el Cadí, la segona d'auquesta temporada a la Lliga Femenina, en un partit que l'Uni va llençar en els minuts finals.
Surís assegura que l'equip ha après la lliçó: «N'hem parlat al vestidor i la veritat és que en els entrenaments les jugadores han respost molt bé.
No hem d'oblidar que encara som un equip en construcció, amb certa falta de maduresa i mentalitat».
En aquest sentit, com ja va fer després de caure contra el Perfumerías Avenida, va destacar que «l'important després de perdre és aprendre dels errors».
Aquesta setmana l'Uni no només tanca la primera fase de l'Eurocup.
Dissabte Fontajau acollirà el darrer partit de la primera volta de la Lliga Femenina (19.00) contra el Guipúscoa.
Les gironines tenen ben encarrilat arribar a la Copa com a caps de sèrie però necessiten guanyar les basques o evitar que el Gernika els recuperi l' average si perden.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Darbo (Pontevedra).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Darbo per organitzar la teva escapada rural. |
La candidatura vol "crear vincles de confiança" entre el partit i la ciutadania a l'àrea metropolitana de la capital catalana
L'Hospitalet de Llobregat.-Xavier Badia, actual tinent d'alcalde i regidor de Cultura a l'Ajuntament de Cabrils (Maresme), i Jordi Monrós, regidor a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, s'han postulat aquest dijous per liderar la federació Comarques de Barcelona del PDC.
Si aconsegueixen els suports necessaris a les primàries que se celebraran el 30 de setembre i 1 d'octubre, Badia es faria amb la presidència de la federació i Monrós amb la vicepresidència.
"Construirem una proposta política al servei de totes les persones i del país.
Ens hem de mostrar útils i disposats a treballar per millorar el present i projectar un gran futur", apunta Badia.
L'objectiu de la candidatura, que tindrà un màxim de 12 membres, serà doble: com a partit, la prioritat és implementar els mecanismes per a crear els vincles de confiança entre el PDC i la ciutadania a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Com a país, el repte serà fer entendre a la ciutadania que un futur millor passa, inevitablement, per un Estat propi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Alcahozo (Cuenca).
Si t'interessa Alcahozo i el seus voltants, et recomanem que visitis Cuenca.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Alcahozo per organitzar la teva escapada rural. |
Junqueras, amb Mas, en una foto d'arxiu
Primerès diferències entre CiU i ERC sobre el referèndum d'autoderminació després que ahir Artur Mas i Oriol Junqueras, els presidents de les dues formacions respectivament, rubriquessin al Parlament l'acord per la governabilitat de Catalunya.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, el líder d'ERC no ha descartat la possibilitat d'avançar el referèndum d'autodeterminació si el Govern espanyol continua l'asfíxia econòmica.
Aquesta afirmació ha estat replicada pel secretari general de CDC, Oriol Pujol, que durant una entrevista a Els matins de TV3 ha dit que no ho veu possible.
El líder republicà ha apuntat que "en el pitjor dels casos, caldrà que els ciutadans de Catalunya anticipin la decisió de tenir un estat -en referència a la consulta-.
Potser no ens quedarà remei de fer-ho abans".
Per la seva banda, Pujol ha indicat que "ho veig difícil.
Si ens hem centrat, d'acord amb Esquerra Republicana, a donar molta importància al procediment, hem vist molt difícil que abans de finals del 2013 puguem tenir el procediment, el marc legal, l'organització perquè això pugui ser una realitat".
Espero que de les primeres semblances entre CIU i ERC també en feu titulars...
ens espera un any 2013, de SIGUI DE DIA 0 SIGUI DE NIT LA CULPA LA TE MADRID
la culpa no la té madrit, la tenim nosaltres, o deixem de ser idiotes o deixem de ser catalans.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Mollerussa ha recuperat el nom de l'emblemàtic Mon Amour, que s'havia celebrat amb acampada i música fins a l'any 2010, per convertir-lo en festival d'estiu de gran format, un certament que sota la batuta de Fira de Mollerussa se celebrarà els dies 22 i 23 de juny al Parc de La Serra, amb caps de cartell com Macaco, Marky Ramone, Els Amics de les Arts, Amparaonoia, Boikot o Brams, entre d'altres.
Aquest dimecres s'ha dut a terme l'acte de presentació del festival, en els terrenys del Parc de La Serra, amb la participació de l'alcalde de la capital del Pla d'Urgell, Marc Solsona, el president de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra i el productor del festival Enric Subirós.
Marc Solsona ha explicat que el festival s'organitza al cent per cent des de Fira de Mollerussa, ja que des de el vessant de promoció econòmica s'ha vist que hi podia haver un nínxol de mercat a través del lleure, la cultura i l'oci en el qual la ciutat actualment estem mancats.
Amb el Mon Amour Summer Festival es busca doncs que hi hagi un impacte directe en l'economia de la ciutat, ja que a l'estar programat en dues jornades seguides es preveu que hi hagi un benefici en els comerços i la restauració locals
L'objectiu és que el festival es pugui consolidar al llarg del temps com un dels esdeveniments musicals de referència a la demarcació de Lleida i també el país.
Hi ha confiança en el fet que està programat en unes dates molt primerenques de l'estiu, el primer cap de setmana, per Sant Joan, quan comencen les vacances i han acabat molts dels exàmens a secundària i la universitat.
El Mon Amour tindrà lloc al Parc de la Serra, en una àmpia zona que combinarà dos escenaris, un dels quals estarà en una carpa, barres i zona de restauració.
També hi haurà zona d'acampada i tot el recinte estarà delimitat.
Es repartiran polseres entre els assistents per tal que es pugui entrar i sortir.
El preu de l'abonament pels dos dies serà de 40 euros mentre que es podran adquirir entrades d'un sol dia per 23 euros.
Les actuacions començaran a les sis de la tarda i finalitzaran a les sis del matí els dos dies
S'ha apostat per un cartell 'plural que pugui arribar a tots els públics tant en l'àmbit d'edat com gustos.
Així ho ha destacat el promotor artístic que se n'ha encarregat, Enric Subirós.
En total són 16 grup s que es repartiran entre els dos escenaris durant els dos dies.
Divendres a l'escenari principal hi actuaran els lleidatans Koers, Marky Ramone, Macaco i el Dj Monka, mentre que a l'escenari de la carpa hi haurà les actuacions del grup local Fa1na, Brams, Allioli i Lo Pardal Roquer.
Dissabte de Sant Joan comptarà amb les actuacions a l'escenari principal d'Els Amics de les Arts, Amparanoia, Boikot i Dj Sendo, mentre que a la carpa hi haurà Cesk Freixas, Xeic!, Sense Sal, i La Cosa Nostra.
El festival s'organitza amb el suport de la Diputació de Lleida i la promoció de diverses marques comercials.
El pressupost és de 160.000 euros i ha estat aprovat pel consell directiu de Fira de Mollerussa.
Segons Marc Solsona, amb aquest esdeveniment s'espera donar resposta a un buit important ' en oferta d'aquestes característiques, ja que Mollerussa sí que comptava amb esdeveniments de referència d'altres àmbits com la Fira de Sant Josep o el Concurs de Vestits de Paper però no un d'adreçat a l'oci festiu i nocturn. |
L'envelliment actiu i saludable s'ha convertit en una de les principals prioritats de l'agenda dels organismes de salut pública.
L'activitat física fa un paper crucial en la millora de la salut.
En la darrera dècada, les capacitats tècniques de la telefonia mòbil han evolucionat enormement i mostren que aquesta és apta per prescriure exercici físic, circumstància que dóna lloc a l'aparició d'un nou concepte: la salut mòbil ( mHealth ), que l'Organització Mundial de la Salut defineix com la pràctica mèdica i de salut pública que es basa en l'ús dels dispositius mòbils, dels dispositius de monitorització, dels assistents digitals personals (PDA) i d'altres dispositius sense fils.
L'escassa evidència científica en aquest sentit mostra la necessitat de confirmar aquest potencial a través d'assaigs controlats ben dissenyats.
L'objectiu de la tesi doctoral d'Adrià Muntaner Mas, defensada a la Universitat de les Illes Balears, va ser estudiar si la prescripció d'exercici físic a través de la telefonia mòbil –concretament, a través de l'aplicació de missatgeria WhatsApp–, és viable i efectiva per produir canvis substancialment positius en la condició física, en els factors de risc de les malalties cardiovasculars i en els nivells d'adipositat en persones més grans de 55 anys.
En la recerca es varen mesurar els principals components de la condició física, els factors de risc de malaltia cardiovascular i els nivells d'adipositat.
La tesi la varen dirigir els doctors Pere Palou i Josep Vidal, del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques.
La intervenció d'exercici físic va ser dissenyada pel Grup d'Investigació en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (GICAFE) i va consistir en un programa de la millora de la força muscular i de la capacitat aeròbica.
El programa d'exercici físic es va enviar a través de vídeos en els quals un membre del grup de recerca exemplificava els exercicis.
Els vídeos s'adjuntaven setmanalment a través de l'aplicació mòbil WhatsApp durant la durada de la intervenció.
A partir de l'anàlisi dels resultats obtinguts, l'investigador conclou que el programa d'exercici físic dirigit sobre la condició física i els factors de risc de malaltia cardiovascular va tenir un impacte més positiu sobre la salut que el mateix programa prescrit a través de WhatsApp en persones més grans de 55 anys.
Per això, l'investigador assenyala que la prescripció d'exercici físic a través de les aplicacions mòbils podria ser efectiva com a part d'una intervenció multicomponent, però, interpretant de manera cautelosa els resultats assolits en aquesta tesi doctoral, apunta que l'ús d'aquesta aplicació no seria efectiu si la prescripció es fa només de forma aïllada. |
Alberto Contador (Madrid, 33 anys) afronta el seu novè Tour de França "millor preparat que mai i amb confiança", disposat a discutir amb Chris Froome i Nairo Quintana la cúspide del podi a París.
El seu cinquè lloc al Dauphiné no va fer efecte en el madrileny, que considera clau "regular esforços" en una prova de gran duresa, on la ultima setmana als Alps "serà crucial".
Abans de marxar a l'aventura va atendre la trucada d'EFE.
Pregunta: Com arriba al Tour després del Dauphiné i de la baixa en el Campionat d'Espanya?
Resposta: Arribo bé, amb ganes de bici i motivat.
Aquest any cal arribar al Tour una mica just de forma perquè, més que en altres ocasions que comença amb contrarellotge, ja que l'última setmana serà crucial i és on cal estar al màxim ".
P. A Dauphiné només va ser cinquè.
Com va encaixar veure superat per un rival directe com Froome?
R. No, estic molt tranquil i content.
La veritat és que sempre m'agrada guanyar, però ja vaig dir que l'objectiu no era altre que el de posar-me a punt per al Tour.
A més les diferències van ser mínimes.
Estic amb confiança davant el Tour.
P. Té 33 anys i afronta el seu novè Tour.
Creu que encara té una altra victòria a les cames?
R. L'objectiu és lluitar per guanyar, és clar.
Serà difícil perquè hi ha rivals molt forts que van al mateix.
He treballat com mai i de la millor manera possible, i això em dóna seguretat.
Vaig decidir anul·lar la idea de retirar-me al final de temporada per l'afecte de la gent en el dia a dia i perquè el meu nivell de forma és igual que el dels millors moments.
Si no veiés opcions de guanyar no tindria motivació per entrenar.
P. Ha somiat amb tornar a recollir el "lleonet" al capdamunt del podi de París?
R. Més que somiar-ho, he pensat en això, i per a això he treballat.
Aquest any a més especialment motivat perquè és l'últim any amb Tinkoff i tinc ganes de victòria.
P. Què li diu el recorregut amb 4 finals en pujada i dues contrarellotge, una d'elles cronoescalada?
R. Que és un dels Tours més durs que recordo, per no dir el més.
La cursa estarà oberta fins al final i es decidirà als Alps.
Podeu canviar la manera de córrer d'alguns rivals.
Per exemple, Froome va trencar la cursa al principi l'any passat, aquest cop, possiblement, no pugui fer això.
P. Però coneix a Froome i sap que sempre aplica l'estratègia d'atacar, treure diferència i després defensar-la.
R. Els rivals ens vam analitzar entre nosaltres, la nostra manera de córrer en dies de pluja, amb calor, veient com respon cada un....
Però en aquest cas de Froome, el que cal per respondre als seus atacs és tenir cames en aquest moment, no hi ha més secret.
P. És clar que els seus enemics directes són Froome i Quintana.
R. Sí, en els rivals que més em fixo són ells.
Froome ja ha guanyat dues vegades i a la seva qualitat cal sumar el equipàs que porta.
Qualsevol dels seus companys podria ser el líder en qualsevol altre equip.
I Quintana és un corredor jove, que ja ha estat segon i que sempre acaba fort el Tour.
P. Hi veu alguna clau que per decidir el Tour?
R. Sí, la capacitat de recuperació després de cada esforç.
En un Tour tan exigent el més important serà regular.
R. És important i serà bona per aclarir les posicions.
Aquest dia ningú es podrà amagar ni seguir una altra roda.
La classificació es pot perfilar, però una crono de 17 quilòmetres tampoc té per què ser decisiva.
P. Aquest any hi haurà gregaris il·lustres, com Valverde i Nibali.
Vostè s'imagina en aquesta funció?
R. Encara no em veig, no, però mai diguis mai més.
Tant Valverde com Nibali han fet el Giro i part d'ajudar als seus líders ja pensen en preparar els Jocs Olímpics.
Em centre en el Tour i quan acabi al descans ia preparar els Jocs.
P. Content amb l'equip que porta?
R. Sí, crec que barreja experiència i qualitat.
No tinc tants escaladors com altres rivals, però els que tinc són bons.
Per la plana hi ha garanties, i Peter Sagan en una garantia per a les qüestions tàctiques.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha recordat que amb Guanyem Badalona en Comú va presentar una llista sense polítics a les eleccions municipals de maig per evitar "les quotes de poder de formacions polítiques i mantenir una llista transversal i de regeneració política".
Ho ha destacat en una entrevista d'Europa Press, en ple debat sobre si la llista amb entitats sobiranistes del president de la Generalitat, Artur Mas, es podrà adequar a la que defensa el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que implica deixar Mas fora de la candidatura i que podria acostar la CUP.
Sabater ha volgut mantenir el respecte per qualsevol de les possibilitats, tot i que ha defensat que en aquest moment polític és la societat la que ha de liderar el canvi, anar cap endavant i ser els polítics els que s'adaptin.
"Des d'aquest punt de vista no és tan estrany una proposta des de la societat civil.
El que no m'agrada tant és que la proposta vingui d'un polític", ha aclarit.
Ha recordat que la seva va ser una llista feta a través d'un procés de primàries a les quals no podia presentar-se cap persona que hagués estat regidora, però tampoc algú que hagués exercit en un càrrec de confiança.
Amb tot, s'ha mostrat convençuda davant d'un procés "que està viu i que exigeix una deliberació, cal escoltar la gent per anar prenent decisions", ha dit.
"Quan els polítics posen reptes com aquests a les entitats civils necessiten madurar-lo molt bé perquè són plurals políticament.
És un repte complex per una entitat haver de posicionar-se", ha reflexionat.
Ha considerat que el moment polític català, que des de l'alcaldia segueix amb atenció, és "fantàstic, si empodera la ciutadania per crear un espai transversal en què s'escolta a la gent, es busca el consens i es construeixen alternatives plurals sòlides".
Malgrat que com a candidata va signar el compromís de l'ANC per entrar a l'AMI, actualment no lidera una majoria suficient per poder portar-ho a terme, però a diferència de l'anterior alcalde, Xavier García Albiol (PP), pretén donar poder i eines a la ciutadania perquè puguin decidir la relació que volen mantenir amb Espanya.
Ha recordat que en la consulta del 9N hi van participar 50.000 badalonins --"molts per votar que no"--, però que no va ser el consistori qui va obrir els col·legis electorals perquè poguessin fer-ho.
Amb vista a un eventual i futur referèndum sobre la independència de Catalunya, ha dit que l'Ajuntament obrirà els col·legis perquè "la institució ha d'estar a favor d'un procés democràtic i que la gent pugui decidir".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si estàs pensant a tenir un fill segur que t'has preguntat com identificar la teva data d'ovulació per quedar embarassada, i durant quins dies tens més possibilitats d'aconseguir un embaràs si mantens relacions sexuals... |
La visibilitat a la carretera és un factor decisiu a l'hora de conduir amb seguretat.
La resposta a la pregunta del titular en cas que circulem de dia —deixem la conducció nocturna per a una altra ocasió— depèn de diversos factors; principalment, la llum natural en cada moment del dia, el color del vehicle, les condicions meteorològiques, la velocitat a què circulem i si portem o no encesos els llums.
Tot això sense tenir en compte, a més, el grau d'atenció del conductor.
Les conseqüències d'una mala visibilitat —recordem aquella norma d'or en la conducció del "veure i ser vist" — són clares: a menor distància, menor temps de reacció davant de qualsevol contratemps.
O, en altres paraules, a menor distància, major risc de patir una col·lisió; especialment a les carreteres sense mitjana de separació, que concentren el major percentatge d'accidents a Espanya.
Un estudi del Departament de Seguretat Passiva de l'IDIADA per a la DGT va intentar donar resposta a la nostra pregunta en tres moments del dia, amb cotxes de diferent color i amb la variable clau dels llums encesos o no.
Els principals resultats es recullen en la següent infografia:
Al costat de les conclusions més evidents —per exemple, la visibilitat d'un cotxe negre és molt menor i les millors condicions s'assoleixen a migdia—, se'n deriva un consell clau: circular amb els llums encesos assegura, independentment del color del vehicle o del moment del dia, que siguem visibles per a la resta d'usuaris.
D'aquí l'obligatorietat, imposada per una directiva europea el 2011, que tots els cotxes nous i les furgonetes petites de transport matriculades a la Unió Europea (UE) s'instal·lin de sèrie llums de conducció diürnes (LCD o, en les seves sigles en anglès, "DRL").
En cas de no disposar d'LCD, es recomana l'ús de les llums d'encreuament a qualsevol moment del dia i, molt especialment, durant els mesos d'hivern.
Segons la DGT, l'ús dels llums durant el dia aconseguiria reduir un 10% el nombre de morts, un percentatge gens menyspreable amb un gest tan senzill.
Cal recordar que, a Espanya, l'ús de llums d'encreuament en turismes és obligatori en les següents situacions:
Per això, a més de mantenir els llums encesos, recorda revisar també que tant els llums com els fars es trobin en bon estat.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Registra't al nostre newsletter per rebre les últimes novetats.
Accepto les condicions d'ús i política de privacitat
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC (més informació) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions (mostra'm oficines) o trucant al telèfon 900 357 357. |
L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha demanat tornar a declarar davant del jutjat d'instrucció 1 de la ciutat, que investiga una presumpta trama de corrupció amb l'epicentre a l'Ajuntament, per aclarir punts de la seva compareixença anterior i "deixar clara" la seva innocència i la d'altres càrrecs municipals imputats.
En un comunicat de l'Ajuntament, Bustos assegura que va demanar el 10 de gener tornar a declarar davant del jutge en exercici de la seva defensa "i per aclarir qüestions" sobre les quals va declarar el 2 de desembre i de les quals ha pogut recopilar més informació i documentació.
Bustos ha puntualitzat: "Des del primer moment vaig manifestar la meva intenció de col·laborar al màxim amb la justícia perquè tot s'aclareixi com més ràpid millor i per deixar clara tant la meva innocència com la dels companys del consistori presumptament implicats".
L'alcalde ha reiterat que no tenen res a veure amb una trama de corrupció ni amb el cobrament de comissions, i ha recordat que continuarà treballant per a Sabadell i dirigint el govern, malgrat que continuarà delegant la representació institucional en els actes públics.
Bustos ha afirmat: "El govern municipal continua treballant per a la ciutat, que és el mandat que ens van donar els ciutadans a les urnes".
L'Ajuntament ha indicat que, per respecte a la presumpció d'innocència, tots els càrrecs electes, personal eventual i funcionaris presumptament implicats en el cas Mercuri continuaran fent la seva feina, sense capacitat executiva, en tots els casos que siguin possibles, i exerciran les funcions de seguiment i coordinació dels diferents àmbits.
Segons l'alcalde, la ciutat està "funcionant amb normalitat", i ha posat en marxa projectes importants com la recollida pneumàtica d'escombraries i, en unes setmanes, les obres de la primera fase de les obres d'urbanització del passeig, entre d'altres.
Bustos ha defensat: "És evident que no s'està produint cap situació de paralització municipal i, malgrat els intents d'alguns de fer creure que la maquinària municipal està aturada, es pot comprovar que tampoc és veritat perquè nosaltres estem treballant per donar resposta a la necessitat dels ciutadans".
Els Mossos d'Esquadra i Fiscalia atribueixen a Bustos un mínim de nou delictes per diversos casos de tràfic d'influències, malversació de fons i omissió del deure de perseguir delictes, segons han confirmat a Europa Press fonts judicials, tot i que no es detalla cap cobrament de comissions.
Consideren que l'alcalde presumptament va intentar forçar la contractació d'una exsecretària general de la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat en l'època del tripartit, Carmina Llumà, per part de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, sense que fos la candidata millor posicionada per al càrrec, segons publica 'El Periódico'.
També l'acusen d'inventar-se una subvenció de 25.000 euros a una fundació perquè la Diputació de Barcelona contractés la presidenta de l'Associació de Llatinoamericans de Sabadell, Alicia Castelo.
Li atribueixen un delicte de malversació de fons públics per un viatge de 1.500 euros que l'alcalde no va poder justificar, i per no haver denunciat unes presumptes remuneracions irregulars vinculades a la Companyia d'Aigües de Sabadell, sempre segons el diari citat.
Alhora, creuen que va pressionar alts càrrecs del PSC perquè votessin a favor de la concessió d'un canal de televisió a l'empresari Nicola Pedrazzoli, i entre d'altres irregularitats, la retirada de multes de trànsit.de multas de tráfico.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ciències naturals i medi ambient.
Tipus d'activitat: Visita guiada
Conèixer la dependencia energética en combustibles fòssils i la seva relació amb la industrialització i el desenvolupament econòmic - Identificar els problemas associats amb l'ús massiu de combustibles fòssils (dependencia d'altres països, residus perillosos, contaminació ambiental, costos de transport, canvi climàtic, esgotament dels recursos, preus elevats de l'energia i pobresa energèica) - Veure una instal·lació on es generava energía térmica i eléctrica a partir de combus-tibles com el carbó, el fuel i el gas natural a Granollers i seguir els circuits de la transformació d'energia i la seva distribució amb corrent altern - Enllaçades amb els idees del passat (l'estalvi energètic, l'autoabastament i les millores en el control i monitorització de les instal·lacions) identificar els reptes de futur que ajudaran a millorar la qualitat ambiental de l'aire que respirem i reduiran els efectes del canvi climàtic (estalvi i eficiencia energética, producció local d'energia, recerca i noves tecnologies, i energies renovables) - Per sensibilitzar sobre l'ús eficient de l'energia a granollers es celebra anualment, La Setmana Europea de l'Energia Sostenible, una iniciativa de la Comissió Europea, que normalment es convoca al juny quan es centra el moment màxim de difusió.
Si més no els actes a Granollers es reparteixen entre els mesos d'abril, maig, juny i juliol.
L' objectius es realitzar activitats dedicades a l'eficiència energètica i les energies renovables, difondre les millors pràctiques, inspirar noves idees i construir aliances per ajudar a satisfer les necessitats energètiques de la UE i els objectius climàtics.
Els municipis signants del Pacte d'Alcaldes per una Energia Sostenible Local es van comprometre a organitzar anualment un acte de sensibilització sobre energia.
Granollers des de l'any 2009 té i compleix aquest compromís.
Es farà una visita guiada amb la visualització de tres vídeos on es situarà als alumnes primer en el moment històric de quan funcionava la fàbrica de Roca Umbert, despres en com funcionen les calderes i en darrer lloc en com es distribuía l'energia i la importancia dels reptes de futur a que ens enfrentem per mitigar el canvi climàtic. - Com a full de sala es repartirán uns fulletos que poden transformar-se en un molinet a mida que avancem en la visita i ajuden a recordar els conceptes clau de la mateixa als més petits.
El fulletó té una lectura més complexa en una cara i més adreçada a infantil i primària en una altra amb les solucions o reptes de futur
Nivell educatiu al qual s'adreça
Nombre d'alumnes per grup Grup classe
Horari de l'activitat A convenir entre 9h i 14h
Lloc on es desenvolupa l'activitat La Tèrmica, a Roca Umbert
Organització Servei de Medi Ambient i Espais Verds, Ajuntament de Granollers
Correu electrònic de la persona de contacte [EMAIL]
Consulteu més informació i tipus de material de suport de l'activitat i galería d'imatges sobre activitats realitzades durant la setmana de l'energia a http://granollers.cat/medi-ambient/energia-sostenible
Per treballar el canvi climàtic i la crisi energética actual també podeu consultar el bloc/directori de recursos educatius sobre l'energia: http://wp.granollers.cat/directorienergia/
Si el centre té més d'una línea i està interessat en fer l'activitat es pot combinar amb el Taller per a la construcció d'un captador termosolar i atendre els dos grups de forma simultània.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
En ús de les facultats concedides pels arts. 58 i 20.3.4. de la Llei 39/88 de 28/23 Reguladora d'Hisendes Locals, i de conformitat al que disposen els arts. 15 a 19 del propi text legal, aquest Ajuntament estableix la taxa per entrada de vehicles o carruatges mitjançant voreres i la reserva de via pública per aparcaments, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol classe, que es regirà per la present ordenança fiscal.
Constitueix el fet imposable de la taxa l'aprofitament especial per l'entrada de vehicles mitjançant les voreres i la reserva de via pública per aparcaments exclusius i càrrega i descàrrega de mercaderies comercials, segons s'especifica a les tarifes.
1.- Són subjectes passius de les taxes, en concepte de contribuents, les persones físiques i jurídiques, així com les entitats que es refereix l'art. 33 de la Llei General Tributària, a favor de les quals, s'atorguin llicències per gaudir d'aprofitament especial, o qui es beneficií de l'aprofitament, si s'ha procedit sense l'oportuna autorització.
En les taxes establertes per l'entrada de vehicles o carruatges mitjançant les voreres, tindran la condició de substituts del contribuent els propietaris de les finques i locals que donin accés les esmentades entrades de vehicles, els quals podran repercutir les quotes sobre els respectius beneficiaris.
1.- Respondran solidàriament de les obligacions tributàries les persones que siguin causats o col·laborin en la infracció tributària.
2.- Els copartíceps o titulars de les entitats referides a l'article 33 de la Llei Gral.
Tributària respondran solidàriament en proporció a les seves participacions.
Els administradors de persones jurídiques que no donin compliment a les obligacions tributàries, respondran subsidiàriament, en el següent; si s'ha comès infracció tributària simple, de l'import de la sanció, si la infracció fos greu, de la totalitat del deute i en el supòsit de cessament de l'activitat, de l'import de les obligacions pendents, sense haver fet els tràmits oportuns a la data del cessament.
1.- L'Estat, les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, no estan obligats al pagament de les taxes pels aprofitaments especials d'aquesta ordenança, mentre siguin necessaris pels serveis públics de comunicacions que explotin directament i per altres usos que interessin a la seguretat ciutadana o defensa nacional.
2.- No s'aplicaran bonificacions ni reduccions per la determinació del deute.
1.- La quantia de les taxes es determinarà, segons segueix:
2.- En l'aplicació de tarifes se seguiran les següents regles:
La taxa es contreu quan s'inicia l'ús privatiu o l'aprofitament especial, el que coincideix amb la concessió de la llicència si ha estat sol·licitada.
Quan l'aprofitament especial sigui menys d'un any, el període tributari es determinarà en la llicència municipal.
1.- Les taxes se satisfaran per autoliquidació o presentant en els serveis adients municipals, tots els elements per realitzar el càlcul de les mateixes.
Si existeixen convenis, es liquidaran d'acord amb els mateixos.
2.- Les quantitats exigibles segons tarifes es liquidaran per aprofitament sol·licitat o realitzat i seran irreductibles segons els períodes assenyalats, i en tot cas, per trimestres.
3.- En tot tipus d'aprofitaments i ocupacions l'obligació de pagament neix en el moment de sol·licitar la corresponent llicència.
Per aquests efectes, juntament amb la sol·licitud d'autorització per gaudir de l'aprofitament especial, es presentaran les dades per liquidació.
4.- En supòsits d'aprofitaments ja autoritzats i prorrogats, el pagament de les taxes es farà en el primer trimestre de l'any.
Amb la finalitat de facilitar el tràmit, l'Ajuntament comunicarà al subjecte passiu el pagament.
No obstant la no recepció no invalida l'obligació, segons els terminis del calendari fiscal.
1.- En el supòsit d'aprofitaments especials continuats, la taxa que té caràcter periòdic, es notificarà personalment al sol·licitant l'alta en el registre de contribuents o padró corresponent.
La taxa per exercicis successius es notificarà col·lectivament mitjançant exposició pública en el tauló d'anuncis de l'Ajuntament, a partir de la publicació al Butlletí Oficial de la Província.
2.- En ús al que preveu la Disposició Transitòria segona de la llei 25/98, les taxes de caràcter periòdic regulades en aquesta Ordenança que són conseqüència de la transformació dels preus públics anteriors no seran subjectes al requisit de notificació individual, sempre que coincideixi el subjecte passiu.
Les infraccions i sancions en matèria tributària es regiran d'acord que preveu la Llei General Tributària, els seus Reglaments i les Ordenances corresponents.
Aquesta ordenança fiscal, la redacció definitiva de la qual ha estat aprovada pel Ple de la Corporació en sessió del dia 13 de desembre de 2013, entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació i serà aplicable a partir del dia de 1 de gener del 2014.
El seu període de vigència es mantindrà fins que s'esdevinguin la seva modificació o la seva derogació expresses.
Comprova la validesa dels teus documents mitjançant Codi Segur de Verificació (CSV):
Accedeixi a consultar tota la informació referent a la constitució d'aquesta seu electrònica
Des d'aquí pot consultar els elements tècnics de seguretat de la Seu que són exigits per la normativa
Accediu a aquest apartat per consultar tota la informació d'ajuda i suport per a ús d'aquesta seu electrònica
Consulteu el calendari de dies laborables des d'aquest apartat |
Però quina és la influència d'Ausiàs March en Garcilaso, segons la filologia hispànica?
Doncs, bé, si pensem que podem llegir en algun manual de literatura espanyola que Garcilaso (i també Joan Boscà) copia i tradueix els versos d'Ausiàs March, mot per mot, i els incorpora a la seva obra com si fossin propis, anem errats.
Si cerquem l'opinió dels especialistes hispanistes respecte a aquest fet, en històries de la literatura espanyola, manuals d'estudi universitari o pròlegs de les edicions crítiques de l'obra d'en Garcilaso, hi llegirem reflexions com "influjo", "influencia", "huella", "fonts principals" referits a la influència d'en March sobre en Garcilaso, i no hi apareixen comentaris com "còpia", "plagi" o "traducció".
Només algun autor puntual parla "d'imitació conscient".
Vegem-ne alguns exemples que hem traduït del castellà:
"No hay parte en mí que no se me transtorne", exclama en la cançó IV, una de les poesies més característiques d'aquesta època turbulenta en què juntament amb la influència ( al influjo ) de Petrarca, hi trobem el del patètic i apassionat Ausiàs March."
I qualificatius atorgats a Ausiàs March: "patètic" i "apassionat".
En referir-se a la nova poesia renaixentista espanyola (castellana) del regnat de l'emperador Carles I, el mateix autor comenta el punt següent:
"La Naturalesa es presenta alhora com un bell món estilitzat, en el qual un meravellós ordre i una tranquil·la harmonia comuniquen serenitat i repòs a l'ànima del poeta, doblement turmentat pel seu amor difícil i per la subtil anàlisi dels seus sentiments, en la qual es complau amargament tot seguint Petrarca i Ausiàs March."
Tanmateix, aquest autor no esmenta aquí quins elements d'Ausiàs March són seguits i imitats.
En el capítol d'aquesta història de la literatura dedicat a Garcilaso de la Vega, en canvi, Ausiàs March no és esmentat com a punt de referència d'en Garcilaso, només és recordat en Petrarca.
"Notables coincidències amb la situació sentimental de Petrarca —amor no correspost, mort de l'estimada i insatisfet afany de pau espiritual— porten (en Garcilaso) a seguir el seu mestre en l'acurada introspecció dels seus estats afectius, en la dolorosa manifestació del seu amor, en la malenconia de la seva inspiració..."
Sembla que en García López no tenia present ni el sonet XXVII d'en Garcilaso ni els cants I i LXXVII d'Ausiàs March quan va fer aquestes afirmacions.
La Historia de la literatura española, de Juan Luis Alborg, de l'editorial Gredos, explica al fragment de més avall que:
"...tot i que Garcilaso acostuma a aturar amb viril dignitat els rampells que li produeix el seu amor no correspost, no deixa de vegades de cedir fins i tot a l'exaltació, per expressar-se en profunds versos, més propers a l'esbargiment ( esparcimiento ) d'Ausiàs March que a les meditades elucubracions del petrarquisme."
Mots destacats: "versos, més propers a l'esbargiment d'Ausiàs March."
El País, a l'entrada Garcilaso de la Vega llegim això:
"... la influència ( el influjo ) del petrarquisme, unida a la de P. Bembo, L. Tansillo (mitjançant la seva ègloga I due pellegrini ) y J. Sannazaro, a la del cançoner castellà i a la d'Ausiàs March es barregen en la seva reduïda creació poètica."
Mots destacats: influència o influjo.
L'entrada Garcilaso de la Vega a la Wikipedia, l'enciclopèdia lliure (consulta del 07/06/2016), a internet, exposa el següent:
" Garcilaso de la Vega (...) va quedar orfe de pare i es va educar acuradament a la Cort, on va conèixer el 1519 el seu gran amic, el cavaller Joan Boscà.
Probablement deu el toledà a aquest cavaller la seva gran estima per la lírica del valencià Ausiàs March, que va deixar alguna empremta ( huella ) en la seva obra."
Mots destacats: "estima per la lírica del valencià Ausiàs March" i "que va deixar alguna empremta".
Alberto Blecua diu el que trobem a continuació a l'entrada Garcilaso de la Vega de l' Enciclopèdia catalana:
"Les fonts principals són els clàssics, com ara Virgili i Horaci, i els moderns, com Ausiàs March, Ariosto, Sannazaro i, sobretot, Petrarca."
Miquel Desclot, a l' Antologia de la poesia universal, del Grup Editorial 62, afirma el següent:
"La poesia d'en Garcilaso va arrencar encara sota la influència dels últims poetes medievals, en particular d'Ausiàs March, que continuava gaudint d'un gran prestigi..."(pàg.
Pietro de Paula, a la seva introducció a les poesies completes d'en Garcilaso, afirma que:
"L'època que s'escampa del 1529 al 1532 coneix la doble influència ( influjo ) de la lírica d'Ausiàs (de manera decreixent) i de Petrarca (gradualment més intensa)" (pàg.
Mots destacats: "influència de la lírica d'Ausiàs".
"De gran importància en la seva obra més primerenca és l'empremta del valencià Ausiàs March de manera decreixent.
Garcilaso, com Ausiàs, oscil·la entre la sublimació espiritual i el desencís rotund, tot i que en ell els contrastos es trobem més apaivagats.
En l'àmbit amorós, la poesia d'Ausiàs passa amb facilitat de la idealització abstraccionista de la dona (la qual ni ta sol descriu físicament) a la fosca passió de la carn.
Incapaç de trobar l'equilibri entre idealització i erotisme, sovint cau en una lluita interior on es barallen les passions amb raonaments doctrinals."
Mots destacats: "l'empremta del valencià Ausiàs March".
Rafael Lapesa ens informa, al seu clàssic estudi La trayectoria poética de Garcilaso, que:
"La influència d'Ausiàs March és més concreta, fruit d'una imitació conscient.
La major intensitat correspon als anys en què Garcilaso tractava d'assimilar l'art de Petrarca sense arribar a identificar-s'hi completament, amb ell.
Llavors, els Cants del valencià es trobaven més propers que Petrarca de la sequedat vigorosa que caracteritzava els versos del nostre poeta.
L'exemple de March va accentuar el gust pels elements foscos i violents (...)
Després, quan la poesia turmentada i contradictòria va cedir el lloc a la suau malenconia, quan va triomfar la serena visió de la bellesa, Ausiàs March no va exercir l'acció que havia exercit en el període anterior." (pàg.
Mots destacats: "La influència d'Ausiàs March és més concreta, fruit d'una imitació conscient."
L'opinió generalitzada del món acadèmic hispanista, doncs, és que en Garcilaso s'inspira en Ausiàs, però poc se'ns diu dels elements en què s'inspira: si són temàtics, de mètrica, de rima, d'estil, de figures retòriques...
El problema que trobem en el fet que Garcilaso copia Ausiàs March, no és el fet mateix de la còpia o apropiació de textos d'altri (ja que trobem aquesta actitud en molts escriptors que han gaudit de fama universal en gairebé totes les èpoques i cultures, des de Martorell fins a Shakespeare), sinó en la poca divulgació de la còpia o plagi.
I sobretot en l'evidència que els estudiosos més tradicionals de l'obra d'en Garcilaso no ens ho diuen.
Veiem que sempre parlen d' influjo i d'influència, i mai no comenten el problema de la còpia, traducció o apropiació.
I sempre expliquen que aquesta influència és d'un autor concret, d'Ausiàs March, en lloc de dir (o a més de dir) que la influència és d'un poeta valencià, que escrivia en català i que, per tant, la lírica i literatura copiada és la catalana, al capdavall.
A més a més, és interessant observar que a la filologia hispànica li costa tant explicar que Ausiàs March escrivia en català que no ho diu enlloc.
Perquè admetre la profunda influència d'Ausiàs March sobre en Garcilaso de la Vega significa que cal admetre que la literatura i la lírica catalana foren un dels pilars en els quals es va assentar la literatura del Segle d'Or cultural castellà, afirmació difícil de trobar en els manuals de la literatura espanyola.
Més elements catalans en els versos d'en Garcilaso
D'altra banda, en l'estructura superficial dels poemes d'en Garcilaso, és a dir, en la lectura dels versos i de les paraules que els componen, hi distingim un seguit de coincidències ortogràfiques, gramaticals i lèxiques amb la llengua catalana, antiga o actual, és a dir, un reguitzell d'elements que semblen catalanades o errors de traducció en l'obra del suposat toledà.
Fa l'efecte com si els poemes castellans de Garcilaso haguessin estat presos d'altres poemes escrits originalment en català i adaptats malament al castellà literari del segle XVI (o espanyol del Segle d'Or).
Com si s'haguessin quedat lletres, expressions, paraules, etc., mig catalanes, mig traduïdes, entremig de paraules castellanes.
Modestament, hem agrupat aquests visibles elements catalans en dotze blocs.
Als poemes de Garcilaso trobem un ús constant de l'estructura d'obligació catalana amb el verb haver conjugat, "haver + de + infinitiu" que és inexistent en el castellà col·loquial actual: per exemple, hemos de tomar i se ha de dar, en comptes de tenemos que tomar o se tiene que dar, (cobla VI, vers 2n i 5è); habéis de venir (en comptes de tenéis que venir, cobla VII, vers 5è);... he de morir (en comptes de tengo que morir, sonet II, vers 2n), etc. Fins i tot descobrim que la perífrasi catalana és l'única que Garcilaso fa servir la qual desplaça totalment la castellana actual i col·loquial tener + que + infinitiu, que és inexistent en la seva obra lírica i en la de bona par dels poetes i escriptors del segle d'Or espanyol.
Sols hi detectem algun cas de la construcció tener + de + infinitiu, com tuvo de morir antes d'agora (vers 929è de l'ègloga II).
A part, també hi podem veure altres semblances amb el català, com pr e sumen d'espantarme (vers 8è de la Cançó IV), amb una apostrofació que ens fa plantejar si els castellans de Toledo ja es menjaven vocals al segle XVI per imitació de la llengua francesa, com alguns diuen, o per imitació de la catalana més aviat.
Pel que fa al mot espantar o espantarse, comprovem que és el que coincideix amb el català "espantar" o "espantar-se" i suplanta altres solucions castellanes que es podrien fer servir, a tall de sinònims, com asustarse, sobresaltarse, etc.
Altres exemples són mots amb ortografia castellana que representen paraules catalanes, com estando en Alemaña (títol de la Cobla VII), en què Garcilaso usa directament l'exotopònim "Alemanya" adaptat del català, escrit amb ortografia castellana, en lloc de fer servir la forma normativa Alemania.
O terneza del vers tercer del sonet XXVIII, que creiem que es tracta d'una adaptació al castellà del substantiu català tendresa, en comptes de ternura, perquè rimi amb aspereza:
Vegem amb més atenció la nostra classificació dels catalanismes (o de les semblances entre el castellà d'en Garcilaso i la llengua catalana).
I en el moment de tancar la redacció d'aquest article hem trobat deu casos més de catalanades diferents, o possibles interferències, que esperem poder mostrar en altres estudis que estem enllestint.
1) Casos de la preposició d' apostrofada (preposició castellana de ): "Tras esto, el puerco allí se via herido / d'aquel mancebo,..." (versos 177è i 178è, de l'ègloga tercera).
3) Casos del pronom s' apostrofat, en la forma elidida (pronom castellà se ): "como ya en los efetos s'ha mostrado..." (vers 3r de la cançó IV).
5) Casos de l' apostrofat (article castellà, masculí o femení el o la ): "muéstrame l'esperanza " (vers 90è, de la cançó IV).
6) Casos d'alternança entre a/e, e/i i o/u en el vocalisme àton:
-"...ni en el mar s'asconde, " ( asconde en comptes de se esconde, on la a d' asconde pot fer referència a la a àtona inicial del català "s'amaga", al vers 17è, elegia I).
-"¿Quién pudiera de tal ser adevino?", vers 103 de l'elegia I ( adevino en comptes d' adivino, on la e d' adevino fa referència a la e àtona del català "adeví", mot que recull el diccionari Alcover-Moll-Sanchis Guarner, tom I, pàg.190).
-"Si aquella amarillez y los sospiros..." ( sospiros en comptes de suspiros, on la o àtona inicial de sospiros fa referència a la o àtona del mot plural català sospirs, vers 40è de la cançó I).
7) Casos d'ús de la conjunció coordinant catalana i en comptes de la més comuna castellana y: " i aun sabra querello" (vers 11è del sonet I, edició d'en Rivers, 1983, pàg.
Però hem de pensar que també la "y" és una conjunció emprada pels literats catalans de totes les èpoques: medievals, renaixentistes, barrocs, neoclàssics...
En qualsevol cas, sobta molt el fet que en Garcilaso faci servir aquesta conjunció i en els seus poemes i utilitzi, en canvi, la conjunció y en els pocs escrits autògrafs seus que se'n conserven, com les lletres i epístoles diverses.
Però en castellà caldria escriure el topònim amb ena i amb i: Alemania.
9) I ara a l'inrevés, casos de lletres catalanes en paraules castellanes: "i a ver los passos..." en comptes de pasos (vers segon del sonet I, Rivers, 1983, pàg.
96): la ss és un dígraf que representa el fonema de la essa sorda entre vocals, fonema que en la normativa castellana actual es descriu amb una s.
Però també en Garcilaso trobem casos de mots amb la grafia s que remeten a un fonema sord entre vocals " tuviese alguna cuenta con mi muerte", en lloc de tuviesse, com caldria esperar.
Llavors, per què Garcilaso fa servir la ss i la s en el mateix context?
Quin és el criteri que segueix per a utilitzar dues grafies diferents amb un mateix valor fonètic, entre vocals?
Podem respondre que, quant a l'ús de la doble essa (ss), pensem que aquest pot tenir l'origen en la traducció al castellà del mot plural català "passos" i d'altres mots catalans que contenen aquestes lletres.
10) Casos d'accentuació greu catalana en vocals tòniques castellanes ( ò i è ): "Mas cuando del camino estò olvidado, / a tanto mal no sè por do è venido." (versos 5è i 6è del sonet I en la reproducció de l'edició d'en Fernando de Herrera, Sevilla, 1580, a l'edició d'Elías L. Rivers, 1983, pàg.
12) Els casos ja esmentats de la perífrasi d'obligació, com aquest altre: "que no t'he de soltar; " (vers 803è de l'ègloga II).
A tot això hem d'afegir la presència de construccions sintàctiques defectuoses, com és ara el títol sencer de la cobla VI que fa així:
Què significa aquest títol tan llarg?
Que la senyora llança a dos personatges una xarxa i un fus que ella havia començat i el fus està començat en l'home o en ell o en què o en qui?
I què vol dir empezada i comenzado?
Haurien de tenir aquests verbs una preposició a per encapçalar un complement de règim verbal?
A què o (a qui) fa referència el pronom él?
I per què aquello fa de subjecte en l'oració final?
Algú ens pot explicar aquesta sintaxi tan desballestada si no és per fruit d'una traducció incorrecta?
Per raó de tot el que hem anat explicant, com pot ser, repetim, que el primer gran clàssic de la poesia castellana moderna, model per a tots els poetes castellans que el van seguir, faci errades o escrigui de manera incoherent com si es tractés d'algú que no coneix bé el castellà?
És clar que no podem creure que en Garcilaso cometés errors ortogràfics i gramaticals, utilitzés mots apostrofats i contraccions i solucions morfològiques i lèxiques alienes al castellà normatiu del moment.
Aquest problema textual i d'estil ja ha estat detectat, i comentat, pel que fa als escrits d'en Garcilaso de la Vega, del seu amic Joan Boscà i en general pel que fa a molts altres autors i obres literàries del Segle d'Or castellà.
Per a alguns investigadors com Calsapeu (2010), els elements catalans que trobem en els textos castellans literaris del segle XVI i en els poemes d'en Garcilaso provenen d'una deficient traducció i adaptació d'escrits originaris catalans, ja que:
"...és altament significatiu que tots dos, tant el suposat toledà (Garcilaso de la Vega) com el barceloní (en Joan Boscà), facin en castellà les mateixes faltes d'apostrofat i alguns errors ortogràfics característics de qui s'expressaria habitualment en català".
L'opinió generalitzada del món hispanista, per contra, és que tants i tants exemples de mots, construccions i grafies catalanes en textos castellans antics i en els poemes castellans d'en Garcilaso s'expliquen com a elements comuns romànics al castellà i al català del segle XVI que haurien desaparegut del castellà durant la seva evolució.
En canvi, s'haurien mantingut en la llengua catalana actual i en el castellà molt literari.
És el cas de la perífrasi d'obligació que ja hem comentat més amunt.
Mentre que en els exemples literaris castellans del segle XVI predominava la perífrasi haber + de + infinitiu ( he de ir ), perífrasi que coincideix amb la construcció catalana (he o haig d'anar), en castellà col·loquial actual predomina l'ús de la construcció d'obligació tener + que + infinitiu ( tengo que ir ), gairebé inexistent en els textos literaris castellans antics.
La perífrasi castellana actual tener + que + infinitiu ( tengo que ir ) hauria desplaçat per complet la perífrasi castellana més antiga, haber + de + infinitiu ( he de ir), la qual es conserva només en el català normatiu actual: "jo haig d'anar" o "jo he d'anar".
Aquesta explicació, però, la considerem molt estranya ja que no hi ha ni rastre de la construcció tener + que + infinitiu ( tengo que ir ) en els textos d'en Garcilaso ni en la majoria de les obres castellanes dels segles XVI i XVII.
Nosaltres, però, pel que fa a l'obra d'en Garcilaso, ens decantem per la primera hipòtesi.
Creiem que els elements comuns de l'obra d'en Garcilaso amb el català actual són elements catalans i no pas elements romànics comuns entre el castellà i el català, per la qual cosa podríem afegir que és possible (i probable) que ens trobem davant d'un cas de traducció d'una obra sencera del català al castellà.
Som conscients del risc d'aquesta hipòtesi que nosaltres proposem, però és que també trobem nombrosos elements i coincidències textuals catalans, difícilment justificables, dintre algunes obres clàssiques castellanes com el Quixot d'en Cervantes, el Lazarillo de Tormes d'autor anònim o l'obra de Teresa de Jesús, que ens remeten, inevitablement, a fragments o mots escrits originalment en llengua catalana.
En Garcilaso, doncs, no és pas una excepció.
Pel que fa al Quixot (Bilbeny, 2013), al capítol VI llegim una conversa en la qual es fa aquesta pregunta, força absurda en el context d'una biblioteca:
En castellà correcte, doncs, caldria dir ¿Qué tomo es ese?, ja que l'enunciat ¿Quién es ese tonel? sembla la traducció d'una oració interrogativa catalana que seria: "Quin és eixe (o aqueix) tomell?"
I "tomell" és un mot que deriva de "tom", és a dir, un llibre, i no significa pas un recipient per a encabir-hi vi.
Quant al Lazarillo de Tormes (García de la Concha, 2015), hi llegim construccions com les següents:
Que és una adaptació del català "en anar-se'n".
Que és una clara traducció del mot català "cambra " per referir-se a l'habitació de dalt d'una casa, com unes golfes, encara viu avui dia en la parla de localitats valencianes com la ciutat de Xàtiva, a la comarca de la Costera.
També al Libro de la vida, de Teresa de Jesús, al capítol segon (Bilbeny, 2015) llegim el següent:
1. "... en llegando a..." (traducció d'"en arribant a " ).
A més a més, podem afirmar que al llarg dels segles assistim a un procés de poliment de l'obra poètica d'en Garcilaso de la Vega per acostar-la a la normativa castellana actual, cosa que hi ha produït una "neteja" de termes i construccions espúries, és a dir provinents de la llengua catalana.
De fet, alguns editors hispanistes de l'obra d'en Garcilaso han decidit presentar els versos del toledà més modernitzats, tot rebutjant l'ortografia de la primera edició per considerar-la estranya i diferent de la que utilitzava la llengua castellana de l'època (la traducció i el destacat són nostres):
"L'hispanista nordamericà Hayward Keniston publicà el 1925 la primera edició crítica de les obres d'en Garcilaso, i prengué com a base la primera edició barcelonesa del 1543 pel que fa al text, però adoptà, en canvi, l'ortografia d'una edició posterior, la d'Amberes del 1544; ja que, segons l'editor, l'ortografia de l'edició prínceps és tan irregular i tan diferent de vegades de l'usual a Castella en aquells anys, que acceptà —diu— el suggeriment d'en Ramón Menéndez Pidal de seguir l'esmentada edició d'Amberes, més uniforme."
Això a banda, cal dir que no hi ha gaires manuscrits conservats que continguin els escrits literaris originals d'en Garcilaso de la Vega (ni tampoc gaires escrits originals del Quixot, dels poemes d'en Joan Boscà, del Lazarillo, de la Celestina, d'en Colom i de Teresa de Jesús, entre d'altres), de manera que és difícil saber com realment va escriure Garcilaso els seus poemes, si apostrofava o no en la seva cal·ligrafia o si els elements ortogràfics irregulars i poc castellans dels seus poemes editats són fruit dels errors dels tipògrafs que imprimien la seva obra o de ves a saber qui.
Per què no comencen a buscar-se aquests manuscrits?
Per contra, sí que es conserven molts textos autògrafs d'Ausiàs March i a finals del segle passat es van recuperar pàgines manuscrites del Tirant lo Blanc (Chiner Gimeno, 1993).
Per tot això volem comparar dues versions del mateix poema per fer-nos una idea de la neteja de termes espuris que han sofert els versos d'en Garcilaso.
La primera versió correspon al text de l'edició d'en Rivers del 1983 i la segona versió correspon a l'edició de Consuelo Burell.
En destacat hi posem els mots que canvien o desapareixen.
Així doncs, una cosa és adaptar la grafia d'una paraula castellana antiga a la normativa lingüística actual (per exemple d' per de ), i una altra és eliminar una preposició sencera, com ocorre en el vers primer, que passa d'azucena a azucena.
Al final fa l'efecte que el text original o més antic, el que suposadament va escriure en Garcilaso, és el segon (versió de Consuelo Burell) i no pas el primer (versió d'en Rivers).
Però les sorpreses es multipliquen si consultem una edició anterior del filòleg Rivers, dels anys seixanta (1964, pàg.27), en la qual els mots apareixen amb una altra ortografia, més antiga: açucena, ayrado, hazer mudança...
En un període de trenta anys, les edicions dels poemes d'en Garcilaso ofereixen tres versions diferents del mateix text en les quals s'eliminen progressivament les grafies o solucions ortogràfiques antigues, que són les equivalents a grafies i formes catalanes, i són substituïdes per solucions castellanes normatives.
Vegem l'evolució de dos casos concrets:
Aquesta evolució ortogràfica és fruit d'una actitud per actualitzar (i normativitzar) les formes antigues castellanes d'en Garcilaso, però inconscientment es raspalla el text original que perd vigència, se'l deixa de banda com hem dit i el lector modern cau en la falsa creença de trobar-se poemes de forma perfecta.
Les solucions ortogràfiques antigues dels pomes d'en Garcilaso, que són molt semblants a solucions catalanes (o són solucions catalanes, directament), no arriben a la coneixença dels lectors actuals i, per tant, ens quedem sense elements de referència per contrastar, relacionar i treure conclusions finals sobre aquesta evolució textual.
Algunes petges catalanes en la biografia d'en Garcilaso
A més dels elements textuals catalans en l'obra d'en Garcilaso que estem mostrant, en la seva biografia contemplem força referències geogràfiques, humanes i culturals que el relacionen amb Barcelona, Catalunya i els territoris de la Confederació catalanoaragonesa del segle XVI, car Garcilaso va estar envoltat d'amics catalans —barcelonins o no—, com els Boscà, els Cardona, els Durall o els Borja, com ja hem citat, i va transitar per Nàpols i Sicília, el nord d'Àfrica i Rodes, Niça i Avinyó, talment com un dels personatges de l'època que es passejaven pels territoris catalans a la Mediterrània i pel sud d'Europa.
Algunes d'aquestes referències biogràfiques no el relacionen ben bé amb el món català, però resulten contradictòries per la manca de documentació que presenten o per la sorpresa que ofereixen al públic lector actual.
Finalment, volem recordar que els manuals diuen que el nostre poeta va néixer a Toledo, tot i que no existeix cap registre i partida de baptisme d'en Garcilaso que el relacioni amb Toledo ni amb cap altra ciutat.
Per confirmar la relació d'en Garcilaso amb Toledo, sovint s'aporta com a prova el testament del poeta, força irregular per diversos motius.
En efecte, en el testament, s'hi registra que d'una banda era:
Però per l'altra banda també s'hi diu que va ésser fet:
Les darreres voluntats del nostre personatge, van ser redactades a "esta" ciudad de Toledo" o en aquesta ciutat de Barcelona?
En ambdues ciutats a la vegada, amb els mateixos membres i en la mateixa data, és impossible!
A més, tota aquesta informació contradictòria és en un document administratiu redactat en castellà a Catalunya, un estat de la Corona d'Aragó, és a dir, en una llengua que no era oficial a Catalunya en aquella època.
Quants documents administratius amb aquestes característiques existeixen?
Aquests fets, doncs, ens han de fer pensar si no som davant un document manipulat.
Per acabar, volem esmentar breument totes les petges catalanes que hem anat recollint en la figura d'en Garcilaso de la Vega, juntament amb elements biogràfics estranys que contradiuen la tradicional imatge castellana que ens ha arribat d'en Garcilaso.
En resum, analitzem els punts següents:
En primer lloc, ens assabentem que la ciutat natal d'en Garcilaso és Toledo en el seu testament redactat a Barcelona, com ja hem comentat.
Barcelona, doncs, és la primera petja (i pista) catalana d'en Garcilaso.
Però Garcilaso no esmenta mai la seva ciutat natal als seus poemes.
Aquesta descripció, tanmateix, bé podria ser de València, Barcelona o Nàpols, ciutats també antigues i il·lustres, si no fos per la referència al riu Tajo.
Nosaltres insistim, però, que la descripció és totalment imprecisa.
Per contra, l'esment de ciutats i topònims catalans i no castellans al llarg de la seva obra és persistent:
f) Sicília: "Vos, altos promontorios, entretanto, / con toda la Trinacria entristecida (versos 166 i 1667 de l'elegia I, i pel que fa al nom de Trinacria-Sicília podeu llegir el comentari de Prieto de Paula, 1993, pàg.102).
Pel que fa al naixement del poeta, es barallen quatre dates diferents si més no: el 1498 (José Luis Pérez López citat a 500 años de Garcilaso, Centro Virtual Cervantes), el 1499 (Suazo Pascual, pàg.
Aquest problema es produeix perquè els documents baptismals i de registre municipal d'en Garcilaso infant no existeixen.
Se'l relaciona amb Toledo únicament per l'estrany testament, ja comentat.
Sembla que el pare va decidir canviar-li el nom per un altre que havien portat els seus avantpassats, segons la moda castellana del moment.
I quant als membres de la seva família (pares, germans, etc.) gairebé ni apareixen esmentats en els seus poemes.
També trobem que la seva trajectòria soldadesca i aristocràtica no és un tema recurrent en la seva obra poètica.
La família d'en Garcilaso estava relacionada amb l'aristocràcia de la Corona catalanoaragonesa d'aquella època.
El pare havia lluitat al servei de "los Reyes Católicos..." (o sigui, al servei del rei Ferran II) i fou ambaixador del papa Borja Alexandre VI, a Roma (Suazo Pascual, pàg.
25); i els parents del poeta eren amics de la virreina Germana de Foix que els visitava a Toledo en els seus viatges a aquesta ciutat (Suazo Pascual, pàg.
La relació amb Barcelona (capital d'un estat de la Corona d'Aragó) creix amb el temps: sempre que Garcilaso torna de Nàpols té el costum de passar-hi una temporada, hi té amics com en Boscà i en Durall, en certa ocasió hi roman durant el mes de setembre de 1534 i es desplaça en cavall fins Avinyó a l'octubre per viatjar a Nàpols finalment (Rivers, pàg.
Fins que arriba un punt que Garcilaso considera Barcelona com el seu país, concretament en l'elegia II adreçada al seu amic Boscà en què li comenta que "Tú, que en la patria, entre quien bien te quiere, / la deleitosa playa estás mirando..."
113), hem d'entendre que el mot patria en aquest vers es refereix a Barcelona, on viu l'amic català del nostre poeta, en Boscà, ciutat que, com veiem, en Garcilso descriu de manera clara com la pàtria-país.
Aquesta consideració de ciutat-pàtria-país, en Garcilaso no la fa extensiva a Toledo en cap dels seus poemes, tot i que és veritat que el poeta qualifica el riu Tajo com celebrado, rico i patrio (vers dotzè del sonet XXIV), perquè discorre per Toledo, la ciutat on teòricament va néixer.
També en Garcilaso va tenir una profunda relació amb Nàpols (capital d'un altre estat de la Corona d'Aragó) on es va relacionar amb la poetessa i marquesa de Padula, Maria de Cardona i de Vilamarí, descendent dels catalans establerts al Regne de Nàpols amb les annexions d'Alfons el Magnànim, a la qual li dedica el sonet XXIV:
També en Garcilaso va ser a diverses localitats d'Occitània, com Avinyó (on escriu l'Epístola a Boscán), Tolosa (on fou detingut quan viatjava a Viena per defensar-la de l'assetjament turc) i el castell de Muy, a prop de Fréjus (Provença) quan fou ferit mortalment.
En conseqüència, molts poemes van ser redactats en aquests llocs, fora del món cultural castellà.
Coneixem la seva obra mitjançant la primera edició impresa, i no pas a partir dels originals manuscrits bona part dels quals s'ha perdut o destruït, edició feta a Barcelona el 1543 quan feia set anys que havia mort en Garcilaso.
Els seus poemes són farcits de traduccions de mots, frases fetes i expressions catalanes així com també d'elements ortogràfics catalans, com apostrofacions de pronoms febles, restes de vocalisme àton català, etc.
Ja hem glossat les semblances amb la lírica catalana d'Ausiàs March: influència o plagi?
Podem demostrar que part de la seva mètrica castellana és d'origen català, en concret ho són els hendecasíl·labs que tradueix (o li tradueixen) de versos decasíl·labs catalans d'Ausiàs March.
En els seus poemes trobem un argument coincident amb obres catalanes anteriors, com la història de Leandre i Hero (pouada alhora del món clàssic grecollatí), que va inspirar una narració de l'escriptor Roís de Corella i algun episodi del Tirant.
Relacionem, doncs, Garcilaso amb Corella i amb Joanot Martorell (o amb l'autor del Tirant ).
El poeta Joan Boscà també repeteix aquest argument de la història de Leandre i Hero en un altre poema seu i, un cop més, el podem relacionar amb Corella i amb Martorell.
Al llarg dels seus versos hi ha persistència de panegírics, dedicatòries i citacions de personatges catalans, napolitans o castellans relacionats amb el Regne de Nàpols (i, per tant, personatges de la Corona d'Aragó) de l'època d'en Garcilaso.
És tradicional comentar que Garcilaso i els poetes castellans d'aquesta època relacionats amb Nàpols introduïren l'Humanisme a la Península; però també és explicat per especialistes que fou el rei Alfons el Magnànim, monarca de la confederació catalana, qui va fer aquesta aportació, un segle abans.
Els elements catalans en la vida i obra d'en Garcilaso són sovint suavitzats o manipulats amb la més que probable intenció de dissimular-los.
Per exemple, el papa valencià Alexandre VI és, en algunes obres, un "papa de origen español" (Suazo Pascual, pàg.
25); la poetessa napolitana amb noms i cognoms catalans, Maria de Cardona, es converteix en una autora "italiana" del cercle de Garcilaso a Nàpols (Suazo Pascual, pàg.
31); la poesia d'en Garcilaso sempre és italianizante, fet que no posem en dubte en determinats elements; però recordem com alguns versos hendecasíl·labs que en Garcilaso construeix es basen en metres catalans i, per això, també caldria recordar que la poesia d'en Garcilaso és una poesia "catalanitzant" o "catalanitzada", comentaris impossibles de llegir enlloc.
A més a més, no oblidem que molts manuals de literatura espanyola expliquen que en Garcilaso rep "alguna influència" d'Ausiàs March, però pocs o cap no especifiquen quina és aquesta influència i, evidentment, enlloc no es comenta el problema del plagi i de la traducció que ha posat al descobert la investigadora García Simón.
En Garcilaso va morir en una ciutat occitana, Avinyó.
Va morir en mans del marquès de Llombai, futur sant Francesc de Borja.
Heus ací una altra relació d'en Garcilaso amb el món català, de la mà de la família Borja, família de papes i sants catalanoparlants del sis-cents.
La seva obra es va publicar a Barcelona.
La impremta que va publicar els poemes d'en Garcilaso també va publicar una important edició de la poesia ausiasmarquiana el 1543: Les obres de mossèn Ausiàs March ab una declaració en los marges d'alguns vocables escurs.
Aquesta impremta tenia un nom ben català: el de l'impressor Carles Amorós, ciutadà de Barcelona i fill de Joan Amorós, personatge originari de Tarascó, a la Provença.
L'obra de Garcilaso es va publicar juntament amb la d'un poeta català, Joan Boscà.
I va ser publicada gràcies a l'esforç de la dama valenciana, Ana Girón de Rebolledo, vídua d'en Boscà.
Finalment, si Garcilaso va viure a Catalunya i hi tenia amics, amb quina llengua parlava amb ells?
Tots se li adreçaven en castellà o enraonava i escrivia en català amb ells, en Garcilaso de la Vega?
Quina era la veritable llengua de relació d'en Garcilaso amb Boscà, amb Durall, amb els cenacles de poetes barcelonins del segle XVI i amb els lletrats i advocats de la ciutat comtal, amb el marquès de Llombai que esdevindria sant Francesc de Borja, etc.?
Per què no podem pensar que Garcilaso sabia parlar en català si una part del seu context cultural i geogràfic va ser català?
Així doncs, existeixen massa problemes en una sola persona: que manquin documents biogràfics, que a Garcilaso li van canviar el nom i els cognoms de petit, que de la seva infantesa i joventut no en sapiguem res, que se n'anés a viure a Barcelona i hi fes testament, que no tinguem notícia de molts dels seus manuscrits, que es passés la vida voltant pels països catalans d'aleshores, que estigués envoltat de famílies catalanes (Borja, de Foix, Cardona, Boscà, Durall, etc.) i tingués amics catalans, els quals no s'amaga d'esmentar als seus poemes, que fos un admirador de la literatura catalana (com en Cervantes) i concretament d'Ausiàs March, que possiblement ens enfrontem amb la falsedat d'alguns documents seus biogràfics, que els seus poemes estiguin farcits de catalanismes...
Tants problemes biogràfics i textuals són clarobscurs que fan dubtar de la personalitat castellana del poeta Garcilaso de la Vega i que en construeixen una altra de catalana.
És com passar de la claredat obcecada a un clarobscur més obscur que clar.
L'encarnació del perfecte cavaller castellà cortesà que va reinventar la poesia espanyola?
O un misteriós soldat que va escriure poc sobre les seves vivències i que va fer versos en una llengua que deslluïa el castellà literari?
El Garcilaso que coneixem era un escriptor castellà, però que vivia a Catalunya, plagiava Ausiàs March i possiblement enraonava i escrivia en català, fet que totes les biografies obliden, no comenten i ni tan sols es plantegen quan esmenten el nombre de llengües que sabia parlar el nostre poeta.
La nostra hipòtesi final és que va existir un Garcilaso real, de Castella, a qui han atribuït, després de ser traduïda, la producció literària d'un escriptor català, possiblement del poeta barceloní Galceran de Cardona (Mayoles, 2010).
Sempre se'ns ha dit que la cultura catalana començava a decaure a partir del segle XV, que la literatura es rovellava i que els clàssics catalans (Llull, Eiximenis, March...) ja no s'entenien, que el castellà esdevenia el referent lingüístic per excel·lència...
Però com es pot justificar que tota l'administració valenciana funcionés en català fins al segle XVIII, fins i tot la de les localitats de parla aragonesa, o que el català esdevingués llengua àulica i internacional de la mà de la família Borja?
Com és possible que hi hagués un imperi castellà que no generés cap personatge important en la cort de Roma i, en canvi, un aragonès i uns valencians que s'autoanomenaven catalans fossin papes i llums dels nostres països i que la seva correspondència personal estigués escrita en català?
Per tant, per què no podem creure que la literatura catalana culta va continuar després de Joanot Martorell i Isabel de Villena, i que als escriptors posteriors els van traduir les obres, com ho demostra el cas real d'en Rafael Martí de Viciana?
També el cronista Pere Antoni Beuter va escriure en català la Primera part de la història de València i la segona part fou impresa només en castellà.
Aquests fets solen atribuir-se a la creixent hegemonia de la monarquia hispànica i a la pressió castellanitzadora de les classes burgeses del moment.
Però nosaltres pensem que també influïren els instruments d'opressió centralista de la incipient Corona de Castella, l'actitud intolerant de la Inquisició i, sobretot, la gernació de censors que aquestes institucions van generar per tota la península, els quals foren l'instrument bàsic per castellanitzar i traduir les obres catalanes del segle XVI i XVII.
I si el Sant Ofici va cremar a la foguera famílies senceres de dissidents jueus i va provocar l'exili d'intel·lectuals com en Lluís Vives, malmetre tota mena de papers i llibres escrits en català devia ser una festa fàcil, la celebració de la intolerància, la conseqüència d'una mentalitat que només entén la destrucció com a eina de relació contra els que són diferents.
Tots els personatges viuen, es relacionen, dormen, ploren i riuen, escriuen o passegen i s'enamoren i moren... i deixen unes petges en la història que, tard o d'hora, algú pot rescatar.
Les petges castellanes d'en Garcilaso de la Vega sempre les hem tingudes damunt de la taula, sobretot en la seva versió oficial.
Des d'ara, però, hem de tenir en compte les petges catalanes de la seva obra i de la seva biografia.
En aquesta pàgina web podem trobar un recull bibliogràfic sobre estudis comparatius entre Ausiàs March i Garcilaso de la Vega, entre els quals destaquen el clàssic d'en Rafael Lapesa "Garcilaso y Ausias March", dins La trayectoria poética de Garcilaso, Madrid, Revista de Occidente, 1948.
2 Hem optat per escriure en aquest article el cognom del poeta Ausiàs March amb hac, finalment, tot seguint la proposta d'en Pere Bohigas en la seva edició dels poemes del cèlebre escriptor medieval valencià.
ALCOVER-MOLL-SANCHIS GUARNER (1930): Diccionari Català-Valencià-Balear, tom I, Editorial Moll, Mallorca.
BARGALLÓ, JOSEP (2007): Què és la mètrica, Edicions 62 s.a, Barcelona.
BILBENY, JORDI (26-08-2013), Catalanades, catalanismes i errors de traducció a El Ingenioso Hidalgo Don Quixote De La Mancha, Institut Nova Història.
- 18-08-2015, Catalanades, catalanismes i errors de traducció al «Libro de la Vida» de Santa Teresa de Jesús, Institut Nova Història.
Poesies, edició revisada per Amadeu-J.
COMAS, ANTONI (1981): Antologia de la literatura catalana, Fundació Mediterrània, Barcelona.
CHINER GIMENO, JAUME J. (1993): El viure novel·lesc.
HERNÀNDEZ, JOSEPA – VAÑÓ, JOSEP (1997): Ausiàs March.
Unitat didàctica, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Generalitat Valenciana, València.
ROÍS de CORELLA, JOAN (1983): Obra profana, Eliseu Climent Editor, València.
ROMEU I FIGUERAS, JOSEP (2001): Edició crítica de les Poesies catalanes d'en Pere Serafí, revisada per Amadeu-J.
SUAZO PASCUAL, GUILLERMO (2004): Edició, introducció i notes a l' Obra completa d'en Garcilaso de la Vega, Editorial EDAF, Madrid
VALOR, ENRIC (1983): Temes de correcció lingüística, Eliseu Climent Editor, València.
Enhorabona Marc i gràcies per la teua contribució.
Vist tot això que descrius, en particular la catalana manera d'escandir per part de Garcilaso, té bona lògica que l'«introductor» dels metres italians a la península, en Joan Boscà, escrigués l'única composició en català que ens ha pervingut en decasíl·labs...catalans!!
Sí, no pas italians o petrarquistes sinó a la catalana manera.
O que el seu oncle, el valencià Joan Ferrandis d'Herèdia, en escriure sonets en castellà, al bell mig de la suposada febrada italianitzant introduïda pel nebot, bordone "un tipus de vers més pròxim al decasíl·lab catala, amb pausa interna i accent a la quarta, que no pas a l'endecasillabo" (Rossich 1986: 9).
De fet, Rossich parla de "ressistència" per part dels poetes catalans d'arreu ‒i en qualsevol llengua (també feren, per exemple, composicions en portuguès)‒ a emprar les formes mètriques italianes, tot i els vincles evidents i, fins i tot, la cohabitació.
«La introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana», dins Revista Els Marges, 35.
Una feinada terrible i uns resultats incontestables.
Espero que els trolls aportin el mateix grau de profunditat intel·lectual i d'anàlisi erudit. |
L'evolució de l''economia de Barcelona i del seu entorn metropolità a partir dels principals indicadors de conjuntura econòmica. |
Durant aquesta setmana, en col·laboració amb el Servei Català del Trànsit
La Policia Local de Vilanova i la Geltrú realitza aquesta setmana una campanya de control de les distraccions al volant i l'incompliment per part dels conductors de les obligacions indicades pels semàfors.
Es tracta de l'onzena campanya de control i vigilància que es fa enguany en col·laboració amb el Servei Català del Trànsit, amb l'objectiu de recordar als conductors que no es pot circular fent servir pantalles visuals incompatibles amb l'atenció permanent a la conducció, que no es pot conduir utilitzant aparells de telefonia mòbil o qualsevol altre sistema de comunicació que requereixi la intervenció manual del conductor, i que cal respectar els semàfors. |
Treballo a l'Administració de la Generalitat i estudio Filologia catalana.
Pensaments, idees i sentiments passats pel sedàs del balcó.
Aquest any el Ramadà va començar el passat 20 de juliol i va finalitzar ahir, 19 d'agost de 2012 amb la posta del sol.
Durant aquest període tots els musulmans catalans han celebrat la seva festa grossa, la qual commemora la primera revelació de l'Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma quan aquest es trobava al desert.
Des de que surt el sol fins que es pon els creients han de complir una sèrie de preceptes, com ara dejunar, practicar la caritat, no prendre substàncies tòxiques i no practicar relacions sexuals.
Un cop arriba el capvespre, però, comença la celebració i les famílies i amics es reuneixen dins les llars per realitzar àpats abundosos, explicar històries, fer tertúlia i, en alguns casos, intercanviar-se regals.
El Ramadà és, doncs, una època alegre que té molts punts en comú amb la Quaresma cristiana, sobretot pel que fa al dejuni i a l'oració.
De fet, el dejú és una pràctica habitual en moltes cultures ja que, a més a més de ser saludable, purifica l'organisme i permet assolir una visió més espiritual de la realitat.
Dins la nostra societat, principalment cristiana malgrat hi ha una gran diversitat de religions, hi ha persones que veuen el Ramadà com una mena de ritual estrany i tèrbol i, fins i tot, arriben a qüestionar el rendiment dels musulmans alhora de treballar –sobretot si la feina requereix esforç físic- durant el període d'abstinència.
Una altra festa religiosa que també té molts de seguidors en el nostre país és el Nadal, que són uns dies en els quals els cristians commenoren el naixement de Jesús.
Com el Ramadà, es una celebració familiar centrada, principalment, en l'oració i la solidaritat entre les persones.
Malgrat les dues celebracions són similars la veritat és que les acceptem diferent ja que, mentre pel Ramadà tot són maldecaps, durant el Nadal tot és joia i alegria.
De fet, el Nadal gairebé no té repercussió en la vida diària de les persones.
Si un ciutadà necessita anar al metge o a gestionar algun tràmit burocràtic ha de prendre paciència i acceptar que la majoria de professionals estan "de pont" (d'una llargada que en altres països seria impensable).
Per tant l'atendran amb ritme nadalenc.
Un altre esdeveniment que cal saber -i celebrar- és que durant la nit de Reis no és possible circular ni amb cotxe, ni amb bus ni amb bicicleta pel centre de cap ciutat ni poble ja que les carrosses reials tenen prioritat.
Els pares i mares encara tenen més motius per alegrar-se ja que totes les escoles i instituts tanquen durant, com a mínim, 15 dies.
Els tocarà, doncs, "tirar" dels avis o inscriure els nens en algun casal- guarderia el qual, en sintonia amb les festes, els cobrarà un preu estel·lar.
Pel Ramadà, en canvi, els ciutadans córren l'enorme risc de trobar-se musulmans mudats i perfumats transitant pel carrer, camí de la mesquita o de casa dels familiars.
I, per si amb això no n'hi hagués prou, en alguns casos és possible que arribin a sentir algun cant religiós, fet gairebé tan greu com que els musulmans no rendeixin a la feina durant l'abstinència. |
Presentaran dues denúncies al departament de Treball i al Síndic de Greuges perquè s'obri un expedient al mestre
Lleida.-L'Associació Colors de Ponent considera que no hi ha prou amb les disculpes del professor de filosofia acusat pels seus alumnes d'homòfob.
Asseguren que demanar perdó és necessari però no eximeix l'administració d'obrir un expedient a aquest mestre i sancionar-lo.
És per això que presentaran una denúncia al departament de Treball, que és, asseguren, qui té potestat sancionadora, i també al síndic de Greuges perquè consideren que Ensenyament hauria d'obrir un expedient al professor.
Des de l'associació lamenten que no s'estan aplicant la Llei d'Educació de Catalunya 11\/2014 ni les normes de règim disciplinari de funció pública de la Generalitat.
Segons Colors de Ponent, durant la reunió que van mantenir als Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida la setmana passada amb directors i inspectors del departament, se'ls va explicar que es tractava d'uns fets que podien derivar en una sanció lleu, però que finalment l'assumpte s'ha tancat amb unes disculpes.
"Això no pot quedar així", assegura la portaveu de Colors de Ponent, Sandra Castro, que recorda que des de l'associació es dóna servei d'atenció psicosocial a joves i adolescents i que donen també suport a set joves a través del grup d'acompanyament per tractar casos d'LGTBIfòbia, alguns d'ells "molt greus", alerta.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Trobada de delegats/des de prevenció el 16 de desembre 2016 a Barcelona i presentació de la nova web de Salut Laboral de CGT Catalunya
El divendres 16 de desembre la CGT Catalunya convoca una nova trobada de delegats i delegades de prevenció de CGT Catalunya, de 10 a 14h. a l'espai de Can Batlló (c/Constitució 19, cantonada Mossèn Amadeu Oller), Sants, Barcelona.
La convocatòria tindrà dos punts:
Presentació de la nova web de Salut Laboral de CGT Catalunya, on s'explicaran els seus continguts pràctics (models escrits, guies, enllaços,...)
Posteriorment ens dividirem en Grups de Treball per a posar en comú necessitats i problemes comuns de diferents àmbits d'actuació.
Fins ara els Grups de Treball ja preparats són Administració Pública, Amiant, Metall, Riscos Psicosocials i Mútues, però estem oberts a propostes de Delegats/des per crear més Grups de Treball.
Com en les anteriors dos Trobades realitzades darrerament, entenem que és un espai de debat i reflexió útil per posar en comú la lluita en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals.
En aquest àmbit recordem que des de la Secretaria de Salut Laboral es va crear un grup de Telegram de delegades i delegats de prevenció de CGT Catalunya amb l'objectiu de posar en comú dubtes, materials interessants i comentaris en matèria de salut laboral, que compta en aquests moments amb més de 300 delegats i delegades participant-hi i és un espai dinàmic on es resolen dubtes aplicant el suport mutu, posant en comú les experiències de cada empresa i facilitant la coordinació.
Si hi ha delegats de prevenció o afiliats/des interessades que no estan al grup i hi volen participar, cal que contactin amb la Secretaria de Salut Laboral.
Fem Xarxa i Suport Mutu en matèria de Salut Laboral!
O els seus beneficis o la nostra Salut!
Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya |
El PP i Cs s'han unit al Congrés per demanar al Govern espanyol que potenciï el Centre de Supercomputació de Barcelona, considerat "el centre més important del país" dedicat a aquesta branca de la ciència.
Tots dos partits han estat els únics que han votat a favor d'aquesta iniciativa popular, mentre que la resta de partits, inclosos els independentistes, s'han abstingut.
La iniciativa, finalment pactada amb els taronges, insta també a estudiar l'adaptació del règim jurídic per facilitar la contractació de personal investigador i tècnic d'alta especialització per als consorcis d'investigació, desenvolupament i innovació i a dur a terme les accions oportunes en el text de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació per millorar la situació dels treballadors.
En concret, demanen que la llei inclogui convenis subscrits entre l'Administració General de l'Estat i la comunitat autònoma per a la promoció i impuls d'aquest tipus de consorci; i l'establiment que aquests consorcis tinguin caràcter d'agents d'execució del Sistema Español de Ciència.
A més, el PP planteja una modificació de la llei de règim jurídic del sector públic, per suprimir el caràcter excepcional i la necessitat d'autorització prèvia, prevista en aquesta norma, per a la contractació de personal investigador i tècnic d'alta especialització i proposa implementar, al més aviat possible, iniciatives de suport, com la Xarxa Cervera, per enfortir la transferència de resultats d'investigació al teixit productiu, i augmentar d'aquesta manera la competitivitat de l'economia espanyola.
Durant el debat d'aquesta proposta, celebrat aquest dijous, la majoria dels partits de l'oposició han criticat el PP d'"orpotunista" per portar al Congrés aquesta proposta del centre barceloní tot just abans de les eleccions catalanes.
El PSOE i Units Podem, a més, han condicionat el seu vot positiu al fet que el PP inclogués en el text un compromís econòmic per solucionar els problemes de contractació d'investigadors.
ERC i el PDeCAT, tots dos "sorpresos" per la iniciativa del PP, han demanat als populars les modificacions necessàries en la llei de Ciència i Tecnologia per facilitar la contractació d'investigadors, unes mesures que s'han inclòs en el text però que no han servit perquè ambdues formacions hi votessin a favor.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Espanya ha rebut aquest estiu 2,2 milions de turistes que van buscar allotjament en habitatges particulars a través de la plataforma en línia Airbnb, fet que suposa un 73% més que l'estiu del 2015.
Així, Espanya se situa com a tercer destí europeu de la companyia, per darrere de França (3,6 milions, +86%) i Itàlia (2,4 milions, +58%), i per davant del Regne Unit (1,6 milions, +94%) i Portugal (700.000, +76%), ha informat Airbnb en un comunicat aquest dimarts.
Més d'un milió i mig dels visitants han estat estrangers, procedents sobretot de França, el Regne Unit i els Estats Units, i es van quedar una mitjana de 4,9 dies, més que la mitjana a Europa, de 4,27 dies.
El turisme intern s'ha duplicat respecte a l'estiu passat amb 560.000 espanyols que van elegir Airbnb per als seus viatges al país, però aquest pes del 26,5% del total és encara molt inferior al de països com França (55%) i Alemanya (41%).
Madrid lidera la classificació entre els viatgers nacionals, seguida de Barcelona i zones costaneres com Mallorca, Màlaga i València, on han passat entorn de quatre dies de mitjana.
A més, un altre mig milió d'espanyols va elegir Airbnb per visitar altres països, un 65% més que fa un any, amb estades mitges d'entre quatre i cinc dies sobretot a Portugal, França, Itàlia, Regne Unit i els Estats Units.
Així, més d'un milió d'espanyols va utilitzar Airbnb aquest estiu, ja sigui a Espanya o a l'exterior, fet que suposa gairebé el doble que el 2015, ha destacat la plataforma.
Més de 16 milions de persones van viatjar per Europa aquest estiu després de trobar allotjament en anuncis publicats entre l'1 de juny i el 31 d'agost, un 70% més respecte a l'any anterior, i els ciutadans europeus han estat 12,5 milions (+83%).
Des del naixement d'Airbnb el 2008, més de 100 milions de persones s'han allotjat en diferents llocs del món en cases d'amfitrions que s'anuncien en la plataforma.
El 2015, els amfitrions espanyols van donar la benvinguda a més de 2,6 milions d'hostes de tot el món i són més de cinc milions les persones que han trobat allotjament a Espanya a través d'Airbnb.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El 27 de novembre Donald Trump va anunciar per primera vegada la seva intenció d'entregar uns premis a la cobertura política "més deshonesta, corrupta i distorsionada " de la seva presidència.
No era més que una ocurrència, uns suposats guardons inventats sobre la marxa per passar comptes amb els mitjans de comunicació, els mateixos a qui ha descrit diverses vegades com "l'enemic del poble".
Però Trump va perseverar i, després d'ajornar-los en una ocasió, va acabar anunciant-los a bombo i platerets la matinada passada a la seva pàgina de Twitter.
"I els guanyadors de les notícies falses són...".
El tuit havia d'enllaçar amb una pàgina del Partit Republicà, però simplement no es va obrir.
"Pàgina temporalment fora de servei ", es llegia a la pantalla.
Aquesta va ser la incòmoda destrempada del disbarat de premis creats pel líder nord-americà per posar en evidència "la corrupció i la parcialitat dels mitjans generalistes", un episodi més de la guerra permanent que manté amb el quart poder.
Trump no tolera les crítiques i molts mitjans no el toleren a ell, particularment els progressistes, però també alguns conservadors.
Tampoc estan disposats a jugar a l'entelèquia dels "fets alternatius" amb què la seva Administració ha intentat edulcorar sovint la realitat o simplement inventar-se-la.
Fa només uns dies el Washington Post va publicar que Trump ha dit més de 2.000 mentides, incorreccions i exageracions des que va arribar a la Casa Blanca.
Gairebé una hora després que Trump anunciés els premis, finalment l'enllaç va funcionar.
"El 2017 va ser un any d' incansable parcialitat, injusta cobertura informativa i notícies absolutament falses ", diu la pàgina, que ofereix un rànquing amb 11 "notícies falses".
La CNN s'emporta la palma amb quatre, seguit per The New York Times, amb dues.
L'onzena no l'atribueix a ningú en particular, és una sospita genèrica, la possible col·lusió amb Rússia de l'equip de campanya de Trump, una de les possibles irregularitats que investiga el fiscal de la trama russa.
Pel que fa al contingut, hi ha una mica de tot i inclou diverses de les equivocacions en què ha incorregut la premsa en els últims mesos, algunes de les quals han sigut reconegudes públicament i poc després corregides.
La llista inclou, per exemple, la relliscada que va fer al seu dia la CNN al publicar que Trump i el seu fill van rebre un correu amb una adreça per accedir als documents de Wikileaks sobre la campanya de Clinton.
O aquella notícia de Time que deia que Trump havia retirat el bust de Martin Luther King del Despatx Oval.
El premi gros el dona a una frase de l'economista Paul Krugman, que va escriure a The New York Times que els mercats "mai" es recuperarien de la victòria de Trump.
El cert és que fa molts mesos que baten rècords. |
Aquesta és la pàgina de Vilalba Restaurant.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de La Roca del Vallès. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Quindous (Lugo).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Quindous per organitzar la teva escapada rural. |
La selecció espanyola de bàsquet buscarà avui a Austràlia (10.00 hores / Cuatro) el pas a la segona final de la seva història en un Mundial, possibilitat que s'ha guanyat després d'un torneig en què ha anat de menys a més per arribar al moment de la veritat, que afronta davant un rival amb ganes de revenja tres anys després dels Jocs de Rio on Espanya els va deixar sense bronze.
Argentina i França juguen l'altra semifinal.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El 2018 serà recordat pels seguidors de la meteorologia per tot el que ha donat de si respecte al temps.
Un any caracteritzat pels esdeveniments extrems que, no obstant, ha acabat amb un desembre tranquil, sec i amb temperatures per sobre de la mitjana a la Península.
El contrast tèrmic també ha sigut protagonista aquest Nadal.
El mes de desembre s'ha vist marcat per la presència d'un important bloqueig anticiclònic que ha derivat les borrasques cap al nord d'Europa i que ha deixat, principalment durant els últims dies de l'any, un temps molt tranquil i plàcid.
De fet, el 2019 ha començat amb un marc similar que sembla que no ens abandonarà fins a mitjans de la setmana que ve, quan podria irrompre una entrada d'aire fred.
¿Però aquesta situació anticiclònica per Nadal s'ha vist reflectida amb les temperatures més càlides dels últims anys a Catalunya?
Per respondre a aquesta pregunta, els especialistes de WDNA han analitzat les temperatures dels últims cinc anys compreses entre els dies 25 de desembre i 1 de gener.
Per a aquest estudi s'han utilitzat cinc estacions repartides entre les quatre províncies de Catalunya.
El motiu de l'elecció de dues estacions a Lleida es deu a la configuració geogràfica de la província en què, juntament amb la situació atmosfèrica, es veuen reflectits alguns patrons.
Si comparem les temperatures del període 2013-2018, podem veure que es troben lleugerament per sobre dels valors climatològics que proporciona AEMET, principalment a Lleida i a Tarragona.
¿Però i les temperatures d'aquest Nadal?
Aquest any els valors mostren una certa discrepància que es pot explicar clarament amb la situació meteorològica, perquè els valors de Barcelona, Girona i Tarragona són bastant més elevats, i els de Lleida i el Soleràs es troben molt per sota.
Aquest fenomen s'explica per l'ambient anticiclònic que hem seguit i continuem experimentant a la Península.
Mapa sinòptic de l'1 de gener en què s'aprecia l'anticicló a la Península. / FONT: WETTERZENTRALE
En situacions d'altes pressions durant l'hivern, freqüentment es produeixen el que es diu boires d'irradiació.
Aquestes es formen a causa del refredament de l'aire pròxim al terra, que perd temperatura ràpidament per irradiació.
Per produir-se es necessiten unes condicions d'estabilitat atmosfèrica i sense presència de vent com les que hem tingut.
Curiosament, aquest fenomen moltes vegades també provoca el que anomenem inversió tèrmica i és que l'aire fred pesa molt i es diposita a les valls, de manera que l'aire queda més calent per sobre, cosa que comporta que en punts de l'àrea prepirinenca i pirinenca hàgim tingut valors més elevats que no en punts del sud de Lleida.
Per aquesta raó, podem veure com les temperatures han quedat molt fredes a les localitats on s'han format boires, com és el cas de Lleida i el Soleràs, mentre que en la resta les temperatures màximes han sigut molt càlides.
Les mínimes en situació anticiclònica de cel ras també acostumen a ser molt fredes, i per això aquest Nadal hem presenciat una gran oscil·lació tèrmica entre les temperatures diürnes i les nocturnes.
No obstant, si calculem la mitjana d'aquestes cinc estacions i l'extrapolem al conjunt de Catalunya, veiem que el 2018 es configura com el segon any més càlid de la sèrie, per darrere del 2015, quan la mitjana de totes les estacions va arribar als 15,1 oC.
Finalment, el marc que hem comentat per a Catalunya pot extrapolar-se a la resta d'Espanya, on les temperatures màximes han sigut superiors a la mitjana per al període de l'any, a excepció de les zones on s'han format boires localment persistents i gelants.
Tot i així, no han sigut valors de rècord.
El 29 de desembre sense boira es van assolir els 14 oC |
L'editor de la revista satírica francesa 'Charlie Hebdo', Laurent Sourisseau, ha declarat que el seu magazín no tornarà a publicar vinyetes satíriques de Mahoma, argumentant que 'Charlie' ja ha complert l'objectiu de defensar el seu dret a la caricatura.
Així ho ha fet saber Sourisseau en una entrevista a la revista alemanya 'Stern', on ha rememorat la matança del passat 7 de gener a les oficines de la revista a París, on dos germans van acabar amb la vida de 12 treballadors.
"Dibuixem Mahoma per defensar el principi que un pot dibuixar el que vulgui.
És estrany: s'espera que exercim una llibertat d'expressió que ningú s'atreveix a exercir", ha declarat Sourisseau.
Hem defensat el dret a la caricatura", ha afegit.
L'editor ha defensat que 'Charlie Hebdo' no ha acabat monopolitzat per l'islam i ha declarat que la seva revista tenia el dret a criticar "totes les religions".
"Els errors dels que culpen l'islam poden trobar-se també en altres religions", ha declarat l'editor.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Antonio Manuel Guerrero, un dels condemnats per un delicte continuat de violació en el conegut cas de La Manada, ha perdut des del 21 juny la condició de guàrdia civil i militar, segons ha publicat aquest dijous el Butlletí Oficial del Ministeri de Defensa, consultat per Europa Press.
Segons el document oficial, Guerrero va perdre la condició de guàrdia civil i militar el passat dia 21, en virtut de la interlocutòria de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Navarra, que trasllada la decisió en ferm del Tribunal Suprem.
Tot i això, els efectes econòmics de l'expulsió seran a partir de la publicació d'aquest anunci, és a dir, aquest dijous.
El passat 11 de gener, el Butlletí Oficial de Defensa ja va publicar la suspensió del guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero Escudero.
La resolució decretava que aquest integrant de La Manada va passar a la situació de suspensió de funcions el 10 de desembre del 2018, quan li va ser notificada una decisió adoptada cinc dies abans.
En la mateixa situació es trobava l'integrant que era militar, Alfonso Jesús Cabezuelo, fins que el passat mes d'octubre va ser expulsat de les Forces Armades en virtut de la llei de tropa i marineria.
Llavors la Guàrdia Civil no podia actuar de la mateixa manera amb Guerrero fins que no hi hagués una sentència ferma, perquè els agents de la Benemèrita no estan subjectes al mateix règim disciplinari que els militars.
El Suprem va revocar la sentència de La Manada i va elevar les condemnes dels cinc acusats a 15 anys de presó per un delicte continuat de violació amb els agreujants específics de tracte vexatori i actuació conjunta de dues o més persones.
En el cas de Guerrero, el tribunal el va condemnar a dos anys més de presó, un total de 17, com a responsable del delicte de robatori amb intimidació del telèfon mòbil de la víctima.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els Mossos demanen als ciutadans que truquin al 112 si senten discussions de veïns amb crits i amenaces
Barcelona.-Les víctimes menors d'edat de fins a 11 anys que figuren en diligències policials per violència de gènere s'han incrementat un 22% aquest any, segons dades dels Mossos d'Esquadra fins a l'octubre.
L'increment s'ha notat especialment en menors d'entre 6 i 11 anys, arribant fins al 39%.
Es tracta dels fills de la dona que són testimonis dels fets o que han patit la violència directament.
La cap del grup d'atenció a la víctima dels Mossos, la caporal Andrea García, ha demanat als ciutadans que telefonin al 112 si senten discussions amb "crits i amenaces" perquè els Mossos puguin fer les comprovacions pertinents ja que molts dels homicidis i assassinats comencen amb una discussió.
La franja d'edat de menors que més denuncien són els que tenen entre 12 i 17 anys, amb 486 denúncies, una xifra semblant al 2017.
En aquesta franja també s'inclouen els menors que han estat víctima de violència per part de la seva parella o exparella.
En total els menors que han patit violència de gènere passen de 741 a 792, per tant, augmenten un 6,8%.Els mossos han instruït fins a l'octubre d'aquest any 10.935 denúncies en l'àmbit de la violència de gènere, una xifra que és semblant a la de l'any passat, un 0,3% menys.
Ara bé, hi ha un lleuger augment del nombre de dones que denuncien, un 0,2%, perquè en una única denúncia hi ha més d'una víctima de violència de gènere, la dona i els seus fills.Sis dones han mort enguany per violència masclistaEnguany han mort sis dones per violència masclista, quatre de les quals tenien fills i en dos dels casos eren menors d'edat que han quedat orfes.
Només una de les dones mortes havia interposat denúncia anteriorment i una altra tenia vigent una mesura judicial de protecció.
En quatre dels assassinats els Mossos han detingut els autors i en la resta dels casos l'autor dels fets s'havia suïcidat.En l'àmbit de la violència de gènere es poden donar diferents tipus de violències.
La violència psicològica (amenaces, coaccions, vexacions, assetjament i tracte degradant) representa un 41,6%, la violència física (lesions lleus i greus i temptatives d'homicidi) un 40,2%, altres violències entre les quals destaca l'econòmica un 11,9%, per internet un 3,5% i la sexual un 2,8%.Un 6,9% de les dones ateses són menors d'edatEls Grups d'Atenció a la Víctima (GAV) estan especialitzats en l'atenció i el seguiment de les víctimes de violència masclista, acompanyen a 10.206 dones víctimes de violència de gènere, de les quals 7.289 tenen una mesura judicial concedida i en vigor actualment.
Enguany el 6,9% del total de dones ateses pels Mossos d'Esquadra han estat menors d'edat.
La franja d'edat on s'han concentrat més víctimes és la dels 21 als 50 anys i entre 31 i 40 és la que té més incidència, amb un 32%.El nombre de sol·licituds d'ordre de protecció recollides pels Mossos d'Esquadra aquest any ha estat de 7.761, s'ha mantingut amb un descens poc significatiu (0,6%) respecte el 2017.
En aquest moment els mossos realitzen 107 proteccions policials: 11 de risc molt alt, 15 de risc alt i 81 de risc mitjà.La cap del grup d'atenció a la víctima dels Mossos, la caporal Andrea García, ha demanat als ciutadans que telefonin al 112 si senten discussions amb "crits i amenaces" dels perquè d'aquesta manera els mossos podran anar-hi per fer les comprovacions pertinents i veure "si no és res o si aquella discussió acaba amb violència física".
Ha exposat que "molts dels homicidis i assassinats dins el domicili comencen amb una discussió".
Més detencions de joves entre 18 i 20 anysDurant l'any 2018 els Mossos d'Esquadra han detingut 4.425 homes relacionats amb agressions masclistes, l'any passat en van ser 70 menys.
Així mateix, 25 de les persones detingudes són menors d'edat, quatre menys que el 2017.
La franja amb més detinguts se situa entre els 21 i els 50 anys, unes edats que coincideixen amb les víctimes de violència de gènere.
L'any 2018 hi ha un augment del 20% del nombre de persones detingudes d'entre 18 i 20 anys, segons informen els Mossos en un comunicat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aena ha desactivat l'alerta local a l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, després de confirmar la Guàrdia Civil que l'avís de bomba en un vol de Saudia Arabian Airlines és fals, segons informa al seu compte oficial de Twitter.
Els investigadors de la Guàrdia Civil estan procedint a identificar tots els passatgers de l'avió de la companyia Saudian Arabian Airlines en el marc de la investigació oberta després de l'amenaça de bomba que ha obligat a evacuar l'aparell, han informat a Europa Press fonts de la investigació.
Aquestes mateixes fonts han precisat que els 97 passatgers han estat traslladats a una sala de la Terminal 4 on es troben aïllats.
L'avió tenia al seu interior una amenaça de bomba en una carta manuscrita en anglès, que s'ha trobat clavada amb un ganivet.
Segons han informat a Europa Press fonts de la investigació, la nota contenia el text "TÉ BOMBA 11.30H".
El vol SVA226 es disposava a prendre el vol amb destí Riad.
El comandant ha comunicat la troballa a l'aeroport i a partir d'aquest moment s'ha activat l'alarma general, s'ha desviat l'avió a una pista remota i s'han desallotjat els passatgers i els 15 tripulants.
Saudita Arabian Airlines també ha confirmat que l'amenaça era falsa i fruit d'"un engany", però que s'havien de fer tots els tràmits i prendre les precaucions necessàries.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Policia Nacional ha detingut i ha posat a disposició judicial a Granada un home acusat d'haver assetjat una dona espiant-la durant més d'un any a través de les finestres de la casa de la víctima, en un pis baix, d'haver-la fotografiat i fins i tot d'haver arribat a pujar-li la persiana per enfocar l'interior.
Segons ha informat la policia en un comunicat, el detingut és un home de 57 anys i nacionalitat espanyola i està acusat d'un delicte d'assetjament per la reiterada vigilància a la víctima quan la dona estava dins de la seva vivenda.
La investigació es va iniciar amb la denúncia de la víctima, que va assegurar que se sentia assetjada per un desconegut que la sotmetia a vigilància i mirades constants.
La dona va detallar que des de feia més d'un any l'ara arrestat se situava als voltants de la seva vivenda per observar-la, i fins i tot el va sorprendre aixecant la persiana del dormitori per fer fotos i possiblement vídeos amb el telèfon mòbil.
Aquesta situació l'havia portat a sentir-se intimidada i espantada en la seva vida diària.
Un veí de la dona la va avisar de la presència de l'home i li va dir que apuntava cap al seu domicili amb el telèfon mòbil, cosa que podia confirmar que li estava fent fotos i vídeos.
Els agents van identificar l'home i van obtenir prou indicis per detenir-lo per assetjament només un dia després d'haver posat la denúncia.
Ara ha passat després a disposició judicial. |
S'incrementa el nombre de famílies beneficiàries i s'estableixen millores en les condicions d'accés a aquest ajut municipal adreçat a colomencs i colomenques amb greus dificultats econòmiques.
El passat any 2012, l'Ajuntament i la Fundació Agbar van signar un conveni per subvencionar els consums d'aigua a gairebé un centenar de famílies usuàries dels Serveis Socials Municipals i perceptores d'una renda mínima d'inserció.
Enguany, s'incrementa el nombre de famílies beneficiàries i s'estableixen millores en les condicions d'accés a aquest ajut.
L'ajuda complementària del fons de solidaritat s'adreça a les famílies amb greus dificultats econòmiques.
Aquest acord els facilita l'accés al consum bàsic d'aigua, estimat, segons l'OMS, en 100 litres per persona i dia.
En la pràctica, això suposarà una bonificació en la factura de l'aigua d'un màxim de 54 € per habitatge i serà d'aplicació per a les properes factures, fins a esgotar-la, a raó d'un màxim de 27 € per factura.
Val a dir que l'ajuda no suposa l'exempció de pagament dels altres conceptes inclosos en la factura (cànon de l'aigua, taxa de clavegueram, TMTR i IVA).
Els Serveis Socials ja estan comunicant a Aigües de Barcelona la identitat de les 300 famílies beneficiàries.
Hi tenen prioritat les que es troben en una greu situació econòmica o pertanyen, entre altres, a aquests col·lectius: persones grans amb fills a l'atur, famílies monoparentals i persones amb necessitats bàsiques.
Els beneficiaris han de ser titulars del contracte de subministrament i han de signar un document expedit pel seu professional de referència dels Serveis Socials.
Aquesta documentació s'enviarà, via telemàtica, per tal que la bonificació es vegi reflectida directament a la factura de l'aigua. |
La Comissió Electoral de la federació del PSC de Barcelona ha aprovat presentar com a candidats a acompanyar Carme Chacón a la llista per a les eleccions generals el diputat al Congrés Germán Rodríguez i el senador Carles Martí, mentre que ha relegat l'exportaveu del Parlament Maurici Lucena a una llista secundària de candidats, han informat a Europa Press fonts socialistes.
El criteri que ha seguit el PSC de Barcelona per efectuar la proposta és apostar com a primera opció per als candidats que han estat votats per cinc o més agrupacions del PSC barceloní i deixar a una segona llista aquells que només han rebut el suport d'entre una i quatre agrupacions --Lucena ha rebut l'aval de dues--.
A més de Rodríguez i Martí, a la llista dels més votats per acompanyar Chacón hi figuren els diputats al Congrés Meritxell Cabezón, Lourdes Muñoz i Isabel López, i l'exregidor de Barcelona, Gabriel Colomé.
Aquestes apostes es traslladaran a la comissió de llistes del PSC, que divendres configurarà una proposta definitiva, que es votarà dissabte al Consell Nacional del PSC.
Tot i que el partit elaborarà la llista de Chacón d'acord amb les votacions de les federacions, la direcció pot incorporar en última instància candidats afins, tot i que no hagin rebut l'aval de les bases.
D'aquesta manera, tot i que Lucena no sigui l'aposta principal del PSC de Barcelona, la seva federació podria acabar acompanyant Chacón en el seu camí al Congrés, tenint en compte la seva proximitat al líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, i al líder del PSOE, Pedro Sánchez.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Cada usuari (estudiant, PDI o PAS) disposa d'un compte UPC (nom d'usuari més contrasenya), que li permet l'accés als sistemes informàtics.
Aquest compte és d'ús personal i intransferible.
Aquest compte permet accedir a:
El nom d'usuari per a qualsevol alumne o professor de l'escola segueix el patró:
Si es donés el cas que hi ha dos o més usuaris amb el mateix nom i primer cognom a la universitat, el seu nom d'usuari podria ser diferent.
En tot cas, si un usuari no coneix o no recorda el seu nom d'usuari i/o contrasenya pot posar-se en contacte amb els Serveis Informàtics del Campus de Terrassa a la FOOT o contactar amb el Centre d'Atenció TIC -ATIC-, per telèfon (934 016 213) o correu electrònic a atic upc.edu.
Les contrasenyes han de ser de 8 o més caràcters i com a mínim, 1 caràcter ha de ser numèric.
Per fer el canvi cal fer clic al següent enllaç: Canvi password
Cada usuari disposa d'una zona segura i privada ('unitat H') per deixar els seus fitxers.
Cada nit es fa una còpia de seguretat del contingut d'aquests repositoris.
Per accedir a aquest espai des d'un ordinador de la FOOT s'ha d'entrar en el domini "UPC-CT" fent servir el nom d'usuari i contrasenya i accedir a la unitat H: utilitzant l'explorador de windows o fent clic sobre "Mi PC".
Per accedir al teu espai personal via web cal seguir els següents passos:
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa. |
El Protocol de Kyoto, l'any 1997, va establir que calia reduir les emissions provinents del transport aeri i el transport marítim.
El Protocol esmentava que els estats haurien de treballar "a través" de l'Organització Internacional de l'Aviació Civil (OIAC) i de l'Organització Marítima Internacional (OMI).
Per bé que la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides ha treballat sobre aquests sectors, les dues patronals internacionals han bloquejat sistemàticament qualsevol avenç, adduint que s'han de prendre acords en el seu si, segons demana el Protocol.
El 2011, la Unió Europea va decidir tirar pel dret i incorporar l'aviació com a sector regulat pel mercat d'emissions de CO.
Va exigir el càlcul de les emissions de tots els vols amb origen o destí a Europa i va assignar una contingudíssima proposta de reducció del 3% (ara és el 5% per al 2020).
Les grans companyies no europees -especialment americanes i xineses- van saltar a la jugular i, finalment, van aconseguir que la UE congelés la mesura, que ara només és d'aplicació obligada dins la UE.
La gran excusa va ser que la mesura era unilateral i que ja s'estava plantejant un acord en el marc de l'OIAC.
Entre un 4% i un 6% de les emissions mundials poden semblar poc, però, si es redueixen les emissions a tots els altres sectors i el transport aeri i marítim segueix creixent com ho ha fet en els últims anys, aquesta proporció s'incrementarà significativament i es podria arribar a triplicar.
Les darreres informacions de l'OIAC diuen que veuen difícil que en la seva propera assemblea del 2016 es pugui aconseguir un acord.
Hauran passat gairebé 20 anys des d'aquell primer mandat.
El sector de l'aviació civil està treballant amb mesures d'eficiència energètica i de nous combustibles, però amb això no n'hi ha prou.
La convenció del desembre de París és una bona oportunitat perquè els estats donin un cop sobre la taula i posin un límit temporal per decidir.
Ja ningú pot seguir fent l'orni a l'hora de mitigar el canvi climàtic.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.