text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Moon Jae-in i Kim Jong-un es comprometen a establir converses formals per a acordar un tractat de pau
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La cimera intercoreana ha començat avui amb una imatge històrica: els dirigents de les dues Corees s'han donat la mà amablement.
'Estic content de saludar-te', ha dit Moon Jae-in a Kim Jong-un, que s'ha convertit en el primer dirigent nord-coreà a trepitjar el sud d'ençà de la guerra de Corea (1950-53).
El president de Corea del Sud també ha entrat breument al costat nord de la frontera, després de ser convidat per Kim Jong-un.
Tots dos líders han signat una declaració conjunta que estableix les passes cap a una relació fluida i que parla de la desnuclearització: 'El Sud i el Nord han confirmat el seu objectiu comú de fer una península de Corea lliure de nuclears.'
El text manifesta la voluntat d'establir converses formals per a acordar un tractat de pau i de 'resoldre urgentment' problemes humanitaris que afecten les famílies dividides per la frontera entre el nord i el sud.
Els dos dirigents s'han compromès també a treballar junts per a 'alleugerir les intenses tensions militars a la península Coreana' i a una trobada dels ministres de defensa el mes vinent.
La declaració també compromet a aturar la propaganda, inclosos altaveus i pamflets, a partir de l'1 de maig i a crear una oficina intercoreana a Kaeseong.
'Espero que no repetim l'error del passat', ha dit Kim Jong-un.
'Vull que sigui una oportunitat perquè els pobles de les dues Corees es puguin moure lliurement del nord al sud.
Hem de ser responsables de la nostra història'.
En un breu discurs, Kim Jong-un ha dit que havia arribat una nova era per a la pau.
'Comença ara una nova història: en el punt de partida de la història i en una era de pau', ha escrit el president nord-coreà al llibre de visites de la Casa de la Pau, on es fan les converses del costat sud de la zona desmilitaritzada que divideix la península.
Per una altra banda, Moon Jae-in ha dit a Kim Jong-un que espera cloure un 'acord audaç' 'Espero que tinguem discussions interessants i arribem a un acord audaç per oferir un gran regal a tot el poble coreà i a les persones que volen la pau', ha dit el president sud-coreà.
Una divisió fruit de la incapacitat dels EUA i l'URSS
El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica i els Estats Units acordaren la rendició de les forces japoneses a Corea.
Les tropes soviètiques hi ocuparen el nord del paral·lel 38, mentre que les tropes dels EUA ocuparen la Corea que hi havia al sud d'aquest paral·lel.
Aquesta decisió dels exèrcits aliats aviat es convertí en la base de la divisió de Corea per part de les superpotències, incapaces d'arribar a un acord per a la independència coreana.
Els dos rivals de la Guerra Freda hi establiren governs afins a les seves ideologies, cosa que menà a la divisió actual de Corea en dues entitats polítiques: Corea del Nord i Corea del Sud.
El conflicte subsegüent de la guerra de Corea consolidà aquesta divisió.
Corea del Nord, oficialment 'República Democràtica de Corea', és un estat unipartidista d'economia planificada.
Corea del Sud, oficialment 'República de Corea', és un país de mercat lliure i desenvolupat.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de La Cañada (Cuenca).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a La Cañada per organitzar la teva escapada rural. |
La majoria eren projectils d'artilleria, granades de mà, morters, granades de fusell i espoletes
Sant Llorenç de la Muga.-L'àrea Tedax-NRBQ dels Mossos d'Esquadra han recollit 27 artefactes explosius a comarques gironins des que va començar l'any.
La majoria eren projectils d'artilleria, granades de mà, morters, granades de fusell i espoletes.
L'últim en detectar-se va ser ahir, un projectil d'artilleria de 105 mm sense espoleta localitzat a Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà).
L'avís el va donar personal de l'ajuntament que altertava de la descoberta d'un artefacte de la Guerra Civil al bosc.
Concretament, es va trobar en un antic abocador d'escombraries on s'estan fent tasques de neteja.
Membres del Tedax el van inspeccionar i recollir per a la seva posterior destrucció controlada.
En el que portem d'any la unitat ha retirat 300 artefactes explosius a tot Catalunya.
Aquesta mateixa unitat va recollir 52 artefactes explosius durant el 2018.
Concretament, 19 granades de mà, 15 granades de morter, 15 projectils d'artilleria, 2 espoletes i 1 coet.Des de Mossos d'Esquadra alerten que, encara que siguin antics i en mal estat, poden explotar si es manipulen.
És per això que cal evitar tocar-los i avisar al 112.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
M'he decidit a escriure una segona part de l'article Us agrada viure a Sabadell? per intentar donar veu o resposta als nombrosíssims comentaris –més de 160- que ens heu deixat a Facebook i Twitter arrel de l'article.
En primer lloc, moltíssimes gràcies per compartir les vostres sensacions respecte la ciutat.
Només pel fet de dedicar-hi una estona a reflexionar, ja mostra que estimeu la ciutat i que voleu que aquesta millori en alguns aspectes.
Hi ha hagut opinions de tot tipus i en tots els sentits: persones que s'estimen la ciutat i els encanta tal com és, sense més; d'altres, que, malgrat admeten que es viu prou bé, assenyalen aspectes de millora concrets que els afecten en el dia a dia; fins d'altres, que directament opinen que la ciutat està molt degradada i critiquen la manca d'acció municipal per pal·liar la situació.
En general, els temes de cura de l'espai públic, incivisme i brutícia estan presents en la major part dels comentaris que hem rebut.
Vivim en una ciutat molt diversa amb molts barris i districtes i moltes realitats diferents.
Però aquests espais, tots, comparteixen unes mateixes característiques: l'ús comú que en fem.
I quan aquest ús es veu afectat per l'incivisme, la brutícia, la manca de reciclatge, l'acumulació de residus voluminosos, la manca d'arbrat, el poc respecte a bancs i places, cotxes aparcats sobre les voreres, crema de contenidors, les dificultats d'accessibilitat i transitabilitat de les persones amb mobilitat reduïda, etc. és quan podem dir, i heu exposat abastament en els comentaris, que la ciutat que tenim ara, no és la ciutat on us agradaria viure.
Dir-vos que jo, personalment, m'estimo molt la nostra ciutat.
De fet, no m'hauria decidit a fer de Síndica sense aquest amor per Sabadell i sense aquesta vocació propositiva per millorar aquells aspectes que no són del tot eficients.
I és en aquest sentit de proposició que he demanat a l'Ajuntament, des de que vaig ser nomenada fa gairebé tres anys, que actuï sobre l'espai públic en nombroses i diverses resolucions i actuacions d'ofici (pla de l'eix central, parades provisionals d'autobusos, regulació dels vehicles de mobilitat personal, creació d'agents cívics als barris, millora del polígon de Can Roqueta, millora de la taxa de residus, millora de les parades d'autobusos, etc.), a més de totes les actuacions empreses a petició de la ciutadania sobre temes específics que afecten els seus carrers (poda d'arbres, reparació de ferms, limitació de velocitat en carrers on hi ha escoles, etc.).
L'espai públic és de tots i de totes, i l'hem de valorar, cuidar i respectar.
Sempre hi haurà qui adoptarà actituds incíviques que el perjudiquin, però crec que, si ens estimem la ciutat, hem de vetllar perquè aquests comportaments siguin els mínims possibles, educant des de casa les criatures perquè entenguin quin és el paper del lloc on vivim, i actuant de forma responsable quan transitem l'espai públic.
Si em permeteu, a risc de semblar una mica alliçonadora, comparteixo alguns consells de "bona ciutadania" que potser podríem practicar:
Perquè, com diu el garrotí que ara decora les samarretes que fan declaracions d'amor per la ciutat, "Sabadell és capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general!".
Síndica de Greuges de Sabadell des del mes de maig de 2018.
Treballo pel bon govern municipal i per garantir els drets humans a la nostra ciutat. |
Mercat del Bolet de Cal Rosal (Berguedà)
Diari, de l'11 de setembre a novembre
Mercat del Bolet de Guardiola (Berguedà)
Fira del Bolet de La Pobla de Lillet (Berguedà)
Fira festa mercat del bolet de Llagostera (Gironès)
Fira del bolet de Vilada (Berguedà)
Festa del Bolet de Seva (Osona)
Fireta de Tocats pels bolets de Montmajor (Berguedà )
Festa del Bolet d'Olvan (Berguedà)
Fira de la llenega de Cardona (Bages)
Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt (Maresme)
Tardor de Cuina i Bolets a Terrassa (Vallès Occ.)
Diada del Bolet de Sant Juià de Ramis (Gironès)
Fira del Bolet de Teià (Maresme)
El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya alerta que la temporada de bolets ja hauria d'haver començat en algunes comarques catalanes, principalment als Pirineus.
Segons els experts, les temperatures elevades d'aquestes darreres setmanes, l'escassetat de precipitacions i el vent han paralitzat i retardaran la fructificació dels bolets.
Les prediccions meteorològiques a llarg termini, que preveuen una tardor menys plujosa a Catalunya, provocaran que la campanya de bolets sigui inferior a la mitjana dels darrers 17 anys.
La producció mitjana s'estima que serà de 20 a 40 quilos per hectàrea, inferior a la campanya 2011 quan se'n van poder recollir 45.
Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Juan Martínez de Aragón, Dr.
Enginyer de Forests i investigador del Centre, ha explicat que les estimacions de les produccions són mitjanes calculades a través de models matemàtics de producció de bolets, obtinguts a través de mostrejos micològics en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos catalans i d'informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les els darrers 17 anys.
Aquests models tenen en compte la variabilitat en la producció de fongs que hi ha entre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d'aigua que hi haurà durant la campanya de bolets i que s'estén des del mes de juliol fins al novembre.
Per conèixer la disponibilitat d'aigua, factor clau perquè s'acompleixin les previsions de producció, s'han estudiat les prediccions a llarg termini obtingudes del National Centers for Environmental Prediction.
El Mercat del Bolet de Cal Rosal començarà el 15 de setembre, dues setmanes més tard de l'habitual degut a la manca de bolets.
La sequera d'aquest estiu ha provocat que la florida d'agost no s'hagi produït i l'organització del mercat ha decidit retardar la fira amb la confiança que les pluges anunciades pels propers dies siguin productives.
L'alcaldessa d'Olvan, Judit Carreras, ha explicat que l'ajuntament ha reduït un 50% el pressupost de la fira que, enguany, no arriba als 6.000 euros.
Per aquest motiu, s'han eliminat les activitats de dinamització i, com a contrapartida, s'ha creat el Rebost del Mercat, un nou espai on els productors locals de la comarca podran donar a conèixer els seus productes.
El Mercat del Bolet de Cal Rosal (Olvan, Berguedà), un dels més importants i antics de Catalunya, s'iniciarà el 15 de setembre i s'allargarà fins a finals de novembre.
En cas d'una bona temporada de bolets, l'organització contempla la possibilitat de prolongar-lo fins al pont de la Puríssima, al desembre.
L'Ajuntament d'Olvan confia que les pluges anunciades per als propers dies ajudin a la producció de fongs, però ha assegurat que, si la temporada continua dolenta, no s'oposarà a que els bolets "vinguin de fora", sempre que els paradistes ho indiquin correctament.
Un pressupost reduït a la meitat
El pressupost del mercat per aquest any s'ha reduït un 50% respecte l'any passat i, enguany, no arriba als 6.000 euros.
Segons l'alcaldessa d'Olvan, Judit Carreras, la nova situació pressupostària ha comportat l'eliminació de les activitats de dinamització de la fira.
Com a contrapartida, s'ha creat un nou espai, anomenat el Rebost del Mercat, on cada cap de setmnana els productors locals de la comarca podran mostrar els productes que elaboren.
Enguany, el mercat col·laborarà amb l'Ajuntament de Montmajor, que buscarà potenciar el Museu del Bolet del municipi.
Un espai que, segons la regidora de Montmajor, Anna Pons, és "únic, però encara molt desconegut a la comarca".
Pons ha explicat que el consistori vol potenciar la vessant més educativa del museu.
El mercat manté el 'Carnet del Bon Boletaire', una iniciativa engegada l'any passat que, segons ha explicat Carreras, pretén "fidelitzar els boletaires" que visiten el mercat.
El grup anoienc de rumba catalana Terratombats dedica un videoclip a la temporada boletaire, amb el seu tema 'Tocat del bolet'.
Ja tenim guanyador de l'edició del 2011 del concurs de receptes de Temps de bolets.
Ha estat Josep Belmonte, de Castellbell i el Vilar (Bages), autor de la recepta Papillota de bolets i gambes amb aroma d'anís.
Belmonte rebrà una petita guia sobre on trobar rovellons i altres bolets comestibles al nostre territori.
La recepta, així com les altres participants (tant d'aquesta edició del 2011 com les anteriors), restaran penjades a la secció de receptes amb bolets, que aquest any ha complert el seu 3r aniversari.
Moltes gràcies a tots i totes els qui heu participat!
I si de cara l'any vinent voleu ser previsors, ja podeu començar a fer-nos arribar les vostres receptes des d'aquest moment!
El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) calcula que en aquests moments la producció de bolets és de 25 quilograms per hectàrea, mentre que la mitjana a Catalunya dels darrers setze anys és de 46.
El micòleg del CTFC, Juan Martínez, ha ressaltat a l'ACN que s'ha de tenir en compte que la campanya "ha començat tot just ara", ja que durant els darrers quatre mesos "gairebé no ha plogut".
Martínez ha afirmat que la campanya és podrà allargar més o menys segons les temperatures que facin les properes setmanes.
Tot i això ha destacat que al Pirineu "difícilment veurem una bona producció" i caldrà veure què passa a la Catalunya Central i a la costa, on la temporada "es podria allargar fins Nadal".
La febre pel bolet, incrementada aquest any per l'escassetat als boscos durant tota la tardor, podria donar un ensurt a més d'un recol·lector sense experiència.
Les excepcionals condicions climàtiques d'aquest any han retardat fins al novembre la proliferació de bolets, però ara que han aparegut, n'ha fet créixer de verinosos en molts parcs i jardins urbans situats en pobles i ciutats.
És a dir, al costat mateix d'on viu la població.
Regió7.cat i Bagescargol et proposen un joc.
Saps amb quin nom es coneixen també els fredolics?
Respon a la pregunta fent clic en el següent enllaç i guanya un lot de productes selectes gentilesa de Bagescargol.
Tens temps fins al proper 2 de desembre!
Ah, i encara no ets amic nostre a Facebook?
Una cinquantena de persones s'han adreçat a la finca de Josep Pintó, el propietari d'un negoci hoteler a la vall de Lord que ha regulat la recollida de bolets al seu bosc, per anar-n'hi a buscar pagant.
La iniciativa pionera d'aquest empresari de Sant Llorenç de Mo- runys, però, no s'ha pogut posar en marxa a causa de la manca de bolets, de manera que no ha venut ni un sol tiquet.
Amb tot, Pintó encara no ha establert les tarifes i apunta que "possiblement les farem variables en funció de la temporada".
Aquest dissabte 15 d'octubre, a les 18.00 hores, se celebrarà al saló de plens de l'Ajuntament de Saldes (Berguedà) una taula rodona organitzada per l'Associació d'Amigues i Amics del Pedraforca que porta per títol "Temps de bolets" i que comptarà amb la col·laboració dels Bombers de la Generalitat. |
BARCELONA, 17 maig (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra desplegaran aquest dissabte un ampli dispositiu preventiu de més de 400 agents davant de la possibilitat que el FC Barcelona guanyi el títol de Lliga aquest dissabte a l'últim partit del campionat davant de l'Atlètic de Madrid al Camp Nou.
El conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha informat que el dispositiu es desplegarà a partir de les 18 hores al centre de la ciutat, i s'acabarà d'instal·lar en funció del resultat del partit, per garantir que l'eventual celebració es desenvolupi "amb tota normalitat".
"L'obligació del departament és estar preparats per a una eventualitat que crec que seria celebrada per molts ciutadans de Catalunya", i el dispositiu està dimensionat en funció de criteris tècnics i el risc potencial, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, ha indicat.
L'objectiu del dispositiu és garantir una celebració cívica i pacífica, mantenint l'ordre públic i garantint la seguretat ciutadana perquè la celebració d'una possible victòria es desenvolupi sense incidents, ha informat Interior.
A Barcelona, el dispositiu mobilitzarà 412 agents que es desplegaran a la zona centre de la ciutat, als voltants de la plaça Catalunya, del carrer Pelai, de Bergara i de la Rambla de Canaletes.
En el desplegament participaran efectius de les Unitats de Seguretat Ciutadana, de l'Àrea de Brigada Mòbil, de Recursos Operatius, de Seguretat del Transport Metropolità, de policia Científica i de l'Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats.
A partir de les 19 hores, en funció del resultat del partit, es començarà a tallar la circulació als cotxes, i cap a les 20 hores, si el FC Barcelona es proclama campió, es posicionaran totes les unitats del desplegament.
A la resta de Catalunya s'activaran operatius específics en aquells municipis on es té constància que hi pugui haver celebracions si el FC Barcelona conquista el campionat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Normalment començant per pensar que tots els altres li són hostils.
Les raons tenen més a veure amb el seu món petit (el melic i no deixar de mirar-se'l) que amb l'amplitud d'un univers on tothom fa el que pot.
L'ésser hostil que veu enemics per tot arreu és l'Enemic per excel·lència.
La majoria de vegades els altres estan massa ocupats en les seves coses per dedicar temps a odiar-nos més del necessari, però l'egocèntric susceptible pensa que tot gira al seu voltant i que el món l'assetja.
El senyor Antonio Moreno, cap superior de la Policia Nacional de València, en lloc de posar les seves capacitats de macho alfa al servei dels ciutadans perquè ningú prengués mal en una manifestació pacífica on la majoria eren nens, es veu que, afectat d'alguna mena de susceptibilitat egocèntrica i perillosa, es dedica a fer simulacres de guerres civils practicant amb estudiants.
Els enemics són tan estimulants!, deia Katherin Hepburn.
Depenent de l'autoestima de cadascú, una persona que ens és hostil ens pot arrossegar avall i fer-nos més febles o ens pot encoratjar a seguir el camí sabent que de vegades la raó ofèn.
La irreverència, l'esperit de rebel·lia i l'inconformisme desperten enemistats prepotents, però, per sort, requereixen una bona dosi d'amor propi i força dignitat.
Els estudiants de l'Institut Lluís Vives, despertant de la letargia a què els han arrossegat anys de viure a l'edèn d'una societat de privilegis que s'acaben, quan s'han sentit amb l'envejable força de sortir al carrer a dir-hi la seva, han topat amb un govern que és l'essència del senyor Moreno i les seves pràctiques discutibles.
Els estudiants eren els seus enemics.
Els homes savis aprenen molt dels seus enemics, deia Aristòfanes.
Però per això cal treure's la porra dels ulls i veure les coses com són.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 22 de maig a Xacarella, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 20 d'abril de 2011.
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Eritja, Jordà i Salvador encapçalen llistes de Lleida, Girona i Tarragona
El Consell Nacional d'ERC ha aprovat aquest dissabte que l'independent Gabriel Rufián (Súmate) i el fins ara diputat del Congrés Joan Tardà siguin número 1 i 2 de la candidatura per Barcelona a les eleccions generals, i que el jutge Santiago Vidal sigui el principal candidat al Senat.
Com a número 3 al Congrés per Barcelona hi ha Ester Capella, com 4 Ana Surra i de 5 l'independent Joan Capdevila, i a la llista del Senat hi ha Mireia Ingla i Jordi del Río (Avancem).
En un breu discurs davant del Consell Nacional, en què ha intercalat el català i el castellà, Rufián (Barcelona, 1982), ha agraït la generositat de Tardà en proposar-lo com número u, ha dit que està de passada i ha assegurat que farà "una cosa tan simple i tan gran com defensar el vot dels catalans".
Ha afirmat que ERC va al Congrés a "preocupar molt qui es preocupa molt poc o mai s'ha preocupat, ocupar molt qui s'ha ocupat molt poc de molt poques coses, i, sobretot, dir-los als que gairebé mai han perdut que han perdut, que el poble català ha guanyat".
Ha sostingut que la democràcia consisteix a votar i que no hi ha res impossible, tal com li recordaven els seus avis andalusos: "Ja hem votat, ens hem comptat i hem guanyat", ha emfatitzat, i ha acabat el seu discurs amb un 'Visca Catalunya justa i lliure'.
Per la seva banda, Tardà ha assegurat que defensaran la legitimitat del Parlament i el Govern català al Congrés des de l'internacionalisme, el republicanisme i les posicions progressistes.
També s'han avalat com a caps de llista al Congrés Xavier Eritja per Lleida, Teresa Jordà per Girona i l'independent Jordi Salvador per Tarragona.
Pel que fa al Senat, el principal candidat per Lleida serà Miquel Àngel Estradé; per Girona, Jordi Martí; i per Tarragona, Miquel Aubà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tot i que l'activitat és gratuïta, la capacitat és limitada i és imprescindible inscriure-s'hi prèviament
El pròxim dissabte 9 de juny se celebra el Dia internacional dels arxius, i l'Arxiu Nacional d'Andorra (ANA) s'afegeix a la celebració amb l'organització de dos tallers per aprendre com conservar les fotografies personals i familiars.
Els tècnics de l'ANA proposaran als assistents dels talleres diversos sistemes tant per conservar les imatges en paper i els negatius analògics, com per triar, organitzar i conservar les fotografies en format digital.
S'analitzaran quines fotografies es fan i quines són les que finalment es volen guardar, es proposaran sistemes d'organització i fàcil retrobament de les imatges i, finalment, s'explicarà com es pot millorar i garantir la conservació de les fotografies.
Els tallers es faran el dissabte 9 de juny, de 10 a 12.30 hores, als locals de l'Arxiu Nacional, a Prada Casadet, a Andorra la Vella.
Tot i que l'activitat és gratuïta, la capacitat del taller és limitada i és imprescindible inscriure-s'hi prèviament.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Imaginem-nos un jueu al Ghetto de Varsòvia queixant-se de la justícia per la forma en que els nazis tracten
És rigorós definir a un col·lectiu de persones pel fet que han canviat de país, per circumstàncies en un
CATALUNYA FUTURIBLE Futbol i política Final del Mundial, Guardiola contra
UN DIA HISTÓRIC I NORMAL Avui he esmorzat cafè amb llet, torrades amb mantequilla i una poma.
AVANÇA LA QUERELLA ARGENTINA En les darreres setmanes, la Querella ha fet avanços extraordinaris.
LA QUERELLA ARGENTINA, LA DEMOCRACIA I LA INDEPENDÈNCIA.
La Querella Argentina contra els crims del franquisme forma part del |
Convocada per la Plataforma d'Afectats per Restriccions Circulatòries, la protesta critica una "mesura classista" i reclama solucions alternatives a Colau
Barcelona.-Uns 600 vehicles s'han concentrat aquest dissabte al migdia a la Gran Via de Barcelona per protestar contra la zona de baixes emissions (ZBE) que limitarà la circulació dels vehicles més contaminants a la capital catalana.
Convocada per la Plataforma d'Afectats per Restriccions Circulatòries (ASOCPARC), la marxa lenta de vehicles ha sortit de l'avinguda Maria Cristina per finalitzar a l'encreuament entre la Gran Via i el passeig de Gràcia.
Els vehicles han col·lapsat una de les artèries principals de la capital catalana en un tram de 700 metres fins al carrer Muntaner, deixant lliures només els dos carrils bus.
L'ASOCPARC critica que la mesura que es posarà en marxa a partir de l'1 de gener del 2020 "és classista i discrimina", i reclama alternatives al govern de Colau.
"La solució no passa per destruir el parc automobilístic i comprar cotxes nous.
Això no és ecologisme, és consumisme", sentencien des de l'entitat.
La Plataforma d'Afectats per Restriccions Circulatòries assegura que no tots els vehicles contaminen més per ser antics i reclama revisions personalitzades per registrar les emissions de cada turisme, camió o motocicleta.
"S'està atacant un col·lectiu vulnerable i no combatent la problemàtica real", conclouen des de l'ASOCPARC.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El líder de la CUP al Parlament, Antonio Baños, ha admès aquest dilluns que, després d'aprovar-se la resolució independentista de JxSí i la CUP, "ara toca abordar el qui" per liderar el procés, però ha insistit que el seu partit no investirà president a Artur Mas.
En declaracions als passadissos del Parlament a poques hores del ple d'investidura, Baños ha apostat per arribar a un "acord ràpid sobre el què, però sobre tot un acord de consens" que permeti que se sentin representats tots els diputats de JxSí i la CUP.
Ha insistit que els diputats de la CUP votaran 'no' a la candidatura de Mas dimarts, segon dia del ple d'investidura: "No sé si obtindrà vots de qualsevol altra formació, cosa que dubto, però de nosaltres ja hem dit per activa i per passiva que no".
Preguntat per si proposarà un nom alternatiu durant el ple que comença a les 17.00 d'aquest dilluns, ha respost que "lamentablement, en aquest ple, no", tot i que el diputat de la CUP Benet Salellas ha apuntat el cap de setmana el nom de la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, tot i que ella mateixa ho ha rebutjat aquest dilluns.
Baños ha explicat que la CUP està en converses "discretes" amb JxSí per intentar desencallar la investidura, però ha insistit que cap d'elles prosperarà a favor de Mas.
Ha celebrat l'aprovació de la resolució independentista i ha dit que, si el Tribunal Constitucional (TC) la suspèn, "no ha d'afectar el treball ni al mandat democràtic del 27 de setembre".
"El Parlament és sobirà i treballa en funció de la voluntat popular i la sobirania de Catalunya", i ha assegurat que una de les bondats de la independència és que permetrà blindar els drets socials dels catalans.
Sobre el fet que els diputats del PP hagin enarborat banderes espanyoles i catalanes després de l'aprovació del text, ha comentat que "sempre que no contravingui el reglament, al Parlament es pot fer el que es vulgui".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa vol unir-se a aquesta commemoració amb aquesta mostra bibliogràfica on, des de molts àmbits, es fa palesa la importància de la dona en el nostre fons, tant des de la sociologia, com de l'economia o de l'empresa.
Des d'aquí podeu accedir al llistat de la classificació i de les matèries per tal de fer un recorregut exhaustiu pels diferents temes relacionats amb la dona que tenim al nostre fons.
Dona i ciència, tecnologia, art, mitjans de comunicació, cinema
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
L'escrit es basa en una suposada irregularitat en el procediment de cessió de poders de la monja Virginia Calatayud
Barcelona.-El conseller de Cultura, Santi Vila, ha presentat un escrit al govern d'Aragó en el qual demana la nul·litat de dos acords de govern de la comunitat de l'any 2013.
Concretament, es tracta dels acords pels que s'ordenava i autoritzava l'inici d'accions judicials per retornar les pintures murals del MNAC en el seu lloc original, a la sala capitular del Monestir de Vilanova de Sixena.
La demanda es basa en una suposada irregularitat en el procediment de cessió de poders de la monja Virginia Calatayud.
Es tracta d'un pas previ a la presentació d'un contenciós administratiu contra el govern d'Aragó reclamant la mateixa nul·litat en cas que no sigui estimat aquest escrit.
Si, durant el procediment, la demanda fos estimada quedarien automàticament invalidades totes les resolucions i sentències judicials adoptades pel jutjat número 2 d'Osca.
L'escrit de la Generalitat es basa en el fet que el govern d'Aragó va executar una acció judicial després de la cessió de poders notarials l'any 2013 de la monja Virginia Calatayud.
Segons es recull en la demanda enviada a l'executiu aragonès, la monja no era representant de la propietat del Monestir de Sixena, sinó que només podia representar al Monestir de Salines d'Añana, del qual n'era priora.
Per tant, en el moment d'atorgar-se l'escriptora pública de cessió d'accions, la monja no ostentava cap tipus de poder de representació de la comunitat de religioses ni dels immobles de la seva propietat.La cessió de les accions a favor del govern de l'Aragó, doncs, que serveix de base per fonamentar l'adopció dels acords del 29 d'agost i 23 de novembre de 2013, s'hauria fet a partir dels poders d'una persona que no tenia la capacitat jurídica per fer-ho, una circumstància que, a l'entendre del Govern, invalidaria els acords.L'escrit enviat al govern de l'Aragó és el pas previ a la presentació d'un recurs contenciós administratiu contra el mateix executiu en cas que aquest no sigui estimat, amb l'objectiu que la demanda sigui estimada i quedin invalidades les resolucions i sentències judicials adoptades pel jutjat número 2 d'Osca.Una de les resolucions judicials que més preocupa al Govern és l'execució provisional de sentència referida als frescos murals del MNAC, en la qual el jutjat condemnava el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena.
Antecedents judicials d'un conflicte llargLes pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre.
Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades.
El MNAC les té en dipòsit des de l'any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu.La sentència del juliol passat donava la raó a l'executiu aragonès, que considerava que "legítimament" els béns pertanyen a la congregació de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur "sense cap títol jurídic de propietat".
Precisament, ja en l'escrit, la jutgessa qüestionava l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC i també que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les.
A més, afegia que no constaven que ni les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l'extracció de les pintures.L'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) -catalogat com a Bé d'Interès Cultural i Monument Nacional-, va cedir al govern d'Aragó els drets perquè pogués reclamar l'entrega de les pintures murals originàries de la sala capitular d'aquest monestir mb l'objectiu de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El PSOE guanyaria les properes eleccions al Parlament Europeu a Espanya i aconseguiria 19 escons, segons les últimes projeccions sobre la intenció de vot publicades aquest divendres per l'Eurocambra, a l'Hemicicle de la qual entraria per primera vegada el partit d'ultradreta VOX, amb cinc eurodiputats.
Després del PSOE (que aglutinaria un 28,8% dels vots), se situa el Partit Popular amb 13 eurodiputats (20,3%), seguit d'Unides Podem, amb deu (15,6%), Ciutadans, amb nou (15,1%) i VOX, amb cinc (8,4%).
La coalició 'Ara Repúbliques', composta per ERC, Bildu i BNG, tindria 3 escons (4,6% dels vots), mentre que amb aquests resultats es quedarien sense representació europarlamentària PNB (1,4%) i el PDeCAT (1%).
Això suposaria que l'expresident català Carles Puigdemont no resultaria triat com a europarlamentari.
Les dades publicades aquest divendres pel Parlament Europeu només tenen en compte l'enquesta del Sigma Dos a principis de març i és la tercera projecció que fa sobre les eleccions europees que se celebraran entre el 23 i el 26 de maig a tota la UE.
Comparant les xifres d'aquesta projecció amb la publicada el divendres 1 de març, el PSOE puja un escó, el PP n'obté els mateixos, Ciutadans perd dos eurodiputats, Unides Podem en guanya un i Vox perd dos representants.
Les dues anteriors projeccions donaven un eurodiputat a ERC però no tenien en compte la coalició amb EH Bildu i BNG, que segons les últimes dades eleven a tres els seus escons.
Espanya passa de 54 a 59 eurodiputats en aquestes eleccions europees, en haver guanyat cinc llocs amb el nou repartiment acordat pels estats membres per adaptar l'Eurocambra a la sortida del Regne Unit del bloc comunitari.
Però si Londres finalment participa en les eleccions perquè demana una pròrroga llarga pel Brexit, els comicis repartiran el mateix nombre d'escons que fins ara.
En el plànol europeu, el Partit Popular Europeu (PPE), amb 188 escons, seguiria sent la força amb més pes a l'Eurocambra, seguida dels Socialistes i Demòcrates (S&D), amb 142 eurodiputats.
Totes dues formacions --amb un 26,7% i un 20,1% dels vots, respectivament-- perden la majoria absoluta amb la qual compten de manera conjunta en la legislatura actual i necessitarien el suport dels liberals europeus (ALDE), que recuperen la tercera posició al Parlament Europeu amb 72 representants (10,2%).
Després d'ells se situaria el moviment Europa de les Nacions i de les Llibertats (ENF), del qual en formen part els partits d'ultra dreta que lideren Marine Le Pen a França o Geert Wilders als Països Baixos.
Aquest grup sumaria 61 eurodiputats, davant dels 37 que té en l'actualitat.
La cinquena posició l'ocuparien els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), que passarien de 75 a 53 escons amb la sortida dels britànics euroescèptics pel Brexit.
Els Verds europeus i l'Esquerra Unitària, representats per 52 escons, perdrien alguns representants en baixar els ecologistes a 51 i l'esquerra a 49.
Finalment, el grup Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, en el qual s'emmarca ara el Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), que no participaria en les eleccions si hi ha Brexit en les properes setmanes obtindria 30 escons.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Actualment sóc estudiant de so, amb inquietuds pel periodisme i fascinació per la subcultura dels videojocs que va començar quan tenia 6 anys.
Des de llavors he passat per diferents plataformes.
Alguns jocs es podrien considerar "art". |
La normativa aplicable a la llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses permet l'accés al seu 2n cicle als que hagin cursat la diplomatura en Ciències Empresarials.
Amb l'objectiu de garantir que tots els que cursin aquest 2n cicle realitzin efectivament la mateixa càrrega lectiva i, en particular, per evitar que els que procedeixin de l'esmentada diplomatura cursin un nombre de crèdits inferior a l'establert en el 2n cicle.
D'acord amb el previst a l'acord de la Junta de Govern de 16 de juliol de 1998, s'aprova el compliment de la càrrega lectiva del segon cicle per als estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresaials.
Compliment de la càrrega lectiva del segon cicle per als estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresarials
Els estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresarials que accedeixin al 2n cicle d'aquest pla d'estudis no podran cursar aquelles matèries obligatòries o optatives que tinguin un contingut idèntic o molt semblant respecte els seus estudis previs.
En el supòsit que, per l'afinitat de continguts de les assignatures realitzades en els estudis de la diplomatura en Ciències Empresarials, aquests estudiants obtinguin la convalidació de matèries troncals del 2n cicle d'aquest pla d'estudis, hauran de cursar, sens perjudici de la convalidació corresponent, un nombre de crèdits de matèries optatives igual al nombre de crèdits troncals de què hagin obtingut la convalidació, els quals computaran a part de la càrrega optativa que fixa el pla d'estudis.
Adaptació del compliment de la càrrega lectiva del segon cicle per als estudiants procecents de la diplomatura en Ciències Empresarials UPF que han cursat el pla d'estudis aprovat el 10 de març de 1998
Els estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra que obtindran la convalidació de les assignatures troncals "Comptabilitat Financera I", "Direcció Comercial I", "Direcció Comercial II", "Direcció Financera I" i "Direcció Estratègica i Política d'Empresa I", hauran de cursar 30 crèdits de matèries optatives de qualsevol perfil d'entre les ofertes per la Facultat, sens perjudici dels crèdits optatius que fixa el pla d'estudis.
La convalidació de l ́assignatura "Comptabilitat Financera II" la obtindran només els alumnes que hagin cursat "Anàlisi d'estats comptables" a la Diplomatura.
Els alumnes que hagin cursat les assignatures "Econometria Aplicada" i "Previsions" a la Diplomatura podran obtenir la convalidació de l ́assignatura "Econometria I".
El centre responsable d'impartir la titulació determinarà, un cop revisat el pla d'estudis corresponent, la llista de matèries obligatòries i optatives que reuneixin les característiques esmentades en l'apartat 1, excepte per als estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra, els quals hauran de cursar el 2n cicle de la llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses d'acord amb el següent:
a) Els alumnes que hagin cursat "Fiscalitat Empresarials" a la Diplomatura no podran cursar l'assignatura obligatòria "Règim Fiscal de l ́Empresa", per la qual cosa hauran d'obtenir els 6 crèdits requerits realitzant una assignatura optativa de qualsevol perfil.
b) Pel que fa a les assignatures optatives, no podran cursar les que s'assenyalen a continuació i hauran de complir els requeriments del pla d'estudis cursant altres assignatures optatives tal com s'especifica.
b.1) Dins del perfil de Comptabilitat i Control, no podran cursar les assignatures "Comptabilitat de Costos" (6 crèdits).
Així mateix, si haguessin cursat l'assignatura "Auditoria" en la diplomatura de Ciències Empresarials, no podran cursar "Auditoria i Control Intern" (6 crèdits).
Si haguessin cursat l'assignatura "Control de Gestió" en la diplomatura en Ciències Empresarials, no podran cursar "Control de Gestió" (6 crèdits).
b.2) Dins del perfil Organització, no podran cursar l'assignatura "Recursos Humans I" (6 crèdits), per la qual cosa els estudiants que hagin triat l'OPCIÓ DE GESTIÓ i ADMINISTRACIÓ hauran d'obtenir aquests 6 crèdits amb altres assignatures optatives de qualsevol perfil.
Així mateix, si haguessin cursat l'assignatura "Recursos Humans II" en la diplomatura en Ciències Empresarials, no podran cursar "Recursos Humans II" (6 crèdits).
b.3) Dins del perfil Finances, no podran cursar "Matemàtica Financera" (6 crèdits).
b.4) Dins del perfil Comercialització, si haguessin cursat l'assignatura "Investigació de Mercats" en la diplomatura en Ciències Empresarials, no podran cursar "Investigació de Mercats I" (6 crèdits).
Si haguessin cursat l'assignatura "Distribució Comercial" en la diplomatura en Ciències Empresarials, no podran cursar "Distribució Comercial" (6 crèdits)."
b.5) Dins del perfil Mètodes Quantitatius, si haguessin cursat l'assignatura "Investigació Operativa" en la diplomatura en Ciències Empresarials, no podran cursar "Investigació Operativa" (6 crèdits).
b.6) Dins del perfil Dret Empresarial, no podran cursar "Dret Mercantil" * (6 crèdits).
Així mateix, no podran cursar l'assignatura "Dret del Treball" (6 crèdits).
* (Aquesta assignatura es denomina "Dret Mercantil I" des del 19 de maig de 1999 en que es va aprovar la modificació dels plans d'estudis de les llicenciatures en Administració i Direcció d'Empreses i d'Economia). |
La indignació per la sentència es va concentrar al matí també davant els jutjats de Figueres.
A quarts de dotze van arribar les primeres persones al jutjat per expressar la seva ràbia davant la injustícia.
No era un dia per a la festa, va convertir-se en el matí dels somriures forçats.
Aquells que el rictus facial regala a l'interlocutor com a mostra d'educació.
Les celles dels nous arribats tendien a ajuntar-se.
La convocatòria va aplegar més de mig miler de persones.
La Guàrdia Urbana va tallar el carrer de l'Arnera per evitar problemes entre manifestants i conductors.
Entre els concentrats s'intercanviaven reaccions.
No hi havia temps per confrontar parers.
Des de mitja hora abans de l'hora acordada hi va haver qui es va expressar amb claredat.
Múltiples expressions van recollir-se un cop trencat el gel.
Amb només vuit mossos d'esquadra n'hi va haver prou per facilitar l'accés d'aquells que volien arribar a l'edifici dels jutjats.
Amb una simple cinta de plàstic de Mossos lligada entre dos arbres n'hi va have prou.
Els concentrats venien a expressar-se, no a fer mal.
Alguna eixelebrada posava en dubte algun dels de la premsa.
Només una interpel·lació, sense crits, sense mala educació.
No portes acreditació."No va passar d'aquí.
"És un fake, no és justícia!", va ser una de les primeres consignes.
Van agafar la iniciativa diverses persones amb carotes.
Però ahir l'expressió era múltiple.
"L'autodeterminació és un dret!"
Eren més de mig miler deu minuts després de l'hora fixada.
Funcionaris de justícia, discretament, també s'hi van afegir.
Tots hi van estar d'acord:"Ho tornarem a fer!"
També van aparèixer velles consignes de la militància independentista d'esquerra dels anys vuitanta.
Els concentrats van cantar Els segadors i van reclamar que la "justícia espanyola" se'n vagi.
Figueres va embolcallar la indignació de sensatesa.
Van desaparèixer de tots els edificis municipals les banderes.
S'hi va penjar una senyera en cadascun dels edificis municipals.
Tothom preveia que era el dia de la sentència.
L'alcaldessa, Agnès Lladó, va assistir també a la concentració dels jutjats, renunciant a la compareixença prevista per la una.
Ella mateixa sostenia el cartellet on es llegia "Llibertat preses politiques!"
"Avui –va manifestar Lladó– és un dia de ràbia, d'indignació, d'impotència", va afirmar seriosa Lladó.
L'alcaldessa republicana va tenir un record per a les famílies del presos i va assegurar que la sentència li semblava més "una venjança que una sentència".
Va aprofitar per fer una crida a la mobilització: "Sortim als carrers de manera pacífica i ordenada per reivindicar els drets col·lectius.
Perquè avui som els independentistes però demà no sabem quin serà l'objectiu", va expressar.
Els assistents, mentre parlava Lladó, cridaven un crit unànime: "Llibertat, llibertat!"
Ja al migdia la concentració es va convertir en marxa.
Una pancarta destacava per davant de la resta.
S'hi veia la consellera Bassa, presa al Puig de les Basses, i s'hi llegia una frase seva: "Que res ni ningú ens emmudeixi."
L'independentisme està indignat i ahir ho va expressar amb claredat.
Amb la mateixa claredat que li va fer repetir als concentrats: "Això només és el principi."
Aquella concentració davant dels jutjats es va desplaçar cap a quarts de dues el migdia fins a la plaça de l'Ajuntament.
Els concentrats van enfilar primer fins a l'N-260 (la carretera d'Olot) per fer la primera parada en la plaça del Sol, l'encreuament amb l'antiga N-II, on es van asseure a terra i van tallar el trànsit.
Pel carrer Lausauca van accedir posteriorment a la Rambla i, d'allà, a través del carrer Girona, fins a la plaça de l'Ajuntament.
Al balcó, una sola bandera: la senyera.
Aquella era la primera prova de força de la capacitat de mobilització altempordanesa.
Amb la trobada de la tarda tot va quedar confirmat.
Al vespre, la concentració convocada per les vuit del vespre no va ser una anècdota, com ja es preveia al matí.
Ahir a Figueres, a la concentració ningú somreia, si no era per expressar educació.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La policia reconeix el paper d'aquest ciutadà que va delatar un compatriota presumpte jihadista, buscat per la policia
Mohammed té 36 anys i és un refugiat sirià resident a Alemanya.
El seu gest de delatar un presumpte jihadista l'ha convertit en l'heroi del moment, en l'home que ha evitat que el país patís una tragèdia similar a les de París o Brussel·les.
A Mohammed el va moure, explica, "l'agraïment" cap al poble que l'ha acollit en fugir de la violència de l'Estat Islàmic i la guerra del seu país.
Per garantir la seva seguretat, la policia alemanya no ha revelat detalls de com Mohammed i altres dues persones van lliurar als agents Jaber Albakr, un altre sirià en el domicili del qual es van trobar explosius per presumptament perpetrar un atemptat i que les forces de seguretat el vinculen amb l'Estat Islàmic.
El presumpte terrorista era vigilat les 24 hores i quan va comprar una cola les forces d'seguretat van donar per fet que tenia tots els productes necessaris per fabricar una bomba, de manera que van posar en marxa l'operació per detenir-lo.
Però el sospitós va aconseguir fugir dissabte i buscant refugi per passar la nit va demanar ajut a través d'un xat 'online' de refugiats sirians.
Mohammed ha explicat al diari sensacionalista 'Bild' que amb uns amics va respondre a la demanda de Jaber Albakr i amb uns amics es van atansar fins l'estació ferroviària de Leipzig per recollir el sospitós i portar-lo fins a casa d'un conegut perquè hi pogués passar la nit.
Va ser després quan, amb un amic, va veure al Facebook la fotografi a que des de feia hores circulava a les xarxes socials i les televisions nacionals, un retrat d'Albakr, de 22 anys, buscat per la policia davant la sospita de preparar un atemptat.
Albakr, que els havia explicat que acabava d'arribar de Síria i que buscava feina, se'n va anar a dormir i Mohammed van decidir lligar-lo de peus i mans amb cables allargadors per evitar que fugís, una imatge que reprodueix el 'Bild', que en el seu compte de Twitter es pregunta si Mohammed serà "ràpidament naturalitzat".
" Ens va oferir 1.000 euros i 200 dòlars si li deixàvem lliure.
Els tenia en una motxilla, amb un ganivet", explica Mohammed, que els va rebutjar.
"Estic tan agraït a Alemanya per haver-nos acollit.
No podíem permetre que fes alguna cosa als alemanys", assegura el refugiats, que narra que va deixar el seu país fugint de l'Estat Islàmic.
Mentre el seu amic es va qeudar vigilant a Albakr, Mohammed es va dirigir el diumenge a la tarda a la policia i, com tot just parla alemany, va mostrar als agents la foto del presumpte terrorista i poc després la policia entrava a la casa i el detenien.
L'heroi ha rebut felicitacions per part de les autoritats policials i el reconeixement del ministre d'Interior.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Josep Monràs assegura que un grup de persones van concentrar-se davant el seu domicili i va faltar-lo al respecte a ell i a la seva família
Mollet del Vallès.-L'alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs (PSC), ha assegurat que en els darrers dies ha estat víctima "d'insults i amenaces".
El batlle, que s'ha negat a cedir espais per al referèndum al municipi vallesà, ha revelat que aquestes actituds incíviques també han afectat la seva família.
Monràs ho ha dit en una roda de premsa al consistori, on ha explicat que el darrer episodi es va produir aquest diumenge quan un centenar de persones "intolerants" va concentrar-se a la porta del seu domicili, van faltar-lo al respecte i el van titllar de "feixista".
Per tot plegat ha anunciat que ha presentat una denuncia davant els Mossos d'Esquadra.
Josep Monràs ha explicat que els fets es van produir diumenge al migdia després d'una passejada que es va dur a terme a la ciutat i que organitzava l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en aquest municipi.
"La major part dels participants d'aquest acte, que va iniciar-se a l'Ajuntament, van concentrar-se a la plaça Catalunya, però un grup de prop de 100 persones van anar al meu domicili", ha assegurat el batlle."Aquesta vegada s'han ultrapassat totes les barreres.
No es el primer cop que, aquests darrers dies, ja sigui al carrer o davant de casa, la meva dona i jo patim les amenaces i els insults dels intolerants, però aquest cop ha estat un grup organitzat qui s'ha plantat davant el meu domicili, amb la meva família, i el mes suau que m'ha dit és feixista", ha relatat el socialista.
Monràs ha considerat que "aquesta dinàmica de voler imposar un discurs i una acció única té noms i cognoms".
L'alcalde ha remarcat que no tothom està obligat a pensar igual però ha advertit que no vol un país "on s'assenyala el que pensa diferent".
En aquest sentit, ha tornat a defensar "la ferma voluntat de l'equip de govern de Mollet, com a demòcrates, de votar, però fer-ho amb garanties, amb diàleg i respectant totes les posicions, sense coaccions ni amenaces".L'Ajuntament d'aquest municipi ha condemnat aquest "escarni" i ha emès un comunicat en què es referma en la "defensa de la pluralitat política i social, el civisme i el diàleg com a única via cap a la convivència, el respecte i la democràcia".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tenim una explotació ramadera de 30 vaques de carn situada a les Llosses en període de conversió a producció ramadera ecològica.
Ens hem engrescat a obrir un petit obrador i una agrobotiga a la masia on vivim, prop de Manlleu, Les Basses, on també hi ha la nostra explotació ramadera de vaques de llet.
La nostra idea és poder subministrar productes de casa als habitants de Manlleu i de pobles propers.
Volem treballar el comerç de proximitat i els circuits curts de comercialització.
Fem venda directa a l'explotació.
També venem a la central lletera i a botigues. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Imprimir els dissenys és la millor manera per comprovar l'ergonomia, funcionalitat i aparença de les peces.
Tot i que a través de les eines de disseny, comprovació i càlcul assistides per ordinador permeten fer-nos una idea de si les peces estan ben fetes o no, sempre serà necessària l'obtenció d'un prototip físic per tal de comprovar tots aquells aspectes que a través d'una pantalla no es poden comprovar.
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona |
Continuen les obres a la xarxa d'aigua potable als barris de El Raval i Santa Rosa.
Durant dues setmanes romandrà tallat el carrer de la Sardana, des de Pon i Pons a la Ginesta.
Queden afectades les línies d'autobusos B15 i B81.
Durant dues setmanes i a causa de l'inici de la tercera fase del projecte que suposaran les obres en el tram del carrer de la Sardana que va de Pons i Pons a la Ginesta, i que implicarà talls al trànsit rodat en aquesta zona i l'afectació de les línies d'autobusos B15 i B81.
Com a les fases anteriors a Sant Andreu i a la primera fase de la Sardana, s'afegirà una canonada més gran que complementarà l'existent amb l'objectiu de millorar el subministrament d'aigua a aquesta zona.
Un cop finalitzi aquesta tercera fase s'intervindrà a al carrer de la Ginesta, a Monturiol i a l'avinguda de la Generalitat.
De totes les fases s'informa amb cartells de senyalització d'obres i avisos als vehicles estacionats i a l'entrada dels edificis, en aquest mateix web i al setmanari municipal l'Ajuntament Informa. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'empresa nord-americana Hard Rock construirà el complex turístic BCN World
És l'única empresa que s'ha presentat dins del termini que avui a les dues del migdia...
Avui s'acaba el termini perquè Melco, Hard Rock i Peralada presentin ofertes pel BCN World
Diverses fonts apunten la importància que el projecte escollit encaixi amb el parc temàtic de Port Aventura...
La CUP avisa que el nou BCN World pot condicionar el suport al pressupost
La formació retreu al govern de recórrer a la 'vella pràctica' d'aprovar 'planejament conflictiu' en períodes festius...
Puigdemont i Junqueras es reuneixen amb inversors del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou
A la reunió també hi acudiran els consellers de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget....
La CUP rebutja el nou BCN World i avisa que serà un dels elements a valorar en la qüestió de confiança
Saladié lamenta que la Generalitat actuï d'immobiliària per rescatar uns terrenys 'tòxics' de la Caixa...
Les obres del nou BCN World començaran el 2017
Les obres suposaran una inversió de 2.500 milions d'euros · Es preveu que el macrocomplexe creï 10.000 llocs de treball...
El nou projecte té menys metres edificables, menys casinos i edificis més baixos · La Comissió d'Urbanisme del Camp de Tarragona aprova aquest dijous el pla director urbanístic...
El Govern presentarà avui el nou pla urbanístic de BCN World
Puigdemont assegura que es tracta del reimpuls definitiu del projecte...
El Parlament rebutja derogar la llei de BCN World tot i admetre que caldrà redefinir el projecte
PSC, PPC i C's reclamen a CDC i ERC que arribin a una posició comuna i acabin amb la paràlisi del Govern...
Junqueras garanteix una revisió a fons de BCN World
El vice-president diu que el projecte 'tal com està formulat' va 'fracassar' i per això mereix ser modificat...
Discrepància entre Junqueras i Puigdemont per la manera com s'ha de fer la consulta de BCN World
Puigdemont va proposar dimarts que la consulta es faci a les comarques de l'entorn i ahir Junqueras digué que caldria fer-la a tota Catalunya...
Junqueras diu que si es fa una consulta sobre BCN World caldrà fer-la a tot Catalunya
El vice-president constata que l'anterior projecte era 'un error' i que el nou s'ha d'enfocar cap al turisme familiar i no ha de prioritzar el joc...
Puigdemont es compromet amb la CUP a reunir-se amb les entitats financeres per renegociar el deute de la Generalitat
Gabriel avisa que no 'els tremolaran les cames' per defensar el seu perfil ideològic...
El Govern estudia fer una consulta al territori per decidir sobre el projecte de BCN World...
L'acord entre Junts pel Sí i la CUP preveu una moratòria de divuit mesos · Les dues formacions hauran d'estudiar aquesta qüestió espinosa en una comissió mixta...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Després de la passada jornada en què ambdós equips van guanyar els seus partits i van trencar la mala ratxa que acumulaven, tornen a jugar aquest cap de setmana amb la intenció de seguir en el camí de la victòria.
El Juvenil A es desplaça dissabte al camp del RCD Espanyol B (18:00 h), mentre que el Sant Andreu Atlètic rep diumenge al Narcís Sala el CF Singuerlín (20:00 h).
Després d'haver encadenat sis jornades consecutives sense guanyar, el Juvenil A va tornar a vèncer la passada jornada contra el Club Gimnàstic Tarragona B (2-1).
Amb aquest cop de moral els andreuencs han escalat fins a l' onzena posició a la lliga.
Tot i això, aquest dissabte afronten un dels partits més complicats de la temporada al camp del RCD Espanyol B (18:00 h).
L'equip blanc i blau és el segon classificat empatat a punts amb el líder, el FC Barcelona B. El RCD Espanyol va guanyar de forma clara l'últim partit contra el CF Badalona (1-6) i com a local dels set partits disputats, n'ha guanyat cinc, empatat un i perdut un.
Aquest enfrontament és una prova de nivell pel Juvenil A.
El Sant Andreu Atlètic va guanyar en l'anterior jornada i va trencar una ratxa de sis derrotes consecutives.
D'aquesta manera, el filial quadribarrat recupera sensacions, després de pràcticament dos mesos sense bons resultats.
Els andreuencs ocupen l'onzena posició a la lliga, amb quinze punts, i s'enfronten aquest diumenge al Narcís Sala contra el CF Singuerlín (20:00 h), que té els mateixos punts que els homes dirigits per Marc Rodríguez.
El Singuerlín, però, no arriba en un bon moment al partit.
Ha encadenat quatre derrotes consecutives, i de les últimes set jornades n'ha perdut sis i empatat una.
És una bona oportunitat pel Sant Andreu Atlètic per sumar els tres punts i seguir revertint la dinàmica.
Imatge: Onze del Juvenil A en l'últim partit | UE Sant Andreu.
Copyright © 2009-2015 Unió Esportiva Sant Andreu, SAD |
Com cada any, i en farà 76, aquest 15 d'octubre a moltes de les viles I pobles del Principat es faran actes en recordança, del doble President del Parlament i la Generalitat Lluís Companys, seran una mena de funerals civils, conferències, processons de torxes.
La trajectòria política del President Ll.Companys ha estat aquests darrers 15 anys estudiada a bastament, però, el fet d'haver viscut a cavall de dues guerres, 1936-1939 i la IIa Guerra Mundial (IIa GM 1939-1945) l'ha situat enmig de potents vectors polítics que han marcat la seva trajectòria vital.
Un exemple del que diem fou la seva captura realitzada per l'organització de la intel·ligència alemanya Abhwer, el 13 d'agost del 1940, en territorio ocupat de la Bretanya, al poble de Baule-les Pins, a la torreta Ker-Himer Bad (en bretó), participaren en la detenció que es féu a petició del Ministerio del Interior Español, el realitzaren 2 civils i 4 soldats, que durant l'escorcoll s'endugueren 70.000 francs.
Al poble hi havia un petit nucli de catalans, J.Andreu i Abelló, J.Tarradellas, A M. Sbert, Ventura i Gassol.
Com cada any, en un acte de coherència política es reclamara l'anul·lació de la farsa del procés al President Ll.
Companys, com en el cas de Joan Peiró (1887-1942) i tants d'altres, víctimes d'un crim d'Estat, es demanarà, veritat, justícia, reparació, com sempre, una vegada més, enmig d'una teranyina d'embolics legalistes es denegarà la petició.
És el que s'ha qualificat com la justícia a l'inrevés, els militars colpistes acusen el representant de l'ordre democràtic republicà d'haver-se revoltat.
Signen la sentència de mort del President un seguit d'alts comandaments militars, entre aquests el tortosí i jutge instructor Ramón de Puig Ramon (1867-1942), l'altre català és el tarragoní Enrique de Querol Duran (1904-1976) que actuà com a fiscal, ja ho havia fet amb els acusats del Fets del Sis d'Octubre del 1934, darreres recerques han permès d'identificar el Brigada de la Policia Armada Benjamin Benet i Blanch (1892- ), nat a Montroig, com l'autor del tret de gràcia al President.
Aquests són els catalans traïdors a la terra, els botiflers.
A Ll.Companys se l'acusa del desgavell dels dos primers mesos després de la derrota de l'exèrcit el 19 de juliol del 1936.
Quan en una situació de buit de poder, dissolució de l'exèrcit, de l'administració de la Generalitat, subtituïda pels Comitès Antifeixistes a pobles i ciutats, s'inicia un doble procés de guerra i revolució i el Govern català perd el control de la situació, que passa a mans del Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), que és l'òrgan de poder que representa totes les organitzacions d'esquerres i sindicals del Front d'Esquerres.
El CMA será el govern real, qui tindrà el poder fins el 27 de setembre del 1936, d'ell dependran les àrees de política, ordre públic, economía i milícies armades.
El President Ll.Companys ha estat una figura incòmode pels sectors benestants i d'ordre, la dreta catalana, no se li ha perdonat que durant la seva presidència el 24/10/1936, se signés, per part del Conseller d'Economia Joan P Fàbregas i el Conseller Primer Josep Tarradellas, el Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer, pel qual les fàbriques i comerços de més de 100 treballadors passaven a ésser administrats per un Comitè Obrer de Control, en una experiència de socialisme autogestionari que ha estat objecte de nombrosos estudis, i que té punts de contacte amb l'experiència de la revolució russa del 1917 i els Consells Obrers hongaresos del 1956.
Un 16 d'octubre de 13 anys més tard, a l'Hospital Civil de Santiago de Cuba, davant d'un tribunal militar un advocat i jove revolucionari cubà, Fidel Castro Ruz, fa un llarg i encès discurs programàtic i al final l'acaba dient, "condenadme, no importa, la historia me absolverá.".Dos exemples de servidors del seu poble que davant dels seus botxins militars respongueren de forma semblant, trascendint la seva situació personal d'angoixa, situant-se en el context històric.
Dos líders polítics que van fer la tasca històrica que els pertocava en el seu moment, i que han esdevingut referents en la lluita per la llibertat dels seus pobles i la classe treballadora. |
Ros es mostra preocupat per les filtracions de la Paeria Foto: Laura Cortés
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El Parc Arqueològic Mines de Gavà oferirà dissabte 7 de març l'activitat 'Mineres i deesses', que, segons expliquen des de l'Ajuntament, es tracta d'«una visita guiada en clau de gènere».
De fet, la iniciativa tindrà lloc just abans del Dia Internacional de la Dona.
L'arqueologia de gènere vol saber on eren i què feien les dones en la prehistòria i identificar les activitats en què van participar.
Amb aquesta visita, «intentarem fer ben visibles les dones en la prehistòria, al neolític i a les mines de Gavà», comenten des del consistori.
La visita, que es realitzarà a les 11 h i a les 12.30 h, serà gratuïta i està recomanada per a un públic a partir de set anys.
Malgrat ser gratuïta, des del consistori recorden que les places són limitades i que, per tant, és necessari reservar amb temps.
Les de Gavà són les mines en galeria més antigues d'Europa i les úniques dedicades a l'extracció de variscita.
Es tracta d'una pedra semipreciosa de color verd que extreien els gavanencs de fa 6.000 anys i amb què s'elaboraven ornaments que eren intercanviats al llarg del Mediterrani.
Més notícies de Gavà en l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA |
Aquesta col·lecció recull els treballs de fi de grau (TFG) elaborats pels estudiants que cursen estudis a la Facultat de Traducció i d'Interpretació, a partir del curs 2014-2015. |
Un total de 39 províncies tindran aquest dimecres avisos per altes temperatures amb màximes de 40 graus centígrads a l'interior de la Península i a les Balears, segons la predicció de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
En concret, amb avís groc per calor hi haurà Almeria, Còrdova, Granada, Jaén, Sevilla, Cantàbria, Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Burgos, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid, Zamora, Barcelona, Girona, Tarragona, Madrid, València, Badajoz, Càceres, Eivissa, Formentera, Menorca, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, i aquest avís ascendirà a taronja a Osca, Terol, Saragossa, Toledo, Àvila, Lleida, Navarra i La Rioja.
Segons l'AEMET, predominaran els cels poc nuvolosos i amb nuvolositat d'evolució diürna a moltes zones de l'interior nord, al centre i a l'est peninsular.
A més, hi haurà possibilitat de ruixats i tempestes ocasionals amb més probabilitat a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus.
Pel que fa a les Canàries i les Balears, el temps serà estable.
Les temperatures diürnes descendiran a l'extrem nord peninsular i a la resta s'experimentaran pocs canvis.
Pel que fa a les mínimes, baixaran de manera general.
A l'interior peninsular les temperatures seran significativament altes, especialment al voltant dels grans rius i a les Balears.
Finalment, bufaran vents fluixos de component nord al Cantàbric, d'est a l'àrea mediterrània i a l'Estret.
A la resta de la Península predominarà el vent de component sud i a les Canàries hi haurà vents alisis amb forts intervals.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La boira pot aparèixer de forma imprevisible i per conduir amb seguretat és necessari tenir-lo en perfecte estat. |
A continuació pots trobar els logos del CREAF en diferents formats i opcions.
Escull i descarrega el logo correcte del CREAF segons si el vols per utilitzar de forma digital o en una web, si el vol per imprimir un document o altres materials.
Si tens qualsevol dubte sobre l'ús d'aquests logotips
Per a web JPG, Per imprimir JPG, Versió PNG
Per a web JPG, Per a imprimir JPG, Versió PNG
Versió en negre PNG, Versió en blanc PNG
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail. |
Copa ACPP de Parelles Sèniors 2014
Del 14 al 16 de novembre es jugarà al camp de Pitch & Putt Can Cuyàs la Copa ACPP de Parelles Sèniors 2014.
Els horaris de joc previstos inicialment per la primera volta de la competició seran:
- Divendres 14 de novembre 2 sortides simultània: a les 10:00 i a les 13:30
- Dissabte 15 de novembre 2 sortides simultànies: a les 10:00 i a les 13:30
Segons el Reglament, les inscripcions es realitzaran a la recepció del camp seu de la competició o mitjançant el mòdul d'inscripcions a la plana web www.pitch.cat pels jugadors registrats.
Per poder realitzar l'inscripció d'una parella a través del mòdul d'inscripcions a la plana web, el jugador que fa l'inscripció ha de tenir permís sobre les dades de l'usuari amb el que juga de parella segons l'apartat "Permisos" del menú de la zona personal a la web www.pitch.cat
Les inscripcions es podran fer des del dilluns de tres setmanes abans de la competició, es a dir, a partir de les 0 hores del dilluns 27 d'octubre de 2014 mitjançant el mòdul d'inscripcions a la plana web o dins de l'horari comercial del camp seu de la competició.
Es tancaran les inscripcions el dimecres 12 de novembre de 2014 a les 24 hores.
Clickar per veure el Reglament en format PDF
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2019, 5a jornada
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2018, 2a jornada |
Segurament considerareu saber quin és el seu misteriós origen com a una qüestió històrica molt, i no és retòrica, important.
El fet de poder saber si era com propugna el govern castellanista un genovès estranger, o com diu la gent entenimentada un príncep català, hauria d'esclarir els orígens de una bona part de la humanitat.
Saber si l'empresa era per acord a tres bandes entre les tàlassocrates i emporitanes (mercantils) corts catalanes, el comte de Barcelona i el gran navegant i príncep Colom com hi ha multitud de documents que indiquen, o un caprici d'una reina d'un país de secà que improvisa miraculosament un imperi a l'altra punta de l'oceà?
Quan es va anunciar aquest estudi genètic entre els Colom i els Colombo per a comparar-los amb les restes de l'almirall, la comunitat d'historiadors es dividí entre qui creia que s'esclariria definitivament el misteri dels orígens colombins - és increïble que hi hagi misteri, oi?- ja que si tenia els gens dels Colom seria català i si tenia els dels Colombo seria genovès, consolidant-se la teoria que s'hi recolzés.
Per sobre del que digués la documentació.
La secreta conferència sobre el misteriós origen d'en Colom
Tota la història catalana del s.
XV-XVII és coberta per una boira tan espessa que no se sap si és de dia o de nit, tal és la confusió.
També ens trobem inexplicablement que Castellà i Itàlia tenen molta gent d'origen obscur que fa gestes, que eren reservades als prínceps i gent molt preparada per formació i nissaga, que comprenen des de conquerir un país a escriure un llibre.
Com si fos una maledicció de la mòmia que oculta fets que haurien de ser molt més clars.
Els qui vam assistir a aquesta conferència vam experimentar, la força d'aquesta maledicció tan contraria a tota lògica.
En comptes de ser convocats a la mastaba, teníem cita al palau del Lloctinent de Barcelona, entre la catedral i la plaça del rei.
Miraculosament és conserva el palau salvat de la sistemàtica destrucció del patrimoni català, que durant un temps va allotjar les persones que feien la funció del sobirà o cap d'estat al principat de Catalunya en absència del comte, normalment dit rei.
Ja només d'entrar-hi ens aclaparen les confusions, ja que malgrat el que sabem de cert, la maledicció castellana és molt més efectiva que la dels faraons i comença a mossegar.
Actualment aquest palau és més conegut com a arxiu de la corona d'Aragó, pel fet que fins fa poc ha hostatjat, el que era arxiu reial de Barcelona, i batejat amb aquest nom equívoc, després de la absorció a Castella que ens van fer els Borbons.
A les portes hi ha escrit en castellà, no sé perquè, i en català aquest nom que de fet ens hauria d'ofendre, si hi entreu, veureu el cartell del propietari, un ministerio castellà, i un petit plafó explicatiu ens diu en català que era el palau del lloctinent, però ves quina gràcia! en castellà diu " palacio del visorrei ", i en anglès posa vicerroi, i com que els que som en el món de la història de Catalunya sabem que aquestes coses no solen ser innocents ni casuals he vist la necessitat de comentar aquest detallet, perquè ves a saber per on ens la claven ara.
El primer que sobta és que no s'usa la forma habitual en castellà que és virrey, com clarament està documentat als virregnats americans, administrats en castellà.
El mal pensat es preguntarà si ho fan per que no s'associï amb virrei.
De fet virrei és un mot català, i visorrei n'és una forma més culta -més llatina- també catalana, tant catalana és una forma com l'altra, per què doncs tal injustificada diferencia?
No posar el mateix arrel etimològic al mateix termini català traduït al castellà? virrei-virrey o visorrei-visorrey, tenint en compte que tots els termes referits són catalanismes en Castellà, o com després posa en lletra més petita lloctinent, (en grafia antiga llochtinent) i en castellà lugarteniente i en anglès lieutenant.
En principi sabem que al principat, a diferencia de la resta de Catalunya, no hi havia virrei, perquè no hi havia rei, el comte de Barcelona, tot i ser el prestigiós, legítim i antic títol de sobirania, només va ser adaptat a la realitat imperial amb el nou títol de Príncep, el primer, i perquè al ser la seu central del poder no hi podia haver "delegats iguals que els dels regnes no sobirans" que ocupessin el lloc del cap.
Un altre tema aliè a aquesta manipulació terminològica és si en algun moment hi va haver virreis al principat, potser seguint la política de disminució i degradació posterior a Carles I.
Els malpensats – i de motius n'hi ha molts per a ser-ne- hi podran veure una igualació feta per la maledicció castellana amb territoris emparats per la corona catalana que no eren l'arrel de la sobirania, i en conseqüència una negació de la nostra comunitat política, que ja és prou consolidada en el que eren virregnats.
Pensaran també que els castellans - els amos que no volen transferir a la generalitat un edifici d'alt valor simbòlic - farcit de escuts de la generalitat que són les creus de Sant Jordi- perquè era de la generalitat – actuen com qui molest per una planta arranca l'arrel de la sentenciada com a mala planta, en aquest cas seria el record de la molt plena i extensa sobirania que almenys formalment irradiava d'aquest palau en territoris de sobirania catalana, coneguda també com espanyola o aragonesa, com veieu, tornem a trobar els jocs semàntics i de prestidigitació que sempre acaben ocasionant minva del record de la gran Catalunya o Espanya, que no era Castella.
També crida l'atenció, la reducció de la informació que el lector rep sobre el palau a una petita part del que era el conjunt, encara el resultat és més efectiu, que petit que era el palau del delegat del govern, i per habitud, acabarà afegint "central", quin territori més petit, pobre i poc important, si només era aquest pati, en canvi el castell o el palau del rei o el governador de tal altre lloc si que se sap que era el doble.
La pobre víctima de la maledicció castellana caldrà que s'esforci a recordar si és que ho sap, que el govern castellà no hi tenia res a veure, era el sobirà de Catalunya, que tenia unes atribucions, no pas cap altre sobirà estranger.
Encara que a la fi vam aprendre que el nostre sobirà era un estranger, mentre van existir les constitucions i corts catalanes no ens manaven els castellans, sinó algú que havia de ser català i actuava en profit de Castella.
I per això no és correcte que no s'hagi retornat i el tinguin els qui no els correspon.
I quan ja no ni van haver institucions catalanes, tampoc no hi van haver virreis, sinó governadors militars.
Amb les mostres evidents de la maledicció castellana emanant de totes les parets i que tan afecta Catalunya, i en un dels seus llocs de prestigi i poder, vam trobar dues menes d'assistents, per un costat donants d'ADN, els Colom, a qui em va semblar que es dedicava l'acte, per agrair-los la seva col·laboració, i donar-los la imprescindible informació que se'ls deu, i reblar-ho amb un diploma, que podran exhibir orgullosament.
I després una molt limitada numèricament assistència de gent estudiosa del tema.
Resumint la intervenció i les conclusions de l'estudi, tenim:
Els Colom provenen d'algun Colombo que molts segles abans havien vingut cap a Catalunya, és per tant el Mateix ADN, i no existeix la diferència que permetria atribuir a l'un o l'altre grup l'origen de personatge de tan alta condició dins la nació dels virreis.
La conclusió que un servidor vostre en treu, és que a l'espera d'altres avenços científics, el que ara mana en aquesta apassionant recerca és la documentació i el sentit comú.
És per això el silenci, les proves documentals son catalanistes.
Cal recordar que Catalunya, fa mil dos-cents anys era terra quasi buida i de reconquesta, va experimentar un important repoblament, principalment Occità, durant segles, que la Provença, que és al costat de la Ligúria, formà unitat política amb Catalunya, i que rascant els orígens d'un català (Puig, Pujol, Pujades, Seuba Rigau, Gavaldà, Gascó...) com s'ha fet amb els Colom hom hi trobarà gent d'aquestes terres, de la mateixa manera que un López americà tindrà origen hispànic i un Foster nord-americà el tindrà britànic.
Sobre si es pot saber l'origen dels catalans al 1.500, va contestar el professor Lorente que seria molt car i difícil de fer i que per això no es faria; per sort aquesta setmana han dit els telenotícies que s'ha fet a nivell de l'estat espanyol, l'estudi dels orígens genètics dels ciutadans, que ha demostrat que els catalans no tenim ADN jueu, per que... i que hi ha la sorpresa de que hi ha mes ADN moro a Zamora (deportacions ja documentades fa molt de temps) que a Granada.
El que si va concedir és la possibilitat d'estudiar la reialesa Portuguesa, els Aviz, per a comprovar si existiren lligams matrimonials entre els Colom i els reis d'aquell país.
L'ensurt que tinguérem suggestionats de la maledicció al sonar el nom del brillant recercador J. Bilbeny.
Així doncs, eixint del palau encantat per la maledicció que temorencament se xiuxiueja que Castella ha llençat sobre Catalunya, en petit cercle ens preguntàvem sí no serà allò de: "que els catalans treballeu molt, que ho feu tot, i després que sigui per als castellans i us diguin lladres."
Àdhuc el professor Lorente deu estar desconcertat, ell que cercava la glòria i el reconeixement universal, però a la porta ja és ben marcat que en aquella casa hi nia la confusió.
Ja n'era conscient? no semblava conscient del marc Colombí on era, El virrei vitalici i hereditari, despatxat secretament al palau del lloctinent o ves a saber si virrei, a la plaça on els expedicionaris amb els primers americans foren rebuts pels reis de Catalunya i del seu imperi o confederació, Espanya.
Segur que algun ós es regirà altra vegada a la urna, paciència Joan Cristòfor, portador de Crist i de l'Esperit Sant, ja hi arribarem.
Francament, aquest article està escrit amb el cul.
Claretat en l'exposició i organització de les idees abans d'escriure, si us plau.
La conclusió es que no hi ha dades que certifiquin que en Cristòfor Colom era català?
Potser us podrieu explicar una mica millor?
Dedueixo que el resulktat de la recerca es poc fiable, que es poc precís o que es molt precís cap a la confirmaciço de la catalanitat d'en Colom però que ens amaguen la veritat?
EL tema es apassionant, però que algú ens l'expliqui bé. |
S'han trobat 2 fitxes sobre: Mercats municipals |
Els presidents del govern valencià i del Govern, Ximo Puig i Carles Puigdemont celebren aquest dilluns una cimera bilateral
Barcelona.-L'incompliment del govern espanyol d'executar el pla d'inversions compromès des de fa anys en el Corredor del Mediterrani fa que només entre el País Valencià i Catalunya hi hagi aturades inversions empresarials per valor de 300 milions d'euros, segons ha quantificat Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, en declaracions a 'El Matí de Catalunya Ràdio'.
Rull ha fet aquestes declaracions des de l'Euromed que el trasllada a València per participar en la cimera bilateral al més alt nivell que han convocat els presidents del govern valencià i del Govern, Ximo Puig i Carles Puigdemont.
Rull ha denunciat que entre aquestes inversions està comptabilitzada la inversió de 20 milions aturada per Basf a la demarcació de Tarragona.
La cimera bilateral entre el País Valencià i Catalunya és la primera que es celebra des de l'any 2009.
Rull ha explicat que l'objectiu de la Cimera d'aquest dilluns és arribar a un consens entre els dos governs i els diferents agents econòmics i socials que participaran a la reunió per exigir un calendari 'concret' per desplegar les inversions necessàries per acabar la infraestructura del Corredor del Mediterrani i consensuar la reclamació al govern espanyol de nomenar la figura d'un 'coordinador tècnic independent' que s'encarregui de fer el seguiment de les obres i del compliment del calendari.
El conseller de Territori ha recordat que en l'etapa d'Ana Pastor com a ministra de Foment, el Govern ja va reclamar el nomenament d'aquesta figura i la ministra es va negar dient que era un nomenament que no feia falta fer perquè 'la coordinadora sóc jo', segons ha explicat Rull.
Agents econòmics, socials i institucionals de Catalunya i el País Valencià participaran a la reunió.
Per part del Govern prendran part a la cimera a més de Puigdemont i Rull, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.
Per part de la Generalitat Valenciana, a més de Ximo Puig, el conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, i la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Crònica de la dotzena gala dels premis Gaudí...
'Els dies que vindran', film guanyador dels XII Premis Gaudí
Isona Passola ha fet un discurs molt crític amb el govern en una gala amb pocs moments reivindicatius...
Audiovisual català: el naufragi
Fins quan resistiran, els Premis Gaudí, la situació precària del cinema català?...
Isona Passola: 'TV3 ha passat de ser el motor de l'audiovisual a ser-ne el fre'
Isona Passola troba molt greu que no es filmi en català i considera que la Generalitat hi ha d'intervenir per revertir la situació...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Dos accidents de camions a l'A9 col·lapsen Perpinyà i els voltants; calçotada a Alenyà demà diumenge; productes bio de l'arboretum de Canet i; el darrer vídeo de l'ANC
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
* Un gran embús a la A9, ahir divendres a causa de dos accidents de camions, al peatge del Voló.
El primer accident va tenir lloc ahir cap a les 9H30, i va originar un embús de 20 km entre la sortida 42 de Perpinyà sud ila 43 del Voló.
El camió que va patir una avaria, va quedar travat en mig de la via, blocant la circulació dels altres vehicles.
Al migdia, l'embús va disminuir a la mitat, però llavors, un altre camió, aquesta vegada després de l'àrea de descans del Vilatge català.
Una sortida obligatòria ha estat establerta al nivell de Perpinyà Sud únicament per als vehicles lleugers.
Tanmateix, 'certs vehicles pesats han pres aquesta sortida, ocasionant dificultats sobre la xarxa departamental', ha indicat la prefectura.
L'embús ha arribat a col·lapsar la RD 900.
Però també s'ha fet notar a prop de la clínica Saint Pierre i el marcat de Saint Charles, on els atxes van quedar col·lapsats.
També s'ha notat a la RD 900 entre Pollestres i Ceret.
Els cotxes que venien de Sant Joan Pla de Cors, no podien arribar al Voló, més que pel centre -vila.
Però també va quedar afectada la RN 116 a partir del Soler.
Un divendres doncs infernal per a la circulació, on la prefectura, desaconsellava travessar Perpinyà.
* Calçotada a Alenyà, demà diumenge, en benefici del Collectif sans papiers 66.
Aquesta serà la segona calçotada organitzada per aquesta associació, i es farà demà diumenge a les 11h 30.
Podeu comprar els tiquets a l'oficina de turisme d'Alenyà, a la llibreria Catalana, o per correu electrònic a l'adreça [EMAIL].
Per més informació truqueu al 04 68 22 54 56.
De fet és l'associació que gestiona aquest indret, que posa a la venda aquests productes, que acada any són diferents.
Enguany us proposen comprar ampolles d'oli d'oliva de 50 o 75 cl. Les olives són totes collides el passat novembre pels adherents de l'associació, i després enviades en el molí de Millars per a trituració en fred.
20 varietats d'olives, del qual 15 antigues originàries de Catalunya Nord.
Per aquesta eleboració no s'ha utilitzat cap producte químic.
Els arbres són tractats amb l'argila blanca i trampes a feromones eliminen els paràsits.
A més trobareu confitures també els trobareu al domaine du Mas Roussillon, Rte de Villelongue, durant les hors depermanència ( Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 12h ) Per més informació podeu trucar al 04 68 64 32 82,
* El vídeo d'avui dissabte es el darrer que ha penjat a la xarxa l'ANC.
En aquest vídeo, l'entitat independèntista vol recordar que fa 5 mesos de l'1 d'octubre. com diuen a la seua presentació: Avui fa 5 mesos que vam guanyar-nos la llibertat.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Una nova part del solar de terra estarà ocupat a causa de les obres de millora de l'itinerari entre el Pont de Sant Francesc i la Renfe
La Gerència de Serveis d'infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona ha comunicat que, a partir del dilluns 10 de juliol, dins els treballs corresponents a les Obres de l'itinerari entre el Pont de Sant Francesc i l'estació de Renfe, s'afectarà un altre part de l'aparcament, la part més propera a la calçada, situat a la c-1411b proper al Pont de Sant Francesc. |
BARCELONA, 11 maig (EUROPA PRESS) -
El dramaturg Josep Maria Miró furga en la "ferida de la memòria" i la construcció dels relats oficials en l'obra 'Cúbit', amb l'actriu Anna Azcona i la companyia La Ruta 40, integrada per Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla.
En roda de premsa aquest dijous, Miró --que ha escrit i dirigit aquest espectacle estrenat en el Festival Temporada Alta-- ha explicat que planteja un conflicte familiar que és conseqüència del passat, "amb una mirada a la memòria i la reconciliació".
Dos fills tornen a casa a passar un parell de dies sense saber que coincidiran, trobant-se tots dos amb la sorpresa que la seva mare té un noi instal·lat a casa que l'està ajudant en l'escriptura d'un llibre commemoratiu de l'aniversari de la fundació que la família va engegar 25 anys enrere.
La història és "una metàfora des d'on es construeix la memòria com a ciutadans i agents culturals i polítics", de la mà d'una fundació fictícia, que res té a veure amb la corrupció.
"Estem contaminats per un paisatge negatiu, però la fundació no està relacionada amb la corrupció, sinó amb l'arribada al poder, el fracàs, i el que has aconseguit i no has aconseguit", ha dit.
"Els fills també poden heretar l'odi i l'enveja dels seus pares, encara que no hagin estat en el conflicte", segons Miró, que considera que tots els fills hereten la violència dels conflictes dels seus pares, de manera que l'obra és una ferida oberta.
Preguntat sobre quin conflicte versa l'obra, ha assegurat que és aplicable a "Catalunya, Espanya, Xile o l'Argentina", ja que qualsevol conflicte polític del passat encaixa en els seus diàlegs, així com les ferides familiars.
"Es tracta d'un viatge simbòlic i també un viatge de família amb els problemes de les famílies, amb enveges entre germans i la usurpació dels estrangers en la pàtria de cadascun: la seva llar", ha sintetitzat.
"Sempre intento fer el teatre que m'agradaria veure com a espectador, no és un teatre moralista perquè jo no tinc la veritat de gens", ha dit el director, interessat pel concepte del teatre com a joc, en el qual participa tant el director, com els actors i el públic.
Lluny d'una dramatúrgia evident, Miró ha avisat que l'espectador té el treball de reconstruir el relat, a més de sotmetre's a un joc espai-temporal, sotmetent-se a espais paral·lels en els quals els actors, com les persones en la vida real, tenen una màscara en la vida pública i una altra en la vida privada.
Aquestes són les peces d'un puzle que reparteix les responsabilitats i les culpabilitats, "si és que n'hi han", deixant espais oberts per a la lliure interpretació de l'espectador.
Al seu parer, hi ha moltes veritats que poden conviure i cadascun té la seva, però "la mentida és una altra cosa", i això juga amb la mirada de l'espectador, ja que al director li agrada qüestionar la mirada de l'espectador.
L'escenari té dos espais separats, una casa amb jardí separats per un vidre: un explica l'espai públic i l'altre el privat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Micros i càmeres ocults en domicilis i cotxes, inspeccions a les escombraries, localitzadors en vehicles, telèfons intervinguts i seguiments intensius durant mesos: així va desarticular la Guàrdia Civil la xarxa de CDRs acusada de preparar sabotatges amb explosius.
Fa més d'un any que l'Audiència Nacional va iniciar la investigació, sota secret de sumari, que el passat mes de setembre va culminar amb la detenció de nou presumptes membres dels autodenominats Equips Resposta Tàctica (ERT), grup de CDRs radicalitzats que el jutge sospita van començar a organitzar-se i a tramar sabotatges amb explosius com a accions de protesta.
Ja el 2018, les converses telefòniques intervingudes van donar peu que s'obrís una peça separada per delictes de terrorisme, davant els indicis que alguns membres dels CDRs havien començat a experimentar amb explosius, per utilitzar-los en atacs a infraestructures clau que contribuïssin a la desestabilització política i econòmica, especialment després de la sentència del procés.
Des de llavors, la Guàrdia Civil ha seguit els passos dels CDRs detinguts per terrorisme, en un dels majors desplegaments de mitjans tecnològics d'investigació dels últims anys, amb sistemes de gravació de vídeo i àudio en habitatges i cotxes dels detinguts, instal·lats furtivament amb autorització judicial.
De fet, des de les primeres indagacions, la Guàrdia Civil va advertir que era de «summa importància» mantenir una investigació «exhaustiva i ininterrompuda» sobre els sospitosos, de manera que el jutge els va autoritzar a emprar dispositius de localització i a instal·lar micros i càmeres en dos suposats «laboratoris clandestins» a Sant Fost de Campcentelles (Vallès Oriental) i Sabadell (Vallès Occidental) i en els vehicles particulars dels nou CDRs.
Per tal d'instal·lar aquests dispositius als cotxes, el jutge va ordenar a les marques d'automòbils que lliuressin a la Guàrdia Civil una còpia de les claus, per facilitar l'accés als agents sense aixecar sospites.
També va autoritzar el jutge, a instàncies de la Guàrdia Civil, un requeriment a l'empresa Amazon perquè detallés el contingut dels paquets lliurats en una casa aïllada d'un dels detinguts a Sant Fost de Campsentelles, que suposadament albergava un laboratori per elaborar explosius.
En aquesta finca, els agents que controlaven des de l'exterior les entrades i sortides van detectar el 25 d'agost passat una gran fumera acompanyada d'esclats de llum a l'habitatge, incident que van fotografiar i que creuen que va ser provocat pels detinguts quan provaven els explosius.
Els agents també van recollir indicis dels explosius inspeccionant les bosses d'escombraries de les quals es desfeien els investigats: en elles van trobar plàstic, guants de cuir i trossos de tela amb restes d'òxid i de cendra, restes de piles, peces d'alumini, fragments de manuscrits amb fórmules químiques, llumins i papers amb barreges de metall i òxid.
Però el que va fer saltar les alarmes dels investigadors va ser la troballa, en una bossa d'escombraries que un dels detinguts va llençar a un contenidor el 30 d'agost passat, d'una nota manuscrita en català que la Guàrdia Civil va considerar «inquietant» perquè els va semblar un text reivindicatiu de futures accions violentes.
Gràcies als seguiments a què van sotmetre els sospitosos, la Guàrdia Civil va comprovar que des del juliol havien adquirit 25 litres d'àcid sulfúric, 25 d'àcid nítric, 25 d'àcid clorhídric i 25 d'amoníac, un litre de formol, nitrat, 200 quilos de parafina, encenalls de ferro i 20 boles d'acer de la mida d'una bala, entre d'altres. |
El diputat de CiU, Josep Sánchez Llibre, va esbroncar la socialista Teresa Cunillera, que substituia José Bono com a presidenta del Congrés, durant la sessió al Congrés dels diputats, tal com mostra el vídeo.
La disputa es va inicar quan Sánchez Llibre va denunciar "l'assassinat de l'Estatut" i va acusar a PSC i ICV de ser "còmplices" d'aquest fet.
La vicepresidenta primera, Teresa Cunillera, va intervenir aleshores per demanar Sánchez Llibre que es centrés en la qüestió debatuda, mentre que el diputat del PSOE, Alvaro Cuesta, es burlava del diputat i recordava les paraules del secretari de la Conferència Episcopal, Juan Antonio Martínez Camino, que havia advertit que el diputats catòlics que votessin la llei de l'avortament no podrien combregar a missa per estar en "pecat públic".
"Señor Cuesta, estic parlant de qüestions molt serioses", va dir el diputat nacionalista.
"Senyor Sánchez Llibre, ja que són serioses dediquis al tema i deixi... no es preocupi, de l'ordre de la sala m'encarrego jo", va replicar Cunillera.
Això no va agradar al diputat de CiU que li va etzibar que "li agrairia que no prengués partit en aquest tema tant important".
"Jo no estic prenent partit i si vostè m'està dient...", va replicar Cunillera, moment en el que Sánchez Llibre la va tallar per demanar-li a crits que "no em parli" de les paraules de les paraules de Camino.
"Amb el màxim de respecte als diputats, en aquest tema, bromes, cap ni una, no les admetré", va afegir, per finalment sentenciar que "ja està bé, home, ja està bé!".
Encara recordo com la Teresa Cunillera va defensar a la Maleni en el debat de les rodalies RENFE mentre els viatgers patíem i patim el seu mal funcionament.
A Lleida tots coneixement a la CUNILLERA i la seva carrera fulgurant.
No li toqueu mai el PSOE amb la mirada os fulminarà.
Si més no, si creu que no ets de la seva corda no et dóna ni aigua.
Es que te collons posar a la Cunillera de presidenta (accidental) del Congrés, amb el passat de bronques i burles que ha provocat.
Un circ és allò no un congrés de diputats.
ai la conilleta lleidatana,,,,,ella i l'altra diputada....que en son d'espavilades i que bé parla el castellà.endavant aquesta dona porta tota la seva llarga vida xuclant de l'erari public català i se li nota.Endavant la sra...que el pscoe triomfara
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Fotoconnexió és una associació cultural sense ànim de lucre creada a Barcelona el 6 d ́octubre de 2011 amb la finalitat d ́investigar i conservar el patrimoni fotogràfic i difondre la fotografia i l ́audiovisual en tots els seus aspectes. |
Imatge del Rei Carnestoltes rebent la vara de mans de l'alcaldessa de Sitges Aurora Carbonell.
Una nova edició del Carnaval de Sitges, considerat un dels deu millors del món i que espera la visita d'unes 300.000 persones, ha arrencat aquest Dijous Gras amb l'Arribo de Sa Majestat Carnestoltes, Kukulkan, que ha pres metafòricament el poder a l'alcaldessa Aurora Carbonell per governar el municipi instaurant la disbauxa i la diversió fins Dimecres de Cendra.
Sa Majestat ha estat presentat davant unes 2.000 persones en un espectacle organitzat per la colla Bon Rotllo ple de música, color i ball en un espectacular escenari de més de dos metres d'alçada instal·lat a la plaça de La Fragata.
Amb l'Arribo, Sitges enceta un atapeït programa d'actes de Carnaval que tindrà en les dues multitudinàries rues de diumenge i dimarts el punt àlgid.
Com mana la tradició, Dijous Gras ha donat el tret d'inici al Carnaval de Sitges 2020 que s'allargarà fins Dimecres de Cendra (26 de febrer).
La Comissió del Carnaval, que s'estrena enguany i està presidida per Núria Escarp, ha treballat per fer una festa de conscienciació, igualitària i sostenible amb activitats per a gran i petits amb l'objectiu que el de Sitges continuï sent el carnaval de referència a Catalunya.
Aquest any, de la festa de presentació de Sa Majestat Carnestoltes se n'ha encarregat la colla Bon Rotllo que ha omplert l'escenari de la plaça de la Fragata de llum, color, ball i teatre.
Un regne maia amb Kukulkan, el seu rei, al capdavant i 10 sèquits han seguit espectaculars coreografies i han anunciat que durant una setmana prendran el control del municipi.
Amb l'esclat de la festa, Sa Majestat s'ha trobat amb la Reina del Carnaval, proclamada aquest dissabte al mateix escenari amb el nom de Taiyõ Ysel Eban Tõ i inspirada en la cultura oriental.
Després de l'Arribo, Sa Majestat, la Reina i els seus seguicis han fet una petita cercavila pel centre del municipi que ha finalitzat a la plaça de l'Ajuntament on els dos personatges han estat rebuts per l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, que ha cedit simbòlicament la vara.
Un cop Sa Majestat Carnestoltes ha pres possessió del càrrec, ha fet la lectura del tradicional Predicot.
Enguany, i com a novetat, a la rua també s'hi ha sumat Elektra, guanyadora de la primera Gala Drag Queen Sitges, que diumenge es va celebrar també a l'escenari de la plaça de La Fragata.
Prop de 300.000 visitants i infinitat d'actes
Amb l'Arribo d'aquest Dijous Gras, Sitges enfila un atapeït programa d'actes de Carnaval.
Demà divendres, Sa Majestat, la Reina i els seus seguicis visitaran els centres escolars, residències i casals, mentre al vespre serà el torn per la Rua d'Antes, amb un combat entre Txarangues.
Dissabte continuaran les visites institucionals i se celebrarà l'esbojarrada cursa de llits, on els participants convertiran llits vells en petits vehicles engalanats.
També serà dissabte quan hi haurà el dinar popular amb el Carnestoltes i la Reina, acte estrenat fa dos anys.
Un any més, els dos dies més participatius seran diumenge i dimarts amb les rues infantils i la dels adults que tornaran a desfilar pels carrers de la vila amb un total de 43 carrosses i més de 2.200 participants.
Per tal que les disfresses i les carrosses llueixin al màxim s'ha tornat a reforçar la il·luminació dels carrers per on passaran.
Per garantir la seguretat tant dels participants com del públic, entre Dijous Gras i Dimecres de Cendra, es desplegaran més d'un miler d'efectius de seguretat i sanitaris, amb punts d'atenció mèdica que s'instal·laran en diferents ubicacions.
Les empreses de transport públic, tant de tren com d'autobús, oferiran serveis especials durant els dies de major afluència, les nits de dissabte, diumenge i dimarts, així com als matins següents.
L'objectiu és afavorir l'arribada i sortida de visitants i facilitar els viatges de les persones que s'hagin de desplaçar per motius laborals.
Carnaval lliure de masclisme i de LGBTIFÒBIA
El Carnaval 2020 vol ser una festa lliure de masclisme i de LGTBIFÒBIA, per això, s'habilitarà un Punt Lila al Passeig a l'altura del Pont d'en Domènech amb l'objectiu d'atendre les persones que vulguin rebre informació o bé un acompanyament si han patit una agressió (física o no ) masclista o LGTBIFÒBIA.
Aquest és un espai segur des d'on s'atén de forma professional les demandes de la persona que s'hi adreci. |
El REC - Festival Internacional de Cinema de Tarragona obre la convocatòria de la 5à edició del Primer Test, taller adreçat a llargmetratges de producció espanyola en fase de postproducció, que ofereix als directors i productors la possibilitat de mostrar els seus llargmetratges davant d'un grup d'experts el qual els ajudarà a orientar els films per a garantir-ne un recorregut internacional d'èxit.
Catalan Films & TV col·labora amb el Primer Test amb l'entrega del premi Cinemart.
El productor del projecte escollit podrà viatjar de la mà de Catalan Films & TV al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam i partipar a les activitats d'indústria i al seu mercat de coproducció Cinemart que se celebra del 27 al 30 de gener a Rotterdam.
El Primer Test també compta amb la col·laboració d'Eclair i el Festival l'Alternativa, que també ofereixen altres premis per les pel·lícules seleccionades.
Podeu consultar les bases aquí i el formulari d'inscripció aquí
Per a qualsevol consulta podeu posar-vos en contacte amb Aida Bergilés
REUNIONS ONE-TO-ONE AMB EXPERTS INTERNACIONALS
Per a aquells productors que ho vulguin i que no tingun un projecte seleccionat al Primer Test, els mateixos experts estaran disponibles per a reunions individuals el dia 6 de desembre a partir de les 16:30 de la tarda.
Per a participar a les reunions one-to-one, si us plau, envieu un email a [EMAIL] indicant amb qui us agradaria reunir-vos i quin o quins projectes els voleu mostrar. |
El banquer Jaime Botín, expresident de Bankinter i germà del també banquer Emilio Botín, ha estat processat per un presumpte delicte de contraban per exportar irregularment el quadre de Picasso "Cap de dona jove", valorat en 26 milions euros, en un acte en el qual s'arxiva la causa contra l'altre imputat, el capità del vaixell on va ser trobada l'obra.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), el Jutjat d'Instrucció de Primera Instància i Instrucció número 4 de Pozuelo d'Alarcón dicta aquest procediment en un acte datat el passat 29 de maig i que es pot recórrer.
El magistrat transforma així les diligències prèvies en procediment abreujat i proposa jutjar Jaime Botín per un presumpte delicte de contraban en considerar que va treure el quadre d'Espanya per vendre'l a través d'una casa de subhastes "estant vigent la prohibició administrativa d'exportació".
Botín va sol·licitar l'exportació el 2012 i el quadre va ser finalment interceptat a l'agost de 2015 a bord d'un vaixell atracat en un port de Còrsega per agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que el van traslladar al Museu Reina Sofia per a seva custòdia.
El jutge acorda arxivar la causa respecte a Paul Frederick Goss, capità del vaixell.
L'acte recorda que el 5 de desembre de 2012 la casa de subhastes Chirstie 's Iberica, actuant en nom de Jaime Botín, va sol·licitar permís per a l'exportació definitiva de "Cap de Dona", pintat l'any 1906, fent constar que l'obra estava en una casa del banquer de la urbanització la Finca de Pozuelo.
L'objectiu era vendre el quadre a través de la casa de subhastes, però la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric Espanyol va proposar denegar el permís, igual que va fer després la Direcció General de Belles Arts del Ministeri d'Educació.
Pocs dies després un empleat de Christie 's va comunicar a la Direcció General de Belles Arts que aquella petició era un error perquè l'obra sempre va estar a l'estranger, però els investigadors van comprovar que aquest empleat va escriure després en un correu electrònic que el quadre està en la urbanització madrilenya de La Finca.
El 28 de desembre de 2012 la Administració va acordar cautelarment la inexportabilidad de l'obra, subratlla l'acte, que relata que el gener del 2014 es va constatar que el quadre era al vaixell Adix, propietat de l'empresa panamenya Euroshipping Charter Company INC, amb bandera del Regne Unit i el principal accionista és Jaime Botín.
El vaixell era al port de València i allí es va situar el 10 de juliol de 2015, quan la Guàrdia Civil va demanar al capità una declaració escrita de la càrrega del vaixell i en ella no es trobava l'obra.
El jutge exposa que Botín va fer cas omís de la prohibició d'exportació, atès que es va tenir coneixement que el 31 de juliol el quadre havia estat localitzat pel servei de duanes francès atracat al port de Calvi, a Còrsega, amb destinació a Suïssa.
Per això, el quadre va ser confiscat i portat a Espanya per agents de la Guàrdia Civil el 6 d'agost de 2015 i actualment es troba al Museu Nacional d'Art Reina Sofia. |
Aquesta és la pàgina de Treffpunkt 12.53.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Llucmajor. |
L'altre dia, a la cerimònia fúnebre de Josep Maria Castellet, mentre el noi Gallén tocava al piano la Música callada de Mompou, vaig tancar els ulls i vaig mirar d'obrir la porta dels records.
Van entrar confusos i al seu aire.
Era en aquella preciosa torre del jardí escalonat i els pins esclarissats.
Ell va venir a fer una conferència no recordo sobre què.
Jo era un jove poeta incipient del tot desconegut per tothom.
Quan Castellet va acabar, en el torn de preguntes, vencent la meva timidesa malaltissa, em vaig aixecar i vaig dir: "Senyor Castellet, ¿què opina d'aquest poeta jove, Pere Gimferrer?
Jo no coneixia en Pere, que acabava de guanyar el Premio Nacional o alguna cosa així i Castellet formava part del jurat que l'hi havia atorgat.
Castellet es va desfer en elogis d'en Pere.
Mompou desgranava la seva música i Castellet se'm va aparèixer jovenàs, alt, prim, ja lleugerament escorat a estribord, amb el seu filtre ambarí als llavis, fumant.
Per mediació de Gabriel Ferrater el vaig anar a veure a can 62, al carrer Provença, en aquell pis burgès reciclat en oficina.
Castellet va estar més que simpàtic, va ser encantador.
Després ens vam veure de tant en tant i cada vegada més.
Per raons culturals, per dir-ho d'alguna manera, però també per pura amistat.
Ara el veia sopant a casa amb Modest Prats.
Vaig fer un ossobuco amb tots els ets i uts, fins i tot amb les anxoves triturades a la salsa.
O dinant, també a casa, amb la Isabel, l'Albert Ràfols i la Maria Girona.
És curiós que en un funeral, vaig pensar, els records que et vénen al cap són records d'àpats.
La vida és insistent i el de la supervivència afegida al plaer, el del gust i el de l'amistat, són els primers records que t'assalten.
Un bou a la borgonyona, vaig fer.
D'aquests àpats em ve als escenaris de la meva memòria la vegada que ens va convidar a dinar al Reno perquè coneguéssim Octavio Paz.
Se li va acudir que ens faria gràcia.
I revestia la seva delicadesa amb un cert sentit de l'humor una mica foteta.
També recordo un dinar al Bulli quan, després de tretze plats, va deixar anar: "Esplèndid, ara deu venir el plat calent..."
La música de Mompou és tan neutra, tan de coixí de fons!
Ara la meva memòria se'n va als àpats que fèiem al Sí Senyor, que ja no existeix, tots els del consell de la col·lecció Poètica, amb J.F. Yvars.
Una roca passada per una forta operació geomètrica.
El tenia penjat al seu despatx de la 62.
On deu haver anat a parar?, penso, amb tots els canvis i el desori actual...
Castellet era una mica com aquella roca del meu dibuix, resistent, fonamental, passat per un bany geomètric dels sentiments, una mica distant, que no fred.
En el meu cas, sense confidències.
Carregat amb un càlid batec d'afecte.
Ara el recordo en un acte a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona on va parlar del meu llibre sobre Girona.
No, esclar, i és que Castellet era un cavaller.
Em va repetir que el llibre li havia agradat molt, però si no li hagués agradat tant, també n'hauria parlat molt bé.
Podies confiar-hi, mai no et sortiria amb una atzagaiada.
Després, vaig sentir algun comentari: "Podia haver triat Espriu".
No, Castellet va voler marcar distàncies, com solia fer.
Ell havia estudiat Espriu i em renyava quan jo li deia que Espriu era un poeta dolent.
"Això és que t'has deixat influir pels Ferrater", replicava.
Jo estic segur que s'adonava perfectament de les mancances d'Espriu i la seva elecció d'Eliot era significativa.
Esclar que hauria pogut triar Carner, però Castellet tenia un punt d'esnobisme cosmopolita generacional i Eliot li oferia la solució perfecta.
"Les paraules es mouen", va escriure Eliot.
Sí, en el funeral, les paraules d'Eliot es movien, anaven travessant el temps, marcant-lo.
"La música es mou", també va escriure Eliot, i Mompou també travessava el temps.
Castellet ja era a l'altra banda, en la nit sense termes i sense afegidura, per dir-ho amb les paraules exactes de Carner.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Cicle de formacions en cooperativisme a càrrec de l'Escola de Cooperativisme Aposta
El Comissionat del Rector per a Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social organitza un cicle de formacions en cooperativisme universitari a càrrec de l'Escola de Cooperativisme Aposta.
Sota el títol «Dijous cooperativistes», el cicle consta de tres sessions, que es duran a terme els dies 27 de març, 3 i 10 d'abril, de 12 a 14 h, a tres centres de la UB: el Palau de les Heures i les facultats de Física i de Filosofia.
El cicle és obert a tota la comunitat universitària (alumnat, personal docent i investigador, i d'administració i serveis) i s'emmarca dins del Programa COOP-UB de foment i creació de cooperatives estudiantils.
La iniciativa també respon a l'impuls renovat de la Generalitat amb diferents entitats adherides, com ara la UB, per potenciar el cooperativisme a Catalunya.
Aquest cicle de formacions vol ser una introducció al món del cooperativisme i l'emprenedoria, el model empresarial cooperatiu i la condició de soci cooperatiu.
Així mateix, les sessions serviran com a preparació per participar en la segona edició del Social Startup Meeting Barcelona, que es farà a la UB a finals del mes d'abril.
Es tracta d'una iniciativa única d'empresa social: un programa intensiu d'un cap de setmana que té com a objectiu que persones emprenedores de diferents perfils professionals proposin iniciatives empresarials de caràcter social i base tecnològica, mediambiental o cultural que en el futur es puguin desenvolupar com a negocis sostenibles.
La primera edició va aplegar prop d'un centenar de joves emprenedors de la ciutat de Barcelona.
Enguany, el Social Startup Meeting Barcelona girarà al voltant del model cooperatiu.
Calendari de sessions del cicle de cooperativisme
Dijous 27 de març, de 12 a 14 h, a la sala d'actes del Palau de les Heures
Dijous 3 d'abril, de 12 a 14 h, a l'aula N07 de la Facultat de Física
Dijous 10 d'abril, de 12 a 14 h, a l'aula 208 de la Facultat de Filosofia
L'assistència a les formacions és gratuïta però, atès que l'aforament és limitat, cal inscriure-s'hi prèviament mitjançant un correu electrònic a [EMAIL], on cal indicar el nom i els cognoms, l'edat, la facultat i els estudis. |
La Festa Major de la Floresta acabava el diumenge 21 de juliol, després de dues setmanes de celebracions.
Una Festa Major, que segons l'organització ha "comptat amb activitats per a totes les edats i tothom ha pogut gaudir".
En aquest sentit, des d'El Senglar Cultural també destaquen el fet que "la participació en les activitats ha estat molt bona."
Pel que fa a les activitats amb més seguiment, destaquen les Olimpíades Bandarres, que "cada vegada tenen més seguidors i participació", la Trobada de Paellers i Paelleres, en la quan "van participar unes 450 persones i és ja una de les activitats més arrelades a la Floresta", o el Cerca-tasques florestà, al qual va participar "molta gent de fora gràcies al boca-orella.".
En aquest sentit, des de l'organització expliquen que "hi ha activitats de la Festa Major que ja tenen molt d'arrelament". |
Àngels Bassas és Electra i Dafnis Balduz el seu germà, Orestes. / JOAN TOMÀS
Tot i la magnitud de la figura de Josep Palau i Fabre, la seva obra encara ha de viure una nova primera vegada.
Aquest dimecres entrarà per primera vegada en un teatre públic, amb tots els ets i uts, una obra clau de la seva producció teatral: Mots de ritual per a Electra (1958).
Reconegut sobretot com a poeta i expert en l'obra de Picasso, la seva faceta de dramaturg ha quedat relegada a un tercer pla: s'ha estrenat poc i en sales alternatives.
Un dels seus grans valedors ha sigut Hermann Bonnín, que des del petit Espai Brossa el 2003 ja va muntar l' Electra -només s'havia representat una vegada, el 1958- i abans encara La confessió o l'esca del pecat.
L'altre gran defensor del teatre de Palau i Fabre és Jordi Coca: "Havia proposat 200 o 300 vegades que es muntés Mots de ritual per a Electra al TNC, però la nòvia d'aleshores em deia que no", explica.
Xavier Albertí, en canvi, s'hi va avenir i el mateix Coca va rebre l'encàrrec d'aixecar un text poètic que parteix del mite clàssic d'Electra per parlar de la justícia, la venjança i la reconciliació en el context de l'Espanya franquista.
Palau i Fabre, que va viure l'exili a França i després la resistència interior en tornar al país el 1962, pretenia il·lustrar a Mots de ritual per a Electra la "disjuntiva tràgica" de "la Catalunya escindida" -escrivia-, que feia que uns i altres exiliats es giressin l'esquena quan ell defensava que calia "acostar-los, unir-los" per a una mateixa causa.
Per això, en la seva tragèdia, Electra i Orestes, que simbolitzen l'exili interior i exterior, acaben perpetrant un incest.
"L'obra va més enllà de la Guerra Civil", defensa Jordi Coca, que ha obviat les referències a Espanya i l'ha traslladat a un context més ampli, el de la Primera Guerra Mundial.
"Després d'un conflicte és gairebé impossible tornar les coses a lloc -diu Coca-.
Les reconciliacions tenen un cost elevat que han de pagar les dues bandes".
L' Electra de Palau i Fabre -que es veurà només del 6 al 17 de maig- és una de les tres obres que tanquen la temporada del TNC, que s'inscriuen en l'epicentre d'aquesta temporada: la recuperació del teatre del primer franquisme, sense el qual no s'entén l'evolució posterior del teatre català.
Els límits temporals van des de la represa del teatre en català (1946) fins al final de l'autarquia (1959): dues dècades de foscor però també d'una vitalitat poc estudiada i en què es va produir el que Xavier Albertí anomena "l'origen de l'oblit".
"El teatre fa l'esforç de reconnectar amb els corrents europeus (l'existencialisme, el teatre brechtià...) però en el viatge s'oblida la maleta del patrimoni cultural català".
Aquest epicentre, que inclou les obres L'Hort de les Oliveres, una nova dramatúrgia de Narcís Comadira, i Incerta glòria, de Joan Sales, dirigida per Àlex Rigola, es complementa amb una exposició, amb conferències i amb dos espectacles més (un de Manuel de Pedrolo i l'altre a partir de Josep Maria Muñoz Pujol).
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Durant els últims anys, bancs i empreses han tingut uns beneficis escandalosos.
No obstant això els salaris i les condicions de treball s'han rebaixat, augmentant la precarietat i eventualitat.
Els empresaris, a pesar d'aquests immensos beneficis, s'han dedicat a amenaçar i fer xantatge amb el tancament d'empreses i "deslocalitzacions".
Usant aquesta por i els diners dels bancs, han aconseguit rebaixar salaris i destruir drets aconseguits després de molts anys de sacrificis dels treballadors i treballadores.
Des de la CGT hem denunciat durant molts anys la gran mentida de la competitivitat: els empresaris competien contra la gent d'aquí i la d'allí!
La majoria de multinacionals tenen interessos en països que diuen ser més barats.
Una prova d'aquest engany, és la quantitat d'empreses que després d'arrencar drets laborals als treballadors d'aquí, acaben per anar-se'n igualment allí.
Desgraciadament altres sindicats s'han cregut i mantenen el mateix missatge que les empreses, i segueixen defensant davant les plantilles que per a viure millor cal acceptar els ERO, els acomiadaments, les retallades en el salari i en drets.
Tots coneixem i patim els miserables convenis i acords als quals s'ha arribat en els últims anys.
La CGT hem plantejat als altres sindicats que és necessària una Vaga General com resposta davant la situació que travessem.
No obstant això, els treballadors d'Itàlia i França ja han realitzat sengles vagues generals en els seus països.
El sistema capitalista està basat en la cobdícia, a guanyar el major benefici possible com sigui.
Per això els dirigents mundials actuen cínicament quan diuen que la causa de la crisi és la cobdícia i que l'única solució és que treballem més i cobrem menys per a mantenir les nostres ocupacions i "els seus grans beneficis".
Això seria augmentar la crisi, perquè; qui comprarà res sense treball o sense un salari digne?
SI HI HA POC TREBALL, REDUÏM LA JORNADA A 35 HORES, SENSE REDUCCIÓ DE SALARI
EN DEFENSA D'UN TREBALL I SALARI DIGNE: MOBILITZACIÓ I VAGA GENERAL
Federació de Sindicats del Metall de la CGT |
El coneixement científic a vegades canvia per algun fet empíric imprevist, però sobretot ho fa quan canvien les idees, els marcs conceptuals des dels quals pensem allò que percebem pels sentits.
És a partir dels marcs conceptuals, del llenguatge, que organitzem el que sabem i proposem sobre la realitat.
En aquest sentit, el senyal recent d'ones gravitacionals detectat per dos interferòmetres era esperat des de feia un segle, i és, doncs, una altra confirmació de la millor teoria que tenim sobre l'Univers.
Els llenguatges entre els quals vivim els humans participen en com anem conformant-nos com a persones, però mai són neutres ni tots pesen igual en termes de rigor.
Les grans paraules dotades de vocació legitimadora, com veritat, justícia, llibertat, democràcia, amaguen sovint ombres epistemològiques i morals darrere l'ona expansiva de la seva pròpia abstracció.
Per pensar millor és útil ser conscients dels límits que arrosseguen els mapes i les brúixoles intel·lectuals amb els quals mirem d'avançar.
Em centraré aquí en la noció de veritat.
En el món de la ciència tot va canviar quan es va passar de l'estadi exclusiu de la mera observació al de l'experimentació.
L'observació va ser molt útil en algunes disciplines, com l'astronomia, des dels temps dels mesopotàmics i de la ciència hel·lenística.
Però en física, on els fenòmens i moviments són encara més complicats que els dels planetes i les estrelles, no va ser fins al segle XVII que es va disposar de teories solvents basades en l'experimentació.
Hi ha, per tant, una continuïtat que enllaça el llenguatge i les actituds de quantificació i matematització dels experiments de Galileu amb la recerca actual sobre la gravetat quàntica.
Quan s'adonen del que representen les noves idees que han establert, als investigadors sovint els assalta la sorpresa.
Newton es va quedar perplex després de formular la gravitació universal -que va unificar les lleis de la física i l'astronomia (la força que fa caure els cossos a terra és la mateixa que atrau planetes i estrelles)-.
L'acció de la gravetat entre cossos distants, ¿com es produïa?
De fet, a ell mateix aquesta idea li semblava bastant absurda.
Maxwell va patir un sotrac mental quan va veure que la velocitat de les ondulacions del camp electromagnètic coincidia amb la velocitat de la llum: no podia ser casualitat!
Darwin, abans que es formulés el procediment de l'herència genètica de l'ADN, estava molt intrigat sobre com es produïa la selecció natural subjacent a l'evolució de la vida.
I Einstein va quedar captivat quan va establir que el tret fonamental de la relativitat és que l'espai i el temps no són paisatges separats, escenaris en els quals s'ubica tot el que passa a l'Univers, sinó que l'espaitemps és un aspecte del camp gravitatori, de l'Univers físic mateix.
Ara, per primera vegada, els humans hem detectat ones gravitacionals associades a la pertorbació espaciotemporal produïda per la interacció de dos forats negres.
Una predicció de la teoria de la relativitat general formulada per Einstein el 1915.
Detinguem-nos un moment en la noció de temps i en com la perceben els nostres cervells.
El temps suposa alhora una font de fascinació i d'incomoditat intel·lectual per als humans que hi reflexionen.
A partir de Minkowski, Poincaré i d'Einstein, sabem que l'espai i el temps constitueixen una entitat conjunta, l'espaitemps.
El temps s'entén aquí com una dimensió espacial més.
Però tenim dificultats per comprendre-ho.
No acabem d'entendre per què captem tres dimensions espacials i només una de temporal.
En contrast amb les dimensions espacials, estem intuïtivament avesats a captar el temps com un corrent, com un flux que només va endavant.
La realitat seria molt diferent amb dues o més dimensions temporals -res ens obligaria aleshores a avançar en el temps.
La física també seria diferent de com la coneixem.
I aquí sempre apareix la incògnita de si l'arrel de tot plegat resideix en les limitacions epistemològiques del nostres cervells.
Fer recerca científica és constatar permanentment els límits del nostre coneixement, dels nostres llenguatges.
Lluny de ser un conjunt de disciplines arrogants, com a vegades alguns manifesten, la ciència no sap mai del tot si els paradigmes en els quals treballa són correctes.
Sempre viu en el límit del coneixement, cosa que vol dir viure els límits del coneixement mateix.
Davant de les idees certament arbitràries que defensen, per exemple, les religions o les filosofies dogmàtiques -amb una pretesa seguretat que resulta sorprenent per poc que un se n'allunyi críticament-, les idees de la ciència inclouen sempre el repte de demostrar que no són certes.
Fer o seguir la recerca científica significa viure en el límit de les idees, en la frontera del coneixement.
Per exemple, fer servir la metàfora de la fletxa del temps quan parlem del segon principi de la termodinàmica (augment de l'entropia) no significa que acabem de copsar bé què significa exactament que l'entropia de l'Univers sempre augmenti.
En aquest sentit, m'agraden pel seu sentit crític i irònic les paraules del físic Arnold Sommerfeld sobre la termodinàmica: "La primera vegada que l'estudiem no entenem res.
La segona vegada, pensem que l'hem entès, excepte un o dos aspectes menors.
La tercera vegada, ens adonem que no l'entenem, però hi estem ja tan acostumats que aquest fet ha deixat d'importar-nos".
Els humans vivim a l'interior del llenguatge.
Vivim al mig de mars de paraules, d'oceans d'abstraccions.
Crec que un dels millors regals que podem fer-nos a nosaltres mateixos és procurar augmentar la riquesa dels llenguatges en els quals vivim.
Llegir, conversar, viatjar, escriure, aprendre llengües permet refinar conceptes, ampliar perspectives, millorar arguments.
Són activitats que amplien horitzons i que faciliten la capacitat de pluralitzar-nos.
Si la ciència subministra les millors respostes provisionals a determinades preguntes és perquè són les respostes més plausibles, no perquè siguin les respostes veritables.
A banda dels seus mètodes i tècniques, en plural, i del seu caràcter intersubjectiu basat en el raonament i l'experimentació, la superioritat intel·lectual de la ciència es basa en la seva volguda provisionalitat.
El motor del coneixement, ens diu, es troba en el contrast entre el que ens preguntem i el que no podem respondre.
I crec que mai és sobrer recordar aquí Bertrand Russell ( La meva concepció del món ): "Si hom està segur del que sigui, està equivocat, puix que no hi ha res mereixedor d'una certesa absoluta.
Tots hauríem de considerar la possibilitat d'afegir a les nostres creences un determinat element de dubte i ser capaços d'actuar enèrgicament a desgrat d'aquest dubte".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
JuntsxCat ha avisat aquest dijous que solament contempla investir al president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, i no a cap altre candidat: "Reiterem que solament existeix un pla, restituir al president Puigdemont i al Govern legítim".
Així s'afirma en una comunicació interna que JuntsxCat ha enviat als candidats de la seva llista i a la qual ha tingut accés Europa Press, en el mateix dia en què el diputat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha proposat investir el vicepresident cessat, Oriol Junqueras, si Puigdemont no torna de Bèlgica.
Sense citar explícitament a Junqueras, el document de JuntsxCat afirma que no hi ha alternativa a Puigdemont i conclou: "Qualsevol altre pla és donar per bo el cop d'estat de Rajoy i no respectar el resultat de les eleccions".
JuntsxCat ha explicat que ha tingut els "primers contactes amb ERC i la CUP" que han estat preliminars i encara sense resultats tangibles, però ha precisat que confien en arribar a un acord tant per una aconseguir una Mesa del Parlament com un Govern independentista.
La llista d'Puigdemont també assegura que es reunirà amb la candidatura dels 'comuns' que lidera Xavier Domènech ja que, malgrat no ser un partit independentista, conforma juntament amb JuntsxCat, ERC i la CUP el "bloc democràtic" que s'oposa a l'article 155.
Ara com ara no ha transcendit el contingut d'aquestes reunions i JuntsxCat al·lega que volen que "siguin discretes perquè siguin fructíferes", i que ara com ara s'ha tractat solament com cal enfocar la legislatura amb els 70 diputats independentistes --la majoria absoluta està en els 68 escons--.
En el document intern distribuït als candidats de JuntsxCat se'ls demana no fer cas a les especulacions que existeixen entorn de qui serà el proper president: "JuntsxCat solament té un pla i qualsevol altre pla és acceptar el 155".
"No caurem en el parany que està fomentant l'Estat espanyol d'enfrontar al president --Puigdemont-- amb el vicepresident --Junqueras--.
No ho vam fer en campanya i tampoc ho farem ara", resol la candidatura independentista.
Així, JuntsxCat insisteix en la investidura de Puigdemont però manté en l'aire el principal dubte: com ho farà per ser investit, si tornant de Bèlgica amb els riscos que para ell això suposa, o si promou alguna reforma reglamentés per poder ser investit encara que estigui a la capital belga.
A les portes de Tribunal Suprem, on Junqueras ha comparegut aquest dijous davant la Sala d'Apel·lacions per revisar la seva presó preventiva, Rufián ha defensat que és de "pur sentit comú" que Junqueras sigui president si Puigdemont no torna de Bèlgica.
El raonament de Rufián és que Puigdemont és el 'pla A' però, que si es demostra inviable, el 'pla B' és Junqueras, ja que és el segon membre de més rang del Govern que va ser cessat per l'Estat amb el 155 i que ara els independentistes cerquen restituir després dels comicis.
Després de les eleccions, el candidat d'ERC Carles Mundó ja va esbossar la mateixa idea que Rufián però, dimarts passat, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, va assegurar que el seu partit solament pensava en Puigdemont, encara que aquest havia d'aclarir com pensava materialitzar la seva investidura, ja que estar a Bèlgica és un obstacle.
Al seu torn, l'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van donin Eynde, va assegurar aquest dimecres que si JuntsxCat i ERC arriben a un acord perquè el republicà sigui el president, aquest podria ser investit encara que seguís en presó preventiva.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Fundació Bancària La Caixa i el British Museum han ampliat fins el 2024 el seu acord per organitzar exposicions de forma conjunta, segons ha anunciat l'entitat aquest divendres en un comunicat.
Ambdues institucions han renovat la seva col·laboració per als propers cinc anys amb 20 punts d'exhibició als centres Caixaforum a partir de les col·leccions de referència del museu britànic, des de mòmies egípcies fins a pop art.
El president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, i el president del patronat del British Museum, Sir Richard Lambert, han signat aquesta divendres al Caixaforum Barcelona un acord de col·laboració entre les dues institucions entre 2020 i 2024.
La signatura suposa l'inici d'una segona fase en l'aliança estratègica que mantenen ambdues entitats des de 2015 per a l'organització conjunta d'exposicions al nostre país.
Amb el pacte, totes dues institucions fan un pas més i aprofundeixen en la seva cooperació amb la signatura d'aquest segon conveni marc, que donarà continuïtat i ampliarà l'acord que està actualment en vigor.
El primer acord entre ambdues institucions es va rubricar el 2015 i contemplava la preparació de quatre projectes expositius conjunts entre 2016 i 2020, tres dels quals ja són una realitat i han estat vistos per més de 480.000 persones.
Fins ara s'han pogut veure les exposicions 'Els pilars d'Europa.
L'Edat Mitjana al British Museum', entre 2016 i 2017, 'Agon!
La competició a l'antiga Grècia', que es va estrenar l'any passat a Madrid i després de passar per Barcelona i Sevilla viatjarà a Saragossa i Palma i 'Faraó.
Rei d'Egipte', que s'acaba de presentar per primera vegada al Caixaforum Barcelona i després es traslladarà a Madrid, Girona, Sevilla i Tarragona.
La quarta exposició, 'L'era del luxe: dels assiris a Alexandre Magne' es podrà veure als centres culturals de la Fundació Bancària La Caixa de Barcelona, Madrid i Zaragoza entre 2019 i 2020.
A partir de llavors començarà aquest segon acord, segons el qual ambdues institucions organitzaran conjuntament cinc noves exposicions a partir de la col·lecció del British Museum entre 2020 i 2024, que es convertiran en 20 mostres a diferents centres.
Les mostres permetran descobrir obres mestres de les col·leccions del museu britànic sobre algunes de les grans civilitzacions de la història de la humanitat, i la major part de les peces triades es podran veure per primera vegada a Espanya.
Fruit del nou acord es podran veure a partir de 2020 les exposicions 'La imatge humana.
L'art a les illes'; 'Mòmies egípcies.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Buch encoratja els Mossos a ser "els millors" en prevenir violacions i assetjament i acompanyar les dones
El codi penal només preveu sancions de 600 euros i el conseller d'Interior, Miquel Buch, a més de demanar una reforma d'aquest aspecte a l'Estat, ha remarcat que s'apliqui una normativa pionera al país
El govern es va trobar amb tota l'oposició en contra a l'hora de votar la venda directa d'allotjaments del carrer Migdia a la Fundació Amàlia Soler, que conformen un total de dotze pisos protegits per a la gent gran
Els fets van passar en un hotel del Vendrell on tots dos havien decidit allotjar-se durant uns dies
El ple acorda millores en les actuacions i un protocol per garantir la seguretat dels treballadors i treballadores
Si destinessin les mateixes energies en aplicar el protocol contra les agressions que les que gasten en justificar la seva inoperància, potser de nit no ens caldria ser tan valentes i podríem ser una mica més lliures
La víctima es va despertar adolorida i sense recordar res després d'estar de festa en un pis amb les seves amigues i un grup de nois
El col·lectiu insisteix en la manca de perspectiva feminista als espais d'oci
Un dels tres arrestats havia protagonitzat tres incidents violents anteriors contra ciutadans del municipi de Sitges, durant el mes d'agost
Els republicans portaran al ple municipal una bateria de preguntes sobre les accions dutes a terme pel govern de JXC-PSC i presentaran una moció
L'Ajuntament del Vendrel ha convocat una concentració de condemna d'aquest fet i de condol a familiars i amics aquest dijous 5 de setembre, a les 18 h, a la plaça Vella
L'entitat assegura que l'expulsarà si la justícia confirma la seva implicació en els fets denunciats
El jutjat de guàrdia a Vilafranca decreta incomunicació de l'home amb la víctima i allunyament mínim de 1.000 metres
Les colles castelleres condemnem els fets i donen suport a la reportera de Penedès Televisió
El presumpte agressor és mosso i el cos obrirà un procés intern per determinar el futur de l'agent
Els antecedents repetits de violència i agressions en aquest tram de la processó de Sant Fèlix obliga els balls del seguici a prendre mesures per garantir la seva seguretat
L'entitat considera que decisions com aquesta generen "frustració" i no ajuden a combatre la infradenúncia
El vostre incivisme no ens deixa ballar
El punt lila de l'entitat La Barraca ha comptabilitzat almenys nou incidents
Anteriorment havia complert onze anys d'internament penitenciari per un delicte contra la llibertat sexual
És un home de 39 anys acusat d'assaltar de matinada una noia quan estava entrant a casa
L'arrestat va tocar la víctima i li va fer un petó a la boca sense el seu consentiment
Té 39 anys i els Mossos d'Esquadra l'han arrestat aquest dimecres al mateix municipi on van ocórrer els fets
Un home va intimidar la víctima amb una arma blanca quan entrava a casa seva, al casc antic del municipi
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
Les empreses VTC van decidir suspendre la seva activitat davant els actes violents contra els seus vehicles durant la primera jornada de vaga dels taxistes
Barcelona.-Uber i Cabify tornen a operar a Barcelona des d'aquest divendres al matí després de suspendre temporalment el servei dimecres a la tarda per les agressions de taxistes.
El sector de les VTC han reprès la seva activitat un cop finalitzada la vaga de taxistes, avui a les sis del matí.
En un comunicat, Unauto, diu que el fet d'haver suspès l'activitat de les VTC "hauria de fer reflexionar tothom" i critica severament "aquells que han decidit cedir al xantatge del taxi" com, segons apunta, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment, que "inexplicablement" ahir va retirar la petició de mesures cautelars sobre el reglament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per restringir el nombre de llicències VTC a Barcelona després de manifestar públicament que les demanava perquè l'AMB no té competències per aprovar la normativa, segons indica Unauto.
La patronal de les empreses VTC reitera que el servei que presten a Barcelona i a la resta de ciutats d'Espanya és "plenament legal", regulat, diuen, en la Llei d'ordenació dels transports terrestres i prestat sota l'empara d'una autorització atorgada per la Generalitat.
"Els que no compleixen la llei són els que dirigeixen atacs violents contra el nostre sector amb l'ànim d'acovardir-nos i impedir-nos treballar lliurement, així com de pressionar les administracions perquè canviïn les regles de joc en el seu benefici", denuncia Unauto.La patronal subratlla que "les ciutats no pertanyen a cap col·lectiu, per molta capacitat de pressió que tingui" i reitera que els atacs violents que han patit "no només anaven dirigits contra les VTC o contra les aplicacions amb les que treballa el nostre sector, sinó que són un atac directe a l'estat de dret, als drets dels treballadors, a la lliure elecció dels ciutadans i la imatge d'una ciutat oberta i cosmopolita com Barcelona".
Així mateix, la patronal remarca que no és de rebut que les autoritats "perdin el control del carrer" i que "un grup de violents decideixi qui pot i qui no pot treballar i com i quan es poden moure els ciutadans"."Estem segurs que la majoria dels representants del sector del taxi entenen que el camí únic és el respecte a la llei i que accions violentes com les que hem patit són intolerables, especialment quan es fan des d'una suposada representació del seu sector", assenyala Unauto, que espera, segons diu, que les autoritats es facin càrrec de la seva responsabilitat i posin els mitjans perquè les escenes viscudes abans d'ahir a Barcelona "no es repeteixin mai més".
"És obligació de tots aïllar els violents i fomentar un diàleg que ens permeti una convivència pacífica i ordenada, dins la llei", sentencia.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pots canviar la teva configuració o obtenir més informació aquí.
Afegeix l'activitat al teu calendari
Rubrica Editorial i Babidibú - Presentacions dels llibres - El misteri del despatx de la Pilar i Hi havia una vegada, había una vez, once upon a time de Jaume García.
L'acte anirà a càrrec de Jaume García, autor dels dos llibres.
L'esdeveniment tindrà lloc dilluns 19 de març a les 19h a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret.
Un dia de tempesta, l'Enric és expulsat de la seva classe per xerraire i despistat.
És un noi amb talent, però hi ha alguna cosa que el preocupa.
La Pilar, la misteriosa conserge de l'escola, i tres petits personatges fantàstics l'ajudaran a superar els seus problemes, i donaran un nou sentit a la seva vida.
Un dia, en Barbes Blanques, el Déu de la Tempesta, fart de la conducta tan egoista i competitiva de la majoria dels entremaliats floquets de neu, els posa a prova a tots en una particular i simbòlica cursa. -«Que guanyi el millor!»-.
La mandra de la Isabel feia que els esmorzars fossin eterns.
El seu Pare, en Pep, feia tot el que podia, cada dia, per portar la seva filla puntual a l'escola.
La Serp de l'Avorriment, una criatura molt llarga i amb un olfacte increïble, va fer canviar la situació d'una manera sorprenent.
PARLANT AMB TU D'AMOR I LLIBERTAT
LES CELEBRACIONS DOMINICALS EN ABSÈNCIA...
VIVÈNCIES, SOMNIS I CONFIDÈNCIES D'UN...
CANTS I ORACIONS DELS MONJOS BUDISTES
Aquí podràs navegar pel nostre catàleg classificat per títol, autor o editorial.
Introdueix el nom del llibre, l'autor, la col·lecció... |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Els principals òrgans de govern de l'Escola estan regulats al Reglament del Centre.
Són elegits democràticament, mitjançant vot secret, per cada un dels estaments que la componen, i són els següents:
A més també hi ha un conjunt de comissions que s'encarreguen de temes més específics.
Aquí podreu consultar els seus membres:
Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona |
La nit electoral del 26-M va ser intensa i 55.826 persones van escollir l'edició digital de Regió7 per seguir-la.
El diari va oferir un desplegament informatiu especial des de primera hora del matí de diumenge, però va ser a partir de les 7 de la tarda i fins passades les 2 de la matinada quan el web va rebre aquests gairebé 56.000 lectors, atrets per la possibilitat de seguir l'evolució de l'escrutini en temps real i la publicació dels resultats de les municipals i europees, municipi a municipi.
Al llarg de tot diumenge, fins a la mitja nit, van visitar www.regió7.cat un total de 47.427 persones, gairebé 20.000 més que per les eleccions generals del 28-A.
I aquest dilluns, el trànsit al web ha continuat essent més elevat de l'habitual: entre les 12 de la nit i les 5 de la tarda ja s'havien superat els 50.000 lectors.
Entre els continguts més consultats relacionats amb les eleccions destaquen la pàgina amb els resultats de Manresa (24.000 lectures), la crònica de la victòria per la mínima del republicà Marc Aloy a la capital del Bages (21.000 lectures), i la narració, minut a minut, de la nit electoral (10.000 lectures, amb un temps d'estada en pàgina de més de 6 minuts de mitjana).
A més d'informar a través del web i l'aplicació mòbil, Regió7 també va tenir actiu durant la nit del 26-M el nou servei d'alertes via Telegram.
Amb només una setmana de vida, a aquesta nova aposta del diari ja s'hi han apuntat 700 persones.
El seu funcionament és similar al de les alertes a través de WhatsApp, aturat temporalment per motius aliens a Regió7.
És gratuït, cal tenir l'app Telegram al mòbil i activar el servei accedint a https://telegram.me/Regio7_bot? start=alta. |
un aspecte de la censura institucional que sembla que últimament s'ha posat de moda en el sistema judicial és el de la perversió dels delictes d'odi per utilitzar-los per perseguir qualsevol ideologia.
Tot i que es varen planejar per protegir els col·lectius susceptibles a la discriminació, els més vulnerables, ara es pot fer servir l'epígraf de delicte d'odi per castigar o agreujar les acusacions contra qui insulti un policia, per exemple.
Una figura d'autoritat, armada i amb placa rep el blindatge judicial que s'havia plantejat, d'entrada, per als col·lectius blanc de la xenofòbia, el masclisme, l'aporofòbia i l'homofòbia, entre d'altres plagues d'intolerància.
Aquesta perversió és especialment perillosa perquè, amb un efecte bumerang, pot acabar blindant encara més els grups que, per defecte, ja estan més protegits.
I tot això mentre, alhora, els crims del franquisme continuen sense perseguir-se i es pot fer apologia pública del jou i les fletxes, de les banderes amb pollastre incorporat i d'altres símbols autoritaris.
La rèmora de no haver trencat mai amb el franquisme, sinó tan sols d'haver-ne transitat, afecta encara tot el sistema.
La llibertat d'expressió n'ha sortit tocada, però el passat dictatorial afecta molts altres aspectes de la societat.
Serà difícil que aconseguim una legislació antiodi justa i que protegeixi de veres contra la discriminació sense rompre abans, i de veritat, amb el franquisme.
El temps no ho arregla tot i, si es barreja amb l'oblit, pot condemnar-nos a tornar a patir maneres de fer que no fa tant que són passat.
A alguns que tot just comencen a sortir de l'armari on s'havien amagat, sembla que els agradaria.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Posició de l'ECO Platform sobre la introducció de la metodologia europea de la petjada ambiental dels productes en el sector de la construcció
S'inicia la conversió del segon paquet de Guies DITE en Documents d'Avaluació Europeus
Situació de la conversió del primer paquet de Guies DITE en Documents d'Avaluació europeus, a 16 febrer de 2016
Tercera publicació de DAE en el DOUE
Comentaris de l'EOTA sobre el document de la Comissió "Guidelines for the use of the EAD format"
Què és la petjada ambiental dels productes-PAP europea (Product Environmental Footprint-PEF)?
Realitzades del 18 de desembre del 2015 al 24 de febrer de 2016 |
Em llevo i el primer que m'assabento –via Mònica Terribas, és clar– és que Leonard Cohen ens ha deixat als 82 anys.
Sembla que es tanca un 2016 "horribilis" pel que fa a la música que estimo: el gener ens va deixar David Bowie i ara el mestre Cohen.
Tots dos amb disc acabat de publicar carregat, a més a més, de fosques premonicions en els títols i en les lletres de les respectives cançons.
Ara fa set anys, de resultes de la gira que Cohen va fer en complir setanta-cinc anys –una gira que el va portar al Palau Sant Jordi de Barcelona on va actuar, si no m'erro, el mateix dia que complia els anys– vaig escriure una sèrie de quatre apunts sota el títiol "El meu Leonard Cohen".
Avui unifico els quatre textos en un de sol i el penjo en homenatge a un artista i un senyor inoblidable.
(apunts publicats en aquest Bloc entre el 23 de setembre i el 15 d'octubre de 2009)
La primera notícia que vaig tenir sobre Leonard Cohen prové de la meva època militar.
Em refereixo a quan feia la "mili" i parlo, per tant, de la segona meitat de 1970 i dels primers mesos de 1971.
Jo estava destinat a la caserna del Bruc, davant de l' Escola d'Aparelladors on estudiava (durant uns anys es va recordar la meva presència en algunes classes vestit de caqui).
Al Bruc vaig conèixer l' Agustí E., un noi amb qui de seguida vaig fer amistat.
Aleshores ja es dedicava a la publicitat amb èxit i talent, tot i la seva joventut.
No és casual, doncs, que avui sigui un dels nostres creatius publicitaris més prestigiosos.
"Creo que la vida es una milicia", deia un dels articles del "Decálogo del Soldado" del qual era autor el capità general Don Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio (els generals, com els àrbitres de futbol, tenen sempre nom i dos cognoms) i que ens feien aprendre de memòria a tota la tropa, però tant l' Agustí com jo teníem ben clar que, si la vida és una milícia, la milícia, en canvi, no és vida.
Així doncs, basant-nos en aquest savi principi filosòfic vàrem provar d'escaquejar-nos tot el que vàrem poder.
I sembla que ho vàrem saber fer força bé perquè poques setmanes després ell era nomenat "Cabo de Limpieza" i jo (com no podia ser altrament) "Cabo de Obras" del Regiment d'Infanteria Jaen 25.
No patiu: reservo per a una altra ocasió el ric anecdotari d'aquella època sobre la qual –ara que l'evoco– sí que no em fa res de reconèixer que és la que he rigut més a gust de tota la meva vida.
Durant vuit o nou mesos, de dilluns a divendres, quan a mig matí teníem els nostres respectius subordinats fent veure que treballaven per si s'acostava el brigada Pena (el meu cap) o el tinent Carracedo (el cap de l' Agustí ) –tots dos encara més ganduls que nosaltres, val a dir– el meu amic i jo ens refugiàvem en el magatzem dels estris de la neteja per fumar, escoltar música en un petit tocadiscos portàtil, explicar-nos els projectes que teníem al cap i fer temps fins a les dues, l'hora de sortir cap a casa fins l'endemà a les vuit del matí.
En aquell magatzem va ser on vaig escoltar per primera vegada "Songs from a room", la meva entrada al món de Leonard Cohen.
Un disc extraordinari que encara avui sóc capaç de cantar de memòria de punta a punta i pel mateix ordre en què les cançons estan enregistrades a banda i banda del vinil.
Avui, des de la talaia dels quasi quaranta anys transcorreguts des d'aleshores, m'adono que el meu ingrès en la secta Cohen va ser privilegiat.
Per una banda disposava de molt temps –i pocs maldecaps– per entrar en la seva música.
I per l'altra els coneixements d'anglès de l' Agustí em varen permetre entrar en la poesia d'aquell desconegut cantant canadenc que escrivia cançons inoblidables.
Va ser cabdal, també en això, l' Agustí ja que si per mi fos –quatre anys de batxillerat elemental amb el francès com a assignatura de llengua estrangera– l'únic que hauria enganxat d'aquelles "Songs from a room" era allò de: "Les All'mands étaient chez moi / ils m'ont dit: 'Resigne-toi' / mais je n'ai pas pu...", de "The Partisan".
Com que per aquella època jo anava més aviat curt d'armilla vaig copiar-me el disc en una cinta de cassette fins que un bon dia -ja reingressat a la vida civil- em vaig decidir a anar a can Castelló per comprar la versió original (en vinil, és clar).
La meva sorpresa va ser quan en demanar "el disc de Leonard Cohen" em varen preguntar a quin dels dos em referia.
Va ser d'aquesta manera que va entrar a la meva vida "Songs of Leonard Cohen" (que, de fet, és el seu primer disc -del 68, anterior en un any a "Songs from a room" – tot i que aquí sembla que ens varen arribar amb l'ordre capgirat) i al seu influx varen entrar també en la meva vida meravelles com "Suzanne", "Sister of mercy", "So long, Marianne", "Hey, that's no way to say goodbye" o l'extraordinària "One of us cannot be wrong", que tanca el disc.
De seguida (1971) va aparèixer el tercer vinil – "Songs of Love and Hate", que vaig comprar- i dos anys després el quart, "Live Songs", gravat en directe, que no vaig comprar fins molts anys després.
No cal dir que la febre Cohen s'anava escampant lentament a casa nostra.
Alguna revista musical li dedicava unes pàgines, per la ràdio "Suzanne" rebia una certa atenció — Toti Soler enregistrava una versió en català el juliol de 1972 al seu disc "Liebeslied" — i de manera quasi clandestina van començar a publicar-se les primeres traduccions de la seva obra literària.
Mentre escric aquest apunt tinc a la vista els llibres que per aquella època vaig anar comprant: "Poemas escogidos", que Plaza & Janés va editar el gener de 1972; "La energía de los esclavos" ( Visor, 1974) traduït per l'actor Antonio Resines, cohenià de primera hora; la novel·la "El juego favorito" ( Fundamentos, 1974) i "Canciones de Leonard Cohen" (edició casolana, 1974), que aplega les traduccions dels cinc primers discos fetes per Alberto Manzano, sense cap mena de dubte l'home que més ha fet per acostar-nos la figura i l'obra del poeta canadenc.
El cinquè disc — "New Skin for the Old Ceremony" — va arribar aquí acompanyat d'una gran notícia: Cohen preparava una gira europea en la qual havia previst un concert al Palau de la Música Catalana.
Aquest concert es va celebrar el dissabte 12 d'octubre de 1974 i l' A. i jo no hi vàrem faltar.
L'anunci del concert va tenir un èxit fora mida i les localitats es varen exhaurir en poques hores.
Davant la quantitat de gent que es quedava al carrer l'organització es va afanyar a programar un nou concert per l'endemà mateix, que era diumenge (no n'estic del tot segur, però em ronda pel cap que per compromisos de la programació del Palau el concert va ser matinal).
Evocat ara, trenta-cinc anys després, a l' A. i a mi -i a la G. i al doctor R., que també hi varen ser- ens ha quedat el record d'un Leonard Cohen que va començar el concert distant i amb els bioritmes baixos fins a la tercera o quarta cançó, quan va veure que el públic estava predisposat a deixar-se atrapar en la seva xarxa de melodia i poesia.
A partir d'aquell moment la festa va ser de les que costen d'oblidar.
Com és habitual en ell anava magníficament acompanyat per l'equip amb què havia enregistrat el disc: un conjunt de magnífics instrumentistes i un parell de veus femenines que donaven el contrapunt perfecte a la veu greu del cantant.
Recordo especialment dues coses: la peculiar manera de saludar al públic de Cohen amb una inclinació justa del cap acompanyada amb la mà a la templa en l'estil de les salutacions militars i la generosa tanda de bisos que va arribar als tres quarts d'hora addicionals.
El següent concert de Leonard Cohen a Barcelona es va fer esperar catorze anys.
Va ser el 24 de maig de 1988 al Palau dels Esports, dintre de la gira europea de presentació del disc "I'm your man".
En aquella ocasió l' A. no em va acompanyar i vaig anar-hi amb uns quants col·legues de la feina.
El concert va ser molt diferent de l'anterior.
Cohen arribava amb una fama consolidada i amb un domini de l'escenari indiscutibles.
Va ser, doncs, una altra fita pel record dels qui el vàrem acompanyar aquella nit.
Una anècdota: aquella mateixa nit el Barça jugava a casa el cinquè partit –el definitiu– de la final del play-off de la Lliga ACB de bàsquet contra el Real Madrid.
No era el meu cas, però hi havia gent que portava transistors amb auriculars per anar seguint entre cançó i cançó els avatars del partit.
Durant l'entreacte algú li va explicar aquesta circumstància perquè quan es va acabar -amb victòria del Barça, és clar- el senyor Leonard Cohen ens va obsequiar amb un inesperat "Barcelona won" que va ser rebut amb una ovació de les que fan època.
Fins que ara, trenta-cinc anys després de la seva primera visita hem tornat a tenir el plaer de viure un altre concert (el del comiat definitiu?) del mestre.
Finalment el 21 de setembre passat, just el dia que complia setanta-cinc anys, el mestre Leonard Cohen va omplir a rebentar un Palau Sant Jordi ple d'un públic incondicional que cobria un amplíssim ventall d'edats: pares, fills i fins i tot algun avi.
Les coses de ser un veterà, vet-ho aquí...
No m'aturaré gaire en aquest punt ja que tots els mitjans varen informar degudament no només del concert –el penúltim de la seva gira ja que tres dies després la tancava a Tel Aviv — sinó del conat d'alarma que va suscitar tres o quatre dies abans quan, en la seva actuació a València, Cohen va patir un desmai a la tercera cançó que va obligar a suspendre la festa i ingressar-lo en un centre hospitalari.
El concert va ser com el seu protagonista: pulcre, rigorós, inspirat, elegant, sobri i amb un nivell de qualitat altíssim.
Sense alts ni baixos, ple de cançons antològiques -quin repertori, el del mestre!- servides per un Cohen savi i en plenitud que domina a la perfecció els mil matisos expressius de la seva limitada veu.
I amb un conjunt d'acompanyament de gran categoria en el que destacaven -marca de la casa- les tres veus femenines i un incommensurable Javier Mas a les guitarres, llaüts, bandúrries i altres pernils.
L' A. i jo hi vàrem assistir convidats pels nostres amics Mercè i Pere.
De fet, les dues localitats varen ser el regal que li varen fer a l' A. pels seus 60 anys.
Gràcies al seu encertat obsequi vàrem poder reviure aquell Palau de trenta-cinc anys enrere del qual ja he parlat en l'anterior apunt d'aquesta sèrie.
Han passat trenta-cinc anys des d'aleshores i una mostra del pas inclement del temps va ser que la interpretació de "Suzanne" va tornar omplir la foscor del Palau Sant Jordi de petites lluminàries...
Amb una diferència substancial: els encenedors d'antany han estat substituïts pels mòbils.
Pel que fa al concert, si no hi vareu assistir us recomano el DVD editat fa uns mesos aquí amb el concert a Londres de l'any passat.
Si la memòria no em traeix diria que és gairebé calcat al de Barcelona amb l'única diferència que aquí no va cantar "Democracy".
En acabar tothom tenia dues certeses: a) havíem assistit a un concert memorable, d'aquells que et queden marcats dintre de l'ànima, i b) serà summament difícil que tornem a veure per aquests barris Leonard Cohen damunt d'un escenari.
Una excel·lent evocació del mestre que avui ens ha deixat.
Jo, per qüestions d'edat o per altres circumstàncies, només vaig poder assistir al darrer dels concerts que esmentes, i en vaig sortir viatjant cap a un altre planeta.
Una meravella que recordaré, i avui encara més, per anys.
– contradiccions de jueus, sionistes –
A ell per què li ha de importar el que passi a Palestina?
És que hem de fer i ser com els demés volgueu?
L'incident de València va ser el mes de juliol de 2009, dos mesos abans, no tres o quatre dies.
L'incident de València va ser el 18 de setembre de 2009, tres dies abans.
Sí, ens ha deixat una persona entranyable, un mestre, un gran poeta, les cançons del qual sempre tindrem presents.
De la poesia, de la cançó, de la elegància...i ens queda en Trump.
Un 10, la teva evocació de Leonard Cohen.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
¿Vols rebre al teu correu electrònic notícia de cada nou apunt?
© 2020 Totxanes, totxos i maons |
Borja Ortiz duu al Lliure la seva adaptació de La tristeza de los ogros, de Fabrice Murgia. / LLIURE
Lliure/Montjuïc.- Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol, són alguns dels actuals integrants de La Kompanyia Lliure, una bomba de rellotgeria que en mans de Pablo Mesiez fa esclatar tot l'inventari de registres possibles en una funció.
Tot ve d'un taller a càrrec de l'autor i director argentí, que va anar creixent fins que es va convertir en un immens exercici de gran rigor dramàtic.
Díficil d'explicar aquesta història que s'engronxa entre l'absurd i el surrealisme, jugant dins un mateix espai en temps diferents, o per ventura no.
Per ventura és una història de vius i morts que ocupen el mateix temps i espai, sense que cap d'ells s'adoni de la presència dels altres, cosa que provoca tot un seguit de situacions tan il·lògiques com engrescadores, que tant poden fer riure com encongir el cor.
Moments divertits, per la seva condició d'irracionals, que, de sobte et poden provocar angoixa, o a l'inrervés, des una situació aclaparadora pot convertir-se en una festa, o en alguna cosa semblant.
Res no funciona segons els cànons establerts.
Qualsevol cosa pot significar la contrària, i això implica un treball de precisió per part de tots i cadascun dels integrants d'aquesta agrupació miraculosa, La Kompanyia, en aquest tour de registres sense fi.
Amb molts riscos, perquè cada peripècia que planteja és d'una dificultat extrema i té la intenció de provocar un estat de confusió absoluta i les més diverses reaccions entre el respectable públic.
I entre aquest públic també hi havia presència mallorquina: Carme Riera, Rafel Duran, Xisco Segura, Josep Truyol...
Lliure/Gràcia.- La tristeza de los ogros, de Fabrice Murgia, fa nou anys que es representa a Bèlgica, on l'autor exerceix de director del teatre nacional.
Basada en fets reals, en les històries de Bastian Bosse, un jove alemany de 18 anys que va assassinar cinc companys de la seva escola a trets i després es va suïcidar, i de Natascha Kampush, una jove de 18 anys que va viure segrestada pel seu veí durant vuit anys, fins que va aconseguir escapar.
A l'adaptació espanyola que ha fet Borja Ortiz de Gondra s'hi ha afegit una tercera història, la que fa referència a les nines d'Alcàsser.
Contundent, aquest retrat de la pèrdua de la innocència, demolidora observació en forma de faula cruel, que no cerca ni el document ni el judici.
Tan sols mostra una realitat que la societat sempre veu com a excepció conseqüència del comportament d'un malalt, mentre que aquest mateix dia, a Florida, Nikolas Cruz matava a trets 17 alumnes del col·legi del qual havia estat expulsat.
Ja des del primer moment, amb l'anar i venir d'Andrea de San Juan, amb el vestit de la primera comunió, tan ensangonat com el seu rostre, explicant la història dels ogres mentre el públic s'asseu, és clar que hi haurà poques rialles.
Ambdós protagonistes, interpretats per Nacho Sánchez i Olivia Delcan van contant la versió, la seva versió, personal i intransferible, dels fets que els varen situar a les primers pàgines de la secció de successos, de manera intercalada, mentre la verge ensangonada exerceix de mestra de cerimònies.
Tot transcorre, ja sigui en una pantalla, o en directe, a un ritme que no dona treva i que va tintant l'obra amb els colors de la tragèdia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
En proclamar Maria assumpta al cel, el poble cristià afirma que és tot l'home qui se salva i no solament la seva ànima.
Als primers cristians, la idea de la separació entre cos i ànima els hi era totalment estranya.
En parlar de Salvació de l'home, pensaven en tota la persona humana, perquè tota ella és obra de Déu i estimada per Ell amb un amor que és afirmació de la seva permanència salvadora.
Estimar és dir-li a un altre: "No vull que et moris mai."
Proclamar –com fem avui– Maria de Natzaret glorificada en cos i ànima, és una bella manera de dir que Déu està interessat en la Salvació de l'home que és cos, ànima i sentiments.
I, per tant, una Església que es limités a la salvació de les ànimes deixaria de ser cristiana.
De manera que tot el que hi ha en nosaltres de caduc i moridor sigui absorbit per una vida immarcescible.
Eternament joiosos per un sol dia de lluita a la terra.
Tot això és bo recordar-ho i fer-ho avinent a aquelles persones que diuen escandalitzar-se quan hom els predica que l'evangeli demana als cristians:
–que lluitin per la decència de la política
–que aportin la seva col·laboració en la construcció d'una societat més justa, més lliure, més humana per a tothom.
En Jesucrist, Déu s'ha fet el gran aliat de la vida dels homes, el gran company.
D'aquesta vida que vivim en el cos i en l'ànima; en el cor i en els sentiments; en el temps i en l'eternitat.
Aquesta vida que assolí plenament Maria de Natzaret: la primera cristiana, la primera Salvada. |
La ministra de Salut, Dolors Montserrat, ha assegurat aquest dilluns al matí que el govern espanyol vol incorporar una casella lingüística a la preinscripció escolar dels centres catalans.
No han passat ni dues hores que el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha sortit per matisar que Montserrat ha "tingut una confusió" perquè "ha confirmat una cosa que el govern espanyol encara no ha tancat".
Montserrat ha fet aquestes declaracions a la premsa abans de fer una visita al campus Can Ruti de Badalona: "Per nosaltres, abans que res, la nostra prioritat és el dret dels pares per escollir lliurement l'educació dels seus fills".
A més a més, quan se li ha preguntat si creu que hi ha consens social per modificar el model lingüístic català, ha respost que "la llei és la que és i les sentències són les que són".
Ha estat en aquest moment quan ha afegit que el govern espanyol "incorporarà una casella lingüística".
La titular de Sanitat explicava que la casella seria el primer pas per "retornar un dret", ja que "amb el formulari es podrà saber el nombre de famílies que volen que el castellà tingui més presència a les escoles". |
Tot va començar l'any 2007, quan els usuaris d'Ampans de la Llar Balconada, que fins tenen un equip de futbol al barri, van anar a passar una setmana de vacances a casa d'un familiar d'un d'ells a la localitat de Perarrua, a la província d'Osca.
Un poble petit on viuen 40 persones durant l'any i on la població augmenta fins a les 350 persones durant l'estiu.
Deu anys després d'aquell viatge, la visita a Perarrua s'ha convertit en una part obligatòria dins de les seves vacances.
Al llarg dels anys, s'han anat construint uns lligams que han anat arrelant d'una manera tan forta que, ara per ara, seria impensable tant per a ells com per als habitants del poble no veure'ls per Perarrua l'última setmana d'agost, quan solen anar-hi.
Manuel Lalueza, alcalde de Perarrua i Besians, ha explicat a aquest diari que «la seva arribada és un esdeveniment per al poble, on els esperem cada any.
Són uns habitants més del municipi i per a nosaltres és un orgull tenir-los al poble cada estiu».
Les paraules de l'alcade donen una idea de la importància que té per al poble la seva arribada cada estiu.
Com uns estiuejants més de Perarrua, els usuaris de la Llar Balconada s'acosten al riu per fer un bany, fan passejades pels camins que porten a Besians i van a prendre cafè a la casa rural.
Estan tan integrats que, després de sopar, fins i tot agafen la seva cadira i van a la plaça del poble per xerrar amb la resta de veïns.
A més de gaudir del poble, també dediquen part del seu temps a visitar les localitats més properes i els seus centres d'interès: el centre budista de Panillo, el balneari del Turbó i la localitat de Benasc.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La ubicació definitiva de l'Hermitage Barcelona serà aquesta, a tocar de l'Hotel Vela, on ara mateix s'està treballant en la nova bocana del port.
L'edifici, de nova construcció, tindrà cinc plantes, disposarà de set sales d'exposicions i farà 3.700 metres quadrats.
Serà totalment privat i preveu atreure mig milió de visitants anuals.
Es començarà a construir l'any vinent i s'espera que obri portes el 2019.
El nou museu beurà del fons de l'Hermitage de Sant Petesburg que té 3 milions 200.000 obres.
Ara bé, segons els seus responsables, les seves pretencions van més enllà d'obrir una delegació de l'Hermitage a Barcelona.
Aquest home, l'exdirector del CosmoCaixa, Jorge Wagensberg, s'encarregarà de la direcció artística i del disseny de la museïtzació.
Vol que al nou Hermitage art i cència es fusionin.
"No serà el museu Hermitage Barcelona una franquícia per la qual aniran passant les peces que podrem triar d'Hermitage.
Vindran, això sí, les millors peces però la idea és que amb aquestes peces el que farem és afegir el que calgui, fenòmens i metàfores museogràfiques per explicar grans històries."
L'empresa privada responsable del museu està encara pendent que l'Ajuntament requalifiqui el solar com a equipament cultural.
Ho donen per fet i esperen que el tràmit es faci efectiu d'aquí a quatre o cinc mesos.
L'any que ve començaran les obres de construcció del nou museu Hermitage, que s'ubicarà a la bocana nord del Port en un edifici de nova construcció proper a l'Hotel W. La inauguració està prevista per a l'any 2019, després d'una inversió de 38,5 milions d'euros.
El seu director artístic, Jorge Wagensberg, ha esbossat que el projecte vol oferir "un nou llenguatge museogràfic" que conjugui art i ciència.
L'equipament no serà una "franquícia" del de Sant Petersburg, ha dit, però sí que es nodrirà de les seves col·leccions, així com dels grans centres artístics de Barcelona.
Es tracta d'un projecte molt ambiciós i suposa la construcció d'un edifici nou amb cinc plantes i set sales, entre les quals una que acollirà una exposició permanent i una sala Hermitage on s'ubicaran grans obres.
El museu es construirà al costat de l'Hotel W, ja que la intenció dels impulsors del projecte és que l'Hermitage estigui al port perquè els turistes que arribin a Barcelona per mar tinguin un lloc per visitar a prop.
En aquest sentit, es preveu atreure uns 500.000 visitants cada any.
Segons l'empresa privada Cultural Development Barcelona, que impulsa la iniciativa, el museu neix amb la voluntat de cooperar i establir diàleg amb els grans equipaments culturals de la ciutat.
Alhora vol ser porta d'entrada del gran museu de Sant Petersburg, que disposa en els seus fons de més de tres milions de peces.
El nou equipament és una iniciativa totalment privada que no demanarà cap tipus de subvenció, ja que preveu obtenir beneficis.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La banda irlandesa The Cranberries tornarà als escenaris el 2017 acompanyats d'un quartet de corda, al costat del qual interpretaran els seus grans èxits, segons ha informat en un comunicat la promotora Doctor Music.
La banda actuarà el diumenge 4 de juny a l'Auditori del Fòrum de Barcelona i el dilluns 5 al Wizink Center de Madrid; a més, també estaran en l'Starlite Marbella el 5 d'agost.
Les entrades per a Barcelona i Madrid es podran adquirir a partir de les 10:00 hores del divendres 10 de febrer a través de doctormusic.com i ticketmaster.es.
The Cranberries es van formar a Limerick City (Irlanda) el 1989, i el grup està integrat per la vocalista Dolores O'Riordan, el guitarrista Noel Hogan, Mike Hogan al baix i Fegal Lawler a la bateria.
En la dècada dels noranta es van convertir en una de les bandes de pop rock més reeixida, amb temes tan coneguts com 'Linger', 'Zombie' i 'Dreams', avui dia convertits en autèntics clàssics.
The Cranberries ha venut més de 40 milions de discos a tot el món, ha aconseguit situar quatre álbums en el top 20 del Billboard i 20 singles en els primers llocs de la llista de rock alternatiu.
Ara tornen als escenaris per reinterpretar els seus grans èxits, aquesta vegada amb un nou format acústic que dotarà aquests clàssics de nous matisos en el so i que convidaran a redescobrir-los.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els Xicots es plantegen el 5 de 8 per la festa major de la Granada.
La cap de colla dels Xicots de Vilafranca, Aina Mallol, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els grans reptes que la colla vol portar a la diada castellera de la Granada del Penedès, el dissabte 9 de juliol.
Aina Mallol veu possibilitats d'estrenar tres castells: torre de 8 amb folre, 5 de 8 i pilar de 6, un ventall ampli que caldrà assegurar intensificant els assaigs dels propers dies.
Per això, l'equip tècnic organitza una campanya d'assaigs dedicats especialment a aquestes estructures, als quals es convoca tota l'afecció dels Xicots.
El primer és aquest mateix divendres, 1 de juliol, a les 22 h; el segon, dimecres que ve, 6 de juliol, a les 21 h, i el darrer serà el dia abans, divendres 8 de juliol, a les 22 h, que acabarà amb sopar per als assistents.
El cap de pinyes, Gabi Molero, recorda la importància d'una àmplia assistència a l'assaig per poder provar els castells en les condicions adients.
L'objectiu dels Xicots de Vilafranca és "concentrar el màxim d'esforços" de cara a aquesta diada, una cita castellera que es recupera després de nou anys.
En aquest sentit, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de la Granada, Joan Amat, ha manifestat el desig que la diada de festa major "torni a ser un referent a la comarca" i ha recordat que els Xicots, la colla que més vegades hi ha participat, "sempre hi han garantit els seus màxims castells".
Després d'un treball intensiu de consolidació de castells de 8, que s'ha constatat en les darreres actuacions dels Xicots, la cap de colla veu factible situar la Granada com un dels punts àlgids del calendari d'estiu, amb la voluntat de retornar l'interès en aquesta diada i que tingui continuïtat en els propers anys.
"Fer grans les places de prop de casa nostra ajudarà a fer conèixer els Xicots a la comarca", ha expressat.
La diada de festa major de la Granada començarà a les 18 h, amb la participació, al costat dels Xicots, dels Nois de la Torre i els Minyons de l'Arboç.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha qualificat aquest dijous de molt decebedor que la reacció de l'Estat a un procés participatiu amb urnes acabi sent amb "tribunals i fiscalia".
Durant el seu discurs en la constitució del Consell Nacional de la Infància i l'Adolescència de Catalunya (CNIAC), ha afirmat que, tal com aquest consell espera que se l'escolti i se'l tingui en compte, el poble català també vol ser escoltat i decidir.
Ha assegurat que li fa pena i li resulta "altament decebedor" i difícil d'entendre que l'única forma de reacció que ha procedit de l'Estat hagin estat els tribunals i la fiscalia, i ha assegurat que ell aspira a construir un país diferent.
En un moment del seu discurs, el president de la Generalitat ha ironitzat amb el fet que no era segur que pogués assistir a aquest acte de constitució del consell perquè "són dies moguts".
Ha explicat que, amb la constitució del CNIAC, Catalunya torna a demostrar que és "puntera en sensibilitat democràtica i social", amb una iniciativa pionera en participació ciutadana.
Respecte a la constitució del CNIAC, ha afirmat --dirigint-se als integrants, que s'han reunit durant dos dies-- que moltes vegades el primer pas és el més difícil de tots, mentre que els altres "vénen una mica rodats".
Ha assegurat que a Catalunya hi ha una manera de funcionar en què es pot establir un "diàleg constructiu" entre qui parla i qui escolta, i que el CNIAC s'ha organitzat per tenir en compte i valorar la veu dels nens i adolescents.
El CNIAC, que es constitueix durant el Dia Mundial de la Infància, tindrà les funcions de representar els interessos dels nens i adolescents de Catalunya, fer propostes als organismes competents, opinar sobre les actuacions que els afecten i proposar informes i estudis sobre temes relacionats amb el col·lectiu.
Ha afirmat que els nens i adolescents són "els ciutadans del demà i els d'avui", i que un consell com aquest dóna una imatge de "país madur" en què tots els seus ciutadans tenen una forma d'expressar-se.
També referint-se a l'actualitat de les últimes setmanes, el president ha assegurat que està d'acord amb què, en ocasions, els nens tenen "més sentit comú que persones de més edat".
Prenent la veu del CNIAC, la presidenta i els dos vicepresidents escollits d'entre els 43 nens integrants, han sostingut que alguns dels temes que els preocupen són la participació dels nens en la presa de decisions, el medi ambient, el transport públic, el 'bullying' i els espais d'oci.
L'acte de constitució del CNIAC s'ha tancat amb la interpretació de l'"Himne de la Infància creat" per Save the Children, amb els nens que participen en els seus programes a Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tàrrega recuperarà el servei d'expedició i renovació del Document Nacional d'Identitat (DNI) al municipi a partir del dilluns 21 d'octubre 21 d'octubre.
L'Ajuntament, el Consell Comarcal de l'Urgell i la Subdelegació del Govern a Lleida han acordat de reprendre aquest servei després d'haver estat suspès durant un temps.
L'equip mòbil de la Policia Nacional que s'encarrega del DNI atendrà els usuaris un cop al mes a la sala d'actes del Consell Comarcal de l'Urgell (carrer d'Agoders, 16).
Les persones interessades ja poden demanar cita prèvia des d'aquest dilluns 14 d'octubre de forma presencial al Consell Comarcal de l'Urgell o mitjançant el telèfon 973 500 707, de 9 del matí a 2 de la tarda.
L'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, afirma que hem sol·licitat de recuperar el servei per evitar la ciutadania l'obligació d'haver-se de desplaçar fora vila, bàsicament a Lleida, per fer-se el DNI i afegeix que fem més còmoda i àgil la tramitació del document, sobretot per a la gent gran.
L'alcaldessa també agraeix la coordinació entre l'ens local, la Subdelegació del Govern i el Consell Comarcal de l'Urgell per facilitar la prestació d'aquest servei al municipi.
L'expedició es durà a terme en dos dies: un per tramitar la documentació i l'altre per recollir el DNI.
Es preveuen unes 80 tramitacions mensuals, que es faran entre les 10 del matí i 2/4 d'1 del migdia.
- Renovació DNI per caducitat: DNI original i una foto
- Canvi de domicili: DNI original, certificació d'empadronament i una foto
- DNI primera vegada d'un nen o nadó: partida literal de naixement, certificat d'empadronament i una foto
- Pèrdua/ robatori o sostracció: còpia de la denúncia i dues fotos
La presència de les persones interessades és imprescindible en tots els supòsits i en el cas dels infants, nadons i menors de 14 anys han d'anar acompanyats d'un/a dels tutors legals, com a mínim.
En tots els casos, la taxa és de 12 euros (import que caldrà dur exacte), que s'abonarà el mateix dia de la tramitació. |
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, no ha tingut ni 100 dies de treva.
Al cap de pocs dies de prendre possessió, ha hagut de pilotar les primeres mesures destinades a afrontar l'amenaça del coronavirus procedent de la Xina.
Potser per això, a les prestatgeries i a la taula del seu despatx, on rep EL PERIÓDICO, encara no ha tingut temps de col·locar els seus records personals.
Afortunadament, els primers casos han resultat negatius.
¿Quines són les seves prioritats al capdavant del Ministeri de Sanitat?
La primera prioritat és l'ampliació i la recuperació de drets, en quatre àmbits.
El primer, la universalitat del sistema de salut, que té un prestigi altíssim.
El segon té a veure amb la reducció progressiva dels copagaments, que afecten la igualtat en els tractaments.
El tercer fa referència a l'ampliació de l'atenció bucodental.
I sota aquest paraigua també podríem esmentar la llei que regula l'eutanàsia, que és un compromís ferm del Govern de coalició, i que el PSOE ja ha registrat al Congrés.
¿I quina d'aquestes iniciatives serà la primera que porti al Consell de Ministres?
La recuperació i blindatge de la universalitat del sistema, perquè totes les persones que siguin a Espanya tinguin dret a l'assistència sanitària.
No obstant, detallaré els compromisos exactes i la cronologia quan comparegui al Congrés i al Senat.
A causa del nivell de crispació política, ¿creu que el PSOE i Podem tindran prou recolzaments per aprovar la llei de l'eutanàsia?
Tots els estudis d'opinió reflecteixen un recolzament amplíssim i molt transversal a la mesura, que suposa reconèixer el dret a morir amb dignitat i amb les degudes garanties sanitàries i mèdiques.
Totes les forces polítiques s'hauran de posicionar, però crec que hi haurà un consens ampli.
«Totes les forces polítiques s'hauran de posicionar, però crec que hi haurà un consens ampli sobre l'eutanàsia»
¿És necessari que es complementi amb una llei de cures pal·liatives, com la que es va quedar a punt de veure la llum?
Els dos enfocaments coincideixen en el camp d'ampliació de drets i treballarem en aquesta direcció.
El repte mundial més important passa en aquests moments per la contenció del coronavirus.
¿Quin risc hi ha per a la salut a Espanya?
El primer que vull fer és traslladar un missatge de tranquil·litat i confiança perquè he pogut constatar en aquest breu temps la professionalitat dels equips al capdavant del Ministeri i del conjunt del sistema.
Espanya ja ha afrontat situacions d'aquest tipus amb el SARS i MERS, que eren altres tipus de coronavirus, en què es va demostrar la solvència del sistema i l'alt nivell dels professionals.
En vista de la situació actual, hem adoptat diverses decisions: hi ha un comitè de seguiment i el centre d'alertes i emergències està en contacte permanent amb l'OMS i amb les CCAA i actualitza diàriament la informació; que es publica a la web.
A més s'ha validat un protocol d'actuació que contempla quines mesures de diagnòstic permeten detectar un cas i com cal actuar si es detectés.
També vull anunciar que la setmana que ve reunirem les societats científiques per compartir la informació i les nostres actuacions.
Quant al risc, és moderat però estem preparats per abordar qualsevol situació.
I lògicament seguirem com l'OMS avalua la situació.
«S'ha de recordar que el tabac continua sent la causa de mort evitable més important»
¿És partidari d'endurir la llei del tabac perquè no es pugui fumar a cotxes, estadis i terrasses?
Estem treballant en l'ampliació i revisió d'aquesta llei en dos sentits.
En l'àmbit de les noves maneres de fumar, el vaporeig, la pipa d'aigua, etc., i en l'àmbit de nous espais lliures de fum, alguns dels quals són els que vostè ha esmentat.
Jo crec que és procedent prendre algunes mesures, però no vull anticipar-ne cap perquè primer cal escoltar els professionals.
Però s'ha de recordar que segons l'OMS el tabac continua sent la causa de mort evitable més important i a Espanya moren més de 50.000 persones a l'any, per la qual cosa no és bo relaxar-se en el combat contra el tabaquisme.
Ja m'he trobat unes feines en marxa que continuarem.
Un altre dels projectes iniciats és el pla per potenciar l'atenció primària i augmentar les plantilles.
La meva intenció és desenvolupar el marc estratègic de l'Atenció Primària, que contempla 23 objectius i 100 mesures.
És veritat que en la recessió hi va haver uns ajustaments excessius que pretenem reparar.
En l'acord de coalició preveiem un increment de la despesa en sanitat del 5% al 7% del PIB el 2023.
Aquí vull ressaltar a més el compromís dels professionals, que han demostrat la seva implicació i la seva vocació, en anys de recursos més escassos.
«L'acord de coalició preveu un increment de la despesa en sanitat del 5% al 7% del PIB»
També va ser nou, per part del Govern anterior, la intenció de frenar les pseudoteràpies.
¿Què opina de l'acupuntura o el reiki?
¿Es trauran dels centres sanitaris?
Des del Ministeri de Sanitat ens hem de basar en l'evidència científica.
Hem de donar les millors teràpies i medicaments, però basats en l'evidència.
A partir d'aquí correspondrà als professionals avaluar altres coses i la tasca del Ministeri és proporcionar aquesta informació a la ciutadania.
En alguns casos s'hauran de prendre mesures de restricció, però això correspondrà a les avaluacions.
Un altre dels plans que es van quedar encallats va ser el destinat a evitar els suïcidis.
El conjunt de problemes relacionats amb la salut mental el concebo com una prioritat important; perquè les dades que tenim és que el nombre de suïcidis és més elevat que el dels morts en accidents de circulació.
Estudiarem el problema amb els professionals. |
El senador Bernie Sanders ha demanat aquest dilluns el vot per a Hillary Clinton i ha advertit que el candidat republicà, Donald Trump, "és un perill per al país".
"Hem d'elegir a Hillary Clinton i Tim Kaine" --el seu candidat a vicepresident--, ha afirmat Sanders.
"Faré tot el que pugui perquè Donald Trump sigui derrotat", ha postil·lat durant una trobada amb simpatitzants durant la Convenció Demòcrata que s'està celebrant a la ciutat de Filadèlfia.
Tot i això, els seus simpatitzants han respost amb esbroncades a la menció de Clinton i han corejat "Volem Bernie!".
Aquest és el món real en el qual vivim", ha argumentat ell i immediatament ha carregat obertament contra Trump per ser un aprofitat i un demagog, ha dit.
"Trump és un perill per al nostre país i ha de ser derrotat", ha assegurat, i l'auditori l'hi ha respost que "també ho és Hillary".
"Ha robat les primàries!", ha criticat un altre assistent.
El senador i exprecandidat presidencial demòcrata sembla tancar amb el seu suport a Clinton la polèmica oberta divendres per la filtració de milers de correus electrònics del Comitè Nacional Demòcrata (DNC) que demostren que el màxim organisme del partit va perjudicar a Sanders a favor de Clinton.
La polèmica ha provocat la dimissió de la presidenta del DNC, Debbie Wasserman Schultz.
"La seva dimissió obre l'opció d'una nova direcció al comandament del Partit Demòcrata", ha apuntat Sanders aquest dilluns, i ha demanat que aquesta nova direcció estigui integrada per persones que vulguin un canvi real.
La decisió de Wasserman Schultz de dimitir serà efectiva quan acabi la convenció demòcrata de Florida, en quatre dies, però ella mateixa ha renunciat a fer el discurs inaugural, com estava previst.
"He decidit que pel bé de garantir un bon començament de la convenció demòcrata no dirigiré la convenció", ha apuntat en una entrevista amb un diari local de Filadèlfia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La companyia compta amb 300 vehicles a la capital catalana que es reactiven de manera gradual
El Prat de Llobregat.- Cabify ja torna a operar a Barcelona, 35 dies després que deixés de fer-ho arrel de l'aprovació del nou decret de la Generalitat que regula el sector dels VTC i que imposa un temps mínim de precontractació del servei de 15 minuts l'AMB ho amplia a una hora.
La companyia assegura haver-se adaptat a les noves condicions, alhora que esquiva la clusula de la precontractació, oferint als seus clients un servei "anual" pel qual només hauran de respectar els 15 minuts d'espera prvia en el primer viatge.
Els primers cotxes de Cabify han tornat a sortir aquest dijous de les installacions que l'empresa té al polígon Mas Blau del Prat de Llobregat.
En total n'hi ha uns 300 per donar servei a Barcelona, que s'aniran reactivant gradualment.
Tot i que el moviment de vehicles no és el fa un mes i mig, la central d'Auro al Prat de Llobregat, empresa que treballa per Cabify, ha recuperat l'activitat aquest dijous.
Segons el cap de formació de l'empresa, Pedro Bujerque, ho ha fet de forma progressiva "per veure com va la cosa".
Bujerque ha destacat que malgrat les habituals tensions amb els taxistes, en aquest primer dia de feina no s'ha registrat cap incidncia i que els contents estan contents i esperanats de poder recuperar la normalitat després d'uns dies de molts nervis i incertesa.Content per tornar a la feina, el cap de formació d'Auro reconeix que tot i que Cabify ha trobat una manera d'esquivar el temps de precontractació de 15 minuts estipulat per la Generalitat són conscients que en qualsevol moment els poden ordenar aturar de nou l'activitat.
"Estem contents i esperanats, per també expectants", ha afegit.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Càtedra Santander d'Emprenedoria Universitària de la Universitat de Lleida és una iniciativa conjunta entre la Universitat de Lleida i el Banco Santander que té per objectiu fomentar el talent i la cultura emprenedora en la comunitat universitària, organitzar activitats de formació, promoure la comunicació i difusió de notícies, activitats, seminaris, cursos i premis relacionats amb l'emprenedoria, potenciar la recerca en l'àmbit de l'emprenedoria i de la creació d'empreses i oferir assessorament inicial i acompanyament en els primers estadis de vida de les empreses impulsades per membres de la comunitat universitària.
La Càtedra Santander d'Emprenedoria Universitària de la UdL es proposa ser un dinamitzador i catalitzador de l'emprenedoria a la UdL, potenciant la transversalitat i treballant conjuntament amb la resta d'unitats de la universitat, així com amb entitats territorials de foment de l'emprenedoria. |
Platja residencial semiurbana que es troba a uns 5 km de Roses, tot agafant la carretera que voreja el mar des del centre de Roses.
És una platja de sorra fina i aigües d'un blau intens.
Té una longitud d'uns 500 metres i una amplada d'uns 25 metres i resta arrecerada de la Tramuntana.
Aquesta platja gaudeix del certificat de qualitat ambiental EMAS i ISO 14.001 des de l'any 2003.
Qualitat de les aigües: molt bona
Abalisament de la zona de bany - Salvament i socorrisme - Rentapeus - Papereres - Neteja de la sorra i de les aigües - Informació de l'estat i qualitat de l'aigua - Accés per persones amb mobilitat reduïda - Passarel·les – Hotel - Restaurants - Quioscos expenedors de begudes i gelats - Lloguer de gandules i para-sols - Lloguer de patins i caiacs - Zona d'ancoratge de les embarcacions - Zona de fàcil aparcament no vigilat - Parada d'autobús
Abocar i abandonar residus, tant a terra com a mar - Encendre foc -Acampar - Portar gossos - Fondejar als canals d'entrada i sortida d'embarcacions, patins i caiacs i a dins de les zones de bany |
L'estratègia de comunicació gràfica de la UIB té com a principi fonamental implantar un estil que identifiqui la institució.
La identitat institucional pren la inclinació de 9o d'algunes lletres com a element diferenciador, que vol recordar les diagonals pròpies del rombe que ens identifica.
A partir d'aquesta inclinació tipogràfica, desenvolupam un concepte que permeti unificar tota la imatge gràfica general.
La tallam i construïm un rectangle
A partir d'aquesta figura, es fa una combinació amb un altre reflex, que s'ubicarà a la part de darrere i al qual es dona una transparència del 50 per cent, i s'eixampla de manera proporcional.
La fragmentació de la lletra U és la base de tota la projecció gràfica de la UIB a través d'un sistema de cisalla gràfica que ens permet donar una imatge unitària de la nostra universitat, i alhora emprar fotografies i il·lustracions diferents a l'espai destinat per a això, obrint i tancant aquesta estructura segons les necessitats de cada moment.
Aquest projecte es va iniciar des de la filosofia de millora constant dels resultats a partir de la construcció d'una base ferma, que s'estructura al voltant d'un pla de comunicació.
Qualsevol canvi o variació sempre ha de comptar amb l'autorització prèvia de la Secció de Comunicació Interna, Promoció i Imatge de la UIB.
Combinam la figura inicial amb una altra situada més amunt (tant la part superior com la inferior es podran moure, segons l'espai que requereixi la imatge o la necessitat d'informació).
A la part inferior, s'utilitzarà un espai diagonal blanc (per defecte, 9o) per ubicar-hi logotips i la URL.
Es podran utilitzar els colors corporatius institucionals i secundaris, però sempre han de mantenir el criteri de l'opacitat al 50 per cent del reflex.
Utilitzaran sempre la tipografia institucional UIBSans
• La zona SUPERIOR, on hi ha la tira SOM UIB, queda a la part superior esquerra, i està formada per l'emblema vertical (ús excepcional d'aquesta articulació per defecte en els cartells, el lema Som UIB i el codi QR del web de l'activitat que es promocioni o del servei que l'organitzi).
En cas de no tenir web, s'ha de posar el general de la UIB ( ).
Aquesta zona queda assignada per al TÍTOL del que s'anuncia o promociona.
• La zona MITJANA assignada a la imatge pot créixer (cap amunt o cap avall) movent les dues peces inclinades de dalt i les dues de baix, sempre tenint cura que no es deformin.
• La zona INFERIOR conté la informació complementària de l'acte que pugui ser requerida.
• La zona BASE també inclou la diagonal per col·locar els logotips que puguin ser necessaris i la URL per ampliar la informació.
Aquesta composició és per a tota la composició de la cartelleria vertical: cartells, fulls de mà, la portada dels fulletons, els opis...
A partir de la concepció de la composició gràfica dels elements, es va plantejar el format horitzontal per a les ocasions en què es necessitàs donar més prevalença a la imatge.
Es mantenen els elements i la diagonal com a elements visuals identificatius de la institució.
• La zona DRETA assignada a la imatge pot créixer (cap amunt o cap avall) movent les dues peces inclinades de dalt i les dues de baix, sempre tenint cura que no es deformin.
La zona conté la informació complementària de l'acte que pugui ser requerida.
• La zona ESQUERRA queda assignada per al TÍTOL del que s'anuncia o promociona.
Conté la informació complementària de l'acte que pugui ser requerida.
Se cerca que sigui concreta per facilitar-ne la lectura immediata a l'usuari.
• La zona BASE també inclou la diagonal per col·locar-hi els logotips que puguin ser necessaris i la URL per ampliar la informació.
L'objectiu principal d'un cartell és comunicar un missatge de la manera més senzilla possible, i aconseguir captar l'atenció de qui l'observa.
Se cerca que sigui concret per facilitar-ne la lectura immediata a l'usuari.
Com a norma general, els cartells es presentaran en composició vertical, i per adaptar-hi la informació també poden presentar-se en horitzontal.
• Promocionar un servei o esdeveniment determinats
• Intentar ser tan cridaner com sigui possible per atreure el màxim de públic
• Els textos i imatges tenen un objectiu, un impacte
Un full de mà o flyer és una targeta o fullet de mida petita que conté un missatge de tipus promocional o informatiu.
Es lliura en mà i per això és un mètode de publicitat directa molt efectiu.
Permet incloure més informació, ja que la impressió pot ser a dues cares.
• Informar sobre esdeveniments nous amb informació específica
Fullets doblegats amb un sol plec que constitueixen una eina promocional i informativa.
• Comunicar idees senzilles sobre un producte, servei, empresa, esdeveniment
• Informació més completa i estructurada que un fulletó sense plegar
Fullets doblegats amb dos plecs que constitueixen una eina promocional i informativa.
Tres models segons com estigui plegat:
La manera de plegar-se és la mateixa que la dels tríptics:
• Pot incloure més informació gràcies a les mides que té
• La seva estructura permet organitzar més bé les idees
• Pot incloure: imatges, elements gràfics i textos
• Transmissió gairebé immediata d'un missatge
• Presentació en grans dimensions
• Funcionament davant el públic massiu
Codi comunicacional que s'avé amb el públic objectiu.
Com a norma general, mantindran la línia gràfica establerta.
L'estratègia de comunicació gràfica institucional actual dona molta importància a la introducció de les infografies per simplificar la informació i fer-la més comprensible. |
Una vegada més, el nou SARS-CoV-2 ens recorda el potencial dels patògens infecciosos per a propagar-se veloçment i posar en perill la nostra salut i benestar global.
El que fa que aquest nou virus sigui especial és potser l'alta freqüència de persones infectades —al voltant del 80%— que només tenen símptomes lleus.
Aquestes persones continuaran infectant a unes altres propagant el virus tret que els contactes interhumans estiguin massivament restringits.
Els governs semblen haver entès aquest missatge i estan implementant mesures que, amb sort, retardaran la propagació del virus i permetran que els sistemes sanitaris puguin fer-li front.
Així mateix, estan tractant de gestionar les creixents amenaces que aquests esforços de contenció del virus tindran per a les nostres economies.
Això suposa una tasca difícil i un enorme desafiament.
Les preguntes que sorgeixen ara són: què passarà?
I què podem fer per a millorar la situació?
Primer, la inhibició de la propagació del virus és clau i requereix la restricció massiva dels contactes interhumans, quedar-se a casa, evitar els petons, les encaixades de mans, mantenir la distància entre persones d'uns dos metres i rentar o desinfectar les mans.
Tot ha estat ben descrit en els mitjans de comunicació, però hem de seguir aquestes regles de manera estricta.
Si bé les dades són preliminars i requereixen estudis amb més pacients, són molt encoratjadores i subratllen els enormes esforços que els metges i investigadors han estat fent en els últims mesos.
En segon lloc, ajudant dins les comunitats locals.
Atès que els contactes interhumans estan restringits als que satisfan necessitats essencials com comprar aliments, medicaments o visites mèdiques, hem de preguntar-nos si hi ha persones en el nostre entorn que necessitin ajuda en aquestes tasques.
Comprar aliments per a un veí amb discapacitat no li farà cap mal i podria ser molt benvingut.
Emfatitza que un sistema de recerca funcional i les institucions de recerca són essencials.
La vacunació contra MERS, un coronavirus relacionat amb el SARS-CoV-2, funciona i, per tant, sembla probable que també puguem tenir una vacuna potent contra el SARS-CoV-2.
Els estudis clínics ja han començat, però aquesta vacuna probablement no estarà disponible abans del proper any.
En quart lloc, medicaments antivirals.
No hi ha un fàrmac específic anti-SARS-CoV-2 disponible en l'actualitat.
No obstant això, nombrosos assajos estan en curs.
Per a nosaltres, els candidats farmacològics actuals més prometedors són la hidroxilcloroquina administrada en combinació amb l'antibiòtic azitromicina (número de registre d'assajos clínics de la UE 2020-000890-25) i Remdesivir (DOI: 10.1038/s41422-020-0282-0 ).
També emfatitza que un sistema de recerca funcional i les institucions de recerca són essencials per a respondre ràpidament a les noves amenaces que inevitablement sorgiran també en el moment en què el SARS-CoV-2 estigui sota control.
Esperem sincerament que el govern espanyol tingui això en compte en definir el seu pressupost.
Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals |
L'investigador Joan Maria Thomàs ha analitzat les lluites a l'entorn del transport i comerç d'aquest material estratègic entre els països participants a la Segona Guerra Mundial.
És un estudi altament innovador, ja que s'ha plantejat a escala mundial i per a la totalitat cronològica d'aquella contesa
Realidad y mito és el darrer llibre del professor Joan Maria Thomàs, investigador ICREA Acadèmia al Departament d'Història i Història de l'Art de la URV i membre del grup de recerca ISOCAC.
La Generalitat de Catalunya ha aprovat, el 28 de juliol, la concessió d'aquesta distinció a 16 personalitats i 3 institucions.
La Medalla reconeix el mèrit científic i tecnològic de persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya
El reconeixement té la finalitat d'incentivar i recompensar l'excel·lència investigadora del personal docent i investigador a les universitats públiques catalanes |
Ja han començat les obres de desmantellament del Miniestadi / CÈLIA ATSET
En 37 anys s'acumulen moltes experiències.
Aquesta és l'edat amb què el Miniestadi ha tancat les seves portes, després de ser inaugurat el 23 de setembre del 1982.
El temps passa, les instal·lacions es modernitzen i les infraestructures canvien.
Del Mini al Camp Nou hi havia un pas, només un grapat de metres que separaven dos estadis.
La casa dels més grans, un dels indrets que més bateguen de tot Barcelona, i, just al costat, l'avantsala on els futbolistes del planter es foguejaven en el que era l'últim graó abans d'arribar al debut somiat amb el primer equip.
També era la casa de l'equip femení; ha viscut com un futbol gairebé invisible ara fa passos de gegant temporada rere temporada.
El Miniestadi ja no té gespa, ni activitat, més enllà de la dels obrers que s'encarreguen de "desconstruir-lo", en paraules del club, que ha explicat que s'anirà demolint progressivament al llarg de sis mesos (fins al febrer del 2020, si les previsions es compleixen).
Un procés que afavoreix el reciclatge dels materials, fins a un 80%, segons l'estimació blaugrana.
També es tindrà cura de les colònies de gats i ratpenats que, a falta de futbol, han fet del Mini casa seva.
Així com de la majoria de l'arbrat que l'envolta.
El club vol fer les coses bé, conscient que l'Espai Barça, que avança amb anys de retard però que va prenent forma, serà una de les principals herències de l'actual junta.
"L'evolució del futbol femení al Barça s'ha viscut al Mini", explica Melanie Serrano, al club des del 2003
De fet, el nou estadi Johan Cruyff, definit pel president Josep Maria Bartomeu com "la joia de la corona" de la Ciutat Esportiva, és la primera gran obra visible del faraònic projecte de les principals infraestructures per on transcorre la vida blaugrana.
És la nova casa del filial, el femení i el juvenil A, quan disputa la Youth League.
Una nova instal·lació, moderna i vistosa, que genera consens en les persones que hi viuen el seu dia a dia.
Com Melanie Serrano, jugadora del Barça des del 2003, que defineix l'estadi Johan Cruyff com "un gran estadi, amb totes les facilitats i comoditats" i que desitja que "tots els equips femenins puguin acabar tenint camps com aquest".
Aquest estadi ha sigut un emblema per al nostre equip i per al club en general.
Per a mi ha sigut com una segona casa.
És un lloc que ha format part de mi i ara m'he d'anar fent a la idea que ja no el veure més", explica Serrano, que ha crescut com a futbolista al Barça, on va arribar amb només 14 anys, procedent de Blanes, tot i haver nascut a Sevilla i haver-hi viscut fins als 12 anys.
"Recordo que fèiem els entrenaments i jugàvem als camps de gespa artificial annexos al Mini.
Era sortir d'entrenar-nos, veure l'estadi i tenir la il·lusió de poder-hi jugar algun dia, perquè en aquella època el futbol femení encara no havia explotat i se'ns veia una mica com una cosa a part.
Però cada cop que el veia tenia la il·lusió de jugar-hi: era un estadi!"
Anys enrere, el Miniestadi havia acollit puntualment partits de futbol femení, però no ha sigut fins a les últimes quatre temporades que s'ha convertit en la casa habitual del Barça femení.
"Els inicis van ser complicats, perdíem molt, ens venia a veure molt poca gent... -recorda Serrano, que quan va arribar al club sent només una adolescent anava i tornava de Blanes a Barcelona amb tren-, però l'evolució del futbol femení al Barça s'ha viscut al Mini".
La seva carrera l'ha desenvolupat tota al club que estima: "He passat per tots els bons moments de l'equip al Mini.
Serrano no ho té fàcil per triar un record concret al Miniestadi, però en destaca un del curs passat: "El més recent seria la classificació per a la final de la Champions.
És el que ens faltava per aconseguir.
La connexió entre les jugadores i el camp va ser brutal.
Qui també acumula una pila de records al Miniestadi és una d'aquelles persones imprescindibles en els equips perquè tot vagi sobre rodes però que viuen allunyades de la fama: Toni Alonso fa 28 anys que és el delegat del Barça B. S'ha passat tota la vida treballant per al seu club -les fotografies d'homenatge que té penjades al seu despatx de la Ciutat Esportiva no enganyen- i els partits que ha viscut al Miniestadi són incomptables.
Alonso va començar a ser delegat del filial el 1991, però abans, d'adolescent, ja havia treballat per al club fent altres feines per ajudar a l'economia familiar, com tallar els carnets als socis per poder entrar al Camp Nou.
Va anar fent tasques vinculades amb el Barça i, quan estava a consergeria de les oficines, un dels empleats del departament de futbol, Paco Rodríguez, va oferir-li entrar a treballar al futbol base.
"El Paco sabia que a mi m'encantava el futbol i que estava al cas del que passava, que coneixia els jugadors...", recorda Alonso, fent memòria.
"Quan em van oferir ser delegat del filial no ho vaig dubtar, soc del Barça des de ben petit".
Amb la majoria hi guarda relació i els defineix amb elogis, i destaca la seva amistat amb Costas.
Al Miniestadi també ha vist créixer futbolistes com Valdés, Xavi, Iniesta o Puyol, entre molts d'altres (Messi va fer el salt al primer equip havent jugat molts pocs partits al Mini).
"Recordo el debut de l'Andrés al B. Encara era juvenil i era el més petit de tots.
Recordo que vaig dir als que portaven més temps a l'equip que l'ajudessin.
I ara, amb el temps, veus que és un futbolista que ha donat moltíssim al Barça i que ha fet un gol decisiu en la final d'un Mundial", explica.
"Del Puyi recordo que pràcticament estava fora del planter, però es va dir a si mateix que, per pebrots, es quedaria en aquest club".
¿El jugador que més ha fet vibrar el Mini?
Jugant feia coses diferents, a part que també hi havia un tema mediàtic: llavors ja era gairebé calb i això era curiós per a la gent", bromeja.
Els records s'apilen a la memòria d'Alonso, que viu amb orgull quan un futbolista fa el salt del filial al primer equip.
L'Ansu Fati és el primer que arriba al primer equip sense passar pel filial!"
"Pel Mini han passat grans jugadors, però el més mediàtic va ser Iván de la Peña", recorda Toni Alonso, delegat del filial des del 1991
Recorda amb especial estima l'any a Tercera a les ordres de Guardiola.
"Va ser la temporada que més bé ens ho vam passar.
L'arribada del Pep va suposar una cosa diferent.
Va venir amb unes idees que encaixaven en la nostra filosofia, però aplicades d'una manera que van fer gaudir molt la gent.
Els jugadors estaven a Tercera però vivien els partits amb una intensitat que semblava la Champions".
Són moltes les vivències que acumula, i és feliç amb la seva feina -"Tot i que tenir dos dies lliures a la setmana és gairebé impossible!"-.
Alonso recordarà amb nostàlgia el Mini, on ha passat tantes hores.
Melanie Serrano i Toni Alonso han recordat amb l'ARA les seves vivències al Mini, però són diversos els noms icònics que guarden relació amb aquest emblemàtic estadi.
En l'acte de comiat que va organitzar el club fa uns dies, figures com Guillermo Amor, Garcia Pimienta, Vicky Losada o Juan Carlos Pérez Rojo també van compartir anècdotes i experiències.
Rojo, jugador del Barça als anys vuitanta i que va ser en el partit inaugural del Miniestadi el 1982, va recordar divertit algunes de les bromes que es feien al vestidor, com posar Reflex als calçotets o mitjons d'un company, i també va voler posar en valor que un filial pogués "comptar amb un estadi com aquest en aquella època".
Un jove Amor també va ser en el partit inaugural i va substituir ni més ni menys que Diego Armando Maradona.
"Ara tot va molt més de pressa, però jugar en aquest estadi i arribar al primer equip va ser una gran il·lusió.
Garcia Pimienta va recordar amb emoció -va parlar de "sensacions, olors i sentiments"- la seva etapa com a jugador, primer, i com a entrenador, ara.
"He tingut la sort d'estar pràcticament des del 1986 vinculat a aquest club.
Com a entrenador es viu de manera molt diferent que com a jugador.
Quan ets futbolista només tens ganes de jugar i et centres en això.
Com a tècnic has d'estar pendent de moltes més coses i tot el dia hi dones voltes".
"Quan era petit, la il·lusió era arribar a jugar al Miniestadi.
Després ja pensaves en el primer equip", va afegir Garcia Pimienta, que es va acomiadar del Mini un dia, tot sol, només acompanyat de la família damunt la gespa.
Losada, per la seva banda, comparteix moltes de les reflexions exposades per Serrano i, com la seva companya, també va posar en valor tota "aquella gent que ha contribuït a l'evolució del futbol femení".
El Miniestadi els ha vist créixer a tots plegats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Ús correcte amb el significat d'"edifici prefabricat i provisional".
Trenta escoles han de recórrer a barracons (= aules prefabricades) per començar el curs
Ús incorrecte en el sentit de barracot ("barraca dolenta, mal feta").
Una família malvivia en un barracó fet per ells mateixos al costat del cementiri de Montjuïc
Una família malvivia en un barracot fet per ells mateixos al costat del cementiri de Montjuïc |
La comissió gestora del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries a Catalunya va organitzar, el divendres 28 de febrer a la Pedrera, la 13a Jornada del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries amb el lema "Junts fem pinya".
Durant l'acte, es van presentar els resultats del Consorci Internacional de Recerca en Malalties Minoritàries, es va repassar la recerca que s'està fent a Catalunya i a Europa i es van analitzar els debats ètics que planteja la medicina personalitzada i la teràpia amb cèl·lules embrionàries.
Els pacients amb malalties minoritàries i les seves famílies van tenir-hi un espai per compartir experiències i reflexions a l'entorn d'aquestes patologies.
La jornada es va cloure amb el reconeixement a la Fundació La Marató de TV3 per l'esforç, realitzat durant tot l'any 2019, per donar visibilitat, divulgar i conscienciar de les dificultats de viure amb una malaltia minoritària, així com per acostar el programa a tot el territori que, recordem, es va fer simultàniament des d'Olot, Reus, Tàrrega, Barcelona i l'autobús on viatjava Quim Masferrer.
Els doctors Montserrat Milà i Jaume Coll també van ser reconeguts per la seva trajectòria i compromís professional a favor de les malalties minoritàries.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Barcelona va estrenar ahir, després de més d'una dècada d'obres, l'ambiciosa rambla aèria que cobreix 760 metres de vies de tren de l'estació de Sants.
El primer dia que els vianants la van poder trepitjar va servir també per tornar a atiar el debat sobre el futur que espera al centre social okupat de Can Vies, que sembla cada vegada més a prop d'assegurar-se la supervivència.
El seu desallotjament el maig del 2014 va desfermar al barri una setmana de violents disturbis que van cessar quan es va aturar l'enderrocament previst per portar a terme la construcció sobre el teixit ferroviari.
Des d'aleshores, segueix sense aclarir.se definitivament el seu horitzó.
Però la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, i la regidora de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, van tornar a defensar-lo ahir com un «referent associatiu i cultural del barri» i van assegurar que els plans de l'ajuntament passen per una «solució dialogada» entre la comunitat de tots els veïns que mantingui l'emblemàtic edifici.
Serà en la tercera fase d'aquest projecte arquitectònic que es decidirà de quina manera es construeix un accés que connecti la zona del darrere de Can Vies amb la nova rambla.
A través «d'una rampa» o «d'un ascensor», van aclarir fonts del consistori.
El més crític amb la decisió de buscar una solució que mantingui dret Can Vies és el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que va demanar a l'alcaldessa Ada Colau que recolzi l'enderrocament, com estava previst quan el 2010 el llavors alcalde Jordi Hereu (PSC) va aprovar el planejament urbanístic del batejat com a caixa de Sants.
El líder popular va recordar que l'actual planejament preveu que part de Can Vies sigui edificable i part zona verda, de manera que «un canvi d'ubicació de la rampa d'accés a la coberta, prevista a Can Vies, obligaria a canviar el planejament vigent, amb la demora que això comportaria, mentre que les altres dues fases ja estarien inaugurades».
Per això va reiterar la seva petició de tirar a terra l'edifici per finalitzar unes obres que considera que els veïns esperen des de fa temps, «ja que millorarien la connectivitat amb el metro de la L1 de Mercat Nou i revitalitzarien el barri». |
El president, Quim Torra, i l'alcaldessa, Ada Colau, han abandonat la sala per on ha accedit el rei Felip VI al MNAC per evitar el besamans al monarca.
Torra, que s'ha penjat a la solapa un gran llaç daurat, ha arribat mitja hora abans que el Rei i, després d'entrar per l'accés de les autoritats, ha estat una estona parlant amb els presents, entre les quals les ministres Nadia Calviño, Meritxell Batet i el ministre Pedro Duque, així com la delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera, y la dirigente del PP Dolors Montserrat.
Amb el president, ha entrat al MNAC el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.
Amb l'alcaldessa Colau hi havia Jordi Martí.
Tots ells han abandonat el saló on es trobaven les autoritats en el moment en què havia d'arribar el monarca.
A continuació, la resta dels presents que l'havien de rebre s'han situat en la filera per fer-li la rebuda.
Torra i Colau han anat directament a un espai, a l'altra banda del saló oval, on es feia l'aperitiu previ al sopar.
Després del besamans, també hi ha anat el monarca i allà hi ha hagut una salutació del Rei, primer amb l'alcaldessa i després amb el president.
Ha estat una salutació breu i freda, segons els testimonis. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Romà Gubern acaba de publicar a Anagrama 'Un cinéfilo en el Vaticano', crònica de l'encàrrec que li va fer la Santa Seu per celebrar el centenari del cinema
Quan decideix algú que la seva pàtria seran les sales fosques presidides per un llençol gegant?
En el cas de Romà Gubern, el primer catalitzador és una imatge.
La d'un home a qui l'impacte d'una bomba ha segat el cap però encara fa dues o tres passos erràtics, per pur reflex mecànic.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Uns desconeguts van matar 34 daines la matinada del 25 al 26 de febrer al llarg de 18 quilòmetres entre Esterri d'Àneu i Llavorsí, al Pallars Sobirà.
Els animals van ser morts a trets, suposadament des d'un vehicle, i se'ls va disparar des de banda i banda de la carretera enlluernant-los amb un focus.
Foto: Una banya de daina amb un agent rural/AGENTS RURALS
Els Agents Rurals creuen que es tracta d'un "acte vandàlic" ja que no s'ha fet cap aprofitament dels animals morts, ni de la seva carn ni com a "trofeus".
És per això que ho consideren com una "bretolada d'oci nocturn" i han portat el cas als jutjats de Tremp, on s'han obert diligències.
Els autors podrien enfrontar-se a multes o penes de presó per infringir la normativa de caça. |
No s'ha de confondre amb el polític romanès Ludovic Orban. |
El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach ha rebutjat aquest dilluns, al començament del judici pel "cas Nóos", els arguments de diverses de les defenses corresponents a la falta de legitimitat de l'Audiència de Palma de Mallorca per enjudiciar la part de la causa relativa a la instrucció per l'institut sense ànim de lucre d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres de gairebé tres milions d'euros que van avançar les administracions valencianes per a l'organització d'esdeveniments com el Valencia Summit.
És la primera qüestió prèvia plantejada al començament del judici que seu al banc dels acusats 18 persones per aquesta causa, entre les quals hi ha la infanta Cristina de Borbó.
Només han plantejat aquesta qüestió els advocats dels imputats a la trama valenciana de Nóos, després que l'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, renunciés a desenvolupar l'argument malgrat haver-ne anunciat el plantejament.
Segons Horrach, els advocats que han assenyalat que aquests fets haurien de ser objecte d'anàlisi pels tribunals valencians demostren un "excés de confiança" pel que fa al que seria una ampliació d'aquest judici a la comunitat citada.
Ha assenyalat que la malversació de cabals públics s'ha investigat tant a Mallorca com a València i que mancaria d'eficàcia que un jutge valencià tornés a investigar les 200 persones que han estat citades a declarar en aquest procediment a Palma de Mallorca pels fets del Valencia Summit.
S'impossibilitaria a més la visió en conjunt dels fets i existiria el risc que els tribunals de Mallorca i València en dictessin sentències contradictòries, arguments als quals s'han unit la resta d'acusacions.
Prèviament, l'advocat d'Urdangarin ha renunciat a plantejar la qüestió prèvia que havia presentat als escrits en relació amb la falta de competència territorial del jutge Castro per jutjar fets com els relacionats amb la precepció per Nóos dels diners públics de les administracions valencianes.
Sí que ha defensat aquesta falta de competència la defensa de l'exsecretari d'Esdeveniments de València Luis Lobón, Vicente Grimá, que considera que la competència respecte al seu client era de l'Audiència Provincial de València, no de Palma de Mallorca, ja que Lobón no ha realitzat cap dels fets que se li imputen al territori citat.
Segons aquest lletrat, tampoc hi hauria espai per a l'assumpció de l'enjudiciament a Balears per connexitat.
Els mateixos arguments ha plantejat Josefa Roselló, advocada de José Manuel Aguilar, exdirector de la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) de València --per a qui la Fiscalia demana 6 anys de presó--, que considera igualment que s'ha vulnerat el dret del seu client al jutge predeterminat per la llei, que hauria d'haver estat un tribunal valencià.
Seria pels fets relatius al finançament del Valencia Summit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'estrella italiana podria ser el reforç avui mateix de l'equip madrileny.
Alessandro Gentile (2m00, 1992) ha arribat a un acord amb el Movistar Estudiantes després de veure que no tenia cap oferta...
El Divina Joventut ha disposat del darrer tir per forçar una segona pròrroga o guanyar el matx però ha fallat
Renfroe lidera una actuació molt completa del Baxi Manresa, que continua sense perdre a domicili
El Barça defensa el fortí del Palau, on no han perdut cap partit ni en l'ACB ni en l'Eurolliga, contra un Divina Joventut que arriba sense pressió
El MoraBanc surt adormit i l'esforç posterior resulta insuficient per remuntar el duel a l'Iberostar.
Tercer triomf dels de Joan Peñarroya, que s'han imposat amb un gran Renfroe
L'aler pivot està recuperat de la lesió muscular i Joan Peñarroya ja el tindrà avui a disposició a Múrcia
El pivot gironí (2,07m, 1996), que en els últims dies s'havia exercitat amb el Bàsquet Girona (LEB Plata), ho farà ara amb el Breogán.
El club gallec l'ha incorporat en els entrenaments per "pal·liar...
Laprovittola fa un clínic en l'últim quart i desencalla un matx que s'havia complicat (49-42); Dimitrijevic, Morgan i Todorovic també són determinants |
L'ens vol aglutinar tota l'atenció ciutadana ciutadana en una nova seu d'uns 1.000 metres quadrats
Santa Coloma de Farners.-El Consell Comarcal de la Selva posa en marxa aquest any un nou servei integral de prevenció d'incendis.
L'objectiu és agilitzar els tràmits que permeten netejar les parcel·les de propietat privada que tenen excés de vegetació.
L'ens podrà aprofitar dades que ja gestiona (com la propietat i el pagament d'impostos) per fer més ràpids els tràmits.
El Consell d'Alcaldes de la Selva ja va contemplar que serien "gairebé tots" els municipis els que delegarien aquests tràmits, segons ha explicat el president comarcal Salvador Balliu.
El Consell Comarcal de la Selva té per aquest 2018 un pressupost de 36 milions d'euros (MEUR), el més alt de la seva història.
Un altre dels reptes per a aquest any és concentrar tots els espais d'atenció ciutadana que actualment hi ha repartits a diferents llocs de Santa Coloma en un de sol.
Balliu ha detallat que busquen un espai d'entorn a "1.000 metres quadrats" preferiblement de lloguer.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un nou tram de 26 quilòmetres permetrà assolir el 55% de cobertura de fibra a la comarca
La fibra òptica arriba a l'Alt Camp
El govern invertirà 1 milió d'euros en el desplegament de la fibra òptica a l'Alt Camp.
El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ho ha anunciat aquest dijous en una reunió amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca.
El desplegament permetrà connectar la capital de l'Alt Camp amb els nuclis de població del Bon Sol i Picamoixons, així com els municipis de Rodonyà, Vila-rodona, Montferri, Bràfim, Alió i la Riba.
El pla també contempla implementar la fibra òptica als polígons industrials d'Entar i de les Planes de la Serra, situats a Alió i Vila-rodona, respectivament.
D'aquesta manera, el 55% de la comarca quedarà connectada a la fibra òptica de la Generalitat.
El projecte connectarà un tram de 26,6 quilòmetres de la C-51, des del Vendrell, passant per Valls i fins a Montblanc.
Les obres començaran aquest mateix semestre i està previst que estiguin enllestides enguany.
L'octubre passat el govern va aprovar una inversió de 2,5 milions d'euros per acabar el desplegament de la xarxa de fibra òptica de la Generalitat i, així, connectar totes les capitals de comarca.
El conseller Puigneró ha afirmat que la implementació de la fibra és "un pla ambiciós" i una infraestructura "important per al futur del país, tant des d'una perspectiva d'ocupació, d'oportunitats per al territori i per combatre el despoblament".
"És una de les polítiques socials més importants que podem fer ara mateix", ha afegit.
Ara mateix, el govern ha desplegat punts de connexió en 29 capitals i en resten 13 per completar l'actuació.
Es tracta de Banyoles (Pla de l'Estany); el Pont de Suert (Alta Ribagorça), El Vendrell Baix Penedès); Falset (Priorat); Gandesa (Terra Alta); Les Borges Blanques (Les Garrigues); Moià (Moianès); Montblanc (Conca de Barberà); Puigcerdà (Baixa Cerdanya); Solsona (Solsonès); Sort (Pallars Sobirà), Vielha (Vall d'Aran) i Valls (Alt Camp), que s'ha presentat aquest dijous.
Un cop estiguin totes les capitals connectades, s'assolirà una cobertura de 6,4 milions d'habitants, el que representa el 84% de la població de Catalunya.
A la vegada, el Govern té previst ampliar en els propers dos anys el desplegament de la fibra òptica a la resta de poblacions.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Estan cobertes les necessitats de tots els habitants i contribuents?
Crec que aquest tema no és prioritari fins que els temes socials i humans no estiguin coberts.
La modernitat no pot ser un tema capdavanter.
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Heu sentit la trucada de la neu?
Agafeu l' Skibus, pugeu a pistes i feu-ho amb els esquís o la taula d'snow, les ulleres, l'anorac, el casc i també... el mòbil!
Això sí, abans ompliu el vostre estimat smartphone amb les millors aplicacions del mercat en matèria de neu.
Per consultar l'estat de les pistes, els remuntadors oberts, el temps o el risc d'allaus... però també per registrar les vostres baixades i fins i tot per ajudar-vos en cas d'emergència.
Si ja teniu les de cada estació, us en descobrim set més d'imprescindibles i gratuïtes!
És 100% recomanable que us la baixeu perquè si hi ha alguna cosa que és innegociable és la seguretat.
Déu no ho vulgui però si teniu un accident o us perdeu per la neu, amb Alpify podreu enviar una alerta al servei d'emergències del país, al nostre 112 vaja.
És molt fàcil: només haureu de prémer el botó vermell d'emergència de l'aplicació.
Enviareu un senyal d'auxili i informació sobre la posició exacta on us trobeu.
A més, gasta poca bateria i ja funciona a Espanya i Andorra.
Skitude us proposa reptes per fer-vos amb una GoPro o un forfait de temporada.
Haureu de ser dels 20 primers usuaris a registrar una major distància en qualsevol pista o ser els més ràpids en completar un kilòmetre vertical a Port del Compte.
Però n'hi ha de més senzills pels que som una mica sapastres sobre els esquís però dominem l'art del selfie.
Si us feu una foto amb amics a pistes, podreu emportar-vos un equip complet d'esquí.
A més, l'app també compta amb mapes de més de 2.000 estacions i previsió del temps i de la neu i webcam de cadascuna d'elles.
Mapes de les pistes de l'estació, pronòstic de neu i meteorològic, webcam...
Ep, però tot i que aquesta aplicació es limiti a tenir informació 100% pràctica, ens agrada perquè el disseny és senzill però àgil i l'ús és molt fàcil d'entendre.
A més, a cada estació hi trobareu comentaris fets gairebé al moment sobre l'estació i podreu afegir-hi el vostre si sou, per exemple a La Molina i la neu està de 10!
Doncs salteu-vos passes amb aquesta app!
Si voleu saber ràpidament com està la neu de qualsevol estació d'esquí del món, entreu i tafanegeu!
A més, si esteu avorrits al tren, oblideu-vos del Tinder, obriu Ski Webcams i aneu a 'Ramdom cams': cada dia us ensenyarà 12 pistes d'esquí a l'atzar.
Potser, una d'elles, es converteix en el destí del vostre proper viatge! |
Institut d'Horticultura i Jardineria |
L'espai de Torroella de Montgrí exposa 'Una mirada' amb 55 instantnies en reconeixement a la seva llarga trajectria
Torroella de Montgrí.-El Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empord) de la Fundació Vila Casas vol reconixer la llarga trajectria de la prestigiosa fotgrafa Maria Espeus (Sucia, 1949) amb l'exposició 'Una mirada'.
En ella, es mostren 55 instantnies de diferents etapes de l'autora com és una srie de l'Havana, una campanya que visualitzava la problemtica de les dones maltractades i també una part de la srie d'instantnies 'Oh Barcelona' dels anys 80, l'únic dels treballs exposats que va fer com a projecte personal i on apareixen alguns dels amics amb qui es relacionava, tots ells figures destacades com ara el músic Carles Santos o l'artista Carlos Pazos.
És la principal proposta de la nova temporada d'estiu, que inclou també el cicle 'Dilegs amb la collecció" on es mostren les "connexions i afinitats" entre l'obra fotogrfica de Mrius Brossa (Barcelona, 1950) i l'artista Margarita Andreu (Cercs 1953-Barcelona 2013).
Es podr visitar des del 22 de juny fins al 17 de novembre.
'Una mirada' mostra una selecció de 55 instantnies (totes en blanc i negre) de la prestigiosa fotgrafa Maria Espeus (Sucia, 1949).
És una selecció d'algunes de les sries més representatives d'aquesta autora que l'any 2017 va rebre el Premi Nacional de Cultura per la seva contribució a la fotografia i al cinema publicitaris des del 1977, any en qu es va installar a Barcelona.
Precisament, la mostra que es pot veure a partir de dem al Palau Solterra inclou un recull de retrats de personalitats destacades que va fe durant la seva estada a la capital catalana, amb noms com el músic Carles Santos, l'artista Carlos Pazos, fotgrafs com Jordi Esteva o Manel Enclusa, o illustradors com Daniel Melgarejo o Peret.
"Són els meus amics i all estan, fa 40 anys; molts han acomplert les illusions i d'altres, no", recorda l'autora, que ha cedit les instantnies per a la mostra.
També explica que en aquella poca la capital catalana bullia d'activitat i de fet, ella sempre ha cregut que en realitat la famosa 'movida madrilenya' va néixer a la capital catalana.
La srie de retrats a personalitats destacades es titula 'Hola Barcelona!', l'únic projecte personal que s'inclou a la mostra perqu la resta són encrrecs que va rebre.Quan se li pregunta com afronta el repte de fer un retrat, Espeus admet que treballa més com una "psicoanalista", dedicant temps prviament a conixer detalls de la persona i a pensar prviament en com far la fotografia.
En canvi, per fer la instantnia hi pot dedicar uns quinze minuts aproximadament.
I afegeix que "cada persona és un paisatge" i que actualment té més de 2.000 retrats fets al llarg de la seva trajectria.
Les seves fotografies en mbits com la moda i els anuncis publicitaris també han estat molt valorades per agncies i institucions rellevants.
La campanya sobre dones maltractadesEntre els encrrecs que ha rebut, la mostra també inclou una selecció del treball 'De l'ombra a la llum' (2017) que li va fer la Fundació Setba i Photogenic Festival per visualitzar les víctimes de maltractaments.
"Era un tema molt delicat, vaig conixer quinze dones molt valentes", recorda Espeus.
Sobre aquell treball, explica que va pensar en no treure cap dona amb una bufetada perqu "hi ha tanta violncia psicolgica" i que va voler incloure dones de totes les edats i classes socials perqu massa sovint s'associa només amb les persones amb pocs recursos.
Els viatges i la natura també estan presents en aquesta selecció.
L'única pea que és propietat de la collecció de la Fundació Vila Casas és 'Havana' (1997), una fotografia on es veuen dues dones vestides de blanc, d'esquenes, conversant relaxadament amb uns homes en un balcó.
Aquesta instantnia llueix també en una de les sales juntament amb instantnies sobre el cos femení i Cuba.
I just al costat d'aquesta mateixa sala, hi ha una petita selecció d'esquelets de la natura i vegetals que l'autora va capturar a partir de la collecció del Gabinet Salvador de lInstitut Botnic de Barcelona.La directora d'art de la Fundació Vila Casas, Glria Bosch, que és qui ha comissariat la mostra, ha destacat que es vol oferir una "visió global" d'una trajectria exitosa com la de Despeus.
Sobre l'autora, n'ha destacat la "gran qualitat" i sobretot la seva capacitat per "pensar molt les seves idees" abans de disparar amb la cmera i de poder captar també elements inesperats que passen per sorpresa en aquell precís moment.
Les connexions entre Mrius Brossa i Margarita Andreu I en l'apartat de 'Dilegs amb la collecció', hi ha un muntatge titulat 'Mar i Mar' amb instantnies de Mrius Brossa (Barcelona, 1950), la majoria indits que entren en dileg amb una obra de Margarita Andreu (Cercs 1953-Barcelona 2013), amb qui va compartir estudi a Barcelona el 1982.
Segons ha explicat Bosch, s'ha buscat explicar la vessant més "humana" amb la inclusió de diaris personals i fotografies per illustrar com la mirada fotogrfica de Brossa va influir en el llenguatge pictric d'Andreu i a la inversa.
"Sense ser-ne conscients del tot, ambdós artistes van compartir molt més que estudi durant aquell temps i van iniciar una recerca creativa compartida", s'explica a la mostra.
"Va ser una relació molt fluda creativament perqu mirvem amb els ulls de l'altra", ha relatat el mateix Mrius Brossa en la presentació d'avui.
La nova temporada d'estiu al Palau Solterra de Torroella de Montgrí es podr visitar des del 22 de junys fins al 17 de novembre.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Consell General va viure ahir sens dubte un dia que s'ha de qualificar d'històric.
Per primera vegada en la llarga història d'aquesta cambra, una dona, Roser Suñé, ocuparà el càrrec de síndica, acompanyada d'una altra dona com a subsíndica, Meritxell Palmitjavila.
S'ha de recordar que les dones no van poder votar a Andorra fins que es va aprovar el sufragi femení, l'abril del 1970, gràcies a la mobilització de moltes dones que van començar a lluitar per aconseguir la igualtat amb els homes en el terreny polític, i no va ser fins a quatre anys més tard quan es van poder presentar també com a candidates.
Suñé, que es va convertir en la presidenta del parlament amb el suport dels 17 vots dels demòcrates, liberals i Ciutadans Compromesos, va estar especialment encertada en l'estrena del càrrec, quan en el primer discurs davant de l'òrgan legislatiu va apel·lar a "bastir grans pactes d'Estat" per encarar els principals reptes que té pendents el país, al mateix temps que apel·lava a convertir el Consell General en seu "del debat i la reflexió".
És ja una tradició habitual que qui és la principal figura política que representa els andorrans faci referència, sobretot en les dates més institucionals, a la necessitat d'unió i consens entre totes les formacions per fer front als principals problemes del país.
En aquesta ocasió, però, amb una cambra en què cap partit gaudirà de majoria absoluta, es fa encara més necessari que mai el diàleg i la col·laboració entre les diferents forces polítiques.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
És la tercera accepció que he trobat al DIEC del mot fantasma i crec que és la que més escau a un dels ítems informatius d'aquesta setmana, les llistes de candidats presentades pel PSC i pel PP a nombrosos municipis i farcides de noms que no hi tenen cap mena de relació, ni de naixement, ni de veïnatge, ni de res.
Abans d'entrar en escarafalls sobre aquesta pràctica, cosa que faré en el segon paràgraf d'aquest apunt, caldria recordar que el fenomen no és nou, perquè si la memòria no em traeix, a les primeres eleccions municipals (1979) dos partits tant minoritaris com poc rurals, el Partit del Treball de Catalunya (PTC) i l'Organització Revolucionària dels Treballadors (ORT) van fer ús d'aquesta pràctica en diversos pobles del Camp de Tarragona, no sé exactament amb quines intencions, si aparentar una implantació i fortalesa que no tenien o bé sumar vots com fos per aconseguir representació a la somniada Diputació Provincial.
Doncs no, no són maneres de fer les coses.
Encara que sigui legal, constitueix tota una mostra de baixa qualitat democràtica omplir els butlletins oficials de llistes i més llistes amb candidats perfectament desconeguts a les poblacions corresponents, protagonitzada, a més, pels dos partits que més s'omplen la boca de "democràcia"... quan els convé.
Les explicacions donades pels interfectes tenen el seu interès.
El PP, per boca de l'inefable Enric Millo, assegura que acudeixen a aquesta pràctica perquè els seus militants o simpatitzants "se senten amenaçats" a les poblacions, en una soterrada confessió de que, en el fons, ja els agradaria de que això realment es produís per treure rèdits d'un útil victimisme.
Però no podrà ser, ves què hi farem...
Al PSC, per la seva banda, li hem sentit una justificació més recargolada: si la gent espera votar "catalanisme" o "independentisme" en aquestes eleccions, també hi ha gent que espera poder votar "socialisme" i per tant, per no defraudar-los, se'ls ofereix una papereta amb unes sigles conegudes i uns candidats que no tant o gens.
Primera qüestió: s'agraeix la clarificació política que suposa establir la disjuntiva catalanisme/socialisme, que ja coneixíem però que no està de més posar en valor.
Segona qüestió: al donar tanta importància al fet que molta gent espera votar "estelada" i no una altra cosa sembla que busquin, ells sí, donar un caràcter plebiscitari a aquestes eleccions.
Ho seran o no en funció dels números que cadascú faci el 25 de maig.
Personalment crec que com més regidors de la causa hi hagi, millor que millor, però el sobiranisme cometrà un error si s'obsessiona amb aquesta qüestió: les eleccions municipals són, de lluny, on conflueixen més factors distorsionants, de tot ordre, i on resulta més agosarat formular generalitzacions en els seus resultats globals.
Tercera i darrera qüestió en l'explicació socialista: presenten llistes dites "fantasma" (o també conegudes com de cuneros o de "paracaigudistes" per no defraudar possibles votants i el que han aconseguit és justament el contrari: cometre un frau de llei en tota regla, en una mostra de menyspreu als seus possibles votants.
Tot aquest enrenou no es produiria si la legislació electoral primés, ni que fos en part, la votació directa a les persones i no a llistes tancades i bloquejades.
Llavors no hi hauria cap problema perquè la ciutadania votaria els seus veïns més coneguts, notoris o apreciats, fos quin fos el seu color ideològic, i no els candidats "fantasmes", les paperetes dels quals quedarien tant en blanc com els llençols que cobreixen els seus "éssers incorporis" com encertadament els defineix el nostre diccionari oficial.
Llegeixo, amb un punt d'estupefacció (més que relativa, perquè ja tinc molta mili), que la candidata a l'alcaldia de Barcelona per un poti-poti de partits i associacions Ada Colau, posarà la seva cara a les paperetes, al lloc on la resta de formacions hi inclourà les sigles o el logotip.
La idea no és original perquè el pare espiritual, o així, de la nova política regeneracionista i anticasta espanyola, el guru Pablo Iglesias, ja va fer servir similar estratagema comunicativa quan es va presentar a les eleccions europees, amb notable èxit.
Veient-ne els resultats, els seus fills polítics (que no gendres) del "cuadrante nordeste" han decidit situar la cara de Colau a dalt i a la dreta del paper de votació, com si fos un segell de correus.
La candidatura es denomina, oficialment, "Barcelona en Comú" i suggereix, per tant, idees o valors ben cars al segment sociopolític que representa: presa de decisions col·lectives, absència d'individualismes o lideratges, organització horitzontal i no vertical, assemblearisme...
I van i posen la cara d'aquella bona senyora com a símbol de la seva opció política.
La decisió de l'aposta té un rerefons comunicatiu, i és que a Ada Colau l'han passejada per tots els platós dels canals televisius amb important share a segons quins barris barcelonins, i això ajudarà a la popularitat d'una candidatura el nom de la qual, Barcelona en Comú, deixa ben freds a molts possibles votants que no tenen altre mitjà d'informació que l'antigament denominada "caixa tonta".
No és ben bé el mateix, però aquesta solució tan elemental em recorda poderosament les peremptòries eleccions que es fan en països del tercer món, de majoria analfabeta, on a les paperetes cada partit és representat per un sol, un elefant o una bicicleta.
En tot cas suposa una soterrada falta de respecte al potencial electoral que anuncia, premonitòriament, una futura conversió d'aquests polítics en una nova casta vinguda a instal·lar-se còmodament.
De nou, les comparacions són odioses: els seus cosins segons, la CUP, mai de la vida posarien la cara de David Fernández a les paperetes, suposant que es presentés.
I us asseguro que traurien tants o més vots amb aquesta estratagema.
El que passa és que uns parlen de valors i els altres els practiquen.
perquè estic sola i ho està ella.
La cançó "Aquesta lluna" és "una fantasia que vaig fer un dia que estava de bon humor", tal i com li vaig sentir dir en directe a Prada de Conflent el 1983.
Han mort amb poques hores de diferència dos escriptors incòmodes, almenys per a mi.
A Günter Grass el vam descobrir amb la pel·lícula El tambor de llauna (prodigiosa interpretació del protagonista: emetran el film per televisió?), basada en la seva novel·la sobre el nazisme, el mateix nazisme amb el qual va tenir una curta relació de ben jove.
Un contacte que va mantenir sempre ocult, ell, que es va permetre donar lliçons després de la caiguda del mur de Berlín, amb les quals alguns mai no vam estar d'acord.
Al seu torn, l'uruguaià Eduardo Galiano també es va fer famós per una novel·la concreta, Las venas abiertas de América Latina, el llibre que un dirigent sudamericà d'esquerra, no recordo quin, va regalar a Barack Obama.
Un llibre de lectura imprescindible, cosa que vaig fer en el seu moment, per a aquells que no hi estem del tot d'acord perquè anem d'un pal diferent.
Per als milions de fans (més o menys) dels meus blocs, una bona notícia.
Acabo de publicar el setè recull d'apunts, titulat Sabates noves, apareguts entre setembre de 2013 i setembre de 2014 a Les aigües turbulentes i Propera parada...
Podeu trobar a Bubok les edicions en paper (a la venda per un mòdic preu) i digital (gratuïta).
L'esquela que encapçala l'apunt ha sortit publicada avui.
En ella es contribueix decisivament a la humanització dels animals domèstics (denominats "mascotes" a la nostra societat consumista i post-moderna).
No sé quines bestioles convivien amb la difunta: probablement eren gossos i/o gats, però potser ocells o hàmsters o, qui sap, un d'aquests animals exòtics, tan de moda, que són notícia quan s'escapen per esglaiar el veïnat.
Siguin de l'espècie que siguin, aquests animalons han aconseguit el seu legítim dret a figurar en la necrològica de la seva propietària.
I no només això: tal com mostra el redactat de l'esquela, figuren precedint protocol·làriament a la "família tota" en l'ordre d'éssers que van estimar la persona desapareguda.
Pagaria per sentir els comentaris d'algun membre d'aquesta "família tota" (un cosí, un nebot...) a l'assabentar-se de que uns éssers de quatre potes (a no ser que els animals siguin canaris o boes constrictores) mereixen més consideració que ells.
[Imatge: l'esquela ha aparegut a El Punt Avui; foto de l'autor]
En la desaparició de Xavier Vinader correspon expressar respecte per la persona i admiració per la seva trajectòria professional.
És el moment de recordar-lo com un exemple de periodisme lliure i agosarat, en un moment com l'actual, farcit de professionals acomodaticis o de xitxarel·los de micro i pregunta tòpica.
La llibertat d'expressió sempre està en perill, també ara i molt, però el record de Vinader i del seu periodisme d'investigació ens ajuda a tots a defensar-la conseqüentment.
Aquest any he tingut una verdadera sorpresa: caramelles a sota de casa mateix.
Les caramelles són una tradició que, com moltes altres, semblava anar en declivi i es manté o fins i tot ressorgeix amb empenta, quan tot ho té en contra: no és modern ni urbanita, al contrari, és rústegament identitari, a banda que no se'n pot treure rèdit polític ni econòmic (la xavalla que arrepleguen amb la barretina serveix, m'imagino, per cobrir les poques despeses que ocasiona la tradició, a banda d'una merescuda celebració gastronòmica).
M'he entretingut a buscar a la GEC dades d'aquest costum i he resolt un dubte lingüístic que se m'ha plantejat a l'hora de redactar l'apunt.
Resulta que caramella designa, simultàniament, l'obsequi que es rep (diners, ous, botifarres...), la coral que interpreta les peces, i les cançons pròpiament dites.
La Pasqua arriba amb una mala notícia.
Acabo d'assabentar-me de la mort del senyor Ramon Roig.
Ja que parlem de metonímia, Siurana i Ramon Roig són dos conceptes indestriables, perquè a aquest preciós poble del Priorat, a la seva història, al seu patrimoni i al seu paisatge hi va dedicar tota una vida.
Ànima de l'Associació d'Amics de Siurana, era d'aquest gènere de persones enderiats amb la recopilació de tot tipus de documentació i objectes relacionats amb el seu motiu d'interès, que mostrava orgullós al visitant, com vaig tenir oportunitat de comprovar quan vaig conèixer-lo i tractar-lo per raons professionals.
La bonhomia, el respecte a la terra, l'amor a la història i la passió pel seu poble el caracteritzaven; una mena de persones que van faltant i que, com les caramelles, cal trobar-li continuïtat.
Se'l trobarà a faltar el proper 9 de maig, dia del Jubileu de Siurana, esdeveniment al qual estava també molt vinculat.
[Imatges: caramelles a la catedral de Tarragona, i Ramon Roig (segon per l'esquerra), acompanyat de diferents autoritats, davant l'església de Siurana, www.diputaciodetarragona.cat ]
Aquest matí he visitat a Altafulla la Pleamar Vintage Market.
Sota aquest aparatós nom s'amaga una fira d'articles vintage (és a dir, objectes usats bàsicament dels anys 70 i 80), un esdeveniment equidistant d'una fira d'antiguitats seriosa i d'uns encants cutres.
El concepte vintage s'ha posat molt de moda entre la gent de moda, valgui la redundància, i la fira d'avui no n'era aliena perquè entre els expositors i els visitants hi proliferaven personatges d'estètica més o menys hipster (cabell engominat, barba cuidada, ulleres de pasta).
El públic, majoritàriament de la franja jove, semblava embadalit amb les andròmines posades a la venda (telèfons de disc, menatge de cuina obsolet, bijuteria de fons d'armari...), valorant com a objectes de decoració el que no fa tants anys eren elements ben pràctics (i duradors!) de la vida quotidiana.
Entre la quincalla exposada no hi faltaven, convenientment dissimulades, figuretes de porcellana que no gosaríem comprar a un xinès malgrat el seu mòdic preu: però aquí sí que es despatxarà, perquè és vintage.
Perquè l'apunt no quedi massa irònic o incisiu (i perquè el meu amic Jordi M., involucrat en la idea, no se m'enfadi), he de dir que l'esdeveniment no quedava limitat a vendre quatre andròmines del bagul no de l'àvia sinó de la mare, sinó que la complementaven moltes altres activitats musicals i gastronòmiques que, unides al bon temps primaveral i al bonic escenari on tenia lloc (la platja d'Altafulla), han ofert un bon motiu per omplir el matí.
"En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esqueixà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques es clevillaren, els sepulcres s'obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la de Jesús van eixir dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s'aparegueren a molts.
Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot allò que havia passat, s'esglaiaren molt i deien:
– És veritat: Aquest home era Fill de Déu."
[Evangeli segons Sant Mateu, www.esglesiavalenciana.org; imatge: Crist de Lepant, catedral de Barcelona, Viquipèdia] |
S'ha de donar joc al líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, per "enfonsar" i "aïllar" el president de la Generalitat, Artur Mas.
S'ha de fer veure que Mariano Rajoy és partidari del diàleg amb la Generalitat, sense negociar res.
Aquest és l'argumentari intern que fa córrer el PP -destapat per El Mundo - i que ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va seguir fil per randa.
Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, la número dos de la Moncloa va arribar a dir que "el diàleg i l'entesa és un procés, i al final d'aquest procés hi pot haver acord".
Durant uns instants va crear falses expectatives sobre la possibilitat que l'etapa de l'immobilisme hagués arribat a la seva fi, però tot va ser un miratge perquè va deixar clar que la consulta, objectiu innegociable per a Mas, no entra en el ventall de les qüestions a debatre entre els dos governs, com a mínim en els termes que actualment planteja Catalunya.
Però què està fent ara realment el govern central?
De moment, festeja Duran amb la intenció que convenci Mas perquè abandoni el projecte de la consulta.
Com a primer pas, però, voldrien que la pregunta que surti del Parlament no sigui un sí o un no a la independència.
Però aquest escenari no es preveu encara a curt o mitjà termini.
Des de la Moncloa s'admet que hi ha un problema de temps perquè Mas es va comprometre amb ERC -que li garanteix la governabilitat- a tenir la data i el contingut de la pregunta abans del 2014, però de moment pensen seguir ignorant el calendari.
Estan en els prolegòmens del preàmbul de començar a obrir joc i són incapaços de concretar quines cartes pensen repartir.
A l'espera que arribi la partida clau segueixen a la perfecció el guió marcat a l'argumentari intern del PP de dibuixar Duran com "l'home bo" que vol trobar solucions i Mas com "el dolent" que vol trencar Espanya.
Juguen a dividir per guanyar temps de cara a donar respostes al conflicte entre Catalunya i Espanya amb l'esperança que l'hipotètic diàleg bilateral coincideixi amb el debat sobre el finançament autonòmic.
Sáenz de Santamaría va admetre ahir que la comunicació amb Duran és "fluida".
No només perquè es veuen sovint al Congrés -un fet que facilita l'intercanvi d'impressions- sinó perquè considera que el líder de CiU a Madrid comparteix amb ella l'aposta pel diàleg i l'entesa.
La mà dreta de Rajoy s'apuntava a les tesis de la tercera via, tot i que sempre deixant molt clar que no es pot donar cap pas fora dels marges de la Constitució.
"El diàleg i l'entesa és un procés; al final d'aquest procés hi pot haver acord.
Em semblaria una via poc idònia per tancar acords proposar-los quan comença a caminar el diàleg", va aclarir.
I és que, com puntualitzava la vicepresidenta, és prematur parlar d'acords perquè no hi ha cap matèria concretada sobre la qual parlar.
No arriba cap gest cap a Catalunya dels que reclamava el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, aquesta setmana.
Ni tan sols la Moncloa va anunciar ahir la convocatòria de la comissió bilateral Estat-Generalitat que va sol·licitar Duran oficialment per carta fa setmanes a la vicepresidenta espanyola.
Els interlocutors de Rajoy perceben que tot i que no té intenció de cedir a les pretensions de Mas cada dia està més preocupat pel que està passant a Catalunya.
Fins ara la seva única prioritat era treure Espanya de la crisi.
El procés català era una qüestió secundària que ha passat a ser de màxima prioritat.
Les converses amb l'empresariat català sembla que han estat determinants en el canvi de parer presidencial, ja que li transmeten el seu neguit sobre la falta de diàleg institucional mentre el sobiranisme guanya suport social cada dia que passa.
D'aquí que Rajoy hagi accedit a parlar amb el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i amb Duran sobre Catalunya.
En tot cas, però, Rajoy està lligat de peus i mans pel partit.
Cada vegada que ha insinuat la possibilitat de fer un gest cap a Catalunya amb temes menors, els barons del PP l'han atacat sense pietat, com es va veure en la negociació del dèficit asimètric per a les comunitats o fa unes setmanes amb la proposta d'un finançament "singular" llançada per Alícia Sánchez-Camacho.
L'estratègia de la Moncloa ara és no trepitjar cap ull de poll de l'ala més espanyolista del PP (indignada ara amb Estrasburg) i esperar a veure si el guió marcat des de la seu de Génova dóna fruits i Mas renuncia als seus objectius sobiranistes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Bargalló va explicar els pressupostos a la Comissió d'Educació divendres passat | Foto: Dept. d'Educació
Si s'aproven els nous comptes de la Generalitat –i tot sembla indicar que així serà, si bé en aquest estat de convulsió permanent qualsevol vaticini té poca fiabilitat–, aquest any el Departament d'Educació comptarà amb 850 milions d'euros més que el darrer pressupost, el de 2017, prorrogat els anys 2018 i 2019.
Aquest creixement del 17,65% és superior a la mitjana de l'increment dels diferents pressupostos del Govern (que és del 12%), i es destina, bàsicament, a "fer allò que el decret d'escola inclusiva deia que s'havia de fer i que no s'ha pogut fer per les pròrrogues pressupostàries" i a recuperar el cofinançament de l'educació 0-3 i començar a tornar el deute als ajuntaments.
A tots, no només als que van recórrer (i en molts casos guanyar) als tribunals.
Traduït en xifres, això són 54 milions d'euros addicionals per escola inclusiva (amb els quals es contempla la contractació de 445 nous docents i serveis específics de monitors, transport, formació, etc); i 70 milions d'euros per l'escola bressol (durant els darrers set cursos, la inversió en aquest capítol ha estat de zero euros); 65,5 milions per inversió en centres educatius (eliminar barracons); i aproximadament 15 milions més per beques menjador (que passaran a cobrir el 70% del cost en aquelles que cobrien fins ara el 50%), a més d'altres mesures que reben una dotació menor vinculades a la potenciació de l'FP, la digitalització dels centres, els plans educatius d'entorn, etc.
Amb tot, els 850 milions de més sobretot es destinen a la consolidació del professorat (6.859 docents) que el sistema ja ha anat incorporant en els darrers tres anys, i en especial el que es va haver de contractar perquè els docents de la pública recuperessin una de les dues hores lectives que van haver d'assumir amb les retallades.
En total, 544 milions d'euros dels 850 són per això.
De fet, dels 5.671 milions de pressupost, 3.417 (60,2%) s'inverteixen en nòmines del personal docent.
Amb aquestes paraules ho va explicar el conseller Josep Bargalló divendres, davant la comissió d'Educació del Parlament: "Si no tenim pressupostos el sistema podria entrar en col·lapse.
El sistema no pot assumir un nou curs sense desenvolupar el decret d'escola inclusiva o sense consolidar els llocs de treball".
"No sé qui serà el conseller d'Educació el mes de setembre, però haurà d'haver contractat el personal de l'escola inclusiva", va afegir.
Capítol a part mereixen dues mesures legislatives sense concreció econòmica que s'incorporen al projecte de llei de mesures fiscals i financeres (el que, en el cas de l'Estat, es coneix com a llei d'acompanyament dels pressupostos).
La primera és sobre les avaluacions externes: si s'aprova aquesta llei, els resultats de les proves de 6è de primària i 4t d'ESO passaran a tenir la condició d'informació d'ús reservat, la qual cosa podria derivar en conseqüències penals en el cas que algú les utilitzés per fer rànquings.
L'altra és sobre els menjadors.
A la llei de mesures fiscals s'incorpora un article on es diu que les associacions de famílies poden gestionar menjadors escolars mitjançant convenis amb qui tingui la competència delegada, i d'aquesta manera, va dir Bargalló, s'aclareix el debat jurídic que hi havia sobre aquesta qüestió "i ja no hi haurà cap administració que pugui dir que una AFA no té dret a gestionar directament un menjador escolar".
Per descomptat, ni l'oposició ni els sindicats han aplaudit amb les orelles els comptes presentats pel conseller.
Aquests són els principals elements de crítica, tant pel que fa a la reacció dels grups de l'oposició al Parlament com a la dels sindicats.
Ni restabliment d'horari lectiu previ a les retallades (és a dir, reducció de l'hora lectiva que queda), ni reducció de ràtios, ni menor horari de permanència als instituts, ni altres qüestions més tècniques que demanden els sindicats.
Res d'això es contempla en els pressupostos, i així ho han recordat els sis sindicats en un comunicat titulat Cap més menyspreu al professorat: "L'administració es nega a iniciar una negociació real i tan sols es limita a posar excuses de mal pagador.
No aporten cap document a la negociació i no concreten quines partides pressupostàries es destinaran a la recuperació d'aquests drets, obviant els compromisos que ha anat agafant el Departament en les meses sectorials i els drets reconeguts en diferents resolucions parlamentàries aprovades anteriorment".
També els grups que no han estat a la cuina dels pressupostos (és a dir: Cs, PSC, CUP i PP) li van recordar divendres al conseller.
Bargalló els va donar la raó, però es va explicar.
"Hem admès sempre que les retallades van afectar moltes condicions laborals del professorat, però fer pressupostos és prioritzar; què hem de fer?
Revertir això o les llars d'infants, que també va ser una retallada, o aconseguir més justícia social incrementant les beques-menjador?", va preguntar.
"I a més anem a les escoles i el clam del professorat és que vol més professorat", va afegir.
Les demandes dels sindicats, doncs, hauran d'esperar a uns altres pressupostos.
Segons Bargalló, "quan les necessitats d'escolarització es frenin, i això passarà aviat, el pressupost ha de continuar creixent, i aquest creixement que ara s'utilitza per contractar més professorat haurà de ser per millorar les condicions laborals del professorat ja contractat".
A la diputada de Cs Sònia Sierra no li va agradar la comparació entre el pressupost de 2020 i el de 2010, el més elevat fins aleshores, "perquè no té en compte l'increment del cost de la vida".
A la diputada de la CUP Maria Sirvent el missatge del col·lapse del sistema li va semblar exagerat.
"El conseller ens anuncia l'arribada de l'apocalipsi", va deixar anar, "però els anys anteriors amb el pressupost prorrogat el que s'ha fet en aquest Parlament ha estat aprovar crèdits extraordinaris" per pagar les despeses extres no contemplades.
"On està la diferència, doncs?", es preguntava divendres.
Així, un comunicat de la Intersindical CSC considera que l'increment real és de 243,8 milions.
El càlcul el fan en relació amb els comptes liquidats el 2019, per la qual cosa aquest sindicat qualifica de "poc ambiciós" l'increment.
Evolució del pressupost del Departament d'Educació al llarg dels anys, segons la gràfica facilitada pel mateix Departament a la Comissió.
Com és sabut, la LEC estableix que la inversió en educació a Catalunya ha de ser equivalent al 6% del seu PIB.
El Govern no dóna aquesta dada, però tant l'oposició com els sindicats li ho recorden cada vegada.
A la mateixa nota de la I-CSC s'estima que amb el nou pressupost "es passa del 2,19% al 2,24% del PIB".
A la Comissió d'Educació la diputada del PSC Esther Niubó va fer una consideració similar, si bé ho va arrodonir al 2,5% del PIB.
Per Niubó, "és cert que hi ha una millora en termes absoluts, però segueix sent un pressupost insuficient, fa sis anys que estem desaprofitant el creixement".
"L'escola inclusiva és una de les prioritats d'aquests pressupostos", va insistir un cop i un altre el conseller, el qual en el torn de preguntes va matisar que, d'acords amb els càlculs del Departament, aquests 54 milions més se sumen als que ja s'inverteixen en recursos per a les necessitats educatives, i per tant el total en escola inclusiva puja a 600 milions.
Amb tot, vam quedar en l'aire les preguntes de Niubó sobre les infermeres escolars (les quals no sembla que estiguin contemplades en els comptes, malgrat les resolucions parlamentàries en aquest sentit), i sobre l'increment d'intèrprets en llengua de signes.
A banda, va dir la diputada socialista, "pel que fa a escola inclusiva durant aquests anys hi havia coses que es podien fer pel que fa a desplegament normatiu que no s'han fet".
L'anomenada Llei Aragonès, que és objecte de fortes crítiques per part d'un grup d'entitats socials que s'han constituït en plataforma, va aparèixer en dos moments de la sessió.
Per descomptat, amb el tema dels menjadors escolars (és o no una marxa enrere respecte el posicionament inicial?
Segons Bargalló, que les AFA puguin gestionar el menjador és el que sempre ha volgut el Departament, però calia cobertura legal i estaven esperant a veure què arribava abans, si la Llei Aragonès o la dels pressupostos).
Però a la diputada Sirvent també li va semblar sospitós que dels 54 milions addicionals per escola inclusiva, "dues terceres parts siguin per a contractacions externes".
El Departament les explica així: 17,2 milions per nous professionals docents i 36,8 milions per a "monitors, transport, serveis específics, actuacions de formació i despeses tecnològiques".
El conseller es va oferir a fer una explicació més detallada sobre les diferents dotacions pressupostàries.
La resta de crítiques van anar en una línia més ideològica: "Són els pressupostos d'un govern dividit", "serveixen per servir adoctrinant", "si volen pujar els ingressos tanquin xiringuitos i no apugin els impostos", etc.
No hauríen d'esperar si fem vaga.
Ha passat una dècada, de retallades, des d'abaixar el sou a endarrerir el cobrament de l'antiguitat (no hi ha carrera de promoció docent més enllà de primària a secundària i de secundària a catedràtic/a.
Pertànyer a un equip directiu és temporal.
Anar d'assessor/a Via Augusta molts pocs són els triats i de ben segur que tenen carnet de qui goberna.
Hi haurà que esperar per l'egosime, un dels set pecats capitals, de viure millor a nivell individual: vull aprovar opos però si no aprovo, que em proposi la directora o el director, no m'emboliquis, vull aconseguir destinació definitiva no molt lluny de casa però mentrestant estic no gaire lluny d'on visc i vull romandre, continuant, esperant el nou CT.
Jo no faig vagues, perquè és regalar diners a l'Administració.
Ara bé, si s'aconsegueix alguna millora, com ara, en uns anys, no concreto, el meu aniversari serà de 55 anys serè el primer en queixar-me sense haver mogut un pèl.
Jo no faré ni aquesta ni cap vaga, perquè la culpa és de Madri "t", ja que governen els meus i per a mi això és una feina.
Ara bé, nomeno el nom del porc per l'eliminació del FAS.
Jo tampoc faré aquesta vaga o cap altre i, en canvi organitzaré "saraos" a l'escola, institut, EOI, CFA, etc... perquè en qualsevol moment en puc jubilar si vénen mal dades i que cada pal aguanti la seva vela i bon vent i barca nova.
Jo no sóc de fer vagues, perquè fa anys, en les salvatges ja les vaig fer, anant i venint molt sovint a Madrid a manifestar-me sense saber a qui deixar els meus dos fills varons, les tres nenes, etc...
Jo no sóc de fer vagues, perquè tinc por i el cap de setmana pujo a veure als pares i parents des d'aprop de Barcelona cap a Tarragona, Lleida o Girona.
Considero que no tenim cap dret tot i saber d'obligacions i drets mínim laborals però extensivament de tots els àmbits.
A mi si m'encarreguen alguna cosa passo per sobre de qui sigui, acabant-se aquí la meva por.
Les vagues són anacròniques però vull beneficiar-me de les falles del sistema, com és cobrar el meu sou i la viudadetat de la meva parella, dona o home.
Entre "pitos i flautes", 2.500 euros de sou net després de gairebé 40 anys i prop de 1.000 euros per la viudetat.
En canvi, un cop em jubili hi ha un topall màxim de pensió.
Amb tot aquest reguitzell de situacions, tesitures individuals i només necessitar un confessor o confessora quan veus que ja tens un peu fora del centre de treball al qual estàs adscrit, es pot veure les mil i una excuses, l'egoisme, la falta de valoració de la professió, que és superegoïsta i individualista.
Això sí, si un dia caus en desgràcia, no t'enrecordes que per no haver anat a un sopar, dinar o berenar que es regalaven plantes contestes si vols haver anat.
I el que és la vida, de moment cop de peu cap endanvant i has de marxar del centre per la porta del darrere sense si no falla la informació facilitada, no cobrar juliol i agost per no trobar-te nomenament.
O bé demanar el Cap d'un o dos caps de coordinació, i aconseguir només un per batalles internes i sortir malament cobrar el màxim A1 però ocupant plaça d'A2 (A i B antic).
Molta reunio en un racó del centre de treball, a la qual s'accedeix amb escales i llevat dels afectats la resta no dir "pio, pio, que els hagin reventat a banda d'haver-s'ho buscat, jo ho he "consentio".
I tenir que sortir per la porta del darrere i anar amb la millor amiga Paraguia o d'aquella zona a prendre té (o era Colombià en masculí i pren molt cafè).
Sublimar la situació anterior, fent esport, anant a córrer, al gimnàs, a la piscina, a la Residència on està la teva mare, a degustar bé en Setmana Santa, però així és la vida i així ho hem intentat explicar.
Que és difícil que sortir, tot i que el "sistema" té que petar, ja només per les condicions laborales (jornades, sous, mitjans) si no pels canvis curriculars, el paternalisme de les direccions amb l'alumnat, la conflicitivat per part dels equips directius vers el professorat i les mestres i els mestres, la desidia, el desencís, que s'aprovi per pressions i moltes cosses que em deixo.
Tant de bó, ens unim i aturem tot.
Que se'ns respecti com a persones i la feina que fem.
El sistema fa temps que està en colapse, docents interines pagant material per poder realitzar les classes amb un mínim de dignitat perque no hi ha diners als departaments, instituts que és cauen a trossos....continuo o no interessa, oi?
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.