text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Ferran Centelles guiant un tast de vins en un vol d'easyjet Foto: Cupatges |
Equip que permet la determinació de la composició química de metalls, mitjançant la vaporització de la mostra i l'anàlisi de les espurnes formades.
Els àtoms i ions que es desprenen durant aquest procés són excitats i emeten llum, la qual es condueix cap als sistemes òptics.
En aquests, la llum es mesura mitjançant un detector electrònic fotosensible CCD, que converteix la llum en càrregues elèctriques. |
El dimecres 26 (19.30h), a la Biblioteca Central, club de lectura sobre el llibre de poemes Mal, de Jordi Valls.
Impulsada per l'Ajuntament i amb la necessària complicitat de ciutadans, autors, biblioteques i llibreries, Paraula de Santa Coloma s'ha convertit en una oferta cultural transversal i d'una gran qualitat.
A l'edició d'enguany, se suma el Centre d'Art Contemporani Can Sisteré com a equipament central de molts actes.
També les quatre biblioteques de la ciutat protagonitzen amb regularitat clubs de lectura, tertúlies, tallers, etc. En aquesta edició, ens ofereixen un club de lectura al costat del poeta colomenc Jordi Valls i la seva obra 'Mal', i també activitats relacionades amb les arts escèniques en col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya i la Cooperativa La Colmena.
Les entitats culturals aporten la presentació de la Revista Caravansari i el Festival Santa Coloma Spoken Word que aquest any està dedicat a les dones creadores la Cita de Poetes o el Tríptic poètic del Barcelonès Nord.
El programa d'Paraula de Santa Coloma de 2016 està ple de bones i interessants iniciatives culturals relacionades amb la literatura, gràcies als nostres autors, el nostre teixit cultural i l'interès, cada any més gran, de la ciutadania per la creació literària colomenca.
Al Paraula de Santa Coloma continua el programa el dimecres 26 d'octubre (19.30), a la Biblioteca Central, amb un club de lectura sobre el llibre de poemes Mal, de Jordi Valls.
L'endemà el dijous 27 (19.30), Roser Caño, Rosa María Gómez i Domingo Sánchez llegiran els seus poemes i narracions al Centre d'Art Can Sisteré. |
No una colònia espanyola, exactament.
Els espanyols estan tan colonitzats com nosaltres.
I en són tan poc conscients com nosaltres.
Dels 8.124 milions que es facturaren en turisme a les Illes Balears, més de la meitat, 4.496, quedaren fora, a l'estranger, segons dades de l'Enquesta de Despesa Turística que publicà DM aquesta setmana.
Comparau la xifra amb els 1.483 milions de dèficit fiscal.
Ja se sap com funciona això del turisme: uns (la colònia) posen les matèries primeres i la mà d'obra; i les metròpolis, la tecnologia, els serveis, la comercialització.
Està clar qui s'endú la major part dels beneficis.
S'entén que bona part de la política turística del Govern balear consisteixi a fer reverències als grans operadors europeus i a estar atents a qualsevol cosa que demanin, ens agradi més o ens agradi manco.
Només un boig plantejaria declarar-los la guerra, però ¿no hi podria haver un departament dedicat a pensar com aconseguir prestar nosaltres alguns d'aquests serveis que ara ofereixen en exclusivitat les metròpolis i a incentivar la creació d'empreses que els desenvolupassin?
Això duria una mica més de feina que reclamar, dia sí, dia també, unes balances comercials més equilibrades -que no dic que s'hagi de deixar de fer- i, per ventura, a mitjan i llarg termini podria ser més profitós.
Ells, els grans operadors, no estan tampoc -encara- en condicions de declarar-nos una guerra oberta.
Durant el conflicte de l'ecotaxa, en què s'involucraren de ple, hagueren de reconèixer al Frankfurter Allgemeine Zeitung que no hi havia a tot Europa capacitat hotelera com per acollir tots els turistes que venien a les Balears.
En llegir-ho, comprengueren millor què vol dir ser "una destinació refugi".
Mentre no es reaccioni, totes les discussions sobre quin model turístic volem seran tertúlies de saló, perquè el model turístic -el bessó de la política balear i el que determina la resta- ens ho decideixen en gran mesura fora.
Ha estat sempre així, perquè foren ells i no nosaltres els que "inventaren" el turisme.
No obstant això, recordar-ho de tant en tant no està gaire malament.
Serveix per entendre per què José Ramón Bauzá ha eliminat de la Llei de comerç la molesta obligació per als establiments d'oferir informació en almanco una de les llengües oficials de la comunitat autònoma.
Ajuda a comprendre la reflexió que ha conduït el conseller de Turisme a pensar que ara no era el millor moment per posar en marxa la campanya contra el turisme de gatera al mercat britànic, una campanya que fa tan sols setmanes era d'una urgència absoluta, impostergable.
Ara creu que millor és no remenar la qüestió, a pesar que tots els mitjans d'Europa es fan ressò del que vénen a fer per aquí molts dels seus joves.
El nacionalisme espanyol de Bauzá és de pacotilla, de fanfarró que es cura el complex d'inferioritat abusant dels més dèbils -els catalanoparlants en són uns, però ni de prop els únics-, però que acota el cap sense cap mania davant els autèntics poderosos.
En realitat, com demostra el penós ús que en fa, tampoc li importa gaire la llengua espanyola.
Segurament, els que li escriuen el guió li dirien que no entenem el procés de globalització.
El que passa aquí amb el turisme és molt anterior a la caiguda del mur de Berlín i a la desaparició del bloc comunista.
Per cert, tampoc l'hem sentit parlar sobre com afectarà la crisi entre Occident i Rússia el que ell ha considerat fins ara un objectiu prioritari de la seva política: el turisme rus.
La mateixa setmana que Rússia s'annexionava Crimea ell partia de viatge a Moscou.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Final Four de la Copa del Rei 2019 d'hoquei gel es disputarà aquest cap de setmana a Jaca amb un CG Puigcerdà que hi serà amb totes les ambicions.
Malgrat la derrota en el darrer sospir del 5è partit de la final de lliga, a la pista del Txuri Urdin, els ceretans van demostrar el seu excel·lent estat de forma i aspiren a tancar aquesta temporada amb un títol.
Els jugadors de Salva Barnola acudeixen a la cita molt motivats, amb ganes de demostrar per què s'han convertit aquest curs en un equip revelació i intentar tornar d'Aragó amb una Copa del Rei per oferir a la seva nombrosa afició.
Demà, la semifinal serà davant del SAD Majadahonda, que és un rival conegut per al conjunt del CG Puigcerdà, que acudirà al matx sense confiances.
Si no hi ha sorpreses en l'altra semifinal, que ha d'enfrontar el Txuri Urdin amb el Barça, no seria gens desgavellat que la final tornés a enfrontar els de Sant Sebastià amb l'equip de la Cerdanya, una ocasió inigualable per tornar a mesurar forces entre els dos equips com en els 5 partits que es van haver de disputar per decidir la lliga.
La semifinal del Puigcerdà amb el Majadahonda començarà a les 13 hores i el Txuri-Barça es posarà en marxa a les 16.30 hores, també de dissabte.
Aquests partits seran retransmesos per Teledeporte i per streaming a la pàgina web de la RFEDH.
La final serà diumenge, a partir de les 16 hores, el partit que decidirà el campió.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El programa Universitat Oberta per a Majors de la UIB (UOM) és un programa educatiu, cultural i social que varen dissenyar, desenvolupar i posar en marxa dos professors del Departament de Ciències de l'Educació de la UIB durant el curs acadèmic 1997-98.
A l'illa de Mallorca actualment hi ha en marxa: |
Més d'un centenar de manifestants antifeixistes han impedit la celebració de l'acte de Vox a la plaça Narcisa Freixas del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
La contraprotesta convocada per Arran ha encerclat els portaveus de la formació d'ultradreta, que s'han vist obligats a abandonar el lloc escortats pels Mossos d'Esquadra i sota una pluja d'ous i d'altres objectes.
La concentració de protesta pel míting de Vox ha començat sobre les sis de la tarda.
Una trentena de manifestants s'han aplegat a les portes del restaurant El Pescadito, on alguns membres del partit ultradretà prenien un cafè abans de l'acte, convocat a les set.
La pressió dels antifeixistes ha obligat els Mossos a crear un cordó de seguretat a l'entrada de l'establiment.
Aleshores, un grup de vàries desenes de manifestants ha aparegut a escena des de la plaça Kennedy i ha ocupat el carrer Balmes amb una gran pancarta amb els missatges "No passaran" i "Fora feixistes dels nostres barris".
En arribar a l'altura de la plaça Narcisa Freixas, les dues capçaleres s'han trobat i han continuat fent guàrdia a l'espera dels portaveus del partit.
La comitiva de Vox ha aparegut a dos quarts de set i ha convocat amb discreció a la premsa en un dels extrems de la plaça per tal de poder fer unes declaracions al respecte.
Quan el portaveu de la formació d'ultradreta atenia els mitjans de comunicació, alguns manifestants han aconseguit saltar el cordó policial i s'han acostat als polítics per boicotejar les declaracions.
Després d'uns moments de tensió causats per un antifeixista que ha hagut de ser reduït pels Mossos, el gruix de la protesta ha encerclat els portaveus i s'han produït llançaments d'ous i objectes.
Els Mossos han hagut d'aïllar els membres del partit i els han escoltat fins el vehicle que tenien aparcat en un carrer pròxim, mentre els manifestants continuaven els llançaments i increpaven els simpatitzants d'ultradreta.
Finalment, els representants de Vox han pogut abandonar el lloc sense més incidents. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«La nefasta política del 'qui dia passa, any empeny', que el pujolisme va instaurar a Catalunya, pel que fa a l'energia, ens ha portat a la situació actual de paràlisi, d'ineficiència i de dependència»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquests darrers dies he participat en dos esdeveniments sobre l'energia a Catalunya que m'han deixat un regust agredolç.
El primer, el CoEnerCat6 (6è Congrés de l'Energia de Catalunya), dedicat a la transició energètica a Catalunya, que es va fer els dies 12 i 13 de febrer a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, organitzat per l'Associació Congrés d'Energia de Catalunya.
El segon, la Taula d'Entitats del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya (PNTEC), reunida el dia 20 de febrer al Palau Nacional de Pedralbes, convocada per l'H. Sra.
Consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Maria Àngels Chacón.
El CoEnerCat6 va començar amb dues ponències impressionants, una sobre la transició energètica a Dinamarca (presentada pel professor Henrik Lund, de la Universitat d'Aalborg) i una altra sobre les polítiques d'energia renovable al món (presentada pel professor Arthouros Zervos, professor de la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes i president de REN21).
A la primera, es va poder constatar com un país petit (semblant a Catalunya en dimensions) camina fermament (govern, empreses, ciutadania) cap al 100% renovable en electricitat, calor i transport.
I a la segona, com camina el món per la via d'abandonar el foc com a forma d'obtenció d'energia.
La resta de ponències van fer referència a la situació a Catalunya (les institucions, el sector energètic, les polítiques territorials relacionades amb l'energia, la societat).
Es va constatar que la feixuga herència energètica del franquisme continua pesant com una llosa sobre Catalunya, perquè l'autonomisme ha estat totalment incapaç de treure-se-la de sobre.
Continuem tenint un sistema energètic molt poc eficient, molt dependent de les importacions de materials energètics (petroli, gas, urani) i molt empobridor tant del país com de les comunitats locals.
La reunió de la Taula d'Entitats del PNTEC, convocada quan feia 24 mesos i 20 dies que el govern de la Generalitat havia aprovat el Pacte, mostra que la política de casa nostra (govern i parlament) encara està ancorada en el vell i obsolet paradigma de l'energia que es va imposar el segle passat, en el qual molt pocs proveïdors d'energia bruta i no renovable tenen encadenada la major part de la població.
No es nota pas que l'emergència climàtica que hi ha empenyi el govern i el parlament, com ho hauria de fer, cap al capgirament del sistema energètic necessari per a afrontar l'escalfament de l'atmosfera causat per les ingents i creixents emissions de gasos d'efecte hivernacle.
La nefasta política del 'qui dia passa, any empeny', que el pujolisme va instaurar a Catalunya, pel que fa a l'energia ens ha portat a la situació actual de paràlisi, d'ineficiència i de dependència, fent que Catalunya es vagi empobrint, any rere any...
I que els oligopolis energètics es vagin enriquint de manera escandalosa i indecent.
A la reunió de la Taula, l'H. Sra.
Consellera Chacón va anunciar que al cap de quatre mesos faria pública la proposta de llei de la transició energètica de Catalunya, que preveurà la creació de l'Agència d'Energia de Catalunya.
I ho va fer 18 mesos i 25 dies després de l'aprovació al Parlament de Catalunya, gairebé per unanimitat, de la llei de canvi climàtic, que no s'ha traduït, almenys fins ara, en cap acció concreta de reducció de les emissions.
Permeteu-me de fer una crítica a la manera com els organismes del govern de la Generalitat aborden el greu problema d'energia que tenim.
Una vegada més, la política feta des de dalt s'imposa sobre allò que s'hauria de fer: política amb els de baix.
Per què hem d'esperar encara quatre mesos per conèixer el text del projecte de llei elaborat per la Conselleria?
(Un projecte de llei, tot sigui dit, redactat d'esquena a la societat.)
No va ser un bon senyal que a la reunió del Pacte es donés veu a nou entitats, entre les quals l'empresa de l'oligopoli elèctric que monopolitza abusivament la xarxa de distribució d'electricitat a Catalunya, i en canvi no es donés veu a cap organització ciutadana, ni tan sols a l'organització de la indústria solar fotovoltaica, ambdós cabdals en la transició energètica.
Per què, a hores d'ara, encara no s'ha explicat com es preveu estructurar la nova Agència d'Energia de Catalunya?
La societat no acceptarà de cap manera que la nova Agència sigui un simple canvi de nom de l'Institut Català d'Energia.
Això seria propi de caducat autonomisme, de l'era Pujol-Maragall-Montilla.
Per què la conselleria no ha fet cap crida a la societat perquè aporti idees i iniciatives per a encaixar en el projecte de llei que ha d'encarar, de manera decidida i efectiva, el gran repte energètic i climàtic que tenim?
Curiosa forma de fer honor al Conveni d'Arhus sobre l'accés a la informació, participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient, signat el juny de 1998 i en vigor a l'estat espanyol des del 29 de març de 2005 (directiva 2003/4/CE i directiva 2003/35/CE).
No sembla pas que anem per bon camí mentre tinguem l'energia encaixada al Departament d'Empresa i Coneixement.
L'emergència climàtica actual requereix mesures extraordinàries, no tenim pas tot el temps del món per anar-nos entretenint, per anar fent com si no passés res.
Les veus de la joventut comencen a alçar-se arreu (també a Catalunya), reclamant als polítics que facin els deures que no han fet.
Fa uns dies, m'adreçava al M. H. Sr.
President demanant-li el seu lideratge en la transició energètica.
Ara li ho torno a demanar amb més fermesa: si us plau, encapçaleu el capgirament energètic que cal fer a la societat catalana!
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, ha assegurat que el seu Executiu sempre ha estat disposat a dialogar amb tothom, però ha advertit que no pot tolerar que es trenqui la sobirania nacional: "Amb la unitat d'Espanya no s'hi juga".
"Sempre hem estat disposats a parlar amb tothom, amb qui pugui aportar, però el que hem dit és que amb la unitat d'Espanya i la igualtat dels espanyols no s'hi juga", ha dit en una convenció del PP aquest dissabte a Barcelona.
Ha fet aquesta referència al diàleg després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja s'hagi reunit fins ara amb els líders del PSOE i de Podem, a més de tenir prevista una trobada amb el líder de C's.
Dos dies després que el Parlament aprovés una moció de CUP-JxSí que reafirma la resolució independentista de 2015 anul·lada pel TC, Rajoy ha destacat la importància de complir la llei, perquè això diferència "els Estats civilitzats de la barbàrie".
"Quan no hi ha llei, l'única cosa que existeix és la llei del més fort, la barbàrie; però per fortuna això ja pertany a temps passats.
El principi bàsic d'una democràcia és que tots estem sotmesos a la llei i tots hem de complir-la", segons ell.
També ha advertit la Generalitat que defensarà la unitat d'Espanya "acabin com acabin" les negociacions per la investidura al Congrés, en al·lusió al fet que el seu govern seguirà molt pendent d'això tot i que segueixi estant en funcions uns mesos més si hi hagués noves eleccions.
Ha assegurat que la sostenibilitat financera de la Generalitat ha estat possible gràcies la col·laboració del Govern espanyol, i la seguirà donant malgrat que el Govern de Puigdemont insisteixi en el seu full de ruta sobiranista.
"Faré, com hem fet, tot el que calgui perquè cap català se senti desprotegit o oblidat pel Govern d'Espanya", i ha assegurat que el seu executiu ha evitat un impagament del deute públic que té la Generalitat.
Després de clausurar l'acte amb aquest discurs, el president s'ha dirigit a un estand que SCC havia muntat davant de l'hotel de la convenció del PP, i l'han acompanyat el seu cap de gabinet, Jorge Moragas; la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, i el líder al Parlament, Xavier García Albiol, entre d 'altres.
Albiol ha precedit Rajoy en els discursos i ha fet referència al recent manifest del grup Koiné --que advoca pel català com a única llengua oficial--: ha assegurat que el "racisme lingüístic" apareix quan apareix l'exclusió i la incertesa a Catalunya.
Segons ell, el manifest diu que el castellà ha de desaparèixer de Catalunya i "que el bilingüisme mata", i ha lamentat que el president Puigdemont no critiqui aquesta iniciativa, tot i que ha asseverat que ells senten molt orgull per la riquesa lingüística dels catalans.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El projecte preveu ampliar en 5.350 metres quadrats el sostre destinat a ús comercial
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat el pla urbanístic per a l'ampliació de la superfície comercial de Diagonal Mar Centre que impulsa el seu promotor.
Aquest dimecres s'ha manifestat aquesta oposició al ple del districte de Sant Martí.
Hi han votat en contra l'equip de govern format per BComú i PSC a banda de CIU, ERC i CUP.
PP i Ciutadans s'hi han abstingut.
El pla preveu ampliar en 5.350 metres quadrats el sostre destinat a ús comercial que impulsa el promotor.
En paral·lel s'ha sol·licitat als serveis jurídics que determinin si el Consell Plenari de l'Ajuntament pot denegar el projecte tenint en compte la seva "idoneïtat política" en el model de ciutat actual.
La voluntat, s'assegura des del consistori, és garantir que l'interès públic prevalgui sobre el privat i evitar que cap projecte vegi llum verda sense el vistiplau de la institució.
També es pretén dialogar amb el promotor per buscar un encaix "satisfactori" del complex al territori.El regidor del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, ha afirmat que "seria una pèrdua per a la cultura de barri i de ciutat, canviar cinemes per franquícies comercials".
Per la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, aquest tipus d'ampliacions de centres comercials són "perjudicials" per als interessos de la ciutat.
La regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín, ha refermat de la seva banda que l'aposta de l'Ajuntament és el comerç de proximitat, un model que "es contraposa a les grans superfícies".
Per això ha afirmat: "Políticament no volem que continuïn creixent a la ciutat".El 13 de novembre de 2015, els promotors –NW DIAGONAL DM1, SL– van presentar al registre municipal una primera proposta de planejament per a la reorganització del sostre total del complex que preveia ampliar el sostre comercial.
L'àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat els va remetre un informe on els instava a fer diverses modificacions al projecte per tal d'assegurar la seva coherència.
En concret, esmenar diverses errades en relació als sostres que s'estaven computant i els tipus d'usos comercials.
Sis dies més tard, l'àrea de Comerç i Consum de la Generalitat de Catalunya va emetre un informe favorable relatiu al projecte per a la sol·licitud de llicència comercial presentada pel promotor, prèvia a la llicència definitiva d'obres i supeditat al compliment de la legislació urbanística.
Segons aquest informe, en el projecte presentat es preveia una ampliació del sostre comercial que passava dels 47.954 metres quadrats totals previstos en la implantació del centre aprovada el 1994 a un total de 53.295, el que suposaria un increment de fins a 5.350 metres quadrats.
L'Ajuntament subratlla que, però, que l'augment real previst era de 7.236 metres quadrats de sostre comercial, ja que el sostre total construït actual del centre és de 46.059,38.Posteriorment, el promotor va presentar de nou el pla a l'Ajuntament amb les esmenes corresponents, preveient una reorganització dels usos del centre per augmentar el sostre comercial construït en 5.350 metres quadrats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
En un científic, i més en un mestre o un polític, la simpatia fa molt.
Científic, innovador i de projecció crucial a tot Espanya i més enllà, en la universalitat de la ciència si més no, però també regidor de gairebé totes les regidories a Sant Quirze, un poble al capdavall, o mestre molt estimat pels alumnes al batxillerat superior del pla antic als escolapis, el paleontòleg Josep Vicent Santafé Llopis (València, 1934 – Sabadell, 2017) ha sigut un home simpàtic i, per això també, una figura crucial a Espanya en la paleontologia de dinosaures.
Ahir el van enterrar a Sant Quirze, amb la guàrdia urbana escoltant el fèretre.
Tal com va ser regidor de Cultura, Urbanisme o Hisenda, li va tocar igualment ser-ho de Governació.
Amb aquell Land Rover que els paleontòlegs del Smithsonian Institute van regalar al llavors Instituto Provincial de Paleontologia, quan al 1971 van venir a mirar els jaciments de Can Ponsic i la trinxera dels ferrocarrils, al mateix Sant Quirze, el regidor i alhora Dr.
Santafé també havia remolcat cotxes colgats als Rosales, en un fort aiguat esdevingut al 1984.
I si Espanya s'ha omplert d'exitosos museus i parcs temàtics amb els dinosaures de tema, és també gràcies al mateix Dr.
Santafé, en la part que li toca junt amb la Dra.
Lourdes Casanovas Cladellas (Sabadell, 1934), col·lega i esposa.
Si aquell " suceso " a Sant Quirze li va caure segurament en l'oblit, cosa comprensible, tampoc va presumir gaire dels mèrits científics, tanmateix importants.
Era humil abans que savi, bo no tan sols per això, i sobretot simpàtic.
Entre dinosaures del Terciari i mamífers del Quarternari, ell i la Dra.
Lourdes Casanovas, inseparables, van descobrir 30 espècies o gèneres desconeguts abans.
Van publicar 150 articles en revistes científiques, i una desena de llibres.
Una mica, el petit privilegi dels pioners.
Però, tant o més important que això, és com van fer escola (amb deixebles arreu i a Sabadell sobretot) i com així Espanya s'ha omplert de dinosaures i museus.
Fins el 1969, Santafé i Casanovas van ser uns paleontòlegs més de Sabadell, " paradis des palèontologues " que deia llavors el Dr.
Envoltats de grans jaciments del Quaternari, al Miocè del Vallès-Penedès, el Dr.
Innovaven pel munt d'espècies noves que trobaven, però també per com les relacionaven entre sí amb una visió més biològica, i per tant ecològica, que simplement geològica, en les rutines acadèmiques a l'ús, El Vallès-Penedés va d'entre fa tretze i sis milions d'anys, amb antecesors de mamífers actuals, entre els quals els hominoideus.
La innovació va assenyalar, igualment, Santafé i Casanovas quan van emprendre el salt cap a 50 milions d'anys enrera, cap els dinosaures.
En efecte, al 1969 van ser els primers a Espanya en practicar la paleoicnologia, l'estudi de petjades, en concret als grans jaciments que van descobrir a Enciso i la Sierra de Cameros, a la Rioja.
I, cosa més important, van aportar dades molt novedoses sobre la locomoció i els comportaments grupals dels dinosaures.
Llavors, a Espanya, només hi havia un altre nucli investigador en paleontologia de vertebrats, i també de dinosaures: El que a Madrid liderava el catedràtic Dr.
La relació entre les dues escoles, la de Madrid i la de Sabadell, sempre ha estat més fraternal que simplement rival.
Santafé va aportar, a més de capacitat d'innovació i treball, una gran vocació divulgativa (va ser mestre abans que investigador a plena dedicació) i, això en molt ell, una extraordinària empatia respecte els altres palentòlegs, però també els veïns dels jaciments, les entitats científiques locals o els ajuntaments.
Al 1974 va obtenir plaça d'investigador a l'Institut de Paleontologia, on el Dr.
Li va tocar succeir-lo arran la seva mort, al 1983.
Però d'immediat va renunciar al càrrec, pel volum de recerca que duia endavant i la dedicació política a temps parcial en l'Ajuntament de Sant Quirze.
Aquells van ser, de fet, els seus anys de major activitat científica.
Tot i que el 1978 es va doctorar amb una tesi referida a mamífers del Quaternari, en concret els rinoceròntids de la Península Ibèrica, a partir del 1979 va emprendre intenses i llargues campanyes d'excavació als jaciments de dinosaures de Morella, el Pallars i el Berguedà al Pirineu, i la comarca valenciana dels Serrans.
I, a la vegada, va començar a organitzar museus i nuclis científics locals.
En el mateix afany divulgador va fer que la Diputació comprés al 1983 al Museu d'Història Natural de Nova York el Tryceràtops que va esdevenir icònic a l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, i al 1991 hi va muntar la primera gran exposició de dinosaures, amb el títol " Eren els dinosaures uns monstres terribles? ".
I això abans de la saga Jurassic Park, de Spielberg.
Entre d'altres col·legues, el Dr.
Santafé va acollir diverses vegades, a Sabadell i als jaciments, l'asessor de Jurassic Park, el Dr.
Jack Horner de la Universitat de Montana.
Amb ell, de fet, va introduir a Espanya la paleoologia, l'estudi d'ous de dinosaures, a partir dels jaciments del Pallars on el sabadellenc estava descobrint les majors niuades conegudes fins ara al món.
I, cosa més sensible, amb tot plegat Santafé i Casanovas van crear escola, amb deixebles com Félix Pérez Llorente de la Universidad de la Rioja o Joaquín Moratalla de l'Instituto Geológico Minero.
I més que enlloc a Sabadell, amb Àngel Galobart, cap de la Secció de Mesozòic de l'Institut Crusafont i director del Museu d'Isona i la Conca Dellà, al Pallars, junt amb els també sabadellencs Bernat Vila, Josep Marmi, Rodrigo Gaete, Albert Gómez o Albert Prieto.
Al 2001, l'Ajuntament de Sabadell va atorgar al Dr.
Josep Vicenç Santafé la Medalla de la Ciutat al Mèrit Científic.
Només l'han rebut dos sabadellencs més, els també paleontòlegs Dr.
També ha estat homenatjat diverses vegades per la Sociedad Española de Paleontología, de la qual en va ser un dels fundadors.
El proper, esperat, serà a títol pòstum.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
El Sindicat de Directors dels Estats Units premiarà Ridley Scott en reconeixement a tota la seva trajectòria professional.
El cineasta, responsable de títols com Alien, Blade Runner o Gladiator, rebrà el premi Lifetime Achievement Award en la gala que es farà el 4 de febrer.
"Mestre en qualsevol gènere, els innovadors mètodes i els instints de Ridley en la direcció han creat algunes de les pel·lícules més memorables del nostre temps, capturant la resistència de l'esperit humà i captivant els cors i les ments dels espectadors a tot el món", afirma el president del Sindicat, Paris Barclay.
"Els impressionants efectes visuals, mons estimulants i poderoses interpretacions ratifiquen la varietat del seu treball, que va des d'Alien i Blade Runner, Thelma i Louise fins a Gladiador, i la més recent Mart", continua el president.
"Durant quatre dècades, la seva pionera carrera ha demostrat l'impacte i la importància de la singular visió del director.
Per aquestes raons, i per moltes més, tenim l'honor de presentar el Premi a la Trajectòria Cinematogràfica a Ridley Scott", anuncia Barclay.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pedro Sánchez es va oferir als poders fàctics com a domador de l'esquerra radical
En la biografia de Fouché, Stefan Zweig cita una màxima de Mirabeau: els jacobins, com a ministres, deixen de ser jacobins.
I afegeix Zweig que aquesta màxima que considera sàvia i provada per l'experiència serveix encara avui per als socialistes.
Suposo que Pedro Sánchez confiava en aquesta màxima quan va fer el govern de coalició amb Podem.
Es va oferir als poders fàctics com a domador de l'esquerra radical (i també dels independentistes, però d'això ja en parlarem un altre dia), convençut que amb uns ministeris i uns quants gestos de cara a la galeria podia dur a l'ordre (constitucional) la suposada fera.
Que potser, a més, no era tan fera.
La relació entre el domador i la fera exigeix que de tant en tant hi hagi alguna escaramussa que ens recordi que l'ofici de domador és perillós.
N'hem tingut algun exemple aquesta mateixa setmana, en un parell de temes.
Però en principi, en aquestes operacions, el domador sempre se'n surt.
Excepte que obligui a fer a la fera coses massa humiliants, i que l'ordre al qual l'atrau no sigui absolutament impossible d'empassar-se.
Si això passa, pot ser que la fera no es deixi domar.
I jo només veig ara un tema en l'horitzó en què això es pugui produir: el de la protecció de la impunitat de la monarquia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Deia Hans Kelsen que "els únics judicis de valor que la ciència del dret podria pronunciar teòricament són aquells que comproven la conformitat o oposició entre un fet i una norma jurídica".
Imagineu la sorpresa que podria arribar a experimentar un jurista que pensava així si s'hagués vist i escoltat, citat com a font d'autoritat, pels fiscals del Suprem en un escrit de conclusions on l'únic que no importava eren els fets i el seu encaix en la norma, només els judicis de valor.
L'estupor del jurista austríac, pare de la Teoria pura del Dret, segurament s'aproparia més al desgrat en sentir-los defensar, sense despentinar-se, que és possible una rebel·lió sense armes que puguin o hagin de deposar-se, o que l'Estat pot ser alhora víctima i executor de la violència.
La rebel·lió postmoderna ja ha deixat pas a la rebel·lió postveritat en el relat de l'acusació.
Kelsen, el pare del constitucionalisme, es mereixia un respecte.
El mateix que li va demostrar Xavier Melero, el millor jurista a la sala, en recordar a la fiscalia que posar els nazis al Suprem només serveix per embrutar el dret i provar la validesa de la "Llei de Godwin"; efectivament, quatre mesos de judici després, la probabilitat que l'acusació esmentés Hitler era un.
Des del primer dia, l'advocat de Joaquim Forn va marcar el camí i les altres defenses han tingut la intel·ligència d'adonar-se'n i seguir-lo: es tractava de provar els fets, acreditar la tipicitat i demostrar la voluntat; les altres coses eren fer-nos perdre el temps, que diria Manuel Marcena.
En dret penal els fets han d'encaixar en el tipus penal; mai al contrari.
No es pot forçar el tipus penal per fer que encaixin els fets
La superioritat jurídica dels raonaments mantinguts per les defenses davant els esgrimits per la fiscalia resulta clara per a qualsevol observador mínimament imparcial.
En dret penal els fets han d'encaixar en el tipus penal; mai al revés.
No es pot forçar el tipus penal per fer que encaixin els fets.
Només violentant fins a l'esperpent els elements que conformen els tipus penals de la rebel·lió o la sedició es poden demanar més de vint anys de presó en el judici al procés.
Ho han acreditat àmpliament els defensors en els seus al·legats finals.
Amb la llei a la mà, si hi ha alguna cosa, serà desobediència.
Qualsevol sentència condemnatòria per rebel·lió i sedició ho serà partint d'una extensió de l'element de violència que cap dret penal modern no pot suportar.
Els set magistrats de la Sala Segona del Suprem ho saben i també saben que aquesta sentència marcarà les seves carreres professionals i el seu llegat com a magistrats.
Per això, crec que la sentència no està escrita.
Les circumstàncies i les oportunitats polítiques passen i es perden en l'oblit.
La història del dret queda per sempre i a ningú no li agrada quedar malament retratat per a tota la posteritat. |
Barcelona.-La Policia Nacional ha desmantellat tres plantacions de marihuana en cases ocupades de Terrassa i Rubí i ha detingut quatre persones, tres homes i una dona.
Els tres primers han ingressat a presó i la dona està en llibertat a l'espera de judici.
S'han intervingut 1.081 plantes de marihuana, 34,5 quilos de cabdells, instrumental divers i abundant documentació.
Les plantacions funcionaven amb l'electricitat presa de forma fraudulenta de la connexió general.
Se'ls acusa de delictes contra la salut pública, pertinença a grup criminal i frau de fluid elèctric.
Tota la producció la venien en l'àmbit comarcal i provincial.
La investigació va començar a l'agost, a partir de la informació sobre dues cases ocupades a Terrassa per plantacions de marihuana.
Va cridar l'atenció que tot i que no tenien subministrament elèctric, tenien funcionant aparells d'aire condicionat i altres elements.
Tècnics de l'empresa distribuïdora van constatar que la instal·lació s'havia manipulat des de la connexió general.
Setmanes més tard, els agents van conèixer l'existència d'una altra casa a Rubí, gestionada pel mateix grup criminal de narcotraficants.
També allà havien instal·lat aparells tot i no tenir electricitat.
Els registres van permetre la intervenció de 1.081 plantes de marihuana i 34,5 quilos de cabdells.
En l'operació han intervingut agents de la Brigada Local de Policia Judicial de la Comissaria Local de Terrassa i també de la de Sant Adrià de Besòs, amb la col·laboració de la Policia Local de Terrassa.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Dia Internacional de les Dones per la Pau se celebrarà a Santa Coloma amb una exposició fotogràfica al carrer i la lectura dels testimonis de les dones de la mostra.
Santa Coloma de Gramenet, 23 de maig de 2011.
Demà 24 de maig (18.30), amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, dones colomenques de diferents edats, orígens i àmbits professionals faran una lectura pública de diversos textos a la rambla de Sant Sebastià.
Organitzat pel Centre d'Informació i Recursos per a Dones (CIRD) i pel Departament de Cooperació i Solidaritat de l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, l'acte tindrà lloc a la rambla, entre els carrers de Sant Silvestre i dels Sagarra.
La lectura servirà per inaugurar l'exposició fotogràfica "Paraules Descalces.
Aquesta mostra, cedida per l'Institut Català Internacional per la Pau, retrata 13 dones palestines i israelianes compromeses activament amb la pau i el respecte als drets humans.
Al llarg de l'acte es llegiran els testimonis d'aquestes dones, que han estat recollits a l'exposició.
Cadascuna d'elles va escollir una paraula que resumís la seva visió, missió o emoció lligada al conflicte de l'Orient Mitjà.
D'aquesta manera, les dones colomenques prestaran, simbòlicament, la seva veu a aquestes activistes per la pau.
El Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament es va començar a celebrar l'any 1982, quan centenars de milers de dones es van organitzar contra les armes nuclears i la cursa d'armament.
Des d'aleshores, cada 24 de maig, persones de tot el món es troben per recordar que la pau és possible i que existeix una altra lògica diferent a la violència i les guerres.
Premsa i Comunicació Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet |
Aquesta és la pàgina de Sonka Plaza Restaurante.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de València. |
L'entitat afirma que hi ha 1.200 persones dormint al carrer a la capital catalana
Barcelona.-La Fundació Arrels ha organitzat un acte aquest dimecres en record de les 55 persones sense llar que han mort durant el 2019 als carrers de Barcelona.
L'esdeveniment, a la plaça de la Catedral, ha començat amb una cantata de les components del grup de Gòspel del Liceu, acompanyades d'un quartet instrumental.
La música ha seguit acompanyant l'ambient mentre es llegien un a un els noms de les 55 persones mortes aquest any.
Per a cada nom, un membre de la fundació deixava una rosa blanca davant d'unes làpides improvisades al mig del carrer amb el nom i l'edat dels finats.
Després s'ha llegit el manifest 'Ningú dormint al carrer', que reclamava la "necessitat de decisions polítiques" per solucionar l'augment de gent sense llar.
A Barcelona, unes 1.200 persones viuen al carrer, segons la Fundació Arrels.
De les 55 persones mortes aquest any, la fundació ha assegurat que "13 vivien al carrer, 25 van morir en un hospital o en un centre de convalescència i les últimes havien aconseguit, finalment, tenir una llar".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Club BM Granollers, fermament compromès amb la seva identitat formativa en matèria esportiva que l'ha fet esdevenir una de les referències en l'àmbit estatal i europeu, assumeix també la seva responsabilitat en la formació dels esportistes en l'àmbit educatiu i personal.
Ho fa per mitjà de la transmissió d'una sèrie de valors i l'encesa de diverses iniciatives com Handball 4 Dual Careers (H4DC) que permet la col·laboració amb organismes claus.
H4DC és un projecte emparat dins el programa de col·laboració a l'educació, a la joventut i a l'esport de la Unió Europea Erasmus+ i s'alinea amb un dels objectius principals d'aquesta: promoure i donar suport a l'esport i a la doble carrera dels esportistes.
Des del seu inici el gener del 2017, H4DC crea una nova plataforma de col·laboració entre clubs, federacions, entitats educatives i representants empresarials, per tal de donar un major suport en matèria educativa i personal als talents esportius, tenint en compte les seves realitats, aptituds, referències i aspiracions.
Concebre un Servei de suport a la Carrera Dual en un club que comprèn la sensibilització, formació i orientació individual dels i les joves que en formen part.
Provar, supervisar i avaluar la metodologia amb 120 jugadors a través d'accions pilot i activitats a realitzar als clubs participants.
Extreure conclusions a partir de les accions pilots i elaborar un informe de recomanacions de política, transferible a qualsevol club d'handbol o club esportiu interessat.
Al llarg del segon any del projecte H4DC, s'està posant a prova l'H4DC Academy, el programa de Servei de suport a l'esportista dissenyat a partir dels estudis realitzats per l'Amsterdam University of Applied Sciendes (AUAS) al llarg del 2017 als tres clubs d'handbol participants.
H4DC Academy prova el model concebut per mitjà de diferents activitats, tallers i xerrades dirigits als talents esportius i entrenadors dels clubs.
Contempla també la inserció de nous perfils i rols professionalitzats dins les mateixes estructures dels clubs amb l'objectiu de donar un major suport als i les joves participants a l'hora de sobreposar-se a les dificultats que poden sorgir al compaginar els estudis i/o vida laboral amb la pràctica de l'esport d'alt nivell.
Amb la creació d'aquest nou servei es vol apropar i crear noves relacions de treball amb diferents actors, al marge de l'àmbit esportiu, que prenen part important en l'educació i posterior vida laboral dels talents esportius com són familiars, instituts, universitats, empreses i institucions governamentals.
La intenció és que aquest servei esdevingui part definitiva del club un cop el projecte europeu Handball 4 Dual Careers s'acabi el juny del 2019.
Segueix l'evolución del projecte H4DC visitant la seva pàgina web, a través de les xarxes socials de Facebook, Twitter, Instagram, i LinkedIn o subscrivint-te al butlletí trimestral.
Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. |
La modernització del comboi, que serveix de guia per a la resta de la sèrie, ha comportat canvis tècnics, d'equipament i estètics que beneficiaran els viatgers i els empleats.
Recentment ha començat a circular dins el carrusel de la línia 3 de metro el primer tren de la sèrie 2000 que ha passat el procés de reforma i actualització.
Es tracta de la composició formada pels cotxes 2001, 2002, 2301, 2003 i 2004, que va ser escollida com a prototip de la remodelació de tota la sèrie.
Mentrestant, al mateix taller de Tradinsa, des del gener s'està reformant un segon tren 2000, al qual seguiran els altres quatre, a un ritme de dos per any.
Reformar trens que passen dels 20-25 anys és una pràctica habitual en la gestió del material mòbil ferroviari, perquè amb un cost moderat es pot allargar la vida dels vehicles i equiparar-los als més moderns.
La remodelació ha comportat canvis tècnics, d'estètica i d'equipament.
Entre les novetats, les més visibles són la disposició longitudinal dels seients, la il·luminació interior amb tecnologia LED i la nova situació dels agafadors.
Es manté la reserva de dues zones per a persones amb mobilitat reduïda, situades a cada extrem del comboi.
Un polsador permet a l'usuari de la zona PMR avisar el motorista de la seva intenció de baixar del tren.
A més a més totes les portes ara tenen indicadors lluminosos de tancament per millorar la seguretat dels viatgers amb dificultats auditives.
Amb posterioritat està previst, com a millora de l'accessibilitat, fer la substitució de l'actual maneta d'obertura de portes per un sistema de botó, i incloure un sistema de desenclavament de portes (un per vagó i costat), per facilitar l'evacuació d'emergència com als trens més moderns.
També s'ha canviat la ubicació dels extintors per posar-los més a l'abast.
Com a millores estructurals, s'ha instal·lat un nou tipus de passadís entre cotxes que facilitarà les tasques de manteniment, s'han revisat fissures i s'ha canviat tota la instal·lació pneumàtica.
Pel que fa a la seguretat, s'han revisat els mecanismes de totes les portes d'accés i s'ha implantat un sistema de videovigilància que permet la gravació de l'interior del tren en sincronia amb els tiradors interiors d'emergència.
També s'ha actualitzat la cabina de conducció, amb equips d'aire condicionat propis i millores en l'estanqueïtat, i s'han instal·lat detectors de presència a la cabina contrària, cosa que augmenta la seguretat.
A banda de les feines orientades a millorar la funcionalitat i la seguretat, en la remodelació també s'aborden altres accions a l'interior de les unitats orientades al confort, com ara la substitució del paviment.
A l'exterior, s'ha reparat la xapa i s'han introduït petites modificacions estètiques, però alhora funcionals, com la col·locació del número de tren amb tecnologia LED i els indicadors lluminosos laterals.
La sèrie 2000 estava destinada a donar servei a la línia 2, però va entrar en funcionament comercial inicialment a la línia 3.
Les sis unitats (30 cotxes) es van rebre entre el 1992 i el 1997.
Al principi eren composicions de tres cotxes, a les quals es van afegir després dos cotxes motors més per fer-les quíntuples.
Es pot dir que van marcar una època, la dels trens continus o de tipus cuc, ja que van ser els primers a tenir passadís d'interconnexió entre cotxes.
Que es pogués anar d'una punta a l'altra per l'interior va ser tota una novetat per als barcelonins.
Els trens 2000, construïts per CAF, Meinfesa i GEC-Alsthom i equipats amb motors Mitsubishi, van ser concebuts amb paràmetres semblants als de les sèries 3000 i 4000.
Han estat destinats els últims anys a la línia 3, on conviuen amb els de la sèrie 3000, ja reformats, i algunes unitats de la 5000.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
Mercat d'artesania elaborada pels mateixos artesans que estan a les parades i/o productes variats i artesania no pròpia.
Dies del mercat: del 9 al 12 d'abril de 2020
Del 26 de febrer al 12 de març inclòs
Tramitació mitjançant el Servei de Tramitació Avançada.
Requereix l'ús de certificat digital i signatura electrònica.
- No haver tingut cap causa de revocació en anys anteriors, ni objecte de denúncia, ni constar respecte del sol·licitant antecedents policials relacionats amb la indicada venda.
- No ser deutor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
- Complir tots els requisits establerts per Hisenda i per la Seguretat Social per a l'exercici de l'activitat.
- Tenir contractada pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil en vigor referida a la instal·lació de la parada i a l'exercici de l'activitat.
L'autorització municipal estarà sotmesa a la comprovació prèvia dels requeriments anteriors i el pagament del cost del mercat (veure bases)
Cal presentar el formulari degudament complimentat, juntament amb la Declaració Responsable i la documentació necessària especificada a les Bases.
El pagament de la taxa es farà efectiu una vegada la plaça us sigui confirmada
- La persona interessada o afectada pel tràmit.
- Un/a representant degudament autoritzat/da.
- Formulari específic d'inscripció.
- Declaració responsable conforme es compleixen els requisits establerts per Hisenda i la Seguretat social per a la participació al mercat.
- Fotografia en color format paper o digital dels productes a exposar i vendre, i fotografia de la parada.
- Assegurança de responsabilitat civil en vigor referida a la instal·lació de la parada i a l'exercici de l'activitat.
- Memòria d'elaboració del producte i proposta de parada. |
La crisi capitalista ha eixamplat les distàncies i aguditzat les diferències entre classe alta i classe baixa.
Mentre els primers segueixen acaparant la riquesa i es veuen beneficiats per la gestió neoliberal de la crisi, els segons en pateixen les conseqüències.
La manca de polítiques a favor de la redistribució de la riquesa sacseja els treballadors amb un empitjorament flagrant de les condicions de vida.
Moltes famílies sofreixen una intensificació de les penúries i dificultats econòmiques, i en aquest context cada cop són més les que no poden pagar un habitatge o no tenen accés a la sanitat i l'educació públiques.
I, paral·lelament, també són més els traeballadors que en paguen les conseqüències amb la salut o, en alguns casos, amb la vida.
Aquesta realitat ocultada ha portat la Federació catalana d'associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental (Fecafamm) a denunciar una realitat creixent però ocultada.
La tendència creixent de les malalties mentals i dels suïcidis provocat per les dificultats econòmiques.
I apunta directament a aquesta causa.
El suïcidi, la primera causa de mort d'homes d'entre 30 i 40 anys
En aquest sentit, revela una dada impactant: Actualment el suïcidi és la primera causa de mort d'homes entre 30 i 40 anys i la segona causa de mort de joves entre 15 i 21 anys.
De fet, l'ONU assenyala que a la Unió Europea l'augment de les taxes d'atur s'associa amb augments en les taxes de suïcidi.
Per un augment de l'1% en la taxa d'atur s'incrementa un 0,8% la taxa de suïcidis.
Un estudi recent de l'OMS evidencia que una de cada quatre persones patirà algun trastorn al llarg de la seva vida, i una de cada deu durant el darrer any.
En aquest context, les persones en situació d'atur tenen un risc més alt de patir qualsevol tipus de trastorn mental, sobretot els trastorns de l'estat d'ànim i els problemes associats a l'abús d'alcohol.
La depressió és el trastorn mental més freqüent a Catalunya
Relacionat amb aquest fet, la Fecafamm indica que la depressió major és el trastorn mental més freqüent entre els pacients d'atenció primària a Catalunya, amb xifres que oscil·len entre un 9% als 12 mesos i un 14%.
Segons la Fecafamm, l'any 2020 la depressió serà la segona causa de discapacitat al món.
A Catalunya, els costos directes de la depressió pugen a 156 milions d'euros, els indirectes ascendeixen a 580 milions, un total de 736 milions d'euros (quasi un 10% del pressupost de la Generalitat en salut).
Xavier Trabado, president de Fecafamm, destaca que més de 90.000 persones a Catalunya tenen una discapacitat relacionada amb un trastorn mental, la qual cosa representa la segona causa de discapacitat.
Les retallades en serveis socials i sanitat agreugen la situació
No només no es posa remei a aquestes situacions, si no que es retallen els recursos destinats a tractar les persones afectades.
Segons Trabado, la salut mental ha patit un retard històric en el desplegament de serveis, tant sanitaris com socials, laborals i educatiu.
"Tenim un conjunt de serveis molt recent, en procés de consolidació i que està patint molt les tensions de finançament, la qual posa en risc la seva continuïtat i, per tant, la continuïtat d'atenció a les persones", afegeix.
A més, aquest any ha estat especialment difícil en l'àmbit de la inserció laboral, on les importants retallades en les polítiques actives d'ocupació han posat en risc la continuïtat dels suports i els serveis a les persones en un moment en què justament caldria apuntalar-los.
Les creixents desigualtats es tradueixen fins i tot amb l'esperança de vida.
Tant és així que els veïns dels barris de la zona alta de Barcelona viuen més que els dels barris més humils, com el Raval, amb una esperança de vida de 81 i 73 anys respectivament.
El projecte europeu "Sophie" estudiarà aquesta desigualtat.
Els investigadors que participen a l'estudi també han constatat que a Catalunya el risc de tenir una depressió o ansietat és quatre vegades superior en una dona a l'atur i sense estudis que en un home directiu o professional.
La depressió major és el trastorn mental més freqüent entre els pacients d'atenció primària a Catalunya, amb xifres que oscil·len entre un 9% als 12 mesos i un 14%.
Actualment, el suïcidi és la primera causa de mort d'homes entre 30 i 40 anys i la segona causa de mort de joves entre 15 i 21 anys.
Sabadell va esdevenir el dissabte 6 d'octubre la capital catalana de la salut mental, amb la concentració de més de 1.000 persones del moviment social de la salut mental en una festa per celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental, sota el lema "Depressió: un problema global".
L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos; el conseller de Salut, Boi Ruiz; i el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries.
Tots ells van dirigir unes paraules als assistents, juntament amb el president de la FECAFAMM, Xavier Trabado, i la presidenta de Salut Mental Sabadell, Anna Maria Montseny, les dues entitats organitzadores de l'acte.
El periodista Miquel Calçada va llegir el manifest de la FECAFAMM (Federació catalana d'associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental) en el qual es reclamava, tot i la situació de crisi que estem vivint, "que la salut mental esdevingui una prioritat del govern en tots els àmbits implicats en la seva atenció" i que es mantinguin els recursos actuals, així com la millora de la xarxa de salut mental en termes d'eficiència i de nous recursos per donar resposta a les noves necessitats.
Un estudi recent de l'OMS destaca que una bona salut mental contribueix a la productivitat econòmica i a la prosperitat d'un país.
S'estima que la pèrdua de productivitat econòmica derivada dels problemes de salut mental és d'un 4% del Producte Nacional Brut de la Unió Europea.
Ens alerta també que les situacions de precarietat i atur incrementen el risc a patir qualsevol trastorn mental.
• Els trastorns mentals són freqüents entre la població, una de cada quatre persones patirà algun trastorn al llarg de la seva vida, i una de cada deu durant el darrer any.
• Les persones en situació d'atur s'associen a un risc incrementat de patir qualsevol tipus de trastorn mental, sobretot els trastorns del estat d'ànim i els problemes associats al abús d'alcohol
L'any 2020 la depressió serà la segona causa de discapacitat al món.
Els costos directes de la depressió a Catalunya pugen a 156 milions d'euros, els indirectes ascendeixen a 580 milions, un total de 736 milions d'euros (quasi un 10% del pressupost de la Generalitat en salut).
La depressió major és el trastorn mental més freqüent entre els pacients d'atenció primària a Catalunya, amb xifres que oscil·len entre un 9% als 12 mesos i un 14%, en un estudi dut a terme en centres de Tarragona.
La ONU assenyala que a la Unió Europea, l'augment de les taxes d'atur s'associa amb augments en les taxes de suïcidi.
El moviment social de persones amb problemes de salut mental i les seves famílies, juntament amb els professionals socials i sanitaris del sector va reclamar a Sabadell esforços per no aturar ni fer marxa enrere en l'atenció a les persones amb problemes de salut mental.
Xavier Trabado, president de FECAFAMM, va destacar que més de 90.000 persones a Catalunya tenen una discapacitat relacionada amb un trastorn mental, la qual cosa representa la segona causa de discapacitat.
La salut mental ha patit un retard històric en el desplegament de serveis, tant sanitaris com socials, laborals i educatiu.
Estem encara lluny de donar resposta a les necessitats.
"Tenim un conjunt de serveis molt recent, en procés de consolidació i que està patint molt les tensions de finançament, la qual posa en risc la seva continuïtat i, per tant, la continuïtat d'atenció a les persones", va afegir Trabado.
Per altra banda, aquest any ha estat especialment difícil en l'àmbit de la inserció laboral, on les importants retallades en les polítiques actives d'ocupació, han posat en risc la continuïtat dels suports i els serveis a les persones.
El moviment social en pro de la salut mental no pot permetre que la crisi aturi i posi en risc la sostenibilitat de molts programes i serveis actuals i futurs.
Ara, sobretot en el context actual d'increment de malestar i problemàtiques, cal invertir i centrar els esforços i treballar per disposar de majors recursos i més ben coordinats entre ells.
Més informació, el manifest i imatges a la pàgina del Dia Mundial de la Salut Mental.
Federació catalana d'associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental (Fecafamm) |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Vau recordar què havíem treballat en la sessió anterior.
Després vam dividir dos grups perquè cada un repassés el contingut gramatical: per / per a, perquè / per què / per a què.
Cada grup va contrastar la seva explicació amb la teoria que va facilitar la Lourdes.
Finalment, cada grup es va encarregar d'elaborar un exercici per avaluar aquests continguts.
Després, vam mirar com poder elaborar el guió d'una presentació.
Això ens va servir per elaborar un decàleg per als guions.
Si voleu repassar els dos continguts gramaticals, aquí teniu teca:
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'Ajuntament ha incorporat un total de 24 vehicles elèctrics a la flota municipal, que correspon a una inversió de gairebé 820.000 euros.
L'alcaldessa, Marta Farrés, ha explicat que, a més, a l'últim ple municipal es va augmentar en un milió i mig d'euros la partida destinada a la compra de vehicles elèctrics o de baixes emissions.
L'objectiu final és substituir tota la flota per aquesta tipologia de vehicles.
L' ajuntament de Sabadell ha invertit gairebé 820.000 euros en la compra de 24 vehicles elèctrics, destinats a substituir la flota municipal actual per una que produeixi menys emissions de CO2.
A més, l'alcaldessa ha manifestat que "durant l'últim ple, celebrat el passat dimarts 17 de setembre, es va acordar augmentar la partida destinada a la compra d'aquests vehicles menys contaminants, en un milió i mig d'euros.
Així, l'objectiu és que tots els vehicles municipals, destinats a serveis tècnics i manteniment, siguin elèctrics".
"Abans de que acabi l'any podrem dir que tres quartes parts de la flota de vehicles que tenim a l'Ajuntament serà renovada", assegura Farrés.
L'executiu de Farrés considera que, per disminuir l'ús dels vehicles contaminants, cal donar altres opcions als ciutadans.
És per això que l'acció del govern passa per comprar deu nous autobusos urbans, i per augmentar la quantitat de punts de càrrega dels cotxes a la ciutat.
Cal recordar que una mostra dels nous vehicles estaran visibles al Racó del campanar, aquest divendres 20 de setembre i diumenge 22, així com inflables pels infants, amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Europea.
Dissabte queda anul·lada, pel pronòstic meteorològic.
Les accions que el govern vol dur a terme inclouen una aposta forta per la Ronda nord.
Farrés assegura que la construcció d'aquesta ronda permetrà "treure trànsit rodat del centre de la ciutat".
A més, afirma que és "optimista" amb l'operació del tram Terrassa-Sabadell, perquè "hi ha acord en el territori".
"El ministeri veu clar poder fer passos en aquesta direcció", explica.
Tot i que en un principi "s'estava fent l'estudi informatiu en el conjunt del traçat, els hem dit que es focalitzin i donin prioritat al tram Sabadell-Terrassa, i hi estan d'acord", afegeix l'alcaldessa.
De fet, la delegació de carreteres de l'Estat ja s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament per agendar una visita, segons afirma Marta Farrés.
No només amb l'objectiu de disminuir les emissions donades per l'excés de velocitat, sinó també amb la idea de reduir els accidents, l'Ajuntament intensifica els controls de velocitat.
Els radars que hi ha a la ciutat, per tant, tornen a estar en funcionament.
Això sí, també hi haurà cartells que informin a la població de les noves mesures.
"No volem multar, la voluntat no és recaptar diners, sinó que la gent no corri.
Els senyalitzarem precisament perquè la gent no pugui al·legar que no ho sabia", explica Farrés.
Amb tot, no s'augmentarà la quantitat de radars, només s'activaran els que estaven inactius. |
Per descobrir les meravelloses capacitats del cervell i comprendre les malalties que l'amenacen.
El cervell és el protagonista del Brain Film Fest, que inclou la novena edició del premi Solé Tura.
El festival vol ser un punt de trobada que faciliti l'apropament i el debat entre els diferents actors i disciplines que tracten d'aspectes diversos del cervell.
La programació inclou projeccions, xerrades i tallers per propiciar la creació audiovisual i donar a conèixer diferents aspectes del cervell, tant les seves meravelloses capacitats com les malalties i condicions que l'amenacen.
Aquest festival està impulsat i organitzat per la Fundació Pasqual Maragall, en col·laboració amb la Fundació Uszheimer i la productora Minimal Films.
El cervell és el protagonista d ́aquest festival, que inclou la novena edició del Premi Solé Tura.
El Brain Film Fest integra projeccions, xerrades i tallers per propiciar la creació audiovisual i donar a conèixer diferents aspectes del cervell, tant les seves meravelloses capacitats com les malalties i condicions que l ́amenacen.
Aquest festival vol ser un punt de trobada que faciliti l ́apropament i el debat entre els diferents actors i disciplines que tracten aspectes diversos del cervell.
Impulsat i organitzat per la Fundació Pasqual Maragall i coorganitzat per la la Fundació Uszheimer i la productora Minimal Films.
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
En una ajustada votació, el màxim òrgan municipal de Sabadell demana al govern, amb el vot de dos dels quatre socis de l'executiu, modificar els annexos de la Instrucció Tècnica de Facturació (ITF).
Un gest a canvi que l'empresa SMATSA retiri l'ERO que fa perillar uns 40 llocs de treball.
I en conseqüència, que es desconvoqui la vaga d'escombraries que ha de començar el proper dilluns.
La sorpresa ha saltat amb la portaveu de Guanyem i tercera tinenta d'alcalde, Marisol Martínez, que ha anunciat el vot a favor d'una moció de Ciutadans per modificar una part de la ITF a l'empresa SMATSA per salvar els llocs de feina en perill.
"Hem de buscar totes les taules per trobar una solució per evitar els acomiadaments", ha dit, sense deixar d'implantar la ITF, però replantejant els serveis que es fan i els que no es fan.
"La nostra obligació és tenir un bon servei i això no té res a veure amb la plantilla.
Estem al costat de la part més vulnerable: els treballadors.
Per això vetllarem i estarem a totes les meses de negociació que siguin necessàries", ha finalitzat.
Martínez també ha demanat a la direcció de l'empresa retirar la querella que ha portat a l'alcalde i dos regidors, entre altres, a estar investigats per prevaricació.
Al vot favorable de Guanyem s'ha sumat el d' Unitat pel Canvi, El seu portaveu, Joan Berlanga, creu que "l'encàrrec és que a Sabadell baixi l'atur i no pugi".
Així mateix ha dit que el conflicte no és entre l'empresa i l'Ajuntament sinó entre una empresa que està sent investigada als jutjats i una ciutadania "honesta i treballadora".
Però creu que la prioritat és mantenir els llocs de treball i per això també ha votat a favor: "el govern està buscant vies legals per trobar solucions i avui s'han donat a l'empresa dos escenaris de solució".
UpC ha votat a favor, però ha fet públic que té dubtes que la moció sigui viable.
"En tot cas, hem d'explorar totes les opcions de diàleg", ha finalitzat.
La moció ha arribat al ple de la mà de Ciutadans, qui ha afegit algunes modificacions poc abans de la sessió i ha acostat posicions amb dos dels quatre socis de govern.
En la seva presentació, el portaveu municipal de Cs, Adrián Hernández, ha emplaçat el govern a "donar una oportunitat al diàleg".
"Si els partits del govern volen una vendeta política contra l'empresa tindrem un problema com a ciutat.
Si parlem d'un conflicte administratiu podem trobar una solució", ha apuntat.
Així demanen modificar els annexos de la nova ITF, que retallen els serveis contractats a l'empresa en 100.000 euros mensuals, a canvi que es retiri l'Expedient de Regulació d'Ocupació.
El partit taronja també ha demanat una mediació per part dels advocats i els enginyers industrials per buscar un acord.
La major part de l'oposició s'ha sumat a la moció.
Els portaveus del PSC i el PP han acusat el govern d'estar "sotmesos" a l'assemblea de la Crida per Sabadell.
"On s'ha vist que en una ciutat de 200.000 habitants el govern estigui pendent de 100 o 150 persones?", ha protestat de forma enèrgica el popular Gesa.
Perarnau: l'empresa fa un "xantatge" en tota regla
El regidor de Serveis Municipals, Lluis Perarnau ( Crida ), assegura que "l'únic objectiu és fer complir el contracte", ha argumentat.
"Però és inviable, producte d'una oferta temerària que l'empresa sabia que no hauria de complir i que l'incomplirien de forma impune.
Tot fruit d'una conxorxa amb els que van cuinar el contracte", ha seguit.
Entre crits de " dimisión dimisión" per part de la plantilla que seguia el ple des del vestíbul del consistori, ha dit que "ens hem assegut moltes vegades amb l'empresa però primer cal retirar l'ERO.
La posició digna de l'Ajuntament és aquesta: que retirin l'ERO i a partir d'aquí parlem.
Els que criden fora s'equivoquen quan apunten cap aquí.
Nosaltres no hem posat l'ERO; l'ha posat l'empresa".
El segon tinent d'alcalde, Juli Fernàndez, portaveu d' ERC, ha explicat el perquè de l'ERO i el perquè de la intervenció.
Més crits de " dimisión dimisión" mentre explicava que busquen que l'ERO no sigui efectiu i que si és efectiu la intervenció els farà readmetre.
Tercer avís, i últim, de Serracant per calmar la plantilla, i els adverteix que tancarien la porta d'accés al ple.
"El més important és que sigui compatible que la gent es pugui queixar i que els regidors es puguin expressar".
Un cop reprès el torn de paraula, Fernàndez ha negat que es limitin els recursos a l'empresa: "el que passa és que es facturen equips i no serveis.
Hem d'exigir a l'empresa que compleixi el que va dir que compliria.
Si no ho pot assumir, ha de dir l'empresa que no pot complir el contracte".
CiU vol la intervenció per aclarir la situació
Rossinyol, PDeCAT, ha pres distància de la moció, vaticinant que no servirà per a res i veu bé iniciar la intervenció.
"Volem veure d'una vegada en que es basa el govern per dir que l'empresa no presta bé el servei.
I perquè l'empresa diu que el presta bé".
Rossinyol ha acusat UpC i Guanyem de prendre distància ara del govern.
"Ara no val perquè si hem arribat fins aquí també és per ells; és kafkià que ara es distanciïn del govern quan mai han alçat la veu", s'ha queixat Rossinyol.
"Als grups que voten a favor de la moció: si volen que governi Eugenio Díaz [gerent d'SMATSA] la ciutat que ho diguin i posin la seva cara als cartells electorals", ha dit Perarnau.
Un dard, extensible també, a part dels seus propis socis de govern.
El portaveu de Ciutadans, vist l'èxit de la moció, ha preguntat Serracant "què pensa fer per complir-la?
Ara té un mandat del consistori.
La seva responsabilitat és complir la moció.
Si no se sent amb forces o creu que no ho pot fer, dimiteixi i solucionem al conflicte", ha reblat.
Un cop aprovada la moció, amb 15 vots a favor i 12 en contra, Serracant ha assegurat que demanarà un informe sobre la legalitat i la viabilitat dels acords aprovats.
En tot cas, malgrat el mandat, si no hi ha canvis, la ITF segueix en vigor, l'ERO també i la vaga també.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Fer cara de tres déus 'cara colèrica i malhumorada'.
Imagino que naixeria per al·lusió a la cara que posa el catequista, quan, a la pregunta capciosa feta a una criatura (que de fet es fa així): «quants Déus hi ha?», la criatura (que ha sentit parlar de la Trinitat, ha «sentit campanes» i no sap ben bé com) contesta: — Tres!
En tot cas aquesta pregunta és un lloc comú del nostre folklore pseudo-educatiu: «Ja sabs quants déus hi ha?», pregunta algun mestre-tites en les Rond., 20 (crec que són les mall. d'AMAlcover); en tot cas és una pregunta que se sol fer, i quan el menut s'hi erra, el mestre de doctrina posa cara... de tres-déus.
Joan Coromines, entrada TRES, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, pàg.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Bisbat d'Urgell ) "El Festival Canòlich Músic és una proposta pels joves d'un estil, uns valors que són els cristians, els de l'espiritualitat, a través d'un llenguatge jove com és el de la música.
Aquest festival és portador dels missatges evangèlics, en aquest moment d'obertura de l'Església".
Així ha explicat el delegat d'ensenyament del bisbat d'Urgell els objectius del Festival Canòlich Music, que aspira a acollir més d'un miler de persones en l'Eucaristia -oberta a tothom- el dissabte 21 de novembre a la Plaça Germandat de Sant Julià de Lòria.
Un dels plats forts musicals del Festival és Andy Hunter, el creador de la banda sonora de Matrix Reloaded.
Els delegats d'ensenyament i de joventut, Pepe Chisvert i Lluis Plana han presentat els trets més importants de la tercera edició del Festival Canòlich Music, el festival de música cristiana que es durà a terme els dies 20 i 21 de novembre a Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra.
Chisvert, que també és rector de la parròquia de Sant Julià, ha posat èmfasi en el treball en equip que hi ha darrera de la organització del Festival, en el que un bon nombre de voluntaris farà possible la celebració del festival, amb vocació formativa, que vol donar tot el protagonisme als joves, amb participacions personals, amb l'expressió d'experiències, amb concurs de talents musicals i moments per a la reflexió i la pregària.
El delegat de Joventut, Lluis Plana, ha destacat la consolidació del Festival, amb un gran nombre d'activitats pensades pels joves, des de l'arribada el divendres amb concerts de l'Artista Convidat, de SAL150, Twocats pels Gospel, Kairoi, Terapia de Shock, amb moments que es preveuen intensos com la Crist Xperiencie, en la qual Twocats pel Gospel portaran la veu cantant d'una pregària que acabarà en una gran missa multitudinària a dos quarts de set de la tarda, amb música de Kairoi en directe.
Per acabar la festa i després d'una botifarrada, el concert anirà a càrrec de Teràpia de Shock, que han inclòs Andorra en la gira del seu darrer disc. |
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga els fets relacionats amb el procés sobiranista, ha citat a declarar el proper 1 de febrer el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i, entre el 30 i el 31 de gener, els exconsellers del Govern que van dimitir Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, tots ells en qualitat de testimonis.
En una providència amb data del 9 de gener del 2018, el magistrat també ha citat l'exdirector general de la policia catalana Albert Batlle.
Els primers a atestar seran Jané, Munté --exconsellera de Presidència de la Generalitat-- i Ruiz, que ho faran el 30 de gener a partir de les 10.45 hores.
Un dia després ho faran Jordi Baiget i Batlle, i l'1 de febrer conclourà la ronda de declaracions el coronel de l'Institut Armat, que va assumir la coordinació dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb l'objectiu de mantenir l'ordre públic en les actuacions relacionades amb l'organització de el 1-O.
Els quatre exconsellers --membres del PDeCAT-- i l'exdirector general dels Mossos van dimitir el passat mes de juliol després de la remodelació que va emprendre Carles Puigedmont en la seu Govern per reafirmar el compromís de l'Executiu català amb la celebració del referèndum.
El jutge Llarena també acorda demanar al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga els fets relacionats amb els preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, la còpia de l'agenda confiscada al domicili de Josep Maria Jové, 'número dos' de l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras --a la presó incondicional, investigat pels fets relacionats amb el procés independentista--.
En l'anomenada "agenda del procés", Jove va recollir entre febrer de 2015 fins al novembre del 2016 nombroses indicacions manuscrites sobre converses entre els membres del Govern cessat i la seva estratègia a seguir en el procés de desconnexió.
Una altra de les diligències que el jutge del Suprem demana al seu col·lega de Barcelona són els testimoniatges del contingut de dues trucades telefòniques: es tracta de les mantingudes entre Jové i Oriol Soler, i Carles Viver i Margarita Gil.
Finalment, Llarena també requereix la Guàrdia Civil que aporti elements objectius per acreditar una sèrie de declaracions atribuïdes a diferents exdirigents de la Generalitat com el seu expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull; i als líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Entre aquestes declaracions es troben les emeses per Sànchez en la Diada de 2015 i per aquest, Puigdemont i Cuixart en la mateixa manifestació d'un any després.
Una altra d'elles és en la qual Forn va fer referència al fet que "no hi hauria col·lisió entre cossos policials, si el procés d'independència era pacífic".
Sobre Puigdemont també vol conèixer les paraules emeses sobre "quina era la lògica d'actuació policial per al supòsit que milions de persones intentessin votar l'1 d'octubre".
El jutge instructor demana, a més, les que s'atribueixen al director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Soler, sobre que "les forces de seguretat tenen com a objectiu garantir els drets i no impedir-ne exercici".
Tot això, a més de la sol·licitud a la Guàrdia Civil perquè
investigui tres transferències bancàries relacionades amb tres comptes corrents obertes per la Delegació de la Generalitat a Brussel·les en una sucursal del BBVA a la capital belga.
En concret, el jutge sol·licita que s'esbrini la possible relació de les tres transferències realitzades per la "ambaixada" catalana a Brussel·les, els dies 21 de setembre i 10 d'octubre de 2017, amb l'Acord de la Comissió Delegada del Govern per als Assumptes Econòmics del 15 de setembre amb la qual es fixava el control de les despeses de Catalunya.
Dos d'aquestes transferències per valor de gairebé 120.000 euros van ser dirigides el centre holandès que va enviar observadors per al referèndum il·legal de l'1 d'Octubre, The Hague Centre for Strategic Studies.
En aquest sentit, demana que s'identifiqui el "ordenant i destinatari, concepte en què es van realitzar i destinació actual dels fons" i l'ús de gairebé 140.000 euros.
La providència especifica que es rastregin les transferències de 58.250 euros i 61.450 euros destinades a The Hague Centri for Strategic Studies i altres 20.000 euros que es van destinar a la Delegació catalana a Croàcia.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La GSMA, l'entitat organitzadora del Mobile World Congress (MWC) ha anunciat aquest dimecres que adoptarà mesures preventives addicionals contra el coronavirus, com un protocol de canvi de micròfon dels conferenciants i suggerir que no es donin la mà.
En un comunicat, ha assegurat que el coronavirus no afectarà l'esdeveniment i que se celebrarà "tal com està planejat" a totes les seus dels recintes de Montjuïc i Gran Via de Fira de Barcelona i La Farga de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), del 24 al 27 de febrer, després de la decisió de la companyia LG Electronics de no participar-hi.
La GSMA ha destacat que controla l'impacte potencial del coronavirus en tots els esdeveniments de l'MWC 2020 que es faran a Barcelona, Xangai i Los Angeles, a més de les conferències regionals Mobile 360 Series, i destaca que l'impacte del virus és "mínim".
De cara al Mobile i per minimitzar-ne el risc, l'organització impulsa programes millorats de neteja i desinfecció a tots els punts de contacte d'alt volum --lavabos, servei d'àpats i pantalles tàctils--, un suport mèdic 'in situ' més gran i una campanya de conscienciació en línia i a través de cartelleria.
Així mateix, posen a disposició dels participants materials d'higiene i desinfecció, estan formant i conscienciant tot el personal i associats sobre les mesures preventives i estan fent recomanacions a expositors sobre mesures de neteja i desinfecció.
La GSMA també està donant pautes de salut pública i comunicacions a hotels, operadors de transport públic i privat, restaurants, 'catering' i comerços minoristes de Barcelona, entre d'altres.
També destaca que està ampliant la seva planificació per protegir la salut dels assistents, clients i personal, i estan prenent mesures per contenir i atenuar una possible propagació del virus, fet que inclou l'adhesió a les recomanacions de l'OMS i altres autoritats de salut, el respecte per les restriccions a viatjar, si n'hi hagués, i arribar aviat a Espanya perquè transcorri la quarentena.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El desaparegut de Palamós encara no ha estat trobat a última hora d'aquesta tarda i la recerca es reprendrà demà a les vuit del matí.
L'home, un treballador procedent de Filipines de 42 anys, treballava en un vaixell mercant amb bandera portuguesa.
L'accident s'apunta que va succeir quan el mercant, que estava al port, tenia problemes amb les cordes d'amarratge.
Per solucionar-ho, s'hi van enviar quatre operaris – un d'ells és el desaparegut- perquè poguessin reforçar els caps de les cordes.
Mentre feien aquesta tasca, una onada de grans dimensions va passar pel cim de l'embarcació.
Tres dels operaris van poder-se agafar d'una de les cordes i l'últim, va caure a l'aigua.
Després d'això, ja no se'n va saber res més de l'home i es va donar l'alerta a Salvament i es va activar el dispositiu on hi participen Salvament, Bombers, Mossos d'Esquadra, Policia Local i Guàrdia Civil.
Durant el dispositiu de recerca els efectius participants han trobat un casc d'operari a Torre Valentina (Calonge) que s'apunta que seria del mariner del qual no es té notícies des de la matinada passada.
El temporal dificulta la recerca de l' home desaparegut a Palamós (Baix Empordà) quan hauria caigut al mar quan intentava amarrar un vaixell a port.
Seguim treballant en la recerca de la persona desapareguda al Port de Palamós. |
El secretari general de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha demanat mantenir "certes cauteles" sobre el comportament del mercat de treball davant la reducció de l'atur a Catalunya al juliol, que ha descendit en 4.075 persones fins a un total de 387.313 aturats.
En declaracions als mitjans, Ginesta ha celebrat la baixada de l'atur en la comunitat autònoma i la recuperació del mercat del treball, encara que ha assegurat que les dades del setembre seran les que mostrin si el creixement de l'ocupació està consolidat.
Ha destacat que encara hi ha molta temporalitat, "fins i tot de molta curta durada", exemplificant que a dia d'avui es duen a terme contractes de menys d'un mes.
També s'ha referit a totes aquelles persones que fa més de 12 mesos que són a l'atur, que representen el 45% dels aturats: "Aquest és un axioma del mercat de treball, ja que cada cop que una persona passa més temps a l'atur, li és més difícil trobar una ocupació".
Per pal·liar els aturats de llarga durada i per facilitar la reinserció laboral d'aquells col·lectius amb més dificultats, Ginesta ha assegurat que la Generalitat centrarà els seus esforços en les polítiques d'ocupació en els propers mesos.
La reducció de l'atur en tots els sectors econòmics l'ha atribuït, en part, a la "important rotació del mercat de treball", i ha sostingut que la reducció de l'atur en un sector no vol dir que hi hagi més ocupació.
En referència a l'atur juvenil, Ginesta ha atacat amb duresa les polítiques que es desenvolupen des del Ministeri d'Ocupació i de Seguretat Social, titllant-les de "fracàs rotund" pel baix efecte que comporten.
Preguntat per si els atacs turístics viscuts els darrers dies a Barcelona poden afectar l'economia catalana, el secretari general de Treball, Assumptes Socials i Famílies s'ha mostrat preocupat per la imatge que pot donar Catalunya a l'exterior i ha manifestat que els problemes s'han de resoldre amb diàleg.
"Al turisme del nostre país també l'afecten les cues que es viuen a l'Aeroport de Barcelona", ha dit, reiterant que tot afecta i que les externalitats derivades del turisme han de ser resultar mitjançant processos intervinguts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amb l'obertura del primer local a la Gran Via de Jaume I, el 1973, aquesta empresa familiar, actualment amb Marc Parals al capdavant, va començar un recorregut ple d'èxits que l'ha convertit en una referència de la gastronomia gironina amb l'oferta d'entrepans, salsitxes d'estil alemany i les nombroses tapes de la seva carta.
Pere Parals i Tersa Ill van començar el 1973 i quatre dècades després, un dels seus fills, Marc, està al capdavant d'una empresa que té vuit restaurants, 150 treballadors i ofereix cap a 170 productes diferents.
També hi treballa el seu germà Pere.
No hi ha dubte que el König ( rei, en alemany) és un dels reis de la gastronomia gironina.
Marc Parals considera que el model imposat als restaurants de la cadena König ha permès que la fórmula arrelés profundament entre els gironins que "senten molt seus els nostres productes".
L'èxit de la marca, amb l'obertura de fins a vuit restaurants, set dels quals a Girona i un altre a Figueres, ho corrobora.
Als vespres de certs dies de la setmana es fa molt difícil trobar taula a la majoria de locals del grup, un èxit que Parals atribueix a la "qualitat i rapidesa del servei que intentem donar sempre" a banda d'uns preus que suporten molt millor que d'altres les turbulències de la crisi.
La despesa mitjana per comensal entre els clients del König se situa a l'entorn dels 7,5 euros, cosa que ha permès que els vuit locals de l'empresa resisteixin millor la crisi a causa de la diferència de preus que hi ha respecte a altres ofertes del mercat.
Tot i això, és evident, asseguren els responsables, de que la crisi s'ha fet notar.
El màxim responsable de la firma assenyala que, per a l'empresa, "és tant important vendre com fer-ho bé".
Considera que un dels grans avantatges és la garantia que la majoria dels productes sortiran ràpidament a la venda, cosa que permet renovar constantment els productes i garantir-ne la qualitat.
L'empresa també aporta el seu gra de sorra des del punt de vista social amb la contractació de personal amb alguna discapacitat, una actitud que es manté des de fa molts anys gràcies a la col·laboració amb la Fundació Oscobe i amb Astrid 21.
Aquesta associació, va reconèixer el 2009 la tasca social de König amb el premi a l'empresa social i integradora de l'any.
El local de la Gran Via de Jaume I va ser l'origen de tot plegat i quatre dècades més tard encara conserva l'atmosfera original.
És el restaurant més clàssic i, com a curiositat, s'ha de subratllar que les taules i les cadires del local són les mateixes que hi havia al principi, amb les evidents millores que el pas del temps hi ha obligat a fer.
El seu volgut ambient de taverna centreeuropea, amb el mobiliari de fusta dels primers restaurants, ha anat adquirint amb el pas del temps una línia més moderna per tal d'adaptar-se a uns gustos que han anat canviant, i a una clientela més variada.
Pel que fa als canvis en la clientela, Marc Parals assenyala que s'han notat diferències amb el pas dels anys.
"Hem anat incorporant més productes com les amanides, que ens serveixen per compensar una mica més la carta i oferir més alternatives.
També hem observat que els clients són cada vegada mes còmodes.
Sovint ens trobem gent fent cua en algun dels locals per trobar una taula quan la barra està completament buida."
Tot i que a l'estiu passat va obrir un restaurant a la ciutat de Figueres, la marca König és essencialment gironina.
"No podem oblidar que som una empresa familiar i mantenim la voluntat de fer només allò que puguem controlar, perquè és bàsic per garantir-ne la qualitat."
La fidelitat d'alguns proveïdors és un altre element que els cal tenir en compte a l'hora d'analitzar l'èxit de l'empresa.
"És molt important que la carn sigui de qualitat", explica Marc Parals, "i que el client s'hi reconegui amb els nostres productes i en surti satisfet.
Cal dir que nosaltres estem fent les hamburgueses de la mateixa manera que les fèiem quan varem començar, fa 35 anys."
Des de fa anys, a la ciutat de Girona, tant König com frankfurt són dos conceptes estretament relacionats i una garantia de qualitat.
Els locals del König serveixen, aproximadament unes 25.000 hamburgueses cada més, hamburgueses fetes de la mateixa manera que es feien fa 38 anys, quan van obrir el primer local al carrer Gran Via Jaume I de la ciutat de Girona, assegura Marc Parals, el gerent de la cadena.
Són les reines de la cadena, una categoria que comparteixen amb altres productes com les salsitxes alemanyes i les patates braves, producte que s'ha convertit en una de les senyes d'identitat de la casa i un sabor que ha traspassat fronteres i fins i tot s'ha creat un grup de fans de les patates braves del König, considerades entres les tres millors patates braves de Catalunya.
Pel que fa a les hamburgueses, la més sol·licitada de la carta és la número deu, la que es fa acompanyada amb bacó, formatge i salsa rosa.
Les salsitxes alemanyes, que durant molts anys han donat la personalitat i els trets distintius de l'empresa, són el segon producte en preferències dels clients, especialment els frankfurts.
Els restaurants de la cadena disposen de fins a vuit tipus de salsitxes diferents que importen directament a través d'una distribuïdora.
Els sandvitxos a l'estil americà i cada vegada més, les amanides, també gaudeixen de les preferències dels clients.
Amb la voluntat de compensar la carta i arribar a una clientela més variada, aquesta empresa de restauració ofereix fins a vuit tipus d'amanides diferents a les seves cartes.
No tant sols el menjar ha marcat la tradició del König.
La seva trajectòria també ha estat marcada per les diverses especialitat de cerveses que s'hi ofereixen, algunes, difícils de trobar en altres llocs.
Des de l'obertura, l'any 1973, s'ha pogut escollir entre diverses varietats de cerveses que, amb el pas del temps, ha anat augmentant i actualment han superat la quinzena de varietats d'importació i cinc de l'Estat espanyol.
La presència de la cervesa és tant important per als gestors de l'empresa que des de fa uns anys tenen una de les varietats personalitzada amb la marca König, una cervesa de gust suau, apta per acompanyar qualsevol plat i entrepà que ofereixen als establements.
Calculen que al llarg d'un any serveixen aproximadament 150.000 litres de cervesa, una quantitat important, sense cap mena de dubte.
L'empresa té actualment una plantilla de 150 treballadors i ofereix fins a un total de 170 productes, 90 entrepans, 17 plats combinats i un total de 24 tapes variades al marge de les amanides, que s'hi van anar introduint periòdicament.
Es tracta d'una quantitat realment important que fa que el König sigui, sense cap mena de dubte, una de les empreses de restauració més importants i més a tenir en compte a la ciutat de Girona. |
El comunicat d'accident és el document que reflecteix la informació d'allò que ha passat en un accident de trànsit, i cal que els afectats en el sinistre l'omplin degudament.
La llei estableix que per agilitzar el procés d'avaluació dels danys i la indemnització, les asseguradores han de facilitar aquest document a tots els seus clients.
Les dades errònies o de mala qualitat poden entorpir aquest procés o assignar una indemnització desajustada.
Malgrat els nervis o la nostra inexperiència en aquest camp, a més de prendre les mesures prèvies, cal que en coneguem tots els apartats i omplim correctament el comunicat.
Escriu amb bolígraf, i amb majúscules, els nervis ens poden jugar una mala passada i fer la nostra lletra il·legible.
Omple el comunicat conjuntament amb el conductor de l'altre vehicle i al moment i lloc del sinistre.
Sobretot, apunta't el nom de l'asseguradora de l'altre conductor!
Registra't al nostre newsletter per rebre les últimes novetats.
Accepto les condicions d'ús i política de privacitat
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC (més informació) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions (mostra'm oficines) o trucant al telèfon 900 357 357. |
BARCELONA, 28 Març (EUROPA PRESS) -
La Fundació Peus Descalços, impulsada per l'artista Shakira, la Fundació del F.C. Barcelona i la Fundació Bancària La Caixa han anunciat aquest dimarts la construcció de l'escola pública Institució Nuevo Bosque, situada en un barri desfavorit de Barranquilla (Colòmbia).
En roda de premsa aquest dimarts, Shakira ha presentat el projecte 'Aliança per la innovació educativa a Colòmbia', al costat del vicepresident del Barça, Jordi Cardoner, i el director de l'Àrea Comercial i Educativa de la Fundació Bancària La Caixa, Xavier Bertolín.
"Invertir en educació realment és l'estratègia més efectiva per a l'eradicació de la pobresa", ha defensat Shakira, que ha explicat que el 20% dels nens d'aquesta comunitat viuen en situació de malnutrició crònica i compten amb molt poques opcions d'accedir a una educació de qualitat.
El centre, que s'engegarà en dos anys al barri del Bosque, compta amb 1,2 milions d'euros de la Fundació Bancària La Caixa i el F.C. Barcelona per a la construcció de l'edifici, que estarà gestionat pel govern colombià i del qual Peus Descalços en farà seguiment.
"No volem que l'Estat evadeixi la seva responsabilitat d'educar", ha afirmat la cantant, per la qual cosa el projecte també ha involucrat el Ministeri d'Educació de Colòmbia i a l'Ajuntament de Barranquilla, als qui Shakira ha agraït la seva implicació.
L'acord també contempla la implementació de dos dels projectes de sengles institucions que ja s'han aplicat en escoles de tot el país i també en centres internacionals: el Programa Joves Emprenedors, de La Caixa, i FutbolNet, del Barça.
Aquestes institucions educatives d'alt nivell, que inclouen alimentació i formació per a mestres i pares, permeten als nens sortir del cercle hermètic de la pobresa en la qual han viscut els seus pares i evitar que siguin reclutats per la guerrilla, les colles i el narcotràfic, la qual cosa Shakira considera "un assoliment més gran que guanyar un Grammy".
És una feina que s'estén a les famílies i a tota la comunitat, ja que són escoles obertes de les quals es beneficia tot el barri, que veu com el govern comença a pavimentar els carrers, porta l'electricitat i tota la comunitat comença a veure els nens com el centre, ha dit.
Bertolín, que ha lamentat que una quarta part de la població està en risc de pobresa, ha dit que aquesta escola és la setena que promou la Fundació Peu Descalços a Colòmbia --Barranquilla, Cartagena, Soacha i Quibdó-- amb "una educació innovadora basada en valors".
El vicepresident del Barça ha sostingut que el Barça és "un referent esportiu" i, a través del projecte FutbolNet, impulsa dos dels seus valors principals, que són el treball per aconseguir l'excel·lència esportiva i un lloc en la vida, i la humilitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des de ben petits ens han explicat la llegenda del cavaller Sant Jordi però lluny de ser un personatge imaginari que va salvar la princesa de ser devorada per un drac, el cavaller Jordi va existir.
Va ser un militar que va néixer a Grècia al segle III i lluitava a les ordres de l'exèrcit romà.
Jordi, però, es va negar a perseguir els cristians tal i com el van ordenar i, per aquest motiu el van assassinar.
Com va morir defensant la seva religió, se'n diu que va ser un màrtir i, per això, anys després, l'església el va fer sant.
Jordi, però, no només és important per a l'església.
A molts indrets, Sant Jordi és el seu patró com ara a Catalunya, Aragó, Anglaterra i Portugal.
El motiu és que hi ha vàries llegendes en què s'assegura que Sant Jordi va ajudar els exèrcits a derrotar els enemics i conquerir territoris.
Les dades històriques asseguren que Sant Jordi va morir el 23 d'abril de l'any 303.
La diada de Sant Jordi associada al llibre comença en els primers anys del segle XX.
L'escriptor valencià Vicent Clavel va proposar a la Cambra Oficial del Llibre i el Gremi de Llibreters fixar un dia per promoure la venda de llibres.
Es va triar el 7 d'octubre de 1929, coincidint amb l'Exposició Universal que va tenir lloc a Barcelona, i va ser tan exitosa que van decidir canviar la data a una època en què el clima afavorís que la gent sortís al carrer.
El dia escollit va ser el 23 d'abril, data en què van morir dos importants escriptors: l'espanyol autor d' El Quijote, Miguel de Cervantes, i l'anglès William Shakespeare.
La importància de la diada de Sant Jordi per a promoure el llibre va portar l'organisme de Nacions Unides que vetlla per la Cultura i l'Educació, l'UNESCO, a declarar el 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor.
Des del 1996, més de 100 països reconeixen i celebren el Dia del Llibre en aquesta data.
La llegenda diu que de la sang que va sortir del drac en va néixer una rosa i, per això, se'n regalen el dia de Sant Jordi.
Si busquem als llibres d'història, però, ja al segle XV se celebrava a Barcelona una Fira de Roses amb motiu de Sant Jordi.
Tenia lloc al Palau de la Generalitat i hi participaven sobretot les parelles joves que estaven a punt de casar-se.
Es creu que d'aquest esdeveniment es continuen regalant roses per Sant Jordi.
Moltes vegades s'ha batejat Sant Jordi com el dia dels enamorats a Catalunya.
El cert, però, és que no només es regalen roses entre enamorats.
És comú oferir aquesta flor entre companys de feina, familiars o amics.
La suma de la força històrica del cavaller Jordi, la voluntat de promocionar el llibre i la rosa ha resultat en la festa cívica de Catalunya per excel·lència i una de les més estimades pels seus ciutadans.
La multitudinària participació i l'ambient que es respira ha fet que la diada de Sant Jordi sigui coneguda arreu.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Els bancs de sang fan una crida a la població perquè doni sang / CC by Dave Herholz (Flickr)
Les reserves de sang a Catalunya estan sota mínims.
Determinats grups, com l'A-, només tenen reserva per a un dia, o l'O-, per a tres.
El grup AB+ és el que té la reserva més gran: 12 dies.
Els grups sanguinis més buscats són els donants RH negatius, els més minoritaris.
Aquesta davallada es deu al fet que durant les Festes de Nadal les donacions s'han reduït un 25% i han situat les reserves en un nivell baix.
Davant d'aquesta necessitat, els bancs de sang han fet una crida a la població perquè en donin.
És per això que els principals hospitals de Catalunya faran una marató del 13 al 20 de gener per facilitar la donació, sota el lema 'La teva sang diu coses.
L'objectiu és aconseguir 8.000 donacions.
Per primera vegada es podrà donar sang a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.
Un altre dels objectius de la campanya és que la població conegui el seu grup sanguini ja que, segons el Departament de Salut, quatre de cada deu catalans ho desconeixen.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos.
Es recomana que les dones donin sang un màxim de tres vegades l'any i els homes un màxim de quatre.
Els llocs on donar i la quantitat de reserva es poden consultar de manera actualitzada a través del web de la Generalitat.
Avís legal i política de privacitat |
El Servei Català de Trànsit està acabant d'instal·lar els nous radars per tram que començaran a funcionar a finals d'aquest estiu.
Si tot va sobre el previst, multaran ja aquest setembre.
Són 10 radars que es col·loquen a cinc punts de les carreteres catalanes, un per a cada sentit de circulació.
Són en punts estratègics de l'A7, la C-16, l'N-II i la C-66.
Els radars per tram calculen la velocitat mitjana dels cotxes en un tram concret de carretera i eviten les frenades de sobte quan es detecta l'aparell, es corre massa i es vol evitar la multa.
Amb aquests 10 nous radars per tram, en total a Catalunya n'hi ha 24.
Estan situats en 12 punts (que podeu consultar en el mapa) i cobreixen els dos sentits de circulació.
Catalunya va ser pionera en la instal·lació d'aquests cinemòmetres.
El radar té un lector de matrícules i un mecanisme que calcula quant triga el cotxe a recórrer el tram que controla.
L'aparell calcula la velocitat mitjana amb què ha circulat el vehicle i si supera el límit de la via, gestiona la multa.
Fa dos anys es va començar el desplegament dels radars per tram a tota la xarxa viària catalana i se'n van instal·lar 6 més.
Entre ells el que té un tram més llarg de recorregut per calcular, 18 km, és el que hi ha a l'AP-7 a Amposta.
Verd: Radar més llarg de Catalunya.
El primer radar per tram es va instal·lar el 2010 a l'N-230 al Túnel de Vielha.
Té 6 km de llargada i està calculat que els vehicles han de trigar un temps mínim a creuar tot el túnel de 4,5 minuts.
En cinc anys el radar va caçar 2.799 conductors que corrien massa.
En la segona tongada de radars per tram es van instal·lar 6 aparells en diversos punts negres de la xarxa viària catalana detectant 11.030 infraccions només durant el primer mes de funcionament.
A part dels radars per tram, la xarxa viària catalana té diversos radars de velocitat fixos i mòbils.
L'any 2005, sota el mandat de la consellera Montserrat Tura, el Servei Català de Trànsit va doblar el nombre de radars que fins llavors hi havia a la xarxa viària catalana i va fer públic on eren.
La intenció del Departament, a banda de reduir la sinistralitat per velocitat, era també conscienciar.
I, perquè no es veiés només una voluntat sancionadora, Tura va dir on eren cada un dels radars.
Actualment Interior manté la llista pública de la situació dels radars a la seva web.
Els radars són un "element imprescindible en la situació actual i una pota més de la prevenció", diu Eugènia Domènech, la directora del Servei Català de Trànsit, a El Nacional.
"La prevenció –afegeix– té diferents actuacions i les accions de seguretat viària són transversals i multidisciplinals, en el sentit que s'ha d'actuar en molts àmbits diferents".
Domènech admet que "en parlar de prevenció una pota molt important és tota la part sancionadora, per desgràcia", però justifica que "és preventiva, i a més és una responsabilitat de l'administració".
Domènech explica que l'Administració té la responsabilitat de protegir la majoria de conductors, i tot i que "la majoria de conductors i persones que anem pel carrer ho fem correctament, tenim l'obligació de detectar aquells que estan posant en perill la vida dels altres i intentar que hi hagi una modificació de l'actitud".
"En paral·lel –conclou– hem de fer moltes més coses però aquesta és imprescindible".
Va entrar en funcionament el mes de febrer i depèn de l'Ajuntament de Barcelona perquè està a la ronda, que és competència de la ciutat.
Substitueix el radar que hi havia a la B-20 i que es disparava si els cotxes anaven a més de 60 km/h.
Però un cop detectat, els conductors frenaven per reduir la velocitat en passar per sota la càmera i després premien de nou l'accelerador.
Ara aquest radar mesura la velocitat des de la Plaça Karl Marx fins a la sortida 2 de la ronda de Dalt i només controla els cotxes que circulen en direcció al nus de la Trinitat.
El radar abasta tot un tram de pendent on els cotxes acostumen a accelerar-se. |
Es tracta d'un drama político-social i realista en què l'acció se situa als nostres dies en un jutjat.
En el primer acte, la jutge, protagonista de l'obra, parla amb una parella de persones grans sobre la inversió que van fer en actius financers coneguts com a preferents i altres productes estructurats i s'hi descriu amb tota exactitud les formes i paraules amb les quals els van col·locar aquesta inversió porqueria tot aprofitant-se de la seva ignorància i fent ocultació d'informació cabdal per poder entendre-les.
L'obra va més enllà de la situació personal de la parella per mostrar com el sistema financer va dissenyar uns productes enganyosos per obtenir capital comptant amb la col·laboració necessària dels seus empleats, sovint tan poc qualificats per entendre'ls com les mateixes víctimes.
En el segon acte, la jutge parla amb el vicepresident d'un dels gran bancs implicats en aquesta qüestió que desemmascararà les connivències entre el poder polític i el financer.
Cal destacar la reflexió de la jutge sobre les ingerències i pressions que ha rebut.
L'obra té un final sorpresa, amb la intervenció del fiscal general de l'Estat, que òbviament no revelarem.
Obra interactiva amb participació del públic presentada com un joc de consola protagonitzat per dos reis, castellà l'un i gallec l'altre.
Influenciada, diuen, per El rei Lear, de Shakespeare, presenta el rei Asnar, que deixa el poder en mans del seu fill putatiu Mariano, que promet als súbdits el bo i millor però que després fa tot el contrari.
Asnar fuig del país i recluta un exèrcit als Estats Units, i amenaça el regnat de Mariano amb la conspiració de la vescomtessa d'Aguirre i el marquès del Gallardó, membres destacats del govern de Mariano.
L'obra agafa una dimensió èpica amb l'aparició del duc de Barcenas, que escampa per entre la noblesa totes les corrupteles de l'exrei Asnar i fa xantatge a Mariano.
L'obra incorpora un sistema de participació del públic, mitjançant comandaments a distància, per jutjar els comportaments dels protagonistes en moments claus de la funció i que influirà lògicament en el final de l'obra (l'inflamat discurs d'Asnar a Eurovegas, la traïció del duc de Gallardó, la conversa de Barcenas amb Mariano).
Obra de difícil representació pels alts costos de producció, només a l'abast d'un teatre públic.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La indústria d'aliments requereix de grans quantitats d'aigua per a operar.
Des dels processos de neteja diària i rentat de mans, fins al seu ús com a ingredient principal d'alguns productes...........
El dia 17 d'octubre començarà la primera edició d'aquest curs....no esperis per apuntar-te
Els passats dies 20 i 21 de febrer es va fer a Terrassa, concretament al MNACTEC (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) el 8è congrés Nacional de Legionel·la i Quailitat Ambiental"
Aquí pots veure un recull d'imatges del dos dies....
A tots els que vau venir, moltes gràcies per la vostra assistpencia.
Esperem tornar-nos a veure a la propera edició, prevista pel 2021 |
Existeix una construcció material de la història de la dansa amb la qual es teixeix el relat que la configura.
Però existeix, també, una altra construcció(més etèria o metafísica) que designem...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El Servei de Biblioteca i Documentació romandrà tancat del dia 21 de desembre al dia 6 de gener.
Tot i això, la biblioteca de l'edifici Ramon Llull romandrà oberta durant les vacances de Nadal els dies 23, 27 i 30 de desembre, i 2 i 3 de gener de 8 a 14h.
Continua llegint «HORARI DE LA BIBLIOTECA DURANT LES FESTES DE NADAL»
Jornades de Portes Obertes per als estudiants de secundària de Mallorca Demà divendres dia 12 i el proper divendres dia 19 d'abril, la UIB obri les portes a més de 4.000 estudiants de segon de batxillerat i de cicles formatius de grau superior dels diferents instituts de tot Mallorca.
El Servei de Biblioteca hi estarà...
Continua llegint «JORNADES VINE A LA UIB»
A partir d'avui i durant un mes tendrem en prova un nou recurs electrònic.
Es tracta de SAGE Research Methods, una eina creada per ajudar als investigadors, professors i estudiants en els seus projectes d'investigació.
Provau aquesta innovadora eina online que ajuda als estudiants i als investigadors a través de les ciències socials, del comportament...
Continua llegint «SAGE Research Methods, un nou recurs electrònic en prova»
American Chemical Society (ACS) és una base de dades de química que proporciona accés al text complet de diverses revistes i publicacions d'ACS.
Ara ha incorporat un nou títol anomenat "Style Guide" que tracta de les pautes d'estil per presentar i editar documents.
Ho trobareu a la pàgina principal a l'apartat "Books".
ScienceDirect ha regalat al Servei de Biblioteca dos lectors de llibres electrònics Kindle per promocionar els quasi 9000 llibres electrònics d'aquesta plataforma als quals tenim accés durant el 2012.
Aquests lectors els trobareu a la biblioteca de l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos, on els podreu demanar en préstec.
Més informació a la secció Serveis de la...
Continua llegint «Préstec de Kindles» |
La modificació puntual del PGOU a la finca El Padruell, aprovada dilluns pel Ple, és el primer pas per fer possible aquest corredor natural a través d'una segona modificació del pla general a finals d'any.
El vist-i-plau del Consistori vilanoví per aprovar provisionalment dilluns la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana, que té per objectiu substituir la clau 20 (zona d'afecció i servituds) amb motiu de la desaparició del ramal del Torrent de les Oliveres, per la clau 18, sòl no urbanitzable de valor agrícola, a la finca 'El Padruell', ha estat el primer pas per tal d'impulsar la creació del futur corredor natural que ha d'enllaçar la Masia en Cabanyes i el Torrent de les Oliveres.
Així mateix, la modificació permetrà dur a terme amb posterioritat una segona modificació del Pla General d'Ordenació Urbana per resoldre d'una manera global l'ordenació territorial de diverses problemàtiques existents en aquesta zona cercant el màxim benefici públic.
Cal tenir en compte que en aquest sector hi ha l'antic abocador municipal, pendent de renaturalització, diverses infraestructures territorials que travessen aquest espai (autopista C-32; línies elèctriques d'alta tensió) que han variat físicament tot l'entorn i determinades activitats no regularitzades d'acord amb la normativa urbanística actual (concretament alguns magatzems a l'aire lliure i una hípica).
El regidor d'Urbanisme, Habitatge i Medi Ambient, Gerard Llobet ha explicat que la voluntat del Govern municipal és fer possible la restitució de la legalitat física alterada d'una part de l'empresa vitivinícola instal·lada a 'El Padruell', mitjançant la incoació dels expedients de disciplina urbanística ja iniciats i alhora tramitar la redacció d'una segona modificació puntual del PGOU, en el sentit anteriorment apuntat.
En aquest sentit Gerard Llobet ha matisat que "fa falta un instrument urbanístic que reguli tot aquest àmbit, però de fet ja hi ha un 80% de l'empresa vitivinícola que ja compta amb tots els permisos i informes favorables".
El regidor Llobet ha explicat que en el rerefons d'aquesta modificació hi ha "l'interès públic per resoldre diferents conflictes urbanístics en aquella zona" però també l'oportunitat "fruit d'una segona modificació que inclouria tot el torrent i les finques limítrofes, de crear un parc verd de sud a nord al voltant del torrent de les Oliveres que inclogui l'antic abocador municipal que encara no és de titularitat pública".
Així mateix, el regidor d'Urbanisme ha explicat que amb aquesta actuació "es crearà un nou accés públic, eliminant l'existent i es dotarà l'espai natural adjacent d'una major protecció" urbanística i paisatgística, establint una clau urbanística adequada per a l'activitat vitivinícola. |
Hi ha molts díes llunyans i molt llunyans i l'enyorança ben entesa és meravellosa.
Recordar i fotografiar els moments, els instants i somriure de felicitat, uuff quin goig!!
Sí, hi ha instants en que una no és més que un paisatge de l'enyor, però s'ho val.
ens omple endins d'un paisatge nostre... del que hem viscut i seguim vivint dins la pell.
Qui enyora és que ha viscut intensament... la superficialitat mai serà enyorada...
Arribo al teu blog a través de relatsencatala i em trobo amb aquesta grata sorpresa, un blog de textos i sensacions.
L'enyorança ens ensenya el camí a traçar i aquell que hem recorregut... malgrat hi ha moments que ens omple de melancolia.
Continuaré passejant per aquest lloc web
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
L'Ajuntament de Pamplona ha confirmat aquest dissabte la violació d'una menor en aquests sanfermines.
En roda de premsa, l'alcalde Joseba Asiron ha declinat aportar més informació per no afectar la investigació policial i per a la protecció de la víctima.
En tot cas, ha subratllat que aquest any en sanfermines s'han presentat dues denúncies per agressió sexual davant les 5 de l'any passat i 12 per abús sexual, una menys que al2016, la qual cosa reflecteix que Pamplona és una ciutat "raonablement segura".
"Queda molt per fer", ha dit, però els sanfermines són, "una de les festes més segures de tot l'Estat". |
Qualsevol país necessita tenir un transport públic de qualitat per donar servei a la ciutadania, que diàriament es desplaça per anar al seu lloc de feina o per qualsevol altre motiu.
I més en un territori com l'andorrà, en el qual la natura mana i s'intenta que cada cop més s'utilitzi menys el vehicle particular, i en canvi, les persones es decideixin per agafar l'autobús.
Per reduir dràsticament les cues de trànsit, i per la millora del medi ambient reduint les emissions de CO2, les mesures que es prenen van en aquesta direcció, però no sempre es dona el servei que s'espera.
Un dels casos és el que pateixen les persones que van cada dia per feina al Pas de la Casa.
Consideren que els autobusos que van a la vila encampadana són pocs, amb unes freqüències que no ajuden a combinar-ho amb els interessos dels treballadors, i a més aquests es queixen que els horaris establerts no es compleixen.
A aquestes circumstàncies se sumen les condicions meteorològiques que en moltes ocasions, sobretot a l'hivern, es produeixen a la localitat fronterera i el seu entorn, havent d'aguantar baixes temperatures mentre esperen que el vehicle de passatgers arribi.
Les reclamacions que existeixen en el servei fins al Pas no són noves, igual que en altres punts del país.
Les institucions fa temps que treballen en aquesta via, ja que anteriorment el dèficit que existia era més que evident.
Les millores de línies i servei, que encara té un bon marge per desenvolupar-se, ha de permetre que les carreteres perdin volum de nombre de vehicles de motor.
Un altre dels inconvenients fins ara per canviar la tendència és el preu del bitllet.
Els comuns són els que més s'hi han posat, amb rebaixes substancials en alguns busos comunals.
El camí és aquest per a una millora de la mobilitat i el medi ambient.
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Sortida dels corredors de la 2a Banyerenca Run.
El passat diumenge va tenir lloc a Banyeres del Penedès, la segona edició de la Banyerenca Run.
Enguany amb canvis respecte a la primera, ampliant a 13 km la cursa i afegint una caminada de 8 km. Prop de 200 persones entre runners i caminants van participar en aquesta segona edició que ha tornat a ser un èxit i que va omplir la plaça de l'Ajuntament entre participants i amics i familiars d'aquests.
Els participants van tenir diversos punts d'avituallament tant durant la cursa o caminada com a l'arribada, consistent en tot tipus de begudes, menjar, entrepans, fruits secs i fruita, així com l'habilitació de dutxes.
Cal destacar la participació del banyerenc Joan Manso el qual va ser trasplantat del cor fa un any i que ha fet un molt bon temps a la caminada.
A la finalització de la segona Banyerenca Run es van entregar els trofeus als guanyadors de les diferents categories.
Aquí us deixem la classificació amb els guanyadors per categories:
Des de l'Ajuntament de Banyeres del Penedès es troben molt satisfets pels resultats i ja han indicat que el pròxim any es farà la tercera edició de la Banyerenca Run.
Així mateix, volen agrair la gran tasca de tot el voluntariat i de protecció civil de l'Arboç i del Vendrell, els quals hi han estat molt de temps treballant per tal que la 2a Banyerenca Run hagi estat un èxit.
La 2a edició de la Banyerenca Run ha estat organitzada per l'Ajuntament de Banyeres del Penedès i hi han col·laborat: Diputació de Tarragona, Tuga Active Wear, La Manyeria, Saint Gobain, Chiprunning, La Caixa, Vecu-Manutec, Cafè de la Societat Nova, Farmàcia Banyeres, Bar Font, Ca la Rita en col·laboració amb Argal i La Ciutat del Baix Penedès.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Els comptes creixen un 13% i entraran en vigor per primera vegada l'1 de gener
Reus.-El ple l'Ajuntament de Reus ha aprovat aquest divendres el pressupost municipal i d'ordenances fiscals del 2020.
L'acord s'aprova per primera vegada en una mateixa sessió i també entrarà en vigor l'1 de gener per primer cop.
Amb uns comptes de 123.541.070,31 euros suposen un increment del 13,06% respecte als comptes d'enguany.
L'equip de govern reusenc ha definit els comptes com un "exercici de responsabilitat, realisme i planificació" i com la "garantia de prestació de serveis de qualitat, de projectes de futur i de cohesió social".
El pressupost aposta pels serveis, amb un pressupost d'1,6 milions d'euros, que preveu ampliar i millorar la neteja viària i la recollida de residus, que té un nou contracte.
En el capítol de despeses destaca un pla d'inversions anual de 6,5 milions d'euros, el més ambiciós dels últims anys; el venciment del període de carència de préstecs concertats dels quals es va ajornar el pagament fins a millorar la situació financera de l'Ajuntament; i l'adequació de les retribucions dels recursos humans, amb un acumulat del 8,25%.
Pel que fa als ingressos, es concertaran operacions de crèdit per al finançament de noves inversions, sempre mantenint una ràtio d'endeutament raonable i dins el límit legal; s'han revist les transferències pendents de l'estat espanyol amb el consistori i la liquidació dels exercicis del 2017 i 2018.
També s'han actualitzat les ordenances fiscals, d'acord a l'augment acumulat de l'IPC dels últims 8 anys, de 7,7% i un augment del 2% per garantir la continuïtat dels serveis.
La variació s'aplica a la taxa de guals, a la de recollida de residus comercials i a l'IBI.
L'afectació mitjana per als contribuents serà de 34,65 euros anuals (2,89 euros mensuals).S'aplicarà, a més, el criteri de progressivitat fiscal que s'aplicarà en tributs com l'IBI i la taxa de recollida d'escombraries i s'avaluarà com aplicar-ho a la resta d'ordenances l'any que ve.
S'hi podran acollir famílies nombroses i tindrà en compte el valor cadastral.
Tindran més bonificació les famílies amb immobles de menys valor cadastral, i menys bonificació les de més valor.
L'IBI diferenciat gravarà el 10% dels immobles de més valor cadastral diferents de l'ús residencial (grans superfícies, establiments d'entitats financeres, entre d'altres).Una de les novetats és que per dinamitzar el mercat de l'habitatge, es penalitzarà amb un increment del 50% de l'impost als immobles desocupats, amb dos anys o més sense ningú empadronat ni serveis.
Per altra banda, els preus públics de les escoles bressol municipals es reduiran a partir del mes de febrer un 2%.
Aquest acord s'ha de prendre a principis del 2020.
L'aigua tindrà una variació general del 9% i les sepultures actualitzen les taxes de conservació entre el 9 i el 15%.
La variació de la resta de taxes dels serveis funeraris, com inhumacions i exhumacions, es fixa en el 7%.
En el cas de Reus Transport s'incrementa el preu del butlleta senzill d'1,25 euros a 1,30 euros.
El preu estava congelat des del 2013 i suposa un increment del 4%.
El bitllet a l'Aeroport es manté en 3 euros i tots els abonaments queden congelats.
També incrementen 5 cèntims els preus dels pàrquings municipals, la primera i la segona hora d'aparcament (1,90 euros\/hora), però es manté el preu màxim dia de 4 euros a tota la xarxa, excepte al pàrquing Tecnoparc, on el màxim diari es manté a 2 euros.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
JxCat ha registrat al Congrés una bateria de preguntes amb les quals vol saber què ha fet el Govern perquè les Forces Armades no es converteixin en un "reducte" del franquisme.
I pregunta també per la seva opinió sobre la presència al Congrés d'un militar, diputat de Vox, que va signar un manifest en suport al dictador Francisco Franco.
La decisió de Vox de situar el general Agustín Rosety Fernández de Castro com a portaveu del partit en la Comissió de Defensa ha provocat les crítiques del grup català, que vol saber quina opinió li mereix al Govern que un diputat de les Corts Generals sigui un dels signants d'un manifest subscrit per més d'un centenar de militars, la majoria retirats, que defensava la figura de Franco.
Aquest manifest, que va sortir a la llum l'estiu passat, va ser signat per més d'un centenar d'oficials de les Forces Armades que es trobaven en situació de retirament.
Només estaven en actiu cinc d'ells als quals el Ministeri de Defensa va obrir un expedient sancionador.
"Considera el Govern i la ministra de Defensa tracte discriminatori sancionar uns i no els altres?", pregunta la diputada de Junts Miriam Nogueras, vol conèixer també la sanció exacta que ha estat imposada a aquests militars.
A més, la diputada nacionalista mostra la seva preocupació per aquest document en el qual es "justificava el cop d'estat" liderat per Franco el 1936.
"Quines mesures ha pres el Govern perquè les Forces Armades no siguin reducte del franquisme?", qüestiona.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Podríem mirar enrere i veure tots els quilòmetres recorreguts, la llarga travessa del desert.
Podríem mirar enrere i veure tots els anys passats, totes les lluites perdudes.
Però ara que Catalunya té una majoria social independentista, ara que els vents són favorables, només ens cal mirar endavant.
Per culminar el procés s'han de produir totes les condicions d'una tempesta política perfecta —democràtica, pacífica, fidel a les institucions catalanes—, tot i que en realitat els requisits es resumeixen en dos: tot depèn de nosaltres i tindrem només allò que aconseguim guanyar-nos.
Tenim el mandat democràtic per fer-ho en divuit mesos.
Hem passat del dret a decidir al deure d'autodeterminar-nos.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
Col·lecció: El fil d'Ariadna, núm. 90
Enquadernació: Rústica amb solapes
Data primera edició: Març del 2016 |
L'independentisme, per guanyar, ha de tenir bones propostes de futura vinculació amb Espanya
És clar que l'afirmació de l'existència d'una Catalunya dividida per culpa de l'independentisme té, com a primer objectiu, provocar aquesta divisió.
Es tracta d'una hipotètica fractura que ja anticipava José María Aznar quan l'octubre del 2012 afirmava que Catalunya es dividiria si deixava de ser espanyola.
Era un clar exemple de 'wishful thinking', és a dir, de pronòstic –i d'orientació en la presa de decisions posteriors– d'acord amb allò que es desitja que passi.
Ara bé, seria un greu error no reconèixer que hi ha catalans que viuen la hipotètica independència com un desafiament emocionalment pertorbador, bé sigui per un sentiment difús de por i incertesa, bé sigui per un sentiment profund i dolorós de pèrdua.
Hi ha un significatiu bloc d'entre un 35 i un 40 per cent de catalans, sostingut en el temps, que diuen se senten tan catalans com espanyols.
I és entre aquests compatriotes que troben els seus seguidors els qui volen atiar irresponsablement una fractura del país per tal de mantenir l''statu quo' que preserva els seus interessos de dominació.
Des del meu punt de vista, la desconsideració que l'independentisme ha tingut i té amb aquests catalans, és ara un dels principals obstacles per al seu avenç definitiu.
Des que ara fa una dotzena d'anys es va començar a fer aquest llarg camí que tard o d'hora ens conduirà a l'emancipació política, he anat repetint que si l'independentisme responia a una pulsió antiespanyolista, fracassaria.
Que tant l'anticatalanisme d'uns com l'antiespanyolisme dels altres, eren conseqüència de la desigualtat en la relació de les dues nacions, una sotmesa a l'altra.
Que, com deia Xavier Rubert de Ventós a 'Catalunya-Espanya.
La pel·lícula' (2009) dirigida per Isona Passola, "per abraçar-se cal ser dos".
I em temo que la polarització actual porta una part de l'independentisme a caure en les provocacions astutes dels adversaris i es radicalitza en un antiespanyolisme que el pot fer recular.
Amb insistència, he dit i escrit que la dependència genera relacions obsessives d'amargor, ressentiment i patiment.
I que just la independència era el camí per refer unes bones relacions amb Espanya.
Fins i tot recorrent a les lliçons de la psicoterapeuta zen Zelda Schemaille –i parafrasejant Buda!–, vaig escriure que calia "deslligar-nos amb amor d'Espanya però no pas desconnectar-hi", un terme, desconnexió, que ha estat nefast en la retòrica secessionista.
L'objectiu hauria de ser estar-hi definitivament ben connectats.
I, per tant, la meva idea de sempre ha estat que l'independentisme, per guanyar, havia de tenir bones propostes de futura vinculació amb Espanya en un pla d'igual dignitat política.
No em sembla difícil entendre, també, que el canvi d'hegemonia en el discurs polític català, ara clarament a favor de la independència –molt més àmplia, fins i tot, que la seva expressió electoral-, hagi provocat incertesa i temor entre tots els que vivien còmodament instal·lats en la submissió al marc autonòmic.
Durant tots els anys d'autonomisme, qui vivia amb incomoditat, qui havia de mossegar-se la llengua o emprar eufemismes edulcorats en públic en la majoria d'entorns, eren els que aspiraven a l'emancipació nacional dels catalans.
L'autonomisme era un marc polític amb un preu molt elevat de subordinació, però alhora d'una submissió previsible i confortable, amb pocs riscos.
No és estrany que alguns l'enyorin!
He escrit en d'altres ocasions que l'expressió "eixamplar la base" de l'independentisme no m'acaba d'agradar per allò que té, segons s'entengui, de perdonavides.
Però voldria pensar que encara som a temps d'incorporar al projecte d'emancipació nacional molts compatriotes sense demanar-los que renunciïn als seus anteriors vincles emocionals amb la nació que vulguin i, tanmateix, que se sentin cridats a construir entre tots un futur inclusiu i pròsper.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha constatat un increment de les situacions d'emergència en l'àmbit de l'habitatge a Catalunya, alhora que ha augmentat el temps que transcorre entre que es valora la situació de les famílies i se'ls assigna un habitatge, que arriba fins als dos anys d'espera en alguns casos, ha explicat en un comunicat.
Així ho reflecteix l'informe 'Retard de l'Administració en situacions d'emergència residencial a Catalunya', que ha presentat aquest dimecres al Parlament, on ha tornat a demanar a les administracions que donin una resposta "immediata" i conjunta davant una situació d'emergència que manté en espera 1.300 unitats de convivència a Catalunya --600 només a Barcelona--.
Ha fet una crida a augmentar la despesa pública en habitatge i assegurar la seva disponibilitat des del punt de vista legislatiu, així com a establir un "pla de xoc" per a situacions d'emergències residencials motivades per la pèrdua de l'habitatge o altres causes greus de necessitat.
Aquest pla ha de contenir obligacions normatives cap als poders públics, amb conseqüències legals en cas d'incompliment, i ha de preveure un sistema àgil de valoració i resolució dels casos; recursos residencials temporals adequats, i un nombre suficient d'habitatge de lloguer social per al reallotjament definitiu, segons Ribó.
També veu necessari que es valori la revisió de la normativa processal i de protocol subscrit entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la Generalitat i els col·legis d'advocats i de procuradors per garantir l'actuació i el reallotjament previ, que "hauria de ser sempre assenyalada pel jutjat amb prou antelació" i indicant dia i hora.
Ha reclamat a totes les administracions i agents que intervenen en l'àmbit de l'habitatge que consensuïn un pacte nacional de l'habitatge per abordar la problemàtica actual d'accés a l'habitatge assequible des d'un vessant supramunicipal, i que traslladi al Parlament una proposició de llei per donar solució a les situacions d'emergència i necessitats futures.
Ribó ha reconegut els esforços de l'administració autonòmica i local a l'habitatge, però considera que no hi ha hagut una resposta suficient, la qual cosa "constitueix una vulneració del dret a l'habitatge" que sovint afecta a persones en situació d'especial vulnerabilitat, com a nens o discapacitats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Vaticà adverteix que, si Andorra legalitza l'avortament, el bisbe d'Urgell haurà de renunciar al càrrec de copríncep, un títol històric que seria l'equivalent al cap d'estat.
La polèmica sobre la despenalització de l'avortament s'ha revifat últimament al principat, però aquest canvi obriria una crisi institucional sense precedents al país.
D'aquí uns mesos, Andorra fa eleccions generals i això ha posat sobre la taula el debat per despenalitzar l'avortament.
Algunes entitats feministes han promogut campanyes i accions reivindicatives per demanar la despenalització de l'avortament.
L'escenari electoral no apunta canvis en aquest sentit, però, per si un cas, el Vaticà ha enviat un toc d'alerta.
Segons el "Diari d'Andorra", el mateix papa Francesc ha avisat el cap de govern andorrà, Antoni Martí.
Li ha advertit que la despenalització de l'avortament al país no és compatible amb la continuïtat del bisbe d'Urgell com a copríncep episcopal: "Si s'autoritza l'avortament, el cap d'estat abdicarà."
El bisbe d'Urgell exerceix de copríncep d'Andorra des del segle XII, al costat del president francès.
El Vaticà no podria permetre que un bisbe autoritzés l'avortament i l'única sortida seria la renúncia, l'abdicació.
Això provocaria una crisi constitucional històrica a Andorra.
Des del bisbat d'Urgell, sense entrar a valorar de manera concreta aquesta possibilitat, s'han refermat en la postura de defensar "el dret a la vida davant de tot", un posicionament que es va tenir en compte en el seu dia per elaborar i aprovar la constitució del principat, ara fa 25 anys.
El govern actual deixa clar que no hi haurà cap canvi en la regulació de l'avortament i aprofita per advertir als partidaris que això posaria en perill el model d'estat.
Alguns partits polítics i entitats feministes consideren que l'estructura del coprincipat es pot mantenir i, al mateix temps, legislar sobre aquesta qüestió.
Concretament, creuen que, un cop aprovada la llei, l'únic que s'hauria de fer és permetre que es pugui aplicar encara que no estigui signada per l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives.
Però, per l'Església, aquesta via és incompatible, i afegeixen que legalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs derivaria no només en l' abdicació del copríncep episcopal, sinó en la renúncia de la Cúria romana al dret de tenir un cap d'estat en aquest país, figura que es remunta a l'any 1278.
Durant el 2017, segons dades del Departament de Salut, un total de 107 dones andorranes van interrompre l'embaràs en hospitals de Catalunya.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'endemà de l'elecció de Jorge Mario Bergoglio com a nou papa vaig afirmar a les pàgines del diari ARA que Francesc no faria grans canvis en el cor doctrinal catòlic.
Els signes externs, la cara amable, són l'alternativa als canvis de profunditat.
En la primera part del sínode sobre la família que s'ha celebrat aquest octubre a Roma s'ha constatat que Francesc ha dut al límit aquests signes externs.
Això no obstant, la resposta inusitada dels bisbes i cardenals participants al sínode ha servit d'avís per a Francesc i el seu entorn sobre els límits dels canvis quant als signes externs.
Els dos temes centrals del present sínode han estat l'acollida i acceptació dels catòlics homosexuals i l'accés a la comunió de catòlics divorciats i tornats a casar.
El catecisme de l'Església catòlica és molt explícit en ambdós casos: considera l'homosexualitat "depravada" i "desordenada", i el divorci "immoral" i també "desordenat".
Com a atenuant per a la implacabilitat doctrinal, el catecisme inclou la necessitat que el catòlic que practica tals desordres abraci la creu, la castedat, i busqui la perfecció cristiana en una Església on serà acceptat "amb respecte, compassió i sensibilitat".
Al llarg dels divuit mesos del seu pontificat, el papa Francesc ha anat mostrant signes externs d'obertura i "misericòrdia" amb homosexuals i divorciats.
Francesc ha intentat l'esperat canvi d'esperit i d'aproximació a la qüestió amb una cara amable i, tanmateix, fidel a la doctrina catòlica.
El sínode, però, ha seguit un rumb que ha estat a punt de depassar els signes externs de Francesc.
Per boca del Papa, el cardenal i teòleg progressista Walter Kasper ha provat d'elaborar una nova però tímida interpretació de la doctrina sobre catòlics homosexuals, divorciats i tornats a casar.
El polèmic document - relatio, en llatinada eclesiàstica- que Kasper i l'entorn del Papa van preparar per als participants al sínode incloïa un nou llenguatge sobre la família i paràgrafs on hi havia una acceptació resignada de les unions civils i homosexuals.
L'esperit del document provava de conciliar la doctrina amb una visió en positiu de l'homosexualitat.
Amb tot, en la línia del magisteri papal dels darrers decennis, la doctrina catòlica romania intacta.
Com a contrapartida al "nou llenguatge," s'esmentava la conxorxa internacional financera per a la promoció de la "ideologia de gènere" que ha obsessionat papes recents.
La sorpresa s'ha consumat amb la votació, paràgraf per paràgraf, de la relatio.
Els bisbes i cardenals reunits al sínode han tombat els punts crucials de l'obertura volguda pel Papa.
El consens sinodal es va evaporar en les votacions.
Sí: la croada pastoral vers catòlics homosexuals, divorciats i tornats a casar es consuma.
S'adopta formalment el nou llenguatge papal de l'acolliment i la misericòrdia però no se superen els límits ni de la doctrina, ni del magisteri papal recent.
Els paràgrafs sobre l'acceptació a la comunió de divorciats i tornats a casar no van rebre el suport de la majoria.
Els paràgrafs clau sobre la nova interpretació de l'homosexualitat tampoc van rebre el suport del sínode, a excepció del paràgraf en el qual es condemna la conxorxa internacional de la ideologia de gènere.
Això només n'ha estat la primera part.
La segona part se celebrarà l'octubre de 2015 i aleshores el Papa elaborarà una exhortació apostòlica postsinodal.
El document present és només un document de treball, que ha despertat una gran expectativa gràcies a l'intens activisme dels sectors progressistes catòlics i el propi entorn del Papa a través dels mitjans de comunicació oficials i no oficials.
Al final no hi ha hagut cap victòria, cap resultat positiu per a la causa de Kasper i el Papa.
Ben al contrari: els col·legis cardenalici i episcopal han evidenciat la seva fractura en el sínode.
El suport que Bergoglio va rebre de la facció moderada-conservadora a la seva elecció n'ha sortit tocat.
En els darrers mesos, el papa Francesc ha estat disciplinant i purgant els elements més conservadors i tradicionalistes de la cúria vaticana i del col·legi cardenalici, com s'ha fet palès amb el desterrament i humiliació del cardenal Burke, el gran crític tradicionalista del Papa actual.
La disciplina eclesiàstica, de nul·les garanties i emprada tant per l'esquerra com per la dreta catòliques, tindrà dificultats per controlar cardenals i bisbes crítics.
A més, aquestes pràctiques no casen amb el nou estil promès per Francesc.
Tant el progressisme catòlic com la premsa i l'opinolatria han esperat molt de Francesc i d'una Església catòlica que estava condemnada a reformar-se i adaptar-se als "signes dels temps".
S'ha pensat, de manera molt infantil, que els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI s'evaporarien sense deixar rastre, de la mateixa manera que dogma, doctrina, tradició, concilis i magisteri papal.
Mentre que el món no catòlic s'ha enamorat de la imatge de Francesc, la maquinària intel·lectual catòlica continua produint els fonaments del rebuig de la modernitat i el món secular.
El món anglosaxó lidera aquesta construcció intel·lectual d'un món medieval tomista idealitzat i de perfecció cristiana assegurada.
Figures acadèmiques catòliques, tant de la dreta com de l'esquerra, com Charles Taylor, Alasdair MacIntyre, Brad Gregory o Thomas Pfau, han proveït arguments per reivindicar l'Església, la cristiandat medieval i el bon pensament antimodern i tomista.
En ells també convergeix una fortíssima pulsió antidemocràtica que molts altres acadèmics i intel·lectuals han denunciat i denuncien.
Tot plegat, la lenta demolició de la modernitat s'elabora amb un Papa de cara amable, doctrina inalterada i l'habitual absència de democràcia interna.
Almenys el sínode ha servit per manifestar les actuals contradiccions del catolicisme.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Foment, desenvolupament i pràctica continuada d'activitats físiques, esportives, lúdiques i formatives, dirigides a les persones amb discapacitat, i/o amb necessitats especials, per a facilitar la seva inclusió social i millorar la seva qualitat de vida. |
La pandèmia evidencia els límits del planeta i del capitalisme global
El coronavirus ha alterat tots els calendaris.
El confinament ha esdevingut imprescindible per frenar l'expansió del coronavirus i impedir que la població més vulnerable se'n vegi afectada.
El confinament trenca amb les dinàmiques socials i ens obliga a pensar sobre elles, sobre tot allò que hem donat per bo des de fa tant de temps, sobre allò que hem deixat de decidir delegant-ho a uns quants, sobre com ens posem a cegues en mans d'un sistema d'explotació (humana, dels recursos, del planeta) la simptomatologia del qual ens demostra que és fallit, que no és viable.
L'amenaça vírica ens està llegant imatges que semblaven impossibles.
Els silenciosos partits de futbol de Primera Divisió sense públic ens ajuden a concentrar-nos en la coreografia i la tècnica, i els futbolistes han passat de gladiadors a ballarins contemporanis; una missa del Papa emesa en streaming ens retorna el valor de la paraula i no la pressió de la sacristia; els espais culturals tancats ens evidencien que sense la cultura ens sentim més pobres, amb menys matisos, faltats de rituals transformadors (la cultura fa temps que està confinada, infrafinançada, desatesa, amb la persiana mig abaixada); Venècia i Florència sense turistes recuperen una bellesa que semblava que havia quedat relegada a les pel·lícules de Sorrentino.
Quan la massa desapareix, quan el consum més salvatge afluixa, el món es deixa contemplar de nou, les coses respiren.
Contràriament a aquestes imatges, els llocs on els individus ja estaven amuntegats esdevenen un focus de contagi.
En un hotel d'Abu Dabi, un equip de ciclistes professionals són obligats a quedar-s'hi, han convertit habitacions i passadisos en un espai d'entrenament atípic utilitzant tots els objectes al seu abast com a material perquè el cos, la seva eina principal de treball, no se'ls deteriori.
Els creuers confinats pel coronavirus ( Princess Diamond, Grand Princess...) ens recorden uns zoològics de tristes bèsties humanes en un escenari indistingible d'una maqueta o d'una gran joguina prefabricada.
Les piscines buidades, les tombones retirades, els passatgers deambulant, solitaris, amb la mascareta, com Robinsons de cap de setmana.
Un creuer, com va anticipar Jean-Luc Godard a Film Socialisme apuntant al Costa Concordia, i com va escenificar Federico Fellini amb E la nave va, és l'antítesi d'una promesa de vida, d'una arca de Noè, està dissenyat per al naufragi, l'ecològic i el cultural.
A l'Iran han alliberat a 70.000 presos per por del virus, i al nord d'Itàlia els presos s'han amotinat en diferents presons (amb 6 víctimes) davant la restricció del règim de visites.
Enfront d'un confinament generalitzat, ¿qui cuida o respon a aquells que ja estaven sistèmicament confinats, la població més vulnerable?
Els presoners, els milers de refugiats que s'atrinxeren en no-llocs, a les portes de països que suspenen el dret d'asil, la gent gran amb problemes de mobilitat, les persones dependents o amb diversitat funcional, els que pateixen malalties cròniques que ara han esdevingut no prioritàries, subalternes.
Per sort, la crisi del coronavirus també ha subratllat la solidaritat i la necessitat de noves xarxes ciutadanes: el compromís dels professionals de la salut, els voluntaris que a Madrid cuiden els nens i nenes que no poden anar a col·legi, la crida col·lectiva de vetllar per les nostres veïnes més fràgils...
No en va la filòsofa Simone Weil tenia tota una teoria sobre el paper imprescindible de les infermeres a primera línia del camp de batalla.
Elles són les nostres guàrdies pretorianes.
És a dir, en moments així també aflora tot allò que fa del món un lloc hospitalari, com han reflexionat alguns filòsofs com Daniel Innerarity, Jacques Derrida, Judith Butler o Josep Maria Esquirol.
La setmana passada, en aquest mateix diari, Daniel Gamper apuntava que s'hauria d'aprofitar la situació per fer del confinament un acte de serenitat i de solidaritat per tal d'evitar el contagi.
Crec que el confinament ha de servir-nos també per pensar en aquells que ja estan confinats i en el que farem quan tot hagi passat (el passat sempre torna).
El confinament no hauria de ser un guaret temporal per seguir com hem viscut fins ara.
És un senyal d'alerta que evidencia els límits del planeta, del capitalisme global, del turisme i l'oci extractivistes, de la privatització dels serveis bàsics com la sanitat o l'educació; i ens evidencia la necessitat de construir xarxes ciutadanes fortes que serveixin de contrapès a les polítiques tòxiques que impossibiliten la vida en comú.
Si no és així, finalment, els únics a qui haurà servit el confinament seran les farmacèutiques, les teleoperadores, Netflix i el capitalisme de plataforma en general i, en definitiva, les grans entitats financeres que pressionaran perquè els polítics apliquin noves mesures d'austeritat i liberalitzin, encara més, els sectors (com Foment de Treball ens ha anticipat aquesta setmana).
Aquest cop, però, no servirà l'argument que "hem viscut el virus per sobre de les nostres possibilitats", que "hem estirat més el virus que la màniga".
Sigui com sigui, intentaran fer-nos creure que la culpa és nostra i, si no hi ha cap estratègia política que posi el ciutadà al centre, ens enviaran, com qui organitza un viatge de l'Imserso, cap a un escenari conegut on la precarietat serà, de nou, l'espectacle.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, es reunirà dimecres que ve amb el president de l'executiu català, Artur Mas, al Palau de la Generalitat (Barcelona), segons han confirmat els socialistes en un comunicat.
Aquesta primera cita entre els dos dirigents tindrà lloc a pocs dies de la Diada de l'11 de setembre, en ple procés de tramitació de la Llei de Consultes i quan el Govern català ha anunciat que començarà a donar passos per convocar la consulta promesa per al 9 de novembre.
Aquest dimarts, el portaveu del Govern català, Francesc Homs, va recalcar que la Generalitat complirà els acords a favor de la consulta, assegurant que a l'arrencada del curs polític a Catalunya comença "l'hora de les decisions" i no de les especulacions.
Per la seva banda, el president d'ERC, Oriol Junqueras, va manifestar que el seu partit difícilment podria arribar a nous acords amb Mas si no hi ha consulta.
"No arribarem a nous acords amb aquells que no compleixen els acords presents", va advertir.
"Estic convençut que tot el món complirà els acords que existeixen.
A més, amb la mirada fixada en un context internacional, la reunió es data a poc més de dues setmanes del referèndum datat per al 18 de setembre en el qual els ciutadans d'Escòcia de més de 16 anys estan cridats a respondre a una pregunta concreta: "Hauria de ser Escòcia un país independent?".
Sánchez ja va parlar de la consulta sobiranista catalana amb Rajoy durant la reunió mantinguda entre tots dos a la Moncloa fa un mes, on només van coincidir que el referèndum no es pot celebrar perquè és il·legal.
En aquella cita, el líder socialista va tornar a reiterar que l'"única sortida" és una reforma constitucional en clau federal.
"Catalunya i la crisi territorial ho ha convertit en urgent, però existia des de fa temps la necessitat de renovar la nostra arquitectura: reordenar les competències a nivell autonòmic, local i estatal, i plantejar un model de convivència territorial adaptat a la societat del segle XXI", va explicar.
Així, va subratllar que la il·legalitat de la consulta sobiranista ho convertia en un tema de "línia vermella".
Això sí, preguntat per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que permet la suspensió de les competències autonòmiques, es va mostrar contrari perquè no creu que hagi d'"arribar a aquests termes".
En tot cas, Sánchez ha reiterat en diferents ocasions que espera que la consulta "no es faci", perquè el president de la Generalitat "sempre" ha dit que actuarà "conforme a la legalitat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
JxCat i ERC s'han reunit aquest dijous en el Parlament amb la CUP i els han demanat avalar en el ple d'investidura el candidat a la Presidència de la Generalitat, Jordi Turull (JxCat), apel·lant a la "repressió" de l'Estat contra el candidat.
Segons han explicat a Europa Press fonts coneixedores de la trobada, no s'han plantejat mesures rellevants en la taula de negociació per incloure en el pla de Govern mesures que despleguin de república, com havien exigit els 'cupaires' en negociacions anteriors.
No obstant això, JxCat i ERC consideren que la citació del Tribunal Suprem a Turull aquest divendres, per revisar si es dicta presó provisional contra ell, canvia la situació i obliga els cupaires a donar suport al candidat.
Han apel·lat a la lluita antirrepresiva de la qual els 'cupaires' van fer bandera la passada legislatura, perquè aquests canviïn les quatre abstencions que el Consell Polític de la CUP va decidir el 3 de març, quan els 'cupaires' van entendre que el projecte de Govern que JxCat i ERC els havien plantejat era "autonomista".
La nova situació política que consideren que es va obrir aquest dimecres amb la citació del Suprem va portar al Secretariat Nacional de la CUP a reunir-se d'urgència el mateix dimecres a la tarda: va decidir traslladar a les seves bases el debat sobre si canvien els seus quatre vots, enviant uns documents perquè es posicionessin.
La nit d'aquest dimecres a aquest dijous van treballar els documents amb els arguments plantejats i amb possibilitats de vot que els militants han d'escollir per via telemàtica, que recolliran les assemblees locals: aquestes transmetran a les assemblees territorials els seus resultats, i aquestes al Consell Polític i al Grup d'Acció Parlamentària (GAP), que decidiran a les 15.00 d'aquest dijous, a dues hores del ple d'investidura.
Fonts coneixedores expliquen a Europa Press que la reunió d'aquest dijous en el Parlament només serveix a títol "informatiu" ja que s'ha fet quan les votacions a les assemblees locals ja s'havien tancat i estan ja en mans de les territorials per traslladar-les al Consell Polític.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Dansa basada en coreografies preestablertes de diferents nivells de dificultat i amb els ritmes típics de la música country.
Balls principalment en línia, també en parella i cercle. |
Un home de 71 anys ha matat a cops amb una barra de ferro la seva llogatera, de 59 anys, en una vivenda de Zafra (Badajoz), en el transcurs d'una discussió entre tots dos relacionada amb el lloguer de l'immoble, segons han informat fonts pròximes a la investigació.
Els fets han succeït cap a les 10.20 hores a la vivenda unifamiliar on vivia la víctima, ubicada al paratge Huerta Belén i que és propietat del presumpte autor dels fets, ja detingut.
Segons ha explicat l'alcalde de Zafra, José Antonio Contreras, un veí ha avisat a la Policia Local que s'estava produint una baralla en una vivenda limítrofa.
Quan els agents s'hi han personat, han trobat la dona sense vida.
Fonts pròximes a la investigació han informat que el presumpte autor, que s'ha entregat voluntàriament als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, hauria colpejat la dona amb una barra de ferro al cap.
Tant les esmentades fonts com l'alcalde de Zafra han assegurat que no existia relació afectiva entre l'agressor i la víctima, que vivia en aquesta localitat de Bdajoz des de l'agost passat, si bé no estava empadronada.
L'Autoritat Judicial ha declarat el secret de sumari i el presumpte autor està detingut a la caserna de la Guàrdia Civil de Zafra.
Més notícies de Successos i tribunals |
El conseller d'Interior insta a complir amb les normes de seguretat i recorda que al vehicle hi anaven fins a set persones
Susqueda.-El cotxe que s'ha estimbat per un barranc de 7 metres i mig a Susqueda (Selva) no portava cap sistema de retenció infantil.
Al turisme, un vehicle Opel Vectra, hi viatjaven fins a set persones d'una mateixa família, cinc d'elles (la mare i quatre de les filles) als seients del darrere.
L'accident ha tingut lloc cap a dos quarts de vuit, quan el cotxe, que baixava del Veïnat del Coll, ha sortit de la carretera en un punt on hi ha un revolt pronunciat i ha anat a parar daltabaix del barranc.
El turisme ha donat diverses voltes de campana i ha quedat cap per avall.
La mare, de 31 anys i que estava embarassada de sis mesos, una de les filles d'1 any i l'àvia, de 51 anys, han mort.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha assegurat que aquesta és "una tragèdia" que interpel·la tots els conductors.
Jané ha instat a complir les normes de seguretat quan se surt a la carretera, no només en referència als sistemes de retenció infantils sinó també a la sobreocupació dels vehicles.
L'accident mortal ha tingut lloc cap a dos quarts de vuit del vespre, a la carretera de porta del Veïnat del Coll fins al pantà de Susqueda.
El punt on hi ha aquest revolt pronunciat, que de baixada queda a mà dreta, es troba aproximadament un quilòmetre i mig més amunt de la presa.Al cotxe, un Opel Vectra amb capacitat per a cinc ocupants, hi anaven fins a set persones: un matrimoni amb quatre filles de Salt (Gironès) i l'àvia, de 51 anys i veïna de la Pobla de Mafumet (Tarragonès).
El pare, de 33 anys, era qui conduïa.
Al seient del copilot, hi anava la seva sogra, i la mare i les quatre nenes estaven assegudes al darrere.La dona, de 31 anys i embarassada de sis mesos, portava la filla d'1 any asseguda a la falda.
Al seu costat, hi anava una altra filla (aquesta, de 8 anys) que portava la seva germana de 3 anys a la falda.
Al seient posterior dret, hi viatjava la quarta nena de la parella, de 10 anys.Revolt fatídicEl cotxe baixava del Veïnat del Coll i anava en direcció a la presa.
Però el viatge s'ha estroncat en aquest revolt fatídic, just abans que la carretera creui un torrent.
Tot i que les causes del sinistre s'estan investigant, el conseller d'Interior ja ha apuntat que "la carretera estava molla" i que la corba "és molt tancada".L'Opel Vectra ha sortit de la carretera i s'ha precipitat daltabaix del barranc.
Durant la caiguda, de 7 metres i mig d'alçada, ha donat diverses voltes de campana fins a quedar cap per avall.
A conseqüència de l'impacte, la mare, l'àvia i la filla petita d'1 any han perdut la vida.
El pare, de procedència magrebina, ha pogut sortir del cotxe pel seu propi peu, ha remuntat el barranc i ha trucat al telèfon d'emergències 112 per donar l'alerta.
Fins al lloc s'hi han desplaçat efectius dels Bombers, dels Mossos d'Esquadra i del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha explicat que les altres tres filles (de 10, 8 i 3 anys) han resultat ferides de diversa consideració.
La que està més greu és la de 3 anys, a qui han hagut d'intervenir d'urgència perquè patia un traumatisme abdominal.
Al pare, per la seva banda, l'han traslladat a l'hospital Josep Trueta de Girona, tot i que només té ferides lleus.Sense cap mena de retencióEl conseller d'Interior ha definit l'accident com una "tragèdia", però també ha volgut deixar clar que al seu darrere hi ha hagut imprudències.
"En un Opel Vectra de cinc places hi viatjaven set persones, i cap de les quatre nenes duia sistemes de retenció infantil", ha dit Jané, recordant que són obligatoris almenys en el cas del nadó d'1 any i la petita de 3.
El conseller ha volgut, novament, fer una crida perquè es respectin les normes de seguretat.
"És un accident que ens interpel·la a tots; les situacions de perill hi són sempre", ha subratllat Jordi Jané.
Els Mossos d'Esquadra de Trànsit han obert una investigació per aclarir les causes de l'accident.
Un cop es tanqui l'atestat, s'enviarà als jutjats perquè determinin si hi ha responsabilitats penals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els equips d'emergències han localitzat amb vida aquesta dilluns a la tarda l'espeleòleg submarí, Francesc J. Gràcia, de 54 anys, que estava atrapat des de dissabte en una cova de Manacor, a Mallorca.
El bussejador ha estat localitzat per un dels grups de rescat i es troba amb ànims.
Les tasques se centren ara en rescatar el bussejador que es troba en una zona de difícil accés i amb poca visibilitat pel fang.
Un total de 60 persones s'han mobilitzat en el dispositiu, entre els quals efectius del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil (GEAS), dels Bombers de Mallorca, la Policia Local de Manacor, de Protecció Civil d'aquest municipi i de Marratxí, el Servei d'Atenció Mèdica Urgent (SAMU) 061, l'Unitat Operativa del Govern i personal de la Direcció general d'Emergències.
L'espeleòleg desaparegut, més conegut com Xisco Gràcia, va accedir a la cova Sa Piqueta, a cala Romàntica, amb un company per recopilar informació topogràfica a la gruta.
L'home es va quedar sense aire a les ampolles i el seu company va sortir a buscar més aire i ajuda mentre Gràcia esperava en una cavitat on hi havia aire.
Un grup de submarinistes va entrar a la cova però no van aconseguir arribar fins al lloc on era l'espeleòleg i van donar l'avís als serveis d'emergències.
Els equips de rescat s'han trobat amb problemes per avançar fins al lloc on espera Gràcia per la presència de fang que limita molt la visibilitat.
Aquest dilluns a la tarda un espeleobussejador l'ha localitzat al tram final de la cova en bon estat físic i li ha deixat aigua dolça i aliment.
Posteriorment dos bussejadors del GEAS han entrat a la cavitat per valorar amb més precisió l'estat de l'home i determinar si pot sortir sense més risc pels seus propis mitjans.
Gràcia és doctorat a la Universitat de les Illes Balears i un submarinista molt experimentat amb més de dues dècades realitzant immersions.
Va ser ell qui va descobrir al gener del 2016 el patrimoni natural ocult a les coves submergides del Llevant i el Migjorn de Mallorca.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La manifestació multitudinària de la Diada aquest 11 de setembre del 2018.
L'ANC aprofitarà l'Onze de Setembre per exigir unitat a l'independentisme i criticar els partits pel "risc de retornar a l'autonomisme".
En una carta que la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie, ha enviat a "les bases de l'independentisme" la mitjanit d'aquest dimarts a dimecres, adverteix de la situació actual després dels darrers pactes amb el PSC.
Per tot això, Paluzie aposta per incrementar el "to d'exigència" als partits per tal que prioritzin l'objectiu de la independència i abandonin les lluites internes.
La presidenta de l'entitat també alerta a la carta que la manifestació de la Diada d'enguany és la "més difícil" de totes.
Paluzie admet a la carta que les bases de l'independentisme viuen un "moment de desconcert" que fa "difícil" trobar el camí a seguir, i evitar la "frustració" després de la gestió de l'1-O.
A més, alerta de la "trampa" de confondre unilateralitat amb insurrecció.
La presidenta de l'ANC dedica la majoria del text a pressionar perquè els partits independentistes recobrin la unitat ja que, segons diu, hi ha un "risc evident" de retornar a l'autonomisme, tal com el pacte a la Diputació de Barcelona entre JxCat i PSC exemplifica "molt bé".
En aquesta línia, Paluzie sentencia que el problema "més important" és la desunió dels partits independentistes, una divisió que augmenta aquest "risc" de tornar a l'autonomisme.
Per això l'ANC adverteix que no es pot renunciar a les "grans manifestacions" que marquen l'agenda i que interpel·la la classe política.
Paluzie remarca que l'objectiu és la independència i que cal una estratègia per aconseguir-ho.
Un cop dibuixat aquest escenari, Paluzie conclou que la mobilització de l'11-S d'enguany és la "més difícil" de totes les que s'han fet fins ara, perquè l'independentisme es juga que els partits compleixin amb el seu compromís d'avançar cap a la República.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Aquesta és la pàgina de Montaña Samara.
Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Guía de Isora.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Guía de Isora per organitzar la teva escapada rural. |
Els manifestants han exigit l'empresonament del president Carles Puigdemont i la dimissió del batlle de la localitat, Maties Serracant
Sabadell.-Més de 500 persones s'han concentrat aquest divendres a la plaça Sant Roc de Sabadell per exigir a l'alcalde de la ciutat, Maties Serracant (Crida per Sabadell), que torni a col·locar a la façana de la casa de la vila la bandera espanyola.
El govern local va retirar aquest emblema el passat 27 d'octubre quan el Parlament va aprovar la declaració de la República.
Els manifestants han pronunciat càntics en favor de la unitat d'Espanya i en contra de les forces sobiranistes.
També han exigit l'empresonament de Carles Puigdemont i la dimissió del batlle d'aquesta ciutat.
Han participat en aquest acte els regidors sabadellencs de Ciutadans (C's), del PP i un dels representants del PSC, Cristian Sànchez, així com els diputats Carlos Carrizosa (C's) i Esperanza García (PP).
La mobilització l'ha convocat Societat Civil Catalana.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una investigació internacional ha descobert un vast sistema de cavernes subterrànies que va captar ingents fluixos d'aigua fa dos mil milions d'anys en Mart, segons un estudi geomòrfic en què han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
A l'estudi, finançat per la NASA i publicat a 'Geophysical Research Letters', han col·laborat els geòlegs de la UAB Mario Zarroca i Rogelio Linares, a més d'investigadors de l'Astrogeology Science Center, U.S. Geological Survey i Space Science Astrobiology Division, entre d'altres, ha informat aquest dimarts la UAB en un comunicat.
La investigació ha permès descobrir que l'aigua de les inundacions --relacionades amb l'origen dels oceans a Mart-- es va filtrar en el subsòl a través d'aquestes cavernes que s'havien format per erupcions volcàniques de fang.
Els científics desconeixien què ocorria a la part final dels canals de 250 quilòmetres situats a la conca d'Impacte d'Utopia, ja que en la seva part final "desapareixien bruscament", el que ara la nova investigació ha relacionat amb les cavernes.
Els investigadors han plantejat la hipòtesi que la xarxa de fractures i de conductes oberts, creats a partir del vulcanisme, "van crear un sistema de cavitats en la crioesfera que va actuar com a trampa".
De moment, desconeixen l'edat i les dimensions de les cavernes, però creuen que aquest sistema de coves hagués estat "inestable" a la Terra, si bé al planeta vermell van adquirir la solidesa i resistència semblant a les coves terrestres, a causa de la temperatura de la zona de -65 graus.
La troballa ha estat possible gràcies a una nova tecnologia que permet obtenir imatges d'alta resolució captades des del satèl·lit Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) i a estudis geomorfològics més detallats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
Vuitè d'entrevinenteses amb l'episòdic Gaietà
(amb il·lustració adient i faceciosa del mot "bisbe")
Durant la nit s'havien enduts tots els edificis – tant les cases, com les barraques, com les ruïnes.
En Gaietà se n'adonà que tot hi era ara paisatge d'arbres i torrents, i que doncs ja no li calia pas esperar un autobús que no arribaria mai més.
Les idees se li aclariren – com l'horitzó – aleshores totalment comprensible, sense enfarfecs.
I se li havien tornades, les idees, prístines, diàfanes, com l'airecel netejat, o de pedreria, de robí, de metall relluent, com el Solell qui roent s'alentia a tacar-li l'ull.
Tot hi era nu – i ell – al capdavall copsable.
Vol escoltar en Gaietà els cavalls quan neguitosos eguinen que els pruu el fibló del desig...
Viatja nu per ondulats paisatges verds, sense casalots ni fums...
I sap que els cavalls, ben copsats, dirien ver, com diu ver el cargolet de la taqueta a l'ull...
La sorollada de l'autobús foll de l'Ernest Maragall fa irrupció, a espatllar-ho tot.
Fa en Foix a KRTU (1932): "– L'Ernest Maragall hi ha penjat damunt el radiador un àngel de fang qui aguanta amb els braços estesos un paper que diu... "
I ara, a frec que l'autobús no s'ho endugui tot part davant, en Gaietà pot llegir el cartell.
Tret dels qui ens escanyen, és clar!"
En Carallot d'Antares: –Antares és un Solell gloriós, amb planetes on harmòniques poblacions viuen vides de pacífica intel·ligència.
En Carallot d'Antares era un homenet verd, quasi espiritual – per escunç estrany, eixí d'idea (eixí com a idea) del cos d'un creient – d'un qui creia que les idees eren embrions, i adu fetus, amb peus i cames, i mans i colzes, i nassos i pipinets, i ungles i ullals – idees-infant, doncs, qui podies veure (com se't neguitejaven dins els cos) de vegades fer bot a aquesta o a aqueixa part del teu cos molt més gros...
Burxava el genollet d'una idea, i l'ull et sobresortia un pam o mig; burxaven les banyes o el tòs llis d'una altra idea, i el ventre et feia bonys oldans..., i el dia que moltes d'idees se t'esvalotaven, ah, llavors: érets un mapa de tres dimensions on els sistemes orogràfics, vull dir, cims i cràters, i canyons i valls, i serralades i abims, i pangees i esllavissaments catastròfics, se't dibuixaven en un palimpsest de terratrèmol continu i esverat – les èpoques geològiques disparades cap al caos, la geografia del teu cos un afoll qui es transforma a la biorxa, molt desesperadament i esventat...
En Carallot esdevingué, fora de cos del creient, un infantó esmarrit, qui sovint somicava i llavors esclatava a sanglotar hores i hores.
El culet damunt l'orinalet, interminablement, el cas és que no podia pas cagar de cap manera – plorava de les fiçances i frisances, de les fiblades i dolors, de la vergonya, de l'impotència, dels vans espoderaments, dels torçons...
El creient se n'anà al peu de la muntanya on, al bell capdamunt, hi havia el magnífic (pitjor: grandiós) nou monument – monument que en principi només serviria de deny rerefons per als tres déus de plom – els tres déu gegantins de plom qui tanmateix només feien acte d'aparició molt de lluny en lluny, en tota llur majestat i en fasts així, immensament acollonidors.
S'agenollà el creient a pregar-hi; esperava, trinant-hi prou, l'aparició trina, entre d'altres pacients qui esperaven més tranquil·lament, asseguts o mig ajaguts, o jaguts del tot, llegint un llibre, xerrant amb veus pausades, fent mitja, o ganxet, o monejant amb els boixets, o gratant-se les crostetes, o amb un bastonet damunt la pols dibuixant teoremes matemàtics...
Aquells tres déus qui mai no acabaven de reaparèixer ajudaven tanmateix la gent de cagar – les latrines d'allí davant sempre eren plenes de merda – la merda dels pelegrins feia força pudor.
Diu en Gaietà: "–Ho sé perquè hi era.
De vegades, vaig a indrets així, a tafanejar-hi una miqueta.
Nu a la vora del Ganges, la meua pell feta de làmines d'or (imprenyable i resplendent, i qui reflectia enrere tot virus i bacteri, com qui reflecteix cap raig de llum) fou un esdeveniment per a aquella tossuda gent, molt aviciada als miracles.
"–A la Meca portava el meu llibre-ràdio, on entre altres meravelles de l'escriptura bona, t'hi trobes aquells enginyosos poemes visuals perfectament recitats per na Caterina Deneuve amb tanta d'aptesa i tant de tranc, i amb clara veu que curulla de fina seducció, que en romans bocabadat – i els sarraïns bocabadats em deien que quin alcorà més modern i automàtic..."
El creient al capdavall s'equivocà de latrina.
El bertrol on caigué hi caigueren després i abans seu milers i milers d'altres vagabunds.
És un estratagema de les autoritats per mantindre la població prou "regular"...
Per badada, doncs, féu cap el creient al laberint blau cel on vénen a perdre's els pòtols – esgarriats, ja no en treuran mai més el nas; arronsats a qualque racó eixut, finalment hi estiraran la pota, i au.
L'homenet verd se'l trobà la dona d'en Gaietà al jardí, i se'l ficà cony endins, car tenia, en Carallot d'Antares, llas, consistència d'olisbe, de bisbe, de fòtil de plaer, i era tot net i flexible, i mai no cagava – i es devia doncs pensar la dona d'en Gaietà que era el conill de pasqua qui l'hi havia post, aquella xiroia, engrescadora andròmina, per comptes de cap altre ou de pasqua – amb un petit ajut de la butxaca d'en Gaietà, és clar, el qual (cal repetir-ho) era innocent de tot l'esdevingut.
Cavil·lant sobre l'infantó-idea qui de cagar no assolia, li vingué a en Gaietà a l'esment l'imatge típica d'en Luter restrenyut – tractant, l'heretget apagallums, de cagar al forat del canfelip – emprenyat qui-sap-lo, car tot era debades – no reïx de cap manera d'induir ni d'engrescar aquell cagallonet pioner que tregui a ensumar el nas pel forat del sés – prou estona a pensar-hi doncs cagant (o pus tost gens no cagant), a petit no en surt altre que la seua molt pudent religió especialitzada per als pitjors ignorants – ço és, el "protestantisme" – on només mana la fe cega – excusa per a poder robar i assassinar a cor què vols – només cal que tinguis fe en la merdegada futura – el cel prou t'esperarà.
Quin xiquet més poca-substància!: –Com era petit i anava a la platja, es ficava en Gaietà tot solet a un raconet, damunt una pedra porosa; es treia els calçotets somalls d'anar a l'aigua; es ficava, estesa, una tovalloleta part damunt la falda, i, trempant-trempant, tantost l'hi passava, part davant, damunt la sorra, qualque damisel·la o senyora prou avinent, què feia en Tanet llavors...?
Doncs això: es feia veure més ruquet encara que ja no semblava ni era..., i, amb una maçana a la mà i un ganivet rom, volia i no podia, molt sapastre ans maldestre, treure la pell a la maçana...
De lluny en lluny, per una escalforeta que li pujava ran la bonesa del seu cor, la bellíssima femella l'atenia; amb tendra careta li deia: "– Pobre carallotet, vols que te la peli...? "
Ah aleshores, engegat minyó enèrgic, com saltava la tovalloleta i prosperava fins a l'empiri el seu pipinot crestallut i escumós... "– I tant...! "
Que li deia bo i botant, i rebotegós i repropiós. "– I tant, i tant...!
Aitambé, de marrec ben marrec, abans d'haver mai cardat, els "savis" sabatots, els de la peudebancada sempre a tret, el veien ridículament "poètic" perquè mai no havia cardat...! "– Quan hagis cardat, sabràs allò que és bo, i et passaran totes les manies, capgròs...! "
Ara veu que no hi té res a veure.
En acabat d'haver't bitllat mig món – i (segons aquell babau de profeta antiviu qui – de marrec en Gaietà mateix, per ells engiponat – i tots els altres pansits bacallans eixuts, els "catòlics", pretenien o pretenen de creure's) – ja qui es guaita cap femella amb ull lúbric, és com si se l'havia boquida de per de bo – en acabat de tant de querar xones (de debò o al magí, que si fa no fot es el mateix), encara et sents aitan "poètic" – si doncs no adu pus.
I què me'n dius amb cada os aixafat pel fotre massa assidu (i salvatge) de la dona quan no et té amant amanós...?
Aitan "poètic" llavors, ai, que no ets pràcticament altre que buf d'ànima qui fuig.
S'embadalia, penós, l'Entrevingut davant aquell altre misteri més casolà: –Com és que jo (qui no tinc gaire res a dir) escric tant, i els ferms aventurers qui es xonen la meua dona no escriuen res – llas, gens, ni llurs memòries (que ni cal dir que llegiria esventegadament ans esbufegada – " on hi sóc, on hi sóc...? ")
O en tot cas, ça i lla, rere qualque riallada, cert efímer bellugueig implícit i prou – ni teca prou no m'embolica per esdevindre personatge.
Tan naquis que, com els microbis gariebé invisibles, caldria augmentar amb el microscopi molt virolat de l'imaginació el marge d'entre línies perquè es declarés la meua presència altra que com a descol·locada mancança.
Tret que, per comptes de plorar, en Gaietà, garneuet, se'n fotia com un conill.
I es deia: "–Ves, s'ho duu segurament el tarannà – si són (els cardaires) de tarannà cardaire, ets (enfaulat flautaire) de tarannà fabulaire.
I hi ha d'haver de tot perquè tothom se'n rigui amb el que li fot més gràcia."
S'aesmava en Tanet la seua dona definir el bisbe.
Objecte fàl·lic que les dones tradicionalment ens hem anat ficant fufa endins d'ençà que sabem fer atuells (diem-ne fòtils, millor; s'hi escau molt més, en aquest cas, que no pas atuells).
Amb el bisbe amunt i avall, i endavant i enrere, i cargolant-lo així i aixà, hom en gaudeix qui-sap-lo – ah, bells benifets de l'autoerotisme...!
Té si fa no fot forma de bisbe, tret que els bisbes, és clar, ja tenen forma de fal·lus ben trempat: duen un capell com un capoll – i el duen, com el capoll, així mateix morat.
Per això, amb tota la raó, d'un olisbe o vit autònom (de terrissa, plàstic, de fusta, gomós, esponjós, de vidre, antropomòrfic o pla...), se'n diu sempre "bisbe".
I [no cal pas dir que] aquest és l'únic bon servei que cap bisbe mai no fa.
En Gaietà Entrevingut, gai campió dels banyuts, s'empescava el nom Episòdic [episòdic...?: –com qui viu a bursades, a falconades, by spurts, entremès, per intervenció obstrèpera, malreeixida, destralera] per tal d'escriure-hi sense ambages [ ambages: –punyetes, bifurcacions, capitombes, marrades rai; com qui diu: amagatotis, estranquis, esquitllèbits...
Segons mots adients del calçaire Chaucer: "– Si en Tanet adés ens guià amb ambages, ço és amb murris mots pel mig doblegats, dits com per qui diu mots amb dues cares, la del davant i la del clatell, n'Episòdic en canvi monçònega ni una no ens dirà... "] i, doncs, en l'esperit d'aquesta lluna, est poema confegia, humit.
Quan em van veure, algú va dir mig fluixet ara
I tots quatre es van posar a riure
Hi tenia a la punteta unes pessigolletes
Que emmirallaven les que tenia a la punteta la fava
El món se te'n fot, visceral i mordaç
Van veure que monejava amb el mocador
La dona i tornarien a fer-se-me-la espetegar aitantost arribessin
Em va demanar com es deia esternut en català
Els altres feien la rialleta...
No em feia càrrec aleshores que en moltes de cultures
Esternut vol dir també esclat de lleterada
Territori d'aterratge dels llurs (de les llurs)
Tantost l'avió els aterri a l'illa i siguin a la piscina de l'hotel
On es banyaran nus – la meua dona i ells
Amb petons i jolius pessigolleigs
Quin espectacle pus empegueïdor!
Amb una exhalació, la barca carraca
Se'n torna exactament al mateix indret
Aleshores li vaig dir que en català rai
Tret que el més comú era el llatinat "esternut"
No me'n vaig recordar més fins en ensopegar
I alhora honor els pessigolleigs a la punteta la fava
Encara avui per aqueixos deliciosos records
No pas perquè plogui, vós, molla
Comentaris tancats a Vuitè d'entrevinenteses amb l'episòdic Gaietà
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
El conseller d'Economia de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha assegurat aquest dimarts que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, veu "raonable" i estudiarà pagar a curt termini la liquidació positiva de l'avançament de 2014 que l'Estat deu a la Generalitat.
Abans de participar en la presentació d'un llibre amb el president Carles Puigdemont i l'expresident Artur Mas, Junqueras ha dit que ha tingut una conversa telefònica amb Montoro, i ha precisat que els diners que deu el Ministeri en concepte de la liquidació a la Generalitat són "uns 1.400 milions d'euros".
Junqueras ha explicat que els avançaments del Govern són sempre a la baixa i que el de 2014 ho va ser "especialment", fet pel qual hauria d'abonar-lo el més aviat possible, i no deixar-lo per a mitjans d'any --juliol-- o per a finals --desembre--, cosa que el Govern no entendria.
El Govern aspira que l'Estat pagui els avançaments mes a mes enlloc de deixar-los per a un pagament el juliol i un altre el desembre: "Si el Ministeri reconeix que ens corresponen els diners des de 2014, que liquidi el gener del 2016, el febrer de 2016, el mes de març del 2016, etcètera".
"Al ministre li sembla raonable i diu que ho estudiarà i que intentarà gestionar-ho", segons Junqueras, que assegura que la Generalitat no és l'única administració pendent de cobrar aquest avançament, sinó que el Govern espanyol deu uns 6.000 milions en total --inclosos els 1.400 de Catalunya--.
"Ha reconegut la racionalitat de la reflexió.
Hi ha peticions que vénen del seu partit en el mateix sentit", ha afirmat, en al·lusió a que hi ha comunitats governades pel PP que han demanat el mateix al Ministeri.
Una altra petició a Montoro ha estat revisar els interessos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA): "El Govern (central) obté diners del Banc Central Europeu a un interès del 0,05% i ho recol·loca a les administracions subestatals al 0,834".
Junqueras ha constatat que el Govern incrementa per 16 el preu del diner, la qual cosa "no té sentit" i ha de revisar-se, i assegura que al ministre també li ha semblat raonable.
Junqueras s'ha reunit aquest mateix dimarts a Barcelona amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos, al qual ha demanat que doni les autoritzacions per convertir a llarg termini crèdits de la Generalitat que ara mateix són a curt: segons Junqueras, el ministre ho veu raonable.
"És una qüestió en què tots estem d'acord: hi està d'acord el Govern de Catalunya, les entitats financeres i el Ministeri d'Economia, i li hem recordat que hi ha autoritzacions pendents.
Ell està d'acord en que s'han de produir les autoritzacions", assegura.
Junqueras ha explicat que amb Guindos també ha parlat de temes de política internacional, com la crisi dels refugiats i el referèndum del Regne Unit per decidir si segueixen formant part de la UE.
El conseller confia a reunir-se "pròximament" amb Montoro per abordar les dues peticions que li ha fet telefònicament, i ha assegurat que ni en la conversa amb ell ni en la reunió posterior amb Guindos s'ha abordat l'adhesió de la Generalitat al FLA de 2016.
Fonts del Ministeri d'Economia han informat a Europa Press que no ha estat una reunió secreta, sinó que "forma part dels contactes habituals amb tots els governs autonòmics".
"Es dóna continuïtat a les relacions amb l'anterior Govern català.
Són reunions de treball", han insistit aquestes fonts, que han assegurat que s'ha informat a la premsa d'aquesta reunió pel matí d'aquest dimarts.
En la trobada "s'ha parlat sobre la problemàtica del finançament a curt termini per a totes les comunitats autònomes i la necessitat de buscar un sistema transparent i obert", i aquestes fonts han assegurat que no s'ha tractat cap aspecte relacionat amb els Pressupostos ni avançaments del FLA.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Joan Llinares, durant la reunió d'quest dimecres (foto: ACN / Elisenda Rosanas)
El fins fa poc gerent del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Joan Llinares, assumirà a partir d'aquest dijous mateix el càrrec de director executiu del Palau de la Música Catalana de forma provisional.
Les tres administracions que formen part del consorci, el ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament, ho han anunciat aquest dimecres, per tal de donar estabilitat al delicat moment que està passant la institució amb la dimissió de Fèlix Millet, que està sent investigat per presumptes irregularitats a la gestió del Palau.
La funció d'aquest nou càrrec serà, precisament, crear una nova estructura jurídica i administrativa que eviti, en un futur, possibles episodis similars.
Així mateix, els representants de les tres administracions han decidit destituir Fèlix Millet del càrrec de vicepresident del consorci.
Millet ostentava altres dos càrrecs al Palau -president de l'Orfeó Català i president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana-, dels quals va ser suspès temporalment pels membres de la junta directiva de l'Orfeó dilluns passat, quan ell va posar a disposició els seus càrrecs.
La fins ara vicepresidenta primera de l'Orfeó Català, Mariona Carulla i Font, li substitueix com a presidenta executiva del Palau.
Avui he llegit al diari que el sr. Millet cobra un sou de 26.000 euros al mes...
Part d'aquest sou el paguem tots, perquè l'entitat rep una forta injecció de diner públic.
Això és una vergonya, sr. Millet.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La central Sindical Independent de Funcionaris de Presons ha lamentat aquest dimecres la facilitat amb la qual constructor i expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez Clemente i el seu fill han aconseguit el règim de tercer grau per passar les festes a casa seva, i l'han contrastat amb la dificultat que han tingut els funcionaris de presons per raonar "la concessió exprés" d'aquesta decisió presa per la Direcció General de Serveis Penitenciaris, a la resta de reclusos.
En un comunicat que porta per títol 'Presó a la Carta', recorden que pare i fill no podran gaudir del menú especial de la Nit de Nadal de la presó com tampoc ho faran la resta de presos, ja que les retallades han substituït el sopar nadalenca per pizza.
D'acord a les condicions d'aquesta qualificació, tots dos podran dormir a casa seva els caps de setmana i festius de Nadal, però hauran de fer-ho a la presó els dies lectius.
El sindicat recorda que només han passat cinc setmanes a la presó de Quatre Camins, "que van passar separats de la resta de presidiaris ubicats en la Departament de Mesures de Seguretat", un mòdul pensat per a persones que necessiten especial protecció pel seu càrrec com magistrats o membres dels cossos de seguretat.
"Fins i tot s'ha permès que entrés un cotxe privat en el perímetre de seguretat i fora a recollir-lo a la mateixa porta de la presó", fet que, han recordat, vulnera els protocols de seguretat.
El constructor va ingressar a la presó el 16 de novembre després de ser condemnat a dos anys i dos mesos pel cas Hisenda, una trama de suborns a alts càrrecs de l'Agència Tributària per eludir impostos.
Els funcionaris han explicat quant els ha costat fer entendre aquest tercer grau a presos que tenen un comportament impecable i un bon pronòstic de reinserció" i que, en canvi, porten un mínim d'un terç de la seva condemna complerta esperant que el departament els concedeixi el règim de semillibertat.
"Els treballadors només podem fer cara de circumstàncies davant d'aquest tracte discriminatori", han criticat.
A més, han recordat al departament que els hagués agradat la mateixa diligència en [reponerles] els uniformes, renovació que porten esperant sis anys.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Conjunt d'habitatges amb protecció oficial al sector "Les Guardioles" de Molins de Rei.
1a fase: construcció de 56 habitatges, dels quals 54 seràn destinats a venda i 2 destinats a lloguer, 110 places d'aparcament de cotxes, 28 motos i 50 trasters.
Consisteix en el projecte per a la construcció de dos edificis aïllats d'obra nova, destinats a habitatge protegit i aparcaments i trasters sota rasant en dues plantes soterrani.
Els habitatges seran protegits. |
Col·lapse d'urgències a l'Hospital Pius de Valls i llits buits a Hospitalització
Aquesta matinada només arribar al lloc de treball els sanitaris del torn de matí del servei d'urgències després del relleu s'han trobat que el torn nit els ha deixat sense cap box per a fer visites, 5 ingressos pendents i la cinquena planta d'hospitalització d'aguts tancada.
Aquesta és la forma que les direccions de l'Hospital Pius de Valls volen i donen als treballadors i als usuaris del servei de salut mentres tranquil·les dormen a casa.
I podem dir que aquesta és l'assistència que volen les direccions perquè ens consta que ahir es van reunir i no van creure oportú l'obertura de llits.
Quan la part social es queixa a gerència la primera resposta i automàtica és que "les direccions avaluen constantment les necessitats" i en funció d'aquesta valoració es prenen les mesures que creuen adients.
Una epidèmia que no apareix com un bolet d'un dia a l'altre sinó que els casos augmenten dia a dia fins a arribar a la taxa que es considera "epidèmia".
Cal pensar que les direccions responsables són coneixedores d'aquesta situació i que malgrat això consideren no oportú obrir els llits d'hospitalització.
És així que els usuaris passaran la nit a les lliteres i dins els boxs mentres que uns metres damunt seu hi ha habitacions i llits buits.
Això en els millor dels casos ja que és freqüent estar dies sencers en el servei d'urgències.
Servei que no està adequat per passar episodis d'hospitalització.
Des de la Secció Sindical de la CGT de l'Hospital Pius de Valls denunciem aquesta situació ja que sí que és pot donar més i millor servei mentres hi hagi llits i habitacions tancades.
La població té tot el dret de que estigui atesa en condicions òptimes.
Per tot això demanem a la població que faci ús dels fulls de reclamació i que es queixi de la situació que les direccions del PIUS els ofereix.
Secció Sindical CGT Hospital Pius de Valls |
MADRID, 3 maig (EUROPA PRESS) -
Arqueòlegs espanyols han desenterrat a Egipte un jardí funerari únic de gairebé 4.000 anys d'antiguitat, segons informa el diari egipci Ahram Online.
La troballa forma part de la 16a campanya d'excavacions arqueològiques en el pujol de Dra-Abu al-Naga --en la riba oest de la ciutat egípcia de Luxor-- del Projecte Djehuty, liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Les troballes d'aquesta última campanya seran presentats aquest dijous 4 de maig en el CSIC (Madrid) pel director del projecte, José Manuel Galán.
El descobriment es va realitzar durant els treballs d'excavació a l'àrea al voltant de les tombes excavades de la 18a dinastia primerenca de Djehuty i Hery (1500-1450 a. de C.), en la necròpoli de Dra Abu el-Naga.
El jardí es troba al pati obert d'una tomba excavada en la roca del Regne Mitjà i el disseny de les mesures del jardí és de tres metres per dos metres i es divideix en quadrats d'uns 30 centímetres, segons ha explicat al diari egipci el cap del departament de l'Antic Egipte del Ministeri d'Antiguitats d'Egipte, Mahmoud Afifi.
Aquests quadrats, segons assenyala el cap de departament, semblen haver contingut diferents tipus de plantes i flors.
Al centre del jardí, la missió ha localitzat dos punts elevats que s'utilitzaven per al cultiu d'un petit arbre o arbust.
En una de les cantonades, les arrels i el tronc d'un arbre petit d'uns 4.000 anys d'edat s'han conservat fins a una altura de 30 centímetres, segons ha declarat.
Al seu costat, s'ha trobat un recipient que conté dàtils secs i altres fruites, que podrien haver estat presentats com ofrenes.
"El descobriment del jardí pot llançar llum sobre el medi ambient i la jardineria en l'antiga Tebes durant l'Imperi Mitjà, al voltant de l'any 2000 a. de C.", ha declarat el cap del projecte José Manuel Galán, professor d'investigació del CSIC a Madrid.
Galán ha explicat que jardins funeraris similars només es van trobar en les parets d'una sèrie de tombes de l'Imperi Nou, on un petit jardí quadrat està representat en l'entrada del monument funerari, amb un parell d'arbres propers a ella.
Probablement tenia un significat simbòlic i ha d'haver jugat un paper en els ritus funeraris.
No obstant això, segons ha afirmat Galán, aquests jardins mai han estat trobats en l'antiga Tebes i el recent descobriment ofereix confirmació arqueològica d'un aspecte de la cultura de l'antic Egipte i de la religió que fins ara només es coneixia a través de la iconografia.
D'altra banda, el professor del CSIC assenyala que prop de l'entrada de la tomba excavada en la roca del Regne Mitjà, una petita capella de mesurament de tova de 46 centímetres per 70 centímetres per 55 centímetres, va ser descoberta unida a la façana.
En el seu interior, van trobar in situ tres esteles de la dinastia 13a, al voltant del 1800 a. de C.
Els primers estudis revelen que l'amo d'un d'ells es deia Renef-Seneb, i el propietari de la segona era "el ciutadà Khemenit, fill de la propietària de la casa, Idenu".
Aquest últim esmenta els déus Montu, Ptah, Sokar i Osiris, tal com ha comentat l'investigador espanyol.
"Aquests descobriments subratllen la rellevància de la zona central de la Dra-Abu al-Naga com un lloc sagrat per a la realització de diverses activitats de culte durant el Regne Mitjà", afegeix Galà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Els diners es camuflaven en partides de 'despeses diverses'
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'ex-president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps va desviar 17,2 milions d'euros de partides destinades a l'ocupació juvenil i el turisme per a pagar el cànon de la Fórmula 1.
Segons que explica el diari El Mundo, aquesta és la conclusió d'un informe de la Intervenció General, els auditors de la Generalitat.
Camps va camuflar els diners en una partida de 'despeses diverses'.
Així mateix, l'ex-president Alberto Fabra va utilitzar 11,5 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per a finançar la Fórmula 1.
L'informe confirma que es van emprar dues empreses públiques per a pagar el cànon de la Fórmula 1, el qual l'havia d'assumir la companyia Valmor.
Un dels seus administradors, Jorge Martínez Aspar, va assegurar al Consell que les curses no eren rentables i que, per tant, la continuïtat de la Fórmula 1 a València estava en joc.
El 2009 el govern de Camps va desviar 17,2 milions d'euros a pagar el cànon.
Segons el pressupost de la Generalitat, aquests diners s'havien de destinar a finançar projectes d'ocupació juvenil i iniciatives turístiques.
Els diners es van camuflar en diverses operacions ordenades des del Consell.
L'informe també explica que l'empresa pública Circuit del Motor va tenir dues ampliacions de capital entre el 2008 i el 2012 per un import de 65,9 milions.
Aquesta quantitat va servir perquè la Generalitat fes els pagaments que en principi havia d'assumir Valmor, una societat que el Consell va comprar amb 33 milions quan es trobava en una situació de bancarrota.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Marc Coll ha passat enguany per la Fira Mediterrània amb un rol diferent amb el qual hi havia assistit fa anys: hi havia participat com a artista i ara ho fa com a programador.
És un dels organitzadors del festival de música Korre que token de Blanes.
«Fa tres anys que vam engegar el festival i ens agrada venir a la Mediter-rània per veure què es cou a l'escena musical catalana», explicava mentre es trobava a l'espai de la llotja, aquest cap de setmana.
«El nostre festival és petit i el que busquem són nous talents i productes emergents.
No únicament d'artistes novells que s'estrenen al panorama musical, sinó d'altres que potser ja tenen experiència però estan engegant projectes nous».
Per a Coll, «la fira és una oportunitat per veure tot el que hi ha i també per conèixer què s'està engegant per als propers mesos».
Assegura que la presència a la Mediterrània és «positiva» i per això intentaran ser-hi cada any.
«En aquesta edició hem vist algunes propostes que ens interessen i poden encaixar amb el que fem», assegurava.
Coll ha intentat assistir als espectacles que prèviament ja creia que podien interessar al seu tipus de festival, per després «comprovar què és realment i veure si ens pot encaixar o no».
En aquest sentit, Coll creu que «l'espai de la llotja és ideal per poder parlar amb els artistes, però també amb altres programadors per poder tancar propostes conjuntes».
En el seu cas, ha programat una gira d'un grup estranger amb una altra productora per abaratir costos.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
BARCELONA, 24 maig (EUROPA PRESS) -
El Teatre Lliure de Barcelona i el Festival Temporada Alta de Girona celebraran el seu 40è i 25è aniversari, respectivament, unint-se en dues coproduccions: 'In memoriam.
La quinta del biberó', de Lluís Pasqual, i 'Davant la jubilació', de Thomas Bernhard, en què el polonès Krystian Lupa dirigirà actors catalans.
Segons han explicat en roda de premsa aquest dimarts els directors del Lliure i el Temporada Alta, Lluís Pasqual i Salvador Sunyer, respectivament, els dos espectacles es podran veure tant en el marc del festival gironí com en la programació de la sala barcelonina.
En coproducció amb el Centre Dramàtic Internacional, 'In memoriam' --que estarà a Madrid el mes de març del 2017-- se situa en la Batalla de l'Ebre, que va marcar definitivament el desenllaç de la Guerra Civil i en què van combatre joves cridats prematurament a files l'abril del 1938.
Amb aquest treball, Pasqual ret homenatge a aquesta quinta, coneguda com 'la del biberó', ja que tenien 17 anys "d'aquell moment"; molts d'ells no havien sortit del poble i arribaven plens d'ingenuïtat, a més del fet que és molt semblant la fam i la set que van passar, ha dit.
"No sabien que els portaven al front directes, es pensaven que anaven a donar el seu suport.
Van anar sense instrucció ni uniformes, amb espardenyes mig vestits de casa, mig vestits amb coses que els donaven", ha explicat Pasqual.
Interpretarà aquest espectacle, amb música en directe de Dani Espasa basada en Claudio Monteverdi --"la més noble" per a Pasqual--, la Kompanyia Lliure --Joan Amargós, Enric Auqer, Quim Àvila, Eduardo Lloberas, Lluís Marquès, Joan Solé i la resta del repartiment en curs--.
Aquest espectacle parteix del testimoni recopilat personalment per Pasqual d'alguns supervivents, així com una ingent documentació: "Vaig sortir molt tocat emocionalment, tot i que només un dels 'biberons' es va arrencar a plorar.
Silencis hi ha hagut molts perquè havien d'anar molt lluny a records enterrats que no han volgut recordar mai".
D'altra banda, el polonès Krystian Lupa s'acostarà al text del novel·lista Thomas Bernhard 'Davant la jubilació', proposta en la qual dirigirà als catalans Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelet.
L'espectacle neix del fet real, el cas Filbinger: el primer ministre de Baden Württemberg, un dels 16 estats federals d'Alemanya, va dimitir el 1978 quan es va fer públic que havia estat jutge de la marina hitleriana i que havia signat nombroses condemnes a mort.
Abans que es conegués el seu passat nazi, el primer ministre havia expulsat l'amic personal de Bernhard Claus Peymann, com a director del teatre estatal de Stuttgart acusant-lo d'empatitzar amb terroristes.
La direcció, escenografia i il·luminació de Lupa, es complementarà amb la traducció del text a càrrec de Eugeni Bou, el vestidor de Piot Skiba i vídeo de Lukasz Twarkowski.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Barcelona, 6 de novembre de 2017.- La Fundació DiR llança durant aquest mes de novembre la primera edició de les Beques Esportives DiR per a estudiants d'entre 18 i 25 anys que estiguin cursant actualment una carrera universitària o bé un grau mig o superior.
Per primera vegada, un club esportiu aposta per organitzar unes beques esportives per a joves amb l'objectiu de promoure l'activitat física com a hàbit de vida saludable.
Les Beques Esportives DiR consisteixen en premiar un total de 10 estudiants amb un any d'accés gratuït al club DiR que triïn.
Per aplicar a les Beques Esportives DiR, els estudiants hauran de participar en el concurs publicat a la pàgina de Facebook de l'empresa, on trobaran un seguit de preguntes tipus test, així com una pregunta oberta on hauran d'expressar el significat de l'esport i de seguir uns hàbits de vida saludables.
Un jurat, format per representants de la Fundació DiR i de Clubs DiR, seleccionarà deu participants com a guanyadors de les primeres deu Beques Esportives DiR.
En paraules d'Isabel Caba, directora de la Fundació DiR, "a Clubs DiR sempre hem estat pioners implementant el fitness i transmetent a tota la població els valors de l'esport i de tenir uns hàbits de vida saludables.
Avui, amb les Beques Esportives DiR, volem continuar endavant en la transmissió d'aquests valors entre aquesta generació que, en definitiva, és el nostre futur perquè com diu un proverbi africà: Molta gent petita en llocs petits fent coses petites pot canviar el món "
DiR és l'empresa pionera i líder en el fitness i el benestar integral de les persones a Barcelona, amb 38 anys de trajectòria fomentant l'esport i l'estil de vida saludable.
El grup es caracteritza per una àmplia oferta a tots els seus clubs, destacant les seves activitats dirigides amb més de 50 varietats de classes, les seves instal·lacions i equipaments d'última generació, els seus tècnics experts en fitness formats a l'Acadèmia DiR, i els seus serveis complementaris d'entrenament personal, nutrició, restauració, boutiques i centres d'spa i estètica.
DiR compta actualment amb una xarxa de 22 centres esportius a la província de Barcelona, sumant entre tots ells un total de més de 90.400 mil metres quadrats.
L'empresa compta amb més de 1.100 empleats entre professionals de fitness, de centres i serveis corporatius.
La Fundació DiR es va constituir l'any 1995, i té com a missió transmetre els valors de l'esport com a eina d'inserció i dinamització social i orientar la societat cap a uns hàbits de vida saludables emprenent i donant suport a iniciatives que, mitjançant l'esport, contribueixin a millorar la vida de les persones.
La Fundació DiR té una especial incidència en els col·lectius més vulnerables, ja sigui a través de projectes o programes propis o de col·laboració amb tercers, centrant l'àmbit d'actuació en el territori català i especialment a l'àrea d'influència de Barcelona.
© GCD S.L. 2017 | Tots els drets reservats |
Manifestació de treballadors del Grupo Zeta
El Periódico informa aquest dimecres que "el consell d'administració del Grup Zeta, a proposta dels seus accionistes, va decidir en la reunió que va celebrar ahir rebutjar l'oferta realitzada pel Grupo Industrial Alfonso Gallardo per adquirir una participació majoritària de les seves accions.
El consell va ser informat àmpliament de les intenses negociacions mantingudes per les dues parts després del preacord subscrit el 30 de maig passat entre Grup Zeta i Grupo Gallardo per mirar d'arribar a un acord".
El diari anuncia també que el "Grup Zeta prosseguirà la seva estratègia de fer rendible i viable el conjunt de negocis que formen el hòlding periodístic, mitjançant l'adopció de les mesures necessàries i oportunes que demanen les actuals circumstàncies del mercat" i el nomenament de "l'actual director financer, Conrado Carnal, director general de Grup Zeta, amb màximes competències en l'àrea de gestió".
Conrado Carnal és enginyer industrial per ICAI (MBA per Esade i PDG per IESE).
Fins al moment de la seva incorporació a Grup Zeta, fa set anys, era subdirector general corporatiu del grup Temoinsa.
Anteriorment, va ocupar diverses responsabilitats directives al grup Celsa.
Nascut a Manzanares (Ciudad Real), Conrado Carnal compagina la seva activitat laboral amb l'ensenyament com a professor de Finances Internacionals d'Esade.
Aquet diari es un tebeu.peró el seu gerent ve de la dreta conservadora mes rancia, jo o dic per que el conec.
El primer partit de Catalunya no estaria de més que tingués algun mitjà de comunicació afí.
Sobretot, atès que els mitjans públics ara i per culpa d'ERC són tots en mans del PSC, que és un partit totalitari.
La Vanguardia i El Periódico són dues immundícies.
Per cert, us aconsello que llegiu el renovat Avui! amb el gran Xavier Bosch de director.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
A l'estiu, com un fenomen meteorològic més, arriben els helicòpters.
Repassen el territori a la recerca d'incendis, es miren amb perspectiva el trànsit de les operacions sortida...
Però, sobretot, el que fan els helicòpters de l'estiu és volar més baixos, i llavors es converteixen, per qui se'ls mira des de terra, en aus de mal averany.
De dia es queden suspesos sobre piscines particulars, prenent mides per si mai els cal xuclar-ne l'aigua, i els veïns ja es veuen l'incendi -inexistent- a sobre.
De nit passegen un potent focus de llum per les urbanitzacions que els lladres troben més llamineres, i els veïns, dins les cases, es pregunten espantats si els lladres no corren ja per la planta de dalt o per la de baix.
De fet, l'estiu passat, en un poble residencial dels afores de Barcelona on s'havien produït alguns robatoris, la seva presència ominosa era constant: cada vespre, quan queia la fosca, començava a rondar-hi el batec de l'hèlix.
Un dels veïns, un amic, m'ho va explicar: el feix de llum, enorme i inquietant, corria per places i carrers, i per jardins, façanes, finestres...
De fet, el monstre que tot ho veu, el que escruta tots els nostres moviments des de la foscor, sempre ens ha semblat inquietant.
I al llarg de la història ha estat objecte de diversos retrats.
El més fidel deu ser el que Edward Snowden està fent ara de l'Agència de Seguretat Nacional nord-americana.
Altres autors que no tenien tanta informació privilegiada han hagut de fabular: el Gran Germà de 1984, d'Orwell, és l'esgarrifança de la criatura que, a les fosques, tem la presència de la mirada abismal.
I, precisament, un dels rostres imaginaris que s'han donat a aquest monstre que sempre ens està observant és el de l'helicòpter indiscret.
A la pel·lícula Grand Canyon, per exemple, el director Lawrence Kasdan va simbolitzar les mil pors dels nord-americans (de qui té més diners, de qui en té menys, de qui té un altre color de pell, de qui té el mateix) en un helicòpter policial que sobrevolava i vigilava Los Angeles a totes hores, impersonal i inabastable.
La versió esperpèntica d'aquesta subtilesa de Kasdan està en un altre producte nord-americà, la sèrie televisiva El trueno azul, on un helicòpter policial molt menys misteriós (d'aquest en coneixíem els pilots, i deixava tot un enfilall d'explosions per on passava) escrutava l'interior de cases i edificis amb un feix de raigs X. (Per cert: en anglès, la sèrie portava un nom que avui ressona amb l'eco cibernètic de l'escàndol Snowden: Trojan horse [cavall de Troia].)
Però tornem a la urbanització de prop de Barcelona.
Es veu que, l'estiu passat, un dels veïns va acabar enfurismat amb l'helicòpter nocturn: segons ell era una prova intolerable del fet que la civilitzada Europa s'estava contagiant de la paranoia ianqui.
Com podia ser que nosaltres, tant més ponderats que els nord-americans, permetéssim una intromissió tan matussera en la intimitat domèstica?
Doncs bé, cap al final de l'estiu, aquest veí no va poder més i es va rebel·lar.
Una nit, el batec de l'hèlix va fer-se eixordador de sobte, i l'enorme feix de llum circular va impactar uns segons sobre els objectes de la sala i sobre ell i la seva dona, que jeien als sofàs.
Indignat i tal com anava -en roba interior-, va sortir al carrer d'una revolada, on va cridar uns quants improperis cap al cel.
Alguns veïns -el meu amic- s'ho miraven des de la finestra, entre divertits i estupefactes.
Però a aquest europeu insigne, en tornar cap a la porta de casa, el va aturar la llum frontal i enlluernadora d'un altre focus inesperat.
El tenia muntat a la porta del seu propi jardí i s'havia activat gràcies a un sensor de moviment, pertinent com la ironia d'un mal educat.
En la nit i en roba interior, l'europeu insigne va haver de sentir que la veu robòtica del dispositiu pronunciava el nom de l'empresa de seguretat privada que l'estava gravant, i que ell mateix -inquietantment- havia contractat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El consell d'administració de Gas Natural Fenosa abordarà aquest dimarts el nomenament de Francisco Reynés, actual vicepresident i conseller delegat d'Abertis, com a nou president executiu de la companyia, que rellevarà en el càrrec Isidre Fainé, han informat a Europa Press fonts coneixedores de la convocatòria.
Fainé deixa així la presidència de l'energètica a la qual va accedir fa poc més d'un any, període en el qual ha abordat un profund pla de desinversions, com la venda del 20% del seu negoci de distribució de gas a Espanya a un consorci format per Allianz i CPPIB per 1.500 milions d'euros o dels seus actius a Itàlia a 2i Rete Gas i Edison per un import total de 1.020 milions d'euros, entre d'altres, a més d'afrontar l'expropiació de Colòmbia de la seva filial Electricaribe.
A més, en aquest període el grup va estudiar, encara que mai no va confirmar-ne oficialment l'interès, una possible operació corporativa amb la portuguesa EDP, en una integració que volia crear un gegant energètic ibèric.
Així mateix, Gas Natural Fenosa, que presentarà aquest dimecres els seus resultats corresponents a l'any 2017, preveu llançar previsiblement a final d'aquest mes o principi de març un nou pla estratègic per al període 2018-2020.
El setembre del 2016, l'expresident de La Caixa va ser nomenat nou president no executiu de Gas Natural Fenosa, en substitució de Salvador Gabarró, dins la profunda remodelació de l'òrgan rector del grup, acordada després de l'entrada al capital del fons GIP, després que es convertís en nou accionista del grup en adquirir una participació del 20% de Criteria Caixa i Repsol.
Criteria Caixa és el principal accionista de Gas Natural Fenosa, amb una participació del 24,4%, seguit de Repsol i GIP, que compten cadascun amb el 20% del capital.
No obstant això, recentment la petroliera va confirmar que havia rebut "mostres d'interès" de diversos inversors, entre els quals es trobava el fons CVC, per la seva participació a Gas Natural Fenosa, encara que no havia pres cap decisió respecte a una possible desinversió.
El nomenament de Reynés es podria materialitzar en la propera junta d'accionistes de Gas Natural Fenosa, que podria celebrar-se a l'abril, segons avança aquest dimarts el diari 'Expansión'.
La sortida de Reynés d'Abertis es produeix en plena batalla d'Opes sobre Abertis de la italiana Atlantia, aprovada ja per la CNMV, i d'ACS, a través de la seva filial Hochtief, que podria obtenir aquest dimarts mateix el vistiplau de Brussel·les, previ al del supervisor dels mercats.
Nascut a Mallorca el 1963, Reynés és enginyer industrial per la Universitat de Barcelona.
El directiu es va incorporar a Abertis el 2009, i va passar a ser conseller delegat d'Abertis Infraestructura el 2010.
L'arribada Reynés coincidiria també amb el final del contracte de Rafael Villaseca com a conseller delegat de la companyia, que expira aquest mes d'abril.
L'octubre del 2016, després del desembarcament de GIP a Gas Natural Fenosa, el consell d'administració de la companyia va acordar canviar el contracte de Villaseca.
En el nou contracte, s'inclouen casuístiques com la que el conseller delegat podrà percebre una indemnització de tres anualitats si abandona l'empresa, ja sigui per decisió de la companyia, per decisió pròpia o per finalització del contracte.
Villaseca també disposarà, de manera addicional i en concepte de pacte de no competència poscontractual durant un any, s'estableix una indemnització equivalent a una anualitat de retribució total.
El conseller delegat de Gas Natural Fenosa va percebre una retribució total de 3,43 milions d'euros en l'exercici 2016 per l'acompliment de les seves funcions, un 2,9% més que en l'exercici anterior.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha lamentat el "mercadeig" dels partits amb la Diputació de Barcelona i ha criticat que el PSC, cada vegada que pot, mira cap a la dreta en comptes d'apostar per un govern tripartit.
En una entrevista a Catalunya Ràdio i preguntat per l'acord entre PSC i JxCat, Mena ha dit que "han d'acabar de determinar què faran en funció de com acabi la situació".
El portaveus des comuns ha assegurat que mai han tingut el PDeCAT com a opció dins les negociacions i que només han parlat amb PSC i ERC.
En aquest context, ha insistit en un govern tripartit d'esquerres amb aquests dos partits.
Mena s'ha mostrat una mica sorprès pel que està passant amb les negociacions a la Diputació de Barcelona i ha criticat que el món independentista dediqui més energies a barallar-se en comptes de governar.
També ha carregat contra els socialistes catalanes i ha afirmat que no entén com pot pactar amb JxCat i, en canvi, no pot arribar a acords amb ERC.
En aquest sentit, ha lamentat que ni PSC ni ERC hagin entrat a valorar la proposta dels comuns d'un govern tripartit d'esquerres.
Una situació que, segons Mena, no ha passat només a la Diputació de Barcelona i ha desitjat que se superi la "política de vetos creuats" per poder restablir governs progressistes.
Pel que fa a la investidura del president del govern espanyol, Mena ha assegurat que els comuns mantenen i segueixen defensant la seva proposta per a Catalunya i la necessitat d'una taula de diàleg per abordar "amb què estem d'acord i amb què no".
Segons el portaveu dels comuns encara hi ha temps per investir el líder el PSOE, Pedro Sánchez, aquest juliol i ha confiat que la reunió d'avui dimarts entre Sánchez i el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, sigui una primera reunió d'una taula de negociació entre les dues formacions per compartir mesures programàtiques.
En aquest context, Mena ha criticat que sembli que Sánchez estigui destinant més energies a convèncer Cs perquè s'abstingui que no pas a explorar un acord amb Unides Podem. |
MADRID, 7 Maig (EUROPA PRESS) -
El PP seria la força més votada en les pròximes eleccions municipals en les ciutats de Madrid, València, Sevilla, Vitòria, Santiago de Compostel·la i Saragossa, però en cap d'elles obtindria la majoria absoluta.
Mentrestant, a Barcelona, la força més votada seria la candidatura d'unitat popular en què participa Podem i ICV, Barcelona en Comú, que encapçala Ada Colau, i que tampoc obtindria majoria absoluta, segons les dades d'estimació de vot de l'enquesta elaborada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) amb motius dels comicis autonòmics i municipals del 24 de maig.
A Barcelona totes les forces polítiques es queden lluny de la majoria absoluta, fixada en 21 regidors.
La més votada, amb el 25,9% dels vots i 11 escons seria Barcelona en Comú, la candidatura de Colau, seguida de CiU, amb el 18,5% dels vots --8 regidors--, i Ciutadans, que entraria a l'Ajuntament amb el 13,8% dels vots i 6 regidors.
En quart lloc se situaria el PSC, amb l'11,6% dels vots i 5 regidors, perdent així la segona posició que ostentava fins ara a l'Ajuntament de Barcelona i 6 regidors.
Per part seva, ERC es mantindria en cinquena posició amb el 10,1% però pujaria de 2 a 4 regidors; i el PP baixaria del tercer al sisè lloc, amb el 9,1% i 4 regidors, respecte dels 9 que té ara.
A més, la CUP entraria a l'Ajuntament, amb el 7,1% dels vots i 3 regidors.
La candidata de BComú a l'Ajuntament de Barcelona, Ada Colau, ha dit que l'enquesta del CIS que augura que guanyarà les eleccions l'"anima a seguir treballant" contra el model de ciutat de l'actual alcalde, Xavier Trias (CiU).
En declaracions als mitjans després d'una xerrada amb estudiants a la UPF aquest dijous, Colau ha valorat que l'enquesta demostra que se'ls percep "com a alternativa al model actual tan desigual i tan precaritzat que ha liderat CiU".
L'enquesta augura que la candidatura de BComú guanyaria les eleccions municipals de Barcelona si es fessin ara, amb 11 regidors al consistori, mentre que CiU es quedaria en segona posició amb 8 regidors i C's seria la tercera força (6).
A Madrid, la llista del PP encapçala per Esperanza Aguirre obtindria el 34,5% dels vots --22-23 regidors, respecte dels 31 que té ara--, seguida de la candidatura d'unitat popular 'Ara Madrid' en què participa Podem i que encapçala l'exjutge Manuela Carmena, amb un 20,8% de suport --13-14 regidors--.
A continuació se situa el PSOE, amb un 18,8% d'estimació de vot --12 regidors, respecte dels 15 actuals--; i Ciutadans, que entraria a l'Ajuntament amb el 14,9% --9-10 regidors--.
Per part seva, Izquierda Unida, amb el 4,2%, i UPyD amb el 3,2%, es quedarien fora de l'Ajuntament de Madrid --ara són presents amb 6 i 5 escons, respectivament--.
Amb aquests resultats, Aguirre podria aconseguir fàcilment amb l'Alcaldia de la capital, ja que la suma dels vots d'Ara Madrid' i PSOE junts aconseguiria els 25 regidors, per sota de la majoria absoluta, fixada en 29 escons.
A la ciutat de València, el PP, amb Rita Barberá al capdavant, seria la força més votada amb el 35,7% dels vots, però perdria la majoria absoluta de què disposa ara, en passar de 20 a 13 regidors.
També perd força el PSOE, tot i que es manté en segona posició, amb el 15,9% dels suports i 6 regidors --dos menys que ara--.
En tercer lloc se situa Ciutadans amb el 14,4% dels vots, que entraria per primera vegada a l'Ajuntament de València, amb 5 edils.
També entraria la candidatura d'unitat popular en què participa Podem 'València en Comú', amb 5 regidors i el 13,2% de suport.
En cinquè lloc se situaria Compromís, amb el 10,4%, que guanyaria un regidor, passant de 3 a 4.
A Sevilla també guanyaria les municipals el PP, amb el 32,4% dels vots i 11-12 regidors, però l'actual alcalde Juan Ignacio Zoido perdria la majoria absoluta de la qual ara gaudeix --20 regidors, per sobre dels 17 necessaris--.
Al PP el segueix de prop el PSOE, que obtindria el 28,5% dels vots i 10 regidors --en perdria 1 respecte al 2011--.
En tercer lloc se situa amb un 13,4% de vots i 4-5 regidors Guanyem Sevilla, la candidatura d'unitat popular de la qual ha sortit Podem; en quart lloc figura Ciutadans, que entraria a l'Ajuntament sevillà amb el 12,6% dels vots i 4 regidors; i en sisè lloc, IU, amb el 5% dels vots i un regidor --davant dels dos que té ara--.
A Santiago de Compostel·la, el PP també seria la força més votada, amb el 33,4% dels vots, però perdria la majoria absoluta que té ara, en passar de 13 a 9-10 regidors.
En segon lloc, es mantindria el PSDEG, en obtenir obtenir 23,2% dels vots, però baixant de 9 a 6-7 edils.
A més, segons el CIS, la candidatura d'unitat popular en què participa Podem, Anova i Izquierda Unida entraria a l'Ajuntament amb 5 regidors, en obtenir el 19,8% dels vots.
També entraria Ciutadans amb 2 regidors, en recollir el 7,9% dels vots.
El BNG conservaria els seus dos regidors actuals, amb el 8,6% dels suports.
A Saragossa, el més votat seria el PP, amb un 27,3% de vots i entre 9 i 10 regidors, lluny dels 15 que va aconseguir el 2011 i que no li van permetre governar, perquè el PSOE va aconseguir el suport d'IU i CHA i va arribar als 16 escons de la majoria absoluta.
Així, l'enquesta apunta que el PP no li bastarà tampoc el suport de Ciutadans, que entrarà a l'Ajuntament amb cinc regidors.
Segons el CIS, el 24 de maig la segona força més votada serà Saragossa en Comú, en què participen Podem i IU, i que desbancaria el PSOE en vots --21,8% respecte del 20%-- i possiblement en regidors, amb entre 7 i 8 per a la candidatura ciutadana i 7 per al PSOE.
En quart lloc figura Ciutadans, amb un 14,4 % de vots i 5 regidors.
Chunta Aragonesista cauria al cinquè lloc --7,1 % de vots-- i perdria un regidor davant dels tres que va obtenir el 2011.
A Vitòria, l'actual alcalde i candidat popular, Javier Maroto, podria conservar l'Alcaldia, en obtenir el PP el 25,9% dels vots --8 regidors, un menys que els que va obtenir el 2011--.
En segon lloc, amb el 17,8% dels vots, se situaria EH-Bildu, amb 5 regidors, perdent un regidor; seguit de prop pel PNB, amb el 17,7% i 5 regidors, també un menys que ara.
Per la seva banda, el PSE se situaria en quart lloc, amb el 12,8% dels vots i 4 regidors --en perdria dos-; A més, la candidatura que dóna suport a Podem, Irabazi, entraria a l'Ajuntament de la capital basca amb l'11,4% dels vots i 3 regidors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un grup de cigonyes volant sobre les Masies de Roda.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Les víctimes mortals com a conseqüència del descarrilament d'un tren a la parròquia d'Angrois, a Santiago de Compostela, s'eleven a com a mínim 30 y hi ha desenes de ferits, mentres que els efectius sanitaris i els bombers continuen a la zona atenent als afectats pel sinistre.
Fonts de la Delegació del Govern a Galícia han confirmat que la xifra de morts supera els 30 y que, de moment, s'investiguen les causes del descarrilament.
El sinistre s'ha produït just abans de la corba situada a Angrois, una parròquia de la capital gallega que es troba a uns 4 kilòmetres de l'estació ferroviària de Santiago.
Passatgers que viatjaven en el tren han declarat que han notat com el comboi prenia la corba a gran velocitat i la següent imatge que tenen es que el sinistre ja s'havia produït.
Uns sis vagons han quedat d'un costat del pont i els altres quatre de l'altre costat, a més de la màquina.
Amb desenes de ferits a la zona, on es troben vàries ambulàncies, bombers, agents de la Policia local y la Policia Nacional, i es pot veure una columna de fum intensa, s'ha demanat col·laboració i mantes als veïns.
Als passatgers que han demanat què passava se'ls hi ha dit que s'havia produït un descarrilament i que s'havia d'evacuar el tren, un Alvia que feia la linia entre Madrid i Ferrol sense donar més dades.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Darrera actualització: 23 de març de 2020.
Propera actualització: 15 d'abril de 2020
La matriculació de turismes és un indicador de consum tradicional, molt sensible a les expectatives econòmiques de les famílies.
Aquesta estadística s'elabora a partir de la informació provincial de matriculacions de turismes de la Direcció General de Transit.
Inclou els turismes adquirits per les empreses, les administracions públiques i els particulars.
S'entén per turisme tot automòbil, diferent de la motocicleta, especialment concebut i construït per al transport de persones, amb capacitat fins a nou persones, inclòs el conductor.
Les dades mensuals són provisionals. |
Tots els líders municipals han dipositat el seu vot per aquestes eleccions generals del 10-N.
L'alcadessa, Ada Colau, ha votat al Centre Cívic de la Sedeta, al barri d'el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.
Ho ha fet acompanyada de la seva família.
Colau ha animat els votants a exercir el seu dret i ha afirmat que "tots els demòcrates ens hem de mobilitzar per aturar l'extrema dreta".
Ernest Maragall ha votat a l'Escola Infant Jesús, a Sant Gervasi – Galvany.
Abans de dipositar el seu vot, el líder municipal d'ERC ha dit que aquestes eleccions són inadequades, que s'han hagut de repetir per "un caprici" d'un president de govern que "vetlla pel seu interès de partit i personal i no de país".
I ha remarcat que és important que no es perdi cap vot.
El primer tinent d'alcalde i líder socialista, Jaume Collboni, ha votat a l'Espai de barri Transformadors, al barri del Fort Pienc.
Collboni ha dit que aquestes eleccions han de servir per "superar el bloqueig polític a Espanya".
També ha afirmat que han de servir per "evitar que les opcions més extremistes tinguin una veu determinant al futur de la política i al futur del nostre país".
La líder municipal de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha reclamat que el bloc independentista surti reforçat aquest 10-N.
Artadi ha votat al Centre Cívic Pere Pruna, a Sant Gervasi – la Bonanova.
Precisament, la dirigent de JxC ha advertit que trobar una solució per al conflicte entre Catalunya i l'Estat dependrà "de la força que obtinguem els partits que representem el poble mobilitzat".
Per la seva banda, Luz Guilarte, presidenta del Grup Municipal de Cs, ha votat a la Residència Gent Gran les Corts.
Ho ha fet acompanyada dels apoderats de Ciutadans que hi havia en aquest punt de votació.
Després de votar, Guilarte ha lamentat que Pedro Sánchez no hagi estat capaç de formar govern: "Tenia l'obligació i no ho va voler".
El líder del PP a l'Ajuntament, Josep Bou, ha votat al Centre Cívic Vil·la Florida, al barri de Sant Gervasi – la Bonanova.
Bou ha explicat que al llarg de la jornada visitarà 14 col·legis electorals "per fer acte de presència i veure que tothom pot votar".
En aquest sentit, Bou ha alertat que "Barcelona i Catalunya no estan en normalitat", en al·lusió a les mobilitzacions postsentència.
De tots els líders municipals, l'únic que no ha pogut votar la seva formació ha estat Manuel Valls.
El líder de Barcelona pel Canvi, que no té partit que es presenti a les generals, ha votat al Col·legi Sant Miquel, a l'Esquerra de l'Eixample.
Valls, que no ha dit a qui ha votat, ha lamentat la situació de bloqueig a l'Estat i n'ha responsabilitzat els polítics: "Espero que aquest cop estiguin a l'altura", ha reblat.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La UGT de Catalunya lamenta profundament la nova mort que va produir-se ahir per violència de gènere: una dona de 35 anys ha estat assassinada per la seva parella al districte barceloní de Nou Barris.
Demà, 6 de juny, a les 10 hores, a la seu del sindicat a Cornellà de Llobregat En el marc de la celebració del 5è Congrés de Dones del Baix LLobregat, que se celebra al llarg d'aquest 2018 sota el lema
La lluita per la igualtat guanya els carrers El seguiment de la vaga general de dues hores convocada per avui 8 de març, Dia Internacional de la Dona, està sent massiu i generalitzat en tots els sectors.
Es tracta d'una vaga històrica, que marca un abans i un després en lluita per la igualtat, en què la classe treballadora han Continua llegint →
8 de març de 1857: un grup de treballadores del tèxtil surt als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions en què treballaven.
1910: Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores celebrada a Copenhaguen (Dinamarca) on més de 100 dones aproven declarar el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora.
A Catalunya, la bretxa salarial de gènere se situa de mitjana en el 26%, tot i que per sectors trobem que a l'empresa privada s'enfila fins al 29,3%, mentre que al sector públic se situa en el 15% Més de 8,5 milions de dones treballadores de l'Estat espanyol, des d'avui i fins al 31 de desembre, treballen gratis (aquests són Continua llegint → |
Sant Cugat va tancar el mes de gener amb 2.600 persones a les llistes de l'atur.
Això són 39 persones menys que al desembre, el que implica una reducció del 1,5%.
Tot i això, en comparació al gener de 2019, el nombre de persones sense feina a Sant Cugat s'ha incrementat, passant de 2.570 a 2.600.
És el cinquè mes consecutiu en què la xifra d' aturats a Sant Cugat és superior al mateix mes de l'any anterior.
És a dir, hi ha més aturats ara que fa un any.
Una tendència que arriba després d'anys de reduccions internuals de la desocupació i que ara s'està invertint.
Més info: S'acosta una crisi econòmica a Sant Cugat?
A Catalunya, l'atur ha pujat en 5.558 persones al gener respecte al mes anterior i va situar la xifra total de desocupats en 393.682.
Tot i això, en comparació amb el mateix mes del 2019, s'ha registrat una disminució de 4.694 aturats. |
LA CIÈNCIA EN LA HISTÒRIA: MOMENT A MOMENT.
Un impacte creixent en la nostra vida quotidiana
Ponent: Josep Lladó, químic i divulgador de la ciència.
Conferència: La Ciència abans de la Ciència.
Conferència: La Ciència es posa en marxa.
Conferència: La Ciència es pensa que ho sap tot.
Conferència: La Ciència s'imagina el més petit. |
L' operació Paradís, efectuada per la Policia entre el maig i el setembre del 2017 amb el resultat del comís de 2.002 grams de marihuana, la confiscació més gran d'aquesta droga feta al Principat, i cinc processats, va arribar ahir al Tribunal de Corts.
La Fiscalia preveu sol·licitar als acusats penes d'entre sis mesos de presó condicionals fins a set anys de ferms per un delicte major continuat d'introducció, possessió i tràfic de producte estupefaent en gran quantitat.
Malgrat que les qualificacions i les conclusions finals no són definitives, el Ministeri Públic també els imputarà l'agreujant que s'hauria proporcionat aquest estupefaent a menors d'edat.
A més, a un dels acusats se l'atribueix un delicte major de blanqueig de diners, ja que la Fiscalia creu que va comprar dos cotxes amb els diners provinents de la venda de droga.
Per això, se li demanarà la condemna més alta.
Per contra, les defenses demanen penes inferiors tot i admetre els actes il·lícits dels seus representats.
Dels cinc processats, tres compleixen presó provisional per la seva major implicació en la trama.
En concret, dos estan a la Comella –un des del maig del 2017 i un altre des del setembre del mateix any–, i el tercer, que és el principal acusat, està en arrest domiciliari des de fa 20 mesos pels problemes cardíacs que pateix.
Les altres dues persones, entre les quals hi ha una dona, van jugar un paper menor.
Pel que fa al funcionament de la xarxa, s'ha constatat que els estupefaents provenien d'Espanya.
Un dels homes que està a la garjola els emmagatzemava i preparava al pis d'Encamp, que era propietat dels pares de la seva parella, també imputada.
«No sabia que hi guardava droga.
No em va dir res i tampoc sentia l'olor», va afirmar la xicota.
Posteriorment, el principal processat la venia al portal del pis on vivia a Andorra la Vella i, segons la Policia, prop de centres escolars.
El tercer, que es va negar a respondre les preguntes del fiscal i del president del tribunal, està presumptament involucrat en el tràfic i en la venda i el van delatar les converses de WhatsApp.
Per últim, un altre jove també està processat per amenaçar el principal implicat per un deute econòmic i voler muntar una «societat» contra ell.
Els acusats que van declarar davant del tribunal van explicar relats contradictoris, que el fiscal es va encarregar d'accentuar.
En aquest sentit, va determinar que el venedor guanyava 1.000 euros nets per cada quilo de marihuana.
També va reproduir converses en les quals presumia de tenir centenars de clients.
«Tinc més de 300 persones agafant-me, nen.
Venen com coloms», va dir en un àudio de WhatsApp.
L'encausat, que durant més de dues hores es va limitar a dir que no recordava res dels fets, va replicar que en aquella època li agradava xulejar.
«Deia tot allò i enviava fotos de diners i cotxes d'alta gamma per fardar.
Ara, però, se'n penedeix d'aquella conducta.
«Era molt prepotent, només volia aparentar», va dir, al·legant problemes durant la infància.
Durant el judici, es van concretar els detalls de l' operació Paradís.
Va començar el 9 de maig del 2017, quan, en un control a la frontera del riu Runer, la Policia va detectar restes de marihuana i «moltes» bossetes en un cotxe que conduïa el pare del principal encausat.
El progenitor va inculpar el seu fill i els agents van avisar el grup de delictes contra la salut pública, el qual va començar una investigació que va donar els seus fruits la nit de l'11 de maig.
Van activar un dispositiu de vigilància en un pis d'Andorra la Vella i, després de comprovar que era un punt de venda de droga, van procedir a fer una intervenció.
Van decomissar quasi 870 grams de marihuana i 3.000 euros en efectiu, i van arrestar el jove.
Aquest va xerrar que hi havia un pis franc a Encamp.
Allà es va confiscar més d'un quilo de d'estupefaents, del qual 92 grams ja estaven preparats per ser venuts en dosis de cinc, 10, 25 i 50 grams.
El venedor i principal encausat va negar que els estupefaents del pis encampadà fossin seus.
«Diuen [els altres processats] que són meus perquè es volen escaquejar », va comentar.
En canvi, l'altre jove, assegura que va decidir guardar-li la droga perquè a canvi «del favor» li donava marihuana per al seu consum propi.
Tots dos tenen causes obertes a Espanya per possessió i tràfic de drogues.
En total, els dos quilos de droga segrestats tenien un preu de mercat superior als 12.000 euros.
El cos va mantenir oberta la investigació i el matí del 21 de setembre va arrestar tres homés, residents d'entre 19 i 27 anys.
En aquest cas, només dos van ser processats.
Els agents de la unitat d'estupefaents que van declarar ahir van indicar que havien «sentit a parlar» del principal encausat «des de feia més d'un any abans que es produís la detenció».
«Mai el vam poder implicar fins al control de frontera, en saber la matrícula del cotxe i que la família vivia prop d'un col·legi», van precisar.
La Policia reitera que «quasi la totalitat» de les minidosis que revenia eren destinades al consum per part d'adolescents i menors d'edat.
L'acusat va refusar aquest extrem.
Un dels cinc processats per l'operació Paradís es va negar a respondre les preguntes del Ministeri Fiscal i del president del tribunal per recomanació del seu advocat.
Només va acceptar contestar les del seu lletrat, però tampoc va ser possible perquè el magistrat va considerar que totes elles –fins a una cinquantena– eren capcioses i suggestives i, per tant, les va declarar improcedents.
És a dir, no es tindran en compte en el procés.
El president del tribunal va donar el toc d'atenció a l'advocat després que realitzés la segona pregunta.
El lletrat va argumentar que les considerava pertinents i que, de la mateixa manera que ell no objectava la manera de fer del tribunal, va demanar que no es critiqués la seva.
Dic que indueixen a una resposta perquè comencen dient «És cert que...» i això condiciona la resposta.
Pregunti directament», va replicar-li el magistrat.
Fins a més d'una vintena de vegades el president de la mesa va rebutjar cada una de les preguntes formulades, fins que va deixar que el lletrat seguís enunciant-les mentre la sala esperava incrèdula.
«Segueixi, quan en digui una de pertinent ja l'avisaré», va manifestar el magistrat, contrariat.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
LLEIDA, 7 maig (EUROPA PRESS) -
Syngenta i ActelGrup han signat aquest dijous un acord pel qual la cooperativa de segon grau lleidatana multiplicarà i tractarà el primer ordi híbrid que la multinacional introdueix a Espanya i que segons les seves dades incrementa les collites un 20% respecte a les varietats convencionals.
El director de producció de cereals de Syngenta per a Espanya, Itàlia i França, Hansen Moritz i el president d'ActelGrup, Josep Maria Codina, han signat a Lleida l'acord pel qual el primer any Actel cultivarà 500 tones i el segon 1.500.
La llavor híbrida anomenada Hyvido després de vint anys d'investigació ja ha estat implantada a altres països europeus com Alemanya, França o el Regne Unit i a Espanya s'està introduint.
"Comercialment es van llançar l'any passat", ha explicat la directora d'Assumptes Corporatius de Syngenta a Espanya i Portugal, Pilar Giménez.
"El que estem desenvolupant ara és el procés de producció de la llavor i la nostra idea és apropar-lo al lloc de consum, l'acord d'avui és molt important per a nosaltres, és el primer que fem a Espanya", ha explicat.
La cooperativa d'Almacelles, pertanyent a ActelGrup, s'encarregarà de la neteja i el processat de les llavors que es cultivaran en aquesta població i en altres de la província.
"L'acord amb Syngenta és per multiplicar llavors, per produir tota la llavor de tecnologia Hyvido, que és híbrida sota la marca de Syngenta", ha explicat el director general del grup cooperatiu que ha precisat que serà la multinacional la comercialitzadora.
Els beneficis agronòmics respecte a les línies pures consisteixen en una millor absorció de l'aigua i nutrients, més capacitat d'afillament' i un més bon manteniment dels 'fills' sota condicions d'estrès, segons Syngenta.
El cost d'aquesta llavor d'ordi híbrida és un 45% més que cara que la convencional, segons el director comercial d'ActelGrup, Josep Lluís Trilla, per a qui aquest sobrecost queda compensat per l'increment de la producció.
"A més cal tenir en compte que és un ordi molt resistent a la sequera i que necessita menys tractaments", ha afegit.
A la firma de l'acord entre Syngenta i Actel hi ha assistit el director general d'Agricultura i Ramaderia del Departament d'Agricultura, Miquel Molins.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La conscienciació popular comença a influir de manera efectiva en l'àmbit de les decisions
Empreses com la petroliera Repsol o les elèctriques Endesa i Iberdrola han anunciat un gir verd a costa dels seus beneficis.
Un gir que implica un canvi de model per alinear-se amb els objectius de l'Acord de París, uns objectius que se suposa que s'hauran de reforçar en la cimera de Madrid d'aquests dies, la COP25.
La més agosarada és Repsol, que de tancar l'exercici del 2018 amb 2.341 milions d'euros de beneficis passarà a un 2019 amb pèrdues a causa de la seva aposta per les renovables: s'ha proposat reduir un 10% les emissions el 2025, un 20% el 2030, un 40% el 2040 i arribar a zero emissions el 2050.
A partir d'ara, la retribució variable dels directius ja no serà en funció dels beneficis sinó en funció del compliment dels objectius de la descarbonització: un 40% del sou dependrà d'això.
Experts climàtics han aplaudit la mesura, però el més rellevant és que els mercats, tot i les pèrdues, també l'han rebut en positiu.
Que les grans empreses s'apuntin a la cursa per frenar el canvi climàtic, i que fins i tot competeixin per veure quina és més ambiciosa en aquest terreny, obre una porta a l'esperança.
Igual com passa amb les polítiques públiques, caldrà seguir atentament l'evolució i el compliment d'aquest nou rumb del sector privat, però en tot cas estem davant d'un símptoma positiu: la conscienciació popular comença a influir de manera efectiva en l'àmbit de les decisions.
Això és el que novament ha reclamat aquest cap de setmana a Madrid l'activista adolescent Greta Thunberg, convertida en veu de la consciència dels joves per salvar el planeta.
Una veu que s'està convertint en un motor de canvi.
De fet, la iniciativa privada de Repsol va en la línia del Green New Deal, encunyat als EUA el 2007 per Thomas Friedman amb la idea de fer front a la crisi financera i avançar en la transformació energètica.
Des d'aleshores els efectes de la crisi han deixat un llast de precarietat i incertesa, mentre que l'emergència climàtica no ha fet sinó més urgent el canvi energètic.
Ara la Unió Europea té a punt el seu Green New Deal -la nova presidenta de la Comissió, Von der Leyen, li dona màxima prioritat- i als EUA els demòcrates, amb la congressista Ocasio-Cortez capitanejant la lluita, en fan bandera davant d'un president Trump irresponsable i demagog.
També l'ONU i el grup de ciutats del C-40 -inclosa Barcelona- estan unint esforços per a un Nou Pacte Verd Global en el qual, tanmateix, es troba a faltar, a més dels EUA, més compromís de països com la Xina -on segueix augmentant el consum de carbó-, Rússia i el Brasil.
Sense la mobilització popular al carrer i la feina científica de conscienciació no s'hauria produït aquest canvi de rumb tant des del món polític com de l'econòmic.
Cal seguir pressionant perquè l'emergència climàtica és el repte més gran que afronta la humanitat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
La convocatòria electoral per al 10 de novembre injecta t ensió interna a Podem os, tal i com ja s'ha vist amb la situació a Andalusia, on els de Teresa Rodríguez podrien fins i tot intentar presentar-se amb les pròpies sigles i a banda de la referència estatal.
Per un altre costat, existeix el temor en el si de la formació morada sobre si el Más d' Íñigo Errejón es presentarà o no i, si és que sí, com afectarà al seu vot i a la relació amb les anomenades " confluències ".
Enmig de tot aquest confús panorama Podem-Illes intenta trobar el seu propi camí, sense voler trencar amb la direcció central, ni prop fer-hi, però marcant cada vegada més el terreny propi.
Així ho imposa la nova majoria del partit que es generà a partir de la fusió entre antics errejonistes i antics pablistes, mentre que els "anticapis" s'han auto exclós.
Quan s'anuncià el pacte, el mes de juny passat, entre Podem i el PSIB, va estranyar força que el sector intern morat anticapitalista, que lidera l'ex diputada Laura Camargo -i que té també entre els seus referents, entre d'altres, a l' ex president del Parlament, Balti Picornell, i a l'antiga tinent de batlle de Palma, Aurora Jhardi – no protestés ni fes cap acte públic per demostrar la seva incomoditat.
I estranyava perquè era prou sabut que estava radicalment en contra de l'estratègia de dir prèviament a les eleccions que Podem posava messions a favor del pacte amb els socialistes, tal i com havien dit el cap de llista, Juan Pedro Yllanes, i la secretària general de la formació, Mae de la Concha.
I, en efecte, conseqüent amb aquesta estratègia, la direcció pactà amb el PSIB ràpidament i sense posar cap entrebanc.
I el sector " anticapi " no va dir res públicament i ni tan sols s'hi oposà internament.
Doncs bé, ara s'ha sabut la raó de l'actitud dels " anticapis ".En una entrevista al diari Última Hora, Laura Camargo explicava que " Anticapitalistes ha estat apartat de la presa de decisions" en el si de partit i que per això ella dimitirà de responsable d'Educació de la direcció, que la formació està en mans "d'un petit grup cada vegada més reduït que és el que pren les decisions " i que a pesar de que "vam ser el grup cofundador" amb "un paper molt destacat" a l'hora de posar el marxa el projecte, hores d'ara no troben gaire sentit a mantenir-se dins el partit: "som crítics tant amb el funcionament de la direcció com amb els seus posicionaments", assegurava, i afegia que "aquest hivern prendrem una decisió col·lectiva sobre què farem", deixant entendre que és molt probable que abandonin la formació:" est e m més fora que dins ".
Amb els " anticapis " auto exclosos, els altres dos grups, els que s'identificaven amb els respectius líders estatals – pablistes, per Pablo Iglesias, i errejonistes, per Íñigo Errejón – i que es fusionaren a Balears i guanyaren el congrés del partit l'octubre de 2017, ara dirigeixen la formació sense cap oposició a la pràctica.
El cap de llista i ara vicepresident i conseller de Transició Ecològica, Juan Pedro Yllanes, prové del grup d' Errejón.
Justament per això tingué una comentada topada verbal amb l'ideòleg del retorn del Podemos d'Iglesias al més ortodox comunisme antisocialista, Juan Carlos Monedero, justament perquè Yllanes sempre ha estat de l'opinió que cal col·laborar amb el PSOE.
Per una altra banda, la línia pablista a Balears l'encapçalava l'antic portaveu del grup parlamentari balear, Alberto Jarabo -ara tinent de batlle de Palma -, que, juntament amb l'actual secretària general i consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, s'alià amb els errejonistes com Yllanes per guanyar el congrés ara fa dos anys i acotar el poder intern dels "anticapis" que aleshores pareixin a punt de controlar la formació.
Aquesta aliança – que, de fet, és una fusió- entre pablistes i errejonistes ha possibilitat una nova direcció pragmàtica que deixà ben clar des de tot d'una que l'objectiu era fer " governs progressistes " a totes les institucions després de les eleccions locals i autonòmiques de maig passat.
La conseqüència d'aquesta claredat estratègica fou l' allunyament entre l'actual majoria i el sector de Camargo.
Aquesta nova direcció de fusió vol crear un camí propi a les Illes, vol tenir prou autonomia per decidir la seva estratègia a Balears.
Es nota, per exemple, amb les declaracions que feia Yllanes el passat dijous a RTVE quan deia que "si canviar el cartell electoral (en referència a Iglesia s) significa dotar-nos de la possibilitat que amb un resultat semblant al que es va produir el mes d'abril tinguéssim (després del 10 de novembre) un Govern progressista en aquest país, per ventura hauríem de fer aquesta reflexió interna ".
Prova fefaent que l'objectiu essencial de Podem-Illes és buscar acords amb la resta de l'esquerra i no, com pareix ser el de Pablo Iglesias i la resta de l'actual direcció de Podemos, fer la guerra al PSOE.
A ben segur que la reflexió de Juan Pedro Yllanes no va caure gens bé en el sector pablista de Madrid.
Però a Podem-Illes els és igual.
Caldrà veure què passa si el divorci entre Podemos i PSOE a Madrid és absolut després del 10 de novembre: si acabarà per afectar a Palma o si, pel contrari, a Podem-Balears s'imposa la via pròpia.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
A continuació us informem de les principals dades de l'any 2013 en quant als repositoris cooperatius: |
El Caso.cat és un diari que fa de la informació de successos la seva autèntica raó de ser.
Nascut sota la direcció i l'impuls del periodista José Antich, la seva mirada posa el focus en aquells aspectes de l'actualitat que més ens colpeixen i exigeixen respostes ràpides i periodisme desacomplexat.
Per això hem recuperat una marca històrica com El Caso.
Perquè creiem que no hi ha referent més explícit sobre tot allò que volem explicar.
El Caso.cat s'edita en català i castellà i està amatent als successos que tenen lloc a l'estat espanyol, parant especial atenció a tot allò que sacseja la dinàmica informativa a Catalunya.
Fets imprevisibles, moltes vegades inexplicables o dolorosos, formen part d'allò que hem decidit explicar amb el màxim detall possible.
I ho fem des del compromís amb els valors del periodisme com a eina imprescindible per descriure i comprendre millor la realitat i la seva aplicació a l'entorn digital.
Però també des de la íntima convicció que cal dir les coses pel seu nom, tractant les lectores i lectors com a gent adulta i preparada per entomar qualsevol informació, per incòmoda que sigui.
Ens podeu seguir també a Twitter , Facebook , Instagram i les apps per Apple i Android |
MADRID, 23 Març (EUROPA PRESS) -
Les autoritats franceses i la UEFA no tenen dubtes que, malgrat els atemptats a París del mes de novembre passat i dels d'aquest dimarts a Brussel·les, l'Eurocopa de França seguirà endavant com està previst.
"L'Eurocopa no serà ajornada ni anul·lada.
Ho repetim des de fa diversos mesos, l'amenaça terrorista ha estat integrada en els nostres pensaments des del principi i anul·lar o ajornar el torneig seria donar la raó a aquests covards", ha indicat el secretari d'Estat d'Esport, Thierry Braillard, a 'L'Equipe'.
El dirigent ha apuntat que "ara mateix" no fa falta "afegir por a la por".
"No es pot fer millor en termes de seguretat per a l'Euro, tot i que el risc d'atemptat està sempre present", ha afegit sobre aquesta qüestió.
Per la seva banda, la UEFA també s'ha mostrat confiada que "es prendran totes les mesures de seguretat per organitzar una Eurocopa segura i festiva" i ha advertit que "no està previst disputar partits a porta tancada".
"De totes maneres, treballem en aquests plans d'urgència i en diferents escenaris units a situacions de crisi, ja que ens prenem molt seriosament la seguretat de tots els participants amb la màxima serietat", han apuntat fonts de l'organisme.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Carrega't d'energia a la màster de zumba del 19 de juny!
Vine a passar-t'ho bé amb els teus amics i amigues a la màster de zumba gratuïta i oberta a tothom, que organitzem en el marc de la Setmana de l'Energia.
Estrena oficial: noves coreografies Les Mills del 17 al 22 de juny!
Del 17 al 22 de juny, llancem les noves coreografies de totes les activitats Les Mills que t'oferim als Clubs Claror.
Sense plàstic, el planeta viu millor!
Ahir vam celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient però amb un dia no n'hi ha prou i, a més, fins al 9 de juny també és la Setmana de la Natura.
Aquest juny celebrem l'inici de l'estiu amb un munt d'activitats
Arriba el bon temps i és moment d'activar-se!
Aquí tens totes les activitats que et proposem al Claror Cartagena per aquest mes de juny:
Èxit dels Màsters de Natació Claror al XXXV Camp Catalunya "Open" Masters Natació
Entre el passat 1 i 2 de juny va tenir lloc XXXV CAMP CATALUNYA "OPEN" MASTERS NATACIÓ V MEMORIAL MANEL DOMENECH I BONET al CEM Mediterrani (Piscina Josep Vallès) de 50metres...
Setmana del Ioga amb sessions especials, del 14 al 18 de juny
El ioga es una práctica física, mental i espiritual que s'originà a l ́Índia.
La paraula Ioga prové del sànscrit i significa 'unitat', ja que simbolitza la unió del...
Claror guardonat amb un accèssit al Premi Nacional de Fitness 2019 en el marc del 6è Congrés de Gestió de Centres Esportius
El dijous 31 de maig va tenir lloc la primera edició del Premi Nacional de Fitness, el el marc del 6è Congrés de Gestió de Centres Esportius, organitzat per Wuics, al...
Si ets FIT12 estàs de sort, guanya un mes gratis per tu o per qui tu vulguis!
Si ets FIT12 estàs de sort, perquè aquest juny sortegem un mes de quota gratis per tu o per qui tu vulguis!
El 30 de juny farem un sorteig entre tots els abonats/des FIT12...
Aquest mes de juny té lloc el Dia Mundial del Medi Ambient i la Setmana Europea de l'Energia.
A Claror pensem que és una bona oportunitat per explicar-vos les nostres iniciatives...
Participa a la xerrada amb l'aventurer Albert Bosch, el dijous 6 de juny a Can Caralleu
El dimecres 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient i per celebrar-ho us proposem participar a la xerrada que farà l'aventurer Albert Bosch a Can Caralleu, i que està...
Vine a la Màster de Zumba amb DJ en directe del dimecres 5 de juny
Dimecres 5 de juny t'esperem a la màster de Zumba amb DJ en directe gratuïta i oberta a tothom perquè puguis convidar els teus amics i amigues a gaudir...
Col·labora amb la Transpirenaica Social Solidaria, transformació social per a joves en situació vulnerable
La Transpirenaica Social Solidaria és una entitat sense ànim lucratiu que neix en el 2013 de la mà de la Fundació Formació i Treball, com un projecte educatiu no formal,...
Celebrem l'inici de l'estiu amb un munt d'activitats aquest mes de juny
Aquí tens totes les activitats que et proposem al Claror Marítim per aquest mes de juny:
Gemma Sevillano, nascuda a Barcelona el 17 de juliol del 1972, era una triatleta invident que es va iniciar a la natació de ben petita, disciplina en la qual va competir...
En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius.
Més informació: Política de Cookies |
El noi que dilluns va aparèixer mort dins un pou de les obres del túnel viari de Glòries era un estudiant de la Universitat Pompeu Fabra.
Segons ha avançat 'El diario de Ibiza' i ha confirmat betevé, el jove, nascut a Sant Antoni (Eivissa), tenia 20 anys i en feia dos que vivia a Barcelona.
Segons ha pogut saber betevé, la principal hipòtesi dels fets és que el noi va accedir al recinte de les obres per fer drecera.
Fonts policials ja havien descartat que es tractés d'una mort homicida o bé d'una mort laboral, ja que la víctima no era treballador de les obres.
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir-ne les causes.
Bimsa (Barcelona Infraestructures Municipals, S.A.), l'empresa que gestiona les obres del túnel viari a Glòries, assegura que el recinte on es treballa està ben senyalitzat i que el perímetre està protegit amb tanques de dos metres i mig d'alçària.
Fonts properes a l'Associació de Veïns del Clot – Camp de l'Arpa afirmen que no hi ha constància de cap queixa sobre la seguretat de les obres a la plaça de les Glòries.
Consideren que el recinte està ben senyalitzat i no els sembla que comporti un risc per als veïns ni vianants que passen per aquesta zona.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Coronavirus a Barcelona, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Un total de 28 espectacles integraran la programació del Fresc Festival Sabadell 2019, que se celebrarà entre el 26 de juny i el 22 de juliol al Jardí de l'Espai Cultura Fundació 1859.
Setze concerts, vuit espectacles teatrals (tres de familiars) i, com a novetat d'aquest any, quatre convocatòries centrades en la paraula.
En aquesta tercera edició, la música serà el principal ingredient amb actuacions d'artistes com Mishima, Gerard Quintana, Cesk Freixas, Duble Buble, Arnau Tordera o L'últim indi.
També hi haurà espai pel teatre, amb propostes de Pau Roca ( Les coses excepcionals ) o Oriol Grau ( Al sostre ) i oferta familiar, per exemple, amb els ja clàssics Rolf i Flor de The Pinker Tones.
La nova programació centrada en la paraula permetrà veure, entre altres, un recital poètic protagonitzat per Manuel Rivas o Nova York escrita, amb l'actriu Àngels Bassas i el saxofonista Pep Poblet.
Una altra de les novetats d'aquest any és la creació de tres modalitats d'abonaments per assistir a més d'una sessió amb descompte en el preu total de les localitats.
"Era una demanda del públic perquè hi ha espectadors que vénen a més d'una i de dues sessions i ens ho sol·licitaven repetidament", explica Joan Carles Sunyer, director de la Fundació 1859 Caixa Sabadell.
La tercera edició, organitzada per la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Joventuts Musicals de Sabadell i UiU Promotors, en aliança amb l'entitat financera BBVA CX, incorporarà una nova hora d'inici dels espectacles de nit, que s'avança 30 minuts respecte l'horari tradicional i començaran a les 21:30 hores.
El Fresc Festival 2019 s'obrirà, de nou, amb La Nit dels Musicals de Sabadell, sota la direcció d'Albert González, aquesta gala homenatjarà el Teatre Sant Vicenç, que acaba de celebrar els seus 100 anys de vida.
El festival es desenvoluparà novament en els dos escenaris de què disposarà el Jardí de l' Espai Cultura Fundació 1859: l'Amfiteatre i l'anomenat Espai OFFresc, creat l'any passat per acollir espectacles de petit format i de cafè-teatre.
Aquest any el Fresc Festival estrenarà un espectacle creat especialment per a l'ocasió amb motiu de l' Any de la Colla de Sabadell.
Es tracta de De cara a la paret, un recull de textos de Francesc Trabal interpretats per Jordi Vilà, Albert Ribalta i Xavier Bertran i amb música del sabadellenc Joan Alavedra, que s'ha programat pel 18 de juliol.
Gerard Quintana passarà per Sabadell el 27 de juny per presentar Intocables, un espectacle amb cançons censurades o prohibides però no oblidades.
Un dia després, el music sabadellenc Pol Cruells serà per l'Amfiteatre per presentar oficialment a la ciutat el seu quart disc d'estudi, titulat Fanzín, i que es publicarà el proper 23 d'abril.
La resta de músics del festival són La Il·lús Teatre Orchestra, Cesk Freixas, Dani Nel·lo, Arnau Tordera, l' Orquestra d'Acordions de Sabadell, la Cobla Mediterrània, la saxofonista Eva Fernández, L'últim indi d'Edu Costa, Eduard Iniesta i María Hinojosa, Jordi Molina, Ovella Xao i, per cloure el festival, Mishima.
Pel que fa al teatre, a més de La Nit del Musicals, el Fresc serà el marc en el qual l'actor Pau Roca presentarà a Sabadell Les coses excepcionals, després de la seva estrena a la cartellera barcelonina aquesta temporada.
Una altra cara coneguda de l'escena, Oriol Grau, passarà per l'Amfiteatre amb Al Sostre, una comèdia britànica protagonitzada per dos artesans que pinten la Capella Sixtina.
Després de la seva estrena a finals d'aquest mes, la darrera producció de la companyia sabadellenca Estrena Morena, Una família normal, també es podrà veure al Fresc, així com Maragall a casa, el monòleg sobre la vida de Joan Maragall que l'actor sabadellenc Jep Barceló interpreta des de fa vuit temporades a Barcelona i que excepcionalment deixarà la Casa Museu Maragall per presentar-se a Sabadell.
Pel públic familiar, el Fresc Festival reserva una sessió de clown amb Rojo, el primer treball en solitari de l'actriu Mireia Miracle, i dos concerts: Jamaikids, amb musica jamaicana, i The Pinker Tones, que presentaran Rolf & Flor a l'Amazones, el quart volum de la col·lecció de llibres-disc de música electrònica per a tota la família.
La programació es completa amb Clap Hands, un concert promogut per l' ONG Artistas Diversos que reunirà al Fresc tres formacions els membres de les quals tenen capacitats diverses: Clams, Mercè Losada i els sabadellencs Cracks d'Andi.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Principals poblacions de la província de Tarragona compra:
Api.cat ofereix locals a la província de tarragona: |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.