text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Per una majoria de conciutadans, la setmana que acaba serà recordada per la inauguració d'un monstruós centre comercial i no per l'anunci governamental de reutilitzar Son Dureta i convertir-lo en centre de malalts crònics.
És curiós, però si ens encabotam a no morir a la primera pana seriosa que pateix el nostre cos, molts de nosaltres gaudirem de les seves instal·lacions, que ens dignificaran la vellesa i milloraran la qualitat de vida.
Malgrat aquesta certesa, és probable que la iniciativa no suposi cap increment en les magres expectatives electorals que té l'esquerra governant en aquests moments.
Per contra, la presència de la presidenta Armengol i d'altres membres (socialistes) dels governs en la inauguració del macrocentre els afavoreix la imatge i n'augmenta la coneixença entre la multitud de votants als quals no causa dubtes existencials ser considerat principalment consumidor.
Tanmateix, si l'esquerra ha de fiar la seva pervivència al suport de botiguers tradicionals, està ben arreglada.
I tot i així, aquestes macroconcentracions de comerços, que majoritàriament paguen els imposts fora de les Balears, sempre han estat possibles gràcies al suport i entrega del PP, que els hi fa urbanisme a la carta i normes al dictat, mentre l'esquerra legisla moratòries de grans superfícies i repeteix el mantra de defensar el petit comerç perquè crea molta més ocupació i vertebra els barris.
Un mantra que té el reconeixement de l'esquerra més militant, la que electoralment mai no basta.
L'altra, la que contribuirà a col·lapsar els accessos al centre comercial, es reivindica com a necessària, malgrat la seva provada infidelitat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Eren les 22.27 hores, hora local, quan Vladímir Putin donava per inaugurats els Jocs Olímpics de Sotxi, que tant havia anhelat.
Més de 65 caps d'estat o de govern ocupaven la llotja, tot i que hi va haver les absències destacades dels presidents dels Estats Units, Barack Obama; França, François Hollande, i Alemanya, Joachim Gauck, i del primer ministre d'Anglaterra, David Cameron.
Presumiblement, moltes de les absències a l'Estadi Olímpic Fixt van ser a causa de les lleis en contra dels drets humans de l'executiu de Putin.
Al president rus, però, se'l veia ben content i gens preocupat, potser també perquè l'última rellevista de la flama olímpica era la gimnasta Alina Kabaeva, amb la qual es rumoreja que té una relació amorosa que hauria provocat la ruptura amb la seva esposa, Liudmila.
Que la cerimònia d'inauguració comencés a les 17.14, hora catalana, no va pas ser cap picada d'ullet al procés sobiranista català, sinó que només feia referència a l'any en curs (a Sotxi eren les 20.14 h).
La desfilada de les 88 delegacions participants –l'índia va ser l'única que ho va fer amb la bandera olímpica, ja que el comitè olímpic d'aquest país està suspès– va donar pas a un espectacle que va tenir els ingredients habituals en aquestes ocasions: repàs dels costums i la història del país organitzador, llums, colors, música i focs d'artifici.
El moment àlgid, després del parlament del president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, i de les breus paraules de Putin, va arribar amb l'encesa del peveter.
La tennista Maria Xaràpova, l'exsaltadora de perxa Ielena Isinbaieva i l'exlluitador Aleksandr Karelin, a més de Kabaeva, van ser els últims rellevistes del foc olímpic abans que l'exporter d'hoquei sobre gel Vladislav Tretiak i la patinadora Irina Rodnina sortissin de l'estadi olímpic per dirigir-se a l'immens peveter, situat a uns pocs metres, i possessin el punt final al camí de la torxa, que en 123 dies ha viatjat, entre altres llocs, des de l'espai fins a les profunditats del llac Baikal.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Es tracta d'un moviment a tot l'estat francès per protestar contra l'augment dels preus dels carburants
La Prefectura desaconsella qualsevol desplaçament amb vehicles aquest dissabte
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Cartells indicant la ZBE a Barcelona Foto: Paula Roque
El portaveu d'Osona Respira, Xevi Mas, amb la bicicleta per anar d'un cantó a l'altre de la ciutat Foto: ACN
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El diputat Jordi Cañas serà l'alcaldable de Ciutadans (C's) per Barcelona en haver guanyat les eleccions primàries que celebrava la seva formació amb el 61,1% dels vots davant del 30,5% obtinguts pel seu contrincant, el militant Mario Ruiz.
Cañas ha expressat la seva il·lusió per encapçalar la candidatura de C's a les properes eleccions municipals i ha cridat a tots els sectors del partit a treballar junts "perquè la veu de Ciutadans arribi a l'Ajuntament de Barcelona".
El flamant alcaldable, llicenciat en Geografia i Història, és afiliat de C's des de la seva fundació i actualment és secretari de Comunicació del seu partit, amb el qual en les passades eleccions autonòmiques va aconseguir un escó de diputat al Parlament.
Completen la resta de la candidatura de C's per a les properes eleccions municipals el secretari de Relacions Institucionals, Nito Foncuberta, la coordinadora de l'agrupació del barri de Gràcia, Esperanza Molino, i la militant de l'Eixample Pilar Fuente.
Llicenciat en Geografia i Historia, ooooooh!
A no, que de mes facil no hi ha res un cop superat el durissim batxillerat de lletres!
Un luxe tenir un intel·lectual de la talla del de Carreras de candidat a batlle de Barcelona.
Y con la selección en Plaça Artós! costat amb costat amb els ultres.
El que faltava, un altre partit independentista!
Perquè no em negareu que ningú no ha fet més per la independència de Catalunya que els neofalangistes de Ciudadanos...
Sou com criatures, ja us ho diuen les vostres dones a casa, que esteu ben pirats.
La vostra megalomania és patètica, nois.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Destaca el nou espai d'acollida i el nou accés del Baluard de Sant Carles
Barcelona.-El Castell de Montjuïc ha millorat l'accessibilitat als visitants i obrirà les portes de les seves cel·les a partir del 15 de març a través de visites guiades, on es podran apreciar alguns grafits que van fer-ne els seus presos.
Algunes de les actuacions més destacades són el nou espai d'acollida i el nou accés del Baluard de Sant Carles.
El Comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, ha manifestat aquest dimarts que les darreres actuacions de l'Ajuntament de Barcelona al Castell de Montjuïc han estat orientades sobretot "a obrir-lo a la ciutat i que fos atractiu i això significava", ha afegit, "donar-li una possibilitat de coneixement històric i s'ha fet a través d'uns programes de visites guiades amb senyalitzacions".
Vinyes també ha manifestat que el Castell de Montjuïc és un palimpsest (text escrit al damunt d'un altre després d'esborrar-lo) perquè "conserva diverses capes de la història de la ciutat i que queden registrades en els seus grafits i les actuacions arquitectòniques que s'hi han anat fent i per aquest motiu les darreres actuacions han anat destinades a respectar" les diverses capes del Castell per valorar què s'havia de conservar i què no.
Algunes de les obres principals de mobilitat, com ha detallat Vinyes, ha estat la sala d'acollida i l'ascensor i ara "cap barceloní estarà impedit per la visita".
El nou espai d'acollida del Castell es va posar en marxa el passat mes de desembre.
Les reformes que s'hi ha realitzat han permès traslladar les taquilles a l'interior de l'edifici.
L'espai està dotat amb climatització i dos punts de venda d'entrades i ha permès millorar l'accés dels visitants a l'equipament.
Quatre monitors faciliten informació de servei, així com el programa d'activitats.
Abans d'accedir, s'ha adequat un espai amb butaques i un videowall on s'emet un documental, en català i anglès, i subtítols en aquestes llengües, a més de castellà i francès, sobre la història del Castell.Una de les novetats és el nucli d'accés amb dos ascensors i una escala que comunica, de forma accessible per a persones amb mobilitat reduïda, l'accés amb el nivell superior del Castell, on hi ha el Pati d'armes i els baluards.
També permet de baixar fins a les antigues casernes, actualment tancades al públic.
Calabossos Pel que fa les visites de les cel·les, Vinyes ha explicat que ofereixen contemplar l'entorn carcerari i uns grafits escrits per presos de condicions diferents i es podran visitar.
El seu sentit estaran explicats en termes generals i els han conservat perquè a través d'aquests es veuen diferents períodes: des dels més antics corresponents al darrer terç del s.
XIX, una etapa intermèdia situada entre el 1900-1930 i un tercer moment, amb molta presència, entre els anys 1935-40.
S'ha destacat el calabós central (el número 3 dels 5 que hi ha) amb 583 grafits documentats en contraposició al número 5 on la presència és força més reduïda.
Els calabossos, formats per cinc cel·les distribuïdes al llarg d'un passadís, havien estat utilitzats, darrerament, com a escenari per a enregistraments audiovisuals.
El seguiment arqueològic de les obres de remodelació del castell varen permetre descobrir els primers indicis dels grafits que s'hi amagaven.
12,9 milions d'euros Vinyes ha declarat que s'està arribant a la fase final d'una primera gran etapa del Castell.
La inversió de 12,9 milions d'euros s'han anat executant del 2016 al 2018 i ara al 2019 s'entrarà a la fase final amb l'execució d'1,6 milions d'euros.
Les obres per aquest 2019 consistiran en millorar més la seguretat, millorar les xarxes amb la senyalització i acabar "d'arrodonir els elements que en les primeres fases no havien estat acabats de polir".
Com ha explicat l'ICUB, les millores realitzades entre 2013 i 2016 han estat les xarxes i instal·lacions a les sales del Pati d'armes, el Centre d'interpretació, la renovació del pont, el nou centre d'instal·lacions tècniques, les actuacions en el subministrament elèctric, les instal·lacions i actuacions preventives a les antigues casernes i la restauració de l'accés.
Les millores previstes a executar durant el 2018 i principis del 2019 són la millora del sistema de seguretat, les instal·lacions i xarxes, l'arranjament de la climatització, la senyalística, telecomunicacions, el subministrament d'electricitat i les millores en la impermeabilització de l'Espai d'acollida.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segueix en directe el proper Dimecres Tecnològic: Mesures...
Segueix en directe el proper...
Alguns estats avançats tenen la figura de l'Arquitecte de l'Estat o Arquitecte en Cap del Govern per impulsar polítiques públiques al voltant de l'arquitectura i la planificació urbana i coordinar els diversos departaments de l'Estat pel que fa al desenvolupament urbà i territorial.
L'objectiu de l'acte és realitzar una reflexió al voltant de la posició de l' State Architect en països que disposen d'aquesta figura, per tal d'analitzar com s'integren en l'organigrama de l'Estat, les seves atribucions i com valorar la seva possible aplicació a Catalunya.
S'analitzarà la posició d'arquitectes de diversos estats dels Estats Units d'Amèrica i d'Austràlia així com la figura en diversos estats europeus, amb una especial importància i tradició a Holanda.
La seva posició dins de l'organigrama de l'administració varia en l'actualitat en funció de cada estat, depenent en general del departament de planificació i desenvolupament urbà, però tenint responsabilitats vinculades a altres departaments, en especial als relatius a l'habitatge o al medi ambient.
Donada la importància de l'arquitectura en la tradició del disseny urbà i edificatiu de Catalunya, és convenient reflexionar de la possibilitat de la creació de la figura de l'Arquitecte en cap del Govern.
La seva missió serà desenvolupar una visió integrada de l'arquitectura i el desenvolupament urbà i territorial, integrant els requeriments dels diversos departaments del govern i impulsant la implicació ciutadana, amb la finalitat de contribuir des de Catalunya al progrés en la habitabilitat humana, per al benestar dels seus ciutadans i ciutadanes, i per a inspirar al món.
Es prega confirmació d'assistència.
17.30 h Acreditació d'assistents
Intervenció de Damià Calvet, director de l'Institut Català del Sòl
Intervenció de Lluís Comeron, degà del COAC
18.15 h Presentació de l'informe sobre la figura de l'State Architect
18.35 h Presentació d'exemples de referència
19.15 h Proposta de futur: Eines per a un nou model de país
19.30 h Debat obert amb tots els participants i el públic.
Podeu consultar la comunicació inicial de l'acte aquí.
Plaça Nova 5 08002 Barcelona +34 93 301 50 00 Atenció a l'arquitecte: +34 93 306 78 03 © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 2019 |
Els documents prestats i renovats a partir del dilluns 5 de desembre de 2016, tindran com a data de retorn el dilluns 9 de gener de 2017.
Els documents de Bibliografia recomanada tindran préstec especial des de dimecres 14 de desembre de 2016.
D'altra banda, a causa del tancament d'algunes biblioteques de les universitats catalanes durant els dies de Nadal, les sol·licituds de Préstec Consorciat PUC rebudes a partir del dilluns 19 de desembre, se serviran amb retard.
El servei es restablirà a partir del dilluns 9 de gener de 2017.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
La Intersindical-CSC considera que quan Foment de Treball es refereix a l'aturada de país que ells i la Intersindical Alternativa de Catalunya han convocat per l'11 d'octubre com a «vaga política» sona a intent de «vulnerar drets fonamentals de nou».
Recorden que la patronal va intentar declarar il·legal la vaga del 8-N del 2017, un tema que encara està pendent de resolució al Tribunal Suprem.
El seu vicesecretari general, Sergi Perelló, dimecres va fer una crida a la unitat sindical per defensar el dret fonamental que «està en perill» davant l'actitud «bel·ligerant» de «certes patronals» i partits com el PP, Cs, VOX i «darrerament també el PSOE i les seves obstinacions d'aplicar més repressió i l'article 155»; va dir que la vaga s'inscriu en les demandes socials i laborals.
Perelló va fer aquestes declaracions durant la presentació del primer local del sindicat a Girona.
La portaveu de la Unió Territorial de les Comarques Gironines, Àngels Torrents, en va destacar el creixement.
Fa dos anys hi tenien un centenar d'afiliats i ara són uns 700 i prop d'un centenar de delegats; són primera força sindical a l'administració de la Generalitat a Girona –les eleccions s'hauran de repetir perquè s'han impugnat– i als ajuntaments de Girona i Lloret.
També tenen representació a comitès d'empreses destacades. |
Matteo Salvini va prometre a la reunió anual del partit que lidera, la Lliga, un referèndum si el nou Govern cancel·la la política migratòria aprovada durant la seva gestió, que, entre altres coses, preveu multes econòmiques per als vaixells de salvament que entrin a aigües italianes.
«El poble pot recollir firmes, proposar lleis i un referèndum.
Cada mes farem una iniciativa diversa a cada regió italiana», va anunciar Salvini, al mateix temps que va lamentar la decisió del nou Govern de l'M5E i el Partit Demòcrata de permetre el desembarcament a Lampedusa de l' Ocean Viking, el vaixell de Metges Sense Fronteres amb més de 80 migrants a bord.
«El problema és que Itàlia torna a ser un camp de refugiats», va assenyalar.
«Cedeixo als traïdors set ministeris avui perquè els recuperarem d'aquí a uns mesos amb interessos», va explicar davant 80.000 militants, que van dedicar sonores esbroncades al primer ministre, Giuseppe Conte. |
L'any 2011 ha estat un any ple de dificultats i nous reptes, en el qual els professionals i també el Col·legi hem hagut de fer front a una conjuntura econòmica desfavorable, amb un fort descens de l'activitat constructora i amb un entorn legislatiu canviant.
El Col·legi ha desenvolupat un programa d'acció en el qual ha prioritzat els serveis clau per a l'exercici professional, així com la promoció i defensa de la professió.
Consultoria tècnica, assessoria jurídica, formació i servei d'ocupació han estat prioritaris en un any en què l'economia col·legial ha continuat la política de màxima austeritat, reducció de despeses i optimització dels recursos iniciada en els anys anteriors.
L'any 2011 el vam anomenar Any de l'exercici professional responsable, dit així com a contraposició davant la progressiva desregularització normativa de l'exercici professional i del visat col·legial i en aquesta línia s'ha dut a terme un pla d'acció que posa l'èmfasi en el paper del professional responsable davant la situació d'incertesa que estem vivint.
Tot i la situació que viu el sector, es va celebrar el Saló Construmat, en el qual el Col·legi va tenir una participació molt activa ja sigui organitzant les activitats de l'eix de la rehabilitació o amb l'estand institucional, des del qual varem posar en valor la figura de l'aparellador com a tècnic de capçalera.
Dèiem que la formació i el mercat de treball havien estat algunes de les nostres prioritats.
A l'octubre va tenir lloc el viatge pilot a Sâo Paulo (Brasil) amb despatxos i empreses catalanes seguint el programa d'internacionalització posat en marxa pel Servei d'Ocupació del CAATEEB i amb el suport de la Generalitat.
L'Ajuntament de Barcelona va implantar les llicències electròniques en compliment de la Llei Òmnibus i el Col·legi hi col·labora amb l'emissió de l'Informe d'Idoneïtat Tècnica.
També va entrar en vigor en decret de les Inspeccions Tècniques dels Edificis la revisió obligatòria que han de passar tots els immobles segons la seva antiguitat.
L'any 2011 va ser un any d'eleccions, també al CAATEEB.
Hi va haver candidatura única i al juny un nou equip de govern va prendre possessió dels seus càrrecs amb el compromís de treballar pel reforçament de la nostra professió en un entorn canviant i difícil.
En aquesta línia, a la tardor vam enllestir l'estudi Aparelladors 2020, iniciat l'any anterior i les seves conclusions ens han permès iniciar un procés de reflexió compartit per tots els col·legis d'aparelladors de Catalunya els quals, amb un ideari comú, hem preparat un programa d'acció per al 2012 que hem batejat com l'Any del rellançament professional.
Finalment, al desembre, l'Assemblea de col·legiats aprovava la constitució de la sisena delegació del Col·legi, donant resposta al compromís de desplegament territorial del CAATEEB establert en els Estatuts col·legials.
A continuació us presentem amb més detall l'activitat duta a terme des del Col·legi al llarg de l'any 2011.
Des d'aquí vull agrair la tasca feta per l'equip de direcció i per tots els treballadors del Col·legi, que han sabut oferir el màxim de servei amb la màxima austeritat.
Gràcies també als membres de la Junta de Govern anterior i als actuals, pel seu esforç i dedicació, als membres de les comissions territorials a tots els companys i companyes que des de les diferents comissions o bé individualment treballen en benefici de la nostra professió i els nostres professionals.
Presidenta del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona (CAATEEB)
Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona · Bon Pastor, 5 · 08021 Barcelona · www.apabcn.cat |
Barcelona acollirà el 27 de juliol l'esdeveniment 'Gaming Ladies', un esdeveniment no mixt sobre videojocs que reunirà dones estudiants, professionals i interessades en videojocs, després que la primera convocatòria es cancel·lés pel boicot d'alguns grups en línia.
L'esdeveniment tindrà lloc a les 18.30 hores a l'auditori de Mediapro, i comptarà amb quatre xerrades de professionals del sector sota la perspectiva de gènere i un espai posterior per 'networking', ha explicat l'organització en un comunicat aquest dilluns.
La primera convocatòria, que havia de celebrar-se el mateix dia 27 de juliol, es va cancel·lar a final de juny després de pressions i assetjament de sectors i fòrums contraris als espais no mixts: "Després de tot l'assetjament rebut es fa indiscutible que necessitem esdeveniments així", va destacar l'organització de l'esdeveniment, a càrrec de Marina Amores, en una anotació en Twitter recollit per Europa Press.
"Ara més que mai sabem que hi ha una demanda real de noies que volen espais no mixts i no ens rendirem amb aquest tema", va afirmar en l'anotació.
Participarà com a ponent l'especialista en localització de videojocs Judit Tur, la directora d'art i cofundadora de Mago Protocol Mariona Valls, la cofundadora de Femdevs i dissenyadora narrativa África Curiel i l'encarregada de comunicacions de Digital Legends Inés Alcolea, en una cita que compta amb el suport de la Lliga de Videojocs Professional (LVP)
L'esdeveniment té l'objectiu de crear un espai de debat "en un entorn segur" --sense el masclisme que troben en alguns espais del sector--, en el qual estudiants i professionals puguin conèixer referents femenins, altres dones de la indústria i crear una base de dades amb contactes amb professionals d'àmbits específics.
'Gaming Ladies' es defineix com un fòrum exclusiu de dones de la indústria del videojoc que "neix amb la intenció d'enfortir-les i motivar-les, a més de donar eines a les que s'enfronten a experiències negatives dins del sector".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Milers de persones han participat aquesta tarda en la cadena humana que ha creuat el Penedès per reclamar la independència de Catalunya.
Entre crits d''independència' i 'Catalunya lliure', els participants de la Via Catalana han compartit el protagonisme amb diferents elements del folklore local com gegants, dracs i diversos balls populars que s'han sumat a la reivindicació.
Castellers del territori també s'han sumat a la festa amb actuacions al llarg del recorregut.
Amb molt de civisme i algunes complicacions en els desplaçaments per carretera, la Via Catalana ha marcat la celebració de la Diada de Catalunya en els municipis de l'interior del Penedès per on passava el recorregut, ja que moltes de les activitats han estat organitzades al voltant de l'arribada de centenars de visitants per participar a la cadena humana.
Segons les primeres informacions, la cadena s'ha desenvolupat al Penedès sense cap incident destacat, tret de les retencions a les carreteres al migdia i a mitja tarda.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Quan vaig arribar a Catalunya, fa uns quants anys, no tenia ni idea del factor diferencial català.
Ramon Llull era Raimondo Lullo, les senyoretes d'Avinyó eren demoiselles de França i no criatures del carrer del Gòtic i el Barça era un equip espanyol que molestava tant com el Madrid.
Era, ho confesso, el típic italià mitjà que si pensa en Espanya s'imagina vestits amb farbalans, sevillanes i gaspatxo (alguns, després d'un passeig per les Rambles hi afegeixen el sombrero mexicà).
Reconec que, d'aquells anys ençà, la percepció de Catalunya a l'estranger ha millorat molt gràcies, sobretot, al posicionament de Barcelona en el mapa del turisme mundial (d'aquí la importància de mantenir la catalanitat de la ciutat i dels seu panorama urbà).
Vaig arribar aquí, treballant per a una multinacional italiana, sense saber gens de castellà ni de català i els primers dos anys em vaig comunicar només en el primer idioma.
No era cap decisió personal: simplement no em feia falta el català ni per desenvolupar el meu negoci ni per viure a Barcelona.
I puc afegir-hi una cosa: podria haver continuat així pels segles dels segles (amén).
No tenia, efectivament, cap necessitat pràctica d'aprendre el català, ni tan sols per demanar un cafè.
Tot va canviar quan vaig conèixer (quina sort!) la que és la meva dona, amb la qual vaig passar, amb tota la naturalitat del món, del castellà al català.
A partir d'aquell moment se'm va obrir un univers.
El coneixement del català em va portar a la descoberta de la cultura catalana i a la seva estimació: aprendre un idioma porta, automàticament, a la revelació (de vegades fulgurant) d'uns costums, d'una història i d'una literatura que deixen de ser desconegudes i es deixen estimar.
La clau, doncs, és aquesta: l'estimació, l'amor.
He après el vostre idioma gràcies a l'amor per la meva dona, que em va portar a l'estimació per la vostra cultura.
De tota manera, veient com va el món, no podem pretendre que la sort de la nostra llengua estigui en mans d'un Cupido amb diccionari sota el braç en lloc de l'arc, de la mateixa manera que no podem obligar que totes les parelles siguin parelles lingüístiques i no només lliguístiques (de lligar), atents a preservar l'idioma a més a més de preservar l'espècie humana (no em refereixo a les famoses paraules que va dir el ministre d'Interior sobre les parelles gais).
Al llarg dels anys he vist molts italians que han vingut a treballar aquí i, us ho dic de debò, gairebé cap ha après el català, no els ha fet cap falta.
L'anàlisi del meu entorn m'ha mostrat que l'idioma vehicular dels immigrants (no m'agrada la paraula nouvingut, la trobo ofensiva) és el castellà fins que s'enamoren d'un catalanoparlant o tenen fills que entren a l'escola.
A partir d'aquest moment, canvia tot i et comencen a interessar aquelles paraules relativament noves que surten de la boca dels teus fills.
L'escola, doncs, és fonamental, no només per als nens, sinó també per als pares i mares!
Si no tens una parella catalana o fills que parlen en català, segueixes en castellà, que és l'idioma que, automàticament i sense cap esforç titànic, aprens a Catalunya.
Existeix, de fet, una immersió de facto cultural castellana omnipresent que te'n facilita l'aprenentatge constantment.
El català, en canvi, l'has de buscar, has de ser tu, per amor o per necessitat, que t'hi apropes, i ho fas, normalment, pels éssers estimats.
La llengua, recordem-ho, és la base de tot.
Us ho diu un italià que veu com el seu país ha ferit mortalment tots els magnífics idiomes que hi convivien.
L'operació centralitzadora ha estat, per part de l'estat italià, magnífica.
Penseu que jo, que sóc venecià, a l'escola gairebé mai vaig tenir professors del Vèneto, per decisió expressa de l'administració a fi de poder barrejar la societat de nord a sud.
Els antics idiomes ja només són dialectes que sobreviuen en el parlar del dia a dia, gairebé mai escrits i, com sabem, verba volant scripta manent.
Tornant al tema català, vull dir que a la base del meu raonament no hi ha cap melindrisme, aquell sentiment català ensucrat i tou, un simbolisme creat per Sergi Pàmies) i que, sortosament, m'ha explicat Cristian Segura, juntament amb altres amics, en les reunions clandestines que fem de tant en tant.
(Per cert, és admirable la capacitat d'autoflagel·lació dels catalans.)
Aquí no hi ha sucre, no hi ha felicitat assegurada, no hi ha res de tou, i si hi ha romanticisme és un romanticisme de Sturm und Drang, i no de Federico Moccia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Sopar de Gala, amb els/les comensals asseguts/des al voltant de la taula, permetrà compartir converses i intercanviar impressions amb tranquil·litat.
L'objectiu és convertir aquest Sopar de Gala de Sant Raimon, a Montjuïc, en un espai de trobada on els advocats i advocades de Barcelona que ho desitgin puguin compartir experiències i interessos comuns.
Les taules tenen una capacitat per a 10 persones.
Hi haurà un servei llançadora de transport amb autocars des de:
– L'ICAB (cantonada Palauet) fins al l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, des de les 20.15 fins a les 21.30h
– L'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya fins a l'ICAB (cantonada Palauet), des de les 23.45 fins a les 04:30h
Com realitzar la compra de les entrades:
* El TERMINI DE VENDA D'ENTRADES FINALITZARÀ EL DIA 10 DE FEBRER DE 2019.
INFORMACIÓ I CONTACTE SOBRE EL SOPAR DE GALA
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) – c/ Mallorca, 283 – 2a planta
Reemborsaments fins a 7 dies abans de l'esdeveniment |
La Generalitat de Catalunya, mitjançant els departaments de Cultura i de Justícia, ofereix cursos de nivells B (B2), C (C1) i llenguatge jurídic per a advocats, de conformitat amb l'Acord de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya i les institucions representatives dels col·lectius professionals de l'àmbit jurídic, per fomentar el coneixement i l'ús del català, signat el 12 de maig de 2015.
Aquests cursos ofereixen la possibilitat de preparar el certificat de nivell B, C o llenguatge jurídic i accedir a un examen amb certificat oficial del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, equivalent al que expedeix la Direcció General de Política Lingüística.
Els cursos es basen en un sistema d'autoaprenentatge, amb exercicis autocorrectius ubicats en una aula virtual, el seguiment del qual comporta una dedicació total de temps equivalent a 80 hores lectives (60 hores en el curs de llenguatge jurídic).
Cada persona inscrita a un curs té assignat un tutor (un tècnic lingüístic del Departament de Justícia) que indica cada setmana la unitat que cal treballar, els exercicis que cal fer i el ritme d'estudi més adequat a cada cas.
El tutor també és qui corregeix els exercicis que no siguin autocorrectius, qui fa el seguiment individualitzat i qui resol els dubtes que se li plantegin.
Per tal d'avaluar el progrés de la persona inscrita al curs, determinats exercicis s'han de realitzar en un termini fixat, condició indispensable per poder accedir al final de curs a l'examen.
El material didàctic i tots els continguts del curs estaran disponibles a una aula virtual de la plataforma parla.cat de la Direcció General de Política Lingüística.
A part del seguiment per part del tutor, les persones inscrites al curs podran accedir també a una sessió presencial, de dues hores de durada, on es treballaran les unitats que s'han estudiat fins aquell moment.
L'assistència a aquestes sessions presencials és voluntària.
Per accedir al curs del nivell B no s'ha d'acreditar cap certificat, però sí que és necessari que l'alumne tingui uns coneixements equivalents al nivell A elemental; és a dir, ha de ser capaç de:
- entendre textos escrits de caràcter informatiu o divulgatiu
- escriure notes o donar informació
- entendre textos orals (anuncis, notícies, missatges per megafonia...)
- dominar les estructures elementals de la llengua
Per accedir al curs de nivell C, no cal acreditar cap certificat, però sí que és necessari que l'alumne tingui uns coneixements equivalents al nivell B; és a dir, ha de ser capaç de:
- entendre un ampli ventall de textos de tipus divers
- escriure textos descriptius o narratius relacionats amb l'àmbit privat, laboral o acadèmic
- entendre textos orals en registre col·loquial o de formalitat mitjana (diàlegs, notícies, converses sobre un tema polèmic, conferències...)
- en l'expressió oral, demostrar que pot organitzar i regular el propi discurs, interactuar amb un interlocutor per tal de resoldre una tasca i conversar sobre un tema d'interès general.
Per accedir al curs de llenguatge jurídic cal acreditar el certificat oficial de nivell C1 de la Direcció General de Política Lingüística, o equivalent.
En el moment que un alumne sigui admès en el curs, rebrà un correu electrònic en què se li demanarà que aporti una còpia del certificat.
A la w eb de la l lengua catalana es pot consultar tota la informació sobre els certificats oficials de llengua catalana.
Per accedir a l'examen cal lliurar al tutor els exercicis establerts segons el curs, i per tenir el reconeixement acadèmic corresponent cal presentar-se a l'examen final i superar-lo.
En els nivells B i C, l'avaluació es fa per mitjà d'una prova final i de la nota de curs.
La puntuació màxima és de 100 punts, que s'obté de la puntuació de la prova i de la nota de curs.
Pel que fa al curs de llenguatge jurídic, l'avaluació es fa només per mitjà d'una prova final.
Per obtenir el certificat oficial cal obtenir com a mínim el 70% de la puntuació final, és a dir, cal aconseguir un mínim de 70 punts (prova i nota de curs) i haver superat la puntuació mínima de determinades àrees, segons el nivell.
En cas de no superar l'examen, es podrà accedir a una segona convocatòria el mes de setembre.
Per sol·licitar la inscripció cal emplenar la butlleta adjunta i enviar-la a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
El nombre de places està limitat a 200 entre tots tres cursos.
Tenen prioritat les persones que en edicions anteriors han realitzat un curs i l'han superat.
Les persones que s'inscriguin a un curs s'han de comprometre a seguir-lo fins al final.
Són cursos subvencionats amb fons públics i amb un nombre de places molt limitat.
Hi ha 481 convidats/des i 4 membres en línia |
El personal de terra d'Iberia a l'Aeroport de Barcelona-El Prat torna a la vaga aquest cap de setmana per reclamar millores laborals com més plantilla i estabilitat laboral.
La plantilla ha convocat aturades el dissabte 24, el diumenge 25, el divendres 30 i el dissabte 31 d'agost, que se sumen a les del dissabte 27 i el diumenge 28 de juliol.
En declaracions a Europa Press, el portaveu d'UGT Iberia Barcelona, Omar Minguillón, ha explicat que demanen que treballadors temporals passin a ser fixos, i ha remarcat que el 50% de la plantilla són treballadors eventuals.
Minguillón ha sostingut que una estabilitat laboral més alta permetrà solucionar altres qüestions com la sobrecàrrega de feina i l'abús de les hores extraordinàries d'obligat compliment.
També ha defensat que facilitaria reorganitzar els torns i horaris per evitar treballar fins a vuit i nou dies seguits i facilitar la conciliació personal i familiar.
Ha alertat que la temporalitat, a la qual se suma la falta de personal, i la pressió sobre la plantilla actual ha provocat un augment de les malalties i les baixes laborals.
La plantilla d'Iberia Barcelona és d'uns 2.700 treballadors, que s'encarreguen de la facturació, l'embarcament, la càrrega i descàrrega, l'assistència i el manteniment als avions, i donen serveis a una trentena de companyies, entre elles, Vueling, British Airways i Turkish Airlines.
El Ministeri de Foment ha decretat uns serveis mínims del 53% per als vols nacionals i estrangers amb alternatives de desplaçament de més de cinc hores en transport públic; del 32% per als vols nacionals dins de la Península amb alternatives de menys de cinc hores, i del 100% per als vols a les illes.
Minguillón ha xifrat els serveis mínims en un 70%, i ha criticat que són "exagerats", per la qual cosa preveu que pocs treballadors no estiguin sense serveis mínims i puguin secundar la vaga.
No obstant això, ha defensat que han de ser complerts per la plantilla i així ho ha demanat el comitè durant les assemblees de treballadors que s'han celebrat aquest dimecres i divendres a l'aeroport: "S'han de respectar íntegrament".
Vueling ha cancel·lat un total de 112 vols aquest cap de setmana a l'Aeroport de Barcelona, una xifra semblant a l'afectació que van tenir les aturades convocades al juliol per la plantilla de terra d'Iberia.
Les cancel·lacions es reparteixen en 46 vols el dissabte 24 d'agost i 66 el diumenge 25, i l'aerolínia s'ha comunicat amb els passatgers afectats, que xifren en 18.000 usuaris, i els ha ofert la reubicació en un altre vol adaptat a les seves necessitats o el reembossament del vol.
Per la seva banda, Iberia ha cancel·lat sis vols per la vaga de la seva plantilla: tres ponts aeris entre Barcelona i Madrid per aquest dissabte i tres més el diumenge.
Sense tenir en compte la cancel·lació d'aquests vols, durant aquest cap de setmana es preveia el moviment d'uns 1.000 vols el dissabte i 1.075 el diumenge, han informat fonts d'Aena a Europa Press.
L'operador aeroportuari recomana als usuaris consultar amb les aerolínies les possibles afectacions que es poden produir abans de desplaçar-se fins al Prat.
La vaga del personal de terra d'Iberia coincideix amb la vaga indefinida dels vigilants dels controls de seguretat del Prat, que va arrencar divendres passat 9 d'agost.
Com els treballadors d'Iberia Barcelona, els de l'empresa Trablisa, adjudicatària dels controls al Prat des del 2018, demanen acabar amb la sobrecàrrega de feina a l'aeroport.
També reclamen garantir la paritat entre els vigilants, descansos mínims i dos caps de setmana al mes, i assegurar la formació necessària i que la tinguin tots.
La Delegació del Govern espanyol va decretar uns serveis mínims del 90% i la incidència de la vaga ha estat mínima i no s'han produït llargues cues, a diferència de la convocada pels vigilants dels filtres el 2017, quan l'adjudicatària era Eulen.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Barcelona, 2 de febrer de 2017.
El Ballet Preljocaj s'estrena al Gran Teatre del Liceu del 8 a l'11 de febrer amb dues coreografies, Spectral Evidence i La Stravaganza, que varen ser creades per al New York City Ballet l'any 2013 i 1997 respectivament.
Inspirades en Amèrica, i amb especial èmfasi al moviment migratori, les dues peces duen el segell del director artístic de la companyia, un dels coreògrafs més rellevants de l'escena francesa, Angelin Preljocaj.
La primera peça de l'espectacle, Spectral Evidence, és un ballet de vuit ballarins que escenifiquen diverses músiques de John Cage i ens transporten al judici a quatre dones inspirat en les bruixes de Salem de 1692.
Les línies geomètriques de la posada en escena, juntament amb la música de percussió de John Cage, creen un univers fred i aterridor fins que l'emoció sorgeix entre un home i una dona.
En paraules del propi Angelin Preljocaj, es tracta d'una "recerca fonamental" sobre conceptes com el pes, l'energia, la dinàmica i l'espai.
La segona coreografia, La Stravaganza, és fruit d'un encàrrec de 1997 de Peter Martins del New York City Ballet.
Un homenatge a tots els que viatgen a la cerca d'una nova vida, especialment aquells que ho van fer a Amèrica.
Alternant músiques de Vivaldi amb obres musicals contemporànies d' Evelyn Ficarra, Serge Morand, Robert Nromandeau i Åke Parmerud, aquesta peça llança els cossos cap a l'edat moderna.
Les parelles, recreades a partir de tots els períodes de la immigració americana, uneixen i desfan les lògiques de grup i les porten a un altre pla.
Creat l'any 1984 per Angelin Preljocaj amb el nom de Preljocaj Company, l'any 1996 es va instal·lar a la Cité du Livre d'Ais de Provença i va esdevenir l'actual Ballet Preljocaj.
Des de la seva creació, la companyia, actualment amb vint-i-quatre membres, ha creat una cinquantena de treballs coreogràfics i fa un centenar d'actuacions cada any a França i arreu del món.
Des de l'any 2006 el Ballet està instal·lat a la seva nova seu a Ais de Provença, obra de l'arquitecte Rudy Ricciotti.
És un centre de producció creat específicament per a la dansa, on els artistes poden participar en tot el procés creatiu, des de tallers i assajos fins a la posada en escena.
Angelin Preljocaj n'és el director artístic i s'hi fan actuacions durant tot l'any, tant de creacions pròpies com de companyies convidades.
Nascut a París, Angelin Preljocaj va començar a estudiar ballet clàssic abans de dedicar-se a la dansa contemporània, amb Karin Waehner, Zena Rommett, Merce Cunningham, i posteriorment amb Viola Farber i Quentin Rouillier.
Més endavant es va unir a Dominique Bagouet, abans de crear la seva pròpia companyia el desembre del 1984.
Des d'aleshores ha creat més de cinquanta obres coreogràfiques, que van des de peces individuals fins a grans formacions.
També ha col·laborat en diverses pel·lícules com a coreògraf.
Ha rebut diversos premis i distincions, dels quals destaquen el Benois de la Danse (1995), Bessie Award (1997) o Les Victoires de la Musique (1997).
(Patrimoni Digital de Catalunya) |
El cofundador de Podem considera que a l'estat espanyol "hi ha espai" per fer un referèndum pactat
Barcelona.-El cofundador de Podem, Juan Carlos Monedero, s'ha referit aquest dissabte des de Barcelona al referèndum del proper 1 d'octubre i ha criticat que el president Puigdemont està fent una "fugida cap endavant" i, segons ell, "només busca enfrontar el repartiment del vot independentista de cara les eleccions que es convocaran després del simulacre de referèndum".
Per Monedero, l'1-O "té tota la pinta que no arribarà enlloc" i considera que "generarà més frustració que no pas èxits".
Per això, el cofundador de Podem defensa la posició del seu partit de fer un "referèndum pactat" perquè, segons ell, "Espanya està canviant i existeix un espai per fer un referèndum amb totes les garanties".
D'altra banda, Monedero ha advocat per "reconciliar" la direcció política de Podem amb les bases del partit i creu que Podem Catalunya ha de ser la "nau d'abastament" del nou subjecte polític.
Després de reunir-se amb l'associació de cambreres de pis dels hotels, anomenades 'Kellys', el cofundador de Podem, Juan Carlos Monedero, ha mantingut una trobada amb els mitjans de comunicació per valorar la situació de Catalunya.
Monedero considera que "l'immobilisme" del PP "està alimentant el xoc de trens", però, per altra banda, ha denunciat que el govern català "està intentant que ens oblidem que han estat copartíceps de les retallades en sanitat, en educació i de la corrupció, i ho estant embolcallant amb el discurs independentista que l'únic que busca és posicionar-se davant d'ERC i la CUP en el repartiment del vot independentista".Monedero ha titllat l'1-O de "fals referèndum" i considera que "generarà més frustració que no pas èxits" perquè "no té garanties de cens ni tampoc té reconeixement nacional ni territorial".
Per això, ha defensat la proposat de Podem d'un "referèndum pactat amb l'Estat" que ha de servir, segons ell, "per solucionar d'una vegada per totes el discurs identitari que ens impedeix discutir què passa amb els drets socials, amb la sanitat o amb l'educació".
En relació al referèndum pactat, Monedero creu que és possible perquè "Espanya està canviant".
Això es demostra, segons ell, amb la compareixença de Rajoy com a testimoni en el judici del cas Gürtel o amb la investigació de 800 càrrecs del PP suposadament relacionats amb casos de corrupció.
Pel cofundador de Podem, a l'estat espanyol "hi ha espai per fer un referèndum amb totes les garanties" perquè "el PP ja no representa Espanya" i "les coses estan canviant i ja hi ha gairebé un 40% del conjunt dels espanyols que estan a favor del dret a decidir".
"És el moment de tornar a reconciliar la direcció política amb les bases" D'altra banda, Monedero s'ha referit a la situació política interna de Podem i ha dit que "és el moment de tornar a reconciliar una direcció política i els òrgans de direcció amb allò que pensen les bases".
El cofundador del partit creu que el nou subjecte polític s'ha construït "amb molts errors" i ha titllat de "barbaritat" el fet que el nom de Podem Catalunya "no hi sigui en el nou subjecte polític".
"Crec que Podem Catalunya ha de ser la nau d'abastament del nou subjecte polític que articuli l'autogovern, que prengui decisions pròpies i que estigui agermanat amb la força estatal".De la seva banda, Podem Catalunya ha emès aquest dissabte un comunicat on reivindica la "plurinacionalitat, el respecte i la fraternitat" com a base d'organització davant de les "desafortunades declaracions" de diferents membres vinculats a la direcció del partit en relació a decisions preses per la formació a Catalunya.
La formació recorda que Podem Catalunya "respecta" la sobirania dels pobles i, per tant, "no aprova ni l'autoritarisme ni les formes centralistes".
A més, asseguren que reconeixen el "dret a decidir" dels catalans i estan obligats a "reconèixer i respectar les decisions dels catalans que militen en aquesta organització".En el comunicat també consideren que "enfortir Podem Catalunya exigeix abandonar la ingerència" i lamenten que "no sembla casual" que apareguin interessos externs a l'organització que "volen fer callar la veu treballada i construïda a Catalunya en un moment en què Podem Catalunya s'està enfortint i cohesionant".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
- Quina és la teva relació amb el cinema de muntanya?
Va ser cap allà el 2010, després de fer un parell de documentals per afició.
Jo havia participat en diferents expedicions de muntanya, en zones de l'Himalaia, dels Andes... i em vaig començar a aficionar als reportatges.
Així que el 2010 vaig muntar una petita productora, FilmeXplora Produccions, i em vaig endinsar en el món audiovisual a través de cursos i formacions anuals.
Fins ara m'he dedicat a fer reportatges de muntanya, molts basats en experiències personals i en expedicions de les quals he format part.
A partir del 2016, va començar el projecte 'Maleïda 1882' a través del Bernat Gasull.
Amb ell vam decidir anar una mica més enllà i passar dels reportatges personals al reportatge històric, incorporant la ficció.
Són petits passos que vaig fent dins del món del cinema.
Tenim projectes de futur ambiciosos en el món de la ficció.
- D'on sorgeix la idea de fer aquesta pel·lícula documental?
Neix amb el Bernat Gasull, ja que tenim una amistat que ve d'una desgràcia.
Jo vaig conèixer el Bernat l'any que va morir el seu germà, el Martí Gasull, que era un expedicionari, un muntanyenc, força conegut.
El Martí va morir en una expedició a l'Himalaia, justament quan jo estava en una altra expedició.
De fet, un dels meus companys el coneixia molt.
Vaig fer un reportatge d'aquella expedició i vaig contactar amb el germà del Martí, el Bernat, per demanar-li que posés la veu en off del reportatge; així va començar la nostra amistat.
En aquell moment, en Bernat ja estava treballant amb el seu llibre 'Maleïda', havia començat a investigar la història de Verdaguer amb el seu germà i portava vuit anys treballant en aquest projecte.
El 2015 va publicar el llibre i quan jo me'l vaig llegir, un any més tard, la història em va captivar.
Vaig comprovar que hi havia molt de material i li vaig comentar al Bernat que havíem de fer alguna cosa més.
- Així que vau començar a donar forma al projecte.
Primer volíem fer un reportatge d'itineraris i, quan vam començar a explicar la nostra idea, es va anar sumant més gent.
Un dia va aparèixer el Lluís Soler mitjançant la Fundació Jacint Verdaguer.
El Lluís Soler és un gran coneixedor del poeta i dels seus versos i es va oferir a interpretar a Verdaguer.
Com teníem un gran actor, vam començar a plantejar-nos de passar del reportatge a la pel·lícula.
D'aquí va sorgir el guió definitiu del film actual, que està entre el documental i la pel·lícula de ficció; les recreacions històriques es combinen amb les narracions del Bernat.
- Ha estat un repte a nivell cinematogràfic?
En el moment de passar del reportatge a la ficció tot es multiplicava.
A nivell de dificultat tècnica, a nivell de recursos...
Ens en hem sortit dins la poca experiència que tenim en el món de la ficció.
Aquesta és la meva primera pel·lícula.
- I t'ha agradat tant que teniu projectes de futur en aquesta línia.
Tots els viatges de Verdaguer pel Pirineu són un filó.
L'any 1882 comença aquesta gran travessa i després continua al 83.
L'any 85 Verdaguer acaba traient a la llum 'Canigó', el gran llibre de poemes.
El que voldríem és seguir amb l'any 83 i fer una pel·lícula que ens porti al moment en què el poeta comença a escriure 'Canigó', volem explicar 'Canigó' amb una pel·lícula.
M'he adonat que tothom sap que hi ha una obra de Jacint Verdaguer que es diu 'Canigó', però que molt poca gent sap de què tracta.
De moment aquest és un projecte de futur i ja veurem si el podem fer realitat.
Vull destacar que 'Maleïda 1882' s'ha fet mitjançant el voluntariat, ja que hem tingut finançament 0, ens va coincidir amb l'aplicació de l'article 155.
Gràcies a la gent que s'ha sumat de manera voluntària hem pogut tirar endavant amb la pel·lícula.
Aquest és un projecte de país i de terra que s'ha fet entre molta gent.
- Dius que podríem considerar Jacint Verdaguer com el pare del moviment excursionista a Catalunya.
Quina visió tenia Verdaguer del muntanyisme?
Jo he descobert el poeta com un pioner de la muntanya mitjançant el llibre del Gasull.
Aquesta era una història que estava amagada, en aquell moment no estava ben vist que un capellà s'enfilés per crestes i muntanyes.
L'excursionisme a Catalunya va començar a agafar trempera a partir del segle XX, quan les entitats i centres excursionistes creixen com bolets i es va posar de moda anar a la muntanya.
Però abans d'això, era una activitat que només feien els aristòcrates europeus, seguint un moviment que venia dels Alps, que va començar a finals del segle XVIII.
En aquell moment van apareixer alguns llibres que arribaven a Barcelona, entre ells el de Henry Russell, i a través d'aquestes publicacions Verdaguer va conèixer la Maleïda, que és el cim de l'Aneto, que és un cim impressionant.
A més, com estava a la frontera entre Aragó i Catalunya, en aquells moments era considerat el cim més alt de Catalunya.
Verdaguer, que era un revolucionari des de sempre, es va sentir captivat per aquest cim.
Era un home que tenia una atracció especial per la muntanya i es va obsessionar quan va començar a llegir les edicions dels exploradors estrangers que arribaven al Pirineu.
Verdaguer és un dels pares del pirineisme a Catalunya.
Hi havia algunes exploracions científiques, militars, que s'enfilaven a la muntanya per feina, no per passió.
En aquells moments l'excursionisme consistia en fer passejades, com per exemple anar a la Font Groga del Tibidabo, no pas en enfilar-se dalt dels cims, on hi havia glaceres, pedres i crestes.
En aquell moment, el concepte d'escalada pràcticament no existia a Catalunya.
- A més, anava amb guies inexperts, mapes incomplets i sabates poc adequades... això afegia dificultat al que feia.
Aquí no hi havia material de muntanya, a França sí que hi havia grampons o piolets.
Així que Verdaguer no tenia possibilitat de trobar-ne.
El Pallars era la part més salvatge del Pirineu català i no hi havia informació ni a França, ni a Anglaterra ni enlloc, només hi havia uns mapes molt bàsics dels pobles.
Totalment, és com anar ara a una serralada verge del Kirguizistan.
Ell va necessitar d'uns guies, que eren els pastors, que era gent que coneixia els entorns dels pobles on vivien.
Així que anava de poble en poble i en cada poble buscava algú que conegués la muntanya o el coll que tenia al davant.
Aquesta era l'única manera de guiar-se.
També feia croquis a les llibretes que després va fer servir per escriure 'Canigó'.
Amb aquests croquis tenia un mapa mental tridimensional de com era el Pirineu.
- Va ser un pioner amb molts aspectes.
A més, quan anava pels pobles també recollia llegendes, així que era un explorador del territori en tots els seus àmbits.
No oblidem que va ser un dels grans recuperadors de la llengua catalana, encara no s'havia fet la normalització, però ell va recuperar mots i escrivia en català quan molts escriptors no ho feien.
Jacint Verdaguer va ser un revolucionari del moment, en tots els sentits, sobretot pel que fa el territori i la llengua.
- Per rodar la pel·lícula, heu anat a glaceres que avui en dia reuneixen les mateixes condicions que les Maleïdes del segle XIX.
Què n'opines de la disminució de les glaceres al Pirineu?
La disminució de glaceres és brutal.
Aquí hi havia una glacera important, que era la de les Maleïdes.
Era la gran glacera, com les que ara trobem a 4.000 metres actualment, on hi havia esquerdes amb fondàries de 40 metres.
Verdaguer es va trobar amb una glacera d'aquestes característiques i la informació que tenia sobre ella era poquíssima.
De fet, gairebé hi deixa la vida, ja que no tenia experiència.
Ara, a nivell alpinístic tenim conceptes molt clars, hem de pujar i baixar de la muntanya d'hora perquè les glaceres s'estoven i els punts de neu es trenquen.
Però Verdaguer, en l'última etapa, quan va pujar a la Maleïda, ho va fer des de l'Artiga de Lin, que és una autèntica bestiesa, va fer 2.000 metres més de desnivell del que feia tothom.
Això va provocar que baixés del cim més tard del que ho hauria hagut de fer i es va trobar amb una glacera que ja estava molt estovada i se li van trencar alguns punts de neu que necessitava per creuar les esquerdes.
Va ser en un d'aquests punts de neu quan va estar a punt de morir, va quedar penjat pels peus, literalment.
Per recrear aquesta escena hem hagut de marxar del territori on van passar els fets perquè ja no existeixen glaceres d'aquestes característiques.
Ara estem en una de les últimes etapes abans de la mort d'una glacera, només en queda el gel negre final sense cap mena de gruix i d'aquí 10 o 15 anys ja no en quedarà res, només una congesta de neu que apareixerà i desapareixerà.
Però abans aquesta glacera tenia 40 o 50 metres de gruix de gel, era espectacular.
- Des de fa anys tens vincle amb el Pallars Sobirà, com ha estat poder rodar part dels escenaris de la pel·lícula en aquesta comarca?
Quan llegia el llibre jo ja posava imatges a cada paraula, ja que conec molt bé el Pallars.
La meva família fa molt temps que té casa al Pallars, hi he pujat des de petit.
És un territori que tinc molt present i això em va resultar fàcil per trobar les localitzacions del rodatge.
La relació amb el territori ha estat fonamental perquè des del punt de vista de la direcció el projecte sigui més fàcil. |
Tot i que nascut a Tàrrega l'any 1971, Ponsarnau té un vincle estret amb Manresa i el Bages.
Durant més d'una dècada va treballar al club del Congost i del desembre del 2006 al maig del 2013 va ser el primer entrenador, va pujar a l'ACB i va mantenir l'equip a l'elit.
La família viu a Sant Fruitós, la seva dona és mestra a Manresa i els tres fills juguen a bàsquet: el gran al Catalana Occident (en el planter del Baxi) i els altres dos a l'Asfe
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
-Francisco, com va nàixer la idea de Pireníssim? |
L'Agència Catalana de Turisme ha atorgat aquest 2015 subvencions per valor de 2,8 milions d'euros a empreses i entitats privades per al foment del turisme.
Els més beneficiats d'aquest any per aquestes ajudes públiques han estat l'aerolínia Vueling, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), la Reial Federació Espanyola de Golf, l'empresa Codorniu o l'associació Red de Ciudades AVE.
L'agència turística pública també ha signat acords i convenis que en principi no impliquen despesa econòmica a l'Administració amb empreses com Port Aventura o hotels de la Costa Brava i amb altres administracions públiques.
Tota aquesta informació, a la qual ha pogut accedir CRÍTIC, va aparèixer publicada al DOGC la setmana passada.
La segona i tercera subvencions més grans de l'Agència Catalana de Turisme estan adreçades a fomentar les connexions aèries de Catalunya —bàsicament, de l'aeroport del Prat— amb el món.
La partida més gran se la va repartir un grup format per Aeroports Públics de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i Aena, que s'han repartit 510.529 euros per a l'organització del World Route Development Forum, que es farà el 2017 a Barcelona.
Es tracta d'una trobada de directius per reflexionar i decidir les noves rutes de les aerolínies.
Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, hi acudiran 3.500 participants de 125 països i, a més, s'hi sumarà el Port de Barcelona.
L'aerolínia Vueling ha rebut 500.000 euros de subvenció directa tot i que en la relació publicada per la Generalitat al DOGC no hi apareix cap referència a un esdeveniment concret.
L'objecte és "la promoció turística a través de la millora del posicionament de Catalunya com a destinació en mercats estatals i internacionals".
Això, en principi, hauria de permetre afavorir més intercanvis econòmics i augmentar el trànsit aeri cap als aeroports catalans.
No és el primer any que Vueling signa un conveni d'aquesta mena amb la Generalitat.
L'any 2012 ja ho va fer però amb una inversió econòmica pròpia de 100.000 euros a canvi de beneficis com ser 'partner' de l'Agència Catalana de Turisme o tenir espai a les cotxeres del Palau Robert i al Centre Cultural Blanquerna a Madrid, un intercanvi habitual en altres ocasions com en el conveni del mateix any amb la Roca Village.
L'esforç econòmic de l'Administració era equivalent al de l'empresa.
El mateix any es va signar un conveni amb les mateixes condicions econòmiques amb Iberia, empresa del grup IAG on també està inclosa Vueling.
L'Agència Catalana de Turisme explica, en declaracions a CRÍTIC, que les aportacions econòmiques són beneficioses per a la Generalitat, ja que impliquen que l'empresa també inverteixi per fer accions: "Fem campanyes finançades conjuntament a canvi que l'empresa sigui el nostre 'partner'".
En el cas de Vueling, l'aerolínia posa la mateixa quantitat que l'Administració i, a més, s'encarrega dels viatges de l'agència sense cap cost per a aquesta.
De fet, les subvencions de Vueling ja han aparegut als mitjans en alguna ocasió.
La companyia aèria va deixar d'operar a l'aeroport d'Alguaire (Lleida) per la retirada de les subvencions.
L'aleshores delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, va reconèixer que la marxa de Vueling respon a la voluntat de la Generalitat de reduir les subvencions atorgades a les aerolínies que operen a Alguaire.
"Tots els convenis tenen la seva justificació; en essència fem que empreses que es beneficien del turisme contribueixin", expliquen fonts oficials de l'Agència Catalana de Turisme.
D'aquesta manera també s'inclouen empreses que no reben cap aportació econòmica i l'acord es basa en intercanvi d'espècies.
Damm, per exemple, és 'partner' a canvi d'oferir begudes gratuïtes en actes i el Futbol Club Barcelona permet que representants de l'agència viatgin amb ells a les gires asiàtiques i incloguin publicitat de Catalunya en estadis sense cap cost per a l'Administració.
ACCIÓ, l'agència pública per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat, va ser la més subvencionada del 2015, amb 528.152 euros.
La justificació esgrimida és fomentar la col·laboració entre la xarxa de Centres de Promoció de Negocis dependent d'ACCIÓ i els Centres de Promoció Turística de l'Agència Catalana de Turisme.
També s'indica la possibilitat d'incloure empreses contractades per a la promoció turística.
És una aportació que ha tendit a l'alça els darrers anys.
La Reial Federació Espanyola de Golf, que s'emporta enguany 300.000 euros, tanca el 'top 5' empatada amb el Reial Automòbil Club de Catalunya.
En el primer cas, la subvenció té la mirada fixada a aconseguir fer a Catalunya la Ryder Cup del 2022, un important enfrontament de jugadors de golf dels Estats Units i d'Europa.
L'objecte del conveni és la "col·laboració per a la realització de les activitats relatives a la presentació de la candidatura de Catalunya-Barcelona".
El RACC va rebre els seus 300.000 euros per un esdeveniment ja celebrat durant el 2015: el Ral·li de Catalunya – Costa Daurada, que es fa cada any, com a forma de promoció de les comarques tarragonines.
A aquesta quantitat, cal sumar-hi els convenis de cooperació educativa amb instituts, universitats i centres d'estudis que ascendeixen a 77.432 euros i altres subvencions a empreses que es desprenen de convenis.
Després hi ha partides menors a empreses i entitats privades com Codorniu (25.000 euros, per a la promoció turística del producte enoturisme de Catalunya a l'exterior), la Red de Ciudades AVE (20.000 euros), la Fundació Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona (35.000 euros per a la promoció turística del producte Gastronomia de Catalunya durant el sopar de gala de l'acte de Lliurament de Guardons de Turisme 2015) o, en clau eclesiàstica, el Bisbat de Vic i la Conferència Episcopal Tarraconense (25.000 euros per a la promoció del turisme religiós mitjançant el suport al projecte Catalonia Sacra).
Una curiositat és que la filmació de 'Joc de Trons' a Girona li va costar a l'Agència Catalana de Turisme uns 12.800 euros.
Aquests diners es van pagar a la Fundació Privada Fira de Girona per "contribuir a la promoció turística de Girona atès que en aquesta ciutat tindrà lloc el rodatge de la sisena temporada de la sèrie televisiva 'Joc de Trons'".
En total, l'Agència Catalana de Turisme va repartir el 2015 prop de 2.790.000 euros.
Les subvencions de l'agència han crescut els darrers anys.
El 2012, el DOGC només feia públics els acords sense cost; el 2013, la xifra per promoure el turisme a Catalunya ascendia a 360.904 euros; i ja el 2014, les xifres de subvencions eren de 815.231 euros.
En aquest temps es pot veure com hi ha entitats que apareixen un any i es queden de forma continuada com el RACC i ACCIÓ, o d'altres que apareixen amb certa freqüència però no necessàriament en cada curs.
També hi ha empreses, consorcis, fundacions o entitats que apareixen només un sol cop.
Entre els acords més destacats d'altres anys, hi figura una subvenció de l'any 2014 de 75.000 euros a la Fundació Privada Barcelona Comerç per patrocinar la pista de gel ubicada a plaça de Catalunya de la ciutat de Barcelona des del novembre del 2014 fins al gener del 2015.
A més, aquell any la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també va ingressar 42.005 euros per la cessió d'imatges televisives.
L'Agència Catalana de Turisme valora molt positivament els acords perquè permeten exportar la marca de Catalunya al món de la mà d'empreses amb reconeixement global.
Fonts de l'organisme asseguren a CRÍTIC que hi ha altres tipus d'acords per dividir accions entre l'Administració i entitats, com en el cas de la Red de Ciudades AVE.
Al llarg de l'any, l'Agència també tanca convenis que no tenen relació directa amb la promoció turística com ara les beques a estudiants per a una millor formació en el sector turístic.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Jessika Soors recorda molt bé el moment en què va assabentar-se de l'atemptat a Barcelona.
Era a un festival i, en arribar-li la informació, va tenir una «sensació estranya».
És la mateixa persona?», va reclamar als seus companys de la policia local tan bon punt va sentir el nom d'Es Satty.
Soors és al capdavant del departament de prevenció i desradicalització de l'Ajuntament de Vilvoorde des que es va crear aquesta àrea, ara fa cinc anys.
A més de veure marxar a combatre a Síria una trentena de joves locals, Vilvoorde, al Bravant flamenc de Bèlgica, és també el lloc on va residir l'imam de Ripoll Abdelaki Es Satty, el 2016.
Les autoritats locals estaven al corrent que l'imam havia intentat sense èxit exercir a la mesquita de Diegem, un poble pròxim.
De fet, remarca Soors, va ser un imam local qui va contactar la policia belga per demanar més informació sobre Es Satty i, en veure «algunes qüestions poc clares en el seu expedient», es va decidir no col·laborar amb ell.
Un any i mig més tard, l'imam de Ripoll apareixia a les notícies com el cervell dels atemptats a Barcelona i Cambrils.
«Estem molt involucrats amb totes les comunitats musulmanes a Vilvoorde i els considerem actors col·laboradors, va ser un contacte per proporcionar informació, no un incident remarcable», explica Soors sobre la informació intercanviada entre la mesquita de Diegem, l'Ajuntament i la policia en relació a Es Satty. |
El Gremi d'Editors de Catalunya organitza el taller de formació « Creativitat i Design Thinking: innovar en el sector editorial amb Creativikit® », que tindrà lloc a les seves instal·lacions.
La creativitat és el motor de la innovació.
Si sempre fem el mateix acabarem tenint els mateixos resultats.
Els professionals del sector del llibre s'enfronten a nous problemes, debilitats i reptes.
Habilitats que van més enllà de la transformació digital, com ara l'empatia i la creativitat, són necessàries per tal d'estar preparats per a respondre als nous reptes del sector i del mercat.
És per això que és molt important capacitar-los d'eines i recursos per tal que puguin innovar i d'adaptar-se al món actual en el qual vivim.
Un món canviant, on apareixen nous agents, nous hàbits, noves maneres de consumir i per això més que mai necessiten tenir noves idees, validar-les i saber-les posar en acció.
Basada en el «Learning by doing»; és a dir, participativa i experiencial.
Plantejarem la formació en un únic procés amb dues iteracions que es dividiran en dues sessions de 3h cadascuna.
Creativikit® és un mètode d'aproximació humana enfocat a fomentar la creativitat i innovació a les organitzacions descobrint idees basades en necessitats reals de les persones per a GENERAR SOLUCIONS a problemes i reptes de manera creativa, innovadora i viable.
A cada fase es treballa amb diferents eines i exercicis pràctics que ens entrenaran la creativitat i ens prepararan per estar més oberts per tenir noves idees i oportunitats de negoci en el sector editorial.
Aconseguint un mindset creatiu, una predisposició que afavoreix poder innovar en solucions de productes, serveis, nous posicionaments, etc., alineats amb les necessitats reals dels nostres usuaris i factibles amb l'organització.
Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en Publicitat i Planificació Estratègica i en Producció i Comunicació Cultural per la Blanquerna.
Té 15 anys d'experiència en recerca i innovació.
Consultora i formadora de metodologies centrades en l'usuari com: Design Thinking, Lego® Serious Play®, Lean Startup amb clients de diversos àmbits.
Imparteix classes en vàries universitats i és mentora de startups i projectes d'emprenedoria creativa.
Conferenciant sobre creativitat i innovació.
Autora del Creativikit®, primer kit d'entrenament creatiu d'alt rendiment.
Feu clic sobre el següent botó d'enllaç per formalitzar la vostra inscripció al curs " Creativitat i Design Thinking: innovar en el sector editorial amb Creativikit® ": FORMULARI
Si l'empresa així ho desitja, el Gremi podrà gestionar els procediments administratius amb la Fundació Tripartita, per tal que puguin bonificar-se totalment o parcial la formació realitzada.
Per a empreses associades, el cost de les gestions administratives inherents al procés de bonificació serà de 0€.
Per a empreses no associades, el Gremi facturarà el 10% del cost del curs en concepte de gestió administrativa de la bonificació.
Per a més informació, poseu-vos en contacte amb la Secretaria del Gremi: [EMAIL] |
El Panathinaikòs aterra aquest vespre al Palau (21.00 h, DAZN) per afrontar un partit farcit d'al·licients començant pel retorn a Barcelona de l' enfant terrible Tyrese Rice.
El talentós base format al Boston College va ser fitxat l'estiu del 2016 com la figura destinada a fer aixecar el vol de la secció però acabar marxant per la porta del darrere sense marcar diferències a la pista i amb un comportament professional més que discutible.
Rice (32 anys), que la temporada passada va passar pel purgatori de la Bundesliga i la Lliga de Campions, ha trobat a Grècia el seu hàbitat natural i es presenta al Palau després de massacrar la setmana passada l'Olympiacòs (99-93) amb la seva millor actuació individual (41 punts) des que el 2014 va conduir el Maccabi a aixecar l'Eurolliga en una final llegendària contra el Real Madrid, un títol que li va valer l'MVP d'aquella final a quatre.
L'equip grec viu, una temporada més, un curs convuls per la nul·la paciència del seu propietari, el polèmic Dimitris Giannakopoulos, que va destituir el mes passat l'entrenador Argyris Pedoulakis per una derrota en els quarts de final de la copa contra el Promitheas Patros (81-79).
Giannakopoulos, però, no només va culpar el tècnic.
La premsa del país va precisar què va dir exactament als jugadors quan va baixar al vestidor després del partit: "El que més em molesta és que no tindreu el valor de demanar perdó als aficionats i al club.
Heu perdut contra un equip que té un pressupost més baix que el preu de les vostres sabatilles."
El president va decidir treure del barret el mateix conill que l'any anterior per ressuscitar l'equip, el llegendari Rick Pitino, que havia renunciat a seguir per motius familiars tot i completar una bona temporada.
Amb Pitino –que també és l'actual seleccionador grec i podria tornar als Knicks el curs vinent–l'equip ha recuperat l'esperit combatiu del curs passat i el seu balanç a l'Eurolliga (8-4) així ho confirma.
Una victòria contra els blaugrana els situaria en el Top 4 de la fase regular.
Al parquet s'enfrontaran probablement els dos millors jugadors montenegrins.
Rice té el passaport del país balcànic i ha estat internacional mentre que en el Barça el gran referent és Mirotic.
A banda del base, les altres grans figures de l'equip grec són Calathes, un dels millors assistents (8,8) de l'Eurolliga; l'internacional Papapetrou, que ho fa tot i bé, i un altre exblaugrana, DeShaun Thomas, màxim anotador (14,3) i rebotejador (5,3) de l'equip.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Molts comerços de Manresa generen, diàriament, una gran quantitat d'embalatges de cartró.
Sovint aquest cartró s'escampa al voltant dels contenidors i ocupa un espai que és per als vianants.
Per tal que els ciutadans i les ciutadanes puguin gaudir d'uns carrers nets i, alhora, es pugui reciclar el cartró, l'Ajuntament de Manresa ofereix un servei de recollida diària, porta a porta, adreçat als comerciants.
Per això, és important que tots els establiments hi col·laborin separant el cartró i seguint aquests consells:
En l'enllaç podeu trobar un plànol de Manresa on hi ha els horaris de recollida d'aquest servei
Si es la primera vegada que utilitzeu aquest servei millor que us posseu en conctacte amb nosaltres. |
Els Mossos d'Esquadra conjuntament amb la Policia Local de Santa Coloma de Farners han detingut un jove per presumptament cometre 15 robatoris a l'interior de vehicles aquesta matinada.
Se sospita a més, que pot estar al darrere de les tres onades de robatoris que ha patit la capital de la Selva, que van començar la setmana passada.
La investigació es manté oberta,
L'arrestat és un jove de 24 anys, de nacionalitat marroquina i veí de Santa Coloma.
Es tracta d'un delinqüent reincident, ja que és conegut pels cossos policials.
Anteriorment, ja havia estat detingut fa temps per aquest tipus d'activitat delictiva.
En aquest cas se l'acusa de 15 robatoris amb força a l'interior de vehicles.
Els últims robatoris s'han comès al pàrquing de sorra que hi ha al carrer Argiles, on el lladre -sol o acompanyat, encara s'investiga- aquesta passada matinada.
Un punt de la ciutat on el cap de setmana, els lladres ja van arrasar.
Arran de les onades de robatoris, es va muntar un dispositiu conjunt entre els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Santa Coloma que ha permès detenir un presumpte lladre aquesta matinada, després que cometés 15 cops en vehicles estacionats a la zona de l'aparcament del vial Argiles.
En el cas d'aquesta matinada, pels volts de dos quarts de cinc, una patrulla conjunta dels Mossos i la Policia Local que feia tasques de vigilància en el marc del dispositiu ha vist que a dins d'un vehicle aparcat al carrer Argiles hi havia un home remenant amb actitud sospitosa.
Els policies davant dels fets, l'han identificat i posteriorment, detingut per un presumpte robatori amb força a l'interior del vehicle.
La sorpresa ha vingut després, quan els agents dels Mossos i la Policia Local han comprovat que no era l'únic vehicle violentat.
Si no que n'hi havia 14 més de la zona que havien estat rebentats de la mateixa manera.
Arran dels fets, el jove ha quedat acusat de ser el presumpte autor dels 15 fets.
Amb tot, la investigació policial es manté oberta i s'investiga si el detingut pot estar relacionat amb la resta de robatoris comesos els darrers dies a la ciutat o si els hauria comès amb l'ajuda d'altres persones.
Els primers robatoris van tenir lloc la nit de dijous a divendres de la setmana passada, va haver-hi una segona onada el cap de setmana i avui a la matinada, la tercera.
Amb aquesta detenció, s'espera haver pogut posar fi a una situació que ha indignat molts veïns de la població. |
Aro Sainz de la Maza (Barcelona, 1959) presenta la novel·la Dócil (Destino), tercera de la sèrie protagonitzada pel mosso d'esquadra Milo Malart, un personatge atractiu, en molts sentits, que per alguna raó triomfa més a França que entre nosaltres.
Després d' El verdugo de Gaudí i El ángulo muerto (ara reeditades per Destino), arriba una nova trama amb la factura elaborada a què Sainz de la Maza ens té acostumats, fins i tot en literatura infantil.
En aquest cas, tot està relacionat amb una matança de joves.
Com sol passar amb el gènere policíac, és millor no explicar gaire més.
En tot cas, el pal de paller (de 192 centímetres d'alçada) continua sent Malart, un paio poc social, introspectiu, sensible, investigador sagaç i amb una por: que el gen de l'esquizofrènia se li manifesti i desenvolupi.
"Rebutjo totalment tenir res a veure amb el meu personatge", comenta entre rialles l'autor, que per un cop s'ha tret l'habitual gorra de llana.
Torna a la conversa amb la seva veu fonda i el llenguatge precís.
"El que em va atreure va ser el repte de crear un personatge allunyat d'altres dins del gènere i, naturalment, allunyat de mi; és inevitable que en moments molt, molt puntuals, li aboquis algun tret propi, però res més que això; parlant clar, l'interessant és ell, no jo."
Milo Malart no és alcohòlic ni tan autodestructiu (només una mica) com Harry Hole, el personatge de Nesbo, però hi té una semblança.
"He llegit molt Jo Nesbø, i va ser un dels referents a l'hora de crear Milo Malart.
Però té molts més pares i mares: Fred Vargas i el seu Adamsberg; Connelly amb Harry Bosch; Lehane amb la parella Kenzie i Gennaro; Martin Beck, de Sjöwall i Wahlöö; John Rebus, de Rankin...
La idea era estudiar a fons el gènere i xuclar diferents matisos per crear un personatge diferent, amb un caràcter mediterrani; no n'he citat cap de mediterrani perquè els vaig allunyar per no contagiar-me...
Però també m'agraden, per exemple Pepe Carvalho, a qui faig algun petit homenatge", explica.
Tot va començar ja fa uns quants anys.
Sainz de la Maza treballava per a RBA fent editings d'autors de novel·la negra, i l'editora d'aleshores, Anik Lapointe, li va preguntar per què no escrivia la seva pròpia novel·la.
"Sospito que farta que li toqués tant els nassos amb els seus autors."
Aro Sainz de la Maza va acceptar el repte sense dir-ho a ningú i va dedicar un any sencer només a construir el seu protagonista.
Té previst un arc dramàtic que arriba fins al final del personatge, un final fosc, avisa, tot i que encara no pot preveure quantes novel·les pot trigar a arribar.
És seguidor del corrent creatiu que no mostra només un policia treballant en un cas, sinó també com un cas treballa un policia, a més de plantejar-se tota mena de temes sobre l'actualitat.
"Un dels temes que he explorat en les tres novel·les és com un ésser humà pot deshumanitzar-se fins al punt de matar de manera freda i racionalitzada, no fruit d'una alienació temporal", explica, afegint que sol nodrir-se de notícies reals; en aquest cas, una matança en un institut dels EUA.
"Milo Malart sempre té una pulsió comprensiva cap als assassins de cada novel·la, no els justifica, però mira de comprendre'ls, perquè és un mal en resposta a un altre mal, i algunes víctimes poden ser més monstres que l'assassí; a més, no sempre hi ha un mòbil clar que ens tranquil·litzi ", per això els seus finals no estan obligats a ser rodons, i encara menys feliços.
"Soc dels autors que treballen molt l'obra; no és presumpció, en part és per justificar la meva lentitud, però per una novel·la de 500 pàgines n'escric al voltant de 1.500; pots tenir una novel·la gairebé impecable, però la clau és aquest gairebé, has d'aconseguir que sigui del tot rodona", una exigència que la majoria de lectors no li demanen, però que un autor com ell no pot ignorar ni evitar.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El Bruno i el Malik són dos amics que, durant vint anys, han viscut en un món diferent: el dels nens i adolescents autistes.
A càrrec de dues organitzacions sense ànim de lucre, formen joves perquè siguin cuidadors de casos d'autisme sever.
D'aquesta manera creen una associació excepcional, fora dels entorns tradicionals, per a uns personatges extraordinaris.
Quan descobreix que el sinistre en el qual va morir la seva família en [..] |
L'Olot ha arrencat un valuós empat d'Ontinyent en un partit igualat.
A la primera part els garrotxins han tingut les millors ocasions però han topat amb Craviotto.
A la represa també ha aparegut Ginard per tallar les accions ofensives locals.
En els últims minuts Raúl Garrido ha fet debutar Marc Cosme, després de tres mesos lesionat.
L'Olot també ha fet sortir Xumetra, al tram final, per anar a buscar la victòria, però Marc Mas ha tornat a topar amb el porter local en l'afegit i el partit ha acabat tal i com havia començat: sense gols.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Les aigües salades situades just sota la superfície de Mart podrien albergar suficient oxigen molecular com per sustentar la vida de microbis i esponges, segons revela un estudi que publica avui la revista Nature.
La investigació, liderada per NASA i l'Institut de Tecnologia de Pasadena, a Califòrnia (EUA), recorda que al planeta vermell l'oxigen és escàs, a diferència de la Terra, on la vida aeròbica va evolucionar en paral·lel amb la fotosíntesi per així elevar els nivells d'oxigen.
A Mart, expliquen els autors, l'oxigen només apareix en petites quantitats que, a més, són produïdes per la descomposició del diòxid de carboni que provoca la llum.
En conseqüència, estudis anteriors havien apuntat a que l'oxigen molecular present en aquest planeta no seria capaç de sostenir vida, encara que fos simple com, per exemple, el de les esponges.
El principal expert al capdavant d'aquest nou treball, Vlada Stamenkovic (NASA), i companys de l'Institut de Pasadena van calcular quina quantitat d'oxigen molecular podria trobar-se en dissolució en aigües salades sotmeses a diverses pressions i temperatures en diferents zones de la superfície de Mart.
Van constatar que les concentracions d'oxigen molecular són particularment altes a la regions polars del planeta vermell, mentre que algunes d'aquestes salmorres localitzades sota la superfície marciana podrien contenir suficient O2 per sustentar vida aeròbica.
En concret, els experts van calcular que al voltant del 6,5% de tot Mart, ja sigui just per sota de la superfície o sobre ella, pot contenir nivells d'oxigen semblants als que permeten la vida a la Terra.
La salinitat d'aquests sistemes, indiquen, fan que l'aigua romangui en estat líquid, fins i tot quan la temperatura baixa dels zero graus.
Així mateix, les seves conclusions podrien també explicar com s'haurien format les roques rovellades detectades en les exploracions de les superfície de Mart. |
Com era de preveure Sánchez viatja a Barcelona i no es troba amb Torra ni li agafa el telèfon, no vol ni accepta parlar-hi.
Segons el és el president de «tots els espa-nyols», però només visita el seu policia ferit; els ferits per les seves policies o pels de Torra no mereixen gens la seva consideració.
A més, ha hagut de fugir amb la cua entre les cames, ja que amb tota la raó del món a l'hospital l'han escridassat.
Marlaska reuneix la premsa per afirmar que a Catalunya només hi ha un problema d'ordre públic i que «Espanya és una gran democràcia».
Ni una paraula per a les quatre persones que han perdut un ull a conseqüència dels cops de pilota de goma, ni per a les dues que van perdre un testicle.
Menys encara per als 579 ferits i els 194 detinguts que donen prova de l'important agreujament de la crisi política provocada en aquest «regne de les delícies» per la sentència del Procés.
Durant una setmana, i segueix en l'actual, els carrers de Barcelona i de molts pobles de Catalunya s'han omplert de gent i càrregues policials.
El dia 18 molt més del mig milió que diu la Guàrdia Urbana van marxar pacíficament i cívicament en 5 columnes de cent quilòmetres sobre la Ciutat Comtal i van parar bona part de la producció a tot Catalunya.
Per als governants del Regne i els seus partits està desapareguda tota idea de resoldre de manera integradora una qüestió política i l'envergadura desborda les vies constitucionals del règim del 78: l'autodeterminació dels pobles del regne d'Espanya.
No és l'únic que ja sembla trobar-se fora de les possibilitats del règim.
Combatre la corrupció, evitar l'evasió fiscal, impedir l'assassinat de més dones, enfrontar la pobresa, la desocupació o garantir sanitat, educació i pensions i dependència de qualitat tampoc troben la solució en «aquesta gran democràcia» de Marlaska.
No és la primera vegada que, en poc temps, la «sortida» constitucional dels conflictes es redueix a sentències, policies i cops.
L'última onada de vagues contra la crisi va acabar amb trets a Airbus i 300 sindicalistes processats; les mobilitzacions del 15-M van desembocar en la Llei Mordassa; l'afany per decidir del poble de Catalunya, expressat l'1 i 3 d'octubre de fa dos anys, va acabar amb més de 900 ferits, l'aplicació de l'article 155 i una sentència judicial per sedició en què la suma de totes les condemnes ascendeix a 100 anys de presó.
La pena mitjana per l'intent de cop d'estat del 23-F es va situar en 6,5 anys; la del Procés, en 8,3 anys.
Com és habitual en ells, el PP i Ciutadans exigeixen més duresa, més presó, i la presidenta del govern de Madrid ja reclama prohibir manifestacions a la capital per aquest assumpte.
L'última concentració, celebrada la setmana passada, es va saldar amb més de cent identificats, 12 detinguts i cops de porra a tort i dret.
Mil vegades s'ha repetit a la població que «el problema nacional» és una cosa que no té res a veure amb les seves vides i que a més crea divisió.
Gent treballadora tem que tot l'«embolic» acabi ajudant la dreta.
La dreta escurça distàncies en enquestes, però no essencialment pels fets a Catalunya.
Justament la incapacitat de Sánchez de fer alguna cosa com agafar el telèfon i prendre mesures que permetin establir les bases d'un diàleg sobre els problemes polítics que avui existeixen.
Això es el que dona ales a la dreta rància.
Tothom reclama que cal construir ponts per resoldre la situació, però Sánchez, agafat al seu rei i el seu ordre, no ho vol, i això aplana el camí a l'anomenat «trifachito».
De moment tenim uns ponts sòlids fora de Catalunya a partir de bases republicanes, cridant al carrer llibertat, més igualtat i més fraternitat.
Aquests ponts que van començar feblement que ja hi ha a cada concentració i acció que té lloc fora de Catalunya s'han d'enfortir i mimar.
Mentre que el coixí de la monarquia de Sánchez i companyes és cada vegada més discutible i està més en dubte pels ciutadans del regne, es forja la reacció en nom d'una cada vegada més inútil Constitució.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. |
El temps mig per a cirurgia oncològica és de 20 dies i per a intervencions de cataractes o pròtesis de genoll i maluc 155 dies
Girona.-Un total de 13.596 pacients estan en llista d'espera a desembre del 2015 per operar-se a la regió sanitària de Girona.
Segons dades del Servei Català de la Salut, són 109 menys que el desembre de l'any anterior, cosa que representa un descens del 0,79%.
Desglossant les dades per intervencions, un total de 3.626 pacients esperen operacions de pròtesis de maluc i genoll o cataractes i el temps mig d'espera per sotmetre's a aquestes intervencions són 155 dies.
En cirurgia oncològica hi ha 183 pacients en llista d'espera i, de mitjana, triguen 20 dies en anar al quiròfan.
Aquestes són les primeres dades anuals de llistes d'espera que amplien fins a 27 les operacions amb temps màxim d'espera fixat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha eliminat de les seves biografies oficials penjades al web de la Comunitat de Madrid i de l'Assemblea de Madrid les referències al màster en Dret Autonòmic cursat a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.
L'eliminació es produeix després que la cap de l'Executiu madrileny anunciés avui la seva intenció de renunciar al títol obtingut per aquest màster a través d'una carta remesa al rector de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), Javier Ramos.
Ramos va informar la setmana passada que s'havien trobat "irregularitats" en la impartició d'aquest títol desenvolupat a l'Instituto de Derecho Público.
El rector va advertir que en el cas que una sentència declarés que hi havia hagut falsedat documental es procediria a retirar el títol.
En la missiva, datada aquest mateix dimarts, la presidenta madrilenya recorda al rector que posseeix el corresponent títol així com tots els certificats acreditatius del pagament de taxes i de les qualificacions en cadascuna de les diferents matèries "segellats i compulsats per la Universitat".
Uns documents que acrediten, segons indica, que ella no ha comès "cap il·legalitat" així com que ha complert "els requisits que la Universitat" li va posar per aconseguir aquest títol.
No obstant això, reconeix que, tal com es desprèn de la informació reservada oberta pel centre, l'obtenció del títol "es va veure afectada, pel que sembla, per diverses irregularitats administratives", totalment alienes a ella però que "han donat lloc al seu qüestionament".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquí trobareu un resum dels temes més destacats tractats a les diferents reunions dels òrgans de govern de l'AEIC i COEIC. |
La vilafranquina Carla Elias guanya el concurs d'idees dels 1.000 anys Castell de Subirats.
L'autora de la imatge gràfica dels "1.000 anys Castell de Subirats" és la vilafranquina Carla Elias, que ha resultat la guanyadora del Concurs d'idees convocat per l'Ajuntament de Subirats.
El Concurs d'idees es va obrir a tothom i va aconseguir la presentació d'una seixantena d'obres.
La Comissió dels "1.000 anys Castell de Subirats", formada per representats d'entitats culturals i folklòriques de Subirats, va ser el jurat encarregat d'escollir el logotip que encapçalarà tots els actes emmarcats dins la commemoració d'aquesta fita.
Al Concurs s'hi van presentar també un nombre important de nens i nenes que van lliurar els seus dibuixos tal com s'establia a les bases del Concurs.
Això va fer que el jurat decidís lliurar un premi entre tots ells com a categoria infantil.
La guanyadora en aquesta categoria ha estat l'Alejandra E. Paz, de l'Escola Montagut de Vilafranca del Penedès.
La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Subirats, Lluïsa Sueiro, va lliurar dimecres passat els premis a les dues guanyadores.
Tal com establien les bases del Concurs, a la Carla se li ha fet entrega d'un premi en metàl·lic de 300€ i per l'Alejandra, la Comissió va determinar un premi consistent en un paquet turístic de ruta en bicicleta elèctrica vàlid per a la unitat familiar.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El centre d'atenció de les eleccions del 15 de desembre serà, amb tota probabilitat, Escaldes-Engordany.
És el territori on el PS té més possibilitats després que Rosa Gili hagi acceptat el repte d'encapçalar la candidatura.
L'escaldenca ja es va quedar amb els dos consellers de la llista territorial a les passades generals en una parròquia fins al moment taronja.
Si ve no es pot extrapolar el resultat de l'abril al de desembre entre d'altres coses perquè Gili s'hi va presentar amb els Liberals sota el paraigües de d'Acord, és cert que la candidatura arriba amb força.
A més, Escaldes serà l'única parròquia en la qual DA i L'A no es presentaran conjuntament, el que provocarà una petita fuga de vots entre els blaus –amb llista conjunta amb SDP– i fins i tot a terceravia, encara que en poca mesura.
El tàndem demòcrata, Miquel Aleix i Núria Barquín, doncs, hauran de treballar de valent per explicar perquè s'enfronten amb els seus socis de Govern i per retenir la parròquia de Martí i també d'Espot.
Inevitablement el resultat tindrà una lectura nacional, per molt que es vulgui negar.
La resta de pronòstics apunten que DA –dins de les diverses plataformes– s'hauria de fer al menys amb tres corporacions –Canillo, Andorra la Vella i la Massana amb el lideratge de CC.
A Encamp tenen possibilitats, mentre que a Ordino no tenen el resultat tan clar després del retorn de Dolsa a l'escenari polític i amb dues opcions més a les urnes.
A Sant Julià seria una gran sorpresa que UL no recuperés el comú amb Majoral al capdavant després que la resta no hagin aconseguit formar una plataforma com ho van fer el 2015 i que Vila s'hagi desdit de presentar-se de nou.
En tot cas, sens dubte aquestes eleccions estaran marcades per la quantitat de plataformes que s'han creat i la combinació de sigles inversemblants en la gran majoria d'ocasions.
Caldrà veure si la ciutadania entén els pactes i si es transformen en una unió de forces o si pel contrari es veu reflectit en un augment de l'abstenció.
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Si alguna virtut té el Gerard, a part de la seva destresa en el treball i la seva tenacitat en assolir objectius, és la seva capacitat de transmetre la passió pel que fa
Ja ho dic d'entrada: jo no hi entenc gaire de prehistòria, ja sigui el paleolític, el neolític, l'edat del coure, la del bronze o la del ferro.
Només els coneixements adquirits a l'escola i posteriorment aprofundits per la curiositat en determinats moments o situacions en què et trobes al llarg de la teva vida.
Però malgrat això, no podia saltar-me de cap de les maneres la presentació del llibre 'Les valls d'Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus', per amistat, per respecte i per admiració –és igual l'ordre, no altera el producte– a un dels seus coordinadors i editors, el Gerard Remolins (que fa duet amb Juan Gibaja).
L'obra, evidentment, és immensa i, com diu el resum de la solapa, s'adreça especialment als interessats en les comunitats del V i IV mil·lenni, però també als apassionats dels Pirineus i la seva història.
I en aquest segon grup és on m'ubico, en el dels curiosos, els que no formem part del col·lectiu acadèmic immers en l'estudi de la prehistòria, però als que ens atrau omplir el nostre sac de coneixements per saber d'on venim i de qui provenim.
Si alguna virtut té el Gerard, a part de la seva destresa en el treball i la seva tenacitat en assolir els objectius que es proposa, és precisament la seva capacitat de transmetre la passió pel que fa.
Ho demostra àmpliament en les visites guiades que organitza pels racons del país on hi ha algun rastre arqueològic digne de ser explicat –ja sigui al Roc de les Bruixes de Prats o els gravats rupestres de Sornàs– i com trasllada a qui l'escolta els coneixements que va adquirint cada dia que passa.
És un plaer presenciar-ho i un luxe disposar d'aquest talent a casa nostra.
Ara diu que se'n va un temps a estudiar jaciments prehistòrics a Roma, la qual cosa ens enorgulleix, segur, i ja esperem el seu retorn perquè ens expliqui tot allò de què s'ha impregnat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
«Com una escola de Londres, però a Andorra».
Així va presentar el director general acadèmic del futur British Collage, Howard Thomas, el nou centre, inspirat en el que ja hi ha a Còrdova, i que pretén expandir el model educatiu britànic al Principat.
S'ofereixen 150 places per a infantil i primària, tot i que la idea és anar avançant els cursos fins la majoria d'edat i l'accés a la universitat, un cop ja s'hagi aprés satisfactòriament la llengua anglesa.
El director general del British Collage of Andorra, Rafael Valverde, va assegurar que ja han rebut una vintena de sol·licituds d'inscripció de famílies andorranes pel curs 2018-2019, a les quals els hi han explicat el projecte en reunions informatives.
La concessió es farà efectiva a partir de l'1 de juny, i els responsables del col·legi ja podran començar a fer les explotacions oportunes.
La nova escola s'ubicarà a les instal·lacions de l'antic alberg de la Comella d'Andorra la Vella, i precisarà una inversió de 2,9 milions d'euros en l'adequació dels espais a la normativa establerta per als centres educatius i la construcció d'instal·lacions addicionals.
La cònsol major, Conxita Marsol, va ser l'encarregada de formalitzar l'acord que aquest dimarts al migdia es va signar per a un període de 15 anys, a partir d'aquest mateix mes de setembre.
Segons consta en el contracte, informa l'ANA, la concessió de l'espai serà per un valor de 3.800 euros mensual en règim de lloguer més variables en funció de la facturació del centre.
Pel que fa al sistema educatiu, se seguirà la mateixa metodologia d'ensenyament que al Regne Unit.
Thomas va garantir que la titulació que rebran els alumnes del British College són homologables i «donen accés a totes les universitats del món».
Segons va explicar, els alumnes dels diferents British College que hi ha Espanya (un d'ells és a la localitat catalana de Gavà), no necessiten fer la selectivitat, ja que accedeixen directament a la carrera que desitgen.
També va assegurar que els títols britànics «estan molt ben valorats» a nivell internacional, ja que «busquen l'excel·lència».
Per això, va justificar la fomentació de l'educació en valors per formar nens i nenes amb autoestima i ètica personal, però sense pressionar-los.
«Cada nen és diferent i cal educar-lo de manera individual» per a que sigui «el motor de la classe», va dir Thomas.
Les classes seran en anglès, català i francès i també van assegurar que no només es tractarà la cultura britànica, sinó també l'andorrana.
Per la seva banda, Valverde va explicar que s'ha escollit Andorra per les peticions rebudes dels seus socis i perquè quan van visitar el Principat, van percebre que era «un projecte que feia molta falta».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El Grup de Recerca per a l'Estudi de la Motilitat Digestiva, reconegut com a grup de recerca consolidat des del any 1999, centra la seva activitat en l'estudi de la motilitat digestiva i les alteracions motores (dismotilitat) associades a diferents patologies de caràcter crònic, com son la Malatia Inflamatòria Intestinal, el Síndrome del Intestí Irritable, la diverticulosi, malalties neurodegeneratives o els trastorns motors de la deglució o la defecació.
Els estudis, realitzats tan en models animals com en mostres de teixit humà, així como els estudis clínics tenen com objectiu profunditzar en el coneixement de la etiopatogènia de la dismotilitat i el desenvolupament de noves dianes terapèutiques.
Objectius específics del grup són: la influència de la microbiota i del sistema immune en la sensibilitat visceral, l'estudi de la innervació purinèrgica, els trastorns de la deglució en l'ancià i en pacients amb malalties neurològiques i els trastorns motors crònics en el còlon.
Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) · Barcelona
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Falten ja molt pocs dies per prendre uns dies de descans amb motiu de la Setmana Santa i no tothom sap a hores d'ara on passarà les vacances.
Factors com el preu, el temps meteorològic o qualsevol assumpte d'última hora fan que moltes vegades hàgim de prendre la decisió gairebé amb les dates a sobre.
Si ets dels que et trobes entre els quals encara no saben què faran, et presentem diverses apps et poden ayudar a decidir-te per un destí o un altre.
Probablement sigui l'aplicació de referència per a la majoria dels que busquen conèixer el temps que farà a Espanya.
T'ofereix informació molt concreta de localitzacions molt concretes i l'avala el seu historial de precisió en les prediccions.
Tant si et quedes per Catalunya com si tens pensat anar al sud a la recerca de sol i platja o al nord per gaudir de la seva verda naturalesa, aquesta aplicació t'ajuda a conèixer el temps que farà en les properes dues setmanes.
Està disponible tant per a iOS com per a Android de forma gratuïta.
Tanmateix, potser penses a aprofitar els dies de festa per sortir a l'estranger.
Si és així, però encara no tens clar on, no et preocupis perquè The Weather Channel és l'app que t'ajustarà al màxim el temps que pots trobar-te en qualsevol lloc del planeta.
Com en el cas anterior, també ofereix una predicció meteorològica a 15 dies vista.
Més que suficient perquè et posis ja a conèixer sobre les temperatures i les precipitacions de qualsevol país o ciutat estrangera.
La tens gratis per a iOS i Android.
Un clàssic des del qual pot escollir i seleccionar tant vols com estades en hotels de tot el món.
Però no només t'ofereix aquestes opcions.
També compta amb una infinitat d'activitats a realitzar en qualsevol de les destinacions que et sedueixin.
Cultura, gastronomia, activitats per als nens, tractaments de bellesa o esport, són algunes de les opcions que trobaràs en aquesta aplicació.
És gratuïta i es pot descarregar per a iOS i Android.
Diuen que les presses són males conselleres, però qui no ha fet una maleta sense gairebé temps per organitzar-se bé per haver decidit una destí gairebé a última hora.
Doncs bé, per a això ve molt bé aquesta app.
Et permet fer llistes d'equipatge en funció del tipus de viatge i de destí que escullis.
Compta amb llistes preconfigurades amb tot el bàsic que hauries de portar al lloc que triïs segons com sigui el mateix.
Però no només el que hauria d'anar dins de la maleta, sinó també la documentació, els bitllets o qualsevol altre detall que se't pugui escapar per no haver-te planificat amb temps.
A més, si tens nens petits, et llistarà amb detall els mil i un elements que es requereixen per viatjar amb el teu nadó i que tantes vegades en trobes a faltar una veu has sortit ja de viatge.
És molt útil, gratuïta i la tens per a iOS i Android. |
L'Herbalife i el València podrien ser avui líders
El Múrcia també està ben posicionat
L'Unicaja i el Bilbao descansen aquesta jornada
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
L'últim trimestre No s'ha creat ocupació a Catalunya.
De fet, en relació amb el trimestre anterior, s'han destruït 400 llocs de treball.
Per això l'Enquesta de Població Activa suma nous parats a les estadístiques.
Però l'atur ha baixat en el total de l'any.
De tota manera, a Catalunya el 2017 ha tancat amb la creació de 113.000 llocs de feina, segons les dades de l'Institut d'Estadística.
Mentre l' increment de l'atur dels últims tres mesos és de 3.600 persones a Catalunya, en tot l'any 2017 va baixar prop de 80.000 persones i ara el nombre de desocupats és de 479.000, el 12,6% de la població activa.
L'evolució del mercat laboral català ha estat millor que la mitjana espanyola.
A Espanya, l' atur del quart trimestre augmenta en 35.000 persones i afecta, al tancament del desembre, gairebé 3.800.000 milions persones.
La taxa d'atur se situa en el 16,5%.
L'increment de l'atur es deu, en part, a la frenada en la creació de llocs.
A més, molts han estat a temps parcial, una modalitat que anava baixant ha tornat a agafar embranzida amb les campanyes del comerç i de Nadal.
Si durant l'any els contractes a temps parcial havien anat baixant timidament ara han tornat a pujar i igual passa amb els contractes temporals.
Això si tan a Catalunya que ha estat una de les comunitats on més ha crescut l'ocupació, sobretot els primers nou mesos, com en el conjunt d'Espanya hi ha més gent treballant que ara fa un any, més gent amb contracte fix i també més gent amb contracte temporal que ara fa un any.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha donat suport aquest dilluns a l'estratègia del socialista Pedro Sánchez d'intentar liderar una investidura alternativa a Mariano Rajoy (PP) i ha apel·lat als partits contraris a la candidatura del president en funcions perquè donin suport al líder del PSOE.
Després de visitar la Setmana del Llibre en Català, ha declarat que els qui no vulguin Rajoy de president ni vulguin altres eleccions poden obrir-se a explorar i acordar la investidura d'un govern de Sánchez: "No veiem moltes altres alternatives, tot i que estem atents als plantejaments dels uns i dels altres".
"Els partits que diuen 'no' a Rajoy haurien d'estar disposats a dir 'sí' a algú, i jo no veig candidat millor col·locat per a aquest esforç que Pedro Sánchez", ha afegit.
No és suficient amb dir 'no' a Rajoy; cal estar disposat a donar un pas endavant amb una majoria diferent", ha abundat.
Després de preguntar-li si veu factible que Podem i C's donin suport a aquesta alternativa, ha admès que "cal parlar i escoltar molt, i veure què és possible", i augura un compàs d'espera ara que s'acosten les eleccions basques i gallegues del 25 de setembre.
En aquest sentit, confia que C's, després de la proposta del Govern espanyol perquè l'exministre José Manuel Soria ocupi un càrrec en el Banc Mundial, "potser s'ha acabat convencent que no hi ha regeneració possible i lluita contra la corrupció amb un Govern del PP".
Respecte a si el PSC contribuirà a aquestes negociacions, ha considerat que s'han de produir entre els grups al Congrés, però estaran "en tot el que el socialisme català pugui ajudar a conformar una majoria alternativa".
Per a Iceta, tot i que la CUP defensi la qüestió de confiança del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el seu acord "no ofereix garanties suficients d'estabilitat".
"El que hem vist des de la investidura és que la CUP no es comporta al Parlament com un soci estable", segons ell, i ha recordat que Jxsí ha perdut moltes votacions al Parlament, en comissió i al ple malgrat tenir-los com a socis.
Així, considera que aquesta actitud dels 'cupaires' "probablement es mantingui en el futur, i és raonable dubtar de l'estabilitat i l'eficàcia del Govern", i que el full de ruta culmini amb èxit.
Miquel Iceta ha explicat que el PSC acudirà als actes institucionals de la Diada i a la commemoració del 40è aniversari de la històrica manifestació de la Diada el 1976 que tindrà lloc a Sant Boi de Llobregat (Barcelona).
Respecte a l'acte que coincidiran ERC, Podem i la CUP el divendres 9 de setembre també a Sant Boi de Llobregat, ha dit que no assistiran i que no els han invitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Apostem per una ciutat més saludable
La Conselleria de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona ha organitzat cursos gratuïts de reanimació cardiopulmonar per adquirir coneixements i habilitats en el cas d'haver d'afrontar amb eficàcia una situació d'urgència, així com propiciar que els ciutadans perdin la por i es familiaritzin amb el desfibril·lador.
Els cursos s'impartiran el proper mes d'octubre, ja que el dia 16 del proper mes se celebra el Dia Europeu de Conscienciació de l'Aturada Cardíaca.
Els cursos de Suport Vital Bàsic i DEA tindran una durada de 4 hores i s'impartiran al Servei Municipal de Promoció de la Salut, a la plaça Imperial Tàrraco, 1.
Els dies 3, 10 i 22 d'octubre seran de les 9.30 a les 13.30 hores, i els dies 8 i 24 del mateix mes, de les 16.30 a les 20.30 hores.
Les persones interessades poden inscriure-s'hi a la web de l'Ajuntament a partir del proper dilluns, 16 de setembre: tarragona.cat/cardioprotegida.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Marc Márquez, imbatut als Estats Units, necessita encadenar victòries i la inestimable ajuda de Dani Pedrosa per sembrar la inquietud entre els pilots de Yamaha
El mundial arriba a la pausa estiuenca amb Mercedes fent i desfent.
Hamilton i Rosberg han guanyat vuit de les deu curses, i només Vettel i Ferrari els han fet la guitza
El Circuit de Barcelona-Catalunya acollirà tots els dies de tests previs del mundial 2016, el mes de març, en dues tongades de quatre dies
fórmula 1 · Vettel s'imposa en un GP d'Hongria ple l'alternatives i dedica la victòria de Ferrari al pilot francès sorpresa · Els Red Bull de Kviat i Ricciardo pugen al podi i els Mercedes acaben només sisè i vuitè
Lewis Hamilton fa la posició preferent en el GP d'Hongria i avantatja de gairebé sis dècimes el seu company de Mercedes, Nico Rosberg.
Ferrari i Red Bull lluitaran pel podi
Kviat i Ricciardo es colen entre els dos Mercedes en els entrenaments lliures del GP d'Hongria de F-1, per bé que l'australià rebenta el motor Renault en plena simulació de cursa
El pàdoc de la fórmula 1 es reuneix a Hongria per primer cop d'ençà de la mort de Bianchi.
Tots els pilots i equips tenen ben present el record d'un company "molt especial"
El pilot francès de F-1 –mort divendres, després de nou mesos en coma de resultes d'un accident a Suzuka– va ser enterrat ahir a la catedral de la seva ciutat natal, Niça.
La Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) va anunciar ahir la retirada del número 17, el dorsal de Jules Bianchi, com a homenatge al pilot francès, que va morir divendres passat després de nou... |
Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió d'1 de febrer del 2006 del Consell de Govern.
Proposta de normativa per la qual s'estableixen els òrgans responsables dels Programes Oficials de Postgrau.
Proposta de normes per a l'elaboració dels plans d'estudis dels títols oficials de Màster de la UPF.
Proposta de creació del parc científicotecnològic Parc de Recerca Barcelona Media.
Proposta de calendari acadèmic del curs 2006-07 i marc de referència per al curs 2007-08.
Proposta de modificació de la normativa del Programa d'Estudis Hispànics.
Programa de beques per a l'aprenentatge d'idiomes 2005-06.
Proposta de reconeixement de Grups i Unitats de Recerca UPF i modificació de denominació de grups de recerca UPF i canvi de coordinador d'un grup de recerca UPF.
Proposta de modificació del Programa d'estudis simultanis de Traducció i Interpretació i Lingüística.
Proposta de designació dels membres a diverses comissions de la Universitat.
Proposta d'autorització d'expedients de despesa de caràcter plurianual. |
Un vehicle va destrossar, fa uns dies, part del mur de la rotonda de l'avinguda Floricel d'Anglès.
Segons va explicar ahir el regidor d'Obres Públiques, Antoni Franco ( PDeCAT ) la brigada de paleteria ja hi està treballant per tal de reparar la part del mur malmesa al més aviat possible.
« Creiem que va ser un camió per la marca del pneumàtic, però ningú va veure res», va detallar Franco.
L'edil anglesenc va destacar també que, durant un mes, disposaran de més operaris dels habituals arran del conveni «Treball i Formació» signat entre l'Ajuntament i el Consell Comarcal de la Selva.
Per aquest motiu, aprofitaran l'actuació de reparació del mur, per reformar aquesta placeta que amb el pas dels anys s'ha vist afectada pel creixement de les arrels dels arbres.
«Ja feia temps que volíem actuar en aquesta rotonda, perquè a sota hi ha un dipòsit d'aigua que gestiona Aqualia, i no pot ser que hi hagi arbres plantats al damunt», va ressaltar Franco, qui va afegir que quan van entrar a governar i partint d'una recomanació feta per Aqualia, els van tallar per evitar més danys.
«També volem treure la terra que hi ha al centre d'aquesta placeta», va subratllar el regidor d'obres públiques. |
El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, ha exigit aquest dimarts al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, que assumeixi "les seves responsabilitats" i sigui conscient que el que ha fet durant els últims tres mesos és "posar al marge del ridícul" una institució que representa "tots els catalans".
"El balanç de Mas són cinc anys perduts, quatre processos electorals de fracàs i tres mesos de xafogor i ridícul per a la institució a la qual representa", ha denunciat en declaracions als mitjans al Congrés.
Així, Hernando ha assenyalat que si s'han de repetir eleccions després del no de la CUP a investir Mas, "que es repeteixin", però l'únic responsable serà "el senyor Mas, més enllà dels aliats dubtosos que s'havia buscat en aquest tram final".
Segons la seva opinió, el que ha fet Mas aquests últims mesos és "impropi" d'un president de la Generalitat, i per aquesta raó ha de reconèixer-ho.
"La responsabilitat la té qui ha perdut els últims cinc anys de Govern a Catalunya i qui ha fracassat en els últims quatre processos electorals", ha insistit.
Si es repeteixen finalment les autonòmiques a Catalunya, Hernando ha explicat que la posició del PSC continuarà sent la de defensar "el diàleg, la negociació i l'acord", així com la necessitat de portar a terme "una reforma constitucional que millori la convivència i l'encaix de Catalunya i de la resta de Comunitats a Espanya".
Finalment, preguntat sobre com podrien afectar uns nous comicis a Catalunya al calendari intern del PSOE i a la celebració del seu pròxim congrés, encara sense data, Hernando ha eludit la qüestió i ha assegurat que "sincerament" ni ho ha considerat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tan gran que els recintes firals de Gran Via i Montjuïc viuran un procés d'ampliació i remodelació valorat amb una inversió de 380 milions d'euros.
Els horitzons establerts són 2024 i 2029, respectivament.
"L'objectiu que busquem tots és consolidar el posicionament de lideratge de Fira de Barcelona", ha assegurat Constantí Serrallonga, director general de l'entitat que ha tancat el 2018 amb una facturació rècord de 210 milions d'euros.
Serrallonga: "L'objectiu que busquem tots és consolidar el posicionament de lideratge de Fira de Barcelona"
Amb les dades a la mà, Serrallonga ha recordat que els nivells d'ocupació dels recintes són molt elevats, tant que s'anticipa una "saturació" a mig termini.
Per sobreposar-se als sostres de creixement, el pla inclou construir una nova illa de 40.000 metres quadrats a l'Hospitalet i transformar l'avinguda Maria Cristina de Barcelona en un espai sense trànsit.
A la recerca "d'un dels recintes firals més grans d'Europa".
Més info: Relat posa pau i futur a la Fira de Barcelona
Coincidint amb nit de futbol, el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha defensat també que "es vol posicionar Fira de Barcelona en la Champions League dels recintes europeus".
Actualment, la Fira es troba dins el top 10 però es vol assolir almenys al top 5.
"No volem que els salons quedin limitats pel seu espai", alerta Relat que va posar pau i ara també futur a la Fira.
El recinte de Gran Via dissenyat per l'arquitecte japonès Toyo Ito compta actualment amb 240.000 metres quadrats de superfície expositiva i preveu ampliar-se en un edifici de dues plantes amb 60.000 metres quadrats i una edificació per a oficines i serveis que enllaçarà el pavelló 1 i el hall Europa amb un pas elevat.
La ubicació es troba en uns terrenys de 40.000 metres quadrats de superfície situats a l'illa entre l'avinguda de Joan Carles I i els carrers de Ciències, Salvador Espriu i José Agustín Goytisolo.
"Fa 40 anys, l'Hospitalet estava evocada a ser un suburbi i una ciutat dormitori de Barcelona.
Però, hem canviat la història", ha explicat l'alcaldessa Núria Marín.
Actualment, el turisme de negocis és la tercera activitat econòmica d'Hospitalet.
Les institucions de Fira de Barcelona presenta el seu pla d'ampliació i remodelació dels recintes
Alhora, el recinte de Montjuïc impulsa el projecte Univers Montjuïc que no només preveu la "peatonització" de l'avinguda Maria Cristina sinó també la remodelació de l'espai amb "essència de recinte històric", la creació d'una zona d'emprenedoria, coworking o espais d'exposició per empreses així com un auditori per acollir activitat congressual al Palau Alfons XIII o el pavelló Victòria Eugènia per a usos culturals.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat "un espai de recinte firal actualitzat i a l'alçada del segle XXI en què ens trobem" d'acord amb espais de vida, economia i societat.
A tall concret, Colau ha proposat obrir un carrer com a continuïtat del carrer de la Guàrdia Urbana per canalitzar el trànsit de la zona fins a l'avinguda del Paral·lel, entre l'actual Palau 2 i la resta de pavellons.
"L'Exposició Internacional de 1929 [any de construcció del recinte de Montjuïc] va deixar una gran empremta que encara perdura i que ens recorda que els barcelonins tenim una gran estima per la seva Fira", recorda Relat.
Una empremta vinculada també a globalitat, activitat econòmica i social del territori o projecció de les marques Barcelona, Hospitalet i Catalunya arreu del món.
En aquest sentit, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reivindicat que "tenim un repte de país: assegurar l'èxit firal de la Fira" i que "el Mobile World Congress torna a ser una prova de foc per a tothom".
El CEO de GSMA, John Hoffman, ja va llançar el primer avís admetent que "la GSMA tenia preparades per a l'edició 2018 del MWC dues ubicacions alternatives a la de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona per situar el congrés de mòbils fora d'Espanya pel context polític a Catalunya".
Torra: "Tenim un repte de país: assegurar l'èxit de la Fira"
Les diferents institucions que formen part del Consell General de Fira de Barcelona han firmat un protocol per impulsar aquest pla d'infraestructures que recull que la Generalitat proposarà "els instruments de finançament més adequats" mentre que els Ajuntaments de Barcelona i Hospitalet impulsara el planejament urbanístic i la fòrmula patrimonial per a Montjuïc i Gran Via, respectivament.
Tot apunta a la possibilitat de rebre finançament de la Unió Europea.
"Si Josep Pla s'hagués assegut a primera fila, hauria preguntat: I això qui ho paga?", ha bromejat Albert Castellanos, president de Fira 2000 que és precisament la societat patrimonial que treballa en el projecte de desenvolupament financer d'aquestes noves inversions i preveu prolongar el període d'aportacions de les institucions sense incrementar-les
Més info: MWC19: 'la crème de la crème'
"Deia Barack Obama que la política té a veure amb donar esperances a la gent de què el futur pot ser millor", ha conclòs Marc Castells, president de la Diputació de Barcelona.
La Fira de Barcelona es fa gran, a ritme de congressos i més i millor recintes firals. |
Piua Salvatella i Vila delegada del Col-lectiu de Dones en l ́Església per la Paritat, a Girona
Ja fa 21anys que el Col·lectiu de Dones en l ́Església per la Paritat de Girona celebrem la festivitat de la nostra patrona, Maria de Magdala, el 22 de Juliol.
Perquè des de fa molt temps estem compromeses i implicades en els canvis que necessita l ́Església, i perquè volem seguir el mestratge de la nostra patrona, el CDE hem escrit un Manifest en el qual:
Denunciem: el poder extremadament patriarcal de l ́Església envers la dona.
Reclamem: l ́acceptació de la dona com a subjecte de drets i condicions iguals als homes.
Exigim: la plena paritat en les responsabilitats i decisions, i demanem: que s ́accepti la nostra diversitat i les nostres possibilitats per canviar una Església que ens menysté.
Aquest any ens sentim reforçades per la unió i la força de les Dones, que vam aconseguir demostrar el 8 de Març.
Lluís Vilà La Bisbal d ́empordà
Els pares que hem tingut els fills jugant a les categories inferiors de qualsevol esport hem estat testimonis de golejades humiliants a favor i en contra.
Ara també s ́han pogut veure en el nivell més alt, alguna jugadora de waterpolo se l ́ha vist plorant a la piscina després de rebre un correctiu.
El món de l ́esport i principalment els seus dirigents no paren de promocionar els valors humans en aquest àmbit però respecte de les golejades desmesurades no s ́ha fet res encara.
Un possible remei pal·liatiu per erradicar aquestes pallisses, sobretot en les categories més baixes, seria treure un jugador de l ́equip que va guanyant per vint a zero, per exemple.
Aquesta i d ́altres postures imaginatives i creatives ens farien més humans.
I vostè, ja n ́ha fet algun, de «Llarena»?
Algunes expressions són ben conegudes per tenir un significat associat.
Per exemple, en espanyol es diu «tienes más cuento que Calleja» (per una editorial que en va publicar més de 3.000 a finals del XIX), volent dir que algú posa moltes excuses o exagera una lesió o vol entabanar; i una altra és «hacerse el sueco» (derivat de «soccus», les sabates que duien dels pallassos de la comèdia llatina), simulant que s ́és tontet per no comprometre ́s en el que se ́ns demana.
Doncs ara ja he començat a sentir a gent de diferents edats l ́expressió «fer un Llarena» quan es refereixen a cometre una injustícia o abús contra un altre més dèbil.
Ves a saber si estem fent història, oi?
Fa uns pocs anys, que com ara alguns fan un ús ideologitzat i partidista del tema de l ́ensenyament, uns pares amb fills i filles, en dèiem fent la pregunta.
Per què no s ́ha d ́admetre que diguin que les escoles diferenciades segreguen?
L ́expressió «escola segregada» va sorgir al segle XIX als Estats Units en la lluita contra la discriminació racial a les escoles que escolaritzaven per separat els nens blancs i els negres degut al menysteniment d ́aquests darrers.
La supressió de l ́escola segregada va ser una gran victòria de la democràcia i de la igualtat de drets de tots els ciutadans Des d ́aleshores s ́entén la paraula segregació com una forma de discriminació, sovint per raó de raça i, en alguns països, també per sexe.
Durant molts anys, als països del nostre entorn, també hi va existir una educació segregada, que oferia a nenes i nens un currículum i facilitats educatives diferents; amb això es perpetuava una situació i uns rols socials que avui s ́han superat.
Aquest tipus d ́educació ja no es dona a casa nostra.
Perquè avui diferenciar és un dret.
El reconeixement de la igualtat dels drets dels homes no només no és contrari sinó que inclou el reconeixement del dret de les persones a la diferència, i a la seva atenció específica en igualat d ́oportunitats. Diferenciar no implica menystenir, i en moltes ocasions és imprescindible per assolir l ́equitat. |
En efecte, la soja té moltes propietats saludables i la seva fama és justa.
Ara bé, la forma com la trobem a la majoria d'establiments no és gens bona per al consum i aquí paga la pena filar prim.
Primer, és del tot essencial que la soja sigui d'origen ecològic, perquè si no ho és podeu posar la mà al foc que serà transgènica.
Sobre els transgènics encara hi ha un encès debat a la comunitat científica: la nostra recomanació i la de tots els nostres especialistes és com més lluny millor.
A partir d'aquest moment, sempre que parlem de soja o d'algun producte derivat de la soja ens referim a productes procedents de l'agricultura ecològica.
Més coses que cal tenir en compte: la llet de soja s'ha popularitzat molt com a una alternativa saludable a la llet d'origen animal.
Recordeu que la soja és un llegum i que, per tant, és difícil de digerir.
Si voleu prendre llet de soja, feu-ho només si teniu un sistema digestiu molt fort: si no, és preferible que la bulliu uns vint minuts amb una punta de sal i una branqueta de canyella per millorar-ne la digestibilitat (després la torneu a refredar i la feu servir com sempre heu fet).
Si voleu llet, millor comprar llet d'arròs, de civada o de kamut, per posar algun exemple.
Per últim, si la consumiu en gra, millor molt ben cuinada.
És més recomanable prendre soja en la seva forma fermentada o processada: tofu, tempeh, miso, nato o salsa de soja (tamari o shoyu).
Un dels seus grans avantatges és que la soja conté tots els aminoàcids essencials, per tant la seva proteïna és d'alt valor biològic; en concret, la soja conté un 38% de proteïna.
Això explica perquè és el producte estrella entre vegetarians, en especial el tofu.
També és rica en fitoestrògens que ajuden a regular el metabolisme i rejoveneixen els teixits, raó per la qual la recomanen per combatre els efectes de la menopausa i les menstruacions difícils o doloroses.
Per a la gent amb propensió a tenir problemes cardiovasculars la soja és un aliment ideal.
Gràcies a la genisteïna, una isoflavona que conté, neteja els vasos sanguinis, n'augmenta la seva flexibilitat i per tant millora la circulació.
S'ha comprovat que el consum habitual de soja redueix el colesterol en un 20%, ideal.
També és fonamental per combatre l'osteoporosi, ja que conté molt de calci, i la proporció que té d'aquest mineral respecte del magnesi, que és essencial per fixar el calci als ossos.
Conté, a més, sodi, potassi, fòsfor, zinc, ferro i coure i és fantàstic per combatre els problemes d'hipertensió arterial.
Té un efecte relaxant i refrescant.
Com hem dit enforteix el pàncrees i la zona digestiva, millora la visió i la percepció, baixa la febre i en casos de mares lactants ajuda a la secreció de llet.
Menjat en forma de tofu té un efecte lleugerament expansiu, raó per la qual és millor no combinar-lo amb melasses o dolços.
En casos de diabetis també contribueix a restaurar el funcionament del pàncrees.
Té un efecte alcalinitzant i elimina toxines del nostre organisme.
Si us heu proposat deixar la carn, amb tot el que això significa, la soja és una porta d'entrada magnífica a la proteïna vegetal: podeu començar a tastar tofu, tempeh (més fort de gust, però un producte molt interessant) o incloure el miso a la vostra dieta de forma habitual.
De tota manera, tofu i carn no són productes excloents: de fet, si consumiu tofu i carn a la dieta, els efectes nocius d'aquesta última no seran tan accentuats.
La soja es cuina com qualsevol altre llegum: es posa el gra en remull un mínim de sis hores i després es cuina unes tres hores; dues si ho feu en l'olla a pressió.
Aquest llegum és ric en alguns carbohidrats con la rafinosa o la verbascosa, que són difícils de digerir.
Si no és ben cuita, la soja inhibeix un enzim digestiu que es diu tripsina i això n'impedeix la digestió correcta.
Si la compreu en forma de tofu, encara que el fabricant no ho especifiqui, bulliu-la abans, com a mínim 5-10 minuts i després cuineu-la com us vingui de gust.
El tofu té fama de no tenir gust de res, però tot això canvia fàcilment amb un bon cuiner i una bona recepta.
Tofu amb gambes (del llibre 'Revitalízate' de Jorge Pérez-Calvo Soler)
Deixeu el tofu en remull 15 minuts, després renteu i assequeu.
Periodista, escriptor, especialista en nutrició i salut.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
L'Audiència de Lleida va desestimar el recurs presentat per la defensa del pare de Nadia Nerea, Fernando Blanco, en què es demanava l'aixecament de la presó preventiva.
Considera que la mesura cautelar és «improcedent» i «desproporcionada» i per aquest motiu sol·licita la seva llibertat.
La sala va decidir però mantenir la presó provisional en considerar que no s'al·lega en aquest recurs res nou respecte a les altres resolucions i, en canvi, segueixen estant sobre la taula els mateixos indicis inculpatoris que apunten que l'acusat va cometre presumptament un delicte d'estafa agreujada.
Segons aquests indicis, recull la interlocutòria, l'investigat hauria fet servir l'associació Nadia Nerea per, pel seu benefici propi i aprofitant la malaltia de la seva filla menor, recaptar grans quantitats de diners a través de donacions de tercers que creien que els diners es destinarien al tractament de la nena.
La defensa de Blanco impugna la presó provisional basant-se en el temps que ha transcorregut des que el jutge va adoptar aquesta mesura i perquè no existeix, segons l'acusat, el delicte d'estafa denunciat, ja que assegura que els fons recaptats van ser per finançar els costos «enormes» del tractament de la greu malaltia de la seva filla.
Considera també que no existeixen raons perquè segueixi a la presó de manera provisional ja que no hi ha risc de destrucció de proves, ni risc de fuga perquè la seva família viu a Espanya, ni risc de reincidència, ja que no té antecedents penals.
L'Audiència però no ho veu així.
Precisament per la gravetat dels fets i les conseqüències que se'n poden derivar, la Sala segueix considerant que existeix risc de fuga. |
El llibre del britànic C.S. Lewis és el dietari sobre el procés de dol després de perdre la seva dona
"Un món totalitari és un món ple de respostes i de certeses.
En aquest món no hi cap la novel·la.
La novel·la està feta de preguntes".
Hi estic absolutament d'acord, sobretot des que em pregunten sovint què volia dir amb la novel·la que he escrit.
No sé què volia dir, volia reflexionar sobre algun tema, plantejar preguntes sobre alguna cosa.
La novel·la, efectivament, està feta de preguntes.
Per això m'agrada tant que, a Un dol observat, el seu autor, el britànic C.S. Lewis, es plantegi obertament una pregunta sobre el mateix sentit de la novel·la que ha escrit, el dietari sobre el procés de dol després de perdre la seva dona: "¿Totes aquestes notes no són sinó els escarafalls sense sentit d'un home que no vol acceptar el fet que amb el sofriment no es pot fer res més que sofrir-lo?"
La resposta del lector -ja ho veureu si em feu cas i la llegiu- no pot ser altra que aquesta: no!
Les reflexions, les angoixes i els dubtes del professor vidu han esdevingut literatura.
Una mostra: "Al principi, tenia molta por d'anar a llocs on la H. i jo havíem estat feliços: el nostre pub preferit, el nostre bosc preferit...
Però he decidit de fer-ho de seguida; com quan tornen a enviar un pilot a volar de seguida que pot després que ha tingut un accident.
La seva absència no és més emfàtica en aquests llocs que arreu.
Suposo que si et prohibissin tota la sal no ho notaries pas més en un menjar que en un altre.
Menjar seria diferent en general, cada dia, en cada àpat.
L'acte de viure és del tot diferent.
La seva absència és com el cel, s'estén per sobre tot arreu".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La represa dels treballs està condicionada a alguns ajustos i a l'entrega de documentació administrativa
Roses.-L'Ajuntament de Roses ha aprovat en junta de govern concedir la llicència per fer les obres exteriors del nou Bulli1846.
La represa dels treballs està condicionada a petits ajustos com definir constructivament els acabats dels Worksharing i Brainstorming i a l'entrega de documentació administrativa.
L'alcaldessa, Montse Mindan, ha assegurat que és un tràmit normal i que la concessió del permís és una molt bona notícia per al municipi.
"Crec que les propostes de modificació que s'han fet han servit per anar millorant el projecte i, tot i que trigarem més temps, el resultat serà més òptim", ha dit.
Els promotors del projecte fa mesos que avancen en les obres interiors del nou edifici però van haver d'aturar les de l'exterior pendents dels permisos.
A l'estiu, Urbanisme va donar llum verda al projecte i ara el consistori els ha atorgat la llicència.
Els treballs inclouen un aparcament, un centre de recepció per a visitants i la restitució de vegetació.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
Howard Zinn, l'historiador més important d'Amèrica — el seu llibre sobre l'història del poble americà estudiat a tots els instituts — diu ara mateix:
—Allò que compta no és pas si la guerra pot ésser guanyada — és que no l'hauríem de guanyar.
Que la guanyéssim, poc la faria més justa, car el fet és que no hi hauríem ni d'ésser.
És un cas d'agressió tan clar com no en podríeu trobar gaires.
A Nuremberg, després de la segona guerra mundial, hi hagué responsables qui foren condemnats a la forca exactament pel mateix crim nostre a l'Iraq de començar una guerra d'agressió contra d'altres pobles.
Llegia sobre l'execució d'en Tookie [mort per injecció letal a l'estat de Califòrnia]..., i t'hi trobes l'Schwarzenegger sense cap mena de recança...
I et trobes el Bush, el Cheney i tota la gent a la Casa Blanca, i són reponsables de la mort de milions de persones, i no se'ls veu tampoc cap recança.
Així, ens trobem en un món boig on tenim un negre qui potser va matar quatre persones fa vint anys i acaba mort a la presó i tenim d'altra gent qui maten cada dia, ara mateix, i se les campen tan feliços.
—Els mitjans de comunicació no eduquen el poble.
No fan el paper que han de fer, que és el de representar el poble i doncs criticar ferotgement el govern quan saben que és àvol.
En canvi, veus les conferències de premsa i te n'adones si en són, de tovetes, les qüestions que els posen.
Només cal veure allò que suposadament hauria d'ésser el millor que hi ha, quant a mitjans d'informació, la televisió pública, a les Notícies d'en Lehrer mateix, ja ho veus..., desvergonyida propaganda a favor del govern.
Tenen una discussió sobre la tortura i és entre un advocat a favor de la tortura i un altre qui dubta si la tortura és tan bona idea.
Ara, no els passaria pel cap de tindre una discussió sobre l'eliminació feixista dels jueus i altres a Europa amb un qui en defensés l'eliminació i un altre qui n'estigués mig en contra...
La gamma del pensament representada als mitjans va del centre una mica esquerranet fins a l'extrema dreta.
Una mica de n' Upton Sinclair (a la seua força llegívola sèrie — d'onze llibres — on en Lanny Budd, esplai-noi espia qui rau al Cap d'Agde, a la costa blava, i qui fent veure que viu només de traficar amb art viatja pertot recollint dades perquè el feixisme mori).
Al llibre que fa nou, que es diu "One Clear Call" (1948), pàg.
—Discutiren sobre què podria hom fer sobre aquesta guerra d'ara — i de la que vindria en acabat, que encara fóra molt pitjor.
Ell no havia dit re del que sabia sobre els nous armament, mes ella havia sentit a parlar de la fissió atòmica abans no fos establert el mutisme més absolut, i ho veia com una més de les possibilitats, sense oblidar els coets i els avions estratosfèrics, i el gas verinós, i els raigs de la mort, i la guerra amb microbis — totes aqueixes horrors a frec de prendre lloc...
—Es posaren d'acord que la guerra mai no fóra abolida mentre persistís el present sistema econòmic.
El capitalisme era la guerra conduïda com si fos un joc, depenent de regles i enteses, amb el mateix objectiu, que era el de robar a altri dels seus mitjans de supervivència.
Era un joc de pòker glaçat on, en pic perdies totes les teues peces, et trobaves fora de joc per sempre més.
La competició comercial duia inevitablement al monopoli, i el monopoli glaçava el joc, deixava fora d'oportunitat de viure a classes i nacions senceres.
—Mes com canviar doncs aquest sistema i adquirir'n un de cooperatiu...
Els socialistes semblaven massa polits i massa inclinats al compromís.
Quan prenien el poder semblaven arronsar's davant l'immensitat de la tasca que els esperava; al contrari, es veien temptats a mostrar que podien dirigir el sistema capitalista encara millor que els capitalistes mateixos — greu, fatal error, és clar, car els capitalistes eren els amos del joc.
Mes aleshores l'única alternativa que romania era la revolució, la dictadura comunista, i d'aquesta violència tota la gent d'ànima amable se n'allunyaven curulls de por llurs cors...
Tan bé que s'hi estigué més tard a Mart!]
Al llibre cinc, "Presidential Agent" (1945), pàg.
132, en Lanny parla en català...
—La vella pagesa havia vingut a Barcelona a prendre cura d'un fill seu nafrat al front d'Aragó; havia vingut carregada de verdures fresques per pagar les despeses del viatge, i ara tornava a casa amb allò que més els calia, com ara sal i querosè.
En Lanny havia anat aprenent molts de mots del parlar català, un idioma aliat al provençal dels pescadorets amb els quals havia jugats durant la seua infantesa, i, fos com fos, ell rai, qui poc es tallava gens a l'hora de xampurrejar en totes les llengües de la poliglota Europa."
[Signe d'intel·ligència, Lanny.
—Franco és l'assassí més mesquí i eficaç mai inventat per cap diable.
No sap què vol dir pietat humana, no sap què vol dir dirigir un govern, només té una idea i prou: la de matar tothom, home, dona, infant, qui hagi estat contra seu.
Es pensa que encara millor és allò de matar tothom qui no li hagi donat explícit suport.
Té darrere seu tota una jerarquia de capellanots qui li diuen que aquesta és la voluntat de déu, i amb això allí són, a absoldre'l cada nit de les espifiades que hagi pogut fer matant durant el jorn.
Li diuen que això rai, car al capdavall si els morts per equivocació havien estat bona gent, matant-los els havia ficats al cel, i contents doncs que estarien ara de trobar-s'hi!
[Perfecte retrat d'aquell assassí mai no tret del seu tron d'assassí per cap president americà ni britànic ni gavatx molt preocupat per la trepitjada "democràcia" — és a dir, per l'explotació del poble per part d'uns quants lladres criminals — i els qui hi ha ara encara treient-ne molt rigorós profit, amb llur cara de jutges afamegats de sang.]
[Maleïts, encara hi fórem, anys i panys, fins que s'acabaren les llonganisses i s'acabaren els dies.
Sempre endurits, sempre encastats, la mateixa malaltia, el mateix creixent paràsit qui corromp cada teixit viu, la mateixa castellufada estintolada per la mateixa capellufada — molta de llufa de gas verinós viatjant per les ones arnades dels mitjans — i naltres mig asfixiats del tot, massa d'anys enverinats.]
Una mica d'en Vit Julivímet a "Suren al Son els Arquetips" (2005 PM)
"Desposseïts com antanyasses, quan els invasors castellufes ho anorrearen tot.
Cap resistent o potencialment resistent jaquit per a empoixevolir'ls ni agrir'ls la cruel disbauxa.
"Mig milió de soldats marroquins, italians, alemanys — tota la crema tuixegosa del feixisme — contra nosaltres sols.
Avions i bombardeigs sense aturar contra fusells de caça i ganivets — i per això només els lladres assassins van guanyar — per llur superioritat numèrica i llur vasta superioritat mortífera.
Amb quin dret aixequen ara llurs drets de victòria...!
Encara els fan costat els mateixos de sempre, les classes criminals, les votades a l'esplet del treball i la beneiteria dels deseducats humans encara enganyats amb les avials falòrnies...
Ens romania només un armari de fusta negra amb essencials pertinences dintre.
Tots els edificis dels voltants eren enderrocats pels bombardeigs d'abans de la desfeta...
"Arribà un escamot de nacionalistes castellufes i buidaren les lleixes de l'armari i tot ho trepitjaren per terra, i llavors pensaren de divertir's una miqueta...
Reuniren un equip de gent nostrada i ens feren jugar a pilota amb una bola de pedra treta de l'angle mestre de qualque balustrada...
La pedra ho arrasava tot (cada essencial pertinença salvada), i ensems ens feia malbé peus i cames...
Em vaig treure de l'esquena la pistola, em vaig atansar al qui se'n reia més entre els invasors...
Ara van vindre les represàlies...
La mort seguí per a tots nosaltres...
Presa amb cruel menjasopisme...
Com qui es pessiga els taps del nas i en fa lentes xixines...
Maleïts feixistes de l'ànima morta...
Ens torturaven ensopidament abans de no pelar'ns definitivament amb un tret al clatell...
Ningú no és prou banau de creure que pot destruir ell mateix tot allò seu i encara sobreviure...
Suposant que no t'assassinaven després de fer-t'ho fer malbé tot tu mateix amb la bola de pedra, encara què et sobrevivia altre que la pell pollosa, ratada, repel·lent, infecciosa...?
Sense res de teu enlloc, ets mort i buit per dins, ets només un titella qui ells empren per a llur diversió...
"I si més tard doncs no et fan jugar a futbol damunt allò a què dónes vàlua (o dóna cap sentit a la teua vida) amb una pedra d'enderrocar edificis, igual tanmateix et fan fer el merdós col·laborador de les contínues destrosses que es desprenen (encara ara, encara ara!) de llur victòria nacionalista, és a dir, la victòria del malèfic flagell que tot ho anorrea mentre ells grassament se'n riuen..."
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
La marca igualadina, BUFF®, s'ha convertit en nou espònsor oficial de l'Igualada Hoquei Club, per a les properes dues temporades.
El president de l'IHC, Manel Burón i el màxim responsable de la coneguda marca de mocadors esportius, Joan Rojas, han signat el contracte que els vincularà fins el juny de 2015, a les instal·lacions de l'empresa igualadina.
L'Igualada HC lluirà BUFF® als pantalons després que la marca s'hagi vist contagiada "per l'impuls i empenta" dels dirigents arlequinats, ha assegurat Rojas.
La relació tant de BUFF®, com de l'IHC amb la ciutat és tan gran que la marca ha volgut ajudar a seguir endavant al club d'hoquei patins més representatiu de la ciutat en aquests moments tan complicats.
Es tracta d'un patrocinador oficial, que es lluirà a la roba i que tindrà gran presència al Pavelló de Les Comes.
BUFF®, juntament amb Tradegrup, com a espònsors oficials; La Veu i Hotel Amèrica, com a col·laboradors; i Reno i Elements, com a espònsors tècnics, formen el teixit de patrocinadors que esponsoritzen el primer equip de l'IHC.
S'espera que en el decurs dels propers mesos el club pugui tancar un espònsor principal que formi part de la part davantera de la samarreta i doni nom a l'equip que disputarà, una temporada més, la competició estatal (OK Lliga) i la europea (Copa CERS).
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Els republicans exigeixen un pla d'inversió de 8,5 milions d'euros per implantar noves tecnologies en centres educatius
El portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, ha recordat a Xavier Trias que el vot del seu partit és "imprescindible" per aprovar els pressupostos municipals després que el PSC hagi anunciat que s'abstindrà, i ha explicat que, en el marc de les negociacions dels comptes públics, la formació apujarà el llistó de les qüestions socials.
Portabella ha reflexionat que CiU i PSC en solitari no sumen prou, per la qual cosa cal el vot favorable o l'abstenció d'ERC.
Algunes de les qüestions que negocien els republicans són la congelació dels impostos, preus públics i taxes que evitarien augments de preu del Bicing o del Zoo, previstos a la proposta inicial de l'equip de govern.ERC recorda que CiU preveu increments per sobre de l'IPC al Bicing (+1,35%) o el Zoo (+1,4%) i que, per contra, la proposta d'ERC és que l'augment "sigui de 0%".
El portaveu republicà recorda que el Zoo i el parc d'atraccions del Tibidabo són "els equipaments familiars més utilitzats de la ciutat i com a tals no han de pujar de preu".
Portabella pensa el mateix del Bicing i el Bicing elèctric.
En l'àmbit de l'educació Portabella exigeix un pla d'inversions de 8,5 milions d'euros per a les escoles de primària i secundària per implantar millores en tecnologia.
"Com a republicans, donem molta importància a l'educació a l'hora de donar igualtat d'oportunitats a tots els ciutadans", ha afirmat Portabella.
"Combatre el fracàs escolar s'ha convertit en un dels nostres principals objectius", ha reblat.
ERC també negocia un Llibre Blanc sobre les propietats de l'Estat a Barcelona.
En aquest sentit Portabella pensa en les estructures d'Estat i en la "quantitat de pisos, edificis i propietats sense ús que son de l'Estat i que podrien fer un gran servei a la ciutat".
Finalment, en l'àmbit del comerç el líder republicà ha demanat la "congelació de la taxa de residus comercials així com una tarifa reduïda de l'àrea d'estacionament en superfície per als comerciants".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Ple del Congrés, a instàncies del PSOE, votarà dimarts que ve si exigeix al Govern espanyol posar ja en marxa la negociació d'un nou model de finançament per a les comunitats autònomes que, recorden els 'socialistes', calia haver iniciat en 2013 i tot i això, únicament es té un balanç de l'eficiència de l 'actual sistema.
Ja en la passada legislatura el Ple del Congrés ha aprovat una moció en el mateix sentit, demanant al Govern central un nou sistema que corregís els dèficit de finançament detectats i que garantís la igualtat i la suficiència financera de totes les administracions autonòmiques.
La proposició no de llei registrada pels 'socialistes' i que recull Europa Press, demana que el nou sistema "garanteixi els principis d'autonomia, coordinació i solidaritat recollits en la Constitució Espanyola, així com la prestació dels serveis públics essencials en totes les Comunitats Autònomes".
Alhora, demanen una anàlisi del dèficit de finançament "suportat de manera recurrent", denuncien, per les CA i el seu impacte sobre el deute per posar en marxa el mecanisme de compensació que preveu la llei de finançament autonòmic.
Fins aleshores, reclamen que es garanteixi el finançament a les administracions perquè aquestes puguin fer front al compliment dels serveis públics sobre els quals tinguin competència.
La iniciativa també es refereix a l'establiment d'objectius de dèficit per a les CA, i en aquest sentit demanen al Govern central un sistema "transparent" que eviti "la discrecionalitat i l'arbitrarietat" en la seva distribució.
Alhora, emplacen al Govern espanyol a rendir comptes davant del Congrés de la posada en marxa de totes aquestes mesures en el termini de sis mesos.
El PSOE recorda que el mateix Govern central ha anunciat el juliol el començament de la reforma d'aquesta llei de finançament autonòmic, malgrat la qual cosa "no ha pres cap decisió tècnica o política prèvia a la definició, debat, i aprovació del nou sistema".
Una "demora injustificada" que, per als 'socialistes', està "agreujant la viabilitat econòmica de les comunitats autònomes" i "limita la seva capacitat per desenvolupar polítiques que ajudin a accelerar la sortida de la crisi".
En aquest sentit, assenyalen que tot i que el Govern espanyol es trobi en funcions i aquest nou sistema no pugui aprovar-la l'actual Executiu, sí que existeixen en l'administració alts càrrecs i tècnics que poden avançar aquests treballs, necessaris per poder fer la reforma i que es requeriran durant l'elaboració, el debat i l'aprovació de la mateixa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La tripulació de l'avió MH370 de Malaysia Airlines desaparegut fa exactament un any treballava amb plenes facultats físiques i mentals en el moment del sinistre de l'aparell, segons l'informe de la investigació, que apunta tot i això que la balisa que hauria ajudat localitzar sota l'aigua va caducar 12 mesos abans de l'incident.
A la matinada del 8 de març de 2014 el vol MH370 es va enlairar de Kuala Lumpur amb destinació a Pequín.
Quaranta minuts més tard, mentre volava pel Golf de Tailàndia, l'avió va desaparèixer dels radars dels controladors de trànsit aeris civils, sense que hi hagi tornat a haver rastre d'ell fins avui, convertint-se en un dels majors misteris de la història de l'aviació comercial.
"La capacitat del capità per controlar l'estrès a la feina i en la seva llar era correcta.
No havia registrat canvis significatius ni en la seva personalitat, ni en el seu estil de vida", segons el document publicat aquest diumenge pel Ministeri de Transports de Malàisia.
L'informe assenyala a més que els registres de vol indiquen "que la tripulació havia descansat ben abans de començar el trajecte" i no registrava signes d'"aïllament social o abús de drogues o alcohol".
El document, tot i això, apunta que la balisa de localització submarina havia caducat gairebé un any abans del succés.
Si bé l'informe no considera que aquesta fallada de supervisió hagi estat crucial a l'hora de donar per perdut l'avió, sí que "va limitar" les possibilitats de trobar l'aparell.
"Una vegada passada la data de caducitat, l'eficàcia de la bateria decreix progressivament fins que finalment acaba descarregada.
Si bé és possible que pugui funcionar més enllà d'aquesta data, no hi ha res que ho garanteixi", apunta el document.
Un total de 239 persones anaven a l'avió quan va desaparèixer del mapa.
La majoria d'ells eren de nacionalitat xinesa (153), tot i que també viatjaven ciutadans de Malàisia (38), Indonèsia (12) i Austràlia (7).
Un any després, la recerca de les restes de l'avió no ha donat cap fruit i alguns experts denuncien que encara no se sap "una quantitat extraordinària de dades clau", el que ha contribuït a alimentar tota mena de teories conspiradores i acalorats debats a Internet.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'evolució d'una professió vista pel cinema
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El cine com a espectacle s'adreça al públic amb finalitats diverses, com les d'entretenir, adoctrinar, distreure o educar, entre d'altres.
Mentre que algunes pel·lícules semblen concebudes per a obtenir el màxim benefici, d'altres esdevenen una peça d'art perdurable en la història del cinema.
Tot sovint aquestes finalitats es barregen, com també ho fan els mateixos gèneres cinematogràfics, el que fa difícil classificar les pel·lícules sota una única etiqueta.
D'ençà dels seus inicis, el cine ha mostrat tot tipus de professionals, encara que els policies, detectius, advocats, mestres i metges han estat dels més recurrents.
En el context de la malaltia, a la figura del metge habitualment s'associa la d'una infermera (Cano i Rofes, 2004; Gordon i Johnson, 2004).
D'aquest fet se'n deriva l'objectiu del present article: explorar el tractament que ha donat el setè art a la professió d'infermera.
Per a això em centraré en el paper que tenen les infermeres que protagonitzen tres pel·lícules: En l'amor i la guerra (1996), de Richard Attenborough; Wit ("Enginy", 2001), de Mike Nichols, i La mort del senyor Lazarescu (2005), de Cristi Puiu.
Es tracta de tres títols que repassen l'evolució del rol de la infermera des de la primera meitat del segle XX fins al primer quart del xxi.
En la pel·lícula En l'amor i la guerra, la protagonista actua en un escenari que recrea les condicions i els recursos de la medicina abans de l'era dels antibiòtics.
Allà té cura dels soldats ferits i obeeix les ordres de la cap d'infermeria i d'un metge militar.
En Wit veiem una infermera especialista en oncologia treballant amb les tècniques i recursos d'un hospital capdavanter en recerca mèdica i on la seva actitud envers una pacient terminal humanitza l'evidència científica pròpia dels protocols i guies clíniques tan preuades a la segona meitat del segle XX.
En La mort del senyor Lazarescu ens trobem amb una infermera polivalent que, com a integrant d'un servei d'urgències, es desplaça al domicili d'un pacient.
La pel·lícula mostra l'esforç d'una professional per vèncer els obstacles burocràtics i la indolència d'un sistema sanitari en crisi, que podríem situar en el primer quart del segle XXI.
Les diferències entre els tres llargmetratges, a més de ser les pròpies del temps de l'acció, també s'observen en el sexe dels pacients, dos homes i una dona, i en el final de la història: un sobreviu, la dona mor i el tercer, no se sap.
Naturalment es poden identificar coincidències o punts de trobada: en tots els títols les coprotagonistes són infermeres competents que tenen cura de pacients als quals al dolor físic s'afegeix la soledat i la por a la pèrdua d'autonomia.
En tots els casos, les protagonistes interactuen amb altres professionals de la salut: de forma còmplice amb les col·legues i enfrontada respecte als metges (Icart, Delgado i De la Cueva, 2015).
Aquest aspecte fa palesa que la relació entre tots ells és complexa, fet que no es dissimula en cap dels títols escollits.
Els exemples triats són una mostra representativa de la manera com ha evolucionat la figura de la infermera en el cinema al llarg de les darreres dècades.
De la infermera bonica i jove que enamora els pacients o els metges a la professional que mostra empatia, apodera el pacient i manté una actitud compromesa en l'atenció sanitària centrada en les persones.
Maria Teresa Icart Isern és catedràtica d'Infermeria de Salut Pública i Comunitària de la Universitat de Barcelona.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
BARCELONA, 22 maig (EUROPA PRESS) -
Nou municipis de la Catalunya Central han creat el festival Espurnes Barroques, que començarà aquest dissabte i es perllongarà fins al 17 de juny, amb 13 concerts de música barroca dels segles XVII al XVIII i experiències en enclavaments genuïnament barrocs, com ara esglésies, patis, places i molins per oferir una "autèntica experiència barroca".
El festival es desenvoluparà a les comarques del Solsonès --Riner, Pinós i La Molsosa--, l'Anoia --Calonge de Segarra i Pujalt--, la Segarra --Sant Ramon i Estaràs-- i el Bages --Sant Mateu de Bages i Súria--, i convidarà a joves solistes i intèrprets consolidats, ha detallat la presidenta del Consorci Turístic de l'Alta Anoia, Mireia Duran.
Entre d'altres, hi actuaran el Conjunt Atria, el violoncel·lista Guillermo Turina, l'Euskal Barrokensemble i la Landesjugendbarockorchester Baden Württemberg, i hi participaran l'historiador Joan Vilamala i el xef del Miracle Manel Casanovas amb un menú barroc.
Amb un preu mitjà dels espectacles de 12 euros, el festival tindrà a part dels 13 concerts, set refrigeris, tastos i berenars; sis dinars; tres tallers i dues conferències i diàlegs.
Duran ha reivindicat que el festival compta amb un programa que combina música, gastronomia i art, "la qual cosa el diferencia de la resta", i ha remarcat que el seu nom es deu al fet que part d'aquest territori es va cremar fa anys en un gran incendi forestal.
El director territorial de la Conselleria de Cultura a la Cataluya Central, Lluís Cerarols, ha explicat que aquest festival està orientat a potenciar la regió, i ha destacat que ha posat d'acord nou ajuntaments, quatre comarques, dues províncies i dos bisbats, i compta amb un pressupost de 60.000 euros.
L'alcalde de Riner, Joan Solà, ha assenyalat que aquest festival tindrà lloc en municipis molt despoblats però "amb un patrimoni brutal i importantíssim".
Solà ha destacat que aquestes localitats s'hagin conjuminat per donar-se a conèixer, difondre el patrimoni desconegut i per aconseguir la dinamització turística de la zona.
Segons ha dit, aquest festival serà l'embrió del "futur territori barroc" que aspira a estendre's, créixer i motivar activitats la resta de l'any, gràcies a aquests enclavaments de primer ordre.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol considera que ERC s'aprofita de la feblesa del PDeCAT i "és fàcil que el president de Catalunya sigui Junqueras", segons una conversa privada però gravada en una trobada amb un grup de joves a un restaurant de Barcelona, el so de la qual publica aquest divendres 'La Vanguardia'.
Si les coses no milloren una mica per part del PDeCat i tot això, és fàcil que el president de Catalunya sigui Junqueras.
Ell només, tampoc; suposo que amb una aliança amb el PDeCat suposo!
L'expresident considera que el partit es troba en un moment de feblesa, que CDC no s'hauria d'haver canviat el nom, li agradaria que l'expresident Artur Mas fos candidat encara que admet que el seu lideratge ha quedat tocat i pot ser inhabilitat, després de la qual cosa "quedaria 'caput' definitivament".
Pujol creu que si el partit ha fet res malament ha de dir-ho i pagar una multa si cal, però mai canviar-se el nom: "Mira, Volkswagen torna a ser el primer productor mundial de cotxes i fa un any van aparèixer pertot arreu com una colla de barruts", exemplifica.
Explica com va acordar amb Mas la seva sortida del partit: "El que vaig dir a Mas és: 'Mira, jo crec que haig de fer això'.
I a mi, expulseu-me del partit i retireu-me els honors o la pensió", detalla.
Com a contrapartida, el partit havia de quedar net: "Si jo m'enduc molta merda, en el partit n'ha de quedar poca", i demana que no renunciïn a l'obra feta.
El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest divendres a la premsa, en preguntar-li per l'al·lusió de Pujol a ell, que el seu paper és "irrellevant comparat amb l'esforç col·lectiu per construir un país millor".
Junqueras ha mostrat el seu respecte a qualsevol opinió o conversa privada, sobre la qual no ha volgut opinar, però ha afirmat que el seu paper és ínfim en comparació a la magnitud de l'objectiu comú de país, i que són els equips els que fan que les coses tirin endavant.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest dilluns han fet pública l'enquesta del CIS.
I m'he entretingut a mirar algunes de les dades.
La que més em desconcerta és la de valoració de líders:
Bé, a part que no els posen per ordre de puntuació, ni per ordre alfabètic, ni per cap ordre, el que em deixa que em punxen i no em treuen sang és el resultat.
Fixem-nos en els menys puntuats (ah, per cert, no aprova ni un dels caps de llista sobre els que es pregunta).
A la cua hi trobem Isidro Martínez Oblanca (del Foro Asturias), amb una nota de 2,36 sobre 10.
El segon pitjor és Francesc Homs (antiga CDC) amb un 2,90 i el tercer menys valorat és...
Molt bé, doncs ara anem a la pregunta que fa el CIS sobre el partit a qui votarien els entrevistats:
I resulta que qui guanya, i amb un gran avantatge és...
EL PARTIT DE RAJOY, EL TERCER CANDIDAT MENYS VALORAT!!!
Per tant, si creuem les dues xifres, tenim que el partit que, de celebrar-se ara eleccions, i segons l'enquesta, encara milloraria els seus últims resultats, té el líder estatal menys valorat i el tercer menys puntuat del total, segons la mateixa enquesta.
Vostè segurament deu entendre alguna cosa, però a un servidor no li quadren els números.
Perquè, esclar, la primera lectura seria que el PP guanya eleccions a pesar que als ciutadans els repugna el seu candidat.
Per tant, si el canviessin i en posessin un que agradés a uns quants més, segons aquesta enquesta, traurien majoria absoluta.
Quan el PP, que també es mira aquesta enquesta, diu que Rajoy és el seu gran valor electoral, menteix?
També podríem concloure que la gent vota un partit a pesar que presenta un candidat que no els agrada gens, cosa que de ser així certament em desconcerta.
O potser és que els candidats dels altres partits, molt més valorats que Rajoy, estan en partits en què la gent no confia.
Per què la gent no vota pel candidat que més valora, segons el CIS, i vota pel partit amb el candidat menys valorat dels líders estatals?
Bé, o potser és que la gent menteix molt a les enquestes perquè, en el fons, tothom és un antisistema en potència.
O, tal vegada és que l'enquesta no està ben feta.
No sé, alguna cosa estranya passa aquí perquè no té cap lògica.
I em passa una cosa semblant amb la pregunta sobre els problemes que més preocupen els espanyols (per cert, què els costaria posar-los en ordre i estalviar-nos haver de mirar-nos-els un per un i haver d'anar prenent notes a part per fer el llistat)
Ja ho era fins i tot quan vivíem en plena bombolla.
Després, la corrupció, els polítics... i amb el 0,1% com a primera preocupació i el 0,7% sumant-lo quan també el citen com a segon i com a tercer problema, la independència de Catalunya.
És el problema número 21 de 46.
O sigui, el " desafio separatista ", " el órdago " i la "mandanga amb patates" és la preocupació número 21 dels espanyols, empatada amb els desnonaments i el "no sap".
Bé, a no ser que aquí passi com amb la valoració dels líders, que no preocupi gaire, però que sigui el gran problema. |
El Baxi Manresa ha patit aquest dimecres la segona derrota a la Champions League a domicili contra l'Unet Holon (90-88) en un partit molt ajustat que van començar dominant en la primer part, van marxar-se de 16 punts, i que ha acabat perdent després d'una gran remuntada dels locals liderada per Marcus Foster.
Toolson ha estat el millor dels bagencs, 26 punts, i a punt ha estat de salvar el Baxi, però finalment no ha estat possible.
Tot i que cap dels dos equips ha estat excessivament encertat, el Baxi Manresa ha estat molt millor en defensa aquest primer quart.
L'equip israelià només ha aconseguit un 4/18 en tirs de camp.
El Baxi ha començat el partit amb Dani Pérez, Jordan Davis, Guillem Jou, William Magarity i Yankuba Sima.
La primera posessió del partit ha estat exitosa pels bagencs, amb una bona jugada individual de Jordan Davis (0-2).
El Manresa s'ha posat 0-4, però Foster, del Unet Holon, ha anotat el primer triple del partit i responia a la següent jugada Dani Pérez (3-7).
El base ha estat el més destacat de l'inici del partit, amb 7 punts en poc més de dos minuts de joc.
L'entrenador dels locals ha de demanar un temps mort a falta de 6.43 pel final per la gran avantatge del Manresa (4-13).
No li ha funcionat, gràcies a un imperial Yankuba Sima en defensa, qui ha fet dos taps en un sol quart.
La màxima avantatge al marcador anava augmentant a cada jugada del primer quart i ha estat de 13 punts (11-24).
El Baxi ha arribat abans al descans.
Després d'aconseguir la màxima avantatge, l'equip ha començat a cometre errors importants que han permés diversos contraatacs de l'Unet Holon i un parcial de 14-1 inclós.
Tot i la primera cistella per part de Vaulet (13-26), l'Unet Holon ha sortit lleugerament millor en el segon quart amb un parcial de 4-0 (17-26) que ha frenat de nou l'argentí amb un magnífic 2+1 (17-29).
L'ala del Baxi ha salvat a l'equip en el gran inici dels locals i ha mantingut una distància de 10 punts al marcador (19-29, 21-31).
Dani Pérez ha seguit sent un dels més destacats amb una assistència superlativa sense mirar a Magarity per posar la màxima avantatge de 14 punts (21-35), que seguia augmentant poc a poc fins a 16 (22-38).
L'entrenador de l'Unet Holon ha demanat un temps mort molt necessari pel seu equip.
Cistella inmediata de Latavious Williams (24-38), que ha estat el més viu abans què demani el primer temps mort de Pedro Martínez (28-40).
L'Unet Holon ha viscut els seus millors minuts en tota la primera part amb un parcial de 8-0 i una esmaixada de Foster (32-40).
Els locals han arribar a reduir la distància fins a cinc punts (36-41).
Vaulet feia respirar al Baxi (38-43), però Mitrovic, el més fluix del Manresa, ha fet una falta de 2+1 per deixar l'Unet Holon a només dos punts (41-43).
Marcus Foster està sent, sens cap mena de dubte, l'home del partit i sobretot de l'Unet Holon, ja que està mantenint al seu equip en el partit.
Ha acabat el tercer quart amb 23 punts i molta superioritat en els duels individuals.
El Baxi Manresa ha estat lleugerament superior a nivell col·lectiu però Foster i els llançaments de tres estan fent molt mal als bagencs.
El quart ha començat amb intercanvi constant de cistelles que mantenien la diferència en el marcador (45-47).
Els punts de l'Unet Holon han sigut més espectaculars.
Un triple de Simhon ha posat per davant als locals per primera vegada en el partit als dos minuts de començar el quart (50-49).
El marcador seguia igualat amb un bon duel entre Foster i Toolson (52-53).
Els nord-americans han realitzat la major part de les cistelles d'un tercer quart amb poca anotació.
El jove santpedorenc David Òrrit ha debutat aquesta temporada amb el Baxi i els minuts que ha jugat han estat escassos.
Howell no ha aprofitat les dues faltes de Sakho a l'inici del període, ja que només ha encertat un tir lliure i li ha donat vida al Baxi (67-67).
No obstant això, l'Unet Holon ha trobat una nova oportunitat en errades defensives per fer un parcial de 8-0 (75-67).
Vaulet ha trencat la ratxa i els locals patien un greu desencert en tirs lliures.
Toolson ha anotat un espectacular 3+1 per mantenir el partit viu (76-73).
La màxima igualtat seguia i Toolson liderava al Baxi amb tap i cistella (83-84).
Williams ha fet un 2+1 per posar per davant al seu equip (86-84) i això ja no canviaria fins al final del partit (90-88). |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Cançons que defineixen una era.
Èxit a llistes del Regne Unit, a tot Europa i a l'Extrem Orient, Austràlia i Nova Zelanda.
Una esplèndida veu que va aturar el món en sec. I ara amb Blue Sky in Your Head, després d'un parèntesi de 18 anys, tornen a la composició clàssica i sons exuberants que els van convertir en una sensació que es reconeix a l'instant...
Lighthouse Family: una de les bandes britàniques més grans, sens dubte omnipresents, de mitjans dels anys noranta.
El seu primer single, Lifted, va ser una de les cançons que van definir una època, un clàssic del pop-soul edificant que era ineludible a la ràdio, convertint-se en la banda sonora del carrer, a l'hora de conduir i de la nit a Gran Bretanya.
El van seguir altres tres singles d'èxit: Ocean Drive, Loving Every Minute i Goodbye Heartbreak.
Junts van ajudar al duo de Newcastle del cantant Baiyewu i el teclista Tucker, a vendre 2,75 milions de còpies del seu àlbum debut Ocean Drive, un àlbum del 1995, tota una marca del Britpop.
A finals de 1997, 154 setmanes després, encara era a les llistes de vendes, arribant a ser sis vegades disc de platí.
Missatges d'esperança i inspiració.
Sentiments de comunitat i comunió.
Melodies per cantar, en veu alta, des del cor.
Només pot ser Lighthouse Family, tornar a somiar amb la màgia un cop més. |
Arturo Argelaguer, lactual alcalde en funcions que es va presentar amb la llista dERC, es presenta a la reelecció amb la candidatura de Junts per Monistrol
Monistrol de Calders.-Els poc més de 600 habitants de Monistrol de Calders senfronten el proper 26-M a uns comicis amb uns actors polítics al capdavant de les candidatures que ja els són familiars.
Malgrat les cares conegudes, en els darrers quatre anys, Monistrol ha estat un dels municipis de Catalunya amb més canvis, i concretament lalcaldia ha tingut tres inquilins.
Els punts de vista tan diferents a lhora dentendre com ha de ser la política municipal van portar el 2016 a CiU i la llista dERC a fer una coalició per derrocar el dbil govern de la CUP, amb només tres regidors dels set possibles, tot i haver quedat a només tres vots de la majoria absoluta.
CiU i ERC van presentar una moció de censura que va canviar Ramon Vancells per la convergent Sílvia Sánchez i, més tard, per Arturo Argelaguer, en aquell moment número dos a les llistes republicanes per que ara es presenta a la reelecció amb Junts per Monistrol.
La candidatura del cupaire Ramon Vancells va guanyar mpliament les eleccions del 2015 amb 193 vots dels 441 emesos, quedant a pocs vots de la majoria absoluta.
El resultat, per, va propiciar un consistori molt atomitzat amb tres regidors per a la CUP, dos per CiU i dos més per Monistrol Democrtica Independent, la candidatura vinculada a ERC.
Cap de les formacions va arribar a un pacte i el mandat va comenar amb Ramon Vancells com alcalde.
La CUP va engegar la legislatura per de seguida la manera de governar el poble dels cupaires va xocar amb les dinmiques que CiU i ERC entenien que havia de ser la política local.
Un any després de la presa de possessió de Vancells, el juliol de 2016, CiU i ERC amb quatre regidors, un més que la CUP- es van veure amb cor de presentar una moció de censura que, bviament, van guanyar.
La candidata de CiU va governar gairebé dos anys, amb Sílvia Sánchez al capdavant del consistori, i des del setembre del 2018 ho va fer el republic Arturo Argelaguer.
Lalcalde en funcions ha decidit presentar-se ara amb la candidatura de Junts per Monistrol (llista que compta amb el suport del PDeCAT) i fruit daquesta de la decisió de canviar de partit, el regidor dERC que quedava al consistori, Enric Vilatersana, va decidir sortir del govern i durant aquests últims mesos el batlle ha governat en minoria.
Durant aquests quatre anys el consistori també ha canviat tres dels set regidors.
Tot i la gran quantitat de canvis que ha patit el consistori, tant Argelaguer com Vilatersana defensen que el poble ha avanat.
Hem treballat pensant en tot el poble i no pas només en nosaltres, ha destacat lalcalde en funcions.
Els vens troben que la legislatura ha estat massa mogudaArturo Argelaguer defensa la seva gestió i creu que després dun primer any més convuls i amb la moció de censura com a colofó, el canvi ha estat cap a millor i ara hi ha molta més tranquillitat.
Els vens, per, tenen opinions diferents.
LAmlia, una de les venes amb qui ha pogut parlar lACN, ha explicat que uns han tirat cap a un cantó i els altres cap a laltre i penso que aix ha fet que no shagi pogut fer gaires coses.
En Lloren és un altre dels vens del poble tot i que ara no podr votar a Monistrol perqu se nha anat a viure a lestranger- i ha explicat que la moció va afectar lacció de govern i, probablement, també lambient.
Sobre tots els canvis que hi ha hagut, el veí opina que sempre és millor que hi hagi una estabilitat de quatre anys perqu per fer projectes cal una mirada llarga i és bo que es deixi treballar.
De la seva banda, en Matias Ponsa també opina que la legislatura ha estat més aviat moguda.
Espero que surti una candidatura amb majoria absoluta o una coalició prou clara des del primer moment.
Que aquells que surtin escollits puguin treballar els quatre anys i planificar les coses, ha afegit.
Un dels temes polmics de la legislatura ha estat el futur de Ca lEspardanyer.
Sobre aix, en Lloren opina que per decidir sobre qüestions que han aixecat tant debat caldria resoldrels a través duna consulta.
Si es decideix per una majoria, la gent cedir, per si es prenen decisions de manera unilateral, després queden cicatrius, ha dit.
Als pobles sempre hi haur batalles, per cal mirar que hi hagi bon ambient, ha afegit.Les propostes per a Monistrol El balan que fa Arturo Argelaguer del seu pas al capdavant de Monistrol és molt bo.
Segons ha explicat, hi ha dos projectes importants que shan pogut tirar endavant.
Un és la remodelació de la planta baixa de lajuntament, que costar mig milió deuros, i laltre, tot i que ara mateix es troba aturat per la forta oposició de la CUP i la proximitat amb el període electoral, és la subvenció de 270.000 euros de la Diputació de Barcelona per a la reordenació de la plaa de lEscorxador i la connexió amb el riu.
Argelaguer ha assenyalat que abans Monistrol de Calders es trobava en un dels extrems de la comarca del Bages i ara es troba en un dels confins de la comarca del Moians.
Amb proximitat cap al Valls, el Bages i Osona, per en una situació allada i envoltada de natura confegeix una identitat prpia que a nivell paisatgístic i de turisme tots els grups creuen que cal explotar.
En aquesta mateixa línia, Enric Vilatersana, des de la candidatura republicana, ha assenyalat que per desgrcia a Monistrol no tenim indústria, per tenim un entorn fantstic que cal preservar i promocionar.
Segons Vilatersana una de les apostes clau per garantir que Monistrol pugui aprofitar bé el filó turístic és la mobilitat.
Volem que Monistrol sigui reconegut perqu es pot venir a gaudir, a descansar o a fer turisme rural i per aix la mobilitat és clau, ha dit.
Segons ha explicat, tot i que va quedar paralitzat pel 155, durant el seu pas pel govern municipal es va aconseguir connectar Monistrol amb Sabadell durant el cap de setmana.
A més, també volen treballar perqu la línia que fa Manresa-Monistrol operi també en cap de setmana.
Aix per a la gent gran i pel jovent ser molt important, ha destacat.Des de la CUP, Ramon Vancells ha explicat que la millor aportació que la seva candidatura ha fet a la legislatura va ser la mirada llarga que necessitava aquest poble davant les mancances histriques que té.
Vancells ha reivindicat que linici de legislatura, quan ells van governar, és molt important perqu és quan es rep el finanament i es dissenyen els projectes pels propers anys.
Grcies a aquesta mirada llarga shan pogut fer actuacions com la de la riera o la millora dels carrers de la zona de Saladich, que després han estat executats pel govern resultant de la moció de censura.
Sobre el balan de tota la legislatura, tot i que és bo, si lhaguéssim acabat nosaltres seria molt millor.
Hi ha projectes que van quedar encallats perqu lequip de govern de CiU i ERC no hi creien com per exemple el porta a porta o la installació duna caldera de biomassa pels equipaments públics, ha explicat.
De cara al futur, la CUP creu que cal una redefinició molt clara de quins han de ser els sector productius dels quals ha de viure Monistrol i com fer-lo sostenible.
Vancells pensa que el poble té una capacitat datracció importantíssima i es treballar a fons per aquelles propostes que puguin generar atractius no només patrimonials o paisatgístics sinó també culturals o gastronmics, per exemple.
Daltra banda, fer un nou POUM és absolutament obligat, ha dit el cap de llista dels cupaires.
Moltes vegades als pobles petits les idees a llarg termini no es posen mai en funcionament perqu es veuen tan lluny que no es fa i a nosaltres ens sembla important, ha reflexionat.
El futur de Ca lEspardenyer i el projecte de reforma Un dels temes que ha aixecat més polseguera política durant el mandat ha estat el futur de Ca lEspardenyer.
Es tracta duna casa runosa que la CUP considera que és patrimoni i que cal preservar i rehabilitar com a espai social, mentre que ERC i PDeCAT la volien enderrocar i integrar lespai a una nova plaa projectada a la zona de lantic escorxador.
Malgrat lequip de govern format per PDeCAT i ERC volien tirar endavant el projecte, davant la forta oposició de la CUP i alguns vens, van decidir posposar la decisió sobre el projecte un cop passades les eleccions.
Amb tot, per Argelaguer, la decisió daturar lenderroc ha quedat en suspens a lespera de si guanya les eleccions.
De fer-ho, tirar endavant el projecte de la plaa i connexió amb el riu.
De fet, tant ells com ERC diuen que els estudis que shan fet demostren que la casa no té valor patrimonial que obligui a preservar-la.
Nosaltres creiem que és una casa vella del poble, per una casa que no té valor patrimonial.
Dels estudis que shan fet no hi ha ningú que ens digui que és tan important.
No hi ha ningú que digui que no es pot enderrocar, ha afegit.
Per Ramon Vancells, en canvi, la solució passa per no tirar a terra Ca lEspardenyer.
Crec que Monistrol ha de disposar dun equipament que reculli espais com una sala dexposicions, un centre de dia per a la gent gran o espais per a entitats, ha dit lexalcalde.
Si lúnic edifici que tenim el convertim en plaa, en un futur haurem de buscar un altre edifici que haurem de comprar o llogar.
Vancells veu que si es tira a terra Ca lEspardanyer es malbarata una oportunitat per tenir un equipament que podria resoldre mancances del poble.
A més, Monistrol est farcit de places i espais a laire lliure, ha dit Vancells criticant el projecte de la plaa.
Segons un estudi encarregat pels cupaires, el cost de la rehabilitació seria de 400.000 euros, quan el cost del projecte denderroc que lequip de govern vol tirar endavant eren 270.000.
La plaa ja hi podria ser, per no creiem que hagi de ser tan gran com per provocar lenderroc de la casa, ha dit lexalcalde.
Tot i la polseguera que ha aixecat el projecte, ni la CUP ni Junts per Monistrol creuen que Ca lEspardenyer hagi destar al mig del debat de la campanya.
Creiem que hi ha altres temes molt més importants a valorar a lhora de dipositar el vot, ha destacat Ramon Vancells.
A més, els cupaires shan comproms a fer una consulta sobre el tema si governen perqu els vens hi puguin dir la seva.
És la millor manera per acabar amb les polmiques, que la gent decideixi, ha dit Vancells.
Possibles pactesDe la seva banda, Enric Vilatersana ja va proposar un ajuntament de consens a les eleccions del 2015, perqu poguéssim collaborar tots, governés qui governés.
No parlo del fet que tots els grups siguem el mateix, per que entre els tres puguem collaborar, ha dit estenent la m.
Amb tot, el republic ha dit que no vol pactar amb ningú de sortida.
De la seva banda, Arturo Argelaguer ha dit que la seva candidatura la conforma gent molt diversa i que surt a guanyar.
Estem avesats a arribar a acords, per no pactarem amb ERC ni amb la CUP per governar Monistrol.
Volem governar sols amb quatre regidors, ha assenyalat.
La CUP, apartada del govern municipal al cap dun any dencetar la legislatura, ara espera obtenir una majoria incontestable per governar el poble i que no permeti sumar ni a Junts ni a ERC ni tampoc una combinació de les dues formacions.
Ramon Vancells creu que si tenen loportunitat de sumar ho tornaran a fer.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els fonaments de l'Associació Esclat els van posar les famílies.
Elles van crear la primera escola Esclat a les Corts ara fa 40 anys, en un moment en què la majoria de nens amb paràlisi cerebral s'estaven a casa.
Joan Bertran, president Associació Esclat
"Per les famílies, una porta de sortida perquè a casa, costa molt de tenir-los.
Alguns diumenges ens reuníem els pares i un portava pintura, l'altre portava unes galledes, l'altre una escala i pintavem l'escola."
Ara, una mostra repassa els 40 anys d'història de l'entitat que, a poc a poc, es va anar professionalizant.
El primer gran repte va ser visibilitzar la paràlisi cerebral.
"Els professors el que feien era treure a passejar els nens i nenes per les Corts i a comprar, perquè tothom els veiés."
Després van buscar el suport de les institucions.
"Qualsevol nen, qualsevol infant té dret a l'educació, siguin quines siguin les seves capacitats.
Per això vam aconseguir el primer concert educatiu, el 1986, i a partir d'aquí vam començar a ser una escola concertada."
I amb el temps, es van crear els centres Esclat 2 i Esclatec perquè els nois, un cop complerts els 18, poguessin potenciar al màxim les seves capacitats.
Esclat també disposa d'un centre de dia i, des del 2011, d'una residència al barri de la Marina.
Però no han abandonat mai les Corts.
Fa set anys van deixar l'antiga escola del carrer d'Anglesola, per traslladar-se a un centre nou al carrer de Guitard.
L'Associació Esclat es va crear fa 40 anys, quan un grup de mares van posar els fonaments de la primera escola.
Fins a aquell moment, els nens amb paràlisi cerebral acostumaven a estar-se a casa.
Esclat va servir per visibilitzar la malaltia i donar noves perspectives de futur.
L'objectiu de l' Associació Esclat s'ha mantingut intacte al llarg d'aquests 40 anys: millorar la vida de les persones amb paràlisi cerebral i la de les seves famílies.
Segons Joan Bertran, pare i president de l'associació, quan es va crear l'escola les famílies van millorar la seva qualitat de vida, ja que "és molt difícil tenir les persones amb paràlisi cerebral sempre a casa".
A poc a poc, Esclat es va anar professionalitzant.
Ho recorda Lola de la Fuente, directora general i cap del projecte des dels inicis, que assegura que sempre ha intentat "superar-se, anar una mica més enllà i fer alguna cosa diferent".
Per això, als anys 80 van lluitar perquè els nois amb paràlisi cerebral tinguessin els mateixos drets educatius que els altres i van aconseguir ser una escola concertada, l'any 86.
Després, es va voler que continuessin explotant les seves capacitats un cop passats els anys d'escolarització i es van fundar Esclat 2 i Esclatec.
Més endavant, va continuar creixent amb el centre de dia i la residència Esclat, situada al barri de la Marina.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Ja són quatre els morts per coronavirus a Catalunya
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Les vetllades musicals reivindicaran els valors universals del mestre adoptant com a fil conductor 'Casals i la Primera Guerra Mundial'
Barcelona.-El Festival Internacional Pau Casals, que se celebrarà del 13 al 24 de juliol al Vendrell, programa grans noms de la música clàssica amb vuit concerts que oferiran una "immersió en l'univers pacifista" del mestre, segons ha explicat aquest dimecres el seu director artístic Bernard Meillat.
En el centenari de l'Armistici, les vetllades musicals adoptaran com a fil conductor 'Casals i la Primera Guerra Mundial', amb l'objectiu de "reivindicar els valors universals" que va defensar Pau Casals, ha afegit Meillat.
Seguint amb la tradició d'apostar pel violoncel, l'instrument de Casals, enguany seran tres els violoncel·listes que es desplaçaran a la localitat penedesenca: Bruno Philippe, Steven Isserlis i Amandine Beyer, a més del guanyador de la beca Pau Casals, Pablo Ferrández.
La soprano Nazan Fikret i l'organista Gerhard Weinberger completen la programació d'un festival que aposta pels preus populars i redueix a 10 euros les entrades pels estudiants de música.
El concert inaugural del 14 de juliol anirà a càrrec del tàndem format pels francesos Bruno Philippe (violoncel), Jerome Ducros (piano), Bertrand Lade (clarinet) i la soprano anglesa Nazan Fikret.
Sota el títol 'Beethoven i la gran escola romàntica alemanya!' els músics interpretaran peces del compositor, de Schubert, Schumann i Brahms.El cap de cartell del festival, el violoncel·lista anglès Steven Isserlis, farà doblet i actuarà acompanyat de l'Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigida per Toni Grau, i de la pianista Connie Shih, el 16 i el 18 de juliol, respectivament.
En el darrer recital, el piano i el violoncel s'uniran per interpretar un concert que girarà en torn a "El violoncel en temps de guerra" amb peces de compositors de la talla de Bach, Schumann o Debussy i que "està especialment dedicat a Casals", ha explicat Meillat.
Repeteix al festival la violinista Amandine Beyer el 17 de juliol, amb peces de compositors com Couperin o Marais i acompanyada del seu conjunt Gli Incogniti.
A més a més, l'organista de renom Gerhard Weinberge conduirà el concert 'Grandesa i serenitat de Bach' el 19 de juliol en una localització diferent a la resta de concerts programats al Festival, l'església parroquial del Vendrell.
De l'escena espanyola, destaca l'actuació el pianista Javier Perianes el 20 de juliol, que oferirà el concert 'Debussy i el seu amic Falla'.
D'altra banda, al Festival Pau Casals d'enguany també hi haurà lloc per la dansa: l'agrupació Ensemble Murtra posarà música a la coreografia de Maxime Thomas, interpretada per ell mateix i acompanyat per Antonin Monié i Ida Viikinoski el 21 de juliol.
L'espectacle comptarà amb la narració de Jaume Comas del text de Charles-Ferdinand Ramuz amb música d'Igor Stravinsky.
El violoncel·lista i guanyador de la beca Pau Casals l'any 2012 Pablo Ferrández tindrà l'honor de protagonitzar el concert de cloenda acompanyat de l'Orquestra Simfònica de Camera Musicae.
D'aquesta manera posarà punt i final un festival que en paraules d'Eva Serramià, alcaldessa en funcions i regidora de Cultura del Vendrell, respecta la filosofia de Pau Casals i fa de la cultura quelcom "inclusiu, innovador i per a tothom"."No tenim la intenció de fer només música.
Volem difondre la figura de Pau Casals", ha dit Oriol Toldrà, gerent de l'Auditori Pau Casals.
És per això que, tal com ja va fer l'any passat, el festival també organitzarà dues sessions de projeccions audiovisuals a l'aire lliure amb imatges inèdites recopilades per la Fundació Pau Casals "per tal que la gent de la seva vila conegui la part més humana i quotidiana del mestre".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Benjamin Netanyahu ha perdut l'aura d'invencibilitat després de dues eleccions poc concloents, i avui comprovarà si els fidels del partit també estan perdent la fe.
Al seu fracàs en la formació de govern després de dues votacions consecutives se li afegeix la càrrega de lluitar pel seu lideratge (indiscutible fins ara) dins del partit nacionalista Likud, unes primàries celebrades ahir que han de servir per decidir el seu futur polític.
El seu contrincant al concurs popular celebrat ahir, el popular exministre del gabinet Gideon Saar, va assegurar que Netanyahu és un rei «en escac i mat». |
Tindran lloc al passeig Joan Brudieu i al Centre cívic de la Seu d'Urgell el proper dia 25
Un moment de l'assaig del taller Claror. / FUNDACIÓ ONCA
El Govern d'Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, juntament amb el taller Claror i amb la col·laboració de l'ajuntament de la Seu d'Urgell, portaran a terme el proper dimarts 25 de juny, a les 11 del matí, al passeig Joan Brudieu i al Centre cívic de la Seu d'Urgell la cercavila i el concert final del programa educatiu 'Música al Claror' que arriba al seu final, des del mes d'octubre del 2018 que es va iniciar.
'Música al Claror' és una iniciativa enmarcada dintre del programa social de la Fundació ONCA, que té com a objectiu portar l'art i la música a tothom per innovar i per fer més accessible la participació musical a totes les persones.
S'ofereix un programa que neix de la necessitat de crear oportunitats a infants, joves i adults amb risc d'exclusió social, de participar en activitats musicals i artístiques de qualitat garantint la inclusió, a través de processos de transformació, d'implicació, d'accessibilitat universal a la música; en definitiva un programa que fa realitat el dret a la cultura per part de tothom.
'Música al Claror' s'ha realitzat de forma quinzenal des del 9 d'octubre de 2018, de les 15 hores a les 16.30 hores, a les mateixes instal·lacions del centre, i finalitzarà aquest 25 de juny amb una cercavila i un concert ofert a la població urgellenca.
Des dels seus inicis, el projecte ha comptat amb dos professionals del programa social, Joan Hernández (coordinador del programa social de la Fundació ONCA) i Pilar Planavila (músic, mestra i musicoterapeuta), així com amb la col·laboració dels professionals de la institució i l'activitat ha estat dirigida a un grup de quinze participants.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, ha reconegut que des de l'organisme (que té entre 85-90% de participació de la Generalitat) es van pagar 40.591 euros per hotels i vols per un programa de "visitants internacionals" que va estar a Catalunya entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre.
Ha negat, però, que vinguessin en missió electoral.
"Va ser un programa de visites internacionals, no d'observació electoral", ha manifestat Royo, que diu que d'aquests programes en feien quasi tots els mesos i que aquest en concret es va organitzar a petició de diversos diputats estrangers.
"No vam organitzar cap referèndum ni estàvem implicats", ha remarcat Royo, que ha desvinculat Diplocat de la Generalitat.
També ha dit que van complir "escrupolosament" amb la intervenció del Ministeri d'Hisenda i que no es van fer pagaments al marge.
De fet, ha dit que alguns projectes es van seguir pagant amb el 155 vigent.
Durant tot l'interrogatori, Royo ha desvinculat l'acció del Diplocat –que feia tasques de diplomàcia pública- amb la gestió de la Generalitat, tot i reconèixer que entre el 85-90% del pressupost del consorci prové del Govern (amb participacions públiques de Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona).
Royo està investigat al jutjat 13 però ha decidit declarar totes les preguntes.
Segons ha defensat, les decisions de les accions que feien les decidia el ple i l'acció no la marcava ni la conselleria d'Acció Exterior de Raül Romeva ni tampoc cap altre departament.
"La gestió de Diplocat i Generalitat és totalment independent", ha manifestat.
La fiscal Consuelo Madrigal ha preguntat insistentment per pagaments que ha fet el Diplocat i que consten en atestats policials.
Un d'ells és una factura de 40.591 euros que es van pagar en concepte d'hotels i agències de viatges per un grup estranger que va estar a Catalunya entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre de 2017.
Royo els ha definit com a "visitants internacionals", ha dit que la majoria eren parlamentaris i que alguns es van pagar les despeses des dels seus parlaments o els seus partits.
Ha defensat que eren visites habituals, que se'n feien pràcticament tots els mesos, i que en aquest cas concret ho havien sol·licitat directament ells interessats pel context polític.
L'exsecretari general ha deixat clar –a preguntes de la lletrada Judith Gené- que no havien d'elaborar cap informe ni fer cap tasca i que, des del Diplocat, se'ls van organitzar reunions i activitats durant aquells dies.
En tot moment, ha dit que la comitiva no va venir per a fer "cap observació electoral".
"Una missió d'observació electoral no té res a veure amb això, comproven si el vot és just i transparent i per definició ho finança i ho organitza una entitat que no té res a veure amb el territori que ho organitza", ha explicat Royo.
Per això, ha dit que es van pagar part de les despeses d'aquests "visitants internacionals" des del Diplocat.
I ha explicat algunes missions similars que havien organitzat anteriorment, també una per al procés participatiu de 2014.
A preguntes de les defenses, ha deixat clar que Diplocat "no va organitzar ni va estar implicat amb el referèndum" i s'ha qüestionat per què ara es sospita d'una activitat que, segons defensa, porten fent de la mateixa manera des de fa anys.
A més, ha deixat clar que el Diplocat no tenia cap avís per part del TC ni cap altre tribunal per abstenir-se de fer aquestes activitats.
També li han demanat sobre una factura de més de 54.000 euros que es va abonar a una empresa britànica per contractar els serveis de l'exprimer ministre holandès Wim Kok i que va ser retornada.
Royo ha explicat que a partir del maig es va gestar un projecte per fer un encàrrec a un equip d'acadèmics per elaborar un estudi sobre el context entre Catalunya i Espanya.
Els contractes es van formalitzar al juliol i, segons Royo, els diferents experts van treballar o bé des de Barcelona o bé passant èpoques a Catalunya, també durant els dies del referèndum.
Segons Royo, van voler buscar un "portaveu" que "professionalitzés" la tasca dels experts i fes públiques les conclusions i es va contactar amb Kok, a qui se li va fer un ingrés de 54.030 perquè "reservés" les dates per venir a Catalunya.
Però l'empresa britànica per la qual treballava va retornar els diners perquè l'exministre ja estava "compromès" amb d'altres projectes en aquelles dates.
Al final, va capitanejar el projecte Helena Catt, que havia de declarar aquesta tarda a petició de l'acusació i ho farà, finalment, el dia 27 de març.
Royo ha explicat que l'encàrrec que se'ls va fer es va pagar sense cap problema, també durant la intervenció dels comptes de la Generalitat per part de l'Estat (a partir del 15 de setembre) i també, fins i tot, durant l'aplicació del 155.
"El projecte es va pagar íntegrament, amb abonaments fets al gener del 2018 i quan jo ja estava cessat del meu càrrec", ha explicat.
En aquest cas, ha dit que no es va donar indicacions al grup perquè buscaven que fos "independent" i que elaborés l'informe acadèmic "amb el màxim rigor científic".
Ara bé, sí els va donar la "indicació" que s'haurien de reunir amb l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i algun representant de la Generalitat per tenir "un context general" de la situació.
A preguntes de Vox, ha dit que quan es contracta aquest informe acadèmic encara no se sabia si hi hauria referèndum, ja que el projecte es gesta al maig i se signen contractes al juliol.
"Quan se signa el contracte no sabem què es farà, el projecte es fa independentment del referèndum", ha remarcat.
La fiscal també ha demanat sobre uns pagaments que consten a la causa i que s'haurien fet a The Hague Centre for Strategic Studies des d'una entitat del BBVA on la delegació del govern a Brussel·les hi té un compte.
Royo ha dit que no coneix aquesta entitat i que no els han fet cap encàrrec.
"No hi tinc relació, el compte és de la Generalitat i com som un consorci diferent no tenim res a veure", ha manifestat.
Un dels integrants d'aquest centre d'estudis, Paul Sinning, havia de declarar aquesta tarda com a testimoni, però s'ha ajornat al dia 27 de març.
La fiscal també li ha preguntat sobre uns pagaments mensuals de 2.700 euros al grup editorial del diari 'Ara' per traduir informacions i articles a l'anglès.
Segons ha dit, la col·laboració es portava a terme des del 2015 i desconeix per què durant els mesos d'estiu del 2017 es van interrompre aquests pagaments.
"Ho vaig demanar a comptabilitat i no m'ho van aclarir", ha explicat. |
A punt per encetar el període més complicat de la campanya d'hivern, el Pas de la Casa repetirà les mesures preventives que van funcionar tan bé l'any passat.
Es tracta d'evitar conductes incíviques, sobretot a la nit, provocades per l'alcohol i la massiva presència de turistes joves.
El Pas de la Casa afronta aviat, del 20 de gener al 12 de febrer, el tram més conflictiu de la temporada d'hivern.
Hi ha prevista l' arribada successiva d'entre quatre i cinc grups de, com a mínim, un miler de persones cadascun.
Per a aquest període s'han reactivat els protocols acordats per la Taula transversal per a la millora de l'oci nocturn que, ja l'any passat, van ajudar a reduir notablement els aldarulls relacionats amb el consum d'alcohol a les nits.
Per exemple, l'assumpció per part dels turoperadors, de la seguretat privada que vetllarà perquè els seus clients es comportin amb civisme.
En aquest segon any, a diferència de l'anterior, centrant-se sobretot en els establiments on s'allotgin.
Tots aquests turistes aniran, un any més, perfectament identificats amb polseres.
Aquests agents privats estaran operatius fins a les sis del matí.
També INPUB contractarà la seva pròpia seguretat per als esdeveniments que organitzi.
Al seu torn, la policia reforçarà la seva presència al poble doblant el nombre de patrulles, que passaran de les dues habituals a quatre.
El Govern també ha anunciat que els duaners poden donar suport en casos puntuals.
Per evitar que els visitants, sobretot joves, deambulin pels carrers a altes hores de la matinada s'activarà el sistema de microbusos que els recollirà als aparcaments dels locals d'oci nocturn i els portarà allà on dormin.
Aquests protocols es reprendran el primer cap de setmana d'abril, quan arribi el festival de música tecno Hibernation.
I és que es preveu que vinguin més de vuit mil persones atretes per alguns dels millors DJ del panorama internacional. |
Originari del segle X, va ser comprat i reformat de dalt a baix per Manuel Girona a finals del XIX.
Durant la Guerra Civil va servir de presó
Aquest castell té poc a veure amb l'original: es va fer de cap i de nou a finals del XIX. / MARC ROVIRA
Que un castell tingui merlets sense cap més funció que la purament decorativa -perquè estan fets en èpoques recents- no és gaire estrany.
El que ja és més estrany és que tingui una espitllera que es va empetitint a mesura que entra al mur, de fora cap endins (està, doncs, feta al revés, de manera que el possible atacant ho tenia fàcil i el defensor d'allò més complicat).
Aquests dos elements inútils es troben al castell de Castelldefels, els orígens del qual es remunten al segle X, sobre restes ibèriques i romanes.
Durant segles va ser utilitzat per controlar el territori, com a fortalesa de defensa contra les invasions àrabs i entre els segles XVI i XVII contra els atacs dels pirates.
A mitjan segle XVI, el castell de Castelldefels estava derruït i es va refer per la por als atacs pirates.
Pertanyia al baró d'Eramprunyà, però la reconstrucció la van pagar els ciutadans.
Imatge del castell de Castelldefels
La por als pirates estava justificada: l'any 1550 Castelldefels en va patir dos atacs.
Aleshores, els habitants de Castelldefels eren uns 300 -fins fa un segle, a principis del XX, tenia tan sols 300 habitants!-.
Costa imaginar-ho especialment ara a l'estiu, que és un formiguer, oi?
Per protegir-se dels pirates es van fer, a més, torres de defensa a les masies.
Avui a Castelldefels hi ha deu torres de defensa, algunes en bon estat, d'altres en restauració i alguna més d'abandonada.
El meu amfitrió d'avui és Alfonso López Borgoñoz, historiador i responsable del conjunt patrimonial d'aquest castell.
Amb ell faig un recorregut per l'edifici, tot i que en algunes sales no hi podem entrar perquè s'estan reformant.
Al pati d'armes de seguida em crida l'atenció un petit podi de pedra que té tres graons laterals.
"Era per pujar als cavalls i als carruatges amb comoditat", m'explica l'Alfonso.
"Fixa't en aquest conjunt d'anelles de ferro que hi ha aquí a la paret", remarca a l'entrar a les antigues cavallerisses, situades a la part inferior del castell.
Un altre element inútil: una llar de foc, de pedra i escaiola, decorada amb motius vegetals, que no té cap mena de tiratge.
És l'element estrella de la gran sala noble del castell, on ens trobem ara.
"Aquí s'hi devien fer unes festasses!", diu Felipe Sérvulo, escriptor i poeta, que també ens acompanya.
Nascut a Jaén, fa molts anys que viu a Castelldefels.
"Jo hi venia amb els meus fills i tot això estava en ruïnes", explica.
Aleshores, als anys 80, vivia al castell el pintor Luis Monguillén.
"Suposo que Manuel Girona no hi ballava, en aquesta sala, perquè ja tenia 80 anys quan va adquirir el castell", comento després d'haver fet un càlcul ràpid: Manuel Girona (1817-1905), banquer, empresari, impulsor del canal d'Urgell, fundador de la Companyia General de Tabacs de les Filipines amb el marquès de Comillas i alcalde de Barcelona..., va adquirir el castell el 1897, juntament amb la resta de les antigues possessions de la baronia d'Eramprunyà (la major part actualment estan situades dins del terme municipal de la veïna localitat de Gavà).
Després de comprar-lo el va fer reformar completament (de fet, el castell es va fer pràcticament nou).
La reforma, clarament d'estil neogòtic, el dominant a l'època, es va dur a terme a tota velocitat, en només cinc mesos.
I pel que hem vist amb algunes llicències.
"Això és la Capella Sixtina de la Guerra Civil!", diu l'Alfonso.
Som a la capella de la Mare de Déu de la Salut, del segle XVIII, situada en un costat de l'antiga església romànica de Santa Maria (segle X).
Té les parets plenes de dibuixos, fets amb llapis i amb carbonet.
Els dibuixos d'aquesta capella, i d'altres que hi ha en altres sales del castell, van ser fets per brigadistes internacionals, que van estar empresonats aquí i d'aquesta manera mataven el temps.
"Si els brigadistes lluitaven a favor de la República, ¿com és que hi havia una presó per a ells?", pregunto a l'Alfonso.
"Era per als desertors i els anomenats « malos elementos »", em respon.
"Hi havia uns 200 brigadistes detinguts i 200 vigilants", afegeix.
Era costós, penso, per a l'exèrcit republicà, vigilar els que havien vingut de fora a lluitar a favor de la República i se n'havien cansat.
Potser hauria estat millor deixar-los marxar, no crec que es passessin a l'enemic.
"Se sap que sota el comandament dels dos primers directors de la presó hi va haver maltractaments, tortures i algunes execucions extrajudicials de presoners", diu l'Alfonso.
"Tots dos van ser detinguts, jutjats i empresonats per aquestes accions.
Els últims dos directors, en canvi, no consta que cometessin cap abús contra els presoners; al contrari, es van preocupar del seu benestar", subratlla.
De dibuixos n'hi ha de molt ben elaborats, com ara un tren -al damunt del qual hi ha un rètol que diu « Direction Cerbere », el cap de Franco -que ha estat decapitat-, una dona que el du en una safata i un atleta llançador de pesos.
"Volem fer una campanya de salvament d'aquests dibuixos", diu l'Alfonso.
El castell va estar força temps abandonat i és un miracle que s'hagin conservat tan bé.
El castell de Castelldefels acull restes d'èpoques molt diverses.
"Hi tenim vestigis ibèrics -dels segles III a I abans de Crist-, romans -dels segles III a VI després de Crist-, romànics - l'església de Santa Maria, del segle X- i gòtics -del segle XVI i XVIII-, a més de capelles d'aquesta última època.
També pintura contemporània: "A l'absis central de l'església hi ha un original d'Hernández Pijuan, que jo diria que és una xarxa de pescadors, cosa que en aquest municipi també és cosa del passat", m'explica l'Alfonso quan som en una magnífica terrassa-mirador del castell, amb vistes a la ciutat de Barcelona, el mar i el parc natural del Garraf.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
dilluns, 5 de març del 2012 / 2886
Conjunt de coses esteses o escampades.
Una estesa de roba posada a eixugar.
Restà sobre el camp de batalla una estesa de morts.
Damunt l'escriptori hi havia una estesa de papers.
Participi femení del verb estendre, 'posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)', del llatí extendere, mateix significat.
A l'estiu la llevadora va dir que em convenia molt aire lliure i banys de mar.
Una tovallola ratllada de groc i de blau i de negre feia de cortina.
En Quimet l'estenia a tota amplada amb els braços enlaire perquè jo em despullés al darrera.
Es reia de mi, perquè es veu que feia riure, amb un ventre que no era meu.
I mirava les onades que venien i se'n tornaven, sempre igual, sempre igual... totes amb ganes d'arribar i amb ganes d'entornar-se'n.
Asseguda de cara al mar, de vegades gris, de vegades verd, més que tot blau, aquella estesa d'aigua que es movia i vivia, d'aigua que enraonava, se m'enduia el pensament i em deixava buida.
I en Quimet si em veia massa estona callada em preguntava, ¿què, com va la vida?
Aquest mes de març fa 50 anys que el Club Editor va publicar la primera edició de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
El fet que sigui l'obra en català traduïda a més llengües confirma l'èxit de crítica i públic que ha tingut en tot aquest temps.
Aquests dies en veurem alguns mots i passatges.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Igual que a Lituània, tot i que a una escala menor, els guerrillers de Letònia varen començar a atacar als funcionaris soviètics i a les unitats en retirada de l'exèrcit soviètic poc després de l'inici de l'Operació Barba-roja.
Els partisans letons eren un bon número sobretot gràcies al descontentament que hi havia per part dels letons cap als soviètics.
El 14 de juny, el NKVD va deportar per la força a 15.000 persones considerades contràries al règim cap a Sibèria.
Amb l'Operació Barba-roja molts soldats del 24o Cos de letons de l'exèrcit soviètic varen canviar de bàndol per unir-se als partisans.
Aquests l'1 de juliol es varen fer amb el control de la ciutat de Riga fins que varen arribar els alemanys al cap d'unes hores.
L'endemà 2 de juliol, els partisans varen ocupar la ciutat de Sigulda, ciutat situada al nord-oest de Riga, que varen defensar durant dos dies fins l'arribada de les t ropes alemanyes.
Semblant al que varen fer els partisans lituans, els partisans letons varen emprendre d'immediat diversos pogroms contra els jueus.
Els oficials letons, instigats pels alemanys, també varen fer comunicacions radiofòniques en la que demanaven al poble que es desfessin dels funcionaris soviètics, els comunistes i els jueus.
L'1 de juliol es va instaurar pel partisà Viktors Arajs el Kommando Arajs, que estaria sotmès a les ordres directes del Generalmajor der Polizei Walter Stahlecker, comandant del Einsatzgruppe A. El 2 de juliol, aquests partisans, amb braçalets vermells i blancs, varen perseguir els jueus de Riga per matar-los a cops o a trets després d'arrestar-los.
Dos dies més tard, aquest comando va cremar totes les sinagogues de la capital amb jueus dins.
El 20 de juliol, per ordre dels alemanys, el tinent coronel letó Voldemars Veiss va crear una força policial auxiliar letona que també va participar en els assassinats en massa.
Només el Kommando Arajs, que va quedar subordinat a la força policial, va matar a unes 26.000 persones a Letònia i Bielorússia.
El 30 de novembre i el 8 de desembre, el cos del tinent coronel Veiss i els guardaespatlles del SS-Obergruppenführer Friedrich Jeckeln varen executar a 25.000 jueus en el bosc de Rumbula, a prop de Riga.
D'ells, 24.000 eren jueus de la capital letona, i més d'un miler havien sigut deportats poc abans d'Alemanya.
En total, els alemanys i els seus col·laboradors letons varen acabar amb el 95% dels 100.000 jueus del país.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
La plataforma considera que ha estat una "oportunitat perduda de recuperar la Sanitat Universal a Catalunya"
Barcelona.- La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) considera que la llei d'universalització de l'assistència sanitària aprovada pel Parlament de Catalunya aquest dijous és un "gran avenç" tot i que assegura és "insuficient".
L'entitat, ha afirmat, a través d'un comunicat difós aquest dijous, que aquesta és "una oportunitat perduda per recuperar la Sanitat Universal".
Amb tot, la plataforma ha valorat "positivament" la nova norma i ha assegurat que farà "seguiment del seu desplegament i compliment".
"La nova llei segueix deixant en situació d'exclusió a les persones residents a Catalunya que, per diferents motius, no constin al padró municipal", ha reflexionat la PASUCat.
Segons la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya, "l'empadronament no hauria, en cap cas, de constituir un obstacle a l'accés als serveis de Salut, per tant, els Ajuntaments no poden defugir la seva part de responsabilitat en el compliment de la seva normativa especifica".La PASUCat considera que la nova llei "tampoc resol els problemes detectats en l'atenció urgent de les persones que no tinguin targeta sanitària, incloent-hi a menors i embarassades".
La plataforma ha subratllat que "la garantia d'accedir a l'atenció urgent d'aquestes persones també serà establerta per futurs reglaments, sense aportar les garanties legals suficients".L'entitat pensa que "s'ha perdut una oportunitat històrica de poder solucionar aquestes traves en l'accés a la sanitat pública universal".
"La nostra experiència i les nostres denúncies des de la creació de la plataforma l'any 2013, assenyalen que els convenis i reglaments del CatSalut s'incompleixen contínuament per les entitats proveïdores de serveis sanitaris, sense que el Departament de Salut hagi pres mesures efectives per fer complir els seus propis reglaments", ha denunciat la PASUCat.La plataforma ha mostrat, a través d'un comunicat, el seu "recel i desencís" sobre el compromís de desenvolupar un programa de formació dirigit al personal administratiu i sanitari de tots els centres del CatSalut per garantir el dret a l'atenció universal.
"Aquest compromís ha estat una promesa incomplerta de manera reiterada pels diferents governs de la Generalitat en els últims 5 anys", ha lamentat PASUCat."Malgrat la valoració positiva del que suposa l'aprovació d'aquesta nova llei, encara queda camí per recórrer fins a aconseguir una veritable Sanitat per a totes i tots a Catalunya", ha conclòs la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya.Per tot plegat, l'entitat ha assegurat que seguirà treballant "per aconseguir una sanitat pública i realment universal, denunciant l'exclusió, acompanyant a les persones excloses i desobeint perquè siguin ateses".Per la seva banda, Amnistia Internacional considera que l'aprovació de la llei és un "pas endavant per corregir l'exclusió sanitària de milers de persones en situació administrativa irregular que va establir el Reial decret llei 16\/2012 del govern espanyol".
No obstant, l'ONG ha mostrat la seva preocupació perquè el text permet la possibilitat de cobrar l'atenció sanitària d'urgències a les persones no residents.L'ONG considera que els articles 3.2 i 3.3 de la llei suposen una restricció d'un dret reconegut pel Reial decret llei 16\/2012 que, segons diu, garanteix l'assistència d'urgència als estrangers no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya.
Per tant, apunta l'entitat, la possibilitat de cobrament de l'atenció d'urgències representa "una mesura regressiva, injustificada i prohibida pel dret internacional".
Recorda que el Reial decret 16\/2012 és una llei que tant la mateixa ONG com les Nacions Unides i el Consell d'Europa han qualificat de "discriminatòria" i "regressiva" en la protecció del dret a la salut.
Per tant, la llei catalana ara aprovada "és una oportunitat perduda per garantir la universalitat efectiva del dret a la salut de totes les persones", sentencia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les deixalleries mòbils tenen com a objectiu apropar el servei de recollida de residus a la ciutadania.
Són vehicles que se situen en diferents punts del municipi segons un calendari establert i que recullen residus de mida petita.
Pl. de la Generalitat / C. del Rosselló / C. de la Llibertat (Marianao)
Pl. de Mercè Rodoreda i Gurgui / C. de la Victòria (Centre)
Pl. de Ramon Mas i Campderros / C. de la Joventut, al passeig (Torre de la Vila) |
Aquest concepte perfila una societat en la qual el coneixement té cada cop més pes en els processos productius.
Per coneixement entenem un ventall de sabers i continguts formalitzats i objectivats, els quals són transmesos (i «adquirits») mitjançant institucions amb reconeixement legal i social, com les universitats.
En el mercat laboral, implica el creixement d'ocupacions que es localitzen en el sector dels serveis i, en general, en àmbits en els quals calen destreses que van més enllà de les manuals.
No obstant això, no comporta una millora automàtica de les condicions laborals, com hem vist amb la proliferació dels bad jobs ( call centers, etc.).
En la societat del coneixement hi ha processos que cal tenir presents per tal d'orientar-nos (i orientar els altres).
D'una banda, el finançaritzament de l'economia ha anat acompanyat amb el trencament de les biografies més o menys estables.
Així, empreses i individus estem sotmesos a constants canvis, una inestabilitat que ha acabat fent de la incertesa un tret de les trajectòries laborals.
Un altre procés és el de la consolidació de la lògica neoliberal del capital humà com a model d'orientació, que obliga els individus a esdevenir empresaris de si mateixos i els força a invertir constantment en el seu capital humà per ser més competitius.
D'això deriva una situació de doble vincle: en general, el coneixement esdevé un factor clau alhora que no garanteix la mobilitat social ascendent ni evita la descendent.
Per tant, la societat del coneixement implica trajectòries no lineals, incertes, i porta els individus a preguntar-se permanentment per les competències necessàries per a sobreviure en un mercat laboral sempre en canvi.
A més, el valor simbòlic de la titulació es dilueix en un mar de competències (idiomes i formació complementària) obligatòries per a tenir opcions de ser ocupable.
En aquest context, l'elecció dels estudis es viu amb la pressió d'anticipar un futur difícilment previsible. |
L'han tret inconscient de l'aigua i no s'ha pogut fer res per salvar-li la vida
Imatge d'arxiu de la platja Llarga de Tarragona.
Un home de nacionalitat francesa de 66 anys ha mort avu i a la platja llarga de Tarragona, segons ha confirmat Protecció Civil.
Els fets han tingut lloc cap a un quart de 5 de la tarda.
L'home ha estat tret de l'aigua inconscient i ni els efectius de la Creu Roja ni els del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) han pogut fer res per salvar-li la vida.
En el moment dels fets onejava la bandera verda a la platja.
Amb aquesta ja són 21 les persones que han mort a les platges catalanes aquest estiu, 18 per ofegament i tres per patologia mèdica.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
La setmana que ve es reprenen les reunions del consell de Govern, tot just abans que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es trobi amb els representants de la CUP per parlar de la qüestió de confiança.
Serà una setmana "intensa" segons ha avançat en una entrevista a TV3 el vicepresident de l'executiu, Oriol Junqueras.
Una de les qüestions que segur que formaran part d'aquests contactes serà el referèndum unilateral d'independència (RUI).
Com va fer fa alguns dies el secretari d'Economia, Pere Aragonès, Junqueras ha confirmat que els pressupostos del 2017 incorporaran una partida pel RUI en cas que JxSí i la CUP decideixin incorporar-lo al full de ruta.
De moment, però, el president d'ERC s'ha limitat a dir que és partidari de tots els camins democràtics, els que inclouen les eleccions constituents i també els que contemplen el referèndum.
Junqueras ha subratllat, a més, que la qüestió de confiança anirà "d'alguna manera o altra lligada" a l'aprovació dels pressupostos.
"La qüestió de confiança arriba perquè hi va haver una negativa respecte els pressupostos.
Si s'ha de permetre donar continuïtat a la legislatura, d'alguna manera o altra s'ha de lligar als pressupostos", ha insistit.
Junqueras ha qualificat els comptes de "transcendentals" per encarar la fase final del procés sobiranista i ha reclamat que se'n permeti el debat, a diferència del que va passar abans de l'estiu.
Els contactes entre els consellers i el president es reprendran formalment la setmana que ve, un cop es posi punt i final a les vacances.
Junqueras ha pronosticat una setmana intensa en què la qüestió de confiança tindrà una importància preeminent.
En aquest sentit, la reunió entre Puigdemont i la CUP serà especialment rellevant.
Junqueras ha avançat que l'única oferta que hi haurà per part del Govern serà la de "mantenir el compromís de portar el país a la independència".
Una qüestió que no ha volgut detallar si inclourà variacions en el full de ruta actual.
Una qüestió que Junqueras no només no descarta, sinó que veu amb tants bons ulls com les eleccions constituents.
"A ERC estem a favor de totes les vies democràtiques, ja siguin unes eleccions al parlament o la via del referèndum", ha assenyalat.
De fet, Junqueras ha recordat que l'actual full de ruta ja preveu un referèndum, el de ratificació de la Constitució, posterior a les eleccions constituents.
En tot cas, si el RUI s'acaba incorporant al full de ruta, tindrà una partida pressupostària associada.
Junqueras s'ha compromès a incloure "els mecanismes" necessaris per impulsar-lo en cas que la majoria independentista es decanti per aquesta opció.
"Sigui una partida o el mecanisme que sigui", ha afegit sense aportar més detalls. |
L'escriptor sicilià Andrea Camilleri ha guanyat aquest dimarts el IX Premi Pepe Carvalho de novel·la negra de la setmana BCNegra que es farà entre el 30 de gener i el 8 de febrer, ha informat l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat.
L'autor rebrà el premi el 6 de febrer al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona dins de la pròxima edició de la BCNegra, i l'endemà l'autor es trobarà amb els seus lectors.
El jurat, format per Jordi Canal, Andreu Martín, Rosa Mora, Sergio Vila-Sanjuán i Paco Camarasa, ha decidit per unanimitat la concessió d'aquest premi al creador del comissari Excepte Montalbano per ser un dels "genuïns representants de la novel·la negra mediterrània".
Excepte Montalbano, com Pepe Carvalho, són personatges plens de vitalitat, temptacions i contradiccions que prefereixen el carrer als despatxos, així com la mirada i la paraula als avenços informàtics, ha defensat el jurat.
Tots dos protagonistes busquen persistentment la justícia per sobre de la llei, i tots dos necessiten conèixer la veritat per fer partícip a la societat d'una lluita en un món "on els poderosos no estiguin per sobre de la llei".
El Premi Pepe Carvalho vol reconèixer els autors nacionals i internacionals de prestigi en la novel·la negra i és un homenatge a la memòria de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán en el desè aniversari de la seva mort.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Museu de Belles Arts de València ha renovat el comodat amb la Universitat de València per a continuar cuidant dos quadres de Francisco de Goya que formen part de la col·lecció permanent des de 1925.
Els dos quadres són els olis de la sèrie de Goya dedicada als xiquets: 'El paso o el marro/la Pídola' i 'El balancín'.
Aquests dos quadres procedeixen de la col·lecció d'Ignacio Tarazona Blanch que, a la seua mort en 1924, va encomanar a la seua esposa María de la Encarnación Marqués y Martínez complir les seues últimes voluntats de fer lliurament al Patronat de la Universitat de la Fundació Tarazona Blanch dels dos quadres de Goya.
El Patronat, una vegada acceptat el lliurament, va procedir a dipositar els quadres al Museu de Belles Arts de València per a la seua conservació i complir de forma estricta la disposició testamentària del legatari.
Després d'haver transcorregut 92 anys, ambdues parts han considerat convenient renovar l'acord signant un nou comodat la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, la representació de la qual ha exercit el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, i el rector de la Universitat de València i president de la Fundació Ignacio Tarazona Blanch, Esteban Morcillo, pel termini de cinc anys, que podrà ser prorrogat per terminis anuals de forma automàtica si cap de les dues parts expressa el contrari.
"Encara que són quadres de xicotet format, es tracta d'autèntiques joies pictòriques.
Goya retrata ací xiquets jugant en un ambient d'època als afores de Madrid.
És una satisfacció contribuir a la seua difusió des d'una institució cultural com el Museu de Belles Arts de València", ha dit el rector Esteban Morcillo després de l'acte de la signatura, al qual han assistit, a més del director del museu, José Ignacio Casar, diversos membres del Patronat i el gerent de la Fundació General de la Universitat de València, Cristóbal Suria.
Així mateix, en l'acte d'aquest dimarts, la Universitat de València ha agraït el mecenatge i el llegat del professor Ignacio Tarazona, així com el treball del Patronat de la Fundació Ignacio Tarazona, dels directors recents de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València i del seu personal, i del personal de la Fundació General.
Els dos quadres de Goya continuaran exhibint-se a la Sala de Goya de la primera planta del Museu de Belles Arts de València i la cessió temporal a altres museus o exposicions necessitarà l'autorització de la Fundació. |
Els últims anys de l'adolescència i l'entrada a la vintena són una cruïlla biogràfica.
El plantejament i el desplegament del projecte vital d'un jove depenen de l'èxit o fracàs de les transicions formatives i laborals que emprèn en aquests anys crucials.
Es tracta d'una etapa complexa i delicada, en la qual travessa experiències i esdevenen episodis que poden tenir un impacte irreversible en la seva vida, així com en les seves actituds i comportaments socials.
En ciències socials parlem de "efecte cicatriu" (scarring effect) per referir-nos als efectes que determinades circumstàncies contextuals (d'índole econòmica, política, social o financera) tenen en la joventut d'un individu i que després segueixen influenciant les seves decisions i preferències durant la resta del cicle vital.
El flagell de la crisi s'ha acarnissat sobretot amb els de la vintena a Espanya.
Els problemes d'inserció laboral, d'estabilització contractual i de promoció professional dels nostres joves s'han anat agreujant des del 2008 fins la data d'avui.
Sabem que el perllongat estancament en situacions precàries i d'atur involuntari en el mercat de treball ha provocat notables retards en la seva emancipació i una major dependència dels seus pares.
A més, existeix evidència que les condicions a l'inici de la trajectòria laboral mantenen efectes persistents en el temps.
No obstant això, es reflexiona encara poc sobre els efectes a llarg termini que el context macroeconòmic actual produirà en els valors i en les creences d'aquestes generacions, sobretot pel que fa a la seva visió política i la seva percepció del món.
En un interessant estudi titulat Growing Up in a Recession: Beliefs and the Macroeconomy, Paola Giuliano i Antonio Spilimbergo, dos investigadors de l' Institute for the Study of Labor de Bonn, investiguen els efectes permanents que els xocs macroeconòmics poden tenir en la formació d'actituds i creences socials dels joves que tenen entre 18 i 25 anys.
En el seu treball utilitzen les dades disponibles entre 1972 i 2006 en l'enquesta d'opinió nord-americana General Social Survey.
Es tracta d'una enquesta estandarditzada, realitzada cada any a una mostra representativa de nord-americans de totes les edats.
En la seva explotació els dos investigadors confirmen que les cohorts del grup d'edat seleccionat són les més sensibles als condicionaments de tipus econòmic, especialment pel que fa a la formació i a la permanència de determinades actituds socials i polítiques.
El seu treball entronca amb una línia de reflexió clàssica en la sociologia (vegeu Karl Mannheim ), que atribueix a les experiències juvenils un efecte durador i distintiu sobre el perfil sociopolític dels membres de diferents generacions.
En concret, s'ha corroborat empíricament que aquelles persones que han viscut èpoques de recessió econòmica durant la seva joventut són més proclius a afavorir un paper redistributiu i integrador de l'Estat per a reequilibrar les desigualtats generades per l'economia.
D'altra banda, haver travessat períodes d'inestabilitat estructural durant aquestes etapes alimenta un alt nivell de desconfiança cap a les institucions de govern.
Es constata així una coexistència entre la demanda explícita d'una major i millor intervenció pública en la gestió de les desigualtats i la desconfiança en els mecanismes tradicionals de delegació i representació institucional.
Aquestes dues perspectives cristal·litzen durant la joventut, quan els enquestats han viscut almenys dotze mesos de recessió econòmica entre els 18 i 25 anys, però es mantenen al llarg de tota la trajectòria vital d'aquestes persones.
Pel que fa a l'actitud que es manifesta davant els problemes del mercat de treball, qui pateix una recessió econòmica durant els últims anys de l'adolescència i abans d'haver complert els 25 anys acaba confiant més en la sort que en l'esforç personal per tenir èxit en la vida.
Aquesta menor confiança en la possibilitat que l'esforç es tradueixi en assoliment suposa un possible canvi en la forma d'entendre el compromís amb l'etapa formativa i la motivació personal del jove en la seva transició del sistema educatiu al món del treball.
És una actitud que pot fins i tot afavorir un replantejament general del significat del treball en la nostra societat: els joves d'avui s'estan acostumant a la precarietat.
Cada vegada menys tenen al seu abast la perspectiva d'una ocupació vitalícia i de la seguretat social que això portava adscrit.
És inevitable per a ells bregar amb la incertesa i la inseguretat, havent ja incorporat la flexibilitat en la seva personalitat i estil de vida, tal com vaticinava el sociòleg Richard Sennett a finals dels noranta.
A Espanya la precarietat laboral és un element central i prolongat en les experiències de la gran majoria dels joves dins del mercat de treball.
D'altra banda, la desil·lusió personal que aquesta comporta poc a poc reverteix en una profunda desconfiança envers els polítics que no saben oferir solució adequada a aquests problemes.
Saber que les dificultats que enfronten els joves en l'actualitat no només tenen impactes immediats en el seu benestar, sinó també possibles conseqüències polítiques a llarg termini que poden minar l'estabilitat institucional, és una qüestió que no hauria ignorar-se en l'agenda pública.
Tard o d'hora, la rendició de comptes, de tipus polític, dependrà d'aquella generació que en la crisi actual, i precisament en l'etapa més complicada de la seva planificació vital, s'ha vist privada d'estabilitat i perspectiva de futur.
Independentment de quan i com acabi la crisi, es fa cada vegada més oportuna una intervenció eficaç a favor d'aquells joves que des de ja estan veient debilitades les bases de la seva transició a la vida adulta.
En cas contrari, amb elles poden quedar alterades també les seves orientacions polítiques i els seus valors i actituds socials.
En paraules del poeta polonès Stanislaw Jerzy Lec, "les ferides cicatritzen, però les cicatrius creixen amb nosaltres".
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El candidat del PP a les eleccions catalanes, Xavier García Albiol, ha reconegut que ell volia "una aplicació més dura" de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, però que tant Cs com el PSOE van exigir la celebració d'eleccions immediates.
"Quan van decidir donar suport, van exigir dues condicions: que fos temporal, no més enllà de sis mesos, i que es convoquessin de forma immediata eleccions autonòmiques", ha explicat el matí d'aquest dimarts en un esmorzar-col·loqui amb la Junta d'Empresaris de Catalunya.
Albiol ha dit que volia una aplicació del 155 durant un any o any i mig "per corregir desviacions", però el president del Govern central, Mariano Rajoy, li va dir que havia d'haver-hi un gran acord amb el PSOE i Cs per dur-ho a terme.
"La capacitat de maniobra va quedar limitada", ha lamentat el líder popular, que no obstant això ha dit que el 155 sí que ha servit per prendre mesures que considera contundents i necessàries, com destituir el Govern de la Generalitat i al major dels Mossos d'Esquadra.
"El Govern d'Espanya ha estat a l'altura de les circumstàncies i ha evitat que els del cop d'estat s'hagin sortit amb la seva", ha considerat Albiol, que ha demanat el vot per a la seva formació per derrotar l'independentisme en les eleccions del 21 de desembre.
Albiol ha alertat que si els independentistes tornen a aconseguir majoria, els qui se senten tant espanyols com catalans "viuran un infern" i seran exclosos de la societat, ha dit literalment.
Per això, ha avisat que només un pacte del PSC i Cs amb ells "pot treure Catalunya d'aquest laberint" que ell considera que és el procés sobiranista, i ha ressaltat la importància que, segons ell, té que aquestes tres formacions quedin per davant de CatECP i que els populars obtinguin un bon resultat per condicionar-los.
"Podem --en referència a CatECP-- ha de quedar al marge dels òrgans de decisió a partir del dia 21", ha dit Albiol, que ha avisat tant el PSC com Cs que, el que ha titllat com la franquícia de Podem, és una candidatura poc fiable perquè diu que representa el populisme.
Ha fet aquestes afirmacions davant uns vint empresaris que han aplaudit bona part de les seves intervencions, i després d'una presentació del president de l'associació Empresaris de Catalunya, Josep Bou, que l'ha lloat: "Creiem que el seu triomf serà el triomf de Catalunya i també de la resta d'Espanya".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'equipament, pendent des de fa anys, s'ha d'adequar a les antigues instal·lacions del Club Sant Jordi
Solsona.-L'Ajuntament de Solsona donarà llum verda al projecte executiu del tanatori municipal.
La proposta, que preveu un pressupost d'1,7 milions d'euros, se sotmetrà a votació al ple d'aquest dijous.
L'equipament, pendent des de fa anys, s'ha d'adequar a les antigues instal·lacions del Club Sant Jordi.
La polèmica del tanatori fa anys que dura.
El juliol de 2018 es va aprovar el projecte bàsic, amb els vots favorables del govern i d'Alternativa per Solsona-CUP.
Tanmateix, el projecte no va comptar amb el suport del PDeCAT, que va considerar que és una obra "inassumible".
En el mateix ple es vol aprovar la sol·licitud d'una subvenció per poder començar els treballs l'any vinent.
Malgrat que l'equip de Govern, ERC, compta amb majoria absoluta, caldrà veure si la resta de forces -PDeCat, CUP i PSC- hi estan a favor.Pel que fa a la construcció, l'ordre del dia inclou també l'aprovació de la sol·licitud d'una subvenció de 250.000 euros al Pla únic d'obres i serveis de la Generalitat de Catalunya (PUOSC) en la convocatòria 2020-2024 per a l'execució dels treballs durant el 2020.
El projecte està redactat per l'arquitecta solsonina Anna Grau.
Preveu conservar l'estructura actual de l'edifici i un vestíbul, tres sales de vetlla, una sala de cerimònies, els serveis, els espais administratius i els restringits al servei funerari en una superfície construïda de 1.021 metres quadrats.Compra d'un immoble per a la Policia LocalEn paral·lel, en el ple de dijous es votarà la compra d'un immoble al carrer de Llobera per ubicar-hi les oficines de la Policia Local, ja que, segons l'Ajuntament, les instal·lacions actuals estan obsoletes.
El govern municipal ha negociat aquesta adquisició amb la propietat, La Caixa, per un import de 166.000 euros.Aquest preu inclou la planta baixa, just a sota de les dependències de l'Agència de Desenvolupament Local i on fins fa poc hi havia ubicada una oficina de l'entitat bancària, amb accés des del carrer de Llobera, i el garatge i magatzem amb entrada pel Vall Calent.En el mateix ple també es portarà a votació la tercera modificació de crèdit de l'any, precisament per destinar 166.000 euros de romanent de tresoreria a l'adquisició d'aquest immoble, i 34.000 més al pressupost d'obres i manteniment de la via pública.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La idea que s'acaba la feina no és nova, però la línia de pensament que augura un futur immediat postlaboral no em sembla realista
Tot esperant els robots / GETTY
S'estén la idea que l'aplicació massiva de la intel·ligència artificial (els "robots") en la producció comportarà inevitablement un món en què no hi haurà feina per a tothom.
Com que fins ara la manera de guanyar-se la vida era treballar (la condemna bíblica és "guanyaràs el pa amb la suor del teu front"), se'ns diu que caldrà instaurar alguna mena de renda garantida per tal que una majoria de la població pugui subsistir dignament.
Per tal de finançar aquesta renda garantida, hi ha qui proposa que els "robots" paguin contribució a la Seguretat Social com ho fan els treballadors, una proposta que té l'inconvenient que només es carregaria sobre la producció interior.
Una proposició millor seria finançar-la amb augments de l'IVA, que grava per igual els productes interiors i els importats.
En qualsevol cas, el que se'ns diu és que, encara que el cost de producció serà molt baix gràcies als augments de la productivitat, caldrà encarir-ne el preu per poder redistribuir-la entre tota la població.
És cert que treballem menys que fa noranta anys, però estem molt lluny de les 15 hores setmanals
La idea que s'acaba la feina no és nova, i ens ha acompanyat des que la tecnologia ha fet augmentar la productivitat.
Fa noranta anys, Keynes, en una cèlebre conferència, ja va pronosticar que al cap de cent anys (o sigui, d'aquí deu) bastarien quinze hores per setmana per satisfer totes les necessitats materials i culturals raonables.
També hi ha qui especula (com ho fa Yuval Harari al seu extraordinari llibre Sàpiens ) que fa alguns mil·lennis els nostres antecessors devien pensar que, un cop acabessin de controlar la reproducció de plantes i animals, s'hauria acabat la necessitat de treballar.
La línia de pensament no és nova, però li costa fer-se realitat.
És cert que treballem menys que fa noranta anys, però estem molt lluny de les 15 hores setmanals: la jornada laboral, que havia estat de 60 hores a partir de les revoltes del 1848 i que era de 48 quan Keynes feia la seva conferència, ara se situa poc per sota de les 40 hores.
Amb independència dels antecedents, la línia de pensament que augura un futur immediat postlaboral no em sembla realista.
És cert que són previsibles una indústria i una agricultura encara més automatitzades, com ho és l'automatització de moltes de les feines actuals (des de la de taxista fins a la de radiòleg passant per la de comptable), però tendim a oblidar dues menes de feines.
Les primeres són aquelles que no poden automatitzar-se: els perruquers no són més productius ara que al segle XVIII, i una hora de massatge no es pot fer en 50 minuts.
Significativament, la demanda d'aquesta mena de serveis no para d'augmentar: quan jo era jove els massatges eren una excentricitat, com ho eren els tatuatges i els psicòlegs.
Podem imaginar un món en què molt pocs treballaran i el preu dels productes haurà d'apujar-se a base d'impostos per donar suport a la resta de la població
Després, tenim aquelles activitats en què no volem que augmenti la productivitat, sinó que disminueixi.
A l'escola bressol, per exemple, volem que les classes siguin més petites.
L'atenció als discapacitats n'és un altre exemple.
Però no només es tracta de l'atenció a les persones; també en la producció d'aliments segurament veurem enormes disminucions de la productivitat.
Jo mateix ja n'he estat testimoni de primera mà: fa trenta anys, a Falset, era possible produir deu, vint i fins a trenta quilos de raïm amb un sol cep dedicant-hi molt poc temps; ara no està permès produir-ne més de tres i la qualitat exigida fa indispensable dedicar a cadascun molt més temps que abans.
La qualitat (i el preu) és ara molt superior, però a costa de reduir la productivitat.
És fàcil imaginar que en el futur immediat tindrem l'opció de comprar verdura produïda industrialment (recomano els vídeos a YouTube sobre la producció industrialitzada de tomàquets a Israel) o de comprar-los de quilòmetre zero, criats a l'aire lliure, de varietats més gustoses... i molt més cars.
També resulta fàcil imaginar que la llei no trigarà gaire a prohibir bona part de les pràctiques corrents en la ramaderia i exigirà formes d'estabulació menys estressants... i molt menys productives.
En definitiva, podem imaginar un món en què molt pocs treballaran i el preu dels productes haurà d'apujar-se a base d'impostos per donar suport a la resta de la població, i podem imaginar un món en què tothom seguirà treballant (encara que menys que ara) perquè aniran guanyant pes activitats molt poc productives.
En el primer cas, tots els productes hauran estat encarits artificialment respecte del cost de producció; en el segon, alguns productes seran més cars que ara.
A banda que el segon món em sembla molt més probable, haig de dir que em sembla molt més desitjable.
No sóc un fanàtic de la maledicció bíblica, però em sembla que els diners guanyats tenen molt més bon gust que els regalats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, ha celebrat aquest dijous que els promotors de l'hotel de l'edifici del Deutsche Bank, situat a l'encreuament entre passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal, han renunciat al projecte, pel qual estudien alternatives de negoci a l'immoble.
Ha destacat en declaracions als periodistes que el promotor -el fons d'inversió KKH- ha enviat una carta plantejant un ús mixt que inclou habitatges de luxe i comerços, com ha informat 'El País', però Sanz ha assenyalat que es tracta d'una "declaració d'intencions" i no d'una proposta en ferm.
Sanz ha assegurat que l'Ajuntament no té una proposta de projecte sobre la taula, i que, quan la tinguin, estudiaran si s'adequa a la normativa i l'impacte que pugui tenir a l'entorn a través d'un debat participatiu.
Segons el projecte que presenti el promotor, i si no requereix canviar l'edificabilitat, no haurà de modificar-se el Pla General Metropolità (PGM) i es tramitarà a través de llicències, ha dit Sanz.
La tinent d'alcalde ha valorat positivament la "sensibilitat del promotor, que ha vist que l'hotel no era d'interès públic", i ha celebrat que amb la retirada es respongui a l'oposició veïnal al projecte, que ha recordat que va impulsar l'anterior Govern municipal de CiU amb el PP.
"El que evidencia aquesta qüestió és que a Barcelona poden haver activitats i propostes que no vagin contra l'interès públic i mantinguin l'interès privat.
Hem de garantir des del Govern i en col·laboració amb els veïns que l'interès públic no quedi subjecte al privat, com havia passat", ha destacat Sanz.
Preguntada sobre el Taller Masriera -on es preveu ubicar equipaments- i els Lluïsos de Gràcia, la millora de la qual es va vincular a l'hotel, ha defensat que són dos projectes diferents i que el Govern municipal seguirà treballant en un assumpte que considera que no ha de "dependre de qüestions urbanístiques".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L ́estudi "Factors predictius de lesió intracranial en els traumatismes cranioencefàlics lleus", presentat per la Dra.
El congrés, al qual s ́hi han inscrit més de 3.000 professionals, és un esdeveniment de referència en l ́àmbit de les urgències i les emergències a nivell nacional.
Soler ha estat reconegut com una aportació cabdal per conèixer els factors predictius de presència de lesió intracranial en els traumatismes cranioencefàlics lleus.
La detecció d ́aquestes lesions de manera precoç té una gran importància a l ́hora de determinar el tractament i la derivació als hospitals més adequats per atendre els pacients amb la major celeritat possible.
Els traumatismes cranioencefàlics
Els traumatismes cranioencefàlics són un problema de salut en el món occidental i no solament per l ́elevat nombre de casos sinó també per l ́alt consum de recursos materials i humans que generen, a més de les possibles seqüeles i lesions neurològiques que poden dificultar la posterior reinserció familiar, social i laboral de les víctimes.
Per catalogar un pacient amb traumatisme cranioencefàlic s ́utilitza una escala validada anomenada Escala de Glasgow que avalua tres paràmetres: la capacitat d ́obertura ocular, la reacció motora i la capacitat verbal.
Segons el seu resultat, el traumatisme es valora com a lleu, moderat o greu.
Aquesta valoració és dinàmica i es realitza en la primera assistència i en les hores següents.
L ́evolució dels traumatismes cranioencefàlics lleus és majoritàriament satisfactòria i no presenta complicacions en els pacients, que s ́acostumen a recuperar sense massa dificultats.
Tot i això, un petit nombre d ́aquests pacients presenta lesions intracranials que requereixen tractament neuroquirúrgic.
Soler va fer un estudi retrospectiu dels pacients amb un traumatisme cranial lleu atesos per la base SEM de Manresa entre els anys 2005 i 2012 amb l ́objectiu d ́identificar aquells pacients amb una alta probabilitat de presentar una lesió intracranial.
Durant aquest període, es van atendre 515 pacients amb una edat mitjana de 44 anys, majoritàriament homes, amb lesions produïdes sobretot per accidents de trànsit i caigudes.
Les conclusions de la investigació indiquen que els pacients amb traumatismes cranioencefàlics lleus i uns determinats símptomes neurològics –commoció cerebral recuperada, amnèsia postraumàtica, repetició verbal, otorràgia i anisocòria– tripliquen el risc de lesió intracranial.
Per tant, la detecció dels símptomes neurològics abans descrits poden ser indicatius de la presència de lesions intracranials, i en conseqüència, susceptibles d ́una atenció especialitzada.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
L'aixecament del cadàver s'ha fet a les dues del migdia després que uns turistes que passejaven a tocar dels terrenys d'Aquadiver donessin l'avís
Platja d'Aro.-El cadàver que s'ha localitzat aquest dilluns al matí a tocar de les instal·lacions del parc aquàtic Aquadiver de Platja d'Aro (Baix Empordà) no presentava aparentment signes de violència.
El cos es trobava en un avançat estat de descomposició i els investigadors no han pogut tampoc determinar si era un home o una dona.
Ara caldrà esperar els resultats de l'autòpsia per esclarir les causes de la mort.
L'aixecament del cadàver, que es trobava a l'interior d'un túnel, s'ha fet pels volts de les dues.
Segons els Mossos d'Esquadra, un grup de turistes que passejava per la zona han trobat el cos a cap a tres quarts de deu del matí i han avisat a un treballador del parc.
Fins al lloc, s'hi han desplaçat quatre dotacions dels Mossos d'Esquadra.
La investigació continua oberta.
L'aixecament el cadàver, que es trobava en un avançat estat de descomposició, s'ha fet pels volts de les dues.
Una jutgessa del jutjat de Sant Feliu de Guíxols que és qui porta el cas ha arribat fins al lloc a tres quarts de dues del migdia i després d'uns vint minuts s'ha procedit a traslladar el cos fins a la furgoneta de la funerària.
L'indret on s'ha descobert aquest matí és un túnel que hi ha just a tocar del recinte del parc aquàtic Aquadiver, on aquest dilluns hi havia una activitat pròpia del mes d'agost.
Els usuaris no s'han adonat del que estava passant perquè per accedir fins al lloc calia arribar fins al final d'una de les zones d'aparcament.
Els mossos han acordonat la zona just quan quedaven uns pocs metres per accedir a la boca del túnel.
Uns turistes han descobert el cadàverInicialment s'havia informat que la descoberta del cos l'havia fet un treballador del parc aquàtic.
Els Mossos d'Esquadra han explicat després que han estat uns turistes que passejaven per la zona els que ho han vist i que aquests han anat a avisar al treballador.
Els mossos han obert una investigació per aclarir els fets i aconseguir descobrir la identitat del cos. Ara caldrà esperar els resultats de l'autòpsia per poder tenir més elements.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Diversos diputats demòcrates han acusat el fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, de mostrar-se evasiu aquest dijous durant la seva compareixença davant la Comissió d'Intel·ligència de la Cambra de Representants en el marc de la investigació sobre la presumpta ingerència russa en les eleccions presidencials del 2016.
Sessions, que ha atestat durant diverses hores davant la comissió, no ha contestat les preguntes sobre la possibilitat que el president del país, Donald Trump, incorregués en un delicte d'obstrucció a la Justícia en acomiadar l'exdirector de l'FBI James Comey.
El diputat demòcrata Adam Schiff ha expressat preocupació davant la falta de respostes per part de Sessions, les quals considera fonamentals per avançar en la perquisició.
"Vaig preguntar al fiscal general si hauria rebut instruccions alguna vegada del president per intervenir de manera que la investigació sobre Rússia es veiés afectada.
S'ha negat a contestar", ha asseverat Schiff després de la trobada.
"No hi ha cap tipus de motiu per negar-se a contestar una pregunta com aquesta.
Si el president no li va donar instruccions per fer això hauria de dir-ho.
Si el president sí li va donar instruccions sobre aquest tema, això seria al meu entendre un delicte sever", ha explicat.
El diputat Mike Quigley, per la seva banda, ha asseverat que Sessions o bé és "una de les persones més previngudes de totes les que treballen a Washington o està adoptant una actitud càndida cap al poble nord-americà".
El fiscal va ser citat per comparèixer davant la comissió de la Cambra de Representants a mitjans de novembre.
Amb anterioritat, Sessions va haver de rendir comptes davant la Comissió de Justícia de la Cambra, on va negar haver tingut cap coneixement de possibles comunicacions entre l'equip de campanya de Trump i el Kremlin.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Anglès per a joves, adults i nens, nivells marcats pel Marc Comú de Referència per les Llengües (A1 - C2), preparació per a exàmens oficials de la Universitat de Cambridge amb un alt percentatge d'aprovats entre els alumnes i classes de conversa per a adults.
Aquesta és la carta de presentació de l'escola d'idiomes English Connection, que enguany celebra el seu 30è aniversari a Sant Cugat.
Situat en ple eix de vianants, el centre compta amb un professorat nadiu que imparteix classes fomentant les habilitats de l'idioma en un ambient comunicatiu, amè i amb atenció individualitzada.
D'aquesta manera aconsegueixen que l'aprenentatge esdevingui una experiència divertida i social. |
Medi Ambient » Decoracions nadalenques més sostenibles (Eco2.0 – 11)
Ara que s'estan apropant les festes de Nadal és hora per molts de nosaltres de decorar la llar o lloc de treball.
Arbres de Nadal, pessebres, plantes ornamentals, llums, figuretes nadalenques, espelmes, centres de taula, garlandes, són alguns exemples d'objectes que utilitzem per decorar durant aquestes festes.
El consum en aquestes dates augmenta de forma significativa, i com a conseqüència també la generació de residus.
Tendim a comprar objectes nous sense reflexionar primer si realment ens calen, i en molts casos no els donem cap ús en posteriors ocasions.
A més, l'elevat ús d'algunes plantes ornamentals que es consideren típiques d'aquestes dates està posant en perill la seva existència.
Per tal que les nostres tradicions no vagin en detriment del medi ambient, a continuació us donem unes quantes pautes a seguir.
Exemple d'arbre de Nadal fet amb oueres de cartró i de manualitats d'ornaments nadalencs.
Em sembla un ecoconsell molt interessant, i molt important!
Realment, el Nadal és un moment de l'any on es generen una quantitat de residus impressionants, i la gent hauria de reflexionar més al respecte.
Jo he fet el meu arbre de nadal amb paper de diaris, i ha quedat molt bé 🙂
A més del tema de la decoració nadalenca, crec que també és important valorar el tema dels embolcalls i empaquetatge dels regals de nadal.
Crec que s'hauria d'intentar comprar regals amb el mínim empaquetatge possible, i fer els embolcalls un mateix amb el que es té a casa.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient
Aquesta plana web fa servir galetes per garantir una millor experiència a l'usuari.
Si continueu navegant, considerem que accepteu el seu ús.
Per a més informació féu clic aquí. |
Una turista a Amsterdam, ciutat on s'ha retallat a la meitat el nombre de nits que una persona pot llogar la seva habitació o habitatge per a usos turístics. / ANATOLS / GETTY
De presumir de col·laboració a recórrer les seves normes i presentar queixes a la CE.
La relació entre Amsterdam i la plataforma de lloguer d'allotjaments turístics Airbnb ha passat de ser una bassa d'oli a l'enfrontament.
La saturació turística de la capital dels Països Baixos, com ha passat en altres ciutats com ara Barcelona, s'ha convertit en una de les guerres dels seus ajuntaments, que comparteixen color polític.
Amb l'arribada d'una nova coalició ecologista i d'esquerres al consistori de la ciutat, Amsterdam s'ha convertit en un maldecap per a la tecnològica nord-americana.
Airbnb recorda i defensa que treballava colze a colze amb l'ajuntament holandès des del 2015, quan va ser la primera ciutat amb què van començar a compartir dades i, fins i tot, a recaptar la taxa turística.
Segons les xifres de la plataforma, a Amsterdam hi ha uns 20.000 amfitrions, és a dir, persones que lloguen habitacions o apartaments.
En total, s'hi anuncien uns 21.000 allotjaments, uns 2.000 més que a principis del 2018.
Un augment que la plataforma també atribueix al fet que actualment permet que s'hi anunciïn també hotels.
La capital holandesa ha retallat fins a la meitat el límit de nits que es pot llogar una habitació o allotjament turístic, de 60 a 30 nits anuals, i no s'hi poden allotjar més de 4 persones.
Qui vulgui fer-ho, a més, ha de tenir uns permisos, que, això sí, són més fàcils d'obtenir que a Barcelona, on les llicències estan congelades.
Airbnb assegura que, de tots els turistes que passen una nit a Amsterdam, només un 8% ho fan a través seu, mentre que, en canvi, s'eleva fins al 20% del total el percentatge de despesa que els seus turistes aporten a la ciutat.
Responent a l'ARA, un portaveu de l'Ajuntament d'Amsterdam explica que s'ha optat per un enfocament totalment nou per racionalitzar l'impacte del turisme, del qual Airbnb és només una part.
Per exemple, s'han endurit les normes i sancions sobre conductes inapropiades, com els turistes que beuen als carrers o els que fan més soroll.
Però també s'està impulsant una campanya turística que vol promoure altres aspectes de la ciutat i del país més enllà del Barri Vermell.
Sigui com sigui, la capital holandesa pateix una situació similar a la de Barcelona, on els habitants perceben que el turisme encareix la vida i els preus de l'habitatge, i aquí és on Airbnb es troba al centre de la polèmica.
El nou límit de nits, a més, ha acabat de tensar la corda.
Airbnb, juntament amb plataformes com Booking o HomeAway, han recorregut la mesura i una associació de propietaris l'ha portat a la Comissió Europea demanant que se sancioni Holanda per haver infringit les normes europees.
Fins ara, Airbnb col·laborava per garantir que el límit dels 60 dies es complís, però ara s'oposa frontalment al nou llindar i va marxar de la taula de negociació amb el consistori.
A més, es queixa que, mentre que des d'aquesta plataforma s'ha col·laborat sempre amb les institucions, altres empreses com Booking (amb seu a Holanda) no els respecten.
Segons un portaveu, "Airbnb és part de la solució al repte històric que Amsterdam té amb el turisme i assegura que hi continuaran col·laborant", però la realitat és que la seva relació s'ha refredat en només tres anys.
Fins al 2019 es podia llogar un allotjament com a màxim 60 nits l'any, però ara el màxim són 30.
En ciutats com Londres i París el límit és més alt.
En una mateixa nit no es poden allotjar més de quatre persones al mateix lloc.
L'ajuntament de la capital holandesa té la intenció d'augmentar encara més el preu de la taxa turística.
En aquest sentit, la companyia ha presentat propostes, com ara apujar-la en zones més saturades, i ha suggerit iniciatives com la de discutir amb els ciutadans en què cal invertir els diners recaptats, com es fa a Dinamarca.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
"Des de Tejero que no es veia un atac a la democràcia espanyola d'aquesta magnitud".
Ho va dir Albert Rivera "El Reaparegut" ahir davant del Parlament i referint-se als plens dels dies 6 i 7 de setembre del 2017 durant els quals van aprovar-se les lleis del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica.
Reconeguem-ho, el primer èxit de l'unionisme va ser posar-li nom a aquells dos dies, crear-ne un concepte.
Si tu dius "6 i 7 de setembre", tothom sap ràpidament de què va la cosa.
Si haguessis de dir "els plens dels dies 6 i 7 de setembre del 2017 durant els quals van aprovar-se les lleis del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica" mentre ho dius, ja som a Nadal.
El segon èxit ha estat que a base de repetir-ho moltes vegades, molta gent ha acabat creient que aquells dies, efectivament, va haver-hi un cop d'estat al Parlament de Catalunya comparable amb el de Tejero.
El diccionari de l'Enciclopèdia defineix un cop d'estat com "la presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses".
Per tant, no és difícil concloure que o bé el senyor Rivera o bé el diccionari estan confosos sobre què és realment un cop d'estat.
Sobre això de comparar el debat en un Parlament amb l'entrada de la guàrdia civil a un hemicicle disparant i segrestant els diputats, no penso perdre ni una dècima de segon de la meva vida argumentant que, per suposat, no tenen res a veure.
Un altre argument més usat que les revistes de la sala d'espera d'un dentista és que van vulnerar-se els drets dels diputats de l'oposició.
El 7 de setembre de fa dos anys, la companya de ELNACIONAL Carlota Camps va publicar una peça en la qual va cronometrar el temps d'intervenció de cada grup i cada diputat.
Si la vol recuperar, aquí la té tota sencera.
Mentre se la mira amb calma, un servidor li fa el resum.
Durant el debat de la Llei del Referèndum, aquest que va ser un cop d'estat que va vulnerar els drets dels diputats de l'oposició, el partit que va tenir l'ús de la paraula durant més estona va ser...
En total, 45 minuts i 36 segons.
El segon va ser el PP amb 38 minuts i 57 segons, tercer va ser Catalunya Sí que Es Pot (els actuals Comuns) amb 38 minuts i 47 segons, quart el PSC amb 34 minuts i 36 segons, cinquè Junts pel Sí (la unió de JuntsXCat i Esquerra) amb 26 minuts i 23 segons i sisena la CUP amb 19 minuts i 53 segons.
Per tant, resultat final: Oposició, 158 minuts; Majoria parlamentària, 46.
Pel que fa als diputats, guanyador destacat Joan Coscubiela dels Comuns amb 21 minuts 14 segons (amb un discurs que va ser molt aplaudit per la bancada unionista), seguit de Carlos Carrizosa amb 21 minuts i 10 segons, Xavier García Albiol amb 20 minuts i 44 segons, Anna Gabriel amb 19 minuts i 53 segons, Lluís Corominas (Junts pel Sí) 13 minuts i 20 segons i Marta Rovira 11 minuts i 41 segons.
Efectivament, a l'oposició se li va prohibir parlar.
I sobre el ple, escolti allà tothom va fer joc soterrani.
Afirmar que la majoria va violar la llei i que l'oposició, pobreta, va patir un abús és com dir que la terra és plana.
Hi ha gent que ho defensa amb tanta vehemència que potser sí, potser saltant molt fort molta estona aconsegueixen aplanar-la.
Durant aquells dos dies la majoria indepe va forçar el reglament, però sense saltar-se'l, mentre que l'unionisme sí que ho va fer.
Ciutadans i PSC van demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que només pot fer la Mesa del Parlament.
A part de practicar un filibusterisme parlamentari mai vist a l'Espanya contemporània.
Ho diuen les actes de les reunions de la Mesa i la Junta de Portaveus publicades al seu moment per en Nicolas Tomàs a ELNACIONAL i que pot consultar aquí.
Pel que fa al contingut "legal" del debat, el resum seria: Junts pel Sí havia registrat la reforma del reglament per permetre aprovar lleis tramitades a través d'una cosa que se'n diu "lectura única".
Era la manera d'intentar saltar-se el control del Tribunal Constitucional i validar en un sol debat unes lleis que habitualment haurien d'haver passat per una sèrie de processos que ho haurien allargat tot en el temps.
A instàncies del govern Rajoy, el TC va impugnar aquesta reforma, que tres mesos després va avalar dient que era completament constitucional.
I pel que fa al contingut estrictament parlamentari, el que va fer la presidenta del Parlament Carme Forcadell, cosa per la qual és a la presó i la Mesa de llavors serà jutjada per desobediència, va ser permetre el debat.
He buscat a la Constitució, al codi penal i als Deu Manaments.
Enlloc hi he vist que debatre sigui delicte.
Ni que debatent es vulnerin els drets de ningú.
I li diré més, no ho és aquí ni a la Xina Popular. |
L'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat instal·larà del 20 al 24 de febrer a la plaça d'Europa una carpa en la qual establiments de la ciutat oferiran tapes i plats tradicionals amb la finalitat de donar a conèixer l'oferta gastronòmica local en paral·lel a la celebració del Mobile World Congress al recinte de Fira de Barcelona en l'Hospitalet.
Segons ha informat el consistori, la carpa de la plaça d'Europa tindrà la participació d'una dotzena d'establiments de restauració, així com del Centre de Formació d'Hostaleria de l'Hospitalet i de l'Associació de Gastronomia i Turisme de l'Hospitalet i del Baix Llobregat.
Els dies 20 i 21 de febrer se serviran tapes i begudes, mentre que els dies 22, 23 i 24 de febrer haurà plats tradicionals basats en productes del territori com la carxofa o els calçots i begudes.
Els visitants podran adquirir tiquets per poder degustar les tapes, els plats i les begudes que prepararan els establiments participants.
A més de la gastronomia, la carpa també acollirà activitats culturals de dansa, castellers, flamenc i sessions de dj.
Segons l'Ajuntament, la carpa és la primera activitat de la nova iniciativa l'Hospitalet Experience, que pretén difondre l'oferta gastronòmica i cultural que té la segona ciutat de Catalunya.
La carpa es posarà en marxa coincidint amb el Mobile World Congress per mostrar als congressistes el potencial cultural de la ciutat que els acull.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La vicesecretaria general del PPC, Andrea Levy, ha tornat a la tertúlia d'El món a RAC-1 i ha fet referència a l'episodi amb l'economista Xavier Sala-i-Martín, a qui ha retret "el mal clima de companyonia".
La dirigent del PPC ha defensat que "les tertúlies són vertebradores d'opinió" i ha dit que la intervenció de l'economista "no va ser un acte de companyonia".
"Amb aquelles preguntes vas crear un mal clima de companyonia en aquesta tertúlia", ha afegit.
Levy ha explicat que va marxar perquè "no em vaig sentir gens còmoda".
"Crec que s'estava posant una línia preventiva sobre el que jo estava pensant no formava part de la comunitat catalana perquè sóc del PPC i no estic a favor de la independència", ha assenyalat.
"A mi, em va saber molt greu perquè no em vas donar mai l'oportunitat de conèixer-te" i ho ha atribuït a les "prevencions" de Sala-i-Martín perquè "sóc del PP".
"Vas crear aquesta estigmatització d'inici", ha reblat.
Andrea Levy ha començat la seva intervenció recordant que "jo no sóc militant del PP, sóc la número 3 del PP a Catalunya" i ha reivindicat el paper dels partits "perquè hi ha una tendència a estigmatitzar els partits que crec que no és bona".
La tertuliana ha explicat que "aquesta tertúlia, i ho he pogut comprovar amb els missatges que he rebut, l'escolta molta gent.
Fins i tot, gent que em deia que era molt independentista, però que em demanava si us plau que no deixés aquesta tertúlia perquè era plural".
Finalment, ha defensat que "estic en un partit perquè tinc opinions pròpies, idees i criteri.
Crec que és l'eina per canalitzar la meva ideologia.
No és el partit que fa la meva opinió".
El procés vers la independència ha sesgat a molta gent vers actituds irrespetuoses, intolerants i de ben poca qualitat democràtica.
Si tots els ciutadans de Catalunya ens comportessim com aquests ja s'hauria produit la divisió civil del nostre pais.
Demano raó, sensatesa i respecte.
És curiós perquè jo vaig escriure que no la contractessin més com al Marhuenda. gent intolerant no volem sentir-la.
Ara és clar, ja parlaré més fluix, però cobraré igual, oi?.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'objectiu d'aquest estudi va ser analitzar les variables temporals de temps de joc (TJ), temps de descans (TD) en pàdel de primera categoria regional i la seva relació entre elles, així com amb la variable contextual durada del set.
Per a això es van analitzar 701 punts corresponents a semifinals i finals de diferents proves del circuit extremeny federat de primera categoria masculina disputats el 2014.
L'anàlisi de les variables temporals corrobora que el pàdel és un esport on el TD predomina enfront del TJ, obtenint un temps real de joc del 45,92 % sobre el temps total; un TJ mitjà per punt de 12,70 segons i TD mitjà per punt de 14,95 segons.
Es van trobar relacions significatives (p < 0,05) entre les variables temps de descans i número de joc del set.
Finalment, es pot concloure que el TD està més influenciat per la durada del set que el TJ, i augmenta a mesura que avança el set. |
6a edició del Gran Circ de Nadal de Girona 2019
Un nou espectacle que suma la màgia del Nadal amb les estrelles del prestigiós Gran Circ Estatal de la Xina!
Per a la seva sisena edició el Gran Circ de Nadal de Girona us proposa un espectacle totalment nou que amb el títol de "FantAsia" suma la màgia del Nadal, amb l'humor de la nova generació de pallassos Caluga i les 30 primeres estrelles del llegendari Gran Circ de la Xina.
Un viatge fascinant a l'Orient a través d'arriscades acrobàcies, coloristes decorats i sumptuosos vestits!!!
Dues hores plenes d'emocions de la mà de les primeres figures del llegendari Circ Acrobàtic de la Xina en un espectacle únic per a gaudir amb els teus.
Una cita irrepetible per a riure, gaudir i admirar als principals talents de l'acrobacia en el marc d'un pavelló reconvertit en circ estable per a l'ocasió!
36 artistes internacionals ofereixen 12 atraccions increïbles davant d'un decorat monumental i amb les últimes tecnologies de so, llum i efectes especials.
Un esclat de bellesa pels teus sentits!
Del 25 al 29 de desembre, el Pavelló d'Esports de Fontajau es transforma per sisena vegada en un gran circ estable capaç d'acollir una costosa producció circense.
Vestuari, coreografies, música, efectes especials i decorats transporten a l'espectador al món màgic de la Xina amb un espectacle de qualitat per a tota la família on figuren algunes de les primeres estrelles del món del circ!
Dimecres 25 de desembre (18.30 h)
Dijous 26 de desembre (11 i 18.30 h)
Divendres 27 de desembre (16.30 i 19.30 h)
Dissabte 28 de desembre (12, 16.30 i 19.30 h)
Diumenge 29 de desembre (11.30 i 17 h)
Ja es poden comprar les entrades per Internet: www.circnadalgirona.com
També a la taquilla del Teatre Municipal de Girona, de dimarts a divendres de 13 a 17 h. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.