text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
El Comú d'Encamp preveu invertir uns 11 milions d'euros al Pas de la Casa durant els quatre anys de mandat.
Així ho va avançar la cònsol major de la parròquia, Laura Mas, en el marc de la reunió que es va fer divendres passat a la localitat fronterera i en la qual van participar els mandataris comunals, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, representants de la Cambra de Comerç i dels comerciants, empresaris i veïns del Pas.
Entre els projectes que es duran a terme en va destacar la construcció de l'escola bressol i el llaç d'animació, el nou parc infantil i la cobertura del parc existent, millores al bar i als jocs infantils del Centre Esportiu, millores urbanístiques al carrer Sant Jordi, a l'avinguda d'Encamp, a les voravies de la vila i a l'accés del Cramea; es crearan nous pous de captació d'aigua, i es definirà la nova plaça Coprínceps com a punt neuràlgic de trobada al Pas de la Casa.
En la reunió també es va anunciar la constitució del Consell Econòmic i Social del Pas de la Casa, un ens que desenvoluparà els objectius específics per al Pas de la Casa integrats dins del pla director de dinamització econòmica de la parròquia d'Encamp, així com del pla estratègic de turisme de compres, en coordinació amb la Cambra de Comerç i del qual en formaran part els agents econòmics i socials de la vila.
La cònsol va presentar un seguit d'accions que es desenvoluparan en dos àmbits d'actuació: el pla d'accions socioeconòmiques de reactivació i modernització i el pla d'ordenament urbanístic i de mobilitat.
El primer pla inclou, a més del Consell Econòmic i Social, el desenvolupament de l'ordinació que regula les bases d'un programa d'ajuts per a la creació de noves empreses, per a la modernització de les existents i per al desenvolupament empresarial, així com la creació d'una ordinació per a la rehabilitació, modernització i millora dels serveis dels hotels i habitatges d'ús turístic.
D'altres accions previstes són la continuïtat de la descentralització de les tramitacions dels serveis centrals perquè els habitants del Pas no hagin de desplaçar-se o la posada en marxa d'un pla d'acollida per a nous treballadors per a facilitar-ne la integració, entre d'altres.
Quant a urbanisme i mobilitat, en destaca el desenvolupament de les ordinacions aprovades els darrers mesos, com les instal·lacions de terrasses, el projecte de distribució logística eficient que ja està en marxa, i la revisió de l'ordinació de medi ambient i via pública per regular l'exposició de mercaderies.
La cònsol va assegurar que el paquet de mesures "modernitzarà i reactivarà econòmicament el Pas com a projecte de país i no tan sols encampadà", destacant que la vila "és un dels eixos estratègics d'Andorra".
Igualment, va insistir que el pla d'accions és imprescindible "portar-lo endavant entre tots", per la qual cosa es considera clau la figura del Consell Econòmic i Social, ja que tots els projectes se sotmetran a la participació d'aquest òrgan.
El president d'Iniciativa Publicitària, Jean Jacques Carrié, es va mostrar molt satisfet de la trobada i va destacar que "s'han agafat totes les propostes que hem fet".
Carrié pensa que les accions previstes "són bones idees i poden ser positives" per revitalitzar la vila.
També va posar en relleu la millora en les relacions entre turistes i veïns, per les accions fetes pels mateixos operadors turístics.
"A poc a poc tot donarà resultat", va dir.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
|
La mesura vol afavorir el preu de venda de les obres perquè siguin competitives respecte a altres llengües
Barcelona.-El conseller de Cultura, Santi Vila, ha presentat aquest dimecres una nova línia d'ajuts per a la traducció al català d'obres literàries i no literàries en altres llengües.
Tal com va avançar l'ACN, les subvencions tenen per objectiu potenciar la producció editorial a Catalunya i equilibrar el cost de l'edició perquè el preu de venda sigui més competiu.
La mesura incentivarà la publicació d'obres d'alta qualitat i de temàtiques poc difoses en llengua catalana, amb especial incidència en l'assaig.
La primera convocatòria ha tingut "bona acollida" al sector editorial i s'estima que es publiquin més de 150 títols al llarg de l'any.
El Departament destinarà una partida de 300.000 que preveu mantenir fins l'any 2020.
El Departament de Cultura ha creat aquesta línia de subvencions en el marc del 'Pla de Lectura 2020' per tal d'impulsar l'edició i la traducció en llengua catalana, d'afavorir la creació d'un catàleg ampli i d'alt interès a disposició dels lectors.
La convocatòria d'aquests ajuts s'ha posat en marxa aquest juny i estarà oberta fins el 30 de novembre.
Segons ha explicat la directora general de Política Lingüística, Esther Franquesa, fins el moment ha tingut una acollida "excel·lent" per part del sector editorial i s'espera que el Departament pugui donar suport a la traducció al català de 150 títols, tant de literaris com de no literaris.Franquesa ha celebrat que la nova línia d'ajuts "amplia" el focus perquè, a diferència d'altres subvencions que han ofert, ara s'orientarà tant a obres literàries com en no literàries.
El Departament permetrà la 'concurrència no competitiva', és a dir, que les editorials facin la selecció d'obres a traduir al català.
L'ajut subvencionarà el 50% del cost total dels projectes de correcció i traducció, en el cas de les obres literàries, i el 70% en el cas de les no literàries.
Això si, obligarà a les editorials a tenir l'edició feta i publicada abans del 30 de setembre de 2018.
Cada empresa només podrà presentar un màxim de sis projectes per garantir que puguin acollir-se a les subvencions "el major nombre" de companyies.La conselleria determina que per rebre l'ajut les obres literàries hauran de tenir un mínim de 75.000 espais, tret de les obres poètiques, teatrals i el còmic.
Com a mínim, hauran de comptar amb un tiratge de 500 exemplars i garantir una retribució mínima pel traductor de 12 euros per cada 2100 espais.
Aquests treballs es podran traduir al català de qualsevol llengua del món, en excepció de les llengües oficials de Catalunya.
En el cas de les obres no literàries, es podran fer traduccions del castellà al català i de la resta de llengües del planeta.
La presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, ha celebrat la posada en marxa d'aquests ajuts perquè contribueixen a "enfortir" el sector i la diversitat.
"Aquests ajuts a la traducció han estat llargament reivindicats.
Permetran donar més possibilitats d'edició", ha assegurat Ayats.
Per la seva banda, el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis, ha subratllat que s'han reconegut els esforços del sector editorial en un moment en què els lectors "cada vegada llegeixen més llibres".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Si vols contactar amb un professional API a Martorelles
|
El Garatge Plana Girona –vuitè de l'OK Lliga amb 12 pubnts, té el dubte del porter Jaume Llaverola avui a casa contra el Lloret Vila Esportiva –cuer amb 4 punts i que en la darrera jornda va perdre...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
|
L'actuació es podrà veure per Canal Blau TV aquest cap de setmana
L'Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú va acollir ahir a la tarda l'onzena trobada de Corals de Gent Gran de la ciutat, organitzada per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en la col·laboració de l'Associació Makers Vilanova.
Aquesta activitat, inclosa dins el programa Primavera Activa, va comptar amb la participació del Cor Les Veus de l'Aula, de l'Aula Universitària de la Gent Gran, de la Coral L'Albada, de Can Pahissa i de la Coral L'Esplai de La Caixa.
La novetat d'aquesta onzena edició va ser l'actuació, per primera vegada, d'una coral infantil, en un acció que tenia com a objectiu reunir en un escenari dues generacions de cantants, que tenen en comú la motivació per el cant coral.
Així, els convidats d'aquest any van ser els nens i nenes que formen la coral Fratello Sol del Col·legi Divina Providència.
L'onzena trobada de corals va comptar amb l'assistència de la Regidora de Gent Gran, Blanca Albà i la regidora de Serveis Socials, Gisela Vargas, les quals van lliurar als assistents uns recordatoris de la jornada.
La periodista Montse Lago va ser l'encarregada de presentar el concert que serà retransmès aquest cap de setmana per Canal Blau Televisió.
Es podrà veure el dissabte dia 30, a les 14.30 i a les 22.30 hores, i diumenge 1 de maig a les 18.30 hores.
Podeu veure aquí les fotos del concert
|
Els espectacles del TNT són pura dinamita, cadascún una recepta única elaborada amb dedicació, i escollida amb cura pel director del festival, Pep Pla: "Hem rebut més de 500 propostes", explica.
I cada any són més les companyies que volen venir a Terrassa a mostrar la seva obra.
I els programadors que vénen a emportar-se espectacles cap a les seves sales.
Algunes d'aquestes companyies comencen a ser habituals.
Dues peces de 30 minuts titulades Guerrilla: Conferència i Guerrilla: Concert analitzen els espais massius confrontats amb el pensament individiual.
El públic podrà fer d'això, de públic, i serà per tant part de l'espectacle.
Com a colofó d'aquesta investigació escènica, la companyia ha creat La posibilidad que desaparece frente al paisaje, que segueix en la mateixa direcció que les altres dues peces.
Les tres es podran veure el mateix dia, divendres 2 d'octubre.
Altres noms coneguts són Marcel·lí Antúnez, que crearà una instal·lació amb l'ajuda d'artistes de la ciutat, o Insectotròpics, que oferiran el que va ser l'espectacle inaugural de la FiraTàrrega d'aquest any.
Menys conegut a casa nostra però amb renom internacional, podrem gaudir de Jan Lauwers & Needcompany que presenta un espectacle inaugural més arriscat que en altres edicions, "més TNT que mai", afirmava Pla.
The Blind Poet es podrà veure només dijous 1 d'octubre.
Altres projectes que aterren per primer cop a l'Estat són el Rios do Sono de Circolando, Arrangement Provisoire, de Jordi Galí, o l'itinerant Entre Tazas, del col·lectiu Eléctrico 28.
El TNT és bo apostant per artistes internacionals, però encara és millor quan fa de trampolí pels de casa.
Pla explicava, amb òbvia satisfacció: "Vam coproduir Una casa a l'Àsia de l' Agrupación Señor Serrano, i aquest any van guanyar el Lleó de Plata a la Bienal de Venècia".
Aquest any es podran veure 15 coproduccions en només 4 dies, dels quals en destacariem més de la meitat.
Amb aquesta trista certesa, el TNT posa a la disposició del públic cinc itineraris que us ajudaran a escollir segons el vostre criteri.
Tota la informació, venda d'entrades i itineraris detallats a la web www.tnt.cat
|
Si encara no formes part de la comunitat:
Una història d? amor i de mort.
Les bodes del diable?, Pau Faner reprèn la novel·la històrica de vocació popular
Marc Roses, hostaler a la Barcelona del segle XIII, està profundament enamorat d'Ada, que té un altre pretendent de família noble anomenat Mau de Riera.
Per desfer-se del seu rival, Mau acusa d'un crim sexual Marc Rosés, que és capturat i empresonat a Girona.
Mau, per recuperar la llibertat, decideix enrolar-se amb les tropes de Jaume I que surten a la conquesta de Mallorca.
L'experiència de la guerra contra els musulmans de l'illa el trasbalsa i l'impacta de manera decisiva.
Quan torna a Barcelona, decideix travessar els Pirineus.
Allà simpatitza amb els heretges càtars, víctimes de la croada religiosa al setge de Montsegur.
La ferida oberta per la injustícia i la guerra l'acompanyarà sempre més.
El mal de la guerra és una història d'amor i de mort, amb el rerefons de la Mallorca musulmana, la Provença dels càtars i, sobretot, una Barcelona de debò, rica en costums i personatges populars, amb elements de la màgia i la bruixeria de l'època.
Pau Faner és un home que viu, pinta i escriu a Mallorca.
La seva obra narrativa li ha valgut els principals premis literaris del país: del Sant Jordi al Nadal, passant pel Josep Pla i el Ramon Llull.
Amb Les bodes del diable (2011), novel·la ambiciosa i popular, va fer un gir radical en la seva carrera literària, que ha consolidat amb El mal de la guerra.
Com més llibres llegeixo sobre la Barcelona d'abans, aquella que encara tenia muralles enlloc de botigues amb coses modernes que poc a poc se'ns fan imprescindibles, més me n'enamoro.
I es que en Pau Faner ens fa un recorregut pels petits indrets que coneixem però que no hem vist mai de la nostra estimada ciutat.
Tot i que tothom estarà d'acord que en Marc Roses és el protagonista d' El Mal de la Guerra, per mi ho són tots els personatges.
Si bé és cert que la novel·la gira al voltant d'aquest hostaler de la Barcelona del segle XIII, no menys importants són les persones que l'acompanyen, com ara Ada, la noia de qui s'enamora i que festeja amb en Mau de Riera, rival d'en Marc; el comte Huguet i la seva dona Florina, o en Joanot Valentó, l'agutzil de la ciutat, entre d'altres.
Quan en Marc és acusat per en Mau per un crim sexual, aquest decideix marxar amb les tropes del rei Jaume I que surten a conquerir Mallorca, però en tornar l'acompanya una malaltia de la guerra que el marcarà per sempre més.
A partir d'aquest moment les trobades entre Marc i Mau es veuran precipitades per aquest últim, amb l'ajuda de l'agutzil i mossèn Servats amb l'única intenció de fer-li pagar que finalment hagi aconseguit l'amor d'Ada.
L'amor, la rivalitat, la guerra i la venjança s'entrellacen en aquesta novel·la carregada d'emoció.
Durant tota la història descobreixes la Barcelona més pura, amb personatges de l'època, l'heretgia i els costums populars.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.
|
L'elaboració artesanal d'aquesta modalitat de formatge es fa amb llet sencera pasteuritzada de cabra, quall i sal, sense conservants ni additius, o bé amb llet sencera de vaca pasteuritzada.
En ambdós casos la llet es qualla a l'estil tradicional i s'escorre, sense cap mena de premsat, la qual cosa fa que el formatge sigui tou i amorós.
En resulta un formatge de sabor suau i de baix contingut en matèria grassa, que el fan molt adequat per tota mena d'amanides, així com per pastissos, cremes i salses.
Es comercialitza en terrina o en barra per vendre a talls en algunes formatgeries i botigues especialitzades d'arreu de Catalunya..
El formatge fresc té, de forma concentrada, la major part de nutrients de la llet.
Els seus components principals són les proteïnes i els greixos, encara que aquests últims s'hi troben en menor proporció que als formatges madurats.
És una bona font de fòsfor, que forma part de l'ADN, i zinc, que intervé en el funcionament del gust i de l'olfacte, així com de calci, important per a una correcta formació d'ossos i dents.
Pel que fa a les vitamines, aporta una gran quantitat de vitamina A, necessària per al bon funcionament del sistema nerviós, i altres vitamines del grup B, imprescindibles pel bon funcionament de l'organisme.
|
Es tracta d'un conjunt edificat de dos cossos que dona front a tres carrers.
Entre tots dos cossos hi ha l'espai de separació on s'ubica la rampa d'accés al aparcament..
En la disposició dels habitatges es prioritza el que tots els fronts de façanes estiguin ocupats íntegrament per les peces nobles dels habitatges, en tant que en les façanes interiors s'aboquin el dormitoris.
Aquesta decisió marca la pauta d'organització del projecte.
El conjunt es mostra al carrer amb un ritme de balconades que li confereixen la una presencia molt remarcable.
El primer cos descrit, obligat per la cantonada dels carres precisa d'una petita modificació en l'organització dels habitatges per mantenir l'alineació de vial.
Això implica introduir un canvi en la tipologia dels habitatges tot i mantenint l'espai interior per omplir al màxim el recinte edificable.
Per l'altra cantonada apareix el segons cos amb una distribució lleugerament diferent per que es subordina compositivament al cos principal tal i com es pot apreciar en les fotografies que s'adjunten.
El tractament de l'espai interior completa la volumetria de la ordenació de l'illa.
Totes les façanes son d'obra vista, d'una tonalitat vermellosa intensa.
Damunt de la uniformitat del pla da façana destaquen les persianes correderes i les baranes dels balcons, elements resolts amb planxa d'acer galvanitzat que contrasten notòriament amb l'obra vista.
Dos únics material que composen i donen uniformitat de criteri al conjunt edificat
La distribució interior es resol amb la creació de tres crugies ordenades paral·lelament a la alineació de vial: un primera que com s'ha dit lo formen les sales d'estar –menjadors que donen als carrers, una intermitja on s'ubiquen cuines, passos, serves i patis interiors i una darrera, ocupada per dormitoris que donen a la façana posterior de l' interior de l'illa.
Cal destacar de la proposta la qualitat dels espais interiors dels habitatges tipus més genèrics.
La ventilació creuada que disposen al donar front a dos façanes oposades.
La creació d'un pati interior que permet fer els muntants d'aigua, gas i ventilacions de cuines totalment registrables des de els interiors dels habitatges.
L'edifici es complementa amb dues plantes sota rasant per ubicar un únic aparcament, amb una capacitat total de 110 places per cotxes i 55 trasters.
|
El cineasta i músic Woody Allen i el seu New Orleans Jazz Band oferiran aquest dimecres un concert de Cap d'Any amb el qual s'inaugurarà el Suite Festival BCN Music Experience, un nou festival de música d'hivern que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu de Barcelona fins al mes de maig.
El novaiorquès oferirà un repertori centrat en temes de jazz internacional, alguns d'ells molt vinculats a les seves pel·lícules; un esdeveniment per al qual queden entrades, segons fonts de l'organització, així com per al sopar i cotilló posterior, que es farà al Foyer del Liceu.
Woody Allen actua aquest dimarts amb la seva banda al Palau de Congressos de Badajoz al primer 'Concert Institucional de Cap d'Any' organitzat pel Govern d'Extremadura.
La ciutat de Badajoz ha estat una de les tres elegides pel músic i director de cinema per a la seva gira europea, ja que ha passat aquest dilluns per Montecarlo.
El nou Suite Festival BCN Music Experience pretén donar resposta a inquietuds culturals, no només referents a l'òpera i la dansa, i obrir el Liceu a nous públics.
Aquest certamen convocarà una desena de bandes, entre les quals es troben el solista Van Morrisson, el violinista libanès Ara Malikian i el cantant de jazz Gregory Porter, així com Luz Casal, Antonio Orozco i Els Amics de les Arts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'acte de graduació de la dinovena promoció dels estudis de grau va tenir lloc el 15 de desembre, al pati de l'edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella.
L'acte es va dividir en quatre sessions per encabir-hi els prop de 4.500 assistents, entre graduats de 23 titulacions i els seus familiars i amics i també es va poder seguir l'acte en directe a través de la web de la UPF i Twitter.
Les lliçons de graduació de les quatre sessions les van impartir, respectivament, els professors Mariano Torcal, Jaume Guillamet, Joan Egea i Antoni Bosch.
Com en anys anteriors, l'acte va comptar amb la col·laboració del Consell Social de la UPF.
A més, aquesta edició va ser especial perquè hi va participar la primera promoció d'estudiants que han seguit el model de grau adaptat a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, en marxa des del curs 2008-2009.
Es tracta dels estudiants dels graus en Biologia Humana, Humanitats, Traducció i Interpretació, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques.
El 3 de juliol es va celebrar l'acte de graduació de màsters oficials i doctorats i, per segon any consecutiu, va tenir lloc a la plaça Gutenberg del campus del Poblenou.
A l'acte van participar prop de 800 persones, entre estudiants (provinents de 47 països d'arreu del món), acompanyants i professors i es va poder seguir en directe a través de la web i del Twitter de la Universitat.
La lliçó de graduació va anar a càrrec de Ramon López de Mántaras Badia, director de l'Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial del CSIC, i va ser conduït per Txell Bonet, periodista i antiga alumna de la UPF.
|
El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha afirmat aquest divendres que les xifres de negoci, liquiditat i solvència de l'entitat fins al tercer trimestre "parlen per si soles" amb vista als test d'estrès a la banca europea que la UE farà públics diumenge.
En roda de premsa per presentar els resultats del tercer trimestre, ha evitat parlar dels resultats del test d'estrès per a l'entitat per qüestions de confidencialitat, però sí ha considerat que aquest exercici europeu "ha estat molt rigorós i detallat, difícil perquè el Banc Central Europeu (BCE) ha de buscar l'harmonització" per a la comparació entre diferents sistemes i normes dels països.
"Tinc l'esperança i confiança que aquest exercici és seriós i rigorós, s'han fet les coses bé, i ens deixarà més tranquils sobre el que realment hi ha en les carteres creditícies de la banca europea davant de l'arribada d'un nou regulador", ha afegit; ha destacat que el procés ha implicat moltes persones i ha opinat que el temps que s'ha utilitzat ha estat aprofitat.
Preguntat per la Unió Bancària, ha exposat que tenir un regulador amb una visió paneuropea va a fer les coses diferents però serà molt positiu: "No perquè amb el Banc d'Espanya no estiguem bé, sinó perquè estem intentant crear un mercat bancari únic i es podran igualar les regles del joc".
Una vegada es publiquin els test d'estrès, Gortázar no preveu més consolidació bancària a Espanya, tot i que ha vist possible que alguna entitat a Europa que no arribi als nivells esperats pugui ser comprada per una altra a nivell domèstic: "No crec que el test d'estrès sigui un catalitzador de la consolidació a Europa, a excepció de casos marginals".
Tot i això, ha opinat que "a mitjà termini" pot haver més consolidació a Europa i a Espanya per guanyar escala i rendibilitat front als reduïts marges del sector, ja que en aquest context la mida és important.
Després de preguntar-li per l'interès de CaixaBank si surt a subhasta el Banco Espírito Santo (BES), ha assenyalat que la seva participada Banco Portugués de Investimento (BPI) ja ha dit que ho analitzarà i ara ha de veure "si interessa o no, si té sentit i en quines condicions".
Ha assegurat que BPI --del qual CaixaBank té el 44,1%-- té tota la confiança de l'entitat catalana: "Donarem suport a l'estudi i ho seguirem de prop per formar-nos opinió i donar suport a la decisió".
Respecte a la possible adquisició del negoci de BES a Espanya, el banc presidit per Isidre Fainé seguirà l'estratègia de sempre: "Cas per cas veiem les oportunitats i si creen valor".
Després de preguntar-li pel futur de la participació de CaixaBank a l'austríac Erste Bank, que des de fa temps impacta negativament en els comptes de l'entitat catalana, Gortázar no ha volgut pronunciar-se: "No anticipo estratègia".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La cap de llista de BComú insta la resta de partits a col·laborar en el seu projecte de ciutat "posant els objectius per davant de les sigles"
L'eufòria s'ha desfermat minuts abans de les 23h a l'Espai Josep Bota del recinte de Fabra i Coats: "Teníem una oportunitat història i l'hem sabut aprofitar.
Han estat les primeres paraules de la gran triomfadora de la nit electoral.
Ada Colau ha guanyat el frec a frec que mantenia amb Xavier Trias i es converteix en una clara candidata a esdevenir l'alcaldessa de Barcelona.
"Aquesta ha estat la victòria de David contra Goliat", ha exclamat davant la cridòria dels centenars de persones que l'han acompanyat.
Amb 11 regidors i conscient de la dificultat per formar govern, Colau ha instat la resta de partits a col·laborar amb el seu projecte "posant els objectius per davant de les sigles"."Uau....", ha estat el primer que se li ha escoltat a una emocionada Colau, que no ha pogut contenir les llàgrimes quan ha sortit a saludar i a proclamar la seva victòria.
Minuts abans ja havia rebut la trucada de felicitació del seu rival, quan encara restava un 5% per escrutar.
"Alcaldessa, alcaldessa, alcaldessa", li han cridat els centenars de persones que han fet petit l'espai habilitat a Fabra i Coats per seguir la nit electoral.
Ens ha difamat, calumniat, han dit barbaritats de nosaltres.
Però amb esperança, compromís i il·lusió hem demostrat que sí es podia", ha recordat als seus simpatitzants.
Ens volien indignades i deprimides i no ho han aconseguit", ha destacat tot just abans de subratllar la dificultat del que ha aconseguit aquest diumenge Barcelona En Comú, una candidatura "ciutadana" amb pocs mesos de vida: "Hem aixecat una candidatura amb totes les dificultats, com el desconeixement del nom, el canvi de nom, sense gairebé diners ni estructura professional i hem guanyat Barcelona per a la seva gent".
Colau ha remarcat que, "un cop més", David ha vençut a Goliat i ha mostrat la seva voluntat d'esdevenir la propera alcaldessa de Barcelona.
"Amb humilitat, però amb orgull i determinació jo vull ser la propera alcaldessa de Barcelona", li ha manifestat a un públic entregat.
Com va passar el 1931, les municipals han estat "una palanca de canvi i una revolució democràtica".
Aleshores, es va canviar de règim passant de la monarquia a la república.
Ara, Colau està convençuda que els resultats de BComú, però també de moltes altres candidatures arreu de Catalunya i d'Espanya significaran una "revolució democràtica".
En aquest sentit, ha dedicat unes paraules a la candidatura de 'Ahora Madrid', encapalada per Manuela Carmena.
"Ajudarem en tot el que puguem a que Carmena pugui ser la propera alcaldessa de Madrid", ha explicat.
Colau no tindrà fàcil governar la ciutat.
Tot i que BComú se situa al capdavant en nombre de regidors, s'ha quedat a 10 de la majoria absoluta i necessitarà pactes per aconseguir un govern estable, ja sigui en coalició o en solitari.
Conscient d'aquesta dificultat, l'alcaldable de Barcelona En Comú també ha tingut paraules per als que han estat fins avui els seus rivals electorals.
"Els demanem responsabilitat perquè col·laborin en aquest projecte de ciutat i en aquesta manera de fer, posant els objectius per davant de les sigles.
Això es el que demana la ciutadania", els ha dit.
La candidata a alcaldessa ha remarcat que el que està en joc és "la vida de molta gent".
"Avui Barcelona no pot esperar ni un minut més per aturar els desnonaments, acabar amb la pobresa energètica, acabar amb la desigualtat absolutament intolerable que tenim a la ciutat i demostrar que es pot fer una política que promogui la justícia social, una economia justa i sostenible", ha enumerat.
A més, Barcelona ha de ser un referent al món "en la lluita contra la corrupció, amb un ajuntament transparent i amb parets de vidre", ha indicat.
La corrupció ha estat una de les pràctiques que Colau ha atribuït a Trias durant la campanya i, un cop finalitzada la jornada electoral, hi ha insistit: "calia guanyar les eleccions per fer fora als corruptes".
El proper 13 de juny els regidors de l'Ajuntament de Barcelona decidiran qui és el nou alcalde o alcaldessa de la ciutat.
Si Colau vol aconseguir-ho en primera ronda haurà de convèncer 10 regidors d'altres formacions polítiques.
Si no ho fa -i ningú més obté 21 vots- ella serà l'alcaldessa en minoria de la ciutat de Barcelona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Per accedir a aquest màster, els estudiants han de tenir els requisits d'admissió específics següents:
- Requisits d'admissió específics: haver cursat estudis previs de grau en titulacions d'ensenyaments tècnics o experimentals relacionats amb els objectius del màster, entre els quals hi ha Química, Física, Bioquímica, Biotecnologia, Farmàcia, Medicina, Enginyeria Química, Enginyeria Electrònica o àrees de coneixement afins.
En el cas d'alumnes estrangers, aquests han d'estar en possessió d'un títol oficial homologable a alguna de les titulacions anteriors, o acreditar un nivell de formació equivalent als títols espanyols indicats anteriorment.
Criteris de valoració de mèrits:
- Coneixements d'anglès superiors al mínim exigit (10%).
- Altres mèrits del currículum (10%).
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
|
Aprovació de l'acta de la sessió de 20 de març del 2013
(Data de publicació dels acords: 27 de juny del 2013)
S'aprova l'acta de la sessió del Consell de Govern de 20 de març del 2013.
Concessió del Guardó d'Honor de la UPF
A proposta del rector el Consell de Govern acorda concedir el Guardó d'Honor, la màxima distinció honorífica de la UPF, al professor Josep Joan Moreso Mateos, en agraïment per haver dirigit la universitat entre els anys 2005 i 2013 i en reconeixement del seu encert en les actuacions dutes a terme durant el seu mandat com a rector, assumint un grau de compromís personal admirable per fer de la UPF una universitat excel·lent, de gran qualitat des de múltiples punts de vista, exigent, amical i internacionalment reconeguda.
Concessió de medalles de la UPF
A proposta del rector i amb la voluntat de fer un reconeixement especial a aquells professors que han servit a la UPF des de l'exercici d'un càrrec de responsabilitat en l'àmbit acadèmic, el Consell de Govern acorda concedir la Medalla de la Universitat Pompeu Fabra en agraïment a la seva tasca i a la seva especial dedicació als professors següents:
Josep Eladi Baños Díez, vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica (2005-2013).
Miquel Oliver Riera, vicerector de Qualitat i Estratègia Institucional (2008-2013).
Daniel Serra de la Figuera, vicerector d'Economia, Recursos d'Informació i Relacions Institucionals (2001-2013).
Cristina Gelpí Arroyo, degana de la Facultat de Traducció i Interpretació (2010-2013).
Concessió del títol de doctor honoris causa per la UPF
El Consell de Govern, en la sessió del 19 de juny del 2013 i a proposta del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, acorda concedir el títol de doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra al professor Sydney Brenner per la seva brillant i dilatada trajectòria docent i investigadora en l'àmbit de la biologia molecular, que l'ha convertit en un dels principals noms de referència mundials en aquest camp del coneixement, i en reconeixement a una figura històrica que ha estat clau en la recerca biomèdica i genètica des de la segona meitat del segle XX.
Aprovació de l'oferta de places d'ensenyaments de grau i de màster universitari per al curs 2013-2014
S'aproven les places d'ensenyament de grau de la Universitat Pompeu Fabra del curs 2013-2014, que consten com a annex 1.
S'aproven les places d'ensenyament de màsters universitaris de la Universitat Pompeu Fabra del curs 2013-2014, que consten com a annex 2.
Modificació del calendari acadèmic del curs 2013-2014
El curs acadèmic 2012-2013 ha estat el primer any d'aplicació del nou marc d'avaluació de l'aprenentatge dels estudiants.
Durant aquest primer any s'han identificat les necessitats dels diferents centres per atendre les seves realitats diverses.
Pel que fa al calendari acadèmic, s'ha observat la necessitat de donar un tractament diferent als ensenyaments que han optat per oferir la recuperació cada trimestre respecte aquells altres que han optat per a fer-la amb caràcter anual.
Convé ajustar el calendari del mes de juliol a aquestes especificitats.
D'altra banda, a partir del curs vinent 2013-2014, es comença a oferir el Grau en Filosofia, Política i Economia, que és el primer grau que s'imparteix conjuntament amb altres universitats de l'Estat espanyol, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Carlos III de Madrid.
Aquest ensenyament preveu que els estudiants cursin l'ensenyament a Barcelona i a Madrid, a part de la mobilitat internacional a què es puguin acollir.
Malgrat que la UPF és la coordinadora acadèmica del grau, cal adaptar la docència i la gestió d'aquests ensenyaments i, en particular, acordar un calendari acadèmic que s'ajusti a les característiques de la seva organització conjunta atenent a les especificitats de cada una les tres universitats que l'imparteixen.
Per això, el Consell de Govern, acorda el següent:
Modificar el calendari acadèmic del curs 2013-2014 aprovat per Acord del Consell de Govern de 12 de desembre del 2012 en els termes següents:
Donar a la nota 1 de l'acord de 12 de desembre de 2012 la redacció següent:
" 1 Per a aquells ensenyaments de grau que ho tinguin previst, d'acord amb l'article 11 de la Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau, i sempre que els espais dels campus ho permetin, les recuperacions es poden iniciar els dos dies anteriors d'aquella setmana"
Donar a la nota 2 la redacció següent:
" 2 Aquest període de recuperació és per als ensenyaments dels centres que optin per la recuperació anual.
Aquells centres que hagin optat per fer-la trimestralment podran iniciar el període de recuperació a partir del 7 de juliol".
Facultar la vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica per tal que pugui acordar amb les altres universitats que imparteixen el grau en Filosofia, Política i Economia el calendari acadèmic per a l'any 2013-2014 que s'ajusti a les característiques d'aquest ensenyament interuniversitari.
Aprovació de memòries de verificació de grau
S'aprova la memòria de verificació del pla d'estudi del grau en Filosofia, Política i Economia, a impartir per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Carlos III, a partir del curs 2013-2014, que consta com a annex 3.
(Data de publicació dels acords: 276 de juny del 2013)
S'aprova la Normativa sobre cotutela de tesis doctorals, que consta com a annex 4.
Ratificació dels acords de dissolució del CBUC per a la seva absorció pel CESCA i de modificació dels Estatuts del CESCA, per a la seva transformació en el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
El maig de 2012 el Govern de la Generalitat i les universitats públiques, amb la voluntat d'impulsar serveis comuns consorciats, van acordar establir el nou Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), resultat de la fusió dels actuals Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) i Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).
A més de les finalitats portades a terme per ambdós consorcis, l'objectiu fonamental del CSUC és la compartició o mancomunació de serveis acadèmics, científics i de gestió de les entitats consorciades, per tal de potenciant les sinergies i les economies d'escala, i aconseguir millorar-ne l'eficàcia i l'eficiència.
Als efectes de fer possible la formació del nou consorci en un procés jurídic que no ha d'afectar la prestació de serveis actuals:
El CBUC, que té per missió millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació i que es constituí a finals de 1996 com un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia, format per la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i vuit universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV i UOC), ha acordat en sessió del Consell de Govern del Consorci de 15 de febrer del 2013 d'instar el procés el procediment de fusió del CBUC amb el CESCA, amb la transformació del CESCA en el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la dissolució del CBUC i la integració del seu personal, actius, programes, drets i obligacions en el CSUC.
El CESCA, consorci públic creat l'any 1991 integrat per la Generalitat de Catalunya, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, URV, UdL, UOC i URL), i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que dóna servei a la universitat i a la recerca amb un conjunt de serveis com ara supercomputació, comunicacions avançades, dipòsits digitals i administració electrònica, ha acordat en sessió del seu Consell de Govern de data 17 de gener del 2013 dur a terme el procediment per a la fusió amb el CBUC, mitjançant la seva absorció i la modificació dels seus Estatuts per ampliar l'abast dels seus serveis i transformar-se en el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).
És per això, i atès que el CESCA ha sol·licitat a totes les entitats consorciades que ratifiquen els acords esmentats,
Ratificar l'acord del Consell de Govern del Consorci de 15 de febrer del 2013 d'instar el procés el procediment de fusió del CBUC amb el CESCA, amb la transformació del CESCA en el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la dissolució del CBUC i la integració del seu personal, actius, programes, drets i obligacions en el CSUC.
Ratificar els acords del Consell de Govern del CESCA de 17 de gener del 2013 pels quals s'aprova dur a terme el procediment per a la fusió amb el CBUC, mitjançant la seva absorció i la modificació dels seus Estatuts per ampliar l'abast dels seus serveis i transformar-se en el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).
La participació de la UPF en el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Fundació Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Fundació Universitat Ramon Llull (URL), i aquelles altres entitats públiques o privades, sense ànim de lucre, que s'integrin conforme el procediment establert als Estatuts, que s'adjunten com annex 5.
Comunicar al CESCA les observacions de la UPF als Estatuts del CSUC als efectes que es tinguin en consideració en el tràmit final d'aprovació dels Estatuts ( annex 6 ).
Elevar al Consell Social aquest acord per a la seva ratificació.
Autorització d'expedients de despesa de caràcter plurianual
La Universitat Pompeu Fabra va decidir en el seu moment constituir un Aula de Cultura de la qual en formessin part diverses formacions artístiques; en concret un grup instrumental, un grup vocal i un grup teatral.
El Cor de la Universitat forma part de l'Aula d'Escena juntament amb l'Orquestra, i l'Aula de Teatre, i té com a objectiu fomentar el coneixement de la música entre els seus integrants.
En aquest sentit, els objectius que han d'assolir les respectives formacions artístiques són bàsicament l'aprenentatge de les disciplines adients per a la execució adequada de les obres musicals o teatrals que es decideixin i que facin possible l'actuació d'aquestes formacions en els actes institucionals de la UPF.
En el cas del Cor de la UPF, els objectius a assolir es concreten en fomentar el coneixement de la música entre els seus integrants i oferir-los formació musical, història i estilística; educació de la percepció auditiva; disciplina artística de grup i formació de moviment escènic i expressió.
Els estudiants membres del Cor poden reconèixer crèdits ECTS i de lliure elecció.
A més de la formació, al llarg del curs es prepara un repertori musical que inclou peces bàsiques i permanents de música clàssica que permeten la col·laboració del Cor en diversos actes institucionals (Acte de Nadal, Actes Acadèmics de Graduació de la UPF i de centres adscrits, Actes d'investidura Honoris Causa, Premis, Homenatges...).
A més de la formació, els assajos del Cor també condueixen a la preparació d'un repertori musical específic per cada curs.
El Cor representa a la Universitat en els circuits exteriors de Cant Coral.
Aquests concerts externs tenen una gran projecció de la tasca realitzada pels estudiants intèrprets i any darrere any fidelitzen un públic assistent.
Per tal de potenciar la col·laboració amb l'Orquestra de la UPF i l'Aula de Veu s'organitzen algunes activitats conjuntes i que cohesionen les tres formacions.
Per al director o directora del Cor cada curs acadèmic és un nou repte a l'hora de renovar els membres i d'integrar-los en la formació musical, cercant repertoris musicals que millorin els seus coneixements musicals i equilibrant i harmonitzant les diferents veus per poder obtenir els millors resultats dels seus components.
Atesa la necessitat de dur a terme aquesta activitat a la Universitat, que compleix un paper altament formatiu i de participació i que actualment forma part de les activitats universitàries de l'àmbit cultural amb crèdits ECTS, es precisa la contractació d'un especialista que pugui assumir totes les qüestions esmentades.
Per tot el que s'ha manifestat, es constata que:
Ateses les diferents actuacions que de forma més o menys continuada es duen a terme a la Universitat, que compleixen un paper formatiu i de participació.
Atesa la necessitat de comptar amb un professional que dugui a terme les tasques de coordinació, conducció i formació de l'esmentat Cor.
Procediria contractar els serveis professionals esmentats pel Cor de la Universitat amb la finalitat de garantir les necessitats de la Universitat en aquesta matèria.
L' import total i les anualitats d'aquest contracte són les següents:
L'import d'aquesta contractació anirà amb càrrec a la clau econòmica 227.90.
Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l'aprovació de l'autorització de l'expedient de despesa de caràcter plurianual (2013-2015) per a la contractació dels serveis de formació i desenvolupament del Cor de la Universitat.
L'Orquestra de Cambra de la Universitat forma part de l'Aula d'Escena juntament amb el Cor i l'Aula de Teatre, i té com a objectiu fomentar el coneixement de la música entre els seus integrants.
En el cas de l'Orquestra de Cambra, els objectius a assolir es concreten en oferir als estudiants formació musical, històrica i estilística; educació de la percepció auditiva; disciplina artística de grup; i formació en moviment escènic i expressió.
Es segueix una metodologia amb assajos setmanals i assajos parcials per poder treballar, d'una manera més analítica els passatges de difícil execució.
Els estudiants membres de l'Orquestra de Cambra poden reconèixer crèdits ECTS i de lliure elecció.
A més de la formació, al llarg del curs es prepara un repertori musical que inclou peces bàsiques i permanents de música clàssica que permeten la col·laboració de l'orquestra en diversos actes institucionals (Acte de Nadal, Actes Acadèmics de Graduació, Actes d'investidura Honoris Causa,..).
L'Orquestra de Cambra realitza tres programes diferents per curs, que condueixen a un cicle de tres concerts al llarg de cada trimestre del curs acadèmic.
Aquests concerts es realitzen tant als auditoris dels campus de la Universitat (Ciutadella i Comunicació-Poblenou) com en espais externs, representant la Universitat (Església de Núria, Església Castrense de la Ciutadella,...).
Per tal de potenciar la col·laboració amb el Cor de la UPF i l'Aula de Veu s'organitzen algunes activitats conjuntes i que cohesionen les tres formacions.
La voluntat del director de contactar amb solistes reconeguts per a col·laborar en els concerts, possibilita que l'experiència dels membres de l'orquestra sigui més enriquidora.
Per al director de l'Orquestra de Cambra cada curs acadèmic és un nou repte a l'hora de renovar els membres de l'Orquestra i d'integrar-los en la formació musical, cercant repertoris musicals que millorin els seus coneixements instrumentals per poder obtenir els millors resultats dels seus components.
Ateses les diferents actuacions que, de forma més o menys continuada, es duen a terme a la Universitat i compleixen un paper formatiu i de participació.
Atesa la necessitat de comptar amb un professional que dugui a terme les tasques de coordinació, conducció i formació de l'esmentada Orquestra de Cambra.
Procediria contractar els serveis professionals esmentats per l'Orquestra de Cambra de la Universitat amb la finalitat de garantir les necessitats de la Universitat en aquesta matèria.
L'import total i les anualitats d'aquest contracte són les següents:
Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l'aprovació de l'autorització de l'expedient de despesa de caràcter plurianual (2013-2015) per a la contractació dels serveis de formació i desenvolupament de l'Orquestra de Cambra de la Universitat.
L'Aula de Teatre de la Universitat forma part de l'Aula d'Escena juntament amb el Cor, l'Orquestra de Cambra i l'Aula de Veu.
Aquestes formacions fomenten el desenvolupament d'habilitats escèniques entre els seus integrants.
En el cas de l'Aula de Teatre, els objectius a assolir es concreten en fomentar el coneixement teatral entre els seus integrants i oferir-los formació teatral, històrica i estilística; educació de la dicció i l'expressió facial i corporal; disciplina artística de grup i el desenvolupament d'habilitats escèniques entre els seus integrants.
Els estudiants membres de l'Aula de Teatre poden reconèixer crèdits ECTS i de lliure elecció.
L'Aula de Teatre s'estructura en dos nivells: iniciació i perfeccionament.
En el primer nivell es realitza un treball d'iniciació centrat en aspectes elementals (desbloqueig, desinhibició i consciència del cos i de la veu) i es comencen a preparar personatges i escenes.
El segon nivell agrupa aquelles persones que acaben amb suficiència el primer nivell i és un curs de continuïtat.
Amb els dos nivells es treballa al llarg del curs, realitzant assajos setmanals, la posada en escena d'un muntatge teatral, de cada nivell i que posteriorment es representa a la Universitat i es mostra a diferents exhibicions teatrals.
Paral·lelament, es poden organitzar activitats com ara assistència a representacions escèniques, a preestrenes d'espectacles musicals i teatrals, i a col·loquis, cursos i tallers.
L'Aula de teatre ha incrementat la seva presència en actes institucionals com són l'Acte de Nadal, l'Acte de lliurament de Premis de Sant Jordi, actes Honoris Causa, etc.
Una dada significativa és l'increment del nombre d'espectadors en les representacions anuals que avalen la qualitat del treball dels actors, i per tant la tasca del director de l'Aula de Teatre.
Les representacions es fan al Campus de la Ciutadella i al Campus de la Comunicació-Poblenou.
L'Aula de Teatre també representa a la Universitat en els circuits externs teatrals, on es reconeguda pel seu alt nivell.
El director de l'Aula de Teatre col·labora en la formació integral dels estudiants demanant-los compromís i exigència amb un alt rendiment de treball col·lectiu.
Atesa la necessitat de dur a terme aquesta activitat a la Universitat, que compleix un paper formatiu i de participació i que actualment forma part de les activitats universitàries de l'àmbit cultural amb crèdits ECTS, es precisa la contractació d'un especialista que pugui assumir totes les tasques esmentades.
Ateses les diferents actuacions que de forma més o menys continuada es duen a terme a la Universitat i que compleixen un paper formatiu i de participació.
Atesa la necessitat de comptar amb un professional que dugui a terme les tasques de coordinació, conducció i formació de l'esmentada Aula de Teatre.
Procediria contractar els serveis professionals esmentats per a l'Aula de Teatre de la Universitat amb la finalitat de garantir les necessitats de la Universitat en aquesta matèria.
Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l'aprovació de l'autorització de l'expedient de despesa de caràcter plurianual (2013-2015) per a la contractació dels serveis de formació i desenvolupament de l'Aula de Teatre de la Universitat.
En data 29 de juny 2011 es va adjudicar, mitjançant concurs públic, la contractació del servei de monitorització remota dels Sistemes d'Informació 24x7 de la Universitat Pompeu Fabra a l'empresa SPECIALIST COMPUTER CENTRES, S.L.
Aquest servei es va contractar per dos anys, de l'1 d'agost del 2011 al 31 de juliol del 2013 i també es va preveure la possibilitat de prorrogar el contracte anualment abans de la seva finalització, sense que la durada del contracte, incloses les pròrrogues, superés els 4 anys.
La Universitat té la necessitat de prorrogar aquest servei pel període 1 d'agost del 2013 al 31 de juliol del 2014.
L'import total del contracte és de 73.761,60€ (més IVA) dels quals 43.027,60 corresponen a l'exercici 2014.
La part corresponent a l'exercici 2013 ja està contemplada en el Pressupost de la UPF aprovat pel Consell Social i ara es demana l'aprovació de la pròrroga per al 2014.
import contemplat en el Pressupost exercici 2013
L'import d'aquesta contractació anirà amb càrrec a la clau econòmica 227.64
Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l'aprovació de l'autorització de l'expedient de despesa de caràcter plurianual per a la pròrroga per al 2014 de la contractació del servei de monitorització remota dels Sistemes d'Informació 24x7 de la Universitat Pompeu Fabra.
Designació dels membres a diverses comissions de la Universitat
S'acorda designar la professora Mireia Trenchs Parera, vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica, representant del personal acadèmic del Consell de Govern en el Consell Social, en substitució del professor Josep Eladi Baños Díez
S'acorda modificar la composició de la Comissió d'Ordenació Acadèmica amb la supressió, com a vocal, del vicerector o vicerectora de Postgrau i Doctorat.
S'acorda designar la professora M. Dolors Cañada Pujols, degana de la Facultat de Traducció i Interpretació, vocal de la Comissió d'Ordenació Acadèmica, en substitució de la prof. Mireia Trenchs Parera.
S'acorda designar la professora Clara Riba Romeva, directora del Departament de Ciències Polítiques i Socials, vocal de la Comissió d'Ordenació Acadèmica, en substitució del prof. Francesc Posas Garriga.
S'acorda designar el professor Albert Satorra Brucart vocal de la Comissió de Professorat, en substitució del prof. Antoni Bosch Domènech.
S'acorda designar el professor Carlos Reyero Hermosilla vocal de la Comissió de Professorat, en substitució del prof. Joaquim Albareda Salvado.
S'acorda designar el professor Jaume Guillamet Lloveras vocal de la Comissió de Professorat, en substitució del prof. Josep Gifreu Pinsach.
S'acorda designar la professora Núria Sebastián Galles, directora de l'Escola de Doctorat, vocal de la Comissió de Postgrau i Doctorat.
S'acorda designar la professora Núria Bou Sala vocal de la Comissió de Postgrau i Doctorat, en substitució de la prof. Mònica Figueras Maz.
S'acorda modificar la composició del Consell Acadèmic del CQUID amb la supressió, com a vocal, del vicerector o vicerectora de Postgrau i la incorporació, com a vocal, del vicerector de Planificació i Avaluació Institucional.
S'acorda designar el professor Josep Maria Castellà Lidon, degà en funcions de la Facultat d'Humanitats, vocal del Consell Acadèmic del CQUID, en substitució de la prof. Cristina Gelpí Arroyo.
Designació de representants de la UPF a altres organismes
S'acorda designar la professora Mireia Trenchs Parera, vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica i la professora Louise Elizabeth McNally Seifert, vicerectora de Professorat, representants de la UPF en la Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya, en substitució dels professors Josep Eladi Baños Díez i Olga Valverde Granados.
S'acorda designar els següents membres representants de la UPF en el Patronat de la Fundació Universitat Pompeu Fabra:
- Vicerectors o vicerectores competents en matèria de:
S'acorda designar els següents membres representants de la UPF en el Patronat de la Fundació Institut d'Educació Contínua:
S'acorda designar el professor Antoni Bosch Domènech, vicerector d'Economia i Projectes Estratègics, representant de la UPF en el Patronat de la Fundació Barcelona Media, en substitució del professor José García Montalvo.
S'acorda designar el professor Antoni Bosch Domènech, del Departament d'Economia i Empresa, representant de la UPF en el Patronat del Consorci Escola Superior de Comerç Internacional, en substitució del professor Daniel Serra de la Figuera.
S'acorda designar el professor Massimo Motta, del Departament d'Economia i Empresa, representant de la UPF en el Consell rector del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), en substitució del professor Daniel Serra de la Figuera.
S'acorda designar el professor Carles Ramió Matas, vicerector de Planificació i Avaluació Institucional, representant de la UPF en el Consell de Govern del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), en substitució del professor Daniel Serra de la Figuera.
Es ratifiquen els convenis subscrits per la Universitat Pompeu Fabra, que consten com a annex 7.
|
L'escriptor austríac Stefan Zweig, un referent per entendre el mal que fa la demagògia populista, en una imatge del 1930. / THREE LIONS_HULTON ARCHIVE_GETTY
L 'ésser humà deu ser l'únic animal que davant la desorientació i la incertesa actua amb una excitació febril fora de tota mesura, inflada per un plaer irrefrenable a l'autodestrucció.
No és la primera vegada al llarg de la història de la humanitat -encara que aquesta vegada podria ser l'última- en què, abocats com estem a un canvi d'època radical, la reacció més estesa sigui el crit i el tro, la festa i la desmesura, quan el que seria lògic serien la preocupació i la prudència, dues actituds indispensables a la saviesa i a la bondat.
Com més complexos són els reptes -globalització, canvi climàtic, guerra permanent, retrocés de les democràcies, pobresa, demografia desfrenada, destrucció dels recursos naturals...- més curts de gambals i més simples, més limitats i entusiastes, són els humans que sobresurten de la massa per erigir-se com a dirigents.
Sigui per participar en el cor d'aduladors que donen "sentit" a l'aquelarre de trastocats.
He rellegit aquests mesos -com també ho deuen haver fet molts de vostès, perquè el llibre s'està venent amb un èxit remarcable- El món d'ahir, de Stefan Zweig.
Un dels personatges més patètics d'aquell món que es va esmicolar l'any 1914 i el va seguir el 1945 un dels crims més horribles que mai s'haurien pogut imaginar és el poeta Ernst Lissauer.
Abans que se n'anés de l'olla, Lissauer era amic de Zweig, que el trobava simpàtic, cordial, amigable i "més aviat bondadós".
Un cop es va desfrenar "la infecció" de l'entusiasme per la guerra del 14, el poeta, que era jueu, es va voler posar "al servei de la pàtria" que tant estimava oferint al país i a les masses la seva poesia.
Va escriure un poema, Cant d'odi a Anglaterra, que aviat es faria popular per tot Alemanya i es cantaria a les casernes i a les escoles, amb la qual cosa va col·laborar a insuflar l'entusiasme i l'odi necessaris que exigeix l'enfrontament als dos bàndols de la trinxera.
Lissauer va rebre pel seu poema tota mena d'honors i reconeixements, inclosa una medalla imperial.
Però quan es va perdre la guerra se'l va acusar aleshores de fomentar "la insensata histèria d'odi" que s'havia escampat pel país.
I quan va arribar Hitler per preparar la següent guerra, aquell patriota "més aviat bondadós", un dels més entusiastes d'entre tots els patriotes, va ser desterrat per morir a l'exili, oblidat de tothom.
Però "tal com era Lissauer ho eren tots els altres...", escriu amb amargor Zweig, sorprès per la facilitat amb què els intel·lectuals -també els periodistes, s'ha d'afegir- aviat renuncien a la independència, a raonar cadascú per si mateix, i com, malalts de reconeixement, calerons i poder, s'entreguen a la demagògia, la prèdica, el narcisisme i el patriotisme criminal.
En aquests temps de canvi, de canvi d'època en què no sabem cap on anem però en què sí que podem tenir alguna idea del que ens aboca a la destrucció, sembla estrany que les arengues, les afirmacions sense matisos, les creences, dominin per sobre dels dubtes, els interrogants, la voluntat de coneixement, la curiositat, la cultura, les complicitats amigables, la col·laboració.
Hi ha massa gent que ho té tot clar.
En un paràgraf del llibre citat, Zweig escriu que li sembla haver trobat una sortida a la insensatesa i maldat general.
"Al mateix instant en què vaig dir «no» a l'època -escriu-, vaig trobar el «sí» a mi mateix".
Però tampoc això va funcionar, i s'acabaria suïcidant en un hotelet del Brasil.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Se suposa que, en democràcia, podem pensar qualsevol cosa, que les idees són lliures i que no hi pot haver delictes d'opinió.
El que s'ha de castigar, si de cas, són les accions, allò que arribi a lesionar les persones o els seus patrimonis, o altres 'bens jurídics' –així en diuen els experts– com el medi ambient, la salut pública, etc.
Fins i tot pot arribar a ser qüestionable que hi hagi agreujants d'odi; això es produeix quan, a més d'una agressió física a algú, es considera que l'agressor ho ha fet perquè té idees 'pernicioses' sobre l'agredit, en virtut, per exemple, del color de la seva pell, o gènere, o conviccions polítiques; és llavors quan pot caure-li més condemna penal.
A països amb tradició més liberal es considera que això és intolerable; una mateixa acció inadmissible té més pena quan es fa des d'unes idees, doncs, castigant així –per sota– un seguit d'opinions.
En el món hi ha gent amb idees macabres, amb consideracions nocives sobre els altres.
Fer acudits de l'atemptat homicida al president del govern franquista Carrero Blanco ha arribat a estar penat per les lleis, i hi ha hagut judicis, cosa que, des del progressisme, ens sembla intolerable, com que ara es jutgi un actor arrauxat per haver-se cagat en Déu i la Verge, cosa que se suposa que ofèn els sentiments religiosos de les comunitats cristianes, les úniques que –tan poc cristianament– continuen mantenint l'acusació, ara que la fiscalia ha tirat la tovallola d'aquesta nova forma de persecució per blasfèmia.
Això ho tenim tots molt clar, però alhora s'ha condemnat, i ha entrat a la presó, un jovenot de vint-i-dos anys que tenia opinions també –en direm– controvertides: celebrava amb piulades entusiastes cada vegada que una dona era assassinada per la seva parella.
Per què considerem que la llibertat d'opinió ha de poder emparar fer escarni d'una víctima de l'antifeixisme (Carrero Blanco) però no d'altres víctimes mortals?
Hi ha idees repulsives, certament, però les hem d'arribar a castigar amb el Codi Penal?
Tot això ve a tomb, crec, arran de la idea del govern de l'Estat de promoure una reforma penal que pugui arribar a castigar l'apologia del franquisme.
No cal dir que qui signa aquest article abomina del credo del nacionalcatolicisme, però, i si hi hagués un raper –o rocker– que cantés cançons feixistes?
I si les idees carrinclones, estúpides, racistes i masclistes, del franquisme, es traduïssin en una mena de Valtonyc de dretes: demanaríem de portar-lo a la presó, o prohibir les seves cançons?
Un raper que demanés no matar el rei sinó una líder feminista: tindria les simpaties dels 'partidaris de la llibertat d'expressió'?
En la majoria de casos en què es produeix aquesta asimetria, la progressia calla.
Hi ha una Fundació Franco que difon el llegat del dictador.
A mi això em fa ràbia, i fàstic, però en cap cas crec que se'ls hagi de perseguir amb querelles, ni fomentar un victimisme que encara els enlairarà més amunt.
Les idees es combaten amb argumentacions i dades: tancar l'estupidesa a la presó pot fer que, al cap del carrer, acabem tots allà mateix.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Vés al contingut (premeu Retorn)
El proper dilluns 25 de Març de 2019, de 18 a 20h a la sala d'actes de la Fundació Joan Maragall (Carrer de València, 244, 08007 Barcelona), tindrà lloc la 17a sessió del Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall, dedicada a arquitectura sacra efímera.
Comptarà amb la participació del Sr.
Ricardo Flores, professor de projectes de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, que presentarà la capella del despatx Flores&Prats per a l'estrena del Vaticà a la 16° Bienal de Arquitectura de Venecia de 2018; i també amb el Sr.
Eduardo Delgado Orusco, professor de projectes a l'Escola d'Arquitectura de Saragossa i autor de nombrosos articles sobre arquitectura religiosa actual, amb la ponència "Lo efímero y lo permanente"
Confirmació d'assistència enviant correu electrònic a l'adreça [EMAIL]
|
El rei Abdullah de Jordania ha sol·licitat a la comunitat internacional que intervingui per acabar amb l'ofensiva militar contra Gaza, que s'ha saldat amb 805 morts.
El monarca ha ressaltat durant una trobada amb el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, que Amman està intentant aconseguir l'aprovació d'una resolució en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides que prevegi l'alto el foc i la retirada de les tropes israelianes.
"Estem treballant al costat dels nostres germans àrabs i la comunitat internacional per posar final al vessament de sang i la violència", ha subratllat Abdullah.
Alhora, ha manifestat el seu suport al dret palestí d'establir un Estat independent basat en les resolucions internacionals i les fronteres de 1967, segons ha informat el diari 'The Jordan Times'.
Per la seva banda, Abbas ha subratllat que tant ell com Abdullah s'han mostrat d'acord en la necessitat d'un alto el foc com primer pas, que hauria de ser seguit per un procés de negociacions, abonant així la proposta presentada per Egipte la setmana passada.
El líder del Moviment de Resistència Islàmica (Hamas), Khaled Mechaal, va proposar dimecres a Israel una treva humanitària en la franja de Gaza, tot i que va advertir que no el partit-milícia no accedirà a un alto el foc més ampli fins a no pactar una sèrie de condicions amb l'executiu de Benjamin Netanyahu.
La treva, tot i això, no implicaria el cessament dels combats, com ha volgut deixar clar Meshal.
En aquest sentit, ha subratllat que un alto el foc més permanent només serà possible si Israel posa final al setge del territori costaner i després d'una sèrie de negociacions.
Un total de 805 palestins han mort i més de 5.200 han resultat ferits en el marc de l'operació 'Marge Protector', la majoria d'ells civils, segons les dades del Ministeri de Sanitat i les Nacions Unides.
Respecte a les baixes sofertes per Israel, han mort 32 soldats i un civil israelià a causa de l'impacte d'un coet.
La mort de tots els soldats israelians s'ha produït després de la decisió presa dijous pel Govern israelià d'iniciar una operació terrestre contra l'enclavament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Sardiñeiro (A Coruña).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Sardiñeiro per organitzar la teva escapada rural.
|
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Creat cardenal pel mateix Benet XVI el novembre de 2007, l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, participa en el seu primer conclave per a l'elecció d'un nou papa.
Dies abans de tancar-se en la Capella Sixtina amb la resta de cardenals, ha compartit amb Vida Nueva els seus sentiments i pronòstics davant aquesta històrica cita.
Explica que pensa en un futur papa que sigui "un home de Déu, que tingui molt formació, que conegui bé els grans reptes de l'Església i del món" i que tingui "com a opció fonamental l'evangelització".
Aquest és un dels continguts del web especial de seguiment del Conclave de la revista Vida Nueva, on el cardenal Sistach también afirma que "El Papa no vol incidir en l'elecció del nou Bisbe de Roma i successor de Sant Pere.
També des de la web és pot accedir al número especial de la figura de Benet XVI en el qual, entre altres, valoren el seu pontificat el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, i els teòlegs catalans Josep Maria Rovira Belloso i Salvador Pié.
|
Mobilitat i transport, Polítiques socials
Les persones de mobilitat reduïda podran pujar amb escúters al metro i als busos de TMB
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, l' Ajuntament de Barcelona, l'AMB i TMB han organitzat una prova pilot per a la futura regulació de l'accés segur d'escúters per a persones amb mobilitat reduïda als principals transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Així, a partir del 26 de juny les persones de mobilitat reduïda acreditades podran pujar amb escúters a la xarxa de metro i als autobusos regulars de TMB igual que les cadires de rodes La prova s'allargarà fins que s'aprovi el nou Codi d'accessibilitat, o com a màxim fins al 31 de desembre vinent.
L'actuació vol promoure l'accessibilitat i l'autonomia de les persones amb discapacitat, així com la seguretat del conjunt dels viatgers.
El vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, Antoni Poveda, considera que " aquesta prova pilot és molt important per regular l'ús dels escúters en els serveis metropolitans i així fer un pas més cap a l'autonomia personal de les persones discapacitades i per l'accessibilitat, la inclusivitat i la cohesió social de la metròpolis ".
D'acord amb el que estableix el conveni, podran participar a la prova pilot les persones empadronades a la ciutat de Barcelona que tinguin una discapacitat legalment reconeguda i que superin el barem de mobilitat reduïda, o bé que estiguin afectades d'una malaltia crònica que els limiti periòdicament o progressivament la mobilitat.
Pel que fa als escúters, hauran de complir les condicions establertes per la Generalitat de Catalunya per al seu ús segur a bord dels autobusos i del metro.
Aquestes característiques fan referència a les dimensions, el pes, l'estabilitat i la maniobrabilitat.
El llistat de models d'escúter aprovats es podrà consultar a Barcelona Accessible.
Als escúters aprovats se'ls aplicaran els mateixos preceptes del Reglament de Viatgers que es refereixen a les cadires de rodes com ara estar autoritzats perquè puguin utilitzar la rampa d'accés, situar-se a l'espai reservat per a cadires de rodes o usar el cinturó de seguretat, entre altres obligacions.
Per preparar la prova pilot, el 2016 van tenir lloc a les instal·lacions de TMB uns assajos intensius amb diversos escúters, complementats per una tanda de tests específics al metro.
|
Els treballs començaran al juliol i duraran dos anys, i el cònsol també avança que es treballa per impulsar una planta de cogeneració
La plaça de l'Església del Pas de la Casa. / E. J. M. (ANA)
El cònsol major d'Encamp, Jordi Torres, s'ha reunit aquest dijous a la tarda amb l'Associació de Veïns del Pas de la Casa per presentar-los les mesures de descontaminació del subsol que posarà en marxa arran de l'informe tècnic elaborat pel ministeri de Medi Ambient en el qual es constatava la presència d'hidrocarburs a l'entorn de l'església.
Durant la trobada els veïns han fet arribar al cònsol el neguit que hi pugui haver vessaments en altres punts del poble i volen que es facin més estudis.
Així, Torres els ha explicat que el comú ja ha convocat el concurs per a l'adjudicació de les tasques de descontaminació que, segons les estimacions inicials, es desenvoluparan durant un període de dos anys.
Els treballs, que podrien començar el mes de juliol, consistiran en la realització de sondejos, l'extracció posterior de l'hidrocarbur detectat mitjançant bombes i el sanejament final de la zona afectada.
La corporació comunal estima que el cost del procés de descontaminació se situarà a l'entorn dels 250.000 euros.
Tal com han informat des de la corporació comunal, malgrat que durant la reunió mantinguda aquesta tarda els veïns s'han mostrat satisfets per les actuacions que es portaran a terme en aquesta zona, han traslladat al cònsol el seu neguit respecte a la possibilitat que altres zones puguin estar afectades i han demanat que el ministeri de Medi Ambient ampliï l'estudi tècnic a altres punts sensibles, com ara l'entorn de la llar d'infants, l'escola i la zona del poliesportiu del Pas de la Casa.
Malgrat el ministeri va avançar que ho hi havia la intenció d'encarregar més estudis, de moment, el cònsol s'ha compromès a traslladar la petició veïnal a la titular de Medi Ambient, Sílvia Calvó.
El cònsol major ha avançat, també, als veïns que el comú ha començat a treballar amb el Govern i FEDA en l'acord per a la construcció de la futura planta de cogeneració i la xarxa de calor associada, que passa per ser la solució definitiva al problema.
Cal recordar, a més, que ara fa uns dies Calvó va remarcar que els vessaments d'hidrocarburs detectats en diverses zones del Pas de la Casa "no són un risc per a la salut".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Aquest migdia s'han reunit els presidents Torra i Sánchez en una trobada qualificada de cordial i sincera per les dues parts.
La reunió del desglaç, que ha durat unes dues hores, ha constatat, però, posicions molt allunyades en els dos temes clau: autodeterminació i presos polítics i exiliats.
El president de la Generalitat ha posat en valor el fet d'establir una relació bilateral que tindrà continuïtat i sobretot l'acceptació per part de Sánchez que som davant d'un conflicte polític que s'ha de resoldre políticament.
Torra considera que un cop assumit això, l'única solució és el referèndum d'autodeterminació.
L'anàlisi de la reunió a la Moncloa ha centrat gran part de la tertúlia d'avui.
A la taula hi han participat Xevi Sala, Marina Bou, Joan Solé, Meius Ferrés i Roger Heredia.
La segona part de L'illa de Robinson també s'ha valorat la mobilització del proper 11 de setembre que van anunciar divendres l'ANC i Òmnium.
L'objectiu, omplir la Diagonal de Barcelona, sota el lema FEM LA REPÚBLICA CATALANA.
L'exvicepresidenta espanyola, que va superar per poc Pablo Casado, busca una candidatura de consens amb el seu contrincant de número dos, però aquest ho descarta i buscarà la victòria en el congrés del cap de setmana del 21 i 22 de juliol.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
El govern senyala que ha autoritzat un "acte religiós" i diu que la participació dels militars és "responsabilitat exclusiva" de la Confraria
Palafolls.-L'Ajuntament de Palafolls (Maresme) s'ha desmarcat de la presència de la Germandat dels Cavallers Legionaris de Barcelona a la processó que aquest Dijous Sant desfilarà pel barri de Sant Lluís.
En un comunicat, el consistori ha remarcat que ha autoritzat la Confraria de Sant Lluís i Santa Maria a fer un "acte religiós" i que no ha rebut cap petició explícita des del cos de legionaris.
Per aquest motiu l'Ajuntament conclou que la presència dels militars a la processó és "responsabilitat exclusiva" de la Confraria, com a entitat organitzadora.
Al mateix temps, el govern recorda que el Ple va aprovar una moció on es constatava el rebuig a la presència d'antics legionaris i cossos paramilitars en actes estrictament religiosos.
Aquest Dijous Sant al vespre la Germandat dels Cavallers Legionaris de Barcelona tornaran als carrers de Palafolls, convidats per la Confraria de Sant Lluís i Santa Maria, que està encapçalada per Óscar Bermán, exregidor del PP i actualment regidor no adscrit.
Davant l'anunci dels confrares, l'Ajuntament, que l'any passat va prohibir la processó sense èxit, s'ha desvinculat explícitament de la presència dels militars.La processó sortirà a dos quarts de vuit del vespre des del carrer, ja que el mossèn de Palafolls s'ha oposat a fer servir l'església.
Amb un recorregut circular pel barri, els legionaris portaran el Crist de la Bona Mort, acompanyats dels portants de la germandat local amb la Santíssima Mare dels Dolors.
D'altra banda, on no participaran els legionaris aquest Dijous Sant és a l'Hospitalet de Llobregat.
Ho havien fet els tres darrers anys amb la Parròquia de la Immaculada Concepció, si bé l'última Setmana Santa ho van fer organitzant una manifestació per rebatre la prohibició de l'Ajuntament de desfilar en format de processó.
Aquest cop, però, la Germandat dels Cavallers Legionaris no ha sol•licitat desfilar a l'Hospitalet perquè té un acte programat a Barcelona el pròxim 22 d'abril.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Aquesta és la pàgina de Es Castell.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Palma de Mallorca.
|
Parets del Vallès ja ha obert el termini per optar a les beques de llars d'infants per al curs 2019-2020, les sol·licituds de les quals es poden presentar fins al pròxim 5 de juliol.
Per demanar una de les beques és imprescindible estar vivint i estar empadronat a Parets, no disfrutar d'ajuts o subvencions pel mateix concepte atorgades per altres administracions o ens privats i aportar la documentació en el termini fixat en la convocatòria.
Per sol·licitar les beques és necessari recollir els impresos a les Oficines d'Atenció Ciutadana (OAC) o als Serveis Socials, emplenar-los degudament i entregar-los, juntament amb la documentació, a l'OAC de la plaça de la Vila, o a l'Oficina del carrer Major, 1, de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 16 a 19 hores.
Més notícies de Parets a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
|
Envia i rep diners des del mòbil i al moment.
Tan fàcil com enviar un missatge.
Consulta les teves despeses i ingressos ordenats per categories i subcategories.
Deixa l'efectiu enrere i paga les compres amb el mòbil.
Coneix el preu estimat de venda de l'immoble que estàs cercant.
T'acompanyem abans, durant i després de tenir el teu nadó
T'expliquem quins drets tenen ara els pares i mares autònoms
Ajustar als horaris de l'empresa a les necessitats de la família no sempre és fàcil.
Per això, alguns pares o mares decideixen treballar per compte propi quan tenen un fill per poder conciliar vida familiar i treball.
Les condicions de treball d'un autònom no són fàcils.
Cal pagar una quota fixa cada mes, independentment dels ingressos, no hi ha vacances ni pagues extres i si es produeix una baixa laboral, solen baixar molt els ingressos.
Millores per als autònoms en la nova llei:
Des de fa temps, els autònoms demanen millores en les seves condicions.
L'octubre de 2017 es va aprovar la Llei 6/2017, de 24 d'octubre, de reformes urgents del treball autònom que recull algunes millores econòmiques i també mesures per facilitar la conciliació de pares i mares:
El treballador autònom ha de pagar una quota mensual fixa a la Seguretat Social, independentment dels beneficis que obtingui cada mes.
Des de l'1 de juliol de 2017, la base mínima de cotització és de 919,80 euros, per la qual cosa cal pagar 275 euros al mes.
La nova llei amplia a 12 mesos la tarifa plana de 50 euros per als nous autònoms que cotitzin per la base mínima i permet que puguin accedir-hi els autònoms que no hagin estat d'alta els dos anys previs.
Aquesta tarifa es va implantar el setembre de 2015, durant un període de 6 mesos, per als autònoms que es donaven d'alta per primera vegada o que no havien estat d'alta en els 5 anys previs i que cotitzaven per la base mínima.
En cas que el nou autònom prefereixi cotitzar per una base superior, tindrà una bonificació del 80% sobre la quota durant aquests 12 mesos.
A més, tant si es cotitza per la base mínima com per una superior, durant el segon any d'autònom també hi ha bonificacions: els primers 6 mesos es bonifiquen amb un 50% de descompte en la quota, i els 6 mesos següents, amb un 30%.
Algunes comunitats autònomes han fet millores sobre aquestes condicions, per exemple, la Comunitat de Madrid, ja que el govern regional concedeix ajudes per poder mantenir la tarifa plana de 50 € durant dos anys.
Tarifa plana de 50 € després de la maternitat
Les mares que hagin cessat la seva activitat i tornin a fer una activitat després d'una baixa de maternitat, adopció, guarda, acollida o tutela en el termini de dos anys també poden optar per la tarifa plana de 50 euros durant un any i pels descomptes del 50% i el 30% durant el segon si cotitzen per la base mínima.
Igualment, si prefereix cotitzar per una base superior, també poden demanar la bonificació del 80% en la quota mensual.
Bonificació per conciliar treball i família
La nova llei té en compte una bonificació del 100% en la quota a la Seguretat Social de l'autònom durant 12 mesos per atenció de fills de menys de 12 anys quan l'autònom contracta un treballador perquè faci la seva feina mentre cuida el seu fill.
Aquesta mesura de conciliació per a pares i mares ja existia, però el nen havia de tenir menys de set anys.
Bonificació en les quotes durant la baixa maternal i el descans per paternitat
Durant el descans per maternitat, paternitat, adopció, guarda amb fins d'adopció, acolliment, risc durant l'embaràs o risc durant la lactància natural, l'autònom té una bonificació del 100% de les quotes a la Seguretat Social.
Aquesta bonificació en les quotes a la Seguretat Social ja existia quan l'autònom contractava algú per suplir-lo durant la baixa.
Amb els canvis de la nova llei, ja no és necessari contractar ningú.
El descans ha de durar almenys un mes (que és el que durava la baixa de paternitat en la data en què es va aprovar la llei d'autònoms).
Algunes comunitats autònomes han millorat aquesta bonificació.
Per exemple, a Galícia, els autònoms poden demanar una ajuda que cobreix les despeses de Seguretat Social que ocasiona contractar una altra persona 16 setmanes més una vegada que ha acabat la baixa maternal o el permís per paternitat.
Des del gener de 2018, les quotes d'autònoms es paguen des del dia de l'alta en el Règim Especial fins al de baixa, no a mes complet.
A més, es pot canviar de base de cotització fins a quatre vegades i donar-se d'alta i baixa en el Règim Especial fins a tres vegades cada exercici fiscal (és a dir, cada any).
Igual que els treballadors per compte d'altri, els autònoms reben prestacions econòmiques en cas d'incapacitat temporal i durant els permisos per naixement de fill.
Es cobra el 60% de la base de cotització des del dia 4 fins al 21 de la incapacitat temporal i, a partir de llavors, el 75%.
Si l'autònom està cotitzant per a això (es paga a part), cobra el 75% de la base de cotització des del primer dia.
Quan el treball és incompatible amb l'embaràs o la lactància, perquè pot influir negativament en la salut del fetus o la mare, es cobra el 100% de la base de cotització.
Durant les 16 setmanes de baixa maternal es cobra el 100% de la base cotització.
La mare ha de prendre obligatòriament les 6 primeres setmanes de baixa per recuperar-se del part.
Les deu restants es poden cedir al pare o compartir-les amb aquest (sempre que treballi).
En cas d'adopció, com que no hi part natural, el pare i la mare es poden repartir les 16 setmanes.
Els requisits per cobrar la baixa són els mateixos que per als treballadors per compte propi:
- Entre 21 i 26 anys: acreditar un període mínim de cotització de 90 dies en els últims set anys o 180 durant la vida laboral.
- A partir de 26 anys: acreditar un període mínim de cotització de 180 dies en els últims set anys o 360 durant la vida laboral.
Els autònoms tenen el mateix permís per naixement de fill, adopció o acolliment que els treballadors per compte propi.
Actualment és de quatre setmanes, però s'està debatent incrementar-ne la durada gradualment fins a igualar-lo a la baixa maternal.
Troba la teva oficina més pròxima
|
Felip Puig creu que les probabilitats de trobar els culpables dels dos incendis declarats el cap de setmana passat són ''remotes'', però està convençut que cal esgotar totes les vies d'investigació i interrogar tots els testimonis que puguin aportar informació.
Reconeix que la base de dades amb informació genètica és massa petita per localitzar qui va llençar la cigarreta, ja que és ''buscar l'agulla en un paller''.
''Sempre que es pot arribem fins al final'', ha sentenciat Puig, posant d'exemple l'incendi de Rasquera, i ha tret qualsevol relació entre la magnitud de la tragèdia i la dificultat de trobar-ne els autors.
Per Puig l'important és que es canviïn les actituds irresponsables.
Felip Puig reconeix que serà ''molta coincidència'' si entre els centenars de milers de turistes que passen per la carretera, i els set milions d'habitants de Catalunya es pot localitzar a la base de dades de genètica, i identificar així la persona que va llençar la burilla culpable dels dos focs declarats el cap de setmana passat a l'Alt Empordà.
Tanmateix, el conseller d'Interior ha assegurat que s'anirà fins al final, i ha posat d'exemple l'incendi de Rasquera per demostra que es pot arribar fins al final.
Tot i això, Puig ha qualificat de ''remotes'' les probabilitats d'identificar els culpables.
Puig s'ha mostra confiat en què aquest dijous a la tarda es podrà donar per controlat l'incendi de la Jonquera.
Els incendis, per Puig, demostren la necessitat de ''canviar algusn hàbits'', alguns ingenus o irresponsables, com per exemple el costum de llençar la cigarreta per la finestra dels vehicles.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
Part of EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Acció de govern i òrgans de representació
Documents produïts i/o rebuts en relació a les accions i decisions que prenen els òrgans col·legiats i unipersonals (directors, secretaris, eleccions a aquests òrgans, etc.).
Conté una llista de recomanacions de caràcter general per als professors i la Secretaria del centre.
Conté les actes de les diferents reunions realitzades.
Conté l'ordre del dia de la reunió.
Reunió preparatòria curs 1970-1971
Conté una llista d'assignatures i professors per curs i una llista de temes a tractar.
Conté les actes de les diferents reunions realitzades al llarg del trimestre.
Actes de la Comissió Mixta i l'Assemblea General
Arran de la crisi produïda l'any 1971 entre un grup d'alumnes liderats per Pau Joan Vidal, responsable d'aglutinar el malestar evident entre un sector de l'alumnat i la direcció de l'escola, es va proposar la creació d'una Comissió Mixta de profes...
Reunió de la Comissió Mixta dia 5 de març 1971
Reunió Comissió Mixta dia 21 abril 1971
Acta de la reunió de la Comissió Mixta del 20 de març de 1972
Conté la llista d'assistents, l'ordre del dia i els acords presos.
Documents de treball de la Comissió Mixta
Conté l'ordre del dia i l'acta de la reunió.
La Comissió Gestora va ser un òrgan de govern d'EINA encarregat, entre d'altres, dels temes administratius i de funcionament de l'escola (contractacions, relacions públiques, organització de conferències, actes i seminaris...).
Actes de la Junta de Direcció de l'Escola
Expedients d'organització d'exposicions, muntatges i accions d'EINA
Documents generats per l'organització d'exposicions, muntatges i accions d'EINA i de professors de l'escola a les diferents seus de l'entitat i en espais culturals aliens i fires.
Expedients d'organització de jornades i congressos
Conté un resum realitzat per Maria Helguera, del col·loqui "Urgencias y Tendencias" organitzat per la Scola Statale d'Arte de Imperia i la presentació d'EINA titulada "EINA, la intuición pedagógica: entre lo adecuado y lo...
Gust i estil, la cuina dels artistes
Llista de professors involucrats en el projecte EINA-Badalona
Ordenament i assessorament normatiu i defensa jurídica
Documents produïts i/o rebuts en relació al conjunt de normes i reglaments, a l'assessorament sobre aquesta normativa i a la defensa legal d'EINA.
Conté diferents recomanacions sobre la presentació de treballs acadèmics, la realització de projectes a casa o l'elaboració d'informes i resums per millorar l'expressió oral i escrita dels alumnes.
Conté una presentació de l'escola, l'explicació del pla d'estudis i la llista d'assignatures del primer i segon curs, comuns a tots els estudiants.
Conté els plans d'estudis dels itineraris de disseny industrial, gràfic, d'interiors i dels estudis d'art. Falten algunes pàgines corresponents als estudis de disseny d'interiors.
Conté els plans d'estudis dels itineraris de disseny gràfic, d'interiors i dels estudis d'art. Falten les pàgines corresponents als estudis de disseny industrial.
Esborrany de la proposta de pla d'estudis per al curs 1983-1984
Proposta de la Comissió Directiva en la que s'estableix el sistema de crèdits i matèries tant per els alumnes que realitzen una de les quatre especialitats, com per els que no en realitzen cap, la normativa de matrícules i quotes i les lliste...
Conté els programes de les diferents assignatures (objectius, resum dels temes/assignatures, bibliografia bàsica i recomanada), apunts de l'assignatura i altres materials de l'assignatura (llistat d'exercicis, lectures, transparències, diapositive...
Es tracta d'uns apunts estructurats en forma de preguntes i respostes sobre temes relacionats amb l'arquitectura i l'interiorisme.
Conté un esborrany manuscrit incomplet del programa i una altra versió mecanografiada.
|
El Departament de Salut i el Col·legi de Metges obren expedients informatius per veure si el curandero va cometre intrusisme
Girona.-Un oncòleg gironí ha denunciat en una dura piulada la mort d'una pacient amb càncer de mama que va decidir abandonar la quimioteràpia i seguir tractaments alternatius.
El doctor, Joaquim Bosch Barrera, va atendre la dona a Urgències del Trueta el desembre passat.
Assegura que va arribar-hi amb un pit putrefacte i que, quan ell va demanar-li què li deia el seu curandero sobre el tumor, ella va respondre-li: "Diu que si surt cap a fora és bo perquè significa que s'està oxigenant".
La pacient va morir ara fa unes dues setmanes.
Arran de la denúncia que l'oncòleg ha fet a la xarxa social, el Departament de Salut i el Col·legi de Metges de Girona (COMG) han obert expedients informatius en relació al cas.
El president del COMG, el doctor Josep Vilaplana, diu que investigaran fins a quin punt el curandero "podria haver incorregut en intrusisme".
Vilaplana també ha posat de relleu "l'extrema vulnerabilitat dels pacients oncològics", que poden ser víctimes "d'enganys i mentides repetides".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Pots canviar la teva configuració o obtenir més informació aquí.
Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de "Mahalta", Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d'Olena.
El lector hi ressegueix la història d'una relació amorosa entre un home i una dona que viuen a pocs metres l'un de l'altre sense poder reunir-se perquè la malaltia els aïlla.
Durant els sis anys en què s'escriuen (1936-1942), el món exterior s'ensorra i sorgeix una de les poesies més personals de la literatura catalana.
Una autèntica talaia sobre la vida íntima de dues personalitats excepcionals.
LA LLUITA PER LA LLIBERTAT RELIGIOSA I DE...
Aquí podràs navegar pel nostre catàleg classificat per títol, autor o editorial.
Introdueix el nom del llibre, l'autor, la col·lecció...
|
La cultura de treballar fora de l'empresa encara està poc estesa al nostre país.
Només un 7% de les empreses petites espanyoles disposa d'empleats que treballen de manera remota, fora de l'empresa i per mitjà de tecnologia, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de l'any 2013.
Si parlem d ' empreses amb un mínim de deu treballadors, la xifra pot arribar fins al 27%, però la dada encara queda l luny de la d'altres països europeus, especialment els nòrdics, on el teletreball és una pràctica molt més habitual.
Les dades sobre el teletreball varien depenent de la font consultada.
Segons un estudi de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i l'Eurofound només el 7% dels treballadors espanyols exerceix amb freqüència teletreball amb mobilitat i un 13% teletreballa ocasionalment.
Els resultats de l'Enquesta europea sobre les condicions de treball mostren que encara queda molt camí per recórrer, cosa que segons els experts hauria de fer reflexionar sobre la necessitat d'un canvi de mentalitat si es vol arribar als índexs d'altres països europeus.
Riembau: "Tota empresa haurà d'adoptar un enfocament més flexible i una cultura de confiança"
"En el nostre país encara està molt implantada la cultura del presentisme en el lloc de treball, per tant, cal un canvi cultural (dels comandaments mitjans i intermedis) i buscar el valor de treballar per objectius", explica Mar Sabadell, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i experta en teletreball i treball flexible.
"Tota empresa, començant per la direcció, haurà d'adoptar un enfocament més flexible i una cultura de confiança, i donar autonomia i cedir cert grau de control als treballadors", afegeix Eva Rimbau, també professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i experta en teletreball.
El concepte de treball intel·ligent o treball flexible presenta algunes diferències amb el de teletreball.
La professora Sabadell explica que el treball intel·ligent és un concepte que neix per a parlar d'un teletreball que dóna més autonomia i marge de llibertat al treballador, el qual decideix, segons l'activitat i el moment, si resulta més convenient i productiu treballar des de l'oficina o des d'un altre lloc (des de casa).
Aquesta major llibertat no està tan associada al teletreball, que s'associa més a treballar en la distància i tot sol.
Rimbau subratlla que el treball intel·ligent es caracteritza pels horaris flexibles i perquè els caps avaluen tenint en compte els resultats i no pas la presència física en el lloc de treball, de manera que la relació entre ambdós ha de ser de total confiança.
Les expertes asseguren que moltes feines es poden beneficiar dels avantatges del treball intel·ligent, però aquest actualment sobretot està implantat en aquelles professions i activitats que poden millorar els seus resultats amb l'ús de tecnologies digitals, perquè principalment es desenvolupen a partir de dades, informacions, idees i coneixements.
És el cas, per exemple, d'empreses relacionades amb la societat de la informació i el coneixement, serveis de consultoria, empreses tecnològiques, banca i assegurances, despatxos d'advocats i economistes, universitats i centres de recerca, grans empreses i administracions públiques.
No obstant això, les expertes subratllen que encara existeixen grans diferències entre les organitzacions, depenent de les seves dimensions.
Per exemple, segons l ' Enquesta sobre l'ús de TIC i del comerç electrònic a les empreses, de l ' INE, corresponent al primer trimestre de 2016, prop d'un 36% de les empreses amb menys de deu treballadors facilitava a la seva plantilla accés remot al correu electrònic, a documents de treball i a les aplicacions corportives, mentre que per a les que tenen més de 250 treballadors, la xifra s'enfila fins al 92,5%.
Mar Sabadell apunta que les diferències es deuen, entre altres factors, al fet que les petites generalment tenen menys recursos, personals i econòmics, per a afrontar el canvi.
"Teletreballar en bones condicions obliga a fer una inversió en infraestructura i formació que permeti fer evolucionar les eines, les tècniques de treball i la gestió dels recursos humans, d'acord amb l'estratègia de canvi organitzacional", explica.
Tot i això, està convençuda que el treball intel·ligent ha vingut per a quedar-se.
"No és una tendència de futur, sinó de present", afirma.
Més flexibilitat horària, possibilitat de conciliar vida laboral i familiar, estalvis en costos i desplaçaments fins al lloc de feina, increment de la productivitat i menys estrès són alguns dels avantatges que les expertes destaquen d'aquest mode de treball.
Segons un estudi de l'empresa de treball temporal Adecco, més del 50% de teletreballadors assegura que és més productiu que treballar a l'oficina perquè es tenen menys interrupcions, hi ha menys reunions innecessàries i se senten menys estressats.
No obstant això, la professora Sabadell alerta que treballar fora de l'oficina no està exempt de distraccions.
"Treballar a casa evita les interrupcions personals, sí, però augmenten les interrupcions digitals i això pot afectar la productivitat", avisa.
Rimbau: "Permet al treballador organitzar la seva feina d'acord amb les seves necessitats"
Per a l'empresa, el teletreball també té beneficis.
Segons Rimbau, dotar de més flexibilitat laboral la plantilla permet atraure empleats amb talent, redueix les baixes derivades de l'estrès i permet disminuir l'espai d'oficines necessari i el cost associat.
"Permet al treballador organitzar la seva feina d'acord amb les seves necessitats professionals i personals, la qual cosa millora la seva salut i redueix les baixes associades a l'estrès", explica.
Entre els inconvenients, l'experta subratlla que els teletreballadors poden no tenir instal·lacions i espais adequats per a treballar, per exemple quant a ventilació, llum, soroll, mobiliari (cadira) o equipament tecnològic, ja que el dret a la privacitat a la llar fa difícil que els empresaris o les administracions puguin comprovar si les condicions en què treballen són segures.
Rimbau: "La complicitat que s'estableix en persona amb els companys és difícil d'assolir si es teletreballa"
A més, la solitud també pot influir en l'estat d'ànim.
"La complicitat que s'estableix en persona amb els companys és difícil d'assolir si es teletreballa", afirma Rimbau.
En aquest sentit, explica que algunes empreses que ja van néixer basades en el teletreball o treball intel·ligent, fan trobades periòdiques perquè tots els col·laboradors coincideixin en el mateix espai.
A més a més, l'experta subratlla que treballar a casa "pot fer borroses les fronteres entre feina i vida personal", cosa que pot resultar estressant.
"Si no saps gestionar el temps dedicat a la feina i el temps personal, la gent que conviu sota el mateix sostre pot interpretar el fet que siguis a casa amb el fet que no treballis.
Cal fer pedagogia perquè quedi clar", afirma.
Per a l'empresari, el teletreball pot generar desconfiança perquè no veu què es fa en el lloc de treball i pot fer-li més difícil la promoció a llocs de responsabilitat.
"Els directius senten que perden el control perquè no veuen els seus treballadors; cal que la cultura de l'empresa estigui alineada amb la idea que l ' important són els resultats i no pas la presència física", conclou Rimbau.
|
Aquest trimestre vine i dissenya el món que vols!
Tallers de fabricació digital a la biblioteca.
Ja ho saps, que el carnet de biblioteques et permet accedir a un amplíssim ventall de descomptes en espectacles culturals i accions formatives?
I que posa al teu abast la programació de les 40 biblioteques de la ciutat?
Un lloc de trobada per compartir idees, generar prototips, compartir inquietuds i buscar solucions a problemes socials, a la vegada que formar-se i experimentar en les tecnologies de fabricació digital.
Les 40 biblioteques de Barcelona romandran tancades fins a nou avís, així com les oficines del Consorci de Biblioteques de Barcelona
Del 2 fins al 31 de març a diverses biblioteques.
Primer dimarts de mes a les 19 h.
Des del 7 d'abril fins l'1 de desembre.
Del 2 al 30 de març a diverses biblioteques
La cerca no ha obtingut cap resultat.
Estem especialitzats en cultura maker (cultura del fem-ho), terme relacionat amb el moviment maker (moviment fem-ho) i els makerspaces (espais fem-ho).
Col·lecció local que inclou aquells documents relanionats amb el barri de les Corts, en diferents suports: llibres, revistes, CD, vídeos i altres.
Centre d'interès relacionat amb la integració, la cohesió i la justícia social que inclou Lectura fàcil, audiollibres, Llibres en lletra gran i Llengua de signes.
Aquesta col·lecció recull els clàssics com les últimes tendències en novel·la juvenil, còmic i tota aquella informació relacionada amb jocs i esports.
Podeu fer-nos arribar el vostre reconeixement.
Ateneu de Fabricació de Les Corts
Arxiu Municipal del Districte de Les Corts
Barcelona Ciutat de la Literatura
|
Ens van dir, parlant d'ETA: en democràcia es poden defensar totes les idees, si es fa d'una manera pacífica.
El problema no són els objectius polítics, legítims, com pot ser la independència, sinó fer servir el terrorisme com a mètode.
I com que el terrorisme ens repugna, ens ho vam creure.
En la seva concepció de la democràcia, les idees i els objectius polítics també són el problema.
Una concepció de democràcia que no contempla vies raonables per assolir els objectius que els desagraden.
Ara parlen d'il·legalitzar una entitat cívica i pacífica com l'Assemblea Nacional Catalana, com si fos una organització terrorista.
Perquè no era veritat el que deien.
Perquè no estaven en contra només dels mètodes, sinó també dels objectius i de les idees.
I defensades democràticament, pacíficament, encara els desconcerten més.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El pròxim dissabte dia 30 de novembre, a les 12h, al Centre Octubre de València es presentarà l'associació Juga en Valencià.
Es tracta d'una associació creada per aficionats valencians als esports, especialment al futbol, amb l'assessorament tècnic de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, que té com a objectiu aconseguir la plena igualtat lingüística a tots els equips esportius valencians.
Des de Juga en Valencià es reclama que "igual com el valencià és la llengua que utilitza la ciutadania en la vida diària, també la volem utilitzar amb normalitat en les relacions amb el nostres respectius equips esportius: quan anem a la botiga, quan consultem les xarxes socials i els mitjans de comunicació i quan ens adrecem directament als clubs.
Allò que demanem no és més que garantir activament la llibertat de tria de llengua per part de l'aficionat, i per tant la igualtat lingüística".
L'associació Juga en Valencià considera que la llengua pròpia és poc utilitzada en la comunicació dels diversos clubs valencians de futbol, amb bona massa social, tal com és el cas a equips com el CE Castelló, l'Elx CF, l'Hèrcules CF, Llevant UE, València CF, València Bàsquet o Vila-real CF.
Tal com explica el president de l'associació, "en els equips importants del nostre país, la situació d'ús de valencià és sempre d'inferioritat respecte del castellà o d'altres llengües.
Per això, amb les nostres campanyes, volem posar el punt de partida per a fer visible esta demanda, i obtindre la igualtat lingüística gràcies a la pressió col·lectiva dels aficionats".
Plataforma per la Llengua dona suport a esta iniciativa de Juga en Valencià, perquè considera important la normalització del valencià en tots els àmbits de la societat.
El portaveu de la Plataforma considera que "l'esport és un àmbit de gran ressò social, i els equips esportius representen un territori i també la seua cultura i llengua pròpia".
Així, amb una finalitat semblant, al 2018, Plataforma per la Llengua del País Valencià va engegar la campanya "Fes un gol pel valencià", atenent a la demanda de molts aficionats als esports a les xarxes, de més presència de la llengua en el nom dels estadis, en la megafonia i en les xarxes de comunicació dels clubs de futbol amb més seguidors.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte.
|
TOT AMOR ESTÀ CARREGAT D'ABSÈNCIA.
De l'anhel insatisfet de fer-ho tot junts, quan l'afecte és més intens, de l'enyorança pels dies malgastats per separat o de la recança per la pèrdua que la mort o el desgast del temps ens preparen, gairebé irreversiblement.
Ja sigui de parella, amistosa o familiar, tota relació afectiva ens condemna a perdre alguna cosa i a perdre'ns també una mica a nosaltres mateixos.
Per això l'amor ve impregnat, moltes vegades, de ressentiment.
Ens dol la pèrdua abans d'haver-nos perdut i fem pagar el preu del sofriment fins i tot abans d'haver patit.
Un dels meus textos brúixola, és a dir, d'aquells que guardem per anar a rellegir quan necessitem orientació, és un fragment de La gaia ciència, de Nietzsche, on parla de l'amistat de la manera més valenta i bonica que he trobat mai.
És valent i bonic perquè invita a celebrar l'amistat quan aquesta ja ha quedat enrere, quan per alguna raó s'ha fet llunyana, estranya o fins i tot no desitjada.
Nietzsche fa servir la imatge d'uns vaixells, que el rumb de les estrelles ha fet fondejar, per un temps, l'un al costat de l'altre.
No els imagino com grans velers, sinó com les petites barques blanques que surten, aquests dies d'hivern, a buscar garotes els dies de calma, quan el mar està com un mirall.
Que hàgim de ser estranys l'un per l'altre és la llei que està per sobre de nosaltres.
Però precisament per això, diu Nietzsche, hem de fer-nos més dignes de l'estimació que ens tenim i més sagrat haurà de ser el record d'haver-nos trobat.
Celebrar el que ha sigut i no només el que és, el que hem deixat passar i no només el que posseïm: aquest és el repte de tot veritable amor.
Si aquest repte és difícil és, precisament, perquè no som estrelles i ens fa mal la distància que ens separa.
El ressentiment és la passió de la distància, en la seva expressió més baixa, perquè converteix en culpable del nostre malestar tot allò que queda lluny del nostre abast: els èxits que no hem assolit, els béns que no posseïm, les persones que estan amb nosaltres...
Però com sabem prou bé, no hi ha proximitat, èxit o propietat que curi el ressentiment.
Sempre hi haurà una distància, una estrella més enllà, algú a qui culpar d'allò que ens manca.
Per això, com ens ensenya Nietzsche, només hi ha una manera de no caure en la malaltia del ressentiment: elevar-nos a una altra experiència de la distància.
Tornem als vaixells: acollir amb confiança, acomiadar amb agraïment.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Dia: divendres, 9 de setembre de 2011
c/ de Miquel dels Sants Oliver, 2, Palma
La Universitat de les Illes Balears acull una mostra de documentals realitzats o dirigits per investigadors espanyols a l'Antàrtida i a l'Àrtic, alguns dels quals adscrits a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats ( IMEDEA, CSIC-UIB ).
La projecció serà l'acte de cloenda del VIII Seminari d'Estudis Polars, que té lloc a la UIB del 7 al 9 de setembre de 2011 i que ha servit per donar a conèixer i avaluar els resultats de la participació espanyola en el programa internacional de recerca de l'Any Polar Internacional (2007-2008).
La mostra de documentals és una activitat gratuïta i oberta al públic en general.
Hi seran presents alguns dels investigadors que han participat en els documentals, que contestaran les preguntes dels assistents.
El simposi és promogut per l'IMEDEA (CSIC-UIB) i pel Comitè Nacional del SCAR (Scientific Comittee on Antarctic Research), amb la col·laboració del Subprograma d'Investigació Polar del Ministeri de Ciència i Innovació i de la Direcció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació del Govern de les Illes Balears.
|
Aquesta és la pàgina de Restaurante Toledo.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Onda.
|
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA CELEBRACIÓ DE LA 53a JORNADA MUNDIAL DE LA PAU.
LA PAU COM A CAMÍ D'ESPERANÇA: DIÀLEG, RECONCILIACIÓ I CONVERSIÓ ECOLÒGICA
La pau, camí d'esperança davant dels obstacles i les proves
La pau, com a objecte de la nostra esperança, és un bé preciós, al qual aspira tota la humanitat.
Esperar en la pau és una actitud humana que conté una tensió existencial, i d'aquesta manera qualsevol situació difícil «es pot viure i acceptar si porta a una meta, si podem estar segurs d'aquesta meta i si aquesta meta és tan gran que justifiqui l'esforç del camí»[1].
En aquest sentit, l'esperança és la virtut que ens posa en camí, ens dona ales per avançar, fins i tot quan els obstacles semblen insuperables.
La nostra comunitat humana porta, en la memòria i en la carn, els signes de les guerres i dels conflictes que s'han produït, amb una creixent capacitat destructiva, i que no deixen d'afectar especialment als més pobres i als més dèbils.
Nacions senceres s'afanyen també per alliberar-se de les cadenes de l'explotació i de la corrupció, que alimenten l'odi i la violència.
Encara avui, a tants homes i dones, infants i gent gran se'ls nega la dignitat, la integritat física, la llibertat, inclosa la llibertat religiosa, la solidaritat comunitària, l'esperança en el futur.
Moltes víctimes innocents carreguen sobre elles el turment de la humiliació i l'exclusió, del dol i la injustícia, per no dir els traumes resultants de l'acarnissament sistemàtic contra el seu poble i els seus éssers estimats.
Les proves terribles dels conflictes civils i internacionals, sovint agreujats per la violència sense pietat, marquen durant molt de temps el cos i l'ànima de la humanitat.
En realitat, tota guerra és un fratricidi que destrueix el mateix projecte de fraternitat, inscrit en la vocació de la família humana.
Sabem que la guerra sovint comença per la intolerància a la diversitat de l'altre, la qual cosa fomenta el desig de possessió i la voluntat de domini.
Neix en el cor de l'home per l'egoisme i la supèrbia, per l'odi que instiga a destruir, a tancar l'altre en una imatge negativa, a excloure'l i eliminar-lo.
La guerra es nodreix de la perversió de les relacions, de les ambicions hegemòniques, dels abusos de poder, de la por a l'altre i a la diferència vista com un obstacle; i alhora alimenta tot això.
És paradoxal, com vaig assenyalar durant el recent viatge al Japó, que «el nostre món viu la dicotomia perversa de voler defensar i garantir l'estabilitat i la pau d'acord amb una falsa seguretat sustentada per una mentalitat de por i desconfiança, que acaba per enverinar les relacions entre pobles i impedir tot diàleg possible.
La pau i l'estabilitat internacional són incompatibles amb qualsevol intent de construir sobre la por a la mútua destrucció o sobre una amenaça d'aniquilació total; només és possible des d'una ètica global de solidaritat i cooperació al servei d'un futur plasmat per la interdependència i la corresponsabilitat entre tota la família humana d'avui i de demà».[2]
Qualsevol situació d'amenaça alimenta la desconfiança i el replegament en la pròpia condició.
La desconfiança i la por augmenten la fragilitat de les relacions i el risc de violència, en un cercle viciós que mai no pot conduir a una relació de pau.
En aquest sentit, fins i tot la dissuasió nuclear no pot crear més que una seguretat il·lusòria.
Per tant, no podem pretendre que es mantingui l'estabilitat en el món a través de la por a l'aniquilació, en un equilibri altament inestable, suspès a la vora de l'abisme nuclear i tancat dins dels murs de la indiferència, en el qual es prenen decisions socioeconòmiques, que obren el camí als drames del descart de l'home i de la creació, en lloc de protegir-se els uns als altres.[3] Aleshores, ¿com podem construir un camí de pau i reconeixement mutu?
¿Com podem trencar la lògica morbosa de l'amenaça i la por?
¿Com podem acabar amb la dinàmica de desconfiança que preval actualment?
Hem de buscar una veritable fraternitat, que estigui basada sobre el nostre origen comú en Déu i exercida en el diàleg i la confiança recíproca.
El desig de pau està profundament inscrit en el cor de l'home i no hem de resignar-nos a res que sigui menys que això.
La pau, camí d'escolta basat en la memòria, en la solidaritat i en la fraternitat
Els Hibakusha, els supervivents dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, es troben entre el qui mantenen avui viva la flama de la consciència col·lectiva, testificant a les generacions següents l'horror d'allò que va succeir-hi l'agost de 1945 i el sofriment indescriptible que continua fins als nostres dies.
El seu testimoni desperta i preserva d'aquesta manera el record de les víctimes, perquè la consciència humana s'enforteixi cada vegada més contra tot desig de dominació i destrucció: «No podem permetre que les actuals i les noves generacions perdin la memòria dels fets ocorreguts, aquesta memòria que és garant i estímul per a construir un futur més just i més fratern».[4]
Com ells, arreu del món moltes persones ofereixen a les generacions futures el servei essencial de la memòria, que ha de mantenir-se no només per evitar cometre novament els mateixos errors o perquè no es tornin a proposar els esquemes il·lusoris del passat, sinó també perquè aquesta memòria, fruit de l'experiència, constitueixi l'arrel i suggereixi el camí per a les decisions de pau presents i futures.
La memòria és, encara més, l'horitzó de l'esperança: moltes vegades, en la foscor de guerres i conflictes, el record d'un petit gest de solidaritat rebut pot inspirar també opcions valentes i fins i tot heroiques, pot posar en marxa energies noves i revifar una esperança nova tant en els individus com en les comunitats.
Obrir i traçar un camí de pau és un desafiament molt complex, ja que els interessos que hi ha en joc en les relacions entre persones, comunitats i nacions són múltiples i contradictoris.
En primer lloc, cal apel·lar a la consciència moral i a la voluntat personal i política.
La pau brolla de les profunditats del cor humà i la voluntat política sempre necessita revitalització, per a obrir processos nous que reconciliïn i uneixin les persones i les comunitats.
El món no necessita paraules buides, sinó testimonis convençuts, artesans de la pau oberts al diàleg sense exclusió ni manipulació.
De fet, no es pot realment assolir la pau sense que hi hagi un diàleg convençut d'homes i dones que busquin la veritat més enllà de les ideologies i de les opinions diferents.
La pau «ha d'edificar-se contínuament»[5], un camí que fem junts buscant sempre el bé comú i comprometent-nos a complir la nostra paraula i respectar les lleis.
El coneixement i l'estima pels altres també poden créixer en l'escolta mútua, fins al punt de reconèixer en l'enemic el rostre d'un germà.
Per tant, el procés de pau és un compromís constant en el temps.
És un treball pacient que busca la veritat i la justícia, que honora la memòria de les víctimes i que s'obre, pas a pas, a una esperança comuna, més forta que la venjança.
En un Estat de dret, la democràcia pot ser un paradigma significatiu d'aquest procés, si es basa en la justícia i en el compromís de salvaguardar els drets de cadascú, especialment si és feble o marginat, en la recerca contínua de la veritat.[6] És una construcció social i una tasca en progrés, en la qual cadascú contribueix responsablement a tots els nivells de la comunitat local, nacional i mundial.
Com ressaltava sant Pau VI: «La doble aspiració cap a la igualtat i la participació s'encamina a promoure un tipus de societat democràtica. [...]
Això indica la importància de l'educació per a la vida en societat, on, a més de la informació sobre els drets de cadascú, sigui recordat el seu necessari correlatiu: el reconeixement dels deures de cadascú de cara als altres; el sentit i la pràctica del deure estan mútuament condicionats pel domini d'un mateix, així com també a l'acceptació de les responsabilitats i dels límits posats a l'exercici de la llibertat de la persona individual o del grup».[7]
Per contra, la fractura entre els membres d'una societat, l'augment de les desigualtats socials i la negativa a utilitzar les eines per al desenvolupament humà integral posen en perill la recerca del bé comú.
En canvi, el treball pacient basat en el poder de la paraula i la veritat pot despertar en les persones la capacitat de compassió i solidaritat creativa.
En la nostra experiència cristiana, recordem constantment Crist, que va donar la vida per la nostra reconciliació (cf.
L'Església participa plenament en la recerca d'un ordre just, i continua servint al bé comú i alimentant l'esperança de pau a través de la transmissió dels valors cristians, l'ensenyament moral i les obres socials i educatives.
La pau, camí de reconciliació en la comunió fraterna
La Bíblia, d'una manera particular a través de la paraula dels profetes, crida les consciències i els pobles a l'aliança de Déu amb la humanitat.
Es tracta d'abandonar el desig de dominar els altres i aprendre a veure's com a persones, com a fills de Déu, com a germans.
Mai no s'ha d'encasellar l'altre pel que va poder dir o fer, sinó que ha de ser considerat per la promesa que porta dintre seu.
Només triant el camí del respecte serà possible trencar l'espiral de venjança i emprendre el camí de l'esperança.
Ens guia el passatge de l'Evangeli que mostra el següent diàleg entre Pere i Jesús: «"Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet?
Aquest camí de reconciliació ens crida a trobar en el més profund dels nostres cors la força del perdó i la capacitat de reconèixer-nos com a germans i germanes.
Aprendre a viure en el perdó augmenta la nostra capacitat de convertir-nos en dones i homes de pau.
El que afirmem de la pau en l'àmbit social val també en el polític i econòmic, ja que la qüestió de la pau impregna totes les dimensions de la vida comunitària: mai no hi haurà una pau veritable tret que siguem capaços de construir un sistema econòmic més just.
Com va escriure fa deu anys Benet XVI a la Carta encíclica Caritas in veritate: «La victòria sobre el subdesenvolupament requereix actuar no sols en la millora de les transaccions basades en la compravenda, o en les transferències de les estructures assistencials de caràcter públic, sinó sobretot en l'obertura progressiva en el context mundial a formes d'activitat econòmica caracteritzada per certs marges de gratuïtat i de comunió» (n.
La pau, camí de conversió ecològica
«Si una mala comprensió dels nostres propis principis a vegades ens ha dut a justificar el maltractament a la natura o el domini despòtic de l'ésser humà sobre les coses creades, o les guerres, la injustícia i la violència, els creients hem de reconèixer que d'aquesta manera hem estat infidels al tresor de saviesa que havíem de custodiar».[8]
Davant les conseqüències de la nostra hostilitat cap als altres, la falta de respecte per la casa comuna i l'explotació abusiva dels recursos naturals —vistos com a eines útils únicament per al benefici immediat, sense respecte per les comunitats locals, pel bé comú i per la natura—, necessitem una conversió ecològica.
El recent Sínode sobre l'Amazònia ens duu a renovar la crida a una relació pacífica entre les comunitats i la terra, entre el present i la memòria, entre les experiències i les esperances.
Aquest camí de reconciliació és també escolta i contemplació del món que Déu ens va donar per a convertir-lo en la nostra casa comuna.
De fet, els recursos naturals, les nombroses formes de vida i la terra mateixa se'ns confien per a ser "cultivades i preservades" (cf.
Gn 2,15) també per a les generacions futures, amb la participació responsable i activa de cadascú.
A més, necessitem un canvi en les conviccions i en la mirada, que ens obri més a la trobada amb l'altre i a l'acollida del do de la creació, que reflecteix la bellesa i la saviesa del seu Creador.
D'aquí sorgeixen, en particular, motivacions profundes i una forma nova de viure a la casa comuna, de trobar-se els uns amb els altres des de la pròpia diversitat, de celebrar i respectar la vida rebuda i compartida, de preocupar-se per les condicions i models de societat que afavoreixen la florida i la permanència de la vida en el futur, d'incrementar el bé comú de tota la família humana.
Per tant, la conversió ecològica a la qual apel·lem ens porta a tenir una mirada nova sobre la vida, considerant la generositat del Creador que ens va donar la terra i que ens recorda la joiosa sobrietat de compartir.
Aquesta conversió ha d'entendre's de manera integral, com una transformació de les relacions que tenim amb els nostres germans i germanes, amb els altres éssers vius, amb la creació en la seva varietat tan rica, amb el Creador que és l'origen de tota vida.
Per al cristià, la conversió ecològica demana «deixar brotar totes les conseqüències del seu trobament amb Jesucrist en les relacions amb el món que ens envolta».[9]
El camí de la reconciliació requereix paciència i confiança.
La pau no s'aconsegueix si no se l'espera.
En primer lloc, es tracta de creure en la possibilitat de la pau, de creure que l'altre té la mateixa necessitat de pau que nosaltres.
En això, podem inspirar-nos en l'amor de Déu per cadascú de nosaltres, un amor alliberador, il·limitat, gratuït i incansable.
La por és sovint una font de conflicte.
Per tant, és important anar més enllà dels nostres temors humans, reconeixent-nos fills necessitats, davant d'Aquell que ens estima i ens espera, com el Pare del fill pròdig (cf.
La cultura de la trobada entre germans i germanes trenca amb la cultura de l'amenaça.
Fa que cada trobada sigui una possibilitat i un do del generós amor de Déu.
Ens guia a anar més enllà dels límits dels nostres horitzons estrets, a aspirar sempre a viure la fraternitat universal, com a fills de l'únic Pare celestial.
Per als deixebles de Crist, aquest camí està sostingut també pel sagrament de la Reconciliació, que el Senyor ens va deixar per a la remissió dels pecats dels batejats.
Aquest sagrament de l'Església, que renova les persones i les comunitats, ens crida a mantenir la mirada en Jesús, que ha reconciliat «totes les coses, tant a la terra com al cel, posant la pau en tot el que hi ha per la sang de la seva creu» (Col 1,20); i ens demana que abandonem qualsevol tipus de violència en els nostres pensaments, paraules i accions, tant vers el nostre proïsme com vers la creació.
La gràcia de Déu Pare es dona amb amor sense condicions.
Havent rebut el seu perdó, en Crist, podem posar-nos en camí per a oferir-lo als homes i a les dones del nostre temps.
Dia rere dia, l'Esperit Sant ens suggereix actituds i paraules perquè ens convertim en artesans de la justícia i la pau.
Que el Déu de la pau ens beneeixi i vingui a ajudar-nos.
Que Maria, Mare del Príncep de la pau i Mare de tots els pobles de la terra, ens acompanyi i ens sostingui en el camí de la reconciliació, pas a pas.
I que cada persona que vingui a aquest món pugui conèixer una existència de pau i desenvolupar plenament la promesa d'amor i de vida que comporta.
[2] Discurs sobre les armes nuclears, Nagasaki, Parc de l'epicentre de la bomba atòmica, 24 novembre 2019.
Benet XVI, Discurs als dirigents de les associacions cristianes de treballadors italians, 27 gener 2006.
Laudato si' (24 maig 2015), 200.
|
A l'interior encara hi queden punts calents, per la qual cosa hi segueixen treballant setze dotacions
Santpedor.-Els bombers han donat per controlat cap a dos quarts de nou del vespre d'aquest dimecres el foc que s'ha declarat en una indústria dedicada a la fabricació de plàstic del polígon Santa Anna II de Santpedor (Bages).
El foc ha començat cap a les set de la tarda.
El sinistre ha afectat principalment la banda sud-est de la nau.
A les nou de la nit els Bombers informaven que a l'interior encara hi havia punts calents, per la qual cosa les setze dotacions que s'hi ha destinat continuaven treballant per normalitzar la situació.
En el moment que s'han produït les flames no hi havia persones a l'interior de la fàbrica, per la qual cosa no ha calgut lamentar danys personals.
Al voltant de quinze dotacions dels Bombers treballaran fins a mitjanit per acabar de ventilar la nau del polígon Santa Anna II de Santpedor que aquest dimecres a la tarda ha patit un incendi.
Est tracta de la fàbrica Fibertub, que es dedica a la fabricació i comercialització de productes plàstics, metàl·lics, fibra de vidre i resines.
Els Bombers han rebut l'avís del foc al voltant de les set de la tarda, moment en què la fàbrica no tenia activitat i no hi havia ningú al seu interior.
El cap de la Regió d'Emergències Centre dels Bombers, Francesc Boya, ha explicat a l'ACN que es tracta d'una nau de dues plantes d'uns 2.200 metres quadrats, "totalment diàfana i amb cap paret", motiu pel qual "el foc ha pogut córrer lliurement".
Segons ha detallat Boya, a l'interior de la nau hi havia materials molt inflamables i una petita part de materials tòxics.
El fet que hi hagués molts materials inflamables ha provocat que "la combustió fos molt ràpida i en una hora i mitja s'ha cremat tota la nau".
El cap dels Bombers ha explicat que la nau ha quedat molt afectada, tant en el seu interior com també la façana i alguna part estructural.
Boya ha aclarit que no s'ha hagut d'evacuar ningú de les instal·lacions, ja que en el moment del foc estaven buides, ni tampoc s'ha hagut de confinar cap persona del polígon Santa Anna II ni de la població de Santpedor.
"L'única afectació s'ha produït a les instal·lacions de l'empresa", ha assegurat Boya.
Els Bombers a hores d'ara estan extingint els últims punts calents que detecten amb les càmeres tèrmiques, però, segons ha apuntat Boya, "bàsicament ens queda feina de ventilació i no d'extinció".
El responsable de l'operatiu preveu que abans de les dotze de la nit totes les dotacions ja es puguin retirar.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Quantes vegades heu sortit de casa amb els cabells planxats i s'ha posat a ploure?
La pluja planteja dues circumstàncies adverses per al nostre cabell: humitat i electricitat.
El pèl es deshidrata i apareix davant del món descontrolat i encrespat.
Toni & Guy planteja quatre consells per aquests dies de tardor per a tenir molt en compte:
Recollir tot el cabell és una opció fàcil i còmoda.
A més, és ràpid de fer i no requereix grans dots de perruqueria.
Utilitzeu una goma, forquilles (per subjectar els pèls més curts) i un producte d'acabat per mantenir el pentinat.
Aquest hair look porta la comoditat i la versatilitat d'una cua a la seva versió més sofisticada i més 'refrescant'.
Creeu una espècie de mimesi amb el cel i amareu el vostre look del glamur amb l'efecte wet, que podeu aconseguir amb cosmètics especialment dissenyats per a això.
Aquest acabat el combinem amb una senzilla cua, amb volum, a la part del clatell.
Si us resistiu a recollir completament la cabellera, podeu optar per un pentinat que ordeni el cabell, mantenint sota control els flocs més conflictius.
Nosaltres us proposem una trena central.
És una opció sofisticada i còmoda, que us permet estar ideal durant hores, sense preocupar-te per l'estat del cabell.
|
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
La 29a Mostra va presentar el seu menú la tarda d'aquest dimecres 14 de febrer.
Amb un pressupost d'uns 330.000 euros, el certamen que es farà del 12 al 15 d'abril a Igualada, amb més presència anoienca, quatre companyies: K-Teatre, La Companyia del Teatre de l'Aurora, El Ballet Imperial de la Reina Rosamunda i Amer i Àfrica Circ.
La programació i els continguts de les obres que passaran per la Mostra d'Igualada 2018 són per fer honor al cartell confeccionat per Ramon Enrich, basat en un interrogant per fer (i fer-se) preguntes.
El teatre "com a via per obrir la ment" en paraules del director artístic Pep Farrés i treure el monopoli dels continguts crítics de les produccions per a adults.
I aquí s'hi posa en joc "la curiositat en escena", lema de la Mostra d'enguany.
El 2018 també serà l'any del circ: 11 espectacles d'aquest gènere sobre els 54 de la Mostra.
Les companyies de circ catalanes són set, amb una coproducció de la pròpia Mostra amb la Fira de Tàrrega.
"Hem buscat els espais adequats per a cada espectacle.
I més per una edició que hi ha molt de circ" apunta Farrés, uns espectacles que atravessen un moment dolç i la Mostra de Teatre se n'ha volgut fer ressò.
La presentació es feia amb la presència de l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, el president dels Serveis Territorials, Lluís Cerarols, el regidor de Cultura, Pere Camps, el director artístic Pep Farrés i el director executiu Òscar Balcells.
L'arrencada la protagonitzaran els italians Factory Compagnia Transadriatica, amb una versió peculiar de l'aneguet lleig: 'Diario di un brutto anatroccolo'.
La seva peça s'engloba en una de les línies temàtiques en les que incideix aquesta edició: com vivim la diferència, a més d'altres com l'existència de murs (físics com el de Ceuta o mentals) o les diferents maneres d'estimar que hi ha. Preguntes en les que hi participen companyies anoienques com El Ballet Imperial de la Reina Rosamunda amb 'El meu príncep blau' o la Companyia Teatre de l'Aurora amb 'La casa perduda'.
Castells destacava en la seva intervenció com s'està orientant cada cop més el certamen també cap al públic jove.
Per Pep Farrés "enguany és un pas més.
Hem format un grup de participació jove per contribuir a la Mostra i volem que això no es quedi aquí".
Altra vegada, se centralitzarà aquesta part a l'Escorxador, que amplia espai per aquestes activitats.
En altres apartats, continua el mercat de projectes, per novè any.
La vessant del negoci que significa la Mostra de Teatre es palesarà en els 700 programadors que s'esperen.
Castells i Cerarols afirmaven que "hi ha molta dignitat i orgull en el teatre, perquè és una professió".
També cal ressaltar l'alt número d'espectacles d'estrena.
Dels 54 espectacles que es podran veure, hi ha nou estrenes absolutes i 10 estrenes a Catalunya.
De les 53 companyies 40 són de Catalunya, vuit de la resta de l'Estat i quatre internacionals (Bèlgica i França).
La Mostra tindrà 19 espais d'actuació.
Com a novetat, la fira es desplaça als Instituts Joan Mercader, Pere Vives Vich i Badia i Margarit, on es realitzaran
A més a més, per primera vegada també es podran veure espectacles al Cinema Ateneu i L'Escorxador suma un espai més als tres que ja tenia.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat.
|
Consorci per a la Normalització Lingüística
Quant a la importancia de berenar, hem de dir que és fundamental i que els nutricionistes recomanen realitzar 5 àpats al dia incloent una "berenar" a mig dia i un altra a la tarda i així evitarem sopàs copiosos.
En aquest sentit estaria bé la incorporació de la llet, el iogurt, els formatges a l'hora de garantir que s'estan consumint las racions diàries recomenades d'aquests productes.
En el cas dels nens la despesa energètica que realitzen durant la jornada escolar, fa que necessitin un complement abans del sopar, aquest moment és propici per incloure en la seva rutina alimentària els productes lactis.
Per tant la ingesta d'aliments saludables durant el berenar és un hàbit necessari i evita arribar a casa amb molta gana i ansietat.
Així doncs l'ideal és que la nostra berenar es compon de fruita fresca, fruits secs sense sal, formatges frescs, iogurt, cereals, llet,...
Les possibilitats són infinites i berenar és sa per a totes les edats.
Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML:
|
Volem que CRÍTIC sigui un espai de reflexió i de debat d'idees diferents.
A la web, i també al carrer i als bars.
Per això vam tenir la idea de fer trobades amb els lectors: les Birres Crítiques.
La primera conversa va ser amb Guillem Martínez.
Creador d'idees i conceptes nous.
L'excusa per convidar-lo va ser el seu últim article publicat a CRÍTIC.
Martínez (Cerdanyola, 1965) acostuma a escriure a 'El País' i a 'Contexto' –abans ho havia fet a 'Interviú'–, és guionista de televisió –ho va ser a programes com 'Polònia', de TV3– i ha publicat llibres com 'CT, o Cultura de la Transición' i 'Barcelona Rebelde'.
L'últim article de Guillem Martínez a CRÍTIC, amb milers de lectures, començava dient això.
"És difícil fer una valoració del 27-S sense capgirar premisses importants.
Aquest article comença per la més divertida.
No crec que sigui cert que la llista de Junts pel Sí sigui una llista 'indepe'.
Sí, s'autoafirmava 'indepe', però la majoria de fets de la vida –no ho sé; ser 'indepe', o submarinista, o transsexual, o boletaire– no consisteixen a dir-ho, sinó a fer-ho.
I, si atenem a la funció del procés en la legislatura anterior, no ha estat un procés cap a un Estat independent –el Govern no ha avançat un mil·límetre efectiu en aquesta direcció–, sinó un objecte amb una doble funció: a) introduir l'austeritat amb una banda sonora més de 'pel·li' èpica que de 'pel·li' de terror, i b) refundar la marca anteriorment coneguda per CiU".
Això mereixia una conversa a fons –ni una entrevista, ni una tertúlia!– amb els periodistes i una seixantena de lectors de CRÍTIC.
Ho vam fer entre cerveses dimecres passat, en un ambient distès i tranquil, en un bar cooperativa del barri de Sants de Barcelona, el Koitton Club.
Roger Palà (RP): Hi ha una sèrie de portades de la premsa a Madrid l'endemà de l'Onze de Setembre de 2012 que no semblen indicar que tot això sigui un bluf.
Existeix el Procés, sí, però hi ha dos processos.
Un procés ciutadà, que és l'únic que ha existit, i un procés governamental, que no ha existit.
En tant que procés governamental, és poder, i, per tant, se l'ha de controlar i fiscalitzar.
La meva manera de controlar-lo ha estat, després d'estudiar-lo a fons, comprovar que en realitat no existeix.
Una cosa diferent és el que diguin alguns diaris des de Madrid.
A ells els agrada el concepte del 'desafío'.
Us prego, però, que no confongueu els editorials escrits per 'El País' a Madrid i la bona redacció de periodistes a Barcelona que està traient uns casos de corrupció brutals que no repercuteixen en la societat catalana precisament per la força del procés governamental.
Però sembla que aquí el que 'mola' és fer el 'cardús'.
"Durant el procés he llegit molts articles tipus 'La Razón' en català.
Defensen la tesi governamental i no la contrasten mai amb la realitat"
Sergi Picazo (SP): El moviment social impulsat per l'ANC i Òmnium ha estat massiu al carrer i a les urnes.
A què et refereixes, Guillem, quan dius que no existeix el procés governamental?
Quan un govern assegura que està fent unes polítiques per crear treball, el periodisme ha de comprovar i investigar si realment s'està creant treball o, almenys, si s'estan posant les bases per crear treball en el futur.
Si un govern assegura que està fent una política per la creació d'un Estat, s'ha d'investigar si s'està fent o no.
És un fet que no s'ha avançat ni un centímetre en la creació d'un Estat propi en aquests últims tres anys.
Però és que hi ha un 'xollo' espanyol: tenim una cultura política que dóna molta preponderància governamental a la cultura i a la informació.
Aquesta cultura a Catalunya ha estat abismal durant aquests anys de govern.
Sovint s'han publicat als mitjans de comunicació missatges governamentals sense cap control.
Ha faltat control al que deia que feia el govern.
Durant el procés, jo he llegit molts articles tipus 'La Razón' en català.
Hi ha hagut molta informació vertical: es defensa una tesi governamental i no es contrasta gens amb la realitat.
El full de ruta del procés es va fer al límit de l'itinerari previst, amb capítols èpics com la pregunta de la consulta del 9-N.
L'ANC va posar un termini màxim per fer la consulta i, quan estava superat, va defensar el termini del govern.
SP: Segons tu, doncs, no han passat una sèrie de coses que el govern ha dit que passarien i la premsa no ha sigut prou crítica per aixecar la veu?
És que no hi pot haver un procés d'autodeterminació sense desobediència ni sense superar el marc legal.
RP: Però, a veure, justament, aquests dies hi ha hagut força moviment davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Hi ha un president i dues conselleres imputades als jutjats per haver impulsat una consulta sobre la independència amb urnes i paperetes.
Si no és desobediència, s'hi assembla.
Hi ha hagut un esforç sobrehumà per part del govern per no haver de practicar la desobediència legal.
ERC, fins i tot, recordem-ho, va aixecar-se de la taula perquè creia que el que proposava Mas no era una consulta en tota regla.
Em consta que es va fer una llista de vocabulari a no utilitzar en cap conferència o entrevista de premsa perquè res es pogués definir com a desobediència.
El 9-N era un exercici de laboratori de no-desobediència.
Ja que fas una consulta simbòlica, ni consultiva ni vinculant, podrien haver anat una mica més enllà per desobeir.
Els tres imputats podrien haver tingut almenys la voluntat política d'autoinculpar-se davant del TSJC; però, segons ells mateixos van dir al jutjat, la responsabilitat és dels voluntaris.
"La dinàmica de l'Estat espanyol és cagar-la.
Pot cagar-la convertint en desobedient una persona fidel a l'Estat com és Artur Mas"
SP: Però, Guillem, potser és veritat que per a un independentista el procés no ha avançat prou en el full de ruta independentista i sovint s'ha quedat en mer processisme.
On allò més important acabava sent el procés en si mateix.
Però també és cert que, d'una banda, l'Estat i l'aparell judicial no han deixat avançar quan s'ha intentat –per exemple, amb una consulta legal– i que, d'altra banda, té lògica que sense el suport d'una majoria de la societat a les urnes tampoc haurien de poder tirar pel dret cap a una declaració unilateral d'independència, no?
Cuba era el país més hispà d'Amèrica i el primer país llatinoamericà on va néixer un moviment independentista.
Però, després de veure el que havia passat a Haití, van eliminar qualsevol dissidència fins ben entrat el segle XIX.
Era molt difícil perquè Cuba seguia sent el país més hispà d'Amèrica.
Fins que hi va arribar el general Weyler.
Hi va haver una polèmica amb set estudiants de medicina que estaven ultratjant cadàvers d'espanyols.
La premsa espanyola va iniciar una campanya duríssima.
Aquella setmana tot Cuba es va fer independentista.
La dinàmica de l'Estat espanyol és cagar-la.
Pot cagar-la convertint en desobedient una persona absolutament fidel a l'Estat espanyol com és Artur Mas.
No sé si l'Estat és llest o és 'tonto', aquí sembla a vegades molt llest i a vegades no, però l'única opció que passi alguna cosa és una cagada de l'Estat.
Per exemple, si condemnessin per desobediència tres persones, com Mas, Rigau i Ortega, que no han desobeït res en la seva vida.
"El règim de partits del 78 està en crisi i, alhora, pot estar en procés de recuperació"
RP: Jo crec que algunes de les fites que s'havia proposat el sobiranisme s'han anat complint.
Es va proposar una consulta amb urnes i paperetes, i es va fer una consulta, d'acord, amb un model estrany, però consulta; es va dir que es farien unes eleccions plebiscitàries, i finalment es van fer les eleccions i les ha guanyat la candidatura Junts pel Sí.
Tot i que pugui ser amb alguna reticència i moderació per part de Convergència, no es pot negar que la majoria de reptes que s'han autoproposat s'han anat complint.
A més, Guillem, la tesi aquesta que no passa res en l'àmbit polític a Catalunya és estranya.
Hi ha un president del govern imputat i el principal partit del país dels últims 30 anys –Convergència i Unió– ja no existeix.
Ara Convergència és dins d'un altre actor, que es diu Junts pel Sí, que és plenament independentista i on les dinàmiques de poder habituals de CDC ja no sempre funcionen.
Més que Convergència, prefereixo parlar de crisi de partits.
El règim de partits del 78 està en crisi i, alhora, pot estar en procés de recuperació.
A tot Europa, hi ha una crisi democràtica i de representació abismal.
El model democràtic i social del 45 –que aquí va arribar el 78– ha desaparegut i no sembla que pugui tornar-hi.
Al sud d'Europa cal sumar-hi una crisi de deute immoral de la qual no ens en sortirem.
Tot indica que viurem un procés com el del Japó amb una crisi de 30 anys, amb petites millores i baixades contínues.
I a l'Estat espanyol, una crisi absoluta.
Han passat coses inaudites al règim espanyol com la defenestració d'un rei –per corrupció.
Però no veig que hi hagi una cultura política diferent a Catalunya de la resta de l'Estat.
RP: Però aquí diuen sempre que fem les coses diferents, no?
És un altre estil de fer política.
Fer les coses diferents no vol dir tenir una cultura política diferent.
Els principals partits de govern de la Restauració com Convergència, el PP i el PSOE fan les coses de forma molt similar.
Avui, gràcies al procés, la cavalleria espanyola ha vingut aquí i ens està ensenyant com feien les coses a Convergència.
RP: Tu estàs d'acord que les operacions policials i investigacions judicials sobre el cas del 3% a Convergència tenen una motivació política?
I suposo que no són tan profundes com podrien ser perquè tots els actors implicats aquí tenen la mateixa cultura i el mateix punt de partida.
Hi ha tres casos judicials que envien el règim espanyol del 78 a la merda: el 'cas Nóos', amb la monarquia; el 'cas Bárcenas', amb el PP, i els ERO andalusos amb el PSOE; i un altre és el 'cas Palau', amb Convergència.
En qualsevol país europeu hi hauria hagut dimissions en cadena de gran abast.
Aquesta crisi afectarà tots els partits de la Restauració fent que desapareguin.
La crisi de partits va començar abans a Catalunya durant el govern tripartit i, per tant, aquí tot està molt més avançat.
A Catalunya estan desapareixent el PP i el PSC.
El PP català ja no els serveix per a res ni a l'Ibex 35, ni a l'empresariat català ni a ningú, i per això han inventat un nou partit.
El PSC està en coma, ara sembla haver-se recuperat, però està condemnat amb èxits i fracassos a desaparèixer a la llarga.
Convergència ha perdut Unió i està canviant de nom, i canviarà més cops de nom en aquesta refundació.
Iniciativa per Catalunya és enmig dels processos de confluència d'esquerres i també ha canviat i canviarà més cops de nom.
I la CUP s'està dibuixant en l'àmbit nacional a Catalunya perquè no és un projecte finalitzat i acabat.
Ara s'haurà de plantejar problemes que no s'ha plantejat.
Per exemple, problemes tipus 15-M: sobre el funcionament intern del partit, com es prenen les decisions, quina relació és té amb el poder...
"Amador Fernández-Savater va definir bé què és això de la CT: el govern té la capacitat de dibuixar els límits del sentit comú"
Creus que hi ha una CT, una Cultura de la Transició a la Catalana?
La veus als mitjans, a la política, i a tot arreu.
Hi ha una capacitat de creure el govern que és insana i inaudita.
En general, els governs no te'ls has de creure del tot.
Aquí estem delegant la creació de punts de vista, dels debats i de les definicions en un govern.
La Cultura de la Transició, fenomen únic a Europa, consisteix que el govern assumeix unes prerrogatives culturals àmplies i inabastables.
Amador Fernández-Savater ho va dir molt bé: "El govern té la capacitat de dibuixar els límits del sentit comú".
L'eina de treball per determinar aquesta cultura és democràcia.
El 1978, la democràcia la defineix el govern espanyol.
I a Catalunya passa el mateix amb una altra paraula: la paraula és Catalunya.
El govern català és qui defineix Catalunya.
El procés, doncs, és en certa mesura la capacitat governamental per definir Catalunya, què és Catalunya i què vol Catalunya.
Però, home, diuen que el procés sobiranista és molt integrador.
Els Martínez cubans com tu podeu ser independentistes!
Els Fernàndez, els Baños i els Picazo.
Fins i tot els Palà poden ser independentistes.
Ara us explicaré una bona definició de la Cultura de la Transició que em va fer un 'nano' de 18 anys madrileny que estava estudiant a Anglaterra.
Quan hi va tornar, va anar a veure una exposició de fotografia sobre immigració a la seu de Telefónica.
Perquè tots els immigrants que sortien a les fotos estaven somrient.
Però els immigrants aquí no tenen moltes raons per somriure.
Que un grup de fotògrafs blancs i espanyols fessin fotos d'immigrants somrients amb vocació superintegradora defineix molt la cultura espanyola.
Així no cal que busquem solucions als conflictes.
Els immigrants somriuen, els negres somriuen...
Emigrar és molt traumàtic i no acostumes a tenir gaires ganes de somriure.
A les 'manis', tant les de l'Onze de Setembre com les del Dotze d'Octubre sempre surt un negre amb una bandera i un somriure; però, en canvi, no hi acostuma a sortir el venedor de 'top manta' reclamant els seus drets.
"Un recordatori: la primera gran 'mani indepe' arriba amb un govern de CiU totalment desprestigiat pactant amb el PP i després del 15-M"
RP: Creus que el procés sobiranista, les 'manis' amb centenars de milers de persones i la victòria de Junts pel Sí en les eleccions és un fenomen orquestrat des del govern i que amaga les retallades i les privatitzacions del govern de CiU?
Aquesta actitud no pot tenir un punt de superioritat moral?
Hi deu haver tietes, hi deu haver qui vol que continuï el mateix govern, hi deu haver qui vol un canvi radical.
Són molt grans i hi ha molta gent!
Recordeu quan va agafar el procés com a projecte governamental aquest govern?
Va ser una 'mani' monumental a Barcelona.
En un moment en el qual el govern estava absolutament desprestigiat.
Després de les retallades a l'Estat del benestar amb un pacte amb el PP i després de l'esclat del Moviment del 15-M.
Si la societat arriba a la conclusió que el govern de Mas, després de tants anys i tants lemes, ha mentit des del 2012 i no ha fet res, això serà com un 11-M amb les mentides del PP.
RP: Convergència ha passat de 62 diputats el 2010 a poc més de 30 diputats dins Junts pel Sí.
Han perdut la meitat dels diputats en cinc anys.
Això és un efecte important del procés, no?
És un efecte important del procés que Convergència encara existeixi.
"Gairebé tots els governs de l'austeritat del sud d'Europa han desaparegut.
Això és una mica pensament màgic.
Si no existís el procés, Convergència desapareixeria.
Tots els governs que han practicat l'austeritat al sud d'Europa han desaparegut.
Els governs grecs, portuguesos, italians o, fins i tot, el govern de Sarkozy a França han caigut després de la crisi i l'austeritat.
Menys el de CiU a Catalunya, el PSOE a Andalusia i el PP a la Comunitat de Madrid.
La societat amb l'Estat del benestar més retallat és, després de la grega, la catalana.
Les retallades que van començar abans a l'Estat van ser les que va patir Catalunya.
Recordeu, que ja ningú ho recorda, com van retallar la PIRMI en ple mes d'agost i enmig del caos d'acusacions de frau.
Convergència va votar al Congrés la limitació de dèficit pressupostari que ara limita el pressupost de la Generalitat.
Ara es queixa i resulta que ells hi van votar a favor!
Els governs del PP i de CiU han col·laborat sempre més enllà de les dramatitzacions.
Però, és clar, Convergència no ha hagut de respondre a res de tot això en unes eleccions perquè s'hi va presentar amb una marca nova i amb el president amagat de número 4 de la llista.
No va explicar cap de les seves polítiques econòmiques.
SP: Què creus que pot passar amb el sistema de partits a Espanya?
Hi haurà canvis després de les eleccions espanyoles?
Allà també hi ha una crisi política greu, retallades, corrupció...
Això costarà molt de creure, però jo veig que el PP està desapareixent.
El dia 21 de desembre no ho haurem vist encara.
Però està en procés de desaparició.
S'està creant un nou partit polític que tindrà una millor relació amb l'Ibex 35, amb un millor vocabulari i una millor capacitat d'aplicar les polítiques conservadores.
Un dels assessors de Rajoy, Pedro Arriola, va ser l'únic que va comprendre que, quan el PP va aconseguir la majoria absoluta, era el final del PP.
Era impossible de veure això quan acabaven de guanyar per majoria absoluta.
Va entendre que les esquerres no havien votat, que allò del 15-M canviava la cultura política del país i que alguna cosa rara estava passant.
Llavors va sorgir una idea genial per a la dreta.
Potenciar Ciutadans perquè, tot i que pugui treure vots al PP, governarà amb nosaltres si el necessitem i, de passada, frenarà l'esquerra del PSOE i la potencialitat de Podem.
Aleshores reapareix i es potencia amb molta força la figura d'Albert Rivera a les televisions privades i en alguns diaris.
El problema per a ells és que això de Ciutadans se'ls n'ha anat de les mans.
Ho demostra la reunió que va tenir Rivera fa poc amb la gent de l'Ibex.
A Espanya l'Ibex és molt important.
Són 35 empreses de les quals 31 són empreses regulades, amb tarifes decidides des de l'Estat.
Això comporta compra de política.
"Em despista molt el tancament d'informació que ha decidit fer la CUP a les negociacions amb Junts pel Sí"
SP: Ara mateix s'està negociant un pacte de govern entre Junts pel Sí i la CUP.
Com valores el paper de la CUP en aquestes negociacions?
La CUP és cultura clàssica, ideologia clàssica, i no és 15-M ni un moviment d'esclat.
No conec prou els funcionaments interns i la presa de decisions de la CUP.
Em despista molt el tancament d'informació que ha decidit fer durant les negociacions amb Junts pel Sí.
El secretisme de pactes i tot això el pots trobar en llocs com l'esquerra independentista.
Si el propòsit de la CUP és posar en contradicció Junts pel Sí, seria més fàcil posar-los contra les cordes amb transparència.
Explicant què es discuteix, com es reuneixen, què proposen ells i què proposen els altres.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
|
- Per què vas voler fundar l'Aula de Lletres?
Vàrem viure a Mont-real uns anys i vaig conèixer els tallers i escoles d'escriptura.
Era molt habitual a tota Amèrica, i ja es cursava a les universitats mentre aquí era desconegut.
Vaig cursar tallers descobrint la gran bibliografia que hi havia sobre el tema.
En tornar, vaig contactar amb escriptors i coneguts, i ens vàrem llençar a l'aventura.
L'escola va durar quatre anys i era la primera de Catalunya.
Després ens en vàrem anar a l'Ateneu Barcelonès, fins a esdevenir l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.
- Què s'hi aprèn als cursos d'escriptura?
Primer cal diferenciar entre el que és un curs i un taller.
A tots dos s'hi aprenen tècniques per escriure un text literari.
La diferència rau en el fet que l'Escola té un corpus, un seguiment, un pla d'estudis.
Al taller s'hi pot fer un tast d'un element concret.
- Com ho feien els escriptors abans de l'aparició de les escoles d'escriptura?
Abans els escriptors es trobaven en cafès, amb un mestre que podia ser un editor o un altre escriptor.
Actualment els editors no fan aquesta tasca, més aviat la fa l'agent literari i l'editor té un perfil més empresarial.
Tot i aquesta relació mestre-deixeble, escriure una novel·la era molt més lent que fer una novel·la a partir del coneixement d'unes tècniques.
- Com ha canviat el panorama literari l'aparició de l'escola d'escriptura i les que han sorgit després?
S'ha professionalitzat com a sector en tots els aspectes.
També ha millorat la qualitat dels escriptors, tot i que això és una cosa que es veu amb el temps.
- Quins elements ha de tenir una bona novel·la?
Una novel·la és una mentida al servei d'una veritat.
En una novel·la hi ha un pacte entre escriptor i lector.
El lector et diu: sé que m'explicaràs una mentida, i jo me la creuré.
Els personatges han d'estar ben construïts, aquest és per mi un dels secrets.
Un personatge mal construït et pot fer caure una història.
Han de ser autèntics i genuïns, hem de conèixer l'origen de les seves accions.
El personatge ha d'actuar al llarg de la novel·la segons el que és i, quan li poses obstacles, has de deixar que els salti a la seva manera, no a la teva.
- Has ensenyat a escriure, has escrit i publicat.
Potser si tingués 40 anys, ho intentaria.
Admiro i respecto molt els editors, entès com a editor de veritat.
Per mi l'editor és molt important en la vida de l'escriptor, pel seu ajut i guiatge, tot i que aquesta tasca ara la tendeixen a fer més els agents literaris.
És el pseudònim que he utilitzat pels manuals que he escrit sobre escriptura creativa.
Lola ve de Dolors i Sabarich era el cognom de la meva padrina.
- Et dediques a ensenyar narrativa des del 93, però la teva primera novel·la no apareix fins al 2012.
Hi ha algun motiu per tanta diferència?
Jo he escrit des de sempre, però no és el mateix escriure que publicar.
Quan publiques ha d'estar molt més ben acurat tot, i això és temps, i espai físic i mental.
S'ha de tenir la novel·la al cap i al cor.
Per tot això, em vaig dir que em posaria a escriure i publicar el dia que deixés les classes.
Però no m'atabalava no poder escriure perquè penso que tot el que es viu reverteix en el que escrivim.
- Hi ha algun element que, quan coneixes a algú, et faci descobrir que aquella persona podria dedicar-se a l'escriptura?
Crec que sí que hi ha un punt innat.
Jo l'anomeno intuïció literària.
Encara que aquella persona escrigui malament, sense cap mena de tècnica, té un punt que saps que, si s'hi posa, se'n sortirà.
Tot i això és molt més important per ser escriptor molt aprenentatge, molt treball i molt esforç.
Es pot arribar a aquest punt sense instint, però no sense dedicació.
- Què creus que empeny la gent a escriure?
Hi ha gent que et diu que ha escrit des de sempre, n'hi ha que els fa il·lusió, n'hi ha que ho ha volgut fer sempre però que no s'han atrevit, n'hi ha que per teràpia.
Però en el fons a tots hi rau una il·lusió afegida a una necessitat de comunicar-se i ser reconegut.
Escriure és com un crit que llances amb l'esperança que algú el sentirà i et contestarà.
Ser escriptor és una actitud davant la vida en la qual observes el món amb els cinc sentits.
Qui escriu té curiositat per tots els detalls de la vida.
- En el teu cas, quina és la gènesi d'una novel·la?
Escriure una novel·la és una feinada de por.
Requereix una dedicació d'hores que has de robar a tot, la feina, la família i per tant ha de compensar molt, no econòmicament.
T'ha d'alimentar aquest rau rau.
- A banda dels poemaris, has escrit 3 obres molt diferents entre elles, però el Pallars hi és sempre.
- A 'La filla del nord', s'intueix un relat principal, un segon relat que va per sota i fins i tot un tercer.
Quin creus que és més important?
El més important és el que decideix el lector, perquè les novel·les, un cop acabades, són de tothom qui les llegeix.
Cadascú hi veu coses diferents, coses que ni com a autora t'has plantejat a l'hora d'escriure.
- Quirat i Mig va ser la teva primera novel·la.
A part del seu lligam amb el Pallars, què té de tu l'Alícia?
Flaubert deia: > Jo no sóc la protagonista, més aviat tots els personatges tenen coses de mi.
- A 'Terra inhòspita', una dona torna a ser la protagonista i un home el secundari.
Jo crec que no, voldria escriure per tothom.
Tampoc cerco empoderar els personatges femenins intencionadament.
Tracto tots els personatges amb igualtat i les dones de les meves novel·les s'empoderen soles.
- L'amor també és present en tota la teva obra.
Quin paper juga a les vides dels teus personatges de ficció?
Per mi l'amor és fonamental a la vida.
És com una llum que ho encén tot que fa millors els moments que no ho són tant.
Necessito que els meus protagonistes s'estimin.
- Quan escrius una novel·la, llegeixes novel·les?
No, en llegeixo abans d'escriure, durant l'any que em passo documentant-me.
El que sí que llegeixo és molta poesia.
- Com gaudeixes més del Sant Jordi, com a autora o com a lectora?
Hi ha autors que s'ho passen molt bé.
Jo prefereixo fer de lectora aquest dia.
M'estimo més promocionar els meus llibres durant l'any amb presentacions o grups de lectura.
Quirat i mig (Barcelona: Edicions de 1984) 2012
|
GRUP - Fotónica i Semiconductors (FOSE)
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
|
Dijous, 28 de novembre (19h), trobada amb l'autor Albert Sánchez Piñol a la Biblioteca de Can Peixauet.
Amb el suggerent títol de "Paraula de Santa Coloma", s'ha posat en marxa un programa literari de tardor amb què els autors i els lectors coparan l'agenda cultural de la ciutat.
Després de les jornades de poesia en llengües peninsulars que han aplegat a la nostra ciutat a personalitats del renom de Manuel Rivas, Kirmen Uribe, Carles Miralles, Eduardo Moga i María do Rosario Pedreira; es parlarà de la literatura a les ciutats metropolitanes, es farà una nova edició del Santa Coloma Spoken Word 2013, hi haurà lectures en veu alta de contes o narracions breus d'autors consagrats i de proximitat i es viurà una trobada amb l'autor de "Victus", Albert Sánchez Piñol, entre altres novetats.
Muntatge poètic basat en l'obra de García Lorca, Miguel Hernández i Rafael Alberti, imprescindibles en aquest temps d'opressió i d'incertesa.
Literatura a les ciutats metropolitanes
Trobada que pretén posa en valor la literatura feta a ciutats com Santa Coloma, socialment molt diverses i culturalment molt riques i plurals, limitades per la proximitat de centres molt més potents des del punt de vista de l'atenció i promoció mediàtiques de la producció cultural.
Els mapes literaris han de comptar amb l'eclosió de nous espais de centralitat, bressol de persones emprenedores dedicades a les tasques d'escriure, difondre o editar literatura.
Ponents: Vicenç Llorca i Sílvia Soler.
Organitza: Acolite en conveni amb l'Ajuntament de Santa Coloma
Trobada amb l'autor Albert Sánchez Piñol
El programa es completa amb tallers, presentacions de llibres i espectacles teatrals, consulteu-lo en aquest enllaç.
|
El que és important és que l'entorn i els menors tinguin clar que la vergonya és dels abusadors, no de les víctimes
Ja fa anys que, afortunadament, ha canviat la sensibilitat social en relació als abusos a menors i han deixat de ser un tabú, un secret del qual ni els afectats ni el seu entorn volien parlar.
El tabú és el que ha donat ales als abusadors i encara avui és el que permet que continuïn donant-se aquestes pràctiques.
Però el silenci, els silencis, s'han d'acabar.
És l'única manera de protegir les víctimes, d'evitar nous casos i de tranquil·litzar les famílies.
Només si tothom sap que no s'amagarà mai cap abús, que s'investigarà qualsevol cas i que es protegirà les víctimes i se les animarà a denunciar, es podrà estar tranquil que no hi ha res a amagar.
Ahir i avui, a l'ARA estem publicant diverses històries de l'equip d'investigació, que lidera Albert Llimós, centrades en el tema dels abusos.
Ahir ens fixàvem en el món de l'esport i explicàvem diversos casos d'entrenadors que han abusat de menors, i en alguns casos també de majors d'edat, aprofitant la seva ascendència sobre els aspirants a esportistes.
Ha estat una investigació de més d'un any que deixa al descobert alguns dels casos d'abusos en el món de l'esport a Catalunya.
Paral·lelament, l'equip també ha investigat el cas de mossèn Tomàs, de 91 anys, a Vilobí d'Onyar, amb nombrosos testimonis del poble que expliquen com la seva impunitat va ser vox populi al llarg dels trenta anys que va ser rector del poble.
Finalment, també donem a conèixer un nou cas relacionat amb el germà Andreu Soler a Montserrat, que aquesta setmana ha estat notícia per la denúncia feta per l'exescolta Miguel Hurtado.
Tant en el cas de l'esport com en el dels religiosos es repeteix l'esquema que persones molt respectades per les famílies, i sovint admirades o temudes pels menors, s'aprofiten del seu poder i de la debilitat dels nens o nenes per abusar-ne i assegurar-se del seu silenci.
La por, la vergonya, la desconfiança i a vegades el convenciment que ningú els creurà fan que les víctimes estiguin anys sense explicar res o, fins i tot, sense voler recordar-ho.
És sorprenent com molts no agafen consciència que van patir abusos fins que es fan grans i s'adonen del que allò els va suposar.
No es tracta, per descomptat, de criminalitzar tot un col·lectiu.
En el món de l'esport hi ha una majoria de professionals que fan una feina excel·lent amb milers de nens i que són els primers interessats a denunciar qualsevol actuació sospitosa que puguin veure en el seu entorn.
Tampoc en l'entorn religiós es pot criminalitzar tot el conjunt per les actuacions d'una minoria.
El que és important, però, és que l'entorn i els menors tinguin clar que la vergonya és dels abusadors, no de les víctimes, i que no se'ls pot imposar a sobre la condemna del silenci.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Acció de govern, Governança, Relacions internacionals
L'AMB gestionarà 60 milions d'euros, el 50% provinent de fons europeus, per a projectes metropolitans
L'AMB ha formalitzat el conveni amb la Generalitat de Catalunya, pel qual l'AMB gestionarà, per primera vegada de manera directa, l'aportació de fons europeus FEDER (Fons Europeus de Desenvolupament Regional) per desenvolupar projectes per import de 60 milions d'euros, que seran finançats al 50% amb aquests fons, i que es desenvoluparan fins el 2023.
Els projectes que es desenvoluparan seguiran tres eixos principals:
|
Els treballs de rescat entre les restes de l'Hotel Rigopiano, ubicat al centre d'Itàlia i enterrat el 18 de gener per una allau de neu, han entrat aquest dilluns en el seu cinquè dia, i alhora augmenten els dubtes sobre la resposta inicial donada després de la cadena de terratrèmols que va sacsejar la zona la setmana passada.
Vint-i-tres persones segueixen desaparegudes entre les restes de l'establiment, enterrat sota tones de neu.
Fins ara, els Bombers que treballen al lloc han recuperat sis cadàvers, mentre que el nombre de supervivents es manté en onze, nou d'ells rescatats de l'interior de l'hotel.
El portaveu dels Bombers, Luca Cari, ha assegurat aquest dilluns que no perden l'esperança de trobar més persones amb vida, en la mesura que l'allau no va tenir per què haver destruït o enterrat totes les estades.
"No hem arribat encara al cor de l'estructura", ha explicat, segons informa l'agència de notícies Reuters.
Els mitjans italians han divulgat aquest dilluns un correu electrònic en el qual el gerent de l'hotel, Bruno Di Tommaso, demanava a les autoritats unes hores abans de l'allau que buidessin les carreteres després de la cadena de terratrèmols, alguns d'ells amb una magnitud superior a 5 en l'escala de Richter.
"La situació s'ha tornat preocupant", va dir, en recordar que al Rigopiano s'havien acumulat ja fins a dos metres de neu.
Els clients, ha prosseguit, "estan terroritzats (...) i han decidit quedar-se a l'aire lliure".
El missatge s'ha adjuntat a les investigacions obertes per la Fiscalia, que intenten dirimir si va existir algun tipus de delicte.
La fiscal adjunta de Pescara, Cristina Tedeschini, ha explicat que, entre els assumptes que analitzen, estan els "retards" en el rescat i certes "ineficiències", si bé ha advertit que no tots aquests vessants podrien tenir rellevància penal.
L'oposició política també ha qüestionat la falta de recursos donats per a aquesta zona, especialment vulnerable per l'activitat sísmica.
Un dirigent del Moviment Cinc Estrelles, Luigi Di Maio, ha lamentat que la màquina llevaneu porta "cinc mesos" en reparació i ha acusat el Govern de deixar sense fons les regions.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La proposta del Govern d'Ada Colau sobre el Programa d'Actuació Municipal (PAM) per al període 2016-2019 té una capacitat inversora de 1.660 milions d'euros i pretén combatre les desigualtats i avançar cap a un nou model socioeconòmic, ha anunciat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, aquest dijous en roda de premsa.
Amb el títol '73 barris, una Barcelona.
Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats', la proposta de programa té 321 iniciatives concretes i està estructurada en cinc eixos prioritaris: la qualitat de vida en la diversitat, una economia plural, la transició ecològica, una participació que garanteixi el bon govern i una Barcelona oberta i compromesa amb el món.
Pisarello ha destacat que l'objectiu del PAM proposat és garantir "una sola ciutat, amb la mirada metropolitana i amb vocació d'exercir de capital i motor de Catalunya", i que parteix del convenciment que, perquè els ciutadans puguin desenvolupar les seves oportunitats, han de tenir garantits els drets socials bàsics.
Ha avisat que "no hi ha suficient amb mesures urgents, sinó que cal un pla, una mirada estratègica que vagi a l'arrel del problema, per revertir les desigualtats i una fractura social que s'està obrint, per la qual cosa cal transformar el model socioeconòmic per avançar cap a un socialment més just i ambientalment més sostenible", cosa que ha garantit que es pot aconseguir amb un pla solvent impulsat des d'una administració sanejada.
El tinent d'alcalde ha ressaltat que els 1.660 milions del pla han de permetre "reforçar les polítiques socials, millorar els serveis públics, generar una economia més plural i desenvolupar un urbanisme més inclusiu i cohesionador, de proximitat i més humà".
Ha apostat per polítiques "no només redistributives, sinó predistributives" per garantir la igualtat d'oportunitats, i ha assenyalat la necessitat de debatre sobre les fórmules per garantir el dret a l'habitatge, més equipaments educatius i guarderies, com impulsar el salari mínim metropolità, abordar una renda infantil i adaptar la Guàrdia Urbana a noves necessitats.
Pisarello ha defensat impulsar un canvi del model econòmic perquè "estigui al servei de la ciutat, i no com els últims anys, que el model s'ha servit de la ciutat", i defensa que ha de ser diversificat i plural, que potenciï el sector públic --sobretot en educació i sanitat-- i compti amb un sector privat dinàmic amb tornada social i mediambiental.
La proposta del PAM també preveu desplegar les Zones Urbanes d'Atmosfera Protegida, consolidar els Tres Turons com pulmó verd de la ciutat, avançar cap a un model de mobilitat sostenible --incloent la connexió dels tramvies-- i crear un operador energètic municipal.
Sobre participació, planteja l'elecció directa dels consellers de districte i projectes de transparència i rendició de comptes, com el programa 'El Govern ret comptes', que podria revocar i penalitzar als càrrecs electes si incompleixen els seus compromisos.
A més, el PAM aposta perquè Barcelona sigui "una referència com ciutat oberta i compromesa amb el món i que sigui referència també en matèria de drets humans, que inclogui el desenvolupament del Pla Barcelona Ciutat Refugi, que permeti l'acollida de persones que fugen de les seves llars per la guerra i per desigualtats socials i econòmiques, segons Pisarello.
Preguntat per si el PAM preveu el desenvolupament de la moneda local, ha explicat que s'està abordant amb altres municipis de la Xarxa d'Economia Social i Solidària, i ha assenyalat a preguntes dels periodistes que estudien noves fórmules per modificar la fiscalitat per compensar els impactes i els costos de l'activitat turística, cosa que podrien abordar amb noves taxes.
"Davant d'aquest perill d'una Barcelona fracturada que desaprofiti la potencialitat de la seva gent, tenim un pla i un model", ha defensat Pisarello, que ha insistit que aquesta és una primera proposta permetrà obrir un debat sobre un programa que ressalta que no afectarà només els pròxims quatre anys, sinó a la pròxima dècada.
Ha destacat que debatran la proposta amb agents de la ciutat; amb altres actors institucionals com ajuntaments de l'àrea metropolitana i de la resta d'Espanya i Europa que apostin per línies similars i amb la Generalitat --"com a capital de Catalunya, assumim el repte", ha dit Pisarello--, i amb la resta de grups polítics, especialment amb els d'esquerra.
El primer tinent d'alcalde ha recordat l'oferta de Colau per impulsar un "pacte d'estabilitat per aconseguir un govern més fort que pugui tirar endavant aquest pla", ja que defensa que és una proposta ambiciosa amb la qual Barcelona es juga molt.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Els advocats de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, han ampliat aquest dimecres la denúncia penal presentada pel partit per la gravació de la seva trobada amb la exnovia de Jordi Pujol Ferrussola, María Victoria Álvarez, al restaurant La Camarga de Barcelona, després que aquesta hagi sigut difosa íntegra per Internet.
Segons han explicat a Europa Press fonts populars, Camacho ha ampliat la denúncia del seu partit després que el diari El Triangle publiqués al seu portal la gravació sensera de l'esmorçar, fet que "suposa un incompliment flagrant del secret de sumari".
Els advocats de la dirigent popular han presentat també una nova demanda civil per la difusió de la gravació, ja que entenen que s'incompleixen les mesures cautelars adoptades anteriorment, les quals prohibien publicar el contingut de la conversa entre ella i María Victoria Álvarez.
A més, han presentat un recurs de reforma davant del jutjat d'instrucció número 14 de Barcelona en què sol·liciten que la líder del PP català segueixi personada en la causa penal, després que la jutgessa Elisabet Castelló decidís seguir amb la investigació malgrat l'acord entre Camacho i l'agència de detectius Método 3 pel que va percebre 80.000 euros.
Amb aquest recurs, els advocats de Camacho pretenen que la jutgessa es replantegi la providència feta pública aquest dimecres en la qual dóna per "desistides" les acusacions particulars de la dirigent popular i Maria Victoria Álvarez després dels seus acords amb l'agència Método 3.
Les mateixes fonts han explicat que entenen que des de l'acord les circumstàncies han canviat pel que consideren que la presidenta del PP català pot seguir personada en la causa, cosa que també podria succeir si prospera l'ampliació de la denúncia.
El 19 de juliol l'agència de detectius Método 3 i Camacho van arribar a un acord pel qual l'agència admet que la va gravar il·legalment en una trobada amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrussola, Victòria Álvarez, el 2010, i indemnitza a la popular amb 80.000 euros pels danys causats.
A l'acord, Método 3 assumeix que ha perjudicat a la dirigent amb la seva investigació i es compromet a vetllar perquè el contingut d'aquesta gravació no es difongui; a canvi, Camacho accepta les disculpes de l'agència i, segons l'acord, "concedeix el més ampli perdó tant civil com penal a la mercantil Método 3, així com el personal, apoderats i administradors de la mateixa"
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El més revolucionari -i el més difícil- sempre és la fraternitat, l'única capaç de trencar les barreres mentals que ara ens tenallen
[Article per ser llegit com un discurs, en veu alta, a l'estil Churchill]
Us dic que necessitem alguna cosa més que un Churchill, un líder emblemàtic, alguna cosa més valuosa i transcendental: necessitem l'esperit de Churchill.
¿I quin és aquest esperit?, us preguntareu.
Doncs té dos pilars que són com una doble fe, una doble esperança.
Té la íntima convicció en la victòria i la té perquè creu en les persones, en la gent.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La Casa de la Generalitat de Catalunya proposa dos cursos de català intensiu per a adults, dels nivells: Iniciació i Complementari
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La Casa de la Generalitat a Perpinyà, anuncia dos cursos de distint nivell, de català intensiu per adults:
Cada curs és de 45 hores de classes de llengua, a més de 3 hores de formació cultural.
La inscripció també dóna prioritat als alumnes per assistir als actes culturals que organitzem.
El curs d'Iniciació, que començarà el pròxim 8 de març, tindrà lloc cada dijous, de 18h a 21h, per un preu d'inscripció de 105 €uros.
El curs Complementari començarà el mateix dia, però l'horari es al matí: cada dijous, de 10h a 13h, per un preu d'inscripció de 115 €uros.
Tots dos s'acabaran a finals de juny.
'Aquests cursos, impartits en col·laboració amb l'associació Òmnium Catalunya Nord, estan pensats per persones especialment motivades que, per raons professionals o personals, necessiten tenir en un termini relativament breu un nivell de català suficient per fer front a converses bàsiques.
El nombre de places és limitat '.
Cal saber que utilitzen el català nou milions de persones i que és oficial a la majoria de territoris on es parla.
És una llengua de cultura, de comunicació i de negoci, però també una llengua de proximitat, una llengua indispensable per trobar feina en certs sectors econòmics.
Inscripcions i informacions: Casa de la Generalitat, 1, Carrer de la Fusteria, 66000 Perpinyà.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
Avui a les 12 hores, es convoca la comunitat universitària a guardar un minut de silenci en memòria de les 150 víctimes del vol 4U9525 de Germanwings, que enllaçava les ciutats de Barcelona i Düsseldorf i que es va estavellar ahir als Alps francesos.
La concentració es farà a cada centre de la Universitat de Barcelona.
La UB també informa que les banderes onejaran a mig pal durant tres dies en senyal de dol, segons va decretar ahir la Generalitat de Catalunya.
La comunitat universitària se suma, d'aquesta manera, al dolor pel tràgic accident i transmet el seu condol i afecte als familiars de les víctimes.
|
Estampa extraordinària ahir del riu Gaià al seu pas per la comarca del Tarragonès.
L'alliberament de cabals des del pantà del Catllar acordada per Repsol i Medi Ambient (riuada coneguda popularment...
El conveni entre Repsol i l'ACA que va permetre el retorn de l'aigua, l'any 2011, compleix cinc anys amb satisfacció a mitges
El riu ha tornat a discórrer en un tram de 4 quilòmetres i continua sec durant part de l'any
El govern promet més mesures de control a les entitats ecologistes
Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 24 de maig a La Riera de Gaià, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 22 d'abril de 2015.
|
L'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga ha acollit aquest migdia de dissabte el funeral per Josep Maria Casals Montañà, el Casalets, morts a l'edat de 92 anys.
Casals va rebre el primer premi a la Cultiura Popular de Berga que va crear el consistori berguedà l'any 1981.
I va estar implicat en nombroses entitats de la capital berguedanes des de la Colla Sardanista Cim d'Estella fins a l'agrupació Teatral La Farsa passant pel Club d'Escacs, entre moltes d'altres.
Josep Maria Casals era conegut per la seves faceta de caçautògrafs.
Al llarg de la seva vida en va aplegar més de 4.000.
A la seva col·lecció hi figuren estrelles com el cineasta Orson Welles que va sojornar a Berga quan rodava Campanadas a Mediancohe a Cardona o l'actriu Ava Gadner o personatges més propers com el que fou bisbe de Solsona Antoni Deig o el president de la Generalitat Jordi Pujol.
La seva singular col·lecció de signatures es preserva a l'Arxiu Històric d ela ciutat que al seu dia ja en va fer exposicions així com també de les seves col·lecions de cartells i programes.
El Casalets també va donar a l'arxiu de la ciutat més de 7.000 negatius de fotografies de temàtica berguedana que va fer ell mateix, per exemple les de lla visita del dictador Franco a Berga el 1966,l entre d'altres.
La missa ha estat oficiada pel rector de Berga Marc Majà que ha destacat el paper de Josep Maria Casals com a dinamitzador de la vida associativa de Berga.
A l'ofici religiós hi han assistir familiars, amics i representants de les diferenst entitats en les qu el finat havia estat vinculat.
|
Els dies 14, 15 i 16 de desembre de 2012 es portaran a terme a Barcelona les Jornades de Formació, Reflexió i Acció entorn dels Centres d'Internament d'Estrangers.
Aquestes Jornades, compreses dintre de la Segona Trobada estatal CIEs No, estan especialment dirigides a col·lectius, associacions i persones interessades a conèixer i aprofundir des del punt de vista jurídic-social la realitat dels Centres d'Internament d'Estrangers.
D'altra banda, pretén ser un espai de reunió, intercanvi i treball dels diferents grups que participen en accions que tenen per objectiu la denúncia dels drets humans en aquests centres.
Per a inscriure's a les jornades entra en aquest enllaç: https://docs.google.com/spreadsheet/viewform? formkey=dG1wMng1VTI0czg4R05YZW5uX241VUE6MQ =0
El programa previ de les jornades és el següent:
11.45h: Presentació de les Jornades
12.30h: Taula rodona: Eines de control dels CIEs.
16h: Tallers simultanis -Treballant el racisme interioritzat -Eines per a la sostenibilitat i prevenció del cremi en grups que treballen en relació als CIEs -Introducció a la situació dels CIEs i control de les migracions en el context de l'Estat Espanyol i la UE
18h: Taula rodona: Història i posicionament de les lluites contra els CIE i pels drets de les persones migrants en l'Estat Espanyol
10h: Taula rodona: Experiències d'Organitzacions Europees/Mediterrànies en la lluita contra els CIEs i Europa Fortalesa.
12.30h: Les lluites territorials contra els CIEs.
Experiències d'acció en les diferents ciutats de l'Estat.
17h: II Assemblea Estatal de Col·lectius en la Lluita contra els CIEs.
Análisi de l'últim any i perspectives de futur.
16 Concentra-acció en el CIE de Zona Franca
Organitza: GRAFIC Grup de Recerca i Acció sobre Fronteres i Controls
La Campanya Tanquem els CIEs de Barcelona recolzarà en l'organització de la Segona trobada Estatal CIEs No!
|
Diferents televisions desplaçades a Catalunya per cobrir un dia tan especial.
També el programa Más vale tarde, presentat per Mamen Mendizábal.
Un dels reporters amb els que va connectar als carrers de Barcelona va ser José Yelamo.
El moment culminant de la manifestació de la Diada de les 17.14 a la Plaça Espanya i la Gran Vía feia estona que havia acabat.
Però la presentadora incideix en que " a esta hora, los CDR intentan rodear el Parlament de Catalunya.
Mentre fa aquesta intro Mendizábal, en primer pla, els espectadors també poden veure, per una finestra petita a la part superior dreta de les pantalles, al reporter en qüestió esperant a que li donin pas.
Si un s'hi fixa, se'l veu ben tranquil, pentinant-se els cabells, aclarint-se la gola i micròfon en mà esperant per parlar.
Uns manifestants que no semblen estar cridant en excés.
I uns manifestants als que segons abans de la connexió, es veu com Yélamo esperona amb la mà esquerra.
Que un reporter avisi que estan a punt d'entrar en directe, no és nou.
Però l'evident manca d'espontaneïtat, l'evident ridícul de fer una connexió explicant les dificultats que té en fer la seva feina dos segons després que tots els espectadors veiessin que estava tan tranquil, han deixat en molt mal paper programa i reporter:
|
Cartell de totes les mobilitzacions convocades per l'independentisme Foto: Assemblea Nacional Catalana
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
La selecció del Brasil es va imposar a Colòmbia (0-1) a l'amistós disputat pels dos combinats al Sun Life Stadium de Miami (Estats Units), en què un gol de falta del barcelonista Neymar, que estrenava capitania, va donar la victòria a l'equip de Dunga, que debutava a la banqueta i que ha ofert la titularitat a l'atlètic Miranda i a l'exblanc-i-vermell Filipe Luis.
Tot i això, la selecció colombiana no va poder prendre's la revenja dels quarts de final del passat Mundial, en els que els de José Néstor Pékerman van caure per 2-1 davant dels homes llavors dirigits per Luiz Felipe Scolari.
Això en part perquè el combinat cafeter va jugar amb deu jugadors la major part de la segona meitat, quan Juan Guillermo Cuadrado va veure la segona cartolina groga (min.49).
Va ser l'única nota discordant d'un duel que va congregar a més de 70.000 espectadors, que van presenciar com el lateral Camilo Zúñiga i Neymar es fonien en una abraçada 63 dies després que el colombià lesionés al brasiler i el deixés sense disputar el que restava de Mundial.
Sota el comandament de Dunga, el Brasil va començar fent-se a poc a poc amb el partit, tot i que sense grans ocasions, la més clara un gol anul·lat a Neymar en el minut 25 per fora de joc de Filipe Luis.
Tot i això, Colòmbia va reaccionar per intentar sorprendre abans del descans, i gairebé ho va aconseguir al 42, quan Cuadrado va armar un potent tret que va obligar el porter Jefferson a l'estirada.
L'expulsió precisament de Cuadrado en els primers minuts del segon període va tornar el domini al Brasil.
En el minut 83, Neymar celebrava la seva capitania amb la 'canarinha' amb un genial gol de falta per donar la victòria a la seva selecció.
El jugador del Reial Madrid James Rodríguez va ser titular davant la 'verdeamarela', tot i que sense massa incidència, i va ser substituït per Radamel Falcao, nou davanter del Manchester United, en el minut 77.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El càncer de mama ja és el tumor més freqüent entre les dones occidentals.
Malauradament cada any s'identifiquen al voltant de 25.000 nous casos de tumors mamaris a Espanya – el 20% en dones menors de 45 anys-, però afortunadament els avenços científics en la matèria han aconseguit augmentar l'índex de supervivència un 1,4% cada any, segons les dades que proporciona l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).
L'AECC també destaca que la prevenció del càncer de mama a través de la pràctica d'exercici aeròbic i de força d'intensitat moderada, així com mantenir una dieta saludable, són aspectes clau per reduir el risc de desenvolupar un càncer de mama post-menopàusic.
De fet, aquest serà un dels punts centrals que es tractaran a la propera jornada solidària Dones d'Aigua, organitzada per la Fundació DiR en col·laboració amb la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer ( FECEC ) i AECC Catalunya, amb l'objectiu de sensibilitzar la societat sobre aquesta malaltia amb testimonis directes, informar sobre la prevenció i recaptar fons per continuar amb la investigació.
En aquesta segona edició comptarem amb la participació de l'atleta olímpica Ona Carbonell, que pren el relleu de l'Expresident Artur Mas com ambaixadora de Dones D'Aigua.
No serà la primera vegada que la nedadora de sincronitzada s'implica en causes solidàries promogudes per la Fundació DiR.
L'Ona Carbonell ja va donar el seu suport en edicions anteriors del "Mulla't per l'esclerosi múltiple" o a la marató d'Aquagym en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer.
Aquest divendres 30 de juny començarem a partir de les 19:30 a Diagonal DiR i al llarg de tot el vespre, fins les 23:00 hores, hi ha programades diferents activitats relacionades amb l'esport i la vida saludable.
El tret de sortida de la jornada solidària serà una sessió d'Aquagym i un taller d'iniciació a l'Acroioga, com a novetat d'aquesta segona edició.
Tot seguit, a les 20:15, es podrà gaudir d'un brunch saludable i de la xerrada – col·loqui sobre nutrició de la mà d'Adam Martín, expert en comunicació nutricional.
Finalment, a partir de les 21:30 i fins les 23:00 hores, conclourem l'activitat Dones d'Aigua amb una sessió de ioga.
Per participar en aquesta activitat cal fer una aportació de 15€ que aniran íntegrament destinats a les entitats col·laboradores FECEC i AECC Catalunya.
És una activitat oberta a socis i no socis, i pots formalitzar la teva inscripció a la recepció del teu club o bé a través de la pàgina web, on trobaràs més informació.
Test de nutrició: la teva alimentació i els teus hàbits són saludables?
Test de musculació: quina rutina de musculació has de seguir segons el teu nivell
Test de nutrició: Segueixes una alimentació saludable?
Test d'estat físic: Vols saber si el teu cos et demana un canvi?
Test de nutrició: Què saps sobre els mites alimentaris?
|
La Primera Tinència d'Alcaldia treballa per transformar Barcelona en una ciutat més pròspera i equitativa que sigui un referent internacional en molts àmbits.
Coordina les àrees d'Ocupació, Empresa, Emprenedoria, Economia Social, així com la planificació estratègica dels pressupostos i les polítiques fiscals de l'Ajuntament.
També impulsa un turisme sostenible, alhora que fomenta la promoció internacional de la ciutat i la dinamització de l'economia local a través del seu teixit comercial i productiu.
La liquidació pressupostària de l'any 2019 posa de manifest l'estabilitat i la solvència dels comptes municipals.
Durant aquest exercici es va aconseguir executar el 98,4% del que s'havia pressupostat, un dels percentatges més alts dels últims anys, i es va arribar a una despesa total de 2.661,3 milions d'euros.
L'endeutament ha baixat fins al 29,5% dels ingressos corrents (780 M€), molt per sota del 60% que marca la Llei d'estabilitat pressupostària; això representa un dels endeutaments més baixos de les grans ciutats europees i de l'Estat.
Altres dades positives que es desprenen de la liquidació dels pressupostos són que el termini de pagament als proveïdors és de 28,4 dies de mitjana i que l'estalvi brut és del 15,5% dels ingressos corrents, de manera que supera el 15% recomanat.
L'exercici del 2019 deixa també un superàvit de 64,7 milions d'euros, una quantitat que representa un 2,38% dels ingressos no financers, i és fruit de la pròrroga pressupostària, que suposa una limitació de la despesa, sobretot en les inversions.
Podeu consultar tota la informació sobre la liquidació dels pressupostos de l'any 2019 aquí.
|
a aquesta riba atansats, abocats a la ventada,
amb molts pessants segells, regalimosos,
on, amb claredats de sang, estigui escrita
tota la veritat, lletra per lletra.
Salvatge i alhora empresonada, la paraula
ens fa voltar la cantonada, perdre el fil.
donar lliçons, llegir la bonanova,
De la trona davallem per sempre més.
Ja hem desmuntat els altaveus, eixordadors.
Si per cas, emprarem el llenguatge de les mans.
vol tenir més que veure amb la terra
que no amb la forma de l'arada.
dreçats damunt els embornals de la ciutat,
ara amb qualitats d'estàtua dins el record
del subjecte insignificant de l'oració
Les llisses, forçosament, s'han desplaçat.
Però m'ha sorprès un estol de blancs
on era mar i ara és terra i més de dos bassiots.
m'heu estroncat el doll", hi podeu afegir.
de centrar-vos en aquesta o en cap altra ferida:
els jos poètics són una gernació
talment com els jos no poètics.
Finalment, amb mà del tot invisible
i grafit untuós, qualcú escriu també,
a la llisa paret o al mur gratellós:
ASSAIG DE PREGÀRIA EN EL TEMPLE, AMB
-així els coneguts com els desconeguts-
xuclam adotzenats el greix del mal, tan llestos.
i perdoneu els nostres deutes i putades
-les nostres sevícies, insídies i putades-
els nostres àvols deutors, també tan llestos.
si no són les de la ira més fera,
Però, Adonai silent, el que de veritat
és que, d'alguna forma o manera,
doneu alguna empara als nostres fills
dels quals no deixarem mai de ser responsables,
Emperò encara, si no som uns esburbats
hem de pregar-vos també per la gernació
dels morts de tota edat i condició,
però no direu que ens manqui voluntat.
|
Els reis Felip i Letícia han presidit, com és habitual, la cerimònia de la Pasqual Militar.
Després d'obrir els regals amb les filles, el matrimoni ha acudit a la plaça de l'armeria de Madrid per assistir al primer acte del 2020.
Mentre els mitjans de comunicació polítics es fixaven en la cara seria de Pedro Sánchez i el discurs de Felip VI, les revistes de moda han tornat a centrar-se en el look de Letícia.
I és que la monarca ha optat per un disseny que no ha deixat indiferent a ningú.
Letícia ha escollit un vestit-blazer blau marí llarg, que tenia un botó joia circular a un costat molt original.
Escot en 'V', màniga llarga... i el més cridaner, l'apertura lateral que deixava al descobert la seva cama.
Un desvergonyiment que no ha agradat a tothom, ja que molts han criticat que hagi ensenyat.
El que ningú no ha negat és que el conjunt afavoria la seva figura, gràcies també a les sabates altes a joc.
La reina Letícia, a la Pasqua Militar / Europa Press
Si l'objectiu era cridar l'atenció, ho ha aconseguit.
No se sap gaire del vestit, ja que no ha transcendit ni el dissenyador.
De moment es parla sobre la resta del look, en sintonia: els cabells recollits en un monyo molt elaborat, maquillatge suau i arracades de perles, diamants i safirs.
I d'aquí, a passar la tarda a casa del pare de Letícia.
Cada any mengen el tortell de Reis a casa de Jesús Ortiz, una tradició que ha complert tal com mostren les imatges que han captat els fotògrafs de la seva arriba en cotxe.
Els Reis i les filles visiten el pare de Letícia durant el dia de Reis / Europa Press
Un dia de Reis molt complet que fa pensar que Letícia seguirà deixant-se una milionada en roba.
|
El Badalona i el Lleida empaten en un duel obert, en què cada equip va dominar una part.
Rubén Enri va fer avançar els de casa d'hora i Jorge Félix va fer l'1-1 després de la represa.
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
|
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
El Racó de Madremanya és una antiga masia del segle XVIII. © Òscar Marín
Feia temps que volíem visitar Madremanya.
De la constel·lació de petits pobles d'origen medieval que s'estenen entre Girona i la Bisbal d'Empordà, era el que ens quedava per veure.
D'excuses en teníem moltes, per anar-hi: l'arquitectura del poble, la seva tranquil·litat, els paisatges que l'envolten, tornar al castell Gala Dalí de Púbol...
Però he de confessar que, aquest cop, la nostra raó principal era la descoberta d'un hotel rural: El Racó de Madremanya.
Vam arribar-hi al capvespre i, després de visitar els espais comuns de la masia, ens van assignar l'habitació Blava, al primer pis de l'edifici principal.
Murs gruixuts de pedra, un llit de 180 x 200, un bany complet, un sofà, una zona de despatx i dues petites finestres amb vistes al lateral del jardí.
L'habitació Blava és una de les més àmplies de l'hotel. © ÒM
Totes les habitacions del Racó ofereixen calma i recolliment, perquè ens trobem lluny del brogit de la ciutat, en un petit oasi envoltat de camps de cereals, verds a la primavera, daurats al principi de l'estiu.
La masia data del segle XVIII i encara conserva bona part de la seva estructura original, ben restaurada per al seu ús com a allotjament i decorada amb gust pels seus propietaris: Ivan i Josep.
Al Racó de Madremanya trobem el recolliment necessari per desconnectar de les presses del dia a dia.
També sota l'aigua podem trobar la desconnexió que busquem: a l'exterior, dues piscines ens esperen per fer passar la calor.
La d'aigua dolça, situada just davant de la casa, està climatitzada i s'hi pot nedar entre els mesos d'abril i octubre.
N'hi ha una altra, d'aigua salada, que s'ubica en un segon jardí presidit per un nou espai d'estil contemporani, on se situen el menjador i tres de les habitacions dobles de l'hotel.
Després de refrescar-se a l'aigua, s'agraeix seure en alguna de les gandules i cadires disposades en els més de tres mil metres quadrats de jardins, amb un bon llibre a les mans o trobant el moment idoni per conversar tranquil·lament amb la nostra parella.
Les normes de l'hotel són explícites: no és apte per a nens.
El silenci, aquí, no és una opció: és una necessitat.
Allà canta un ocell, aquí es mouen unes branques, no cal cap més so per gaudir de les últimes llums del dia.
Per als qui desitgen encara més tranquil·litat, hi ha l'opció de reservar un massatge relaxant sota reserva prèvia.
De nit, val la pena assaborir un sopar exquisit a l'hotel, un servei exclusiu per als hostes, tot i que a la vora també hi ha bones opcions gastronòmiques.
Els jardins i el menjador de l'hotel a l'hora de sopar. © ÒM
Pel matí, arriba el moment de gaudir d'un esmorzar bufet que satisfà els més exigents: embotits, formatges, cereals, croissants, pastissos casolans, diversos tipus de pans, sucs, cafès...
Aprofiteu aquest moment del dia per demanar consell al personal de l'hotel sobre les visites que es poden fer a la vora.
Hi ha tantes opcions (entre pobles amb encant, museus, miradors, paisatges...) que, si voleu descobrir-les totes, haureu de tornar.
Ells us esperaran amb els braços oberts.
Bufet d'esmorzar del Racó de Madremanya. © ÒM
A la masia hi trobareu racons com aquest per descansar o llegir. © ÒM
Sala de lectura a les antigues cavallerisses de la masia. © ÒM
Etiquetes: cases rurals, Empordà, hotels, hotels amb encant, relax, Rusticae
Publicat a Allotjaments amb encant | 3 comentaris »
|
La Sala de Plens de l'Ajuntament va acollir l'acte.
Josep Mayoral va fer entrega d'un obsequi als medallistes.
Alguns dels esportistes, escoltant l'acte atentament.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
Els guardons comparen i reconeixen l'excel·lència i la qualitat de 150 centres sanitaris d'arreu de l'Estat
Barcelona.-16 hospitals catalans han estat guardonats aquest dimecres en el marc del programa estatal Hospitals Top 20, uns premis entregats des de fa 17 edicions per l'empresa Iasist que valoren indicadors assistencials i de processos de gestió de més de 150 hospitals d'arreu de l'Estat.
Dels 63 premis lliurats, els 16 hospitals catalans n'han obtingut 26, fet que, a parer del Departament de Salut, "posa de manifest novament l'excel·lència i la qualitat" del sistema sanitari públic de Catalunya.
L'acte d'entrega dels guardons ha tingut lloc avui.
Els premis estan distribuïts en dues categories: premis a la Gestió Hospitalària Global i premis a 8 Àrees Clíniques.
En la primera categoria, dels 27 guardons lliurats se n'han donat 9 a entitats catalanes.
Són l'Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu – Hospital Clínic de Barcelona, la Clínica Corachan, el Consorci Sanitari de l'Anoia, la Fundació Hospital Sant Bernabé, l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l'Hospital de Viladecans, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Hospital Universitari Mútua Terrassa i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.Pel que fa a les àrees clíniques, en la de Sistema Nerviós els premiats catalans han estat l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
En la de Sistema Respiratori han estat la Clínica Corachan i la Fundació Hospital Sant Bernabé.
En la de Cor han estat el Consorci Sanitari del Garraf i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
En el cas de l'àrea Muscul-Esquelètica els premiats catalans han estat el Consorci Hospitalari de Vic, l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
En l'àrea de la Dona han estat el Consorci Sanitari de lAnoia, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi).En l'àrea de Digestiu els premiats han estat el Consorci Sanitari de l'Anoia i l'Hospital de Sabadell Corporació Sanitària Parc Taulí.
I en l'àrea de Ronyó i Vies Urinàries han estat el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i l'Hospital Clínic de Barcelona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El Govern italià va ordenar ahir el tancament de totes les escoles, instituts i universitats del país a partir d'avui mateix fins al 15 de març.
Es tracta d'una mesura per intentar contenir el coronavirus, que ja ha causat més de 100 morts al país.
Segons va explicar en roda de premsa la ministra d'Educació, Lucia Azzolina, la decisió es va adoptar després d'una avaluació que va dur a terme un comitè tècnic i científic sobre l'eventualitat de procedir al tancament dels centres educatius.
«No ha estat una decisió fàcil per al Govern», va assegurar la ministra, però finalment es va prendre una decisió «prudencial de suspendre fins al 15 de març les activitats didàctiques fora de la zona vermella».
A la mateixa roda de premsa el primer ministre, Giuseppe Conte, va afirmar que la decisió es va prendre només després de consultar els experts perquè avaluessin «com està evolucionant» la propagació del coronavirus.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
|
El Govern central recolzarà amb 25 milions d'euros a les empreses innovadores de base tecnològica a través del CDTI, Entitat Pública Empresarial, adscrita al Ministeri de Ciència i Innovació.
En concret, el CDTI aportarà 25 milions d'euros en subvencions en la nova convocatòria del programa NEOTEC per a empreses de base tecnològica (EBTs).
Les EBTs són empreses l'activitat de les quals se centra en l'explotació de productes o serveis que requereixen l'ús de tecnologies o coneixements desenvolupats a partir de l'activitat investigadora.
Les EBTs basen la seva estratègia de negoci en el domini intensiu del coneixement científic i tècnic.
L'objectiu del programa NEOTEC és fomentar la tecnologia i la innovació com a factors competitius per al desenvolupament de les empreses.
La convocatòria finançarà nous projectes empresarials procedents de petites empreses innovadores que requereixin l'ús de tecnologies o coneixements desenvolupats a partir de l'activitat investigadora i en els quals l'estratègia de negoci es base en el desenvolupament de tecnologia pròpia.
Les ajudes podran finançar fins al 70% del pressupost de cadascun dels projectes empresarials que optin a aquest programa i que tinguin un mínim financiable de 175.000 euros.
Cada subvenció podrà aconseguir fins a un màxim de 250.000 euros per beneficiari.
Les companyies hauran d'estar constituïdes, com a màxim, en els tres anys anteriors a la data de tancament del termini de presentació de les sol·licituds d'ajuda a la present convocatòria i disposaran d'un capital social mínim de 20.000 euros.
No podran optar a aquestes ajudes aquells projectes empresarials que no incloguin el desenvolupament de tecnologia pròpia.
El termini de presentació de sol·licituds començarà el 15 d'abril de 2020 i conclourà el 15 de juny de 2020 a les 12.00 hores del migdia, hora peninsular.
Aquests terminis podrien veure's modificats posteriorment en cas que es perllongués la situació excepcional amb motiu de la COVID-19.
En qualsevol cas, la data definitiva d'obertura de la convocatòria serà publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat.
|
Fer, el colom o la tórtora, el seu cant (el parrup ); fer un soroll semblant al parrup.
En l'època reproductiva escoltem com els coloms parrupen.
D'origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com corruquejar.
Se sentia còmode en la fredor geomètrica que acostuma a agradar als homes endreçats.
I allà la tenia, per a ell sol, amb permís de tres coloms bruts, que parrupaven compassadament.
Es va asseure a la pedra que li va semblar més neta, cap a la meitat dels catorze graons que pujaven fins al Saló del Tinell.
El pintaven de blau fosc mentre els coloms parrupejaven sobre la barana i les orenetes que havien fet niu a la galeria anaven i venien desficioses xisclant.
Un dia robà un crisantem del jardí de la senyora Borràs: era d'un groc de rovell d'ou, gros i escabellat com una peça complicada d'orfebreria.
Verbs amb què els ocells canten o criden
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i...
|
El director esportiu de l'ICL Manresa, Pere Romero, va carregar aquest diumenge contra algunes de les decisions arbitrals a les que ha hagut de fer front l'equip manresà en les darreres jornades.
Romero va comparèixer en roda de premsa després de la derrota del conjunt bagenc contra el Bilbao al Congost.
Davant els mitjans, el responsable es va carregar la culpa de la mala situació esportiva que viu el club i es va queixar públicament que, actualment, 'és massa fàcil arbitrar el Manresa'.
Tot i reconèixer la responsabilitat del conjunt, Romero va voler deixar clara la posició del club vers una situació que es repeteix setmana rere setmana, avisa.
|
El líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha insistit aquest dimecres a l'alcaldessa, Ada Colau, en la necessitat de reconvertir la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana en un museu "de la repressió".
"Demanem la cessió de l'Estat per convertir-lo en espai de memòria històrica real, de la repressió, de la brutalitat i de les tortures que es van practicar en aquest edifici durant la dictadura" franquista, ha dit en declaracions a la premsa.
El grup municipal registrarà una proposició en la Comissió de Drets Socials del mes de novembre, i Maragall ha recordat que el 2017 es va aprovar al Congrés el fet de convertir la comissaria de Via Laietana en un museu de la repressió franquista a petició d'ERC.
"Això ja és un compromís polític explícit", ha continuat el regidor, que ha detallat que la proposició que portaran al consistori buscarà no només aprovar-la en comissió, sinó aplicar-la i convertir-la en tràmit legal i real, segons ell.
Ha subratllat que el mateix Ajuntament ja va aprovar aquest abril una proposició en el ple --que incloïa una esmena d'ERC-- que reclamava la cessió de l'edifici i la reconversió en "memorial democràtic", i que es va aprovar amb els vots de BComú, ERC, PSC i CUP.
Maragall ha criticat la diferència de posicions dins del Govern municipal, i ha assenyalat que la tinent d'alcalde del PSC Laia Bonet "va desautoritzar" el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, que demanava el trasllat de la comissaria.
"Vol el govern de la ciutat ser fidel i coherent amb el que la ciutat ja va aprovar i amb el que ja vam aconseguir aprovar al Congrés?, o vol seguir mostrant aquest oportunisme i aquest electoralisme indecent que a mi em sembla que ara com ara practica el PSC?", ha preguntat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El FC Barcelona va encarrilar la seva classificació per a la final a quatre de la lliga europea al empatar a la pista del campió, el Coinasa Liceo.
Els blaugrana podran decidir els quarts de final en el seu pavelló.
El partit a Riazor va ser molt intens entre dos equips que van buscar el triomf.
El Barça va saber remuntar un gol inicial dels gallecs, va controlar el joc però, a vuit minuts del final va veure com li van empatar el partit de falta directa.
El Barça va poder comptar finalment amb Reinaldo Garcia que havia estat lesionat i semblava que no arribaria a temps.
Va sortir en el cinc inicial i va tenir protagonisme en fer la passada del primer gol, mostrar-se contundent en defensa i veure dues targetes blaves.
El Barça va començar amb una bola al pal de Torra i el Liceo amb l'1-0 en el minut 4.
La reacció va ser immediata i Gual va empatar en el següent minut.
El Liceo va tenir ocasions però el porter Sergi Fernández va tenir una lluïda actuació aturant un penal abans que Álvarez –que acabava de sortir a la pista– marquès l'1-2 pels blaugrana.
Abans del descans els homes de Ricard Muóz van tenir alguna ocasió per ampliar el marcador però, Malían va fer bones aturades.
La segona meitat es va iniciar amb els dos equips disposant d'una falta directa per les 10 faltes d'equip però els porters les van aturar.
El partit era intens i els jugadors anaven a totes.
Per segona vegada en el partit els àrbitres van voler equilibrar les coses i van mostrar targeta blava a un jugador de cada equip després d'una picabaralla.
Els gallecs buscaven l'empat amb ganes però sense encert fins que Toni Pérez va disposar d'una nova falta directa i va aconseguir l'empat, 2-2.
En els últims minuts hi van haver ocasions i es van caldejar els ànims.
L'empat es va mantenir fins al final, i amb el partit finalitzat, hi van haver discussions airades entre els jugadors i alguna empenta però, no va anar a més.
El partit de tornada dels quarts de final de la lliga europea es disputarà el proper 11 de maig, i es jugarà a les pistes dels equips que van ser primers de grup.
El FC Barcelona rebrà el Liceo, mentre que els altres tres equips catalans jugaran fora.
El Noia i el Reus viatjaran a Portugal i visitaran les pistes del Benfica i el Porto respectivament, i l'Igualada es desplaçarà a Itàlia per enfrontar-se al Valdagno.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
L'operació contra la trama de tràfic substàncies dopants per la qual els Mossos d'Esquadra van detenir tres persones a Sabadell aquesta setmana va decomissar més de 320 ampolles i vials de medicaments injectables no dopants però sí il·legals a Espanya.
Segons ha explicat la Policia catalana aquest dijous en un comunicat, en l'escprcoll també es van trobar 23 xeringues precarregades d'EPO i sis vials de diferents tipus d'EPO --Eprex, Aranesp, Neorecormon i Eporin--, a més de 62 xeringues utilitzades, al costat de vials i ampolles buides, documentació, ordinadors i telèfons mòbils.
En el transcurs de la investigació, els agents van detectar que l'entrenador responsable del grup d'atletes sortia de l'hotel Arrahona de Sabadell, on es trobaven, i tirava en un contenidor i diverses papereres les diferents parts d'una xeringa utilitzada i tacada de sang, a més d'una ampolla buida de medicament endovenós il·legal a Espanya.
Aquesta pràctica, que es va tornar a repetir en els dos dies següents de seguiment tot i que variant la ruta, evidencia "una clara voluntat d'ocultació", segons els Mossos.
En l'operació han resultat detinguts l'entrenador somali Jama Aden, un fisioterapeuta marroquí i l'atleta qatarià d'origen sudanès Musaeb Abdulrahmen Balla.
La situació dels detinguts --als quals s'atribueix tràfic de substàncies dopants-- és de retirada de passaport i prohibició de sortida del territori espanyol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Els Verds brinden una immensa actuació per acomiadar el cap de colla, Toni Bach
També van descarregar el 4d9sf, el 2d9fm i el pd8fm
Ha arribat a les acaballes, però el 2019 ha vist també un castell de deu pisos.
Els Castellers de Vilafranca van aconseguir aquest diumenge, per fi, descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles en una diada de Tots Sants per emmarcar.
Els Verds van liquidar diversos deutes pendents.
No ha estat ni de lluny el millor any dels vilafranquins, però aquest diumenge es van lluir de valent.
Entre d'altres, van descarregar el 4 de 9 sense folre després de tres anys sense fer-lo, i tot i començar ensopegant amb el castell de 10, finalment el van descarregar en última ronda: són els únics que l'han fet aquest any.
Tot plegat, arrodonit amb la torre de 9 i el pilar de 8.
Pòquer de gamma extra i, sobretot, injecció de confiança.
El cap de colla que acabava mandat, Toni Bach, deixava clar als seus que això era un punt d'inflexió després d'un any irregular en què s'han vist superats per la Vella de Valls.
També els Capgrossos de Mataró van tastar la gamma extra amb un pilar de 8 carregat.
A més, van mostrar molt bones maneres amb els castells de 9, igual que els Castellers de Sants, que van treure del forn el 3 de 9 i el 5 de 8 després de mesos de picar pedra a l'assaig i ensenyar poc a les actuacions.
I, en contrast amb aquestes tres colles, els Xiquets de Tarragona van seguir de pega; tanquen temporada sense castell de 9 i amb el 2 de 8 com a premi de consolació.
|
Qui passegi pels carrers de les Corts, si es fixa en les parets, descobrirà petites intervencions artístiques: rajoles de ceràmica amb algun dibuix, petits objectes damunt d'una superfície de fusta, alguna porteta arran de terra, etc. La més coneguda de totes és la casa del ratolí Pérez, al carrer del Taquígraf Garriga.
Molts nens i nenes hi passen cada dia i, segons expliquen els comerciants de l'entorn, fins i tot venen visitants de fora del barri: " Moltes vegades em truquen de punts diferents de Barcelona per preguntar si encara hi és per venir-lo a veure.
Una vegada també em van trucar d'una televisió francesa", explica Maite Ropero, que té una botiga just davant de la caseta.
Totes són obres d'una mateixa artista del barri que prefereix mantenir-se en l'anonimat i, de fet, molts veïns que la coneixen no saben que n'és l'autora.
Va començar a fer aquestes intervencions quan viatjava i deixava un record en lloc d'endur-se'l, però ja fa un temps que va decidir deixar les seves peces també al seu propi barri.
A casa seva hi té un petit taller on prepara les peces que penjarà.
Les fa a partir d'objectes que, de vegades, compra però d'altres són trobats o reciclats.
Per l'artista les seves intervencions són " petites poesies visuals ".
Cada peça ha estat pensada i creada pel lloc on està col·locada i té un motiu concret: "A una casa que fa olor de violetes hi ha col·locat una ceràmica amb un dibuix d'un flascó d' essència de violetes; al costat d'una perruqueria, unes tisores bessones; als jardins de Clara Campoamor, que alguns veïns n'hi diuen en broma Lloro Parc, hi ha col·locat un lloro...".
Quan col·loca les peces al carrer sap que moltes les trencaran o desapareixeran al cap de poc temps.
Diu, però, que això no és un inconvenient i que valora el temps que els veïns les hagin pogut gaudir.
Per ella, a més, t ambé és important la interacció que generen algunes peces, com per exemple la gàbia que hi ha al costat de la casa del ratolí Pérez i que s'ha convertit en el lloc on els nens i nenes del barri abandonen el seu xumet quan es fan grans; o la xarranca pintada al terra del carrer de Vilamur, que pren vida cada vegada que algú s'hi posa a jugar.
Pots descobrir on són les diferents intervencions artístiques en aquest mapa
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
L'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Zuia, Unai Gutierrez Urkiza, oficialitzen l'acord amb la signatura de l'agermanament divendres a l'Ajuntament de Zuia, al País Basc.
Coincidint amb l'acte, l'alcalde del Baix Empordà també va realitzar una conferència a la població sobre la situació política que viu Catalunya, la població de Verges i el mateix Sabater de manera personal.
|
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús.
Tant a la primavera del 2018 com a la primavera del 2019, la major part de punts estudiats presentaven un estat aquàtic Eurheic (cabal normal) i Oligorheic (cabal baix) i, per tant, els resultats dels índexs biològics d'aquest estudi (IBMWP, ECOSTRIMED) seran vàlids i proporcionaran una correcta informació sobre el seu estat ecològic real.
Els únics punts on es va detectar en estat Arheic (basses desconnectades) va ser a riu d'Arenes (B07) durant la primavera de 2018 i en la conca del Foix (F11a) en la primavera del 2019.
Pel que fa a l' estiu del 2018, que només es mosetrejen els punts de la XPN, es van observar 9 punts amb un estat aquàtic Eurheic, 4 en Oligorheic, 3 en Arheic (basses desconnectades), i 2 en Hyporheic o secs.
En canvi, a l' estiu del 2019 es van observar 4 punts secs o en estat Hyporheic (sec), 2 en Arheic, 4 amb un estat Oligorheic i 8 Eurheics.
|
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, fa una dura crítica a la divisió de les formacions independentistes i al "risc" que retornin a l'autonomisme, malgrat que, apunta, l'electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes "elecció rere elecció".
En una carta que publiquen diversos diaris aquest dijous, la presidenta de l'Assemblea lamenta que els pactes postelectorals de les darreres setmanes han posat al descobert un "retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic".
I, més particularment, alerta que el pacte entre JxCat i PSC a la Diputació de Barcelona "exemplifica" el risc d'un "retorn a l'autonomisme".
"El problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l'autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes.
No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l'agenda política i que els interpel·lin.
Cal recordar-los que l'objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo."
En aquesta "carta oberta a l'independentisme de base", Paluzie s'adreça al conjunt de l'independentisme i proposa analitzar quines fortaleses manquen per poder fer una declaració d'independència.
"Vivim un moment de desconcert a les bases de l'independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s'apoderin d'aquells que vam sortir l'1 d'octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots."
Paluzie durant la presentació de la manifestació de la propera diada (ACN)
Paluzie afirma que els "moments de crisi" es repeteixen "cíclicament" dins l'independentisme, però creu que la situació actual empitjora per "l'agreujant d'una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant".
En aquestes circumstàncies aposta per la unitat com a gran "aprenentatge de l'octubre del 2017".
"Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya."
Declarar la independència "sense creure-hi"
Sobre els fets de l'octubre del 2017, la presidenta de l'entitat independentista valora com "una gran victòria col·lectiva" la celebració de l' 1-O i com "una derrota" no haver-ne aplicat els resultats.
A més, critica que el 27 d'octubre del 2017 es va acabar "declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva".
"Pel que fa a l'àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a la unilateralitat.
Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les.
Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les.
Algunes les hem descobert al judici."
Paluzie reconeix que, en aquests prop de dos anys, a l'ANC li ha "costat sortir del procés de dol i tornar a traçar un camí".
Ara aposta per mantenir una "pressió" als partits "sense contribuir a la desunió", al mateix temps que continua "la mobilització als carrers".
"Tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d'exigència amb ells perquè prioritzin l'objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes."
La presidenta de l'Assemblea assenyala que la d'aquesta Diada "és la manifestació més difícil" de les que ha organitzat l'entitat, però demana als independentistes que hi assisteixin per "evitar que l'independentisme quedi adormit durant anys".
Paluzie creu que aquest Onze de Setembre cal treballar perquè els partits independentistes recuperin "l'objectiu de la independència i es treballi amb unitat d'acció per assolir-lo".
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
|
Aquesta és la pàgina de Taste The Way.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de O Pedrouzo.
|
El nou batlle d'Igualada obre la porta als pactes, tot i aconseguir 11 dels 21 regidors que configuren el consistori
Marc Castells s'ha dirigit eufòric a les desenes de persones que l'acompanyaven a la seu de CiU després de conèixer els bons resultats que han aconseguit.
"Assumim amb humilitat la majoria absoluta", ha dit Castells, qui ha afegit que "el futur d'Igualada ha de passar pel consens i per fer un govern el més ampli i transversal possible".
Cares llargues al PSC, que han seguit la tendència a la baixa, passant de 5 a 3 regidors, i han valorat "molt negativament" els resultats.
ERC tampoc ha aconseguit els resultats que esperaven, ja que s'havien fixat assolir el quart regidor i s'han quedat amb tres, mentre que la CUP ha irromput a l'Ajuntament amb dos regidors i es converteix en la quarta força.Resultat històric.
Així és com CiU d'Igualada ha valorat els resultats obtinguts en les eleccions municipals d'aquest diumenge.
Els convergents han aconseguit la majoria absoluta amb 11 regidors, un més del que van obtenir en els anteriors comicis del 2011.
Marc Castells ha expressat que "assumim amb humilitat, ganes de treballar i il·lusió aquests resultats" i ha agraït "a tota la gent que ens ha ajudat a fer-ho possible".
Castells ha apuntat que el futur d'Igualada "passa pel consens i per la participació d'altres partits polítics" i, per això, ja ha anunciat que "obrirem una ronda de converses per col·laborar amb tothom".
Segons el convergent, "hem de mirar de treballar plegats en el projecte d'Igualada i no de CiU".
En relació a la majoria que sumen les forces sobiranistes al consistori, Castells ha destacat que el president Mas, però també el Parlament i el Govern, "tindran a l'Ajuntament d'Igualada un aliat en el procés cap a la independència".
"Tenim una majoria qualificada sobiranista i, per tant, es consolida la línia que vam encetar fa quatre anys", ha valorat Castells, qui ha afegit que "miraré d'incorporar quanta més gent millor en aquest procés perquè necessitarem a tothom i, per això, demano generositat de totes les forces".
ERC i el PSC empaten a tres regidors
El PSC, que s'ha presentat a aquests comicis amb la marca Socialistes d'Igualada, ha seguit la tendència a la baixa que ja va experimentar l'any 2011, quan va passar de 10 a 5 regidors, i aquest diumenge n'ha perdut dos més, de manera que s'ha quedat amb tres.
El seu candidat, Jordi Riba, ha afirmat que "hem obtingut un resultat negatiu, sense matisos" i ha admès que "no era el resultat que volíem".
Per això, Riba ha valorat "molt negativament" la pèrdua de vots que han experimentat i ha afirmat que, a partir d'ara, "obrirem el període de reflexió i anàlisi que pertoca".
De la seva banda, ERC tampoc ha obtingut els resultats esperats, ja que els republicans s'havien fixat arribar als quatre regidors i, finalment, s'han quedat amb tres.
Amb tot, el candidat d'ERC, Josep Maria Palau, ha valorat l'augment de més d'un miler de vots respecte el 2011 i ha agraït "la molta gent que ens ha fet confiança".
Palau ha apuntat que, d'ara en endavant, la seva formació estarà "per ajudar a un bon govern de la ciutat" i ha afirmat que posaran sobre la taula les seves propostes "per veure si es poden tirar endavant".
"Tant de bo arribéssim a acords amb CiU per tirar endavant les nostres propostes", ha afirmat.
La CUP irromp a l'Ajuntament i es converteix en quarta força
Una de les sorpreses d'aquesta nit ha estat l'entrada de la CUP al consistori amb dos regidors.
Era la primera vegada que la candidatura independentista es presentava a la capital de l'Anoia i, per això, el seu candidat, Albert Mateu, ha valorat molt positivament els resultats.
"Estem molt contents per haver assolit aquest segon regidor i també perquè han desaparegut les forces polítiques xenòfobes que hi havia a la comarca".
Mateu ha avançat que el paper de la CUP dins l'Ajuntament serà de "fiscalitzador", ja que "és el que hem trobat a faltar aquests quatre anys".
PP i Decidim Igualada es queden amb un regidor i PxC desapareix
El Partit Popular també ha experimentat un descens respecte les eleccions del 2011 i ha passat de dos a un regidor.
D'aquesta manera, només entrarà al consistori el número 1 de la llista, Joan Agramunt, que aspirava a mantenir els dos regidors amb què han comptat fins ara.
De la seva banda, Decidim Igualada -amalgama d'ICV, Procés Constituent, Pirates de l'Anoia i Podem-, amb Dario Castañé al capdavant, ha aconseguit un regidor.
Qui ha perdut l'únic regidor que va aconseguir el 2011 és Plataforma per Catalunya, que aquest diumenge no ha assolit els vots necessaris per mantenir-se dins de l'Ajuntament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona és un centre amb una forta voluntat d'internacionalització.
A la base d'aquesta estratègia hi ha el convenciment que per mitjà de la internacionalització s'aconsegueix un millor desenvolupament personal i professional dels diferents col·lectius que conformen la Facultat.
Per això mateix, la Facultat estimula la mobilitat d'estudiants, personal docent i investigador i personal d'administració i serveis.
Disposa d'una oficina específica per a la mobilitat internacional, l'Oficina de Relacions Internacionals, dedicada a la gestió dels programes de mobilitat existents, la difusió d'informació sobre ajudes a la mobilitat, i la recerca i seguiment d'acords i convenis específics amb universitats d'arreu del món.
Punt d'informació: 934 024 300 | 934 024 468 | 934 021 830
|
La iniciativa, pionera a Catalunya, pretén millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals i s'adreça a tothom que té cura de familiars amb discapacitat, malaltia i/o dependència que presentin sentiments de sobrecàrrega
El nou programa suposa un canvi de mirada en la concepció de la Teleassistència, que actualment ja atén 100.000 persones l'any, de les quals més de 7.500 necessiten un nivell alt de suport per poder fer les activitats bàsiques de la vida diària
El Servei de Teleassistència Municipal incorporarà a partir d'ara un nou programa de suport a les persones cuidadores.
La iniciativa, pionera a Catalunya, vol millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals, que sovint són familiars, així com de les persones amb necessitat de cura.
Aquest suport el podran sol·licitar de manera gratuïta totes les persones que viuen a la ciutat de Barcelona amb familiars amb discapacitat, malaltia i/o dependència, que tenen cura d'ells i que tinguin sentiments de sobrecàrrega derivada d'aquesta activitat de cura.
La incorporació del nou programa suposa un canvi de mirada en la concepció del Servei de Teleassistència, i és que tot i que sempre s'ha ocupat de fer el seguiment de les persones beneficiàries, a partir d'ara també se centrarà en veure les necessitats de les persones cuidadores.
De fet, actualment la Teleassistència ja arriba a més de 7.500 persones valorades amb graus II i III de dependència, la qual cosa comporta que necessiten un nivell alt de suport per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària i, per tant, que forçosament compten amb l'ajuda d'algú per poder seguir vivint al seu domicili.
El nou programa ha estat treballat conjuntament amb la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores i té per objectiu principal millorar el benestar emocional de qui cuida i té cura, així com combatre els seus possibles sentiments de solitud.
La sol·licitud del nou servei es pot fer si la persona cuidada ja és usuària de la teleassistència, prenent directament el penjoll que algunes d'elles porten o bé a través del telèfon 93.547.92.00, però també a través d'un Centre de Serveis Socials o bé d'un Centre d'Atenció Primària en cas que es tracti d'una nova alta.
El Servei de Teleassistència Municipal va arribar l'any passat a les 100.000 persones ateses, un rècord històric que s'ha assolit amb una satisfacció elevada entre les persones usuàries, que puntuen amb un 9,4 de nota mitjana el servei que reben.
El nou programa de suport a la persona cuidadora oferirà trucades de seguiment i escolta activa, visites anuals, així com informació sobre els recursos disponibles i campanyes informatives específiques.
Aquestes trucades de seguiment les farà sempre la mateixa teleoperadora referent, la qual cosa ajudarà a establir un vincle i una actitud activa d'escolta.
El programa també proporcionarà a les persones cuidadores guies formatives amb continguts pràctics i d'interès per a elles.
Per fer-ho treballarà estretament amb l'espai d'informació i orientació Barcelona Cuida, de tal manera que si per exemple s'organitza una activitat al voltant d'una malaltia concreta, la teleassistència podrà informar les persones cuidadores que tinguin familiars en aquesta situació.
En cas que així ho determinin les persones professionals, el nou programa de suport a les persones cuidadores també oferirà prestacions tecnològiques individualitzades en cas que es consideri adient, ja siguin detectors d'enuresi, d'ocupació de llit o butaca o bé de convulsions per possibles moviments bruscos al llit.
Eventualment també es valorarà la implantació del Monitoratge Intel·ligent del Moviment per a l'Autonomia amb Localitzador (MIMAL), un terminal mòbil que disposa de sistema de geolocalització per a persones amb deteriorament cognitiu.
|
El president José Montilla, amb el ministre José Blanco
El ministre de Foment, José Blanco, considera que les obres del TGV per la Sagrada Família no suposen cap mena de risc.
Les declaracions del ministre, però, contrasten amb l'advertència de la Unesco que sí veu amenaçada l'obra d'Antoni Gaudí.
Almenys així ho va constatar el portaveu de Foment de CiU al Senat, Pere Macias.
El polític nacionalista ha lamentat que Blanco "ignori" les recomanacions de l'organisme de les Nacions Unides.
Malgrat que la Unesco ha demanat "reorientar" el traçat previst, Blanco manté la seva postura i no es modificarà el pla d'obres previst.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
El president de l'ABB del PNB, José Antonio Suso, ha reiterat que la formació jeltzale votarà no a una hipotètica sessió d'investidura de Mariano Rajoy i ha advertit que en aquesta qüestió "hi ha poc a parlar".
En una entrevista concedida a Radio Euskadi, recollida per Europa Press, el representant jeltzale ha reconegut que el fet que el PSOE digui ara que el PNB és "aliat natural" del PP, quan els dos partits han governat al País Basc des del 1986 fins al 1998 i ara tenen pactes en Diputacions i ajuntaments, "resulta graciós i d 'acudit".
Després d'afirmar que des de l'EBB s'ha traslladat al PP que la formació jeltzale votarà que no a primera i segona votació en una eventual sessió d'investidura, s'ha referit a la cessió de senadors del PP a la formació jeltzale per a la configuració de grup al senat i ha recordat que hi ha hagut grups polítics que al llarg del temps "han ajudat altres a tenir grup" en la cambra alta.
Ningú fa favors gratis, però nosaltres no demanem res en aquest sentit.
Ells ens van traslladar la possibilitat d'aquest suport i no anem a supeditar el tenir grup al senat a una investidura, no tenen res a veure", ha indicat, per afegir que emmarca el suport popular en la "cortesia parlamentària".
Per tot això, ha manifestat que, si des del PP els truquen estan disposats a palar, ja que la formació jeltzale està "oberta al diàleg amb tots els grups" i ha assegurat que, actualment, "pot haver contactes informals de trucades, però no hi ha cap tipus de negociació".
Alhora, ha criticat que, quan el PSOE volia conformar govern fa quatre mesos, comptava amb el PNB "sense negociar absolutament res" i, llavors, es deia que "érem els aliats naturals del PSOE".
"Que el PSOE digui ara que som aliats naturals del PP quan hem governat al País Basc des del 1986 fins a 1998, i ara tenim pactes en Diputacions i ajuntaments resulta graciós i d'acudit", ha indicat, per afegir que el PSOE vol fer un discurs per "desfer-se de la seva responsabilitat", tot i que "la responsabilitat pivota al seu voltant preferentment".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El concurs té l'objectiu d'estimular i motivar els alumnes amb l'aprenentatge de les matemàtiques
Barcelona.-Aquest dijous té lloc arreu del territori català la Prova Cangur que consisteix en la resolució de problemes matemàtics.
La convocatòria rau en una prova d'entre 20 i 30 reptes matemàtics, en funció de l'edat, de dificultat creixent i de resposta tancada.
La prova engloba des d'estudiants de 5è de primària fins a alumnes de batxillerat, que hauran de fer ús de la lògica i l'enginy matemàtic.
Aquest any, hi participen 95.243 estudiants provinents de 1.022 centres educatius d'arreu de Catalunya.
L'examen forma part del certamen internacional Kangourou 2016, organitzat per Kangaourou sans Frontières (SKF), una associació que reuneix seixanta-nou països i més de sis milions de nens de tot Europa.
Catalunya hi està representada amb la seva pròpia delegació per mitjà de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Els Mossos d'Esquadra investiguen la presumpta agressió comesa per quatre homes i dues dones a un jove dimecres passat a l'estació de metro de Plaça Espanya de la L1.
Segons ha denunciat un usuari a Facebook, el jove va rebre diversos cops i mostra dues fotografies de l'agredit.
Segons la denúncia, els agressors haurien pegat a la víctima perquè "era massa gai".
També assegura que dues de les persones que van participar en l'agressió eren personal de seguretat contractats per TMB i que haurien emmanillat el jove per agredir-lo:
"Aquest noi va ser apallissat ahir a la nit a l'estació de metro de Plaça Espanya a Barcelona.
Perquè els semblava "massa gai".
I mireu el seu canell, són manilles.
Perquè dos dels nois eren treballadors de seguretat al metro.
Així que... quan algú us diu que Barcelona és una ciutat oberta i amable amb tothom, heu de saber que aquesta merda passa a tot arreu.
TMB ha informat que col·labora amb la investigació dels Mossos d'Esquadra per a l'esclariment dels fets i ha obert una informació interna "sobre la possible participació de personal de seguretat fora de servei ".
Estem col·laborant amb Mossos d'Esquadra en l'esclariment d'un incident de dimecres 17 al vespre al d'Espanya L1 en què un usuari va ser agredit.
A mes hem obert una informació interna sobre la possible participació de personal de seguretat fora de servei.
Per la seva banda, des de l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) es condemna la "brutal agressió" i es posa a disposició de la víctima.
L'Observatori ha activat els protocols davant d'una agressió que s'hauria produït perquè la víctima era "massa gai":
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, s'ha fet ressò de la denúncia i, a través de Twitter, ha expressat la seva "condemna" davant "aquests fets i qualsevol mostra d'homofòbia i violència".
Collboni ha assegurat que Barcelona és "oberta, plural i tolerant" i que "cap actitud d'odi i discriminació tindrà mai cabuda a la ciutat".
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
|
La Capella Sixtina deixarà un dia de fer olor de naftalina i s'omplirà
Aquest fenomen tindrà lloc en el pròxim conclave per escollir un nou papa.
No en sabem el dia ni l'hora, però els moviments que està orquestrant des de la seu de Pere el papa Francesc estan remodelant els candidats que cada cop més són de la corda de les ovelles plebees i no de les corts nobles i patrícies.
Quan el papa Francesc mori –llarga vida al papa–, una munió d'homes es tancaran en aquest espai majestuós del Vaticà per triar, en secret, qui serà el nou cap de l'Església catòlica.
El darrer cop que va succeir un fet com aquest va ser el 13 de març del 2013 i va donar la sorpresa del pontífex argentí.
El Papa Francesc, que alguns encara consideren que "no fa res", està canviant del tot la composició del col·legi de cardenals, que són els qui escolliran el successor.
Tècnicament no són ells, ho fan amb l'ajut de l'Esperit Sant (esperit que sempre escull un papa que està entre els presents i per tant entre els creats pels pontífexs anteriors).
El Papa va definir "olor d'ovella" com un desig: per ell els sacerdots i per extensió tots els cristians han de ser persones que es barregin amb la seva gent, que acompanyin les persones, sobretot les més marginals.
I per aconseguir-ho no poden ser pastors amb guants de seda, sinó gent corrent i senzilla.
És un canvi de paradigma, especialment quan fa referència no només a mossens sinó a la més alta jerarquia de l'Església catòlica, els cardenals.
De fet, aquest perfil, minoritari (no superen els 130 membres actualment), ha estat considerat com una elit: els prínceps de l'Església.
Uns prínceps que estarien disposats fins i tot a donar la vida (d'aquí el color vermell de la sang i la porpra) pel papa i per l'Església.
El seu nomenament rep el nom de creació (els cardenals no és nomenen, es creen), i el seu títol és "eminència reverendíssima" i no "excel·lència", com s'adreçaria una salutació a un bisbe.
El Papa busca ara ajuda en el seu ministeri com a bisbe de Roma entre 10
nous cardenals, i entre ells n'hi ha dos de l'Estat.
Un de català, l'arquebisbe de Rabat, Mons.
I un d'espanyol, el sevillà amb arrels valencianes Miguel Ayuso, un bisbe expert en islam, llest i senzill, amb la diplomàcia del somriure i l'encaixada de mans acompanyada d'un bagatge teològic enciclopèdic i una reputació entre gent de diferents religions envejable.
Aquests nous cardenals escollits són atípics.
Amb la tria, es vol donar el missatge diàfan que els últims seran els primers.
Que els desclassats passen a primera fila.
Que els assessors del papa els tria ell segons els àmbits i el tarannà, i no segons la geografia o els nuclis de poder.
Als Estats Units, un dels focus on té més resistència, el catolicisme està dividit entre els qui l'accepten i celebren i els qui l'abominen i preguen per tenir aviat un nou papa.
Ell, a l'avió que el duia a Moçambic, va dir que se sent "honorat" pel fet que un grup de gent conservadora nord-americana el critiqui i l'ataqui.
El nou portaveu de la Santa Seu, Matteo Bruni, va haver d'aclarir que el que el pontífex volia dir és que sempre és un honor que et critiquin pensadors rellevants d'una nació important.
Ara estan perplexos i decebuts perquè, a la travessa dels nous cardenals, no hi tenen cap candidat.
Els amics del Papa que s'afegeixen als cardenals ja existents són persones que fa uns anys no haurien estat cridades a aquesta missió.
Fins fa pocs anys, els cardenals solien provenir sempre d'algunes ciutats que per tradició disposaven d'un cardenal.
El papa Bergoglio ha volgut prescindir d'aquesta praxi i crea cardenals de manera més creativa.
Els busca entre homes de confiança o entre llocs molt perifèrics.
Amb la tria recent hi ha cardenals d'Indonèsia, de Cuba o fins i tot d'un petit país com Luxemburg.
De la cúria romana, ha triat el pare Michael Czerny, jesuïta i sotssecretari de la secció Migrants del Departament pel Servei del Desenvolupament Humà Integral, una nova estructura vaticana que va crear el mateix papa Francesc.
El 53% dels cardenals electors (128 però 124 en breu) ja han estat escollits pel papa.
En aquesta nova tria deu són electors i tres no podran escollir el nou pontífex, però sí assessorar-lo.
L'Església deu ser de les poques institucions en què et premien per ser vell i savi.
Un bon consell al papa per part d'aquest nou club pot ser determinant per al rumb d'una Església que en el pontificat de Francesc s'ha significat ja per l'aposta per a l'acollida dels refugiats, la cura de l'ecologia i la decidida aposta per tallar l'abús de poder, consciència i sexual que han perpetrat molts dels seus membres.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
Amb majúscula i sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva): la Bíblia.
Igualment amb les parts o llibres que conté: l'Evangeli, el Gènesi, l'Antic Testament, l'Epístola als Corintis, el Càntic dels Càntics, els Fets dels Apòstols, etc.
Convencions gràfiques: criteri.
Amb minúscula en sentit figurat:
"Star Treck" és la bíblia de la ciència-ficció contemporània
|
La Fiscalia ha demanat tres anys de presó per a un terapeuta de Sabadell (Barcelona) per presumptament drogar i abusar d'un jove de 17 anys i vuit anys més de presó per fer el mateix amb una dona també en la consulta, però en aquest cas de manera continuada el mes de març del 2012.
En l'escrit d'acusació amb vista al judici previst per a aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona, la fiscal sosté que el 27 de desembre del 2011 Francisco F., que impartia teràpies naturals al Centre de Teràpies Naturals del qual era titular, va rebre el menor que acudia per tractar-se d'un trastorn de dèficit d'atenció.
Li va oferir un got de líquid que el jove va beure pensant que era aigua i va notar un gust estrany, es va sentir adormit; i l'acusat presumptament va aprofitar llavors per fer-li tocaments quan estava a la llitera i per masturbar-lo.
En una altra ocasió, durant una sessió de teràpies naturals el 5 de març del 2012, Francisco F. presumptament va fer tocaments a una pacient que havia acudit per un problema d'ansietat i estrès, suposadament també després d'haver-li donat un got que ella va beure pensant que era aigua, després del qual es va trobar desorientada i atordida.
Una setmana més tard, l'acusat va tornar a fer-li tocaments a la consulta, "aprofitant-se de la facilitat que li proporcionava el fet de mantenir amb la perjudicada una relació de terapeuta a pacient", segons la Fiscalia.
A més dels 11 anys de presó, la Fiscalia demana que es prohibeixi al terapeuta acostar-se tant al jove com a la dona durant cinc anys més els anys de pena de presó que se li imposi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'última polèmica a OT crema la xarxa.
Els protagonistes són dos: Samantha, la jove d'Alacant que va cantar Lluís Llach en català a la gal·la zero, i Javier Portugués, membre del jurat del talent show.
'Portu' va ser l'encarregat de comunicar l'aspirant que el jurat la nominava per abandonar l'Acadèmia, i els seguidors del programa esclataven amb fúria per l'argumentació del membre de ' Modestia Aparte ' i caça talents musical.
Concretament, la va comparar amb Lorena Gómez, la lleidatana que va guanyar l'edició de 2006, amb l'excusa de que totes dues van interpretar la mateixa cançó, ' Maniac '. "
Unes paraules que van deixar Samantha feta caldo i l'audiència indignada.
La noia havia passat una setmana complicada després d'un brot de grip a l'Acadèmia.
Tot i això, no va deixar d'assajar en cap moment.
S'ho va currar, i el resultat no va ser ni molt menys per nominar-la.
Per a l'audiència, uns comentaris molt desafortunats i un signe inequívoc de que hi ha favorits entre aquells que han d'impartir justícia amb les seves valoracions.
La tempesta va ser colossal, i Portu va haver de rectificar.
Molts han acceptat les disculpes, però amb matisos.
Com per exemple, una de les concursants més famoses del xou de Gestmusic: Beth Rodergas, una de les estrelles del 2002.
La de Súria accepta l'explicació, però dispara amb bala contra determinats comentaris de jurats de la història del programa: " Disculparse es de valientes.
Beth no parla de ningú expressament, però és impossible no pensar en determinats personatges.
Les aigües, però, tornen a baixar més tranquil·les, també gràcies a l'acció correctora de Noemí Galera i els professors, que la van salvar.
|
Endesa inverteix 45.000 euros en actuacions a Sant Jaume d'Enveja, Amposta i Arnes, que també ajudaran a millorar la qualitat del subministrament
Amposta.-La companyia elèctrica Endesa ha instal·lat dispositius aïllants per protegir les aus i evitar incidències de subministrament en tres línies de mitjana tensió de Sant Jaume d'Enveja, Amposta i Arnes.
D'acord amb les indicacions dels Agents Rurals, s'han instal·lat fundes aïllants amb revestiments de silicona.
Això permet reduir el risc elèctric en el moment que una au aixeca el vol des d'una torre, atès que a l'estendre les ales pot contactar amb un cable i produir-se un arc elèctric.
També s'han col·locat espirals anticol·lisió, que han de protegir les aus de possibles xocs i evitar el contacte entre diferents fases de la línia en situacions de molt vent evitant curtcircuits.
Segons Endesa, la mesura permet millorar la qualitat del subministrament a gairebé 9.500 clients de tretze municipis del Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre, Terra Alta i la Franja de Ponent.
La inversió total ha estat de 45.000 euros.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
aquest estiu a la serralada d'Atapuerca confirma la presència humana en aquests paratges fa
1.400.000 anys, concretament al jaciment conegut com la Sima del Elefante.
Dues dents de macaco i nova indústria lítica reafirmen aquesta hipòtesi, sobre la qual ja
treballava l' Equip d'Investigació d'Atapuerca (EIA) des de l'any passat.
les noves troballes ratifiquen que és l'evidència d'ocupació humana més antiga de l'Europa
treballat 16 persones, les quals han obert una àrea d'excavació de 35 metres quadrats, és a
dir, han duplicat l'extensió en comparació a anys anteriors; essent el nivell
excavat més antic d' Atapuerca.
Paral·lelament, han començat les
tasques per muntar un nou sistema de bastida, amb l'objectiu de poder continuar
l'excavació per sota del nivell del camí actual i alhora convertir aquest jaciment en una nova zona
visitable pel públic en general, sense cap tipus de perill, tal com
ja succeeix en altres recintes del mateix complex arqueològic.
La campanya d'enguany es va iniciar el 12 de juny
i ha durat fins a les acaballes de juliol.
temps, per torns, hi han participat 200 persones,
la majoria d'elles professionals, i també alguns estudiants, però de grau
superior, per l'alt nivell de les investigacions, entre ells del Màster Erasmus
Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la Universitat Rovira
A més de la Sima del Elefante, s'ha
descobertes sobresurten les pertanyents a l'espècie Homo
que ens informen d'un banquet caníbal, doncs membres d'un grup
d'homínids van ser cruspits per uns altres, tal com vam indicar des d'aquest
A la imatge, Eudald Carbonell (el primer per la dreta), codirector de les excavacions, observa in situ, les noves restes d' antecessor, junt amb d'altres companys.
s'ha observat la presència d'un crani complet d' Homo
heidelbergensis, de 500.000 anys d'antiguitat, que no s'ha pogut
En el mateix indret es va trobar un altre crani,
de les mateixes característiques, el 1992.
Aquestes peces ajudaran a entendre
i poden aportar dades revolucionàries sobre qüestions com la capacitat
A la Covacha de los Zarpazos, s'han excavat
anys abans d'ara, en el nivell on ja s'havia trobat en una altra
estiu s'han revelat restes de fauna, especialment de llop, cérvol i cavall, així com
indústria lítica, entre ella, fragments de sílex i quarsita.
animals que van caracteritzar l'entorn natural en què es van moure els homínids
milions, en els primers passos de l'evolució humana?
d'una manera didàctica és l'objectiu de l'exposició Ésser humà i entorn: les faunes prehistòriques,
que es pot visitar fins a les acaballes de
l'any al saló de Cultura d'Orce (Granada).
En la seva organització hi ha pres
part molt activa l' Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira
i Virgili amb els professors Bienvenido
entre els comissaris, juntament amb Isidro Toro,
de la conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia.
Precisament, arqueòlegs del mateix equip, desenvolupen fins al 12 d'agost tasques de recerca i
conservació de les restes d'Orce al mateix jaciment.
nombrosos cranis constata que aquells homínids van tenir com a companys de
viatge els proboscidis (elefants), els rinoceronts, els cavalls, els hipopòtams,
els porcs, els rumiadors (bàsicament bòvids i cèrvids), els carnívors (gossos, tigres, hienes...), i els primats.
Les restes de tota aquesta fauna
s'exhibeixen complementades per plafons
en els quals s'hi representen escenes
A més, hi ha reproduccions de sòls arqueològics d'altres importants
jaciments quaternaris europeus, com el d'Isernia
(Itàlia), Lazaret (França), Galeria d'Atapuerca i Fuente Nueva-3 d'Orce,
on es veu els homínids en acció.
escollit els tigres amb dents de sable
com a icona de l'exposició, tal com es veu a la imatge, amb la presència d'un esquelet complet de l'espècie americana de gran tamany Smilodon
a escala natural d'un exemplar de la mateixa espècie.
França, Itàlia, Polònia i Geòrgia
coordinada per Jean Gagnepain, del Museu de Prehistòria de les Gorges du
Verdon, a l'Alta Provença (França), i, a més de la URV, hi ha intervingut
fonamentalment el Departament de Prehistòria de la Universitat de Ferrara
(Itàlia), alhora que s'ha comptat amb la col·laboració de representants de la Universitat de
Cracòvia (Polònia), del Museu Nacional de Geòrgia, i del Museu de Prehistòria i
exposició coincideix amb els treballs d'estudi in
situ, conservació i protecció de fòssils del jaciment de Fuente Nueva 3, a Orce, un petit
En aquest municipi s'han localitzat les restes d'activitat humana més antigues de l'Europa
occidental, més fins i tot que Atapuerca, però no s'han trobat
troballes descobertes fins ara, com infinitat d'ossos animals, pol·len i
com era el paisatge faunístic, que contemplava bèsties de gran tamany, com el Mamuthus
emplaçament han sortit més de 2.000 eines,
sobretot ascles que saltaven quan el sílex era percudit amb una altra pedra; el
desgast d'algunes d'aquestes peces, observades en microscopi, avalen que havia
estat obra d'un homínid, que les
hauria utilitzat per tallar tendons o separar la carn de la pell.
durant el Plistocè per un llac de poca profunditat, però de dimensions
immenses, fins a 70 quilòmetres de llarga
Fa entre 100.000 i 200.000 anys, aquest llac
es va assecar, però fins llavors era freqüentat per una nombrosa fauna atrets per l'aigua;
allí van morir i van quedar enterrats entre el sediment que s'ha anat
dipositant amb el pas dels anys.
Milers d'anys després, els científics
s'esforcen en restituir aquell paisatge per obtenir més informació sobre els
nostres orígens i els nostres companys de viatge en l'evolució.
L'Equip d'Investigació d'Atapuerca (EIA) ha
eliminat completament el paper i el llapis en les seves tasques de recollida
Els dibuixos de les peces descobertes, que tradicionalment sempre
s'han fet amb llapis sobre un paper quadriculat, s'han efectuat ja a la
campanya d'enguany amb una PDA o agenda electrònica, incrementant d'aquesta manera la
qualitat de les dades obtingudes.
tecnològica ha estat possible gràcies a la renovació, per cinquè any
consecutiu, d'un conveni de col·laboració entre l' empresa IBM i la Fundació Atapuerca.
Ambdues parts desenvolupen conjuntament uns sistema informàtic sense fils pioner al món,
que des de la seva posada en funcionament, cada vegada incorpora més
imatge es perfila directament amb una agenda electrònica (una PDA), com la que il·lustra
Des de la mateixa PDA s'envia el dibuix de forma automàtica i
instantània a la base de dades instal·lada al servidor ubicat en un dels
exigeix que cada vegada que apareix una resta es dibuixi immediatament.
aquesta tasca es realitzava a mà en un full mil·limetrat, amb
quadres d'excavació d'un metre quadrat representat a escala.
La nova implementació tecnològica ajuda a millorar la
qualitat de les dades obtingudes, en reduir alguns errors.
dispositiu sense fils, que actualment ara només s'utilitzava a Gran
el número d'agendes electròniques emprades s'ha incrementat en cinc, en passar de 20 a 25.
El senyal ja arriba a les coves
la cobertura de la xarxa sense fils a totes les àrees, especialment en aquelles
on no hi ha visibilitat directa amb el servidor, com és el cas de les coves,
s'han instal·lat nous dispositius bluetooth (un
repetidor del senyal) i wireless (connexió sense fils) per garantir
la correcta transmissió de les dades.
emprat un sistema de registre de dades manual, i s'anotaven sobre
de camp diversos aspectes de les restes que es trobaven.
a mà sobre etiquetes en blanc les referències de cadascuna de les peces
descobertes, que després s'enganxaven en una bossa contenidora per la seva
Més tard, al laboratori, es procedia a la transcripció
de totes la informació a l'ordinador, cosa que comportava vàries hores de feina.
ideat per l'EIA i desenvolupat per IBM, es proporciona un mecanisme mòbil i sense fils, mitjançant
el qual els arqueòlegs realitzen de manera més eficaç la feina de camp,
especialment pel que fa al registre de dades, base documental per a la
viure a la serralada d' Atapuerca fa més de 800.000 anys practicaven el canibalisme
infantil, segons han demostrat les importants troballes localitzades
al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, durant la campanya d'aquest estiu, codirigida
Els científics asseguren que es tractaria d'un gran
tiberi, perquè almenys 10 infants van ser consumits pels seus congèneres,
de canibalisme més antiga fins ara coneguda.
S'ha arribat a aquesta conclusió per l'estudi de les traces observades a les dents.
efectuades a les restes, indicarien que un grup d'homínids d'un campament
pertanyent a l'espècie Homo antecessor va ser atacada per
Les primeres restes d'aquesta espècie les va posar al
descobert el mateix equip l'any 1994, en un sondeig efectuat a l'estrat Aurora de Gran Dolina.
Aquestes troballes van posar aquest jaciment a
primera línia d'interès científic mundial i la tasca ha continuat fins avui amb
En posteriors campanyes s'han continuat trobant
nombroses restes humanes i les excepcionals descobertes d'aquest estiu
com un emplaçament clau per obtenir
informació sobre els primers pobladors europeus.
Aquest és un tema important, però delicat d'estudiar.
recorda que fa molt de temps ell ja comentava la possibilitat de que en aquella època hi haguessin vàries
espècies convivint a Europa i el prenien per boig..
-assegura- amb troballes com la de l' Homo floresiensis, que avala la
coexistència d'aquesta espècie juntament amb la de l' Homo sapiens i l'Homo
neanderthalensis, per què no poden haver-hi a Gran Dolina vàries espècies?
El que succeeix és que aquesta hipòtesis només es pot demostrar si trobes l'altra espècie.
una espècie s'ha menjat a l'altra, has de trobar l'espècie que l'ha cruspit; no
pots dir que l'ha consumida una altra espècie i no trobar-la.
difícil d'aconseguir i d'entrada hem de pensar que són de la mateixa espècie ".
procedents de mitjans de comunicació d'arreu del món participen els dies 20 i 21 de
Internacional de Premsa Atapuerca 2006, organitzada per la Junta de Castilla y León amb
a conèixer les possibilitats turístiques d 'aquest conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per
Aquesta iniciativa ha tingut una bona acollida per part de
periodistes de mitjans japonesos, dels Estats Units, d'Anglaterra i de França.
dels redactors, columnistes i fotògrafs de revistes especialitzades en turisme,
diaris i agències d'informació internacional, i també d'alguns procedents de
mitjans nacionals, regionals i provincials.
Tots ells participaran en una reunió de
treball amb tècnics i responsables institucionals en el transcurs de
la qual se'ls facilitarà àmplia informació sobre els jaciments.
taula rodona amb els periodistes assistents, oberta a tècnics
d'oficines i patronats de turisme, agències de viatge i empreses del sector,
entre d'altres; se'ls hi projectarà un audiovisual i mantindran una trobada amb diverses
reunió, divendres es faran públiques les importants restes humanes que ha
propiciat la campanya d'excavació d'aquest estiu a Atapuerca, presentació que
anirà a càrrec dels tres codirectors del projecte, Juan Luis Arsuaga, José Maria Bermúdez de
L'empresa Calzados Robusta (Arnedo – La Rioja ) ha lliurat 250 parells de botes als investigadors dels
jaciments d'Atapuerca (Burgos), en el marc de la campanya d'excavació d'aquest
Aquestes sabates pertanyen al model Fósil,
el seu desenvolupament i posterior donació és la darrera fita d'aquest
fabricant pel que fa al seu mecenatge científic i ha estat concebut expressament per a aquest equip.
repel·leix l'aigua) amb una qualitat de gruix de 2.0- 2.2 mm; folre Gore-Tex® HPR, impermeable i
transpirable; sola de poliuretà bidensitat amb disseny
antilliscant; i sistema de tancament
Rioja líder en calçat de seguretat, entra a formar part de la
prestigiosa nòmina d'empreses patrocinadores i
col·laboradores de la Fundación Atapuerca.
Aquí teniu el quart lliurament de la sèrie d'articles "Catalanisme social i consciència d'espècie", que des de fa unes setmanes publica Eudald Carbonell, director de l' IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al diari El Mundo del siglo XXI i que anem compartint amb vosaltres.
El Nou Estatut, el sentit de la llengua, l'aposta per un catalanisme menys territorial i més divers, són alguns dels conceptes que valora en aquestes ratlles.
anys de consolidació de la nació catalana, unes forces polítiques anomenades
d'esquerres impulsen un nou Estatut amb el qual, una altra vegada, hi està
d'acord el 90 % del Parlament català, mentre que al Parlament espanyol només té
el suport del 60 % dels seus membres.
Doncs en un moment d'unificació europea que avança
però que està en crisi, una crisi industrial a causa de la deslocalització
dels complexos multinacionals que han anat invertint a Catalunya als
La crisi, provocada com conseqüència d'una falsa globalització,
encara genera més problemes; també hi ha tensions amb la resta d'Espanya, promogudes sovint per
reaccionàries del franquisme sociològic latent, producte de no
haver-se fet unes Corts constituents i una ruptura democràtica.
de la revolució científica i tècnica
ha provocat una desestructuració
En un moment en què encara no hi ha
la socialització de la revolució industrial, ja hem de metabolitzar els canvis
produïts per la revolució científica i tècnica.
que hem de ser conscients que, després de més de vint-i-cinc anys de
catalanisme en democràcia, la nostra forma de govern cavalca sobre una realitat
que ha canviat i que cal que entre tots fem canviar.
El catalanisme polític no ha de ser l'eix per vertebrar el catalanisme social, ha de ser al revés, hem de fer
emergir un catalanisme social basat en un projecte d'espècie i conseqüent amb la nova realitat de Catalunya i
El catalanisme ha de ser integrador basant-se, però, en la diversitat social, no en l'homogenització
Ha de ser un catalanisme carregat de coneixement de la nostra
realitat específica, però que no oblidi els canvis que s'han produït.
n'és el més important, de manera, que cal que aquesta perspectiva estigui en
l'objectiu estratègic del nostre poble.
Ara bé, no podem deixar de banda les
profundes transformacions que han sofert les estructures domèstiques, la
disminució de les religions com a fenomen socialitzador, així com el profund
canvi econòmic de passar d'un país rural a un país industrial i, finalment, de
conserva la llengua com a manera peculiar de pensar i de comunicar, però que
només es justifica per la necessitat que tenim els catalans de comunicar-nos
amb la nostra història a partir d'uns objectius de futur, no per conservar-la
La llengua ha d'estar present arreu i per a tot,
nacional oberta a tothom ara que els fluxos demogràfic són canviats;
llengua de la llibertat i de la igualtat d'oportunitats.
consciència d'espècie s'ha de manifestar amb un catalanisme menys territorial, transformat
en un catalanisme conscient i volgut, que entre tots hem de començar a regenerar.
Són temps de xarxes de pensament i d'acció, no de grans líders ni de grans
idees; ben al contrari, personalment penso que, en una societat catalana
alfabetitzada al 100 %, cal la participació i el debat per avançar cap a un altre
tipus de consciència catalana, que ens introdueixi en una dinàmica catalanista específica però
Rovira i Virgili de Tarragona participa a l'Expo Ciència
Europa 2006 –ESE 06, amb un taller d'arqueologia molecular, els dies 18 i 19 de
juliol, d'11 a 12 h, on el visitant pot determinar taques de sang sobre restes lítiques,
sota la direcció del professor i biòleg Policarp Hortolà.
al 23 d'aquest mes, fonamentalment al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, però el
desenvoluparà al laboratori d'arqueologia molecular de la Universitat, a la
té per objectiu identificar compostos orgànics, un camp d'investigació que es
troba a la frontera entre l'arqueologia, la química analítica i la biologia
Entre les tècniques que utilitza hi ha l'espectrometria
masses; totes elles permeten la identificació química de residus orgànics conservats a
En els darreres temps, l'ús de la reacció
en cadena de la polimerasa (PCR) també ha permès amplificar i seqüenciar
fragments de material genètic de origen animal o vegetal; per tant, la
identificació de l'ADN antic és una aplicació de futur a desenvolupar pels
Ciència Europa 2006 –ESE 06, l'Àrea de Prehistòria de la URV ensenyarà com els
especialistes saben si les restes observades en peces lítiques són realment
sang, per després procedir a anàlisis més detallats de les mateixes.
Com que aquestes investigacions s'efectuen amb tècniques molt cares, convé
Aquests estudis permeten establir relacions
filogenètiques, és a dir, de parentesc, entre les espècies, així com determinar la
història de les migracions humanes o la incidència de determinades malalties en
fira europea de treballs de recerca de joves, molts dels quals prenen contacte
Els 430 participants tenen entre 12 i 30 anys, i
comparteixen l'interès per la recerca.
Amb aquesta mostra es pretén fomentar
els valors com la curiositat, l'esperit crític, la capacitat de reflexió, la
tenacitat i l'amistat entre joves de diferents cultures europees.
organitzada per MAGMA, associació catalana d'àmbit estatal per promoure la
A més, compta amb diversos patrocinadors
Un viatge als nostres orígens", és una exposició didàctica, interactiva i interdisciplinar,
Fundació Atapuerca, que es pot visitar al Centre de Recursos Mediambientals de Cristina Enea, a San
Sebastián, fins l'1 d'octubre, amb l'objectiu d'apropar l'evolució
La iniciativa ha estat possible gràcies a la
col·laboració del Govern Basc, la Diputació Foral de Gipuzkoa i Iberdrola.
amb l'aparició de l'ésser humà a l'Àfrica,
des d'on alguns grups d'homínids van començar la seva expansió, arribant a Àsia
Els jaciments d'Atapuerca constaten la presència humana en aquests
paratges des de fa més d'un milió d'anys.
més, en aquesta exposició es donen a conèixer els
ecosistemes en els quals van viure les poblacions humanes de les
tres espècies diferents localitzades a Atapuerca ( Homo antecessor, heidelbergensis i sapiens ), així
com la fauna i la tecnologia que les van acompanyar en cada període.
comprensió de tot aquest contingut, s'han fet servir diferents resolucions
museogràfiques, experiències interactives,
mòduls informàtics i escenografies, com la del canibalisme gastronòmic de fa més de 800.000
Alhora, s'exhibeixen rèpliques de les peces més
importants descobertes durant els 30 anys d'excavacions a Atapuerca, com el crani del noi de Gran Dolina ( homo
i dissabtes, de 9:30 a 13:30 h i de 15:00 a 20:00 h
d'audiovisuals sobre evolució humana
Conferències Koldo Mitxelena Kulturunea de la Diputació Foral
Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social), s'ha incorporat aquesta setmana al
llistat de personatges que signaran articles a la contraportada del suplement "Estiu" d' El
Periódico de Catalunya, amb un espai propi per parlar dels temes claus en
Aspectes com la fabricació de les
primers eines o el creixement del cervell seran tractats d'una manera clara i
refrescant, en un quadern on es parla de molts aspectes d'oci, del que fan i
deixen de fer els famosos, de gastronomia, etc. Per tant, l'evolució humana ha
conquerit un espai propi enmig dels temes que interessen aquests dies de
de l'IPHES, per fer-nos també ressò d'aquests articles, un cop hagin estat
Periódico, en la línia de socialitzar al màxim aquest coneixement i us convidem a
que expresseu les vostres pròpies opinions i preguntes.
L'evolució, un trencaclosques apassionant
Durant aquest estiu, a El Periódico de Catalunya, parlarem
d'evolució amb l'objectiu d'entendre qui som.
milers d'anys, sinó milions d'anys, a comprendre què significa fer-se humà.
aquest procés hi ha hagut una sèrie de llindars, de rubicons crucials per a la
nostra evolució i presa de consciència.
Als articles que escriurem des de les excavacions d' Atapuerca
sobre l'evolució ens dedicarem a explicar tots aquests punts clau.
L'emergència i la consciència de la
L'augment de la mida del cervell i la socialització.
l'Àfrica, el nostre bressol, fins a tot el planeta.
conscient i conceptual, i finalment, quan i com apareix la consciència de la
En aquests cinc capítols intentarem conèixer els processos de la
humanització de manera senzilla però conceptual, i això ens
ajudarà a reflexionar sobre el que hem estat, el que som i, per descomptat, el
Evolució significa canvi i, en general, progressió; també vol
dir estabilitat, estructuració i extinció.
natural, ara matisada per la selecció tècnica.
És apassionant saber que tots els organismes tenim un
origen comú, i que va tenir lloc a la
Terra, on va començar tot fa uns 3.400 milions d'anys.
Nosaltres, els Homo sapiens, som els únics del nostre
gènere conscients del procés evolutiu, ara en creixement exponencial.
El genial naturista anglès Charles
Darwin va construir, a mitjans del segle XIX, la carcassa de la
teoria de l'evolució gràcies a la seva proposta de la selecció natural i de la
La investigació de la seva teoria, durant tot el
segle XX, ha permès importants canvis en la comprensió de fenòmens lligats al
desenvolupament de la vida, i ens ha donat pautes per a una nova comprensió de
l'origen, el desenvolupament i la diversitat dels mamífers i, òbviament, també
Durant el segle XXI, centenars d'especialistes –en geologia, arqueologia,
botànica, genètica, antropologia, etc.– ens dediquem a escrutar milers
d'hectàrees de terreny a tots els continents per intentar descobrir els fòssils
que ens permetin reconstruir el puzle de l'evolució humana i el seu context.
una feina contínua i del tot sistemàtica, sovint sense les inversions adequades
perquè les investigacions es facin de manera més rigorosa i organitzada.
tant, la nostra tasca encara té un rerefons romàntic i això, sens dubte, ajuda
a fer molt més suportable la nostra feina diària.
A la tasca de camp que desenvolupem en molts punts de l'Àsia,
l'Àfrica i Europa estem en contacte amb una gran diversitat de
pobles, tots ells descendents de la nostra mateixa espècie, l' Homo sapiens.
Això ens fa molt més conscients de la importància que ha tingut, i encara té, la cursa humana
que va començar fa més de 2,5 milions d'anys en algun lloc remot de la sabana
africana, quan un primat va aprendre a fer eines de pedra i fusta.
seu cervell va créixer i créixer, i el nostre gènere, el gènere Homo, ha
arribat a tenir un dels cervells més grossos, en proporció al cos, de tots els mamífers.
Fa 1,8 milions d'anys ja ens havíem instal·lat al continent
euroasiàtic, a més de l'Àfrica.
Vam descobrir el foc i el vam socialitzar en un període
que se situa entre 600.000 i 200.000 anys cap al passat.
que no es va socialitzar fins fa 20.000 anys.
La consciència individual de primat en
evolució va emergir i es va fer present.
Només la nostra espècie, com ja hem
esmentat, pot reflexionar entre els mamífers, tot i que no sigui
La consciència d'espècie ha emergit i es consolida,
l'hem de socialitzar i fer-nos més sabedors de què som.
Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i
col·laboració amb l'Ajuntament de Tossa de Mar, presenten una exposició sobre com era
la vida dels primers ramaders i agricultors de Catalunya, a La Nau de Tossa
de Mar (Avinguda del Pelegrí, 25) fins al
El comissari de la mostra és Lluís Batista, membre de la Unitat de Museografia de l'IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social ).
nostres avantpassats van abandonar les activitats de caça i en favor de
l'agricultura i la ramaderia, i van decidir establir-se en petits poblats de
clima, la influència d'altres cultures i un augment demogràfic van provocar que fa més de 8.000 anys els habitants de Catalunya deixessin de ser caçadors
progressivament un forma de vida sedentària, tot donant pas al que es coneix com el
la forma de vida dels nostres avantpassats, un avenç social i cultural no
igualat posteriorment fins a la Revolució Industrial.
Un canvi introduït per grups humans del Pròxim Orient, on aquest procés ja
s'havia desenvolupat 3.000 anys abans, i que van arribar al nord de la Península a través de
aquest important procés mitjançant recreacions
d'àmbits, reproduccions d'objectes, audiovisuals, plànols i taules
cronològiques, en una exposició estructurada en dos
àmbits: l'introductori, que evidencia una forma de vida basada en la caça i la
recol·lecció; i un segon dedicat al Neolític, que es conclou amb un grup
escultòric que ens introdueix al Calcolític o Edat del Coure.
En ella es constaten les formes artístiques, econòmiques,
tecnològiques, culturals i rituals de les comunitats neolítiques del territori que correspon actualment a Catalunya.
l'agricultura i la ramaderia s'hi han d'afegir altres novetats típiques del que
de la pedra polida, que suposa una millor forma i ús
de les eines per a la vida diària; la
ceràmica, necessària per guardar aliments; la mineria, amb
l'explotació de la variscita, per exemple, usada per elaborar collarets i
complements; i els nous costums
funeraris, amb l'aparició d'enterraments col·lectius,
i el predomini dels sepulcres de fossa, cistes i megàlits (dòlmens).
que tots aquests canvis es donen al nostre territori amb un retard d'uns 3.000
anys respecte a l'Orient Mitjà, i que és d'allí des d'on arriben a les nostres
procés de neolitització a Catalunya és producte de la influència de
colonitzadors forans, suposadament arribats de les
habitualment els milers de visitants que s'apropen a la serralada d'Atapuerca
per conèixer in situ els importants jaciments prehistòrics, acaben d'incorporar
didàctica permeten entendre què aporta aquest registre arqueològic a l'estudi
actual de l'evolució humana i com eren les societats d'aquella època..
moment disposen d'aquests nous plafons estan ubicats a la zona coneguda com a Trinchera del Ferrocarril i són:
La manta del nivell 10 de Gran Dolina, denominada d'aquesta manera per
la gran quantitat de restes que aglutina.
Aquest espai podria configurar el campament del Plistocè mig, d'uns 350.000
anys, més important d'Europa occidental descobert fins ara.
consideren que l'estudi minuciós de les restes localitzades aquí demostraran canvis tecnològics importants en una època més
també a Gran Dolina, on es van descobrir les restes d'una nova espècie, l' homo antecessor, de
més de 780.000 d'anys d'antiguitat i que
era una trampa natural per a la fauna i on s'han trobat proves de la
utilització d'aquest espai per part de l'homo heidelbergensis, que
hauria aprofitat les restes dels animals que queien dintre.
d'entre 400.000 i 200.000 anys abans d'ara.
descobert evidències humanes de més d'un milió
més d'aquests plafons específics, s'ha incorporat un altre sota el títol De la investigació a la interpretació, on
es constata què és una excavació, que s'obté amb aquest sistema de treball, com
s'empren les restes fòssils descobertes i de quin tipus són, com és la feina a
la laboratori (datacions...) i què es fa amb tot això (interpretar el passat).
Sospedra, investigador de l'IPHES, ha remarcat: "són plafons molt didàctics que
en molt poc temps permeten visualitzar la recerca que estem efectuant, objectiu
que s'afavoreix amb els dibuixos que han concebut Francesc Riart
Amb un cop d'ull pots situar-te espacialment (dins del jaciment) i cronològicament amb informació sobre
l'espècie d'homínid de que parlem en cada moment, com era l'habitat en què vivien i amb la reconstrucció d'escenes quotidianes
que utilitzaven i què menjaven ".
Aquests plafons són fruit d'un encàrrec
De cada plafó se n'han fet dos perquè es puguin contemplar tant des
de dalt com des de baix dels recintes arqueològics, segons per on es faci el
Per saber més sobre els jaciments i concertar visites pel públic en general:
Campeny, codirector de les excavacions del Camp dels Ninots de Caldes de
Malavella, aprofita el bloc de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana
i Evolució Social) per oferir-vos un primer balanç del que ha estat la campanya
Després de la feina efectuada durant el mes de maig, dóna a conèixer
ara algunes primeres hipòtesis i conclusions que han obtingut els científics en
les darreres setmanes, fruit del treball d'investigació que sempre s'efectua
quan s'ha acabat una excavació.
arqueològics que s'estan duent a terme al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes
de Malavella estan posant al descobert un autèntic tresor per a la investigació paleontològica internacional.
Tot i que el projecte d'investigació es va iniciar ara fa tan sols quatre anys,
resultats obtinguts són extraordinaris.
recuperats fins ara, en una superfície que ocupa aproximadament 25.000 m 2, fa
d'aquest jaciment un indret indispensable per a conèixer els darrers 4 milions
arqueològica que, des dels anys 70,
ha desenvolupat l'Associació Arqueològica de Girona, ha
posat al descobert prop de 120 estacions paleolítiques a la comarca de la
El principal problema d'aquests
assentaments rau en el fet que, d'una banda, es localitzen en superfície i, de
detonant per reprendre la recerca arqueològica en punts geològicament més adequats
per a la bona conservació del registre.
dels Ninots està situat al cràter d'un volcà d'explosió originat durant el
neogen recent (al voltant dels 5 Ma).
en aquest cràter on es formà un llac, les aigües del qual varen anar dipositant
sediments lacustres durant llargs períodes de temps.
tant per humans com per animals, els quals anaven a aquest indret
De ben segur que en aquest entorn es desenvoluparen
dinàmiques paleoecològiques importants, les quals han quedat perfectament
preservades en els més de 60 metres de profunditat de sediment.
municipi de Caldes de Malavella, juntament amb les particularitats de les seves
aigües termals, han propiciat una conservació del material fòssil i paleobotànic excepcional.
esquelets sencers de macromamífers corresponents a tres bòvids i un
rinoceront, juntament amb restes aïllades d'un segon rinoceront i d'un cèrvid.
és molt abundant la presència de microvertebrats (s'han
i de tortugues (se n'han recuperat cinc de completes durant
Tant la manca de jaciments d'aquestes cronologies com
l'aparició d'espècies úniques fan del Camp dels Ninots un jaciment únic a
durant el mes de maig de 2006 van consistir a continuar la prospecció dels
Després de realitzar fins a 5 cales en profunditat,
els treballs es van concentrar al sector Butano, situat al vessant nord-est de
metres en línia recta del punt intervingut en els
durant aquesta campanya està format per un esquelet de bòvid i un de rinoceront, ambdós en
perfecte estat de conservació, en un nivell de llims verdosos corresponents a
fons de llac, situats, cronològicament, en el Pliocè mitjà (al voltant
individus els falten les extremitats del davant.
Aquest fet és a causa de la inestabilitat
del fons lacustre, la qual produí un desplaçament de fangs que acabaren arrossegant
Tot i això, l'extraordinari estat de conservació del material fòssil
permetrà desenvolupar estudis complets referents a l'evolució d'aquestes dues
la mort d'aquests individus cal esperar els resultats de les investigacions
Malgrat tot, fins ara no hi ha estigmes de carnisseria
Per tant, és difícil pensar que són producte
És important destacar que pràcticament tot el material
s'ha recuperat en connexió anatòmica i en nivells sedimentaris corresponents a
Probablement, el fet de quedar submergits poc
després de la seva mort els hauria allunyat de possibles carnívors.
lítica tallada en quars en un nivell d'argiles i de carbonats de més
d'un metre de potència a la part alta de la seqüència estratigràfica.
aquest material és escàs, sí que ens confirma una ocupació humana molt antiga
en els terrenys del Camp dels Ninots.
la recerca en aquests nivells superiors per tal de localitzar acumulacions que
permetin confirmar aquesta hipòtesi.
L'extraordinària potencialitat del jaciment del
Camp dels Ninots obra el camí cap a la creació d'un centre combinat que
consolidi la investigació i la difusió d'aquest entorn.
Continuant en la línia iniciada setmanes enrere, us oferim la tercera part de la sèrie "Catalanisme social i consciència d'espècie", que l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES, publica al diari El Mundo, cada quinze dies, i que ara vol compartir amb vosaltres.
Si voleu podeu consultar el primer i segon lliurament en l'arxiu d'aquest mateix bloc.
d'estabilització de l'any 1956, coneix un creixement econòmic important; el
procés industrial necessita ma d'obra i provoca moviments demogràfics d'una gran magnitud
que s'acceleren a partir de la dècada de 1960, quan el turisme transforma
econòmicament el nostre litoral.
Els conciutadans nous, que arriben de les
zones pobres d'Espanya, venen a un país on es parla una altra llengua i del
Les agrupacions obreres, els partits
polítics d'esquerres i les organitzacions de base cristianes en conjunt fan un
Però, com és possible d'integrar-se en un país que
té prohibit de parlar la seva llengua i on, a més, no està degudament consentit
ni autoritzat de practicar els seus costums ni la seva cultura?.
L'arribada dels contingents obrers per fer
funcionar les fàbriques de la burgesia catalana, la
recordar que molts dels seus membres feien servir el castellà com a llengua de
prestigi per distingir-se del poble en general que continuava parlant català- va provocar un
xoc d'identitats que només l'acció social solidària de les organitzacions socials, els partits polítics, les associacions
de veïns i els moviments sindicals van poder esmorteir.
Els nous catalans s'instal·laven als ghettos que
ells mateixos havien construït i vivien, en general, en males condicions a
causa de la seva baixa capacitat adquisitiva.
vegades injustament culpabilitzat dels mals de Catalunya i tens, a més, una
llengua diferent, tot plegat acaba per constituir una barrera per a la teva
necessitaven la llengua del país per entendre's, a la vegada que la llengua del
comunicació cultural institucional.
Això va fer que gran part de nous catalans
no hagin tingut la possibilitat d'integrar-se d'una manera efectiva i que només
la seva descendència la tingui de manera parcial.
Aquelles condicions van generar la lluita per obtenir
la llibertat, la democràcia i la recuperació de les institucions catalanes.
Aquells pressupostos van començar a moure molta gent cap a una
política d'àmbit social que va acabar per mobilitzar a un gran contingent arreu
del país i, aleshores, en aquell marc, el catalanisme d'esquerres va tornar a emergir resultat
d'una necessitat social àmpliament entesa.
Entramats socials com l'Assemblea de
Catalunya, participada per la majoria de forces polítiques actives
del país, configuraven un feix de forces decidides a aconseguir la llibertat,
l'amnistia i l'estatut d'autonomia; la recuperació de la llibertat
també passava per la recuperació de les nostres institucions i, per tant, el
catalanisme estava ja implícit en el projecte de demandes anterior a la
franquisme, l'any 1975, el catalanisme sota la direcció de Jordi Pujol, pensador i
dirigent catòlic i socialdemòcrata
renaixement de la dreta nacionalista i el
catalanisme de dretes torna a tenir preponderància en front del catalanisme
La seva arribada al govern de la Generalitat va significar
el triomf d'un nacionalisme moderat impregnat del catalanisme de base
No hem d'oblidar que a l'Assemblea
de Catalunya convergien totes les forces cap a una situació on la qüestió
nacional era important en el marc de les llibertats: l'esquerra
revolucionària, la dreta socialdemocràta i la dreta estaven d'acord amb una
nova regeneració catalana, amb aconseguir l'autonomia i amb demanar l'autodeterminació per a Catalunya.
|
Tot un món d'espais publicitaris a disposició dels anunciants a les destinacions turístiques gestionades pel Grup FGC
E l Grup FGC és un dels primers operadors turístics de Catalunya.
Mitjançant aquesta divisió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es gestionen i promocionen diferents destinacions turístiques d'alta muntanya.
Estan distribuïdes per tota Catalunya: des del Pirineu Oriental, amb destinacions com La Molina, Vall de Núria i Vallter 2000, al Pallars Sobirà amb Espot i Port Ainé.
El Grup FGC també arriba a indrets tant característics de la nostra cultura com al espai singular de la muntanya de Montserrat, a la qual s'hi accedeix mitjançant el Cremallera i funiculars de Montserrat.
A més, el Grup FGC gestiona trens turístics com el Tren dels Llacs, que uneix l'estació de Lleida -Pirineus, a la ciutat de Lleida, amb La Pobla de Segur amb un tren que transporta els viatgers al passat en un entorn idíl·lic.
També el Tren del Ciment, a l'Alt Llobregat, que cobreix la ruta que històricament unia la fàbrica de ciment Asland a Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà.
Més de 2 mil·lions de visitants anuals i una repercussió mediàtica valorada en més de 30MM€ són algunes de les magnituts que destaquen entre les moltes que trobarà detallades al document adjunt.
No ho dubti; les explotacions turístiques del Grup FGC constitueixen un gran aparador per la seva empresa o client.
Consulti a sota la documentació i no dubti en contactar amb nosaltres!
Sol·licita informació tot complimentat el següent formulari i el nostre departament comercial contactarà amb tu amb la major brevetat possible
|
Imatge d'arxiu d'una ambulància del SEM. /
Una dona de 57 anys ha mort al ser atropellada per una moto al districte de Nou Barris de Barcelona, en el primer accident mortal de trànsit del 2018 a la capital catalana.
Segons ha informat aquest dijous l'Ajuntament de Barcelona, l'atropellament es va produir ahir a la nit cap a les 20.15 hores a l'altura del número 51 de l'avinguda de Rio de Janeiro de Barcelona.
A causa de l'impacte, la dona va quedar greument ferida i va ser traslladada a un hospital, on ha mort aquesta matinada.
La Unitat d'Investigació i Prevenció de l'Accidentalitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona ha obert una investigació per aclarir les circumstàncies d'aquest accident, el primer sinistre mortal de trànsit a la capital catalana aquest any.
|
El Govern municipal de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, tancarà el mandat sense aprovar un pla especial urbanístic de regulació dels habitatges d'ús turístic, després que la comissió municipal d'Hàbitat Urbà hi hagi retirat aquest dijous de l'ordre del dia el punt que tractava l'assumpte.
Al retirar la qüestió, no podrà sotmetre's a votació a l'últim ple del mandat, per la qual cosa el pla haurà de ser aprovat pel Govern local que sorgeixi de les eleccions municipals del 24 de maig, per la qual cosa la suspensió de llicències seguirà vigent fins a l'aprovació o fins al seu venciment, el maig de 2016.
La comissió ha retirat en total cinc punts de l'ordre del dia, que inclouen el pla especial urbanístic per a l'ordenació del Centre Museístic a la muntanya de Montjuïc.
El vot contrari de tots els grups de l'oposició ha impedit l'aprovació de la variació del cost en la reforma de l'avinguda Diagonal --que ha passat de 12 milions d'euros en l'adjudicació a 16 milions-- perquè consideren que han estat despeses que es podrien haver previst.
La regidora socialista Assumpta Escarp ha criticat que la reforma no ha estat "ni bona ni maca ni barata", mentre que Eduardo Bolaños (PP) ha lamentat la despesa extra i ho ha titllat d'inadmissible en alguns aspectes.
El líder ecosocialista, Ricard Gomà, ha reiterat el seu rebuig a la reforma i ha sostingut que no respon a l'interès públic i que ha "tingut problemes d'execució", i des de UpB, Jordi Portabella (ERC) ha insistit que algunes de les despeses afegits deurien haver-se previst des del començament.
Després del vot desfavorable dels grups de l'oposició, és l'empresa municipal Barcelona d'Infraestructures Municipals (Bimsa) qui haurà d'aprovar el projecte i abonar la despesa, acord que haurà d'elevar novament a la comissió per al seu coneixement.
El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, ha agraït als grups municipals i als tècnics el treball fet durant el mandat a la comissió i a l'àrea d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient, i ha dit que han treballat "a favor o en contra de la voluntat del Govern municipal, però sempre a favor de Barcelona".
La comissió ha aprovat el pla especial urbanístic per permetre la construcció d'una residència d'estudiants al carrer Sèneca, en el districte de Gràcia, malgrat que el PSC, ICV-EUiA i UpB han mostrat el seu desacord perquè consideren que afectarà als veïns.
Sobre el futur hotel al carrer Rec Comtal, tots els grups han apostat per continuar negociant amb el promotor per intentar minimitzar el seu impacte, de la mateixa manera que han defensat que es busqui un acord amb el mateix impulsor perquè es garanteixi l'ús públic de tot el parc de l'Oreneta i de les finques Can Ripoll i Torre Garcini.
La comissió també ha aprovat una proposició de UpB per projectar el tram del carrer Provença entre els carrers Lepant i Enric Granados com un eix de trànsit pacificat amb un carril bici segregat.
Per unanimitat, també ha acordat impulsar un nou model d'estalvi energètic als edificis municipals a proposta dels ecosocialistes, que demanen avaluar el consum dels immobles de l'Ajuntament per després planificar com reduir-lo.
En resposta al PP, Vives ha explicat que Òmnium Cultural ha estat sancionada amb 120 euros per col·locar en la plaça Sant Jaume un panell lluminós de compte enrere fins al procés participatiu del 9 de novembre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
" Amb una visió global, cal comentar que, tot i que el 2008 va ser un any difícil per al món econòmic i financer, i que moltes institucions, com els col·legis professionals, van patir greument l'efecte de la crisi global, el COMB va poder complir amb els seus compromisos previstos, va ser capaç de mantenir l'esforç en els ingressos i va tancar el pressupost amb una desviació positiva "
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.