text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
El Cagliari volia tornar a entrenar-se dissabte, i el Lazio, el Nàpols i el Milan, el dilluns vinent
Els jugadors del Parma i l'Spal mentre esperaven que la Serie A decidís ajornar la competició pel coronavirus / ELISABETTA BARACCHI / EFE
A Itàlia s'allarga el confinament i no paren de créixer la xifra de persones mortes arran del Covid-19, però tot i així en alguns sectors tenen molta pressa de tornar a la normalitat.
Diversos clubs de la Serie A tenien la intenció de reprendre els entrenaments per tornar a agafar forma física i preparar-se per quan es reprengui la competició, però les autoritats sanitàries els han parat els peus.
Finalment, han votat en assemblea tornar a la feina a partir del dia 4 d'abril.
Els metges havien dit que era "imprescindible" aturar el treball col·lectiu fins a l'abril
Una proposta que ha topat amb l'oposició frontal de la Federació de Metges Esportius del país transalpí, que considera "imprescindible aturar els entrenaments col·lectius fins, almenys, el 3 d'abril".
Aquests equips al·legaven que, al seu criteri, ja es donaven les condicions necessàries de seguretat per tornar a la feina, però els metges insistien que "es manté l'emergència sanitària" i, per tant, no es pot fer encara aquest pas.
Una situació que ha generat controvèrsia, sobretot entre els clubs que, més enllà del confinament, s'han vist afectats directament pel coronavirus i que estan en situació de desavantatge.
Els clubs pacten tornar a la feina el 4 d'abril perquè tots ho facin en igualtat de condicions
És el cas del Fiorentina, que ha detectat 10 positius en el seu club, entre ells els futbolistes Patrick Cutrone, Germán Pezzella i Dusan Vlahovic, i altres membres de l'entitat.
Juventus i Sampdoria són altres clubs que també s'han vist afectats per casos confirmats de Covid-19.
Les protestes d'aquestes entitats ha motivat una reunió d'urgència entre els equips de la Serie A, que finalment han pactat tornar a treballar a partir del dia 4 d'abril, perquè tots reprenguin la feina en igualtat de condicions.
La competició italiana es va suspendre el dia 9 de març i encara no té data de retorn, tot i que els equips esperen poder tornar a jugar a finals d'abril o a principis de maig.
Un cop s'acabi el confinament i els clubs puguin tornar a la feina, hauran de passar unes setmanes perquè puguin agafar la forma abans de tornar a competir.
En els propers dies hi hauran més reunions per fixar el nou calendari, que s'allargarà durant el mes de juny aprofitant l'ajornament de l'Eurocopa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Hi ha coses que signifiquen molt encara que siguin poc importants.
Berga és l'única capital de comarca sense estació d'autobusos perquè la Generalitat no ha tingut cap pressa i perquè l'Ajuntament de la ciutat ha estat incapaç d'aclarir on ha d'anar.
I mentrestant, els busos continuen fent parada al baixador de tota la vida, en un lloc inadequat i sense serveis.
L'únic que caracteritzava l'existència del baixador era un simple voladís que protegia més o menys de la pluja fins que una ventada se'l va endur fa cinc anys.
Des de llavors, hi ha a la paret els ferros rovellats que servien de suport de la peça que va sortir volant i qui no es vulgui mullar quan espera el bus ha d'entrar al bar, on es venen els bitllets.
Si té problemes de mobilitat no pot fer-ho perquè el local no és accessible.
Els ferros a la paret durant cinc anys i la gent a la intempèrie han estat l'estampa de la impotència de l'Ajuntament de Berga.
Ara, per fi, s'ultima la construcció d'una marquesina.
Cinc anys per fer una marquesina.
No és res vital, però és la millor representació de la manca de govern que Berga arrossega des de fa anys.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.
|
Cristina Pardo és metgessa de la Unitat Ambulatòria de Demències i de la Unitat de Psicogeriatria de l'Hospital de Sant Andreu de Manresa des de fa 15 anys.
Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer, que es va celebrar el 21 de setembre, la Dra.
Pardo parla de la malaltia i de com Sant Andreu Salut atén pacients i familiars.
Quins símptomes poden indicar l'Alzheimer?
Ens ha d'alertar la pèrdua de la memòria, sobretot de fets recents.
Normalment va acompanyat de canvis en les habilitats bàsiques de la vida diària: higiene, bany, alimentació, etc.; i les que tenen a veure amb les habilitats instrumentals: cuinar, comprar, fer servir el telèfon, programar una rentadora, etc. Solen afectar-se primer les instrumentals i posteriorment les bàsiques.
Sí, hi ha més d'un factor que hi pot intervenir.
Algunes persones poden tenir un component genètic i, actualment, s'estan fent estudis en aquesta direcció.
Però hi ha factors com l'edat que poden afavorir l'aparició d'una demència: com més gran, més risc de patir una demència i, per tant, la malaltia d'Alzheimer.
També hi intervenen factors de risc cardiovascular: tensió arterial, diabetis, colesterol... tenir antecedents de depressió, i les substàncies tòxiques.
No ho podem evitar, però si tenim els factors de predisposició controlats, i una vida activa, físicament i cognitivament, tindrem més dificultats d'acabar desenvolupant una demència, o com a mínim tindrem més recursos per poder solucionar els problemes en el dia a dia.
Normalment el diagnòstic inicial de presumpció és clínic, per la simptomatologia.
Però hi ha un seguit de proves, com l'estudi neuropsicològic, proves de neuroimatge, TAC cerebral, que serveixen per fer el diagnòstic definitiu.
La part més dura deu ser haver de comunicar la malaltia al pacient i als familiars...
Hi ha molts pacients que en són conscients, que t'ho demanen: «Jo tinc Alzheimer?».
És un dol, per als familiars també, perquè són conscients que aquella persona anirà canviant.
Es fan moltes preguntes i s'anticipen: «Què passarà quan no em conegui?».
Des de Sant Andreu intentem resoldre els dubtes i, sobretot, fer un acompanyament d'aquestes famílies.
Com es fa l'acompanyament per part de Sant Andreu Salut?
La unitat ambulatòria de Demències està ubicada a l'Hospital de Sant Andreu; els professionals que en formem part, diagnostiquem, tractem i fem un seguiment periòdic dels pacients.
A més, pacients i familiars ens poden trucar, si en algun moment es descompensen, perquè apareix simptomatologia disruptiva (agitació, etc.), i es realitza ajust terapèutic i fins i tot es pot fer l' ingrés si la simptomatologia ho requereix.
Tenen una supervisió contínua i completa per part nostra.
Malauradament, avui dia no existeix un tractament per evitar la malaltia, però com més precoç és el diagnòstic, més possibilitats hi ha de fer previsió de futur.
I mentrestant com es pot ajudar els malalts i familiars?
Una cosa és tractar la malaltia i l'altra és acompanyar pacient i familiars en tots els símptomes que apareguin.
Això s'està fent avui: acompanyem tant en les necessitats físiques com en les dificultats a nivell cognitiu.
Quin és el perfil del pacient d'Alzheimer?
Habitualment parlem d'una persona gran, d'uns 80 anys, que sol ser dona, perquè les dones tenen més esperança de vida que els homes.
És una malaltia amb més prevalença als països desenvolupats perquè la població és més longeva.
Si he cultivat la ment tota la vida, tinc les mateixes possibilitats de patir Alzheimer?
Tens la possibilitat de desenvolupar la malaltia com qualsevol altra persona, però, si la tens, tindràs més recursos per fer-hi front.
Un cop es diagnostica la malaltia, si segueixes treballant la ment, tindràs recursos per ser autònom durant un temps més.
Des del dia que es diagnostica l'Alzheimer fins a la mort, passa un període concret de temps?
Normalment es parla que la vida mitjana d'aquests pacients és d'uns vuit anys des del diagnòstic.
Però hi ha un ventall molt ampli de casos: hi ha persones que moren al cap de dos anys i n'hi ha que al cap de quinze encara tenen una qualitat de vida prou bona per poder continuar vivint a casa.
Estan augmentant els casos d'Alzheimer?
Augmenten els casos diagnosticats.
Ara tenim una societat més sensibilitzada, les persones consulten molt abans, i el que antigament es veia com a normal, avui no es percep així.
Per exemple, que l'avi no es recordi dels nostres noms no és normal, encara que fa uns anys molta gent ho creia.
Avui no, els familiars i els malalts n'han pres consciència i consulten, i se'n diagnostiquen més casos i de forma més precoç.
També és cert que la població cada vegada és més envellida, i per tant se'n diagnostiquen més casos.
Si sospito que tinc un familiar amb Alzheimer, on he d'anar?
Primer, adreçar-te al metge de capçalera, que farà un full de derivació a la Unitat Ambulatòria de Demències, a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa.
La unitat la formen dos metges geriatres, un neuròleg, dos neuropsicòlegs, una infermera d'enllaç, el suport d'una treballadora social i una metgessa psiquiatra.
Es fa una primera visita per valorar el pacient i es demanen les proves complementàries que calgui.
La Unitat de Demències es va crear per optimitzar els recursos, per evitar duplicitats de proves i poder treballar de forma coordinada.
Si tens dubtes, en aquest espai pots trobar algunes respostes.
Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Magneti Marelli planteja una regulació temporal per als 400 treballadors que formen la plantilla
El brot del Covid-19 a la Xina comença a tenir conseqüències per a la indústria catalana.
L'empresa de components de l'automoció Magneti Marelli, de Barberà del Vallès, ha plantejat als representants dels treballadors posar en marxa un expedient temporal d'ocupació (ERTO) per la manca de subministraments essencials que reben de la Xina.
Segons ha informat CCOO, la direcció va plantejar aquest dimecres als representants sindicals la necessitat de prendre aquesta mesura, que afectaria la totalitat de la plantilla, formada per 400 empleats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
La plaça Mediterrani de Segur de Calafell tindrà una pista de gel del 23 al 31 de desembre.
La plaça Mediterrani de Segur de Calafell tindrà una pista de gel durant les festes de Nadal, concretament del 23 al 31 de desembre.
L'entrada costarà quatre euros, però qui compri al comerç local podrà obtenir descomptes de fins al 50%.
Així, aquesta alternativa de lleure sevirà també per dinamitzar l'activitat comercial
La pista fa 14 metres de llarg i 9 d'ample i és de gel sintètic.
Aquest fet no tan sols redueix el cost, sinó que suposa un menor impacte ambiental.
Serà l'única pista de gel on patinar aquestes festes a tota la comarca del Baix Penedès, on de fet no se n'instal·la cap des del Nadal de 2013 (va ser al Vendrell).
Segons l'alcalde, Ramon Ferré, "feia molt que el municipi no podia gaudir d'una pista de gel per Nadal i enguany ho hem pogut fer".
I la regidora de Promoció Econòmica, Lluïsa Lastra, afegeix que "cada nucli tindrà elements de dinamització aquestes festes: al Poble es fan els actes del Tió i el Cap d'Any, a la Platja el Parc Nadalenc i a Segur, la pista de gel".
La instal·lació de la pista ha estat ben acollida pels col·lectius d'empresaris i comerciants del municipi.
Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
Quan l'Alma, la (només en aparença) ingènua cambrera interpretada per Vicky Krieps, accepta casar-se amb l'ogresc Reynolds Woodcock, dissenyador de moda encarnat per un Daniel Day-Lewis de qui emana una terribilità crispada, tot sembla apuntar que els secrets d'aquest matrimoni acabaran en melodrama...
|
«Faig una crida als dirigents a dialogar directament amb mi, asseguem-nos a conversar».
El president equatorià, Lenín Moreno, va formular la seva exhortació al moviment indígena gairebé en el mateix moment en què els gasos lacrimògens canviaven l'aire de la zona històrica de Quito.
La imatge dels carrers colonials envoltats de gris ho deien tot: un nou esclat social posa en perill les institucions com el 1996 i el 2000.
Quan la policia va desallotjar els voltants de l' Assemblea Nacional de l'Equador on s'havia concentrat el moviment indígena que exigeix al Govern l'anul·lació de l'augment del preu dels combustibles, el record de pallisses anteriors es va fer més patent.
«Hem suportat la repressió amb més de 554 ferits, 929 detinguts, cinc morts i tants desapareguts més», va assegurar la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (Conaie) a través de Twitter.
«És incomprensible aquest exercici de la violència », afegia.
D'acord amb les comunitats originàries, la incursió policial demostra que «el diàleg que promulga [Moreno] no té credibilitat ».
La Conaie va remarcar que «ens disposem a conversar quan es derogui el decret» que habilita els increments.
Però el moviment indígena reclama també que es faci marxa enrere en l'intent de reforma laboral que, entre altres coses, inclou la potestat estatal per rebaixar el salari i els dies de vacances dels empleats públics.
L'al·locució presidencial va durar un sospir: tot just 40 segons.
El Govern, va assenyalar la Conaie, «no respon als interessos del poble equatorià».
L'ajustament és dut a terme en el marc d'un acord de l'Equador amb el Fons Monetari Internacional (FMI), que ha atorgat a Moreno un finançament de 4.200 milions de dòlars a canvi de les mesures que han encès la metxa de la protesta.
La crisi, en rigor, té un component que supera l'actual Govern i és el que es coneix com la dolarització de l'economia que no és cap altra cosa que la renúncia a la sobirania monetària fa 19 anys.
La utilització del dòlar va oferir gairebé dues dècades d'una estabilitat que s'ha tornat insostenible en les condicions originals a causa de la revaluació de la moneda dels Estats Units i la caiguda dels preus internacionals del petroli, que perjudica especialment un país exportador com l'Equador.
Com que l'Estat no pot emetre bitllets i ha sigut indiferent a la fuga de capitals, no va tenir cap altra alternativa que recórrer a l'FMI.
La «recepta» de l'organisme financer és coneguda, i a més s'hi va afegir la decisió del Govern que siguin novament les esquenes dels més pobres les que carreguin el seu cost: són ells els que utilitzen el transport públic i han de pagar de les seves butxaques el 78% de l'eliminació del subsidi, contra el 22% dels més acabalats.
Moreno va agreujar els problemes fiscals des del moment que va condonar un deute de 4.500 milions de dòlars als grups econòmics més poderosos que van deixar de veure al president com un populista i titella de Rafael Correa per convertir-lo en un personatge d'Estat.
Era qüestió de temps perquè es fes sentir el malestar dels que menys tenen.
En aquest context, el secretari d'Estat nord-americà, Mike Pompeo, va expressar el seu emfàtic recolzament a Moreno i «als esforços» que realitza per a «institucionalitzar pràctiques democràtiques i implementar reformes econòmiques necessàries ».
Pompeo va reconèixer que el Govern ha pres decisions «difícils» tot i que indispensables per «al creixement futur de l'Equador i la seva estabilitat».
Va remarcar que Washington està «al corrent» dels esdeveniments i, en al·lusió a Veneçuela, «monitora les al·legacions que un actor extern estigui involucrat» en les protestes.
Durant anteriors intervencions, Moreno va assegurar ser víctima d'una conjura desestabilitzadora de la qual formen part el seu exmarmessor Rafael Correa i Nicolás Maduro, a qui va qualificar de «sàtrapa».
«Algunes vegades per saber de quin costat estar, és suficient veure qui hi ha de l'altre costat», va dir Correa sobre les paraules de Pompeo.
Quant a Moreno, va afirmar que «el Govern està acabat» i «existeix una sortida constitucional i democràtica a la crisi».
|
La despesa total en protecció social a Catalunya va disminuir un 2,3% entre el 2009 i el 2013, en passar dels 43.523 milions d'euros de fa set anys als 42.503 milions el 2013, ha informat l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) aquest dimecres en un comunicat.
En aquest període corresponent a la crisi econòmica, els ingressos en protecció social es van reduir un 11,1%, de manera que van passar a ser inferiors que les despeses en els anys 2012 i 2013, en els quals es van utilitzar els estalvis d'anys anteriors dipositats en el Fons de Reserva de la Seguretat Social.
El 2013, la despesa en protecció social va representar el 21,5% del PIB català, un total de 5.710 euros per habitant, respecte dels 5.741 euros per habitant del 2012 --el 22,3% del PIB--, han apuntat.
Del total d'ingressos destinats a aquesta despesa el 2013 --41.133 milions d'euros--, el 60,2% va procedir de les cotitzacions socials, el 38% ho va fer de les administracions públiques i l'1,8% d'altres ingressos, han relatat.
La funció de la vellesa, que inclou les pensions de jubilació, és la que genera més despesa en el sistema de protecció social i va representar el 38,5% del 2013 --16.362 milions d'euros--, seguida de la que correspon a assistència sanitària i malalties, del 23,7%, i les prestacions d'atur, del 13,7%.
Des del 2009, l'atenció a la necessitat de la vellesa va veure augmentar la seva despesa, fins a arribar al creixement del 4,9% en l'últim any del període estudiat, mentre que els àmbits de l'assistència sanitària van baixar un 18,5% en aquesta etapa, fet que reflecteix la disminució continuada de les prestacions per incapacitat temporal i, a partir del 2010, el descens en assistència sanitària.
La despesa catalana en protecció social sobre el PIB, del 21,5% el 2013, se situa per sota de la majoria de països de l'entorn europeu, del qual es diferencia també per una elevada proporció de recursos destinats a l'atur, amb un 13,7% a Catalunya respecte del 5,7% de França i el 4% d'Alemanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Vista la Resolució de la Rectora del dia 21 d'abril de 2009 (BOIB núm. 62, de 28 d'abril) per la qual es nomenen funcionaris de carrera els aspirants aprovats a les proves selectives per a l'ingrés a l'escala de tècnics mitjans de la Universitat de les Illes Balears pel torn lliure, resolc:
Fer pública l'adjudicació de les places que es detallen a continuació:
|
Des de fa molts d'anys, el primer dimarts després de Santa Catalina aquesta vila mallorquina el reserva per celebrar la seva fira tradicional, que omple de tota classe de productes la plaça de l'església i els carrers del voltant.
Cada any es desenvolupa amb la mateixa dinàmica, sent la fira la principal protagonista.
També destaca una activitat molt popular i esperada, la bunyolada que es fa al capvespre, per gentilesa de l'associació d'amics de la 3a edat de Llubí.
Es pot aprofitar la visita a la vila per descobrir la seva església parroquial de Sant Feliu, les creus de terme, els molins de vent o l'ermita del Sant Crist de la Salut del Remei o el Museu d'Apicultura de la localitat (més informació a www.ajllubi.net).
|
Ferran Mascarell, en una imatge d'arxiu
L'exconseller de Cultura i membre del consorci del Palau de la Música, Ferran Mascarell, ha replicat les declaracions del director de la Fundació Trias Fargas, Agustí Colomines, que va instar la Fiscalia a investigar-lo.
Mascarell ha al·legat que "en el consorci era molt difícil d'identificar cap problema si no et venia dels interventors".
"Al final hi ha hagut un sistema de control que ha funcionat que és Hisenda", ha apuntat, a més de lamentar que "els sistemes de control han fallat i ell ha sigut molt hàbil".
Pel que fa a les declaracions de Colomines, ha afirmat que "diu diverses coses que no són certes.
No he estat 16 anys, vaig estar 9 o 10 anys, des del 1996 al 2006 i sempre en el Consorci, mai en el Patronat".
"Ell dóna una informació incorrecte.
En el consorci era molt dificil d'identificar cap problema si no et venia dels interventors o les auditories i a través d'això no venia cap problema.
Mai es va posar sobre la taula cap sospita de cap ordre en el consorci.
Pel que em diuen els companys que estaven a la Fundació tots diuen el mateix: Ens va enredar a tots".
Segons aquest Mascarell, sort en tenim de l'Estat pq sinó...
Si ens haguessim de fiar de gent com ell, que ni veu-ni sent-ni parla, estaríem molt pitjor.
Tu saps què és estar despert i alerta Mascarell o no has vingut al món per a això?
Un altre que no té cap responsabilitat.
Quin txollo crobar molt sense tenir responsabilitats
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
El govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha proposat rebaixar un 2,39% la tarifa de subministrament d'aigua a partir d'aquest setembre als seus vint municipis --amb tres milions d'usuaris--, després que hagi augmentat un 70% en els últims vuit anys segons ha constatat.
Els vicepresidents d'AMB, Janet Sanz i Eloi Badia, han presentat aquest dimarts en una roda de premsa la revisió de les tarifes d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona per al 2016, una proposta que portarà al Consell Metropolità de dimarts que ve, 26 de juliol.
"L'aigua no ha de ser objecte de negoci perquè hem de garantir el subministrament a tots amb una tarifa justa que valori l'escassetat de l'aigua", ha defensat Sanz, en explicar que el govern metropolità ha fet seva la iniciativa europea que considera que l'aigua és un dret humà.
La proposta de l'AMB arriba després de la revisió de les condicions financeres sobre les quals opera l'empresa mixta Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l'Aigua (ABEMCIA)-- l'accionista principal de la qual és Aigües de Barcelona-- i el cànon concessional.
"Hem obtingut informació sobre si els costos s'associaven o no al preu de la tarifa i hem vist que no; el que avui tenim és una tarifa més justa", segons Sanz.
Aquesta reducció representarà un estalvi de 14 milions d'euros a l'any, és a dir, suposarà 10 euros anuals menys en la factura de l'aigua de cada llar --1,5 milions de famílies--, si es compara amb la proposta d'increment de l'1,6% per al 2016 que ha plantejat la companyia, segons els càlculs de l'AMB.
Per arribar a aquesta rebaixa, l'AMB ha ajustat el tipus d'interès sobre el qual opera l'empresa mixta del 6,92% al 3,92% sustentant-se en l'evolució a la baixa que han tingut els tipus de interès al mercat financer: "Tindrà costos financers molt més raonables per a la ciutadania", segons Badia.
També ha ajustat el cànon concessional, que és un import que abona anualment ABEMCIA a l'AMB i que es carrega a la tarifa, de 20 a 15 milions d'euros respecte a la proposta llançada des de l'empresa concessionària.
En tercer lloc, no s'abonarà el cànon per la conducció de salmorra, que és la utilització per part de l'empresa mixta d'una conducció especial per aigües amb un gran contingut de sals, sorgides de processos industrials que repercutia en el rebut dels usuaris.
Sanz s'ha mostrat convençuda que la proposta rebrà els suports necessaris dels grups metropolitans: "Malgrat aquesta majoria que tenim de manera natural --ERC, PSC i BComú--, creiem que és una proposta que altres forces polítiques valoraran positivament".
La vicepresidenta de l'AMB ha considerat la proposta com el començament d'un camí importantíssim per exercir el lideratge públic, ja que s'han d'analitzat els costos que s'associen i no donar per bones les propostes que l'empresa proposa legítimament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El Govern d'Andorra ha revocat la declaració d'aigua mineral de la captació de la Font d'Arinsal, després que un informe hagi conclòs l'existència de "vulnerabilitats" en el pou que van provocar la filtració d'aigües superficials i un episodi d'intoxicació de milers de persones.
Segons ha informat el Govern d'Andorra aquest dimecres en un comunicat, la decisió s'ha pres després de conèixer el document de l'empresa francesa Antea Group que ha corregit l'informe que avalava la declaració d'aigua mineral de la deu.
En el primer informe, es preveia una captació a una profunditat aproximada de 85 metres, mentre que finalment s'han detectat tres captacions d'aigua, a 35, 60 i 85 metres de profunditat.
A més, l'informe detallava que el pou havia d'estar cimentat fins als 15 metres de profunditat per garantir l'estancació, i amb les proves realitzades s'ha comprovat que solament es van cimentar quatre metres.
Segons la investigació, la vulnerabilitat del pou va augmentar al moment en què l'empresa va ampliar considerablement la producció als bidons de 18,9 litres de capacitat.
Fins llavors, la captació solament per a embotellament de volum inferior feia que el bombament no fos tan intens i per tant l'aigua que es captava era de més profunditat i no va arribar a veure's alterada.
Al moment en què Aigua Arinsal va doblar el bombament per comercialitzar els bidons, l'entrada d'aigües superficials es va incrementar i en barrejar-se es va contaminar tota l'aigua de la captació.
En els seus controls trimestrals, el Ministeri de Salut no va trobar anomalies perquè, de fet, l'últim control es va fer just abans de doblar el bombament de l'aigua, per la qual cosa no es va poder detectar la filtració.
Una vegada analitzat l'informe extern, el Govern andorrà ha posat en coneixement de l'empresa les conclusions d'aquest i ha informat a les administració catalana, entre altres agents, i donarà continuïtat a l'expedient sancionador de la planta.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El fiscal general espanyol, José Manuel Maza, ha mort aquesta tarda als 66 anys d'edat per una infecció a Buenos Aires, Argentina.
Maza estava hospitalitzat en estat greu i era a l' UCI, on rebia tractament als ronyons.
La notícia l'ha confirmada el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en un missatge al seu compte de Twitter.
Maza era a Buenos Aires per participar en una assemblea general de l'Associació Iberoamericana de Ministeris Públics, però fa dos dies es va començar a trobar malament i es va desmaiar a l'hotel on s'allotjava.
Els metges van recomanar-ne l'ingrés a un hospital en un escenari complicat, ja que també patia diabetis.
Maza estava sent tractat a la Clínica Bazterrica, de Buenos Aires, amb un "quadre complicat".
L'havien intentat traslladar a la Clínica Alemana, però els metges ho van descartar per raons mèdiques, atès el greu estat de salut.
L'última vegada que el fiscal va ser notícia va ser el dia 30 d'octubre, quan va anunciar la querella contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de consellers i membres de la Mesa del Parlament.
Els va acusar de delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja ha enviat mostres de condol a la família del fiscal: "Ha mort el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza.
El meu reconeixement i agraïment per una vida de treball al servei de l'Estat.
El meu sentit condol a la família, amics i companys.
El Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, s'ha expressat en la mateixa línia que Rajoy, enviant força a la família i amics.
La presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, l'ha descrit com "un gran jurista" i "entregat servidor públic".
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que està "commogut per la terrible notícia" i també ha volgut tenir un gest cap "als seus companys de la Fiscalia General de l'Estat".
Per la seva banda, la Guàrdia Civil també s'ha pronunciat a través del seu compte oficial de Twitter.
Nascut a Madrid el 23 d'octubre de 1951, era llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid des de 1973 i diplomat en Criminologia per la mateixa universitat.
El 1976 va ingressar en la carrera judicial i va prestar els seus serveis com a jutge als jutjats de Cangas (Pontevedra), Alacuás (València), Alcorcón número 1 (Madrid) i el jutjat de districte número 9 de Madrid.
El juny de 1988 es va convertir en magistrat i va ser nomenat president de la secció primera de l'Audiència Provincial de Madrid, on va romandre fins al seu nomenament, el 23 de gener de 2002, com a magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem.
Maza Martín va ser escollit per 12 vots per cobrir la vacant en aquesta Sala, davant els 8 que va obtenir Margarita Robles.
Després de les eleccions general del juny de 2016, el novembre va ser proposat com a fiscal general, i el dia 25 del mateix mes, el Consell de Ministres va confirmar-ne el nomenament com a fiscal general de l'Estat, un cop rebut l'aval del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
|
El més destacat de la campanya és l'enfrontament dins de cada bloc ideològic, que deixa en irrellevant el contrast de posicions entre els extrems
Sense l'emotivitat de Mariano Rajoy, crec que sincera, davant d'un camp de carxofes -ell és així-, o la passió patriòtica de Rivera i la seva tropa -ells són així- davant d'una pantalla gegant amb els gols d'Espanya, la campanya discorre sense emoció en una rutina evitable.
Hauran de prendre'n nota els legisladors perquè, d'ara endavant, si cal repetir el tràngol s'alleugereixin els tràmits, que prou feina té el ciutadà perquè ells vagin insistint.
El més destacat és l'enfrontament dins de cada bloc ideològic, que deixa en irrellevant el contrast de posicions entre els extrems.
Els contendents han decidit que el més important és que sapiguem qui és millor, si el PP o Ciutadans, o si el PSOE o Podem.
Un cop resolt aquest assumpte queda l'irresoluble de qui pactarà amb qui.
El debat a quatre no ho va aclarir, o només a mitges.
El PP segueix amb la seva coalició constitucionalista, d'enunciat altisonant; i Podem manté la mà estesa als socialistes per a la seva coalició d'esquerres, segurs i ufanosos com estan del seu sorpasso.
Rivera va convidar Rajoy a marxar, prèvia reflexió per la corrupció, i Sánchez va mantenir la seva ambigüitat, tan creïble com la possibilitat que ell mateix lideri de nou alguna proposta de govern.
Però no comptaven amb l'astúcia dels segons.
Jordi Sevilla va afegir més confusió que emoció al debat: que governi qui tingui més suport parlamentari, deia.
Juan Carlos Girauta es va atabalar i va esbossar a Catalunya Ràdio una llista de presidenciables populars, excloent també Soraya Sáenz de Santamaría.
La setmana va començar amb primers i va continuar amb segons i espontanis.
Juan Carlos Rodríguez Ibarra cridava el PSOE a replegar-se a l'oposició si és tercer.
A Meritxell Batet li va agafar per exhibir proximitat a Podem i Susana Díaz per aparèixer com a antagonista de l'"Espanya ens roba".
José Bono va demanar coratge i va recórrer a la història, entre d'altres a la seva, per defensar el paper del PSOE.
Les subcampanyes tenen només un fil que les connecta, l'agressivitat contra el que més puja en cada sondeig: Podem.
La formació lila no només mana en les preferències de l'esquerra, sinó que també marca la campanya.
Iglesias dirigeix i tempera, el seu equip posa en circulació idees i els altres se centren en ells.
Han decidit que el transvasament de vots ja és irrecuperable i que per mantenir i animar el que tenen han d'anar contra Podem amb la baioneta calada.
Iglesias ho sap i, amb moviments de judo, ho aprofita en benefici propi.
El líder de Podem ha acabat la setmana apel·lant a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, dedicant-li més floretes que no pas molta dirigència socialista, que l'amagava a les golfes de Ferraz.
Primer va jugar amb la socialdemocràcia, després amb ZP, obligant el PSOE a dissimular el seu socioliberalisme i a reivindicar un president del qual havien renegat fins al punt que explica la seva crisi actual.
Iglesias marca la pauta encara que parli poc i Sánchez i els seus s'hi abraonen.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El Consell Comarcal ha creat una taula de treball contra els maltractaments a les persones grans de l'Alt Empordà, que s'ha constituït com a espai de coordinació i treball en xarxa entre els diferents agents que treballen en aquest àmbit a la comarca.
Aquest matí ha tingut lloc la primera trobada de la taula.
L'objectiu d'aquest espai de treball, que està impulsat per l'àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, és millorar la intervenció sobre aquesta realitat, avançant en la prevenció, la detecció i l'abordatge dels maltractaments a les persones grans, reforçant el treball en xarxa entre tots els agents de la comarca implicats.
Han participat en aquesta primera trobada les àrees bàsiques de salut de Bàscara, Figueres, La Jonquera, Llançà i Roses, els Serveis Socials de l' Ajuntament de Figueres, el Grup d'atenció a la víctima i l'Oficina de relacions amb la comunitat dels Mossos d'Esquadra, la Fundació Salut Empordà, el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, la Residència els Arcs de Figueres, la Residència Pi i Sunyer de Roses, el Servei de Teleassistència de Dipsalut, ARTRIS, Accent Social, la Fundació Tutelar de l'Empordà, Creu Roja de Figueres, l'Associació de Malalts d'Alzheimer de Figueres i Càritas.
Aquesta iniciativa s'emmarca en la línia de treball de l'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal que té com a objectiu prioritari combatre les situacions de maltractament a les persones grans i avançar com a comarca cuidadora i que també promou el bon tracte cap a aquest segment de la població.
|
Dia de la marmota electoral en què totes les cadenes de televisió van reproduir, pel que fa al format, uns especials electorals molt similars als de fa set mesos.
Entre les coses que no canvien, la televisió pública catalana continua marcant les diferències respecte a la resta amb Toni Cruanyes, Lídia Heredia, Raquel Sans i Carles Prats al capdavant, acompanyats de les filigranes del plató virtual.
El control que tenen de la situació els permet, fins i tot, el luxe de deixar anar alguna ironia.
Heredia, davant dels resultats de Ciutadans, va fer broma: "M'has fet pensar en aquell gos, el Lucas.
A aquestes altures i després de tantes jornades electorals, és incomprensible que més televisions no hagin volgut copiar el plantejament informatiu ambiciós, clar, innovador i modern de TV3.
En la seva línia, Antonio García Ferreras a La Sexta ja queda definitivament consolidat com el periodista que gestiona les eleccions a l'estil del venedor d'una tómbola.
No para de repetir les xifres que ja estem veient en pantalla, i es converteix en un xarlatà de dades incapaç d'oferir cap anàlisi interessant.
Per sort, al seu costat ho compensava l'analista Lluís Orriols, segurament un dels politòlegs més interessants, clarividents i honestos del panorama mediàtic actual.
La pantalla de La Sexta està tan atapeïda de coloraines i dades que cada vegada resulta més impossible treure'n informació clara.
Desinforma i confon més que no pas comunica.
Amb les primeres dades de la nit, quan Ferreras repetia, una vegada i una altra, els escons dels partits, cada vegada s'aturava amb els diputats de la quarta força i no passava de Podem.
Li va costar molt assenyalar, amb l'èmfasi que mereix, la victòria d'ERC com a cinquè partit per sobre de Ciutadans.
Va ser un cop més Orriols qui va remarcar la dada.
A més, passen fets estranys: per a Rufián, quan parla en català, hi ha servei de traducció simultània.
A Ada Colau la tradueix el mateix Ferreras sobre la marxa, i a Joan Baldoví, de Compromís, ni el tradueixen.
La cadena que també va fer una nit electoral impecable és TVE, amb Ana Blanco i Carlos Franganillo.
Amb l'era de Rosa María Mateo les nits electorals han guanyat en desplegament de mitjans i modernitat informativa.
A Antena 3, un especial Espejo público amb Susanna Griso i Vicente Vallés afrontava una situació complexa: la cadena que més ha apostat per Ciutadans havia de narrar la patacada històrica del partit.
A falta d'Albert Rivera, la cadena es va recrear en el discurs complet d'Abascal i els càntics d'" ¡A por ellos!" i "Puigdemont, a prisión" davant de la seva seu.
A Cuatro i Telecinco és incomprensible que donin el protagonisme televisiu a Pedro Piqueras, quan la més eficient a nivell informatiu és la seva col·lega Isabel Jiménez.
A 8TV emetien la pel·lícula Bajo cualquier bandera.
El titular sobre el qual van passar més de puntetes les televisions espanyoles és l'èxit d'ERC, i no pel fet de guanyar les eleccions a Catalunya, sinó per haver tret més diputats a Catalunya que Ciutadans a tot Espanya.
Que ERC es converteixi en la cinquena força al Congrés ens planteja, de cara al futur, un gran interrogant televisiu per als debats de les pròximes eleccions: ¿les cadenes espanyoles tindran els nassos ara de fer debats a 4 per deixar fora ERC?
¿Tindran els nassos de fer debats a 5 i deixar Ciutadans fora del plató?
¿O potser se sentiran obligats a fer l'esforç d'ampliar el nombre de candidats?
El que està clar és que la televisió ha sigut la gran plataforma del partit d'ultradreta.
Especialment les cadenes privades espanyoles.
Ultradreta, per cert, ha sigut la paraula que durant la nit electoral hem trobat a faltar molt en els especials per referir-se al partit de Santiago Abascal.
Els cinc mesos de judici al Procés van ser l'aparador mediàtic de Vox com a principal partit que combatia l'independentisme.
L'espectacle de l'exhumació de Franco va ser el nou espai de propaganda electoral gratuïta de Vox.
Les televisions espanyoles van contribuir molt clarament a la sortida de l'armari definitiva i desacomplexada del feixisme, exhibint el melodrama de la família Franco i les ovacions a Tejero i convertint l'ultranacionalisme i les banderes del pollastre en una cosa lògica i natural.
És el mateix que va passar amb la sorprenent victòria de Trump a les eleccions dels Estats Units del 2016: totes les cadenes li van dedicar tants minuts encara que fos per exhibir el seu esperpent que li van regalar la campanya i el càrrec.
Amb Vox ha passat pràcticament el mateix.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El col·legi major Rector Peset va ser l'escenari, aquest dimarts, d'un homenatge a Alejandra Soler, la històrica militant de la FUE (Federació Universitària Escolar) dels temps de la Segona República, en complir 100 anys.
Data d'actualització: 10 de de juliol de 2013 07:36.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
|
BOGOTÀ, 18 juny (EUROPA PRESS) -
El candidat conservador, Iván Duque, ha estat triat president de Colòmbia amb un 54,28 per cent dels vots, davant del 41,54 per cent de vots obtingut pel candidat progressista, Gustavo Petro, segons dades corresponents al 93,26 per cent de l'escrutini.
En concret, Duque ha aconseguit 9.673.022 vots, davant dels 7.402.594 vots de Petro, segons dades del Consell Nacional Electoral de Colòmbia (CNE).
A més s'ha comptabilitzat un 50,81 per cent d'abstenció i 743.926 vots en blanc.
Les urnes han obert a les 8.00 hores (15.00 hora peninsular espanyola) i han tancat a les 16.00 hores (23.00 en l'Espanya peninsular).
El Ministeri de l'Interior ha destacat que "no s'ha presentat cap problema de seguretat" durant la jornada de votació, encara que la Unitat de Recepció Immediata per a la Transparència Electoral ha apuntat que s'han registrat 404 denúncies per irregularitats fins a les 15.00 hores.
El candidat progressista a les eleccions de Colòmbia, Gustavo Petro, ha reconegut la seva derrota en la segona volta dels comicis presidencials, que han donat la victòria al conservador Iván Duque, amb un 54 per cent dels vots.
Vuit milions de colombians i colombianes lliures en peus.
Ara com ara no serem govern", ha comentat Petro en el seu compte personal de Twitter.
D'altra banda, l'expresident Juan Manuel Santos ha felicitat Duque per telèfon segons ha anunciat ell mateix a través del seu compte de Twiiter, al mateix temps que li ha ofert "tota la col·laboració del Govern per fer una transició ordenada i tranquil·la".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La diferència entre el codi postal amb renda mitjana més alta de Sabadell i el de renda més baixa és superior als 11.000 euros anuals, segons les dades publicades per primer cop per l'Agència Tributària.
En altres paraules, la renda mitjana del centre és un 60 per cent més alta que la renda familiar de la zona sud.
La publicació de les dades de rendes mitjanes per codi postal és històrica, ja que fins ara l' Agència Tributària mai ho havia fet.
Per primera vegada, el ministeri d'Hisenda permet comprovar les desigualtats no només entre municipis sinó també entre els districtes o barris d'una mateixa localitat.
Les dades corresponen a l'any 2016 (i alguns anteriors).
Mostren la renda que declaren els ciutadans de 33 ciutats espanyoles, cinc catalanes, amb més de 200.000 habitants, entre elles Sabadell.
Aquesta propera primavera es commemoraran 40 anys de la constitució dels ajuntaments democràtics.
Es van plantejar com a principal repte cohesionar una ciutat que va triplicar la població durant les dècades centrals del segle XX a causa de les onades migratòries que van crear barris del no res.
Ara la publicació de les dades ve a certificar que Sabadell continua sent en bona part una ciutat desigual, d'almenys dues velocitats.
I si les dades no són més extremes és perquè, com passa amb els districtes, bona part dels codis postals ajunten zones amb rendes mitjanes molt diferents i no permeten entrar al detall barri per barri ni segregar les zones més benestants de les més desfavorides.
Això passa amb el codi postal 08202. que comparteixen veïns del Centre o Covadonga amb els de Torre-romeu o Can Roqueta; el 08208, que empren a la Creu Alta i a Can Puiggener, o el 08203, que correspon al veïnat de Gràcia i Can Feu però també dels Merinals.
El codi postal amb major renda mitjana és el 08201, corresponent a bona part del centre de Sabadell.
La renda mitjana és de 29.965 euros anuals.
Després d'aquest codi postal, la segona zona amb major renda correspon al codi postal 08202, que té l'altra meitat del centre, però també Torre-romeu.
La tercera zona és Creu Alta i Can Puiggener, amb 23.552 euros anuals, i la quarta zona de major renda és el codi postal 08203, corresponent a Gràcia i Can Feu però també als Merinals.
En tot cas, amb aquests afegits, les dades de l'Agència Tributària situen la zona sud com la de menor renda mitjana de la ciutat, amb 18.612 euros anuals.
La zona nord, corresponent al codi postal 08207, és la segona amb menor renda, amb 19.067 euros anuals.
I la tercera amb menor renda és la corresponent al codi 08206 (Can Rull, Concòrdia, Can Llong), amb 21.603 euros anuals.
Amb aquestes dades, per exemple la renda mitjana del codi postal 08201 és un 61 per cent més alta que la del codi postal 08204.
En el registre de l'Agència Tributària el barri de la Moraleja, a Alcobendas (Madrid) és el que registra la major renda mitjana de tota Espanya, amb 113.642 euros.
En segona posició hi ha el barri de Vallvidrera-Tibidabo i les Planes, a Barcelona, amb 67.500 euros, i en tercer lloc Somosaguas-Humera, a Pozuelo de Alarcón, també a Madrid, amb 62.390 euros.
El més pobre és el de Carrús, a Elx (Alacant), amb 13.286 euros.
Dels 10 barris amb major renda, cinc estan a Madrid i tres a Barcelona.
Els altres dos de la capital catalana, a més de Vallvidrera, són Muntaner, amb 59.498 euros, i Pedralbes, amb 57.667 euros.
Dirigeixo iSabadell des de la seva creació, el gener de l'any 2012.
En aquest temps he escrit juntament amb Antonio Santamaría el llibre 'El final de la era Bustos.
També he guanyat el premi Ramon Barnils en periodisme d'investigació pel reportatge 'Uralita: la rebel·lió dels oblidats', publicat a la revista 'El Temps'.
|
Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic
Una vegada s'ha efectuat el pagament, el sistema permet la generació d'un justificant de pagament amb totes les dades que resulten del càrrec en compte, incloent-hi la data d'operació i l'NRC o número de referència complet (*), que relaciona de forma unívoca el número de justificant de l'autoliquidació amb l'import ingressat.
S'ha de conservar el justificant de pagament.
Aquest justificant serà vàlid únicament a l'efecte del pagament, per la qual cosa heu de complir, si és el cas, l'obligació de presentar l'autoliquidació, juntament amb la documentació addicional que siga exigible i amb el justificant de pagament, tant per a la formalització per via telemàtica com presencial al centre gestor competent de la Generalitat, en els terminis assenyalats legalment o reglamentàriament, d'acord amb el que disposa la normativa que siga aplicable al concepte tributari a què corresponga l'ingrés efectuat.
(*) NRC o número de referència complet: codi de 22 posicions que conté informació sobre el pagament d'un tribut i que justifica que s'ha efectuat.
|
Calendari i horari de totes les sessions de comunicacions (act.
Conferència: José Antonio Moreiro.
Activitat conjunta d'EDICIC i ISKO a càrrec de LIBNOVA]
Espai obert d'intercanvi acadèmic
Sopar de gala ISKO [Places limitades: cal reserva i pagament al marge de la inscripció a l'Encuentro]
Taula rodona: Organització i recuperació d'informació en arxius audiovisuals.
Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona
|
Llengua i cultura > Activitats culturals > Sant Jordi
Tot i que al matí algun ruixat ens va fer la guitza, a partir del migdia vam tenir un Sant Jordi ben lluït.
Des de la parada institucional amb el Concurs Brossa a Mollet, el Centre d'Estudis Molletans-Ajuntament de Mollet, la Biblioteca Can Mulà, el Museu Abelló i el Servei de Català de Mollet (CPNL) vam sumar-nos a la commemoració de l' Any B_ _ _ _ A.
Us heu fixat mai en el mural que hi ha a la façana de l'Ajuntament nou?
Per què celebrem l'Any Brossa aquest any?
Per què hi ha una "A" ajaguda a la façana de l'Ajuntament nou?
Quin any es va inaugurar el mural de la façana de l'Ajuntament nou de Mollet?
Saps on és el carrer de Joan Brossa?
Un reclam molt important per a la participació: un premi molt especial i molt molletà: una dona d'aigua Vet aquí..., premi que es lliurarà el dilluns 29 d'abril, a les 19.30 h, just davant de la façana de l'Ajuntament de Mollet, a la persona de la butlleta que surti guanyadora.
A la parada del Servei de Català també hi havia informació dels cursos de català per a adults, informació per formar part del Voluntariat per la llengua o d'activitats que es fan des del Servei de Català.
A les 12 del migdia vam fer el lliurament del premi de l'endevinalla de L'Estenedor del mes de març a l'estand de Ràdio Mollet.
Agraïm la participació de tots els qui vau venir a celebrar Sant Jordi.
Compartim un recull de fotos d'ahir i hi afegim un GRÀCIES per ser-hi!
Consorci per a la Normalització Lingüística
|
Horari d'atenció al públic, informació i registre:
|
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Pescueza (Cáceres).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Pescueza per organitzar la teva escapada rural.
|
El ministre d'Afers Exteriors i Comerç d'Hongria, Peter Szijártó, de visita oficial a Andorra, i la ministra d'Afers Exteriors, Maria Ubach, van informar ahir sobre l'inici de les negociacions per a un Conveni per evitar la Doble Imposició (CDI) que tindrà lloc a principis de 2018.
Segons la ministra Ubach, el CDI «serà una eina per reforçar la cooperació econòmica entre els dos països».
El 2018 també s'organitzarà una «missió d'Hongria a Andorra», que donarà a conèixer les oportunitats andorranes a les empreses hongareses, segons va explicar la titular de la cartera d'Exteriors.
El ministre hongarès va plantejar que «la Unió Europea només pot ser forta si els països són forts».
Per aquest motiu pressionaran perquè «es respectin les especificitats andorranes i es mantingui la seva economia forta».
També donaran suport a l'acceleració de les negociacions i l'hongarès va assegurar que s'ha de garantir que la lliure circulació de persones «no causi danys al país».
Així mateix, Szijjártó va considerar que la defensa de les especificitats sobiranes és una posició unànime dins dels països de l'Europa central.
Szijjártó va celebrar els esforços fets en matèria d'obertura econòmica per part d'Andorra i va defensar la política d'impostos baixos per fomentar la competitivitat dels països, que ha de decidir cada Estat, va valorar.
«L'harmonització de les taxes mata la competitivitat de la UE», va assegurar.
La visita de Szijártó d'ahir va representar la primera visita oficial d'un ministre hongarès al país i va anar acompanyada de les consegüents reunions diplomàtiques amb el cap de Govern, Toni Martí, i amb diferents tècnics del Ministeri d'Exteriors i la ministra Ubach.
En aquestes reunions es van tractar aspectes de cooperació bilateral, i es va analitzar l'evolució de les negociacions per tancar l'acord d'associació amb la Unió Europea.
En aquest sentit, Szijártó va manifestar que Hongria «dona suport a la posició favorable als períodes transitoris», en qüestions com el tabac.
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
Entitats i ajuntaments de la comarca s'han adreçat al titular de Territori i Sostenibilitat pel seu 'malestar'
El Priorat ha demanat a Calvet que es tiri endavant la taula de gestió del riu Siurana
Institucions, agents i associacions de la comarca del Priorat han demanat conjuntament la "intervenció urgent" del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, "per constituir la taula de gestió de l'aigua del riu Siurana al més aviat possible".
La petició ja se li ha fet arribat al conseller oficialment mitjançant una carta signada pel president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, en nom de l'ens i d'entitats com Gepec, Unió de pagesos del Priorat, Comunitat de regants de Poboleda, associació Prioritat, Comunitat de regants de Cornudella, CUP Priorat, o la plataforma 'Volem lo Riu Siurana Viu'.
Els ajuntaments de Poboleda, Gratallops, Porrera, La Morera de Montsant, Cornudella de Montsant i La Vilella Alta també s'hi han sumat.
La petició s'ha formalitzat després que, el passat dia 25, representants de totes les entitats esmentades prenguessin aquest acord en una reunió mantinguda a Poboleda.
En la trobada es va posar de manifest novament la gran preocupació i malestar que existeix a la comarca arran de la situació que pateix el riu Siurana.
La carta adreçada al conseller argumenta que "aquesta situació és insostenible i necessita d'una solució urgent", atès que ja fa molts anys que el problema s'arrossega i que "es demana la intervenció de la Generalitat de Catalunya".
No obstant això, "no hem avançat gens, el problema s'agreuja cada cop més i el territori continua esperant una solució".
Per tot plegat, se li recorda al conseller que ha expressat públicament la seva voluntat de convocar una "Taula de gestió de l'aigua del riu Siurana", tot seguint el model de la taula del Ter i amb una àmplia representació d'agents i entitats del territori.
En conseqüència la petició prioratina es concreta en un sol punt: la intervenció urgent del conseller per formalitzar la constitució de la taula de gestió de l'aigua del riu Siurana.
Aquesta sol·licitud arriba poques setmanes després que el Consell Comarcal del Priorat hagi presentat oficialment a la Confederació hidrogràfica de l'Ebre (CHE) una sol·licitud formal per tal que revisi la concessió d'aigües del riu Siurana a la Comunitat de regants del pantà de Riudecanyes, que precisament consta inscrita al Registre d'Aigües de la CHE.
La sol·licitud, aprovada per unanimitat en un ple comarcal, proposa la total eliminació de la concessió o una reducció substancial del cabal concedit, a fi d'assegurar la conservació dels hàbitats i les espècies de l'ecosistema del riu Siurana, que és un dels valors ecològics fonamentals de la comarca i que avui dia es troba greument amenaçat degut a aquesta concessió.
Una iniciativa que no és incompatible amb la voluntat del Consell Comarcal del Priorat de participar en tots els fòrums i taules de concertació sobre el riu Siurana que es convoquin territorialment.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
|
Arribava el Saragossa com a equip revelació de l'ACB, amb 15 victòries i 5 derrotes, dominant els partits des del rebot, amb un joc dinàmic en atac i físic en defensa.
En el partit d'anada, el Baxi va plantar cara, perquè es va trobar amb tres faltes antiesportives que li van trencar les opcions.
Inici erràtic per part d'ambdós equips.
El Baxi dominava el rebot però sense encert i el Saragossa es quedava clavat a 10 punts des del minut 5.
A partir del segon quart, el Baxi es va fer l'amo del partit i l'acabava traient amb una facilitat inesperada.
Què ha canviat d'aquest Baxi del de fa 3 dies que va quedar eliminat d'Europa?
L'equip, en atac, a manca de tiradors, va jugar més obert, moltes estones amb 4 petits, buscant els tirs de mitja distància dels pivots i obrint més espais per als 1x1 dels exteriors.
Els dos bases van estar molt bé, amb Dani Perez fent jugar l'equip, assistint i aprofitant que els rivals no li sortien per clavar triples.
Cvetkovic va dirigir i anotar, amb Kravish traient petroli del seu tir a mitja distància i amb un joc col·lectiu que va portar de corcoll els rivals.
Les 24 assistències i els 15 rebots ofensius amb només 7 pèrdues reflecteixen com va moure la pilota l'equip bagenc en atac.
Defensivament es va fer un molt bon treball sobre els blocs rivals, tancant molt bé les ajudes defensives i només deixant algun triple llunyà del rival.
En resum, l'estadística reflexa el que es va veure, un Baxi molt superior a un rival a priori complicat.
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El president parla a fons en aquesta entrevista del Consell per la República i de les mobilitzacions del 21-D
Per: Assumpció Maresma i Vicent Partal
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Mentre l'estat espanyol torna a apujar el grau d'amenaça com un buldòzer, parlem amb el president Carles Puigdemont sobre el Consell per la República.
L'ambient de Waterloo no es contamina d'aquest soroll mediàtic que vol ser eixordador.
La conversa agafa una profunditat apassionada i gairebé científica sobre el futur, i dibuixa ganes d'una radicalitat democràtica que porta implícita la independència, però que va molt més enllà.
Parlem de computació quàntica, de dades biomètriques, d'identitats sobiranes, d'una república que sigui una cooperativa de ciutadans.
D'una lluita del segle XXI que vol preparar-se per als envits més agosarats.
Malgrat no voler mirar cap al passat per mantenir el fil de la conversa, és difícil de no pensar en aquells primers dies a Brussel·les, d'una precarietat absoluta.
Es nota que des de la Casa de la República s'han fet molts deures, més enllà de la internacionalització i de posar en evidència la falta de democràcia.
El consell n'és la prova més evident i per això durant els pocs dies que fa que funciona, ja té gairebé 50.000 usuaris i ha rebut 70.000 atacs informàtics, alguns de gran envergadura, que la robustesa del sistema ha superat.
El president anuncia que aviat hi haurà disponible l'aplicació del consell i que servirà per a fer política de debò, sense interferències del 155 ni de les grans corporacions financeres que van fer el joc a l'estat espanyol.
Aquesta eina tecnològica ha de permetre que un milió de persones estiguin connectades per a fer tot allò que calgui: referèndums, iniciatives legislatives i sobretot configurar una mobilització permanent, totalment al marge de les urpes de l'estat espanyol.
Volen fer veure que no saben que no hi ha futur sense tecnologia.
Però Puigdemont, com es pot comprovar en aquesta entrevista, sí que ho sap.
— Hi ha gent preocupada perquè a l'entrevista amb Ricard Ustrell, diumenge a TV3, vàreu dir que en el cas de ser investit finalment tornaríeu a Catalunya.
Té cap sentit tornar per anar a la presó?
Jo he dit que si el parlament m'investeix president tornaré a Catalunya com a president de la Generalitat i entraré al Palau com a president.
A mi, si em volen detenir no puc deixar que passi que detinguin un ciutadà ordinari desposseït de tota responsabilitat, que és el que ells pretenien fer.
Primer t'ho prenem tot i aleshores et posem una querella per uns fets que van passar quan eres el president.
Però si hi ha una legitimitat del Parlament de Catalunya que renova una confiança i que desautoritza el caràcter impropi d'una destitució il·legítima feta pel govern espanyol, aleshores això té una força més que suficient per a ser defensada.
En aquestes circumstàncies no és cap provocació que jo vagi al Palau de la Generalitat com a president de la Generalitat.
Perquè això sí que és una veritable restitució.
La restitució no és anar-me a defensar personalment.
La restitució és tornar a Catalunya com a president de la Generalitat, no com a Carles Puigdemont.
—Crec que no podrien evitar-ho.
Jo tindria tot el dret del món, com a president de Catalunya, d'entrar-hi, com passa en qualsevol país d'Europa.
— Això vol dir que si es modifica la llei del parlament, hi ha una votació i sou elegit president, refermeu que tornareu?
—Si el parlament m'investeix, jo prendré possessió del càrrec i tornaré a Catalunya.
No de manera clandestina ni res d'això.
Això és així i això vaig dir al desembre.
— N'hi ha que diuen que vàreu enganyar amb aquella declaració.
Però jo no m'he mogut d'aquesta posició.
Vaig venir a Brussel·les per protegir una legitimitat que per nosaltres és indiscutible.
Ara no és tan evident, però aleshores era simplement imprescindible que algú continués actuant en el nom de la Generalitat de Catalunya, que no es tallés la continuïtat històrica de la institució.
Què diran els llibres d'història, que es va interrompre o no la continuïtat de la institució?
Nosaltres vàrem continuar treballant com a govern de Catalunya, aquí a Brussel·les.
Vàrem fer reunions, de les quals hi ha les actes corresponents.
I vàrem prendre acords i decisions.
Això era importantíssim de fer i ho vàrem fer.
La continuïtat del govern per a nosaltres era fonamental i el que vàrem fer va ser defensar-la.
Per això vàrem venir a Brussel·les.
De cara a Europa seria massa difícil d'explicar que un govern constituït democràticament, seguint les regles que va posar l'estat després del 155, fos impedit d'entrar al seu despatx.
Prendríeu cap mesura per evitar la presó?
—Tornar abans de ser investit president seria un error.
Però si el parlament m'investeix jo no tornaria clandestinament.
Això seria un conflicte europeu i jo, evidentment, hi aniria molt ben acompanyat i demanaria que hi hagués demòcrates europeus que ens acompanyessin i fossin testimonis si en l'Europa del segle XXI s'impedeix o no a un president triat per un parlament democràtic d'exercir les funcions que li corresponen legalment.
— Hi ha cap termini perquè aquesta opció sigui factible, canviant la llei al parlament?
—S'hi treballa, però parlar de terminis amb la justícia espanyola ja hem après que no té sentit.
— Per què considereu tan decisiu el Consell per la República?
—És l'expressió de la legitimitat que vam començar el 27 d'octubre i el 21 de desembre des d'un espai de més seguretat, de més llibertat, de més potencialitat, que no hi ha a l'interior per a poder fer una feina imprescindible, que tots hem decidit que és desenvolupar la República.
No és una institució oficial, però sí que és un ens que neix de la institucionalitat perquè neix d'un acord parlamentari, d'un acord d'investidura, i perquè a més assumeix un mandat del Parlament de Catalunya, que el govern –per raons òbvies– no pot desenvolupar tot sol.
D'alguna manera és una extensió d'acció republicana d'unes institucions que tenen uns límits definits per a arribar a un cert punt.
El Consell per la República comença on acaba el govern de l'autonomia.
— Remarqueu que el consell resta al marge de la legalitat espanyola.
—El Consell per la República és un espai autoconstituït –això és molt important de tenir-ho en compte– i neix de la legitimitat.
Té una realitat que és fora de l'estat espanyol i el 155 no l'afectarà mai, ni tampoc l'afectarà l'arbitrarietat de la Guàrdia Civil, ni de la justícia, ni de l'administració de l'estat, ni les grans corporacions financeres que van actuar com a braç executor de l'estat.
El consell és un ens tecnològic sobirà.
Des d'aquest espai es pot prestar una ajuda inestimable al parlament, als ajuntaments.
En l'espai institucional convencional hi ha unes limitacions molt clares: financeres, competencials, de recursos.
Aquí nosaltres no tenim aquestes limitacions i podrem proposar polítiques republicanes al Parlament de Catalunya d'una manera més desacomplexada que no pas la que de vegades poden fer els grups parlamentaris.
Ho podem fer amb iniciatives legislatives populars.
Podem impulsar propostes en nom del Consell per la República, en nom de la República Catalana que vam aprovar el 27 d'octubre, i debatre-les al Parlament de Catalunya.
Podem promoure acords als ajuntaments, podem incentivar processos participatius, que serveixin per a transformar socialment i políticament el país.
I és molt important de remarcar que ho podem fer sense les restriccions i amenaces a què és sotmesa l'administració catalana.
— Això vol dir que si un ajuntament vol fer un referèndum que l'estat no li permet i el fa per mitjà del Consell per la República el resultat valdria.
—Aquest és un exemple clar del que es pot fer en aquest nou paradigma de governança democràtica.
Hi ha una visió que pretén clarament que el ciutadà no tingui més poder i mantenir-lo en un nivell de participació molt limitat, cada quatre anys i poca cosa més.
I si volem fer una república exemplar, l'hem de fer des del primer dia amb una participació permanent de la gent, amb una obertura de les institucions i dels representants cap a la gent molt superior a l'actual.
És aquesta democràcia la que ens agradaria construir.
— El Consell per la República proposa de crear un parlament, que serà l'Assemblea de Representants i que, segons que es va explicar dissabte, ja no es triarà com en unes eleccions habituals.
Començarà amb unes llistes obertes.
—El Consell per la República, si ha de fer república, l'ha de fer des del minut zero i no ha de ser una rèplica de l'autonomia, amb tot allò que no ens agrada prou.
La representació, la manera d'escollir la representació i la funció dels representants en el nostre espai han de canviar i s'han d'adequar al segle XXI, amb més transparència i representativitat.
És una demanda claríssima que hi ha d'haver canvis electorals a Catalunya.
— Segons que vàreu dir dissabte, el 2019 es convocaran eleccions a l'Assemblea.
—Farem una proposta perquè l'assemblea fundacional de representants, que la formen diputats del parlament, aprovi un reglament, una metodologia.
Volem que hi hagi llistes obertes, que hi hagi gent que no pertanyi als partits polítics ni al Parlament de Catalunya ni de l'estat, volem obrir la porta també a incloure-hi representants de la ciutadania, a la qual ens volem obrir com a país, que ja no té a veure amb la sang i el territori, sinó amb la voluntat d'adherir-se a un projecte de societat.
— Els estonians pensen en la votació permanent.
Per exemple, que si un diputat és escollit per via telemàtica jo li puc retirar el vot en qualsevol moment si es desvia de les raons per les quals el vaig votar.
Per tant, que el control democràtic sigui permanent.
—Si volem militar en la radicalitat democràtica i en l'avantguarda democràtica no ens podem tancar a res i hem d'aprendre d'experiències en ús.
Tenim l'avantatge que de la necessitat en fem virtut i que podem anar molt lluny perquè desenvolupem coses que no ha fet mai ningú.
A més, volem tenir prou massa crítica perquè aquesta mena d'experiències tinguin conseqüències molt ràpides.
Tothom veu que el sistema de representació parlamentària convencional és millorable.
Tenim necessitat de donar solucions als desafiaments de la gent i de millorar molt la representativitat cada dia.
Per tant, cal presentar la política com una dedicació al proïsme temporal transitòria, sotmesa a canvis i molt allunyada de les pràctiques heretades de la transició.
— No és un objectiu massa ambiciós, això d'arribar a un milió de persones registrades al Consell per la República?
—Som ambiciosos perquè el consell s'adreça als 7,5 milions de catalans.
Tots, i no solament els independentistes, són víctimes de la repressió directa de l'estat perquè als no independentistes els impedeixen de votar contra la independència de Catalunya, els impedeixen de dir què volen que sigui Catalunya.
Tenen els drets violats i vulnerats tant com els independentistes.
Nosaltres presentem el consell com una mobilització permanent, com una musculatura permanent de la República, i creiem que ens cal una massa crítica perquè exerceixi de poder veritable.
Aquesta xifra no és cap exageració sabent que el moviment cap a la independència ha fet sortir al carrer milions de persones cada any, i que d'aquesta gent n'hi haurà una part que dirà: 'Jo em vull donar d'alta d'aquest país.'
Fer-ho és una manera d'explicitar que es vol formar part d'aquesta república voluntàriament.
—És un registre obert, a diferència del cens electoral.
És obert a menors, a gent acabada de néixer, a gent acabada d'arribar, a gent que viu a fora.
En el primer grup pilot gairebé hi ha 50.000 registres, un grup d'usuaris prou gran perquè se n'hi vagin incorporant més de manera prou ràpida i, així, en un temps relativament curt siguem prou.
Doncs, com moltes coses de la vida dels catalans, ens l'hem de fer nosaltres.
I la manera més clara de defensar la República i de fer-la és apuntar-se al Consell per la República.
El resultat és molt efectiu perquè és un recompte permanent.
Una mena de plebiscit permanent i alhora un compromís.
—Sí, aquests primers dies, que no deixen de ser una fase beta, hem provat la robustesa del sistema i hem tingut 70.000 atacs informàtics, però s'han resistit bé.
Una vegada tancada aquesta fase, hem de començar una promoció efectiva del consell.
Que en aquest primer grup hi hagi tanta gent ens ha donat una possibilitat molt bona de preparar-ho.
Ara podem anar amb molta confiança a fer creixements esglaonats.
Ara vindrà la fase de la verificació.
—Una cosa que em preocupava molt era poder oferir una gestió seriosa de la identitat i de les dades.
A més, la gent pot estar tranquil·la que les dades no resideixen a Espanya.
Aquí no hi pot ficar la grapa un jutge prevaricador espanyol.
La primera sobirania és la de la teva identitat, la gent no és conscient que cedeix sobirania donant totes les dades al seu estat.
I que en l'ús irresponsable i antidemocràtic de la tecnologia els estats es poden convertir en grans germans –és el cas de la Xina.
Hi ha una guerra mundial sobre estàndards de gestió democràtica de les eines tecnològiques: hi ha el model xinès, l'americà, el rus i esperem que hi hagi l'estàndard europeu, que vagi exactament en el camí contrari, és a dir, que demostri que la seguretat és perfectament compatible amb la privadesa.
Fins ara ens han dit que no, que per tenir dades segures cal que et violin la teva privadesa i la teva identitat.
Un ciutadà del món és la seva identitat, la relació que té aquesta identitat amb el poder.
Avui es debat molt a tot el món quin estàndard fem servir per a la relació ciutadà-administració.
L'administració es basarà en el big data i la intel·ligència artificial; això serà així.
Per tant, no fem el ridícul de pensar que això serà una cosa que ja faran els altres, que continuarem fent DNI com fins ara.
— Abans parlàveu de la verificació de la identitat.
—Sí, la segona fase del consell serà la verificació de la identitat, que és la clau de la sobirania.
Es podrà gestionar tot allò que té relació amb tu de manera totalment anònima, segura, xifrada i invulnerable.
Aviat tots els qui ja s'han registrat i han pagat rebran informació per a descarregar-se l'aplicació de la República que permetrà de completar la identitat com a ciutadà de la República, per mitjà d'una prova biomètrica.
I aquest és el nexe de connexió amb la República.
De fet, la República la portarem a la butxaca: l'urna, el parlament, l'administració, hisenda... i no és ciència-ficció.
Ja hi portem el banc, la família, la llibreria, la televisió, la universitat...
L'aplicació és el gran nexe de connexió entre el ciutadà que s'ha registrat al Consell per la República i l'acció republicana.
— Això va més enllà de la independència.
—És innovació a Catalunya, però lamento dir que no som pas els primers.
El catalanisme sempre ha estat a l'avantguarda de la modernitat.
Encara hi ha algú que té aquella pulsió molt ibèrica del 'que inventin els altres'.
Jo vaig veure amb preocupació com la Xina posava la intel·ligència artificial com a prioritat del seu govern, i la inversió que fa en computació quàntica és brutal.
Tenen claríssim que una de les claus del progrés és el xifratge i la seguretat a la xarxa.
Tristament, en aquest debat no ens incorporem en el grup d'avantguarda, però creiem que, per tradició i vocació de modernitat, hem de ser-hi.
Ara intentem dir –o fer– que cal orientar Catalunya també en aquest debat.
Busquem la manera de tenir una veu pròpia i un model propi per a gestionar la democràcia en aquest nou paradigma, en busquem les eines.
I això no té res a veure amb realitats virtuals.
A ningú no se li acut de dir que quan escolta Spotify escolta música virtual.
A ningú no se li acut de dir que quan fa una transacció amb el seu banc fa economia virtual.
—En canvi, quan parlen de la vostra política es fa servir 'virtual' per a desqualificar.
La mateixa gent que té amistats virtuals, que estudien carreres virtuals.
El concepte virtual, l'adjectiu, és tan obsolet...
No són creïbles perquè mentre diuen això escolten Spotify, o agafen un Uber o lliguen per Tinder o parlen amb la família per WhatsApp.
Què volen, que la política sigui fora de tot això?
Si mireu els papers de Davos del gener d'enguany mateix, hi ha moltes reflexions en aquest sentit.
El Fòrum per la Pau que va organitzar Macron a París fa poques setmanes també tractava sobre això.
Poden provar de fer veure que és un debat que no ens correspon, però ens enganyarem.
I per això també fem la independència.
No volem fer les mateixes coses que fa Espanya només canviant de nom i en una escala més reduïda.
— Us hem sentit alguna vegada comparar la República amb una cooperativa...
—La idea és que la República és una cooperativa de ciutadans.
L'accés a la ciutadania ja no pot ser un acte de violència forçat.
Ningú no hauria de ser forçat a ser català si no vol ser-ho.
I a mi em forcen a ser espanyol malgrat que no ho vull ser.
Fa cinc-cents anys si negàvem la idea de Déu o canviàvem de Déu ens cremaven.
I avui, tot i que encara hi ha el delicte de blasfèmia en segons quins estats, en general les democràcies protegeixen el dret dels ciutadans a creure en un Déu, a canviar de Déu o a no creure en res.
I qui té problemes amb la justícia és qui gosi provar d'obligar algú a creure en aquest Déu o en aquell altre, tant si ho vol com si no.
— També ha canviat la qüestió de la identitat sexual...
—Fa cinquanta anys una persona que es volia canviar el sexe era considerada com una aberració.
La tractaven, a vegades amb legislació contrària, d'una manera inhumana, amb ingressos forçats a psiquiàtrics, apartant-la de la societat...
Havien de viure en la clandestinitat, perseguits, estigmatitzats...
I finalment s'han hagut de fer lleis que protegeixin aquestes persones i hem aconseguit que una persona que neix home pugui morir dona o a l'inrevés.
Amb tot el dret del món i amb tot el respecte del món.
I qui vulgui atacar això té problemes.
La cosa més fàcil de canviar de totes, la llei humana, aquesta no la pots canviar quan hem pogut canviar la llei divina i la llei de la natura?
La llei humana només és un paper i aquest paper t'ha de portar a la presó?
— I com us imagineu aquest país que és com una cooperativa?
—Per a mi els països que tenen sentit són aquells que apel·lin als ciutadans com a socis actius d'aquella cooperativa, com a titulars d'una part de la propietat d'aquell bé comú.
I per tant amb la garantia de la redistribució equitativa dels beneficis i no lucrativa.
I si tu tens un títol de propietat tens el dret i el deure de defensar els teus interessos.
I si no t'agrada te'n dónes de baixa i no passa res de res.
Jo no conec gent de Suïssa que es vulgui donar de baixa de Suïssa.
Perquè ells adquireixen la seva nacionalitat suïssa a partir de la condició de membres de la república del Jura, o de la república de Ginebra o del cantó de Berna.
I, en conseqüència, hi ha un funcionament que fa que la gent se senti activament partícip d'aquella confederació i ningú no se'n vol donar de baixa.
En canvi, com a mínim, com a mínim, sabem que hi ha més de dos milions d'espanyols que es volen donar de baixa d'espanyols, que volen cancel·lar la subscripció a Espanya i que no els ho deixen fer.
No hauríem de fer que el primer dret garantit en la República Catalana fos el dret de no pertànyer-hi?
No posarem cap restricció a l'accés.
I seràs tractat com una persona que té un títol de propietat d'aquell comú.
— Això que dieu canvia l'estructura del poder i no és gens fàcil que sigui possible.
—El conseller Comín diu que en realitat això ens torna als orígens del contracte de ciutadania.
L'estat s'ha apropiat la sobirania.
I de fet s'oblida d'una cosa que diu la carta de les Nacions Unides: que la voluntat popular és el fonament de l'autoritat de l'estat.
— El món sembla anar en direcció contrària.
Ens diuen que si tenim autonomia és perquè hi ha un estat que ens la va concedir o perquè hi ha un rei que ens atorga com una gràcia el dret de tenir...
Tornem a l'origen del contracte de sobirania.
El ciutadà és l'amo i entén que s'ha de posar tot en comú per repartir possibilitats i riscos, per socialitzar els beneficis i per defensar-se junts en cas d'amenaces.
Això és la ciutadania i això avui entronca molt amb aquesta idea més cooperativista del ciutadà.
El ciutadà no pot ser un subjecte passiu.
— Però cada vegada som més a les mans de les grans corporacions i l'extrema dreta puja a molts llocs.
—Allò que preocupa de Catalunya no és que sigui precisament una anècdota o una anomalia, sinó que és un símptoma d'un món que ve, en què els estats nació no són convidats.
Se sap que això que passa a Catalunya no és res desconnectat del món.
Per això ells s'hi giren en contra d'aquesta manera tan ferotge.
— En aquest model que presenteu, les entitats quin paper hi tindran?
—Les entitats no poden ser excloses de la coresponsabilització d'aquesta cooperativa.
Ara hem obert un registre específic per a entitats, perquè les reconeixem com a interlocutores de primer nivell.
— Al consell hi ha cap límit geogràfic?
Ja ho vàrem fer amb la intenció de poder reconèixer la ciutadania a alguns ciutadans de Catalunya que no són reconeguts legalment per les actuals institucions i als quals hem de dir que comptem amb ells.
El consell és una manera de reconèixer aquells que se senten catalans o que són catalans i viuen a fora, però que han perdut el vincle administratiu amb Catalunya.
I també tota aquella gent que vol ser catalana.
Nosaltres no posarem murs com a Ceuta i Melilla.
No limitarem l'accés a la ciutadania republicana.
— A la presentació que vau fer a Brussel·les es va ensenyar el mapa de la gent apuntada fins ara.
El resultat era visiblement de Països Catalans, no tan sols del Principat.
—No, evidentment sabem que hi ha molta gent de la resta dels Països Catalans que es vol adherir a la República Catalana.
I si nosaltres creiem, que ho creiem, que no hi ha fronteres, hem de demostrar-ho.
O és que ara ens criticaran per això aquells que ens critiquen dient que volem crear fronteres?
Per nosaltres, que no n'hi hagi.
La gent del País Valencià, de Catalunya Nord, de les Illes –de fet, de tot el món– que ho vulgui serà benvinguda al Consell per la República.
— Mentrestant la tensió d'ençà que va començar la vaga de fam ha pujat de to, hi ha un tombant en les mobilitzacions....
Per això hem de fer acompanyament de la vaga de fam i amplificar-la.
És una mesura molt dura, duríssima, que ens ajuda, gràcies al seu sacrifici, a tenir un altaveu i a apel·lar a la consciència de demòcrates de tot el món.
— Cal continuar les mobilitzacions, encara que a vegades hi hagi desànim?
—Sí, la mobilització no s'ha acabat i no la podem acabar, encara que vegem fites llunyanes.
És cert que hi ha gent que expressa cansament.
És lògic, perquè pot haver-hi algun punt de desorientació, però la mobilització ha de ser permanent.
No hi ha motius per a creure que no avancem o que hàgim d'abandonar la principal eina d'avenç polític que hem tingut: la mobilització.
L'avenç, no l'hem fet ni des de la política, ni des de les institucions: l'avenç l'ha fet la mobilització ciutadana.
I som en un punt que les coses han d'evolucionar en poc temps cap a una situació o cap a una altra.
A l'estat espanyol li hem donat un temps preciós perquè ens expliqués si té cap proposta per a Catalunya o no.
Ho ha tingut tot a favor per a explicar-se.
Ha tingut un any llarg en un terreny on no hi havia ningú més.
I no té ni la més remota idea ni la més remota voluntat de posar res sobre la taula.
Això té data de caducitat i en un moment determinat nosaltres haurem de reprendre el fil allà on el vam deixar.
I ens caldrà una mobilització com la que ens va dur a la victòria del primer d'octubre.
De la mateixa manera: organitzada, pacífica, cívica, imaginativa, festiva, digna.
— Noteu que hi ha un volcà, movent-se sota els peus?
Molta gent demana què s'ha de fer i és normal.
Ara és més important que mai mantenir la posició.
A tanta i tanta gent que ens diu que està disposada a fer-ho tot per la República, li hem de demanar que persisteixi i tingui paciència i que resisteixi al màxim les provocacions, mobilitzant-se de manera intel·ligent.
Tot ens porta a pensar que aquest temps s'acaba i que haurem de reprendre les coses allà on les vam deixar.
Quan s'hi arribi, una de les claus de la mobilització és també el Consell per la República, perquè anar pel món tenint més inscrits al Consell per la República que no pas ciutadans tenen alguns estats membres de la Unió Europea ens dóna molta força.
— La mobilització del 21 de desembre pot ser determinant?
—Si la fem bé pot ser molt important.
Però hem de saber que l'estat també n'ha après.
Ells saben que una de les nostres grans fortaleses internacionals ha estat l'actitud cívica i no violenta del país.
Tot allò que s'allunyi d'aquí a nosaltres no ens afavoreix, i l'estat ho sap.
La prova és que tots aquests escamots de comportament terrorista que hi ha hagut a l'estiu per a retirar llaços grocs han passat amb la total impunitat de la justícia espanyola.
Ho han fet per veure si nosaltres quèiem en la provocació.
Afortunadament, vam saber comportar-nos com un país democràticament molt madur: no vam caure en la provocació i vam girar la truita.
El dia 21 tenim l'oportunitat de fer mobilitzacions enginyoses, positives, que ensenyin les millors credencials que hem mostrat aquests anys.
Cosa que vol dir, és clar, que res de cremar res ni de fer actes de violència.
Nosaltres no hem obert mai la porta a res d'això i l'estat sap bé a què juga en aquest terreny.
—Si no el conegués una mica em podria decebre, però jo crec fins i tot honestament que no ho fa amb mala intenció.
Que l'estat hagi estat incapaç de veure que això és una provocació és una altra història.
Probablement, algun dels seus assessors àulics, i deu haver-n'hi de catalans, li deu haver explicat el que vol sentir i no la veritat.
I aquest error ja el varen cometre amb el president Rajoy i amb el rei.
És evident que fer el consell de ministres espanyol a Catalunya el dia que fa un any de les eleccions imposades pel 155 és una provocació, però els seus assessors li deuen dir que és un gest molt bo per a Catalunya.
Cosa que demostra la incapacitat de l'estat a l'hora de proposar solucions, perquè és que ni tan sols entenen què passa.
La visita del president Torra a Eslovènia ha estat molt manipulada.
Vós hi vàreu ser durant el procés d'independència, encara com a periodista.
Hi vaig ser aquell mes de juliol, quan començaven els bombardaments a Zagreb i Eslovènia precisament negociava a l'illa de Brioni la manera d'acabar aquell conflicte.
Efectivament, va haver-hi morts, però va haver-n'hi més durant la transició espanyola.
I només les víctimes directes del GAL ja són la meitat dels morts d'aquella guerra.
Del cas eslovè, n'hem de destacar l'existència d'un poble que no demana que li reconeguin el dret d'autodeterminació, sinó que l'exerceix, i que ho fa després d'haver vist que fracassaven totes les vies per a intentar ser part, de manera correcta i justa, d'un conjunt.
Però també cal recordar que els eslovens van ser amenaçats per la comunitat europea, que els deia que no els reconeixeria i que serien un estat inviable al qual tancaven les portes.
I tanmateix han demostrat que són un estat viable i són part de la Unió Europea.
Com també hem de saber que, pel que fa a l'ús de la violència, cap poble d'Europa, per desgràcia, està en condicions de tirar la primera pedra pel que fa a l'origen i la consolidació.
Els països com Espanya que han provocat tanta i tanta violència durant la seva història no estan en condicions de criticar Eslovènia...
A vegades sembla que alguns obliden les lliçons que havien d'haver après de les guerres dels Balcans.
— En tota l'estona no hem parlat encara sobre la desobediència.
En aquest dibuix de futur la desobediència hi té un paper?
—Jo crec que aquest no ha de ser el llenguatge de les institucions.
Les institucions no han de parlar de desobediència, sinó d'obediència als parlaments, que són els dipositaris de la sobirania.
La desobediència és perfectament legítima, forma part del conjunt d'accions de la no-violència i és una reacció social que jo no considero il·legítima.
No hauríem avançat sense desobediència.
És una eina reconeguda i no s'ha de criminalitzar, però no ha de ser aquest el llenguatge de les institucions.
— Mirant les eines de futur, hi ha el consell i tot allò que desenvoluparà; hi ha les mobilitzacions; hi ha el fòrum que impulsa el govern...
—Necessitem espais com els del fòrum per a aglutinar algun espectre del moviment republicà, del moviment independentista, que ha de fer una feina molt concreta.
L'objectiu del fòrum no és desplegar república, però per a nosaltres és molt important, i per això estem en contacte amb Lluís Llach i pensem que la seva tasca és cabdal.
El problema no són els rols sinó la coordinació.
Els diputats a Madrid, per exemple, tenen un rol molt important i molt difícil.
El Consell per la República té un rol.
— Però per a una bona coordinació cal que hi hagi unitat.
D'això, tampoc no n'hem parlat.
—A mi m'agradaria haver anat molt més lluny que no hem anat, perquè és veritat que ara no hi ha una coordinació política de tot l'independentisme.
No hi és, però Déu n'hi do l'amplitud de la gent que s'afegeix al Consell per la República.
— L'abraçada amb el vice-president Aragonès durant l'acte del Consell per la República va ser molt comentada...
—Em va agradar també expressar amb gestos aquesta voluntat d'unitat que la gent demana tant.
Jo crec que tots, i hi incloc el vice-president Aragonès, tots sabem que hem de fer tant com puguem.
I al final tots anem al mateix punt, de manera que convé arribar-hi com més aviat millor i tan bé com sigui possible.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
Si vols contactar amb un professional API a Sant Julia de Cabrera
|
El coneixement i l'ús de les llengües estrangeres s'ha fet vital dins el món de l'empresa, i és l'anglès l'idioma que s'ha convertit en la llengua vehicular en la majoria de relacions comercials i empresarials.
Aquesta és una característica a moltes comunitats autònomes i a les Illes Balears encara s'accentua més pel model socioeconòmic.
Concretament en l'àmbit de la Formació Professional, constitueix una demanda reiterada del sector empresarial balear que l'alumnat pugui adquirir coneixements en llengua anglesa directament relacionats amb l'especialitat de les diferents famílies professionals, per tal de millorar el seu desenvolupament personal, la seva empleabilitat i participació en el mercat laboral, tant nacional com europeu.
Així doncs, la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat, competent en matèria de formació professional i relació del sistema educatiu amb l'empresa, d'una banda; i competent en matèria de foment de llengües estrangeres, d'altra banda; conscient d'aquesta necessitat i demanda del mercat laboral, ha considerat oportú posar en marxa aquest Pla Pilot de reforç i suport educatiu als alumnes de Formació Professional per a la Millora de l'Aprenentatge de l'Anglès com a llengua estrangera.
Mitjançant la participació en aquest Pla Pilot, els centres educatius de titularitat pública de les Illes Balears que imparteixen ensenyaments de Formació Professional podran organitzar cursos d'anglès específic.
L'anglès amb finalitats específiques (ESP) és un pilar important dins l'ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera (EFL).
L'objectiu de l'anglès amb finalitats específiques és cobrir les necessitats concretes del aprenents dins l'àmbit professional.
La metodologia i activitats que s'han d'aplicar han d'estar en concordança amb la disciplina per la qual es dirigeix cada curs.
D'aquesta manera, l'anglès específic s'ha de centrar en el llenguatge apropiat per a cada àmbit quant a lèxic, gramàtica, registre, discurs i gènere.
Servei de Llengües Estrangeres i Projectes Internacionals: C/ del Ter, 16, Ed.
|
Un estudi, dut a terme per investigadors de l'Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autnoma de Barceona (Icta-UAB) i la McGill University del Canad, ha apuntat que els canvis en la percepció del benestar personal dependran en més mesura de factors socials que d'aspectes macroeconmics.
Es tracta de la primera observació que fa servir un enfocament matemtic per fer aquest pronstic per primera vegada, amb un model estadístic dinmic que ha combinat variables econmiques materials --com el PIB per cpita i l'esperana de vida-- amb variables socials --la llibertat, la corrupció governamental i les ajudes socials--, segons ha informat la UAB aquest dilluns en un comunicat.
D'aquesta manera, amb aquestes dues variables han pogut reproduir les diferncies "més importants" entre el 2005 i el 2016 per calibrar el model i, al seu torn, els ha perms projectar escenaris per als canvis globals el 2050.
Els resultats han assegurat que en el cas de les variables materials, la percepció d'un canvi ser, com a mxim, d'un 10% respecte a l'actualitat, mentre que en l'altre el marge de millora social oscilla entre un increment del 30% fins al 35% de descens, aquest darrer és l'escenari més pessimista, i situa l'Índia, la Xina, l'Europa occidental i l'frica subsahariana, com les zones on el marge de millora ser més ampli.
L'investigador de l'Icta-UAB, Eric Galbraith, ha recalcat diversos elements com "els suports socials, les llibertats i la imparcialitat" per a aquest benestar hum i ha aventurat que ser poc probable que les modificacions en el PIB tinguin un paper important en l'autoavaluació d'aquí a 30 anys.
Un altre dels investigadors en aquest treball, de la McGill University, Chris Barrington-Leigh, ha suggerit que "si l'objectiu prioritari dels governs és el benestar hum, haurien de destinar els seus recursos de manera més encertada a polítiques basades en all que realment importa" per a l'experincia humana.
L'estudi, publicat en la revista 'Nature Communications', ha recordat que la mesura del benestar és l'autoavaluació del Gallup World Poll, que el 2017 tenia una mitjana global de 5,24 sobre 10.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El partit taronja creu que En Comú tindrà molt difícil no abstenir-se si pateix una severa reculada en les urnes
Ciudadanos veu lògic que si la seva candidata a la Presidència de la Generalitat, Inés Arrimadas, guanya les eleccions autonòmiques catalanes del proper 21 de desembre, formi un Govern compost principalment per persones de Cs i del PSC, a més de figures independents, i que podria incorporar també a algú del PP.
El propi Albert Rivera ha comentat en declaracions en els passadissos del Congrés que li sonava "bé" un tàndem d'Arrimadas i el socialista Miquel Iceta, sempre que fos en aquest ordre i amb la seva candidata de presidenta.
Si, com auguren les enquestes sobre intenció de vot, Ciudadanos i el PSC són els dos partits constitucionalistes que recapten més recolzament en aquests comicis, fonts de la direcció del partit taronja creuen que el més raonable seria que el gruix del futur Executiu autonòmic el formessin persones d'ambdues formacions, a les qui es podrien sumar diversos independents, donant així una imatge d'ampli consens, i algun representant del PP.
Arrimadas ja ha manifestat en diverses ocasions la seva intenció d'aconseguir un acord amb altres forces constitucionalistes després del 21-D.
Les tres opcions que han barrejat fins ara a Ciudadanos són un Govern transversal de diversos partits, un Executiu que incorpori a independents i un monocolor amb suport d'altres formacions en el Parlament.
Que aquest escenari sigui factible o no dependrà dels resultats electorals i de la postura que adopti el PSC, al que Cs sol retreure que no sigui suficientment clar quan parla d'eventuals acords postelectorales.
Encara que els socialistes catalans han dit que no pactaran amb els independentistes, Ciudadanos tem que el candidat del PSC, Miquel Iceta, vulgui formar un tripartit d'esquerres amb ERC i Catalunya En Comú-Podem, ja que es nega a avançar un possible suport a Arrimadas com a presidenta.
En la direcció de la formació taronja consideren que Cs i el PSC són els dos partits que concentraran el vot útil d'aquells catalans que rebutgen la independència de Catalunya, en perjudici dels 'comuns' i del PP.
En el partit centrista pensen que la clau estarà en el recolzament que aconsegueixin ells a les urnes i el que rebi el PSC, i aquí creuen que Ciudadanos porta les de guanyar per la seva oposició ferma a l'independentisme, que contrasta amb la "indefinició" dels d'Iceta.
Segons els sondejos electorals, en aquesta equació també poden ser determinants els 'comuns', encapçalats per Xavier Domènech, que es neguen a recolzar un Executiu de Cs, PSC i PP i que tampoc recolzarien una fórmula amb ERC que inclogués el PDeCAT.
El que esperen en el partit presidit per Albert Rivera és que Catalunya en Comú-Podem rebi encara menys vots dels que els atribueixen ara les enquestes i, d'aquesta manera, els resulti més complicat no abstenir-se per permetre un Govern constitucionalista.
En aquest sentit, creuen que seria molt rellevant que els escons del PSC i els 'comuns' sumats no superessin als de Ciudadanos.
També esperen que, a l'hora de decidir a qui donen el seu suport, tinguin en compte el perjudici electoral que podria causar-los a la resta d'Espanya pactar amb forces independentistes a Catalunya.
Els estudis electorals que duen a terme en el partit presidit per Albert Rivera els donen entorn d'un 22% o un 23% dels vots, amb entre 30 i 32 escons en el Parlament, segons les fonts, que pronostiquen que qui guanyi les eleccions a Catalunya no superarà el 25%, degut a la fragmentació del vot.
De fet, assenyalen que ERC, que fins ara se situava com a primera força, està baixant a les enquestes i podria seguir perdent suports d'aquí al 21 de desembre.
Però malgrat el complicat panorama postelectoral que s'albira, a la formació taronja veuen improbable que s'hagin de repetir les eleccions autonòmiques per la impossibilitat d'aconseguir un acord de govern.
"Caldrà asseure's a parlar i no aixecar-se fins aconseguir-ho", afirmen les fonts, encara que admeten que portarà temps.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Les associacions veïnals asseguren que fa falta voluntat política i fer complir la normativa vigent
Barcelona.-Entre vuit-cents i mil veïns de Ciutat Vella, els barris de l'eix del litoral i també Nou Barris s'han manifestat aquest dissabte a la tarda pel centre de Barcelona per protestar "sobretot per la inseguretat" a la ciutat contra.
Els veïns han format diverses marxes des del Gòtic, el Raval, Poble-sec, Barceloneta, Vila Olímpica, el Fòrum, Poblenou i també Nou Barris i s'han aplegat a la Via Laietana on des d'allà han fet una manifestació plegats fins a la plaça Sant Jaume.
"És increïble la inseguretat que trobem al centre de Barcelona.
Barcelona hauria de ser un exemple de civisme", assegura Javier Martínez, de l'Associació la Ribera.
També Manel Martínez, de l'Associació de la Barceloneta, assegura que fa falta voluntat política per solucionar aquesta situació i una cosa tan simple, remarca, com fer complir la normativa vigent, "amb els recursos que toquen i escoltant els veïns".
En un manifest que han llegit els representants de les associacions veïnals des de davant l'Ajuntament, han denunciat una "inseguretat" i "degradació" dels barris que s'ha incrementat en aquests darrers anys, asseguren, per la permissivitat i absència d'accions concretes per part del govern de Colau.
Els veïns es mostren fartes de l'incivisme, els botellons, la venda il·legal, el narcotràfic, les baralles, els pisos turístics il·legals o els bicitaxis.
Per això, les agrupacions de veïns del Poble Sec, del Raval, del Gòtic, de la Barceloneta, de la Vila Olímpica, del Poblenou, del Front Marítim i Nou Barris ha exigit a l'alcaldessa de la capital catalana que implementi actuacions "immediates, contundents i duradores" perquè els veïns puguin "viure i conviure en pau".
En aquest sentit, li reclamen que faci complir les normes vigents i que "posi a treballar" els serveis socials per treure dels carrers les persones delictives o que generen inseguretat ciutadana.En aquesta línia, Martínez, de l'Associació de la Barceloneta, ha reiterat que fa falta voluntat política per solucionar aquesta situació i una cosa tan simple, remarca, com fer complir la normativa vigent, "amb els recursos que toquen, escoltant els veïns i no fent unes bombolles de política que es fan en un despatx", sense la participació dels veïns "com déu mana", ha apuntat.Javier Martínez, de l'Associació la Ribera, ha explicat que s'han manifestat fins a davant de l'Ajuntament perquè sàpiguen que no estan contents amb el que està passant.
Martínez ha insistit que no volen marxar del barri.
"Ens fan marxar, no sé què volen", ha denunciat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Si hi ha un moviment estratègic delicat per a una marca aquest és el canvi de nom, però no tothom en surt malmès.
Després de 53 edicions com a Saló de la Infància, Fira de Barcelona va rebatejar l'any passat la seva cita estrella de Nadal com a La Ciutat dels Somnis i, dos anys després, els resultats confirmen l'encert de l'aposta.
L'any passat, el saló va rebre 25.000 visitants en els seus quatre dies i, per l'edició d'aquest 2018, ha crescut un 25% en superfície i un 20% en el programa d'activitats.
Encara més, important, La Ciutat dels Somnis ha consolidat un concepte que conjuga entreteniment amb formació.
"El factor diferencial de La Ciutat dels Somnis és que conjuga el joc amb l'educació i la transmissió de valors, i ho fem reproduint els espais característics d'una ciutat perquè els nens i nenes entenguin que la societat és la suma del treball de tots els ciutadans amb diferents oficis", explica el director de negoci propi de Fira de Barcelona, Salvador Tasqué.
El directiu considera que aquesta fórmula facilita que "a través del joc el nen es pugui interessar per alguna de les tasques que experimenta i, juntament amb la família i amics, visqui una experiència singular, divertida, educativa i plena de valors".
A diferència d'altres propostes lúdiques pensades per als més petits i les famílies, La Ciutat dels Somnis no proposa una simple acumulació d'atraccions i zones de joc.
En la metròpoli dissenyada per Fira de Barcelona els nens i nenes gaudeixen alhora que es posen en la pell d'un veterinari, un infermer, una tècnica de laboratori, un enginyer de robòtica, una programadora, una arquitecta, un periodista o, fins i tot, compleixen amb el seu somni de ser futbolista.
Una proposta integrada de continguts que gira entorn del concepte de l'edutiment.
"L'entreteniment educatiu consisteix a oferir activitats que tinguin la finalitat d'educar a través de la diversió, oferint experiències que estimulin i facilitin el procés d'aprenentatge.
En La Ciutat dels Somnis ho fem reproduint un espai en el qual es representen tots els rols i professions que fan possible que una ciutat funcioni", exposa Tasqué.
Tasqué: "L'entreteniment educatiu consisteix a oferir activitats que tinguin la finalitat d'educar a través de la diversió"
Per oferir una experiència la més completa possible, el saló compta amb la col·laboració d'algunes de les marques líders dels sectors representats, com Caprabo, Mediapro, Kia, Fundació Damm, els World Roller Games BCN 2019 o les fundacions del FC Barcelona i el RCD Espanyol.
Si La Ciutat dels Somnis ha aconseguit consolidar-se com una de les cites estrella del Nadal, malgrat la ferotge competència d'aquestes dates, no és només per l'oferta d'activitats pel públic infantil i juvenil.
Al final, els nens i nenes hi van de la mà dels seus pares, als que també s'ha d'entretenir.
Els pares també gaudeixen de les atraccions de la Fira | Fira Barcelona
"Les vacances de Nadal consisteixen a passar temps de qualitat en família i, per fer-ho possible, comptem amb activitats com l'organitzada pel RCD Espanyol, que proposa un joc immersiu per a conèixer els valors de l'esportivitat i també habilitarà un futbolí humà obert a tot el públic.
Per la seva banda, TRAMbesòs recrearà un tramvia en el qual passatgers de totes les edats hauran de fer un trajecte en forma de gimcana; i com aquestes, moltes més activitats pensades per a tots els visitants", explica Tasqué.
Clar que els pares no només busquen passar-s'ho bé, sinó també comoditat.
Per aconseguir-ho, La Ciutat dels Somnis ha previst un sistema en el qual fins a 1.000 nens podran jugar simultàniament a les 120 activitats previstes, de manera que el temps de rotació no superi mai els 15 minuts.
D'aquesta manera no només es facilita que els nens i nenes puguin experimentar amb el nombre més gran de professions possibles, sinó que també es pretén reduir al mínim els temps d'espera.
Amb aquesta proposta, La Ciutat dels Somnis espera superar els 25.000 habitants censats el 2017 i seguir consolidant el seu model urbà d'edutiment.
|
Aquesta és la pàgina de bEAuTy Llivia.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Llívia.
|
Un grup d'agents de la policia local seguint les explicacions d'un instructor el 26 de setembre de 2018
La imatge de gossos ensumant les motxilles dels alumnes a l'entrada dels instituts per buscar estupefaents genera divisió d'opinions entre professors i pares.
Els detractors es mostren especialment crítics en els casos en què les unitats canines de la policia entren dins l'institut, com va passar fa uns dies a l'Institut Narcís Xifra de Girona, on un alumne va ser portat a una aula i obligat a quedar-se en roba interior per ser escorcollat per dos agents després que el gos assenyalés la seva motxilla davant de tots els companys de classe.
Segons ha explicat una alumna de tercer d'ESO, el dia que es van produir els fets, ella va arribar uns minuts tard a classe i quan va entrar a la seva aula ja hi havia els agents de policia amb un gos.
"Ens van obligar a tots a seure i el gos va començar a ensumar per tota la classe fins que va parar en sec davant la motxilla d'un nen.
Els policies van emportar-se'l per interrogar-lo en una aula a part.
Ell ens va explicar després que l'havien obligat a quedar-se en roba interior per assegurar-se que no portés droga amagada.
Al final va resultar que no li havien trobat res", explica la noia, que admet que l'experiència ha deixat un mal record als alumnes: "Ens van fer passar a tots una mala estona.
Ens va sorprendre que no tinguessin res millor a fer que veure si alumnes de tercer d'ESO porten herba a sobre, quan hi ha tants problemes al carrer".
Des de fa quatre anys, la policia local de Girona compta amb una unitat canina, integrada per quatre gossos ensinistrats per detectar estupefaents, que tenen per objectiu evitar el consum de droga a la via pública, amb especial atenció als menors.
Actuen també als accessos dels instituts quan els equips directius ho demanen si tenen sospites que alumnes o persones alienes al centre consumeixen o venen droga a prop de l'edifici.
També poden entrar a fer inspeccions dins l'institut si els hi demana l'equip directiu.
Segons Eduard Berloso, primer tinent d'alcaldia i titular de l'àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació, Seguretat i Cooperació, des que es va posar en marxa la unitat canina a la Policia Municipal de Girona, s'ha requerit tres vegades l'entrada dels agents amb gossos dins d'instituts de la ciutat.
L'actuació de la unitat canina en aquests centres, segons Berloso, s'ha de fer sempre amb la presència de l'equip directiu, de manera que no es pot deixar mai sol un alumne mentre la policia l'inspecciona o interroga.
La intervenció policial a dins de l'institut es fa sempre de manera planificada i acordada amb el centre educatiu, però sense previ avís als alumnes, "per garantir-ne l'efectivitat".
"Com estipula el protocol, abans de portar a terme aquesta operació es va posar en coneixement de l'equip docent del centre i de l'AMPA", explica el director de l'institut, Josep Cortada.
En aquest cas, assegura, es va sol·licitar la intervenció de la unitat canina de la policia dins el centre perquè tenien "indicis que hi havia consum i tràfic d'estupefaents", afegeix.
En l'operació, però, no es va trobar cap tipus de droga, admet el director.
Segons assegura, el que pretén la direcció de l'institut quan es demana l'actuació és "garantir que no es consumeixi ni es vengui droga dins el centre i fer un toc d'alerta als alumnes que ho fan".
Tot i ser requerides pels mateixos instituts, aquestes operacions policials no són acceptades per tots els docents.
Una professora de l'Institut Xifra, que prefereix no revelar la seva identitat, considera lamentable que gossos ensinistrats per detectar estupefaents "es passegin per les aules assenyalant els alumnes que poden tenir marihuana, o els que n'hagin consumit, i fins i tot els que no ho han fet però l'olor els ha quedat impregnada perquè han estat amb companys que sí que n'han fumat".
"Que se'ls assenyali així davant dels altres companys em sembla horrorós", indica la professora, que admet que altres docents sí que estan d'acord amb aquesta mesura perquè entenen que d'aquesta manera "es dissuadeix els alumnes de portar droga a l'institut".
L'AMPA de l'institut ha declinat posicionar-se sobre la intervenció policial dins el centre.
Alguns pares, consultats per aquest diari, han reconegut que l'entrada dels gossos policials dins les aules no està ben vista per tots els progenitors.
Alguns consideren que "dins l'aula s'acorrala els alumnes i es crea una situació violenta que no és gens educativa".
En aquest sentit es posiciona també Jaume Funes, psicòleg i pedagog especialitzat en l'adolescència.
En la seva opinió, el fet que un institut requereixi l'entrada de la policia al centre "vol dir que ha fracassat educativament".
A més de qüestionar la mesura des del punt de vista legal, perquè són menors d'edat, Funes també critica que s'opti per la via policial per abordar el consum de drogues entre els alumnes.
"Si un equip docent té realment interès a educar els alumnes en la qüestió de les drogues té altres estratègies que fer entrar la policia a classe, cosa que em sembla completament desencertada i sense sentit", afirma el pedagog.
Fora de la ciutat de Girona, per exemple, a Salt, també es fan operatius amb unitats canines.
Eduard Casas, educador social i president del Grup Associat per als Serveis de Salut a la comarca de la Selva, assegura que alguns adolescents derivats des dels serveis socials o des dels instituts relaten com una experiència traumàtica que gossos de la policia els hagin ensumat les motxilles davant dels companys a l'autocar escolar o a la porta de l'institut.
Casas reclama actuacions més educatives i menys policials o punitives.
Per exemple, que es pogués "pactar amb el noi que no transcendís el seu consum a canvi que cooperés en el seu procés de millora".
"¿No seria adequat establir la premissa que com menys gent hi intervingui millor?
¿S'imaginen els seus fills i filles passant pel marc normatiu?
¿No desitjarien una cosa més discreta, simple, personalitzada i que no deixés rastre a l'expedient acadèmic del menor"?, es pregunta Casas.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Pim Queralt ) El seu caminar i posat d'ancià que ja tenia quan no ho era pas, el seu parlar com un infant innocent o entremaliat que va mantenir fins a la seva vellesa...
Són records que ens venen al cap de mossèn Rovira des de que ens vam assabentar que ens ha deixat.
Però per sobre de tot, ens neix un gran agraïment per tot el que tots hem rebut d'ell.
"Tots " vol dir realment "tots": gent d'àmbits eclesials molt diversos, comunitats parroquials o religioses, moviments,....
Els que vàrem créixer en els moviments d'Acció Catòlica podem dir que mai vàrem tenir un "no" per part seva quan li demanaven un cop de mà.
Sempre disponible per cooperar en la formació dels laics, en l'acompanyament dels consiliaris, de grups grans o grups petits, grups d'estudiants o professionals, grups de joves i militants obrers...
Tots hem rebut molt d'ell amb una gratuïtat total.
Creia profundament en la vocació laïcal i, per tant, veia la importància de ajudar a donar una formació sòlida, ho veia com la millor garantia per fer néixer un laïcal fidel a l'evangeli de Jesucrist i a la seva església.
Però també disponible en l'àmbit personal: un acompanyament, un guiatge de recerca creient, un formació teològica personalitzada...
Ben segur que hi ha hagut mil variants possibles i, sembla impossible que algú tant gelós del seu temps, - perquè sabia que la seva vocació era l'estudi i que Déu li demanava aquesta dedicació per sobre de tot -, tingués espais per aquest servei tant discret però tant preuat.
I en aquest àmbit, és fa difícil dir coses de mossèn Josep Maria Rovira Belloso com a pastor de gents i generacions i situacions molts diverses...; és fa difícil per no violentar la discreció amb la que ell va acompanyar-nos a molts.
I així l'hem escoltat amb admiració, l'hem llegit amb atenció... però també l'hem vist pregant amb humilitat i amb el convenciment que és la primera i més important tasca a acomplir cada dia...
Amb paraules seves després d'un d'aquest moments: "això és millor que els molts consells que et podria donar".
En aquest àmbit proper que sempre feia que et sentissis estimat com un amic molt amic d'ell.
Som molts, gent de tota mena, que no li farem mai cap homenatge públic però que guardem la seva petjada com un regal en les nostres vides.
La seva saviesa i el seu mestratge brollaven de la seva profunda fe; i ens n'ha donat testimoni fins el final: "als meus anys només puc que donar gràcies a Déu de tot el que he viscut; també del petits sofriments que completen la creu de Crist i que són no-res comparats amb la glòria futura que viurem..."
|
Màrius Serra també serà present al Festival MOT 2020.
La prestigiosa escriptora i editora francesa Maylis de Kerangal serà al MOT 2020.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
CiU (Carles Puigdemont) ha guanyat les eleccions municipals a Girona capital, on fins ara havia governat el PSC, que ha tingut Pia Bosch com alcaldable.
La gran sorpresa l'ha donat la CUP (Jordi Navarro) amb 3 regidors, després del 100% dels vots escrutats.
Concepció Veray, del PPC, ha obtingut 3 escons.
Per la seva banda, Joan Oloriz (ICV) ha perdut actes i s'ha quedat amb 2 regidors.
Blanca Palmada, d'ERC, i Santi Niell (Solidaritat) s'han quedat fora del consistori gironí.
¿ Pot confirmar e-noticies, sisplau, si el tercer edil de la llista de la CUP amb el suport de Reagrupament a la ciutat de Girona, i ara regidor electe és un membre de Reagrupament??
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
Cerqueu un carrer, adreça, lloc.
A mesura que escriviu us apareixeran opcions per seleccionar.
Afectació [L2] a partir del dilluns 3 de febrer a Hospital Dr Josep Trueta [20/01/20]
A partir del dilluns 3 de febrer de 2020, el servei de bus urbà de la línia L2 a la parada Hospital Doctor Josep Trueta avança la sortida 3 minuts.
Aplicatiu per a mòbils per conèixer la informació en temps real del bus i de la Girocleta [05/10/17]
TMG ha creat una web pensada per a mòbils on podeu consultar en temps real el pas dels autobusos de TMG i l'estat de les estacions de la Girocleta.
També podeu seleccionar les parades o estacions com a preferides per tenir un accés directe.
Drets i deures dels usuaris/àries de TMG [01/01/10]
Afectació [L11] dimecres 11 de març al Barri Vell
Dimecres 11 de març, de les 12h a les 19h, el servei de bus urbà de la L11 no passarà per les parades situades a la plaça del Vi, c.
Jaume Pons i Martí i Pont de Pedret.
Provisionalment el servei de bus passarà per l'avinguda Sant Francesc, Jaume I i avinguda Ramon Folch.
S'habilitaran les parades de l'av. Sant Francesc, Jaume I amb c.
Afectació [L8] a partir del dilluns 9 de març a pl. Poeta Marquina
A partir del dia 9 de marc, el servei de bus urbà de la línia L8 modifica el seu horari a pl. Poeta Marquina.
Trobareu més informació en aquest enllaç.
Afectació [L11] a partir del dilluns 17 de febrer al c.
A partir del dilluns 17 de febrer, degut a les obres d'adequació del carrer Santa Clara, el servei de bus urbà de la L11 no passarà per les parades situades al c.
Provisionalment el servei de bus urbà passarà per l'av. Jaume I fins a la Plaça Pompeu Fabra on utilitzarà la parada de la Generalitat.
PLÀNOL DE TOTES LES LÍNIES DE BUS EN PDF
|
L'Ajuntament de Tarragona ha incrementat l'esforç en les polítiques socials cada any.
El pressupost de la conselleria de Serveis a la Persona per aquest 2016 s'ha incrementat un 3,6% respecte al 2015.
Són 11,5 milions d'euros destinats a atendre les necessitats socials de les persones, potenciant la qualitat de vida i l'autonomia personal, familiar i social, sota el principi de la igualtat.
La consellera de l'àrea, Ana Santos ha explicat que "la prioritat són les persones i per això les polítiques socials, juntament amb el foment de l'ocupació, la qualitat de l'ensenyament i la projecció de la ciutat són els eixos del govern municipal".
La política social del govern s'articula en tres eixos: proximitat, per conèixer les situacions individuals; integritat, per atendre les múltiples dimensions de l'exclusió social; enfocament de benestar local que engloba l'atenció social, la promoció de l'ocupació, les oportunitats en l'ensenyament.
Aquesta perspectiva de treball integral i de proximitat ha permès crear línies d'ajuts adequades a les necessitats de la població com els ajuts a l'IBI i a la brossa, establir convenis com el d'EMATSA per la prestació d'ajuts a famílies en dificultats, impulsar projectes com la Taula de la pobresa energètica i acordar col·laboracions amb entitats com les dels menjadors socials de Joventut i Vida i Formació i Treball.
En el darrer any, s'han destinat 719.174,29 € a les ajudes per garantir les necessitats bàsiques, és a dir, alimentació, habitatge, subministraments bàsics i el pagament de tributs municipals lligats a l'habitatge, que ha suposat un increment del 30% respecte al 2013.
D'aquests més de 700.000 euros, 224.969,56 € s'han destinat a les prestacions d'urgència social per atendre situacions de necessitat puntual, urgents i bàsiques.
Aquests ajuts d'urgència són, principalment, per a garantir l'alimentació i l'habitatge i el pagament dels subministres elèctrics i s'han incrementat un 55% respecte a l'any 2013.
Una part important es destina a pal·liar l'anomenada pobresa energètica que, en els darrers dos anys, ha comptat amb partides de prop de 63.000 euros, que han suposat prop de 600 ajuts anuals.
Les ajudes destinades a la pobresa energètica es mantenen en xifres similars en els darrers dos anys, perquè la Generalitat ha impulsat el fons d'atenció solidària de subministraments bàsics que ha permès repartir el pes de les ajudes entre les dues administracions, Generalitat i Ajuntament.
Tot i així la problemàtica continua existint.
Per aquesta raó, des del 2014, els ajuntaments de Reus i Tarragona han engegat la Taula de la Pobresa Energètica que aborda la problemàtica de manera integral buscant pal·liar-la aportant solucions com la millora de l'eficiència i promovent l'estalvi energètic.
Des del 2013, l'Ajuntament també compta amb el conveni amb Ematsa que permet disposar d'un fons social per al pagament de rebuts pendents de l'aigua per a famílies amb un determinat nivell d'ingressos, a més de garantir que no es talla l'aigua a cap família per raons econòmiques.
Durant el 2015, s'han beneficiat de la mesura 286 famílies, l'any 2014 van ser 271 i el 2013 van ser 264 famílies.
També s'han impulsat ajuts econòmics per al pagament dels tributs municipals lligats a l'habitatge com l'IBI i la taxa de la brossa que durant el 2015 se n'han beneficiat 1.039 famílies i han suposat una despesa 91.252,16 €, un 6% més respecte al 2013.
Per tal de garantir l'alimentació de les famílies i les persones en situació d'exclusió social, des del 2013, l'Ajuntament ha establert convenis amb entitats socials de la ciutat per a la posada en marxa de menjadors socials que suposen una aportació anual total de 169.000 €.
Des de l'IMSST, s'impulsa el programa per garantir l'alimentació infantil durant tot l'any.
En període escolar, les ajudes municipals complementen les beques menjador que concedeix la Generalitat.
Des del 2014, l'Ajuntament ha ampliat el programa per garantir l'alimentació també durant els períodes de vacances escolars, fet que ha suposat un augment del nombre de beneficiaris que ha passat de 540 al 2013 a 1.386 durant el 2015, que ha suposat una despesa de 168.952,56 €.
Per a l'any 2016, es mantenen les línies d'ajudes i programes socials per atendre a les persones i famílies en risc d'exclusió.
La prioritat del govern és l'atenció social i en aquest sentit, per aquest any el Fons Social d'EMATSA s'amplia fins als 80.000 € i es troben en fase d'exposició pública les subvencions destinades a juts socials relatius a l'IBI en situació de transmissió de l'habitatge habitual per execució hipotecària o dació en pagament que disposaran d'una partida inicial de 20.000 € ampliable.
S'ha iniciat el requeriment administratiu per tal que les entitats bancàries cedeixin pisos per destinar a lloguer social i l'Ajuntament disposa d'una partida de 100.000 € per adequar-los.
Podeu accedir al balanç d'ajudes socials de 2015
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública
|
El proper 24 d'abril, a les 18 hores, tindrà lloc a la sala d'actes de l'Hospital la Taula rodona "Ens hem de preocupar de la mort sobtada?
Una activitat organitzada per l'Hospital de Sant Pau amb la col·laboració de l'Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família.
La conferència "Què és la mort sobtada?" anirà a càrrec del Dr.
Jose Ma Guerra, de la Unitat d'arítmies del Servei de Cardiologia de l'Hospital de Sant Pau i la conferència "Com prevenir la mort sobtada?" l'oferirà la Dra.
Ma Teresa Doñate, de la Unitat d'imatge i funció cardíaca del Servei de Cardiologia, també de Sant Pau.
La Taula rodona serà moderada per Miquel Àngel Viciana, cap d'Atenció a l'Usuari de l'Hospital.
|
Tens tota una ciutat per fer-ho
El programa 'Juguem a nedar', la iniciativa del Patronat Municipal d'Esports que facilita a l'alumnat de P5 o 1r de primària de totes les escoles de la ciutat un curs gratuït de natació a les piscines municipals.
Es desenvolupa d'octubre a maig, amb una gran acollida tant de l'alumnat participant, de les seves famílies i de l'equip de monitoratge que avalua els progressos dels infants.
Durant cadascuna de les 30 sessions de què consta el curs, de 50 minuts de durada cadascuna.
El programa no només permet als infants millorar la seva adaptació al medi aquàtic, sinó que els permet guanyar confiança i millorar els hàbits i l'autonomia.
Inclou el monitor/a titulat de natació, l'assegurança esportiva del participant, una fitxa d'avaluació i el material esportiu auxiliar.
El cost de l'activitat aquàtica és assumit pel Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, de manera que es gratuït per als participants.
El programa no inclou el transport del centre escolar a la instal·lació esportiva ni el personal que ajudi els infants al vestidor.
Els cursos es desenvolupen en horari escolar a les piscines municipals de Bonavista, Campclar, Riu Clar, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i Part Baixa-Serrallo.
Les escoles adherides pel curs 2019/2020 són els següents:
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública
|
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Mireia Civís (Mestra i pedagoga) és una de les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d'Educació.
La confiança en el cor de la relació educativa 2.
Vers un model de lideratge distribuït i relacional.
|
L'alcalde de Maspujols, Josep Rabascall, en una imatge d'arxiu Foto: La Xarxa
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
Fa un any, amb la participació de quasi dos milions i mig de catalans en la consulta del 9 de novembre del 2014, el moviment sobiranista va aconseguir un èxit polític espectacular i estava, tal vegada, en el seu moment més reeixit.
Des de llavors, al meu parer, s'han comès una sèrie d'errades polítiques que han conduït a l'actual atzucac.
El suport social en comptes d'incrementar-se ha retrocedit en radicalitzar-se l'objectiu principal: es va passar d'exigir el dret dels ciutadans de Catalunya a decidir el seu futur a proposar anar directament cap a la independència.
I això va anar acompanyat d'un implícit rebuig a qualsevol interès pel que passava en la política espanyola, d'un explícit menyspreu a la possible força dels plantejaments unionistes a casa nostra i d'una menysvaloració de la capacitat de resposta del govern Rajoy.
Sempre he sostingut que els catalans estàvem protagonitzant l'episodi més ambiciós i difícil de la nostra història en segles: assolir el dret a decidir democràticament si volíem continuar o no dins la sobirania espanyola.
I que això només es podria aconseguir o bé tenint prou força per enfrontar-se a l'estat espanyol i vèncer-lo o bé pactant-hi.
Després del 9-N de l'any passat, els principals dirigents d'ERC i CiU, i també de l'ANC i Òmnium, van decidir descartar totalment la segona possibilitat i optar per la via del trencament.
Les raons d'aquesta decisió, al meu parer força discutibles, eren considerar que ja no hi havia res a fer dins la política i les institucions espanyoles davant la total negativa del PP i del PSOE.
Amb aquesta consideració es va donar per esgotada la via del dret a decidir i es va proposar d'avançar directament cap a la República Catalana.
Cal recordar l'ampli consens que havia aconseguit la demanda sobiranista: centenars d'entitats s'havien adherit al Pacte pel Dret a Decidir, que presidia Joan Rigol: allà hi eren des de Comissions Obreres, la UGT, les associacions de veïns i els col·legis professionals fins a la majoria de les cambres de comerç i moltíssimes associacions cíviques i culturals.
Així, en comptes de mantenir i ampliar la unitat d'acció aconseguida i considerar que la demanda d'un referèndum encara no tenia prou suports externs, ni a Espanya ni sobretot a Europa, es va optar per emprendre una via més radical i, a sobre, per anar més ràpid.
Pressionats per la minoria més mobilitzada i polititzada del procés, a la qual no volien defraudar, els líders dels partits i de les associacions ja independentistes van decidir abandonar els sectors socials més moderats i els grups polítics més dubtosos.
Amb un full de ruta tan precipitat com simplista, i negant-se a reunir el Pacte pel Dret a Decidir, els dirigents independentistes es van llançar a cremar etapes fent ús d'un discurs tan fàcil com innocent: la causa de la independència era tan justa i legítima com factible, i calia anar de pressa atès que l'adversari semblava feble.
Com ho faríem semblava poc important davant la necessitat de mantenir encesa la flama.
Allò va ser un mal negoci i es van començar a perdre els primers llençols.
Al PSC d'Iceta, que es trobava incòmode dins del pacte sobiranista, se li van posar les coses ben fàcils per abandonar el vaixell i esdevenir la sucursal catalana del PSOE; a l'ICV d'Herrera, que ja havia mostrat vacil·lacions davant la convocatòria del 9 de novembre, també se li va posar en safata despenjar-se de la via independentista.
Duran i Lleida estava esperant una raó per poder emancipar la seva UDC de l'hegemonia convergent creient que la tercera via encara tenia viabilitat.
I els centenars d'associacions que havien donat suport al Pacte pel Dret a Decidir no van ser ni convocades ni consultades.
La segona bugada ha estat convocar les eleccions catalanes abans de les generals espanyoles sense cap motiu polític seriós per a fer-ho.
En comptes de donar un gran cop de força polític presentant a Madrid el sobiranisme català fortament unit al voltant d'una segona versió de la Solidaritat Catalana, que segurament hauria assolit un notable èxit electoral, els estrategs de l'independentisme català van optar per experimentar abans la seva força en unes eleccions catalanes.
Després d'oferir un espectacle més aviat penós, sobre si es presentaven junts o separats i encapçalats per qui, els resultats han estat, cal dir-ho, més aviat poc reeixits i han deixat el procés en una situació força complexa.
La coalició Junts pel Sí va guanyar, però amb menys diputats que els que tenien abans ERC i CiU sumades.
I fins i tot el percentatge de vots és el pitjor dels que obtenien aquestes dues formacions juntes des de l'any 1984: el 39,4%, quan sempre havia superat el 44%.
Ha estat un altre mal negoci, atès que, tot i que els diputats independentistes han passat de 24 a 72, a l'actual Parlament hi ha menys diputats sobiranistes (de 87 a 84) i ara l'unionisme serà dirigit per l'agressiu C's, al qual se li ha fet el favor de poder-se presentar ja com una opció de govern a Madrid.
I la darrera bugada, amb pèrdua de més llençols, ha estat la precipitada presentació i aprovació pel Parlament d'una declaració de trencament amb l'estat espanyol que insta el govern català a iniciar el procés cap a la República Catalana.
Aquesta proposta, a més de ser difícilment practicable, no ha fet més que afeblir la causa independentista a casa nostra i a l'exterior.
Sense tenir el 50% dels vots i mostrant una notable divisió interna -reflectida en les dificultats per a votar un president de la Generalitat- no es pot pretendre donar un cop de força que faci creïble aquest text.
No es pot radicalitzar ideològicament una causa que, per poder reeixir, necessita ser realment nacional, i per tant socialment interclassista i políticament molt transversal.
El resultat de la darrera bugada és preocupant: el govern Rajoy s'ha reforçat en saber aprofitar l'ocasió per a presentar-se com a garant de la unitat espanyola; és un favor que no té preu, ja que ara pot guanyar les eleccions del 20-D.
La declaració de ruptura aprovada pel Parlament, a més de no aconseguir cap complicitat exterior, sinó més aviat la sorpresa i el rebuig en els mitjans internacionals, està provocant greus problemes dins la societat i la política catalana.
I per la seva banda, les CUP persisteixen que per desbloquejar el procés s'han d'adoptar les seves 53 mesures mínimes.
Sembla que vulguin fer "la revolució" quan estem a punt de perdre "la guerra".
No és fàcil saber com sortirem d'aquesta situació després d'anar amb tantes presses, de perdre tants llençols pel camí i davant de com estaran les coses després del 20-D.
No comptem amb cap suport internacional, no hi ha un govern de la Generalitat fort i que gaudeixi d'un ampli consens polític i social, ¿i malgrat això volem anar ràpidament cap a la República Catalana?
¿No creieu que els centenars de milers de catalans que ens hem manifestat pels carrers reiteradament i que vam votar les candidatures independentistes ens mereixem que els dirigents del procés ens donin una explicació prou sincera de com i per què hem arribat on som?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El passat dissabte 21 de maig, la Delegació del Vallès Occidental va organitzar el 5è Torneig de Pàdel del CAATEEB.
El torneig es va dur a terme a les instal·lacions del Club Natació Terrassa.
Les instal·lacions del Club Natació Terrassa, està situat a l'àrea olímpica de la ciutat i disposa de 9 pistes de pàdel i d'una superfície de 43.000 metres quadrats que allotgen unes instal·lacions modernes i uns equipaments i serveis de qualitat.
La parella guanyadora va estar Jordi Albiac i Pau Albiac.
Activitat organitzada amb la col·laboració de:
|
El petit dels tres germans Roca, Jordi Roca, reconegut com a millor pastisser de restaurant del món pel seu treball al Celler de Can Roca, protagonitzarà des del 15 de gener al 27 de febrer una exposició a Salt sobre el procés de creació d'un aperitiu inspirat en l'hòstia sagrada.
Segons informen els responsables de la sala que albergarà l'exhibició, a la casa de cultura Les Bernardes, la inspiració d'aquest plat, denominat "aperitiu sagrat", prové d'una visita a aquest espai que, anteriorment, albergava un convent abans de convertir-se en Casa de Cultura.
La idea va ser que si una església es pot adaptar per exercir d'auditori, també una hòstia sagrada pot convertir-se en postres o aperitiu.
Jordi Roca ha treballat amb el dissenyador Andreu Carulla per inventar un tipus de pa d'àngel fet amb fècula de patata i farina de blat de moro que es pot transformar en una espècie d'empanada coneguda a Catalunya com a "coca de recapte".
Carulla s'ha encarregat de confeccionar un plat en forma de vitrall on els colors rendeixen homenatge als sabors en lloc de la llum.
El centre Les Bernardes, sota gestió del Consell Comarcal del Gironès, va difondre ahir una programació d'exposicions que també inclourà una mostra de pintures de l'artista de Ripoll Espigolé en homenatge a l'actriu Lauren Bacall.
L'artista mostrarà vídeos inèdits i una filmació sobre la seva mostra a la Sala Fidel Aguilar (2004).
|
El Comitè Olímpic Andorrà va presentar la delegació andorrana que participarà en els Jocs Olímpics de la Joventut de Buenos Aires que se celebraran del 6 al 18 d'octubre.
En aquest cas, només estarà formada per una delegació de bàsquet 3x3.
L'equip masculí estarà format per Albert Pons, Nil Peña, Von Marc Lacaste i Eric Hurtado mentre que el femení estarà format per Carla Solana, Lies Bosma, Júlia Marquez i Sílvia Bardahí.
Les tècniques seran Carla Puntí i la psicòloga Sònia Bigordà.
Josep Antoni Guerra serà el cap de missió.
Per altra banda, Patrick Pellegrina finalment no podrà assistir-hi per decisió de la FINA.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
Els Bombers de Barcelona van rescatar amb una grua els sis turistes que ahir van quedar atrapats en el mirador del monument a Colom de Barcelona, quan l'ascensor que hi accedeix es va espatllar.
Segons que van informar fonts de l'Ajuntament de Barcelona, els turistes, quatre veïns de Màlaga i dos japonesos, es troben perfectament i es van mostrar tranquils durant el rescat, que va començar cap a dos quarts de quatre de la tarda, després d'estar atrapats més de cinc hores.
En un primer moment, es va intentar reparar l'ascensor des de baix i, després, els Bombers van intentar accedir al mirador en helicòpter per poder procedir al rescat però, finalment, van optar per utilitzar una gran grua, amb una cabina.
Els turistes van quedar atrapats a l'interior del mirador, a uns 60 metres d'altura, cap a les deu del matí i el monument va ser precintat enmig d'una gran expectació de turistes i curiosos que es trobaven en aquesta zona del port i la Rambla de Barcelona.
Un portaveu dels bombers vva explicar a la premsa que el rescat es va fer amb la grua, i a la cistella de la qual van pujar dos bombers que van accedir a l'interior del mirador, rescatant primer a tres persones i, després, les altres tres.
Els bombers van estar en contacte permanent amb els turistes, sabien que el seu estat era bo, i que no tenien cap patologia que pogués complicar el rescat "per això s'ha fet aquest pla d'evacuació", van indicar.
Segons que va explicar als mitjans el director general de Turisme de Barcelona, Pere Duran, l'avaria es va produir quan l'ascensor començava a pujar per recollir els turistes que estaven al mirador i es va parar amb l'ascensorista dins, encara que aquest va poder sortir perquè va quedar prop del terra.
Els bombers van descartar el rescat per l'escala interior perquè no sabien exactament on estaven els contrapesos de l'ascensor, i es va optar pel rescat "més segur", que es va fer utilitzant la grua.
Duran va assegurar que l'empresa responsable de l'ascensor havia de concretar quines havien estat les causes de l'avaria i, fins que no arribés l'informe tècnic, el monument estaria tancat.
El director general de Turisme de Barcelona va apuntar que l'ascensor havia passat totes les revisions periòdiques i que no hi havia cap motiu per pensar que pogués haver-hi alguna avaria, ja que encara que el monument és molt antic, de 1888, l'ascensor es va canviar fa sis anys.
Segons Duran, els turistes es troben "molt bé" i, després de ser rescatats, "algun ha parlat amb cert sentit de l'humor".
També va apuntar que s'estudiarà algun altre pla alternatiu d'evacuació "per veure quines altres opcions hi ha" en cas de necessitat.
|
Més imatges de l'AP-7 a l'altura de l'àrea de servei del Penedès on crema un camió al sentit Barcelona. pic.twitter.com/FAUwpAV9iw
Camió cremant a l'AP-7 a l'altura de l'àrea de servei del Penedés, molt de compte. pic.twitter.com/irEQlJBvhr
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
Li ha tocat a la Muriel, demà et tocarà a tu, demà passat a mi, i així successivament.
Quantes i quants vianants quedaran ferits a Barcelona empesos per una bicicleta, quan simplement passejaven o creuaven el carrer?
Partim d'un fet claríssim: substituir els cotxes per bicicletes és un gran avenç.
Com més persones s'hi posin, millor, perquè la contaminació de l'aire s'ha convertit en l'amenaça probablement més greu a l'espai públic.
Per tant, llarga vida a les bicicletes i als ciclistes.
Dit això, quatre comentaris, des de la meva condició de caminadora infatigable per aquesta ciutat.
Primer comentari: durant molts anys les voreres eren intocables per als vehicles.
Les calçades es van convertir, ja fa molt, en espais perillosos, però passejar per les voreres era possible, es tractava d'un espai reservat.
En els darrers anys, però, això ha canviat radicalment.
Els aparcaments de moto les han ocupat, cosa que suposa que les motos hi circulin, pujant i baixant però també corrent, si convé.
Els cotxes entren als pàrquings envaint les voreres.
Hi ha carrers, com el passeig de Gràcia, on la separació no està ben delimitada.
La persona que camina ha hagut de renunciar a la seva seguretat, a badar si vol, perquè encara que motos i cotxes van amb compte, el perill és per al vianant.
Però la darrera incorporació a l'ús de les voreres ha estat la bici.
I llavors ja, caminar per Barcelona s'ha convertit en una cursa d'obstacles.
Segon comentari: els ciclistes han passat de víctimes a botxins.
En els accidents a la carretera, el ciclista és el més feble, el que sempre és el més perjudicat, davant camions, autobusos, motos i cotxes.
És qui necessita més protecció.
A la ciutat, qui necessita més protecció és el vianant.
I ara ha deixat de tenir-la: assumint-se com a víctima i no com a botxí, el ciclista només mira per ell -o ella, per descomptat-.
Circula pel carril bici contra direcció, envaeix els passeigs -vegeu la rambla de Catalunya- i les voreres; corre, sovint, arran del cos del vianant.
Arborant una mirada dura, això sí, com dient: "Què passa?
Tercer comentari: molta regulació, però una mica caòtica i sempre en contra del més feble.
Què diu l'ordenança municipal sobre la circulació de bicis?
Que han d'anar pel carril bici, i si no n'hi ha, poden circular per les voreres de més de 5 metres i per les àrees de vianants.
A partir d'aquí, qui les atura?
Un cop trencat el principi, l'excepcionalitat no es respecta.
Com per exemple els intermitents de les cantonades que permeten als vehicles girar amb semàfor en verd per als vianants.
Avantatge per a qui condueix, perill per al caminant, que també els conductors estan impacients, esperant que travessis per passar ells, a vegades a un metre de les persones.
L'educació cívica ens falla per tot arreu.
El franquisme ho va pervertir tot fins al moll de l'os.
Conquerit, l'espai públic és de tothom, i la reacció immediata és: si és de tothom, és meu!
I a partir d'aquí cadascú pensa que pot privatitzar-lo, usar-lo com li convingui, sempre en benefici propi.
Sense comprendre que l'espai públic ha d'acollir funcions molt diverses i sovint contradictòries, i que el seu bon funcionament depèn d'assumir cadascú la responsabilitat de fer-ho bé, hi hagi normes o no.
Amb una cosa més: els més forts han de donar prioritat als febles, precisament perquè si són forts poden fer-ho.
Cal repensar què vol dir "En comú".
Mentrestant, ¿no podríem fer un pacte per una Barcelona on encara sigui possible caminar sense ensurts?
¿No podem deixar enrere aquesta jungla de la ciutat, aquesta aventura perillosa en què s'ha convertit ser vianant?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El ple del Parlament farà, dimecres i dijous de la setmana que ve, el debat de totalitat del projecte de llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones que estan en risc d'exclusió residencial, i el de la comunitat catalana a l'exterior.
El debat relacionat amb les mesures de protecció de l'habitatge arriba al ple després de l'encreuament de retrets que van mantenir la setmana passada la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i SíQueEsPot, que va acabar amb els segons formulant una petició d'empara a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
La polèmica va començar quan Borràs va retreure al grup de Lluís Rabell que s'oposés a tramitar la nova llei d'habitatge pel procediment de lectura única, el de màxima urgència.
L'Executiu volia aprovar la llei dimecres passat però, com que no es va tramitar per lectura única, s'obre un període per esmenar-la i no podrà celebrar-se la votació final fins al març, fet que va portar la consellera a criticar que les maniobres de SíQueEsPot posen traves a protegir "els més vulnerables".
Els grups poden presentar esmenes a la totalitat al text fins al dijous 3 de novembre, mentre que C's i PP ja han presentat les seves al projecte de llei de la comunitat catalana a l'exterior.
També es durà a terme el debat a la totalitat de la proposició de llei electoral de SíQueEsPot, i el de l'accés als llibres de text a través d'un sistema de préstec de C's.
L'ordre del dia també preveu el debat final del projecte de llei del pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la Llei d'Estadística de Catalunya, així com la decisió de convalidar o derogar el decret llei de recuperació de la paga extraordinària i addicional del desembre del 2012 per al personal de l'administració de justícia.
La Mesa ha aprovat, a més, que Carles Riera, número 11 de la llista electoral de la CUP, ocupi el lloc deixat per Pilar Castillejo com a diputat al Parlament
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Literatura eròtica amb contingut, la Eva Arasa ens porta una selecció d'obres que ens convenceran molt més que el senyor Grey
Tornar a: Cara o Creu, dilluns 23 de febrer de 2015
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Amb dades encara parcials, l'islamista AKP del primer ministre Erdogan obté un 47% dels vots.
A Istanbul i Ankara tots dos partits s'han proclamat vencedors
L'islamista Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) del primer ministre turc, Recep Tayyp Erdogan, apareix com el vencedor de les eleccions municipals celebrades avui, en acumular un 47% dels vots, quan es porta escrutat el 35 per cent de les urnes, especialment a les províncies de l'est.
Segons aquestes dades, encara molt preliminars i difosos per alguns mitjans turcs, l'AKP hauria superat en vuit punts els seus resultats dels comicis locals de 2009 i es mantindria com a principal partit, tot i les acusacions de corrupció i autoritarisme que ha estat objecte en els últims mesos.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Els allotjaments turístics al Delta de l'Ebre, les seves característiques, activitats que pots fer prop i llocs interessants.
Els allotjaments turístics engloben els albergs, les pensions, els hostals, cases de colònies del Delta de l'Ebre.
Dins els allotjaments turístics, els albergs i les cases de colònies solen anar dirigits per a grups nombrosos, com per exemple un grup de joves o un grup escolar.
Dins els allotjaments turístics també hi trobem els hostals i pensions, que aquests solen anar dirigits a persones que viatgen soles o en parella i el seu pressupost és reduït.
Els turistes que s'allotgen en aquests tipus d'allotjaments turístics gaudeixen de la mateixa tranquil·litat que altres llocs però de manera més modesta.
Tot i així, el territori on es troben aquests allotjaments turístics ofereix igualment uns paisatges espectaculars.
Hi ha una gran varietat d'activitats prop dels allotjament turístics per fer al Delta de l'Ebre, entre elles trobem activitats típiques com llogar bicicletes i fer-hi una ruta pel delta, fer un creues pel riu o llogar un kayak per anar pel riu.
Gran part d'aquests allotjaments turístics estan prop de la costa, el que fa que es puguin fer activitats marítimes, com ara vela o submarinisme.
A més a més de tot això també hi ha rutes culturals per les poblacions, visitant museus i centres d'interpretació, visitar les llacunes, o pujar als cims més propers per veure unes vistes magnífiques del Delta.
Totes aquestes activitats properes dels allotjaments turístics tenen en comú la natura que hi ha al territori, el que fa que siguin tot una experiència.
Els allotjaments turístics solen estar prop dels llocs d'interès com ara el Parc natural del Delta de l'Ebre, l'Encanyissada, la tancada, els Ullals de Baltasar, la moleta del Remei, les Olles i la desembocadura del riu Ebre.
Si tens mascota i tens planejat portar-la a la teva estada a un allotjament turístics del Delta de l'Ebre, és important que li preguntis a l'encarregat de l'allotjament turístics sobre aquest tema abans d'anar-hi.
Pel Delta de l'Ebre hi podràs trobar platges on s'admeten mascotes prop dels allotjaments turístics.
A Ebre.com tens tota la informació sobre els parcs, llocs d'interés, restaurants, allotjaments, excursions i activitats.
T'oferim la possibilitat d'afegir el teu negoci gratis i opinar sobre els llocs.
|
Agents dels Mossos d'Esquadra desallotgen aquest dimecres l'institut abandonat on es va rodar ' Merlí ', ocupat per desenes de persones des de que va acabar el rodatge de la sèrie.
El desallotjament es produeix per ordre del jutjat social número 5 de Barcelona.
També hi ha agents de la Policia Nacional per qüestions d'estrangeria, així com el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona i una empresa de recollida de gossos.
Aquestes instal·lacions, situades al barri de Vall d'Hebron, estan ocupada per famílies georgianes, però entre les persones que hi viuen també hi ha delinqüents.
De fet, un dispositiu policial a principis d'abril va permetre la detenció d'almenys una desena d'ocupants que es dedicaven als robatoris en pisos
|
" Tinc 19 anys i el meu somni és dedicar-me professionalment al tenis ".
Ho diu la Rosa Vicens, una mallorquina que ha crescut veient les gestes de Rafael Nadal i que ara té la sort de pertànyer a l'Acadèmia que el guanyador de 19 torneigs del Grand Slam (un Open d'Austràlia, 12 Roland Garros, dos Wimbledon, quatre Open EUA) té a Manacor.
L' any 2017 va acabar en la posició 896 del rànquing mundial, el 2018 va progressar i va finalitzar-lo en la posició 694.
Aquest dilluns, 21 d'octubre, ja era la 447a de la llista.
Aquest dies la Rosa juga a les pistes del Reial Club de Polo, és una de les inscrites pel RCT Barcelona per disputar el Campionat d'Espanya de tenis femení per equips, un torneig que el Barcelona ha guanyat en 29 de les 46 edicions disputades.
Hem tingut interès en conèixer de primera mà quin estil de vida té una jove que està a la frontera del professionalisme en el seu esport però que, a la vegada, no pot deixar de banda els estudis.
S'emporta els llibres als torneigs, estudia quan té una hora lliure i sempre ha presentat els deures i els treballs quan els professors li demanaven.
A l' escola de tenis de Nadal el primer que fan és formar persones, uns éssers humans que quan combinen esport d'elit i estudi passen a ser molt més madurs que els amics de la mateixa edat.
El somni de ser tenista professional fa que la Rosa tingui totes les hores del dia ben plenes.
Sigui per entrenar-se, per viatjar, per jugar o per estudiar, amb prou feines té una estona per a ella.
Ens diu que " hi ha coses que se sacrifiquen, per exemple el dia del meu aniversari estic aquí amb el meu entrenador tota sola però bé, és el que hi ha".
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
Els ajuntaments de Borredà (Berguedà) i Les Llosses (Ripollés) destinen 5.000 euros per tal de netejar de brossa la riera de Merlès.
Aquests dos petits municipis han contractat la Fundació MAP de Ripoll «amb la doble intenció de netejar dos dels trams més llargs de la riera, i al mateix temps donar feina a una entitat de gran interès social» ha explicat l'alcalde de Borredà Joan Roma.
Cada setmana netegen els llocs més freqüentats d'aquest espai.
El cost de la neteja l'assumeixen els dos consistoris (2.800 euros Les Llosses i 2.200 Borredà) «tot i que considerem que hauria de ser la Generalitat la que se ́n fes càrrec si parlem d ́un Espai Natural d ́Interès Nacional» com és aquest cas.
«Confiem en aconseguir ajuda institucional externa, en pro de preservar la riquesa de flora i fauna aquàtica de tot aquest espai».
L'alcalde de Borredà ha fet un bon balanç de les accions realitzades dins del pla de millora de la riera.
Dins de les accions positives esmenta que el camí rural asfalta «presenta bon aspecte» ja que el Consell Comarcal del Berguedà «va contractar la neteja de cunetes i marges de la abundant vegetació que envaïa bona part de l ́asfalt i suposava un perill per la circulació de persones i vehicles».
També destaca que els automobilistes han moderat la seva velocitat de circulació i que aparquen als espais condicionats per fer-ho.
La presència de vigilància ha fet que els usuaris siguin conscients que s'han de comportar i «han desaparegut equips de música a tot drap que convertien algun gorg en una discoteca a l ́aire lliure».
A més, «la majoria d ́usuaris troba lògic emportar-se les deixalles o almenys no deixar-les en qualsevol lloc, ni de qualsevol manera».
Entre les creus, Joan Roma exposa «hi ha una pressió excessiva en els punts més 'atractius' de la riera, on podem trobar-hi fàcilment un centenar de persones, amb mitja dotzena de gossos, i l ́ús de xampús, sabons, etcètera, per neteja pròpia o dels animals de companyia».
El dirigent exposa que per bé que «s ́ha millorat el comportament respecte les deixalles però ara n ́hi ha que les posen dintre de bosses, però les deixen 'in situ'.
A la nit les bestioles busquen menjar i les escampen per tot arreu, amb la conseqüent dificultat per recollir-les».
Finalment, assegura que «queda encara feina per fer per conscienciar la gent de que està en un espai protegit.
Costa fer entendre aquesta situació» conclou.
L'alcalde Borredà, un dirigent que ha viscut en primera persona la problemàtica del mal estat i degradació de la riera de Merlès, diu que és conscient que les accions iniciades dins del pla de millora de l'entorn de la riera són «un camí de llarg recorregut».
Er aquest motiu assegura que «la constància serà la nostra principal aliada i convindrà persuadir a molta gent» perquè hi vagi menys «una o dues vegades cada estiu.
L ́objectiu seria rebaixar a la meitat la presència humana, i conscienciar-la per no embrutar, en cap de les diferents modalitats: ni dintre ni fora de l ́aigua».
|
Sis operadors presenten el termolúic com a primera opció per ubicar el casino
Caldea ha registrat un total de 84.584 visitants al llarg de la temporada d'estiu (mesos de juliol i agost), la qual cosa suposa un increment de visites del 10% i una millora significativa dels ingressos obtinguts respecte a l'estiu anterior.
En l'acumulat de l'any, de gener a agost, Caldea ha obtingut uns 14.000 clients més respecte del mateix període del 2016, i podria arribar fins als 400.000 al final de l'any.
Les dades de freqüentació assolides aquest estiu a Caldea han estat positives tant al juliol com a l'agost, però destaca especialment el creixement del nombre de visitants registrat durant el mes de juliol.
I és que, l'any passat, durant aquest mes el centre va rebre prop de 30.000 visitants, un 13% més que el juliol del 2015, i enguany ha admès a 34.000 persones, prop de 4.400 persones més que l'any passat.
La campanya per a la comercialització del paquet combinat d'entrada a Caldea i tiquet per a l'espectacle del Cirque du Soleil ha estat un dels principals motius del creixement.
A l'agost, Caldea ha rebut 50.600 clients, un 7% més que l'agost de l'any passat, i ha aconseguit marcar una fita històrica: superar la barrera dels 2 milions d'ingressos en un únic mes.
L'agost és el mes més important de l'any per a la companyia, tant en termes de freqüentació com en termes d'ingressos.
Gràcies als resultats acumulats en aquest primer període de l'any, és previsible que la companyia superi els 400.000 visitants i tanqui l'exercici amb un resultat net positiu.
Caldea formalitzarà un acord amb sis operadors de joc que els permetria presentar els locals del centre termal al concurs convocat pel Govern pel qual s'adjudicarà una llicència que ha d'autoritzar la instal·lació i l'explotació d'un casino de joc al Principat.
Caldea considera adequat tot el conjunt arquitectònic que ofereix, constituït per uns locals de més de 2.000 metres quadrats, i destaca que ofereix molts avantatges per dur a terme l'activitat.
El fet d'ubicar-se en un edifici icònic, situat al centre del país, i la garantia de poder activar accions comercials per assegurar un bon ritme de freqüentació són també alguns dels aspectes més valorats pels potencials operadors.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Diari de Girona convida els seus subscriptors a un tastet degustació de vins, caves i olis per a 4 persones a Covica Empordà (Masarac), divendres o dissabte.
|
Ciutat, capital de la província de Manabí.
|
Estadístiques per comunitats autònomes (font: MEYSS)
Informes desagregats per illa (font: Direcció General de Treball i Salut Laboral)
Direcció General de Model Econòmic i Ocupació: Plaça de Son Castelló, 1 (Polígon de Son Castelló) - 07009 Palma
|
La Pepa és una nena vital i amb una gran imaginació que acaba de perdre la seva àvia i està intentant adaptar-se a una nova escola, uns nous amics i una nova ciutat.
Enganxada a una manta que l'ajuda a dormir i enfadada amb les seves dues mares perquè no recorden la recepta de les croquetes de l'àvia, la Pepa emprendrà un viatge cap al País del Xim Pum, l'indret màgic on van a parar les coses oblidades.
Mentre les seves mares intenten organitzar el comiat de l'àvia i protegir la seva filla de la tristesa que li suposaria assistir a l'enterrament, la Pepa passarà emocionants aventures amb els seus nous amics: dues nenes de l'escola, un xumet esbojarrat, una barrufeta xunga, un recepcionista esvalotat i una croqueta gegant, per acabar descobrint... que potser no era tan dolent trobar a faltar.
El dol per una àvia, el dol per una ciutat, el dol pel gust d'una croqueta, el dol per un record, el dol per un objecte perdut, el dol de fer-se gran.
El dol per tot allò que estimem.
O hi hem de passar de puntetes?
Les croquetes oblidades parla de la possibilitat de viure totes les parts de la vida, també les que a vegades ens poden fer mal.
Perquè si no travessem aquests paratges, petits i grans podem trobar a faltar algunes de les coses que hi hauríem après.
Autoria: Clàudia Cedó Direcció: Israel Solà Repartiment: Queralt Casasayas, Magda Puig i Bàrbara Roig Escenografia i cap tècnic: Adrià Pinar Vestuari: Nídia Tusal Espai sonor: Corentin Sauvetre Producció executiva: Nuri Santaló Una producció de Les Bianchis Amb el suport de la Sala Beckett
|
EL DETERIORAMENT INSTITUCIONAL PER LA CORRUPCIÓ
L'acumulació i reiteració de casos que vinculen el Partit Popular amb la corrupció, lluny d'arribar al punt de saturació, segueix desbordant qualsevol previsió.
L'operació Lezo ha desencadenat una infinitat de ramificacions, demostrant a més a més el coneixement previ i còmplice de molts dels dirigents del PP que ocupen càrrecs institucionals significatius.
Les maniobres per desactivar les investigacions judicials de la Fiscalia Anticorrupció no han aconseguit els seus propòsits i més aviat han enfangat encara més el terreny de joc que comparteixen política i esfera judicial.
Els populars s'estan quedant sense els seus arguments centrals en el relat que havien anat construint en tots aquests anys de degoteig incessant de casos de corrupció.
«Són casos que afecten persones individuals que s'aprofiten de les seves posicions polítiques, res a veure amb el PP»; o bé «és un exemple més dels defectes atribuïbles a qualsevol persona, contra la qual cosa no es pot lluitar»; o el més risible, «el PP és el partit que més intensament lluita contra la corrupció».
Les vacil·lacions i contradiccions dels últims dies del seu dirigent més cínic, Rafael Hernando, mostren que l'estoïcisme rajonià o la barra plana i simple comencen a no fer efecte.
Tot plegat està deixant sense espai així mateix Ciutadans i el PSOE, culpables directes de la continuïtat d'aquest rosari de govern i corrupció del PP.
La presentació de la moció de censura per part de Podem i les confluències pot sonar a oportunista, però no pot negar-se que l'oportunitat que cadadascú hagi d'assumir les seves responsabilitats existeix.
Al PP ja no li queda ni la possibilitat de canviar de nom com va fer CDC.
Se li esgota el relat al PP i també als que van defensar el seu suport directe o indirecte basant-se en la governabilitat.
Esperanza Aguirre assenyalava Rajoy en el comunicat de la seva renúncia.
Si el president no reacciona i el Parlament no activa la majoria alternativa existent, el deteriorament institucional pot no tenir límit.
|
Realitzat amb la col·laboració de dotze estudiants del batxillerat artístic de l'Institut Moisès Broggi de Barcelona, el mural, de grans dimensions, quedarà exposat a l'Edifici Històric fins al 22 de març
Un grafit de grans dimensions en homenatge a les víctimes de l'Holocaust i dedicat als deportats als camps nazis s'ha integrat aquest mes al paisatge de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
El mural «En memòria de les víctimes de l'Holocaust», realitzat en el marc de les activitats de l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB ( EUROM ) amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, quedarà exposat fins al 22 de març a la placeta del jardí de l'edifici Josep Carner (accés per carrer d'Aribau, 2).
La creació, firmada per l'artista urbà Roc Blackblock, va ser pintada en directe a la plaça del Rei entre els dies 23 i 25 de gener i es va inaugurar al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) el 27 de gener, amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.
En la realització hi van col·laborar dotze estudiants de primer curs del batxillerat artístic de l'Institut Moisès Broggi de Barcelona.
Prèviament, l'alumnat havia participat en una sessió informativa sobre l'Holocaust i l'art memorial a l'espai públic, impartida per l'historiador i director de l'EUROM, Jordi Guixé, i pel mateix artista.
El mural, inspirat en la novel·la gràfica Maus, d'Art Spiegelman, va ser concebut com una obra itinerant, amb la preocupació de transmetre la memòria del genocidi nazi a les noves generacions.
Partint d'una barreja d'elements icònics, artístics, testimonials i documentals, el grafit il·lustra la multiplicitat de víctimes del genocidi i recorda els republicans espanyols deportats durant el franquisme als camps de concentració nazis.
L'obra es presentarà a la Universitat de Barcelona el dimarts 13 de març, a les 19 h, en un acte obert al públic amb la participació de la vicerectora d'Igualtat i Acció Social de la UB, Maite Vilalta, i del vicerector d'Arts, Cultura i Patrimoni de la UB, Salvador García Fortes.
També hi intervindran el director del projecte, Jordi Guixé; la comissària de l'exposició i professora de la Facultat de Belles Arts de la UB, Núria Ricart; l'artista responsable de la creació i execució del mural, Roc Blackblock, i la professora de l'Institut Moisès Broggi Fanny Figueres.
|
La balladora María Pagés arribarà al festival de Peralada el 20 de juliol amb l'estrena a Catalunya de la coreografia flamenca 'Una Oda al temps' sobre la permanència, l'eternitat i el que és efímer, en una reivindicació de la naturalesa com a ens global.
En roda de premsa aquest dimarts, ha destacat que l'obra està relacionada amb la naturalesa de la qual els éssers humans es desenganxen per la seva vida frenètica: "L'ésser humà és molt pretensiós i vanitós, com si no en fóssim part i sotmeses a ella".
Ha dit que la naturalesa és enorme i superior, i no la tenim en compte, sinó que la maltractem: "Vivim totalment sense cap cura i atenció al temps", i encara que ha avisat que l'obra no és ecològica, sí que proposa un recorregut per les estacions, el so dels ocells, el dia i la nit i els estels.
Pagés ha agregat que es tracta d'una oda al mateix temps que recorre la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern, una mirada molt relacionada amb les matemàtiques, carrera que va estudiar la balladora i també el seu pare: "Les matemàtiques són a la vida, i a la dansa està molt present".
La balladora, que va estrenar aquesta peça als Teatres del Canal de Madrid al novembre, ha destacat que ha estat un treball intens hereu de la seva peça de 2011 'Utopia', que va deixar el pòsit d'una idea d'eternitat i elevació.
Ha destacat que els vuit balladors --que apareixen descalços, amb bata de cua i mantó-- i els set músics "estan impressionants" en la peça, que també reflexiona sobre el pas del temps com a part de la vida.
És un aprenentatge", ha dit la balladora, que quant al pas del temps ha aconsellat que és necessari acompanyar-lo i no oposar-s'hi.
Ha destacat que "el temps et regala l'experiència i és el gran valor de la vida", i és cosa especialment important en l'art, on ha considerat que l'ànima, amb els anys, és més experta i més rica.
En l'escenari, un pèndol es mou des del principi marcant el temps com un metrònom i com un sol, i els ballarins apareixen amb els peus nus sabatejant, i tant la llum com la música, la coreografia i l'atmosfera traslucen aquest interès per naturalesa i temps.
La balladora sevillana ha viatjat últimament a Taiwan, Madrid, el Japó i Pamplona girant amb diferents peces amb la seva companyia de 29 membres, i ha assegurat que un projecte personal és molt difícil de mantenir: "Que et preguntin què vas a fer ja és un senyal que t'estan donant suport", ha resolt.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La Guàrdia Civil i els Carabinieri han desmantellat a Itàlia, en una operació conjunta, una xarxa que pretenia comercialitzar 30 tones de peix --calamars, sípies i pops-- presumptament adulterat i potencialment perillós per a la salut.
En l''operació Pop V' desenvolupada a les localitats italianes d'Arezzo i la Romanya i a la ciutat de Barcelona, s'han intervingut més de 1.600 quilos d'un producte químic anomenat 'Whitech-2', compost per àcid cítric, àcid fosforescent i peròxid d'hidrogen, prohibit per les autoritats sanitàries italianes i que era utilitzat per la banda per ressaltar la brillantor del peix.
Segons ha informat la policia en un comunicat, d'aquesta operació se'n dedueix que una empresa d'Arezzo adquiria el peix congelat a una altra ubicada a la Romanya per enviar-lo després a Barcelona amb la documentació corresponent de "producte congelat".
A la capital catalana el peix era descongelat i enviat, un altre cop, a una empresa italiana, amb documentació acreditada de "producte descongelat".
Durant aquest últim trajecte, la documentació era substituïda per una altra de falsificada en què el peix constava com a "producte fresc".
A Espanya l'operació ha estat desenvolupada per la Secció de Consum i Medi Ambient de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona), i efectius de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Els Mossos d'Esquadra han detingut sis dones a Blanes i Lloret de Mar (Girona) que robaven turistes quan s'acostaven a les seves víctimes amb l'excusa de vendre'ls clavells, ha informat aquest dimecres la policia catalana.
Al començament de la temporada turística de Lloret, els Mossos van detectar un increment d'aquest tipus de furts, en els que la majoria de víctimes eren turistes o ancians en els quals aprofitaven per robar els diners de la cartera quan la treien per pagar.
Les dones posaven el ram de flors sobre la cartera perquè la víctima perdés el seu contacte visual i li robaven els diners, i per a això utilitzaven la bossa de plàstic dels clavells a la qual havien fet dos forats per poder passar els dits i agafar el botí.
Els agents, després d'una minuciosa investigació, han constatat que les autores formaven part d'un mateix grup de dones perfectament organitzat: arribaven cada dia a Lloret en cotxes i se separaven en dos grups per evadir millor l'acció policial i avisar en cas de ser descobertes.
Les 'venedores' sempre delinquien en zones amb gran afluència de turistes on els resultava més fàcil robar diners i petits objectes electrònics, i quan eren detectades per la policia es desplaçaven a una altra zona.
En ocasions, quan eren descobertes, es canviaven de roba, agafaven més clavells i tornaven a buscar noves víctimes; a l'acabar el dia, es tornaven a reunir i se n'anaven de la població.
Les detingudes, amb antecedents, van quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial, però se'ls va imposar la mesura cautelar de no acostar-se al nucli turístic de Lloret en un període de dos mesos.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Guillem Clua és, sens dubte, el dramaturg més ambiciós del país, el que apunta més amunt quan crea, el més èpic, l'home capaç de construir obres polièdriques com 'Marburg' o transversals com 'La pell en flames'.
Als 39 anys, però, mai no s'havia atrevit a practicar l'autorretrat.
I ara, amb 'Smiley', l'obra que va estrenar a la FlyHard i que ara es pot veure al Capitol, l'autor va decidir, diu, "fer un pas cap a l'honestedat", conscient que "les millors obres són les surten de la nostra veritat".
"Quan parles de tu, quan hi poses les vísceres, quan t'emociones a la sala d'assaig, això vol dir que la cosa funciona", confessa, tot buscant un referent proper en el temps, el 'Litus' de Marta Buchaca.
'Smiley' no té res a veure amb 'Litus', tot i que també és una peça generacional.
No hi ha cinc personatges a la recerca de l'amic mort, sinó dos homes joves que volen enamorar-se.
L'un és el 'típic' gai escultural, assidu del Circuit i soci d'un bar del Gaixample.
L'altre és un arquitecte, un intel·lectual, que prefereix el Raval i la Penúltima.
Tots dos, encara que sembli impossible, assegura Clua, són ell mateix. "
Smiley és la meva vida feta obra.
És l'obra més honesta que he escrit mai", remarca.
Clua vol deixar clar que si bé la seva història està protagonitzada per dues persones homosexuals, no hi ha res que diferenciï la seva proposta a qualsevol d'heterosexual.
Tanmateix, diu, s'ha 'censurat' a l'hora de parlar de sexe, ja que vol que els seus nebots de quinze anys -i tothom que vulgui- vegi 'Smiley'.
Si hagués pretès estrenar una obra dirigida a l'ambient, queda clar que no hauria triat la FlyHard, el Teatre Lliure o el Club Capitol.
Aquí és on entra Howard Hawks, a on la peça adquireix volada i Clua posa les cartes damunt la taula.
Un dels desllorigadors de 'Smiley' el trobem ràpid, quan l'Àlex comenta que 'La fiera de mi niña', de Hawks, és la seva pel·li preferida.
Un film que parla de com un paleontòleg avorrit i de vida plana s'enamora d'una dona boja.
Són Bruno i Àlex, vaja, que en lloc de ser personatges de 'high class comedy', són dos homes que, com diu l'Àlex, "només" volen ser feliços.
No hem dit que, a més, i sobretot, 'Smiley' és una comèdia, la primera que escriu Clua.
Ell mateix admet que se sent més còmode creant tragèdies i grans drames, però necessitava canviar.
"El primer que vaig fer és trencar el pudor, la vergonya, perquè sé que el primer objectiu de la comèdia és que la gent rigui.
Tot el que surt aquí és real", recorda el dramaturg.
|
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador.
Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho.
Hem canviat la manera d'accedir al Campus Virtual.
Pots entrar-hi des d'aquest enllaç:
Si tens intenció de fer un doctorat, el mes important és escollir la línia de recerca que vulguis seguir, i contactar amb l'investigador principal, amb qui hauràs de preparar la teva candidatura.
Hi ha dues vies d'accés a un programa de doctorat de la UOC, i en tots doss casos l'admissió és condicionada per les resolucions favorables de les comissions acadèmiques de cada programa:
Per sol·licitar l'accés i admissió, segueix els passos que s'indiquen al programa de doctorat escollit.
Un cop sol·licitat l'accés, trobaràs informació més detallada sobre el procés d'admissió a l'apartat de Tràmits> Per a fer un doctorat dins del campus virtual.
Mitjançant un formulari hauràs d'informar si vols optar a una beca UOC i adjuntar tota la documentació tant acadèmica com relacionada amb l'admissió.
|
Nuet (SíQueEsPot) veu en la querella un intent de l'Estat de dividir el soberanisme
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha deplorat aquest dijous que la Fiscalia Superior de Catalunya la persegueixi judicialment "per ser independentista", però ha avisat que aquesta nova querella no impedirà el debat sobiranista en l'hemicicle.
"La Fiscalia ha demostrat que només si ets independentista mereixes ser querellat.
I aquest és el nostre delicte: ser independentistes", ha criticat en roda de premsa en el Parlament després d'una Junta de Portaveu extraordinària que ha aprovat una declaració de suport als membres de la Taula querellats: Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, tots ells de JxSí.
Forcadell ha comparegut davant els mitjans al costat dels altres querellats i al costat del també membre de la Mesa Joan Josep Nuet (SíQueEsPot), que ha volgut estar amb ells per deixar clar l'Estat que "no aconseguirà dividir els demòcrates".
Forcadell ha dit que la Fiscalia "s'ha desemmascarat" en sol·licitar que s'obri aquesta querella contra ella, Corominas, Simó i Barrufet però no contra Joan Josep Nuet, partidari de permetre que el Parlament voti propostes sobiranistes, en sintonia amb els membres de la Taula de JxSí.
Per això ha donat "les gràcies a la Fiscalia per haver deixat per escrit que es tracta d'un procés polític i que usa una doble vara de mesurar uns mateixos fets", ja que per unes mateixes votacions persegueix els independentistes i no a els qui no ho són.
Forcadell ha tornat a defensar que l'única cosa que han fet els membres de la Taula querellats ha estat "preservar la llibertat d'expressió i d'iniciativa" dels diputats, i ha puntualitzat que, en dret penal, les responsabilitats han d'atribuir-se als fets i no a les persones que els cometen.
Per això, critica que la Fiscalia argumenti que els membres de la Taula que han permès debats sobiranistes en el Parlament tenen la voluntat d'impulsar un projecte polític contrari a les sentències del Tribunal Constitucional (TC): "Això és desconèixer totalment el funcionament de la Taula".
Per això, ha confiat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) "es miri ben la petició de la Fiscalia a l'hora d'acceptar-la a tràmit: una cosa és que la Fiscalia, l'Estat, insti a això; ja estem acostumats.
I una altra és que un tribunal no preservi la funció legislativa del Parlament".
Nuet ha afirmat que la Fiscalia li ha deixat el marge de la querella per "intentar dividir el soberanisme, que ara necessita unitat: no ens hem de mirar de reüll entre nosaltres, sinó caminar en l'adreça que ha decidit el poble de Catalunya".
"Jo era plenament conscient del que vaig votar, no estava despistat, sabia perfectament el que feia", per la qual cosa, si la Fiscalia ha procedit contra Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet, no hauria d'haver-lo deixat a ell al marge perquè ell va actuar com ells.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El plebiscit de Pedro Sánchez situa els socialistes havent de triar entre dos precipicis: apostar per deixar governar Mariano Rajoy, cosa que voldrà dir cedir l'oposició a Podem i perdre tota credibilitat d'esquerres; o quedar com els responsables de les terceres eleccions i abocar-se, en plena divisió, a una nova davallada electoral.
Crisi conjuntural i estructural: el PSOE ja és un partit andalús amb franquícies a les comunitats, fracturat pel Mediterrani, i amb un expedient cada cop més tacat.
Un líder històric que no sent vergonya amb els GAL ni amb les portes giratòries, una direcció esquarterada pels personalismes, una munió disposada a beneir la dreta i tot amb la mala gestió de la crisi en el record.
El millor que li pot passar al PSOE és que l'abisme tingui final.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Els treballadors romanesos ja no necessitaran tenir un permís de treball per treballar per compte d'altri a Espanya a partir de l'1 de gener de 2014, pel que tornaran a ser tractats al mercat laboral nacional com a ciutadans membres de la Unió Europea de ple dret.
Així ho dicta l'última instrucció de la Secretaria General d'Immigració i Emigració a la qual ha tingut accés Europa Press, que posa final a la pròrroga de les restriccions de romanesos al mercat de treball espanyol aprovada en l'última etapa del Govern socialista.
Amb l'adhesió de Romania a la UE l'1 de gener del 2007, Espanya, com era el seu dret, va aplicar restriccions a la incorporació dels seus treballadors al mercat nacional, exigint-los un permís de treball com els immigrants procedents de fora de l'espai Schengen.
La restricció, que podia ampliar-se fins a set anys segons les condicions del Tractat Schengen, va estar vigent fins a l'any 2009, quan Espanya va decidir aixecar la moratòria i permetre la lliure circulació i feina dels oriünds de Romania en el seu territori.
En aquell moment la comunitat romanesa a Espanya va començar a créixer a ritmes que superaven el 12% interanual, fins a superar en número als marroquins, tradicionalment més nombrosos.
Romania, el novè país en mida de la Unió Europea i el setè en població (19 milions d'habitants) és l'origen de la major colònia d'estrangers que rau a Espanya, amb 925.140 habitants registrats a 30 de juny de 2013, al voltant d'un dos per cent més que en la mateixa data de l'any anterior.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La Cúpula de les Arts acollirà aquesta primavera un nou festival amb l'humor com a eix central.
Sota el nom de Girona Comedy Festival, l'equipament privat comptarà amb espectacles d els còmics Barragan, Jaimito Borromeo i Marianico el Corto.
El 30 de març Toni Albà serà l'encarregat d'arrencar amb la programació del certamen humorístic amb l'espectacle Audiència i-real, una paròdia del rei emèrit Joan Carles I.
El promotor d'aquest equipament, Genís Matabosch, va anunciar ahir que una setmana abans de començar el festival, la Cúpula de les Arts acollirà el «monologuista més taquiller de l'estat espanyol», Goyo Jiménez.
El promotor de la carpa ha defugit, d'altra banda, les crítiques que ha rebut l'equipament pels sorolls i ha recordat que «cap dels espectacles s'ha acabat més tard de les onze de la nit».
Monòlegs, gags i humor seran els protagonistes de la programació d'aquesta primavera del Girona Comedy Festival que està organitzat per Circus Arts Foundation i se celebrarà a la Cúpula de les Arts.
El festival arrencarà el dissabte 30 de març amb Toni Albà, per continuar l'endemà amb un espectacle que només es podrà veure a Girona: el retrobament de Barragan, Jaimito Borromeo i Marianico el Corto.
Els tres còmics van coincidir al programa de televisió No te rías que es peor, emès entre el 1990 i 1995.
El president de Circus Arts Foundation, Genís Matabosch, va detallar que aquest retrobament l'han gestionat des del mateix festival i per tant «és una proposta que no està en cap gira».
El festival d'humor també comptarà amb Edu Soto (5 d'abril), el monologuista JJ Vaquero (20 d'abril), l'andalús El Sevilla (21 d'abril) i tancarà amb el mag i humorista Luís Piedrahita (22 d'abril).
Matabosch va afirmar que la programació busca «un equilibri entre diferents maneres d'entendre l'humor».
De fet, el promotor de la Cúpula de les Arts va remarcar que l'objectiu de la programació d'aquest equipament és «acostar-se a l'espectador» sense tenir en compte «diferències entre classes socials» com pot passar en altres esdeveniments que es fan a la ciutat.
A més, Matabosch confia que aquests espectacles omplin un buit de programació que hi ha actualment a Girona i això fa que molta gent hagi d'anar a Barcelona.
Les entrades per al festival ja estan a la venda i es mouen entre els 12 i 24 euros.
Els organitzadors han recordat que la carpa ofereix molta «proximitat» entre el públic i l'artista i per això garanteix una connexió entre els espectadors i l'artista tant amb els de l'última fila com els de la primera.
D'altra banda, el monologuista Goyo Jiménez també actuarà a la Cúpula de les Arts el diumenge 24 de març, una setmana abans de l'inici del festival.
En aquest mantindrà les comparacions de la vida idealitzada dels Estats Units amb el modus vivendi de l'Estat espanyol, des d'un punt de vista humorístic.
Davant les queixes pels sorolls que provoca el nou equipament, Matabosch recorda que tenen un «limitador de potència acústica» que els impedeix passar dels decibels permesos i, a més, tot el so queda enregistrat per poder comprovar si s'han superat els nivells.
|
El Diari Levante informa del naixement a València de Lluna, " la primera nena amb dues mares biològiques ".
Les dues mares són Mónica i Verónica, i van recórrer a la Unitat de Reproducció Assistida de la Clínica Quiron de València.
L'equip d'Elena Pau se'n va fer càrrec del cas, i el protocol fou aprovat per la Comissió de Reproducció Assistida, per tal "d'equiparar els drets de les parelles homosexuals als de les heterosexuals" en el camp de la maternitat i paternitat biològiques.
Mentre Verónica donava òvuls, que foren fecundats in vitro amb un semen de donant anònim però traçable, Mónica era implantada amb l'embrió.
Després de nou mesos de gestació, Mónica ha donat a llum a una nena que es dirà Lluna.
El febrer del 2008 comentàvem en aquestes planes els protocols en desenvolupament per a la procreació biològica de parelles del mateix sexe.
Allà ens referíem, fonamentalment, a la maternitat i paternitat cromosòmiques.
En el cas de la Lluna, la maternitat cromosòmica correspon a la Verónica, i la paternitat cromosòmica al donat de semen.
Val a dir, naturalment, que la maternitat gestacional i puerperal, així com la lactància, són part indestriable de la maternitat biològica.
Tanmateix, des d'un punt de mira legal, la jurisprudència indica el caràcter distintiu de la maternitat puerperal.
Finalment, en l'actual ordenament jurídic, no hi ha cap diferència, quant a la maternitat biològica i la maternitat adoptiva, de forma que, legalment i socialment, Lluna és filla igualment de Mónica i Verónica.
En aquest darrer sentit, és clar, el cas de Lluna és lluny de ser el primer.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa.
Aprendre com la informació del vostre comentari és processada
|
El Deprona de la Guàrdia Civil enxampa diverses persones pescant o transportant l'espècie invasora i en deté una per suborn
Sant Carles de la Ràpita.-Agents del Destacament de Protecció de la Natura (Deprona) del parc natural del delta de l'Ebre i de la caserna de Sant Carles de la Ràpita de la Guàrdia Civil han decomissat durant aquest estiu un miler de crancs blaus, amb uns 170 quilos de pes, quan eren pescats o transportats de forma irregular.
L'operatiu, que es va iniciar el passat mes de juliol arran de les queixes de pescadors professionals del Delta, va culminar aquest passat 11 de setembre amb la intercepció d'un vehicle d'alta gamma en el qual viatjaven dos ciutadans xinesos que haurien adquirit 302 exemplars de l'espècie invasora a Sant Carles de la Ràpita.
Segons l'institut armat, pretenien comercialitzar-los sense passar pels controls sanitaris legals i van ser denunciats per cometre nombroses infraccions a la Llei de Pesca Marítima.
El primer decomís de cranc blau efectuat per la Guàrdia Civil en el marc d'aquest operatiu va tenir lloc el passat 28 de juliol al canal de la Gaita, al terme municipal d'Amposta.
Allí van sorprendre una persona d'origen xinès pescant cranc blau sense la requerida autorització.
Segons la versió dels agents, en el moment que li van comunicar que seria sancionat, els hauria ofert diners per deslliurar-se'n.
Finalment, va ser detingut per un presumpte delicte de suborn.Poc després, el 7 d'agost, a la badia dels Alfacs, en un canal pròxim que abasteix la llacuna de l'Encanyissada, van sorprendre dos persones, també d'origen xinès, marisquejant amb quatre llinyes dorments.
Darrere d'uns matolls van descobrir també una caixa amb diversos exemplars de cranc blau.
Tots dos van manifestar no disposar dels permisos per pescar l'espècie invasora i van ser també denunciats per infringir la Llei de Pesca Marítima.Tots els exemplars decomissats, més d'un miler, van ser donats a un centre benèfic d'Amposta després de comprovar que eren aptes pel consum humà.
L'institut armat ha recordat que, malgrat tractar-se d'una espècie invasora, la seva captura incontrolada fora de les vies legals impedeix conèixer la destinació que es dona al producte, "causant un perill per a la proliferació incontrolada d'aquesta espècie" i "suposant un greu risc tant per al medi ambient com per a la salut alimentària".
Tot i que des de 2016 s'atorguen llicències per a la seva pesca, són "molt pocs" els professionals del sector que en disposen a la zona.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Després d ́un lustre d ́un excés de decepcions i frustracions, Toni Elías ha tornat a guanyar curses.
Amb l ́equip Yoshimura Suzuki, al campionat americà de Superbikes, tres triomfs en sis proves.
L ́estat de Virgínia, aquest cap de setmana, acollirà les dues properes curses.
S ́ha acostumat a anar i tornar dels Estats Units cada quinze dies?
No, la veritat és que són viatges que et deixen baldat; són durs per al cos. Aquest serà el cinquè en dos mesos, però ara m'hi quedaré fins al juliol: vénen diverses curses molt seguides i l'equip també vol que fem tests entre proves.
Com va sorgir la possibilitat de córrer el campionat americà de Superbikes?
Va ser la casualitat, quan menys m'ho esperava.
Érem ja gairebé al mes de març i sobre la taula tenia alguna proposta, però no era gaire engrescadora, no m'omplia gens i estava rumiant de forma seriosa la retirada.
Els últims han estats anys molt decebedors, de problemes als equips pels quals he passat; algun em va deixar penjat a mitja temporada.
Aleshores, a través de persones que havien treballat amb mi a l'equip italià de Pramac, va arribar la proposta del Yoshimura Suzuki.
Però, en principi, era per fer un test de pretemporada, volien agafar informació i prou.
Tenien un dels pilots, Jake Lewis, lesionat.
Em va semblar interessant, eren tres dies sencers d ́entrenament.
Sembla que els va agradar molt la meva feina, i jo també vaig quedar content amb ells.
Per això vaig acceptar quan em van proposar de córrer amb ells en els dos primers caps de setmana del campionat, quatre proves, dues mànegues per circuit.
I són motos que tenen mil centímetres cúbics.
Els resultats, tres victòries en les quatre primeres proves als Estats Units, el van sorprendre?
Una mica sí, jo esperava fer-ho bé però a Austin, al Circuit de les Amèriques i el mateix cap de setmana que hi havia el mundial de MotoGP, tot va sortir com una seda, i vaig vèncer tant el dissabte com el diumenge.
I l'equip estava molt content perquè feia tres anys que no pujava al podi; jo encara més, en feia sis que no guanyava cap cursa!
Després, a Atlanta, també vaig ser el vencedor d ́una de les proves, i en l ́altra vaig caure quan lluitava pels primers llocs.
Quina va ser la reacció del seu equip davant aquests resultats?
Em van fer l ́oferta per estar tota la temporada amb ells i jo la vaig acceptar.
És una gran oportunitat, i la voluntat de tots és la de poder lluitar pel títol.
És cert que a Nova Jersey els resultats no van ser tan bons, em va afectar de forma molt negativa la pluja i el fred.
Què ha passat amb Jake Lewis, el pilot al qual vostè substituïa?
Encara no està recuperat del tot de les fractures que es va fer, a la mà i l ́espatlla.
Però quan estigui a punt ell, ell estarà en un segon equip, jo continuaré com a pilot oficial al costat de Roger Hayden.
El germà de Nicky Hayden, qui va ser un campió a MotoGP quan vostè hi corria...
Sí, el Nicky m'havia parlat d'ell quan havíem coincidit al mundial, i em deia que era el millor pilot de tota la família, i són uns quants germans els que s ́hi dediquen.
Amb el Roger tenim edats similars i la relació és molt bona, tots dos estem ben situats en la lluita per aquest campionat de Superbikes, mirem de compartir informació.
En aquesta categoria en la qual està corrent, la majoria de pilots són molt veterans?
Hi ha una mica de tot entre els 29 que som a la graella.
El líder en aquests moments Josh Hays, que és una institució i ha vençut en cinc ocasions el campionat de Superbikes, sí que és gran, ja té 41 anys.
Però, per exemple, el segon classificat, Cameron Beaubier, en té 23.
El circuits són molts diferents dels d'Europa?
Són divertits, per les pujades i les baixades que tenen, els desnivells són bèsties, alguns fins i tot més que el famós Llevataps de Laguna Seca, has d ́anar amb compte!
I pel que fa als seguidors, els ambients són molt diferents segons els llocs.
A Nova Jersey es veia que hi havia molta gent que arribava el mateix dia de les ciutats grans que hi ha al costat, com Nova York.
En canvi, en el d ́Atlanta es veien més caravanes, famílies que hi feien estada.
Com es troba en el Yoshimura Suzuki, com valora el tracte?
Mai no m'havien tractat tan bé, amb tantes atencions, com als Estats Units.
Són japonesos americans, i el contacte amb la fàbrica Suzuki és directe.
Córrer a un equip oficial es nota molt, és un salt de qualitat en qualsevol categoria.
Només ho he tingut ara i el 2010, quan vaig ser campió del món.
Després de les proves a Virgínia anem al circuit que té Dunlop per fer un test sobre aigua: mullen la pista amb rec per aspersió, per millorar el rendiment tant de Roger Hayden com el meu en moll.
Estan atents a tots els detalls.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
|
Si encara no formes part de la comunitat:
La peosia com a experiència de coneixement
La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades.
Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials.
No es tracta, encara menys, de descriure'n la morfologia externa i aprofitar l'avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris.
La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat.
La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement.
Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX?
Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants?
La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar.
L'antologia que teniu a les mans us ofereix la possibilitat d'establir d'una manera raonada i explícita el moviment que sempre lliga el creador i el lector creatiu.
I alhora permet de fer un tast de tots els gustos i els ingredients que intervenen en l'itinerari únic que és la poesia catalana: posar el cervell al vent dels corrents estètics, estendre la roba de la interpretació als oratges de les èpoques i de les escoles literàries, campar entre les formes canviants dels metres i dels ritmes.
Llegir aquest llibre us ajudarà a reconèixer el vestit amb què el nostre país, al llarg de la història, es presenta al món, perquè un país també s'ha d'entendre per com canta, per com ha cantat.
Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor.
Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l'assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor.
Víctor Amela, Marc Artigau i Queralt, Jenn Díaz, Martí Gironell, Helena Garcia Melero, Pilar Rahola, Gemma Ruiz, Care Santos, Sílvia Soler i Albert Villaró, de manera desinteressada, han volgut participar-hi cedint els seus relats, les seves paraules, en aquest acte ambiciós de solidaritat i valors per una causa: les malalties infeccioses, com ara l'hepatitis, la sida, la sèpsia, la meningitis, la bronquitis, la pulmonia o la tuberculosi.
Amb estudi introductori i propostes de treball.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.
|
Un mínim de 30 milicians talibans han mort en una ofensiva aèria de l'Exèrcit del Pakistan amb avions de combat en la muntanyosa regió de Jiber, al nord-oest del país i prop de la frontera amb l'Afganistan, segons han informat fonts de la Intel·ligència pakistanesa.
El bombardeig ha copejat posicions dels insurgents a la vall de Tirah i segons l'Exèrcit han acabat amb desenes de milicians, entre els quals es trobaria el portaveu de Lashkar-e-Islam, Salahuddin Ayubi, un grup que ha anunciat fa poc la seva aliança amb els talibans.
A l'ofensiva haurien mort un mínim de set soldats pakistanesos.
Per la seva banda, membres del grup milicià han assegurat que no poden confirmar ni desmentir la versió dels serveis d'Intel·ligència i que es troben investigant pel seu compte.
Alhora, aquesta ofensiva coincideix amb l'atac d'un avió no tripulat estatunidenc a la província afganesa de Kunar, en què han mort un mínim d'onze presumptes membres del grup armat Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP), conegut com els talibans pakistanesos.
Aquest dimarts es va portar a terme un primer bombardeig a la província afganesa de Nangarhar que es va saldar amb la mort d'un mínim de nou suposats insurgents.
Tot i que oficialment no hi ha un registre públic dels atacs amb 'drones' a la frontera entre el Pakistan i l'Afganistan, els mateixos talibans han reconegut que han augmentat aquest tipus d'atacs des de finals de l'any passat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Aconsegueix el guardó per l'obra 'Baixant de la Font del Gat o la Marieta de l'ull viu'
El treball Baixant de la Font del Gat o la Marieta de l'ull viu.
Un exemple d'èxit del Paral·lel, d'Eduard Molner, ha guanyat el primer Premi Teresa Cunillé atorgat aquest dilluns per la Propietat del Teatre Romea amb la col·laboració de l'Institut del Teatre de Barcelona.
En aquest treball, l'autor recupera la historia de l'estrena de l'obra Baixant de la Font del Gat o la Marieta de l'ull viu, de Josep Amich i Bert, Amichatis i Gastó A.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Crítica, anàlisi i orientació literària
Considerem que no és aquest el lloc més adient —ni tampoc som nosaltres les persones més preparades per fer-ho...— per tractar de determinar què s'entén per un gènere tan heteròclit i tan poc donat a restriccions i a cenyir-se a normatives o fronteres com és el de la novel·la.
Potser n'hi haurà prou amb dir que és el gènere caracteritzat precisament per la seva manca de caracterització, per la seva constant i mutable ductilitat, per la seva inclassificable classificació.
La novel·la, més que definir-la per allò que és o per allò que hauria d'ésser, segurament caldria provar de definir-la per exclusió, per allò que no és: una novel·la no és una peça teatral, no és una narració, no és una poesia, no és un assaig, no és un article periodístic, no és un diari íntim, un dietari ni unes memòries...
Res més cert: no ho és..., però alhora ho és, o ho pot ésser!
Millor dit: paradoxalment, no ho és perquè ho és, o ho pot ésser, tot alhora!
Una realitat que suposa, ensems, la major grandesa i el major risc d'aquest gènere.
Grandesa quan l'autor posa aquesta miscel·lània al servei de l'obra, al servei de l'argument, quan el fons condiciona o determina —en el millor dels casos, converteix en ineluctable— la forma.
Risc, misèria o experiment fallit, quan l'autor pretén servir-se de la forma per fer-se veure, per lluir-se, per épater, per demostrar al món sencer la seva (teòrica i forçada) genialitat.
En síntesi, quan la forma esdevé fórmula, quan l'artifici s'imposa a la naturalitat i, sobretot, a la creativitat; quan es confon personalitat amb impostura.
Per fortuna —si més no, segons el nostre parer— sembla que els inicis del XXI han comportat (de manera definitiva?) la superació dels innecessaris excessos formals dels anys 60, 70 i 80 del segle passat.
Aquells tan hiperbòlics excessos que no tan sols no servien el fons sinó que, massa sovint, el destruïen o el negaven.
Que convertiren la literatura en una peça d'aparador, en una joia d'orfebre, en un oripell sense ànima i amb el cor fràgil com el cristall.
En un art circense on feia la impressió que l'únic que importava era el "més difícil encara".
Amb L'últim dia abans de demà, Editorial Empúries, 2011, Eduard Márquez ens ofereix una mostra de les virtuts d'un encaix escaient entre el fons i la forma, entre allò que hom pretén narrar i la manera que s'ha escollit per narrar-la.
O, més exactament, l'única manera en que el seu autor ha cregut que aquella història s'ha de narrar.
Tot i amb algun detall discutible, sembla evident que en el cas present l'argument escollit no només requeria, sinó que gairebé exigia l'estil miniaturista i discontinu en el qual ens és presentada.
La força, l'impacte, l'atractiu i la tensió de l'obra no hauria reeixit a assolir els elevats nivells que abasta si s'hagués optat per una altre tipus de presentació.
Segurament hauria estat suficient una concepció molt més lineal i convencional, menys estructurada, si l'argument fos també molt més bàsic o esquemàtic, fonamentat únicament i exclusiva en un sol punt, en aquest enigmàtic demà al qual es refereix el títol; si aquest leif motive inicial s'hagués convertit no pas en l'eix iniciàtic i nuclear que el centra i justifica, sinó tan sols en el high-concept —per expressar-ho en termes cinematogràfics— que serveix de simple excusa de l'obra
Donat que, per sort, els objectius de la novel·la són més amplis i ambiciosos, que pretenen reflectir no tan sols un fet en concret, sinó la vida sencera del seu protagonista i, el que és més important, del seu temps.
D'un temps, d'uns dies i unes hores, però també uns llocs i uns espais, que van deixar petja a tota una generació.
A aquella generació que, amb anys d'endarreriment, tastà el sabor agredolç de la cèlebre trilogia sexe, drogues i Rock and Roll.
Una trilogia que sovint esdevingué una tríada o, el que encara fou pitjor, una mena de santíssima (però devastadora) Trinitat.
L'autor d' El silenci dels arbres —partint d'una anècdota o incident inicial que, per més que ho pugui semblar d'entrada, no és tant la que ens fa explícita al paràgraf inicial del llibre (« 623 grams.
Torno les cendres a la urna. ») sinó el casual i sorprenent rencontre amb un antic company d'escola— ens presenta una precisa radiografia espiritual no tan sols d'un personatge i la seva família, ans el de tota una època.
D'una època i d'un espai, en realitat: la Barcelona dels anys 70 i 80 del segle passat.
Una època, la de la infància i la joventut dels que ara ronden la cinquantena, que se'ns fa tan propera i tan llunyana alhora.
Una època venturosament superada, de sofriment, impotència, frustració, d'inhibició, de prohibicions i restriccions, que va marcar amb foc i sang no tan sols el passat, sinó també el present —i potser el futur— dels que la visqueren.
Una època i un espai que són, visiblement, les de l'autor —en aquest sentit, les referències de caire autobiogràfic ens semblen palpables (dolorosament palpables, gosaríem dir)— mes també les de tota una generació que a hores d'ara està en la seva plenitud.
O que, per ésser més exactes, que ho hauria d'estar però que, en alguns casos, ni ho ha estat ni ho estarà mai precisament perquè encara pateix els nefastos efectes d'una educació anihiladora i incoherent —agressivament incoherent, ens atreviríem a afirmar— que no tan sols tallava les ales de la iniciativa i esclafava la personalitat, sinó que, com un Faust falsament cristià, exigia el sacrifici de l'ànima (i del cos) com a torna de la més humiliant i injusta submissió, del més demolidor i irreversible sacrifici.
Aquella moral dels esclaus nietzschiana que tenia l'objectiu de convertir-te no tan sols en servidor de les tradicions, sinó també en serf del pitjor de tu mateix.
Márquez configura aquest retrat d'una època i un espai —o d'un temps i un país, per expressar-ho en termes més nostrats (que en general acaben essent els més universals)— mitjançant una precisa tècnica calidoscòpica, conformada per tot un seguit de petites peces d'un trencaclosques.
Unes peces, minúscules en unes ocasions, més extenses en d'altres, disperses i diverses que, de manera progressiva, van creant la imatge del fresc que vol dibuixar amb les seves paraules.
O, més aviat, que vol dibuixar, car la tècnica literària d'aquest llibre és molt més deutora de les minimalistes pinzellades dels impressionistes que no pas dels esbossos fets amb tinta o carbó.
Més que no pas un contorn o un perfil, el que ens llega és un sentiment, una impressió, un esperit.
Amb els seus retalls de mots, amb aquestes seves fotografies en paraules bastides amb parracs desats al calaix dels temps, ens ofereix uns vívids tasts de vida, de successives experiències que configuren, per al·luvió, per paulatina sedimentació, una existència.
En aquest sentit, entenem que no podrien ésser més explícites ni significatives algunes de les comparacions incloses a les pàgines 87 (« La claror de la lluna », « un rastre groc ») i 88 (« la llum dels fanals », « una cascada de miralls minúsculs, espurnejants », « la platja s'omple de forats »), però sobretot aquella, de nou pàg.
Sens dubte, si combinem les « llampades calidoscòpiques » amb la « cascada de miralls minúsculs, espurnejants » obtindrem la més exacta metàfora del llibre que comentem.
Si no teméssim ésser agosarats, asseveraríem que malgrat la impressió general de tragèdia, de dolorosa, quasi incomportable experiència, que tenyeix la majoria de les pàgines de la novel·la, la sensació final no és tan dramàtica com esperançada.
O, si més no, d'una certa esperança: si hi posem de la nostra part, encara hi pot haver llum a l'altre extrem del túnel.
Potser perquè, no són els records, en realitat, fugaços espais de claror al bell mig de la boira espessa i abissal de la desmemòria?
Entre d'altres raons perquè, segurament, tampoc la vida no és més —però tampoc menys, i això és el que li dóna (o li pot dar) el seu sentit— que una successió ininterrompuda d'instants calidoscòpics experimentats a l'atzar.
I el que fa amb encert l'autor de L'últim dia abans de demà és oferir-nos, amb un estil ràpid, fluït, dialogant (que ens impedeix deixar el llibre una volta iniciat), una selecció d'aquests instants, alguns de determinants, d'altres més circumstancials, que configuren el retrat, i també el relat, d'una vida.
I ho fa no pas amb una narració de tipus descriptiu, sinó més aviat auditiva o teatral, basada més en el so, en la paraula, que no pas en l'enumeració d'esdeveniments.
Més que no pas a una acumulació d'escenes, assistim a tot un seguit de converses, de diàlegs, gairebé de caire radiofònic, caçats al vol, per atzar, que van teixint a pedaços la trama de la història.
Una història que configura una ben recomanable novel·la, a la qual, si haguéssim de remarcar-hi algun punt fluix o discutible seria la innecessària i inexplicable —almenys segons el nostre parer— reiteració de l'escena (pàg.
32, 52, 76, 108 i 136) de l' hermano Estruch oferint uns hòstia als alumnes de l'escola religiosa.
Potser brinda alguna clau oculta, algun giny literari essencial i secret que se'ns escapa?
Potser el d'un xic d'afecte i de dolçor enmig del patiment?
Acabarem amb una mostra que considerem ben escaient del savoir faire literari de l'autor, una esplèndida, sintètica i suggeridora miniatura en prosa:
La veu de la Nora m'arriba feble.
La Nora, dins la banyera, s'eixuga les llàgrimes amb la mà plena de sabó.
L'últim dia abans de demà, Eduard Márquez, pàg.
dimecres, 20 de juliol del mmxi
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu:
|
El tractament que proposa potser és discutible, perquè no pot ser que la solució sigui sempre i tothora crear taxes o nous impostos.
Però l'encerta Higini Martínez Illescas en el diagnòstic: és molt poc edificant passejar per Vivand, o per qualsevol altra via comercial, i topar-se amb locals tancats i barrats.
Alguns, de forma aparentment provisional; d'altres, des de temps més o menys immemorials.
Amb una variant d'aquest fenomen quasi endèmic com és la contínua rotació de negocis a certs locals que semblen maleïts.
En no poques ocasions, i com s'ha denunciat oportunament, el problema són els lloguers desmesurats que fan inviable la supervivència del petit comerç.
La llei de l'oferta i la demanda, adduiran els propietaris.
El conseller liberal proposa de crear una mena de variant de l'impost sobre els habitatges buits instaurat la legislatura passada per penalitzar els propietaris repatanis amb una quantitat directament proporcional al temps que mantinguessin els locals tancats.
Cal una prudència extrema per respectar el dret dels propietaris a gestionar el seu patrimoni com creguin oportú.
I abans de castigar, que és la solució òbvia i sempre s'hi és a temps, potser caldria explorar la via dels incentius.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
|
Els consellers Bargalló i El Homrani, amb els premiats | Fotos: Departament d'Educació
"En aquesta etapa que ens trobem, els departaments de Treball i Educació ens comprometem a treballar per la formació professional, també des de les nostres organitzacions".
Amb aquestes paraules, pronunciades fa uns dies durant l'acte d'entrega dels IV Premis del Consell Català de Formació Professional, que reconeixen la trajectòria individual de sis figures destacades en el camp de l'FP, el conseller d'Educació Josep Bargalló va refermar el compromís ja expressat altres vegades de prioritzar la millora de la qualitat de l'FP com a eix estratègic de la seva gestió.
A més, va afirmar que "en la nostra aposta per una formació professional integral necessitem molts aliats.
Tenim una formació professional d'excel·lència que cal millorar, però que ja ho és".
L'entrega d'aquests premis va anar a càrrec del conseller Bargalló i del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, als quals va acompanyar el president del Consell Català de la Formació Professional, Fabian Mohedano.
El Homrani va explicar que "cal enfortir el sistema d'orientació i formació professional, com a instrument per reforçar l'apoderament dels joves que busquen la primera feina, i dels adults que necessiten reorientar la seva vida laboral".
Durant el lliurament dels premis, Chakir el Homrani va subratllar que "són persones amb una dedicació excepcional a favor d'un model de Formació Professional de més qualitat i amb una visió més integral, que contempli la capacitat d'adquirir habilitats al llarg de tota la vida".
En la mateixa línia, Fabian Mohedano va remarcar que "aquestes persones premiades han afavorit a molts joves al llarg de la seva trajectòria.
Aquests premis arriben en un moment molt important, perquè és imminent la creació de la comissió rectora que donarà pas a un procés de concertació, que clourà finalment amb la creació de l'Agència Pública de la Formació Professional".
Els premis, que tenen la finalitat de distingir actuacions i tasques individuals que destaquin dins l'àmbit dels ensenyaments de formació professional a Catalunya, han reconegut la trajectòria de Begonya Gasch Yagüe, Antoni Durán Piñero, Àngel Lluís Miguel Rodríguez, Vicenç Mauri Claret, Xavier Farriols Sénder i Caterina Casado Latorre.
Els premiats han col·laborat en l'impuls d'iniciatives d'èxit i innovadores en àmbits com la pedagogia, la gestió, l'assessorament, la qualitat, l'adequació a les necessitats del mercat de treball i la cooperació entre centres de formació i empreses, entre d'altres.
Àngel Lluís Miguel Rodríguez (La Granja, Càceres, 1964) és formador de formadors, i des de l'any 2008 dirigeix l'institut Pere Martell, un dels centres públics de Formació Professional més destacats de Catalunya.
La seva trajectòria professional ha estat marcada per la formació al llarg de la vida.
Va formar part del grup de professors col·laboradors en l'experimentació dels Mòduls Professionals previstos a la LOGSE, va participar en el procés d'autoavaluació i millora del centre en el marc de l'experiència "Qualitat i millora contínua de l'ensenyament" impulsada per la Direcció General d'FP, i va contribuir a la creació de l'Institut Obert de Catalunya.
També ha col·laborat amb l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili, on l'any 2001 va començar a implementar accions formatives a distància pel professorat d'FP.
Antoni Durán Piñero (Badajoz, 1960) és director de l'Àrea de Qualificacions Professionals de l'Escola Sant Gervasi Cooperativa, situada a Mollet del Vallès.
El jurat ha volgut destacar la seva voluntat de configurar un espai de formació i qualificació sota les directrius del model Europeu de les Qualificacions Professionals, i els requeriments de la formació i l'aprenentatge permanent al llarg de tota la vida, per als treballadors i treballadores.
Ha tingut també una destacada participació en àmbits institucionals i privats del Vallès Oriental, assessorant i elaborant programes per a formació ocupacional, foment del cooperativisme, la formació contínua, formació laboral.
Begonya Gasch Yagüe (La Seu d'Urgell, 1965) va és directora i fundadora d'El Llindar, un centre situat a Cornellà de Llobregat, concebut per ser un espai alternatiu per acollir i educar aquells adolescents i joves exclosos del sistema educatiu reglat.
Diplomada en Educació Social, Llicenciada en Psicopedagogia i Màster en Psicoteràpia Humanista.
La seva trajectòria vocacional i professional, sempre ha estat vinculada als infants, adolescents i joves.
És especialista en temes relacionats amb la fragilitat emocional i els recorreguts de fracàs emocional i recorreguts de fracàs eductiu i d'abandó.
L'any 2016, conjuntament amb cinc altres escoles de segona oportunitat d'arreu d'Espanya, va impulsar la Xarxa Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat.
Caterina Casado Latorre (Barcelona, 1957) és una llicenciada en Medicina que ben aviat es va interessar per la docència, com a professora de formació professional de sanitat.
Després va entrar al Departament d'Educació, com a responsable de l'elaboració dels currículums, les orientacions acadèmiques i la definició dels recursos i equipaments de les famílies professionals de sanitat i d'activitats físiques esportives.
Així mateix, ha treballat en la definició i l'impuls de diverses mesures flexibilitzadores dels títols de formació professional.
En destaca la seva participació en el projecte d'aplicació del Sistema Europeu de Crèdits per a l'Educació i la Formació Professionals (ECVET), en representació del Departament.
Vicenç Mauri Claret (Manresa, 1946) és un industrial molt implicat en la importància estratègica i operativa de la formació professional.
Va ser cofundador del Centre de Formació Pràctica, de la Fundació Lacetània, i va col·laborant en la creació del Consell Català de la Formació Professional.
Des del 1995 està vinculat a la patronal PIMEC, com a membre (i, durant set anys, president) del comitè executiu de la Catalunya Central, des d'on ha col·laborat amb diverses iniciatives molt vinculades específicament a l'FP i ha impulsat la participació directa del teixit empresarial tant en la detecció de necessitats com en el mateix procés formatiu.
Xavier Farriols Sénder (Barcelona, 1954) té un extens recorregut en el desenvolupament de polítiques públiques i en l'impuls de la cooperació i la mobilitat internacional a la Unió Europea, tant des de l'administració catalana com en la Comissió Europea.
El jurat ha volgut destacar especialment l'impuls de programes innovadors, l'any 1986, per al foment de la continuïtat educativa dels i les joves i per facilitar la seva transició al treball.
Així com l'intens treball per a l'elaboració i seguiment dels eixos estratègics definits en el I i II Pla General de Formació Professional de Catalunya, que van iniciar el camí envers un major reconeixement i valor de l'FP al nostre país.
Durant l'acte, la doctora en sociologia Cristina Sánchez, va mantenir un diàleg amb guardonats sobre el fet d'haver rebut el premi i sobre els reptes en l'FP de cara als pròxims anys.
Sánchez també va entrevistar a dos alumnes guanyadors del campionat Catskills, Robert Lara, de l'Institut Badia del Vallès, que va rebre una medalla pel disseny de pàgines web; i Laura Daniela Jaramillo, de l'Institut la Pineda de Badalona, que la va rebre per l'habilitat professional en instal·lacions elèctriques.
La selecció dels sis premiats per haver excel·lit en el món de l'FP a Catalunya durant l'any 2018 l'ha dut a terme un jurat format pel president del Consell Català de Formació Professional i els membres de la Comissió Permanent d'aquest òrgan.
El consell feia quatre anys que no es reunia i ho va fer just abans de la concessió dels premis.
El Consell Català de Formació Professional és l'òrgan de consulta i assessorament en matèria d'FP de la Generalitat de Catalunya, i compta amb la participació d'organitzacions empresarials i sindicals (Foment, PIMEC, UGT i CCOO), així com d'entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya) i del Consell de Cambres de Comerç.
Vinculat als departaments d'Educació i de Treball, Afers Socials i Famílies, aquest òrgan és complementari del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i del Consell Escolar de Catalunya.
L'Espai BITal de l'Hospitalet de Llobregat va acollir la reunió del consell (foto) i l'entrega dels premis
L'adreça electrònica no es publicarà.
|
Avui la Mesa del Parlament de Catalunya, o sigui el Govern de la institució, tenia tres opcions: 1/ obeir el jutge Llarena, 2/ desobeir-lo i 3/ no fer ni una cosa ni l'altra.
I l'opció guanyadora ha estat la número 3.
Intento explicar-li què ha passat.
Un cop acabada la instrucció, Llarena havia d'inhabilitar els diputats empresonats i els que són a l'exili (perquè així ho diu la llei).
Però "per no alterar les majories parlamentàries" va inventar-se allò del diputat temporal.
Aquest artefacte no està contemplat enlloc i és una suspensió que treu el sou als diputats absents, però els permet seguir votant a través d'un altre diputat del seu grup.
El que avui votaven els 7 membres de la Mesa era si acceptaven o no la suspensió temporal decretada pel jutge i amb quines condicions.
Esquerra i PSC estaven a favor de suspendre tots els diputats i delegar el vot de tothom, fossin els empresonats o fos Carles Puigdemont, en espera de la decisió definitiva de la justícia alemanya.
Junts per Catalunya defensava la delegació, però deixant fora Puigdemont perquè considerava que és un cas a part, ja que: 1/ no és a la presó i 2/ ara mateix la justícia Alemanya ja no l'acusa ni de rebel·lió ni de sedició i si fos extradit només per malversació podria recuperar la presidència de la Generalitat.
Ciutadans també defensava el no però perquè considera que els diputats suspesos han de deixar l'acta (i veurem si finalment aquest tema el porten al TC o no) i perquè, oficialment, volen "debatre els problemes reals que afecten els ciutadans".
Però quan han votat, el resultat ha estat de 3 sí (2 d'Esquerra -inclòs el president Torrent- i un del PSC), 3 no (Josep Costa de Junts per Cat i 2 Ciutadans) i l'abstenció d'Eusebi Campdepadrós de Junts per Cat.
I aquest ha estat el gran tema: per què aquesta abstenció?
Campdepadrós ha explicat als passadissos que ho ha fet per mostrar el desacord del seu grup amb la no exclusió del Puigdemont del pac general.
I mentre ell parlava amb un grup de periodistes, Sergi Sabrià, portaveu d'Esquerra, deia a un altre grup de periodistes que no s'han de fer distincions entre diputats.
A partir d'aquí ha passat el que vostè ja sap, amb retrets i desqualificacions entre Junts per Cat i Esquerra, acusacions creuades de si hi havia un acord o no i una crisi que ja veurem com acaba i, sobretot quan.
La primera és si el vot diferent de Junts per Catalunya és una jugada mestra o una crisi interna.
O una miqueta de les dues coses.
O una resposta a la sospita que avui algú ha volgut aprofitar per petar-se a Carles Puigdemont.
I amb l'afegit del famós whatsapp que hauria rebut Eusebi Campdepadrós en plena reunió de la Mesa i que sabem que ha existit -si ha existit- perquè l'ha explicat als periodistes un dels altres sis diputats presents en la reunió.
Aquesta font és la que ha dit que Campdepadrós tenia decidit votar que no i que al final s'ha abstingut.
Just després de rebre el missatge.
El cas és que aquesta abstenció beneficia els dos grans partits indepes perquè congela la situació fins finals de setembre.
I això per Esquerra significa que la Mesa no ha desobeït Llarena, per tant s'estalvia demandes i querelles.
I això per Junts per Catalunya significa tenir pel davant més de dos mesos durant els quals, i depenent de la decisió final de la justícia Alemanya, Puigdemont pot estar lliure a Bèlgica o pot estar a Espanya acusat només de malversació i, per tant, amb possibilitats de ser presentat com a candidat a president.
I el segon tema va sobre el famós pacte que Junts per Cat afirma haver acordat dimarts a la nit amb Esquerra per votar que Puigdemont quedava fora de la suspensió.
I que pretén demostrar que va existir dient qui van signar-lo (concretament dos consellers, un de cada partit), dient que tenen els missatges de whatsapp enviats per rubricar-lo i detallant quins eren els tres punts acordats.
Un pacte que Esquerra nega rotundament i amb molta vehemència.
Un pacte que, tenint en compte els exabruptes que s'han dedicat mútuament, si hi ha proves de la seva existència, acabaran sortint.
Per tant, sí, crisi parlamentària que no vol dir crisi de govern.
O no més crisi que la que ja hi havia ahir.
I, sobretot, puntada endavant i fins a finals de setembre a la llauna a la qual anem fotent puntades des del 2010, quan la sentència del TC sobre l'Estatut.
I a finals de setembre, allò tan català del "ja ho trobarem" que aquí seria més exacte adaptar amb un "ja ens ho trobarem"...
|
Col·lecció d'escultures, la ceramista Reme Tomás ens ofereix una visió tridimensional sobre l'essència iconogràfica de l'il·lustrador universal J. Segrelles, autor entre d'altres del cartell de les Noces d'Argent del F.C. Barcelona i de les il·lustracions publicades per les més importants editorials catalanes de la primera meitat del s.XX. Les escultes de Reme Tomás s'acompanyen en la Casa Navàs amb fotografies d'alta resolució de les il·lustracions i cartells de Segrelles, amb el propòsit d'oferir una exposició didàctica amb contingut pedaògic per aprofundir en la literatura des de les diferents propostes visuals.
La Casa Navàs i Reus simbiosi del Modernisme recuperen el treball il·lustratiu d'un dels mestres més prolífics i admirats de la cultura catalana, J. Segrelles.
Una mostra projectada per integrar-se a la decoració de les cases modernistes, enriquintles si ap encara més, sense alterar les seues pròpies idiosincràsies i particularitats.
La Casa Navàs és un dels edificis modernistes més importants de la ciutat de Reus, projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech.
Construït entre el 1901 i 1908 per encàrrec del reusenc Joaquin Navàs Padró company de jocs d'infància d'Eduard Toda i Antoni Gaudí també naturals de Reus.
En aquest edifici varen participar els millors artesans de l'època i col·laboradors habituals de Domènech com Gaspar Homar, Alfons Puyol, Antoni Rigal o Lluís Bru.
|
Economia i medi ambient, gestió forestal i prevenció d'incendis.
Aquests són, a grans trets, els objectius del pla tècnic de gestió i millora forestal conjunta (Ptgmfc) que impulsa l'Associació de Propietaris Forestals de l'Alt Empordà (Apfae).
L'àmbit del projecte afectarà prop de 4.000 hectàrees repartides en cinc municipis: Agullana, Cantallops, Capmany, Darnius i la Jonquera (vegeu gràfic).
Aquest passat desembre, va tenir lloc a Agullana una primera reunió informativa per als propietaris que puguin estar interessats en el projecte.
La trobada va atraure una cinquantena de participants.
La redacció del Ptgmfc és a càrrec d'Artiocat Forestal, empresa d'enginyeria forestal que està elaborant tot el contingut tècnic i la tramitació del projecte per determinar com s'actuarà, en quins llocs i quines activitats es podran fer en cada àrea.
Segons les primeres dades recollides per Artiocat –que encara no són definitives–, l'àrea concernida no correspon als límits administratius d'aquests municipis, sinó a zones on, segons les primeres estimacions, prop del 80% de l'àmbit es correspon amb coberta forestal, incloent-hi tipologies arbrades i no arbrades, com ara zones de matollar, pastures i erms.
Pràcticament tota la superfície on es desenvoluparà aquest pla de gestió coincideix amb una àrea altament sensible al perill d'incendi, ja que es troba dins dels límits del Princalb, que inclou el perímetre de protecció prioritària (PPP) del massís de l'Albera i la seva zona annexa.
En la fase actual es tracta d'ordenar la superfície i establir quin tipus d'activitats es poden fer a cada lloc (treure suro, fusta o llenya, biomassa...) per, finalment, establir pautes per a la gestió de les finques interessades, expliquen des d'Artiocat.
"No només parlem d'economia, sinó de treballar per a un benefici social, per a la prevenció dels incendis i millorar la qualitat dels boscos", diuen aquests mateixos tècnics.
El pla tècnic de gestió i millora forestal conjunta (Ptgmfc) és un dels tipus d'instrument d'ordenació forestal previstos en la normativa forestal catalana.
En aquest sector de l'Alt Empordà, ja hi ha propietaris que han desenvolupat plans propis de gestió per a les seves finques.
L'al·licient d'un pla de gestió conjunta és facilitar eines i recursos impulsant una dinàmica.
El projecte promogut per l'Associació de propietaris forestals és coordinat en l'aspecte tècnic pels serveis d'Artiocat i té el suport econòmic de la Diputació de Girona i del Centre de la Propietat Forestal del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
L'adhesió dels propietaris serà sempre voluntària i amb les ajudes que es mobilitzaran a través d'aquest projecte es calcula que per al propietari el pla de gestió serà practicament a cost zero.
Una de les condicions indispensables per atraure a aquest projecte molts petits propietaris que, amb els incendis cíclics que afecten aquesta àrea de l'Alt Empordà, en molts casos ja havien abaixat els braços i renunciat a invertir en nous plans de gestió.
Tant els actors econòmics com l'administració saben que si el bosc no es gestiona la situació es degrada encara més: amb més bosc abandonat i que s'embruta, més perill d'incendis i, al final, un cost humà i econòmic que es dispara.
En paral·lel a més reunions informatives, aquest 2020 es preveu que el pla s'acabi de redactar i s'aprovi, perquè el 2021 es comenci a concretar posant-lo a disposició dels propietaris de les finques interessades.
"Posar en producció una finca de suro vol dir fer-ho pensant en els fills i els nets.
Amb el suro, tot és a llarg termini", diu Toni Gorgot.
Al capdavant d'una empresa forestal a Darnius, els mesos d'estiu la seva activitat principal és el suro; la resta de l'any, neteges de bosc, biomassa, etc. Gorgot és també vocal de l'Associació de Propietaris Forestals de l'Alt Empordà (Apfae), l'entitat que ha impulsat el pla de gestió forestal conjunta en curs d'elaboració.
Considera que la resposta dels propietaris arran de la primera reunió informativa ha estat molt positiva i ara toca anar a explicar el projecte a cada municipi.
Segons Gorgot, la prioritat és netejar les suredes cremades, una tasca que ja s'ha anat fent els últims anys però que cal ampliar, perquè després dels focs del 2012 hi ha moltes finques que van anar quedant abandonades.
"Si seguis així, cada vegada seria pitjor.
Per això va sorgir la idea de tirar endavant aquest pla de gestió conjunta.
Tot el bosc necessita gestió, però hi ha àrees més urgents, com ara aquí on hi ha incendis que es repeteixen", assegura.
Gorgot està convençut que les suredes de l'Albera tenen potencial i que produeixen un suro de millor qualitat que el del sud de la Península, perquè tarden més a produir el gruix necessari.
El suro quan s'ha cremat deixa de ser productiu.
La prioritat ara, diu, és tallar l'arbre per deixar-lo rebrotar i, al cap d'uns anys, deixar només un brot, els tanys, per reconstituir l'arbre nou.
L'àrea concernida pel pla de gestió conjunta que s'està preparant està majoritàriament enfocada al sector de la producció de suro.
Per l'Apfae, el pla pot ser una oportunitat per a centenars de petits propietaris d'aquesta àrea que individualment no tindrien els recursos per tirar endavant els seus propis plans de gestió.
És també la zona de l'Albera que més ha patit dels incendis i que necessita més gestió i prevenció per anticipar nous sinistres.
Per l'associació, el pla ha de ser, doncs, també un revulsiu per impulsar les tasques de neteja del bosc, treure la massa combustible que es va acumulant i convertir-la en biomassa, arreglar carreteres d'accés a les finques o adequar les franges perimetrals de seguretat entorn de les zones edificades per prevenir incendis.
Unes franges que actualment ja són una obligació però que, en molts casos, encara no s'han executat.
El pla també haurà de definir en quins casos les actuacions es poden combinar amb altres activitats, com ara la pastura.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
L'equip de govern de Lloret de Mar, format per la coalició de Junts per Catalunya (JxCat) i el Partit Socialista (PSC), va aprovar ahir en una sessió extraordinària els pressupostos del 2020.
Enguany els números augmenten fins als 75,4 milions d'euros, un 7% més que a l'any anterior.
Les principals despeses es destinen a personal, en què l'equip de govern gastarà gairebé 20 milions d'euros entre el personal de l'Ajuntament (18.548.349 euros), els serveis de comunicació (267.100) i Lloret Futur SA (658.335).
El capítol principal de despeses és el de béns corrents i serveis, on es destinen 40 milions d'euros i s'inclou el pagament de l'acord extrajudicial pel cas Aquàlia o Acciona, entre d'altres.
Els pressupostos van comptar amb la negativa de l'oposició.
La portaveu de Força Lloret, Lluïsa Baltrons, va manifestar durant la seva intervenció que «els pressupostos detallen com gastar diners però no contemplen com generar-ne més» i va criticar que l'equip de govern tirés endavant els pressupostos sense haver aprovat les ordenances fiscals –que inclouen al·legacions de diversos grups de l'oposició i que es portaran a ple en una sessió extraordinària el pròxim 27 de desembre.
Per la seva banda, el portaveu d' ERC, Jordi Orobitg, seguint el fil de Baltrons va criticar l'increment de la pressió fiscal amb l'augment d'impostos que proposa l'equip de govern en les ordenances fiscals i que ha rebut el rebuig de la població, que ha presentat 1.200 signatures en contra sota el lema «no al impuestazo».
El republicà va recordar que el 2020 hi haurà més despeses que ingressos i va criticar la «manca de rigor» a l'hora de fer els pressupostos: «Demanem més rigor, sobretot amb el servei d'atenció domiciliària que s'està gestionant amb una pròrroga d'un contracte de 2011».
Finalment, Ciutadans i comuns també van criticar el nombre de dedicacions de l'equip de govern, que és de deu, i l'augment del seu sou un 20% envers la legislatura anterior.
|
No hi ha estiu que no hi hagi un serial en el mercat de fitxatges futbolístic.
El brasiler, que va marxar de la pitjor manera del Barça, ara sembla que hi vol tornar, tot i que el Madrid, diuen, també aposta pel seu fitxatge.
Tant se val la planificació que hagin fet fins ara els dos grans del futbol estatal de cara a la nova temporada.
A Neymar se'l disputaran no perquè els pugui interessar pel que pugui aportar com a futbolista, sinó per impedir que el rival directe se l'emporti.
Fa uns dies, i crec que molt encertadament, Simeone va parlar de l'estil de joc dels grans equips europeus.
Alguns, com el Reial Madrid, no tenen gaire definida una manera de jugar.
Les darreres temporades ha estat més resultadista que cap altra cosa, i certament que no li ha anat malament del tot, però ara es troba en una gran indefinició.
El Barça del joc de toc va perdent aquest valor tan característic.
El problema és que tant l'un com l'altre planifiquen el dia a dia, i poc el futur.
A les dues entitats els sobren jugadors dels quals no saben com deslliurar-se perquè les seves fitxes són prohibitives per a altres clubs.
En el cas dels blaugrana, la Masia ja només es mira només de reüll.
Hi ha massa en joc (sobretot diners) per aventurar-se a pujar i comptar per al primer equip per al Riqui Puig de torn.
Val més que es fastiguegi jugant a Segona B fins que prengui la determinació de marxar.
Segurament que fan falta més entrenadors valents.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.
|
La infància, aquella època daurada de les nostres vides que de tan curta és eterna.
Aquest parpelleig de màgia en el qual no volem encaixar en el món, sinó construir el nostre, amb coets espacials, dracs i bruixes.
Aquest regal que aprenem a valorar amb el temps, amarant-nos en nostàlgia, llegint llibres, veient pel·lícules i sèries que ens fan l'ullet i ens conviden a recordar.
'Locke & Key', un còmic de Joe Hill il·lustrat per Gabriel Rodríguez, és ara una sèrie de Netflix que ens explica l'aventura d'una família que torna a casa dels seus avantpassats després de la mort del pare.
Aquesta casa, que s'erigeix solitària entre els murmuris i les llegendes d'un petit poble, oculta un univers de fantasia per explorar en forma de claus que obren portes plenes de meravelles i perills.
Les claus són tant eines com armes, segons l'ús, com tot.
I els nens, hereus del misteri i guardians de les claus, hauran de lluitar per mantenir-les sanes i estàlvies sense l'ajuda dels adults, que malgrat estar exposats a la màgia, obliden tot el que s'hi relaciona.
Els nens, que neixen meravellosament aliens al món, hauran de salvar-lo i nosaltres, els adults, que ens creiem tan savis hem de ser salvats.
Nosaltres, que els eduquem, els censurem, els modelem a la nostra imatge i semblança, tot perquè encaixin en el complex puzle de la societat que hem après a distingir com a nostre, ens hem convertit en baules d'una eterna cadena que empresona, ofega i mata la imaginació, generació rere generació.
Algun se n'escapa, valent amb sort, però els altres seguim la cadència d'un ball sàdicament civilitzat que ens bressa fins a la mort.
Només els nens entraran a Nàrnia, només ells podran sobrevolar Mai Més i oblidar-se del món.
Només aquells que no estimen ni pretenen saber-ho tot podran veure l'invisible, creure en l'impossible, aprendre a parlar l'idioma de la imaginació i discórrer en mons infinits.
Només ells podran fer i ser allò que nosaltres ja no som capaços d'imaginar.
Només ells ens poden salvar de nosaltres mateixos.
|
Alguns sindicats de professors/res i els dels estudiants han convocat una jornada de vaga pel proper dijous 9 de març.
El motiu que fonamenta aquesta convocatòria és expressar la disconformitat amb la LOMCE
No hi ha un acord de centre en quant a l'adhesió a la jornada de vaga, i malgrat és evident que alguns professors/es faran ús del seu dret a la vaga, es fa difícil qualsevol predicció sobre el nombre total de professorat que no assistirà a l'Institut.
Per tant us comunico que l'Institut romandrà obert però no puc garantir el funcionament normal de les classes.
Finalment us vull recordar que el alumnes menors d'edat que s'adhereixin a la jornada de vaga (l'alumnat de 1r i 2n d'ESO no poden fer vaga) hauran de lliurar abans de dijous 9 de març, al tutor/a de grup, l'autorització de la família juntament amb la fotocòpia del pare, mare o tutor/a legal.
Lamento la distorsió que els pugui ocasionar.
**El servei de menjador funcionarà amb normalitat, per tant aviseu si els vostres fills o filles no n'han de fer ús.
|
Una etapa menys i només en queden dos per acabar el Dakar 2020 a l'Aràbia Saudita.
Carlos Sainz torna a guanyar i agafa molts números per acabar amb la victòria final, i Joan Barreda es rebel·la i no es rendeix.
Cop de puny sobre la taula de Carlos Sainz en el dia de l'espectacular accident de Fernando Alonso entre Haradh i Shubaytah.
Quarta victòria d'etapa del pilot madrileny de Mini en l'actual edició del Dakar per mig adjudicar-se el seu tercer trofeu del touareg.
Domini absolut en l'etapa de Sainz, que torna a somriure després de la pèrdua de temps dels seus dos grans rivals.
Aquest fet permet que el madrileny avantatgi en divuit minuts els seus dos màxims rivals.
I si en categoria de cotxes el trofeu ja està mig decidit, sembla que en motos és al contrari.
Tot i el còmode avantatge de Ricky Brabec a la general, i d'haver quedat segon en la jornada d'avui, els seus rivals encara volen guerra.
Quintanilla, segon de la general, ha estat setè a l'etapa, i el castellonenc Joan Barreda ha aconseguit la victòria i ha entrat al podi.
Brabec lidera còmodament i a gairebé mitja hora els aspirants a lluitar pel touareg, però amb tot obert.
L'onzena i penúltima etapa, entre Shubaytah i Haradh, de 379 quilòmetres, tornarà a ser un dia ideal per als especialistes a les dunes i al desert.
|
El Senat ha ralentit l'activitat de la comissió d'Investigació de finançament dels partits i ha desconvocat la sessió prevista per dilluns que ve en la qual s'anaven a estudiar els comptes de Podem amb la compareixences de Juan Carlos Monedero, un dels seus fundadors, i del periodista Eduardo Inda.
La decisió arriba en ple debat sobre la situació de Catalunya, en una setmana en la qual podria arribar a la Cambra alta la tramitació de l'aplicació de l'article 155.
El PP, que en virtut de la seva majoria parlamentària controla els temps de la comissió, ha desconvocat la sessió programada per dilluns que ve, en un moviment que segueix a l'ajornament anunciat la setmana passada de la declaració de l'exfiscal general de Veneçuela Luisa Ortega Díaz i del president de la Comissió Controlatoria de Veneçuela, Freddy Guevara, prevista per a aquest divendres i que tampoc tindrà lloc.
Fonts del Senat han informat que la Mesa d'aquesta comissió es reunirà dimecres que ve per decidir els següents passos a fer, la qual cosa suposa tirar el fre a una comissió que ha aixecat les crítiques de tota l'oposició.
I és que des que es va constituir al mes de juliol, l'oposició ha protagonitzat un front comú per boicotejar un fòrum que consideren un intent del PP de contrarestar l'activitat de la comissió que duu a terme el Congrés sobre el suposat finançament il·legal dels 'populars'.
Aquesta decisió no afectarà la resta de comissions previstes per a la setmana que ve, i en el context actual, en el qual la tramitació de l'article 155 podria arribar al Senat la setmana vinent, només es desconvocarien aquests fòrums davant un Ple de la Cambra alta, únic supòsit en el qual no cap la celebració de comissions.
D'aquesta forma, el Senat manté per al dimarts les comissions de Justícia, de Sanitat i Serveis Socials i la d'Agricultura, Pesca i Alimentació, mentre que per dimecres està programada una sessió de la comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.
Per a la sessió de la comissió d'Investigació del dilluns estaven previstes les compareixences del professor Enrique Riobóo, autor d'un llibre sobre el finançament de Podem, a més de Juan Carlos Monedero i al periodista Eduardo Inda, en una sessió que s'esperava monogràfica sobre el finançament exterior de la formació 'morada'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La cultura popular és la protagonista del calendari '12 històries cortsenques' del 2019.
Hi apareixen els bocs de Can Rosés, els Diables de les Corts, el festival d'animació infantil Oriol Canals, un concert de la coral L'Espiga, trobades de gegants...
En total, 12 escenes de cultura popular, una per a cada mes.
Aquesta és la tercera edició del calendari impulsat pel col·lectiu Barriada Cortsenca, que es dedica a crear una imatge gràfica de les Corts.
A més de les escenes, també hi inclou dates històriques i efemèrides que són rellevants per al barri.
Com a novetat, el calendari permetrà convertir-lo en llibre il·lustrat un cop s'acabi l'any.
Té un disseny allargat en què els dibuixos són a la part superior i les dates a la inferior.
Les pàgines estan marcades de manera que els usuaris les podran retallar i conservar els dibuixos independentment de les dates.
Una altra novetat d'aquest any és que les mateixes entitats que estan representades en el calendari seran les que s'emportaran una part dels ingressos que es generin amb la venda.
Els calendaris valen 10 euros i ja estan a la venda a cinc comerços del barri que col·laboren amb el projecte: El Gat Pelut, Fent Punt, El rebost del Ripollès, El Pa Sencer i Bcnfotos.
Els comerços col·laboren en la distribució de manera desinteressada i el col·lectiu Barriada Cortsenca, l'impulsor de l'almanac, assegura que a més de participar en les vendes també els ajuden a donar-los visibilitat.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Salut compareix d'urgència pel coronavirus
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
Efectius dels Mossos d'Esquadra, Bombers i SEM es desplacen al punt de l'accident
Barcelona.-El conductor d'un cotxe ha mort aquest diumenge en caure a un canal de Roquetes (Baix Ebre).
Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), l'accident ha passat poc abans de les cinc de la tarda, quan, per causes que s'investiguen, un vehicle ha sortit de la via al quilòmetre 15,8 de la C-12 i s'ha precipitat al canal.
El seu conductor i únic ocupant del cotxe ha mort.
Arran del sinistre, s'han desplaçat al lloc cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra de trànsit i de la unitat subaquàtica, a més de diverses dotacions dels GRAE dels Bombers de la Generalitat i del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
Amb aquesta, són quatre les persones que han mort aquest cap de setmana a les carreteres catalanes.
(Aquesta notícia actualitza l'anterior amb la confirmació d'una víctima mortal i la modificació, per part del Servei Català de Trànsit, del municipi on s'ha produït l'accident).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'acusació de violació de Kobe Bryant reobre la qüestió de la impunitat dels esportistes d'elit en violència de gènere
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Entre la mar de flors i lloances que la xarxa va abocar sobre el record de Kobe Bryant tan bon punt se'n va saber la mort, Felicia Sonmez, una periodista del prestigiós diari Washington Post, va compartir a Twitter un reportatge que detallava les acusacions de violació rebudes per l'as del bàsquet nord-americà disset anys abans.
La història, publicada per Daily Beast fa tres anys, no era nova ni tampoc un cúmul de rumors mal entesos.
El 2003, la denúncia d'una jove de dinou anys va dur Bryant davant un tribunal, però el cas va acabar desestimat quan la víctima va refusar de declarar a la vista oral.
Ell va respondre, llavors: 'Tot i que estic convençut que la trobada va ser consentida, reconec que ella no va veure ni veu l'incident com el veig jo.
Després de mesos d'haver revisat les proves i haver escoltat el seu advocat i fins i tot el seu testimoni en persona, ara entenc com és que ella considera que no ho havia consentit.'
I hi afegia: 'Sóc del tot conscient que, mentre que una part d'aquest cas s'acaba avui, [...] el cas civil contra mi continuarà.'
Però sembla que no tenia raó: encara va continuar essent l'estrella dels Lakers, el cèlebre equip de Los Angeles, durant dotze anys més, prou temps per a reconstruir-se la imatge sense gaire esquerdes, cobrant igual, fent anuncis, i amb la mateixa espurna de fama.
I aquesta segona meitat de la història, de fet, ha transcendit força menys que no pas el cas personal de Sonmez.
Sonmez va rebre més de deu mil correus electrònics amb amenaces d'abús i de mort i va haver de passar aquella nit a un hotel perquè diversos perfils n'havien publicat l'adreça postal.
En un fil posterior, va demanar que els qui li havien omplert la bústia 'dediquessin un moment a llegir-se la història'.
'Qualsevol figura pública mereix ser recordada de manera completa, encara que la figura sigui estimada i la totalitat, pertorbadora.'
Va escriure un correu als editors del Washington Post per demanar-los ajuda i protecció, però li van respondre que esborrés els piulets.
Al cap d'unes quantes hores, la van suspendre 'administrativament' de la feina, malgrat la fúria dels seus companys de redacció, que van adreçar una carta als caps exigint protecció per a Sonmez.
Després d'haver remarcat que la periodista havia demostrat tenir 'poc criteri' publicant els piulets, l'han readmesa.
Però tot plegat ha obert dues qüestions paral·leles que s'enllacen.
La primera, la impunitat de què gaudeixen els ídols esportius i algunes altres celebritats, que, envernissats de fama i tractats, sovint, de semideus, deixen passar el temps i als ulls del públic retornen als seus mèrits, i així se solen espolsar les acusacions i massa sovint deixar-les com una postil·la a peu de pàgina.
La segona, l'arraconament dolorós de les víctimes, sotmeses a escrutinis exigentíssims sobre els seus expedients privats i públics, les seves fòbies i fílies, la seva intimitat, els seus hàbits.
I la força que tenen les pressions com a factor silenciador.
L'opinió pública estreny perquè callar surti menys car que no pas denunciar i posar la gent en la contradicció d'admirar o jutjar els seus ídols.
'La gent que em respon amb còlera i amenaces diu molt de la pressió que es rep per restar en silenci en aquests casos', va denunciar Sonmez.
Kobe Bryant no és l'únic esportista d'elit que ha estat acusat de violació o d'agressions masclistes, ni l'únic que n'ha sortit sense despentinar-se gaire.
El portal digital TMZ va publicar l'estiu proppassat que el 2010 el futbolista Cristiano Ronaldo havia pagat 323 euros a una dona que l'acusava d'haver-la violat un any abans.
L'ex-jugador del Reial Madrid i la dona tenien firmat un contracte de confidencialitat que incloïa el pagament i una declaració de no culpabilitat per part de Ronaldo, i el secret es va mantenir fins que ella va parlar per primera vegada, vuit anys després de l'agressió, i va denunciar l'esportista.
El dia que la van violar, va haver de ser atesa en un hospital a Las Vegas, on va rebre atenció mèdica i de la policia.
Ella no es va veure amb cor d'identificar el lloc de l'agressió ni el nom de l'agressor, i el cas es va arxivar.
Però el diari britànic The Sun va tenir accés a una sèrie de correus electrònics que demostrarien, d'una banda, que en la primera declaració amb els seus advocats, Ronaldo havia admès que li havia dit que 'no' i li havia demanat que s'aturés.
I, de l'altra, que un dels policies de Las Vegas a càrrec de la investigació va enviar un correu en què afirmava que les proves d'ADN donaven positiu a la coincidència.
La Juventus, actual club del jugador, va arribar a anul·lar un partit als Estats Units per evitar que fos detingut, i va sortir en defensa seva.
En tot cas, la història va acabar, com dèiem, soterrada entre la confusió, els rumors i la pressió mediàtica envers la víctima, i Ronaldo continua gaudint del seu contracte multimilionari i de la seva projecció de fama sense que el cas li hagi passat gens de factura.
El novembre de fa dos anys, l'ex-estrella del Reial Madrid va ser condemnat a nou anys de presó per haver embriagat una noia de vint-i-dos anys a Milà, on jugava aleshores, i posteriorment haver-la violat en grup.
Diversos clubs brasilers van retirar les seves ofertes de fitxatge una vegada es va fer pública la condemna, i ell encara va continuar al seu equip fins que li va expirar el contracte, tot just poques setmanes després.
Però la condemna per violació no va ser cap impediment per al Sivasspor, un club turc que aquell mateix hivern el va fitxar amb un contracte milionari.
Ni tampoc perquè l'any passat el fitxés l'equip capdavanter de la lliga del país.
I és que Robinho encara no ha trepitjat la presó: la seva defensa ha jugat a eternitzar el moment d'entrada a còpia de recursos, i cada dia costa més de trobar referències al crim en les notícies que en subratllen les gestes.
Cal gratar molt per trobar que, quan jugava al Manchester City, el 2009, ja fou investigat per una presumpta violació, si bé el van alliberar sota fiança després de l'interrogatori.
El 2005, el davanter Robin Van Persie va haver de passar catorze dies en presó preventiva, acusat d'haver violat una noia; un any més tard la fiscalia va retirar-li els càrrecs perquè no va trobar proves que el contacte sexual fos forçat, i l'holandès encara va jugar sis temporades més a l'Arsenal, tres al Manchester United i una al Fenerbache i al Feyenord.
Els fets s'han enfonsat en un oblit vague per al gran públic: deu milions de seguidors i ni rastre d'esment a la seva biografia a la Viquipèdia.
Amb pocs dies de diferència entre detencions, George Best, que els primers resultats de Google recorden com una altra 'llegenda', també va haver de posar els peus a la comissaria: primer, per haver clavat un cop de puny a una dona, i unes quantes setmanes més tard el van acusar d'haver agredit una menor de tretze anys.
Best es va morir al cap de poc per alcoholisme, i els obituaris van ignorar els fets.
La BBC titulava: 'La llegenda del futbol George Best mor a cinquanta-nou anys', i el primer ministre Tony Blair va dir-ne 'cap seguidor del futbol que l'hagi vist no l'oblidarà'.
L'estrella de la boxa Mike Tyson va passar més de tres anys a la presó, condemnat per haver violat una noia.
Com Bryant, Ronaldo o Van Persie, ell sostenia que hi havia hagut consentiment, però un jurat popular el va considerar culpable per unanimitat.
Va recuperar la llibertat tres anys més tard per bona conducta, va recuperar el títol de campió del món i va polir una fama que encara li dura, amb aparicions estel·lars en diversos films i programes de televisió.
Però la neteja d'imatge ja ve del mateix moment de l'acusació: Donald Trump, aleshores estrella televisiva, va dir a la CNN que l'autèntica víctima era Tyson, perseguit per 'la depredació sexual de les dones', i molts admiradors van sortir en defensa seva.
El fenomen recorda allò que va passar amb el cèlebre i sonat cas del judici a l'estrella nord-americana del beisbol, OJ Simpson, a qui un jurat popular va declarar innocent d'haver assassinat la seva ex-muller i el seu company sentimental, enmig d'intenses protestes al carrer en suport de l'esportista i malgrat un historial provat de pallisses i agressions quan eren casats.
Anys més tard, la jurisdicció civil dels Estats Units el va declarar culpable.
Tants casos mostren una constant, i després de l'accident de Bryant va tornar a aflorar la tensió entre les dues cordes que empenyen més per a apoderar-se del llegat de les estrelles quan es moren: ombres o llums.
Normalment guanya deixar d'avaluar-los i passar-hi comptes per 'respecte', i això sol enterrar els crims i devaluar-ne la responsabilitat, mentre el volum de dolor de les víctimes continua intacte.
Es pot com Sonmez, amb el cos calent?
Per què no capgirem la pregunta i diem: si la fama els blinda, quan serà el moment de jutjar-los?
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
09:45 - 10:40 Experiències en la formació de pacients en seguretat clínica
11:15 - 13:15 Situacions d'especial risc a diferents àmbits sanitaris
Visio general de les possibles situacions de risc
Cap de Servei de Planificació Farmacèutica.
Subdirecció general de Farmàcia i Productes Sanitaris.
Risc en les administracions de fàrmacs intravenosos i en l'ús de bombes de perfusió
Situacions de Risc en farmàcia d'Atenció primària
Farmacèutica d'Atenció Primària.
Serveis de Salut Integrals del Baix Empordà
Situacions de Risc en oficina de farmàcia
13:00 - 13:30 Dades del programa de Prevenció d'Errors de Medicació de Catalunya
Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris.
Subdirectora general de Farmàcia i Productes Sanitaris.
Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
|
Document per mitjà del qual es constaten les incidències i els acords presos en una reunió.
L'acta de reunió de caràcter tradicional es caracteritza per una descripció detallada del desenvolupament de la reunió.
És més recomanable, però, seguir un model més simple, caracteritzat pels criteris de redacció següents:
En la redacció de l'acta: tercera persona del singular ( ell ): El secretari o la secretària llegeix els informes...
En la fórmula final: primera persona del singular ( jo ):...estenc aquesta acta.
- Quant al tractament personal dels altres membres de la reunió:
Tercera persona del singular o del plural ( ell o ells ): El president demana..., els professors... expliquen el projecte...
Fórmules per expressar l'ordre del dia:
Fórmules per descriure el desenvolupament de la sessió:
Fórmules per expressar els acords:
|
Zapatero, amb la seva ministra d'Economia, Elena Salgado
L'agència de qualificació Fitch s'ha afegit a les advertències de Standard & Poor's i ha rebaixat la qualificació del deute espanyol de la nota AAA a AA+.
L'agència creu que la reducció de la despesa espanyola, amb les mesures aprovades pel Congrés, reduirà la taxa de creixement a mitjà termini.
Concretament, diu l'agència, la recuperació serà "llarga i difícil".
La poca flexibilitat del mercat laboral i el procés de reestructuració de les caixes d'estalvi són obstacles que impedeixen el ritme d'ajust, segons Fitch.
El 28 d'abril Standard & Poor's va rebaixar la qualificació de l'Estat a la nota AA.
Moody's és l'única agència internacional que manté la màxima qualificació del deute espanyol.
¿Encara ningú s'ha adonat del complot de la dreta europea contra Espanya i també Catalunya?
Alemanya pensa pujar els impostos, en contra de la promesa electoral, i una altra vegada l'IVA.
Itàlia té només A. França tem que li baixin a AA.
tinu.) ¿ pro que els grinyolen las neuronas..?.Aquesta gent te un problema, estan malalts..,i nosaltres de rebot ens foten milers de problemas...¿ Es que no ya ningú a Can socialista que vegui el gran disbarat de mantenir aquest home..?On hem arribat
El Casal en Fira.--Lo d'aquest Senyor no te nom..,la diriem masse grosa.Veurel surtir amb un somriure del Congrés, veure el patetic discurs del Sr.Alonso, veura la roda de prensa de ahir de la Madam...Ens fot vergonya..¿ Que no tenen dignitat..?.(con.
El millor favor que podia haver fet CiU a la credibilitat d'Espanya i del seu crèdit era abstenir-se i forçar les eleccions anticipades, fent fòra aquest sapastre impresentable que ens fotrà a la miseria i que no trobarà cap creditor que se'n refiï
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.