text stringlengths 31 3.15M |
|---|
L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha acordat amb Endesa una actuació important de millora de les línies elèctriques al barri de les Planes.
L'objectiu és poder endreçar el cablejat per evitar encreuaments o duplicitats, i arranjar els cables i pals elèctrics que estiguin en mal estat.
Així es plantejava durant una reunió entre el tinent d'alcalde de Territori, Medi Ambient i Participació, Joan Puigdeomènch, i responsables de la companyia elèctrica, que s'emplaçaven a una pròxima trobada per acabar de concretar les actuacions i el calendari.
L'acord amb Endesa se suma a altres actuacions que està fent el Govern municipal per millorar les línies elèctriques i de telefonia a les Planes: |
Pocs dies després d'ensopegar a la pista del dèbil Múrcia, el Barça Lassa queia ahir amb claredat amb l'Anadolu Efes (92-70) perdent l'oportunitat d'atrapar la quarta plaça.
Amb aquesta derrota, l'equip de Svetislav Pesic perd la diferència de punts amb el conjunt turc i es queda en cinquena posició amb un balanç de 15 victòries i 10 ensopegades.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Els Mossos investiguen una nova agressió sexual comesa ahir al matí a Barcelona, la tercera en menys d'una setmana. |
Temporada XXV, setè concert de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Ciutat de Palma, dirigida pel titular, Josep Vicens, acompanyats per la mezzosoprano Lorena Medina i el tenor José Ferrero.
El programa Das Lied von der Erde (La cançó de la terra) de Gustav Mahler en la versió d'Arnold Schönberg, que no va acabar i va ser finalitzada per Rainer Riehn l'any 1980, amb la qual cosa gairebé podríem qualificar de recent la versió per a orquestra de cambra de la composició del músic austríac, que mai no va sentir sobre un escenari, com molt bé va explicar Josep Vicens, amb el micròfon a la mà, abans de començar la funció.
També crec que va dir que Mahler sí que havia escoltat la novena, però també pens que no va ser així.
Acotació al marge i sense importància, Vicens va explicar una mica de què es tractava aquesta estranya composició amb estructura semblant a una simfonia, que va compondre Mahler sota un títol tan eloqüent com Una simfonia per a tenor i contralt (o baríton) i orquestra (basada en 'La flauta xinesa' de Hans Bethge), que posteriorment, com està dit, va versionar per a orquestra de cambra el també austríac Schönberg.
Val a dir que El cant de la terra són traduccions de Bethge, de qui varen musicar no poques de les seves traduccions músics igualment importants, com per exemple Richard Strauss, de poemes xinesos; de Li Bai, quatre; un de Chang Tsi, mentre que El comiat és una barreja de poemes de Mong Kao-Yeng i Wang Wei i Mahler mateix, que va afegir el weig, weig, weig (eterna, eterna, eterna) que dóna títol aquest Escandall.
Però això no va ser tot; al fons de l'escenari s'anaven projectant molt adients pintures de Joan Bennàssar, present en el concert, que il·lustraven els poemes.
Poemes que començaven, el primer, traduït com a Cant bàquic de l'aflicció de la terra, amb El vi ja brilla dins la copa daurada..., o el cinquè, L'embriac de la primavera, un elogi a l'embriaguesa que finalitza amb un Deixau-me estar borratxo, i suposo que per això hi havia també al pati de butaques algun conegut i reconegut vinater mallorquí.
Seixanta-cinc minuts de bona música que feren que si algú tenia dubtes sobre les possibilitats del director, ara té una altra raó per restar-li alguns d'aquests dubtes.
Vicens va afegir una mica de corda a la recomanada per Schönberg.
De cinc va passar a nou i en lloc d'una contralt o un baríton, la cantant era la mezzo menorquina, circumstància que no variava en absolut el resultat final, ni molt manco.
Lorena Medina va estar deliciosa, colorista i amb sentiment, mentre que José Ferrero fluixejava per la part alta, en més d'una ocasió, però sobretot en el primer dels tres moviments que li corresponen.
Una altra de les coses de què va parlar el director a la petita explicació del principi va ser que, amb aquesta peça, hi havia la possibilitat manifesta de poder gaudir de cadascun dels instruments que els vint-i-un músics tocaven, d'una manera molt especial, com si gairebé fossin solistes.
Difícil destacar-ne algun: magnífic el piano farcit de bemolls, que com la percussió li donaven un aire oriental perfectament imbricat amb la resta d'instruments de vent i corda.
Deliciós espectacle, tot plegat.
Un èxit de públic les representacions dels alumnes del quart curs de l'ESADIB a la sala Petita del teatre Principal, fins al punt que no vaig trobar ni una entrada, i ho vaig intentar els dos dies, per poder veure El jardí dels cirerers d'Anton Txèkhov, dirigida per Biel Jordà.
Les dues representacions, plenes de gom a gom.
Vaig tenir més sort a l'hora de veure Ubú rei, muntatge dirigit per Pere Fullana que no és nou, però que dóna l'oportunitat als alumnes d'interpretar aquest provocatiu desgavell escènic de primera magnitud, que amb el temps ha esdevingut intemporal, que parla del poder, de l'ambició, de la violència, de la vida i de la mort.
Hora llarga per fruir i reflexionar sobre la condició humana o sobre quants Ubus o reis de Polònia no es passegen per entre nosaltres.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Com a un dels més de 100.000 membres de la candidatura de Junts pel Sí, estic en DESACORD amb
Aquesta és la meva primera reflexió que inaugura el meu bloc a Vila Web, espero que pugui ser interessant |
Endesa ha protegit dues línies que creuen el Parc Natural dels Aiguamolls per evitar que les aus com les cigonyes o els rossinyols que hi transiten o hi habiten puguin electrocutar-se.
Una tercera línia on ha actuat la companyia se situa a Cantallops.
Les aus solen reposar a les torres elèctriques i en emprendre el vol, en estendre les ales, és habitual que puguin morir electrocutades.
Per reduir aquest risc, la companyia ha portat a terme una actuació a les tres línies de mitjana tensió a 25kV a l'Alt Empordà, a Castelló d'Empúries i Cantallops.
Les proteccions són fundes aïllants que se situen en els aïlladors, grapes d'amarrament i altres punts de les torres.
L'any passat la? com? panyia ja va soterrar 1.524 metres de línies que creuaven una reserva integral.
I des de fa anys porta a terme actuacions diverses per afavorir la cria d'aus com el gaig blau que compta amb caixes nius en torres, i per evitar els danys que causen les línies en impactar-hi les aus o en descansar-hi.
A banda de la protecció per a les aus, es millorarà el servei elèctric als clients de l'Armentera, Cabanes, Capmany, Cantallops, Castelló d'Empúries, Espolla, el Far d'Empordà, Fortià, Llers, Masarac, Peralada, Rabós d'Empordà, Riumors, Sant Climent Sescebes i Sant Pere Pescador. |
Infants afectats amb malformacions.
Avui fa 25 anys que es va aprovar la Convenció sobre els Drets Humans per part de les Nacions Unides.
Des d'aleshores durant aquestes més de dues dècades, cada any, el dia 20 de novembre es commemora el Dia Universal dels Drets de l'Infant a tot el món.
En Nguyen Thi Thuy Giang és un infant vietnamita que pateix els terribles efectes col·laterals de l'agent orange causat per el llençament indiscriminat de bombes químiques per part dels americans durant els últims anys de la guerra.
Probablement l'avi o el besavi de Giang va ser una de les milers, milions de persones afectades per aquestes bombes d'aquest producte i que les empreses Dow Chemical i Monsanto van facilitar a l'exèrcit nordamericà.
El naixement de fills amb greus malformacions, gravíssimes, encara es produeixen avui; sortosament ja no tant cruels, però existeixen.
Puc llegir en el document que es va aprovar ara fa 25 anys:
– Tots els infants amb malaltíes físiques i psíquiques han de rebre atenció especial o educació adequada.
– Tots els infants han d'estar protegits contra qualsevol forma d'explotació o abandonament.
La Doctora Ta THi Chung té 83 anys i ja fa tres dècades que cuida, ensenya i se'n fa càrrec d'aquests infants víctimes de l'efecte col·lateral d'una guerra.
Ella forma part de l'equip mèdic de l'Hospital d'Obstetrícia Tu Du de Ho Chi MInh, on molts d'aquests infants van ser abandonats per les famílies en veure les seves terribles malformacions.
La Doctora Chung va fundar una residència-escola a Hoa Binh on centenars d'infants han pogut ser tractats, educats i cuidats per un personal eficieint sota la direcció de la doctora Chung.
Ella sí coneix els drets dels infants.
Actualment són 60 els infants que viuen en aquesta residència, i el més jove té entre 8 i 9 anys.
Aquest és el meu apuntament per commemorar aquest Dia Universal dels Drets de l'Infant, d'uns infants oblidats com molts d'altres, i sí, existeixen, i gràcies a persones com la Doctora Chung poden rebre amor i comprensió que se'ls ha negat, per poder desenvolupar la seva personalitat el més lluny possible.
Dow Chemical era l'empresa productora, juntament amb Monsanto, del component químic.
Són responsables de la mort i malformacions de milions de persones.
En tots els judicis que s'han fet per demanar-ne responsabilitats, sempre se n'ha sortit.
Sí, han pagat indemnitzacions milionàries als afectats de totes les altres nacions, excepte Viêt Nam.
Dow Chemical sempre ha confirmat que l'empresa seguía les ordres del Govern dels EE.UU. i és el govern d'aquest país a qui se'ls ha de demanar responsabilitats.
Complir les sentències favorables als afectats de diverses nacionalitats per aquest defoliant assassí, sí que ho ha fet Dow Chemical.
Als més de tres mil·lions de viernamites no se'ls considera 'afectats', va ser un acte de guerra.
Ells i elles encara esperen una sentència favorable.
Dow Chemical és el patrocinador principal del Comité Olímpic Internacional organitzador dels Jocs Olímpics i dels Jocs Paralímpics.
Van signar un acord tot just l'any passat.
És paradoxal que aquesta empresa culpable i responsable de que existeixin milers, milers, milers i milers de persones discapacitades, hagi signat l'acord de màxim patrocinador del COI.
Malgrat les cartes de protesta, tant el COI com Dow Chemical s'han limitat a dir que va ser una guerra, i que Dow Chemical va complir les ordres del Govern dels EE.UU. Les queixes han de ser adreçades a la Casa Blanca.
Llegeixo: La família Le Thuy viuen de la venda de ferralla.
El seu habitatge és tot just al costat del magatzem on l'exèrcit nordamericà tenia el defoliant, conegut com a 'agent orange'.
El senyor Le Thuy pateix diabetes i la seva dona càncer.
En unes analítiques van descobrir espantats que la seva sang i la dels seus fills conté un alt índex de dioxina. – agost 2012 –
En acabar aquest mes d'agost, i en un 'impass' en l'actualització del meu Mac i el trasllat a casa, no he volgut obviar aquest fet.
Els danys col·laterals de les guerres són terribles.
Dow Chemical, per ampliar el volum dels seus negocis, va comprar a Union Carbide India, la fàbrica de productes químics de Bophal, que va causar més de 25.000 morts i milers i milers de discapacitats.
Penso que les grans empreses també han de tenir un comportament ètic i enfrontar-se al poderós.
I aquest Comité Olímpic Internacional hauria d'escollir millor els seus patrocinadors.
Aquests valors morals i ètics que tant i tant escampen per a tot el món, a l'hora de signar sucosos contractes, obvíen el passat tèrbol de les empreses.
Dow Chemical, com a patrocinador principal del COI, suposo que els deu fer creure en la salvació de la seva ànima i estan convençuts d'haver estat alliberats de qualsevol culpa i pecat.
L'almoina, el patrocini, moltes vegades és vomitiu.
Fotografia: Professora Nguyen Thi Ngoc de l'Hospital d'Obstetrícia i Ginecologia de Danang, Viêt Nam.
Aquesta dona, Phan Thi Kim Phuc, amb el seu fillet és la nena de la fotografia que va donar la volta al món.
Nick Ut, fotògraf vietnamita era allà en aquell precís moment, abans que els dos bombarders apareguéssin al cel del poblet.
Kim viu ara a Toronto, i aquesta fotografia amb el seu fillet va ser feta l'any 1995.
Podem veure les cremades del seu cos, que no han desaparegut.
Com abraça el seu fillet i l'amor que expressa, fa pensar que les ferides d'una guerra cruel queden per sempre més esborrades.
No, no s'obliden tan fàcilment, però sí hauríem de pensar que mai més hem de tornar a viure els horrors de les guerres i aquestes bombes plenes de mortífers productes químics.
Encara avui neixen infants amb malformacions a Viêt Nam, i les grans indústries químiques Monsanto o Dow Chemical, continúen sense fer-se responsables dels danys a la població civil.
Els jutges tomben una i una altra vegada tots els judicis que les víctimes de l'agent orrange reclamen davant els tribunals.
Avui, 30 d'abril de 1975, fa exactament 36 ays que va acabar la guerra de Viêt Nam, 'oficiament', però els danys col·laterals han estat i són cruels i que no val oblidar.
El 30 d'abril de 1975 va acabar la guerra de Viêt Nam.
Nick Ut fotògraf era al poblet al sud, no gaire lluny de Sai Gon, quan de sobte van aparèixer dos bombarders que van llençar bombes i més bombes.
L'ordre era destruir la terra, els camps, deixar sense menjar a l'exèrcit del Vietcong i matar el màxim de població civil.
Nick Ut va veure les nenes i nens cremats fugint, cridant, plorant lluny de la barbarie.
Va fer las fotografia que tothom coneix i que va guanyar el Premi Pulitzer.
Ell va pensar que la nena de 9 anys moriria i es va apropar a ella.
Kim li va demanar aigua, molta aigua, perque el seu cos cremava, molt.
Li va donar tota l'aigua que tenia i li va dir que l'ajudaria.
Era ple de soldats i no volíen saber res d'infants ferits, però Nick Ut va dir que era fotógraf i que volia que ajudéssin a la nena.
Nick va enviar la fotografia per ser publicada, però no ho volíen fer.
Era una escena molt cruel, difícil d'acceptar i a més en algunes publicacions no els agradava perque la nena apareixia nua.
Era la única manera, la prova, que el món vegi com és de cruel la guerra amb la població civil, i que mai s'han d'utilitzar armes químiques.
Finalment, van publicar la fotografía, i encara avui la podem veure publicada en moltíssimes revistes i diaris per a consciensar al món de la crueltat i els horros de la guerra.
Nick Ut ja forma part de la seva família.
Un 30 d'abril de 1975 els americans van fugir de Viêt Nam deixant un país destrossat, amb més de tres milions de morts i molts més de ferits.
Els joves soldats americans també en van patir les conseqüències.
Encara es troben cossos de soldats morts i que es consideràven desapareguts.
Avui Viêt Nam, trenta-sis anys després, continúa lluitant per el seu país, per la reunificació que van aconseguir, per viure en pau, per no patir mai més guerres, ni patir mai més gana, i malgrat totes les dificultats d'aquest secle, ells a la seva manera segueixen mirant endavant.
Pha Thi Kim Phuc una dona valenta i que també mira endavant, perque el seu fillet sigui lliure i pugui viure en pau.
Nguyen Thi Ly té 9 anys i viu a Da Nang, centre de Viêt Nam.
Té malformacions congènites que la diferencíen de tots els altres infants.
La presió que pateix al pit li dificulta el respirar, córrer i el dolor que mai marxa...
La seva cara també és imperfecta, un dany físic molt extès entre les víctimes de l'agent taronja (agent orange) les armes quimiques que es van llençar al llarg de la guerra en el seu país.
Ella és la tercera generació de la família.
El seu avi Le Duy Tinh, un veterà de la guerra va ser soldat a la zona de Quang Tri i exposat a la malaïda dioxina de forma continuada.
Nguyen Thi Ly tenia un germà, també amb malformacions, i que va morir.
La guerra va acabar l'any 1975.
I en aquest bloc en la categoria Agent Orange-Dioxina he escrit una i una altra vegada com l'oblit s'apropia de la gent i els danys terribles que pot causar una guerra en el temps; són els efectes col·laterals.
Armes químiques utilitzades contra la població civil i que uns anys més tard van ser la excusa per endegar una guerra en un altre país.
Segons dades oficials hi han més de 1.2 milions d'infants a Viêt Nam que pateixen malformacions.
Els Tribunals dels EE.UU. continúen denegant compensacions als afectats vietnamites, per part de les empreses Dow Chemical i Monsanto i del mateix exèrcit.
D'altres països sí han rebut les compensacions....
Corea del Sud, Nova Zelanda, Austràlia...
Ed Kashin fotògraf nordamericà ha fet una sèrie de fotografíes d'aquests infants.
Ell els anomena 'els veterans d'una guerra'.
Amb el seu treball vol demostrar que la guerra causa dolor, patiment, crueltats de llarga durada, no només en una sola generació.
Quan vaig visitar Hu'ê, la facultat de Medecina i les escoles i orfanats, tenia davant meu una part d'aquests infants.
L'equip del Dr Nhan fa una feina extraordinària amb l'ajut del govern del seu país com també d'organitzacions internacionals i persones anònimes.
Tinc pendent un apunt.... encara he d'editar l'esborrany.
La Fotografía de l'Any – Autor: Ed Kashin: És el veredicte del jurat del propassat 17 de desembre 2010.
No es poden oblidar aquestes crueltats.
He rebut del Dr Nhan i de Phuong una Nadala molt especial amb fotografíes de tot el que fan a Hú'ê (Viêt Nam) per els infants amb discapacitats greus.
Aquesta fotografia la vaig fer l'any passat durant la meva visita a un orfanat.
Unes monges budistes són les que s'ocupen dels més de 40 infants interns.
En Lan va nèixer ja amb malformacions; el seus avis materns van patir les bombes químiques llençades des de l'aire per els temibles B52 durant la guerra del Viêt Nam.
Més d'un mil·lió de persones continúen patint les discapacitats i els danys col·laterals d'una llarga guerra, i els vietnamites encara són els únics que no han rebut cap ajut per haver patit una guerra on es van utilitzar armes químiques per destruir la societat civil i la terra.
Els tribunals dels EE.UU. continúen rebutjant les seves reclamacions i defensant les grans empreses com Monsanto.
Els 'amics' que els van ajudar sí que han rebut compensacions; Corea del Sud, Austràlia, Nova Zelanda i evidentment soldats americans.
La meva col·laboració amb la OGCDC encara continúa i sempre que puc si hi han viatgers que passen per Hue qualsevol petit ajut és benvingut per el Dr Nhan i el seu equip.
Saben molt bé com aprofitar els diners que reben i sempre ens ténen informats.
La primera frelicitació de Nadal i Any Nou que he rebut i m'ha fet aixecar els ànims.
He rebut un email de la 'Office of Genetic Counseling & Disabled Children (OGCDC) de Hue College of Medicine and Pharmacy – Viêt Nam' i m'agradaria compartir-lo amb totes les dones d'aquesta casa de Vilaweb.
'Tots els homes de l'OGCDC desitgen un feliç dia de la Dona'.
I una nota que diu: Si no ets dona, si us plau, envia aquesta desig a la dona que estimes.
Vaig visitar l'Hospital en el meu últim viatge, però ja fa uns anys que els ajudo enviant una quantitat, petita, però important per a ells, i a tothom que visita Hue els dic de fer el mateix.
Encara hi han molts i molts infants amb malformacions genètiques pels efectes col·laterals de la guerra del Viêt Nam.
Na Phuong, l'assistent del Dr Nhan és una d'aquestes nenes que ha crescut amb una discapacitat que no li impideix d'organitzar tot aquest departament de l'Universitat de Hue.
Avui segona nit a Viet Nam, a Hue.
Nomes fa un parell de dies va passar la cua d'un ciclo i van haver-hi inundacions.
He estat a l'Hospital de la Universitat de Medecina de Hue.
Al departament del Dr Nhan m'han rebut amb molt d'amor i na Phuong, ella tambe discapacitada, m'ha preparat una visita intensa als diversos llocs on ells hi actuen.
Ara si he pogut veure amb els meus propis ulls els danys col·laterals que provoca una guerra... i aquesta es va acabar l'any 1975 i encara neixen infants amb malformacions per la dioxina que van llencar els bombarders B52!
I aquest any els Tribunals als EE.UU. continuen negant l'ajut i la responsabilitat per part de les multinacionals Monsanto i Dow Chemical en la fabricacio d'aquestes bombes i els danys comesos a la poblacio civil vietnamita.
He visitat una escola on reben educacio personalitzada i un orfanat on pots veure infants tot just arribats a aquest mon i que han estat abandonats, molts d'ells amb malformacions irreversibles.
He estat prenent un te bonissim amb les monges budistes que son al capdavant d'aquest orfanat.
Dema tornare a fer de "turista accidental" i visitarem l'antiga capital imperial.
Despres de tres anys, he vist algun cotxe de mes, pero moltissimes mes motocicletes.
Els díes passen molt ràpidament i només falten sis setmanes per començar el viatge previst al sudest asiàtic.
I avui he rebut el butlletí del Poble de l'Amistat de Hà Nôi, i m'ha fet pensar i recordar en els mil·lions de persones afectades per les bombes químiques durant la guerra de Viêt Nam.
En la meva agenda hi ha anotat un dia per anar visitar el Poble de l'Amistat,
En la categoría d'aquest bloc – Agent Orange-Dioxina- podeu trobar els apunts que he anat escrivint d'aquest tema, trist, cruel, i injust.
Viêt Nam: El propassat mes de març, el Tribunal Superior de Justícia dels EE.UU. han dictaminat un NO rotund per a cap compensació econòmica al poble vietnamita que va patir els efectes de les bombes químiques anomenades 'agent taronja/dioxina' i que sobreviuen com poden.
El mateix senador McCain, presoner durant la guerra i perdedor en les darreres eleccions a la presidència dels EE.UU. ha visitat recentment Vietnam i ha confessat que és del tot injust i 'irritant' la decisió del Tribunal.
A la fí de la guerra l'any 1975, aproximadament 4.8 mil·lions de persones, civils i soldats, vietnamites van patir els efectes de les bombes quimiques llençades per els B52 i que van causar més de 400.000 morts.
Van devastar la terra, els camps, els pobles i els efectes col·laterals són les malformacions genètiques en els naixements d'infants i el càncer que han patit mil·lions de persones.
Laos: Mil·lions de petites bombes van ser llençades per els americans en terres de Laos, més exactament prop de la frontera amb Viêt Nam on passa l' anomenat Ho Chi Minh Trail.
Laos té el cruel honor de ser el país on van caure més bombes per capita del món.
Avui, encara, es compten entre 300 a 400 víctimes/any, majoritàriament, nens/es que han mort o han quedat incapacitats per l'explosió d'aquestes artefactes.
El Govern de Laos ha demanat ajut per poder erradicar i trobar totes aquestes bombes sense explosionar causants de tantes morts, i que són encara dins el seu territori.
El Tribunal Superior de Justícia dels EE.UU. ha considerat que la producció de dioxina i l'ús de les bombes era un fet legal per lluitar en una guerra ( una guerra, per cert, que mai va ser declarada).
Com sempre, una guerra és el sac on van a parar totes les crueltats més grans de forma justificada i sense dret a ser ni jutjats ni penalitzats.
Es creu que hi han més de 80 mil·lions de bombes sense explotar a Laos.
Són les bombres anomenades 'racimo' o raïm que es dispersen per la terra i són com petites pilotes de tenis ( i si hem de dir veritats, España, és un dels països principals en la fabricació d'aquest tipus de bombes ).
Sembla mentida que després de tants anys, la guerra va finalitzar l'any 1975, encara avui, els responsables no hagin fet res per netejar la terra de bombes a Laos, Vietnam i Cambodja.
Els mateixos governs d'aquests països fan el que poden i poc a poc deixen les terres netes.... però sense l'ajut dels països rics, poca cosa més poden fer.
Les fotografíes que podeu veure a l'arxiu d'aquest apunt poden ferir la sensibilitat, però és la realitat, la veritat.
La fotografia de l'apunt és senzillament una imatge de pau; el mercat de Cai Rang, delta del Mekong.
Avui he llegit que el propassat dia 22 de febrer, els tres jutges de Nova York, de la Cort d'Apelació, els senyor Miner, Sack i Hail, han dictaminat en una sentència de 35 pàgines, que les empreses Dow Chemical i Monsanto, entre d'altres, no van fabricar la dioxina mortal per matar gent; tot va ser a conseqüència de la guerra.
Han dictaminat, doncs, en favor de les empreses químiques, i no hi haurà judici per demanar justícia per a totes les víctimes afectades per l'agent orange de nacionalitat vietnamita.
Es podrà creure en la justícia alguna vegada??
"""Encara avui, prop de Danang, hi han dipòsits de bidons de l'agent orange i fins l'any passat, no han accedit els americans a netejar la terra.
Particularment, penso amb la senyora Thi Hung i el senyor Nguyen Van Quy, als qui vaig conèixer a Hà Nôi el mes de juny de l'any passat, abans de marxar a Nova York per declarar davant la Cort. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Carles Garcias, ex-cap de gabinet del conseller Alfred Bosch, va ser destituït el gener per denúncies d'assetjament sexual
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha anunciat que dimitia el càrrec per la 'situació creada aquestes darreres hores', que s'ha fet 'insostenible'.
Feia referència a la destitució del seu ex-cap de gabinet, Carles Garcias, el mes de gener, arran d'unes denúncies d' assetjament sexual.
En una compareixença de premsa aquesta tarda, després de la reunió de l'executiva d'ERC, Bosch ha dit que faria més servei anant-se'n que no pas continuant com a conseller.
'He intentat de resoldre un cas de presumptes assetjaments de la millor manera que he pogut.
Ho he fet des de la lleialtat a ERC i també amb la lleialtat d'ERC cap a mi.
Em sap greu sobretot per la indefensió de les dones que n'han estat víctimes.
Bosch ha assegurat que n'assumia tota la responsabilitat i ha reivindicat la seva feina com a conseller d'Acció Exterior d'aquest darrer any i mig.
Vegeu la compareixença de Bosch.
Bosch ha fet un piulet minuts després, en què ha insistit que no va començar a fer política institucional 'per a fer nosa, sinó per a servir una causa immensament més gran'.
Des del principi vaig prometre que no venia a fer nosa, sinó a servir una causa immensament més gran que jo.
Avui faig més servei al país marxant que quedant-me. pic.twitter.com/If44HIxOr4
La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha dit que, 'arran d'una situació greu, ERC ha actuat amb contundència obrint un expedient disciplinari intern'.
Ha insistit que, contra aquestes 'actuacions intolerables i inacceptables', ERC és 'inflexible'.
En una conferència de premsa a migdia, Vilalta havia afirmat que ERC ha estat 'contundent' amb la destitució de Garcías i que la decisió s'havia pres de manera acordada.
En un comunicat, Bosch havia demanat disculpes i havia informat que començava una investigació interna al departament per a escoltar les opinions dels treballadors i prendre les mesures corresponents.
El president de la Generalitat, Quim Torra, havia demanat explicacions a Bosch i havia anunciat també una investigació interna per a esclarir els fets.
Torra s'ha reunit amb Bosch per a saber els detalls sobre el cas que ha destapat el diari Ara.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El cap de setmana del 18 i 19 de desembre tindrà lloc la 3a Fira de la Tòfona de Centelles (Osona).
Tot el dissabte i el diumenge pel matí (coincidint amb el mercat setmanal), en el nucli antic de la vila hi haurà parades de productes amb tòfona (tòfona fresca, embotits, olis, etc.) i altres productes (herbes aromàtiques, licors, formatges, etc.), on els visitants podran adquirir tota mena d'aliments artesans per a les festes nadalenques.
La Fira es completa amb diverses activitats gastronòmiques i culturals relacionades amb el món de la tòfona, que inclouen tallers i demostracions de cuina en directe, xerrades, visites al patrimoni local, etc. |
MADRID, 2 maig (EUROPA PRESS) -
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat aquest dilluns que Espanya "necessita acord, canvis i regeneració" i ha subratllat que no es pot començar la campanya electoral per als comicis del 26 de juny "posant-nos tots els vetos".
Això sí, ha recalcat que el país també necessita "regeneració sí o sí" perquè hi hagi estabilitat política, al mateix temps que ha assegurat que si no hi ha regeneració la gent no confiarà en la política.
Així s'ha pronunciat a la seva arribada als actes que s'organitzen a la Reial Casa de Correus -seu del Govern regional madrileny-- en ser preguntat per les declaracions del socialista Pedro Sánchez rebutjant una coalició amb el Partit Popular sigui quin sigui el resultat en les eleccions del 26 de juny.
"Em sembla que primer ha d'iniciar-se la campanya, que és demà passat justament, i després parlar de propostes i solucions.
Si comencem posant-nos tots els vetos el qui sí i el qui no...
Estic convençut que Espanya necessita acord, canvis i regeneració", ha destacat.
En ser preguntat si Ciutadans facilitarà un Govern de Mariano Rajoy, Rivera ha contestat que aquestes preguntes "no toquen ara", máxime quan ni tan sols s'han convocat els comicis del 26 de juny.
"En tot cas, regeneració sí o sí no no hi haurà estabilitat política", ha advertit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'ex-secretari de Defensa dels EUA, Leon Panetta, té els seus dubtes.
En aquesta entrevista parla sobre la crisi de l'Iran i l'estranya decisió de Trump de fer avortar un atac amb míssils pocs minuts abans de ser llançat.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
─ Senyor Panetta, a finals del mes passat, el president dels EUA, Donald Trump, va aturar un atac militar contra l' Iran en els últims minuts – segons ell.
Exactament 10 minuts abans que els míssils anessin a ser llançats.
Havia vist res per l'estil abans?
Normalment, quan es tracten operacions militars d'aquesta mena, es passen moltes hores al Consell de Seguretat Nacional considerant les diferents opcions i les conseqüències de cada opció.
Per regla general, s'estudien molt detalladament els pros i els contres de dur a cap un atac militar d'aquestes característiques.
Si es fa d'acord amb aquest procés, el president aviat arriba a la decisió sobre si procedir amb la missió o no.
Segons la meva experiència, un cop el president ha decidit prosseguir, tira endavant.
─ Trump sosté que es va assabentar, només 10 minuts abans que l'atac tingués lloc, del fet que 150 persones hi podrien perdre la vida.
─ Si això és el que va passar, aleshores el que demostra és un funcionament deficient.
No em puc imaginar que el Departament de Defensa tingués plans per anar al darrere de certs objectius en què no es contemplessin el nombre possible de víctimes si s'atacaven els dits objectius.
Això s'hauria d'haver parlat des d'un principi.
Si això es va obviar i va ser només 10 minuts abans de l'atac que el president va ser alertat del nombre de baixes, aleshores alguna cosa va força malament en el procés de presa de decisions a la Casa Blanca.
─ Mentrestant, des de la dimissió de Jim Mattis a finals de l'any passat, al capdavant del Departament de Defensa només hi ha hagut un secretari interí sense confirmació del Senat.
En quina mesura afecta això la capacitat del president a l'hora de respondre a certes crisis o prendre decisions importants que impliquen les forces armades?
─ Això debilita encara més el procés que s'hauria de dur a cap per determinar si s'hauria de produir una intervenció militar o no.
Si un només tracta amb un secretari interí, per la naturalesa mateixa d'aquest títol, aquest secretari està en una situació de debilitat –no sols amb relació a l'exèrcit, sinó també amb relació a la Casa Blanca.
La sensació és que està allí només temporalment en lloc de fer-ho en una posició permanent, un cop confirmat pel Senat.
Realment soscava l'autoritat del lideratge del Departament de Defensa.
─ Com és de perillosa la situació al Golf ara mateix?
És la guerra una possibilitat real?
No hi ha dubte que la tensió va a més en ambdues bandes.
Els Estats Units incrementen les sancions mentre l'Iran òbviament el que vol és no sols tombar drons, sinó també llançar atacs contra vaixells cisterna a l'estret d'Ormuz.
I el perill, per descomptat, és que com més creixen les tensions més gran és la possibilitat que un error de càlcul o de juí, o un error humà per qualsevol de les dues parts acabés en una confrontació militar.
─ Què passaria si els Estats Units atacaven objectius a l'Iran?
Encara que aquests atacs fossin limitats, seria inevitable un conflicte de més gran abast?
─ Aquesta va ser sempre la nostra valoració quan jo estava al Departament de Defensa –que si atacaves objectius dins de l'Iran, emplaçaments de míssils o instal·lacions o d'altres blancs–, que Iran respondria literalment, bé disparant míssils a les nostres bases militars del Golf o llançant míssils contra Israel.
El seu sistema de míssils és molt efectiu.
─ Molta gent creu que les milícies aliades de l'Iran atacarien instal·lacions estatunidenques o aliats dels nord-americans en altres països també.
Tenen competència sobre socis com ara Hamàs a Gaza, els houthis al Iemen i d'altres per llançar atacs en altres punts de la regió.
Així doncs, tenen un gran ventall d'opcions per a la represàlia.
No serà la típica situació en què els EUA bombardegen objectius i se'n van sense pagar cap preu.
─ Amb la seva estratègia de "pressió màxima" Trump intenta obligar Iran a seure a la taula de negociacions.
─ Em preocupa aquesta tàctica de pressió màxima del president en diversos fronts.
Ha fet servir la pressió màxima sobre Corea del Nord i encara no tenim cap pla de desnuclearització.
Igualment ha aplicat la pressió màxima sobre el comerç i encara no hem resolt les qüestions relacionades amb el comerç.
Ha utilitzat la pressió màxima amb l'Iran, però no sé si ha calculat el que aquesta estratègia a llarg termini podrà resultar.
Pots aplicar la pressió màxima, pots crear el caos, però, per l'amor de Déu, més val que tinguis un pla per resoldre el problema.
I no crec que hagi previst el que passaria.
─ Quin és el plantejament iranià ara mateix?
─ Crec que pensen que estan tractant amb un president impredictible i inestable que no està massa segur de quin camí agafar per resoldre aquests problemes.
El fet que el president digui que l'objectiu més important és evitar que l'Iran tingui una arma nuclear, i tanmateix, alhora, és la mateixa persona que ha trencat l'acord amb l'Iran, que era l'única forma viable de fer que l'Iran posés fre a la cursa per l'arma nuclear, provoca prou angoixa en l'Iran com per no estar segurs – inclús si s'asseien a negociar amb el president – que ell mantindria la seva paraula.
─ I què me'n diu dels assessors pròxims al president com ara el conseller de Seguretat Nacional, Bolton, o el secretari d'Estat, Mike Pompeo?
Creu que tenen un pla per resoldre aquesta situació?
─ Això espero, ja que estan en posició de tenir-lo.
Al mateix temps, crec que intenten orientar-se, pel que fa al que el president vol fer exactament.
Suposo que li van fer costat al president en el seu atac militar i que probablement els va sorprendre molt que el president decidís no tirar endavant en l'últim moment.
─ Quin és el millor camí per sortir d'aquest embolic?
─ Crec que el millor mètode per als Estats Units seria òbviament d'assegurar-se que tenim prou poder militar en la regió cas que fóssim cridats a defensar les nostres forces allí.
En segon lloc, és absolutament essencial que mantinguem obert Ormuz, ja que un terç del petroli del món passa per l'estret.
No sols la nostra seguretat nacional, sinó també l'economia mundial depèn d'això.
I en tercer lloc, com que la confiança entre l'Iran i els Estats Units és tan minsa, el millor mètode per intentar d'obrir un canal diplomàtic seria de fer servir els nostres aliats Alemanya, Gran Bretanya, França i, sí, Rússia i Xina, tots els quals són copartícips de l'acord amb l'Iran.
─ Hi ha hagut moltes crítiques sobre la política de Trump pel que fa a l'Iran.
Però també va rebre una resposta molt positiva arran de la seva decisió de suspendre l'atac.
─ En dos anys i mig, és probablement en l'únic que l'ha encertada.
─ La decisió de Trump és el reflex d'un amplíssim sector de l'opinió pública als Estats Units: molts americans sembla que siguin contraris a qualsevol mena d'intervenció militar a l'estranger.
Seria una descripció exacta de l'ànim general als Estats Units?
─ Jo crec que la idea general és evitar veure's implicats en una guerra a l'Orient Mitjà que no estigui justificada pel que fa a la nostra seguretat nacional.
Penso que l'experiència iraquiana encara és una cosa que afecta l'opinió pública nord-americana –hi ha la sensació que aquesta guerra no era necessària.
Si és una guerra creada per culpa d'una de les parts, per la seva incapacitat per resoldre problemes, penso que hi hauria molta preocupació sobre aquest tipus de conflicte.
Però si, d'altra banda, la nostra seguretat nacional es veiés compromesa i l'Iran de sobte comencés a atacar les nostres bases militars en la zona i a matar nord-americans, crec sens dubte que tot el país estaria unit en la decisió de contraatacar.
Leon Panetta, de 80 anys, dirigeix l'Institut Panetta d'estudis polítics a Monterey, Califòrnia.
Als anys 90, va ser cap de personal de la Casa Blanca amb el president Bill Clinton.
El 2009, el president Barack Obama el va nomenar cap de la CIA, on va ser responsable de l'operació que acabà amb la mort d'Osama bin Laden.
De 2011 a 2013 va exercir com a secretari de Defensa.
Traducció de l'anglès de Francesc Sellés
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Hi ha dos tipus de polítics: els que sempre estan disposats a fer-te un míting i els que s'esforcen per evitar-ho.
Albert Rivera i Miquel Iceta van ser els caps de cartell de l'acte de Federalistes d'Esquerres. / ACN
Potser necessita, això sí, una lleugera variació de repertori retòric, ja que a tots els actes en què participa cita Martí i Pol per dir que a Catalunya no tot està per fer i no tot és possible.
Aprofita qualsevol ocasió per clavar llenya a l'adversari vingui a tomb o no, i ara amb més motiu, quan Ciutadans ja ha començat la seva particular campanya per a les generals de finals d'any.
El col·loqui Catalunya i l'horitzó federal, organitzat per Federalistes d'Esquerres a l'Ateneu Barcelonès, no es desvia gens d'aquest patró.
Hi participa també Albert Miralles, secretari general del PSUC Viu, partit membre de la coalició ICV-EUiA.
Abans de començar, Manuel Cruz, president de l'entitat organitzadora, ens informa que s'hi havien convidat totes les formacions polítiques catalanes partidàries de l'encaix federal a Espanya.
Segons recalca, divendres passat Iniciativa va dir que no hi aniria.
Per això es va convidar Miralles.
I, en assabentar-se d'aquesta absència, Unió també va declinar la invitació.
Ens ho venen, llegit entre línies, com un contuberni per evitar coincidir a la mateixa taula amb Rivera i que les analogies, concomitàncies i altres llicències poètiques volin lliures en la imaginació del respectable.
Iceta insisteix en la necessitat imperiosa de la reforma de la Constitució espanyola per caminar cap a una Espanya federal.
I precisa que això requereix més cultura federal a Espanya, cosa que no existeix.
Pel PSOE que no quedi, esclar, que com tothom sap fa dècades que s'esgargamella proclamant les virtuts del federalisme.
Tant Iceta com Rivera reclamen una reforma del Senat -originalitat pura- i difereixen en com hauria de ser el canvi constitucional.
Per al primer secretari del PSC, la modificació ha de ser substancial per encabir el reconeixement dels drets i les competències exclusives de les comunitats històriques.
Per a Rivera, només caldria una reforma "tècnica" perquè el funcionament de l'Estat ja és de facto federal.
El model a seguir, per al líder de Ciutadans, és l'informe del 2005 del Consell d'Estat, un organisme a l'avantguarda del progrés i del dia a dia de la política, sens dubte.
"Jo mataria per reformar la Constitució, però des del convenciment que és de les millors coses que li han passat al país", precisa Iceta.
"Els drets són dels ciutadans, no dels territoris", el clàssic més clàssic de Rivera, del qual tampoc prescindeix en aquesta ocasió.
I acaba recalcant "la gran oportunitat" que s'obre aquest 2015 amb les eleccions generals de la tardor.
I tots els mítings, a la Carrera de San Jerónimo.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Prop d'un centenar de persones s'han aplegat al bell mig del bosc del Catllar (Tarragonès), a escassos metres del mòdul on està empresonada l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, per donar-li suport....
L'Ajuntament de Tarragona i l'Agència Tributària de Catalunya han creat una finestreta única tributària per aconseguir una major simplificació dels procediments administratius i un increment de la...
El singular pessebre de sorra de la Pineda, a Vila-seca, atrau visitants d'arreu.
Gent vinguda del país i també estrangers, sobretot francesos, s'aturen a la platja, en ple hivern, per contemplar l'escena...
La Diputació de Tarragona ha acordat sotmetre a exposició pública el projecte de millora del darrer tram de la carretera TP-2031, que comunica la ciutat de Tarragona amb la carretera C-51 –entre Valls i El...
La regidoria d'Esports de l'Ajuntament del Morell ha preparat per al cap de setmana del 24 al 26 de gener una sortida a Andorra.
El viatge és de divendres a diumenge i inclou transport i estada en un hotel a...
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
El dirigent d'ERC creu que "l'única cosa digne" que li queda per fer a Fernández Díaz és "fer-se detenir a ell mateix"
Palamós.-El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida al vot útil independentista perquè es "concentri" en la candidatura d'ERC el 26-J.
"Tots els altres han tingut oportunitats de guanyar en algun moment o altre, ara es tracta que tots els vots es concentrin en la formació més decidia i preparada, amb el currículum més net", ha etzibat Junqueras en l'acte de tancament de campanya dels republicans a Palamós (Baix Empordà).
"No tenim cap flanc feble on els enemics de la llibertat es puguin acarnissar, volem maximitzar les fortaleses", ha insistit el dirigent d'ERC en plena polèmica per la conversa entre Jorge Fernández Díaz i i Daniel de Alfonso.
Irònicament, Junqueras ha suggerit que sospitava que Fernández Díaz es presentaria al míting dels republicans per "demanar el vot" directament.
"No sé què més li queda per fer", ha exclamat.
Després que la Policia Judicial s'hagi personat a la redacció de 'Público', Junqueras ha lamentat que no busquin qui conspira i ha suggerit a Fernández Díaz que "l'única digne que li queda per fer és fer-se detenir a ell mateix".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El primer saló on participarà, tal com ens ha explicat la responsable del
Centre de l'Or, la Mireia Subirada, és el saló Petitàlia de Lleida, que tindrà lloc el
dissabte 21 i el diumenge 22 de març.
entrades per anar-hi, fins a 4 entrades per participant.
resoldre a la següent pregunta:
Com es diu l'instrument que es fa servir al Centre de l'Or del Segre per
trobar les petites partícules d'or de la resta de materials que es troben barrejats amb l'arena del riu?
El segon premi són 2 entrades per participar al saló B-Travel, que tindrà
lloc a Barcelona el divendres 27 de març, el dissabte 28 de març, i el
Per aconseguir entrades ens heu de respondre a
En quin estand conjunt participarà el Centre de l'Or del Segre a l'edició
Amb l'estand conjunt de la XATIC, la Xarxa de Turisme Industrial
Amb l'estand conjunt de Turisme Joieries, una associació de
Amb 'Busca el Teu Tresor', una col·laboració de centres
d'interpretació on és possible buscar or i demés tresors amagats
s'acabarà el diumenge 15 de març, per poder repartir les entrades amb
prou temps per a tots els participants guanyadors.
Les vostres dades de participació:
Segons el previst a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), els informem que les seves dades personals seran objecte de tractament per Ràdio Balaguer.
També els informem que en qualsevol moment tenen dret al seu accés, rectificació, cancel·lació o oposició de les dades, mitjançant escrit, juntament amb l'acreditació de la seva identitat al següent correu electrònic: [EMAIL] |
Ja hi ha força elements per comparar el que va passar el 1989 a Europa de l'Est -la caiguda del Mur de Berlín i dels règims comunistes- i el que està passant al mon àrab.
Les comparacions no són mai exactes.
Rarament la història es repeteix.
Els temps canvien i les circumstàncies, també.
Els milers de persones que surten als carrers dels països àrabs es mobilitzen contra les injustícies socials, les penúries econòmiques i, sobretot, la falta de democràcia.
Demostren com són de detestats els autòcrates que els han sotmès durant dècades.
És el principal punt en comú que tenen els dos moments històrics.
Ahir, diplomàtics israelians advertien a europeus i americans que no fossin ingenus.
Que l'Europa de l'Est no és el mon àrab.
Que els dictadors no deixaran pas a la democràcia i que el que vindrà és una banda de "radicals islàmics barbuts".
És a dir, una sèrie de clons del règim de Teheran.
Part dels beneficiaris dels espectaculars moments que es viuen al món àrab poden ser els grups islàmics, més o menys radicals.
Però no hauríem de perdre el focus.
Aquests grups només són una part, petita, de les masses que s'han mobilitzat a Tunísia, a Egipte, a Jordània, al Iemen.
Com més es trigui a donar resposta a les exigències de democràcia, d'obertura i de reformes, més important serà el paper que aquests grups islàmics tindran en la reconstrucció política posterior que, sens dubte, serà molt difícil.
En una frase: com més es tardi, més complexa serà la transició i més barbuts tindrem a la taula.
És cert que les societats àrabs no són les de l'Europa de l'Est.
La religió no juga el mateix paper.
Els ciutadans de l'Est competien amb els d'Occident en ciències i arts. Els dels països àrabs només competeixen en nombres: les taxes d'analfabetisme i de pobresa fan por.
Així s'entén que la guspira que ha inflamat la revolta ha estat la pujada de productes bàsics com el pa.
A més, a la regió hi ha un gran conflicte territorial i polític a resoldre amb urgència: la pau entre Israel i Palestina.
A més del consegüent reconeixement per part del món àrab de l'Estat d'Israel.
Tot això fa que la transició que ha de sortir de totes aquestes revoltes sigui molt més difícil.
Però com més aviat ens hi posem millor.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Introducció als Sistemes Digitals: L'era digital.
Avantatges de la tecnologia digital.
Sistemes i codis numèrics: Sistemes de numeració i sistemes de codificació.
Principis per a la detecció i correcció d'errors.
Principals sistemes utilitzats.
Característiques elèctriques i temporització.
Síntesi de circuits combinacionals amb llenguatges HDL (introducció al llenguatge VHDL).
Integració de dispositius MSI: exemple amb decodificadors i multiplexors.
Dispositius lògics programables: classificació segons arquitectures i tecnologies.
Senyals, tipus de dades i operadors.
Sentències seqüencials i concurrents.
Tècniques de disseny VHDL (utilització de llibreries i packages).
Exemples de disseny en circuits combinacionals i seqüencials (latxos, flip-flops i comptadors).
Disseny de circuits seqüencials: revisió dels models de Mealy i Moore (taules i diagrames d'estat, reducció de taules i assignació d'estats).
Anàlisi de circuits seqüencials asícrons: taula d'excitació, condicions per curses i cicles, atzars estàtics i dinàmics.
Síntesi de circuits seqüencials asíncrons: derivació de la taula de flux primitiva, reducció de la taula, generació de la taula d'excitació.
Exemples de disseny: registres de desplaçament i comptadors.
Màquines d'estat algorísmiques (ASM).
Disseny de Sistemes Digitals: El disseny al món real.
Consideracions pràctiques: fiabilitat i sincronització.
Tècniques de disseny assistit per computador.
Es faran 1 o 2 proves al llarg del curs, que eliminaran matèria en cas de superar-se.
Hi haurà una part de coneixements teòrics i una part de resolució de problemes.
Cada part contribuirà al 50% a la nota de l'examen.
La nota final de l'assignatura s'obtindrà amb la ponderació que s'indica de cada una de les activitats: |
En Roger Tugas explicava aquest dilluns al nostre diari que el Tribunal de Comptes ha trobat irregularitats en les subvencions atorgades per Jorge Fernández Díaz a algunes associacions de víctimes del terrorisme.
S'han donat ajuts a projectes sense objectius concrets, que no complien els requisits o que no tenien cap control de despesa.
Mentrestant, moltes víctimes no disposaven ni d'un trist psicòleg que els donés suport, d'altres no han pogut personar-se en les causes perquè no els han avisat de la celebració del judici i algunes més desconeixen que són considerades víctimes i que, per tant, tenen dret a cobrar uns diners que, per descomptat, no han cobrat i que s'ha quedat l'Estat.
Si vol més informació sobre aquesta humiliació moral, tafanegi el blog de Robert Manrique, víctima d'Hipercor i una veu sensata i coherent ( http://eltrasteroazul.blogspot.com.es ).
Però, esclar, el PP d'Aznar va decidir que a les víctimes del terrorisme no se les havia d'ajudar sinó utilitzar-les políticament, una demostració de la baixesa moral del personatge, i el que ha fet el tal Fernández Díaz ha sigut continuar la feina.
Això sí, després de la roïnesa, visita al mossèn, absolució i endavant sense cap remordiment.
Les 43 víctimes del metro de València, en canvi, no van tenir tanta sort i han sigut oblidades, humiliades, deshonrades i silenciades.
El president Camps es va negar a rebre els familiars i els responsables de Canal 9 van exercir la censura informativa.
I utilitzar-les o menysprear-les només està a l'abast de trossos de carn amb ulls com els citats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Conselleria d'Interior preveu que aquest proper cap de setmana llarg, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, pugui ser un dels "de més perill de l'any", a causa de la gran mobilitat de vehicles, les festes, els petards i les condicions meteorològiques que poden afavorir els incendis forestals.
Per això, Mossos, Bombers, Protecció Civil, Trànsit i Agents Rurals han preparat un dispositiu especial de reforç de la seguretat per prevenir incidents.
Es preveu que entre divendres i dissabte surtin de l'àrea de Barcelona més de mig milió de vehicles, sobretot a segones residències de les zones costaneres, cosa que obliga a extremar la precaució a l'hora de tirar petards, perquè en zones rurals hi ha més perill que a les ciutats.
Es presenta un cap de setmana possiblement dels més perillosos de l'any.
Fem una crida a la responsabilitat i a la col•laboració ciutadana.
Seguiu els consells de seguretat de pic.twitter.com/LHGgYUGOdi
En roda de premsa, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha demanat que davant la revetlla de Sant Joan, dilluns que ve, els catalans actuïn amb la màxima responsabilitat i precaució, ja que la situació és "altament complicada": "estem possiblement davant el cap de setmana més perillós de l'any".
El conseller ha subratllat que la revetlla, considerada la festa de les fogueres i els petards i que marca l'inici de l'estiu, arriba quan els boscos estan en una situació molt complexa, a causa de l'absència de pluges, les altes temperatures, el descens de la humitat i el fort vent que està previst que bufi durant els pròxims dies.
"Un petit incendi provocat per un petard pot acabar causant un gran incendi forestal", ha alertat Buch, després d'apuntar que es reforçarà al llarg dels pròxims dies la vigilància i la presència de bombers als parcs, ja que "tota precaució és poca".
"És una situació altament complicada, no ens la podem jugar", ha advertit.
S'acosta la revetlla de Sant Joan, és bon moment per recordar els consells d' https://t.co/eEoVigB67b pic.twitter.com/1RBMoByvOJ
A més, la Generalitat també reforçarà per a aquell dia el servei d'emergències 112, ja que juntament amb la nit de Cap d'Any la revetlla de Sant Joan és quan reben més trucades d'alerta al llarg de l'any: en l'edició del 2018 n'hi va haver 4.000.
Paral·lelament, la Servei Català de Trànsit també establirà un dispositiu especial, ja que es preveu la sortida a partir de demà de 510.000 vehicles de l'àrea de Barcelona, per passar el pont en zones de muntanya i de platja.
Durant l'operació sortida - i la posterior operació tornada, concentrada dilluns 24 de juny -, els Mossos d'Esquadra establiran 905 controls, d'ells 219 d'alcoholèmia i drogues.
A més, durant la revetlla de Sant Joan es realitzaran 52 controls específics, amb la participació de 297 efectius de trànsit, mentre que agents d'ordre públic i de seguretat ciutadana es desplegaran en punts sensibles amb aglomeracions i per inspeccionar l'activitat en locals d'oci nocturn. |
Les arrels de Cal Farré es remunten al 1916 amb una petita fonda, des d'aleshores va tenir una evolució constant.
Amb la incorporació de Ramona Cases el 1952, Cal Farré es converteix en el restaurant de referència com a punt de trobada dels amants de la cuina típica catalana.
Actualment està regentat per la tercera generació, en Ramon i l'Anna, que segueixen mantenint la la tradició i qualitat de sempre.
El plat estrella són els cargols a la llauna amb les seves tres salses i s'han convertit en tot un ritual turístic més enllà de les nostres fronteres.
Entre les especialitats hi ha l'esqueixada amb salmó marinat, el pastís d'escalivada, el cabrit al forn, el bacallà amb samfaina i les cassoletes de la Noguera. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Consulta la informació relacionada amb l'accés i admissió en el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció en els apartats següents.
En aquest apartat es publiquen els resultats de la valoració i selecció de les sol·licituds d'admissió, que es realitza en aplicació dels criteris específics d'admissió al màster.
Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona |
La maduixa té l'origen als boscos silvestres d'Europa i Amèrica, per això molts l'engloben dins del grup de les fruites del bosc que conformen groselles, gerds, móres, nabius i baies.
Els primers cultius es coneixen a partir del segle XIV, quan la cort francesa va començar a plantar-les per ordre de la família real.
Més tard, el cultiu va anar introduint-se en altres llocs d'Europa, sobretot a Anglaterra.
A partir del desenvolupament industrial van començar a desenvolupar-se'n nous exemplars procedents d'encreuaments entre maduixes europees i americanes, que van donar lloc als actuals maduixots.
Són típiques de zones humides i climes temperats i tenen l'origen en la planta del maduixerar, que pertany a la família de la rosàcies i al gènere Fragaria.
A diferència del que normalment es pensa, les maduixes no són el veritable fruit del maduixerar, sinó que els seus fruits són aquells granets que apareixen en la seua superfície.
Al món se'n coneixen més de 1.000 varietats, entre les quals podem destacar la maduixa europea, per la mida xicoteta, la delicadesa i el sabor dolç; la maduixa americana o maduixot, més gran i resistent, però menys dolça; i les maduixes silvestres, que pel seu origen silvestre són les més cares i difícils de trobar.
El color i el sabor que té la convertixen en una fruita molt versàtil a la cuina, sobretot en rebosteria, però també és ideal per a remeis naturals per les seues enormes qualitats nutritives i terapèutiques.
A Espanya, la província de Huelva és la més especialitzada en el conreu de maduixes i la seua producció representa més del 65% del volum nacional.
La comarca del Maresme, a Barcelona, a més de la zona de València i Extremadura, són altres regions amb importants maduixerars.
Tot i això, hui en dia les maduixes més comercialitzades són les del cultiu intensiu procedents d'hivernacles.
Valor nutricional de les maduixes
A l'hora de comprar maduixes hem de tindre en compte que és una fruita fàcilment perible i no hem de deixar passar molts dies per a menjar-la.
Encara que hui en dia en podem trobar durant tot l'any, la seua millor època de consum va de març a juliol.
Tenen una gran quantitat d'aigua (85%) i a més són aliments molt baixos en calories, ja que aporten només 30 kcal per cada 100 g.
Per això, són molt recomanables per a aquelles persones que seguisquen alguna dieta d'aprimament.
A més, són una gran font de fibra i tenen un gran poder antioxidant.
El seu contingut en vitamina C és alt i també inclou, encara que en una quantitat inferior, vitamines A, E, B1, B2, B3 i B6, a més de potassi, magnesi, fòsfor, ferro, iode i calci.
Les substàncies procedents de les maduixes són molt beneficioses per a la nostra salut.
Una de les més importants és la vitamina C, que té un gran poder antioxidant i enfortix el sistema immunològic.
Com que tenen un nivell d'aigua alt, també tenen propietats diürètiques, per això són molt recomanables per a persones que seguisquen alguna dieta d'aprimament o que patisquen alguna malaltia associada amb la retenció de líquids, com la hipertensió arterial o la hiperuricèmia o gota.
D'altra banda, les maduixes contenen salicilats, unes sals molt beneficioses per a previndre malalties cardiovasculars, per la seua acció antiinflamatòria i anticoagulant.
Amb tot, les persones al·lèrgiques han de tindre una atenció especial amb l'àcid salicílic, ja que les maduixes contenen un contingut elevat d'este element.
Finalment, les maduixes són molt recomanables per a les embarassades, ja que posseïxen una quantitat d'àcid fòlic important, un compost que afavorix la multiplicació cel·lular que té lloc en els primers mesos de gestació.
A més, ajuda a previndre l'aparició d'espina bífida en el bebé.
Les maduixes poden consumir-se de nombroses maneres: soles, en sucs, en granissats o acompanyades de suc de taronja.
I si busquem algun menjar més dolç, podem usar-les per a elaborar pastissos, cremes, confitures, gelats i fins i tot com a guarnició per a carns.
• Triem els envasos amb els millors exemplars: grossos, brillants id'aparença fresca.
• Si estan madures, consumim-lesde seguida; si no, conservem-les fins a un màxim de cinc dies.
• Guardem-les en la nevera o en un lloc fresc, fosc i ventilat, tan separadescom puguem perquè no es facen malbé.
• Abans de consumir-les, llavem-lesbé i retirem-ne la part verda. erde.
• Evitem manipular-les en excés i deixar-les a remulla, perdrien el suc.
Entre Nosotros és un magazine digital editat per Consum per a informar tots els socis, consumidors i amics sobre gastronomia, consells, actualitat, receptes i trucs útils.
Una revista elaborada des de l'afecte, res ens faria més feliços que aconseguir que Entre Nosotros fóra un portal pròxim i útil.
Tots els drets reservats Entrenosotros® by Consum® |
La selecció estatal sub-19, amb la igualadina Teresa Bernadas a les seves files, ha fet bons els pronòstics i s'ha emportat el Campionat d'Europa de la categoria a Mealhada, Portugal.
Les de Joan Solé s'han imposat clarament per 0 a 2 a la final a les anfitriones, Portugal, sense arribar, això si, a la golejada d'escandol (0 a 5) de la fase prèvia, la victòria ha estat inquestionable i d'aquesta manera la portera igualadina ha afegit un reconeixement més a la seva bona temporada a l'IHC, tant a la Lliga com a la Copa d'Europa.
La selecció estatal havia arribat a la final després d'eliminar sense problemes a Anglaterra per 8 a 0, mentre Portugal ha tingut molts problemes per desfer-se d'Alemanya per 1 a 0.
D'aquesta manera Teresa Bernadas tornarà a Igualada amb la medalla de campiona d'Europa sub-19 penjada al coll.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Xavier Vidal Fargas (1893—1965), va ser un músic, professor i compositor reusenc.
Va dirigir la Banda Municipal (nascuda el 1894) després de que el precedissin en el càrrec Jacint Vergés, Estanislau Mateu, Marimón i Camprubí.
El mestre Vidal es va rellevar del seu càrrec per pròpia voluntat, i passà a substituir-lo el senyor Josep Casanovas Marca.
El mes de juny d'aquest any 2017 va tenir lloc l'acte de donació, a l'Arxiu Municipal, del fons de la Banda de Música de la Ciutat de Reus a càrrec del Sr.
Ara, la família Vidal Gil, ha decidit fer entrega de la documentació del que fou director de la Banda durant més de 40 anys—el tant estimat Mestre Vidal—.
A grans trets, podem dir que el conjunt de la documentació abraça un volum d'uns 350 documents—la majoria particel·les i partitures, tot i que també hi ha alguna fotografia-.
També cal destacar una part bibliogràfica (tractats de música, mètodes de piano i violí, mètodes d'harmonia, història de la música...).
L'abast cronològic—tot i que encara no està estudiat detingudament—englobaria documents de mitjans del segle XIX fins a mitjans del XX.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
Les proves fetes ahir han confirmat el pitjor dels pronòstics per a Piatti.
El davanter té un trencament complet del lligament encreuat anterior i un esquinç de grau u al lateral intern.
Això l'obligarà a passar pel quiròfan i a dir adeu a la temporada.
Una lesió greu que el futbolista es va fer de manera totalment fortuïta dissabte contra el Rayo.
Les mostres de dolor del jugador ja van evidenciar que podia ser una lesió greu i va abandonar el camp en llitera.
Piatti guardarà repòs absolut al seu domicili durant els pròxims dies fins que passi un nou control, en què es determinaran les pautes de la intervenció quirúrgica.
Els metges volen que es rebaixi la inflamació de la zona i tenir-la tan neta com sigui possible abans de la cirurgia.
Un protocol habitual en aquests casos per evitar complicacions postoperatòries.
És la lesió més dura en tota la carrera de Piatti, que estarà un mínim de sis mesos de baixa abans de tornar als terrenys de joc.
La lesió de llarga durada de Piatti permetria a l'Espanyol buscar un recanvi en aquest mercat d'hivern segons la normativa de la lliga.
El club s'ha posat en contacte amb la LFP per estudiar les diverses vies que té per fer alguna mena de moviment per suplir l'argentí.
Podria fitxar un futbolista lliure o bé d'un altre equip de la lliga acreditant una lesió de llarga durada.
Piatti, però, no podria tornar a la competició, tot i estar recuperat, abans de sis mesos.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El devastador pas de la tempesta Dennis, que el cap de setmana va causar tres morts al Regne Unit, continuava ahir causant greus problemes.
La tempesta, amb pluges torrencials i vents huracanats, va provocar, en sols 48 hores, les pluges equivalents a un mes de precipitacions.
Cinc de les 300 alertes corresponen a Anglaterra i han estat catalogades com a "greus", perquè hi ha perill vital per als veïns.
Les zones més afectades han estat Yorkshire, al nord d'Anglaterra, i el sud de Gales, on alguns residents han hagut de ser evacuats amb els seus animals de companyia.
El Dennis també ha causat el caos en el transport, amb la cancel·lació de vols i talls en autopistes i el servei de trens.
El govern ha negat que no hagi estat previsor i ha atribuït els greus efectes a la crisi climàtica.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
CIN1_Capacitat per a dissenyar, desenvolupar, seleccionar i avaluar aplicacions i sistemes informàtics, assegurant la seva fiabilitat, segureta i qualitat, segons els principis ètics i la legislació i normativa vigent
CIN3_Capacitat per a comprendre la importància de la negociació, els hàbits de treball efectius, el lideratge i les habilitats de comunicació en tots els entorns de desenvolupament de software
CIN5_Coneixement, administració i manteniment de sistemes, serveis i aplicacions informàtiques
CIN6_Coneixements i aplicació dels procediments algorítmics bàsics de les tecnologies informàtiques per a dissenyar solucions a problemes, analitzant la idoneitat i complexitat dels algoritmes proposats
CIN7_Coneixement, disseny i utilització de forma eficient, els tipus i estructures de dades més adequats a la resolució d'un problema
CIN8_Capacitat per analitzar, dissenyar, construir i mantenir aplicacions de forma robusta, segura i eficient, escollint el paradifma i els llenguatges de programació més adequats
B2_Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i tinguin les comptències que demostren mitjançant l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi
B5_Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
T1_Que els estudiants coneixin un tercer idioma, que serà preferentment l'anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit, d'acord amb les necessitats que tindran les graduades i els graduats a cada titulació
T2_Que els estudiants tinguin capacitat per a treballar com a membres d'un equip interidisciplinar ja sigui com un membres més, o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos tenint en compte els recursos disponibles
EFB3_Capacitat per comprendre i dominar els conceptes bàsics de matemàtica discreta, lògica, algorítmica i complexitat computacional, i la seva aplicació per a la resolució de problemes propis de l'enginyeria
EFB4_Coneixements bàsics sobre l'ús i programació dels ordinadors, sistemes operatius, bases de dades i programes informàtics amb aplicació a l'enginyeria
L'assignatura de Programació Avançada pertany a la matèria de la Programació.
Els diversos temes tractats en l'assignatura estan pensats per capacitar als estudiants per l'aprenentatge de, per un cantó en l'ús de les diferents tècniques de disseny d'algorismes i per l'altre a fer una gestió dinàmica de la memòria i aplicar-la a la implementació de les estructures de dades arbres.
A nivell general, aquesta assignatura contribueix als següents resultats d'aprenentatge especificats per a la matèria a la qual pertany (Algorísmica i Programació):
A un nivell més concret, en acabar l'assignatura l'estudiant o estudianta ha de ser capaç de:
Tots els conceptes teòrics de la matèria s'exposaran en classes de teoria (grups grans).
En aquestes classes, i a discreció dels docents impartidors, també es resoldran exercicis i problemes de caire més pràctic.
Així mateix i sempre a discreció dels impartidors, es podrà demanar als estudiants que resolguin, de manera individual o en grup, problemes i/o exercicis breus.
Aquestes activitats, que per la seva naturalesa d'optativitat i brevetat no apareixen reflectides a la llista d'activitats, serviran a l'estudiant com a instrument d'autoavaluació del seu assoliment dels continguts de la matèria i podran ser utilitzades per part del docent per a prendre decisions sobre la qualificació final de l'estudiant, bo i que mai en detriment de la qualificació numèrica calculada segons el sistema de qualificació indicat.
Els conceptes de caire més pràctic i tot el que en essència es pugui considerar l'aplicació pràctica dels conceptes teòrics seran treballats en grups petits (de laboratori).
En les sessions que es programin a aquest efecte es donaran les eines escaients per a resoldre les activitats programades bo i que s'espera que aquestes s'allarguin des del punt de vista temporal més enllà de les hores de laboratori i que, en conseqüència, els estudiants les hagin de finalitzar durant el temps d'aprenentatge autònom.
Es posarà a disposició dels estudiants activitats de caire totalment opcional que l'ajudin a preparar i a preparar-se per a les de caire obligatori.
3.- TÈCNIQUES DE DISSENY D'ALGORISMES
Es posa a disposició dels estudiants tot un seguit d'activitats de caire eminentment pràctic (exercicis curts, problemes...) que són la base de les activitats d'aprenentatge de l'assignatura.
Aquestes activitats els estudiants/es les hauran de resoldre, sovint de manera no presencial, seguint les indicacions dels docents i també seran treballades a classe, ja sia com a exemples en les sessions de teoria, ja sia en les sessions de laboratori.
Si bé aquestes activitats tindran caràcter optatiu (els docents no en verificaran de manera individualitzada la realització per part dels estudiants), seran imprescindibles per assolir els coneixements teorico-pràctics de l'assignatura.
Amb l'objectiu de recollir evidència de l'assoliment dels resultats d'aprenentatge esperats es realitzaran les següents activitats de caràcter avaluatiu (pràctiques i exàmens).
Les pràctiques han de ser realitzades en grup de dos estudiants.
No necessàriament la qualificació dels dos membres del grup ha de ser la mateixa, es tindrà en compte el grau de participació de cadascun d'ells en la confecció de cadascuna de les pràctiques.
En aquesta pràctica, els estudiants i estudiantes han de codificar un disseny de classes orientat a l'objecte.
L'objectiu de la pràctica és doble, per una banda refrescar els conceptes de la POO treballats en assignatures precedents i per altra aprendre un nou llenguatge de programació (els elements més bàsics).
L'aprenentatge del llenguatge serà amb un cert grau d'autonomia.
A partir d'un document lliurat per la professora on s'indiquen les principals diferencies existents entre el llenguatge usat fins aleshores en les assignatures prèvies de programació i, les explicacions i aclariments per part de la professora, de les parts que puguin ser més complexes i puguin generar més dificultat als estudiants, l'estudiant ha d'exercir i desenvolupar les seves habilitats d'aprenentatge autònom.
L'estudiant demostrarà amb aquesta activitat una capacitat d'autoaprenentatge del nou llenguatge utilitzant-lo en la codificació demanada, valorant sempre la selecció dels procediments algorítmics bàsics més idonis en cada cas.
Els estudiants i estudiantes hauran de finalitzar la codificació en les hores dedicades a l'aprenentatge autònom la totalitat del disseny.
La realització d'aquesta activitat contribueix a l'assoliment dels resultats d'aprenentatge RA10 i RA11.
Aquesta pràctica està específicament pensada per a que els estudiants i estudiantes practiquin la gestió dinàmica de la memòria, creant i gestionant seqüències enllaçades.
Es treballaran més conceptes amb el nou llenguatge (elements més complexes) i també practicaran el primer contingut treballat a l'assignatura.
La professora posarà a disposició dels estudiants documentació amb els conceptes que s'han d'incorporar, conceptes ja coneguts per l'estudiant de les assignatures prèvies de programació, però que ara s'han implementar usant el nou llenguatge de programació.
Serà important recalcar l'existència d'elements nous que el llenguatge conegut per ells no ofereix.
Cal conscienciar a l'estudiant de què no tots els llenguatges ofereixen el mateix i que depenent de l'aplicació que es vol desenvolupar és més o menys adient usar un u altre llenguatge.
La realització d'aquesta activitat contribueix a l'assoliment dels resultats d'aprenentatge RA1, RA2, RA10 i RA11.
Aquesta pràctica està específicament destinada a que els estudiants i estudiantes practiquin la implementació d'una estructura de dades no lineal mitjançant seqüències enllaçades.
L'estructura de dades a implementar s'ha d'ajustar a una modalitat de tipus d'arbre.
El llenguatge de programació serà escollit per l'estudiant, continuar amb el nou llenguatge après o amb el que ja coneixen d'assignatures prèvies i que s'usa a les classes de teoria.
Els estudiants i estudiantes hauran de finalitzar, en les hores dedicades a l'aprenentatge autònom la totalitat de la implementació de l'estructura de dades.
La realització d'aquesta activitat contribueix a l'assoliment dels resultats d'aprenentatge RA1, RA2, RA3 i RA4.
En aquesta pràctica, els estudiants i estudiantes hauran de codificar altra modalitat d'arbre i acompanyar-lo de mètodes que en fan tractaments, mètodes que seran implementats usant la tècnica del divideix i venç.
Els estudiants i estudiantes hauran de finalitzar, en les hores dedicades a l'aprenentatge autònom la totalitat dels problemes plantejats.
La realització d'aquesta activitat contribueix a l'assoliment dels resultats d'aprenentatge RA4, RA5, RA7, RA8 i RA9.
En aquesta pràctica, els estudiants i estudiantes hauran de codificar, fent ús de la tècnica del Backtracking i de la tècnica Voraç, dos enunciats d'una envergadura mitjana.
En aquesta activitat serà primordial l'anàlisi prèvia a la implementació, per això la professora lliurarà tota una llista de qüestions que l'estudiant haurà de contestar argumentadament abans de fer la codificació, i que, l'ajudaran a prendre les decisions adients en la utilització de les tècniques.
L'estudiant ha de prendre consciencia de la importància de l'elaboració i defensa d'arguments abans de la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Els estudiants i estudiantes hauran de finalitzar, en les hores dedicades a l'aprenentatge autònom la totalitat del problema plantejat.
La realització d'aquesta activitat contribueix a l'assoliment dels resultats d'aprenentatge RA5, RA6, RA7, RA8 i RA9.
A nivell competencial les cinc pràctiques, que majoritàriament s'hauran de desenvolupar en temps no presencial, cobreixen les següents competències comunes i específiques de l'assignatura (entre parèntesi els aspectes més rellevants de cada competència als quals contribueix):
Les activitats pràctiques 3 i 4 també contribueixen a l'assoliment de la competència CIN7 (utilització de forma eficient d'estructures de dades més adequades a la resolució d'un problema)
Aquesta activitat serà de caire personal i avaluarà els dos primers continguts de l'assignatura.
Amb aquesta prova s'avaluen els resultats d'aprenentatge: RA1, RA2, RA3, RA4, RA10 i RA11.
Aquesta activitat unipersonal avaluarà el darrer contingut de l'assignatura.
Amb aquesta prova s'avaluen els resultats d'aprenentatge: RA5, RA6, RA7, RA8 i RA9.
A nivell competencial aquestes dues proves, cobreixen les següents competències comunes i específiques de l'assignatura:
Per tal de superar (aprovar) les activitats avaluatives, els estudiants hauran de demostrar
En relació a les competències bàsiques assignades a l'assignatura, aquestes queden cobertes especialment pel que fa als aspectes que s'expliciten:
Finalment, i pel que fa a les competències transversals associades a l'assignatura:
CT1: (coneixement tercera llengua) aquesta es treballa a partir de les fonts documentals que els estudiants han de consultar, atès que totes elles es troben en anglès.
CT2: (treball en grup) es treballa a les activitats de pràctiques, que es realitzen en grups de dos estudiants i en les que han de contribuir i consensuar les solucions d'aquestes activitats..
Normes de realització de les activitats
Per a cada activitat, els docents n'informaran de les normes i condicions particulars que les regeixin.
Les activitats unipersonals pressuposen el compromís de l'estudiant de realitzar-les de manera individual.
Es consideraran suspeses totes aquelles activitats en què l'estudiant no s'ajusti a aquest compromís, independentment del seu paper (origen o destí).
Igualment, les activitats que s'hagin de realitzar en grups pressuposen el compromís per part dels estudiants que l'integren de realitzar-les en el si del grup.
Es consideraran suspeses totes aquelles activitats en què el grup no hagi respectat aquest compromís amb independència del seu paper (origen o destí).
En les activitats realitzades en grup el docent pot, en base a la informació de què disposi, personalitzar la qualificació per a cada integrant del grup.
Qualsevol activitat no lliurada es considerarà puntuada amb zero punts.
És potestatiu dels docents acceptar o no lliuraments fora dels terminis que s'indiquin.
En el cas que aquests lliuraments fora de termini s'acceptin, és potestatiu del docent decidir si aplica alguna penalització i la quantia d'aquesta.
La qualificació final és la suma ponderada de les qualificacions de les següents activitats:
Amb les ponderacions anteriors, les activitats de laboratori (pràctiques) tenen un pes del 30%, les activitats de caire teòric tenen un pes del 70%.
La ponderació indicada prèviament només s'aplica si la qualificació de cadascuna de las proves escrites és superior a 3.
Si no s'aplica, la qualificació final és la nota més baixa de las dues proves escrites.
La recuperació només possibilita recuperar la qualificació de les activitats teòriques, PROVA ESCRITA I i/o II, i sempre que aquesta nova qualificació no sigui inferior a 3 s'aplicarà la mateixa ponderació descrita anteriorment.
En cas contrari l'assignatura no es considerarà recuperada, a l'igual que, si un estudiant o estudianta no ha realitzat les pràctiques de l'assignatura aquesta no pot ser recuperada.
Programació: Notes de classe i exercicis.
Publicació interna del TCM 2019, |
Jordi Garcia Pinto va tancar les dues primeres jornades el Viking Challenge, a Noruega, amb 144 cops (par) i el lloc 44è, després de les fortes pluges que van endarrerir la competició.
El nord-americà té un cop d'avantatge respecte al seu compatriota Stround i el japonès Matsuyama abans de l'última jornada
El nipó es mostra inspirat amb el 'putt' i signa sis 'birdies' en els últims set forats
El català Pablo Larrazábal tampoc va arrencar bé el PGA (+6) i el basc Jon Rahm va exhibir un gran nivell (-1) en la primera jornada de competició
El texà es pot convertir en el sisè jugador que guanya els quatre grans tornejos del circuit.
A Charlotte també hi serà el català Pablo Larrazábal
Un cop finalitzat el World Golf Championship Bridgestone els golfistes Jhon Ram i Sergió Garcia van finalitzar vint-i -vuitè i trenta-novè respectivament a molta distància del guanyador de la prova,...
El nord-americà Zach Johnson i el belga Thomas Pieters es van situar en el primer lloc del Bridgestone d'Akron a una jornada del final.
Estan empatats a 201 cops i en tenen un d'avantatge sobre l'australià...
Jimmy Walker va signar la millor targeta del dia (-5) a Akron i lidera el Bridgestone Invitational, la tercera prova dels quatre mundials previstos durant el 2017.
L'estrella de l'NBA Stephen Curry (Golden State Warriors) va protagonitzar un bon debut en l'Ellie Mae Classic, torneig professional del circuit Web.com.
Curry, que fins als 15 anys va compatibilitzar... |
MADRID, 6 juny (EUROPA PRESS) -
Gairebé quatre de cada deu espanyols (36,8%) són partidaris de no tocar l'Estat de les Autonomies, que segueix sent l'opció majoritària per organitzar l'Estat, segons es desprèn del Baròmetre d'Opinió del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de maig.
L'estudi, fet públic aquest dilluns, es basa en 2.484 entrevistes realitzades en 256 municipis de 48 províncies entre els passats 1 i 10 de maig, és a dir, després de confirmar-se la convocatòria d'unes noves eleccions per al 26 de juny.
Els resultats que llança el sondeig de maig no difereixen a penes del d'abril.
Així, després de ser preguntats pel model d'Estat que prefereixen, la posició majoritària, elegida pel 36,8% dels enquestats, segueix sent la d'un Estat amb comunitats autònomes.
Tot i això, un 18,6% aposta per acabar amb les autonomies, gairebé un punt menys que a l'abril (19,7%), mentre que els partidaris de mantenir les comunitats però amb menys autonomia cau prop de dos punts, fins al 9,1%.
En l'altre costat de la balança, un 13,6% dels ciutadans defensen comunitats amb més autonomia que actualment, en la mateixa línia que el baròmetre de fa un mes, i un 10% dóna suport a un model en el qual les autonomies puguin decidir si volen la independència (a l'abril aquesta xifra era d'un 9,7%).
Alhora, el sondeig reflecteix que més de la meitat dels enquestats se senten tan espanyols com de la seva comunitat autònoma (52,8%).
A més, un 17,4% declara sentir-se únicament espanyol i un 6,6% assegura sentir-se només de la seva comunitat autònoma.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L' Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, líder europeu en trasplantaments, ha realitzat amb èxit un triple trasplantament de cor, ronyó i fetge a una nena de 10 anys que pateix una nefronoptisi del tipus 9, una malaltia minoritària ultrarara.
La Iria, la menor, és la primera pacient pediàtrica d'Espanya a rebre un triple trasplantament de cor, ronyó i fetge per qualsevol patologia.
I al món, és el primer que es fa per aquesta patologia en concret.
La nena, que té una mutació al gen NEK8, va rebre un trasplantament de cor amb sis mesos de vida i, una dècada després, l'octubre passat, un doble trasplantament de fetge i ronyó.
La mutació d'aquest gen causa fibrosi i la cicatrització dels teixits dels òrgans, que deixen de funcionar.
No hi ha cap persona al món que hagi viscut tant temps amb aquesta patologia havent rebut un triple trasplantament, ja que la majoria dels pacients amb mutació al gen NEK8 no superen el període fetal o moren en els primers mesos de vida.
«La nefronoptisi del tipus 9 és molt rara.
És una malaltia genètica amb 10 o 15 casos al món.
Afecta bastants òrgans, però es desconeix per què hi ha òrgans que estan més afectats que d'altres», ha explicat aquest divendres Ramon Charco, cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de la Vall d'Hebron.
«És una malaltia ràpidament progressiva: hi ha fetus que neixen morts.
I cor, ronyó i fetge són els òrgans que més ràpidament queden afectats», ha afegit.
El tractament actual per a aquesta malaltia és «simptomàtic», cosa que significa que, quan aquests òrgans fallen, l'única possibilitat que queda és el trasplantament.
«Al ronyó hi ha la possibilitat que el pacient entri en diàlisi.
Però això [un cas com el de la Iria] es pot fer a pocs hospitals: ha de ser un centre de referència, referent en malalties minoritàries i amb experiència en trasplantament pediàtric», ha dit Charco.
En els últims tres anys, un de cada tres trasplantaments d'Espanya es realitza a Catalunya.
«Estem en un dels millors hospitals [el de la Vall d'Hebron] d'Europa», ha reivindicat el doctor.
L'Hospital de la Vall d'Hebron és l'únic de Catalunya que ofereix trasplantament pediàtric per a tots els òrgans.
El primer trasplantament que va rebre la Iria va ser de cor, el 2009, quan tenia només sis mesos de vida.
«A cardiologia vam rebre una pacient, amb quatre mesos, que tenia una miocardiopatia hipertròfica incompatible amb la vida.
Prèviament, havia tingut una germana que havia mort per una malaltia desconeguda.
Es va fer un estudi genètic i no se'n va trobar la causa.
L'única opció era el trasplantament cardíac, i vam posar la Iria en llista d'espera.
Vam tenir la sort que el cor va arribar aviat », ha explicat per la seva banda Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric.
El trasplantament de cor va ser exitós i la nena va evolucionar favorablement.
Era la primera pacient a tot el món amb aquesta malaltia que rebia un trasplantament de cor.
Però el 2017, la nena va començar a tenir problemes al fetge.
«Vam veure que aquest òrgan era massa gran per a la seva edat i que presentava signes de fibrosi», ha afegit el doctor Charco.
A més, patia hipertensió portal, la pressió «més elevada a la vena porta i que condiciona un alt risc d'hemorràgia per varius esofàgiques».
A finals d'aquell any, la Iria va patir una fallada renal amb deteriorament progressiu.
«Va ser necessari que la pacient rebés diàlisi durant diversos mesos.
Però la diàlisi només és un pont cap al trasplantament, no és una teràpia definitiva », ha explicat per la seva banda Mercedes López, del Servei de Nefrologia Pediàtrica de la Vall d'Hebron.
Atès que la nena continuava empitjorant i tolerava cada vegada pitjor la diàlisi, «va arribar un moment en què el doble trasplantament de fetge i ronyó va ser l'únic tractament possible », assegura la doctora López.
Així, 10 anys després d'aquell trasplantament de cor, a la Iria se li van realitzar dos trasplantaments (de fetge i de ronyó) l'octubre del 2019.
«Ja s'havien realitzat dobles trasplantaments de fetge i ronyó en pacients pediàtrics, però era la primera vegada que es feia un doble trasplantament de fetge i ronyó en un pacient pediàtric que havia rebut un trasplantament de cor», ha dit el doctor Charco.
En alguns pacients provoca en primer terme cardiopaties que fan perillar en extrem la vida i també causa displàsia renal (una sèrie d'anomalies en el desenvolupament dels ronyons, habitualment per la presència de múltiples quistos renals), agenèsia (absència d'un ronyó) o malformació d'òrgans durant el creixement i el desenvolupament embrionari, així com greus afectacions biliars.
Tot i que encara no va a l'escola, actualment la Iria fa una vida normal i té bona salut, com ha explicat la seva mare, la Judith.
«Els pares estem molt agraïts als donants perquè, sense ells, això no seria possible.
I també a l'equip mèdic de la Vall d'Hebron», ha dit la Judith.
La nena segueix en seguiment per part del Servei de Cardiologia Pediàtrica, la Unitat de Trasplantament Hepàtic Pediàtric i el Servei de Nefrologia Pediàtrica.
El cor manté una funció òptima, i el fetge i els ronyons funcionen de manera normal en una pacient trasplantada.
«He demanat als Reis una Barbie, un Ken i un rellotge com el de la meva mare», ha assegurat la Iria.
La Vall d'Hebron és l'únic centre de Catalunya que fa tots els tipus de trasplantaments pediàtrics: trasplantament cardíac, renal, hepàtic, pulmonar i de medul·la òssia.
Al llarg del 2019, a la Vall d'Hebron es van realitzar un total de 43 trasplantaments pediàtrics.
D'aquests, 18 van ser trasplantaments renals, 19 trasplantaments hepàtics, quatre trasplantaments pulmonars i dos trasplantaments cardíacs.
Dos pacients van rebre un doble trasplantament de fetge i ronyó.
La Vall d'Hebron és l' únic centre de Catalunya acreditat per realitzar trasplantament hepàtic, cardíac, pulmonar i intestinal en població pediàtrica. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Aquesta no és una carta de queixa, ni de reivindicació ni dedefensa contra res.
Qui ho vulgui interpretar d'aquesta manera s'equivocarà.L ́únic objectiu que pretenem és generar un mínim exercici de reflexió per part de tothom, vagi per endavant; professionals, pacients, periodistes i opinió pública en general,.
És un fet indubtable que el món de la sanitat està vivint en aquests últims anys uns moments de clares dificultats.
La crisi econòmica tan greu que hem sofert i que encara patim ha fet que els professionals de la sanitat ens hàgim hagut de "reinventar" per optimitzar al màxim els recursos disponibles.
El sector sanitari no és pas l'únic, cert, però en tenir entre mans la salut de la persones, aquesta "reinvenció" es fa especialment dificultosa.
En aquest context, pensem que cal qualificar com a indubtable i lloable l'esforç que s' està portant a terme per part del nostres professionals sanitaris, que s'han vist obligats a suportar l'habitual pressió assistencial sense baixar ni un sol esglaó la qualitat de l'atenció que reben els nostres pacients.I el que és bo per a ells ho és també per a nosaltres que millorem els resultats i també el nostre prestigi com a Hospital.
Cal recordar que estem parlant d'unes xifres d'activitat assistencial considerables...
Parlem d'una activitat anual(el 2015)de més de 150.000 visites a les nostres consultes, més de 11.000 ingressos, més de 6600 intervencions quirúrgiques de les quals 2600 de cirurgia major, més de 900 parts, i s'han atès més de 60.000 urgències...
I malgrat aquestes xifres, no només s'ha seguit treballant intensament en la parcel·la assistencial.
El nostre és un Hospital docent, en el qual es formen diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques, infermeres i altres professionals de la salut i que està pendent de ser acreditat com a Hospital Universitari.
Molts altres centres que superen en nombre de llits i en població en la seva àrea d'influència no poden presumir de poder portar a terme aquest tasca i en definitiva aquesta responsabilitat.
No cal dir que no ha estat l'atzar el que ens ha permès arribar fins aquí.
Sense cap mena de dubte, ha estat l'esforç constant i conjunt de tots aquests professionals que creuen i viuen la seva professió dia a dia el que ens ha permès créixer fins i tot en una situació tan adversa com l'actual.
Molts dels nostres companys formen part des de fa anys de Societats Científiques tant nacionals com internacionals.
Alguns són membres de les seves Juntes Directives, fet que ha permès que la visibilitat externa dels nostres Serveis sigui encara més rellevant i que el seu prestigi sigui encara més alt.
Aquestes "particularitats" sovint poc valorades, poc difoses, poc mediàtiques, que no són "portada" enlloc i que sovint generen poc interès a les xarxes socials fan millorar notablement i dia a dia el nostre "terreny de joc".
Fent un símil esportiu, ningú dubta avui en dia que els millors esportistes busquen els millors equips i escenaris per jugar i triomfar.
La imatge que donem del nostre "escenari" no depèn només dels professionals de la sanitat.
Des del nostre punt de vista tots podem treballar per millorar-lo; professionals, gestors, ciutadania, periodistes, responsables polítics, etc...
Tots tenim prou motius per fer-ho; les xifres i els resultats ens avalen amb escreix, encara que no sigui noticia de primera plana.
No fer-ho seria renunciar a voler un "millor escenari amb els millors esportistes" per a tots i per tant ens estaríem tirant pedres a la nostra pròpia teulada, una irresponsabilitat greu.
Mal favor ens faríem a nosaltres mateixos...
Si parlem d'aspectes organitzatius i assistencials en algunes àreeses superen, sense cap mena de dubte, la de molts hospitals més grans.
Se'n podrien donar molts exemples, la Unitat de Cirurgia Ambulatòria, la Unitat de peu diabètic, el tractament de ràpida recuperació en cirurgia protètica de genoll i maluc i de la cirurgia del colon i recte, la Unitat d'Atenció a la dona, l'alt nivell de la cirurgia laparoscòpica abdominal i ginecològica i de la cirurgia artroscòpica...Tot plegat, avenços terapèutics que no tots els hospitals poden ensenyar.
Tot això queda publicat en l' informe anual "Central de Resultats" del Departament de la Salut que reflecteix tots els resultats dels hospitals de Catalunya i on la comparació entre centres és constant.
Evidentment, cal reconèixer que encara existeixen problemes del dia a dia que cal analitzar, millorar o resoldre, sense cap mena de dubte.
Això és tan cert a "casa nostra" com a la resta d'hospitals de Catalunya, sense excepció.
Els professionals que signem aquesta carta parlem amb coneixement de causa.
Sabem de primera ma els problemes i mancances de funcionament de pràcticament la totalitat dels Hospitals de Catalunya en les nostres especialitats respectives.Per tant, conceptes com autocrítica, avaluació de resultats, anàlisi de complicacions o modificació de protocols són conceptes inherents i sempre presents a la nostra professió per minimitzar els errors i millorar l' assistència.
La nostra feina no tindria sentit sense això.
Sempre s'ha fet i se seguirà fent, acasa nostra i arreu on es treballi de forma adequada.
Així doncs, val la pena que fem tots plegats l'exercici responsable i conscient de contribuir a millorar el nostre "escenari de joc".
Segurament ens farem un favor a nosaltres mateixos.
Josep M. Bausili – Cap de Servei d'Anestesiologia i Medicina Crítica
Josep Camps – Cap de Servei de Cirurgia General i Especialitats Quirúrgiques
Xavier Pelfort – Cap de Servei de Cirurgia Ortopèdica i Unitat de Rehabilitació
Per davant de tot s'ha de dir que sou un col·lectiu que realitzeu una gran tasca.
Parleu de problemes, mancances i de coneixement de causa, i que em de fer un exercici responsable.
Llegir més això ho hem de fer tots i quan apareix un error, s'ha de tractar aquest com a tal i assumir la responsabilitat, sense corporativisme ni dilució.
Crec que per demanar responsabilitat als altres s'ha de predicar amb l'exemple, tant a les bones que en teniu moltes com a les dolentes, molt poques però potser les més mediàtiques.
Si ataqueu aquestes per poques que soguin amb diligència i claredat, potser no hauríeu d'escriure aquesta carta.
Clar que tot això que dic és aplicable a molts més sector.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Menys consultes particulars, i mes estar per la feina!!!!!
un mal diagnostic, i no una vegada ni dos i aixo no te res a veure amb les retallades
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
L'Ajuntament de Barcelona ha implantat un nou sistema de recollida selectiva mbil de residus al barri del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu, amb l'objectiu de donar un "nou impuls" a l'Estratgia Residu Zero de prevenció i reducció de residus.
En un comunicat, el consistori ha detallat que la prova pilot es far a la zona que hi ha entre els carrers del Foc Follet, Enric Sanchis, el Barri Vermell i Sant Adri, i a través de plataformes mbils de contenidors de recollida selectiva.
Aquesta prova, que es preveu que durar sis mesos, vol "sortir de l'estancament del nivell de recollida selectiva de residus que hi ha a tota la ciutat (prop d'un 36%) i arribar a un nivell proper al 60%, en la línia del que exigeix la Unió Europea i la Generalitat.
Aquest nou sistema, que no suposa la desaparició dels contenidors de reciclatge tradicionals, pretén reforar el sistema de recollida actual amb la installacions de plataformes mbils de dilluns a dissabte de 18 a 23 hores.
S'installaran a la plaa Félix Rodríguez de la Fuente i dues a la plaa Robert Gerhard amb un calendari de recollida: la fracció orgnica i sanitria es recollir de dilluns a dissabte, i el vidre, paper i cartró dimarts, dimecres, divendres i dissabte.
La fracció restant es recollir de dilluns a dijous, i diumenge ser l'únic dia de la setmana que no es recolliran escombraries, i en aquests mateixos punts mbils es deixar material per separar residus com galledes, bosses compostables i guies informatives.
L'Ajuntament ha recordat que la recollida selectiva mbil permet que les plataformes s'installin a prop dels habitatges; la retirada de contenidors deixa més espai públic lliure, i millora la qualitat dels residus recollits, entre d'altres.
En aquest sentit, ha assegurat que s'han celebrat reunions prvies a la implantació del sistema amb les associacions de vens de la zona, i també s'han sumat a la iniciativa més de 60 comeros.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Després d'anunciar fa uns dies que posava fi a la seva carrera a la NBA, ahir Amare Stoudemire va fitxar per l'Hapoel de Jerusalem, equip en el qual té accions.
Stoudemire, que des de fa uns anys estava lluny de la seva millor versió per les constants lesions al genoll, disputarà l'Eurocup, on s'enfrontarà al València Basket i al Montakit Fuenlabrada.
En els seus primers anys va ser un jugador dominant, una autèntica estrella de la millor lliga del món, com demostren les seves 6 presències a l'All Star o la seva inclusió en el Millor Quintent del 2007.
Ara, als seus 33 anys, intentarà aixecar el cap en un club del quan n'és un dels propietaris.
Per la seva banda, l'ala-pivot nord-americà Carlos Boozer, All Star en dues ocasions, va fitxar pel Guangdong Hongyuan de la lliga xinesa, segons va confirmar ahir Du Feng, el tècnic de l'equip asiàtic.
Boozer, que la passada temporada va estar sense jugar després d'un anys amb els Lakers de Los Ángeles, arriba a un dels equips amb millor palmarès de la lliga, però que en els últims tres anys ha caigut a les semifinals.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Com aconseguir un model d'FP dual de qualitat per a Catalunya?
Quines són les principals oportunitats i limitacions per l'expansió de l'FP dual a Catalunya?
Per respondre a aquestes preguntes i moltes més es va celebrar un seminari i es va presentar una infografia.
En el marc del treball sobre la formació professional que està duent a terme la Fundació Jaume Bofill, com la publicació La formació professional i l'ocupació a Catalunya.
Una ullada als indicadors des d'una perspectiva comparada i la feina sobre el projecte de llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.
Es va celebrar dimecres 19 de novembre el seminari "FP dual a Catalunya: Quin model d'FP dual necessita Catalunya?".
Aquest seminari ha congregat a centres i la comunitat educativa d'FP dual, empresaris i representants dels centres de treball que acullen els aprenents, decisors i gestors de l'administració educativa i econòmica i als sindicats.
Quins són les principals oportunitats i limitacions per l'expansió de l'FP dual a Catalunya?
En quins aspectes existeix consens i en quins aspectes divergència en el desplegament de l'FP dual?
Quina és la metodologia de desplegament de l'FP dual més adequada?
Quins són els elements fonamentals que poden assegurar la qualitat del model?
Què ha d'aportar l'empresa a l'FP dual?
Com incorporem l'empresa en la formació?
És econòmicament rendible la formació dual per l'empresa?
Què pot aportar l'empresa a la formació?
Poden totes les empreses formar els seus treballadors?
Com avaluem l'aprenentatge a l'empresa?
Quines millores aporta l'FP dual a l'aprenentatge i ocupabilitat dels joves?
És l'FP dual atractiva pels joves?
Quins incentius tenen els alumnes per participar en l'FP dual?
Quins estàndards d'aprenentatge s'han d'aplicar i qui defineix els estàndards en la relació a l'FP dual?
Quines oportunitats aporta l'FP dual als seus alumnes en termes d'inserció laboral?
Quina és la modalitat de remuneració més adequada?
Quina és la percepció social de l'FP dual?
Aprofitant la celebració del seminari, es va presentar la Infografia de la Fundació sobre el tema de la Formació professional.
A començaments del 2015 es presentarà una nova recerca sobre FP dual i la relatoria d'aquest seminari.
Podeu consultar en els documents adjunts les presentacions del Seminari.
Col·legi d'Advocats de Barcelona (Auditori de la 8a planta) |
El tècnic adrianenc, que dirigeix el Zenit de Sant Petersburg rep avui el CSKA, el pròxim rival del Barça a l'Eurolliga divendres vinent al Palau Blaugrana.
A la VTB el líder és el CSKA amb 13-0...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Partit corresponent a la 7a jornada de la fase final del grup 3 mini masculí, va ser un partit molt igualat en molts moments del partit, els dos equips, es tenien moltes ganes, ja que al ser del mateix club, volien demostrar al maxim el que sabien.
Per al equip local, el que correspont a 5e, va dominar en moltes situacions el contratac per banda i ben corregut de cara a anotar llegint les aventatges.
Un altre factor determinant favorable va ser la superioritat física que es demostrava amb alguns rebots comodes de capturar.
Pero durant el transcurs del partit, l'equip es va agobiar per coses que no depenien d'ells mateixos, es cert que l'equip rival va aconseguir en moltes situacions molt bones defenses que feien que l'equip estigues constanment molt incomode a l'hora d'atacar, peró l'equip va marxar del partit, protestant coses i estant més pendents de l'arbitratge i del aambient d'un dia on havia més public que el habitual.
També destacar que perdent, molts cops s'apren més que no pas guanyant i veniem d'uns partits amb el resultat molt comode i aquesta derrota ens ajudarà a tornar a la realitat per seguir entrenant al màxim i tornar a guanyar ben aviat.
Felicitar sempre al equip rival que va fer un molt bon partit
Tots els drets reservats. | Accés | Avís Legal |
Òscar Elvira, professor de la UPF i gestor de sicavs, acaba de publicar juntament amb Xavier Puig el llibre Comprender los productos derivados.
Les seves explicacions sobre el mercat secundari remeten a l'economia quotidiana -assegurances de cotxe-, les catàstrofes mundials -terratrèmols a Xile-, les inversions domèstiques -compres de pisos- i les dels estats -adquisició de petroli d'Espanya a 100 dòlars el barril just abans que caiguessin els preus-.
Aquest economista en treu una conclusió: "Si l'economia especulativa estigués més controlada, tot aniria millor".
Un contracte entre dues parts que intenten o cobrir-se o reduir el risc d'una transacció.
Si ets productor de petroli tens un risc: que el preu caigui.
Els especuladors són gent molt simpàtica per al mercat.
Així, els derivats parteixen de la necessitat de reduir la incertesa.
L'especulador és una persona que intenta guanyar molts diners en un temps molt reduït.
El que fa és assumir el risc que un altre no vol. Els especuladors són imprescindibles perquè els mercats funcionin bé.
Però això no vol dir que no hi hagi gent que utilitzi l'especulació per fer mal: vols carregar-te el preu del petroli i comences a impulsar-lo a la baixa.
¿La gent que té aquest tipus de productes està ben informada?
Tots els dipòsits estructurats i els fons garantits estan plens de derivats, i la gent no ho sap.
Si has comprat un fons que et garanteix un rendiment del 3% en un moment en què els tipus estan donant l'1%, ¿què hi ha d'haver perquè et garanteixin un 3%?
La gent es pensa que és el banc, que ha fet màgia per convertir un 0,5% en un 5%.
¿Expliquen prou les entitats què són aquests productes?
El client està advertit, no podem negar una cosa que està escrita.
En un derivat hi ha opcions de guanyar molt, de no guanyar o de perdre.
Del tema de Rumasa la CNMV en va advertir mil vegades i va passar igualment.
El problema és que la gent no acaba d'escoltar els riscos.
Però no és cosa dels quatre que no en saben, això passa en tots els nivells.
Quin percentatge de gent té productes derivats sense saber-ho?
Sobre aquest 40%, el 25% de la gent deuen estar en productes d'aquest estil sense saber-ho.
Quins productes tenen més risc?
Els meus pares van al banc amb una llista amb el que no han de contractar: ni estructurats, ni fons garantits, ni preferents, ni subordinades.
Per assumir el risc, prefereixo que comprin alguna cosa que puguin entendre: que si ho compren i cau, hi perden.
Els mercats són llocs on els que tenen excedent de diners intenten obtenir un rendiment i els que tenen necessitats hi busquen finançament.
Quan se'n parla en sentit pejoratiu, es parla del mercat secundari, on algú utilitza un cert poder per moure els preus amunt o avall.
Quan vas al casino, la possibilitat d'èxit és petitíssima, però no és una estafa, és un joc.
¿Deixo els meus diners als estats, cada cop més endeutats?
¿A les famílies, que potser no me'ls poden tornar?
Fa un parell d'anys que el podi de Forbes roda entre quatre noms: Bill Gates, Amancio Ortega, Carlos Slim i Warren Buffett.
Als alumnes els dic que una cosa és risc i una altra volatilitat.
El risc és la probabilitat de perdre diners, la volatilitat és que un valor pugi o baixi.
La borsa és molt volàtil, però no té per què ser arriscada.
I si tinc accions de Volkswagen i estic nerviós, què puc fer? |
El fiscal general de Nova Zelanda, David Parker, ha anunciat aquest dissabte que el Govern neozelands prohibir els fusells semiautomtics un dia després de la mort d'almenys 49 persones en dos atacs contra sengles mesquites en la localitat de Christchurch.
Parker ha fet l'anunci en una vigila a la plaa Aotea d'Auckland en la qual la multitud ha aplaudit la notícia, segons ha informat el diari local New Zealand Herald.
El fiscal general també s'ha preguntat qui ha de ser responsabilitzat pel fet que un dels atacants retransmetés en directe per xarxes socials un vídeo amb el seu atac contra una de les mesquites.
"Com pot ser correcte que aquesta atrocitat sigui gravada per l'assassí amb una Go-Pro i transmesa en directe a tot el món per les empreses de xarxes socials?", ha indicat Parker.
A qui s'ha de responsabilitzar per aix?", ha asseverat.
Les declaracions de Parker es produeixen hores després que la ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, afirmés que les lleis sobre tinena d'armes "canviaran".
"Ara és el moment del canvi", ha assenyalat, abans d'agregar que el responsable de l'atemptat més sanguinari "tenia llicncia d'armes" i va utilitzar-ne cinc durant l'atac.
"Mentre continuen els treballs en referncia a la cadena de successos que va portar al fet que tingués llicncia d'armes i la possessió d'aquestes armes, puc dir alguna cosa: les nostres lleis sobre armes canviaran", ha recalcat.
Almenys 49 persones han mort i altres 48 han resultat ferides greus en el doble atemptat perpetrat en sengles mesquites de la localitat neozelandesa de Christchurch durant una de les oracions del divendres.
La Policia ha confirmat la detenció de quatre persones, tres homes i una dona.
Un dels atacants ha retransms en directe per xarxes socials un vídeo de l'atac.
Ardern ha confirmat a més que un dels detinguts és un home de ciutadania australiana que ha estat imputat per assassinat aquest dissabte.
L'acusat, de 28 anys identificat com Brenton Harrison Tarrant, ha comparegut a primera hora davant un tribunal per a la seva imputació, després del qual s'ha ordenat que romangui empresonat fins a la propera vista, fixada pel 5 d'abril.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Preveu un sistema més àgil per al personal dels centres del sistema públic de salut
El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret perquè els més de 45.000 infermers de Catalunya puguin acreditar-se per indicar i dispensar alguns medicaments i productes sanitaris, els que no estan subjectes a prescripció mèdica.
Per aconseguir l'acreditació, d'acord amb un decret estatal, caldrà complir dos requisits: tenir el títol del grau d'infermeria o equivalent i acreditar un mínim d'un any d'experiència o haver superat un curs d'adaptació gratuït que està elaborant el departament de Salut amb el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El ple de l' Ajuntament de Banyoles va aprovar ahir, amb els nou vots a favor de l'equip de govern i els set en contra dels tres grups de l'oposició, augmentar 25 anys addicionals la concessió administrativa de l'explotació de l'aparcament soterrani de la plaça de les Rodes allargant-se a 75 anys improrrogables, comptats des de l'inici de la concessió el 1996.
El motiu d'aquest canvi en la concessió es degut al fet que aquest equipament és deficitari amb una mitjana d'ocupació del 20 per cent de les 290 places.
La proposta arriba determinada per la falta de rendibilitat econòmica del negoci i que l'empresa concessionària vol corregir amb un allargament de l'explotació combinat amb la remodelació de l'equipament amb un projecte d'obres de millora i acceptar la renúncia de l'empresa a l'explotació dels aparcaments de zona blava de les Rodes.
L'aparcament soterrat de les Rodes es va construir l'any 1990 en el marc de les obres olímpiques i que va promocionar l'empresa municipal Prosolba SA.
L'empresa constructora Salvador Serra SA va obtenir-ne la concessió l'any 1996 per un temps d'explotació de 50 anys i amb una previsió d'ocupació del 60%, però un estudi de l'any 2017 va revelar que era del 19% i només arriba al 100% d'ocupació en dies puntuals com ara per la festa major amb l'envelat.
En la seva intervenció l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, va remarcar que «per l'Ajuntament es tracta d'afrontar el problema, defensar l'interès públic i de trobar la millor solució per a la ciutat.
No es tracta d'una voluntat política i requereix trobar la solució menys dolenta possible i que no afecti el pressupost municipal ».
Noguer va afegir que «rescabalar aquest equipament seria molt negatiu per l'Ajuntament que hauria d'assumir les pèrdues amb els interessos que se'n derivessin i la proposta de fer un nou concurs públic tampoc seria viable, ja que és un negoci deficitari i és més que probable que cap empresa hi voldria concorre».
Els tres grups de l'oposició, Esquerra Republicana de Catalunya, Sumem Banyoles i Convivència i Progrés, van presentar un comunicat conjunt on demanaven una avaluació més profunda del sentit d'aquest aparcament en el conjunt de la ciutat i van reclamar a l'equip de govern obrir un període d'estudi per analitzar i avaluar les condicions d'un acord més favorable per totes les parts que no condicioni ni hipotequi la mobilitat futura de Banyoles trobant solucions de millora de la rendibilitat del negoci.
En aquesta línia l'oposició demana una auditoria independent externa i un pla de xoc amb mesures d'estímul a la rendibilitat de l'explotació. |
Román Montañez ( Sant Joan de Vilatorrada, 1979) repassa el que ha estat fins ara la temporada del Baxi, que demà rep el Casademont abans de l'aturada de la Copa del Rei.
Ha estat positiu jugar a Europa, tot i l'eliminació de dimecres?
Després de 20 sense disputar-ne cap competició, ja ens mereixíem tornar a ser a Europa.
És veritat que l'actuació en els darrers partits no ha estat la que ens hauria agradat, volíem classificar-nos, però estem contents de l'experiència.
Hi va haver debat intern al club i finalment es va acceptar jugar la Champions.
Si es tornés a presentar l'ocasió s'hi tornaria...
Sí, ha estat bo també per a l'equip, sobretot a principi de temporada quan no s'aconseguien victòries a la lliga ACB.
Haver d'oblidar ràpid un mal resultat a la lliga perquè havíem de preparar partit a la Champions ens va ajudar, i després vam canviar el xip i vam començar a ser molt més competitius.
Els resultats han marcat molt clarament etapes: les dificultats al principi, la ratxa de 9 victòries en 11 partits, i ara les 7 derrotes.
És clar que tots els inconvenients que se'ns han presentat, totes les pedres que hem trobat al cam í, no han estat fàcils de superar.
L'equip va fer l'esforç gran per canviar la dinàmica a la lliga del principi de temporada, i es va aconseguir.
Al marge que els resultats després van ser favorables, també és de valorar com jugàvem i competíem als partits.
En canvi, ara els resultats no ens acompanyen.
Els jugadors intenten treballar al màxim.
Ens queda tota una segona volta a l'ACB que serà complicada, tots els equips s'hi juguen molt i els de baix fan canvis per millorar i pujar posicions.
Ens falta encara guanyar uns quants partits.
La impressió que hi pot haver és que l'equip ja està gairebé salvat.
L'equip sap que falten victòries per aconseguir i que seran molt difícils de sumar.
Qui cregui que estem salvats, s'equivoca, no és així.
Tant de bo m'erri, però ens tocarà patir.
Guanyar 8 partits a la primera volta no va ser en absolut fàcil i aquesta lliga és disputada.
La permanència és l'objectiu del club i haurem d'estar al màxim.
Podem guanyar i perdre amb qualsevol.
Ara tindrem una setmana sencera per preparar els partits a l'ACB i això ens pot ajudar.
Una mica de descans per l'aturada de la Copa del Rei ens anirà bé per tornar amb les piles carregades.
Potser ara tenen autopressió, hem de mostrar caràcter i personalitat.
Finalment s'ha conegut la lesió que pateix Toolson, segons va ratificar en roda de premsa el tècnic del Manresa, Pedro Martínez.
Es diu osteoartritis a l'articulació cuneometatarsiana, als dits del peu.
En les primeres proves que se li van fer no es veia una lesió clara.
El fet que el jugador es continués queixant ens va portar a continuar mirant-ho i ara ja sabem el que hi ha. És un jugador molt important.
Fins fa poc es deia que, després del cop, tot depenia de les seves sensacions.
Érem conscients que hi havia un dolor, però les proves no indicaven una lesió concreta.
El fet de jugar el partit a Santiago el pot haver perjudicat?
No ha passat a tenir més dolor per l'esforç a Santiago, més enllà d'una càrrega física per haver jugat.
S'havia especulat fins i tot que Toolson volia marxar.
Si ell hagués volgut marxar ho hauria dit al club, és un rumor sense cap mena de fonament.
El que ha acabat la seva vinculació amb el Manresa és Ferrari.
Era el més lògic atesa la situació física del jugador?
Sí, es recupera als Estats Units d'una important lesió al peu i no teníem la certesa que pogués arribar a temps per disputar algun partit aquesta temporada.
Ell es vol recuperar allà, amb el metge que l'ha operat, i per a nosaltres la desvinculació és interessant per l'estalvi.
Amb Cvetkovic estem contents, s'ha integrat, i és un jugador que té el vistiplau del Pedro.
L'actual està sent la seva tercera temporada de director esportiu del Bàsquet Manresa.
És l'any que ha tingut més dificultats?
La temporada passada vam tenir molts problemes amb les lesions.
Els estius són durs, has d'incorporar molts jugadors i per a un equip com el Manresa és complex.
A l'hora de muntar la plantilla, de fitxar, a l'estiu es tenien menys diners que en la temporada de l'ascens?
En pujar a la lliga Endesa teníem uns jugadors amb contractes més baixos i vam poder afegir-ne d'altres amb més nom a la nostra plantilla.
I s'han fet apostes per joves i per molts debutants a l'ACB: Ferrari, Jordan Davis, Kravish...
Tant Ferrari com Jordan tenien potencial, havien d'agafar el ritme a l'ACB, sortien de la lliga universitària.
Els vam acompanyar amb jugadors que ja coneixien la lliga per orientar-los.
Ara que han passat uns mesos, creu que en el cas de Jordan Davis i el seu passport d'Azerbaidjan es va fer alguna cosa malament?
Vam fitxar jugadors que tenien un passaport polonès com Vaulet o bé italià com Ferrari, sense problemes.
Amb Jordan Davis ens vam trobar amb un país amb un règim militar que no va enviar la documentació, el paper que acredités que ell tenia el passaport, i que s'exigia des del Consell Superior d'Esports.
I amb Kravish què va passar, per què no va viatjar a Oostende?
Ens va arribar una carta després de viatjar a Lituània que deia que el jugador tenia algun problema amb el passaport.
Com a club hem fet amb ell el mateix que amb la resta, iniciant l'expedient per tenir el visat definitiu.
Vam passar per Ucraïna, fora de la Unió Europea, potser allà es va generar el conflicte.
Pel que fa a la grip, la plantilla no estava vacunada.
És un tema a revisar per a l'any vinent?
Recordo haver estat en un equip, ens van vacunar, i al cap de tres setmanes hi havia deu jugadors malalts.
A Manresa els últims anys no ho hem fet i no hi havia hagut cap incidència.
Hem de millorar coses, segur, i potser amb els metges n'haurem de parlar per evitar que ens caiguin de cop 6 jugadors com ens va passar.
Com és la relació amb Pedro Martínez en una temporada amb tants entrebancs i imprevistos?
Ens coneixíem de quan jo havia estat jugador seu.
Ell és exigent i vol tenir els jugadors al màxim en tot moment, treu suc de la plantilla.
Tenir dues competicions i tantes lesions ha complicat la gestió.
Hem fet molts canvis, incorporat jugadors.
Intentem sempre anar junts en les decisions, amb consens amb l'equip tècnic i el club.
A nivell personal com està la seva vinculació amb el Manresa?
Vaig firmar per a tres temporades i s'acabarà a l'estiu.
Si el club vol continuar amb mi, no hi haurà cap problema, jo estic content treballant aquí, a casa meva.
Em van donar l'oportunitat de ser director esportiu i quan arribi el moment ja ho decidirem.
La temporada passada va ser d'una gran explosió en l'ambient al Congost.
Com el veu en aquesta campanya?
Crec que l'afició continua estant molt animada i al costat de l'equip, ho veiem a cada partit.
Jugant entre setmana, en partits de Champions, és més complicat omplir el pavelló, la gent treballa, va més cansada i els nens van a l'escola l'endemà.
Tenim una afició de deu i mirarem sempre de donar-li els motius per continuar gaudint al Congost. |
Allstar femení i concurs de triples
Instal·lació esportiva propietat del Club Bàsquet Granollers, gestionada pel Servei d'Esports de l'Ajuntament de Granollers.
És utilitzat pel Club Bàsquet Granollers per als seus entrenaments i competicions oficials i pel Club Boxa Olímpics de Granollers i el Billar Club Granollers.
També és utilitzat per sessions d'educació física escolar i activitats socials diverses.
El Pavelló del CB Granollers acollirà aquest cap de setmana la 4a edició de l'ALLSTAR de bàsquet masculí i femení de la Copa Catalunya Cos
Si us agrada el bàsquet i els concursos d'esmaixades i triples teniu una oportunitat de veure els i les millors jugadors i jugadores catalans a Granollers:
Dissabte 25 de gener, a les 18 h, es disputarà l'ALLSTAR masculí, el partit de les estrelles, a més del tradicional concurs d'esmaixades.
Diumenge 26, també a partir de les 18 h, serà el torn de l'ALLSTAR femení amb un matx entre les millors jugadores de la competició i un concurs de triples.
L'entrada és gratuïta però cal descarregar-se la invitació en aquest enllaç
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
A l'entrada d'Arenys de Munt hi ha la Masia de Can Pau Bernadó, un entorn de calma i tranquil•litat a cinc minuts a peu del centre de la vila.
Avui coneixerem la història d'un celler de nova creació però molt arrelat a la tradició vitivinícola de la zona.
Arribem a Arenys de Munt, al Maresme, i ens espera en Joan Munich, un jove llicenciat en Ciències Ambientals enamorat de la terra i la natura.
Ens explica que la història del seu vi es va gestar quan es va plantejar de recuperar la vinya de Can Pau Bernadó, allà on viu i on l'hem anat a visitar.
Tot i que no tenia gaires coneixements de viticultura estava decidit a engegar un projecte basat en un conreu sostenible i de proximitat.
Considerava que era una manera de posar en valor el territori i de recuperar la feina i la gestió de terres que havien quedat arraconades.
Per això, i paral•lelament a la creació del Celler Talcomraja, va posar en marxa l'associació Pensa en vi.
Del celler en sortirien els fruits i l'entitat oferiria els fonaments en què s'havia de sustentar el projecte.
"La vinya i el vi són els eixos vertebradors de tota la feina, però sempre tenint en compte el conjunt del territori i la seva idiosincràsia paisatgística, agrícola, forestal, turística, històrica, econòmica i social".
Gràcies a la confiança que li van fer una vuitantena de mecenes durant l'estiu del 2012 es va crear un petit celler d'autoaprenentatge compartit per començar a veremar, vinificar i conèixer les peculiaritats de l'entorn.
Un any després, el celler ja era a punt per produir vi per comercialitzar i, des de llavors, combina aquesta tasca amb la docència com a professor de secundària.
L'educació i la natura són les seves grans passions i el seu projecte de vida les integra totes dues.
Tanmateix, reconeix que el més difícil ha estat la burocràcia i esquivar les traves administratives que ha anat trobant.
Una de les grans batalles ha estat que Arenys de Munt pugui formar part de la Denominació d'Origen d'Alella per tal d'aprofitar l'oportunitat enoturística que ofereix aquesta denominació.
Tot i que altres pobles del voltant s'hi han afegit recentment, Arenys de Munt encara no ho ha aconseguit i això ha comportat que hagi hagut d'incorporar a la seva producció la vinya de Can Flaquer, a Sant Martí de Mata (Mataró) amb les varietats negres ull de llebre, garnatxa, merlot i cabernet.
La seva feina està regida per paràmetres de l'agricultura ecològica i es potencia la biodiversitat, el reaprofitament de la matèria orgànica per al compost natural i el respecte pels cicles de la terra.
No obstant això, és crític amb els segells que ho certifiquen i els vins Talcomraja de moment no tenen aquest certificat.
Argumenta que els qui fan les coses bé no han de pagar aquest peatge per demostrar que estant fent una agricultura lliure de tòxics.
"Sovint els petits productors no podem assumir aquest cost perquè tenim moltíssimes despeses.
Trobo que qui hauria de pagar un plus són les empreses que no tenen en compte la salut de les persones ni del medi".
La finca de Can Pau Bernadó està composta per sis hectàrees, majoritàriament de bosc de pi pinyer, alzina i alzina surera.
"Les bótes de fusta on reposen els vins són un element importantíssim, i aquí, al Maresme, podem tancar el cercle del que suposa l'aposta pel producte local: podem fer el vi perquè tenim ceps, els taps de suro els podem treure de les alzines sureres i la fusta de les bótes la podem obtenir dels cirerers i castanyers.
Si algun dia tanquem el cercle podrem prendre un vi 100% d'Arenys".
Tot i que només una hectàrea de la finca és cultivable, actualment, a més de la vinya, també hi tenen cirerers i un petit hort.
En aquesta vinya hi ha les varietats tradicionals de la zona: garnatxes, moscatell, pansa blanca, picapoll i també s'hi pot trobar cabernet.
L'elaboració es fa en petites produccions de vins ecològics i naturals en microvinificacions i l'àmbit de distribució és bàsicament comarcal.
"Els vins del celler Talcomraja no estan subjectes a cap certificació oficial, però el sommelier Nani Ramon els va classificar com a vins PartySans: vins de festa i celebracions, saludables i respectuosos amb l'entorn, rebels i combatius", explica cofoi.
En Joan ens explica que la història d'Arenys està molt vinculada a la vinya i el vi des de temps molt antics.
Sense anar gaire lluny, fa només cinquanta anys, la vitivinicultura estava molt arrelada i hi ha molta documentació gràfica que il•lustra la presència de molts cellers d'autoconsum, grans extensions de vinyes i antics oficis com el dels taps de suro, vidriers o boters.
Aquesta saviesa s'ha anat perdent, per això considera que "potenciar la cultura vitivinícola va molt més enllà i, en conjunt, significa posar en valor el patrimoni natural, històric, cultural de la zona".
És un gran coneixedor del territori i des de l'associació vetlla per recuperar la memòria històrica i documentar tot aquest passat vinícola.
Per a en Joan Munich, la idea de recuperar les vinyes neix com un projecte d'estima a la terra però també com una fórmula de desenvolupament econòmic i de visió de futur com a alternativa per donar un valor afegit al camp.
Es tracta de recuperar la cultura del vi com a eina de motor per crear ocupació i per potenciar la cultura de la sostenibilitat a través de l'agricultura ecològica i els productes de proximitat.
Escoltant-lo sembla que tot sigui possible perquè és un pou d'idees.
El seu projecte tot just s'està construint però les bases són fermes i integra els valors tradicionals del camp i del cooperativisme des d'una perspectiva rupturista a les dinàmiques actuals de consum, de gestió del territori i de respecte cap al medi ambient.
Si voleu tastar aquests vins els trobareu a restaurants de la zona com Lasal del Varador (Mataró), a l'Era (Arenys de Munt) o en comerços locals.
També podeu contactar amb en Joan Munich al correu [EMAIL] o trucar-lo al telèfon 617 617 180.
El celler Talcomraja juntament amb el celler Laietà ofereixen la possibilitat de llogar petites parcel•les de vinya a Sant Cebrià de Vallalta per tal que famílies o grups d'amics puguin elaborar els vins propis.
A més de la finca també es pot fer ús del celler amb el seu dipòsit de premsa, desrapadora, màquina d'embotellar i un assessorament en els processos de vinificació.
Aquestes iniciatives permeten gaudir amb familiars o amics d'un entorn de treball i celebracions.
Periòdicament també s'organitzen passejades per donar a conèixer el patrimoni natural i cultural d'Arenys de Munt des d'una òptica vinícola i de respecte cap a la natura.
I cada any, pels volts del mes de maig, s'ofereix un tast de vi al ritme de música, balls, teatre i circ per commemorar que el celler tira endavant.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
La jutge d'Osca ratifica que la Generalitat ha d'entregar a l'Aragó les obres d'art del monestir de Sixena que són al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida.
La data límit és el 25 de juliol.
La Generalitat assegura que esgotarà la via judicial i avisa que, si s'haguessin de traslladar, el procés pot ser llarg.
La jutge ha desestimat el recurs que havia presentat el govern català, un recurs de revisió a l'ordre d'execució de la sentència en què s'exigeix el trasllat de les peces.
L'escrit de la jutge rebutja els arguments de la Generalitat i considera nul·la la compra de les obres que va fer el govern a les monges de Sixena.
A més, la resolució obliga la Generalitat a presentar un pla de trasllat en un termini de 15 dies.
Contra aquesta interlocutòria no es pot presentar recurs, però l'executiu de Puigdemont entén que la via judicial no s'ha acabat.
Per traslladar les peces, caldria descatalogar-les com a patrimoni català.
A més, per les característiques d'aquestes obres, el procés de desmuntatge podria durar mesos.
En l'àmbit polític, el grup de Junts pel Sí presentarà al ple del Parlament una resolució que insta el govern a mantenir la unitat de les col·leccions, basant-se en la llei del patrimoni català.
Tenen el suport de tots els grups, excepte Ciutadans.
El conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, ha explicat que el govern català presentarà un recurs davant l'Audiència d'Osca, "i, si fes falta, davant el Tribunal Suprem", contra la decisió de retornar les pintures al seu lloc d'origen.
El conseller ha expressat el seu "absolut convenciment que seria una temeritat i una imprudència arrencar les pintures murals, que estan adherides a una fusta perquè aguantin, i que procedíssim a traslladar-les a Sixena, a causa del seu estat".
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La Diputació de Barcelona commemora els 125 anys de les Bases de Manresa.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
A Monet, a més dels jardins, també li fascinaven les banderes.
El pintor francès les representava imponents, vives, esbargides.
El millor exemple és La Rue Montorgueil però també apareixen teles en quadres com Hôtel de Roches Noires o Terrasse à Sainte Adresse.
Les banderes de Monet estan pintades com el que són: un símbol nacional, una identificació.
És prou obvi que una nació –o un projecte de país– necessita una bandera.
A Catalunya, on tornen a ser temps d'emblemes, abans de l'estelada, una altra bandera va ser aplaudida com un heroi masegat.
Es tracta de la senyera de les Bases de Manresa, document (una mena de primera carta magna catalana) del qual se n'estan commemorant els 125 anys.
Qui passegi pel vestíbul de Can Serra –seu de la Diputació de Barcelona (Rambla de Catalunya, 126)– toparà amb aquesta senyera, bella i enorme.
Una insígnia que la Unió Catalanist a –federació que aglutinava entitats lligades al catalanisme polític– va ordenar confeccionar com a instrument de suport a les Bases de Manresa (text conegut oficialment com les Bases per a la Constitució Regional Catalana ).
El document va ser el resultat d'una assemblea feta a l'Ajuntament de Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892 (la Unió va fundar-se el 1891).
El dibuixant Jaume Pahissa va reproduir un dels moments de la reunió en un gravat que ara s'exposa en la mostra commemorativa que la Diputació dedica a les Bases: Els fonaments del catalanisme polític.
Les Bases de Manresa, 125 anys.
L'exposició, provinent de la capital del Bages, ens proposa conèixer la carta manresana, un text vastament ignorat.
La Diputació en revisa el pes que va tenir en el seu moment, quines insígnies van acompanyar-lo i què n'ha quedat, la seva vigència.
"És una mena de primera constitució catalana", apunta Rosa Serra, comissària i historiadora.
L'estructura de l'exposició és clàssica (plafons, vitrines, audiovisuals...).
Les Bases, signades per un centenar de delegats (artistes, empresaris, advocats, metges: Eusebi Güell, Àngel Guimerà, Domènech i Montaner...), advocaven per una Catalunya sobirana, administrada únicament per "son govern interior".
La llengua catalana seria "l'única que, ab caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d'aquesta regió ab lo Poder central".
La carta, que en total sumava disset articles (o punts), contemplava també un exèrcit permanent de mar i de terra.
Llegida avui i examinant-ne determinats articles, es pot considerar, per un costat, un text arriscat (parla de divisió territorial en comarques, de "lo curs de la moneda catalana"); en altres aspectes, però, peca de conservador i ni de bon tros podem qualificar-lo de revolucionari.
La Unió Catalanista era una federació que reunia entitats de caire eminentment conservador i aquesta tendència va quedar palesa.
Els delegats, per exemple, defensaven el sufragi restringit masculí.
La carta no sumava nous drets per a la dona.
De fet, entre els signants del text no hi ha una sola delegada.
Tampoc hi ha obrers ni sindicalistes.
Representants de la burgesia catalana", fa veure Serra.
Políticament, malgrat el marcat to catalanista i l'afany d'autogestió, les Bases, segons Serra, "no preveien un trencament amb l'estat espanyol".
Per contra, i sobretot a llarg termini, els sectors espanyols més centralistes sí que van voler veure-ho així: "Les Bases van ser interpretades com el paradigma d'un incipient separatisme català".
D'altra banda, el text va servir per "articular el catalanisme polític al llarg del segle XX.
Podeu llegir l'article sencer a Núvol, el digital de cultura.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La consellera de la presidència de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, ha criticat aquest dimecres que, en el repartiment que ha fet el Govern del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per a 2013, pugui tornar a sortir beneficiada Catalunya, com ja ocorregués amb el FLA de 2012, sense que l'executiu central atengui al criteri de la major població d'Andalusia.
En declaracions als mitjans després d'inaugurar a Pedroche (Còrdova) el Centre d'Interpretació de les Set Villas dels Pedroches, ha subratllat que resulta "insuficient, una vegada més", l'assignació del FLA a Andalusia, de 3.209,55 milions d'euros, quan havia demanat finançament de 7.039,65 milions.
Ja en el repartiment del FLA de 2012, ha opinat que el tracte que va tenir Andalusia "no va ser equitatiu i el que va rebre va quedar molt lluny del que van rebre altres comunitats autònomes, com Catalunya", que estaven més endeutades.
"Una vegada més, vam entrar amb mal peu" perquè, segons informacions periodístiques, autonomies com Catalunya podrien arribar a rebre un de cada tres euros del FLA de 2013, la qual cosa ha de ser corregida de manera immediata pel Govern, ha afirmat.
En aquest sentit, ha reclamat que el repartiment del FLA "s'ha de fer amb transparència", de tal forma que totes les autonomies han de saber què rep cada una i hi ha d'haver criteris que responguin a l'endeutament, però també a la població, a l'hora d'establir el repartiment.
Ha recordat que el Fons és un instrument que facilita el crèdit a les comunitats per solucionar les seves necessitats de finançament, "però no és una ajuda", perquè aquests diners s'hauran de tornar, en aquest cas la Junta d'Andalusia, a un interès del 6%, de manera que ha reclamat per aquesta comunitat el mateix tracte que altres territoris.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, ha fet una crida al poder polític a teixir acords estratgics, en qüestions com ara innovació i formació, per aconseguir un model econmic sostenible a llarg termini.
Ho ha afirmat aquest dimarts durant la presentació pública de l'informe de la Cambra 'L'economia catalana al segle XXI.
També ha dit que la transformació del poder productiu és una condició necessria per a la viabilitat de l'economia, i ha advocat per construir un futur per a Catalunya i que "el país ofereixi el millor de si mateix".
En la presentació també hi ha intervingut la secretria d'Economia de la Generalitat, Natlia Mas; el conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, i el director d'Estudis Econmics de la Cambra, Joan-Ramon Rovira.
Natlia Mas ha posat de manifest la necessitat de traslladar el teixit productiu catal cap a mbits "de valor afegit" i posar el focus en elements com la revolució digital, la transició ecolgica i l'envelliment generacional.
"Cal definir objectius estratgics a llarg termini i consensuats amb tots els agents implicats", i ha cridat a treballar perqu la millora de l'economia es tradueixi en una millora del poder adquisitiu, passant d'un model econmic extensiu a un altre d'intensiu, en qu la qualitat estigui per sobre de la quantitat.
També ha destacat que les previsions de l'economia catalana són favorables: "Entrem en un cicle econmic en qu l'augment de la productivitat ser un factor clau".
Jaume Guardiola ha qualificat l'estudi de "pea de referncia" que conclou que l'economia catalana s'ha comportat bé, per ha incidit que la qualitat del creixement no ha estat la que correspon a la comunitat autnoma.
Ha considerat que no s'est extraient tot el potencial de l'economia catalana i ha erigit les cambres de comer com a instruments per aconseguir-ho, i a més ha considerat molt important la seva funció de representació empresarial.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Protecció Civil ha posat en prealerta aquest dilluns a la tarda el Pla Especial d'Emergències per Contaminació de les Aigües Marines de Catalunya (CAMCAT) a causa d'un vessament al pantalà de Repsol a Tarragona.
Cap a les 17:20 hores, la companyia ha donat l'avís al CECAT que havia patit un vessament de fuel oil a la línia de càrrega de la infraestructura de Repsol Petroli, com a conseqüència del trencament de la vàlvula d'una canonada.
La taca és d'uns 30 metres de llarg i 5 metres d'ample, i ha estat continguda i confinada per barreres dins les seves instal·lacions.
Per la seva banda, el Port de Tarragona ha activat el seu Pla Interior Marítim (PIM) en el nivell 1.
Diversos efectius de la companyia, Salvament Marítim i Bombers del Port de Tarragona treballen per recollir el vessament.
L'Autoritat Portuària ha informat que la ràpida actuació dels equips d'intervenció, així com la direcció del vent cap al Moll de Cantàbria, faciliten les tasques de recollida i control del material.
La companyia Repsol ha informat que el vessament s'ha produït cap a les quatre de la tarda com a conseqüència del trencament d'una vàlvula d'una de les canonades que discorren pel pantalà.
Segons l'empresa, immediatament s'ha tancat la línia -que s'estava utilitzant per a carregar un vaixell- i s'han activat els protocols de seguretat.
Entre d'altres, s'han estès barreres per confinar el producte i evitar la seva dispersió.
Repsol ha assenyalat que l'incident s'ha notificat immediatament a Port Control, i també s'ha avisat Capitania Marítima de Tarragona i Salvament Marítim.
La companyia ha obert una investigació per determinar les causes de l'incident. |
Manresa.-Valentí Junyent ha sortit escollit en les primàries internes com a cap de llista del PDeCAT a Manresa pels comicis municipals del maig del 2019, que es presentarà sota la marca de Junts per Catalunya.
Segons ha explicat el partit, els associats i associades assistents van ratificar la seva candidatura per unanimitat.
L'actual alcalde de Manresa va ocupar la batllia per primer cop en les eleccions del 2011 i va ser reelegit el 2015 per a una segona legislatura.
Actualment també és diputat delegat a la Diputació de Barcelona.
La votació es va celebrar aquest dilluns al vespre durant una assemblea del PDeCAT que va comptar amb l'assistència del nou president, el bagenc David Bonvehí.
L'alcaldable va explicar que vol donar un nou impuls a Manresa, "una ciutat amb prou actius per fer-la encara més atractiva".
Junyent també va destacar el seu compromís i el del seu equip amb l'independentisme.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, qui aquest dimecres ha decretat una fiança de responsabilitat civil de 8,1 milions d'euros al Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i al seu exsoci Diego Torres, ha asseverat en la seva sentència que els dos no són "els únics criminalment responsables" i ha reprotxat en aquest context el paper que van desenvolupar les administracions públiques i més en concret dels qui gestionaven els diners que van acabar desviats.
En una resolució de 542 pàgines, a la qual ha tingut accés Europa Press, el magistrat arriba a afirmar que es limita a imposar la caució a Urdangarin i Torres "per exigència de congruència" amb les peticions de la Fiscalia Anticorrupció i el sindicat Manos Limpias.
Ho diu perquè considera que "esdevé impossible imaginar una disposició de fons públics en què no intervingui d'una manera activa o passiva qui té encomanada la seva gestió".
De fet, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma assevera que els responsables de les Administracions de les Balears i la Comunitat Valenciana, de les quals l'Institut Nóos va percebre els diners suposadament defraudats, són "mereixedors de més intens retret ètic i jurídic en tant estarien trencant l'especial deure que sobre els mateixos pesa a fi de la correcta gestió dels fons públics que els han estat confiats".
En qualsevol cas, afegeix que s'haurà de silenciar en aquest moment qualsevol pronunciament cap a les restants persones, a reserva del que el futur processal d'aquesta causa pugui deparar-los, centrant així les seves consideracions en l'esfera privada, en què "hi ha prou indicis que el seu protagonisme recau, d'una part, sobre Iñaki Urdangarin i Diego Torres i, d'una altra, sobre una sèrie de persones, unes perfectament identificades i altres que previsiblement ho estaran" per haver "col·laborat de manera diversa en l'activitat delictiva".
Al fil de l'anterior, Castro assevera que són "molt intensos i variats" els indicis que han estat tots dos els qui van imposar la redacció dels diferents convenis rubricats amb les administracions.
Ho assegura ja que són "calcats en gran part els d'una comunitat als de l'altra i van fixar unilateralment el preu que en tots els casos ha estat assumit sense discussió ni contrast pels responsables de les diferents Administracions públiques".
Alhora, respecte al fet que els serveis contractats per les Balears i València amb Nóos s'emparessin en la fórmula del conveni de col·laboració, el jutge apunta que per saber si es tracta d'un "autèntic conveni de col·laboració no està en el fet que als seus intervinents se'ls hagi ocorregut la feliç idea de dir-li com a tal per alliberar -se de l'esclavitud dels rigors contractuals administratius, sinó la seva naturalesa intrínseca".
Amb això el magistrat s'avé a recalcar que, "li diguin com li diguin", quedarà subjecte a la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, en contra d'un extens dictamen jurídic aportat fa poc pel Duc que avalava que els convenis no eren subjectes a la contractació pública, de manera que, segons el parer de l'autor de l'informe, no cabia supervisar o auditar el preu abonat pels Executius autonòmics com a contraprestació.
En el que a les mercantils de l'entramat ordit pels dos exsocis es refereix, que van facturar a l'Institut Nóos després que aquest cobrés de les Administracions, Castro necessita que res impedeix a societats mercantils facturar a una associació sense ànim de lucre, sinó que "la sospita sorgeix quan els qui suposadament deslliuren les factures i els qui, també suposadament, han d'abonar-les vénen a ser els mateixos i quan a més assalten més que seriosos dubtes sobre la realitat dels serveis que es diuen facturats".
El jutge recalca alhora com els encàrrecs contractats per les Administracions amb Urdangarin i Torres, a través de les seves societats, "no responien a necessitats sentides per aquelles i que estiguessin cridades a satisfer a través d'aquells com de qualsevol altre proveïdor".
"La necessitat no existia i va ser expressament fabricada perquè s'ajustés a l'oferiment que feien Iñaki Urdangarin i Diego Torres", postil·la l'instructor de la causa, "de tal manera que si l'oferta no s'hagués produït la necessitat no hagués nascut".
És més, afirma que al tractar-se d'acords purament verbals, "més greu encara en atenció al seu elevat import, quedaven extramurs de qualsevol normativa que, en un altre cas, pogués regular-los".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
José Lombardero, xef de Casa Delfín, explica per què aquesta és la recepta de la seva vida: «Els peus de porc són una recepta centenària a Casa Delfín, tan antiga com el restaurant.
Els treballadors del mercat del Born els venien a menjar perquè aportava molta energia i així podien aguantar la vida enfeinada del mercat.
Nosaltres vam voler fer-hi un tomb amb una barreja fresca i de gust intens afegint-hi 'foie', poma, pinyons i espinacs.
La salsa de bolets aporta consistència al plat i tanca aquest toc de camp que ha de tenir una recepta amb peus de porc.
El resultat és un plat amb un gust únic i molt melós i saborós, però gens pesat».
- 2 cullerades d'oli d'oliva suau
Ofegar en oli les pomes i afegir-hi la botifarra negra esmicolada.
Aromatitzar amb la farigola i afegir-hi els pinyons prèviament torrats.
Treure del foc i afegir-hi el 'foie' ratllat, la menta picada fina i les fulles d'espinac.
Cuinar els peus de porc en una olla tapada durant 40 minuts, amb brou de verdures amb llorer, romaní, baies de pebre negre i vi blanc.
Farcir la peça de manera que es pugui enrotllar bé amb l'ajuda de paper film.
Refredar almenys durant dues hores.
Abans de servir, marcar-los a la planxa i posar-los al forn a 180 graus durant set minuts.
Netejar i tallar els bolets a mida mitjana i macerar-les amb suc de vedella i reducció de vinagre de Mòdena.
Saltejar 200 grams de bolets i posar-los al plat.
A continuació, els peus de porc i la salsa.
Preparar amb un rajolí d'oli d'oliva. |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
La marxa nòrdica consisteix a caminar amb l'ajuda d'uns bastons especials.
És una manera de caminar on s'inclou, no només l'acció de les cames, sinó també la part superior del cos i, com a resultat es fa un exercici molt complet i amb molts beneficis per la salut.
Es farà un tast per aprendre la tècnica correcta i els seus moviments. |
Després de cinc anys seguits celebrant-se, el pressupost participatiu de Manresa podria tenir els dies comptats.
L'Ajuntament, segons ha pogut saber aquest diari, ha posat un interrogant damunt d'aquesta eina de participació ciutadana de cara al 2020.
No ha dit que no es convoqui, però tampoc no ha dit que sí, com era de preveure.
En el nou mandat, estrenat el mes de juny passat, la figura del regidor de Participació ha desaparegut.
Si bé no ha estat possible concretar el perquè d'aquest qüestionament, un dels motius podria ser que hi ha projectes que triguen molt a portar-se a terme per la complexitat urbanística que comporten, la qual cosa pot arribar a ser contraproduent a l'hora de defensar aquesta eina.
Sense anar més lluny, el projecte per fer una passarel·la sobre el Cardener per als vianants a Can Poc Oli és de la segona edició del pressupost, el 2016, i tot just aquest estiu s'ha començat a executar (vegeu el text de sota).
Un altre motiu podria ser el desplegament i els esforços que calen per aconseguir unes xifres prou interessants.
Enguany van votar 3.528 persones i l'any que ho van fer més en van ser 6.228.
La primera edició del pressupost participatiu va ser el 2015, coincidint amb l'arrencada del mandat anterior.
L'aportació per als projectes va ser de 100.000 euros a repartir entre els quatre més votats.
Se'n van presentar 28, en van passar 20 a la final i les propostes guanyadores van ser l'adequació del camí de la riera de Rajadell, la connectivitat entre el parc del Cardener i la Torre Lluvià, el trasllat del camp de beisbol i la instal·lació de 31 aparells desfibril·ladors per tota la ciutat, inclosa la realització de cursos de formació i sensibilització per a la ciutadania en general i col·lectius concrets.
El 2016 es van rebre 26 propostes, de les quals també es va poder fer la tria entre 20 finalistes.
Van participar en la consulta ciutadana per escollir-les 2.988 persones.
En van sortir cinc, que no van arribar als 200.000 euros que hi va destinar l'Ajuntament, el doble de l'any anterior, amb 50.000 per cap com a màxim.
En concret, van ser tres projectes centrats en la infància i dos en l'entorn natural.
Van sumar 163.000 euros i els 37.000 restants van anar per a accions socials.
Van guanyar la pasarel·la sobre el Cardener a Can Poc Oli; el projecte Casal d'Estiu i menjador social de les Escodines; l'habilitació d'un espai multisensorial del Centre de Recursos del Trastorn de l'Espectre Autista, i l'elaboració d'un conte sobre la malaltia de l'Alzheimer adreçat als infants.
L'any 2017, també amb un pressupost de 200.000 euros, es van presentar 40 propostes, de les quals es va poder triar entre 36.
Va ser l'any que va votar més gent, 6.228 persones.
Per primer cop, hi va haver punts de votació assistida en instituts, casals i esplais, i estands mòbils de votació en alguns barris.
En aquesta ocasió, els 200.000 euros se'ls van repartir: convertir el parc del Castell en el pulmó verd del centre de Manresa, recuperar la llera del Cardener a l'alçada de la Carpa del Riu, rehabilitar el xalet de Casa Caritat i millorar la connexió entre el Passeig i el carrer de Circumval·lació.
L'any passat es van rebre 30 propostes, de les quals en van quedar 20, i van votar 2.826 persones, que van fer que quedessin guanyadors la segona fase de les millores al parc del Castell, la del parc del Cardener a la zona del Pont Nou, treballs de condicionament del turó del Puigberenguer i la instal·lació d'un parc infantil al pati del Casino.
Finalment, enguany, més de 3.500 persones van participar en el pressupost, que va rebre 29 projectes.
Van quedar guanyadors d'entre les 26 propostes seleccionades: «Millorem la protectora de Manresa», «Parc del Castell, un espai de lleure familiar», «Manresa a pas segur» i «Piscines d'estiu».
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
de dilluns a divendres, de 8.30 a 20.30 h (caps de setmana i festius: de 9.30 a 20.30 h).
Temàtica: educació, psicologia, formació del professorat i treball social.
Revistes: 1.699 títols de revistes i altres publicacions seriades en format paper i electrònic
Per destacar: el Fons de reserva de llibre de text antic (1789-1970)
Biblioteca de l'Escola Normal de la Generalitat (1931-1939)
Col·lecció de literatura infantil i juvenil
Fons bibliogràfic de l'editorial Mateu
Llibres de text i manuals d'ensenyament (Biblioteca Patrimonial Digital de la UB)
Pedagogia i Educació (Biblioteca Patrimonial Digital de la UB)
Psicologia i ciències afins (Biblioteca Patrimonial Digital de la UB)
Del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet al Catàleg
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
Rull, amb Duran, en una imatge d'arxiu
El secretari general d'Unió i conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha acusat el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, de "sortir a mossegar" Josep Antoni Duran i Lleida cada vegada que aquest es pronuncia sobre algun tema.
"Rull s'equivoca de destinatari de les seves crítiques.
Nosaltres som lleials al pacte, a la federació, al programa electoral i al president Artur Mas", ha afirmat en una entrevista a Els matins de TV3.
El secretari general d'Unió també ha dit que les crítiques de Rull potser són perquè "no sé si participa en un concurs o en un joc de rol en el qual es donen punts per ficar-se amb el senyor Duran i Lleida".
D'altra banda, ha assegurat que la proposta de CiU a ERC i el PSC per entrar al Govern és "real, sincera i necessària per al país.
"No és cap globus sonda, ha afegit.
Aquests de CiU, sempre jugant a la puta i la ramoneta; ara units, ara barallats, ara nacionalistes, ara, reginalistes, deprés; regionalistes i garantistes de la governavilitat de l'estat. algun cop, tota la federació, tindrà les coses clares, algun cop, es faran grans?
A Madrid es deuen fregar les mans de satisfacció: un altre cop els catalans esbatussant-se entre ells (i millor si són del mateix partit o coalició); un cop més, els polítics nacionalistes fent el ridícul; una vegada més les amenaces dels catalans desfent-se com un terròs de sucre en aigua calenta.
Si no es possible, millor trencar amb Unió.
Dues cares de la mateixa moneda.
Mas té la mà trencada a fer el contrari del que predica.
Fa poc va muntar un gran show contra la corrupció; va convocar magistrats, etc., a un gran acte.
Al mateix temps promovia un imputat i un condemat (!) de CiU a càrrecs de més nivell.
no entenc res de CDC, que pel que es veu, ha claudicat davant els espanyols d'unió i els altres, han rendit el país, i això serà terrible, al temps.
El Casal,17,30 h.--Oh CDC s'espolsa la caspa o perderá fins i tot las sevas siglas.Sí Unió no se sent identificada amb el proyecte sobiranista, dons vinga fora i a fer el seu camí.Lo que és inadmisible es asumir pactes amb la finalitat de frenar-los i fer els nostres proposits.,L'encax amb Espanya
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Josep Ibars presenta les dades del 2016
El Defensor de la Ciutadania, Josep Ibars, ha entrat avui per registre a l'Ajuntament de VNG la Memòria de la seva activitat al llarg de l'any 2016.
La dada més destacada del balanç de la feina feta és el creixement en un 83% del nombre d'expedients oberts.
"Hem superat el numero d'expedients que s'havia fet fins ara, l'any 2015 se'n va fer 131 i aquest any 2016 hem tancat amb 238 expedients" ha explicat el Defensor.
Josep Ibars atribueix aquest important augment al fet que "cada cop s'està coneixent més dins de la ciutadania la tasca de l'oficina i els ciutadans confien més per fer-hi consultes".
Els expedients que arriben a l'Oficina del Defensor es divideixen en consultes i queixes.
En relació a les consultes, Josep Ibars ha destacat que han pujat les preguntes relatives a l'Impost de Béns Immobles i el cadastre i també les referents als serveis viaris i la mobilitat.
En general Defensor ha fet balanç dels 5 anys que porta al capdavant de l'Oficina i diu que ha notat "que hi ha un excés de burocràcia municipal que encotilla la interpretació de les normes, i això fa que sovint s'entorpeixi una resposta justa a les demandes dels ciutadans".
Per Ibars "l'administració es molt estricta en la demanda de dades però en el compliment per part seva no ho és."
El Defensor presentarà públicament la seva memòria en un Ple especial el dia 3 d'abril, a les 17 h.
Josep Ibars acaba amb aquest 5è any el seu mandat al capdavant de l'Oficina i ara caldrà posar en marxa el nou reglament aprovat per escollir un nou representant de la ciutadania davant de l'administració local. |
Entitats, associacions, empreses, partits polítics, serveis municipals del propi Ajuntament i col·lectius ciutadans poden sol·licitar la utilització d'una sala i/o equipament municipal per a la realització d'activitats.
Reserves puntuals o periòdiques
Les reserves poden ser puntuals o periòdiques.
Les sales podran ser utilitzades amb caràcter estable per entitats inscrites al RMEAC o altres Registres oficials.
Trobareu més informació al Reglament d'ús dels equipaments cívics municipals i als reglaments específics.
També podeu consultar els preus a la normativa vigent:
Descobreix la ciutat de Terrassa
Visita el canal de vídeos de l'Ajuntament de Terrassa a Youtube |
La trobareu a Youtube, si busqueu " Jansky ".
La trobareu al costat del Jaume Reus, amb qui forma aquest grup d'electrònica i flauta travessera.
La trobareu ballant sense estridències però molt sovint amb jaquetes llampants, seguint els ritmes i cantant, sil·labejant seductora i controlant el fraseig, controlant en tot moment moviment i paraula.
I tal com canta, la Laia Martinez i Lopez (la Laia Malo; Berga, 1984) diu els seus versos, que tampoc defugen el cos a cos ni el pell amb pell, ni el dolor ni l'esperança.
Com aquests, del seu poemari Venus volta: "Quan vaig néixer, tenia ales./ Ho sé pel mal que em fan els omòplats/ cada vegada que em foto de lloros i em provo d'alçar./ Per què em van caure o qui/ me les tallà sense jo adonar-me'n/ és el misteri que m'acompanyarà/ mentre m'arrossego desmembrada pel tros de vida/ que em toca."
Laia Malo és músic, cantant, traductora (del rus) i poeta.
Diu que de petita en la seva "devoció per la solitud" ja s'abraçava a les Rimas y Leyendas de Bécquer, i de més gran, en la seva "frustració amb el món".
Després van venir Casasses, Miquel, Vicens, Blake i Dylan Thomas, Plath i Akhmàtova, Bauçà, Baudelaire i Rodoreda, Bonet, Bukowski, Estellés...
"N'hi hagut tants, abans de nosaltres!".
Malo reivindica també que les vetllades a l'Horiginal van ajudar-la a convertir la seva poesia en una festa alternativa, fins aleshores només dita en la intimitat.
Ha publicat els poemaris L'abc de Laia Martinez i Lopez (Documenta Balear, 2009), L'estiu del tonight, tonight (El Gall Editor, 2011), Cançó amb esgarrip i dos poemes (Lleonard Muntaner, 2015), Afollada (LaBreu, 2016) i Venus volta (Lleonard Muntaner, 2018).
Aquesta setmana surt a la venda el tercer disc del seu grup Jansky, This is electroverse (Hidden Track Records, 2018), algunes cançons del qual són poemes de Venus volta traduïts a l'anglès.
Continua així amb la seva idea de "ser un experiment per fer ballar la poesia en una rave".
S'entén que afirmi que vol anar "cap als poetes que fan poemes-cançó: que fan que cantin i ballin sols".
La poesia serveix per tot i no serveix ben bé per res.
Reivindico la utilitat de l'inútil, com feia Nuccio Ordine en l'assaig amb aquest títol.
I més avui i aquí, que vivim un temps i un espai on el noranta per cent del que es crea i es consumeix és inútil.
Igualment, la poesia és tot i és res (i dient-ho penso com enyoro el Carles Hac Mor!).
Aquesta n'és l'essència, la màgia, l'alquímia.
I per això, encara que es constatés que no serveix per res —cosa que no em creuria en absolut—, l'aniríem a cercar, la trobaríem i la diríem.
La poesia és tot i és res (i dient-ho penso com enyoro el Carles Hac Mor!)
Quan i per què vas començar a llegir-ne?
És millor llegir-la o escoltar-la?
De seguida que vaig aprendre a llegir vaig apadrinar (com qui ho feia amb una joguina) una edició en miniatura de les "Rimas y Leyendas" de Bécquer que hi havia a casa.
Aquells textos em semblaven exòtics perquè estaven escrits en castellà i perquè eren com cançons.
Em feien una mena de companyia en la meva devoció per la solitud, de més petita, i en la meva frustració amb el món, de més gran.
En llegeixo força, tot i que hi ha llibres de poemes que és com si mai s'acabessin i aleshores rellegeixo molt.
També m'agrada sentir-ne dir, sí, però en un context d'oralitat el poeta m'ha d'atrapar amb encara més força, que sinó (a "l'aire lliure" i envoltada de gent) soc massa distreta.
Al principi només perquè m'hi empenyia com una força que venia, curiosament, tant de fora com de dintre meu.
Ara escric perquè aquest arravatament encara hi és i m'interessa saber d'on ve, i perquè gaudeixo i pateixo provant d'escriure com crec que vull escriure això que m'arriba.
Prefereixes dir-la o que et llegeixin?
Dir-la puc fer-ho quan vulgui (en principi, és clar, perquè en aquest país i món en general no saps mai quan et diran que ja no en pots dir, de poemes), i per tant m'ho estimo més.
És un exercici revolucionari, segons com.
És una acció popular, un compartir.
Per contra, que em llegeixin per voluntat pròpia a voltes em crea dubtes i inseguretats: i si estic fent perdre el temps o ocupant espais amb una veu que tanmateix no canviarà res?
Però ambdues coses, que m'escoltin o llegeixin, són l'honor més gran: no fa tants anys que encara havia d'obligar-hi familiars i amics!
Gaudeixo i pateixo provant d'escriure com crec que vull escriure això que m'arriba
Fas servir llibretes, paperets o el mòbil per anotar idees, imatges, versos donats i coses sentides que després elabores?
O pots estar setmanes sense pensar-hi, fins que se't dispara la mirada poètica?
Quan "la mirada poètica" que dius es dispara, jo faig servir el que tinc més a mà; encara que sí que soc del club de la llibreteta dins la bossa.
I, malgrat que això passa quan passa, pots acostumar-te a diguéssim prendre apunts i és útil: vas arreplegant idees de lèxic, versos d'altri a partir dels quals potser després treballaràs, imatges indescriptibles que t'encaparraràs a voler descriure...
Acumules una sèrie de paperum i cosetes i cosingues, però..!
I tanmateix passa que, quan m'agafa una dèria amb un vers o una paraula solta, no cal que l'hagi escrit per recordar-me'n: se'm passeja pel cap (i a vegades per la boca!) tot el dia, fins que ho escric i brolla a l'instant, o se'n va tot sol claveguera avall.
Escrius sempre al mateix lloc o ets tot-terreny?
En alguna hora o circumstància determinada?
Jo gairebé sempre escric primer a mà, perquè la posaria al foc que hi ha una part física que si no, desapareix, i perquè també crec que l'escriptura manual és més conscient.
Sobretot, trobo que domino més bé les pauses, el ritme del poema, la intensitat...
Pot parèixer una idea molt proletària, però hi ha una mena d'esforç en tot allò que es crea a mà que ressona a dintre dels versos.
L'escenari en qüestió no em preocupa gaire, i l'hora també depèn una mica: a l'hivern els matins em funcionen, però quan fa bo em concentro més a partir del crepuscle.
Sigui com sigui, és ben diferent com encaro l'arravatament (sense beure, ni menjar, ni gaire res), o les revisions (amb un bon termos de cafè o una bona ampolla de vi).
La literatura (l'art) no té una fórmula i potser és això el que fa que no se n'hagi de témer la mort o desaparició: eternament hi haurà enderiats que la volem trobar
Vas sumant poemes i després busques (o trobes) el fil que els uneix?
O penses directament en llibres?
La meva poesia és força narrativa, quant al fet que el conjunt de poemes vol explicar una història, o sigui que normalment sí que des del primer poema ja sé què miraré de dir o a què jugaré en el conjunt.
Però per exemple la Cançó amb esgarrip i dos poemes (Lleonard Muntaner Ed., 2015) són 3 poemes llargs escrits entre 2010 i 2014 que, un bon dia, vaig entendre que construïen tot el cos d'una sola bèstia, i Venus volta és una mena de recull de poemes d'amor (la majoria dels dos darrers anys, però amb alguns que en tenen deu de vida).
En el primer cas els va unir la forma i, en el segon, el tema.
Quan dones per enllestit un poema?
Com és el teu procés de reescriptura?
Proves els versos dient-los en veu alta?
Hi ha poemes que pareixo i faig parlar en 24 hores.
D'altres, em passo setmanes, mesos o anys potinejant-los i, en aquests casos, a vegades faig la prova de dir-los als recitals.
I en general sí que escric en veu alta.
El que no faig gaire és deixar-los llegir abans, no pas perquè no estigui envoltada d'amics que són a més grans poetes, sinó perquè soc d'una mena de manera que, fins que no m'he ben arreglat, no m'agrada gaire que em vegin.
I, a més, passo gust de mantenir-los "en secret" una estona...
Com aconseguim que s'apreciï la poesia ja des dels instituts?
Quins autors caldria fer llegir a les aules?
Bé, les aules hi juguen un paper molt important, és clar.
Vull dir que més o menys sabem quins autors segur que en primera instància farien trempar els alumnes de literatura.
Però, com que no crec gaire en l'obligatorietat de les coses, trobo que fa de mal dir.
Jo llegeixo i escric i escolto música, perquè per mi entra dins les necessitats de cada dia, i tanmateix no recordo qui o què m'ho va fer sentir així.
No servo cap trauma per haver hagut de llegir cap llibre en concret, i alhora retrec que em vaig haver d'espavilar i arriscar-me soleta, amb la literatura.
Amb els amics intercanviàvem cintes de casset amb tries de cançons o discos sencers, però mai poemes ni llibres.
Llavors em vaig aficionar de seguida a copiar i traduir lletres de cançons, i tenia molt d'èxit.
En el fons, la literatura (l'art) no té una fórmula i potser és això el que fa que no se n'hagi de témer la mort o desaparició: eternament hi haurà enderiats que la volem trobar, llegint i escrivint, i etcètera.
I per quina manera de dir o d'escriure?
En la manera de dir vinc de i vull anar cap a la dels trobadors i del Casasses, la Dolors Miquel, el Tomàs Arias...
S'hi barregen moltes altres veus, però de la música: Patti Smith, PJ Harvey, la Velvet Underground, Nina Hagen, Laurie Anderson, etc. Vinc de tots els llibres que he llegit, dels discs que he escoltat, de les exposicions que he vist, dels paisatges i ciutats que he caminat...
I vull anar cap als poetes que fan poemes-cançó: que fan que cantin i ballin sols.
Fa anys que no hi ha un "moviment poètic" com s'entenia abans.
Ara només compartim, sobretot, els espais, l'edat i el desig de ser únics i exclusius i incomparables!
Així i tot, sí que em sento part de la instituïda com a Generació Horiginal, perquè abans la meva escriptura era una cosa privada.
Hi he après moltes coses, allà, i he d'agrair moltes referències, inspiració i felicitat, sobretot felicitat, als possibilitadors d'aquelles trobades i als assistents habituals.
Segur que sona frívol, en una entrevista, però em sento part de la generació que ha volgut convertir la poesia en una festa alternativa a la festa que, generacionalment, se'ns volia imposar i vendre.
Em sento part de la generació que ha volgut convertir la poesia en una festa alternativa a la festa que, generacionalment, se'ns volia imposar i vendre
Quins són els teus poetes contemporanis de capçalera?
I els teus clàssics indispensables?
Tothora llegeixo alguna cosa de l'Enric Casasses, l'Antònia Vicens, el Miquel Bezares...
I a la tauleta de nit sempre hi tinc l'Ariel de Sylvia Plath, les proses d'Akhmàtova, El canvi de Miquel Bauçà, les Verstes de Tsvetàieva, els Viatges i flors de Rodoreda, Les flors del mal de Baudelaire, els poemes de Nietzche, una antologia de Tagore...
Dits tots seguits queda una mena de pastitx sense gaire solta, però es van alternant.
I és que amb els canvis de casa, les obsessions també varien: quan vivia al Born de Barcelona, ja fa deu anys, recordo que sempre hi havia El poema de la rosa als llavis de Papasseit (el meu pis era davant del seu!), el Poeta en Nueva York de Lorca, alguna cosa de Bukowski, El poder i la verdor de Blai Bonet, el Llibre de meravelles d'Estellés...
N'hi hagut tants, abans de nosaltres!
Regala'ns un vers o un poema teu que et defineixi com a poeta, si és possible filar tan prim.
Potser el poema que presenta Venus volta (Lleonard Muntaner Ed., 2018, 2aed.): "Quan vaig néixer, tenia ales./ Ho sé pel mal que em fan els omòplats/ cada vegada que em foto de lloros i em provo d'alçar./ Per què em van caure o qui/ me les tallà sense jo adonar-me'n/ és el misteri que m'acompanyarà/ mentre m'arrossego desmembrada pel tros de vida/ que em toca."
I el que vaig fer servir per la postal de l'ILC, és una mica més alegre, i també val per cada dia: "Vull dir la vida fins que m'abdiqui/ —cantar-la!"
( Afollada, 3a ed., Labreu 2016).
Deus voler dir si se'n pot viure econòmicament, perquè la teva segona pregunta pressuposa haver negat la primera, hahahà!
Al meu poemari de debut, L'abc de Laia Martínez i López (Documenta Balear, 2009), arrancava amb un vers d'agraïment que deia: "No podria viure sense poesia, ni escriure sense pa".
És una mica això: per guanyar diners he de fer i faig altres coses, perquè la poesia no la faig per diners.
La música tampoc, però sí que permet pagar la compra.
I al cap i a la fi, així com està muntat tot, com a mínim necessitem diners per això, perquè l'intercanvi ja no funciona en gairebé cap àmbit. |
LA FORÇA DEL NOU Neymar s'escapa del marcatge de Jordi Alba davant la mirada d'Iniesta i Busquets. / A. LIVESEY / GETTY
En el moment en què un equip té Leo Messi i l'altre no, cap comparació pot ser justa.
Tot i així, els paral·lelismes que s'han establert entre la selecció espanyola i el Barça són constants en aquest cicle guanyador que inicia Guardiola el 2008.
La presència massiva de blaugranes a les convocatòries i alineacions de Luis Aragonés, primer, i Vicente del Bosque, després, han accentuat aquesta sensació que la roja beu d'automatismes culers.
Els aires eufòrics de la millor època de la columna vertebral van empènyer l'equip als èxits que brillen a les vitrines de la Federació, però ara que els aires són més espessos també sembla que l'estabilitat hagi començat a trontollar al mateix temps a Espanya que al Barça.
La contundent derrota de la selecció espanyola a Maracanã contra el Brasil ahir de matinada (3-0) va furgar les ferides que el Barça havia fingit tenir curades.
Com li havia passat a l'equip de Tito Vilanova en l'eliminatòria contra el Bayern de Munic (i, fins i tot, contra el París Saint-Germain o el Milan), Espanya va ser esclafada per un Brasil més fresc i agressiu.
Un Brasil que hi va anar molt més des del primer minut i que va aconseguir crear el partit que li convenia.
Un equip, i un país, per a qui la final de la Copa Confederacions era el partit més especial de l'any.
Espanya ho va patir, tot i que ja havia deixat símptomes de no rodar fi contra Itàlia o Nigèria.
"El paral·lelisme entre la victòria del Brasil contra Espanya i l'eliminatòria del Barça amb el Bayern és total en termes d'intensitat, agressivitat defensiva i gestió dels espais -comenta el tècnic Víctor Muñoz-.
El grau de motivació d'uns i altres no era el mateix.
Com va fer Heynckes, la selecció de Scolari va impedir que els homes més brillants d'Espanya apareguessin, va situar l'equip sempre per darrere de la pilota i va crear perill al contraatac.
Fins i tot la permissivitat de l'àrbitre va ser similar a Maracanã que a l'Allianz Arena".
El bany brasiler va ser total, però va venir condicionat per aquells accidents que ho determinen tot en un partit de futbol.
"Va ser un d'aquells dies que tot se't gira en contra", apunta l'entrenador Juanma Lillo.
"De seguida et fan un gol i no trobes les sensacions per refer-te.
La gespa estava horrorosa, semblava que l'haguessin trepitjat 200 ovelles durant tot el dia.
No pots fer una bona circulació de la pilota, els jugadors estan insegurs a cada control i no ets capaç de fer les passades suficients per ordenar-te i atacar com estàs acostumat a fer.
Ells no et deixen respirar, falles l'1-1, et fan el segon gol abans del descans i el tercer just sortir a la segona meitat.
A sobre falles un penal que t'hauria enganxat una mica al partit, pateixes una expulsió...
Són accidents que no són excuses, però que s'han d'afegir a l'anàlisi d'un partit".
A diferència de Muñoz, Lillo no compara futbolísticament la desfeta de la selecció espanyola amb la del Barça, però sí que troba un punt en comú en les reaccions de l'entorn en tots dos casos.
"Després de guanyar a l'Uruguai, la selecció era l'hòstia, i ara resulta que els jugadors no poden amb les botes, els rivals els han pres la mida i els guanya un equip físic -critica-.
Si després de tants anys d'èxits s'han de treure conclusions per un sol fet, malament.
De moment, és un fet aïllat, com al Barça.
Amb aquests jugadors, potser la norma és el que han estat fent durant tants anys".
Lillo no rebutja l'autocrítica tot i envoltar d'elogis una generació de futbolistes irrepetible.
"El que passa és que aquí mai ens hem cregut com hem guanyat.
La gent no té coneixements futbolístics suficients per pensar en un model així, se sent molt lluny d'aquesta manera de jugar perquè només valora els resultats.
De fet, el que sempre s'ha lloat a Can Barça és l'habilitat dels tècnics d'introduir matisos per fer evolucionar el model abans de la derrota.
Tot i així, la golejada patida a les semifinals de la Champions va destapar una necessitat i la va vestir, de cop i volta, d'urgència.
"Són derrotes contundents que serveixen d'advertències -apunta l'analista Ricard Torquemada-.
La final d'Espanya és una prova que el Barça ha d'actuar per trobar solucions a l'erosió que pateix al mig del camp.
Com va passar el dia del Bayern, ahir va tornar a veure's que Iniesta intentava tirar del carro però Busquets i Xavi no podien, no arribaven".
La situació física de dos dels grans referents de les millors versions del Barça i la roja és delicada.
El mig centre va acabar la temporada reconeixent que, des del gener, arrossega una pubàlgia que no li ha permès estar al 100% en el tram decisiu de la temporada.
I el de Terrassa ja fa dos anys que conviu amb dolors al soli que s'aguditzen en diferents fases del curs.
És en aquest escenari que apareix el nom de Thiago Alcántara.
El migcampista valora sortir del Barça en aquest mercat d'estiu per falta de minuts.
"Podria ser l'oxigen de Xavi", comenta Torquemada, tot i que reconeix que "en general els jugadors que venen per darrere tampoc han mossegat prou per prendre el lloc als titulars".
Per no haver aprofitat les oportunitats anteriors o per pes de veterà, la realitat és que, en moments crítics, Thiago va veure naufragar el seu equip des de la banqueta.
"Sobta veure'ls als dos tan lluny del seu millor nivell i això em planteja un interrogant sobre la capacitat dels entrenadors d'intervenir en les jerarquies.
Tant Tito durant l'any com Del Bosque en aquesta Copa Confederacions han tingut altres jugadors per triar i no ho han fet.
Sembla que costi molt canviar certs futbolistes i han de ser menys insubstituïbles", suggereix l'analista.
Totes les mirades -i les crítiques- s'estan centrant en el triangle interior que, tant al Barça com a la roja, formen Busquets, Xavi i Iniesta.
Eren la combinació perfecta i ara, de cop i volta, són superats per equips que els distancien i els angoixen amb pilota.
Tenir la possessió és gairebé un problema pels paranys dels adversaris, que els esperen amb faltes i anticipació.
El futbol de toc ha tingut tanta dependència d'ells que, quan se'ls ha privat de tocar, són els que semblen haver baixat més el rendiment, encara que les derrotes apuntin també a una implicació defensiva menor, marcatges deficients, poca mobilitat en posicions ofensives i falta de profunditat.
Però quan no tothom rep el mateix premi, tampoc tothom té la mateixa culpa.
Ahir i contra el Bayern, vaig tenir la sensació que els jugadors ho intentaven.
No falla l'actitud, és una qüestió de ritme, de preparar-se per tornar a sortir a mossegar", comenta Muñoz, que destaca l'exhibició física de Dani Alves per esquivar l'argument de la fatiga.
Per Torquemada, la clau "és renovar la gana".
"No és el mateix voler guanyar que sentir la necessitat de fer-ho.
Ahir el Brasil s'hi jugava la vida, derrotar la campiona del món li donava un any de crèdit per preparar el Mundial.
Ja des de l'himne es va notar", recorda.
Que Espanya patís una derrota amb idèntic guió que el conegut al Barça ha tret del calaix el llistat de retrets que ha acompanyat els partits importants de l'era Tito: l'onze de gala no pot jugar tants partits, l'equip és massa vertical, falta banqueta que afegeixi competitivitat, no hi ha gol sense Messi...
L'únic que va aportar il·lusió és Neymar.
"És un jugador molt ràpid, molt bo.
És una gran notícia que el tinguem al Barça l'any que ve", va valorar Piqué després del partit.
Torquemada, però, matisa l'eufòria: "Si el Barça planteja l'any a les àrees amb Neymar i Messi s'equivoca perquè no ha nascut per a això.
Cal tornar a sentir-se forts, frescos i dominadors al mig del camp.
I ahir ens van recordar que s'ha d'actuar".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Enguany el Consell d'Entitats Ciutat i Escola incorpora quatre nous membres
El programa Ciutat i Escola del curs 2014-15 constarà de 361 activitats, 59 de les quals seran noves i moltes altres s'han renovat per adequar-les als continguts i a les noves necessitats dels alumnes.
Aquesta àmplia oferta és possible gràcies a la participació de més de 70 entitats, empreses i departaments de l'Ajuntament, que formen part del Consell d'Entitats Ciutat i Escola i que, sota la coordinació municipal, dediquen esforços i temps per oferir als infants i joves un tipus d'aprenentatge viscut en primera persona i que complementa les matèries curriculars pròpies dels centres educatius.
Aquest curs s'incorporen quatre nous membres al Consell d'Entitats Ciutat i Escola.
Avui, durant la presentació del programa i de les noves incorporacions, el tinent d'alcalde i regidor d'Educació, Ramon Burgués, ha comentat que "una escola d'èxit ha de tenir una bona direcció i ser una escola activa.
Alhora, però, considerem que l'educació va més enllà de l'escola i, per això, necessitem que tot l'entramat social s'hi impliqui".
Per això, ha volgut agrair la participació i compromís de tots aquells que fan possible el Ciutat i Escola, que ha qualificat com "un programa consolidat i molt apreciat pels centres educatius".
Aquest curs, seguint les recomanacions del Consell Escolar Municipal, es continua impulsant de manera especial el tractament de les llengües estrangeres i en total s'oferiran 38 activitats en anglès i francès (s'ha editat un recull d'aquestes activitats per facilitar la recerca).
El Ciutat i Escola és un programa que continua creixent curs rere curs, tant pel que fa al nombre d'activitats com el nombre d'entitats que en formen part.
Noves incorporacions al Consell d'Entitats
Les noves incorporacions al Consell d'Entitats Ciutat i Escola són:
Tota la programació de Ciutat i Escola a http://w2.sabadell.cat/ca/ciutat-i-escola
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes.
- Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir
- Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
- Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.
- Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador
- En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat
Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació:
Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. |
El director d' El Mundo, Pedro J. Ramírez, ha comparat els nacionalistes amb "nazionalistes" després que el periodista rebés queixes per comentar amb la salutació nazi la senyera amb la qual el FC Barcelona rebrà el Madrid aquest diumenge.
Mitjançant el seu perfil de Twitter ha escrit: "Quanta agitació!
'Sieg Heil' significa 'Visca la victòria'.
Només els nazionalistas poden donar-li un altre significat i sentir al·ludits".
Aquest comentari l'ha publicat al seu compte hores després de fer servir el "Sieg heil" nazi per parlar del mosaic amb la senyera gegant que es farà el proper diumenge al Camp Nou, coincidint amb el Barça-Madrid.
El "Sieg Heil" que ha utilitzar el director d' El Mundo era la salutació nazi que es cridava amb el braç alçat als mítings d'Adolf Hitler i d'altres concentracions relacionades amb el nazisme.
El Camp Nou lluirà aquest diumenge, coincidint amb el Barça-Madrid de la setena jornada de Lliga, un mosaic format per 98.000 cartolines que dibuixaran la senyera, que donarà la volta a l'estadi, i la paraula "Barça".
El Casal obre la paradeta de tarde.---¡¡ No..,i No..!!!,sempre amb la censura, no estem d'acord...,El Sr.Pedrojota o / as ens pot insultar en dirnos nazis, nosaltres no el podem contestar.Una tertuliana tilda de rata al Nostre President i el vol veure a la garjola,i nosaltres no podem contestar.
La independencia li suposarà el segon disgust més gran de la seua vida.
Jo entenc perfectament el comentari, ell no s'escandalitza perquè ell estaria orgullós d'haver-ho cantat a l'estadi de Nüremberg, potser es conformaria amb el crit més espanyol de Viva la Muerte!!
L'Anti-defamation League hauria d'actuar contra els nacionalistes espanyols que banalitzen el nazisme acusant-ne a moviments pacífics, no-etnicistes i democràtics com el d'emancipació de Catalunya, una societat mestissa i harmoniosa. www.adl.org
No ha perdut el seu ADN ni en 50 anys
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El centre d'estudis sobre sostenibilitat convoca el 1r Concurs de Pòsters Acadèmics sobre Benestar Planetari dins de la Jornada sobre Benestar Planetari (5 Juny 2019).
Estudiants de grau, màster o doctorat de qualsevol universitat amb idees, experiències, propostes o treballs aplicats en qualsevol àrea de benestar planetari, especialment en aquelles alineades amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (Nacions Unides).
Qualsevol aportació que pugui contribuir a desenvolupar nous coneixements en alguna de les àrees següents pot constituir un exemple d'una preocupació relacionada amb el Benestar Planetari:
Envia el pòster en format PDF (A0, idioma lliure) abans del 31 maig 13:00h a [email protected] [assumpte: Concurs Pósters].
Has d'ncloure la informació següent al correu:
Tots els pòsters participaran en el concurs.
Cada participant s'ha d'inscriure i portar imprès el seu propi pòster a la Jornada sobre Benestar Planetari (5 Juny 2019). |
Els treballadors de les cuines de l'Hospital Universitari Gregorio Marañón han alertat que estan apareixent rates en diversos llocs de les cuines, amb el risc de transmissió de malalties que això implica.
Segons un comunicat del Moviment Assembleari de Treballadors de Sanitat (MATS), un dels rosegadors va aparèixer atrapat a l'àrea de rentaplats i un altre a la sala de l'escombraries, on, una vegada mort, «va fermentar 20 dies al costat d'altres residus».
No obstant, la direcció de l'Hospital «no comparteix les afirmacions sobre la permanència de vectors morts a les seves instal·lacions, ja que l'hospital, davant de la notificació de qualsevol incidència d'aquest tipus, actua de manera immediata», ha assenyalat en declaracions a Europa Press.
De fet, assegura que «la cuina del centre manté una exhaustiva neteja diària, igual com la sala de les escombraries, que es buida i neteja diàriament».
Per la seva part, els treballadors afegeixen que «s'han detectat més rates al 'plonge' (zona de neteja) i àrea de cocció, així com restes dels seus excrements on s'emmagatzema el menjar».
Després d'assenyalar que «els perills de transmissió de malalties són evidents, per a pacients i treballadors», aquests últims han exigit «solucions immediates» per protegir la salut dels pacients i del personal.
Així mateix, han demanat una investigació perquè es depurin les responsabilitats que pugui tenir l'empresa responsable i la direcció de l'Hospital.
Segons la direcció de l'Hospital, s'ha sol·licitat informe a l'empresa de desratització i «aquesta assenyala com a possible amenaça el clavegueram públic pròxim al centre hospitalari, aliè a les seves instal·lacions».
Així mateix, ha posat èmfasi que l'Hospital Gregorio Marañón està sotmès a un «estricte control de desratització, atenent la normativa establerta, per part d'empreses homologades dels seus més de 200.000 metres quadrats de superfície repartits en 22 edificis».
En concret, la cuina de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón té establert un programa de desratització per part de l'empresa contractada amb una freqüència setmanal durant tot l'any, que augmenta a dues vegades per setmana en període tardoral, i amb atenció permanent per a qualsevol incidència que es pogués produir dins de les seves instal·lacions, a més d'aquesta periodicitat esmentada. |
L'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, ha proposat replantejar el projecte del Centre Direccional --on hi ha el sincrotró Alba--, cosa que va transmetre al conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, en una reunió celebrada el passat dia 14.
Així ho ha explicat aquest dimecres en roda de premsa Escolà, que ho ha justificat d'acord amb motius jurídics i polítics, ja que ha exposat que existeix un sentència per un contenciós administratiu presentat per la formació local Compromís per Cerdanyola (partit que governa a la localitat) contra un estudi que "servia de pilar en el Pla Director del Centre Direccional" en què hi havia un expedient administratiu anul·lat i, per la qual cosa cal esmenar o modificar.
Referint-se al motiu polític, l'alcalde ha assenyalat que la Conselleria de Territori ha admès que seria "difícil portar a terme el projecte amb l'oposició de l'Ajuntament", per la qual cosa Escolà ha reconegut que tocarà negociar, i ha assegurat que ara com ara el compromís obtingut és una aturada d'un estudi que anava a velocitat creuer, ha subratllat.
En aquest sentit, l'alcalde ha demanat, tant al conseller Rull com a l'Incasol, el cessament de l'actual director del Consorci del Centre Direccional "per construir aquests espais de replantejament del projecte en un marc de confiança", ja que aquest va presentar un recurs sense el seu coneixement (Escolà ocupa actualment la Presidència del Consorci, un lloc rotatori) davant de la resolució del contenciós de Compromís per Cerdanyola, cosa que ha qualificat de deslleial.
L'alcalde no ha concretat encara quines seran les seves propostes per replantejar el projecte, però vol que sorgeixin de la ciutadania i que sigui "el màxim oberta a la participació, amb els actors importants" en aquest tema, que ha dit que fa anys que és un problema, pel que ha reclamat una solució definitiva.
El regidor d'Urbanisme, Ivan González, ha explicat que des del consistori s'ha demanat un estudi a consultores ambientals "per fer un informe de valoració, perquè hi havia dubtes" sobre si la sortida de gasos dels abocadors de Can Planes i Elena --ubicats als terrenys del Centre Direccional-- podien suposar un risc per a la salut pública i el medi ambient.
En aquest sentit, ha manifestat que els resultats obtinguts dels pous d'extracció d'aquest últim són relativament preocupants, tot i que fins a finals de març no hi haurà dades definitives, quan acabarà l'anàlisi.
Ha detallat que en alguns casos es van detectar 400 litres a l'hora de gas metà, una xifra que no ha volgut valorar, però ha criticat que potser "els interessos urbanístics" que es podien derivar del Centre Direccional van prevaler sobre la protecció a la salut pública i el medi ambient.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El diari The Financial Times Deutschland ha publicat una editorial titulada "Massa petita per a grans crisis" -que recull La Vanguardia -, on comparava les reivindicacions a Catalunya, al País Basc i a Flandes i considerava que "no tots els arguments a favor" són absurds".
El diari, però, advertia que "el desig és comprensible, però no pot donar resposta a les preguntes fonamentals a què s'enfronta ara Europa.
Només la superació de fronteres i d'ideologies nacionals ha portat benestar i seguretat.
Europa hauria de mantenir la varietat regional, com és possible en el federalisme alemany.
Però per això no cal proclamar cada vegada un Estat propi".
L'editorial de Der Tagesspiegel, sota el títol "Dividirse i manar sobre si mateix", assegurava que "el motiu principal del separatisme", des de Flandes fins a Catalunya, és "la garreperia", si bé assenyalava que "el procediment britànic davant una possible separació, amb un consens almenys formal, podria marcar la direcció a seguir per a successius processos secessionistes".
Vinga, ja estic a la teva alçada intel·lectual.
Però bé, això no treu que t'agraeixi la feina que fas per l'independentisme.
Donem uns arguments per no esser garrepa.
Deuschland ès garrepa amb els Estats del Sud d Europa però té els seus arguments.
Donem el teus amb la nostra situació.
No diu, si no que es pregunta, comparant-lo amb la situació d'altres nacions d'Europa. però, també afageix que no només es l'aspecte econòmic, sinó també el record ben viu de la dictadura de Franco.
I al final es pregunta: per parar-ho pot admetre un demòcrata utilitzar els tancs?
Doncs sí, amb sangoneres si que ho som de garrepes...
Després muntem coses com La Marató i recaptem més diners que qualsevol programa que es faci a les teles de les generoses espanyes.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d'avui, fent ús de la competència que li atribueix l'article 21.2.31 i 37 dels Estatuts d'aquesta universitat i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat el Reglament d'ordenació dels ensenyaments universitaris de grau de la Universitat de les Illes Balears.
La Llei orgànica d'universitats 6/2001 (LOU), modificada per la Llei 4/2007, estableix a l'article 35.2 que la impartició d'ensenyaments oficials i l'expedició dels corresponents títols oficials, amb validesa en tot el territori nacional, correspon a les universitats.
Així mateix disposa que aquestes han de tenir l'autorització pertinent de la comunitat autònoma, com també obtenir del Consell d'Universitats la verificació que el pla d'estudis s'ajusta al que hagi disposat el Govern, sens perjudici de l'autonomia acadèmica de les universitats.
El Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, desenvolupa l'estructura dels ensenyaments que condueixen a títols de grau, màster i doctor, esmentats a la LOU, i estableix les directrius, les condicions i els procediments de verificació i acreditació que hauran de superar els plans d'estudis conduents a l'obtenció de títols, previs a la inscripció al Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT).
Així, en aquest context d'implantació de les noves titulacions de grau, és necessari tenir en compte que l'apartat segon de la disposició addicional primera del Reial decret indica que durant el curs 2010-2011 no es podran fer ofertes de places de nou ingrés al primer curs de les actuals titulacions de llicenciat, diplomat, arquitecte, enginyer, arquitecte tècnic i enginyer tècnic.
Aquesta previsió implica, doncs, que les universitats disposen de tres cursos acadèmics per establir l'oferta inicial d'estudis en els diversos cicles, per verificar els corresponents plans d'estudis i per disposar de la corresponent autorització per implantar-los.
Entre les mesures encaminades a la construcció de l'espai europeu d'educació superior hi ha l'establiment del sistema de transferència i acumulació de crèdits europeus (ECTS) en les titulacions oficials de grau, màster i doctorat.
El sistema europeu de crèdits ofereix els instruments necessaris per comprendre i comparar fàcilment els distints sistemes educatius i facilitar el reconeixement de les qualificacions professionals i la mobilitat nacional i internacional, amb reconeixement complet dels estudis cursats.
Per altra banda, l'adopció d'aquest sistema constitueix una reformulació conceptual de l'organització del currículum de l'educació superior, mitjançant l'adaptació als nous models de formació centrats en el treball de l'estudiant.
Així mateix, comporta un nou model educatiu que ha d'orientar les programacions i la metodologia docents tot centrant-les en l'aprenentatge dels estudiants i no exclusivament en les hores lectives.
El Govern, amb el compromís d'adoptar les mesures necessàries per a la plena integració del sistema espanyol en l'espai europeu d'educació superior, estableix, mitjançant el Reial decret 1125/2003, de 5 de setembre, el crèdit europeu (en endavant, crèdit ECTS) com a unitat de mesura de l'haver acadèmic en els plans d'estudis dels diversos ensenyaments conduents a l'obtenció de títols de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional.
En aquest sentit, el crèdit europeu es defineix com a unitat de mesura de l'haver acadèmic que representa la quantitat de treball de l'estudiant necessària per complir els objectius del programa d'estudis i que s'obté per la superació de cadascuna de les matèries del pla d'estudis.
En aquesta unitat de mesura s'integren els ensenyaments teòrics i pràctics, com també altres activitats acadèmiques dirigides, amb inclusió de les hores d'estudi i de treball que l'estudiant ha de realitzar per arribar als objectius formatius propis de cadascuna de les matèries del corresponent pla d'estudis.
L'extinció del crèdit establert per l'antiga Llei de reforma universitària de l'any 1983 i la substitució d'aquell sistema de còmput pel del crèdit europeu, implica que l'activitat acadèmica es basarà fonamentalment en les hores de treball de l'estudiant i no en les hores de docència del professorat.
Des d'aquesta perspectiva, el Consell de Direcció de la UIB, en el marc de les seves competències, d'acord amb la normativa vigent i en funció de les seves prioritats d'actuació, ha dut a terme reunions, informes i estudis per iniciar el procés d'elaboració de les noves titulacions de grau, de màster i de doctorat en el marc de la construcció de l'espai europeu d'ensenyament superior.
Un resultat d'aquest procés és el present Reglament d'ordenació dels ensenyaments universitaris de grau de la UIB.
Així, el present reglament té com a objectiu fonamental establir les bases operatives i estratègiques comunes que permetran adequar les directrius del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, al procés d'elaboració dels diversos plans d'estudis de les titulacions de grau de la UIB.
Amb aquesta voluntat, el Reglament s'ha dividit en tres capítols.
En el primer es dissenya el procediment per a l'elaboració i l'aprovació dels plans d'estudis oficials de grau a la UIB.
En el segon es defineixen les directrius pròpies i l'estructura de les titulacions de grau de la UIB.
I, finalment, en el tercer capítol es defineix el model de crèdit ECTS de la UIB.
A tot això s'hi han d'afegir les disposicions addicionals, transitòries i final.
Comissió d'elaboració i disseny dels nous títols de grau (CED)
Calendari d'elaboració dels plans d'estudis
El Consell de Direcció aprovarà el calendari per a l'elaboració dels diversos plans d'estudis i proporcionarà les eines necessàries, d'acord amb l'annex 1 del Reial decret 1393/2007.
Comissió assessora del disseny i l'elaboració dels nous títols de grau (CADE)
Tots els informes que elaborarà aquesta comissió es remetran al Consell de Direcció per a l'adopció de l'acord corresponent.
Elaboració de la proposta dels plans d'estudis
Aprovació dels plans d'estudis per les juntes de facultat o escola
Finalitzats els períodes d'al·legacions i en el termini màxim de vint dies, en vista de les al·legacions presentades:
La Rectora remetrà tota la documentació a la comissió assessora perquè la revisi, n'emeti l'informe final i l'elevi al Consell de Direcció.
Aprovació dels plans d'estudis pel Consell de Govern
Si el procés d'elaboració d'un pla d'estudis s'interromp i es fa impossible complir els terminis establerts, el Consell de Direcció, oïts la comissió assessora i els centres implicats, pot prendre les mesures adequades per tal de continuar-ne la tramitació.
Finalitat dels ensenyaments de grau
D'acord amb el Reial decret 1393/2007, els ensenyaments de grau tenen com a finalitat l'obtenció per part de l'estudiant d'una formació general, en una disciplina o més d'una, formació orientada a la preparació per a l'exercici d'activitats de caràcter professional.
Referents externs per a l'elaboració dels plans d'estudis
La comissió d'elaboració i disseny del pla d'estudis tindrà en compte els referents externs següents:
Reunions de les comissions d'elaboració i disseny dels plans d'estudis
Per tal de donar compliment a l'encàrrec del Consell de Direcció i a la normativa vigent sobre la reforma de les titulacions de grau, la comissió d'elaboració i disseny de cada pla d'estudis es reunirà, si escau, amb membres dels col·legis professionals, amb representants de l'administració pertinent o del món empresarial i social i amb titulats de la UIB en les diverses titulacions en procés d'adaptació que consideri adients.
Distribució dels crèdits dels plans d'estudis
Cada pla d'estudis de la UIB tindrà 240 crèdits ECTS, distribuïts de la manera següent:
Excepcions a la distribució dels crèdits dels plans d'estudis
Excepcions a la temporalització
No obstant l'article 14, el Consell de Direcció, a proposta de la comissió assessora i d'acord amb la comissió d'elaboració i disseny del pla d'estudis, podrà flexibilitzar i modificar la proposta de temporalització de les matèries en els casos als quals fa referència l'article 13 del present reglament (apartats a, b, c i d).
Coordinació de les matèries de formació bàsica
Coneixement d'un idioma estranger
Cada pla d'estudis haurà d'incorporar la proposta de numerus clausus de cada titulació, que serà elevada al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.
El pla d'estudis de cada titulació determinarà si l'ensenyament és presencial, semipresencial o no presencial, d'acord amb la present normativa.
La comissió d'elaboració i disseny que elaborarà el pla d'estudis de cada titulació haurà d'establir un període específic perquè l'alumnat que ho sol·liciti s'aculli als programes de mobilitat en els quals tingui plaça.
La durada d'aquest període no podrà ser inferior a un semestre.
Dobles titulacions i titulacions conjuntes
El Consell de Direcció, d'acord amb les facultats i les escoles implicades, impulsarà al si de la UIB la realització de dobles titulacions de grau.
Igualment afavorirà la realització de titulacions conjuntes amb altres universitats.
El pla d'estudis haurà d'incorporar el Sistema de Garantia de Qualitat que aprovarà el Consell de Direcció de la UIB.
El nombre total de crèdits establert en els plans d'estudis per a cada curs acadèmic serà de 60, distribuït en 30 crèdits per al semestre de tardor i 30 crèdits per al semestre de primavera.
Aquesta assignació de crèdits s'entendrà referida a un estudiant amb dedicació a temps complet als estudis universitaris.
Tipus d'ensenyament i percentatge de presencialitat
Segons el tipus dels estudis, el percentatge d'hores de presencialitat dels títols oficials serà el següent:
Modalitats d'aprenentatge dels estudis
Les tutories, en el context del sistema de crèdits ECTS, són un mètode d'aprenentatge integrat en els plans d'estudis de les noves titulacions i tenen un paper cabdal per individuar, supervisar i avaluar el treball autònom de l'alumnat.
Per tant, les tutories ECTS són d'assistència programada i obligatòria.
Aquestes tutories s'han de computar com a hores de treball presencial de l'alumnat.
Procediment per a la realització i avaluació de treballs de fi de grau i de pràctiques externes
Procediments i tècniques d'avaluació
Les competències a assolir o els objectius docents proposats en un pla d'estudis han de ser avaluables.
Els procediments i les tècniques establerts per avaluar el nivell d'adquisició i progrés de l'aprenentatge dels estudiants són els següents:
El Consell de Direcció proposarà al Consell de Govern l'aprovació d'un Reglament acadèmic d'acord amb la normativa que es derivarà del procés de construcció de l'espai europeu d'ensenyament superior, i que afectarà les titulacions de grau, de màster i de doctorat.
El Consell de Direcció, d'acord amb l'article 6.1 del Reial decret 1393/2007 i oïts els centres, elaborarà la normativa sobre el sistema de reconeixement i transferència de crèdits.
Aquesta normativa serà elevada al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.
El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, aprovarà el calendari acadèmic de les noves titulacions de grau.
El Consell de Direcció proposarà al Consell de Govern l'aprovació d'un nou document de plantilla de PDI, d'acord amb la normativa sobre el procés de construcció de l'espai europeu d'ensenyament superior i la normativa sobre el PDI funcionari i laboral existent en l'àmbit estatal i autonòmic.
El Consell de Direcció, d'acord amb la normativa existent i oïts els centres implicats, proposarà al Consell de Govern una nova organització dels centres de la UIB i de l'adscripció de les diverses titulacions.
El Consell de Direcció, d'acord amb la normativa vigent i oïts els centres, proposarà al Consell de Govern el nombre mínim de crèdits europeus de què s'ha de matricular cada estudiant per període lectiu, com també les normes de permanència.
D'acord amb la disposició addicional segona del Reial decret 1393/2007 i amb la normativa que aprovarà el Consell de Govern a proposta del Consell de Direcció, els estudiants que hauran començat estudis d'acord amb anteriors ordenacions universitàries, podran accedir als ensenyaments regulats a l'esmentat reial decret.
El Consell de Direcció prendrà les mesures necessàries per al desenvolupament del present reglament.
Totes les denominacions d'òrgans de govern, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualsevol que en aquest reglament aparegui en gènere masculí o femení, s'han d'entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons els sexe del titular de què es tracti.
El Consell de Direcció, d'acord amb les seves competències, determinarà el suport administratiu necessari per a l'elaboració dels plans d'estudis de les titulacions de grau a les facultats i escoles de la UIB.
El Consell de Direcció, d'acord amb les seves competències, determinarà l'exempció docent a la qual tindran dret els degans de facultat o directors d'escola, o les persones que deleguin, per a la coordinació de la reforma de les titulacions de grau.
El Consell de Direcció organitzarà els cursos necessaris dirigits als equips de direcció dels centres, dels departaments i de l'administració dels centres per a la formació sobre elaboració dels diversos plans d'estudis de les titulacions de grau.
El Consell de Direcció organitzarà els cursos necessaris per a la formació del PDI de la UIB en relació amb el desenvolupament dels crèdits ECTS i de la funció del professorat.
Als plans d'estudis de les titulacions de grau s'hi haurà d'adjuntar el règim transitori entre l'inici de la nova titulació de grau i el procés d'extinció del pla d'estudis actual.
Les noves titulacions de grau, adaptades dels estudis actuals, s'iniciaran el curs 2009-2010.
En qualsevol cas, d'acord amb la disposició addicional primera del Reial decret 1393/2007, la implantació de les noves titulacions de grau de la UIB es realitzarà de manera progressiva en funció de la temporalització prevista en cada pla d'estudis.
La present normativa entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Es tracta de tres línies diferents d'ajuda als col·lectius d'emprenedors, amb l'actualització i millora de certes condicions.
El regidor de Dinamització Econòmica afirma que es vol incidir en el suport a col·lectius com els autònoms en el moment més delicat, "del tercer al cinquè any del seu negoci, quan les seves quotes s'eleven".
L'Ajuntament d'Igualada aprovava per ple dimarts les bases especifiques reguladores de les subvencions per a la creació de noves empreses i foment de cooperativisme.
Entre el bloc de propostes, també hi havia una partida "per al foment de creació de llocs de treball estables i per a la consolidació d'activitats econòmiques posades en marxa per treballadors autònoms".
El govern estima que el total de les subvencions s'atansarà als 75.000 euros.
Hi ha alguns canvis en relació amb les establertes en anys anteriors.
Així, en les bases per al foment a la creació de llocs de treball estables "s'ha reconvertit l'escalat que exigia un increment de plantilla, ara farà referència a l'increment de treballadors indefinits.
Per tant, caldrà mantenir la totalitat de la plantilla, però sense l'obligatorietat incrementar-la".
Segons el regidor de Dinamització Econòmica, Jordi Marcé, "són bases que pretenen ajudar a la creació de noves empreses, fomentar la seva competitivitat, el seu posicionament, creixement i productivitat.
Volem també potenciar la força emprenedora i el manteniment de la activitat d'autoocupació".
A més "donem suport al nou emprenedor a fer realitat la seva idea empresarial, a través de serveis que ja oferim i que complementem amb els ajuts a la inversió inicial que precisa per l'inici de l'activitat"
Així mateix, s'incorporen uns escalats de puntuació en funció del gènere, l'edat i el domicili del treballador o treballadora i s'ha incorporat com a criteri per el increment de puntuació la contractació de persones amb diversitat funcional.
Pel que fa a les bases per al foment a la creació de noves empreses "es regularà l'import de la subvenció conforme a la puntuació obtinguda amb uns mínims i màxims.
També s'incorpora com a despesa subvencionable la inversió realitzada per obtenir una certificació en el marc dels objectius de desenvolupament sostenible.
A més, se subvencionarà com a màxim el 50% la inversió efectuada, i s'elimina el requisit de tenir un mínim d'una contractació laboral per poder optar a les subvencions".
Marcé entén que "d'aquesta manera, s'amplia l'oportunitat de rebre subvencions per part de més emprenedors".
Pel que fa als ajuts als treballadors per compte propi, es recondueixen les subvencions cap a l'objectiu d'ajudar l'autònom a consolidar la seva activitat professional.
aquesta finalitat, se subvenciona una part de la quota en el tercer any d'activitat.
També s'incorpora en aquestes bases la possibilitat de revocar parcialment o totalment
la subvenció concedida si és té coneixement que l'empresa no ha mantingut els requisits que han donat lloc a la subvenció i aquest possibilitat es manté fins a un any
Marcé remarca que "són canvis fets a partir d'una taula de treball formada per experts i entitats socioeconòmiques de la nostra ciutat i per tècnics municipals.
A tots ells, els vull expressar el meu agraïment".
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Descripció resumida dels objectius:
- Garantir un benestar físic, psíquic i social a les persones grans.
- Formar-se en els coneixements i habilitats exigits des de diversos sectors professionals o empresarials implicats en la prestació de serveis i atenció a la gent gran.
- Conèixer i comprendre millor les diverses situacions de vida que presenten aquest sector de la població i els seus familiars, amb l'objectiu de garantir unes actuacions més adequades.
Professionals d'un ventall ampli de sectors (sanitari, social i sociosanitari, entre d'altres) interessats a adquirir o ampliar coneixements de gerontologia, de defensa dels drets i millora de la qualitat de vida de les persones grans, de la protecció dels seus interessos i del desenvolupament d'una atenció personalitzada.
Aquest ensenyament preveu la possibilitat d'admetre alumnes que no siguin titulats universitaris i que optaran a l'obtenció d'un títol d'extensió universitària.
Cal consultar amb els responsables del curs els requisits i condicions d'accés establerts per a aquest tipus d'alumnat.
Institució o contacte: Institut de Formació Contínua - UB
Adreça: C/ Ciutat de Granada, 131 08018 Barcelona Espanya
Correu electrònic: inf o l3.ub.edu
Pàgina web: http://www.il3.ub.edu
Correu electrònic: i n fo @ i l3. ub.e du |
Un magatzem amb material de pirotècnia situat a Baldráns, a Tui (Pontevedra), ha explotat i ha començat a cremar aquest dimecres a la tarda, amb un resultat d'almenys una desena de ferits, segons informa 'El Faro de Vigo'.
He afegit un vídeo a una llista de reproducció de ( https://t.co/I8S6H0NH1X - L'explosió d'una pirotècnia de Tui).
D'acord amb la informació del 112 Galícia, pels volts les 16.25 hores d'aquest dimecres, diversos particulars han alertat de la columna de fum i han comunicat que podia estar cremant un magatzem amb abundant material pirotècnic a Baldráns.
També se n'ha informat a Urxencias Médicas, que ha desplaçat al lloc sis ambulàncies i dos helicòpters medicalitzats, l'H3 i l'H4. |
La Creu de Sant Jordi a Carme Giralt reconeix el compromís cívic i polític d'una generació
Records i desitjos de sis vides dedicades a educar Montserrat Andreu Montserrat Juvanteny Núria Marín Pilar Gargallo Federació de Moviments de Renovació Pedagògica Carme Giralt Mercè Otero / PERE TORDERA
"Em semblava que calia salvar per les paraules tot allò que la història, la Història gran, o sigui la dels homes, havia fet imprecís, havia condemnat o idealitzat".
Montserrat Roig escrivia aquesta frase a 'L'hora violeta', aixecant-se contra la invisibilització del paper de les dones en la història.
I és ben oportuna ara que han guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'estimada i admirada Carme Giralt i Rosés, juntament amb altres dones referents, i s'han reconegut així moltes coses.
Perquè guardonant la Carme es reconeix primer de tot la forta contribució educativa i social de l'escoltisme.
En particular, el compromís de les persones que des del moviment escolta i guia, en els foscos anys de la dictadura feixista, van plantar tantíssimes llavors de democràcia, de convivència, de llibertat i de responsabilitat.
Amb ella també es reconeix la implicació de tanta gent jove, ahir i avui: la Carme va fundar un agrupament laic al Masnou amb només setze anys, a finals dels 50, i posteriorment va participar en la unificació de l'escoltisme laic, va presidir Escoltes Catalans i va representar internacionalment l'escoltisme i guiatge català.
Les tantes llavors plantades per l'escoltisme, de les quals moltes i molts som fruit, han estat fecundes i han ajudat a dibuixar la societat que volem.
En particular, com explicava Marta Mata, les llavors de l'escoltisme van alimentar tant els moviments de renovació pedagògica com els col·lectius polítics que lluitaven per la democràcia i la justícia social i pel restabliment de les institucions nacionals.
Potser, justament, va ser així perquè l'escoltisme parteix d'una visió optimista sobre el futur, des de l'esperança que la gent jove, empoderada, pugui construir un demà diferent.
Amb el guardó a la Carme Giralt, abanderada de la coeducació, i també guardonant la Mercè Otero i la Fina Rubio, i la Montserrat Andreu, la Montserrat Juvanteny i la Núria Marín, es reconeix la doble contribució que tantes dones han fet a la societat catalana
Per això, el guardó de la Carme també reconeix la feina d'aquelles generacions que als anys 60 van crear escoles fent renéixer la tradició de renovació pedagògica de l'Escola Nova que el feixisme havia volgut destruir.
Amb 29 anys, la Carme fundava l'Escola Bergantí al Masnou, una escola respectuosa amb l'infant, coeducativa, d'aprenentatge actiu, emancipadora i compromesa amb la millora personal i social i amb el país, que no per casualitat va crear quan estava embarassada: l'escola desitjada és l'escola on voldríem dur els nostres fills.
Amb aquest guardó es reconeix alhora una àmplia generació de persones que van estendre el seu compromís cívic al compromís polític, perquè amb els primers ajuntaments democràtics la Carme va ser tinent d'alcaldia i única regidora del Masnou.
Una generació, aquella, que des de la militància antifranquista, la lluita per les llibertats nacionals i socials i pel restabliment de les institucions democràtiques va voler superar el mal fet per cinc dècades d'autoritarisme dictatorial, exili, repressió, injustícies i adoctrinament.
I que avui, quatre dècades després, ha de veure policies pegant a votants i tot el govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament i els màxims dirigents associatius a la presó o a l'exili.
Però per sobre de tot, amb el guardó a la Carme Giralt, abanderada de la coeducació, i també guardonant la Mercè Otero i la Fina Rubio, i la Montserrat Andreu, la Montserrat Juvanteny i la Núria Marín, es reconeix la doble contribució, el doble esforç, que tantes dones han fet a la societat catalana: sumant a totes les altres lluites el seu treball incansable per la igualtat de gènere i per una coeducació que superi la inèrcia del privilegi masculí.
En les lluites compartides d'aquest últim mig segle, els homes han estat les grans cares conegudes, i no és fàcil assumir que en moltíssims casos no ha estat per mèrits propis, sinó per un biaix social que privilegia els homes per sobre de les dones.
Per això, com diu la Marina Subirats, és fonamental una coeducació que provoqui un canvi cultural, que trenqui l'androcentrisme i els models estereotipats de gènere, valori per igual les aportacions dels homes i de les dones, i ajudi a una nova construcció del gènere i de l'orientació sexual, sense discriminacions.
Acompanyant els qui han de deixar la posició de privilegi i empoderant les fins ara invisibilitzades.
La Història dels homes, que deia Roig, ens va amagar les Carmes Giralt.
I avui, amb els guardons a aquestes mestres i activistes que tant ens han ensenyat a través del seu compromís, de la seva lluita i del seu exemple, humilment, tots nosaltres aprenem.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La farina d'espelta de fa 3.000 anys ha tingut una progressió desigual entre les dues ribes del Mediterrani
Si un gat, un gos o una vaca se'ls domestica perquè tinguin uns atributs més amables o profitosos per als humans, una planta també i, en aquest cas, amb gairebé la mateixa finalitat, tot i que encarada a l'alimentació i a una productivitat més alta.
I de totes les plantes domesticades, probablement el blat és la que es va domesticar primer durant el neolític.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Ainhoa (Pyrénées-Atlantiques).
Si t'interessa Ainhoa i el seus voltants, et recomanem que visitis Labourd.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Ainhoa per organitzar la teva escapada rural. |
Ràdio i Televisió d'Andorra i Andbank t'apropen les experiències de les persones que han aconseguit assolir els seus objectius a base de treballar el seu talent.
Entrevistes que expliquen en primera persona que conjugar el talent i l'esforç és una bona fórmula per aconseguir els reptes més grans.
Pilarín Bayés és tota una institució en el món de la il·lustració.
La reconeguda ninotaire de Vic, ha treballat en la il·lustració i l'escultura de vora de 700 treballs en infinitat de formats, principalment per a un públic infantil i juvenil.
Ens explica que troba bonic reflectir l'actualitat en els seus projectes, qualsevol esdeveniment, sigui festiu i reivindicatiu, més enllà de les relacions familiars que sempre han centrat la seva obra.
Joan Torner és exjugador professional d'hoquei patins i creador de la fundació Joan Petit-Nens amb cáncer.
Amb ell parlem de la seva experiència personal després d'haver perdut un fill a causa del càncer, com s'afronta el dignòstic i com canvia la vida després de la mort d'un fill.
Arran de la seva vivència personal va crear el 2004 la Fundació, que organitza, entre altres accions, tornejos d'hoquei patins per recaptar fons per a la investigació del càncer infantil.
Torner celebra que s'hagi passat a un grau de supervivència del 80%.
Piru Cantarell és directora de la Fundació FERO d'Investigació Oncològica.
Ens explica en quins projectes es troba treballant la fundació i quins avenços s'han donat en el camp de la investigació sobre el càncer.
Assenyala que cada vegada es disposa de més ajudes tant privades com d'empreses i col·laboradors perquè, malauradament, el càncer ens afecta a tots d'una manera o d'una altra.
D'aquí que la gent estigui cada vegada més conscienciada.
Josep Maria Batalla és publicista, creatiu i generador d'idees.
Fundador d'un estudi de disseny absolutament únic i genial, La Casa de Carlota, treballa buscant talent entre persones amb discapacitats com la síndrome de Down, que tenen una visió diferent sobre la imatge i treballen en projectes de disseny i publicitat.
Es planteja, fins i tot, arribar a muntar una sucursal a Andorra, perquè les empreses ja entenen que sigui com sigui la persona si pot aportar un valor és més que vàlida.
Sentim molt a parlar sobre el famós TDA (Trastorn del Dèficit d'Atenció) i/o TDAH (Trastorn del Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat) i el doctor Jordi Catalan, especialista en desenvolupament infantil, assenyala que abans de fer un diagnòstic tant contundent com aquest s'ha d' anar més enllà.
Cal buscar les causes que provoquen que el nen o nena no presti atenció a l'aula.
I és que sovint, tot pot venir provocat per un problema visual o d'oïda, entre altres, que deriven en una falta d'atenció i que no té res a veure amb un trastorn.
Hay vida durante el cáncer ", Sandra Ibarra, sap bé què és la superació, la voluntat i l'optimisme.
La model va crear una fundació el 2008 per lluitar contra aquesta malaltia després d'haver sobreviscut a una leucèmia i una posterior recaiguda.
Conversem amb l'educador Francisco Castaño, qui defensa que hi ha massa sobreprotecció dels pares als fills.
"El problema, del qual no són conscients els pares és que quan un nen es fa gran, arriba a l'adolescència, ja no vol als seus pares al costat, però tots els impediments que es troba pel camí no els sap solucionar, li generen frustració, ràbia i a sobre responsabilitza de tot als pares", assegura el col·laborador de Pedro García Aguado en el projecte "Aprender a educar".
El director gerent de l' Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Manel del Castillo, explica quin és el dia a dia d'un hospital infantil on acudeixen des de nens amb problemes de salut freqüents a nens amb malaties cròniques o molt greus com el càncer.
És clar a l'hora de dir que la investigació sobre el càncer infantil no és rendible per a les grans farmacèutiques i administracions públiques, i per aquest motiu no s'hi inverteix prou en investigació. |
Podem comença a passar pàgina de la negociació fallida amb el PSOE i afronta una nova campanya electoral amb l'objectiu d'evitar que ressusciti el bipartidisme i amb la voluntat d'explicar als seus votants què ha passat durant els darrers cinc mesos.
Dirigents de la formació lila ja han avançat aquest dimecres --un dia després que el rei constatés que no hi ha candidat per a la investidura-- que per a les eleccions de novembre toca "explicar, explicar i explicar".
Durant aquest nou període preelectoral informaran que, després d'haver cedit a les condicions que el PSOE els imposava per formar un govern de coalició, finalment aquest acord no va es va aconseguir perquè l'objectiu real dels socialistes era anar a eleccions per aconseguir més escons que els 123 que tenen actualment.
Pels d'Iglesias, el fet que l'oferta que va fer el PSOE al juliol --que consistia en una vicepresidència i tres ministeris-- hagués "caducat com un iogurt" en la negociació de setembre és la prova que Sánchez mai va voler als liles en el seu gabinet.
Tot i que la relació entre tots dos partits, i especialment entre els líders de Podem i PSOE, no està en el seu millor moment, dirigents de la formació lila consideren que la nova campanya no ha de ser dura cap als socialistes.
Així, creuen que el que està en joc realment és que es mantingui el multipartidisme al Parlament davant un possible retorn al sistema de dos partits que s'alternen el poder.
Fonts d'IU també assenyalen que, per a la nova campanya, defensaran la unitat d'Unides Podem perquè tenen clar que el bloc s'ha de defensar.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Avui hem corregit l'exercici d'accentuació de la p.
53 i el tercer de la fotocòpia de les grafies r/rr. Després hem començat la primera qüestió gramatical de la unitat 3: hem vist l'explicació dels pronoms de complement directe (p.
65) i hem començat a treballar aquests documents: el-complement-directe_1 i el-complement-directe_2.
El primer full l'hem fet i l'hem corregit tot, mentre que del segon només hem fet les primeres cinc frases.
Deures: activitat 2 de comprensió lectora (p.
Recordeu que dilluns farem el test de la unitat 2.
Dimarts vam comentar els anuncis de la tasca final 1, en els quals havíeu d'expressar que buscàveu un habitatge.
En els vostres textos hi van aparèixer paraules com moblat, condicionat i enjardinat, paraules derivades que a vegades no tenim clar com es formen exactament.
A partir d'aquest comentari, vam parlar de prefixos i sufixos, uns elements que ens permeten fer una paraula derivada a partir d'una altra.
Ho vam treballar a partir d'aquest document: Els derivats_1.
Per practicar els pronoms febles, a més de corregir l'exercici pendent, vam fer una juguesca de frases.
Teníeu deu frases, algunes de les quals tenien incorreccions, i havíeu de "comprar" les bones amb 500 euros ficticis.
També vam treballar una mica els accents i les dièresis, per tal d'assimilar-los millor.
Finalment, en grups vau assajar l'exposició final de la unitat 2.
Avui hem parlat dels indefinits i els quantitatius (pàg.
Hem vist la teoria i hem fet tots els exercicis.
També us he presentat la tasca final de la unitat 2: una exposició oral per explicar la vostra proposta en relació amb una casa modernista que ha adquirit la Generalitat.
A casa heu de fer un esquema de la vostra idea i dimarts podreu assajar la intervenció, que fareu dijous davant de tota la classe.
Pel que fa a la unitat 1, el dijous 14 de maig farem un altre examen gramatical per avaluar els mateixos continguts, amb l'objectiu de millorar-ne els resultats.
Dimarts treballarem una mica l'accentuació i la dièresi; de moment a casa, per repassar els pronoms febles, heu de fer aquest exercici: pronoms variats.
Avui hem corregit els exercicis pendents de pronoms febles (pàg.
125 i 128) i hem comentat els casos dubtosos.
També hem continuat fent tasques de la unitat 2: cada grup ha preparat una intervenció oral per a una reunió amb l'alcaldessa i amb les altres entitats, per explicar la proposta d'ús de Cal Croscat.
Heu fet un esquema per tal de saber en cada moment quines informacions s'han de donar i l'ordre en què s'han de dir.
Finalment, hem treballat l'ortografia de la n i la m (pàg.
63), que forma part de la unitat 2, i entre tots hem fet l'exercici 17.3 (pàg.
Recordeu que dimarts que ve, 5 de maig, farem el primer test gramatical del curs, en el qual s'avaluarà l'accentuació, l'ús de la dièresi i els pronoms febles (CD, CI i CCL).
Dimarts vam continuar parlant de pronoms: vam corregir els exercicis de les pàg.
123 i 124 i vam veure com s'han de substituir el complement indirecte (CI) i el complement circumstancial de lloc (CCL).
126 i 127 del llibre i aquest document: Els pronoms de lloc_1.
Pel que fa a l'expressió escrita, vaig tornar els anuncis.
Quan estiguin tots corregits, us plantejaré la tasca final.
Dimarts que ve, 5 de maig, farem el primer test gramatical del curs.
Els continguts que s'hi avaluaran són els següents: l'accentuació, la dièresi i els pronoms febles (complement directe, complement indirecte i complement circumstancial de lloc).
Malgrat que encara no hem acabat del tot la unitat 1, ja hem començat a parlar de les tasques de la unitat 2, que tindrà com a objectiu fer una exposició oral.
En les properes classes continuarem preparant aquesta intervenció.
Dijous passat vam continuar treballant els pronoms febles; en concret vam veure quins es fan servir per substituir el complement directe (pàg.
Vam fer els exercicis 29.7, 29.8, 29.9 i 29.11 (pàg.
A la propera classe parlarem dels anuncis i continuarem treballant aquestes qüestions gramaticals.
Avui hem corregit els exercicis pendents d'accentuació (pàg.
16) i hem vist els principals casos en què es fa servir la dièresi (pàg.
Per assimilar-ho hem treballat els exercicis 9.1, 9.2, 9.3 i 9.4 (pàg.
També hem començat a parlar d'alguns dels complements que poden tenir les oracions: el complement directe (CD) i el complement indirecte (CI) (pàg.
En relació amb això, hem fet els exercicis 28.3 i 28.4.
A més a més, hem començat a parlar dels pronoms febles a partir d'aquest document: Els pronoms febles
A banda de les qüestions gramaticals, hem començat a parlar dels anuncis, a partir d'aquest document: Anuncis.
A casa, per dimecres, heu de redactar els dos que s'hi plantegen.
Recordeu que primer heu de planificar els textos, és a dir, us heu de plantejar quina informació hi donareu i com la distribuireu.
Un cop redactada la primera versió, els heu de revisar a partir del qüestionari que hi ha darrere.
Així el resultat segur que serà molt millor!
Avui hem corregit els exercicis pendents de pronoms febles i verbs, i hem continuat treballat els verbs de la primera conjugació a partir d'aquest document: Primera conjugació.
A casa s'ha d'acabar l'últim exercici; falten les frases de la 16 a la 30.
Per dimarts també s'han de redactar els dos textos que es proposen en aquest document: Avisos.
Hem vist els numerals ordinals, els pronoms febles ( em, et, es, ens i us ) i els verbs de la primera conjugació.
Hem treballat a partir d'aquest document: Pronoms personals forts i febles, numerals ordinals.
A més, hem seguit les pàgines 100, 101, 118, 119 i 120 del llibre.
Avui hem corregit un exercici de pronoms de lloc (pàg.
95) i hem fet les frases fetes de la pàg.
Després heu presentat el vostre lloc d'origen a la classe: l'heu descrit, heu parlat dels habitants que hi ha, dels llocs d'interès natural o cultural...
Recordeu que dijous farem el test de la unitat 4 i dimarts que ve hi haurà l'examen final. |
La tinent d'alcalde de Promoció de la Ciutat i Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat, Carmela Fortuny, i Amadeu Aguado, tinent d'alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat de l'Ajuntament de Terrassa, han presentat avui un nou recurs turístic concebut i realitzat conjuntament pels dos ajuntaments.
Es tracta d'una oferta que promocionarà els dos principals actius del les dues ciutats pel que fa a l'art romànic: el Reial Monestir de Sant Cugat i la Seu d'Ègara.
A la presentació han estat acompanyats de Jordi William Carnes, director general de Turisme Barcelona, i Rosa Serra, coordinadora de l'àrea de desenvolupament econòmic local de la Diputació de Barcelona. |
La Fundació de la FCF i la Eric Abidal Foundation, unides per la investigació del càncer infantil
Aquest cap de setmana tindrà lloc el I Torneig Solidari de Futbol Sala organitzat per la Eric Abidal Foundation.
El I Torneig Solidari de Futbol Sala té com objectiu recollir fons per a la investigació del càncer infantil i, en concret, dels transplantaments hepàtics en infants.
La Fundació de la Federació Catalana de Futbol ha volgut sumar-se a aquesta iniciativa, aportant la seva col·laboració i suport.
És per això que el President de la Fundació de la FCF, Andreu Subies, i el president de la EA Foundation, l'ex-jugador del FC Barcelona Eric Abidal, han signat un conveni per refermar aquest compromís.
En el marc d'aquesta col·laboració, el president de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol ha fet entrega, entre d'altres obsequis, de dues samarretes de la Selecció Catalana de Futbol signades pels seus entrenadors i que serviran per recollir fons en la rifa solidària que tindrà lloc durant aquest I Torneig Solidari, que se celebrarà els propers 5 i 6 de desembre a la ZEM Rambla del Celler, a Sant Cugat del Vallès.
Aquesta és la primera col·laboració de la Fundació de la FCF i la Eric Abidal Foundation.
S'espera, però, que en un futur ambdues fundacions puguin seguir col·laborant i unint de nou esforços per lluitar contra el càncer infantil.
Humilitat, honestedat i senzillesa, valors essencials en el món de l'arbitratge
Ca N'Anglada acull la segona fase de l'Excellence Cup
Els valors del futbol català, guardonats en els Premis Solidaris de la Fundació de l'FCF
Tot a punt per a la Gala dels IV premis solidaris de la Fundació de l'FCF
La Fundació de l'FCF col·labora amb el partit d'homenatge a Marta Gual
Reunió del jurat dels IV Premis Solidaris de la Fundació de l'FCF per elegir els guanyadors |
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha inaugurat aquest dissabte el Local Social de Rocafort de Vallbona.
El cost total de l'obra ha estat de 190.357 euros i la Diputació de Lleida ha aportat gairebé 62.000 euros a l'adequació i altres obres complementàries del local social.
Reñé ha estat rebut per l'alcalde de Sant Martí de Riucorb, Jaume Pallàs; l'alcalde pedani de Rocafort de Vallbona, Xavier Carnicer, i el president del Consell Comarcal de l'Urgell, Salvador Bonjoch, juntament amb diversos alcaldes de la comarca.
Posteriorment, Reñé ha fet el descobriment de la placa commemorativa i Eva Maria Ruiz Correa ha interpretat tres peces musicals.
A l'acte també ha assistit la vicepresidenta primera de la Diputació de Lleida, Rosa Perelló.
Rocafort de Vallbona, 8 d'octubre de 2016
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
En el Telenotícies migdia (TV-3) van mobilitzar dimarts càmeres i reporters a Brussel·les per fer-li una entrevista a Jami Matamala, que ha decidit tornar a Bèlgica, una altra vegada en qualitat d'exiliat, segons va declarar ell.
Als que no estiguin al cas del procés convé recordar-los que el senyor Matamala és un virtuós empresari de Girona que es va transformar en acompanyant i s upporter personal de Puigdemont, des de l'època d'Alemanya fins a l'actual de Waterloo.
Fruit d'aquesta relació va ser recompensat amb el càrrec de senador (JxCAT).
Des del meu punt de vista aquest empresari té tot el dret a agafar el cotxe i anar-se exiliant, desexiliant, i tornar a exiliar-se les vegades que vulgui.
De fet, aquests viatges tenen una lògica que els devots del procés aplaudeixen i la resta deplora: Matamala té pendent una citació per encobriment, citació que no vol atendre i que queda en suspens quan exerceix de senador –i llavors viu a Girona– i torna a estar vigent quan deixa de ser senador, com ara, que el Senat està suspès fins a les pròximes eleccions, i és quan agafa el cotxe i viatja a Bèlgica.
No és objecte d'aquesta columna –que no és d'anàlisi política sinó de televisió– examinar el comportament d'aquest empresari gironí.
Aquí el més televisivament destacable és el paper que continua exercint TV-3, que es dedica a desplegar càmeres, personal i recursos públics perquè el senyor Matamala ha decidit tornar a Brussel·les.
Observant la foto, i el vídeo que publiquem en l'edició 'online' d'EL PERIÓDICO, es pot veure clarament que l'atenció informativa sobre aquest viatge només ha concitat l'atenció de TV-3 i l'ACN (Agència Catalana de Notícies).
Cap altre mitjà, ni internacional, ni espanyol, ni belga, ha desplaçat cap equip, ni s'ha gastat un cèntim.
Queda clar, doncs, que la immensa majoria ha considerat que aquest desplaçament de l'empresari no és notícia.
He anat repetint des de fa temps que a TV-3 ja no se la pot analitzar com a cadena de televisió.
Ben mirat, seria terrible que cada vegada que l'empresari s'exilia, passés a ser rutina, no se n'assabentés ningú, i no es transmetés excitació. |
Durant el mes d'octubre de 2018 es realitzaran enquestes telefòniques a la ciutadania, per conèixer la percepció sobre l'adaptació de la ciutat d'envelliment.
L'objectiu d'aquestes enquestes serà valorar quines millores aprecien els ciutadans en relació a cada una de les 8...
El projecte "Terrassa ciutat amiga de les persones grans" inicia una nova acció amb una campanya de sensibilització amb el nom de "Amb respecte.
Millor" De les 52 accions del Pla d'Acció de Ciutat amiga, s'inicia l'acció 8.4 dins de... |
El conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, ha assegurat aquest dilluns que li "sorprèn" que la líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, hagi decidit canviar de cos de seguretat per a la seva escorta, tot i que ha assegurat que ho respecta.
En declaracions als periodistes al Palau de Justícia de Girona, ha assegurat que el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, ja ha dit que se li concedirà aquest canvi d'escorta, i ha reiterat que Camacho té dret a expressar allò que consideri oportú.
Gordó ha explicat que, davant de la petició del canvi d'escorta, s'ha d'acceptar la seva voluntat i que des de la Generalitat es parlarà amb el Govern central perquè es produeixi, i la despesa l'haurà d'assumir l'Estat.
Sobre la presumpta trama d'espionatge polític a Catalunya, ha remarcat que "és estudiada, treballada i investigada per jutjats i cossos judicials", pel que ha advocat per deixar treballar als qui tenen potestat per investigar.
Preguntat sobre si hi haurà canvis en la Secretaria d'Institucions Penitenciàries i si manté la confiança en Xavier Martorell, ha reiterat: "El partit té la confiança en Martorell i el Govern té la confiança en Martorell".
Gordó s'ha desplaçat a Girona en la seva segona visita territorial després de Lleida per conèixer al personal de la Conselleria de Justícia, reunir-se amb òrgans judicials i visitar en quina situació estan els edificis judicials, com s'estan implementant els recursos i les seves deficiències perquè puguin solucionar-se.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de De Bassus Torrevieja.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Torrevieja. |
Ara mateix i registrem la convocatòria de. i teniu més de vint dies per fer efectives les resolucions de i negociar de bona fe.Nosaltres ho tenim clar pic.twitter.com/0cG2yzEMus
UGT i CCOO convoquem a la vaga els 250.000 treballadores i treballadors dels serveis públics, concertats i universitats públiques de Catalunya.
El aturem els serveis públics. pic.twitter.com/UVvNOPbk0V
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Sol·licitud per a beneficiaris de l'ajuda a la jubilació anticipada dels agricultors i treballadors agrícoles de la Comunitat Valenciana majors de 65 anys, la edat de jubilació efectiva de la qual no haja sigut als 65 anys
Convocar els beneficiaris de l'ajuda a la jubilació anticipada dels agricultors i treballadors agrícoles de la Comunitat Valenciana a l'empara amb l'Orde de 16 de gener de 2008 de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, majors de 65 anys la edat de jubilació efectiva dels quals no haja sigut als 65 anys, a fi de sol·licitar el pagament de les quantitats que haurien d'haver percebut en concepte de la dita ajuda des que van complir els 65 anys fins a l'edat efectiva de jubilació.
Beneficiaris de l'ajuda a l'empara Orde de 16 de gener de 2008 majors de 65 anys l'edat de jubilació efectiva del qual no haja sigut als 65 anys i que van accedir a l'ajuda en alguna de les estes modalitats:
a) Titulars d'explotacions que han cessat definitivament en l'activitat agrària, d'ara en avant cedents.
b) Treballadors de les explotacions els titulars del qual hagen cessat definitivament en l'activitat agrària.
a) Haver complit 65 anys d'edat i l'edat de jubilació efectiva del qual no haja sigut als 65 anys
b) Haver cotitzat a qualsevol règim del sistema de la Seguretat Social un període previ tal que els permeta completar, en arribar a l'edat de jubilació efectiva, almenys els anys necessaris per a tindre dret a percebre la pensió de la Seguretat Social.
c) Estar al corrent de les seues obligacions fiscals i amb la Seguretat Social
Els treballadors de les explotacions els titulars dels quals cessen en l'activitat agrària amb fins comercials per a poder ser beneficiaris de les ajudes, hauran de complir els requisits següents:
a) Haver complit els cinquanta-cinc anys d'edat i l'edat de jubilació efectiva dels quals no haja sigut als 65 anys
b) Haver cotitzat en qualsevol règim del sistema de la Seguretat Social durant un període previ que els permeta completar, en arribar a l'edat de jubilació efectiva, almenys els anys necessaris per a tindre dret a percebre la pensió de la Seguretat Social, i dels quals els dos anteriors al cessament, hagen sigut ininterromputs.
c) Estar al corrent de les obligacions fiscals i amb la Seguretat Social
L'import de l'ajuda correspon a les quantitats que haurien d'haver percebut en concepte de la dita ajuda els beneficiaris de l'ajuda a la jubilació anticipada dels agricultors i treballadors agrícoles de la Comunitat Valenciana majors de 65 anys, l'edat de jubilació efectiva dels quals no haja sigut als 65 anys, des que van complir els 65 anys fins a l'edat efectiva de jubilació.
El termini per a la sol·licitud d'estes ajudes serà de dos mesos comptats a partir de l'endemà de la publicació al DOGV.
- En els registres dels òrgans administratius a què es dirigisquen o davant de qualsevol òrgan administratiu que pertanga a l'Administració General de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, o a la d'alguna de les entitats que formen l'Administració local si, en este últim cas, s'haguera subscrit el conveni oportú, així com en les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya a l'estranger.
- També en qualsevol oficina de Correus.
En este cas s'haurà de presentar en sobre obert perquè es puga estampar el segell i la data en l'imprés de sol·licitud i en la còpia.
- En les oficines comarcals de la Conselleria de Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica (per a qualsevol informació sobre la ubicació d'estes, telefoneu al 012).
- I preferentment en les oficines comarcals i en els registres següents:
REGISTRE GENERAL DE LA CONSELLERIA D'AGRICULTURA, DESENVOLUPAMENT RURAL, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA I TRANSICIÓ ECOLÒGICA
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL - ALACANT
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL - CASTELLÓ
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL - VALÈNCIA
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=DGM_OCAPA&version=1&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=581
Junt amb la sol·licitud caldrà aportar la documentació següent:
DNI del sol·licitant o del representant legal, en el cas que no haja autoritzat a l'Administració a la seua consulta
Acreditació d'estar corrent de les seues obligacions fiscals i amb la Seguretat Sòcia, en el cas que no haja autoritzat a l'Administració a la seua consulta.
L'acreditació de la titularitat de dades bancàries per al pagament de les ajudes, per mitjà del document normalitzat de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de domiciliació bancària.
- Presentació de la sol·licitud i documentació requerida.
- Independent del lloc de presentació de les sol·licituds, la tramitació de cada expedient correspondrà al servici amb competències en matèria d'ajudes estructurals.
- L'avaluació de les sol·licituds, d'acord amb els criteris establits, serà efectuada per l'òrgan col·legiat constituït pel titular del servici d'ajudes estructurals, un cap de secció i un tècnic.
- Després de la valoració de l'expedient tramitat es donarà trasllat a l'òrgan competent per a resoldre sobre la concessió o denegació del pagament corresponent a l'ajuda de jubilació anticipada.
- La competència per a resoldre la concessió, els pagaments, el reintegrament i la revocació corresponent a l'ajuda de jubilació anticipada correspon al titular de la direcció general competent, per delegació de l'Acord de 26 d'abril de 2012 pel qual es deleguen les funcions d'autorització del pagament de fons FEADER entre l'organisme pagador i els distints òrgans administratius de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua.
Davant de la dita resolució serà procedent el recurs de reposició davant del mateix òrgan que la va dictar, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la notificació, de conformitat amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques o bé recurs contenciós administratiu davant dels jutjats Contenciosos Administratius de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la notificació, de conformitat amb el que preveu l'article 46 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, de 13 de juliol de 1998, sense perjuí de la interposició de qualsevol altre recurs que s'estimen procedent.
Les persones obligades a relacionar-se amb la Generalitat a través de mitjans electrònics, en els termes de l'article 14 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú, així com els sol·licitants que, no estant obligats a això, opten per aquesta via, presentaran les sol·licituds telemàticament a través de la seu electrònica de la Generalitat en la següent URL http://www.gva.es/va/proc581.
Quan els sol·licitants estiguen obligats a relacionar-se amb la Generalitat a través de mitjans electrònics però la sol·licitud es faça de forma presencial, es requerirà a l'interessat perquè la present de forma electrònica.
A aquest efecte, es considerarà com a data de presentació de la sol·licitud aquella en la qual haja sigut realitzada la presentació telemàtica.
Per a accedir de forma telemàtica el sol·licitant haurà de disposar de sistemes de signatura electrònica reconeguda o qualificada i avançada basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos en la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació».
Entre ells els certificats emesos per l'Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana [URL], així com el sistema clau signatura per a les persones físiques.
Els documents que s'annexen al tràmit telemàtic hauran d'anar signats electrònicament per les persones que, segons el tipus de document, procedisca.
Els tràmits que es realitzen a través de la seu electrònica de la Generalitat però que no arriben a registrar-se, es poden recuperar en un moment posterior per a acabar la presentació telemàtica accedint a l'àrea personal de la Generalitat des de l'apartat "com va el meu"-> "sol·licituds en creació" [URL].
- Orde de 16 de gener del 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establixen les bases reguladores de les ajudes destinades a fomentar la jubilació anticipada dels agricultors i dels treballadors agrícoles a la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5700, d'11/02/08).
- Orde de 25 de febrer de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es modifica l'Orde de 16 de gener de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establixen les bases reguladores de les ajudes destinades a fomentar la jubilació anticipada dels agricultors i treballadors agrícoles a la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5722, de 12/03/08).
- Correcció d'errades de l'Orde de 25 de febrer del 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es modifica l'Orde de 16 de gener de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'establixen les bases reguladores de les ajudes destinades a fomentar la jubilació anticipada dels agricultors i treballadors agrícoles a la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5788, de 19/06/08).
- Resolució de 10 de febrer del 2011, de la directora de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, per la qual s'establix la convocatòria del procediment d'admissió de sol·licituds i concessió de les ajudes destinades a fomentar la jubilació anticipada dels agricultors i treballadors agrícoles en la Comunitat Valenciana durant l'any 2011 (DOCV núm. 6462, de 17/02/11).
- ORDRE 19/2017, de 20 de juliol, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es modifica l'Orde de 16 de gener de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'estableixen les bases reguladores de les ajudes destinades a fomentar la jubilació anticipada dels agricultors i treballadors agrícoles a la Comunitat Valenciana.
Vegeu Orde de 16 de gener de 2008
Vegeu Resolució de 10 de febrer de 2011
Vegeu Ordre 19/2017, de 20 de juliol
Simulació de Tramitació Telemàtica a la Generalitat Valenciana (Cl -firma)
Sistemes de Firma Electrònica admesos i / o utilitzats a la Seu
Sistemes de verificació de Firmes
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
L'excap de la unitat dels Mossos assegura en el judici que té la conversa gravada
Concentració espontània de ciutadans davant de la conselleria d'Economia durant l'operació de la Guàrdia Civil contra l'1-O / PERE VIRGILI
Carlos Hernández, cap de la unitat especialitzada en mantenir l'ordre públic a Catalunya (Brimo) durant els esdeveniments del 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia, va declarar ahir que Jordi Sànchez, quan va veure els agents, va exclamar: "Això no és el que hem acordat, treu la Brimo d'aquí".
Com que el cap policial li va dir que a ell no li podia donar ordres i que es disposava a complir la seva missió, Sànchez, segons aquesta versió, va agafar el mòbil i va anunciar que trucaria al president i al conseller, en referència a Carles Puigdemont i Joaquim Forn.
Desconec si va trucar al president com em va dir o al conseller, però sí que els puc repetir el que ell va dir, perquè el tenia al davant.
Les paraules que el senyor Jordi Sànchez va dir davant meu, a un metre de distància, van ser: 'Trapero està boig, s'ha tornat boig.
Ha perdut el cap, s'ha begut l'enteniment'.
Un parell de minuts després es va girar i em va dir que Trapero rebria una trucada i que hauríem de marxar.
Li vaig dir que podia trucar al Papa de Roma, que si a mi l'ordre no m'arribava de la meva cadena de comandament, jo compliria l'ordre d'arribar a la conselleria i treure'n la comitiva judicial".
Aquest testimoni reprodueix el que Hernández ja va declarar en el judici del Procés al Tribunal Suprem.
I reflecteix la situació ambivalent en què s'havia situat el major Trapero aquells dies.
El relat d'Hernández té una segona part.
"Al cap de deu minuts, Jordi Sànchez vol tornar a parlar amb mi.
Em trobo amb una persona molt més col·laboradora, la seva actitud ha canviat diametralment, m'ofereix ajuda per calmar l'ànim, jo li insisteixo que he d'arribar a la conselleria per treure'n la comitiva i em diu que farà tot el que sigui al seu abast perquè puguem arribar-hi.
Permeto que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entrin dins el passadís que hem organitzat perquè parlin amb diferents ciutadans que pressionen els policies i veig que tots dos em poden servir com a mediadors i demano a Sànchez el telèfon per si al llarg de la nit necessito la seva ajuda.
Serà Sànchez qui per megàfon cridarà a deixar lliure la porta del Teatre Coliseum.
Quan vam baixar amb la lletrada de l'administració de Justícia ens esperava un cotxe i allà ja no hi havia ningú".
Ahir va declarar el general de brigada de la Guàrdia Civil Mariano Martínez (ascendit a general de brigada el desembre del 2018) a proposta de la defensa del major Trapero.
Martínez va explicar que es va mantenir en contacte permanent, el 20 de setembre del 2017, amb el comissari Ferran López per insistir en les peticions de suport d'ordre públic.
A preguntes del fiscal, el general va dir: "La conversa era: 'Ferran, escolta, espavileu, això va a més, això s'està complicant, cal prendre mesures'.
I en algun moment, segons anava passant el matí, sobretot, i part de la tarda, les converses eren cada vegada més tenses.
No hi ha dubte, tots estàvem pressionats i volíem solucionar la qüestió, però com que no ho vèiem igual lògicament la tensió de vegades fa perdre els nervis i recordo que en algun moment hi va haver una paraula més forta per part meva, i ho sento, no s'estava donant resposta a la situació i el meu estat d'ànim no afavoria ser amable".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Moviment de Defensa de la Terra (MDT), organització nascuda el 1984 amb una proposta independentista radical, va marcar, en els anys 80 i 90 del segle XX, l'espai polític català.
"Història de l'MDT" explica les seves lluites i les propostes revolucionàries, les seves connexions directes o indirectes amb Herri Batasuna o Terra Lliure, la interrelació amb grups com Catalunya Lliure, PSAN, IPC o la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
Una organització independentista radical durant els anys 80 i 90
"Per la reunificació, la independència i el socialisme!
Visca la terra!", va ser l'eslògan que resumia la proposta del Moviment de Defensa de la Terra per als Països Catalans. |
Des de principis d'any, alguns partits, organitzacions i entitats educatives han tornat a demanar la derogació de la LOMCE, sembla que podria ser possible amb l'actual configuració del parlament central.
Malgrat tot, darrerament en el camp de l'educació es parla poc o menys de la LOMCE, una llei, acusada amb raó, d'un determinat model ideològic que es basa de forma perfecte amb el motlle d'una modernització conservadora, fruit d'un conjunt de diverses ideologies, totes de caire conservador.
I no ens podem permetre el silenci educatiu, el debat i la lluita.
Fa temps es va signar un acord que deia que quan arribessin al govern alguns partits de l'oposició la derogarien.
Ara amb l'agonia del partit que va promoure aquesta fatídica llei intenten convèncer a alguns d'un pacte per preservar-la, amb els seus arguments coneguts de salva pàtries.
Únicament li està fent mig cas un partit, però encara no sabem com quedarà tot.
La realitat sempre supera el desig.
I també s'ha de dir que en algunes comunicats autònomes han pres la decisió de no tirar-la endavant.
Sense entrar en detalls a Catalunya -que s'ha mostrat a vegades en contra i a vegades a favor amb les seves accions i legislació- actualment aplica alguns criteris de la LOMCE, com ho demostra que es continua amb el tema de les direccions escolars i les proves diagnòstiques.
I ja es veu que és impossible aconseguir pactes polítics i socials de l'educació com altres països.
Continua vigent la generalització del que jo penso és únicament atribuïble a la prepotència i al menyspreu de tot aquell que no pensa com jo.
I així va funcionar el seu debat i la seva promulgació.
I seria necessari derogar-la i recuperar l'anterior llei i millorar-la.
Recordem que no és únicament una llei tècnica, sinó que la LOMCE té una determinada forma de veure la realitat social i l'educació.
I voldria recordar-ho perquè es tinguin en compte amb el debat que tornarà a sorgir quan es vagi clarificant el panorama polític.
No cal repetir que aquesta llei té una visió conservadora d'un context cert i igual per a tots i un currículum únic o tancat que lògicament porta una proposta com proves, repetició, autoritat, oblit de les arts, itineraris, desconfiança en el professorat, el coneixement que serveix únicament per l'empleabilitat, etc. És una gran miopia pensar que fent de l'escola una altra vegada una caserna, els soldats es tornaran disciplinats.
És possible que les estructures actuals de l'organització educativa no siguin les adequades (horaris, parets, departaments, tutories, càrrecs, etc.) i que en lloc de reforçar-les a imatge i semblança del passat (matèries instrumentals, segregacions, revàlides, etc.), basant-se en l'autoritat i una forma de veure l'esforç, hauríem de plantejar-nos un canvi gradual d'aquestes estructures per construir l'escola del futur.
El pitjor de la Llei és que no construeix l'escola del futur, sinó que recupera la mala escola del passat.
El que es demana dels governs és que pensi en el futur i ho anticipin.
L'escola que es va començar a edificar a la fi del segle XIX va arribar tard al nostre context, i les circumstàncies de la dictadura van truncar el gran salt educatiu fet des de principis del segle XX, gràcies als grans esforços de tots i totes que es dedicaven a l'educació.
En les darreres dècades havíem aconseguit més del que esperàvem.
Però en lloc de començar a construir l'escola del segle XXI, s'ha tornat cap al passat.
S'ha fet una regressió pedagògica molt perillosa.
No ens podem permetre ni ens ho mereixem una llei com aquesta i encara que no es parli tant com abans hem de continuar lluitant, pregonant, pensant i discutint que s'ha de derogar.
Hem de construir una llei que permeti més participació comunitària, un currículum adequat a la realitat actual, noves estructures escolars, introduir de forma reflexiva les noves tecnologies, una millor formació docent, altres estructures educatives i formes diferents de veure el coneixement.
Recolzem la seva derogació que sembla que pot ser possible i ajudem a què el que vingui sigui molt millor per l'educació.
Ah, i a Catalunya també replantegem l'actual Llei d'educació de Catalunya que en molts aspectes s'assembla.
Que altres debats no ens portin a oblidar la importància per un país com és l'educació.
Catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona Contact: Twitter | More Posts
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El Palau de la Música rebrà la clausura aquest dimarts del XIII San Miguel Mas i Mas Festival amb l'espectacle "transgressor" de la cantaora de Huelva Rocío Márquez, que estarà acompanyada pel guitarrista Pepe Habichuela, El Niño de Elche, Raúl Rodríguez i el músic Raül Fernandez 'Refree'.
El director artístic del festival, Pere Pons, ha afirmat en roda de premsa aquest dilluns que el repertori de Márquez "és una proposta que recorda els grans discos del flamenc", referint-se a tasques com els de Camarón i Pepe Marchena, sobre qui es basa l'espectacle.
Pons ha afegit que la barreja del flamenc clàssic amb la transgressió que ha afegit 'Refree' "ha permès que tot el món accedeixi al flamenc", a causa que resulta cridaner introduir sons actuals, acostant-lo als més joves.
Márquez també ha pres la paraula per agrair que comptessin amb ella per tancar el festival i, respecte a les possibles crítiques que pot rebre per aquest treball des dels sectors més puristes dels aficionats, afirma: "Sabíem que si sortia bé, originaria opinions diferents".
S'ha mostrat també agraïda per estar acompanyada pel grup de músics que actuaran aquest dimarts, i ha afegit que "cadascun té la seva personalitat, però són molt generosos i han volgut compartir els seus punts de vista" a l'hora de crear les diferents peces.
'Refree' ha afegit que "Rocío ha estat moltes vegades més trencadora", ja que moltes vegades ha assegurat que ha estat la cantaora qui l'ha animat a ampliar els seus límits a l'hora d'experimentar amb els sons més actuals.
Márquez també ha volgut agrair al públic que "sigui més receptiu", de qui ha collit molt bona acceptació, com l'espectacle que ha ofert en el passat Primavera Sound.
La roda de premsa també ha servit perquè Pons fes un primer balanç d'aquesta edició del festival, assegurant que "ha estat un repte com tots els anys", però que es mostra satisfet per l'augment fins al 78% de l'ocupació de les representacions --75% en 2014--.
Per al director la xifra és "un repte aconseguit", i va arribar a un total de 35.000 persones que han acudit als diferents concerts, entre els quals destaquen els de Miles Davis Tribut Big Band, Maria del Mar Bonet i La Locomotora Negra.
Pons ha incidit que el Mas i Mas és "una aposta decidida per la música i músics del territori, aconseguint que es reconeguin", amb un 70% de producció nacional.
No ha volgut deixar d'esmentar que són molts els obstacles, com el 21% de l'IVA cultural, però celebra que "el nivell d'assistència es mantingui" al voltant de les xifres de l'any passat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amb gorra, mocador i guants però sense el braçal de capità.
Així va saltar aquest dimarts a la freda gespa de Teresópolis, un bonic poblet de les muntanyes de Rio de Janeiro, el davanter de la 'seleçao' Neymar Júnior.
Amb a penes vuit graus de temperatura, el primer partuit del davanter del FC Barcelona amb la selecció olímpica del Brasil no va ser tan calorós com hauria esperat.
En la primera roda de premsa del nou tècnic de la 'canarinha', Rogério Micale, un autèntic desconegut per al públic brasiler però fortament consolidat en les categories inferiors de la selecció verd-i-groga, va evitar per tots els mitjans confirmar o desmentir el seu rol de capità als Jocs Olímpics de Rio 2016.
"A nivell intern ja hem conversat amb els jugadors sobre qui haurà d'assumir el braçal de capità, però la decisió és sempre de la comissió tècnica.
Eperarem veure el funcionament del grup, però ho sabreu ben aviat", va assegurar Micale sembrant el dubte entre els presents.
Des que va assumir el rol de capità a les ordres de Dunga el 2015, el lideratge de l'estrella del Barcelona mai havia sigut qüestionat.
No obstant, la caiguda de Dunga, la seva absència a la Copa Amèrica Bicentenari i la polèmica pels seus desafortunats comentaris a les xarxes socials per la dolorosa eliminació contra Perú, arribant a dir que un munt de "babacas" (idiotes, en portuguès) criticarien els seus companys, van fer saltar les alarmes sobre la necessitat de nomenar un capità d'un perfil baix que reconciliï la deteriorada relació entre els aficionats i l'equip pentacampió el món.
" Neymar està entre els tres millors jugadors del món i si conseguimos que es sienta feliç tot anirà bé" (Rogério Micale)
Conscient de la incertesa que la seva resposta va generar, el nou entrenador va estar ràpid i va saber esmenar l'error inicial: " Neymar està entre els tres millors jugadors del món i si aconseguim que se senti feliç tot anirà bé".
No hi ha dubte que, amb braçal o sense, Neymar està destinat a estirar el carro en una selecció que destaca sobretot per la seva joventut i falta d'experiència.
Tant és així que al Brasil tots saben que si el davanter se sent còmode la màgia dels regats impossibles, el desbordament i la gosadía no triga a fer el seu efecte i això, segons Micale, hauria de ser suficient per aconseguir que el conjunt aspiri a l'anhelat or olímpic.
Mentrestant, el recital de detalls tècnics, somriures i bromes que va desprendre 'Ney' en el primer entrenament no va deixar dubtes sobre l'efecte del seu lideratge natural entre els seus companys.
El de Santos, la mateixa ciutat on es va consagrar el mític Pelé, no va parar de divertir-se en una sessió tècnica amb l'objectiu de reactivar les ganes d'acariciar el cuir per a uns jugadors que, en el cas de Neymar, no han suat la samarreta durant les vacances.
Tot al contrari passava amb l'altre gran nou de l'entrenament, Gabriel Jesús.
Amb a penes 19 anys, el davanter del Palmeiras, i futurible del FC Barcelona encara que en la disputa ja se situen el Reial Madrid o el Milan, no dissimulava les seves ganes de triomfar amb el número 11 de Brasil a l'esquena.
Com a vigent líder del campionat brasiler, l'aspirant va destacar per la seva velocitat i capacitat associativa formant un trident que amb Neymar i Gabriel Barbosa "Gabigol", l'altra perla del Santos, bé podria valer una medalla d'or.
Sense dissimular, Micale no va voler estalviar paraules per referir-se a un jugador que coneix des de les categories inferiors de la selecció i en qui diposita grans esperances en els pròxims anys.
" Gabriel Jesús és una realitat, un jugador formidable però que ha de seguir el seu cicle de formació.
Encara no podem esperar que assumeixi una responsabilitat com sí que ho fem amb Neymar", va apuntar sabent que, al capdevall, només el crac del Barcelona, amb el braçal de capità o simplement com a líder natural de l'equip, serà capaç de col·locar l'or olímpic sobre el pit dels seus companys a Rio 2016. |
Alguns pagesos ja han patit entre vuit i deu furts en el que portem d'any
Dissuadir els lladres abans que cometin els robatoris.
Aquesta és la tasca que els pagesos i l'Ajuntament d'Alcover (Alt Camp) han encarregat al nou vigilant rural contractat pel consistori.
Asseguren que, lluny de disminuir, els robatoris al camp es mantenen i la problemàtica fa anys que s'arrossega.
De fet, alguns propietaris ja s'han vist afectats per aquests furts entre vuit i deu vegades en els primers sis mesos de l'any.
El vigilant, que es coordina amb els Mossos d'Esquadra i la guàrdia municipal, visita les finques dels pagesos per saber si han patit robatoris i quan s'han produït.
Amb aquesta informació es crearà una base de dades que servirà per organitzar rondes de vigilància eficients.El sindicat Unió de Pagesos i la cooperativa d'Alcover són les dues entitats a les que recorren els afectats quan pateixen un robatori.
Per això van traslladar les queixes a l'Ajuntament, que en pocs dies ha posat en marxa la figura del vigilant rural.
Una mena de "coordinador", ha exposat l'alcalde, Robert Figueras, que treballa per detectar "qualsevol infracció que hi pugui haver" i n'informa els Mossos d'Esquadra o la guàrdia municipal.
Figueras també ha manifestat que en altres ocasions s'havien implantat mesures similars, però mai de manera tan extraordinària, i és que enguany els robatoris van començar abans.
La persona que s'encarrega de la tasca de vigilància és l'Igor Granado, un jove que, per ara, prioritza la comunicació amb els pagesos.
"Els fem quatre preguntes per fer una mica d'estadística", ha detallat, per saber si els robatoris es produeixen entre setmana o en cap de setmana, de dia o de nit, i a partir d'aquí s'elaborarà una base de dades "que servirà per organitzar les rondes de manera eficient".
Granado també ha relatat que ja s'ha trobat amb tot tipus de situacions.
Des de robatoris on els lladres només s'han endut menjar fins a casos més importants en què s'han emportat coses que puguin vendre, motors o fils de coure.
A més, ha dit que moltes vegades són més greus les destrosses que fan als masos per poder-hi entrar que no pas el robatori en si.
Uns desperfectes que comporten que els pagesos hagin d'invertir grans quantitats de diners per reparar-los.
Magí Rimbau, delegat d'Unió de Pagesos al municipi, ha comentat que hi ha moltíssims pagesos afectats, i que alguns ja han patit vuit o deu robatoris en el que portem d'any.
"Dins als masos ja no hi deixem res", ha lamentat.
Per això, ha valorat molt positivament l'actuació del consistori, que "ha mirat de pal·liar una mica el problema".
També ha apuntat que aquells que han marcat els seus estris i maquinària amb esprai invisible, o que han instal·lat alarmes, se salven dels robatoris.
Així mateix, el delegat ha recordat que sempre recomanen als pagesos que denunciïn els fets als Mossos d'Esquadra, tot i que n'hi ha que ja n'estan "farts", i se senten "desanimats i impotents".
En aquest sentit ha relatat que, segons la policia catalana, els robatoris han disminuït, però Rimbau ha atribuït la baixada al fet que molts afectats, cansats, ja no ho denuncien.
Tant Figueras com Rimbau han alertat també que els pagesos temen perquè els robin la collita, ja que l'avellana, "en aquests últims anys va a un preu raonable", ha indicat l'alcalde.
Des de l'Ajuntament volen "minimitzar aquesta por".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Espero que aquest any els Reis portin un calefactor al Nen Jesús.
Que llarg que se'm fa el Nadal dins d'aquesta establia al costat d'un bou que només rebufa i em mira amb ulls libidinosos!
Ja no sabem què fer-ne de les tones d'or, encens i mirra que els mags d'Orient han deixat aquí durant dos mil·lenis.
Amb tanta essència aromàtica, aquest pessebre fa olor de classe de ioga.
I no en traurem cap profit de l'or fins que a algú no se li acudeixi plantar una rèplica de Fort Knox a la vora del poble dels pastorets.
A mi no hi ha manera que m'ubiquin en un altre lloc.
Aquest any tenim un Gormiti de foc en lloc de l'àngel de l'Anunciació per gentilesa del petit de la família, i un pam menys de molsa per la fam insaciable del gos de la casa.
Ara, aquest bou calent i jo som inamovibles, una institució gairebé més sagrada que el nostre redemptor o l'estrella del pessebre, que no és l'astre de purpurina que han penjat aquí dalt.
L'estrella del pessebre són el caganer i el seu cul rosat i depilat.
De vegades penso que a les cases només es munta el pessebre per posar-hi un caganer.
I ho confirmo quan les visites només semblen preocupades per trobar el pastoret laxat i el seu regalet intestinal.
Un cop el localitzen el pessebre perd tot interès, per molta filigrana que l'enginyer de la casa hi hagi planificat.
I mentre al menjador sona unpopurriimpossible de nadales, aquesta nit tornarà a passar el mateix de sempre.
Naixerà un nen diferent, tan especial que em temo que pateix gigantisme.
No és normal que un nen acabat de néixer sigui tan gros i espavilat.
I després vindran els pastors i amb tota la bona fe del món estaran a punt de matar el diví infantó.
Aleshores jo tornaré a desitjar que l'any vinent em posin a l'Anunciació, substituint el Gormiti de foc.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
14 ciutadans de Portugal, gairebé tots treballadors temporers, tornen a casa en un viatge coordinat pels ministeris d'Afers Exteriors i de Turisme amb el consolat honorari de Portugal.
El mateix autocar que els transporta cap a Porto tornarà dimecres, amb vuit ciutadans andorrans que havien quedat retinguts en territori portuguès.
Poc després de les 19 hores han anat arribant a l'estació els passatgers, acompanyats de familiars i amics.
Són en total 14 ciutadans portuguesos, la majoria treballadors temporers, i tornen a casa abans de temps, obligats per la crisi sanitària.
El viatge ha estat possible gràcies a la intervenció dels ministeris d'Afers Exteriors i de Turisme, conjuntament amb el consolat honorari de Portugal.
Comparteixen les ganes de retrobar la família i més encara en una situació tan difícil com l'actual.
Molts, però, marxen amb la idea de tornar.
El mateix autocar tornarà dimecres a Andorra amb vuit ciutadans andorrans que es trobaven retinguts a Portugal.
Marxen amb una barreja d'emocions.
Els espera un llarg trajecte entre 16 i 18 hores fins a Porto en un viatge atípic, que només s'aturarà cada quatre hores per fer els canvis de conductor reglamentaris. |
Joan Bada i Elias: Mil·lenarisme i utopia / Evangelista Vilanova: "L'edat de l'Esperit" segons Joaquim de Fiore / Jaume Mensa Valls: "En aquest centenar que ara corre fenirà lo món".
Els darrers temps en autors catalans del segle XIV: Arnau de Vilanova i Ponç Carbonell / Joan Requesens i Piquer: El profetisme en el Renaixement / Josep Gil i Ribas: La utopia de Thomas More i el mil·lenarisme / Miscel·lània: Josep Ramon Segarra i Estarelles: El crim del Tossal.
Justícia privada i ritualització de la violència a la València del segle XV / Mònica Piera Miquel: Els cadirers de boga a la Barcelona de la fi del segle XVIII / Albert Mestres: Rubió i Ors i la Renaixença.
Represa o ruptura? / Enric Pujol: Els fundadors de l'Institut d'Estudis Catalans (1907-1911) / Lluís Duran: La Protectora de l'Ensenyança Catalana i el foment de les escoles catalanes (1914-1923) / Josep Vicent Boira Maiques: Ciutat, educació i República.
València a propòsit del Pla d'Ordenació Escolar de 1936 / Giovanni C. Cattini: Anarquistes italians a l'Espanya republicana.
La visió de Giuseppe Ruozi / Sérgio Campos Matos: Historiografia i nacionalisme al Portugal del segle XIX / Postscriptum: Gregori Mir: Tres cartes de l'arxiu de Joan Mascaró sobre la Guerra Civil / Gil-Manuel Hernàndez i Martí: Les transformacions de la cultura popular / Recensions: Albert Mestres, María José de la Pascua Sánchez, Núria Sales, Jaume Riera i Sans, Joan Borja i Sanz / Notes: Costanzo Di Girolamo: Jordi de Sant Jordi, de joglar a cavaller / English Summaries / Publicacions rebudes / Il·lustració de la portada: Doro Balaguer. |
Crítica, anàlisi i orientació literària
Cal felicitar amb admiració als dos darrers governs espanyols —el del poliglota Aznar López i del del Rei de les Promeses, Rodríguez Zapatero— per haver convertit l'economia espanyola en un indiscutible referent a escala mundial.
No hi ha dubte que, amb el pas dels anys, s'estudiarà a totes les universitats del món... com a exemple del que mai no s'hauria de fer!
Mercès als seus esforços combinats, han creat un nou oxímoron: economia espanyola.
Si és economia, no pot ésser espanyola; si és espanyola, no pot ésser economia...
El president Aznar, de tan grat record per als catalans, va aconseguir el primer miracle econòmic: basar el funcionament de l'estat en dos grans i sòlids pilars empresarials, el turisme i la construcció.
Dues bases de creació de treball sòlides i indestructibles, que garantien l'estabilitat i la seguretat de la trama empresarial.
Res de caure en la temptació dels errors dels grans països industrialitzats de la Unió Europea i del món, que apostaven per una economia productiva...
La producció de béns, com ha demostrat la crisi, no tenia cap mena de futur, en canvi la construcció i el turisme de qualitat espanyol...!
El segon, i encara més increïble, miracle l'ha dut a terme el president socialista que du a la pràctica la política econòmica més lliberal de la història de l'Estat espanyol, l'amic de l'Estatut català.
En sentir al clatell l'alè de la crisi —quan ja havia esdevingut pandèmia...— va pronunciar una conferència a Nova York assegurant que comptava amb "el sistema financer més sòlid del món"...
El temps, el guardià de la veritat, li ha donat la raó: era tan sòlid que les entitats financeres, després de beneficiar-se dels diners dels contribuents, han hagut de fusionar-se, per a no desaparèixer!
En convertir-se l'estat espanyol en el líder europeu de destrucció d'ocupació —potser s'hauria d'haver pensat abans que tan sols la indústria garanteix continuïtat?— va reaccionar amb la rapidesa i eficàcia que el caracteritzen: la solució màgica per a crear ocupació era el Plan español para el estímulo de la economia y el empleo.
Una nova i fantàstica idea: res d'incentivar o recolzar les empreses o la indústria productiva, que permetien als poderosos estats europeus no caure en el pou més profund de la crisi!
Res d'això: de nou els diners dels contribuents servirien per a crear ocupació... en el sector immobiliari, temporal i sense futur!
Un pla genial que tan sols presentava un petit, quasi insignificant inconvenient: els nous llocs de treball no tan sols no produïen riquesa i, per tant, augmentaven els diners que arribaven a les arques de l'estat, sinó que les anaven escurant.
Es donava la paradoxa que no era pas la indústria ni l'empresa qui pagava els sous dels nous treballadors sinó els mateixos treballadors, junt amb la resta de contribuents, mitjançant els seus impostos.
El vell somni espanyol: tots els treballadors i treballadores convertits, directament o indirecta, en funcionaris!
En comptes d'invertir els cabals públics en la creació d'empreses, en sembrar un viver d'indústries de futur, va pretendre que fos estat es convertís, el mateix, en una gran empresa...
Una gran empresa sense capital propi, que no produeix riquesa i que és, per la seva condició, essencialment deficitària.
Una empresa, sobretot, que depèn dels diners dels altres per a subsistir.
I que, al damunt, gasta molt per damunt del que té...!
Hauria pogut pensar-se, seriosament, reduir dràsticament totes les despeses de l'estat que no són imprescindibles.
Entre elles, la del ministeri menys productiu (i esperem que segueix essent-ho per molts anys...) el de la Guerra —perdó, de Defensa.
Però no..., la gran, definitiva solució: augmentar els impostos directes i indirectes!
Així sí que faran prendre embranzida a la roda de l'economia: augmentant l'IVA aconseguiran un immediat descens de les vendes; com a conseqüència, es reduirà la producció i creixerà el nombre de desocupats, que requeriran ésser coberts per unes prestacions públiques que inflaran encara més el ja inassumible dèficit de l'estat...!
Tanmateix, no cal preocupar-se gens ni mica: els pressupostos del 2011 sempre poden situar l'IVA al 25 %!
En cas contrari, Catalunya —com sempre— ja proveirà...!
diumenge, 27 de setembre del 2009
Publicat a Opinió Nacional, l'1 d'octubre
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
El jutjat penal número 3 de Lleida ha condemnat a setze anys de presó un veí d'un poble de Lleida per torturar els seus cinc germans i germanastres i per abusos sexuals de dues de les noies.
La sentència a la qual ha tingut accés Europa Press considera provat que l'acusat, que vivia al domicili familiar amb la dona del seu pare, dos germans --una nena i un nen-- i tres germanastres --dues nenes i un nen--, va sotmetre des del 2008 fins el 2014 els seus germans i germanastres a càstigs físics continuats i sense motiu aparent "al·legant petites infraccions comeses pels menors".
"Els càstigs consistien, entre d'altres, a donar-los fuetades amb un cable de telèfon, ordinador, cops amb espàtules de cuina, gairebé sempre fent-ho individualment i amenaçant dient-los que si algun s'atrevia a intercedir per la resta li correspondria un escarment", resa la sentència.
En ocasions, l'home obligava els seus germans a cercar instruments per pegar els altres aconseguint que l'obeïssin temorosos de les conseqüències que els podrien implicar si es negaven.
La sentència assenyala que l'acusat "va arribar a posar picant als genitals dels nens castigant-los fent que efectuessin flexions i sentadillas fins que queien exhausts" i a lligar-los de peus i mans al terra en roba interior.
"En una ocasió l'acusat va va obligar (una de les seves germanes) a escriure una carta de comiat als seus pares per acabar ficant-la a la banyera i dutxant-la amb aigua freda cridant-li que la mataria", recull la sentència.
La sentència condemna també l'acusat a indemnitzar els seus germans i germanastres amb 20.500 euros, 2.500 a cadascun i 4.000 a dues germanes.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Policia de Bangla Desh ha emprat aquest dimecres gas lacrimogen i canons d'aigua per dispersar centenars de manifestants que pretenien assetjar el Ministeri d'Energia en una protesta contra l'augment dels preus del gas.
Les autoritats han assegurat que activistes dels partits polítics d'esquerres han llançat maons i han destrossat els cotxes mentre intentaven entrar al Ministeri.
Diversos policies han resultat ferits, però no s'ha dut a terme cap detenció, segons ha informat l'agent de la Policia Abul Hassan a Reuters.
Per la seva banda, els manifestants han assegurat que almenys 50 activistes han resultat ferits i alguns han estat detinguts.
"La nostra protesta era pacífica, però estem sorpresos per les accions de la Policia", ha assenyalat Ruhin Hossain Prince, un líder del Partit Comunista de Bangla Desh.
"Molts dels nostres activistes han estat detinguts", ha afegit.
A partir d'aquest mes, els preus del gas augmentaran una mitjana d'un 22,7 per cent en dues fases.
És el segon augment en dos anys, malgrat l'oposició dels partits polítics i la indústria.
El Tribunal Suprem ha ordenat una suspensió de dos mesos en la segona fase de l'augment dels preus després d'una petició d'un grup que dona suport als drets del consumidor.
El Govern de Bangla Desh també té pensat augmentar les tarifes de l'electricitat, en un intent per reduir els subsidis, que podria agreujar més les preocupacions sobre el valor de la vida a l'empobrit país de 160 milions d'habitants.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president de Ciutadans, Albert Rivera, i la seva candidata per al Parlament, Inés Arrimadas, han reivindicat la seva formació policia com l'única que des de "la centralitat, la sensatesa i el seny" estan en condicions de "modernitzar la vella política".
Rivera ha demanat que s'aprengui "de la lliçó grega", pocs abans de les eleccions al país hel·lènic.
També li ha demanat a Arrimadas, aprofitant que el míting era a l'amfiteatre de Tarragona, que quan sigui presidenta "llanci els corruptes i el seu 3% als lleons".
La candidata ha recordat que la seva formació sap parlar amb tothom per obligar "a la vella política" a "canviar les coses", com els pactes d'aquesta formació a l'Estat ja han demostrat.Ni Rivera ni Arrimadas han passat per alt l'escenari del míting d'aquest dissabte al migdia: l'amfiteatre de Tarragona.
Tots dos l'han fet servir per recordar els "canvis" que les seves runes -del segle II- han vist transcórrer al llarg dels segles.
Han al·ludit a les seves pedres per demanar que "perduri el millor de la democràcia" i que "no es trenqui" la unitat d'una Europa i una Espanya que tantes lluites ha costat construir amb la secessió catalana.
President i candidata han reivindicat la "centralitat, la sensatesa i el seny" de Ciutadans per garantir ambdós objectius.
Arrimadas ha remarcat la "marca neta" de la seva formació per recuperar "la confiança" dels ciutadans "en la política".
"Si mai us heu sentit defraudats, el vot taronja no us defraudarà", ha promès.
Com "ja ha demostrat" a través dels seus acords a tot l'Estat, Ciutadans està obligant "la vella política" a "canviat les coses".
En la seva reflexió sobre la "modernització" de la "vella política" que els polítics han fet, Rivera ha instat, a més, a aprendre "de la lliçó grega" que ara, a punt de celebrar unes eleccions anticipades, veu com aquesta està tornant.
Per acabar amb aquesta forma antiga de governar, ha demanat a Arrimadas que llanci "als lleons el 3% i els corruptes".
"Amb quins diners garantirà els estalvis dels catalans sense el Banc Central Europeu?", s'ha preguntat.
Hauria de mirar "a la cara" a tots aquells que depenen dels seus estalvis i dir: "Me'n vaig a Ítaca i si us quedeu pel camí m'és igual".
No només juga amb "els sentiments" dels ciutadans, també ho fa amb els "seus estalvis".
En un acte que ha convocat unes 800 persones i ha comptat amb el suport del líder d'Andalusia, Juan Marín, i alguns dels seus seguidors, Rivera ha tornat a dirigir-se als indecisos per demanar el seu vot.
La gent responsable "té por" però els "valents" l'acaben superant.
Que mirin "el somni" que cada vegada està més "a prop".
Rivera ha retret als líders del PP, PSOE i Podemos que "facin càbales" amb les eleccions catalanes.
A ell en canvi, allò que passa a Catalunya l'afecta directament perquè és català i la seva família viu aquí, com els 7,5 milions de persones "d'aquest tros d'Espanya". "
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El doctor en intel·ligència artificial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Ignasi Belda, que també és enginyer informàtic per la Universitat Ramon Llull, ha estat distingit aquest dimarts amb el Premi Fundació Príncep de Girona Empresa 2014.
En una roda de premsa, el jurat ha explicat que ha decidit guardonar Belda per ser un jove emprenedor en l'àmbit biosanitari "amb un gran esforç i una vocació internacional", ja que el 2007 --abans d'acabar el doctorat-- va fundar l'empresa Intelligent Pharma (IP).
Belda, que va néixer l'any 1979 a Alcoi, també ha creat les companyies SOM Biotech --el 2009-- i BioCloud Research --el 2010--, a més de posar en marxa tres anys enrere una filial d'Intelligent Pharma als EUA per facilitar la internacionalització d'aquesta empresa.
Després de conèixer el veredicte del jurat, Belda ha assegurat que el Premi Fundació Príncep de Girona "és un reconeixement important" pel treball de les seves companyies que es dediquen al disseny de nous medicaments mitjançant la intel·ligència artificial.
"Volem ser creadors de ciència i tecnologia", ha subratllat Belda, que ha afegit que una de les principals funcions del seu negoci és ajudar a explicar el funcionament d'un medicament per poder legalitzar-lo i impulsar la creació de tractaments prioritaris.
Després de la lectura del veredicte, l'empresari Josep Lagares ha fet una sèrie de recomanacions per a les persones que volen ser emprenedores i ha aconsellat estar apassionat per una idea, basar el projecte en la creativitat i promoure la cultura de la col·laboració.
A continuació, el president d'Indra, Javier Monzón, també ha pronunciat una conferència i ha dit que a Espanya "creem poques empreses innovadores", després d'afirmar que les companyies són lentes en la introducció de les últimes novetats tecnològiques.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Meravellosa casa casolana en un emplaçament molt especial al final d'un lloc tranquil.
Serè i tranquil envoltat de bells arbres!
Ens ho vam passar molt bé a la vostra encantadora casa.
Al meu fill també li va encantar la taula de ping-pong.
Moltes gràcies per acomodar la nostra arribada molt tardana per problemes de viatge.
I gràcies per la bonica ampolla de bombolles a què vam arribar.
Vam passar una fantàstica estada a Agnès i Fred's.
Érem cinc adults, dos nens petits i un gos gran i la combinació de les comoditats de la casa, situada al costat de la reserva natural i un jardí preciós que la va convertir en la casa perfecta per a la nostra estada durant una setmana.
Sens dubte recomanaria la casa a d'altres, així com tornar (potser a l'estiu, així que podríem utilitzar la piscina!).
Una adreça excel·lent per passar temps de qualitat en família.
La ubicació és perfecta, cèntric per gaudir de les magnífiques platges de les Landes i de moltes activitats.
Genial casa per relaxar-se que està lluny de tot el tràfec de la ciutat
Ens vam sentir com a casa des del principi!
Bonica casa, terrassa com un paradís, proporcionen tot el que necessiteu i molt més.
Va estar allà amb un nen petit d'1,5 anys: a tots ens va encantar el lloc!
Les platges són excel·lents a prop i Biarritz i Sant Sebastià, ambdues ciutats que conviuen.
No us ho penseu dues vegades; només reserveu si hi ha disponible;-)!
Vam passar unes vacances excel·lents a casa d'Agnes i Fred amb dos nens petits.
Ens ha agradat molt nedar i relaxar-nos a les zones exteriors.
La casa tenia tot el que podríem desitjar i està en una ubicació magnífica.
Els comentaris d'Airbnb no estan equivocats, ens hem quedat aquí durant una setmana i era absolutament una base idíl·lica i tranquil·la per a la qual explorar el sud-oest de França, que no podríeu desitjar res millor.
Capacitat per a sis persones i és adequat per a dues famílies, amb molta quantitat d'espai i tocs reflexius com les bicicletes.
Sens dubte recomanaria casa Fred i Agnes i penso tornar a tornar gràcies
Si t'agrada i esperes el que veus en línia, és un lloc perfecte per a tu.
Dúplex perfectament cèntric i ben situat, net, pràctic i moblat amb bon gust.
Llits molt còmodes i apartament elegant!
Cathy va tenir una gran resposta i el seu apartament va complir les nostres expectatives.
Apartament molt bonic, molt ben equipat, decorat amb bon gust i molt net.
Cathy és un amfitrió sensible i acollidor.
Molt bona estada a Cathy's! gràcies
Bonic apartament: una ubicació fantàstica i Cathy és un amfitrió increïble, molt ràpid per ajudar-me a qualsevol pregunta sobre Bordeus.
Magnífic apartament amb entresòl al cor de Bordeus i perfectament net! gràcies
Nicolas és notablement eficient gràcies a una comunicació nominal.
L'apartament és molt amable, ben situat i funcional.
Amfitrió molt amable i sensible.
Un bon capoll per aterrar a l'illa de ré.
Un allotjament acollidor i agradable situat a prop.
Vam tenir una estada agradable, el nostre únic pesar és que no podíem estar més temps.
Vam tenir una setmana molt bona.
L'allotjament està situat al costat del port de Saint Martin en re. (el port està ocupat a la nit, ens van tractar molta música).
L'apartament és petit, però està ben moblat, està molt ben decorat i està en perfecte estat.
Vam tenir una setmana meravellosa a l'apartament de Stephen.
L'allotjament és molt encantador i molt agradable.
Hem gaudit de l'entorn "naturalesa", el tranquil i petit poble a 5 minuts caminant per fer algunes compres.
Stephen és un consell molt amable i molt bo.
Vam estar allà per gaudir de la neu, és una llar que pot satisfer els desitjos de tothom: a 20 minuts de Mongie per esquiar, passejar pels voltants i relaxar-se!
El bany noruec és la guinda del pastís!.
Un petit racó del paradís on regna tranquil·litat i benestar.
La idea d'una casa mòbil convertida en un xalet amb bany noruec amb vistes a la muntanya i el sol naixent, és genial.
Amb la neu prístina i el cel blau, era màgic!
El lloc és perfecte, el xalet amb el seu gran bany noruec... res a dir!
Gràcies Stephen per la benvinguda, molt bon cap de setmana passat en aquesta casa mòbil.
Segona estada per a nosaltres al chal'home i encara som conquerits.
Aquest any no hi ha neu, però l'entorn és tan bell (presència de vaques, gallines).
Aquest lloc és simplement màgic.
Els veïns són vaques i la Mare Natura està a la cita.
Orquestrat per un amfitrió acollidor i sensible, aquest viatge clarament dóna un desig de tornar en el camí a casa!
L'apartament està en línia amb el que s'anuncia i l'estada ha estat molt agradable.
Molt content amb l'allotjament de Gilles.
Modern, net, equipat, plaça d'aparcament, residència molt tranquil·la, tot és perfecte.
Aquest apartament està molt ben situat, tranquil, ben decorat, molt funcional, super ben equipat (roba de llit, electrodomèstics, aparcament en garatge privat...).
Excel·lent benvinguda de Gilles que ha respost a les nostres peticions.
Excel·lent benvinguda, Gilles és super agradable i molt servicial.
Recomano, la propietat està molt ben situada i l'apartament a la part superior.
Tornem de nou i segur que veureu aviat!
Bonic apartament molt net i molt bé equipat, coherent amb fotos, en un lloc tranquil i molt ben situat amb un barri molt bonic.
Tot es fa sentir a casa i l'equip complet de l'apartament és excepcional.
Malgrat el mal temps, passem uns dies fantàstics i relaxants.
Botigues, oceà, muntanya, tot està a prop!
Gilles era molt hospitalari i el recomano.
Moltes gràcies a Gilles per la vostra càlida benvinguda i la vostra confiança, tornarem amb gust
Atractiu i espaiós apartament decorat amb bon gust i ben equipat.
Wi-Fi disponible, pantalles de TV grans amb accés a Netflix a l'habitació I estada!
Zona tranquil·la amb plaça d'aparcament a l'edifici.
Host acollint i donant totes les explicacions necessàries per al bon funcionament de l'estada.
Agradable estada en aquest bonic apartament situat en una zona tranquil·la i propera a hipermercats.
Ho recomano sense cap restricció.
Saint-Jean-de-Luz, Aquitània, França
Ben situat en un animat carrer, però prou alt com per no escoltar el soroll en absolut per a la nostra estada de tres nits.
A prop de tot el necessari per veure i les recomanacions per a restaurants i bars de verificació van ser fantàstics!
Moltes gràcies per una estada meravellosa.
Gran estada per al meu marit i jo a Bordeus.
Va ser perfecte per a allotjar-se a la ciutat, i donar una volta a les vinyes.
Una cosa és nota- si és alt, ha d'estar preparat per a recolzar-se sobre una petita a la dutxa, el meu marit és 6'2 i tenia algunes dificultats per a la dutxa causa dels sostres baixos.
A part d'això, gran, gran estada amb una ubicació perfecta.
Gràcies Arthur per les recomanacions de restaurants - deliciós!
Els meus pares tenien un gran temps en lloc d'Antoine.
L'apartament és molt acollidor i bonic.
L'hi recomanaria a qualsevol que visiti Bordeus
L'apartament d'Antoine és una meravella, cèntric, bonic i molt acollidor.
Ell ens va rebre amb molt d'interès i ens va recomanar llocs per dinar i sopar per la zona que fueronun encert.
fantàstic apartament al centre del barri St Pierre de Bordeaux.
Molt bona localització a un pas de la Plaça de la Borsa i parada de tramvia.
Petit, però mes que sufieciente per a una o dues persones, Si ets molt alt, el sostre baix de l'habitació et pot resultar incòmode.
Antoine va ser molt amable, i al meu disposició.
Vaig tenir un problema per connectar la tele i de seguida m'explico com anava, Molt recomanable, molt net i pràctic.
L'apartament és molt agradable, coherent amb la descripció.
Vam estar molt ben rebuts, recomanem aquest allotjament sense problemes.
Prop de tots els serveis, amb ubicació privada (que és un avantatge).
I, finalment, Émilie va ser molt amable i amable.
Recomano aquest allotjament amb els ulls tancats.
L'apartament té una ubicació ideal amb una bella vista, molt funcional i càlid.
Gigi i Émilie ens van fer sentir com a casa durant un cap de setmana al capdavant!
Vam tenir una estada fantàstica en aquest allotjament, decorat amb bon gust i molt funcional.
La vista és única, hem desconnectat completament!
Gigi i Émilie són amables i sensibles.
Res, dir, ubicació excel·lent, apartament funcional i bonica decoració.
Un petit pis, una de les habitacions no té calefacció.
Vam tenir una estada fantàstica a Anna i Bertrand.
Ens lamentem molt de no haver-los conegut, però la recepció va ser excel·lent per telèfon i no els va impedir que estiguessin disponibles per a nosaltres.
L'allotjament era perfecte, lluny de tot, però perfectament equipat.
Vam tenir un cap de setmana de noies fantàstiques a la planta de hobbit!
Hem trobat el plaer de les coses simples en aquesta vida de bogeria i de curses que portem diàriament.
Podeu utilitzar i abusar d'aquest lloc idíl·lic.
No obstant això, us recomano que traieu els barnussos, sobretot a l'hivern, per tal d'assegurar-vos de sortir del jacuzzi amb confiança.
Això és l'única cosa que ens va faltar.
** El Loft Hobbit *** Una magnífica experiència en aquesta casa d'estil del comtat situada a les muntanyes.
Una vista impressionant i una casa que combina tot el confort modern amb la singularitat de la seva disposició.
Les rutes adjacents permeten passejades precioses.
Bertrand i Ania són absolutament encantadors, càlids, professionals, pacients i atents.
Ania també realitza massatges fantàstics, no dubtis a reservar a l'arribada! 2 nits idíl·liques que no dubtem a reiterar
Espai molt lluminós amb vistes impressionants de la Charente.
Mai aneu lluny per donar consells o satisfer necessitats.
Recomanem el 100%: aquesta petita illa és molt relaxant.
Belles passejades en bicicleta (disponibles a més de canoa): Aline i el seu marit són encantadors i acollidors DESITJAR Família
Va ser una ubicació fantàstica per a nosaltres amb els nostres 2 anys, un petit paradís per relaxar-se, fer caiac, anar en bicicleta i nedar al riu.
Ens ha agradat mirar tots els dies al riu, mentre preníem els àpats i explorarem la zona.
Aline va ser un gran amfitrió, extremadament ràpid per respondre a qualsevol pregunta i va recomanar llocs encantadors per visitar i menjar.
Gràcies per unes vacances fantàstiques, Aline.
Preciosa ubicació per passar unes vacances.
Llits còmodes i Aline és molt ràpid per respondre amb qualsevol consulta.
No hi ha cap culpa del gust, no hi ha falta, no hi ha cap error d'agraïment.
L'ambient és sorprenent, Aline està disponible i escoltant...
Apte per a tothom, ja sigui sol, com a parella o família.
Res de dir Tornem amb un gran plaer!
Excel·lent benvinguda a Aline, una casa molt ben situada
Si vols buidar o simplement relaxar-te amb la família, et recomano aquest allotjament!
Que aquesta nit per a un viatge de negocis o un altre també us recomano!
A només 25 minuts d'Angulema en un entorn excepcional!
Preu ultra correcte i l'allotjament està molt ben equipat.
Aline i el seu marit són tan dolços.
No s'avorrirà amb la Charente que voreja la casa i aquest parc es manté meravellosament.
Torna a fer-ho sense cap dubte!
Compleix les indicacions properes a un centre de Bordeus.
Un petit apartament acollidor a pocs minuts de Bordeus ideal per a una parella.
Tot el que necessiteu és allà si voleu cuinar.
Tens una petita terrassa privada amb una bonica palmera per gaudir d'esmorzar assolellat o una copa de vi.
És molt fàcil aparcar al carrer i conduir fins a Bordeus, Cap Ferret o Arcachon.
Us recomano molt aquest lloc que tingui un bon toc francès.
Perfectament renovat amb molt de gust.
En un paradís de pau on els amfitrions són senzills i, a més, una extraordinària bondat!
El molí, amb renovacions que combinen el vell i el modern amb molt de gust, ofereix una bombolla de calma.
Els equips nets i nets són molt còmodes.
La zona de jacuzzi privada és ideal per conèixer-se enamorats.
És una experiència molt agradable allotjar-se al molí, torna!
Els amfitrions i l'escolta són molt agradables i us asseguren la relaxació;)
Adorable, càlid i el lloc és una energia relaxant sorprenent.
Un lloc aïllat impressionant i els amfitrions van donar total privacitat durant l'estada.
Les mascotes (gossos i gats) eren precioses, i fins i tot vam veure cérvols al jardí.
Fantàstica dutxa i llit còmoda.
Bon disseny, estil i qualitat d'execució.
Els amfitrions eren perfectes i ens van fer sentir molt benvinguts.
Proveu la cuina de Julien i el vi local si podeu.
Molt recomanable, sens dubte tornaríem.
Un lloc insòlit perfecte, realment barat per al servei prestat.
Tot va estar junts per passar una vetllada excel·lent gràcies als hostes molt acollidors.
El jacuzzi era realment superior i tots els serveis que oferien.
Allotjament ideal per a un cap de setmana relaxant!
Petita vegetació molt amable, Fanny va ser capaç de guiar-nos perfectament per trobar el nostre camí, un bon somni reparador.
Un lloc ideal per a reunir-se amb dos
El Victorine era per als meus pares que estimaven aquest refugi de pau.
El lloc està molt ben decorat i la neteja és impecable.
A més, Fanny és molt atenta i recomano aquest allotjament.
Aquesta caseta entre els arbres és una joia perfecta.
Elegant i amb un disseny intel·ligent, però molt còmode, està ple de detalls encantadors per fer que qualsevol client se senti com a casa.
Les finestres que s'obren als arbres aporten la bellesa de l'exterior a la casa.
El nostre amfitrió va ser molt atent i amable, cosa que va fer que la nostra estada fos una experiència meravellosa.
A 20 minuts a peu del centre, fàcilment accessible mitjançant un agradable camí per a vianants.
L'allotjament de Pierre i Soledad és molt bonic, ben equipat i els amfitrions són encantadors i sensibles
Una estada agradable en un espai reduït i acollidor
Petit estudi molt agradable per a una parella, molt agradable i tranquil.
Tot va ser perfecte, recomano aquest lloguer
Apartament acollidor i net amb el necessari.
A 1 km6 del centre de la ciutat, agafar el camí de vianants de la Nivelle és molt agradable.
Gran lloc per ser especialment per a un grup, tot estava previst i net.
Super a prop de la platja i just a la carretera principal amb una línia d'autobusos...: perfecte... desitgem que podríem haver quedat més.
Gran hospitalitat, molt servicial, una estada fantàstica a Biarritz, gràcies:)
Gran lloc i un gran amfitrió que és molt sensible.
Una gran relació qualitat-preu!
El bany privat és molt convenient.
Hi ha el que necessites per cuinar i els nens han gaudit d'internet Wi-Fi.
Molt bona ubicació, el pis és com i pràctic i Patricia un encant, repetiria sens dubte!
Una benvinguda càlida, un allotjament net i una ubicació fantàstica.
Un apartament on és bo viure que Patricia havia super preparat per a la nostra arribada.
Va ser una molt bona experiència.
Patricia m'ha ajudat, acompanyant-me en cotxe al supermercat quan vam arribar perquè estava plovent i vam anar en bicicleta...
Habitatge de qualitat petita plana molt funcional i molt bonica a 2mn amb peus de la platja.
Gràcies a Patricia pels petits detalls, així com la vostra disponibilitat.
Espai potser un pel petit però perfecte per família de 4 per anar a visitar Futuroscope.
Consell: no compreu menjar al parc: molt car i tampoc res de l'altra món.
A fora al parc a menys de 5 minuts caminat teniu un centre comercial gran amb supermercat on trobareu menjars preparats per portar al parc o per escalfar amb microones a l'apartament de l'Ayremic.
Podeu entrar i sortir del parc sense problemes.
A mi em sembla que les atraccions multimèdia es van quedar parades al 1995.
Futuropolis molt xulu pels mes petits.
Un apartament molt ben situat per anar al Parc Futuroscope a peu en 10 minuts.
Una decoració molt bonica i molt neta.
Apartament ben ubicat, i de luxe, excel·lent relació qualitat-preu i, sobretot, amfitrió molt receptiva i molt agradable
Un magnífic apartament per a un ràpid accés al futuroscopi, el recomano a tots els que vulguin passar una estada
Vam passar una bona estona aquí. està al mig del parc hoteler prop del futuroscopio: recollim l'autobús gratuït que anava des de fora del mercuri.
El lloc estava tan net i ordenat, i el llit / sofà llit gran.
Ens van amagar amablement un bressol de viatge per a la nostra filla.
També hi havia un munt de DVD, etc. per als nostres fills i els encantava veure pitufos en francès!!!
Tregui compres abans d'arribar, ja que no hi ha cap lloc a poca distància.
A més, intenta evitar el restaurant Pirates al costat, tret que tingueu entre 6 i 10 anys, probablement els encantarà!
Les nostres noies eren massa petites per aprofitar al màxim i era bastant car per la qualitat dels aliments.
Un allotjament impecable i decorat amb bon gust.
Persones molt receptives i disponibles.
Està molt ben situat i molt convenient i agradable
Estada fantàstica a la bonica cabina de Laure en companyia del gat i la natura
Algunes coses que val la pena destacar en cap ordre particular: Vam passar una estancia preciosa i tant l'amfitrió com el lloc difícilment podrien haver estat millors.
És un lloc impressionant per despertar-se o estelar-se de nit.
Envoltat de natura, prou aïllat tant de l'altra cabina de la propietat com de la casa principal per tal d'obtenir tanta privacitat com voldríeu per a una "escapada privada de cap de setmana tranquil".
El balcó és més que aïllat i ens sentíem perfectament còmodes prendre el sol FKK, sense problemes.
El vàter de compost i el vàter bàsicament obert són una mica adquirits i la pressió de l'aigua a la dutxa no és una cosa que em molesta, però res que em faria que no vullgués tornar a tornar-hi.
El llit és especialment còmode i acollidor, que era perfecte i la mosquitera que està enganxada amb seguretat al sostre dóna una sensació "tancada però oberta" molt agradable d'estar al llit.
El camí per arribar a la cabina és una mica dur i cal trepitjar amb molta cura per no raspar el fons d'un cotxe normal que no sigui de 4x4.
Sigues lent i pren el teu temps.
L'il·luminació és incandescent i no massa brillant per ser molesta a la nit.
La configuració del seient a l'exterior és força còmoda, sobretot excel·lent cap a les 22 a les 23 hores quan el sol comença a colpejar la coberta (el sol surt primer de l'altra banda, on hi ha altres finestres que no toquen el llit, suposo que hi ha una part coberta per una fina per ombrejar aproximadament la meitat del balcó que fa la seva feina bé.
Una experiència fantàstica si us agrada la sensació de "fora de la xarxa" sense deixar de tenir una configuració adequada per a la "casa normal".
Molt bona adreça per a una estada tranquil·la envoltada de natura amb un entorn magnífic.
La cabina de Laure és la sortida perfecta del país, no fora de la graella, però el lloc ideal per a sopars de pícnic a les espelmes de pa i formatge, roti de poulet, vi i xocolata (tots disponibles en un dels molts mercats del poble excepcionals a prop) a l'encantador Gascogne. camp.
Laure és increïblement càlid i acollidor, obtindrà tot el que necessiteu i té moltes recomanacions i informació sobre la zona si voleu.
Un lloc fantàstic amb aquesta bonica i agradable cabana amagada entre els arbres.
Vam passar una estada agradable a Laure's, la cabina és molt exòtica i còmoda i vam poder allotjar-nos amb el nostre gos.
Estem realment separats del món, perfectes per a una escapada de la vida de la ciutat.
Un lloc fora del temps i de l'espai que permet una escapada propicia al descans, la tranquil·litat i la descoberta de la natura.
Perfecte per a un cap de setmana romàntic!
Un lloc increïble per desconnectar de tot i gaudir de la natura.
Gràcies per compartir la vostra cabina amb nosaltres.
Lloc tranquil, apartament completament equipat, bonic jardí i amable propietari.
Un allotjament fantàstic a Floriac amb fàcil registre d'entrada.
Bonica zona d'estar i cuina ben equipada.
Molt a prop de la propera estació d'autobusos.
Alexandre era un gran amfitrió, gràcies!
Idealment situat per a un concert a la Arena.
Davant de Bordeus, tan ràpid accés des de l'estació de tren de St Jean.
El petit pati és un avantatge, fins i tot al final de l'hivern.
Ha de ser molt agradable quan fa bon temps o deixar les bicicletes.
Les instruccions d'arribada visual són molt clares; bravo per a la caixa de claus.
Gran estada al lloc d'Alexandre.
Falta res i tranquil i a prop de l'Accord Arena i Bordeus.
Habitatge molt bona amb bona ubicació i amfitrió amable i accessible.
Alexandre va ser un gran amfitrió!
La casa estava immaculada, amb tot el necessari.
Airbnb molt agradable i moblat amb bon gust.
La dutxa sola val 50 dòlars la nit.
Un lloc net i actualitzat en un petit poble al nord de Carcassone.
Gran comunicació amb Sandra l'amfitrió.
Té tot el que necessita per cuinar en viu durant un període llarg.
Casa molt poc recent amb un interiorisme molt net.
Uns serveis excel·lents i una neteja impecable.
Gràcies Sandra per la vostra benvinguda.
El lloc és preciós, acollidor, impecable en els detalls i el bon gust amb què ho han fet.
Sandra, l'amfitriona, és molt atenta i té un tracte molt proper.
Les respostes són gairebé immediates el que permet un contacte fluid davant de qualsevol consulta.
Cal arribar amb GPS però no té perdició.
A nosaltres ens va encantar la tranquil·litat de el lloc, és el que buscàvem!.
Fins i tot en una nit fresca aprofitem la barbacoa, perquè aquesta terrassa super bonica i acollidora mereixia ser utilitzada.
Un lloc a què tornaríem sense pensar-ho i que recomanem totalment.
Allotjament independent i excel·lent a pocs minuts de Carcassona, aïllat i tranquil.
La cuina té tot el que necessita, la dutxa és màgica.
Recomano aquest allotjament a tothom, si pogués posar 6 estrelles ho hauria fet!
Podeu anar-hi amb els ulls tancats!
Ubicació realment tranquil, unes vistes precioses i un espai privat i elegant.
Els amfitrions estaven atents, però ens van deixar sols sols, així que va ser perfecte.
No hi ha res per a passejar, així que necessitareu un cotxe.
Tanmateix, una gran superestoria està a uns 10 minuts i té tot el que pugui necessitar.
Tancat tot el diumenge, així que tingueu en compte això.
Era exactament el que volíem: un lloc tranquil de qualsevol ciutat per descansar i relaxar-se, i servir de base per a algunes sortides a Carcassona, Narbona, etc. |
ELS AGENTS DE LA T. I. A., DARRERE EL TRESORER DEL PARTIT PAPIL·LAR
Vinyeta d''El tresorer', nou àlbum de Mortadel·lo i Filemó, d'Ibáñez.
Mortadel·lo i Filemó s'esmunyiran aquest dimarts al Congrés dels Diputats.
L'últim còmic dels agents de la T. I. A., 'El tresorer', que va arrasar ja el dia que va arribar a les llibreries per la seva clara referència al 'cas Bárcenas', centrarà una pregunta del PSOE i una altra d' IU al president de RTVE, José Antonio Sánchez.
Els socialistes volen saber per què els telediaris de La 1 no van recollir cap informació sobre la nova historieta del dibuixant Francisco Ibáñez, en què un tresorer del Partit Papil·lar molt semblant a Luis Bárcenas evapora una important quantitat de diners de la caixa de l'organització.
Amb motiu de la compareixença de Sánchez davant la comissió de control parlamentari de la corporació, el diputat José Zaragoza li preguntarà sobre "el moment que els agents de la T. I. A. Mortadel·lo i Filemó s'han convertit en perillosos enemics per als informatius de TVE".
També el diputat d'IU Ricardo Sixto s'ha fixat en aquesta omissió, tot i que un equip de TVE va cobrir l'acte de presentació de la nova entrega de les aventures dels agents.
IU preguntarà sobre els "motius pels quals no es va recollir en algun dels telediaris estrella de la televisió pública" la presentació de l'àlbum, que es correspon al número 200 de la famosa parella d'espies.
TVE ha al·legat de moment que la presentació del còmic sí que va tenir cabuda a La 2, al Canal 24 Horas i a 'Los desayunos'.
Mortadel·lo i Filemó segueixen en aquest tebeo els passos del tresorer del Partit Papil·lar, per localitzar els diners desapareguts en la força que ocupa el Govern.
El ministre del Peculi, Mamerto Rojoy i Demetria Costipal, amb molt pes al partit, sospiten del seu tresorer, que fa una escapada a les illes Seiselles, que és rebut al seu banc amb banda de música i alfombra vermella.
La semblança de la història d''El tresorer' (Ediciones B) amb l'agitada actualitat va fer que el mateix dia que va sortir a la venda arribés al rècord de 10.000 exemplars venuts i, davant la demanda, els llibreters van augmentar la tirada: van encarregar una reimpressió de 40.000 més (que se sumaven als 50.000 inicials) i una altra de 20.000.
Va ser, a més, un dels més venuts per Sant Jordi.
El PSOE també preguntarà per què se "censuren" en els espais d'humor de TVE els esquetxos sobre el president del Govern, Mariano Rajoy.
Els socialistes es refereixen al fet que, en programes antics de 'La hora de José Mota ' reemesos s'han eliminat imitacions de Rajoy.
TVE ho justifica amb l'explicació que es tracta de gags que han quedat caducs i en què el líder del PP hi surt parodiat encara com a cap de l'oposició. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.