text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Vés al contingut (premeu Retorn)
Els estudis de grau ofereixen un ensenyament d'alta qualitat basat en el rigor, la interdisciplinarietat i amb perspectiva internacional.
Els itineraris acadèmics i plans d'estudis han estat dissenyats per satisfer les necessitats dels sectors productius tradicionals i emergents com ara l' energia.
A més, tots ells han estat adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).
Els màsters universitaris són estudis oficials de postgrau que ofereixen una formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientats a la capacitació en l'activitat de recerca i la pràctica professional, que donen pas als estudis de doctorat.
Els programes de doctorat tenen com a finalitat proporcionar una formació avançada en tècniques de recerca que inclouen la presentació d'un projecte de recerca original.
Completar amb èxit el cicle permet a l'estudiant obtenir el títol de doctor, el que representa el major nivell d'educació superior, i qualifica l'estudiant per a l'ensenyament i la recerca.
Campus d'Excel·lència Internacional. |
La jove estrella del porno Olivia Lua, de 23 anys, ha sigut trobada morta aquest dissabte en un centre de rehabilitació de Hollywood (Estats Units), segons ha confirmat l'agència LDA Direct Models.
La intèrpret, també coneguda en el món del porno com a Olivia Voltaire, és la cinquena actriu del cine per a adults trobada morta en menys de dos mesos i mig en circumstàncies poc clares.
La primera va ser Shyla Stylez, de 35 anys, que va morir a casa de la seva mare al Canadà, el 12 de novembre, mentre dormia.
Després de Stylez, Angust Ames (el 19 de desembre), Yuri Lev (una setmana després) i Olivia Nova, trobada morta a casa seva, a Las Vegas (Estats Units), el dia 8 de gener.
És a dir, cinc morts en 69 dies.
"Recentment s'han fet molts comentaris sobre el nombre d'estrelles del cine per a adults que han mort l'últim any.
I amb gran tristesa hem d'informar que la llista ha crescut més", ha publicat en un comunicat la citada agència, a l'informar de la mort de Lua. |
Puigdemont deia l'altre dia que potser trigarà vint anys a poder trepitjar terra espanyola però que sap del cert que no trigarà tant a poder tornar a Catalunya.
Donant a entendre, així, que està convençut que serem independents abans.
Per la seva banda, que és la mateixa, Quim Torra va dient que s'ha d'anar fent República i tal.
Tenint en compte que no estan disposats a saltar-se la llei espanyola, el que això significa és que s'ha d'anar fent país rascant d'aquí i d'allà com hem fet tota la vida.
Paral·lelament, amb la investidura de Pedro Sánchez, PDECAT i ERC han recuperat la idea del referèndum pactat, com si ell no hagués donat suport al 155 i com si el PSOE hagués deixat de ser el PSOE de fa uns mesos i de sempre.
De fet, durant la mateixa roda de premsa, Puigdemont va dir que espera no sé què del nou president espanyol: "El normal és que qui rep els vots d'algú, correspongui".
I també va insistir, per si algú a Espanya encara no li havia quedat clar, que aquí sempre estarem encantats de pactar un referèndum.
És a dir, ens expliquen que aniran fent República i que acabarem sent independents però l'únic projecte polític que proposen per materialitzar aquests objectius és queixar-se d'Espanya fins que Espanya sigui diferent.
Fora d'aquesta esperança no expliquen cap pla, res, buit interestel·lar.
És veritat que reconeixen que a hores d'ara la prioritat és que els presos i exiliats puguin tornar a casa, però això no depèn de nosaltres i, en cas que en depengui, l'estat posarà un preu molt alt a l'alliberament dels ostatges.
Però és igual, imaginem per un moment que els presos són alliberats i que els exiliats poden tornar.
Com som independents abans de vint anys?
Els polítics tenen el deure d'explicar no només els seus objectius sinó també com pretenen assolir-los.
Durant molts mesos ens van demanar que els féssim confiança perquè, per motius estratègics, no podien mostrar les seves cartes.
Després vam saber que, més enllà del cens universal del referèndum, no tenien asos amagats.
Ara ja no parlen de cartes ni de terminis ni de fulls de ruta ni de plans B, ara ni tan sols parlen d'un pla A. Ara només desitgen, ara només esperen.
Però és clar, els representants polítics no estan per desitjar, estan per complir els desitjos de la gent que els ha votat.
I quan no tenen la intenció de complir el seu programa electoral o quan no tenen ni idea de com fer-ho, cometen frau electoral.
Les primàries impulsades per Jordi Graupera són el primer pas.
L'ANC, amb una participació rècord, ja s'hi ha apuntat. |
Praga ha viscut una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden des de la revolució democràtica del 1989.
Desenes de milers de persones van omplir dimarts el centre de la capital txeca per exigir la dimissió del primer ministre, Andrej Babis, acusat d'ús fraudulent de fons europeus per als seus negocis.
Des de finals d'abril, milers de persones es reuneixen cada setmana a la plaça Wenceslau amb pancartes contra Babis, un milionari populista que se serveix de l'argument que l'èxit empresarial augura una bona gestió governamental, el mateix argument que van defensar en el seu moment Silvio Berlusconi o Donald Trump.
De fet, la premsa txeca fa temps que havia rebatejat l'ara primer ministre -aleshores un oligarca que controlava diversos mitjans de comunicació- com a "Babisconi".
Babis és la segona fortuna del país i va arribar al poder amb el suport d'una plataforma euroescèptica que prometia acabar amb la corrupció.
El seu partit, l'ANO -que vol dir sí -, forma part de la família liberal però la retòrica del controvertit primer ministre va des de la xenofòbia antimusulmana fins al rebuig a les quotes per reallotjar refugiats i les crítiques a l'euro.
Les acusacions europees de frau són, segons Babis, "un atac a la República Txeca" que pretén desestabilitzar el país.
Malgrat les protestes, l'ANO va guanyar les eleccions europees a Txèquia amb un 20% dels vots.
El Fidesz de Viktor Orbán va obtenir el 52% dels vots a Hongria, i el PiS polonès el 45%.
Les forces populistes i els entramats de poder es mantenen a l'Europa central.
Però hi ha una contestació que va prenent forma.
A Eslovàquia, mesos de protestes alimentades per la ràbia contra la corrupció van acabar fent caure el govern i obrint el camí per a una nouvinguda com Zuzana Caputová, l'advocada ecologista que es va convertir en la nova presidenta del país.
Les eleccions europees també van permetre que, per primera vegada en molt de temps, la fragmentada oposició política a Polònia sortís unida i reforçada de les urnes, a pocs mesos d'unes legislatives previstes per al novembre que ve.
A Romania, la justícia va condemnar definitivament a 3 anys i 6 mesos de presó el líder del governamental Partit Socialdemòcrata, Liviu Dragnea, un dels polítics més poderosos del país.
La sentència que rebutjava el recurs de Dragnea es va fer pública el 27 de maig, l'endemà que el 80% dels romanesos que van acudir a les urnes es pronunciessin en referèndum a favor de blindar les lleis contra la corrupció que el govern volia aigualir.
"Assistim a una europeïtzació de la via democràtica", valorava l'expert en la regió i politòleg francès Jacques Rupnik.
Era la lectura optimista d'aquestes eleccions europees.
La metamorfosi de l'Europa central, però, ha sigut més aviat una altra.
L'explica el pensador búlgar Ivan Krastev quan intenta argumentar el ressentiment d'aquests països després d'anys d'esforços reformadors per importar institucions liberal-democràtiques, adoptar marcs econòmics i polítics occidentals i abraçar públicament els valors comunitaris.
A la pràctica -diu Krastev- "es van veure obligats a adoptar 20.000 noves lleis i regulacions, cap de les quals realment van ser debatudes als seus Parlaments".
Es van veure obligats a imitar per imperatiu comunitari.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'ou ballava ahir als jardins de la rectoria de Santa Maria a Badalona mentre a la sala de plens de la Casa de la Vila es vivia una de les jornades més tenses que es recorden, que va acabar amb el nomenament d'un alcalde a contracor de la majoria dels que el van votar.
El socialista Àlex Pastor va recollir una vara que va ballar fins l'últim moment per anar a caure, gairebé de rebot, a les seves mans.
A la mateixa hora, dels ajuntaments de diferents municipis en sortien alcaldes amb minories absolutes, alguns per sorpresa i d'altres fruit de pactes difícils de pair.
Del resultat de les urnes a l'elecció d'ahir només han passat tres setmanes.
Caldran molts més dies per ajustar tot allò que balla i mirar que no s'acabi trencant abans d'hora.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La Marina Riera Velasco ha accedit a Enginyeria Informàtica amb una nota de 12,904, la més alta d'algun dels estudis de l'àmbit de les enginyeries.
Coneix el campus de la UAB de fa temps perquè ha vingut a estudiar-hi des de ben petiteta.
La Marina coneix a fons el campus de Bellaterra, pràcticament des que va néixer.
L'ha trepitjat des de ben petita i en ell ha crescut: va anar a l'Escola Bressol Gespa, a l'escoleta i l'Institut Pere Calders, tots ells ubicats al campus.
I ara, continuarà trepitjant-lo perquè hi cursarà l'Enginyeria Informàtica.
Fa dos anys que va començar a programar, però de més jovenenta ja l'interessava el món de la informàtica.
Les seves aficions són el manga (en llegeix i, fins i tot, en dibuixa!).
El seu instrument musical preferit és el baix, que el toca en una banda, la "Monday Station".
No en và l'hi encanta el rock i el heavy.
També sap tocar la guitarra i el violí.
Parla anglès i ara està aprenent per lliure alemany, japonès i rus.
Passa estones jugant als escacs i als vídeojocs.
-Per què has triat Enginyeria Informàtica?
-Fa dos anys vaig començar programar i em va agradar molt.
Bé, de fet, sempre m'han agradat les ciències, i sempre m'ha interessat i he tingut curiositat per saber com funcionen les coses.
En ciències no depens de factors externs, si una cosa no funciona és per algun motiu, i això sempre m'ha atret molt.
El meu pare també va estudiar Enginyeria Informàtica i suposo que també deu haver influït, de forma indirecta.
Bé, i ma mare, és professora i coordinadora infomàtica.
-A les enginyeries hi ha poques dones.
-No és cap problema, ja hi estic acostumada, perquè ja vinc d'un batxillerat, el tecnològic, on també hi havia poques dones.
De fet, a l'hora de triar la carrera no he pensat en absolut en això.
Un, perquè visc a Rubí, i ho tenia molt a prop de casa.
A més, tinc molt bones recomanacions.
M'han parlat bé dels professors i de la carrera.
Els meus pares, els dos, van estudiar aquí, sense anar més lluny.
I també perquè em conec el campus molt bé: he fet la primària i la secundària aquí.
A més, l'entorn natural també m'agrada; la veritat és que és un campus molt maco.
-Com ho has fet per haver tret aquestes notes tant altes al llarg dels teus estudis de secundària i batxillerat i selectivitat?
Te'ns alguna fòrmula especial, algun truc?
Senzillament em concentro per estudiar, m'aillo de tot, fora mòbils i ordinadors.
També penso que és molt important estudiar cada dia una miqueta.
No cal que sigui molta estona cada dia, però sí no deixar-ho tot per l'últim moment.
-Què esperes d'aquesta nova etapa que ara inicies com a estudiant universitària?
-Espero aprendre i aprofundir en un tema que sempre m'ha agradat.
Alhora també voldria conèixer gent nova i fer noves relacions.
I m'agradaria combinar-ho amb l'aprenentatge d'idiomes.
M'encanta parlar idiomes i vull mirar aviam si mentre estic a la universitat puc anar al Servei de Llengues a estudiar japonès, alemany i rus...m'agraden tots tres!
Què t'agradaria fer a nivell professional una vegada hagis acabat la carrera?
-El meu somni és treballar fent recerca en una empresa informàtica potent com Google o Apple.
El que més m'agrada és la innovació tecnològica, el poder descobrir nous aparells, i m'agradaria poder treballar en el desenvolupament de noves aplicacions.
La UAB obre una convocatòria especial d'ajuts per a la cessió temporal d'equipament informàtic i de connectivitat durant el 2n semestre del curs 2019-20, amb motiu de la declaració de l'estat d'alarma per l'emergència sanitària de la covid-19.
Entrevista a Mohammed Jasim Aalhajiahmed, director de la biblioteca de la Universitat de Mossul i estudiant de doctorat de la Facultat de Traducció i Interpretació gràcies al programa d'acollida de persones refugiades de la Fundació Autònoma Solidària.
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Fundació Comtal ) Treballar la gestió emocional a partir de la musicoteràpia és un dels objectius que s'ha plantejat el Centre Obert de la Fundació Comtal.
Aquest any ha començat a treballar en un projecte de musicoteràpia amb infants d'entre 6 i 8 anys, mitjançant la música potencien la comunicació dels infants i la seva capacitat de verbalitzar què els passa i com són les vivències vinculades a l'entorn de la forma més lúdica possible.
Treballen la identificació, comprensió i canalització de les emocions.
I milloren els vincles, el respecte i la cohesió de grup, afavorint la seva socialització.
A les sessions els infants prenen contacte amb instruments musicals i participen en dinàmiques a través de cançons, jocs, improvisacions i reflexions verbals, per treballar aspectes com la discriminació, la concentració o el llenguatge.
La Fundació Comtal acompanya infants en situació de vulnerabilitat fora de l'horari lectiu amb programes d'acompanyament que promouen l'èxit escolar i el lleure educatiu, al darrer curs van atendre a 2.410 persones, 341 d'elles a l'Àrea Socioeducativa. |
Quan falta poc que es conegui la decisió del jutge sobre el vet de Puigdemont a les eleccions europees, la cap de llista del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, ha pressionat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid assegurant que seria "humiliant que la llei afavorís" al president Carles Puigdemont, i als exiliats Toni Comín i Clara Ponsatí per presentar-se a les llistes per a les eleccions europees el proper 26 de maig.
"Seria humiliant per a mi que la nostra llei afavorís un presumpte delinqüent escapat que no s'ha presentat a la Justícia", ha destacat Montserrat en una entrevista a la COPE després que la Fiscalia de Madrid s'hagi mostrat a favor de què el Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Madrid estimi el recurs presentat per la candidatura Lliures per Europa (Junts) contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'excloure els tres candidats.
Des del seu punt de vista, l'independentisme és "insaciable" i continuarà pel mateix camí portat fins ara i amb un pla, al que ha anomenat "Operació blanquejar Puigdemont".
A més, ha considerat que el recurs presentat per Puigdemont, Comín i Ponsatí és "l'aperitiu" del que s'espera en la pròxima legislatura perquè, segons el seu parer, el pròxim Govern farà "un acostament als independentistes" en el Congrés. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Ajuda que es modifica; tall a causa del vent de la RD 42 durant unes hores; resum del partit dels Baby Dracs; i una manifestació de bombers.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
– Els treballadors de l'estat francès que tinguin cura d'un familiar malalt, una persona major o un minusvàlid, podran, a partir del 1 de gener del 2017 utilitzar, el ' congé proche aidant '.
Aquesta ajuda ha estat oficialitzada en un decret que ha aparegut aquest cap de setmana al Journal officiel.
Cal recordar que, a l'estat francès, 8,3 milions de persones (membre de la família, amics, cònjuge...) sostenen i acompanyen a diari un parent amb pèrdua d'autonomia.
Gràcies a aquest permís, sense sou, d'una durada de tres mesos, renovable una vegada, els treballadors podran aspira a una 'articulació' millor 'entre la vida professional i la vida personal i familiar' segons els termes del decret d'aplicació. aquesta és una modificació de l'anterior 'congé de soutien familial'.
– Ahir dilluns, el fort vent que bufava, va obligar a tallar durant diverses hores la circulació a la RD 42, entre Cabestany i Sant Nazari, a causa d'un arbre que amenaçava de caure.
Finalment els serveis departamentals l'han talat.
Una vegada acabada la tasca, cap a les 13h45 s'ha tornat a obrir la departamental.
– També vos oferim el resum del partit de la 7ena jornada del campionat de França d'Elite 1, jugat a l'Stade Albert Domec entre Carcassona i l'equip dels Baby Dracs, el Saint Esteve XIII Catalan, que van perdre els catalans per 28 a 20.
– Manifestació ahir dilluns al matí davant de la prefectura dels bombers professionals nord-catalans. protestaven per la baixa de les ajudes estatals que fa que el pressupost del Sdis (Service départemental d'incendie et de secours) també baixi posant en perill la seua feina.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Ebri Knight porta avui a Manresa el seu quart treball.
Com a teloners hi actuarà el grup gironí President Xai imatge promocional
redacció/ACN La sala Stroika serà l'escenari, avui a la nit, de la presentació de Guerrilla (Maldito Records, 2018), el nou disc d'Ebri Knight, la banda de folk-punk d'Argentona formada el 2003, que ha endurit el seu so amb una base més elèctrica però sense perdre l'essència.
Guerrilla, el seu quart disc, arriba tres anys després de Foc!
(Maldito Records, 2015), un àlbum que van portar de gira pels Països Catalans, l'Estat espanyol, França, Suïssa i Alemanya en més de 170 concerts, i que va ser mereixedor de dos premis Enderrock al millor disc i cançó de folk; el grup també va ser finalista al millor directe del 2016, tant als Enderrock com als premis ARC.
Ebri Knight tindrà aquesta nit com a teloners President Xai, una jove banda gironina que uneix soul, rock i ska.
Amb Guerrilla, els maresmencs signen el seu àlbum més reivindicatiu, que té com a eixos «el feminisme, la solidaritat i l'internacionalisme».
Amb homenatges al poeta Miguel Hernández, als pobles kurd i irlandès, al moviment obrer o a les Brigades Internacionals.
El títol, explicava el baixista del grup Albert Avilés en una entrevista a ACN, no és casual: «Ens sentim com una guerrilla cultural i a més ens sentim part d'un poble que ara mateix és una mica guerriller.
No una guerrilla entesa com a òrgan militar, sinó com una forma d'organitzar-se en clandestinitat per lluitar contra unes lleis d'uns tribunals que veus injustos».
Són un grup polític i «no ho hem amagat mai».
La gira per sales del seu nou treball els portarà a recórrer un cop més Catalunya, la resta dels Països Catalans i de l'Estat, a més d'Alemanya, país on l'any passat van fer 18 concerts. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El ciclista David de la Cruz ha estat escollit millor esportista de Sabadell en la 65a edició de la Festa de l'Esport, celebrada aquest divendres al Teatre Principal.
És la tercera victòria consecutiva del ciclista d'Espronceda.
El ciclista de l'equip Team Sky ha competit aquest any al Giro d'Itàlia, acabat fa pocs dies.
No ha pogut assistir a la gala, celebrada com és habitual al Principal.
Ha recollit el premi el seu amic, i atleta de la JAS, Jordi Cruz.
L'any 2017 De la Cruz va guanyar una etapa a la París-Niza i també a la Volta al País Basc.
És la tercera victòria consecutiva de De la Cruz, que iguala així la marca del nedador Aschwin Wildeboer entre 2008 i 2010, i ja més lluny el taekwondista Ireno Fargas (entre 1981 i 1983), l'atleta Carme Valero (entre 1975 i 1977) o les quatre del nedador Santiago Esteva entre 1967 i 1970.
La taekwondista Elisabet Delgado va guanyar quatre vegades el guardó a la dècada dels 90 del segle passat, però no va aconseguir tres victòries consecutives.
Pel que fa al premi de millor entitat, la guardonada ha estat el Club Tennis Sabadell.
En segona posició ha quedat la Joventut Atlètica de Sabadell i completa el podi l' OAR Gràcia.
En un altre ordre de coses, el fotoperiodista Jaume Marco ha rebut el Memorial Joaquim Gorgori.
El Premi a la Promoció de l'Esport ha estat per al Creu Alta Bàsquet, la UES i l'Associació Esportiva Can Deu.
Festa al carrer dissabte i diumenge
Durant anys, aquest acte ha estat l'únic protagonista de la Festa de l'Esport de Sabadell, però des de l'any passat s'han ampliat activitats i tant demà dissabte, al Centre, com diumenge, a l'Eix Macià, hi haurà un bon grapat d'activitats ciutadanes.
Més info: ' Les claus de la 65a Festa de l'Esport '.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Recalca que si la situació es recondueix el creixement podria ser "molt superior" a les previsions econòmiques actuals
El cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimarts que espera que a Catalunya es formi "aviat" un Govern que accepti l'ordre constitucional i permeti que es "normalitzi" la situació política.
De fet, ha admès que si això passa el creixement a Espanya podria ser "molt superior" a les previsions econòmiques actuals.
Així s'ha pronunciat Rajoy en la inauguració de la jornada econòmica Spain Investors Day, --en la qual ha acudit acompanyat pel ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, i en la qual participarà també el titular d'Economia, Luis de Guindos--, en què ha presentat Espanya com una economia competitiva i un dels països més atractius del món per a la inversió.
"Estem en condicions de seguir creixent al capdavant d'Europa", ha postil·lat.
Després d'assegurar que la "incertesa política" suposa un "repte" per a Espanya i les seves institucions, ha insistit una vegada més que en aquest moment l'"única ombra" que plana sobre l'economia espanyola ve de Catalunya, cosa que, segons ha recordat, va portar el Govern espanyol a "rebaixar les previsions de creixement per al 2018 fins al 2,3% del PIB".
"Després de les eleccions catalanes del 21 de desembre, esperem que es pugui formar aviat un Govern que acati l'ordre constitucional i l'Estat de Dret i la situació política es normalitzi", ha declarat Rajoy, qui el passat mes de desembre va convocar per al 17 de gener la sessió constitutiva del Parlament.
Ja llavors va dir que "el més normal" és que en un termini de deu dies se celebri la sessió d'investidura si hi ha candidat.
El president del Govern central ha admès que si es forma un Govern a Catalunya que respecti la legalitat i la situació es recondueix, el creixement podria ser "molt superior" a les previsions actuals, "probablement semblant a la xifra dels darrers anys", en les quals s'ha situat a prop el 3%.
"Seran Catalunya i els catalans els més beneficiats d'això", ha apuntat.
Davant desenes d'empresaris i inversors espanyols i estrangers, Rajoy ha dit que tots els assoliments i previsions parteixen del compliment de principis que són requisits previs per al bon desenvolupament de la convivència, la política i l'economia, com són la "seguretat jurídica, l'imperi de la llei i el respecte a l'Estat de Dret".
Segons ha afegit, en els darrers temps a Catalunya s'ha produït la "posada en dubte" d'aquests principis bàsics per part del "secessionisme", el qual ha definit com "una forma més de populisme dels molts que estan apareixent a Europa".
Per això, ha dit que cal "combatre'ls des de la legalitat i des de la raó".
En aquest punt, el president del Govern espanyol ha tret pit de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en subratllar que el seu Govern ha sabut donar "una resposta legal, democràtica i políticament irreprotxable" davant l'"atac a l'ordre constitucional" com va ser la declaració d'independència d'una part del territori espanyol.
Finalment, Rajoy ha destacat que els agents econòmics i socials han reaccionat amb "intel·ligència, prudència i bon fer" perquè els espanyols saben que "sense seguretat jurídica i sense respecte a la llei no hi haurà cap prosperitat econòmica".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un actor madrileny, Willy Toledo, havia estat acusat del delicte d'ofensa als sentiments religiosos per haver divulgat frases malsonants relatives a la fe catòlica –més o menys, afirmava cagar-se en Déu i en la idea de la virginitat de la Mare de Déu–, però ara ha estat absolt.
La sentència hauria hagut de fer constar, com a principal motiu de l'absolució, que no ofèn qui vol sinó qui pot.
I que, amb les seves malgirbades expressions, no haurà aconseguit ni fer riure els descreguts ni fer trontollar les conviccions dels creients.
El ressò que ha obtingut aquesta anècdota insignificant demostra un cop més que la faràndula està sobrevalorada.
Els acudits d'aquest actor entorn de la teologia dogmàtica són tan irrellevants com l'opinió de l'arxipreste de l'alt Fluvià sobre el mètode Stanislavski; però, per causes que encara no se saben, si hom es fa ric i famós gràcies a l'espectacle, una aura de virtut l'envolta i té el ressò assegurat.
Això és propi d'un hàbitat en què els ingressos depenen més de la subvenció que de la taquilla.
Res de més lògic que escampar el pensament del qui té la paella pel mànec, perquè en depèn que l'olla continuï bullint.
Quan és obvi que excloure la religió cristiana de tots els àmbits, més o menys ràpidament segons la conjuntura, és política d'estat, i política europea, què pot fer un actor per mantenir-se en primer pla?
Doncs secundar el govern pel qual treballa i escandalitzar les ànimes pies.
Els uns, els còmics, s'hi caguen mentre els altres, els tràgics en el poder, ho sancionen amb el reglament.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El temps no ho cura tot, però com deia la cançó, hi pot ajudar.
Si penso en el ja llunyà curs passat, no em sap tan greu haver-nos quedat sense anar a Europa en l'últim moment, com l'oportunitat perduda d'haver-nos classificat per a la Champions per primer cop a la història.
Abans de morir vull sentir la música de Händel a Cornellà.
El moment clau de la temporada va ser el dels traspassos del mercat d'hivern.
Mai no em cansaré de criticar aquella decisió.
Va ser greu perquè va debilitar l'equip: això pot semblar avantatgista, d'acord, però el que no ho és -en aquesta columna ja ho vaig avisar- era l'evident impacte que tenia des del punt de vista del missatge.
Amb aquells traspassos, el que es transmetia quedava clar: la feina ja està feta.
Va ser tota una declaració d'intencions que en pocs mesos es va materialitzar.
No obstant, des d'una perspectiva estrictament futbolística, les claus de la crisi de la segona volta són dues: la debilitat defensiva (traspassos i lesions ens van portar a jugar amb cinquenes opcions) i la dependència de dos jugadors, Márquez i Osvaldo.
Asier Illarramendi -a la majoria aquest nom no us diu res, això és mostra d'alguns dels mals del nostre futbol- i la mala sort ens han deixat molts partits sense la seva participació.
Sense ells hem perdut molts més punts que amb ells.
Tot això ens ha de servir per aprendre'n.
Cada estiu, els periquitos vivim una doble penitència: la dels rumors de fitxatges il·lusionants que mai es concreten i la de rumors de fitxatges dels nostres millors jugadors que, aquests sí, molts cops s'acaben confirmant.
Aquest estiu tot sembla diferent.
Ha marxat un bon jugador -Callejón- que tampoc ens havia arribat al cor i l'hem substituït per un jugador del seu mateix nivell -Albín- i per un meló amb moltes possibilitats que surti bo -Luna-.
Hem cobert el forat que va deixar Dídac Vilà amb el jugador més semblant possible.
I hem reforçat l'eix de la defensa amb l'opció preferida del gran Mauricio: un Héctor Moreno que fa molt bona pinta.
La resta de baixes tenen un cost sentimental -important- però no afecten la qualitat de l'equip.
Ara només demano que no hi hagi més notícies: només poden ser dolentes.
Cap dels noms sobre els quals hi ha hagut rumors ha de marxar de l'Espanyol.
Perquè són el futur immediat: Amat i Álvaro.
Perquè són els últims mohicans: Kameni i Luis García.
I de Verdú no dic res perquè, inexplicablement, no he llegit cap rumor.
Amb aquest nucli i amb els nous fitxatges, Händel està més a prop.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Castell Peralada i la Fundació Gala-Salvador Dalí volen retre homenatge a aquesta amistat amb el Torre Galatea Reserva, un vi que vol ser una mostra de l'esència de l'Empordà, dels seus sòls i del seu clima.
Un entorn amb el qual l'artista va conviure al llarg de la seva vida i que va ser font d'inspiració per a moltes de les seves magistrals obres.
Elaboració: Vinificació en negre, maceració llarga, fermentació a una temperatura controlada de 25oC.
Criança: 19 mesos en barrica bordelesa de roure americà de tipus fi i francès Allier.
Aroma envolvent amb records de fruites, notes balsàmiques i un fons torrat.
En boca és fresc, estructurat i equilibrat.
És un vi amb molta personalitat, amb bon pas de boca i llarg postgust.
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients... |
Ús correcte per referir-se al soroll del llamp.
Ús incorrecte en el sentit de tron.
El monarca cedirà el tro al seu fill
El monarca cedirà el tron al seu fill |
Entrevista al portaveu d'En Comú Podem al Congrés de Diputats
En plena negociació per a la investidura del líder socialista Pedro Sánchez, el portaveu d'En Comú Podem, Jaume Asens (Barcelona, 1972), parla de la posició dels comuns sobre aquesta qüestió i també de la interrelació entre la formació d'un govern a tot l'Estat i els pressupostos de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona.
¿Hi haurà investidura a l'Estat abans de Nadal?
Seria desitjable però no depèn de nosaltres.
Les negociacions amb ERC van més lentes del que crec que la majoria de ciutadans esperaven o desitjaven.
Hi ha el perill que es congelin i això dificulti un govern de progrés, que és el que espera no només la majoria de la ciutadania catalana i espanyola, sinó també la majoria de votants d'ERC i de JxCat.
Perquè amb el temps poden sorgir desconfiances i retrets.
La moció de censura va tirar endavant perquè va ser una moció llampec, que va agafar per sorpresa molta gent.
Ara mateix l'acord té molts enemics, que van des de la CEOE fins a la cúpula eclesiàstica i les empreses de l'Íbex-35, però també representants del bipartidisme com Felipe González i José María Aznar.
A les files del PSOE hi ha molta gent a qui no li agrada l'acord, que no només s'haurà de produir ara sinó tota la legislatura.
De fet, al llarg de tota la legislatura caldran els vots d'ERC i és un error pensar que tot ens ho juguem en la investidura.
¿Té por que el PSOE no aguanti la pressió de la dreta i, fins i tot, de dins mateix del partit?
Tots sabem que el PSOE, si se'l deixa sol, pot tenir la temptació de mirar cap a la dreta.
Si no haguéssim arribat a un preacord amb ells ara no estaria assegut a la taula de negociació amb Esquerra.
Però també vam veure un Pedro Sánchez que va anunciar la reforma del Codi Penal per penalitzar la convocatòria de referèndums il·legals.
Amenaçant la separació de poders de la democràcia belga.
No, per això precisament fem aquest pacte.
Vostè té moltes raons per mirar de saber amb quin Pedro Sánchez està pactant, perquè li va retreure la seva trajectòria.
Hi ha coses que es diuen en campanya electoral i que després cal deixar-les de banda.
Hem de destacar més tot allò que tenim en comú que no pas el que ens diferencia.
Això val per al PSOE i també per a ERC.
De fet, diria que la iniciativa la va prendre ell, em sembla que era ell qui feia l'abraçada.
¿Això vol dir que té una gran capacitat de perdonar i d'oblidar?
No pots fer política amb ressentiment ni amb ràbia.
La política es basa en l'empatia.
Cal necessàriament ser capaç de ser flexible, no et pots permetre no ser-ho, perquè representes uns interessos i et deus a ells, per més que això comporti costos personals.
Però també li parlo de principis, perquè t'abraces a algú que ha dit que no dormiria tranquil si pactés amb vostè.
Empatia vol dir posar-se en el lloc de l'altre.
Recordo la famosa abraçada entre Artur Mas i David Fernàndez i tots sabem que hi havia un abisme ideològic entre ells.
Tenien l'objectiu comú de sortir de l'atzucac.
¿Això vol dir dir adeu a un referèndum acordat?
El referèndum no és incompatible amb la Constitució.
Una altra cosa és la vinculació d'aquest referèndum i, per a això, s'hauria de reformar la Constitució.
Què creu que es podria preguntar sense reformar res?
Un referèndum autodeterminista es podria fer.
Una altra cosa seria el resultat: si fos d'obertura exigiria una sèrie de reformes que, si són prèviament pactades, podrien tirar endavant.
La legalitat no pot ser una excusa.
S'ha de defensar la primacia de la democràcia sobre la llei.
La llei ha d'estar al servei de la democràcia i no al revés.
Què en pot sortir d'un acord entre el PSOE i ERC?
Una nova etapa en què la política comenci a pivotar al voltant del principi de diàleg.
Amb un relator per parlar de què?
Taula de diàleg per parlar sense línies vermelles i sense vetos de quina és la proposta que té cadascú per resoldre la qüestió territorial.
És un bucle que cal resoldre per poder enfrontar-nos seriosament a altres reptes que tenim.
Tard o d'hora crec que haurem d'arribar a les urnes.
Aquesta és la qüestió que hem de discutir.
Si el que es porti a les urnes ha de ser un pacte prèviament acordat o un referèndum d'autodeterminació.
Hem de recuperar els grans consensos que teníem a Catalunya.
Els moments en què històricament hem avançat més són els moments en què el catalanisme s'ha unit.
La divisió no és entre catalanistes i no catalanistes, és entre el mateix catalanisme.
¿Veu la possibilitat que el PSOE proposi millores en l'autogovern, en el finançament, en el blindatge de competències o en el respecte a les atribucions de la Generalitat en matèria de llengua i ensenyament?
Sí, i sobretot és prioritari aconseguir blindar i protegir aquells avenços que van guanyar els nostres avis i que ara estan amenaçats amb el 155 o quan responsables de partits polítics qüestionen la immersió.
El PSC ha obert perillosament un debat en què estan en joc aquestes qüestions.
És important fer un cordó sanitari per poder blindar totes aquestes conquestes.
Aquells polítics que aspiraven a portar-nos més lluny, a les cotes més altes d'autogovern, per la seva acció i per la reacció dels seus adversaris, per un càlcul erroni de correlació de forces, ara ens estan portant a les cotes més baixes d'autogovern.
¿És possible avançar a Espanya sense el PP, sense el consens del PP, en matèria territorial?
Sí, però amb moltes dificultats.
Per poder avançar fins on nosaltres volem, el PP ha de canviar de cultura política, ha de deixar d'alimentar-se de vells dogmes predemocràtics i franquistes i, evidentment, no ha de tenir tanta força com té ara.
Precisament serà clau la composició d'espais de poder com el Tribunal Constitucional.
Vam viure l'experiència de l'Estatut d'Autonomia: ens vam pensar que era suficient posar-nos d'acord la majoria de forces.
Sí, i després un acord amb el Congrés.
Però ens vam oblidar que hi havia el Tribunal Constitucional bloquejat, controlat per la dreta, terriblement deslegitimat, que va trencar la constitució territorial i la relació bilateral.
No ens en sortirem fins que no hi hagi una recomposició interna dels òrgans centrals de l'Estat.
Hi ha dues fórmules per fer front a moments de crisi: la recepta dels que van posar els drets al servei dels bancs i van apuntalar els privilegis dels de dalt a costa dels drets de la ciutadania; i l'altra fórmula, que és la que defensem nosaltres, que passa per fer un pla per rescatar la ciutadania, no els bancs.
Això ens pot fer més competitius, no amb la Xina sinó amb els països del nostre entorn immediat.
Demanem que es facin polítiques com les que es fan als països nòrdics o a Alemanya, com ara la regulació del preu dels lloguers.
I quan plantegem això, la dreta ens diu que som uns comunistes.
A l'Ajuntament de Barcelona vam demostrar que era possible ser una administració sense endeutar-nos i tenint els comptes sanejats.
Hem demostrat que tenim una alternativa a les polítiques de retallades i d'austeritat.
Ja que ha fet sortir la paraula comunista, ¿sap si realment hi haurà comunistes al govern espanyol?
A Pablo Iglesias no l'he sentit mai definir-se com a comunista, tot i que és evident que té una certa simpatia pel que va ser la lluita antifranquista dels comunistes.
Però és evident que al nostre espai sí que hi ha gent que prové d'aquesta tradició política, la gent d'Esquerra Unida.
N'hi haurà algun al futur govern de l'Estat?
¿Ara mateix parlo amb un futur ministre?
He de ser molt discret amb tot el que té a veure amb qui ocuparà càrrecs.
No puc alimentar especulacions sobre si hi seré jo o algú altre.
Sí que li puc dir que la cosa més raonable és que hi hagi algú de l'espai dels comuns en un ministeri.
Entre altres coses perquè, dels actors que hi ha a la taula de negociació, som els que hem resistit i hem aguantat la posició.
Tant el PSOE com Unides Podem han baixat en representació i, per tant, tenim prou força per reclamar aquest ministeri.
Això farà que per primer cop en molt de temps hi hagi algun representant d'algun partit sobiranista al govern d'Espanya, si entenem que el PSC va deixar de ser sobiranista quan va renunciar, a partir del 2012, a defensar el referèndum d'autodeterminació al seu programa.
Podria ser el ministeri d'Universitats, per exemple?
Si el separen de Ciència, l'acceptaran igualment?
És difícil que hi hagi acord abans del 19 de desembre, quan està previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea decideixi sobre la immunitat d'Oriol Junqueras.
Hi estic d'acord, però s'hauria d'imposar l'agenda del país per damunt de l'agenda dels partits.
Entenc que ERC tingui agenda pròpia i uns interessos de partit, però és molt important que tots siguem conscients de la responsabilitat històrica que ens ha tocat viure.
ERC ha de tenir sentit d'oportunitat, del moment històric i de la institucionalitat.
Ha d'aixecar la vista i prendre consciència del que està en joc.
Tenim al davant una extrema dreta molt envalentida i la millor manera de frenar-la és fer un cordó sanitari amb un govern progressista.
Ara vostè diu a ERC: "Que no us tremolin les cames per haver de pactar amb el PSOE i haver-vos de sentir dir traïdors pel fet de pactar amb els del 155".
I també: "No aneu mirant pel retrovisor si Puigdemont pot tornar a ser candidat".
Sobretot han d'aprendre la lliçó de quan eren ells els que deien traïdors als altres, hem de superar l'etapa dels traïdors.
I també la sobreactuació i la gesticulació.
Fer política que estigui a l'altura del moment, que operi no només amb l'ètica de les conviccions, sinó també amb l'ètica de les responsabilitats.
Quina connexió hi ha entre la formació de govern a Espanya i els pressupostos de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona?
Són realitats que estan interrelacionades.
Sempre hem dit que, històricament, quan les esquerres progressistes espanyoles s'han posat d'acord amb les forces catalanistes i la resta de forces plurinacionals de l'Estat, hem avançat més en democràcia a Espanya i Catalunya.
Els que pensen que Espanya pot avançar d'esquena a Catalunya, sense dialogar ni entendre Catalunya, s'equivoquen.
Espanya no pot avançar si no resol el conflicte territorial i això, traduït en termes pressupostaris, vol dir que els tres pressupostos, sobretot els de la Generalitat i els del govern d'Espanya, estan interrelacionats.
Sense les inversions que necessita Catalunya i uns pressupostos expansius, els comptes de la Generalitat no tindran prou musculatura per tirar endavant el país.
Hi ha abraçades que costen molt de fer, però als polítics ens paguen perquè ens posem d'acord.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Amb una extraordinària actuació, l'Astrapool CN Sabadell va aconseguir ahir empatar la semifinal de la lliga de la divisió d'honor que disputa amb el CN Terrassa.
Els jugadors de Chava Gómez van imposar un ritme molt alt des de l'inici i, de seguida, van aconseguir avançar-se.
Al descans s'hi va arribar amb un ajustat 3-4, després d'un segon quart en què el Terrassa va frenar l'empenta visitant.
En la segona part, el Sabadell es va tornar a imposar amb claredat amb un parcial de 3-6.
Tot es decidirà demà, a dos quarts de dues del migdia, a Can Llong.
En la final espera l'Atlètic Barceloneta.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Societat Catalana d'Especialistes en Psicologia Clínica
Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears - Avís legal |
Quin és realment el problema de fons de la llei Wert?
Si Enric Prat de la Riba hagués ordenat l'afusellament massiu de persones, o Francesc Macià fos el responsable del bombardeig indiscriminat de ciutats amb població civil, ara no ens faríem dir catalanistes ni nacionalistes catalans.
No en voldríem saber res, d'aquests noms.
És probable, però, que les nostres idees sobre l'emancipació nacional de Catalunya fossin les mateixes.
No ho sé, ni tinc ganes de perdre un segon imaginant-ho, però sí que conec una història que en aquest cas no parteix de cap suposició fictícia.
El nacionalisme espanyol està representat des de finals del segle XIX i fins avui per tres grans moments: l'anomenat regeneracionismo i la Generació del 98, des de l'últim terç del XIX fins a la República; la ideologia falangista i el franquisme, des de la Guerra Civil fins a la mort del general Franco el 1975; l'autoanomenat constitucionalismo com a resposta paradoxal al constitucionalíssim estat de les autonomies.
No busquin simetries entre dreta i esquerra, perquè aquí estem parlant d'una qüestió nacional i estrictament identitària.
Repeteixo: deixin de banda la cosa dreta/esquerra perquè si no ho fan no entendran res, i esborrin de la ment el terme fatxa perquè l'assumpte de fons és un altre.
El problema el podem formular així: com caldria denominar el nacionalisme espanyol perquè es desempallegués d'un llegat històric dominat a mitjans del segle XX pel pensament falangista?
Si el nacionalisme català es fa dir nacionalisme català, o catalanisme, és perquè no té res que resulti extraordinàriament vergonyós (tot i que, sens dubte, conté alguns episodis qüestionables).
En canvi, el mateix terme nacionales està fortíssimament connotat, i d'una manera que ara costaria molt d'actualitzar i reivindicar amb normalitat.
Els termes falangisme o franquisme, evidentment, resulten també molt difícils d'assumir; i el regeneracionisme de Costa queda massa lluny per sotmetre'l a un aggiornamento conceptual.
La solució va sorgir a mitjans dels noranta amb el terme constitucionalismo i s'ha acabat consolidant programàticament per mitjà de formacions com Ciutadans, UPyD i, òbviament, el PP i el PSOE.
Paradoxalment, els dos campions del constitucionalisme espanyol -Aznar en l'exercici polític, i Savater com a intel·lectual- són dos conversos tardans a la causa de la Constitució espanyola.
El primer va deixar constància en un article al diari Nueva Rioja que no la votaria per res del món; del segon només cal llegir els seus articles a Egin a començaments dels 80.
Convé recordar que, en aquell moment, Egin no era un diari qualsevol, sinó l'altaveu oficial de l'esquerra abertzale i el canal a través del qual ETA reivindicava els seus atemptats.
Heus aquí, doncs, una complicada disjuntiva: d'una banda, Franco o José Antonio no podien ser homologats de cap manera, i menys per persones que provenien sovint de la ultraesquerra; de l'altra, aquestes mateixes persones havien impugnat la Constitució durant la Transició i l'havien arribat a rebutjar obertament.
Amb una identitat ideològica difícil d'assumir, i sense un nom plausible, el nacionalisme espanyol ha realitzat complicats exercicis de contorsionisme conceptual, veritables quadratures del cercle, fins a arribar a quallar en forma d'una espècie de legalisme que utilitza la Constitució com si es tractés d'un Codi Penal en comptes d'una carta magna.
En tant que reivindicació democràtica d'una determinada identitat, el nacionalisme espanyol em sembla tan legítim com el català, el portuguès o el hawaià.
Em sembla igualment lícit que, des d'aquesta posició, es consideri que Catalunya ha d'estar unida a Espanya, etc. Jo veig les coses d'una altra manera, però puc entendre -i respectar- els que pensen diferent, sempre que aquesta actitud de discrepància cordial sigui mútua.
El que no acceptaré mai, gairebé per una qüestió de dignitat, són les aixecades de camisa per la via dels noms (que, insisteixo, sí que fan la cosa; sempre).
Qui em vingui amb els rotllos del constitucionalisme, salpebrat amb una mica de cosmopolitisme i altres espècies per l'estil, haurà de saber que no em mamo el ditet.
Parlem de la unitat d'Espanya, de la independència de Catalunya o del que convingui, però deixem a la porta els eufemismes i els llegats històrics mal digerits.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Després de l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol i de les eleccions del 21-D a Catalunya, apareixen dues propostes valoratives antagòniques en l'horitzó del 2018.
La primera, liderada per les forces unionistes al crit de " Ni un paso atrás " ( Abc ), sembla demanar la rendició, la renúncia i la resignació dels seus oponents.
La segona, liderada per les forces independentistes, urgeix públicament una rectificació, una reparació i una restitució.
Una rectificació de l'Estat, una reparació per als molts ferits de l'1 d'octubre en forma de disculpa del rei i de Rajoy i una restitució del Govern legítim i dels polítics que són a la presó.
Davant d'aquesta situació, ¿és possible activar o simplement proposar una nova tríada, la de la reconciliació, el respecte i el reconeixement?
O, donada l'extrema gravetat del moment, això és ara com ara impossible?
Quan el 1990 es va produir el fracàs de l'acord del llac Meech al Canadà, que va negar l'estatut de "societat distinta" al Quebec i que va provocar la forta repuntada del moviment sobiranista quebequès i la proposta de referèndum per la independència, el gran filòsof Charles Taylor va escriure que la Constitució canadenca estava moralment acabada al Quebec i que de res serviria una operació de maquillatge o de façana si no s'aprofitava l'ocasió per definir un nou contracte polític entre el Quebec i el Canadà.
"Amb la mort de l'acord de Meech, es va produir un canvi molt profund al Quebec. [...]
El 23 de juny del 1990 la Constitució del 1867 va morir moralment al Quebec. [...]
El gran problema del Canadà avui és que es mostra incapaç de reconèixer explícitament en els textos constitucionals el que des de fa tant de temps es viu de fet".
Taylor explicarà com la dinàmica emocional favorable a la independència del Quebec calia trobar-la justament en un factor moral: la denegació de reconeixement i la manca de respecte del Canadà a la dignitat dels quebequesos.
Com a conseqüència d'haver infligit el Canadà aquella dolorosa ferida i d'haver rebut aquell profund rebuig, "els ciutadans del Quebec ja no volen seguir vivint en una estructura que no reconegui plenament els seus objectius nacionals".
De manera semblant, la sentència del TC el 2010 sobre l'Estatut de Catalunya ratificat el 2006 va provocar que el jurista Javier Pérez Royo afirmés: "L'Estatut de Catalunya [ja] no és l'Estatut de Catalunya.
És l'Estatut del PP per a Catalunya, l'Estatut que el PP a través del Tribunal Constitucional va aconseguir imposar-li a Catalunya contra la manifestació de la voluntat expressament formulada pel Parlament de Catalunya i pactada amb les Corts Generals i contra la manifestació de voluntat del cos electoral de Catalunya expressada en referèndum.
No hi ha cap altra "nacionalitat" o "regió" de les que integren Espanya a la qual li hagi passat això.
Únicament Catalunya s'ha vist sotmesa a aquesta humiliació.
L'única que exerceix el dret a l'autonomia a partir no d'una norma aprovada pels seus representants democràticament elegits, pactada amb els representants de tots els ciutadans de l'Estat i ratificada en referèndum, sinó d'una norma imposada pel Tribunal Constitucional a instància del PP.
És aquesta humiliació la que explica l'1-O.
Sense la sentència 31/2010, no hi hauria hagut 1-O.
I és la fallida de la Constitució territorial que va produir aquesta sentència la que explica la magnitud del problema.
La sentència 31/2010, formalment, va ser una sentència, però materialment va ser un cop d'estat" ( Eldiario.es, 2/10/2017).
La via de sortida per a l'atzucac canadenc va ser, en paraules de Taylor, la política del reconeixement.
Davant una realitat plurinacional, calia respectar les exigències de viure en un estat amb una "diversitat profunda", calia superar una noció monista de la sobirania i calia incorporar una noció de ciutadania ja no basada en la homogeneïtat o la uniformitat.
¿És acceptable avui això per part de l'estat espanyol, del seu govern i de la seva societat?
Sense aquesta política del reconeixement aplicada ara a la realitat diferencial catalana, creiem que difícilment es podrà parlar de respecte i de reconciliació en els propers anys.
I menys encara mantenint a la presó líders cívics i representants de les institucions democràtiques catalanes.
Seguint l'exemple canadenc, les condicions que farien possible la reconciliació i la lleialtat compartida entre Espanya i Catalunya serien almenys aquestes dues:
1) L'acceptació i el reconeixement d'un context plurinacional que atorga -com diria Taylor- la mateixa dignitat nacional a tots els membres.
És a dir, que es reconeix en el marc d'un mateix estat l'existència d'una diversitat de nacions considerades amb igual dignitat.
2) Les lleialtats compartides en un estat plurinacional són possibles quan són l'expressió d'un procés polític que reconeix l'exercici de sobiranies compartides entre les diverses nacions que el conformen.
Fins ara, però, el govern espanyol es continua negant a reconèixer Catalunya com a nació i el TC ha afirmat que la carta magna no admet cap altra nació que no sigui la nació espanyola i no reconeix sobiranies superiors o inferiors a la seva pròpia.
Fins i tot el concepte de nacionalitat, diferenciat del de regió i inclòs en la Constitució, s'ha anat restringint en la seva interpretació i les competències atribuïdes a la Generalitat s'han anat laminant.
Estem, doncs, davant d'un doble rebuig, el rebuig del reconeixement de Catalunya com a nació (malgrat que una majoria de catalans així ho defensin) i el rebuig a compartir sobirania (malgrat que una majoria de catalans així ho reclamin amb els seus vots a les urnes).
En efecte, el principi d'autogovern reconegut en l'Estatut d'Autonomia esmenat pel TC accepta només un procés de descentralització política i administrativa, però l'element constitutiu del poder (o principi de sobirania) el continua localitzant exclusivament en l'Estat.
L'origen del problema cal trobar-lo aquí.
I és d'aquí d'on hauria de partir qualsevol possible via de reconciliació futura.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'objectiu d'aquest estudi és la sistematització quantitativa de totes les iniciatives que conformen el camp socioeconòmic de l'activitat cooperativa, solidària i col·laborativa en el territori que conformen els 36 municipis de l'AMB, així com les seves dinàmiques d'intercooperació sectorial i territorial d'àmbit metropolità. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que t'has contagiat o que ets un contacte
Cantant i presentadora de televisió, assegura que la televisió és la seva professió, i així ho demostra des de fa anys a IB3.
Tanmateix, també s'expressa mitjançant la música.
L'últim pas en aquest camí és un disc de versions titulat 'Paraules d'amor'
La cantant i presentadora de televisió mallorquina Victoria Maldi ha publicat el disc Paraules d'amor.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Sant Vicenç vol posar en marxa un acte de reconeixement de caràcter anual que realci la tasca que desenvolupin persones del poble.
La medalla de Sant Vicenç, que és el guardó que es constituirà, s'atorgarà a partir de la participació popular.
Es tracta d'una distinció que promou l'Ajuntament i per al que es preveu tenir el suport de les entitats locals per impulsar el reconeixement anual a una persona del municipi que hagi destacat en la seva activitat.
La proposta es canalitzaria a través d'aquesta Medalla de Sant Vicenç, que de manera anual s'atorgaria a un santvicentí o santvicentina que hagi destacat en algun aspecte de la seva vida quotidiana.
La medalla es lliurarà en el marc de la festa major d'estiu i permetria, per exemple, el privilegi de poder seguir el ball de gitanes popular des de la balconada de l'ajuntament.
Per fer-ho realitat l'Ajuntament impulsa la creació d'una comissió amb la participació de les entitats del municipi i persones a títol individual a qui agradi el projecte per definir les bases d'aquest reconeixement i els criteris que s'hauran de seguir per admetre les candidatures.
El consistori ha fet una crida a la ciutadania perquè s'integri en aquesta comissió que ja ha fet les primeres passes.
La mateixa ciutadania tindrà l'última paraula amb una votació oberta a tots els veïns i veïnes.
L'última distinció que s'ha fet a la població ha estat precisament aquest any, quan es va acordar batejar l'auditori de la nova biblioteca amb el nom de Maria Carme Grauvilardell, exbibliotecària i reconeguda activista local.
També per prendre aquella decisió es va obrir una votació popular entre una llista de noms proposats.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
L'Ajuntament de Barcelona ha impulsat almenys 14 iniciatives per promoure l'accessibilitat als museus i espais patrimonials a les persones amb diversitat funcional, i en aquesta línia el Monestir de Pedralbes acull des d'aquest dimarts una maqueta tctil en 3D de la tomba de la reina Elisenda de Montcada.
Ho han explicat els comissionats de Cultura i Salut, Joan Subirats i Gemma Tarafa, respectivament, juntament amb el regidor del districte Agustí Colom en una roda de premsa per donar detalls de les mesures en qu treballen per aconseguir el compromís que tota la ciutat sigui accessible el 2026, també des de l'mbit cultural.
El de la maqueta és un dels exemples concrets que han sorgit del treball de la Taula d'Accessibilitat de museus i centres expositius, que es va crear el 2017 de la m de 15 museus, arxius i centres d'art barcelonins al costat de representants de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) i persones amb diversitat funcional, que actuen com a "protagonistes" d'aquestes iniciatives, diu Subirats.
Sobre la iniciativa de Pedralbes, la seva directora, Anna Castellano, ha celebrat que el monument sepulcral, de dues cares, projectat per la mateixa reina Elisenda al segle XIV pugui conixer-se ara de forma visual i sensorial a través d'una maqueta "obra d'art" que mostra tots dos costats, també el que actualment no est obert al públic.
Una de les curiositats de l'escultura funerria de grans dimensions és que travessa l'edifici i té una cara al presbiteri de l'església, en un "espai reservat per als homes i els capellans", i d'altra banda dona al claustre perqu pogués ser vist per les monges del monestir i també per Déu.
Si al costat del presbiteri públic, Elisenda es volia mostrar i projectar com a reina, al costat del claustre --que ara no es pot veure-- es mostrava com a penitent, convenuda que els resos de les monges li servirien per salvar la seva nima del purgatori i arribar al cel, ha explicat la directora del museu.
Per a Castellano, parlar d'accessibilitat en un monestir projectat al segle XIV és "tot un repte", i en aquesta línia treballen en diversos projectes des d'un punt de vista diferent, com el projecte 'Guia'm' condut per una persona amb síndrome d'Asperger en collaboració amb el Monestir de Sant Cugat i la Fundació Friends.
Sobre la maqueta, que es pot apujar i abaixar a través d'una manovella perqu pugui ser vista i tocada per persones en cadira de rodes o de baixa alada i que incorpora el braille, ha destacat que és una "obra d'art" en si mateixa, creada per Anna Marín a base de fusta i pintura no-txica.
"Posarem un rtol que posi 'Tocar'", ha dit la directora bromejant que, sovint, els visitants són molt prudents, per en aquesta ocasió han de sentir l'experincia tctil i sensible.
El projecte ha suposat un cost de 16.635 euros finanats íntegrament per l'IMD a través de la taxa turística, han ressaltat els impulsors.
La taula de treball per a l'accessibilitat dels museus treballa en diferents fronts, ha subratllat Tarafa, que ha dit que la de tipus físic és la que es troba més avanada als diferents espais, i queden pendents reptes relacionats amb la cognició i la comunicació.
El regidor del districte ha advocat per "trencar les barreres que impedeixen el ple desenvolupament" dels vens de les Corts, perqu puguin desenvolupar els seus projectes de vida, també en l'mbit de l'esport.
A més, ha anunciat un acord amb la companyia Vodafone per aplicar una adequada senyalització del Monestir de Pedralbes per a persones amb discapacitat visual a través del codi Vidi, que genera efectes sonors a través del mbil.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L' Ajuntament de Vidreres va convocar ahir un ple extraordinari que va aprovar l'augment de tres taxes municipals.
L'equip de govern –format per Junts per Catalunya (JxCat)– liderat per l'alcalde, Jordi Camps, ha apujat el rebut de l'aigua prop d'un 40%; l'impost sobre béns immobles (IBI), un 4,6%, i l'impost sobre les escombraries, una mitjana d'uns 24 euros anuals, deixant una taxa de 144 euros.
Els tres punts es van aprovar amb la força que té JxCat gràcies a la majoria absoluta –8 regidors– i amb els vots en contra d'Esquerra Republicana (3) i el Partit Socialista (2).
Els darrers van manifestar el seu descord pel que entenen com un ple «convocat d'urgència per evitar que tinguem temps de mirar bé les propostes i l'augment de les taxes».
L'edil republicana Anna Clapés va detallar que l'aprovació d'aquestes taxes representa, per exemple, «uns 24 euros més per persona en l'impost sobre les escombraries o una recaptació de 106.000 euros més en l'impost de béns immobles»: «Amb l'impost de l'aigua ens han dit que un informe tècnic dona suport a aquest augment, però nosaltres pensem que no té sentit perquè fa poc es van fer modificacions de crèdit per fires i festes.
En comptes d'augmentar aquestes partides potser caldria rebaixar els impostos», va apuntar.
Els republicans critiquen que en els darrers anys «la despesa de personal ha augmentat en 500.000 euros», un fet que consideren «del tot excessiu».
De la mateixa manera que els socialistes, van criticar que se'ls convoqués ahir a darrera hora, unes sis hores abans de la celebració del ple.
El portaveu del PSC al ple municipal, Jesús Becerra, va afegir que la ràpida convocatòria és el resultat «d'una manca de previsió total»: «Ens diuen que és el timing per tal que tot estigui vigent però tenim la sensació que volen apujar els impostos ràpidament perquè ningú digui res».
L'alcalde va justificar l'augment d'impostos afirmant que en l'anterior mandat quan van arribar al govern van fer una rebaixa fiscal: «L'augment de l'aigua respon a una actualització dels valors perquè hem vist que no s'havien fet actualitzacions des del 2007 i per això puja tant» i va afegir que «amb l'IBI passa el mateix, puja un 4% perquè anteriorment havia estat congelat però hi ha hagut despeses, com la de l'abocador, que han anat apujant preus i això ens obliga a aquesta actualització, que suposa uns vint euros d'augment per unitat».
Preguntat per si l'equip de govern tem una reacció dels ciutadans com la que hi ha hagut a Lloret o Olot, Camps va assegurar que «es tracta d'un augment justificat».
Finalment, el ple també va aprovar una bonificació fiscal per a aquelles persones que adquireixin vehicles de baixa contaminació, i una ordenança amb relació a la bonificació del 50% de la matrícula de l'escola de música. |
El blog del teu col·legi professional
Quines oportunitats ofereixen les tecnologies basades en el grafè i quin impacte poden tenir en el sector healthcare?
L 'àrea d'Emprenedoria del Col·legi, conscient de la revolució que pot suposar aquest material, va organitzar, juntament amb Graphene Flagship i l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, el Graphene Connect & Health Investment Forum, amb l'objectiu de fomentar l'interès de la indústria healthcare en aquesta nova matèria i cercar sinergies per desenvolupar projectes col·laboratius.
Continua la lectura de "Tecnologies basades en el grafè: una nova oportunitat per al sector 'healthcare'" →
Quan un metge té una idea no sempre sap com fer-la realitat.
Emprendre i ser innovador en medicina és una tasca que requereix passió i ganes de treballar.
Al professionals no els en falten però quan les idees creixen es troben davant d'un món que desconeixen, el món empresarial.
Com ho vinculo amb la meva activitat al centre?
El COMB disposa del programa Metge Emprenedor, una iniciativa de suport a la innovació que acompanya als metges i a les seves idees en el seu camí cap al mercat.
Aquest programa es va crear fa gairebé 10 anys i hi han passat centenars d'emprenedors amb projectes de healthcare, biotecnologia, tecnologies de la informació aplicades al món de la salut i medical devices.
Des de 2009, ha celebrat 13 fòrums d'Inversió Healthcare, i l'11 de març anirà cap al 14.
Aquest fòrum és un pont entre els emprenedors que necessiten finançament i els inversors.
Si vols presentar un projecte, tens temps fins el 23 de febrer.
Aquí tens tota la informació del 14è Fòrum d'Inversió Healthcare Barcelona.
Amb la idea d'apropar els metges al món de les empreses es va celebrar una jornada a Sabadell on metges experts van explicar la seva experiència i aprenentatge.
Pere Joan Cardona, cap de la Unitat de tuberculosi experimental de l'Institut Germans Trias i Pujol, i el Dr.
Manel Peiró, doctor en Administració i Direcció d'Empreses.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia i director de l'Àrea de Gestió Sanitària d'ESADE.
Van explicar la seva experiència com a metges emprenedors.
A més, la Mireia Angulo, analista del programa Metge Emprenedor, va explicar tot el que el COMB ofereix als metges que volen emprendre.
Ningú pot posar el dubte el tarannà emprenedor dels nostres metges.
Tant és així que el Col·legi de Metges de Barcelona ja ha celebrat dotze edicions del Fòrum d'Inversió Healthcare que organitza amb Esade BAN, Barcelona Activa i Biocat.
Als Fòrums, empreses liderades per metges i professionals del sector de la salut presenten a possibles inversors els seus projectes de Biotecnologia, Dispositius Mèdics, Serveis sanitaris i Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) relacionades amb la salut.
Pots veure el vídeo de presentació de tots els projectes:
6è Fòrum d'Inversió Healthcare Barcelona
11 empreses del sector salut han participat en el 6è Fòrum d'inversió Healthcare celebrat al COMB per cercar capital privat per al seu creixement.
Han presentant el seu projecte i les seves necessitats financeres davant de gairebé 200 inversors privats, representants de fons de capital risc, metges emprenedors i gestors sanitaris.
El Fòrum d'inversió Healthcare és una iniciativa ja consolidada del Col·legi de Metges de Barcelona, Barcelona Activa i Biocat, juntament amb una xarxa d'inversors privats que en aquesta edició ha estat ESADE BAN.
Aquesta trobada facilita la interactivitat entre els emprenedors i els inversors, facilitant així la generació d'oportunitats de negoci.
El capital demanat ha estat entre 200.000 i 2 milions d'euros.
Un comitè d'experts format per membres de les entitats organitzadores han analitzat enguany trenta candidatures, de les quals 11 han estat finalment les seleccionades: Vidal Sunyer ACN, Atansat Medical, Rehub, Microhealth, NLAB Bioscience, SOM Biotech, Fundació Pascual Maragall, Amadix, LifeSciences Entrepreneurs, Active Life Scientific i eDoctores Soluciones.
El requisit principal és que siguin empreses de l'àmbit dela Biotecnologia, els Medical Devices, els Serveis Sanitaris i les TIC aplicades a la salut.
Aquest any i per primera vegada en 6 edicions, s'han presentat dues companyies amb un perfil diferent a les que són seleccionades normalment per aquest fòrum: Vidal Sunyer i Fundació Pasqual Maragall.
S'ha volgut fer un experiment i donar-lis la oportunitat de ser-hi.
A Vidal Sunyer, pel caràcter social del seu projecte, i a la Fundació Pasqual Maragall, una empresa amb un projecte d'investigació en una fase molt inicial.
La setena edició del Fòrum d'Inversió Healthcare tindrà lloc el proper mes de maig a Fira de Barcelona com una de les activitats satèl·lits del Congrés MIHealth, el primer fòrum internacional d'innovació i gestió de la salut.
Les 11 empreses que han participat en l'edició d'enguany han estat:
11 empreses en creixement de l'àmbit dela Biotecnologia, els Medical Devices, els serveis sanitaris i les TIC salut han presentat el seu pla de negoci i les seves necessitats de capital al V Fòrum d'Inversió Healthcare 2011 davant d'un centenar d'inversors privats i representants de fons de capital risc.
El Fòrum és una iniciativa impulsada i organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona, Barcelona Activa i Biocat juntament amb una xarxa d'inversors, en aquesta edició ha estat Keiretsu Fòrum.
El sector Healthcare ha esdevingut un àmbit generador d'oportunitats i tant el volum de les inversions com la seva rendibilitat estan augmentat ràpidament.
Tant és així, que en el marc de les anteriors 4 edicions, 10 empreses participants han aconseguit capital per un valor total de 5 milions d'euros.
La taula inaugural del V Fòrum d'Inversió ha comptat amb representants de les entitats organitzadores: Jaume Aubia (COMB), Jaume Baró (Barcelona Activa), Marta Príncep (Biocat), Xavier Casares (Keiretsu Fòrum) i Lluís Pareras (COMB).
Jaume Aubia "aquest tipus d'empreses seran clau en la transformació del país i del sector per encarar la crisis i per sortir-ne molt reforçats".
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Barcelona Activa, Biocat i Keiretsu Forum coorganitzen i celebrena cinquena edició del Fòrum d'inversió Healthcare Barcelona el proper dimecres 3 de novembre amb l'objectiu de posar en contacte inversors i empreses del sector salut.
Participaran 11 empreses de l'àmbit de la Biotecnologia, els Medical Devices, els serveis sanitaris i les TIC relacionades amb la salut que estan en procés de creixement o en una etapa inicial i que necessiten una injecció del capital de fins a 3 milions d'euros.
Les empreses disposaran de 10 minuts per presentar els seus projectes davant de representants de fons de capital risc, inversors privats, metges emprenedors dels hospitals del nostre entorn, investigadors dels Parcs de Recerca, gestors sanitaris, directius d'empreses Farma i representants de les entitats col·laboradores.
Els negocis relacionats amb el sector de la salut i les inversions de Capital Risc en aquest sector estan creixent molt ràpidament a nivell internacional.
Els resultats de les anteriors edicions en són una mostra: 10 inversions tancades per valor de 5 milions d'euros en total.
11 empreses del sector salut han presentat els seus projectes en el 4art Fòrum d'Inversió Healthcare Barcelona amb l'objectiu d'aconseguir capital per al seu finançament.
Les empreses es troben en procés de creixement o en una etapa inicial i són de l'àmbit de la Biotecnologia, els medical devices, els serveis sanitaris i les TIC relacionades amb la salut.
L'acte ha estat organitzat pel COMB, Barcelona Activa, Biocat i ESADE Bussiness Angels amb l'objectiu de facilitar l'accés al finançament privat a les empreses de la ciutat del sector de la salut i que necessiten una injecció de capital d'entre 200.000 i 2 milions d'euros.
Més de 100 inversors del sector s'han reunit al COMB per conèixer els projectes de les empreses seleccionades: Grupo Intercom, Vecmedical, Worldwide Integral Rehabilitation Systems, Eyytoo Bioscience, Dynakin, Green Molecular, Sagetis Biotech, Active Life, CRC Centre d'Imatge, Apeiron Medical i ABTherapeutics.
L'acte inaugural del Fòrum ha comptat amb la presència del President del COMB, Dr.
Miquel Vilardell i del Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Sr.
Carnes ha recomanat als emprenedors que surtin al mercat internacional si volen desenvolupar els seus projectes.
Segons Carnes, "el nostre competidor directe és Munich, que és actualment la nova capital de la sanitat europea".
per estar al dia de l'actualitat del Col·legi |
Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats ( IMEDEA, CSIC-UIB ) lidera un projecte pioner entre el Marroc i Espanya per estudiar la influència de les aigües procedents del riu Moulouya sobre la qualitat de les aigües i les característiques biogeoquímiques de la costa marroquina.
L'objectiu d'aquest projecte científic finançat per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament, és conèixer l'estat ambiental de la zona deltaica del riu per identificar els punts crítics que, millorats, puguin afavorir la sostenibilitat de les activitats costaneres i el desenvolupament econòmic de la zona –a través, per exemple, de les pesqueres, el marisqueig i les activitats turístiques.
A més dels objectius científics, la principal finalitat del projecte QueMoMar «se centra en la transferència de coneixements tècnics a investigadors i gestors mediambientals del Regne del Marroc.
La cooperació que sorgeix del projecte de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament es traduirà en l'increment de la capacitat local per a l'estudi i el seguiment de dos aspectes clau de la qualitat de les aigües costaneres: el modelatge de corrents costaners i l'anàlisi d'elements traça en aigües continentals i marines», com explica el doctor Antonio Tovar (IMEDEA, CSIC-UIB).
La primera sessió de transferència de coneixements tindrà lloc a Tànger en el transcurs d'un cicle de seminaris en el qual participaran investigadors marroquins, espanyols i dels Estats Units.
Gestió i conservació, fonamentals per a la sostenibilitat costanera
Les zones costaneres són clau per al progrés dels països en vies de desenvolupament, ja que solen representar nodes d'activitat econòmica que atreuen grans densitats de població.
La sensibilització creixent de tots els països, inclosos els de la conca mediterrània, per la qualitat de les aigües costaneres s'ha vist reflectida en el desenvolupament progressiu de tractats i normatives nacionals que regulen la qualitat d'aquestes aigües amb un nivell d'exigència creixent.
Per donar respostes eficients i fonamentades científicament als problemes de gestió i de control mediambiental en les aigües costaneres i marines, resulta imprescindible la caracterització prèvia dels diferents compartiments ambientals (principalment aigües i sediments) mitjançant l'anàlisi dels seus paràmetres biogeoquímics.
«Per desgràcia, la gran majoria dels estudis costaneres centrats a caracteritzar i/o determinar la qualitat ambiental del litoral basen les seves conclusions en anàlisis esporàdiques de nutrients i paràmetres microbiològics, sense tenir en compte la composició metàl·lica i les interaccions entre els diferents compartiments ambientals», apunta Tovar.
Així, el Laboratori de Química Marina de l'IMEDEA (CSIC-UIB), un dels pocs grups de recerca d'Espanya capacitats per fer l'anàlisi d'elements traça en aigua de mar, estudiarà la zona de la desembocadura i el conjunt de les zones humides del Moulouya.
Aquest enclavament d'interès biològic i ecològic influeix en bona part de la Mediterrània sud-occidental i és considerat com una zona ROFI (regió d'influència fluvial).
Malgrat això, la conca del Oued Moulouya és una de les zones més desconegudes.
També col·laboren en la recerca científics marroquins de l'Institut Nacional d'Investigació en Recursos Pesquers, la Universitat AbdelMalek Saadi, l'Agència de la Conca Hidràulica del Moulouya, i les universitats de Cadis i del Sud de Califòrnia.
Aquest projecte es podrà seguir a través de la seva pàgina a Facebook, el canal YouTube de l'IMEDEA (CSIC-UIB) i les principals xarxes socials del CSIC. |
La secció comarcal de Creu Roja al Pla d'Urgell porta a terme una iniciativa singular que ha donat protagonisme als voluntaris de l'entitat, repartint les joguines directament als nens i nenes
La secció comarcal de Creu Roja al Pla d'Urgell ha dut a terme una acció singular i pionera perquè els nens i nenes de la comarca poguessin tenir els regals nadalencs.
Els responsables de l'entitat, amb la col·laboració dels voluntaris van crear el personatge de la Vermelleta, amb l'objectiu de lliurar els regals directament als nens i nenes.
En edicions anteriors, les joguines es lliuraven als pares, per la qual cosa els voluntaris no podien compartir l'experiència de veure les cares dels infants, segons els responsables de l'entitat Jonatan Niubó.
El repartiment de joguines, també es va avançar al dimarts 29 de desembre, amb la voluntat que els petits poguessis gaudir dels regals més dies, segons Niubó.
Una campanya que ha repartit il·lusió a 400 infants de 180 famílies de la comarca.
En el marc de la campanya de recollida de joguines, que es prolongarà fins al dia 5 de gener, l'entitat ha dut a terme diverses accions, en els carrers de Mollerussa i en l'Aventura de Nadal, i ha comptat amb la col·laboració dels alumnes de l 'Institut Terres de Ponent que participen en serveis comunitaris. |
Estadístiques dels exemplars i bibliogràfics creats
Quadre resum de l'estructura de camps fixos i variables del Registre de Llicència
Estructura del registre de llicència
Quadre resum de l'estructura de camps fixos i variables del Registre de Recurs
Quadre resum de l'estructura de camps fixos i variables del Registre de Comanda.
Al setembre de 2009 s'ha actualitzat amb valors nous fruit de les noves comandes de revistes que s'estan començant a crear
– Quadre resum de l'estructura de camps fixos i variables del Registre d'Exemplar
– Pauta per a la creació de registres d'exemplar
Quadre resum de l'estructura de camps fixos i variables del Registre Bibliogràfic
Estructura del registre bibliogràfic |
La presidenta de Ginkgo, Aurora Fernández, amb Oriol Camps.
Membres de Ginkgo llançant terra a les arrels d'un dels arbres.
Treballadors de la brigada plantant els tres ginkgos aquest matí abans de l'acte.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El president del Consell Comarcal Francesc Fabregat va explicar als escolars, com l'ens comarcal juntament amb altres institucions van emprendre la recuperació de l'estany d'Ivars i Vila-sana.
Els alumnes de quart de l'escola Mare de Déu de l'Horta d'Ivars d'Urgell han visitat aquest divendres el Consell Comarcal per a conèixer de prop quins serveis ofereix i les instal·lacions de la seva seu.
El president del Consell Comarcal, Francesc Fabregat, ha rebut els alumnes i els ha explicat com es va constituir el Consell Comarcal, quins són els seus òrgans de govern i de quins serveis són usuaris els mateixos alumnes potser sense saber-ho.
El president també ha fet referència a com el Consell Comarcal del Pla d'Urgell juntament amb altres institucions van emprendre el projecte de recuperació de l'Estany d'Ivars i Vila-sana. |
BUENOS AIRES, 26 maig (EUROPA PRESS) -
El president de l'Argentina, Maurici Macri, ha declarat un patrimoni de 110 milions de pesos (uns set milions d'euros) que inclouen fins a tres comptes bancaris a l'estranger --Estats Units, Suïssa i Bahames--.
Macri ha publicat aquest dimecres la seva primera declaració jurada com a president, que mostra una evolució dels seus ingressos a l'últim any de 52 milions de pesos (tres milions d'euros) a 110 milions, mentre que els seus deutes han passat de 3,7 milions a 78.956 pesos (5.000 euros).
Part d'aquest patrimoni està en tres comptes a l'estranger, dos que ja ha declarat l'any passat, als Estats Units i Suïssa, i una que ha afegit les Bahames amb 18 milions de pesos (1,1 milions), d'acord amb la premsa l'Argentina.
Macri també té un compte a termini fix amb dos milions de pesos (127.181), un compte d'estalvi amb un milió de dòlars (894.354), altres tres comptes d'estalvi amb de 176.000 pesos (11.191), un compte corrent amb 73.000 (4.642) i 100.000 pesos (6.358) i un milió de dòlars en efectiu.
A més, té quatre immobles a l'Argentina: tres terrenys a Pilar i un en Salta, valorats per dos milions de pesos.
A això se suma una propietat a l'Uruguai de 33.000 metres quadrats i cinc milions de pesos (317.925) que hauria rebut com donació.
El cap d'Estat té igualment accions i participacions en fins a sis empreses.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La proposta d'ordenances fiscals, que es debatrà dilluns al Ple, congela impostos i planteja ajustos en taxes com la d'escombraries o la d'ocupació de l'espai públic
Dilluns el Govern municipal presentarà a debat i aprovació del Ple la proposta de Taxes i Ordenances Fiscals per a l'any 2020.
En destaca la voluntat de promoure un model de fiscalitat que sigui socialment més just, sostenible i també més equitatiu, quant al cost real dels serveis.
Així doncs, la proposta que es debatrà dilluns congela els impostos i la majoria de taxes per a l'any vinent.
També preveu incrementar la tarifació social i incentivar les actituds responsables amb el medi ambient.
La proposta de taxes afronta la necessitat d'ajustar progressivament la taxa de recollida d'escombraries d'acord amb la legislació vigent, amb l'objectiu d'aproximar el que aporta la ciutadania al cost real del servei.
Així, el rebut de la brossa passarà de 98,20 euros a 117 euros per a les llars.
Pel que fa a la taxa industrial, es planteja una racionalització i s'estableixen tres escales, de manera que cada establiment pagui en proporció dels residus generats.
El servei de recollida d'escombraries té un cost anual per a l'Ajuntament de 8.284.000 d'euros, dels quals la ciutadania n'aporta, a través de la taxa, 5.000.000 d'euros.
D'altra banda, l'ordenança fiscal sobre la recollida d'escombraries continua preveient la possibilitat que la ciutadania bonifiqui fins al 40% de la taxa, mitjançant l'ús de la deixalleria, tant la fixa com la mòbil.
Aquesta mesura, que vol fomentar el reciclatge a la ciutat, que en aquest moment és del 35% anual, mentre que l'objectiu és arribar al 60% en els propers exercicis.
Igualment, des de la Regidoria d'Espai Públic ja s'està treballant en la definició d'un nou model d'escombraries, que contribueixi a una millor gestió dels residus i una reducció del cost del servei, mitjançant les subvencions que s'atorguen als municipis en funció del percentatge de residus reciclats.
La proposta que es presentarà al Ple inclou una nova bonificació en el rebut de l'aigua per a les famílies vulnerables.
Així mateix, en la línia d'afavorir l'accés a l'habitatge, es preveu gravar els pisos buits amb un increment del 30% de l'IBI, com a mesura per pal·liar el dèficit habitacional que hi ha a la ciutat promovent que siguin destinats al lloguer, ja sigui a preu de mercat o bé a través de la borsa de lloguer social que gestiona l'Oficina Local d'Habitatge.
D'altra banda, se suprimeix l'opció de pagament anticipat dels tributs amb descompte, ja que es considera que afavoreix els contribuents amb més capacitat econòmica.
Finalment, amb la finalitat de garantir un ús equitatiu de l'espai públic, es preveu un increment del 5% en la taxa d'ocupació.
Amb aquesta mesura es pretén afavorir, sobretot, un bon ús de l'espai públic per part dels establiments amb terrassa, evitant l'amuntegament de taules i cadires i alliberant l'espai per a la l'ús dels vianants.
Aquesta proposta s'acompanya d'un treball d'ordenació de les terrasses, que permeti garantir l'equilibri d'usos de l'espai públic i el compliment de la Llei d'Accessibilitat. |
Acumulació de brutícia, desperfectes i guinguetes malmeses a la platja de Llevant de Salou, un dels punts afectats pels forts vents i onades
Diversos operaris reomplint de sorra l'estructura del terra d'una terrassa en una guingueta a la platja de Salou, malmesa pel temporal
Els forts vents i onades van afectar especialment la platja de Llevant de Salou.
Algunes guinguetes han quedat força malmeses.
Un dels propietaris explica que, en trenta anys de negoci, mai havia vist res similar.
La terrassa del seu "xiringuito" va quedar doblegada per la força de l'aigua i el vent.
Un dia després del temporal, la maquinària seguia treballant a Salou per netejar la platja d'acumulació d'aigua i brutícia, compartint espai amb famílies i turistes.
L'afectació pel temporal ha estat generalitzada a la Costa Daurada.
A la Pineda, Cambrils, Calafell i fins i tot a Tarragona ciutat, el mar es va endur bona part de la sorra la matinada de dimarts a dimecres.
Mica en mica aquestes platges que han patit una considerable regressió tornen a la normalitat.
A Salou l'aigua va fer estralls a la platja de Llevant, on l'aigua del mar va cobrir pràcticament tota l'extensió de sorra, fins a tocar del passeig.
"L'aigua ens va arrossegar les fustes del terra de la terrassa; ara ho estem reomplint de sorra i recol·locarem la coberta, que afortunadament no se'ns va malmetre, ja que és costosa", diu, alleugerit, Antonio Soria, l'amo de la guingueta.
"Porto aquí trenta anys i mai havia vist una pujada d'aigua tan forta, a mig mes d'abril; de fet, crec que no es preveia", afegeix.
Antonio està convençut que l'espigó a escassos metres de la guingueta els ha salvat de patir mals majors.
A l'altre extrem de la platja, els propietaris d'una altra guingueta també reparaven alguns desperfectes ocasionats pel temporal.
Per protegir-se de l'oratge, es van aixecar unes barreres d'arena davant de les guinguetes, per evitar que hi tornés a entrar l'aigua.
Al vial entre la platja i el passeig encara era visible l'acumulació d'aigua i arena empesa pel temporal, així com papereres per terra, arrencades per la llevantada.
D'altra banda, a la platja de Ponent de Salou no hi ha hagut estralls.
Si bé a Salou és on més s'han patit els efectes del temporal, encara avui ben visibles, la llevantada va afectar més municipis de la Costa Daurada.
A la Pineda, l'àrea més afectada va ser la part central de la platja, que tradicionalment rep els cops del temporal de llevant.
Va patir pèrdua de sorra, un tros de mur escantellat i escampall de brutícia, però sense més maleses.
En aquesta platja, on les guinguetes no estaven muntades, cada any pel maig s'hi fa una aportació de sorra en aquesta part central, habitualment més mancada que els dos extrems.
Així, enguany també s'hi abocaran uns 100.000 metres cúbics de sorra -una acció que finança l'Autoritat Portuària, per l'exigència marcada per la declaració d'impacte ambiental.
A Cambrils, la llevantada també es va endur sorra i va obligar a talla r l'avinguda Diputació.
Segons l'Ajuntament, no es reposarà fins que minvi el temporal -ja que demà torna a haver-hi previsió de pluja.
De moment, els accessos i passos estan oberts perquè l'aigua circuli i no s'estanqui.
En aquest municipi, la reposició de sorra l'assumeix el Ministeri d'Agricultura.
El mateix ministeri també proveeix de sorra les platges d'Altafulla.
Però en aquest cas no es farà fins a mitjan juny, per tenir-ho a punt per a la prova de triatló dels Jocs Mediterranis.
En aquest municipi el fort onatge va provocar que es tapés el canal de la Rasa, que recull aigües pluvials que baixen de muntanya cap a mar.
Això va causar certa inundació al barri marítim.
Però en no haver-hi encara cap servei instal·lat, no s'han hagut de lamentar desperfectes, més enllà d'acumulació de sorra en alguns punts.
De fet, en el darrer ple es va aprovar el projecte de la bassa de laminació a fi de drenar l'aigua i reduir les inundacions.
L'aigua va arribar fins al nivell de terrasses de restaurants, sense causar danys.
A Calafell, l'aigua també va arribar fins al passeig i el temporal va afectar les platges d'aquest municipi.
La del Francàs també s'ha vist afectada, mentre que l'estanc de peixos situat a l'avinguda Balnerari de Coma-ruga ha augmentat el seu nivell d'aigua.
A Tarragona ciutat no hi ha hagut destrosses a causa del temporal, però si retrocés de sorra en general, bàsicament a la platja Llarga i al Miracle, on les onades es van engolir bona part de l'arena fins gairebé arribar al nivell on es troben de les dutxes.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Pau Donés cau del número 1 de no ficció en castellà, que encapçala el longseller 'La magia del orden' de Marie Kondo
El Gremi de Llibreters ha fet pública la llista definitiva dels llibres més venuts durant el dia de Sant Jordi.
Es tracta d'una llista elaborada a partir de les dades recollides per Libridata, que reuneix informació de més de 150 punts de venda de llibreries agremiades independents i cadenes de llibreries de tot Catalunya.
La llista no varia gaire respecte les dades provisionals que van fer públiques els llibreters el vespre de la diada.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Presentació de la temporada 2010-11 de Catalunya Ràdio
Un empleat de Catalunya Radio ha fet arribar una carta a e-notícies en la que afirma, arran de l'anunci de retallades, que "amb aquestes mesures molts dels meus companys passaran gana" i que "jo mateix, que tinc dos fills petits i un de gran, no tindré cap possibilitat d'arribar a final de mes".
"L'única sortida que tindré és agafar una baixa per depressió (per exemple) fins que l'empresa decideixi fotre'm al carrer", afegeix.
L'empleat també afirma que a la Corpo "hi ha molta gent que cobra barbaritats per no fotre res" i esmenta sous de 18.000 euros per a un exdiretor de Catalunya Ràdio i de 9.000 per a una presentadora d'Els matins, "però també hi som els "mindunguis".
"La retallada, pel que sembla, serà universal... però no significa tant per als sous alts com per als baixos o els mitjans", insisteix.
"Quan els meus fills diguin que tenen gana -acaba-, ja els explicaré els teus motius... o els que em puc imaginar".
Son necessàris 12 consellers al consell de govern a 100.000 euros/any?
Es necessàri el consell assessor?
Quants carrecs intermitjos hi ha a Catalunya Radio?
Estaria bé conèixer els sous d'aquests que tanta gana passaran.
Potser la fam la passin de caviar i ostres, perquè si tan malament cobraven ja haurien marxat a d'altres emissores.
Hi ha corresponsals que mai han tingut ni contracte.
Josep de Tarragona, aixó que dius dels 2.500 euros nets al mes és mentida.
A Catalunya Ràdio qui cobra menys cobra 2.500 euros nets al mes.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Tota l'actualitat de les eleccions generals 2019 que se celebraran el 7 d'abril.
Un espai especial per condensar tots els continguts de la campanya electoral del Principat d'Andorra.
Abans de les 9 hores, la cua per votar ja era ben visible davant la porta de la casa comuna de Sant Julià de Lòria.
Una cua que s'ha anat fent més llarga amb el pas de les hores i ha acabat vorejant gairebé tot l'edifici.
A Sant Julià, Terceravia ha fet una darrera crida pel vot, satisfets de la feina feta durant la campanya.
Des de Demòcrates són optimistes per aconseguir els dos representants.
Demòcrates es mostren optimistes per aconseguir els dos representants lauredians.
I d'Acord s'ha reunit amb nous votants en una trobada informal.
A Sant Julià de Lòria, d'Acord s'ha reunit amb nous votants en una trobada informal.
Terceravia ha visitat la Llar de Lòria i Demòcrates ha presentat la proposta de convertir les llars de jubilats en centres de dia per a la gent gran
d'Acord de Sant Julià s'ha marcat com a prioritat incentivar el turisme, mentre que Terceravia ha assegurat davant la seva gent que treballaran per la parròquia i pel país.
Pel que fa a Demòcrates, volen col·laborar amb els comuns per transformar les llars de jubilats en centres de dia.
A Sant Julià, Demòcrates ha donat detalls de la seva proposta per crear zones franques i d'Acord s'ha marcat com a prioritat incentivar el turisme.
Mentrestant, Terceravia aposta per enfortir el sector primari i ajudar -lo en la reconversió.
La candidatura de d'Acord a Sant Julià de Lòria es declara optimista perquè assegura que detecta ganes de canvi.
Mentrestant Terceravia aposta per enfortir el sector primari i ajudar -lo en la reconversió.
A Sant Julià, Terceravia aposta per l'educador a casa i de carrer per ajudar els joves en risc.
Demòcrates ha expressat la voluntat d'ajudar a fomentar la reconversió del sector agrari, mentre que d'Acord aposta per convertir la parròquia laurediana en una autèntic campus universitari.
A Sant Julià de Lòria, d'Acord demana més inversió per incentivar el comerç.
Terceravia ha tornat a manifestar la importància d'establir un bon acord d'associació amb la Unió Europea, mentre que Demòcrates aposta per enfortir les relacions transfrontereres.
Demòcrates, a Sant Julià ha parlat de la voluntat de seguir potenciant esdeveniments esportius.
Per la seva banda d'Acord reclama unes pensions millors i un hospital de dia pels padrins.
Terceravia es reuneix amb joves per conèixer les seves inquietuds. |
No fa pas tants anys vam sentir pronosticar la desintegració de CiU.
Eren els temps del primer tripartit i fins i tot del segon.
Ho vaticinaven no solament veus eixelebrades o aquells adversaris polítics que es llepaven els dits amb el pronòstic, també alguna veu responsable amb patent d'analista.
Només cal mirar els mapes del poder local i comarcal a Catalunya que s'han publicat des de diumenge al vespre per veure com era d'erroni l'averany.
CiU ha travessat el desert, s'ha renovat generacionalment, respectant alguna vella glòria que encara no havia esgotat el crèdit, ha actualitzat fins allà on ha pogut el discurs i es torna a passejar, sociològicament triomfant com als millors temps del pujolisme, que és el seu patrimoni històric.
Ha fet el tomb a Barcelona amb un polític gran i d'imatge honesta que ja veurem quant tardarà a deixar l'alcaldia en mans d'algú de la generació dels Santi Vila o Albert Batalla, que són l'empelt que ha sabut implantar CDC durant aquests anys de jardineria pacient en l'arbre que fa d'emblema de la formació.
Si ara algú parlés de la desintegració de CiU el prendrien per boig.
En canvi, sentim mals auguris pel que fa al PSC i, sobretot, a ERC, a qui l'electorat ha girat ostensiblement l'esquena, ja sigui en benefici de la majoritària CiU o de les CUP, una proposta progressista més il·lusionadora i una alternativa convincent als partits consolidats.
En aquestes circumstàncies, al PSC i a ERC els convindria estudiar la travessia convergent del desert, vejam si aconsegueixen fer els deures amb una eficàcia similar.
Tots dos partits se la juguen a la tardor i allà es començarà a forjar el seu èxit futur o la seva paràlisi.
Els cal renovació, valentia, fer córrer l'escombra, remoure poltrones personals i ideològiques.
I després picar pedra i tenir paciència, anys de paciència.
A la llarga, però, les decisions encertades donen fruit, com ha passat a CiU.
La política és un joc de llevants i de ponents.
Només cal esperar que uns passin i que tornin els altres... |
La Unitat Funcional de l'Aparell Locomotor té cura de l'atenció als pacients que pateixen malalties reumàtiques i de l'aparell locomotor mitjançant accions de promoció de la salut, prevenció de les malalties, diagnòstic precoç, tractament adequat i rehabilitació, a més d'establir un model assistencial orientat a la població i coordinat amb la Medicina Primària.
Helena Bascuñana - Servei de Medicina Física i Rehabilitació
Maria José Nadal - Servei de Medicina Física i Rehabilitació
Carmen Ruber - Servei de Medicina Física i Rehabilitació
Yolanda Canapé - Servei de Medicina Física i Rehabilitació
Elena Català - Servei d'Anestesiologia – Clínica del Dolor |
La Mesa i la Junta de Portaveus s'han reunit aquest dimarts al Parlament per fixar el calendari i l'ordre del Debat de Política General, que es farà el dimecres 5 d'octubre i dijous 6.
Fonts parlamentàries han explicat que JxSí i la CUP han decidit concentrar-lo en dos dies malgrat que la resta de grups havia demanat que comencés dimarts 4.
Intervindran el president de la Generalitat i tots els grups, i està previst que JxSí i la CUP aprovin mocions sobre el full de ruta del procés sobiranista.
El debat l'obrirà el president dimecres a les 9 hores i després intervindran els grups: Carles Puigdemont elegirà si els replica un a un o conjuntament.
Després d'aquesta sessió de dimecres, els grups podran presentar fins a 20 resolucions que considerin oportunes i es votaran dijous a la tarda, a partir d'una hora encara per concretar.
Part de l'interès d'aquestes resolucions recau en si JxSí i la CUP podran pactar textos sobre com culminar el procés cap a la independència.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Penúltima sessió preparatòria de l'Igualada HC de cara al partit de dissabte contra el Vilafranca dels ex (Edu, Navarro i Rocasalbas).
Ha estat una jornada de "treballs" pels arlequinats.
Treball de sortida de contraatac, de pressió defensiva i de sortida a la contra.
Per tant els de Ferran Lòpez s'han multiplicat per intentar arribar el màxim de preparats a tot un derbi inter-comarcal.
Han estat molts treballs (amb totes les variants treballades) per un sol objectiu.
Sumar la segona victòria de la temporada.
Aquest dimecres els igualadins faran l'últim entrenament de la setmana (també amb sessió de vídeo incorporada).
I després hi haurà sopar d'equip per fer pinya i acabar d'arribar amb tot el necessari (físicament i anímica) per competir bé contra els vilafranquins.
Per cert que el partit entre l'IHC i el Vilafranca ja té àrbitres.
D'altra banda, en partit ajornat de la primera jornada de lliga el Voltregà s'ha imposat al Calafell pel 8 gols a 4.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Aquest dimarts ha començat el Mobile Social Congress, que en la quarta edició no vol convertir-se en l'anti- MWC ni tampoc ser la vessant social del Mobile.
Els organitzadors volen que el Mobile Social Congress "sigui un espai de reflexió ciutadana al voltant del model de producció i consum de les tecnologies de la informació i la comunicació".
El mòbil forma part del nostre dia a dia i hi dediquem moltes hores, però poques vegades ens preguntem d'on venen les parts que el componen.
Des del Mobile Social Congress ens conviden a fer aquest exercici per adonar-nos com l'extracció d'aquests components està generant situacions d'explotació, contaminació i violència en els països d'origen.
S'utilitza per fer les plaques de circuit imprès dels nostres mòbils i està generant situacions de violència per exemple a Mèxic, on els camperols estan sent desplaçats forçosament de les seves terres per les grans empreses mineres.
També són necessaris per a la placa de circuit imprès.
El 1996 va esclatar la Guerra Civil del Congo, en què el govern i grups de militars rebels lluiten pel control de les mines situades a l'est del país.
Han mort 5,4 milions de persones per aquest conflicte.
Norilsk, situada a Rússia, és una de les 10 ciutats més contaminades del món.
La seva indústria allibera 10 tones de metalls pesants a l'aire i causa pluja àcida.
Un 15,8 % de les morts infantils estan provocades per malalties respiratòries.
Pantalles tàctils i placa de circuit imprès.
La Xina produeix el 95 % de les terres rares i a la ciutat de Baotou el Mobile Social Congress denuncia que les persones respiren vapor d'àcid sulfúric.
Aquest és el leitmotiv del Mobile Social Congress d'enguany, en què s'ha volgut denunciar la situació d'esclavatge modern que genera el model actual de producció i consum de la indústria tecnològica.
En la primera taula rodona s'han denunciat els impactes socials i ambientals a la mineria de Xile, Armènia i Zàmbia.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Graus de llibertat en estructures i mecanismes
Estàtica de la partícula en el pla
Sistemes equivalents i forces distribuïdes
Estàtica del sòlid rígid en el pla
Estructures, entramats i mecanismes
Cinemàtica de la partícula en el pla
Cinemàtica de mecanismes en el pla
Dinàmica de mecanismes en el pla
Equació de la dinàmica de màquines
CRITERI D'AVALUACIÓ (Què s'avalua)
Es compon de les següents parts:
- SAPC: exercicis Seguiment d'APrenentatge Continuat (10%).
Realització d'exercicis lligats al tema que s'estigui desenvolupant en les classes de teoria i problemes.
- PLAB: informes guió Pràctiques LABoratori (10%).
Contestar els guions de pràctiques, els quals contenen preguntes i problemes lligats a la pràctica realitzada en la mateixa sessió.
- PAC: Prova d'Avaluació Continuada (20%).
Prova individual a realitzar, normalment, a la meitat del curs.
El temari que pot entrar en la prova PAC correspon a tot el temari que s'hagi fet a classe fins a la data de les proves.
El format de PAC és un problema per a ser resolt en una hora aproximadament.
Aquests problemes inclouran tant l'esquematització i el planteig, com la resolució i obtenció de resultats.
Els problemes podran incorporar qüestions puntuals.
Prova final individual on el contingut és tot el temari desenvolupat durant el curs.
El format de PG és bàsicament 2 o 3 problemes.
CRITERI DE QUALIFICACIÓ (Com es calcula la qualificació)
La Nota Final (NF) de l'assignatura es calcula de la manera següent:
- SAPC: exercicis Seguiment d'APrenentatge Continuat
Hi ha dues setmanes per resoldre els exercicis.
El dia abans de la sessió de pràctiques en què s'han de defensar, el subgrup de 3 estudiants ha de penjar la seva resolució en un pdf en el Moodle.
En la segona hora de la sessió, un representant del subgrup (elegit pel professor) realitzarà una petita prova per verificar si és capaç de resoldre aquesta mena d'exercicis.
S'avaluarà amb una nota compartida del subgrup.
Quan tots els subgrups hagin entregat, es penjaran els exercicis correctament resolts i els estudiants podran autoavaluar-se en el Moodle, afegint les seves correccions.
La nota serà la combinació de l'autoavaluació i de la prova del representant.
Si l'autoavaluació no és correcta, la nota d'aquella SAPC serà zero.
- PLAB: informes guió Pràctiques LABoratori
S'entreguen cada 15 dies o en la mateixa sessió de pràctiques, segons estableixi el professor de pràctiques.
Hi ha 5 pràctiques a realitzar durant el curs.
Els guions es pengen al Moodle abans de començar les pràctiques.
Al final de la sessió pràctica, els estudiants han d'entregar el guió al professor amb les respostes a les preguntes formulades.
Aquests guions es poden entregar en grups de taula (d'acord amb el nombre d'aparells disponibles per a la realització de la pràctica).
- PAC: Prova d'Avaluació Continuada
És de participació obligatòria.
La PG serà recuperable sempre i quan l'estudiant hagi obtingut una nota NF superior a 3.
- L'intercanvi d'informació durant la realització d'una prova individual comportarà automàticament un suspès per a les persones implicades.
- El plantejament del problema, usant tant les lleis físiques adequades com les tècniques explicades a classe és clau en la posterior resolució.
Conseqüentment, un dels criteris d'avaluació es basarà en el correcte plantejament sempre que estigui exposat de forma clara.
- Els errors de càlcul poden ser penalitzats com a errors greus si tenen com a conseqüència resultats finals o parcials del problema clarament incoherents.
Un exercici només és correcte si arriba pel procediment adequat al resultat adient.
- A diferencia del PG, no hi ha dia específic per a la revisió del PAC.
Simplement, es pot revisar la prova de l'estudiant en horari de tutories.
- Es valoraran positivament PAC, SAPC, PLAB i PG ben presentats, així com la claredat en l'exposició de les deduccions, hipòtesis i resultats que impliquen la resolució dels problemes.
- Material a portar per fer PAC i PG: només les fitxes entregades pel professor (aquestes fitxes poden tenir petites anotacions dels estudiants) + material escriptori + calculadora no programable + DNI.
- L'assignatura de Fonaments de Mecànica és presencial.
Per tant, l'assistència a les classes de problemes i de pràctiques es controlarà.
Es poden realitzar controls aleatoris de presència també a les sessions de teoria.
És un indicador de la implicació de l'estudiant a seguir l'assignatura.
La qualificació de No Presentat es donarà en els casos on es satisfacin tots els punts següents:
- Es presenta a menys de tres sessions pràctiques.
En cas contrari, tindrà la nota NF calculada amb la fórmula descrita prèviament, considerant que si l'estudiant no es presenta en alguna de les parts d'avaluació continuada, aquesta s'avalua amb un zero. |
Un llibre il·lustrat de Ximo Abadia per explicar l'absurd de les guerres, de les dictadures i de qualsevol atac violent.
Un dels grans mals del segle XXI és el terrorisme i el xoc d'ideologies.
En aquest llibre, l'autor és capaç de tractar un tema tan delicat com la guerra i ens explica d'una manera molt natural però directa la idea de conflicte, amb la potència visual que caracteritza els seus projectes.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
La dels Girona és una de les sagues familiars que van participar del gran desenvolupament industrial i econòmic de Catalunya, i de Lleida en les primeres dècades del segle XX.
El patriarca de la família, Ignasi Girona Targa, era un gran devot de la Mare de Déu del Remei, a la qual atribuí els èxits que va aconseguir al llarg de la seva vida.
Una devoció que va transmetre a les generacions posteriors, i que ha posat nom a molts dels projectes familiars.
Ignasi Girona va ser un visionari que va participar en la transformació de l'agricultura amb l'impuls dels regadius, la modernització de les fàbriques, l'expansió del comerç, la revolució de transport i la solidesa de la banca i, com a conseqüència, en el desenvolupament de Catalunya en la segona meitat del segle XIX.
Un impuls que, gràcies a la passió de Girona per la terra i l'agricultura, va arribar a la Pla d'Urgell l'any 1853, quan va adquirir la Torre del Bisbe al terme de Penelles, per tal de desplegar el seu projecte, que es convertiria en l'actual finca i celler del Castell de Remei.
Ignasi Girona arrencava el seu projecte lleidatà tot pensant en el que seria el Canal d'Urgell, una obra essencial per al desenvolupament del territori lleidatà, de la qual ell en va ser un dels impulsors més destacats
Ignasi Girona va iniciar l'expansió de la finca del Remei, on no va faltar l'edificació d'una capella dedicada a la Mare de Déu, que després els seus fills Jaume i Ignasi Girona Agrafel convertirien en l'actual Castell del Remei.
Però serien els néts del patriarca Ignasi i Joan Girona Vilanova els que transformarien la propietat en colònia agrícola i impulsarien la primera modernització de les finques.
Ignasi Girona Vilanova i la seva esposa Anna Jover van introduir a la colònia, al voltant del 1912, l' Escola Ménagère agrícola femenina Santa Anna, un model d'ensenyament belga, gestionada per l'orde de les Dominiques de l'Anunciata.
Tota una mostra de l'interès dels Girona en la pedagogia social.
En aquells anys, a la colònia hi residien quaranta famílies amb una població que superava les quatre-centes persones.
Però, segurament, fou Joan Girona Vilanova el veritable gran impulsor del Castell del Remei, que va a mpliar el celler i reunir fins a 2.000 jornals de terra, tot convertint-lo en la finca de regadiu més gran de Catalunya.
A més de destacar en l'extensió, aquesta colònia agrícola seria la primera a comptar amb tractors i camions de combustió, màquines de batre, lligadores mecàniques, tallers metal·lúrgics...
I les primeres finques que es van anivellar per aconseguir optimitzar els regadius i la funcionalitat de la maquinària.
A més, també s'hi va construir un molí de farina, un desenvolupament que convertiria el Castell del Remei en un referent.
La colònia agrícola del Castell del Remei es va convertir en comunitat rural, on la família del parcer, treballador o jornaler mira-va de guanyar-se la vida, l'infant anava a l'escola, i el capellà guaria l'ànima del cristià.
Tot plegat, una continuïtat que esdevé tradició i es transforma en costum social.
Aquesta vida es desenvolupava a la vora d'una activitat agrícola força productiva, amb conreus de cereal, vinya, oliveres i alfals, que a principis del segle XX va exercir un efecte crida per la seva destacada modernitat, social i laboral.
El poble va arribar a tenir més de 400 habitants que van fer possible un mestissatge cultural que era present en festes populars i religioses, casaments, natalicis i aplecs que s'han mantingut fins a l'actualitat.
L'època d'esplendor del Castell del Remei va començar a decaure a partir del 1950.
En traspassar Joan Girona, l'heretat de la finca passa a la tutela de la neta, Teresa Escubós Girona, qui deixa la gestió en mans de capellans, masovers i capatassos.
Aquesta segona meitat de segle transforma la colònia, que redueix la producció del vi, producte estrella de la finca.
El periple dels Girona finalitza el 1982 amb la venda de les propietats a la família Cusiné de Mollerussa que, encapçalat per Arman, enceta un nou projecte agrari a l'explotació i en recupera la vinya.
El segle XX del Castell del Remei finalitza amb l'empremta de la família del Pla d'Urgell, que consolida i expandeix el projecte, a Garrigues i Conca de Barberà, el seu fill Tomàs Cusiné, ja entrats al segle XXI.
Castell del Remei va ser una comunitat rural amb persones que hi van néixer, que hi van créixer, i que van adquirir-hi els seus valors com a persones.
Històries personals, unes agradables i d'altres no tant, que han marcat per sempre els seus protagonistes, van transcórrer en aquest indret.
Un dels exemples pot ser el cas de l'escriptor i poeta, i artista Jaume Vila, fill d'un cap d'explotació de la finca, que va basar una part de la seva obra i de la novel·la Sarcènit en la colònia.
També hi van transcórrer històries tràgiques com la del cineasta mollerussenc Ramon Monfà, fill d'una família de jornalers, que residia a la finca durant la guerra civil.
El Castell del Remei va patir els efectes de la contesa com a punt estratègic per la proximitat amb Balaguer i el front del Segre, sent utilitzat per les tropes republicanes que hi tenien una gran quantitat d'armament.
El 20 de gener de 1939 s'hi va produir una gran explosió com a conseqüència de la manipulació de munició, en la que hi van morir 184 soldats i 8 persones de la finca, entre elles, Conxita Monfà, que aleshores tenia 14 anys.
Segons ens explica el fill del cineasta Ramon Monfà, l'explosió va ensorrar el sostre de l'habitatge, i les runes van colgar als dos germans.
El Ramon, que tenia 8 anys, en va sobreviure, però la seva germana no.
El cineasta ha recordat sempre a la família que no pot oblidar l'olor de la tàpia que l'ofegava
L'explosió va destruir una de les torres del castell i va causar importants danys en altres edificacions de la finca.
Així i tot, Joan Girona, que tenia 80 anys, va treballar per recuperar la colònia, una tasca per la qual va comptar amb el suport de les persones que hi residien.
Com anècdota, expliquen que als treballadors els va tocar la loteria i van invertir part dels guanys en la reconstrucció.
Qui sap si això va ser obra de la protecció de la Mare de Déu del Remei
Les germanes Cecília i Conxita Nogués són filles d'un canaler, i residien a la casella del Canal d'Urgell, pròxima a la finca, fins que l'any 1958 es van traslladar a la colònia.
Les germanes consideren que era un poble de masies on hi havia una gran convivència entre les famílies.
Recorden com van viure-hi grans experiències, com la descoberta del cinema o els primers festejadors.
Ambdues germanes es van formar amb les germanes Dominiques a l'escola de la colònia, i descriuen amb entusiasme com eren les festes majors i les celebracions, encara amb la descendència dels Girona.
La Conxita i la Cecília van viure al Castell del Remei fins que es van casar, però van continuar visitant els seus pares, que es van quedar a la colònia.
Tomàs Cusiné ha compaginat l'expansió del celler i la marca amb el que denomina el seu projecte de vida, que no és altre que la recuperació de la memòria històrica i patrimonial de la colònia agrícola.
En els darrers anys, s'ha dut a terme una important inversió per conservar les instal·lacions originàries, així com per millorar l'entorn natural i paisatgístic per afavorir i millorar l'experiència de les visites
El castell, l'edificació central de la finca, ha recuperat alguna de les estances més emblemàtiques per poder dur a terme actes culturals i socials, així com d'altres relacionats amb el celler i la finca.
Aquest compromís de Tomàs Cusiné vol donar continuïtat a la rellevància que va tenir la finca en el desenvolupament de la plana, i els projectes que en van sorgir, també de la mà dels Girona, que van tenir gran influència en la Revolució Industrial de Catalunya.
Visitar el Castell del Remei és recordar que Joan Girona va ser el precursor de la primera premsa hidràulica d'oli que es va construir a Arbeca, o les farineres d'Artesa de Segre, Boldú, Corbins, Arbeca o Lleida.
A la capital del Segrià s'hi conserva el molí de la farinera de Gualda, que es va construir el 1860.
No es pot oblidar la seva aportació pel que fa a la industrialització de les fàbriques tèxtils.
Els vestigis d'aquesta revolució continuen essent entre els murs del Castell del Remei, un patrimoni del Pla d'Urgell i de Catalunya que, compaginat amb els extraordinaris caldos sota la denominació de Costers del Segre, fa d'obligada visita l'espai per tal de poder adquirir coneixement dels nostres orígens, i dels prohoms que ho fan i van fer possible aquesta història possible.
Ignasi Girona Vilanova, influït per la viticultura francesa, va emprendre la iniciativa d'ampliar i reconvertir uns petits cellers que el seu pare ja posseïa a la finca de Castell del Remei des de 1780.
Ignasi Girona es va traslladar a Bordeus a la recerca dels elements necessaris per portar a bon terme el seu projecte.
Després d'estudiar a fons l'estructura i els mètodes d'elaboració dels vins de criança, va tornar a Catalunya emportant-s'hi un enòleg i quatre famílies d'agricultors perquè garantissin que les tècniques i cures fossin els adequats per la qualitat dels seus vins.
Després de construir una part de l'actual celler, va iniciar l' elaboració i posterior criança dels vins en bótes de roure americà, aconseguint així que el celler fos un dels primers de Catalunya que va introduir al mercat el vi embotellat amb marca pròpia.
En el període que comprèn els anys 1889 i 1907, Castell del Remei va guanyar nombrosos premis
El 1921, i després de la fil·loxera, Ignasi Girona va ampliar la capacitat dels cellers i va construir un annex per a l'elaboració de vins blancs.
Així mateix, va introduir un modern sistema de vagonetes que, mitjançant raïls i plats giratoris, facilitaven el tràfec del vi des d'un dipòsit a un altre, i el posterior premsatge de la brisa mitjançant premses hidràuliques.
Gran coneixedor de les varietats franceses, va importar el Cabernet Sauvignon i el Sémillon per a la replantació de les vinyes afectades per la fil·loxera, sent un dels pioners en la implantació d'aquestes varietats a Catalunya. |
El president de C's, Albert Rivera, ha celebrat la decisió d'atorgar dèficits asimètrics a les comunitats autònomes si això serveix per garantir la igualtat dels espanyols a l'accés a serveis com la sanitat i l'educació, però ha demanat al Govern espanyol que "fiscalitzi" els comptes d'aquelles que, com Catalunya, tenen un major marge per evitar que se segueixin creant estructures d'estat.
"A Catalunya no podem destinar el plus que se'ns dóna a construir un Estat català o una nació, perquè surt molt car.
L'Estat ha de marcar les comunitats que tenen un dèficit privilegiat i fer-li complir una sèrie de condicions", ha afirmat Rivera aquest dijous en roda de premsa.
Ha exigit a l'executiu d'Artur Mas que presenti de manera "immediata" els pressupostos del 2013 i l'ha instat a suprimir els consells comarcals i les subvencions als mitjans de comunicació privats per aconseguir un estalvi superior als 1.000 milions d'euros.
"En lloc de plorar, han de fer reformes estructurals i complir amb l'1,58%.
No podem tenir una democràcia sense uns pressupostos que la controli.
Sense ells, la legislatura no té sentit, i si Mas-Colell no els presenta, que se'n vagi", ha dit.
A més, el líder de C's ha demanat "a la UE, a Rajoy i a Mas" que impulsin polítiques per compatibilitzar la contenció del dèficit públic amb les mesures de reactivació econòmica, i ha anunciat que, en aquesta línia, la seva formació presentarà el setembre una proposta de rebaixa de l'IRPF per a les classes mitges de Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
ENQUADERNACIÓ: Rústica amb solapes
Eva, sola i amb dos bessons sota el seu càrrec, passa revista al gir radical que ha donat la seva vida en els últims mesos.
Des que va conèixer al Miquel, la seva parella, passant pel tracte amb una sogra neuròtica a la figura sempre absent de Miquel, un pare incapaç d'aixecar-se a la nit a cuidar els seus fills o tenir el més mínim gest amb ells.
Està sola, un cop més, acabada de sortir d'un procés que per res ha resultat tot el bonic que li van dir que anava a ser.
Poc o gens la van advertir de les particularitats fisiològiques i psicològiques de l'embaràs, per no parlar del post-part, o de la necessitat de forjar una família sense cap tipus de manual.
Eva se sent com una aspirina en un got d'aigua, efervescent, desapareixent per moments d'una realitat esfereïdora.
Amb l'ajuda inesperada d'un veí, lluitarà per trobar-se una altra vegada, i tornar a prendre el control de la realitat, lluny de veus queixoses i els plors dels bessons.
L'obra destil·la un sentit de l'humor negre, amb tocs de surrealisme que fugen dels tòpics tradicionals.
Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona.
Després que la seva primera novel·la, Bedlam.
Darrere les hores càlides, li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, publica 1001 curiositats de Girona i el Gironès, un recull d'articles divulgatius sobre la seva ciutat.
Amb Les generacions espontànies es va confirmar com una de les veus més interessants del panorama actual català.
Som un grup editorial que publica obres adreçades a tots els públics.
Tenim la missió de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d'obres de temàtica diversa.
Telèfon d'atenció al subscriptor: 934 126 124 |
Durant la primera temporada de la sit com més famosa de la història de la televisió, Friends, el personatge que interpretava Courteney Cox va sortir en algun capítol amb un jove adolescent, 'Ethan', rebent les bromes del seu grup d'amics.
Un noi en edat d'institut que va caure enamorat de la 'Monica Geller' fins que ella va adonar-se que allò no anava en lloc:
L'actor que feia aquest paper era Stan Kirsch, que a més del seu pas pel 'Central perk', també va aconseguir certa notorietat televisiva en d'altres sèries com Highlander, Hospital General i JAG.
D'allò ha passat molt de temps.
Ara, l'intèrpret, ha deixat commocionats els seus seguidors perquè als 51 anys s'ha suïcidat.
Segons fonts policials, la seva dona el va trobar penjat aquest cap de setmana al bany de casa seva.
La família està devastada: " "Estimats amics, hem perdut tràgicament al nostre estimat Stan.
Tancarem durant les pròximes dues setmanes [referint al seu estudi d'actuació a Hollywood] per processar-ho i passar el dol.
Ell era molt estimat i tots estem destrossats.
Gràcies per entendre-ho i respectar la nostra privacitat durant aquests difícils moments ".
La seva dona ha volgut agrair les nombroses mostres de suport que han rebut després d'aquesta tràgica notícia: " Em sento envoltada d'amor i estic eternament agraïda a tots vosaltres ". |
LLEIDA, 20 Maig (EUROPA PRESS) -
La nova junta de fruita dolça de Mercolleida fixarà els primers preus el 5 de juny, ha informat aquest dimecres la Conselleria d'Agricultura.
Representants del sector de la fruita dolça de Catalunya es van reunir per tercera vegada el 15 de maig a Mercolleida i van concretar els mecanismes de fixació de preus de la renovada junta.
El director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Domènec Vila, va agrair en aquesta trobada el compromís de les empreses assistents en les diferents reunions de feina i, especialment, el compromís de Mercolleida a donar informació real i transparent de la situació dels mercats de fruita dolça en origen.
La nova taula neix, assenyala Agricultura en un comunicat, amb la vocació de ser un referent per al mercat català, però sobretot com a referent per a tot el mercat europeu, destí principal de la fruita que es produeix a Catalunya.
La creació d'una taula de fruita dolça operativa ha estat demanada per les organitzacions representants del sector de fruita i hortalisses en les reunions de la taula sectorial de la Generalitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tots els que érem allí, ho sabíem que la nit no ens donaria gaires sorpreses.
L'ascens del PP era un fet més enllà de la matemàtica parlamentària.
Només calia saber de quin mal hauríem de morir en nombre d'escons.
Els 186 aconseguits van ser un gerro d'aigua freda.
Les majories absolutes, diguin el que diguin, sempre són una temptació massa poderosa.
Vam aplaudir, en canvi, que en la propera legislatura s'hi sentirà la veu d'almenys 10 diputats obertament independentistes.
També que la gent de Compromís tornava a tenir representació.
Érem conscients, però, que el mapa de la península ibèrica diumenge va deixar-se de dir la pell de brau per passar a ser la pell del blau.
Entre el desànim, però, no em vaig voler donar a aquesta aclaparadora majoria.
El dia 13 de novembre, per exemple, a Agramunt, vaig tenir l'honor de moderar una taula rodona organitzada pel PEN Català on els guionistes de la pel•lícula Fènix 11*23, al voltant del cas de l'Eric Bertran, van voler deixar-nos constància la capacitat de la Guàrdia Civil per la literatura més repressora i malèvola.
A contiunació la Nazanin Amirian ens va mostrar com les gastaven a l'Iran.
Dos dies després, també aixoplugats pel PEN Català, a Vilaweb, vam llegir poemes per recordar la barbàrie que viuen escriptors i periodistes a Mèxic.
La Montserrat Abelló ens ho va deixat ben dit en el seu preciós poema Aprenc a dir que no.
És d'aquesta manera, que entre tant de blau omnipotent i arrabassador, jo pensava que malgrat tot, l'hegemonia dels que tot ho voldrien veure sota el mateix color, no era tan agredolça si podia gaudir de l'humil privilegi de formar part dels qui calladets no estem més guapos.
A l'Ateneu Layret, a Vilaweb, al PEN Català, ja fa temps que no els dóna la gana de veure-ho tot amb les ulleres de la majoria.
S'erigeixen aparents intranscendents actes que no tenen una gran repercussió, però que en canvi, tan sols perquè hi hagi algú al darrera que aposti per fer sorgir totes aquestes realitats moltes vegades alienes a la nostra més immediata, ja es suficient victòria per tornar a tenir a les mans un retolador i marcar-hi, entre tanta blavor marejadora, uns punts de color ferms i diàfans que ens permetin dir que ja no és el temps plorar ni de lamentar-se, perquè fa temps que els plantem cara.
Perquè fa temps que hem après a dir que no.
Podeu llegir l'article que n'he escrit aquí.
Demà dia 13 de novembre es dóna el tret de sortida dels actes del PEN Català per commemorar el Dia Internacional de l'Escriptor Empresonat que s'escau cada 15 de novembre.
Podeu consultar aquí tots els actes programats.
L'acte serà a Agramunt, a les 12h, a l' Espai Guinovart i consistirà en la taula rodona que moderaré "Quan el cinema enfoca la llibertat d'expressió".
Comptarà amb la presència dels guionistes Hèctor Hernàndez Vicens i Albert Plans, que han escrit la pel·lícula Fènix 11*23 dirigida pel Joel Joan al voltant del cas de l' Èric Bertan.
També hi intervindrà l'escriptora iraniana Nazanin Amirian que ens parlarà sobre la censura en el cinema del seu país.
Posteriorment amb l'Àngels Marzo, el Ferran Aisa, la Nazanin Amirian i jo mateíx, farem un petit recital literari.
La companyia Teatredetics farà una intervenció poeticoteatral.
Avui fa 20 anys justos que va morir l'escriptora Montserrat Roig.
A la xarxa s'ha endegat un just i necessari homenatge.
Fa unes setmanes, el PEN Català, va organitzar-ne també un acte commemoratiu.
Va ser la Dolors Oller, en l'acte del PEN, que va parlar de l'article que us ajdunto més avall.
Va ser el que la Montserrat va escriure amb motiu de la mort d'una altra gran dama de les nostres lletres que va morir pocs dies abans que ella: la Maria Aurèlia Capmany.
Em sumo doncs, a aquest recordatori amb les paraules que la Roig va dedicar a la Capmany.
Com sempre el millor homenatge, a totes dues, serà que les llegiu, que les llegiu i que les llegiu.
Perquè ella ja no hi és i, aquesta idea, la idea que ja no enraonarem per telèfon, no ens barallarem i, sobretot, no riurem plegades, fa mal.
No els vull transmetre la claredat de l'absència, però ho han de saber.
No vull remenar cap paper, no vull anar a l'arxivador i buscar les seves cartes ni, tampoc, basar-me en les entrevistes i retrats que d'ella vaig fer.
Al capdavall, això darrer no és sinó treball mercenari.
Xerrava pels colzes, em foradava amb la mirada, em feia sentir un neguit imprecís.
La vaig conèixer als quinze anys, jo encara duia trenes, i sortia d'un món de llegendes i de Maries Goretti.
La vaig conèixer als quinze anys com a deixebla seva a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, i vam ser tota la vida amigues.
Ella em va ensenyar l'alegria de viure.
Em vaig trobar, tot d'una, amb un model de dona diferent.
A casa, hi havia la mare i l'àvia que xiuxiuejaven el plaer del món de les coses.
La postguerra havia gelat els cors.
Només a dins, a les cases, les dones reien.
Amb els seus collarets d'ivori, amb els seus puros, com una dea hindú de galifardeus assedegats de viure, d'aprendre, de saber; de riure d'una altra manera.
Ella podia enraonar-me de la Simone de Beauvoir en un llarg viatge que vam fer, damunt unes lliteres incomodíssimes, cap a París.
No m'interessava la francesa educada a la Normale, amb els seus turbants i les seves mentides de femme salvante.
La Maria Aurèlia Capmany era del meus, la filla dels cistellers, d'una mare valenta i menestrala i d'un pare que sabia totes les rondalles del món.
Ella va ser per mi la terra i les ànsies de volar alhora.
Discutíem, ella sempre volia tenir raó.
I a fe que la majoria de les vegades la tenia.
La Maria Aurèlia havia vingut al món per ser feliç.
I les tamborinades no la'n van privar.
Va escriure, va fer teatre, va cantar, va estimar.
Ni en l'amor per en Jaume Vidal i Alcover, ni en l'amistat, ni en el seu arrelament als murs d'aquesta ciutat que ella va estimar tant i tant ha ajudat perquè es transformés.
Per això ha donat el seu cos, aquest cos on la carn era l'ànima que li bategava.
Perquè tenia memòria, no es deprimia.
Era com aquesta ciutat acollidora, no gens hipòcrita.
Ens havíem barallat tant i amb ella vaig ser tan feliç!
Per això no sé si m'entendran; aquesta absència que sento, no la puc compartir.
Paul Valéry va dir, molt encertadament, que els poemes no s'acaben mai, si de cas s'abandonen.
La frase es pot aplicar, de fet, a tot el que un escriu.
Encara que tinguis tot el temps del món, encara que no t'apreti cap data de lliurament, encara que sàpigues que els únics terminis te'ls marques tu, sempre arriba aquell moment en què t'adones que en l'enèsima correcció, ja només has canviat de lloc una coma.
I que si tornes a mirar-te el text, al cap d'uns dies, aquella mateixa coma, tornarà al lloc original.
És en aquest moment quan has de tenir la sang freda de dir-te a tu mateix que ja no hi pots fer res.
Que necessites altres ulls perquè agafin el material i hi donin una ullada.
Perquè et diguin si aquell text amb el qual has conviscut un grapat de mesos, té vida o no més enllà de la teva endogàmia crítica, sempre subjectiva per molt que t'esforcis a no ser complaent amb tu mateix.
Aquests dies he arribat a aquest punt.
És el més ambiciós que he escrit fins a la data.
Un dimoni que s'assembla a mi, pujat a la meva espatlla dreta, em diu que no em cal l'opinió dels altres, que al capdavall, ells què en saben dels perquès d'escriire això o allò d'aquella o d'aquesta manera.
Un àngel, també amb la meva fesomia, a l'espatlla esquerra, m'ha indicat el contrari.
Saps que per molt que tu creguis que el text no té fisures, és bo saber el parer de gent amb un cert criteri o senzillament persones que consideres lectors hàbils.
Un text, per molta ambició que hi posis, ha de ser, abans que res, divertit, en l'entrada semàntica més àmplia.
Així que aquests dies, al correu, començo a rebre les primeres observacions, els primers comentaris.
He de reconéixer que estic en un estat de nerviosisme important, com si aquest xiquet de paraules i mots, que he tingut tancat a l'ordinador a pany i clau, hagués aconseguit, finalment, que el deixés anar a jugar al parc i tothom li digués coses i me'l toquessin i me'l repentinessin i jo patint com un pare? mare? novella.
I si no, doncs tampoc no passarà res, que la vida ho són més coses que les paraules i els accents i les ínfules lletraferides, o almenys això és el que diuen.
El proper diumenge dia 6 de novembre a les 12:30h tots els que estigueu interessats en l'obra de Gabriel Ferrater, teniu una cita obligada al Mas Picarany d'Almoster.
Al mas, que va ser propietat de la família Ferrater i que seria un dels paisatges emblemàtics del poeta reusenc, s'hi tornaran a sentir els poemes del Gabriel de la mà d'un acte coordinat per la Isabel Olesti i organitzat per l' Ajuntament d'Almoster.
Aquesta vegada, a més, comptarà amb la presència de Ramon Gomis, autor de lllibre El Gabriel Ferrater de Reus.
Val a dir que el petit espectacle ja va poder-se veure fa uns mesos.
Llegiu aquí la crònica que en vaig fer llavors.
Si no fos perquè ho dissimula molt bé, diria que de fet hi podria anar tot sol a rentar-se.
Que perfectament li podrien sortir unes cametes així com d'edredó i ti-ti-ti-ti podria creuar el carrer i demanar a la tintoreria, que el dutxessin ben dutxat per encarar l'hivern plegats, un any més.
Som una parella convencional, què voleu que hi fem.
Malauradament, però, la tintoreria de davant de casa és tancada.
Ja em direu què hi fa tancada una tintoreria un dissabte al matí.
La primera pregunta que em faig és aquesta: per què totes les tintoreries es diuen alguna cosa seguit del vocable Sec?
Ben enrotllat sota l'aixella, l'edredó, el meu edredó, ja veig que es neguiteja i s'angunieja.
Pel qui no ha tractat amb edredons, puc dir que són reaccions típiques i tòpiques.
Ells són més de moviments sincopats i estàtics.
És regentat per un senyor amb un bigotet tot simpàtic.
Porta unes ulleres d'a prop i escolta alguna mena de música ètnica en un transistoret amb la tapa de les piles agafada amb una goma d'aquelles que abans nuaven les potes dels pollastres.
El meu edredó és feliç, feliç, amb la troballa.
Veig que ell, l'edredó, el meu edredó, no fa cap marranada.
El senyor, o millor dit, el bigoti, apunta un numeret al capdamunt d'un formulari.
Veu com m'admira la seva energia en prémer el boli Bic damunt el formulari.
I efectivament, la llenca pilosa de sota el nas, m'extén una còpia del que acaba d'escriure amb una lletra ennegrida, una mica difuminada.
Agafa l'edredó i el porta cap a la rebotiga.
L'edredó, el meu edredó, ni s'immuta.
El munt de pelets atapeïts damunt el llavi, em demana un número de telèfon.
Vull estar informat si l'edredó, el meu edredó, passa una mala nit o no li agrada el menjar que li donen.
Però se l'apunta al seu, de paper, sense deixar-me a mi, cap còpia en carbó del meu propi número de telèfon.
Em mira per damunt les ulleres el grumoll de pèl ocre tabac ros amb tocs de neu.
Doncs ja li pagaré quan torni a recollir l'edredó, el meu edredó, trinco-trinco, perquè m'he deixat el rotllet de bitllets de cinc-cents euros -que faig servir per a les propines- als altres pantalons.
Puja sobtadament el volum de la música ètnica.
Sense mirar-me em diu Dios, jo dic Déu i encimbellats en aquest Olimp compartit, me'n vaig.
Rep les actualitzacions del bloc al teu correu. |
Sobre la taula una decisió vital per al futur del Barça i la ciutat.
El president blaugrana Sandro Rosell té la intenció de presentar als socis la proposta de construir un nou estadi a la Diagonal i abandonar definitivament el barri de les Corts.
La idea del llavors màxim mandatari blaugrana la comparteixen des de l'Ajuntament de Barcelona, especialment el regidor d'Urbanisme, Antoni Vives, que considera que es tracta d'un moviment estratègic fonamental per dinamitzar la capital catalana.
Per a Rosell és una qüestió personal, un projecte que ha madurat durant molts mesos, malgrat que els seus companys de junta fa setmanes que li insisteixen que recapaciti.
Els altres dos comensals són l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el vicepresident institucional, Carles Vilarrubí, amfitrió d'un sopar que se celebra a casa seva.
Vilarrubí aconsegueix culminar una tasca de moltes setmanes, i que compta amb la complicitat d'altres membres de la junta, especialment el vicepresident econòmic, Javier Faus, per convèncer Rosell i Vives que el projecte és inviable i el Barça ha de continuar a les Corts.
El 20 de gener del 2014, poques hores després d'aquesta cita que s'allarga durant hores parlant sobre el Barça, l'entorn i algun periodista molest per a Rosell, la junta decideix aparcar definitivament el projecte de la Diagonal i presentar com a única proposta per al referèndum la construcció d'un nou estadi on ara s'ubica el Camp Nou.
La junta ha guanyat la partida al president, i també a l'Ajuntament de Barcelona, que, malgrat mantenir públicament una posició neutra respecte a la decisió del club, era favorable a traslladar les instal·lacions culers lluny de les Corts.
Tres dies més tard d'aquesta decisió, Sandro Rosell dimiteix i Josep Maria Bartomeu agafa el relleu com a president del Barça.
El primer capítol d'aquesta partida es va viure el 9 de desembre del 2013.
A la reunió de la junta que se celebra a les instal·lacions del Camp Nou, Javier Faus i Carles Vilarrubí fan un parlament davant dels seus companys en què deixen molt clar que l'opció de la Diagonal és impossible de materialitzar.
Els 1.200 milions que costaria el projecte posarien en risc la viabilitat de l'entitat.
Faus i Vilarrubí compten amb el suport, entre d'altres, de Jordi Moix, responsable de patrimoni, i l'actual president, Josep Maria Bartomeu.
Els directius demanen temps a Sandro Rosell.
Volen que la decisió no es prengui aquell 9 de desembre, creuen que s'han d'estudiar amb deteniment les dues opcions que els informes han posat sobre la taula.
Es tracta d'una estratègia per guanyar temps i aturar definitivament el projecte que Rosell volia tirar endavant.
En la decisió més important dels últims 50 anys del club, tal com la va qualificar Rosell i com també ha fet Bartomeu, l'anterior president no tenia el suport de la majoria de la directiva, especialment dels seus vicepresidents i de l'home encarregat de l'àrea patrimonial.
Rosell i l'Ajuntament anaven en una direcció, la resta de la cúpula en una altra, la que votaran aquest dissabte els socis en referèndum.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El barril de Brent va caure per sota dels 65 dòlars dimarts seguint una pauta de retrocés imparable (ha perdut el 20% l'últim mes) com a resultat de concentrar els riscos d'un refredament global de l'economia i els creixents xocs entre les potències de l'Orient Mitjà.
L'Organització de Països Exportadors de Petroli ( OPEP ) va rebaixar les previsions sobre el creixement de la demanda per al 2019, que va avaluar en 1,5 milions de barrils diaris per sota de la producció actual.
A Europa i a l'Àsia comencen a notar-se senyals clars del temut refredament de les economies.
L'economia alemanya s'ha contret el 0,2% i el PIB europeu va créixer el tercer trimestre el 0,2%, la quota més baixa des del 2014.
Per la seva banda, l'economia japonesa va caure l'1,2% entre el juliol i el setembre.
Només els EUA donen senyals de fortalesa, però amb l'amenaça paral·lela de pujades dels tipus d'interès.
En aquest context, l'Aràbia Saudita ha anunciat la voluntat de reduir l'exportació de cru a partir del desembre, que serà de 500.000 barrils diaris, segons va explicar Khaled al-Faleh, ministre saudita d'Energia.
El replegament s'ha reforçat amb la disminució de la demanda de petroli per part de la Xina, primer importador mundial.
Donald Trump, que ha eximit vuit països de la prohibició de comprar cru a l'Iran, ha demanat a través de Twitter que no es retalli la producció del grup liderat per l'Aràbia Saudita.
El regne saudita és objecte d'una campanya en contra arran del cas Khashoggi, airejat cada dia a través de morboses revelacions turques.
Erdogan cerca que Turquia aconsegueixi el lideratge dels pobles sunnites a costa de Riad.
La devastadora guerra del Iemen també contribueix a aquesta fosca estratègia.
A Europa, el desordre que viu el món del petroli ha tingut la seva expressió en la manifestació d'ahir dissabte dels "gilets jaunes" (armilles grogues) contra els impostos i l'alça dels carburants.
Si els experts estimen que els preus s'estabilitzaran o fins i tot augmentaran per efecte de la reducció de les exportacions (l'OPEP es reunirà a Viena a final de desembre), a mitjà i llarg termini el gran món de l'or negre ja es prepara per als desafiaments d'un món cada vegada més elèctric, en què el cotxe impulsat per aquesta energia marcarà la direcció del futur. |
La nedadora badalonina de 21 anys del CN Sabadell va guanyar dues medalles de plata, en els 200 m papallona i els 800 m lliure, i es va convertir en la primera nedadora catalana que pujava en un podi olímpic....
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
I en moltes meses d'Astúries es va votar JxCat
Els llibres de Josep Pla, els poemes de Blai Bonet i aquest volcà de realitats que va ser Joan Fuster m'acompanyen des de l'adolescència.
La veu de Salvador Espriu va ser determinant en un temps de formació.
Vaig conèixer abans Barcelona que Madrid quan, amb 18 anys complerts, la Crida ens va convidar a alguns membres de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana.
Des d'Uviéu a Catalunya, travessant l'hivern del nostre desconsol, hi vam anar en un escarabat Volkswagen sense calefacció amb l'esperança de trobar ajuda.
Ben entrada la nit vam aparcar al costat de les llums apagades de la Llibreria Laie.
A l'aparador hi havia dos volums que ambicionava tenir, i que des de llavors m'han acompanyat en tots els trasllats: els poemes de Cesare Pavese, traduïts per Josep M. Muñoz i Pujol, i els de Kavafis, traduïts per Carles Riba.
A Catalunya vaig trobar al llarg dels anys un espai que m'obria finestres al món.
Des de finals dels 80 vaig freqüentar Portugal (perquè soc hispà, etc.) i quan vaig tornar s'havia popularitzat una frase que tothom repetia: "Menos mal que nos queda Portugal"; jo els solia corregir amb un gintònic a la mà: "Menos mal que nos queda Catalunya".
Tot va anar canviant i també la resta dels pobles d'Espanya van anar mudant de costum, abstraient-se del laberint basc, malson d'una Transició que no va optar per la ruptura.
Van ser possibles els miracles, fins i tot per a l'euskera, i Catalunya es va convertir en l'ànima de molts: en far del progrés.
Hi va haver un dia que fins i tot El Corte Inglés creia en l'Espanya plurinacional i als aparadors de les seves botigues hi lluïen els títols de Bernardo Atxaga, Quim Monzó, Manuel Rivas, Suso de Toro al costat dels d'Almudena Grandes i Antonio Muñoz Molina.
És només qüestió de temps i d'esforç, ens dèiem els que havíem anat feia uns anys en aquell Volkswagen.
"En algun moment –argumentàvem somiant–, hi haurà lloc també per a nosaltres, els asturians".
En realitat era d'això del que volia parlar avui, de la ciutadania
La fi d'ETA, com ha defensat enginyosament Pedro de Silva, expresident d'Astúries, va suposar, a més, la fi del consens sobre la unitat d'Espanya.
A falta d'un enemic temible, els ulls es van girar cap endins i ens vam trobar amb una corrupció política i econòmica en què els viatges a Andorra eren tan habituals com els viatges a Ginebra.
¿Va ser Hegel qui va dir que quan l'estat cau s'alça la nació?
La nació –les nacions– es van aixecar amb certa precària urgència, trontollant.
El meu enyorat Félix Romeo, en una d'aquelles nits a Madrid, em va dir: "El pitjor que ens ha passat és que la revolució era allò, aquella Espanya que somiava ser diferent, i no ens en vam adonar".
Aquella transició va permetre entre moltes altres coses que el català, el gallec i el basc, amb el consens de la majoria, tinguessin futur.
Fins i tot va permetre que llengües més tocades de l'ala, com la meva pròpia, poguessin almenys somiar amb uns bons funerals (i la remota possibilitat d'una resurrecció).
I va permetre, a més, una ciutadania que s'anava alliberant a poc a poc dels llastos morals d'aquell franquisme que va poder obstaculitzar la ruptura perquè la correlació de forces li era favorable.
En realitat era d'això del que volia parlar avui, de la ciutadania.
Llegeixo els diaris: sembla talment que estiguem a punt d'acabar a mastegots i que si un català vingués a Astúries o a qualsevol altra part d'Espanya hauria d'intentar no semblar-ho.
Surto al carrer, parlo amb els meus veïns, i no és així sinó tot el contrari.
En moltes meses d'Astúries es van recomptar a les europees vots a Junts per Catalunya, vots simbòlics i testimonials, sens dubte, però vots que no van sorprendre a ningú.
Al bar del meu poble, a Casa Eleuterio, tots ens coneixem i mentre es fa broma calladament s'estableixen aritmètiques futbolístiques.
Els de l'Sporting de Xixón (que solen donar suport al Barça) i els del Reial Uviéu (que solen donar suport al Reial Madrid).
Com que el vot és secret, s'indaga irònicament i tothom té una opinió.
Per què hi ha gent a Astúries que vota Puigdemont encara que sigui testimonialment?
La més assenyada, la d'un ancià socialista:
I recordant els anys que va passar a la presó, subratlla:
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
INSEREIX Copia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
El programa viurà un cas d'abandonament.
Algú deixa una gata molt malalta a la porta de la Clínica Mendieta, de Palamós.
Si volen salvar-li la vida, els veterinaris hauran d'actuar de pressa per descobrir quina malaltia té.
El Xet és un gos vellet que també el van abandonar.
Ara té uns amos que se l'estimen molt i que passaran un tràngol: li han trobat uns quants tumors i l'han d'operar.
El Popoter és un porc vietnamita jovenet que viu en un pis d'estudiants.
El problema és que se li estan despertant les hormones i la convivència amb ell es fa cada cop més difícil.
I finalment arribarà el moment de conèixer Jaume Sañé, un naturalista i divulgador que viu en plena natura envoltat d'animals que cria i estudia.
A casa seva, s'hi poden trobar uns pollets de cigonya esmorzant a la taula de la cuina.
"Preguntes freqüents": el confinament amb el doctor Clotet, Marc Ramentol i l'herència de Joan Carles I
Telenotícies cap de setmana vespre - 21/03/2020
Doctor Clotet: "Si comencem un tractament en el període de cinc dies, podrem reduir l'excreció de virus"
Dies de coronavirus: 19-20 de març
Els dialectes i la parla del Rosselló
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà ha incorporat un nou fons patrimonial familiar amb documentació des del segle XVIII fins avui.
Els actuals descendents, la família Trías-Balot, ha fet entrega de la documentació que està composta de diversos plecs de documents corresponents a l'activitat professional de Nicanor Trías com a administrador de patrimonis i procurador, així com una col·lecció impresa de goigs (1747-1986), entre altres.
L'arxivera comarcal, Erika Serna, destaca del conjunt de documents, «un magnífic llibre mestre de 1712, amb una bella diligència d'apertura en color, del botiguer de Figueres, Francesc Bosch, i la seva dona, Clara Muní, de roses».
També hi ha una col·lecció de cromos i estampes antigues.
La família estava emparentada amb el dramaturg, novel·lista i poeta català, Josep Vancells Marquès, de la Bisbal d'Empordà (1842-1916).
Es conserven en aquest fons exemplars de diaris on ell havia publicat poesia i crítiques literàries amb anotacions personals seves, explica l'arxivera.
La historiadora ha explicat respecte la nissaga Trías que es troba documentada durant el segle XVIII com a sastres durant quatre generacions a Maià de Moncal i Avinyonet de Puigventós, i posteriorment van passar a residir a Terrades.
A Figueres, Nicanor Trias no va seguir la tradició familiar.
Va estudiar dret i es va casar amb Maria Balot Vila, de Peralada, on van passar a residir.
Va fer d'administrador de finques del marquès de Camps. |
El diputat del PP al Parlament, Juan Milián, ha registrat aquest dimecres una petició de compareixença del conseller d'Exteriors, Raül Romeva, al Parlament perquè expliqui les cinc noves delegacions de Catalunya a l'exterior, que ha qualificat d'"ambaixades sense competències".
En un comunicat, Milián assegura que les delegacions "tornen a posar en evidència quines són les prioritats del Govern, per sobre de les prioritats dels catalans".
Per a Milián "els altaveus independentistes a l'estranger" no estan ajudant a atreure inversions ni a fomentar les exportacions.
"El conseller més pròxim a la CUP gasta els diners públics en contra dels interessos dels catalans i de la recuperació econòmica", ha afegit i ha afirmat que els delegats a l'exterior cobren més que un ministre, alguna cosa que és decisió de la Generalitat.
Milián ha exigit a Romeva que, com també és conseller de Transparència, permeti als delegats comparèixer al Parlament "per donar explicacions" del que fan.
El diputat popular ha subratllat que "a l'exterior ningú amb responsabilitats polítiques vol rebre al conseller ni als delegats", pel que ha titllat Romeva de conseller invisible.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Laura Mor –CR/Lliçà d'Amunt) "Es tractava de lligar la teoria amb la vida que teníem al davant".
La parròquia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt fa més d'un any que acompanya una família de refugiats.
Són sirians i pertanyen a una minoria cristiana, perseguida al seu país.
Amb ells celebren els aniversaris i les festes assenyalades.
Procuren pel lleure dels nens: van amunt i avall, a ritme d'extraescolars.
"El grup d'acollida va començar d'una manera molt espontània", explica el rector, Aaron de Larrazabal.
De mica en mica, van detectar noves necessitats.
Maria Puig i Roser Nadal formen part d'aquest grup parroquial.
Són sis persones i es reuneix periòdicament.
El nen té vuit anys; la nena en té sis.
"Fan de traductors dels seus pares", apunta Maria Puig, sorpresa de l'evolució dels petits.
Ella porta la nena a l'esbart, on fa balls de gitanes.
El que era al principi un servei parroquial, avui s'ha convertit en un vincle personal.
La regidoria de Cooperació de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt, junt amb la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats, van promoure l'acollida des del començament, al desembre del 2016.
La parròquia l'ha complementat des de la vessant més humana: han assumit l'encàrrec de procurar-los xarxa social.
Són molt conscients de les dificultats emocionals del cas: "El cap de família pateix pels que s'ha quedat allà", comenta Puig.
I mossèn Aaron hi afegeix que com a comunitat cristiana la situació de persecució que han viscut els interpel·la.
I recorda que "no han vingut aquí per tenir una vida millor, sinó que han vingut aquí per poder viure!"
En un exercici d'empatia, Roser Nadal reconeix molts paral·lelismes amb la seva mateixa situació familiar.
Però sap que la guerra ho fa malbé tot.
És molt trist", diu sense esma.
Acompanyar també vol dir acollir el dolor de l'altre.
Si els fan propostes, les formulen des de la prudència i el respecte.
Amb tot, han vertebrat una resposta col·lectiva com a parròquia.
I el bon veïnatge és el punt de partida: "Pensant sempre de fer allò que t'agradaria que et fessin a tu.
Ni més ni menys", conclou Roser Nadal. |
De dilluns a divendres: de 10 a 14h i de 16 a 19h
Diumenges i festius matí: visita amb cita prèvia
La Masia Mas Pujó és la seu de la veterana galeria d'art Palmadotze.
L'espai ofereix exposicions de continguts profunds de la mà d'artistes emergents i veterans mantenen una llarga relació amb Palmadotze. |
Barcelona.-La temporada familiar del TNC segueix el seu camí amb l'espectacle de la companyia Farrés Brothers anomenat 'Tripula'.
Un muntatge evocador per a nens i nenes a partir de 4 anys, convidats a pujar a la nau espacial de dos científics il·luminats que han descobert una nova manera de viatjar, en 'Globus Estàtic'.
La companyia creada a Igualada pels germans Farrés i Jordi Palet a la direcció ha instal·lat a la Sala Tallers del TNC un globus aerostàtic a l'interior del qual recreen una nau.
Amb ella condueixen els assistents arreu de l'espai, no sense contratemps però amb l'experiència de vol de més 160 funcions realitzades tant a Catalunya com a diversos països europeus.
Dos científics il·luminats han descobert una nova manera de viatjar i la volen exposar als passatgers.
Es tracta del 'Globus Estàtic', una gran evolució en els mitjans de transport.
Amb aquest aparell, actors i públic viatgen per l'espai, fregant els límits de la realitat i arribant a llocs on fins ara ningú ho ha fet.
El viatge promet ser poètic i plàcid, tot i que pot sorgir més d'un contratemps que obligarà els passatgers a incorporar-se a la tripulació.
Així es presenta 'Tripula', el tercer i darrer espectacle per a públic familiar que arriba a la Sala Tallers del TNC aquesta temporada, després de 'Capas' (Companyia de Circ 'eia') i 'Bitels per a nadons' (La Petita Malugaluga).
La companyia igualadina Farrés Brothers, especialitzada en els titelles, desembarca amb la seva nau a Barcelona, després d'haver girat l'espectacle arreu del país i a països com França, Bèlgica, Itàlia o Alemanya, amb més de 160 funcions a l'esquena.
A l'espectacle l'escenografia embolcalla literalment els espectadors, que són convidats a entrar dins de 'l'embolcall' (la tela) d'un globus aerostàtic inflat arran de terra.
Dins es desenvolupa l'acció, amb els dos pilots de la nau mirant de conduir-la arreu de l'espai i jugant amb elements com el teatre d'ombres, il·luminació, el joc amb les possibilitats de moviment que permet l'embolcall i a través del propi relat, esquitxat amb molt sentit de l'humor.
I és clar, amb l'ajuda de l'indispensable GPS de la nau, que parla amb la veu de Pere Arquillué "El que fem és proposar al públic fer un viatge, com qui va al port a fer un viatge en vaixell, només que aquí anem per llocs imaginaris, impossibles, completament anats de l'olla.
I volem que el públic entri en aquesta convenció de poder viatjar sense moure'ns de lloc", ha senyalat aquest dijous un dels integrants de la companyia i director del muntatge, Jordi Palet i Puig.
Jordi Farrés, un dels dos germans protagonistes de l'espectacle, ha apuntat que 'Tripula' parla "en el llenguatge" de la canalla, i l'ha comparat amb el nen que s'amaga amb la seva lot sota el llençol "i amb qualsevol cosa crea un món".
Aquesta és l'aposta del muntatge, que es caracteritza per la senzillesa i l'absència d'un argument clàssic, en benefici d'un recorregut per paisatges imaginaris diversos.
'Tripula' es va estrenar dimecres al TNC amb una funció escolar matinal com la que aquest dijous ha visitat l'ACN.
A banda dels passis escolars intersetmanals, l'espectacle es pot veure fins l'1 de maig en funcions familiars els dissabtes a la tarda i diumenges al migdia, exceptuant el dia de Sant Jordi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La cerdanya debatrà sobre el model econòmic a seguir per part de les estacions d''esquí Foto: Ivan Sanz
Actualment, en aquesta estació el 80% dels negocis són d'iniciativa privada Foto: Ivan Sanz |
L'Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha organitzat en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB) el Congrés Internacional 'Què va ser el 1968?
Una lectura 50 anys després' que tractarà sobre el maig del 68 francès, el seu impacte als Estats Units i les seves repercussions a nivell internacional.
El congrés tindrà lloc del 17 al 19 de gener i comptarà amb diferents ponents de centres acadèmics d'Europa (Itàlia, França, Espanya, Alemanya i Rússia) i d'Amèrica del Nord (EUA i Mèxic), que reflexionaran sobre el tema des d'un punt de vista humanístic.
L'esdeveniment s'estructurarà en tres blocs: el primer se centrarà en l'anàlisi històrica dels fets per regions geogràfiques, el segon tractarà les diferents idees que van confluir en la revolució del 68, mentre que el tercer farà una descripció de les influències més significatives de la vida eclesiàstica, teològica, política, educativa i artística.
Els fets del 68 són rellevants perquè no es basaven en disturbis i actes populars violents, sinó que van afectar sobretot al món universitari i burgès, amb una escassa participació proletària.
"Aquesta revolució suposa la liquidació d'una forma d'entendre la vida com potser mai abans s'havia vist", ha explicat el professor de la Universitat de Navarra i membre del PCSS Josep Ignasi Saranyana, en la presentació.
Els ponents d'aquest congrés no es limitaran a analitzar les influències filosòfiques i teològiques derivades dels fets del 68, sinó que tractaran d'establir les conseqüències d'aquesta revolta en els nous hàbits de vida emergits en les últimes dècades.
"Parlar del 68 és parlar del present, no del passat", ha afirmat el rector de l'AUSP, Armand Puig, convençut que molts comportaments actuals provenen de la revolució del 68.
Entre els ponents que participaran al congrés destaquen: Ugo Baldini (PCSS), que impartirà la conferència inaugural, Josep Ramoneda, Christian Sorrel, Jordi Porta, Karl-Siegbert Rehberg, Renate Marsiske, Evgenia Tokareva, Philippe Chenaux i Francesc Torralba.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'obscuritat l'impregna; tot és gris i fosc.
Fora plou, però ell només sent les gotes que xoquen contra els vidres de les finestres.
Té ganes d'estar-se al llit, tapat sota el cobertor.
No vol veure ningú, no vol parlar amb ningú, no vol eixir al carrer.
Al llarg dels anys, ha anat endinsant-se en una presó invisible, en la qual els barrots van impedint-li l'agradable visió quotidiana.
N'està fart, que cada volta els barrots s'ajunten més.
Sap que no és el bon camí, però no hi veu solucions.
Té pànic d'arriscar, té pànic de fracassar, té pànic de caure en l'oblit.
Tot el fa pensar i mai no en trau cap conclusió positiva.
Li diuen A i ho capgira tot fins que creu que li han dit Z. No li agrada la seua forma de ser; no viu.
L'autoexigència l'ha nafrat; el passat, també.
Fins aleshores li havia trobat solució a tot, o això creia.
Com aprovar l'examen de matemàtiques?
El pragmatisme no li serveix, la vida és una assignatura massa important per a tenir unes regles fixades.
La vida, què és la vida? pensa.
La panxa se li remou i l'obliga a contraure's.
Quan creu que té el cap buit, inconscientment l'ompli d'algun fet negatiu.
Fuig de la felicitat; creu que, quan algú és feliç, immediatament després li ocorren xicotetes desgràcies.
Prefereix l'equilibri, però no viu.
S'imagina al mig d'una balança fictícia, però ell mateix sap que està més a prop de l'infern.
Sap que la causa està en ell mateix, i el que més impotència li causa és que veu els problemes que té, però no hi sap posar remei.
Dorm i desconnecta del món, encara que, de vegades, la vida el visita als somnis.
Són moltes les persones que l'intenten animar, que li volen fer costat, però, alienat, només fa cas de les mentides que el seu cap es fa.
Li vénen a la ment escenes del passat i les mira amb nostàlgia; el viatge al futur és com un túnel sense llum.
No li presta atenció al present, inconscient que és el vehicle que l'ha de portar a eixe demà.
Les parets de l'habitació l'oprimeixen; cada dia les veu més juntes i la troba més menuda.
Primer li aconsellaren til·la i valerianes, però ja no li fan efecte.
Ho odia tot: odia el temor per qualsevol cosa, odia sentir-se sol quan no està sol, odia no saber actuar, odia la vida.
Busca sempre més enllà del que aconsegueix i no ho gaudeix.
El somriure que tenia li minva a cada segon i, a sota dels ulls, unes ulleres es confonen amb les esferes visuals.
Abans considerava que eren baixons; ara s'hi ha acostumat.
No ho vol, però ja no sap què fer...
Aleshores, com si d'una pel·lícula de dibuixos animats es tractara, va a buscar una llima a la caixa de ferramentes.
Per primera volta en setmanes, les ninetes dels ulls demostren esperança.
Sap que porta massa temps així i les persones que el volen no s'ho mereixen; no es mereixen sofrir per la seua por a la por.
Sense comentar-li res a ningú i amb l'ajuda que li dóna saber que està rodejat de gent que l'estima, torna a entrar a la seua habitació.
Puja la persiana, obri la finestra, fa el llit, endreça l'escriptori, arreplega la roba bruta i s'asseu en la cadira.
Amb la llima més menuda, comença a polir un dels barrots.
S'alegra en veure que sí que hi ha deixat marca, però en necessitarà una de més gran.
El barrot va perdent la forma cilíndrica i un fil de llum hi entra.
S'anima i se li humitegen els ulls.
Amb la gran faré més treball, pensa.
Efectivament, llima i llima, i es passa tot el dia llimant.
Només ha aconseguit una xicoteta escletxa, però suficientment gran per tornar-li l'esperança que mai havia tingut.
A la nit, descansa tranquil·lament, tot i que sap que li queda molta feina per fer.
L'habitació també sembla eixamplar-se; la lluna li pica l'ullet.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
divendres, 3 d'octubre del 2003 / 1005
1 Pescar aquests crustacis per emprar-los com a esca (Menorca).
Festejussar, parlar un enamorat amb una al·lota sense donar encara caràcter oficial a llurs relacions (Menorca).
Tot lo decapvespre he estat fent gambes amb na Maria.
gamba — Probablement extret del plural antic gàmbers, pronunciat gambes, del llatí vulgar cambarus, clàssic cammarus, i aquest, del grec kámmaros, segurament encreuat amb el grec kárabos, 'llamàntol'.
A la nit es confirmà la meva impressió optimista quan, després de situar-me davant ca seva, vaig veure que la finestra s'entreobria.
M'hi vaig acostar, em va rebre somrient, acceptà una paperina de caramels i admeté la meva conversa durant una hora llarga.
Així vaig començar a « fer gambes »: curiosa i expressiva frase de pescador, amb què a Menorca s'indica el fet de tenir els enamorats les relacions prèvies, encara no formals, per a «pescar-se» mútuament amb els hams del matrimoni.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Tots els partits polítics que han existit a Catalunya durant el segle XX.
Tots els partits polítics que han existit a Catalunya durant el segle XX i fins al dia d'avui, explicats i analitzats per un equip d'especialistes en Ciència Política i en Història.
Més de 700 partits, amb la seva trajectòria, ideologia, organització, dirigents, congressos, nombre d'afiliats, coalicions, publicacions i resultats electorals.
A més, un índex de més de 2.800 noms de tots els personatges que apareixen en el diccionari i un altre de tota la premsa dels partits.
Un diccionari molt útil per a qualsevol lector interessat en la història política de Catalunya del segle XX, i especialment per a estudiosos de les ciències socials, polítics i periodistes.
Diccionari del cinema a Catalunya
Som un grup editorial que publica obres adreçades a tots els públics.
Tenim la missió de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d'obres de temàtica diversa.
Telèfon d'atenció al subscriptor: 934 126 124 |
La primera ministra britànica, Theresa May, ha insistit aquest divendres que no activarà l'article 50 del Tractat de la Unió Europea (TJUE), per materialitzar el Brexit fins que el Govern hagi arribat a un consens sobre la posició que mantindrà el Regne Unit.
"Ja he dit que no activaré l'article 50 fins que tinguem un enfocament britànic i objectius per a les negociacions", ha dit la cap de Govern al terme, de la seva reunió a Edimburg amb la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon.
Per fer efectiu el Brexit cal que Londres activi l'article 50 del TJUE, moment a partir del qual el Regne Unit tindrà dos anys per negociar la desconnexió abans que se suspengui l'aplicació de les regles comunitàries al territori.
El Govern britànic ha demanat temps per fer aquest pas i David Cameron ja va avisar que deixava en mans del seu successor la decisió, mentre que els líders europeus han demanat pactar el divorci "com més aviat millor" per frenar la incertesa que provoca la situació actual.
Les institucions europees, a més, han assegurat que no acceptaran cap contacte formal o informal per negociar el futur de les relacions del Regne Unit amb el club comunitari fins que l'article 50 sigui invocat.
D'altra banda, May s'ha referit a la problemàtica que la retirada britànica de la UE ha suscitat a diversos territoris, entre els quals hi ha Escòcia, que van votar majoritàriament a favor de continuar al bloc comunitari.
Sturgeon advoca per fer un segon referèndum sobre la independència d'Escòcia, i esgrimeix que una de les condicions essencials del primer va ser que Londres mantingués els llaços amb Brussel·les.
May s'ha inclinat aquest divendres per incloure Escòcia en el debat intern amb vista a les negociacions amb la UE.
"Vull escoltar totes les opcions.
He deixat clar a la ministra principal que vull que el Govern escocès participi plenament en les nostres discussions", ha dit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
El personal del Consorci Sanitari de l'Anoia continua en plena lluita contra l'extensió del COVID19.
Hi ha desenes de persones ingressades i més de 200 professionals sanitaris aïllats.
De les persones en estat greu, dos sanitaris també.
Fonts de l'Hospital d'Igualada han confirmat que hi ha dos sanitaris del Consorci que es troben en estat greu a l'UCI.
Ho avançava el doctor Joan Miquel Carbonell a Catalunya Ràdio al vespre de dimarts i ho refermava a Ràdio Igualada aquest matí de dimecres.
Són dues de les més de 70 persones ingressades pel COVID19, que va començar a estendre's fa deu dies a Igualada.
Fins al moment, relacionades amb el brot d'Igualada, hi ha hagut 14 víctimes mortals i hi ha -segons les darreres dades del CatSalut- sis persones en estat greu.
Segons avançava Marc Castells, ja s'han començat a incorporar nou personal davant la situació d'emergència sanitària que viu la Conca d'Òdena, on hi ha un aïllament imposat pel pla PROCICAT des de dijous al vespre.
Hi ha unes 300 persones de l'Hospital confinades.
Fins ara, s'han sumat vuit persones a la plantilla.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Freixanet era cap de campanya 2.0 de Montilla Foto: Arxiu
Izquierdo marxarà del PSC Foto: Arxiu
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una moció que insta el Govern a retornar el 60% de la paga extra del 2013 a tots els funcionaris de la Generalitat.
Es tracta d'una iniciativa de Ciutadans esmenada pels comuns –el grup taronja demanava inicialment el 40%– que també demana que s'aboni el deute als advocats d'ofici abans de dos mesos i que es revisi el complement específic que reben els funcionaris de justícia, que no s'ha modificat des del 2006.
Aquests darrers punts s'han aprovat amb els vots de l'oposició, ja que JxCat i ERC s'han abstingut.
En canvi, hi ha hagut unanimitat a l'hora de demanar el retorn de les pagues extra.
El que no ha prosperat ha estat la petició d'incentius al Govern per fer que treballar a l'administració de justícia a Catalunya sigui "atractiu".
Cs proposava millores en les remuneracions i les condicions de feina per tal de promoure Catalunya com a destinació laboral, però tots els grups excepte el PPC hi han votat en contra.
El mateix ha passat amb els punts que reclamaven el trasllat "en un termini màxim de tres mesos" dels jutjats de Martorell fins que no es construeixi el nou edifici que els ha d'albergar i demanaven mesures per evitar deficiències en els sistemes de climatització dels jutjats, tot i que els comuns s'hi han abstingut. |
Atenció telefònica +34 600 471 078 – – Obert tot l'any
Coneguda com l'illa més gran de Catalunya, Buda es conserva salvatge i misteriosa en el darrer tram del Delta de l'Ebre, juntament amb la seva veïna Sant Antoni.
Ambdues tenen una recent formació, Buda s'estima que es va desenvolupar entre 1750 i 1850 però Sant Antoni és la més jove ja que la major part s'ha format en els últims 60 anys.
Són illes marítimes i fluvials formades a partir dels sediments que baixen per l'Ebre, i actualment estan desapareixent a causa dels problemes de regressió.
Sant Antoni, té 170ha i està situada a l'extrem més oriental del Delta, abraçada a la mar Mediterrània i separada de Buda només per la gola nord, que era l'antiga desembocadura del riu abans de la seva formació.
Buda amb 1.092 ha, està envoltada per aquesta mateixa gola nord i per la gola de Migjorn a l'oest, una altra antiga desembocadura que constitueix una zona de gran interès ja que les seves aigües tranquil·les voregen aquesta preciosa illa i acaben en una platja natural molt propera a la llacuna de l'Alfacada.
Les dues illes formen part del Parc Natural encara que tenen l'accés restringit, a Buda només es pot accedir un dia a l'any, concretament a finals de juny quan el poble de Sant Jaume organitza la romeria de Sant Pere.
Pel que fa a ecosistemes es refereix, Sant Antoni és un important refugi de moltes espècies d'aus protegides sobretot en èpoques pre i post nupcials encara que també en les migracions.
Abasta diferents hàbitats d'interès comunitari com ara llacunes litorals i plànols costaners que al seu torn alberguen destacades espècies vegetals molt representatives del territori.
D'altra banda, Buda també destaca per la seva riquíssim ecosistema, sobretot en les seves grans llacunes interiors conegudes com "Calaixos".
Podríem dir que l'illa conté tots els ambients i paisatges purament deltaics tant en flora com en fauna.
Es conrea arròs amb la seva pròpia marca personal i està habitada per cavalls salvatges procedents de la regió francesa de la Camarga, si sou afortunats podreu veure'ls passejar lliurement pel marge de la gola de Migjorn.
L'illa comptava amb un important i majestuós far que a dia d'avui es troba a 4 km dins del mar.
Aquestes dues meravelles naturals es poden observar des del mirador més alt del Delta situat a la zona de la desembocadura i conegut popularment com "El Zigurat".
Heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa.
Apreneu com es processen les dades dels comentaris. |
Entre el 22 de juny i l'11 de setembre d'aquest 2018, un total de 27 persones han perdut la vida en 22 accidents mortals a les comarques gironines.
Una xifra que suposa un increment del 35% respecte a l'any anterior, quan van morir durant aquest mateix període temporal 7 persones menys.
Tot i això, aquestes xifres encara queden lluny del nombre de víctimes i accidents registrats durant l'any 2010, 48 i 39 respectivament.
Pel que fa a l'àmbit català, durant aquests quatre mesos hi ha hagut 52 persones mortes en 41 accidents mortals.
Durant el mateix període de l'any passat, hi va haver 45 víctimes mortals en 38 sinistres viaris, un fet que suposa un increment del 16% dels morts i del 8% dels accidents mortals respecte del mateix període de l'any passat.
Les xifres de sinistralitat mortal durant l'estiu han registrat una certa contenció respecte als mesos previs tot i que la primera quinzena d'agost va ser especialment tràgica perquè es van produir diversos accidents de trànsit amb més d'una víctima mortal.
Durant la roda de presentació del balanç estival, el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, va destacar - en l'àmbit català - l'augment del 112% aquest estiu d'accidents mortals amb dos vehicles implicats en comparació amb el mateix període del 2017.
A més va voler remarcar que «un 16% de les víctimes mortals no portaven cinturó de seguretat.
«Hi ha un descens de l'ús del cinturó i això l'any 2018 no pot ser», va subratllar.
Des de principis d'any, s'han iniciat un total de 840.068 expedients sancionadors, dels quals en primer lloc hi ha aquells relacionats amb la velocitat, en segon lloc els relatius a drogues i alcohol, i un tercer relacionat amb els casos d'ús del mòbil i altres sistemes de comunicació.
D'altra banda, el director de l'SCT va expressar l'especial preocupació per l'increment de la sinistralitat dels motoristes: «Estem lluny del nostre objectiu, que és reduir la xifra registrada l'any 2010» i va afegir que la major part dels sinistres d'aquest col·lectiu són sortides de via.
També va fer èmfasi en l'augment dels vianants atropellats, «la majoria provocats per avaries».
Pel que fa als factors de risc, Gendrau va destacar que s'ha detectat un increment de les velocitat mitjanes a les carreteres catalanes i que el 46% dels conductors sancionats per alcoholèmia, duplicaven, triplicaven o superaven encara més la taxa màxima d'alcoholèmia permesa.
Paral·lelament, el Conseller d'Interior, Miquel Buch, va dir que «tot i que les dades de l'estiu mostren una certa contenció, no podem estar satisfets».
En aquest sentit, Buch va explicar que des del Departament es continuarà treballant en el pla de contenció dels accidents, que es va posar en marxa el passat mes d'abril, i va anunciar que «es faran controls de 24 hores amb la col·laboració entre els Mossos d'Esquadra i les policies locals i per tot el país».
A més a més, el conseller va anunciar que «un cop acabat l'estiu, es farà una nova distribució d'aquells trams de via on cal més presència policial en funció de la mobilitat durant la temporada de tardor i hivern».
Buch també va apel·lar a la corresponsabilitat de la resta dels ocupants del vehicle de qui va dir que «tenen tot el dret d'exigir responsabilitat i concentració màxima al conductor».
«Els altres ocupants del vehicle també poden salvar vides» va afegir.
Finalment, el cap de la Comissaria General de Mobilitat, Joan Carles Molinero, va fer un balanç «moderadament positiu» dels primers 5 mesos d'aplicació del pla de contenció per minimitzar els accidents de trànsit.
«Ha reduït un 18% les víctimes mortals». |
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
El síndic de greuges, Rafael Ribó, que ha presentat avui al vicepresident primer del Parlament, Lluís Maria Corominas, un informe monogràfic sobre el dret d'accés a la informació pública, considera que cal una llei específica que reguli el dret d'accés a la informació de manera completa, unitària i coherent amb els paràmetres europeus.
El document, a partir de l'experiència en la tramitació de queixes de persones a qui s'ha denegat l'accés a determinada informació pública, evidencia les dificultats que la regulació vigent, parcial i dispersa, planteja per defensar aquest dret.
El Síndic proposa fer una regulació completa del dret d'accés a la informació pública.
Aquesta regulació ha de tenir en compte que l'accés a la informació pública és un requisit per al control democràtic del poder públic i per garantir una participació de qualitat de la ciutadania en la vida pública.
El Síndic recomana que la llei inclogui l'obligació de difondre informació d'interès públic, com a manifestació del principi de transparència i també d'eficiència, ja que una activitat intensa de difusió –que les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten– reduiria la necessitat de peticions expresses i individuals d'accés.
Segons el síndic, "cal una llei que reguli específicament aquest dret, ja que actualment ni a Catalunya ni a l'Estat espanyol no n'hi ha cap. Cal deixar de ser a la cua d'Europa en aquests temes i, per això, cal corregir el fet de ser un dels poc països que no ha formalitzat el Conveni del Consell d'Europa sobre accés a documents públics i que encara no ha legislat d'acord amb les disposicions que conté el Conveni". |
Fontajau es prepara per viure una nova nit europea per recordar, amb el Fenerbahçe en el primer partit de la segona volta de l'Eurolliga, l'últim de l'any del segon títol de lliga a casa, i amb l'afició cridada a acudir a la cita de vermell.
L'Spar Citylift ha obtingut tres triomfs en tres partits davant del seu públic en la màxima competició continental, i una quarta avui al vespre (20.15 h) situaria les gironines en una dimensió inimaginable fa unes setmanes, quan el club iniciava la seva segona experiència al màxim nivell amb tres exercicis de creixement constant a l'Eurocopa entremig, precisament contra l'equip més potent del seu grup.
El Fenerbahçe, des del 2012, ha jugat cinc vegades la final a quatre i surt en la majoria de travesses per tornar-hi aquest 2020, però a l'octubre, al Metro Energy Sports Hall, ja va comprovar què significa per al conjunt d'Èric Surís gaudir l'experiència de ser entre els millors del continent: 86-82 després que Mendy –la millor dijous passat en el triomf contra el BLMA per 56-55 amb 23 punts– ajustés el marcador 84-82 amb el seu vint-i-quatrè punt, després que la diferència en contra fos de 17 en el darrer quart (71-54).
Són, precisament 17 els punts que es va veure per sota del Lattes l'Spar Citylift avui fa una setmana, en el segon quart (21-38) i en un partit en què els punts anaven molt més cars que en el partit de la primera jornada a la capital turca (56-55).
La presència del Fener a Girona estarà marcada, en part, pel paper gironí a Istanbul.
"Pot ser fins i tot dolent per a nosaltres.
Perquè no es relaxaran i ja saben que som un equip que pot competir amb cadascú del nostre grup", diu Sonja Vasic, que avui jugarà el seu tercer partit amb l'Spar Citylift en una setmana.
"Si defensem bé i no fan tants punts, tot és possible", diu l'estrella sèrbia, que destaca, a més de les figures del rival, el valor afegit pel que fa la motivació que tindran Nicholls i Cruz, avui.
"Tenen jugadores que poden agafar ratxes que les fan ser imparables", recorda Èric Surís.
En l'estrena, per exemple, la badalonina va fer 9 punts en menys de tres minuts (39-31) per tornar a ampliar el marge local abans del descans.
La italiana Zandalasini i la ucraïnesa Iagupova al perímetre o les WNBA com Williams o Stokes a dins són les peces que encapçalen la llista que enumera el tècnic gironí: "Comences a dir plantilla i veus que tenen de tot i que haurem de tornar a plantejar un partit seriós."
"Que siguem un equip sòlid com sempre darrere, i amb aquest plus i granet de sorra de la nostra afició, sumant granets, tornar a competir contra un gran equip, en aquest cas un top de l'Eurolliga, i tant de bo poguéssim tornar a sumar una quarta victòria consecutiva a casa", hi afegeix, abans d'advertir que es tracta d'un desig que no s'ha de traduir en major exigència: "No hi ha pressió afegida sinó la que ens marquem nosaltres mateixos en tots els partits sigui quin sigui el rival.
Tindrem aquesta ambició d'anar a guanyar."
"Ningú en té cap dubte: aquest equip està demostrant que anem sobrats de caràcter i mai permetríem no voler guanyar un partit, però alhora no ens afegim més pressió perquè després ens estaríem equivocant en aquesta experiència en l'Eurolliga", hi insisteix Èric Surís, que recorda la filosofia amb què afronten la competició i que els ha permès guanyar dos equips de la darrera final four (Sorpon i Kursk), primer, i el botxí de l'Uni en la semifinal de l'Eurocopa (BLMA), després: "Ens està anant molt bé, penso que estem gaudint i que la pressió és per als que tenen no sé quants milions de pressupost per assolir aquesta final a quatre i el títol...
Nosaltres estem en una altra dimensió, en un altre moment de club que ens està permetent créixer molt.
I gaudir d'aquesta experiència."
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Aquest llibre mostra als directius la manera d'actuar en borsa com a propietaris.
Es tracta d'una descripció, però també és un manual de bon govern corporatiu d'alt nivell
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat. |
Aquí podeu trobar les dates d'exàmens de les assignatures del primer, segon, tercer i quart curs del Grau de Nutrició Humana i Dietètica per al curs 2019-2020. |
Per la seva banda, tant Itmar Esteban com Àngel Sixto, participants en els 200 metres on van acabar en les posicions 32 i 34 respectivament amb 10 "908 i 10" 946, no van poder assolir el seu propòsit de rebaixar la seva marca personal.
Catalunya Team tindrà aquest diumenge com única protagonista a Helena Casas en el torneig femení de Keirin. |
Aquest és el meu primer escrit d'una sèrie que espero fer, en què explicaré com visc el judici pel procés que començarà dimarts vinent.
Vull agrair a El Nacional l'oportunitat de poder transmetre una visió diferent, més íntima, més personal.
No es tracta de fer una crònica judicial, d'això ja se n'ocuparan els nostres advocats i els juristes que cada dia seguiran el desenvolupament del judici.
A través d'aquests escrits vull transmetre el que no es veurà a través de les càmeres de televisió, explicaré com els meus companys i companyes ho vivim des de dins, quin és l'ambient que hi ha a la Sala, els nostres sentiments i les nostres percepcions.
Aquesta és la visió més humana d'unes persones i d'unes famílies que el proper 12 de febrer viuran l'inici d'un procés que s'anuncia llarg i que per a alguns de nosaltres ja ha comportat 16 mesos de presó preventiva.
Aquests dies han estat d'adaptació, ens han ajudat a conèixer el funcionament de la presó, les seves normes, a conèixer els funcionaris del mòdul i els nostres nous companys.
Els qui som a Soto hem comptat amb els bons consells que ens han donat el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart.
Ells van passar nou mesos i mig en aquesta presó i la tornada els ha servit per recuperar velles coneixences que ens han estat útils a tots nosaltres.
Aquests dies abans del judici també ens han servit per trencar les rutines i la dinàmica que portàvem de Lledoners.
Tots nosaltres hem pogut fer una immersió amb els advocats per acabar de perfilar les línies de defensa.
També han estat uns dies de més convivència entre nosaltres que ens han permès refermar, encara més, la nostra unitat
També han estat uns dies de més convivència entre nosaltres que ens han permès refermar, encara més, la nostra unitat.
Tenim la mateixa sensació que el dia que et presentes a un examen.
Ens sabem la lliçó i voldríem enllestir-ho ràpid.
Volem arribar a les nostres declaracions serens.
Tal com declarava fa uns dies la Carme Forcadell, estem tranquils perquè no hem d'inventar res.
Sabem per què som aquí i no claudicarem ni renunciarem a res.
Arriba el moment de la veritat.
Anem a declarar amb el cap ben alt perquè estem convençuts de la nostra innocència i de la legitimitat de les nostres accions i conviccions.
Soto del Real, 10 de febrer de 2019 |
Bus urbà de Vilanova i la Geltrú.
Dijous es va realitzar la signatura del conveni entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Generalitat de Catalunya i l'empresa PLANA que garanteix el recorregut i el ple funcionament de les línies de l'autobús urbà L3 i L4.
L'acord entre les dues administracions (Ajuntament de VNG i Generalitat de Catalunya) i l'empresa PLANA esdevé una solució definitiva i viable tècnicament i júridica a la sentència que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre aquest al mes de juliol i que obligava l'Ajuntament de la ciutat a suspendre les línies L3 i L4 perquè incidien, restant passatgers, en les línies interurbanes V-GC-18 i V-2963 de l'empresa PLANA que comuniquen Vilanova i la Geltrú amb Sitges i Sant Pere de Ribes.
El regidor de Projectes i Obres, Serveis Viaris i Mobilitat de l'Ajuntament de VNG, Joan Giribet s'ha mostrat molt satisfet per l'acord ja que la sentència del TSJC només donava dues opcions a l'Ajuntament "o eliminar les línies L3 i L4 en la totalitat del seu recorregut o bé compensar econòmicament l'empresa PLANA per una quantia anual d'uns 280.000 euros".
En aquest sentit, Joan Giribet ha explicat que "la signatura d'aquest conveni a tres bandes permet mantenir el servei i les parades tot i que la gestió anirà a càrrec de l'empresa que actualment té la concessió del bus interurbà".
Amb la signatura del conveni, ha recordat el regidor Giribet, "solucionem una problemàtica que arrossegàvem des de l'any 2002".
El regidor de Mobilitat ha destacat que "aquest era un tema que ens preocupava molt i en el qual hi hem treballat intensament per tal d'arribar a una solució de consens".
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Des d'ahir s'han restablert els controls de les policies francesa i espanyola als punts fronterers
En els dos sentits, només s'obre pas al transport de mercaderies, als residents que entren als seus estats respectius i als treballadors, o atenent casuístiques que es puguin acreditar
El comerç als supermercats fronterers també cau en picat
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, ha acusat aquest dimecres el Ministeri d'Interior de practicar la "guerra bruta" contra els seus adversaris polítics i ha culpat la "cúpula" d'aquest Departament de "dosificar les filtracions" sobre el finançament que Veneçuela va donar a la fundació CEPS, on van treballar diversos membres de Podem.
Echenique ha advertit que "va contra l'Estat de Dret i és d'una qualitat democràtica molt baixa" que el partit al Govern espanyol utilitzi les institucions de l'Estat central.
Al seu parer, aquestes filtracions "estan pensades per a la campanya electoral del PP" i pretenen "probablement dinamitar la possibilitat d'un Govern espanyol a la valenciana" entre el PSOE i Podem.
A més, ha recordat que totes les informacions que han pretès vincular Podem amb finançament veneçolà han estat arxivades pels jutges i ha assegurat que l'actitud d'Interior genera malestar entre les forces de seguretat dedicades a investigació.
I ha convidat a consultar a la pàgina web els comptes del partit, que, segons ha defensat, són els més transparents.
Sobre el fons de l'assumpte, el finançament de Veneçuela a la fundació CEPS, ha defensat que el fet que membres del seu partit hagin realitzat treballs d'assessoria per a Veneçuela no es tradueix que la formació defensi aplicar a Espanya les polítiques d'aquest país" i ha demanat no "especular amb la biografia" d'aquestes persones.
"Les assessories que hagin pogut fer alguns professors que formen part de Podem en aquests moments a determinats països d'Amèrica Llatina no implica que pensem que les polítiques d'aquests països tinguin res a veure amb les que cal fer a Espanya", ha dit en una entrevista a la Cadena Cope, recollida per Europa Press.
És més, creu que aclarir això és "una trivialitat" perquè Espanya, la cinquena economia de la zona euro, "no és comparable amb cap país de Llatinoamèrica ni en l'aspecte econòmic, ni en el polític, ni en el social ni en el cultural".
En tot cas, ha convidat a llegir el programa electoral de Podem que és, a més, un "contracte" amb els ciutadans.
Echenique ha emmarcat les feines que van fer membres de Podem per a Veneçuela "en la biografia" de cadascun, i ho ha comparat amb el fet que ell ha estat en el passat votant d'IU, d'Equo i fins i tot de Ciutadans, quan es van presentar per primera vegada a unes generals com "un partit de centre-esquerra" i van treure un resultat "irrellevant".
"Això no em fa sospitós de defensar en aquests moments les polítiques de Ciutadans", ha al·legat i ha demanat "no especular" sobre com pot afectar "el passat de cadascun al seu pensament actual.
Preguntat llavors què opinaria si membres del PP haguessin assessorat la dictadura de Pinochet, ha afirmat que "les persones han tingut un passat professional" però ha admès que no li semblaria bé, i que la dictadura de Pinochet no és el cas del que s'està parlant aquí.
Segons ha dit, té "molt poca idea" a què es dedica la fundació CEPS --en la qual van treballar-hi membres de Podem i que va rebre 7 milions d'euros de Veneçuela entre el 2003 i el 2010--.
I ha afegit que també hi ha els qui van treballar per a altres països europeus i per al BCE i que això fa que Podem sigui "extremadament europeista" i estigui en contra que actualment les institucions estiguin "en mans d'una classe política molt opaca que actua al servei dels interessos econòmics".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
ES CONSTITUEIX LA TAULA D'EMERGÈNCIA DOCENT
Diverses organitzacions socials i sindicals del sector de l'ensenyament han posat en marxa la Taula d'Emergència Docent, un espai que pretén unir els professionals de l'educació enfront dels greus esdeveniments que estan envoltant el col·lectiu docent.
La Taula d'Emergència Docent (TED), inicialment impulsada pels sindicats CGT Ensenyament, Intersindical-CSC, UGT i USTEC·STEs (IAC) i les organitzacions ADIC Ensenyament, ANC (Sectorial d'Educació) i Docents per la República, vol donar resposta a la repressió mediàtica, judicial i policial que estan patint els docents i els centres educatius.
Recentment s'han creuat alguns límits que han posat en estat d'alerta tot el sector, que veu amenaçats els pilars bàsics de l'educació en una societat democràtica.
Per aquest motiu s'ha consensuat una Declaració Unitària que s'ha fet arribar a tots els centres educatius del país perquè els claustres puguin subscriure-la i iniciar un procés de debat entorn de la greu situació creada.
Podeu trobar adjuntada a aquest missatge la Declaració Unitària i la imatge gràfica de la Taula d'Emergència Docent.
Arran dels greus esdeveniments que estan envoltant el col·lectiu docent català, volem expressar el nostre suport als companys i companyes que són objecte de la repressió mediàtica, judicial i policial; tant en els casos de Sant Andreu de la Barca i la Seu d'Urgell, com en la resta.
Els límits que s'han creuat evidencien la situació d'emergència en què ens trobem, que posa en risc l'espai de confiança que són, i han de seguir sent, els centres educatius.
Veiem amenaçada no només la llibertat de càtedra, sinó també la llibertat d'expressió.
Per tot això ens comprometem a defensar l'educació en els valors democràtics, en la cultura de la pau i en l'esperit crític; pilars bàsics perquè els futurs ciutadans i ciutadanes, que posem al centre de la nostra dedicació professional, construeixin una societat justa, democràtica i participativa. |
Un d'aquells que impedeixen al seu guardià dormir amb placidesa.
Com cada cop que s'acostava a la cova, es maleïa.
Blasfemava i escometia contra la seva persona i jurava que confessaria, que es lliuraria de la consciència punyent i que fugiria traspassant l'horitzó.
Però llavors l'ego s'interposava entre ell i la seva honradesa i tot restava igual.
Ajudà la princesa a fer l'últim tram, ja que amb els ulls coberts per la tela no veia les esquerdes a la roca.
Un cop a l'entrada de la balma, li retornà la vista.
- Per què m'obligueu a anar així cada vegada?
La princesa sospirà amb desgana, però acceptà amb avidesa la bossa plena de llibres que Sant Jordi li oferia, diligent, a cada trobada.
Si havia accedit als encontres era només per poder gaudir d'aquestes històries que el cavaller li aconseguia.
Òbviament a castell eren totalment prohibides, i si algú se n'assabentés tenia la certesa de tenir com a destí la foguera.
Aquells llibres li parlaven de passions que ella desconeixia i que anhelava, on tot girava entorn del desig, la luxúria i amants que compartien fins les intimitats més roents.
El cavaller pronuncià les mateixes paraules de sempre, des d'aquell 23 d'abril: «Obre!
El drac retirà el gran roc que l'amagava i saludà la princesa amb il·lusió.
- Vint minuts de conversa i tornes a fer-te el mort.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Emergència Climàtica i Transició Ecològica
Resolució d'1 de febrer de 2016, del director de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, per la qual es convoquen ajudes al sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana per a la promoció en mercats de tercers països.
RESOLUCIÓ de 20 de gener de 2017, del director de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, per la qual es convoquen en l'àmbit de la Comunitat Valencia - na les ajudes al sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana per a la promoció en mercats de tercers països arre- plegades en el Programa de suport 2014-2018 al sector vitivijnícola espanyol
RESOLUCIÓ de 29 de gener de 2018, del director de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, per la qual es convoquen les ajudes al sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana per a la promoció en mercats de tercers països arreplegades en el Programa de suport 2019-2023 al sector vitivinícola espanyol.
RESOLUCIÓ de 5 de desembre de 2018, del director de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, per la qual es convoquen les ajudes al sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana per a la promoció en mercats de tercers països recollides en el programa de suport 2019- 2023 al sector vitivinícola espanyol.
RESOLUCIÓ de 2 d'agost de 2019, del director general de Desenvolupament Rural, per la qual es concedeixen les ajudes al sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana per a la promoció en mercats de tercers països recollides en el programa de suport 2019-2023 al sector vitivinícola espanyol (sol·licituds 2019 i pagaments 2020)
RESOLUCIÓ de 12 de desembre de 2019, del director de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, per la qual es convoquen les ajudes al sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana per a la promoció en mercats de tercers països recollides en el Programa de suport 2019-2023 al sector vitivinícola espanyol (FEAGA 2021).
Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
Agència Valenciana de Foment i Garantía Agraria |
La Fundació Privada, en col·laboració amb la Fundació de Gestió Sanitària i l' Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, impulsa una nova... +info
El Recinte Modernista de Sant Pau se suma al Dia Internacional de les Persones amb diversitat funcional, que se celebra el 3 de desembre, acollint visites guiades organitzades pel... +info
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha posat en marxa el Dispositiu d'Atenció a la Fragilitat, un nou espai del Servei d'Urgències que funciona les 24 hores al dia amb 13 boxes... +info
Des d'avui mateix es poden consultar en línia les digitalitzacions de tres dels conjunts documentals més importants d'entre... +info
Amb el suport de la Fundació Privada en forma d'una aportació de 12.000 €, la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital de Sant Pau engega Stop&Go, un projecte d'... +info
El passat diumenge 3 de setembre, coincidint amb una jornada d'entrada gratuïta al Recinte Modernista, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau hi va organitzar una Masterclass de Zumba D-... +info |
El 27 d'octubre, Bill Gates va ser destronat com a home més ric del món per primera vegada en molts anys.
Jeff Bezos, fundador i executiu d'Amazon, el va succeir en el top amb una fortuna de prop de 80.000 milions d'euros.
El seu nom, la seva vida i la seva carrera comencen a ser coneguts, però no una de les seves senyes biogràfiques més curioses: la seva família paterna és originària de Villafrechós, un petit poble de Valladolid.
El seu avi patern era Salvador Bezos, nascut a Villafrechós i pertanyent a una família amb cert poder adquisitiu, però que va haver d'emigrar a Cuba a principis del segle XX quan el seu patrimoni va disminuir notablement.
La mare del CEO d'Amazon, J acklyn Gise, va tenir Jeff amb només 17 anys.
Poca cosa se sap del pare biològic, Ted Jorgensen, més enllà dels seus orígens nòrdics i que el seu matrimoni amb Gise no va aguantar les seves bogeries juvenils i la seva afició per l'alcohol.
Quan es van separar, el nen només tenia un any.
Tres anys després, Jackyn Gise va conèixer Miguel Ángel Bezos i es van casar.
Miguel Ángel va adoptar el futur propietari del gegant on line quan aquest tenia 4 anys, i li va donar el seu cognom amb el consentiment de Jorgensen.
La família es va traslladar a Houston, on es van establir.
A Villafrechós tothom sap qui és Jeff Bezos.
El 2011, va visitar el poble per sorpresa i amb «sis o set guardaespatlles», segons l'alcalde, Miguel Góme z.
Dos anys després, els pares del fundador d'Amazon van tornar a Valladolid amb motiu de l'entrega a Miguel Ángel Bezos de la Gran Creu d'Alfons X El Savi, en qualitat de president de la Bezos Family Foundation.
Des d'aleshores no s'ha tornat a saber res dels Bezos, ni ningú al poble es relaciona amb els seus descendents directes o indirectes, «perquè tots els que coneixien el seu avi ja han mort».
Tot i així, alguns defensen que tenen llaços familiars.
Davant la falta de notícies, l'escriptor i investigador José Cubero creu que el milionari va visitar Villafrechós per conèixer les seves arrels, però que aquestes «no li van agradar i no hi ha tornat».
I això que l'ajuntament li ha ofert «uns terrenys» per construir una empresa, a més d'una casa vacacional, i l'ha invitat a fer el pregó de les festes. |
Els grups d'estudiants inscrits en elDirectori poden gaudir d'ajuts directes de cessió de material per a les activitats que desenvolupen a la UAB.
Per a gaudir d'aquests ajuts cal omplir aquest formulari.
Posteriorment, es comprovarà la disponibilitat del material demanat i es confirmarà la sol·licitud de reserva per correu electrònic.
Es disposa del següent material:
15 taules plegables de plàstic de 180 x 80 cm. Adequades per estands informatius, paradetes o activitats afins.
3 carpes de 3 x 3 m amb un sistema de muntatge en acordió.
1 equip de so de 360 W compost de 2 bafles autoamplificables, cablejat i 2 micròfons, peus de micros per a amenitzar musicalment les activitats o bé per a fer xerrades tant a espais interiors com exteriors.
Característiques de l'equip de so | Ús i muntatge de l'equip de so
Per a les activitats que es vulguin realitzar fora de la Plaça Cívica, a les facultats o en centres adscrits fora del Campus de Bellaterra, caldrà l'autorització prèvia del Deganat o de la direcció corresponent.
L'autorització s'haurà d'enviar per correu a info.participacio.cat directament des del Deganat a la Unitat de Dinamització Comunitària.
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Escrit per ttort el 29 de Març del 2017 a les 19:01 a: Activitats del CNL, Bàsic 3, Elemental 1, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Suficiència 1, Suficiència 2, Vilanova
Si volem establir conversa amb algú només cal interessar-se pels seus records.
La memòria és el nostre tresor: el millor que hem anat guardant al llarg de la nostra experiència vital.
Per tant, parlar dels records de la infantesa acostuma a ser una font inesgotable d'inspiració.
Durant el mes d'abril farem aflorar a les aules els records sobre els jocs que més hem estimat i aquest exercici ens permetrà construir el guió de l'autobiografia lúdica que cadascú de nosaltres tenim guardada en un lloc privilegiat.
Abril serà el mes per recordar i per crear uns textos bonics i emotius que ens facin adonar que -vinguem d'on vinguem i ens dediquem al que ens dediquem- tots tenim un element en comú: hem estat feliços jugant.
Fins al dia 3 de maig, podeu enviar-nos els vostres textos a [EMAIL] amb la redacció més polida i més original que hagueu estat capaços de crear i amb alguna imatge que reforci el vostre relat, si és possible.
I a cadascuna de les quatre botigues de joguines que col·laboren en el concurs 'A què jugaves quan eres petit?' els lliurarem un lot de relats, entre els quals decidiran el guanyador.
En aquesta cadena de lectures, les històries boniques dels nens que ara ja són grans tornaran a fer-se presents i ens ajudaran a posar en relleu que jugar és una de les coses més útils del món.
Un altra vegada com cada any quan arriben aquestes dates, ens venen els records de quan érem petits.
Això sí, gràcies a vosaltres que ens ho feu recordar.
Quins records més bonics recordar els companys.
Ara fa tot just un parell d'anys, estava fent el curs Intermedi 2, i la meva companya, la Maria va ser una de les guanyadores.
Jo també convido a tots els meus companys que s'animin i participin, val la pena recordar.
Hauré de tirar de memòria per que llavors jugàvem molt més al carrer que ara, i els jocs de taula eren pels dies de fred o pluja.
Ho intentaré, si no hi participo serà per manca de temps no pas de memòria.
Trobo un concurs molt bonic, que ens porta a remoure el baül dels nostres records, que relacionats amb les joguines, acostumen a ser els més bonics.
Tot i que fotos, no crec que en tingui, només en recordo una...
Aquest any m'agradarà participar-hi, si el temps m'ho permet i les paraules flueixen tal com sento dins meu.
Ens encantarà fer d'espectadors dels vostres records lúdics!
Si que n'hi ha molts, però és veritat, com han explicat abans, que també es jugava més al carrer que avui.
Però la infància és joc i joc és sinònim de felicitat, si ens recordem d'això potser sigui també igual de gratificant aquest exercici de memòria. |
El projecte per reformar el front marítim i replantejar la relació de la ciutat amb el mar fa un pas endavant.
L'Ajuntament ha aprovat inicialment el que es coneix amb el nom de La Balconada, un espai de 7.460 metres quadrats que disposarà d'una zona per patinar, un jardí i un gran umbracle de 1.200 metres quadrats on es podran fer activitats quotidianes i esdeveniments puntuals com fires d'entitats o celebracions veïnals.
Les obres començaran el segon semestre del 2019 i l'objectiu és que l'espai estigui en funcionament a mitjan 2020.
La Balconada disposarà cinc zones diferenciades: un circuit de patinets, un jardí amb dues pistes de petanca, un pati que podrà funcionar com a espai d'esbarjo per a les escoles del barri i un umbracle de 1.200 metres quadrats.
El projecte forma part del Pla de barris del Raval Sud i Gòtic Sud.
Es desenvoluparà en terrenys adscrits a l'Autoritat Portuària de Barcelona i esdevindrà una realitat gràcies als acords polítics que l'Ajuntament i el Port van signar el 2018 i entre els quals s'incloïa la implantació d'usos ciutadans nous a La Balconada del Moll de la Fusta.
Des de l'Ajuntament, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin creu que es tracta només d'un "primer pas" per guanyar espai d'ús ciutadà per al Gòtic i creu que en un futur caldrà actuar sobre el passeig de Colom per integrar-lo més al barri.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de La Puebla del Mon (Huesca).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a La Puebla del Mon per organitzar la teva escapada rural. |
Finalistes i organitzadors dels Premis Emprenedoria Quintanes.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
IAG va transportar 57,3 milions de passatgers en els set primers mesos de l'any, fet que suposa un augment del 20,8% respecte al mateix període del 2015 (un 7,7% en base comparable), mentre que Iberia va aconseguir un creixement del 6,4% del trànsit, segons ha informat el grup d'empreses a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
El grup aeri, que engloba Iberia, British Airways (BA), Vueling i Air Lingus, va elevar la seva demanda un 13,7% de gener al juliol, després d'augmentar l'oferta en un 12,6%, amb un factor d'ocupació del 81,1%, 0,8 punts percentuals més.
L'evolució operativa proforma del grup comprèn aquestes companyies, incloent Air Lingus en el període base.
A més d'Iberia (incloent Iberia Express), a aquest increment també van contribuir Vueling, que va registrar un augment del trànsit del 17%, i l'aerolínia britànica, que va elevar la seva demanda un 2,7%.
Aer Lingus va aconseguir un increment del 8,7% del trànsit aeri de passatgers en el període acumulat de l'any proforma.
El juliol, IAG va transportar 10,6 milions de passatgers, un 20,6% més respecte al mateix mes del 2015 (un 6,9% proforma), amb un augment del 15,7% de la demanda i del 14,3% de l'oferta.
En el setè mes de l'any, el trànsit de negocis es va incrementar un 6,1% comparat amb el mateix del 2015.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el regulador audiovisual croat, l'Agencija za elektronicke medije (AEM), han intercanviat informació sobre eines i estratègies per protegir les persones, especialment els menors, davant dels continguts de risc a internet, i han signat un conveni de col·laboració.
El president del CAC, Roger Loppacher, ha encapçalat la delegació catalana durant la reunió de dijous amb els seus homòlegs croats, que han tingut al capdavant la presidenta de l'AEM, Mirjana Rakic, ha explicat en un comunicat l'ens català.
El conveni, que té com a objectiu impulsar la regulació dels continguts audiovisuals, implica que intercanviaran informació sobre aspectes comuns de regulació de mitjans nacionals i europeus, amb el compromís de realitzar una consulta prèvia amb l'altra part en cas que un prestador de serveis audiovisuals tingui efectes als mercats de l'altra part.
També compartiran coneixement sobre la sostenibilitat dels mitjans, la promoció dels mitjans locals i l'alfabetització mediàtica, sobre la qual han posat en comú activitats d'alfabetització audiovisual que realitzen en nens i joves.
En la reunió, han analitzat la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual que està realitzant la UE i que preveu incloure les plataformes de distribució de vídeo --com Youtube-- en aquesta directiva, segons el document que va fer públic el maig del 2016.
El CAC ha qualificat aquest pas de positiu, perquè considera que "també faria falta incloure-hi les xarxes socials, com Facebook o Twitter", perquè cada vegada reprodueixen més continguts audiovisuals.
Després d'iniciar el 2015 una tasca d'anàlisi sobre continguts nocius a internet, el CAC ha elaborat tres informes sobre aquest àmbit, que s'han centrat en la pornografia infantil online, els continguts proanorèxia i probulímia, i sobre la violència masclista.
L'ens ha presentat denúncies davant la Fiscalia i ha demanat la retirada dels continguts als proveïdors de serveis, i en diversos casos, com el de Youtube, l'empresa ha acceptat la petició i els ha retirat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Reunions telemàtiques amb els CEPA, CIFP i IES que imparteixen cicles formatius d'FP
Mesures acordades amb motiu de la reunió amb el Ministeri d'Educació i Formació Professional i la resta de comunitats autònomes de l'Estat espanyol
Més d'una desena de centres educatius de les Illes Balears ofereix material sanitari a la Conselleria de Salut per afrontar la crisi del CORONAVID-19
La Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors surt al carrer amb motiu del Dia de les Illes Balears
Alumnes del CIFP Nauticopesquera de Palma donen a conèixer als seus companys com funciona l'FP dual a Alemanya i a les Illes Balears |
Les àrees de Didàctica de l'Expressió Plàstica i de Didàctica de l'Expressió Musical del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB han posat en marxa el projecte Ombres Sonores, amb l'objectiu d'introduir l'art modern en la pràctica educativa dels futurs mestres d'educació infantil.
Aquesta iniciativa d'innovació i millora de la qualitat docent cerca potenciar la sensibilitat plàstica i sonora dels alumnes del grau d'Educació Infantil, a partir del treball amb autors rellevants de l'art del segle XX que destaquen per la voluntat d'ampliar la capacitat perceptiva de l'espectador, com ara John Cage, Merce Cunningham, László Moholy-Nagy, Alexander Calder o Vassili Kandinski.
El projecte es duu a terme en el marc de l'assignatura Projectes Artístics en la Primera Infància.
El projecte interdisciplinari es fa en col·laboració amb el CEIP Miquel Duran i Saurina, d'Inca, que ha estat guardonat amb el premi estatal Acció Magistral 2013, pel projecte Fusioart, d'educació en valors a través de l'art, en el qual la música, la pintura, la dansa i el teatre es barregen en una aula condicionada amb material musical i artístic i un escenari.
Els estudiants de la UIB varen visitar el passat 9 de gener el CEIP Miquel Duran i Saurina per presentar el projecte Ombres Sonores als alumnes d'educació infantil i per dur-hi a terme l'activitat «Com sona la fosca?»
Avui, 28 alumnes del CEIP Miquel Duran i Saurina que tenen entre 6 i 7 anys s'han desplaçat al campus universitari per conèixer la Facultat d'Educació.
Els alumnes de la UIB els han guiat en un recorregut per l'Aula Magna, la biblioteca i les aules de música i plàstica, i els han proposat quatre activitats del projecte Ombres Sonores, en diferents estances de la Facultat.
A l'aula de plàstica, els infants han pogut descobrir i experimentar amb la llum que ells mateixos han produït, mitjançant botelles d'aigua i cel·lofana diluida i amb les llanternes que els han permès projectar llum de colors dins la foscor.
Tot seguit, al rebedor situat davant la biblioteca de l'edifici Guillem Cifre de Colonya, han gaudit amb un circuit de túnels fets amb capses grosses de cartó, amb obertures de diferents formes, folrades de cel·lofana de colors, a través de les quals es projecten llums a l'interior.
Dins els túnels i a la zona central oberta hi han trobat instruments per experimentar amb la sonoritat.
En la tercera activitat, que s'ha fet en una aula, els infants han imitat la projecció d'una ombra, gràcies al joc de miralls, ombres i llum projectada.
Finalment, a l'aula de música, els infants han explorat diferents materials sonors en un escenari dividit en tres espais, en els quals han trobat instruments musicals fabricats amb objectes naturals, estris del dia a dia i instruments musicals convencionals.
Després d'haver experimentat simultàniament i lliurement per les diferents zones, els infants han participat en una reflexió col·lectiva sobre la correspondència dels diferents materials sonors amb els instruments convencionals.
Aquest projecte el coordinen les professores de la UIB Magdalena Jaume, Noemy Berbel i Joana Furió, del Grup de Recerca en Art i Educació (GRAE), amb la col·laboració de les mestres del CEIP Miquel Duran i Saurina Jenny Loren i Maite Herrera. |
Després de dies en el centre del debat i la polèmica, s'ha acabat finalment la telenovel·la.
En el seu escrit presentat aquest dilluns, l'Advocacia de l'Estat defensa que Oriol Junqueras pugui complir els tràmits per recollir l'acta tant a la JEC com al Parlament Europeu i exerceixi el càrrec mentre no hi hagi suplicatori que li aixequi la immunitat.
Per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez, els republicans exigien un "gest" dels serveis jurídics de l'Estat en relació a la sentència del Tribunal de Luxemburg.
Ara caldrà veure si en tenen prou amb aquest moviment, ja que també demanaven la nul·litat de la sentència del procés.
La decisió última, però, és del Tribunal Suprem.
La Fiscalia i Vox han demanat que no s'autoritzi la seva sortida.
En el seu informe, signat per la representant en el judici del procés Rosa María Seoane, l'Advocacia de l'Estat sosté que "caldria permetre" el desplaçament del líder d'ERC tant a la Junta Electoral Central com a la seu del Parlament Europeu "per a complir amb els tràmits necessaris" per adquirir la condició d'eurodiputat.
De la mateixa manera, els serveis jurídics de l'Estat demanen que el Tribunal Suprem "que faci possible l'exercici de la seva funció representativa mentre mantingui el seu estatus de membre de l'Eurocambra".
Finalment, insta els magistrats a demanar al Parlament Europeu "la suspensió de la immunitat" a la major brevetat.
En aquest sentit, els advocats de l'Estat demanen al Tribunal Supremo que adopti les mesures que consideri oportunes perquè es garanteixi la seva "missió parlamentària" al mateix temps que compleix la condemna imposada en la sentència del procés.
La continuen considerant "vàlida" perquè va dictar-se "amb estricta observança del procediment penal".
ERC demanava la nul·litat de la sentència del 14 d'octubre.
En el seu escrit, recorden com el mateix Tribunal Suprem, en diverses resolucions, "ha admès que Junqueras podria continuar ostentant algun tipus d'immunitat si així ho reconegués el TJUE" encara que la seva condició passés de pres preventiu a condemnat.
D'aquesta manera, l'escenari d'una investidura abans de Reis seria plausible.
Està en mans de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que avui mateix podria convocar el debat per als dies 2, 3 i 5 de gener.
Els republicans han avisat que no convocaran el Consell Nacional abans de cap d'any.
Així, l'haurien de convocar amb el debat d'investidura ja en marxa.
El PNB ja ha anunciat el seu acord amb el PSOE mentre Bildu ha proposat l'abstenció en una consulta a les seves bases.
L'informe, però, té lletra petita: els advocats de l'Estat defensen que això és així perquè la Junta Electoral Central no ha pres una decisió sobre la incompatibilitat de la condemna i la condició d'eurodiputat.
Seoane subratlla que la JEC és "l'òrgan competent per dirimir totes les qüestions relacionades amb la proclamació de candidats a les eleccions europees" i que "no s'ha pronunciat sobre la incompatibilitat de la seva condemna amb la seva condició de parlamentari europeu electe".
Justament el PP va presentar la setmana passada un recurs a la JEC en aquest sentit, que podria ser estudiat en la reunió d'aquest divendres.
Caldrà veure si resol el recurs o passa la pilota al Tribunal Suprem.
En les seves al·legacions, els advocats de l'Estat sostenen que, segons el TJUE, els efectes de la immunitat "no han de limitar-se a permetre desplaçar-se al Parlament Europeu per prendre possessió del seu càrrec, sinó que la immunitat reconeguda té com a finalitat expressa que els membres d'aquesta cambra puguin donar compliment a la seva missió ".
D'aquesta manera, l'Advocacia deixa en mans dels jutges espanyols com es pot donar compliment a aquestes dues premisses.
Finalment, després d'un llarg estudi, els serveis jurídics de l'Estat subratllen que la sentència del TJUE és "innovadora i complexa", perquè estableix nova doctrina al voltant de la immunitat parlamentàries.
En aquesta línia, recorden que "el dret europeu forma part dels sistemes jurídics dels Estats membres, que estan obligats a respectar-lo ja que tenen primacia sobre els drets nacionals".
Això sí, defensa que la qüestió prejudicial plantejada pel Suprem "va suposar un encertat exercici" dels jutges espanyols. |
(De l'enviada especial d'EUROPA PRESS, Glòria Pallarès) -
El grup químic i farmacèutic alemany Bayer va guanyar 2.446 milions d'euros l'any passat, un 1% menys que a l'any anterior, i va arribar al seu rècord de facturació: 39.760 milions (8,8% més), per la qual cosa encara el 2013, any del seu 150 aniversari, amb la perspectiva de seguir creixent.
En roda de premsa de balanç de l'exercici, el president del consell de direcció de Bayer, Marijn Dekkers, també ha assenyalat aquest dijous que l'Ebidta abans dels efectes extraordinaris va augmentar un 8,8% fins als 8.284 milions d'euros, i el benefici depurat per acció es va incrementar un 10,8% fins a 5,35 euros.
Les despeses extraordinàries van ser de 1.711 milions, dels quals la majoria --1.186-- van correspondre a litigis, en relació amb els anticonceptius orals Yasmín i YAZ; entre la resta de despesa extraordinària figuren gairebé 400 per mesures de reestructuració, més gairebé 300 en concepte d'amortitzacions extraordinàries d'actius immaterials; i el deute financer net es va mantenir en 7.000 milions d'euros.
Pel que fa a ingressos extraordinaris, van ser per valor de 158 milions d'euros procedents de desinversions, i de 114 milions resultants de l'ajust dels compromisos de prestacions.
Per divisions, l'àrea de salut HealthCare va augmentar un 8,4% les seves vendes, fins als 18.612 milions d'euros, gràcies als seus nous productes i a les vendes en els mercats emergents i Nord-amèrica, mentre que a Europa el negoci es va veure restringit per les condicions econòmiques i les polítiques de salut, ha explicat Dekkers.
Ha titllat d'"impressionants" els resultats de l'àrea d'agricultura CropScience --que ja va registrar bons resultats el 2011--, ja que va incrementar la seva facturació en un 15,5%, fins als 8.383 milions d'euros; sobretot, pels nous productes de protecció de cultius i el negoci de llavors.
L'àrea de materials d'altes prestacions MaterialScience va vendre un 6,2% més, fins als 11.503 milions d'euros, pels seus bons resultats a nivell global, i tot i que va mantenir els volums a Europa i es va enfrontar a l'augment de preus energètics i de les matèries primes, que "no va poder traslladar totalment als clients".
"Els resultats de l'any passat van ser satisfactoris i som optimistes per al 2013", ha afirmat Dekkers, qui ha previst un augment ajustat de les vendes d'entre el 4% i el 5% fins a 41.000 milions d'euros amb la contribució de totes les àrees de negoci, i ha apostat per seguir creixent en els mercats emergents, que concentren el 37% de la facturació total.
També ha previst invertir 3.200 milions d'euros en R+D, respecte dels 3.000 de l'any passat; 1.900 a propietats, plantes i equipaments, fet que suposa 300.000 euros més; destinar un altre cop 400 milions a actius immaterials, així com arribar als 2.600 en depreciacions i amortitzacions i rebaixar el deute financer net per sota dels 7.000 milions.
Ha estimat que cinc dels medicaments que desenvolupa poden facturar fins a 5.500 milions d'euros anuals, entre els quals destaca l'anticoagulant Xarelto --amb 2.000--, i que els productes que CropScience preveu llançar fins al 2016 tenen un potencial de vendes de 4.000 milions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El govern francès afrontava ahir a l'Assemblée Nationale dues mocions de censura condemnades al fracàs –per falta de majoria a la cambra–, presentades per l'oposició arran de la decisió del primer ministre, Edouard Philippe, d'aprovar per decret la polèmica llei de reforma de les pensions.
Desafiat amb 40.000 esmenes presentades per l'esquerra i enmig de la crisi del coronavirus, dissabte Philippe va tirar pel dret i va decidir recórrer a l'article 49.3 de la Constitució, que permet aprovar una llei sense sotmetre-la al vot parlamentari.
L'objectiu era desbloquejar la tramitació de la llei i evitar que se superposés a la campanya de les municipals, aquest mes, que el partit de Macron afronta molt afeblit.
L'ús del "botó nuclear" del 49.3 va empènyer l'oposició, tant els conservadors com l'esquerra, a llançar sengles mocions de censura.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Qualsevol sortida a la muntanya pot resultar perillosa si no coneixem bé el terreny i ens trobem amb condicions meteorològiques adverses.
I si el què volem fer és una ruta amb esquís cal tenir en compte que el risc és més gran, ja que la neu pot dificultar l'itinerari o provocar accidents inesperats.
Per això, és aconsellable preparar l'excursió a casa amb temps suficient i contemplar tots els possibles contratemps que ens puguin sorgir.
El primer: consultar la presència i l'estabilitat de la neu al butlletí regional d'allaus.
L'Escala Europea de Perill d'Allaus va de l'1 al 5.
Amb Perill 5, es recomana cancel·lar la sortida.
És important que identifiquis de forma prèvia vessants potencialment inclinades.
El temps és decisiu a l'hora de prendre decisions i canviar un pla a la muntanya.
Si les condicions són favorables, podrem recórrer una ruta mitjana o llarga amb un grup relativament nombrós.
Si només sortiu dues persones, en cas d'accident només un podrà anar a buscar ajuda.
En condicions meteorològiques incertes o desfavorables, poden sorgir imprevistos.
Si la neu està molt dura o gelada, o el risc d'allaus és alt, el grup ha de ser reduït.
Poden formar-subgrups de 4 o 5 persones, que seran més fàcils de controlar.
Es recomana que el grup sigui, almenys, de dues persones, tot i que el nombre ideal de participants en una sortida d'aquestes característiques està entre 3 i 6.
D'aquesta manera, la seguretat serà òptima.
L'ideal és portar 4 capes: samarreta tèrmica de màniga llarga, una altra samarreta tèrmica similar de màniga curta o un folre fi, un retalla-vents transpirable tipus Gore-Tex (fi i sense encoixinats) i un Primaloft o jaqueta de plomes fina.
Per protegir el cap, es recomana portar una gorra o un mocador per posar-se'l quan bufi el vent i faci més fred.
També portarem uns pantalons d'esquí de muntanya transpirable i amb reforç a la zona dels turmells.
Protegirem les mans amb guants fins per a l'ascens i grossos per al descens i per als ulls, farem servir unes ulleres de sol o de torb.
El material tècnic individual estarà format per: esquís, pells de foca, botes d'esquí de muntanya, bastons, casc, fulles, grampons i piolet.
Igual d'important que la roba d'abric és dur un mapa, brúixola i altímetre.
A més, un GPS pot servir-nos d'ajuda en moments de mala visibilitat, encara que cal tenir en compte que la tecnologia pot fallar, de manera que mai cal deixar el mapa a casa encara que es disposi d'un dispositiu GPS.
A més, és imprescindible portar un mini kit de reparacions, algun analgèsic, farmaciola amb benes i desinfectant, i, per descomptat, l'equip per allaus compost per ARVA, sonda i pala.
Una motxilla de 25-32 litres és suficient per a una sortida d'un dia o un cap de setmana, en cas de passar la nit en un refugi.
Si portem motxilles de més capacitat les acabarem omplint i haurem de carregar amb més pes del necessari. |
El conseller de la Generalitat i dirigent de CiU Josep Maria Pelegrí (UDC) ha apostat aquest dilluns per buscar el consens de la societat civil i econòmica per superar el "bloqueig" dels partits a l'hora de trobar solucions per afrontar la lluita contra l'atur, la preservació de l'estat del Benestar i la celebració de la consulta.
En roda de premsa després de la Comissió executiva Nacional de CiU, ha assegurat que són compromisos adquirits per la federació davant dels quals la ciutadania exigeix respostes: "Si les explicacions i acords no els podem trobar amb el consens dels partits, les trobarem amb el concurs de la societat civil organitzada i empresarial".
Per a ell, la concepció tradicional i la capacitat d'entesa de la política ha evidenciat la seva "ineficàcia" després de la suspensió de la cimera anticrisi que havia de celebrar-se dissabte passat, però ha remarcat que llavors buscaran altres interlocutors a la societat per seguir endavant.
L'objectiu --ha aclarit-- passa per sumar els màxims agents possibles, també als partits que vulguin adherir-se i, si és possible, a l'Estat, per a la consecució dels compromisos adquirits.
També ha mostrat la seva predisposició que la cimera es faci més endavant, tot i que ho ha condicionat que es facin propostes assumibles: "Si la fem és perquè surti bé".
Després de preguntar-li sobre un eventual distanciament de CiU amb ERC, ha recordat que tenen un acord de governabilitat, però ha destacat que la responsabilitat de Catalunya "no pot ser d'un o dos partits", i més quan ha culpat el tripartit --PSC, ERC i ICV-EUiA-- de ser els qui van generar el deute que arrosseguen els catalans.
A més, ha cridat el PSC a reforçar-se i recuperar el seu "criteri, força, credibilitat i espai polític" per convertir-se un altre cop, segons la seva opinió, en un partit fort a Catalunya.
Malgrat no poder assistir a la reunió extraordinària del Govern d'aquest dissabte al Palau de Pedralbes --on havia de celebrar-se la cimera anticrisi--, el conseller Pelegrí ha defensat el "dret" del Consell Executiu a reunir-se quan ho consideri convenient.
"Només faltaria que algú ens digués quan ha de reunir-se el Govern", ha exclamat el conseller, que ha carregat contra les crítiques de l'oposició.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.