text stringlengths 31 3.15M |
|---|
L'objectiu és fomentar la terminologia en llengua catalana d'aquest tipus de teràpies en expansió a Catalunya
La Confederació de Treballadors Autònoms (CTAC-UGT) i la UGT de Catalunya han editat el Lèxic bàsic de les teràpies naturals: tècniques manuals, per difondre entre els professionals del sector la terminologia especialitzada en català.
En el marc d'un projecte més ampli que pretén difondre el lèxic de les teràpies naturals en català, el material recull una cinquantena dels termes que més s'utilitzen en els camps del massatge, l'osteopatia, el drenatge limfàtic manual, la reflexologia, la teràpia craniosacra i l'espinologia.
Aquest lèxic bàsic està concebut com una proposta oberta que permeti donar a conèixer i difondre entre els terapeutes i els seus usuaris la terminologia d'especialitat en català amb les equivalències en castellà.
El material s'ha elaborat a iniciativa de la Sectorial de Teràpies Naturals de la Confederació de Treballadors Autònoms (CTAC-UGT), que aplega uns 700 professionals, i el Servei Lingüístic de la UGT de Catalunya, amb l'assessorament del TERMCAT i la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
El nombre de professionals autònoms de les teràpies naturals ha crescut exponencialment en els últims anys al nostre país.
Segons dades del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona a Catalunya hi ha uns 5.000 professionals, 3.500 establiments i 60 escoles de teràpies naturals.
D'altra banda, segons un informe del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat de l'any 2011, el 95,4% de la població espanyola coneix alguna teràpia natural, especialment el ioga, l'acupuntura, el tai-txi-txuan (o tai-txi), el quiromassatge i l'homeopatia.
A més, el 23,6% de la població espanyola ha utilitzat alguna vegada les teràpies naturals.
El Lèxic bàsic de les teràpies naturals, a més de la versió impresa, de tiratge reduït per a la difusió interna dels associats a la CTAC, disposa d'una versió en HTML perquè es pugui vincular a les pàgines web dels professionals del sector.
La versió digital es pot consultar en aquest enllaç del blog.
La CTAC-UGT també ofereix el blog Eines de català per a autònoms, i la versió en tríptic, una tria de recursos lingüístics destinada al conjunt dels treballadors per compte propi.
L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
Introdueix el teu correu electrònic per subscriure't a aquest blog i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic. |
Aquesta revista ofereix accés lliure immediat al seu contingut sota el principi de fer disponible gratuïtament la investigació al públic, la qual cosa fomenta un major intercanvi de coneixement global. |
Quan va començar la crisi hi va haver uns anys en què els ciutadans vàrem fer un màster accelerat de macroeconomia per entendre el que passava, i al final van suspendre els professors.
Ara, tot i que l'estudi de la corrupció fa anys que és una matèria troncal, també ens calen classes per entendre les mil i una astúcies jurídiques que permeten als poderosos escapar-se de la justícia.
Un màster avançat és el del cas Nóos i els intents, fins ara frustrats, del jutge José Castro per imputar la infanta Cristina.
Ara estem, com qui diu, a punt de saber la nota quan, fent un resum esquemàtic, es tracta de saber si se salvarà per l'aplicació de la doctrina Botín -amb l'acusació popular no n'hi ha prou- o acabarà al banc dels acusats per la doctrina Atutxa -ho és quan el fet delictiu afecta la col·lectivitat-.
El delicte fiscal, i més venint dels poderosos (Botín, Cristina, Rato, Pujol...), és imperdonable.
Segons com acabi, l'abandó escolar de la col·lectivitat serà massiu.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'alcaldessa Rosa Maria Perelló amb representants de la Jamborinada; Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya; i Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies entre altres autoritats
Vegeu el vídeo d'imatges aèries de l'acte central de la Jamborinada, fent clic aquí
Tàrrega ha viscut aquest cap de setmana amb un gran èxit la Jamborinada, la trobada més gran feta mai a Catalunya al voltant del moviment escolta.
Uns 13.000 infants i joves han ocupat avui al matí l'esplanada del CAP per celebrar l'acte central tot distribuint-se per branques i dibuixant un mosaic de colors taronja, groc, blau, vermell i verd.
El manifest elaborat a partir de les aportacions de diferents escoltes i guies d'arreu del territori ha agafat el relleu a l'escena.
Els mateixos infants i joves han estat els encarregats de llegir-lo per parts i fer sentir així la seva veu per demostrar que volen deixar el món millor de com l'han trobat.
El manifest també ha inclòs una part centrada en els conflictes i les desigualtats que existeixen actualment al món i s'ha demanat, amb el lema "Open the borders!", l'obertura de les fronteres.
Tot plegat amb el fi d'entendre la diversitat com una font de riquesa per fer una societat millor i a favor de la igualtat.
També han intervingut els càrrecs institucionals que han assistit a l'acte, entre els quals la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, que ha anunciat la creació d'un grup de treball amb participació del moviment escolta i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya per elaborar la normativa sobre el lleure.
L'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ha qualificat la Jamborinada com una "experiència que romandrà en l'imaginari de la ciutat" i també n'ha valorat la seva "essència i ideari alhora de treballar per un món millor".
Perelló ha destacat l'empremta de valors i convivència que la Jamborinada deixa a Tàrrega i ha subratllat l'èxit de la capital de l'Urgell com a ciutat amfitriona.
Per la seva part, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha manifestat "l'orgull" que representen els escoltes i guies per la seva tasca i contribució a la societat.
Forcadell també ha fet una crida per fer arribar els caus a tots els racons del país i estendre així encara més la força del moviment escolta.
La cançó de la Jamborinada, "La força per moure el món", de Mandràgora Reggae, ja convertida en tot un himne, ha posat de peu a tota la multitud, que l'ha cantat a una sola veu amb fulards a l'aire de tots els escoltes i guies.
L'Ajuntament de Tàrrega, que ha bolcat recursos logístics i de seguretat, ha fet una valoració molt positiva de la Jamborinada com a projecció de la ciutat a l'exterior. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Vol ajudar a dinamitzar les comunitats responent a la crida del Papa Francesc |
El concurs té com a objectiu el disseny d'un cartell que serveixi per difondre el «Projecte de voluntariat contra la violència de gènere» de la Universitat de Barcelona.
Pot presentar una proposta al concurs tot l'alumnat matriculat a la UB.
Les propostes es poden presentar individualment o en equip.
Cada persona només pot presentar una proposta, ja sigui de manera individual o com a part d'un equip.
Els treballs han de ser obres originals i inèdites, i han de respondre a la projecció institucional de la UB.
El disseny del cartell ha de ser aplicable en reproduccions impreses (format DIN A2) i en format web.
Les propostes s'han de presentar en línia mitjançant el següent formulari de presentació de cartells
La proposta s'ha de presentar en un fitxer en format jpg.
L'autor/a de la proposta guanyadora haurà de presentar el fitxer gràfic en format vectorial (Freehand, Illustrator, Indesign o Photoshop.psd o per capes) amb una resolució de 300 dpi per a la seva publicació en suport imprès.
Les propostes es poden presentar fins al 24 de juny inclòs.
Un jurat format per membres de la UB i professionals de l'àmbit de la comunicació i la imatge seleccionarà la proposta guanyadora.
El resultat del concurs es farà públic el 30 de juny.
La proposta seleccionada com a guanyadora es premiarà amb 500 euros.
Les persones interessades a participar en aquest premi, pel simple fet d'enviar-hi els seus dissenys, autoritzen la Universitat de Barcelona a difondre'l en relació amb les activitats promocionals i de publicitat del Projecte, sense cap limitació temporal o territorial.
En cas que l'organització vulgui fer servir les obres presentades a concurs fora d'aquest àmbit, sol·licitarà l'autorització per fer-ho, sense que els autors tinguin dret a rebre cap mena de contraprestació a canvi.
La participació en el concurs implica l'acceptació de les bases i del veredicte del jurat.
Unitat d'Igualtat de Gènere | Contacte |
Un any més, els Jocs Florals Escolars de Barcelona han reconegut els 100 treballs finalistes d'aquest curs 2018-2019 en un acte al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.
L'acte, en el qual s'han donat a conèixer els autors i autores dels 10 treballs guardonats en l'edició d'enguany, ha tingut com a convidat el poeta Josep Pedrals i l'acompanyament musical de l'alumnat de batxillerat d'arts escèniques de l'Institut Poeta Maragall.
L'acte ha estat presidit per Josep Gonzàlez-Cambray, president del Consorci d'Educació, i Laia Ortiz, vicepresidenta del Consorci i tinenta d'alcaldia de Drets Socials en funcions de l'Ajuntament de Barcelona.
També hi han estat presents Mercè Massa, gerent del Consorci d'Educació, i Miquel Àngel Essomba, comissionat d'Educació i Universitats en funcions de l'Ajuntament de Barcelona.
Ha arrencat amb unes paraules de benvinguda del president del Consorci d'Educació i un petit exordi al voltant de la literatura del poeta Josep Pedrals, premi Ciutat de Barcelona 2018.
Amb un reconeixement, a continuació, del centenar d'autors i d'autores finalistes procedents de cadascun dels 10 districtes de la ciutat.
Durant la segona part de l'acte s'han conegut els noms dels 10 treballs guanyadors i els seus autors i autores n'han fet una lectura de fragments amb l'acompanyament musical dels alumnes de batxillerat artístic d'arts escèniques de l'Institut Poeta Maragall.
En aquesta 29a edició hi han participat prop de 2.000 alumnes de 350 centres educatius de la ciutat.
Els Jocs Florals Escolars de Barcelona són el punt final d'un procés que comença, en una primera fase, amb la participació de l'alumnat en els Jocs Florals del seu centre educatiu.
Els treballs seleccionats participen en els Jocs Florals de districte i els escollits, alhora, a la fase final de ciutat que es celebra al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.
El Consorci d'Educació de Barcelona, els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) i els districtes de la ciutat organitzen els Jocs Florals Escolars de Barcelona que cada any celebrem el seu acte de cloenda al Saló de Cent.
Els treballs guardonats de 8 de les 10 categories, que han estat escollits entre els finalistes de totes les escoles de Barcelona que han participat en aquesta 29a edició, representaran a la ciutat en els Jocs Florals de Catalunya que es celebraran el proper 15 de juny a les Cotxeres de Sants.
En aquesta edició el jurat dels Jocs Florals Escolars de Barcelona ha estat format per Montse Minguell (Escola El Carmel), David Cirici (Institut Menéndez y Pelayo), Ester Piñol (Escola Fàsia) i Artur Vidal (Consorci d'Educació de Barcelona).
Relació de les obres guardonades |
Assolellada casa situada en una de les millors urbanitzacions d _Argentona, Les Ginesteres.
Construïda en uns 900m2 de solar es distribueix en 3 plantes.
Saló-menjador amb llar de foc de 32m2, àmplia cuina i sortida a terrassa de 60m2 amb barbacoa.
3 habitacions dobles (una suite amb bany) i 1 individual amb annex.
Aparcament interior per a dos cotxes i exterior (cobert) per altres dos.
A més, sala polivalent per a traster o estudi d _uns 20m2.
I el millor de tot la seva fantàstica piscina amb hidromassatge i cascada vertical.
Tot l _habitatge té tancaments d _alumini (pi), mosquiteres en finestres i portes, terres parquet i calefacció gas.
Terres exteriors de gress.El terreny consta de tres bancals, amb els seus corresponents murs.
A només 30 minuts de Barcelona i a 5 minuts de l _entrada a autopista. |
El festival reconeix també lhistorietista Horacio Altuna amb el Premi Talent Llatí
Barcelona.-La 25a Mostra de Cinema Llatinoameric de Catalunya ha guardonat la plataforma de vídeo Filmin amb el Premi Ángel Fernández-Santos.
Un guardó que porta el nom del desaparegut crític cinematogrfic i que reconeix la tasca informativa i professional de la plataforma per apropar el cinema al públic.
Filmin recollir el guardó el proper 6 de juny en la cerimnia inaugural de la Mostra, on també es veur reconeguda la tasca de lhistorietista Horacio Altuna, Premi Talent Llatí daquesta edició en reconeixement de la tasca de professionals llatinoamericans en el món de la cultura.
La Mostra vol reconixer en aquesta edició la labor de Filmin, la plataforma de vídeo a demanda fundada lany 2007 i que est centrada en el cinema independent i dautor.
Anteriorment, la plataforma ja havia estat reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Tenencias del diari El Mundo.Tal i com recorden des de la Mostra, Filmin va ser la primera empresa a lEstat en oferir serveis de subscripció (SVOD), en desenvolupar una aplicació per a iPad i iPhone, en oferir streaming en alta definició o en crear festivals de cine en línia.
Actualment ofereix més de 10.000 títols als seus usuaris.
També és un dels socis fundadors dEuroVOD, la primera Associació Europea de Cine Online que est desenvolupant les eines i els mecanismes necessaris per crear una plataforma única, que és absolutament essencial per tal de garantir el futur del cine europeu.Horacio Altuna, geni del cmicPremi Talent Llatí daquesta edició de la Mostra, Horacio Altuna (Argentina, 1941) és un dels grans noms del món del cmic, reconegut internacionalment per la seva obra, amb títols com El Loco Chávez o Las puertitas del Sr.
El creador dhistorietes i illustrador, geni del gnere segons el festival de Lleida, ha rebut diversos guardons al llarg de la seva carrera, entre ells, el Gran Premi del Saló Internacional del Cmic de Barcelona lany 2004.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un sistema de comunicació col·laboratiu, on la informació es mou en tots els sentits, i té com a origen diferents nivells dins de l'organització.
Implica un canvi de cultura en l'organització, ja que és una eina que serveix per identificar el coneixement de l'organització i crear projectes o comunitats que facilitin la innovació, la qualitat i la millora.
Es tracta de que les persones que hi participin es puguin beneficiar del coneixement.
Gestionar la comunicació i el coneixement entre el personal.
Consisteix en la implantació d'una eina tecnològica de comunicació multidireccional, capaç de tenir intel·ligència col·lectiva i històrica per poder gestionar el coneixement sobre bases ja apreses, tot fent que les persones que hi participin es puguin beneficiar del coneixement entre elles.
Personal de l'Àrea de Drets Socials
En curs: Projectes en estat inicial, en procés de conceptualització o de fase pilot.
Consolidats: Projectes que es troben en fase d'escalament després d'una valoració inicial positiva.
Acabats: Projectes finalitzats la implementació dels quals s'ha acabat pel caràcter temporal dels mateixos o per haver donat resposta al problema que abordava.
Institut Infància i adolescència |
Serà molt diferent del dia a dia a Hotspur Way, la ciutat esportiva del Tottenham, el retrobament que tindran avui a Moscou Harry Kane (Londres, Anglaterra, 1993) i Davinson Sánchez (Caloto, Colòmbia, 1996).
Els dos futbolistes del Tottenham protagonitzaran a l'Spartak Stadium un dels duels de la nit en un Colòmbia-Anglaterra que dependrà en bona part d'ambdós jugadors.
L'anglès, davanter centre, i el colombià, defensa central, es veuran les cares i al camp, ja se sap, no hi ha amics.
"És una gran persona, però un cop estiguem sobre la gespa, lluitarem", assegura Kane.
"Harry és un company i està en un gran moment, però ara jugaré contra ell i intentaré aturar-lo", replica Davinson.
"No he parlat amb ell, més enllà que tenim un grup de WhatsApp amb els del Tottenham, en què ens felicitem quan algú marca o guanya", indica el defensa colombià, que en només una campanya amb els spurs ha impressionat i s'ha fet un lloc en un equip que té centrals del nivell de Jan Vertonghen, Toby Alderweireld i Eric Dier.
Davinson, de 22 anys, va aterrar l'estiu passat a Londres, procedent de l'Ajax per uns 45 milions d'euros, i en la Premier League s'ha confirmat com un dels centrals amb més projecció del planeta.
Amb unes condicions físiques exuberants, destaca sobretot per ser un gran corrector.
"Ha estat una peça molt important per a nosaltres", reconeixia Kane.
"És un jugador esplèndid i un gran noi", assegurava un altre dels seus companys al qual s'enfrontarà avui, Dele Alli.
"Sabem com juga, coneixem les seves virtuts i intentarem explotar les poques debilitats que té", deia el mitjapunta del Tottenham.
Davinson, criticat després del primer partit del campionat del món en què va tenir una actuació desencertada en la derrota contra el Japó, és un fix per a José Pékerman –"pensa i raona molt bé el futbol", assevera el tècnic–, que l'ha alineat els 90 minuts en els tres partits disputats en el campionat del món.
També ha estat indiscutible per a Mauricio Pochettino, encantat amb el central, que va estar a punt de fitxar pel Barça, abans de recalar a l'Ajax, després de despuntar sent pràcticament un adolescent a l'Atlético Nacional de Medellín.
"Ha jugat fantàsticament bé des del primer dia.
És humil, i aquesta és una característica molt important per a un jugador jove que necessita aprendre i adaptar-se a un nou entorn.
Vol millorar i accepta crítiques i correccions", va declarar sobre el seu futbolista Pochettino, un dels punts comuns entre Davinson i Kane.
I és que si el preparador argentí és el principal valedor del colombià, pel qual va pagar una gran quantitat de diners tot i la seva inexperiència, i l'ha convertit en una peça important en el seu equip, també és el de Kane.
Lluny queda ja la campanya 2014/15, en què Pochettino va agafar les regnes dels spurs i va apostar per un davanter del planter de 20 anys, que havia passat de puntetes com a cedit pel Norwich i el Leicester, i que va acabar sent una de les sensacions d'aquella Premier.
Vint-i-una dianes va marcar Kane, que va arrabassar el lloc a Emmanuel Adebayor i que des d'aleshores no ha fet més que perforar porteries rivals.
El curs següent (2015/16) en va fer 25, el 2016/17 va pujar a 29, i aquest últim (2017/18) s'ha enfilat als 30.
"És un dels millors davanters del món.
Fa tres anys que ho dic, que ho repeteixo, i a vegades sembla que ho faci perquè és el meu jugador, però no", va manifestar Poche.
Del mateix parer és el seleccionador d'Anglaterra, que l'ha fet capità tot i només tenir 24 anys.
"Té unes qualitats espectaculars i és un professional meticulós.
És un gran missatge per a l'equip tenir un capità que ha demostrat que és possible ser un dels millors del món", va dir l'entrenador sobre el davanter, que ha sumat cinc dianes en el torneig en dos partits ja que en l'últim va descansar.
Kane i Davinson, punta i central, companys de club, se les hauran en un desafiament amb aroma de spurs.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La samarreta de la Diada d'enguany Foto: ANC
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El mestre Jordi Savall actuarà a l'hospital Josep Trueta de Girona i la presó del Puig de les Basses de Figueres aquest divendres.
Seran els primers recitals que el músic oferirà a diversos centres hospitalaris i sociosanitaris de la demarcació de Girona durant els anys 2019 i 2020 i, a més, al centre penitenciari.
Aquests concerts formen part del projecte social de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga de Jordi Savall que, amb el nom de El Somni d'Orfeu, apropa la música a aquelles persones que més la necessiten i a espais on no és habitual escolar-la.
El primer concert públic i obert d'aquest cicle tindrà lloc el dia 8 de març a l'Àrea de Consultes Externes de l' hospital Josep Trueta, a les 12 del migdia.
Els músics participants seran el mestre Jordi Savall, el seu fill Ferran Savall i el percussionista Pedro Estevan.
L'any passat, la Fundació Centre Internacional de Música Antiga -fundada l'any 97 per Jordi Savall i Montserrat Figueras- ja va oferir dos concerts als pacients ingressats al Trueta i als seus acompanyants dins el Somni d'Orfeu.
En aquella primera ocasió, els concerts van anar a càrrec dels músics Driss El Maloumi (llaüt), Ballaké Sissoko (kora) i Rajery (arpa de tubs) i es van fer a la planta d'Oncologia i a la de Cirurgia General.
Amb aquest projecte, Jordi Savall reivindica el poder transformador de la música i ofereix així a aquests oients experiències úniques per despertar la percepció i la sensibilitat, que promouen el diàleg i la tolerància i que, alhora, dibuixen un somriure.
Enguany la Diputació de Girona ha decidit impulsar aquesta iniciativa organitzant concerts a la presó de Figueres i als centres hospitalaris i sociosanitaris de les comarques gironines, donant suport al projecte de Jordi Savall.
Un cop acabat el concert del Trueta, divendres els músics es desplaçaran al Puig de les Basses. |
Iniciem la ruta al poblet de Santa Linya, on aparcarem el cotxe a la part alta del poble.
Allà començarem a caminar per una ampla pista forestal on, al cap de poc d'iniciar la marxa, trobarem a l'esquerra un corriol que porta cap a Sant Urbà, Sant Pere de la Vall i el Balconet.
No l'agafarem ja que per aquí serà per on tornarem, fent així una ruta circular d'uns tretze quilòmetres.
Anirem caminant per pistes fins arribar al Balconet (trobarem cartells indicadors), entremig de camps de conreu només esquitxats per restes d'antics masos.
La primera hora d'excursió es pot fer una mica monòtona, però ens servirà d'entrenament de cara a la baixada cap al barranc de Sant Pere.
A més, l'espera val la pena perquè l'arribada al Balconet ens oferirà una vista espectacular sobre les parets del Doll i el pantà de Camarasa.
Des d'aquest punt també podem veure gairebé tot el Montsec.
A una banda del congost de Terradets el Montsec d'Ares, i a l'altra el Montsec de Rúbies o de Meià.
Un cop haguem gaudit de les vistes desfarem uns metres el camí fins al Balconet per anar a agafar un corriol que ens baixarà al barranc de Sant Pere.
De camí cap a l'ermita trobarem restes de parapets construïts durant la guerra civil, ja que l'any 1938 aquesta zona es trobava al bell mig del front del Segre.
Trobarem restes de diversos parapets i cartells indicadors sobre el conflicte a la zona.
Anem avançant i el camí comença a perdre altura decididament cap al barranc de Sant Pere.
Trobarem alguns passos equipats amb cadenes, però sense dificultat.
A l'altra banda del barranc s'alcen unes parets dignes de veure i on hi habiten nombrosos rapinyaires.
El camí és ben estret però es pot seguir bé, fins que al cap d'un parell d'hores d'haver iniciat la marxa arribarem a l'ermita de Sant Pere de la Vall o de Queralt.
És una ermita romànica dels segles XI-XII situada en un lloc inexpugnable i on antigament també hi havia, per increïble que sembli, un castell.
Cal recordar que en aquella època la frontera entre Al-Àndalus i els Comtats Catalans es situava aproximadament en aquesta zona, i és per aquest motiu que podem trobar ermites restes de castells en els llocs més inversemblants.
Des del cartell informatiu, a l'esquerra surt el camí "normal" que ens permetrà arribar a l'ermita sense cap dificultat, i cap a la dreta surt un altre camí que afronta passos exposats que cauen directament al barranc de Sant Pere.
Si la verticalitat no us atreu, no és gens recomanable aquesta opció.
Si us decidiu a passar-hi, trobareu una sirga per ajudar-vos i, si ho necessiteu, per assegurar-vos.
Us recordem, però, que a la muntanya la prudència és sempre necessària.
Un cop a l'ermita, podem visitar el seu interior i gaudir d'unes vistes d'àguila sobre el pantà de Camarasa.
L'emplaçament de l'ermita és ideal per fer una parada a mitja excursió i la foto "oficial" de la jornada.
Anirem seguint els cartells indicadors que ens retornaran cap al poble recorrent el fons del barranc de Sant Pere.
Al barranc trobarem algun pas equipat amb cadenes però sense cap dificultat ni perill, i a mesura que el barranc s'eixampla el camí es transforma en pista forestal.
Anirem seguint els cartells indicadors fins que de nou un corriol (foto 10) ens apropa a Santa Linya i donarem per acabada l'excursió.
Distància: 13 km. (aproximadament)
Caldrà evitar les hores més caloroses del dia durant l'estiu.
Observacions: Cal portar aigua, menjar i calçat adequat.
Si no estem avesats a les altures evitarem pujar a Sant Pere de la Vall pel pas equipat i hi pujarem pel camí normal, sense dificultat.
Si vols conèixer perquè a l a Cova Gran de Santa Linya hi estan en conflicte el passat i el present, entra al Bloc. |
En aquesta secció podeu consultar revistes, documents i obres digitalitzades d'autors diversos que s'inscriuen dins la poesia experimental catalana del període 1970-1990.
El copyright de les obres és dels autors. |
Jornada dominical excel·lent dels nostres atletes al campionat d'Espanya:
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Prop de 50 persones s'han manifestat aquest dissabte a la tarda a Manresa per protestar contra la precarietat en el sector de l'hostaleria.
La manifestació, convocada pel sindicat CNT, ha començat a les 6 de la tarda a la Ben Plantada.
Els participants en la protesta han posat de manifest que els treballadors del sector tenen unes condicions laborals «indignes» que no respecten el conveni col·lectiu.
També han alertat de que «moltes persones del sector no tenen contracte o no estan donades d'alta a la Seguretat Social».
La manifestació és un dels actes que ha organitzat la CNT de Manresa aquest mes de novembre per denunciar les males condicions laborals de molts empleats del sector.
Dilluns, al local del sindicat, hi haurà una reunió informativa a les 7 de la tarda.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La parada de CiU, que estava al costat de la que mostra la imatge, s'ha desmuntat abans d'hora
CiU i el PPC han decidit desmuntar les parades de Sant Jordi a la plaça de Catalunya de Girona per evitar possibles aldarulls, davant les protestes programades contra les càrregues del Mossos en un desnonament a Salt.
Membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca han intentat evitar una desnonament d'una família amb dos fills a Salt.
Segons han denunciat, els Mossos han evitat la resistència amb una càrrega "desproporcionada" que ha acabat amb sis ferits.
Posteriorment s'ha organitzat, mitjançant les xarxes socials, una cassolada de protesta per l'actuació policial davant les parades de Sant Jordi muntades pel PP i CiU i a la Plaça Catalunya de la capital gironina.
Sobre les 17:00 hores, una hora abans de que s'iniciés la cassolada, els dos partits han decidit desmuntar les parades per evitar possibles aldarulls "en un Diada amb molta gent al carrer", tal i com han explicat a e-notícies membres d'altres associacions que venien llibres al costat de les formacions polítiques.
Estaven parlant d'una cassolada, que fa soroll, però res més.
Per protestar contra un desnonament judicial, plantegen cremar oarades dec llibres.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Dissabte es va escollir la nova direcció nacional de MES (Moviment d'Esquerres).
El partit dels socialistes sobiranistes compleix cinc anys d'existència i ha fet una clara aposta per obrir la formació a les seves bases i ampliar la seva presència al territori.
A partir d'ara tindrà la figura d'un Coordinador Nacional en la persona de Josep Serra de Terrassa i amb tres penedesencs a la direcció.
Joan Carles Robert, de Calafell, serà el nou secretari del partit a nivell nacional i s'incorporen dos membres més del Penedès Garraf a la nova coordinadora: el vilafranquí Carles Esteve i el vilanoví Joan Martorell.
Robert ocuparà un dels càrrecs destacats de la nova junta, mentre que Esteve serà vocal en temes de ciutadania i cultura i Martorell en desenvolupament territorial i ensenyament.
La nova direcció de MES, Moviment d'Esquerres, vol potenciar la marca pròpia i la implantació als municipis.
Actualment tenen regidors a les quatre demarcacions catalanes i aspiren a tornar a tenir representació al parlament.
Els socialistes sobiranistes enceten una nova etapa en la que volen tenir veu pròpia i fer de pont entre diferents forces d'esquerres sobiranistes que defensen les llibertats i drets tant socials com a civils. |
«Només hi ha una vida i s'ha de viure intentant disfrutar tant com es pugui.
L'actitud psicològica és molt important.
Viure amb un esperit de resignació és un aperitiu de la derrota».
Qui recorre a la filosofia de manual és Gianluca Vacchi, un italià nascut a Bolonya fa gairebé 50 anys, empresari, emprenedor i bon vivant, la popularitat del qual va créixer l'estiu passat després de penjar a Instagram un vídeo en què ballava La mordidita, de Ricky Martin, amb la seva promesa, la model Giorgia Gabrielle, de 31 anys.
Els visionats de la coreografia a bord del seu veler en aigües de Sardenya van arribar de seguida als set milions en una setmana.
Així el món va descobrir aquest extravertit madur de músculs treballats i cos tatuat i també el seu hedonista estil de vida.
Amb el temps van arribar altres vídeos amb música de Shakira –que la colombiana ha agraït–.
L'últim, el de La bicicleta, acaba amb el magnat i la seva bici en remull.
«Igual que als EUA hi ha els life coach, el que faig és transmetre com visc jo la vida.
Per això em vaig decidir a crear la meva web, GV Life Style.
Hi ha molts falsos moralistes que diuen que faig ostentació.
Jo només intento donar un missatge positiu.
Faig una vida sana que es basa en l'esport.
Amb Giorgia ballem perquè el secret d'una parella és divertir-se junts», ha dit.
I ho demostren els vídeos protagonitzats per aquest ric amb casa a Milà, un xalet espectacular a Sardenya, l'H20, i un altre d'alpí a Cortina d'Ampezzo.
Un home a qui li agraden els vestits a mida, la roba de marca i els dissenys atrevits.
Tant se'l pot veure pujat dret en una moto com arribant en una moto d'aigua a una platja amb esmòquing o entrant a l'immens vestidor de la seva nòvia i posant-se a ballar amb ella.
Entre els comentaris que suscita hi ha des dels d'aquells que l'envegen sanament fins als que li suggereixen que pensi a ajudar el proïsme.
Una publicació compartida de Gianluca Vacchi ( ) el 29 d'Ene de 2017 a la(s) 7:21 PST
«¿Que per què aparec tant a Instagram?
Perquè vaig saber que seria la xarxa social del futur.
És intel·ligent, reactiva, veloç i a més em permet dirigir-me sobretot a la gent jove.
El gruix de la gent que em segueix té entre 18 i 40 anys», afirma sobre la seva afició.
Però Vacchi no ha deixat aparcats els negocis.
IMA, l'empresa familiar de la qual té el 30%, factura mil milions d'euros a l'any per la producció de màquines dedicades a productes farmacèutics, cosmètics i alimentaris.
Només ha alleugerit la seva agenda de compromisos laborals «després d'haver treballat durant 20 anys molt dur» i ha transformat el seu cos a base d' abdominals i tatuatges (més de cent).
D'aquests canvis en va deixar constància en un llibre, Enjoy.
Admirador del papa Francesc i al seu dia defensor de Matteo Renzi, assegura que la gent jove «està cansada de la classe política i d'una classe empresarial que no deixa el timó després de 50 anys».
La seva paraula fetitxe és resilienza ( resiliència ).
És la capacitat que té una persona o un grup per recuperar-se de l'adversitat per seguir projectat al futur.
D'adversitats no se n'hi coneixen, però llançat sí que ho està. |
Amb la plaça de la Fira plena a vessar, ahir al vespre es va celebrar el tradicional corre de bou de Cardona, que va transcórrer sense cap incidència.
Prop de 1.200 persones van presenciar i participar en un dels actes més concorreguts de la Festa Major de Cardona, que genera una gran expectació al municipi.
L'espectacle va començar a 2/4 de 8 del vespre amb el concurs de retalladors.
Hi van participar vuit joves, la majoria cardonins, que van retallar les dues vaquetes que van sortir a l'arena.
Va costar, però, col·locar els animals en la posició adequada per poder realitzar bons salts i cabrioles.
Quatre dels joves van retallar la primera vaqueta que va sortir a la plaça i uns altres quatre la segona, entre els ais i els uis del públic.
Alberto Miguélez, un dels retalladors, va aconseguir saltar per sobre de l'animal amb les dues cames lligades amb una corda.
Això el va fer mereixedor de la primera posició com a millor retallador de la jornada.
Aleix Vilalta va quedar segon i Eduard Real, tercer.
El concurs va durar mitja hora.
Alguns dels assistents ho gravaven tot amb els mòbils, d'altres s'ho miraven amb entusiasme mentre picaven patates de bossa o crispetes, i molts animaven l'espectacle quan sonava la música de la Banda de Cardona, que també va amenitzar una estona abans el trasllat de la Mare de Déu del Patrocini.
Després dels retalladors es va donar pas al corre de bou.
Membres de les cinc colles que organitzen l'esdeveniment i molts altres cardonins van ocupar l'arena i van córrer davant dels animals per esquivar cornades i envestides.
Enguany és la primera vegada que hi participa una colla formada exclusivament per dones (unes 80), tal com ja va explicar aquest diari.
L'arena de la plaça de la Fira es va omplir de gent mentre va durar el corre de bou.
Quan s'acostava l'animal, els participants corrien cap a les tanques i s'agafaven a les cordes que s'hi pengen per poder pujar.
Alguns, fins i tot, es van atrevir a ficar-se dins la típica cargolera i van aguantar així els embats de les vaquetes.
Les més de mil persones que hi havia de públic també van gaudir de l'exhibició de toreig –amb toros–, a càrrec de Miguel Ángel de Pablo Hernán i Jonatan Blázquez Rovira.
El segon corre de bou del dia –el primer es va fer a les 8 del matí, després de l' encierro – va acabar cap a les 10 de la nit.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Aquesta és la pàgina de Bar Tiber.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Alhama de Aragón. |
L'Ajuntament de la Seu ha xifrat en 7,3 milions d'euros l'impacte econòmic que ha generat a la ciutat la Fira de Sant Ermengol, celebrada aquest cap de setmana.
Segons les xifres ofertes per l'Ajuntament i el departament d'Empresa de la Generalitat, la fira aplega cada any al voltant de 55.000 persones, entre les quals hi ha molts veïns de l'Alt Urgell així com visitants de la Cerdanya, Andorra, la resta de comarques veïnes i del país.
Així, el 37% provenen de les comarques de Barcelona; el 32% de la Seu i l'Alt Urgell; el 12% d'Andor-ra i la Cerdanya i el 6% d'altres indrets del país, entre d'altres.
Amb aquest volum de visitants, l'organització ha calculat que de cada euro que s'inverteix en la celebració de l'esdeveniment en tornen 39 a la ciutat.
Igualment, la fira possibilita un guany laboral equivalent a la creació de 60 llocs de treball a temps complet.
L'estudi diu que de mitjana cada visitant s'hi gasta 84 euros. |
Televisió de Catalunya ( TV3 ) ha arribat a un acord amb DAZN, la plataforma que té els drets a Espanya de les competicions de bàsquet continentals i, a partir del mes de desembre, Esport3 ja podrà oferir els partits del Baxi Manresa a la Champions, tant a casa com a fora.
De la primera fase, al Baxi li queden per jugar encara 8 partits.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El cardoní Berto Romero portarà el seu nou espectacle, Mucha tontería, a l'auditori Valentí Fuster de Cardona el proper 11 de setembre, en dues sessions, en motiu de la festa major.
La primera funció d'aquest monòleg amb cançons, que es farà a les 5 de la tarda, ja ha exhaurit les entrades, de manera que se n'ha programat una segona a 2/4 de 8 del vespre.
Les entrades es poden comprar al web de l'Auditori ( www.auditoricardona.cat ), o bé una hora abans de l'espectacle passant per taquilla.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Fa uns dies, a la 50a Universitat Catalana d'Estiu, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, feia una conferència titulada "Cap a l'esta virtual?".
Altres vegades en Puigneró ha insistit amb el tema de la República digital.
A Vilanova, a la xerrada organitzada sota el lema "birres per a la república", en Joan Canadell insistia també en la gran importància d'aquest punt.
Tots, però, pateixen el mateix defecte, els costa explicar què vol dir exactament una república digital i tots també ho intenten amb el mateix exemple: Estonia.
Tots sabem que una organització digitalitzada vol dir que utilitza les eines digitals per organitzar-se i comunicar-se amb els clients.
El cas mes conegut és el dels bancs.
Llavors un estat digital com el que proposa en Puigneró és un estat que utilitza eines digitals?
Estonia pateix d'un mal recurrent i és que sovint Rússia l'invadeix.
Aquesta circumstància històrica ha afavorit la seva digitalització.
La idea és que quan Russia els torni a envair, tota la informació i els procediments que determinen el funcionament de l'estat quedin preservats i per això han accelerat la digitalització i, a més, han decidit que els seus servidors no estiguin físicament dins el seu territori sinó que estiguin en tercers països que garanteixen seguretat física i jurídica a les instal·lacions.
Quan Rússia torni a envair Estonia podran ocupar el territori però no podran cobrar impostos que no sigui començant de zero.
Fins aquí Estonia seria un cas avançat de digitalització de l'administració.
El que ha fet que se'n parli com a exemple d'estat digital és una altra cosa.
Un estat digital és un nou concepte que té a veure amb una societat sense territori ni fronteres.
Els estonians han implementat una targeta que anomenen "e-Residency" que és una targeta de residència digital.
Una targeta de residència "normal" permet residir a Estonia i treballar-hi legalment.
La targeta de residència digital no permet treballar presencialment a Estonia ni permet empadronar-s'hi però permet obrir una empresa i obrir un compte en un banc estonià.
Per simplificar-ho podriem dir que la targeta de residència digital permet treballar com si estiguèssis a Estònia amb la condició que no hi posis els peus.
Una forma d'entendre-ho és pensar que hi ha un nou país que es diu e-Estonia, que no té territori, però que té capacitat d'identificar els seus e-ciutadans, on hi ha bancs i on és possible realitzar-hi activitat econòmica pagant els corresponents impostos.
Això és una nació digital, una nació sense territori amb capacitat d'identificar els seus ciutadans i donar-los suport jurídic a l'activitat econòmica.
L'estat digital català d'en Puigneró, dedueixo, va en aquesta direcció afegint-hi aspectes polítics com l'elecció de reresentants i l'aprovació de les lleis que regularan aquest espai sense territori.
És a dir una nació digital i democràtica.
A la base de tota aquesta construcció hi ha d'haver una legalitat reconeguda internacionalment.
Sense reconeixement internacional, es poden fer moltes coses al núvol però no s'hi pot tenir un banc ni recaptar impostos.
Crec que Catalunya a hores d'ara no disposa d'aquesta legalitat de base però res ens impedeix "llogar-la".
Tal i com ho veig, si Estonia ha creat un estat digitat, diguem-li "e-Estonia", res impedeix que en crei un altre, diguem-li "e-Catalonia", amb les mateixes funcionalitats i amb uns acords amb el Consell per a la República Catalana per a "repartir-se" els impostos.
Crec que si la nació digital catalana no regula activitat econòmica ni cobra impostos es convertirà en un "casal català digital" i poca cosa més.
Si, com ho espero, l'estat català digital regula activitat econòmic i recapta impostos llavors començarem a existir de veritat però hem de ser conscients que entrem en una dimensió desconeguda.
Un estat digital és un experiment que, com la majoria d'experiments digitals que s'han fet, pot tenir conseqüències no tan sols difícils de calcular sinó fins i tot d'imaginar.
Opinions dels associats PDeCAt de Vilanova
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Jordi Simon recollint el guardó de millor sub23 a la prova.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La parròquia de Santa Maria de Blanes segueix amb la celebració dels seus 700 anys.
Dimecres van oferir un concert a càrrec de la Banda Cobla del Col·legi Santa Maria a la mateixa plaça de l'Església.
L'actuació coincidia amb la festivitat de sant Bonós i sant Maximià, copatrons de la població, i també formava part del cicle de la Festa Major Petita de la població.
A més, el 21 d'agost, el dia que es va dur a terme el concert, van complir-se 54 anys de l'estrena de la formació musical de la Banda Cobla del Col·legi Santa Maria, que van actuar per primera vegada sortint de l'ofici en honor dels copatrons.
Dirigits per Jordi Sacristán, el repertori va estar format per temes variats i de tots els temps.
La comissió ha comptat amb l'aportació econòmica d'una persona anònima de la parròquia, que ha pagat el cost de la contractació de la banda.
La megafonia va ser una aportació personal d'una família, i la logística i cadires van anar a càrrec de l' Ajuntament de Blanes.
La presentació va anar a càrrec d'Aitor Roger. |
L'Estany ha tancat una nova edició de la fira que celebra cada any per la Purtíssima, i que enguany s'ha allargat durant tres dies, i que ha culminat aquest diumenge amb el gros del programa d'activitats.
Divendres i dissabte el poble ja es va omplir de veïns i visitants vinguts d'arreu de la comarca amb les primeres propostes, en què van destacar les sessions de cinema i teatre i les xerrades culturals, i diumenge la festa va continuar amb un concurs de bitlles catalanes i les parades de firaires que oferien objectes de regal, parament de la llar, i també productes alimentaris artesanals, embotits, i formatges, entre altres.
De bon matí ja es va fer un esmorzar popular, i també es van organitzar visites guiades al monestir i als claustres, així com una exposició de motos antigues, una passejada amb tractor pels voltants de la vila, i activitats infantils.
Tampoc no va faltar el tradicional concurs de pintura ràpida, que enguany va aplegar 35 participants, i va tancar la festa un animat ball de tarda al local del Cine. |
Quan algú parla del que ha succeït a BPA com una qüestió de mala sort, només pot ser que sigui o bé molt ingenu o bé molt pervers
Quan algú parla de mala o bona sort, sempre es fa en referència al succés o encadenament de fets fortuïts que o bé et beneficien o bé et perjudiquen.
Tenint en compte aquest concepte, quan algú parla del que ha succeït a BPA com una qüestió de mala sort, només pot ser que sigui o bé molt ingenu o bé molt pervers.
Referir-se a l'afer BPA en aquests termes és tenir en molt poca consideració totes les persones afectades per aquest afer, ja siguin estalviadors, ja siguin empreses que treballaven amb aquesta entitat o ja siguin els propis treballadors.
Punt i a part mereix l'impacte que ha tingut a tot el sector financer Andorrà i a la pròpia reputació i estabilitat del país.
No es pot parlar de mala sort quan es rep una nota del FinCEN que s'expressa en els termes en què ho va fer, considerant BPA com una entitat de primer ordre en blanqueig de diners provinents del crim organitzat.
No es pot parlar de mala sort quan actualment hi ha 12 causes obertes contra directius i empleats de l'entitat (i se n'ha d'esperar algunes més derivades de l'auditoria de comptes que es va realitzar) amb les greus acusacions que s'hi formulen.
No es pot parlar de mala sort quan apareix informació (i s'està investigant a la batllia) que presumptament es va intentar que un treballador de l'entitat, amb una malaltia terminal, assumís tota la responsabilitat de les coses que presumptament es feien malament.
No es pot parlar de mala sort quan només en la primera causa instruïda es parla de més de 70 milions d'euros presumptament blanquejats i hi ha 25 persones a part del seu conseller delegat processats, gairebé el 10% de la plantilla de l'entitat.
Més que mala sort, jo trobaria més encertat parlar que potser en aquesta entitat el que feien és jugar a la ruleta russa però amb el carregador ple.
Vist el que avui dia sabem del que presumptament es feia en aquesta entitat, era una cosa que tard o d'hora hauria acabant passant.
Aquesta setmana hem sentit per veu de molts contínuament parlar d'ètica i estètica.
Crec que en el context polític actual, tant a dins com a fora d'Andorra, són paraules que cal usar amb la màxima prudència per a no desvirtuar-les.
Ja que des del sector liberal se'ns mira molt amb aquests conceptes, m'agradaria que em diguessin si ells veuen ètic i estètic que la senyora Lafoz, un càrrec electe del partit liberal al Comú d'Encamp, i que era comissària de policia quan va esclatar tot l'afer BPA, sigui ara qui porta la defensa dels principals accionistes i gestiona les accions judicials contra les institucions del país.
Crec sincerament que la classe política d'aquest país no s'hauria de centrar en assumptes que afecten particulars.
Crec que el que hauríem de fer tots plegats es centrar-nos en altres assumptes molt més importants com és fer tirar endavant el nostre país.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un antic fiscal de l'Audiència Nacional, advocat del PP en el judici del "cas Gürtel" i coneixedor com pocs de totes les traves legals que es poden dur a terme, demana l'anul·lació del judici com la majoria dels 37 acusats.
El lletrat al·lega que l'inici de les investigacions es va produir a partir d'unes gravacions telefòniques d'un exregidor del PP que considera il·legals.
No contempla que, gràcies a les gravacions, l'antic regidor va poder fer la denúncia aportant les trucades telefòniques com a prova.
Bárcenas, que fa poc va retirar la querella contra el PP, també demana l'anul·lació del judici basant-se en els mateixos termes del seu expartit.
Francisco Correa, el principal implicat en la "trama Gürtel", ha retornat 2,5 milions d'euros i vol pactar amb la Fiscalia; és, de fet, dels pocs que no ha demanat la suspensió de judici.
Blesa, Rato i la resta d'implicats en les "targetes Black", diuen que tot era legal i que el Banc d'Espanya i l'Agència Tributària n'eren coneixedors.
Si això és així, tots innocents... o els responsables de les dues entitats haurien de seure al banc dels acusats.
Jaume Matas, exministre i expresident balear, està negociant amb la Fiscalia donar a conèixer una sèrie de dades i evitar-se ingressar de nou a la presó.
El Tribunal Constitucional, seguint instruccions del PP, acorda remetre a la Fiscalia General de l'Estat i aprova obrir la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver desobeït l'alt tribunal.
El Suprem demana el suplicatori del diputat Francesc Homs (PDC) per tirar endavant la investigació contra ell pels delictes de desobediència i prevaricació amb motiu de la seva participació en el 9N.
El Tribunal Constitucional s'està plantejant anul·lar una llei del parlament (una més) per poder retornar a Catalunya les "corridas de toros ", pura tradició i art hispà que "s'ha de conservar".
Ha començat davant al TSJC el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, seguint l'ordre de la Fiscalia General de l'Estat.
El motiu: posar urnes al carrer perquè la gent hi pogués dir la seva.
El president del TSJC demana no desconfiar de la justícia i creure en la independència del poder judicial.
Permetin-me, benvolguts lectors, que confessi tenir els meus dubtes raonables al respecte.
Ja no tenen ni la decència de disimular...Aixo es insoportable |
Em considero molt fan d'un espècimen en perill d'extinció.
Haig de dir que aquest espècimen es troba en un reduït tant per cent, o millor dit, tant per mil d'habitants.
No haig de dir-te doncs, que si parlem de la classe política, es redueix exponencialment a un cas estrany o inexistent.
I és que sóc molt fan d'aquell que es diu vulgarment que "els té ben posats".
Entenguem home o dona, que no m'ataquin les que veuen el fantasma del heteropatriarcat aparèixer per qualsevol cantonada.
Portem temps ja amb la guerra de Síria.
Amb les atrocitats comeses per Estat Islàmic.
Amb els bombardejos dels uns i els altres.
Amb la passivitat d'Occident davant el conflicte.
I finalment, amb el que sembla ser, una caiguda del DAESH en un període de temps que s'endevina més curt que llarg.
I portem temps amb les ones migratòries de refugiats a les portes d'Europa.
Hi ha opinions de tots els colors, també.
Però el meravellós d'aquest espai que estàs llegint és que és considerat de "opinió".
I no, no sóc com Groucho Marx quan va dir allò de: "aquests són els meus principis, però si no li agraden, tinc uns altres".
Ho sento, jo si sóc un espècimen d'aquests en perill d'extinció.
Així han batejat la tècnica del grup terrorista de fer passar a Europa a més de 4000 terroristes com si de refugiats es tractessin.
I no ho dic jo, ho diu el diari britànic Sunday Express citant a una font de l'organització terrorista.
No parlaré del covard que és fugir, ni del covard que és no plantar cara a qui amenaça la teva llibertat, i a més, d'una manera tan flagrant i abominable com ho ha fet l'ISIS.
No parlaré sobre que agafar les armes per plantar cara a l'invasor sigui una decisió senzilla ni que, esperar la caritat bèl·lica d'Europa sigui l'opció més correcta.
La República encara espera l'ajuda aliada a la guerra civil...
Del que sí que parlaré és que tant els mitjans de comunicació com els polítics estan amagant una realitat.
Sabies que a Alemanya han desarticulat una cèdula jihadista formada íntegrament per refugiats?
Sabies que els estats musulmans que no estan en guerra no han acollit a refugiats?
Però... sabies que els refugiats ni s'han plantejat anar a aquests països?
Sabies dels casos per violació a Alemanya, Àustria i Suècia per part de refugiats?
Llavors sabràs el de la dona en cadira de rodes violada per diversos homes.
O potser el del nen de 14 anys violat.
O el rapte i posterior violació a Àustria d'una noia de 28 anys per part de 9 refugiats.
Això sí, has vist per casualitat la repugnant i covarda puntada de peu que propina una periodista a uns refugiats?
Oi que aquesta sí que l'has vista?
I estic d'acord en el fet que la immensa majoria dels refugiats que demanen asil no són terroristes ni molt menys.
Però no m'agrada que m'enganyin.
O millor dit, que m'ocultin tota la veritat, que és una altra manera de mentir.
I sobretot, m'agrada la meva manera de pensar, de fer i la meva terra.
Si ve algú al que s'acull, per posteriorment robar, violar, crear disturbis o si més no, el lleu intent d'imposar mínimament la seva religió, hauria de ser motiu més que justificat per retornar-ho al lloc d'on prové o que la justícia sigui implacable.
Saps que el fet de ser refugiat no només implica el que tots sabem, sinó que també una ajuda econòmica?
Et poso un vídeo d'un refugiat queixant-se que no rep ajudes econòmiques a Espanya i a Alemanya sí:
Està genial la solidaritat mostrada per molta gent amb els refugiats.
Està perfecte els crits que reclamen ajudes i acolliment.
És estupend tal parenceria de comprensió i si més no, és digne de tenir en compte i fins i tot d'admiració.
Als que s'omplen la boca amb la paraula solidaritat, titllant a aquells que no pensen com ells com a bàrbars, quants refugiats acolliran a casa seva?
Quan hi hagi (si n'hi hagués, no veig el futur) violacions o robatoris protagonitzats per immigrants, que diran?
El govern que estigmatitza i crea víctimes?
A tots els "wecolme refugees", coneixen la realitat de Barcelona?
Amb 3000 persones vivint al carrer cada dia?
Per què tal jactància de solidaritat i insistència no es fa amb els sense sostre barcelonins?
Per què la majoria dels defensors de l'acolliment d'immigrants, són els mateixos que criticaven a la gent que va mostrar el seu condol pels atemptats de París?
I per favor, estimar la teva terra i defensar-la no és ser racista.
Els termes crec que els tenim mal apresos.
Els que vulguin venir a treballar, integrar-se i viure en harmonia són ben rebuts.
Els que no, els nostres polítics no haurien de tenir el mínim dubte. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(CR) El Consell Evangèlic de Catalunya (CEC) assegura en comunicat enviat a les comunitats protestants que la modificació de la llei de centres de culta suposa una "amenaça històrica per a la comunitat protestant de Catalunya".
La modificació que el govern va anunciar aquest dimarts preveu que, atenent al principi d'autonomia dels ajuntaments, aquests ja no estaran obligats a reservar sòl per a la construcció de centres de culte.
Segons el CEC, aquesta mesura "creua la línia vermella".
Davant dels casos que no se'ls permetés construir nous temples el comunicat proposa "portar als ajuntaments, que menyspreen a la Comunitat Protestant, als tribunals perquè siguin aquests els que ens garanteixin l'exercici real dels nostres Drets Fonamentals".
El CEC demana "que la Generalitat els empari davant les arbitrarietats de determinats municipis".
Pel CEC "el més greu de la nova llei és que, si finalment s'aprova, legitimarà la discriminació que siguem objecte" quan un ajuntament vulgui impedir la construcció de nous centres i que "la llei que es vol aprovar emparar i s'institucionalitzarà la discriminació del poble protestant".
Per tots aquests motius, el CEC, en una carta signada pel seu president Guillem Correa, fa una crida a tots els pastors i comunitats locals a fer sentir la seva veu en la societat civil "a pregar i a mobilitzar-se".
Podeu llegir el comunicat sencer, aquí |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Oleum.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Puigpunyent. |
L'Institut Català d'Energia (Icaen) i una cinquantena d'agents privats i públics han signat aquest dimarts una proposició de Llei que modifiqui la normativa estatal actual per impulsar i innovar en la mobilitat elèctrica a Catalunya i a tot l'Estat.
A aquesta proposició, amb el nom de 'Llei de mesures de foment per a l'electrificació del transport per carretera', s'hi han sumat empreses energètiques, automobilístiques i industrials, entre d'altres, i es pretén "fer-la arribar a tots els portaveus polítics del Congrés dels Diputats i a la Comissió d'Indústria i Energia perquè sigui debatuda i aprovada a la cambra baixa com més aviat millor", ha assegurat la directora de l'Icaen, Assumpta Farran, durant la presentació de la proposta.
Farran ha explicat que s'ha redactat aquesta nova Llei "perquè s'acceleri la venda de vehicles elèctrics i se'n creïn nous punts de recàrrega", i ha demanat la implicació del sector privat en aquest procés per rebaixar el cost d'implantació d'aquestes infraestructures.
El president de l'Icaen i conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, s'ha compromès davant dels agents públics i privats a tramitar "al més ràpidament possible aquesta nova normativa per a la mobilitat elèctrica al país" i ha demanat al nou Executiu central que aquesta proposta sigui estudiada durant els pròxims mesos.
Baiget també ha fet referència a les paraules del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant l'últim debat de política general, "en què ha admès la necessitat de crear un pacte per la transició energètica en el cas de declarar la independència i el compromís del Govern de prendre decisions importants en aquesta matèria".
El text que s'ha presentat planteja la modificació de set normatives de caràcter bàsic estatals (tres lleis, dos reials decrets legislatius i dos reials decrets) i els marcs reguladors que es veuen afectats són la Llei del Sector Elèctric, la Llei de Trànsit i Circulació, la Llei d'Hisendes Locals i la que regula els contractes d'aparcaments.
El grup de treball de normativa del Pla estratègic per al desplegament d'Infraestructura de Recàrrega per al Vehicle Elèctric a Catalunya 2016-2019 (Pirvec) ha estat l'encarregat d'identificar les barreres que limiten el desenvolupament de la mobilitat elèctrica i de l'elaboració de les propostes que s'han presentat; és un òrgan dotat amb 5,8 milions i que pretén convertir Catalunya en un territori atractiu per al vehicle elèctric.
Entre les mesures de la nova normativa, destaquen la simplificació de la figura del gestor de recàrrega perquè sigui més accessible a tots els actors, oferir punts de recàrrega d'energia --destinada a centres comercials, hotels i centres d'oci-- i la reducció de costos fixos per a la instal·lació d'infraestructures de subministrament ràpid.
També existeixen propostes de caràcter local per potenciar la mobilitat elèctrica en petits i mitjans municipis, com la possibilitat que els Ajuntaments bonifiquin el 100% de l'impost de vehicles de tracció mecànica i l'establiment d'un mínim de places d'aparcament dotades de punts de recàrrega.
La directora de l'Icaen ha sumat a aquestes noves mesures la implantació d'un pla estable d'ajudes econòmiques per al vehicle elèctric de manera ininterrompuda fins al 2020 "per evitar que les vendes es concentrin en un moment determinat i després es frenin fins a l'aprovació de noves ajudes".
Entre la cinquantena d'agents públics i privats que han signat la proposta de Llei es troben Endesa, Som Energia, Nissan, BMW, Renault i Bonpreu, entre d'altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unes 110 persones, entre nens i adults, s'han presentat als exàmens oficials de suficiència de la llengua xinesa dels nivells 1, 2, 3, 4 i 5 d'HSK (per a majors de 14 anys) i dels nivells 1, 2 i 3 d'YCT (per a menors de 14), que han tingut lloc dissabte 11 de juny al campus Catalunya.
Fins ara, aquestes proves, reconegudes oficialment per l'estat xinès, només es podien realitzar a Barcelona i, des de l'any passat, a Girona.
A partir d'aquest any, i en el marc de l'acord que la Universitat manté amb l'Institut Confuci de Barcelona des de l'any 2014, la Universitat està acreditada per realitzar aquests exàmens oficials de forma anual.
La coordinadora d'aquestes proves ha estat la professora del programa d'espanyol per a estudiants xinesos i de xinès per a alumnes espanyols de la URV, Zhu Rong Rong.
A més, han participat 10 examinadors que exerceixen com a professors de xinès a la demarcació de Tarragona i un membre de l'Institut Confuci que ha supervisat els exàmens.
El Centre de Formació Permanent de la Fundació URV (FURV) ofereix, a través del Centre d'Estudis Hispànics (CEH) de la URV, cursos per a l'aprenentatge de la llengua xinesa i de les seves cultura i costums.
Són tres, de diferents nivells en funció del sistema de certificació HSK i del pla curricular internacional d'ensenyament del xinès.
Així es pot aprendre pas a pas, de manera que a mesura que es superi cada nivell, es realitza un examen que l'acrediti.
Els cursos són molt pràctics i s'assigna una companyia lingüística per a la pràctica d'allò que s'aprèn a classe i sobretot, de la conversa.
S'ofereixen els cursos que corresponen als certificats HSK 1-2 (xinès inicial), HSK3 (xinès bàsic) i HSK4 (xinès).
Les classes comencen al setembre i es fan en horari de tarda al campus Catalunya, amb un descompte del 10% per a la comunitat universitària.
La Fundació Institut Confuci de Barcelon a (FICB) és una entitat sense ànim de lucre constituïda per Casa Àsia, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad de Estudios Extranjeros de Beijing (Xina).
Té la finalitat de difondre la llengua i la cultura xineses a Catalunya.
Organitza cursos d'ensenyament de l'idioma xinès i de formació de professorat de llengua xinesa, ajuda institucions catalanes en l'ensenyament d'aquesta llengua i programa activitats culturals i acadèmiques relacionades amb la cultura xinesa, entre d'altres.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista a Diana Riba, esposa de Raül Romeva, amb motiu de la presentació del llibre 'Esperança i llibertat'
Per: Assumpció Maresma i Albert Salamé (fotografies)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Quedem amb Diana Riba per parlar del llibre Esperança i llibertat, de Raül Romeva, que avui presenten a la Casa Capell Roger Torrent, Jenn Díez i Laura Pinyol.
Les primeres paraules sobre el llibre són com petites pedretes que marquen el camí dels sentiments profunds.
Descriure com ha descobert més coses del seu home llegint el llibre que parlant defineix la duresa de la presó en l'àmbit més íntim.
Diana Riba, amb la seva alçada, la seva jaqueta groga, la seva paraula decidida i un riure que no es fa pregar, desgrana amb agilitat un discurs polític sobre la vida que l'obliguen a dur i que ella agafa com un combat a guanyar.
Un combat que també vol portar al Parlament Europeu com a candidata d'ERC.
— Quan vau llegir el llibre per primera vegada, què vau pensar?
—El que m'ha passat llegint el llibre és que he passat més estona amb en Raül llegint-lo que no pas ell i jo junts en deu mesos.
Llegir el llibre m'ha fet adonar de la falta de comunicació amb el meu marit.
Hi ha coses que explica, de vivències de la presó, de llibres que ha llegit, que les he sabudes a través del llibre.
Jo i en Raül teníem moltes converses sobre els llibres.
Parlàvem de què llegíem, ens recomanàvem llibres...
Llegir el llibre també ha estat la vivència de la incomunicació, d'aquesta realitat tan crua que és la presó.
Els espais de trobada són molt curts, molt limitats.
Set trucades de vuit minuts la setmana per a parlar amb tothom..
— Un dels càstigs explícits de la presó és privar d'aquesta comunicació el pres i el seu entorn..
—En la comunicació no hi ha espai per a la calma, no hi ha silencis...
Segurament hi ha més paraules en aquest llibre que les que m'ha pogut dir ell durant aquests mesos.
— Què voleu dir que ' és molt Raül'?
—En Raül és sempre una persona molt positiva, que busca sempre la manera d'avançar.
Per això ha fet un llibre cap al creixement i no cap al retret.
Això és molt significatiu del seu caràcter.
Ell sempre ajunta la part millor de tothom per constatar que és amb la diversitat i l'aprenentatge que avancem i que amb el retret o l'ancoratge cap a experiències passades ens quedem congelats.
Com diu el llibre, esperança i llibertat.
— Ja que ell no pot ser aquí, podeu explicar-lo, el llibre?
—Durant tot el llibre barreja dues veus, la de l'experiència dins la presó i la de l'anàlisi política.
És un llibre molt àgil, que et fa entrar molt dins el relat...
Una de les coses que la presó no els pot prendre és la capacitat de fer anàlisi i llegir.
En el llibre parla de les lectures que ha fet aquests mesos.
Ho fa d'una manera molt dinàmica, molt àgil.
Fa apunts d'altres pensadors...
El llibre et transporta molt al que hem viscut, al que vivim i al que viurem.
—Ara està molt centrat en el judici, però segur que ja té alguna idea al cap.
— Va ser difícil de decidir que seríeu candidata a les eleccions europees?
La veritat és que la repressió que vivim, dins de casa, és el motor que et porta a prendre aquestes decisions.
La decisió ve d'aquest canvi de vida que ens van fer.
A mi ara m'ha tocat passar a primera línia, però no és difícil pel fet de fer-ho, sinó per la situació que vivim.
— Però se us ajuntarà tot: judici, campanya..., els dos fills.
—Tenir en Raül a la presó em dóna molta energia.
Ell, jo i els nens som una pinya.
Nosaltres sempre intentem pensar que si estem tots bé ens enfortim.
Ara en el nostre nucli familiar hi ha una necessitat molt clara i la vivim tots intensament.
La falta de llibertat la patim i la fem nostra per anar al Parlament Europeu a denunciar-la.
— L'altre dia Pedro Sánchez va rebre una bona lliçó al Parlament Europeu.
És a la boca de tothom que Espanya té un problema i un conflicte amb la diversitat que té dins el seu estat, i que no hi ha propostes per a impulsar una solució.
La qüestió de Catalunya és a molts racons del Parlament Europeu; en Raül hi va ser durant deu anys, l'Oriol Junqueras, dos i mig.
Tota la feina que van fer de construir ponts com a polítics és allà.
El tarannà hi és molt present i va quedar clar en les declaracions d'eurodiputats com Ska Keller o Bover.
Molts diputats europeus han vingut a veure'ls a la presó.
Sánchez ha de saber que és una de les qüestions importants que té sobre la taula i ha de tenir propostes polítiques.
A vegades no es valoren gaire aquestes accions...
—La pressió europea és important.
No és la primera acció que hem fet, n'hem fet moltes.
L'acció de les fotografies de tots els represaliats, tant presos com exiliats, va ser impactant.
Entre tots hem d'anar posant sobre la taula que aquest conflicte, com explica en Raül al llibre, només es pot resoldre de manera política, en una taula i negociant, amb els mitjans democràtics i polítics que tenim, no en l'àmbit judicial.
— Hi ha veus del sobiranisme que consideren que algunes mobilitzacions són banals i innecessàries.
Hi ha molts agents actius que fan una confluència d'accions i d'energia i això fa que tot vagi endavant.
L' Associació dels Drets Civils diem sempre, a totes les mobilitzacions que anem, que és en aquests actes on veiem que no estem sols, és el punt de trobada i de denúncia.
No hi ha cap acte ni cap acció que no sumi.
Això és obvi, però hi ha unes veus que pretenen minoritzar aquesta tasca...
En Raül explica molt bé què ha significat per a ells aquesta mobilització.
Ho constata en forma de cartes, que no són homogènies, que arriben de diversos punts del territori, fins i tot europeu o mundial, i de persones que vénen d'entorns diferents, fins i tot d'ideologies molt diferents.
No podem pensar que som un sector petit i minoritari.
— L'Associació en l'àmbit personal també és una ajuda.
—L'associació ens ha donat tant a les famílies com als exiliats i als que són a la presó i als que són en llibertat provisional, un lloc on compartir l'experiència que vivim.
Els familiars no ens coneixíem i hem pogut compartir aquesta experiència i fer denúncia.
L'associació ens proporciona aquesta unió amb el poble que ens dóna suport.
— A les eleccions europees pujarà l'extrema dreta.
—Sí, pujarà i hem de fer decantar la balança cap a una Europa molt més social i justa.
En aquestes eleccions les forces d'esquerra hem de saber explicar la importància que la gent hi participi per evitar que passi això.
— Fareu d'altaveu de tot això que passa?
—Al Parlament Europeu esperem trobar moltes aliances, com va passar amb en Raül Junqueras, Badia i Tremosa, per a poder denunciar i explicar què passa.
La meva feina serà marcada per la denúncia de la vulneració d'aquests drets.
— A punt de començar el judici, com ho encaixeu, que el problema dels trasllats no s'hagi resolt.
Precisament en el llibre s'expliquen molt bé les horribles circumstancies dels trasllats de tots els presos.
—En Raül explica molt que els trasllats són la part fosca i temuda de tot intern i explica aquests trasllats a l'Audiència i al Suprem, però també el trasllat cap a Catalunya.
És un dels moments que haurem de tornar a viure, aquests trasllats.
I també nosaltres haurem de tornar a anar cap a Madrid.
Tot això barrejat amb un judici que farà tornar vermell l'estat espanyol perquè les unes acusacions es fonamenten en uns fets que no han existit.
Quan tens la presó a la teva vida no pots fer cap pla.
— Teniu esperances que aquesta denúncia que la presó preventiva és una vulneració dels drets de la defensa faci cap efecte?
—L'estat sempre ha dit que ho tindran tot a l'abast perquè no hi hagi cap vulneració del dret de defensa.
I arribem al dia i ells continuen a la presó.
Amb un judici tan llarg, amb tantes hores, amb tantes persones, és que si ets a la presó el dret de defensa queda vulnerat.
—Ells no podran seure al costat del seu advocat al judici, i si estàs en llibertat sí que hi pots seure; no podran anar amb l'advocat a dinar per preparar la sessió de la tarda.
Cada vegada que surtin de la sala, hauran d'anar al calabós de l'Audiència Nacional.
Al vespre, quan tornin cap a la presó, es trobaran amb unes restriccions d'horaris: allà a dins tot és un rellotge.
L'advocat ja no hi podrà anar perquè ja hauran de ser a la cel·la.
Tot això és una vulneració flagrant del dret de defensa; per això pensàvem que arribaríem a judici amb la llibertat condicional, però no ha estat així.
—No és que hi confiéssim, però si et diuen que miraran de fer els possibles perquè no es vulnerin aquests drets...
En canvi, veus que fan tot el contrari.
I més en un cas d'injustícia tan gran, sempre creus que passarà alguna cosa.
Però som a les portes del judici i ells són dins la presó i no ho podem veure de cap més manera.
Al final la situació d'empresonament depèn de l'estat, del Ministeri d'Interior, que quan vulgui pot fer un canvi.
— I les vostres visites també es complicaran...
Si les visites són entre setmana, hauran de ser el dilluns perquè ja no hi haurà cap més dia.
Haurem de veure com s'ajunta el règim penitenciari i el règim de visites familiars amb el judici.
Els mil cinc-cents quilòmetres d'anada i tornada no els traurà ningú.
Ni l'absentisme escolar dels nens per a anar a veure el seu pare.
— Els drets dels nens també en surten malparats.
—Sí, això és molt reglat i es continua vulnerant.
La presó preventiva no hauria de ser per a casos com aquest.
— Els Lledoners, que ha significat?
—Més qualitat, perquè no hem de fer tants quilòmetres, ni aquest estrès que arribaràs tard perquè el temps és molt just.
Treure aquesta tensió de sobre fa que la qualitat de les visites sigui millor i que el poc temps que tenim sigui de més qualitat.
Us puc demanar com ho heu viscut amb els vostres fills?
Una, és la injustícia de tenir el teu pare a la presó sense haver comès cap delicte i que alhora s'engloba amb uns fets col·lectius.
Els meus fills també viuen aquest fet col·lectiu i això ajuda i acompanya.
És un camí que hem decidit de fer com a societat.
I ells ho entenen i això ajuda a tirar endavant.
El cas de la presó la primera vegada en Raül els el va poder explicar.
Després va viure un temps a casa, que els va poder preparar per a la segona vegada.
Els nens també viuen les coses com les viuen els adults.
Nosaltres veiem en Raül a la presó i els nens veuen que està bé i que és un moment determinat de les nostres vides.
Saben que el pare sortirà, que continuarem endavant i que farem tots els projectes que tenim.
Un dels reptes més grans que tenim com a família i també com a societat és la concepció del temps en aquest procés.
— No us entenc gaire bé, què voleu dir?
Quan vius el temps en la distància, pot ser més curt o més llarg.
Quan el vius des del present, el temps és molt llarg i els minuts són hores.
Això és el que ensenyem als nostres fills.
Això és un moment de la nostra vida, un moment que ha tingut el sentit que ha de ser i després continuarem endavant.
Una altra cosa és la realitat penitenciària.
Com més realitats que tenim al voltant, és una realitat que no ens ha de fer por.
Va bé conèixer-la per a poder avançar.
En Raül també ho explica al llibre.
Hem de fer més visible aquest entorn que existeix a la nostra societat i el tenim amagat i el desconeixem.
Algú ens hauria d'ajudar a trobar una paraula que definís això que vivim.
No els hem perdut perquè hi són, però tampoc no és l'absència d'algú que se'n va uns quants dies perquè no hi pots tenir comunicació, amb ell.
Aquest entremig, com que no en parlem mai com a societat, no tenim les paraules.
Però les presons són plenes d'éssers humans.
A casa nostra busquem la paraula que expliqui això que vivim.
— D'on la traieu, la força per a parlar així?
És la força de tenir uns fills que han de veure el seu pare a la presó sense que hagi fet res, és la força de la gent que vivim aquest procés que vam començar fa anys.
Al principi, sí, però és un camí que també has de fer individualment per estar millor.
Ho hem de viure com a societat i nosaltres ho hem de viure també com a família.
Ho viurem i ens en sortirem, i quan ens en sortim serem molt més forts.
Éreu llibretera, vàreu vendre la llibreria...
—Som en un moment radical i ens hem d'arromangar.
Hem de fer el camí que ens ha tocat de viure.
—Com més esperança tinguem, com més aprofitem aquest aprenentatge, com més ens aixequem i continuem caminant, més positiu serà per a tots i més solucions trobarem.
Des del dolor és molt difícil de construir.
Creieu que la societat espanyola, si el veu per televisió, potser reaccionarà?
—Què serà el judici per a la societat espanyola només ho podrem dir en el futur.
El que és clar és que s'hi juga la democràcia i els drets bàsics d'una societat.
Tindrà un impacte claríssim i hauria d'interpel·lar tots els demòcrates.
Es va fer aquest relat jurídic fictici per tenir-los a la presó i aturar el procés, però quan comenci el judici, que ja entrem en proves i testimonis, es veurà com aquest relat es va desfent i ha d'acabar en absolució, perquè no hi ha delicte.
— Tal com són aquests jutges, és difícil d'imaginar que acabi amb absolució.
—Ja ho veurem, però també és difícil que no hi acabi si no hi ha proves.
— Us fa por una sentència condemnatòria?
—Amb els meus fills i en Raül, sempre diem que per a afrontar això hem d'esperar, de moment.
Ara ens toca preparar-nos per a un trasllat i un judici.
El final del judici és lluny, primer ens toca viure'l.
Nosaltres a l'horitzó hi veiem la llibertat.
—El resum d'això de què hem parlat durant força estona és la frase d'en Raül que diu què aquest procés no serà fàcil, ni ràpid, ni indolor.
És un gran llibre de reflexió política del moment.
Els presos, els podem trobar en els textos.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'Ajuntament del Palau d'Anglesola ha adjudicat l'obra corresponent a la tanca perimetral de la Plaça 1 d'octubre de 2017.
L'equip de govern ha considerat convenient i necessari instal·lar un tancament perimetral, ja que els arbusts que ara hi ha plantats i que delimiten la plaça estan molt malmesos i envellits.
Al seu lloc, s'hi instal·larà una tanca de fusta amb un disseny segur ja que no deixarà espais buits.
La tanca tindrà un perímetre de 120 metres i una alçada de 80 cm. A més, tindrà quatre portes que permetran accedir a l'interior del recinte i tancar-lo per tal que els més petits puguin gaudir amb seguretat de la zona d'esbarjo.
L'obra s'ha adjudicat a l'empresa Jardineria Bonboix SL mitjançant un contracte d'obres menor, en considerar aquest procediment el més adequat, tant per raó de la quantia com de les obres a executar.
El preu del contracte és de 4.897 euros, IVA inclòs.
L'alcaldessa del Palau d'Anglesola, Montserrat Meseguer, ha explicat que, amb aquesta nova instal·lació, la Plaça 1 d'octubre de 2017 millorarà notablement el seu aspecte, al temps que podrà fer «un servei lúdic tant per a la quitxalla que hi juga com per a la gent gran que hi va a passejar".
En una futura actuació, l'equip de govern també ha previst dotar la plaça amb un nou mobiliari urbà.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Una escola avançada és aquella que és capaç de replantejar-se el projecte educatiu i la pràctica educativa quotidiana per respondre als desafiaments de la societat actual.
I ho fa a partir d'un marc definit per quatre vectors interrelacionats:
Escola Nova 21 es proposa generar un ecosistema educatiu avançat que creixi i ajudi el conjunt del sistema a canviar.
I ho farem acompanyant i capacitant els centres i els seus equips per dur a terme aquesta transformació.
Si el teu centre educatiu vol formar part d'aquesta onada de canvi, descarregueu-vos les bases de la crida oberta i envieu el formulari de sol·licitud abans del 15 de juliol de 2016.
Si vols més informació i seguir l'actualitat del programa, visita el web Escola Nova 21, subscriu-te al butlletí, i segueix-nos al Twitter:. |
La inversió executada a Catalunya per Foment --inclou el Ministeri i empreses públiques dependents com Adif, Aena Renfe-- ha estat inferior a la compromesa durant 11 anys consecutius, i el grau d'execució pressupostària ha estat del 77,4%, davant de la mitjana del 86,5% en el conjunt d'autonomies.
Així ho ha anunciat aquest dimecres en roda de premsa a Barcelona el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, després que la institució hagi analitzat per primera vegada el grau d'execució de la inversió del Grup Foment entre 2001 i 2011 per autonomies.
El diferencial entre Catalunya i el conjunt de comunitats s'ha ampliat entre el 2010 i 2011, ha assenyalat, i ha destacat que l'execució ha estat superior al 100% a Castella-la Manxa i Aragó, mentre que ha estat inferior al 80% a Catalunya, el País Basc, Balears i La Rioja.
De fet, Catalunya és la quarta comunitat que ha registrat el percentatge més baix d'execució-inversió liquidada sobre la inicialment fixada en els pressupostos generals de l'Estat.
Pel que fa a la inversió regionalitzable del Grup Foment, ha rebut el 16,9% en aquest decenni, per sota del 18,7% que hauria correspost segons el seu pes econòmic.
L'Arc Mediterrai --Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Múrcia-- acumula un dèficit d'inversió en infraestructures de 6.667 milions d'euros en relació amb el seu PIB, mentre que el centre i el sud peninsular tenen un superàvit de 5.744 milions, fet que suposa "una inversió superior a la mitjana en tot el període, en què s'han succeït governs del PP i el PSOE", ha apuntat Valls.
També ha subratllat que aquest dèficit d'inversió a l'Arc Mediterranié una correlació directa amb el dèficit fiscal que pateixen les comunitats que ho integren.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Barcelona, 6 de juliol de 1713.
Reunió dels Tres Comuns, la màxima representació política de la societat catalana.
Tres mesos abans (abril de 1713), les potències aliades de la causa austriacista havien signat la retirada d'un conflicte que, contra tots els pronòstics inicials, s'havia revelat excessivament llarg i costós.
Ho feien a canvi d'importants compensacions territorials i comercials que, per una banda els amortitzava la gran inversió de la guerra, i per l'altra certificava el descens definitiu de la monarquia hispànica a la segona divisió del concert internacional europeu.
I, només sis dies abans, les darreres tropes austríaques i angleses havien estat evacuades del territori català.
Catalunya s'enfrontava sola a l'Aliança borbònica de les Dues Corones.
En aquell nou i tens escenari, els Tres Comuns votarien la posició de Catalunya en la darrera i decisiva fase de la Guerra de Successió hispànica (1705-1714), la que internacionalment s'anomenaria la Guerra dels Catalans (1713-1714): resistència a ultrança o capitulació negociada.
La resistència a ultrança s'imposaria amb 75 vots pels 43 de la capitulació negociada.
La historiografia romàntica catalana ha fet una ingènua lectura patriòtica d'aquell resultat, en la mesura que la historiografia nacionalista espanyola s'ha obsedit amb la interessada idea que no hi havia una voluntat rupturista.
Ambdós són extrems que no expliquen la realitat: ni la del debat previ ni la del resultat definitiu.
Catalunya votaria resistir fins a les darreres conseqüències contra una aliança borbònica assedegada de venjança (com posteriorment quedaria palès) que multiplicava per vint la capacitat militar del Principat.
Pierre Vilar, el gran investigador occità del segle XVIII català, va dir que " Mai el sentiment català no ha tingut tanta força i combativitat".
Però, aquesta cita, lluny de transportar-nos a un escenari de rauxa patriòtica, revela una complexa arquitectura política i uns sòlids arguments econòmics que explicarien la posició d'aquells resistents.
Acta de l'acord dels Tres Comuns publicat el 9 de juny de 1713.
És el mateix Pierre Vilar qui explica que a diferència del que havia passat anteriorment a la Revolució dels Segadors (1640), el posicionament austriacista de 1705 " no era un moviment espontani, violent, popular i defensiu ", sinó que era el resultat de complexos pactes polítics entre les classes rectores del país.
Catalunya, gràcies a l'encertada aliança entre una innovadora classe pagesa i una emprenedora classe mercantil, havia recuperat el seu aparell productiu —devastat durant la guerra dels Segadors (1640-1652)— i ja era el motor econòmic de les Espanyes peninsulars.
Exportava tèxtils i alcohols a Anglaterra, als Països Baixos i a les seves colònies.
I les classes mercantils catalanes —que Vilar anomena " les classes mitjanes de l'època "— s'havien consolidat com les classes rectores del país, també en clara contraposició al que passava a la resta de dominis hispànics peninsulars, dominats per les rònegues aristocràcies latifundistes castellanes.
Gravat del port de Barcelona de principis del segle XVIII.
Pierre Vilar, a partir de l'estudi dels textos coetanis de Feliu de la Penya i de Martí Piles —comerciants i autors del " Fenix de Cataluña ", el retrat més significatiu de la societat catalana de l'època—, apunta clarament que el posicionament antiborbònic de Catalunya tenia una motivació social, econòmica, i política.
La Catalunya de 1705 tenia un perfil de país més similar als Països Baixos o a Anglaterra que a Castella.
Les classes mercantils catalanes —les classes rectores del país— no tan sols s'inspiraven en el model econòmic de les potències atlàntiques, sinó també en el seu model polític.
Anglaterra i els Països Baixos havien conegut unes revolucions liberals —la de Cromwell i la dels germans de Witt, cronològicament paral·leles a la revolució catalana dels Segadors— que, després de molts daltabaixos, acabarien consagrant un sistema polític i econòmic que afavoria clarament les classes mercantils (les classes mitjanes de Vilar).
Això les transportaria i consolidaria en el poder dels seus regnes.
D'ençà d'aquelles revolucions, Anglaterra i els Països Baixos havien passat de la categoria de simples actors a la de potències continentals.
I això era el que inspirava les classes rectores catalanes.
Vilar diu: " En aquella Espanya decadent, només els catalans es sentien cada vegada amb més dret i amb més forces per a intervenir ".
Una cita que revela que aquells catalans, els de 1705, no eren independentistes, sinó que eren liberals en el sentit coetani del terme.
Vilar explica que l'ambició catalana passava per guanyar la centralitat de l'edifici polític hispànic, i que hi havia un corrent molt decidit a instal·lar la cort a Barcelona.
Així, obririen la porta a les classes mercantils dels països de la Corona d'Aragó, als de la península ibèrica, als de la península italiana, i als insulars de la Mediterrània occidental.
Per altra banda, la petarien als nassos de les oligarquies latifundistes castellanes (les classes cortesanes madrilenyes), paradigma del parasitisme i de la corrupció, responsables del saqueig i la bancarrota del que havia l'imperi més ric de la història.
Junta de Guerra delegada pels Tres Comuns.
Aquest detall és molt important, perquè explica el Tractat de Gènova (1705), " quan les institucions catalanes signen un tractat internacional de tu a tu amb Anglaterra ", que marcaria els posicionament definitiu del Principat a favor de la causa austriacista.
I explica, també, la declaració de resistència a ultrança.
Malgrat les circumstàncies especialment adverses que envoltaven el moment, es convertiria en un exercici de coherència ideològica (entesa com un conjunt indestriable d'idees econòmiques i polítiques).
La tradicional inclinació catalana a la praxis, allò que s'ha volgut anomenar "seny", no podia obviar que l'Espanya borbònica que venia era la que lideraven les classes cortesanes madrilenyes.
Ho farien juntament amb les classes mercantils parisenques, que havien previst convertir les Espanyes en una pseudocolònia econòmica francesa.
Els " temors catalans ", en termes de Vilar, es revelarien en el Tractat d'Utrecht ( prèviament a la votació dels Tres Comuns) i es confirmarien a la Nova Planta (posterior a l'ocupació del Principat).
És en aquest punt on s'intensifica el debat.
La qüestió que es planteja és: les classes mercantils catalanes —que van ser les que van desequilibrar el vot a favor de la resistència a ultrança— havien transitat d'una idea hispànica cap a una idea antihispànica?
Si és així, podríem definir-los com a independentistes?
Les fonts documentals confirmen que la idea hispànica inicial no havia desaparegut.
I això, segons com s'interpreti, pot provocar caure en la trampa del nacionalisme espanyol.
Perquè la idea hispànica de Casanova i de Villarroel, arengant a lluitar " per la llibertat dels pobles d'Espanya " no es pot relacionar, de cap manera, amb les Espanyes dels darrers Habsburg, ni molt menys amb la gran masmorra borbònica sorgida d'aquell conflicte.
L'Espanya de fàbrica borbònica de 1717 (la de la Nova Planta), o la de 1978 (la de l'actual Constitució) no tenen cap relació amb la idea hispànica del Fenix de Cataluña, o amb la de Vilana-Perles, de Dalmases, de Ferran, de Berardo o del Carrasclet.
Mapa d'Anglaterra, Escòcia, Gales i Irlanda (1699).
A propòsit de Dalmases, Ferran i Berardo, ambaixadors de Catalunya davant els governs de Londres, de La Haia i de Viena respectivament, cal dir que les expectatives que generaven les seves missions diplomàtiques van contribuir moltíssim a reforçar el sentit del vot.
Dalmases, Ferran i Berardo, van intentar per tots els mitjans diverses fórmules.
Una era repartir el pastís hispànic entre els contendents: la corona castellanolleonesa i les colònies americanes pel Borbó, i la corona catalanoaragonesa amb els estats italians pel Habsburg.
Una altra era que el Principat i Mallorca restessin com a països de l'edifici polític austrohongarès dels Habsburg.
I una altra era constituir Catalunya i Mallorca com una república sota la protecció militar de la Gran Bretanya.
En qualsevol dels casos, un dels propòsits principals era salvaguardar l'aparell productiu català de l'amenaça francesa.
I l'altre era salvaguardar el sistema institucional català de l'amenaça espanyola.
És difícil saber quin prioritzava a l'altre.
Amb aquests elements, es pot afirmar que ni la Guerra de Successió ni la Guerra dels Catalans van ser un simple conflicte entre dues dinasties reials que es disputaven el tron de Madrid, com li agrada pontificar a la historiografia espanyola.
Darrera hi havia en joc dos models polítics, econòmics i socials d'estat, liderats per les respectives classes rectores.
La distribució del vot dels membres dels Tres Comuns ho revela: el braç popular format pels comerciants, els professionals liberals, els menestrals i els representants de les ciutats, va votar en massa la resistència a ultrança.
I els esdeveniments posteriors ho confirmen.
Vilar diu que " els grans mercaders catalans signarien arriscadíssimes cartes de crèdit a favor de les institucions del país —com havien fet les classes mercantils dels Països Baixos (1582) i de Portugal (1640) en les seves respectives revolucions— per a llevar la tropa i adquirir armament ".
Mapa dels Països Baixos (1702).
La vella Espanya, atàvica i eterna, encarnada en la figura d'un rei absolutista, contra unes Espanyes noves i renovades, on el poder monàrquic estava limitat per l'acció de les classes productives i intel·lectuals.
Aquesta és la gradació que explica el conflicte i que explica el resultat de la votació dels Tres Comuns el 6 de juliol de 1713.
I si bé és cert que la idea catalana d'Espanya no havia desaparegut, també ho és que els esdeveniments l'havien erosionat.
Les múltiples gestions dels ambaixadors catalans —les diverses propostes formulades a Londres, La Haia i Viena— posen de relleu que ja en l'ambient d'aquella votació, planava la convicció —el "pessimisme" del que parla Vilar— que aquella idea havia entrat en un procés inevitable d'esgotament.
La convicció que Espanya, definitivament, no tenia remei. |
El Primavera Sound ha distingit amb el Primavera Award la trajectòria del Taller de Músics, un dels centres de docència més importants a l'Estat, «clau per a la formació d'una escena professional amb projecció internacional i impuls positiu per al teixit musical fort als barris», segons detallen en un comunicat.
En aquest sentit, el certamen destaca les quatre dècades de «revolució pedagògica» que ha presenciat els primers passos d'artistes com Rosalía, Sílvia Pérez Cruz o Miguel Poveda.
El lliurament del premi es farà a Barcelona, en el marc de la festa d'inauguració de Primavera Pro, el pròxim 3 de juny de 2020. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
L'heu d'activar per veure el web com cal o actualitzar el vostre navegador si no suporta JavaScript.
Grau en Enginyeria Geològica i Ambiental
El contingut no es pot visualitzar perquè JavaScript està desactivat.
Descobreix l'enginyeria que mou el món: el nou grau en Enginyeria Geològica i Ambiental, que s'impartirà a l'Escola de Camins el proper curs acadèmic 2018-2019.
Mira't aquest vídeo i descobriràs les oportunitats que t'ofereixen aquests estudis.
El grau en Enginyeria Geològica i Ambiental (interuniversitari UB-UPC), integra els principis de les ciències geològiques amb l'anàlisi i les tècniques de l'enginyeria per proporcionar solucions fiables i sostenibles, adaptades a les necessitats de la societat.
Aquest nou grau s'impartirà a l'Escola de Camins, a partir del curs 2018-19, i et permetrà especialitzar-te en les eines per al disseny de solucions constructives, en la gestió sostenible dels recursos naturals, en la previsió i mitigació dels riscos geològics. etc. L'objeciu és proporcionar una formació en tècniques de captura i tractament de dades per a la caracterització del terreny, cartografia digital 3D, modelització geotècnica, riscos naturals i comportament dels contaminants.
Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech. |
El Centre d'Arts Contemporànies de Vic exhibeix fins el 30 de juliol els treballs dels alumnes d'Educació Infantil, Primària i Secundària de set comarques del país
Vic.-El projecte ART i ESCOLA arriba enguany a la seva cinquena edició consolidat com a referent d'èxit a Catalunya en la promoció i l'ensenyament d e l'art a les escoles.
El director de l'ACVic, Centre d'Arts Contemporànies, Ramon Parramon, creu que l'atractiu més important per als centres educatius és l'oportunitat que els brinda el projecte "perquè l'escola pugui sortir a fora, treballar en xarxa amb altres centres i donar visibilitat a la feina que fan".
Enguany la iniciativa ha comptat amb la participació d'una trentena d'escoles i instituts de les comarques d'Osona, Ripollès, Moianès, Bages, Solsonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental.
Des d'Educació Infantil fins a Educació Secundària, els alumnes d'aquests centres han treballat el concepte del buit des de moltes perspectives diferents.
Fins el 30 de juliol es podrà veure una mostra d'aquests treballs a les instal·lacions de l'ACVic.
L'ACVic Centre d'Arts Contemporànies inaugura aquest dijous a la tarda 'ART + ESCOLA + BUIT', una mostra que exhibeix els projectes que uns 2.700 alumnes d'una trentena de centres escolars d'Osona i sis comarques catalanes més han realitzat al voltant del concepte del buit.
El director de l'ACVic, Ramon Parramon, ha explicat a l'ACN que l'exposició busca donar visibilitat als projectes que han realitzat els infants a través d'una selecció de tots els centres que han participat a la iniciativa.
L'exposició 'ART + ESCOLA + BUIT' ofereix al visitant un tastet dels 31 projectes sobre el buit que els alumnes han desenvolupat durant tot el curs.
Els mestres i les mestres han liderat el projecte a les aules, però l'ACVic ha ofert als centres assessorament artístic de professionals de l'art que han ajudat a encaminar els treballs a alumnes i mestres.
Fa poques setmanes cada grup ha exposat els seus treballs i els resultats en un congrés que es va celebrar a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
L'exposició que s'inaugura ara a l'ACVic és l'última part de tot el procés, ha explicat el director.
Parramon ha destacat que la qüestió del buit ha provocat un debat "interessant" sobre la seva existència que ha ajudat als alumnes a qüestionar i desenvolupar la seva "capacitat crítica".
Així, l'existència o no del buit, la seva relació amb altres coses o la gestió que se'n fa han estat alguns dels punts de vista abordats per les escoles.
Segons Ramon Parramon, "sempre es proposen temes molt genèrics que permeten treballar-los des de diferents mirades i que donen la possibilitat de dur a terme debats i generar processos".
La mostra, que es podrà visitar fins al 30 de juliol, està estructurada per centres educatius i inclou vídeos, elements escultòrics, de dibuix, pintura i relleus.
L'exposició també inclou uns panells dedicats a explicar el procés de creació que s'ha seguit en cada centre.
"Aquesta és la part més important per nosaltres", ha destacat Parramon.
De cara a la propera edició del projecte 'Art i Escola', l'ACVic, que impulsa la iniciativa juntament amb el Centre de Recursos Pedagògics d'Osona, es planteja potenciar la formació del professorat i organitzar diversos tallers impartits per especialistes i professors universitaris que ajudin als docents a disposar d'instruments per abordar els temes proposats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Directors dels Departaments de la Universitat. |
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) estudia renovar la seva imatge corporativa per aconseguir una "imatge gràfica més actual, fresca i lleugera", en un 'restyling' que també passarà per renovar el seu espai web, dins de la seva Estratègia 2017.
Segons han explicat a Europa Press fonts del centre, la renovació de la imatge encara no ha començat a concretar-se, però el projecte planteja la creació d'una nova identitat corporativa, mantenint el nom del museu.
Aquesta nova imatge haurà de transmetre valors com la creativitat, l'obertura i el dinamisme actuals del museu: "Serà la plasmació del símbol d'un canvi i no merament un canvi de símbol", que també comportarà l'expressió del museu obert, viu, porós, no només emissor sinó també receptor, que genera activitat, pensament, creació, coneixement, interpretació, crítica, debat, experiència i emoció.
En aquesta nova etapa, la web del museu patirà una remodelació que costarà 66.500 euros (més IVA) i que té un termini d'execució de nou mesos que es compliran a l'octubre, aproximadament, després d'adjudicar-se aquesta remodelació a l'empresa King Eclient, segons l'anunci de licitació.
Aquest espai es va crear el 2004 i necessita una "renovació profunda" que passi per un espai multimèdia, interactiu, amb múltiples opcions de personalització, que acosti la col·lecció al visitant i als usuaris exclusivament virtuals.
El museu ha arribat a les 6.000 obres digitalitzades del seu fons accessibles des del seu espai web, dins del procés de digitalització dels seus fons, que tenen 130.000 objectes, han informat a Europa Press fonts del centre.
Es tracta d'una tasca llarga perquè, a més de digitalitzar i publicar, requereix una tasca de documentació de les obres que comporta temps, revisió de les fitxes, editar la informació i traduir-la a tres idiomes, i, a més, un 80% de les obres del MNAC es troben en les reserves.
El primer pas d'aquest procés és penjar a la seva web totes les obres exposades al museu, a més de tot el fons dels dibuixos de Marià Fortuny, que suma 2.411 obres.
A aquesta col·lecció, se li sumaran unes 2.000 obres modernistes, de les quals n'ha fet possible la digitalització el projecte 'Modernisme i Art Nouveau, Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau Europeana', finançat per la UE.
Gràcies a aquest projecte, a final d'any hi haurà disponibles al portal Europeana més de 2.000 obres, de les quals un centenar seran en 3D, i s'oferirà una visió completa de la col·lecció amb les principals obres de les diverses disciplines artístiques: pintura, dibuixos, escultura, mobiliari, ceràmica, joieria, medalles i gravats.
Segons han avançat aquestes fonts, la digitalització també passarà per l'arxiu complet de Joan Colom (Barcelona, 1921), amb més de 9.000 fotografies en paper, a més de negatius, una pel·lícula de 8mm i tota la seva documentació, que ha ingressat recentment al museu per voluntat del propi fotògraf.
Des de la web, el museu també posa a disposició la Col·lecció Casellas, amb 4.351 obres de la col·lecció Casellas, formada per peces de dibuixants catalans.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els conservadors liderats per la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el Partit Socialdemòcrata (SPD) han aconseguit segellar un acord per formar un govern de gran coalició després de tota una nit de negociacions.
L'acord deixa clar el repartiment de carteres ministerials, amb els socialdemòcrates al capdavant del Ministeri de Finances, un dels departaments clau del Govern.
Per la seva banda, el líder de l'SPD, Martin Schulz, ocuparà la cartera d'Exteriors al nou Govern, i l'SPD també tindrà les carteres de Treball i Benestar Social, Justícia, Família i Medi Ambient.
Per la seva banda, el líder de la Unió Social Cristiana (CSU), Horst Seehofer, partidari d'una línia dura en matèria d'immigració, serà el ministre d'Interior, mentre que la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de Merkel, es quedarà amb les carteres de Defensa i Economia.
L'acord arriba més de quatre mesos després de les eleccions i després d'un intent fallit per part de Merkel de crear una coalició amb els liberals i els ecologistes.
No obstant això, encara queden alguns passos per superar abans que la nova gran coalició vegi la llum, el més important d'ells l'aval dels militants de l'SPD.
En aquest sentit, està previst que Schulz -que renunciarà com a líder de l'SPD per poder ser ministre- iniciï el 17 de febrer una campanya per animar els militants del seu partit a votar a favor de l'acord de Govern, mentre que la CDU de Merkel té intenció de votar l'acord final de coalició en un congrés a Berlín a finals d'aquest mes.
Entre el 3 i el 4 de març, l'SPD procedirà a fer el recompte de la consulta realitzada entre els seus prop de 440.000 afiliats, el vot sobre l'acord de coalició dels quals és vinculant.
El resultat és incert, ja que les Joventuts Socialdemòcrates estan fent campanya en contra.
A continuació, cap al 6 o 7 de març, es podria convocar una sessió extraordinària del Bundestag en què Merkel seria triada canceller per assumir el seu quart mandat consecutiu i el tercer en coalició amb l'SPD, després del primer mandat i el de l'última legislatura.
D'aquesta manera, mig any després de les eleccions de setembre, Alemanya podria tenir nou govern i posar fi al període més llarg amb l'Executiu en funcions des de 1949.
Merkel va celebrar l'acord de gran coalició tot assegurant que «ha estat un camí llarg el que ens ha portat fins aquí.
Han estat dies intensos de negociacions, però ha valgut la pena».
«Estic convençuda que l'acord pot donar lloc al Govern estable que necessita el nostre país i al que el món espera de nosaltres», va afegir, destacant que el pacte assolit servirà per mantenir la competitivitat d'Alemanya, així com les prestacions socials.
D'altra banda, va radmetre que ha hagut de «fer concessions» per tal d'assegurar l'acord, justificant així que el seu partit hagi cedit algunes carteres claus als socialdemòcrates.
Seehofer va afirmar que «hem trobat la resposta adequada als resultats electorals que van ser tan difícils per a tots nosaltres el 24 de setembre, mostrant que hem entès el missatge i que hi haurà molts canvis». |
La reestructuració del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) serà una realitat abans de l'estiu, amb l'objectiu de convertir-se en un organisme regulador del sector i deixar la intermediació sobretot a les empreses de col·locació en una aposta per la col·laboració públic-privada.
El secretari general d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Ramon Bonastre, ha explicat que la intenció és adaptar el SOC a la situació actual, per la qual cosa també es potenciarà l'orientació i la relació amb el món local.
"Les agències de col·locació tenen un rol fonamental", ha afirmat durant una jornada de l'Associació Catalana d'Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER) Bonastre, qui ha posat com a exemple els models alemany i britànic.
Bonastre també ha avançat que la Generalitat crearà un registre propi per a les empreses de col·locació que vulguin operar a Catalunya, que podria entrar en funcionament també abans de l'estiu.
La intenció, ha dit Bonastre, és dirigir des del SOC les polítiques actives de feina d'acord amb les necessitats del territori i dels diferents col·lectius, mentre que les agències de col·locació tindran la capacitat d'acollir-se als programes que es promoguin des de l'administració, que es finançaran per objectius i criteris d'eficiència en funció del territori, el col·lectiu i el sector d'activitat.
De fet, una de les reclamacions de la ACACER, que integra prop del 60% de les agències de col·locació de Catalunya, és la creació d'un conveni marc per regular aquesta col·laboració amb l'administració, que ara genera certa "inseguretat" donats els últims canvis legislatius.
El president de l'associació, Àngel Buxó, veu amb bons ulls la proposta, sempre que la col·laboració públic-privada no sigui obligatòria i en cas d'acollir-se als programes es tingui sensibilitat per les empreses arrelades al territori i es retribueixin els serveis oferts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Al llarg de tota la història i en totes les civilitzacions la violència ha estat present i hi ha tingut un paper molt important.
No podem trobar cap societat sense violència, així com són escasses les societats sense delinqüència.
Per entendre el fenomen de la delinqüència abans hem de saber què és exactament i què significa: no és correcte, per exemple, considerar que tot acte immoral és un acte delictiu, perquè l'existència de delictes requereix prèviament que hi haja lleis que s'hagen transgredit.
La delinqüència és, per tant, tot acte que vaja en contra d'un codi legislatiu, siga este escrit o oral.
El dret romà sol emprar l'expressió Ubi non est lex nec praevaricatio, és a dir, "on no hi ha llei, no hi ha delicte".
Per tot això, en l'estudi de la delinqüència al llarg de la història hem no sols de centrar-nos en els actes delictius en si, sinó confrontar-los també amb la legislació vigent, amb els òrgans que impartixen justícia i les penes.
També és important tindre en compte que, en un contingent gran de gent la delinqüència és pràcticament inevitable i solen ser infructuoses les solucions que s'apliquen.
D'esta manera observem moltes vegades que com major és un nucli poblacional, majors són les diferències econòmiques, les quals es tradueixen en una pobresa molt més estesa.
Al seu torn, la pobresa sol comportar una freqüència molt més elevada d'episodis de delinqüència que la que es dona en nuclis més xicotets.
Les referències principals a la delinqüència a l'edat mitjana les trobem en documents judicials i poques vegades en les fonts escrites comunes.
A la corona d'Aragó, per exemple, el Llibre de la Cort de Justícia és un dels documents amb més referències.
D'altra banda, els nobles i clergues que sabien escriure no estaven interessats en els actes delictius de la seua època.
Cal dir també que molts documents, com veurem, s'han perdut, la qual cosa vol dir que ens hem de basar en dades incompletes i que les estadístiques que en derivem són, per tant, només aproximatives.
És important tindre una idea aproximada de l'evolució històrica dels codis legislatius, per obtenir una visió de conjunt més completa.
El Codi d'Hammurabi és un dels codis legislatius més antics que coneixem, datat al començament del II mil·lenni aC.
La seua legislació gira entorn de la llei del talió, que consisteix en la imposició d'un càstig semblant al dany causat.
Aquest principi és molt repetit al llarg de la història, inclosa l'edat mitjana.
En època romana es desenvoluparà una legislació d'enorme importància per al món medieval i fins i tot per a la legislació actual.
El dret romà, com es denomina el conjunt legislatiu del període romà, és el conjunt de normes més influent de la història.
La caiguda de l'imperi Romà dona lloc a una nova realitat social en tot Europa.
El Codi de Justinià (533) serà el document legislatiu més important de l'alta edat mitjana, encara que no és sinó una recopilació de diverses lleis, la majoria d'origen romà.
A la península Ibèrica s'estableixen els visigots, i hi aplicaran les pròpies lleis, que formen part del dret germànic.
Entre els musulmans, el codi legislatiu pel qual es regien era la xaria, fonamentada en l'Alcorà, que conforma una sèrie de normes religioses i laiques sobre el comportament dels individus sota la seua jurisdicció.
El segle XIII finalment es completa gran part de la conquista dels territoris abans en mans d'Al-Andalus.
A partir de llavors sorgirà la necessitat de poblar els nous territoris conquistats i amb aquests la necessitat de legislar i abandonar el dret que fins ara s'exercia, fonamentalment oral i de tradició plenament romana.
Les comunitats musulmanes sota domini cristià seguien regides per la xaria, i en cas de conflicte fora del seu grup s'aplicava el dret romà.
Després d'este breu itinerari per la història del dret, podem ara conéixer els diferents contextos jurídics que van tenir lloc a la baixa edat mitjana a la península Ibèrica i com afectava el fenomen de la delinqüència.
Amb la Reconquista, l'administració dels regnes cristians de la península Ibèrica adquirix un alt grau de complexitat.
La justícia es ramifica en diferents institucions, perquè es veu incapaç de poder atendre totes les demandes del regne.
D'esta manera veiem com sorgixen diferents tribunals i corts judicials amb distintes competències i jurisdicció.
A pesar d'això, a l'edat mitjana no es tenen molt clares les competències de cada tribunal, és a dir, la divisió de competències, i no està ben definida en la majoria de ciutats i feus europeus cristians.
La reial audiència era el màxim tribunal del regne i l'òrgan suprem d'apel·lació.
Es tractava d'un tribunal on el rei tenia la màxima autoritat i exercia de jutge.
Sovint es rodejava de la seua cort per seguir el procés i emetre la sentència.
El segon organisme en orde d'importància rebia, a la corona d'Aragó, el nom de cort de la governació i li corresponien multitud de litigis, normalment els més greus com el de lesa majestat, falsificació de moneda, resistència a l'autoritat reial, etc. En molts casos, per a evitar les penes es podia recórrer a organismes eclesiàstics i al·legar que es dedicaria la vida a Déu, realitzant la tonsura i per tant esborrant tots els pecats anteriors.
El mostassà o mostassaf era una institució de caràcter municipal que tenia les funcions de policia de mercat.
Controlava els delictes i infraccions comesos als mercats i realitzava juís "a viva veu", motiu pel qual no hi ha documents sobre eixos delictes i els corresponents judicis.
A la corona d'Aragó trobem a més un càrrec de justícia municipal que anà subdividint-se amb el pas del temps, el justícia o cort de la cúria.
Es tracta del càrrec municipal en el qual requeien tots els processos civils i criminals en primera instància.
Era l'encarregat d'impartir justícia en la seua ciutat.
Més tard es dividiria en justícia criminal i justícia civil.
Així mateix, cal destacar la figura del cadi i altres representants judicials de les minories etnicoreligioses, és a dir, mudèjars i jueus.
Tota esta ramificació d'institucions i organismes judicials va convertir l'aparell administratiu medieval en un autèntic caos, inclús amb enfrontaments entre les distintes institucions per la jurisdicció.
L'edat mitjana és popularment coneguda com una època fosca, de violència i en certa manera anàrquica.
També és recurrent associar l'edat mitjana amb tortures i sentències de mort com la forca.
No obstant això, la realitat és molt diferent: sí que és cert que van existir tortures i penes capitals, però no eren les més usuals, com veurem en este apartat.
Als regnes cristians peninsulars, com hem vist, ens trobem davant d'una amalgama de cultures.
Jueus, cristians i mudèjars es veuen obligats a conviure, encara que el terme correcte seria coexistir.
Este multiculturalisme, les diferències entre els habitants, però sobretot, l'arribada d'una gran crisi en el segle XIV, són les causes de la recrudescència dels delictes en els últims segles de l'edat mitjana.
És en els segles XIV i XV quan augmenta el trencament de les normes.
Podríem teoritzar sobre les seues causes: econòmiques, polítiques, culturals... però també és necessari saber quins delictes es van cometre i quines eren les penes imposades.
En primer lloc, cal dir que no tots els delictes són iguals ni comporten penes semblants.
Així com en època romana el major delicte seria la traïció, o en època visigoda el robatori, en el cas dels regnes cristians serien tres els delictes de caràcter superior, a saber: fabricació o minva en el pes i llei de les monedes, lesa majestat i sodomia.
Altres delictes, en este cas més usuals i que més trobem en les fonts, serien els delictes contra la propietat (robatoris), el joc il·lícit, les blasfèmies, etc.
La fabricació i minva en el pes i llei de les monedes és, en poques paraules, la falsificació de moneda.
La condició de delicte superior l'adquirix basant-se en dues qüestions: en primer lloc, per ser una atribució reial de caràcter exclusiu i que, per tant, converteix l'acció en un robatori al rei i, en segon lloc, perquè en una societat que depén en part del comerç, sobretot la corona d'Aragó, la falsificació fa un gran dany.
La lesa majestat és un terme possiblement d'origen romà i fa referència als crims i ofenses realitzats contra un monarca, una alta autoritat o contra l'estat.
Els delictes que es poden incloure sota la designació d'"escàndols sexuals" són el tipus més comú i complicat de jutjar de l'època.
Comprenen una gran varietat de pràctiques il·lícites, des de l'adulteri a la sodomia, passant per la prostitució amb infidels i molts altres casos.
La sodomia fa referència a determinats comportaments sexuals que l'Església considera impurs.
Entre els delictes més comuns trobem també els delictes contra la propietat, és a dir, els robatoris i les afanades.
Malgrat el que se sol pensar, les referències no són tan nombroses en els documents, encara que potser es dega al fet que molts d'estos delictes eren comesos en el mercat, on el mostassà tenia jurisdicció i jutjava a viva veu.
Per exemple, a penes suposen un 8% aproximadament dels delictes inculpats a València en el segle XIV.
Finalment, el joc il·lícit també era un delicte comú, destacant-se'n els daus, les rifes o els naips, jocs que solien celebrar-se en cases clandestines, també conegudes com tafureries.
El problema d'estos jocs per a les autoritats no era l'oci, sinó que sovint generaven tumults, blasfèmies, baralles i portaven a la ruïna moltes famílies.
No obstant això, en molts casos van ser grans personatges els que es van beneficiar del joc clandestí i inclús utilitzaven la seua pròpia casa com a tafureria.
Quant a les penes imposades per qualsevol delicte, estes eren molt variables, però es tendia a imposar multes monetàries, contràriament a una opinió molt estesa.
El noble medieval o el rei estaven molt més inclinats a penes pecuniàries que no pas a càstigs físics, ja que els resultaven molt més rendibles.
Eren, per tant, molt més freqüents per a la majoria de delictes.
Els càstigs físics podien en molts casos evitar-se amb el pagament d'una multa, però si el multat no podia fer-hi front es procedia a l'embargament de béns i en alguns casos també al càstig físic.
El càstig físic es realitzava amb l'únic fi d'infondre temor en la resta de la població, encara que les fuetades i execucions van passar a convertir-se en una festivitat per al baix poble, que hi participava activament: les tavernes s'omplien, la gent s'amuntegava a la plaça principal on s'aixecaven la forca i la picota; a vegades també agredien el reu o tractaven d'alliberar-lo.
Les fuetades serien el càstig físic més comú, junt amb una gran varietat de punicions corporals segons el dany ocasionat.
Així, entre moltes altres, trobem amputacions, cremades, humiliacions o castracions.
Les execucions eren reservades per a casos molt concrets.
La societat medieval es caracteritza entre altres coses pel seu sistema estamental de classes ben diferenciades, amb un grup de privilegiats i un altre de no privilegiats.
A la baixa edat mitjana sorgeix un nou grup social, la burgesia, un grup adinerat que passarà a controlar algunes ciutats i ocupar càrrecs rellevants que fins ara els estaven vedats.
Estes diferències socials estan plasmades en tota la història medieval, i en la història de la delinqüència medieval no ho estarien menys.
És obvi que la justícia no era igual per a tots i el tracte jurídic depenia de diversos factors com el monetari, el religiós o l'administratiu (en funció d'un càrrec).
La noblesa medieval delinquia de fet molt sovint, però a causa de la seua avantatjosa posició econòmica podien permetre's cometre escàndols sexuals, blasfèmies o jugar a daus i altres jocs prohibits.
No obstant això, les penes que se'ls imposaven eren de menor duresa: per exemple, davant del mateix delicte els nobles podien evitar els assots i l'escarni públic amb relativa facilitat.
Les multes eren també inferiors a pesar del seu poder adquisitiu i els tractes de favor per part del justícia per força havien de ser continus, encara que estos no ens han arribat.
El desterrament era ocasional, però va existir per a alguns delictes com l'adulteri.
Per la seua banda, les classes no privilegiades es veien condemnades a la desigualtat i pagaven preus pels seus delictes molt superiors als de la noblesa.
Encara que la majoria de les vegades podien evitar el càstig físic pagant una multa, esta era tan alta que molts no se la podien permetre.
Així mateix, la llei era encara més dura amb els pobres, captaires i vagabunds, perquè en certa manera es considerava un instrument per a erradicar la pobresa, per a la qual sovint no es dubtava a aplicar el desterrament.
Les minories etnicoreligioses van ser un altre dels casos de marginació i desigualtat.
Encara que en els conflictes entre ells mateixos solien recórrer a la seua pròpia legislació i organismes judicials, quan el delicte involucrava un cristià, hi intervenia l'organisme judicial competent i feia servir la legislació cristiana.
Una legislació que en casos interreligiosos deixava quasi desemparats jueus i musulmans enfront dels cristians.
Les minories no podien tan sols acudir com a testimonis a cap juí i la seua paraula sempre estava subordinada a la del cristià.
Així mateix, hi havia un gran nombre de delictes interreligiosos, des de la venda de carn i aliments a cristians fins a la fornicació amb algú d'una altra religió.
Tot açò va portar musulmans i jueus a recloure's en les seues aljames i evitar en la mesura del possible el contacte amb els cristians.
El poder eclesiàstic, com ja hem comentat en anteriors apartats, va mantindre una certa immunitat enfront de la llei, almenys en la representada pels organismes de menor rang.
Com en totes les societats pretèrites, a la medieval hi havia un grau molt alt de violència quotidiana, resultat tant de les guerres com dels enfrontaments dins del grup mateix i amb altres minories, com eren els jueus i els musulmans.
Cal tenir en compte que aquelles societats eren injustes i desiguals, encara que tothom sabia quin era el seu lloc.
Aquest fet comportava una relació de cada estament diferent envers la llei, cosa que influïa de manera determinant en l'administració de la justícia segons el grup de pertinença de l'afectat o els afectats, desigualtat que era reconeguda en els codis legals.
La duresa de les penes i les condemnes s'explicava per la visió exemplaritzant del compliment de la llei.
Els actes públics que l'acompanyaven acomplien una funció didàctica cap a la societat, tant per al coneixement de les lleis, com també en la mesura que constituïen un símbol de les autoritats que les tramitava i les executava.
En pràcticament tots els casos es tractava d'unes autoritats superiors (reis i nobles) que s'imposaven sobre els seus subordinats. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1983), ha estat la novel·lista més important de la postguerra i autora de la novel·la catalana més coneguda de tots els temps, La plaça del Diamant (1962).
Acabada la guerra s'exilià a França i després a Ginebra.
No tornà a Catalunya fins a mitjan dels anys 70.
El 1980 se li atorgà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Mirall trencat, Aloma o El carrer de les Camèlies, entre altres, també són obra seva.
El fragment que hem triat pertany a El parc de les magnòlies.
Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML: |
Estudiant de Musicologia de l'ESMUC
Cada vegada més, aquell qui s'ho permet viatja per plaer, per feina o per estudis, per "viure experiències" i per "conèixer cultures".
L'ofici de músic, però, sovint ha estat nòmada, a la recerca d'un perfeccionament constant, en un món competitiu i individualista.
El jazz és ara una música internacional, que es pot estudiar en conservatoris d'arreu d'Amèrica i d'Europa.
Així ens ho demostren Irene Reig, saxofonista, i Joan Terol Amigó, percussionista, graduats de l'Esmuc que volgueren perfeccionar-se com a músics de jazz a Amsterdam.
Irene Reig, després de formar-se a l'Esmuc, es traslladà a Amsterdam per estudiar un màster d'interpretació amb el saxofonista Ferdinand Povel i Dick Oatts al Conservatorium van Amsterdam.
Joan Terol, el 2011, quan Irene Reig començava a l'Esmuc, es traslladava a la capital dels Països Baixos per estudiar un màster al mateix conservatori.
Després d'acabar-lo, s'hi establí per arrelar-hi la seva carrera musical, tot i que, com Irene Reig, continua connectat a l'escena musical catalana.
Dues visions diferents i complementàries, que sorgeixen d'estades de diferent durada i que s'iniciaren amb uns anys de diferència.
Joan Terol estava a gust a Barcelona, on tenia diversos projectes i feia força concerts, però va voler marxar a Amsterdam per curiositat, per conèixer món i per ganes d'una experiència nova, ja que n'hi havien parlat molt bé.
Segons ell, "si no m'haguessin acceptat m'hauria quedat a Barcelona, ja que en aquell moment no contemplava res que no fos Amsterdam".
Companys seus ja ho havien fet i ho farien després, havien anat al Conservatorium van Amsterdam per cursar-hi un màster, acabar-hi la carrera o d'Erasmus: Celeste Alías, Vic Moliner, els germans Lluc i Joan Casares, Xavi Torres, Bruno Calvo, Alba Careta, etc.
"Amsterdam és una ciutat que atrau molta gent, tant estrangers com autòctons, pel seu grau d'oferta cultural (quantitativament i qualitativa).
De fet, arreu del país hi ha tot de cicles, sales, clubs, festivals, etc. que programen activitats culturals de tota mena durant tot l'any.
I en ser un país petit i ben connectat amb un transport públic que funciona molt bé i fins ben entrada la matinada, fa molt fàcil poder moure's i estar en contacte amb músics d'altres llocs.
Les llargues distàncies que hi ha entre Catalunya i altres parts d'Espanya d'alguna manera fan més difícil poder establir lligams entre escenes musicals", ens explica.
Per a un músic són fonamentals els contactes, i gràcies a la procedència internacional dels músics del Conservatori d'Amsterdam ha pogut establir lligams personals i musicals que li han permès tocar arreu d'Europa.
Considera que la feina del músic de jazz està més ben valorada a Holanda que a Espanya, i això li permet viure de fer concerts, tot i que no còmodament i amb esforç constant.
Irene Reig va voler marxar a Amsterdam perquè li agradaven els professors del Conservatorium.
A diferència de Joan Terol, també tenia en ment La Haia, però li interessava més Amsterdam per un ambient de jazz més mogut, amb moltes jam sessions.
S'hi traslladà amb amics de l'Esmuc, com la trombonista Alba Pujal, prèvies recomanacions de companys que ja hi havien anat.
La seva percepció és que l'ambient musical d'allà no és gaire diferent del d'aquí, tot i que allà tothom coneix molt millor la tradició del jazz perquè hi està més academitzat.
La remuneració del músic d'un lloc a l'altre no canvia gaire i els preus dels lloguers i dels productes per a la vida diària són una mica més cars, però hi ha més llocs per tocar, ajudes públiques i matrícules més barates.
Ambdós músics estan contents amb l'experiència: han tingut més oportunitats per fer allò que els agrada, tocar.
No obstant això, la distància amb la família, les dificultats de l'idioma i l'adaptació a uns altres costums a vegades pesen en el dia a dia.
Per això, no descarten la idea de tornar, com tampoc la d'establir-se a altres ciutats europees.
Ara més que mai, la globalització musical del segle XXI flota sobre la modernitat líquida de Zygmunt Bauman.
ESMUC - Escola Superior de Musica de Catalunya - Avís legal |
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador.
Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho.
Hem canviat la manera d'accedir al Campus Virtual.
Pots entrar-hi des d'aquest enllaç:
Fotografia de la presentació del projecte Relief Maps a l'SpinUOC 2018
La Fundació Ramon Molinas premia el projecte Relief Maps, de la investigadora del grup de recerca de Gènere i TIC ( GENTIC ), com a millor iniciativa d' impacte social.
Maria Rodó de Zárate ha rebut el 'Premi Ramon Molinas al millor projecte d'impacte social' en el marc de l' 2018 del passat 14 de juny.
El projecte Relief Maps fa visibles les desigualtats socials.
Els Relief Maps (o mapes de relleus de l'experiència) són una eina metodològica pensada per a estudiar les desigualtats socials amb una perspectiva interseccional relacionant tres dimensions: la social (posicions o identitats de gènere, classe social, etnicitat, edat, etc.), la geogràfica (llocs de la vida quotidiana) i la psicològica (efectes sobre les emocions).
La interseccionalitat és una teoria que defensa que no es pot entendre l'experiència de l'opressió amb un sol marc explicatiu (sigui el gènere, la classe social o l'etnicitat), sinó que cal comprendre que aquests diferents eixos es relacionen i que és la seva intersecció el que condiciona les nostres experiències.
Aquest és el fonament dels mapes de relleus de l'experiència i l'objectiu principal per a fer-los servir. |
Alumnes del Centre Vallès mesuraran el soroll, participant a l'activitat 'Visc amb soroll?'
L'equip infantil de l'AE VAllbona terceres classificades en el Campionat de Catalunya de voleibol infantil
Hi participen més de 15 escoles i entitats locals dedicades a la dansa en tots els seus estils
Amb 12 punts en l'ordre del dia, és el darrer de la legislatura
El programa té una durada de 25 hores, comença el dia 11 de maig i s'adreça a dones de Granollers i comarca interessades en el creixement i enfortiment personal
Enguany la Diada s'escau en dijous i això farà conviure la fira del llibre i les parades de roses amb el mercat setmanal
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
Critica que Podemos s'oposi a l'ampliació de la V-21 i que el Consell no digui "res per defensar un projecte essencial"
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha assegurat aquest dissabte que el Govern aposta per l'impuls "determinant" al Corredor Mediterrani perquè és "una prioritat política, econòmica i social" i una infraestructura "essencial" per millorar la competitivitat de la Comunitat Valenciana, i ha recordat que "uns altres han parlat, parlen i seguiran parlant molt, però van fer poc".
A més, ha advertit també davant els Pressupostos de 2018 i el "pervers joc de la territorialització", que les polítiques d'infraestructures "no tenen sentit si s'examinen únicament des del paràmetre de límit territorial".
De la Serna ha començat la seva intervenció en la segona jornada de la Interparlamentària del PP a Alboraia (València) recordant que aquesta és la seva desena visita a la Comunitat Valenciana, ha lloat el treball realitzat per Isabel Bonig al capdavant del PPCV i ha recordat la figura de l'exalcalde de València, Rita Barberá, "una de les grans figures del municipalisme en la història de la democràcia, la millor presidenta de la FEMP i una gran referència indiscutible en la política local i nacional, Rita Barberá".
El ministre ha posat en valor la política d'infraestructures engegada pel Govern de Mariano Rajoy, que pretén aconseguir una major cohesió social mitjançant la millora de les comunicacions, i ha advertit, davant la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2018, que, en ocasions, sembla que "si un no rep una inversió que no estigui en la seva comunitat, província, ciutat o barri, sembla que no li beneficia o pot resultar un afront perquè l'hi porta el veí".
No obstant això, ha recalcat que "això no és així" perquè, ha posat com a exemple, l'engegada de trams del Corredor a Catalunya beneficien a la Comunitat Valenciana per escurçar el temps de trajecte entre València i Barcelona o les obres en l'A-332 a Aragó dóna continuïtat a la millora de la connectivitat amb Castelló.
Per això, ha defensat la necessitat de tenir "sentit d'Estat" a l'hora d'analitzar les inversions.
També ha subratllat que el PP és un partit "previsible", que "no dóna bandades" com altres partits i aposta per l'acció.
En aquest punt, De la Serna ha recordat que estan licitant l'ampliació de la V-21 a València, una actuació, "per cert, a la qual s'oposa el grup Podemos sense que des del Govern regional estiguem escoltant res per defensar un projecte que és essencial per als valencians".
Finalment, el titular de Foment s'ha referit també als ports i ha indicat que aquest any s'aconseguirà un rècord històric de trànsit.
Ha criticat que PSOE i Compromís votessin dues vegades en contra de la reforma de l'estiba i, per tant, "a favor que Espanya incomplís una sentència" perquè "s'anaven a produir milers i milers d'acomiadaments en tots els ports" quan la realitat és que "un mes després d'aprovar la reforma no només no s'ha acomiadat ni a un treballador en tota Espanya, sinó que a Algesires acaben de contractar-ne altres 350".
"Aquesta és la responsabilitat real del PSOE i els seus socis a València", ha dit, per agregar que, si per ells hagués estat, el port de València en lloc de mirar al mercat xinès estaria perdent un 30 per cent de trànsit a favor d'altres ports.
"Seguirem venint a València perquè se'ns avaluï, se'ns critiqui si no complim els compromisos, se'ns reivindiqui el que es consideri necessari i per donar la cara", ha assegurat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Quan ara fa nou anys Nissan va posar a la venda el Juke, va crear un nou segment, conegut com "B SUV".
I no només va ser el primer tot camí d'aquesta mida, sinó que el seu arriscat i atractiu disseny va trencar esquemes i va revolucionar el mercat.
El resultat ha estat un èxit molt contundent, tot i l'arribada al segment de competidors molt qualificats com els Renault Captur, Seat Arona, Hyundai Kona, etc. Malgrat la competència, el Juke sempre mantingut entre els models més venuts del segment.
A l'hora de dur a terme la seva renovació, Nissan ha destinat molts esforços en tractar de conservar la seva forta identitat, millorant-la en tot allò que no agradava als seus usuaris.
Així, el nou Juke és més gran -creix fins als 4,21 metres de longitud- i còmode, amb un maleter més aprofitable de 422 litres; una major càrrega tecnològica, un interior molt millorat i una gamma més simple i senzilla.
La gamma Juke s'articula al voltant d'un nou propulsor de gasolina de tres cilindres i un litre, que desenvolupa una potència de 117 CV gràcies a un turbocompressor.
La seva xifra de parell és de 180 Nm, però amb la funció d'acceleració màxima puntual pot arribar als 200 Nm durant uns quants segons.
Amb aquest motor, el nou Juke es mou amb lleugeresa, ja que necessita uns 10 segons per accelerar des de 0 fins a 100 km/h i la seva punta de velocitat arriba fins als 180 km/h.
El consum s'ha ajustat també a uns 6 litres de mitjana, depenent de si munta la caixa de canvis manual de sis relacions o bé l'automàtica de doble embragatge i set velocitats.
Una caixa que, per cert, és infinitament millor a l'antiga CVT de l'anterior generació i que permet un maneig seqüencial amb les lleves del volant.
En tot cas, la tracció va sempre dirigida a l'eix davanter.
S'han previst cinc acabats per al nostre mercat: Visia, Acenta, N-Connecta, Tekna i N-Design.
Des de l'acabat d'accés a la gamma trobem el sistema de reconeixement de senyals, les llums Led amb canvi automàtic de llums, la frenada d'emergència amb detecció de ciclistes i vianants, el control de velocitat, l'aire condicionat o l'entrada Bluetooth per al sistema d'àudio.
Pujant de nivell apareixen les llantes de fins a 19 polzades, l'equip multimèdia amb pantalla de 8 polzades i connectivitat amb Android Auto i Apple Carplay, el climatitzador, el fre d'estacionament per botó, els seients de pell o el sistema de càmeres de 360o, entre altres.
Un altre dispositiu interessant és el ProPILOT de Nissan, que pot equipar-se en el Juke a partir dels nivells intermedis.
Combina el sistema de manteniment de carril i el programador de velocitat actiu per aconseguir una conducció més relaxada, tot i que com és lògic el conductor no es pot desentendre dels comandaments.
El nou Juke segueix sent diferent, però ara és més pràctic i agradarà a més gent.
A la presentació vam tenir l'oportunitat de provar-lo amb tots dos canvis, manual i automàtic, i en totes les circumstàncies possibles: recorreguts urbans, d'autopista i muntanya.
A més de ser més còmode i pràctic, gràcies als seus tres programes de conducció - ECO, Normal i Sport- i a les múltiples ajudes a la conducció, aquest Juke resulta més senzill i gratificant de conduir, sense sorolls ni vibracions.
Fins i tot pot ser un model divertit, si estirem l'elàstic motor i juguem amb el canvi automàtic, que aconsegueix extreure un gran rendiment del motor tricilíndric.
En definitiva, un producte excel—lent del qual Nissan espera vendre 10.000 unitats anuals, i que està disponible a un preu que parteix dels 19.900 euros. |
El Reial Madrid ha deixat el lideratge de la Lliga Endesa al Palau Blaugrana, després de tornar a caure (76-68) contra el FC Barcelona en una trobada en la que no ha pogut amb el joc interior dels blaugrana.
La trobada ha estat encapçadala per Justin Doellman i Ante de Tomic, amb 24 punts i 15 rebots en total, ni aprofitar les seves importants baixes en el perímetre.
Així s'ha tornat a consumar en una campanya més el malefici del Madrid al Palau, on no guanya gairebé des d'una dècada amb plantilles i tècnics de tots els calibres, i ha cedit el colideratge de la competició domèstica a l'Unicaja, que ha derrotat al Movistar Estudiantes i és primer per davant ara dels de Xavi Pascual.
Després d'una arrencada esperançador (6-11), el grup de Pablo Laso liderat per Sergio Llull semblava aliè a la pugna sota els anells.
En canvi, Tomic, el 'MVP' de l'exercici passat, Doellman i Thomas han estat imposant el seu poder a la zona visitant per donar un tomb a la trobada, que ja ha començat a canviar de guió (24-22) al final de la primera part sense que hi hagués notícies dels pivots blancs --Ayón, Reyes i Bourousis, només 4 punts entre els tres-- al descans.
La inèrcia s'ha consolidat al començament del segon quart, en què els de Pascual s'ha mogut en distàncies pròximes als 10 punts (39-29, 41-31), tot i que una tímida reacció amb un parcial de 4-9 va fer que la sagnia fora menor per als de Las fins a la cistella última de Marcelinho Horts (47-40, min. 20).
L'encert exterior de Llull i el lituà Maciulis, la millor peça blanca aquest diumenge, amb 14 punts, ha apropat el marcador (49-46, 54-51) a l'arrencada del tercer quart, en què els blaugrana s'ha començat a ofegar en la defensa del seu rival i no han trobat la via de penetració a la zona dels minuts anteriors.
Com també el triple de Carroll que ha tornat el desavantatge de 3 punts (63-60) al començament de l'últim parcial.
Una sèrie de 8-0 per als locals (71-60) ha sentenciat ja a un Reial Madrid sense Sergio Rodríguez --a penes ha tingut una presència testimonial-- ni capacitat de resposta.
El Barça ha acabat de sentenciar la trobada en els minuts finals.
Sense les seves estrelles, els blaugrana han mantingut el malefici per als de Las.
Ho ha dit Horts amb el triomf ja a la mà en acabar el 'clàssic': "El Barça mai es rendeix.
Cal honrar l'escut que tenim cosit en el pit".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Biga travessera pintada que, a la cara davantera, presenta una sèrie d |
La delegada del Govern central a Catalunya, Llanos de Luna, ha condemnat aquest divendres els danys ocasionats en la via pública als municipis catalans en els quals han aparegut serrats pals en els quals onejaven banderes independentistes --estelades--.
Preguntada si condemnava aquests actes, la delegada del Govern espanyol ha afirmat que sempre condemna qualsevol mena d'atac: "Qualsevol atac violent ha de ser condemnat i rebutjat".
"La utilització de la violència és negativa i ningú pot estar d'acord amb cap atac violent que es pugui produir en la via pública", ha afirmat.
A Lleida, on ha assistit a la reunió territorial d'assistència a la delegada del Govern central, amb la presència dels responsables de les subdelegacions de Catalunya, Llanos de Luna ha afirmat també que l'Estat no actuarà en aquest assumpte perquè la seguretat ciutadana i l'ordre públic està transferit a la Generalitat.
"Els atacs que pugui haver en la via pública corresponen als Mossos d'Esquadra, no és competència de la Delegació del Govern" central, ha afirmat.
Durant la reunió, els assistents han tractat diferents temes de gestió d'acció de Govern central, entre els quals hi ha la celebració de les pròximes eleccions al Parlament Europeu, ja que l'organització i coordinació del procés electoral correspon a l'Estat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Voluntariat per la llengua > Entitats col·laboradores
Al carrer Josep Anselm Clavé 17 no només hi trobem la Joieria Magallon, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, darrere del seu taulell hi ha en Francesc que des de fa anys rep els alumnes dels cursos del CNL L'Heura
Al carrer Josep Anselm Clavé 17 no només hi trobem la Joieria Magallon, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, darrere del seu taulell hi ha en Francesc que des de fa anys rep els alumnes dels cursos del CNL L'Heura que fan pràctiques preguntant en català per algun article a la seva botiga.
Segons ell, n'hi ha que venen com si fos un tràmit, a fer els deures i poc més, o amb molta vergonya, però com que en Francesc manté una actitud didàctica i alhora bromista per treure ferro a l'assumpte, s'acaben deixant anar.
Algun cop, quan ha notat que venien amb pressa per acabar, els ha aturat i fet esperar per allargar així l'estona de pràctica; també, durant una conversa, ha arribat a fer com si sonés una alarma en un concurs per dir que s'havien equivocat i dit alguna paraula malament.
D'aquesta manera pensa que els alumnes marxen satisfets amb l'experiència per haver practicat el català i alhora per haver passat una bona estona.
Ens comenta que li agrada col·laborar amb el Voluntariat per la Llengua, ja que entén que és difícil que comprin a la joieria pel tipus d'article, però no li suposa cap destorb atendre la gent que hi entra i per poca estona que parlin, tot ajuda a aprendre una llengua.
A més, com que es tracta d' una botiga unipersonal, una circumstància que deixa poc temps lliure, pot posar d'aquesta manera el seu granet de sorra perquè a la ciutat es parli català.
Consorci per a la Normalització Lingüística |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
Tinència d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Habitatge, Sostenibilitat, Via Pública i Benestar Animal
"Arquitecte de l'ETSAV, especialitzat en l'àmbit de l'Urbanisme i Projectes Urbans en l'administració local.
He treballat a l'Ajuntament de Barcelona, el Prat de Llobregat, Rubí i Sant Cugat del Vallès, i amb dos postgraus en Intervenció i gestió del Paisatge a la UAB.
Ex-president del Club Muntanyenc Sant Cugat, col·laborador i impulsor de moltes activitats de la ciutat.
Veí de La Floresta, casat i amb dos fills". |
El dia del teu casament és un dia que no oblides mai.
I en el cas d'aquesta parella encara més: el nuvi s'ha venjat de la seva dona ensenyant un vídeo d'ella tenint sexe amb el seu cunyat, davant de tots els convidats.
Un d'ells va gravar tota l'escena i la va pujar a les xarxes socials.
Fa poc, l'home, natural de la Xina, es va assabentar que la seva dona l'havia enganyat amb el seu cunyat gràcies a les càmeres de seguretat de casa seva.
En comptes de confrontar-la i solucionar la situació, l'home va decidir venjar-se.
El dia del seu casament, els van pujar a l'escenari per presentar-se com a matrimoni davant dels convidats.
Al mateix temps, es projectava un vídeo d'ells dos de petits, amb música romàntica.
De cop i volta, el vídeo s'interromp i apareixen unes imatges de la núvia tenint sexe amb el seu cunyat.
El nuvi s'encara amb la dona, dient "Creies que no ho sabia?" i ella, enfadada, li llença el ram de flors.
La parella s'empeny una estona fins que alguns convidats decideixen intervenir i separar-los.
Els familiars i amics van quedar commocionats per l'episodi i un d'ells, que va gravar tota l'escena, ho va pujar a les xarxes socials, on es va fer viral en qüestió de minuts.
La dona ha confirmat l'aventura i ha explicat que va enganyar el seu promès perquè patia violència masclista i s'havia enamorat del seu cunyat, segons informa Jiang Zhe Hu Ba Jie.
A més, ha explicat que només va accedir a casar-se després que ell li comprés un pis i un cotxe.
Ara, la dona exigeix a l'home totes les còpies del vídeo sexual i que les retiri de totes les pàgines web. |
La rentrée literària d'aquesta tardor tindrà nombroses novetats editorials com l'última obra escrita pel suec Henning Mankell, a més de les noves propostes d'Alessandro Baricco, Emmanuel Carrère, Stephen King, Javier Reverte, Ildefonso Falcones, Rosa Montero, J.K.Rowlling i el seu esperat Harry Potter i les memòries de Bruce Springsteen, Johan Cruyff, John le Carré i Frederick Forsyth.
Serà destacat el llançament el 28 de setembre a Salamandra en castellà i Empúries en català de 'Harry Potter i el llegat maleït', text íntegre de l'obra teatral del mateix nom basada en una idea original de J.K. Rowling, Jack Thorne i John Tiffany.
A Planeta, la tardor passarà per 'El Círculo del Alba', de Luisa Ferro --una mirada a Madrid com la de 'L'Ombra del Vent', de Carlos Ruiz Zafón sobre Barcelona--; la història de Mata Hari 'L'espia', de Paulo Coelho (en català amb Columna); la romàntica 'Noches de tercipelo', de Carol Petit; el fenomen juvenil 'Landon.
Tot per tu', d'Anna Todd (en català amb Columna); la saga familiar 'Tierra sin hombres', d'Inma Chacón, i els 44 anys d'investigació ovni 'Sólo para tus ojos', de J. J. Benítez.
A Tusquets Editors, el curs començarà amb 'Patria', de Fernando Aramburu, sobre els últims 30 anys de la vida al País Basc; a més del llançament de la novel·la inèdita de Hening Mankell acabada poc abans de la seva mort 'Botas de lluvia suecas'; el retorn de l'autora de Brokeback Mountain Annie Prolux amb 'El bosque infinito', i la singular 'La caza del carnero salvaje', d'Haruki Murakami.
Seix Barral apostarà pel xinès Yu Hua i la seva novel·la 'Gritos en la llovizna' publicada el 1992; la sorpresa de la literatura xilena Paulina Flores amb 'Vergüenza'; el Gran Premi de la Novel·la Francesa 2015, l'algerià Boualem Sansal, amb '2084.
La fi del món' (en català amb Edicions 62); el National Book Critics Circle Award 2015 Ta-Nehisi Coates amb 'Entre el món i jo' (en català amb Empúries); la francesa Anna Gavalda, amb 'Una vida millor' (en català amb Edicions 62); el japonès Premi Nobel de Literatura Kenzaburo Oé i 'La bella Annabel Lee', i el napolità Erri de Luca amb l'antologia 'Sólo ida.
El segell Literatura Random House arrencarà amb el Premi Goncourt 2015, Mathias Énard, i el seu 'Brúixola' (en català amb Empúries); les memòries de Bruce Springsteen 'Born to run'; la reedició de 'La broma infinita', de David Foster Wallace; la història de segones oportunitats 'Nosotros en la noche', de Kent Haruf, i el conte de fades modern 'Acuario', de David Vann.
Alfaguara acollirà el retorn de Rosa Montero amb la intriga sobre sexe 'La carne'; l'esdeveniment editorial 'Fiebre al amanecer', de Péter Gárdos; l'últim José María Merino, 'Musa dècima'; la guanyadora del Premi Booker, 'G.', de John Berger; el thriller 'Rey de Picas', de Joyce Carol Oates, i el llançament internacional '33 revoluciones', del nét del Che Canek Sánchez Guevara, a més de recopilar en castellà l'obra dramàtica del Premi Nobel portuguès José Saramago a '¿Qué haré con este libro?'.
Plaça&Janés tindrà el que té d'últim Stephen King, la continuació de 'Mr.Mercedes' amb el trio protagonista 'Quien pierde paga'; la narració de viatges 'New York, New York', de Javier Reverte; el fenomen de xarxes socials Enfermera Saturada amb 'Las uvis de la ira'; l'autobiografia de Frederick Forsyth, titulada 'El intruso'; el thriller legalista 'Un abogado rebelde', de John Grisham; la romàntica 'Siempre amigos', de Danielle Steel, i la nova lliurament de 'Yo fui a EGB 4', de Jorge Díaz i Javier Ikaz.
Anagrama començarà el curs amb la novel·la d'iniciació 'Les noies', de la debutant Emma Cline -- els drets de traducció de la qual s'han venut a 35 països--; el relat sobre assumpció de la sexualitat 'El amor del revés', de Luisgé Martín; la història 'Chicos y chicas', de Soledad Puértolas; la mirada femenina 'La Triomphante', de Teresa Cremisi; així com 'La mujer joven', d'Alessandro Baricco i 'Bravura', d'Emmanuel Carrère, i 'El gigante enterrado', de Kazuo Ishiguro, així com els contes de Raymond Carver i Roald Dahl.
Grijalbo publicarà 'Els hereus de la Terra', d'Ildefonso Falcones, continuació de 'L'església del mar'; així com la guia espiritual '¿Tiene futuro Dios?', de Deepak Chopra; les vivències d'un avi solitari 'El despertar del corazón', de François d'Epenoux, i la trilogia eròtica 'El affaire Stark', de J. Kenner.
Espasa portarà als lectors espanyols la ficció sobre el diable 'El demonólogo', d'Andrew Pyper, i la història de la vida de John le Carré en la seva faceta com a espia 'Volar en cercles', que estarà en català amb Edicions 62.
Destino tindrà la novetat de Clara Sánchez, 'Quan arriba la llum' --continuació de 'El que amaga el teu nom' (en català amb Columna); així com el triangle amorós 'La casa del reloj', d'Álvaro Pombo; la història d'amistat 'Los buenos amigos', d'Use Lahoz; la història basada en fets reals en plena Guerra Freda; 'El enigma Turing', de David Lagercrantz, i el drama rural 'El cabronero', de Carlos Soto Femenía, a més de la traducció de 'No tot és perfecte a Hawái', de Màrius Serra.
'Tot el que va succeïr a Cardós' --també amb Tusquets en castellà--, de Ramon Solsona iniciarà el curs a Proa; seguit de la novel·la històrica 'Argelagues', de Gemma Ruiz; el poemari 'Filtracions', d'Àlex Susanna, després de cinc anys de silenci; la terrorífica 'La nit contra tu', de Ferran Sáez Mateu, i la biografia del mecenes Joan B. Cendrós 'El cavaller Floïd', de Genís Sinca.
Columna abordarà el començament del curs amb el best-seller 'Calendar Girl', d'Audrey Carlan (en castellà amb Planeta); les memòries de Johan Cruyff '14.
L'autobiografia'; la nostàlgica 'Quan anàvem a les monges', de Judith Càlix i Rosa Gordillo; la històrica 'Un secret de l'Empordà', d'Imma Tubella; la periodística 'Lesbos, a cor obert', d'Arantza Díez; 'Llibre de veritats i secrets', de Ramon Gasch, que relata la vida de Ramon Llull, i la correspondència entre Agustí Calvet, Gaziel i Josep Pla 'Cartes Gaziel'.
Edicions 62 tindrà un testimoni de l'atemptat a la sala Bataclan, Antoine Leiris, 'No aconseguireu el meu odi'; la història de la civilització 'Homo Deus.
Una breu història del demà', de Yuval Noah Harari; el premi BBVA Sant Joan 'Les darreres paraules', de Carme Riera; la història d'amor 'Febre a la matinada', de Péter Gardós, i la joventut de Montalbano amb 'Mort mar endins', d'Andrea Camilleri.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El nou pla d'internacionalització perfila les estratègies i actuacions a desenvolupar en el futur tot implicant universitat, empresa, societat i administracions públiques
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú presenta el Pla d'Internacionalització de Vilanova i la Geltrú que serà l'instrument per a la projecció i consolidació de les empreses i agents econòmics locals en els mercats exteriors.
El document del pla fixa els objectius, estratègies i accions a seguir per acompanyar, assessorar i promoure la projecció internacional de Vilanova.
Aquest serà l'instrument per a potenciar la presència, expansió i consolidació de la ciutat en el marc internacional i el conseqüent suport als agents locals en la seva acció en els mercats exteriors.
La presentació serà el pròxim dijous, 26 d'abril a dos quarts de dotze del migdia al vestíbul de l'espai Crea&Co, a la planta baixa de Neàpolis.
El document que s'ha estat treballant durant el darrer any es fixa com a objectiu liderar els processos d'internacionalització que concerneixen a tot l'ajuntament, i en especial dels sectors econòmics locals contribuint al desenvolupament sostenible del teixit emprenedor atenent a les dimensions econòmica, social i ambiental.
El pla posa les bases per impulsar la projecció internacional local aprofitant els seus punts forts.
També es planteja fer visible i millorar la capacitat d'atracció de la ciutat aprofitant la seva posició com a ciutat cohesionada i amb un elevat nivell de qualitat de vida.
En aquest sentit, el pla es proposa també reforçar les estructures de govern i els instruments de gestió per esdevenir un referent i acompanyar els agents econòmics en el camí de la internacionalització en facilitar de forma efectiva i eficient aquest procés.
El pla ha estat redactat per l'equip dirigit per Agustí Fernández de Losada, Director d'Estudis i Assistència Tècnica Internacional de Tornos Abogados.
La seva preparació i redacció ha comptat amb el finançament i suport de la Diputació de Barcelona a través de la Direcció de Relacions Internacionals i l'Oficina d'Europa i estratègia Internacional.
En el procés de confecció de les diagnosis prèvies i de redacció del mateix pla d'internacionalització l'equip de treball ha comptat amb la col·laboració de professionals de tots els agents implicats: universitat i recerca, representants de l'empresa i associacions empresarials, moviments associatius, cívics i socials i tècnic de l'Administració.
Les seves aportacions han estat cabdals per consolidar els fonaments del pla i garantir-ne la seva transversalitat en les accions.
Neàpolis, i la seva activitat al voltant del sector de la creació, la innovació i les tecnologies serà un dels agents principals en la detecció i promoció del talent local i en la seva projecció.
En aquest sentit, el pla planteja la necessitat estratègica de captar projectes, inversions i oportunitats internacionals i de suport al talent incorporant mecanismes d'acollida a les empreses i emprenedors, però també organismes i actors que hi contribueixin.
En aquest context es planteja implicar la ciutat en l'organització de fires i congressos internacionals en la línia d'esdeveniments i reforçant la xarxa d'assessors i experts en aquest àmbit.
Aprofitar les experiències d'èxit que inclouen el component del coneixement, la creativitat i la innovació com el Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques o el VIDA Festival per capitalitzar els impactes de la projecció exterior que fan de la ciutat és un altre dels objectius.
En aquest punt es planteja també promoure accions semblants en altres àmbits de valor afegit contrastat com l'atenció a la dependències i la gent gran, el sector de les indústries culturals i creatives, la nàutica i l'aeronàutica, etc. apostant per una col·laboració mixta que impliqui la universitat i les empreses.
Un d'aquests àmbits específics d'actuació és el Cultural vinculat a la singularització del mar com a patrimoni paisatgístic, natural, i dipositari de la tradició marinera local.
Un capital que ha de vincular-se amb altres eines com el Pla de Màrqueting turístic i la singularització que proposa en relació a elements com les platges, la gastronomia, o fer del port un hub en temes de transport i manteniment d'embarcacions. etc.
El Pla propugna també, des d'una perspectiva social, la seva vinculació al Pla Director de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.
El document concep la cooperació com a un instrument més de promoció i relació amb el món.
Una visió que, a més a més, confereixen una càrrega positiva de valors en tant que promotor d'accions solidàries i amb un abast i impacte social rellevants.
El pla es planteja incidir de forma transversal en la promoció de la formació potenciant activitats específiques així com les relacions amb les universitats o potenciant el Campus Universitari de la Mediterrània.
Entre algunes de les accions derivades, el document es proposa revisar la gestió i la dinamització de l'actual xarxa d'ambaixadors de la ciutat posant en qüestió les seves funcions i dinàmica actual de treball.
També es plantegen accions en relació als agermanaments amb Merignac i Matanzas tot proposant l'establiment de relacions amb altres ciutats mitjanes d'Europa, Estats Units, Àsia i Amèrica Llatina.
En aquest sentit, el pla recomana establir vincles amb les actuals xarxes de ciutats en constatar l'emergència d'aquestes al món.
A la presentació del Pla d'Internacionalització es preveu l'assistència de l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; la segona tinenta d'Alcaldia i presidenta de l'Àrea de Serveis Centrals, Seguretat i Hisenda, Glòria Garcia; el director de la Direcció de Relacions Internacionals, Xavier Bertrana, i la cap de l'Oficina d'Europa i Estratègia Internacional de la Diputació de Barcelona, Concepción Odriozola Eizaguirre, així com el coordinador de la redacció de l'estudi, Agustí Fernández de Losada i el director l'Agència Publica d'Innovació; Joan Carles Lluch. |
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposta d'ERC perquè el consistori garanteixi la construcció dels equipaments previstos als terrenys del centre penitenciari Model, mesura que s'ha aprovat amb el suport de tots els grups excepte l'abstenció del PP i la CUP.
El líder municipal d'ERC, Alfred Bosch, ha defensat que els equipaments --que inclouen una escola i una guarderia, entre d'altres-- són necessaris per als veïns, per la qual cosa considera que Ajuntament i Generalitat han de "posar-se d'acord".
La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha assegurat que el Govern municipal treballarà en la transformació de la Model, i ha advertit que "la Generalitat ha de participar per desencallar la situació".
El ple també ha aprovat una proposició del PP per instar el Govern d'Ada Colau a desallotjar els immobles de titularitat municipal que estan ocupats i definir-ne els usos, cosa que s'ha aprovat amb els vots també de CiU i el PSC, el rebuig de BComú i la CUP i l'abstenció dels republicans.
El líder municipal del PP, Alberto Fernández, ha criticat que els ocupes generen problemes de convivència a causa dels sorolls i les molèsties que considera que provoquen amb les seves activitats, mentre que el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha asseverat que aquests ocupes són generalment "persones i joves del barri" que donen ús social a aquests espais.
També ha prosperat una proposta de la CUP per aprovar durant aquest mandat un nou règim d'elecció dels consellers de districte perquè es basi en el sufragi universal i directe, cosa que s'ha aprovat per unanimitat.
La regidora de Participació, Gala Pin, ha defensat avançar cap a "una veritable descentralització de la ciutat" reforçant el paper dels districtes, que ha destacat que actualment desenvolupen tasques més administratives i no tant d'actor polític, en paraules seves.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Dura decisió de les entitats que demanen la residència pública del sud.
La Plataforma per la Residència del Sud ha declarat aquest dimarts persona non grata al regidor d'Acció Social, el republicà Gabriel Fernàndez.
Les inconcrecions per construir la primera residència pública de Sabadell i les formes "arrogants i de menyspreu a la plataforma" en són la justificació.
Sabadell té zero places de residència pública.
És un dèficit històric al que no s'aconsegueix posar remei malgrat tenir terrenys reservats a la Creu de Barberà, i cedits a la Generalitat.
A tres anys de l'inici del mandat, i a menys d'un any per a les municipals, tot segueix empantanegat, diuen les entitats, qui no volen ni sentir a parlar que la culpa sigui de l'aplicació de l'article 155, com entenen que insinua el quatripartit.
Un argument "grotesc" en opinió de Manuel Navas, president de la Federació d'Associacions de Veïns, qui recorda que fa dècada i mitja que es demana la residència, de caràcter i gestió pública.
Fernàndez: "arrogant" i "menyspreu" a la plataforma
La manca de concrecions del projecte se suma a les males relacions amb el regidor que gestiona la petició, el republicà Gabriel Fernàndez, responsable d'Acció Social.
Tant que Fernàndez ja és persona non grata per a la Plataforma: "tenim una profunda discrepància amb la gestió de Fernàndez, per la manca de transparència, arrogància, talant poc transparent i menyspreu a la plataforma", diu Navas, qui demana a l'alcalde, Maties Serracant, que el rellevi i designi un nou interlocutor entre les dues parts.
Navas es mostra molt molest amb una declaracions del regidor on manté que només quatre entitats veinals i la FAV reclamen la residència: "potser necessita que s'impliqui l'ONU", diu amb sorna, acusant el regidor de tenir "formes equiparables a la de la dreta".
Les entitats recorden que no s'ha mogut una moció aprovada a finals del 2015, que volia saber on estan els 30 milions d'euros consignats per la Generalitat per a la residència: "seguim reivindicant els 30,2 milions com a punt de partida".
Sigui com sigui en aquest mandat s'ha avançat molt poc.
Es va renovar la cessió del local a la Generalitat, perquè si no caducava.
Però dues setmanes després, al novembre de 2016, les alarmes van saltar amb una declaracions de la llavors consellera de Benestar Social, Dolors Bassa: " no destinarem ni un euro a totxo per fer residències ".
Van saltar tant les alarmes que en pocs dies Bassa va visitar Sabadell per calmar els ànims.
Des de Sol i Padrís es va comprometre llavors a incloure una partida als pressupostos de 2017 per posar al dia el projecte.
Ara el compromís municipal és fer un estudi sobre com finançar la construcció de l'obra a la tardor.
El regidord'Acció Social, el republicà Gabriel Fernàndez, ha manifestat que "continuarem treballant per fer realitat aquelles coses que semblaven impossibles i que estem intentat fer en aquest mandat, com el Parc Taulí, el soterrament dels FGC o els treballs que estem duent a terme per fer realitat la residència del Sud".
"Tots els ciutadans tenen dret a expressar el que pensen.
No em considero una persona tant important com perquè aquest tema pugui preocupar a la ciutat" i ha conclòs amb paraules d'Oriol Junqueras: "el nostre millor discurs són els nostres fets".
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
El president nord-americà, Donald Trump, ha carregat aquest dijous contra el gegant tecnològic Amazon i l'ha responsabilitzat del tancament de "molts milers" de negocis minoristes.
"A diferència d'altres, paguen pocs impostos o cap als governs estatals i locals, utilitzen el nostre sistema postal com a repartidor (cosa que causa una gran pèrdua per als EUA) i estan deixant fora del negoci molts milers de minoristes", ha assegurat Trump al seu compte oficial de Twitter.
El mandatari ha recordat que ell ja havia expressat la seva preocupació sobre el gegant del comerç electrònic "molt abans de les eleccions" presidencials, que es van celebrar el novembre del 2016.
El valor d'Amazon en borsa va caure aquest dimecres un 4,38% després que diversos mitjans apuntessin en les últimes hores que Trump té com a objectiu "perseguir" la firma fundada pel multimilionari Jeff Bezos.
Aquesta no és la primera vegada que Trump carrega contra Amazon i l'acusa de perjudicar empreses de tot el país i provocar la pèrdua de llocs de treball, ja que ha criticat l' empresa amb seu a Seattle (Washington, EUA) en diverses ocasions des que va arribar a la Casa Blanca.
Al desembre, el president va instar el servei postal dels EUA a cobrar "molt més" a Amazon per l'entrega de paquets.
"¿Per què el servei postal dels EUA, que està perdent milers de milions de dòlars a l'any, cobra tan poc a Amazon i a altres per l'entrega dels seus paquets i fa així Amazon més ric i el servei postal més tonto i pobre?", va afirmar llavors Trump al seu compte de Twitter.
Al mandatari també l'irrita la dura cobertura que fa de les seves polítiques el diari Washington Post, propietat de Bezos, i els seus tuits crítics amb aquest diari solen portar al davant el nom de la firma de comerç electrònic.
"¡, a vegades citat com el guardià perquè Amazon no pagui impostos per internet (com caldria), només publica NOTÍCIES FALSES!", va escriure a finals de juny de l'any passat. |
Local situat al vestíbul de l'estació Sant Andreu de la Barca de la línia Llobregat-Anoia, abans de la barrera tarifària.
Afluència de pas anual: 546.571 viatgers
Disposa d'escomesa elèctrica, aigua i desaigua.
Aquesta estació dóna servei a les línies S4, S8, R5, R50, R6 i R60; està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, compta amb ascensor, bany públic, aparcament per a cotxes i bicicletes, i enllaça amb l'autobús urbà.
Llocs d'interès pròxims a l'estació: Centre Mèdic Sant Andreu, Teatre Núria Espert, IES Montserrat Roig i Escola Pública Àngel Guimerà.
Si continua navegant entenem que accepta el seu ús.
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació.
Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord. |
Els fets van ser jutjats el passat gener a l'Audincia de Lleida i la sentncia també imposa una ordre d'allunyament de 14 anys i 5 de llibertat vigilada
Lleida.-L'Audincia de Lleida ha condemnat un veí de la Seu d'Urgell, de 44 anys i nacionalitat portuguesa, a 11 anys de presó per violar i maltractar a la seva dona de forma reiterada entre el 2012 i el 2016.
Els fets van ser jutjats el passat 9 de gener i la sentncia també imposa a l'home una ordre d'allunyament i prohibició de comunicar-se amb la víctima durant 14 anys i 5 anys de llibertat vigilada un cop hagi complert la pena.
Així mateix, també s'ha imposat al condemnat una indemnització de 9.000 euros.
La parella tenen en comú dos fills de 8 i 12 anys.
La fiscalia i l'acusació particular demanaven 13 anys i mig de presó i la defensa l'absolució.
La sentncia considera provat que entre el 2013 i el 2016 el condemnat va adoptar una actitud cap a la seva dona cada vegada més agressiva de manera que eren habituals els 'crits i els insults' dient-li 'boja o puta'.
La dona va haver de deixar els estudis perqu l'home li deia que se n'anava al llit amb els seus professors i l'obligava a dormir al terra.
Segons el tribunal, també han quedat constatades les amenaces de mort que en alguns casos van acabar amb agressions físiques.
Una d'elles al 2015, quan l'home la va tirar al terra i li va doblegar el bra davant del seu fill de 12 anys.
L'Audincia també ha considerat provat que l'home mantenia relacions sexuals amb la dona i que l'obligava a fer determinades prctiques contra la seva voluntat.
En concret, l'obligava a fer-li fellacions i mantenir sexe contra la seva voluntat i li deia que ho havia de fer perqu era la seva dona i 'havia d'acceptar els seus desitjos'.
La dona es va decidir a denunciar els fets el mar de 2016 i malgrat les agressions que havia patit els anys anteriors mai havia anat al metge per ser atesa de les lesions.
Una vegada va posar la denuncia se la va atendre i se li va diagnosticar un estat ansiós i depressiu pel qual s'est tractant encara.
Pel tribunal, el relat que la víctima va oferir durant el judici es 'correspon' amb el que havia mantingut des del dia que va denunciar els fets a la comissaria dels Mossos d'Esquadra.
Durant el judici els psiclegs que van tractar la dona van dir que ella aguantava la situació per 'dependncia emocional' i perqu se sentia 'atrapada'.
Així mateix, van considerar que va acabar denunciant els fets per por que l'home fes mal als dos fills.
En canvi, l'home va negar els fets i va assegurar que només discutien 'com a parella'.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Girona podia presumir, fins ara, d'una merescuda estabilitat política que li permetia ser governada amb eficàcia, i convertir-se en una ciutat moderna i pròspera.
Però heus ací que, com a conseqüència del desgavell posterior al 27S, Artur Mas nomena successor a dit.
Perquè Puigdemont, designat president català "democràticament", no vol ser menys, opta també pel "dit nomenador" i tria "hereu".
Albert Ballesta, nou batlle de Girona, era el 19è de la llista municipal de CDC i, per tant, no era ni regidor, però arriba al càrrec després de la dimissió forçada dels que sí que ho eren.
Una de les més productives maneres de "fer amics".
Un nomenament que comença pervertit d'arrel no pot portar res de bo.
Per començar, s'oblida de jurar el càrrec i s'ha de repetir la cerimònia.
Després, s'embrolla amb l'afer de les campanes catedralícies i, per no haver de fer "un altre pas enrere", desautoritza el Puigdemont alcalde, margina una munió de gironins i readmet el concert nocturn.
Comença a remodelar el cartipàs alhora que demana un augment del seu sou.
Suspèn el ple atès que tothom rebutja els seus propòsits.
Finalment, arriba a un pacte amb Ciutadans i el PP -una engrescadora mostra de la futura convivència municipal-, que accepten les seves propostes.
Però l'endemà, Ciutadans diu que res de res.
Ballesta, tot sol, "trist i decebut", aclaparat de problemes, plega, acusant ERC-MES de deslleialtat.
Algú, fora de Girona, pacta amb el PSC i, amb el mateix "model democràtic", es nomena una alcaldessa.
Però no es pot demanar cap responsabilitat a Ballesta, per més incompetent que sigui.
L'ha d'assumir el dit que el va triar. |
L'ANC i el Consell per la Descolonització i la Transició Nacional de l'Arxipèlag Canari (CDTN) han organitzat la '1a tardor Àfrica-Europa de Nacions sense Estat i Colònies'.
Les jornades, que es faran els dies 24 i 25 de novembre a Las Palmas de Gran Canària, tindran com a objectiu "fer visible les històriques i justes reivindicacions de les nacions sense estat a les institucions i països de la comunitat internacional i demanar una resolució política".
Segons informen els organitzadors, "la '1a Tardor Intercontinental' serà un acte de reconeixement recíproc dels drets nacionals entre diferents entitats nacional i colonials presents".
Concretament, hi assistiran Catalunya, Escòcia, Irlanda, Còrsega, Fèroe, el Vèneto, Gibraltar, l'Arxipèlag Canari, Líbia, Kabylia i Ceuta i Melilla.
Amb aquest context, la CDTN avisa que les jornades se celebraran a l'Arxipèlag Canari "com a paradigma a la persistència colonial".
Concretament, l'organització assegura que servirà també per " denunciar la repressió política de l'estat espanyol" i "expressar el suport a Catalunya com a exemple de reivindicació pacífica i democràtica pels drets nacionals ".
Recordem que des del passat 2017, l'ANC i el CDTN han establert vincles importants, gracies al Centre Autonomista en Defensa del Comerç i la Indústria ( CADCI ), mitjançant diferents trobades i actes a favor del dret a l'autodeterminació.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Qui copia l'erra i els qui van voler menysprear el juny de 2016 el resultat del referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins de la Unió Europea comproven 42 mesos després que això era exactament el que volien els ciutadans del Regne Unit.
La beneiteria d'aquells que menyspreen el que no els agrada i que s'han passat tot aquest temps assegurant que els ciutadans no sabien el que havien votat en aquell referèndum, i vaticinant totes les plagues possibles si s'acabava consumant la sortida de la UE, no ha fet més que engrandir el fenomen Boris Johnson.
El líder conservador no només ha guanyat les eleccions aquest dijous sinó que, literalment, ha arrasat i ha portat els laboristes a una crisi sense precedents després d'obtenir el pitjor resultat des dels anys trenta del segle passat.
El Regne Unit se n'anirà, com a data límit, el 31 de gener.
No és una bona notícia per a la UE però és el que han volgut els seus ciutadans.
Tampoc no hauria de costar tant d'entendre: Europa és un vaixell a la deriva amb unes institucions mastodòntiques, incapaç de prendre decisions valentes, i es limita a actuar com un club que pensa més en cadascun dels països socis que en tots els europeus.
El repartiment d'eurocomissaris n'és una prova: com pot ser que Josep Borrell hagi arribat a ser el cap de la diplomàcia quan és justament l'antítesi i ha tancat la seva gestió al Ministeri molt per sota de tots els seus predecessors?
Llegeixo que la UE se sent alleujada per la victòria de Johnson, que resol el Brexit.
El que haurien de fer és preguntar-se per què ha passat, encara que ja sigui massa tard.
Guanya Johnson, perd Europa i s'obre una oportunitat per a un referèndum a Escòcia i qui sap si també per a un altre sobre la reunificació d'Irlanda, com ja ha avançat el Sinn Féin.
La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ja ha posat el peu a l'accelerador després que el Partit Nacionalista Escocès (SNP) hagi obtingut 48 dels 59 escons en disputa, 13 més que en les últimes eleccions.
Sturgeon ha advertit Johnson que pensa fer-ho, encara que sigui unilateralment, si Londres s'hi oposa.
Serà un pols interessant ja que a més una Escòcia independent es quedaria a la UE, la qual cosa desperta també alguna cosa més que interès a Brussel·les.
En qualsevol cas, la batalla entre Johnson i Sturgeon serà molt seguida, per raons òbvies, a Catalunya i a Madrid.
A Irlanda del Nord, els partidaris de la reunificació han obtingut més escons (nou) que els defensors de romandre al Regne Unit (vuit), una cosa que mai no havia passat des de 1921, data en què la partició de l'illa va crear dos territoris separats.
Massa coses tenen una aroma diferent encara que els immobilistes continuïn fent veure que tot continua igual. |
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha embargat la meitat indivisa de la casa del barri barceloní de Pedralbes, propietat al cinquanta per cent de la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, després que el Duc de Palma no fes front en el seu moment a la fiança de responsabilitat civil que li va imposar el magistrat de manera conjunta i solidària amb el seu ex soci Diego Torres -per un import de 8,2 milions que després va quedar reduïda en 6,1 després de descontar-li l'IVA-.
El magistrat ha dictat aquest dilluns una sentència mitjançant la que embarga no només la meitat de l'immoble ubicat al carrer Elisenda de Pinós de Barcelona, sinó també la d'altres tres habitatges, dos trasters i dos garatges situats a Palma i Terrassa, i inscrits a nom de la mercantil Aizoon, titularitat també dels Ducs i investigada per haver servit al matrimoni per a presumptament blanquejar fons i defraudar a Hisenda.
Pel que fa a Torres, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma ha causat l'embargament de la meitat de set immobles ubicats a Sant Cugat del Vallès, Mataró, Maó i a la capital balear, alguns dels quals també estan inscrits a nom d'altres empreses investigades en la trama --Intuit Strategy Innovation, Virtual Strategies, Shiriaimasu i Nóos Consultoria Estratègica--.
La confiscació de tots aquests immobles permetrà cobrir la caució reclamada pel jutge, d'acord amb ho disposat a l'article 597 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim).
En la seva resolució, el jutge ha lliurat manaments mitjançant els que es requereix que tant Torres com Urdangarin facilitin les dades registrals de les anteriors finques.
Tant Urdangarin com Torres van recórrer la sentència mitjançant el que va ser decretada la fiança; en el cas del Duc, denunciava haver vist vulnerat el seu dret de defensa després de decretar-se la caució, a causa de la qual es veuria abocat a un "injust empobriment".
En la seva sentència de responsabilitat civil, a la qual ha tingut accés Europa Press, el jutge Castro afirmava que Urdangarin i Torres no són els únics "criminalment responsables" en el marc d'aquestes indagacions, al retreure en aquest context el paper que van desenvolupar les administracions públiques de les Balears i el País Valencià i més en concret dels qui gestionaven els diners que va acabar desviat.
En una resolució de 542 pàgines, el magistrat arribava a afirmar que es limitava a imposar la caució a Urdangarin i Torres "per exigència de congruència" amb les peticions de la Fiscalia Anticorrupció i el sindicat Manos Limpias, perquè considera que "esdevé impossible imaginar una disposició de fons públics en què no intervingui d'una manera activa o passiva qui té encomanada la seva gestió".
De fet, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma asseverava que els responsables de les institucions balear i valenciana, de les quals l'Institut Nóos va percebre els diners suposadament defraudats, són "mereixedors de més intens retret ètic i jurídic en tant estarien trencant l'especial deure que sobre els mateixos pesa a fi de la correcta gestió dels fons públics que els han estat confiats".
És més, Castro sostenia que, en el marc de les contractacions portades a terme entre les Administracions i l'Institut Nóos, els convenis de col·laboració subscrits per a això "no van ser una altra cosa que la forma arbitrària de vestir el sant", única finalitat de la qual era, amb un "total abús de poder", beneficiar l'entitat i en aquest cas "el més il·lustre dels seus membres: el senyor Urdangarin".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Obté sis regidors, tres menys que el 2011, mentre que el PSC i la CUP n'obtenen cinc cadascun
CiU ha guanyat les eleccions a Vilanova i la Geltrú amb el 22,2% dels vots, sis punts menys que en els comicis del 2011.
La candidatura encapçalada per Neus Lloveras ha aconseguit sis regidors, tres menys que en les darreres eleccions.
En segon lloc se situa el PSC de Juan Luis Ruiz, amb un 16,38% dels vots i cinc edils, 3 menys que el 2011.
Molt a prop s'ha situat la CUP, amb un 16,35% dels vots, que ha guanyat dos regidors i es queda amb cinc.
ERC, per la seva banda, se situa com a quarta força.
Els republicans entren al consistori amb quatre regidors i un 13,49% dels vots.
També entra al consistori Ciutadans i SOM VNG, amb dos regidors cadascun.
El PP ha perdut dos regidors i només en manté un.CiU ha tornat a guanyar les eleccions a Vilanova i la Geltrú però amb uns resultats força més ajustats que el 2011.
La federació nacionalista ha obtingut sis regidors, tres menys que fa quatre anys.
En total ha obtingut 6.004 vots (22,21%), sis punts percentuals menys.
El PSC, amb cinc representants, es manté a la segona posició, amb 4.429 vots (16,38%).
Amb tot, ha perdut tres dels regidors que fins ara tenia al consistori.
En tercer lloc s'ha situat la CUP, que també ha obtingut cinc edils, dos més que ara fa quatre anys, després d'haver obtingut 4.421 vots (16,35%), el que és gairebé el doble dels que va aconseguir en els anteriors comicis municipals.
D'altra banda, ERC ha tornat al consistori per la porta gran, en haver obtingut quatre regidors després d'haver-se quedat sense representació a les darreres eleccions.
En total, els republicans han aconseguit 3.655 vots (13,52%).
També destaca l'entrada a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de Ciutadans i SOM VNG, amb dos regidors cadascun.
Ciutadans ha obtingut 2.609 vots (9,65%) i SOM VNG n'ha rebut 1.977 vots (7,31%)
En aquest mandat, però, ICV, ha perdut els dos regidors que tenia, i no tindrà representació al ple municipal.
La participació ha estat del 56,25%, amb 27.212 votants.
L'abstenció ha arribat al 43,75%.
Un 1,3% de les butlletes han estat en blanc i un 0,6% nul·les.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ho has llegit a internet, en aquestes webs que duen noms com "the runner in the sky" o "my own life running" on hi ha articles sobre totes les preocupacions del corredor (que si les sèries, que si el tappering, que si l'entrenament creuat) amb fotos il·lustratives de noies que no coneixen la suor i que corren amb les vambes sempre netes.
Perquè penses "jo m'entreno bé, jo no sóc com aquesta gent que veig corrent pel carrer, que ja es veu que es lesionarà".
Et passa de la manera més burra.
Al dia següent ja vas sortir a trotar ("per desentumir").
En realitat et feia il·lusió que al rellotge (en fi, vaja, tu no en dius "rellotge", en dius "Garmin" o "Suunto") hi surti el recorregut que vas fer, el dia després, per aquesta ciutat estranya i meravellosa.
Després tornes a casa i quedes amb els del grup de whastapp per "sortir a trotar".
Són els teus amics, els que surten a córrer amb tu i tens ganes d'explicar-los com va anar.
En un bar, no us diríeu mai res, però corrent per la muntanya us expliqueu grans secrets i hi ha vegades que us moriu tant de riure que—sense parar de córrer, això mai—us heu d'agafar la panxa de mal.
Hi ha la mare de família que ha fet la marató de Barcelona (al seu ritme), hi ha el pare separat que fa ironmans i us explica les aventures del món de la nit, hi ha el farmacèutic que fa triatlons i és qui us proporciona gominoles, plantilles i gels per a les contusions...
Surts a córrer amb ells acabat de tornar, amb la samarreta corporativa de la marató, tan bonica, com un trofeu de guerra.
I a mitja pujada a la muntanya notes una estirada al peu.
Tu també has llegit allò de "no gain, no pain" (que resulta ser una gran burrada).
A la nit, tens el peu inflat i l'endemà et fa un mal de mil dimonis.
Rice (ja saps què vol dir, tu ets una runner).
Però l'endemà el turmell sembla una patata.
No és només l'hora que dediques a córrer.
És l'hora que hi dediques, més el poc temps que dediques a dinar per poder anar a córrer, més la feina que enllesteixes abans d'hora per poder dinar en una esgarrapada i poder anar a córrer.
"Ei, qui s'apunta demà a una sortideta a la muntanya?".
Et diu que repòs, que si de cas bici, que si de cas caminis i que tornis la setmana que ve.
Mai havies estat parat una setmana.
Et sembla que t'estàs posant més tou que un flam.
"Haguessis hagut de parar després de la marató, però no ho vas fer", et diu el fisio, "i ho hauràs de fer ara".
(Nota de l'editor: Empar Moliner va fer 3:58:22 a Nova York i desprès es va lesionar.)
La 42a edició de la Zurich Marató de Barcelona se celebrarà finalment el 25 d'octubre.
Així mateix, l'Expo Sports, la fira de l'esport més important d'Espanya, també canvia de dates i tindrà lloc el Read more...
La Ciutat Comtal ha brillat com en les millors ocasions en una 30a edició de la eDreams Mitja Marató Barcelona que ha passat a la història.
Dissabte 25 de gener es va celebrar la Gala de la Lliga Championhip i Lliga Trail 2019.
L'acte va tenir lloc a la Sala Nova Jazz Cava de Terrassa i va estar plena de corredors.
L'Andreu Ballbé, fundador i cap Read more... |
La violència, o l'absència d'aquesta, va centrar els interrogatoris de la sisena jornada del judici al procés.
La fiscalia va aprofitar la declaració de Jordi Sànchez, màxim responsable de l'ANC durant els fets del 2017, per posar per fi el focus en el delicte de rebel·lió.
L'acusat va defensar que les mobilitzacions, sobretot la del 20 de setembre davant la seu de Vicepresidència, van ser pacífiques, tot i que va quedar clar que les percepcions sobre les manifestacions d'aquells dies estan molt allunyades.
El dia va començar amb l'interrogatori a Santi Vila, la intervenció del qual s'esperava amb expectació abans que comencessin les sessions.
Però, vist que la majoria d'exconsellers s'han afegit durant la vista a les seves tesis sobre l'1-O i la DUI –en resum, que van ser poc més que mobilitzacions de caràcter polític i que no van tenir cap valor legal–, el més notori que se li va escoltar va ser que les seves gestions per negociar una sortida amb el Govern espanyol del PP i amb el PSOE estaven avalades per Carles Puigdemont.
L'interès de la jornada es va centrar a veure com abordaven les acusacions i les defenses el càrrec de rebel·lió.
La fiscalia demana per als exmembres del Govern fins a 25 anys de presó –en el cas d'Oriol Junqueras– per aquest delicte, i 17 per als Jordis i per a Carme Forcadell.
En les sentències es veurà quina visió s'imposa, si la dels aldarulls violents que van dificultar els registres de la comitiva judicial o la de la llegítima protesta en què no es va produir "ni un sol llançament d'objectes" contra els guàrdia civils que van participar en l'operació.
Conscient dels dubtes que està suscitant la seva tasca fins al moment, aquest dijous l'acusació es va esforçar més a demostrar que hi ha motius perquè nou dels acusats faci molts mesos que són en presó preventiva, i que hi ha base per imputar-los una rebel·lió.
El fiscal Javier Zaragoza, el més incisiu fins al moment, va insistir molt en els vehicles de la Guàrdia Civil destrossats pels manifestants durant el 20 de setembre; Sànchez va condemnar aquests actes, però va dir que no són representatius de l'actitud general dels milers de concentrats.
I que, en qualsevol cas, no va intentar ningú impedir que els agents duguessin a terme la tasca que els havia encarregat el jutge.
La picabaralla entre el fiscal i Sànchez a compte dels cotxes, el passadís que van fer voluntaris de l'ANC perquè sortís la comitiva judicial de l'edifici i els intents dels líders de les associacions independentistes d'enviar a casa seva els manifestants es va estendre durant molts minuts.
"En cap moment es va apreciar tensió, va ser una jornada festiva", es va defensar Sànchez, que està cridat a tenir un paper clau en la Crida que està posant en marxa Puigdemont.
Mentre declarava, a Catalunya els CDR intentaven amb poc èxit paralitzar Catalunya durant una jornada de vaga general d'evident caire independentista.
Els relats sobre el que va passar entre el 20 de setembre i l'1 d'octubre són irreconciliables, i es va tornar a demostrar quan el fiscal va preguntar sobre el paper de l'ANC durant els dies previs al referèndum.
El fiscal va provar d'implicar Sànchez i l'associació que dirigeix en els intents de boicotejar l'acció de la Policia i la Guàrdia Civil durant aquella jornada; ho va fer fins i tot mitjançant un correu electrònic enviat a Sànchez en què se li proposava bloquejar amb vehicles els carrers adjacents als centres de votació.
"Ni tan sols el vaig llegir", va contestar l'acusat, que va arribar a comparar el cas amb el dels wasaps d'Ignacio Cosidó que van esquitxar el president del tribunal que el jutja, Manuel Marchena.
Després, la defensa va buscar transmetre la imatge de l'1-O que ha calat en la majoria de l'independentisme amb la projecció del vídeo de la puntada de peu voladora d'un agent en un col·legi electoral. |
"Antigament s'anomenava simplement la Plaça i amb aquest nom apareix en el cadastre de 1732.
L'any 1854, la plaça s'anomena plaça de la Constitució i no tenia les dimensions actuals: era més reduïda i ocupava l'espai existent entre la façana de l'Ajuntament i unes cases, actualment enderrocades, situades enfront seu.
L'any 1887 es redactà el projecte d'eixamplament de la plaça, que es va executar l'any 1895.
S'enderrocà l'illa de cases central i d'aquesta manera adquirí la seva fisonomia actual pel que fa a les dimensions.
En la dècada dels anys 20 se li donà el nom de plaça de Catalunya"
A la Plaça de Catalunya, rovell de l'ou de Molins de Rei, trobem des de l'Ajuntament fins ca n'Ametller (Museu Municipal), c al Jan de la Plaça o la simbòlica font pública.
Prop hi ha la fàbrica Ferrer i Mora (o edifici del Molí), el racó de Margarida Xirgu o la casa Josep Mas. |
L'exposició fa un breu recorregut per la història del còmic en català i alhora posa de manifest les principals activitats i tendències del moment.
Té per objectius donar a conèixer i fer visible els còmics que s'editen en català per fomentar-ne el consum i, alhora, incentivar les indústries culturals i les editorials a consolidar-ne i ampliar-ne les edicions, videojocs i audiovisuals.
Juny: Centre Cívic Ponent (av. dels Països Catalans, 106)
Novembre: Centre Cívic Llevant (pl. de l'Hort dels Canonges, |
Doctor en Geografia (UAB), Màster en Ciències Computacionals (UAB) i BS en Ciències Físiques (Universitat de Barcelona, UB), desenvolupo la meva activitat investigadora en el Grup de Recerca en Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d'Informació Geogràfica (GRUMETS ) i el CREAF.
Els meus principals interessos de recerca són: anàlisi espacial, anàlisi geoestadística aplicada a la teledetecció, metodologies de correcció radiomètrica per a imatges de teledetecció, interoperabilitat i estandardització d'eines SIG i TIC en l'àmbit de l'aigua i solucions geoespacials paral·lelitzades en entorns HPC.
Sóc professor del Departament de Geografia (UAB) i del Màster en Teledetecció i SIG (UAB).
Sóc editor associat de la revista científica GeoFocus i he estat membre del comitè de premis del Earth and Space Science Informatics de la European Geosciences Union i també membre del "advisory board" de FREEWAT i WIDEST, dos projectes finalitzats H2020 en el domini Water & ICT.
Des de 1999 he participat en diverses tasques de desenvolupament, anàlisi, gestió i docència del projecte de programari MiraMon GIS & RS.
Anàlisi espacial, Teledetecció, Paral·lelització d'algorismes, SIG
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail. |
(Data de publicació de l'acord: 27 de juliol del 2005)
S'acorda, per unanimitat, vistes les propostes del rector, amb data 6 i 15 de juliol del 2005, la modificació de la composició de la Comissió Acadèmica del Consell Social en els aspectes següents:
- El professor Jaume Casals i Pons, actual vicerector de Professorat, substitueix el professor Joan Josep Moreso i Mateos;
- Els professors Josep Eladi Baños Díez, vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica, i Maria Morrás Ruiz-Falcó, vicerectora de Postgrau, Doctorat i Relacions Internacionals, s'hi incorporen com a nous membres;
- El professor Carles Ramió Matas, actual vicerector de Planificació i Avaluació, renova la seva participació en la Comissió.
S'acorda, per unanimitat, vistes les propostes del rector amb data 6 i 15 de juliol del 2005, la modificació de la composició de la Comissió Econòmica i de Promoció del Consell Social en els aspectes següents:
- El professor Pelegrí Viader Canals, actual vicerector de Comunitat Universitària, substitueix el professor Josep Maria Vilajosana Rubio;
- El professor Jaume Guillamet Lloveras, vicerector d'Infraestructures i Fundacions, s'hi incorpora com a nou membre;
- El professors Tomàs de Montagut i Estragués, vicerector de Relacions Institucionals i secretari general, i Daniel Serra de la Figuera, vicerector d'Economia i Promoció, renoven la seva participació en la Comissió.
Proposta del rector per a la designació del gerent de la Universitat
S'acorda, per unanimitat, aprovar la proposta presentada pel rector relativa al nomenament del senyor Ricard Boix i Junquera com a gerent de la Universitat Pompeu Fabra i a les condicions del seu contracte.
Designació d'un representant del Consell Social al Patronat de la Fundació Universitat Pompeu Fabra
S'acorda, per unanimitat, que la senyora Conxa Oliu Creus, presidenta de la Comissió Econòmica i de Promoció del Consell Social de la UPF, representi a aquest Consell davant del Patronat de la Fundació Universitat Pompeu Fabra.
Proposta de participació de la UPF en la creació del Consorci Centre de Transferència de Tecnologia i aprovació dels seus estatuts
S'acorda, per unanimitat, vist l'acord del Consell de Govern de 15 de juny del 2005, aprovar la participació de la UPF en la creació del Consorci de Transferència de Coneixement (CTC), els Estatuts del qual s'adjunten com annex 1.
Proposta de participació de la UPF en la creació del Consorci d'Estudis de Seguretat i d'aprovació dels seus estatuts
S'acorda, per unanimitat, vist l'acord del Consell de Govern de 15 de juny del 2005, aprovar la participació de la UPF en la creació del Consorci Centre d'Estudis de Seguretat (CES), els Estatuts del qual s'adjunten com annex 2.
Proposta de constitució de l'entitat Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
S'acorda, per unanimitat, vist l'acord del Consell de Govern de 14 de juliol del 2005, aprovar: |
Els Mossos d'Esquadra van detenir el 15 de febrer un home, de 25 anys i de nacionalitat espanyola, després de robar en 140 trasters del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
Els agents el van detenir in fraganti quan cometia un nou robatori, en aquest cas al barri de les Corts.
Buscava comunitats de veïns que tinguessin un nombre considerable de trasters a l'edifici.
Actuava a altes hores de la matinada i el seu objectiu principal eren les bicicletes.
La investigació va començar al setembre, quan es va detectar un increment de robatoris amb força en trasters del districte.
El valor dels objectes robats supera els 200.000 euros.
Un cop localitzada la comunitat, el lladre accedia forçant la porta d'entrada, deambulava per la zona esperant el moment oportú per forçar l'entrada als trasters i robava el que hi havia a l'interior.
Es tapava la cara amb un tapaboques per no ser descobert.
Els investigadors van acabar identificant el lladre i el van localitzar dissabte, just quan estava cometent un robatori en un traster del barri de les Corts.
El detingut, espanyol i de 25 anys, tenia un requeriment judicial de detenció per trencament de condemna.
Va ingressar a presó després de passar a disposició judicial. |
Skoda ja disposa d'un nou membre per a la seva família RS.
Es tracta del Kodiaq RS, el primer SUV de la marca txeca que entra en aquest exclusiu club d'altes prestacion s.
Entre les seves principals característiques, aquest model d'alt rendiment equipa el motor dièsel de sèrie més potent de la història de la marca gràcies als seus 240 cv.
Una unitat que va recórrer el circuit de Nürburgring en un temps de 9 minuts i 29 segons.
Combinat amb el canvi automàtic de doble embragatge DSG de 7 velocitats i la tracció total, aquest peculiar Kodiaq accelera de 0 a 100 km/h en tan sols 6,9 segons i té una velocitat punta de 221 km/h.
Pel que fa al consum, la marca anuncia una mitjana de 6 l/100 km.
A més, aquest propulsor es caracteritza per gaudir de detalls com el sistema Dynamic Sound Boost, que proporciona un so especialment impactant.
D'altra banda, i per gestionar tot aquest desplegament de potència, el nou Kodiaq RS disposa d'un tractament específic del xassís i de les suspensions, així com d'altres solucions com la direcció progressiva de sèrie, que li permet una conducció especialment segura i àgil.
De la mateixa manera que trobem al Control de Xassís Dinàmic, els tres sons disponibles s'associen amb el Selector de Mode de Conducció.
En aquest sentit, el Selector de Mode de Conducció permet al conductor triar entre els modes Eco, Comfort, Normal, Sport, Individual i Snow i la possibilitat d'activar un mode Off-Road.
El control de descens en pendents està disponible a velocitats fins a 30 km/h, i el seu funcionament es combina amb l'ABS, el Control Electrònic d'Estabilitat (ESC), els bloquejos electrònics de diferencial (ESC) i el Sistema de Control de Tracció (TCS).
De fet, l'ESC disposa de dues fases en el Kodiaq RS.
Quan està seleccionat el mode Sport, és menys restrictiu i fins i tot permet lleugers derrapatges quan el sistema comprova que el conductor té el vehicle sota control.
En matèria d'equipament, amb l'RS és la primera vegada que un Skoda equipa les llantes d'aliatge Xtreme de 20 polzades de sèrie.
A més, inclou elements com els fars davanters i posteriors full-led o la instrumentació digital Virtual Cockpit.
A l'exterior destaquen elements com els fars davanters i posteriors full-led o el redissenyat logotip RS.
Un logotip que també està present al seu exclusiu interior, amb seients de tall esportiu i detalls en vermell que també acompanyen el volant i el pom de la palanca de canvis, entre altres elements del seu habitacle.
El preu del Kodiaq RS és de 47.100 euros |
Carmen Botella, Silvia Rueda, Emilia López-Iñesta i Paula Marzal, investigadores de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE-UV) i de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, han publicat un article que descriu com un programa implantat pel centre des del 2011 per reduir la bretxa de gènere en les carreres STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) ha contribuït en part a augmentar la proporció de dones matriculades.
En un article publicat en la revista Entropy, les investigadores constaten que l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV) se situa percentualment més de dos punts per damunt de la mitjana estatal en aquesta àrea.
Així, en el curs 2010-2011 el percentatge de dones en carreres STEM al centre valencià (13,55%) estava molt proper a la mitjana espanyola (13,36%).
Un any després, l'ETSE va millorar notablement les seues xifres i va arribar fins al 15,28%, per un 13,33% en el conjunt de l'Estat, mentre que, en les últimes dades registrades, del curs 2016-2017, la diferència entre la Universitat i la resta d'Espanya arribava fins als dos punts i mig (14,55%, enfront del 12,06%).
Les autores asseguren que actualment el camp de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) és un dels més dinàmics i amb més poder transformador en la societat.
Tot i això, el percentatge de dones que es formen en aquest sector continua disminuint en el conjunt de l'estat.
També augmenta el nombre de dones que abandonen la seua carrera professional.
Aquests fets estarien propiciats, segons l'article, per diversos factors, com l'absència de mentors durant les seues carreres, el desconeixement de referents femenins dins del camp, la dificultat per conciliar la vida laboral i la personal, o la manca de suport per part de les institucions.
En l'article han participat Carmen Botella, professora del Departament d'Informàtica i advisor del grup d'afinitat de la IEEE Women in Engineering de l'ETSE-UV; Silvia Rueda directora del Departament d'Informàtica i integrant de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues; Emilia López-Iñesta, professora del Departament de Didàctica de la Matemàtica, ambaixadora Scientix i mentora en StemTalentGirl; i Paula Marzal, professora del Departament d'Enginyeria Química i directora de l'ETSE-UV.
Des de 2011, l'ETSE-UV combat aquesta problemàtica a través d'un programa que persegueix reduir la bretxa de gènere en el sector de les TIC.
Amb aquest fi, es realitzen trobades amb els centres d'ensenyament secundari, Batxillerat i Cicles Formatius en què es combaten estereotips.
A més, es tracta d'animar aquelles dones que s'han decantat per aquestes carreres a progressar en la seua formació utilitzant models de referència i creant xarxes de suport, tant durant el període de formació acadèmica, com en l'entorn professional.
"A causa de l'impacte transformador de les TIC en el futur pròxim, és important treballar en augmentar la presència de dones en el sector i evitar que apareguen biaixos propiciats per algoritmes que no contemplen la perspectiva de gènere", afirmen les autores.
Tal com indica l'article "Gender Diversity in STEM Disciplines: A múltiple Factor Problem", en el camp de les TIC, només un de cada cinc llocs de poder està ocupat per dones, i el 88% de les patents presentades són elaborades per equips exclusivament masculins.
A més, la bretxa salarial provoca que de mitjana en aquest sector una dona perceba entre un 18% i 21% menys que un home pel mateix treball. |
Enric Suñé Calvet, fill d'un impressor manresà, va inaugurar el seu taller d'arts gràfiques al pssatge de la Mercè el mes d'octubre de 1975.
Art a Manresa (segles XIX i XX) |
ACTA de la reunió del Comitè d'Empresa del PDI de la Universitat P ompeu Fabra
Llista de correu del Comitè d'Empresa PDI
1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'acta anterior.
2.- Treball de les comissions i dels òrgans als que el CE PDI té representació.
4.- Reducció hores de dedicació sindical.
S'inicia la reunió a les 15:05 hores.
1.- Lectura i aprovació de l'acta anterior.
Es procedeix a la distribució de còpies de les actes anteriors i s'anoten les esmenes.
En Xavier Perramon proposa la següent esmena a l'acta del dia 07.03.2013 sobre la informació relativa a la darrera Comissió Paritària i proposa el següent redactat:
El 23 de gener es va celebrar una reunió de la Comissió paritària (aquesta no es reunia des del maig del 2012, tot i que s'ha de reunir cada 3 mesos).
Va assistir a la reunió en Xavier Perramon i en
- Nous contractes de la Llei de la Ciència.
Amb aquesta llei es creen noves figures d'investigador que s'han d'encaixar en el marc del Conveni col·lectiu.
Les universitats són del parer que el desplegament d'aquestes figures s'ha de fer segons la normativa que aprovi cada universitat, sempre amb la participació del seu comitè d'empresa.
- Es va proposar un secretari nou: la Comissió està sense secretari des de fa més d'un any, i el president va proposar que el lloc l'ocupi Ángel Giménez, de la Inspecció de Treball.
Les universitats ja n'estaven informades i van expressar el seu acord, però la part social va demanar temps fins a la propera reunió per valorar la proposta.
- Composició de la part social: fins ara hi havia representants només de CCOO i UGT, i ara s'hi afegeix un representant de CSIF ja que aquest sindicat ara té més del 10% de delegats dels comitès d'empresa de les universitats catalanes.
- En les intervencions al torn obert de paraules, les universitats es van comprometre a fer gestions per tal que l'AQU avaluï també els professors interins a l'efecte d'obtenir els complements de recerca.
El president senyala el fet que el càrrec de secretari/secretària encara no ha estat cobert i la urgència en resoldre aquest tema per a normalitzar la gestió i publicació de les actes.
2.- Treball de les comissions i dels òrgans als que el CE PDI té representació
El President informa sobre l'activitat de la Comissió mixta.
Marc Sanjaume informa sobre les negociacions a la comissió d'associats, que s'ha reunit en cinc ocasions amb la presència de Joan Estafanell i Pau Yuste per part de l'empresa i Andrés Valle, Marc Sanjaume i Elisabeth Miche per part dels representants de les treballadores.
Es presenta en pantalla la proposta feta pel vicerectorat.
Es presenta les estadístiques sobre les diferents categories contractuals presents a la universitat: visitants (inclosos "visitants irregulars"), lectors, ajudants, investigadors pre- i post-doctorals i associats (inclosos "associats irregulars").
La proposta intenta resoldre la situació del col·lectiu de visitants i associats a partir (vid. document adjunt).
Cada departament pot concretar els requisits d'aplicació del pla.
Rafael Pedraza senyala les diferències entre categories de visitants i la possibilitat de crear places d'agregats interins.
Es planteja el tema dels tribunals de concursos de professors associats.
Segons la proposta del vicerectorat dos membres serien escollits pel Rectorat i tres pel Departament.
Es planteja la necessitat de que els membres siguis escollits per sorteig, essent aquest, segons l'Alfons Aragoneses, un dels punts on continua viva la negociació.
Antonio Márquez senyala que s'ha d'exigir als associats actuals els mateixos requisits que als nous i que en tot cas l'acord no pot vulnerar la llei.
Senyala també que el procediment d'urgència ha de ser limita tal màxim per tal de garantir que només s'utilitzi en cas d'urgència.
Intervé l'Anna Ginès en el sentit de que els joves doctors amb contracte d'associat han de ser reconvertits en altra categoria respectant les condicions laborals del col·lectiu..
Es proposa plantejar a la comissió el tema de la jornada d'aquests nous contractes.
Es planteja incidir per a que les estades de recerca comptin com a períodes de desvinculació.
Es planteja també que es contemplin les places d'investigadors Beatriu de Pinós i les places de lectors acreditats com agregats amb el mateix reconeixement que els investigadors Ramón y Cajal.
Enric Martínez planteja el tema de la readmissió dels acomiadats, que tinguin prioritat en els concursos d'associats i que els membres del Comitè d'empresa acomiadats per defensar els associats tinguin prioritat a l'hora de ser contractats.
Alfons Aragoneses demana que l'Enric Martínez faci un redactat d'aquestes propostes.
Anna Ginès considera correcte que es valori l'experiència docent a la UPF a l'hora de contractar professors associats.
Alfons Aragoneses recolza aquesta possibilitat sempre que sigui compatible amb la no-endogàmia en la contractació.
Enric Martínez pregunta si els representants del comitè d'empresa defendran als acomiadats i els seus drets.
Marc Sanjaume senyala que no és aquest el mandat de la comissió mixta /comissió d'associats sinó discutir temes tècnics.
Rafael Pedraza indica la possible contradicció entre valorar els que han treballat a la UPF i valorar l'experiència independentment del lloc de treball.
Enric Martínez mostra el seu desacord.
Antonio Márquez expressa que va ser acomiadat sense causa i substituït per una persona escollida arbitràriament i que s'hauria de pensar algun mecanisme per a compensar aquest tracte injust.
S'acorda transmetre totes aquestes esmenes i propostes la comissió mixta.
Comissió de negociació i comunicació
El president exposa el comunicat sobre les declaracions del rector Moreso comparant estudiants i nazis, el comunicat sobre la darrera vaga i la no responsabilitat de la comissió de negociació i comunicació en les declaracions al diari ABC en nom del comitè d'empresa.
Antonio Márquez afirma la seva legitimitat per a adreçar-se a periodistes i Xavier Parramon explica la visita de tots dos a la redacció del diari ABC per explicar les irregularitats a les contractacions de la UPF.
Anna Ginès i Alfons Aragoneses indiquen a l'Antonio Márquez i al Xavier Parramon que només el president del comitè d'empresa o la comissió de negociació i comunicació poden parlar en nom del Comitè d'Empresa.
En Xavier Perramon aclareix que les declaracions les va fer un membre del Comitè a títol personal, que lògicament no parlava en nom del Comitè, tot i que el redactat final de l'article que es va publicar es pugui malinterpretar en aquest sentit.»
Enric Martínez senyala que reconeix l'Alfons Aragoneses com a persona, com a docent però no pas com a president del comitè d'empresa.
L'Alfons Aragoneses agraeix públicament que li reconegui com a persona i reitera que s'han d'utilitzar els canals establerts pel comitè per comunicar amb la premsa.
Anna Ginès reitera que el comitè d'empresa ha d'estar informat si algú fa declaracions en nom del mateix.
Anna Ginès informa sobre la reunió del comitè de seguretat i salut.
En l'última reunió es va preguntar sobre les mesures de seguretat i salut en els nous edificis.
El tema dels despatxos petits no va ser tractat.
Es pretén que hi hagi només un professor ena quest tipus de despatxos.
Destaca Anna Ginès que s'ha parlat del fet que només hi hagi un tècnic en riscos laboral sobresaturat de feina.
Fina Alemany destaca que es pot traslladar aquest tema a la comissió mixta
Anna Ginès insisteix en la manca de recursos.
El president indica que els temes a treballar seran la contractació d'associats i l'estabilització dels docents precaris.
Es fa una crida a activar les diferents comissions.
Alfons Aragoneses esmenta el tema de les hores sindicals i la necessitat de comunicar-les el més aviat possible al vicerectorat.
El Xavier Parramon senyala que aquest és un tema de les seccions sindicals i no pas un tema de la presidència del comitè d'empresa.
Alfons Aragoneses respon expressant que no vol interferir en l'activitat de les seccions però que sí està interessat en conèixer si hi ha membres del comitè que són pressionats per a no fer ús de les hores o, al contrari, per a acceptar aquestes hores.
Xavier Parramon informa del contingut de la darrera comissió paritària.
Xavier Perramon informa que el 25 de març hi va haver una reunió de la Comissió paritària del Conveni, en què es van tractar els temes següents:
- Designació d'Ángel Giménez, de la ITSS, com a secretari de la Comissió tal com s'havia proposat a la reunió anterior.
- Acord GOV/19/2013 de la Generalitat pel qual es retalla una paga extra del sou dels treballadors públics catalans del 2013.
L'acord diu que la retallada és de mitja paga extra de juny i mitja de desembre, però en el cas del personal laboral els òrgans de negociació poden acordar una altra distribució.
La postura de la part social és no negociar res sobre les retallades i per tant aquesta queda com està: meitat al juny i meitat al desembre.
- Al torn obert de paraules la part social va recordar que, encara que la jubilació forçosa als 65 anys que estableix l'article 50 del Conveni hagi quedat anul·lada per la darrera reforma laboral (disposició final 4.2 de la Llei 3/2012), el que diu aquest mateix article sobre els programes d'estabilització de lectors continua plenament vigent.
I sense res més a tractar s'aixeca la sessió a les 16:45. |
BARCELONA, 7 maig (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 52 anys a Sant Adrià de Besòs (Barcelona) per presumptament atropellar de manera intencionada una dona amb la qual s'havia obsessionat malgrat que ella el rebutjava, per la qual cosa se l'acusa d'una temptativa d'homicidi dolós.
Segons ha informat aquest dimecres la policia catalana, el conductor, veí de Sant Adrià, va atropellar la dona una primera vegada quan la va veure caminant pel carrer al costat d'un amic i la va tirar a terra a sota del vehicle.
Va tractar de fer-ho una segona vegada fent marxa enrere però l'amic ho va impedir estirant-la per allunyar-la de la trajectòria del vehicle.
Així ho van relatar tant la víctima com una altra dona que anava amb el conductor al cotxe --una coneguda--, els testimonis de la qual van coincidir que quan l'home la va veure, va accelerar el vehicle fins a envestir-la.
Els fets van passar la tarda d'aquest dimarts, cap a les 19.30 hores, a l'encreuament de l'avinguda Manuel Fernández Márquez amb el carrer del Mar, i una patrulla que era per la zona va intervenir en veure el conductor fora del vehicle i cridant tres persones.
La dona va ser atesa per una ambulància i en seu policial va manifestar que coneixia l'home que l'havia atropellat des de feia un parell de mesos, que l'home s'havia obsessionat amb ella i li demanava constantment mantenir relacions sexuals, cosa a la qual ella s'oposava.
El detingut, de nacionalitat espanyola, que acumula una desena d'antecedents penals per diversos delictes, passarà pròximament a disposició d'un jutjat de guàrdia de Badalona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El líder de DL al Congrés, Francesc Homs, ha considerat aquest dilluns "estúpid" que C's hagi formulat una pregunta per escrit al Govern per saber si la Generalitat paga a mitjans internacionals perquè facin entrevistes al president català, Carles Puigdemont.
"Això és pensar que la premsa internacional recula comprar.
C's no ofèn el Govern de la Generalitat, ofèn la classe periodística, ofèn els mitjans seriosos", ha argumentat en roda de premsa.
Homs s'ha preguntat si C's formula aquesta pregunta perquè és la seva forma de procedir habitual amb els mitjans: "No sé si C's ho intenta fer així en la seva relació amb la premsa, però jo mai he vist una entrevista a canvi de diners".
El líder de DL també s'ha pronunciat sobre l'entrevista del programa 'Salvados' al líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, de qui ha dit que no comparteix ni els seus postulats, ni tampoc els dels qui l'ataquen per dir el que diu.
"Hi ha tantes coses que no comparteixo del que diu com dels qui l'ataquen pel que diu.
Poso distància als uns i als altres", ha tancat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Quatre universitats catalanes homenatgen el gran periodista i professor
Imatge de l'homenatge al professor i periodista / UPF
"Aquesta serà la millor classe de la meva vida".
El Carlos va tancar el portàtil i es va posar a dormir.
Havia trobat materials boníssims sobre Toni Morrison, la Nobel que acabava de deixar aquest món.
Es va adormir satisfet, amb la sensació de la feina feta encara que estigués en plenes vacances d'estiu.
Aquella va ser la seva última nit.
La Carme Canut, l'esposa de Carlos Pérez de Rozas, glossa aquells instants amb emoció, amb dolor i també amb la serenor de ser capaç de compartir-los amb tots els que admiràvem i estimàvem el gran periodista i professor.
L'auditori de la Pompeu Fabra ha acollit aquest dimecres un homenatge a Pérez de Rozas organitzat per les quatre universitats on va treballar al llarg de més de quatre dècades de dedicació a la docència del periodisme, tasca en la qual ha esdevingut un referent estimat pels centenars i centenars d'alumnes que ha tingut.
La UAB, la UIC, la Ramon Llull i la UPF han unit esforços i sinergies per posar en valor el seu mestratge i constatar el que és una veritat tàcita que val la pena documentar: Carlos Pérez de Rozas és un dels professors universitaris de periodisme més rellevants que hi ha hagut a casa nostra.
En paral·lel a aquesta realitat docent, l'homenatge també serveix per documentar i acreditar la vàlua professional d'algú amb profunds coneixements de l'ofici de periodista, singularment dins l'àrea del disseny gràfic i composició visual dels diaris.
La confluència de les dues vessants, l'exercici periodístic del dia a dia i l'ensenyança a les aules és part substancial de la personalitat d'aquest individu tan especial, tan ben valorat pels seus alumnes, pels companys que van treballar colze a colze amb ell i també pels que van ser els seus amics, sabedors de la manera tan vital, natural i orgànica com ell conjugava totes les facetes i passions de la seva vida.
"Sembla que vulgui començar a parlar", diu la Carme amb emoció mirant la foto gegant del Carlos que presideix l'acte.
"Hem volgut posar en comú la feina d'un professor que ha sigut molt important per a les quatre universitats que som aquí, reconèixer la seva petjada, explicar que ell entenia la transmissió del coneixement com una forma de generositat".
Són paraules de Jordi Balló, de la UPF: "De què serveix saber si no ho podem transmetre als altres", afegeix.
Per la seva part, Maria Josep Recoder, de la UAB –la primera universitat on va exercir–, destaca l'amplíssim coneixement de la professió que tenia Pérez de Rozas que sintetitzava en els valuosos materials visuals i gràfics de diaris de tot el món amb els quals trufava les seves classes.
Alfonso Méndiz (UIC) reverbera la passió i l'entusiasme que demostrava sempre i en tot lloc: "Estimava el periodisme i estimava els alumnes, eren la seva vida".
En el mateix sentit s'expressa Albert Sáez, de la Blanquerna: "Era capaç de felicitar-te per una portada que havies fet en un diari que li feia la competència al que ell treballava.
Ensenyava a les seves classes allò que trobava cada dia als diaris, era en si mateix un manual de bones pràctiques del periodisme".
Segurament la idea més important i necessària de tot l'homenatge és la que expressa amb convicció Toni Piqué diverses vegades: "Era un gran mestre perquè era un gran professional".
En efecte, no tot era la seva simpatia i bonhomia, no tot era el seu caràcter expansiu i afectuós, ni la seva innata capacitat de fer amics.
Tot això estava absolutament connectat amb els seus sòlids coneixements sobre l'ofici periodístic, amb les seves lectures, el perfeccionament quotidià al que se sotmetia a si mateix, el domini dels clàssics i els referents fonamentals de la professió: "Sabia explicar el context, fer connexions, crear ponts i vincles entre els diferents territoris del coneixement periodístic".
Dues fotos serveixen als assistents per condensar la seva personalitat.
Una amb el seu pare, el gran fotoperiodista de la nissaga –"La pilota, Carlos, la pilota, fotografia sempre la pilota"–, i l'altra –obra del gran Josep Maria Alguersuari– amb la seva companya de La Vanguardia Rosa Mundet que defineix la seva faceta de bon cap i fabulós director d'art d'un diari: "El vaig veure enfadat molt poques vegades.
S'enfadava quan detectava que no es valorava prou la feina dels fotoperiodistes i els dissenyadors del diari".
Josep Rovirosa recorda un exemple de la seva praxi periodística: el dia que ETA va assassinar un guàrdia urbà de Barcelona va decidir publicar en portada el fèretre amb la gorra al damunt en lloc de la foto del cadàver i la sang.
L'Emilio, el germà del Carlos, no deixa passar l'ocasió de recalcar com s'ho passava de bé amb tot allò que feia, l'esperit lúdic que sabia injectar a tots els terrenys de la seva intensa vida.
I lamenta també que ningú es preocupés al llarg de tants anys de vida universitària d'enregistrar en vídeo les classes del Carlos.
Té raó en el seu lament, però no és del tot cert.
Si un rastreja amb una mica de paciència les xarxes socials podrà trobar alguns vídeos en què es pot veure un home menut i espurnejant, vehement, saltironant de tant en tant d'emoció, explicant històries sobre art, música, política, esport, societat, fotografia...
Tot amb un vincle comú, una passió que ho amalgama: el convenciment que el periodisme és una feina preciosa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Després de l ́aturada d ́aquest any per qüestions econòmiques i baixa assistència, El Club de la Cançó ha decidit canviar d'escenari, deixar el Sielu i engegar nova programació el febrer de l ́any que ve integrada dins els actes de la Sala Petita del Kursaal.
Joan Isaac obrirà, com ja va fer el 2001, la nova etapa del Club de la Cançó, el dia 4 de febrer.
La següent cita serà el 17 de març, amb Patxi Andión «que va fa molts anys que no actua a Manresa»; i tancarà aquesta represa la cantant sallentina Núria Cols acompanyada del guitarrista Jordi Farrés, el 7 d ́abril.
Tots els concerts començaran a les 21 h i el preu serà serà de 15 euros i 12 (joves, gent gran, carnet Galliner).
La intenció és que el cicle pugui tenir continuïtat passat l'estiu.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) ha exhortat aquest dijous a copiar l'exemple de repúbliques com Estònia, Eslovàquia i Eslovènia perquè Catalunya surti endavant, després de defensar la viabilitat del procés sobiranista sempre que vagi acompanyat del suport d'una àmplia majoria social i es faci en un marc democràtic.
En una conferència titulada 'L'economia catalana i el repte del dret a decidir' al TecnoCampus de Mataró (Barcelona), l'expresident ha precisat: "Podríem tirar endavant si copiéssim les bones actituds d'aquests països".
Pujol s'ha esforçat a combatre les "pors" que volen instaurar els contraris a la independència com que Catalunya quedaria fora de la UE i que crearia divisió entre els catalans.
Segons Pujol, si Catalunya actua "mínimament bé" continuaria a Europa i amb l'euro, malgrat manifestar que hi ha molts països que van renunciar a entrar a la UE i han evolucionat positivament.
"Estònia no va voler entrar, i els ha anat molt bé", ha ressaltat Pujol, qui ha insistit que ara la batalla que Catalunya ha d'afrontar és la del dret a decidir, pel que ha reiterat la necessitat que el procés sigui escrupolosament democràtic i tenir una actitud integradora per comptar amb el recolzament d'una clara majoria social.
Així, l'expresident català ha sostingut que aconseguir la independència de Catalunya depèn políticament dels seus ciutadans, però ha admès que cal aclarir els dubtes que pugui generar "sense negar que sempre una separació té un moment traumàtic, tant per a nosaltres com per a la resta d'Espanya".
"En un primer moment hauria problemes entre nosaltres i la resta d'Espanya, però no significa que no els poguéssim superar", ha destacat.
Tot i això, Pujol ha sostingut que si Catalunya se separés d'Espanya "perquè fora bé caldria poder pactar finalment" amb l'Estat i Europa, tot i que hagués una clara majoria social que la recolzés.
"I per fer-ho convindria que la separació hagués almenys traumàtica possible, i que ràpidament s'entrés en una fase de normalització de les relacions", ha remarcat.
Per justificar els seus arguments, ha assegurat que tant a Estònia com Eslovàquia els va "molt bé" i que Eslovènia té més problemes però està lluny de la situació d'Espanya, i ha admès que Letònia és qui té més dificultats.
"Si Estònia és independent i els va molt bé, si Eslovàquia i Letònia també, tot i que a aquesta última no li vagi tan bé, i totes són més petites en habitants, PIB i potència exportadora que Catalunya, per què no podem anar bé nosaltres", ha preguntat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
PALMA DE MALLORCA, 12 Maig (EUROPA PRESS) -
Un home ha matat presumptament aquesta matinada el company de la seva exparella amb una escopeta i després s'ha suïcidat a Santa Ponça, Mallorca, segons han confirmat a Europa Press fonts de la Guàrdia Civil.
Els fets han succeït cap a les 2.50 hores d'aquest dijous quan, pel que sembla, l'home ha entrat a casa de la seva exparella i ha disparat a l'altre amb una escopeta, i després s'ha engegat un tret.
Els dos homes són de nacionalitat espanyola.
El presumpte autor del crim tenia 66 anys i l'home que ha estat suposadament assassinat 37 anys.
Els fets han ocorregut en un habitatge del carrer Serra d'Alfabia, número 5, de l'esmentada població mallorquina.
El Grup d'Homicidis s'ha fet càrrec de la investigació i en aquest moment es troba al lloc del succés fent una inspecció ocular.
També hi ha acudit el metge forense.
De moment, s'investiguen les causes exactes que han motivat el suposat homicidi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El duet gironí Carles & Sofia piano duo estrenaran demà nou repertori a la prestigiosa Sala Verdi de Milà.
L'actuació, en la qual interpretaran obres de Vivaldi, Puccini i Verdi, s'emmarca dins la sèrie de concerts organitzats per la Fondazione La Società dei Concerti di Milano, una fundació de gran prestigi que va ser fundada el 1983 per Antonio Mormone i que des de la seva creació ha presentat als seus concerts grans figures musicals, de la categoria de Pollini i Rostropovich, entre molts altres.
Aquest cop, el duet gironí comparteix cartell amb Yuja Wang, Grirory Sokolov i la NWD Philarmonic Orchestra.
Carles & Sofia oferiran a Milà un recital de piano a quatre mans titulat Dall'Italia allà Spagna, amb una primera part dedicada a Itàlia, amb un repertori que han encarregat expressament per a l'ocasió.
Començaran el concert amb tres àries de Vivaldi, en la transcripció per a piano a quatre mans d'Andreu Diport, i continuaran amb dues fantasies: una sobre temes de Puccini i l'altra sobre temes de Verdi, segons l'arranjament d'Adrià Barbosa.
A la segona part, oferiran una de les seves especialitats: una selecció de l'òpera Goyescas d'Enric Granados i la suite de l' Amor Brujo, a més de dues danses de La vida breve, de Manuel de Falla.
"Els reis indiscutibles del piano a quatre mans", segons els va qualificar la crítica a Nova York, ara van a l'assalt de Milà.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Un equip de professionals i tècnics executen les prioritats definides pel govern metropolità sota els principis de transparència, gestió acurada dels recursos públics i voluntat de servei als ciutadans i ciutadanes.
Estructura organitzativa Departaments, serveis, qui és qui
Organismes i empreses Entitats de dret públic i privat participades per l'AMB
Empleat públic i retribucions Escales salarials, ofertes de treball, indicadors
Contractació pública Informació sobre els contractes subscrits per l'AMB
Convenis Convenis de col·laboració
Normativa i ordenances Reglament orgànic, lleis, decrets i altra normativa aplicable
Gestió de la qualitat i del medi ambient Estàndards de qualitat en la gestió dels serveis prestats
Imatge institucional Manual d'estil gràfic i llibre d'estil
Lloguer d'espais i sales Serveis, reserves i bonificacions pel lloguer de sales a la seu de l'AMB |
Demà divendres, 13 de desembre, a partir de les 9.30 hores, a la sala 11 del primer pis de la seu de CCOO a Barcelona (Via Laietana, 16), els sindicats UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona organitzem la jornada de debat metropolità "Progrés i drets de ciutadania.
18 de desembre: Dia Internacional de les persones migrants El dia 18 de desembre se celebra el Dia Internacional de les persones migrants.
Des de l'AMIC – UGT de Catalunya considerem necessària aquesta commemoració simbòlica, doncs serveix per situar a l'opinió pública la qüestió de les migracions al món actual.
Les migracions són una constant intrínseca a la història de Continua llegint → |
L'exregidor del PP a Figueres Diego Borrego, podria tornar al grup municipal del PP en les properes setmanes, del qual va ser expulsat en ser acusat de gravar un usuari en els banys del TAV de Girona i de tinença i difusió de pornografia infantil.
Les dues causes han estat arxivades i l'ara regidor no adscrit també demanarà que se li retorni la militància del partit després de suspendre-li.
«Des de la Junta comarcal estem desitjant que torni i se li restauri la seva posició i els seus càrrecs », ha assegurat el president del PP a l'Alt Empordà, José Francisco Parra.
La recuperació de les responsabilitats municipals i del carnet de partit permetria a Borrego «recobrar l'honor que ha quedat malmès», diu Parra.
Ara la decisió depèn del Comitè de Drets i Garanties del partit.
La suspensió «cautelar» de la militància «és el procediment habitual » i ara, un cop exempt de les dues acusacions, Diego Borrego i el president comarcal volen que es reincorpori a les files del PP figuerenc.
«A un company se li ha de fer costat», ha insistit Parra després que se sabés que les dues causes de Borrego havien sigut arxivades.
El regidor està treballant en la sol·licitud al Comitè per a la restitució de la militància.
Un cop l'organisme hagi emès l'informe, en cas que fos favorable s'haurà de lliurar a l'Ajuntament per tal de fer efectiu el canvi de regidor no adscrit a edil del PP.
Malgrat que en les últimes eleccions municipals el PP va aconseguir dos regidors (Maria Àngels Olmedo i Diego Borrego), fa vuit mesos que la formació només compta amb un edil que actuï sota les sigles populars.
Borrego és regidor no adscrit des del ple de l'1 de juny del 2017, després que la secretària municipal rebés un escrit en què el comitè el suspenia de funcions.
Ja aleshores, el regidor havia sol·licitat que es declarés nul el dictamen en considerar que es vulnerava la presumpció d'innocència i que en aquell mateix document constava que la suspensió era «cautelar» i que es podria «revertir».
Davant la possible reincorporació de Borrego al grup municipal del PP, l'actual regidora, Maria Àngels Olmedo, no ha volgut fer declaracions.
Olmedo i Borrego han protagonitzat diversos episodis on han deixat en evidència les seves discrepàncies.
El 2015, Olmedo va denunciar la «deslleialtat» de Borrego al Comitè de Garanties per haver pactat amb el govern aprofitant que era fora de vacances.
De fet, la cap de llista del PP de Figueres confessava que no volia Diego Borrego com a número 2 de la llista «perquè no era de la seva confiança», però que finalment li ho van «imposar».
En els plens s'evidenciaven les desavinences fins al punt que cadascú votava pel seu compte i havien arribat a no dirigir-se la paraula.
En breu, podrien haver de tornar a treballar junts sota les mateixes sigles i colze a colze.
La formació, però, conclou que «s'hauran d'avenir per força» i defensa que Borrego i Olmedo «estan per sobre de desavinences i que votaran el que sigui millor per a la ciutat».
Un jutjat de Girona l'investigava per haver gravat presumptament un home als lavabos del TAV de Girona, mentre que un altre de Figueres ho feia per possessió i distribució de pornografia infantil.
Van ser arxivades per falta de proves.
La defensa encarregarà un informe pericial per demostrar que tots els joves que surten en els vídeos són majors d'edat.
Ara, un cop exonerat de les dues causes, tant el regidor com el grup comarcal del PP confien en la seva reincorporació. |
L'actriu gironina Carla Nieto i la cordovesa Macarena Gómez seran dues de les protagonistes de l'edició del 2018 del Festival de Cinema de Girona, que enguany celebra el trentè aniversari.
Del 25 al 29 de setembre, espais com els cinemes Albèniz, la Casa de Cultura, la Fundació Valvi o Moby Disk Records acolliran la projecció de les pel·lícules seleccionades pel festival.
Carla Nieto centrarà la inauguració del festival, el dimarts 25 de setembre (20 h), al cinemes Albèniz, amb l'estrena mundial del film Consciencia, de Sergio Peña, i que ella protagonitza.
El mateix dia es projectarà també el curt Duele, de Bernardo Rumaga, on Nieto també apareix, i dotze espots del festival realitzats per estudiants de l'Escola Universitària ERAM.
L'actriu també presentarà la cerimònia de lliurament de premis el 29 de setembre.
Per la seva banda, la cordovesa Macarena Gómez serà present al festival amb les pel·lícules Ma Belle i Etiqueta negra.
«Soc molt feliç rodant curts perquè crec que és la millor escola», va dir Gómez, molt popular pel seu paper de Lola en la sèrie La que se avecina.
Segons ella, els directors dels curtmetratges «arrisquen» i el format «t'obre moltes portes com a intèrpret», va dir.
A banda de les projeccions citades, alguns dels films més destacats que es projectaran són I hate New York, dirigit per Gustavo Sánchez i coproduït per José Antonio Bayona i la gironina Soledad Martínez, i les prèmieres mundials Jump, de Liberto Rabal i protagonitzat per Adriana Davidova; Fornacis, d'Aurèlia Mengin i protagonitzat per ella mateixa, i Capa negra, de Jaume Najarro, protagonitzat per Jack Queralt, Octavi Pujades, Roger Pera i Roger Berruezo, entre d'altres.
El director del festival, Lluís Valentí, va assenyalar que la clau del festival «és el networking de talent que dura tot l'any i que fa que participem en plataformes de tot el món».
Valentí va explicar que ha volgut posar Macarena Gómez en la programació de Talent local gironí perquè és una actriu cordovesa «enamorada a Girona i amb fills a Girona», a més que la producció en la qual participa és gironina.
El tinent d'alcaldia i regidor de Cultura, Benestar Social i Ciutadania de l' Ajuntament de Girona, Carles Ribas, va agrair ahir en la presentació la «tasca feta per l'equip del Festival de Cinema de Girona al llarg d'aquests trenta anys» i va felicitar els organitzadors «per haver aconseguit, en aquesta edició, més interacció amb el festival que altres vegades».
El Festival ha rebut aquest any més de 2.000 pel·lícules provinents d'un centenar de països diferents i, finalment, se n'han seleccionat un total de 246 de 41 punts de la geografia mundial com Alemanya, Argentina, Austràlia, Egipte, Estats Units, Dinamarca, Iran, Israel, Japó, Portugal, Suïssa, Uruguai o la Xina. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Demana un any i mig de presó per al seu pare
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La fiscalia ha demanat l'arxivament de la causa contra el futbolista argentí Leo Messi per frau fiscal, però demana un any i mig de presó per al seu pare, en considerar que va ser aquest últim qui va idear l'entramat societari a l'estranger per tal de defraudar uns 4,2 milions d'euros en l'IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009.
El ministeri públic ja havia demanat l'arxivament del cas contra Leo Messi, però l'Audiència de Barcelona va mantenir l'encausament, ja que l'Advocacia de l'estat, que representa a l'Agència Tributària, manté l'acusació contra el davanter del Barça.
Fa uns mesos, la fiscalia i la defensa ja van demanar l'arxivament, però l'Audiència de Barcelona afirmava que Leo Messi hauria d'haver dubtat si els ingressos d'una de les seves societats que operaven a l'estranger eren 'transparents o no' per a la hisenda pública espanyola.
Entre els països on radicaven les empreses que gestionaven els seus drets d'imatge, des que Messi era menor d'edat, destaquen Uruguai, Suïssa, Belice i Regne Unit.
En quant a la petició del fiscal demanant l'arxiu de la causa contra el jugador, la Sala afirmava que si bé el pare de Messi va assumir tota la responsabilitat, 'no exclou necessàriament el que l'apel·lant podria haver advertit la irregularitat dels contractes que signava i de les declaracions que ometia els ingressos subjectes a tributació'.
A més, afegeix la interlocutòria, si la relació entre ambdós és bona 'no és regular i habitual' que el primer emprengui 'conscientment' accions que puguin perjudicar el seu fill i 'sense consultar-li o explicar-li' els riscos que podien implicar.
Amb la instrucció ja acabada al Jutjat de Gavà que ha portat el cas, la fiscalia ha presentat el seu escrit de qualificacions provisionals.
Així, acusa a Horacio Messi, pare de Leo, d'autor per inducció de tres delictes fiscals, i per això li demana un any i mig de presó, tenint en compte la circumstància atenuant molt qualificada de reparació del dany, ja que el futbolista ja va pagar 5 milions d'euros per fer front al deute més els interessos.
El pare també hauria de pagar 2,1 milions d'euros en multes.
Després d'explicar tot l'entramat societari, la fiscalia dedica diverses pàgines a justificar per què no acusa a Leo Messi.
Així, se centra en donar veracitat a les explicacions de pare i fill, que van assegurar, quan van declarar com a encausats davant del jutjat, que Leo Messi només signava els contractes, però sense llegir-los i sense conèixer el contingut dels documents.
De fet, el futbolista no es va reunir mai amb advocats ni fiscalistes, i només coneixia la xifra de diners que li suposaven els contractes, sense saber com es cobrarien i a través de quins mecanismes, ja que confiava plenament en el seu pare.
Messi segueix encausat, a l'espera que l'Advocacia de l'estat mantingui la seva acusació, i en tot cas haurà de declarar almenys com a testimoni en el judici contra el seu pare.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Sant Antoni celebra la Festa Major amb els Tres Tombs i moltes novetats a la seva programació
Amb un parell o tres de setmanes de treva n'hi ha prou per donar una mica de descans al cos després de les celebracions de comiat del 2018 i de benvinguda del 2019.
Ara la festa i la cultura popular ens torna a demanar sortir al carrer.
Del divendres 11 al diumenge 20 de gener, Sant Antoni és el primer barri de Barcelona a celebrar la seva Festa Major.
El mateix divendres 11 ja hi ha algunes activitats preparades, com el Tastet teatral (de 19.25 h a 20.45 h) o els Poemes al caliu (de 21.15 h a 22.15 h) al Centre Cívic de Cotxeres Borrell.
Ara bé, la Festa Major en tota la seva esplendor començarà el dissabte 12.
Comencem per les activitats més tradicionals i que acostumen a aplegar més públic, perquè no us passin per alt.
El primer dissabte de les festes, a les 11.30 h, hi haurà la cercavila d'inici de Festa Major amb els diables i la Porca, trabucaires, tabalers, capgrossos i gegants; i a les 13 h es llegirà el pregó, a càrrec de l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni.
Podeu portar els vostres animals de companyia a beneir davant de l'Escola Pia de Sant Antoni el dijous 17 i dissabte 19 a les 11 h.
I no us podeu perdre el gran 'hit' de la Festa, la cavalcada dels Tres Tombs (ds.
Més d'una desena de carruatges desfilen pels carrers principals del barri, amb punt d'inici al carrer de Calàbria amb Paral·lel, i acabarà a la plaça de Sant Jaume.
I el mateix dissabte 19, a Urgell entre Floridablanca i Tamarit, se celebrarà una nova edició de la fira de la cervesa artesana, on podreu tastar cerveses fabricades a casa nostra i altres referències en un ambient festiu.
I, com mana la tradició, el foc acomiadarà la festa.
Però no serà amb focs artificials sinó amb les guspires i petards del Correfoc Infernal.
Sortirà dels Jardinets de l'Alguer el diumenge 20 a les 19.45 h i si hi voleu participar, recordeu portar roba de cotó, sabates còmodes i tapar-vos el coll i el cap, que ningú vol que prengueu mal!
A més dels actes centrals, també hi ha espai per a les novetats!
Si us agrada ballar, teniu un taller obert de funk dels 70 a Cotxeres Borrell (dv.
11, 18 h) i swing en viu a Calàbria 66 ( ds.
Dissabte 19, a partir de les 12 h, s'inaugurarà el centre LGTBI de Barcelona, al carrer Borrell, 22, i també hi trobareu un munt d'activitats infantils com contacontes en anglès per a nens d'1 a 3 anys a l'Escola Pia (dg. 13, 11 h); titelles al carrer amb l'obra 'El viatge més bonic del món' a Borrell amb Tamarit (dg. 13, 12 h); una ludoteca familiar a les Cotxeres Borrell (dv.
18, de 17 a 20 h), i l'activitat 'Enganxa't a jugar en una instal·lació artística', també a Cotxeres i per a famílies amb nens fins als 5 anys (ds.
També us podeu apuntar a un taller de cuina en família a la Biblioteca Sant Antoni- Joan Oliver ( ds.
19, 11.30 h) i un altre d'escriptura jeroglífica a Arqueonet ( ds. |
Són les dates més esperades per tots els treballadors i no és per menys.
Els festius són aquells dies del calendari que depèn de com caiguin poden permetre'ns preparar unes mini vacances que mai vénen malament.
Durant aquest 2019, cada comunitat autònoma podrà gaudir de fins a 14 festius, vuit d'ells a escala nacional.
Pel que fa a cada autonomia, podrán escollir-ne quatre i dos es triaran en l'àmbit local.
Quant als coneguts i anhelats ponts: les festivitats de Reis i la immaculada Concepció passaran de diumenge a dilluns, mentre que totes les comunitats menys Catalunya tindran festa el Dijous Sant.
L'any 2019 inclourà 12 festes d'àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals.
Seran festes laborals a Catalunya durant l'any 2019 les següents:
22 d'abril (dilluns de Pasqua Florida)
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)
12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya)
6 de desembre (Dia de la Constitució) |
Avizorex Pharma, Geoblink, Waynabox, Bionostrum Pest Control i Proton han guanyat la desena edició dels Premis EmprenedorXXI, impulsats per La Caixa a través de Caixa Capital Risc amb el suport del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme a través d'Enisa.
Han presidit l'entrega, al CaixaForum de Barcelona, el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró; el director general de CriteriaCaixa i màxim responsable dels guardons, Marcelino Armenter; el director general de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, i el conseller delegat d'Enisa, Bruno Fernández.
Es tracta de cinc premis sectorials d'àmbit estatal que distingeixen les millors empreses en cinc categories, com Ciències de la Vida (per a la valenciana Avizorex Pharma, especialitzada en nous fàrmacs per a la síndrome de l'ull sec) i Tecnologies de la Informació (la madrilenya Geoblink per optimitzar la ubicació de xarxes d'establiments).
La resta de categories són Negocis Digitals (la valenciana Waynabox, per viatjar a destinacions sorpresa un cap de setmana), Agroalimentari (la valenciana Bionostrum, de control biològic de plagues) i Tecnologies Industrials (la catalana Proton, amb plaques fotovoltaiques millorades per a dies ennuvolats), que rebran 25.000 euros en metàl·lic, així com assessorament.
A més, hi ha hagut accèsits a la innovació tecnològica (per a la madrilenya Enzymlogic, que desenvolupa eines capaces d'identificar fàrmacs que satisfacin les necessitats del mercat) i a l'impacte social (a la plataforma balear Discubre per l'ajuda a les persones amb discapacitat o diversitat funcional), atorgats per l'ambaixada d'Israel a Espanya --amb un programa de formació d'una setmana a Israel-- i la Fundació Bancària La Caixa --amb 25.000 euros--, respectivament.
Pel desè aniversari dels premis, també hi ha hagut un reconeixement a la trajectòria d'èxit entre les empreses guardonades en les primeres edicions, que ha recaigut en BMAT i Sanifit, que van guanyar els Premis EmprenrdorXXI a Catalunya i Balears el 2009.
Armenter ha destacat que fa deu anys "l'entorn era molt diferent de l'actual" perquè no hi havia tants agents dedicats a donar suport a l'emprenedoria, mentre que ara els emprenedors tenen més prestigi i suport, de manera que els premis EmprenedorXXI han anat evolucionant per continuar sent útils per als participants.
Per part d'Enisa, Fernández ha advocat per seguir creant una xarxa de col·laboració públic-privada perquè els projectes de la innovació i el talent segueixin tenint el suport "per seguir entre tots col·laborant i creixent".
Un total de 545 empreses s'han presentat a la fase estatal 2016 dels Premis EmprenedorXXI, considerada com una de les convocatòries de referència per a projectes d'innovació a Espanya, segons els organitzadors.
Des de la seva creació, el 2007, han participat en els premis 5.210 empreses de nova creació de tota Espanya, i s'han invertit 4,3 milions d'euros en premis i accions d'acompanyament, de les quals s'han beneficiat 289 empreses.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un vigilant de seguretat del prostíbul ha interceptat el sospitós al veure que movia la droga d'un vehicle a un altre
La Jonquera.-Els Mossos d'Esquadra han detingut un conductor francès de 30 anys que portava vuit bosses plenes amb 221 quilos d'haixix, pels voltants del Club Paradise de La Jonquera (Alt Empordà).
Tot plegat ha passat pels volts de les quatre de la matinada en una parcament al costat del local.
Ha estat un vigilant de seguretat del prostíbul qui ha interceptat el vehicle del sospitós, després de comprovar com movia algunes bosses del maleter d'un cotxe de matrícula espanyola a un altre aparcat al costat, amb plaques franceses.
Un cop retingut el vigilant ha advertit advertit els Mossos que en aquell moment feien tasques de vigilància a l'exterior de l'establiment.
Un cop els agents han examinat l'interior del vehicle han pogut comprovar que a dins hi havia vuit bosses d'esport plenes de droga embolicada.
Per tot plegat, la policia catalana ha arrestat el sospitós com a presumpte autor d'un delicte de tràfic d'estupafaents.
Un cop a la comissaria els agents han pesat l'haixix i han comprovat que que hi havia 221 quilos repartit entre les vuit bosses.
Segons estimacions de l'Oficina Central Nacional d'Estupefaents la droga comissada estaria valorada en 366.942 euros.El detingut es troba en dependències policials a l'espera de passar aquest dissabte a disposició del jutge de guàrdia de Figueres.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.