text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Cobles/Intèrprets: Ciutat de Terrassa
Lloc si fa mal temps: Sala polivalent IES El Til·ler (Carretera de Ribes, 45-55) |
Equilibris semàntics per esquivar el cop de destral de la justícia espanyola sense malmetre la recomposta unitat pel 9-N.
El Govern no pensa delegar el timó del procés participatiu a les més de 3.000 entitats que integren el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, com li exigeixen a Madrid.
Però la plataforma que coordina el democristià Joan Rigol, que es reuneix avui a les onze del matí a l'auditori del Parlament, sí que s'hi posarà al costat, se'n farà solidària.
En els últims dies, Rigol havia deixat entreveure que, per evitar comprometre judicialment el Govern, el Pacte Nacional podria assumir el paper de paraigua civil del 9-N.
Amb el procés participatiu suspès per decisió del Tribunal Constitucional (TC) i amb l'executiu de Mariano Rajoy advertint cada dia a la Generalitat que n'aturi tots els preparatius, aquesta era una opció per mantenir la votació sense abocar cap conselleria a assumir riscos judicials.
Però la idea de desviar la responsabilitat cap a les entitats no era ben vista ni pels socis de CiU en el bloc sobiranista (ERC, ICV-EUiA i la CUP) ni per les promotores de la campanya Ara és l'hora -l'ANC i Òmnium Cultural-, que consideraven que ara és Artur Mas qui ha de liderar aquest procés fins al final.
Fonts nacionalistes asseguraven ahir a l'ARA que "no se cedeix res a ningú".
El Govern continuarà donant empara institucional a la votació malgrat les pressions de Madrid perquè traspassi la responsabilitat a la societat civil i rebaixi al màxim el rang de la convocatòria.
Ahir al matí el coordinador general de CDC, Josep Rull, remarcava que el 9 de novembre "hi haurà urnes i aquestes urnes les posarà el Govern".
Segons Rull, l'executiu que encapçala Mas "assumirà totes les responsabilitats" del procés.
Ja al vespre, en una xerrada organitzada per la Fundació CatDem, Rull posava en relleu que el procés participatiu "no és un acte de transgressió, insubmissió o desobediència, sinó un acte de normalitat democràtica".
Tot l'operatiu desplegat per poder votar diumenge està enllestit i el Govern ja no se n'apartarà.
Però sí que rebrà el suport del fòrum que presideix Rigol.
Ahir, en declaracions a 8TV, Rigol va avançar quin serà l'objectiu de la trobada d'aquest matí: "Donarem suport al Govern i ens farem solidaris tots plegats d'aquest procés que arriba fins al 9 de novembre".
No es tracta que el Pacte Nacional es posi al capdavant del procés, sinó que "l'assumeixi conjuntament amb el Govern".
De la reunió d'avui en sortirà un document unitari, en què tampoc es parla d'assumir el pes de la convocatòria de diumenge per descarregar de responsabilitats la Generalitat.
Rigol n'ha consensuat els continguts, en els últims dies, amb les forces del dret a decidir, que no preveuen que Mas -que també assistirà a la trobada al Parlament- delegui el 9-N a aquestes altures.
De fet, les entitats civils no han rebut cap indicació perquè se'n facin càrrec.
Segons fonts coneixedores de les converses, el document emparaulat que s'aprovarà avui fa una crida a la participació, com a exercici de la "llibertat d'expressió", amb "civisme", "respecte a la pluralitat" i sentit democràtic.
Serà el segon document que emeti el Pacte pel Dret a Decidir en un termini de dues setmanes.
En el text acordat el 24 d'octubre, les entitats es van comprometre a fer un esforç conjunt per promoure una "gran mobilització" pel 9-N.
Falten només dos dies per veure'n els resultats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El quiosc que regenten Joan López i Maite Parellada, al peu de la Sagrada Família, té una història gairebé centenària, tot i que no va néixer a l'emplaçament actual.
Va ser l'àvia del Joan qui -arribada des de Múrcia l'any 1900- va iniciar el negoci familiar.
D'origen humil, un fet inesperat va permetre crear el primer quiosc.
Segons explica López, "a un dels seus germans grans li va tocar la loteria" i van decidir utilitzar els diners per "muntar un quiosc" a la plaça de la Revolució.
Des de Gràcia, l'àvia va traslladar el quiosc al carrer de Pau Claris amb l'avinguda Diagonal.
20 anys més tard, el pare es va instal·lar a la Sagrada Família.
Durant tots aquests anys, la família de quiosquers han vist canviar el negoci dels diaris i també Barcelona.
"Quan vam venir aquí, el turista era un a més a més", explica el Joan, "hi havia turisme perquè sempre n'hi ha hagut però era diferent" perquè l'activitat principal era la del barri.
Ara, diu, la major part dels clients són turistes, tot i que també tenen una clientela de barri fidel.
Ara, marxen de vacances i, quan tornin, ho faran amb canvis i amb una pàgina web.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Els comerços de Terrassa poden obrir aquests dies:
Els DILLUNS 24 i 31 de desembre els comerços tanquen a les 20.00 h.
Informació més detallada, aquí.
10 de octubre de 2019 | Publicat per Marc Roca | Etiquetes: comerç, onoffline, online, offline | Temps de lectura: 6 minuts
La venda «online» no acabarà amb el comerç físic.
Així de rotunds es van mostrar, un rere l'altre, tots els ponents de l'excel·lent jornada organitzada per ESCODI ahir a Terrassa: « Acabarà la venda online amb el comerç físic? ».
Els comerços de Terrassa obren aquests dies
Els dilluns 24 i 31 de desembre els comerços tanquen a les 20.00 h.
L'Ajuntament de Terrassa ha llançat una nova campanya per a promocionar el comerç de proximitat.
La botiga de roba i complements de dona Mmay Terrassa engega un procés de liquidació total per traspàs.
Un any després de la seva inauguració, els propietaris de la botiga situada al carrer de Sant Pere, 27 B han decidit tancar aquesta etapa per motius personals.
Amb tot, la idea és tornar a obrir més endavant la botiga a Terrassa o a Sant Cugat.
Interessats en el traspàs, podeu contactar amb:
La botiga de roba femenina i complements IN BLOOM es troba de ple en període de rebaixes per partida doble.
I, és que tothom qui ho vulgui, aquests dies pot passar per la seva botiga del carrer de la Font Vella, 14 i buscar i remenar per una gran quantitat de peces de roba multimarca amb descomptes de fins al 60%.
El proper divendres 7 d'abril, a partir de les 18.30 h, les històriques Galeries del Passeig tornen a agafar embranzida amb una reinauguració pública oberta a tothom, on es presentaran les noves botigues i establiments professionals que s'hi han anat incorporant els darrers mesos.
Les conegudes popularment com «les galeries del Fotoprix» engeguen una nova etapa, amb nova imatge i més propostes comercials i professionals.
Gemma Sallés, màster de màrqueting per ESADE, professora universitària i sòcia de Get a partner, ha pronunciat aquest dilluns 5 de setembre una xerrada amb el títol "Com vendre més" al bar de la Casa Baumann, el Bau House.
NOTÍCIA | Vam engegar el mes anunciant una compra col·lectiva de roses per Sant Jordi.
La idea era organitzar una compra en grup de roses i rosers de Fupar —membres de connecTerrassa— i vam obrir la iniciativa a tota la ciutadania.
Resultat: més de 140 roses comprades, i ja podem confirmar que repetirem.
Grafologia, efectes de la crisi, Carnestoltes, tallers-botiga, aromateràpia, festes d'aniversari innovadores, cosmètica natural, estètica, fisioteràpia i gastronomia i Jazz centren la informació de febrer a connecTerrassa
Et mantindrem informat sobre el comerç de Terrassa i els professionals de la ciutat amb Notícies, Agenda, Sortejos, Promocions,... |
L'arqueòleg barceloní Àlvar Caixal s'ha alçat aquest dimarts com a guanyador de la 33 edició del Premi Sant Joan amb 'Les llavors del silenci', una novel·la històrica i d'intriga sobre les Brigades Internacionals angleses.
El premi, un dels millors dotats de la literatura catalana amb 35.000 euros lliures d'impostos i fundat en 1981 per Caixa Sabadell, el convoquen la Fundació Antigues Caixes Catalans de Manlleu Osona), Sabadell i Terrassa i el BBVA.
"L'obra reflexiona sobre el sentit íntim de les coses, del que deixem enrere i del que rebem d'herència", ha explicat l'autor de l'obra que Edicions 62 publicarà a la tardor.
'Les llavors del silenci' es submergeix en diferents gèneres, segons ha destacat Caixal, per explorar els límits de la identitat en un viatge forçós al passat que pretén respondre a les preguntes més existencials.
Per a això, l'obra es val de dues històries simultànies ambientades a Gran Bretanya i Barcelona que, tot i la seva distància narrativa, acaben confluint en un "viatge d'anada i tornada".
Un viatge entre els anys anteriors al començament de la Guerra Civil i l'hivern del 2002 al qual donen vida una dona més gran que evoca nostàlgia i rememora des del sud-oest d'Anglaterra vells secrets, i un home corrent, casat i sense fills, recent jubilat i aparentment feliç al qual el suïcidi del seu pare, un franquista de segona, i un malson macabra i recurrent ho empenyen a reinterpretar el passat i el present.
Quatre anys ha trigat Caixal a escriure aquesta novel·la, a la qual ha dedicat el seu temps lliure, ha reescrit diverses vegades i fins i tot ha guardat en algun calaix per finalment presentar-la al Premi Sant Joan, del qual ha destacat el seu prestigi i l'honor que suposa rebre'l.
Caixal (Barcelona, 1960); llicenciat en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona (UB) i dedicat a l'arqueologia al Servei de Patrimoni [Arquitectònic] Local de la Diputació de Barcelona; ha assegurat haver rebut el guardó com "una sorpresa agradable" i amb perplexitat.
"Esperes que algun dia passi, però no creia que seria en aquesta ocasió", ha dit Caixal, també autor d'obres col·lectives vinculades a la comarca del Matarranya i la Franja de Ponent.
D'aquesta manera, Caixal s'ha proclamat guanyador davant de les 51 candidatures presentades, símptoma de la vitalitat d'un premi que té garantida la seva continuïtat, segons ha assegurat el patró de la Fundació Antigues Caixes, Salvador Soley.
"Té una llarga trajectòria i és reconegut en els Països Catalans", ha afirmat Soley, qui ha recordat que l'objectiu del certamen és la projecció, el llançament d'obres i l'estímul de la lectura.
En aquest mateix sentit, el director general de Grup 62, Xavier Mallafré, ha destacat que la mitjana de lectura a Espanya segueix i han estat inferior al d'Europa, per la qual cosa guardons com aquest contribueixen a la cultura.
De fet, es tracta de la primera edició del premi en la qual s'incorpora plenament el grup BBVA, director territorial a Catalunya, Xavier Queralt, s'ha compromès a mantenir la tasca feta fins ara per l'antiga Caixa Sabadell, així com el vincle amb les persones i el territori.
"Volem ser dignes hereus", ha proclamat Queralt, qui ha reivindicat la tasca dels bancs, a vegades entesa dolenta, sobretot en un moment en el qual les entitats financeres estan en el punt de mira.
La lliura del premi ha tingut lloc aquest dimarts en un acte al saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, que ha comptat amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i l'alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez, entre d'altres autoritats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha defensat aquest dilluns que cal la negociació i allunyar-se d'"operacions tacticistes" per buscar una sortida a la situació de Catalunya i poder fer una consulta "amb plenes garanties legals i democràtiques", com defensa la seva formació.
En roda de premsa, Lara ha criticat "el joc tacticista" del president de la Generalitat, Artur Mas, argumentant que "el lògic" hagués estat publicar la llei de consultes una vegada que ha estat aprovada divendres passat pel Parlament.
"En un tema com aquest havia d'anar més de cara", ha defensat.
Però a més, s'ha dirigit al PP i al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, perquè "mogui fitxa" i busqui la manera de negociar amb la Generalitat.
Segons la seva opinió, un pas seria convocar una reunió de partits catalans i estatals per buscar la fórmula de fer una consulta "amb plenes garanties".
"A Escòcia ha guanyat la democràcia", ha posat Lara com a exemple sobre el referèndum independentista celebrat allà la setmana passada, que creu que va donar una oportunitat als qui no són independentistes de defensar la seva idea d'Estat federal.
Precisament, ha apuntat que, amb aquest model que IU proposa, el problema de Catalunya "es podria resoldre perfectament", i per aquesta raó ha advertit el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que la seva formació no acceptarà una reforma parcial de la Constitució.
"Nosaltres estem en un procés constituent", ha tancat advertint que no acceptaran "pegats" ni les "lleugeres modificacions" que els socialistes volen introduir i pactar amb tots els partits polítics.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'espectacle 'C\/ Hospital amb Sant Jeroni' obrirà la temporada 2018 gràcies als veïns del Raval, que cedit set espais
Barcelona.-El teatre Arnau té més ànima que cos mentre duren les obres de rehabilitació d'aquest emblemàtic espai barceloní.
El seu esperit està molt viu gràcies a les entitats, al veïnat i als professionals dels barris del Raval, el Poble-Sec i el Paral·lel que han decidit treballar perquè l'Arnau segueixi viu.
Han preparat dos espectacles itinerants i han posat en marxa un arxiu virtual que recull les testimonis escrits i orals i objectes aportats per gent de la zona.
La programació del 2018 començarà el 28 de setembre amb el muntatge 'C\/ Hospital amb Sant Jeroni', de la companyia Blanco Roto.
Una obra itinerant que es representarà en 7 espais del Raval cedits pels veïns, com un bar o un magatzem.
El muntatge vol mostrar els buits emocionals del veïnat del carrer Sant Jeroni, que va desaparèixer amb la construcció de la rambla del Raval.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Departament de Salut no tem que el coronavirus acabi desbordant els hospitals.
La consellera Alba Vergés insisteix que el sistema sanitari està preparat per afrontar el brot i justifica que a partir d'ara els casos lleus s'aïllin a casa sense ocupar llits hospitalaris.
En una entrevista al Via lliure, diu que es fa pel benestar dels pacients.
No hi ha por a un col·lapse (del sistema sanitari).
En termes generals, no pel coronavirus, intentem que les persones estiguin al lloc més adequat pel problema de salut que tenen
Vergés ha reiterat el missatge de calma i de control de la situació davant l'aparició de
També s'ha desmarcat de la decisió de l'Ajuntament de Girona de precintar l'accés al Cul de la Lleona, com a mesura preventiva per evitar que el virus es propagui a través dels petons al monument.
No hem demanat encara restriccions en cap lloc públic.
Això ha de formar part d'un consens (mèdic)
Si la Conselleria avalés el tancament del Cul de la Lleona, obriria la porta al precinte de talles besades com la mateixa Moreneta de Montserrat.
La responsable de Salut tampoc és partidària, en la situació actual, de prohibir les grans concentracions de gent ni les encaixades de mans.
Recupera l'entrevista sencera a la consellera de Salut. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Espot nomena el primer gabinet paritari de la història d'Andorra
La vuitena legislatura democràtica tindrà sis ministres homes i sis dones
El nou govern andorrà tindrà un full de ruta amb cinc eixos
La llei de transparència d'accés a la informació serà la primera que portaran al Consell General
Organitzen el primer Pride Andorra per donar visibilitat al col·lectiu LGTBIQ+
Es celebrarà el 29 de juny coincidint amb actes similars a capitals europees
Andorra i la Catalunya Nord recuperen avui la connexió per carretera
La carretera queda reoberta però les obres continuaran
Xavier Espot, elegit cap de govern d'Andorra per majoria absoluta
El candidat de Demòcrates d'Andorra ha rebut el suport dels consellers de Liberals i de Ciutadans Compromesos, que formaran part del govern
Espot demana pactes d'estat sobre l'acord d'associació amb la UE, les pensions i la sanitat
Primera sessió del debat d'investidura de Xavier Espot com a cap de govern d'Andorra
Debat d'investidura a Andorra: Espot serà el nou cap de govern
El candidat de Demòcrates per Andorra serà investit demà gràcies als vots del seu partit, de Liberals d'Andorra i de Ciutadans Compromesos
Xavier Espot serà investit dimecres president del govern d'Andorra
Demòcrates ha arribat a un acord amb Liberals d'Andorra i Ciutadans Compromesos per a un govern tripartit
Demòcrates i Liberals enllesteixen un govern de coalició a Andorra
Les dues formacions ja han creat una comissió negociadora per a pactar el full de ruta i els objectius polítics del futur executiu
Roser Suñé: 'L'acord d'associació amb la UE es votarà en referèndum'
Roser Suñé és la primera Síndica General de la història d'Andorra
Roser Suñé, elegida síndica general del parlament andorrà, és la primera dona a ocupar aquest càrrec
La vuitena legislatura de l'executiu del Principat arrenca amb la constitució del Consell General
La governabilitat d'Andorra es complica
Josep Pintat, no veu clar d'entrar al govern de Xavier Espot i garantir l'estabilitat durant quatre anys
Martí pressiona per un govern de coalició a Andorra
El cap de govern en funcions no interpreta la pèrdua de consellers de Demòcrates, de quinze a onze, com a vot de càstig
Els socialdemòcrates proposen una sindicatura compartida amb els liberals
Els socialdemòcrates critiquen la manca de voluntat de diàleg real dels Demòcrates en la reunió que van fer amb Xavier Espot
Espot comença la ronda de contactes amb els partits andorrans
La fórmula preferida pels Demòcrates és fer un govern de coalició que doni estabilitat
Els socialistes andorrans faran congrés el 15 de juny
La formació que encapçala Pere López exercirà de principal oposició al govern que encara ha de pactar Xavier Espot
MoraBanc patrocinarà durant deu anys l'Andorra de Gerard Piqué
El jugador del Barça s'ha mostrat molt ambiciós: vol que soni l'himne de la Champions a Andorra
Els beneficis de la banca andorrana descendeixen a cent milions el 2018
Les entitats consoliden la seva posició amb 44.925 milions d'euros gestionats
Els Liberals d'Andorra s'ofereixen a fer costat a Espot sense entrar al govern
Veuen factiblede pactar les qüestions que fan referència a Europa, a les pensions i a l'habitatge
Demòcrates mirarà de governar Andorra tot sol, amb suports esporàdics
Xavier Espot obrirà ronda de converses la setmana vinent amb les forces polítiques amb representació parlamentària
Andorra farà un tomb a la dreta si Espot ha de pactar amb Pintat
La Tercera Via té les claus de la governabilitat quan amb prou feines ha superat el 10%
Demòcrates guanya les eleccions d'Andorra però perd la majoria absoluta
Ciutadans Compromesos i Tercera Via tindran la clau de la governabilitat
Elisa Muxella: 'Espero que hi hagi molta participació i que no es repetexi l'abstenció de fa quatre anys'
Entrevista a la presidenta de l'Institut de Drets Humans d'Andorra el dia que el país decideix el Consell General
Andorra vota entre la continuïtat o el canvi
Els candidats eviten el procés català perquè Espanya no dificulti l'adhesió a la UE
Demà Andorra tria el nou parlament.
Llegiu les entrevistes amb els dos candidats principals a cap de govern
Entrevistes amb els dos principals candidats a cap de govern del Consell General d'Andorra
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Ahir vaig passar per la Comella durant la nit i els urbanos estaven fican tanques de tancament.
Es veritat que s'obliden de parlar de ells, però no son considerats cossos especials com la poli, bombers.... comencem per que ho siguin i després que parlin de ells, de moment son simples funcionaris k han jurat càrrec.
Policia... ya, han sigut els agents de circulació
Que també estan al carrer i amb risc igual... pero bueno la gent considera que son la M.... d'Andorra que ni els mitjans de comunicació els hi donen credibilitat ni respecte
Ara tots a casa tranquilets respectant els altres, mentres aquests profesionals inclos Servei De Circulació estant al carrer vetllant també per tots nosaltres.
Pedro, la majoria d'agents de circulació, chapeau!.
Però alguns caps de les parròquies altes -que també són agents i creuen que són polítics- haurien de treballar algun cap de setmana i fer quelcom més, com fer algunes rondes a peu...
Així farien cardio, els hi arribaria oxigen al cervell i rebaixarien algun kg.
Penseu que estem de broma???em sembla molt fort que la gent encara no sigui conscient de la situacio tan greu que tenim..
Sup una mica d'esforç per part de tots durant 15 dies!!!
No dubto de la eficacia i intervencio de policia i banders, pero quan he anat a passejar el gos per la gont de la closa a qui he trobant treint del lloc a la ultima gent que quedava i tancant els accessos amb valles i cinta ha sigut als agents de circulacio, pero clar no queda be anomenar los oi????
Una mica mes d agraiment per ells ja que passejant al mati son els unics a qui he pogut adreçarme per conversar sobre la situacio i els que estaven vigilant parcs i carrer.
Els haurien d'haver multat a tots!!!
Quanta rao que tens, els grans oblidats, pero sempre els veus per el carrer, brenadors, escoles, etc...
Ministre De salut i Sr portaveu, ja se que no formen part de la sanitat, pero els podria nombrar despres de les seves intervencions diaries per RTVA
Quina pena per moltes recomanacions la gent no és conscient, avui no pot tenir símptomes dins de 10 dies ja parlarem, Si us plau no creen mes despeses a la salud publicat es a dir CASS.
Molt pitjor tots aquells que han passat la frontera, com si fos un cap de setmana com un altre.
La gent necessita canya i prohibicions, per entendre.
De res serveix confinar-se, de no fer-ho tots. |
Aquest conegut escriptor nord-americà s'inclinava per Palamós.
De la mà del músic Arti Shaw, Capote es fixava en la Costa Brava i decidia passar-hi l'estiu de 1960.
A l'edat de 36 anys, ja havia publicat una de les seves obres mestres: Desdejuni a Can Tiffany.
Era un autor de sobres conegut, i també una personalitat d'allò més peculiar: es definia a si mateix com "un homosexual, un alcohòlic, un drogoaddicte, un geni".
La seva presència a la vila, però, no va pas destorbar la vida palamosina.
Els autòctons restaven tranquil·lament aliens a la seva visita i ell, com un empordanès més, feia i desfeia vida absolutament local.
En total hi va passar divuit mesos, l'equivalent a tres temporades estivals molt ben aprofitades.
El primer estiu, Capote s'hi traslladava des de Kansas, Estats Units.
Havia passat l'hivern investigant l'assassinat de la família Clutter.
La seva mort havia commocionat la societat estatunidenca, sobretot la de l'estat de Kansas, i de retruc a l'escriptor nord-americà.
La tràgica història d'aquesta família es convertiria en l'epicentre d' A sang freda, narració pionera en el gènere novel·lístic de no ficció i obra magna en la carrera de Capote.
Durant aquell primer estiu a l'Empordanet, organitzava les notes prèviament preses i hi meditava, tot plegat amb vistes al Mediterrani.
De fet, quan l'escriptor va abandonar Palamós la tardor de 1960, ja havia redactat una quarta part de l'obra.
A Palamós, però, Truman Capote no només hi va treballar.
Durant els divuit mesos que hi va passar, també hi va fer vida discretament palamosina.
Potser per això, per l'absoluta moderació que va caracteritzar la seva estada, del seu pas per la vila en queden poquíssimes petges.
De visites, els d'aquí ho sabem, n'hem tingut de molt més fresseres.
La seva potser fins i tot l'haguéssim oblidada si no fos perquè algun coetani ens recorda que tot plegat fou certíssim.
D'entre aquests, ens quedem amb els records de Joan Colomer, propietari de l'hotel Trias i molt proper a Capote en la seva estada empordanesa.
D'ell en destacava la seva sensibilitat i que era "molt fredolic i un enamorat absolut de la Costa Brava.
S'interessava molt per les coses d'aquí, era un entusiasta de les sardanes, li agradava anar al mercat de peix, anar a comprar al carrer Major i a buscar els diaris estrangers cada matí.
Precisament fullejant el diari a la llibreria Pepita Soler es va assabentar de la mort de la seva amiga Marilyn Monroe". |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El nou incendi, es va declarar a la rivera del Tec, més avall de l'Stade des échards.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Va començar cap a les 18h, però es va poder extinguir ràpidament.
En total s'hi van desplaçar quatre grups d'intervenció, especialitzats en els incendis de bosc.
Aquests grups estaven formats per 80 bombers.
En una hora i mitja, el foc havia cremat 5 hectàrees de garriga i n'amenaçava 10 més.
Tanmateix, la situació es mostrava favorable.
Els habitatges havien estat protegits i el sinistre semblava contingut.
L'espesa fumerada que va ocasionar, va fer que nombrosos veïns de la zona es possessin en contacte amb els bombers, que els van tranquil·litzar.
Els gendarmes, seran els encarregats de dur a terme l'enquesta que té de determinar-ne l'origen.
Recordeu que, divendres passat un incendi, també al Voló va cremar 190 hectàrees de bosc i garriga.
Els investigadors d'aquest incendi, privilegien la tesi d'un incendi intencionat.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Carlos García Juliá, un dels autors de la matança dels advocats d'Atocha el 1977, ha arribat aquest divendres a primera hora a Madrid després que tres agents de la Policia Nacional es traslladessin al Brasil per custodiar-ne l'extradició.
García Juliá (1955), reclamat per l'Audiència Nacional, va ser condemnat el dia 29 de febrer del 1980 a 193 anys de presó com a autor material de cinc delictes d'assassinat consumats i quatre intents d'assassinat la nit del 24 de gener del 1977.
Aquell dia, García Juliá i dues persones més van irrompre en un despatx d'advocats laboristes de Comissions Obreres, situat al número 55 del carrer Atocha de Madrid, i van obrir foc contra les persones que hi havia dins.
El dia 23 d'octubre del 1991, es va concedir llibertat condicional a García Juliá.
Després, el tribunal va atorgar-li l'autorització de sortir d'Espanya per acceptar una oferta de feina al Paraguai, amb la condició de presentar-se mensualment a l'ambaixada espanyola del país.
Un cop allà, va trencar les obligacions de la seva llibertat condicional, per la qual cosa el dia 14 d'agost del 1996 se'l va declarar pròfug.
Posteriorment, va ser detingut a Bolívia el dia 17 de juny del 1996, on va ser condemnat a una pena de presó de sis anys per un delicte de tràfic d'estupefaents.
Quan el dia 29 de novembre del 2000 va arribar la sol·licitud d'extradició de l'Audiència Nacional a Bolívia, el pres ja s'havia fugat.
A partir de llavors, i durant els vint anys posteriors, se li va perdre la pista.
L'agost del 2018 les perquisicions van portar la Policia Federal del Brasil a localitzar García Juliá.
Uns mesos després, al desembre, l'assassí va ser detingut a Sao Paulo, on treballava de conductor en una empresa de VTC.
En oposar-se a l'extradició, el procediment va allargar-se tretze mesos arran dels recursos i apel·lacions que va exercir la defensa davant les autoritats judicials brasileres, en què va al·legar la prescripció del delicte, defectes en la doble incriminació i el temps de compliment de presó a Bolívia.
Finalment, tres agents de la Policia Nacional es van traslladar al Brasil per custodiar l'extradició de García Juliá, que ha aterrat a primera hora d'aquest divendres a l'Aeroport Madrid-Barajas Adolfo Suárez.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El ministre d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, Josep Borrell, va anunciar ahir que l'Ambaixada grega a Espanya cessarà el seu cònsol honorari a Barcelona, Fernando Turro, per «agreujar la bandera de l'Estat espanyol al carrer».
«Això un cònsol no ho pot fer», va dir.
«Un ciutadà de a peu pot fer el que vulgui perquè aquí tenim una llibertat d'expressió tan àmplia que permet cremar la bandera nacional o la imatge del Rei, però un cònsol no, i si m'assabento que ho fa crido a l'ambaixador i li demano el cessament, però de vegades no cal perquè l'ambaixador s'ha assabentat i ho fa ell mateix», va dir Borrell.
Fonts diplomàtiques van explicar que aquest cònsol honorari va ser vist en actes que no són propis d'un cònsol.
En concret, va participar, al desembre de 2017, en un acte fora d'Espanya amb l'expresident Carles Puigdemont i en l'última Diada es va manifestar amb una samarreta amb la bandera independentista.
Arran d'aquests fets, la introductora d'ambaixadors, Caritat Batalla, va citar l'ambaixador grec a Espanya la setmana passada i aquest es va comprometre a cessar-lo.
Paral·lelament, el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, va qualificar ahir «d'acte molt hostil» la retirada de l'estatus diplomàtic del seu delegat a Espanya, André Hebbelinck, anunciada aquest dimarts pel Ministeri d'Exteriors en represàlia per les crítiques del president del Parlament flamenc, Jan Peumans, a la democràcia espanyola.
Bourgeois va criticar que es tracta d'una decisió inèdita en les relacions dels països de la Unió Europea i ha assenyalat la seva intenció de contactar amb l'ambaixadora d'Espanya a Bèlgica per aclarir els fets i procurar que Madrid faci marxa enrere, segons recullen els mitjans belgues.
«Això no ha passat mai en la història de la Unió Europea, mai des de la creació de la Comunitat europea del carbó i de l'acer», es va queixar en una entrevista a l'emissora pública flamenca Radio 1 de VRT.
El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, va convocar aquest dimarts per tercera vegada des de l'inici d'aquesta polèmica l'ambaixador belga a Madrid per demanar explicacions per les continuades «desqualificacions» del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans.
També va notificar la retirada de l'estatus diplomàtic a Hebbelinck i li va advertir que no acreditarà a partir d'ara ningú per exercir aquest càrrec.
Bourgeois va afegir que no compta amb cap notificació oficial de la decisió, que va ser traslladada a l'ambaixador belga mitjançant una «nota verbal», per la qual cosa diu que no coneix els detalls ni raons que han portat a la sanció del seu delegat.
La tensió entre Espanya i Bèlgica arrenca per una carta de Peumans a l'expresidenta del Parlament empresonada Carme Forcadell, en la qual el president del Parlament flamenc va posar en dubte que Espanya compleixi amb els estàndards per formar part «d'una Unió Europea democràtica».
El vicepresident del Govern federal i ministre d'Exteriors, Didiers Reynders, va fer cas omís de la petició del ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, de convocar l'ambaixadora d'Espanya a Bèlgica, Beatriz Larrotcha, perquè considera que la polèmica oberta és «un problema entre Espanya i Flandes». |
El projecte, aturat des de 2013, es reactiva amb l'entrada d'un nou soci i representarà una inversió inicial de 10 MEUR
Riba-roja d'Ebre.-L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) està tramitant la llicència d'obres de construcció del nou dipòsit de residus que està projectat a la zona de les Valls.
En la primera fase es farà el centre de valorització de residus i una de les quatre cel·les del dipòsit controlat per a deixalles industrials no perilloses.
L'abocador s'emplaça en una superfície de 34 hectàrees, suposarà una inversió inicial de 10 milions d'euros i garantirà uns ingressos mínims al consistori de 240.000 euros l'any.
A més, es crearan 14 llocs de treball, els veïns de Riba-roja d'Ebre s'estalviaran l'impost de la brossa a partir de l'any que ve i s'invertiran 4 milions d'euros en un vial d'accés, independent de la futura carretera a Almatret.
El projecte de l'empresa Urbaser es va iniciar el 2008 amb la signatura del primer conveni amb l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, però estava aturat des de 2014 pel context econòmic.
Amb la indústria tocada per la crisi econòmica, el projecte del dipòsit va quedar en espera tot i que comptava amb la declaració d'impacte ambiental per part del Departament de Territori i Sostenibilitat des de 2012, i amb el Pla Especial Urbanístic aprovat el 2013 per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
Les negociacions es van reiniciar el 2017.
Ha calgut ajustar el projecte a l'autorització i s'ha pogut reactivar el conveni gràcies a la nova llei, de 2015, de convenis público-privats.
Les negociacions no han estat fàcils i hi ha hagut plets a resoldre entremig.
L'Ajuntament va reclamar el deute que tenia pendent l'empresa, segons el conveni firmat el 2008.
Urbaser havia pagat 75.000 euros però en faltaven 150.000 més.
Una altra de les claus de la reactivació del projecte ha estat l'entrada, al 50%, de l'empresa lleidatana Griñó, formant la UTE Lestaca Proyectos SA amb Urbaser, el maig passat.Finalment, l'acord entre el consistori i la nova UTE s'ha tancat i al desembre es va sol·licitar a l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre el permís d'obra, que es preveu que pugui ser concedit en poques setmanes.
Mentrestant, Urbaser i Griñó han comprat els terrenys a la partida de les Valls, situada a 8 quilòmetres del nucli urbà.
Es tracta d'un emplaçament de 34 hectàrees, amb l'orografia i el sòl argilós adequats per al nou dipòsit de residus.
El projecteEl dipòsit controlat tindrà 4 cel·les per emmagatzemar residus de classe II, residus no perillosos segons defineix i acota l'Agència de Residus de Catalunya (ARC).
En la primera fase del projecte es construirà un centre de valorització, amb una línia de triatge i una altra línia de premsat.
S'hi seleccionaran les fraccions no reciclables que compleixin els requisits per ser dipositades a la instal·lació adjunta i la resta d'elements valoritzables s'enviaran a altres plantes de compostatge i de valorització per ser tractades segons la seva naturalesa, incloses aquelles fraccions de residus no acceptats en aquests dipòsits de tipus II - paper, plàstics, metalls i orgànica-.
El centre de valorització tindrà capacitat per gestionar 15 tones cada hora.Les quatre cel·les independents del dipòsit de les Valls tindran una capacitat total de 6.857.067 metres cúbics.
Podrà acollir 250.000 tones l'any que es preveu que procedeixin d'altres centres de valorització de Catalunya.
La construcció del dipòsit està prevista per fases.
En aquesta primera obra que ja està en tràmit es farà la primera cel·la amb capacitat d'1.293.591 metres cúbics, i una vida útil de quasi 4 anys.
Quan acabi l'explotació d'aquesta, s'habilitaran successivament les altres tres - una segona cel·la de 2.291.804 metres cúbics i gairebé 7 anys de vida útil; una tercera d'1.604.768 metres cúbics i 5 anys de vida útil; i la quarta cel·la, d'1.666.904 metres cúbics i també 5 anys d'utilitat-.
Al final de la seva operativitat, es segellaran i confinaran les cel·les.
Per tant, als 21 anys d'explotació se n'han de sumar 30 anys de seguiment i control a cada cel·la.
El projecte també preveu que s'impermeabilitzin els terrenys per evitar contaminacions del sòl i s'instal·larà una xarxa de drenatge dels gasos i dels líquids que puguin sorgir de la descomposició, els lixiviats.
Els residus es dipositaran en capes que es compactaran i es colgaran cada dia de terra per evitar males olors i problemes sanitaris.
Les contraprestacions econòmiques L'Ajuntament ha negociat importants contraprestacions per al municipi durant els 21 anys que durarà l'explotació del dipòsit.
Ha calgut redimensionar els llocs de treball que es crearan, que finalment seran 14, es facilitaran contractes a empreses locals i ofertes laborals als veïns a tot el país a través de l'empresa Griñó, i s'ha renegociat el conveni inicial establint un mínim de 240.000 euros anuals per a les arques municipals, els primers tres anys, i 265.000 a partir del quart any.
Aquesta xifra pot superar el mig milió d'euros anual si entren les 250.000 tones de residus industrials previstos cada any.
També s'ha fixat un preu de 3 euros per tona, "en el cas improbable", que entrin residus urbans.
Els veïns de Riba-roja d'Ebre deixaran de pagar l'impost de la brossa a partir de l'any que ve – 90 euros per immoble- i s'invertiran 4 milions d'euros en un vial d'accés a la planta, que serà independent de la futura carretera a Almatret.
El projecte preveu millorar els camins de Maials i de les Valls perquè sigui un nou vial d'accés a les instal·lacions, de 6 quilòmetres de via, amb dos carrils de 3 metres d'ample i 1 metre de cuneta.
Enguany l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre també ha ingressat 329.937,136 euros per l'impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i per taxes de tramitació.
Urbaser i Griñó també aporten 10.000 euros anuals per a la redacció el butlletí informatiu municipal.L'alcalde Antoni Suàrez obre la porta a que puguin arribar futures inversions en la vessant del medi ambient i l'economia circular a partir d'aquest projecte.
"Són 14 llocs de treball i la situació econòmica i financera de l'Ajuntament canviarà.
Partim d'una situació molt dolenta i podrem fixar 14 famílies en un poble i una comarca amb tendència a perdre població i una població molt envellida", ha destacat Suàrez.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El titular del jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona considera que els temptejos que van organitzar l'any passat per a turistes dos ramaderies d'Alfara de Carles són una activitat "il•·legal i prohibida" perquè infringixen, segons els magistrat, la Llei de Protecció dels Animals.
És el primer pronunciament judicial (arran d'una peça separada del cas) sobre la demanda presentada en el seu moment per Anna Mulà i Magda Oranich, membres de la Comissió de Drets dels Animals del Col•legi d'Advocats de Barcelona, contra la resolució presa pel departament d'Agricultura de no incoar expedient sancionador contra les ramaderies.
El Govern, per la seua banda, ja ha anunciat que recorrerà la interlocutòria i sosté que "s'extralimita entrant en qüestions de fons quan encara no s'ha contestat la demanda ni s'ha dictat sentencia". |
Avui torna la Champions al Camp Nou.
Segona jornada de la primera fase després de l'empat sense gols aconseguit a Dortmund de manera miraculosa gràcies a una actuació portentosa de Ter Stegen, amb un penal aturat inclòs.
La victòria és molt necessària, perquè donaria tranquil·litat i el Barça faria un pas important de cara a situar-se en bon lloc per classificar-se per als vuitens de final després de l'empat dels seus rivals de grup en la primera jornada.
És cabdal no perdre els partits a casa i, per tant, avui contra l'Inter de Milà no val a badar.
En la màxima competició continental, l'equip blaugrana ha aconseguit fer del Camp Nou un autèntic fortí.
Ens hem de remuntar fins a l'any 2013 per trobar l'última derrota a casa, en les semifinals contra el Bayern de Munic (3-0), mentre que per trobar una desfeta en un partit de la primera fase hem d'anar encara més enrere, fins al 2009, contra el Rubin Kazan.
El FC Barcelona té el rècord europeu d'imbatibilitat a casa.
Una fortalesa que indica la competitivitat de l'equip al llarg d'aquests anys i que avui serà posada a prova per un molt bon equip, l'Inter de Conte, imbatut en la lliga italiana, i en un ambient enrarit al voltant dels blaugrana.
S'està parlant massa poc de futbol en els últims dies, ja que l'actualitat ha estat monopolitzada per algunes diferències entre la plantilla i la junta directiva, posades al descobert per Gerard Piqué després de la victòria a Getafe.
No han estat poques les veus que han demanat rentar la roba bruta a casa i s'han fet algunes crides a la unitat per no complicar encara més les coses.
A més a més, el Barça de Valverde no està prou fort futbolísticament per distreure's amb altres temes que no siguin els esportius.
Només s'hauria de centrar a millorar el seu joc, perquè el balanç fins ara deixa bastant a desitjar.
El primer triomf a domicili va arribar al camp del Getafe –derrota a San Mamés, empat a Pamplona i a Dortmund, i desfeta humiliant a Granada– i les sensacions que transmet l'equip encara no són les millors.
Ni en atac, perquè costa massa crear ocasions, ni en defensa, perquè s'encaixa amb excessiva facilitat.
Hi ha massa jugadors lluny del seu millor nivell –tant Piqué com Lenglet s'han queixat de la pretemporada–, així com lesions de peces importants que tampoc han ajudat gaire.
I Messi, el millor, ha estat el gran perjudicat.
Lesions i molèsties li han impedit agafar un bon to i l'equip ho ha notat.
Per a la cita d'avui torna a la convocatòria, però no s'espera que Valverde el faci jugar des de l'inici per no arriscar, com amb Dembélé, que va caure de la llista contra el Getafe a última hora.
El Barça recupera peces ofensives importants, però sortirà des de l'inici amb el trident format per Luis Suárez, Griezmann i Carles Pérez.
Dels dos primers, tothom espera que facin un pas endavant i que liderin l'equip.
La defensa de l'Inter és gairebé inexpugnable i es necessitarà una bona dosi d'efectivitat i més presència ofensiva global.
Tampoc sembla que Valverde tingui dubtes al mig del camp.
S'està consolidant una tripleta i que és la que la majoria de barcelonistes volen veure damunt la gespa.
És la formada per Busquets, De Jong i Arthur.
Serà clau una bona circulació de pilota i trobar espais en el 3-5-2 de l'Inter de Conte per poder fer-los mal.
A la defensa, encara sense Alba i Umtiti, Semedo sortiria a la dreta i passaria davant de Sergi Roberto; Junior, a l'esquerra, i al centre, la parella Piqué-Lenglet, inamovible fins ara.
Per superar aquest Inter de Milà caldrà una molt bona feina col·lectiva.
Antonio Conte, tècnic obsessiu i guanyador nat, ha format un conjunt que s'està mostrant intractable en la lliga, amb sis victòries i només dos gols encaixats.
Fortalesa defensiva, mig del camp amb capacitat de sacrifici i ben ordenat i una davantera amb jugadors capacitats, com Lautaro Martínez i l'exblaugrana Alexis Sánchez.
Lukaku va ser baixa d'última hora.
L'Inter no ha guanyat ni ha marcat al Camp Nou en les seves últimes quatre visites, però tenen ben viu el gran record de les semifinals amb Mourinho de l'any 2010 i van acabar guanyant la Champions.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
El Barça i el Girona per ara no han fet passar el test del coronavirus als seus jugadors perquè cap presenta símptomes i l'Espanyol només l'ha fet a aquells que en tenien
L'Alavés s'ha fet les proves i ja té 15 positius |
BARCELONA, 25 maig (EUROPA PRESS) -
Les diputacions catalanes sumaran esforços amb altres diputacions espanyoles, amb les quals mantindran reunions, per reclamar que el corredor mediterrani sigui una infraestructura prioritària en l'agenda política del Govern espanyol.
Ho han dit en un discurs a la premsa després de la reunió de la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani, que ha presidit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que s'ha celebrat al Palau de Pedralbes amb un centenar de representants.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha destacat que la taula ha permès tenir un calendari avaluable i possible i ha exigit el mateix al Govern espanyol: "És una inversió plenament justificada.
Per cada euro invertit a la xarxa transeuropea de transport es genera un benefici de sis euros al PIB de la UE."
Des de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet ha destacat la importància d'escenificar un front comú per a aquest eix: "És una prioritat de país, i tots els arguments per a aquesta infraestructura obeeixen a criteris econòmics."
Malgrat que el traçat del corredor mediterrani no discorre per Lleida, el president de la diputació lleidatana, Joan Reñé, ha volgut estar present a la taula estratègica per oferir Lleida com a plataforma logística per a aquesta infraestructura.
Finalment, el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha lamentat que en ple segle XXI s'estigui parlant d'un eix del qual ja es tractava al segle passat: "Hem de situar-nos en un escenari de menys paraules i més fets.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Veray destaca que en la negociació ha aconseguit partides concretes per als barris i doblar la partida per a cmeres de videovigilncia
Girona.-La regidora del PPC a l'Ajuntament de Girona, Concepció Veray, s'abstindr en la votació del pressupost municipal i no posar "pals a les rodes" perqu pugui tirar endavant.
Veray ha subratllat que, en aquest cas, all que cal és posar "la ciutat" per damunt de les ideologies.
Per aix, tot i deixar clar que sempre defensar la unitat d'Espanya, Veray subratlla que "per responsabilitat" ha buscat acords amb l'equip de govern "per donar als gironins all que necessiten".
De la negociació, la portaveu del PPC ha destacat que ha aconseguit "partides concretes" per als barris (com Torre Gironella i Montjuc) i que CiU s'hagi comproms a doblar la dotació per installar cmeres de videovigilncia arreu de la ciutat (passant dels 50.000 als 100.000 euros).
Concepció Veray ja ha dit d'entrada que el pressupost d'aquest 2019 arriba tard i ha lamentat haver hagut de negociar a contrarellotge.
Per també ha agrat que els comptes municipals recullin dues de les "línies bsiques" que el PPC havia posat sobre la taula: l'augment de dotació tant en polítiques socials com en seguretat.La portaveu dels populars ha subratllat que aquests no són "uns pressupostos ideolgics" sinó "de ciutat".
I per aix, ha dit que all que l'ha guiada a l'hora de negociar-los és "la responsabilitat" i la voluntat de "donar als gironins all que es mereixen" per evitar que la ciutat "quedi aturada".Aix sí, Concepció Veray també ha deixat clar que, més enll d'aix, a ningú se li escapa que est obertament en contra del procés i que no es cansar de criticar "les actituds sectries de l'alcaldessa Marta Madrenas.
"Estic a favor de la unitat d'Espanya, la Constitució i l'estat de dret", ha afirmat.En relació als comptes d'aquest 2019, Veray ha dit que aquests "no són ni seran mai" els seus pressupostos.
Per que tampoc posar "pals a les rodes" perqu, si d'ella en depn, puguin tirar endavant.
N'ha destacat que s'ha fet "un esfor important" en programes d'accés a l'habitatge i que també s'han millorat les partides destinades a ajudes d'urgncia i a la cohesió social (entre d'altres, les destinades a infants, joves i gent gran).Més inversions per cmeresDe la negociació amb l'equip de govern, Veray ha destacat haver aconseguit millorar les partides destinades a seguretat i les inversions als barris.
La regidora del PPC ha dit que era "bsic" lluitar contra la inseguretat (i més, tenint en compte el darrer balan que ha fet públic el Ministeri de l'Interior).
Ha dit que hauria preferit que la plantilla de la Policia Municipal s'incrementés més, per que deu agents ja li semblava "un primer pas".
Ara passar a ser de 100.000 euros, i aix permetr "estendre'n la installació als barris", ha indicat Veray.Partides "concretes" per als barrisConcepció Veray també ha explicat que, arran de les seves peticions, el pressupost d'aquest 2019 inclour partides concretes, "amb nom i cognoms", per als diferents barris de la ciutat.
I que vetllar perqu totes elles s'acabin executant al llarg de l'any.
Dins aquest paquet hi ha, per exemple, 30.000 euros per a Torre Gironella, 15.000 euros per reposar el mobiliari públic a la plaa Jordi de Sant Jordi, 10.000 euros per a un nou aparcament a Montjuc o 10.000 euros més per cobrir la pista esportiva del carrer Collsacabra (al barri de Germans Sbat).En matria d'urbanisme, la portaveu del PPC també ha destacat que CiU s'ha comproms a millorar tant l'asfaltatge com les voreres de diferents barris (com Domeny, la part superior de Vila-roja, Montilivi, Montjuc o la Font de la Pólvora).
A més, també ha explicat que els comptes d'aquest 2019 inclouran una partida per engegar una campanya de control i cens de gossos perillosos (que comenar a Vila-roja) i dotacions per netejar la riera Bullidors i estudiar millores a les zones comercials del Pont Major i Santa Eugnia.Per últim, Veray també ha afegit que ha arrencat dos compromisos a l'equip de govern.
El primer, que s'estudi la possibilitat que els vens del Mercadal puguin beneficiar-se de la zona verda d'aparcament que hi ha al barri Devesa-Güell.
I el segon, que es revisi "a fons" el reglament i el procés dels pressupostos participatius.
"Quan parlem de la Girona dels barris, aix quedar reflectit en aquests pressupostos", ha concls la portaveu del PPC.
L'abstenció dels populars al ple extraordinari del dilluns, sumada a la dels quatre regidors d'ERC, permetr que els comptes municipals d'aquest 2019 puguin tirar endavant.
Aix sí, l'alcaldessa, Marta Madrenas, haur de fer valer el seu vot de qualitat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«No és que el moviment es mantingui, és que es reinventa.
Sense deixar de ser el que era.
I qui vulgui analitzar-ho amb el vell esquema ala-moderada/ala-radical (i enfrontades entre elles) no entendrà res.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Encarat amb jove atreviment als professionals de la violència, preparat per defensar-se dels trets que ja sap que disparen a la cara, als ulls, alçurant-se amb la raó que té, hi ha un escut.
I potser no cridaria especialment l'atenció (a còpia de rebre cops, i de veure també com es vindica el jovent del món, hom aprèn a protegir-se) si no fos perquè, en ordenades lletres blanques sobre fons negre, hi ha, pulcrament escrites, rotundes, les dues darreres estrofes d'un poema.
És la primera versió de les ben conegudes (i cantades) Corrandes d'exili, la que fou escrita a París el desembre del 1939.
Després el poeta les va refer, i ens va arribar aquell tristíssim 'm'ajec i beso la terra / i l'acarono amb m'espatlla'.
Però d'entrada hi va haver això altre, els versos que ara algú, des dels seus pocs anys, ha volgut pintar en un escut: 'Venceren perquè eren forts / i cruels sense recança. / Com marciren els teus llors / i esfondraren ta esperança! // Catalunya, fera mansa, / calla i plora tes dissorts: / plorant pensa en els teus morts / i callant en la venjança'.
Han passat tantes coses en setmana i mitja, tantes coses en un grapat d'anys, que el balanç ens serà per força incomplet.
Tanmateix, hi ha un seguit d'elements que ja comencen a destacar, que ja apunten existència, que d'alguna manera queden sintetitzats en aquell escut que plantava cara amb història i amb versos, l'altra nit, a Barcelona, i que potser val la pena d'anar tenint en compte.
u, que el moviment vindicatiu no només no s'ha desinflat sinó que perdura amb una fermesa i amb una determinació esborronadores.
Les massives mobilitzacions de les Marxes per la Llibertat que han donat resposta de força i de multitud a la sentència ignominiosa en són la darrera mostra.
El famós suflé fa molt de temps que ha demostrat fins a quin punt era un invent interessat, i no és que el moviment no perdi força: és que en guanya, i que creix.
dos, que el jovent ha saltat a la palestra i s'ha encarat directament a la violència policíaca.
Sense por o, encara millor, tal com explicaven ells mateixos l'altre dia, controlant la por.
Qui va decidir d'enviar-nos porres i furgonetes i d'aplicar-nos les velles tàctiques de provoca i encén-los i digues que la violència és seva (allò de la síndrome de Sherwood de què s'ha tornat a parlar darrerament) devia pensar que els ninjes d'ocupació s'ho ventilarien en un tres i no res.
De vegades costa d'entendre que no ens ho repetim més sovint.
Han desplegat la seva crueltat uniformada, han pegat i han detingut brutalment (el segrest de la Laura Solé, arrossegada dels cabells per un grup de policies de paisà i amb caputxes és especialment esgarrifós, i definitori).
Han fet tot això, prou que ho sabem, prou que en tenim crua constància, però s'han trobat que la gent, el jovent, s'ha sabut defensar, els ha plantat cara.
I, finalment, s'han hagut de retirar.
Perquè això han fet: retirar-se.
I això, objectivament, és un èxit.
i tres, que hi ha hagut una extraordinària onada de comprensió, de solidaritat amb el jovent i de denúncia de la repressió.
Extraordinària, diversa, constant i en expansió.
I això, aquest desbordar d'entrada els àmbits especialment polititzats o 'radicals' (en el sentit Tisnerià del terme, d'anar a l'arrel sense galindaines) i estendre's pertot també és indici d'etapa nova.
Perquè tot plegat ens mostra fins a quin punt ha arrelat i s'ha estès la consciència que vivim una ocupació.
I que això que fem, tots, cadascú des de les seves possibilitats, cadascú des de les seves capacitats, és, justament, lluitar contra aquesta ocupació.
Pot ser que la sentència ignominiosa hagi marcat un punt i a part que ja es covava de feia mesos.
La sentència, no: la nostra resposta a la sentència i a la incapacitat absoluta que mostra l'estat espanyol per a endegar cap diàleg.
Pot ser que entrem en una fase nova, en la qual es combinin les mobilitzacions massives (una mica més i escric 'tradicionals', ara, com si això que hem fet en els darrers anys, aquesta meravella, fos ja cosa assumida com a normal, com si hagués passat mai enlloc) amb les escenografies-sorpresa (que si escombraries que si festa-fairy de l'escuma... o que si aeroport) i amb la defensa conscient i efectiva davant la violència de la policia.
Pot ser que s'articuli així la lluita contra l'ocupació.
Que hi convisquin les mobilitzacions que ja l'han definida en els darrers anys amb 'les noves formes smart de protesta ' que encapçalen els joves i que ahir ens descrivia Vicent Partal a l'editorial de VilaWeb.
Pot ser que, d'aquí a un temps, s'estudiï la manera catalana de plantar cara a l'ocupació, aquest moviment d'alliberament dúctil, ferm i imaginatiu que té capacitat d'integrar gent molt diversa, d'aprofitar-ne les capacitats en benefici de tots.
Vull dir que si entra a escena el jovent d'aquell escut, per exemple, no n'expulsa la gent gran que feia bufandes grogues.
I que uns i altres, escuts i bufandes, per reduir-ho gràficament, es respecten i complementen.
No és que el moviment es mantingui, per tant, és que es reinventa.
Al capdavall, tampoc quan parlem de joves no descrivim una sola cosa: el nostre jovent és el que interpreta a cappella 'El cant de la senyera' allà al mig d'una concentració i el que dilluns se'n va a ocupar l'aeroport i viu la brutalitat de les càrregues i després escriu un rap i divendres l'enregistra a la manifestació.
I és en totes dues coses, per separat i juntes, que trobem la banda sonora d'aquest octubre desencadenat, en els versos de Joan Maragall i en el rap de Chill C & Flashy Ice Cream.
Que, per cert, com en Pere Quart, són de Sabadell.
I que, ves per on, descriuen també la fera mansa tot evocant Bola de Drac quan canten: 'Tenim les mans a dalt / però poders de Súper Saiyan. / Això per cada cop / que han tocat les nostres iaies.'
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tipus: Sala de reunions gran / d'actes / de conferències
Sala Polivalent del Departament de Matemàtiques a la Secció FIB/FNB Edifici Omega 409B.
Projector, pissarra, Projector transparències, Biblioteca llibres/documentació vinculada a la secció.
Vista setmanal de disponibilitat del recurs
Cada cel·la de la taula representa una hora, si el fons de la cel·la és blanc o groc fluix vol dir que vostè pot reservar el recurs. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Maria-Mercè Marçal (1952-1998) és una de les grans poetes catalanes contemporànies.
Té una forta vinculació amb Sant Boi perquè va ser professora de llengua i literatura catalanes a l'Institut Rubió i Ors i també perquè va fundar, juntament amb altres escriptors, l'editorial de poemes Llibres del Mall.
L'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat s'ha afegit, amb Sant Boi Recorda Maria-Mercè Marçal, a la commemoració del vintè aniversari de la seva mort, que s'esdevé aquest any, amb un munt d'actes: conferències, exposicions, lectura de poemes...
Als cursos de català també hem volgut retre-li homenatge i és per això que hem dissenyat diverses activitats per donar a conèixer als alumnes la vida i l'obra d'aquesta gran poeta.
Al llarg d'aquest blog anireu trobant les entrades que les expliquen.
Us deixem ara una colla d'enllaços sobre la seva vida i obra per si en voleu saber més coses:
Maria-Mercè Marçal: vers rebel, paraula musicada (Enderrock)
AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana)
Qui és qui (Institució de les Lletres Catalanes)
Poesia dibuixada ( De parar i desparar taula )
La poesia de Maria-Mercè Marçal (revista Reduccions )
Maria-Mercè Marçal al Youtube (Fundació MMM)
A més de tots aquests enllaços, al Youtube hi trobareu un munt de poemes musicats, com La cançó de fer camí:
Tal com podeu llegir a l' entrada anterior d'aquest mateix blog, hem celebrat a diferents cursos el Dia Mundial de la Poesia amb poemes de Maria-Mercè Marçal.
Al Bàsic 1 ja vam començar aquest mes tan marçalià commemorant el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, amb el poema següent:
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
I vam acabar el trimestre el 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, amb el poema Tan petita i ja saps, que també vam poder escoltar:
Tan petita i ja saps com és d'alta
Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?
-Tu, lladre de la meva llibertat?
Les referències al març o a fets que ocorren al març són bastants habituals en la poesia marçaliana.
Aquests versos que us hem reproduït a dalt en són només uns exemples.
Per últim, volem dir-vos que totes aquestes activitats són un tast, un aperitiu de les que tenim previstes al tercer trimestre per sumar-nos al projecte Sant Boi Recorda Maria-Mercè Marçal. |
El primer que et recomanaríem és que et familiaritzessis amb els teus genitals.
Que observis la teva vulva i les seves diferents parts.
D'aquesta manera et resultarà més fàcil anar experimentant.
Pots començar per acariciar i acaronar la part externa i anar descobrint les sensacions que et provoca.
A poc a poc, i sense presses, pots anar més enllà si ho vols i provar d'introduir un dit dins de la vagina.
Recorda que la zona més sensible és el clítoris!
Aquest serveix única i exclusivament per produir-nos plaer;)
Anar al ginecòleg pot generar-nos incomoditat o vergonya, però és important fer-nos les revisions quan toca per prevenir problemes de salut.
Quan es tracta de salut, això és el que ha de prevaler i hem d'intentar deixar les vergonyes fora.
Una abraçada ben forta i moltes gràcies per la confiança! |
El 1813, poc abans del final del seu regnat, Napoleó Bonaparte va explicar al ministre d'Exteriors austríac, el comte Metternich, el costat negatiu de ser un dèspota.
"El meu regnat no anirà més enllà del dia en què deixi de ser un home fort i, per tant, deixi de ser temut -va dir Napoleó-.
Els vostres sobirans, que van néixer per ocupar el tron, poden permetre's caure derrotats vint vegades i sempre tornaran a la seva capital".
Napoleó sabia millor que ningú les dificultats de perpetuar-se en el poder, sobretot si no havies nascut per ocupar el tron.
Uns quants anys més tard, les institucions democràtiques resoldrien aquest problema fent possible que un líder derrotat torni per mitjà de les urnes.
La democràcia electoral va deixar clar que el tron no és mai propietat de ningú, sinó que només es lloga.
Però l'esperit de la democràcia no es limitava a la idea que la voluntat del poble s'expressés a través d'eleccions lliures i justes.
La idea que els governants no haurien de ser encoratjats a abusar de l'hospitalitat i que el seu poder sempre s'ha de restringir també ha tingut un paper fonamental en la comprensió moderna de la democràcia liberal.
Ara, però, aquest consens forjat al llarg dels segles es qüestiona.
Avui en dia alguns dels líders dels països més poderosos del món, tant els democràtics com els no democràtics, s'estan erigint en emperadors moderns.
Concentren el poder en ells mateixos i no tenen cap intenció de deixar el càrrec durant la seva vida útil.
Segons el seu punt de vista, tant se val si un país és una democràcia o una autocràcia; el que importa és la qualitat del seu líder.
I tenen un gran suport: en un moment en què la desconfiança amb els polítics és alta, moltes persones consideren que els líders dèspotes són preferibles a una classe dirigent corrupta.
L'exemple més clar o més significatiu d'aquesta tendència és la votació d'aquesta setmana a l'Assemblea Nacional Popular de la Xina per abolir el límit de mandats presidencials.
No és cap exageració dir que aquest moviment assenyala el final de l'hegemonia de la democràcia com a ideal polític del món.
Els dies després que el president Xi Jinping anunciés la seva decisió d'abolir el límit de mandats, molts analistes han conclòs que el seu intent de convertir-se en un veritable emperador assenyalava l'ambició de Pequín de desafiar obertament el lideratge mundial d'Amèrica.
Això és exacte, però no ho explica tot.
El que poques vegades es comenta en aquest context és el que Ken Jowitt, professor, científic i polític, anomena "l'efecte Versalles".
Analitzant la història, Jowitt demostra que la millor manera de mesurar el poder és comprovar l'afany dels altres per imitar les institucions i l'estil de vida d'un país.
Al segle XVII, afirma, Lluís XIV de França "va crear un règim extraordinàriament poderós i prestigiós, imitat des d'Alemanya fins a Rússia, on es van construir mini-Versalles, es van adoptar els costums francesos i les elits parlaven el francès".
Al segleXIX, el Parlament britànic es va convertir en l'objecte del desig polític: els hongaresos van demostrar les seves ambicions polítiques construint a Budapest un edifici del Parlament neogòtic tan grandiós com el de Londres.
Després de la Segona Guerra Mundial, els règims estalinistes instal·lats a l'Europa de l'Est van ser imposats amb una arquitectura estalinista igual d'impressionant i inhumana.
Després del final de la Guerra Freda, imitar Occident significava estar al costat bo de la història.
Celebrar eleccions i redactar Constitucions d'estil americà va ser tan important per a la imatge d'un país com ho és per a l'autoestima d'un adolescent tenir un telèfon mòbil.
Per a Jowitt, "a l'època posterior a la Guerra Freda, per a l'elit no occidental jugar a golf era el mateix que portar togues per a l'elit no romana de l'antiguitat".
I restringir el poder d'un governant era una de les maneres clau que tenien les no democràcies per adaptar-se a l'era de la democràcia.
Per això, molts governs antidemocràtics van insistir a mantenir certs detalls democràtics, en particular eleccions i límit de mandats.
El 2008, per exemple, a Rússia Vladímir Putin va resistir la temptació de canviar la Constitució per permetre-li un tercer mandat consecutiu com a president perquè no volia que el seu país s'assemblés a una de les repúbliques de l'Àsia central, on els presidents no abandonaven mai els seus palaus.
Tot i que el sistema estava manipulat, els governs no democràtics sabien que era important, almenys, fer veure que no era així.
Això, més que no pas la generalització de la democràcia liberal, és la veritable prova de l'hegemonia de la democràcia.
Fins i tot la Xina s'hi va avenir.
En aquest sentit, la decisió del Partit Comunista Xinès d'abolir el límit de mandats presidencials va molt més enllà de la Xina.
Ens podem imaginar un Putin autoconvencent-se que deixar el Kremlin el 2024, quan s'acaba el seu proper mandat, ja no és necessari.
Al president Recep Tayyip Erdogan, de Turquia, també se'l podria tranquil·litzar perfectament sobre la possibilitat de mantenir-se al poder de manera indefinida.
Aviat els líders electes de tot el món potser s'afanyaran a explicar als seus votants que un canvi de lideratge és una idea perillosa.
Es redactaran noves Constitucions i es modificaran Constitucions antigues per facilitar l'arribada de la nova moda política.
L'arribada d'aquest "moment de l'emperador" és una mala notícia per a Europa, que té com a projecte bàsic no tenir un emperador.
També és molt mala notícia per als Estats Units.
Però pot donar una gran empenta al president Donald Trump, que podria decidir que després que els nord-americans hagin ensenyat als xinesos com jugar a golf, és hora que els nord-americans comencin a imitar els xinesos.
¿I si dos mandats presidencials no són prou temps per aconseguir que els Estats Units tornin a ser un gran país?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
El Magisteri recent de l'Església ha volgut reflexionar profundament sobre el misteri de l'Església.
Això ha significat una revisió igualment pregona de la persona i missió del prevere en l'Església i el món actual.
Lumen gentium (1963), concretament, proposa un nou marc d'interpretació del ministeri pastoral, entenent l'Església com a Poble de Déu i Cos sacerdotal de Crist.
D'aquest sacerdoci, se'n participa pel Baptisme (sacerdotium commune) i de manera peculiar pel sagrament de l'Orde (sacerdotium ministeriale).
Havent passat ja més de mig segle de la proclamació magisterial, volem aprofundir-hi des d'una perspectiva complementària: des d'una lectura teològica del salm 23.
Pretenem nodrir la pietat i l'espiritualitat dels preveres que encarnen, secundi meriti munere, la missió i la sol·licitud dels successors del Col·legi apostòlic.
El salm 23: aproximació exegètica
El salm 23 és un càntic de lloança, produït en el context vital de Jerusalem.
La data de composició no té consens majoritari d'estudiosos: uns el col·loquen després de l'exili, i altres, anteriorment.
Desenvolupa dues al·legories sobre Déu: la del pastor (vv.
D'aquesta manera el salmista vol manifestar la confiança que com a creient té envers Déu.
Déu, el Senyor, Pastor sol·lícit (vv.
El Senyor és el meu pastor: no em manca res.
En la primera estrofa el pseudònim rei David mostra la importància de la guia divina en la seva vida: viure la fidelitat envers Déu és «caminar pels senders de justícia gràcies a la invocació del Nom diví».
L'al·legoria d'un pastor en terres semiestepàries, típiques del contorn de Jerusalem, serveix com a vehicle poètic per a indicar la providència de Déu envers el seu Poble –així ho entengué el Targum posteriorment– i la resposta de fidelitat per part del seu ramat.
La seguretat de fe que hem de tenir els fidels invocant el nom del Senyor, com dirà al v.
Les dificultats i els perills de la vida present, simbolitzats pels wadys profunds plens de feres i hostilitats ambientals, no superen la seguretat moral del salmista, ni del creient en general, ja que, un cop hom invoca el nom del Senyor, Ell és amb nosaltres: «No tindré por del mal, perquè tu ets amb mi» (v.
La vara i el bastó del Pastor són símbol de l'acció procidencial divina, que es concreta en accions de salvació.
Déu, el Senyor, Amfitrió hospitalari (vv.
Davant meu pares taula tu mateix enfront dels enemics; m'has ungit el cap amb perfums, omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m'acompanyen la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys a la casa del Senyor.
A la segona estrofa, la imatge metafòrica és la d'un cap de casa hospitalari: que tracta els hostes seguint els cànons orientals tradicionals (parar la taula, ungir el cap amb oli i omplir la copa de la beguda) de manera exemplar.
6 quan hom esbrina la intenció última del salmista: està parlant de l'activitat litúrgica del Temple de Jerusalem, on levites i sacerdots desenvolupen la seva missió cultual, i Déu nodreix i acull el seu Poble fidel.
La seguretat que experimenta el ramat a l'estrofa anterior, ara es concreta en la bondat i la misericòrdia divines comunicades al Temple sant, i a tot Israel.
De fet, ja en altres ocasions, el salmista parla del seguiment de Déu amb aquesta metàfora pastoril i domèstica, molt en ús en l'àmbit cultual de Jerusalem.
Relectura teològica i pastoral del salm 23
El IV Evangeli pren la imatge del bon Pastor i la reinterpreta cristològicament (cf.
Jn 10,1-6): Jesús guareix el cec de naixement com a signe d'una curació transcendent, de la ceguesa que implica la manca d'una fe vivificada d'amor diví (cf.
Jn 9,35-41), i Joan ho argumenta amb la paràbola del bon pastor i les ovelles dòcils.
L'Església és simbolitzada pel ramat «dòcil» a la veu del Pastor.
Ella vol nodrir-se de la fe com a camí de salvació i de plenitud, que Jesús ha obert amb el seu Pas vers el Pare (cf.
La missió, doncs, de Jesucrist, és la missió del Pastor bíblic per excel·lència, que guia el ramat eclesial vers la transcendència del Pare, vers el si de Déu (cf.
El prevere té aquest doble horitzó que ens han dibuixat les dues perícopes al davant: la vida seva no és un puzzle d'activitats solapades una amb l'altra o sense cap fil conductor espiritual.
Precisament la missió presbiteral és una: pasturar.
Això significa: donar resposta al desig de plenitud que tenen els fidels.
El prevere actualitza la sol·licitud pastoral de Jesucrist Cap, Espòs, Pastor i Mestre de l'Església, treballant tant la dimensió contemplativa –principalment per mitjà de l'oració d'intercessió (com afirma el Ritual d'Ordenació)–, com la dimensió proactiva, que es concreta en la coordinació i gestió liderada i compartida corresponsalment amb els fidels batejats de l'apostolat públic de l'Església diocesana.
b) La predicació del prevere orientada a la formació d'agents de pastorals
La predicació del Nom de Déu és l'ànima de la vida concreta del salmista (v.
3); caminar per senders de justícia és la conseqüència directa de l'afiançament espiritual dels creients, quan experimenten la sol·licitud de la Providència del Pare en les seves vides.
Traslladat a la vida ministerial, a la llum del salm 23, comprenem que això és possible en ell quan la seva disposició actitudinal –tota la seva vida i la seva actuació– té per objectiu ferm el nodriment espiritual i pràctic dels fidels, sia per l'ensenyament tècnic del missatge de la Paraula de Déu, sia per la celebració espiritualment intensa del Déu que s'hi revela.
Si haguéssim de buscar una metàfora complementària, escolliria la fam i la set, de què és responsable el pastor.
I així, la millor expressió evangèlica d'aquests delers de la comunitat dels fidels és Mt 5,6: feliços els qui desitgen una vida de relació amb Déu plena de veritat: en rebran el sadollament per part del nostre Déu transcendent!
c) Acompanyament en les situacions difícils de la vida present
El salm 23 ens parla de dificultats i viaranys obscurs.
La pastoral contemporània cerca donar resposta als fidels actius en un món plenament en canvi.
Podem veure reflectida aquesta realitat en la descripció allargada dels viaranys difícils que el ramat del bon Pastor ha de transitar: valls oscures, i camins no pas dreturers.
Les respostes amarades de realisme i alhora d'humil esperança teologal que provenen del prevere, acompanyant dels processos intensos de caritat pastoral envers els fidels, serveixen per a dissipar dubtes i suggerir accions discrecionals que ajudin al fidel a escollir viure plenament les conseqüències de l'Evangeli, essent llum per al món i sal per a la terra (Mt 5,13).
Una de les metes de l'acció pastoral que el mateix Concili Vaticà II proposa és la celebració eucarística (SC 10) com a font de vida que renova el dinamisme eclesial.
De fet, la unitat eclesial té com a origen la unitat del Pa eucarístic del qual tots combreguem (LG 3), gràcies al ministeri dels preveres i bisbes (LG 3; 7; 10).
L'efecte d'una adient celebració eucarística és la compactació de la unitat eclesial (LG 17), i ensems d'una acció pastoral completa.
Acció que es pot definir com a coherent, harmònica, espiritualment orientada a la santedat, i que es pot traduïr sintèticament com oferir un testimoni creïble per a les noves generacions que la vida cristiana és la manera més idònia de plenitud humana, perquè ens dóna un sentit d'amor i solidaritat, i perquè ens manté vius fins i tot després de morir, gaudint de la visió de Déu en el seu Temple celestial, com canta el salm que glossem: «Viuré anys i més anys a la casa del Senyor» (v. |
Representants dels pastissers barcelonins, amb Mas. |
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat aquest dimecres que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, "no passaria un examen senzill de ciència política" segons l'explicació que va fer el cap de l'Executiu sobre per què no va trucar al líder de la formació violeta després de la proposta de resolució per iniciar el procés independentista al Parlament de Catalunya, i l'ha acusat d'incendiar Catalunya.
"Ara diu que no pot trucar a algú amb qui no estigui d'acord i que si els de Podem pensessin com ell sí que els trucaria.
Mariano, la democràcia consisteix que el diàleg té sentit establir-lo no tant amb qui pensa igual que tu sinó amb qui pensa diferent", ha assegurat Iglesias després de ser preguntat sobre aquesta qüestió durant la presentació de l'equip de campanya de Podem per a les generals.
Alhora, Iglesias ha assenyalat que el fet que el president sí que telefonés als líders del PSOE i C's, Pedro Sánchez i Albert Rivera, respectivament, és "molt representatiu sobre qui considera Rajoy un adversari i qui no".
"Assenyalava una futura coalició i amb qui li agradaria pactar", ha postil·lat.
Iglesias ha aprofitat per fer broma sobre el fet que no comptin amb ells.
"Ja que no volen parlar amb nosaltres, que ballin amb nosaltres.
Jo ballo amb la presidenta encantat, i a veure qui aguanta més", ha assenyalat.
Sobre la posició adoptada per Rajoy davant de la proposta de resolució, el candidat de Podem a la Moncloa ha criticat que el president ha demostrat ser "un complet irresponsable".
"S'ha convertit en el cap de campanya d'Artur Mas, i Mas en el cap de campanya de Rajoy.
És impropi d'un president, d'algú que hauria d'assumir la responsabilitat d'Estat.
No es pot entendre que intenti obtenir rèdits electorals incendiant Catalunya", ha aprofundit.
"Ningú no és tan responsable que creixi l'independentisme a Catalunya com el senyor Rajoy.
Lliçons d'unitat d'Espanya no ens les farà el senyor Rajoy.
Som la millor garantia de la unitat d'Espanya", ha reafirmat, després de defensar que un dels seus eixos de treball serà garantir en la Constitució el dret a decidir.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'anunci que va fer la nova presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que el seu govern havia de dur a terme "la baixada d'impostos més gran de la història" va ser criticat per l'oposició d'esquerres en el Parlament regional però també ha obert un encès debat en altres parts.
Fa anys que el PP madrileny fa bandera d'una pressió recaptatòria menor fins al punt que ningú paga per patrimoni i l'impost de successions és testimonial, ja que les herències entre els cònjuges i els fills es bonifiquen al 99%.
El sistema de finançament de règim comú també permet variar el mínim i el màxim tributari en el 50% cedit per l'Estat de l'IRPF, tot i que sense poder modificar el seu caràcter progressiu.
El resultat és que a Madrid és on els pobres i els rics paguen menys.
Els primers tributen al 18% i els segons al 43,5%, mentre que a Catalunya, per exemple, els que menys aporten paguen el 21,5% i les rendes altes fins al 48%.
Per aquesta nova legislatura, Díaz Ayuso ha promès abaixar-lo mig punt més en tots els trams autonòmics, augmentar els mínims personals i familiars exempts, i introduir més deduccions.
Des d'una òptica socialdemòcrata aquestes polítiques són criticables perquè beneficien sobretot els més rics amb l'excusa d'ajudar les classes mitjanes i perjudiquen el finançament dels serveis públics essencials, com la sanitat o l'educació, amb una despesa per sota de la mitjana espanyola.
Però el que no té cap sentit és convertir aquesta opció ideològica que encapçala el PP a Madrid en un altre greuge territorial i, menys encara, des de posicions favorables a la descentralització o sobiranistes.
No es pot voler l'autonomia fiscal i criticar-la quan creiem que ens perjudica.
A Catalunya, es parla massa a la lleugera de "competència deslleial" i s'afirma que si Madrid ha fet aquestes polítiques és gràcies a "una capitalitat que el poder estatal ha fet centralitzadora", segons Jordi Amat, articulista i membre de la Junta del Cercle d'Economia.
En realitat, el poder estatal no ha fet altra cosa que descentralitzar-se a Espanya i si Madrid ha guanyat posicions com el centre econòmic que no va ser durant el franquisme és perquè ha sabut jugar millor les seves cartes com a capital europea i iberoamericana.
En canvi, Catalunya és avui comparativament menys atractiva en bona part com a conseqüència de les polítiques nacionalistes fins al punt que ha perdut la seu fiscal de milers d'empreses després de l'1-O.
La capacitat d' apujar o abaixar tributs propis és una part fonamental del principi d'autonomia.
Però la riquesa que es genera a Madrid, principalment a través de la recaptació de l'IVA, l'IRPF i l'impost de societats, contribueix com cap altre territori al finançament general.
L'autèntica disfunció del model autonòmic no és que hi hagi marge per a polítiques fiscals diferents amb els impostos cedits, fins i tot amb el risc que algunes comunitats competeixin per atreure els contribuents més rics, sinó la foralitat basca i navarresa, que trenca per la base el principi de solidaritat entre els espanyols.
Aquest hauria de ser el veritable objecte de la crítica des de Catalunya, excepte que s'estigui demanant una tornada general al centralisme.
El més coherent seria proposar una coordinació fiscal més gran i l' establiment d'un mínim federal d'harmonització en patrimoni, successions i donacions per només poder apujar els impostos en comptes de fulminar-los cap avall com passa ara.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
És cert que Madrid es beneficia de la presència de molts funcionaris ministerials i des de fa algunes dècades d'un nombre més gran d'alts executius d'empreses amb unes bases imposables mitjanes més altes.
Per tant, pot aplicar un IRPF més baix sense enfonsar la seva recaptació.
Però no és clar que aquesta baixada d'impostos perjudiqui de forma rellevant els ingressos de les altres comunitats perquè el nombre de contribuents molt rics disposats a canviar de residència fiscal és petit.
Finalment, Madrid tampoc disposa d'un finançament autonòmic superior, ja que amb les dades del 2009 al 2017 es troba a prop de la mitjana, igual que Catalunya.
Així doncs, el model territorial espanyol no és centralista sinó de naturalesa federal, tot i que es veu erosionat per l'existència de les quotes forals i els intents d'algunes elits territorials per liquidar la solidaritat i la justícia fiscal.
Ara, després del fracàs xantatgista del procés, el nou mantra és acusar Madrid d'aprofitar-se de la seva capitalitat i de voler fugir amb els diners de tothom. |
En aquest article intentem explicar les diferències entre la grip i un costipat comú.
La grip és una malaltia infecciosa causada pels virus d'Influenza A i B. És altament contagiosa.
La font principal de transmissió és la via aèria, mitjançant les gotetes que originem al parlar, tossir o esternudar, i que arriben a una persona sana que tenim a prop, a menys d'un metre.
També, encara que de manera menys freqüent, es pot transmetre per contacte directe, per exemple al donar-nos la mà, o tocar una superfície que conté el virus, i posteriorment tocar-nos la boca o nas amb la mà contaminada.
La temporada típica de la grip és l'època d'hivern, habitualment entre novembre i abril, però pot variar.
Les persones afectades de grip poden tenir febre, de 2 a 5 dies, i símptomes similars als del refredat comú, però tendeixen a durar més temps, prop d'una setmana.
També, després de la grip, solen quedar símptomes de cansament i debilitat des de dies fins a unes setmanes.
Complicacions més freqüents de la grip:
Qui són més susceptibles de patir complicacions?
Nens menors de 5 anys (especialment menors de 2 anys), adults majors de 65 anys i persones afectades de certes malalties com malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma, malalties cardíaques, diabètics mal controlats, pacients immunedeprimits (VIH, trasplantats, etc. )
Què puc fer per millorar els símptomes?
La principal prevenció és vacunar-se abans que s'iniciï la temporada de la grip.
Els virus de la grip muten molt freqüentment pel que recomanem vacunació anual.
A més, durant l'època de grip, com a mesures generals:
El constipat és una de les malalties més freqüents a Espanya i al món.
Està causat per un gran nombre de virus, sent els més freqüents els Rinovirus.
Podríem considerar-lo com un grup de malalties amb símptomes similars.
Una persona pot presentar aquesta malaltia diverses vegades a l'any, de vegades a continuació, a causa de contagi amb un virus diferent o una variant del mateix virus.
Igual que la grip, es tracta d'una malaltia contagiosa que es transmet de persona a persona mitjançant contacte amb les secrecions d'un infectat, per exemple en tossir, esternudar i / o tocar superfícies contaminades.
El refredat comú no té una temporada específica, no és causat pel fred, encara que alguns virus són més freqüents en la temporada d'hivern.
La malaltia tendeix a durar de 3 a 7 dies, encara que en algunes persones pot arribar a durar 2 setmanes.
Les complicacions més freqüents solen ser:
Nens menors de 5 anys (especialment menors de 2 anys), adults majors de 65 anys i persones afectades de certes malalties com malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma, malalties cardíaques, diabètics mal controlats, pacients immune deprimits (VIH, trasplantats, etc..)
El tractament és principalment simptomàtic, amb fàrmacs que es poden comprar a les farmàcies sense prescripció.
Recordar que aquests tractaments milloren els símptomes però no escurcen la durada de la malaltia.
Quan cal buscar atenció mèdica? |
Avui comença, a les instal·lacions del CD Terrassa, la lluita per veure qui aixecarà, aquest diumenge, la copa del Rei, el primer títol en joc de la temporada d'hoquei sobre herba.
Quatre clubs catalans competeixen per mantenir l'hegemonia dels equips de casa nostra en aquesta competició, que ja fa cinc anys consecutius que veu com un equip de Catalunya és proclamat campió.
L'equip que defensa el tron és l'Atlètic Terrassa –campió el 2010 i el 2006–, i té com a entrenador Roger Pallarols, que assegura: «El nostre error seria considerar-nos favorits».
«A un partit pot passar qualsevol cosa, a l'Egara mai se'l pot donar per mort», afegeix el tècnic.
I és que el sorteig va voler que dos clubs de Terrassa s'hagin d'enfrontar en els quarts de final.
L'Egara i l'Atlètic protagonitzen el partit estel·lar de la jornada d'avui.
Els ratllats –campions el 2009 i el 2007– han perdut els dos duels directes amb els grocs aquesta temporada i confien que es trauran aquesta espina.
El guanyador del derbi egarenc s'enfrontarà al vencedor del duel entre el RC Polo i el RS Tenis de Santander.
Els barcelonins parteixen com a favorits per superar la primera eliminatòria, tot i que el seu entrenador, Edu Fàbregas, adverteix: «Si l'equip surt a dosificar ho pagarem».
El Polo és el «rei de copes», amb 25 títols al llarg de la seva història –l'última data de l'any 2008.
Pallarols i Fàbregas coincideixen a afirmar que el favorit al títol és el Club de Campo, co-líder en la lliga juntament amb l'Atlètic.
«Són els que tenen més pressupost i els que més fitxen», afirma el tècnic groc, mentre que l'entrenador del Polo assegura: «Tenen un camí fàcil fins a la final, la resta patirem més desgast físic».
El Club de Campo debuta contra Las Palmas, equip que tanca la classificació del grup 1 de divisió d'honor, i a les semifinals el rival dels madrilenys sortiria de l'emparellament entre el CD Terrassa i el Complutense.
Els amfitrions compten amb el suport de l'afició de Les Pedritxes per mirar de donar la sorpresa i superar els quarts.
Les travesses preveuen una repetició de la final del 2010, en què l'Atlètic es va imposar al Club de Campo (1-0).
Però ben segur que clubs com ara el Polo i l'Egara també volen dir la seva en aquest torneig, que reuneix els vuit millors equips de l'hoquei estatal.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Els Mossos d'Esquadra han detingut a Castellbisbal un home, que ja ha ingressat a la presó, que venia a Internet fàrmacs psicotròpics que sostreia de l'empresa farmacèutica on treballava.
L'arrestat, de nacionalitat espanyola i veí de Castellbisbal, és acusat d'un delicte contra la salut pública i un altre contra el patrimoni.
La investigació es va iniciar el setembre quan els Mossos van tenir coneixement que el treballador d'una empresa farmacèutica del Vallès Occidental sostreia productes psicòtrops per després revendre'ls a tercers. |
Les empreses poden saber què estan perdent, què els hi suposaria instal·lar plaques fotovoltaiques i quan amortitzarien la inversió
L'Ajuntament de Rubí i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya han creat un model pilot que permet detectar quina és la pèrdua energètica a les teulades dels polígons industrials.
El model s'ha desenvolupant durant dos anys i aquesta setmana es presentaran els primers resultats als empresaris.
Una avió amb un sensor tèrmic ha sobrevolat cinc polígons de la ciutat per tal de detectar quina és l'energia radiant de la teulada.
Les empreses podran consultar els resultats a través d'Internet per conèixer les pèrdues tèrmiques de la nau, el potencial fotovoltaic i el període d'amortització si aposten per instal·lar plaques solars.
L'objectiu és estendre l'anàlisi a la resta de polígons aquest 2015.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Investigadors de l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) de Barcelona, adscrita a la UAB, han participat en la sintetització i descripció de les propietats magnètiques d'una nova molècula imant, el {Dy(α-fur) 3 } n, un compost basat en el disprosi com ió magnètic i furoats com lligands orgànics.
En aquesta nova molècula imant la posició d'un dels lligands al voltant del ió de disprosi afecta fortament la transició entre els estats de spin "dalt" i "baix".
Un nou tipus d'electrònica (la "spintrònica"), que podria augmentar considerablement la densitat d'emmagatzematge d'informació dels dispositius actuals i facilitar la computació quàntica, s'està desenvolupant ràpidament en l'actualitat.
La "spintrònica" es basa en els anomenats imants atòmics, capaços de mantenir dos estats, definits pel "spin" electrònic cap a "dalt" ("1") o cap a "baix" ("0") separats per una barrera energètica.
Un dels reptes a dia d'avui és comprendre els factors que determinen l'alçada de la barrera energètica que separa els estats "dalt" i "baix", i els mecanismes de transició clàssics i quàntics entre ells.
Curiosament, al {Dy (α-fur) 3 } n s'ha demostrat que com que la posició relativa d'un dels lligands, la barrera energètica es pot arribar a triplicar.
Això demostra que no només l'entorn de coordinació més proper, sinó també els lligands que envolten l'ió afecten fortament la barrera energètica, el que pot donar pistes sobre com dissenyar ions atòmics amb barreres cada vegada més altes.
A més, s'han investigat les propietats magnètiques del compost fins a temperatures d'uns pocs miliKelvin.
S'ha vist que a 66 mK, el {Dy (α-fur) 3 } n es queda "congelat" en un estat ordenat en 3D, format per cadenes de disprosios amb els spins paral·lels, acoblades a cadenes adjacents amb els spins antiparal·lels.
Durant els primers anys de la conquesta...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu |
A la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona es pot veure, des del passat dia 2 de maig, l'exposició que porta per títol "La correspondència al món editorial.
Segles XIX-XX" i que s'emmarca dins les IV Jornades d'Història de l'Edició: Les xarxes de negoci del llibre a Espanya que han tingut lloc entre els dies 9 i 10 de maig de 2019 a la mateixa facultat.
Aquestes jornades s'han ocupat de les activitats d'intercanvi, distribució i compra-venda al món del llibre, tot situant el focus en l'estudi dels agents i les xarxes que les fan possibles.
L'estudi de les xarxes de producció, distribució i venda, les relacions entre els que hi participen i el funcionament de l'aprovisionament de llibres a Espanya, permet conèixer les connexions i valorar el paper dels "nodes" d'àmplies xarxes amb connexions internacionals de molts dels intermediaris del món del llibre.
Els organitzadors de la mostra són Lluís Agustí, Pedro Rueda i Mònica Baró, membres del projecte I+D Saberes conectados: redes de venta y circulación de impresos en España y Latinoamérica.
Si visiteu l'exposició, al primer pis de la facultat, veureu que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la cessió de documents relatius a les editorials que es conserven als nostres fons.
Els llibres exposats provenen també de col·leccions privades.
Entre d'altres trobareu una carta de B. Costa-Amic, editor mexicà que va enviar l'any 1957 a Manuel Serra Moret, polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.
També la revista de bibliografia Apolo editada els anys de la Guerra Civil, el fulletó sobre la publicitat de la biblioteca de l'home de negocis modern al Catálogo de libros modernos de l'any 1936, o un full volant de les Ediciones Antisectarias amb publicitat del llibre El terror rojo en Cataluña d'Antonio Pérez de Olaguer de l'any 1937 que pertany al fons de Documents Històrics del nostre arxiu.
La mostra es pot visitar fins al 30 de maig de 2019.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
La Línia 9 del metro ha estat tallada entre les estacions de Fondo i Can Zam diverses vegades al matí per la presència de diversos desconeguts a la zona de vies.
Segons han informat fonts de TMB, la incidència s'ha produït tant a l'L9 Nord com a la 10, i en total s'ha estat una hora sense servei.
La primera afectació ha estat entre les 7.24 i les 7.33 h.
Més tard, a les 9.12 h, s'ha registrat una altra incidència també per presència de persones a les vies de la línia 9 Nord, que ha hagut de ser interrompuda entre Fondo i Can Zam 36 minuts per inspeccionar el túnel.
No s'hi ha trobat ningú, però es creu que probablement es tractava de grafiters que s'hi endinsen per pintar els trens estacionats.
Ja dilluns els Mossos d'Esquadra van detenir sis grafiters que van paralitzar durant vuit hores el servei de la Línia 5 del metro, entre les estacions d'Horta i la Vall d'Hebron, després de saltar a les vies i introduir-se en els túnels del suburbà.
Aquell mateix dia, altres intrusos, grafiters també, es van colar a la zona d'accés a l'estació de maniobres de Cornellà Centre, i això va obligar a aturar temporalment el servei de la Línia 5 entre Cornellà i Can Boixeres, encara que van aconseguir fugir abans de ser detinguts.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La Intersindical-CSC considera que caldria considerar com a malaltia professional les baixes mèdiques a les persones treballadores que s'hagin de quedar a casa, per indicació sanitària, per evitar la transmissió del coronavirus, encara que no s'hagin infectat.
El sindicat republicà valora com insuficient l'anunci fet pel Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social per garantir la protecció de les persones treballadores durant aquests períodes d'aïllament, que les considerarà una "incapacitat temporal derivada d'una malaltia comuna".
La prevenció en la salut és un dret dels treballadors i les treballadores i els efectes que podria comportar per a les persones afectades pel confinament i del seu entorn als centres de treball són molt perjudicials i s'haurien de considerar una malaltia professional.
Considerar-ho una incapacitat temporal per malaltia comuna comporta una penalització retributiva que no és admissible.
Des de la Intersindical-CSC es creu que, per una banda, la determinació discrecional de les circumstàncies en què unes malalties i unes mesures preventives són susceptibles de ser considerades incapacitat temporal per part de la Seguretat Social i el Ministerio de Trabajo, genera un greuge comparatiu en relació a altres situacions i vulnera el dret a la salut, posant-lo per sota de criteris empresarials i de producció.
D'altra banda, el sindicat republicà considera que actualment ja no té sentit la separació de malalties professionals i malalties comunes, donat que amb el canvi de models productius esdevé molt difícil, subjectiu i discrecional la determinació dels condicionants que porten a una o altra tipologia.
Per aquest motiu la Intersindical-CSC reclama que es posi en primer lloc la importància de la salut de les persones, eliminant la diferenciació de malalties entre professionals i comuns, i s'estableixi, normativament, que totes les situacions i mesures preventives que impedeixin dur a terme l'activitat professional siguin considerades incapacitat temporal per motius professionals, amb la garantia de percebre la totalitat de les retribucions a càrrec del sistema públic.
Així mateix, el sindicat republicà considera que les empreses han de facilitar a les persones treballadores tota la informació específica per a cada tipologia de centre de treball i assumir els costos de les mesures preventives, ja siguin de tipus fungible o estructural. |
Amb el record inesborrable de les emocions viscudes dissabte amb l'homenatge al president de l'IHC, Francesc Fontanelles, durant l'acte de presentació de tots els equips de l'entitat (veieu notícia anterior) el PROINOSA Igualada comença la setmana de l'estrena a la lliga contra el Lloret.
I ho fa amb les bones sensacions de la remuntada espectacular (del 2 a 5 al 5 a 5 en 12 minuts) contra el Follonica, actual campió d'Europa.
Un rival que els igualadins es podríen trobar a la Copa de la Cers.
Perq uè el sorteig de les competicions europees, fet el mateix dissabte a Saint Omer, ha fet que el PROINOSA quedi aparellat amb l'equip que tingui el quart millor rànking dels que quedin eliminats de la Champions, que és precisament la competició que defensaran els italians.
Ara mateix el Follonica és sisé en aquest rànking, amb un punt més que el mateix IHC que és 7è.
En aquesta ocasió, però, el CERH no ha col·locat a la seva pàgina web (a la 2 i 11 minuts de la matinada de dilluns) els aparellaments del sorteig (potser per les errades clamoroses de la temporada passada amb canvis constants i encara no explicats ) i per tant ara mateix no es poden fer suposicions sobre quins podríen ser els candidats a aquest quart lloc que es convertirien per tant en rivals dels igualadins als vuitens de final.
L'única cosa segura ara mateix és que el PROINOSA no té encara rival i que no el sabrà fins el 18 de novembre.
L'Igualada debutarà a la Cers aquesta temporada el 2 de desembre.
Pel que fa a la resta d'equips de la Ok Lliga, Barça, Reus i Vic ho tenen fàcil a la Champions (Iserlohn, Thunestern i Cronenberg) mentre a la Cers el Tenerife i el Vilanova s'enfrontaran a vuitens si els canaris superen al Saint Edmunds anglès a la preliminar.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
El Port de Barcelona ha registrat un benefici net en el primer semestre d'aquest 2018 de 27,6 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment dels guanys del 26,6% respecte els sis primers mesos de l'any passat, i la xifra de negocis s'ha situat en 86,6 milions, un 7,3% més.
Així ho han explicat aquest dimecres en roda de premsa la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, i el director general de l'enclavament portuari, Jose Alberto Carbonell.
El 'cash flow' operatiu de gener a juny suma 49,8 milions, la qual cosa és tradueix en un repunt de l'11,7%, i el Port de Barcelona ha reduït significativament el deute a llarg termini amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), amb la qual cosa després d'amortitzar 22,8 milions d'euros el deute se situa en 281,1 milions.
Pel que fa als trànsits, Conesa ha destacat que els sis primers mesos d'aquest 2018 han estat "el millor semestre de la història del Port de Barcelona en trànsit total", i es consolida així el salt d'escala que l'enclavament portuari va experimentar el 2017, quan és va convertir en el port europeu amb més creixement.
I és que el Port de Barcelona ha canalitzat un total de 33,8 milions de tones de mercaderies, un 17,8% més, i el trànsit de contenidors, un dels trànsits més estratègics, ha superat els 1,6 milions de TEU --mesura equivalent a un contenidor de 20 peus--, un 18% més.
Destaca l'increment que s'ha produït en els contenidors de transbord, que han crescut un 42%, i pel que fa al comerç exterior, les exportacions de contenidors s'han situat en 366.000 TEU, un 7,5% més, i les importacions han assolit els 285.474 TEU, la qual cosa suposa un repunt del 3,3%.
Per mercats, Algèria (+57%), els Estats Units (+13%), Turquia (+6,6%), l'Índia (+9%), Mèxic (+12%), el Vietnam (+34%) i el Brasil (+14%) són els països que han experimentat un dinamisme més destacat en els intercanvis amb el Port de Barcelona.
Respecte als granels, de gener a juny la infraestructura ha registrat 7,8 milions de tones de líquids a orri, un 17,3% més, impulsats per la gasolina, que ha augmentat un 35%, el gas natural, que ho ha fet un 9%, i els biocombustibles, amb un increment del 63%.
El trànsit rodat, el que embarca o desembarca a bord de camions, plataformes o remolcs, ha assolit les 211.000 unitats de transport intermodal (UTI), un 5,6% més, i en aquesta xifra s'inclou el trànsit de cabotatge amb les illes Balears i les Canàries (+3%) i les mercaderies transportades a través de les autopistes del mar ('short sea shipping'), que han crescut un 10,6%.
Carbonell ha destacat la recuperació del trànsit de vehicles després de la tendència negativa experimentada el 2017, i en el primer semestre s'han superat els 458.000 automòbils, un 5% més.
El trànsit ferroviari ha depassat els 125.000 TEU, la qual cosa és tradueix en un creixement del 10% i en una quota ferroviària de contenidors del 13%, i el transport ferroviari de vehicles va superar els 143.000 automòbils, un 10,6% més i amb una quota ferroviària en aquest cas del 35%.
De gener a juny, el Port de Barcelona ha rebut un total d'1,78 milions de passatgers de ferris i creuers, un 13% més.
Els passatgers de ferris, que connecten la capital catalana amb les Balears, Itàlia i el nord d'Àfrica, s'han mantingut estables, mentre que els creueristes han crescut un 20%, i els viatgers de port base --els que inicien i finalitzen el seu itinerari a Barcelona-- han augmentat un 29%.
"Ens preparem per abordar un nou pla estratègic que ha de donar sortida a les demandes que tindran els diferents membres de la comunitat portuària per continuar amb una activitat tan rellevant com la d'ara i amb un creixement sostenible a nivell econòmic, ambiental i social", ha finalitzat Conesa.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'entitat "Que no ens fotin el tren", amb seu a Osona, coordina des de fa anys la feina de reivindicació per les millores en la línia R3 de Renfe i ara vol ampliar la seva acció a la Cerdanya amb gent del territori.
Amb aquesta finalitat ha arribat a una entesa amb el grup de foment de la cultura i els projectes locals Grup de Recerca de Cerdanya i ha convocat una presentació per a demà mateix a Puigcerdà.
El desig de "Que no ens fotin el tren", que en aquests moments té un sol representant a la Cerdanya, és que com més usuaris s'uneixin a l'entitat, millor, per poder fer també les demandes específiques de la vall.
L'actual i únic representant del col·lectiu a la Cerdanya és Gerard Cunill, que ja fa mesos que treballa amb les delegacions d'Osona i el Ripollès per reclamar les millores que requereix la línia.
Cunill ha explicat que del que es tracta és de convidar els usuaris del tren de la Cerdanya que "se sumin a la feina que es pot fer per reclamar les millores, que inclou des d'estudis fins a actes reivindicatius".
Així, els usuaris del tren que estiguin interessats a sumar-se al moviment de protesta tenen una cita demà mateix a partir de les cinc de la tarda al Museu Cerdà de Puigcerdà, on el col·lectiu ha organitzat un acte en què intervendran el mateix Cunill, la també membre del grup Glòria Francolí i el component de l'Associació Transpirinenca Joan Vilalta, que parlarà del potencial de la línia com a eix entre París, Tolosa i Barcelona. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Després del punt aconseguit dimecres passat davant el líder a l'estadi, el Sabadell té l'oportunitat avui en cas de guanyar de fer-lo d'or.
Una victòria arlequinada és la clau per poder sortir de la zona on l'equip entrenat per Àlex Garcia s'hi troba.
Un rival que visita l'estadi també en hores baixes però, fora del descens.
Els tres punts han de quedar-se a Sabadell sí o sí.
Amb una combinació de resultats favorables, els arlequinats li traurien la plaça al Leganés, que està fora de descens.
El retorn de Juanjo Ciércoles a l'equip s'ha fet notar, i ja es va poder veure dimecres davant el Las Palmas.
Un mig camp que va tenir més consistència, tot i el control que va tenir el líder de la categoria.
Tot sembla a ser que jugaran Juanjo, Nauzet i nou més.
El tècnic arlequinat en roda de premsa no va descartar fer cap canvi ni de esquema de joc, ni tampoc de jugadors.
L'extrem gadità Juan Collantes va lesionar-se la passada jornada i durant la setmana s'ha estat molt pendent de la seva evolució.
En el cas de Collantes, durant la setmana s'ha estudiat la possibilitat de fer-lo jugar tot i no estar al 100 per cent, però finalment no ha entrat a la llista de convocats.
A l'eix de la defensa, torna Carlos Hernández, que va perdre's l'últim partit per sanció.
El Sabadell ha de tornar a fer-se fort a l'estadi creualtenc com ho va fer la temporada passada.
Avui té l'oportunitat de poder fer més gran els bons números com a local davant el Legánes que no recorda el que significa guanyar fora de casa.
L'equip de Garitano no suma els tres punts des fa 16 jornades.
El seu entrenador ha estat seguint l'equip des de l'arribada del barceloní a la banqueta arlequinada i en la seva roda de premsa va elogiar a l'entitat arlequinada i alhora va avisar que l'equip és una altra història: "Ens trobarem un equip amb nou entrenador, que han canviat el seu dibuix, i a casa es voldran ser segur molt forts.
Vaig estar veient el partit amb l'Alcorcón i van perdre el partit en els últims minuts abans del descans, i contra el líder van saber treure un punt" va dir Garitano avisant del perill arlequinat.
Àrbitre: Piñeiro Crespo (Comitè asturià).
Retransmissió: Teledeporte / Ràdio Sabadell
Sabadellenc i del Centre d'Esports Sabadell, el club de la meva vida.
També em fan escriure; També m'agrada. |
Els diaris esportius són dels diaris més llegits a Espanya.
Entre tots sumen més de mig milió de còpies diàries.
Dit això, la tendència és clara: no passa dia sense que caiguin els lectors del paper.
Per dir-ho d'una manera il·lustrativa: cada dia mor un lector de diari esportiu, cada dia neix un nen que mai en comprarà un, però que consumirà notícies esportives.
Si la premsa escrita necessita una reinvenció del model empresarial, l'esportiva encara més.
Dit això, els números digitals dels esportius van prou bé, les audiències augmenten, les conversions són prou bones...
Això sí, la monetització digital és insuficient, quina crueltat.
Guanyar audiència significa augmentar pèrdues.
A partir d'aquí intentaré analitzar coses que crec que estan passant.
Els esportistes creuen que ja no els necessiten com abans.
En el món de les xarxes socials han aconseguit no dependre dels mitjans per connectar amb els seus fans.
Els diners i els contractes amb marques, potser desmesurats en molts casos, els han portat a allunyar-se de la realitat i d'entendre la importància de concedir entrevistes i construir relacions amb els mitjans.
Vivim la clara evolució cap a un món cada dia més audiovisual.
L'esport és directe i està youtubitzat, tot queda gravat i ho pots veure en segons als canals digitals.
El vídeo és el tipus de contingut més consumit, la gent llegeix cada cop menys als mòbils i tauletes.
Tant la tele com la ràdio treballen ara la immediatesa molt millor.
Les redaccions van al límit en els postpartits focalitzades en l'edició impresa de l'endemà, perdent els moments de màxima audiència.
La major part d'aquestes notícies arribaran obsoletes al diari imprès hores després.
Segurament cal començar a innovar disruptivament, buscar nous formats com han fet altres mitjans, decantar les redaccions cap als natius digitals i fer-se preguntes com: cal imprimir cada dia diaris esportius?, cal utilitzar el real data per decidir les tipologies de contingut a desenvolupar?, cal crear més continguts menys lligats a l'actualitat?, quin és el rol de les seves xarxes socials?, han d'assemblar-se més les redaccions a les productores?, es pot fomentar la cocreació?
Tots els negocis evolucionaran, alguns més ràpid que d'altres.
Els esportius han estat i són planter de grans periodistes.
El talent el tenen, tan sols cal encertar el contingut i el context.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Entra, mira, llegeix, aprèn, comparteix,...
BENVINGUDES I BENVINGUTS AL BLOC D'EDUCACIÓ DE LA FUB
El proper dimecres 28 de gener a les 18h i a la Sala d'Actes de la FUB, realitzarem la segona xerrada del VI Cicle Obert de Conferències Educatives "Espais Exteriors Singulars".
Aquest cop anirà a càrrec de l'equip docent de l'escola Kinder de Barcelona.
L'Escola Kínder de Barcelona és un espai educatiu per a nens i nenes de 8 mesos a 6 anys que basa la seva pedagogía en quatre pilars:
Per a més informació: Escola Kinder >
Us recordem també que aquestes conferències són sempre gratuïtes i obertes a tothom però agrairíem que confirméssiu la vostra assistència per correu electrònic a [EMAIL]
El Servei d'idiomes de la FUB ofereix cursos intensius d'anglès reconeguts com a formació permanent pel Departament d'Ensenyament |
Els col·legiats i col·legiades teniu un descompte exclusiu per assistir a l'estrena de 'Rodelinda' el pròxim 2 de març a les 20:00h al Gran Teatre del Liceu.
Promoció vàlida des del dilluns 18 de febrer a les 0:00 fins al diumenge 24 de febrer a les 24h.
El Col·legi de Periodistes i el Liceu t'ofereixen assistir a l'estrena de la funció 'Rodelinda' el pròxim dissabte 2 de març a les 20:00h per només 60€.
L'òpera italiana narra una història d'amor, d'odi i de poder composta per Georg Friedrich Händel.
La promoció és vàlida a les zones 2B, 3, 4 i 5 i el codi promocional s'inclou a la newsletter del 16/01.
Rodelinda és l'esposa del rei Bertarido, que és donat per mort.
Grimoaldo és l'usurpador del tron i aspira a compartir el llit amb Rodelinda.
Una trama d'amor i poder, d'ambició i de caràcters contrastats, en el marc d'una de les òperes més injustament desconegudes de Händel, escrita en el moment àlgid de la trajectòria del músic alemany a Londres.
Claus Guth narra la història a través de la imaginació i de les pors de Flavio, el fill dels reis, en el marc d'un espectacle fidel a l'esperit de la música i de la història immortalitzada per la ploma magistral de Georg Friedrich Händel.
Repartiment ideal per a una de les òperes que més bé sintetitzen l'esperit de l'òpera seria del primer terç del segle XVIII, amb el protagonisme del gran contratenor Bejun Mehta, veritable especialista en aquest repertori.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020 |
L'efecte dòmino de la pandèmia del Covid-19 va tenir aquest dimarts noves conseqüències d'impacte en el món de l'esport, començant per l' ajornament de l'Eurocopa de futbol fins a l'any que ve, com també ha passat amb la Copa Amèrica.
La decisió era inevitable perquè la competició s'havia de disputar –del 12 de juny al 12 de juliol–, a 12 països amb el consegüent moviment d'aficions que hauria suposat.
Amb totes les competicions actualment parades, i sense entreveure quan podran reprendre's pel descontrolat avenç de la pandèmia, posposar durant més temps una decisió d'aquest tipus hauria sigut una insensatesa.
La UEFA, a més, ha donat una oportunitat que les competicions de clubs, tant nacionals com internacionals, puguin tenir la possibilitat d'aprofitar el buit que deixa en el carregat calendari.
Així, s'ha ressituat la final de la Champions al 27 de juny, en lloc del 30 de maig previst.
La Lliga professional espanyola, per boca del seu president, Javier Tebas, ha manifestat en aquest sentit la seva idea d' acabar la competició.
En cas de no poder-ho fer, ja s'ha xifrat el daltabaix econòmic en més de 600 milions d'euros.
Aquesta intenció de Tebas i la subsegüent adaptació del calendari internacional quedaran pendents de l'evolució de l'epidèmia per òbvies qüestions de salut per a esportistes i aficionats.
El mateix dia que es va ajornar l'Eurocopa també va anunciar una mesura similar el torneig de tennis Roland Garros, que s'iniciarà el 20 de setembre i no el 24 de maig.
Per contra, el COI, amb el recolzament del comitè organitzador i del Govern japonès, va mantenir la seva idea, ara per ara, que els Jocs Olímpics se celebrin del 24 de juliol al 9 d'agost a Tòquio.
Deixa aquesta decisió la imatge que el president de l'organisme, l'alemany Thomas Bach, el seu comitè executiu i les federacions internacionals només pensen en els seus interessos i donen l'esquena a una duríssima realitat.
Les circumstàncies que vivim exigeixen actuacions gens acomodatícies.
Perquè si bé és cert que hi ha quatre mesos per endavant, s'hauria de ponderar, per exemple, que els atletes –els protagonistes de la cita olímpica– ja no poden preparar-la amb normalitat. |
L'exalcalde de Cercs, Ferran Civil (CiU), tornarà ser jutjat el proper dimecres 29 de juny per la seva gestió urbanística al municipi.
Després d'haver estat condemnat a sis mesos de presó i a set anys d'inhabilitació per la construcció d'unes naus il·legals, Civil afronta ara un segon judici per un presumpte cas de prevaricació urbanística, per haver concedit una llicència il·legal d'un bloc de pisos a Sant Jordi.
En aquest cas, la fiscalia no li demana cap pena de presó, però sí una multa de 5.000 euros i una inhabilitació de set anys per a càrrecs públics.
Però, en canvi, la promotora perjudicada per la concessió de la llicència (ja que no va poder acabar de construir el bloc de pisos) li demana una pena de dos anys i mig de presó.
El judici per aquest cas, que se celebrarà a l'Audiència de Barcelona, arriba després que el Contenciós Administratiu 1 de Barcelona obligués l'Ajuntament de Cercs a enderrocar l'edifici il·legal, en una sentència que va confirmar el TSJC.
L'enderroc suposaria que la promotora, Grup Cercs-4, hagués de ser indemnitzada per l'Ajuntament, en una quantitat que l'empresa xifra en 2,3 milions d'euros.
A més a més de l'exalcalde, l'Audiència també jutjarà penalment per aquest cas l'exsecretari municipal, Pau Llorens, i l'exarquitecta, Carme Casas.
Tots dos s'enfronten a la mateixa petició fiscal que Civil (una multa de 5.000 euros i una inhabilitació de 7 anys), mentre que la promotora els demana un any i tres mesos de presó.
Es dóna el cas que tots dos tècnics també van ser condemnats pel mateix cas que Civil i que, en el cas de Casas, ja acumula una segona condemna per la seva gestió a Cercs.
Casas es manté actualment com a gerent del Consell Comarcal del Berguedà.
L'edifici de la polèmica que protagonitzarà aquest nou judici, situat al carrer Sant Salvador de la Vedella, es va començar a edificar fa tretze anys.
Els promotors van construir tota l'estructura, però no es van acabar els interiors perquè Urbanisme va considerar il·legal la llicència de l'Ajuntament, ja que l'edifici va envair sis metres lineals de la via pública i perquè la planta baixa estava destinada a restaurant, quan la normativa urbanística ho impedia.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Dues avionetes estacionades a la pista de l'aeròdrom d'Òdena.
La Generalitat, a través d'Aeroports de Catalunya, invertirà prop de 250.000 euros per a l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena, xifra que servirà per "endreçar" l'espai i adaptar-lo a la normativa sobre aquest tipus d'equipaments.
Es tracta d'un anunci molt esperat a l'Anoia, donat que des del 2010 s'espera que hi hagi un Pla Director Urbanístic Aeroportuari (PDUA).
S'ha fet en la inauguració de la Fira Aerosport, que enguany commemora el seu 25è aniversari.
En el torn de parlaments, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, ha destacat la bona entesa entre les tres administracions que integren el consorci de gestió de l'aeròdrom –Govern i els ajuntaments d'Igualada-Òdena-, per tal de tirar endavant un "full de ruta" que determinarà el futur de d'equipament.
"Ho farem junts, i això posa en valor que quan les administracions ens posem d'acord, fem les coses ben fetes i som capaços de donar solucions als ciutadans i als agents socials i econòmics que desenvolupen el nostre territori", ha assenyalat Font.
"Crec que en aquests moments hem fet un salt important per el que és la consolidació d'un aeròdrom que per al nostre país és un dels més importants i compta amb tot el recolzament del Govern de Catalunya", ha afegit.
L'Aeròdrom resta pendent d'acomplir amb part dels requisits que fixa el Reial Decret 1070/2015, de 27 de novembre, que regula les normes tècniques de seguretat operacional d'aeròdroms d'ús restringit.
La inversió de la Generalitat servirà, entre d'altres, per condicionar la pista, -pintura, renovació de l'asfalt, arranjament de marges, col·locació de tanca perimetral o balisament-, així com posar a disposició del consorci de gestió de l'aeròdrom un vehicle d'assistència.
Tot això servirà perquè d'aquí a finals d'any, l'equipament compti amb una pauta per al seu planejament urbanístic.
Va ser al 2009 quan el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, plantejava convertir l'aeròdrom de l'Anoia en un aeroport corporatiu, mesura que es va incloure en el Pla Nacional d'Infraestructures amb una inversió de gairebé 100 milions d'euros.
Calia abans, però, un Pla Director Urbanístic Aeroportuari (PDUA), previst per al segon trimestre del 2010 i que després es va posposar fins després de les eleccions municipals del 2011.
A finals d'aquell any es crea entre ajuntaments i agents socials i econòmics de la zona una taula estratègica per acordar el PDUA.
El tema ha aturat fins ara, en part per els anys on no hi hagut bonança econòmica i també per reticències de pobles veïns com La Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí.
"Prioritàriament, el que fem ara és endreçar urbanísticament l'aeròdrom i legalitzar-lo seguint fil per randa el que marca la legislació"; ha dit Font, obrint la porta a un desenvolupament de l'equipament depenent de les inversions futures que hi arribin.
L'anunci del Govern s'ha fet en el marc de la inauguració de la Fira Aerosport, la única de l'estat espanyol dedicada a l'aeronàutica esportiva i lleugera.
Arriba a la seva 25a edició, i per celebrar-ho, recupera aquest diumenge el festival aeri, que no s'organitzava des de feia una dècada.
Està prevista l'assistència de 200 avions i pilots que oferiran exhibicions amb biplans, drons, helicòpters, autogirs i avionetes amb fum, procedents d'arreu d'Europa.
Organitzat per Fira d'Igualada, la zona d'exposició compta enguany amb un 20% més d'exhibidors i marques del sector, entre construcció d'aeronaus, escoles de pilots, accessoris i complements o simuladors i drons, entre d'altres.
En l'edició anterior, l'Aerosport va reunir milers de visitants, alguns dels quals van arribar a la fira per aire.
L'Aeròdrom va registrar entre exhibicions i arribada i marxa d'assistents, un total de 500 moviments, entre aterratges i enlairaments.
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Els castells es realitzen en un entorn festiu, generalment en les festes majors dels pobles i ciutats catalans, especialment de l'àrea originària (Tarragona i el Penedès).
El calendari casteller arrenca a l'abril i es clou al novembre, si bé en l'actualitat també es poden contemplar algunes actuacions a l'hivern i al començament de la primavera.
La majoria de colles fan entre vint i trenta actuacions l'any.
Habitualment es fan a la plaça major del poble, davant l'ajuntament, amb la participació de dues o tres colles i davant un públic aficionat que aplaudeix l'evolució dels castells i fins i tot col·labora activament afegint-se a la pinya (la base que sustenta la torre).
La seva plasticitat i emoció estan acompanyades d'una accentuada espectacularitat.
Cada castell que s'enlaira al so de la música tradicional ho fa amb el dubte de si es resoldrà amb èxit.
Això s'acompleix quan s'aconsegueix elevar i, un cop coronat per un petit nen o nena -que es denomina enxaneta -, desfer-lo pis per pis: és el que es coneix com descarregar-lo.
L'èxit només és a mitges si el castell queda en carregat, és a dir, si s'aconsegueix coronar però cau quan s'està desfent.
Els castells que s'enlairen en una actuació estan preparats als assaigs.
Hi ha molt poc espai per a la improvisació, ja que els castellers han fet hores i hores d'assaig per fer la construcció en la posició assignada.
Com qualsevol activitat que mou passions i es viu intensament, els castells també tenen la seva rivalitat entre colles per aconseguir els millors resultats.
Es tracta d'un al·licient que esperona i motiva el treball de les colles.
Els castells són una pràctica absolutament amateur: en una colla castellera ningú no cobra. |
Principi d ́acord entre la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i la Junta Central d ́Usuaris d ́Aigües del Baix Ter per crear i desenvolupar un conveni en defensa del riu Ter.
Aquest document vol ser una eina per garantir el cabal d ́aquest riu que, des dels anys 1960, és la principal font d ́abastament d ́aigua potable de l ́àrea metropolitana de Barcelona.
En primer lloc, el Departament de Territori s ́ha compromès a reduir en dos anys el transvasament d ́aigua cap a Barcelona, passant de 166 hectòmetres cúbics anuals actuals a 140.
Al mateix temps, tenen previst invertir en una planta de Breda i preveuen una partida pressupostària per posar en funcionament diverses dessaladores en cas d ́emergència per sequera, en comptes d ́extreure més aigua del Ter.
El conveni també inclouria una aportació econòmica d ́uns 240.000 euros – 60.000 euros anuals durant quatre anys- per impulsar projectes de millora del riu, relacionats amb la qualitat de l ́aigua i els seus aqüífers. |
La crema és una preparació, rica en calci i en proteïnes, gràcies a la llet i als ous que conté.
Hi afegim la pela de llimona i, al cap d'una estona, el canonet de canyella.
Ho escalfem per aconseguir que la llet s'aromatitzi amb la llimona i la canyella.
Ho deixem refredar una mica i quan ha baixat la temperatura traiem la llimona i la canyella.
En un altre bol, hi posem quatre rovells d'ou i el sucre.
Hi afegim la llet amb la maizena.
Barregem el contingut dels dos recipients.
Ho remenem bé a foc lent per aconseguir la textura cremosa.
A mesura que pugi la temperatura s'anirà espessint.
Hi afegim les clares d'ou prèviament batudes.
Bullim l'aigua i hi afegim la vainilla.
Ho remenem bé perquè es dissolgui.
Ho barregem amb la massa feta amb el sucre, la farina i el polsim de gingebre.
En una mànega de pastisser, hi posem la massa i l'aboquem en forma de dit en una safata de forn, a sobre d'un paper sulfurat.
Hi posem a sobre els trossets d'ametlla.
Ho deixem refredar a sobre d'un paper sulfurat.
Un cop s'ha refredat ho cobrim amb xocolata desfeta.
Presentem la crema de Sant Josep amb els encenalls al costat.
50 ml d'aigua (més o menys una copa de conyac)
Ous ferrats amb patates i pernil
Pa de pessic de xocolata i pera
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Els dos màxims dirigents de CiU, Artur Mas (CDC), i Ramon Espadaler (Unió), s'han reunit aquesta tarda al Palau de la Generalitat per intentar reconduir les relacions entre les dues formacions que formen la federació nacionalista.
La trobada ha començat a les 17:30 d'aquest divendres al despatx del president de la Generalitat i també ha comptat amb la presència del coordinador general de CDC, Josep Rull, el vicesecretari general de Relacions Institucionals de CDC, Lluís Corominas, i el vicesecretari general d'UDC, Toni Font.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha estat en primer en marxar del Palau de la Plaça de Sant Jaume.
El mandatari de CDC ha sortit poc després de les 19:30, dues hores després de l'inici de la cimera.
Aquesta reunió s'ha fet just després de la polèmica per les critiques d'alguns alcaldes de Convergència al líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, al qual fins i tot han qualificat com un obstacle per aconseguir la independència.
Després han vingut les rèpliques de dirigents democristians en defensa de Duran.
Acabaran tots dos partits diluits en un no res
Tenen el mateix futur que el independentisme que no fa res mes que fagotitzar qui s hi acosta com un forat negre
El Casal,17,15 h.--Senyors de CDC, no ens cal...,no cal reconduir rés...,seguint amb aquesta colleta las enquestas anirán a la baixa.Estem cansats de tant Duranisme....,Intuim molt be las intencions d'aquesta colleta d'unionistas.Tenen somnis continuos de federalisme.Federalisme que no vol ningú..
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Recuperar el nom de CN Manresa.
Aquesta va ser una promesa electoral de la candidatura encapçalada per Montse Gomariz, l'actual presidenta del CN Minorisa.
El proper dia 26 del mes corrent, els 315 socis d'aquesta entitat manresana hauran de posicionar-se, en una assemblea extraordinària, a favor o en contra del canvi de denominació: CN Manresa enlloc de CN Minorisa.
Entre el 2013 i el 2014, el CN Manresa va patir la seva dissolució per problemes bàsicament econòmics i va ser donat de baixa del registre d'entitats.
La junta actual del CN Minorisa (club que en va agafar el relleu), escollida a les eleccions del juny de l'any passat, amb moltes persones que havien estat relacionades com a esportistes en l'històric club manresà, van proposar-se la recuperació del nom antic.
Jordi Serracanta, vicepresident del CN Minorisa, ha comentat a Regio7 que «volem que torni a ser CN Manresa per tres motius: per recuperar la identitat d'un club històric, amb uns reconeguts èxits esportius, també perquè l'entitat porti el nom de la ciutat, i per donar compliment a la promesa electoral.
La majoria dels directius que formem la junta del CN Minorisa creiem que cal repescar la denominació de CN Manresa.
Com he dit, cal recuperar la identitat i també persones que es puguin tornar a fer seu un club que van veure com desapareixia amb pena i llàstima».
El CN Minorisa té com a aliat pel canvi a la Federació Catalana de Natació.
«Ens ha assessorat en la part jurídica.
Quan sigui aprovat pels nostres socis, la FCN reconeixerà la història del CN Manresa des del 1933 fins ara.
Lògicament també tenim el vistiplau de l'alcalde Valentí Junyent i del regidor d'Esports, Toni Massegú, i de la secretaria general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya», detalla Jordi Serracanta.
«Un cop tinguem l'aprovació per part dels socis, anirem al registre d'entitats de la Generalitat.
Pensem que després de l'estiu, de cara a la propera temporada, els tràmits ja poden ser aprovats», afegeix Serracanta.
Respecte a possibles reclamacions per part de creditors del CN Manresa, el vicepresident apunta que «l'entitat va quedar extingida a efectes de registre i també fiscals.
Tot ha prescrit i per això, després d'un temps prudencial, volem obrir aquesta nova etapa per al club, que ens permetrà millorar en molts aspectes perquè arreu ens coneixen com a CN Manresa».
El CN Minorisa es va constituir el juliol del 2013 i molt aviat va iniciar les seves activitats, no sense dificultats per haver de començar, en molts aspectes, de zero.
Actualment, el CN Minorisa disposa de quatre seccions en actiu, la natació, el waterpolo, la natació artística i el triatló.
En aquests moments (també servirà per al nou CN Manresa), s'està negociant amb Aigües de Manresa i l'Ajuntament el nou conveni d'utilització de les Piscines.
«Ara mateix no tenim capacitat de gestionar la instal·lació com abans feia el CN Manresa, però sí que és cert que el nostre projecte esportiu és de creixement, i per això necessitem més espai de làmina d'aigua; el nou acord amb Aigües de Manresa, amb qui tenim una molt bona relació, ens hauria de donar estabilitat uns anys.
També ens agradaria poder incidir en la metodologia de treball dels cursets que organitza Aigües de Manresa, de cara a la posterior captació.
Sí que es cert que nosaltres ja hem engegat una escola d'iniciació esportiva, que està funcionant molt bé.
Ara estem en els 350 esportistes i la nostra intenció és créixer tant en quantitat com en qualitat».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El cap de llista al Congrés per Tarragona reclama que es tinguin en compte els interessos concrets del territori
Tarragona.-El candidat d'Unió al Congrés dels Diputats per Tarragona, Martí Barberà, ha exposat aquest dimecres diverses mesures dirigides a millorar les condicions de les persones que es dediquen al sector primari.
Entre altres, ha subratllat que cal "territorialitzar els recursos" i que les ajudes i subvencions que provenen de la Unió Europea es distribueixin directament des de Catalunya, sense passar pel govern espanyol.
Així mateix, ha apostat perquè des de Catalunya hi hagi "interlocució directa" amb les institucions europees, posant damunt la taula i defensant els interessos concrets del sector –ja que hi ha realitats molt diferents, ha dit, amb cultius com l'arròs, la fruita seca o la pesca–.
Barberà ha posat com a exemple el sector pesquer tarragoní, el qual, ha assegurat, amb un o dos milions d'euros podria "sostenir l'activitat" durant un o dos anys, mentre es determina quins són els problemes que fan que no hi hagi peix blau.El cap de llista dels democristians també ha parlat d'altres qüestions lligades a l'agricultura, la ramaderia i la pesca.
Així, ha destacat la importància de la seguretat alimentària i de complir les garanties que marca la normativa, de treballar perquè els boscos serveixin per crear riquesa, o de reconduir les aportacions a Catalunya dels plans de desenvolupament rural.Pel que fa a la Política Agrària Comuna o a la Política Pesquera Comuna, ha insistit que caldria "tenir en compte l'especificitat del nostre territori".
En aquest sentit, ha exposat que la pesca litoral mediterrània no està tractada correctament en alguns casos, i ajudes que la podrien beneficiar es destinen a la pesca de l'Atlàntic, per exemple.Finalment, ha reclamat que quan el Consell de Ministres aprova ajudes al sector, en 30 dies aquestes arribin a la butxaca dels interessats.
"Són diners que ajudes a mantenir l'activitat productiva i els llocs de treball", ha assenyalat, "i que no arribin suposa un sobrecost al sector" per una "tramitació deficient de l'administració".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Música d'animació per a públic familiar.
Actuació de Pinyeta Pinyol, a les 18h, a la Plaça Nova. |
Pel fet que vostè accedeix, consent expressament que les seves dades de caràcter personal siguin incloses en un fitxer automatitzat propietat de l' AJUNTAMENT DE SANT CUGAT, la finalitat del qual és oferir-li els serveis que està sol·licitant.
L' AJUNTAMENT DE SANT CUGAT, amb el número de NIF.
P-0820400 J, ha adoptat les mesures tècniques i organitzatives necessàries per evitar la seva alteració i pèrdua i el tractament o l'accés no autoritzats, amb què es compleix amb el que estableix el Reial Decret 994/1999 que s'escau en el Reglament de Mesures de Seguretat.
Si ha remés un correu electrònic i desitja eliminar la seva adreça de correu de la nostra Base de Dades, escrigui'ns un missatge a [EMAIL], indicant a l'assumpte ESBORRAR i la seva adreça serà donada de baixa.
Si desitja rebre informació addicional o exercir qualsevol dels seus drets pot fer arribar un correu electrònic a [EMAIL] Segons la LSSI-CE (Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic) i la vigent Llei Orgànica 15 13/12/1999 de Protecció de Dades pot exercir els seus drets d'oposició, accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades personals dirigint-se al responsable de fitxer: AJUNTAMENT DE SANT CUGAT Atenció Ciutadana Plaça de la Vila, 1 08172 Sant Cugat del Vallès
Una galeta -comunament coneguda com "cookie" - és una parcel·la de text enviat entre un navegador web i el servidor que té accés.
Les galetes s'utilitzen per diferenciar un usuari d'un altre i per passar informació d'una pàgina a una altra pàgina web durant la sessió d'un únic usuari.
A l' AJUNTAMENT DE SANT CUGAT es fa servir galetes per donar una millor experiència d'usuari.
La informació proporcionada per les galetes ajuda a entendre com els nostres visitants utilitzen els llocs web de l'ajuntament perquè puguem millorar la forma en què presentem els nostres continguts.
L' AJUNTAMENT DE SANT CUGAT utilitza les galetes de Google Analytics per definir les sessions d'usuari i obtenir dades generals de la navegació als webs municipals.
No recopilen dades personals dels visitants dels llocs web municipals i utilitzen els estàndards d'identificació i caducitat per tal d'atribuir correctament l'activitat del visitant.
Si voleu desactivar aquestes galetes podeu accedir aquí per instal·lar-vos el complement Google Analytics Opt-out Browser Add-on que les inhabilita. |
Una de les anècdotes més celebrades en el món de l'esport, adaptada de manera apòcrifa gairebé a totes les modalitats, és la d'aquell entrenador de bàsquet, de coneixement enciclopèdic, al qual se li va demanar una opinió sobre Kelvin Ator.
En lloc d'identificar una marca de neveres, va descriure "un aler blanc, bon llançador i rebotador consistent, molt sacrificat".
La història, sigui veritable o no, posa en relleu que en el món digital, on la desinformació és causada per l'excés d'informació, encara hi ha espai per als venedors d'ungüents miraculosos que s'aprofiten de la bona fe dels ignorants, encara que ocupin un lloc de treball on se'ls hauria de valorar pel coneixement.
En l'època preinternauta va existir Carlos Henrique Raposo Kaiser, un presumpte davanter brasiler que, conxorxat amb professionals de primer nivell de qui s'havia fet amic, va entabanar sis conjunts del seu país i quatre de l'estranger.
Assegurava que era un golejador amb uns registres impressionants, però, quan li arribava el moment del debut, fingia estranyes lesions difícils de diagnosticar amb els mitjans mèdics de l'època.
Pot dir-se que Raposo no es va retirar, perquè no va jugar mai un partit oficial.
A les beceroles de la xarxa, el 1996, el Southampton va fitxar Ali Dia, un punta amateur que havia fracassat en tres proves amb equips de la quarta divisió anglesa.
Un amic seu va aconseguir el telèfon de Graeme Souness, llavors mànager dels Saints; li va trucar fent-se passar per George Weah i li va recomanar que contractés un "cosí" seu, internacional amb el Senegal i antic jugador del París Saint-Germain.
Atabalat per una plaga de lesions, Souness hi va caure de quatre potes i Dia va jugar cinquanta inoblidables minuts d'un partit de lliga en què, segons Matt Le Tissier, "va córrer pel camp com Bambi sobre una pista de gel".
El 2017, però, hi ha qui ha derrotat Google.
Fa uns anys, Alessandro Zarrelli, un aficionat italià que havia militat al juvenil d'un equip de Cinquena Divisió, va enviar a diversos clubs d'Irlanda del Nord i Escòcia una carta firmada per un inexistent executiu de la federació transalpina.
El text presentava Zarrelli com un prometedor exfutbolista del Sheffield Wednesday i del Glasgow Rangers a qui l'ens federatiu pagava l'estada al Regne Unit gràcies a un intercanvi cultural.
Va enredar un primer club, el Lisburn Distillery, i gairebé un segon, el Bangor City gal·lès; però que un jugador que venia amb el salari pagat exigís dues-centes lliures per setmana va fer aixecar sospites.
Un documental de la cadena Sky va exposar la impostura a tot el país i Zarrelli va fer acte de contricció.
Onze anys més tard s'ha enrolat en vint-i-quatre equips, set d'ells en l'última campanya, i ha motivat en cada signatura noves preguntes sobre els límits de la bondat humana.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'objectiu principal del GEISCAM (Grup d'Estudi de les Institucions i Societat a la Catalunya Moderna, XVI-XVIII) és continuar avançant en l'estudi de la història política i institucional catalana i europea entre els segles XVI i XIX, a partir d'una diversitat de línies de recerca coordinades.
La línia de treball s'emmarca en l'interès que ha desvetllat a Europa l'estudi de les institucions representatives anteriors a la consolidació dels Estats moderns i al suport teòric en què aquestes es fonamentaven.
Si bé l'eix de l'activitat del grup és l'anàlisi del pensament polític català en els segles moderns a fi d'establir-ne una visió evolutiva, d'acord amb el context polític i econòmic de cadascun dels períodes estudiats, els diversos membres s'han especialitzat en l'estudi d'un marc europeu molt més ampli, amb la voluntat de sistematitzar les principals línies interpretatives d'uns discursos i cultures polítiques diferents, però amb evidents punts en comú i amb problemàtiques i debats compartits entorn de la representació, la participació política, o la resistència enfront l'absolutisme i les estructures uniformitzadores de l'Estat modern.
El GEICP (Grup d'estudis de les institucions i de les cultures polítiques, segles XVI-XXI) és un grup de recerca consolidat centrat especialment en l'estudi de les institucions i les cultures polítiques a Catalunya, Espanya i Europa des del segle XVI fins el segle XXI.
És la continuació del grup de recerca consolidat "Grup d'estudis de les institucions i societat a la Catalunya Moderna (segles XVI-XVIII)" amb una llarga trajectòria acadèmica i científica des de l'any 1997.
El GEICP s'articula a partir de tres projectes competitius des de l'any 2014.
El GEICP acull membres de diferents grups de la UPF: GEISCAM, GRENS i NEXUS, així com també, membres d'altres universitats catalanes, com la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat Oberta de Catalunya o la Universitat Ramón Llull. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Ella viu, segons identitats, en una immensa gama meravellosa de ritmes.
La nostra contemplació li afegeix la vibració humana i la posa en relació amb Aquell que va iniciar el camí de la natura a partir tan sols de la seva lliure decisió de comunicar l'amor.
Un espai natural que mai ha estat contemplat pel poeta, pel místic o l'orant, és viu per ell mateix, però el seu cant no ressona, la seva veu no és escoltada, la seva llum no és captada per la mirada de ningú.
Aquest espai natural està esperant-nos per esdevenir més ell.
Ens hem alçat molt aviat i ens apropem als límits de la costa quan les primeres llums comencen la seva dansa marinera.
Estem quiets, callats, concentrats interiorment en les imatges que ens arriben pels ulls i els sons que capten les orelles.
En el moment que comença a sortir sol en els horitzons de l'aigua, el nostre cor s'accelera, ens brilla la mirada, el somriure es dibuixa...
Aquest matí, que podia haver estat com sempre, té un plus: nosaltres, que el contemplem i afegim el nostre ésser a l'harmonia de la matinada a mar.
Quan vas baixar a aquella profunditat de la cova subterrània i et vas trobar amb el rierol pur i cec que s'anava gronxant entre les pedres, quina remor més suau i tendra et va arribar.
No saps si abans algú havia visitat aquest indret, però és evident que l'aigua que passa és nova, ets el primer que la viu.
Li has afegit un plus, és aigua nova pels ulls humans.
És el regal d'una natura que espera –per dir-ho així– ser contemplada per éssers intel·ligents, capaços de la vibració estètica i de la referència creient.
Si us plau, no perdem el temps amb ximpleries.
Vivim en un planeta i en un univers fantàstics, que demanen ser contemplats des de les nostres capacitats sensorials, afectives, mentals i imaginatives.
Volen ser recreats a la nostra intel·ligència, a la nostra memòria i en el nostre cor.
La contemplació pura de la natura és una acció de gràcies, un èxtasi i la imatge del qui és la Paraula. |
En menys d'una setmana el Parlament Europeu tancarà una etapa convulsa.
Marcada per les amenaces a la seguretat, la crisi migratòria i econòmica, la incertesa internacional i les tensions comercials amb els Estats Units, l'auge dels partits populistes i el final de la "gran coalició" entre les dues grans forces que han dominat la política europea en les últimes dècades: el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu que, segons els sondejos, quedaran en les eleccions per sota del llindar del 50% i necessitaran nous aliats i equilibris per aconseguir una majoria a la cambra que permeti continuar progressant en la integració europea.
Els clarobscurs d'aquests cinc anys no espatllen, no obstant, el prolífic balanç d'aquesta etapa.
Malgrat el compromís que va assumir la Comissió Europea a l'inici de legislatura de legislar "menys però millor", mai l'activitat legislativa de l'Eurocambra havia sigut tan elevada.
De juliol del 2014 a febrer del 2019, la Cambra ha votat en 27.657 ocasions, ha adoptat 1.128 actes legislatius –davant 749 en la legislatura precedent–, ha sotmès a vot 1.870 resolucions, 1.129 actes no legislatius (dictamen d'opinió) i 32.231 esmenes, segons una anàlisi de la Fundació Robert Schuman, en 255 sessions plenàries, 2.187 hores de debats i negociacions i 46.069 preguntes parlamentàries.
Xifres que revelen una frenètica activitat legislativa –l'Eurocambra és colegisladora al costat del Consell– del Parlament en tota mena d'àmbits que inclouen des del medi ambient, fins a la protecció dels consumidors, la justícia o l'energia, molts d'ells amb un impacte real per a la vida dels ciutadans.
Aquests són alguns dels vots que han marcat la legislatura.
Assumpte estrella de la legislatura, va superar l'últim obstacle fa dos anys amb l'aprovació per amplíssima majoria de l'acord per limitar les tarifes que les operadores de telecomunicacions poden imposar als seus clients quan utilitzen el telèfon mòbil en un altre estat membre i garantir el final del conegut com a roaming.
La norma va entrar en vigor el 15 de juny del 2017.
El límit màxim fixat per la UE va ser de 3,2 cèntims per minut per a les trucades, 1 cèntim per SMS i una reducció gradual del sostre màxim per a les dades, des de 7,7 euros per giga a partir del 15 de juny del 2017 als 2,5 per giga que hauran d'aplicar com a màxim a partir de l'1 de gener del 2022.
Són diverses les mesures adoptades en aquest terreny.
Fa quatre anys es va aprovar la primera iniciativa per prohibir la utilització de bosses de plàstic d'un sol ús, però la gran empenta ha arribat aquest any amb l'aprovació d'una nova normativa que pretén eliminar del mercat per al 2021 palles, plats, coberts de plàstic i altres productes d'un sol ús que contaminen el medi ambient.
Cada any, segons les xifres de Brussel·les, es generen a la UE més de 25 milions de tones de residus de plàstics però només el 30% acaba a la cadena de reciclatge.
Un altre dels vots que marcaran la diferència per als ciutadans és la reducció d'emissions de CO 2 dels cotxes –representen el 20% del total–, que, gràcies a la pressió i les esmenes de l'Europarlament, seran més ambiciosos del que pretenien els governs europeus: un objectiu de reducció del 37,5% per tots els nous vehicles comercialitzats el 2030 (davant el 30% proposat per la Comissió Europea).
Una de les batalles més difícils i enverinades dels últims anys a l'Eurocambra ha sigut la protagonitzada per les regles que regulen els drets d'autor, per adaptar-les a la nova realitat d'internet i garantir una remuneració més justa a creadors i artistes per part de plataformes com Google, Youtube o Facebook.
Després d'unes negociacions sense precedents entre els defensors d'un internet lliure i els qui defensen més garanties per als autors, la norma va superar l'últim obstacle el març amb el 53% dels vots davant el 42% que van votar en contra i el 5% que es van abstenir.
PPE, PSE i Liberals es van aliar i van votar a favor però amb un elevat nombre d'eurodiputats rebels en el bàndol socialista i liberal.
Des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu té poder per aprovar o rebutjar els tractats comercials que negocia la Comissió Europea.
Aquesta legislatura n'ha aprovat tres –Japó, Singapur i Canadà– amb diferent grau d'acceptació.
El més polèmic sens dubte ha sigut el Tractat de lliure comerç amb el Canadà (CETA en les seves sigles en anglès), que elimina els aranzels i protegeix 140 indicacions geogràfiques protegides, i que va aconseguir el 59% de vots a favor i 36% en contra, pràcticament tots els ecologistes, l'esquerra, la ultradreta i els euroescèptics així com part dels socialistes.
El Parlament Europeu, segons l'Institut Jacques Delors, es va aconseguir imposar i obligar els governs a substituir el mecanisme de resolució de disputes entre inversors i estats per un nou tribunal que garanteixi el control dels governs en l'elecció de l'arbitratge i la transparència.
És un altre dels debats que han dominat la legislatura i que més polèmica han suscitat.
L'Eurocambra va respondre amb solidaritat a l'arribada d'un milió de refugiats el 2015 i va aprovar amb summa celeritat, en qüestió de setmanes, la proposta per resituar 120.000 sol·licitants d'asil.
La iniciativa va posar de manifest, no obstant, la bretxa geogràfica.
Els eurodiputats d'Hongria, República txeca, Polònia, Eslovàquia, Romania, a més del Regne Unit, hi van votar en contra massivament.
L'Eurocambra també ha aprovat durant la legislatura un mecanisme de reubicació obligatori en el marc de l a reforma de la política d'asil que segueix bloquejada pels governs. |
Els Mossos d'Esquadra examinen els objectes localitzats en diferents punts de Barcelona
Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra examinen aquest dimecres objectes sospitosos que s'han localitzat davant de les seus d'ERC, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Departament d'Interior, segons han confirmat fonts del partit, de les entitats i de la conselleria a l'ACN.
Els Mossos d'Esquadra han tallat el carrer de la Diputació per un paquet sospitós davant de la seu d'Òmnium Cultural, segons ha avançat 'El Periódico', i han activat els protocols i dispositius habituals per a aquests casos.
Ara estan examinant el paquet, amb la previsió que la situació torni a la normalitat en breu, segons informa l'entitat.
En el cas de l'ANC, els Mossos han acordonat i els TEDAX i la Policia Científica han examinat el paquet, que ja s'ha retirat, assenyalen fonts de l'Assemblea.
(En aquesta actualització s'afegeix que també han trobat un objecte sospitós a la seu d'Interior).
A la seu d'ERC, han trobat un bidó amb líquid que els Mossos d'Esquadra han examinat, informen fonts del partit.
També han trobat un bidó a la seu d'Interior.
Ara per ara, els Mossos confirmen que estan examinant objectes sospitosos en diferents punts de la ciutat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El govern xinès s'afanya a rebaixar la transcendència de les protestes
Hong Kong ha viscut una històrica manifestació prodemocràtica en què s'ha reclamat el sufragi universal i la democratització de la ciutat.
Els organitzadors xifren la participació en mig milió de manifestants, mentre que les autoritats xineses parlen de menys de cent mil.
Uns quants milers han continuat manifestant-se fins ben entrada la nit de dimarts –hora local– mentre es resistien a ser desallotjats pels...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els primers ministres de Grècia, Alexis Tsipras, i Macedònia, Zoran Zaev, van anunciar que han arribat a un acord per posar fi a una disputa de dècades sobre el nom oficial del segon país, que passarà a anomenar-se República de Macedònia del Nord.
Fa una estona hem arribat a un acord amb el primer ministre de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia sobre un tema que ha estat a la nostra ment durant anys», va assegurar Tsipras al president grec, Prokopis Pavlópulos, en una reunió televisada.
El primer ministre grec es va declarar «completament feliç» perquè considera que es tracta d'«un bon acord».
En aquest sentit, Tsipras va valorar que el pacte «compleix totes les condicions imposades per la part grega», és a dir, un nom combinat que acabi amb l'irredemptisme i salvaguardi l'herència històrica d'ambdós països, va assenyalar. |
Ens han acostumat a la imposició de les màfies dels jocs d'atzar com si es tractés d'una cosa quotidiana, normal, participativa, i fins solidària.
Ara veiem, sentim i llegim publicitat martellejant a les televisions i internet per tal que malbaratem els nostres recursos en el joc (loteries, casinos on-line, lottos, travesses, Trio, Primitives, Bonolotos, Nacionals, 6/49, bingos... ).
A aquesta oferta de llums i de colors s'hi ha afegit fa poques setmanes la loteria patriòtica, la Grossa.
Un parany més, aquest cop amb tint patriòtic (ja que els guanys compensaran, teòricament, el forat provocat per l'espoli, fet que la fa més atractiva i propera).
I amb un argument en què hi ha gat amagat, ja que la promoció d'aquesta Grossa es fa amb l'anunci que "Els beneficis es destinaran a reforçar programes i serveis de prevenció destinats als infants i adolescents en situació de risc a Catalunya."
Unes dades que no es poden contrastar, ja que al voltant dels jocs i apostes existeix una absoluta opacitat sobre els seus comptes i els seus beneficis.
No només en la versió autonòmica catalana, és clar.
Com en altres tantes promocions de loteries i apostes, els guanys d'aquest negoci sempre se'ns diu que estan destinats a fins socials.
Fins i tot amb la mesquina justificació que estaran destinats a combatre la ludopatia!
Un bon exemple és el de la loteria espanyola, que es va implantar per primera vegada el 1763, "concebuda" per dedicar els beneficis a obres de caritat, però que ben aviat va destinar les rendes a l'erari de l'Estat i els seus principals beneficiaris, les elits dirigents.
Sigui com sigui, es tracta d'un augment i una presència abassegadora de la publicitat dels jocs i apostes, en les seves versions estatals, autonòmica i privada.
Les lleis i normatives estan posant fàcil aquesta consolidació de les màfies del joc.
En les seves diferents versions, i que obre el ventall de facilitats a l'àmbit privat, del tot liberalitzat: entre aquestes facilitats la rebaixa fiscal del cànon, que baixaria del 55% actual al 10%, segons algunes fonts.
I tota mena de permissivitats per tal que la població accedeix a la ratera dels jocs i apostes.
Ho vam veure amb la candidatura de l'EuroVegas i ara ho tornem a sentir amb el projecte Barcelona World.
També veiem cada dia com la publicitat de jocs online augmenta, perquè una regulació molt laxa ho afavoreix.
En una notícia a Llibertat.cat llegia al juliol la denúncia de les modificacions legals que la Generalitat de Catalunya ha inclòs en una proposta de llei per a Barcelona World: rebaixa d'impostos al sector del joc del 10 al 21%, eliminació de la prohibició d'entrada als casinos de menors d'edat i ludòpates; eliminació de la prohibició que els casinos no siguin visibles des de la via pública o l'exterior de l'edifici; eliminació de la prohibició que els casinos ofereixin crèdit per a jugar; extensió del permís d'instal·lació de casinos i màquines escurabutxaques a tots els terrenys compresos en el Consorci Recreatiu Turístic (CRT), que inclourà Port Aventura i els actuals camps de golf.
Els estudis sobre ludopatia constaten que els segments de la població més sensibles a aquest parany són les classes populars (alguns estudis apunten que el 66% dels que malbaraten els seus recursos en apostes no arriben als 1000€ de salari, mentre que sols un 34% dels jugadors tenen un salari superior als 1000€).
L'altre gran segment de jugadors correspon als jubilats.
Una estadística que es repeteix pel que fa al nivell cultural: un 36% només tenen estudis primaris i un 43% estudis secundaris, i només un 19% dels jugadors tenen nivells superiors a aquests.
Quant al gènere, no és significativa la diferència entre jugadors i jugadores (una diferència de 2 punts), una dada que indica que el patró de les persones més sensibles al parany de les apostes correspon als sectors més desafavorits, i entre aquests les dones, una part de la població amb pitjors condicions i discriminació salarial.
Ho comentava en un article anterior sobre Euro Vegas (l'atzar en n'ha lliurat!), en què exposava que la Generalitat de Catalunya ha desplegat durant les darreres dècades un gran imperi dels jocs i les apostes, un monopoli lucratiu semipúblic que el Tripartit va deixar tal i com estava donats els guanys substancials que produïa i produeix.
Un monopoli dels jocs d'atzar salvaguardat amb ungles i dents, és a dir, amb la policia autonòmica.
Un bon exemple d'això és com els Mossos han intervingut en diverses ocasions contra quintos populars, en diverses ocasions en casals de gent gran (fets que van provocar un gran rebuig), per tal de fer efectiu el monopoli dels jocs i les apostes.
Això ha passat durant dècades i passa ara a la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Però les dimensions de la liberalització i dels interessos de les empreses i les administracions en el joc i les apostes s'han disparat durant els darrers mesos, amb l'aparició de les apostes online.
Una situació coincident amb un període de crisi i de desconcert, de la qual no existeixen estudis rigorosos sobre els efectes socials que produeix la irrupció d'aquest negoci de vestit governamental i cartera de mafiós.
El conjunt del moviment independentista, entès com un moviment de ruptura i de sanejament democràtic, no pot fer la "vista Grossa" davant aquest fet.
És de calaix que, atenent-nos als càlculs matemàtics de la inversió i del guany i l'atzar, les apostes i els jocs xuclen la sang de la població.
Potser no es tracta de prohibir el joc per sistema, però clama al cel que cal una intervenció pública que posi ordre en aquest afer en què se'n beneficien quatre i perdem tots i totes.
És un qüestió de salut democràtica i d'ètica col·lectiva. |
La composició de les meses de contractació és diferent en cada licitació.
Tant la composició com les actes de les meses de contractació es publiquen en el perfil del contactant.
Podeu accedir al perfil del contractat fent clic aquí.
Les licitacions actualment en curs són:
Vols rebre els titulars, l'agenda d'activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu? |
El Centre d'Observació de l'Univers invertirà mig milió d'euros per crear un nou espai d'exposicions del COU, que contempla tres espais d'exposició i també es farà una remodelació de la recepció.
El cicle de Música sota les estrelles es consolida a la programació musical de Catalunya, sobretot en l'agenda de la música independent i la projecció de grups i cantautors catalans, amb artistes de renom, com Gossos, Mazoni, Judith Neddermann o Xavier Monge Quartet & Viktorija Pilatovic, entre altres.
Música sota les estrelles celebra enguany la vuitena edició, la qual es va presentar ahir a la Diputació de Lleida.
Aquest cicle de concerts de petit format està organitzat pel Parc Astronòmic del Montsec (PAM) amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Noguera, la Diputació i l'IEI.
El calendari dels set concerts programats s'ha avançat unes setmanes i començarà el 17 de juny fins al 18 de novembre i continua apostant per incloure varietat d'estils musicals com folk, jazz, rock, acústic, clàssica, d'autor i pop, la qual cosa el fa un cicle únic a Catalunya, segons va explicar el director científic del PAM, Salvador Ribas.
Durant la presentació es va posar èmfasi en el privilegi de poder gaudir d'aquest espai idíl·lic de la Noguera.
A més, la presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, Concepció Cañadell, va afirmar que aquesta és una de les activitats més importants per la dinamització de la comarca.
D'altra banda, el conseller de Turisme del Consell Comarcal, Carlos Garcia, va explicar que l'any que ve s'invertirà mig milió d'euros per crear un nou espai d'exposicions del COU, que contempla tres espais d'exposició i també es farà una remodelació de la recepció. |
La Generalitat cedirà a entitats socials els pisos d'herències intestades --sense testament-- per destinar-los a persones "en situació d'emergència social" o risc residencial, en comptes de vendre'ls com es feia fins ara, i ho farà amb un protocol posat en marxa aquest dijous amb la lliura de 32 immobles a la Taula del Tercer Sector Social.
Ho han explicat el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras; la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i el president de la Taula, Oriol Illa, que a la firma del conveni han coincidit en qualificar-lo com "un pas més" contra l'exclusió residencial.
Des d'ara se cedirà indefinidament tot pis susceptible de ser habitat i que provingui d'una persona que hagi mort sense fer herència ni testament, en comptes d'optar-se per subhastar l'immoble i destinar els diners a fins socials i culturals com es feia fins ara --les dues opcions es recullen en el Codi Civil català--
S'optarà per mantenir l'habitatge en propietat pública davant dels grans problemes actuals d'accés a l'habitatge, i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya gestionarà aquestes primeres 32 finques, distribuïdes en 15 municipis, que s'assignaran a les entitats de la Xarxa d'habitatge d'inserció que formin part de la Taula.
Oriol Junqueras ha dit que la Generalitat pagarà les obres de rehabilitació que calguin, i ha lamentat que el dret a l'habitatge no s'assumeix "amb plenitud" perquè hi ha una gran diferència entre els preus i la capacitat salarial o d'ingressos de molts ciutadans.
Sis de les finques cedides aquest dijous estan a la ciutat de Barcelona, cinc a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), tres a Balaguer (Lleida) i dos a Tortosa (Tarragona), i un a Canovelles, Ripollet, Sallent, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans (Barcelona), Breda, Palamós (Girona), Lleida, Àger, Artesa de Segre, Tremp (Lleida), El Vendrell, l'Arboç, Cambrils, Salou i Vila-rodona (Tarragona).
Aquests habitatges se sumaran a les 250 que ha cedit la Generalitat a les entitats des del març, quan es va comprometre a cedir 500 pisos en aquesta legislatura per contribuir a cobrir les necessitats d'habitatge social, que la Taula del Tercer Sector estima en 770 pisos, i Oriol Illa ha destacat que les entitats tenen fins a 1.800 habitatges de diferents procedències.
Illa ha celebrat la firma del protocol i ha subratllat que l'habitatge és per a les entitats "una de les principals polítiques socials", ja que, sense aquesta, difícilment es pot construir l'autonomia de les persones.
Ha lamentat que Espanya és un dels països europeus amb més dificultats per tenir un parc d'habitatge públic, la qual cosa "no és sol culpa de les administracions", sinó que també veu poca disposició de les grans forquilles, com entitats financeres i immobiliàries.
Meritxell Borràs ha valorat la col·laboració amb les entitats, i ha qualificat de "màxima" la responsabilitat de l'administració davant del problema de l'habitatge, i la solució requereix combinar voluntat política, recursos, informació per a la ciutadania i eines legals, ha dit.
També ha constatat que s'han suspès lleis que eren útils --com una part de la Llei 24/2015 de l'emergència habitacional--, però estan impulsant "de manera molt ràpida" una llei alternativa que esperen que vegi aviat la llum al Parlament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Eduardo Zaplana va aterrar a València amb fama de liberal.
El nacionalisme va rebre el rumor amb una certa satisfacció, delerosos, també part de l'esquerra valencianista militant del PSOE (què féu encara en eixa banda de pardals en desbandada?), de disposar d'una dreta civilitzada, lluny de les actituds violentes del Búnquer Barraqueta.
A la fi, diguérem, un interlocutor que si canvia el govern (aleshores presidia la Generalitat Joan Lerma, permissiu amb el valencianisme) la llengua i la cultura no n'eixirà malparada (o malparida).
De fet, el periodista J.J. Pérez Benlloch, bon columnista i un històric de l'esquerra i el valencianisme des dels temps del franquisme, ens va convocar a un sopar amb Zaplana, llavors candidat, per tal que el coneguérem millor i ens ratificàrem amb el seu esperit de lliure pensador.
Triàrem el restaurant Bermell, al barri del Carme.
Potser n'érem vuit o deu, tots adscrits al valencianisme i l'esquerra.
La majoria van demanar discreció, cosa que a mi em va molestar.
No entenia per què en una democràcia si un candidat, siga del partit que siga, vol exposar els seus arguments havia de ser d'amagat.
Així doncs, vaig contactar amb Josep Torrent, aleshores cap de la secció política del diari Levante-EMV, per informar-li de l'hora i del lloc de la cita.
A la taula em vaig posar al costat d'Eduardo Zaplana, assumint, amb totes les conseqüències, la responsabilitat de publicitar l'encontre.
Poc abans que s'iniciara el sopar es va presentar un dels fotògrafs del diari.
Es va armar un canyaret de l'hòstia, amb protestes de la majoria dels assistents, amb Edu reiterant que ell no havia cridat la premsa i jo dient-li: " Hombre, Eduardo, esto no es correcto ".
A la fi es féu la foto amb algun desertor que es va alçar de la taula.
El que vingué després no té gaire importància: foto a la tercera pàgina, la més visible.
Aquella nit, Zaplana va quedar com un liberal que l'actuació política posterior desmentiria.
Sent president de la Generalitat vaig anar a veure'l dues voltes per iniciativa d'ell o dels seus assessors.
Li vaig fer una petició, que retornara les subvencions a les revistes El Temps i Saó.
Em va dir que sí d'immediat (no ho va fer).
En el primer encontre li vaig dur, signat, el llibre Gràcies per la propina en castellà, tot respectant, jo sí, la seua llengua.
Amb sinceritat em va confessar que no havia llegit res meu; amb honradesa li vaig respondre que estàvem empatats, jo tampoc l'havia votat.
En la segona trobada, vaig recriminar-li que no havia complit la seua part del tracte entre cavallers (la meua era no insultar-lo des dels mitjans de comunicació).
De nou es va comprometre i de nou em va fallar.
En un acte públic del Consell Valencià de Cultura, del qual jo n'era membre, em vaig negar a saludar-lo davant de tota la premsa (un fet a consciència perquè tinguera ressò).
Tot seguit, els periodistes vingueren a preguntar-me.
Vaig declarar que la Generalitat havia retirat el nom d'Enric Valor d'un institut, crec recordar del mateix poble que el senyor Valor.
Anys després vaig entrar a una botiga de roba del centre de València.
Era un dia d'hivern i circulava poca gent pels carrers.
A la porta hi havia un parell de cotxes oficials amb xofers i guardaespatlles, però no ho vaig relacionar.
Així que vaig entrar un dels empleats em féu un senyal amb el cap. Allí estava ell, Edu, d'esquena a mi, inclinat mentre observava, palpava i comprovava la qualitat d'unes corbates, òbviament de seda.
M'hi vaig acostar i el vaig saludar.
Amb prou feines ens diguérem "Hola i què tal".
Aleshores circulaven per València molts rumors sobre ell, que no ressenyaré perquè mai es van confirmar.
Sí que puc parlar del preu de les corbates.
Amb una d'elles jo em podia haver comprat un traje, però no en faig servir.
No és la meua vestimenta preferida, i d'altra banda només conec els de Gürtel per la premsa, organització que Zaplana mai no va necessitar atès que és més llest que el tontito de Paco Camps.
Un individu que sent alcalde de Benidorm, en una conversa telefònica intervinguda, diu que està en política per fer-se ric i ho aconsegueix, és un element sucós.
Un amic comú (ja veieu que eclèctic que sóc en les amistats) va intentar que ens reunírem a dinar.
No paga la pena, li vaig dir, el que vull saber no m'ho contarà.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Botiga d'alimentació a granel especialitzada en llegums, pasta artesana, fruita seca torrada en forn de llenya, arrossos, bolets i espècies.
Tot i que també s'hi poden comprar productes d'arreu, l'eix de Surinyach són els productes amb denominació d'origen catalana, com la llentia pardina ecològica del Vallès, l'arròs del delta de l'Ebre i de Pals, les galetes de Santa Coloma, els fesols de Santa Pau i les mongetes del ganxet o l'olivada.
I un 40% dels productes disponibles són de producció ecològica. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
A mitja tarda d'aquest diumenge 1 d'octubre, en el transcurs d'una jornada electoral tranquil·la a Igualada, l'amenaça d'una provable entrada de la policia espanyola, que ja havia actuat en diversos municipis de la comarca i comarques veïnes, a la capital de l'Anoia, va motivar la decisió, per part de l'organització, de traslladar totes les urnes dels diversos col·legis electorals a l'Ateneu Igualadí.
A l'Ateneu Igualadí ràpidament es van aplegar centenars de veïns i veïnes per defensar l'arribada de les urnes.
L'entrada de responsables de les urnes, entrant a l'Ateneu Igualadí corrent a través del passadís format per la multitud, va ser una de les imatges de la jornada.
Un dels moments més emotius va ser quan la gentada va cantar Els Segadors, Himne Nacional de Catalunya.
En les causes importants, on ens hi juguem futur i dignitat, no hi ha colors
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Concessió, l'any 2019, dels reconeixements als millors treballs fi de màster o d'especialitat en Prevenció de Riscos Laborals de la Comunitat Valenciana, denominats "Premis al Coneixement en PRL"
L'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball, com a òrgan científic tècnic en matèria de prevenció de riscos laborals, de l'Administració de la Generalitat, que té com a finalitat, entre altres, la promoció de la seguretat i salut en el treball en el conjunt de la societat valenciana, i pretén reconéixer l'alt nivell de qualitat dels millors treballs final de màster o d'especialitat en PRL, (d'ara en avant, TFME), per a promoure'n la difusió i premiar els autors a través d'un reconeixement públic.
Hi podran participar tots els alumnes matriculats en els màsters de Prevenció de Riscos Laborals de les universitats de la Comunitat Valenciana i que hagen defensat els seus treballs final de màster durant l'any 2019.
Per al cas de Medicina del Treball, on diu "Treball Final de Màster" s'ha d'entendre "Treball Fi d'Especialitat".
Els sol·licitants han de ser estudiants que hagen superat amb èxit la defensa dels seus treballs en les convocatòries de l'any 2019, mitjançant la presentació i defensa del seu corresponent TFME del Màster en Prevenció de Riscos Laborals o l'especialitat d'aquest en Medicina del Treball que hagen cursat en alguna de les universitats de la Comunitat Valenciana.
El termini de presentació de sol·licituds és des de l'endemà de la publicació de la convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i fins al 31 d'octubre de 2019.
(DOGV núm. 8617, de 21/08/2019)
Les sol·licituds s'han de presentar juntament amb la documentació requerida, per registre d'entrada, en qualsevol de les seus de l'INVASSAT d'Alacant (Hondón de los Frailes, 1, 03005), Castelló de la Plana (ctra. València-Barcelona, km. 68, 400, 12004) o Burjassot (c/ València, núm. 32, 46100) o es podran presentar en les formes previstes en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
INSTITUT VALENCIÀ DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL (INVASSAT)
N-340 VALÈNCIA-BARCELONA, KM 68,4
La sol·licitud de participació en la convocatòria (annex 2) s'ha d'acompanyar de la documentació següent:
Abstract del TFME que es presenta, en format paper i en format digital, en el qual s'indique:
- Universitat on s'ha impartit el màster en PRL o l'especialitat en Medicina del Treball.
- Àmbit sobre el qual tracta el TFME (Seguretat en el Treball, Higiene Industrial, Ergonomia i Psicosociologia Aplicada, Medicina del Treball, Gestió de la Prevenció o Sectorial).
- Resum de l'abast i contingut del TFME.
El TFME íntegre que es presenta a reconeixement en format digital.
Document acreditatiu d'haver superat amb èxit la presentació i defensa del TFME proposat a reconeixement, en qualsevol de les convocatòries dutes a terme a aquest efecte, durant l'any 2019, pel corresponent màster en PRL o l'especialitat en Medicina del Treball, expedit per la pertinent universitat, en el qual es reculla la qualificació obtinguda en el TFME.
L'abstract s'ha de presentar en format paper: foli DIN A4, redactat amb tipologia de lletra Times New Roman, grandària 12 i interlineat d'espai i mig.
L'extensió màxima és de 10 fulls escrits a una cara (una pàgina per full) o 5 fulls escrits a dues cares (dues pàgines per full).
Tant l'abstract, que, a més, s'ha de presentar en format paper, com el TFM íntegre s'han de presentar en format digital: únicament s'admetran els formats CD, DVD o memòria USB que continguen fidelment la documentació aportada en format paper.
El format d'arxiu ha de ser pdf, doc, ods.
No s'admetrà com a format digital l'enviament de documentació mitjançant correu electrònic.
Podrà ser motiu d'exclusió no presentar la documentació conforme als requisits previstos en aquesta resolució.
[ANNEX II] SOL·LICITUD DE RECONEIXEMENT ALS MILLORS TFME EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Suposada imparcialitat de De Prada
El número 2 de Gürtel, Pablo Crespo, ha demanat que s'anul·li la sentència que el va condemnar a 37 anys i mig de presó per l'amistat d'un dels membres del tribunal, José Ricardo de Prada, amb l'exjutge Baltasar Garzón, que va ser inhabilitat arran d'una querella que aquest acusat va interposar contra ell per prevaricació.
Aquesta suposada falta d'imparcialitat de De Prada, reforçada per una pretesa animadversió cap a Crespo per aquesta querella, és el principal argument que la defensa de Crespo, que exerceix l'advocat Miguel Durán, esgrimeix en el recurs de cassació de 238 pàgines interposat davant del Tribunal Suprem.
Un altre motiu de nul·litat que al·lega són precisament les gravacions que va autoritzar Garzón entre detinguts per la Gürtel el 2009 i els seus advocats quan es trobaven a la presó, i que van motivar la querella de Crespo.
Si bé aquestes gravacions van ser retirades de la causa, la defensa creu que, malgrat això, tant Garzón com "la fiscalia i els agents de la Policia actuant van obtenir informació il·legal suficient per seguir unes actuacions amb clara superioritat".
L'advocat relata en el seu recurs com ha intentat sense èxit recuperar aquestes gravacions –en poder del Suprem– per argumentar aquestes sospites i que es reconegui que "van conculcar de manera inesmenable, entre altres, el dret de defensa del Sr.
Respecte a l'amistat entre Garzón i De Prada, Durán recorda que aquesta circumstància el va portar a recusar el magistrat abans del judici i que malgrat fer-ho en temps i forma i amb prou motius perquè fos estudiada, va ser "inadmesa a tràmit".
Reitera en el seu recurs que De Prada va mostrar el seu suport "incondicional" a Garzón quan aquest va ser jutjat per haver autoritzat aquestes gravacions il·legals, "acompanyant-lo en diverses ocasions fins a la mateixa porta del Tribunal Suprem".
Afegeix, a més, que De Prada "es va posicionar clarament contra el procediment penal" a Garzón, arribant a expressar "públicament la seva amistat i afecte" a l'exjutge el 2014 en un Congrés sobre jurisdicció universal.
En aquesta intervenció, de la qual Durán facilita l'enllaç al YouTube, va manifestar: "Probablement, un dels pitjors moments en el meu treball jurisdiccional va ser, precisament, quan Baltasar Garzón va ser suspès inicialment i després inhabilitat durant moltíssims anys per a l'exercici de la seva professió".
Com a prova d'aquesta amistat, la defensa de Crespo afegeix també la col·laboració de De Prada en la "Fundació Internacional Baltasar Garzón" i en cursos organitzats per l'exjutge, i als quals ja va fer referència en l'incident de recusació que li va ser rebutjat i que va motivar un comunicat de Garzón assenyalant que De Prada no va cobrar res per les seves intervencions.
L'advocat diu que desconeix si va ser De Prada qui es va costejar de forma "altruista" "els desplaçaments i els viatges per a les intervencions en els esmentats congressos i cursos tant a Espanya com als diferents països sud-americans on es van celebrar".
No obstant, creu que aquest aspecte "devia haver sigut valorat i esbrinat per l'Ilmo.
Magistrado Instructor a qui va correspondre la tramitació de l'incident recusatori" i que va correspondre, segons el recurs, a un altre amic de Garzón ja mort.
Davant d'aquestes evidències, l'advocat considera que ningú "pot afirmar seriosament que en l'ànim del magistrat es pot adoptar una decisió justa, quan resulta que l'acusat és qui ha procurat al magistrat, segons les seves pròpies paraules, 'un dels pitjors moments' de la seva trajectòria professional".
Per això creu que també "és reprotxable" a De Prada el fet de " no haver-se abstingut del coneixement d'aquesta causa amb la intervenció tan rellevant que hi ha tingut un amic".
De fet, creu que tenia interès en la causa perquè "es va erigir en conductor de l'estratègia política i judicial que va possibilitar, en contra del criteri del President del Tribunal i del Ministeri Públic" que testifiqués en el judici Mariano Rajoy i que Durán creu que va acordar en "sintonia" amb una de les acusacions, ADADE.
Altres arguments per demanar la nul·litat són les escoltes que va fer l'exregidor de Majadahonda José Luis Peñas al capitost de Gürtel Francisco Correa i que van motivar l'obertura d'aquesta causa i que Crespo sosté que van ser "obtingudes de manera il·lícita, vulnerant drets constitucionals".
També al·lega que un altre dels magistrats que el va jutjar, Julio de Diego va tenir anul·lada la seva voluntat per exercir la seva funció per "lapses temporals" al quedar-se adormit en alguns moments del judici, deixant en mans de De Prada l'orientació de la sentència després de treure-li la ponència al president Ángel Hurtado, que es va quedar en minoria i va haver d'emetre vot particular |
Aquesta és la pàgina de El As de Copas.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Sant Boi de Llobregat. |
El Club Patí Calafell Tot l'Any va emportar-se tres punts molt valuosos de la visita a la pista del CH Lloret, en partit de la segona jornada de l'OK Lliga 2014-2014.
Va ser una victòria molt soferta i treballada (2-3), en la qual va ser decisiu el porter verd-i-blanc, David Arellano, que va tenir una actuació espectacular, especialment a la segona part.
El primer triomf de la temporada va ser molt celebrat pels calafellencs i pels aficionats que els van acompanyar a Lloret de Mar.
Ja no pels punts assolits o per haver-se tret el regust amarg de la derrota en la primera jornada, sinó perquè el Lloret és un rival directe en l'objectiu de la permanència a la categoria i els encreuaments poden ser decisius al final de temporada, com ja va ocórrer l'any passat.
En una nit càlida i amb moltíssima xafagor al pavelló municipal d'esports de Lloret (la baieta va ser la gran protagonista), els calafellencs van obrir el marcador als set minuts de joc amb un penalti transformat pel capità, Sergi Romeu.
Tot i la intensitat dels locals, el Calafell Tot l'Any dominava el partit i va tornar-se a avançar per mediació d'Oriol Palau.
Però abans del descans, el Lloret va escurçar les diferències, amb gol de Jordi Carbó.
Després de la pausa, al Calafell se li encarrilaven les coses amb la tercera diana, aconseguida per Ferran Rosa de fala directa.
Però a partir d'aquí, els verd-i-blancs es van complicar la vida.
Podent fins i tot sentenciar amb golejada, van perdre l'eficàcia en les jugades a bola aturada que els haurien permés rematar, tampoc van poder tancar el partit i el Lloret va recuperar el control.
Després del 2-3 a falta encara d'un quart d'hora, els locals se'n van anar a buscar la porteria rival, però es van trobar un immens Arellano que els ho va aturar tot.
L'entrenador del Club Patí Calafell Tot l'Any, Pere Varias, comentava al final que "són tres punts importants, per confiança i perquè ens dóna forces per continuar treballant dur".
Varias va afegir que "la derrota a casa en el derbi amb el Vendrell ens podia generar dubtes, però l'equip s'ha sobreposat molt bé".
Va subratllar, a més, que "hem estat molt posats en el partit; hem vingut a arriscar defensivament i l'equip ho ha antés bé i ha vingut preparat per fe-ho.
Que amb el risc que hem assumit, no haguem comés pràcticament errors defensius em dóna un plus de confiança".
El tècnic verd-i-blanc va reconèixer també que les coses se li havien complicat a l'equip: "Ens costa fer gols.
Les ocasions hi han estat, sobretot a la primera part.
A la segona part el Lloret, que és un equip amb capacitat de desequilibri i molt perill ofensiu, ens ha fet patir.
Però hem sabut patir i David Arellano ens ha ajudat quan el necessitàvem, aturant pilotes claus".
De la seva banda, David Arellano va treure importància al seu paper decisiu en la victòria.
"Hem guanyat perquè hem fet un gol més que l'adversari i perquè l'equip ha treballat conjuntament, cadascú aportant la seva part i fent-ho el millor possible", va dir.
I va afegir que "després d'encaixar una derrota dura en un derbi, no era fàcil fer un canvi radical, però l'hem fet i benvinguts els tres punts que ens emportem".
El Calafell rep el Vic el cap de setmana vinent
El Club Patí Calafell Tot l'Any espera ara la visita a casa del Club Patí Vic en la tercera jornada de l'OK Lliga 2013-2014.
El partit està programat per dissabte vinent, però el Calafell Tot l'Any ha sol·licitat l'avançament a divendres.
S'informarà de la data un cop sigui definitiva.
El Vic és un rival difícil, però els calafellencs van derrotar-lo l'any passat en un partit de resultat curt (1-0), però molt intens.
A Vic, el Calafell Tot l'Any va caure per la mínima (6-5).
Alineació David Arellano, Ferran Rosa, Pol Galbas, Borja Ferrer, Gerard Vergés (cinc inicial)
Incidències Nit càlida a Lloret de Mar, amb molta xafagor a l'interior del pavelló municipal d'esports: la protagonista de la nit va ser la baieta.
En el partit previ de la lliga sub-23, disputat també entre el CH Lloret i el Patí Calafell, el resultat va ser d'empat 7-7.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Alguna cosa va canviar quan Marc Parrot (Barcelona, 1967) va veure l'espectacle Maiurta de Los Galindos, en què la companyia de Marcel Escolano i Bet Garrell fa servir com a espai escènic una iurta, la tenda característica de les comunitats nòmades de les estepes de l'Àsia central.
"Em van impactar molt unes quantes coses, com ara la seva maduresa com a acròbates i la proximitat; els podies sentir la respiració!
I de seguida vaig començar fantasiejar sobre com podria jugar amb aquest espai.
Els vaig trucar i els vaig demanar que em dirigissin un espectacle allà, al seu refugi, buscant que l'espai fos un bon aliat per a les cançons", explica Marc Parrot.
Així, el refugi de Los Galindos va donar lloc al nou disc del músic barceloní, Refugi (Música Global, 2018), que arriba quatre anys després de Sortir per la finestra (2014).
Espectacle, disc i concert formen part del mateix concepte, i així es podrà comprovar dissabte i diumenge a la Garriga dins del Silenci, el Festival de Música en Espais Singulars.
Parrot plantarà la iurta, amb capacitat per a un centenar de persones, a Can Barbey, la casa modernista de Joaquim Raspall.
Intimitat i proximitat omplen el refugi d'un Parrot decidit a "avançar cap a un compromís més sòlid amb la feina de fer cançons" i que adopta les maneres del cantautor perquè és en la cançó on troba que té "més camins per explorar".
"Tinc el compromís de fer bones cançons sense necessitat d'una producció determinada.
Fer una cançó és un esperit, és voler explicar coses, voler comunicar", diu.
Aquest esperit implica, segons Parrot, "tenir una mirada poètica sobre les coses" que l'ha dut a desfer-se de "moltes idees preconcebudes" i a replantejar-se "canvis vitals i artístics" perquè necessitava "un nou horitzó".
És justament el que expressen cançons com Misteriosament feliç (un títol inspirat pel poeta Joan Margarit per a un tema en què col·laboren els Blaumut) i especialment Jo vaig llançar la bomba.
"Quan tot allò que has aconseguit deixa de complaure't, has de destruir-te una mica per tornar a configurar-te d'una altra manera", explica abans d'advertir que la destrucció no és ni absoluta ni un deliri narcisista.
Com suggereix a Tu i jo, pots "destrossar-ho tot, però hi ha coses que estan per sobre de tot".
La iurta funciona també com a metàfora d'aquest nou horitzó en què Parrot busca una nova manera de relacionar-se amb el públic.
"Com que és un espai poc ortodox, em va donar també el joc de buscar altres maneres de presentar les cançons que no fossin les habituals.
Hi ha una bona part dels concerts que tenen el mateix guió des de fa 50 anys, i està molt bé i funciona, però de cop aquell espai em permetia experimentar", explica sobre la iurta, on Parrot es "despulla" i queda a "una distància poc segura" amb el propòsit d'establir "una complicitat a través de la proximitat que quan funciona genera una química que ho fa especial", tal com va passar al Mercat de Música Viva de Vic.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
Carrer obert entorn a 1905 i pertanyent a una petita urbanització promoguda pel propietari de Torre Negra.
Només està edificat en la seva banda sud, mentre que la nord, abans d'ermot d'antigues vinyes, avui està ocupat per una pineda de colonització espontània, posterior a la data de la seva obertura. |
L'Escola Catalana de l'Esport i la Federació Catalana de Pitch & Putt posen
en marxa un nou curs de tècnics exclusivament per les persones que van
participar en el procés de validacions d'acord amb la Llei de professions
Esportives de la Generalitat de Catalunya.
Només es poden inscriure aquelles persones que han obtingut un certificat de
validació com a tècnic de Pitch & Putt en el procés ja tancat per la Generalitat
Cal presentar fotocòpia del certificat de validació parcial o
Podeu veure la informació en el tríptic.
Cal fer arribar el full d'inscripció
a la Secretaria de la FCPP amb tots els documents que es demanen.
Les persones amb certificat de validació com a tècnic de Pitch & Putt poden
obtenir més informació trucant a la Secretaria de la FCPP al 93 342 42 49 (demanar
Resultats finalls a la 2a i 3a proves del Rànquing Doble FCPP 2018 al Montseny i a La Figuerola
Resultats Campionat de Catalunya Equips 4a prova
Carla Puig i Oriol Mas Campions de la Copa ACPP de Parelles Mixtes
Gualta guanya la Copa Catalunya Trofeu "Solius" FCPP 2013 |
La Comissió Europea ha eludit aquest dijous pronunciar-se sobre l'impacte sobre les finances públiques espanyoles de la sentència que declara il·legal el 'cèntim sanitari', però ha deixat clar que correspondrà a Espanya trobar mesures alternatives per compensar qualsevol desfasament pressupostari.
"Hem vist la sentència, però pel que fa a l'impacte a les finances públiques haurem d'analitzar-la abans de poder comentar-ho", ha dit el portaveu d'Assumptes Econòmics, Simon O'Connor, en roda de premsa.
"Essencialment, correspon a les autoritats espanyoles indicar com tenen previst compensar qualsevol desfasament.
Però en aquest moment no podem fer cap comentari detallat", ha ressaltat el portaveu.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que el 'cèntim sanitari' vulnera la legislació de la UE sobre impostos especials.
Amb aquesta decisió, ha obert la porta que els perjudicats puguin sol·licitar la devolució de fins a 13.000 milions d'euros recaptats il·legalment entre 2002 i 2011.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Pas de la Casa i el Prat Gran són també eixos centrals del programa electoral
D'esquerra a dreta, la número tres Josefina Rodríguez; els candidats a cònsol menor i major, Joan Miquel Rascagneres, i Laura Mas i el número quatre d'En Comú per Encamp. / DEMÒCRATES
Continuar amb el projecte de reactivació econòmica de la parròquia, al nucli d' Encamp però fent especial èmfasi també en el Pas de la Casa, és una de les principals línies de treball que vol impulsar la llista En Comú per Encamp, que s'ha presentat formalment aquest divendres al matí.
La candidata a cònsol major, Laura Mas, ha exposat que en el mandat que ara expira s'ha fet una diagnosi clara de la situació, amb l'aprovació del pla director.
"Tenim tota l'estratègia" i ara cal seguir desenvolupant-la, ha remarcat.
En Comú per Encamp, tal com ha recordat Mas, agrupa diferents sensibilitats: Units pel Progrés, Demòcrates, Liberals d'Andorra i Independents.
Tal com ha explicat, l'acord ha estat "fàcil", ja que els objectius per a Encamp són els mateixos i el projecte és "comú".
UP+DA és un partit "obert a tothom", ha afegit.
Tot i que es tracta d'un projecte " continuista ", també és " renovador ", tenint en compte que la llista compta amb una majoria de cares noves.
És "una aposta en gran per la parròquia", ha exposat Mas.
El Pas de la Casa i el Prat Gran seran alguns dels eixos centrals del programa electoral, tal com informen des de la formació a través d'un comunicat.
Junt amb Mas, han assistit a la presentació el candidat a cònsol menor, Joan Miquel Rascagneres; la número tres, Josefina Rodríguez, i el número quatre, Eric Alguacil.
El comú encampadà es decidirà entre quatre llistes
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Estatut de la Universitat en el seu article 46, punt 2, apartat b) estableix "la mesa de campus, que és l'òrgan de coordinació i de la qual formaran part, almenys, els degans, les deganes, els directors i les directores dels centres, així com, amb veu, els administradors i les administradores dels centres, els directors i les directores de les biblioteques i el o la cap de la unitat de gestió".
La Mesa de campus de Tarongers està formada pels degans dels diferents centres, els administradors dels mateixos, les directores de les biblioteques i la administradora de la unitat de campus.
Està presidida per un degà coordinador triat pels membres de la Mesa; actualment (des del 5 de abril de 2019) és el Degà de la Facultat d ́Economia, Dr.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Enginyer Agrònom (Universitat Politècnica de València).
Des de 2001 treballa com a tècnic del Laboratori de Sanitat Vegetal de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.
És membre actiu de la Societat Espanyola de Fitopatologia (SEF) i del Grup Especialitzat en Detecció, Diagnòstic i Identificaión (GEDDI).
Compta amb publicacions relacionades amb la patologia vegetal en revistes internacionals d'impacte com Plant Disease, Europeaen Journal of Plant Patohology o Persoonia, així com comunicacions en congresos nacionals i internacionals.
Es va incorporar a la docència com a professor associat de Patologia Vegetal en el curs 2013-2014 en el Grau d'Enginyeria Agroalimentària i del Medi Natural, i en 2015 en el Màster d'Enginyeria en Agronomia.
Ha dirigit diversos treballs de fi de grau i de màster.
Col·labora en diferents projectes d'investigació nacionals relacionats amb la patologia vegetal. |
Els pediatres alerten que mai hauríem de donar aquests aliments als nens de menys de cinc anys
Malauradament les notícies d'ennuegaments en nens es repeteixen amb massa freqüència.
Un dels darrers casos és el d'un nen de 8 anys que va morir mentre menjava un frankfurt a Telde (Gran Canària), durant les festes de Sant Joan, fa un parell de setmanes.
El cas se suma a d'altres semblants, com el de l'últim cap d'any, quan un nen de tres anys moria a Gijón ennuegat amb un gra de raïm; el d'una nena de cinc anys que va morir a Mèrida el mes de maig ennuegada amb fruita seca, o el cas de Màlaga de fa un any, quan una nena de tres anys va morir pel mateix motiu.
I és que, per molt exagerat que sembli, l'ennuegament és la tercera causa de mort no natural a l'estat per davant dels accidents de trànsit, segons dades del 2017 de l'INE, l'institut espanyol d'estadística.
L'edat és un factor fonamental en els casos d'asfíxia per ennuegament: els més petits encara no han desenvolupat bé l'habilitat de deglutir i els més grans la van perdent.
El 2018 a tot l'estat van morir quatre menors ennuegats per objectes i uns altres tres ofegats mentre menjaven algun aliment.
Per això els pediatres han recordat aquests dies a les xarxes socials la importància de no donar als nens menors de cinc anys determinats aliments que poden causar ennuegaments.
pel seu blog i els seus perfils a les xarxes, feia aquesta llista dels aliments "prohibits" per als nens més petits.
"La fruita seca no s'ha de donar ni sencera ni en trossets fins als 4 o 5 anys.
No hi hauria cap problema per donar-la molta, això sí, a partir dels 6 mesos d'edat, en qualsevol recepta", explica Galán a RAC1.cat.
Segons l'Associació Espanyola de Pediatria, entre el 60 i el 80% dels ennuegaments es produeixen per culpa de la fruita seca, encapçalada pels cacauets (que causen gairebé la meitat dels accidents).
No hem d'oferir aquests aliments pel mateix risc d'ennuegament.
En el cas del raïm, des de la Societat Espanyola d'Otorrinolaringologia, el posen com a exemple de fruites "de consistència gomosa, ja que no es desfan amb la saliva ni amb aigua.
En cas de donar-ne als nens, és important modificar-ne la forma, tallant-les a trossos i traient-ne la pell".
Un estudi publicat a la revista Pediatrics (2013) assegurava que els caramels durs són, amb les salsitxes tipus "hot dog", la principal causa d'ennuegament en nens nord-americans.
Pel que fa a les crispetes, els grans de blat de moro que no exploten poden ser perillosos, segons l'Acadèmia Americana de Pediatres.
"A més de ser un aliment de molt baix perfil nutricional, ja que estan compostes de carns processades, suposen una de les principals causes de mort per ennuegament en nens.
Mai les hem d'oferir tallades a rodanxes.
En tot cas, en trossos petits i allargats, però sempre serà millor evitar-les", apunta Galán.
La textura és el que les fa perilloses.
"Són toves, de consistència gomosa i un cop impacten a la tràquea, és a dir, en via aèria, fan un efecte de tap".
A banda dels aliments, com comenta Lucía Galán a la seva piulada, també cal anar amb compte amb els jocs amb globus.
Recordem que el mes d'abril un nen de quatre anys va perdre la vida asfixiat per empassar-se un globus, a l'hospital d'Olot.
En aquest vídeo del Canal Salut podeu veure com cal actuar en cas d'ennuegament.
Aquí podeu trobar totes les explicacions del portal de la Generalitat sobre l'anomenada maniobra de Heimlich per treure aliments o altres cossos estranys de les vies respiratòries.
Entre les recomanacions, és important recordar que "en lactants menors d'un any no es pot realitzar la maniobra perquè es podrien lesionar òrgans interns". |
Ja han finalitzat els treballs de millora del clavegueram
AIGÜES DE MANRESA ha comunicat que demà dimecres 25 de setembre, un cop finalitzin els treballs de pavimentació, es restablirà el trànsit habitual per carrer Dama i Llussà. |
Simon Yates (Mitchelton-Scott) ha estat el primer en enfilar-se fins a l'Alto de Les Praeres i s'ha convertit en el guanyador de la catorzena etapa de la Vuelta a Espanya, de 171 quilòmetres entre Cistierna i Nava.
El britànic ha mostrat la seva faceta d'escalador i ha reconquerit el liderat per davant d' Alejandro Valverde i Nairo Quintana (Movistar).
Si la fuga havia guanyat tres dies seguits, avui, ni Movistar ni Cofidis han permès que els escapats s'escapolissin més de tres minuts.
Dos dies de liderat de Jesús Herrada (Cofidis) s'han esfumat en una etapa que acumulava cinc ports de muntanya.
El ciclista del Cofidis ha pagat l'esforç dels dies anteriors i ha perdut gairebé nou minuts amb els corredors de la part alta de la classificació general.
Vuit ciclistes han arribat junts a la pancarta d'un quilòmetre pel final, però cap d'ells ha estat capaç d'arrencar com Yates, que ha canviat de ritme a falta de 700 metres i ha protagonitzat un magnífic ascens.
D'aquesta manera, el britànic se situa líder a més de vint segons de Valverde i Quintana.
La quinzena etapa, de 178,2 quilòmetres entre Ribera de Arriba i els llacs de Covadonga, dibuixa un dels perfils més durs de la prova amb un desnivell acumulat que superarà els 4000 quilòmetres. |
La líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, ha anunciat aquest dimarts que si el president de la Generalitat, Artur Mas, no suspèn la campanya i els preparatius de la consulta sobiranista del 9 de novembre, la seva formació presentarà aquest dimecres una denúncia davant de la Fiscalia per malversació de fons públics.
"En el cas que no se suspengui de manera automàtica la campanya institucional, els anuncis, els espots, el que s'està retransmetent per la televisió pública catalana o qualsevol altre mitjà, el PP considera que ja s'estan malversant els impostos dels catalans en una campanya que no pot seguir ni un minut més des que està suspesa pel Constitucional", ha advertit en una roda de premsa al Senat.
Així, ha explicat que si Mas no rectifica i no anuncia la paralització de la campanya, aquest dimecres reunirà de manera urgent el Comitè de Direcció del PP català per formalitzar la denúncia davant de la Fiscalia després del ple ordinari que farà el Parlament: "Els catalans no hem de pagar ni un només euro més ja que la consulta està suspesa i és il·legal", ha reiterat.
Alhora, la líder del PP català ha manifestat que no descarten la possibilitat d'ampliar la denúncia per malversació, ja que, tal com ha advertit, si Mas continua amb la campanya podria incórrer a més en delictes de desobediència civil, de desacatament o de prevaricació.
"En aquest moment la denúncia és només per malversació perquè creiem que per a la resta de figures jurídiques deu veure's què és el que passa i quins serien les responsabilitats.
Però ja hi ha una partida pressupostària de 9 milions per a aquesta campanya de publicitat i com ja està suspesa, creiem que ja s'estan malversant impostos dels catalans", ha aclarit.
Tot i això, ha avisat Mas que el PP català està estudiant i valorant quins podrien ser les responsabilitats en les quals es pogués incórrer.
"Però encara estem a temps i li demanem a Mas que com ja han estat publicades en el Butlletí Oficial de l'Estat, acati les resolucions del Constitucional i pari de manera immediata sense excuses i sense dilacions la campanya electoral convoca per a un referèndum el 9 de novembre que és il·legal i no se'n va a fer", ha manifestat.
En aquesta línia, Sánchez-Camacho ha exigit a Mas que no impliqui "ni funcionaris de la Generalitat ni terceres persones a Catalunya" en possibles il·legalitats i responsabilitats jurídiques o penals si els obliga seguir amb la campanya.
"Si Mas és demòcrata i els seus socis d'ERC són demòcrates han de complir la llei i les resolucions del TC.
El PP considera que el responsable polític de tot el que està ocorrent és Mas i del que ocorri a partir d'ara és Mas i el seu propi Govern", ha sentenciat.
Alhora, ha anunciat que la seva formació demanarà al Parlament català a través d'una proposició de llei que la Generalitat destini aquests nou milions d'euros pressupostats per a la consulta a la lluita contra la pobresa infantil a Catalunya.
"Demanem a Mas que rectifiqui, que deixi de gastar-se un només euro dels catalans en un acte il·legal que està suspès i en un referèndum que no se'n va a fer i que destini aquests 9 milions de la partida pressupostària dels impostos dels catalans a la lluita contra la pobresa infantil", ha insistit.
A més, Sánchez-Camacho ha manifestat que si Mas no acata les resolucions de Tribunal Constitucional i no paralitza la campanya de propaganda institucional "hauria de dimitir".
"Els catalans no ens mereixem un president que ens porti a la il·legalitat i a la insubmissió com està ocorrent ara mateix a Catalunya", ha sentenciat.
"Crec que el fet que Mas estigui jugant a l'estratègia d'esquivar i incomplir la llei pot portar a conseqüències preocupants d'enfrontament ens els catalans i crec que han de ser evitades i actuar amb la màxima responsabilitat", ha advertit, per afegir que "la democràcia no és joc d'astúcia, ni és un joc per esquivar la llei, ni per buscar dreceres per incomplir la llei".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Igualada.-Centenars de nens i nenes de les escoles d'Igualada han gaudit de la gresca de El Pot Petit, en el marc de la Mostra d'Igualada.
Les canons de la Jana i el Pau han fet moure els més menuts fins que la pluja ha obligat ha posat punt final a l'espectacle abans d'hora.
"Ha estat una llstima", ha lamentat la Jana, personatge interpretat per l'Helena Bagué.
L'actuació, per, es repetir aquest diumenge a la tarda com a colofó al festival igualadí.
Un total de 20 escoles han omplert la plaa de l'Ajuntament d'Igualada per gaudir, abans que ningú, de 'La gran Festa', l'espectacle que El Pot Petit ha dut a la Mostra d'Igualada i que diumenge, a les set de la tarda, clausurar el festival.
Al ritme de l'Helena Bagué i en Siddartha Vargas, coneguts entre els petits com la Jana i el Pau, els menuts han ballat les seves canons.'Els Pirates' i el 'Lleó vergonyós', les més populars entre la canalla, han estat les més seguides.El temps per, ha impedit als escolars poder gaudir de tot el concert.
Si abans de comenar un cel ennegrit posava en perill l'inici, finalment ha acabat fins i tot sortint el sol.
Al final, per, les previsions s'han complert i quan faltaven quatre temes per posar punt final a l'espectacle, ha caigut un fort ruixat que ha impedit seguir amb el concert.
Algunes escoles han marxat corrents, mentre altres han esperat als porxos, a l'espera de qu aflueixes.
"És una llstima per per sort diumenge tornen", ha dit l'Oriol, alumne de l'escola Els Maristes d'Igualada.
Al seu costat la Paula, companya de classe, reconeixia que s'ho havia passat molt bé podent gaudir d'un dels seus grups preferits amb els amics de l'escola.Acabat l'espectacle, Bagué reconeixia que malgrat "la llstima" d'haver acabat abans d'hora, havien gaudit molt veien als nens i nenes "tan contents ballant i cantant".
"Allucinem quan canten el que hem creat per a ells, és una satisfacció".
El Pot Petit ha tornat a la Mostra d'Igualada sis anys després.
"És un gran aparador, sempre est molt bé venir", ha assegurat la cantant i actriu.4.000 escolars en dos diesUn any més, els alumnes dels centres educatius d'Igualada són els primers espectadors de la Mostra.
En total, entre dijous i divendres, han assistit als espectacles uns 4.199 alumnes, 3.556 de primria i 643 de secundria.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Natxo González ha tingut especial cura que els seus futbolistes mantinguin el cap fred durant la setmana.
"Hem intentat que sigui una setmana normal, no afegir pressió als jugadors", afirma el tècnic basc, conscient que controlar les emocions en un partit amb tanta repercussió serà important: "Ens hem d'abstreure del que hi ha darrere del derbi, vencerà l'equip que sigui més intel·ligent sobre el terreny de joc, el que imposi la intel·ligència al cor."
Natxo González admet que en anteriors duels contra el Nàstic l'excés de pressió va afectar negativament el seu equip.
Pel que fa a les armes del rival, el tècnic del Reus destaca el perill a pilota aturada de Juan Muñiz, i considera que la recepta per contrarestar-lo és "anar a l'origen, evitar les faltes properes a l'àrea, provocades normalment per Àlex López, que és molt llest".
També destaca el joc que li dóna al Nàstic la incorporació dels seus laterals.
Natxo González no es queixa de les baixes del seu equip –"és el que hi ha"– i assegura que en el lloc de Máyor en la punta d'atac jugarà un altre futbolista que donarà altres coses a l'equip, però que no farà canviar-ne l'estructura, el funcionament.
L'entrenador roig-i-negre considera que el partit es resoldrà per petits detalls, no pel fet de ser un derbi, sinó perquè tots els partits de segona A són igualats.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Sor Lucía Caram visita Solsona demà dijous per oferir una xerrada per explicar el seu programa social Invulnerables.
La sessió ha estat organitzada per la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca, i tindrà lloc a la Sala d'Actes del Casal de Cultura a partir de les vuit del vespre.
El projecte social contra la pobresa infantil i l'exclusió social Invulnerables és impulsat per la Fundació Rosa Oriol, de la qual Sor Lucía Caram és directora.
També ha rebut la col·laboració de la Generalitat, l'Obra Social la Caixa i la Fundació del FC Barcelona. |
Vic tornarà a acollir els dies 1 i 2 de maig la fira Lactium, dedicada al món del formatge i destinada tant a professionals com al públic en general.
La novetat d'aquest any és la incorporació del 1r Fòrum del Formatge dins els actes del mercat, una activitat dedicada al debat sobre el paper dels làctics artesans al món actual i que comptarà amb la presència d'experts del sector vinguts dels Estats Units, Regne Unit, França, Itàlia i diversos punts de Catalunya i Espanya.
Alguns dels ponents són Daniel Fuhrer, Davide Gufanti, David Lockwood i Max McCalman.
"És una fira amb dimensió de país, una aposta que vam fer molt convençuts i amb rigor l'any passat, la qual esperem consolidar", explica Josep Burgaya, president de l'ImpeVic. |
La gimnàstica artística femenina aporta una bona colla de grans noms a la història de l'esport mundial, i ara mateix també presenta una de les millors esportistes dels últims anys: Simone Biles.
La nord-americana continua fent història, i ahir a Stuttgart va conquerir el seu cinquè títol mundial en el concurs complet.
Un nou guardó que eleva a setze el nombre de medalles d'or que ha guanyat en els campionats del món des de la seva irrupció, l'any 2013, quan tenia tan sols 16 anys.
Sis anys després, Biles ja és la gimnasta més llorejada en els mundials –22 medalles en total, 16 d'or– i té a tocar els millors de la història sense distinció de gènere –Kohei Uchimura, sis mundials individuals, i Vitali Scherbo, 23 medalles–.
Biles és l'única gimnasta que disputarà les quatre finals dels aparells a Stuttgart.
La superioritat de Biles en el concurs complet és total des del 2013.
Ha guanyat tots els títols mundials excepte el del 2017 –es va agafar un any sabàtic– i també l'olímpic del 2016.
Ara el proper repte és igualar Latynina i Caslavska, les úniques que han estat capaces de revalidar l'or olímpic, un fet que ni la gran Nadia Comaneci va poder fer.
Biles, a més, no es conforma i incrementa contínuament el nivell de dificultat dels seus exercicis.
És la seva lluita constant, la que la va portar a superar una infantesa molt difícil i fins i tot els abusos de l'exmetge de la federació dels Estats Units.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'Hospital Maternoinfantil Vall d'Hebron de Barcelona tractarà els nens amb càncer en un nou Hospital de Dia d'Oncologia i Hematologia Pediàtriques pioner a l'Estat que disposa de la tecnologia més avançada i les eines necessàries per al tractament integral de la malaltia.
L'espai ha estat inaugurat aquest dimarts pel conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, acompanyat del director general de Planificació i Investigació en Salut, Carles Constante; el gerent de l'institut Català de la Salut (ICS), Pere Soley; el gerent de l'hospital, Vicenç Martínez; la directora assistencial, Ana Ochoa de Echagüen; el cap del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtriques, Josep Sánchez de Toledo, i el gerent del Consorci Sanitari de Barcelona, Jaume Estany, entre d'altres.
El nou equipament té 500 metres quadrats --l'anterior en tenia 100--, triplica els punts de tractament fins a 12 i disposa de quatre consultes, una unitat d'assajos clínics, una sala d'exploracions amb suport d'anestèsia i un espai en el qual poden ingressar els nens en situació d'immunodepressió.
La materialització del projecte, batejat com a 'Parc d'atencions' --joc de paraules de similitud amb un parc d'atraccions--, ha estat possible gràcies a les fundacions Small, Joan Ribas Araquistain, Vila Casas i Obra Social La Caixa, que han contribuït a aconseguir els 1,6 milions d'euros necessaris.
Segons ha explicat Sánchez de Toledo, el nou espai permetrà fer més curta l'estada de nens i adolescents durant el tractament ambulatori --des d'administració de quimioteràpia fins a transfusions passant per exploracions i petites intervencions--, i ha destacat que permet "compaginar els avenços mèdics i els aspectes més humans de l'atenció".
La sala d'espera es divideix en tres àrees --una de pícnic, una altra que recrea la naturalesa i una més centrada en espais urbans--, mentre que a la zona d'atenció mèdica s'ha recreat l'espai i els planetes, i en els boxs de tractament s'ha dissenyat un taller de manteniment de vehicles.
El Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtriques del Vall d'Hebron és el centre líder per al tractament del càncer en la infància i adolescència, així com el que més casos tracta de l'Estat, segons el Registre Espanyol de Tumors Infantils (Reti).
A l'Hospital de Dia s'atenen fins a 3.600 visites a l'any per rebre tractament i fins a 7.600 visites per a consulta, i s'incorporen uns 200 nous pacients cada any: dels mil nous casos de càncer infantil que es detecten cada any a Espanya, una gran part es deriven a Vall d'Hebron, centre de referència.
Els pacients i expacients que han participat en la inauguració han coincidit a destacar que el nou espai és més confortable que l'anterior, amb més llum i colors: "Sembla un parc d'atraccions", han celebrat.
Ona Llovera, de 15 anys i pacient des del 2013, ha destacat que la nova unitat, que entrarà en ple funcionament en un mes, és "molt acollidora, ja que no sembla un hospital, i fa més agradable l'estada".
Mariona López, de 19 anys i pacient del centre, ha coincidit amb aquesta valoració, i ha afegit que l'anterior espai era "molt petit, vell i fosc, mentre que el d'ara és molt bonic i amable".
De fet, Alba Rossinyol, que als 6 anys va requerir un trasplantament hematopoètic de la seva germana bessona, ha destacat que "a vegades havia hagut de fer quimioteràpia asseguda sobre" de la seva mare a causa de la falta d'espai.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta tarda la CUP es reunirà amb el president del Parlament de Catalunya Roger Torrent, per abordar la iniciativa del "Front democràtic pels drets i les llibertats".
En aquest espai, Natàlia Sánchez, diputada de la CUP-CC i Eulàlia Reguant, membre del SN de la CUP, traslladaran el posicionament de l'organització sobre aquesta iniciativa, destacant que cal que aquest pacte denunciï tota la repressió i la persecució policial i política que des de la consulta del 9 de novembre de 2014 el moviment independentista està patint i que va més enllà de l'exercida pel Tribunal Suprem.
Per aquest motiu, la CUP proposa que en aquest pacte s'incloguin a totes les forces polítiques, sindicals i associacions per traçar un marc ampli d'acord polític i social davant la "greu situació repressiva" en la què ens trobem i que reverteixi en autèntica acció política.
Els darrers anys han estat marcats per múltiples lluites socials, fet que ha generat una forta resposta repressiva per part de l'Estat espanyol i del seu sistema polític i judicial.
Per aquest motiu, cal reafirmar la legitimitat dels projectes polítics i el dret a portar-los a terme democràticament al Parlament de Catalunya, així com reivindicar el dret a l'exercici de l'autodeterminació, rebutjant totes les actuacions judicials que volen impedir l'exercici d'aquest dret fonamental.
Així, cal donar un enfocament integral a aquesta repressió tenint en compte tant el judici als membres del Govern i de la mesa fins al conjunt de càrrecs electes, vaguistes encausats pel 3O i pel 8N i totes les persones que van mostrar el seu rebuig a la presència dels cossos policials. i denunciar l'amenaça d'intervenció per part del govern espanyol a les institucions catalanes, que van respondre al mandat popular i democràtic.
Finalment, cal que el pacte estableixi una estratègia d'internacionalització del cas català que expliqui com l'exercici del dret a l'autodeterminació ha estat sistemàticament negat, amb la conseqüència de la greu situació de suspensió dels drets civils i polítics dels tractats internacionals subscrits per l'Estat espanyol. |
El Consell d'Europa ha tornat a picar el crostó a Espanya per la politització de la justícia.
El Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell (GRECO) segueix criticant el sistema de selecció dels membres de la judicatura i exigeix al govern de Pedro Sánchez que "formalitzi" la publicació de comunicacions amb la fiscalia.
Si bé celebra que l'executiu hagi fet accessibles els seus contactes amb el ministeri fiscal a Internet, reclama formalitzar el pas per millorar la transparència en les comunicacions.
Així consta en el seu darrer informe sobre prevenció de la corrupció entre els diputats, jutges i fiscals.
Per primer cop des del 2013, el GRECO ja no veu "insatisfactòria" la implementació de les seves recomanacions sobre corrupció a Espanya.
Tanmateix, no totes les seves recomanacions s'han complert totalment, especialment pel que fa a l' elecció del Consell General del Poder Judicial i els alts càrrecs de la judicatura espanyola.
De fet, l'única petició que no s'ha implementat "sis anys després" és la revisió del marc legal del CGPJ per reforçar la seva independència.
"El GRECO reitera que les autoritats polítiques no poden estar implicades en cap moment en el procés de selecció judicial", remarca l'informe.
A més d'incentivar la transparència de la relació entre el govern espanyol i la fiscalia, el GRECO exigeix que el ministeri fiscal actuï "de manera decisiva" per avançar en la seva "autonomia, integritat i la rendició de comptes".
Així, també critica que el Ministeri de Justícia decideixi sobre l'assignació de personal de les diferents fiscalies i no creu que s'hagi avançat per proporcionar "més autonomia" en la gestió dels recursos del ministeri fiscal.
En un altre informe, el GRECO recomana que es modifiqui el règim d'aforament per evitar que" "obstaculitzi l'acció penal" contra membres de l'executiu espanyol sota sospita d'haver comès delictes de corrupció.
El document alerta a més que el nombre de persones aforades a Espanya és "nombrós" i que aquest règim s'aplica tant a delictes comesos en relació amb l'exercici de funcions oficials com aliens a aquestes.
El GRECO també recomana sotmetre els assessors del govern a les mateixes exigències de transparència i integritat que als alts càrrecs executius, detallar la informació financera dels càrrecs públics i augmentar els recursos i independència de l'Oficina de Conflictes d'Interessos.
Pel que fa a les forces de seguretat, GRECO reclama que la Guàrdia Civil adopti un codi de conducta pel que fa a la prevenció de la corrupció.
A més, creu que tant aquest cos com el de la Policia Nacional han de millorar la prevenció, la transparència i la protecció dels denunciants en aquest àmbit.
"A Espanya encara no s'ha adoptat un marc general i efectiu per a la protecció dels denunciants", lamenta el GRECO.
Així, defensa que cal millorar "substancialment" els mecanismes de protecció actuals de la identitat física dels denunciants de casos de possible corrupció, els anomenats whistleblowers. |
Permetran incorporar tres investigadors durant tres anys a l'institut, i impulsar dos grans programes de recerca, un sobre l'envelliment i l'altre sobre obesitat
Lleida.-L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida-Fundació Dr.
Pifarré (IRBLleida) rebrà 704.788,10 euros del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020, un pla pioner del Departament de Salut per estimular la recerca biomèdica a Catalunya.
Aquesta dotació pressupostària permetrà la incorporació de tres investigadors durant tres anys a l'institut i fomentar la recerca en el personal d'Infermeria a través de substitucions parcials de la dedicació assistencial dels investigadors de l'àrea d'Infermeria.
L'arribada d'aquests recursos també possibilitarà a l'IRBLleida posar en marxa de dos grans programes de recerca, un sobre l'envelliment i l'altre sobre obesitat.
A més, l'IRBLleida també col·laborarà amb tres projectes, dos amb l'Institut d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), i un amb l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El Departament de Salut finançarà a Catalunya quinze grans programes de recerca, dels quals dos a l'IRBLleida.
'Imagenoma de l'envelliment' és un projecte compartit amb l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), finançat amb més de 400.000 euros durant tres anys, en què l'IRBLleida s'encarregarà de la part d'anàlisi de metabolòmica i genòmica de l'estudi que comptarà amb la participació de 2.000 persones de més de 50 anys de les comarques gironines.
El segon gran programa de recerca concedit a l'IRBLleida, finançat amb 91.680 euros, porta per nom 'Estudi de la susceptibilitat genètica com a predictor de la pèrdua de pes i la resolució de les comorbiditats associades a l'obesitat després de cirurgia bariàtrica'.
L'IRBLleida portarà a terme aquesta recerca en col·laboració amb la Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron-Institut de Recerca (VHIR), la Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Fundació Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT).
Altrament, l'IRBLleida també podrà incorporar tres investigadors durant tres anys, en concret cada un d'ells s'incorporarà al grup de Recerca Translacional en Medicina Respiratòria, Patologia Oncològica i al Grup Translacional de Recerca Vascular i Renal.
Pel que fa a l'àmbit d'infermeria, el PERIS permetrà que cinc professionals d'infermeria dediquin una part de la seva tasca a recerca en un període de quatre a nou mesos, segons la sol·licitud presentada.
A més, l'IRBLleida també col·laborarà amb tres projectes en col·laboració, dos amb l'Institut d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), i un amb l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
En concret, la dotació pressupostària a l'IRBLleida es divideix en 321.204,39 euros per a la incorporació de científics i tecnòlegs; 90.000 euros per a la intensificació de professionals d'infermeria; 181.697,30 euros per a programes de recerca, i 111.886,41 euros per als projectes en col·laboració amb d'altres instituts de recerca.
El Departament de Salut ha publicat aquesta setmana la resolució provisional de la convocatòria en què s'atorguen una desena de projectes impulsats per l'IRBLleida.
El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020 està dotat amb més de 18 milions d'euros que es destinaran a 177 propostes escollides que han estat avaluades per una quarantena d'experts independents sota la coordinació de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El doctor Gabriel Oliver i Oliver, professor jubilat del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, ha estat guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi, en reconeixement a la qualitat incisiva del conjunt polifacètic de la seva obra, projectada en tres vessants: artístic com a cantautor, filològic i docent.
Gabriel Oliver es va llicenciar en Filologia Romànica, especialitat de Filologia Catalana, l'any 1975.
Va entrar a la Universitat de les Illes Balears com a professor l'any 1977.
Entre els anys 1985 i 2013 va ser-ne professor titular d'escola universitària i va impartir docència als estudis de Filologia Catalana i de magisteri.
El centre gravitatori de la seva recerca artística i intel·lectual s'ha fonamentat en l'exploració dels més diversos substrats de la cultura popular, excel·lint en la recuperació de lletres populars de cançons mallorquines i també en una constant referència al conjunt de la cultura dels països vertebrats per la llengua catalana.
Com a cantant, ha recuperat música i lletres populars mallorquines, i ha escrit composicions pròpies que reflexionen sobre Mallorca i els Països Catalans.
Ha col·laborat amb Maria del Mar Bonet en el disc Cançons de festa (1975) i va crear el grup Biel Majoral, amb Antoni Artigues i Delfí Mulet, amb el qual ha actuat arreu dels Països Catalans, i també a França, Gal·les i Suècia.
Posteriorment, va publicar Vou veri vou (1997), que va significar la represa de l'activitat com a cantautor; Temps... temps... temps (2002), un treball amb textos escrits majoritàriament per autors d'Algaida, en què la cançó que dona títol al disc està dedicada a Salvador Puig i Antich, i Cançons republicanes (2009), amb textos i poemes de Pere Capellà, Blai Bonet, Màrius Torres i Josep Palau i Fabre.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La comissió Duron estima que la línia del TGV Perpinyà-Montpeller no és prioritària
Aquesta comissió es l'encarregada d'elaborar un informe per al govern sobre el futur de les vies fèrries iconsidera que aquesta no és prioritària....
Continua la polèmica pel preu de l'aparcament al centre-vila de Perpinyà
Ara és l'associació 'Perpignan equilibre' i els comerciants, que demanen al menys una hora gratuïta d'aparcament....
El batlle de Perpinyà, respon a les critiques per la privatització de l'aparcament al centre-vila
En declaracions al diari l'indépendant, diu que el fons d'aquesta reforma es fer atractiu el centre vila....
Excursió de la secció descobrir el país; Programació nadalenca dl'ajuntament de Perpinyà; arriba el tancament de les llistes electorals, com cada fi d'any; i us presentem la cançó...
reunió del secretariat nacional de la Cup a Perpinyà ahir dissabte; el batlle de Perpinyà anuncia la privatització de l'estacionament, i a Ceret es proclama el premi de sardanes C...
El batlle de Perpinyà, prohibeix l'estelada al Castellet.
Per primera vegada no es desplegarà l'estelada al Castellet....
Reunió dels presidents intercomunals a Perpinyà
Reunió feta divendres passat, a petició del batlle de Perpinyà....
Perpinyà candidata a acollir la nova policia de seguretat quotidiana
Així ho va anunciar ahir el batlle de Perpinyà, Jean Marc Pujol...
Perpinyà obrira un centre de memòria de l'exili republicà espanyol
S'obrirà el 2019 quan faci 80 anys de la retirada, al convent de les clarisses, on també hi ha el centre de documentació dels francesos d'Algèria...
Balanç de sis mesos de les multes pels radars; la Universitat de Perpinyà avui acull dos esdeveniments; el batlle de Forques al programa Face à la presse; i nova reunió pública del...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Fotografies: Mireia i Gemma Abant i José Antonio Escuredo junt Alfons Molist, president de la F.C.C./ Col·laboradors i patrocinadors de la F.C.C. |
Recórrer les naus del Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega en si sol ja és tota una experiència: tens la sensació que el temps s'ha aturat, en un moment en què l'activitat que hi tenia lloc era una mostra de progrés.
És aquest element sensorial el que han aprofitat els impulsors de l'Embarrat, Festival de Creació Contemporània, que s'ha celebrat aquest cap de setmana en aquest equipament cultural.
Les diferents naus de la factoria de Tàrrega, que conserva tots els elements de l'antiga indústria, es converteixen en sala d'exposició de creativitat contemporània i espai d'activitats musicals, gastronòmiques i de pensament que impulsa l' àrea de Cultura i el Museu Trepat de la capital de l'Urgell.
Un festival que ha celebrat la sisena edició, amb un programa que ha tingut com a eix central l' exposició col·lectiva La Gran Màquina, en la que es presentaven una vintena d'instal·lacions que tenien la voluntat de provocar en el públic una reflexió sobre el concepte del progrés.
Les obres van ser seleccionades pel director del certament Jesús Vilamajor, i la comissària convidada Cèlia del Diego, directora del Centre d'Art La Panera de Lleida.
El certamen ha atorgat el Premi Embarrat - Museu Trepat a l'autora lleidatana Isabel Barios i el seu treball de vídeo-art Mans invisibles.
Es tracta d'una peça audiovisual que planteja el sentit de l'avenç a través de la tècnica.
D'altra banda, el Premi Embarrat - Institut d'Estudis Ilerdencs s'ha concedit a una altra creació de vídeo-art, El parque del pasatiempo d' Edu Fernández.
A mig camí entre la ficció documental i l'assaig, l'artista bilbaí contraposa la construcció del parc de Betanzos a principis del segle XX com a símbol de progrés vers l'abandó que pateix actualment aquest emblemàtic espai del municipi gallec.
La fotografia, el dibuix o les instal·lacions plàstiques són altres disciplines que han participat en l'Embarrat 2019, amb creadors vinguts de diversos punts de l'Estat, Regne Unit, Argentina, Portugal i França.
Val a dir que la vintena de treballs de La Gran Màquina es continuaran exhibint al Museu Trepat el dilluns 27 i el dimarts 28 a les 20 h s'oferiran visites guiades
Nous formats i estrena de la gira d'El Petit de Cal Eril
Les accions performatives han estat un altre dels eixos del festival, que aposta per formats poc convencionals.
Moltes de les propostes han tingut com a protagonistes els autors de La Gran Màquina com és el cas de Laura Bergillos, Nuno Carvalho o Marc Vilanova.
Per la seva part, Sara Fontán i Anna Irina Russell han conjugat violí i audiovisuals en el seu espectacle Deformar la señal.
El plat fort de la programació paral·lela ha estat el concert del cantautor El Petit de Cal Eril, que ha encetat a Tàrrega la gira de presentació de l'àlbum Energia fosca.
Sessions de música electrònica i el cicle audiovisual STOP.
Sobreexposició han constituït altres al·licients per als aficionats inquiets de la cultura. |
La disminució es deu a l'impacte d'operacions extraordinàries com la compra de torres de telefonia mòbil a Itàlia
Cellnex Telecom, l'antiga Abertis Telecom, ha reduït un 55% els seus beneficis nets durant els nou primers mesos de l'any en relació amb el mateix període del 2014.
Entre gener i setembre, l'empresa ha guanyat 19 milions d'euros.
Aquesta disminució es deu principalment a l'impacte d'operacions extraordinàries, com la compra de 7.400 torres a l'operador italià de telefonia mòbil Wind (i gestionades per Galata) per 693 milions, la seva sortida a borsa al maig i l'emissió de bons per valor de 600 milions al juliol.
Sense tenir en compte els extraordinaris, l'empresa hauria guanyat 35 milions, un 16,6% menys que l'any anterior.En un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'empresa argumenta que també s'ha vist afectada pel tancament de 9 canals de televisió el maig del 2014.
De cara al futur, l'adjudicació de 6 noves llicències de canals de TDT per a 3 canals SD i 3 en HD a Espanya, "clarifica i estabilitza" les perspectives del sector audiovisual, exposa la companyia en el comunicat.
Cellnex Italia, que integra les activitats de Towerco i Galata, aporta un 26,5% dels ingressos totals de la companyia, que han arribat als 453 milions en aquests primers 9 mesos de l'any, un 42% més que en el mateix període del 2014.
Els beneficis abans d'impostos i amortitzacions (Ebitda) han arribat als 176 milions (un increment del 33%).
El president de Cellnex Telecom, Francisco Reynés, ha subratllat que les dades del tercer trimestre "corroboren el compliment d'expectatives que ja vam començar a veure en l'evolució dels primers sis mesos" i ha assegurat que la companyia està en el camí de complir els objectius marcats per al conjunt de l'any.
Per la seva part, el conseller delegat de la companyia de telecomunicacions, Tobías Martínez, ha valorat de manera "clarament positiva" els resultats econòmics, tenint en compte els "reptes importants" que ha hagut d'afrontar Cellnex en aquests nou mesos.Per línies de negoci, l'activitat del sector de xarxes de difusió audiovisual va aportar un 38% dels ingressos, amb 173 milions d'euros.
Les infraestructures per a telefonia mòbil, que incorporen des del segon trimestre les torres italianes adquirides a Wind, van suposar un 47,4% dels ingressos amb 216 milions d'euros.
Mentrestant, el negoci de xarxes de seguretat i emergència i solucions per a la gestió intel·ligent d'infraestructures urbanes (IoT i smart cities) van aportar un 14% dels ingressos amb 64 milions.
Les inversions totals del període van arribar als 756 milions d'euro.
D'aquests, 737 es van destinar a expansió (693 a l'operació de Galata a Itàlia al març i 44 a l'adquisició d'un paquet de 300 torres a Telefónica al gener) i 19 a manteniment de la infraestructura.
El deute net de la companyia va arribar a 980 milions d'euros a finals de setembre, el triple del deute que tenia a finals del 2014.
L'increment es deu al finançament de l'adquisició de les torres de Wind, que van costar 693 milions.
La compra de 7.377 torres de telecomunicacions a l'operador italià de telefonia mòbil Wind va suposar l'adquisició del 90% de la societat Galata, propietària de les torres, per 693 milions.
El 10% restant de la societat segueix en mans de Wind.
Al tancament del primer semestre del 2015 Cellnex comptava amb 15.127 torres de telecomunicacions, 7.709 a Itàlia i 7.418 a Espanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els tres grups municipals sobiranistes de Blanes (PDeCAT, la CUP i ERC) estarien intentant tancar una coalició sobiranista amb la qual optar a l'alcaldia, una vegada es faci efectiva, en el ple de divendres, la renúncia de l'encara batlle, Miquel Lupiáñez.
Així ho va confirmar, preguntat per Diari de Girona, el regidor d'ERC, Àngel Canosa, qui va precisar que «estan treballant» en aquesta possibilitat i que abans de tancar cap acord, esperaran a la celebració de l'assemblea local de la formació, prevista per avui al vespre.
Encara que aquesta coalició s'acabés fent efectiva, no sumarien els 11 regidors necessaris per poder investir un nou alcalde, ja que els convergents tenen quatre edils i els republicans i la CUP, dos respectivament.
«Un front sobiranista existeix, però no vol dir que sigui excloent» va dir Canosa, qui va ressaltar que Blanes ara «necessita ser governat de manera àgil i no excloent».
D'altra banda, el PSC finalment intentarà conservar l'alcaldia, tot i que no ha revelat encara qui presentarà com a candidat.
Així ho van confirmar ahir el regidor Mario Ros, i el primer secretari del PSC a les comarques de Girona, Marc Lamuà.
En cas que cap més formació presenti un candidat, o que aquest no obtingués una majoria simple (11 dels 21 vots) per aconseguir l'alcaldia, aquesta passaria automàticament a la llista més votada a les últimes municipals, és a dir, al PSC. |
Estan apareixent pintades antifeixistes contra els electors del Front National de Marine Le Pen arreu de la Catalunya Nord, a les poblacions on el vot d'extrema dreta va ser majoritari.
Dels dos-cents vint-i-sis ajuntaments nord-catalans, quaranta-dos van situar Le Pen en primer lloc.
A catorze d'aquests municipis la candidata d'extrema dreta va superar els 30 per cent.
Es tracta de Sant Hipòlit, Espirà de Conflent, Conat, Passà, El Barcarès, Sant Feliu d'Amunt, Sant Llorenç de la Salanca, Sant Nazari, Òpol i Perellós, Santa Maria del Mar, Pià, Rigardà, Montalbà, Sautó, Nefiac, Vilamulaca i Bao.
Altres municipis on Le Pen va quedar primera, però sota la barra del trenta per cent, van ser Aiguatèbia i Talau, Baixàs, Bompàs, Brullà, Castellnou, Clairà, Corbera, Cornellà de la Ribera, Cornellà del Bèrcol, Elna, Espirà de l'Agli, Estoer, Forques, El Soler, Montner, Ortafà, Parestortes, Pontellà, Puigbalador, Real, Sant Esteve, Sant Feliu d'Avall, Sant Marçal, Sant Joan la Cella, Talteüll, Torrelles, Tresserra, Trullars, Vilanova de la Ribera i Vilallonga de la Salanca.
Aquest resultat de la primera volta de l'elecció presidencial francesa a la Catalunya Nord va posar en evidència l' arrelament i progressió del vot d'extrema dreta del Front National de Marine Le Pen.
Amb aquests resultats la candidata d'extrema dreta va quedar a un punt i mig del vencedor, François Hollande i a un punt del segon Nicolas Sarkozy. |
L'Escola d'Enginyeria ha habilitat una nova aula informatitzada d'accés lliure per a tota la comunitat universitària situada al bloc Q6 del centre.
Qualsevol alumne que estigui interessat en fer-ne ús, la podrà trobar a la porta Q6/1012, just al costat de la salda d'estudi de silenci, que també es va inaugurar al començament d'aquest curs.
L'Escola d'Enginyeria amplia la seva oferta obrint una nova aula informatitzada, que és de lliure accés per a tot l'alumnat que vulgui fer-ne ús.
Ubicada a la porta Q6/1012 del centre, al costat de la sala d'estudi de silenci que es va inaugurar el passat mes d'octubre, disposa de 38 ordinadors connectats a la xarxa de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A més, també té habilitades tres sales per treballar amb una taula i un monitor de grans dimensions.
Tots els equips de l'aula disposen d'una imatge dual del sistema operatiu amb Windows 10 i Linux.
De les 38 unitats disponibles, 24 són del model HP8300 i 14 del HP8200.
Totes elles tenen instal·lat el mateix software que les de l'aula A del centre, amb una oferta de prop d'un centenar de programes que podeu consultar en aquest inventari.
El Servei d'Activitat Física de la UAB ofereix activitats esportives en directe des d'Instagram a.
A més, no cobrarà les quotes durant el període de tancament i mirarà de retornar o compensar els serveis pagats amb antelació.
Les facultats i serveis de la UAB no han restat indiferents davant la situació que ha suposat la COVID-19, i han organitzat diferents iniciatives, des dels seus respectius àmbits de coneixement, per ajudar a afrontar-la.
Si vols proposar-nos alguna notícia, envia'ns un correu electrònic.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.