text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Dissenyadors i marques obren les seves botigues efímeres al Rec fins dissabte
Les experimental stores arriben a les antigues adoberies d'Igualada
Igualada acull la tercera edició del REC, una experiència que barreja moda, disseny i creativitat en forma de 'pop-up' stores a les antigues adoberies de la ciutat.
Un total de 25 dissenyadors i marques, entre els quals destaquen Sita Murt, Custo Barcelona, Josep Abril, Miriam Ponsa, Txell Miras, Textura, David Valls, Mimótica Micola o Mosquito en Alaska, entre d'altres, han reaprofitat els materials i els espais disponibles del complex industrial en desús i els han transformat en botigues d'estocs a preus molt assequibles.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El grup de teatre musical Anem de Canto estrena avui (20.30 h) i demà (18 h) l'espectacle Super Trouper, basat en les cançons d'ABBA, a la sala Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada.
El grup, format per 14 actors d'entre 17 i 18 anys, canta en directe per explicar la història de Sophie, que vol saber qui és el seu pare, mentre que la seva mare, la Donna, només vol oblidar el seu esbojarrat passat.
L'equip, dirigit per Gemma Ribalta, el completen una desena de persones més en l'apartat tècnic.
En l'escenografia utilitzen una estructura giratòria creada el 1991 per Mariano i Esteve Ribalta.
És el quart projecte d'Anem de Canto, que ja ha portat a l'escenari Chicago, Brillantina i Cop de Rock.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
El ple del Parlament ha validat aquest dimecres per unanimitat el decret del Govern que preveu la recuperació d'un 10% de la paga extra dels funcionaris del 2013 durant el primer trimestre d'aquest any: és el primer tram de la recuperació de les pagues que es va acordar amb els sindicats al desembre.
La iniciativa preveu fer efectiu un increment retributiu del 2,25% amb efectes del mes de gener i un altre del 0,25% que percebran a partir del juliol, i que es correspon amb el PIB catal del 2018.
El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha reivindicat que el Govern "comena a demostrar amb fets" que retornar les pagues extres pendents i que suposa una recuperació de drets.
Ha criticat el Govern central perqu, segons ell, ha posat poques facilitats perqu es puguin retornar aquestes pagues extres i ha argumentat que els treballadors públics catalans no només van perdre drets i poder adquisitiu per la crisi econmica, sinó també pel "maltractament que pateix Catalunya per seguir formant part de l'Estat".
El republic Jordi Albert ha recriminat a l'oposició que no reconegui la tasca del Govern i Gemma Geis (JxCat) ha destacat que el decret recupera drets per als funcionaris, malgrat el "dficit" econmic provocat per l'Estat.
El diputat de Cs Dimas Gragera ha replicat a Puigneró que aquest decret "confirma el seu ridícul" i ha avisat que la seva formació seguir vigilant fins que es retornin totes les pagues pendents a tots els treballadors públics de l'administració de la Generalitat.
Pol Gibert (PSC) ha criticat la "deixadesa" de Puigneró per parlar amb els grups perqu donin suport al decret i ha desconfiat que el Govern catal compleixi les demandes dels funcionaris.
Per part dels comuns, David Cid ha assenyalat que l'acord amb els sindicats es va aconseguir grcies a la mobilització dels treballadors públics que van posar el Govern "contra l'espasa i la paret", i ha alertat que pugues haver-hi dificultats per complir el retorn de tota la paga extra.
El cupaire Vidal Aragonés ha manifestat el seu suport al decret perqu suposa millorar la situació dels treballadors públics, encara que considera que no és suficient i ha lamentat que el Govern catal mantingui "unes polítiques de contenció retributiva".
El popular Santi Rodríguez ha acusat el Govern de tenir "els pitjors hbits del Govern d'Espanya" perqu creu que governen a través de decrets, i ha negat que Catalunya pateixi un maltractament econmic de l'Estat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Laboratoris Esteve preveu obtenir un 66% de la seva facturació a l'exterior en tres anys i internacionalitzar la seva activitat farmacèutica, que a diferència dels seus negocis de genèrics i química fina per a fàrmacs està concentrada a Espanya, amb productes com Dormidina i Fortasec.
En una entrevista d'Europa Press, el conseller delegat d'aquesta companyia familiar amb seu a Barcelona, Albert Esteve, ha explicat que realitzen "una activitat intensa en R+D per poder donar el pas de la internacionalització", i ha confiat que el tancament d'aliances per a la fase III en alguns dels seus productes per al dolor permetrà el salt a mercats exteriors el 2018.
"La internacionalització és la validació d'un projecte empresarial: significa que els mercats valoren el producte o servei", ha afirmat el directiu, que ha reivindicat la vocació internacional de la companyia des dels seus inicis i la seva voluntat de respondre a les necessitats mèdiques no cobertes a través de la investigació.
L'empresa, que prioritza el desenvolupament orgànic i l'any passat va obtenir un 58% de la seva facturació de l'exterior, s'ha proposat créixer en volums, productes i mercats, eixamplant la seva cartera de productes per a especialistes i OTC i explorant mercats com els europeus: "Un país molt important és França, tot i que és difícil" per la concurrència.
La companyia preveu inaugurar aquest segon semestre l'ampliació de la seva fàbrica de química fina farmacèutica a Shaoxing (Xina), una planta aprovada per la FDA nord-americana que, d'aquesta manera, podrà doblar la seva capacitat de producció, fet que es materialitzarà progressivament.
L'objectiu és tenir unes instal·lacions i una capacitat suficients per assumir noves comandes i promoure el creixement internacional amb la fabricació de primeres matèries de fàrmacs destinades a clients d'Europa i els Estats Units, el primer mercat mundial del sector i una prioritat per a la companyia.
El creixement del negoci de química fina d'Esteve, focalitzat a l'exterior, també es veurà impulsat pel centre d'investigació de l'empresa a Barcelona, en la qual 80 professionals treballen en el desenvolupament de productes propis i per a tercers.
L'empresa té una fàbrica farmacèutica a Martorelles (Barcelona); instal·lacions productives de principis actius farmacèutics a Celrà (Girona), Banyeres del Penedès (Tarragona), Shaoxing (Xina) i Mèxic, i filials comercials a Portugal, Itàlia, Alemanya, Suècia, Turquia i els Estats Units, a més de comercialitzar els seus productes en més de 60 països.
Laboratoris Esteve va facturar 810 milions d'euros l'any passat, repartits entre els seus negocis farmacèutic (30%), de genèrics (35%), química fina (26%) i societats conjuntes (9%), com Isdin --al 50% amb grup Puig-- i Diabalance --també al 50% amb Grup Leche Pascual--.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Alguns dels 81 pederastes detinguts a tot Espanya, 15 d'ells a Catalunya, en la que suposa l'operació més important de l'any contra la pornografia infantil usaven paraules clau per buscar les imatges, algunes brutals, de menors abusats, i ho feien mitjançant xarxes P2P, una eina senzilla a l'abast de qualsevol.
Un dels oficials de la Policia Nacional de la Unitat d'Investigació Tecnològica que ha portat el cas ha explicat aquest matí a Efe alguns detalls de l'operació, en la qual han estat arrestats 81 homes de tota mena.
"Hi ha de tot: casats amb fills, solters, menors d'edat...
En la pederàstia no hi ha un perfil fix, són de tots els nivells socioeconòmics, en realitat podria ser el teu veí.
Si preguntessis als veïns dels detinguts, no s'ho creurien", resumeix aquest investigador, que fa set anys que treballa per frenar els delictes a menors a internet.
Així, en els 80 registres que es van dur a terme a 28 províncies durant diversos mesos -des del març fins a octubre- la Policia es va trobar amb dones amb fills que no sabien res de les activitats del seu marit a internet, dos menors d'edat i dues persones amb discapacitat intel·lectual a les quals no es podrà jutjar per inimputables.
"Hem vist autèntics drames en algunes cases, mares amb fills preocupades per si el seu marit havia fet alguna cosa als seus nens", explica l'oficial, que aclareix que en principi no hi ha indicis que aquests arrestats abusessin de nens.
Tots ells només tenen una cosa en comú: en els seus ordinadors es van trobar vídeos i fotografies que mostraven menors abusats, en alguns casos fins a nadons lligats de mans, unes imatges que la Policia no ha dubtat a qualificar de "brutals" i ratllant el "sadisme".
Segons l'agent, la gran majoria d'aquestes víctimes menors no són espanyoles i les que sí que ho són ja estan identificades -a falta d'analitzar tota la informació confiscada-.
Es tracta d'imatges que circulen per la xarxa de nens de països on el control sobre aquest tipus d'activitats és nul o molt baix, especialment de Sud-amèrica, sud-est asiàtic (com Tailàndia o Cambodja, on prolifera el turisme sexual) o Rússia.
Es distribueixen per la via del conegut com a Peer to Peer (P2P), un sistema per compartir arxius molt popular usat per descarregar pel·lícules, que en ocasions amaguen arxius pedòfils.
Per a molts usuaris, aquests arxius camuflats sota noms, per exemple, de pel·lícules d'animació infantils apareixen a manera de "sorpresa" quan s'obren -i es poden denunciar en un formulari penjat a la pàgina de la Policia-, però alguns pedòfils saben bé com trobar-los perquè usen paraules clau que comparteixen entre ells.
Altres, explica l'inspector hi arriben "per error" en descarregar pel·lícules o pornografia per a adults, però els desperten aquest tipus de conductes sexuals desviades, moltes vegades a persones que, amb la crisi, han perdut la seva feina i tenen molt temps lliure per navegar per internet.
Detenir-les quan encara es dediquen a visualitzar pornografia infantil és, segons l'oficial, una forma de "tallar d'arrel" el problema i evitar que avancin en els abusos cap al conegut com a "grooming" o acostament als menors mitjançant xarxes socials i, d'aquí, directament als abusos en persona.
En aquest cas se'ls ha pogut localitzar gràcies a un programa informàtic adquirit per la Policia que fa un minuciós rastreig de la xarxa a la recerca d'ordinadors amb aquests arxius, una eina que està constantment treballant per impedir la seva difusió, de manera que, mentre aquest tipus de vídeos i de fotos existeixin a la xarxa, continuaran els arrestos. |
A la darrera setmana (entre el 30 de març i el 3 d'abril) la concentració mitjana de sodi a l'aigua subministrada des de la Planta Potabilitzadora de Palafolls als onze municipis de l'Alt Maresme es va situar en els 187 mg. per litre.
Per sota de les xifres registrades a les anteriors setmanes.
Veieu la gràfica d'evolució de la concentració de sodi.
El nivell d'excepció, demanat pel Consell Comarcal del Maresme al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, actualment és de 400 mg de sodi per litre d'aigua.
Reben aigua des de l'estació potabilitzadora de Palafolls, els municipis de Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta.
La concentració de 187 mg. per litre d'aigua fa referència al subministrament en alta, si el municipi aporta aigua de captacions municipals, caldrà corregir-la per referir-se a l'aigua que es subministrada en baixa.
Cal que totes aquelles persones que hagin de tenir present els nivells de sodi de la seva dieta, independentment del motiu, tinguin present el contingut de sodi que aporta l'aigua potable. |
Busquem un metge de família responsable, amb ganes de treballar i d'incorporar-se en un EAP amb bon ambient de treball.
Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Per què el PP no demana l'exempció de l'anglès a Oriola i a Requena?
Al bisbe Arturo Ros, nou auxiliar de València
'Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres'
La sra. Bonig i el finançament al País Valencià
El convent de les Caputxines d'Alacant en la tesi de Maica Cortés
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Prop de 130 infants i les seves famílies van participar a l'activitat proposada per Bages Turisme durant la Minitransèquia, la festa familiar que va tenir lloc al Parc de l'Agulla coincidint amb la Transèquia.
Bages Turisme va convidar els infants a fer allà mateix quatre de les activitats que s'inclouen al passaport "Explora el Bages.
40 coses per fer al Bages abans dels 12 anys": identificar 3 fulles del Parc de l'Agulla i dibuixar-les, caminar pel canal medieval de la Sèquia, identificar un ànec collverd i pintar-lo i identificar Montserrat.
Tots els que ho van fer es van emportar de regal una bossa i una samarreta.
L'activitat va servir per explicar a les famílies la campanya "Explora el Bages", lliurar-los personalment el passaport i animar-los a descobrir la comarca amb les activitats que s'hi proposen i que estan pensades per promoure el coneixement i l'estima pel territori.
L'objectiu és donar a conèixer activitats gratuïtes que es poden fer al Bages en família i fomentar l'esperit de descoberta i experimentació.
El passaport està organitzat en cinc temàtiques: "Soc explorador/a", "Soc geòleg/òloga", "Soc excursionista", "Soc amant de la cultura" i "Soc gurmet".
La campanya "Explora el Bages" es va engegar el mes de novembre passat i ha arribat a 8 escoles de la comarca a través dels menjadors escolars.
El passaport es pot recollir a les oficines de turisme de Manresa, Mura i Cardona, o bé imprimir-lo directament des de l'apartat de blog del web www.bagesturisme.cat.
Si els infants fan 10 de les activitats proposades, podran segellar-lo en aquestes mateixes oficines de turisme i recollir un obsequi.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«La pregunta, una altra volta, és la mateixa: per què no se n'ha ocupat mai, l'Aragó, del seu d'art religiós?
La pregunta no és per què l'ha comprat o se n'ha fet càrrec Catalunya.
Sinó per què l'Aragó no ho ha fet.
Sense exagerar, es pot dir que l'Aragó no protegeix ni té cura, només reclama.
Els arguments que fa servir són més que qüestionables»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El conflicte legal que aquests dies ha dut el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) al jutjat d'Osca, per la demanda presentada pel govern aragonès contra el govern català i el mateix museu sobre la ubicació dels frescos del monestir romànic de Sixena (segle XII) que el MNAC conserva des de fa dècades, és una història més d'hipocresies.
Val la pena parlar de les irresponsabilitats, històriques i presents, de la Diputació General d'Aragó (DGA) respecte del patrimoni cultural de les seves terres, que sovint ha desatès, i que, a sobre, empra des de fa anys com a eina contrària al diàleg amb els veïns que els han preservat, Catalunya gairebé sempre, en una versió més del 'duelo a garrotazos' fa dos segles plasmat per Goya, el mestre aragonès.
Sigui esmentat el 'duelo a garrotazos' amb permís de JPQ, Juan Pedro Quiñonero, que n'ha fet l'eix dels seus imprescindibles llibrets de la sèrie ' España, una temporada en el infierno ', de gran actualitat, que s'emparen precisament en Goya i els seus capritxos.
Aquest excel·lent assagista fa anys que treballa en el concepte de la inexistència d'Espanya, un estat bastit sobre l'oblit secular del seu caràcter intrínsecament pluricultural i en la malvolença al diferent en cultura, i no diguem a l'adversari polític.
Paràmetres, documenta JPQ, que la història espanyola ha establert com a metrònom col·lectiu.
En els seus últims quaderns d'anàlisi i reflexió, d'intervenció cultural sobre la marxa, se centra en el present, més goiesc encara.
Sense oblidar el context català, les arrels culturals i polítiques del qual Quiñonero coneix bé.
De vegades tinc la impressió que, de París estant, les coneix millor que molts de nosaltres mateixos.
En un altre article hi tornaré, sobre els seus llibres.
Quan ja ens havíem oblidat d'aquella denominació histriònica de la llengua catalana a l'Aragó que es va empatollar l'anterior govern aragonès, que no penso pas reproduir, la nova DGA aixeca ara aquesta brama: 'Catalunya ens roba.'
Com a aragocatalana d'origen i de llar per sempre, que la casa dels pares a Saidí és la meva, sento vergonya.
El monestir de Sixena és un referent íntim, el lloc que visito des de fa un munt d'anys i que, amb la meva vagabunderia en cotxe per les terres de la ribera baixa i la mitjana del Cinca, he fet conèixer a Saidí i a les amistats de fora, de tant que els n'he parlat.
Actualment és més visitat, gràcies sobretot, per descomptat, a la promoció turística que les mateixes institucions comarcals per fi en fan.
Té una planta romànica en palmera, una preciositat molt poc habitual, enlloc d'Europa.
Un espai esplèndid que fa temps que no es pot visitar perquè és objecte de restauració.
Afegim-hi encara que el monestir no és pas propietat de la DGA sinó de la comunitat de monges que hi viu.
La pregunta, una altra volta, és la mateixa: per què no se n'ha ocupat mai, l'Aragó, del seu d'art religiós?
Els arguments que fa servir són més que qüestionables.
Aquesta setmana, dilluns, Josep Playà Maset ha publicat a La Vanguardia dues pàgines excel·lents, imprescindibles per a fer-se un criteri sobre els frescos de Sixena, conservats pel MNAC des de la guerra, quan van estar a punt de desaparèixer completament (se'n conserven restes, només) a causa de l'incendi provocat per les milícies anarquistes.
Sixena era al front d'Aragó, aquell terrible i esplendorós paisatge i escenari de la confrontació més forta de la guerra del 36.
Aquest és, apunto, un dels punts més febles i deteriorats de la cultura aragonesa present, la relació difícil, per no dir esquizofrènica, que manté amb el passat anarquista a què tant va contribuir.
Anem als fets, que el periodista Playà Maset detalla de primera.
Dos mesos després de l'incendi, l'arquitecte i historiador Josep Gudiol, quan finalment ho va saber, se'n va anar a veure'n el resultat.
Davant del desastre del monestir i en particular dels frescos –que per això estan tan enfosquits, com si fossin una evocació de les pintures negres de Goya–, Gudiol va tornar a Barcelona per recaptar diners i salvar-los.
El conseller de Cultura, Ventura Gassol, li va proporcionar 4.000 pessetes (un bon pessic) i dos tècnics que ja coneixien l'aleshores moderníssima tècnica de l' strappo, com extreure frescos de parets medievals.
Amb ajut d'habitants de Vilanova de Sixena, els van arrencar i, a Barcelona, van ser dipositats a la casa Amatller del passeig de Gràcia, on van rebre una primera restauració.
El 1940 les obres ja són al MNAC, protegides.
Els frescos són restaurats més a fons el 1943, sota la direcció de Gudiol mateix, tornat ja de l'exili.
El 1949 tornen al museu de Montjuïc.
Anys després, el 1960, el director aleshores del museu, Joan Ainaud de Lasarte, promou el rescat dels fragments que encara hi havia a Sixena.
D'acord amb les autoritats polítiques del moment, són traslladats també al MNAC.
I així es va salvar el que resta de les meravelloses pintures de Sixena.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Pesaria menys el passat si Artur Mas no liderés el nou partit?
Però al partit hi ha por que l'acabés liderant qui no consideren coherent amb la metamorfosi independentista. |
L' Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat aquest dilluns que existeixen evidències científiques que els infectats pel coronavirus poden transmetre la malaltia després d'haver-se recuperat.
Per aquesta raó, ha advertit que cal mantenir l'aïllament, com a mínim, quince dies després de deixar de presentar símptomes.
Així mateix, l'OMS ha advertit que tots els casos sospitosos, també aquells que presenten símptomes lleus, han de ser sotmesos a les proves diagnòstiques perquè aquells que el resultat sigui positiu puguin ser aïllats i trencar així la cadena de contagi.
Segons el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, a banda de les mesures de distanciament social –mantenir distància entre persones i les mesures d'higiene-, cal un "augment urgent" de proves, aïllament i rastreig de contactes.
En una conferencia de premsa ha explicat que les persones amb coronavirus han de ser aïllades, preferiblement en un hospital.
En el cas que hagin de passar la malaltia a les seves cases, han de dormir en una habitació separada de la resta d'habitants i, preferiblement, utilitzar un bany diferent.
S'ha d'evitar qualsevol visita i les persones amb bona salut han de rentar-se curosament les mans després d'entrar en contacte amb el malalt.
Uns i altres han d'usar mascarilles.
La cap de la unitat de malalties emergents de l'OMS, Maria Van Kerkhove, s'ha referit al contagi entre nens.
Ha advertit que, tot i que existeix la tendència a què desenvolupin la malaltia de manera greu, hi ha nens que han mort pel coronavirus.
"No podem dir que universalment aquesta malaltia és lleu en nens", ha puntualitzat. |
La Guàrdia Civil, en el marc de l'operació Camp de golf, ha detingut 12 persones per un delicte de tràfic de drogues i ha desmantellant dos laboratoris interiors de marihuana, en els quals es van confiscar 4.300 plantes de diferents grandàries.
Amb aquestes detencions s'ha desarticulat un grup criminal especialitzat en aquest tipus de cultius, dirigit per persones de nacionalitat xinesa que utilitzaven ciutadans d'altres països asiàtics com a mà d'obra.
S'han realitzat quatre escorcolls domiciliaris, tres d'ells en les localitats toledanes de Layos i Añover de Tajo i un altre en localitat madrilenya de Leganés.
En nota de premsa, la Delegació del Govern espayol ha informat que la Guàrdia Civil tenia ja oberta una investigació tendent a determinar la veracitat de les diferents informacions de les quals disposava sobre cultius interiors de marihuana en habitatges de la localitat de Layos.
El curs d'aquesta investigació, que els agents van denominar Camp de Gol, els va portar fins a dos habitatges situats en un mateix carrer d'aquesta localitat.
La Guàrdia Civil va comprovar que els habitants d'un d'aquests habitatges formarien part d'un grup criminal com a mà d'obra, dirigit per persones d'origen asiàtic que operaven des de Madrid.
Els capitosts, de nacionalitat xinesa, serien els encarregats de la distribució de la droga a altres organitzacions allotjades a Europa.
El curs d'aquesta investigació va portar als agents a determinar que els dirigents d'aquesta organització, de nacionalitat xinesa, utilitzaven mà d'obra d'altres països asiàtics, principalment vietnamita, que realitzaria aquests treballs a canvi d'una petita quantitat de diners i de petites quantitats de menjar que els proporcionaven una vegada a la setmana, sent rellevats en l'habitatge per altres treballadors una vegada al mes.
Tots ells es trobarien en situació administrativa irregular a Espanya.
La Guàrdia Civil va analitzar tota la informació obtinguda i va sol·licitar quatre autoritzacions d'entrada per a habitatges situats en les localitats de Layos i Añover de Tajo, a la província de Toledo i en la localitat madrilenya de Leganés.
En els dos habitatges inspeccionats a Layos, la Guàrdia Civil va localitzar sengles cultius interiors de marihuana, on es van confiscar 2.000 i 2.300 plantes.
Aquestes plantes eren transgèniques, amb alt contingut en THC, el principi actiu de la droga i eren reproduïdes mitjançant esqueixos que ells mateixos realitzaven.
Ambdues plantacions comptaven amb tot el sistema de reg, il·luminació i abonament necessari per a la seva explotació massiva, podent arribar a produir unes 16.000 plantes a l'any.
La Guàrdia Civil va intervenir 200 litres de fertilitzants, 156 reactàncies i llums, 840 metres de cable elèctric, 453 metres de tub de refrigeració, 8 filtres industrials de carboni per evitar olors, 25 ventiladors i 56 metres de tubs de conducció d'aire.
El corrent elèctric era subministrat a les propietats de forma il·lícita, realitzant els enllaços mitjançant excavacions que arribaven fins als conductes de la línia situats sota la via pública, estimant que la defraudació podria ascendir als 36.000 euros.
Amb l'explotació de l'operació Camp de golf, la Guàrdia Civil ha detingut 12 persones, dues de nacionalitat espanyola i 10 d'origen asiàtic, tots ells il·legals dins del país i ha desarticulat un grup criminal especialitzat en cultius interiors de marihuana.
La Guàrdia Civil va posar a tots els detinguts a la disposició de l'autoritat Judicial, que va determinar l'ingrés de tres d'ells en un centre penitenciari.
En aquest operatiu han participat diferents unitats de la Guàrdia Civil, USECIC, Posat d'Argés i de Mora, Equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Mora i Equip Roca de Bargas-Villaluenga.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Valentí Roqueta a la presentació de vins i caves de la DO Pla de Bages
Intervenció de Valentí Roqueta, president del Consell Regulador de la DO Pla de Bages a la presentació dels vins i caves de la DO Pla de Bages el dilluns 27 d'abril de 2009 al Serrat del Figaró de Taradell (Osona). |
Una recerca del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València i de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA) del CSIC planteja que el genotip del gen FUT2, la microbiota intestinal i la susceptibilitat a la infecció són factors clau i interrelacionats en la incidència de la gastroenteritis vírica provocada per rotavirus i norovirus.
Els resultats, publicats en la revista 'Scientific Reports', suggereixen que biomarcadors com el bacteri 'Akkermansia muciniphila' podrien millorar l'eficàcia de les vacunes contra aquesta afecció.
El treball desenvolupat demostra que les infeccions pels principals virus entèrics (aquells que afecten al tracte intestinal), és a dir rotavirus i norovirus, depenen tant de factors genètics de l'hoste com de la microbiota intestinal de l'humà.
"El nostre treball té com a finalitat millorar les estratègies de prevenció contra aquests virus –que anualment produeixen milers de morts–", apunta Jesús Rodríguez, investigador Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina de la Universitat de València i coordinador de la recerca que s'acaba de publicar.
En el cas de rotavirus existeixen vacunes disponibles comercialment des de l'any 2006, però actualment no existeix cap disponible per a norovirus.
"En el cas de la vacuna per a rotavirus s'han detectat casos de fallades en la vacunació, els quals podrien ser deguts a la composició en la microbiota dels pacients", segons l'investigador del Departament de Microbiologia i Ecologia.
"Treballs com el nostre permeten detectar biomarcadors, en el nostre cas el bacteri Akkermansia muciniphila, relacionats amb la infecció per rotavirus i que podrien ser utilitzats per a millorar la salut en humans.
Una hipòtesi que ens plantegem és saber si estratègies dirigides a augmentar la proporció d'aquest bacteri podrien millorar l'eficàcia de la vacuna", segons Rodríguez.
Els investigadors de la Universitat i del CSIC porten anys estudiant la microbiota i els aliments probiòtics com a agents protectors davant la diarrea viral, però diferents resultats de recerca han demostrat in vitro i en models animals que la microbiota puga estar facilitant la infecció per rotavirus i norovirus.
Aquest fet ha portat al grup de recerca a cercar la relació entre microbiota, gens i virus en humans.
Les infeccions per rotavirus i norovirus són les principals causa de gastroenteritis vírica en el món.
Les provocades per rotavirus són la principal causa de mort per diarrea en xiquets menors de 5 anys d'edat, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Els norovirus produeixen diarrea aguda en persones de totes les edats i són els principals virus transmesos per aliments.
La recerca s'ha desenvolupat en col·laboració entre el Laboratori de Virus Entèrics del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València i el Laboratori de Probiòtics i Prebiòtics de l'Institut de Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA) del Consell Superior de Recerques Científiques.
En aquest estudi s'han utilitzat estratègies de seqüenciació massiva (NGS) i anàlisi bioinformàtics, així com estudis de genètica humana.
El grup de recerca en gastroenteritis virals posseeix diverses línies de recerca centrades en l'estudi de l'epidemiologia molecular dels virus entèrics, la patogènesis i resposta immunitària de les infeccions per virus entèrics i les interacciones virus/hoste.
És en aquesta última línia de recerca on s'hi troba aquest estudi. |
El comprador podrà activar un crèdit fiscal per esquivar impostos quan l'entitat torni a ser rendible
TORNEN LES PROTESTES CONTRA L'ENTITAT La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va reprendre ahir les accions de protesta contra CatalunyaCaixa amb una concentració davant de la seu central de l'entitat a la Via Laietana de Barcelona.
Denuncien que, en dos mesos d'aturada per negociar, només han aconseguit onze dacions en pagament de 321 casos presentats. / O. CAMPUZANO / ACN
El pròxim concurs d'adjudicació de CatalunyaCaixa porta incorporat un regal amb llaç valorat en 2.000 milions d'euros.
Independentment de si la subhasta se salda al preu d'un euro -com fins ara s'han tancat les vendes de la CAM, Unnim i Banc de València- i que hi pugui haver un esquema de protecció d'actius (que suposa que l'Estat assumeixi la majoria de les pèrdues futures), el guanyador del procés podrà activar a mitjà termini un crèdit fiscal equivalent a la xifra, van explicar fonts del sector.
Aquesta figura financera significa que quan CatalunyaCaixa torni a generar beneficis podrà descomptar dels impostos els 2.000 milions en exercicis consecutius fins que s'esgotin.
Deloitte ja va alertar d'aquesta situació al maig i ho va fer notar en l'auditoria de CatalunyaCaixa.
Al tancament del 2011, el crèdit fiscal arribava als 1.400 milions, però el setembre del 2012 aquesta xifra s'havia engreixat fins a superar els 2.000 milions.
Curiosament, es repeteix un panorama semblant a les altres entitats financeres que encara estan nacionalitzades: Bankia i NovaGalicia també tenen crèdits fiscals.
Amb tot, el regal pot enverinar-se, perquè tot depèn de si el nou propietari de CatalunyaCaixa serà capaç de fer que l'entitat torni a generar beneficis.
El banc format per les antigues Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa va registrar unes pèrdues de 1.335 milions el 2011 i és molt previsible que hagi tancat el 2012 també amb números vermells (el benefici d'explotació detectat a finals de setembre va arribar als 225 milions positius).
Altres aspectes a tenir en compte són la recapitalització que ja ha fet l'Estat i el recent traspàs d'actius immobiliaris tòxics al banc dolent, conegut com a Sareb.
L'entitat que presideix Adolf Todó ha aportat 6.708 milions al Sareb, fet que segurament disminuirà el crèdit fiscal al tancament dels comptes corresponents al 2012.
Aquest últim balanç servirà de base del nou llibre de venda que ha preparat Citigroup, l'informe que estipula les condicions de la subhasta que podria enllestir-se aquest trimestre, expliquen les mateixes fonts.
Els principals candidats a convertir-se en propietaris de CatalunyaCaixa són Banc Santander, el Sabadell i el BBVA.
El primer intent de vendre l'entitat es va estroncar al juny, coincidint amb l'inici del procés d'auditoria de Roland Berger i Oliver Wyman.
L'entitat no ha perdut el temps i ha aprimat el balanç amb la venda de participacions industrials, tal com mana Brussel·les en el memoràndum del rescat bancari espanyol.
D'aquesta manera, fa 15 dies es va desprendre de l'1,49% que mantenia a Gas Natural.
L'operació li ha aportat uns ingressos de 182 milions, i ha aconseguint fins i tot unes plusvàlues de 4,5 milions d'euros.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Quan es parla de lectors de llibres electrònics, normalment es parla de Kindle, com si la marca propietat d'Amazon s'hagués convetido en un genèric en l'imaginari popular.
Però el cert és que des de fa uns anys els e-readers s'han anat multiplicant i són moltes les marques de productes electrònics els que han apostat per ells.
En alguns països gaudeixen d'una popularitat més gran que en d'altres, però el que està clar és que fa temps que conviuen perfectament amb els tradicionals llibres de paper.
Al cap i a la fi, se'ls dona usos diferents moltes vegades, per diferent motius com la mobilitat, el preu dels textos, el desig de conservar-lo o no a la biblioteca física de casa...
Aquestes són algunes de les diverses raons per les quals s'alterna l'ús d'un format o un altre segons el cas.
També és veritat que després de la seva irrupció fa una dècada aproximadament, les vendes dels dispositius e-reader s'han estancat i només augmenten quan surt al mercat algun model que ofereix una diferència significativa sobre els anteriors, de manera que justifiqui una inversió que pot rondar entre els 100 i els 400 euros aproximadament.
I un d'aquests models nous acaba de ser anunciat per Kobo, la marca de lectors d'ebooks de la multinacional japonesa Rakuten, patrocinador principal del FC Barcelona.
Els experts ja apunten a què el Lliura H2O pot convertir-se en un interessant competidor dels Kindle de Amazon.
I és que el nou e-reader de Kobo ofereix importants actualitzacions de programari i característiques de maquinari que es creu que reportarà un bon nombre de vendes dins del seu segment.
El que més crida l'atenció del Lliura H2O ho apunta ja el seu propi nom.
La referència al terme H2O (aigua) indica que es tracta d'un lector de llibres electrònics que pot mullar-se mentre es llegeix sense cap problema.
Compte amb una certificació IPX8, el que permet submergir-lo a l'aigua fins a dos metres de profunditat durant una hora.
Una característica que ho fa summament atractiu per llegir a la banyera, la dutxa o la piscina, sense haver de preocupar-se que el dispositiu pateixi danys.
A més, cal assenyalar que es tracta d'un dispositiu de gamma alta, que compte amb un pantalla tàctil de 7 polzades amb molt bona nitidesa (300 píxels per pulgadaa, tinta electrònica de tecnologia Carte E Ink, una bateria de llarga durada, il·luminació frontal ajustable i una capacitat d'emmagatzemament per a uns 6.000 ebooks.
Així mateix, compta amb el disseny per llegir amb una sola mà, que tant valoren avui dia els usuaris, i tot això a un preu que encara que pugui semblar elevat és del més competitiu: 179,99 euros.
Sortirà a la venda el proper dia 10 de setembre, encara que ja es pot reservar en la pàgina web de Kobo. |
Recollit, entre altres obres, al "Diccionari descriptiu de la llengua catalana", de l'Institut d'Estudis Catalans
Ordre donada per l'autoritat judicial a la governativa per buscar i detenir una persona implicada en un procés penal.
Formes secundàries: recerca i captura, busca i captura. |
Una delegació de Podem, composta per l'europarlamentària Tania González i el portaveu i promotor de la formació Íñigo Errejón, s'ha reunit a Londres amb el fundador i editor de Wikileaks Julian Assange, que està refugiat a l'ambaixada de l'Equador de la capital britànica des de fa dos anys.
La trobada amb el fundador de WikiLeaks s'ha produït arran de la visita a Londres dels representants de Podem per participar en un debat organitzat per la formació juntament amb el director de cinema britànic Kean Loach, l'escriptor i comentarista també britànic Owen Jones, i la sociòloga estatunidenca de la Universitat d'Aberdeen Cristina Flesher Fominaya.
Durant la reunió, Assange ha relatat a la delegació de Podem la seva situació actual de "llimb jurídic" en què no té "ni els drets i garanties d'estar formalment acusat ni pot viure com una persona lliure", segons ha informat el partit liderat per Pablo Iglesias en un comunicat, recollit per Europa Press.
Per la seva banda, els representants de Podem li han traslladat la intenció de la seva organització d'utilitzar els recursos polítics amb els quals compten "per col·laborar en la resolució de la seva greu situació", que consideren que "atempta contra la llibertat d'informació i les garanties jurídiques mínimes".
Per a Podem, "la transparència és un pilar fonamental de la democràcia", i la situació que està vivint Assange "és representativa de la por que tenen els governs, acostumats a funcionar d'esquenes a la gent, que les seves pràctiques puguin ser conegudes i divulgades".
Alhora, la formació d'Iglesias denuncia que el director de WikiLeaks porta confinat a l'ambaixada de l'Equador dos anys després d'haver obtingut asil polític, "al no tenir garanties de Suècia ni del Regne Unit que la seva extradició al país escandinau no pogués comportar una segona extradició als Estats Units, on moltes figures públiques demanen el seu enjudiciament per espionatge i traïció, càrrecs que podrien comportar la pena de mort".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Moltes persones viuen lligades a records del passat, moments dolorosos de les seves vides i això els impedeix avançar.
Aferrar-se a pensaments passats impedeix enfocar la mirada cap endavant.
Resulta més saludable viure el present que aprofundir en el passat, i focalitzar-se en els grans aprenentatges que resulten de les experiències viscudes.
El present és l'únic moment que existeix per actuar, per construir i per amar.
Per precisar aquestes idees experts com el Dr.
José Luis Lillo Espinosa, metge-psiquiatre, psicoanalista i membre de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, sosté que el perdó, en la mesura que suposa la superació del ressentiment, consolida el sentit de la dignitat i allibera els lligams amb el passat.
Les investigacions realitzades per la Universitat de l'Institut de Michigan per a la Investigació Social van informar que "Les persones que perdonen tendeixen a experimentar sentiments reduïts d'inquietud, nerviosisme i falta d'esperança".
Això em porta a reflexionar en què el nostre estat mental influeix en el propi benestar i sentir-se en pau amb nosaltres mateixos és part d'aquest procés de comprensió i de perdó.
Hi ha diferents punts de vista, gustos, afectes o opinions humanes que es presenten a la feina, a les institucions, a les esglésies i de vegades les discrepàncies ens porten a sentir-nos ofesos.
Però en tots els casos, i a l'església de manera més rellevant, podem superar les ofenses sabent que el progrés està subjecte només a les qualitats espirituals que expressem cadascun, i reconeixent que el cor i el centre de tot és l'amor.
Jesús posava en pràctica el que ensenyava i així va estendre la llei del perdó a tots els homes davant de qualsevol ofensa, va demostrar que el mal és vençut pel bé infinit, que es manifesta en el perdó, i ens va deixar la oració, com la nostra arma principal per superar el mal; una oració silenciosa i afirmativa que ens ensenya a perdonar i a estimar als qui ens ofenen.
En el capítol "Ameu els vostres enemics" del llibre Escritos Misceláneos [Escrits Miscel·lanis], la seva autora Mary Baker Eddy, qui es va enfrontar freqüentment a crítiques injustes, expressa: "'Ama als teus enemics' és idèntic a 'No tens enemics'.
En què es relaciona aquesta conclusió amb aquells que t'han odiat sense causa?
Simplement en que aquests infortunats individus són virtualment els teus millors amics.
En primer i últim cas, t'estan fent bé en mesura molt superior al concepte que ara puguis tenir del bé".
Perdonar no prové d'un sentir humà, sinó que prové de Déu i de comprendre que la nostra autèntica naturalesa reflecteix puresa i innocència.
Aquest perdó, que no admet ni coneix greuges perquè l'amor no els coneix, és el primer pas per a la curació en la nostra consciència i en el nostre cor.
Vaig poder comprovar això en una experiència personal amb una companya de feina.
Érem molt unides en complir les nostres obligacions i també en gaudir dels moments laborals amb molta alegria.
Fins que es va incorporar nou personal i les coses van canviar.
Tot d'una, vaig notar cert distanciament i agressivitat cap a mi.
Em sentia dolguda i ofesa amb les seves actituds, i la relació cada dia es tornava més difícil.
Em provocava malestar i inquietud i vaig comprovar que aquest estat de ressentiment m'estava afectant mentalment.
Fins que un dia vaig comprendre que la clau estava en espiritualitzar el meu estat mental, és a dir, abandonar els mals conceptes i observar-la d'una manera diferent, més elevada, reconeixent-la a ella i a mi mateixa com a idees espirituals de l'Amor.
Aquest canvi en la meva manera de pensar em va permetre aquietar aquells pensaments negatius que pretenien envair la meva consciència, la situació va millorar notablement i vam tornar a ser les mateixes de sempre.
Aquesta cita bíblica amplia la nostra comprensió del veritable amor, aquest amor espiritual que ens allibera de l'egoisme i de la rancúnia, i ens absorbeix per complet.
Aquest Amor és identificat com una qualitat de la naturalesa de Déu, un Amor perfecte i infalible.
No és possible dirigir el que esdevindrà en la nostra vida en el futur, però es pot avançar valorant el dia a dia que se'ns presenta, l'aquí i ara, ocupant-nos en comptes de preocupant-nos, i acceptant cada dia com el desenvolupament de noves oportunitats i possibilitats.
Pots tancar ja el teu passat perdonant i avançant cap a la plenitud de l'Amor diví!
L'efecte guaridor d'un bon pensament
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El Barça va fer la seva part, no va fallar a Vitòria.
Hores després que es fés públic que Abelardo no continuarà la temporada vinent a la banqueta de l'Alabès, els homes de Valvedre van ser pràctics amb un 0-2 aconseguit a la segona part, abans de l'aparició al terreny de joc de Messi, i avui mateix poden ser campions si l'Atlètic perd amb el seu partit contra un València que no és un adversari de poca consideració.
El partit a Mendizorrotza no va ser per recordar.
La primera part va ser de poca qualitat i el domini infructuós del Barça amb actors com Coutinho i Démbéle que van maldar per ser protagonistes i no van passar de discrets.
Al segon temps, el que va marcar i va poder arrodonir una actuació personal prou meritòria va ser Aleñá que va marcar un 0-1 vital per decantar un partit embussat.
Valverde va apostar per la rotació i mig equip titular no va sortir en l'onze que va posar damunt de la gespa de Mendizorrotza.
Absent Rakitic, que s'havia quedat fora de la convocatòria i descansant a la seva llar barcelonina, tampoc no van ser escollits per iniciar el joc Lenglet, Jordi Alba, Arthur ni, és clar, Messi.
Els camins que obre l'argentí i la seva inspiració es van trobar a faltar en els primers 45 minuts, tot i els intents de Coutinho, que va mirar d'assumir els galons.
En el minut cinc, el Barça ja va tenir una doble i claríssima ocasió quan Suárez es va quedar sol davant Pacheco i el porter li va rebutjar la rematada; el brasiler, que seguia la jugada, no va poder transformar en gol el que era una clara oportunitat.
Amb Sergi Roberto molt actiu per la banda dreta, la possessió de l'equip blaugrana era asfixiant i va ser Luis Suárez qui va tenir, altra vegada, les aproximacions de més claredat cap a la porteria local.
Per la seva banda, l'Alabès només va donar algun símptoma de perill en accions de pilotes a l'olla com una rematada de cap a càrrec de Rodrigo Ely, al minut 40, que es va perdre per damunt del travesser de Ter Stegen.
Umtiti, que anit va ocupar el lloc de Lenglet, no es va mostrar en la seva millor forma però no va passar per problemes en un partit sense gaire exigències per part dels davanters vitorians, poc incisius.
El Barça necessitava guanyar per no allargar més l'espera pel títol de lliga, que es vol aconseguir aquesta mateixa setmana, abans de jugar l'anada de la Champions amb el Liverpool.
Per això, Messi va començar a escalfar a l'inici de la segona part per si feia falta la seva participació per desencallar i trencar el partit davant un rival que es mostrava inferior.
Però no va fer falta; quan va sortir el matx ja estava decidit i no va haver de ser qui desanivellés.
Valverde va canviar els laterals de banda i l'Alabès semblava que sortia més valent i buscant un joc de més profunditat.
L'intercanvi de propostes va durar poc, perquè en el minut 54 els blaugrana van saber culminar una de les moltes combinacions amb un bon xut d'Aleñá, arranat al pal, al qual no va tenir resposta Pacheco.
Era el cop que feia falta perquè el 0-2 no va tardar massa en pujar al marcador.
Una jugada que va començar amb un gol anul·lat per fora de joc a Piqué es convertia en penal, gràcies al VAR, per una mà prèvia de Pina.
Luis Suárez va ser l'encarregat de saber transformar aquesta pena màxima que només va arribar sis minuts després de la diana d'Aleñá.
Amb mitja hora al davant, hi va haver temps per a una estona de Leo Messi, que va entrar a jugar per un Démbéle poc afortunat en les seves accions d'un contra un.
L'estrella va tenir l'opció de fer el tercer però entre el pal i Pacheco van evitar-ho.
Jordi Alba va entrar per Semedo, que va jugar anit un partit acceptable, i en la recta final va ser Arthur qui va suplir Aleñá que es va endur una ovació molt merescuda.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
INFORMACIÓ DEL SERVEI Cliqueu aquí
L'Oficina d'Habitatge del Consell Comarcal del Maresme (OCH Maresme) es va crear l ́any 2005 per oferir al territori tots aquells serveis d ́habitatge que presta el Departament de Medi Ambient de la Generalitat.
L ́objectiu principal és donar resposta a aquelles necessitats cada cop més creixents de les polítiques locals d ́habitatge per:
El Servei d'Habitatge que presta el Consell Comarcal del Maresme es fonamenta en tres pilars bàsics:
o Informar i assessorar els ciutadans i ciutadanes de la comarca sobre els recursos que l'Administració destina a habitatge i sobre com poden accedir-hi.
o Donar assessorament tècnic en les obres de rehabilitació dels edificis i dels habitatges i cursar totes les sol·licituds de subvencions en aquesta matèria.
o Potenciar la borsa de lloguer mitjançant la captació i lloguer d'habitatges a la comarca del Maresme
La tasca principal de l ́oficina és la de col·laborar actualment amb l ́Agència de l ́habitatge de Catalunya i amb els ajuntaments de la comarca que signen conveni en les següents funcions:
• La informació i l ́assessorament a la ciutadania i a les administracions locals en totes les matèries relacionades amb el lloguer i compra d ́habitatge: Ajut Implícit, Subvencions d ́estalvi i eficiència energètica, Moratòria de préstecs i Mesa d ́Emergència Social.
• La captació d ́habitatges desocupats per posar-los en lloguer a preus per sota mercat.
Informació, assessorament, gestió i mediació de la Borsa de lloguer jove i social.
• Informació, assessorament i tramitació dels Ajuts al lloguer i a la hipoteca per persones en risc d ́exclusió social residencial: Prestacions Permanents per al pagaments del lloguer, Renda Bàsica Emancipació i Prestacions Econòmiques d ́Especial Urgència.
• Informació, assessorament i tramitació dels Ajuts a la Rehabilitació d'edificis i habitatges, els Informes Interns d'Idoneïtat i les ITES (Inspeccions Tècniques dels Edificis).
• Informació, assessorament i tramitació de cèdules d'habitabilitat de segona ocupació i de les cèdules de primera ocupació.
• Informació, assessorament i gestió del Registre de Sol·licitants d ́HPOC.
• Informar, assessorar i col·laborar amb els ajuntaments en casos conflictius, per la tramitació d ́ajuts per impagaments de rendes i pel re allotjament.
• Informació sobre patologies i els tipus d ́obra que posteriorment són susceptibles de rebre ajuts, requisits i documentació per accedir-hi, tant a propietaris com a llogaters i tràmits dels ajuts.
• Assessorament general als Ajuntaments en matèria d ́habitatge.
• Altres gestions relacionades amb l ́habitatge que s ́estableixin de comú acord, per mitjà del conveni.
Els serveis que no s ́ofereixen des de l ́Oficina comarcal d ́Habitatge són aquells que corresponen exclusivament als municipis: |
Un iogurt pot aportar al voltant del 49% del calci que el teu cos necessita al dia, un 38% del fòsfor, un 18% de potassi i un 12% del magnesi.
No obstant això, un estudi britànic acaba de revelar que els iogurts que comprem en els supermercats poden ser una font "elevada" i "no reconeguda" de sucre.
La millor opció per saber que estàs menjant un iogurt sa és sens dubte fer-lo tu mateix a casa.
A continuació, et deixem una senzilla recepta per elaborar aquestes postres de forma fàcil.
Només necessitaràs una olla, un termo i un termòmetre:
- Posa la llet en una olla, i escalfa-la durant 10 minuts a 190 graus sense que arribi a bullir.
Es recomana comprovar la temperatura amb un termòmetre.
- Després, treu-la del foc i tira la llet en un termo amb la cullerada de iogurt.
Deixa reposar, aproximadament durant una mitja hora, fins que baixi a uns 45 graus.
- Afegeix una cullerada de sucre o mel per donar-li un sabor més dolç i barreja bé.
- Tapa el termo i espera quatre hores perquè els ferments facin la seva feina.
- Passat aquest temps, obre, escorre amb un colador fi el sèrum, remou i reparteix el contingut en gots amb tapa.
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients... |
Aquí adjunto una versió (resumida, només 5′) del debat:
A banda de la crisi econòmica, social i política de la UE, que ha posat en qüestió el model mateix de la unió econòmica monetària, ens trobem cada vegada més amb un altre dèficit de la UE: la manca de llibertat de les persones per circular dins la UE.
Expulsió de ciutadans i ciutadanes europees d'un país a altre, consolidació de la idea de ciutadans europeus de dues classes i venda de la ciutadania europea per a multimilionaris.
Aquests són, només, alguns exemples de les deficéncies europees.
La idea de que tota persona tenia (vaja, té) dret a viure a qualsevol país de la UE, es demostra falsa pels propis fets, o si més nopateix importants limitacions, tal com ho indica la Directiva de Lliure Circulació:
El dret de residència per més de tres mesos continua subjecte a certes condicions.
El que ens trobem és que alguns estats han començat a expulsar aquells ciutadans o ciutadanes que representen (diuen) una "càrrega excessiva" per als seus sistema de benestar.
El cas més paradigmàtic és Bèlgica, on es va expedir l'ordre de sortida a 4.812 ciutadans de la UE al 2013 i on la comunitat més expulsada va ser l'espanyola (291 persones), per darrere de romanesos, búlgars, holandesos i francesos.
La crisi econòmica, les retallades socials, el populisme de dretes i la manca de un marc europeu que protegeixi a les persones que busquen feina per més de 3 mesos en altres països de la UE, ha deixat la lliure circulació de persones en un luxe per qui pugui pagar-ho.
És per tot plegat que he presentat una pregunta escrita a la Comissió Europea, on demano que es clarifiqui si s'està fent una mala interpretació de la Directiva de lliure circulació o si no hauria de considerar un canvi en aquesta mateixa per garantir que cap persona comunitària caigui en uns llimbs legals, sense protecció social alguna, quan es expulsada per un Estat de la UE
Aquest escàndol coincideix amb el debat d'avui del Parlament Europeu sobre la nova legislació a Malta on s'ofereix la possibilitat de 'comprar' la ciutadania europea.
Però no és un cas aïllat, la mateixa política s'ha aplicat a Portugal, Grècia, Xipre i Hongria, i també a Espanya, on els estrangers que realitzin una "inversió significativa" (més de 500.000 euros) podran sol·licitar el permís de residència.
Els Verds considerem que la política de venda del passaport europeu qüestiona la política migratòria de la UE i demanen introduir un enfocament coherent de la migració legal, així com un sistema d'asil eficaç, i no deixar la ciutadania a les mans dels qui puguin pagar-la.
Per això hem presentat aquesta proposta de resolució.
Lampedusa, un cop més, posa en evidència allò que tothom veu (o hauria de veure): que 'el rei va despullat'.
Ahir es van reunir els Ministres d'Interior de la UE, i avui el Parlament Europeu té previst votar una resolució en relació a la darrera (fins avui) de les tragèdies que de manera regular tenen Lampedusa com a escenari: la fugida de Síria.
De nou escoltem laments i condemnes, oferim mostres de condol, i fem minuts de silenci.
La UE, en una nova mostra d'hipocresia, plora la pèrdua de vides humanes a les seves costes ignorant motius, causes i responsabilitats.
Pitjor encara, els mateixos que avui organitzen cerimònies amb espelmes en senyal de dol per la pèrdua de vides humanes (el PPE), aprovaven fa pocs dies lleis que penalitzen, no només els immigrants, sinó a qui gosi ajudar-los, fins i tot rescatant-los del mar.
La retòrica dels ministres i d'alguns grups polítics no aconsegueix amagar la realitat: les actuals majories governamentals fa anys que aposten per una Europa fortalesa, per dificultar les vies legals d'entrada de persones, per penalitzar, i fins i tot criminalitzar, les persones demandants d'asil, o simplement immigrants.
Mentre els ulls d'alguns ministres aboquen llàgrimes de cocodril, les seves mans signen lleis i decrets que condemnen a presó, o directament a mort, milers de persones.
Per moltes llàgrimes que vessem, no podem oblidar les moltes responsabilitats que com a països de la UE tenim en el drama que viu dia sí i dia també, el Mediterrani: Lampedusa, Ceuta, Melilla...
Fa anys que reclamem des de diversos fronts socials i polítics un canvi de polítiques, un gir radical en l'estratègia europea per gestionar els moviments de persones.
Cal, més que mai, un marc europeu d'immigració, asil i refugi, que consideri les persones que el demanen com a tals, i no com delinqüents, reals o en potència.
Són els governs els qui impedeixen que Europa faci el que hauria de fer.
Són les capitals dels Estats les qui empastifen de sang i fang els ideals fundacionals del projecte europeu.
Són les majories governamentals actuals les que estan matant, literalment, milers de persones, i amb elles el somni europeu en el que tanta gent crèiem, però que cada vegada veiem més tèrbol.
Amb motiu de les denúncies que rebem de diferents ONG i fent un seguiment de la lamentable situació que pateixen les persones migrades en situació irregular a Catalunya, l'Estat espanyol i a la Unió Europea, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió Europea demanant que reaccioni davant la situació de crisi humanitària que generen els Centres d'Internament d'Estrangers.
Confio que avui, 18 de desembre, dia Internacional de les persones migrades, sigui també un dia de lluita i reivindicació pel tancament definitiu dels Centres d'Internament d'Estrangers i per un món millor.
Ahir vaig tenir l'honor de ser a l'Ajuntament
de Barcelona on diversos estudiants de secundària ens varen entregar a en Carles
Campuzano (Congrés Diputats), Manel Vila (Ajuntament de Barcelona) i servidor
(Parlament Europeu) el manifest que han estat treballant durant mesos en el marc
era la immigració i el racisme.
Personalment vaig gaudir molt de l'intercanvi d'opinions,
per cert molt treballades, i confio que al final hauran acabat també ells i elles amb la sensació que el motor del
canvi social no es pot aturar, sinó que ha d'estar en permanent funcionament,
malgrat la dificultat i la complexitat.
Vaig trobar especialment suggerent la metàfora
del puzzle, amb el qual els i les mestres d'aquestes escoles (que venien de tot
l'Estat) han treballat la importància d'entendre com totes les peces són necessàries
(de fet imprescindibles), però cap d'elles, per si mateixa, és suficient.
A continuació adjunto la nota de premsa d'IntermonOxfam en què expliquen la cerimònia d'entrega del manifest, el qual ens
hem compromès a promoure en el si de les nostres institucions:
Barcelona, Carles Campuzano, diputado de Convergència i Unió en el Congreso de
El Consell de Ministres de l'Interior de la UE es va reunir ahir, a Luxemburg, amb un dels temes més complexos dels darrers anys sobre la taula: la gestió dels creixents fluxes migratoris provinents del Nord d'Àfrica, i especialment de Líbia.
Després de llegir les conclusions em satisfà veure com, entre d'altres propostes, alguns dels Estats membre es van oferir per a rebre contingents de refugiats.
Tanmateix, el problema és molt més gran que això.
Segons l'ACNUR, hi ha més de 8.000 persones refugiades a Líbia, i 3000 que sol·liciten asil.
Totes aquestes persones reclamen protecció.
Seria del tot irresponsable per part de la UE desentedre's de la situació fent-ne exclusivament responsables els països veïns a Líbia.
Donat que les operacions militars a Líbia han estat principalment motivades pel deure de protegir (Responsibility to Protect), és imperatiu que els Estats membre n'assumeixin el corolari, és a dir, l'acollida d'aquella gent que en fuig.
Per altra banda, lamento un cop més (l'enèssim) que els Estats membres només es posin d'acord en una resposta comuna: l'enfortiment de l'Agència Frontex.
Com podem demanar que l'Agència emprengui les negociacions d'un acord amb les autoritats egípcies, líbies o tunisianes, quan aquestes es troben en aquests moments en plena transició democràtica?
Quin sentit té suggerir el desplaçament d'una nova operació de l'Agencia Frontex a Malta quan aquesta no té cap competència a l'hora d'identificar demandants d'asil (això correspon als Estats)?
Un cop més lamento el joc de pìng-pong entre determinats Estats membre, que no només trobo inacceptable tenint en compte la situació extremadament preocupant de les persones migrants, sinó que, a més, considero que les amenaces que alguns fan apel·lant a la reintroducció de controls a les fronteres internes suposa un atemptat a les ambicions del projecte europeu i a la solidaritat que se li associa.
En canvi, seria molt més pertinent la concessió de permisos d'estada i de treball temporals, així com l'aplicació rigorosa del dret al reagrupament familiar, sobretot dels tunisians.
Això, a més de molt més humanitari, suposaria un senyal més fort en favor les legítmes aspiracions de llibertat que flueixen per aquella zona.
Si tingués cabells, aquest matí se m'haurien posat de punta en llegir la crònica del corresponsal d'El Pais a Itàlia, Miguel Mora, relativa a la visita de Berlusconi a Lampedusa ( Berlusconi fabrica la realidad en Lampedusa ).
Si no fós perquè sóc més que conscient que es tracta d'una noticia, podríem arribar a pensar que l'escrit del periodista és un relat que va d'un president caricaturitzat.
El drama, però, és que no és ficció, sinó realitat, la crua realitat.
L'escenari: la plaça de l'ajuntament de Lampedusa, prèviament netejada per a l'ocasió d'escombraries, orines i defecacions.
El context: la crítica situació que viu l'illa italiana després de l'arribada (comprensible i esperada a la vegada) de gairebé 18.000 immigrants des de principis d'any.
La resposta de Berlusconi?, aquesta:
Quina sort que tenim, pensaran alguns, que Berlusconi és italià, i no català.
Malauradament, escolto i veig coses per aquí (parlo de Catalunya) que semblen, sinó copiades almenys sí inspirades en Berlusconi, el lampedusià.
Foto: Berlusconi es dirigeix as habitants de Lampedusa.
Avui votarem un informe prou important per a allò que anomenem l'Europa de les persones.
El cas és que aquest assumpte va provocar un cert debat en el sí del nostre Grup, Verds/ALE, en els habituals termes de si es considerava que la proposta de Directiva era suficientment ambiciosa per votar-hi a favor (malgrat queda lluny de les nostres expectatives) o si, al contrari, podria suposar un problema en el futur.
Val a dir que el debat va ser dificil, i complex, i va determinar que alguns optessin per votar a favor (una mena de Sí, però ) i els qui vàrem defensar l'Abstenció pels motius que seguidament explico:
Començo per dir que jo no estic a favor de votar en contra d'aquest text, ja que estic totalment d'acord que la UE necessita una directiva marc que ampari totes les persones treballadores de tercers països, així com els seus drets.
No obstant això, la directiva tal com ens ha arribat finalment després de mesos de circular per diversos comitès, despachos i comissions, exclou a una gran quantitat de categories com els treballadors de temporada, els destinats per la seva empresa, els refugiats i els treballadors desplaçats...
Personalment m'oposo a la segregació de les persones treballadores en més categories i encara més a que es concedeixi un tracte diferenciat a algunes d'aquestes persones dotant-les, a elles i als seus familiars, de menys drets que a d'altres.
És cert, cal dir-ho també, que algunes d'aquestes categories estan cobertes per altres directives, peró si agafem, per exemple la proposta de la Comissió sobre els treballadors de temporada, és fàcil adonar-se que aquestes directrius no són suficients en termes de drets.
Per tot plegat defenso, com d'altres companys dins del grup, que cal apostar per un marc comú per a totes les persones treballadores, ja que això permetria unificar la legislació en els llocs de treball i no posar en risc, conseqüentment, la integració de les persones migrants a la UE, així com la cohesió a la UE.
Cal dir que al llarg de les negociacions s'han guanyat importants coses que estan incorporades en la proposta de directiva que avui votem, com ara que la portabilitat de les pensions cap a tercers països no estigui condicionada a l'existència d'acords bilaterals.
Tanmateix, insisteixo, em temo que l'objectiu central que alguns defensem, és a dir, la igualtat de tracte i la no discriminació de totes les persones treballadores en el si de la UE, no está prou ben garantit en el text.
Per tot això he optat per abstenir-me a la votació d'aquest migdia si finalment acaben passant (és a dir, s'adopten) les esmenes sobre la restricció de l'àmbit d'aplicació.
L'article que l'assagista i politòleg Sami Naïr publica avui a El Periódico ( "Els atacs a immigrants al país transalpí" ) és un magnífic avís per a navegants en relació a què podria passar si prospera la proposta feta a Vic de no incloure les persones immigrades al padró.
Alguns hi veuran el paral·lelisme exagerat.
No fa pas tant que a Itàlia pensaven que mai passaria allò que avui està passant.
I si passa és per què, com diu Sami Naïr, mentre s'ha anat gestant massa gent ha mirat cap a una altra banda.
Com diu Naïr: Al negar-se a condemnar enèrgicament la xenofòbia, Europa demostra no tenir consciència ètica.
No oblidem per altra banda que, tant allò que s'esdevé a Itàlia, com els forats que té la nova Llei d'Estrangeria, són simples derivades d'aquella famosa Directiva del Retorn (o de la Vergonya), que alguns vàrem combatre durament, però que finalment va ser aprovada per les actuals majories existents a l'Eurocambra.
Diguem-ho clar: Ni Vic en particular ni Catalunya en general són comparables amb la situació de la Itàlia actual, ni de bon tros.
Tanmateix, si permetem i promovem certes actituds ens hi podriem acabar semblant massa.
I això, francament, em fa un pànic terrible.
Confio encara amb què primi el sentit comú de tots plegats que s'arxivi definitivament la proposta en discusió, i que comencem a treballar per una Catalunya integradora i escrupolosament respectuosa i promotora dels drets humans que ens permeti sentir-nos-en orgullosos, cosa que, ara com ara, molts italians i italianes no poden dir del seu país.
I la millor manera de fer-ho és no relacionar presència d'estrangers i crisi d'ocupació, cosa que vol dir concedir drets als que treballen i contribueixen a la riquesa social.
ELS ATACS A IMMIGRANTS AL PAÍS TRANSALPÍ
• Al negar-se a condemnar enèrgicament la xenofòbia, Europa demostra no tenir consciència ètica
El que havia de passar, passa: l'odi contra els estrangers, i en particular els immigrants, destil·lat amb regularitat per part del poder berlusconià i els seus aliats neofeixistes de la Lliga del Nord, ara recolzats per les organitzacions mafioses, especialment la N'Drangheta calabresa, acaba de ser descarregat contra els treballadors subsaharians de Rosarno.
Els seus habitants han organitzat una cacera humana, comparable a la d'El Ejido a Espanya, però encara molt més violenta: 68 immigrants han estat ferits i dos milers evacuats sota protecció policial.
Les agressions es van realitzar amb barres de ferro i cotxes llançats contra els «negres».
Els habitants van arribar fins i tot a organitzar cordons als carrers, parant els africans per apallissar-los de manera despietada.
La ciutat s'ha buidat d'immigrants i el dia 9 de gener es van utilitzar buldòzers per destruir el campament de barraques.
PRETENIEN respondre així a una manifestació pacífica organitzada el dijous anterior pels immigrants per protestar contra les vexacions, humiliacions i agressions racistes de les quals eren víctimes en aquesta petita localitat.
Deu dies enrere, havien atacat amb escopetes de trombó els immigrants que reclamaven unes condicions decents de treball.
L'organització mafiosa N'Drangheta, vinculada als empresaris, és la que ha organitzat aquests pogroms amb l'objectiu de reprimir les reivindicacions salarials i de condicions de treball dels obrers estrangers.
La màfia, braç armat dels patrons clandestins, controla la collita de cítrics, que ocupa uns 4.000 immigrants cada any.
Aquests treballadors no només no tenen documents d'identitat, sinó que els està prohibit reclamar-lo; viuen en campaments de barraques insalubres i no perceben més de 25 euros per dia.
Es tracta, doncs, d'una conjunció particularment salvatge de racisme i feixisme antisocial en un país de l' Europa democràtica.
La premsa vinculada al poder polític, la més escoltada i llegida, o bé silencia aquesta situació o bé la intenta minimitzar.
En paral·lel, el Govern no deixa d'aprovar lleis tan lliberticides com portadores de violència contra els estrangers.
L'oposició, si és que se'n pot parlar, reconeix la seva impotència i no fa gaire cosa per ajudar els immigrants.
Probablement no hi ha cap més país on la violència racista es doni amb tanta facilitat com a Itàlia, i és un escàndol veure com les autoritats europees callen.
L'odi xenòfob també va creixent en altres països.
A França i en certes regions d'Alemanya, els estrangers serveixen de bocs expiatoris de tots els mals provocats per la crisi econòmica i financera.
Ara bé, al relacionar crisi i immigració clandestina, els poders polítics abonen aquest estat d'ànim.
La immigració clandestina sempre ha existit i no s'ha desenvolupat massivament aquests dos últims anys.
Encara més, a Itàlia són els empresaris clandestins els que organitzen l'arribada il·legal de treballadors tant dels països de l'Est com dels camps d'internament instal·lats en sòl italià.
Però això no impedeix exposar oficialment el clandestí a la venjança popular, convertint així en sospitosa tota persona d'origen o aparença estrangera.
Alguns arriben fins i tot més lluny, com a França, i fomenten la guerra identitària entre els estrangers i els francesos en nom d'una pretesa reflexió sobre «la identitat nacional».
Per aquest motiu, en un moment en què els estats, després d'haver reflotat els bancs i perdonat els filibusters de les finances la terrible crisi que han provocat, pretenen lluitar contra l'augment de l'atur, s'ha d'esperar un augment de la violència i de les agressions contra els més desposseïts, especialment els immigrants.
Aquesta situació recorda dramàticament la de l' Europa dels anys 20 i 30 del segle XX.
Ratificant-se en aquests comportaments, Europa es desacredita i desacredita la democràcia i l'Estat de dret.
Però la veritat és que a l'adoptar, el 2008, la circular de la vergonya, així qualificada per la minoria dels diputats europeus que la van combatre, Europa feia possible, si no aquestes derives, almenys la seva possibilitat en un context jurídic en què els no comunitaris estan sotmesos a una vigilància gairebé penal diàriament.
¿On S'ATURARÀ aquesta boja lògica d'exclusió?
¿Quantes agressions, humiliacions o assassinats faran falta perquè els poders públics entenguin que cal lluitar enèrgicament contra aquests actes?
La millor manera és no relacionar presència d'estrangers i crisi d'ocupació; és concedir drets als que treballen i contribueixen a la riquesa social.
El control de les fronteres o la interrupció de la immigració de treball són mesures legítimes en període de crisi econòmica, però també és necessària una verdadera política de reconeixement dels drets d'aquells que ja estan instal·lats.
Al negar-se a condemnar enèrgicament els actes racistes a Itàlia, Europa demostra que no té consciència ètica.
La història es repeteix davant els nostres ulls i tot sembla passar com si no tinguéssim memòria. |
Les estadístiques diuen una cosa i la història de moltes persones en diuen una altra de molt diferent.
Un molt amic meu explica (i em dóna còpia de la documentació) que era visitat a un hospital públic de Barcelona i l'especialista li diu "ara ja ha arribat el moment d'operar, no pots esperar més perquè això és greu perquè està afectant els ronyons" i quan li pregunta per quan ho faran li respon "tinc una llista d'espera d'un any".
El meu amic, espantat, fa una reclamació escrita a l'hospital amb el seu diagnòstic i l'agreujament de les seves analítiques, dient:
"En aquests moments, feta la indicació quirúrgica i la informació d'espera d'un any, no sé si he entrat en llista d'espera, ja que no m'ha donat el justificant amb la data d'entrada en llista obligatori segons la instrucció 05/2016 de 27 de juny del CatSalut".
A més, diu: "Segons l'Ordre del CatSalut SLT/102/2015 de 21 d'abril, on es fixen els terminis de referència i els requisits de gestió de les llistes d'espera dels hospitals del sistema públic (a part que els terminis considero que són massa llargs i fixats més tenint en compte les limitacions del sistema que les necessitats dels pacients), aquests terminis hauran de ser adaptats prioritzant criteris de gravetat de la patologia i/o possible agravació de la mateixa per llargues esperes.
Per tot això demana ser prioritzat en la seva intervenció".
A les dues setmanes de la reclamació el citen per fer els preoperatoris i al cap de tres setmanes és operat.
Al mateix amic l'especialista li demana una ecografia abdominal, per veure el resultat de la intervenció i el cita per tres mesos, al taulell no li donen dia, li donen un número de telèfon d'ecografies i li diuen que si no l'avisen, que vagi trucant.
Ho ha fet dues vegades i un altre cop ha anat en persona a l'hospital.
Sempre li diuen que ho passen a programació, fins que el dia abans de la visita amb l'especialista torna al taulell dient "demà tinc vista i voldrà veure l'ecografia" i li fan l'ecografia aquella tarda.
De fet ha estat un dia "programat" en llista (el que abaixarà molt la mitja de les estadístiques oficials).
Un exemple de com fer trampes en les llistes.
Aquest, desgraciadament, no és un cas aïllat, els activistes que posen taules informatives cada setmana a molts hospitals tenen denúncies de les llistes per part dels usuaris.
Una reflexió que m'envia el meu amic després d'aquesta experiència:
"- Quan van començar a pagar amb diners públic centres sanitaris privats de negoci per serveis que hauria de fer la sanitat pública, no vaig dir res perquè a mi m'atenien igual.
– Quan deien que hi havia moltes llistes d'espera i pacients a urgències sense poder ingressar a l'hospital perquè faltaven llits, no vaig dir res perquè jo no tenia necessitat d'aquests serveis.
– Quan deien que no hi havia suficients diners per la salut i la sanitat i si n'hi havien per rescatar bancs, autopistes i altres interessos privats, no vaig pensar en les conseqüències.
– Ara que estic malalt, quasi no queden professionals a la sanitat pública, se n'han anat cansats per les seves condicions precàries de treball, s'han tancat molts centres i serveis públics, hi ha llargues llistes d'espera pels meus problemes, jo no tinc cèntims per tractaments cars a la sanitat privada, ningú diu ni fa res per mi.
Així s'acaba la salut i comença la supervivència, meva, dels meus fills, néts i moltes altres persones".
Josep Martí Valls va néixer a Barcelona l'any 1943.
Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l'any 1969.
El 1980 va esdevenir doctor en Medicina i Cirurgia, per la UAB.
Ha estat metge assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
Del 80 al 86 va ser el Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona.
Del 2000 al 2006 va ser el director assitencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
A més és soci fundador del CAPS i membre fundador de la Marea Blanca de Catalunya.
Genial la manera com ho has escrit per mostrar les trampes, i a la vegada dir que tots ens tenim que moure.
De trampes es fan moltes, sobretot a conselleria, treient de la llista aquells que es neguen a anar a operarse a altre hospital, que els pasen a llista en espera, igual que el que te un problema familiar o altre problema de salut i demana diferir la intervenció.
Hem de lluitar perque els pressupostos tornin a ser els mateixos que abans de les retallades i que es tornin a donar les condicions de despesa per capita similars a les europees o encara que siguin com les 3 mes altes del estat espanyol
Avís legal i política de privacitat |
Els Mossos d'Esquadra van detenir, el passat 12 d'abril, Natalia R, de 27 anys, nacionalitat moldava i veïna de Tremp com a autora d'un delicte de simulació de delicte.
Els fets del fals segrest es remunten al passat 6 d'abril quan la dona va sortir a comprar tabac i ja no va tornar a casa.
Posteriorment el pare de la suposada víctima va denunciar davant dels Mossos d'Esquadra que havia rebut un missatge al seu telèfon, on una persona demanava 5.000 euros a pagar en menys de 48 hores.
En cas de no efectuar el pagament o posar els fets en coneixement de la policia, el suposat segrestador amenaçava amb matar la noia.
Davant d'aquests extrems, l'Àrea d'Investigació Criminal del Pirineu va requerir a la UCSE, que es va fer càrrec de les gestions necessàries per tal d'esclarir els fets i localitzar Natalia R amb vida.
Fruit de les investigacions iniciades, els investigadors van començar a tenir els primers indicis que no estaven davant d'un segrest sinó que la mateixa víctima del segrest estaria simulant-lo per cobrar-ne el rescat.
Les indagacions policials van portar als agents fins a un amic de la suposada víctima qui, després de ser preguntat pels policies, va manifestar que Natalia R es trobava a casa seva, a Talarn, per voluntat pròpia.
Ràpidament els investigadors es van desplaçar fins al pis i van comprovar que, efectivament, la noia estava tranquil·la i asseguda al sofà amb el seu telèfon mòbil a la mà i que mai no havia estat segrestada.
En veure's descoberta, ella mateixa va dir reconèixer els fets i va explicar als agents que havia simulat el seu propi segrest per obtenir diners.
Tal com estableix el codi penal va quedar detinguda per un delicte de simulació de delicte.
La falsa denúncia va suposar una gran mobilització d'efectius així com de mitjans tècnics ja que, a banda dels agents de l'UCSE, també van participar en el dispositiu agents de l'Àrea d'Investigació Criminal de la Regió Policial del Pirineu així com funcionaris del Jutjat d'Instrucció número 1 de Tremp.
Ho veieu com les crítiques que tothom fa als mossos estan injustificades?... ho veieu com la nostra policia sí que funciona?... buenu, sempre que sigui un cas tonto, gens important, amb poca feina i molt fàcil de resoldre.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
És la consigna seguida de manera unitària per polítics, periodistes, militars... que no poden entendre què està passant a Catalunya.
És sabut que utilitzar l'argument de la por és també la reacció més previsible, més primària i, segurament, més estúpida de totes.
De la mateixa manera que el gos com més borda, és perquè té més por, els partidaris d'una Espanya antiga, eterna i inamovible demostreu la vostra feblesa amb aquesta reacció.
Gràcies a tu i a gent com el Mariano, el Wert, l'Asnar, el Bono i el Rubalcaba, Intereconomia, el Pedro Jota, la Rosa Díez, ens esteu ajudant molt, esteu fent molt pel país.
Ens van bé les reaccions de la gent com tu, desmesurades, sobreactuades, histriòniques, amb un to crispat, el dit aixecat i una mirada amenaçadora.
Ens assegureu que es trencarà la convivència i la pau social.
Que els pensionistes catalans ja es poden oblidar de cobrar la pensió.
Que Europa no ens acceptarà i que no tindrem moneda.
Que els títols universitaris deixaran de tenir valor.
Que els pagesos deixaran de cobrar la subvenció per la collita.
Que la gent serà obligada a parlar català i que hi haurà controls als patis de les escoles per castigar els nens que parlin en castellà.
El fet que el poble manifesti què vol ser, segons vosaltres, ens portarà al no res (ells diuen "la nada").
Proclameu que el govern ha de garantir la unitat d'Espanya i que actuarà sense cap complex, al mateix temps que ens expliqueu com ens estimeu.
Per això, et dóno més arguments per si els vols utilitzar aquests dies en campanya.
Evidentment està per veure si el sol sortiria cada dia, en una Catalunya independent.
Estaríem sols davant d'un món hostil, parlant una llengua minoritària, obsessionats a mirar-nos el melic...
Possiblement tornarà la barbàrie, una vida rural i cretina, un regne de taifes corrupte i primitiu.
Les coses no ens aniran bé, és clar.
A més de perdre la condició d'europeus (potser passarem a ser asiàtics?) ens quedaríem sense moneda, sense capacitat per comerciar, obligats a l'intercanvi.
Un país sense llei, sense ordre, sense control.
Els testaments tindrien validesa?
Els funcionaris, qui els pagaria, qui els manaria?
El caos és a les portes de casa nostra.
Quin serà el sistema de mesures i pesos amb què ens hem de moure?
Evidentment, no tindrem cabuda ni dins del sistema mètric decimal, que apliquem la lògica aristotèlica, està per veure que calculem en base 10 i que els valors de la taula periòdica dels elements mantinguin la validesa en territori català.
Ningú no ho garanteix, quina autoritat científica es mullarà per nosaltres?
És possible que els microbis, els virus i els paràstits es reproduïssin amb més virulència, en una Catalunya independent.
Malalties com la llepra, el goll, la verola, l'escorbut i la solitària proliferaran sense control entre els catalans que insensatament demanin el dret a decidir.
Deixarien de funcionar els semàfors.
Hi haurà bufetades per un litre de gasolina.
S'ompliria el país de delinqüents i malfactors, que viuen còmodament en un país sense llei.
El turisme passaria de llarg i augmentaria la possibilitat d'algun terratrèmol, o alguna erupció volcànica a la Garrotxa.
Hi ha tantes coses dolentes que ens poden passar, només perquè decidim que volem explorar un camí que ens faci sentir bé!
Un poble també es pot equivocar.
Però quan sortiu, Alícia, els polítics com tu, a les tribunes públiques a fer-nos por, no us adoneu que més que espantar-nos esteu reconeixent que ja hem començat a caminar i cada vegada estem més allunyats d'allà on ens voldríeu tenir reclosos, que la nostra marxa cap a la independència és real i que els qui esteu espantats de veritat sou vosaltres.
I allò que verbalitzeu són les "vostres" pors.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Nosaltres COL·LABOREM amb Déu en la creació del món
L'univers creat està format per sistemes oberts que entren en comunicació els uns amb els altres, i els éssers humans tenim l'oportunitat de descobrir innombrables formes de relació i de participació en el seu si.
És més, podem concebre l'univers com a quelcom obert a la transcendència de Déu.
«La fe ens permet interpretar el sentit i la bellesa misteriosa de tot el que s'esdevé.
Gaudim de llibertat per fer ús de la nostra intel·ligència i aconseguir que tot evolucioni positivament, però també po-dem provocar nous mals, noves causes de sofriment i veritables retrocessos.
Això dona lloc a l'apassionant i dramàtica història humana, en la qual la llibertat, el crei-xement, la salvació i l'amor poden donar fruits, però també poden conduir a la de-cadència i la destrucció» (LS 79).
Els cristians som seguidors del Déu encarnat, un Déu que ha entrat en la his-tòria de la humanitat i que, en fer-ho, s'ha encarnat en la realitat d'aquest món creat.
Hi ha un designi diví no tan sols per a l'ésser humà, sinó per a tot el que ha estat creat.
«Déu vol actuar amb nosaltres i comptar amb la nostra cooperació, i fins i tot és capaç de treure algun bé dels mals que nosaltres realitzem» (LS 80).
Aquesta veritat de fe no afecta l'autonomia del món creat, que es regeix per les seves pròpies lleis.
L'autonomia de les realitats naturals no impedeix que la per-sona creient pugui descobrir-hi la mà creadora de Déu que les 're-crea' contínua-ment.
L'ésser humà és cridat a col·laborar en la creació perquè Déu no vol fer-ho tot sol, sinó que ha volgut actuar amb nosaltres i comptar amb la nostra cooperació.
«Déu és present en el més íntim de tot ésser sense condicionar l'autonomia de la seva creatura, i això fomenta la legítima autonomia de les realitats terrenals.
La seva divina presència és la continuació de la seva obra creadora» (LS 80).
Els éssers humans no podem renunciar a l'encàrrec que Déu ens ha confiat com a criatures seves; si ho féssim, atemptaríem a la nostra dignitat de col·labora-dors en l'obra de la creació.
«Seria un error considerar els altres éssers vivents com a mers objectes sotmesos a l'arbitrària dominació humana.
La consideració de la natura únicament com a objecte de profit i d'interès comportaria serioses conse-qüències per a la societat».
Un advertiment molt important: «El criteri 'la possibilitat genera dret' ha pro-piciat immenses desigualtats, injustícies i violència contra gran part de la huma-nitat, perquè els recursos descoberts de seguida passen a ser propietat del primer que hi ha arribat o del qui té més poder: el guanyador s'ho emporta tot» (LS 82).
CADA CRIATURA ocupa un lloc en l'harmonia de l'univers
És bo de recordar que tot ésser humà és una imatge de Déu, però sense oblidar que, en l'univers creat, totes i cadascuna de les criatures tenen raó de ser.
«Tot l'univers material és expressió de l'amor de Déu, del seu desme-surat afecte envers nosaltres.
El sol, l'aigua, les muntanyes, tot és carícia de Déu.
La història de la nostra amistat amb Déu sempre està relacionada amb uns llocs con-crets que acaben adquirint un significat profundament personal; tots recordem aquests llocs, i refrescar la nostra memòria sempre ens fa bé» (LS 84).
Aquest principi inspira bona part dels pensaments que Francesc exposa en la seva Carta, i això ha justificat l'elecció de l'exemple del sant d'Assís.
Segons san Francesc, totes les criatures són una manifestació de Déu, i cal que siguin tractades com a tals.
El seu Càntic de les criatures és una bella pregària que ens ajuda a elevar la ment a Déu en descobrir tants esclats de bellesa en el conjunt de la creació i en totes les criatures.
El Papa ens el presenta com un exemple a imitar, i ho ha manifestat amb molta claredat: «Quan prenem consciència del reflex de Déu en tot el que existeix, el cor experimenta el desig d'adorar el Senyor per totes les seves criatures i juntament amb elles.
Aquest sentiment s'expressa de manera esplèndida en el seu Càntic:
"Lloat sigueu, Senyor nostre, amb totes les vostres criatures,
per qui ens doneu el dia i ens il·lumineu.
I és bell i radiant amb gran resplendor;
de Vós, Altíssim, porta significació..."» |
SEMPRE M'HA IMPRESSIONAT MOLTÍSSIM una sèrie de fotografies que va fer Gerda Taro a València, després d'un bombardeig, el maig del 1937.
Acabava d'arribar a la ciutat, procedent de Barcelona, on havia assistit, estupefacta, a l'enfrontament als carrers entre els anarquistes i el POUM, d'una banda, i el govern de la Generalitat i els comunistes, de l'altra.
Taro no entenia res d'aquest brutal combat fratricida entre gent que ja estava en guerra contra l'exèrcit rebel.
A finals d'abril, el 26, la Legió Còndor havia bombardejat i devastat la ciutat de Gernika.
I, poc després, l'aviació feixista havia atacat Bilbao.
I la nit del 14 al 15 de maig els avions de l'exèrcit de Franco bombardejaven València.
Atacar una ciutat de rereguarda, contra la població civil, era aleshores una novetat de les pràctiques bèl·liques que va esborronar l'opinió pública mundial, ja que, fins llavors, la guerra era una conflagració entre els combatents de diferents exèrcits, però ara, amb la conversió de la població sencera en objectiu militar, s'entrava en un univers que marcaria el destí de tot el segle XX.
La diferència entre el front de batalla i la rereguarda, anàloga de la diferència entre exèrcits i població civil, saltava pels aires.
I els seus efectes, a part de dramàtics, suggerien que s'estava produint una ruptura inexorable en el model de civilització.
Carrers i places de pobles i ciutats esdevenien ja, de fet, l'espai de la guerra moderna.
Després dels bombardejos nocturns, Taro es va dirigir, a primera hora, a l'hospital on s'havien portat els morts i ferits.
Quan hi va arribar, es va trobar una multitud que volia conèixer el destí de familiars i coneguts.
Taro va fotografiar la gent preocupada, ansiosa i impacient per saber, davant les reixes de la porta de l'hospital.
I la tremolor de la seva càmera, davant la constatació de la massacre, encara esfereeix, gairebé vuit dècades després.
Primer, va fer un pla de lluny, amb els cadàvers a terra i sobre de taules i cadires, arrenglerats.
I, a poc a poc, a mesura que s'anava acostant, un per un, a alguns cossos, Taro intentava mostrar el que estava veient amb el pudor i el respecte que s'exigia per a cadascuna de les imatges que anava fent.
Va fotografiar dos cossos, aplegats molt junts a sobre d'una taula de marbre, en una imatge de fraternitat pòstuma, sense mostrar-ne els rostres, com si refés, d'alguna manera, la perspectiva del Crist mort de Mantegna.
Una forma com una oració laica, o visual.
I va arribar, gairebé al final de la sèrie, fins al cos d'una dona gran, fotografiada de mig cos i tombada, amb els ulls encara semioberts, cap a la càmera; la mà li sortia del límit de la taula de marbre, acostant-se, en un gest fulgurant i revelador, al cos d'una altra noia, jove, també amb els ulls encara oberts, en una aproximació, d'una tendresa impossible més enllà de la mort.
És, tot i no ser excessivament coneguda, una de les grandíssimes fotografies de la Guerra Civil.
He tornat a pensar aquests dies, després dels atemptats de París, en aquesta sèrie fotogràfica, d'una sensibilitat extrema en el respecte per les víctimes d'aquella carnisseria.
I he pensat, també, en la normalitat amb què hem assumit, des de l'11-S, que els (nostres) morts no s'han de veure ni s'han de mostrar.
I no estic segur que aquesta decisió ens permeti entendre millor les coses.
Com tampoc no sé, exactament, de què ens preserva aquesta ocultació de la mort violenta.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La senadora Maria Fraixanet, d'En Comú Podem, va fer sentir ahir al ministre de Foment, José Luis Ávalos, la veu dels alcaldes del Bages i la seva reclamació d'inversions a la línia de Manresa de la Renfe.
En plena comissió al Senat, Ávalos va donar una resposta que ni tan sols no es va assemblar a una resposta.
No era esperable que el responsable d'infraestructures prengués compromisos detallats per respondre una pregunta d'un altre partit, però la vaguetat amb què va contestar està molt enllà de l'esperable.
Dir que s'ha posat en marxa una comissió de seguiment amb la conselleria és tirar pilotes fora sense cap intenció de dissimular.
Ávalos té un document que un govern del seu propi partit va elaborar amb la previsió d'invertir quatre mil milions.
Només havia de repescar-ne els elements que corresponen a la línia de Manresa i, amb la vaguetat que li convingués, marcar com a mínim un horitzó de futur.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. |
El règim saudita té raons per somriure.
Aquest dimecres, la joia de la corona, el gegant petrolier Aramco, s'ha estrenat a la Borsa amb una important pujada del 10%, que xifra el seu valor actual en fins a 1,7 bilions d'euros (1,9 bilions de dòlars), el màxim permès.
Amb aquesta històrica sortida al parquet, la totpoderosa empresa pública de Riad ja no és només la que més beneficis obté a tot el món, sinó també la que té una capitalització borsària més gran.
Microsoft, l'empresa més poderosa de Wall Street, va tancar dimarts amb un valor d'1,15 bilions de dòlars.
I això que la part d'Aramco que ha sortit a la Borsa és mínima.
Gairebé quatre anys després que la monarquia saudita anunciés les seves intencions, aquest dimecres ha posat en circulació un 1,5% del seu capital.
Si a primera hora del matí aquesta part de la companyia es valorava en 26.000 milions de dòlars, mentre que després del toc de la campana s'ha disparat fins als 28.000 milions.
«És un gran dia per a l'Aràbia Saudita», s'ha felicitat el titular d'Energia, Abdulaziz bin Salman, en declaracions a Reuters.
L'èxit aconseguit aquest dimecres és el resultat d'un llarg procés de la petromonarquia, que des de fa anys preparava la sortida d'Aramco a la Borsa i que en els últims dies ha animat les famílies pròximes al règim a adquirir accions de la companyia pública a canvi d'incentius i regals.
El debut d'Aramco arriba després que l'Aràbia Saudita, avalada per Rússia, hagi portat l'OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) a retallar la producció a 500.000 barrils de cru diaris.
Amb la sortida a Borsa d'Aramco, el règim pretén captar el finançament necessari per impulsar un gir de la seva economia perquè en els pròxims anys depengui menys del mercat de petroli |
Aquesta és la pàgina de Maharani Indian Restaurant.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Sóller. |
Les universitats públiques, font de saber i motor de la investigació, han arribat a un punt crític.
Un cop depauperades per la crisi econòmica; tensionades per les exigències pedagògiques del Pla Bolonya; amb una massa laboral cada vegada més precaritzada; qüestionades pel cas dels màsters de Madrid, l'educació superior tracta de mantenir el seu prestigi enmig d'un context advers.
Els equips rectorals adverteixen: o millora el finançament o el sistema públic universitari caurà en barrina.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Diu la dita catalana que qui té diners vola; qui no en té rodola.
I a les universitat públiques darrerament els ha correspost més rodolar que no volar.
La nau capitana de la investigació i el coneixement està eixint del període de crisi a espentes i redolons i els seus responsables han alçat la veu davant les administracions públiques.
Les xifres són eloqüents: durant el daltabaix econòmic han perdut el 24,2% del finançament públic, un 22% del finançament en investigació i un 41% de les aportacions de la indústria i les empreses.
A això caldria sumar la pèrdua de 10.000 efectius, entre personal docent i administratiu, a causa de les estretors imposades per Hisenda en matèria de contractació pública.
Sense perdre de vista, també, l'increment generalitzat de les taxes universitàries i la disminució en un 13,5% de la quantia destinada a les beques.
El resum seria una universitat depauperada i esquifida, amb una massa laboral cada volta més precària i envellida i un alumnat amb problemes per accedir als estudis que desitgen.
La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) van alçar la veu la setmana passada per advertir del punt crític en què es troben.
Roberto Fernández, l'actual president, va exigir que "no es done a aquestes institucions pressupost d'utilitari si el que es pretén és que siguen un Fórmula 1 per al desenvolupament social".
I això que era vàlid per al conjunt de les universitats espanyoles ho és també per a les de l'àmbit lingüístic català, que en la majoria de registres es situen en una situació fins i tot més precària que la mitjana espanyola.
Les universitats de casa nostra tenen a hores tants estudiants com abans que començara la crisi però disposen de menys recursos.
D'ençà que començà la depressió econòmica les universitats públiques catalanes disminuïren els seus ingressos en un 15,2%, una xifra molt pròxima a la de les universitats valencianes, que es situà en el 14,3%.
La xifra fou del 4,9% en el cas de la Universitat de les Illes Balears.
Només els darrers tres anys han vist com els pressupostos dels seus respectius governs autonòmics els insuflaven un poc d'oxigen.
Així les coses, durant la depressió econòmica, els gestors universitaris han hagut de fer mans i mànegues per poder quadrar les seues xifres sense desatendre les seues obligacions.
En el cas de les universitat valencianes, el Partit Popular deixà, en desallotjar la Generalitat, un deute amb les cinc universitats públiques de 768,8 milions d'euros.
No s'ha de perdre de vista que, a grans trets, la principal pota financera sobre la qual es sostenen les universitat públiques és la inversió pública procedent de les autonomies; la segona seria les taxes que paguen els estudiants quan es matricule; i la tercera, i menys important, els recursos obtinguts per la via de la transferència per investigació i els convenis amb les empreses.
En un context de regressió de la inversió pública, el cost de sostenir les universitats ha recaigut en els estudiants i les seus famílies a través de l'increment de les taxes.
L'impossible canvi de model productiu
Si com argumenten els gurus del neoliberalisme tota crisi és també una oportunitat, és evident que a casa nostra s'ha deixat passar l'oportunitat.
El canvi de model productiu que podia comportar la crisi amb què s'han omplert la boca els responsables públics apareix, simplement, com un miratge, un desig sense contingut.
Perquè si el dit canvi de model requeria incrementar la inversió en coneixement —i la universitat és, o hauria de ser, sobretot, coneixement—, les xifres evidencien que estem lluny de canviar res.
Segons les dades de la CRUE, la despesa total en educació superior es manté a Espanya en l'1,3% del PIB, dos dècimes per sota de la mitjana de la OCDE.
Aquesta seria la foto fixa, però si es mira l'evolució les dades tampoc no són falagueres.
Espanya és el segon Estat de l'OCDE que més ha reduït la seua despesa per estudiant en el període que va de 2010 a 2015, en concret un 13%.
Això contrasta amb el comportament de la resta de països de l'OCDE, on l'increment va ser del 5%.
Resulta força il·lustratiu per entendre el retrocés del model el fet que l'any 2016 l'esforç inversor públic es situara a nivells de 2010.
De fet, el que les dades mostren és que la davallada en la inversió universitària ha estat més forta que no la disminució del PIB.
És a dir, que l'educació superior ha eixit més malparada d'aquest període que el conjunt de l'economia.
Així, segons els càlculs de la CRUE, l'esforç financer de la societat espanyola amb les universitats públiques, expressat en percentatge del PIB, ha registrat un retrocés pròxim al 9% des de 2002 fins a 2016.
No és fins fa tres anys que es registra un punt d'inflexió i una lleugera millora.
L'informe "La universitat espanyola en xifres en 2016/2017" que la CRUE va presentar la setmana passada no fa referència al descens en la inversió pública durant el període de crisi per autonomies.
Sí que aporta aquestes xifres, en canvi, l' Observatori del Sistema Universitari, que el desembre de l'any passat va fer públic un informe on detallava l'evolució del finançament universitari entre els anys 2009 i 2015.
Segons l'Observatori, durant aquest període el descens més acusat es va registrar a Catalunya, amb una caiguda del 34,7%.
Per darrere es situà el País Valencià, amb un 25,4% i les illes Balears, amb un 19,5%.
"El finançament és a hores d'ara un greu problema per a les universitats —explica Vera Sacristán, autora de l'informe de l'Observatori—.
La inversió ha disminuït sense que haja decrescut el nombre d'estudiants.
Ací s'ha fet al contrari que en altres països europeus, on en l'etapa de crisi s'ha incrementat la inversió en educació superior.
Aquests països han fet un esforç molt gran pensant en el llarg termini.
Ací, en canvi, hem optat per retallar.
A mitjà termini estem obligats a plantejar-nos quin futur volem per a l'educació superior".
Tampoc s'ha de perdre de vista que aquest aprimament de les finances de les universitats s'ha produït en un moment crític per a les universitats públiques, just en el moment que l' Estat espanyol ingressà en l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).
Dissenyat a finals de la dècada dels 90 i principis de 2000, en un context de cert entusiasme comunitari per la convergència europea, el conegut com Pla Bolonya perseguia homologar els estudis superiors arreu de la Unió Europea, una mesura que en última instància també havia de facilitar la mobilitat laboral entre els diferents països.
Bolonya també significava un canvi de gran abast en la forma d'impartir les classes, amb l'aplicació de noves metodologies pedagògiques i una reducció de la ràtio d'alumnes per aula.
I per a això feien falta diners, just el que li ha mancat a l'educació superior durant aquest període.
Juan José Montaño, actual director general de política universitària de les illes Balears, ho va viure en primera persona.
L'any 2006 va fer-se càrrec de l'oficina de convergència i harmonització europea de la Universitat de les Illes Balears.
Després assumí el vicerectorat de docència i a continuació el d'ordenació acadèmica i convergència europea.
"L'adaptació a Bolonya suposava que tots els elements d'aprenentatge havien de girar al voltant de l'adquisició de competències.
Fins aleshores el procés d'aprenentatge estava molt centrat en els continguts i l'exposició del professor.
Es van introduir una sèrie de competències anomenades genèriques o transversals que eren comuns a la majoria de titulacions: la capacitat de treballar en equip, les habilitats comunicatives...", explica Montaño.
A més, es va optar per un model d'avaluació contínua, que requeria més dedicació per part dels professorat.
Bolonya significava, per tant, un canvi copernicà respecte al model d'aprenentatge clàssic.
Comportava, a més, una despesa més gran per poder contractar docents.
Calien, en definitiva, més diners.
"El problema fou que no hi hagué un finançament addicional per fer front a aquest nou escenari —explica Montaño—.
Al contrari: va arribar la crisi i no és que ens quedàrem igual; és que la inversió va disminuir".
Opina semblantment Xavier Gil Mur, rector de a Universitat Internacional de Catalunya i en l'actualitat president de la Xarxa d'Universitats Lluís Vives.
"Bolonya ha significat un avanç en els models d'aprenentatge, però no s'han cobert les expectatives que s'hi van dipositar —assegura Gil Mur —.
No hi ha hagut els recursos econòmics que hauria calgut per aplicar-lo en la seua integritat.
La crisi econòmica ha sigut un entrebanc decisiu per a la correcta aplicació de Bolonya".
Decisió pública, problema privat
"Bolonya ha suposat l'elitització de la universitat" assegura Laia Casas, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), qui considera que la introducció d' Espanya en l' Espai Europeu d'Educació Superior ha reblat "la mercantilització" de la universitat.
El seu sindicat és un dels qui els passats dies 28 i 29 de novembre va participar més activament en les mobilitzacions per reclamar una reducció de les taxes a Catalunya, l'autonomia de l'Estat on les taxes són més altes.
Els estudiants reclamen a la Generalitat que les reduïsca un 30%.
Per fer-ho recorden que l'octubre de 2016 el Parlament de Catalunya, amb el vot favorable de tots els grups polítics excepte JxSí, va instar el Govern a aprovar una disminució de les taxes i preus del 30% per al curs 2017 /2018.
L'any passat la millora no es va produir —es van prorrogar els pressupostos de l'exercici anterior— i ara els estudiants tornen a reclamar-ho.
"Estem plenament legitimats per fer-ho", assegura Casas.
L'increment de les taxes universitàries —no només a Catalunya, sinó en el conjunt d' Espanya — ha anat paral·lel a la disminució de la inversió pública en educació superior.
En un context de retallades generalitzades, una part del cost que abans suportaven les finances públiques ha anat a parar sobre l'esquena dels usuaris, amb les conseqüències que això té en termes d'equitat.
Això fou possible després que una reforma de José Ignacio Wert, aleshores ministre, donara carta blanca a les autonomies —que són qui té les competències en la matèria— per apujar les taxes i els preus.
L'objectiu era alleugerir la càrrega sobre els pressupostos.
La reforma fixava que l'estudiantat pagara, com a màxim, el 25% del cost real de la matrícula.
Algunes autonomies optaren per fer un retoc mínim; d'altres, per duplicar els preus.
El resultat de tot plegat és que, mentre en el període 2008-2016, el finançament públic va disminuir un 24%, les taxes universitàries van incrementar-se en un 28,8%.
Aquest increment es va produir mentre països com ara Dinamarca, Alemanya, Croàcia, Polònia, Finlàndia, Suècia o Eslovènia mantenien el cost zero de matriculació en els seus graus.
De fet, les matrícules de màster són les terceres més cares d'Europa, només per darrere de Regne Unit i Letònia.
Pel que fa als graus, Espanya ocupa el sisè lloc, per darrere dels països ja mencionats, a més d' Holanda, Hongria i Itàlia.
Segons les dades de la CRUE, a l'Estat espanyol totes les autonomies han incrementat en el període 2008/09-2016/17 el preu públic mitjà per a l'ensenyament superior.
Catalunya ha estat el territori on el creixement en el preu de les primeres matrícules ha estat més acusat, amb una diferència molt importants respecte de la resta de territoris (vegeu el gràfic).
En concret, en aquests vuit anys la pujada ha estat del 92,5%, per 40% al País Valencià i 22,35% a les illes Balears.
Siga com siga, l'increment de les taxes registrat en l'àmbit lingüístic català ha provocat que les famílies hagen hagut d'incrementar l'esforç que per a elles suposa fer front a la despesa universitària.
Així, si prenem com a referència la renda per càpita en els diferents territoris, l'esforç de les famílies al Principat és del 7,03%, mentre que el de les famílies valencianes i balears és del 5,74% i del 4,32% respectivament.
La mitjana estatal és del 4,6%.
Els estudiants critiquen que aquest increment en les taxes, unit a la davallada en les beques (vegeu requadre en pàgina 45), i els nous requisits pedagògics de Bolonya hi estan dificultant l'accés de les classes populars.
"Els preus que s'han de cobrir per accedir a l'ensenyament obliguen a moltes persones a haver de combinar estudis i feina per poder-s'ho pagar —explica Laia Casas —.
El problema amb Bolonya és que en molts plans d'estudi es contemplen pràctiques avaluables i seminaris constants.
Això és difícilment compatible per a les persones que treballen a mitja jornada o a jornada completa.
Hi ha molta gent que acaba suspenent perquè per qüestions laborals no pot assistir a aquestes classes obligatòries".
L'increment de taxes i Bolonya estan realment expulsant "els fills de la classe obrera de la Universitat", tal com proclamen els sindicats universitaris en les manifestacions?
Helena Troiano forma part del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ella, junt amb altres col·legues, porta temps estudiant l'evolució de l'accés a la universitat per part dels joves catalans.
A la pregunta abans esmentada, respon, taxativa: "No és veritat que els fills dels obrers s'estiguen quedant fora de la universitat.
El que les dades ens diuen és que des de 2008 fins ara l'accés d'estudiants d'extracte social més baix s'ha mantingut".
De fet, assegura, en termes generals la població universitària s'ha mantingut estable durant el període de depressió econòmica perquè "en contextos de crisi en què el mercat no absorbeix mà d'obra, la tendència és que la gent jove estudie més".
Significa això, aleshores, que l'increment de taxes no ha tingut cap efecte en l'accés als estudis superiors?
"El que hem detectat —respon Troiano — és que hi ha un canvi en el tipus de carrera que trien les classes baixes o mitjanes baixes, sobretot a partir de 2012 quan es produeix l'increment de taxes".
Segons aquesta sociòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona, el que ha succeït és que els i les filles de famílies més humils "fugen dels graus més difícils".
Això succeeix perquè abans de Bolonya el preu que es pagava per un crèdit era el mateix, independentment de si era una primera, segona o tercera matrícula.
Ara, en canvi, el preu s'incrementa cada volta que una persona suspèn i ha de tornar a matricular-se.
"En carreres on es suspèn molt, el preu acaba sent molt alt.
Per tant, abans hi havia carreres que abans eren molt difícils en inversió de temps, però que ara a més de ser difícils en inversió de temps també ho són en termes econòmics".
Això, unit a la reducció de les beques (vegeu requadre) provoca que els estudiants de classe baixa o mitjana baixa no es matriculen en les carreres més difícils i opten per graus més senzills però amb menys projecció social.
Tots aquests canvis s'han succeït, a més, en un context de pèrdua de reputació de la universitat pública.
Els recents casos dels falsos —o dubtosos— màsters de Cristina Cifuentes, Pablo Casado o Carmen Montón han deixat la universitat als peus dels cavalls i han llançat una ombra de dubte sobre tot el sistema.
Eduardo Vendrell, vicerector d'estudis de la Universitat Politècnica de València, reconeix que aquests casos "han fet mal a les universitats públiques, però és un error pensar que, perquè una poma estiga podrida, ho està tot el cistell".
"Disposem de molts sistemes per garantir la qualitat.
De fet, una de les potes de Bolonya és el sistema de garantia de les titulacions —assegura Vendrell —.
Per a això tenim les agències d'acreditacions i els procediments de garantia i evidència de cadascuna de les accions formatives i d'avaluació.
Hi pot haver casos puntuals, però de forma general hi ha un control estricte".
D'una opinió molt semblant és Xavier Gil Mur, de la Xarxa Vives.
Amb tot i això, les veus que alerten sobre la mercantilització de l'ensenyament superior (vegeu entrevista en pàgines 49-51) han sonat i sonen amb molta força.
Jordi Adell, doctor en Filosofia i professor del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I, és dels qui es mira amb preocupació l'etapa que travessa la universitat pública espanyola.
"Estem convertint els estudiants en clients i la formació en productes", assegura Adell, qui opina que, "dins de la lògica de la competitivitat", s'està dissenyant un model d'educació superior que "ignora la vocació de servei públic" i es "posa al servei d'un model productiu neoliberal".
"Proliferen les línies d'investigació que no estan al servei de la ciutadania sinó de les grans empreses.
Els estudis humanístics, de gènere o literaris no interessen perquè no generen ingressos.
Allò que no té mercat no rep atenció", lamenta Adell, que forma part d' UniDigna, una plataforma de professors que reivindica un sistema d'avaluació i acreditació per al professorat universitari "comprensiu, raonable i just".
Per a Josep Pallarès, director general d'universitats de Catalunya, aquest "és un debat que arrosseguem des de la dècada dels 80".
"La universitat és un servei públic que ha d'adaptar-se a les modificacions i els canvis.
Si privatitzar és que hi haja un grau en automoció...
Si hi ha un sector laboral que demanda un tipus de formació, no crec que tinga sentit que la universitat visca d'esquena a la societat.
La universitat ha de procurar formar la gent en els àmbits de futur.
Per a mi això no és privatitzar", assegura Pallarès.
Per a Eduardo Vendrell, de la Politècnica de València, "la mercantilització és una fal·làcia i respon a una certa ignorància del que en realitat és Bolonya".
Juan José Montaño, director general de política universitària de les Illes, admet que "la visió romàntica de la universitat del coneixement pel coneixement ha estat substituïda per un enfocament més pragmàtic".
La insistència a utilitzar termes com "ocupabilitat, stakeholders o inserció laboral", admet Montaño, situa la universitat en una lògica més neoliberal enfocada a proveir el mercat laboral de treballadors.
Amb tot, les dades de l'Observatori del Sistema Universitari, relativitzen el paper de l'empresa pública com a finançador de la universitat.
La inversió privada en les línies d'investigació de les universitats, de fet, ha disminuït en el període de crisi.
"Una altra cosa és —matisa Vera Sacristán — que hi haja una voluntat de les grans empreses a incidir i tenir influència en la universitat i en els plans d'estudi.
És innegable que hi ha un discurs en aquesta línia".
Siga com siga, el que resulta evident és que l'educació superior es situa en el centre de diverses tensions i assedegada de recursos públics.
Deu anys després de l'inici de Bolonya, la societat en el seu conjunt hauria de plantejar-se cap a on vol dirigir el futur de la universitat.
Les opcions són diverses, com indica Vera Sacristán.
Hi ha el model de països com els nòrdics o Alemanya, on la universitat és gratuïta perquè es dona una consciència que el fet que un jove adquirisca estudis superiors reporta un benefici col·lectiu al conjunt de la societat.
Són els models on proliferen les beques salari, on no sols els estudis són gratuïts sinó que, a més a més, se'ls paga per pencar.
I hi ha també el model britànic —i també d'alguns països de l'Est— on l'estudiant i la seua família han de fer-se càrrec del gruix del cost perquè es considera que el benefici que s'extreu és sobretot individual.
I, al mig, un model intermedi, amb preus de matriculació relativament baixos, on fins fa uns anys ens situàvem nosaltres.
Cap on anirà el nostre model és encara una incògnita.
El que pareix evident, tanmateix, és que el motor comença a mostrar símptomes d'estar empernant-se.
Per si amb la pujada de les taxes no n'hi havia prou, l'estudiantat universitari s'ha trobat amb un altre problema: les dificultats per accedir a una ajuda de l'Estat per cursar estudis superiors.
Els anys 2012 i 2013 es van introduir canvis en el règim general de les beques i ajudes a l'estudi universitari concedides pel Ministeri d'Educació que han endurit els requisits de caràcter acadèmic exigit per a l'accés i la permanència en la condició de becari.
A més, aquestes reformes, segons reconeix la CRUE, van corregir a la baixa les dotacions econòmiques.
Les conseqüències de tot plegat han estat letals per al sosteniment i l'equitat del sistema.
Segons les dades de la CRUE, el nou règim de beques establert des del Ministeri d'Educació en l'etapa del PP ha suposat que la inversió en beques universitàries haja disminuït d'un 13,5%, en passar de 943,3 a 815,9 milions d'euros.
Especialment damnificats han resultat els becaris de famílies en una situació econòmica més precària: la reforma dels criteris ha reduït a menys de la meitat (49,5%) l'import de les ajudes concedides.
Amb tot, el nombre de becats en el conjunt d'Espanya s'ha incrementat —s'ha passat del 18,6% al 22,3% d'alumnes becats—, pel fet que les famílies es troben en una situació econòmica més precària, si bé es tracta, segons la CRUE, de becaris més pobres.
En el cas del País Valencià, la Conselleria d'Educació va llançar l'any 2016 la primera convocatòria de beques salari, de les quals en l'actualitat es beneficien 1.200 estudiants.
Aquestes beques, úniques a l'Estat espanyol, suposen, a més de l'exempció de taxes, un pagament de 600 euros per cada mes lectiu.
"Vam detectar que hi havia una part de la població que no podien accedir a la universitat perquè ells eren l'única font d'ingressos de la unitat familiar", explica el conseller Vicent Marzà, qui es felicita pels resultats que fins ara ha tingut aquesta iniciativa.
A més, el seu departament ha creat unes beques per a estudiants temptats de deixar els estudis quan els queden pocs crèdits per acabar el seu periple universitari.
Aquestes iniciatives, explica Marzà a EL TEMPS, s'emmarquen en "la voluntat de la Conselleria de donar estabilitat a la universitat".
Així, el global del pressupost per a universitats s'ha situat en 826 milions d'euros, 95 milions d'euros més que el 2015.
D'aquests 18 milions d'euros destinaran a compensar la baixada d'ingressos generada per la baixada de taxes contemplada per a aquest curs, que ha sigut del 15%.
A més, la Conselleria ja ha liquidat 506 dels 768,8 milions d'euros que la Generalitat mantenia amb les universitats l'any 2015.
I és que, si bé el període 2009-2015 ha estat tortuós per a les universitats, no és menys cert que des d'aquest any —i sobretot amb l'arribada dels governs progressistes— es registra un punt d'inflexió.
Així, els pressupostos del Govern balear contemplen per a l'exercici pròxim una partida de 75,1 milions d'euros per a la Universitat de les Illes Balears, i això suposa un increment del 10,1% respecte a l'any precedent.
Des de 2015 l'increment global ha estat del 33%.
"En aquests moments la mitjana d'inversió per estudiant es situa molt prop de la mitjana espanyola", assegura Juan José Montaño, director general de política universitària.
On la situació es presenta més conflictiva és a Catalunya, on l'acusat increment de les taxes ha revoltat l'estudiantat, tal com es va posar de manifest els passats 28 i 29 de novembre.
Des del Departament d'Empresa i Universitat relativitzen les xifres de la CRUE, que situen les taxes universitàries en nivells exorbitants.
"A Catalunya no tenim un únic preu i no som comparables a la resta", replica Josep Pallarès, qui lamenta que la majoria d'indicadors utilitzen com a referència les tarifes més cares.
"A partir de 2012 es va establir un sistema de tarifació social que estableix el pagament en funció del nivell de renda familiar.
Al final, l'estudiant paga entre un 0 o un 25% del cost total dels seus estudis", assegura Pallarès, qui nega que l'increment de taxes aprovat l'any 2012 haja expulsat estudiants de la universitat.
Les beques d'equitat, assegura, permeten que els fills de famílies més humils puguen accedir a l'ensenyament superior.
"La millor prova que tenim és que el nombre d'estudiants no ha minvat.
Les famílies són conscients que, tot i que paguen una mica més, estan pagant una educació de qualitat i estan disposades a fer-ho.
Altres universitats han perdut alumnes i han hagut d'abaixar taxes", argumenta.
L'increment de taxes del 2012 fou, assegura, transitori i la voluntat del Govern es abaixar els preus.
Significa això que s'aprovarà la reducció del 30% que reclamen els sindicats estudiantils?
Dependrà de la disponibilitat pressupostària", assegura Pallarès.
Diu Jordi Adell que els professors universitaris pateixen la síndrome de l'hàmster: la sensació d'estar sempre corrent en una mena de cursa sense fi.
"Als docents universitaris els veuràs sempre molt escarrassats perquè estan fent a l'hora moltes coses: fan gestió, han de fer classes, han de publicar per fer currículum, quan no estan presentant tot tipus de papers per acreditar-se", explica.
El solemne catedràtic universitari que feia una classe magistral ha passat a millor vida i ha estat substituït per una massa laboral cada volta més precària (vegeu gràfic), en què la figura del professor associat que fa tasques impròpies de la seua condició ha esdevingut com més va més habitual.
En un context de més alta demanda docent —perquè Bolonya reclamava, alhora, classes amb menys alumnes— la universitat ha recorregut a aquesta figura per resoldre un buit agreujat per la taxa de reposició zero imposada en l'etapa de vaques magres per La Moncloa.
"La figura de l'associat es va crear perquè persones amb una carrera professional poguera compartir la seua experiència pràctica amb els alumnes —explica Clara Camps, professora associada i membre de la plataforma TransFormem UB —.
El problema és que aquesta figura laboral s'ha pervertit i estem fent feines que no ens són pròpies".
L'any 2015 les universitats públiques espanyoles tenien contractats 20.375 professors associats.
A la Universitat de València la primavera passada el professorat associat va estar de vaga durant una bona temporada per reclamar millores.
El problema és compartit a tots els centres d'educació superior.
Des de TransFormem UB reclamen una mesa de negociació i que es cree algun tipus de figura laboral per als qui anomenen "associats estructurals".
"La nostra reivindicació és pels nostres drets laborals però també contra la precarització de la universitat pública", assegura Clara Camps.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
La taca de fuel procedent del pesquer rus ' Oleg Nadeynov ' presenta un "alt grau de desagregació" i s'allunya a més de 200 milles al sud-oest de Canàries --jurisdicció d'aigües espanyoles--, segons el secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gomez-Pomar.
Així, ha admès que és "molt difícil tractar-la" i el seu poder de contaminació és "extremadament baix".
El secretari d'Estat ha presidit aquest dijous la constitució del Comitè Científic de Contaminació Marina, que assessorarà l'Estat en les decisions que es prendran en aquesta matèria, sobre els mètodes per extreure el fuel, o taponar els fluxos de combustible en els bucs.
El comitè també analitzarà les afeccions a la fauna i la flora marina i l'estat dels corrents i els diferents procediments d'extracció del fuel.
"Tots estem d'acord que cal procedir al taponament de les fuites", ha assenyalat, al mateix temps que ha subratllat la "determinació" del Govern espanyol del segellat dels punts de fuel i la seva extracció.
En el comitè està format per experts en físiques, contaminació, biologia, d'universitats catalanes, canàries i d'institucions científiques com l'IEO o el CSIC.
Gómez-Pomar ha afegit que fan seguiment via satèl·lit de l'evolució de la taca.
A més, ha precisat que, segons càlculs de l'empresa noruega que investiga el derelicte, el fuel a un ritme de 10 litres per hora.
L'empresa està planificant les tasques de segellat per la qual cosa necessita dos Rovs (robots submarins no tripulats) i ha indicat que "probablement" es necessitaria un vaixell de més port per escometre aquestes tasques.
Entre les qüestions plantejades al Comitè ha confirmat que se'ls ha demanat opinió sobre els diferents mètodes "més recomanables" per extreure el combustible.
A més, ha confirmat que aquest mateix dijous una llanxa de la Creu Roja ha detectat "dos punts propers a la costa de l'oest de Gran Canària" a les platges de Gui Gui i de Tasarte.
Referent a això, ha indicat que s'està realitzant la seva "disgregació mecànica" i que les taques són de tipus oleaginós i, en principi, "no són pesades".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dolores Delgado ha fet efectiva la renúncia a l'escó de diputada al Congrés aquest dijous, segons han confirmat fonts socialistes.
Ho ha fet just el dia en què el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es reuneix per abordar la proposta del seu nomenament com a fiscal general de l'Estat sobre el qual ha d'emetre un informe no vinculant sobre la seva idoneïtat per ocupar el càrrec.
Delgado, fins ara ministra de Justícia, anava de número 5 a la llista del PSOE al Congrés per Madrid.
El nomenament ha generat molta polèmica entre els grups de l'oposició. |
Institucions de la Unió Europea i funció pública europea |
Mas hauria de ser prudent a l'hora de prescindir-ne
Artur Mas, ahir al Parlament, va esmentar en diverses ocasions la seva intenció de suprimir l'impost de successions, en funció del que es trobi a la Generalitat. / CRISTINA CALDERER
Els impostos no són populars, però pocs desperten tanta antipatia com el de successions: castiga l'estalvi i s'ha de liquidar en un moment generalment difícil.
Poques vegades la faceta depredadora de l'Estat resulta tan odiosa com quan exigeix cobrar mentre la família plora una defunció.
A Catalunya l'antipatia s'aguditza pel greuge comparatiu: gairebé totes les comunitats autònomes l'han suprimit de facto o l'han reduït considerablement.
És ben lògic que en pretengui la supressió un nou govern que vol fer del reconeixement a l'esforç i a l'estalvi no sols un dels trets distintius de si mateix, sinó també del país.
Artur Mas i CiU s'han compromès a fer-ho, i de seguida.
Ara bé, tot això, que era cert fa uns mesos, s'ha de reconsiderar vista la situació actual.
Artur Mas havia dit que comptava trobar-se els calaixos de la Generalitat buits, però probablement esperava trobar-hi també certa capacitat d'endeutament.
L'emissió de bons del govern agonitzant ha posat de manifest que la Generalitat ha esgotat la seva capacitat d'endeutament, i que ho ha fet no per finançar inversions, sinó per poder pagar nòmines.
Aquesta situació no és passatgera.
Els ingressos de totes les administracions públiques espanyoles -tan dependents de la construcció!- han caigut i no es recuperaran en una dècada.
Els de la Generalitat no són una excepció.
Per tant, la pregunta rellevant no és si és convenient o justa la supressió de l'impost, sinó si és possible.
La resposta és que no, almenys de moment.
Justificar el no és fàcil: la situació financera de la Generalitat i les seves perspectives a mitjà termini són tan angoixants que el moment no és de suprimir impostos, sinó de sobreviure.
Això no agradarà ni al ciutadà en general ni molt particularment als qui hagin de liquidar l'impost en els propers mesos.
Però la qüestió que com a ciutadans seriosos no podem deixar de plantejar-nos és quines són les contrapartides de suprimir l'impost.
Tots sabem que és alguna de les tres següents (en ordre decreixent de popularitat).
B) Augment o creació d'un altre impost.
C) Reducció de la despesa pública.
Es digui el que es digui, l'alternativa a és la preferida per tothom perquè significa que paguin els contribuents del futur.
Per aquest motiu, ha constituït la solució habitual en el clima d'alegre irresponsabilitat que ha caracteritzat el sector públic occidental en les darreres dècades i que ens ha portat on ens ha portat.
Els països que s'ho poden permetre -els EUA, per exemple- continuen triant aquesta alternativa.
La novetat és que la Generalitat ja no s'ho pot permetre.
Cap administració pública de l'Espanya intervinguda per Alemanya s'ho pot permetre perquè no obtindrà el permís "dels mercats" per fer-ho (i potser és oportú recordar que els madrilenys no tenen impost de successions, però els alemanys, sí).
És un recurs que diversos governs de la Generalitat han fet servir en el passat.
Mal que li pesi a Artur Mas, ara s'haurà de tornar a fer, però no per poder eliminar un impost, sinó per fer front al deute.
Gran Bretanya acaba de triplicar les taxes universitàries.
Em temo que el nostre dilema no és si les hem de triplicar per poder finançar la desaparició de l'impost de successions, sinó si podrem deixar de fer-ho i continuar pagant els sous del personal.
Finalment, queda l'opció de reduir despeses.
Es l'opció preferida dels ciutadans... mentre no els afecti directament.
En campanya electoral, aquesta opció sembla fàcil: es tracta d'eliminar "despeses supèrflues".
Rarament s'especifica quines són aquestes despeses; com a molt se suggereixen "cotxes oficials", "campanyes publicitàries" i "assessors".
La campanya ha acabat i ens toca ser realistes: les despeses realment supèrflues han de ser eliminades perquè mai no haurien d'haver estat pagades amb els diners del contribuent.
Lamentablement, la seva supressió no millorarà perceptiblement la salut financera de la Generalitat.
Ara també cal retallar despeses que no tothom considerarà supèrflues.
No serà fàcil perquè sempre hi haurà qui en sortirà perjudicat.
Perquè ens en fem una idea: els ingressos que aporta l'impost de successions coincideixen amb la despesa de la Generalitat en atenció a gent gran, tant la dependent com la discapacitada.
Farem servir en aquest àmbit les tisores per poder suprimir l'impost de successions?
Significa tot això que Mas i CiU han de trair el seu compromís?
Quan el nou govern retalli despeses molt més enllà del muntant dels ingressos que aporta l'impost de successions haurà arribat l'hora de suprimir-lo.
Si el metge ens diu que correm un risc mortal si no ens aprimem, hem de començar per aprimar-nos.
Si el primer que fem és fer-nos estrènyer els pantalons, correm el risc de quedar-nos sense salut i sense pantalons.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Audiencia Nacional va deixar ahir en llibertat amb mesures cautelars, però sense fiança, l'expresident del Barça Sandro Rosell.
L'expresident va ser empresonat per la jutgessa Carmen Lamela, com els presos polítics, el maig del 2017, i la fiscalia sol·licita per a ell 11 anys de presó pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal.
Rosell havia demanat, com van fer els presos polítics, poder seguir el judici en llibertat.
El tribunal va comunicar ahir que el deixava en llibertat perquè ja no hi havia risc de fuga en haver ja declarat, tot i que si ara fugís, la llei marca que el judici hauria de tornar a començar.
El Tribunal Suprem va acceptar retardar la declaració del president del Parlament, Roger Torrent, prevista per ahir a les 11 del matí, ja que coincidia amb la celebració d'un ple al Parlament.
El president haurà de declarar dilluns que ve, dia 4, a 2/4 de 12 del migdia.
Els dilluns del mes de març han estat habilitats per al judici de l'1-O.
Els espectadors del judici van veure ahir com Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell es van unir a Oriol Junqueras i van exercir el seu dret a seure amb els seus advocats.
I també com el president del tribunal, Manuel Marchena, intentava que no es parlés del que no li interessava, com l'acord a Escòcia.
L'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy va fer referència a una declaració d'un testimoni que s'havia produït al matí.
La llei prohibeix cap comunicació entre els testimonis, però l'expresident del govern espanyol va afirmar que en sabia el contingut gràcies als mitjans digitals.
La Policía Nacional ha fet saber als portaveus del col·lectiu Silenci, Rebel·leu-vos, que es manifesta cada dia a Tarragona i a Madrid per protestar contra el judici de l'1-0, que han estat denunciats per desobediència.
Se'ls ha denunciat per la protesta, en silenci estricte, que fan al carrer Gènova de Madrid.
Diputats de JxCat, d'ERC i dels comuns van vestir ahir de blanc al Parlament en suport als presos polítics jutjats al Tribunal Suprem.
Segons fonts del grup parlamentari d'ERC, aquesta acció es repetirà en els plens del Parlament mentre duri el judici de l'1-O.
Els grups han escollit el color blanc perquè consideren que és una manera de sumar-se a la campanya Jo acuso d'Òmnium.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Us recordem, que com cada any, el Sedi us facilita l'agenda de la Universitat.
Planificar, coneixer les cites més importants, no perdre convocatòries i oportunitats, facilitar la informació als mentorats i tindre a la mà tota la informació de la UV us serà més fàcil!
Podeu passar a recollir-la fins que s'esgoten.
El lloc de recollida, el Sedi del vostre campus, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h:
Comentaris tancats a Vine a per l'agenda!
En aquesta nova edició de l'espai de formació La Nau dels Estudiants (del 2 al 5 de setembre de 2019) trobareu recursos per a l'estudi com: planificació i gestió del temps, millora de l'expressió escrita, com fer les exposicions orals de treballs o tècniques per a controlar l'estrès, a més de cursos de programes bàsics per al treball acadèmic (bases de dades, fulls de càlcul, presentacions,...).
Aquestes propostes formatives poden ser d'interés tant per a vosaltres com per als vostres estudiants mentoritzats.
El termini de matrícula es tancarà el 28 d'agost de 2019.
Teniu tota la informació i l'accés a l'automatrícula al web del Sedi.
Comentaris tancats a La Nau dels Estudiants.
Comentaris tancats a Un bon recurs per a no perdre detall: l'app de la UV
Comentaris tancats a Video Entreiguals |
Afirma que als anys 90 un dirigent marista li va fer un "toc d'atenció", cosa que aquest nega
Barcelona.-L'exprofessor de gimnàstica dels Maristes de Sants-Les Corts Joaquim Benítez, autor confés d'abusos sexuals, assegura que el centre coneixia el seu cas.
"Els Maristes sí que coneixien aquesta debilitat", assegura en una entrevista a El Periòdico.
L'exprofessor explica que "al voltant de 1990" dos responsables dels Maristes es van reunir amb ell després que uns pares el van acusar d'haver fet tocaments al seu fill.
Benítez va admetre "totalment" aquells fets i els responsables del centre li van fer un avís.
"Em van dir que no podia tornar a passar més.
Em van donar un toc d'atenció molt important".
El dirigent marista a qui Benítez assenyala en aquesta informació nega "rotundament" aquests fets, segons el diari.
"Maristes sí que sabia que tenia aquesta debilitat", explica Benítez, que afegeix que el van "reunir una vegada en la seva direcció fa molts anys arran de la queixa d'una família".
Afegeix que es va reunir amb el director de l'escola i també amb el de la comunitat marista, el qual ha negat aquests fets, segons el diari.
L'acusat d'abusos sexuals afegeix que els responsables "van pensar que això meu era una situació passatgera" i recorda que "hi ha un any que no vaig cotitzar a la seguretat Social i crec que va ser per aquest cas".Benítez està a l'espera del seu judici, un any després de ser arrestat pels Mossos d'Esquadra.
Contra ell es van presentar una vintena de denúncies, bona part de les quals es van retirar durant el procés judicial.
Amb el seu cas va arrencar l'escàndol de pederàstia, en què van ser denunciats per abusos sexuals deu docents més, però les demandes va ser sobresegudes per la prescripció dels abusos.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Exposició itinerant realitzada per la CGT amb motiu del 70 aniversari del 19 de juliol de 1936.
Del 10 al 16 de desembre a Reus.
Horari: de 10 a 13 h. i de 17 a 21 h.
Ferran Aisa, historiador especialitzat en el moviment obrer i l'anarcosindicalisme, membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, autor de diversos llibres, documentalista d'exposicions i guionista de documentals
Organitza: Federació Comarcal Baix Camp-Priorat CGT
Després de més d'un any en el qual ha passat per nombroses ciutats de tot l'Estat espanyol, ara l'exposició arriba a diverses ciutats de Catalunya, en una gira coordinada per la Secretaria de Formació de la CGT de Catalunya.
Es pot obtenir més informació i visualitzar el contingut de l'exposició en el web:
Han passat més de 70 anys d'aquella Revolució del 19 de juliol de 1936.
Des de la Confederació General del Treball, en el marc de la nostra campanya per la recuperació de la Memòria Històrica, no podíem deixar que aquest esdeveniment tan important pel que va suposar, en vides, il·lusions i realitats, passés desapercebut.
Des del 19 de juliol de 1936 i fins a la pèrdua de la guerra, el Poble es va convertir en el veritable artífex del seu propi destí, com protagonista lliure del futur, el qual va quedar truncat amb el triomf del feixisme.
La CGT vol reivindicar el passat que ens van robar, al mateix temps que denunciar la veritat negada per la història sobre el moviment llibertari en l'Estat espanyol.
Des de la CGT volem mantenir vives les idees que ens van donar forma i no perdre la memòria del que vam ser i el que volem ser.
Recuperar l'organització i implantar idees, recuperar la nostra història i transmetre la realitat del que va passar, recordar les realitzacions dels homes i dones llibertàries en lluita contra una realitat injusta i opressora.
Es van carregar la Revolució però no les nostres idees.
Que l'anàlisis del passat ens serveixi per a seguir caminant cap al futur, creixent com organització i consolidant-nos com alternativa per al canvi social.
Secretaries de Formació i de Comunicació de la CGT de Catalunya
Una de les conseqüències de més llarga durada de la inacabable dictadura franquista ha estat la distorsió de la memòria històrica, en consolidar una lectura maniqueista del passat.
El rol de bons i dolents dibuixat per la propaganda que el règim i els seus sicaris reiteraven amb incansable constància tingué com a un dels destinataris predilectes dels retrets el moviment llibertari.
Reunia tots els elements per provocar l'odi del pensament reaccionari: eren agnòstics, contraris a la privatització de la riquesa i a l'exercici personal del poder, internacionalistes, solidaris, partidaris de la llibertat en tota mena d'actuació personal que no obstruís la dels altres (d'aquí l'amor lliure, la relació de la parella lliurament assumida i no la promiscuïtat com els detractors han volgut fer creure) i sovint naturistes i vegetarians, entre altres trets distintius.
Tocats d'una certa ingenuïtat col·lectiva com en l'adhesió entusiasmada a l'esperanto com a llengua de relació universal.
Ara la CGT, en bona part el seu hereu, en possibilita, amb una entenedora exposició oberta al Centre de Lectura, un acostament a les línies essencials de la seva evolució històrica.
Les diverses plataformes anarquistes, CNT, FAI, Joventuts Llibertàries, Dones Lliures... tingueren en tot moment una intensa voluntat didàctica i malgrat la precarietat de mitjans feren tothora un notable esforç per divulgar-ne la doctrina en revistes, opuscles i llibres de tota mena.
Veure en línia: El Punt Digital Camp de Tarragona - Punt de vista |
El dissabte 16 de març, Perpinyà serà proclamada Capital de la Sardana 2019, tot prenent el relleu a Montblanc.
La Sala de les Llibertats (Carrer d'Edmond Bartissol, 3) de Perpinyà, serà l'escenari, a les 10:00 h., de la proclamació, amb la presència del batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol; el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés, i d'altres autoritats del món de la sardana i la dansa.
A les 11:30, al Museu Casa Pairal, al Castellet (Plaça de Verdum) s'hi inaugurarà l'exposició 'Sardana: entreu a la dansa'.
Tot seguit, a les 12:30 hi haurà la descoberta de la placa acreditativa de Perpinyà com a Capital de la Sardana 2019, a la Casa de la Vila (Plaça de la Llotja) i, a continuació, una ballada de sardanes, amb la Mil·lenària.
A les 16:00, se celebrarà un concert de cobla, a l'Església de Nostra Senyora La Real (Carrer de l'Església La Real), també a càrrec de la Cobla Mil·lenària.
El 2020 Sant Feliu de Guíxols prendrà el relleu de Perpinyà. |
Descobreix els diferents tipus d'abonament
El cinema és un invent sense futur.
'Il·lusions immortals: animació per a adults' ve a desmentir la creença que les pel·lícules animades són només coses de nens.
Un art amb mestres consumats com Jan Svankmajer, els germans Quay o Bill Plympton, que també ha atret cineastes com Wes Anderson, Richard Linklater o Patrice Leconte.
Il·lusions immortals: animació per a adults és un cicle que vol demostrar la riquesa genèrica, la varietat temàtica, les possibilitats expressives i la transversalitat de públics que pot atreure un cinema que ha donat proves de la seva qualitat artística les darreres dècades, amb cineastes com Jan Svankmajer, els germans Quay o Bill Plympton i títols com Persepolis, When de Wind Blows o Arrugas, per no parlar de clàssics com Yellow Submarine.
La innovació tecnològica, la incontestable qualitat i les nombroses produccions amb temes adults presents en el cinema d'animació darrerament estan dotant de dignitat i valor a aquesta expressió artística.
A partir de la stop-motion, el dibuix tradicional, la infografia i la barreja de totes aquestes tècniques i les seves múltiples variants, els horitzons de l'animació són inabastables, i molts autors hi aporten el seu segell personal: els germans Quay, que a Institute Benjamenta, or This Dream People Call Human Life (1995) debutaven amb la seva animació experimental; l'inevitable anime, present al cicle amb Kimi no na wa (Your Name), de Makoto Shinkai, film de 2016 que ha estat el més vist del gènere fora dels estudis Ghibli; la iraniana Marjane Satrapi amb Persepolis (2007), adaptació del seu còmic autobiogràfic que va rebre el premi del jurat a Cannes; el surrealisme ple de violència i erotisme de Bill Plympton a I Married a Strange Person! (1997); el personalíssim univers de Wes Anderson traslladat a l'stop-motin a Isle of Dogs (2018); René Laloux amb una joia de l'animació txeca, La Planète Sauvage (1973), amb guió de Roland Topor; l'al·legoria d'un desastre nuclear de When the Wind Blows (1986); l'adaptació de la novel·la gràfica de Paco Roca Arrugas (2011), un homenatge a la vellesa castigada per l'Alzheimer, o els destralers Trey Parker i Matt Stone, creadors de South Park, amb Team America World Police (2004).
Col·laboració de BAU Centre de Disseny
El cicle compta amb la col·laboració de BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona.
Els estudiants del Màster en motion graphics design, per encàrrec de la Filmoteca, han creat les capçaleres del cicle.
Magí del Campo i Humbert Plantada, coordinadors del Màster, han seleccionat dos dels exercicis, que serviran per difondre el cicle al web i les xarxes de la Filmoteca, i obriran la projecció de cadascuna de les pel·lícules programades.
Dimarts 3 de desembre 18.30 h Sala Laya
Tres personatges d'un món jeràrquicament dividit (els dibuixos completats, els que falten per acolorir i els esbossos) surten d'un llenç inacabat a la recerca de l'autor, amb el desig que els acabi de pintar.
Els temes de la creació artística i de la justícia social són la base d'aquest film d'animació que s'inspira en diversos pintors francesos com ara Henri Matisse, André Derain, Pierre Bonnard i Marc Chagall.
Per obrir la sessió, es farà la presentació de les capçaleres promocionals de BAU Centre Universitari de Disseny triades, a càrrec dels seus autors, Joana Lopes i Juan Pablo Salinas & Rogelio Magañá, i al final de la projecció hi haurà una conferència impartida per Device Creative Studio on es parlarà del procés de creació i producció de peces d'animació.
Centre de Restauració i Conservació
Avís legal D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. |
El ciclista holandès Dylan Groenewegen ha guanyat a l'esprint la setena etapa del Tour, la més llarga d'aquesta edició després de 231 quilòmetres de recorregut amb final a Chartres.
El velocista de l'equip Lotto-Jumbo ha trencat el domini del colombià Fernando Gaviria en les arribades massives i ha sumat el segon triomf a la ronda francesa.
En una etapa plana i de transició, el belga Greg Van Avermaet manté el mallot de líder, però ara amb sis segons d'avantatge sobre Geraint Thomas després d'una bonificació de tres segons en un esprint intermedi.
Dissabte es disputarà la vuitena etapa, de 181 quilòmetres de recorregut, entre Dreux i Amiens.
Acte que s'ha fet a Ishinomaki amb la flama olímpica
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Gairebé al mateix temps que l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa confessava dimecres, en el judici sobre la branca regional de la trama Gürtel a l'Audiència Nacional, que el PPCV es va finançar amb diner negre, Mariano Rajoy, en una entrevista, minimitzava la corrupció a les files del seu partit, i destacava que les persones implicades ja no militen a la força política i que ha aprovat reformes legals perquè les pràctiques il·legals no es tornin a repetir "mai".
Però res de demanar disculpes o mostrar un rebuig contundent davant pràctiques il·legals.
Aquesta feina la deixa normalment als seus subalterns al PP, els vicesecretaris o portaveus parlamentaris.
Així, aquest dijous Rafael Hernando ha sigut l'encarregat de demanar " perdó " i mostrar que "s'avergonyeix" de les conductes corruptes.
Així mateix, ha assenyalat que a la majoria de persones al PP "els repugna" aquesta situació.
Això sí, en línia amb el seu cap de files, ha assegurat que el seu partit a nivell nacional està net i els " tripijocs " corresponen a "alguns senyors" que han actuat "en el seu propi benefici" i " al marge " de l'organització.
En cap cas des de la direcció nacional, ha argüit en una entrevista a Ana Rosa, la direcció del PP donava "directrius" als seus dirigents perquè contactessin amb empresaris i aquests, a canvi de favors, sufraguessin actes del partit. |
El Consell de Ministres va aprovar ahir la concessió de les Medalles d'Or al Mèrit en Belles Arts, que aquest any reconeixen el director de teatre Lluís Pasqual (Reus, 1951), el pallasso Tortell Poltrona (Barcelona, 1955) i la pintora i gravadora Roser Bru (Barcelona, 1923).
21 personalitats rebran el guardó, que distingeix figures que han destacat en el camp de la creació artística i cultural o que han prestat serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l'art. Altres noms guardonats han estat l'actriu Penélope Cruz, els cantants Rubén Blades i Gilberto Gil. |
Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat
- Els equips d'intervenció realitzen atenció telemàtica o telefònica, excepte en les situacions de gravetat que requerisquen atenció presencial
- La Conselleria està treballant per a continuar atenent els col·lectius més vulnerables i que estan patint més els efectes de la pandèmia
La Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha remés als Serveis Socials municipals de la Comunitat Valenciana directrius i mesures per a reforçar el seguiment, l'orientació i l'atenció a la infància i l'adolescència més vulnerable, amb motiu de la situació d'emergència provocada per la COVID-19.
Igualtat ha enviat a tots els ajuntaments una resolució mitjançant la qual s'estableixen les directrius per a organitzar els serveis socials d'atenció primària, considerats un servei essencial, amb motiu de l'estat d'alarma provocat per la pandèmia, i per la qual s'ha de continuar garantint l'atenció de les prestacions socials.
Les mesures de confinament decretades pel Govern han tingut un gran impacte en tota la societat però, especialment, en aquelles famílies amb xiquets, xiquetes i adolescents que ja es trobaven en una situació de més vulnerabilitat i, per això, la resolució compta amb instruccions concretes dirigides a aquest àmbit.
Així, els equips d'intervenció amb infància i adolescència reforçaran el seguiment, l'orientació i l'atenció als xiquets, xiquetes i adolescents i les seues famílies acollidores extenses, per mitjà de l'atenció telemàtica o telefònica, excepte si la gravetat d'una situació específica requereix una atenció presencial.
De la mateixa manera, s'establirà atenció telemàtica o telefònica en els casos de xiquets, xiquetes i adolescents que des dels equips d'atenció primària es consideren de més vulnerabilitat o tinguen declarada la situació de risc.
D'altra banda, es mantindran contactes setmanals amb la persona que coordine els centres de dia d'infància, actualment tancats per la crisi sanitària, per a poder conéixer-ne les incidències dels usuaris i usuàries.
La casuística relacionada amb abusos sexuals, atesa la gravetat que té, requerirà sempre una atenció presencial per a valorar-ne la situació i seguir el protocol establit per a aquests casos.
Pel que fa als i les adolescents que estiguen complint mesures judicials en medi obert es reforçarà igualment el seguiment, l'orientació i l'atenció tant a ells i elles com a les seues famílies de manera telefònica o telemàtica, excepte els casos que requerisquen una assistència presencial.
Quant a altres serveis d'atenció específica, s'ha establit també que el personal assignat a les unitats d'Igualtat de la Xarxa Valenciana d'Igualtat durà a terme un seguiment, preferentment telefònic o telemàtic.
No obstant això, en cas que es detecten situacions de violència de gènere o masclista s'actuarà seguint el protocol habitual i es traslladarà el cas a la xarxa d'atenció a víctimes de violència de gènere.
Per la seua banda, el personal assignat a la Xarxa Jove realitzarà un seguiment de les persones usuàries més vulnerables del seu sector, i col·laborarà amb l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) en la implementació i la difusió de continguts en línia dirigits a adolescents i joves durant el confinament domiciliari.
Des dels serveis de les oficines d'atenció a persones migrants (PANGEA) i del Programa d'igualtat i inclusió del poble gitano, el personal s'encarregarà de fer un seguiment, preferentment telefònic o telemàtic, de les persones usuàries més vulnerables del seu sector.
Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Politiques Inclusives |
L'ajuntament de la Seu d'Urgell pretén que els ciutadans decideixin a què destinar 100.000 euros
Vista aèria de la Seu d'Urgell / AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL
L'ajuntament de la Seu d'Urgell ha obert aquest dimecres la fase per a fer propostes als pressupostos participatius de la ciutat, amb la voluntat que els ciutadans puguin decidir en què invertir 100.000 euros del pressupost municipal d'aquest any.
Les propostes es podran presentar fins al dimecres 11 d'abril omplint prèviament el formulari de propostes o el que està disponible al web perquè tothom major de 16 anys i empadronat a la Seu pugui dir-hi la seva.
El formulari permet incloure fins a tres propostes: noves, triar-ne entre les set ja formulades, o bé combinar-ne de noves i ja formulades.
Els formularis en paper (que s'han fet arribar a les bústies de totes les cases) es poden dipositar a les urnes que hi ha instal·lades a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) de l'ajuntament de la Seu, a la biblioteca Sant Agustí, a l'Oficina Jove de l'Alt Urgell i al centre cultural les Monges.
Tant si es presenten a través del formulari en paper com de manera telemàtica, els ciutadans hauran de deixar les seves dades, un telèfon i un correu electrònic, així com també indicar si la proposta o propostes que es presenten es fan a títol personal o en representació d'una entitat.
Cal destacar que en aquest formulari s'expliquen els criteris que han de complir les propostes noves per tal que puguin ser vàlides.
El ciutadà hi trobarà tres caselles en blanc per tal que pugui escriure-hi la o les propostes noves.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La CUP de Gelida denuncia les irregularitats en tractacions de l'Ajuntament a l'Oficina Antifrau.
La CUP de Gelida denuncia irregularitats de l'Ajuntament a l'Oficina Antifrau.
En el darrer ple municipal de l'any 2019, celebrat el dimarts 19 de novembre, l'alcaldessa Lluïsa Llop va admetre haver trobat situacions de contractació irregular de gent que havia treballat per l'Ajuntament, sota el mandat del PSC de Lluís Valls.
Davant la gravetat de les afirmacions, la CUP Gelida va decidir aprofundir en el tema per esbrinar "fins a quin punt l'opacitat de la gestió socialista podia ser constitutiva de delictes".
És per aquest motiu que en següent ple, celebrat el passat dimarts 21 de gener, el regidor cupaire, Rubén López, va presentar una moció perquè l'Ajuntament impulsés la contractació d'una auditoria, externa i independent, per posar llum a la situació real dels comptes i de la gestió dels recursos públics: "al previsible vot en contra del PSC, s'hi va sumar el de les tres forces integrants del govern municipal (ERC, Gelida en Comú i Primàries) que van al·legar que preferien "resoldre internament aquelles qüestions que anessin sortint", lamenta la CUP.
La CUP troba totalment insuficient l'auditoria interna proposada pel govern de Lluïsa Llop (ERC) i consideren que és una falta de respecte als gelidencs i gelidenques que "volen un poble transparent, amb els comptes clars i compromès amb la veritat".
La CUP denuncia "les ombres, amiguismes i clarsobscurs que han dominat el panorama local durant els anys de governs del PSC així com la connivència del govern actual que es nega a aixecar les catifes tal i com s'havien compromès".
Tal i com van anunciar en el mateix plenari, el regidor de la CUP Rubén López va procedir a fer la denúncia a l'Oficina Antifrau de Catalunya en la que va adjuntar tota la documentació i les actes dels plens en les que tant Lluïsa Llop com Lluís Valls admeten els pagaments irregulars que s'han realitzat des de l'Ajuntament per a diferents serveis.
El membre de la CUP també va adjuntar un pendrive amb els vídeos dels plenaris per tal que des d'Antifrau es pugui iniciar la investigació. |
El Comitè d'Investigació rus, que analitza les causes que van poder portar al sinistre d'un avió comercial Sujoi Superjet 100 a l'aeroport moscovita de Xeremétievo aquest diumenge, no tenen per ara una hipòtesi clara per explicar l'accident, en el qual van perdre la vida 41 persones.
Un passatger de l'avió fins i tot va gravar els instants de l'aterratge des de dins: |
L' escola Mestre Ignasi Peraire de Mollerussa serà la seu aquest dimarts del quart debat, que tractarà la Inclusió i Equitat, una trobada que s'emmarca en el calendari del Congrés d'Educació Pública a Catalunya.
Els debats a Ponent es van iniciar el 22 d'octubre a l'escola Camps Elisis de Lleida, el 26 de novembre es traslladaven a l'escola Maria Mercè Marçal de Tàrrega, l'escola Bressol Municipal de Balàfia agafava el relleu el 28 de gener.
L' escola Ignasi Peraire de Mollerussa, reunirà als representants de Ponent aquest dimarts, de dos quarts de sis a dos quarts de vuit de la tarda, per tractar el tema de la Inclusió i Equitat, i el darrer dels debats tindrà lloc el 24 de març a l'escola Joc de la Bola de Lleida, tractant el model d' Educació Pública.
Des del passat mes d'octubre, que es va presentar el Congrés, els centres debaten cinc temes, un per mes.
A l'octubre, va ser el currículum, l'organització i l'avaluació; al novembre la innovació, la transformació, l'emancipació i xarxes: al gener, la formació; al febrer la inclusió i l'equitat i, finalment, el model d'educació pública s'abordarà al març.
Les aportacions i conclusions les recollirà una comissió, que en farà un document resum que es presentarà a les jornades finals que se celebraran els dies 15 i 16 del maig.
El Congrés d'Educació Pública a Catalunya va sorgir en una primera trobada entre escoles i persones relacionades amb l'educació, el món universitari i entitats diverses, per definir una iniciativa col·lectiva que comportés una acció per parlar d'educació.
L'objectiu és que el Congrés sigui la veu d'escoles i instituts a través de les seves comunitats educatives, professorat, famílies, alumnat
Amb aquesta voluntat, un conjunt d'escoles es van constituir com a grup promotor del primer Congrés d'Educació Pública, que s'impulsava sota el paraigua de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC).
La voluntat dels impulsors del Congrés és que articuli un marc de coordinació, reflexió i intercanvi entre tots els centres educatius públics de Catalunya per fer-se present socialment i definir propostes alternatives als reptes de transformació educativa actuals.
Un dels objectius era afavorir una xarxa horitzontal on els centres educatius públics fossin motor de millora del sistema educatiu.
La característica clau del Congrés és que l'organització recau en els mateixos centres educatius públics (educació infantil, educació primària, educació secundària, educació d'adults, educació especial...), que són els que organitzen els debats i elaborar-ne les conclusions. |
Qualsevol dels dos està capacitat per enfonsar l'economia de Barcelona.
Són dos autèntics mestres en l'art del decreixement, formats en la gran escola de la ineficiència que és ERC (i teniu totes les proves dels desastres d'ERC sempre que han governat, des de Macià i Companys fins els tripartits)
L'alcaldable d'ERC ha de ser el que les seves bases decideixin.
No he vist que cap enquesta pregunti tots els catalans sobre com s'ha de gestionar la Fundació la Caixa.
Per tant, fer una enquesta pública sobre els afers interns d'un partit diu molt del mitjà que la impulsa i dels seus "professionals
Amorós és l'etern conspirador que no ha parat per preservar el seu status dintre del partit.
Un dels pocs que queden amb càrrec i supervivent accidental de la Batalla per Barcelona en què Portabella s'enfosà de la mà del Laporta,
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Tapia (Burgos).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Tapia per organitzar la teva escapada rural. |
D'una banda, el senyor José M. Sevilla Marcos, que actua
en nom i representació de la Mutua Balear de Accidentes
amb domicili social a Palma, al carrer del Bisbe Campins, 4,
amb CIF G-07046196, en qualitat de director mèdic.
I de l'altra, el Magnífic i Excel·lentíssim
Senyor Nadal Batle Nicolau, Rector de la Universitat de les
actua també per les seves qualitats i en virtut de les
atribucions que té conferides, d'acord amb el que estableixen
la Llei orgànica 11 /1983, de 25 d'agost, de reforma
universitària, i el Reial decret 1140/1985, de 25 de
maig, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Ambdues parts es reconeixen, en la representació amb
què actuen, la capacitat legal suficient per convenir
i obligar-se i acorden voluntàriament d'establir el present
conveni, que es regirà per les següents
El present conveni té per objecte l'ajuda i l'assessorament
que la Divisió d'Informàtica de la Universitat
de les Illes Balears, integrada pel Departament de Ciències
Matemàtiques i Informàtica i el Servei de Càlcul
i Informatització (d'ara endavant, UIB), donarà
a la Mutua Balear (d'ara endavant, MB) en temes d'avaluació
i desenvolupament d'un sistema d'anàlisi aplicat a les
discapacitats funcionals mitjançant l'ús de processament
digital d'imatges i gràfics per ordinador.
El present conveni tindrà una vigència de dos
anys comptats a partir de la data de la signatura, llevat que
les tasques enumerades a la clàusula tercera s'acabin
abans o que una de les parts decideixi de
rescindir-lo d'acord amb el que s'estableix a la clàusula
Aquest assessorament té per objecte realitzar estudis
d'avaluació i desenvolupament d'un sistema informàtic
d'anàlisi de discapacitats funcionals per processament
L'any 1994, moment en què, de forma immediata, es
farà una primera estimació de la problemàtica
i definició dels objectius que afecten les aplicacions
d'avaluació funcional i iniciació de les primeres
Aquesta tasca s'avalua en 200.000 pessetes.
L'any 1995, un cop acabada la programació de les
aplicacions abans esmentades, quan es disposi de més
dades i un cop s'hagin realitzat el conjunt de proves d'avaluació
del sistema, durant les quals es podran obtenir mesures del
comportament del software desenvolupat aplicat a pacients.
En tots aquests períodes caldrà determinar amb
la precisió corresponent el nivell de qualitat de les
dades i els processos desitjats, principalment:
--l'anàlisi del moviment dels membres o parts afectats
dels traballadors accidentats, per avaluar-ne les limitacions
inicials i la recuperació i per avaluar l'estat final
de la capacitat funcional de les articulacions
--la funcionalitat dels diferents components del sistema informàtic
--la resposta que tindran els diferents usuaris a les diverses
situacions d'anàlisi i avaluació.
I en conseqüència, caldrà proposar els canvis
que s'estimin oportuns de la infrastructura necessària.
La realització dels treballs descrits a la clàusula
anterior serà dirigida, a proposta de la UIB, una vegada
acceptada per la MB, pel titular d'escola universitària
de la UIB, que ha gestionat el present conveni, senyor Francisco
J. Perales López, el qual podrà, al seu torn,
sol·licitar la col·laboració de les persones
que cregui convenients, que, en qualsevol cas, hauran de tenir
relació laboral o contractual amb la UIB o ser-ne funcionaris
de carrera o interins o becaris i, com a conseqüència
d'aquest conveni, no tindran cap relació laboral amb
a) Estarà obligada a satisfer, en un termini màxim
de noranta dies a partir de la data de recepció de la
factura, les quantitats que li facturarà trimestralment
la UIB d'acord amb l'avançament dels treballs descrits
b) Estarà obligada a satisfer, en un termini màxim
de trenta dies a partir de la data de recepció de la
factura, les quantitats que li facturaran els membres de l'equip
de treball corresponents a les despeses autoritzades, tal com
es detalla a la clàusula setena.
c) Estarà obligada a facilitar a la UIB totes les informaciones
tècniques necessàries perquè es puguin
realitzar correctament els treballs objecte d'aquest conveni.
a) No divulgarà la informació subministrada per
la MB que no sigui de domini públic, i la tractarà
la UIB tornarà a la MB tot el que aquesta li hagi prestat.
b) Tindrà cura en tot moment de facilitar tots els mitjans
al seu abast perquè es puguin executar correctament els
a la clàusula tercera i d'acord amb la forma de pagament
b) La retribució de les despeses: les despeses prèviament
establertes que es puguin ocasionar per la realització
dels treballs d'aquest conveni, de les persones que hi intervinguin,
seran satisfetes per la MB, mensualment i contra la presentació
de la factura detallada que, amb aquesta finalitat, li enviaran
els interessats, la qual, forçosament, haurà d'anar
acompanyada dels comprovants oportuns.
Tindran la qualificació de despeses, a part de les que
habitualment es consideren com a tals, totes les ocasionades
pels desplaçaments i estades en llocs diferents del domicili
de la UIB dels components de l'equip de treball, sempre que
hagin estat autoritzades de forma explícita i per escrit
Propietat dels treballs realitzats
Els resultats obtinguts por la realització dels treballs
i la UIB, les quals en podran fer l'ús que vulguin, de
Ambdues institucions tindran dret a realitzar un ús
comercial, publicitari i/o propagandístic sobre el contingut
La metodologia emprada, els desenvolupaments teòrics,
les característiques dels programes i models que s'estableixin,
que s'esmenti la MB com a finançador del projecte, després
d'obtenir l'autorització expressa de la MB per a cada
publicació, a fi d'assegurar la no difusió d'informació
A més a més la UIB podrà utilitzar la
metodologia emprada, els desenvolupaments teòrics, les
característiques dels programes i models que s'estableixin,
etc., si no són de domini públic, en les seves
tasques de docència i investigació.
El present conveni quedarà extingit per transcurs del
supòsit que la MB no satisfaci, en els terminis prevists,
les quantitats a què s'ha compromès.
cas, el conveni quedaria rescindit de ple dret passats trenta
dies a comptar del requeriment de pagament que, amb aquest fi,
la UIB en el lliurament de resultats definit a la clàusula
el professor encarregat de la direcció dels treballs
es dóna de baixa en la UIB per trasllat, excedència
o qualsevol altra circumstància, o si la UIB incompleix
el que s'estableix a les clàusules sisena i vuitena.
En cas de rescissió per culpa de la UIB, la MB no es
veurà obligada a pagar cap quantitat corresponent a les
tasques pendents de realització.
d'aquest conveni es resoldran per la jurisdicció civil.
Abans d'adoptar qualsevol acció legal contra la UIB s'ha
de formular la reclamació prèvia per via administrativa,
jurídic de les administracions públiques i del
Les parts, per a la intel·ligència i acompliment
seus tribunals superiors, amb renúncia, en el que sigui
necessari, al seu propi fur i domicili.
Les parts, en la representació amb què actuen,
accepten aquest conveni i els seus efectes jurídics.
I perquè consti, el signen estès en dos exemplars,
però amb un sol efecte, a la ciutat i en la data indicades
al principi, de tal manera que una còpia quedarà
en poder de cadascuna de les parts que intervenen en aquest
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tengui |
L'Altell Il·lustrat va obrir les portes l'abril de 2016.
Des de llavors, l'espai canvia d'aspecte dos cops l'any, pels volts de Sant Jordi i de la Mercè.
Hi aporten el seu talent tant professionals consolidats com valors emergents de la il·lustració a Barcelona.
Maria Corte va estudiar il·lustració a l'Escola Massana de Barcelona, on es va graduar el 2009.
Ha col·laborat amb editorials i publicacions àmpliament reconegudes arreu del món.
Destaquen les feines per a mitjans com The New York Times, The Wall Street Journal, The Washington Post o la col·laboració mensual amb el rotatiu italià Il Sole 24 Ore.
L'any 2014 va publicar el seu primer llibre, un abecedari de jazz per a nens distribuït a tots els països de parla anglosaxona.
Pel que fa a la naturalesa de la seva obra, hi predomina l'interès per la descomposició de l'espai a través de l'ús creatiu de la geometria i la ruptura de les convencions clàssiques de representació del cos humà.
La seva recerca formal es combina amb una sensibilitat cromàtica particular, caracteritzada per la cura extrema en l'aplicació de textures singulars.
La base, però, sempre consisteix en el lligam d'idees diferents en una imatge que, si escau, adoba amb un refrescant toc d'humor. |
Un grup de veïns protesta diàriament cinc minuts en diferents espais públics del poble des de la data dels empresonaments de forma ininterrompuda
La Sénia.-Les cassoles sonen durant cinc minuts cada nit a la Sénia per reclamar la llibertat dels presos independentistes i el retorn dels polítics exiliats.
Ho porten fent des de fa 429 dies, de forma ininterrompuda, just a partir del moment de l'empresonament.
La iniciativa d'un grup de veïns, que no vol aturar-se fins aconseguir el seu objectiu, porta aquesta protesta cada nit a una plaça o espai públic diferent.
"Res del que puguem fer es pot comparar amb el que ha fet per nosaltres el govern a la presó i a l'exili.
Vam votar, vam guanyar i van voler portar a terme el que la majoria va decidir.
Per això estan a la presó i, com els vam votar, venim aquí perquè els treguin", argumenta Gemma Martínez, una de les participants habituals.
Les protestes comencen de forma puntual a les deu de la nit, just després del toc de les campanes.
Com a excepció, els dies festius en els quals tradicionalment se celebren sopars familiars s'avança la convocatòria a dos quarts de nou.
Són un grup que pot oscil·lar entre les sis i deu persones, els dies de menor concurrència com els dissabtes, fins a la cinquantena.
Tot i que alguns no solen fallar mai, moltes de les persones participants solen variar en funció dels dies.Quan arriben al punt escollit –cada dia s'informa del lloc amb cartells que es distribueixen pels grups d'usuaris d'aplicacions de missatgeria dels mòbils-, comença el ritual previ de desplegar al terra els símbols i missatges reivindicatius que els identifiquen: estelades, banderes del poble o pancartes reclamant la República i la llibertat dels presos polítics.La protesta s'ha celebrat de forma ininterrompuda aliena a les festivitats o les inclemències climàtiques diverses.
I quan vinc, després puc continuar amb la meva vida perquè crec que ja he complit.
És molt poca cosa, però per a mi significa molt", insisteix Martínez, que no dubta a qualificar l'empresonament dels líders independentistes d'"injust i antidemocràtic".
"Per damunt de tot, volem llibertat", proclama.Martínez ve acompanyada a les concentracions de la seva mare, Elsa Gellida.
Filla de l'últim alcalde republicà de la Sénia abans de l'entrada de les tropes franquistes, Gellida recorda encara que el seu pare va haver de fugir a França i no el va poder veure fins força anys després, quan es van retrobar al país veí.
Tinc l'edat que tinc i potser no ho podré aguantar.
"Les cassoles no deixaran de picar fins que surtin de la presó i els nostres exiliats tornin a Catalunya", rebla la seva filla."Reviure" el franquismePer a Gellida, els paral·lelismes entre la situació política actual i el franquisme que va haver de viure són evidents.
El que ens van dir que s'havia fet una democràcia... per mi, no.
Quan va morir Franco ens dient que havia d'haver democràcia: però els feixistes estaven i ja va dir ell que ho deixava 'atado y bien atado'", ha subratllat.Després de cinc minuts, les cassoles –algunes guarnides amb llaços grocs- deixen de sonar.
Els participants en la protesta marxen cap a les seves cases pel mateix lloc on han arribat.
A l'endemà, una nova cassolada.
Explica Martínez que les accions van començar a la plaça de l'Ajuntament i s'estenen per diferents punt del poble dins d'un itinerari que es repeteix, aproximadament, cada mes.El canvi d'espais, expliquen, vol evitar generar molèsties al veïnat.
"Són cinc minuts: es poden aguantar bé a cada plaça i ningú es pot sentir ofès", apunta.
Malgrat això, no tothom accepta la protesta dels veïns.
"Hi ha gent que no els sembla bé: ens criden 'viva Espanya', en un altre lloc que som uns nazis i diferents coses.
Però no fem cas a ningú i anem a la nostra.
Si ens parlen malament, contestem bé i intentem ser el més educats possible", tanca.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La sotssecretària d'Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, ha afirmat aquest dimecres que la proposta de l'exportaveu del Govern català Jordi Turull com a candidat a la Presidència de la Generalitat és "més del mateix", i ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, que anunciï un "pla R, de real i realista".
"Jordi Turull va estar amb Artur Mas, amb Carles Puigdemont i està cridat a continuar el full de ruta de l'equivocació i el fracàs", ha assenyalat en referència als últims presidents de l'Executiu català.
En una entrevista de RNE recollida per Europa Press, ha afirmat que Turull "no compleix els requisits" al seu parer imprescindibles per a un nou president de la Generalitat: "Que no hagi comès errors en el passat i estigui disposat a respectar els marcs de convivència legals i democràtics, que no invisibilitzi part de la societat catalana i que estigui disposat a teixir convivència, a recuperar aquests afectes en la societat que s'han trencat i a rebaixar el nivell de tensió".
Per a Levy, a més, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que es troba fugit a Bèlgica, és un "youtuber" que "per fer vídeos de Youtube es creu que és diputat o presidenciable", quan el que està provocant és que el seu escó quedi buit.
Davant la decisió de l'exlíder de l'ANC i candidat a la Presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez, de renunciar al seu escó del Parlament, la diputada de Catalunya ha afirmat que ella mateixa va demanar a Sànchez i a altres dirigents catalans que renunciessin abans dels plans que "tant de mal han fet".
En referència a la ronda de contactes que Roger Torrent podria dur a terme en els propers dies per trobar un nou candidat, Levy ha dit que "té la responsabilitat de tornar a prestigiar el Parlament català".
"Si serà una còpia dolenta de Carme Forcadell (expresidenta del Parlament) tornarem a ser on èrem", ha assenyalat.
D'altra banda, Andrea Levy s'ha referit a la Comissió d'Investigació del Congrés sobre el presumpte finançament irregular del PP i ha criticat que el secretari d'Anàlisi Estratègica i Canvi Polític de Podem, Iñigo Errejón, "forcés" la creació d'aquest òrgan per "iniciar la campanya electoral" a la Comunitat de Madrid.
Preguntada per la compareixença de la presidenta de la regió, Cristina Cifuentes, Levy descarta que tingués intenció d'utilitzar el PP nacional com a descàrrec "entre d'altres coses perquè forma part de Gènova i de l'estructura de la direcció nacional" sent-ne "un membre més".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Idiomes UPF és el servei d'idiomes de la Universitat Pompeu Fabra al centre de Barcelona des de fa 20 anys.
Els nostres cursos, de qualitat universitària i amb professorat nadiu, estan oberts a tothom a partir dels 16 anys.
Pots triar entre diferents modalitats de cursos: cursos anuals, intensius semipresencials, de preparació de diplomes oficials de Cambridge, trimestrals i d'estiu.
El 92% dels nostres estudiants ens recomana.
I tu, vols formar part d'aquesta xifra?
El procés de matrícula és molt fàcil: tria l'idioma que més t'agradi, accedeix a la Secretaria Virtual UPF i fes el pagament online!
No et portarà més de 10 minuts! |
Les col·leccions d' Aubergin i Daniel Rosa han obert la quarta jornada de la passarel·la 080 Barcelona Fashion.
La marca jove creada per les dissenyadores Anna Uimonen i Nevean Holmes, Aubergin, ha debutat a la passarel·la 080 amb la col·lecció 'Este', que agafa com a punt de referència l'Europa de l'Est de principis del segle XX.
"Ens hem inspirat en l'obra del pintor Frantisek Kupka".
Peces dissenyades principalment amb teixits de llana i de pèl sintètic que aporten un to geomètric a la col·lecció, mentre que les peces soltes destaquen pels estampats.
La proposta aposta per grans jerseis de llana merina que aporten un aire natural i orgànic a la col·lecció.
Ha agafat el relleu el debut també del dissenyador Daniel Rosa, format a l'escola FDModa LCI Barcelona, que ha presentat la col·lecció 'Isolation'.
Una proposta inspirada "en diferents conceptes: la superació, el confort i la nostàlgia".
El creador proposa un paisatge fred compost per peces on predomina el blanc, el platejat i diferents tons de verd, i teixits com llanes fredes, teixits tècnics, drap, denim i punt a mà, per aconseguir un caràcter melancòlic i càlid.
La firma catalana Torras ha presentat 'KleeTopia' i ha tancat el matí Wom&Now, amb la proposta 'Miscelaneous'. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
A Igualada les festes de Nadal se signifiquen en una nit, la més especial i màgica, la nit d'avui.
Prop d'un miler de patges concorreran els carrers del centre de la ciutat des d'un quart de sis de la tarda.
A partir d'aquí, mentre caigui la foscor s'aniran alçant escales al llarg de la cavalcada, per on s' enfilaran els patges carregats de paquets, i la nit continuarà amb les visites que facin a cadascuna de les llars igualadines.
La cavalcada es podrà seguir en directe des d' AnoiaDiari amb la transmissió en streaming.
La festa té tantes imatges com espectadors.
Plomes llargues albirant-se al fons de la rambla, carrosses engalanades i crits perquè els caramels també arribin als balcons, camions enormes que es passegen farcits, motos, una espera eterna amb la taula parada i els nervis a flor de pell...
La festa de Reis d'Igualada se celebra, com a mínim, des del 1899; aquest article de Francesc Vilaprinyó dóna detalls del recorregut dels prop de 120 anys d'història, una festa que avui conviu amb els reptes de l'adaptació al moment i l'aspiració de convertir-se algun dia en patrimoni immaterial de la humanitat; però per sobre de tot amb el que la dota de més sentit, el seu dia gran.
Aquesta nit, 680 patges desfilaran a peu per la cavalcada i sumats als dels cotxes, motos i Faruks i acompanyants, s'apropen als 900.
I tots aquests patges treballaran durant la nit per portar els 2011 paquets que hi ha als camions per totes les cases d'Igualada.
En aquesta ocasió, a més a més, hi ha hagut un repunt dels obsequis que s'han fet arribar a través de la Creu Roja, Càritas i Donatius de la Comissió i que superen la vuitantena.
A un quart de sis de la tarda, després que el patge Faruk visiti les residències i centres de dia i els reis passin per l'Hospital, la cavalcada començarà amb una actuació de la banda municipal i els parlaments institucionals de Ses Majestats i de les autoritats municipals, serà al passeig Verdaguer, a l'alçada de l'antic Hospital.
La cavalcada seguirà el recorregut habitual pel passeig, l'avinguda Soledat, la rambla de Sant Isidre i fins a la plaça Castells, on s'esperaran tots els camions carregats de regals.
Es preveu que abans de les 23 h els patges ja hagin acabat de repartir.
Des d' AnoiaDiari es podrà fer el seguiment de la cavalcada minut a minut, amb la transmissió en directe.
La narrarà el periodista de Ràdio Igualada Aitor Centelles amb els comentaris de Magí Marcé, membre de la Comissió de Reis d'Igualada.
La transmissió cobrirà l'arribada i els parlaments dels Reis al Passeig Verdaguer, l'arrencada de les carrosses i el posterior pas de la comitiva per La Rambla, la zona més cèntrica i que tradicionalment aplega més públic.
La nit d'avui és el colofó d'una festa que a Igualada va començar el dia 28 de desembre, amb l' arribada del Patge Faruk, l'emissari dels reis mags d'Orient que el primer dia de l'any va recollir les cartes al Teatre Municipal l'Ateneu i que fins avui ha estat donant missatges als infants d'Igualada des de Ràdio Igualada i des de Canal Taronja Anoia.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
(ACN) El sindicat Jupol ha presentat una querella als jutjats d'instrucció de Barcelona contra el director general de la Policia Nacional, Francisco Pardo, i el director adjunt operatiu, José Ángel González, per l'"operatiu nefast" desplegat en els aldarulls a Catalunya després de la sentència del procés.
El sindicat policial acusa la cúpula de la Policia Nacional d'haver "posat en risc" els agents antidisturbis a Catalunya amb un dispositiu "molt deficient".
"Hi havia manca d'efectius, mala organització i una important escassetat de mitjans materials i tècnics ", ha carregat el secretari general de Jupol, José Maria García, que responsabilitza Pardo i González "dels més de 300 policies nacionals ferits, quatre de gravetat" durant els disturbis d'octubre a Catalunya, principalment a la via Laietana.
Per aquest motiu, el sindicat policial majoritari ha presentat aquesta demanda judicial davant els principals responsables de l'operació 'Ícaro' per un delicte "de lesions per imprudència" i un altre contra "els drets dels treballadors".
"Per culpa de la mala organització del dispositiu policial, i la falta de mitjans materials i humans es van produir lesions a almenys 283 agents de la Policial Nacional", ha insistit el secretari general de Jupol, que parla d'una situació de "caos" a Catalunya amb agents que havien de reciclar el material antidisturbis i ambulàncies que no podien accedir a les "zones de conflicte" per atendre els agents ferits.
El sindicat Jupol també critica la decisió de no activar vehicles antidisturbis com el camió d'aigua o els vehicles blindats.
"Amb aquests vehicles s'hauria pogut frenar la violència dels radicals independentistes d'una manera eficient i, el més important, s'haguessin evitat múltiples ferits dins les files de la Policia Nacional", ha comentat el secretari general del sindicat.
"Les males decisions, la inexistent avaluació de riscos i la falta de mitjans humans i materials són les principals causes del gran nombre de policies ferits", ha conclòs el sindicat Jupol.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La gran velocitat a la qual muta el virus de la sida és la principal barrera que tenen els científics a l'hora de trobar una vacuna preventiva del VIH, que no arribarà abans de cinc anys, diu el cap de la Unitat de Malalties Infeccioses i de la Sida de l'Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Gatell
Josep Maria Gatell considera que almenys fins a d'aquí a cinc anys no s'aconseguirà un remei per a aquesta malaltia, l'única de les infeccioses que ha de tractar-se tota la vida.
Així, de la mateixa manera que la vacuna de la grip s'ha de fer-la nova cada any pels canvis del virus, la del VIH canvia encara més ràpid i "una vacuna l'hauríem de canviar cada setmana i això, tècnicament, no és possible", afirma...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tot i les alegries impostades, les rialles forçades, seguint les instruccions de gurus i terapeutes polítics, la foto de la nit electoral reflectia, sobretot, una gran incomoditat
Les eleccions del 20-D han deixat un escenari polític fragmentat que obre la porta a tot tipus de pactes.
El PP ja pressiona el PSOE per evitar governar en minoria.
Tot i les alegries impostades, les rialles forçades, seguint les instruccions de gurus i terapeutes polítics, la foto de la nit electoral reflectia, sobretot, una gran incomoditat.
Ningú ha guanyat, almenys com pretenia, i tots, depenent de com actuïn en clau de pactes, tenen molt a perdre.
La ciutadania ha dit que ja n'hi ha prou de majoria absoluta.
Aquest és el principal fracàs, el del PP.
La seva hegemonia i arrogància parlamentària només li ha servit, de moment, perquè ningú se senti còmode a prop d'ells, ni tan sols els seus habituals socis de la perifèria nacionalista.
En una democràcia parlamentària no guanya el que té més vots sinó el que pot formar govern.
Aquesta lliçó és un dur aprenentatge per a la supèrbia popular de l'última legislatura, i li costarà assumir-ho.
El PSOE vol aparentar que ha salvat els mobles, però són els seus pitjors resultats; a nivell intern no s'ho creu ningú, excepte els que s'aferren a temps passats.
Si segueixen així condemnaran el socialisme, a la grega, a l'ostracisme.
Una situació greu perquè Sánchez acaba d'afirmar, a l'estil Joe Rigoli: "Jo segueixo".
I, si segueix, pot ser que no tingui més remei que intentar formar govern després d'esperar que no ho pugui fer Rajoy.
Ho té difícil pels seus excessos verbals, els seus passos sense marxa enrere o, potser, perquè no trobi parella o les baronies perifèriques no ho consentin.
A Andalusia, sense un brillant paper electoral, esperen el moment.
El més curiós del cas és que qui li ha garantit millors resultats, Andalusia, pot ser la causa de la seva perdició.
El seu repte és demostrar que té paciència, que el cel pot esperar.
De moment, ha posat el llistó alt.
Sap que el seu èxit a Catalunya té les arrels en la defensa del dret a decidir i també que el seu soci natural, excepte si hi ha un contorsionisme frenètic de Sánchez, no ho compartirà.
La primera aparició d'Errejón a la nit electoral va ser un signe de maduresa; mantenir les seves posicions davant la temptació de formar govern, també.El gran derrotat ha estat Ciutadans, severament amonestat a Catalunya, el seu solar fundacional.
També a tot l'Estat; al Senat, ells que defensen llistes obertes, ni se'ls espera.
La seva única sortida és demostrar que és el que veritablement és: una formació utilitària, d'ocasió.
Així va néixer i per això la volen als voltants del poder.
Però continua presa de les seves contradiccions, sota l'aparença d'estabilitzador.
El cinquè actor (no presencial)
Queda un actor no presencial, del qual s'ha parlat poc en campanya però que comença a deixar-se veure, de moment, a la borsa: el poder econòmico-financer i la UE, que són el mateix.
No és fàcil ser autònom a la UE, ho és més ser dependent.
Rajoy ha estat el seu alumne avantatjat; Zapatero ja va tastar la cicuta.
Les pressions seran majúscules, ja ho són, i els telèfons amb Brussel·les i Berlín ja cremaven des d'ahir mateix al matí.
La Gran Coalició plana sobre tots, els seus mentors i peons ja s'estan movent.
Hi ha molt en joc i, quan és així, ni la història, encara que tingui ja més de cent anys, es respecta.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Girona FC ha iniciat un acció solidària per recaptar fons destinats a l' Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona, que gestionarà tots els recursos aconseguits de la millor manera.
Amb aquesta aportació podran comprar mascaretes, bates i altre material de protecció o tractament.
A canvi, el club gironí oferirà una sèrie de productes i serveis que sortejaran entre tots els donants per animar-los a col·laborar.
També ofereix la possibilitat de col·laborar a organitzacions, clubs o empreses que vulguin oferir productes seus per afegir a la llista de "recompenses":
- 20 samarretes oficials fimades pel primer equip.
- 20 entrades dobles per a partits del Girona FC.
- Botes i material personal firmat dels jugadors.
- 10 lots de marxandatge del Girona FC.
- 10 experiències Meet&Greet amb els jugadors del Girona FC.
En aquest enllaç es pot col·laborar en la campanya.
Acte que s'ha fet a Ishinomaki amb la flama olímpica
Cesc Fàbregas ha sortit al balcó de casa per saludar els seus veïns
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El vicepresident quart de la Diputació de Lleida, Eloi Bergós, ha presidit aquest dilluns la roda de premsa de presentació del Circuit Escolar de Cros-Jocs Esportius Escolars de Catalunya-Trofeu Diputació de Lleida, que inclourà 9...
Aquest dilluns s'ha constituït al Palau de la Generalitat la primera Assemblea Urbana de Catalunya, que ha comptat amb la participació del vicepresident tercer de la Diputació de Lleida, Jordi Latorre.
El vicepresident quart de la Diputació de Lleida, Eloi Bergós, ha participat aquest diumenge a la III Fira de la Sal de les Avellanes, que compta amb el suport de la Diputació de Lleida, així...
El diputat Joan Ubach ha assistit a la celebració de la Fira del Codony de Tremp.
Aquesta fira té com sortida un esmorzar econòmic amb carn i all y oli de codony que és l'estrella...
La vicepresidenta primera de la Diputació de Lleida, Rosa, Pujol, ha assistit aquest migdia a la celebració d'una nova edició de l'Era Mongetada, actividad que s'ha dut a terme al recinte Bersach de Bossòst.
Rosa Maria Perelló, presidenta de la Diputació de Lleida, s'ha traslladat fins a la presó de Lledoners per a participar en la massiva concentració contra les acusacions i l'any d'empresonament del Govern de Catalunya.
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
La UGT de Catalunya ha demanat al conseller de Sanitat, Antoni Comin, la retirada del "l'avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics".
Per al nostre sindicat, el text presentat representa la continuïtat de la fragmentació de la sanitat catalana.
La proposta vol aprofundir encara més en models de gestió de privatització encoberta i afavorir l'externalització de serveis i els models d'EBAS per l'assistència primària, donar cobertura a les empreses d'economia social sense estructura societària per donar-los serveis sanitaris, a més d'introduir de manera definitiva les societats de professionals per repartir-se els beneficis de la gestió sense tenir en compte la repercussió en la salut dels ciutadans.
Aquest model de fórmules de gestió pot representar una retallada més a la sanitat pública perquè facilitarà que els centres públics puguin fer sanitat privada i pot provocar discriminació en la assistència, així com donar suport a entitats de gestió de dubtós compromís social, vinculant al dret a la salut de les famílies amb el seu poder adquisitiu.
Representa que siguin les empreses les que prestin el servei sanitari, en instal·lacions públiques, sense control efectiu de l'Administració.
La UGT no està d'acord amb aquest model de gestió que precaritza les condicions laborals dels professionals de la sanitat amb la introducció de fórmules de gestió que no retornen els seus excedents al sistema sanitari.
La UGT no vol la implantació d'empreses de gestió indirecta participades per la Generalitat però que venen serveis al CatSalut mercantilitzant-lo; volem un règim de gestió directa per la sanitat pública així com la participació de la part social i la ciutadania civil en tot allò referent a la salut.
Així mateix, també hem demanat a la conselleria de Sanitat que s'assegui a definir el model sanitari del nostre país. |
Les comissions de cada un dels 13 carrers de la Festa Major de Sants fa mesos que treballen en els guarniments.
Tot i la diversitat de temes que s'hi veuran representats, els decorats han de tenir alguns punts en comú: tots els elements dels guarniments han de ser fets a mà i amb materials reciclats.
A més, tots els carrers han de tenir una portalada i un sostre.
Aquests són alguns dels elements que valorarà el jurat que haurà d'escollir quin és el millor guarniment de la festa major d'aquest any.
Més enllà de les portalades, que acostumen a ser elements de grans dimensions, els guarniments dels carrers solen estar fets amb centenars o milers de petites peces compostes d'elements reciclats.
A la plaça de la Farga, per exemple, han convertit 2.464 brics en fitxes de dòmino que guarniran el sostre, i, al carrer de Sagunt, tenen 10.000 ampolles que formaran part d'estructures que recrearan els vitralls del Palau de la Música.
Per aconseguir tots aquests materials, les comissions demanen suport als veïns del carrer.
També per fer tota la feina de retallar, pintar o enganxar cada un dels elements compten amb les mans voluntàries del veïnat.
Aquest any, la Festa Major de Sants ha perdut una de les comissions que organitzen la festa i, per tant, hi haurà un carrer menys on es facin celebracions, el de Rossend Arús.
De fet, aquesta ha estat una tendència en els darrers anys: el 2015 hi havia 18 comissions i des de llavors cada any hi ha hagut alguna baixa.
Els carrers de Gayarre, Masnou, Canalejas, Santa Cecília i ara Rossend Arús ja no celebren la festa.
A més de les comissions, altres entitats del barri, com els Castellers de Sants, també col·laboren en la festa i organitzen algunes activitats.
La Festa Major de Sants se celebra a l'entorn del 24 d'agost, diada de Sant Bartomeu, el patró del barri, que aquest any coincidirà amb el primer dia de la festa.
Així doncs, tots els guarniments hauran d'estar a punt per a aquesta data.
Com és habitual, durant els 10 dies que duren les celebracions, hi haurà actes unitaris, organitzats per la Federació de la Festa Major de Sants, i d'altres organitzats per cada una de les comissions dels carrers que fan festa major.
En espera de saber els detalls del programa, aquesta setmana també s'ha donat a conèixer com serà el cartell que anunciarà la festa.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Aquest any 2019, se celebra el centenari del naixement de Pete Seeger, músic nord-americà i activista cultural que també va ser un referent per a la cançó folk a Catalunya.
Per aquest motiu, l' Associació d'Arrel, El Galliner i la Fira Mediterrània impulsen un seguit d'activitats per commemorar l'efemèride, reivindicar la figura de Pete Seeger i divulgar el seu llegat musical, que té plena vigència en el temps que vivim.
Aquest proper dimecres, 2 d'octubre a l'espai Plana de l'Om de Manresa s'ha organitzat un taller de cançó Seege r (18 h), també la projecció del film "El poder de la cançó" -amb la col·laboració de CineClub- (20 h) i una exposició que estarà oberta al públic fins al 13 d'octubre, i que s'inaugurarà el mateix dimecres dia 2 a les 19:45 amb presència del seu creador.
L'acte central d'aquest homenatge es farà dissabte, 5 d'octubre a les 21 h a la sala gran del Kursaal.
Serà un concert que comptarà amb dos grups especialitzats en les cançons de Pete Seeger: Tren Seeger i Els Seegers.
A la primera part hi actuaran els grups locals Els Seegers (Pep Gasol, Rah-mon Roma i August Garcia), Barba-roig (Joana Guàrdia, Albert Camprubí, Jaume Forns, Jordi Llatjós, Josep Pinyot, Francesc Vallespí i Manel Villaplana), el Cor InCordis, el trio integrat per Lou Hevly, Alba i Sara Sanfeliu, el grup format per Roger Camprubí, David Casas, Alba i Sara Sanfeliu i Ramon Elias i un altre amb Lluís Piñot, Lluís Atcher, Amadeu Rossell i Miqui Giménez, a més a més d'un grup de Minyons Escoltes i Guies.
A la segona part del concert, actuarà el grup Tren Seeger, amb Arturo Gaya, Cati Plana, Sergi Trenzano i Kike Pellicer; un concert que es clourà la interpretació conjunta de tres cançons: "Baix a la vora del riu", "Guantanamera" i "Junts en sortirem".
Un tastet d'aquesta primera cançó es va poder escoltar ahir sota la direcció d'Arturo Gaya, a la Sala Gran del Kursaal, i amb les veus d'alguns dels participants que prendran part en el concert de dissabte.
I dissabte, després del concert a la sala gran del Kursaal, Els Seegers oferiran un final de festa al pati del teatre Kursaal.
Les entrades pel concert de Pete Seeger tenen un preu de 15€ (12€ amb el carnet Galliner, majors de 65 anys i 6€ menors de 25 anys) i es poden comprar a les taquilles del teatre Kursaal o per internet a www.kursaal.cat
Pete Seeger, la cançó com a eina de transformació
Pete Seeger va lluitar pels drets civils de la gent de color, l'antibel·licisme i la defensa activa del medi ambient, amb el convenciment que amb la música i les petites actituds personals, es pot arribar a canviar el món.
Seeger va anar descobrint el llegat folklòric nord-americà: les cançons de treball, el blues, el gòspel, les balades.
Músiques negres i blanques, però sobretot músiques de resistència i dignitat.
I també va conèixer i divulgar músiques populars d'arreu del món.
El seu exemple, tant musical com polític, va marcar els joves dels anys 60, com Bob Dylan, Joan Báez i Víctor Jara, i més endavant va ser un referent per a Bruce Springsteen.
A casa nostra Pete Seeger va marcar també la música dels anys 60, amb les cançons de lluita i a través del Grup de Folk, que va creure en el poder transformador de la cançó.
Xesco Boix va ser el primer que va divulgar les cançons de Pete Seeger, algunes de les quals han esdevingut himnes compartits a través de diferents generacions.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Llibres polèmics, trets metafòrics, guions hilarants, campanyes cupaires i seccions radiofòniques.
A Jair Domínguez se li coneixen moltes facetes, però n'hi ha una que fins ara ignoràvem: la d'estrella del rock.
Si Catalunya necessita més canya, Jair Dominguez (Barcelona, 1980) és la persona indicada.
L'escriptor, guionista i cantant de Caritat Humana ens parla del seu primer àlbum, publicat el passat mes de juny, però també del panorama musical català i de l'art de provocar.
Sempre ha estat vinculat al món de la música i el 2001 fins i tot va quedar finalista del Sona9.
Com és que el primer disc no arriba fins ara?
Bàsicament s'alineen els astres.
Tenia temps lliure, vaig trobar la gent adient amb qui tocar i la discogràfica Halley Records es va interessar en el projecte.
No, mai ha estat un objectiu ni una finalitat.
Soc company de tota la vida dels altres dos membres fundadors, hem tocat junts en molts grups i ens coneixem perfectament.
Vam començar a fer temes que jo tenia escrits des de feia temps i també em vam fer de nous.
Quan comences amb un grup, primer quedes per beure cervesa, però quan tens 30 cançons et planteges fer el disc.
Tots els grups volen ser els Beatles, és a dir, arribar a un punt en què la gent crida tant que no et sents a tu mateix dalt de l'escenari.
Personalment, de jove t'hauria dit els Beatles o Led Zeppelin, però ara l'objectiu és canviar amb els anys, semblar en Tom Waits o en Leonard Cohen.
En quins grups s'ha fixat per desenvolupar el seu estil?
Estèticament sempre m'han agradat grups com els Pixies o Sonic Youth.
Són grups que toquen el que els dona la gana, els importa un «pito» tot.
Caritat Humana pretén ser això, però amb algunes concessions per fer-ho més pop.
L'objectiu final és que la gent canti les cançons i que als nens els agradi la música.
Sembla una tonteria, però el públic més exigent que hi ha són els nens.
Jo, si toco una cançó als meus fills i veig que canten i ballen, penso que l'objectiu està acomplert.
Què en pensa de la música catalana actual?
Hi ha una mica de sobredosi de rumba i trompetes, això no m'interessa excessivament.
Sempre intento mirar què s'està fent amb guitarres distorsionades, que m'agraden més.
No creu que Catalunya necessita més grups canyers i menys pop i ukuleles?
Aquí el folk, les guitarres acústiques, els ukuleles i les mandolines han fet molt mal.
Crec que és una etapa que està durant molt.
Ara els nanos creixen escoltant grups com Txarango, Oques Grasses o La Pegatina.
És perfectament lícit, però jo sempre trobaré a faltar una mica de «tralla».
No dic que aquesta gent no es pugui reinventar el dia de demà, però em costaria de veure Txarango tocant amb guitarres distorsionades.
No dubto que puguin fer-ho perquè són uns músics magnífics, però ells són honestos i conseqüents amb la música que fan, la que els agrada.
Què falta, doncs, perquè els grups que escolta arribin al gran públic?
Això és impossible perquè la radiofórmula no tolera els crits, la distorsió o cantar per sobre del teu to.
Per desgràcia cada cop es busca més la perfecció i l'artificialitat màxima.
Tot és «autotune», les guitarres estan processades per tot arreu i les bateries estan equalitzades perquè tot soni quan toca.
No hi ha una espurna de veritat en el que sona a la ràdio.
Això abans sí que passava, escoltaves els Flaming Lips, que estaven absolutament sonats, i era un so real.
Reivindico el gall d'Eurovisió com a esperança de realitat.
M'estimo més un gall que un tros de veu amb «autotune».
Parlant d'«autotune», que en pensa del trap?
De fet, a la ràdio m'he rigut de Kinder Malo, Cecilio G i tota aquesta gent.
Em va costar entrar-hi, però ara veig que és totalment seriós.
Hi ha persones que parlen dels seus discos, se'n fan ressenyes i els destaquen com a creadors d'un nou gènere.
En aquest sentit discrepo, se'm fa difícil considerar-los músics quan molts d'ells no saben tocar cap instrument.
Tot i això, és innegable que s'estan expressant a la seva manera i estan fent música.
En termes filosòfics el trap és rock & roll.
Ells arriben i trenquen tot allò al que estem acostumats, no creen cançons amb la guitarra o el piano i no segueixen el ritme.
Són les noves estrelles del rock.
Potser costa d'entendre que això agradi a tanta gent i tingui tants milions de visualitzacions, però suposo que als nostres pares els va passar el mateix quan a nosaltres ens agradava el «grunge», i als nostres avis els sobtava quan venien els Beatles i ells escoltaven Glenn Miller.
En algunes cançons s'ha recordat del PP, de Ciutadans, dels tribunals...
Crec que els músics ens hem de mullar políticament i dir el que pensem, però no m'obligo a parlar de política.
Per exemple, a M'agrada lo blanc apareix una referència a l'Albert Rivera perquè em semblava adient, però no he escrit la cançó per dir això en concret.
No tinc intenció de fer cançons polítiques, però com que la política forma part de les nostres vides, igual que la droga i la cervesa, doncs en parlo.
Però després de la denúncia a l'Audiència Nacional vigila més el que diu?
Penso que hi ha d'haver lloc per a la llibertat d'expressió i això per a mi és sagrat.
En cap moment penso «això és una bestiesa, no ho diguis».
Però no ho faig perquè crec que els que tenim la sort de tenir un micròfon al davant hem de dir la veritat.
A Mentre hi hagi cervesa diu que «l'esperança és el penúltim que es perd».
Què és l'últim que es perd, doncs?
Em fa molta gràcia quan la gent diu que l'esperança és l'últim que es perd.
No, l'últim que es perd és la vida.
M'interessa molt el punt en què ja no hi ha esperança i ha d'arribar la mort.
Fins i tot a la Bíblia es diu que Jesús va perdre l'esperança durant un temps.
Sí, no tant com a jugador, que també, sinó pel que simbolitzava.
L'Oleguer era una persona que anava més enllà del futbol.
No era una persona que tirés endavant l'equip, era un òrgan desestabilitzador, un antisistema.
Quan estava sobre el camp et preguntaves «què esta passant? què esta fent? per què ve a entrenar amb furgoneta?».
Necessitem elements distorsionadors de la realitat per poder entendre la realitat, i en aquest sentit l'Oleguer anava molt bé.
Té una cançó que es diu La dona d'en Freezer.
Per què la d'en Freezer i no la Bulma?
Perquè la dona d'en Freezer no apareixia mai.
Els dolents de les sèries i les pel·lícules mai tenen parella, i això em posa molt nerviós.
En Freezer sempre estava fora de casa i jo pensava «hòstia, la dona d'en Freezer ha de patir molt».
És una reivindicació feminista?
Per desgràcia vivim en un món on hi ha violència de gènere i s'ha de denunciar.
És la responsabilitat de tenir un micròfon o un bolígraf a les mans.
Per què algunes cançons tenen fragments de so com un «Allahu Akbar»?
M'interessa molt el cinema i la capacitat de muntar petites peces, encara que només siguin sonores, per dibuixar una escena.
Per exemple, l' « Allahu Akbar» de La furgoneta de l'Oleguer era per situar l'espectador.
Volia parlar de terrorisme i aquest crit et porta directament al context.
Ho tenim al subconscient, et remet a algú immolant-se o tallant un cap. |
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, considera que seria "molt sensat i raonable" construir un govern català que sigui "alternativa" als qui volen "liquidar Espanya", si els independentistes són la llista més votada però no obtenen majoria absoluta el 27 de setembre.
En una entrevista en Onda Cero recollida per Europa Press, Rajoy ha reconegut que, tot i que ell és partidari que governi sempre la llista més votada, en aquest cas Junts pel Sí, a la qual les enquestes atorguen la victòria, porta en el seu programa la "ruptura de la regles del joc" la liquidació de la Constitució i de la sobirania nacional i la destrucció d'Espanya.
En el cas que, després del 27S, el Parlament català iniciï el procés per declarar la independència, ha avisat que "això no es pot fer".
"Aniríem al Tribunal Constitucional i punt", ha dit, tot i que tot seguit ha precisat que, segons la seva opinió, aquesta és una "operació" que "no es produirà", sinó que si els independentistes guanyen el que seguirà és el "procés de divisió, d'incertesa i de generació de conflictes", més inestabilitat i més tensió.
Així, en el debat que mantenen els independentistes sobre si per iniciar el procés hi hauria prou amb sumar majoria absoluta d'escons o haurien de tenir també més del 50% dels vots, Rajoy ha admès que per formar govern fa falta majoria d'escons però ha advertit que "per suposadament legitimar una operació il·legal, ni els escons ni els vots, perquè la llei està per sobre d'altres consideracions".
Malgrat estar convençut que la independència no es produirà, el president del Govern central ha defensat que "convé informar la gent" de quines serien les conseqüències d'una secessió, perquè mentre els independentistes diuen que seria "la panacea", una Catalunya independent quedaria "fora de la UE" i "és bo que la gent sàpiga" què passaria amb les seves pensions o amb els seus dipòsits.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
sionals, perquè al centre hi ha una ensenyar.
És una professió per a la postobligatoris; això vol dir que la
normativa i unes obligacions, re- qual has de tenir molta vocació, si majoria de l'alumnat són adults.
Ser docent és vo- Però l'empatia i l'habilitat social a
laboral per als enginyers, però, d'al- cacional i no pot ser l'última opció. l'aula és molt important.
tra banda, jo diria que t'ha d'agradar Nosaltres impartim ensenyaments cament hi ha molta feina a fer." l
COMISSIÓ D'ENSENYAMENT SERVEI D'OCUPACIÓ I
Els col·legiats que us dediqueu a l'àmbit de la docència teniu també el vostre PROMOCIÓ PROFESSIONAL
Des de fa temps, ENGINYERS BCN disposa de la Comissió
El seu principal objectiu és oferir cursos i conferències sobre La Borsa de
temes que afecten el professorat tècnic.
La Comissió d'Ensenyament treballa
en els diferents camps de la docència (formació universitària, educaciósecundària, cicles formatius...).
Si voleu inscriure-us-hi, entreu a www.treball tanca
enginyersbcn.cat/comissions. l'any amb gairebé
Jaume Uriach Orovitg, col·legiat 15.371.
Enginyer amb 22 anys d'experiència docent balanç positiu pel que fa a la
Borsa de treball: s'han publicat
"El més important és tenir empatia 936 ofertes de feina.
i saber transmetre els coneixements" d'ocupació, ja que només el 4 %
dels col·legiats inscrits al servei
Jaume Uriach és enginyer tècnic cicles formatius de grau mitjà i estan a l'atur.
També considera redueix a l'1,5% si parlem de tot
electricitat, secció electrònica.
Va que "avui hi ha professors, hi ha el col·lectiu.
començar a fer classes una mica més competència que quan jo s'ha mantingut respecte als anys
"Quan ja exercia vaig començar, però la docència anteriors, entorn dels 30.000 €
professionalment em vaig apuntar ha esdevingut una bona sortida bruts anuals, un estancament
a un curs d'oposicions per treballar a professional". que reflecteix la realitat del
saber que era enginyer, em van fitxar per vocació.
"Em sento molt bé, perfils amb millors retribucions
per fer de professor d'instal·lacions em va bé, perquè faig coses que han estat per als càrrecs de
Apunta que, a més direcció relacionats amb la
Ara farà 22 anys que em de vocació, "l'empatia a l'aula és logística.
Si un alumne vol desistir demandats, com ja és habitual
Actualment fa 44 hores de fer un curs perquè no se sent en els últims anys, són els que es
de classe setmanals al Centro capaç de superar-lo, és aleshores dediquen a les instal·lacions i als
a l'Hospitalet de Llobregat, i ho".
Per dedicar-se a l'ensenyament prop de 2.500 empreses usuàries
com a professional autònom fa "també cal desenvolupar tècniques del servei.
certificacions i projectes per a perquè tothom entengui els
empreses en l'àmbit de l'enginyeria coneixements que vol transmetre
d'instal·lacions. el professor.
Quan repassa la seva trajectòria, centrar en la part essencial
comenta que "mai no he fet classes de la matèria, sense entrar
El meu massa en detalls ni voler
àmbit natural ha estat sempre explicar-ho tot.
Val a dir objectiu és que l'alumne
que està més ben pagada que la acabi dient que ho ha
Són cursos per a l'alumnat acabi satisfet és
persones en situació d'atur per un indicador, perquè, per Per a qualsevol dubte,
treure's el carnet d'instal·lador molt expert que sigui, puc contacteu amb el SOPP al
autoritzat, que es poden no saber transmetre els 934 961 420 o al correu
convalidar amb assignatures de coneixements", afegeix. |
El Comitè d'Apel·lació de la Federació Catalana de Futbol (FCF) ha declarat "nul·les" les trameses electorals realitzades des del club en favor de les precandidatures de Marc Ingla i Jaume Ferrer, perquè incompleixen els mateixos estatuts del FC Barcelona.
Després de la denúncia efectuada per la llista de Sandro Rosell, la Federació ha indicat que "el fet que s'hagi permès enviar propaganda electoral de certs aspirants a la presidència utilitzant mitjans i recursos del club és contrari a l'article 47 dels estatuts.
En cap cas no s'hauria de permetre als precandidats que utilitzin recursos del club per trametre propaganda als socis en aquesta fase del procés electoral".
Toni Freixa, de l'àrea jurídica de Rosell, ha afegit que "l'últim dia de partit hi havia carpes de només dues precandidatures" i "el cens de socis només ha estat publicat amb els números i no els noms com marquen els Estatuts".
Pero de que us queixeu, aqui fem com a Uzbekistan, gent nomenada a dit, actes contra legem, el president que no només dona suport, sinó que insulta i ataca socis, i a més vol ser president de Cataluzbekistan.
Et queda tan poquet per marxar adeu J. Lapo
sandro rosell de madrit espanya n ' estic fart!
SOC SOCI I HE REBUT TAMBÉ PROPAGANDA DE BENEDITO AMB SEGELL I CONFORMITAT DE LA JUNTA ELECTORAL.
SUPOSO QUE TOTS ELS CANDIDATS ESTAVEN LICITATS PER A FER-HO.
Laporta estas acabant la legisllatura de la manera mes cruel i macabra contra el pobre Sandro Rosell i llavors dius de altres presidents.Collons deixa fer las eleccions en pau.
Algú es fia del recompte de vots d ́aquesta Junta Electoral posada a dit per Laporta?
Què han de tapar -tots- (Ferrer, Laporta, Soriano, Ingla, Perrín, Sala Martín, Godall, Vicens) per tenir aquesta obsessió que no guanyi Sandro?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Un estudi elaborat per un equip d'investigadors de la de la Universitat de les Illes Balears, ha estat reconegut amb una menció especial en la vint-i-unena edició dels premis Reina Sofia contra les Drogues, que atorga la Fundació per a l'Atenció de les Toxicomanies de la Creu Roja Espanyola (CREFAT).
El treball Valoració de les actituds i els coneixements professionals en infermeres davant l'alcohol i l'atenció al drogodependent, ha estat considerat pel jurat dels premis com a pioner en atenció primària i secundària, amb propostes molt concretes per millorar la qualitat assistencial.
L'estudi del Grup d'Investigació Balear d'Infermeria en Drogodepències (GIBED), que està en procés d'incorporació al catàleg oficial de grups de recerca de la UIB i que dirigeix el professor Jesús Molina, del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, se centra en l'atenció sanitària de les unitats d'Urgències, Estada Curta i de Salut Mental dels hospitals de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb l'objectiu de descriure les percepcions, els coneixements i les actituds del personal d'infermeria que atén pacients alcohòlics i drogodependents.
El treball conclou que la manca de coneixements és el factor que influeix més negativament en l'atenció que es dóna a les persones drogodependents.
També hi influeixen les actituds professionals i la percepció social, la manca d'habilitats per a la comunicació, les experiències prèvies, l'organització i el tipus de servei on treballen i les opinions personals.
Quant a l'actitud del personal d'infermeria, l'estudi assenyala com a aspectes positius que el nivell de satisfacció laboral d'aquest col·lectiu és adequat i que mostren una actitud integradora i de comunicació amb els pacients drogodependents.
A més, la majoria del personal enquestat opina que les característiques que defineixen els pacients drogodependents i alcohòlics són molt semblants, tret que al pacient alcohòlic el consideren menys inconformista que al drogodependent, si bé a ambdós els defineixen com a malalts.
El personal enquestat percep el pacient alcohòlic com una persona amb dificultats emocionals severes, amb un complex d'inferioritat o solitària, la vida de la qual no és agradable, però no com una mala persona o no sensible. |
El cantautor Roger Mas ha estat nomenat fill predilecte de Solsona, aquest divendres a la tarda, en un acte presidit per l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, i que s'ha celebrat a la sala de plens de l'Ajuntament, que s'ha omplert per presenciar l'atorgament de la màxima distinció que concedeix el consistori.
El músic solsoní ha estat acompanyat per la seva dona, les dues filles, els pares i un bon nombre d'amics.
En l'expedient que ha instruït prèviament la regidora de Cultura, Sara Alarcón, es destaca la trentena de premis de primera categoria rebuts en les dues dècades de carrera musical i la presència en la seva discografia del patrimoni musical de la ciutat, com el Ball de gegants de Solsona, els Goigs a la Mare de Déu del Claustre o Sopluig dolcíssim, la seva recent versió de l'Himne a la Coronació de la mateixa Verge.
Alarcón l'ha qualificat com "el principal ambaixador de Solsona en l'àmbit artístic", un músic que " agermana música i poesia, autoria i interpretació, però també novetat i tradició".
En el transcurs de l'acte, Roger Mas ha rebut una escultura de l'àliga de la festa major i una placa de reconeixement; i l'alcalde ha anunciat un acte festiu relacionat amb l'atorgament del títol de fill predilecte el proper 12 de gener, tot i que no n'ha donat més detalls.
El cantautor ha respost al nomenament com millor sap fer: cantant; i amb la companyia d'una guitarra acústica ha interpretat els Goigs a la Mare de Déu del Claustre i Saltimbanqui, una cançó extreta del seu treball dp.
En el seu parlament, Rodríguez ha qualificat l'acte com "extraordinari" i ha recordat que era la primera vegada que l'Ajuntament atorgava aquest títol a una persona viva, ja que abans que Roger Mas només ha rebut el nomenament de fill predilecte el malaurat alcalde Xavier Jounou, que el va rebre a títol pòstum.
Anteriorment, l'any 2005 el germà caputxí Jaume Vergés fou nomenat fill adoptiu.
La glossa de l'acte ha anat a càrrec del filòleg clàssic i escriptor Raül Garrigasait, també solsoní i amic de Roger Mas.
Garrigasait s'ha preguntat pels límits entre la creativitat de Mas i la influència de l'indret on va nèixer en la seva obra i ha afirmat que "segurament cap altre fill d'aquesta ciutat no ha portat mai tan lluny un art fet a Solsona" en referència als concerts que ha fet en indrets tant allunyats com els Estats Units, Cuba, Brasil, Itàlia, Hongria...
Garrigasait s'ha remuntat a la infància del cantautor ("de petit va aprendre a tocar el dur clarinet vuitcentista del seu avi") i ha qualificat Roger Mas com "l'hereu d'una tradició que sempre té en compte el públic; d'una música que és en primer lloc per a la gent i va lligada a ocasions socials".
A més a més, l'escriptor solsoní ha establert una estreta relació entre la música del ja fill predilecte de Solsona i la història de la ciutat; marcada, d'una banda, "per l'herència barroca i la pompa episcopal" i, de l'altra banda, per "un corrent de violència" fruit de l'absència "d'alta cultura organitzada al marge de l'Església".
Garrigasait ha tancat la seva glossa afirmant que "el Roger ha desenterrat amb delicadesa les seves arrels i les ha fet servir d'antenes per captar les vibracions del món".
En vint anys de carrera musical, Roger Mas ha tret deu treballs discogràfics al mercat pels quals ha rebut una trentena de premis i reconeixements de primer nivell.
L'any 1997 va rebre el premi Altaveu a la millor lletra de cançó per Llums de colors, una peça inclosa en el seu primer treball, Les flors del somni, editat per la discogràfica Picap.
Va ser el primer guardó dels molts que vindrien després; i entre els quals cal destacar el premi Enderrock de la crítica al millor disc en català els anys 2005 (Mística domèstica), 2008 (Les cançons tel·lúriques) i 2012 (Roger Mas i la Cobla Sant Jordi -Ciutat de Barcelona). |
Es tracta d'una dona que ha viatjat recentment a Wuhan
El seu marit, que no té símptomes, també ha quedat ingressat
Joan Manuel Serrat s'ha vist obligat a suspendre els propers sis concerts de la segona Mediterráneo da capo, entre ells el que tenia previst oferir el 6 d'agost al Festival de la Porta Ferrada de...
La gimnasta búlgara, líder del rànquing mundial, és la gran favorita en el trofeu de Barcelona, que es disputa al pavelló de la Vall d'Hebron
Salvament Marítim i la Guàrdia Civil localitzen les embarcacions davant les costes de Màlaga, Cartagena, Almeria, Tarifa i Torrevella
Troben 22 persones més amagades al doble fons d'un camió que intentava creuar la frontera de Melilla
Els principals motius de la suspensió de les classes han estat les goteres i l'electricitat
L'agressor, de 40 anys, s'ha autolesionat amb la mateixa arma blanca amb què ha matat el menor
Adrià de Besòs, Vic, Manlleu, entre altres poblacions de l'Estat
Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Castelldefels pessiguen el tercer premi, el 84.222
El primer premi, el 55.487, passa de llarg i cau íntegrament a Leganés (Madrid) |
Pares del col·legi expliquen que se senten estafats i els metges afirmen que la malaltia no és terminal
Una veïna de Fígols (Lleida) que va cuidar a la menor Nadia quan van detenir els seus pares, acusats de presumpta estafa en recaptar diners per tractar la seva filla a Houston de tricotiosdistrofia, ha explicat en el judici que la menor li va explicar que solament havia viatjat a París i a Mallorca, i que mai havia estat als Estats Units.
Aquesta veïna, M.C., mare d'una nena del col·legi al que anava Nadia, ha estat una dels testimonis que han declarat aquest dimecres en el judici en l'Audiència de Lleida, en el qual la Fiscalia demana sis anys de presó per al matrimoni.
Ha relatat que la menor va passar a la seva casa la nit del 7 de desembre de 2016, quan els Mossos d'Esquadra van detenir els seus pares, i que la mare, Margarita Garau, va dormir en la comissaria de la Seu d'Urgell i va quedar en llibertat, mentre el pare va ser enviat a presó preventiva.
Segons el seu relat, la mare li va trucar el dia que la van detenir i li va demanar si podia recollir a Nadia i quan va entrar a la comissaria va veure a la mare fumant i a Nadia jugant amb una agent dels Mossos d'Esquadra, i es va emportar a la menor a la seva casa; els pares van perdre després d'aquests fets la custòdia de la menor.
Ha recordat que ella i el seu marit moltes vegades li havien proposat el matrimoni que Nadia es quedés a dormir a la seva casa i que sempre els responien que no era possible perquè la petita tenia Alzheimer i quan es despertava, durant uns deu minuts, no reconeixia a ningú.
"Vam arribar a casa, Nadia va sopar, li vaig posar un matalàs al costat de la meva filla, va dormir onze hores, es va despertar i em va cridar pel meu nom, vaig pensar que eren un trossos d'estafadores professionals", ha relatat.
A la seva declaració ha explicat que va conèixer a la família en l'aniversari de la seva filla, un mes de setembre i que durant el primer any, Fernando Blanco i Margarita Garau solien convidar a la seva família a restaurants.
Ha dit que tots dos portaven bona vida i tenien bons cotxes i que un any després de conèixer-se van començar a explicar que necessitaven diners per operar la nena i que el pare tenia càncer.
Han mentit els dos, Marga ha mentit igual que ell", ha afirmat.
Ha explicat que en vigílies de dates nadalenques, abans de celebrar un pessebre vivent al col·legi, en la reunió en la qual es van repartir els papers dels nens, Garau es va posar a plorar i va dir que agraïa molt que li donessin a la seva filla el paper d'àngel, però que segur que no arribaria a Nadal si no tenien els diners per operar-la.
Durant la sessió d'aquest dimecres, diversos testimonis han dit sentir-se estafats pel matrimoni, com una dona que ha explicat que va donar una bicicleta per a una subhasta i que alguns famosos col·laboraven, precisant que la model Judit Mascó va donar un jersei i una polsera.
Un dermatòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona ha declarat que coneix casos de persones amb la malaltia de Nadia que superen els quaranta anys i que fins a on ell sap "no hi ha un remei curatiu".
Ha explicat que va analitzar cabell de la nena --fins i tot ha portat una mostra de pèl a la sala de vistes-- i ha remarcat que en els casos que ell coneix no hi ha cap pacient que morís abans dels deu anys.
Altres metges, en la mateixa línia, han explicat que la malaltia, que genera alteracions cutànies i de desenvolupament, no és terminal.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
CGTCatalunya Els sindicats territorials de la CGT de Catalunya han decidit convocar vaga general de 24 hores en el Ple Extraordinari realitzat a Valls aquest 22 de febrer.
CGTCatalunya El tercer sindicat de Catalunya es reunirà en un Ple Extraordinari a Valls Aquest dissabte 22 de febrer, els 57 sindicats que formen part de la CGT de Catalunya...
Secretari d'Acció Social de la CGT de Catalunya Han passat molts anys des de la implantació de les ETT, jo era petit quan vaig anar a...
Secretari d'acció sindical de la CGT de Catalunya Fa unes setmanes es va fer públic el creixement en afiliació que estan experimentant els sindicats de la CGT de...
Els afiliats i afiliades del tercer sindicat de Catalunya estan cridats a participar a les assemblees dels 57 sindicats territorials que la CGT té a Catalunya La CGT de Catalunya...
Accident a La Canonja: Els riscos per la nostra salut, són els seus beneficis CGT Catalunya Des de fa moltes dècades, el camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre...
Público.es Marc Font L'organització llibertària acumula diversos anys guanyant afiliats, però el ritme s'ha accelerat els darrers mesos, després de protagonitzar i guanyar diversos conflictes laborals.
Article d'Ermengol Gassiot Fa pocs dies va fer 30 anys del primer consell de guerra contra dos insubmisos.
Va ser el 14 de novembre de 1989 i els companys jutjats...
Últimes noticies publicades al web de la CGT de Catalunya.
CGT Catalunya dijous 17 d'octubre de 2019 Aturem la repressió, construïm la llibertat Comunicat del... |
Jornada negra per a l'equip espanyol al preolímpic de Rio.
Les catalanes Clara Basiana, Cecilia Jiménez, Sara Levy, Paula Ramírez, Ona Carbonell, Paula Klamburg, Meritxell Mas i Cristina Salvador van ser cinquenes en la rutina tècnica amb una puntuació de 88.8637, darrere del Canadà, Itàlia, el Japó i Ucraïna, primera, selecció assessorada per Anna Tarrés.
Carbonell va participar tot i el cop al front que es va donar en l'entrenament de divendres.
Després de forts marejos, a l'hospital se li va diagnosticar una commoció cerebral i, per a la rutina lliure d'avui, en què l'equip ha de quedar entre els tres primers per ser als Jocs, és dubte seriós.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Barcelona.-Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) recupera a partir del proper dissabte 24 de setembre -una setmana abans del previst- el servei habitual a la línia Barcelona-Vallès, un cop s'han completat els treballs amb afectacions a les vies a l'estació de Sarrià.
Així, la línia L6 tornarà a donar servei durant tot el dia entre les estacions de Plaça Catalunya i Sarrià, i no només a les hores punta, com ho feia darrerament.
Per arribar fins a Reina Elisenda s'utilitzarà el tren llançadora que passa a anomenar-se L12, i que donarà servei entres les estacions de Sarrià i Reina Elisenda durant tot el dia amb una freqüència de 4 minuts en l'hora punta.
A partir del dilluns 26 de setembre, també es recuperen dues freqüències amb origen Rubí i Sabadell en dies feiners.
El règim de parades habituals dels trens de les línies S1, S2, S5 i S55 també torna a la normalitat, deixant d'aturar-se a totes les estacions fora de l'hora punta.Les alteracions que s'han produït en el servei en les últimes setmanes s'emmarquen en les actuacions de revisió i millora de la infraestructura en diferents punts i a les obres d'adaptació a les persones amb mobilitat reduïda de l'estació de Sarrià.Recuperació de dues noves freqüènciesEl servei de trens de la línia Barcelona-Vallès recupera dues circulacions en dia feiner i que seran efectives a partir de dilluns 26 de setembre.
D'una banda, els trens en hora punta que surten des de Sabadell sumen una nova circulació que fins ara sortia de Sant Quirze, gràcies a l'entrada en funcionament de la nova estació de Sabadell Plaça Major.
Aquesta circulació sortirà de Sabadell Plaça Major a les 8.11 hores.
D'altra banda, i per tal de millorar el flux de viatgers en hores de màxima afluència, es recupera en hora punta una circulació amb sortida de l'estació de Rubí a les 8.20 hores.Una estació accessibleEls treballs en execució a l'estació de Sarrià per a fer-la accessible per a persones amb mobilitat reduïda han comportat la supressió d'una de les quatre vies que hi havia fins ara i la formació, aprofitant l'espai alliberat, d'una gran andana central de 10,5 metres d'ample.
D'aquesta manera, l'estació passa de tres a dues andanes.
Les dimensions de la nova andana permeten guanyar espai i facilitar la mobilitat i la fluïdesa en els accessos i moviments de viatgers.
Pròximament, s'hi instal·larà un ascensor per a les connexions amb el vestíbul.
A més, es col·locaran dos ascensors més, un en cada andana.
Aquests ascensors estaran connectats mitjançant un pas inferior ja existent per a facilitar als moviments entre andanes, de manera que tots els recorreguts quedaran adaptats.La modificació necessària de la platja de vies ha comportat tota una sèrie de treballs d'instal·lacions relacionats amb la senyalització, la seguretat i el control de la circulació dels trens.
Aquestes tasques han inclòs la substitució de l'enclavament existent per un de nou electrònic i en configuració redundant, que aporta major flexibilitat i fiabilitat al sistema.
Les obres a Sarrià, que van començar el maig passat, finalitzaran durant el primer trimestre de 2017, amb una inversió de 3,5 milions d'euros.
Prop del 100% d'estacions adaptades També estan en marxa des del maig les obres d'adaptació de l'estació d'El Putxet, que finalitzaran la primavera que ve.
Un cop concloguin els treballs a Sarrià i El Putxet, s'arribarà al 100% d'estacions adaptades a persones amb mobilitat reduïda.
En el cas de la línia Barcelona-Vallès, 34 de 36 estacions ja estan adaptades i el 100% dels trens són accessibles.
Un cop acabin les obres d'El Putxet, tota la línia serà accessible. precisament les obres en aquesta estació consisteixen en l'ampliació de l'edicle de la plaça de Joaquim Folguera per fer possible la instal·lació d'un ascensor al seu interior.
Aquest elevador connectarà amb el pas existent sobre les vies i amb l'andana descendent.
L'ascensor de connexió amb l'andana ascendent es col·locarà a l'altre extrem del pas superior.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El muntatge 'We love Queen' s'estrena aquest divendres i inclourà el tema 'Barcelona' en honor a la capital catalana
Barcelona.-L'esperit de Queen sobrevolarà el Teatre Coliseum de Barcelona des d'aquest divendres fins al 17 de juny amb un espectacle d'homenatge a la banda de rock britànica.
Amb un títol que és tota una declaració d'intencions, 'We love Queen', la companyia Yllana repassa 16 temes de totes les èpoques i àlbums del conjunt.
Dirigit per David Ottone i Juan Ramos, creador dels musicals 'Hoy no me puedo levantar' i 'The Hole', el muntatge compta amb una escenografia ambiciosa i capitalitza el potencial "d'un grup que és patrimoni de la humanitat", ha dit el guitarrista Jorge Ahijado durant la presentació de l'espectacle.
Per a l'estrena i les actuacions del cap de setmana que ve el grup inclourà al seu repertori 'Barcelona', l'himne dels Jocs Olímpics del 1992 de Freddie Mercury i Montserrat Caballé.
Els fragments de la diva catalana els interpretarà la jove cantant d'òpera Melani, guanyadora del concurs de talent televisiu 'La Voz Kids'.
Tot i que els grups de rock puguin no estar considerats per la dificultat de les seves melodies, Sequeros ha assegurat que, en aquest cas, l'exigència de la partitura és "bestial".
I ha afegit que quan Freddie Mercury actuava en directe "abaixava el to de les cançons i no cantava cada dia com nosaltres", ha explicat l'actor principal del muntatge, un veterà del món del musical.
Guiats pel personatge de Sequeros, un 'Gran Fanàtic' de la mítica banda, els assistents acudiran a "una litúrgia d'exaltació a la vida i obra de Queen" i per això han muntat "una gran Catedral del Rock".
Així, l'espectador que s'acosti al Teatre Coliseum podrà sentir temes com 'It's a kind of magic', 'Crazy little thing called love', 'We will rock you' o 'Bohemian Rapsody' amb un estil "molt elegant", explica l'actor.
"El musical intenta mantenir viva la flama de l'essència de Queen", ha afegit.
Una essència que, segons l'actor, era Freddie Mercury i la faceta romàntica del grup, que sempre es refereix a l'amor i a l'amistat en els seus versos.
"Sense Mercury, Queen no hauria sigut el mateix", ha assegurat.La companyia, malgrat això, no intenta "imitar" Queen.
"Les cançons tenen l'energia, la força i el to original de les gravacions de Queen però som nosaltres els que cantem no estem intentant posar-nos a la pell de ningú".
'We Love Queen' és "una explosió d'energia", ha conclòs l'intèrpret, que posa veu a l'espectacle acompanyat del cantant Manuel Bartoli.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En totes les categories d'aquests premis les entitats i organitzacions poden presentar candidatura per altres entitats o bé per elles mateixes.
Finalització de termini per presentar candidatures: 3 de juny de 2019.
La resolució final dels premis es decidirà en el marc del Secretariat del Consell Nacional de Joventut de Catalunya del dia 4 de juny de 2019.
L'entrega de premis es farà, com cada any, durant la Festa de l'Associacionisme Juvenil de 2019, que enguany tindrà lloc el dia 15 de juny a Barcelona.
S'informarà a les entitats i projectes premiats durant la setmana abans de l'entrega dels premis.
Categories dels Premis de l'Associacionisme Juvenil Català 2019:
Escull les vies per les quals vols ser contactat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC):
He llegit l' avís legal i la política de privacitat i autoritzo l'enviament de butlletins informatius, així com el tractament de les meves dades personals per part del CNJC. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Claret) Amistat, diàleg, obediència, autoestima i respecte per la natura i els animals són alguns dels valors que vol transmetre la sèrie de dibuixos animats ' L'illa del far ', que dissabte comença la tercera temporada.
Aquesta coproducció audiovisual de l'Editorial Claret i Televisió de Catalunya, il·lustrada per la dibuixant Pilarín Bayés, emetrà els nous capítols cada dissabte i diumenge a la tarda pel Canal Super3.
En aquesta nova edició està prevista l'emissió de 13 capítols de 6 minuts, amb la mateixa estructura de les dues anteriors temporades.
És la història d'una nena de 7 anys, la Dana, cansada de l'hivern i de no fer vacances, i que fa un viatge màgic fins a la meravellosa Illa del Far.
En Micu, un gos d'atura, i la Dromi, un increïble far robot que es troben a l'illa, seran els seus companys d'iniciació i descoberta de la fauna i flora de la seva nova llar, un paradís natural que se'ls obrirà com una porta d'entrada a fantàstiques aventures.
Tots tres junts i a partir de les diferents anècdotes que s'esdevindran durant el transcurs dels capítols, la Dana anirà assumint mica en mica diferents valors que l'ajudaran a créixer i a madurar dins l'entorn de l'Illa.
Concretament, en aquesta tercera edició de la sèrie assistirem als intents reiterats del far Dar, l'antagonista de la sèrie, per aconseguir que la Dana sigui la nena que habiti per sempre més a la seva illa.
Ho intentarà de totes les maneres -incloent-hi, és clar, l'ús de les pitjors arts-, però la Dana, la Dromi i en Mel també sabran defensar-se.
La sèrie compta amb la dibuixant Pilarín Bayés pel què fa a la il·lustració dels capítols.
Per la Pilarín aquest és el primer projecte d'animació que duu a terme, després d'haver il·lustrat més de 600 llibres traduïts a diversos idiomes.
La Marga Sala, filla de la Pilarín, és la guionista principal d'aquesta sèrie imaginativa i fantàstica que recrea un univers original i propi presentat amb molta sensibilitat.
' L'illa del far ' és una sèrie d'autor que respecta l'estil de la il·lustradora Pilarín Bayés però adaptant-lo al món audiovisual i amb històries internacionals.
I que s'ha creat per aportar valors als continguts lúdics de la sèrie.
L'Editorial Claret ha publicat durant aquest temps tres àlbums infantils sobre la sèrie; «Fum, fum, fum», «Sense petó», i «Ho veig negre». |
Aquesta vegada no es va fer el ple però el públic que dimecres va assistir a la trobada que organitza Òmnium Bages -Moianès amb els autors finalistes del premi Amat-Piniella va poder escoltar el perquè de les obres en una sala d'actes del Casino que es va omplir amb una generosa representació dels participants del Club de Lectura.
Jordi Lara, autor de Sis nits d'agost (1984), i Marta Marín-Dòmine, autora de Fugir era el més bell que teníem (Club Editor), van explicar ells mateixos el sentit de les seves novel·les, i Josep Lluch, editor del tercer finalista, Joan Margarit, amb Per tenir casa, cal guanyar una guerra (Proa), es va erigir en la veu del premiat poeta reconvertit per primer cop en narrador; les paraules de Maria Barbal, la quarta en concòrdia amb A l'amic escocès (Columna), es van poder escoltar a través de la veu de l'escriptor manresà i membre d'Òmnium Llorenç Capdevila, que va llegir una carta enviada per l'autora del Pallars.
I va ser precisament Capdevila qui va obrir el foc posant en comú els atributs de les quatre obres finalistes.
Una tríada bàsica: escrites en català, dotades del compromís històric que requereix el premi i d'una «qualitat literària innegable».
Capdevila i el també escriptor i membre d'Òmnium Jordi Estrada van exercir de mestres de cerimònia.?
Una carpeta vermella guardava uns documents que a l'escriptora li van arribar en herència feia més de vint anys, escrits d'un soldat «jove, obligat a lluitar per defensar la República».
La «ruptura» amb la seva vida d'abans marca la seva biografia.
L'atzar de ser ferit al mateix moment que un brigadista escocès i l'accés a les cartes d'amor del protagonista (conservades en una capsa rosa «segurament de mocadors») li van acabar de donar a Barbal l'empenta final per crear una història d'amistat que perdura amb el pas del anys, d'unes vides en paral·lel marcades per les conseqüències d'una guerra no buscada, d'una dura postguerra i de l'amor del Benet per l'Elvira.
El protagonista personifica aquesta «gent corrent», un home que s'acaba «conformant amb la seva sort», que renuncia a ser «artista» però que «arriba més enllà que molts altres» perquè, com va dir Barbal, «el Bernat és un home bo».?
Joan Margarit en veu de Josep Lluch.
Aquestes va ser les paraules amb què Margarit va despatxar fa uns anys la proposta que un altre editor li va fer en demanar-li que rememorés la seva vida.
Però en acostar-se a la vuitantena, el mateix poeta va preguntar a Lluch si valdria la pena escriure-les.
I «ho va provar i li va costar», va confessar l'editor.
I si s'atura a la joventut és perquè, va dir Lluch, Margarit està convençut que «la primera etapa en la vida de les persones és la dels ulls més nets».
Lluch també va confessar que les memòries que li van arribar ja les havien revisat ben a fons «la dona i la filla» perquè, en realitat, el llibre de Margarit no és «cap autobiografia», el poeta incideix en els «episodis que se li han quedat gravats a ferro roent i que solen ser els més controvertits».
La seva feina, va ser, sobretot, apuntalar «l'estil» d'un poeta dibuixant prosa.
La relació amb el pare, «que per a ell no és cap model», i amb la mare, «que és incapaç de mostrar els seus sentiments», es contraposen amb la veneració que sent per l'àvia paterna i per l'oncle.
Segons Lluch, Margarit «ha explorat els records per entendre qui és ell».?
La traductora del K.L.Reich a l'anglès, amb mil i un projectes en el camp de la recuperació de la memòria històrica, realitzadora audiovisual (com Lara), professora universitària al Canadà, defensava ahir la seva primera novel·la publicada.
Per a Martín-Dòmine, una obra que cavalca entre «les vivències personals i les reflexions».
Capítols breus relligats amb un fil narratiu en un «camí amb diferents paisatges, encontres amb gent» que va qualificar d'«elogi a l'errància».
Segons l'autora, en la gènesi de Fugir era el més bell que teníem conflueixen una «reflexió sobre què és la memòria» i com aquesta «configura la identitat».
L'autora va partir d'un material sensible com van ser les vivències del seu pare, Joaquim Marín, filll de família anarquista que ja el 1929 es veu forçada a l'exili a França, a Besiers.
Un pare que als 14 anys s'allistava voluntari a la Guerra Civil Espanyola i que fugia el 39 per acabar als camps d'Argelers i Saint Cyprien.
Una hishistòria de fronteres que el seu pare ja compartia amb l'avi.
En el cas del pare, dos exilis, un transformat en la part joiosa del fugir (la llengua francesa serà la bombolla que reflecteix un espai ideal) i un tràgic, emmarcat en el coflicte espanyol que «tots, directament o indirecta, compartim».
El pare li deixa les memòries a Barcelona i ella les llegeix a Toronto per acabar configurant «un diàleg imaginari» creat amb la narració del pare i les seves reflexions.
El llibre és, també, un homenatge a l'avi i als anarquistes, una història i una memòria que «anem perdent».
Marín-Dòmine va traslladar a la ment del públic la reconstrucció de les vivències en la imatge d'una planta rodadora que es va fent gran amarant-se de la brossa que recull: «De l'origen de vegades en queda poc».?
El 6 d'agost del 2007, Lluís Maria Xirinacs va pujar a la muntanya per morir-hi sol.
Sis nits d'agost no és, va remarcar Jordi Lara, cap «aproximació biogràfica» perquè el protagonista de l'obra no és el filòsof pacifista ni el narrador, sinó «la mort volguda».
Una història que havia de ser «una novel·la» i en la qual tot el que hi explica se sustenta en fets; quan escriu sobre el que ell creu, adverteix el lector.
Per a Lara, Xirinacs va ser un home «més de conviccions que d'emocions», que es va passar cinc anys preparant la seva mort i que, el darrer dia, va tenir por: «Però va ser fidel a ell mateix».
La literatura vol «dir el món», i aquesta és la feina d'un escriptor que, en el seu cas, afrontava una mort «que no tenia nom.
Legalment no va ser un suïcidi i el forense la va determinar com a mort natural».
I la de Xirinacs ens «interpel·la», del fet concret al general: «Quina mort volem per a cadascun de nosaltres?».
Una novel·la amb una part «detectivesca» per arribar al missatge que Xirinacs va ser un home «que va anar al davant de tot», fins i tot de la mort entesa no com un final sinó com «la culminació d'una vida».
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Mentre el Govern chavista cridava a una «tuitada mundial» en suport a Nicolás Maduro, l'opositor Frente Amplio Venezuela Libre es va mobilitzar ahir a les principals ciutats del país per rebutjar les condicions en què se celebraran les eleccions presidencials del 20 de maig.
El Frente Amplio, que reuneix la coalició de centredreta Mesa de Unidad Democrática (MUD) i chavistes crítics, va convocar assemblees als barris per «aconseguir condicions electorals justes que permetin canviar de Govern».
Així, l'oposició es proposa tornar als carrers, que va abandonar després de les protestes del juliol passat, abans de les eleccions constituents.
La MUD va decidir setmanes enrere no participar en les presidencials al considerar que no existeixen garanties de transparència i que es proscrivia alguns possibles candidats, com Leopoldo López i Henrique Capriles.
Segons la consultora Datanálisis, només el 41% dels veneçolans participarien en els comicis de maig.
L'expresident de l'Assemblea Nacional (el Parlament sota control opositor), Henry Ramos Allup, va considerar que la decisió del Govern d'organitzar-los amb a penes candidats testimonials que no suposen un desafiament per a Maduro, «més que un suïcidi, és una bogeria que tindrà conseqüències greus».
La diputada Marialbert Barrios va afirmar que una bona part dels veneçolans volen votar, però sota altres circumstàncies: «Hem creat aquesta nova aliança per fer front a una crisi sense precedents.
Esperem que el camí culmini amb la convocatòria d'uns comicis amb condicions i amb observació internacional».
La presidenta de l'Assemblea Nacional Constituent, Delcy Rodríguez, va assegurar no obstant que el chavisme es mantindrà al capdavant de Veneçuela per molt de temps: «Mai més entregarem el poder polític».
Per Julio Borges, el diputat de la MUD que va encapçalar les fallides negociacions amb el Govern per trobar una sortida consensuada a la crisi, les paraules de Rodríguez demostren que el chavisme no té interès a respectar la voluntat de les majories.
PROGRAMA D'EMERGÈNCIA / En aquest context, un grup d'exministres d'Hugo Chávez i intel·lectuals de prestigi, agrupats en la Plataforma en Defensa de la Constitució, van presentar un «programa d'emergència i de recuperació nacional» que inclou, entre altres mesures, la defensa de l'autonomia del Banc Central de Veneçuela (BCV), un pla de desenvolupament agrícola i atenció a l'emergència humanitària.
Per aquest grup, la sortida serà possible «si es produeix un canvi polític seguint la ruta pacífica, democràtica i electoral per al restabliment de l'Estat de dret i de justícia, amb la plena vigència de la Constitució, avui vulnerada per un Govern que, en nom de la pau, ha establert un règim autoritari violador dels drets humans». |
La UGT de Catalunya i la plataforma SOS Socorristes denunciem la situació que viuen els treballadors i les treballadores que han de garantir la seguretat de les platges catalanes.
La plataforma SOS Socorristes, impulsada pel sector de Socorrisme de la UGT, lamenta profundament la mort d'una nena de cinc anys ahir a la platja de La Pineda (Vilaseca) i mostra el seu condol a familiars i amics.
El plec de condicions no respectava les condicions laborals i salarials del conveni de referència.
La plataforma SOS Socorristes, impulsada pel sector de Socorrisme de la UGT, ha convocat per aquest divendres, 31 d'agost, a les 10 hores, una concentració a la plaça de Sant Jaume
El Sector de Socorrisme de la UGT impulsa la plataforma SOS Socorristes que agrupa el col·lectiu de socorristes de Catalunya |
Molts dels fotògrafs de Patum, la gran majoria, s'hi dediquen per amor a l'art, de manera altruista i amateur.
Entre tots, Marta Pont és una de les que acostumen a compartir les imatges a través de Facebook i, en els darrers anys, ha tingut l'oportunitat de fer un parell d'exposicions individuals: el 2017 va instal·lar «Barreja» a l'Arxiu Comarcal del Berguedà, i enguany ha presentat «Un tast de Patum a la Dolceria Pujol».
«Les faig per poder compartir, de la mateixa manera que m'agrada mirar fotos dels altres per veure diferents punts de vista de la mateixa festa, i també per donar a conèixer les fotos que faig», explica Pont.
La majoria d'instantànies que ha fet en els darrers anys –«abans preferia saltar»– són de la plaça, però també acostuma a estar als Quatre Fuets o els passacarrers, amb especial predilecció per la Patum de la Llar, «per col·laborar amb ells».
El fet de no tenir cap obligació li dona més llibertat, i li permet fer fotos on i quan li vingui de gust: «Mai he planificat les Patums.
De fet, algun cop m'he trobat algun conegut, hem anat a fer un got, i he tornat sense fer ni una foto», argumenta l'artista.
Assegura que no hi ha cap comparsa que li agradi o li desagradi fotogràficament, «totes tenen les seves coses especials» i «sempre pots trobar nous punts de vista a les comparses de sempre», diu.
No obstant això, no ha fet mai fotos des de dins dels plens, ja que considera que «no es pot estar per tot»: «Si tingués 20 anys menys i un equip que pesés menys, potser ho faria, però ara per a mi és una bogeria.
A més, no hi ha llum i hi ha foc, has de controlar moltes coses», diu.
L'aficionada destaca que el que li agrada molt és fotografiar els patumaires i les seves expressions, com també capturar moments «especials i diferents».
Per a ella, la principal dificultat de fotografiar Patum és la gran aglomeració de gent.
«Com que soc baixeta, encara ho tinc més complicat, la càmera i l'objectiu pesen força i costa fer-se espai», relata.
Tot i això, diu que, «si no vols pols, no vagis a l'era.
Si vas a la plaça, ja saps que pots rebre algun cop, tu o la càmera», i la gent té tot el dret de gaudir de la festa.
Pont considera que el pas al digital ha ajudat molt, quant al pes del material, però «sobretot per l'emmagatzematge».
«Ara puc guardar 3.000 fotos en una targeta, abans en un rodet en podia fer 36, i sense veure què feia, que també tenia la seva gràcia», recorda.
Les millores tecnològiques han suposat que hi hagi més gent fent fotos amb mòbil i altres dispositius, als quals «el que importa és que es vegi que eren a la plaça i no fer una bona foto», remarca. |
Els nens i nenes de les escoles de Bellver, Alp, Ger, Bolvir, Prats i Sansor, Prullans, Montelà i Martinet han sortit al carrer aquest Dijous Gras a demanar Rostita, una tradició arrelada a la comarca que consisteix en anar per les cases i comerços disfressats a recollir ous i embotits, tot i que darrerament s'han incorporat altres productes com galetes, sucs de fruita, xocolata o caramels.
Els alumnes de la llar d'infants i de l'escola Santa Coloma de Ger, acompanyats de mestres, pares i mares, s'han passejat pels carrers del poble demanant Rostita i molts veïns ja esperaven la seva arribada.
Des del centre educatiu volen mantenir aquesta tradició ceretana que no se sap del cert quan es va començar a celebrar.
Els alumnes de l'escola han escollit la seva pròpia disfressa i els de la llar d'infants s'han vestit d'arcs de sant Martí.
Tots els municipis han programat diversos actes per celebrar, com ara la rua infantil d'aquest divendres al matí a Puigcerdà o l'escudella popular del dilluns de Carnestoltes a Alp. |
El II Congrés de Seguretat a la Xarxa tindrà lloc a FiraReus dijous, 16 d'octubre a partir de les 9,30 h, organitzat per UOC-URV, el Cluster TIC Catalunya Sud i l'Ajuntament de Reus.
Presentaran el Congrés Jordi Serra, director del màster interuniversitari de Seguretat en les TIC (UOC) i el professor de la URV Jordi Castellà.
Les ponències aniran a càrrec de Vicente Díaz (Kapersky Lab), Urko Zurutza (mondragón Unibertsitatea) i Tomàs Roy (CESICAT, Generalitat).
També tindrà lloc una taula rodona sobre la ciberseguretat en l'entorn públic, i es presentaran els millors treballs finals de màster en Seguretat Informàtica.
Podeu consultar al seu lloc web el programa complet del Congrés
UOC-URV Con s'ha creat amb el propòsit de promoure l 'intercanvi de coneixement entre els membres de la comunitat de la seguretat.
Amb especial atenció als estudiants d'especialitats relacionades amb la seguretat de la informació en el seu terme més ampli.
Aquest esdeveniment vol ser un lloc de reunió anual on estudiants, postgraus i màsters puguin exposar els seus treballs de recerca acompanyants de reconeguts i contrastats professionals de la seguretat i on puguin compartir els seus coneixements.
UOC-URV Con vol, també, mantenir el principi de neutralitat.
Cal que qualsevol persona que presenti una xerrada pugui presentar les seves idees als membres de la comunitat de la seguretat, estudiants, professionals, empreses, aficionats, forces de seguretat de l'estat, hackers i acadèmics.
Tanmateix es vol evitar la censura, així mentre les opinions explicitades quedin lligades als límits de la legalitat, aquests continguts mai seran censurats i es vetllarà que siguin presentats amb el màxim rigor i professionalitat necessaris.
Però per sobre de tot, l'esperit del UOC-URV Con és donar la oportunitat i ser una plataforma per a què estudiants i investigadors es donin a conèixer els seus treballs i la seva recerca en temes de seguretat, en un entorn d'intercanvi d'idees. |
Els Bombers alerten però que el perill "anirà augmentant" a mesura que arribi la calor i demanen "extremar les precaucions"
Vic.-Les abundants pluges registrades durant l'hivern i la primavera i la previsió que aquest estiu hi hagi una pluviometria superior a l'habitual fan preveure que la Catalunya Central afrontarà uns mesos d'estiu amb un risc d'incendis forestals entre "baix i moderat".
El cap de la Regió d'Emergències Centre dels Bombers de la Generalitat, Francesc Boya, ha dit que enguany a les comarques centrals hi ha hagut "més aigua i pluja de la que acostumem a rebre" i, per això, considera que aquest territori està en una "posició favorable".
Malgrat això, Boya ha demanat "no abaixar la guàrdia", ja que "a mesura que avanci l'estiu el risc anirà augmentant" per la gran quantitat de vegetació que ha crescut.
A nivell d'efectius, la Catalunya Central disposa d'una vintena de parcs de Bombers (10 professionals i 10 voluntaris); 7 torres de guaita; i 622 efectius –entre dotació ordinària i de reforç–
En les mateixes dates de l'any passat la Catalunya Central ja havia patit un dels incendis més importants de l'estiu.
El llançament d'una burilla va provocar un foc a Sant Fruitós de Bages el 22 de juny de 2017 que va acabar cremant 94 hectàrees.
El van seguir el foc d'Avinyó amb 76 hectàrees calcinades i el Artés, que va cremar 278 hectàrees.
A hores d'ara la situació al territori és "molt més favorable" que la de l'any anterior, segons ha assegurat el cap de la Regió d'Emergències Centre dels Bombers, Francesc Boya.
Entre els mesos de gener i maig la pluviometria a les comarques centrals i també a tot Catalunya ha estat superior a la mitjana dels darrers deu anys i això ha fet que el país en aquests moments tingui un risc d'incendi inferior al del 2017.
A més, Boya ha relatat que les previsions basades en models matemàtics diuen que els mesos d'estiu –juny, juliol i agost– seran més plujosos.
Tot i això, ha demanat "extremar les precaucions" perquè a mesura que avanci l'estiu "el nivell de risc s'anirà incrementant".
De fet, Boya ha explicat que ara hi ha "molt combustible fi" per la gran vegetació que ha crescut per les pluges i "tot i que ara està verda, si tenim dies seguits de molta calor i baixa humitat aquesta vegetació s'asseca i està disponible per cremar des del minut zero".
Efectius a la Catalunya CentralPel que fa al dispositiu que s'ha previst per a la campanya de prevenció d'incendis a la Catalunya Central serà similar al de l'any passat.
En concert, a la Regió d'Emergències Centre hi ha deu parcs de Bombers professionals i deu de voluntaris, que s'obren en funció de la demanda.
Quant als punts de guaita, al territori hi haurà set torres de guaita funcionant "a ple rendiment" que s'encarregaran de "vigilar el territori, detectar columnes de fum i activar les alarmes", segons ha detallat Boya.
Quant a la dotació de personal, a la Catalunya Central hi haurà un total de 622 efectius, entre personal ordinari i la dotació de reforç.
En concret, 512 són personal ordinari i 110 persones són persones que es contracten expressament per a la campanya forestal.
A més, al parc de Bombers de Manresa hi haurà permanentment dues aeronaus de les 37 que hi haurà repartides per tot Catalunya.
Esforços per evitar el llançament de burillesEl llançament de burilles per part dels conductors continua sent una causa important dels incendis forestals que hi ha a Catalunya.
De fet, dos dels incendis que va patir la Catalunya Central l'any 2017 (el d'Avinyó i Sant Fruitós de Bages) van ser causats a causa del llançament d'una burilla.
La causa que es va obrir pel foc d'Avinyó ja està arxivada però la de Sant Fruitós de Bages continua oberta per intentar caçar el conductor que va causar el foc.
Per això, des dels Agents Rurals demanen extremar les precaucions i fer pedagogia per la ciutadania es conscienciï dels perills que suposa aquesta mala praxi.
De fet, el director dels Agents Rurals, Marc Costa, ha dit que si els conductors continuen llançant les burilles per la finestra és que "alguna costa no estem fent bé com a societat" i, per això, veu molt important "treballar perquè la població deixi de fer aquesta pràctica".
Els Agents Rurals han recordat que llançar una cigarreta es pot catalogar com una "conducta criminal", malgrat que han reconegut que "és molt difícil enxampar" l'infractor.
Reducció d'un 80% dels incendis causats per l'activitat de la sega Des que fa set anys els Agents Rurals van iniciar la campanya de la sega els incendis produïts fruit d'aquesta activitat s'han reduït en un 80%.
Així ho ha relatat el cap dels Agents Rurals, Marc Costa, que ha agraït la col·laboració dels pagesos.
Enguany, a més, la campanya de la sega s'amplia a deu comarques –fins ara eren set- i l'operatiu, que va arrencar el 15 de juny, es mantindrà activat fins a finals de juliol.
En concert, les deu comarques que formen part de la campanya de la sega són l'Anoia, el Bages, la Conca de Barberà, la Noguera, la Segarra, el Solsonès, l'Urgell, el Baix Empordà, l'Alt Empordà i el Gironès.
En aquest sentit, el cap dels Agents Rurals a la Catalunya Central, Jaume Torralba, ha demanat als pagesos que, un cop acabats els treballs de la sega, "facin una franja perimetral" entre els camps i les carreteres, ja que "és una mesura molt important per posar barreres al foc".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Entre tanta verticalitat de la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, també podem trobar corbes perfectes.
Les que tenen les seves 21 campanes.
La més famosa és l' Honorata, que el 1714 sonava per avisar dels atacs de les tropes de Felip V a la ciutat.
L'original va ser fosa en aquella època per ser transformada en canons de la Ciutadella.
A aquest racó s'hi arriba per l'estret carrer dels Comtes des de l'avinguda de la Catedral. |
Els Pompiers aranesos ja han apagat les flames i la cisterna no ha resultat afectada
Un camió carregat amb gas natural s'ha incendiat aquest divendres al matí a la -N230, al seu pas per Les, i ha obligat Protecció Civil a activar l'alerta del pla Transcat i l'Ajuntament del municipi a fer sonar la sirena d'avís de risc químic i demanar el confinament de la població.
Com a conseqüència de l'incendi del vehicle, al quilòmetre 181, la N-230 es troba tallada en els dos sentits de la circulació.
Fins al lloc, s'hi han desplaçat dues dotacions dels Pompiers, que ja han apagat el foc. |
Facebook ha decidit crear una estructura de vendes local als països on compta amb oficina, a través de la qual pagarà els seus impostos, segons ha anunciat la xarxa social a través d'un comunicat.
L'empresa començarà a tributar així els seus ingressos per publicitat a 25 països, entre els quals hi ha Espanya.
Està previst que el canvi comenci durant el 2018 i que es completi la primera meitat del 2019.
La multinacional pren aquesta mesura després que, amb altres grans tecnològiques, hagi sigut acusada d' evasió fiscal a través de la planificació.
Fins ara, Facebook pagava els impostos a Irlanda, on l'impost de societats resulta més avantatjós.
"Creiem que una estructura de vendes local proporcionarà més transparència als governs i als responsables polítics de tot el món, que han demanat més visibilitat sobre els ingressos associats a les vendes als seus països", ha assenyalat el director financer de Facebook, Dave Wehner.
Concretament, els ingressos per publicitat tributaran als 25 països de tot el món en què compta amb una oficina, entre els quals hi ha Espanya, França, Alemanya i Itàlia.
Segons Facebook, aquesta decisió requerirà "importants recursos", si bé intentarà implementar el nou sistema de facturació tan ràpid com pugui per garantir que la transició no suposi un problema en la seva estructura tributària.
Així mateix, la plataforma fundada per Mark Zuckerberg ha subratllat que la seva seu als Estats Units continuarà ubicada a Menlo Park (Califòrnia), mentre que a Dublín (Irlanda) seguirà estant la seu internacional. |
Darrera actualització: 3 de gener de 2020.
La creació, dissolució i ampliació de societats mercantils són unes variables que presenten una elevada variabilitat, especialment en les seves dades mensuals, però són uns indicadors d'interès clarament vinculats amb la situació econòmica i les expectatives percebudes pels agents econòmics.
S'elaboren a partir de la informació anual que proporciona el Registre Mercantil Central sobre constitucions (i dissolucions) de societats mercantils, sobre el nombre d'aquestes societats que han ampliat capital i sobre el valor de l'ampliació.
Es tracta de les dades trameses pels registres mercantils provincials perquè siguin publicades posteriorment en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME).
Per creació de societats mercantils s'entén el nombre de societats inscrites al Registre Mercantil Central en el mes de referència, independentment de la data en què inicien la seves activitats comercials.
Aquestes altes en el Registre Mercantil Central s'efectuen per tipus de societat i valor nominal del seu capital social, segons l'escriptura de constitució.
Per dissolució de societats mercantils s'entén el nombre de baixes en el Registre Mercantil Central per tipus de societat i valor nominal del seu capital social, segons l'escriptura de dissolució.
Aquestes baixes es classifiquen segons la causa que va justificar la dissolució de la societat.
Les ampliacions de capital de societats mercantils es calculen segons el valor nominal que consta a l'escriptura d'ampliació. |
Larrosa reitera que l'aigua que va per la xarxa d'aigua potable de l'EMD "és bona i arriba en perfectes condicions a tots els habitatges"
Lleida\/Sucs.-L'Ajuntament de Lleida i l'EMD de Sucs es posaran en contacte amb els 24 propietaris dels habitatges de la localitat on s'ha detectat la presència d'escomeses de plom, és a dir la connexió que porta l'aigua potable fins al comptador del domicili des del carrer, per tal de substituir-les.
També s'enviarà una carta a la resta de la població perquè, si algun propietari creu que també podria tenir al seu domicili una escomesa de plom, ho comuniqui a la Paeria per tal de procedir a la realització de les analítiques corresponents i, en cas que sigui necessari, a canviar-la.
Félix Larrosa ha reiterat aquest dimarts que l'aigua que va per la xarxa d'aigua potable de Sucs –procedent del canal de Pinyana- "és bona i arriba en perfectes condicions a tots els habitatges", malgrat que a l'interior de domicilis i en una font pública s'ha detectat la presència d'aquest metall que superen els màxims permesos per la normativa.
D'altra banda, l'Ajuntament de Lleida ha iniciat la primera fase de millora de la xarxa del clavegueram de Sucs centrada al carrer Major, que seguirà l'any vinent en una segona fase al carrer dels Horts, amb una inversió total de 500.000 euros.
El tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat de la Paeria de Lleida, Félix Larrosa, s'ha reunit aquest dimarts amb el president de l'EMD de Sucs, Guillem Boneu, i amb representants de la plataforma veïnal per a la renovació de les conduccions d'aigües de Sucs.
Durant la trobada, s'ha tractat la situació de la xarxa de clavegueram i de la xarxa d'aigua potable, especialment després que es detectés nivells de plom en l'aigua superiors als permesos a l'interior d'alguns habitatges, així com en la font públics del carrer Sant Jordi, que des d'aleshores no està en servei.
Larrosa ha reiterat que "l'aigua potable de Sucs és bona i arriba en condicions a tots els habitatges", segons les darreres analítiques realitzades.
El tinent d'alcalde e la Paeria ha explicat, en aquest sentit, que les analítiques dutes a terme al sistema general d'aigua potable de Sucs va donar negatiu per presència de plom.Respecte a l'aparició de plom, el regidor d'urbanisme ha explicat que s'estudiarà si prové de les escomeses de plom existents al municipi o del sistema de conducció d'aigua potable privat d'algun dels habitatges.
En aquest sentit, l'Ajuntament de Lleida i l'EMD continuaran realitzant les analítiques als espais públics i habitatges de Sucs amb l'objectiu de tenir la màxima informació sobre les característiques de l'aigua potable de la localitat.
El resultat de les analítiques es traslladarà a l'Agència de Salut Pública i, segons el resultat d'aquestes, la Paeria decidirà el tipus d'actuació a emprendre.
En aquest sentit, l'Ajuntament de Lleida s'ha compromès a canviar les escomeses que siguin necessàries.
Segons les dades d'Aigües de Lleida, a Sucs hi ha actualment 24 escomeses de plom detectades -un 8% del total de les escomeses de la població-.
Cal remarcar, però, que les escomeses tenen una part pública -fins al comptador- i una part privada, des del comptador fins a les aixetes de les cases.Durant els propers dies, l'Ajuntament de Lleida i l'EMD es posaran en contacte amb els propietaris dels habitatges on s'ha detectat l'escomesa de plom per tal que autoritzin el canvi de la connexió que porta l'aigua fins al comptador de les cases.
També enviaran una carta a la resta de la població per tal que, si algun propietari creu que podria tenir, al seu habitatge, l'existència d'una escomesa de plom, ho comuniqui perquè es pugui procedir a la realització de les analítiques corresponents i, si s'escau, canviar l'escomesa.Segons ha detallat Larrosa, les característiques de la xarxa d'aigua potable de Sucs són d'un 82% de PVC, d'un 12,20% d'amiant, d'un 5% polietilè i d'un 0,80% de fundició dúctil.
Des de la plataforma veïnal han plantejat al regidor d'urbanisme de la Paeria la necessitat de fer un esforç també per canviar l'amiant.
Felix Larrosa ha explicat que es treballarà en aquest sentit perquè el material de fibrociment o amiant és el més dèbil de la xarxa, però no perquè suposi cap perill per a la població.
El president de l'EMD de Sucs i els representants de la plataforma han valorat positivament com un primer pas els compromisos adquirits per la Paeria durant la reunió, així com les obres de millora del clavegueram.
Inici de la primera fase de millora de la xarxa del clavegueram de SucsLa Paeria ha iniciat recentment la primera fase de millora de la xarxa de clavegueram de Sucs al carrer Major i es farà una segona fase al carrer dels Horts, prevista per a inicis del 2019.
Són inversions que sorgeixen del Pla Director de la Xarxa de Clavegueram de Sucs que es va presentar el desembre passat, i que té com a objectiu analitzar la situació del clavegueram a l'EMD i focalitzar les inversions que s'han de realitzar.
Cal remarcar que el Pla Director de Sucs estableix una inversió inicial de 500.000 euros en la renovació de la xarxa de clavegueram, sense càrrec als contribuents.Larrosa ha explicat que "amb la renovació de la xarxa de clavegueram, que s'havia malmès pel pas del temps, s'augmentarà el nombre d'embornals i s'ampliarà la capacitat de les canonades amb l'objectiu de poder evacuar correctament les aigües en cas de pluges torrencials".La millora de la xarxa de clavegueram, una reivindicació històrica dels veïns de Sucs, ha de permetre garantir, per una banda, la canalització de totes les aigües de l'EMD i, per altra, millorar la captació de les aigües pluvials i altres que puguin anar per superfície.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les dissenyadores de Sin tetas no hay diseño amenacen amb prendre accions legals contra el consistori lleidetà per haver copiat íntegrament el cartell
Una de les accions serà la creació de l'IGD Fashion Hub, un espai que serà el punt de trobada del sector i on també es farà formació
Escudero Disseny i La Mar de Creatius ofereixen propostes de disseny a mida per a cada client, en disciplines diferents
Les alumnes autores del disseny han estat Duna Romagosa, Núria Grau i Gemma Pascual
Vilafranca se suma a aquesta celebració oferint sis tallers gratuïts amb participació oberta a tothom, sense límit d'edat i sense inscripció prèvia
L'altra acció del 20è aniversari ha estat l'encàrrec d'un quadre a l'artista i pintor, Francesc Guilera, pintor molt reconegut del territori, que s'ha encarregat de fer el quadre principal del menjador
La convocatòria s'adreça principalment a persones vinculades al món de l'art i el disseny.
El guanyador del cartell rebrà un premi de 500 euros
Raimon Bertran és diplomat en Art Electrònic i Disseny Digital a l'ESDi de Sabadell
Els beneficis de la mostra serviran per impulsar projectes per a persones amb vulnerabilitat, especialment la gent gran
Joaquim Budesca repassa la seva extensa trajectòria artística amb motiu de la concessió de la Medalla de la ciutat
La 2a edició del festival se celebrarà el 29 i 30 d'abril i inclourà sessions amb ponències, workshops i concurs de les campanyes més innovadores
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
De dimarts a diumenge, de 17 a 22 hores.
El Foment Vilanoví, hereu del "Círculo Villanovés" fundat l'any 1853, és una societat cultural i lloc de trobada d'amics.
Ha estat i és rellevant la seva aportació històrica a les activitats culturals, artístiques i lúdiques de la societat civil vilanovina. |
El PIB ha crescut un 0,8% en el primer trimestre de l'any, segons el regulador
El Banc d'Espanya ha revisat a l'alça les previsions de creixement econòmic per aquest 2015 fins al 2,8%, després que en el primer trimestre de l'any la taxa intertrimestral hagi crescut un 0,8%.
Així ho indica el Butlletí Econòmic del mes de març de l'ens regulador, que apunta que aquesta revisió a l'alça de vuit dècimes es deu principalment "per l'evolució favorable" del PIB al tancament de 2014 i en l'inici de 2015 i per la millora de les perspectives de la zona euro.
El pronòstic del Banc d'Espanya per aquest any també supera en quatre dècimes la xifra que va anunciar el president espanyol, Mariano Rajoy, del 2,4% durant el debat de política general de finals del febrer passat.El Banc d'Espanya també ha projectat una taxa de creixement del 2,7%, per al 2016, una dècima menys que aquest any, ja que "es projecta una certa atenuació d'alguns dels impulsos presents en l'actualitat".
El regulador afegeix que els riscos de desviació respecte a aquest escenari s'han estimat "lleugerament a l'alça, encara que les incerteses no s'han dissipat completament".
Creixement del 0,8% al primer trimestre
Durant el primer trimestre de l'any, l'economia "va perllongar la trajectòria expansiva de l'últim any" i s'estima que el PIB hauria crescut en el període de gener-març a una taxa intertrimestral del 0,8%, cosa situaria la seva taxa de variació interanual en el 2,5%, segons apunta el Banc d'Espanya.
"Aquesta estimació comporta una lleugera acceleració de l'activitat respecte al tram final de l'any passat, en un context en què va millorar l'entorn exterior i en el qual es van enfortir alguns dels factors que estan impulsant la despesa interna en l'etapa més recent", argumenta el regulador espanyol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ricard Bru L'estiu de 2018, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid va organitzar, juntament amb la Fundación Japón, una exposició dedicada als éssers sobrenaturals japonesos coneguts com a yōkai.
Alícia Cornet L'ukiyo-e en context Un ukiyo-e és un tipus d'estampació xilogràfica a color que es produeix al Japó durant el període Edo (1603-1868) i l'era Meji (1868-1912).
Durant l'etapa d'estabilitat i pau que va viure el Japó durant el període Edo, governat per la família Tokugawa, es va propiciar el creixement de l'economia i...
Adela Laborda, Francesc Quílez i Mercè Saura, amb la col·laboració de Carme Osan El museu conserva al Gabinet de Dibuixos i Gravats uns 15.000 exlibris, terme llatí emprat per denominar aquelles petites obres d'art impreses sobre paper que indiquen el nom del propietari d'un llibre i que solen anar adherides a la guarda anterior.
La recent renovació de les sales d'art modern dedica un àmbit al japonisme, una moda seguidora de l'art i l'estètica del Japó.
Va néixer a París i es va estendre per la resta de capitals europees durant la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX.
Subscriu-te al Blog del museu per estar al dia
Consulta la nostra política de privacitat (pdf - 69,3 Kb) |
385 joves en situació de vulnerabilitat es beneficien d'un programa específic que ja ha aconseguit tancar una seixantena de contractes
Girona.-El Centre de Noves Oportunitats (CNO) de Girona, que gestionen conjuntament les fundacions Oscobe i Intermedia, busca empresaris del territori que donin una oportunitat laboral a joves "ni-ni forçosos".
Són nois d'entre 16 i 24 anys, que viuen en situació de vulnerabilitat i que no han pogut formar-se.
"Joves que s'han vist obligats a deixar els estudis, o bé que fan poc que han arribat aquí, i que no han tingut oportunitat d'aprendre", explica el president d'Oscobe, Salvador Ferran.
Ara, aquest programa específic impulsat per la Generalitat, els ha permès aprendre feines relacionades amb sectors com l'hostaleria, la jardineria, la informàtica o la perruqueria i estètica.
Amb l'objectiu que facin al salt al món laboral, Oscobe i Intermedia impulsen una jornada que els posi en contacte amb empresaris.
El programa del CNO ha permès atendre 385 joves i ja ha tancat una seixantena de contractes de més de mig any de durada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
MADRID, 25 maig (EUROPA PRESS) -
Àfrica és un continent en moviment.
Els seus habitants es traslladen dins dels seus països d'origen i cap a altres països del continent de manera constant, moguts en molts casos per aspiracions d'una vida millor però sobretot pels continus conflictes, la violència i cada vegada més els desastres naturals i els efectes del canvi climàtic.
A més, la població africana està experimentant un creixement exponencial que s'espera que faci que el nombre d'habitants del continent passi dels 1.200 milions que hi ha en l'actualitat a uns 2.500 milions al 2050, per la qual cosa atesos els problemes que afligeixen molts d'aquests països, en termes d'opcions de futur i d'inestabilitat, cal esperar que aquest moviment de persones continuï en el futur.
Els conflictes que travessen diversos països són un dels principals motors de desplaçament de persones.
Així, segons l'últim Informe Mundial sobre Desplaçament Intern elaborat pel Centre per a l'Observació del Desplaçament Intern (IDMC) i el Consell Noruec per als Refugiats (NRC), el 2017 les guerres i la violència van obligar 5,5 milions d'africans a abandonar les seves llars, el doble que el 2016.
Aquesta xifra representa gairebé la meitat del total d'11,8 milions de desplaçats interns que va haver-hi per aquest motiu, i això malgrat que la població d'Àfrica només representa el 14 per cent del total mundial.
És a dir, conflictes com els de el Sudan del Sud o República Centreafricana, o insurreccions com les de Boko Haram o Al-Shabaab, van empènyer gairebé 15.000 africans al dia a fugir ja que patien per les seves vides.
La República Democràtica del Congo (RDC) va ser el país que va registrar un major nombre de nous desplaçats interns, amb 2,2 milions.
Aquest desplaçament va venir motivat principalment pel conflicte a la regió de Kasai, al sud del país, encara que segons les dades de l'ONU bona part d'aquests desplaçats --uns 700.000-- haurien tornat a les seves llars.
No obstant això, la xifra oferta per l'IDMC suposa més que la suma dels tres següents països a la llista --el Sudan del Sud, Etiòpia i República Centreafricana--, amb 2,1 milions de desplaçats interns.
A més, la violència del grup terrorista Boko Haram va ocasionar més de 415.000 desplaçats interns a Nigèria, el Camerun, el Txad i el Níger, el primer país dels quals es va convertir en el més afectat, amb el 65 per cent d'aquests.
En total, segons les dades de l'ONU, a la regió hi ha 2,2 milions de desplaçats interns, 1,7 milions només a Nigèria.
La violència i la inestabilitat política també són motiu de desplaçament cap a altres països de la regió, i en menor mesura cap a altres continents, en particular a Europa.
L'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) estima que al continent hi hauria actualment uns 7 milions de refugiats, que se sumarien als prop de 10 milions de desplaçats interns.
El Sudan del Sud, escenari d'una guerra civil des del desembre del 2013, és el país que més refugiats ha generat, amb gairebé 2,5 milions, un milió dels quals es troben a Uganda, als quals s'afegeixen els gairebé 1,9 milions de desplaçats interns.
Els persistents conflictes a l'est de RDC, juntament amb l'esclat a Kasai i la crisi política per la negativa del president, Joseph Kabila, a deixar el càrrec després de concloure el seu mandat el desembre del 2016, han provocat l'èxode de més de 735.000 congolesos, la majoria dels quals han buscat refugi a Uganda.
La República Centreafricana és un altre dels focus d'emissió de refugiats i desplaçats.
La situació al país, escenari d'un conflicte entre antics rebels Séléka --majoritàriament musulmans-- i milícies 'antibalaka' --predominantment cristianes-- des de finals del 2013, es va deteriorar el 2017.
Com a resultat, un de cada cinc centrafricans s'han vist desplaçats, gairebé 700.000 d'ells dins del país --un xifra rècord-- i més de 500.000 als països veïns.
Un altre país al qual la inestabilitat política ha ocasionat un important desplaçament de població ha estat Burundi.
Després de la decisió del president, Pierre Nkurunziza, d'optar a un tercer mandat el 2015, que va ocasionar una onada de violència i intimidacions, gairebé 425.000 burundeses han buscat refugi als països veïns, principalment a Tanzània.
Somàlia és un altre dels països on la població està en continu desplaçament.
Segons l'informe d'IDMC, el 2017 la violència va ocasionar uns 388.000 desplaçats interns, tot i que va ser la greu sequera la que més desplaçats va generar, amb uns 892.000 somalis que van haver d'abandonar les seves llars després que la falta d'aigua afectés els seus mitjans de vida, principalment els seus caps de bestiar i cultius.
La franja del Sahel és una altra regió a la qual conflueixen inestabilitat i inseguretat al costat d'unes condicions meteorològiques adverses.
En aquesta zona conflueix la insurrecció de Boko Haram al llac Txad, així com la creixent inseguretat per la presència islamista a Mali i cada vegada més a Burkina Faso, juntament amb una recurrent falta de pluges a parts del territori, la qual cosa deixa uns 2,4 milions de desplaçats interns i un milió de refugiats.
Els fenòmens meteorològics extrems, en particular les tempestes i inundacions, però també les sequeres, s'han convertit en una cosa recurrent a Àfrica.
Segons l'informe de l'IDMC i el NRC, el 2017, uns 2,6 milions d'africans van haver d'abandonar les seves llars per aquest motiu.
En general, aquest tipus de desplaçament "tendeix a implicar moviments a curt termini abans que les persones tornin", subratlla el document.
L'IDMC i el NRC han advertit que atès que la població i la urbanització de l'Àfrica Subsahariana augmentaran de manera dramàtica durant les properes dècades, i posaran més persones en risc de desastres, caldria fer front a la pobresa, la vulnerabilitat i el canvi climàtic per evitar un increment dels desplaçaments.
Com subratlla Oxfam en el seu informe 'Desarrelats pel canvi climàtic', a l'est d'Àfrica la pujada de les temperatures ha agreujat les sequeres de tal manera que encara que a les zones semiàrides d'aquesta regió és normal que les famílies migrin temporalment durant els anys més secs, si les sequeres tornen més greus i freqüents, aquesta migració podria ser permanent.
Així s'estima que cada dècada entre el 1970 i el 1990 uns 2,3 milions d'africans van emigrar de manera permanent degut a les sequeres.
La sequera és un fenomen que s'ha notat amb virulència durant els darrers anys no només a Somàlia, sinó també a Etiòpia i Kènia, amb uns 3,7 milions de desplaçats en total, segons les estimacions.
Però no afecta només la Banya d'Àfrica, sinó que també es nota en altres punts del continent, com la regió del Sahel, on la temperatura ha augmentat uns 2 graus i on cada vegada es noten més els efectes de les pluges erràtiques.
Unes pluges que cada vegada costa més predir, amb l'impacte que això té sobre la temporada de sembra i de cultiu en tot el continent i sobre la seguretat alimentària de la població, i que ocasionen greus inundacions.
Un exemple són les greus inundacions de les darreres setmanes als països de l'est del continent, que han deixat centenars de morts i ocasionat greus pèrdues no només en els cultius, sinó també a les infraestructures, per si mateixes molt deficitàries en alguns països.
En total, s'estima que uns 1,2 milions de persones s'han vist afectades i unes 700.000 han hagut d'abandonar les seves llars.
Segons adverteix el Banc Mundial, tret que s'adoptin mesures el 2050 podrien registrar-se 86 milions de desplaçats a l'Àfrica Subsahariana pel canvi climàtic.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.