text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Les pluges i les males previsions meteorològiques pel temporal d'aquest cap de setmana van passar factura a la quarta edició de la campanya promocional Olot x 2.
Aquestes previsions van provocar anul·lacions d'última hora i van fer que l'ocupació als hotels i cases de turisme rural del municipi i de la zona passessin del ple complet al 75 o 80 per cent.
Tot i això, els 135 establiments adherits de la campanya van continuar oferint productes seguint el lema de dos per un.
La vintena d'activitats paral·leles com concerts, visites guiades o concursos van atreure un gran nombre de públic.
La majoria dels visitants eren veïns de les comarques barcelonines com Osona, l'àmbit metropolità o de la demarcació gironina.
Malgrat la pluja, des de l'Ajuntament es mostren satisfets amb l'evolució de quatre anys de campanya. |
El que va començar com una prova pilot en tres escoles rurals del Berguedà s ́ha convertit en una part més dels currículums dels centres de primària de la comarca.
L ́emprenedoria va entrar de manera discreta a les aules, però sembla que s ́hi ha instal·lat de manera definitiva.
Des del 2010, el nombre d ́alumnes i centres que participen al programa de Cultura Emprenedora a l ́Escola no ha parat de créixer i enguany hi han participat un total de 373 infants de disset escoles de primària d ́onze municipis diferents, amb la creació de 19 cooperatives.
En aquesta edició n ́han format part les escoles de la Valldan, Sant Joan, Santa Eulàlia, Vedruna i Xarxa, de Berga; l ́escola de Borredà; la FEDAC i l ́escola de Gironella; l ́escola Sant Llorenç, de Guardiola de Berguedà; l ́escola Lillet a Güell, de la Pobla de Lillet; l ́escola Gira-sol, de Montmajor; l ́escola d ́Olvan; les escoles Alfred Mata i Sant Martí, de Puig-reig; l ́escola Serrat Voltor, de Vallcebre; l ́escola Santa Margarida, de Gósol; i l ́escola Serra de Picamill, de Vilada.
Avui, dissabte, durant tot el matí, els alumnes que han treballat durant tot el curs en el projecte seran a la plaça Cim d ́Estela de Berga (coneguda popularment com Cal Carreras) per vendre els productes que han elaborat.
La responsable del programa, Judit Corominas, ha destacat que el projecte no ha variat en els dar-rers anys, tenint en compte els resultats positius que ha donat basant-se en la metodologia exportada de Valnalón (Astúries) ja fa set anys.
L ́Agència de Desenvolupament del Berguedà, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l ́Ajuntament de Berga, aposta per aquesta iniciativa que permet als alumnes treballar les diferents matèries escolars d ́una manera transversal i a partir d ́un cas real.
Un dels centres, que hi participa per cinquè any consecutiu, és l ́escola Sant Martí de Puig-reig.
Durant tot el curs els alumnes de cinquè han realitzat sessions setmanals per posar a punt els productes que avui posaran a la venda.
La seva professora, Sara Cortina, ha estat l ́encarregada d ́instruir-los en els passos que calia seguir, tot i que valora positivament que els mateixos alumnes han estat els responsables d ́organitzar-se les tasques i de coordinar-se per tirar endavant el procés.
Els catorze socis d ́Art School –així és com han batejat la seva cooperativa– van formar-se com a empresa a principi de curs.
Després de crear els seus estatuts, marcar les normatives de funcionament, trobar un logotip i repartir-se els càrrecs, van haver d ́esprémer-se el cervell per crear prototips de productes per elaborar-los i, posteriorment, posar-los a la venda.
Ells mateixos han explicat a Regió7 que les propostes les van compartir amb professors, famílies i la resta de companys per produir les que tinguessin més èxit, és a dir, les que tenien més opcions de ser venudes.
Gairebé sense saber-ho, van realitzar un estudi de mercat a petita escala.
I és que el projecte té l ́objectiu de fer treballar els joves en equip i de manera coordinada i acostar-los al món real amb accions molt similars a les que realitzen, en el seu dia a dia, els treballadors que tenen la seva pròpia empresa.
Per iniciar el procés de producció, després d ́haver decidit quins serien els productes que elaborarien, havien de comprar el material necessari per confeccionar-los.
La part de fabricació ha estat la que ha ocupat més temps als joves, que encara aquesta setmana han treballat contra rellotge per tenir-ho tot a punt.
Esperen que les vendes funcionin per poder recuperar la inversió feta i també tenir beneficis.
Amb els diners que obtinguin, faran una festa de celebració i destinaran el 15% a una entitat solidària.
A més a més, al llarg del curs, els joves empresaris han rebut la visita d ́emprenedors de Puig-reig i de la comarca que els han explicat la seva experiència i els han aconsellat de com tirar endavant la seva iniciativa.
Des de l ́Agència de Desenvolupament del Berguedà també s ́han realitzat diversos tallers per donar idees als joves al llarg d ́aquest aprenentatge.
Per exemple, sessions d ́etiquetatge o de publicitat per saber com promocionar millor els seus productes.
També han hagut de presentar els productes als responsables municipals, sol·licitar el permís de venda i preparar la parada que avui portaran a Berga.
Els alumnes de cinquè de l ́escola Sant Martí asseguren que ha estat una experiència molt positiva i es mostren satisfets del resultat.
Confessen haver treballat tots plegats de manera coordinada, tot i que també han comprovat les dificultats que comporta ser emprenedor. |
Blanes va celebrar ahir un dels seus actes més nostrats de la Setmana Santa, i que sempre atrau una gran quantitat de públic.
La tradició de la processó del Ressuscitat, que inclou la interpretació del Cant de l'Àngel, es va celebrar un any més, si bé amb un destacat canvi motivat per les eleccions.
Normalment, la interpretació del Cant de l'Àngel es fa a la plaça dels Dies Feiners, situada just al darrera de l'edifici de l'Ajuntament de Blanes.
Enguany, però, es va haver de canviar d'emplaçament i es va situar a la confluència dels carrers Raval i Muralla. |
Joana Maria Camps renuncia al càrrec de consellera d'Educació de les Illes Balears.
El fracàs del TIL ha provocat el cessament de la consellera d'Educació de les Illes Balears, Joana Maria Camps.
Les resolucions judicials que en els darrers dies han suspès el decret i l'ordre de desplegament del model trilingüe als centres educatius han estat l'estocada definitiva per al segon conseller d'Educació de l'actual legisatura, després de la destitució el maig del 2013 del llavors conseller Rafael Bosch.
L'encarregada de substituir Camps i agafar les regnes d'Educació, una cartera ara mateix molt calenta, serà Núria Riera, fins ara consellera d'Administracions Públiques i portaveu del Govern de José Ramón Bauzà.
La informació l'ha avançat el diari Última Hora, que ha revelat que Camps ja va comunicar ahir al president que no tenia pensat continuar al càrrec després de l'enèsim revés patit pel TIL.
Núria Riera, llicenciada en dret i funcionària de carrera, és una persona de confiança de Bauzà.
Com a portaveu ha estat l'encarregada d'afrontar les situacions difícils en nom del Govern, com ho va fer dilluns passat en una compareixença en què va assegurar que es recorreria la suspensió del TIL i es mantindria la seva aplicació a les aules.
La seva vinculació al món de l'educació és inexistent al seu currículum, que en canvi recull una rica trajectòria en càrrecs de l'administració autonòmica i local.
Abans d'entrar al Govern l'any 2013, havia estat directora general de la Funció Pública, Administració Pública i Qualitat dels Serveis, i abans havia passat per diferents serveis jurídics com el del Servei de Salut.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Vistes les sol·licituds presentades per demanar l'avaluació de mèrits docents prevista a l'article 49 (Complement específic per mèrits docents) del Conveni col·lectiu del personal docent i investigador laboral de la Universitat de les Illes Balears (BOIB núm. 113, de 4 d'agost de 2009), i a proposta de la Comissió d'Avaluació, reunida el dia 27 de febrer de 2019, aquest Rectorat ha resolt de concedir els complements per mèrits docents als professors que s'indiquen a l' annex adjunt, una vegada ponderats els diferents períodes de temps.
L'avaluació positiva de l'activitat docent per part de la comissió avaluadora del complement específic per mèrits docents de la UIB comporta el reconeixement d'efectes retributius que implicaran la percepció del 66 per cent respecte al que cobra el professorat dels cossos docents universitaris.
Contra aquesta resolució s'hi pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la data de notificació, d'acord amb el que disposa l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o potestativament i amb caràcter previ, es pot presentar recurs administratiu de reposició davant el Rector en el termini d'un mes (articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques).
Tot això sens perjudici d'utilitzar qualsevol altre recurs que es consideri oportú.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
Després d'anys de preparació les finals de la Copa del Món arriben a Grandvalira Soldeu-El Tarter.
Gaudeix aquí dels continguts generats a l'esdeveniment esportiu més important mai celebrat al Principat, amb els millors esquiadors i esquiadores del planeta.
El director general de les finals de la Copa del Món de Grandvalira, Conrad Blanch, ens explica la darrera hora abans de l'inici de la competició aquest dimecres.
Tot està a punt per acollir les 9 curses, les 8 oficials i el Team Event, i Blanch destaca la qualitat de la pista i la feina de tot l'equip i els voluntaris per fer realitat l'esdeveniment esportiu més important que ha acollit el país.
El ministre de Turisme en funcions, Francesc Camp, destaca com el país s'ha de sentir orgullós d'acollir per primera vegada unes finals de la Copa del Món d'esquí alpí.
Posa en relleu que és un gran espectacle i un privilegi tenir al país els millors esquiadors del món.
Destaca la projecció internacional que tindrà Andorra i l'impacte sobre el sector turístic.
Rosa Rubio és cap de l'àrea de voluntaris en les finals de la Copa del Món de Grandvalira.
Explica com treballen i la importància del seu paper.
Són 350 persones que han decidit dedicar una setmana a l'esquí i al país, diu Rubio.
Remarca l'ambient que es viu entre el col·lectiu i el caliu que aporten a l'esdeveniment.
Enric Barbier és el director d'operacions de les finals de la Copa del Món de Grandvalira.
El seu és un rol imprescindible en el funcionament de tot l'esdeveniment.
Explica com s'ha organitzat tot, quina és la previsió per aquests dies i posa en relleu com es nota i es trasllada que tot el país s'hi ha abocat.
Com es coordina la premsa en un gran esdeveniment com les finals de la Copa del Món de Grandvalira?
Ens ho expliquen la Marta Cerqueda i la Gemma Bosch, les encarregades del Press Hospitality, la rebuda i acompanyament de la premsa.
Destaquen com la proximitat és un aspecte clau i asseguren que els periodistes arriben caminant i amb un somriure.
Hi ha centenars de mitjans acreditats, entre els quals, els més importants i de més prestigui del món. |
El 2017, després d'una baixada significativa el 2016, Càritas Arxiprestal de Manresa va tornar a atendre més de 2.000 persones.
En la memòria del 2018, aquesta xifra no només no ha baixat sinó que ha augmentat en 365 més, s'ha passat de 2.092 a 2.457.
L'increment important de la població nouvinguda a la ciutat és una de les explicacions d'aquest repunt, ha valorat Sandra López, coordinadora tècnica de Càritas.
Les 2.457 persones ateses el 2018 són les que es van adreçar al servei d'acollida de Càritas, que és la porta d'entrada a l'entitat.
Pel que fa a les persones en seguiment que van participar en algun dels 14 projectes i serveis que desenvolupa, van ser 103 més que el 2017, i es va passar de 761 a 864.
López explica que hi ha dues raons per als increments constatats d'un any a l'altre.
D'una banda, la cronificació de la pobresa, de la qual ja fa temps que alerten les entitats del tercer sector.
«És evident que està passant això i que les persones en situació de vulneració i de pobresa severa continuen en la mateixa situació perquè no hi ha millora i es cronifica durant molts anys».
L'altre motiu és l'esmentat increment de la immigració.
«Nosaltres estem molt centrats en les persones nouvingudes i hi ha hagut un increment molt gran de les que han vingut a l'entitat per primera vegada.
És un factor molt important que fa que augmentin les atencions».
Constata que «la tendència ja es va notar l'any passat però aquest s'ha notat molt més».
Justament la setmana passada (vegeu edició del dimecres 5 de juny) Regió7 va publicar el padró d'immigració corresponent al desembre del 2018, que l'Ajuntament elabora cada sis mesos, on quedava reflectit un increment dels estrangers empadronats respecte al 2017 de 1.246 persones.
Quant a la filosofia de treball de Càritas, que els darrers anys ha insisit en la idea de l'apoderament i en la de l'acompanyament més que no pas l'assistència, la coordinadora tècnica de l'entitat comenta que es manté.
Que tota la nostra feina serveixi per afavorir que les persones se'n pugui sortir per elles mateixes, que tinguin eines i estratègies per sortir-se'n.
Si la intervenció només és assistencial, no soluciones res, només pares el cop».
Malgrat considerar que encara és una mica prematur extreure conclusions sobre aquesta nova metodologia, López apunta que «sí que és veritat que quan estan ateses des de diferents àmbits, a banda de l'acollida, l'atenció social i l'acompanyament, amb el programa laboral amb el qual es pot fer un itinerari, hi ha més facilitats perquè puguem tenir uns resultats més bons».
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Consumat el pacte entre socialistes i neoconvergents a la Diputació, l'aliança es repetirà aquest divendres en el ple de constitució del Consell Comarcal de l'Anoia.
La sectorial de la comarca anuncia protestes per aquesta jornada.
Amb una gàbia simbòlica, col·locada aquest matí de dilluns davant el Consell Comarcal, a la Plaça Sant Miquel, l'ANC de l'Anoia ha refermat la seva contrarietat al pacte entre Junts per Catalunya i el PSC en aquest ens, que s'ha activat en detriment d'altres forces independentistes com ERC o la CUP.
En aquesta gàbia, a més de retrats dels nou presos polítics, hi havia cartells amb les inscripcions "Stop al 155" o "Pactes amb carcellers?
Des de fa setmanes, l'Assemblea a l'Anoia s'ha posicionat contra aquest pacte que es va anunciar l'1 de juliol i que farà que Xavier Boquete, de Junts, continuï al capdavant de l'ens comarcal fins el 2022.
El darrer any ocuparà la presidència Santi Broch, també de Junts.
Fins al moment, no ha transcendit com es distribuiran les altres conselleries.
Hi ha gent que vol controlar tots els estaments polítics pro sense donar la cara, vol manipular a totes les opcions polítiques pro sense posar res.
Si ho teniu tan clar feu el vostre partit...
Llegir més polític amb les vostres propostes i ja veurem que en surt.
Està molt be manifestar-se davant de la diputació per estar encontra pro no heu tingut el que ça de tenir per anar a (waterloo) casa del responsable del acord de la diputació a dir-li a la cara, pro clar, si no hi ha acord a la diputació poder la seva dona no cobraria 6.000 €/mensuals per fer casi res, es adir pel morro.
Ja està be de fer el paperina i de fer soroll ha on no toca.
Poseu sobre la taula tot i clar i no nomes el que us interessa, i si sou prou valents i teniu el que ça de tenir, lo dit, feu el vostre partit polític i deixeu de gorrejar dels impostos de tots.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
El president i propietari del RCD Espanyol ha estat entrevistat pel programa El club de la mitjanit, de TV3 i Catalunya Ràdio.
Aquestes han estat les seves respostes:
El partit de més bon record: "El partit que m'ha impressionat més va ser el de final de maig de la temporada anterior, que ens va fer entrar en l'Europa League"
Sobre el mal moment a la lliga: "Noto el descontent de la gent, perquè els resultats no acompanyen.
El club té més de 119 anys i ha tingut alts i baixos.
Aquests mals resultats ens reafirmen en els nostres propòsits"
L'empat contra el Betis: "Era un partit de cara o creu.
El més bo és que l'equip va lluitar.
El més dolent és que no vam aconseguir la victòria"
Machín se la juga contra el Leganés?: "Els jugadors i l'entrenador tenen la total confiança de la direcció.
Confiem en ells perquè surtin de la situació actual"
Què és el més urgent?: "Reafirmar-nos en la nostra confiança.
Potser no hem donat el millor de nosaltres mateixos.
També demano el recolzament de l'afició"
Mercat de fitxatges: "El nostre equip és bastant potent, malgrat els resultats.
Amb tot, si hi ha bons candidats no ens negarem a fitxar"
Fins on pot arribar a pagar l'Espanyol?: "No tinc una xifra exacta.
Em comprometo a estudiar els candidats adients.
Però confiem en l'equip que tenim"
Què no s'ha fet bé?: "Ens ha mancat confiança.
Ahir (diumenge) hi va haver un canvi d'imatge.
Si seguim així segurament aconseguirem més victòries.
Cal també el suport dels aficionats"
Què ha fallat de l'àrea esportiva?: "Vam tenir un mal inici de temporada per una manca de preparació, però no es pot trobar un sol culpable"
Es van equivocar amb David Gallego?: "Tots vam pensar que era la millor opció, perquè ho havia fet bé al filial, però els resultats no van acompanyar"
Com va viure la sortida de Rubi?: "No pensàvem que marxaria.
Vam acceptar la realitat i li vam donar les gràcies"
Hi va parlar?: "Vaig rebre la informació més lentament del que és habitual.
Te por de no aconseguir la permanència?: "És lògic que em preocupin els mals resultats.
Només puc tenir confiança, en mi i en els jugadors"
Creu que se salvarà l'Espanyol?.
Un descens a segona li faria canviar el compromís amb el club?: "Mai he sentit por com per abandonar aquest club.
Els mals moments no ens han de fer canviar la visió del club.
Crec que no hi haurà la possibilitat de baixar"
En algun moment se n'ha penedit de comprar l'Espanyol?: "Mai ho he fet.
A l'hora de fer-me amb el club ja sabia al que m'enfrontava"
L'Espanyol és l'empresa que li dona més mals de cap?: "No, però sí a la que més temps hi dedico"
Si li arriba una bona oferta, vendria l'Espanyol?: "No entra en els meus plans, no vendré"
Es planteja donar entrada en el consell a gent de l'Espanyol de tota la vida?: "Som un club i una empresa, haig de tenir el control ferm.
Però no descarto comptar amb aficionats del club de tota la vida"
Quin impacte ha suposat el fitxatge de Wu Lei?: "Hi ha hagut un gran impacte, no només de l'Espanyol si no de tota la lliga.
Són molt interessants els intercanvis esportius entre Catalunya i la Xina"
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Foto: Roger Lleixà, Arxiu Patronat de Turisme Costa Brava Girona
Foto: Patronat de Turisme Costa Brava Girona |
2016-12-14 Demòcrates de Catalunya i el seu portaveu polític, Antoni Castellà, van presentar ahir la plataforma «Demòcrates pel sí» per impulsar una campanya pel sí a la independència en el referèndum plantejat per al setembre.
El partit ha volgut engegar la campanya de la mà d ́altres formacions
2015-07-13 Assegura que la proposta de llista unitàira és insoluble i demana conèixer el programa de govern del 27-S |
La Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Fedaia) ha proposat aquest divendres una proposta de Prestació Econòmica Universal per a la Criança (Peuc) de 2.500 euros anuals per fill a càrrec.
L'objectiu de la proposta és la de garantir la cobertura de les despeses de les necessitats bàsiques dels joves --entre 0 i 18 anys--, que tindria en compte alimentació, vestimenta o activitats extraescolars i suposaria el 50% del cost de la criança.
Aquesta proposta afavoreix l'efectivitat dels drets infantils i genera beneficis socials, i la universalitat de la prestació té uns efectes "més potents i menys estigmatitzadors", ha explicat la presidenta de Fedaia, Conxi Martínez.
Segons Martínez, cal "repensar el model econòmic per reduir les desigualtats socials", i ha afirmat que no es poden supeditar els drets bàsics dels joves.
El membre de la junta de Fedaia, Paco Estellés, ha considerat que aquesta proposta ha de materialitzar-se de manera immediata i ha criticat que la inversió actual en protecció infantil a Catalunya sigui del 0,9%, mentre que la mitjana europea és del 2,2%.
L'economista Júlia Montserrat ha fet els càlculs de la proposta i els costos que es derivarien: "Amb una població de 1.366.488 (0-18 anys), una prestació de 2.500 euros anuals (208,33 al mes), els costos de prestació resultarien 3.416,22 milions d'euros que sumats als costos de gestió es convertirien en 3.552,87 milions d'euros total anual".
La tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, ha valorat positivament aquesta proposta i ha afirmat que en el desenvolupament del nen "s'ha ampliar el focus perquè no es tracta només de l'alimentació, és també activitats d'oci, vacances".
El diputat al Congrés de CDC Carles Campuzano ha assegurat que són problemes estructurals del funcionament de l'estat del Benestar perquè "previ a la crisi ja existien", i ha proposat reformar l'Estat del Benestar.
Després, s'ha obert un debat polític entre representants de les candidatures a les eleccions del 27S, en què han participat Agnès Russiñol (Junts pel sí); Fernando Sánchez (PP); Gemma Lienas (Catalunya sí que és pot); Eva Granados (PSC) i Roger Muntañola (Unió).
Russiñol ha assegurat que sí posaria en marxa aquesta proposta de protecció infantil, tot i que ha matisat que de manera progressiva, i ha anunciat que en la proposta de la seva candidatura està arribar al 2,2% del PIB en aquestes polítics en sis anys, tot i que ha lamentat que "hi ha diners que se'n van i no tornen".
Granados (PSC) ha assegurat que sí implementaria aquest sistema i ha atribuït la situació actual a l'"augment d'atur, un sistema de protecció social fluix, i govern de dreta que no creuen en els drets de la infància".
Lienas ha opinat que sí que ho posaria en marxa, tot i que de manera progressiva, i ha promès destinar un 2% del PIB a combatre la pobresa infantil, i ha reprotxat que Catalunya és de les zones que menys gasta en aquest tipus de polítiques, per sota de la mitjana d'europea i espanyola (241 euros per habitant): "És una xifra miserable", ha tancat.
Sánchez (PP) ha assegurat que no ho posaria en marxa d'aquesta manera, però sí establiria una prestació garantida condicionada per a la infància de fins a 100 euros.
Muntañola ha assegurat que ho faria "sempre tenint en compte el context macroeconòmic", perquè ha dit que no cal obviar la realitat i cal dir a la gent el que hi ha.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha aprofitat la seva pregunta de control al Congrés per recriminar al cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, la imminent sortida de presó de l'extresorer del PP Luis Bárcenas, implicat al 'cas Gürtel', si paga una fiança de 200.000 euros.
"Amb el seu missatge a Bárcenas de 'Luis, sigues fort', vostè la va clavar", ha etzibat Sánchez a Rajoy al Ple del Congrés, referint-se a l'sms que el president del Govern espanyol va enviar a l'extresorer del PP quan va sortir a la llum el cas Bárcenas.
És més, el líder del PSOE fins i tot ha tret a relluir l'anomenada 'amnistia fiscal' de la qual, segons ha dit, es va beneficiar l'extresorer del PP.
Rajoy ha evitat en la seva resposta fer referència a aquest assumpte i s'ha centrat en l'economia, repassant dades que segons la seva opinió acrediten la recuperació i ha recalcat que va ser el PSOE que "va liquidar" els drets dels espanyols enviant a l'atur més de tres milions de persones.
La secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional va imposar ahir una fiança de 200.000 euros a l'ex tresorer del PP Luis Bárcenas per sortir de la presó, perquè considera que la instrucció del cas Gürtel està gairebé esgotada i ja ha complert gairebé dos anys de presó preventiva.
Es preveu que l'extresorer sol·licitarà ajuda econòmica als seus cercles pròxims, ja que té els comptes bloquejats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Hort del Barret és una petita empresa familiar dedicada a la comercialització de cervesa artesana fabricada, sota recepta pròpia, en les instal·lacions d'una microcerveseria situada als voltants de la nostra seu social.
L'empresa va néixer quan constatem la creixent demanda d'un producte que, com la majoria dels fabricants actuals, fèiem a casa per a delit de les nostres amistats i família.
En aquella època hi havia diverses marques comercials a la venda, però els consumidors les havien de buscar en fires i comerços especialitzats.
El nostre projecte consistia a oferir una cervesa produïda artesanalment en un gran nombre d'establiments, cobrint així la necessitat de millorar l'oferta de cerveses en els comerços especialitzats, bars i restaurants de la província.
D'aquesta manera donàvem accés a un producte natural i de qualitat.
El nostre procés artesanal de fabricació, la selecció de matèries primeres de qualitat, el més estricte respecte als temps dels processos de fabricació i la constant recerca de noves fórmules que ofereixen als nostres clients un producte innovador, diferenciat i amb valor afegit, ens consoliden cada vegada més com a productors de qualitat en el panorama cerveser actual. |
UNA BIOGRAFIA AMB LLUMS I OMBRES
El crític Julià Guillamon va dedicar la seva tesina a l'obra de Joan Perucho, va comissariar el 1998 una gran exposició dedicada a l'escriptor i hi va mantenir una estreta relació.
Va poder remenar les seves carpetes i entrevistar els seus amics.
Tot aquest material s'ha acabat sedimentant en Joan Perucho, cendres i diamants (Galàxia Gutenberg), una biografia de l'escriptor però també, com diu el subtítol del llibre, d'una generació, la primera que entra a la universitat després de la guerra.
«Perucho sempre hi és, encara que molt pocs cops sigui la figura central del que està passant.
Una generació que va trobar el seu lloc en el sistema i les discrepàncies de la qual amb el règim han sigut sovint magnificades, opina Guillamon.
«A tothom li repugnava una mica el que es vivia, però era una generació que s'havia hagut d'adaptar.
Ha patit la guerra i la postguerra i de sobte es pot instal·lar i triomfar».
Del Perucho inicial, Guillamon en destaca el paper de pont amb la poesia espanyola d'avantguarda.
I dels anys 50, després d'haver obtingut la plaça de jutge rural a Gandesa «per no treballar gaire», l'autoria de «dues grans novel·les, Llibre de cavalleries i Les històries naturals, que treuen una cosa que ell té dins i no s'acaba de manifestar mai, que és el trauma de la guerra civil.
És la teoria de la reconciliació, que llavors proposa tothom».
D'aquestes grans novel·les destaca Guillamon que «va fer una literatura pop, tot al contrari de la literatura històrica d'ara i en la línia d'Italo Calvino o Umberto Eco, barrejant temps històrics, amb un rerefons seriós però amb sentit de l'humor».
Aquesta línia de treball queda truncada el 1960.
Es va presentar al Joanot Martorell el 1959 i no va rebre ni un vot, tot i que al jurat hi havia els seus amics.
Perquè ha arribat Ricard Salvat, que porta el teatre de Brecht, mentre que Perucho ve d'un món que és el de la primera postguerra que es veu com a esgotat».
Però a més a Perucho, com a tants altres autors, «se'l menja el periodisme».
El 1960 entra com a crític d'art a la revista Destino.
Aquest segon Perucho, per a Guillamon, no és en absolut negligible.
«La seva crítica d'art en un primer moment és molt innovadora i militant, obre Destino a l'art modern amb una visió molt oberta i aposta pels creadors».
Però les coses evolucionen molt de pressa i el 1968 ja queda desbordada per una nova generació més polititzada.
I s'arruïna amb l'editorial Taber.
La seva segona travessia al desert acaba el 1981 amb Les històries del cavaller Kosmas.
En aquell moment se'l comença a publicar «indiscriminadament i sense cap sentit».
I els anys 90, els de la pujada al poder del PP, juga el paper de l'escriptor que reivindica el seu bilingüisme.
«Ho deia a tot arreu, però a part dels seus articles la seva obra de creació és gairebé íntegrament en català», apunta el biògraf.
Aquesta és, creu, una de les seves impostures.
Els seus últims anys, en part per motius de salut, aquest escriptor «divertit i simpàtic» s'amarga i entra en una «trista decadència».
«Es va anar ressecant, va treure el pitjor de si mateix i va començar a defensar coses molt carques». |
Núria Picas i Ferran Latorre, després del terratrèmol.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
El baríton francès Victor Sicard i la pianista catalana Anna Cardona actuaran demà dimecres a la Universitat de Lleida (UdL), dins la programació de la 21a Temporada Musical.
Serà a partir de les 19.00h a la Sala d'Actes del Rectorat.
El duet oferirà peces de Claude Debussy, Maurice Ravel, Gioacchino Rossini, Wolfgang Amadeus Mozart, George Bizet, Jacques Ibert, Gabriel Fauré, Jean-Philippe Rameau i Xavier Montsalvatge.
Sicard, Màster en Òpera per la Guildhall School of Music and Drama de Londres, és part de la National Opera Studio a la capital britànica.
Entre els seus guardons, destaca el Primer Premi d'Òpera al Concurs Internacional de Marmande (2012).
De la seua banda, Cardona es va formar al Conservatori Superior de Barcelona abans de traslladar-se a Anglaterra.
Amb Victor Sicard, va obtenir el primer premi del Concurs Internacional Paper de Musica de Capellades (2012). |
BARCELONA, 2 maig (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat aquest dimarts a les 17 hores una reunió amb partits, alcaldes i entitats socials per "defensar la llei d'emergència social" davant el recurs que el Govern central ha presentat davant el Tribunal Constitucional (TC).
Al Palau de la Generalitat estan citats representants dels sis grups parlamentaris; membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, de l'Observatori DESC i de l'Aliança contra la Pobresa Energètica; el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Oriol Illa, i els secretaris generals de la UGT de Catalunya, Camil Ros, i de CCOO Joan Carles Gallego.
També hi acudiran els alcaldes següents: Ada Colau (Barcelona); Núria Marín (l'Hospitalet de Llobregat); Dolors Sabaté (Badalona); Jordi Ballart (Terrassa); Juli Fernández (Sabadell); Àngel Ros (Lleida); Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona); David Bote (Mataró); Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet); Carles Pellicer (Reus); Marta Madrenas (Girona) i Mercè Conesa (Sant Cugat).
A part de Puigdemont, l'Executiu català estarà representat pel vicepresident, Oriol Junqueras; la portaveu, Neus Munté; la consellera de Governació, Meritxell Borràs; la consellera de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Dolors Bassa, i el conseller d'empresa i Coneixement Jordi Baiget.
La llei catalana contra la pobresa energètica i per afrontar els desnonaments va ser aprovada pel Parlament el 2015, fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular que havien impulsat diversos col·lectius socials, entre ells la PAH.
Puigdemont havia sol·licitat directament al president, Mariano Rajoy, que no la impugnés i, si ho feia, que no en demanés la supensió cautelar, però finalment el divendres de la setmana passada la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar el recurs contra alguns dels seus articles i va demanar la suspensió.
El Govern espanyol va al·legar que el seu recurs no es dirigeix contra el fet que la Generalitat actuï contra la pobresa energètica sinó, per exemple contra aspectes civils que afecten el dret a la propietat, "que ha de ser igual per a tots els espanyols".
El president català, que compareixerà després de la reunió davant la premsa, va mostrar el seu empipament aquest divendres: "Han volgut deixar a la intempèrie moltes famílies vulnerables" i va considerar una decisió política portar la llei davant el Tribunal Constitucional (TC).
Cal conèixer què planteja Puigdemont per replicar el recurs del Govern espanyol, els partits catalans ja han deixat clar aquest dilluns que van a la trobada amb posicions molt diferents.
ERC ha demanat que el Parlament ratifiqui la llei malgrat el recurs davant el TC, mentre que el PP i C's han considerat que el Govern català pot desenvolupar la lluita contra la pobresa energètica malgrat els articles impugnats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Arribo al pàrquing de l ́estació del tren cremallera a les 11 del matí.
El meu objectiu: assistir a una visita Deluxe pel monestir de Montserrat.
La cançó té la seva gràcia tenint en compte que Montserrat –la muntanya sagrada– és el més a prop que he estat del cel en una temporada.
Pujo al tren cremallera amb el coordinador de les visites guiades del monestir, Esteve Serra, i un guia de l ́empresa Catalunya Bus Turístic, Héctor Martínez.
Aquest últim m ́explica que després de 12 anys avui és el seu últim dia de feina.
Em disposo a esprémer el saber acumulat.
Pregunto pel tipus de turista que va a la muntanya.
Serra i Martínez coincideixen: puja tanta gent, i tan diferent, que és impossible generalitzar.
Martínez ho compara amb altres indrets on ell també fa de guia: a Girona i a Figueres hi van molts jueus pel call gironí, la vall de Núria atrau el turista àrab, els cellers del Penedès, els canadencs i escandinaus...
Amb Montserrat, en canvi, es fa impossible pintar un turista tipus, perquè això implica obviar la resta.
Montserrat ha esdevingut un producte turístic de masses; és a dir, per a tothom.
Ja a dalt, em reuneixo amb el grup que acompanyaré.
Són deu persones: tres anglesos, un rus, tres noies canadenques, una dona australiana i dos nois d ́Alacant que, com que són minoria, fan un favor a Hernández i li diuen que faci la visita només en anglès.
En primer lloc, Martínez situa els turistes dins el recinte, els recomana alguna excursió i els explica el mite fundacional del monestir (el dels pastors i la Moreneta).
L ́australiana diu que ha canviat un vol per poder ser avui aquí.
«A Austràlia no tenim res semblant.
Montserrat és un must see», diu.
És a dir, Montserrat «s ́ha de veure»; una expressió que vindria a ser en el món del turisme l ́equivalent a quan els teus amics et proposen un pla que potser no et convenç, però acabes dient que sí perquè «hi van tots».
En direcció a la basílica, ens aturem davant d ́una escultura que crida l ́atenció: està esculpida cap endins, com si estigués invertida.
És el Sant Jordi de Josep Maria Subirachs, tot i que algú comenta que la figura li recorda Batman.
Hernández procedeix: «si heu estat a la Sagrada Família (paraules que fan que tothom pari atenció) podria ser que aquesta estàtua us sonés.
És del mateix artista que va fer una de les façanes, la més nova».
I, a continuació, el detall: «es diu que aquesta estàtua és la guardiana de Montserrat.
Si us hi fixeu, a mesura que us moveu sembla que us segueixi amb la mirada».
Hernández fa com que marxa a poc a poc, teatralitzant-ho.
Pregunto a Hernández quantes vegades ha fet la broma dels ulls.
Més tard, em confessa el seu secret: «quan fas una visita guiada, has de farcir la informació d ́anècdotes.
Però les coses que fan gràcia, sí».
Els alumnes han marxat de vacances, o sigui que les instal·lacions estan desertes.
Passem per pistes de bàsquet, dormitoris, sales de música i classes.
Veiem les fotos dels escolanets penjades a la paret amb la llista dels llibres que han llegit el darrer curs (n ́hi ha un que ha devorat tots els de Harry Potter) i visitem l ́auditori, on Hernández comenta que els escolanets es reuneixen per mirar els partits del Barça en una pantalla gegant.
Se-guim avançant i arribem a l ́església, on se celebra un casament entre un català i una japonesa.
Aquest és, de llarg, el moment que genera més interès entre els visitants, que desenfunden els mòbils i comencen a gravar.
Arribem al final i només queda veure la Moreneta.
Espero una estona prudencial al costat de la Verge per capturar el moment que algú s ́hi faci una selfie, però res.
Sembla que no és digna d ́Instagram.
En arribar a la plaça de davant la basílica, les noies canadenques comenten la jugada.
Pregunto què faran amb l ́estona que els queda i diuen que una caminada per la muntanya.
Totes tres van amb sandàlies de platja i les ungles pintades de rosa.
Les aviso: les autoritats de Montserrat desaconsellen fer excursions amb calçat inadequat.
Aquestes sandàlies les han vist de tots colors», diu una.
Em quedo palplantat al mig de la plaça del monestir, veient la gent passar.
Al cap d ́una estona, em descobreixo jugant a endevinar nacionalitats per les cares i accents dels turistes.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Els prínceps inauguren el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
Primera pedra del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida |
Ho sé, encara queda una setmana per Sant Jordi... però sé que hi haurà persones que els hi anirà bé tenir la imatge amb... |
Inici / Serveis per als ajuntaments / Serveis, subvencions i ajuts / Pla de manteniment de camins de titularitat municipal
Modelatge administratiu per a la justificació de l'actuació:
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
La Sindicatura Municipal de Greuges atén, orienta i informa a totes les persones que consideren que l'administració ha vulnerat algun dels seus drets.
Pot presentar una queixa o una consulta a la Sindicatura qualsevol persona que consideri que ha patit un greuge per l'actuació o manca d'actuació de l'Ajuntament de Terrassa o dels organismes i empreses que en depenen.
Casos en els quals pot intervenir la Sindicatura:
Casos en els quals NO pot intervenir la Sindicatura:
L'actuació de la Síndica sempre és confidencial
Per Internet: Ompliu el formulari (id. obligatòria) |
Com ja va passar a Reus, un altre cop el destí ha estat molt injust amb els jugadors de l'Igualada CALAF GRUP.
Els arlequinats han jugat un molt bon partit davant d'un gran equip com el Vic i han merescut guanyar.
Pel que s'ha vist a la pista fins i tot un empat hauria estat poca recompensa pel joc de l'equip.
Però és que el final ha estat encara més dur... per que la victòria s'ha escapat en els últims 4 minuts de partit.
De l'1 a 0 massa curt pels mereixements dels igualadins s'ha passat a un 1 a 3 excessivament exagerat i tremendament cruel.
La primera part ha acabat amb un empat a zero molt habitual en els partits del Vic, un dels equips més treballats de la categoria.
Però els igualadins han enviat un parell de remats al ferro i han disposat de diverses contres que no han acabat en gol, entre d'altres coses per la gran actuació del porter Camps.
A la segona els arlequinats han aconseguit avançar-se en el marcador.
Ho ha fet Sergi Pla, sens dubte un dels millors del partit, en un servei de FD.
Quedaven només 9 minuts per acabar.
Però l'IHC estava amb 8 faltes d'equip.
Però els de Ferran López s'han multiplicat per mantenir aquest marcador favorable.
Hi ha ajudat un Elagi Deitg, altre cop sensacional, que ha aturat un penal (i el segon remat) en una actuació prodigiosa.
El partit ha entrat en els últims 5 minuts i l'IHC mantenia l'avantatge.
Fins que Romà Bancells ha enviat una bola arrossegada a l'escaire per establir l'empat a 1.
El Vic ha anat a totes pel partit i l'Igualada ha plantat resistència a l'ofensiva.
La mala sort però ha perseguit un cop més als arlequinats per que a només 90 segons del final el mateix Bancells ha desviat una bola exterior amb la fortuna que ha enviat la bola a la xarxa.
L' 1 a 3 que acabava de decidir el partit ha arribat a falta de 25 segons arran d'una lluita a la tanca condicionada per estar a només una falta de la sanció.
D'aquesta manera la quarta jornada de la lliga dels 45 ha acabat sense punts.
Amb la sensació que han faltat els gols per poder assegurar la victòria i amb la certificació que l'afició ha marxat de Les Comes orgullosa del seu equip.
IHC CALAF GRP 1 (0/1) Elagi Deitg, Francesc Bargalló, Roger Bars, Sergi Pla i Met Molas, equip inicial.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Els ajuntaments, els moviments socials com la PAH i entitats com Càritas coincideixen en un punt: la dificultat de definir amb fidelitat l'abast real de la situació.
Quanta gent està entrant i vivint en pisos buits de la banca a Catalunya?
Probablement la xifra és superior a les dades oficials.
Però el que és clar és que el problema existeix.
Sovint és una realitat amagada.
Però que, innegablement, hi és.
La desesperació social davant la crisi econòmica i una insuficient oferta de pisos de lloguer social està provocant ocupacions de pisos, que, en alguns barris de ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, poden arribar a convertir-se en el futur en un conflicte social de primer ordre.
El lloguer privat sovint és molt lluny del poder adquisitiu d'aquestes persones.
La PAH i l'Observatori DESC, en contacte amb els ajuntaments, van ser els primers a posar sobre la taula aquest fenomen creixent malgrat ser força desconegut.
Un 13% dels governs municipals de la demarcació de Barcelona ja cita aquesta situació com una de les seves tres prioritats en política d'habitatge.
En concret, el recent informe de la Diputació de Barcelona del 2014 inclou l'apartat de les ocupacions com una de les últimes preocupacions de les administracions locals.
Tot i això, els primers objectius dels consistoris encara són "facilitar l'accés a l'habitatge" (70,7%), "evitar la pèrdua d'habitatge" (60,6%) o "mobilitzar el parc vacant" (52,5%).
Només l'1% dels governs municipals de la demarcació assegura a hores d'ara que el problema dels pisos buits ocupats sigui el seu primer objectiu.
La directora de l'Observatori DESC, Vanesa Valiño, afirma que és un problema cada cop més estès a Catalunya malgrat ser sovint invisible: "Ara en campanya electoral no serà un tema que surti gaire a l'agenda; però, un cop passades les eleccions, serà una qüestió de política pública important", assegura.
El DESC creu que és una problemàtica coneguda pels consistoris davant la qual no existeixen respostes a l'altura de la situació.
"La por de legalitzar ocupacions està deixant en situació d'indefensió centenars de famílies", conclou Valiño.
Per això aquesta organització exigeix l'acció dels ajuntaments per recuperar els habitatges en règim de lloguer social: "Si no es pot arribar a una situació d'acord mutu, l'Ajuntament té dues possibilitats: si és una entitat financera, forçar l'acord, i si és un petit propietari, facilitar un reallotjament d'aquella família", expressa.
Valiño recorda l'incendi del Vendrell, on van morir quatre menors, com un cas extrem de com poden acabar aquestes situacions si no es tracten a temps.
Cinc membres del cos de bombers, que han donat suport a títol personal a la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica promoguda per la PAH, van denunciar recentment en un vídeo que rere el 70% dels incendis s'hi oculten situacions de pobresa.
Des de Càritas hi ha preocupació per aquesta qüestió sovint oblidada per les administracions públiques.
Carme Trilla, economista i exsecretària d'Habitatge durant el Govern tripartit, explicava en un llibre titulat 'La política de l'habitatge en una perspectiva europea comparada', l'any 2002, que la reducció de la despesa pública i la potenciació de la propietat per sobre del lloguer podrien dificultar l'accés a l'habitatge pels col·lectius més desfavorits, i que això donaria lloc a l'existència d'amplis sectors en situació d'exclusió social.
Sobre els pisos buits, Trilla assenyala: "El tema se n'ha anat de les mans.
Els bancs van pensar que els pisos podrien seguir buits fins que es venguessin, es van resistir a llogar-los ordenadament i ara els troben plens".
I conclou: "Fins fa poc, el problema seguien sent els pisos buits.
No hem resolt del tot cap dels problemes anteriors (accés a l'habitatge, desnonaments, pisos buits) i ja ens n'estem trobant un de nou: els pisos ocupats".
La PAH i alguns ajuntaments catalans ja estan treballant, sovint sense fer soroll, per trobar vies de sortida d'una situació que podria enquistar-se si no s'hi posa cap remei.
Emma Giné, de la PAH de Sabadell, i la regidora d'Habitatge a l'Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares, destaquen l'existència de grups organitzats o de persones individuals que s'encarreguen d'obrir portes a canvi de diners: "Alguns grups que s'aprofiten de la desesperació de la gent, i que no garanteixen uns mínims de salubritat o de seguretat als habitatges en qüestió", segons explica la regidora socialista.
L'ocupació de blocs d'edificis buits per part de l'Obra Social de la PAH parteix i es basa en un concepte molt diferent.
Per això Giné destaca la importància de canalitzar els casos a través dels mecanismes que la PAH ofereix als afectats.
L'activista defineix, per exemple, el funcionament del grup de la plataforma a Sabadell com la d'un "paraestat": "Hi ha assistentes socials que envien la gent a la PAH perquè no tenen capacitat ni voluntat per poder donar resposta a la quantitat de famílies que necessiten un sostre no per demà, sinó per ahir".
L'Ajuntament de Terrassa, governat pel PSC, va ser pioner a l'hora de recuperar els pisos buits en règim de lloguer social.
Per aconseguir-ho, va fer servir les lleis existents.
Un dictamen de la Universitat de Barcelona, signat per Juli Ponce, professor de dret administratiu, considera que l'existència d'habitatges buits suposa un dany "al dret a l'habitatge, a la integritat física i moral, a la igualtat i a la intimitat personal i familiar"; també argumenta que pot tenir impactes en qüestions de seguretat i de cohesió social als barris.
Per això Terrassa va iniciar un procés de multes coercitives als bancs que tinguessin pisos buits durant un període superior a dos anys.
Tal com assenyala la regidora d'Habitatge, Lluïsa Melgares, l'objectiu no és aconseguir que paguin la multa i que l'habitatge segueixi buit, sinó que l'Administració pugui aconseguir-los per posar-los a la disposició de la ciutadania: "El mercat de lloguer privat és lluny del poder adquisitiu de moltes famílies.
A l'Ajuntament intentem fer que aquestes paguin el 30% dels seus ingressos en l'habitatge.
Entenent també que el 30% de 0 és 0.
El problema real és que hi hagi gent al carrer i pisos buits", explica.
Després d'obrir 2.500 expedients i de 40 sancions, l'Ajuntament de Terrassa ha aconseguit la cessió de 100 habitatges.
A mesura que alguns ajuntaments començaven a fer un cens sobre els habitacles buits als seus municipis, però, es van anar trobant una nova realitat: alguns d'aquests 'pisos buits' ja eren ocupats.
Terrassa té actualment 11.002 pisos buits, dels quals 4.205 són d'entitats financeres.
Melgares mostra a CRÍTIC algunes fotografies dels pisos que ha inspeccionat l'Ajuntament: després de dos anys tancats, hi havia rates, humitats i unes condicions que dificultaven la convivència amb la resta de veïns: "Volien guardar-se'ls per quan acabés la crisi i vendre'ls més cars, però ara són els mateixos bancs els que han de pagar-ne la rehabilitació de milers d'euros.
Han fet una gestió molt difícil d'explicar, fins i tot des d'un punt de vista econòmic", critica.
Al febrer passat, l'Ajuntament de Barcelona va culminar la inspecció de 398 pisos localitzats als barris de Ciutat Meridiana, de Trinitat Vella, del Besòs i del Maresme, zones especialment afectades per les execucions hipotecàries.
Després de constatar que 161 d'aquests pisos eren realment buits, el tinent alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, de CiU, va remarcar que aquesta xifra només suposava l'1% del total de pisos disponibles: "Si allà on la situació és més complicada estem parlant com a molt d'un 1%, tot indica que a la resta de la ciutat la xifra serà bastant inferior".
I va concloure, no obstant això: "Que el problema sigui reduït no vol dir que no sigui important".
El procés d'inspecció va constatar que 162 habitatges dels 398 eren ocupats (40,7%) i 75 eren habitats per propietaris que no podien continuar pagant (18,8%).
La capital catalana té actualment 2.300 pisos de lloguer social on es paga en funció dels ingressos d'un total de 811.106 habitatges.
Vives destacava abans de la inspecció dels 398 pisos la "gran feina en el camp de la mediació" de l'Ajuntament: "Hem ajudat 39.486 famílies que es veien forçades a deixar el seu habitatge perquè això no passés, amb una inversió de gairebé 50 milions".
També va remarcar l'augment dels ajuts al lloguer social, que van passar de 230.000 euros l'any 2011 a 900.000 euros.
Ricard Gomà, president del grup municipal d'ICV-EUiA, va criticar que en tres anys el govern hagi aconseguit la cessió de nou pisos de lloguer social.
Amb la privatització d'aparcaments públics, entre altres accions, la intenció de l'Administració local és arribar a fer 1.000 nous pisos de lloguer social.
Diferents ajuntaments arreu del territori català han localitzat pisos buits i ocupacions als seus municipis.
Molts consistoris estan començant a encreuar dades amb el consum d'aigua per deduir quins pisos són buits, però aquest mètode no és sempre definitiu.
Sabadell, Manresa, Sant Pere de Ribes o Amposta són alguns exemples de localitats que s'han trobat amb la problemàtica dels pisos buits, amb percentatges més baixos que els ja mencionats d'alguns barris obrers de Barcelona o de Terrassa.
A Manresa hi ha 9.000 habitatges buits, una xifra que representa el 24% del parc total.
Bernat Sorinas, de la PAH de Manresa, defineix el problema com a estructural, heretat de les administracions anteriors i continuat pel govern actual: "S'han deixat deteriorar molts habitatges que estan abandonats —el nucli antic és l'exemple més visible— per construir als afores de la ciutat, i ara tenim pisos abandonats al nucli històric i edificacions noves on no hi viu ningú".
En total, la xifra d'habitatges buits que han estat ocupats en els últims mesos, segons dades facilitades per l'Ajuntament, ascendeix a uns 150.
En alguns barris de ciutats del Baix Llobregat, el problema podria ser important, però no hi ha dades oficials.
Sant Feliu de Llobregat, capital de la comarca i governada per ICV-EUiA, té localitzats uns 1.000 pisos buits d'un total d'uns 18.000 habitatges.
Lídia Muñoz, regidora de Joventut i d'Urbanisme, comenta que, si bé fins ara no han trobat ocupacions de pisos, tampoc no poden afirmar de manera contundent i precisa que no s'estigui produint aquest fenomen en alguns barris de la ciutat.
Aquest fenomen de l'ocupació de pisos buits no solament afecta ciutats grans, sinó que també s'està produint en localitats mitjanes i petites.
Per exemple, a Sant Pere de Ribes, al Garraf, l'Ajuntament té controlats 617 habitatges buits d'un total d'uns 10.000.
Un de cada sis pisos buits ha estat ocupat, amb una concentració de casos sobretot al barri de Roquetes.
L'Ajuntament, repartit entre CiU i l'UM9 (grup proper a la CUP), intenta fer front a aquesta realitat amb uns recursos econòmics limitats: "La realitat d'ocupació i de pisos que tenim, molt diferenciada entre nuclis però important, ens està portant a una intervenció del govern més enllà de la sanció", comenta Joan Garriga, regidor de l'UM9.
També s'ha fet un cens d'habitatges buits a Amposta, on 120 habitatges en mans dels bancs ja tenen un expedient sancionador obert.
El consistori, governat per CiU, ha detectat 2.381 pisos buits, 450 dels quals són d'entitats financeres.
En total, hi ha uns 50 pisos ocupats, una xifra que l'Ajuntament reconeix que és "variable i difícil de quantificar".
La Regidoria de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Amposta ha aprovat un protocol per regularitzar la situació de les famílies que han ocupat pisos buits.
Reunió de la PAH Sabadell del març passat.
La cocapital vallesana té ara mateix 10.000 pisos buits, i la PAH local xifra en 700 les ocupacions que hi ha a la ciutat.
Els portaveus expliquen les negociacions entre el col·lectiu i les institucions per legalitzar la situació d'un bloc situat al barri sabadellenc de Gràcia, ocupat des de l'abril del 2013.
Després de comentar la voluntat de negociar per part de les institucions, els assistents aplaudeixen de forma entusiasta una frase de l'interlocutor de la PAH en aquella reunió: "Si legalitzar la situació de les famílies significa que no poden pagar els rebuts de subministrament, no dubtarem a tornar a punxar l'accés a l'electricitat o a l'aigua".
Darrere d'aquests aplaudiments, hi ha històries com la de la Glòria i el Manuel.
Voregen els 50 anys i han hagut de marxar de casa seva dues vegades.
Primer, del lloguer d'un familiar, l'any 2009, després, d'una habitació per la qual pagaven 300 euros.
La Glòria ja ha esgotat la renda mínima d'inserció (RMI), de cinc anys, però la segueix cobrant gràcies a una pròrroga de la Generalitat després de rebre un informe de la seva assistenta social.
Els 478 euros de l'RMI són els únics que entren a la unitat familiar: "Per nosaltres és genial que es legalitzi la situació; però, si haguéssim de pagar 150 euros de lloguer, més llum i aigua, ens trobaríem en la situació anterior: ofegats i sense poder pagar el menjar.
L'Ajuntament de Sabadell els va pagar 15 dies d'hostal durant el primer trasllat, després de nombroses gestions i pressions de la parella, i el primer mes de l'habitació: "Els vam dir que aniríem davant de l'Ajuntament amb els mobles si feia falta", comenta el Manuel, "i aleshores ens van escoltar", sentencia.
La Glòria lamenta l'assistència dels serveis socials: "Ens sentíem com si juguessin amb nosaltres.
Ens van trucar diverses vegades per dir-nos "ara tenim una cosa per a vosaltres", per tornar-nos a trucar al cap de pocs minuts i dir-nos que "al final no".
Al meu marit, que té fibromiàlgia, li van dir que la seva malaltia era de broma, que no estava malalt".
La Sara, de 32 anys, en porta dos i mig a la PAH.
Ella va passar directament del pis que estava pagant a un bloc ocupat.
El BBVA, al principi, no volia tramitar-li la dació amb un pretext: "No som cap immobiliària": "Em van donar 15 dies per deixar el pis.
Als serveis socials deien que el tema del lloguer social tenia una espera de 2 o 3 mesos.
Ja em veia al carrer amb el meu marit i els meus dos fills".
Abans d'arribar a l'impagament, la Sara destaca la seva voluntat de pagar, fins i tot deixant de banda altres despeses: "Amb el menjar em van arribar a ajudar molt els veïns, però al final li vaig dir al meu marit que no podíem continuar així, depenent de la bona voluntat dels altres.
Al banc m'oferien un refinançament del deute".
Finalment van aconseguir la dació.
Actualment, ella i la seva família viuen al bloc de Gràcia.
La Glòria i el Manuel lamenten el preu dels pisos de lloguer social, i remarquen que l'ocupació és l'única sortida per a moltes famílies que ja no poden pagar el lloguer: "Quan has esgotat totes les vies, només pots ocupar.
No és plat de bon gust estar pendent que et facin fora de casa.
A l'Ajuntament tenen pisos que segueixen buits, però no fan res per fer-los accessibles a la població.
Si no els donen sortida, al final aconseguiran que la gent els ocupi".
Des del 2008 fins avui s'han produït més de 50.000 desnonaments a Catalunya.
Entre el desembre i el febrer s'han executat 2.958 desnonaments, una xifra que suposa el 22% de l'Estat: un augment del 5,3% en comparació del mateix període de l'any anterior.
450.000 habitatges (100.000 de bancs) són buits d'un total de 3.863.381, gairebé el 12% del parc total.
El trasllat dels desnonaments ha passat de les hipoteques als lloguers: "En l'últim any, més de la meitat de casos que ens arriben actualment a la PAH de Sabadell són casos de lloguer o d'ocupació", assenyala la militant de la PAH Emma Giné.
Les últimes dades de l'IDESCAT, publicades l'any 2011, mostren la desigualtat entre la propietat (74,3%) i el lloguer (19,8%) en els habitatges principals.
Donant una ullada als anys 1991 i 2001, podem apreciar una tendència: cada cop costa més pagar els primers habitatges.
El règim de propietat es divideix en "pagada" i en "compra, però pendent" (hipoteques): la pagada representava el 52% l'any 1991, i va caure gairebé 20 punts en 20 anys (el 34,9% l'any 2011).
Les "compres, però pendents", d'altra banda, van créixer vint punts: del 14% l'any 1991 al 34% el 2011.
El mercat de lloguer, mentrestant, va passar de representar el 24% a no arribar al 20%.
Un reportatge publicat a 'La Vanguardia' assenyalava que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) havia tapiat habitatges buits que considerava "susceptibles de ser ocupats".
La periodista Isabel Martínez explicava que, entre el 2012 i el 2014, s'havien instal·lat portes blindades o construït envans en 752 habitatges per evitar-ne l'ocupació mentre eren buits.
L'òrgan, creat amb el suport unànime de tots els grups parlamentaris, explica a la seva web: "Garantir l'habitatge és un dels pilars imprescindibles per aturar l'exclusió social", i fixa l'objectiu principal de la seva acció: "Permetre que la gestió de les polítiques d'habitatge de la Generalitat de Catalunya sigui més simple, àgil i propera a la ciutadania".
L'Agència de l'Habitatge de Catalunya explica al dit reportatge que el seu objectiu és evitar l'entrada de màfies que controlin els pisos.
A més, la Generalitat de Catalunya, segons el diari 'El País', s'ha gastat al voltant d '1,4 milions d'euros des del 2011 per vigilar pisos buits que les seves empreses públiques tenen a Barcelona.
La despesa en seguretat ha anat descendint a mesura que l'AHC es feia càrrec de la situació.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Us informem de les noves incorporacions d'aquests darrers mesos Nous registres bibliogràfics al catàleg, cliqueu per obrir els pdf que detallen els títols de cada mes: 132 entrades el mes d'octubre 60 entrades el mes de novembre 27 entrades el...
Amb aquesta exposició celebrem els 10 anys dels Antics Posseïdors, un recurs que dona a conèixer les persones i les institucions que van ser propietàries dels llibres custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva.
La nostra és una de les col·leccions...
Us informem de les noves incorporacions d'aquests darrers mesos Nous registres bibliogràfics al catàleg: 45 entrades noves l'últim mes de setembre Nous registres d'impressors a la Base de dades Marques d'impressors:
Us informem de les noves incorporacions d'aquests darrers mesos Nous registres bibliogràfics al catàleg: 81 entrades noves Nous registres d'impressors a la Base de dades Marques d'impressors:
Avui tornem amb la bona notícia de la descoberta de dues noves edicions i de l'ingrés d'una altra amb una fantàstica col·lecció de testimonis del seu passat.
Fa vora set anys, al mes de novembre del 2012, el CRAI Biblioteca va iniciar la seva participació al CERL Thesaurus, amb la inclusió de 2.239 registres d'impressors i 577 registres de posseïdors.
Després de dues càrregues successives, la darrera...
Us informem de les noves incorporacions d'aquests darrers mesos Nous registres bibliogràfics al catàleg: 68 entrades noves Nous registres d'impressors a la Base de dades Marques d'impressors:
El maig del 2017 vam celebrar la tasca que estem duent a terme sobre els antics posseïdors del nostre fons amb l'organització de la mostra Biblioteques retrobades, la primera d'una sèrie pensada per donar a conèixer un aspecte del llibre...
Els dies 8 i 9 de novembre d'enguany se celebra a Barcelona el simposi històric L'Orde de la Mercè, 800 anys.
El nostre bloc se'n fa ressò amb un post de la professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació...
Us informem de les noves incorporacions d'aquest darrer mes Nous registres bibliogràfics al catàleg: 82 entrades noves Nous registres d'impressors a la Base de dades Marques d'impressors:
Entra la teva adreça de correu electrònic per subscriure't al blog i rebre notificacions dels posts per correu electrònic. |
El jutjat de vigilància penitenciària número 2 ha decidit estimar el recurs que havia presentat la fiscalia i revocar el tercer grau a Oriol Pujol.
La resolució és executable immediatament, tot i que encara no és ferma i es pot presentar recurs contra la mateixa.
La magistrada argumenta que tenint en compte que Pujol no havia complert una quarta part de la condemna, el temps d'estudi per decidir la classificació en tercer grau no va ser suficient, ja que no va arribar ni als dos mesos.
També veu rellevant el fet que el delicte el cometés un diputat del Parlament i la repercussió institucional i social que això provoca.
La proposta de tercer grau havia estat elevada per decisió unànime de la Junta de Tractament de la presó de Brians 2 a la Secretaria de Mesures Penals, que l'havia ratificat.
Pujol va ingressar voluntàriament al centre penitenciari el 17 de gener per complir una condemna de dos anys i mig de presó pel cas de les ITV.
Des del 29 de març podia sortir del centre durant el dia i els caps de setmana.
Ara tornarà a ser un intern de segon grau i no podrà sortir de la presó.
La magistrada creu que no va transcórrer "un temps mínim d'observació" per obtenir un "adequat coneixement" de l'intern, tot i que la llei no estableix cap termini concret.
Pujol va ingressar el 17 de gener i la proposta inicial de classificació en tercer grau que fa la Junta de Tractament de Brians 2 és del 14 de març.
"No pot afirmar-se que s'hagi complert amb un període raonable d'observació que permeti a l'equip tècnic estudiar l'intern per poder obtenir un adequat coneixement del mateix", diu la sentència.
Tenint en compte que Pujol no havia complert ni una quarta part de la seva condemna, la jutgessa també remarca que no va poder accedir als permisos penitenciaris, i per tant tampoc s'ha pogut "calibrar la seva evolució a l'exterior".
La resolució reconeix que també hi ha circumstàncies favorables a Pujol, com ara que era la primera vegada que delinquia, que va reconèixer la culpa, que va pagar la multa, que presenta un baix risc de reincidència, que el seu diagnòstic social és positiu i que està integrat familiarment, amb una feina com a agent comercial.
"Però aquestes dades no poden ser determinants, perquè en els informes aportats no s'observa que s'hagi produït durant l'escàs període d'ingrés cap canvi en els dèficits determinants del seu comportament delictiu", insisteix.
Tot i que els informes recullen que Pujol fa des del 19 de febrer un programa de moral i valors amb bona predisposició, la magistrada reitera que un mes escàs no és temps "suficient" com per valorar-ne els resultats i determinar si hi ha hagut algun canvi en relació amb la seva conducta delictiva centrada, segons els informes, "en la cobdícia i la possible repercussió en el seu estatuts social i les seves relacions de poder".
És necessari, diu la resolució, que quedi acreditada una evolució "suficientment favorable que permeti inferir raonablement una capacitat per portar una vida allunyada del delicte".
Tenint en compte que el tractament corresponent no ha conclòs, apunta, i que hi ha "determinats dèficits a nivell personal que han de ser treballats", la jutgessa veu "prematura" la classificació en tercer grau, i més tenint que Pujol era diputat al Parlament, que "va generar un gran descrèdit de les institucions" i que va aprofitar la seva "privilegiada condició política i activitat pública per cometre els fets delictius durant anys".
De fet, recorda que aquestes circumstàncies van fer que l'Audiència de Barcelona no li concedís la suspensió de la condemna, ja que aquestes conductes per part d'un representant públic "disminueixen la confiança dels ciutadans en les seves institucions, danyant el propi estat de dret".
Finalment, també subratlla que la privació penal de llibertat no només té com a objectiu la reeducació i reinserció de l'intern, sinó també altres fins com la "prevenció general i especial, d'intimidació al conjunt de la societat i al propi delinqüent per dissuadir de la comissió de nous delictes".
Un cop comunicada la decisió del jutjat, Pujol haurà de tornar a la presó immediatament. |
Tres empreses del territori que han fet amb èxit el salt a l'estranger detallen la seva experiència
La meteoròloga és guardonada per la seva contribució a la difusió de projectes i iniciatives del sector
Algèria és un dels cinc mercats mundials amb un major volum de l'empresa amb sede a Martorell
El nombre d'empreses que va traslladar el seu domicili social fora de Catalunya va pujar a 1.695...?Els estudiants d'ESO, batxillerat i cicles formatius guanyadors dels premis JovEmprèn de...
Les vendes de Catalunya a l'exterior han assolit 24.194 milions d'euros durant el primer quadrimestre, el 4,5% més que l'any passat
«Si l ́ecosistema productiu d ́innovació no es rega adequadament, el risc que correm és que s ́assequi i es mori»
Un manresà amb arrels colombianes obrirà aviat una cafeteria no convencional a Manresa per «educar» en l'art del bon cafè
El benefici de les empreses no financeres va créixer el 39,3% entre gener i març...
Molts treballadors perceben aquesta remuneració, molt desitjada de cara a les vacances
L'augment de les aliances facilita el contacte directe entre marques i clients i minimitza el paper dels distribuïdors?
Els gegants del sector han experimentat una desacceleració de 5,8 punts percentuals?
La joieria manresana Tous, la perfumeria Puig, la societat tèxtil Lonia i la marca de rellotges Festina Lotus tornen a entrar en el Top 100 d'empreses dedicades al luxe
La perfumeria del carrer Cap del Rec, que porta el nom de la seva creadora, és l'única no franquiciada que hi ha a Manresa?
Chacón preveu xifres «molt positives» per a tot el 2018 malgrat la caiguda del primer trimestre
La paperera Miquel y Costas va avançar ahir que invertirà 36 milions d'euros a les seves plantes el 2018 i que prepara adquisicions a l'estranger per entrar «en un nou estadi de creixement a partir
El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va dir ahir que el model actual de l'entitat no està en discussió, tot i que «alguns» es pronuncien per a una banca pública, una idea que es
La start-up catalana Braibook ha guanyat el Fòrum d'Inversió d'Acció 2018, que es va celebrar ahir, segons va informar el departament d'Empresa en un comunicat.
L'empresa emergent ha estat?L'entitat ha donat el vistiplau a 135.547 operacions en empreses i negocis
El fabricant automobilístic de gamma alta Audi dona suport a un projecte europeu de taxis per l'aire a Ingolstadt, localitat al sud d'Alemanya, on la companyia té la seu central.
Tres casos d'èxit de la Catalunya interior que han fet el salt a l'estranger detallen la seva experiència davant seixanta pimes?
Els constructors preveuen que l'edificació residencial continuï creixent?L'església de Crist Rei de Manresa va acollir ahir al matí el funeral per Salvador Martí Jené, que va morir dissabte als 85 anys.
Martí va ser un dels socis fundadors de l'Escorxador Frigorífic del
El ministre Ábalos assegura que vol ser «coherent» amb les demandes fetes al Congrés i al Senat
La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va considerar ahir que l'eliminació dels peatges permetrà avançar en l'objectiu d'establir un sistema de vinyeta a Catalu-nya, encara
La consellera d'Empresa i Coneixement, la igualadina Àngels Chacón, va criticar ahir que el decret del Govern espanyol del 6 d'octubre que va facilitar el trasllat de seus socials d'empreses havia
L'advocat de l'expresident Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, visitarà aquest dijous la Catalunya Central per parlar de la situació actual que estan vivint els presos i exiliats
Va ocupar la gerència de l'empresa durant 42 anys
L'empresa bagenca iniciarà la producció a la nova planta aquesta tardor
Grup Carles Enginyeria i sostenibilitat s'ha incorporat al Clúster de l'Energia Eficient de Catalu-nya, un ens que agrupa més de 130 empreses i entitats públiques dels àmbits tecnològic, de recerca,
El salari o la falta d'oportunitats de creixement i de reconeixement són les principals raons per les quals els espanyols abandonen el seu lloc de treball, segons es desprèn de l'informe anual?
La portaveu, Isabel Celaá, afirma que era una «urgència» que s'ha trobat sobre la taula la ministra
Un centenar de persones van ocupar ahir la conselleria d'Economia per «exigir» al Govern que «s'aturi» la subhasta de 47 immobles procedents d'herències intestades prevista per al proper 5 de
Catalunya acumulava un deute públic de 77.478 milions en acabar el primer trimestre de l'any, 262 milions menys que a final de l'any passat.
Així, la Generalitat va baixar quatre dècimes el
L'acte de cloenda del curs, enfocat a la inserció laboral o formativa, tindrà lloc el dimarts 19 a la casa Lluvià
En dos anys, 1.131 famílies catalanes insolvents han iniciat tràmits de cancel·lació?
Ruiz apunta que fer créixer l'1% la dimensió de l'empresa augmenta el 5% les possibilitats d'exportació
Telefónica ha presentat aquesta setmana l'oferta comercial d'O2, la marca amb la qual començarà a competir en el mercat espanyol.
O2 neix des de Movistar per donar resposta a un segment de només
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
En aquesta assignatura s'introdueixen els conceptes bàsics de Bases de Dades (BD) necessaris tant a nivell de dissenyador de BD com d'usuari.
Al finalitzar el curs l'alumne ha de ser capaç de:
Es pretén que els alumnes adquireixin les següents habilitats:
El procés d'aprenentatge de l'alumne es fonamentarà en aquests tres tipus d'activitats: classes de teoria i problemes, sessions de pràctiques i redacció d'un informe tècnic d'una base de dades.
Tota la documentació i material necessari per al seguiment del curs es trobarà accessible des de Cerbero ( http://cerbero.uab.es )
Les classes de teoria s'imparteixen mitjançant classes magistrals amb suport documental i pissarra.
S'introduiran els conceptes teòrics necessaris per poder resoldre els problemes que es plantejaran al llarg del curs.
En hores de problemes es proposaran exercicis a resoldre dins l'aula i es fomentarà el treball autònom per a que l'alumne resolgui la resta d'exercicis, amb la base de dades i les solucions disponibles.
Les classes de problemes s'estructura en 2 blocs: (a) disseny de bases de dades relacionals i (b) interrogació d'una base de dades.
(a) Pel primer grup de problemes es practicarà el disseny en el model E/R a partir d'uns requeriments específics.
(b) Pel segon bloc de problemes s'explicarà el llenguatge SQL (Structured Query Language), del que es proporcionarà material de suport, i es realitzaran consultes SQL, i en menor mesura en algebra relacional, sobre una base de dades de exemple amb continguts concrets.
D'aquesta base de dades es proposarà un conjunt de consultes a realitzar en SQL (entre 60 i 80).
La base de dades es proporcionarà en ORACLE per a que els alumnes puguin realitzar les consultes en aquest motor de BD.
Es proporcionen també els resultats de les consultes a fi de que l'alumne pugui verificar si l'exercici que ha realitzat dóna el resultat correcte.
A les sessions de pràctiques, es pretén introduir a l'alumne al llenguatge SQL (Structured Query Language), que és el llenguatge estàndard per realitzar consultes a una base de dades, L'assignatura consta de 5 sessions de pràctiques en règim tancat, on cada sessió consistirà en un seguit d'exercicis sobre una base de dades amb la finalitat principal d'ajudar a comprendre els conceptes teòrics explicats a classe i a familiaritzar-se amb el disseny, creació i manipulació (com a programadors i com a usuaris) de bases de dades relacionals.
Al final de cada sessió s'avaluarà la pràctica feta.
L'assistència a les sessions de pràctiques ÉS OBLIGATÒRIA.
L'alumne prepara el treball de pràctiques explicat en l'enunciat de pràctiques.
Aquesta preparació ha de ser prèvia a la sessió de pràctiques corresponent.
El treball es finalitza assistint a les sessions de pràctiques tutelades pel professor en els horaris.
Els enunciats de les pràctiques, la normativa d'entrega i avaluació de pràctiques la podeu trobar en els documents corresponents en Cerbero.
INFORME TÈCNIC DE CREACIÓ BASES DE DADES:
En paral·lel a les classes de teoria, problemes i sessions de pràctiques, tots els alumnes hauran de crear una base de dades.
La base de dades es concretarà en la redacció d'un informe tècnic i els scripts necessaris per la creació de la base de dades i el joc de proves per la corresponent validació.
Aquest treball es realitzarà en la creació de la base de dades i el joc de proves per la corresponent validació.
Aquest treball es realitzarà en grups de 4 o 5 alumnes i majoritàriament autònoma sota la supervisió del professor en hores de tutoríes. |
Clara Ponsatí, consellera d'Ensenyament del govern Puigdemont i exdiputada, ha decidit tornar a Escòcia, on havia estat professora a la Universitat de Saint Andrews.
Ponsatí ha explicat en un tuit que tornarà exercir a la seva plaça de catedràtica d'Economia a la universitat escocesa:
L'exili català arriba al Regne Unit: gaudint de la meva llibertat de moviments com a ciutadana europea, aquesta setmana m'he reincorporat a la Universitat de St Andrews. pic.twitter.com/dQB8vZMPjk
Ponsatí deixa Bèlgica després de quatre mesos i mig.
Abans de ser consellera, Ponsatí ja havia exercit de professora a la universitat escocesa.
Va ser directora de l'Escola d'Economia i Finances des del gener del 2016.
Les seves especialitats són la teoria del joc, la resolució de conflictes i com abordar negociacions.
Fundada el 1413, Saint Andrews és una de les tres universitats més antigues del Regne Unit.
Missatges de companys del govern
L'anunci de Ponsatí ha estat acollit amb mostres de suport pels que van ser els seus companys de govern.
Josep Rull ha destacat el Regne Unit com un estat que "pacta en lloc de reprimir" un referèndum:
Gaudeix de la llibertat d'un Estat on seria inconcebible empresonar i perseguir ningú per les seves idees, un Estat on davant de la reivindicació legítima d'un referèndum a Escòcia el pacta en lloc de reprimir-lo. https://t.co/Rot9TVdjw1
Comín ha destacat la seva "valentia i lucidesa":
Gràcies per la teva valentia, la teva lucidesa i la teva integritat.
I Dolors Bassa ha assegurat que quan tingui passaport l'anirà a veure.
Bassa té el passaport retirat com a mesura cautelar pel Tribunal Suprem
Ponsatí va ser consellera d'Ensenyament en els mesos clau per al referèndum de l'1 d'octubre, en substitució de Meritxell Ruiz.
El mateix dia de l'1-O va viure les càrregues policials a la Conselleria.
Després de la proclamació de la República, Ponsatí va marxar a Bèlgica amb altres consellers.
Notícies relacionades: El dia que el Ministeri d'Educació va rescindir una beca a Clara Ponsatí
A les eleccions del 21D, Ponsatí va sortir elegida diputada per Junts per Catalunya, però va renunciar a l'acta per garantir la majoria sobiranista a la mesa del Parlament, després que els lletrats i el Suprem rebutgessin la possibilitat de delegar el vot des de Brussel·les.
El moviment de Ponsatí al Regne Unit podria obrir un nou front internacional del procés judicial contra l'independentisme, després del de Bèlgica i el d' Anna Gabriel a Suïssa.
Ponsatí té llibertat de moviments després que el jutge Llarena va retirar l'euroordre de detenció europea i internacional, però no pot tornar a Espanya, on sí que seria detinguda.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'1 de setembre va començar el recompte de les cinc millors actuacions que a partir d'ara comptaran per decidir el quadre de les tres jornades del Concurs de Castells 2020, que se celebrarà el 27 de setembre a Torredembarra i el 3 i 4 d'octubre a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona.
Tot just s'han comptabilitzat els primers punts i la classificació encara és molt provisional.
Però, què hagués passat si el Concurs fos el 2019?
Quines colles haurien entrat a Torredembarra i a les dues sessions de Tarragona?
De cara a diumenge, en què hi prenen part dotze colles, la renúncia habitual dels Minyons de Terrassa donaria als Marrecs de Salt l'última plaça disponible.
Les guanyadores ex-aequo de dissabte, Xiquets de Reus i Moixiganguers d'Igualada, si se celebrés aquest 2019 obtindrien també el bitllet a la gran final.
En canvi, quedarien fora de diumenge, respecte l'any passat, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sant Cugat.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls arribaria com a millor classificada, seguida dels Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Joves Xiquets de Valls.
Totes quatre serien les formacions caps de sèrie, amb dret a tenir la millor ubicació a plaça.
Pel que fa a dissabte, en cas que no hi hagués cap renúncia, es comptaria amb 18 colles, sense cap afegida, com ha passat en les darreres edicions.
La classificació per mèrits propis dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau i dels Xiquets del Serrallo no obligaria a l'organització a ampliar el nombre de colles.
Obtindrien bitllet per a la TAP colles que van destacar a la sessió de Torredembarra, com per exemple, els Castellers de Figueres, els Castellers de Castelldefels o els Castellers de l'Alt Maresme, que estan empatades en el darrer lloc que dóna entrada a dissabte.
En canvi, quedarien fora els Castellers de la Sagrada Família, la Jove de Barcelona, els Nois de la Torre i els Castellers de Cerdanyola.
Per l'elaboració d'aquesta simulació de la classificació de cara a les tres sessions del Concurs de Castells s'han mesurat les cinc millors actuacions compreses entre l'1 de setembre del 2018 i el 31 d'agost del 2019 (per al Concurs del 2020 seran les actuacions entre l'1 de setembre del 2019 i el 31 d'agost del 2020).
La fórmula de puntuació utilitzada ha estat la nova taula aprovada el passat mes d'agost per la comissió assessora.
També s'ha tingut en compte l'abolició de la normativa vigent fins en l'edició del 2018, en què es permetia només un castell carregat.
Colles classificades per a la sessió de diumenge
Colles classificades per a la sessió de dissabte
* Nota: els Minyons de Terrassa, previsiblement, renunciaran a la seva plaça
*Nota: els Tirallongues van renunciar a la seva plaça l'any 2018 |
Rassoul Bissoultanov, és el jove txetxè de 24 anys identificat com l'autor material del cop mortal que va acabar amb la vida de Niccolò Ciatti.
Aquest noi, nascut el 1993, hauria arribat a Estrasburg (França) com a asilat polític amb la seva família, fugint del conflicte entre Txetxènia i Rússia.
Segons va explicar ell mateix entre plors, durant la seva declaració als jutjats de Blanes, és camioner de professió i els seus pares depenen d'ell, ja que la seva mare estaria malalta i el seu pare a l'atur.
Bissoultanov, és també un professional de la lluita lliure i ha participat en diferents competicions d'arts marcials.
Al diari italià La Nazione, un amic de l'agressor, Bislan, explicava ahir que Bissoultanov és un jove tranquil que li deia sempre que volia «trobar una xicota, tenir fills i formar una família».
També el president de la societat de lluita lliure, Jean Luc Beck, a la qual pertany el responsable de l'atac precisava que «per culpa de l'alcohol i les drogues es va convertir en algú que no conec».
El que va fer Rassoul és imperdonable» afegia Beck.
La defensa de l'autor material del crim va presentar ahir un recurs davant el jutjat demanant que li revoqui l'ingrés a presó i el deixi en llibertat provisional.
A l'escrit, l'advocat del jove txetxè considera que l'empresonament de Rassoul va ser una mesura «desproporcionada i no necessària».
Entre d'altres, el recurs sosté que l'acusat té arrelament a França i recorda que, la nit del crim, si bé hi va haver una baralla a l'interior del St.
Trop', «el desenllaç final va estar en tot moment fora de l'objectiu» dels tres investigats.
Al recurs, l'advocat de Rassoul B. ja posa en qüestió que els tres detinguts comencessin la batussa.
«De les declaracions fetes a instrucció i a comissaria, tant per part dels imputats com de diversos testimonis, es desprèn que ens trobem davant una baralla amb uns nois italians, que va començar a instància d'aquests últims» recull el recurs.
L'escrit continua dient que, la matinada del crim, Rassoul B. havia ingerit una «gran quantitat» de whisky i cerveses, i que també havia pres drogues (cosa que li afectava les facultats).
«I en tercer lloc, en cap moment els imputats van buscar el resultat final», addueix la defensa, en relació amb la mort del turista italià de 22 anys.
A l'hora de demanar que es deixi Rassoul Bissoultanov en llibertat provisional, l'advocat recorda que el jove no té antecedents i que «té arrelament a França i domicili conegut» en aquest país.
«És més, al seu país l'imputat treballa de camioner, guanyant un sou de 770 euros mensuals, i viu amb els seus pares i el seu germà», hi afegeix la defensa, entenent que no hi ha risc de fugida, i que la presó provisional es pot revocar per «compareixences periòdiques» al jutjat o la interposició d'una fiança.
A més d'aquest noi, en aquest cas també hi ha dos joves més imputats.
Com l'autor material del crim, també són txetxens i viuen a França.
Tots dos han quedat en llibertat provisional, tot i que a un d'ells el jutjat li ha prohibit sortir de l'espai Schengen.
Per la seva part, l'advocat de la discoteca St. |
La proliferació de persones a la recerca de triops a l ́estanyol d ́Espolla, a Fontcoberta, posa en perill aquest crustaci d ́origen prehistòric que sobreviu, en forma de larva, enterrat al fons d ́un espai natural que normalment està sec. Els animals són una espècie protegida que eclosiona després d ́un capítol intens de pluges, com el que es va produir a mitjan febrer, i la difusió d ́aquest fenomen extraordinari ha portat les organitzacions ambientals a activar les alarmes.
L ́Associació de defensa del patrimoni natural del Pla de l ́Estany, Limnos, lidera la preocupació per unes escenes repetides els últims caps de setmana i protagonitzades per «desenes i centenars de famílies equipades amb salabres, galledes, mainada i gossos» que «han visitat l ́estanyol trepitjant i malmetent tota la vegetació, enduent-se ́n triops i capgrossos», a més d ́espantar la resta de la fauna d ́un lloc que es coneix popularment com la platja d ́Espolla.
Per deixar clar l ́excés, Limnos subratlla que a l ́àrea dels saltants de Martís van comptar «més de 80 cotxes en un lloc sense espai».
Tant al Consorci per a l ́Espai d ́Interès Natural de l ́Estany de Banyoles i de Porqueres com a l ́oficina del cos dels Agents Rurals al Pla de l ́Estany els consta un augment inusual de visitants a l ́estanyol les darreres setmanes, sobretot després que se ́n parlés en un programa de Televisió de Catalunya.
Els Agents Rurals, que són els responsables de la vigilància del paratge, han hagut d ́advertir persones que baixen fins a l ́aigua amb algun atuell amb la intenció d ́ensenyar els triops a la mainada –tal com justifiquen quan els pregunten.
El responsable d ́aquest cos al Pla de l ́Estany va explicar que molta gent no sap que es tracta d ́una espècie protegida i que, fins ara, no han detectat ningú que s ́emporti exemplars de triops.
El tècnic coordinador del Consorci de l ́Estany, Miquel Costa, va remarcar que endur-se ́ls sense cap justificació científica és un delicte.
El Consorci té previst reunir-se amb l ́Ajuntament de Fontcoberta per tal d ́estudiar la situació i buscar la manera que no es repeteixi la situació dels últims dies.
Tot i que, de moment, la gestió d ́aquest ens es restringeix als espais públics de Banyoles i de Porqueres, Costa va considerar que la proliferació de visitants a l ́estanyol d ́Espolla és un fet que cal controlar perquè «quan van a la vora dels camins, arriben al final i veuen que poden baixar, sense cap impediment, ho fan sense consciència que allò és un espai protegit».
De totes maneres, el tècnic va remarcar que es tracta d ́«un problema puntual».
Limnos celebra la difusió pública d ́un paratge únic com la platja d ́Espolla, però alerta que «no es pot dir que vinguin amb botes, ni que es poden agafar amb la mà, com va passar en el programa» de televisió que, recentment, va parlar del clot d ́Espolla.
En resum, l ́entitat lamenta que el resultat sigui «una invasió de gent que no sempre actuen de forma respectuosa amb la natura» i ofereix el seu voluntariat per fer actuacions de sensibilització.
L ́associació reclama informació i una senyalització adequada per a l ́espai, a més de celeritat en la incorporació de Fontcoberta al Consorci de l ́Estany.
Alhora, critica que aquest no hagi citat Limnos a cap Consell assessor, «una figura que mai s ́ha convocat des de la creació del Consorci el 2006». |
Notable baixada de l'atur en octubre a aquestes comarques del País Valencià mentre la UGT ho qualifica com d'una qüestió conjuntural
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Inici > Consultes i queixes > Vull presentar una queixa > Formulari per presentar una queixa
Els camps marcats amb * són obligatoris.
Podeu adjuntar fins a 4 documents en algun dels formats següents:
La mida màxima d'aquest document és de 1.000 Kb.
D'acord amb la normativa vigent, vull rebre les comunicacions en format paper de tots els actes del procediment de tramitació de queixes del Síndic de Greuges
Horari d'atenció al públic de dilluns a divendres de 8.30 h a 18 h.
Horari de matí de 8.30 h a 14 h: 5 de gener, Dijous Sant, 23 d'abril, 23 de juny, i 24 i 31 de desembre.
Informació bàsica sobre protecció de dades.
Responsable del tractament: Síndic de Greuges de Catalunya.
Finalitat: Tramitació de queixes, seguiment de resolucions del Síndic de Greuges i enquestes de valoració del servei.
Legitimació: Consentiment de la persona interessada.
Compliment d'una obligació legal aplicable al responsable del tractament.
Destinataris: Les dades poden ser comunicades a les administracions públiques, les autoritats i ens o empreses vinculades a serveis públics en funció de l'objecte de la queixa.
Drets: Accedir a les dades, rectificar-les, suprimir-les, sol·licitar-ne la portabilitat, oposar-se al tractament i sol·licitar-ne la limitació.
Informació addicional: Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre la protecció de dades al nostre web
Tornar a la navegació principal |
El llibre triat va ser la versió adaptada de La volta al món en 80 dies
Alumnes de diversos nivells, entre B3 i E3, es van reunir per comentar què els havia semblat la novel·la, en una conversa guiada per la Marta Padrós, professora de l'Oficina de Català.
Després de parlar del llibre, la conversa va derivar cap al món dels viatges.
L'objectiu del club és promoure la lectura en català, però també el fet que alumnes de diversos grups es coneguin i puguin interactuar usant el català com a llengua vehicular.
Consorci per a la Normalització Lingüística |
Guardiola (Banc Sabadell): el 34% d'empreses a Catalunya exporten
L'empresària Meritxell Torrentó ha recollit en el llibre 'Multinacionales de bolsillo' (Mobil Books) la història d'èxit de 51 empreses familiars catalanes internacionalitzades, explicades pels propis líders de les companyies.
En la presentació del llibre aquest dilluns, ha explicat que la intenció és centrar-se en "l'essència de l'empresa familiar", deixant enrere les xifres, i ha valorat la visió a llarg termini d'aquest tipus de companyies amb la voluntat de mantenir el llegat generació després de generació.
"L'empresa familiar és la pedra angular de la nostra societat, no només de la nostra economia", segons Torrentó, que ha subratllat també la seva contribució a l'equilibri territorial.
Algunes de les empreses que recull el llibre són La Selva (embotits), Castañer (calçat), Doga (components d'automoció), Torrons Vicens (torrons), Pastoret (iogurts) i la farmacèutica Reig Jofré, entre moltes altres.
Torrentó, llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses, és copropietària i adjunta de direcció de dues empreses familiars: Agroviver, dedicada a abonaments orgànics i terres vegetals, i Bio One, especialitzada en programari agropecuari.
Així mateix, és fundadora de Good Taste World, dedicada a la direcció i gestió d'altres empreses, i és secretària general d'Aptys, associació espanyola de fabricants de terres i substrats, a més de secretària general de Compostcat, que agrupa les plantes de compostatge de Catalunya.
En la presentació del llibre, el conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, ha destacat que el món empresarial català, "com la societat catalana", es caracteritza per estar obert al món, i ha ressaltat que a Catalunya el 34% de les empreses són exportadores, vuit punts per sobre del conjunt d'Espanya.
Sobre el Sabadell, ha recordat que va néixer de la iniciativa de 127 empresaris de la ciutat barcelonina vinculats al sector tèxtil, i ha valorat que l'entitat ha aconseguit créixer i internacionalitzar-se, passant d'1,9 milions de clients en el seu inici als 12 milions actuals, sent pionera entre els bancs espanyols en molts mercats del món com la Xina, l'Índia, Singapur i l'Orient Mitjà.
Guardiola ha dit que el principal objectiu de l'entitat és ser un "banc de pimes", i ha posat com a exemple que, de les 51 històries empresarials del llibre, 49 són clients de l'entitat.
El propietari de Mobil Books, Xavier Cambra, ha explicat que el llibre va néixer el 2011 amb la idea d'explicar històries empresarials d'èxit "per trencar la dinàmica i la percepció negativa" de l'economia catalana en el pic de la crisi.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els voluntaris són guiats per equips d'experts que els ajuden a identificar el cant dels mascles durant l'època de zel.
Abric, binocles, botes de muntanya, llanterna, guia sonora per identificar el cant d'aus, llibreta i llapis són elements de l'equipament recomanat als voluntaris que participen un any més en el cens de rapinyaires nocturns al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Aquesta iniciativa està impulsada pel Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies ( CMBMM ), una entitat creada el 2016 per la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona, dirigida pel professor Joan Real, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB ( IRBio ).
Aquest cens és una activitat participativa i oberta a totes les persones interessades en la natura, la conservació de la biodiversitat, les aus rapinyaires i els espais naturals.
Se centra en dues zones del parc —el vessant est i la serra de l'Obac—, que seran monitoritzades tres cops, del desembre passat fins al febrer d'enguany.
Per censar la població de rapinyaires nocturns a Sant Llorenç i veure'n l'evolució en el temps, els voluntaris són guiats per equips d'experts que els ajuden a identificar el cant dels mascles durant l'època de zel.
Un cop acabat el cens, els responsables del CMBMM analitzaran les dades facilitades pels observadors i elaboraran un informe sobre el cens de biodiversitat de rapinyaires que serà compartit amb tots els participants en aquesta activitat.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és l'hàbitat natural de moltes espècies de rapinyaires que es crien en cingles i als boscos, com ara el gamarús o cabrota ( Strix aluco ) i el duc ( Bubo bubo ).
L' Equip de Biologia de la Conservació que dirigeix el professor Joan Real, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, va iniciar els primers censos de rapinyaires en aquest parc natural fa més de trenta anys, una tasca que va ser clau per identificar una de les poblacions de cabrota més denses de tot Catalunya.
Segons les dades poblacionals més recents, la població del duc va a la baixa mentre que la de la cabrota sembla mantenir-se al llarg del temps.
Ubicat a la masia de la Mata, l'oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies és una iniciativa pionera al territori català i a tot l'Estat en l'àmbit d'estudi de la gestió i conservació de la biodiversitat.
L'objectiu del centre és crear uns indicadors de la biodiversitat a partir de protocols de seguiment que s'implementaran en una primera fase al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac com a àrea pilot, i que es podran extrapolar a altres espais amb ecosistemes mediterranis a través de la col·laboració científica i institucional. |
Les 10 frases destacades del discurs de Marta Rovira a la comissió d'investigació del 155 al Parlament
La secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, ha intervingut, per primer cop des que va marxar a l'exili el 23 de març de 2018, a la comissió d'investigació de l'article 155 al Parlament.
Recopilem les frases més importants: |
El germà de l'exgendre del rei, Álvaro de Marichalar, s'ha presentat a la Fira de Turisme de Moscou i s'ha queixat al conseller d'Empresa, Francesc Xavier Mena, pel fet que Catalunya promocioni el seu sector turístic separadament de la resta d'Espanya.
En aquest sentit, el president del Patronat de Turisme de Lleida, Jordi Blanch assegura que Álvaro de Marichalar va actuar premeditament per fer-se publicitat.
"Quan Álvaro de Marichalar va entrar a l'estand el primer qui va trobar va ser a mi.
Va venir en un punt entre sobrat i simpàtic, suposant que l'havíem de conèixer".
Per problemes de so el conseller va atendre dempeus els periodistes i una part del públic s'hi va acostar.
Després de les preguntes Marichalar li va demanar "Per què Catalunya no anava amb Espanya?".
Li va donar una resposta llarga i que el va deixar fora de joc.
Crec que tot forma part d'una estratègia conscient de publicitat.
Ell es guanya la vida fent travessies.
Els Marichalar s ́empassen de la ralla moltissimes voltes
Aquest tal germà, te algún llibre o obra coneguda que mereixi la pena remarcar?... es a dir, quin paper relevant te aquest element en la nostra societat?... ens hem d'interesar per ell?
Respecte a la rossa...una tal Ekatherina, 20 i pico anys, és la seva dona.
Fins que la divisió del patrimoni els separi.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Sóc prenyada per la passió d'una onada que s'esmuny entre arrapades de braços.
S'acosta amb saltirons espurnejats, les mans tan ràpid com poden l'argollen, l'aferren en un intent banal de domar-la.
Però l'onada tant sols és aigua, i s'escapa per... |
L'inscrit de Podem David Lloveras ha presentat aquest divendres una demanda civil al Jutjat de Primera Instància de Mataró (Barcelona) contra Podem per no suspendre la candidatura del líder dels comuns, Xavier Domènech, en les primàries per escollir al secretari general i a la nova direcció del partit a Catalunya.
La demanda de judici ordinari "per vulneració de drets fonamentals", a la qual ha tingut accés Europa Press, sol·licita suspendre les primàries o que el resultat se'n declari nul.
Concretament demana com a mesura cautelar "la suspensió de les eleccions del 5 al 9 d'abril de 2018 o en defecte d'això la inaplicació dels resultats".
La candidata i senadora de Podem Celia Cánovas i l'inscrit Luis Romanç ja van presentar dos recursos contra la candidatura de Domènech al Comitè Electoral de Podem creat per a les primàries, al·legant incompatibilitat en ser el líder dels comuns, però aquest òrgan els va rebutjar per no veure incompatibilitats.
Així, van traslladar la seva queixa a la Comissió de Garanties catalana, que els va donar la raó, però la Comissió de Garanties estatal va emetre un comunicat per aclarir que la comissió autonòmica no té competències per dictaminar sobre el procés, per la qual cosa ara el demandant assenyala a la comissió estatal en l'escrit al jutge.
La demanda insta el reconeixement de la Comissió de Garanties de Podem a Catalunya fins a data del 9 d'abril de 2018 i la nul·litat de les eleccions primàries" per presumptament actuar contra la normativa interna del partit.
El demandant, David Lloveras, va formar part de l'equip de campanya de la candidatura 'Ho podem Tot' d'Albano-Dante Fachin, a les primàries en què es va alçar com a secretari general de la formació --concretament Lloveras va ser l'encarregat de les xarxes de difusió de la campanya--.
A més es va presentar a les primàries que Fachin va fer al territori per confeccionar la llista a les primàries --a les 'Candidatures al caucus.
Barcelona Ciutat, Barcelonès Nord i Maresme'--, però no va sortir escollit.
Els inscrits en Podem voten des d'aquest dijous fins al dilluns en les primàries per escollir la nova Secretaria General, a la qual s'han postulat sis candidats; entre ells, el líder dels comuns, Xavier Domènech.
Els 57.592 inscrits a Podem (25.718 són actius, perquè han participat en una votació en l'últim any) trien de manera presencial o telemàtica entre sis candidats a secretari general, sis llistes al Consell Ciutadà Autonòmic (CCA) --la direcció-- i 12 aspirants a membres de la Comissió de Garanties democràtiques.
El procés d'elecció va començar les 8.00 de dijous passat i s'allargarà fins a les 20.00 d'aquest dilluns, després del que es realitzarà una auditoria del procés, i es proclamaran els resultats dimecres vinent.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Mentrestant, gaudim del contrast de ser més coneguts a la Xina que no pas a casa
Aquesta setmana han operat dos grans jugadors d'unes lesions que els allunyaran dels camps de futbol molts mesos.
Petit i hàbil, juga en un equip català de Primera Divisió.
L'altre, un gran central català.
Del planter i amb un discurs ben elaborat.
És un dels capitans de l'equip i, clarament, el seu líder.
És un dels (tres? cinc? set?) millors jugadors catalans actuals.
Algun culer desorientat -sé que hi ha culers que em llegeixen i els estic molt agraït- potser s'ha espantat amb aquesta introducció.
L'argentí petit i hàbil es diu Pablo.
I el central català i intel·ligent, David.
Per saber de qui parlo, no cal estar desorientat.
Cal anar a les pàgines perdudes dels diaris esportius, esperar que els programes esportius catalans hagin acabat de parlar del Madrid i de Sergio Ramos, buscar els breus dels diaris generalistes.
Dues lesions de màxima gravetat viscudes clandestinament i en silenci.
Ni els efectes esportius ni els efectes humans.
Imaginem per un moment, Déu no ho vulgui, que el davanter argentí i el central català haguessin sigut uns altres que tu i jo sabem.
S'hauria interromput l'emissió del judici per seguir les operacions en directe.
Tothom parla d'un jove migcampista català petit i ple de talent.
Amb capacitat per desbordar i una gran visió de joc.
Perquè d'aquest noi que juga a Segona B i que acumula pocs minuts a l'elit se'n parla més que d'un altre que ja s'ha consolidat com a titular a Primera.
Podria fer una mica de demagògia i recordar que un és de Matadepera i l'altre de Sant Adrià de Besòs.
Però el classisme que pateixen és un altre, el que fa que l'Óscar visqui el seu èxit en una certa clandestinitat mentre que l'altre, el Riqui, visqui les seves expectatives amb tots els focus a sobre.
No ens queixem per la clandestinitat en què ens ha tocat viure.
La Catalunya alternativa, la Catalunya altra, la contracultural.
Convertim en factors positius un entorn que en el millor dels casos ens menysprea i en el pitjor ens ignora.
I, mentrestant, gaudim del contrast de ser més coneguts a la Xina que no pas a casa.
L'altre dia, en homenatge a Wu Lei, una presentadora d'una televisió xinesa va presentar el telenotícies amb una samarreta de l'Espanyol posada.
Entre la clandestinitat i això segur que podem trobar un punt intermedi.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, ha afirmat que li agradaria governar en solitari "per complir íntegrament el programa electoral del PSOE".
Assegura que sap el que vol per a Andalusia "i per això espero obtenir una majoria a les urnes que m'ho permeti".
En una entrevista publicada aquest diumenge al Diario de Sevilla, recollida per Europa Press, Díaz ha insistit que si no hi ha acord amb IU, el seu soci de govern, per als Pressupostos de 2015, "caldrà consultar els andalusos".
Reconeix que són "uns Pressupostos molt difícils", si bé la seva voluntat passa per "l'estabilitat i esgotar la legislatura" tot i que és conscient que el seu Govern de coalició "ha d'afrontar un repte molt difícil, i aquest Pressupost no pot donar passos enrere en drets".
Així, assevera que no hi haurà pujada d'impostos ni impostos nous i, a més, es recuperaran drets per part dels treballadors públics.
Fent balanç del seu primer any al capdavant de l'Executiu andalús, Susana Díaz ha defensat que ha estat un any de canvis en objectius i en procediments, en ocupació, mantenint els serveis públics i amb regeneració política "de veritat, amb més transparència i més controls".
I en el que queda de legislatura cal consolidar tot això, segons ha apuntat la socialista, per explicar que "s'estan obrint mines, està repuntant la construcció, el sector agroalimentari pren volum i estan arribant empreses".
Susana Díaz ha posat en valor l'actitud dels grans empresaris que aposten per Andalusia, però lamenta que aquests "aposten més per Andalusia que Rajoy".
"I Rajoy hauria de valorar per què el món econòmic i financer aposta més que ell per Andalusia.
Li preocupa que la Junta pugui demostrar que hi ha un altre manera de fer les coses", postil·la.
Tot i això, assegura que no es porten malament i que ella és tan patriota com Rajoy, "però ell maltracta Andalusia".
Preguntada per les crítiques del PP al Govern andalús pels casos de corrupció, la presidenta andalusa ha manifestat que avorreix qualsevol corrupció, "però no poden usar-la com a arma llancívola aquells a qui els tremolen les cames a l'hora de depurar els seus".
Així, preguntada pel cas dels ERO o el dels cursos de formació, Díaz ha recordat que ha posat "els controls que l'administració necessitava i que no tenen altres comunitats".
"Jo vaig obrir les finestres, tot i que això m'ha costat disgustos, aquesta és la meva obligació", afegeix.
La també secretària del PSOE-A ha insistit que ni es presentarà a les primàries per a candidata a la presidència de Govern ni optarà "algun dia" per la Secretaria General del partit, al mateix temps que ha recordat que va decidir no presentar la seva candidatura a la Secretaria General del PSOE per l'opinió dels andalusos, "les cartes que m'enviaven, el que em deien pel carrer".
A més, ha recalcat que es presentarà a les pròximes eleccions autonòmiques a Andalusia "per guanyar-les".
Una cita que ha explicat que es convocarà depenent que el Govern andalús tingui estabilitat, i ara "la té".
Sobre els partits d'esquerres que estan cobrant protagonisme en el panorama polític espanyol, Susana Díaz ha defensat que "l'alternativa de l'esquerra és el PSOE", i a ella el que li preocupa "és obrir cada dia els col·legis, els hospitals i pagar el deute.
I encara no he sentit els qui es fan dir alternativa com faran això".
I amb vista al pròxim procés electoral, les municipals de 2015, ha explicat que el PSOE-A farà primàries per escollir candidats, que acabaran de la segona a la tercera setmana d'octubre.
Sobre el cas Pujol ha assenyalat que "ha fet molt de mal a la història de la democràcia espanyola" ja que, segons la seva opinió, "aquí han fallat els controls, erosiona la credibilitat dels polítics".
Aquest cas diu que li "fa fàstic", i que a Catalunya "hi ha un problema de sentiments, d'identitat d'una part de la població que no se sent còmoda, i jo aspiro a una Espanya atractiva per a tots.
I dubto que ara mateix hi hagi altura de mires i de generositat".
Respecte a la reunió que Artur Mas i Rajoy van mantenir a Moncloa aquest estiu, la socialista diu que "sembla que hi ha hagut acords de rebotiga", ja que creu que Rajoy "té una temptació de callar els problemes de finançament mitjançant inversions d'obra pública, i això ho pagarem entre tots", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Defensora del Poble, Soledat Becerril, ha insistit en la necessitat de dur a terme una reforma profunda de la regulació de la situació dels deutors hipotecaris en el seu conjunt i, en aquest sentit, augmentar les facultats dels jutges en matèria de desnonaments perquè existeixi "més flexibilitat a l'hora de facilitar acords entre creditors i deutors".
Durant la seva intervenció en el Ple del Senat per presentar l'informe de la institució corresponent al 2012, la Defensora del Poble ha proposat dos tipus de mesures en relació amb els deutors hipotecaris: pal·liatives i preventives.
Totes elles es recullen a l'informe 'Crisi Econòmica i Deutors Hipotecaris: Actuacions Propostes pel Defensor del Poble', també presentat aquest dimecres.
Entre aquestes mesures, ha destacat l'elaboració del concepte jurídic del deutor de bona fe.
Becerril ha recordat que hi ha famílies a les quals la crisi econòmica els ha portat a la impossibilitat de "tornar els préstecs a les entitats financeres i es queden sense habitatge".
Segons ha explicat, es "posarà èmfasi en el fet que la llei es fixi de manera especial en la determinació de la insolvència de les persones físiques sobre en quin moment es produeixen i quines són les circumstàncies de cada família".
De la mateixa manera, ha demanat que, en el cas que s'arribi a la subhasta de l'habitatge, "que el preu es posi de manera raonable i independent, no que sigui valorat per l'entitat financera".
I, segons ha apuntat, li sembla "fonamental" que s'eliminin els "interessos abusius de demora".
"És un dels casos als quals es refereix el tribunal europeu quan parla de mesures abusives a Espanya", ha assenyalat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
1402 missatges al fòrum i 154 comentaris.
Em van demanar el DNI i no sabia en aquell moment que si es volia no calia lliurar-lo.
Llocs d'internet per posar una embarcació a la venda... · comenta'l
ha escrit un nou missatge al fil MENJA-CONYS REPRIMIT demana consells
I mira que hi volia anar...però al final se'm va fer impossible.
Al facebook amb reconeixeràs per ser el raconaire més guapo i feliç...¬¬...=P
Aquest usuari encara no ha afegit ningú com a amistat. |
El Saló Internacional de l'Alimentació i Begudes (Alimentaria) ha signat la seva adhesió al decàleg de bones pràctiques que promou l'Associació Espanyola de Fabricants i Distribuïdors de Gran Consum (Aecoc) per frenar la deixalla d'aliments, que a Espanya es tradueix en 2,9 milions de tones llançades a les escombraries cada any.
"Alimentaria dóna suport a una iniciativa tan necessària en qualitat de portaveu del sector i punt de trobada entre els principals operadors de la cadena agroalimentària", ha afirmat el director del saló J.Antonio Valls, en un comunicat aquest divendres.
Alimentaria també col·labora des de fa diverses edicions amb la Fundació Banc dels Aliments, que va recaptar 20 tones de productes excedents entre els expositors d'Alimentaria 2012.
Segons dades d'Aecoc, la deixalla per càpita entre els consumidors és d'entre 95 i 115 quilograms anuals a Europa i Nord-amèrica, mentre que a l'Àfrica subsahariana, l'Àsia meridional i el sud-est asiàtic es desaprofiten tan sols entre sis i 11 quilograms per persona i any.
Alimentaria 2014 es farà el 24 al 27 de març de l'esmentat any al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, i la internacionalització serà una de les seves prioritats.
En l'última edició del 2012, el saló va atreure més de 4.000 empreses expositores procedents de 75 països i a 141.826 visitants, dels quals 39.792 procedien de 143 països, el que va representar un increment en internacionalitat de l'11% en comparació de l'edició anterior.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les tasques d'excavació, que avançaran en paral·lel per les dues boques, podrien estar enllestides a l'estiu de l'any que ve
Organyà.-La perforació de la galeria d'1,3 quilòmetres de longitud que conformarà el túnel de Tresponts, en un tram de la carretera C-14 situat entre la sortida del nucli urbà d'Organyà (Alt Urgell) i el desviament de Montant de Tost, s'ha iniciat aquest dilluns.
De moment, els treballs han començat a la boca nord, tot i que també està previst que arrenquin aquests dies a la banda sud.
D'aquesta manera, els primers 15 o 20 metres de cadascun dels dos costats s'excavaran amb mitjans mecànics i la resta amb voladures.
Les tasques, que avançaran en paral·lel per tots dos extrems, s'allargaran durant un any i es preveu que, de cara a l'estiu que ve, ja estigui totalment definit el recorregut del túnel.
A més, en les properes setmanes també s'iniciaran les obres d'ampliació de la calçada en els trams que es situen als exteriors de la futura galeria.
L'objectiu és que la nova infraestructura, que compta amb un pressupost de 35,4 milions d'euros, estigui enllestida a finals de l'any 2020 o principis del 2021.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sembla que tots els zombis, bruixes, vampirs i bèsties s'han posat d'acord per "liarla" a tomba oberta!
Aquest Halloween 2015, PANTERES GROGUES i EL MOLINO celebren el cabaret més canalla i terrorífic de la història...
I no oblidem l'actuació dels nostres pertorbats preferits: Pam Pool i la Tripulación Ká.
Tindrem l'aparició estel·lar del grup més underground de l'escena electró-trash del moment.
Ara per ara no podem desvelar el nom dels artistes...
Només podem avançar que serà la bomba!!
"Ojito" amb la nostra sorpresa que no es desvelarà fins al mateix dia a les 2:00.
Venda anticipada d'entrades al local de Panteres Grogues al Carrer Diputació 163 - Dimarts, Dijous i Divendres de 17,30 h – 20,30h.
No socis i el dia de la festa 15 € - inclou una consumició!
Sabies que als socis/sòcies de Panteres Grogues tenim entrada a 12€ en preventa?
Vés buscant la teva entrada al local de Panteres que segur que s'esgotaran! ( C/ Diputació 163 ) |
Althaia i Ampans seran els organitzadors del 12è Congrés de l'Associació Europea de Salut Mental en la Discapacitat Intel·lectual (EAMHID), que se celebrarà a Barcelona del 23 al 25 de maig del 2019.
Un congrés que afronta la problemàtica que fins no fa pas gaire les persones amb discapacitat intel·lectual que, a més, tenien algun trastorn mental o de conducta, no veien ateses les seves necessitats de manera adequada, en part, perquè aquestes dificultats afegides no es detectaven o es feia tard.
Així s'ha decidit en l'11a edició d'aquest Congrés, que ha tingut lloc a Luxemburg, on s'ha aprovat que Barcelona sigui seu del proper Congrés a proposta d' Althaia i Ampans.
A més del relleu en l'organització del proper congrés, l'equip de professionals d'Althaia i d'Ampans ha presentat dues ponències: una sobre l' aliança de les dues institucions, 25 anys de treball col·laboratiu per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual; i l'altra sobre prevalença dels trastorns de la conducta en infants i joves amb i sense discapacitat intel·lectual.
L'assemblea general ha servit per aprovar la renovació d'una part del Comitè executiu d'EAMHID.
Han estat escollits per formar-ne part el Dr.
Pere Bonet, director de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia, i Alba Cortina,
directora de l'escola d'educació especial Jeroni de Moragas d'Ampans.
Completen l'equip de professionals present a Luxemburg Janeta Camps, directora del Servei de llars-residència d'AMPANS; David Simó, membre de l'equip itinerant de suport a la conducta d'AMPANS i suport a la Recerca; la Dra.
Àurea Autet, Cap de Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil d'Althaia, i la Dra.
Laura Plans, psiquiatra especialitzada en discapacitat intel·lectual de la mateixa institució.
D'altra banda, el IV Congrés Estatal sobre Alteracions de Conducta se celebrarà els dies 9 i 10 de novembre a Manresa i tractarà de Conducta i Autisme.
De l'experiència a l'evidència" és el títol de la quarta edició del Congrés Estatal sobre Alteracions de Conducta, que organitzen conjuntament Althaia i Ampans i que se celebrarà els dies 9 i 10 de novembre a Manresa.
El Congrés tractarà a fons les alteracions de la conducta que presenten infants, adolescents, joves i adults amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA).
L'objectiu central de l'esdeveniment, que tindrà lloc entre els teatres Kursaal i Conservatori, és promoure el suport i l'atenció a les persones amb TEA que presenten alteracions de conducta.
El Congrés s'adreça especialment a professionals, estudiants i famílies de persones amb discapacitat i/o TEA.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Aportació de documentació per a la tramitació de la concessió, seguiment, execució, avaluació o justificació d'un expedient de subvencions de concurrència competitiva a organitzacions no governamentals per al desenrotllament (ONGD), per al finançament de projectes d'Educació per a la Ciutadania Global, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
En compliment de les bases reguladores i la resolució de la convocatòria de subvencions en matèria d'Educació per a la Ciutadania Global, este tràmit permet l'aportació de documentació necessària per a la tramitació de la concessió, seguiment, execució, avaluació o justificació d'un expedient de subvencions de concurrència competitiva a organitzacions no governamentals per al desenrotllament (ONGD), per al finançament de projectes d'Educació per a la Ciutadania Global, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, existent en la Conselleria competent en la matèria.
Les entitats sol·licitants (o, si és el cas, beneficiàries) d'expedients oberts (i no arxivats) de subvencions per al finançament de projectes d'educació per a la Ciutadania Global en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a partir de la Convocatòria de l'any 2017.
Per a poder aportar documentació per mitjà d'este tràmit telemàtic, ha d'existir almenys un expedient obert (i no arxivat) de subvencions per al cofinançament de projectes de cooperació internacional per al desenrotllament a executar en països i poblacions estructuralment empobrits, a partir de la Convocatòria de l'any 2017, en la Conselleria.
Estos expedients han de trobar-se amb la sol·licitud de subvenció ja presentada.
S'ha d'estar en un d'estos dos supòsits:
a) Haver rebut un REQUERIMENT d'esmena (o d'un altre tipus) de la Conselleria competent respecte a un expedient administratiu obert (és a dir, no resolt, ni arxivat) de subvencions de projectes de cooperació al desenrotllament per a executar en tercers països.
b) Existir un expedient obert d'eixes característiques en la dita conselleria, al qual l'entitat vulga (és a dir, sense haver sigut requerida per a això) o dega (per determinar-ho així la normativa aplicable a l'expedient que es tracte) aportar més documentació, o bé presentar la renúncia o desistiment, segons siga procedent.
L'entitat sol·licitant (o, si és el cas, beneficiària) haurà de disposar de firma electrònica avançada, per mitjà de certificats de persona jurídica, emesos per l'ACCV (Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana), FNMT (Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre), i també s'admetran tots els certificats de persona jurñidica dels reconeguts inclosos en La Llista de confiança de prestadors de servicis de certificació (TSL) establits a Espanya, publicada en la seu electrònica del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.
Més informació en https://sede.gva.es/es/web/sede_electronica/sede_certificados (vegeu l'enllaç directe en este mateix tràmit).
- Li recomanem que comprove la validesa del certificat en la direcció següent:
Si no supera la validació del certificat, haurà de posar-se en contacte amb l'organisme emissor del mateix.
* REQUERIMENT D'ESMENA DE LA DOCUMENTACIÓ PRESENTADA EN LA CONVOCATÒRIA 2019 D'ACCIONS D'EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA GLOBAL DIRIGIDES A LA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ACTIVISTES DE DRETS HUMANS EN L'ÀMBIT DE LA COMUNITAT VALENCIANA (DOGV Núm.
Les entitats beneficiàries disposen d'un termini de 10 dies hàbils a partir de la publicació d'aquest requeriment en el DOGV perquè esmenen la falta o acompanyen els documents que es requereixen en l'annex.
TERMINI DE PRESENTACIÓ: DEL 13 Al 27 DE JUNY DE 2019, TOTS DOS INCLUSIVAMENT.
* REQUERIMENT D'ESMENA DE LA DOCUMENTACIÓ PRESENTADA EN LA CONVOCATÒRIA 2019 DE PROJECTES D'EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA GLOBAL EN L'ÀMBIT DE LA COMUNITAT VALENCIANA (DOGV Núm.
TERMINI DE PRESENTACIÓ: DEL 4 Al 17 DE JUNY DE 2019, TOTS DOS INCLUSIVAMENT.
Els documents es presentaran, en cada tràmit específic, en els terminis especificats, bé en les bases reguladores de la subvenció o en la resolució de convocatòria, o si és el cas en el termini establit en el corresponent requeriment de documentació.
- Si s'ha rebut un requeriment d'esmena (o d'un altre tipus ), la documentació haurà d'aportar-se en el termini que la Conselleria haja establit en el dit requeriment.
- Així mateix, si la normativa aplicable a l'expedient de subvencions que es tracte fixa un termini de presentació (per exemple, per a la justificació de la subvenció concedida), la documentació haurà d'aportar-se en el dit termini.
Les entitats sol·licitants (o, si és el cas, beneficiàries) adjuntaran els documents establits en les bases de la convocatòria o en la resolució de concessió de la subvenció, relatius a un expedient obert (i no arxivat):
a) En la fase de concessió de la subvenció:
- Els qui s'aporten addicionalment a la sol·licitud de la subvenció ja presentada, abans de la finalització del termini de presentació de sol·licituds.
- Els qui s'aporten com a resposta a un requeriment d'esmena de documentació en el termini establit en este.
- Els qui s'aporten com a al·legacions a la proposta de resolució el termini establit en esta.
- Els qui s'aporten com a recursos a la resolució de concessió de la subvenció.
b) En la fase d'execució de la subvenció
- Les comunicacions relatives a l'acceptació de la subvenció, reformulació del projecte, comunicació de l'inici del projecte, comunicació del pagament de la subvenció, etc.
- Les relatives a sol·licituds d'autorització d'ampliacions de termini, línies de base, modificacions o suspensions del projecte, i la resta de qüestions relatives a l'execució del projecte.
c) En la fase de justificació de la subvenció
- Les relatives a la sol·licitud d'autorització d'empreses auditores i avaluació de projectes.
- La presentació de l'informe final amb la documentació preceptiva, així com la presentació de l'avaluació del projecte.
- La presentació de comunicacions i documentació addicional a l'informe final.
- La presentació d'al·legacions i documentació requerida en les fases de liquidació i reintegrament de la subvenció concedida.
- És recomanable que, en primer lloc, reunisca tots els documents a presentar i els guarde electrònicament en el seu ordinador, de manera que posteriorment puga incorporar-los en el pas corresponent del tràmit telemàtic.
- IMPORTANT: tots els documents certificats o firmats que es presenten telemàticament hauran de ser enviats en format PDF i hauran d'incorporar les firmes digitals de les persones o entitats que els subscriguen.
Per a això l'Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana (ACCV) oferix un servici gratuït de firma de documents PDF.
Acudisca a: http://www.accv.es per a més informació respecte d'això.
- En el requeriment rebut, o bé, si és el cas, en l'apartat denominat "Quina documentació s'ha de presentar?" del tràmit de la Guia Prop a què corresponga l'expedient obert d'ajudes o subvencions a què es realitza l'aportació, apareixerà el llistat de documents a presentar.
- Si hi ha model normalitzat el document haurà de presentar-se en ell (en molts casos està disponible en l'apartat "Impresos associats" del tràmit de la Guia Prop a què corresponga l'expedient obert).
Si no hi ha tal model, els documents hauran de ser creats o demanats per la persona sol·licitant per a poder-los adjuntar per mitjà d'este tràmit telemàtic.
- L'aportació de documentació per mitjà d'este tràmit NOMÉS pot realitzar-se DE FORMA TELEMÀTICA.
- Clicant en l'enllaç directe que acaba d'indicar-se o en l'enllaç "Tramitar amb certificat" (que figura en color roig a l'inici d'este tràmit de la Guia Prop), accedirà al tràmit telemàtic, que li permetrà omplir el formulari web de sol·licitud d'aportació, annexar a continuació la documentació que s'aporta i realitzar la presentació telemàtica de tot això, obtenint el corresponent justificant de registre [(que també estarà disponible en l'Àrea Personal de la persona sol·licitant, on pot accedir-se des de la web de la Generalitat (Web de la Generalitat > Àrea personal) o des de la seua Seu Electrònica (Web de la Generalitat > Seu Electrònica > Accés a l'àrea personal)].
- L'entitat sol·licitant (o, si és el cas, beneficiària) haurà d'identificar-se amb el certificat digital de la seua entitat, dels admesos en la seu electrònica de la Generalitat Valenciana, que són els reconegut inclosos en La Llista de confiança de prestadors de servicis de certificació (TSL) establits a Espanya, publicada en la seu electrònica del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.
Més informació en https://sede.gva.es/es/web/sede_electronica/sede_certificados (vegeu l'enllaç directe en este mateix tràmit)
- Una vegada omplida la sol·licitud d'aportació de documentació, es validarà i, a continuació, s'adjuntarà el o els documents electrònics que haja d'aportar.
- Finalment, una vegada realitzat l'enviament, es registrarà d'entrada per mitjà del registre telemàtic i podrà imprimir-ne una còpia.
- La documentació aportada s'incorporarà a l'expedient obert, i serà analitzada pel personal de la Conselleria competent en eixa matèria, qui procedirà en conseqüència.
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=DGM_APD_SUGUS&version=1&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=18608
Tramitar amb certificat electrònic:
INSTRUCCIONS TRAMITACIÓ TELEMÀTICA
- Publicació Requeriment d'esmena de la documentació presentada en la convocatòria, per a l'any 2019, de subvencions a organitzacions no governamentals per al desenvolupament (ONGD), per al finançament de projectes d'educació per a la ciutadania global en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Vegeu requeriment de subsanació de la documentació presentada convocatoria Educació per a la ciutadania global 2019
Vegeu requeriment d'esmena de la documentació presentada en la convocatoria d'activistes drets humans 2019
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Aquest canal es constitueix com a punt d'accés als tràmits de consulta prèvia i d'audiència i informació pública en el procés d'elaboració de normes que s'impulsin per part de l'Ajuntament de Manresa, d'acord amb el previst a l'article 133 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
Per fer aportacions a la consulta pública prèvia o bé a l'audiència i informació pública: enllaç al formulari |
Després de les eleccions generals, ara toca el torn de les eleccions comunals i en aquesta ocasió, cal tenir molt en compte votar amb perspectiva de la infància.
Els comuns, i en general les administracions locals, són les que més properes estan als seus ciutadans.
I la ciutadania inclou, encara que no tinguin dret a vot, als nens, nens i adolescents.
Des d'Unicef Andorra i en el marc de la iniciativa global Ciutats Amigues de la Infància, treballarem els nous equip per a la renovació de la seva certificació com a Parròquies Amigues de la Infància que ja són.
Algunes de les recomanacions que estem fent aquests dies de campanya als candidats i candidats van des de treballar conjuntament amb les administracions competents per l'aprovació d'un reglament del Lleure a actualitzar o crear nous camins escolars, passant per tenir uns pressupostos comunals amb perspectiva d'infància i mesurar la inversió i alhora els resultats que s'obtenen o formar a tots els actors que treballen amb i pels infants de la parròquia en garantir els seus drets i prevenir qualsevol tipus d'abús o vulneració que se'n pugui produir.
Sense oblidar-nos de continuar promovent la participació infantil a través dels Consells Comunals donant més visibilitat a les propostes que es duen a terme sorgides dels mateixos consellers i conselleres (que qui sap potser seran futurs candidats a consols!!!).
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El Reial Madrid ha tardat pocs minuts a reaccionar a la informació publicada per Der Spiegel i revelada per Football Leaks que apunta que Sergio Ramos s'hauria dopat abans de la final de la Champions del 2017.
El club blanc ha emès un comunicat on ha negat rotundament que el seu capità hagi infrigit la normativa antidòping.
Segons apunta el comunicat, la UEFA va sol·licitar la informació pertinent i va tancar la investigació després de verificar el cas amb els seus experts de l'Agència Mundial Antidopatge, AMA i de la mateixa UEFA.
El Reial Madrid ha negat que cap informació publicada sigui certa i l'ha titllat d'"insubstancial". |
El PROINOSA Igualada ja és a Alcoi on espera l'inici del partit contra l'Alcòdiam (12:00 Lopez i Benitez), el primer desplaçament de la temporada i també el primer partit després de l'anunci d'eleccions anticipades (veieu notícia anterior).
L'expedició igualadina ha sortit a les 11 del matí d'aquest dissabte des de les Comes i ha arribat a la capital de l'Alcoià a les 6, després d'haver fet una aturada per dinar a l'alçada de Benicàssim.
L'IHC s'està a l'Hotel AC Alcoi el mateix de la temporada passada.
Això i el fet que el conductor de l'autocar de la companyia Montferri sigui també el mateix i fins i tot que el periodista de Ràdio Igualada que substitueix l'etern Buron també repeteixi de l'expedició de l'any passat, ha provocat comentaris entre els jugadors en el sentit de fer el possible per repetir el resultat o si més no d'acabar emportant-se el punts.
Un cop a Alcoi, jugadors i tècnics han fet un passeig d'una hora i mitja aproximadament pel centre històric de la ciutat per estirar la musculatura.
Després han fet una sessió de DVD on han repassat partits de pretemporada de l'Alcoi i el tècnic Francesc Monclús ha fet l'habitual xerrada tècnica abans d'un partit.
Igual que la temporada passada l'IHC deixarà que el joc el porti l'equip rival, perquè és un conjunt que té molta verticalitat però que deixa opcions al contratac si se'l defensa molt bé.
Això no vol dir que el PROINOSA surti només a defensar però si que hi haurà sempre la precaució de tenir dos homes en disposició de recuperar posicions defensives de manera instantànea.
Després la concentració ha seguit el cerimonial habitual.
Sopar, descans, esmorzar a les 8 i arribada al Francisco Laporta 1 hora i mitja abans de començar el partit.
Ara només falta aconseguir que, com l'any passat, tot i les dificultats evidents, en el viatge de tornada les malestes pesin uns punts més.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Medicina i Ciències de la Salut
NORMES REGULADORES DELS TREBALLS DE FI DE GRAU DEL GRAU EN ENGINYERIA BIOMÈDICA
D'acord amb el marc normatiu aprovat pel Consell de Govern de 7 de juny de 2011, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut estableix les següents normes reguladores del Treballs de Fi de Grau (TFG) del Grau en Enginyeria Biomèdica (GEB).
El TFG es defineix com un treball autònom i individual que permet a l'estudiant mostrar de manera integrada els continguts formatius i les competències adquirides associades al títol de grau.
El TFG correspon a 12 ECTS i ha d'estar dimensionat per poder-se desenvolupar en 300 hores.
El TFG pot ser, entre d'altres, dels tipus següents:
- Treball d'aprofundiment i síntesi a partir de revisió bibliogràfica del tema assignat
- Treball pràctic en empreses o centre de recerca
El treball desenvolupat es descriurà en una memòria escrita en anglès.
La memòria s'haurà d'elaborar seguint les indicacions facilitades al pla docent de l'assignatura.
Es farà una defensa oral del treball en anglès i en acte públic.
La Comissió Coordinadora del TFG es l'òrgan competent per decidir tot allò referent al TFG del GEB.
La comissió està integrada pel Coordinador de l'assignatura de Treball de Fi de Grau i un representant de cada un dels departaments que participin en l'ensenyament.
La Comissió està presidida pel Coordinador de l'assignatura.
La Comissió tindrà les següents funcions:
- Aprovar les propostes de TFG i els tutors corresponents
- Assignar els treballs i tutors als estudiants
- Vetllar pel bon funcionament del procés d'avaluació d'aquesta assignatura
El Coordinador de l'assignatura serà nomenat pel Cap d'Estudis del Grau.
El Coordinador serà responsable d'elaborar el pla docent, pel que són aplicables les normes reguladores dels plans
docents de les assignatures per als ensenyaments de la UB.
El professor representant de cada departament serà responsable de la coordinació dels tutors del seu departament i proposarà professors per als tribunals d'avaluació.
Matriculació i períodes d'avaluació
Per fer efectiva la matrícula es requereix que l'alumne hagi superat 180 ECTS.
El lliurament de la memòria es farà a través del Campus Virtual de l'assignatura segons el procediment i els terminis establerts.
La defensa i avaluació es durà a terme en els períodes fixats dins l'establert pel calendari d'avaluacions de la Facultat.
Responsabilitat i encàrrec docent
Els departaments proposaran els temes dels treballs, indicant el títol del treball, el nom del tutor i una petita descripció del tema i de les activitats a realitzar per l'alumne.
Assignació o elecció de temes i tutors
La Secretaria de la Facultat amb antelació suficient publicarà la llista de temes proposats.
Cada alumne matriculat podrà triar d'entre els temes proposats i els ordenarà segons les seves preferències.
La Comissió Coordinadora assignarà els temes atenent als següents criteris:
- Estada prèvia en el departament o centre que oferta el TFG, amb el vist i plau del tutor
Un alumne també podrà proposar un tema de treball a la Comissió Coordinadora, presentant-ho amb el procediment i termini que s'estableixi.
Si la Comissió considera adient el treball l'assignarà a l'alumne que l'hagi proposat.
El TFG s'ha de dur a terme sota l'orientació d'un professor director del TFG.
El director del TFG ajudarà a l'estudiant definint els aspectes a considerar, proporcionant-li les eines experimentals i bibliogràfiques necessàries per al desenvolupament del treball, i vigilant que el treball programat avanci adequadament durant el període docent.
És també responsabilitat del director vetllar per que l'estructura de la memòria s'adeqüi a la normativa.
Quan l'estudiant hagi de desenvolupar tot el TFG o una part significativa d'aquest en institucions i organismes diferents de la UB, a més del professor director ha de tenir un tutor de la institució perquè li presti col•laboració en la definició del contingut del TFG i en el seu desenvolupament.
Per a l'avaluació dels TFGs es nomenaran tribunals de dos professors, un dels quals actuarà com a president i l'altre com a secretari.
Per a la formació dels tribunals, la Comissió Coordinadora s'encarregarà de buscar els membres de cada tribunal, procurant que siguin d'àrees d'especialització diferents.
L'examen del TFG consistirà en la defensa de la memòria, oral i pública, davant del tribunal, seguida d'una discussió, també pública, amb els membres del tribunal.
La presentació tindrà una durada de 10 minuts.
El temps de discussió amb el tribunal serà com a màxim de 10 minuts.
L'avaluació del treball es farà en base a la qualitat de la memòria i la claredat de la presentació oral i la discussió.
A més de la qualitat científica i/o tècnica del treball es valorarà la capacitat comunicativa, oral i escrita, de l'estudiant, així com el grau d'assoliment de les competències generals i de les competències específiques de la titulació.
La nota l'assignarà el tribunal, havent escoltat al director.
Aquesta nota quedarà consignada en una preacta que s'entregarà a secretaria.
Per optar a matrícula d'Honor es constituirà un tribunal format pel Coordinador de l'assignatura i 2 membres escollits d'entre els que han format part dels tribunals.
Aquesta comissió revisarà els TFG i assignarà la qualificació de Matrícula d'Honor als TFG que consideri millors tot tenint en compte el nombre màxim de MH que es poden concedir.
El Coordinador del TFG un cop acabat el procés d'avaluació, després d'atorgar les Matrícules d'Honor, serà responsable d'omplir i signar l'acta.
Els períodes de qualificació dels TFGs són els establerts per a la resta d'assignatures del títol de grau.
La menció de matrícula d'honor en la qualificació no s'incorporarà a l'acta fins al final del període d'avaluació per tal de respectar el que estableix l'article 5.6 del RD 1125/2003, de 5 de setembre.
Si un estudiant sol·licita que es tanqui el seu expedient abans de que es tanqui l'acta, es considera que renuncia expressament a qualsevol MH, si hi tingués dret.
Les memòries dels TFG més rellevants es publicaran a l'Espai del Grau i de l'assignatura del Campus Virtual de la UB, sempre que l'autor de la memòria ho autoritzi.
Es fomentarà que l'estudiant utilitzi llicències lliures en la publicació dels treballs per facilitar la difusió i la reutilització de l'obra.
Els drets de propietat intel·lectual o de propietat industrial dels TFG queden regulats en els termes i condicions previstos en la legislació vigent.
Normativa dels Treballs de Fi de Grau de la UB
Clínic, Bellvitge i Sant Joan de Déu |
Aquest dissabte, molts rubinencs han aprofitat els descomptes i les promocions de final de temporada que els comerciants han dut a terme durant el Fora Estocs.
Durant tot el dia, els comerciants han exposat els seus articles rebaixats en parades al carrer, una bona oportunitat per donar-se a conèixer entre la ciutadania.
Els comerços participants majoritàriament han estat del centre, tot i que establiments dels barris també han baixat a l'illa de vianants per arribar a nous públics.
Sens dubte, el Fora Estocs ha estat una excel·lent oportunitat per a nous comerços.
A banda dels productes rebaixats, el Fora Estocs també ha anat acompanyat de nombroses activitats infantils, sobretot a Maximí Fornés, i fins i tot un photocall a la plaça Pere Esmendia amb personatges de ficció de Juego de Tronos i Star Wars.
mare meva, no hi ha manera.... quan un organitza una activitat, a l'acabar fa una reflexió, objectivament analitza com ha anat, les opinions... i per a la propera intenta millorar.
Amb les activitats dels comerciants, no hi ha manera, no se si es que no fan autocrítica o es que no son capaços de veure-ho.
I, efectivament, el que triomfa, les activitats infantils.... i si haguessin fet una fira d'algu de menjar que a Rubí serveixen per guarnir cap altra activitat, també hagués triomfat.
La fira de la coca de llardons, per exemple
Hi ha algunes mancances, com a tot arreu, però la meva familia i sobretot els meus petits, van gaudir molt de les activitats infantils del carrer maximí fornés i jo vaig aprofitar per comprar roba a un parell de botigues de nens.
El comerç de Rubí és cutre i poc atractiu.
Es salven 4 botigues....A més la el muntatge d'una festa com el fora estoc deixa molt de desitjar...
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
El PSC reclama desenvolupar un sector industrial amb fàbriques intel·ligents que fan ús de tecnologies digitals, de robots i d'intel·ligència artificial, transformant des del principi fins al final el procés de producció, fent ús d'energies netes
El Parlament, a proposta de PSC-Units, ha instat el Govern a presentar abans de finalitzar el mes de maig una avaluació complerta del Pacte Nacional per la Indústria, així com un pressupost associat a les propostes d'accions contingudes dins el Pacte per a l'any 2019.
Romero, ha alertat a la Consellera Chacón que "és hora de fer front a reptes que ens presenta la quarta revolució industrial", i per això li ha reclamat "desenvolupar un sector industrial amb fàbriques intel·ligents que fan ús de tecnologies digitals, de robots i d'intel·ligència artificial, transformant des del principi fins al final el procés de producció, fent ús d'energies netes"
La diputada socialista ja va recordar a la consellera en el ple anterior que la indústria és un sector estratègic del país: "és el sector que més exporta, més inverteix en innovació, més ocupació de qualitat genera i llocs de treball de qualitat, estables i ben remunerats" i va lamentar que, malgrat que el passat mes de juliol PSC-Units ja va demanar la compareixença de la directora general d'Indústria, per fer balanç del Pacte Nacional per la Industria, "encara no hi hagi cap valoració feta d'un pacte que finalitza el 2020" i que hauria de suposar en la seva finalització un pressupost de 18.000 milions d'euros.
La moció presentada pels socialistes es centra en "tres dels reptes que la indústria té per endavant": L'economia circular i l'energia, la transformació del sector de l'automòbil, i la intel·ligència artificial, instant el Govern a plantejar un millorament de l'eficiència energètica d'un mínim del 2% anual en la indústria, mobilitat i edificis, per assolir una disminució del 32'5% del consum final d'energia el 2030 i aconseguir un teixit econòmic més competitiu, presentar un pla estratègic integral de suport al sector de l'automoció per facilitar la seva transformació a través del consum de les energies netes, i presentar també una Estratègia Catalana per a la Intel·ligència Artificial per fomentar la I+D+I en aquest camp.
Romero ha lamentat que el Govern "no estigui treballant de manera contundent i valenta en aquests reptes que ens han de permetre afrontar el futur de la indústria amb totes les garanties per tal de guanyar en competitivitat, generar riquesa i llocs de treball de qualitat" |
Per mar de fons i onatge, ara a es prohibeix el bany 🔴 a 5 platges:
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'Escola Folk del Pirineu ha anunciat la seva participació en el disc d'aquest any de la Marató de Televisió de Catalunya.
El centre docent especialitzat en la música d'arrel tradicional de la serralada ha fet públic un vídeo en què alumnes de l'escola acompanyen el músic Cesk Freixas en una versió de la cançó 'El Món', que es va fer popular els seixanta amb la la versió original d'Enrico Sbricooli, conegut com Jimmy Fontana.
A l'enregistrament hi prenen part nois i noies alumnes de l'Escola Folk de Bellver, la Molina, Montellà, Arsèguel, Éller, Lles i Pedra.
Els responsables de l'escola, amb la coordinació del músic i activista cultural Tito Pelaez, van començar a organitzar l'enregistrament amb els directors de la Marató de Televisió de Catalunya abans de l'estiu.
Sota un contracte estricte de secretisme perquè no es fessin públics els temes del nou àlbum -un dels més venuts mai al món en una sola jornada- els alumnes de l'Escola Folk es van desplaçar a Terrassa per prendre part en la sessió d'enregistrament.
En la jornada, els joves músics del Pirineu van tocar l'acordió diatònic per fer l'acompanyament a Freixas.
La versió d'El Món de CesK Freixas compta també amb la participació del cor 'Ol'green' que es va fer popular arran de la seva aparició al concurs de Televisió de Catalunya ' Oh Happy Day '.
L'Escola Folk ha fet circular el vídeo resultant de la gravació a través de les xarxes socials aconseguint una gran difusió a la Cerdanya i el Pirineu.
El disc de la Marató es posarà a la venda el diumenge dia de desembre, al preu de 10 euros, amb tots els diaris d'àmbit català, entre els quals Regió7. |
Centre d'utilització pública, concertat amb el Servei Català de la Salut i amb l'Institut Català de Servei Socials.
L'Àrea d'hospital atén als malalts amb processos aguts; consta de 159 llits distribuïts en set unitats d'hospitalització.
La residència acull a ancians sans i malalts amb patologies cròniques, progressives i amb problemàtica social afegida.
Els criteris d'ingrés més importants son: el grau de necessitat i la urgència de cada cas.
La residència té una capacitat de 169 places distribuïdes en diferents unitats.
L'hospital disposa de les especialitats mèdiques i quirúrgiques següents: |
La sala plena per la presentació de la ILP per una educació pública
La seu central de la Universitat de Barcelona va ser l'escenari ahir de la presentació en societat de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per elaborar una nova llei educativa.
Una norma que garanteixi una escola pública, laica, popular, coeducadora i inclusiva, aspectes tots ells que, segons els col·lectius i docents que la impulsen, no es donen plenament en en marc de l'actual llei d'educació, del 2009.
Amb un grapat de les 50.000 signatures ja recollides, necessàries perquè el Parlament de Catalunya admeti almenys debatre sobre la proposta, i amb un termini encara de més de dos mesos per aconseguir totes les firmes, els promotors de la ILP van organitzar una presentació oberta a la UB per explicar el projecte, que va néixer el juny del 2013 en una assemblea groga del Maresme.
"Vam entendre que calia passar de la protesta a la proposta", recorda Empar Navarro -professora d'un Institut de Nou Barris i una de les ponents ahir-, fent referència al cicle de reivindicacions de més de dos anys contra les retallades pressupostàries en educació.
La presentació va comptar amb la intervenció de diversos docents, inclús d'algunes famílies d'escoles afectades per barracots i per amenaces de tancaments.
Entre tots van anar desgranant els diferents aspectes de la proposta de llei, però als inicis l'acte es va centrar sobretot en la vessant econòmica i en la reivindicació d'una educació pública allunyada dels interessos d'empreses privades i de les dinàmiques de retallades fruit de la crisi actual.
Els culpables en van ser el periodista Antonio Baños i el pastisser i economista Josep Manel Busqueta, que van elaborar un discurs alertant que l'educació s'ha convertit en "un nou mercat per al capital financer".
"El capitalisme ha fet de la vida un mercat: la mort, el cos, la vellesa, la intimtat, l'oci, el coneixment... i també l'educació", assenyalava Baños.
Aquesta voluntat de fer negoci, segons el periodista, a més del propi lucre, comporta també conseqüències perilloses per una societat com és "la reproducció de les elits, que accedeixen als millors centres" i "un formateig", que segons Baños consisteix en fer pensar des de ben petits que allò privat preval per sobre d'allò públic.
"Hem de treure l'educació de les mans privades", sentenciava.
De fet, la ILP és trencadora en aquest aspecte, ja que aposta per una xarxa de centres educatius, des de l'escola bressol fins la universitat, que siguin de titularitat pública.
El que proposa és un procés de "desconcertació" de les escoles concertades, que en un termini d'uns anys haurien d'escollir entre convertir-se en privades -amb diners únicament privats- o públiques.
"Som probablement l'única generació que, sent filla de classe treballadora, hem tingut accés a la universitat", constatava Busqueta, que va emmarcar la seva intervenció en l'actual cicle de crisi.
"La gestió d'una societat endeutada, entregada al rescat dels poderosos, ens ha conduït a un escenari de retallades, de despossessions en forma de privatitzacions i d'autoritarisme", assenyalava.
La reducció de més d'un 20% del pressupost en Ensenyament n'és un exemple, segons Busqueta, que considera la ILP com una acció de "resistència per demanar allò obvi: una educació pública, universal i de qualitat".
La ILP concreta demandes que no consten a l'actual Llei d'Educació de Catalunya, i en reitera d'altres que, segons els seus promotors, no es compleixen malgrat constar al text.
Una de les novetats de la iniciativa legislativa és que fixa un finançament mínim per al sistema educatiu "d'acord amb la importància que té l'educació": el 5,4% del PIB, en consonància amb la mitjana europea -a Catalunya és del 4%.
També recupera conceptes com la "recuperació de la democràcia" als centres educatius o el reforç de l'autonomia de centres, que segons els promotors fins ara ha significat poc més que donar més poder als directors d'escoles i instituts a través del decret de plantilles.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Pla sencer de Gabriel Rufián i Joan Tardà durant l'acte final de campanya d'ERC, el 26 d'abril de 2019.
Oriol Junqueras ha demanat aquest divendres ''esforçar-se fins l'últim moment'' perquè el 28-A no falti cap vot republicà a les urnes.
Junqueras ha fet una crida a la mobilització i als indecisos per concentrar el vot dels qui volen ''canviar profundament la realitat'' en ''l'únic partit independentista que pot guanyar aquestes eleccions''.
En una connexió des de la presó de Soto del Real al costat del candidat al Senat, Raül Romeva, el líder d'ERC i candidat al Congrés ha recordat ser el partit que fa ''més temps' que treballa per la independència i per això ha defensar que ''millor que ningú'' poden ''culminar el camí cap a la república catalana''.
ERC ha escollit Badalona per tancar la campanya electoral en un acte en el qual també hi ha participat la secretària general del partit, Marta Rovira.
Oriol Junqueras ha recordat el treball d'ERC per la independència ''molt sovint en solitari'' per reivindicar-se com el partit ''més independentista'' de tots els partits.
En la connexió des de la presó, Junqueras ha demanat mobilitzar el vot d'última hora i més indecís i guanyar al Congrés al Senat, i a les municipals perquè ''ens hi juguem tant, que ens ho juguem tot.''
Per Junqueras, el PSOE ''no és de fiar'' perquè va pactar amb Cs el 2015, va aprovar el 155, va permetre la investidura de Rajoy, va permetre que el PP es mantingués al govern i només va presentar una moció de censura, segons el líder republicà ''quan no va tenir una altra opció''.
També ha recordat que es va aixecar de la taula de negociació dels pressupostos per ''la por'' que li va produir la manifestació a Colon, i ha contraposat aquest bagatge amb els 88 anys d'història ''impol·luta'' d'ERC, sense cap cas de corrupció i ''fidel a Catalunya i a la República'' Per això, creu que es mereix ''la confiança'' i un ''últim esforç perquè tothom voti ERC''.
El líder d'ERC ha estat acompanyat de Raül Romeva, candidat del partit al Senat, que ha fet una crida a demostrar diumenge que ''la gran majoria d'aquest país és republicana, demòcrata i està decidida a no deixar-se atemorir''.
Romeva ha alertat que ''no hi ha marxa enrere després del 28-A'' i per això ha insistit en aprofitar la jornada perquè ERC sigui una força ''determinant'' que influenciï governs i polítiques.
En un míting a la plaça de la Plana de Badalona i davant més de 2.000 persones, els líders d'ERC han tornat a fer doncs, una crida al vot útil i al votant socialista i catalanista.
Gabriel Rufián, número 2 al Congrés, ha demanat el vot de la gent que es planteja votar el PSC ''amb el nas tapat'' però que els fa tanta ''ràbia, vergonya o fàstic'' la fotografia de Miquel Iceta amb Albiol.
Rufián ha afegit que es dirigeixen a aquests votants amb qui comparteixen ''els valors de la democràcia''.
Rufián també ha volgut mostrar el seu agraïment a Joan Tardà, fent-lo pujar de forma improvisada a dirigir unes paraules al públic que omplia la plaça.
Tardà ha defensat que ''no hi ha res més revolucionari'' que afirmar que ''ningú no és més que ningú'', i ha recalcat venir a ''garantir la felicitat de les persones''.
El darrer acte d'ERC també ha comptat amb una connexió des de Ginebra amb Marta Rovira, secretària general del partit.
Rovira ha fet també una crida a la participació i a defensar que ''tenir un vot per decidir ñes un privilegi que s'ha de saber aprofitar''.
Per Rovira, les eleccions del 28-A van ''de llibertat'' i ha reiterat que votar ERC és votar a favor de la ''llibertat, la dignitat i la república'' per no utiltizar-lo per ''avalar les crosses del règim del 78 o que han fet servir l'aplicació del 155''.
''Utilitzeu el vot amb fermesa i claredat'' ha remarcat Rovira, visiblement emocionada per la connexió en directe per primera vegada en un any amb Junqueras i Romeva.
Rovira els ha enviat un missatge d'estima i ha recordat que lluita ''cada dia'' perquè puguin torna r a fer política.
Marta Rosique, Carolina Telechea, Mirella Cortés, Oriol Lladó, Diana Riba, Elisenda Alamany o Joan Josep Nuet són algunes de les veus d'ERC que han participat també en aquest darrer acte de campanya, així com el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent.
Torrent ha postulat ERC com ''el triple vot útil que pararà els peus al feixisme i a l'extrema dreta'' i que evitarà ''que Arrimadas sigui ministra''.
Per això, Torrent a fet una crida a fer ERC decisius per aconseguir una ''solució democràtica al conflicte''.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Un jutge canadenc va concedir ahir la llibertat sota fiança a la vicepresidenta de Huawei, detinguda al Canadà per ordre directa del Govern dels EUA
El jutge William Ehrcke, del Tribunal Suprem de la província de Colúmbia Britànica, va dictar que Meng Wanzhou, directora financera del gegant tecnològic xinès Huawei, podria ser alliberada amb una fiança de 10 milions de dòlars canadencs.
"El risc que no es presenti davant el tribunal (per a una audiència d'extradició) pot ser reduït a un nivell acceptable, imposant les condicions de fiança proposades pel seu assessor", va indicar el jutge, per després estipular que l'executiva ha d'acudir de nou al jutjat el proper 6 de febrer.
La decisió, però, va ser adoptada poques hores després que els funcionaris xinesos van arrestar Michael Kovrig, exdiplomàtic canadenc que treballa actualment a la Xina per al centre de pensament Grup de Crisi Internacional (ICG, per les sigles en anglès).
L'alliberament de Meng està condicionada a lliurar els seus dos passaports, residir en una de les dues residències de la ciutat de Vancouver, fer servir una turmellera de vigilància i ser vigilada tot el dia.
A més, no podrà sortir de casa entre les 11 pm i les 6 am.
Meng, que és a més filla del fundador de la companyia, va ser detinguda el passat 1 de desembre a l'aeroport de Vancouver, al Canadà, i s'enfronta a l'extradició a EUA sota l'acusació d'haver violat les sancions imposades per Washington a l'Iran.
Com a conseqüència d'aquesta mesura, la Xina va convocar els ambaixadors dels EUA i Canadà a Pequín (la capital xinesa), amenaçant amb imposar severes conseqüències llevat que Meng fos alliberada de forma immediata.
La detenció de l'executiva de Huawei té lloc mentre Washington i Pequín lliuren una guerra aranzelària, que podria escalar, tot i la treva pactada recentment entre el president nord-americà, Donald Trump, i el seu parell xinès, Xi Jinping, al marge de la recent cimera del G-20 a l'Argentina.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Al bell mig de Gràcia, al mateix barri barceloní on va nàixer, hi ha la casa de Txell Bonet.
L'hauria d'estar compartint amb Jordi Cuixart, tal com feia fins el 16 d'octubre de 2017.
Té al seu fill, un xiquet que corre per la casa i veu son pare, cada dia, reflectit en les nombroses fotos que pengen per les parets.
Bonet i Cuixart s'havien traslladat a inicis de l'any passat, poc abans dels dies d'ebullició que van servir per assenyalar el seu home, el president d'Òmnium Cultural.
L'adversitat de la situació ha reforçat el caràcter de Txell, que se sent forta i plena de vida.
Entrevista gravada el 31 d'agost de 2018.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Quina és la història d'aquesta casa?
El Jordi és nascut a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) i jo a Gràcia, aquest barri.
Va ser una mica atzarós venir a aquesta casa.
Tant el Jordi com jo vam marxar de casa dels nostres pares molt joves.
Ell potser amb 19 anys, jo amb vint i pocs.
Però jo sempre he viscut en aquest barri.
El que passa és que ens vam mudar molt ràpidament tot just abans de tenir el nen.
Quan vaig tenir-lo em vaig adonar que era impossible fer res i encara no ho hem traslladat tot, tot i que ell ja té aquí les seves coses.
Per tant, es van mudar ací l'any passat.
Quan el nen tenia sis mesos el Jordi ja no hi era, pel que hem viscut en aquesta casa poc temps.
Jo vaig fer audiovisuals, el que passa és que he treballat molt fent programes de ràdio i televisió.
Sí, té l'empresa en un poble que es diu Sentmenat, que està una mica més amunt de Sabadell.
Jo a vegades col·laborava en els actes d'Òmnium Cultural com a presentadora i ens vam conèixer en un d'aquests esdeveniments literaris.
Potser algun cop ens havíem creuat, però quan vam parlar per primera vegada va ser en aquell moment, dalt de l'escenari.
Sí, quan vam començar la relació sí.
Quan la qüestió política es comença a agreujar, Òmnium és situada com una de les entitats protagonistes de tot el que estava passant.
La manera de fer del Jordi és posar els cinc sentits en tot el que fa.
Estigui en una manifestació l'11 de setembre amb milions de persones o vagi a un poble molt petit amb quinze persones.
El grau d'intensitat, quantitat i qualitat el posa en tot.
La judicatura espanyola ha estat qui ha posat el focus en les entitats que lideraven les voluntats de la societat civil.
Jo crec que tot això ho ha començat el poble de manera espontània.
Recordo perfectament que la concentració del 20 de setembre la va començar el poble, espontàniament.
El Jordi tenia el telèfon apagat i em van trucar a mi per avisar-me del que havia passat i que el carrer estava ple.
En el cas de les manifestacions en què s'ha demanat el dret a l'autodeterminació, també ha estat el poble qui les ha impulsades.
Potser Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana s'hi van implicar.
També hi ha els primers referèndums organitzats a nivell local.
Per tant, crec que el poble és molt fort i la judicatura espanyola ha volgut criminalitzar les entitats que fan una mica de paraigües de la voluntat del poble.
Jordi Cuixart és activista de tota la vida?
Ell sempre ha estat una persona de molt caràcter i emprenedoria.
Recordo l'última tarda abans d'entrar a la presó, l'última persona que vam anar a veure, a banda dels seus pares.
Era un senyor que no era ni del seu nucli d'amics.
Li vaig preguntar que com és que l'havia anat a veure.
I em va dir que era qui li havia portat en cotxe a ell, al Jordi, a Barcelona, quan va anar a la primera manifestació amb 15 anys.
Jordi i jo som de la mateixa generació, vam néixer l'any 1975, i ell el tema de la independència el tenia clar des de jove.
Sempre ha tingut aquesta inquietud.
Alhora, amb 25 anys va muntar la seva primera empresa.
Portava des dels 18 anys treballant en un sector i va decidir anar pel seu compte.
Ell, a més, és un perfil d'empresari que sempre reivindica.
Li agrada tenir els seus empleats contents, té empleats amb Asperger o síndrome de down.
Si els treballadors demanen cursos, els tenen.
És una persona molt activa des del punt de vista social, molt generosa, no li fa por començar de zero ni els reptes.
Ell és soci d'Òmnium Cultural des de l'any 1992.
També ho va ser d'Amnistia Internacional.
I després va ser tresorer d'Òmnium perquè un senyor de FemCAT, la Fundació d'Empresaris de Catalunya, el va proposar.
I va tenir un paper molt important a l'hora d'anar independitzant l'entitat de qualsevol tipus de subvenció.
Ell sempre ha estat en el mateix sector empresarial, l'industrial?
Va començar escombrant i va acabar fent la volta al món tres vegades en un any.
És una persona súper autodidacta.
Ha après anglès en un curs de casset i anant pel món, sobre la marxa.
El seu activisme sempre ha estat lligat a la cultura?
Ell va nàixer en una família de treballadors i és molt sensible a les persones de classe treballadora que lluiten pel seu ascens social.
La seva mare és d'origen murcià i ell va tenir un tiet que era amic o conegut de l'escriptor Paco Candel.
Aquest tiet, de cop i volta, va muntar una llibreria a Santa Perpètua, amb aquest esperit de la literatura catalana allà pels vuitanta i noranta, quan el Jordi era adolescent.
I el seu tiet el va marcar una mica pel seu ambient cultural, el seu perfil de persona que s'enamora de la literatura catalana, per aquesta cultura d'acollida.
Tenia una casa en un lloc que es diu Santiga, de Santa Perpètua, on es feien un tipus de trobades de carrer, d'esquerres, popular, però que no deixaven de ser trobades poètiques.
A ell, tot això li va calar molt.
Ell es va autoeditar el llibre de poemes que va fer.
Potser no és d'aquells que se sap tota la història de la literatura, però és dels qui es llegeix el diccionari sense haver pogut anar a la universitat.
I això crec que és molt important, perquè marca molt aquest caràcter tan transversal del Jordi.
A casa sempre hem procurat tenir el mòbil apartat del nen per allò que acabat de néixer no et veiés sempre amb un mòbil a la mà.
Jo em vaig despertar abans que ell, i mentre ell dormia em van trucar per dir-me «si us plau, si us plau, que es posi el Jordi, que té el mòbil apagat».
Si has vist el documental del 20S, comprovaràs que aquell dia tenia un refredat ben fort.
El Jordi va anar cap allà i al migdia, a la plaça Sant Jaume, hi va haver una concentració en què diverses entitats van denunciar el cop policial que s'estava produint.
Jo en cap moment vaig pensar que passés res perillós, perquè s'estava exercint el dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.
Com que cap al vespre tot es va anar allargant, jo vaig estar aquí amb el meu fill, al sofà.
Recordo veure per TV3 que hi havia un cordó policial i que el deixaven ben net perquè els agents poguessin sortir.
I recordo fins i tot el moment en què es van pujar a dalt dels cotxes per desconvocar la concentració.
No ho vaig veure com una amenaça, perquè s'estava exercint la llibertat de manifestació.
I quan ells van pujar al cotxe no ho van fer com un acte de vandalisme, sinó per justament desconvocar una concentració espontània en què ells van fer de mediadors.
Ell havia de votar a Sabadell, tot i que ja estava empadronat aquí, a Barcelona, des que va nàixer el nen.
Però suposo que encara figurava en un altre cens.
A partir del 20S jo treballo de fixer per a una televisió canadenca, perquè parlo francès.
Llavors, la nostra vida va entrar en una bogeria total.
Jo vaig començar a treballar amb els canadencs sense horari, i a més a més amb el decalatge que hi ha que a les 12 de la nit d'aquí són les 6 de la tarda allà.
A més, els canadencs són uns workaholics i feien cròniques en qualsevol moment.
Per tant, l'1 d'octubre el recordo molt bèstia, perquè a les 4 del matí me'n vaig anar al col·legi en què havíem decidit fer les cròniques.
Va ser una mala tria, entre cometes, perquè era un col·legi de carrers per a vianants on no van descarregar, perquè era més complexa la situació en carrers tan estrets.
I jo aquell dia el vaig viure amb molta intensitat, tota l'estona amb periodistes traduint-ho tot.
Jo pujava a casa de veïns que no coneixia de res a traure la llet per al meu fill.
A la nit, amb un amic meu català que viu a París, vam anar a la Plaça Catalunya.
D'una banda, la violència va ser abominable.
Però també s'havia aconseguit fer el referèndum.
El dia 2 el vaig viure molt malament perquè vaig seguir la reacció a Europa.
Cada partit feia declaracions i molta gent no va condemnar la violència, que és igual de dolent que fer-la.
Clar, jo tenia un nen molt petit i era molt sensible a la violència.
L'amenaça de la violència era una cosa que no havia viscut i que va aparèixer per primer cop l'1 d'octubre.
I a més, el dia 3 pel matí, el Jordi va rebre la citació judicial per al dia 6.
El 10 d'octubre com el van viure?
Recordo haver-ho vist en família a casa de la meva germana.
Crec que el Jordi estava al Parlament.
Jo a partir de la violència de l'1 d'octubre, i sobretot des del dia 16, quan encarceren el meu company, visc com en un videojoc, en dues pantalles en les quals m'he quedat.
A mi em va fer gairebé més mal que no es condemnés la violència que el no reconeixement internacional.
A mi això és una cosa que se m'ha quedat molt a dins.
A nivell diplomàtic, la majoria de països -els que no són els cinc de grossos en població d'Europa- estic convençuda que estarien d'acord amb la independència de Catalunya.
Només cal mirar d'on venen ells: Noruega no està a la Unió Europea però es va independitzar amb el vistiplau de Suècia; Finlàndia estava amb els russos; Lituània, Estònia, Eslovènia...
Si nosaltres fóssim un país no capitalista, que poguéssim començar des de zero i entrar en un circuit per començar a ser capitalistes, la Unió Europea estaria encantada que fóssim un nou estat.
Però econòmicament i estratègica, no ho està.
Llavors, pot haver un cert desencís si t'adones que l'economia és allò que més marca.
A mi m'ha atrapat molt la no condemna de la violència.
Jo sempre penso en la declaració del 27 d'octubre, que em va pillar a Madrid, esperant que fos el dia següent per anar a veure al meu company a Soto del Real.
Des d'aleshores m'he enfocat molt a denunciar la seva situació.
I des de llavors no estic tant en la lluita per la independència i per la República, que penso que són eines necessàries perquè tot s'arregli.
Imagine que no esperaven que el 16 d'octubre l'empresonaren.
I jo li deia al Jordi tota l'estona: «porta un llibre de família a la Carmen Lamela quan declaris».
Jo pensava que tenint una criatura de tants pocs mesos no s'atrevirien a posar-lo en presó preventiva, perquè patiria un dany irreparable.
Va ser excessiu a tots els nivells.
Aquesta presó preventiva està contra la jurisprudència d'Espanya i de l'ordenament jurídic.
Perquè si tu ets un perill públic has d'estar a la presó, però ell no ho és.
I en canvi, cada dia que passa a la presó és un dia que no està amb el seu fill, i això sí que és un dany a la societat i en concret a una persona.
La convenció de drets de l'infant té un comitè perquè s'apliquin els drets dels infants i es vetllin.
I el 2011 van fer unes jornades pels drets dels nens amb pares empresonats.
I deien «home, quan sigui per un tema de presó preventiva, sempre poden haver alternatives».
La polsera, el passaport, l'arrest domiciliari...
El temps que ell no ha passat amb el seu fill durant el primer any de vida quan comença a menjar, parlar, caminar...
Això no li ho tornarà ningú mai.
I el vincle que s'ha de crear entre pare i fill, la creació del cervell del meu fill...
El meu fill creix creant unes estructures mentals i familiars amb un pare invisible.
No hi ha una bona edat per tenir un pare a la presó.
Però és que si no vigilo no sap que té pare.
I després vindrà aquí i trobarà un estrany dormint on dorm ara ell.
A més, el 16 d'octubre, quan vam veure que al Josep Lluís Trapero li retiraven el passaport, en aquell moment vaig pensar que la mesura seria similar.
Va ser molt bèstia que anessin a la presó.
El 27 d'octubre m'ha dit que estava a Madrid, totalment aliena al que estava passant al Parlament.
No sé fins i tot si ho vaig poder seguir.
Tampoc no li va preocupar massa, pel que veig.
No tenia ganes d'anar a la plaça Sant Jaume amb el meu home a la presó.
Jo sóc una persona molt pràctica.
I quan hi ha una situació em col·loco allà on veig que puc ser útil.
I contra una cosa que jo no hi puc fer gran cosa, en aquell escenari no m'hi col·loco.
No tenia ni expectatives ni deixava de tenir-ne.
A partir del dia 16 només pensava en quines coses fer pel meu home i en la realitat de tenir-lo a la presó.
La incomunicació d'una persona quan entra a la presó i la sensació que vaig tenir...
Tothom es volia comunicar amb el Jordi, saber com estava, fer alguna cosa...
Això és una pressió tan bèstia que mentalment és impossible que comencis a fer conjectures de la independència o no.
Seria fals que et digués alguna cosa sobre el 27 d'octubre.
Quina edat tenen els seus sogres?
I el Jordi té dues germanes grans.
Destacaria algun suport durant aquest temps?
A mi em serveix tant que la Joan Baez en un concert parli a favor dels presos polítics de tot el món com que a vegades vagi pel carrer i vegi persones molt humils, que pot ser no tenen cap tipus de projecció social, amb un llaç groc.
A mi el meu home no m'ha fet res.
Aquesta amenaça és externa, i davant d'això t'alces i lluites.
No és una punyalada inesperada ni una decepció vital.
Si tens la consciència tranquil·la, això et dona una pau interior per poder-te defensar.
Sí que és cert que estem forts, però és una situació difícil de gestionar.
Jo faig moltíssima feina de despatx.
Si fem la projecció social és perquè tenim la necessitat d'agrair a les persones el seu suport.
Però hi ha situacions d'estrès, d'arribar a tot, i de vegades és impossible.
Jo tinc molt poc de temps per la reflexió interior, però ell sí.
I està tranquil per la feina feta.
A la seva manera, té la seva felicitat.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
MADRID, 12 Maig (EUROPA PRESS) -
El president de Cuba, Raúl Castro, s'ha reunit aquest dilluns a l'Havana amb el seu homòleg francès, François Hollande, en una trobada en què els dos dirigents han parlat sobre l'estat de les relacions bilaterals, que han qualificat de "molt positiu", i sobre les "àmplies potencialitats existents per al seu continu desenvolupament en diferents sectors".
Així ho ha informat el diari oficialista cubà 'Granma', que ha ressaltat que ha estat una trobada "cordial" en què els dos dirigents també han dialogat sobre altres temes d'interès de l'agenda internacional.
Hollande ha estat acompanyat per Jean-Pierre Bell, enviat personal del president per a Amèrica Llatina i el Carib; Jacques Audibert, conseller del President; i Jean-Marie Bruno, ambaixador de França.
Per part cubana hi han participat Ricardo Cabrisas Ruiz, vicepresident del Consell de Ministres; Bruno Rodríguez Parrilla, ministre de Relacions Exteriors; Rodrigo Malmierca Díaz, ministre de Comerç Exterior i la Inversió Estrangera; i Héctor Igarza Cabrera, ambaixador de Cuba a França.
Abans de fer l'esmentada trobada, Hollande ha advocat des de l'Havana pel final de l'embargament comercial imposat pels Estats Units a Cuba des de fa més de mig segle, en el marc d'un històric viatge que inclou també ministres i empresaris francesos.
El president francès ha reiterat davant d'estudiants de la universitat de l'Havana que és partidari de l'"anul·lació" de l'embargament nord-americà, decretat l'any 1962.
En aquest sentit, ha dit que, perquè l'"obertura" de l'illa pugui ser una realitat, cal la supressió de "les mesures que perjudiquen el seu desenvolupament", segons 'Le Monde'.
La d'Hollande és la primera visita d'un president francès a l'illa en més d'un segle i la primera d'un cap d'Estat occidental d'ençà que el passat 17 de desembre Castro i el president estatunidenc, Barack Obama, anunciessin que els dos països reprendran les relacions diplomàtiques.
El mateix Hollande ha recordat la importància d'aquesta visita durant el seu discurs.
"Vinc com a president de la República francesa però també com a representant d'un membre fundador de la Unió Europea; és Europa la que és present avui", ha afegit.
El president francès també ha destacat els paral·lelismes històrics entre França i Cuba, tot i que ha admès que queda camí per recórrer.
Així, ha pronosticat un escenari amb més col·laboració en àmbits encara sense explotar com la medicina, l'educació o fins i tot "la prevenció de catàstrofes naturals".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Internacionalització, emprenedoria, excel·lència, relacions amb la societat i el món empresarial... són alguns dels termes indispensables en qualsevol discurs sobre la universitat, sigui quina sigui aquesta i sigui qui sigui qui el faci.
Com no podia ser altrament, tots ells han estat presents en les recents eleccions a la UIB, en els programes i discursos dels candidats.
Hi ha, però, diversos aspectes d'aquests termes que ja fa estona que em tenen força intrigat, perquè no sé si és que no els he acabat d'entendre -que seria el més probable- o bé que estan farcits de contradiccions, properes a l'oxímoron.
Per exemple, i pel que fa a la internacionalització, entenc que es tracta de captar i exportar talent, tant professors com estudiants.
Simplificant, la internacionalització del professorat vindria, essencialment, a través de la recerca i, en això, fins a les retallades, s'havia avançat molt i el camí estava ben marcat.
Però, pel que fa als estudiants, la cosa resulta un mica més complicada, atès que, Erasmus a part, resulta difícil captar alumnes quan els títols, tant de grau com de màster, no estan dins la norma europea i internacional.
Malgrat tot el rebombori de Bolonya, aquí els programes de grau són de 240 crèdits -quatre anys- i els de màster són de 60 crèdits -un any-, quan arreu del món els graus són de 180 crèdits i els màsters, de 120 crèdits.És una situació similar a la de l'amplada de les vies del tren, pensada amb l'objectiu d'evitar invasions, va ser -i encara és- un entrebanc important per a la integració d'Espanya a Europa.
Les titulacions universitàries aquí tenen una amplada de via diferent de les de la majoria de la resta del món i per resoldre els entrebancs que això significa no n'hi ha prou d'exigir coneixements d'una tercera llengua -que s'han d'exigir-, sinó que s'ha de fer alguna cosa més, començant per adoptar la mateixa amplada de via.
Pel que fa a l'emprenedoria i a les relacions amb el món empresarial, acostuma a haver-hi un discurs únic: cal que la universitat s'acosti a l'empresa, la qual cosa està molt bé, però no deixa de ser una visió molt parcial, atès que no aniria gens malament que l'empresa s'acostés a la universitat.
Probablement -i vistes com estan les coses en el món empresarial- anar allà on són ara mateix no sigui del tot desitjable, per ventura s'haurien de trobar en un lloc més convenient per a les dues bandes, però no està gens clar que el teixit empresarial estigui en condicions d'assumir el repte de convertir en negoci, en activitat econòmica, les innovacions sorgides de les universitats, com tampoc no està gens clar que hi hagi suficient capital disponible per assumir els riscos necessaris per a finançar aquesta casta d'aventures.
Dit altrament, sembla que l'esforç no ha d'involucrar només una de les parts i no pot anar només en una direcció.
I de la connexió amb la societat?
No es pot dir gran cosa que no s'hagi repetit també a tort i a dret.
Un dels principals agents prescriptors de la tasca que es fa a la universitat són els seus estudiants i graduats i, en termes generals, això tampoc no sembla que vagi gaire fi.
I ja que tenim els resultats de les eleccions a la UIB ben frescs, no és gens sobrer intentar veure l'escassa participació dels estudiants com un indicador d'aquesta manca de connexió.
Habitualment s'interpreta aquesta minsa participació amb arguments de l'estil que, com que el seu vot compta molt poc amb la ponderació del sistema actual (un 25 per cent, en el cas de la UIB), no hi ha manera de mobilitzar-los perquè votin.
El fet és que, en el millor dels casos, acostumem a recordar-nos d'ells només per incitar-los a anar a votar i difícilment podrà créixer el prestigi i la consideració social de la universitat sense la complicitat -no renyida amb el rigor- que s'hauria de generar a les aules i en els passadissos que hi duen.
I és que, sens dubte, un dels reptes més importants que haurà d'encarar el nou equip de govern de la UIB, encapçalat per Llorenç Huguet, és el de fer entendre millor a tota la societat quin és el paper i la rellevància de la Universitat i, en aquest punt, la col·laboració dels estudiants i dels graduats és absolutament indispensable.
El fet és que aquest paper, el de totes les universitats, és qüestionat ara més que mai, al mateix temps que se'ls demana que assumeixin la responsabilitat d'estirar del carro econòmic per sortir-ne.
Tot això acompanyat d'una retallada salvatge de recursos que està ofegant i limitant d'una manera dràstica la seva capacitat d'actuar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Vés al contingut (premeu Retorn)
«SSO» és el nou Servei d'Autenticació Centralitzat de la UPC.
És un servei de tipus autenticació única, single sign-on (SSO), en anglès, que permet als usuaris de la UPC autenticar-se només un cop en accedir a les aplicacions i sistemes d'informació integrats al SSO.
El SSO inicialment donarà servei usant el protocol CAS 2.0 per poder substituir el servei del cas.upc.edu.
El SSO suporta els següents protocols d'autenticació:
La versió actual del servei és 1.0.
Vegeu aquest apartat per conèixer la seva evolució. |
(Barcelona 1972) Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1995) i diplomada en Fotografia per l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (2001).
Aquest formació ha estat complementada amb el Certificat d'Aptitud Pedagògica (UPC, 1996), un Postgrau en Gestió de Projectes culturals (UOC, 2005) i un Màster en Museografia interactiva i entorns de participació (UB, 2008).
Des de l'any 2000 és professora de fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, on ha fet classes principalment de Imatge, Laboratori B/N i Iniciació a la fotografia.
També ha treballat com a fotògraf free lance d'espectacles teatrals i per diferents revistes.
Té coneixements de fotografia digital i analògica i, en el camp artístic, treballa principalment amb càmeres pinhole i tècniques antigues de positivat, com són la cianotipia i el paper salat.
Ha mostrat la seva obra en diverses exposicions dins de SONIMAGFOTO i de La Primavera Fotogràfica de Barcelona.
La darrera exposició ha estat a la galeria-taller DE L'ART de Llançà.
Cursos d'especialització i Postgraus
Activitats per a escoles i entitats
2020© Institut d'Estudis Fotogràfics |
Categoria: Vegetació catalogada
Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern
Aquest exemplar, conegut com el Llentiscle Tortuós, destaca pel seu port i el tronc recargolat.
Arbret que pot arribar a fer 4 o 5 metres d'alçària, que gairebé sempre té aspecte d'arbust.
És de color vermellós a les branques joves i amb el temps es torna gris.
Estan compostes per entre 4 i 10 folíols, endurits i de forma el·líptica.
Són de color verd, però a l'hivern agafen tons vermellosos.
Si les fulles es miren a contraclaror, es veu una vora clara a tot el marge i el nervi principal translúcid.
Les flors són petites, d'un color groc o vermellós, i apareixen agrupades en forma de raïm, curt i dens.
És carnós, semblant a una oliva petita.
Al principi és de color verd, després vermellós i finalment es torna de color negre quan ja és madur.
És propi de la regió mediterrània, creix des del nivell del mar fins als 1.000 metres, en zones de matoll i assolellades.
Suporta bé la sequera i el fred.
S'adapta a terrenys rocosos i pot rebrotar després del foc o d'una tala.
La saba, anomenada màstic, és una resina aromàtica usada per elaborar vernissos i ciments dentaris.
També es fa servir com a goma o cola per enganxar barbes, bigotis i perruques en teatre.
Antigament, també era emprada com a xiclet per enfortir les genives i perfumar l'alè.
Als nostres boscos, el llentiscle va ser explotat durant dècades per produir llenya de qualitat, ja que és un molt bon combustible.
També era un dels principals components de les carboneres, on tradicionalment es produïa el carbó vegetal.
Itinerari botànic al parc de Torreblanca |
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha explicat aquest dimecres que el Govern ha obert un expedient informatiu per aclarir "l'impacte que han tingut" les irregularitats en la facturació d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) detectades fa poc per l'Oficina Antifrau de Catalunya.
L'executiu català vol comprovar "si les raons que ofereix Antifrau són suficients com per emprendre accions" per preservar el bon funcionament de l'organisme, ha destacat Rull al ple del Parlament després de ser preguntat sobre la gestió de l'ATLL per la diputada de C's Marina Bravo.
Sobre si el Govern emprendrà mesures si es confirma algun tipus d'il·legalitat, Rull ha dit: "Hem de mirar com prenem les decisions per fer-ho sense precipitar-nos i d'una manera sostenible".
El fet que Antifrau detectés irregularitats en factures de l'ATLL "demostra que els mecanismes de control de la Generalitat i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) funcionen", i que són una garantia per als ciutadans.
Rull ha explicat que, "en el moment en què l'ACA ha tingut coneixement que havia una relació entre la concessionària i una operadora no autoritzada, s'ha aturat automàticament" el contracte.
També ha defensat que la concessió de l'ATLL a Acciona es va fer "adequadament" i amb l'objectiu d'aconseguir liquiditat en un moment en què la Generalitat estava molt endeutada i estava en perill la sostenibilitat de l'ACA.
"Necessitàvem liquiditat per fer davant de les obligacions: o es feien retallades o es buscaven formes per obtenir recursos", i la concessió a Acciona va servir per millorar la situació sense repercutir en la qualitat ni el preu del servei, ha destacat.
S'ha obert a "plantejar la revisió de la concessió, no fruit de decisions judicials, sinó de decisions polítiques", i ha animat els grups que vulguin canviar la gestió de l'ATLL a presentar propostes perquè el Parlament les debati i decideixi.
"Si la majoria considera que hi ha d'haver un canvi de gestió, cal valorar, sempre tenint en compte els costos i els elements" per evitar que repercuteixi en la tresoreria de la Generalitat i en la factura dels consumidors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'associació recorda que no és obligatori estar registrat per poder dedicar-se professionalment al lloguer turístic i que això comporta una "manca de garanties" en els serveis oferts
Girona.-La junta de l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona (ATA) ha acordat reclamar a la Generalitat de Catalunya la creació d' un registre d'empreses gestores d'apartaments turístics.
Consideren que això els ajudaria a combatre l'intrusisme en el sector, donat que actualment qualsevol persona es pot dedicar al lloguer turístic.
Això fa, al seu entendre, que sigui difícil de controlar la "professionalitat" del servei i del producte que s'ofereix al client.
A més a més, recorden que la distinció de professionalitat de les empreses gestores d'apartaments turístics o habitatges d'ús turístic únicament la poden rebre si formen part d'una associació que les representi.
Ara bé, la no obligatorietat de formar part d'una associació i la de no estar registrat, "deixa les portes obertes a la competència deslleial i a la manca de garantia de serveis oferts als clients", segons ATA.
També reclamen més esforços per combatre les pràctiques il·legals.
Del total d'associats que aplega l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona (ATA), el 61% són agències intermediàries que gestionen el 76% dels habitatges d'ús turístic que estan sota el paraigües de l'entitat.
L'empresa gestora d'apartaments turístics professional fa d'intermediària entre el propietari i el client.
Entre les funcions que assumeix, hi ha la gestió dels contractes i reserves, el manteniment de l'apartament, garantir que l'apartament disposa de tots els documents que obliga la normativa, així com el cobrament i liquidació de la taxa turística, entre d'altres.
Des de l'ATA, consideren que aquest registre que reclamen a la Generalitat ajudaria a reconèixer la figura del gestor d'apartaments turístics i també les obligacions que els imposa l'administració.
A les empreses gestores la llei les considera quasi responsables solidàries de tot, però no li atorga drets, només obligacions.
És per aquest motiu que l'ATA també reclama a l'administració que faci arribar als gestors una còpia de totes les notificacions que reben els propietaris.L'ATA considera "imprescindible" aquest registre perquè no es continuï "posant al mateix sac" els professionals i els intrusos.
L'entitat insisteix que la Generalitat hauria de destinar més esforços a perseguir les pràctiques il·legals i es queixa que les inspeccions que porta a terme l'administració "estan enfocades a controlar si els apartaments que estan legalitzats tenen visible el número identificatiu a la publicitat del seu aparador enlloc de exercir una contundent lluita contra l'intrusisme".Jornades de sensibilitzacióEn la línia de combatre l'intrusisme, l'ATA ha organitzat aquest any jornades per conscienciar a propietaris i gestors d'apartaments i habitatges d'ús turístic a Sant Feliu de Guíxols, Begur, Cadaqués, Sant Antoni de Calonge i Pals.
En aquestes sessions s'exposen els motius de tenir regularitzats els apartaments turístics, la forma en què s'ha de fer així com els requisits, obligacions i beneficis que comporta fer-ho.
A més a més, s'expliquen les sancions per no tenir els apartaments inscrits en el registre de Turisme de Catalunya i quin és el procediment a seguir per denunciar un apartament il·legal.
D'altra banda, l'entitat s'ofereix a tramitar les denúncies de particulars davant de la Generalitat, que és qui té la competència però que al seu entendre no disposa de prou eines per fer-ho.
L'associació subratlla que els apartaments que no estan regularitzats donen "mala imatge" del sector i que cal "garantir una gestió de professionalitat, rigor, seriositat i qualitat" en el producte.
Girona, capdavantera en la legalització d'habitatges d'ús turísticSegons les dades de la guia oficial d'establiments turístics de la Generalitat, a la demarcació de Girona hi ha 26.276 habitatges d'ús turístic inscrits, una xifra que representa el 43,5% del total de Catalunya (60.364).
L'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona (ATA) es va constituir el 8 de juny de 1993.
L'entitat aglutina 10.000 unitats d'apartaments i vil·les de lloguer turístic legalitzats i distribuïts per tota la Costa Brava, Interior i Pirineu de Girona.
L'Associació està integrada per intermediaris i propietaris d'Habitatges d'ús Turístic i blocs d'Apartaments Turístics.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La Guàrdia Civil requisa prop de 69.000 mascaretes i més de 5.000 ulleres de protecció i guants
Coronavirus: l'última hora del Covid-19, en directe
Fins a 4.000 mascaretes que havien d'arribar a l'Hospital d'Igualada, epicentre del focus més actiu de Catalunya, han quedat "bloquejades" a Madrid.
Així ho ha denunciat l'alcalde d'Igualada, Marc Castells: "Hem observat amb perplexitat que hi ha totes aquestes mascaretes aturades a Madrid i les esperàvem per a l'hospital.
Que no arribi aquest material és especialment alarmant.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La nostra societat ja no és capaç ni te cap ganes de buscar solucions reals als seus problemes endèmics com la manca de feina, falta de cohesió social, marginació social i moltes altres coses que estem veient cada dia a casa nostra amb més intensitat.
Encara que alguns mitjans de comunicació no ho vulguin reconèixer cada dia vivim una mica pitjor que abans.
Fa unes dècades la societat era com un gran engranatge que funcionava tota sola amb un petit suport de les administracions públiques.
Aquest moviment fa uns anys que ja no rutlla com tocaria i en comptes de buscar les friccions, untar una mica aquells punts més tensos s'ha decidit treure la solució universal com és la policia que només serveix en el millor dels casos tapar forats provisionalment i es possible que després de la seva actuació la ferida encara sigui més profunda i difícil d'arreglar.
La culpa no es pas la policia que ella mateixa s'hagi erigit com l'Ibuprofeno dels mals socials sinó que des de diferents administracions s'ha convertit en l'eina més visible per posar una tireta.
Un exemple ben clar el vàrem tenir el passat 1 d'octubre del 2017 amb la repressió policial d'un problema que és l'engranatge de Catalunya dins l'Espanya del segle XXI.
Això és una greu situació que fa anys que arrosseguem i que encara cap política ha sabut com endreçar d'una manera digna i que satisfaci a les dues parts.
A part d'aquest exemple general, trobem molts casos cada dia arreu.
En la darrera campanya municipal al Vendrell molts dels partits jugaven amb aquest element per solventar els problemes endèmics del municipi.
Ens volen vendre el missatge que si posem un caserna a cada barri una parell d'agents a cada carrer la cosa quedarà automàticament arreglada.
Aquesta és la solució més allunyada de la realitat possible.
El que s'ha de fer és fer un treball de formigueta i una major col·laboració entre la gent que forma part de la societat.
Fa uns anys sabies qui vivia al costat i coneixies, com a mínim quatre coses generals.
Avui en dia amb les xarxes socials potser és més fàcil que coneguis una persona que viu a Austràlia que no pas el veí de sobre que passa l'aspirador cada dimarts a les tres de la tarda.
I parlant de proximitat, puc explicar que fa uns pocs anys al meu veí li varen buidar el pis mentre ell estava al bar del costat fent un vermut a les 12 del migdia.
Si tu et trobes uns operaris per l'escala baixant mobles evidentment que el darrer que sospites és que li estan netejant el pis sense permís.
El primer que et ve al cap és que està fent una mudança.
Aquesta xarxa social històrica i sense mòbil és la millor defensa contra els pispes i amants de les coses alienes.
En un àmbit més general la gràcia és donar possibilitats a la gent perquè es pugui guanyar les garrofes.
Alguns potser la desaprofitaran, però molts altres en trauran partit.
En aquesta comarca amb uns índex escandalosos d'atur i amb un teixit econòmic molt fràgil és molt difícil trobar una cosa amb cara i ulls.
Tothom coneix el món de l'hostaleria i aquí no som pas cap excepció.
Feines molt puntuals amb moltes hores i en uns mesos molt concrets.
A partir d'aquí no sé sap que pot passar la resta de l'any.
Cada dia els salaris en general són més baixos i les despeses són un xic més altes i això genera una problemàtica amb moltes variants que va des del psicòleg, fins els pispes que han de buscar-se la vida per anar sobrevivint.
Estem en una de les comarques amb la renda més baixa de Catalunya i aquest és el gran problema.
Encara que hi portis un destacament de l'exercit amb helicòpters i tancs això no ho podràs arreglar.
Ens cal una feina de formigueta que fa 50 anys que no es fa i tenim moltes etapes ja perdudes.
No necessitem especialment més policies, sinó més funcionaris en tots els àmbits i en especial a l'estiu quan la població es quadruplica per aquest turisme temporal que tenim, però que tampoc li donem la cobertura de serveis que es mereix.
Parar la mà sense gastar un duro.
Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La pastisseria en general (pel seu contingut en sucres senzills, greixos i farines) acostuma a ser molt calòrica, per això el consum ha de ser moderat, ocasional, i millor com a postre d'un àpat lleuger.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC ) inaugurarà a l'estiu una de les exposicions centrals de la nova temporada, Gala Dalí, que donarà a conèixer la figura de Gala, dona enigmàtica, vinculada a artistes i intel·lectuals.
Mundialment coneguda per ser la dona de Salvador Dalí, la musa i protagonista d'algunes de les seves pintures, l'exposició reivindica Gala com a artista de ple dret, ja que la parella va compartir l'autoria d'algunes obres.
Però aquesta serà només una de les grans exposicions d'un any que oferirà una mostra dels retrats de Picasso, una altra de l'art medieval europeu i una quarta sobre la figura de David Bowie.
A partir del 17 de març, el Museu Picasso, en col·laboració amb la National Portrait Gallery de Londres explorarà en una exposició el lloc que ocupa la caricatura en els retrats de Picasso, amb pintures, escultures, dibuixos i gravats de tots els períodes.
En el primer trimestre, Caixafòrum Barcelona es convertirà en una mena de subseu del British Museum amb motiu de l'exposició Els pilars d'Europa, que repassa més de mil anys d'història durant l'Edat Mitjana europea.
La mostra inclourà obres del British Museum i de museus com el MNAC, el Museu Marès i el Nacional Arqueològic de Madrid per completar el discurs sobre el sud d'Europa.
El Museu del Disseny de Barcelona serà l'únic espai a Espanya que acollirà l'exposició David Bowie Is, la retrospectiva comissariada pel victoria & Albert Museum de Londres.
L'exposició, que s'inaugurarà al maig, reunirà més de 300 objectes, entre fotografies, caràtules de discos, lletres manuscrites, vestidor original, dissenys d'escenaris i material inèdit dels concerts de l'artista, i permetrà constatar que la feina de Bowie va influir i va rebre influències de moviments més amplis de l'art, el disseny, la música i el teatre.
Aquesta mostra coincidirà amb la que l'Arts Santa Mònica dedicarà al també músic Brian Eno, que va ser membre del grup Roxy Music, pare de la música Ambient i estret col·laborador de Bowie.
Al Caixafòrum es podrà veure també l'obra del pintor italià Giorgio de Chirico.
De febrer a maig, el MNAC exhibirà una selecció de creacions del moviment Arts and Crafts, lligat al disseny i a les arts decoratives.
Una exposició sobre la influència de les arts mesopotàmiques en les avantguardes i una altra sobre el projecte bibliòfil À toute épreuve que Miró va fer en col·laboració amb el poeta surrealista Paul Élouard destaquen el 2017 a la Fundació Miró. |
Un grup internacional d'astrònoms liderat per Ignasi Ribas, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l'Institut de Ciències Espacials (ICE), i per Guillem Anglada-Escudé, investigador de la Queen Mary University of London, ha descobert un exoplaneta orbitant l'estrella de Barnard, a tan sols sis anys llum de la Terra.
Es tractaria d'aquesta forma de l'exoplaneta descobert més pròxim a la terra després de Proxima b, un planeta similar a la Terra que orbita a l'estrella más propera al Sol.
El descobriment s'ha donat a conéixer en un article d'aquest dimecres a la revista Nature, on s'explica que ha estat possible gràcies a les campanyes d'observació més gran realitzada, en la que científics han utilitzat dades d'una desena de telescopis de tot el món.
Les dades obtingudes indiquen que el planeta podria ser una superterra, amb una massa d'almenys 3,2 cops la de la Terra.
L'exoplaneta orbita l'estrella Barnard, una nana roja de baixa massa que il·lumina de forma molt dèbil aquest món, el qual tindria una temperatura de -170 Co. |
Un home de 40 anys ha caigut daltabaix als búnquers de Barcelona, una zona molt turística de la ciutat situada al barri del Carmel.
Els fets van tenir lloc dilluns a la tarda i es va requerir l'ajuda dels bombers, que van ser avisats a les 19.40 hores, segons explica TOT Barcelona.
A part del servei de bombers, també va acudir el Sistema d'Emergències Mèdiques per socórrer el ferit.
L'home va ser traslladat des de la zona del Turó de la Rovira a un centre mèdic.
L'home presenta ferides lleus, informa l'Ajuntament de Barcelona.
Els veïns fa anys que es queixen dels constants incidents que hi ha als búnquers i que, sovint, els turistes no els deixen descansar tranquils, ja que molts s'alcoholitzen i fan molt de soroll.
Exigeixen a l'Ajuntament que freni l'excessiu flux turístic que hi ha a la zona. |
Garcia Campoy, en una entrevista amb Zapatero
La periodista de Telecinco Concha García Campoy ha revelat a través del seu compte de Twitter que la malaltia que l'ha obligat a retirar-se temporalment de la direcció i presentació de l'informatiu matinal de Telecinco és la leucèmia, i ha agraït les mostres de suport que ha rebut.
Al seu compte de twitter hi ha escrit: "tant d'afecte em curarà!
Tinc leucèmia, però també ànim de lluita, bons metges i moltíssim afecte".
García Campoy, que realitza des del gener del 2011 a primera hora del matí entrevistes d'actualitat i un repàs dels principals titulars del dia en el matinal de Telecinco, va ser hospitalitzada just abans de l'inici del Nadal causa de la seva malaltia.
"Aniré passant per aquí en la mesura que pugui, l'energia positiva que em doneu és un autèntic aliment.
Molts ànims i que es recuperi aviat!
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista al director del festival Barnasants, que avui engega el seu certamen més feminista · També és un dels impulsors del nou partit dels comuns
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
És d'aquells incansables sense els quals l'activisme cultural d'aquest país no seria igual.
Ens trobem amb Pere Camps a les Cotxeres de Sants, d'on el 1996 va sortir el festival de cançó d'autor que dirigeix, el Barnasants.
Avui se n'inaugura el vint-i-dosè, amb un concert de producció pròpia, el de Les Kol·lontai, que vol posar el feminisme a primera línia, no únicament per a reivindicar-lo sinó per a obrir tots els debats.
Pere Camps, que enraona amb facúndia i passió, té molt clar que la cultura –i la cançó d'autor en particular– és imprescindible per a l'alliberament i la construcció de noves hegemonies.
Que la cultura és política ho demostra, també, la conversa que hi tenim i les reflexions que ens fa.
Justament, el seu activisme l'ha dut a formar part del nucli impulsor del nou partit dels comuns, que diumenge presentaran per al debat el document zero filtrat la setmana passada a la premsa.
Camps, independentista declarat i convençut, diu que ara cal batallar pel referèndum, que és l'opció que suma més majories.
En aquests vint anys i escaig, el Barnasants ha passat de ser un cicle de concerts d'autor a esdevenir un projecte cultural de referència.
I com diu Camps tot sovint, això ha estat possible gràcies a tota una xarxa de complicitats.
'Passar de ser resistència a ser referència vol dir haver fet una feina de complicitats que ha permès de generar una certa hegemonia, en el sentit que la cançó és un instrument útil, i a més, com ha de ser sempre la cultura, una eina de transformació social.
El Barnasants va néixer amb un ADN que encara manté.'
— És allò que deia Montserrat Roig, que la cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini?
—És que sense la cultura no hi ha sobiranies.
La cultura fa que les sobiranies puguin ser hegemòniques.
I l'hegemonia, el dret de decidir les coses conjuntament, és l'instrument més potent que poden tenir les classes populars.
Això només és possible a través de la cultura.
Per això ha estat bandejada constantment.
Perquè la cultura fa moure cervells.
I això dóna plaer, eh?, encara que hi hagi qui es pensi que no.
La primera independència sempre és la individual; a partir d'aquí vénen totes les altres, i això ve determinat per la cultura.
Per això penso que s'hi inverteix tan poc.
Ben mirat, la cultura és més important que la sanitat, perquè sense cultura no hi ha sanitat: és fruit de l'hegemonia cultural que la sanitat és universal.
Contraposar la cultura a altres necessitats és un error, perquè és la que permet que existeixi la universalitat de les coses.
— I, alhora, els mitjans de massa se centren cada vegada més en l'entreteniment i arraconen la cultura...
—Perquè la cultura ens fa independents.
I una persona independent és més difícil de controlar.
Una altra cosa és que en un moment determinat hagis de callar pel motiu que sigui.
Però tu saps perfectament que t'exploten, per exemple, i que en aquest moment ho acceptes perquè no tens cap més remei, però ja ets lliure, no estàs supeditat.
Aquell 1996, un any després de la mort d'Ovidi Montllor, Camps va decidir d'impulsar el festival Barnasants.
Feia massa que la cançó d'autor era negligida institucionalment, i hi volia posar remei.
I més motius per a defensar aquest gènere: 'A mi m'agrada la literatura, el contingut, el teatre de text, el cinema d'autor; és a dir, el raonament.
M'agrada la cultura d'autor, la cultura que fa pensar i que serveix per a transformar.
Això és el que després et permet de lliurar la batalla per l'hegemonia.'
Els cartells del Barnasants sempre han tingut una càrrega ideològica de la qual no s'amaga pas.
Enguany, el color morat del feminisme, un dona amb puny alçat que rememora el centenari de la revolució bolxevic i del naixement de la cantautora xilena Violeta Parra, i un eslògan: Visca l'assemblea.
'Vol dir visca la democràcia com més horitzontal millor, visca la capacitat de decidir constantment.
I no fem demagògia, eh?, no es tracta de fer una assemblea per decidir el color de la camisa, parlem de les coses que ens afecten.
Tot allò que impliqui decidir coses amb la màxima participació és bo per a la construcció d'un altre tipus de societat: no tan elitista, més democràtica de base.'
'El feminisme només pot ser socialista, i el socialisme només pot ser feminista'
Parlem de feminisme, i d'Aleksandra Kol·lontai, dirigent del partit bolxevic, comissària del poble, i finalment ambaixadora com a mesura per a enviar-la lluny: les seves idees, sobretot respecte de l'alliberament sexual de les dones, incomodaven.
'Els homes, en qualsevol revolució, també en la bolxevic, tenen un paper opressor, de privilegiat.
Per això, el socialisme és més possible des del feminisme.
El feminisme parteix de la base de la igualtat dels éssers humans.
Des d'aquest punt de vista, el feminisme només pot ser socialista.
I el socialisme només pot ser feminista.
I això és el que intento explicar només amb un cartell!'
Diu que també ell ha anat fent tot un procés de reflexió, i que 'només les contradiccions ens permeten d'avançar', perquè ha vist i és conscient del paper que han tingut els homes socialistes.
En això també hi ha molta feina a fer encara, hi afegim.
Més enllà de les idees que tinguis, en la teva manera d'actuar també hi ha un sistema de valors.
I no pots deixar de banda que formes part d'unes estructures dominades pels homes, per un sistema heteropatriarcal.
Si no parteixes d'aquesta anàlisi, és molt difícil de plantejar res per intentar construir hegemonies que et permetin de capgirar les coses.'
'Les programacions musicals són patriarcals'
No té cap inconvenient a admetre-ho: 'Les programacions musicals són patriarcals.
I el Barnasants tampoc no deixa d'estar-hi influït.
Però passa que jo penso com penso i miro d'actuar en conseqüència, per això intento fer una discriminació positiva.
Crec que aquest Barnasants ajudarà a posar la qüestió damunt la taula.
Quan parlem de les coses com a transformació social ens referim a això: aprofitar el Barnasants perquè les periodistes –i els periodistes que vagin en aquesta línia– aprofitin l'ocasió per treure el tema.
Si el Barnasants és útil és per coses com aquesta.
Aprofitem-lo per potenciar el debat; i en això, els mitjans tenen un paper important.'
Pere Camps, que en tot aquest temps ha vist créixer molts cantautors ('Hi ha generacions senceres de Barnasants, ja!'), fa anys que es proposa de crear un circuit de programació estable als Països Catalans.
Sembla que ja ho té gairebé a la butxaca, i espera poder començar a fer-lo realitat la tardor vinent.
Ara mateix, però, té el cap centrat en el festival que avui comença i també en la feina encarregada pels comuns, de ser un dels impulsors del nou partit.
'És imprescindible la construcció d'una opció d'esquerres autodeterminista'
Ell, que és una persona tan contundent, ja se sent còmode amb l'ambigüitat dels comuns?
S'explica així: 'Aquí hi va haver unes eleccions en què teòricament havíem de fer el vot de la nostra vida.
Els independentistes volíem guanyar.
I és cert que som un gruix important, però ara hem de reflexionar sobre com avancem cap a la sobirania del nostre país.
Aquesta sobirania pot ser compartida o no.
La qüestió fonamental és que ho hem de decidir nosaltres.
En el moment que tu proposes una cosa i no guanyes, has de repensar-la.
No pots permetre que dins del sobiranisme, del qual formo part, hi hagi un discurs que es va imposant de sobiranisme excloent: que és que sobirania és igual a independència.
No, no és cert, això, i és un error polític de primera magnitud.
Sobirania és tenir el dret de decidir sobre el que sigui.
Insisteix que 'el sobiranisme ha de ser inclusiu' i que ara toca treballar amb tota la gent partidària de fer un referèndum, encara que aspiri a una sobirania compartida amb els pobles d'Espanya.
'Això és com una negociació amb la patronal: tu pots fer moltes manifestacions, i en aquestes hi pot participar moltíssima gent.
Però si la patronal no entra a negociar i vols fer una vaga per a forçar la negociació, no en tindràs prou amb el 45% que s'havia manifestat.
És en aquest terreny que crec que és imprescindible la construcció d'una opció d'esquerres autodeterminista.
I, dins d'aquesta, jo defensaré el que he de defensar i el que vull.'
— A hores d'ara sembla força clar que no es podrà pactar cap referèndum, i els comuns s'hauran de pronunciar tard o d'hora...
—Sí, però això és posar el carro davant dels bous.
Primer hem d'aconseguir el referèndum.
I si no ens el donen, l'haurem d'arrencar.
Si el govern espanyol es nega a deixar que fem un referèndum, s'ha de fer una vaga general a favor de l'autodeterminació, perquè necessitem força i raons.
Hem de fer una lectura correcta de la correlació de forces.
Si no, la cagarem, i no podem cagar-la, perquè mai no havíem estat en condicions tan bones de lluitar per les sobiranies.
Necessitem sumar la majoria de les classes populars.
Per això, quan em van demanar de ser un dels impulsors, vaig dir que sí.
I en el nou partit defensaré això que t'acabo de dir: que la resposta al govern d'Espanya ha de ser una vaga general a Catalunya pel dret d'autodeterminació.
Camps insisteix que la bandera social i la nacional han d'anar juntes, amb l'objectiu d'aplegar la majoria de la població a favor del dret d'autodeterminació, que és aquesta la batalla primera que cal guanyar.
'És el camí que interpel·la més gent.
I s'ha de fer visible la confrontació nacional i la social.
L'enfrontament de dos models: el de l'estat espanyol, que és regressiu en matèria de drets socials, i el model que defensa les sobiranies i el dret d'autodeterminació.'
I presentar 'la batalla de les sobiranies, en plural', que aquesta és la manera.
'L'objectiu és arrencar el dret d'autodeterminació del nostre poble; si cal, amb una vaga general.
Aquest és l'element clau, perquè és l'objectiu que arrossega més gent.'
Veurem com va prenent forma el nou partit dels comuns i quin pes hi tenen les posicions defensades per Pere Camps.
Mentrestant, i paral·lelament, tenim davant quatre mesos i un centenar de concerts del bo i millor de la cançó d'autor dels Països Catalans, que la música serveix per a pensar i també per a gaudir.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Les persones que volen accedir als ensenyaments professionals de música i dansa en un conservatori o en un centre autoritzat han de superar una prova específica d'accés.
En fer la sol·licitud per realitzar la prova queda formalitzada la sol·licitud de preinscripció.
untament amb la sol·licitud cal presentar l'original i còpia del DNI, NIE o passaport de l'alumne.
Si es tracta d'estrangers comunitaris, el document d'identitat del país d'origen.
Si l'alumne és menor d'edat també s'ha de presentar:
La inscripció a la prova específica d'accés i la preinscripció a un determinat centre es formalitzen mitjançant una única sol·licitud que es presenta, juntament amb la documentació acreditativa, en el centre on es vol fer la prova.
Els alumnes que volen canviar de centre han de presentar la sol·licitud específica.
En el mateix termini, es poden presentar altres sol·licituds de preinscripció a centres diferents al de la prova sense que això constitueixi una duplicitat.
Cada centre publica al seu tauler d'anuncis la llista d'alumnes i les places assignades. |
La Plaça dels Infants es resumeix en tres paraules: rates, immundícia i despropòsit.
Aquesta proposta ha estat arxivada i ja no pot recollir suports.
Millorar les dutxes de totes les platges de Tarragona per les persones en mobilitat reduïda.
Redissenyar els espais de les llars per aconseguir ambients molt més acollidors i apostar per joguines i materials més naturals i de major qualitat.
Arreglar el clavegueram i intal·lació d un nou col·lector.Que eviti noves inudacions en cas de pluja.Aquest barri ha augmentant de població i ja fa 15 anys que es reclama la renovació del clavegueram.
Tarragona s'ha convertit en una de les ciutats de l'àmbit nacional més cara a nivell d'impostos.
Caldria reduir els impostos per incentivar el consum.
Des de la plaça dels carros fins el Serrallo i esglesia st.
Joan fins Serrallo fer zones peatonals, tenir cura de la neteja, promoure el comerç.
És un barri amb gran potencial.
Falten moltíssimes papereres al Barri de Bonavista
noves zones de jocs pels infants, neteja diària, millora de la il·luminacio, segueretat, zona de pícnic, i perquè no, Terrassa on poder fer un refresc.
Fer carrils bici i comprar bicis públiques per tal de moure's per Tgn i els barris propers amb bici i evitar agafar cotxe o bus que passen cada 1000 i són dels més cars.
Contractar el personal necessari per tal de poder reobrir els dos conjunts museístics de manera permanent i amb un horari regular.
Actualitzar la part explicativa museística de les dues cases.
El pont del diable és un monument històric, patrimoni de la humanitat que es visitat per molts turistes cada dia i molts d'ells ho fan fent servir el transport públic i no hi ha aixopluc
El Palau de Congressos té escales mecàniques, però només de pujada.
Un tram de baixada fomentaria un nou pas cap a les platges i el port, donant una oportunitat a un barri del port en recessió
Cal facilitar i promocionar el transport públic de forma gratuita amb rutes adequades.
Si s'eliminen zones d'aparcament ampliant les zones peatonals es convertirà Tarragona en una ciutat de les person
El Parc de Saavedra es un espai infravalorat dins de la nostra ciutat.
Seria una bona proposta poder tenir una caseta on es servissin begudes i cafès, similar a la que hi ha al parc del Francolí.
Vianants tranquils sense perill i ciclistes/patinadors/patinets segurs en transport sostenible
Cal que es rehabilitin edificis i façanes que cauen i suposen un risc per qui hi viu i pels vianants.
L'Ajuntament ha d'atorgar ajuts i actuar de forma subsidiària si els propietaris no rehabiliten.
Vols restringir l'accés de vehicles a la Part Alta, només veïns i urgències?
Renovar la zona de jocs i possar jocs per a tots els nens incloent els nens amb discapacitat.
Ampliar els espais d'ombra amb elements naturals (arbres, etc) o amb elements de construcció al Parc Francolí (zona vaixell Pirata)
Programa de contractació de persones majors de 45 anys en risc d'exclusió social per a realitzar tasques d'atenció ciutadana a escoles, museus i oficines de l'Ajuntament de Tarragona.
Crear un nou carril bici que connecti la plaça Imperial Tàrraco amb el carril que ve dels barris de ponent i s'allargui fins els campus URV i S. Pere i S. Pau, permetent la circulació segura de bicis
Millorar els accesos a Tarragona per l'entrada/sortida del cementiri.
Darrerament hi han hagut accidents perque no hi han semàfors ni vies elevades, és una zona transitada i envoltada d escoles i instituts on els cotxes van a altes velocitats i hi han hagit atropellamet
Propostes que han rebut més suport, per categoria
Propostes retirades pels seus autors
Aquest portal usa l' aplicació Consul que és programari lliure.
Decideix com ha de ser la ciutat que vols.
Obtingues qualsevol informació sobre la ciutat. |
Durant una setmana l'afició del Girona haurà d'assimilar, de la millor manera possible, que dissabte que ve en el partit contra la Ponferradina el seu ídol no serà sobre la gespa.
Això si no prospera el recurs que presentarà el club per mirar d'evitar la sanció, i és que Stuani va veure la cinquena groga del curs en la segona part per haver atropellat Aketxe.
L'amonestació va ser excessiva, però la feina per aconseguir que el comitè la retiri pot ser inhumana.
El que està clar és que dir que et falta Cristhian Stuani són paraules majors, i és que, com aquell que no vol la cosa, ja suma 22 gols aquesta temporada.
Una absoluta bogeria que fa pensar que fins i tot és possible que l'uruguaià es coli entre els màxims golejadors de la història de 2a divisió A en una sola temporada.
Els 45 de Ricardo dels anys cinquanta amb l'Sporting estan fora l'abast de qualsevol, però els 34 de Baltazar o els 33 de Mata semblen una xifra a la qual Stuani, si s'ho proposa, pot arribar.
Ahir, quan ja gairebé ningú donava un duro pel Girona, el golejador va aparèixer per firmar un doblet, empatar un partit que estava perdut i convertir el punt de Riazor en un dels més dolços de les últimes jornades –lògicament deixant de banda la victòria contra l'Osca amb el gol de Samu Saiz en el minut 94.
El més sorprenent, i a la vegada meravellós, de Stuani és que pot no viure el seu millor dia, però només necessita un moment d'inspiració per canviar qualsevol guió.
I és que ahir durant 77 minuts va viure un suplici perquè poques vegades ha vist atacar tant el seu equip, però poques vegades ha tingut menys oportunitats de fer mal a la defensa rival.
Ni amb centrades –totes molt lluny de l'objectiu– ni buscant espais a l'esquena d'una defensa gallega que va fer un partit per emmarcar...
No hi havia manera que la pilota li arribés en condicions d'acabar la jugada.
De fet, fins que no va arribar el primer gol, l'uruguaià només va aparèixer en un parell de jugades aïllades, i massa forçat, en les quals el defensa li va robar la cartera dins l'àrea en l'últim moment.
Però si una cosa donen els anys és saber que el teu moment arribarà.
En el 77', després d'una falta lateral, hi va haver una sèrie de rebots que només podien acabar de la manera que va ser, amb Stuani rematant com va poder però clavant-la al fons de la porteria.
I per rematar la feina només va caldre un penal perquè, vuit minuts després, l'uruguaià firmés l'empat des d'allà on no perdona mai.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'ESTRATÈGIA DE LA FORMACIÓ MORADA
Es diu carrer de la Sonrisa, ironies de l'atzar, el lloc d' Alcobendas on Ramón Espinar va comprar el pis protegit i el va vendre 35.000 euros més car en una operació convertida en escàndol, que sacseja Podem en la campanya orgànica més decisiva des de la fundació del partit.
El poder de la federació de Madrid, el cor dels morats, està en joc, i amb ell, l'equilibri de forces en l'aparell estatal: els pablistes d'Espinar s'enfronten als errejonistes de Rita Maestre, el procés de votacions s'ha obert aquest dissabte, i ningú a la cúpula és capaç de vaticinar, després d'aquest impacte, qui guanyarà.
El 'cas Espinar' ha llançat les primàries com una moneda a l'aire i les dues candidatures miren amb desconcert cada gir per mirar d'intuir de quin costat caurà.
Però fins llavors, només hi ha elucubracions, nervis i supervivència.
Els pablistes defensen que Espinar en sortirà enfortit perquè, opinen, reforça el seu perfil rebel contra una conspiració de les elits.
En converses informals afegeixen que, si aconsegueixen transmetre que és un atac mediàtic, activaran més els militants durs i aconseguiran vèncer Maestre, que els va guanyar en el primer assalt la setmana passada, en la votació dels documents del projecte.
En ple incendi, creuen que han aconseguit estatalitzar la pugna i confien en l' efecte arrossegament de Pablo Iglesias.
En efecte, el secretari general ha defensat amb vehemència Espinar en una decisió arriscada, perquè en certa manera, el lliga al resultat de l'11-N.
Dirigents pròxims al líder admeten que no va ser una decisió còmoda, ja que tots dos van tenir fortes topades a la universitat, l'associació Contrapoder i el programa televisiu 'la Tuerka'.
Tant és així, que Iglesias no va facilitar els primers passos d'Espinar a Podem.
No obstant, el cap podemista va deixar el passat al marge i va apostar pel senador.
Els seus asseguraven fa tot just quinze dies que arrasarien i la derrota en la batalla dels documents els va deixar glaçats.
Tant, perquè el cofundador Juan Carlos Monedero proposés enfortir la candidatura i unir-se.
En contra, els pablistes tenen el malestar suscitat entre els seus socis, Esquerra Anticapitalista, que van firmar un acord per recolzar Espinar que va tensar les bases.
Després de conèixer el cas, els seus corrents més significatius han començat a desmarcar-se, encara que el suport oficial es manté.
És un compromís dolorós, sobretot quan Espinar ha reconegut que els va ocultar l'assumpte i la investigació periodística en curs, mentre negociava amb ells el pacte.
Els errejonistes temen que el fang també els perjudiqui.
Opinen que pot desmobilitzar militants que se sentin enganyats quan l'eix potencial de la seva proposta és reactivar les il·lusions amb les quals va arrencar Podem, el 2014.
Segons les seves anàlisis, una baixa participació els afectaria.
Mentrestant, la campanya segueix rodant pels platós de televisió i tots semblen desesperats perquè s'acabi com més aviat millor, pendents de si l'escàndol del pis transcendeix el nom d'un carrer i es converteix, ara sí, en el somriure del destí. |
Avui hem conegut sense filtracions prèvies, per tant, tothom a la mateixa hora, tal com s'havia anunciat ―bon exemple per a l'Arcàdia de l'estat de dret―, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del vicepresident Oriol Junqueras en tant que eurodiputat.
Aquesta sentència europea ha estat conseqüència de la qüestió prejudicial plantejada de la forma més entortolligada possible per la sala segona del Tribunal Suprem (TS), el tribunal del procés, per saber quin era l'abast de l'eventual condició d'eurodiputat d'Oriol Junqueras.
Contra tot pronòstic, el TS, sense esperar a rebre la resolució vinculant de Luxemburg, va tirar pel dret i va dictar la seva sentència condemnatòria el passat 14 d'octubre.
No entrem ara a fer judicis d'intencions ni sobre les causes del plantejament de la qüestió prejudicial ―per saber si una norma estatal és conforme o no al dret europeu, que n'és superior― ni el perquè de dictar sentència penal espanyola abans de rebre la resolució del tribunal de la Unió.
Les eventuals causes o motius d'un vessant i altre són irrellevants ací i ara.
El que sí que és molt rellevant, a parer meu fins i tot decisiu, és no haver esperat per part del TS la decisió del TJUE, de Luxemburg.
Per una senzilla i elemental raó.
El TJUE és el tribunal suprem i constitucional de la Unió en tot el que té a veure amb dret comunitari europeu.
Des d'aquesta posició no pot consentir institucionalment que un tribunal estatal qualsevol, sigui el més alt o el més baix de qualsevol soci integrant de la Unió, li demani parer sobre la compatibilitat d'una norma del seu ordenament nacional amb el dret de la Unió i, sense esperar, tiri pel dret i decideixi pel seu compte.
Admetre o consentir aquesta prepotència, molt pròpia d'un tribunal com el Suprem, que està més interessat en l'adjectiu que en el substantiu, suposa el fi del dret europeu com a dret al qual tots els ordenaments dels estats membres de la Unió s'han de cenyir.
Ha estat, per part de la sala enjudiciadora del procés, un error de càlcul de conseqüències encara insondables, ja que ha de passar tant sí com no pel que li diu Luxemburg, sense excuses ni giragonses, sota pena que l'estat espanyol pateixi, com a mínim, un procediment d'infracció.
Això, unit a les emissions i retirades a voluntat de les euroordres per part del magistrat instructor de la causa, no fa que la fama d'Espanya com a estat lleialment complidor estigui en el seu millor moment.
Més aviat, l'aproxima a ser un estat del qual el més prudent és malfiar-se'n per la seva deslleialtat institucional.
Com recorda la sentència europea d'avui, la lleialtat institucional és la base essencial de la mateixa Unió, tal com diu l'article 4 del Tractat de la Unió.
No podem deixar de banda que avui ha estat un gran dia, personalment per a Junqueras, per a Europa i per a l'estat de dret, doncs el dret europeu també és part integrant de l'ordenament democràtic que a alguns encara els costa empassar-se
Feta aquesta més que necessària presentació, la resolució del Tribunal de Justícia no pot ser més documentada, acurada i precisa, dins dels termes d'una qüestió prejudicial.
Seguint l'escrit de l'advocat general en el seu informe, dibuixa el nucli del problema: la sobirania europea, que rau en el Parlament Europeu elegit per tots els europeus, als quals representa i no, per contra, als estats.
Aquesta representació és des de 1976 per sufragi universal.
Establert això, la condició d'eurodiputat neix quan el candidat és proclamat eurodiputat electe per cada organisme electoral competent estatal.
És, doncs, la proclamació i no altres requisits l'element constitutiu de la condició de parlamentari, i de parlamentari europeu, per ser més precisos.
Amb el naixement de la condició d'eurodiputat neixen una sèrie de privilegis i immunitats, que són institucionals abans que personals ( articles 5.
2 del Reglament de Parlament Europeu i articles 7 a 9 del Protocol 7 del Tractat ).
D'aquesta manera, Luxemburg acaba de perfilar l'estatus de l'eurodiputat i, a sobre, ho fa amb caràcter general.
Així, es facilita molt la feina perquè el president Puigdemont, el conseller Comin i, al seu moment, la consellera Ponsatí, esdevinguin eurodiputats efectius, atès que ara són electes.
Queden, però, unes qüestions pràctiques per resoldre.
La primera, cal seguir el mandat del Tribunal de Justícia i permetre que Oriol Junqueras prengui possessió del seu euroescó a Estrasburg.
L'única forma que té per fer-ho és que el TS el posi immediatament en llibertat, atès que és immune.
Poc té a veure que hagi estat condemnat, ja que no podia haver estat ni jutjat ni condemnat des del moment de ser eurodiputat electe.
En efecte, el TJUE, que s'empara radicalment en el dictamen de l'advocat general, que va reconèixer la immunitat però va concloure que era inútil atesa la condemna, estableix el contrari: la condemna no és obstacle per a la immunitat ni per a la conseqüent presa de possessió de l'escó per part de Junqueras.
El contrari fora una mera trampa semàntica: ets immune, però com, saltant-me les normes, t'he jutjat i condemnat, ara no ets immune.
Ans al contrari, una de les causes del naixement liberal de la immunitat parlamentària és aquesta: la impossibilitat d'inquietar els parlamentaris sense la concessió del suplicatori per part de la cambra legislativa corresponent.
Si el TS vol recuperar la jurisdicció sobre Junqueras, haurà de sol·licitar el corresponent suplicatori davant el Parlament d'Estrasburg i aquest l'hauria de concedir.
Sobre la tramitació i efectes del suplicatori, les nul·litats de la sentència del TS i altres efectes de dret estatal i europeu, deixem-ho ara per ara de banda, ja que tindrem ocasió, més aviat que tard, per parlar-ne.
No podem deixar de banda que avui ha estat un gran dia, personalment per a Junqueras, per a Europa i per a l'estat de dret, doncs el dret europeu també és part integrant ―i veiem de quina manera― de l'ordenament democràtic que a alguns encara els costa empassar-se.
En tot cas, el TS hauria hagut d'aplicar analògicament i directament l'article 752 de la llei d'enjudiciament criminal.
S'hauria arribat a una solució semblant a la que arriba el TJUE i tot aquest, per uns, cruel calvari, i, per altres, vergonya institucional, s'hauria evitat. |
Els premis Laus, organitzats per l'Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors D'art del FAD ( ADG-FAD ), van ser entregats el passat 20 de juny.
Entre els guardonats s'hi van trobar professors, exprofessors, exestudiants i estudiants d'EINA.
Feria de Fanzines Feministas ", TFM del màster en Disseny Gràfic, a càrrec de Gemma Fontanals.
Redisseny del festival de videoart de Barcelona ", TFG de Dani Guix.
Laus Or per " YUCA Sound Alibi & Time Issue ", a càrrec de Carles Murillo, exestudiant d'EINA.
Laus Plata per " LOREAK ", amb Borja Garmendia ( Pensandoenblanco ) i Carles Murillo, exestudiants d'EINA.
Laus Plata per " Barcelones ", a càrrec de Carles Murillo, exestudiant d'EINA.
Laus Bronze per " Barna Brew " i " La Pionera ", a càrrec de 131, amb Pau Llop i Esteve Padilla, exestudiants d'EINA.
Columnes d'expressió lliure ", amb Gerard Mallandrich, exestudiant d'EINA.
Laus Bronze per " Twobo ", a càrrec de Senyor Estudi, amb Lluís Serra, exestudiant d'EINA.
Laus Or per " SEAT BCN Typeface ", de Typerepublic, amb Andreu Balius, professor al grau de Disseny.
Laus Or per " Our Mallorca " i " Independent Barcelona Coffee Festival ", de Pràctica, amb Carlos Bermúdez i Guillem Casasús, professors al grau de Disseny, i Anna Berbiela, exestudiant d'EINA.
Laus Or per " Chamberí ", a càrrec d' Extra Estudio, amb Iñigo Jerez, exprofessor d'EINA.
Laus Plata per " Jatachi ", de Pràctica, amb Carlos Bermúdez i Guillem Casasús, professors al grau de Disseny, i Anna Berbiela, exestudiant d'EINA.
Laus Bronze per " Trígonos ", de Bildigrafiks, amb Martí Ferré, exestudiant i actual professor del Màster en Disseny Gràfic i del postgrau en Fotografia i disseny editorial
Laus Bronze per " RocaRecicla ", Laus Plata per " RocaRecicla RR201Ilustraciones " de RUN, amb Xavier Roca Connétable, exprofessor al Màster en Disseny Gràfic.
Laus Bronze per " Centre Acompanya'm ", a càrrec de Dani Rubio i Rai Pinto, professors al grau de Disseny.
Laus Bronze per " L'ORIGEN: Aurea Dicta by Miquel Barceló ", amb Salvador Sunyer ( Nanouk Films ), professor al grau de Disseny.
Laus Bronze per " Jatachi ", i " Teikit Temporada 2018 " a càrrec de Pràctica, amb Carlos Bermúdez i Guillem Casasús, professors al grau de Disseny, i Anna Berbiela, exestudiant d'EINA.
Laus Bronze per " Lectura Pla Sant Jordi ", " Galeries d'Art a Catalunya " i " Brugarol criança ", a càrrec de Pere Alvaro, exprofessor d'EINA.
Laus Bronze per " Vidal & Armadans ", a càrrec d' Extra Estudio, amb Iñigo Jerez, exprofessor d'EINA.
Moltes felicitats a tots i totes!
Associació de Bibliòfils de Barcelona, 75 anys d'edicions", a cura d'Albert Corbeto |
El Centre de Desenvolupament de l'Oli (CDO), gestionat per la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Reus, ha lliurat aquest divendres els premis anuals als millors olis d'oliva verge extra de la collita d'enguany de les denominacions d'origen protegides (DOP) Baix Ebre-Montsià, Siurana o Terra Alta.
Els guardonats han estat la Cooperativa Falset-Marçà (oli fruitat verd amarg), Unió Origen SCCL-Molí Terra Alta (fruitat verd dolç) i Olis Solé (fruitat madur).
Així mateix, el jurat ha decidit reconèixer la qualitat d'altres olis amb l'atorgament de cinc accèssits, per a Vallespí Vidal S.L. i per a la Cooperativa de Cabacés (oli fruitat verd amarg); per a la Cooperativa de la Palma d'Ebre i per a Ceolpe SCCL (fruitat verd dolç), i per a la Cooperativa Agrícola de Godall SCCL (fruitat madur).
També s'ha lliurat un reconeixement especial a l'Escola de Capacitació Agrària de Gandesa.
Els premis s'han lliurat aquest divendres al vespre al Palau Bofarull de la Diputació, en un acte amb la diputada de Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria Municipal i Territori de la Diputació de Tarragona, Imma Costa; l'alcalde de Reus, Carles Pellicer; el regidor de Medi Ambient i Ocupació de l'Ajuntament reusenc, Daniel Rubio; el director del Panell de Tast Oficial d'Olis Verges d'Oliva, Xavier Vicens Burgués, i la cap d'aquest mateix organisme depenent de la Generalitat, Àngels Calvo.
L'acte ha inclòs una ponència a càrrec del xef Vicent Guimerà, del restaurant l'Antic Molí, d'Ulldecona, amb una estrella Michelin.
El CDO reconeix des de fa dotze anys els millors olis d'oliva verge extra que s'elaboren a la demarcació de Tarragona.
Els guardons tenen per objectiu reconèixer la feina i l'esforç dels productors d'oliva verge extra del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre i revalorar els seus olis.
Els premis consisteixen en la compra dels olis embotellats guanyadors per un import de 1.500 euros a cadascuna de les categories, per part del Centre de Desenvolupament de l'Oli.
D'aquesta manera, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Reus podran promocionar-los a través de diferents accions.
A més, les almàsseres podran fer menció del premi a l'etiqueta dels envasos de l'oli d'oliva verge extra.
Enguany, els tres premiats i la resta de guardonats també han rebut com a obsequi un setrill de vidre bufat del Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet, elaborat pel mestre vidrier Paco Ramos.
Ens de dinamització del sector oleícola
A banda de dinamitzar el sector a les comarques de Tarragona i promoure l'oli d'oliva verge extra, el CDO actua com a agent aglutinador de totes les entitats relacionades amb el sector de l'oli.
El CDO forma part de l'Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO), organisme que té com a objectiu constituir, des dels ens locals o municipis associats, una plataforma de coneixement, promoció i revalorització de la cultura de l'oli.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
El projecte preveu una inversió de 482.000 euros i que inclou lenjardinament dun solar annex
Valls.-LAjuntament de Valls ha aprovat la recuperació del tram inicial de la muralla de Sant Antoni.
El projecte contempla una inversió de 482.000 euros i consta dunes obres de consolidació del mur, la seva reinterpretació histrica i la urbanització del solar annex, que es convertir en una zona enjardinada amb bancs.
El mur, del segle XIV, est declarat com a Bé Cultural dInters Nacional (BCIN).
Segons el consistori, que no fixa terminis per la seva execució, ser la primera de les grans actuacions de recuperació de la muralla de la ciutat.
En els últims anys shan fet estudis arqueolgics a la zona que han perms trobar restes de la muralla anteriors i que daten del segle XIII.
La zona que es rehabilitar és la del tram inicial, entre els carrers Mur i Toms Cayl, a tocar del Portal Nou.
La primera actuació ser la consolidació del tram de 615 metres quadrats de lantiga muralla medieval del segle XIV, declarada com a BCIN, que destaca per la seva singularitat i per ser una de les principals entrades del Barri Antic.
Les obres inclouen la consolidació de les parts més degradades de la muralla i la seva restauració.
A la resta de parets i paraments contemporanis que es conservaran, sels hi aplicar una ptina cromtica de color neutre per tal que el visitant pugui identificar amb facilitat quines parts es corresponen a restes de la muralla i quines a construccions posteriors.
També es sanejar el mur de contenció de lantic cementiri de Valls del segle XVI.Per a la interpretació de lespai sha previst la installació de plafons informatius, per permetre al visitant identificar les restes i conixer la histria daquest tram de la muralla medieval.
A més, el solar adjacent duns 700 metres quadrats surbanitzar amb plataformes, que salvant el desnivell, formaran bancs i esglaons per passar a ser un espai obert, enjardinat i amb arbres, ha informat el consistori.EstudisEn els últims anys shan realitzat cinc intervencions arqueolgiques que han aportat nova informació i que han ajudat a completar la proposta dactuació que sha previst en aquesta zona.
Aquests treballs arqueolgics han perms localitzar noves restes de la muralla, entre elles el descobriment de restes del Mur Vell del segle XIII del que, tot i que els historiadors intuen el seu recorregut, fins ara no se nhavia trobat cap vestigi, expliquen des de lAjuntament.
En concret, segons informa el consistori, els treballs de prospecció arqueolgica han posat al descobert lestructura dun arc i altres materials de paret de muralla del XIII que es correspondrien a lanomenat portal de la Font dels Clergues, del qual sen tenen molt poques referncies histriques documentades.
En el mateix parament shi troben les restes de la torre sobirana de Valls del segle XIV, la torre més alta de les 32 que formaven part de la muralla de Valls, que va aprofitar lestructura del segle XIII.
A més, shan localitzat també altres restes de lestructura defensiva, entre els que destaca el fossat.
També hi sobresurt un empedrat que segurament es correspondria a un dels corrals municipals de la vila al segle XVIII i sha ampliat la informació sobre dos refugis antiaeris que van construir durant la Guerra Civil, els treballadors de la fbrica que ocupava aquest lloc.
El projecte enceta el període dexposició pública, després de laprovació per part de la Junta de Govern.
LAjuntament, a més dinformar de la proposta a la Comissió Municipal de Patrimoni de Valls, ha anunciat que sollicitar el corresponent informe de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura.Millores al polígon industrialLa Junta de Govern també ha aprovat inicialment el projecte de millora integral de lenllumenat del polígon industrial.
El projecte contempla la renovació amb tecnologia Led dels 850 fanals de la zona industrial de Valls.
LAjuntament calcula que amb les noves lluminries saugmentar la sensació dilluminació a tots els carrers del polígon, augmentar la vida útil dels punts de llum, es reduiran les avaries i, a la vegada, es disminuir en un 80% el consum i els costos energtics.
A més es reposaran uns 170 fanals i sha programat la renovació del cablejat elctric de la installació de lenllumenat.
El projecte té un pressupost d1,4 milions deuros i es preveu que les obres, que sexecutaran per fases, comencin a principis del 2020.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
"La dansa no és sols una activitat física: és un llenguatge artístic
que allibera molts sentits per mitjà del cos. [...]
dels ballarins i els coreògrafs, per comprendre'n les obres; aprendre'n a diferenciar
els elements fonamentals (quins sabers, sabors i històries)"
Una conferència de dansa és dansa?
La pregunta és pertinent perquè, en la història de la dansa catalana, aquest conferenciant que es mou davant de tota mena d'auditoris com pocs conferenciants, tan flexible de cos (d'aptituds) com d'actitud, és una estranya singularitat.
Ja ho era a l'Estudi Anna Maleras de finals dels anys seixanta com a ballarí de dansa jazz i de les primeres classes de modern dance (Graham i Limon, més tard Cunningham) i ho ha estat també al servei de companyies amb noms avui fonamentals dins la història de la dansa i l'avantguarda escènica autòctona.
Posem-hi Cesc Gelabert, Àngels Margarit, Albert Vidal o Carles Santos, però també company de viatge de les paraules del poeta Joan Brossa o protagonista d'alguns fotogrames del cineasta Pere Portabella.
Qui millor que ell, doncs, per fer-nos ara cinc cèntims sobre què es mou en la dansa actual?
El testimoni del mestre Toni Jodar és directe, sentit i viu, a estones divertit i tot, fruit sempre de l'experiència personal de quaranta i tants anys en moviment.
No és fàcil de creure pel bé que es mou encara amb més de seixanta, i per com il·lustra les paraules amb un cos madur i savi que apunta els moviments amb l'efectivitat de fer-nos-els veure a l'aire, és a dir, de fer-nos-els imaginar de debò.
Els té tan assimilats que el discurs llisca fluid i orgànic, il·lustratiu i clar.
Jodar arriba als joves i al neòfit perquè és molt més real que cap professor limitat a la paraula o al suport de la imatge de vídeo, però també perquè és molt més clar i apassionat que cap ballarí que cregui que n'hi ha prou a deixar sol l'espectador davant de les obres.
Ell sempre ha estat algú que es pot confiar de tenir al costat quan faci falta, això és evident, i així mateix ho sentim ara en aquesta conferència ballada.
¿Voleu més confiança en un espectador actiu que la que mostra parlant de tu a tu als assistents, com a vells amics que podem gaudir del mateix que ell?
Com a ballarí, Jodar ha estat prou bo per arribar a ser mig invisible en escena, un simple suport del moviment o dels personatges d'altres creadors.
I no és menys generós el paper central que ara ocupa de nou dins l'escenari.
Reclama la nostra atenció tan sols per poder informar-nos bé, com l'amic que ens rep en una ciutat estranya que coneix millor que nosaltres per com hi ha viscut mitja vida.
Quan ens explica així (de primera mà) què ha passat i passa en la dansa d'ara, la més actual, la dels darrers quaranta anys, ens informa, doncs, i també ens forma.
Posa en forma el que sabem (ens muscula la mirada) quan organitza noms i estils en un mapa mínim, en una guia personalitzada que contribuirà en endavant a fer que ens atrevim a plantejar-nos excursions per compte propi.
De la seva mà, l'espectador no sols ordena el que hi ha hagut al Mercat de les Flors les darreres temporades (Toni Jodar i Beatriu Daniel són responsables de programes formatius com el de Mitja hora abans), sinó que sobretot aprenem a mirar amb molta més llibertat el que vindrà.
Som molt més lliures quan podem comparar.
Aquesta proposta és una continuació natural de la conferència ballada amb què Jodar ha resumit durant anys el pas de la dansa clàssica a la dansa moderna.
De fet, els cinc primers minuts són un resum accelerat d'aquella altra conferència, un esbós ben perfilat de tot el que cal saber per decidir sobre què ens hem de plantejar noves preguntes.
Com que la conferència d'aleshores acabava en el teatre dansa de Pina Bausch, la gent li demanava: "I després què?
La resposta no és fàcil, quan pel camí la dansa fins i tot s'ha negat a si mateixa en la no-dansa o s'ha diversificat, despullat, revisat i fet híbrida.
La nova conferència organitza els noms en quatre categories que apunten en aquesta direcció.
I, així, la dansa d'ara es caracteritza per la seva performativitat essencial, per l'ús conscient i crític del nu, per la capacitat d'hibridació i per mil revisions i transversalitats.
Per il·lustrar-ho, la conferència combina memòria en forma de paraula, de moviment en temps present i d'imatge gravada en vídeo.
El ballarí parla, per exemple, d'obres emblemàtiques de La Ribot, de Jérôme Bel o de Sònia Gómez, de gent amb qui no ha treballat directament però de qui sí que ha presentat obres en el Mercat de les Flors durant les sessions prèvies a l'espectacle.
Alhora, Jodar recorda també moments representatius de la creació contemporània autòctona que en alguna ocasió ell mateix va protagonitzar, com és el cas del cambrer autòmat de L'aperitiu, d'Albert Vidal, d'alguna de les performances amb Carles Santos o de la espectacular reposició de Belmonte, de Cesc Gelabert, una revisió que trobava en els cossos vint anys més grans dels dos intèrprets madurs una nova perspectiva, diferent i emocionant.
En un moment clau d' Una conferència ballada fins i tot s'atreveix a convertir en metàfora d'hibridació una icona pop que tothom té al cap. La cultura de masses s'alia així amb la culta i d'avantguarda.
I l'operació té molt de sentit en una peça que desenterra amb estima, simpatia i esquitxos d'humor còmplice casos i coses del passat recent per fer-los ballar una nova vida sota la veu i el guiatge de l'intèrpret, ara esdevingut narrador.
Amb punyeteria fina fins i tot rellegeix a la llum d'avui experiències mal rebudes per la crítica barcelonina dels anys vuitanta, com la capacitat d'integració de la diferència que va tenir la companyia de Francesc Bravo, un precedent clar de dansa integrada.
I els exemples s'estiren i estiren.
Que no hi surt tothom, ni de la dansa contemporània ni de la dansa catalana?
És clar que no, però perquè Jodar fa bé d'organitzar les dades en un relat que relaciona sempre amb l'experiència personal.
En aquest sentit, cal celebrar també com recupera una escena molt lateral que havia interpretat a Arbre de te, d'Àngels Margarit, per convertir-la aquí en un moment clau amb molt de sentit i una delicada tremolor lírica.
Queda clar que un bon mestre és un jardiner delicat i pacient, que sap esperar, que sap esperar-nos.
Cadascú el segueix al seu ritme, segons sap i segons vol saber.
La curiositat hi fa de punt de trobada.
Jodar ens invita a obrir la nostra perspectiva sobre l'art, la vida i les intencions del moviment coreografiat, ens convida a relacionar experiències i a compartir-les.
No endebades ha explicat la dansa en instituts i centres cívics, en teatres i festivals, a comarques i al món (ha fet gires la Xina o a l'Àfrica i se l'ha programat com una obra més a Londres i a París).
Ell i Beatriu Daniel fa anys que col·laboren junts per explicar la dansa (sovint amb tot un grup d'altra gent, al darrere i al costat, com aquí és el cas).
Treballen bé en equip per adjudicar paraules a moviments i sensacions, per comunicar en el sentit més ampli de la paraula, per convertir en gest viu del present el passat immediat d'aquesta art tan efímera que és la dansa.
I la seva feina crea una proposta flexible i canviant, viva, que s'adapta als auditoris i integra els exemples que calguin en cada cas, per així aconseguir que tot el que s'hi diu sigui accessible i comprensible i familiar simplement perquè és com si ens hi haguéssim passat la vida, veient com s'arribava a cada nova creació, sent testimonis de com creixia i es desenvolupava cada nou tipus de proposta.
En art, quan hi ha convivència prèvia hi ha vivència sense excuses.
El que un comprèn vivencialment, emocionalment el corprèn segur.
Una conferència ballada és dansa?
Perquè Jodar se'ns hi despulla (mai ha estat tan ell com en aquest rol de mestre) i també perquè és performàtic, i perquè és híbrid, i perquè revisa tota la seva experiència ballada.
La coreografia de la mirada dels espectadors és dansa.
La dansa és més dansa que mai quan ens interpel·la.
TONI JODAR pr esenta Una confèrencia Ballada del 27 al 29 de maig al Mercat de les Flors
Heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Per tot allò relacionat amb consultes, queixes i/o reclamacions en la compra de les vostres entrades poseu-vos en contacte amb nosaltres a publics [ at ] mercatflors.cat
Si continua navegant, considerarem que n'accepta el seu ús.
Pot canviar aquesta configuració i obtenir-ne més informació aquí. |
L'arqueòleg Eudald Carbonell Foto: Adrià Costa
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Pla detall d'alguns dels bolets que es poden trobar al Pirineu, la gran majoria cama-grocs.
La temporada de bolets ha començat amb timidesa al Pirineu.
A la resta de Catalunya, en canvi, amb excepció d'alguns punts, la campanya encara no ha ni començat.
En un comunicat, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya explica que caldrà esperar l'arribada de més pluges durant el mes de setembre perquè els bolets comencin a créixer.
De fet, els models de producció preveuen una campanya més tardana, tot i que la producció s'estima similar a la mitjana dels darrers 20 anys (uns 60 quilos de bolets per hectàrea).
Per contra, si es compara amb la campanya de l'any passat, les xifres evidencien que la producció serà molt inferior.
La temporada passada es van recollir 167 quilos de bolets per hectàrea, la segona millor dada des que es tenen registres.
Les estimacions que fa el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya són el resultat de models matemàtics de producció de bolets obtinguts en base a mostrejos micològics realitzats en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos catalans i la informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les durant els darrers vint anys.
Els models tenen en compte la variabilitat en la producció dels fongs que hi ha entre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d'aigua que hi haurà durant la campanya.
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Una quarentena d'eurodiputats de 15 països i sis grups polítics han impulsat la plataforma 'Diàleg UE-Catalunya' amb l'objectiu de promoure una solució dialogada al procés sobiranista i intentar que Europa "trenqui el seu silenci" i intercedeixi.
La iniciativa s'ha presentat aquest divendres a l'Ateneu Barcelonès amb la intervenció de l'eurodiputat eslovè i president de la nova plataforma, Ivo Vajgl; la dona de l'exconseller empresonat Raül Romeva, Diana Riba; el periodista i exdelegat del Govern a París Martí Anglada, i els eurodiputats catalans Jordi Solé, Josep Maria Terricabras (ERC) i Ramon Tremosa (PDeCAT), entre d'altres.
Vajgl ha assenyalat que la UE està mantenint "un silenci absolutament inacceptable amb el que està passant a Catalunya", i ha cridat a lluitar per revertir aquesta situació.
En aquest sentit, ha instat a "no abandonar" i seguir creant espais de diàleg i difusió del procés sobiranista perquè, segons ha detallat, és necessari aconseguir que es garanteixi el dret a expressar-se dels ciutadans.
"Ningú pot negar el dret a l'autodeterminació a cap nació del món i els catalans són europeus" i mereixen ser escoltats, ha afegit, assenyalant que ningú es pot quedar de braços creuats davant el que està passant a Catalunya.
I el que està passant, segons ha apuntat, és que l'Estat està actuant amb autoritarisme i està humiliant els líders sobiranistes perquè no disposa d'arguments per combatre'ls: "És una vergonya, és deplorable que els estiguin humiliant i que estiguin empresonats".
També ha lamentat que líders del PP europeu com el president del Consell Europeu, Donald Tusk, el del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i el de la CE, Jean Claude Juncker, només pensin a "donar suport als seus coreligionaris: per això Rajoy se sent amb tanta confiança.
No deixen portar la qüestió catalana a la UE".
Jordi Solé ha detallat que la plataforma va néixer fa cinc mesos i que ja s'ha presentat en el Parlament europeu: "Això està servint per constatar que no estem sols en les institucions europees, i treballem per estar cada dia més acompanyats".
També ha recordat que entre els sobiranistes empresonats hi ha dos exeurodiputats, que són Oriol Junqueras i Raül Romeva (ERC), i ha assenyalat que, "només per aquest fet, els 751 eurodiputats s'haurien de sentir interpel·lats".
Tremosa ha agraït el suport dels eurodiputats que s'han sumat a la plataforma malgrat el comportament "agressiu" i les amenaces dels eurodiputats de la resta d'Espanya.
També a assenyalat que aquesta nova plataforma permetrà "denunciar la impressionant mentida d'Estat que s'està construint en relació als presos polítics i els exiliats: dir que han tingut comportaments violents és d'una indecència espectacular".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si encara no formes part de la comunitat:
Tots tenim un secret tancat amb clau a l'àtic de l'ànima.
"Quinze anys més tard, la memòria d'aquell dia ha tornat a mi.
He vist aquell noi vagarejant entre les bromes de l'estació de França i el nom de Marina s'ha encès una altra vegada com una ferida fresca.
A la Barcelona del 1980 l'Òscar Drai somia despert, fascinat pels palauets modernistes propers a l'internat on estudia.
En una de les seves escapades coneix la Marina, una noia audaç que comparteix amb l'Òscar l'aventura d'endinsar-se en un enigma dolorós del passat de la ciutat.
Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar el més gran desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per uns camins sinistres amb unes conseqüències que algú encara ha de pagar avui."Per alguna estranya raó, un se sent més proper a segons quines de les seves criatures sense que sàpiga explicar gaire bé el perquè.
Entre tots els llibres que he publicat des que vaig començar en aquest estrany ofici de novel·lista, pels volts del 1992, Marina és un dels meus favorits.""A mesura que n'avançava l'escriptura, tot en aquella història va començar a tenir regust de comiat, i quan la vaig acabar, vaig tenir la impressió que alguna cosa dins meu, alguna cosa que avui dia encara no sé molt bé què era però que trobo a faltar cada dia, es va quedar allà per sempre."Del pròleg de Carlos Ruiz Zafón per a aquesta edició.
Carlos Ruiz Zafón és un dels autors més reconeguts de la literatura internacional dels nostres dies i l'escriptor espanyol més llegit a tot el món després de Cervantes.
Les seves obres han estat traduïdes a més de cinquanta idiomes.
El 1993 es dóna a conèixer amb El Príncep de la Boira, que forma, amb El Palau de la Mitjanit i Les Llums de Setembre, la Trilogia de la Boira.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
S'ha destacat per la seva aportació innovadora i de qualitat en l'àmbit de la participació ciutadana
Àgora Terrassa, el procés participatiu impulsat inicialment per l'Ajuntament de Terrassa l'any 2013 per unanimitat dels grups polítics i desenvolupat fins al 2015, ha estat seleccionada com a una Bona Pràctica per la seva aportació innovadora i de qualitat en l'àmbit de la participació ciutadana, i ha estat inclosa al Banc de Bones Pràctiques (BBP) dels governs locals de la Federació de Municipis de Catalunya i de la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals.
L'Àgora Terrassa va ser un espai obert de diàleg per establir dinàmiques de consens per fer-se preguntes, fer aflorar idees, projectes i valors que permetin el compromís i la col·laboració entre administració, ciutadania i entitats, amb l'objectiu d'afrontar els principals reptes de ciutat.
Hi participen representants polítics, d'entitats i col·lectius, treballadors de l'Ajuntament i ciutadans a títol individual.
Després del seu impuls inicial, el procés va ser liderat per la Comissió Dinamitzadora, formada per persones procedents de diferents àmbits.
El procés va recollir més de 200 preguntes en la seva diagnosi de les necessitats de la ciutat, preguntes que es van traduir en sessions de treball i, finalment, en 30 projectes.
En les sessions de treball hi van participar més de 180 persones, i més de 3.000 en els seus projectes.
Una de les experiències nascudes de l'Àgora Terrassa és l'ArlliBRE, una proposta d'intercanvi de llibres que aprofita els troncs dels arbres caiguts per les ventades de desembre de 2014. |
Ajut en la constitució gratuïta d'empreses, estalviant temps i desplaçaments.
Espai que facilita l'accés directe al capital. |
L'ampliació de l'autòpsia de l'empresari del Gaixample Juan Andrés Benítez, que va morir després de ser reduït pels Mossos d'Esquadra el 5 de novembre al carrer Aurora del Raval, conclou que "no presenta lesions característiques de l'ús de la defensa aportada", concretament una porra estesa, però no descarta que s'usés en l'actuació.
Segons aquest document, a què ha tingut accés Europa Press, que va ser sol·licitat per la jutge que instrueix el cas, "això no vol dir que la defensa no fos usada, només vol dir que el cadàver no presenta lesions característiques derivades de l'ús de la defensa".
Davant d'aquest resultat, la jutge Eva Moltó ja ha sol·licitat un nou informe a petició de l'acusació particular que analitzi si les ferides al cap de Benítez --que tenia en el massís cranial facial, concretament al llavi, la galta, el nas i els ulls-- van poder realitzar-se amb la porra sense estendre.
A l'informe fet pel Cos Nacional de Policia es recull com un agent que participa en la detenció s'ajup i copeja "una cosa que porta a les mans contra l'asfalt, en un gest inequívoc de tancament de la defensa extensible", que és un tipus de porra que es pot desplegar.
L'autòpsia conclou que la mort de Benítez és una "mort violenta homicida" causada per una parada cardíaca derivada de les contusions rebudes en el massís cranial facial.
La trucada de Benítez al telèfon 092 de la Guàrdia Urbana després de barallar-se amb un veí --a la qual s'ha referit aquest dimecres el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, per criticar la investigació de la Policia Nacional-- apareix en tres ocasions transcrites en la causa.
Tant en la transcripció dels Mossos com de la Guàrdia Urbana, a les quals ha tingut accés Europa Press, consta que l'empresari diu 'estic sagnant', mentre que en la del Cos Nacional de Policia recull 's'estan quedant'.
En la trucada de Benítez s'escolta la seva veu amb nitidesa malgrat el seu estat d'excitació, tot i que en aquest punt de la conversa la frase s'interpreta amb dificultat, segons fonts que han tingut accés a l'àudio.
La transcripció descriu una trucada a les 22.28 hores a la Urbana explicant que té 'un lladre a casa', que l'ha 'agafat dins del pis' i que 'la família és aquí'.
A la pregunta de l'operadora de si es troba bé, Benítez contesta: 'No, ens hem barallat, estic sagnant i és aquí tota la seva família, m'han robat tot'.
Tot i això, segons els testimonis, la trucada a la Urbana la va fer Benítez des del carrer, una vegada havia conclòs la baralla amb un veí a qui culpava d'haver-li robat el gos.
L'advocat de l'acusació particular, David Aineto, ha puntualitzat a Europa Press que quan truca a la Urbana només tenia un fil de sang al nas, i estava "plenament conscient" per fer aquesta trucada, el que per a ell demostraria que no estava greument ferit quan van arribar els Mossos.
Segons les trucades de la sala de comandament sobre l'incident amb Benítez, recollides en un informe dels Mossos enviat a la jutge, a les 23.05 hores hi ha una trucada entre el cap de torn de la sala regional de comandament i el responsable d'un grup actuant en què aquest li explica l'actuació: 'Escolta mira, hem tingut un incident al carrer Aurora d'una baralla entre gent d'aquí.
I prossegueix: 'El 'dolent' de la pel·lícula és molt dolent i anava 'super drogat'.
Quan ha arribat la patrulla s'ha liat a garrotades amb el patrulla.
Té a la companya mig inconscient i el company que no es pot ni moure'.
En una altra conversa entre el cap de torn de la sala regional de comandament i el cap de torn de Ciutat Vella, el primer li pregunta com estan els agents i el segon respon: 'Els agents, a veure, fotuts, perquè quan han anat per allà el paio ha agafat la companya pel pèl, i li ha donat una estrebada molt forta cap al terra que li ha fet una luxació molt greu de les cervicals.
Ella gairebé perd el coneixement i a part li ha fet molt de mal també als braços'.
El cap de la sala assenyala: 'Tampoc no són coses greus?' al que el cap de torn contesta: 'Bé, la fuetada cervical greu no' i afegeix 'L'altre --agent-- igual, semblant, fuetada també a l'esquena, estaven marejats els dos i gairebé no es poden moure'; respecte a Benítez, es limiten a explicar que està 'viu però fotut'.
En les transcripcions també hi ha un passatge en el qual el responsable de grup explica que al lloc on ha passat hi ha centenars de persones diguen-lis 'assassins' i llançant-los coses, 'és a dir que el tema era bastant fotut', i 'com es posi algun subnormal a cridar assassins' torna a haver-hi merder, segons les seves paraules.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Anuncia una oferta de treball amb ProfessorPosition per arribar just al perfil de professional a qui vols arribar.
El teu anunci també s'inclourà a l'agenda acadèmica de ProfessorPosition que reben més de 2.400.000 de investigadors arreu del món.
Publica ja el teu anunci a través del següent enllaç. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La Xènia, de vint-i-dos anys, tornava de la manifestació de la vaga amb una amiga, quan uns policies la van agredir a prop de la Via Laietana · La jutgessa ha decretat presó sense fiança i és empresonada a Wad-ras
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La Xènia G. R., de vint-i-dos anys, va ser detinguda divendres a la tarda al carrer de Jonqueres de Barcelona, al costat de la Via Laietana, quan tornava de la manifestació de la vaga general.
Aquesta última nit l'ha passada empresonada a Wad-ras, perquè ahir la jutgessa va decretar presó sense fiança per a ella i cinc persones més acusades d' atemptat contra l'autoritat, desordres públics i danys.
La seva família l'ha poguda visitar avui i denuncia a VilaWeb que s'han manipulat les proves per empresonar-la i que la policia la va agredir impunement dins el furgó.
La manifestació per la vaga general ja s'havia acabat.
La Xènia, amb una amiga seva, eren a la Via Laietana i van decidir d'anar-se'n, quan van comprovar que l'atmosfera s'escalfava.
Quan ja caminaven pel carrer de Jonqueres, en el sentit oposat a la Via Laietana, per anar-se a trobar amb uns amics, van aparèixer cinc furgons de la policia espanyola, a gran velocitat.
Els agents van obrir les portes dels vehicles i van sortir disparats a detenir manifestants.
Entre la gentada hi havia la Xènia i la seva amiga.
'Es van espantar i van començar a córrer.
La meva filla es va entrebancar i va caure a terra.
De seguida se li van tirar a sobre tres policies.
A la seva amiga li van clavar un cop de porra a la cara i li van obrir la cella.
La meva filla, no: la van arrossegar fins al furgó i, abans d'entrar-la-hi, li van pegar unes quantes vegades.'
Són paraules de l'Anna, la mare de la Xènia, que explica a VilaWeb tots aquests detalls després d'haver-hi parlat avui a la presó.
En aquest vídeo es pot veure com la Xènia, a la vorera oposada a la càmera i amb els cabells tenyits de color blau, és arrossegada fins a la porta de la furgoneta pels policies espanyols, que l'estomaquen una vegada i una altra abans de ficar-la a dins.
També es pot sentir qui enregistra el vídeo dient: 'Eh, una detinguda no es pega!'
La Xènia ha explicat a la seva mare que, una volta dins la furgoneta, els policies la van continuar pegant mentre sentia com cridaven: 'Mata-la, mata-la!'
Ràpidament la van conduir fins a la comissaria de la Via Laietana.
Allà també ser objecte de vexacions i intimidacions, segons que explica l'Anna.
També la van posar de cara la paret.
Després va arribar una altra noia i la meva filla va veure com l'amenaçaven amb un cúter al coll', explica la mare de la Xènia.
De la Via Laietana la van dur a la Verneda; i d'allà, a la Ciutat de la Justícia perquè la jutgessa, Beatriz Balfagón, li prengués declaració.
En aquest trajecte un policia li va dir: 'Caram, quines boles que hi dus, a la bossa'.
L'Anna explica: 'La meva filla al·lucinava, és clar, i li va respondre: "Què dius?"
I el policia hi va tornar: "Què en volies fer, d'aquestes boles?"'
Quan van arribar al jutjat ho va entendre.
La policia havia presentat com a prova de material subversiu contra ella una bola de petanca, bales de vidre i claus.
'Però són tan ineptes que la mateixa bola de petanca i amb el número idèntic, ha aparegut com a prova inculpatòria de totes les bosses dels sis detinguts', explica, indignada, la mare de la Xènia.
A més, assegura que la jutgessa, abans de prendre declaració als detinguts, ja va comunicar als seus advocats que decretaria presó sense fiança.
La Xènia avui ha pogut rebre la primera visita dels familiars, que asseguren que l'han vista amb força.
'Però alhora està indignada, i confia que se sàpiga què li fan, a ella i als altres detinguts.'
Ara centra tots els esforços en la vista que hi haurà aquesta setmana vinent, en què el seu advocat, Benet Salellas, podrà fer la petició de llibertat.
Avui a Caldes de Montbui, d'on és filla la Xènia, desenes de persones han sortit al carrer per a demanar-ne la llibertat.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
A Carles Puigdemont i els consellers que l'acompanyen a Bèlgica - Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig els està sortint bé la jugada.
Durant el diumenge, tots cinc es van entregar a una comissaria després que Carmen Lamela emetera l'euroordre de detenció i extradició.
En canvi, el mateix dia a la nit, la justícia del país centreeuropeu va decidir deixar en llibertat, de moment, els acusats.
Una mesura pactada per la Fiscalia belga i per la defensa dels consellers, segons va reconèixer Gilles Dejemp e, representant de la institució.
Ell mateix ha estat qui ha informat que els dirigents catalans han estat citats el divendres 17 de novembre per poder defensar-se de l'euroordre emesa contra ells.
Una declaració que tindrà una gran expectació.
De moment, l'extradició està únicament en mans de Bèlgica.
Evidentment, tot aquest enrenou ha generat malestar entre els dirigents polítics espanyols.
El Parlament belga ha esdevingut un dels molts escenaris on s'ha instal·lat el debat polític sobre la situació a Catalunya.
I els tres partits amb més representants del país no han estat molt comprensius amb l 'Estat espanyol pel que fa a aquesta qüestió.
En un Parlament de 150 diputats, Nova Aliança Flamenca (amb 33), el partit amb més representants, s'ha expressat en aquest sentit.
Jan Jambon, ministre d'Interior del país, ha assegurat que "colpejar persones pacífiques i empresonar tot un govern és anar massa lluny".
També ha exigit responsabilitats a Europa davant d'aquesta situació perquè es puga garantir un judici just i un tracte adequat contra uns dirigents que, segons aquest polític, "han complert amb el mandat que els han atorgat els seus electors".
El líder d'aquest partit, Bart De Weber, no s'ha estat de dir que "el Partit Popular hauria de callar", recordant a més l' origen franquista de la formació.
Tot després que el representant dels populars a l'eurocambra, el valencià Esteban González Pons, acusara aquesta formació de xenòfoba, arran les discrepàncies que han sorgit per la qüestió de l'extradició dels dirigents catalans.
El Partit Socialista Való, amb 23 diputats, tampoc no ha callat.
Elio Di Rupo, màxim representant d'aquesta formació, líder de l'oposició i primer ministre del país entre 2011 i 2014, ha acusat per Twitter Rajoy de comportar-se com un "franquista autoritari".
Tot i no compartir l'estratègia de Puigdemont, el líder de l'oposició belga ha reconegut que estaria "incòmode" si el seu país l'empresonara.
No es pot oblidar tampoc la proximitat calculada que sempre ha mostrat el primer ministre del país, Charles Michel, del Partit Reformista, amb 20 representants.
Cal recordar que l'1 d'octubre va condemnar l'actuació de la policia espanyola.
Malgrat les crítiques d' Esteban González Pons i de Pablo Casado, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat respectar les decisions de la justícia belga.
Aprofitant els fets, el sempre punxant Gabriel Rufián va deixar anit també el seu missatge sarcàstic aprofitant tota aquesta situació.
Tot i que Espanya i Bèlgica no entraran previsiblement en cap mena de conflicte per aquesta qüestió, és cert que el Govern espanyol no esperava trobar aquesta mena de respostes des d'un dels països més determinants en la construcció de l'Europa actual.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
L'escola de la Marca de l'Ham continuarà tancada a causa dels aiguats, que van deixar 240 l/m2 a la capital de l'Alt Empordà
La rambla de Figueres va suportar, la nit de dissabte a diumenge, el "xàfec més important de la seva història".
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la ciutat va registrar 240 litres/metre quadrat d'aigua.
L'alcaldessa Marta Felip ha explicat que això va fer augmentar el cabal d'aigua de la riera que passa per sota la rambla i, a la part baixa, on hi ha la base del monument a Narcís Monturiol, es va generar un remolí que va acabar fent cedir el mur de la canalització.
Això va provocar l'esfondrament de part de la rambla i l'esvoranc de 40 metres quadrats.
Les conseqüències de la pluja continuen a Figueres i l'escola Anicet de Pagès, a la Marca de l'Ham, encara no pot reprendre l'activitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.