text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Els Reis van fer els parlaments a Barcelona al Moll de la Fusta, des d'on es van adreçar també als polítics: "Governeu amb responsabilitat i humilitat". / CÈLIA ATSET
Té un estrany batec catastrofista segons el qual potser un dels tres Reis d'Orient no compareix aquest any.
Té la carta a la mà i desitja entregar-la al rei Gaspar.
Ha sigut prudent, demana un Adoptanimal, un Lovely Unicorn -m'expliquen que és una versió actual del Mi Pequeño Pony de tota la vida-, dos o tres llibres i un pot de llaminadures.
"Més tot el que ells vulguin portar-me!", exclama.
El patge Gregori, com sempre, amenitza l'espera dels impacients, que són tots.
Qui més qui menys ja sap que ell és l'encarregat que tot funcioni bé.
Explica que els seus mil ulls i cinc-centes orelles li han permès fer informes detallats de tots els nens i nenes perquè Ses Majestats estiguin ben informades de tot el que ha passat durant l'any.
Amb la patge Estel i la resta de patges reials, els toca recollir cartes d'última hora, com les de la Nora i la Lena, que són germanes i estan a primera fila, davant del mar per no perdre's ni un detall.
També és moment de recollir els xumets dels nens que ja s'han fet grans i no els hauran de succionar més.
Els pares de l'Andy n'estan especialment feliços: "Ja era hora", respiren alleugerits.
Tenim temps de saber, gentilesa d'en Gregori, algunes manies dels tres Reis.
En Melcior no se separa mai del seu coixí de plomes.
I en Baltasar és tan perfeccionista que sempre està pendent dels seus patges i que tot a la carrossa estigui sempre impecable.
Els tres pals del vaixell Santa Eulàlia ja s'albiren una mica lluny i l'emoció continguda comença a no contenir-se.
Tinc temps de saber que cinc dels nens amb qui parlo han posat el Lolo a les seves cartes.
El Lolo és Lolo, Mi Loro Molón, i és una de les sensacions de l'any.
Els Reis desembarquen i els rep l'alcaldessa Colau.
Les seves primeres paraules són per celebrar que el vaixell reial ha coincidit amb l' Open Arms a les mateixes aigües del port de Barcelona: "La gent que salva vides està inspirada pels mateixos valors que els Reis Mags", destaca Colau.
I, com l'any passat, destaca que Barcelona és ciutat de pau i d'acolliment.
Li toca el torn al rei Melcior, que aquest any té una veu molt semblant a la de l'actor Lluís Homar: "Bona tarda a tots els que creuen que els somnis es poden fer realitat i a tots els que encara conserven la mirada d'infant!"
Melcior saluda a tothom: "Sigui qui sigui el vostre déu, creença, procedència, llengua i forma d'estimar-vos".
"Portem molts regals però també moltes preocupacions", continua el rei blanc.
Recorda que abans d'arribar a Barcelona han passat per continents on hi ha nens obligats a fugir de les guerres sense sentit.
I posa deures: "Generositat, posar-se a la pell dels altres i no tenir por de la diferència".
I molt important, els tres Reis estan molt contents perquè a més de jocs de consola i mil ginys electrònics, també porten els sacs carregats de joguines no violentes ni sexistes i de llibres, de còmics, de música i d'instruments: "Tingueu sempre ganes d'aprendre, el saber i el coneixement us faran més lliures!"
I un últim desig adreçat als polítics: "Governeu amb humilitat i responsabilitat, els barcelonins us han regalat un bé molt preuat: la confiança".
Esclar que els deures més importants i imminents estan adreçats als nens: anar a dormir d'hora -"res de cinc minuts més"-, posar les sabates al balcó, deixar beguda i menjar per als Reis i els seus camells i no aixecar-se del llit per res del món.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La patronal catalana retreu al Govern falta de "complicitat" amb el sector i reclama més polítiques
La partida pressupostària per donar suport a la indústria s'ha reduït dramàticament en dos anys.
Els 34 milions previstos als comptes de la Generalitat per al 2016 són un 70% menys del que es va projectar el 2012 i el 2013 –amb el pressupost prorrogat–, quan la partida superava els 113 milions.
"La inacció industrial no és bona i es detecta en aquesta partida que havia arribat a rondar els 200 milions", ha criticat Ramon Adell, vicepresident de la patronal Foment del Treball.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'any 2020 coincideixen tres efemèrides crucials per a la cultura catalana: el 50è aniversari de la mort del compositor vallenc Robert Gerhard, el 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven i el 50è aniversari de la mort del poeta Josep Carner.
A Sitges participem de l'homenatge que es fa a diversos punts de Catalunya amb l'Art de la Fuga, un concert amb música de Beethoven i de Gerhard.
Descomptes amb Carnet Blau de Sitges
938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel. |
Corea del Nord enviarà una delegació formada per diversos alts càrrecs del Govern als Jocs Olímpics d'Hivern que se celebraran al febrer a la ciutat sud-coreana de Pyeongchang, segons ha informat l'agència de notícies Yonhap.
La decisió ha tingut lloc en el marc de la trobada d'alt nivell que està tenint lloc en la localitat de Panmunjeom, a la Zona Desmilitaritzada entre les dues Corees, on les delegacions enviades per tots dos països aborden la possible participació del règim nord-coreà en els Jocs d'Hivern.
En aquest sentit, les autoritats de Corea del Sud han indicat que Corea del Nord enviarà un equip d'arts escèniques i un altre de demostració de taekwondo.
La reunió també cerca formes de millorar les relacions bilaterals entre ambdós països després que el líder nord-coreà, Kim Jong Un, digués en el seu discurs de cap d'any que estava pensant enviar una delegació a l'esdeveniment esportiu i disposat a discutir l'assumpte amb el Govern sud-coreà.
El viceministre d'Unificació de Corea del Sud, Chun Hae Sung, ha asseverat que Seül ha proposat engegar una sèrie de converses a nivell militar per reduir la tensió en la península i ha destacat la possibilitat de reunir famílies a banda i banda de la frontera de cara a les festivitats del cap d'any lunar.
Així mateix, Corea del Sud ha assenyalat que els atletes de les dues Corees podrien marxar de forma conjunta durant la cerimònia d'obertura dels Jocs d'Hivern.
El president de la delegació nord-coreana, el director de l'agència d'assumptes intercoreans, Ri Son Gwon, ha expressat que espera que el diàleg, que suposa la primera comunicació entre la dues Corees en dos anys, "vagi bé".
Corea del Nord va tallar els dos canals de comunicació intercoreana -una línia telefònica directa en l'oficina d'enllaç de Panmunjeom i un canal militar- al febrer de 2016, com a protesta pel tancament unilateral de Seül d'un complex industrial conjunt situat en territori nord-coreà.
Les dues Corees segueixen tècnicament en guerra perquè només van signar un armistici per cessar indefinidament les hostilitats després d'enfrontar-se entre el 1950 i el 1953. |
"Contrastos" és un conjunt d'obres que expressen un al·legat contra la intolerància i el fanatisme.
La petita història del Museu d'Art Modern de Tarragona dibuixada per Pilarin Bay
Catàleg de l'exposició d'obres seleccionades de la Biennal d'Art 2000.
És una obra sense "contemplacions" on l'autor expressa allò que de veritat veu i sent, amb implicació i compromís.
Biografia i obra d'aquest escultor fill de Móra d'Ebre.
Catàleg amb les obres premiades i seleccionades en la Biennal d'art de l'any 2002.
En la seva darrera obra, Margalef es desvincula de les teles com a suport, i utilitza materials ben diversos.
Les obres de Jean-Pierre Rodrigo són una evocació de la ciutat llatina mediterrània i els edificis d'estil clàssic.
Les ceràmiques de Panisello recreen la textura i colors de la naturalesa: marbres, aigües, magmes, esquerdes, formes,
Aquest volum d'art ens posa a l'abast una part de l'obra creativa de Santiago Rusiñol amb tot el seu entramat social,
L'artista presenta un conjunt d'obres sorgides dels seus viatges a Veneçuela i a l'illa de Sant Miquel, a les Açores.
Un estudi de l'art del segle XX a les comarques de Tarragona dividit en cinc períodes.
Catàleg de l'exposició "Nel mezzo del cammin...", de Salvador Juanpere que va tenir lloc al Museu d'Art Modern de Tar
Revascall és un expert il·luminador que sap enfocar perfectament la llum.
Catàleg que recull les obres de Josep Icart amb motiu de l'exposició antològica que va cloure la commemoració del 20è
Catàleg de l'exposició de l'obra d'aquest artista realitzada entre els dies 17 de setembre al 24 d'octubre de 1999.
Domènec Corbella conrea diverses temàtiques, entre les quals paisatges molt mediterranis, senzills i esquemàtics.
Amb aquest catàleg de l'obra de Julio Antonio es començà a fer públic el fons artístic del Museu d'Art Modern de Tarr
Gonzalo Lindín començà el seu camí al Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona.
Valderrey treballa a nivell d'escultura, arquitectura, ciència social, emocional i de memòria. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La taxa d'escombraries baixarà un 255 per les famílies nombroses
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L' Ajuntament de Mollerussa té previst unificar l'IBI urb à de cara al proper exercici deixant-lo en un únic tipus d'interès al 0,72 per tal de provocar el mínim impacte a les finances municipals, segons ha explicat l'alcalde Marc Solsona.
Aquesta mesura, que passarà pel Ple extraordinari d'aquest dijous, ha de permetre mantenir els ingressos al minimitzar la pèrdua de 150.000 euros de recaptació per la revisió a la baixa dels valors de 210 finques urbanitzables sense planejament actual, una mesura que el consistori va reclamar a la direcció general del Cadastre al novembre de l'any 2014 sent el primer dels municipis de Ponent a fer-ho.
Aquest tipus d'interès del 0,72 ja era vigent l'any passat i afectava el 72% dels rebuts tramitats mentre que la resta es regia per un tipus del 0,68, ja que la Llei de Pressupostos de l'Estat espanyol va permetre la convivència de dos tipus diferenciats.
Solsona ha explicat, en aquest sentit, que fa tres anys el G overn espanyol va incorporar el tipus impositiu del 0,72 per tal que els Ajuntaments tinguessin més ingressos per pagar als proveïdors.
De cara al 2016, l'Estat espanyol ha decidit eliminar aquest tipus sense tenir en compte els ajuntament que encara estan en un Pla d'Ajust, com és el cas del de Mollerussa.
Aquesta situació obliga al consistori a buscar compensacions ja que si hagués mantingut el tipus del 0,68, s'haurien deixat d'ingressar 185.000 euros que sumats als 150.000 euros menys per la pèrdua del padró de les finques urbanitzables, significaria una reducció de la recaptació de 335.000, segons ha afegit Solsona, que ha afegit que "no ho podem assumir si volem mantenir la prestació de serveis".
A més a més, l'Ajuntament també ha tingut en compte un altre factor.
Es tracta de la revisió que està duent d'ofici la direcció general del Cadastre a través d'un treball de camp que ha permès detectar construccions no declarades, com poden ser magatzems d'eines o altells, per exemple.
Aquesta revisió ha afavorit la regularització de 349 rebuts, que a falta de les oportunes al·legacions i comprovacions, poden permetre un ingrés major de 130.000 euros.
Amb aquest plantejament, el consistori pretén acostar-se a la recaptació de al voltant de 3,9 milions d'euros en concepte d'IBI encara que, amb tot, probablement hi hagi un pèrdua de prop de 16.000 euros, segons ha indicat l'alcalde.
A banda de l'IBI, l'Ajuntament també modificarà l'ordenança que regula la recollida de les escombraries amb l'objectiu d'incloure-hi una modificació del 25% en el rebut de les famílies nombroses mentre que en el cas de l'impost sobre construccions i instal·lacions també es contempla una bonificació del 90% per les obres d'adequació d'accés i supressió de barreres arquitectòniques i per aquest mateix concepte una bonificació del 100% en la taxa per a llicències urbanístiques.
Així mateix, també preveu un increment lineal del 0,8% en el preu privat per distribució d'aigua i col·locació i utilització de comptadors i altres.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El president francès, Emmanuel Macron, està preparant en secret la convocatòria d'un referèndum per al proper 26 de maig, coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu, amb el qual buscaria calmar les protestes dels Armilles Grogues, mobilitzats arreu de França des de fa tres mesos amb l'objectiu que Macron dimiteixi, segons la informació publicada per Le Journal du Dimanche.
El diari revela en concret que l'oficina electoral del ministeri de l'Interior acaba de fer una reserva de sobres i paperetes perquè estiguin a punt per quan l'Elisi hi doni el vistiplau definitiu.
Pel que fa a la pregunta o preguntes de la consulta, encara no estan clares, però le Journal du Dimanche afirma que s'hi plantejaran les qüestions següents: «Hem de reduir el nombre de parlamentaris?» i «Hem de limitar el nombre de mandats en un càrrec públic?».
El referèndum se celebraria poc després de les conclusions del Gran Debat Nacional convocat per Macron per obrir-se a possibles reformes a través de propostes en fòrums locals i regionals. |
Els Bombers treballen des de quarts de tres de la matinada en un incendi que s'ha declarat en una empresa d'embotits de Vilafant.
La nau es troba al carrer Llers, número 12 de la població i els efectius d'extinció d'incendis hi tenen desplaçades nou dotacions.
A causa de les flames, ha cremat la cambra frigorífica i també, el sostre ha acabat cedint per l'alta temperatura i la virulència del foc.
A dos quarts de vuit del matí, els Bombers han informat que estaven acabant d'apagar el foc de l'altell i que a la resta de l'empresa, les flames ja estan extingides.
Arran de l'incendi també ha cremat un vehicle.
Al lloc també hi ha desplaçats els Mossos d'Esquadra, el SEM i la Guàrdia Municipal de Vilafant.
El foc s'ha donat per extingit pels volts de tres quarts d'onze del matí.
Abans però, els efectius del cos d'emergències han remullat i retirt el material de l'altell per assegurar que no quedaven punts calents.
La zona afectada i l'edifici ha quedat abalisat. |
La dansa vertical de la companyia Delrevés ha seguit a la conversa inaugural amb una peça d'acrobàcies espectaculars que s'han vist a la paret de la parròquia de Tàrrega
Tàrrega.-El tret de sortida oficial de FiraTàrrega 2019 ha estat per primera vegada en els 39 anys d'història d'aquest certamen una conversa inaugural que s'ha desenvolupat a la plaça Major, un dels escenaris més icònics de la fira en ple centre de la capital de l'Urgell.
'Espai Públic: Transformació social, resistència, creació' ha estat el títol de la conversa, a càrrec del filòsof Xavier Antich i Àngels Margarit, del Mercat de les Flors, amb la moderació de Judit Carrera del CCCB.
El debat sobre els usos socials i artístics de l'espai públic ha volgut ser tota una declaració d'intencions de la nova directora de FiraTàrrega, Anna Giribet.
Després de la conversa, la dansa vertical de la companyia Delrevés, ha posat el punt artístic a l'arrencada de la fira amb acrobàcies espectaculars a la paret de la parròquia.
La conversa entre Xavier Antich i Àngels Margarit ha girat al voltant de l'espai públic i els seus usos socials i artístics.
En un moment del debat, Margarit ha posat èmfasi en el fet que és el cos qui pensa i que la neurociència indica que 'un genoll pren decisions' i que el pensament no està tancat al cervell sinó que es mou per tot el cos. En aquest sentit, ha remarcat que una acció com ballar pot esdevenir una 'cosa animal' que permet explicar coses que no es poden verbalitzar.
De la seva part, Xavier Antich ha posat en valor l'espai públic pel fet que a diferència a que quan algú es troba a casa i ho té tot controlat, al carrer 'no estem del tot sols i ens confrontem amb els problemes de la vida i els que tenim en comú'.Després de la conversa inaugural s'ha pogut veure a la mateixa plaça Major 'Finale', de la companyia Delrevés dansa vertical, una peça que combina la delicadesa més refinada i l'acrobàcia més espectacular.
La proposta s'ha desenvolupat a la paret de la parròquia de Tàrrega i ha captat les mirades dels centenars d'espectadors congregats a la plaça que no s'han volgut perdre cap detall dels moviments de les dues ballarines amb tutú suspeses a l'aire.
L'espectacle desafia la gravetat, al ritme dels ballets més reconeguts de la música clàssica: 'El llac dels cignes', 'El trencanous' o 'Giselle', entre d'altres.FiraTàrrega 2019L'edició d'enguany de FiraTàrrega busca una nova manera d'entendre les arts de carrer i l'espai públic, la transversalitat de les arts escèniques, la implicació amb la ciutadania i el compromís amb la realitat social.
El conjunt de la programació ofereix un cartell amb diversos formats, gèneres i estils.
En total es podran veure 42 peces, 24 de les quals són catalanes, 9 d'elles provenen de l'estat espanyol, 6 internacionals i 3 de procedència mixta.
El 30% de la programació s'adscriu al programa de Suport a la Creació.
Així mateix, 19 dels espectacles són estrena a l'Estat.Una de les novetats d'aquest any és que es reformula físicament i conceptualment l'espai professional per posar en el centre de l'activitat els 'pitchings' i els 'speedmeetings' que prioritzen el contacte actiu entre creadors i productors amb la finalitat que els projectes artístics arribin al mercat.
Fins a un total de 6 sessions de 'pitching' seran una de les activitats principals que busquen passar del model passiu dels estands expositius a un model més proactiu en què els projectes artístics convoquen els professionals per explicar-se amb l'objectiu de trobar socis que es vulguin implicar en la producció o destinataris que puguin obrir nous mercats.FiraTàrrega vol reforçar en cada edició el seu paper de punt de trobada, de debat, d'intercanvi i generació de projectes.
La renovació física de La Llotja, amb 1.200 metres quadrats i 70 estands posa en el centre aquests espais de trobada i intercanvi i es busca així que sigui l'epicentre on tinguin lloc els encontres i els agents de les arts escèniques donin a conèixer els seus projectes.Pel que fa a les xifres professionals, la Fira compta amb 945 professionals acreditats de 531 entitats.
Concretament, d'aquests inscrits 597 són catalans, 176 de la resta de l'Estat i 172 d'internacionals.
Aquests darrers provenen de 31 països de tot el món.
En relació a les entitats 303 són catalanes, 106 de la resta de l'Estat i 122 internacionals.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si algú pot presumir de militant de la Girona profunda, aquest és Narcís Sureda.
Va néixer el 1942 al núm. 1 de la plaça de l'Oli i ara, ja jubilat, presenta un llibre que retrata la Girona «de quan els gironins les passaven magres», però també retrata el canvi democràtic, quan «els polítics tardofranquistes pensaven que vindrien els rojos a cremar l'ajuntament».
Qui ha fet de la prudència la virtut que presideix una vida escriu que «cal tenir sentit comú i fer com Lluís Llach, que plegà de cantar quan encara afinava».
«La meva feina a l' Ajuntament de Girona es va acabar ara fa deu anys i l'exercici privat en fa ben bé sis», afirma aquest aparellador que va ser durant 37 anys funcionari, primer a l'Ajuntament de Salt i després al de Girona.
Casat i amb dos fills (un noi i una noia), és expert en valoracions immobiliàries i dictàmens sobre patologies constructives.
De fet, manté una vida activa com a membre dels consells de redacció de la Revista de Girona, dels Quaderns de la Revista de Girona, de la revista La Punxa i de la revista El Roure.
«Com deia un antic porter del psiquiàtic cada vespre quan tancava: 'en tanco més a fora que a dins'», escriu Sureda, perquè el gironí perfecte no podia no tirar del sentit de l'humor britànic per a la redacció d'un llibre amb tot d'anècdotes arreplegades al llarg d'anys d'impregnació de la Girona Vella.
Les botigues i els botiguers, les farmàcies, les escoles, l'institut vell del carrer de la Força, les barraques de les Pedreres...
Sota el títol De la plaça de l'Oli a la plaça del Vi.
Peripècies i anècdotes d'un funcionari gironí, Sureda salva gràcies al valor documental perenne de la lletra impresa un munt d'anècdotes i també un punt de vista singular sobre la geografia urbana i la geografia humana d'una Girona que ha passat de ser grisa i negra a ser viva i de colors.
Un militant de la Girona històrica no es podria perdonar que l'exalcalde Joaquim Nadal no firmés el pròleg del llibre i no participés a la presentació, que tindrà lloc avui, dimarts, a les 19 hores, també amb el lletrat municipal Joan Vila.
L'acte es farà al solemne Saló de Sessions de l'ajuntment i serà presidit per l'alcaldessa, Marta Madrenas.
La primera part del llibre, la més curta, l'ha titulada Els meus carrers, i en ella evoca l'escenari de la primera infantesa i primera joventut.
«Parlo dels carrers en què vivia i transitava, i en parlo referint-me a la gent que hi vivia, que hi tenia botigues, que hi treballava.
Parlo de tot allò que donava caràcter a aquells carrers».
La segona part és com una barreja de records, experiències i anècdotes «de l'època en què vaig integrar els serveis tècnics municipals».
Expert en valoracions immobiliàries, Sureda ha venut recentment el pis familiar del carrer Ultònia, en un moment que el mercat i els preus «encara no s'han recuperat respecte del moments més alts d'abans de la crisi de 2007».
Creu que ara torna a reeixir el mercat del pis d'«alt nivell».
Coneixedor de la ciutat i preocupat pel futur de la vida urbana, avisa que un dels principals problemes seria el ressorgiment de la «bombolla immobiliària», perquè d'«especulació sempre n'hi ha».
I recomana que, per saber amb una certa precisió el valor d'una propietat, cal acudir als API (agent de la propietat immobiliària) experts en la venda diària d'un tipus de propietat concreta.
En exercici de la seva professió, va haver de valorar fa uns anys un edifici ben singular: el Palau Episcopal de Girona, i el resultat s'acostava al milió d'euros.
Com a expert en patologies, assegura que el parc immobiliari a Girona «és segur i també ho és a tot el país». |
Dia: divendres, 18 de desembre de 2009
c/ de Miquel dels Sants Oliver, 2.
Tindrà lloc la jornada La Seu: Comportament Estructural, organitzada per la Càtedra Fundació Miquel Llabrés Feliu de la Universitat de les Illes Balears conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona.
La jornada vol donar a conèixer l'estudi sobre el comportament estructural de la Seu de Mallorca realitzat per un equip multidisciplinari, dirigit per José Luis González, arquitecte, i Pere Roca, enginyer de Camins, catedràtics de la Universitat Politècnica de Catalunya.
L'estudi va ser un encàrrec del Ministeri de Cultura.
Hi participaran cinc especialistes, els que han tingut més influència en la comprensió de l'edifici i el seu comportament, d'àmbits diversos com ara l'arquitectura, l'enginyeria, la geologia i la història.
Parlaran de l'organització constructiva al servei d'un espai únic en la seva època, la successió inabastable de fets significatius esdevinguts des del seu inici, el 1300, fins a la transformació de la façana de ponent al segle XIX, i la seva resposta davant el propi pes i les empentes dels terratrèmols. |
Amics i amigues, amb aquesta carta arribo a un final d'etapa, possiblement no de carrera.
Amigues i amics: arribo a la darrera d'aquestes tres cartes, comentant la ben miserable manipulació que de la història
Amics i amigues, parlant parlant d'això de l'ius sanguinis, que per cert ha reivindicat Rajoy, parlarem avui dels alemanys
Amigues i amics: en la batalla al voltant del dret a decidir, i complir, allò que decideixi la majoria,
Amics i amigues, al llarg d'una pila de setmanes he anat fent, intentat anar fent, una mena de balanç
Amigues i amics: presento algunes mostres de com la definió feixista ha deixat de ser de caràcter polític, per
Amics i amigues, com complement a les quatre cartes anteriors, vet aquí unes refdelxions sobre tot el procés de
Amigues i amics, vaig arribant al final d'aquesta sèrie dedicada al nacionalcatolicisme que ha tornat, i ho faig intentant
Amics i amigues: anem arribat al final d'aquesta petita sèrie.
Parlant de la brutalitat de la repressió dels militars
Amigues i amics, segueixo amb aquesta història del passat, que té molta incidència en el present. |
Sheila Avilés, guanyadora de la Cursa de l'Alba.
Andreu Simón, guanyador de la Cursa de l'Alba de Montserrat.
El solsoní Gerard Torres, del Centre Excursionista del Solsonès, que ha arribat 79è.
Classificacions Marató de Montserrat 2015 (pdf)
Galeria de fotos de la Cursa de l'Alba-Marató de Montserrat 2015 (Josep Maria Montaner)
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Es manté el dubte del cap de llista · Demana a Procés Constituent que s'hi afegeixi
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Catalunya Sí que es Pot, la coalició d'esquerres d'ICV, EUiA i Podem, s'ha presentat avui com una candidatura plural 'que ho vol canviar tot d'arrel' i com l'alternativa 'al model d'Artur Mas'.
La presentació s'ha fet al recinte de Fabra i Coats de Barcelona.
La coalició encara té la incògnita del cap de llista.
Confia que Procés Constituent s'hi afegeixi finalment.
La coordinadora d'ICV, Dolors Camats, ha dit que les eleccions del 27-S no eren de votar 'blanc o negre'.
'En un moment d'emergència, calen solucions excepcionals', ha afegit.
La secretària general de Podem a Catalunya, Gemma Ubasart, ha insistit igualment en la necessitat de sumar-hi Procés Constituent: 'Catalunya Sí que es Pot és oberta i s'hi ha de sumar molta gent.'
Camats ha dit que es podia trobar una sortida a la situació d'emergència social, i que per això calia 'construir l'alternativa que avui comença'.
També ha manifestat que Catalunya Sí que es Pot proposava 'una alternativa a la llista continuista d'Artur Mas'.
S'ha referit al dret de decidir dient: 'No entenem cap més manera de resoldre la situació que donant veu a la gent.'
Tanmateix, ha avisat que les eleccions del 27-S no eren 'una resposta a una sola pregunta'.
Ubasart ha explicat que feien una proposta oberta i que esperaven que fos 'un projecte ciutadà per construir una Catalunya diferent'.
'Ens juguem la possibilitat de canvi i de transformació', ha dit.
També ha anunciat que dimarts i dimecres, Podem validaria la coalició.
Sobre la possible unió de Procés Constituent, ha manifestat que s'havien respectar els terminis de cada formació, però que esperava que PC s'incorporés 'al viatge com és aviat millor'.
Joan Josep Nuet, coordinador general d'EUiA, ha dit que la nova coalició era 'la possibilitat real de canviar el país' i que calia 'fer un pas endavant' i donar una resposta ciutadana i política 'a l'altura del moment històric que viu el país'.
Segons ell, 'batega una voluntat constituent de començar un nou país i poder-ho decidir-ho tot com a societat'.
Nuet també ha fet un clam 'a la gent que vol un país i una política diferent i que està cansada de les retallades i la corrupció'.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Pujant la muntanya des del monestir de Pedralbes hi ha una gran porta amb dues orenetes de ferro.
L'estil del mur i la porta semblen neogòtic, com ho era el castell de l'Oreneta, de la família Tous, accionistes de la companyia metal·lúrgica La Maquinista.
El castell va ser construït a finals del segle XIX i era una mostra del poder burgès d'aleshores.
El castell va ser destruït durant la Guerra Civil i la porta de ferro, les dues orenetes i la casa del guarda són dels pocs vestigis que hi queden.
Avui serveix d'entrada a Collserola però aviat podria ser el trofeu més preuat de Núñez i Navarro.
Núñez i Navarro és el dominador immobiliari de la Collserola de gamma alta.
Des de la dècada dels 70, quan es va aprovar el Pla General Metropolità d'edificació i urbanisme, Josep Lluís Núñez va anar acumulant terrenys i edificis al peu de la serra de Collserola que amb els anys es convertirien en mines d'or.
A l'àrea entre el cementiri de Sant Gervasi i l'escola Iese, a l'entorn de la ronda de Dalt, Núñez i Navarro ha construït tres grans promocions de residències de luxe.
La més important és la de la Torre Vilana, que està en fase d'ampliació, amb una vintena d'habitatges més.
El preu de les cases a Torre Vilana oscil·len entre 1 i 2,7 milions d'euros, segons el portal immobiliari de l'empresa.
Algunes d'aquestes operacions immobiliàries han sigut possibles gràcies a pactes amb l'Ajuntament de Barcelona.
El consistori, durant el regnat socialista, havia acordat amb l'empresa permutes per mantenir intactes edificis emblemàtics a canvi de terreny edificable al límit de l'espai natural protegit de Collserola.
El més emblemàtic d'aquests acords va ser el que va permetre la creació del Parc del Marquès de Sentmenat i l'establiment de l'escola de disseny Eina al Palauet de Sentmenat, que la família havia venut a Núñez el 1973.
Terrenys a canvi de dues finques
La situació es repeteix avui amb el Parc de l'Oreneta, i no és la primera vegada.
A l'extrem est del parc, separat del gruix de l'espai verd pel carrer Gaspar Cassadó, hi ha una zona boscosa de l'Oreneta on l'Ajuntament vol permetre construir fins a 30 residències de luxe.
L'acord, pendent de les al·legacions i de ser aprovat pel ple municipal, suposa que Núñez i Navarro, a canvi d'aquests 5.500 metres quadrats, cedeix a Barcelona dues finques a Sant Gervasi i a Horta.
L'Ajuntament les reformarà per convertir-les en centres de servei públic.
Una portaveu del consistori insisteix que l'àrea urbanitzable "no està dins del parc", tot i que al mapa públic que hi ha a la zona l'espai destinat a ser construït sí que hi apareix.
El Parc del Castell de l'Oreneta, com es coneix actualment, va ser el resultat, a la dècada dels 80, de la fusió de dues finques, una propietat de la família Milà i l'altra la de la família Tous.
Té 17 hectàrees de bosc i ha sigut objecte de diversos intents d'urbanització.
Durant el franquisme la Creu Roja va intentar establir el seu hospital barceloní sobre les bases de l'antic castell.
A la dècada dels 90 la Clínica Quirón va negociar amb l'Ajuntament la instal·lació de la seva seu al mateix lloc on ara es preveu edificar.
Finalment, el 2002 es va decidir que la nova Quirón s'establiria en uns terrenys de Núñez i Navarro a la falda del Tibidabo gràcies a una permuta pactada amb el consistori.
Aquesta illa del Parc de l'Oreneta és sòl urbanitzable, se situa just al damunt del recorregut de la ronda de Dalt i ja havia estat cobejada per altres grups immobiliaris.
Finalment, si es compleix la previsió del govern municipal, a la tardor serà adjudicada a Núñez i Navarro.
El principal obstacle és l'oposició veïnal.
La plataforma Salvem l'Oreneta rep el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i de dotze entitats veïnals més.
L'objectiu de la plataforma és recollir signatures ciutadanes contra el projecte fins al 8 de setembre, quan acaba el termini per presentar al·legacions.
Eulàlia Marquès, portaveu de la plataforma, calcula que en un mes ja han aconseguit gairebé 400 suports.
Núñez i Navarro no vol comentar el projecte perquè encara no s'ha aprovat.
La plataforma és especialment crítica pel fet que torni a ser aquesta empresa qui edifiqui en espais verds de Sarrià - Sant Gervasi.
S'hi afegeix el fet que Josep Lluís Núñez i el seu fill, principals accionistes de Núñez i Navarro, van ser condemnats el 2011 a sis anys de presó cadascun per suborn i falsedat documental amb Hisenda, tot i que el Tribunal Suprem va reduir la condemna posteriorment a dos anys i dos mesos.
L'Ajuntament, de moment, evita respondre si hi ha espais alternatius per canviar amb l'empresa i si hi ha algun protocol que reguli les negociacions de l'administració local amb persones condemnades per frau públic.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
Gènere d'arbres caducifolis, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses. |
L'any 1980, al Parlament de Catalunya hi havia un 5% de diputades (7 de 135).
És la mateixa proporció que al Congrés dels Diputats, on del 5% de dones de la primera legislatura s'ha pujat fins al 41% actual.
La diferència entre les dues cambres és a la mesa, perquè al Congrés dues terceres parts són dones, i al Parlament només n'hi ha una, al costat de sis homes.
Les institucions polítiques, per la seva projecció pública, han mostrat certa sensibilitat a la presència femenina, i es pot dir que han potenciat polítiques per garantir la paritat.
De fet, en 148 països de tot el món s'han introduït canvis constitucionals per afavorir les polítiques d'igualtat; però en només 52, aquestes polítiques s'han dut a terme de manera real.
La realitat és que no sempre s'ha aconseguit, perquè des del 50% d'homes i dones en època de Zapatero ja mai s'ha repetit aquella igualtat.
I on flaqueja més la voluntat de fer visible les dones en política és en els llocs de més poder.
A Catalunya i a Espanya, mai no hi ha hagut cap presidenta del govern, i al món hi ha molt camí per recórrer encara.
Dels 193 països que hi ha al planeta, només hi ha 22 caps d'estat o de govern que siguin dones.
Això és l'11%, i diumenge que ve seran 21, perquè Michelle Bachelet abandona el càrrec en favor de Sebastián Piñera a Xile.
La implicació política de la dona és creixent, però lluny, molt lluny encara, de la partiat.
A tot el món, les dones són el 29% de les diputades i ministres.
Les esferes de poder es resisteixen a la presència de la dona també en l'àmbit de les empreses.
Els òrgans de direcció estan formats molt majoritàriament per homes, i només el 15% dels seus membres són dones.
Són entorns que semblen gairebé blindats a la presència femenina, de la mateixa manera que passa en determinats sectors laborals, com ara el tecnològic.
Una dada en aquest sentit: de les gairebé 110.000 persones que porta a Barcelona el Mobile World Congress, només el 24% són dones.
O en el sector científic: les investigadores representen només el 28% dels professionals de laboratori.
La bretxa salarial no és patrimoni de Catalunya i Espanya.
A tot el món, les dones cobren un 22% menys que els homes.
Les millores aconseguides deuen una bona part de l'èxit a la reivindicació de la dona al carrer.
Des de la famosa aturada de dones que l'any 1975 va portar milers d'islandeses a reclamar millors condicions per a elles, la consciència reivindicativa de la meitat de la població s'ha mantingut latent.
Aquest 2018 fa la sensació que la implicació s'intensifica, arrossegada per un seguit d'accions que han assolit notorietat.
Des de la marxa de dones als Estats Units, passant pel moviment contra l'assetjament i les grans manifestacions convocades per commemorar el 8 de març, es fa evident que l'activisme encara s'erigeix com una eina essencial per fer visible la desigualtat.
Aquest 8 de març no es parla gairebé de res més, en una demostració que la perseverança de l'activisme ha posat la realitat de la dona al damunt de la taula.
És l'evidència que en el camí cap a l'empoderament de la dona, el poder de la lluita encara és clau.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El Port de Tarragona ha decidit ajornar la tercera edició del congrés Agrifood, previst per als dies 7 i 8 de maig, fins als dies 1 i 2 d'octubre, per prevenir i contenir l'epidèmia causada pel coronavirus.
En un comunicat aquest dimarts, l'enclavament portuari ha informat que no participa en la LogiChem 2020, que s'havia de celebrar en Ámsterdam del 17 al 19 de març, ja que també s'ha ajornat.
Tampoc participarà en el Sitl Europe, a París, la celebració del qual estava prevista per als dies 20, 21, 22 i 23 de març, ni en l'Andalusian Commodity Exchange de Sevilla del 23 d'abril, també ajornats.
El Port de Tarragona ha explicat que aquests canvis de dates esdevenen dins de "una situació conjuntural greu" i que afecta a la celebració de molts esdeveniments internacionals.
Agrifood va néixer el 2016 com una trobada internacional bianual i aquest any es consolida com una de les jornades "mes importants" del sector agroalimentari.
En aquesta edició, l'enclavament portuari dedicarà especial atenció a la logística sostenible, els grans reptes del sector, la sostenibilitat, l'ús de l'aigua i les noves tendències d'alimentació humana.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta setmana, en què l'Espanyol s'ha consolidat com el millor equip del país i en què ens acostem a la meitat del mes d'agost, sembla que ja estiguem a les portes de la tardor.
Tot i que, objectivament, a l'agost encara li queden dinou dies de vida, el temps subjectiu és molt diferent.
És per això que si penso en les meves vacances tinc la sensació que el mes està a punt d'acabar.
En canvi, si penso en els dies que queden perquè es tanqui el mercat de fitxatges i, per tant, les poques possibilitats de continuar disfrutant dels gols d'Osvaldo, aquests dinou dies se'm fan una eternitat.
Un factor que contribueix a aquesta sensació contradictòria és l'absurda data d'inici de la Lliga.
Quan encara tenim a mig fer la llista dels bons propòsits, se'ns gira feina anticipada.
I, esclar, la Lliga no comença sola.
Abans, tenim els àlbums de cromos cada cop amb més pàgines dedicades als fitxatges d'última hora.
Els àlbums de cromos és un dels pocs rastres que queden del meu futbol.
D'un futbol romàntic en què les samarretes eren de l'1 a l'11, en què el petit a vegades es menjava el gran, sense petrodòlars i amb diaris esportius que estaven a prop de l'equanimitat.
Quan l'Espanyol va traspassar l'únic ídol futbolístic que he tingut –Dani Solsona–, no vaig ni saber el preu del traspàs.
Només em vaig sentit trist i traït.
Aquests dies en canvi, el meu fill està disposat a acceptar el d'Osvaldo si el preu és bo.
Tal com han explicat de manera brillant i complementària Baricco i Coetzee, són símptomes de la invasió dels bàrbars.
Convençut que ben aviat l'únic àlbum possible només inclourà dos equips (això sí, amb un desplegable de la Shakira), a casa ja hem comprat el d'aquest any: per continuar una tradició i com a homenatge al porter suplent del Rayo Vallecano, de qui avui no em sé el nom i que potser d'aquí a dos mesos tindrà l'èxit de ser el cromo més buscat.
Carnevali, Sánchez Barrios, Tonono, Lasa, són noms que només recordo com a part de les meves col·leccions de cromos.
Com la magdalena de Proust, em transporten a una infància en què hi havia jugadors barbuts, sense tatuatges i fins i tot amb panxeta.
Vaja, amb un aspecte molt similar al meu d'ara.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
n L'exlehendakari Patxi López es va oferir ahir per liderar un PSOE «renovat, únic i clarament d'esquerres».
«Vull un partit d'esquerra exigent, no un analgèsic de les polítiques de dreta» va proclamar després d'assegurar que ve «amb força per reconstruir el PSOE».
Patxi López, que va recalcar que la seva candidatura «no va contra ningú» i que li «agradaria sumar Pedro Sánchez al seu projecte», s'ha convertit en el primer socialista que es llança a la cursa d'unes primàries que encara no han estat convocades però que se celebraran el proper mes de maig.
El lloc escollit per López per presentar la seva candidatura va ser a la Fundación Diario Madrid, on va arribar acompanyat de la seva dona, la també socialista basca Begoña Gil, i d'un equip de confiança format per l'exsecretari d'Organització del PSOE i portaveu al Senat, Óscar López, l'exconseller d'Interior basc, Ricardo Ares i l'exdiputat del PSE Andoni Unzalu.
Després de defensar que el PSOE ha de tenir una «direcció col·lectiva» en la qual el nou secretari general «compti amb altres responsables» del partit, va confirmar que el dia anterior havia parlat amb Pedro Sánchez al qual té «absolut respecte» i amb qui segueix «compartint moltes coses».
López, que va ser president del Congrés en la breu legislatura passada, va explicar que abans de presentar la seva candidatura també havia mantingut converses «cordials» amb una quarantena de dirigents i exdirigents socialistes; malgrat tot, López considera «imprescindible que sigui la militància qui esculli i voti» el seu nou líder.
Durant la presentació de la seva candidatura, l'exlehendakari va subratllar que busca la «unitat que neix de la llibertat, no la uniformitat que neix de la imposició».
López va afirmar que no entén «un PSOE sense el PSC, ni un PSC sense el PSOE» i va advertir que «s'oposarà radicalment» que a les primàries no puguin votar els 18.000 afiliats del partit socialista català.
Després de recalcar que això seria un «error majúscul» el nou candidat va continuar dient que l'acord al qual arribi la «comissió de diàleg» creada per la gestora del PSOE amb el PSC per revisar les relacions polítiques entre ambdues formacions hauria de votar-se al 39è Congrés Federal (programat pel 17 i 18 de juny).
Patxi López ha escollit la seva població natal, Portugalete (Biscaia), per celebrar la seva primera trobada amb els militants, i va anunciar que després començarà una «gira» per agrupacions de tot l'Estat Espanyol.
Després d'aquesta primera gira de contacte amb els afiliats, en vindrà una altra, quan el procés de primàries ja hagi estat convocat formalment i els aspirants es converteixin, segons els Estatuts del PSOE, en «precandidats» i comencin a recollir els avals per poder ser proclamats candidats oficials.
L'acte de López a Biscaia la setmana vinent coincidirà amb la visita que la secretària general dels socialistes andalusos, Susana Díaz (que segueix sense confirmar ni descartar la seva candidatura), realitzarà per diverses agrupacions del PSOE de Castella i Lleó, federació que fins ara ha donat suport a l'exsecretari general, Pedro Sánchez.
Les reaccions a l'anunci de Patxi López no es van fer esperar, ni per part d'altres líders socialistes ni per part dels components dels altres partits.
D'una banda, la secretària general dels socialistes bascos, Idoia Mendia, va qualificar la notícia «d'excel·lent» i va continuar dient que la candidatura de Patxi López «obre el debat sobre les idees que necessita el PSOE».
Un altre socialista que es va pronunciar ràpidament va ser l'expresident del Govern, Felipe González, que va assegurar que l'interessen més «els projectes i els continguts que les candidatures».
D'altra banda, els líders de Podem van ser els primers a reaccionar a l'anunci de López.
Pablo Iglesias va afirmar que «respectarà» el procés intern del partit socialista i que «no especularà» sobre les relacions de simpatia entre els possibles candidats.
El seu company de partit, Íñigo Errejón va convidar López a explicar si la seva candidatura serà «més del mateix» o si es planteja una postura diferenciada. |
La proposta ofereix una selecció de curtmetratges de la secció oficial de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya
El cicle itinerant Mostra't en curt, integrat per una selecció de curtmetratges de la secció oficial de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, s'ha engegat aquest dijous a Maldà i es continuarà amb les projeccions del dia 30 d'octubre als Cinemes Guiu de La Seu d'Urgell i el 6 de novembre a L'Alb i, al local social de la Gent Gran.
Entre les pel·lícules que es projectaran, destaca El trompetista, de Raúl Robin Morale s, que explica la història d'un trompetista atrapat en la rigidesa d'una banda de guerra que descobreix el seu poder creador i, mitjançant l'expressió de la seva pròpia música, troba la llibertat.
Entre els films està el guanyador del Premi Goya al Millor Curtmetratge 2015
Un altre dels films és Café para llevar, de Patricia Font (Espanya, 2014), guanyador del Premi Goya al Millor Curtmetratge 2015, i que explica la història d'Alícia, qui demana un cafè per portar mentre, atrafegada, ultima els preparatius de les seves noces. |
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat aquest dissabte que els polítics sobiranistes que seran jutjats pel Tribunal Suprem pel 'procés' no s'han de "defensar de res" perquè Europa ja els ha donat la raó, en les seves paraules.
Així ha respost en una entrevista de Tv3 recollida per Europa Press en ser preguntat per les seves declaracions en un acte aquest divendres a la presó de Lledoners --en la qual es troba pres l'exconseller Joaquim Forn--, on va afirmar: "Atacarem aquest Estat espanyol injust".
Ha explicat que amb aquesta frase es limitava a recordar la idea expressada pel president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en una carta als socis de l'entitat pels 300 dies del seu "injust" empresonament.
"Europa ja ens ha donat la raó que aquest judici és una farsa, que aquesta causa general que s'ha instruït contra l'independentisme és injusta", ha manifestat.
També ha recordat que a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa "s'ha jutjat d'una determinada manera" i que Espanya pretén seguir jutjant d'una altra.
"Això és el que volíem dir amb aquesta expressió que va dir Jordi Cuixart i que faig meva", ha afegit.
Ha descartat respondre les crítiques del líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, a qui ha retret que, abans de l'acte d'homenatge a les víctimes del 17A a Cambrils (Tarragona), l'hagi interpel·lat per les declaracions de divendres encara que "no era el moment".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sant Pere de Ribes acorda amb la Generalitat i Monbus millores en la línia de bus amb Barcelona.
Arran de les incidències detectades darrerament en el servei de bus de la línia que uneix Sant Pere de Ribes amb Barcelona i les demandes recollides per millorar-lo, l'alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido, un cop recopilada tota la informació i queixes trameses per part de les mateixes persones usuàries del municipi, s'ha reunit ja aquesta setmana amb el sub-director general de Transport Públic i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Benjamín Cubillo.
La trobada s'afegeix a les mantingudes dies enrere amb l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i l'empresa concessionària del servei, Monbus, per fer arribar a tots plegats les demandes de comptar amb un transport públic de qualitat, que doni un bon servei i que estigui adaptat a les necessitats actuals de la població.
Fruit de les reunions dutes a terme recentment amb totes les parts, d'una banda, amb l'administració que n'és competent, i de l'altra, l'empresa que n'ofereix el servei directament i l'entitat municipalista que forma part de l'Autoritat del Transport Metropolità, Garrido valora molt positivament el fet d'haver aconseguit que es dobli a partir d'ara el nombre de busos de la línia que connecta el municipi amb Barcelona a les hores punta del matí.
D'aquesta manera, i per fer front a la problemàtica de la saturació de passatgers i passatgeres a primera hora, en comptes d'un bus, en sortiran dos, i, així doncs, hi haurà expedicions a les 6.30, 6.45 i 7 hores.
Un farà el trajecte directe al centre de Barcelona, l'altre a l'avinguda de la Diagonal i el darrer efectuarà diverses parades a l'entrada de la capital catalana.
Una millora que serà efectiva en els propers dies en el moment de disposar ja de tot l'equipament necessari com són les màquines validadores dels títols de transport de les persones usuàries.
Garrido ha explicat que després de traslladar la demanda que s'incrementi el nombre d'expedicions de retorn a la tarda des de l'avinguda de la Diagonal, "la Generalitat ho estudiarà per mirar d'incorporar-ho quan pressupostàriament sigui possible".
L'alcaldessa assenyala que l'Ajuntament seguirà treballant perquè es millori aquesta línia diària de bus a Barcelona i en general el transport públic al nostre municipi.
A causa de l'augment d'un 12% del nombre de passatgers el darrer trimestre de l'any, l'administració catalana també s'ha compromès a estudiar incloure més parades a l'aeroport depenent dels horaris o bé ampliar el servei diari i de cap de setmana.
Per tot plegat, Garrido manifesta: "Hem demanat i seguirem demanant a la Generalitat que faci els deures pendents, que posi al dia el municipi i la comarca en matèria de transport públic i que compleixi amb les obligacions també amb les empreses concessionàries que pateixen endarreriments importants en els pagaments".
En el cas de Monbus, una empresa familiar amb seu al municipi, que s'encarrega del servei de bus exprés a la capital catalana, a hores d'ara encara té pendent d'ingressar el cobrament de més de 800.000 euros.
I es dóna el cas, sosté Garrido, que "estem demanant a la pròpia concessionària que n'augmenti serveis quan els que ja estan concessionats no s'estan pagant per part de la Generalitat.
I dic això perquè també ens importa subratllar que Monbus és una empresa de Sant Pere de Ribes, que té persones treballant-hi del nostre mateix municipi i de la comarca, i atesos els impagaments als quals encara no ha fet front la Generalitat es pot veure afectada l'empresa i els treballadors i les treballadores".
Actualment, l'empresa té una flota de més de 40 vehicles ubicats a Sant Pere de Ribes i dóna feina a més de 80 persones.
Es treballa també per millorar el servei de bus comarcal
Conjuntament amb l'AMTU, l'equip de govern local està treballant per tal d'aconseguir optimitzar les línies de bus interurbanes que donen servei i connecten Vilanova i la Geltrú - les Roquetes – Ribes – Sitges, facilitant connexions internes directes entre ambdós nuclis urbans principals com són Ribes i les Roquetes i de retruc també els nuclis de Vallpineda i Rocamar.
Una vegada aconseguida la petició de comptar amb més serveis de bus entre el municipi i l'Hospital de Sant Camil per part de l'empresa concessionària Plana, efectius des de mitjan d'octubre passat, ara l'objectiu passa perquè s'escurci a la meitat la durada del trajecte de la línia de bus que enllaça Vilanova i la Geltrú i Sitges passant per les Roquetes i d'aqueta manera fer-la més òptima, pràctica i atractiva.
Alhora, es pretén que es pugui donar un servei per cobrir les necessitats de mobilitat de la població que avui per avui no disposa d'un servei de transport públic o té una oferta reduïda mitjançant la implantació d'un sistema de Transport a Demanda (TAD).
I, així, es facilitarien les connexions entre les urbanitzacions aïllades i zones urbanes amb baixa cobertura amb els principals centres generadors de mobilitat dels dos nuclis urbans.
En aquest sentit, l'alcaldessa conclou: "Ho estem acabant d'estudiar i farem una prova pilot a partir de finals d'any per connectar les urbanitzacions aïllades, amb la qual cosa hem demanat a la Generalitat que ens ajudi a desplegar aquest projecte, que veuen amb bons ulls atès que no entra en conflicte amb les línies interurbanes i serà un complement".
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La Fundació Ramon Llull convoca cada any tres premis que reconèixen persones o entitats que treballen en favor de la internacionalització de la cultura catalana.
El Premi Ramon Llull de traducció literària el convoca la Fundació Ramon Llull.
Reconeix la millor traducció literària del català publicada l'any anterior al de la convocatòria i en distingeix el traductor: podran optar al premi les obres literàries traduïdes del català i publicades entre l'1 de gener i el 31 de desembre de l'any anterior al de la convocatòria, d'autoria exclusiva d'un traductor/a.
Aquest premi té com a finalitat reconèixer la tasca de persones o institucions que han contribuït a la projecció exterior de la cultura catalana i es lliura a Andorra.
El Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística el convoquen conjuntament la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana i té per objecte reconèixer:
a) El conjunt d'una obra individual d'una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o una institució de fora del domini lingüístic que s'hagi dedicat a la promoció de la llengua i cultura catalanes en el seu país.
b) L'aportació teòrica o pràctica d'una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d'una o més cultures i nacions sense estat.
Aquest premi s'adreça a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, de l'àmbit internacional que compleixin, a criteri del jurat, amb els requisits objecte del premi i es lliura a Andorra.
El Premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana el convoca la Fundació Ramon Llull.
Premia una persona o institució estrangera que s'hagi significat durant la seva trajectòria per una especial sensibilitat respecte a la cultura catalana i que hagi afavorit la seva visibilitat en l'àmbit internacional.
Aquest premi s'adreça a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, de l'àmbit internacional que compleixin, a criteri del jurat, amb els requisits de l'objecte del premi i es lliura a Andorra.
La Fundació Ramon Llull, està constituïda per l'Institut Ramon Llull, la Generalitat de Catalunya, l' Ajuntament de Barcelona, el Govern d'Andorra, l'Alguer, el Consell General dels Pirineus Orientals, la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull i la Xarxa de Municipis i Entitats Balears pel Ramon Llull. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Tancat per 'vacances', eufemisme de por a contagi per coronavirus entre la comunitat xinesa.
Així s'han llevat algunes persianes de comerços en el que va de setmana a diversos municipis i també a Sabadell.
En la majoria de casos, són comerços regentats per xinesos.
És el cas del restaurant de menjar asiàtic Koyo II, a la part més concorreguda de la Rambla, però també a altres com la popular Fonda Huix, just davant de l'hospital Parc Taulí, tancada fins l'abril, o el bar JR, a l'avinguda de Barberà.
Una zona aquesta última on hi ha una altra presència de comerços, tant de restauració com basars, que han baixat la persiana o es treballa amb mascareta.
En molts casos, el motiu oficial són vacances.
Des del 8 de març fins la primera setmana d'abril, en la majoria dels casos, però en alguns fins el 10 d'abril.
Tot un mes sense fer caixa per vacances en una comunitat poc acostumada als descansos voluntaris.
Al cèntric carrer de les Tres Creus, tres dels quatre comerços regentats per xinesos han abaixat la persiana: dos restaurants, Tres Creus i Bon Jan, i també un basar, Win.
Al proper carrer Blasco de Garay, un conegut restaurant xinès, Yuan, tampoc ha obert.
Sí ho han fet, sense rastre de mascaretes, la fruiteria del carrer Tres Creus i el basar del carrer de la República.
"El 50 per cent dels locals han tancat"
Weijun Pan ven cafè a 800 bars i restaurants regentats pels seus compatriotes a la província de Barcelona.
"El 50 per cent com a mínim han tancat", reconeix des del cafè León, obert encara, al rovell de l'ou de Sabadell, a la plaça Sant Roc.
Expressa dubtes sobre com s'enfoca l'epidèmia des d'Europa i malgrat que fa 20 anys que viu a Espanya reconeix "diferències culturals".
Així ells consideren com una mera mostra de prudència i fins i tot de "respecte" posar-se mascaretes però saben que a la clientela catalana no els agrada i es veu com un sinònim d'estar malalt.
Pan demana "seguretat" i assegura que "el coronavirus no és una grip ni tan sols la grip A. És una cosa nova i cal prendre mesures".
No obstant, el tancament d'establiments comercials no és generalitzat a tot arreu.
A la Ronda Europa, al barri de Can Llong, on també hi ha nombrosos bars i basars regentats per xinesos, aquest matí tots estaven oberts amb normalitat.
Segons informa El Periódico, la cònsol general adjunta de la República Popular de Xina a Barcelona descarta cap ordre a la comunitat xinesa per deixar de treballar.
Però la por al contagi és més forta que la presumpta manca d'odres en una comunitat que ha seguit amb preocupació i des de la distància, però des del seu inici, l'expansió del nou coronavirus.
El president de la Unió d'Associacions Xineses de Catalunya, Chuen, assegura al mateix rotatiu que "falta concreció a les mesures i no hi ha controls suficients" ara per ara.
El sabadellenc Pan constata que ningú els ha donat cap ordre de tancar sinó que la comunitat xinesa, en certa manera conservadora i àvida de seguretats, ha preferit tancar portes vista la inacció governamental.
"A la Xina hi ha un sol govern i si obliga a fer una cosa, tothom compleix; aquí cadascú diu la seva", finalitza.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Una de les persones beneficiàries dels programes d'inserció, en una de les empreses del territori
Un total de 92 persones en situació d'atur han aconseguit contractes de feina durant l'any 2018 a través de diversos programes de formació, orientació i inserció gestionats des de l'Ajuntament de Tàrrega.
Es tracta d'iniciatives que afavoreixen la incorporació al món laboral així com l'adquisició d'experiència per a consolidar la inserció al mercat del treball.
La regidoria d'Acció Social, Treball i Família ha desenvolupat bona part dels programes mitjançant el Centre de Formació La Solana, que ha ajudat 64 persones a gaudir d'un contracte de feina.
En concret, el projecte 30 Plus ha proporcionat 20 contractes a persones majors de 30 anys mentre que el Fem Ocupació per a Joves ha proporcionat 24 contractes a persones d'entre 16 i 29 anys.
Ambdós programes, que suposen una taxa d'inserció del 100%, tenen l'objectiu de formar els participants i posar-los en contacte amb empreses del territori que necessiten personal.
Paral·lelament, La Solana organitzà un Certificat de Professionalitat d'Operacions Auxiliars de Comerç, dins el programa FOAP, on 7 joves van aconseguir inserir-se en el sector del comerç (la taxa d'inserció representa el 63.9% dels alumnes que van superar el curs).
D'altra banda, La Solana també ha gestionat altres programes que subvencionen la contractació de personal en diverses àrees de l'Ajuntament: Garantia Juvenil (amb 4 contractes laborals a joves menors de 29 anys) i Enfeina't (amb 3 contractes a persones en situació de desocupació de llarga durada).
A més, unes altres 6 persones s'han incorporat també al món laboral gràcies a la intermediació de La Solana fora dels programes citats.
Els sectors on s'ha realitzat la major part de la contractació han estat l'hostaleria, l'alimentació, la metal·lúrgia, el comerç, el transport, l'educació, la construcció, l'oci, la manufactura industrial i l'agricultura.
El finançament d'aquests programes prové de l'Ajuntament de Tàrrega, el Servei d'Ocupació de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE).
D'altres programes, com el del Sistema de Garantia Juvenil, compten també amb finançament del Fons Social Europeu.
Programa SALT per a persones en situació de vulnerabilitat
D'altra banda, la Regidoria d'Acció Social, Treball i Família també ha propiciat la contractació de 21 persones dins el programa SALT, el qual fomenta l'ocupació de persones en situació de vulnerabilitat.
Aquesta iniciativa es du a terme en col·laboració amb entitats i altres departaments del consistori.
Així, 9 persones van ser contractades temporalment pels Serveis Municipals per donar suport a tasques de manteniment; 2 persones van ser contractades dins el projecte d'Horts Socials; i unes altres 10 persones destinades a Cartaes, empresa d'inserció.
Programa Treball i Formació impulsat conjuntament des de tres àrees municipals
Així mateix, l'Ajuntament de Tàrrega ha facilitat la contractació de 7 persones a l'atur gràcies al programa Treball i Formació, impulsat mitjançant la col·laboració transversal de les regidories d'Acció Social, Promoció Econòmica i Serveis Municipals.
Les persones contractades, amb formació obtinguda a La Solana, van reforçar les tasques de la Regidoria de Serveis Municipals.
Des de l'Ajuntament de Tàrrega es fa una valoració molt positiva dels resultats de tots aquests programes, als quals es donarà continuïtat durant el present any.
Val a dir que el pressupost municipal té un marcat caràcter social i ha destinat un 19% a partides de benestar social i foment de l'ocupació. |
El grup ecologista Gepec i la plataforma Salvem lo Montsià envien una carta al president Quim Torra per paralitzar l'espoli
Aquest nou espoli hauria afectat més de cent arbres a Ulldecona
Ebre, Música i Patrimoni proposa deu espectacles durant l'estiu
Francisco Aguiar és l'únic alcalde popular a l'Ebre i el segon a Catalunya
Hi ha dos detinguts, de nacionalitat espanyola i suïssa, que havien instal·lat càmeres de vigilància per evitar ser sorpresos
Ulldecona obrirà al públic un tercer abric del conjunt de pintures rupestres de l'ermita de la Pietat a finals del 2016.
Es tracta de l'abric VIII, que s'incorporarà a les visites guiades que ja s'ofereixen...
Després d'un cert temps d'absència de la palestra, el poeta, prosista i traductor Josep Maria Capilla (Barcelona, 1968) ha tornat amb un recull potentíssim, Un riu als ulls del corb, bellament editat... |
La Colla Vella vola demà cap a Sicília per actuar al festival Mandorlo in Fiore i fer més gran la contínua presència de colles castellers al país transalpí, des que precisament la mateixa colla de la camisa rosada, va actuar a Milà per primer cop el 1985.
Itàlia és una destinació habitual de les colles catalanes, però també té els seus propis castellers: les torres humanes del pizzcantò de diverses poblacions de les regions del sud d'Itàlia: la Baslicata (Irsina, Melfi i Ferrandina) i Molise (Castellino del Biferno).
El pizzcantò és una tradició popular i religiosa que en els darrers anys ha recuperat part del seu esplendor, gràcies sobretot a l'impuls de la gent d'Irsina, que organitza el Festival de Torres Humanes.
L'origen del pizzcantò és incert i hi ha diverses tesis, i totes passen per l'àmbit religiós en una regió d'escassa densitat, profundament agrària i lluny del desenvolupament industrial.
Algunes versions –no documentades i menys demostrades– han apuntat com una possible herència catalana de l'Edat Mitjana, que es va expandir cap algunes terres del sud d'Itàlia.
La primera Època d'Or del pizzcantò va ser als anys trenta del segle passat, si bé les referències documentades són escasses.
El nom de pizzcantò prové, segons diversos estudis, de San Antonio (en italià) o San Antò (en dialecte), que és quan aques ball surt al carrer, llevat d'Irsina, que ho fa unes setmanes abans, per la Festa de la Madonna della Pietà.
El pizzcantò és pròpiament un ball en moviment, generalment, en construccions de dos pisos, tot i que ocasionalment i segons quines poblacions, de tres.
Algunes fonts orals apunten que als anys trenta se n'havien fet de quatre pisos.
No existeix una unitat d'estil ni menys encara regulació o característiques tècniques comunament acceptades.
En cada població ho fan a la seva manera, si bé sí que manté un fet compartit, atès que es tracta d'un ball –i a diferència dels castells– amb les figures en moviment.
A Irsina, on més es practica, els qui pugen al segon o, ocasionalment, el tercer pis, ho fan un posant un peu a la cama dels del pis de sota, que s'ajupen lleugerament per facilitar-los-hi l'ascensió.
Des de fora, però, també reben el suport d'una tercera persona, que tanca les mans, per tal que puguin ajudar-se amb el peu, com si fos pròpiament un joc infantil.
Un cop a dalt, la figura va girant sobre si mateix i al mateix temps avançant cap endavant, ja que, en la majoria dels casos, participa en una processó religiosa.
Els seus components s'agafen de manera lliure, si bé darrerament, gràcies a la relació amb les colles castelleres, al pis de baix agafen d'una manera similar a com es fa en una estructura de 3 d'un castell, tot i que molt més oberta.
Els peus es col·loquen sobre espatlles diverses –com fan els govindes indis– i no sobre la mateixa persona.
Mentre la construcció gira i avança, els ses components entonen una cançó en dialecte lucà (la Lucània és una comarca de la Basilicata) i que diu el següent: "E né Pzz'cantò sembre' mò sembre' mò / A voj ca stet' d' sotto' / Stat'v fort'a mand'nè / cè avet' a scavazzè / tanda fech' avet' avè!"
(Això és el Pizzcantò, sempre el mateix, sempre el mateix / vosaltres que sou a sota / manteniu-vos forts i apreteu / perquè si us ensorreu per l'esforç / prendrem mal").
El pizzcantò d'Irsina surt al carrer amb motiu de la Festa della Madonna della Pietà, una de les més emblemàtiques d'aquesta població de 6.000 habitants, que se celebra el darrer diumenge de maig.
En els darrers anys, però, la represa del pizzcantò l'ha fet participar en altres activitats i, fins i tot, mantenir una certa regularitat en els assaigs.
Des de fa pocs anys hi participen també noies.
El 2016 van recuperar l'estructura de tres pisos ( vegeu foto ), que s'havien plantejat anys abans, però que no havien gosat dur al carrer fins aleshores.
Actualment, hi ha diversos grups, que giren entorn una associació de promoció de la cultura sota l'impuls de l'arquitecte Leonardo Zienna.
A partir del contacte amb els castellers catalans també han començat a fer pilars de 3, que són una figura nova en els seus repertoris.
La passió que desperta el pizzcantò a Irsina actualment està originada per la recuperació que van efectuar fa una dotzena d'anys els membres de l'associació Terra di Sud.
El 2009 van organitzar el primer Festival de Torres Humanes, que va comptar amb la participació, a més del pizzcantò local, del de Castellino del Biferno, de la Moixiganga de Sitges i de la Colla Jove de Castellers de Sitges, que va fer castells de 7 en una plaça plena a vessar, que va rebre gent de diverses províncies del sud d'Itàlia.
El festival s'ha celebrat en tres ocasions més, la darrera el 2017.
El 2009, la colla d'Irsina va participar també en una demostració de torres humanes a Sitges, per commemorar els 125 anys de la presència castellera en aquesta població penedesenca.
A Castellino, per la seva part, el pizzcantò té altres variants, ja que els seus components sostenen un pal al mig, que els serveix de suport per agafar-s'hi.
En aquesta població, l'estructura de tres pisos és habitual en totes les seves demostracions.
A Melfi, al ball se l'anomena scaricavascio i va sortir als anys vint del segle passat, sense deixar-ne gaire rastre.
Les autoritats el van prohibir per "perillós".
A Ferrandina també hi ha constància d'actuacions del pizzcantò local als anys trenta.
La cerca documental i el context popular del pizzcantò ha estat estudiada per l'antropòleg Gabriele Di Stasio, de Potenza, que el 2007 va publicar un llibre recollint els seus treballs.
Di Stasio va fer una estada a la Universitat de Girona el 2002, on va entrar en contacte amb els Marrecs de Salt.
Ha estat en diverses ocasions a Catalunya per assistir a actuacions i participar en diverses activitats culturals.
Foto 1: Primera edició del Festival de Torres Humanes d'Irsina, el 2009, amb la Colla Jove de Castellers de Sitges, el pizzcantò de Castellino i el d'Irsina
Foto 2: Construcció de tres pisos del pizzcantò d'Irsina (2016)
Foto 3: Construcció de tres pisos del pizzcantò de Castellino del Biferno
Foto 4: Interior d'una construcció de dos pisos del pizzcantò d'Irsina (Foto: Francesco Zuccaro) |
La Copa del Món de BTT de Vallnord és dubte, així ho ha comunicat la cònsol major de la Massana.
La Covid -19 podria provocar l'ajornament de la prova que s'havia de disputar del 19 al 21 de juny.
La Unió Ciclista Internacional (UCI) ja ha comunicat que hi ha algunes proves d'aquesta disciplina que s'han ajornat o fins i tot s'han suspès.
La decisió del Comitè Olímpic Internacional sobre els Jocs de Tòquio també pot ser un element important a l'hora de prendre la decisió.
A final d'aquesta setmana es preveu que hi hagi novetats. |
Una altra curiositat és la de Neró: era un apassionat d'aquesta hortalissa fins al punt que en consumia en cada àpat; principalment ho feia en forma de sopes.
Més enllà d'aquestes anècdotes històriques, el cert és que els romans van portar el porro a Europa des del Pròxim Orient.
El seu cultiu es va estendre amb èxit i va esdevenir un aliment bàsic durant l'edat mitjana, fins al punt que li atribueixen el fet de salvar la vida de milers de persones durant les èpoques de fam.
El porro pertany al gènere Allium, del qual també formen part l'all i la ceba, i és un bulb que està format majoritàriament en pes per aigua, raó per la qual aporta poques calories, però atipa bastant perquè és molt ric en fibra.
Quant a les vitamines, l'àcid fòlic n'és la més abundant, seguida de la vitamina C. Els minerals que conté són el potassi i el magnesi.
L'àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i en els anticossos del nostre sistema immunitari.
En el cas de les embarassades, resulta especialment apropiat.
Pel que fa a la vitamina C, en té la mateixa quantitat que la mandarina.
Però hem d'anar en compte de no coure'l en excés, perquè passats els 20 minuts de cocció la quantitat de vitamina C es redueix a la meitat.
El porro és ric en potassi i pobre en sodi, per tant és bastant diürètic.
El potassi és un mineral necessari per transmetre i generar l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal; aquest fet el fa especialment interessant per a les persones esportistes.
D'altra banda, el magnesi es relaciona amb el bon funcionament intestinal, nerviós i muscular; també forma part dels ossos i les dents, millora la immunitat i té un lleuger efecte laxant.
Ja vam explicar en "El rebost" dedicat a parlar de la ceba que, en general, tots els membres d'aquesta família exerceixen una influència important sobre els pulmons, escalfen l'organisme i mouen l'energia pel cos.
Com que és molt ric en sulfurs (derivats del sofre) ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids.
També neteja les artèries i retarda el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com acostuma a passar durant l'hivern; és per aquesta raó que es considera un antibiòtic natural.
Aquests mateixos components del sofre milloren la circulació sanguínia, fins al punt que es fan servir per millorar malalties com la hipertensió, l'arteriosclerosi, l'angina de pit i altres de relacionades amb la mala circulació.
Es tracta d'una hortalissa de naturalesa tèbia; és a dir, el porro escalfa el cos i, per tant, és molt útil durant l'hivern i sobretot per contrarestar el malestar de les persones que tenen símptomes de fred (fredoliques, que tenen fred a les mans i/o la llengua blanquinosa, amb tendència a tenir diarrees, etc.) o quan estem refredats sense febre.
En medicina tradicional xinesa, el porro s'associa al fetge pel seu sabor lleugerament àcid i astringent.
És especialment útil per descongestionar-lo, sempre que el coguem amb poc oli o gens i no l'acompanyem d'aliments pesants, com carns, greixos animals, etc.
Dins d'aquest tipus de medicina, s'utilitza com a remei per tractar la disfàgia o dificultat per empassar, ja que obre la gana.
Finalment, la propietat astringent es relaciona amb la capacitat per contrarestar les hemorràgies menstruals i la diarrea.
El gust tan suau que té el fa molt versàtil a la cuina, ja que es pot incorporar en tota mena de guisats, bullits, sopes o cremes.
Un dels trucs que convé saber és la manera de tallar-lo: la majoria de nosaltres ho fem en talls circulars, però si en lloc de fer-ho així els fem una mica transversals, el resultat serà una cocció més compensada energèticament i amb uns talls més saborosos.
Un altre truc és menjar-nos tant la part blanca com la verda: òbviament la verda necessitarà més estona de cocció, perquè és més dura, però com que conté clorofil·la i flavonoides –dos antioxidants molt poderosos– val la pena aprofitar-la.
Cultiu ecològic, proper i de temporada: ja esteu acostumats a sentir-nos insistir en la necessitat de menjar productes de temporada, perquè la natura ens proveeix de tot allò que necessitem en cada estació per alguna raó, i perquè fa milers d'anys que tenim l'estómac acostumat a aquesta sincronització.
Per tant, quan les verdures es conreen i es recol·lecten seguint el seu cicle vital, les propietats saludables que tenen es multipliquen.
A més, des del punt de vista de les qualitats energètiques, es troben en el moment òptim.
Durant els mesos d'hivern és plena temporada de porros i hi ha algunes varietats locals que val la pena conèixer, com el porro del Baix Llobregat.
Aquesta setmana, la nostra xef Montse Vallory ens porta una crema deliciosa de porros, carbassó i wakame.
La porrusalda és un plat típic de la cuina basca per fer front al rigor de l'hivern.
Recepta extreta del curs de Cuina terapèutica, impartit per Olga Cuevas a l'IFP Roger de Llúria.
Mentre esperem que l'aigua bulli, hi afegim les algues, l'all i el llorer.
Tallem la patata a dauets, el bacallà en trossos grossos, els porros en forma el·líptica i les cebes senceres o en mitges llunes.
Quan comenci a bullir l'aigua hi afegim les cebes, les patates, el bacallà i el porro.
Ho coem durant 20 minuts en una olla normal, o durant 10 si és a pressió.
Tot just després d'apagar el foc hi afegim un rajolí d'oli d'oliva, una mica de sal i pebre.
En resum, el porro és una hortalissa que mereix un lloc habitual en les nostres sopes i caldos d'hivern, perquè ens proporciona vitamina C, fibra i escalfor.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Com és el curs "Del sopar al tàper" per dins?
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
El desnonament previst per aquest dijous al matí al carrer Agudes de Santa Eugènia s'ha aturat a darrera hora quan ja hi havia desenes d'activistes, entre els quals membres de la PAH Gironès, a la porta disposats a aturar l'acció.
Des de la PAH Gironès s'havia acusat el consistori de desentre's del cas
No obstant, la regidora de Serveis socials, Eva Palau, ha explicat que a aquest diari que la persona afectada mai s'ha posat en contacte amb el consistori i que ells ahir en tenir coneixement del rebombori van posar-se al dia.
Avui al matí, abans de l'arribada de la comitiva del desnonament, s'han posat en contacte amb l'entitat bancària, Building Center, responsable per aturar l'acció i evitar que la persona afectada es quedés sense habitatge.
De moment, s'hi podrà estar dos mesos més metre es busquen mesures alternatives.
Des de la PAH però, s'assegura que "ahir nit a les nou del vespre, nosaltres aconseguíem que el banc l'aturés.
Mai hem deixat de dir quan hi ha hagut una feina feta, de qui sigui.
Però han abandonat la Diva i això s'ha de dir alt! ", indiquen a twitter.
L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha assegurat que la prioritat del consistori és "aturar tots els desnonaments dels que tenim" i ha assenyalat que " el 2018 no s'ha fet efectiu cap desnonament a Girona dels previstos per via judicial, gràcies a l'actuació municipal" i que l'Ajuntament té"recursos i personal destinats a donar resposta a tots aquests casos, oferint un excel·lent servei públic".
De fet, avui al matí, hi havia un responsable de l'oficina municipal d'habitatge fent totes les gestions. |
Abertis reparteix aquest dimecres, 2 de novembre, un dividend de 0,36 euros bruts per acció a càrrec dels resultats de l'exercici 2016, segons ha anunciat la companyia de concessions d'infraestructures.
Aquest pagament a compte és un 9% superior respecte al de 0,330 euros bruts pagat també a compte a final de 2015 i, al seu torn, suposa el primer increment que l'empresa realitza des de 2011 en la remuneració a l'accionista que tradicionalment avança a novembre.
Es tracta a més del primer dividend que el grup que dirigeix Francisco Reynés paga després dels canvis registrats en la seva composició accionarial en els últims mesos.
Criteria CaixaHolding es manté com a primer soci d'Abertis, amb un 23% del seu capital, si bé OHL, fins ara segon soci de referència, ha anat reduint la participació de gairebé el 19% que va arribar a tenir en la companyia fins a situar-la al 2,5% després de l'última venda d'accions del passat mes.
Del seu costat, el fons Capital Research and Management Company ha pres el relleu a OHL com segon accionista, després que aquest estiu es fes amb accions d'Abertis representatives del 10% del seu capital.
El dividend que l'empresa d'autopistes i satèl·lits paga demà és el primer que el grup de concessions abona a càrrec dels resultats de 2016, al qual tradicionalment suma un pagament complementari, que acostuma fer efectiu en el mes d'abril.
A més, Abertis realitza anualment una ampliació de capital alliberada per complementar el pagament en efectiu amb el repartiment d'una nova acció gratuïta per cada vint en circulació.
La companyia va pagar un dividend en efectiu total a càrrec dels seus resultats de 2015 per un import brut de 0,69 euros per acció, el que va suposar un increment del 4,5% en comparació al pagat pels resultats de 2014.
La generació de valor per a l'accionista i l'augment del dividend constitueix un dels principals objectius d'Abertis en el pla estratègic que va llançar en 2015 amb horitzó d'execució a 2017.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El cinema de les nits d'estiu saltenques farà aquest any un viatge a l'Amèrica dels grans còmics amb les projeccions de quatre clàssics del 30 de juny al 24 de juliol al Teatre de Salt, en unes sessions desenfadades amb entrada gratuïta i servei de bar.
Gary Cooper és un milionari malcriat i faldiller a Bluebeard's Eighth Wife -La vuitena dona de Barbablava-, un film d'Ernest Lubitsch (30 de juny, 22 h) en versió original subtitulada.
Completen la programació: One, Two, Three-Un, dos, tres-, de Billy Wilder (7 de juliol); Man's Favorite Sport? -El seu joc favorit-, de Howard Hawks (14 de juliol), i What's Up Doc? -Què em passa doctor?- de Peter Bogdanovich (20 de juliol).
Organitzen el Teatre de Salt i el Cinema Truffaut. |
Les paraules que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha fet sobre la vaga de fam dels presos polítics no han agradat gens bé al president a l'exili, Carles Puigdemont.
A través d'un tuit, Puigdemont ha titllat Sánchez de ser un home "molt poc seriós" i ha criticat durament les declaracions del president espanyol sobre que els presos d'ERC no fan vaga de fam.
"Té la indecència de riure's d'una vaga de fam que denuncia l'incompliment de la llei", li ha etzibat
A més, ha assegurat que Sánchez "no té majoria, no té pressupostos, no té projecte" i també ha recordat el resultat de les últimes eleccions andaluses, celebrades a principis del mes de desembre, afirmant que "el seu partit acaba de rebre una rebregada a Andalusia".
Aquest home és molt poc seriós.
No té majoria, no té pressupostos, no té projecte, el seu partit acaba de rebre una rebregada a Andalusia.... i té la indecència de riure's d'una vaga de fam que denuncia l'incompliment de la llei https://t.co/FVibMoEDCP https://t.co/HWJHErCGbU |
Crítica, anàlisi i orientació literària
Si creus que els llibres s'escriuen amb el cor, que són el producte ineludible d'una necessitat espiritual o interior, si creus que sense els editors que estimen i tenen cura dels llibres (i dels autors) que publiquen, que sense llibreries de guàrdia (que, com les farmàcies, t'aconsellen el que és millor per a la teva salut anímica) i sense biblioteques i bibliotecari(e)s la literatura literatura segurament no existiria, potser t'interessarà aquesta llista (alternativa, personal, intransferible) de llibres per Sant Jordi —ordenada per gènere i data de publicació.
Sí, Thomas Bernhard, traducció de Clara Formosa Plans ( El Gall Editor, maig 2016) Una novel·la breu de primera, primeríssima magnitud, que posa de nou de manifest que l'autor austríac és un dels (més) grans entre els (més) grans; un d'aquells excepcionals escriptors que no tan sols compta amb una veu pròpia, immediatament identificable, irrepetible, riquíssima, sinó que busseja com ben pocs en les més pregones i intenses fondàries de l'ànima humana.
Un d'aquells "llibres suprems", "una companyia ideal per a la intel·ligència i l'ànim".
El meu gat Autíčko, Bohumil Hrabal, traducció de Monika Zgustova (Galaxia Gutenberg, octubre 2016) Un relat aclaparador, que té molt de faula, on si els gats són tan protagonistes com les persones és perquè, podrien ésser-ho: a través d'ells, l'autor ens parla, reflexiona (i, el que és més important, ens fa reflexionar) sobre conceptes tan fonamentals com els de la culpa, el penediment, l'expiació, la redempció, la salvació, el destí...
I ho fa, i això posa de manifesta la seva colossal grandesa literària, agafant una història en teoria insignificant i quotidiana, de caràcter presumptament individual i convertint-la en universal.
Una mostra tan breu com recomanable de la millor literatura, de la que reflecteix (i analitza) la naturalesa i l'ànima humana.
La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando ( Editorial Meteora, novembre del 2016) Una novel·la que narra la història d'algú que viu en un ahir que ja no existeix, que ja ha passat avall; que viu més en —i pels — records que no en el dia d'avui, però que ni en els records no aconsegueix un lloc on es pugui sentir còmode, on es pugui sentir, de bell nou, ell mateix; una persona desencaixada en una ciutat que ja no reconeix ni el reconeix, que li resulta estranya, incomprensible, inhòspita, desnaturalitzada, arrelada en un passat que mai més no tornarà.
Un d'aquells llibres que és molt recomanable llegir (i rellegir) en silenci, amb calma i amb delectació, fruint-lo com es frueix la música que ens arriba al més pregon de l'ànima.
Tres llums, Claire Keegan, traducció de Marta Hernández i Zahara Méndez ( Editorial Minúscula, febrer 2017).
Una petita delícia que ens parla d'un dels sentiments universals: de l'amor.
L'autora irlandesa no és que digui molt amb ben poc, sinó que —sense dir-ho, de fet— amb un (quasi) no-res, ho diu (quasi) tot.
I ho diu, i aquest aspecte és bàsic, sense explicar-ho, fent-ho veure o intuir al lector; desvetllant-li emocions i no pas donant-les-hi fetes; creant amb la màgia de l'escriptura, les emocions que en cada moment creu més convenients.
Un llibre on els sentiments es converteixen en literatura; on la literatura ens duu al més pregon de nosaltres mateixos.
La plasmació del mestratge narratiu d'un autor que s'ha situat, per mèrits propis, au-dessus de la mêlée, per damunt del bé i del mal literari, que es permet el luxe d'escriure el què vol i com ho vol escriure, amb absoluta llibertat.
Una obra magnífica, que es llegeix amb goig (i amb passió) des de la primera a la darrera pàgina; una obra que ens "emociona[...] [ pregonament ] amb l[es] [ no gens ] simple[s] rememoracio[ns] d'un[es] històri[es] inventad[es]".
Un llibre que ens contagia el plaer, incomparable, de la lectura; que ens convida a acostar-nos a les (grans) obres mestres.
Un poemari magnífic on qui (hi) descobrim / redescobrim és l'home que l'escriu; l'home, i l'artista, que l'ha escrit, que s'ha capbussat ("tan lluny o tan endins") al més pregon "pou ressonant" del seu interior i n'extreu l'aigua més profunda i més neta, aquella que el defineix i el determina.
De l'home que pren absoluta consciència que és un ésser en el temps, que ja no puja els més grans cims, sinó que comença a baixar-los, que l'estiu ha quedat enrere i que és la tardor (si no l'hivern) l'estació que s'ha instal·lat a la seva vida.
Un tardor que el convida a viure en (i per) l'essència.
El poemari de maduresa —esperem que ni final ni definitiu, testamentari— d'un poeta en majúscules.
Un poemari que diu molt quan —o, més aviat, si — ens hi endinsem amb els ulls tancats i amb desfici, quan ens deixem anar, quan hi entrem talment com si acabéssim de descobrir la poesia.
Si ho fem així, si hi entrem com si, poèticament, haguéssim nascut avui, aviat ens adonarem de fins a quin punt diu sense dir; fins a quin punt és intensa i rica la senzillesa.
Un "no" d'arrel nietzschiana que és, en realitat, un immens "sí" a la vida; que ens convida (o, més aviat, ens impel·leix o ens incita) a viure de veritat.
"Moltes vegades / no dir / té més substància que parlar", així que llegiu i rellegiu Teories del no, deixeu-vos seduir per la poesia poesia.
II, Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé, traducció de Joan Fontcuberta ( Editorial Límits, juliol 2016).
Una nova oportunitat d'aprofundir en la coneixença, gairebé gosaria dir, la descoberta, interior d'un dels més grans poetes universals de tots els temps, mitjançant les cartes que va adreçar a una de les persones que més i millor el van conèixer i, sobretot, entendre: Lou Andreas-Salomé, no tan sols una de les figures més injustament oblidades i negligides del segle XX, sinó l'amiga, companya i consellera que qualsevol intel·lectual voldria tenir al seu costat.
Un llibre que demostra que les obres genials no són producte de cap il·luminació passatgera, sinó del vol espiritual.
Una petita que ens brinda, a través de reduïdes píndoles, sàviament dosificades, que són autònomes però alhora constitueixen un tot —o, més aviat, un conjunt, car ell defuig, amb raó, crec jo, la totalitat, una imatge molt precisa del pensament, alliberat i alliberador, del filòsof barceloní.
D'aquest pensament socràtic, probablement l'únic en veritat filosòfic, a mida humana, fonamentat més en els dubtes (successius, infinits) que no pas en les certeses (fal·libles, impossibles).
Un llibre que, en comptes d'exposar-nos —i fer-nos compartir— les seves certeses, ens convida a pensar (per nosaltres mateixos).
De l'espiritual en l'art, Vassili Kandinski, traducció de Clàudia Casanova ( Àtic dels Llibres, novembre del 2016).
Un llibre en veritat deliciós, que, per fortuna, va molt i molt més enllà de constituir una contribució imprescindible per a tots aquells que tinguin interès per apreciar (o per fer-ho millor, si ja —creuen que— en saben) la pintura moderna, aquella que s'allibera de la representació de la natura i de la (re)creació figurativa per quedar-se amb l'art en ell mateix.
També per la literatura literatura, la que sorgeix, indeturable, com a fruit de la necessitat interior.
Una obra esplèndida, que convindria que llegíssim (i, sobretot, rellegíssim) tots aquells que tenim com a (més o menys, mal pagat) ofici (provar de) valorar l'invalorable: l'art.
Ja que som el 2017, hi afegiré, tan sols esmentant-los, per fer-ho breu, set llibres més molt recomanables, començant per un que, si no és imprescindible —existeixen, els llibres imprescindibles?—, n'hi falta ben poc: Cosmonauta.
Poesia completa, Francesc Garriga Barata ( LaBreu Edicions, febrer del 2017), i continuant per, L'ignorant.
Poemes 1952-1956, Philippe Jaccottet, traducció d' Antoni Clapés ( Lleonard Muntaner, setembre 2016), Llampecs, Jean Echenoz, traducció d' Anna Casassas ( Raig Verd, octubre del 2016), L'art de la ficció, James Salter, traducció d' Albert Torrescasana ( L'Altra Editorial, febrer del 2017), Daha!, Hakan Günday, traducció de Jordi Martín Lloret ( Edicions del Periscopi, març del 2017), Ha anat així, Natalia Ginzburg, traducció d' Alba Dedeu ( Edicions de la ela geminada, març del 2017) i Satíricon, Petroni, traducció de Sebastià Giralt ( Adesiara, març del 2017).
divendres, 22 d'abril del mmxvii
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
L'escriptor olotí Manel Fortis explora l'erotisme en la seva sisena novel·la.
Ell mateix explica que Maldat eròtica no és una novel·la eròtica, sinó un recull de tres relats del gènere negre i un darrer de tema eròtic.
"Ha sorgit així, he volgut explicar una història eròtica per acabar bé el llibre", ha indicat.
A més, a diferència de les altres obres de Fortis, aquesta última novel·la és l'única que no està ambientada en paisatges garrotxins.
Sí que manté el llenguatge directe i la violència que tenyeixen els seus escrits anteriors.
Maldat eròtica ha estat editada per l'editorial Temenos de Barcelona.
La portada és una fotografia del rostre de la model i actriu Andreea Balan, on se la veu amb el maquillatge escampat per les llàgrimes i una ferida a l'espatlla.
El llibre es presenta avui a les dotze del migdia a l'Orfeó Popular Olotí.
L'acte de presentació anirà a càrrec de la poetessa Carrie Dorca, i hi assistirà el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, Josep Berga.
A part, hi haurà música en directe i un espectacle de màgia.
A partir de dilluns, Maldat eròtica es podrà trobar a totes les llibreries del país.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'Institut Català de les Dones (ICD) reafirma el compromís de la Generalitat per lluitar contra aquesta "xacra" i demana fer front a la "naturalització social d'aquesta violència"
Barcelona (ACN).- El Govern ha expressat en un comunicat la "condemna enèrgica" contra un nou presumpte cas de violència masclista a Catalunya.
La matinada de dissabte, una dona moria per les ferides d'arma blanca que li havia provocat la seva parella al seu domicili del carrer Aragó de Barcelona.
En la nota, la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Montse Gatell, trasllada el més sentit condol a la família de la víctima i explica que s'estan fent avenços importants contra la violència masclista.
"És un camp altament complex, però s'hi està avançant", apunta.
També es demana la col·laboració de la societat per no ignorar aquests fets i evitar la "naturalització social d'aquesta violència"."Cada cop tenim professionals més ben formats i s'està avançant en dissenyar eines que poden ajudar-los a atendre dones que travessen situacions de violència masclista", assenyala la presidenta de l'ICD en el comunicat.
"No podem fixar només la mirada sobre els fets que ens mostren la violència masclista més extrema i tràgica", afegeix.
"Hem de ser capaços de veure com es rebutja i s'aïlla cada cop més aquesta xacra des de tots els camps i àmbits implicats", indica.
Montse Gatell també recorda que "una de les causes que dificulta que es pugui avançar més ràpidament en la lluita contra aquesta xacra és la naturalització social d'aquesta violència i la seva manca d'identificació per part de les pròpies víctimes i el seu entorn més immediat", apunta.
Per això, no només demana a les víctimes que denunciïn els seus agressors, sinó la col·laboració dels ciutadans que són testimonis o tenen sospita que s'està produint un episodi de violència en el seu entorn més immediat.
Mitjans d'atenció a les víctimes
En la nota es recorda que les víctimes de violència masclista disposen del telèfon 900 900 120 per demanar ajuda.
És un servei confidencial, gratuït i que està actiu les 24 hores del dia.
També tenen a la seva disposició els serveis municipals o comarcals d'informació i atenció a les dones (SIAD) que ofereixen atenció de proximitat arreu del territori de Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
"Una vegada és coincidència, dues és casualitat i tres, l'acció de l'enemic".
Ho va dir Ian Fleming, escriptor anglès, per boca de James Bond, el seu personatge més famós.
Fins i tot, hi ha una teoria que va més enllà i assegura que "la casualitat no existeix", que tot plegat té un motiu o una causa.
L'autopista AP-7, que uneix el País Valencià i Catalunya, es va configurar fa més de 30 anys a partir de l'antiga N-340.
Sota govern socialista, es va concebre en gran part com una autopista de peatge amb una concessió entre Alacant i Tarragona que expirava l'any 2006.
És a dir, en teoria, el tram que creua el riu Sénia, frontera natural catalanovalenciana, hauria de ser gratuït des de fa ja més d'una dècada.
No obstant això, en arribar el moment d'alliberar l'autovia de la sagnia econòmica dels peatges, el Govern de José María Aznar (PP) va decidir prorrogar la concessió fins a final de 2019.
Un temps en què Aznar va ser succeït novament pels socialistes i, a l'estil de Cánovas i Sagasta, el PP va tornar a la Moncloa, on Mariano Rajoy es manté per la inacció del PSOE.
Un temps en què res no ha canviat a l'AP-7.
Amb tot, però, l'any 2020 no queda lluny i el Ministeri de Foment ja va dir que la via passarà a ser lliure de peatges.
El problema és que, de nou, i sense cap sorpresa, el Govern espanyol s'ho està replantejant i assenyala ara que, quan acabe la concessió, totes les possibilitats estan obertes.
Inclosa, és clar, la continuïtat del peatge.
Un globus sonda amb trampa, atès que mantenir l'AP-7 de pagament seria tornar a defecar sobre una reivindicació històrica dels Països Catalans.
Tercera aposta de Madrid, doncs, pel peatge en l'artèria principal que connecta Alacant, València, Tarragona i Barcelona.
Una, en la seua creació; dos, en la pròrroga de 2006; tres, en 2020.
Una vegada és coincidència, dues és casualitat i tres... ja sabem què en deia Fleming.
El problema, però, és que la qüestió no s'acaba en l'AP-7, ni en el fet que en aquest temps han anat brollant autovies flamants i sense peatge al voltant de Madrid, el melic de la pell de brau.
Una d'elles, l'A-3, que uneix el País Valencià amb la capital espanyola, i que allà batejaren com a "Autovia de l'Est".
De l'est de Madrid, és clar, que cal mesurar-ho tot des del quilòmetre zero, principi i final de tot plegat.
Els valencians tenim així més fàcil, ràpid i barat anar a Madrid que no pas a Barcelona en un efecte que es reprodueix amb el tren.
L'AVE a Madrid va costar d'arribar però, finalment, amb una estació provisionalment eterna, el trajecte s'ha reduït a hora i mitja. "
Madrid, a hora y media de la playa ", va titular la premsa espanyola el dia de la inauguració, i com " la playa ", casualment, és prop de València, doncs una cosa més que tenen "a l'est".
El trajecte València-Barcelona en tren, en canvi, no sembla ser digne de l'AVE.
És millor unir la segona i la tercera ciutats de l'Estat (la primera i la segona dels Països Catalans) amb un tren que, a mesura que passen els anys, alenteix el viatge soscavat per una via que ha de compartir amb l'infern de les rodalies i el drama del transport de mercaderies.
Entre València i Barcelona, les ciutats volgudes i germanes que cantava Teodor Llorente, ni en tren, ni per carretera.
Ens besarà els peus la mateixa ona, com va escriure el poeta, però sembla que algú està entestat a esquarterar-ne la connexió per via terrestre.
Si no, no s'explica que tampoc el corredor Mediterrani, la gran xarxa ferroviària que convertiria València i Barcelona en la Porta Sud de mercaderies d'Europa, haja estat boicotejada sistemàticament per l'Estat espanyol: sense pressupost, amb ajornaments sine die i una hostilitat manifesta.
Cal recordar que el Ministeri de Foment espanyol va ser l'únic de tot Europa en votar en contra del corredor Mediterrani per primar el corredor central que deixa el País Valencià en la més absoluta perifèria econòmica.
Torne a repetir: dels vint-i-set estats europeus, un total de vint-i-sis, és a dir, el 96,3%, trobaven imprescindible el corredor mediterrani.
Espanya fou l'única excepció, malgrat que l'obra beneficia el seu territori.
El Govern espanyol prefereix les inversions i les vies per una altra part de l'Estat.
Autopista de peatge, ferrocarril lent i en via d'empitjorar, boicot al corredor, infrafinançament de les rodalies, dels aeroports, dels accessos als ports...
Hom podria pensar que Madrid no té interès en la connexió entre Catalunya i el País Valencià o en el bon funcionament intern d'ambdós territoris.
Recordeu Fleming: "Una vegada és coincidència, dues és casualitat i tres, l'acció de l'enemic".
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Prop de 3.000 musulmans es reuneixen per exercir el seu dret a la llibertat religiosa en una mesquita dins del terme de Santa Oliva, un fet que contrasta amb les facilitats que tenen altres confessions per ubicar el seu temple al Vendrell
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va acollir el 22 de gener l'estrena del documental 'Economia col·lectiva.
La pel·lícula, dirigida per la periodista i antropòloga Eulàlia Comas, aprofundeix en les col·lectivitzacions industrials i de serveis que van tenir lloc a Catalunya entre 1936 i 1939.
El llarg metratge és fruit d'un any i mig de treball i compta amb 13 entrevistes a testimonis i experts d'aquell període.
Si fa uns dies que el ple aprovava prescindir de les actes en format digital en favor de la gravació d'àudio al·legant la modernitat d'aquest sistema; qüestions com la publicació d'una relació de llocs de treball de la Corporació o, encara quelcom més bàsic, la contrastació pels serveis informatius de les notes de premsa són inexistents
No es pot deixar perdre aquest patrimoni (la premsa comarcal); per tant aquesta guerra que es diu crisi, no l'acabarà enfonsant
'Crec que hem avançat amb la seguretat de què hi ha una majoria social molt clara que vol decidir el futur de Catalunya'
'Top Fairies, escola de fades' (Edebé 2013) és el nom de dues novelles juvenils sobre fades i moda escrites per Sílvia Tarragó.
L'autora de Cabrera de Mar recrea l'univers d'aquests éssers màgics des d'una perspectiva actual i innovadora.
Paco Mir (Barcelona, 1957) és un dels tres membres de la companyia Teatral Tricicle que va fundar ara fa 34 anys juntament amb Joan Garcia i Carles Sans.
En aquests moments protagonitza BITS al teatre Poliorama de Barcelona i a finals de novembre estrena, com a director, la versió del Tricicle d'Els Pastorets.
Aquesta tardor ha nascut a Catalunya 'Ara és l'hora', una iniciativa que vol incidir en la reforma dels horaris per adaptar-los a uns temps que consideren més racionals.
Parlem amb Fabian Mohedano, un dels impulsors del projecte, perquè ens expliqui els objectius d'aquesta iniciativa que, a través del diàleg i l'assoliment d'un ampli consens social i polític, pretén millorar la qualitat de vida de les persones.
La productora, guionista i directora de cinema català Isona Passola (Barcelona, 1953) ens ha fet un forat en la seva atapeïda agenda per parlar-nos de 'L'Endemà', una pellícula documental de Massa d'Or Produccions que, des d'una mirada oberta, crítica i gens convencional, vol aclarir a les persones indecises els nombrosos dubtes sobre la independència de Catalunya.
Des de l'abril de 2013, Passola és presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català.
El sènior femení del CP Vilanova ha començat amb molt bon peu la nova aventura a l'OK Lliga.
Dues victòries en dos partits són un balanç prometedor per a un equip que a la pretemporada va vèncer ni més ni menys que al Voltregà.
Parlem amb la seva portera, Cate Ortega, que ha tornat a Vilanova després d'una temporada al Reus Deportiu i ha estat preseleccionada per jugar el proper Campionat d'Europa amb la selecció estatal absoluta.
Alerta màxima a l'hora d'exportar vi i productes agroalimentaris al Regne Unit.
Els Mossos d'Esquadra han estat alertats sobre una gran estafa internacional protagonitzada per falsos intermediaris de reconegudes empreses de les illes britàniques.
La policia catalana està intensificant en els darreres setmanes els contactes amb els productors del Penedès, una de les zones de l'Estat on es podrien registrar ja víctimes de l'engany.
Óscar González (1971) torna set anys després a casa seva, Segur de Calafell, per dirigir cursos de formació a joves que aspiren a ser actors.
Una professió que coneix perfectament González, que després de formar-se en teatre a Barcelona, i en cinema a Madrid, aspira ara a fer de nou les maletes i posar rumb als Estats Units. El Comisario o Los Hombres de Paco són algunes de les sèries en les que ha treballat.
La DO Penedès està començant a recollir dades i estadístiques del raïm recollit durant aquesta verema per elaborar el preu final de la fruita.
La resolució no es sabrà almenys fins d'aquí unes setmanes, però segons ha assegurat a Eix Diari el director de l'ens regulador, Francesc Olivella, és probable que aquest sigui més elevat que en els darrers anys, el que representaria un autèntic baló d'oxigen pels agricultors.
La Policía Nacional va detenir el 2010 per estafa el propietari d'una suposada empresa de venda de loteria de Palma que es quedava els diners dels participants al no segellar mai les butlletes en cap administració.
Tres anys després, una empresa de la mateixa ciutat s'ha posat en contacte amb alguns veïns de les comarques del Garraf i el Penedès oferint un producte idèntic.
L'handbol vilanoví torna a disposar d'un club propi.
El Club Handbol Vilanova i la Geltrú és la nova marca amb què han començat a competir aquesta temporada els jugadors de la capital del Garraf
La Policia Local disposa des d'aquest setmana d'una aplicació informàtica que permet posicionar exactament on s'han produït delictes, en quina quantitat i la tipologia.
El sistema permetrà els agents identificar de seguida qualsevol punt calents de la ciutat i millorar la funció preventiva.
En els propers dies també entrarà en funcionament un mapa de sinistralitat.
Tot garantint la gratuïtat de l'actualitat informativa diària així com d'altres serveis públics del mitjà, hem apostat per un mitjà híbrid amb informació oberta a tothom i amb serveis de pagament que garanteixin la viabilitat econòmica del projecte.
Aprofita aquest descompte especial de llançament del 50%
Subscriu-te ara per només 1€ al mes. |
Fa unes setmanes, aprofitant un article sobre el trasllat de les despulles de Franco, vaig escriure sobre el destí dels vescomtes de Castellbò i dels comtes de Foix.
Avui m'agradaria fer-ho sobre el de la resta de la noblesa d'origen medieval amb un exemple que les podria englobar totes.
El nom de Victòria von Hohenlohe-Lagenburg i Schmidt-Polex (Màlaga 1997) no resultarà familiar a la majoria dels lectors.
Aquesta jove aristòcrata andalusa originària també de la noblesa germànica és princesa de Hohenlohe–Lagenburg i ostenta un garbell de títols de l'alta noblesa espanyola, entre els quals 10 grandeses d'Espanya.
El més conegut de tots és el de duquessa de Medinacelli, relacionat amb aquesta vila que trobem encimbellada en un turó que vigila la carretera nacional que enllaça Madrid amb Barcelona.
Si mai aneu a Madrid amb vehicle particular us aconsello que quan passeu per Medinacelli us desvieu al veïnat de la vila del turó.
L'arc de triomf romà i una colla de casalicis ben conservats donen la benvinguda al visitant.
En destaca el palau ducal, llar pairal d'aquesta nissaga castellana.
Medinacelli s'aixeca avergonyit enmig dels freds camps i pastures d'aquell racó airós de Castella.
Els freds de Medinacelli poc tenen a veure amb les meridionals residències andaluses dels descendents dels seus ducs.
Pocs saben que la jove princesa Victòria von Hohenlohe també guarda relació amb la petita vila pallaresa de Vilamur, que es troba a la vall de Siarb, a tocar del port del Cantó, atès que és vescomtessa de Vilamur o de Pallars.
Els primers vescomtes de Vilamur tenien un parentiu amb la casa comtal de Pallars, que com bé sabrem tenia els seus orígens més remots en la dels comtes de Tolosa.
Els vescomtes Ató i Isarn eren possiblement fills dels comtes Sunyer I i de Borrell I de Pallars.
Els Vilamur competiren amb el casal de Castellbò pel domini territorial del país en una disputa que no està escrita als llibres d'història i que comprenia el domini de les pastures i el control de la cabanera o camí ramader de llarg recorregut que enllaça el Pirineu (també Andorra) amb la plana per la carena divisòria de les riberes del Segre i de la Noguera Pallaresa.
Els Vilamur quedaren amb els anys emparentats i entroncats amb els casals de Cardona, Empúries i finalment amb els Medinacelli.
El desplaçament de la cort reial a Castella afavoriria les concentracions de títols.
Entre altres títols, l'actual vescomtessa de Vilamur també és comtessa d'Osona i vescomtessa de Cabrera i de Besalú.
La seva jove cosina, Casilda-Ghisla-Guerrero-Burgos i Fernández de Córdoba (Còrdova 1997), també de la família dels Medinacelli, ostenta el ducat de Cardona.
I així podríem anar fent amb la majoria de grans cases de la noblesa medieval catalana que van quedar embrancades amb el gran casal dels Medinacelli.
Victòria i Casilda Ghisla representarien sense saber-ho l'herència dels matriarcats de la gran noblesa del país.
Més informació sobre els formats de text
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Els col·lectius inscrits en elDirectori poden sol·licitar ajuts directes per a la difusió i promoció de les seves activitats:
Publicació a les xarxes socials de la Unitat de Dinamització Comunitària i en altres de la Universitat Autònoma de Barcelona ( Facebook, Twitter i Instagram ).
Publicació a elblogdeldirectori
Publicació de notícies al portal de Viure del web de la UAB.
Difusió entre elCens de delegats i delegades de la UAB.
Impressió de cartelleria: 5 cartells A3 o A4 per activitat, per a penjar als espais de referència del teixit associatiu (Equipaments per a la participació i Facultats)
Per a fer difusió de les activitats cal fer arribar un correu [EMAIL] amb la imatge que serveixi per a promocionar l'activitat i amb un text resum.
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Aquests dies, David Lordkipanidze, director del Museu Nacional de Geòrgia i del projecte de recerca de Dmanisi, jaciment on s'han trobat les restes dels homínids més antics d'Euràsia, es troba a Tarragona per participar en el Màster Erasmus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la Universitat Rovira i Virgili.
Aprofitem la seva estada per parlar de les noves col·laboracions que es planteja amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Clicant aquí podeu accedir també a un ARXIU DE SO -que podeu descarregar o escoltar- de l'entrevista que segueix EN CATALÀ I ANGLÈS, amb traducció del coordinador de recerca de l'IPHES, Jordi Agustí
Entre les accions conjuntes a efectuar, sobresurt la pròxima participació de l'IPHES en la reestructuració de diverses sales del Museu Nacional de Geòrgia, tant pel que fa a continguts com al disseny de l'espai.
Lordkipanidze també ens aporta detalls sobre l' Homo georgicus i les noves qüestions que s'ha plantejat el personal investigador després de l'article que fa uns mesos van presentar a la revista Nature, sobre el postcranial descobert que ha permès definir les característiques principals d'aquella espècie, que ha resultat ser diferent a com es pensava.
Alhora, es refereix al paper que poden tenir futures descobertes de l' Homo antecessor per aprofundir en el coneixement de l' Homo georgicus.
David Lordkipanidze, a l'esquerra, amb Jordi Agustí (IPHES), durant la conferència pronunciada dimecres 30 de gener, a l'Aula Magna de la Facultat de Lletres - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Cinta S. Bellmunt.- Després de la publicació a Nature del postcranial, què s'ha pogut conèixer més sobre l' Homo georgicus?
David Lordkipanidze.- Dmanisi és un jaciment on cada nova troballa no només aporta dades sinó que, sobretot, planteja nous interrogants.
Per tant, l'article de Nature sobre el postcranial de Dmanisi ens va facilitar molta informació, però encara podem avançar més, per exemple, els detalls biomecànics d'aquests homínids.
C.S.B.- Deixant de banda Euràsia, a l'Europa occidental, l'espècie més antiga la trobem a Atapuerca, a Gran Dolina, on es va descobrir l' Homo antecessor, amb una antiguitat a l'entorn d'un milió d'anys.
S'ha avançat en el coneixement sobre la relació evolutiva entre aquestes dues espècies?
D.L.- Certament, aquest lligam entre Homo antecessor i Homo georgicus existeix, i no hi ha dubte que Dmanisi és l'origen de totes les poblacions eurasiàtiques d'homínids.
El tret característic de Dmanisi és que estem al davant d'una població molt arcaica, de tamany corporal i de cervell molt petit, amb un mosaic de trets antics i més moderns: de cames cap amunt (el tronc, els braços...) és encara arcaic, mentre que de cames cap a avall és avançat; per tant, és una combinació única, però malauradament encara no hi ha suficients restes, per exemple, a nivell de postcranial, per comparar-lo.
Molt probablement en el futur apareixeran a Gran Dolina aquestes parts del cos que ens falten per poder respondre a aquestes qüestions.
D'esquerra a dreta, Jordi Agustí, Bienvenido Martínez, David Lordkipanidze i Eudald Carbonell, dimecres 30 de gener a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
C.S.B.- En diferents moments, des d'alguns àmbits científics, s'ha dubtat de l'origen africà de la humanitat i s'ha defensat la procedència d'Àsia.
En aquest debat sobre l' out of Africa, com es coneix la polèmica a l'entorn de les rutes que van seguir les primeres poblacions per arribar a Europa, què ens aporta l' Homo georgicus?
D. L.- La hipòtesi que venen de l'Est és la més lògica, i més natural.
De tota manera, hem de tenir en compte que la nostra definició actual d'Àfrica no és la mateixa que la d'aquella època.
Àfrica no és una qüestió purament política, si no que hem de pensar quin territori integrava aquest continent fa dos milions d'anys.
En aquest sentit, el concepte d'Àfrica no es corresponia amb aquestes línies divisòries actuals entre Àfrica, Àsia i Europa; possiblement hem de pensar que llavors les poblacions mediterrànies formaven una unitat i, per tant, podríem parlar de la mateixa població d'homínids en una entitat biogeogràfica, la Mediterrània.
En qualsevol cas, la consideració que Àsia podria ser el lloc on van sorgir els primers homínids no és original; és una vella hipòtesi.
En ciència (somriu) algunes idees antigues tornen.
En aquest sentit cal definir molt bé el que entenen per gènere Homo.
C.S.B.- Fins i tot es va arribar a considerar que l' Homo antecessor podria venir d'Àsia...
El director de Dmanisi aprofita la seva estada a Tarragona per impulsar nous projectes amb l'IPHES i la URV.- Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
C.S.B.- Vostè ha incidit en què l' Homo georgicus és més arcaic del que es pensava.
En què es basaven per fer aquesta consideració que després ha resultat no ser vàlida?
D.L.- En principi es pensava que els homínids que van sortir primer d'Àfrica, de l'espècie Homo ergaster, devien ser com jugadors de bàsquet, és a dir, físicament com nosaltres, però a Dmanisi hem pogut observar que eren de dimensions petites i en termes de proporcions corporals, les mans i els braços són encara arcaics, doncs probablement encara portaven una vida associada als arbres.
Richard Leakey i Alan Walker havien trobat feia anys l'esquelet del que es va nomenar Turkana boy, de l'espècie Homo ergaster, amb una antiguitat de 1,5 milions d'anys, d'un cos com el nostre i que podia haver arribat a fer 1,80 metres d'alçada.
Per tant, atenent a la cronologia, quan es va trobar el primer crani d' Homo georgicus es pensava que les característiques de la resta del cos podia estar igual de desenvolupat que l' Homo ergaster que vivia a l'Àfrica.
En tot cas, l'aportació científica fonamental de Dmanisi és que amb les restes trobades a aquest jaciment es demostra que aquesta sortida d'Àfrica es va produir abans del que es pensava i va estar protagonitzada per homínids més arcaics del que s'havia considerat, i no va ser l' Homo ergaster qui va estar al capdavant d'aquestes primeres dispersions humanes, si no formes més antigues i més properes a Homo habilis.
D.L.- Tindria un cervell petit, d'entre 600 i 750 cc, entre 1,40 i 1,60 metres d'alçada, cames d'aspecte modern que els permetien caminar llargues distàncies i posseïa braços molt forts.
La seva indústria lítica era molt arcaica, de Modus I ó olduvaià, i vivien en grups socialment estructurats que jugaven un paper molt important en els ecosistemes entrant en competència amb altres depredadors, ja que l' Homo georgicus era una espècie carronyera amb una presència molt activa en el seu entorn.
C.S.B.- Què se sàpiga, l' Homo georgicus, a Euràsia va arribar a conviure amb alguna altra espècie?
A Euràsia no hi havia cap altre espècie d'homínid i a l'Àfrica hi hauria el mateix tipus d'homínid que a Dmanisi, sense que puguem especificar de qui es tractava, però ben segur que estava a l'Àfrica de l'Est, i pot ser, fins i tot, a l'Àfrica del sud d'on haurien sortit per protagonitzar les primeres dispersions humanes fora del continent; i tal vegada estaven també al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient.
És per això que ara hem d'anar a fer recerca a aquests llocs, per trobar restes d'aquestes poblacions.
C.S.B.- Vostè està a Tarragona en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que oferta la URV.
Ja hi ha hagut intercanvi d'estudiants entre Geòrgia i Tarragona, i s'han impulsat diferents iniciatives conjuntes pel que fa a formació acadèmica de personal d'una i altre institució.
Com veu el futur d'aquestes col·laboracions pel que fa a la docència?
D.L.- Jo no sé com eren les relacions entre l' Homo georgicus i l' Homo antecessor ( riu ), però és evident que les que mantenim entre el Museu Nacional de Geòrgia, l' IPHES i la URV, amb el màster, són profundes i estic molt content que hi hagi hagut alumnat de Geòrgia que hagi vingut aquí i que de la Universitat Rovira i Virgili vagin cap allà.
A més, les relacions entre investigadors que desenvolupen recerca a l' IPHES com Bienvenido Martínez, Robert Sala, Jordi Agustí o Eudald Carbonell, són molt bones i venen de molts anys d'amistat i de col·laboracions, que ben segur que potenciarem encara més en el futur.
C.S.B.- Aprofitant la seva estada a Tarragona, també parla amb responsables de l' IPHES sobre la signatura d'un nou conveni per tal que aquest institut coparticipi activament en la reestructuració d'algunes sales del Museu Nacional de Geòrgia.
En què consistirà, més o menys, aquest projecte de codesenvolupament en l'àmbit de la socialització?
Aquest és un aspecte fonamental i, en aquest sentit, ara s'està portant una relació de feina molt important entre l' IPHES i el Museu Nacional de Geòrgia per col·laborar en aquesta renovació, que no només serà en assessorament de continguts i d'informació, així com de motllos de cranis i altres peces, si no també pel que fa al disseny de l'espai museístic.
Conferència dimecres dia 30 de gener a les 10 hores a la Facultat de Lletres de la URV
L'esquelet parcial d'un individu associat a un crani, i les restes postcranials de tres adults han permès definir com era el cos dels primers homínids que van sortir de l'Àfrica fa 1,7 milions d'anys, que són alhora els més antics d'Euràsia.
El personal investigador ha determinat que es tractava d' un tipus d'homínid nou, amb combinació de trets antics i moderns, essent en el seu conjunt molt més arcaic del que es pensava, tot i que disposava de capacitat física per recórrer llargues distàncies, amb caràcters heretats de l' Homo habilis.
Aquest nova espècie, l ́ Homo georgicus, ja havia estat definida pels investigadors georgians David Lordkipanidze i Leo Gabunia, però fins ara no se sabia com era el seu esquelet post-cranial.
Aquesta important aportació científica es va donar a conèixer en el volum 449 de la revista Nature del 20 de setembre de 2007 i ara ve a Tarragona el director de l'equip internacional que va assolir aquesta fita científica, David Lordkipanidze, al capdavant també del projecte de recerca de Dmanisi, per explicar de primera mà les darreres investigacions sobre aquest homínid nou.
Lordkipanidze és, a més, director del Museu Nacional de Geòrgia.
David Lordkipanidze (esquerra) amb Jordi Agustí al jaciment de Dmanisi on es va localitzar l'esquelet postcranial d' Homo georgicus - Crèdit foto: IPHES
David Lordkipanidze serà a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona la setmana del 28 al 31 de gener per participar en el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que dirigeix el professor de l ́URV i membre de l ́IPHES Robert Sala.
En aquest marc, el dimecres dia 30 de gener, a les 10 hores, a l'Aula Magna de la Facultat de Lletres impartirà la conferència titulada "L'esquelet dels humans de Dmanisi i la seva significació evolutiva".
La URV ja ha acollit estudiants d'aquesta localitat que han vingut aquí per rebre formació acadèmica dins del màster esmentat..
A més, David Lordkipanidze intercanviarà diferents aportacions científiques amb membres de l'IPHES ( Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), centre de recerca amb qui manté una col·laboració que ve de llarg.
Precisament, fruit d'aquest treball conjunt, entre els signants de l'article de Nature referit hi figuren Jordi Agustí i Bienvenido Martínez-Navarro, professors d ́investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l ́ IPHES - URV.
Conferència a càrrec de membres de l'IPHES
noves dades que ens els darrers 5 anys
han aportat els treballs duts a terme per l'IPHES ( Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social ) i l 'Area de Prehistòria de la
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona a la Cova de els Toixoneres (Moià,
Bages), seran les protagonistes de la conferència que pronunciaran tres membres
de l'equip, Jordi Rosell, Ruth Blasco i Artur Cebrià, el dimecres
dia 23 de gener, a les 19 hores, al Palau Marc, a Barcelona, dins de la programació de la Tribuna
d'Arqueologia, organitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
xerrada, titulada Mossegades i Levallois: les noves intervencions a la Cova de
les Toixoneres (Moià, Bages), serà un recorregut per les noves dades
obtingudes en aquests cinc anys
principalment pels grans carnívors i en el qual esporàdicament, però també al llarg del temps,
s'hi instal·laven grups de neandertals per realitzar-hi ocupacions de curta durada, fa entre 200 i 20.000 anys aproximadament, al
Fins ara, només s'havia pogut avalar la presència continuada de
fauna, però amb els estudis de les darreres troballes s'ha pogut documentar
Ruth Blasco, una de les arqueòlogues que intervindrà a la xerrada, a la Cova de les Toixoneres - Crèdit foto: IPHES / equip Toll - Toixoneres
anys 50 i 70 ja es va detectar un cert component antròpic –ha explicat Jordi
Rosell, director actual de l'excavació-, doncs es va posar al descobert una
petita col·lecció d'artefactes lítics, elaborats en sílex i quarsita, que es
força desenvolupades) propis del Paleolític mig.
actuals que nosaltres han dut a terme a traves del projecte de recerca de
l'IPHES Compartint l'espai: la interacció
entre homínids i carnívors al Nord-est peninsular hem pogut localitzar més dades referents a les
ocupacions antròpiques d'aquesta cavitat, com indústria lítica en diferents matèries primeres (a més del sílex i
de la quarsita, hi ha quars, pissarra corneana i altres roques), restes d'algun
fogar i una clara associació d'aquests elements amb les restes faunístiques evidenciades principalment per marques de tall i
Membres de l'equip de l'IPHES trevallant a la Cova de les Toixoneres - Crèdit foto: IPHES / equip Toll - Toixoneres
fonamentalment per les restes faunístiques que ha proporcionat, les quals han
permès identificar-la com un cau de grans carnívors, principalment de hienes de les
Aquesta interpretació es fonamenta no solament en les restes recuperades
d'aquests animals, sinó també en tot un seguit de característiques pròpies de
les activitats que aquests animals desenvolupen als seus llocs d'hàbitat: mossegades i
fractures abundants en els ossos de les seves preses, absència
d'epífisis en els ossos, presència de copròlits i de restes dels seus cadells.
baixa intensitat de les ocupacions humanes detectades a la Cova de les
Toixoneres contrasta amb els grans campaments de neandertals localitzats al proper
jaciment de l'Abric Romaní (Capellades, Anoia).
l'Abric Romaní ha proporcionat les dades necessàries per analitzar les
activitats domèstiques i l'organització dels grups.
de les Toixoneres permet evidenciar la disgregació periòdica d'aquests grups en
bandes més petites i el seu nomadisme pel territori.
entendre l'organització social i cultural dels neandertals en aquestes
Documenten cossos d'homínids escorxats, descarnats i cuits a la Cueva El Mirador
"El número de jaciments on s'ha documentat la pràctica del canibalisme que han estat ben estudiats a Europa es poden comptar amb els dits d'una mà".
Així de contundent s'expressava la prestigiosa revista científica La Recherche en una àmplia informació que ha dedicat recentment a la recerca sobre aquesta pràctica que l'IPHES ( Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ) du a terme a Atapuerca (Burgos) i, especialment, l'esmentada publicació es referia a les evidències localitzades al jaciment El Mirador, corresponents a l'Edat del Bronze, un període en què no és gens habitual aquest tipus de pràctiques i que allí tindria un caire simbòlic.
A més, a Atapuerca també s'exercia el canibalisme cultural fa 800.000 anys.
Per tant, en aquesta localitat s'ha documentat el cas de canibalisme més antic del món i un dels més moderns de la Península ibèrica.
Crani humà trobat a la Cueva El Mirador en el qual s'observen aquestes líniies fines que són marques de carnisseria - Crèdit: IPHES/URV - Palmira Saladié
Eudald Carbonell, director de l'IPHES i codirector del Projecte Atapuerca aprofitant aquesta referència a La Recherche interpreta –des del bloc d'aquest institut- que, a Atapuerca, tant al jaciment de Gran Dolina com al de la Cueva El Mirador, podríem parlar de canibalisme cultural, però en aquest últim cas, a més, seria de tipus simbòlic.
En aquest sentit, Eudald Carbonell ha observat: "per la informació que disposem sobre com vivien els homínids fa 800.000 anys, considerem que la pràctica del canibalisme a Gran Dolina per part de l' Homo antecessor seria una manera d'intentar adaptar-se millor al medi, en un entorn on entraven en competència amb altres grups reduint així la pressió a la qual estaven sotmesos ".
Cal recordar que a dia d'avui sabem que són les restes d' Homo antecessor les que presenten evidències d'aquesta pràctica, però no sabem quina espècie s'hauria menjat aquests homínids.
El personal investigador també havia parlat de que –en el cas de Gran Dolina, podria tractar-se de canibalisme gastronòmic, però la recerca que s'efectua ha confirmat que hem de parlar de canibalisme cultural, perquè al nivell TD 6 d'aquest jaciment, on va aparèixer l' Homo antecessor, hi ha com diverses capes (moments cronològics) i en totes elles s'ha documentat aquesta pràctica.
Per tant, no seria un event puntual, sinó que parlaríem d'un comportament continuat en el temps.
Restes humanes descobertes a la Cueva El Mirador, a Atapuerca - Crèdit foto: IPHES - Andreu Ollé
A diferència del que podria haver succeït a Gran Dolina, al jaciment El Mirador Eudald Carbonell pensa que en aquest cas, a més, "hauríem de parlar d'un canibalisme que tindria una part de simbolisme, perquè esdevé en un període en què les societats ja estaven més organitzades internament i no haurien de competir tant per controlar el medi".
Alejandro Terrazas, investigador visitant a l'IPHES procedent de l'Institut d'Investigacions Antropològiques de la UNAM ( Universidad Nacional Autónoma de México ), amb àmplia experiència en l'estudi del canibalisme, ha puntualitzat: "el canibalisme gastronòmic es refereix al consum de carn humana amb finalitats alimentàries, ja sigui per una emergència o com part dels hàbits de cada poble.
D'altra banda, ens referim a canibalisme cultural, quan aquesta pràctica està integrada als sistemes de valors i creences, de tal forma que en menjar carn humana, estan expressant un simbolisme més gran, com pot ser una advertència als enemics, una ofrena a la divinitat, o assimilar l'essència dels avantpassat ".
Eudald Carbonell hi ha afegit: "el canibalisme cultural és un comportament que estabilitza les societats, les cohesiona i dura en el temps".
Les proves de canibalisme documentades a El Mirador es van donar a conèixer el passat juliol en un article publicat a l' American Journal of Physical Anthropology, que signaven tres investigadores de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona: Isabel Cáceres, Marina Lozano i Palmira Saladié, i ara La Recherche ha recollit l'impacte d'aquesta investigació.
L'IPHES ha analitzat un centenar de restes de sis individus (cinc adults i un infant) de l'Edat del Bronze, amb una cronologia d'uns 3.500 anys, trobats a la Cueva El Mirador, que pertanyen a ossos cranials i postcranials.
Molts d'aquests fragments presentaven marques de tall produïdes amb eines lítiques que indiquen que els cossos van ser escorxats, descarnats, desmembrats i desarticulats per ser consumits; posteriorment van ser dipositats en aquesta cova.
Les restes dels homínids de la Cueva El Mirador presenten també signes de cocció.
Les evidències més clares de que van ser consumits per altres humans és la presència de marques de carnisseria i la fracturació de les restes.
Per aquest motiu, després d'una anàlisi detallada dels ossos, les tres investigadores van concloure que es tractava d'un cas d'antropofagia, ja que van detectar les marques de les dents dels homínids que se'ls haurien menjat.
En futures investigacions, l'equip espera poder aprofundir en el coneixement de les restes amb evidències de canibalisme localitzades als jaciments d'Atapuerca per poder esbrinar millor les diferències que han tingut amb aquesta conducta les diverses espècies d'homínids.
El Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès)
revisitat en la intervenció arqueològica preventiva del 2007 és el títol de la conferència que pronunciarà Josep
d'aquestes treballs i investigador de l 'Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dimecres
16 de gener, a les 19 hores, al Palau Marc, ubicat a la Rambla de Santa Mònica,
8, a Barcelona, dins de la 25 edició del cicle de conferències Tribuna
d'Arqueologia, organitzat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
de la Generalitat de Catalunya.
Vallverdú farà un repàs a la intervenció arqueològica que l'IPHES va efectuar
la primavera passada, amb uns importants resultats científics.
troballes aconseguides sobresurten les restes de mamut atribuïdes a Mammuthus
meridionalis, amb una antiguitat d'entre 800.000 i un milió d'anys,
segons ha pogut confirmar l'equip amb els estudis posteriors a l'excavació.
J osep Vallverdú, el primer per l'esquerra, amb Emiliano Aguirre observant unes restes de mamut trobat a La Boella, junt amb Eudald Carbonell - Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES
el Barranc de La Boella va ser considerat per Salvador Vilaseca un jaciment
paleontològic del Paleolític inferior, per la presència de Mammuthus meridionalis, amb indicis de dubtoses restes lítiques.
singularitat de la intervenció preventiva que va protagonitzar l'IPHES el maig
passat va confirmar l'associació
espacial d'evidents indústries lítiques amb les faunes plistocenes i el seu
context sedimentològic de gra fi.
Castro, Juan Luis Arsuaga i Eudald Carbonell, codirectors del Projecte
Atapuerca, estan entre els TOP 25 de Ciència i Tecnologia del llistat dels 500
personatges més influents de l'Estat espanyol que ha fet públic el diari El Mundo del siglo XXI en els darrers
els codirectors ocupen els llocs 49, 53 i 54, una posició molt similar a la d'anys
director de l'IPHES ( Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució
D'entre els seus darrers mèrits destaquen el fet que
les darreres troballes a Atapuerca han corroborat que l' Homo antecessor, espècie descoberta pel mateix equip, practicava el
les àrees font en les quals els grups humans prehistòrics es proveïen de
matèries primeres, o bé, descriure com eren aquests materials amb els quals
elaboraven les seves eines, els estudis actuals intenten anar més enllà i
manera, podem saber, per exemple, com obtenien els recursos lítics, si els
transportaven de molt lluny o no, quant temps podien haver tardar en crear una eina,
temàtics que exposaran membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia
Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona en el marc del seminari Tècniques Analítiques Aplicades
als Materials Petris, que es desenvolupa del 7 al 9 de gener organitzat per
l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), a la sala d'actes d'aquest
De 16 a 17 hores s erà el torn de Dolors García-Anton, amb la
de les matèries primeres lítiques a la prehistòria: una aproximació diacrònica
a l'explotació humana dels territoris", i Josep Maria Vergés i
Andreu Ollé, amb el tema "Anàlisi traceològica d'objectes lítics".
la complexitat dels estudis de matèries primeres d'època
prehistòrica rau en l 'ampli ventall de disciplines d'on agafar
tècniques per a efectuar diferents anàlisis.
l'arqueopetrologia o petroarqueologia que mitjançant l'ús de mètodes
geològics i geoquímics analitza i ubica aquests recursos en les
fonts originals i en els seus medis geogràfics de dispersió ".
Dolors García-Anton fent treball de camp a Atapuerca, jaciment d'on procedeien eines lítiques que ella mateixa ha analitzat
puntualitzat: "aquest treball permet l'aproximació al concepte de territori que els
grups humans prehistòrics van tenir, juntament amb les dades que obtenim
d'altres disciplines aplicades també a la prehistòrica com l'arqueozoologia, la paleontologia,
Dolors García-Anton es basarà en els estudis realitzats a Espanya i França,
concretament al jaciment d'Atapuerca (Burgos), i a la Cova de l'Aragó
(Tautavel), i que han anat a càrrec d'ella mateixa i de Sophie Gregorie,
Maria Vergès i Andreu Ollé se centraran en els mètodes i tècniques emprats per
a la realització d'anàlisis traceològiques sobre objectes lítics, exactament,
en quina és la informació que es pot extreure, a partir de l'anàlisi funcional, del procés de
fabricació de l'objecte lític, de la seva forma d'ús, de l'enmanegament,
etc, i també de les alteracions postdeposicionals que han sofert i
que ens informen de la formació i tafonomia dels jaciments arqueològics
basarà en dades procedents del camp de la prehistòria, àmbit en el qual
desenvolupen els seus treballs aquests investigadors es referiran també a
estudis efectuats en materials d'època clàssica amb la finalitat
cronologies més recents, segons ha puntualitzat Josep Maria Vergès. |
El problema de governabilitat que s'ha presentat a Andalusia no és més que el símptoma d'un problema que va molt més enllà del marc del seu territori.
El problema és com s'aborden els canvis polítics que Espanya necessita.
La resposta a Vox no crec que la trobem proclamant simplement que és feixisme (no hi entraré però jo no diria que Vox i els populismes del nostre entorn siguin feixisme com el que vam viure el passat segle encara que en tenen tics) i fent manifestacions en contra com va proposar Pablo Iglesias sinó resolent els problemes dels ciutadans.
I des del meu punt de vista n'hi ha dos de fonamentals.
Per un costat ens trobem en una societat on les noves tecnologies estan canviant moltes coses, a la qual anem entrant a gran velocitat però que pràcticament ni ho notem massa ni ens parem a analitzar on estem, una societat que va perdent les seguretats que donava la societat que teníem i l'estat del benestar.
Aquest va minvant a poc a poc sense que el ciutadà vegi una via alternativa cap a un nou món on es continuïn salvaguardant els mínims que fan que una majoria de ciutadans se sentin en un marc polític-social raonablement confortable i vegin el futur amb optimisme.
Per altra banda estem en un moment en què una majoria reconeix que cal reformar en profunditat el sistema del 78 que ens ha donat 40 anys de vida raonable però que avui (potser ja fa un cert temps) està demostrant les seves mancances.
Això comporta reformar la Constitució i/o algunes lleis fonamentals per tal de modernitzar Espanya.
Parlaré avui bàsicament del segon problema.
És una obvietat que la reforma que necessita la Constitució per modernitzar el país i posar les bases per resoldre el problema territorial i el contenciós català sols es pot fer amb un ampli consens, sols es pot fer amb un pacte d'Estat.
És per això que vaig lamentar que el possible govern PSOE-Ciutadans que es va plantejar després de les primeres eleccions del 2016 a Espanya no arribés a bon port perquè Podem no va accedir a abstenir-se.
Aquests dies estic llegint el llibre Nudo España, un llibre plantejat en forma de conversa entre el periodista Enric Juliana i el líder de Podem, Pablo Iglesias, on queda clar el pensament del dirigent de Podem.
En el capítol sobre «el ciclo electoral 2015-16» parla de com es va prendre la decisió de no abstenir-se i, la veritat, m'he sentit molt decebut.
Ho justifica dient que no haurien tingut visibilitat ni capacitat d'influència, que no tenien res a guanyar, que l'oposició l'hauria exercit el PP i això no els interessava.
Una anàlisi basada, al meu entendre, sols en els interessos del partit.
Jo faig una anàlisi diferent i penso que un govern PSOE-Ciutadans hauria significat que Ciutadans avui no estaria en les posicions que està i hauria portat, ho deia l'acord firmat, una primera reforma de la Constitució que Podem hauria pogut condicionar de forma important ja que feien falta almenys els seus vots per aprovar-la.
Avui almenys tindríem reformat el Senat per convertir-lo en una cambra territorial.
Si realment creiem que Espanya necessita una reforma constitucional, com es pensa aconseguir sense incloure, almenys, una part de la dreta?
Crec que l'estratègia d'Iglesias pot ser molt pura, diu «hem de fer governs d'esquerres, PSOE-Podem» però és poc operativa, curta de mires.
Si ja és difícil que l'esquerra arribi a tenir majoria per governar, sembla impossible que arribi als 2/3 necessaris per reformar la Constitució.
Si Podem s'hagués abstingut el 2016 i s'hagués format el govern PSOE-Ciutadans segurament el conflicte català estaria més apaivagat, la Constitució estaria en procés de reforma i ara podria haver-hi opcions de govern a Andalusia diferents de les que ara semblen ser les úniques viables.
Els lligams entre PSOE-Ciutadans i Podem no estarien trencats i, per exemple, un govern amb suport dels 3 grups (del tipus que fos) podria ser una solució més que raonable al problema que té avui Andalusia i podria ajudar que el PP hagués de distanciar-se de Vox (per fer una oposició diferenciada) en comptes d'intentar blanquejar-lo.
Inclús avui amb el resultat electoral a la mà, jo seria partidari d'un govern d'aquest caire o inclús em semblaria bé un possible suport del PSOE a un govern de Ciutadans.
Si Iglesias diu que sols un pacte d'esquerres pot fer avançar aquest país jo, en canvi, penso que sols intentant fer retornar Ciutadans i el PP a posicions més centristes (Europa segur que ajudaria), es pot fer avançar les reformes que Espanya necessita.
Tinc clar que això possiblement minvaria les expectatives electorals de les esquerres, ja que el centre polític seria més discutit.
Però molts cops per fer avançar les coses i resoldre els problemes s'ha de posar els llums llargs i mirar més enllà, situar els interessos del país per sobre dels de partit.
En tots els meus articles he defensat una col·laboració de les esquerres i crec que si es vol avançar en la reforma constitucional i en la lluita pels drets i llibertats personals i socials cal que aquests partits tinguin un pes important (a mi m'agradaria determinant) en les coalicions de govern o en les comissions de reforma de lleis importants que el futur demanarà o millor exigirà perquè ningú tindrà majories com passava fa uns anys.
Però la reforma constitucional o de lleis bàsiques no les podrà fer l'esquerra sola.
I aquesta idea, malauradament, no veig que el líder de Podem l'entengui.
I acabo recordant el que deia en el darrer article sobre Catalunya, la modernització d'Espanya s'ha de fer de forma que tingui en compte els més necessitats, en base a un model socialment sostenible i per això crec que l'hauria de liderar l'esquerra perquè la dreta o no la farà o simplement farà una reforma minsa i amb poca sensibilitat social que no és la que necessita aquest país. |
El secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, s'ha mostrat obert aquest dilluns a incloure la N-340 en el pla que el Govern espanyol va aprovar divendres i que té com a objectiu traspassar camions de carreteres convencionals a la seva autopista corresponent per reduir la congestió i millorar la seguretat vial.
Ho ha dit en declaracions a la premsa després d'una sessió del Cercle d'Infraestructures que s'ha celebrat al World Trade Center de Barcelona i en què ha estat acompanyat pel president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i pel president de l'organització, Pere Macias.
En el cas de Catalunya, el pla inclou el transvasament de vehicles pesats de la N-240 a l'AP-2 en el tram Lleida-Montblanc, però s'ha deixat enrere la N-340, el que ha motivat les queixes dels alcaldes dels municipis afectats, que demanen reduir la congestió i els accidents de trànsit tan aviat com sigui possible.
"Es tracta d'un projecte pilot amb caràcter voluntari.
Pot tenir modificacions i si calen, les farem perquè es tracta de resoldre problemes", ha dit Gómez-Pomar, que ha defensat la mesura de treure els vehicles pesats de les carreteres convencionals quan hi hagi una autopista en paral·lel que permeti el transvasament.
El pla, que ofereix als camions bonificacions del 50% en el preu del peatge i funcionarà fins al 30 de novembre, s'aplicarà sobre sis trams de carretera, amb una longitud total de 318 quilòmetres: Villalba-Villacastín de l'AP-6, Dos Hermanas-Jerez Nord de l'AP-4, Lleida-Montblanc de l'AP-2, Rubena-Armiñón de l'AP-1, Puxeiros-Poriño Frontera Portuguesa de l'AP-9 i Lleó-Campomanes de l'AP-66.
Els sis reials decrets, un per tram, s'han publicat aquest dilluns al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), per la qual cosa aquest dimarts els camions ja es podran desplaçar per l'autopista corresponent amb un 50% de descompte.
En el cas del tram Lleida-Montblanc es preveu que els beneficiaris superin els 133.000 vehicles pesats, amb un estalvi de costos de 5,85 euros per vehicle i recorregut, i de 16 minuts en el temps de conducció.
Gómez-Pomar també ha mantingut que serà a finals d'aquest mes de juliol quan comencin les obres del tren llançadora a la T1 de l'Aeroport de Barcelona: "Ja s'estan portant a terme tots els tràmits previs d'expropiacions perquè a finals de juliol es puguin iniciar les obres".
En matèria de Rodalies, ha sostingut que serà el setembre quan es tregui a concurs la renovació del centre de control del trànsit dels trens de Rodalies, l'avaria va provocar el 21 de maig afectacions a 200 trens i més de 80.000 usuaris, que van patir retards de fins a una hora.
Després de reiniciar el programari informàtic del centre de control de trànsit de Barcelona, que tenia Schneider Electric com a proveïdor, el sistema no va ser capaç d'arrencar, el que va originar totes aquestes afectacions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les parelles amb rendes més altes acorden en un 42% de casos la custòdia compartida dels fills després de separar-se, mentre que les baixes és del 24% i entre les mitjanes és del 32%, segons l'estudi 'La custòdia compartida: un pas més cap a la igualtat de gènere?', realitzat pel Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB).
El treball, que publica aquest dilluns 'Perspectives Demogràfiques', ha determinat com a clau l'acord mutu dels progenitors per aconseguir la custòdia compartida.
L'estudi dibuixa clarament "dos Espanyes", ja que les comunitats autònomes que tenen una normativa al respecte estan per sobre de la mitjana espanyola, tractant-se de Catalunya, Aragó, València, Navarra i el País Basc.
Tanmateix, existeix l'excepció d'Illes Balears i la Rioja, que són comunitats que no disposen d'aquesta regulació, però que estan per sobre de la mitjana.
L'estudi, fet a partir del buidatge de 5.894 sentències dictades als jutjats de família de Barcelona el 2014, ha subratllat que és tres vegades més probable obtenir una custòdia compartida si els termes de la separació es pacten, a més ha apuntat que s'atorguen més quan els fills tenen entre sis i onze anys i és quatre vegades més probable si tots dos membres de la parella són espanyols.
La investigació ha assenyalat que hi ha equitat tant a la cura com a les despeses dels nens si hi ha consens, en canvi, si ho decideix un jutge no n'hi ha tant.
Els autors del treball, Montse Solsona i Marc Ajenjo, han suggerit que la resposta legislativa adequada "ha de tenir en compte les condicions de cura prèvies a la ruptura" de cada cas, i han conclòs que pot ser contraproduent imposar mesures en un context on la desigualtat entre homes i dones encara perduren.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per què tothom s'hi atreveix amb els mestres?
Després dels darrers resultats de les proves de competències bàsiques de quart d'ESO, les autoritats han observat que els resultats en geometria estan molt per sota del que seria desitjable.
El problema quan ets conseller d'ensenyament és que no pots no fer res.
Segurament la solució més intel·ligent seria asseure's tranquil·lament a l'ombra dels tarongers del pati, tenir una conversa relaxada sobre si "Boyhood" és o no és l'adaptació cinematogràfica d'"en Teo agafa l'autobús" amb els teus assessors –jovenets que estaran d'acord amb tu en tot- que per alguna cosa cobren i deixar que els mestres, que també han vist els resultats i, en principi, són capaços d'interpretar-los, facin la seva feina.
Clar que això no és políticament admissible; el gestor polític ha de donar una resposta en forma de disposició, de reglament, d'ordre, de llei, de declaració o d'alguna cosa per l'estil.
Repassem què succeeix quan hi ha problemes, com reaccionen les autoritats de manera habitual, quin és el seu protocol, si és que n'hi ha algun.
Les entitats financeres fan fallida i ens encolomen un deute de dimensions juràssiques, però no es veu que els responsables compareguin, no es percep que el conseller d'economia plantegi cursos de reciclatge per als seus directius –per no parlar de si seria convenient un procés més sagnant-.
La sanitat pública es desmunta, les nostres dades mèdiques són objecte de mercadeig per part dels seus responsables amb el vist-i-plau d'una majoria parlamentària, però no percebem una actuació ràpida, eficaç i contundent contra aquests fets, no es destitueix ningú, els esdeveniments segueixen el seu curs com si res.
L'atur juvenil està en xifres pròpies del tercer món, però no sembla que el conseller del ram renyi els empresaris, ni que els prepari una nova legislació per evitar-ho –ans al contrari-, ni que els faci passar per uns seminaris de formació moral i ètica.
Sobta, davant aquests precedents, com és que quan els alumnes no saben prou geometria, automàticament es preparen uns cursets de reciclatge per als mestres en aquesta matèria –la UOC ja deu estar fent números de quants euros li entraran per aquesta nova via- i s'anuncia una guia per a l'ensenyament que serà redactada per la conselleria i que seria alguna cosa així com la Bíblia –en el sentit de llibre sagrat- per a salvar aquesta penosa situació.
Diguem-ho clar: els mestres són professionals de segona categoria; no es creu en la seva capacitat per portar a terme la seva feina.
Se'ls ha d'estar a sobre permanentment per rastrejar les seves mancances –seves, no dels alumnes- i apedaçar tot allò que es pugui salvar.
Se'ls ha d'ensenyar, portar de la maneta, posar inspectors i legislar fins a extrems paranoides tot el que faci referència a la seva activitat.
A més són uns ganduls que només s'hi van posar per fer vacances!
La veritat, no ho sé, ara bé, sense que sigui una raó definitiva, està clar que un dels motius és perquè ens deixem.
Som un col·lectiu dividit, acomplexat, atuït, mesell; format en un sistema que ja no existeix per a unes reformes que ja van caducar, amb unes idees pedagògiques que ja no estan de moda.
I malgrat tot, som la millor garantia que tenen molts infants i adolescents per aprendre quelcom de profit per a la vida.
Som els màxims responsables de la cohesió social del país.
Som els qui estem amb ells sis o més hores al dia, nou mesos l'any; en molts casos més que els seus pares.
El món vist amb ulleres de mestre
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Treballadors de l'estació d'esquí de La Molina troben un grup d'isards desorientats enmig de la neu i els ajuden a tornar a casa https://t.co/C2txIoEypH pic.twitter.com/3308Lw52xY
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Abderrahim Ougra (GEiEG) i Laura Rodríguez (Lleida UA) van aconseguir la victòria en la 24a edició del cros d'Olot, que es va disputar ahir i va ser la primera prova del circuit gironí de cros.
La cursa absoluta masculina va tenir el protagonisme dels més joves, que van tenir el control des de l'inici i van ocupar les tres primeres posicions.
Des de la sortida es va destacar un grup format per Abderrahim Ougra (GEiEG), Bouba Sabally (CA Lloret La Selva) i Marc Trassera (CE Penedès), tots tres de la categoria sub-23.
En la part final de la cursa el grupista Abderrahim Ougra va imposar un ritme que ningú va poder seguir i va aconseguir la victòria amb un temps de 25:34 al davant de Bouba Sabally (26:10).
En la cursa femenina també va dominar la joventut i Laura Rodríguez (Lleida UA), de la categoria júnior, va aconseguir la victòria amb un temps de 17:57.
A més d'un minut van arribar les veteranes Sara Beltran (JA Sabadell), amb 19:02, i Paula Salgado (CA Sant Celoni), amb 19:46.
El cros d'Olot Memorial Miguel Ángel Chorrero es va disputar en un traçat molt exigent al paratge de les Tries.
Va tenir una participació de 450 atletes i una molt bona assistència de públic.
La següent cursa del circuit gironí de cros es disputarà el proper cap de setmana a Santa Coloma de Farners.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
ELS PREMIS DE L'ACADÈMIA DE HOLLYWOOD
Nou títols competeixen per emportar-se l'Oscar 2018 a la millor pel·lícula.
Els crítics d'EL PERIÓDICO (Quim Casas, Eduardo de Vicente, Beatriz Martínez i Nando Salvà) llancen els seus arguments a favor i en contra dels films, en una edició de pronòstic incert, sense un títol especialment favorit, encara que les apostes apuntin, sobre el paper, a La forma del agua i Tres anuncios en las afueras.
La decisió queda en mans dels acadèmics, però l'acarament entre els especialistes pot servir per tenir les coses una mica més clares a l'hora de fer la quiniela.
La història d'amor entre Elio i Oliver s'ha convertit en una de les més boniques i delicades del cine recent.
Guadagnino ha compost un clàssic instantani que traspua sensibilitat a l'hora d'acostar-se al descobriment de la identitat sexual.
Desarma i encongeix per dins mentre el desig i la frustració es materialitzen en una tòrrida sobretaula d'estiu.
De tan conservadors que acostumen a ser a l'Acadèmia de Hollywood, donar-li l'Oscar a una pel·lícula que mostra, sense emetre judici moral ni cap qüestionament, la relació sentimental entre un adolescent i un professor a la trentena, sembla molt difícil, encara que no impossible: el guió de James Ivory dona prestigi.
Ja va sent hora que Hollywood legitimi un gènere, el cine de terror, que té un paper tan important en el seu si.
I el millor és que ho faci premiant una pel·lícula que, mentre ens paralitza per la tensió i el pànic, ens diu tantes coses provocadores sobre la raça com algunes triomfadores als Oscars dels últims anys.
Tot i ser una brillant sàtira al voltant del racisme que utilitza el riure i la por com a eines expressives, la veritat és que, si la comparem amb la resta de les seves competidores, gairebé podríem dir que s'hi ha colat de miracle.
Que estigui on està resulta curiós, però és un model de cine que xoca diametralment amb el prototip oscaritzable.
L'estil de Christopher Nolan, amb muntatges audiovisuals in crescendo que ja són un signe distintiu aplaudit pel públic i la crítica, en estat pur.
És a més una pel·lícula bèl·lica sense èpica antiquada, parla tant de l'heroisme com de la covardia, i agrada fins i tot als que consideren Nolan un director sobrevalorat.
Ha aconseguit una tasca complicadíssima: que es posin d'acord els fans i els detractors de Christopher Nolan per considerar-la la seva millor pel·lícula.
Malgrat tot, el director encara ha de polir els seus deliris de grandesa, la seva necessitat de subratllar i l'ús indiscriminat de l'èpica emfàtica si vol caure bé a tots els acadèmics.
Poques pel·lícules més elegants, però a la vegada inquietants i perverses, es poden trobar en el panorama cinematogràfic d'aquest últim any que resisteixin la comparació amb El hilo invisible, un verdader prodigi en tots els sentits.
En les nominacions (sis), només l'absència incomprensible de la seva actriu, Vicky Krieps.
És massa estètica, massa delicada, massa preciosista, massa detallista...
És massa cine d'autor per als membres de l'Acadèmia, a la qual Paul Thomas Anderson els sembla un enfant terrible una mica pujadet a qui es pot nominar com a reconeixement, però a qui també se li han de fer abaixar els fums.
Les històries de personatges reals són habituals en aquests premis, com ho demostren els triomfs de Gandhi o Amadeus.
El film ja té assegurats els Oscars al millor actor per a Gary Oldman i el de maquillatge i perruqueria.
No seria estrany que aquest passatge de la vida de Churchill guanyés aquest any com a homenatge als enyorats polítics d'una altra època.
Els aires d'importància que es dona durant tot el seu metratge no amaguen la seva falta de substància dramàtica i de coses a dir sobre Winston Churchill o la guerra que no sapiguem.
La seva única raó de ser és una interpretació de Gary Oldman que des d'ara figurarà en tots els rànquings d'histrionisme actoral i excés prostètic.
Feia temps que una pel·lícula d'adolescents no resultava tan fresca i autèntica.
El secret de Greta Gerwig, la seva extrema senzillesa i humilitat a l'hora d'acostar-se de manera autobiogràfica a alguns passatges del seu aprenentatge vital.
Suposa el descobriment d'una veu femenina potent i absolutament personal que parla de temes molt seriosos de manera lleugera.
Es podria repetir la situació de l'any passat, quan la conjuntura va ajudar que guanyés un film afroamericà com Moonlight.
En plena i justa lluita contra els abusos sexuals i a favor de la igualtat salarial, el film de la combativa Greta Gerwig seria un premi que ningú discutiria, però no és precisament el més imaginatiu del lot.
Tràiler de 'La forma del agua' (2017)
Aquest conte per a adults reuneix tots els requisits necessaris per guanyar: una història d'amor poètica molt ben narrada i interpretada i que, a més, defensa els col·lectius més vulnerables, com discapacitats, homosexuals o afroamericans.
És tècnicament impecable i Guillermo del Toro no té rival com a millor director.
És innegable que té una considerable poesia fantàstica i tracta amb imaginació la relació entre una dona i una criatura meitat amfíbia, meitat humana, però li sobren alguns excessos i no em sembla la pel·lícula més personal del seu autor, cosa que el mateix Del Toro fa mesos que diu.
De premis tècnics segur que en guanya.
La lluita per la llibertat d'expressió, tan necessària aquests dies, i la nostàlgia pel periodisme clàssic vista per Spielberg són les principals apostes d'aquesta preqüela de Tots els homes del president.
Fa més de 20 anys que el rei Mides de Hollywood va triomfar en els Oscars amb La llista de Schindler.
Excessivament autocomplaent i clarament dissenyada per guanyar premis, ofereix un missatge a favor de la llibertat de premsa i la necessitat de transparència política que resulta del tot pertinent, però la seva forma d'enunciar-lo -diàlegs pomposos pensats per provocar sonors aplaudiments- és tan subtil com un cop de martell al cap. Nando Salvà
És favorita tant perquè està en perfecta sintonia amb el nostre temps -parla d'una dona enfrontada a una societat sexista- com perquè explica la mena d'història a la vegada commovedora i molt, molt divertida que connecta tant amb els que veuen pel·lícules com amb els que les premien.
Aquest relat descarnat de l'Amèrica profunda no és gens complaent.
És com posar un mirall de les pròpies carències del país.
I a més a més la reprimenda està firmada per un estranger que ha pagat el seu atreviment quedant fora del quintet de nominats. |
Obtingué un doctorat en biologia molecular i cel·lular el 2002 a la Universitat de Caen (França) i treballà entre 2002 i 2004 com a investigador postdoctoral associat al departament d'immunologia de l'Institut Pasteur de París.
Després es traslladà a l'Hospital Clínic de Barcelona per treballar en la caracterització i la translació a la clínica de noves teràpies per a malalties limfoides B. Entre 2008 i 2017 ocupà una posició d'investigador júnior en el Departament d'Hematoncologia de l'institut de recerca IDIBAPS de Barcelona, centrant-se en el desenvolupament de nous medicaments contra diversos processos epigenètics, oncogènics i del microambient tumoral per als limfomes agressius de tipus B.
Després es traslladà a l'Hospital Clínic de Barcelona per treballar en la caracterització i la translació a la clínica de noves teràpies per a malalties limfoides B. Entre 2008 i 2017 ocupà una posició d'investigador júnior en el Departament d'Hematoncologia de l'institut de recerca IDIBAPS de Barcelona, centrant-se en el desenvolupament de nous medicaments contra diversos processos epigenètics, oncogènics i del microambient tumoral per als limfomes agressius de tipus B. Al maig del 2017 s'incorporà a la Unitat de Genètica Molecular del Departament d'Hematologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i inicià el trasllat dels seus projectes d'investigació al Grup d'Hematologia Experimental de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron (VHIO), tot i que la major part de la seva activitat se centra a partir d'ara en el diagnòstic molecular de diferents subtipus de malalties hematològiques, oncològiques i no oncològiques. |
La mostra internacional de cinema d'animació Animac, que se celebrar a Lleida entre el 21 i el 24 de febrer, estar dedicada aquest any a l'stop-motion, la tcnica del rodatge fotograma a fotograma i presentar pellícules de fantasia i compromís social, i retr homenatge el dia de la clausura al creador de Bob Esponja, Stephen Hillenburg, que va morir al novembre del 2018.
La directora d'Animac, Carolina López, acompanyada de la regidora de Cultura de Lleida, Montse Parra, i de l'alcalde, Flix Larrosa, ha presentat aquest dimarts el programa del festival en el qual es mostraran 320 curtmetratges, nou llargmetratges, quatre migmetratges i deu peces de televisió.
López ha explicat que hi assistir un dels amics de Hillenburg, el director Mark Osborne, autor de l'animació del Petit Príncep i Kung Fu Panda i que també va collaborar en la pellícula i les primeres temporades de la srie de televisió de Bob Esponja.
El director i cofundador de l'oscaritzat estudi d'animació Aardman Animations, Peter Lord, rebr el Premi d'Honor de la mostra el dia de la inauguració al Teatre la Llotja.
El Premi Animation Master d'Animac ser per a la directora, productora i guionista especialitzada en animació stop-motion finlandesa Katariina Lillqvist.
Els argentins Rodolfo Pastor i Petra Steinmeyer, exiliats el 1977 i establerts a Barcelona fins a la seva jubilació, rebran aquest any el premi a la trajectria.
La XXIII edició d'Animac ha rebut el rcord de 1.050 curtmetratges, 300 més que l'any passat, dels quals ha seleccionat 191 films, la qual cosa amb les retrospectives i seccions oficials en sumen 320.
Els projectes han arribat des de 66 pasos, entre ells Frana, el Regne Unit, el Brasil, Iran, EUA, Corea, Finlndia, el Japó i Xile.
La regidor de Cultura, Montse Parra, ha destacat que uns 11.000 alumnes d'escoles i instituts passaran per les sessions per als més petits de l'Animac, i l'alcalde, Flix Larrosa, ha considerat que festivals com aquest, "que aposten pel talent i la creativitat, confirmen la potencialitat que té Lleida pel que fa al talent creatiu".
Acolliran projeccions, tallers i altres activitats el Teatre de la Llotja, CaixaForum, el Caf del Teatre, la Casa de la Bomba, la biblioteca, l'aula hospitalria de l'Hospital Arnau de Vilanova, la Llotja, l'Escola Municipal Leandre Cristfol, Ilena i la Universitat de Lleida.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar les places de catedràtic d'universitat del Departament de Sociologia, àrea de coneixement Sociologia, perfil docent Desviació i control social, perfil investigador Desviació i control social, es reunirà el proper dia 24 de febrer de 2020 a les 9:00 hores a l'aula 2019 de la Facultat d'Economia i Empresa.
L'acte de presentació es farà el mateix dia i al mateix lloc a les 9:30 hores.
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar la plaça de catedràtic d'universitat del Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa, àrea de coneixement Psicologia Social, perfil docent Les pròpies de l'àrea, perfil investigador Les pròpies de l'àrea, es reunirà el proper dia 6 de març de 2020 a les 10:00 hores a la Sala de Graus Miquel Siguan de la Facultat de Psicologia.
L'acte de presentació es farà el mateix dia i al mateix lloc a les 11:00 hores.
Centre: Facultat de Matemàtiques i Informàtica
Departament: Matemàtiques i Informàtica
Categoria: Catedràtic d'Universitat
Perfil: Docent: Les pròpies de l'àrea
Investigador: Les pròpies de l'àrea |
El feminisme també ha arribat a les nadales, i ho ha fet gràcies a la cantant Miley Cyrus, que ha transformat per complet un clàssic del Nadal.
'Santa Baby', cantada originalment per Eartha Kitt, s'adreçava al Pare Noel en la seva lletra per demanar-li regals, com ara sabres o articles de Tiffany.
Al llarg de sis dècades ha sigut cantada per Madonna, Michael Bublé, Marilyn Monroe, Ariana Grande o Shakira.
Una infinitat d'artistes que pensat en aquest clàssic quan s'acostaven aquestes dates.
Miley Cyrus també ha volgut fer el mateix, però l'ha portat més enllà canviant per complet la seva lletra fent-la feminista, empoderant la dona i dient-li al Pare Noel que no necessita regals... ni a ningú.
Durant el programa de Jimmy Fallon, la cantant va mostrar el seu malestar per la lletra original i no va dubtar a canviar-la.
En la lletra original diu al Pare Noel que ha sigut molt bona perquè no ha fet petons a tots els nois que l'hi han demanat, així que com a compensació desitjava un descapotable, un anell de diamants o un dúplex, entre altres grans regals.
En la versió 2018 de Miley Cyrus, llança missatges d'apoderament de la dona: "Puc comprar les meves pròpies coses", "no m'enviïs fotos de la teva...", "deixa d'interrompre'm quan parlo" o "el millor amic de la dona és la igualtat salarial" són alguns dels conceptes que introdueix en una nadala que ha sigut tan aplaudida com criticada als Estats Units.
Miley Cyrus li dona un toc feminista a una clàssica cançó nadalenca i és del millor que veuràs avui. pic.twitter.com/C9t3WDmlW7 |
El que ja ha passat / XAVIER BERTRAL
La gent pregunta "què passarà?" i ningú no té una resposta convincent.
Els líders sobiranistes diuen que depèn de la resposta de l'Estat, de les reaccions internacionals.
Però també depèn d'ells, de com gestionen l'èxit de la victòria o el fracàs útil de la repressió.
En aquest punt no cal gratar gaire per veure que aquest diumenge a la nit hi haurà contradiccions en els missatges.
I a més hi ha el factor popular, sempre imprevisible.
Ni Puigdemont pot estar segur que el que es decideixi a Palau s'obeirà al carrer.
Ara, la pista més segura la donen els comuns.
Ells flairen com ningú cap on bufa el vent.
I han decidit sumar-se al carro del referèndum, encara que venguin als seus que tot això té com a objectiu "treure Rajoy de la Moncloa".
Sí que podem fer un balanç urgent del que ja ha passat.
A Catalunya: res és possible sense el sobiranisme, la força més nombrosa, transversal i mobilitzada del país.
És un cas únic a Occident, i Europa comença a veure que, davant d'un cas únic, cal una solució ad hoc.
A nivell polític, el govern català ha mostrat una determinació que ha deixat en ridícul els millors analistes.
També ha mostrat diligència i sang freda, capacitat per superar els errors (nombrosos, alguns de greus) i astúcia per provocar els baixos instints de l'adversari.
Això no ens permet deixar de banda que entre la majoria sobiranista i el 20% d'indiferents crònics hi ha una minoria que se sent tan fora de lloc que ha decidit impugnar el referèndum i deixar que la policia espanyola defensi els seus interessos a base de repressió.
És dur d'assumir: són els nostres conciutadans.
Però el realisme demana que la Catalunya del futur trobi mecanismes perquè aquesta part de la població no se senti forastera a la seva pròpia terra.
I el que ha passat a Espanya també és molt gros.
La resposta ha estat l'estúpida i apolítica apel·lació a la llei; i l'ús indiscriminat de la força i la repressió a uns nivells que avergonyeixen tot Europa.
Això deixarà ferida a Catalunya; no s'oblidarà.
I malgrat tot, la maquinària de l'Estat no ha pogut impedir el referèndum, la qual cosa, per a la crosta funcionarial, és una humiliació.
Catalunya ha congriat una forta resposta espanyolista, però també un inèdit moviment de solidaritat peninsular: per als més optimistes, és la llavor d'un veïnatge tranquil i profitós.
Malauradament, crec que a Espanya -a les seves elits- pesarà més l'orgull ferit, el 1898 i els baixos instints d'arrel franquista.
Ho confirma el vergonyós paper dels mitjans de comunicació, que des del populisme televisiu fins a la pretesa intel·lectualitat impresa han reaccionat amb la disciplina d'un exèrcit, escampant l'insult, l'amenaça i la mentida, per un patriotisme mal entès o, en el pitjor dels casos, per interessos comercials de poca volada.
L'Espanya majoritària es bunqueritza i els sectors dinàmics que voldrien encetar una etapa nova no tenen prou força.
Catalunya, mentrestant, s'ha posat a caminar.
Amb tots els dubtes del món, i sense tenir clar on arribarà.
Però ha crescut com a comunitat nacional i s'ha fet present en la geopolítica d'una manera irreversible.
L'autonomia ha mort, i haurà tingut el funeral més bonic possible.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
Fins on arriba el secret professional?
S'hauria evitat l'accident de Germanwings?
Amb el periodista Antoni Bassas
Els metges sou el valor principal de la nostra institució i agents cabdals en el
Per aquest motiu, lluitem per fomentar i promoure la teva
autonomia professional, la teva capacitat de gestió i el teu rol dins el sistema
Aquí trobaràs informació i assessorament sobre diferents qüestions relacionades
amb l'exercici de la teva professió: normes deontològiques, avenços científics,
formació continuada, ofertes de treball, programes d'atenció i ajuda als metges
en situacions difícils i molts altres recursos per estar al dia de les darreres
novetats de la pràctica mèdica i per ajudar-te a equilibrar la teva vida professional |
En aquest bloc trobareu tots els relats presentats al concurs de Sant Jordi de Regió7.cat, DiarideGirona.cat i Empordà.info.
Tens temps per participar fins el 26 de maig.
Els textos són lliures i giren a l'entorn d'un petó.
Pots trobar les bases del concurs aquí:...
Els concursants opten a tres premis:...
No sé per què quequeig en expressar-me, no sé per què em sap tot a cel, quan els teus petons alçen el vol.per traçar melòdics trinats.
Esforç feble, que assetgen la nostra felicitat i el nostre anhel.
De vegades caminen sense consol, assedegats com a autèntics humans.
Jo sento en ells el més profund un foc ardent, que em consumeix en flames cada dia si m'impedeixes nedar en el teu corrent; ¿ t'imagines tu per ventura la meva alegria si demà et trobo cara a cara i quedessin petons encara?
Jo volgués petonejar-te en la matinada, i fer-me com l'aigua, transparent, per caminar units mútuament, fins al dia final de la trucada.
Et prometo lluitar contra la nostra força i salvar el nostre amor valentament, deixant, complagut, que m'encoratgi el teu idíl·lic somriure enamorat.
El vent que em besa i em toca estén el teu perfum entre les flors, i arriba just allí, just a les roques on et vaig albirar de mil colors amb la clara veritat en aquesta boca i la paraula amor entre esplendors.
La veu que em besa és la veu dels arbres quan la tardor comença a recollir les seves coses, almenys això aprenc i, altres vegades és la meva ombra; allò que intento deixar enrere.
Volgués besar d'una altra manera, clar que sí; ser la migdiada dels nens a l'estiu el soroll d'obertures d'ampolles de cava, però no es.
Així que em projecto dins la foscor del fred tractant de guanyar temps, per si arriba el diumenge que drena els teus petons com la carpa d ́un circ.
La veu que em besa és la veu que sóc jo mateix, en un d'aquests anys descarregats,d'una profunda malenconia.
Deixa que els teus petons passen l'horitzó que vesteixin la seva pell d'escuma i aigua i la seva faldilla de música i relent matinal que ascendeixin fins a l'origen dels temps on el sol acaricia amb els seus petons rossos la resta de la neu de les muntanyes.
Deixa que els teus petons escalin el cim del silenci, que es destrensen en música i cançons; que vagin del batec mineral de la destinació, a l'alè del riu estremit.
Deixa que siguin llampec de la nit, solitari en el desert dels pits, o carícia infinita de tendresa.
Amb un galop de corcels grisos, van creuar la vida de tots els nostres somnis, i ens van deixar la febre en les pupil·les, la lenta processó de les imatges.
La tarda ens degota, sobre el crepuscle blau de la memòria d'aquell cel estavellat.
La nostàlgia dels teus petons entre els llabis, que irradien resplendors de dòcils gramàtiques, l'aroma d'un bosc florit sota una lenta pluja que el cel ens regala.
I va ser tot tan breu com un vol d'aloses, en l'afable pausa de la tarda.
Amb els teus petons em queda la paciència de sorprendre'm de la vida,a poc a poc, com a esquelet abrigallat anés a despullar el seu cos en la memòria de les gents.
Aprenc incerteses que amb prou feines sí recordaré, demà, quan el sol acalori, el color que les arrenquen de la vida.
Crec no equivocar-me, quan dic ximplement les veritats davant el racó deshabitat i trist; gens és igual al seu silenci somort que amb prou feines, sí s'atreveix a dir-me.
Amb els teus petons em queda la paciència de sorprendre'm a poc a poc, de la vida que, atropelladament, salta, en trossos que no se, recompondre.
Busco en la il·lusió, una resposta, a aquest dolor que engrandeix el seu discurs en l'estretor, de la vella pantalla.
Amb els teus petons em queda la vida, i la paciència.
I la sorpresa de sorprendre'm de la vida, poc a poc, com a fràgil ninot que acomplexat anés llevant-se la roba.
En aquest record últim que les gents, guardem de les coses; que no sabem recompondre.
Per ventura, perquè sentim el pes de foc que les paraules guarden, i jugàvem a incendiar-nos, el tedi dels dies dient-nos veritats mai justificades.
Per ventura, perquè cremava la pell en mil trossos; ( on un llavi tremolant desfullase el calig ple del desig ) i per ventura perquè la memòria evoca.
Ara els llunyans dies d'estiu i el seu rostre; i per ventura sobretot, acostuma, la mirada a adornar els teus petons, que queden així, instantanis i fugaços, que el vent no porta.
La llum tènia el món pres en el costat dels teus llavis.
El trau d'una paraula,i tot se'ns despullaria amb la pressa del pètal exacte del carmí.
I era una llum ferida com la pell anònima que ens palpita tremendament aquí en el ressò de la sang.
Si examines el meu rostre, lentament, trobaràs la teva veu en les meves galtes, trobaràs el teu alè dibuixat en cada entorn fosc de la meva pell.
Amb els teus petons vas gravar, sobre el meu buit, un fluir de paraules abrasades, i encara que guardo silenci, mai abans, havia parlat tant, mai abans.
Hi havia destrenzat, tantes vegades, tot per besar-te, per amanyagar el teu cos, celebrant, tot el que brollava dels meus llavis.
En la suau calor de les teves paraules, vaig deixant el meu nom, vaig deixant tot el que sóc, un gemec apagat com el somni.
En la brisa nua que ho porta, en la brisa nua que després, ho torna transparent, descobrint-ho amb la seva càlida abraçada, fins a fondre-ho.
Els teus petons que ja són aire, al costat de l'aire, solament, aire on es barregen les nostres ànimes igual que s'ha barrejat el nostre alè.
No enllaçant-se l'un amb l'altre, sinó morint tots dos, per després, tornar a una vida on són solament una veu en silenci.
Quan em beses, lleument, i indagues la meva ombra ambigua, la llum t ́atrapa en els seus reflexos.
Si poguéssiu buscar en el meu fons de cristall veuríeu que necessito l'escut de la Ironia i l'escèptica cortesia, per necessitat vital, perquè em nego a integrar-me en la ignorància i en el no-res.
Doncs ja tinc bastant amb el meu buit i amb l'abisme existencial en el qual navego d'aquí la meva forma estranya i ambigua.
Temps dur, roca inexpugnable davant la qual s'han estavellat algunes de les meves gavines enamorades, unes altres es lliguen a la vida, claven les seves ungles en la faç de la mort i es llancen al buit netament.
Aquest vent arribat dels alts núvols, com un afany de fugides i retorns, porta aromes d'antigues enyorances de la vella memòria dels teus petons d'uns altres temps.
Els teus petons van creuant l'aire net, com a espectre del passat, com una ombra cega alta d'oblits, muda de secrets, en l'amor es viu.
La pròpia solitud a contra vent i de vegades no sóc jo qui ho escriu.
Algú dins del meu li posa alè de paraules recents, sense llum ni amo.
A aquesta foguera sense llum del sentiment, que dins del meu crema i deixa una cendra de misteri.
La terra és un sentir, un sagrat dret, per un dir de gojos anunciats que pregonen, per ventura, temps nous.
Aquí, sota aquesta pena que mansament, ens està plovent més que mai, aquesta tarda necessito posar-li ales, al cor i al pensament.
Lluny de viure, creuen les hores, i sortir a la recerca dels teus petons i tocar amb les meves mans la levitat, de l'aire, el cel immens, i oblidar-me del pas dels dies i el temps.
No sé si era feliç, però bastava un tros de blau en el matí, una promesa a canvi d'una nota o escapolir-me a través dels teus petons.
No sé si era feliç, però què lluny...
No sé si era feliç, però quina llàstima. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Mou-te en català! és una campanya impulsada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i la Secretaria General de l'Esport, amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
Fes voluntariat lingüístic mentre fas esport:
— Si tens una estona a la setmana per parlar en català amb una persona que el vol practicar per adquirir més fluïdesa, ho tens tot per ser voluntari o voluntària.
— Si vols practicar català en un ambient distès i relaxat amb una persona que el parla habitualment, ho tens tot per ser aprenent o aprenenta.
— Si tots dos, voluntari i aprenent, coincidiu en la pràctica esportiva, disposeu d'un punt de trobada idoni.
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats. |
No seré jo qui relativitzi el cataclisme absolut que suposa i suposarà el coronavirus.
Òbviament, per les víctimes que deixarà, i el col·lapse sanitari que pot provocar, però també pels brutals...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Hem de tenir present que cada contribució nostra a la xarxa té una repercussió
Professora d'investigació a l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC)
La proliferació de les xarxes socials era un fenomen difícil de preveure fa tan sols un parell de dècades.
Això planteja un seguit de qüestions a què no podem respondre des de l'experiència perquè, si l'evolució tecnològica ja anava sovint per davant de l'anàlisi de les seves implicacions socials, ara que les innovacions són constants i s'integren en un obrir i tancar d'ulls en la quotidianitat, podríem dir que estem assistint en temps real a un experiment d'abast mundial, sense estudi previ.
Els 'influencers' han esdevingut poderosos creadors d'opinió, de vegades amb conseqüències negatives com la propagació de notícies falses.
¿És possible regular la seva capacitat d'influència sense atemptar contra la llibertat d'expressió?
Sovint ens sentim manipulats pels anuncis personalitzats amb què ens bombardegen tota mena d'aplicacions, però els lliurem càndidament els nostres perfils.
En especial els joves: massa vegades no són conscients dels possibles mals usos de la informació que comparteixen a les xarxes, que pot ser utilitzada per a l'assetjament escolar, per a xantatges i intimidacions, o senzillament pot jugar en contra seva a l'hora de buscar feina.
Els 'jocs d'impacte social' insten a completar desafiaments com la lluita contra la fam al món o l'ús d'energies renovables
Però aquests perills no ens han de fer desistir d'aprofitar les immenses possibilitats que ofereixen les xarxes.
Per exemple, per al treball col·laboratiu.
Pensem en els bancs de temps en què professionals diversos bescanvien els seus serveis, o en la millora del traductor de Google aprofitant les correccions introduïdes pels mateixos usuaris.
També són destacables els 'jocs d'impacte social' com l''Evoke', que, utilitzant un còmic com a fil argumental, insta els jugadors a completar desafiaments com la lluita contra la fam al món, l'ús d'energies renovables, la potenciació del paper de la dona o un pla d'accés igualitari a l'aigua potable.
Altres jocs d'aquest tipus són 'A force more powerful', en què els jugadors han d'empescar-se estratègies de resistència passiva per superar situacions d'opressió en una comunitat, o 'Participatory Chinatown', que pretén ajudar els residents d'aquest districte de Boston a millorar el desenvolupament futur del seu barri.
Tanmateix, la majoria de videojocs busquen només l'entreteniment i hi ha hagut intents de treure rendiment de la gran quantitat d'hores que s'inverteixen a jugar.
Un exemple és etiquetar el contingut de les imatges mitjançant el que s'anomena 'joc ESP'.
Aquest tipus de jocs, batejats com a 'jocs amb propòsit', han donat lloc a la ludificació tan estesa avui.
En aquest àmbit sorgeix la pregunta de si és èticament acceptable dissenyar jocs o qualsevol tecnologia amb l'objectiu de crear addicció i treure'n profit.
I la qüestió relacionada de si l'excessiva exposició dels infants a companyia mecànica els dificultarà desenvolupar l'empatia i altres capacitats afectives.
L'acceleració esmentada a l'inici fa difícil predir la incidència que la hiperconnectivitat i la creixent interacció amb màquines tindran en l'evolució de la societat i de l'economia i en la vida de les persones.
Per això, quan s'intenta establir un debat ètic, sovint es recorre a la ciència-ficció.
Si no es disposa de models acurats que permetin fer prediccions fiables, una opció raonable és imaginar diferents escenaris futurs possibles i discutir-ne els pros i els contres per formar-nos un criteri ben fonamentat.
¿És èticament acceptable dissenyar jocs o qualsevol tecnologia amb l'objectiu de crear addicció i treure'n profit?
Hi ha diverses obres de ficció que tracten amb encert qüestions de caràcter afectiu, psicològic i social lligades a la tecnologia informàtica, i n'afavoreixen la discussió.
Destacaria la sèrie 'Black mirror', les pel·lícules 'Robot and Frank' ('Un amic per a en Frank'), 'Surrogates' ('Els substituts') i 'Her', així com les novel·les 'The wind-up girl' ('La chica mecánica') i 'The lifecycle of software objects' ('El ciclo de vida de los objetos de software'), per esmentar-ne algunes.
Jo també he volgut contribuir al debat amb la novel·la 'Enxarxats' (Males Herbes, 2017), que toca temes com les estratègies de persuasió que apliquen els 'influencers', la utilització de robots com a mestres de reforç a l'aula, el disseny de jocs d'ordinador amb impacte cívic, o la creació d'un avatar que compili les nostres contribucions a la xarxa i ens garanteixi una certa immortalitat digital.
A banda de la trama de ficció de la novel·la, en un apèndix s'hi inclouen enllaços a webs i resums d'articles per als lectors que vulguin saber-ne més.
En conjunt, són eines que tenim a l'abast i que, en poc temps, poden capgirar la reputació d'una persona, transformar un barri, modificar el mercat de treball i les relacions no només laborals, sinó també familiars i afectives, o canviar el que s'entén per l'herència que deixa una persona en morir.
Cal tenir present que cada contribució nostra a la xarxa té una repercussió i que els programes que aprenen de les persones, com el traductor esmentat abans, traslladen la responsabilitat del seu bon o mal funcionament dels programadors als usuaris.
En aquest sentit, és reveladora l'experiència que va fer Microsoft de posar a Twitter el xatbot Tay, un programa que aprenia de les converses que mantenia amb persones utilitzant tècniques d'intel·ligència artificial, i que en menys de 24 hores va haver de retirar pels seus comentaris racistes i misògins.
En definitiva, la creixent interconnectivitat entre persones a les xarxes socials i amb tot tipus de dispositius mecànics en la vida quotidiana planteja un seguit de qüestions ètiques que cal debatre amb urgència atès el seu elevat potencial per conformar el nostre futur.
Els científics i tecnòlegs comencen a interessar-se per com les humanitats poden ajudar a posar les bases d'aquest debat, i celebrem que els mitjans de comunicació i la societat en general hi dediquin cada vegada més atenció.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Banc Central Europeu (BCE) ha informat aquest dijous que ha decidit reduir la seva taxa d'interès rectora en 5 punts bàsics, fins al mínim 0%, per evitar la deflació.
El tipus d'interès rector és el que cobra en les operacions de refinançament principals a la zona de l'euro, les subhastes setmanals.
Així mateix, el BCE ha decidit reduir la taxa d'interès de la facilitat marginal de crèdit, a la qual presta els diners a un dia, en 5 punts bàsics, al 0,25%.
També ha retallat la taxa d'interès als dipòsits dels bancs a un dia en 10 punts bàsics, fins al -0,40 %, en els tres casos per a les operacions a partir del 16 de març.
El BCE a més ha ampliat la llista d'actius que compra mensualment i acceptarà bons denominats en euros i amb grau d'inversió emesos per empreses establertes a la zona de l'euro.
També prestarà als bancs més liquiditat a molt llarg termini, quatre anys, a partir de juny del 2016 a la taxa d'interès de la facilitat de dipòsit, que ha reduït al -0,40 %.
L'euro ha caigut més d'un centau de dòlar i es canviava avui a 1,0855 dòlars després que el BCE anunciés aquestes mesures de política monetària, enfront dels 1,0980 dòlars als quals es canviava en els primers compassos de la negociació europea del mercat de divises.
Les borses europees han pujat després de conèixer els nous estímuls del BCE, que aquesta vegada no ha decebut.
El BCE va pronosticar el desembre passat que la zona de l'euro creixerà el 2016 l'1,7%, i el 2017l'1,9%, amb una inflació de l'1% el 2016 i de l'1,6% el 2017.
Draghi va decebre els mercats en crear massa expectatives i, al final, només perllongar el programa de compra de deute fins el març del 2017 i encarir més la taxa d'interès de dipòsit, per la qual remunera els diners als bancs a un dia, en 10 punts bàsics, fins el -0,30%.
Una taxa de dipòsit negativa fa que els bancs hagin de pagar interessos al BCE per dipositar els seus diners en l'entitat a un dia i d'aquesta manera el BCE vol que prestin al sector privat, sobretot a les empreses, i també contribueix a frenar l'apreciació de l'euro.
Però al mateix temps redueix la rendibilitat dels dipòsits dels estalviadors.
A Alemanya, per exemple, els dipòsits són més de la meitat dels actius de les llars en els estrats més baixos, segons xifres del Banc de Pagaments Internacionals (BPI).
El BCE compra des de març del 2015 mensualment deute públic i privat de la zona de l'euro, sobretot deute sobirà, per valor de 60.000 milions d'euros, i a partir d'abril comprarà 80.000 milions d'euros, 20.000 milions d'euros més.
Draghi va prometre fa temps fer el que fos necessari i havia creat moltes expectatives al mercat, que havia de complir perquè en cas contrari els mercats deixarien de creure-hi. |
Les dades meteorològiques de les estacions automàtiques
Les observacions diàries i la vigilància meteorològica
Animació d'imatges del radar meteorològic, intensitat de precipitació
Animació d'imatges de pluja o neu al radar meteorològic
Activitat de llamps i seguiment de tempestes
Radiosondatge de Barcelona i índexs d'inestabilitat
Imatges de diversos canals del satèl·lit Meteosat
Projecte participatiu per augmentar el coneixement de la pedra
Els projectes d'investigació, les publicacions científiques i els productes de divulgació |
La decisió del PNB de permetre la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat, que han de passar el primer filtre del Congrés demà, està obrint un nou front entre el PP i Ciutadans.
El partit d'Albert Rivera ja fa dies que avisa que pot retirar el suport als comptes si el govern espanyol fa concessions als nacionalistes bascos més enllà de les que els semblarien acceptables.
En aquesta línia, Ciutadans va alertar ahir d'un possible pacte per acostar els presos d'ETA després de la dissolució de l'organització armada, esperada per al dia 4 de maig.
Ahir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va voler fer tallar d'arrel aquestes especulacions i va dir que és "absolutament fals" que hi hagi cap negociació en aquests termes, i va assegurar que no pensa negociar pressupostos a canvi de transferències de competències.
Cs ja va anunciar fa unes setmanes que l'acord amb el PP estava tancat, tot i que els últims dies ja havien deixat avisos.
El secretari general de la formació taronja al Congrés, Miguel Gutiérrez, va demanar ahir "transparència" al PP en la negociació amb els jeltzales i va avisar de la possibilitat que l'executiu s'estigui plantejant donar-los "privilegis" com la gestió de la caixa de la Seguretat Social o l'acostament de presos.
"Els senyors de Cs actuen com xaiets quan pacten amb el PSOE i com panteres quan es tracta d'atacar el PP", va respondre el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando.
Tots els que som del PP som gent a abatre de qualsevol manera fins i tot inventant-se que fem pactes amb el PNB", va reblar, abans de deixar clar que "el PNB sap que hi ha determinades coses que no pot demanar i que corresponen a la història de la nostra posició política".
Per contra, els qui ahir no van voler fer sang del canvi de posició del PNB, que finalment no presentarà esmenes a la totalitat als comptes i permetrà demà que es continuïn tramitant, van ser els independentistes catalans.
Fins ara els bascos mantenien el veto a la negociació pressupostària fins que no s'aixequés el 155.
"Nosaltres agraïm al PNB que hagi relacionat el seu suport als pressupostos a l'aixecament del 155", es va limitar a dir el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà.
La decisió dels nacionalistes anul·la la capacitat d'incidència de la investidura catalana en el debat pressupostari espanyol, que fins ara tenia segrestat.
El motiu és que, un cop passat aquest filtre del Congrés, la següent prova de foc, la votació definitiva, s'haurà de superar el 24 de maig, dos dies després que caduqui el termini per investir un nou president de la Generalitat si es vol evitar la convocatòria automàtica de noves eleccions.
Tant Tardà com el seu homòleg del PDECat, Carles Campuzano, es van mostrar convençuts que hi haurà Govern abans d'aquesta data, amb un aixecament automàtic del 155 que possibilitarà el vot favorable dels nacionalistes bascos als comptes.
"Només preveig l'escenari que hi hagi govern a Catalunya", va asseverar Campuzano abans de la junta de portaveus al Congrés, i va agrair, com Tardà, "el suport del PNB durant tots aquests mesos i anys".
El republicà també va contrastar l'actitud dels nacionalistes bascos condicionant el vot favorable als pressupostos amb la del PSOE, que va votar el 155: "Als uns els agraïm l'actitud, i als altres els recriminem que estiguin al costat del 155.
Es pot ser de tot menys desagraït".
Els pressupostos, segons ell, "no permeten resoldre el conflicte català".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Inici / Reñé participa en l'acte d'inici de l'Assemblea Iberoamericana de Cambres de Comerç
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha participat aquest dilluns a l'acte d'inici de la 39a Assemblea Iberoamericana de Cambres de Comerç, que s'ha celebrat a La Llotja de Lleida.
En el seu parlament de benvinguda, Reñé ha explicat que "cal una aposta ferma per l'economia productiva, que és l'única que pot generar desenvolupament, riquesa i llocs de treball".
I per això, ha afegit el president de la Diputació, calen connexions viàries que incrementin la competitivitat dels nostres productes com les autovies de Lleida a Tarragona i a l'Aran, i, el Corredor Mediterrani.
Per altra banda, Reñé també ha destacat "les oportunitats de negoci en mercats iberoamericans, el futur de la indústria agroalimentària o la internacionalització" com aspectes que afecten directament a les comarques de Lleida "perquè la indústria agroalimentària i les activitats lligades a la pagesia i la ramaderia contribueixen amb força, a la posició competitiva de Lleida i Catalunya al món".
A l'acte també hi ha assistit els diputats Antoni Villas i Josep M. Roigé.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Dos dels caps de la trama Gürtel, Pablo Crespo i Álvaro Pérez el Bigotes, van acudir a una nova sessió del macrojudici que se celebra a l'Audiència Nacional emmanillats i escortats per la Guàrdia Civil, després que ingressessin a la presó quan van ser condemnats pel cas Fitur.
Tots dos van ser conduïts en un furgó de l'institut armat des de la presó madrilenya de Valdemoro, a la qual van ser traslladats després que el tribunal valencià que els va condemnar a més de 12 anys de presó ordenés l'internament per risc de fuga.
Per part seva, el cervell de la trama Gürtel, Francisco Correa, va ser traslladat en ambulància al macrojudici tot i que el tribunal l'havia dispensat d'assistir per problemes mèdics.
Per això, l'advocat Marcos Molinero -en nom de la defensa de Correa- va sol·licitar al tribunal que es dedueixi testimoni per «imposar les sancions legals» corresponents a causa de l'«escarni personal i humà» a què «Institucions Penitenciàries estan sotmetent Correa».
En tot cas, el tribunal va dispensar els tres principals acusats d'acudir a les properes sessions del judici, ja que «les circumstàncies han canviat» arran del seu ingrés a la presó.
La seva estada a la presó fa que el tribunal, presidit per Ángel Hurtado, hagi considerat que les circumstàncies per les quals s'exigeix als tres acusats la seva compareixença durant tot el transcurs del judici han «canviat».
Per això, els dispensa d'assistir sense perjudici que tant ells com els seus advocats vulguin acudir a alguna de les sessions. |
El consistori també es reunirà dimecres amb els representants dels cossos policials per recollir el màxim d'informació sobre el cas
Masquefa.-L'Ajuntament de Masquefa ha decretat un dia de dol per aquest dimecres 19 d'octubre per la mort violenta d'una veïna del municipi de 37 anys.
A més, el consistori també ha convocat un minut de silenci a les set de la tarda davant de la Casa de la Vila per "mostrar el rebuig a qualsevol tipus de violència".
L'Ajuntament condemna l'homicidi i expressa el seu sentit condol a la família i amics de la víctima.
La dona va ser trobada morta aquest dimarts al matí al seu domicili de Masquefa amb signes de violència.
L'Àrea d'Investigació Criminal de la Regió Policial Central dels Mossos es va fer càrrec de la investigació per esclarir les circumstàncies de la mort.
De moment, no hi ha cap detingut.
Segons informa el consistori anoienc, aquest dimecres també hi haurà una reunió entre la Junta de Portaveus del consistori i els representants dels cossos policials per reunir la màxima informació possible al voltant del cas.
El Jutjat d'Instrucció número 6 de Martorell va obrir aquest dilluns diligències pel cas i va decretar el secret de sumari.
Fonts properes al cas van confirmar a l'ACN que la víctima hauria estat trobada amb els dits de les mans mutilats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El portaveu del Grup Demòcrata a Barcelona demana a l'alcaldessa que faciliti la celebració del referèndum
Barcelona.-El portaveu del Grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha reclamat a l'alcaldessa, Ada Colau, que "es mulli" i aclareixi si estarà al costat del Parlament o "dels que no deixen votar els catalans".
En l'esmorzar informatiu Fòrum Europa Tribuna Catalunya, Forn ha demanat a Colau que abandoni "l'ambigüitat" i faciliti la celebració del referèndum el proper 1 d'octubre.
S'ha referit a les seves declaracions declarant-se una alcaldessa "antisistema" i s'ha preguntat com pot dir això i després posar tantes condicions al referèndum.
Durant l'acte també s'ha parlat del procés de primàries del PDeCAT per escollir candidat a l'alcaldia.
De fet, han assistit a la conferència de Forn alguns dels noms que sonen, com Joana Ortega i els consellers Santi Vila i Neus Munté.
L'actual portaveu ha celebrat que hi hagi tantes possibilitats però ha demanat que tothom faci pinya amb el guanyador per construir una alternativa a la Barcelona de Colau.
En resposta a les preguntes dels assistents, Forn ha criticat l'"ambigüitat absoluta" de l'alcaldessa de Barcelona amb el referèndum, especialment quan es declara "revolucionària i antisistema" però després demana garanties.
"Aquesta no és ben bé l'opinió d'una antisistema", ha ironitzat.
En aquest sentit, ha instat Colau a explicitar a quines garanties es refereix, per evitar que aquesta expressió acabi sent "l'excusa per no acabar decidint res".
Ara bé, alhora ha recordat a BComú que és l'Estat qui no permet la celebració d'un referèndum amb totes les garanties que demana, i ha preguntat a Colau a favor de qui es posarà.
"Vostè al costat de qui es posarà?
Del Parlament o de qui no ens deixa votar?", ha etzibat.Al seu parer, "ha arribat el moment de mullar-se", i més quan es tracta d'un govern, ha dit, "que s'ha omplert tant la boca de democràcia i de participació".
Forn ha demanat a l'alcaldessa que faciliti la celebració del referèndum i que permeti que Barcelona assumeixi "el rol de capital de Catalunya que li correspondria" en aquest assumpte.Durant el col·loqui també han sortit a col·lació les primàries que el PDeCAT ha de celebrar durant el 2017 per escollir el seu candidat a l'alcaldia.
Forn, que ja ha anunciat la seva voluntat de presentar-s'hi, ha celebrat que hi hagi diverses persones que vulguin optar-hi, com el conseller Santi Vila o l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega.
"Si avui només estigués jo i no hi hagués ningú més això sí que seria un desastre, voldria dir que no tenim gent i que ho donem per perdut", ha opinat.En tot cas, ha apuntat que de res serveix guanyar unes primàries si després no es guanyen les eleccions, i ha demanat que tothom faci pinya al voltant del projecte un cop s'escolli el candidat.
Forn ha reclamat la "màxima col·laboració" per construir una alternativa a Colau i que tots els aspirants donin suport al guanyador de les primàries i ajudin a conformar una majoria social que permeti recuperar l'alcaldia de Barcelona.
Precisament, han assistit a la conferència de Forn tant Vila com Ortega, així com també la consellera de Presidència, Neus Munté, que també havia sonat com a candidata.
Entre els assistents hi havia també els consellers Jordi Jané i Josep Rull, així com la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i el president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull.
Trias vol que sigui Forn qui torni a "conquerir" l'AjuntamentEl portaveu del Grup Demòcrata ha aprofitat la seva conferència per fer balanç dels dos anys de gestió d'Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament.
Ha estat presentat pel president del grup, Xavier Trias, que ha desitjat que Forn sigui la persona que "torni a conquerir" el consistori en nom del PDeCAT.
L'ha definit com un líder tranquil, amb visió de país, amb vocació de servei i una persona "d'odre".
També ha destacat que té una visió a curt, mig i llarg termini, un gran component social i que està convençuda que "sense activitat econòmica no hi ha benestar".
Precisament, aquesta és una de les principals crítiques que Forn ha llençat contra el govern de Colau durant la seva conferència.
Segons ell, el model econòmic de BComú es basa en el "decreixement", en veure l'activitat econòmica com una cosa negativa, els empresaris com persones "sospitoses" i el benefici com un "pecat".
A mes de criticar que no busqui el consens en projectes d'infraestructures i mobilitat com el tramvia i la Superilla, ha opinat que des que Colau governa Barcelona s'ha deteriorat l'espai públic.
En aquest sentit, ha recriminat la "cobertura política" que, al seu parer, l'executiu està donant a l'incivisme, als que no paguen el transport públic, als manters i als okupes.
"Entre els veïns que paguen els seus impostos o els okupes, l'Ajuntament tria els okupes.
Entre els comerciants que paguen impostos o els llauners i els manters, l'Ajuntament tria el comerç il·legal", s'ha queixat.
També ha carregat contra el model de governança de BComú, basat en la "confrontació permanent", en la "incapacitat d'escoltar i arribar a acords", amb un estil que "transita pels marges del sectarisme i una manera de fer que exigeix puresa ideològica i adhesió al règim".
Davant d'aquest model, Forn ha apostat per una ciutat que "abraci el progrés com un element positiu", amb un ajuntament que sigui "la casa gran de veritat, on hi cap tothom" i on es pot arribar a acords amb la resta de grups polítics.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Exemplar de voltor comú Foto: Richard Barz / Nació Digital
El gràfic indica la quantitat de reclamacions fetes pels ramaders a Catalunya des del 2008 Foto: Jordi Pardinilla
Evolució de la població de voltors comuns a Catalunya des del 1979 Foto: Jordi Pardinilla
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Els 14 autobusos híbrids que ha comprat l'Ajuntament arriben per fi a la ciutat.
Aquest diumenge havien d'estar exposats a l'Eix Macià però finalment ho faran a Fira Sabadell en una festa popular.
L'objectiu principal és renovar l'envellida flota de la TUS i tenir uns vehicles menys contaminants.
Fins ara Sabadell tenia un sol bus híbrid que va arribar l'any 2017.
Després se'n van comprar cinc més, obrint la porta a adquirir-ne en la mateixa tongada nou més fins un total de 14, com va ser finalment.
Ara tots arribaran ara de la mà.
Els 14 autobusos han costat 4,7 milions d'euros aportats per l'Ajuntament a través del Pla Extraordinari d'Inversions per gastar el romanent de l'any 2016.
La flota de la cooperativa Transports Urbans Sabadell, reconegut tant pel govern actual com per la pròpia empresa, estava entre les més envellides de Catalunya.
Ara mateix l'antiguitat mitjana dels busos és de 15 anys.
De cop, amb la incorporació dels híbrids, l'antiguitat baixarà fins els 10,7 anys.
"És inadmissible que no s'hagi fet cap inversió en la renovació de la flota des del 2007.
Tenim busos de més de 25 anys, que són els primers que substituirem ara.
Aquest Govern sí que aposta de manera radical pel transport públic, que és el més democràtic de tots, ja que està pensat per a tothom i garanteix la mobilitat de tothom, tingui cotxe o no", assegura el tinent d'alcalde de Cohesió Territorial, Juli Fernàndez.
Aquest diumenge els nous busos s'exposaran a Fira Sabadell entre les 11 del matí i les dues de la tarda.
A les 10.30 hores es farà un viatge inaugural fins al recinte firal, que sortirà de Can Deu (línia F1), Leonardo da Vinci a la Creu de Barberà (línia F2), la Romànica (línia F3), el Poblenou (línia F4) i Castellarnau (línia F5).
Durant la festa, que s'havia de celebrat a l'Eix Macià però s'ha traslladat davant del risc de pluges, també hi haurà activitats i jocs per a infants, com karts de pedals, futbol i bàsquet inflables, jocs de taula gegants, simulació de conducció, prova de bicis elèctriques, contes o manualitats.
Al migdia, hi haurà un acte institucional.
I entre la una de la tarda i les dues, hi haurà viatges de demostració amb bus híbrid, des de la plaça de Catalunya fins el carrer de Vilarrubias.
Tots els usuaris tindran un bitllet commemoratiu de l'esdeveniment.
Segons dades municipals, els busos híbrids gasten un 30 per cent menys de combustible.
Arrenquen amb motor dièsel i un cop en marxa circulen amb electricitat.
L'Ajuntament ha comprat 10 busos híbrids més, que arribaran a finals de l'any vinent.
De fet, els busos s'han de fabricar i hi ha cua, un dels motius que ha allargat la incorporació dels 14 busos d'ara durant gairebé un any i mig (més info: ' Sabadell renovarà la flota de busos en 14 híbrids ').
El consistori sosté que en quatre anys haurà renovat la meitat de busos de la flota de la TUS.
Col·laboració amb l'Escola Illa
El logotip ha estat escollit mitjançant un concurs entre l'alumnat de Gràfica Publicitària de l'Escola Illa.
El logo que circularà és obra d'Aleix Graells Martí.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Tres periodistes espanyols que treballaven a Síria com a reporters 'freelance' van ser segrestats el dia 12 d'aquest mes de juliol i se'n desconeix, ara per ara, la seva situació.
Es tracta d'Ángel Sastre, Antonio Pampliega i José Manuel López, segons han confirmat a Europa Press fonts diplomàtiques, els quals es trobaven a la zona d'Alep.
Els tres periodistes van entrar al país a través del sud de Turquia, el passat 10 de juliol, i dos dies després, el 12 de juliol, es va perdre el contacte amb ells, data des de la qual es desconeix on són.
Tots tres professionals han treballat en anterioritat per la cadena Cuatro.
En el cas de José Manuel López, és un fotògraf premiat pels seus treballs a Síria, Afganistan o Guatemala.
El Ministeri d'Exteriors està "al corrent de la situació", segons fonts del departament que dirigeix José Manuel García-Margallo que s'han limitat a afegir que estan hi estan "treballant". |
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha assegurat que durant l'any vinent estaà "enormement vigilant" perquè la "deriva de Catalunya" no es tradueixi en un problema financer per a la resta d'espanyols.
"Aquesta temptació la intentarem evitar per tots els mitjans".
Durant un esmorzar informatiu amb mitjans de la regió, García-Page ha admès que "serà molt complex" aconseguir un acord en matèria de finançament autonòmic, però ha assenyalat que aquest acord no pot passar "per què s'intentin compensar els desastres polítics de Catalunya via xecs".
Després d'instar al fet que aquest tema "no es converteixi en una baralla entre regions" i precisar que ell no "convertirà Castella-la Manxa en un arma llancívola" a "diferència" del que han fet "altres dirigents territorials".
"Serè un vigilant ferri dels drets dels meus ciutadans perquè no es posin en cap tipus de bombo de loteria ni financera ni autonòmica".
Dit això, s'ha mostrat convençut que la situació a Catalunya "no ajuda al fet que hi hagi un consens sobre finançament" i ha recordat que Catalunya "està en el bloc general de finançament.
No la té apart ni ningú vol que la tingui, ni tan sols els partits nacionalistes plantegen un contingent", encara que ha admès que l'"estat de semiinfart permanent" que existeix entorn de Catalunya és una "dificultat perquè el Govern espanyol posi ordre" en aquest assumpte.
Segons el parer de García-Page aquesta és "la madeixa perfecta per al Govern" central, que en matèria de finançament "jugarà al fet que estiguem tots embullats uns amb altres", com ha succeït amb el tema català.
El socialista té la impressió de que el president del Govern central, Mariano Rajoy, ha hagut d'abordar la situació de Catalunya encara que "en la seva agenda estava deixar aquest assumpte per més endavant", i amb el finançament "passa el mateix".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Crítica, anàlisi i orientació literària
Declarar, sense cap mena de fonaments ni proves (que no poden existir), que a les eleccions plebiscitàries una llista de país no tan sols obtindria menys vots que CiU i ERC per separat sinó que beneficiaria la formació d' Artur Mas i perjudicaria la d' Oriol Junqueras suposa no ja no una insensatesa, sinó una evident (i desesperada) voluntat de manipular la realitat a favor d'interessos, almenys, espuris.
És, ni més ni menys, el darrer intent, desesperat, dels mitjans i columnistes partidaris del PSC d'evitar que esdevingui no ja minoritari al Parlament, sinó residual.
En primer lloc, perquè oblida, intencionadament, els perversos efectes afavoridors de la llista més votada que provoca el sistema d'Hondt.
En segon, perquè —com molt bé deia en Bernat Dedeu al seu article " Fer una llista unitària "— no podrem saber mai si una llista conjunta de país suma més vots o menys: ni ara, quan no podem més que especular a partir d'enquestes (que, als darrers anys, són desmentides taxativament per les urnes), ni després, car únicament disposarem dels resultats de l'opció que s'hagi dut a terme (i els de l'altra seguiran essent hipotètics).
En segon, i ací rau la clau de volta de tot, perquè les eleccions plebiscitàries no són, ni pretenen ésser —malament aniríem, sinó!— unes eleccions al Parlament, sinó el mitjà legal (no anul·lable pel Tribunal Constitucional espanyol) que permeti als partidaris del dret a decidir dur a terme la consulta d'autodeterminació que tant el PP com el PSC-PSOE ens prohibeixen.
En conseqüència, no escollirem un Parlament —no votarem un programa, unes polítiques econòmiques, socials o de qualsevol altre tipus (en les quals l'eix esquerra / dreta sigui determinant)— sinó que decidirem si volem o no un país independent; no escollirem un govern, sinó els que han de pilotar el procés constituent.
Plantejar-les o voler-les plantejar com unes eleccions autonòmiques normals suposa, en el millor dels casos, no haver entès res.
I en un instant com aquest, en què ens juguem, d'una vegada per totes, el nostre futur (i, probablement, la nostra pervivència nacional), el vol polític gallinaci de pensar en objectius partidistes —i, encara més, en un mateix: quin lloc ocupo a la llista?, obtindré o no escó?— suposa una mostra inadmissible de roïnesa que cap formació catalana amb dignitat i sentit de país no es pot permetre.
La gran pregunta, doncs, és: sabran estar tant CiU com ERC (i, per què no?, ICV i les CUP) a l'alçada que reclama el transcendental moment històric que tenim al davant?, es mereixeran acompanyar-nos a Ítaca?
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Michael Scofield ha tornat i la primera pregunta que es fa tothom és com.
No és fer un gran spoiler a aquestes alçades explicar el final de Prison Break (acabant l'any 2009, hem de suposar que els interessats a veure-la han tingut temps de sobres per fer-ho) i recordar els desmemoriats que l'última cosa que vam veure del personatge fou la seva tomba.
Però Prison Break ha ressuscitat, literalment, amb una nova temporada que es pot veure a Fox i on Scofield és viu.
El com és la primera qüestió, però això no vol dir que sigui una pregunta rellevant.
Prison Break mai fou una sèrie gaire versemblant: de fet, tingué èxit com una ficció amb girs impossibles que va sorprendre l'audiència precisament per la bogeria d'algunes situacions.
Cal recordar que, en el seu moment, fou capaç d'ensenyar-nos el cap decapitat d'un personatge, la doctora Tancredi, a la tercera temporada, i després desvelar que era viva, com si res.
A partir d'aquí, que Scofield sigui viu no és res que no sigui factible dins la lògica de la sèrie, i la clau de la nova temporada és justament explicar a l'audiència els motius d'aquesta falsa mort i qui hi ha al darrere.
En realitat, la pregunta rellevant és per què s'ha volgut recuperar Prison Break.
És un fet força acceptat que, passada la primera temporada (que va ser molt hàbil combinant diverses trames, creant moments d'impacte i construint cliffhangers efectius), la sèrie perdé el rumb i se simplificà fins a nivells en què era força llastimós seguir-la.
A la quarta temporada no fou incapaç d'assolir el principi bàsic que feia que valgués veure una sèrie d'aquest tipus: entretenir.
Així, doncs, per què donar-li ara una cinquena temporada?
La resposta no es troba tant en la sèrie mateixa com en la crisi d'identitat que viu actualment Fox.
La cadena, que ha complert recentment 30 anys, fou una marca associada a l'audiència jove, però fa temps que ha perdut aquest públic, ara més afí a cadenes com The CW o serveis com Netflix.
Aquesta desorientació explica la recuperació d'èxits recents per intentar aparèixer en algun titular en aquesta època complicada de l'anomenada Peak TV.
Prison Break se suma als retorns de 24 i Expedient X. Cap de les tres resurreccions ha aconseguit estar a l'altura de les ficcions originals, però la popularitat de les respectives marques ha fet que s'hagin exportat a canals d'arreu del món.
La diferència de Prison Break és que s'ha traït la fórmula original introduint una trama relacionada amb terroristes d'ISIS.
Aquest és el problema més gran de la nova etapa.
El tema li va gran i no encaixa amb la seua vocació de ficció escapista.
Fer tornar a Scofield d'entre els morts no calia, però intentar donar transcendència a una sèrie que mai n'havia tingut era rotundament innecessari.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
Moltes vegades ens trobem amb el problema que el senyal wifi que ens proporciona el nostre router no arriba a tots els racons de la llar.
Per solucionar aquest inconvenient existeixen trucs o bé podem recórrer a amplificadors de senyal.
Però hi ha també una altra solució que no requereix cap tipus d'inversió: reciclar un vell router.
Segur que tots tenim per casa algun router antic que no sabem què fer amb ell.
Abans que et desfacis d'ell, t'expliquem com reconvertir-lo en un punt de connexió wifi per millorar la cobertura a la teva casa.
Per a això necessitem el router principal que ens proporciona Internet, un cable ethernet i el citat router en desús que ens servirà per estendre la cobertura de la xarxa.
El primer que hem de fer és «resetejar» el router secundari, és a dir, esborrar la seva configuració i retornar-la al seu estat inicial.
Per a això, el connectem a la presa de corrent i pressionem el botó 'reset' del dispositiu (que sol estar a la part posterior del mateix).
Aquest router l'hem d'endollar en el lloc on volem ampliar la cobertura wifi.
A continuació procedirem a configurar-lo com a punt d'accés.
Amb un cable ethernet connectem el vell router a l'ordinador.
Per accedir a la configuració escrivim a la barra d'adreces del navegador la IP del router (192.168.1.1 o 192.168.1.2) i fixem un nou nom i contrasenya de xarxa.
En el menú de l'esquerra de la pantalla de configuració anem a Advanced Setup -> LAN.
Aquí configurarem la IP del router i la reexpedició de les peticions al servidor DHCP del router principal.
Si en el router principal tenim l'adreça 192.168.1.1, al secundari li assignarem l'adreça 192.168.1.2.
També hem de seleccionar l'opció Enable DHCP Server Relay, mentre que la resta les deixarem com estan.
Ara cal comprovar que desconnectant el cable ethernet del router ens podem connectar a la nova xarxa wifi des de l'ordinador, entrant a la pàgina del router.
Una vegada dins de la configuració del router sense l'ethernet busquem el servidor DHCP, el deshabilitem i guardem els canvis.
A continuació ja podem connectar el router principal amb el vell mitjançant el cable Ethernet i navegar amb el senyal del nou punt d'accés.
En cas que no funcioni, és possible que hàgim de reiniciar el router principal perquè apliqui les IP a l'antic aparell reciclat. |
La Mostra de Cinema Fantàstic de Ponent, que enguany ha homenatjat els 50 anys d'Star Trek, a un pas d'integrar-se dins la marca Catalunya Film Festivals
Més d'un miler d'espectadors han passat aquest cap de setmana per les diferents sessions del 3r Galacticat – Mostra de Cinema Fantàstic de Ponent, celebrat a Cinemes Majèstic de Tàrrega, i coorganitzat per l'empresa Circuit Urgellenc i la Regidoria de Cultura.
Segons valoracions dels organitzadors, el certamen consolida la seva posició com a punt de trobada dels aficionats a la ciència-ficció a la vegada que apuntala Tàrrega com un dels focus d'exhibició cinematogràfica a les terres de Lleida.
El director del Galacticat, David Ferreras, va avançar que està a punt de cristal·litzar l'acord perquè la mostra targarina s'integri dins la marca Catalunya Film Festivals, la qual agrupa els principals festivals de cinema del país.
D'altra banda, també es mantindran les estrenes a Tàrrega sota el segell Galacticat durant tot l'any, com és el cas de l'spin-off d'Star Wars que arribarà aquest desembre.
El certamen s'ha unit a la celebració del 10è aniversari de Lo Cercacurts, projectant una tria de les millors cintes de la darrera edició
El Galacticat 2016 ha englobat diverses seccions per al públic cinèfil i amant del gènere fantàstic.
L'eix de la tercera edició ha estat l' homenatge als 50 anys de l'univers televisiu i cinematogràfic d'Star Trek.
Membres del Club Star Trek España van oferir una xerrada acompanyada de la projecció de tres títols de la nissaga.
A més, el vestíbul de Cinemes Majèstic ha exhibit una reproducció del seient de comandament de la nau Enterprise.
Paral·lelament, la Sala Marsà de la Casa de Cultura mostra fins al 6 de novembre un centenar d'objectes de col·leccionisme d'Star Trek com llibres, còmics, pòsters i vestuari entre altres curiositats.
Un altre dels moments àlgids va estar la visita de Carlos García Bayona, germà i assistent de producció de l'aclamat realitzador Juan Antonio Bayona.
D'altra banda, el certamen s'ha unit a la celebració del 10è aniversari de Lo Cercacurts, festival de curtmetratges de Montornès de Segarra, projectant una tria de les millors cintes que han passat per la darrera edició. |
El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha criticat aquest dimarts que no té cap sentit que l'alcaldessa, Ada Colau, defensi el president de la Generalitat, Artur Mas, davant de la seva imputació pel procés participatiu del 9 de novembre "quan l'identifica amb el partit de les retallades i la corrupció".
Ha assenyalat en un comunicat que Colau no va assistir a la manifestació de la Diada de l'11 de setembre per preservar el seu rol institucional i que ara actua de manera contradictòria en participar en una concentració de suport de Mas i de l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau "sense tenir en compte que ha de ser l'alcaldessa de tots".
Després de considerar que la imputació de Mas és un error i que la política no ha de judicialitzar-se, ha afegit sobre l'equip de Colau: "Tenim un govern despistat i no centrat en els temes rellevants que afecten Barcelona.
Senyora Colau, parli i plantegi les polítiques socials per les quals ha estat votada".
Collboni ha proposat destinar entre cinc i deu milions d'euros a la compra de comerços emblemàtics en risc de desaparició, cosa que ha inclòs en les negociacions sobre l'ampliació pressupostària municipal de 96 milions impulsada pel Govern de Colau.
Aposta per crear una societat público-privada que compri a preu de mercat els establiments emblemàtics perquè continuïn la seva activitat amb el suport d'aquesta empresa, un model semblant al de París.
El dirigent socialista ha garantit que treballarà perquè l'ampliació pressupostària es destini a la reducció de desigualtats i a reactivar l'economia: "Donarem totes les polítiques favorables que els autònoms es puguin establir a la ciutat i que els comerços i el turisme puguin funcionar a ple rendiment per generar riquesa".
Ha insistit que els aturats de llarga durada mereixen la mateixa inversió municipal que els refugiats i ha recordat la proposta socialista de reduir durant el primer any els impostos als autònoms que s'instal·lin a la ciutat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
QUAN VAIG COMENÇAR AQUESTA COLUMNA Fora de classe, ara ja fa més d'un any, va haver-hi gent que em va comentar que potser era massa difícil.
Que la gent no la podria llegir fàcilment.
Jo no he sabut mai qui és la gent, precisament el concepte la gent indica que ens referim a conjunts de persones que no coneixem i que no sabem què poden i què no poden fer, de què són capaces i de què no.
I l'objecció de la dificultat tampoc no l'he entesa mai.
D'on ve la idea que la dificultat és excloent o fins i tot elitista?
La dificultat és l'esquer del desig.
La complicació, en canvi, és la trampa del qui es vol poderós.
Qui comparteix les seves dificultats posa l'altre al seu nivell i el fa entrar en un joc d'interlocució: anem a pensar això... junts.
Qui vesteix el seu discurs o la seva obra o la seva vida de complicacions el que fa és declarar la seva superioritat i imposar-la com a inaccessible.
Per això no hem de confondre la dificultat amb la complicació ni admetre el xantatge de la facilitat com a únic lloc on trobar-nos.
El que és important, per a mi, és fer possible l'aliança entre dificultat i simplicitat.
Buscar aquell punt en què la claredat no ens fa les coses fàcils i en què la dificultat no ens complica la vida sinó que ens desperta l'anhel de portar-la més enllà.
Contra el que diu el sentit comú, penso que l'exposició a la dificultat és igualitària perquè pressuposa la igualtat de les intel·ligències com a punt de partida de tota relació, ja sigui educativa, afectiva, estètica o política.
M'inquieta veure com fa un temps que s'està imposant un discurs cultural i educatiu que, des de la crítica a l'elitisme, rebutja la dificultat.
És un discurs antiuniversitari, antiexperimental i antiavantguardista que es refugia en un concepte molt confús de cultura popular.
En nom del poble, es confon la cultura del poble amb la cultura per al poble.
En nom de posicions anticlassistes, es tornen a marcar els límits del que el poble, entenent "els de baix", poden entendre, aprendre i consumir.
Contra l'alta cultura, es condemna gran part de la població a quedar-ne exclosa.
Paradoxalment, l'antielitisme es converteix en una nova forma d'elitisme.
El principi de la cultura és que no hi ha límits a l'accés a la cultura.
Qualsevol ésser humà té capacitat per relacionar-se amb el coneixement, les sensacions, les idees i les propostes que han generat els altres éssers humans.
Despertaran i afinaran en nosaltres noves capacitats, noves sensibilitats i formes d'intel·ligència.
La igualtat no és un resultat, és una premissa i té una sola consigna: comparteix el desig i no tractis mai l'altre d'idiota.
Així ho seguiré fent, si tot va bé, d'aquí unes setmanes, després d'una pausa d'estiu.
No escriuré però seguiré coent dificultats per compartir, de nou, al setembre.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La crònica d'una recerca a Internet amb el nom de la nostra ciutat
El 'kapellbrücke', a Lucerna, creua el riu Reuss
Qui més qui menys ha fet 'egosurfing' en un moment o altre.
És allò de buscar-se a un mateix a la xarxa per veure què hi surt.
Com a bons ganxets, els de Reusdigital.cat hem pensat que podríem endinsar-nos-hi per veure què hi podem trobar més enllà de la informació referent a la nostra ciutat, a Internet.
La cerca ha dut més d'una sorpresa.
Si posem Reus al buscador, és força probable que trobem moltes notícies relacionades amb Marco Reus.
D'entrada, pot sorprendre l'abundància d'informació que es dedica al famós jugador del Borussia Dortmund, però per als aficionats al futbol és més fàcil d'entendre.
El ja veterà jugador de Dortmund ha estat lligat pràcticament tota la seva vida esportiva als 'Borussia' alemanys, primer al de Monchengladbach (on va jugar entre el 2009 i el 2012) i després amb el de Dortmund (on ha jugat les últimes vuit temporades conquerint tres supercopes i una Copa d'Alemanya).
Marco Reus també ha estat designat futbolista l'alemany de l'any el 2012 i el 2019.
Aquesta brillant carrera també l'ha dut a la 'Mannschaft', la selecció nacional alemanya, amb la qual ha jugat 37 partits i ha fet 10 gols.
Reus ha estat un jugador lleial al Borussia Dortmud, i això l'ha portat ser un ídol al Signal Iduna Park.
El seu gran rendiment va fer que fa uns anys, clubs com el Manchester United, el PSG o el mateix FC Barcelona, en diverses ocasions, s'interessessin per ell.
Ara bé, però si enlloc d'escriure Reus amb una essa ho fem amb dues, el ventall de la recerca digital s'amplia.
Aquesta doble essa és una lletra exclusiva del l'alfabet alemany que es denomina 'eszett' o 'scharfes', i tot i que s'assembla a la lletra beta grega no hi té res a veure i es pronuncia com una essa i una zeta juntes.
L'origen d'aquesta efímera república l'hem de buscar en el Comtat de Reuss, al segle X. Sembla ser que Reuss fa referència a una població d'origen eslau que es va convertir al cristianisme en instal·lar-se en aquesta zona situada al sud de l'antiga Alemanya Oriental.
El vocable de Ruzze o Reusse apareix per primera vegada durant el segle XII en el castell del comte Enric I, que va rebre el sobrenom de 'der Ruzze' (que vindria a voler dir 'el victoriós').
Altres teories també apunten que el nom deriva de l'origen rutè dels seu pobladors, el rutens, una llatinització del gentilici rus.
Curiosament tots els membres masculins de la 'Casa de Reuss' s'anomenen Enric.
La numeració dels diferents Enric segueix un estrany reglament, de manera que el primer de cada segle porta adherit al seu nom l'ordinal I. Aquesta tradició en la uniformitat del nom es remunta al segle XIII.
Al segle XVIII, aquests territoris van ser elevats a la categoria de principats, i poc després van entrar a formar part de la confederació germànica de principis del XIX.
El 1918, arran de la caiguda de la monarquia per la Revolució de novembre, es va convertir en república i poc després en estat popular.
La bandera de l'estat de Reuss és exactament igual que la de l'actual d'Alemanya.
Finalment l'estat de Reuss es va incorporar al land de Turíngia el 1920.
L'altre Reuss el trobem no massa lluny de Turíngia, concretament a la Confederació Helvètica, i correspon a un hidrònim.
Segur que alguns dels nostres lectors han visitat la bonica ciutat de Lucerna i s'han passejat pel 'Kapellbrücke', un fantàstic pont de fusta considerat el més antic d'Europa i datat l'any 1333.
El pont i la torre octogonal que hi ha al mig són la principal atracció turística d'aquesta ciutat del centre de Suïssa, fins el punt que es diu que la torre és el monument més fotografiat del país.
El riu que passa per sota d'aquest pont de 205 metres de longitud es diu Reuss, i és el quart més important del país alpí.
Neix al massís del Sant Gotard i les seves aigües acaben al riu Aar, després de recórrer 160 quilòmetres en direcció al nord.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Per estrany que sembli aquest poble existeix.
No és cap broma per burlar-se de la nostra ciutat.
És a Holanda, té 12.500 habitants i és a tocar d'Eindhoven
Com a curiositat, també existeix Reusel-De Mierden.
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Es podria restablir el servei durant el dia tot i que la previsió segueix sent dimarts
Castellgalí.-Renfe treballar aquest dilluns en la retirada de l'última part del tren accidentat a Castellgalí.
La resta del material s'ha apartat a les estacions de Sant Vicen de Castellet i Manresa.
Un cop es retiri, tcnics d'Adif repararan els danys en la infraestructura.
Es podria recuperar el servei per les dues vies en aquest tram durant el dia, per es manté la previsió de recuperar la normalitat en les línies R4 i R12 quan comenci el servei de dimarts.
Mentrestant, es manté el servei alternatiu per carretera entre Sant Vicen de Castellet i Manresa pels trens de la línia R4 i entre Sant Vicen de Castellet i Calaf per als de la R12.
Una quinzena d'operaris treballen aquest dilluns per retirar la capalera del tren de Rodalies que, divendres passat, va impactar frontalment contra el tren que venia de Lleida, a Castellgalí.
Es tracta de la part del comboi més malmesa i, per aquest motiu, cal una grua de grans dimensions per tornar-la a encarrilar i portar-la a desballestar.
Un cop s'hagi retirat, els tcnics d'Adif hauran de treballar en els danys que s'han produt a la via.
El portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, ha explicat que l'objectiu de la companyia és que aquest dimarts, a l'inici del servei, l'R4 i l'R12 tornin a funcionar "amb tota normalitat".
Pel que fa a les investigacions, Carmona ha dit que, a hores d'ara, es treballa en totes elles per tal d'entendre "qu va passar, quines errades es van cometre i, el més important, detectar quines solucions s'han d'adoptar per evitar que es pugui produir un altre accident d'aquest tipus, ja sigui a l'R4 com a qualsevol altre punt de la xarxa".
Mateix nombre de viatgersEl portaveu de Renfe ha explicat que, aquest dilluns primer dia laborable des de l'accident-, el volum de viatgers a Manresa a estat d'uns 3.000, una xifra que és l'habitual en feiners.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des de l'Àrea de Tecnologies continuem informant sobre les mesures de protecció que hauríem d' aplicar mentre tenim l' oficina a casa.
L'objectiu és minimitzar els riscos de seguretat en el tractament de la informació de la institució durant aquest període de confinamen t.
En aquesta p ublicació parlarem de l' emmagatzematge de documents que generem i de les còpies de seguretat dels mateixos:
A ddicionalment, volem recordar-te que cal aplicar aquestes mateixes mesures per a dispositius mòbils intel·ligents, corporatius o propis.
Gràcies per ajudar-nos seguint aquests consells!
Per qualsevol consulta, recorda que pots contactar amb el PAU.
Des de l'Àrea TIC continuem donant pautes de protecció i preventives per tal de treballar des de casa amb seguretat.
Arran de la situació que estem vivint actualment i per tal d'ajudar als membres de la comunitat universitària que heu de continuar desenvolupant les vostres tasques des de casa, tant si ho feu amb un ordinador corporatiu, com un ordinador personal, cal tenir en compte algunes mesures de protecció i preventives relacionades amb l'equip de treball i la connexió a Internet:
El Centro Criptológico Nacional ha publicat una sèrie de recomanacions davant les campanyes de programari maliciós ( malware ) i de desinformació que s'estan generant com a conseqüència la pandèmia del COVID-19.
Entre altres mesures recomanen:
Si tens qualsevol dubte, pots adreçar-te al PAU a través del correu electrònic.
Desafortunadament ja comencen a ser habituals, en el nostre dia a dia, termes com phishing (pesca de les nostres credencials), spam (correu brossa) o spoofing (suplantació de la identitat), tots ells relacionats amb la ciberdelinqüència.
Les nostres credencials: identificador i contrasenya de la UB, són unes dades llamineres que els ciberdelinqüents anhelen aconseguir; una vegada disposen d'elles, en poden fer diferents usos i ocasionar-nos molts mals de cap.
Us expliquem alguns dels casos on hem treballat últimament:
QUÈ PASSA SI ROBEN LES MEVES CREDENCIALS
A més de poder connectar-se al teu correu, tafanejar-lo, conèixer els teus contactes, el ciberdelinqüent pot enviar correu a nom teu i vendre les teves credencials en un mercat negre de compravenda de contrasenyes.
Ho hem dit ja i ho repetirem tants cops com calgui:
Confiem que aquesta informació ens ajudi a lluitar, entre tots, contra la ciberdelinqüència.
CAX és el nou sistema de Control d'Accés a la Xarxa de cable de la UB.
El control d'accés és un dels pilars en la seguretat de la xarxa.
Tenir identificats els dispositius que accedeixen a la xarxa permet establir polítiques segures d'accés i oferir nous serveis confiables.
El propòsit del CAX és, mitjançant aquesta identificació dels equips connectats a la xarxa cablejada, prevenir que els equips amb deficiències de seguretat (manca d'antivirus, pegats o software preventiu d'intrusió de hosts) accedeixin a la xarxa posant en risc altres equips UB.
D'aquesta forma evitem la propagació del programari maliciós i d'altres amenaces que poden causar danys a les infraestructures, mitigant les vulnerabilitats dels atacs informàtics i la pèrdua de dades.
Tot i permetre la connexió a la xarxa d'aquests ordinadors particulars, la UB podrà limitar el seu accés a alguns serveis (aplicacions corporatives, servidors, impressió...).
Aquestes connexions seran permeses sempre que es compleixi la política d'accés (tenir antivirus i actualitzacions de sistema operatiu) i el seu incompliment implicarà la desconnexió de la xarxa.
Des del mes d'octubre, l'Àrea TIC ha implantat aquest nou sistema d'accés com a prova pilot en alguns serveis i a partir de novembre, s'inicia el desplegament a tota la xarxa cablejada de la UB.
Us anirem informant del calendari a través de la nostra secció d'avisos.
Per qualsevol consulta, contacteu amb el PAU o consulteu la informació en la nostra web.
En relació a la notícia Implantació de l'administració electrònica en l'àmbit dels recursos humans publicada a la Intranet i adreçada al professorat associat us volem comentar que, dels diferents mitjans de signatura electrònica que s'enumeren a la notícia:
• DNIe: emès per la Direcció General de Policia.
• IdCAT: emès per l'Agència Catalana d'Identificació (CatCert).
• T-CAT: el professorat associat que disposi de T-CAT en el carnet universitari per signar actes de qualificació també el podrà utilitzar si no ha caducat.
us recomanem fer servir el IdCat o el FNMT persona física, si no disposeu del T-CAT, perquè no instal·len cap programari a l'ordinador.
Els equips de la Universitat estan preparats amb el programari necessari perquè funcioni el T-CAT i aquest programari pot ser incompatible amb el del DNIe.
Per qualsevol dubte, i sempre que estiguin relacionats amb tràmits de la Universitat amb certificat digitals, podeu contactar amb el PAU.
Amb l'ús massiu del correu electrònic rebem molt correu no desitjat.
Per aquest motiu la regulació del correu es fa cada cop més exigent i i encara que el teu correu no sigui correu brossa, pot arribar a parar a la bústia de correu brossa perquè té algun indici que el fa sospitós.
Tots els serveis de correu (Hotmail, Gmail, Microsoft...) tenen filtres per bloquejar certs correus i protegir-nos de correus maliciosos o no desitjats com suplantació d'identitat, estafes, spam...
El problema és que aquests filtres poden ser massa restrictius i, de vegades, correus legítims els trobem a la carpeta de correu brossa.
No hi ha criteris únics per determinar quan un correu acaba a la carpeta de correu brossa, a més dels filtres i regles establertes per l'antivirus, també s'executen les del proveïdor de serveis, les de la xarxa i d'altres.
Però també hi ha procediments que tu mateix pots fer indicar que aquell correu és legítim.
Si el filtre de correu no desitjat de l'Outlook classifica incorrectament missatges legítims, els pots reclassificar ràpidament, seguint algun dels procediments que t'indiquem a continuació:
Consulta aquesta guia d'ajuda si vols saber com aplicar-los.
Tot i aquests procediments, et recomanem que revisis periòdicament la teva carpeta de correu brossa.
Si tens qualsevol dubte o consulta, contacta amb el PAU.
Amb motiu de la modernització impulsada per l'ATIC, us volem presentar el nou servei de VPN (Xarxa Privada Virtual) de la UB.
Aquest nou servei ( vpnub.ub.edu) presenta millores importants respecte a l'anterior ( vpn.ub.edu): més seguretat, servei redundat i integrat en la estructura de la UB.
El servei de VPN està adreçat a tot el PAS i PDI de la UB, i permet connectar-se als recursos interns de la UB des d'internet.
També es permet accedir a VPN des de wifi/eduroam.
Per utilitzar-lo, cal estar connectat a internet.
Només el primer cop caldrà instal·lar-se un programari: el client GlobalProtect.
L'antic servei VPN deixarà d'estar actiu el pròxim 15 de desembre.
Per tant no funcionarà la connexió a l'antic servidor vpn.ub.edu ni els clients de VPN (Pulse Secure i Network Connect) per connectar amb el nou servei vpnub.ub.edu.
Per saber més sobre aquest servei i la instal·lació dels nous clients, consulteu la pàgina d'ajuda del nostre web.
Per qualsevol dubte, problema o malfunció, contacteu amb el PAU.
Hem tingut notícia de correus fraudulents que han arribat a alguna bústia del correu electrònic corporatiu de la UB.
Es tracta de correus que tenen l'objectiu d'enganyar i extorsionar a l'usuari amb un suposat enviament d'imatges i vídeos de contingut sexual a tots els seus contactes si no realitza un pagament en bitcoins en un termini curt de temps.
Suposadament, aquests vídeos i imatges haurien estat gravats mentre l'usuari visitava pàgines amb contingut pornogràfic.
Els missatges normalment estan en anglès, però també poden estar escrits en castellà.
De vegades, en el cos del missatge s'inclou una contrasenya que pot ser (o no) de l'usuari per donar-li més veracitat a l'amenaça.
Què has de fer si has rebut un correu d'aquest tipus?
Des d'aquest blog no es dóna suport tècnic a les consultes realitzades mitjançant comentaris en les notícies que publiquem.
Introdueix la teva adreça de correu |
La secretària d'Estudis i Programes del PSOE, Meritxell Batet, ha assegurat aquest dilluns que està convençuda que el partit "estarà unit" quan el seu líder, Pedro Sánchez, iniciï les negociacions per configurar un nou Govern espanyol.
Al comitè Federal que el PSOE va fer dissabte es van sentir moltes veus diferents, però "quan Pedro Sánchez comenci a negociar, tindrà tot el partit darrere", ha destacat Batet en declaracions a Rac 1 recollides per Europa Press.
Abans, el líder del PSOE espera que el president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, accepti l'encàrrec d'intentar formar un nou executiu: "Té la responsabilitat i l'obligació.
Si no, Sánchez no tindrà la mateixa actitud irresponsable i, si rep l'encàrrec del Rei, l'acceptarà".
Batet ha insistit a descartar un pacte amb el PP perquè l'únic que ha fet en els últims quatre anys ha estat "agreujar molts dels problemes que tenia Espanya i és un partit al qual cada dia li apareixen casos de corrupció".
Preguntada per si Sánchez s'ha reunit fa poc amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, o el de C's, Albert Rivera, ha dit que no: "No s'han iniciat converses formals perquè no sabem si Rajoy tornarà a declinar l'oferta del Rei".
Creu que amb C's i Podem "hi ha moltes polítiques que podrien ser compatibles", especialment a l'agenda social i econòmica, i ha defensat que la militància pugui pronunciar-se sobre possibles pactes amb aquests grups.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una imatge d'una sessió del Consell General d'aquest mes d'octubre. / ARXIU ANA
Des de Demòcrates per Andorra s'ha valorat de manera satisfactòria l'informe del Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d'Europa, i n'ha volgut destacar que la proposició de llei de transparència i bon govern que van impulsar "ja recull alguns dels aspectes que esmenta el Greco, com ara la publicació d'informació i les incompatibilitats en l'exercici del càrrec públic".
Des de DA es recorda que el mes de juny del 2016 es va traslladar a la resta de grups parlamentaris aquest text, perquè hi poguessin fer les seves aportacions.
En aquest sentit, lamenten que la resta de grups, "malgrat tenir una proposta de partida sobre la qual començar a treballar, no hagin fet cap tipus de retorn" i més encara quan de les diferents manifestacions fetes sembla que hi ha "un principi compartit en aquest sentit".
Afegeixen que consideren "prioritari" abordar aquest debat de forma "decidida i amb la màxima celeritat possible".
A més, recorden que aquesta voluntat va en la mateixa línia en què es treballa des de la formació i que donarà com a fruit un codi ètic per als afiliats i càrrecs electes que se sotmetrà a debat i aprovació en un proper congrés.
I recorden que el text que van presentar no només incideix en els incompatibilitats sinó també en la creació d'un organisme de control específic i estableix uns mecanismes que permetin detectar qualsevol indici d'enriquiment il·lícit.
Conclouen que aquest text "adapta les recomanacions i millors pràctiques internacionals a la realitat i particularitats" del país.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
1602 missatges al fòrum i 71 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil Que passa si la quarantena no funciona?
Itàlia no porta setmanes en quarantena.Itàlia fa setmanes que està en quarantena. http://catalallengua.blogspot.com/2015/10/es-correcte-portar-temps-i-en-el-que-va.html?m=1
ha escrit un nou missatge al fil Al descobert la mentida sobre la suposada bona gestió del govern de Torra en l'assumpte del coronavirus.
Sóc un home simple: si veig un fil del Jordi Berenguer, l'ignoro i el voto negatiu.
ha escrit un nou missatge al fil Coronavirus a Catalunya [4.704 infectats registrats i 191 morts per la MCOVI-19]
He dit relativament poca gent, com per fer variar uns resultats electorals.
I com menys gent mori millor, no desitjo mal a ningú, al contrari, desitjo tota la força a la gent afectada i espero que...
No afectarà en això que dius, morirà relativament molt poca gent...
ha escrit un nou missatge al fil Clara Ponsantí: "De Madrid al Cielo" |
Que l'edat només és un número en donen bona fe un grapat de futbolistes de segona divisió A. I és que la categoria de plata està farcida de jugadors experts, amb taules, veterans que continuen rendint i són capitals en els seus equips.
Aquesta darrera jornada un d'ells va brillar amb llum pròpia, Juan Francisco Martínez Modesto (10/6/1980), més ben conegut com a Nino.
L'atacant de l'Elx va ser autor d'un doblet diumenge, al feu del Lugo (2-2), dues dianes marcades seguides i en el tram final (86' i 88'), quan el seu equip perdia, i que van donar un punt als seus.
El davanter de 39 anys, a més, amb els dos gols va fer història amb l'Elx, i es va convertir en el màxim golejador de l'entitat.
"Nino és una llegenda de l'Elx", va explicar, ras i curt, el seu entrenador, Pacheta.
"No tinc paraules, se'm posen els pèls de punta.
S'ha de sentir i viure, són molts anys", va indicar el mateix Nino, que amb 132 gols encapçala la llista de màxims artillers històrics del club franjiverde, superant els 130 que Pierita tenia des del 1954.
Dotze cursos defensant la samarreta il·licitana (del 1998 al 2006 i des del 2016 fins a l'actualitat) el converteixen en un emblema del club, amb el qual va marcar la primera diana amb 18 anys, en fa ja 21.
Estem en el camí de fer coses maques perquè l'equip està compromès", manifestava Nino, el jugador amb més partits disputats en la categoria de plata i que més dianes hi ha marcat.
No és, però, l'únic veterà que funciona.
Nino és el segon jugador de més edat de la lliga; el més gran és Alberto Cifuentes (29/5/1979), el sentinella del Cadis, un altre que també està oferint grans prestacions.
Als 40 anys, és el porter del líder del campionat i de l'equip menys golejat, amb 25 dianes, de les quals ell n'ha encaixat 22.
Aquest cap de setmana en la victòria (1-2) al camp de Las Palmas va tornar a ser determinant ja que va fer fins a vuit aturades.
Altres futbolistes grans que s'han fet notar aquest cap de setmana han estat Rubén Castro (27/6/1981), el tercer amb més anys de la lliga, i Yuri da Souza (08/08/1982), el cinquè; tots dos han marcat i ja és habitual.
El canari, de 38 anys, acumula quatre dianes en els nou partits que ha disputat, mentre que el brasiler, amb 37, n'ha anotat 16 i és el segon màxim artiller de la lliga, només superat per Stuani.
El guardià de la porteria del Girona des de fa sis jornades s'ha convertit en una garantia per a Pep Lluís Martí, que l'ha canviat per Juan Carlos.
Riesgo (6/10/1983), amb 36 anys, el catorzè jugador més veterà de la lliga, ha encaixat cinc gols en aquests sis partits, i en els dos últims ha aconseguit deixar a zero la porteria.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Els conservacionistes alerten que l'autovia paral·lela a l'actual via de peatge suposaria "seguir trinxant el territori" i acusen la Generalitat de defensar interessos privats
Tortosa.-Grups ecologistes de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat reclamen al Govern que aposti de forma decidida per l'alliberament total dels peatges de l'autopista AP-7 i renunciï de forma expressa a la construcció de l'autovia A-7.
En un comunicat conjunt, les entitats conservacionistes GEPEC, Picampall, APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs, Ecologistes del Sénia, Salvem lo Montsià, Graëllsia i SEO han lamentat el "canvi de posicionament" de l'executiu expressat en les recents demandes del delegat del Govern a les Terrs de l'Ebre, Xavier Pallarès, reclamant la construcció de l'autovia, projectada pel Ministeri de Foment i que discorreria de forma paral·lela a la via de peatge.
Consideren que l'A-7 suposaria "seguir trinxant el territori" i acusen la Generalitat de defensar els interessos de la concessionària de l'autopista i les constructores.
Just després que s'hagi acabat posant en marxa el desviament obligatori de camions per l'autopista amb bonificacions parcials dels preus dels peatges, els conservacionistes consideren "preocupant" i "mal intencionada" la demanda de Pallarès sobre l'autovia perquè, suposen, l'abandonament de "promeses i demandes fetes pel mateix Govern ara fa uns mesos", quan reclamava l'alliberament de l'autopista AP-7 un cop finalitzi la concessió el desembre de 2019.
"Sorprenentment, sembla com si, ara, el nostre Govern opta per no demanar alliberar l'autopista i seguir trinxant el territori", han argumentat, tot reclamant valentia a l'executiu per mantenir els compromisos anteriors al respecte.
Segons insisteixen, l'A-7 no és una reivindicació del territori, "com a mínim d'una part important", que demana "alliberar l'autopista" i la seva gratuïtat, descartant una autovia que seguiria "esquarterant" la zona."El nostre Govern es treu finalment la màscara.
Finalment, decideix, per una banda, seguir defensant els interessos de la concessionària AP-7, que seguirà fent negoci amb una infraestructura que ja hauria de ser gratuïta i, per l'altra, defensant els interessos de les constructores de les obres públiques que es lucraran amb la construcció de l'A-7 -que actualment arriba a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, pel nord, i Vilanova d'Alcolea, al sud-, a costa de sacrificar el territori.
Casualment, les empreses concessionàries de l'AP_7 i les interessades a fer la nova autovia acaben sent les mateixes", indiquen.
Els ecologistes també destaquen el paper del nou subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, com un dels promotors del projecte de l'autovia.
"Sembla com si la Generalitat i el govern central han sabut trocar un punt de confluència dels interessos de les grans empreses de l'Ibex 35", subratllen.Segons el comunicat, el fet que l'autopista pugui continuar en mans privades amb una renovació de la concessió obligaria els usuaris a continuar pagant i "engrandir els nombrosos beneficis" de les empreses que les exploten, mentre que la N-340 "se seguirà degradant", donant arguments per construir l'autovia.
Això, afegeixen, suposaria una "duplicitat de grans infraestructures", amb la consegüent duplicació del cost de manteniment.
Inicialment, el tram de l'autovia tenia un cost previst, el 2007, de 272 milions d'euros.
Recorden que, en el cas de posar-se en marxa, si el trànsit acabés optant per la via gratuïta, com seria previsible, podria conduir a un milionari rescat estatal de l'autopista.
Els conservacionistes també alerten dels impactes que l'A-7 provocaria al territori, partint el pla de la Galera, "el major paisatge d'olivera farga d'Europa amb moltes oliveres monumentals", un paisatge agrícola de "valor incalculable".
També afectaria "molt negativament" espais protegits per la Xarxa Natura 2000, com els Secans del Montsià, on hi nidifica l'esparver cendrós, que té a la zona la segona població més important de Catalunya.
"Estem parlant d'un territori que gaudeix d'un reconeixement mundial", en referència a la Reserva de la Biosfera: "aquest fet hauria de suposar una actuació molt curosa amb tot allò que el pugui afectar".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El butlletí electrònic de MEG marxa de vacances i tornarà al setembre.
Rep el nostre butlletí per correu electrònic |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Per sol·licitar difusió de notícies i esdeveniments que siguin rellevants per a algun dels col·lectius de la comunitat universitària (mitjançant diferents canals: portada web, pantalles, Atenea, twitter, instagram i el correu-e setmanal de recull de notícies), cal emplenar aquest
Feu atenció a l'ortografia, la mida de la imatge i altres variables que es van indicant al formulari.
Per assegurar que la notícia surti en la data demanada, cal fer la sol·licitud amb una setmana d'antel·lació. |
La diputada de la CUP al Parlament, Mireia Boya, ha demanat aquest dimarts un irònic aplaudiment per a la Fiscalia per actuar contra l'anunci de la data i la pregunta del referèndum en considerar que prova que les 8.000 urnes que vol comprar el Govern són per al referèndum: "Bravo!
És evident que les urnes són per al referèndum".
"Ens sorprèn que no ho hagi vist abans, bravo!
Ara us heu assabentat", ha dit Boia en roda de premsa en el Parlament després de conèixer-se que la Fiscalia ha demanat ampliar la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, pel concurs per homologar empreses que fabriquen urnes.
En canvi, en el concurs públic que ha servit per homologar dues empreses no es fa cap esment específic al referèndum, i el Govern defensa que té competències per proveir-se d'urnes per a eleccions i consultes populars com fan altres comunitats autònomes.
Segons el parer de Boya, "el que inquietaria és que --les urnes-- fossin per a unes eleccions autonòmiques" i no per al referèndum anunciat per a l'1 d'octubre, tenint en compte que queden pocs mesos i que ha de preparar-se tot el material necessari per celebrar-lo.
Sobre l'actuació de la Fiscalia, Boya considera que és "una mostra més de la seva lògica totalitària" contra la democràcia i la llibertat d'expressió, i deplora que impedeixi el desenvolupament del 'dret a decidir' dels ciutadans.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'editorial Hanser li'n publica una antologia poètica · Llegiu alguns poemes
Pere Gimferrer, juntament amb Carme Riera i Joan F. Mira, obrirà els actes del programa literari de la Fira de Frankfurt amb una taula rodona sobre literatura catalana, per encàrrec de l' Institut Ramon Llull.
Gimferrer també és notícia perquè l'editorial Hanser publica a l'alemany una antologia de la seva poesia.
El llibre sortirà a mitjan setembre.
giratoris, lliscant amb harmonia,
desplaçant llums i ombres a l'emprovador: per què
amb les tovalles i música suau— jo et diria, estimada,
que aquest reflex, o l'altre, és el poema,
o n'és un dels aspectes: hi ha un poema possible
i quan es mou el sol vermell a les finestres, jo recordo
als trens de nit, tot llegint novel·les policíaques
(sols a la casa buida, obríem els armaris),
perquè era buit, o jo dormia, o era fosc
(una mà cerca l'altra, un cos l'altre)
i amaga aquest aspecte: el real i el fictici,
la convenció, és a dir, i les coses viscudes,
l'experiència de la llum als boscos hivernals,
la dificultat de posar coherència —és un joc de miralls—,
els actes que es dissolen en la irrealitat,
els àcids que envaeixen velles fotografies,
el groc, la lepra, el rovell i la molsa que esborren les imatges,
el quitrà que empastifa les cares dels nois amb canotier,
tot allò que una tarda morí amb les bicicletes,
a càmera lenta els cossos (a l'espai, com al temps) sota les aigües.
(Enfosquit com el fons d'un mirall esberlat, l'emprovador
La gent, als barris més obscurs,
amb els fanals i el sutge —els nois que a la nit escuren xemeneies
i als murs llatzerats de l'hospici dibuixen inscripcions paleolítiques
—un isard, una serp, la mort d'una euga—
i sota els fanals es besen i moren a punta de navalla amb claqué
i en espesseir-se la boira amara els seus barrets de copa
on vénen a parar els blancs escots, la sang dels envelats, els
l'acordió dels bals-musette, ja una mica marcida la mestressa,
rossa molt mal tenyida —però els ulls blaus són ben
perquè els ulls es tancaven per morir o estimar.
Fa fred, als barris més obscurs, i la gent pensa encara
en la gorra de feltre i l'hule d'una Browning a la butxaca,
perquè a les dues primeres cantonades no, però a la tercera
es trencarà d'un cop de puny el vidre
i les nenes que juguen al carreró, com en un vell film de
—rosses, un jersei de color esmorteït, els ulls de perla marina—,
ofegades amb llaços i cintes i la foscor del Metro,
quan el carrer d'Aribau semblava tret d'un noticiari de
(les noies enterrades al Fossar de les Moreres, amb consultori
sentimental i olor de midó i de cuina —la ràdio,
havent sopat, com una veu del país dels morts),
ànima, ànima meva, qui et cridava a un estiu de glicines?
Com els homes que s'acompleixen en l'acció, o en el desig,
o amb un cos tebi al fons d'un carreró,
al fons d'un diorama com els que hi havia abans a Colón,
representant la descoberta d'Amèrica, a l'estil de les
composicions d'època del segle passat,
encara que es movia una mica el paper de les atzavares,
pintades amb un drac verd que ensenyava els ullals a
i tots a la piragua —els qui travessem les negres aigües del
així el poema alhora pateix de la imperiosa necessitat de
i no el pot designar: li calen les paràfrasis
per al·ludir al trànsit d'un núvol, a l'estiu,
a la corol·la tèbia que es desfà dins els llavis,
al sentiment de nostàlgia, a la por, a la presa de contacte
amb les obscuritats de la memòria,
allò que fa i desfà el poema, la pèrdua de contacte amb la
és ja un home tan mort com un actor de cinema.
Així, doncs, la paraula esdevindrà parany
només en la mesura que ho voldrem: cendra o música,
és tal volta un esforç de lucidesa, i la simultaneïtat de plans
hi correspon a la complexitat d'una experiència: és a dir,
que no es podria explicar de cap altra manera aquell moment
amb els llums i les vies —angle rasant, un nen jugava amb
i només un poema pot explicar per què aquell home mal
afaitat i ebri té ulls de príncep.
La desfeta d'un món: vet aquí la grandesa,
i tant se val que caigui una vamp amb pells de visó com un
company d'escola del qual només recordem les mans
que tremolaven sota el pupitre una tarda d'estiu.
Mai no he viscut la distància entre allò que volem dir i allò
la impossibilitat de copsar la tensió del llenguatge, d'establir
un cos de relacions entre el poema escrit i la seva lectura.
que aquest poema posa realment en perill
un dels nivells de la meva poesia: és a dir, que el discurs
mostra aquí alhora les dues cares del mirall.
de nit, amb llum, a la foscor daurada, als carrers o a la mort
com la remor del bosc i els arbres que tallats hi cauen en
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Els escolars de la ciutat reprenen aquest divendres l'activitat de serrar setmanalment una cama a la Vella Quaresma, un programa promogut per les regidories de Cultura i Política Lingüística i Educació, pensat per tal de preservar i continuar les celebracions del calendari festiu tradicional.
Les escoles públiques de Reus s'han unit per primer cop per fer una campanya conjunta per a la promoció de les diferents jornades de portes obertes que s'han organitzat abans de l'inici de la preinscripció escolar.
Els directors dels centres, acompanyats pel regidor d'Educació, Daniel Recasens, han presentat aquest dijous al matí la campanya...
La Taula de Turisme de Reus neix amb l'objectiu d'aprofundir conjuntament amb el sector les accions relacionades amb el turisme a la ciutat i de potenciar el treball en xarxa territorial així la cooperació publicoprivada.
A la taula, hi estan convocats diversos agents turístics, La Cambra de Comerç de Reus, La Universitat Rovira i Virgili, L'...
El centre cívic Mas Abelló acull aquest dijous 27 de febrer el lliurament dels reconeixements a les deu escales veïnals del barri Mas Pellicer que l'any 2019 van participar en l'activitat «Decora la teva escala» i s'inaugura una exposició amb fotografies de les escales decorades.
Com a reconeixement, totes les escales participants rebran un...
L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i altres membres de la corporació municipal, han rebut aquest dijous, 27 de febrer el Cònsol general de França a Barcelona, Cyril Piquemal, de visita institucional al palau municipal.
Piquemal ha mantingut una breu trobada amb els responsables municipals, ha visitat les dependències consistorials i ha signat...
L'Ajuntament de Reus aposta pels pagaments electrònics, i aquest 2020 ha eliminat la possibilitat que les empreses i la ciutadania facin pagaments en efectiu a les oficines municipals d'atenció ciutadana.
Amb aquesta mesura, l'Ajuntament millora l'operativitat i la seguretat dels pagaments, i s'adapta als requisits que estan implantant la...
L'Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Recursos Humans i Medi Ambient, ha iniciat aquesta setmana els treballs d'arranjament dels camins del terme municipal que van quedar afectats a causa de les intenses pluges del passat octubre.
Les obres s'han adjudicat a l'empresa J. Morell SL per un import de 29.969,06 euros.
La URV organitza a Reus, amb el suport de l'Agència de Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Reus un cicle de divulgació científica sobre el vi que consta de nou sessions en què investigadores i investigadors de la Universitat parlaran sobre el vi des de diferents disciplines científiques.
A cada sessió es realitzarà el tast de dos vins de la...
El president de l'agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Reus, Josep Domene, acompanyat pels regidors de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles, i de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha presentat aquest Dimecres de Cendra 26 de febrer el cartell que il·lustrarà la Setmana Santa de la ciutat aquest any, amb una fotografia...
La ciutat de Reus acull aquest pròxim diumenge 1 de març la 34a edició de la festa popular dels Tres Tombs, organitzada per l'Associació d'Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Reus a través de l'Institut Municipal Reus Cultura.
L'acte donarà el tret de sortida a les...
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
Ja és oficial: L'Aeroport de Barcelona - El Prat es dirà, a partir d'ara, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona El Prat.
El rebateig de la infraestructura ha estat l'excusa perfecta per tal que el ministre de Foment, José Luís Ábalos, vingués a Catalunya a engegar la campanya electoral de cara el 28 d'abril prometent inversions milionàries en infraestructures catalanes.
El ministre ha lloat la figura de Tarradellas dient que "va ser un gran defensor de les institucions democràtiques, com ara l'autogovern de Catalunya i la restitució de la Generalitat.
Avui, el president de la Generalitat amb qui Catalunya va recuperar l'autogovern i tot Espanya va recuperar la democràcia, torna a l'aeroport".
L'acte d'oficialització del nou nom de la infraestructura s'ha fet a la Terminal 2 del Prat, davant l'estàtua del cavall de Botero, per on Josep Tarradellas va arribar a l'aeroport quan va agafar el primer vol el 1977.
A l'oficialització del canvi de nom hi han assistit diverses personalitats: el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls; el primer secretari del PSC, Miquel Iceta i el president d'AENA, Maurici Lucena, entre d'altres.
Inclús el nét de l'homenatjat Josep Tarradellas, Guillem Tarradellas, ha assistit a l'acte.
Això sí, cap representant de la Generalitat; el conseller Damià Calvet tenia "altres compromisos".
Per la seva banda, Maurici Lucena s'ha mostrat satisfet assegurant que "bategem el 6è aeroport més important d'Europa a nivell de passatgers, el qual, des d'una perspectiva històrica, ha donat un servei increïble, ha crescut molt des del 1977, i ha multiplicat per 10 el seu volum".
A més, ha explicat que "el 23 octubre del 1977, Tarradellas va aterrar a Barcelona molt poc després d'haver-se entrevistat amb el president del govern espanyol, Adolfo Suárez, i això és metafòric del nostre principal objectiu: retallar distàncies acostant persones".
El ministre ha aprofitat la trobada per cantar als quatre vents les "grans millores i inversions que tenim preparades per a Catalunya".
Ha anunciat així una inversió de 22,1 milions d'euros per a l'aeroport de Reus, 32,5 milions per fer el dic sud, obres noves per la connexió ferroviària de Rodalies i el que ha titllat de la "gran ambició": l'edificació d'un satèlit al Prat amb connexió a la T1 en el període 2022-2026.
Alhora, ha assegurat també que es durà a terme -sense cap termini previst- l'ampliació de l'Aeroport de Girona i unir-lo amb el Prat per tal de convertir-lo en la quarta pista de l'aeroport de Barcelona, amb un cost total de 360 milions d'euros. |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
La tercera eliminatòria de la Copa Catalunya Absoluta l'iniciarà la UE Figueres - Cerdanyola del Vallès FC dissabte 15 a les 20.00 hores.
Diumenge es disputaran els altres dos partits a la mateixa hora (19.00).
Un dels enfrontaments serà el FC Vilafranca contra el CF Reus Deportiu; i l'altre serà el CE Europa davant el Cornellà UD.
Per la seva part, la UE Rubí té jornada de descans i passa directament a la següent eliminatòria.
Veure els resultats de les altres eliminatòries
El directiu i delegat de la FCF al Penedès-Garraf, Manel Duran, va assistir al partit del Vilafranca contra el Reus.
En la imatge està acompanyat de les directives d'ambdós equips.
En el partit entre el CE Europa i el Cornellà UD també s'ha fet entrega del Trofeu Vila de Gràcia, que se l'ha endut el Cornellà al guanyar el partit per un gol a cero.
La directiva i delegada de la FCF al Baix Llobregat, Paquita Linares, ha presenciat el partit des de la llotja del Nou Sardenya.
Dol per la mort del president de la UD Vista Alegre, Fernando Pintado
Consells d'alimentació saludable per a nens de futbol base
Disponibles tots els continguts de l'FCF TV a la carta
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
Tràiler de la pel·lícula 'Marley'
En un 11 de maig, però el 1981, va morir Robert Nesta Marley Booker, el jamaicà més famós i conegut com a Bob Marley.
Google no li ha dedicat cap animació a doodle, una cosa que potser prova que el seu ànim transgressor segueix plenament vigent.
Potser mostra de la imperfecció humana però icona de la música reggae, el líder de The Wailers és el més conegut i respectat intèrpret de la música jamaicana, defensor del moviment rastafari i exemple dels temps en què les drogues i la música vivien l'idil·li més evident.
' No woman, no cry ', 'Jamming' i 'Redemption Song' són algunes d'esas cançons que mereixerien incloure's en una nau espacial dirigida al futur, però que potser en el present haurien tingut menys possibilitats d'èxit.
El recopilatori 'Legend', llançat el 1984 tres anys després de la seva mort víctima del càncer, és l'àlbum de reggae més venut de la història.
Un d'aquells discos mereixedor d'espai en qualsevol col·lecció de megalòman. |
Ahir a la tarda es va celebrar el funeral del comunicador i esportista paralímpic de tir amb arc Josep Lluís Amador en una parròquia de Santa Maria plena de gom a gom.
Companys d'esport i de quan va ser regidor a l'Ajuntament d'Olesa van destacar el seu valor com a persona i esportista.
Josep Lluís Amador va morir el divendres a l'edat de 70 anys a causa d'una greu malaltia contra la qual va lluitar els darrers mesos.
Va ser un dels esportistes més importants de la comarca, en ser campió d'Espanya fins a cinc vegades (1994, 1995, 1997, 1998 i 1999) i va participar en els Jocs Olímpic de l'any 1996 a Atlanta, on va quedar sisè.
Un ram fet amb fletxes plenes de missatges de comiat i agraïment de tots els arquers del club Tir Arc Olesa, fundat pel mateix Amador, presidia el funeral.
El rector d'Olesa, mossèn Esteve, va definir el tirador com «una persona íntegra, estimada per família i amics, i que va saber fer de l'esport la seva vida, malgrat les limitacions en la mobilitat».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Les decisions de Barcelona Decideix es prenen en les reunions de l'executiva, formada per unes 25 persones
Últims esforços per buscar vot anticipat, col·legis electorals, urnes i observadors internacionals
El coordinador de campanyes de Barcelona Decideix, Xavier Martínez, que està acreditat com a fedatari per recollir el vot anticipat a domicili, s'ha posat a disposició del cap d'Unió, Josep Antoni...
La plataforma exposa els detalls de la consulta sobiranista del 10-A davant la premsa espanyola i internacional
L'organització vol internacionalitzar el debat i avança que hi assistiran observadors estrangers
La marató de 24 hores de recollida anticipada de vots va mobilitzar més de 300 voluntaris distribuïts en 30 meses
Els organitzadors ho van valorar com "un èxit sense pal·liatius"
Durant el cap de setmana, un màxim de 29 meses recullen la voluntat dels ciutadans en un esforç intensiu per captar vot anticipat
Els punts de recollida estaran oberts 24 hores en aquesta avantsala del 10 d'abril
En l'equador de la recollida anticipada, la capital catalana lidera la llista de participació en les votacions
Gràcia engega avui una marató de vot
S'instal·laran una trentena d'urnes
Barcelona Decideix instal·larà aquest cap de setmana una trentena de meses a tot el barri
Coincideix amb l'equador del període de vot anticipat
Barcelona Decideix defensa l'urna al carrer com la millor propaganda de la consulta del 10-A
Gràcia, el districte amb més votants
Fan una crida als ciutadans perquè vagin a votar i exerceixin el dret a l'autodeterminació |
És llicenciat i doctor en Dret a la Universitat de València, on també es va llicenciar en Geografia i Història.
En l'actualitat exerceix com a professor titular d'Història del Dret a la mateixa universitat, a més de ser director de la Càtedra Institucional de Dret Foral Valencià i degà de la Facultat de Dret.
Ha format part, com a vocal, de la Comissió de Codificació Civil Valenciana al llarg d'una quinzena anys i les seues línies d'investigació s'han centrat en l'estudi de la tradició jurídica i les doctrines polítiques de l'edat moderna, la història del dret de l'antic Regne de València i la història de les universitats.
Ha publicat nombrosos articles i ponències sobre aquestes matèries i en l'actualitat prepara una monografia sobre el Foralisme en temps de privació: els valencians davant l'abolició dels furs. |
La tensió a la frontera entre Mèxic i Guatemala va esclatar en una batalla campal.
Centenars de centreamericans van travessar dilluns a peu el riu que separa els dos països i a l'altra vora els va rebre un mur humà d'escuts i gasos lacrimògens.
En el xoc, tant la Guàrdia Nacional mexicana com els migrants es van llançar pedres i l'allau es va dispersar per esquivar la barrera de soldats.
El baix cabal del Suchiate en aquesta època de l'any planteja un dilema per a la primera caravana migrant del 2020: entrar a Mèxic pel pont fronterer, el pas regular; o travessar els 50 metres d'aigua per internar-se clandestinament, no sense abans escapar-se del cordó militar.
Milers de migrants que van partir dijous des d'Hondures i Guatemala, esperen des de dissabte a les portes d'aquests límits a Chiapas, al sud-est mexicà.
Dilluns van entregar una carta a les autoritats migratòries on sol·licitaven al president mexicà permetre el seu accés legal per continuar el seu camí cap als Estats Units.
Després del fracàs en l'intent de diàleg i dues nits a la intempèrie, es va esgotar la paciència d'almenys un miler que es van abalançar cap a l'altra vora.
La Guàrdia Nacional va frenar a cops el pas de la majoria dels migrants i molts dels grups que van aconseguir escapolir-se van topar amb les autoritats migratòries entre les plantacions per on fugien.
En total, l' Institut Nacional de Migració (INM) va reportar la detenció de 400 estrangers.
«Els pocs que han arribat fins a Tapachula, molt danyats, han caigut en diverses batudes en el centre de la ciutat» que es van dur a terme durant tota la jornada de dilluns, segons explica un activista local.
El mur fronterer de Donald Trump que va materialitzar el seu homòleg Andrés Manuel López Obrador (Amlo) en forma d'un fort desplegament militar des de mitjans d'any va complir la seva escomesa de frenar el nou intent massiu de creuar cap als EUA.
A diferència de les caravanes del 2018 i l'any passat, aquesta vegada els migrants no van arribar a la frontera nord i ni tan sols van arribar en bloc al territori mexicà.
Unes 1.100 persones que dissabte van accedir de «forma organitzada» pels encreuaments de Chiapas i Tabasco, segons l'INM, seran tornades als seus països d'origen.
La majoria van ser traslladades a La Mosca, una antiga fàbrica de fertilitzants, a causa del col·lapse que pateix l'estació migratòria Siglo XXI, la presó de migrants més gran de Llatinoamèrica desbordada des de l'abril passat quan el Govern mexicà va agreujar la seva política al triplicar les detencions en sis mesos.
«Han negat l'ingrés a les organitzacions civils per supervisar les condicions en aquest centre de detenció improvisat.
El Govern mexicà els ha enganyat.
Quan (els migrants) van acceptar entregar-se a les autoritats, desconeixien que els tancarien i després serien deportats.
No reben informació», alerta a aquest diari Enrique Vidal, el coordinador del Centre de Drets Humans Fra Matías de Córdoba.
L'oferta per als centreamericans consisteix a afegir-se a programes socials que el Govern mexicà ha desenvolupat des de mitjans de l'any passat als països del Triangle Nord (Guatemala, El Salvador i Hondures) com a part de la seva estratègia per frenar el flux migratori.
Els esmentats llocs de treball preveuen un salari d'entre 180 i 250 dòlars mensuals, que ni tan sols arriben al salari mínim d'aquests països.
Fa quatre dies, mentre la caravana travessava Guatemala, Amlo va assegurar que disposava de 4.000 feines al sud de Mèxic per a aquests estrangers.
Ara mateix la Comissió Mexicana d'Ajuda a Refugiats (Comar) està relegada dels operatius, per la qual cosa no hi ha cap enfocament de protecció internacional i zero accés a una regularització», indica Vidal.
El Govern de Guatemala va informar que en l'última setmana han creuat pel seu territori uns 4.000 migrants.
S'estima que la meitat encara continuen encallats a Tecún Umán, la ciutat fronterera guatemalenca.
La majoria espera a la vora del riu o en el pont, sense un pla definit de com prosseguir.
En aquesta espera, «els migrants corren el risc de segrest, extorsió i violència sexual », alertes oenagés a la zona.
Per la seva banda, Amlo va afirmar que l'objectiu de la seva política és donar-los refugi i registrar-los per oferir-los seguretat, així com va defensar l'actuació de la Guàrdia Nacional al «procurar aplicar la llei sense violar drets humans».
Aquesta caravana posa a prova la nova política migratòria d'Amlo després de la pressió de Trump per blindar les fronteres mexicanes i eleva la tensió en l'encreuament de Tapachula, des de fa mesos un embut i trampa per als migrants. |
El projecte Galeuscat, format per l'acordionista basc Iñaki Plaza, el conjunt vocal gallec Ialma i el graller català Manu Sabaté, es podrà escoltar en la propera edició de la Fira Mediterrània, però no està confirmat que sigui l'espectacle inaugural, segons van comentar des de la direcció artística del certamen a aquest diari.
La precisió ve a tomb perquè una de les cantants de Ialma, Marisol Palomo, va afirmar en una entrevista emesa ahir al programa Mediterráneo de Ràdio 3 que des de la fira els havien confirmat que Galeuscat obriria la 22a Mediterrània l'octubre de l'any vinent.
Tot i reconèixer a Regió7 que Galeuscat participarà en la propera edició, la fira encara no ha decidit en quin format es produirà.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
L'Atlètic de Madrid va aconseguir la seva tercera lliga Europa en nou temporades després de demostrar que és molt superior a un conjunt encara en construcció com l'Olympique de Marsella.
Tot i el suposat avantatge que per als gals significava disputar la final a territori francès, la realitat és que els homes de Rudi Garcia no van tenir cap possibilitat des del moment que un compatriota seu, Antoine Griezmann, va desequilibrar el marcador.
L'estrella de l'Atlètic, que té tots els números per deixar l'entitat aquest estiu i segurament fitxar pel Barça, va deixar com a herència dos gols que van impulsar-lo a aconseguir el seu primer títol important, després d'haver perdut la final de la Lliga de Campions contra el Madrid i l'Eurocopa contra Portugal el mateix any, el 2016.
L'Atlètic va començar el partit dubitatiu i semblava que el Marsella pressionava bé fins que va arribar el gol de Griezmann, que va aprofitar una errada enorme en una passada de Mandanda a Anguissa.
Gabi va cedir al francès i aquest va definir amb l'habilitat habitual.
Aquí es va decantar el duel, l'Atlètic ja no va patir més i va sentenciar als quatre minuts de la segona part, en un contraatac que va finalitzar Koke amb una passada a Griezmann, que va picar l'esfèrica per damunt de la sortida de Mandanda.
Mitroglou va poder ficar el Marsella en el partit amb una rematada de cap al pal, però a l'últim minut el futbol va regalar un gol al capità atlètic, l'esforçat Gabi, que va creuar inapel·lablement una altra passada de Koke.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Resultats eleccions municipals a Valls d'Aguilar, Les Resultats eleccions europees a Valls d'Aguilar, Les |
El Rector de la Universitat ha emès una resolució, atès el contingut del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, en la qual resol la suspensió de tota activitat presencial dels membres de la comunitat universitària als diversos centres de la UIB, a excepció dels que siguin designats per al manteniment dels serveis públics essencials.
En conseqüència, queden tancats tots els centres excepte Son Lledó i la Residència d'Estudiants.
No obstant això, els edificis restaran oberts el dia 16 de març de 2020 fins a les 15 hores, per tal que el personal retiri el material necessari per desenvolupar la seva tasca no presencial i per organitzar els serveis essencials.
Es recomana que el personal de cada servei es posi d'acord per acudir de forma gradual als edificis i hi estigui el menor temps possible.
S'ha de respectar en tot cas la distància de seguretat entre persones recomanada per les autoritats sanitàries.
La resolució del Rector autoritza la modalitat de teletreball per a tot el personal de la Universitat, sempre que sigui possible, amb la finalitat de facilitat la prestació dels serveis que no siguin declarats essencials.
Els serveis declarats essencials són els següents:
En una altra resolució, el Rector acorda també la suspensió de termes i la interrupció dels terminis per a la tramitació dels procediments de la Universitat.
El còmput dels quals es reiniciarà en el moment en què perdi vigència el Reial decret 463/2020 o, si escau, les seves pròrrogues.
Finalment, el Rector reitera la crida a la comunitat universitària (estudiants, PDI i PAS) a seguir estrictament les recomanacions de salut pública formulades per les autoritats sanitàries, que tenen com a principi fonamental la restricció de la mobilitat i la vida social.
La resolució i les mesures acordades tindran efectes des del dia d'avui i mentre l'estat d'alarma ho requereixi.
Tota la informació relacionada serà transmesa a la comunitat universitària pels canals oficials de comunicació institucional: web, Portal de l'estudiant, Portal PAS-PDI, comptes oficials a les xarxes socials i butlletins interns.
A aquest efecte, s'ha creat el web, a través del qual es posen a l'abast de la comunitat universitària totes les dades actualitzades de la situació generada pel virus.
Les consultes específiques relacionades amb la COVID-2019 que puguin afectar el funcionament universitari podeu enviar-les a l'adreça de correu electrònic. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.