text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Tenir el mòbil a mà pot servir per moltes coses però també per delatar delinqüents.
Un home va presenciar el robatori a l'interior d'un cotxe que estava aparcat a l'esplanada de la platja del Castell de Palamós i gràcies a les imatges que va aportar als Mossos, es va poder identificar i detenir l'autor del robatori amb força a interior de vehicle.
De fet, es tracta d'un reincident amb més d'una vintena d'antecedents policials.
L'arrestat és un veí de Sant Feliu de Guíxols de 52 anys i nacionalitat espanyola.
Els fets van produir-se el divendres al migdia.
Els agents de la comissaria de la Bisbal d'Empordà van rebre l'alerta del robatori a l'interior d'un vehicle que estava estacionat a l'aparcament de la platja de Castell de Palamós.
Segons els va explicar la víctima, havia aparcat el cotxe cap a les onze del matí i en retornar, al cap d'una hora, es va trobar amb el vidre petit de la porta davantera dreta trencat.
L'interior estava tot regirat i li havien sostret un moneder, 10 euros i l'assegurança del vehicle.
Els Mossos també van saber que un testimoni havia presenciat i enregistrat tots els fets des de l'interior del seu cotxe.
I aquest els va explicar com va passar tot i la descripció de l'home.
Els va dir que per fer el robatori va usar un objecte metàl·lic que duia a les mans, va trencar un vidre i hi va accedir.
Després de remenar l'interior i sostreure'n objectes va marxar en un altre turisme.
Gràcies al seu testimoni i a les imatges preses, els agents van poder detenir l'autor dels fets poc després.
En l'escorcoll de la seva bossa li van trobar una gorra i unes ulleres que portava posats en el moment dels fets.
Dins el vehicle, amb el qual es desplaçava per cometre els robatoris, també li van localitzar una navalla, una eina multiús, claus de roda i una barnilla, aquestes dues per trencar els vidres i per doblegar les portes.
El detingut va passar el dia 7 de setembre a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de la Bisbal, el qual en va decretar la llibertat amb càrrecs.
Al cap de tres dies, els Mossos de la Bisbal van treballar en un altre robatori, en aquest cas en una discoteca de Palafrugell on un grup de joves havia volgut fer de les seves.
Els agents van rebre l'alerta cap a les vuit del matí del vigilant de la discoteca Costa Este, situada a la carretera vella de Calella de Palafrugell.
Va avisar els Mossos quan va veure uns joves saltar la tanca exterior del local.
El vigilant va cridar l'atenció als joves i aquests van fugir corrents cap a la zona boscosa.
Un cop inspeccionat el local amb una dotació policial, els policies van trobar unes caixes de licors al costat de la mateixa tanca metàl·lica on el vigilant havia vist als sospitosos i dues caixes més de licors de reserva preparades per endur-se-les a la zona del magatzem.
Una patrulla de paisà va trobar, al costat de la carretera vella, a dos joves que corresponien amb la descripció i presentaven signes d'haver estat corrents pel bosc.
També van veure enmig d'un camp una noia que s'intentava amagar entre les bardisses i la van identificar.
Un cop reconeguts pel vigilant, els agents van detenir els tres joves com a presumptes autors d'un robatori amb força interior d'establiment.
La cosa no va acabar aquí sinó que al pàrquing exterior de la discoteca, els policies van localitzar un vehicle estacionat amb la finestra del conductor oberta i que segons els indicis estava implicat en el robatori.
A dins hi van trobar la documentació d'una persona i la de la propietària.
Ràpidament, es van adreçar al domicili de la propietària del vehicle i en arribar van veure una parella suada i enfangada que acabava d'arribar.
Els joves presentaven esgarrapades per diverses parts del cos i signes d'haver estat corrents.
Davant les evidències i la descripció facilitada, els joves van ser detinguts per un delicte de robatori amb força.Els detinguts, sense antecedents, són tres nois i dues noies, de 24 a 30 anys, tots de nacionalitat espanyola i veïns de Barcelona.
Van quedar en llibertat i van ser citats per presentar-se davant el jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de la Bisbal. |
Al laboratori on treballa, ocult en unes instal·lacions d'alta seguretat del govern, la solitària Elisa es troba atrapada en una vida plena de silenci i aïllament.
La vida de l'Elisa canvia del tot quan, juntament amb la seva companya Zelda, descobreix un experiment classificat com a secret.
La Lara és professora de piano i té al davant una agradable casualitat: [..] |
Després de cinc anys del seu darrer disc d'estudi, Els Pets, tornen als escenaris amb tota la força de la mà d'un nou treball discogràfic: " SOM ".
Amb una escenografia i posada en escena acurada, presenten el seu nou disc en una gira que comença al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 16 de desembre del 2018 i que continuarà a la sala gran del teatre Kursaal de Manresa el divendres 25 de gener (21h).
La gira es va presentar ahir dins del marc del Mercat de Música Viva de Vic i les entrades dels concerts de tota la gira s'han posat a la venda avui divendres a les 12:19h, una data especial que dona títol al single del nou disc.
La seva dilatada trajectòria ha estat el preludi del seu trànsit cap a un pop cada vegada més refinat i menys festiu, en aquesta nova gira, presentaran un directe que reflectirà un treball acurat, lluminós, juganer, eclèctic i artesanal, un directe exclusiu amb un nombre més reduït d'actuacions al que ens tenien acostumats.
L'afany de proposar un directe nou, amb una nova formació i una connexió més estreta amb el públic farà que, veure Els Pets, sigui un esdeveniment molt especial.
Les entrades del concert del Kursaal són a la venda a les taquilles del Kursaal i per internet a www.kursaal.cat.
El preu és de 32 euros, i de 30€ amb Carnet Galliner, majors de 25 anys i menors de 25 anys.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
L'acusat nega els fets al judici d'aquest dilluns al penal 3 de Lleida i diu que l'ha denunciat perquè no li va voler donar diners
Lleida.-El jutjat penal 3 de Lleida ha acollit aquest dilluns el judici a un home de 62 anys acusat d'amenaçar de mort la seva exdona davant del fill menor d'edat que tenen en comú.
Els fets haurien passat el 9 d'agost de 2015 al restaurant que l'Àrea de Guissona té en aquesta població de la Segarra.
Al judici han declarat tots dos i han coincidit que havien anat a dinar perquè el seu fill havia fet la primera comunió.
Llavors, la dona li va demanar a l'acusat diners però ell li va dir que no en tenia.
Segons la dona, l'acusat es va alterar i la va cridar dient-li "filla de puta, et mataré, no saps de què sóc capaç".
L'acusat ha negat haver-la insultat ni amenaçat i ha declarat que va ser ella qui li va dir que si no li donava diners "ja s'ho trobaria" i que per això l'ha denunciat.
Tant la fiscalia com l'acusació particular demanen un any de presó per un delicte d'amenaces.
La dona, d'origen colombià, ha assegurat al judici que aquella no era la primera vegada que l'amenaçava ja que, quan vivien en una finca, li va dir que la mataria, la tiraria als porcs i ningú la trobaria.
La parella estava separada des del 2012.A més de la pena de presó, les acusacions també demanen per l'home una ordre d'allunyament de tres anys, durant els quals no es pugui comunicar ni acostar a la víctima a menys de 200 metres.
La defensa, en canvi, en demana l'absolució ja que, ha dit, és la paraula d'un contra la de l'altre i no hi ha proves que demostrin la versió de la dona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si voleu que el futur nadó tingui una ment àgil i desperta, cal posar-s'hi tan aviat com sigui possible.
Els àcids grassos i el iode són nutrients clau en el desenvolupament del cervell del petit i no poden faltar en la dieta de l'embarassada.
A més d'evitar l'exposició a substàncies tòxiques com ara metalls pesants, plaguicides o herbicides, també és important que la mare gestant obtingui, a través de la dieta, els nutrients que contribuiran a la formació correcta del cervell del futur bebè.
Diferents estudis mostren que els infants nascuts de mares amb deficiència de iode durant l'embaràs tenen un coeficient intel·lectual inferior i menys habilitat per a la lectura
Durant el segon trimestre de l'embaràs, el cervell del fetus es multiplica a un ritme vertiginós de dues centes mil neurones per minut.
Durant aquesta fase tan activa del desenvolupament, hi ha una gran demanda d'àcids grassos essencials omega-3 que el petit ha de rebre a través de l'alimentació de la mare.
Els omega-3 són la matèria primera amb la qual es produeixen les prostaglandines, les substàncies que regulen l'alliberació i l'activitat dels neurotransmissors.
Si hi ha una carència important d'aquests àcids grassos, l'estructura cerebral del fetus podria resultar perjudicada.
El desenvolupament del cervell també depèn del subministrament matern de l'hormona tiroïdal, en la síntesi de la qual intervé el iode; un dèficit d'aquest mineral pot afectar el desenvolupament psicomotor i intel·lectual del nen.
De fet, alguns estudis mostren que els infants nascuts de mares amb deficiència de iode durant l'embaràs tenen un coeficient intel·lectual inferior i menys habilitat per a la lectura que els altres.
Els complements estarien justificats quan les gestants tenen algun dèficit detectat analíticament.
Si és el cas, el metge determinarà tant el tipus de complement com la dosi.
Si no hi ha cap dèficit, la complementació no només es fa innecessària, sinó que pot resultar perjudicial.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
Totes les notícies de la Transpyr
Classificació final de la Transpyr (pdf)
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La UIB té signat un conveni específic de col·laboració amb la Creu Roja-Illes Balears per al desenvolupament del programa Sembrant Salut, que té la finalitat de destinar horts comunitaris a col·lectius especialment vulnerables i usuaris de l'entitat.
A la UIB compartim les idees promogudes pel programa Sembrant Salut i entenem que l'hort és un espai de relaxació en contacte amb la natura, d'estímul dels sentits, de relacions socials, d'exercici físic, de promoció de l'alimentació saludable...
La voluntat de la UIB és que aquests espais siguin un punt de trobada entre els membres de la comunitat universitària que vulguin gaudir de l'oportunitat de tenir el seu propi hort ecològic, i entre les persones usuàries del programa Sembrant Salut de la Creu Roja-Illes Balears.
Si ets membre de la comunitat universitària i t'interessa demanar un hort ecològic, has de fer una sol·licitud a: http://campus.uib.es/Campus/Horts-UIB/Formulari/.
Tota la informació a: http://campus.uib.es/Campus/Horts-UIB/. |
A la planta baixa té un garatge de 100 m, a la planta principal un menjador de 25 m amb sortida a petita terrassa, cuina independent, habitació suite (bany amb dutxa), una habitació doble i bany amb banyera.
A la segona planta un gran estudi amb sortida a dues terrasses (terrassa amb barbacoa).
Viure al centre amb totes les comoditats, carrer de vianants i molt tranquil |
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha dit aquest dimecres que els avançaments que l'Estat abona a la Generalitat podrien reduir el capítol de privatitzacions que preveuen els Pressupostos catalans deL 2014, de més de 2.300 milions d'euros.
Ho ha dit al ple de la Cambra, on ha carregat contra l'"incomprensible descens" dels avançaments de l'Estat que, segons ha recordat, afecta les arques públiques catalanes.
El conseller ha confiat que la "via política" aconsegueixi que aquests avançaments siguin superiors i, per tant, que la Generalitat no hagi d'assumir 2.300 milions en privatitzacions i concessions, que encara no ha detallat.
El diputat del PSC Jordi Terrades ha censurat el Govern per "no anar de cara" en el debat pressupostari pel fet de no haver aclarit què pensa privatitzar, i ha criticat que recorri a la venda d'habitatge públic per fer quadrar els números.
Mas-Colell ha acusat els socialistes d'"obstruccionisme" i els ha demanat que, en comptes de posar traves a l'aprovació dels comptes, col·laborin amb l'executiu per aconseguir que els avançaments augmentin.
Segons ell, la retòrica del PSC en contra de les privatitzacions i concessions no se sosté, perquè és una política que el tripartit també va executar, i ha etzibat a Terrades: "Vostès tenen un problema i és que han governat".
El diputat li ha replicat que no tindrà el suport socialista per vendre "patrimoni públic", i l'ha acusat d'estar pensant a privatitzar les depuradores per obtenir ingressos.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des de la corporació recorden que es tracta de vegetació i que ha de créixer
El jardí vertical que el comú d'Andorra la Vella ha instal·lat a la plaça on s'havia de construir The Cloud. / M. F. (ANA)
Els treballs del jardí vertical que el comú d'Andorra la Vella ha dut a terme a la plaça on s'havia de construir l'edifici The Cloud ja estan finalitzats.
Fins fa uns dies a la zona encara hi havia la bastida que s'ha fet servir per fer la instal·lació ja que es volia verificar que tot hagués arrelat correctament, tal com informen des de la corporació comunal.
Des de la corporació recorden que es tracta de vegetació i que per aquest motiu ha de passar un temps perquè ofereixi l'aspecte desitjat, ja que cal tenir en compte que les plantes han de créixer.
De fet, des del comú comenten que serà el mateix que ha passat amb el llac del Parc Central, que transcorreguts uns mesos és quan es mostra la manera per a la qual ha estat concebut.
Cal destacar que la decisió de fer un jardí vertical a la paret on hi havia les lletres que posaven ' Andorra ' va sorgir arran del fet que la corporació comunal no estava satisfeta amb la imatge que donava.
En la sessió de consell de comú celebrat a principis del mes de maig es va decidir fer una ampliació de contracte i que les empreses que ja estaven fent la remodelació i embelliment dels carrers de la Borda, Prat Primer, Sant Salvador i Bonaventura Riberaygua procedissin a la instal·lació d'aquest jardí vertical.
El cost que han tingut els treballs és de 69.000 euros.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Les estrenes: Jaime Rosales porta als cinemes 'Petra', un drama sobre la recerca d'un pare desconegut
'Nosotros', el retrat d'una generació, arriba al cinema Maldà
El film s'ha finançat amb una campanya de micromecenatge i els seus drets són en 'creative commons'
La Mostra de València s'endinsa en el gènere 'noir' amb una retrospectiva dels anys cinquanta fins avui
El Festival de Sitges 2018 premia 'Climax' de Gaspar Noé com a millor pel·lícula i 'Lazzaro felice' rep tres guardons
La projecció consisteix en la repetició d'una escena de pocs minuts amb algunes variacions
Les estrenes: De la Torre porta la Barcelona del pistolerisme a la gran pantalla amb 'La sombra de la ley'
Nicolas Cage: 'Vaig pensar de fer-me mariner i escriure si em tornaven a dir que no en un càsting'
L'actor explica a Sitges que el seu 'do i el seu instrument són l'art d'actuar' i diu que no sap fer res més
Tilda Swinton: "El meu pare ha mort aquest matí.
He dubtat si venir a Sitges i ho he fet per la fantasia"
L'actriu i una de les protagonistes de 'Suspiria' recull el Gran Premi Honorífic al Festival de cinema de Sitges
Les estrenes: El film 'Sotabosc', sobre un jove africà que malda per guanyar-se la vida, arriba als cinemes
Els vint films, noms i actes més destacats del festival de Cinema Fantàstic de Sitges
Tilda Swinton, Nicolas Cage, el 50è aniversari de '2001: Una odissea de l'espai' i més de 250 cintes de gènere fantàstic i de terror són els principals reclams del festival
'Entre dos aguas' d'Isaki Lacuesta s'emporta la Conxa d'Or del Festival de Cinema de Sant Sebastià
La coproducció catalana 'Yuli' és reconeguda ex aequo amb 'L'homme fidèle' amb el premi al millor guió
Netflix fa arribar el procés d'independència a 190 països amb 'Dos Cataluñas'
El film s'estrena avui a la plataforma de vídeos més popular del món
'La vida lliure', de Marc Recha, guanya el Premi VIII-Sant Sebastià Film Commission Guipúscoa
La pel·lícula es va rodar a Menorca
Estrenes de sèries, convidats estrella i tendències, al Serializados Fest
El festival incorpora una secció en què estrenarà onze produccions d'arreu
Les estrenes: Rodrigo Sorogoyen estrena al cinema 'El reino', un retrat sobre la corrupció política a l'estat espanyol
Isona Passola: 'TV3 ha passat de ser el motor de l'audiovisual a ser-ne el fre'
Isona Passola troba molt greu que no es filmi en català i considera que la Generalitat hi ha d'intervenir per revertir la situació
Netflix fa públic el vídeo promocional de 'Dos Cataluñas', el documentari sobre el procés d'independència
S'estrenarà a la plataforma de vídeos el 28 de setembre vinent
Crònica de la primera projecció pública del documentari de la plataforma de vídeos més popular del món · S'estrenarà el dia 28
Les estrenes: L'humor negre de 'Matar a Dios', d'Albert Pintó i Caye Casas, arriba als cinemes
Roures assegura que potser Woody Allen filmarà aviat a Barcelona
El soci fundador de Mediapro diu que el director nord-americà ja té l'esquema d'un film
Les estrenes: Eva Vila desconstrueix el mite d'Ulisses d'Homer en versió femenina a 'Penèlope'
El director M. Night Shyamalan rebrà el Gran Premi Honorífic del Festival de Sitges
Ha destacat per una carrera vinculada sempre al gènere fantàstic amb títols imprescindibles com 'El sexto sentido'
Les estrenes: La catalana 'Les distàncies', la gran vencedora del Festival de Màlaga 2018, irromp al cinema
Oferirà un cicle que inclou alguns dels seus títols més destacats, des de 'Gilda' fins a 'Salomé' i 'Pal Joey'
Les estrenes: La coproducció catalana 'Yucatán' desembarca al cinema amb creuers de luxe, estafadors i un desengany amorós
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La CUP crida a participar a la manifestació de protesta convocada pel proper divendres a la ciutat de Manresa.
La CUP-Crida Constituent ha registrat una sol·licitud de compareixença a la Comissió d'Interior del Parlament de Catalunya del Comissari de la Regió de la Policial Central, Sergi Pla, per informar sobre els fets de Manresa del passat 1 de maig del 2017 que van acabar amb incidents, diverses persones contusionades (entre elles diversos càrrecs electes de la CUP) i la detenció de dos manifestants.
La CUP-CC considera que l'operatiu i la gestió policial de la manifestació "va ser desproporcionada i provocadora" i recorda que l'operatiu va anar a càrrec del Comissari de la Regió Central, Sergi Pla, "conegut per ser responsable del desallotjament de Plaça Catalunya al 15-M, per declaracions com 'atonyinaria fins i tot a Gandhi' i per aparicions públiques amb organitzacions d'extrema dreta."
Manifestació de protesta per l'operació policial
Finalment, la CUP també fa una crida a participar de la manifestació de protesta contra l'operació policial que han convocat els col·lectius i entitats de la ciutat.
La marxa serà el proper divendres 5 de maig, a les 19:30h a la plaça Major de Manresa.
La CUP-CC considera que l'operatiu i la gestió policial de la manifestació "va ser desproporcionada i provocadora". |
Les webconferences o videoconferències web permeten realitzar reunions virtuals des del propi PC amb participants que es troben a diferents ubicacions físiques, sense la necessitat de maquinari específic.
A la FIB disposem de la plataforma Adobe Connect de Terrassa, que ens permet crear sales virtuals on es connectaran els participants.
També hi ha altres plataformes que permeten fer-ho i la opció d'utilitzar programari multiplataforma com és el cas de l'Skype.
Aquest servei permet compartir documents, vídeos o aplicacions instal·lades a l'ordinador dels participants.
Necessitareu un navegador web, una càmera web, micròfon i auriculars.
Per utilitzar aquest servei des d'alguna de les Sales de presentacions de la FIB heu de fer la reserva de l'espai i donar totes les dades necessàries per tal de que se us doni el suport necessari.
En el cas de que ho feu en un espai propi que no necessita reserva, poseu-vos en contacte amb la FIB a http://gn6.upc.edu/utgcntic per tal de que us puguin donar el suport necessari.
© Facultat d'Informàtica de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya - Avís legal sobre aquest web |
Amb l'arribada del fred, l'Ajuntament obre 75 places fins el març i té previst obrir 325 places més alguns dies concrets, quan la temperatura baixi dels 0oC.
La mesura segueix fixant-se en el termòmetre i no dona resposta a la majoria de les persones que dormen al carrer.
Si aquests dies de fred veieu una persona vivint al carrer a Barcelona, la podeu orientar cap al Centre d'Estades Breus, al carrer Llacuna no25, on s'acaben d'obrir 75 places nocturnes per a persones sense llar.
Aquest recurs funcionarà fins a mitjans del mes de març i la persona pot adreçar-se directament i, si hi ha plaça, estar-se fins a 30 dies.
La mesura es posa en marxa cada any des del consistori municipal quan arriben els mesos d'hivern i es complementa amb més places d'emergència que s'obren durant dos o tres dies quan la temperatura baixa dels 0oC.
Aquest any, es preveuen obrir fins a 325 places que es repartiran en diferents equipaments, sobretot als districtes de Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi.
Per a l'Ajuntament, es tracta de l'operació fred "més àmplia en la trajectòria dels serveis socials municipals".
Des d'Arrels, valorem l'esforç però considerem la mesura insuficient i que el focus és erroni perquè la resposta no s'hauria de basar en el termòmetre ni en situacions extremes.
Actualment, un miler de persones viuen al carrer a Barcelona i les 2.130 places que existeixen als recursos públics i privats ja les estan utilitzant altres persones en situació de sense llar.
Amb les 75 places hivernals que s'acaben obrir es donarà resposta al 8% de les persones que dormen al carrer fins el mes de març.
Què passarà, però, amb la resta de persones que dormen al carrer?
L'obertura de 325 places els dies de fred extrem significa un pas endavant respecte anys anteriors perquè s'habilitaran més places i en diferents llocs de la ciutat.
Segueix deixant fora, però, el 60% de les persones que viuen al carrer i s'activa només dos o tres dies en funció de la temperatura.
I si aquests recursos que s'obren amb un objectiu temporal es converteixen en permanents?
Una persona que viu al carrer està exposada a molts riscos: agressions, pluja, calor, fred...
Haver de viure al carrer afecta l'estat de salut i escurça en més de 20 anys el temps de vida, per això calen propostes que aportin estabilitat a la persona i que vagin més enllà de l'activació de plans d'urgència.
El fet de fixar-se en la temperatura per saber si s'habiliten o no els recursos per a persones sense llar significa, a més, promoure un tipus d'allotjament inestable i més inestabilitat per a la persona.
L'operació fred dona una resposta temporal i limitada per al miler de persones que dormen al carrer a Barcelona durant tot l'any i, a la qual, no ens hauríem d'acostumar.
Es necessita una mirada integral que ofereixi alternatives a llarg termini i que tingui com a punt de partida l'habitatge assequible.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Les AMPA mouen un gran volum d'activitats i de pressupost.
La gran rendibilitat social a baix preu, fa que la mitjana de la quota de soci de l'AMPA sigui de 27€ anuals.
A banda del preu de menjador, l'acollida i les activitats extraescolars.
Les AMPA sobreviuen amb l'aportació econòmica de les famílies.
La mitjana d'ingressos de les AMPA en el curs 2011-2012 va ser de 23.522€ i la de despeses de 26.102€.
Institut del Teatre de Barcelona
Palau Macaya de l'Obra Social "la Caixa"
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya |
La segona jornada Martí Salvans s'ha celebrat davant d'una quarantena d'assistents
Un moment de la segona jornada Martí Salvans. / DA
La segona edició de la Jornada Martí Salvans, organitzada per Demòcrates, ha posat de manifest la necessitat de crear les condicions i les eines perquè la ciutadania pugui participar en el procés de presa de decisions.
La idea és que es pugui fer des de la perspectiva de la col·lectivitat i del bé comú.
Aquesta ha estat una de les principals conclusions dels professionals i experts que aquest dissabte han participat a la jornada per debatre al tomb de la participació ciutadana, tal com ha explicat el partit a través d'un comunicat.
A més, els experts, entre els quals n'ha destacat la presència del comissionat de Participació Ciutadana de l'ajuntament de Barcelona, Fernando Pindado, s'han mostrat convençuts que la participació ciutadana s'ha de tirar endavant des del convenciment de les dues parts implicades, institucions i ciutadania.
La creació dels mecanismes de participació han de partir d'un nou marc d'actuació general que defineixi unes prioritats socials ajustades a les aspiracions de la ciutadania.
Un procés que, s'ha reconegut, no és fàcil de fer i que comença, tal com ha apuntat Pindado, per l'intercanvi d'arguments i d'opinions per al qual cal identificar i mobilitzar les persones i col·lectius concernits.
El programa ha arrencat amb les paraules de benvinguda de l'exsecretari general de Demòcrates, Esteve Vidal, i davant d'una quarantena d'assistents.
Després de la conferència principal s'han celebrat dues taules de treball moderades per la periodista Eva Arasa que han abordat la participació ciutadana des del punt de vista del futur de la democràcia i com a eina de transformació social.
A les taules hi han pres part l'excònsol menor d'Andorra la Vella i exconseller de Participació de la capital, Marc Pons; el mediador, Ramon Tena, el director del CRES, Joan Micó; l'experta en drets culturals i amb una trajectòria de 20 anys a la UNESCO, Montserrat Martell; el politòleg i antropòleg andorrà Yvan Lara i l'experta en intervenció social i participació ciutadana, Carmen Gonzàlez.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, rellevarà Arantza Quiroga en la presidència del PP basc, segons va anunciar ahir la secretària general del partit, Nerea Llanos, que ha explicat que és el candidat "consensuat "després de l'acord avui entre els dirigents del partit a Euskadi, reunits al Parlament Basc.
Alonso, que compatibilitzarà la presidència del PP amb el ministeri, ha dedicat les seves primeres paraules després de la seva nominació a agrair la "confiança" que han dipositat en ell els seus companys de partit i la "rapidesa" amb la qual s'ha arribat a un acord després la dimissió ahir de Quiroga per discrepàncies amb la direcció estatal.
El ministre, que serà nomenat formalment avui a la junta directiva del PP d'Euskadi, ha anunciat que assumeix el càrrec "amb molta il·lusió" i ha exalçat el paper "sempre valent i donant la cara" que ha jugat durant aquesta crisi del partit Nerea Llanos, a qui continuarà tenint com a secretària general.
El nou cap del PP basc va assenyalar que els populars tenen "molts reptes al davant", però que la "prioritat" són les eleccions generals del proper 20 de desembre.
"Aquest partit ha de sumar i contribuir a un projecte nacional perquè puguem tornar a situar Mariano Rajoy al capdavant de la presidència del govern", va dir.
Va afegir que vol un partit que "aposti pel diàleg, la trobada, l'enteniment i la convivència", però sempre des de "la defensa" de la trajectòria del PP.
"Buscarem l'entesa i diàleg amb altres forces polítiques per aportar sempre en positiu", va afegir, i va incidir que hi ha "confiança, projecte, persones i treball" al PP d'Euskadi i ha assegurat que posarà tota la seva "implicació" per "fer més fort" el partit i donar "cabuda a totes les expressions". |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'inici del curs escolar ha complicat sobremanera la mobilitat a la ciutat i en especial al Centre.
Els habituals embussos en hora d'entrada i sortida de les escoles s'han intensificat i afecten més carrers a banda i banda de la Rambla.
Moure's en vehicle privat pel Centre, des de la Ronda Ponent fins a la Gran Via és més complicat que mai.
El regidor d'Espai Públic, Xavier Guerrero ( ERC ), reconeix el col·lapse però no pot oferir gaires alternatives:
Les obres de la rotonda les teníem assumides però tenim dos punts col·lapsats per obres.
La sorpresa va ser que l'estació Sabadell Centre no estigués alliberada al setembre.
Ara la mobilitat en aquella zona queda molt reduïda.
El carrer de Tres Creus queda col·lapsat.
Hem fet canvis eliminant el trànsit des d'aquell carrer fins la Gran Via i desviant-lo més al sud, cap a Sol i Padrís i el carrer Gurrea.
Però això ens ha obligat a ampliar els marges de temps dels semàfors de la Gran Via davant el Club Natació Sabadell i això també està provocant més retencions en un espai ja saturat".
El consistori ha fet alguns retocs en la circulació, com el canvi de sentit d'una part del carrer de la Indústria.
"Petits pegats que ens poden ajudar a diluir una mica el problema", reconeix.
En definitiva, dos mesos d'una situació molt similar a l'actual.
"Un mes i tres setmanes si compleix Renfe els terminis", espera el regidor.
Alternatives més enllà de la paciència?
"Utilitzar la Ronda Oest, el passeig de Can Feu i el transport públic, que tenim noves estacions de FGC, que ens han d'ajudar a fer canvis intermodals amb RENFE.
Buscarem algunes alternatives fins el novembre, però és molt complicat perquè el Centre és una zona amb molt trànsit, ja que hi ha moltes escoles i molta gent hi va per treballar".
La mobilitat en autobús també es veu empitjorada.
Des que els busos no pugen pel Passeig de la plaça Major i el Passeig Manresa, l'eix entre el carrer Sant Joan i Doctor Puig, és bàsic.
En aquest sentit, no hi ha sortides a curt termini.
A mig termini el consistori preveu alliberar de vehicles privats la Rambla i obrirà el debat sobre els carrers per on han de passar els busos.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Fixeu-vos que van de l'Aràbia Saudita a Suïssa i a les Bahames i després cap a Espanya perquè l'important són les persones i no els territoris.
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Obra: En Jordi i la Montserrat Autor: Vilà i Ferrer, Ramon |
La Barcelona més polifacètica i intensa es desplega a la nit, a l'hora del teatre, de les copes, de la música i de la ballaruga.
És llavors quan la Ciutat Comtal obre les portes dels seus racons més atrevits, amagats i discrets, allà on el dia s'allarga i la vida nocturna brolla: hi sorgeix la ciutat més mestissa i també la més selecta, l'amant de l'òpera i dels grans escenaris i també del teatre trencador de petit format, del cabaret, de les canyes i dels vins, dels gintònics i dels còctels exclusius, de les sales de ball de tota la vida i de les discoteques més modernes.
És la Barcelona més jove, vibrant i moderna, la ciutat més nocturnament autèntica i diversa.
Això sí, qui surti de nit sovint trobarà, en les portes dels bars i clubs, un missatge indefugible: " Respecteu el descans dels veïns ", una petició i un consell del tot imprescindibles en una ciutat que, com Barcelona, té una oferta cultural i lúdica tan potent.
Hi ha bars i barets de barri, renovats i d'aire vell, que allarguen màgicament el dia amb vins, canyes o vermuts.
I cocteleries amb solera on cambrers amb llacet serveixen delicioses begudes espirituoses, com ara la mítica Boadas, al cor del Raval.
I espectaculars terrasses, a peu de carrer o tocant el cel, com ara el Mirablau o l'espectacular balconada al Mediterrani del bar-restaurant del Museu d'Història de Catalunya, ideals per ensumar les aromes de la ciutat beguda en mà en qualsevol època de l'any.
A més, molts hotels de Barcelona obren al públic les seves terrasses ubicades als terrats, amb vistes fantàstiques de la ciutat.
La nit és també el millor moment per gaudir de música en directe, en locals com ara el Jamboree, el Harlem Jazz Club o la moderníssima sala Barts, i per cremar les copes al ritme de la música dels DJ's en discoteques i clubs per a tots els gustos, des de Luz de Gas, a la sala Bikini o la mítica Apolo.
I és que la gent de Barcelona estima la nit i la seva oferta, sempre diversa, sempre intensa.
Per als locals, el cap de setmana comença els dijous, però la vida nocturna de Barcelona s'anima també entre setmana: l'omplen estudiants i visitants ocasionals.
Són també els dies ideals per fer cultura i descobrir la Barcelona més farandulera, amb una cartellera teatral molt variada i completa.
La millor selecció per a les nits comtals l'ofereix la revista Time Out Barcelona.
Els barris de la ciutat amaguen encantadors locals carregats d'història, com ara la cocteleria Boadas, on Joan Miró i Ernest Hemingway assaborien els seus còctels, el Bar Pastís, un antic cabaret d'estil francès, o els modernistes i apreciadíssims London Bar o El Paraigua.
Són els llocs dels aperitius feliços, de la cerveseta afterwork i també de les nits al ritme de la música.
N'hi ha de sofisticades als àtics de molts hotels, on l' skyline de Barcelona esdevé un regal per a la vista.
La norma, com sempre, és respectar el dret al descans dels veïns.
A Barcelona és possible escoltar música en directe pràcticament cada nit amb actuacions de jazz, tablaos flamencs i sales més modernes que donen veu a l'escena musical que marca tendència.
I això sense comptar els nombrosos festivals i els estadis i pavellons que acullen grans concerts.
Les opcions per moure l'esquelet són quasi infinites i n'hi ha per a tots els gèneres: per als amants del rock i del so garage, del funky, de la música comercial, de la salsa...
Barcelona és ciutat de teatre i d'espectacle, i hi ha propostes per a tots els gustos: des del més clàssic fins a muntatges més atrevits, de gran i de petit format, musical, infantil, comercial i alternatiu, espectacular o més íntim.
Els barris del Born i la Ribera són avui el centre de les noves tendències urbanes.
El Paral·lel és l'avinguda històrica de l'oci i la diversió de la ciutat.
Barcelona ofereix un bon exemple de les meravelles de la cuina mediterrània. |
MADRID, 3 juny (EUROPA PRESS) -
Un mínim de 38.500 nens van ser víctimes d'algun tipus de violència el 2013, segons indica un estudi de la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE i Save the Children a partir de les dades de denúncies d'aquest any, l'últim del qual es tenen dades ja disponibles.
El document, publicat amb motiu de la commemoració (aquest dijous) del 'Dia Internacional dels Nens Innocents Víctimes d'Agressió', indica que, del total de casos registrats la majoria (30,32%) corresponen a casos de robatori amb força i intimidació, tot i que altres percentatges pròxims corresponen a homicidis, lesions o maltractaments (22,39%) i delictes contra la llibertat sexual (18,69%).
En tot cas, els responsables de l'estudi consideren que aquestes xifres mostren "només la punta de l'iceberg" i asseguren que "la majoria dels casos de violència contra la infància es mantenen ocults".
En aquest sentit, la directora de la Càtedra Santander de Drets i Menors d'ICAI-ICADE, Clara Martínez, ha donat un toc d'atenció cap a les "múltiples formes" en les quals es presenta la violència contra la infància i ha manifestat la gravetat d'aquestes situacions que, segons la seva opinió, "molts nens pateixen en silenci" i que "estan condicionant el seu desenvolupament i el seu futur".
D'altra banda, l'estudi posa èmfasi en els nens víctimes de violència de gènere i subratlla que, del 2013 a aquesta part, 12 menors han estat assassinats per aquest motiu i entorn d'un centenar han quedat orfes, d'acord amb les estadístiques oficials.
"Les situacions de violència que viuen molts nens al nostre país són intolerables i es poden evitar --ha expressat la directora de Sensibilització i Polítiques d'Infància de Save the Children, Ana Sastre--.
Per això és urgent que es posin en marxa mesures per fer visible aquest problema, conscienciar els ciutadans, prevenir nous casos i donar una resposta institucional adequada".
En relació amb això, l'informe inclou una crida al Govern espanyol per exigir un compromís dels poders públics en la lluita contra la violència contra la infància, que vingui acompanyat de l'aprovació d'una Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral a la infància davant de les agressions.
Alhora, incideix en la necessitat d'atacar el problema amb una perspectiva integral que afecti tant l'àmbit familiar com l'educació, el sistema de salut i els mitjans de comunicació, entre d'altres agents; que permeti prevenir, detectar, protegir i reparar episodis d'agressions i que totes les mesures continguin dotació pressupostària.
Finalment, proposa la creació de jutjats d'instrucció específics per tractar els casos de violència contra la infància.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) de Martorell ha obert fins ara 912 expedients de tramitació de queixes a entitats bancàries per les anomenades «clàusules terra», que s'han traduït en 618 reclamacions.
Són persones que van formalitzar operacions hipotecàries amb aquest topall, que no permetia que l'interès a pagar al banc fos mai per sota d'un límit.
El reforç d'aquest servei va entrar en funcionament el 7 de febrer per iniciativa de l'equip de govern, que respon així a la necessitat dels consumidors de ser assessorats en aquest aspecte.
Aquest departament de l'OMIC és a disposició dels martorellencs als baixos de l'ajuntament de Martorell (plaça del consistori).
«Hi ha una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que diu que aquestes clàusules no només són nul·les per abusives, sinó que són retroactives, que vol dir que hi ha ciutadans als quals els van cobrar uns ingressos de manera indeguda.
El que nosaltres fem és assessorar i omplir les reclamacions que cada usuari ha de portar a les entitats bancàries», va explicar l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa.
L'objectiu és que els martorellencs afectats per l'abús de les clàusules terra disposin d'informació i assessorament per reclamar els seus drets i recuperar els diners que els hagin pogut cobrar inadequadament.
Així, des del 7 de febrer l'OMIC ha atès 705 persones i ha obert 912 expedients de tramitació, 618 dels quals (el 68% dels casos) s'han convertit efectivament en reclamacions per la devolució de les clàusules.
La base jurídica d'aquestes reclamacions és una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que determina la retroactivitat de la devolució d'aquestes clàusules.
Una sentència que el consell de ministres va adaptar amb el Reial decret Llei 1/2017, del 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl.
Per atendre els possibles afectats, l'alcalde de Fonollosa i l'equip de govern van decidir reforçar l'OMIC, que fa tots els tràmits gratuïtament.
Els usuaris només han de demanar cita prèvia al telèfon 93 775 00 50 (ext.
6713) i acudir a la sala amb una còpia de la hipoteca. |
En cas que les sol·licituds superen la quota d'estudiants fixada per a cada curs, la comissió acadèmica utilitzarà les notes mitjanes de les titulacions de grau i màster que donen accés al programa de doctorat, així com qualsevol titulació addicional, curs o experiència prèvia en investigació.
A més, si la Comissió Acadèmica ho considera oportú, podrà sol·licitar una entrevista amb els candidats.
Els barem candidats es prioritzaran atenent la puntuació obtinguda després d'aplicar els criteris anteriors seguint el següent:
Les notes mitjanes es calculen a partir de 1=aprovat, 2=notable, 3=excel·lent i 4=matrícula d'honor.
A cada apartat se li aplicarà un factor corrector de 0.2 a 1 en funció de l'adequació de les titulacions i experiència prèvia en les línies d'investigació del programa.
Pel que fa als sistemes i procediments d'admissió adaptats als estudiants amb necessitats educatives especials, la Universitat de València disposa de la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat (UPD), que vetla pel respecte al principi d'igualtat d'oportunitats i la no-discriminació i que dóna suport al col·lectiu d'estudiants amb necessitats educatives especials derivades d'una condició de discapacitat.
La Carta de serveis d'aquesta unitat ( http://upd.uv.es/index.php/cartaservicio.html), informa dels compromisos de qualitat i dels drets i deures dels usuaris.
Així mateix, i d'acord amb el Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d'admissió a les universitats públiques espanyoles, es reservarà un 5 per 100 de les places disponibles per a estudiants que tinguen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33 per 100, així com per als estudiants amb necessitats educatives especials permanents associades a circumstàncies personals de discapacitat, que durant la seua escolarització anterior hagen necessitat recursos i suports per a la seua plena normalització educativa.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
El portaveu del PDeCAT a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha sostingut aquest dilluns que el rebuig de la Justícia belga d'extradir a Espanya el raper Valtònyc "posa la Justícia espanyola davant el mirall".
Ha dit en roda de premsa que s'ha "hagut d'anar a buscar la justícia fora, perquè a l'Estat espanyol no és un poder independent", i ha avançat que el seu grup portarà a la comissió municipal de Presidència d'aquest dimecres una petició per alliberar els dirigents sobiranistes empresonats.
Volen impulsar aquesta petició mitjançant una declaració institucional, per la qual esperen obtenir els acords necessaris, també per demanar el retorn dels polítics "que han hagut d'anar-se'n a l'exili, i que es posi fi a la repressió" de l'independentisme, ha dit.
També preguntaran per l'oferiment que l'alcaldessa, Ada Colau, va dir que va rebre d'una directiva d'una multinacional per facilitar la seva llicenciatura: "Barcelona no pot tenir una alcaldessa que o bé és frívola amb les seves declaracions o bé encobreix poderosos", i li exigeixen que detalli qui i en quines circumstàncies li ho va oferir.
A més, proposaran modificar el cartipaci per substituir l'edil Gala Pin com a regidora de Ciutat Vella, que "ha patit durant aquests tres anys una reculada que l'ha situada en la mateixa situació que durant els anys 80".
I demanaran una compareixença per abordar la inseguretat i l'incivisme; preguntaran sobre "retallades" --reprogramacions, segons el Govern d'Ada Colau, ha recordat--; vacunacions, i el brot de gastrointeritis a les fonts del parc Santiburcio de Sant Andreu, entre d'altres assumptes.
Preguntat per l'acampada d'independentistes instal·lada a la plaça de Sant Jaume, ha respost que s'ha de preveure que aquesta setmana comença la festa major de la ciutat, la Mercè, amb esdeveniments a la plaça, i ha apostat perquè l'Ajuntament intervingui amb els acampats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Que el cànnabis és la droga il·legal més consumida al món i la tercera droga més consumida pels i les espanyoles, després de l'alcohol i el tabac, és una realitat que ens preocupa, però ens preocupa encara més que les prevalences en els i les joves s'hagin duplicat i fins i tot triplicat en els últims temps.
L'última edició de l'Enquesta ESTUDES ens dona dades com que el 19,3% dels i les estudiants d'entre 14 i 18 anys ha consumit cànnabis l'últim mes.
Si aprofundim en el problema, ens trobem amb dades tan poc encoratjadores com que el 2017 496.828 persones que van consumir l'últim any van dur a terme un consum problemàtic, triplicant la prevalença entre homes a la de les dones, i sent el grup d'edat més afectat el de 15 a 24 anys.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
El consum de cànnabis i els problemes que s'hi relacionen augmenten quan es donen tres circumstàncies: una edat d'inici precoç, una disponibilitat més gran de la substància i una baixa percepció dels riscos associats al seu consum.
L'edat d'inici, sobre els 15 anys, és molt precoç.
Massa precoç tenint en compte que, com abans es comença a consumir, més problemes associats al consum es poden produir, problemes tant físics, psíquics com socials.
A menys edat en l'inici del consum hi ha un risc més gran de desenvolupar dependència, alteracions cognitives i psiquiàtriques i de pitjors conseqüències socials, laborals i acadèmiques.
Respecte a la disponibilitat, al 42% dels i les joves els han ofert cànnabis en els últims 12 mesos i és la tercera substància, després de l'alcohol i el tabac, que els estudiants creuen que poden aconseguir de manera «fàcil» i «molt» fàcil en 24 hores.
Sembla lògic concloure que aquesta facilitat d'accés sigui una de les causes que més poden determinar el consum de cànnabis per part dels i les joves espanyols.
Les últimes investigacions de la FAD revelen que el discurs dels adolescents i joves espanyols al voltant de la percepció social del cànnabis segueix una clara tendència de normalització.
Cada vegada són més els que veuen el cànnabis com una substància accessible, pròxima i visible; tolerada i integrada en espais de lleure; i fins i tot connotada com a «substància natural» davant altres substàncies considerades químiques i «manipulades».
En aquest sentit, com passa amb l'alcohol i el tabac, els adolescents i joves consideren que el consum de cànnabis compleix molts patrons de consum social.
Fins i tot és considerada, per una part important dels joves, menys perillosa que consums socialment acceptats, com el de l' alcohol (el risc del qual es considera més gran) o el tabac (que s'assumeix com a més nociu).
Des de la FAD, treballem l' enfocament preventiu per endarrerir l'edat d'inici al consum i detectar com més aviat millor els possibles problemes que poden sorgir del consum de cànnabis.
També parlem i reflexionem amb els i les adolescents sobre quins beneficis atribueixen al seu consum, per exemple, desinhibició, diversió, fer amics, integrar-se en el grup, etc. per contrastar-los i rebatre'ls. |
Acord de col·laboració entre l'Ajuntament de Binissalem i la Universitat de les Illes Balears
Binissalem, 21 de febrer de 2002
D'una banda, l'Il·lustríssim Senyor Miquel Nadal Moyà, que actua com a batlle de l'Ajuntament de Binissalem, amb domicili al carrer de la Concepció, 7, de Binissalem.
I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Llorenç Huguet Rotger, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 32/1999, de 26 de març, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Que la UIB, per complir les seves funcions, té interès perquè els ajuntaments de les Balears adeqüin i mantinguin espais per facilitar les relacions entre l'Ajuntament i la societat.
Que l'Ajuntament de Binissalem es mostra interessat a col·laborar amb la Universitat de les Illes Balears per fomentar totes aquelles iniciatives universitàries que es puguin dur a terme al seu terme municipal.
Ambdues parts es reconeixen, per la representació amb què actuen, la capacitat legal suficient per subscriure convenis i obligar-se i acorden voluntàriament de subscriure el present conveni amb les següents
L'Ajuntament de Binissalem i la UIB es comprometen en la creació del Centre Universitari de Binissalem, on els joves universitaris de Binissalem i el seu entorn tinguin les instal·lacions adequades per afavorir l'estudi i la comunicació entre la Universitat i els ciutadans i facilitar els tràmits administratius i burocràtics universitaris.
L'Ajuntament de Binissalem cedirà l'ús d'unes instal·lacions, adequadament dotades del mobiliari i del material informàtic necessaris en una primera fase, amb un mínim de quatre ordinadors connectats a la xarxa, i es farà càrrec de les despeses de manteniment el centre.
La Universitat col·laborarà en la formació del personal del centre perquè pugui dur a terme les seves tasques.
La Universitat facilitarà les connexions dels ordinadors del centre amb la Universitat, tant pel que fa a la biblioteca com per obtenir informació acadèmica.
La Universitat es responsabilitzarà de la instal·lació i actualització dels programes informàtics i telemàtics (software) del Centre Universitari de Binissalem.
El Centre Universitari de Binissalem funcionarà com a centre col·laborador de la UIB i la biblioteca es podrà acollir al servei de préstecs interbibliotecaris.
La Universitat enviarà al Centre Universitari de Binissalem un exemplar de totes les seves publicacions, així com informació de totes les activitats que dugui a terme.
Si el Centre Universitari de Binissalem vol utilitzar la imatge corporativa de la Universitat de les Illes Balears, és requisit imprescindible que tingui l'autorització expressa d'aquesta, que s'ha d'haver demanat per escrit.
L'Ajuntament de Binissalem, mitjançant el Centre Universitari, podrà proposar l'organització de possibles cursos de la Universitat Oberta (d'accés lliure) i col·laborar-hi, cursos que s'impartirien al municipi de Binissalem.
Aquests cursos estaran en funció de l'oferta pròpia de la Universitat de les Illes Balears, i també altres cursos que per la seva temàtica puguin ser d'interès per als habitants de Binissalem.
Les dues institucions promouran que els estudiants de Binissalem i el seu entorn es beneficiïn de poder fer les pràctiques acadèmiques en empreses de la zona amb les quals hi hagi un conveni previ.
Per dur a terme aquesta tasca, la iniciativa es fomentarà al sector empresari de la zona, per possibilitar les pràctiques als estudiants universitaris.
El present conveni es podrà ampliar en funció de la dinàmica i l'activitat pròpia del Centre Universitari de Binissalem.
El present conveni entra en vigor el dia que se signi i té una validesa mínima de quatre anys, període que es renovarà automàticament.
Ambdues parts, de comú acord, poden proposar que es modifiqui o rescindeixi amb sis mesos d'antelació a la data prevista per fer-ho.
En tot cas, la part que ho faci es compromet a finir les accions establertes mitjançant aquest acord que hi hagi en funcionament.
Un cop llegit el document per les parts i com a prova de conformitat amb tots i cada un dels punts d'aquest conveni de col·laboració, ambdues parts el signen en dos exemplars al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
El present conveni de col·laboració el va aprovar el Consell Executiu de data 22 de gener de 2002 i el va ratificar la Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 20 de febrer de 2002, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.1.27) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 32/1999, de 26 de març (BOIB núm. 45, de 10 d'abril). |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
L'exministre de Justícia va ser reprovada pel Congrés i el Senat la passada legislatura
El govern espanyol proposarà l'exministra de Justícia Dolores Delgado com a nova fiscal general de l'Estat, segons ha avançat la Cadena SER i ha confirmat l'ARA.
L'exministra de Justícia substituiria María José Segarra, que ha estat un any mig en el càrrec.
Delgado (Madrid, 1962) va estar 25 anys a l'Audiència Nacional abans de formar part del govern de Sánchez i és membre de la Unió Progressista de Fiscals.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Jaume Ponsarnau, extècnic del Manresa i molt vinculat al Bages ja que té la seva residència familiar a Sant Fruitós, explicava així com va veure l'última jugada del matx amb el triple de Ryan Toolson, la del triple decisiu: «Nosaltres ens hem posat en zona per evitar una passada interior i la pilota ha anat cap a Toolson.
Ha sortit Labeyrie i després també ha esquivat molt bé Abalde.
Ho ha fet bé i ha sabut decidir.
El Manresa avui ha jugat un gran partit i el Nou Congost ha estat un altre factor, tothom ja sap el que sento per aquest club i per la ciutat».
En el resum del matx, Ponsarnau va explicar que el «Baxi ha fet un partit molt seriós, conceptualment amb moltes coses per fer-nos mal.
El nostre primer quart ha estat molt espantós, sí que hi havia ganes de ficar-se en el partit però ningú no trobava la millor manera i preníem unes decisions massa individualistes.
Ha fet un esforç gran demostrant interès amb coses del joc com el rebot o la intensitat, o les recuperacions, però ja estàvem massa a remolc.
Al final un parell de recuperacions ens han permès empatar el partit però el seu últim tir ha entrat i ens han guanyat.
El cansament de cinc partits en deu dies segur que també l'hem notat, i el fet de jugar al matí, ja que no hi estem acostumats, tot just ha estat la segona vegada en aquesta temporada». |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
David Gozal va néixer al Marroc.
Ha exercit a Israel, Portugal, França, el Camerun i els Estats Units.
Ha estat professor de les universitats de Tulane, Louisville, Chicago i Missouri.
Ha publicat 800 articles i ha estat citat al voltant de 30.000 vegades en altres publicacions.
Cal destacar el seu caràcter de docent i investigador eminent, la seua tasca per vincular la recerca de base amb la clínica i la seua capacitat gestora universitària, hospitalària i professional.
Com a persona es pot descriure com holístic, creatiu i compromès amb la societat.
Els seus profunds coneixements no solament en medicina, sinó també en biologia cel·lular i molecular, física, matemàtiques, informàtica, ciències socials, polítiques, economia i gestió, li permeten plantejar qualsevol problema des d'un punt de vista molt ampli, polièdric i ric.
Com a curiositat, parla amb fluïdesa vuit llengües, com l'hebreu, l'àrab i el persa, entre altres, i els seus viatges sumen prop de 150 voltes al món i més de dos anys d'estada en un avió.
Aquest expert internacional en el camp de la medicina del son, i pioner en l'estudi dels problemes del son infantil com l'apnea obstructiva i la síndrome de la mort sobtada del lactant, ha dit en el marc de la seua investidura que Lleida pot esdevenir aviat una ciutat digital del son.
Gozal, que destaca per tenir un enfocament traslacional -que permet portar els coneixements derivats de la recerca bàsica al tractament clínic de les malalties- en l'exercici de la seua professió mèdica, ha afirmat que "el son ens ajuda a tornar-nos humans".
La salut del son és tan important que, si se'n té cura, les persones poden ser més felices i més productives.
Cal que el son s'integri en el seu lloc com un dels pilars vitals de la nostra societat i per aconseguir-ho, cal canviar la consciència social en relació amb la importància del son. |
L' Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) ha fet un estudi pioner amb dades de Twitter sobre el nivell d'atracció dels vint monuments turístics més populars del món.
Per fer aquesta anàlisi s'han processat 9,6 milions de tuits geolocalitzats entre el setembre de 2010 i l'octubre de 2015.
L'estudi analitza el grau d'interès dels emplaçaments turístics segons la distribució espacial del lloc de residència dels visitants, i ha pogut determinar que el Taj Mahal (Índia), la torre de Pisa (Itàlia) i la torre Eiffel (França) sempre apareixen entre els cinc primers.
L'únic monument espanyol present a l'estudi, l'Alhambra de Granada, apareix entre els llocs 12 i 13 en tots els rànquings.
L'IFISC és un dels centres pioners d'àmbit internacional a estudiar la mobilitat humana amb Big Data procedent de les noves tecnologies.
Des d'aquest institut s'han elaborat diversos estudis amb dades que ofereixen les noves tecnologies, fet que suposa un canvi de paradigma en l'estudi de la mobilitat humana, atesa la immensa quantitat de dades existents i la proximitat temporal d'aquestes, mentre que fins ara les dades disponibles provenien d'enquestes i bases de dades econòmiques, amb mostres més petites i amb una baixa resolució espaciotemporal, atès que, per mor del cost, es renoven en llargs intervals de temps.
En aquest sentit, aquests estudis es poden convertir en un instrument interessant i útil a l'hora de valorar l'impacte del turisme en l'àmbit local, tant per part de l'Administració pública com de l'empresa privada, des d'àmbits com la geografia, l'economia i l'urbanisme.
En lloc d'estudiar els llocs més visitats, l'objectiu de l'anàlisi és determinar quins llocs atrauen visitants de més diverses parts del món.
Tant en la distribució espacial (dividida amb cel·les) com per radi mitjà (distància de procedència de l'usuari), sempre apareixen als primers llocs el Taj Mahal, la torre Eiffel i la torre de Pisa.
Quan el lloc de residència dels usuaris s'escala al nivell de país, aquests llocs encara apareixen entre els principals, però també apareixen casos particulars com el del Gran Canyó (EUA) i les cascades del Niàgara (EUA) als principals llocs.
Al nivell de països d'origen (més alt grau d'internacionalització), als primers llocs apareixen el Taj Mahal, les piràmides de Gizeh (Egipte) i la torre Eiffel.
Per acabar, s'ha construït una xarxa entre aquests vint monuments a partir de dades d'usuaris que han estat en més d'un lloc.
La torre Eiffel, Times Square (EUA), el Zócalo (Mèxic) i la torre de Londres (Anglaterra) apareixen com els monuments més centrals i fan un paper clau en la connectivitat global de la xarxa.
El mètode d'aquest estudi és general i aplicable a una àmplia envergadura de localitzacions geogràfiques, objectius de viatges i escales.
De fet, es preveu que sigui el model a seguir per a una futura anàlisi en profunditat sobre el turisme a les Illes Balears, com també sobre el grau d'atracció dels principals emplaçaments turístics d'Espanya.
Aquest estudi s'ha publicat a la revista EPJ Data Science. |
Unes 4.500 persones han assistit aquest diumenge a Qunu, l'aldea on Nelson Mandela va passar la infància, al funeral d'Estat en memòria del primer president negre de Sud-àfrica, a qui l'actual mandatari ha donat les gràcies per un "viatge extraordinari" de 95 anys el "llegat" del qual ha promès continuar.
Familiars i amics han desfilat davant de 95 espelmes --una per cada any que va arribar a complir Mandela-- per donar l'últim adéu al "pare fundador" del país, mort el passat 5 de desembre.
Deu dies després, i després d'una setmana "dolorosa", en paraules de Zuma, Sud-àfrica ha volgut homenatjar al seu heroi amb un funeral íntim.
Si el funeral de dimarts a l'estadi 'Soccer City' de Johannesburg es va caracteritzar pel seu marcat caràcter polític i l'assistència del voltant d'un centenar de dirigents internacionals, en aquesta ocasió el protagonisme ho han tingut persones pròximes a Mandela i els rituals tradicionals.
El funeral va arrencar amb una processó militar que va traslladar el fèretre fins a una carpa aixecada per a l'ocasió a Qunu.
Ja a l'interior, entre els assistents figuraven dirigents polítics, parents i personalitats públiques, entre les quals hi havia les dues dones de Mandela, els seus néts i l'arquebisbe Desmond Tutu.
"Un gran arbre ha caigut", ha lamentat un portaveu de la família, abans que dos dels néts de 'Madiba' rendissin al seu avi un homenatge amb paraules d'agraïment i llegint el seu obituari.
"Trobarem a faltar el teu riure", ha dit Nandi Mandela.
Ahmed Kathrada, que també va estar pres per lluitar contra l'apartheid', ha lamentat entre llàgrimes la pèrdua d'un "germà", símbol del "perdó" i la "reconciliació" en un país que a la dècada dels noranta va girar full al règim racista.
Els presidents de Malawi i Tanzània, Joyce Banda i Jakaya Kikwete, també han figurat en una llista d'oradors que ha tingut com moment més distès la participació de l'exmandatari zambià Kenneth Kaunda, que ha recordat, entre les rialles dels assistents, les seves difícils relacions amb el règim de 'l'apartheid'.
Zuma va pujar a l'estrada amb un discurs basat en la gratitud cap a un "lluitador per la llibertat", un "humil servidor del poble de Sud-àfrica" i una "font de saviesa".
"Avui és el final d'un viatge extraordinari que va començar fa 95 anys", ha lamentat el mandatari.
Sud-àfrica posa fi amb el funeral d'Estat a una setmana que Zuma ha qualificat de "dolorosa", perquè ha posat de manifest el dol d'un país que ha perdut a un "gran fill".
Mandela està considerat el "president fundador de la Sud-àfrica lliure i democràtica".
Gràcies per ser tot el que volíem i necessitàvem en un líder durant un període difícil de les nostres vides", ha destacat Zuma, que no dóna per conclòs el "viatge" emprès pel premi Nobel de la Pau.
"Hem de seguir construint el tipus de societat per la qual vas treballar incansablement.
Hem d'assumir el teu llegat", ha indicat.
Zuma ha promès que tant ell com el seu partit, el Congrés Nacional Africà (ANC), promouran els "valors" que Mandela ha defensat, la necessitat de crear un país "unit, democràtic, no racista, no sexista i pròsper".
"Ens vas ensenyar a abraçar al proïsme com compatriota, sense importar la seva raça, ètnia o religió", ha afegit.
El president ha assumit la doctrina de "reconciliació, perdó i compassió" de 'Madiba' amb l'objectiu que els nens sud-africans puguin créixer en un país que no només és "lliure" en termes polítics, sinó també en matèria de violència, pobresa, analfabetisme i malalties.
"Trobarem a faltar el teu somriure, el teu riure, el teu amor i el teu lideratge.
Estimarem cada moment que vam passar al teu costat", ha afegit Zuma en el seu comiat a un "extraordinari ésser humà".
El "viatge" al qual ha fet referència Zuma durant el seu discurs ha arribat al seu fi després del funeral, en una cerimònia íntima en un turó de Qunu a la qual han assistit gairebé uns centenars de persones, inclosos líders tribals.
Una breu cerimònia i una escenificació militar han servit de comiat per a l'expresident, que reposa ja juntament amb els seus tres fills morts: Thembekile, Makgato i Makaziwe.
La bandera de Sud-àfrica cobria el fèretre de Mandela, enterrat quan el sol estava al seu moment més àlgid, com marca la tradició.
L'afecte que els sud-africans professaven a Mandela ha quedat patent des del mateix moment de la seva mort, quan milers de persones van acudir al seu habitatge de Soweto com a gest de dol i agraïment.
La capella ardent instal·lada durant tres dies a Pretòria ha rebut a més de 100.000 visitants, als quals caldria sumar els milers que es van quedar sense poder entrar.
Els homenatges s'han repetit aquest diumenge des de la matinada, amb milers de sud-africans celebrant vigílies nocturnes en tot el país per commemorar al difunt president de Sud-àfrica amb vista al funeral.
En ciutats com Durban, Ciutat del Cap i Kimberley han escenificat un 'comiat final', amb balls i càntics en honor a 'Madiba', que s'han prolongat fins a altes hores de la matinada, segons ha informat la cadena estatal, SABC.
Centenars de persones s'han reunit al parc del Poble, a les afores de l'estadi Moses Mabhida, a Durban, per fer la vida de Mandela i les oportunitats brindades als sud-africans gràcies a la lluita de l'exmandatari.
A causa de la gran multitud que s'ha congregat a Ciutat del Cap, la vigília per Mandela s'ha convertit en un memorial musical massiu amb diversos artistes, residents i turistes honrant la memòria de 'Madiba'.
Ha estat, precisament, a Ciutat del Cap, en el seu Ajuntament, on Mandela va pronunciar el seu primer discurs després de sortir de la presó el febrer del 1990.
Altres regions governades pel Congrés Nacional Africà (ANC), la formació governant, també han celebrat vigílies per commemorar al líder de la lluita contra 'l'apartheid' amb diversos rituals, de gran importància per als locals, ja que escenifiquen així la seva ajuda a 'Madiba' per a la seva pròxima vida.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Quan va començar la S egona Guerra Mundial el virrei de l'Índia, en lord Linlithgow, va decidir entrar en el conflicte sense consultar-lo a cap representant polític del país.
Això va indignar a una part de la població índia, i el moviment nacional indi es va oposar a l'entrada a la guerra.
El líder del Partir del Congres, en Mohandas Gandhi, va declarar que estava encontra de l'entrada a la guerra en nom del principi de la no violència i, a finals de 1940, va començar una campanya de desobediència civil contra la participació forçosa a la guerra.
Aquesta campanya va portar l'empresonament de 12.000 indis.
Aquest caos que vivia el país el va aprofitar el líder de la Lliga Musulmana, en Muhammad Alí Jinnah, per reclamar la secessió del país i la constitució d'un nou Estat.
Quan els japoneso s avançaven per l'Àsia, els britànics, que necessitaven que el país s'entregués a la guerra, va enviar un grup de soldats i de diplomàtics per sufocar la rebel·lió de desobediència.
Però el Partit del Congrés va continuar rebutjant qualsevol possibilitat de diàleg amb els britànics i va llançar l'eslògan; Quit India, que es va utilitzar en les manifestacions contra la guerra i que va acabar amb milers d'arrestats.
El 1942 en Gandhi va ser detingut durant dos anys.
Amb en Gandhi a la presó, el líder nacionalista Subhas Chandra Bose, que el 1939 va abandonar el Partit del Congrés per estar en contra de la campanya pacífica d'en Gandhi, va començar des d'Alemanya una activitat de propaganda contra la Gran Bretanya buscant l'alliberació de l'Índia amb l'ajuda de Japó.
En Bose va aconseguir formar part d'un govern provisional de l'Índia lliure i va organitzar tres divisions amb soldats indis presoners per lluitar al costat dels soldats japonesos.
Però la iniciativa d'en Bose es va veure frenada amb les derrotes japoneses i amb la seva mort el 1945 després de la rendició de les seves forces a Birmània.
Tot i les campanyes de no violència, la indignació, la Lliga Musulmana i el moviment d'en Bose, més de dos milions d'indis varen lluitar en l'exèrcit britànic.
Després de la guerra i el retorn de la seva sobirania:
Al final de la guerra, l'hostalitat entre la Lliga Musulmana i el Congrés eren molt evidents i es veia clarament que les dues parts haurien de cedir.
A l'agost de 1947 l'Índia va aconseguir la independència, però les reclamacions de la Lliga Musulmana varen acabar amb la secessió d'una part del territori de l'Índia amb la creació d'un nou Estat musulmà, el Pakistan.
Però el problema nacional de Pakistan no va ser l'únic, en el país hi existien 844 llengües (14 grans idiomes, 120 idiomes menors i 710 dialectes), tot i que l'indi predominava sobre les altres llengües, només l'utilitzaven el 1947 el 40% de la població, i el 1960 encara quedaven més de 100 milions d'hindús que el desconeixien.
Per aquest motiu quan es va declarar la independència es va establir que l'anglès i l'indi compartissin cooficialitat fins al 1965.
La gran varietat lingüística del país va forçar l'organització d'una estructura política de tipus federal i, així, el 1956 es varen organitzar els Estats Membres sobre criteris lingüístics i els 14 grans idiomes varen passar a ser oficials dins dels Estats Membres.
Tot i això, l'existència de grans zones en les que es mesclaven diferents pobles i llengües feia impossible traçar límits precisos i vàlids per tots els pobles.
Amb aquest problema varen sortir conflictes dels quals en varen ressaltar tres. l'enfrontament sagnant entre els grups gujarati i maharati, que es disputaven el domini de la ciutat de Bombai; el desig de la minoria sikhs de separar-se de l'Estat de Punjab per organitzar un altre Estat Membre amb la seva llengua pròpia i el desig de les tribus nagues, que es varen alçar en guerrilles el 1963 fins que varen aconseguir el reconeixement dels seus drets.
Durant aquesta època fins al 1965, quan s'havia d'implantar l'indi com a única llengua, el govern va fer molts esforços per ajudar l'indi a penetrar en tots els Estats Membres; el 1949 es va reformar el servei de telègrafs, que va passar a ser utilitzat en escriptura devanagari i es varen fer fortes campanyes d'ensenyança del nou idioma oficial, tot i que l'ensenyança universitària va continuar en angles en les 30 universitats del país excepte la de Hayderabat que utilitzava l'indostaní.
El desembre de 1965 havia d'acabar aquella etapa i l'indi havia de ser l'única llengua oficial, però a mesura que s'acostaven a aquella data les diferents llengües varen reaccionar ja que la supressió de l'anglès les col·locava en una situació d'inferioritat davant als habitants de parla índia, que tindrien moltes més facilitats per ingressar a l'administració federal.
Després d'un aplaçament de dos anys, la qüestió es va tornar a plantejar el desembre de 1967, però llavors es varen tornar a produir manifestacions en contra.
Després de greus tensions i la dimissió d'en Currim Chagla, el ministre d'Afers Exteriors i partidari de la cooficialitat de l'anglès, la Cambra Baixa de la Unió va aprovar el 13 de desembre de 1967, per 225 vots contra 75, la prolongació de la cooficialitat de l'anglès fins l'any 1975.
A més d'imposar-se l'idioma indi, es va imposar l'escriptura devanagari i es va adoptar el calendari Saka i es va substituir el sistema mètric anglès pel decimal
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
Una dona ha resultat ferida lleu per inhalació de fum en l'incendi d'un habitatge situat al carrer Portaló número quatre de Llançà (Alt Empordà).
Els Bombers de la Generalitat han rebut l'avís de foc a les 21.49 hores d'aquest dijous a la nit.
L'incendi ha començat al rebedor a causa d'una espelma que ha cremat una taula petita, les cortines i el sostre d'aquesta estança.
Fins al lloc s'hi han desplaçat dues dotacions dels Bombers que han sufocat l'incendi en poc més de deu minuts.
La resta de l'habitatge ha quedat afectat pel fum.
La propietària ha estat traslladada al CAP del municipi per una intoxicació lleu de fum.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cada matí, quan camino per Brooklyn, els homes em volen parar, atrets pel meu cos.
M'agrada que em diguin que soc guapa, però no sé què passarà quan aquesta persona se m'acosti.
A moltes dones els fa por que els homes les assetgin o agredeixin.
A mi també em preocupa el que em pot passar quan els homes descobreixin que soc transgènere.
El 2016 va ser l'any en què van morir més transgèneres: com a mínim en van assassinar 27.
Es veu que viure amb alegria amb un cos com el meu és coquetejar amb el perill i fins i tot la mort.
El cor em va començar a bategar amb força quan vaig veure que se m'acostava.
Vaig procurar evitar tot contacte amb ell.
"Sí, m'he d'afanyar per arribar a la feina", li vaig contestar.
Quan vaig parlar va deixar de mirar-me el cos per fixar-se en la meva veu: "Deixa-ho córrer, maca, ets un tio.
Frustrada i alleujada alhora, vaig sospirar i vaig continuar el meu camí.
Quan ja començava a recuperar la calma, vaig sentir una veu coneguda al meu costat: "La veritat és que em costa creure que no ets una dona.
Vaig fer veure que no el sentia, que el volum de la música era massa alt, que feia tard a la feina.
Per fi vaig arribar a la boca del metro, vaig baixar les escales i vaig veure, alleujada, que hi havia molta gent a l'estació.
Soc una dona negra i transgènere, i estic contenta d'estar viva i agraïda perquè el desig d'un home no m'ha convertit en víctima de la violència, una violència massa freqüent entre les persones negres disconformes amb el gènere assignat.
I, per complicar-ho encara més, vaig pel món amb una etiqueta enganxada a l'esquena: negra, grassa i desviada sexualment.
La gent es pensa que té uns drets sobre el meu cos: els desconeguts que van pel carrer, uns adolescents de Brooklyn que es fan els graciosos, els policies, les dones i els nens al metro, els usuaris d'internet...
Segons l'enquesta que va fer el 2015 el National Center for Transgender Equality, gairebé la meitat dels 28.000 transgèneres entrevistats havien patit agressions sexuals en algun moment de la seva vida, i el 9% havien sigut víctimes d'atacs físics.
Al meu món, el desig i la violència corren paral·lels.
I sempre ho tinc present quan camino pel carrer pensant en les meves coses.
Recordeu el cas de James Dixon, responsable de la mort d'Islan Nettles a Harlem el 2013.
L'any passat, durant el judici, Dixon va confessar que l'havia matat perquè el seu orgull "estava en joc".
Nettles passejava amb uns amics per Harlem quan Dixon la va apallissar.
No sabia que Nettles era transgènere fins que els seus amics, que sí que ho sabien, van començar a riure's d'ell.
La va apallissar fins a matar-la per una pressió externa i pel conflicte d'uns desitjos que no podia conciliar en la seva imaginació.
A molts els fa vergonya que els cossos de gent com jo siguin una font de plaer per a ells, i també tenen por que els altres se n'adonin.
És el que la poeta Claudia Rankine va escriure sobre la violència policial: "Hi ha negres que moren perquè els homes blancs no són capaços de controlar la seva imaginació".
Doncs també hi ha persones negres disconformes amb el gènere assignat que moren perquè algunes persones són incapaces de controlar la seva imaginació.
Dixon va culpar Nettles de la seva mort perquè "l'havia enganyat un transgènere" i els seus amics l'havien humiliat.
Fa poc, anant cap a Manhattan, vaig apagar la música i em vaig fixar en els que m'envoltaven.
Al meu costat seia una mare negra amb el seu fill.
I davant meu hi havia una dona blanca llegint un llibre (que em mirava tot sovint).
Mentrestant, jo em preguntava quines eren les seves preocupacions durant el trajecte diari a la feina.
Per desgràcia, quan les persones com jo són víctimes de la violència pels conflictes de raça, classe, gènere i sexualitat, acostumen a culpar-nos de la nostra pròpia mort.
Alguns de nosaltres vivim i tirem endavant perquè ens desitgen.
Ningú hauria de morir per això.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Es generen automàticament segons els intervals fixats de cada categoria.
Llista de les millors partides de la setmana, d'entre les 1.120 jugades per 777 jugadors.
Llista dels millors handicaps femenins, juvenils, i sèniors.
Llista dels 835 handicaps positius.
Llista dels hole in one de la setmana, i més birdies i pars en una partida.
Llista de les millors partides de la setmana, per fèmines, juvenils, i sèniors.
Llista de les millors partides de la setmana, d'entre les 1.191 jugades per 875 jugadors.
Llista dels 833 handicaps positius. |
El moviment antitransvasament vol que la manifestació del pròxim diumenge a Barcelona serveixi per reforçar la lluita a Europa davant "l'ofensiva del PP"
Tortosa.-Conscients que el debat mediàtic de les últimes setmanes al voltant de les Terres de l'Ebre ha interferit i pot perjudicar el suport extern cap a la seva causa, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) prepara la manifestació del pròxim diumenge a Barcelona amb l'objectiu de reenfocar l'atenció en la lluita contra el Pla Hidrològic de l'Ebre, l'exigu cabal ambiental del riu i la prevista multiplicació de regadius a la conca.
"Un problema de viabilitat territorial" i de "país", ha remarcat el portaveu del moviment social, Manolo Tomàs.
En un moment en el qual el govern espanyol del PP en funcions i les comunitats de regants es rearmen amb una campanya davant les institucions de la UE per defensar el Pla i els regadius, atribuint als opositors motivacions polítiques vinculades a l'independentisme, consideren que la protesta d'aquest 5 de juny ha de servir per reforçar l'estratègia política i jurídica imminent, amb la pròxima publicació de l'informe definitiu del Comitè de Peticions del Parlament Europeu i la presentació d'una queixa davant la Comissió Europea.
La cinquena manifestació que la PDE convoca a Barcelona arriba enmig d'un clima enrarit a les Terres de l'Ebre, on el debat mediàtic sobre la retirada del monument feixista del riu Ebre a Tortosa dels últims dies i setmanes ha acabat eclipsant pràcticament qualsevol altre.
"La imatge que surt de les Terres de l'Ebre ens perjudica", ha admès Tomàs qui, tot i això, considera que l'entitat, respecte ella mateixa, no té aquesta preocupació.
La nostra imatge està i seguirà intacta.
Però estem preocupats que en un moment important per al territori, una situació que podem enfocar amb una estratègia guanyadora, es converteixi en un fracàs o en un carreró sense sortida.
Tot per un problema d'imatge", ha analitzat.
Per tot plegat, ha reclamat canviar el focus d'atenció cap a un "tema important", un problema que pot condicionar el futur del territori com és el cabal ambiental i els regadius.
"Aquest tema el podem guanyar i podria ser que, en el fons, no caiguem tant simpàtics com sembla, però seguirem endavant", ha insistit, tot lamentant que s'hagi "mesclat" la imatge de les Terres de l'Ebre amb la lluita contra el Pla Hidrològic de Conca.
Per a Tomàs, el futur del territori "va lligat al futur del riu i del país" i, en aquest sentit, creu que "separar les Terres de l'Ebre del país és un profund error i una equivocació històrica".L'elecció del moment per a la protesta, segons han insistit des del moviment antintransvasament, va tenir en compte fa uns mesos enrere diversos factors estratègics per reforçar la lluita i jurídica contra el Pla Hidrològic.
Especialment, davant la previsió que el govern espanyol acabés presentant el Pla davant la Comissió Europea a finals d'abril –termini que s'ha posposat a principis de setembre-, però també la recepció de l'informe del Comitè de Peticions del Parlament Europeu que va visitar el delta de l'Ebre el passat mes de febrer i la presentació d'una queixa contra la llei davant de la mateixa Comissió, prevista per a la segona meitat d'aquest mes de juny.
El PP ho relaciona amb la independènciaDe fet, aquest suport al carrer per reforçar amb una "massa social molt important i transversal" els arguments jurídics, tècnics i polítics davant les autoritats comunitàries -"a Brussel·les ens comptaran", ha remarcat Tomàs-, cobra ara especial interès davant l'estratègia oberta pel govern espanyol del PP, juntament amb les comunitats de regants estatals i de l'Ebre, per desplegar a Brussel·les una campanya defensant les bondats del Pla.
No només a partir d'arguments com que la seva aplicació no modificaria els ecosistemes o que els regadius fomentarien una agricultura sostenible.
"Diuen que la lluita de la Plataforma està contaminada pel tema de la independència.
Intenten dir que no és una lluita per la defensa del riu i les Terres de l'Ebre sinó una lluita política dins de l'Estat espanyol.
I això nosaltres ho hem de trencar i ho trencarem estant als carrers de Barcelona", ha assegurat Tomàs.El moviment antitransvasament compta amb el suport d'una setantena d'entitats, entre ecologistes, culturals, cíviques, partits polítics i sindicats.
Segons el portaveu Joan Antoni Panisello, s'estan organitzant una trentena d'autocars per desplaçar els manifestants cap a la capital catalana –de Tortosa i Amposta sortiran diumenge a les vuit del matí i el viatge costarà quinze euros-.
S'ha previst la participació de bandes de música i grups d'animació.
La manifestació arrencarà al migdia a la plaça Universitat: l'obrirà la pancarta "L'Ebre sense cabals és la mort del Delta", darrera de la qual se situaran els activistes del territori com a "punta de llança" de la marxa; seguida d'un altra amb la frase "L'aigua és vida, no mercaderia", amb les organitzacions ambientalistes; i una tercera pancarta per als representants polítics –tots menys el PP i C's- amb la llegenda "Respectem les directives ambientals europees".
El recorregut finalitzarà a la plaça de la Catedral, on s'han previst actuacions musicals, parlaments i la lectura del manifest a càrrec de l'actriu Mercè Martínez.La PDE vol aprofitar que la data coincideix amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient per projectar la seva lluita convertint la protesta de Barcelona en un dels punts neuràlgics de la commemoració a l'Estat espanyol.
Tot i que les principals organitzacions ecologistes estaran presents a la protesta amb les seves pancartes pròpies, moltes mantindran també els actes que tenien programats a diferents punts de Catalunya i de l'Estat per fer visibles altres lluites.
En qualsevol cas, el moviment social ebrenc preveu que activistes de l'Aragó o del País Valencià s'acabin sumant als catalans pels carrers de Barcelona per convertir la jornada en una "festa ebrenca", que permeti "visualitzar la lluita" en clau de país.
Una "demostració de dignitat ebrenca", en paraules del mateix Tomàs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La firma automobilística espanyola Seat ha arribat a un acord amb Connector per a la posada en marxa d'una acceleradora d''startups' especialitzada en el sector de l'automoció i mobilitat, segons ha informat l'empresa en un comunicat.
A través d'aquesta col·laboració, les dues firmes crearan Seat Accelerator by Connector que impulsarà cinc 'startups' en el seu primer programa d'acceleració i les oficines de les quals estaran situades a les instal·lacions de la companyia automobilística a Martorell (Barcelona).
Així, els emprenedors que participin en aquest programa comptaran amb el suport i l'acompanyament de Seat i seguiran la metodologia de Connector.
La firma del grup Volkswagen ha apuntat que el seu objectiu és donar suport a les persones que aportin noves solucions al sector de l'automòbil i la mobilitat.
Per la seva banda, l'acceleradora de 'startups' Connector consolida, a través d'aquesta col·laboració amb Seat, la seva aposta per les aliances amb les grans companyies i també en allò relacionat amb l'impuls de les acceleradores corporatives.
Així, Seat Accelerator by Connector buscarà impulsar projectes el model de negoci dels quals giri al voltant de la indústria automobilística, de mobilitat i logística.
Tots els projectes hauran de tenir l'empresa constituïda, ser escalables i poder-se internacionalitzar.
Davant d'aquesta col·laboració, el president de Seat, Luca de Meo, ha afirmat que aliances com l'assolida amb Connector estan alineades amb la visió de la companyia d'impulsar un ecosistema de mobilitat i d'impulsar la transformació digital de Seat.
El soci fundador de Connector, Carlos Blanco, ha apuntat que aquest acord serveix per consolidar la seva aposta per les acceleradores corporatives i demostra que les empreses s'estan acostant cada vegada més al món digital.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Ajuntament de Sant Cugat ha presentat els pressupostos del 2017, que han reforçat les polítiques de caràcter social, les destinades a millorar l'entorn urbà i la seguretat ciutadana.
El consistori comptarà el pròxim any amb 103,41 milions d'euros de pressupost, un 1,9% més que l'any anterior, dels quals 20,7 estaran destinats a inversions, que com ha remarcat aquest divendres en un comunicat, "consolida la tendència a l'alça registrada els últims anys".
La partida destinada a l'atenció de les persones serà de 18,31 milions d'euros, un augment del 6%, el més alt de la història, amb mesures dedicades a la promoció de l'esport i l'ensenyament, entre d'altres, i el pressupost a les polítiques d'entorn urbà serà de 21,4 milions d'euros.
La partida de 20,7 milions en inversió es destinarà "a millorar els equipaments i serveis" perquè contribueixin al dinamisme econòmic, i entre les principals actuacions hi ha 5,1 milions d'euros a l'àmbit urbà i 3,9 per impulsar nous espais culturals i per a entitats com la remodelació del Teatre La Unió i la nova Biblioteca Central Urbana.
Alhora, tres milions d'euros es destinaran a instal·lacions esportives i 2,3 a la promoció d'habitatges per a la gent més i la línia de la promoció de cases socials.
L'administració local ha detallat que el nivell de deute s'ha situat al 46%, un percentatge que és inferior al 75% que marca la llei i en el primer semestre de 2016 ha pagat les factures als seus proveïdors en un termini mitjà de 34 dies, quan el 2015 va ser de 42 --la Llei de morositat estableix un terme màxim de 60 dies--.
L'aprovació d'aquest pressupost ha estat possible gràcies a l'acord d'estabilitat que el govern municipal --Convergència-- té amb ERC.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'eurodiputada Ska Keller li dóna suport en un míting juntament amb Urtasun (ICV)
El candidat d'EnComúPodem a les eleccions generals, Xavier Domènech, ha assegurat que ells són "els únics capaços de defensar el dret a decidir dels catalans" sobre el tractat transatlàntic de lliure comerç TTIP, i ha defensat rebutjar-lo perquè considera que va contra la sobirania dels pobles.
Domènech ha protagonitzat aquest diumenge a Barcelona un míting sobre el TTIP davant d'unes 350 persones, juntament amb l'eurodiputada verda alemanya Ska Keller i l'eurodiputat ecosocialista Ernest Urtasun (ICV).
El cap de llista ha asseverat que Europa ha de "renéixer de les cendres i la hipocresia actuals", per la qual cosa ha rebutjat el TTIP i ha defensat la sobirania plena i la llibertat dels pobles d'Europa.
"Mentre a Catalunya hi ha forces polítiques que s'omplen la boca parlant del dret a decidir, estan pactant a Europa amb forces com C's" --ha dit referint-se implícitament a CDC--, que segons ell estan contra la sobirania dels ciutadans en donar suport al TTIP.
Domènech ha assegurat que el 20D serà la fi de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría --com va dir Pablo Iglesias fa uns dies--, però també "el principi del final" de l'Europa de la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, i de l'Europa dels mercats.
Ha advertit que deixar Europa en mans dels "ineptes, inhumans" líders europeus actuals és el camí més segur cap a la falta de llibertats i la retallada de drets.
A més, creu que la victòria de Podem servirà de missatge a la UE per dir-los que no hi haurà més retallades ni reformes laborals: "Som la quarta economia de l'euro: seiem-nos i negociem".
L'eurodiputat Ernest Urtasun ha destacat la rellevància del TTIP en el programa electoral d'EnComúPodem, i ha advertit que els objectius de la Cimera de París pel canvi climàtic (COP21) requeriran un "canvi bestial" de les polítiques energètiques i econòmiques a la UE.
També ha afirmat que el TTIP és inviable si es pretenen arribar als objectius del COP21, i que aquest acord comercial és un fracàs del disseny de les polítiques econòmiques de la UE, perquè voler sortir de la recessió mitjançant el comerç internacional és una "fal·làcia".
Urtasun ha assegurat que el compromís d'Espanya amb el TTIP serà determinant per decidir si s'incorporen polítiques com el 'fracking', i ha subratllat que aquest tractat de lliure comerç internacional "és una qüestió de sobirania nacional".
Ska Keller ha donat suport a la candidatura d'EnComúPodem i ha valorat que el TTIP és "una expressió de les polítiques comercials europees fracassades".
Tot i això, l'eurodiputada verda alemanya considera possible generar una política comercial que tingui en compte que només hi ha un planeta, segons ha dit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha trencat al desembre la ratxa baixista dels últims quatre mesos i acaba 2015 pla (0%), a causa d'una menor caiguda dels preus dels carburants i lubricants respecte a 2014, segons l'indicador avançat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) conegut ahir.
Si es confirma la dada el proper 15 de gener serà la primera vegada que l'IPC tanca un any a zero, després que el 2014 acabés per primera vegada en negatiu (-1,0), tots dos fets inèdits en tota la sèrie històrica de l'INE que es remunta a 1961.
D'aquesta manera, al desembre s'ha trencat la ratxa de quatre mesos consecutius en negatiu de l'IPC anual (-0,4 a l'agost, -0,9% al setembre, -0,7% a l'octubre i -0,3% en novembre).
L'IPC va començar l'any amb un descens al gener de l'1,3%, el més pronunciat de 2015, i va ser minorant la caiguda de forma progressiva en els mesos successius fins a pujar al juny el 0,1%, el que va suposar tornar a terreny positiu després de dotze mesos consecutius en negatiu.
La pujada es va repetir al juliol (0,1%), però a partir d'agost va tornar a caure fins a tancar l'any a zero, de manera que en l'últim any i mig l'IPC només ha estat 2 mesos en positiu.
La directora d'anàlisi i assessorament de BNP Paribas Personal Investors, Estefanía Ponte, va assenyalar que l'evolució de l'IPC de desembre era esperada i que es correspon amb el que anirà succeint durant 2016.
En aquest sentit, Ponte va dir que la menor influència de la part de carburants i lubricants es traduirà «en repunts moderats de la inflació», llevat que es produeixi una caiguda molt important dels preus petroli.
En línia amb Ponte, l'analista d'Analistes Financers Internacionals (AFI) Daniel Fonts va atribuir el comportament de l'IPC al desembre al fet que l'actual caiguda del preu del petroli és menys intensa del que va ser en el mateix període de 2014 i va avançar que probablement la inflació subjacent (exclosa l'energia i aliments no elaborats) serà de l'1% o el 1,1%.
De cara a 2016, Fonts va dir que les previsions apunten a una recuperació progressiva dels preus que el 2016 pujaran un 1% de mitjana, després d'incidir que la inflació estarà lluny de l'objectiu del Banc Central Europeu, del 2%.
Per l'analista de Funcas Maria Jesús Fernández, la taxa de l'IPC s'ha quedat per sota del que s'esperava, ja que les previsions apuntaven a una pujada al desembre el 0,2%, el que atribueix a la baixada dels preus energètics.
Fernández va considerar que l'IPC se situarà al gener en positiu en quedar enrere l'«efecte esglaó» produït per la important baixada dels preus dels carburants del gener de 2014 i va advertir que si els preus continuen en nivells actuals es tornarà a terreny negatiu a la primavera. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
El joc d'escapament més gran de Barcelona ja ha demostrat ser una gran èxit a ciutats com Bangkok o Brussel·les.
El joc s'ha adaptat a la ciutat amb temes com la vampira del Raval, Gaudí i, simpàtics, una escola de lladres.
Però si voleu una dosi extra de competició, dos grups poden enfrontar-se entre ells per esbrinar qui coi surt primer de l'habitació. |
Què pesa més, la satisfacció perquè l'equip s'ha classificat per al grup de dalt o l'inconformisme perquè el joc no acaba de ser el que voldria?
Encara no he fet balanç, perquè la temporada no ha acabat.
Sí que és cert, però, que a principi de temporada tenia tres objectius.
El primer era no jugar en el grup de baix, perquè de dotze equips en baixen sis i això és un mal viure, crec que aquest objectiu era el mínim que havíem de tenir i ho fem aconseguit sobradament.
El segon era arribar el més aprop possible al meu ideari de bàsquet i el tercer era intentar que els jugadors, sobretot els joves, creixin i siguin millors a final de temporada del que ho eren al principi.
No és fàcil, perquè conjugar tot això té la seva dificultat, però repeteixo que encara no he fet balanç.
El faré a final de temporada, perquè si els jugadors creixen i milloren també millora el bàsquet que fas.
El que passa que, en general, en l'ambient basquetbolístic i en la societat hi ha massa pressa per guanyar, per sumar victòries i, en canvi, per construir i millorar s'ha de treballar molt més i no és tan ràpid.
Les victòries ja han anat arribant, però pel que fa al bàsquet que Quim Costa vol, hi ha la percepció que no l'hem acabat de veure.
Especialment en atac, l'equip no ha fet un joc fluid en molts partits.
En defensa, sí que la línia ha estat bona i falta fer-ho en atac.
Possiblement, això potser perquè a diferència d'altres equips que des del setembre tenen una sèrie de jugades marcades i juguen sempre A, B i C; mentre que nosaltres vam començar jugant per conceptes i idees que els hi costen més en els jugadors perquè no venen educats en aquesta línia de bàsquet.
Aquesta temporada, encara s'és a temps de millorar el joc?
De mica en mica, hem anat posant alguna jugada més concreta, i espero que amb el temps que queda puguem anar combinant això i anar millorant, els jugadors i el joc de l'equip.
Treballant i entrenant és més fàcil millorar la defensa; i, en canvi, en l'atac hi té més a veure el talent?
L'atac es pot entrenar, però a l'hora d'aplicar determinades idees si falta la tècnica individual és més complicat.
A vegades ens quedem encallats, però no per un tema de talent, sinó per la interpretació de cadascú del bàsquet.
Jo no crec en un joc o un bloqueja, l'altre passa i el tercer tira, sinó que intentem que tothom pugui bloquejar, passar i tirar
A la primera volta van perdre quatre partits seguits.
Allà no va dubtar i li va passar pel cap canviar de manera de jugar?
Primer perquè les quatre derrotes seguides van arribar en un moment que teníem lesions, especialment les dels dos bases, en Nil (Angelats) i en Sergi (Costa) i això ens feia molt difícil jugar.
Recordo que vam perdre clarament a la Roda però en canvi a Villarobledo vam perdre a la pròrroga amb un tir ben tirat que d'haver entrat ens hauria donat la victòria.
Amb el retorn dels dos bases que també va coincidir amb l'entrada a l'equip d'en Jordi (Trias) l'equip va tornar a agafar la línia que venia portant abans quan havia guanyat partits a l'inici de la temporada.
Des de fora es va parlar molt de «l'efecte Trias».
Arriba ell i l'equip guanya partits.
Ell és el jugador més mediàtic i de prestigi que tenim i, per tant, entenc que la lectura ràpida és aquesta.
Evidentment, en Jordi ens va ajudar molt en aquell moment i ens continua ajudant, però van ser una sèrie de factors que van coincidir en el temps.
Nosaltres havíem guanyat quatre partits a principi de temporada i, llavors en un partit a casa, es lesiona en Nil (Angelats) i en un entrenament es lesiona en Sergi (Costa).
En Jordi feia temps que entrenava amb nosaltres i va coincidir que va decidir entrar a l'equip just quan tornava en Nil.
Com es gestiona la seva entrada?
Recordo que, fa anys, va tenir a Huelva un jugador amb les característiques d'en Jordi, en John Williams.
Sabia jugar molt bé, tenia la capacitat per assistir per passar...
I en els dos casos, al principi hi ha el moment de convèncer a la resta de jugadors que la pilota ha de passar per en Jordi que ell els farà millors no és fàcil.
Vam haver de buscar l'equilibri i cada vegada ho estem entenent més; ell rep la pilota, els altres es mouen i aconseguim bàsquets fàcils perquè ell té una bona lectura del joc.
Jordi Trias va començar fent estadístiques brutals i després no ha tingut tant protagonisme pel que fa als números.
Li va bé que ell faci 30 punts i 15 rebots cada partit o prefereix que atregui defenses i doni joc...
Hi ha partits que farà 30 i 15 i d'altres que en farà menys; està clar que cada vegada els equips es tanquen més i les ajudes són més llargues.
Ell, però, té la capacitat per veure que si ell fa 10 punts i els altres companys en fan més, doncs millor per a tots.
A l'equip li falta amenaça en el tir exterior perquè Trias, Berry o Alzamora encara siguin més decisius?
Ja tenim jugadors que poden tirar de tres i, en general, estem tirant de tres, però sí que és cert que no hem tingut encert.
Això no em preocupa, perquè l'encert apareix i desapareix i segur que acabarà apareixent.
El que em preocuparia és que la frustració per la manca d'encert no provoqui que deixem de treballar en defensa.
A l'estiu hi havia moltes expectatives amb Leo Cizmic que, però, no ha acabat d'explotar tot i que té un potencial que sembla prou evident...
El potencial el té, tècnicament és molt bo, però té un dèficit de concentració, d'ambició de jugar fort...
Li costa molt tot el que és fer esforços continuats i de jugar aguantant els contactes.
En aquest moment, també s'ha de tenir en compte que amb l'entrada d'en Jordi ell ha passat a jugar de «3» quan li resultava més còmode jugar de «4».
Estem treballant perquè s'adapti bé a la posició, però no és fàcil.
Déu-n'hi-do amb el físic que tenen la majoria d'equips de la lliga.
Nosaltres no tenim aquest potencial físic que tenen la majoria d'equips amb 3 o 4 interiors que són autèntics animals des del punt de vista físic i també, la majoria, un aler molt gran.
En alguns partits això ens està posant dificultats i ho estem intentant solucionar jugant a bàsquet...
Però la veritat és que tots tenen molts cotonous i jugadors d'envergadura.
Però estem parlant de la tercera lliga de l'estat i molts equips estant plens d'estrangers que tenen molt més físic que talent.
És que això és una lliga professional.
Tothom fitxa el que creu més convenient i la gent ha optatper buscar físic i que el talent ja apareixerà.
Jo no coneixia la lliga i, segurament, si ara tornés a començar sí que buscaria algun jugador amb un perfil més físic dels que tenim.
No passa res, tenim el que tenim i amb això competirem.
Buscarem imposar el bàsquet per sobre del físic.
A la segona fase els equips lluiten per l'ascens.
Pujar a LEB Or ha de ser l'objectiu?
L'objectiu principal és intentar que l'equip jugui el millor possible, intentar millorar el nostre joc per anar més cap a un bàsquet agressiu, dinàmic i ràpid que, fins ara, no hem pogut fer amb la continuïtat que m'agradaria.
Fent això, partit a partit, arribarem a un punt que veurem que haurem de prendre la determinació d'ara sí, som-hi.
Ja tenim la màxima ambició, però no crec que sigui estar obsessionat tot el dia en el pas endavant final.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El punt en comú amb Democràcia i Llibertat reprodueix la part del programa de JxSí sobre l'agenda de la negociació espanyola i el reconeixement internacional
"Aquest és l'últim programa que presentem a unes eleccions espanyoles".
El cap de llista d' ERC el 20-D, Gabriel Rufián, ha resumit així l'esperit del programa que els republicans han presentat aquest dissabte, i que inclou el punt en comú que també estarà en el programa de Democràcia i Llibertat que es presenta demà.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'eclosió de la CUP ha agafat per sorpresa a gran part dels polítics i dels opinadors, molts dels quals han reaccionat amb actituds de menyspreu i desaprovació, fent palès el seu desconeixement i una perspectiva classista i/o partidista de curta volada.
La CUP va néixer als anys 80 per ser el referent de lluita institucional de l'esquerra independentista.
Per tant, no estem parlant de cap bolet.
Fins avui, la seva tasca s'ha centrat en els municipis.
Durant aquests anys, la CUP s'ha esmerçat a treballar des de la base per polititzar les classes populars des de la proximitat, portant la lluita del carrer als plens dels ajuntaments, amb l'objectiu de construir uns Països Catalans lliures, des de les coordenades del socialisme i la radicalitat democràtica.
L'encert d'aquesta estratègia es va visualitzar a les eleccions municipals de 2011, quan la CUP va assolir més de cent càrrecs electes.
Per tant, per què ara la CUP ha decidit presentar-se a les eleccions autonòmiques?
El factor clau que ha empès la CUP a participar en les autonòmiques ha estat la necessitat imperiosa de donar resposta a la conjuntura històrica en la qual ens trobem, marcada per una profunda crisi sistèmica, que es concreta en: 1) el col·lapse de l'autonomisme com a règim polític sorgit de la reforma pactada amb els franquistes, 2) l'emergència social provocada per les polítiques de caire neoliberal aplicades amb l'excusa de la crisi i 3) el segrest de la democràcia en mans dels mercats financers.
El nostre poble n'està fart i no se sent representat.
La indignació social i nacional avança dia rere dia.
La mobilització popular ha desbordat els intents del poder establert de preservar l' status quo mitjançant pactes socials i pactes fiscals.
En aquest context convuls i amb la clara intenció d'ajornar el conflicte latent i tapar els nombrosos casos de corrupció, les classes dominants, liderades per CiU, s'han embolcallat amb l'estelada i han decidit legitimar la seva hegemonia amb la convocatòria d'unes eleccions anticipades.
Tal com es planteja, l'estat propi de CiU és una autèntica ensarronada al servei del bloc de les classes dominants.
Estem davant d'un clar exemple de política lampedusiana, on aparentment tot canvia perquè en el fons les estructures dels poders fàctics es mantinguin intactes.
Simptomàticament, mentre CiU ens parla de crear estructures d'estat, a Madrid han votat una reforma laboral que envaeix competències i ens aboca a la misèria, i també han votat una llei d'estabilitat pressupostària que és la causant de l'asfíxia financera dels ajuntaments i de la pròpia Generalitat.
En paral·lel, el govern de CiU -amb l'aquiescència de tot l'arc parlamentari català- ha aplicat a cops de porra i sense pietat els dictats de la Troica (UE, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) i, mentrestant, s'ha escudat en la retòrica de l'espoli fiscal per justificar les retallades.
Després d'un intens cicle de mobilitzacions contra les retallades i contra la reforma laboral, va venir l'èxit de la manifestació independentista de l'11 de setembre; en aquest nou context, la CUP va arribar a la conclusió que calia articular de forma urgent un pol d'esquerres alternatiu, al carrer i al Parlament, amb un programa de ruptura democràtica per als Països Catalans.
Es va accelerar el debat intern i es van convocar assemblees obertes arreu del territori.
En poques setmanes es van sumar complicitats i sensibilitats diverses del sindicalisme alternatiu, del moviment veïnal, del feminisme i l'ecologisme que es van materialitzar en la CUP- Alternativa d'Esquerres.
La CUP no aspira a fer de crossa de ningú: ni volem governar ni volem convèncer CiU de les bondats de la independència.
Creiem en la unitat des de la base i sabem que els canvis reals es guanyen a peu de carrer; per això, la CUP es presenta al Parlament amb un programa pensat per reforçar els moviments socials, per fer lluita ideològica i combatre l'hegemonia neoliberal i el regionalisme subjacent en les reivindicacions d'estat propi que propugna CiU.
No volem representar el Poble, sinó acompanyar-lo i reforçar-lo en la seva lluita contra les retallades i la involució de drets socials, nacionals i democràtics.
No volem engrunes de llibertat: ho volem tot!
Per això, al marge dels resultats electorals, la gent de l'esquerra independentista continuarem treballant incansablement per articular la unitat popular. |
També s'adapten les campanyes de xarxes socials i marketing.
Alguns productes i serveis de la Botiga poden no estar disponibles degut a les mesures d'excepcionalitat decretades per prevenir el contagi del coronavirus.
"Estàvem excavant el Palau de l'Abat i, en retirar la runa de la volta que havia caigut, ens va aparèixer el pot".
L'arqueòloga acabava de trobar un recipient ple fins dalt de monedes d'or i de plata que portaven prop de 500 anys enterrades en el Monestir de Sant Pere de Rodes.
Aquest és un dels misteris que investiga aquest llibre que a més explica les odissees que han viscut elements tan importants del patrimoni cultural català com la Venus neolítica de Gavà, l'Esculapi d'Empúries, el bust de la Dama Flàvia, la portalada del Monestir de Ripoll, la sepultura de dues cares d'Elisenda de Montcada, el retaule de Guimerà, els pous de glaç, el castell de Sant Ferran de Figueres, el quadre La càrrega de Ramon Casas, la central hidroelèctrica de Cabdella, el celler del Pinell de Brai i les estàtues de La República i La Victòria de Franco a la plaça del Cinc d'Oros de Barcelona.
Tots aquests temes que surten ara aplegats en un llibre formen part del programa Odissees, de Televisió de Catalunya, que presenta Enric Calpena, l'autor del pròleg. |
Inici / La Diputació / Ple i òrgans de govern / Les Comissions / Comissions informatives permanents / Turisme / Turisme / Premi Turístic Internacional Pica d'Estats
El Premi Turístic Internacional Pica d'Estats s'ha convertit en tot un referent del periodisme turístic tant d'àmbit nacional com també internacional, amb una dotació global de 38.000 euros.
Inclou vuit categories, que són: premsa escrita, ràdio, televisió, premsa especialitzada en viatges i turisme, reportatge fotogràfic, premsa internacional, mitjans de comunicació locals i Internet.
De convocatòria anual i amb un jurat format per reconeguts professionals del món de la comunicació, aquest certamen ha contribuït, any rere any, a donar a conèixer i promocionar les comarques lleidatanes, així com també els seus atractius turístics, gastronòmics, paisatgístics i naturals dins i fora de les nostres fronteres a través d'una eina tan valuosa com els mitjans de comunicació en els seus diferents suports.
+Informació a la web de AraLleida
Reunió del jurat, 24 gener 2015
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'acte fou moderat per Isidre Soler, ex regidor i actual coordinador d' Entesa per Sabadell (ES), i Pau Comellas, cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a les darreres municipals i participaren portaveus d' Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Moviment Popular de Sabadell (MPS) que integra a diferents col·lectius de l'esquerra independentista.
El col·lectiu ha penjat a la web un ' Manifest ' que té, de moment, unes 250 adhesions.
Els objectius de la plataforma s'articulen en quatre punts:
Els impulsors de la plataforma volem aplegar al major nombre de forces polítiques, associacions i ciutadans per tal de sacsejar la ciutat en la lluita contra la corrupció i per la democratització de la vida pública.
En aquest sentit, Soler indicà que entre els grups de l'oposició s'estan produint moviments d'unitat per tal de portar a la pràctica la moció conjunta presentada pels cincs grups de l'oposició, aprovada per majoria, al ple municipal del passat 4 de desembre que instava a apartar del seus càrrecs executius a tots els imputats.
L'assemblea va acordar preparar la presentació en societat de la plataforma a través d'un acte informatiu el proper dimarts 18 de desembre i convocar una concentració dijous, 20 de desembre, a les 19 hores davant de l'Ajuntament, la vigília del ple extraordinari de Pressupostos.
Així mateix es contempla adoptar mesures d'insubmissió institucional com no participar en actes i reunions on participin els càrrecs imputats.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
El criteri de qualificació de l'assignatura és Avaluació Continuada (AC).
Exercicis obligatoris puntuables: 10 escrits més la correcció.
• La nota mínima per aprovar l'AC és un 6.
L'estudiant que hagi obtingut una nota inferior a 6 a l'AC obtindrà la nota No Aprovat.
Seran "no presentats" els estudiants que no entrin en l'avaluació continuada. |
Durant la presentació de les activitats que oferiran a l'estiu les estacions del grup Ferrocarrils s'ha donat a conèixer l'ampli ventall de propostes que té enguany La Molina.
El complex va iniciar la temporada d'estiu el passat cap de setmana i, fins l'octubre, els seus reposables oferiran un seguit d'activitats per a tots els públics.
L'oferta estrella d'aquest estiu a la Molina és el Bike Park, que compta amb un total de 15 circuits per a tots els nivells, amb gairebé 50 quilòmetres de recorreguts, el que el converteix en el més gran de tota la península Ibèrica.
Els visitants, a més, podran gaudir d'infinites activitats a l'aire lliure, com el Passeig en Telecabina La Molina, que és la via d'accés al Bike Park i la passejada ideal fins a la zona més alta de l'estació: el refugi Niu de l'Àliga.
Supera un desnivell de 700 metres i permet la visió panoràmica de la Cerdanya.
Una altra proposta destacada és el Parc d'Aventura als arbres, que consisteix en diferents circuit per dalt dels arbres amb tirolines i ponts tibetans, aptes per a tots els públics, amb un mínim d'edat de 4 anys.
A més, el complex també disposa de les barques i patinets a l'estany, circuit d'interpretació de fauna salvatge, inflables, segway o ponies.
Amb tot, La Molina vol dinamitzar i fomentar el turisme a Cerdanya durant l'època estival i generar negoci també quan ha acabat la temporada d'esquí.
L'estació obrirà, doncs, cada dia fins al 15 de setembre i després durant els caps de setmana fins al 6 d'octubre. |
Les bandes madrilenyes Betamotion i The Royal Flash; UrbanLights i The Picos Pardos, totes dues de Barcelona, i la gaditana La Conciencia de Grillo han estat les finalistes del IV Concurs Pop Rock Villa de Laredo i actuaran aquest dissabte al parc dels Tres Pescadores.
Per al concert final d'aquest certamen se sumarà com a grup convidat i fora de concurs la banda Menos Lobos, premiada com a millor grup càntabre.
Al concurs s'han presentat 255 bandes de totes les comunitats autònomes, de les quals 18 són de Cantàbria.
En el concert, les cinc bandes finalistes actuaran per espai de 20 minuts cada una i opten a un primer premi de 1.500 euros, a un segon de 600.
A més, hi ha un de 300 euros per a la millor banda càntabra.
Com a activitat paral·lela a la Final del Concurs Pop-Rock Villa de Laredo, del 22 al 24 d'agost es farà una nova edició de la Fira del Disc de la vila en què es posaran a disposició dels visitants més de 50.000 referències.
Els originals abraçaran estils com el jazz, blues, country, rock and roll, folk, i diferents formats com vinils, CD o DVD, així com marxandatge musical, bandes sonores, i altres objectes buscats per col·leccionistes i mitòmans.
La Fira del Disc obrirà els tres dies a les 13.00 hores, i es mantindrà oberta fins a la mitjanit divendres i dissabte, i fins a les 18.00 diumenge.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família presideix la presentació de la cadira exploradora intel·ligent de Nexe Fundació
La vicepresidenta del Govern i titular de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha destacat aquest dissabte que "persones, empreses i entitats aporten valor i canvis positius en favor de la qualitat de vida de les persones amb alguna discapacitat".
Ho ha dit en la presentació de la cadira exploradora intel·ligent, un projecte desenvolupat per Nexe Fundació i que permet que nens i nenes amb greus discapacitats puguin experimentar el moviment amb autonomia i seguretat en entorns interiors controlats.
"La societat catalana ha fet històricament un esforç col·lectiu, capdavanter a l'Estat, en el reconeixement dels drets i l'atenció a les persones amb discapacitat", ha assenyalat Munté.En la seva intervenció, vicepresidenta ha afegit que "el Govern de Catalunya està compromès amb aquest objectiu i comparteix la voluntat de fer-lo possible amb les persones amb discapacitat, les seves famílies i les entitats d'iniciativa social".
Com no pot ser d'una altra manera, la també consellera de Benestar Social i Família ha felicitat l'equip que ha fet possible la iniciativa: professionals de Nexe Fundació, de l'Hospital Sant Joan de Déu, de l'Escola d'educació especial el Virolai de Cornellà i de l'Institut Balmes de Sant Boi, així com familiars de nenes i nens amb discapacitat de Nexe Fundació.
La cadira exploradora intel·ligent ha estat possible també gràcies al suport econòmic de l'empresa DHL.
"Posa en valor el talent, la tenacitat, la creativitat i l'esforç.
És un clar exemple de com persones, empreses i entitats aporten valor i canvis positius en favor de la qualitat de vida de les persones amb alguna discapacitat física", ha remarcat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
FIPPA encarrega als àrbitres catalans treballar sobre les regles de P&P
La FIPPA des de la seva constitució ja va
posar-se a treballar sobre l'elaboració d'unes regles que regissin les seves
En tot aquest temps, diferents comissions han treballat per a
Ara els àrbitres catalans tenen l'encàrrec del president de
la FIPPA, el Sr Mervin Cooney, de revisar tots els comentaris rebuts i
realitzar un document basant-se en la proposta prèvia.
que han fet arribar propostes han estat les d'Austràlia, Xile, Suïssa i
Aquesta és una fase més que permetrà definir a
la FIPPA les regles específiques del P&P per a les seves competicions.
Aquestes regles seran obligatòries a
partir del gener del 2008 per a les competicions internacionals tot i que
s'espera que de mica en mica cada associació/federació les prengui com a model
per a redactar –amb les modificacions que considerin convenients- les seves
L'encàrrec serà supervisat per Martin Whitelaw en
representació de la secretaria de la FIPPA i s'ha escollit aquesta metodologia
de treball ja que organitzar noves reunions entre representants de diferents
Els àrbitres catalans hauran de fer arribar una proposta
a la FIPPA a mitjans de setembre.
Aquest encàrrec és un reconeixement al P&P
català i en especial a la tasca feta fins ara pels àrbitres catalans en tot el
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2015, 4a jornada
Resultats finals i tall fase prèvia del Campionat de Catalunya Absolut by Odyssey FCPP 2017
L'equip del P&P Gualta guanya la 1a divisió del Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2012
Resultats finals 2a prova Rànquing Dobles FCPP 2016 |
O canvia la tendència que porta o la temporada vinent jugarà en la categoria en què jugava la temporada passada.
Abandonar la segona B és difícil.
S'hi poden posar mil matisos, mil excuses i parlar amb mil eufemismes, però la realitat és una: el filial blaugrana encadena set jornades sense guanyar, amb tres derrotes seguides, i té la zona de descens a només 1 punt.
Fa quinze dies el repte era aprofitar els partits contra el cuer i contra la Cultural, que marca la zona de descens, per fer un canvi i obrir un forat definitiu respecte del perill.
I amb un bagatge de 0 punts de 6 tot ha fet figa.
Més enllà dels resultats, a can Barça preocupen les sensacions.
Si en els últims partits l'equip havia ensopegat tot i haver disposat de bons minuts i trams llargs de control i domini, ahir la imatge va ser molt més pobra.
A la falta de definició habitual en les últimes setmanes, s'hi va sumar també la falta de criteri.
L'equip va rebre un gol molt matiner d'Emi Buendía i després va atacar amb coratge però sense un pla definit.
Tot això, jugant amb superioritat numèrica tota la segona part.
Ni per aquesta via els de Gerard van ser capaços de fer mal a la Cultural, que s'assegura el goal-average particular amb els blaugrana.
Les coses no haurien pogut començar pitjor per als interessos del Barça B. En el minut 5, en una acció de perill relatiu, Ortolà es va quedar a mitja sortida, i Emi Buendía, lliure de la marca de Cucurella, va aprofitar una assistència de Mario Ortiz des del seu camp per superar el porter per alt tocant subtilment la pilota.
La Cultural era conscient de fins a quin punt era important la victòria i, amb el 0-1, va fer-ho fàcil: es va tancar al darrere i va evitar fissures.
A la solidesa que van mostrar els lleonesos s'hi va sumar la falta d'idees en atac del filial blaugrana, que va fer que les ocasions escassegessin.
Només David Costas i Aleñá ho van intentar, però un defensa va treure la rematada del central i el xut del mig maresmenc va marxar desviat.
La millor oportunitat va ser una pilota que Iván González gairebé s'introdueix a la seva pròpia porteria.
La notícia més positiva, amb tot, va ser la rigorosa expulsió del visitant Martínez en el minut 39.
El Barça B jugaria tota la segona part amb un home més.
Després de la represa, la tendència del partit es va accentuar.
Cada equip tenia una tasca encomanada, i qui la va fer millor va ser el bloc visitant.
El filial blaugrana, fruit de les urgències i l'ansietat, ho va intentar amb xuts que va salvar Palatsí.
El porter visitant va frustrar les rematades d'Abel Ruiz, Palencia –per partida doble– i Carles Aleñá.
De res no va servir l'entrada al camp de Riqui Puig i Ballou intentant reactivar l'equip.
No hi va haver reacció, i el Barça B va lamentar una altra desfeta.
Les alarmes ja sonen amb força.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Avui hem rebut la trista notícia de la mort del nostre company i amic Jordi Catalayud, mentre col·laborava en un esdeveniment en què participaven els Castellers de Gavà.
Jordi Catalayud va néixer a Cornellà de Llobregat, l'any 1964.
Des de molt jove va estar vinculat a diferents associacions: Esplai Mowgli, Grup ecologista de Cornellà i el Moviment d'esplais del Baix Llobregat.
Va estudiar empresarials a la Universitat de Barcelona.
L'any 1988 va venir a viure a Gavà, on portava una petita empresa familiar i on va obrir un establiment comercial.
A Gavà va ser president de l'AMPA del CEIP L'Eramprunyà (2007-2013) i l'any 2004 es va fer militant d'ERC.
L'any 2011 va ser escollit regidor i va formar part del consistori de Gavà durant tot el mandat 2011-2015.
L'any 2015 va entrar a formar part de la colla dels Castellers de Gavà, i es va integrar a la plataforma 22 solidari, que impulsava un projecte de menús socials per als més desafavorits.
Des d'Esquerra Baix Llobregat i l'Hospitalet volem transmetre a la seva família, amistats i companys i companyes de Gavà el nostre més sentit condol.
Esquerra Republicana, a través del Grup Parlamentari al Senat ha portat una moció per demanar al govern espanyol que l'exèrcit necessiti autorització dels municipis per realitzar pràctiques militars en qualsevol espai públic.
Des del Grup Parlamentari d'Esquerra s'ha defensat que aquestes pràctiques sovint es fan sense coneixement dels municipis per on passen i és en aquest sentit que han defensat que siguin els municipis qui indiquin si és adient o no fer-les al seu municipi.
El president comarcal d'Esquerra Baix Llobregat i l'Hospitalet, Jordi Albert, ha manifestat que "aquesta és una demanda històrica dels municipis de la comarca, Sant Just Desvern, Sant Feliu, El Papiol, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei".
També ha recordat que "l'exèrcit no és benvingut a casa nostra, ja que és l'antítesi dels valors de foment de la cultura de la pau".
Des d'Esquerra s'ha remarcat que es tracta d'una qüestió que va més enllà de la utilització per a aquestes pràctiques d'un espai natural, ja que el nostre objectiu és fomentar una cultura de la pau, renunciant a intervencions militars i escollint viure lluny d'aquestes pràctiques.
Aquestes pràctiques ja han sigut rebutjades tant per uns quants Ajuntaments, la Diputació de Barcelona o el propi Consorci del Parc de Collserola.
La moció ha sigut finalment rebutjada amb els vots del Partit Popular, Partit Socialista i Ciutadans.
La mutilació genital femenina és una pràctica brutal i cruel que pateixen avui encara milers de nenes al món.
Atempta contra els drets humans fonamentals de les dones i nenes i a més comporta enormes riscos per a la seva salut.Els organismes internacionals declaren que és una violació dels drets humans, però tot i això no s'ha aconseguit posar fre a aquests actes de violència masclisa contra les nenes i dones.
Es calcula que al món 200 milions de nenes i dones són víctimes de la mutilació genital, i que cada any 3 milions de nenes en són noves víctimes.
La mutilació no sols implica un risc en el moment que es produeix, sinó que repercuteix al llarg de la vida de les dones que l'han patit, amb la seva salut i amb la seva sexualitat.
Organitzacions internacionals s'han marcat el 2027 com a any per establir un pont entre Àfrica i la resta de països del món per accelerar la eradicació de la mutilació genital femenina.
De fet han creat un programa que es centra en 17 països africants amb major risc, i també d'altres regions, per conscienciar famílies i comunitats que permetin posar fi a aquesta pràctica.
A Catalunya ja fa anys que es disposa d'un protocol per permet detectar casos de risc i evitar-los.
Des d'Esquerra Baix Llobregat i l'Hospitalet volem donar tot el nostre suport als diferents agents que intervenen, i posar de relleu la seva gran tasca per prevenir aquestes agressions en nenes catalanes.
També ens volem sumar a les campanyes de consciènciació internacionals i demanem als governs i a les insitiucions internacionals que posin a les seves agendes la erradicació de la mutilació genital femenina, una pràctica contra els drets humans que hem d'eradicar.
Esquerra Baix Llobregat i l'Hospitalet no té res a celebrar avui 6 de desembre i per aquest motiu ha demanat a totes les seccions locals i càrrecs electes de la comarca que treballin, com la resta de l'any.
Així, els ajuntaments on governem romandràn oberts amb atenció a la ciutadania per part de les regidories, com són els casos de Collbató, Corbera, Castelldefels i Sant Vicenç dels Horts.
També seguiran l'activitat habitual la resta de regidors i regidores a l'oposició, realitzant trobades amb associacions, veïns i veïnes, i qualsevol col·lectiu que així ho demani.
A la tarda es realitzarà una reunió de coordinació amb els càrrecs electes, i també es reunirà la permanent comarcal.
La seu comarcal, així com diverses seus locals, romandràn obertes en el seu horari habitual.
Avui 25 de novembre, dia contra la violència envers les dones, volem parlar d'una de les formes de violència masclista que estan més en el punt de mira: les violències sexuals.
Darrerament, s'ha fet evident amb més intensitat l'existència de violències sexuals als espais d'oci però malauradament encara continuen essent presents també en els àmbits simbòlic, de la parella, familiar, laboral i comunitari a través de diferents manifestacions.
A dia d'avui estem immersos en una cultura heteropatriarcal que acaba en una idea de masculinitat molt concreta i acceptada majoritàriament, que es tradueix en hegemonia de la dominació, i és aquí on ens cal incidir i reescriure la masculinitat, la deconstrucció del concepte de relacions home i dona des de la llibertat i igualtat.
Les dones i els homes d'Esquerra Republicana de Catalunya i de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya denunciem amb motiu del 25 de novembre, dia internacional per a l'eradicació de la violència masclista, que les violències sexuals són una forma de violència masclista i que suposen una greu vulneració dels drets de les dones i un impediment perquè les dones puguem assolir la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat.
Les violències sexuals, com la resta de manifestacions de la violència masclista, són una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho, en el marc d'unes relacions de poder desiguals entre dones i homes.
Les violències sexuals en les seves diferents manifestacions són presents a diferents espais i àmbits de la vida de les dones, en l'àmbit social i en l'àmbit de la parella, però també a l'àmbit laboral i simbòlic.
Les dades demostren que es tracta d'un problema encara àmpliament present i estès.
Concretament, l'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) va concloure que l'any passat a Europa gairebé 4 milions de dones van ser violades.
Les dades també demostren que el 80% dels autors de les agressions sexuals formen part de l'entorn de la víctima (parelles, exparelles, familiars o amistats).
Sovint la informació i difusió entorn el maltractament de la dona, no s'aborda de forma adient.
D'acord amb el Codi Penal vigent, es recullen totes les tipologies de maltractaments i els corresponents agreujants en matèria de gènere (art. 153 i 173) i en paral·lel hi ha una consciència social i sensibilitats creixents, a cop de veure drames familiars en un degoteig imparable, que ens colpeixen i remouen la consciència; és el cas de la violència envers la dona tant física com psicològica.
Emperò n'hi ha un altre tipus, molt més subtil que es podria anomenar la violència silenciosa, que s'associa a la precarietat econòmica que pateixen moltes dones dins el nucli familiar i que limita o anul·la de forma dramàtica la llibertat d'acció i d'elecció; això atempta clarament a la dignitat i integritat de les persones.
Aquesta situació arriba al seu límit, a l'extrem de vulnerabilitat, en aquell col·lectiu de dones que ja han passat la barrera dels 50 anys i, que davant d'una ruptura del "nucli familiar tradicional", es troben sense recursos i possibilitats de reincorporar-se al mercat laboral, que, en els millors dels casos havien deixat per tenir cura dels fills i facilitar la promoció laboral de la parella.
Si a totes aquestes circumstàncies s'hi afegeix la greu crisi econòmica de la darrera dècada, ens trobem amb un percentatge significatiu de dones que no podran tornar a obtenir rendiments generats pel treball, que són massa grans, en fills encara al càrrec, i amb una formació i experiències laborals que han quedat obsoletes pel pas del temps...dones que s'han tornat invisibles.
Les possibles compensacions econòmiques previstes en aquestes situacions són insuficients i no faciliten en cap cas el trànsit cap a l'autonomia personal.
Estem parlant doncs d'un col·lectiu que per raó de gènere i edat es troba en precari fins i tot del sistema de cobertures socials.
Cal promoure canvis legislatius que s'adaptin a aquestes realitats i alhora reforçar l'educació en els valors i la igualtat des de les escoles i instituts del nostre país si realment volem aconseguir que les dones, tinguem l'edat que tinguem siguem ciutadanes amb plena igualtat de drets i deure dins la societat del segle XXI.
A l'Abril, Esquerra Republicana es va comprometre a demanar a Madrid i Europa rebaixar l'IVA dels productes d'higiene femenina i bolquers per a infants i adults.
Complint amb aquests compromisos, el passat 25 d'Octubre, la iniciativa d'Esquerra al Congrés dels Diputats d'aplicar l'IVA superreduït del 4%, va ser aprovada a la Comissió d'Igualtat amb 19 vots favorables i 14 en contra.
Tots els grups van votar a favor a excepció del Partit Popular que, com de costum, s'hi va oposar.
A Europa, l'eurodiputat d'Esquerra Josep M. Terricabras, conjuntament amb altres eurodiputats del grupVerds-ALE, ja ha presentat iniciatives en aquest mateix sentit.
El passat juny, l'eurodiputat va entrar una pregunta parlamentaria per saber quina serà la posició de la Comissió Europea a la futura reforma de la Directiva que regula aquest impost.
Ara, impulsa una campanya per forçar el posicionament del Parlament Europeu davant la reducció de l'IVA d'aquests productes i pressionar a la Comissió Europea per donar via lliure als Estats a aplicar un baix nivell impositiu; de 10% a 4%, en el cas de les compreses, tampons i copes menstrual i del 21% al 4%, en el cas delsbolquers.
Al món local també ens hem compromès amb aquesta iniciativa i per això, a municipis de la comarca com El Papiol, Sant Boi de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, i Cervelló s'han transaccionat mocions presentades per Esquerra.
Celebrem aquestes accions i lluitarem perquè tiri endavant.
Els productes de primera necessitat han d'ésser considerats com el què són i molt més quan, més de la meitat de la població, els necessitem en diferents etapes de la nostra vida.
Montserrat Mancera Secretària de les Dones Esquerra Baix Llobregat i l'Hospitalet
El grup Junts pel Sí ha presentat una proposta de resolució que demana el soterrament de les vies del tren al seu pas per Sant Feliu de Llobregat.
El text, que ha rebut el suport de la cambra en el marc de la comissió de Territori, demana al Govern de l'Estat la inclusió urgent de les partides pressupostàries necessàries per iniciar l'execució del projecte, així com que aquesta qüestió s'inclogui en les negociacions bilaterals de les inversions ferroviàries de l'Estat a Catalunya.
Aquest soterrament suposaria una millora en el transport públic de la ciutat "ja que facilitaria una millora de freqüència de pas que sense el soterrament no es pot fer i també permetria que seguissin les obres del Trambaix que ha d'arribar fins a Pallejà".
Jordi Albert, president comarcal d'Esquerra, ha recordat que aquesta és una demanda històrica del territori.
Un territori amb una altra densitat de població com el nostre, cal que la mobilitat diària de la seva població sigui segura i es àgil.
Esquerra Baix Llobregat i L'Hospitalet s'ha manifestat a favor de la millora de les infraestructures territorials així com del soterrament les vies al seu pas per Sant Feliu i l'Hospitalet de Llobregat que millorarien la seguretat de la ciutadania.
ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet defensa la preservació total de Cal Trabal i la seva incorporació al Parc Agrari del Baix Llobregat.
Esquerra Baix Llobregat i l'Hospitalet dóna ple suport a Esquerra L'Hospitalet, que avui ha registrat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya les seves al·legacions al PDU Granvia- Llobregat.
Des d'ERC ja es va manifestar que les propostes del nou PDU, presentat el juliol, eren insuficients i no responien a les demandes dels republicans.
ERC valora positivament alguns aspectes del PDU, com el soterrament de la Granvia i el pol biomèdic, però no comparteix en absolut la planificació del 'sector 2', tal com ja es va manifestar reiteradament en els darrers anys i en les al·legacions presentades en l'anterior procés d'exposició pública.
Jordi Albert, president d'Esquerra Baix Llobregat i L'Hospitalet, ha manifestat que amb aquestes al·legacions Esquerra busca millorar l'actual PDU preservant un espai natural i patrimonial de l'Hospitalet com és el de Cal Trabal.
En aquest sentit, les al·legacions d'ERC proposen suprimir els edificis projectats en el 'sector 2' del projecte del PDU, i substituir-los per un parc urbà que connecti el Parc de Bellvitge amb Cal Trabal i el riu Llobregat.
ERC també demana la incorporació de Cal Trabal al Parc Agrari del Baix Llobregat.
També s'ha reiterat la demanda de la creació d'una taula de diàleg entre les entitats, associacions i administracions per tal de consensuar i millorar el PDU actual.
Una demanda que no ha estat contemplada part del conseller Rull i, especialment, de l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marin, que s'ha negat a constituir una taula de diàleg entre les entitats, associacions i administracions per tal de consensuar i millorar el PDU actual. |
La Unitat Contra l'Exclusió Residencial (Ucer) ha iniciat la tramitació de 268 expedients de pisos buits d'entitats financeres a Barcelona, segons l'informe del primer any de funcionament de la unitat, que es presentarà en el ple municipal d'aquest divendres.
L'Ajuntament també ha demanat per carta als bancs que posin al mercat o cedeixin els pisos buits perquè puguin complir "la seva funció social i s'habitin", i ha dit que, si no ho fan així, iniciaran procediments sancionadors, ha informat aquest dijous en un comunicat.
Quant a la distribució per districtes dels pisos buits, 62 s'han trobat a Nou Barris (23%); 45 a Sant Martí (17%); 44 a Sant Andreu (16%); 38 a l'Eixample (14%); 29 a Sants-Montjuïc (11%); 23 a Ciutat Vella (9%); 11 a Gràcia (4%); nou a Horta-Guinardó (3%); cinc a Sarrià-Sant Gervasi (2%), i dos a Les Corts (1%).
L'Ajuntament també ha destacat que les inspeccions d'habitatges durant el 2016 es van multiplicar per cinc respecte als anys anteriors, i ha dit que preveu que el creixement sigui "molt més elevat" durant el 2017.
L'atur permanent sense causa justificada ha derivat el 2016 a un total de quatre sancions de 315.000 euros cadascuna a grans forquilles d'habitatges, dos d'ells a Nou Barris --propietat del Banc Santander i el BBVA-- i dos més en el districte de Sant Martí --propietat de Sareb--.
La Ucer ha constatat que el 2016 va atendre 1.574 unitats familiars o llars que estaven en procés de pèrdua de la seva residència habitual, i algunes de les famílies van necessitar més d'una intervenció al llarg de l'any, per la qual cosa les actuacions van aconseguir les 2.303 intervencions.
En el 38,38% dels casos atesos per la Ucer es va aconseguir un ajornament, pròrroga o solució temporal; en el 33,87% es va aconseguir una solució definitiva; el 24,14% va aconseguir una "solució pròpia", i en l'1,91% dels casos no s'hi va trobar cap solució.
També ha constatat en el seu informe que la majoria dels afectats són inquilins, i que els casos de famílies amb menors al seu càrrec s'han multiplicat per tres entre el 2014 i el 2016, i que el 63,54% dels processos de desnonament que afecten persones sense títol habilitat s'efectuen a pisos d'entitats financeres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'organització terrorista difon un vídeo on mostra l'entrenament dels milicians belgues suposadament vinculats als atemptats comesos el 13 de novembre a París, que van deixar 130 morts
Un combatents d'Estats Islàmic als afores de Palmira / REUTERS
L' Estat Islàmic ha difós aquest dijous un vídeo a les xarxes socials en què crida els seus seguidors a "proclamar la victòria" i a "estendre la jihad" després dels atemptats de dimarts al metro i a l'aeroport de Brussel·les.
Segons informa Reuters, l'organització terrorista destaca en la gravació que Bèlgica forma part de la "coalició internacional" liderada pels Estats Units que des de l'estiu del 2014 bombardeja les posicions dels milicians a l'Iraq i Síria.
En la gravació, l'Estat Islàmic mostra l' entrenament dels milicians belgues suposadament vinculats als atemptats comesos el 13 de novembre a París, que van deixar 130 morts.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Joan Canadell és el nou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
Tot s'ha celebrat tal com estava previst, encara que amb tensió inicial per la presència d'un notari en representació dels excandidats Carles Tusquets i Ramon Masià que ha entregat en persona el recurs d'alçada a la presidenta de la JEC, Marta Felip, i la consellera Àngels Chacón.
"Deixeu-nos somniar", ha insistit Canadell tot fent un passeig pel passat, present i futur de Catalunya.
No hi ha faltat el famós discurs de Pau Casals, el "fatídic" 1714, els crits d'' A por Ellos ", les crítiques a un Estat espanyol que "va en contra", el potencial econòmic de Catalunya, el dret a l'autodeterminació...
Fins i tot, una "crida al diàleg i a la unitat" entre polítics, empresaris i societat civil.
El Joc de Trons de la Cambra ha viscut avui el seu capítol més històric.
El nou ple de la Cambra de Comerç de Barcelona a la Llotja de Mar. | ACN
El gran matí cameral ha començat amb un requeriment notarial del Bufet Maresca: "Davant les notícies publicades el passat 14 de juny que recollien que la Conselleria d'Empresa i Coneixement no havia rebut el recurs d'alçada, un notari s'ha personat a la Llotja de Mar per informar el secretari de la Cambra i a la consellera d'aquest departament que el passat 13 de juny els corrents 22 electors van interposar un recurs d'alçada contra els acords adoptat per la Junta Electoral Central del procés electoral per a la renovació dels òrgans de govern de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya adoptats durant la seva sessió a data 13 de maig de 2019, en els terminis que consten recollits en l'acte de verificació de resultats."
Però més enllà d'això, tot ha seguit endavant i la presidenta de la Junta Electoral Central ha donat el tret de sortida amb màxima normalitat davant l'atenta mirada dels consellers Àngels Chacón i Damià Calvet, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, o el diputat Ramon Tremosa, entre d'altres.
Han votat un per un i de forma secreta els 54 membres electes del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Però, de nou, el resultat ha estat l'esperat i s'ha constituït la nova cúpula de la Cambra: Canadell (president), Mònica Roca (vicepresidenta primera), Pere Barrios (vicepresident segon), Roser Xalabarder (vicepresidenta tercera) i Jordi Pomarol (tresorer).
Alhora, el comitè executiu també estarà format pels vocals Toni Fitó, Montse Soler, Elisabet Camprubí, Albert Pont, Pau Bestit, Àngel Lázaro i Xavier Sunyer.
Més info: Repetir eleccions o vuit vocalies que podrien canviar la història de la Cambra?
Durant les votacions que han durat aproximadament una hora, hi ha hagut temps per a tot...
Des de canvis de cadira fins a reclamacions i crits de "Visca Catalunya Lliure!".
Tusquets, assegut al costat de l'empresari i rival José Maria Torres per una qüestió d'ordre alfabètic, era un dels protagonistes del dia després d'haver presentat el recurs administratiu del passat divendres davant del TSJC que pretenia anul·lar i deixar en suspens tant els resultats definitius com la constitució del ple.
L'excandidat Carles Tusquets durant les votacions. | VC
A l'hora de votar, el fundador de Trea Capital i president de Banco Mediolanum a Espanya ha donat la mà als consellers Chacón i Calvet i ha estat l'únic que ha fet constar en acte una reclamació: "S'hauria d'haver informat del seu recurs d'alçada i d'altres requeriments abans de la celebració del ple".
Un cop emès el vot, Tusquets ha canviat de lloc i s'ha assegut al costat de Pere Viñolas, conseller delegat de Colonial i membre electe de la seva candidatura.
Més info: El brindis de Valls: "La Cambra no ha estat mai sotmesa a Madrid, la Generalitat o l'Ajuntament"
Qui també ha canviat de cadira ha estat el president sortint Miquel Valls que ha acabat assegut a primera fila al costat de Chacón.
De fet, la consellera ha estat l'única que ha fet una menció especial a Valls pels seus 17 anys al capdavant de la institució i el públic de la Llotja de Mar li ha dedicat un sonor aplaudiment.
Així va ser el brindis de Valls en el seu comiat: "La Cambra no ha estat mai sotmesa a cap interès, ni a Madrid, ni a la Generalitat ni a l'Ajuntament de Barcelona.
El nostre prestigi és que hem sigut independents de la política".
Abans i després de les votacions.
"El nostre principal objectiu és desenvolupar el màxim potencial de l'economia i de les empreses catalanes.
Entenc que els 60 compartim aquest objectiu...
Aquest objectiu esdevindrà quan siguem un Estat, però mentrestant tenim molt a fer", ha començat.
Així doncs, ha detallat els principals punts del programa d' Eines de País, entre els quals destaquen potenciar la petita i mitjana empresa, no deixar la gran empresa al marge, fer de la Cambra "la casa de tots i totes", revisar el model de finançament i el cens electoral al qual li faltaven "centenars i milers d'empreses", posar en marxa un sistema de consultes i un sistema de comissions de treball per projectes, democratitzar la institució, fer-la inclusiva i evitar-ne el presidencialisme, entre d'altres.
Canadell: "Volem desenvolupar el màxim potencial de l'economia i de les empreses catalanes.
Aquest objectiu esdevindrà quan siguem un Estat, però mentrestant tenim molt a fer"
A tall d'exemple, ha fet referència al salari mínim interprofessional, les bones pràctiques empresarials, l'impacte al medi ambient, la igualtat de gènere, l'educació o la formació professional, entre d'altres.
"Qui pot gestionar la Cambra durant els pròxims quatre anys?
Podem treballar amb 31 i prou, però també podem governar amb 40 o més i reforçar la institució", ha reblat Canadell davant Tusquets que no ha aplaudit en cap moment.
La nova cúpula de la Cambra de Barcelona ha sortit escollida per 36 vots a favor i 18 en blanc.
"Tindrem un equip paritari de presidents i de vicepresidents.
Aquesta és la primera victòria d' Eines de País ", ha afegit el nou president que en dos anys serà substituït al capdavant de la institució per l'ara vicepresidenta Mònica Roca.
Canadell ha agraït la "bona tasca" de la conselleria d'Empresa liderada per Chacón i la Junta Electoral Central encapçalada per Felip, però no ha fet cap menció especial cap a Valls.
Joan Canadell durant el ple d'investidura a la Cambra de Comerç de Barcelona. | VC
Després de fer un passeig discursiu per la història econòmica, política i social de Catalunya, el flamant president ha tornat a somniar: "Deixeu-nos somniar que serem un Estat perquè estem convençuts que serà el millor per a l'empresa".
D'aquesta forma, ha apel·lat a la resistència i persistència dels catalans malgrat viure en "un moment polític complicat" i "un Estat que no ens va a favor, sinó en contra".
Amb les dades a la mà, ha defensat que "la inestabilitat política no ha afectat l'economia."
"Sabem que el nostre somni potser no és exactament el vostre.
Però, segur que ho és d'una part important dels vostres empleats, col·laboradors, clients i proveïdors.
Us demanem que el respecteu i que penseu que també pot beneficiar clarament les vostres empreses, i que en tot cas com empresaris hem de respectar la voluntat de la ciutadania i això inclou el dret a l'autodeterminació.
Us emplacem també a forçar l'Estat a respectar la voluntat del poble de Catalunya", ha reivindicat Canadell referint- se a les grans empreses.
Canadell: "Sabem que el nostre somni potser no és exactament el vostre...
Com a empresaris hem de respectar el dret a l'autodeterminació.
Us emplacem a forçar l'Estat a respectar la voluntat del poble de Catalunya"
De les 14 "cadires de plata" només hi ha faltat Magma Disseny, però de les 13 restants sí que hi eren totes: Abertis, Banc Sabadell, Banco Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Deloitte, Indra, Naturgy, PricewaterhouseCoopers, Promotora Kasde, Racc, Damm i Aigües de Barcelona.
"Com a líders empresarials tots sabem que fem política però fer-la en contra de la majoria de la societat no és ètic i té poc recorregut", ha insistit.
"Aquest somni també pot ser vostre", ha reiterat dirigint-se ara als polítics als quals ha demanat "unitat i diàleg".
"Cal que expliqueu per què considereu que cal un Estat i com afectarà la generació actual i les futures generacions de catalans", ha rematat.
El crit de "Visca Catalunya!" no s'ha fet esperar.
I el públic s'hi ha sumat amb un "Lliure!".
Encara un cop més: "Visca Catalunya Lliure!".
Des de la Llotja de Mar on el passat mes de desembre se celebrava el Consell de Ministres.
La consellera Chacón ha aprofitat la seva intervenció per recordar que amb la constitució de les Cambres de Comerç de Catalunya es compleix el primer compromís que va adquirir ara fa tot just un any.
El segon és posar en marxa la nova Llei de Cambres.
"El vot electrònic presencial i remot ha augmentat la transparència, la seguretat i la participació en tots els sentits...
Ha estat un procés impecable tècnic i jurídicament", ha defensat.
Chacón: "Posarem tots els esforços per a la unitat i el diàleg.
A canvi, us demano lleialtat respecte l'economia productiva del nostre país que fa molts anys que tenim i que és la base del nostre benestar social"
Segons Chacón, "hem d'aconseguir que l'empresariat connecti amb la Cambra".
I no ha dubtat doncs a recollir el guant llançat per Canadell: "Teniu la complicitat d'aquesta consellera, creient i practicant de la col·laboració público-privada...
Posarem tots els esforços per a la unitat i el diàleg.
A canvi, us demano lleialtat respecte l'economia productiva del nostre país que fa molts anys que tenim i que és la base del nostre benestar social".
"Era el millor dels temps i el pitjor dels temps, l'edat de la saviesa i també de la bogeria, de l'època de les creences i de la incredulitat, l'era de la llum i les tenebres, la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperació", que escrivia Charles Dickens.
Després de viure el seu particular Joc de Trons, ja és estiu a la Cambra de Comerç de Barcelona. |
Medicina i Ciències de la Salut
La incorporació de la tutoria com a funció docent és un procés bàsic en el marc de l'espai europeu d'educació superior (EEEs) i que suposa un mitjà de qualitat i de suport en el desenvolupament integral de l'estudiant.
L'acció tutorial consistirà en l'acompanyament de l'estudiant per guiar-lo i aconsellar-lo en el seu procés d'aprenentatge, ajudant-lo en la presa de decisions, en la millora del seu rendiment acadèmic, en millorar les seves expectatives i orientar-lo professionalment.
Coordinador del Pla d'Acció Tutorial del Grau de Ciències Biomèdiques, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut:
Departament de Patologia i Terapèutica Experimental.
Departamet de Ciències Fisiològiques.
Departament de Fonaments Clínics.
SAE (Servei d'Atenció a l'Estudiant)
Clínic, Bellvitge i Sant Joan de Déu |
L'antic escorxador, ara reconvertit en espai jove amb diversos projectes per a aquest col·lectiu, ha estat l'emplaçament escollit per acollir el primer festival de cultura urbana en l'àmbit de l'hip-hop de la població.
Desenes de joves d'Olesa i de pobles del costat s'han apropat a aquest equipament per compartir les seves habilitats en disciplines com l' skate, el grafit, el break dance o les batalles de galls de hip-hop.
Al llarg del dia es van poder gaudir de les diverses activitats que oferia al públic aquest festival enfocat al públic jove però obert a públics de totes les edats.
Els més petits van poder introduir-se en aquest món amb els tallers de grafits i skate que es van dur a terme.
A la tarda els més grans van agafar el protagonisme amb un concurs de skate freestyle i una mostra de grafits per part de joves aficionats a aquest art.
Aquest festival va despertar la curiositat de molta gent, no únicament dels joves del poble.
Ivonne Ramos i Gerard Vendrell, visitants vinguts de fora d'Olesa, comentaven que els havia agradat i que el nivell dels participants «és bastant més alt del que ens esperàvem.
Les instal·lacions també estan molt bé.
Anna Agudo, una de les participants, ho valorava així: «Vam iniciar aquest projecte perquè hi ha molta gent a Olesa a qui agrada la cultura urbana, ens vam ajuntar i, amb l'ajuda de la tècnica de Joventut, Eli Pinyol, es va iniciar aquest projecte que esperem repetir cada any».
Per al consistori local, era un repte trobar un ús adient per a aquest equipament tan reclamat i conegut al poble.
I sembla que l'ús festiu i lúdic per part dels joves és l'escollit, la prova és aquesta primera edició de l'X-corxador Fest, per a la dinamitzadora juvenil de l'Ajuntament d' Olesa de Montserrat.
Aurora Toledo, ha estat «un èxit.
Es nota que els joves estan molt implicats, perquè feia temps que tenien moltes ganes de tenir un espai propi.
S'han implicat fortament en l'organització i construcció d'aquest festival».
La festa va acabar de nit amb música en viu.
Diversos cantants de hip-hop van fer batalles musicals per fer gaudir el públic i un dj va posar música de l'àmbit de la cultura urbana fins a l'acabament del festival, que sembla tenir garantida la seva continuïtat en pròxims anys i ha servit d'inici de la nova etapa en l'organització dels espais de joventut al poble, amb canvis d'ubicació i de nomenclatura a les xarxes socials però amb el mateix esperit d'ajuda i suport a les iniciatives de la gent jove d'Olesa que ho vulgui i s'hi vulgui implicar. |
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet és un administració Local amb les funcions i competències establertes en la normativa vigent, és a dir, en el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, per la Llei de Bases de Règim Local 7/1985, modificada per la llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat, i per la normativa sectorial.
Així, el municipi exerceix com a competències pròpies les matèries següents:
a) Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística.
Protecció i gestió del patrimoni històric.
Promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera.
Conservació i rehabilitació de l'edificació.
b) Medi ambient urbà: en particular, parcs i jardins públics, gestió dels residus sòlids urbans i protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica a les zones urbanes.
c) Abastament d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals.
d) Infraestructura viària i altres equipaments de la seva titularitat.
e) Avaluació i informació, de situacions de necessitat social, i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social.
f) Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.
g) Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat.
h) Informació i promoció de l'activitat turística d'interès i àmbit local.
i) Fires, proveïments, mercats, llotges i comerç ambulant.
j) Protecció de la salubritat pública.
k) Cementiris i activitats funeràries.
l) Promoció de l'esport i instal•lacions esportives i d'ocupació del temps lliure.
m) Promoció de la cultura i equipaments culturals.
n) Participar en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria, i cooperar amb les administracions educatives corresponents en l'obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents.
La conservació, manteniment i vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d'educació infantil, d'educació primària o d'educació especial.
o) Promoció en el seu terme municipal de la participació dels ciutadans en l'ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions
Les competències municipals en les matèries enunciades en aquest article s'han de determinar per llei, havent de avaluar la conveniència de la implantació de serveis locals, d'acord amb els principis de descentralització, eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera.
D'acord amb el que estableix la Llei 7/85, les competències del Ple són totes les enumerades en la legislació local.
El règim de funcionament del Ple és el que s'estableix a la Llei 7/85 i al Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, o altres normes d'aplicació preceptiva i en entre elles, les d'aquest Reglament.
L'article 22 de la Llei 7/85 estableix com funcions del Ple:
L'alcalde o alcaldessa és el president o presidenta de la corporació i té, en tot cas, les atribucions següents (art. 21 LBRL i art.53 TRLMRLC):
b) Dirigir el govern i l'administració municipals.
c) Convocar i presidir les sessions del ple, de la comissió de govern i de qualssevol altres òrgans municipals, i decidir els empats amb vot de qualitat.
d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals.
e) Publicar, executar i fer complir els acords municipals.
f) Dictar bans i vetllar perquè es compleixin.
g) El desenvolupament de la gestió econòmica d'acord amb el pressupost municipal aprovat, autoritzar i disposar despeses dins els límits de la seva competència, concertar operacions de crèdit, amb exclusió de les que preveu l'article 158.5 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, sempre que aquelles estiguin previstes en el pressupost i llur import acumulat en cada exercici econòmic no superi el 10% del seus recursos ordinaris, llevat les de tresoreria que li correspondrà quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment no superin el 15% dels ingressos liquidats en l'exercici anterior; reconèixer obligacions en els límits de la seva competència; ordenar pagaments i retre comptes; tot això d'acord amb la Llei
h) Aprovar l'oferta d'ocupació pública d'acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel ple, aprovar les bases de les proves per seleccionar el personal i per als concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques.
i) Exercir la direcció superior de tot el personal de la corporació i acordar el seu nomenament i sancions, inclosa la separació del servei dels funcionaris de la corporació i l'acomiadament del personal laboral, donant compte al ple en aquests dos últims supòsits en la primera sessió que aquell convoqui.
Aquesta atribució s'entén sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 3 de l'article 99 de la Llei reguladora de les bases del règim local.
j) Exercir la direcció superior de la policia municipal, i també nomenar i sancionar els funcionaris que porten armes.
k) Exercir accions judicials i administratives i la defensa de l'ajuntament en les matèries de la seva competència i també quan aquestes hagin estat delegades en un altre òrgan, i, en cas d'urgència, en matèries de la competència del ple.
En aquest últim supòsit s'ha de donar compte al ple en la primera sessió que aquest convoqui per a la seva ratificació.
l) La iniciativa per a proposar al ple la declaració de lesivitat dels actes administratius en matèries que són de la competència de l'alcaldia.
Així mateix, l'alcalde o alcaldessa pot declarar la lesivitat respecte a competències del ple, per raó d'urgència que en faci inviable la convocatòria, i en la primera reunió que tingui n'hi ha de donar compte.
m) Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en el cas de catàstrofe o d'infortunis públics o de greu perill d'aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar-ne compte immediat al ple.
n) Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat o les infraccions de les ordenances municipals, llevat dels casos en què la facultat s'atribueixi a altres òrgans.
o) Les contractacions i les concessions de tot tipus quan llur import no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros; incloses les de caràcter plurianual quan la seva durada no sigui superior a quatre anys, sempre que l'import acumulat de totes les seves anualitats no superi ni el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici, ni la quantia assenyalada.
p) L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost.
q) L'adquisició de béns i drets quan el seu valor no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni els 3.005.060,52 euros, i també l'alienació del patrimoni que no superi el percentatge ni la quantia indicats en els supòsits següents:
La de béns mobles, llevat dels declarats de valor històric o artístic l'alienació dels quals no es trobi prevista en el pressupost.
r) Concedir llicències, llevat que les lleis sectorials atribueixin aquesta facultat expressament al ple o a la comissió de govern.
s) Les aprovacions dels instruments de desenvolupament del planejament general del municipi no expressament atribuïdes al ple, i també l'aprovació dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d'urbanització complementaris.
t) Imposar sancions amb relació a les competències municipals, d'acord amb les lleis i els reglaments de desenvolupament
u) Les altres atribucions que expressament li atribueixen les lleis i les que la legislació assigna al municipi i no atribueix a altres òrgans municipals.
Els/les tinents d'alcalde són òrgans unipersonals de caràcter necessari, els quals són lliurement designats i remoguts per l'alcalde o alcaldessa entre els membres de la Junta de Govern Local.
El nombre de tinents d'alcalde és de lliure elecció per l'alcalde/ssa.
En cas que hi hagi més d'un/a tinent, com a mínim, s'haurà de designar el/la Primer tinent d'alcalde, per tal de garantir la substitució automàtica de l'alcalde/ssa en els casos de vacant, absència, malaltia o qualsevol altre impossibilitat.
La Comissió o Junta de Govern està integrada per l'alcalde i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal dels mateixos, nomenats i separats lliurement per l'alcalde, el qual ha de donar compte al Ple.
23 LBRL i art. 54 TRLMRLC) Correspon a la Comissió de Govern:
a) L'assistència a l'Alcalde en l'exercici de sobre atribuciones.
b) Les atribucions que l'alcalde o altre òrgan municipal li deleguin i les que li atribueixen les lleis.
És l'òrgan permanent d'estudi, d'informe i consulta d'aquells assumptes que hagin de ser sotmesos al Ple o a la Comissió de Govern si actua per delegació d'aquest.
El Ple aprovarà el nombre i components de la Comissió Informativa Permanent.
Aquest òrgan pot desenvolupar les tasques de la Comissió Especial de Compte. |
Els Mossos d'Esquadra investiguen un robatori a casa del jugador del Barça Jordi Alba, segons informa el diari 'El País'.
La policia catalana va rebre l'avís poc abans de les 8 del vespre de dilluns, segons el qual els lladres haurien entrat a la casa unifamiliar del futbolista, a Barcelona.
Els primers indicis apunten que els lladres van accedir pel jardí i van escalar fins a la primera planta del domicili, segons fonts policials.
Per entrar a la vivenda, afegeix la mateixa informació, els lladres van forçar la persiana d'una finestra, van manipular la caixa forta, i van regirar alguns calaixos, segons aquestes mateixes fonts.
Els Mossos desconeixen les pertinences robades.
La família del futbolista es trobava en la planta baixa de la vivenda quan van entrar els lladres.
El vigilant de seguretat que custodia l'immoble, ubicat al barri de la Bonanova, no va veure res, tot i que va sospitar d'un vehicle aparcat que va sortir a tota velocitat. |
El BEI espera per final d'any la publicació d'un informe independent sobre les queixes de la Plataforma del Sènia però Urtasun li reclama "autocrítica"
Brussel·les.-El Banc Europeu d'Inversions considera "prematur" assumir responsabilitats pel finançament, a través de bons, que va fer del fallit projecte del Castor.
En una compareixença al comitè de Control Pressupostari del Parlament Europeu, el representant del BEI ha indicat que esperen l'informe que està elaborant l'organisme independent del banc arran de les queixes de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia, i que es publicarà "a finals d'aquest any".
Des del BEI, han defensat que el projecte Castor estava "en línia amb els procediments i requeriments del moment".
L'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun, ha lamentat que el BEI fes "un anàlisi mal fet" i l'ha instat a fer "autocrítica".
Precisament l'endemà que es fes públic que el comitè de Peticions de l'Eurocambra ha acceptat analitzar el cas del Castor, un altre dels comitès a Brussel·les, el de Control Pressupostari, ha analitzat el finançament del projecte per avaluar si hi va haver un mal ús de fons europeus.
Un representant del BEI ha exposat que el finançament europeu del Castor, de 1.400 milions d'euros, es va fer "com tots els projectes que finança" l'entitat, en "línia amb els procediments i requeriments del moment, i tenint en compte la informació que estava disponible llavors".
Però l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun, que ha intervingut a la reunió, ha considerat que aquestes explicacions són insuficients.
"Ens han dit que en l'anàlisi que van fer del projecte no van trobar cap irregularitat, i que es complien totes les lleis europees i nacionals.
Això vol dir que van fer un anàlisi mal fet, perquè tenim dues sentències judicials que diuen que les avaluacions d'impacte ambiental estaven mal fetes", ha destacat Urtasun en declaracions a l'ACN.
"Han de fer autocrítica", ha remarcat l'ecosocialista.
Des del BEI, s'ha considerat que és "una mica prematur" parlar de "lliçons".
L'entitat bancària s'ha justificat assegurant que espera l'informe de l'organisme independent que tramita les queixes que rep i que es publicarà "a finals d'aquest any".
"Les lliçons que es puguin aprendre, s'aprendran", ha dit el representant de l'entitat d'inversions europea.
L'eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa, ha valorat com una "bona notícia" que la qüestió del Castor hagi arribat tant al comitè de Peticions com al de Control Pressupostari del Parlament Europeu, perquè demostra que hi ha "prou elements" per considerar-ho un "objecte de debat".
Tremosa ha lamentat que el Castor fos "el primer projecte" d'Espanya en entrar en el finançament dels 'project-bonds' del BEI "i no pas el corredor mediterrani".
A més, l'eurodiputat ha lamentat que el govern espanyol hagi "socialitzat les pèrdues" del que ha anomenat "un fiasco".
Segons Tremosa, "el BEI va atendre una petició que li feia el govern espanyol, que li va dir que tot estava en ordre i perfecte".
"El BEI pressuposa la bona fe dels estats membres quan presenten projectes susceptibles de ser cofinançats per Europa", ha remarcat, assenyalant, però, que difícilment la UE actuarà amb fermesa contra el govern espanyol.
"Confio més en la pressió democràtica i ciutadana, i la dels tribunals", ha dit, perquè, segons ell, la CE "no té prou força per imposar multes a Espanya, com s'ha vist pel dèficit" i el BEI tampoc en té per "exigir el retorns d'uns diners a un estat que n'ha fet un mal ús".
Per l'eurodiputat d'ERC, Josep Maria Terricabras, la discussió del cas Castor a Brussel·les és "extraordinàriament positiva".
"Sembla que la plataforma ciutadana en defensa de les Terres del Sènia se n'ha sortit, és una qüestió que ve de lluny", ha recordat, assenyalant que semblava que "tot s'havia esvaït" però que el tema torna a l'agenda europea.
"A vegades la gent pensa que el comitè de Peticions és menor, però no", ha dit, sobre l'entrada a tràmit de la queixa en aquest organisme de l'Eurocambra.
"El sol fet que s'hagi acceptat, que sigui examinada, i que la CE s'hagi de pronunciar i puguem parlar d'aquest ajut absolutament il·legal és una gran victòria", ha destacat.
"És obvi que s'ha d'actuar i protestar", ha reiterat Terricabras, assegurant que el rol del BEI, pagant 1.400 milions d'euros, és trist perquè "els diners van ser cobrats per una empresa que no va produir res, al contrari, va causar un petit desastre ecològic i mediambiental i molèsties a la població".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'article examina les darreres reformes normatives d'incidència en la regulació dels consells consultius autonòmics.
Formalment, es divideix en dues parts.
A la primera, s'analitza la recent supressió dels consells consultius a Madrid i Extremadura així com les reformes recents que han afectat el Consell Consultiu de Galícia i el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya.
Partint d'aquesta base, a la segona part de l'article s'analitzen els arguments jurídics i polítics esgrimits per justificar aquests nous marcs normatius.
Per fer-ho, l'article analitza els límits constitucionals i els debats polítics i acadèmics projectats en el procés de descentralització de la funció consultiva a l'Estat autonòmic.
L'article conclou amb una lectura crítica de les recomanacions de la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques d'incidència en la matèria. |
Finalment, la polèmica sobre la consulta respecte a la independència de Catalunya celebrada a Arenys de Munt i les que s'estan convocant a d'altres localitats catalanes, no va figurar en les propostes de resolucions del debat de política general celebrat al Parlament de Catalunya.
CiU i ERC han deixat l'assumpte al marge de les votacions finals.
Aquesta qüestió, però, ha tingut un considerable protagonisme durant les sessions del debat, i fins i tot va originar que es reflectís una discrepància clara entre Joan Puigcercós i José Montilla.
De fet, aquesta qüestió semblava, a priori, que era un dels eixos fonamentals del debat.
Tanmateix, sembla que en les direccions d'Esquerra Republicana i de Convergència i Unió finalment han pesat més els interessos estrictament de partit que el suport a les eventuals consultes sobre la independència de Catalunya.
Artur Mas ha preferit no incrementar les tensions que aquest assumpte ha creat a CiU entre els sectors més sobiranistes -l'entorn més proper al mateix Mas- i els grups més pragmàtics, amb el suport de Duran i Lleida i Unió.
A més, davant la proximitat de la campanya electoral, vol disputar al PSC l'espai de centre a Catalunya.
De la seva banda, Esquerra ha optat per no tensar més la corda a l'interior del tripartit, que es troba ja molt dividit davant el proper inici de la precampanya electoral catalana.
Puigcercós va atacar el PSC amb aquest assumpte en la seva intervenció principal del debat, però al final va preferir evitar eventuals divisions entre els partits del Govern.
El resultat és que un fet que ha estat un dels eixos dominants de la vida política catalana en les últimes setmanes, i fins i tot en alguns moments del debat de política general, al final ha quedat fora de les resolucions d'aquest.
Després de tant enrenou de l'Artur Mas fent recoltzament a l'autodeterminació ara es tira enrera igual que els d'esquerra no?
Que hi vagin amb compte que tot queda enregistrat i a CiU no tenen bon ambient
millor, que deixin a la societat civil fer, que ells han estat incapaços d'anar endevant amb el pais.
Al menys que calli i deixin d'opinar al respecte.
la veritat es que s'ens en refot tres patades el que fagin o diguin aquests politics poltroners...
Un Estat Català es un moviment social, de gent de mases de gresca i il·luisió i m'atreveixo a dir que imparable...
si ben congelat, idò que fa ERC demanant altres consultes a altres municipis? qui ha fet l ́article? l' executiva de CIU?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
De conformitat amb el que disposen
els articles 44 de la Llei orgànica 11/1983, de 25 d'agost,
de reforma universitària, 29.2.c)
de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma
de la Funció Pública, 5 del Reial decret 898/1985,
de 30 d'abril, sobre règim del professorat universitari,
4.h) i disposició addicional quarta del Reial decret
365/1995, de 10 de març, i 113.2
dels Estatuts d'aquesta universitat, i atès que el senyor
Damià Pons Pons, president de la Comissió de Cultura
i Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca,
exercirà les seves funcions amb dedicació exclusiva
a partir del dia d'avui, declar en situació de serveis
especials el senyor esmentat, professor titular d'universitat
de l'àrea de coneixement de Filologia Catalana, del Departament
de Filologia Catatalana i Lingüística General, amb
efectes també des del dia d'avui.
Us ho comunic perquè en prengueu
coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Vicerector de Professorat, Il·lm.
del Departament de Filologia Catalana i Lingüística |
La monja Teresa Forcades i Vila serà el proper dijous, dia 9 de juny, a la sala d'actes de la FUB-UManresa per oferir una xerrada amb l'enunciat «La revolució de les cures: on és el teu germà?».
Tractarà sobre la cura i l'acompanyament de les persones, eixos de les polítiques per canviar el món.
L'hora d'inici serà a 2/4 de 8 del vespre.
L'acte l'organitza Càritas Arxiprestal de Manresa.
La metgessa, teòloga i monja benedictina catalana Teresa Forcades ha destacat, entre d'altres, per les seves crítiques en el camp de la teologia feminista i de la salut pública davant de la indústria farmacèutica.
És una de les fundadores del Procés Constituent a Catalunya.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Habitat'19 dedicarà una exposició retrospectiva als dissenys de mobiliari de Ramón Esteve...
Competirà a nivell internacional amb aquesta mateixa construcció...
Ramón Esteve rep el premi Land Rover Born per la rehabilitació de Bombes Gens
L'antic complex industrial s'ha convertit en un centre cultural i artístic de primer ordre a València...
València recupera Bombes Gens com a espai social i d'art de la mà de Ramon Esteve
L'arquitecte ontinyentí ha participat en la rehabilitació d'aquest imponent immoble històric...
Ramon Esteve guanya el premi a la millor piscina residencial d'Europa...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Resulta que el fiscal en cap d'Anticorrupció és el titular del 25% de les accions de Duchesse Financial Overseas, una societat domiciliada a Panamà, el paradís fiscal que ja va causar la dimissió del ministre José Manuel Soria.
En un país en què la corrupció preocupa al 42% de la ciutadania i és, després de l'atur, el principal problema dels espanyols, resulta que l'home encarregat de dirigir la lluita contra aquesta plaga social és accionista en un paradís fiscal.
És un escàndol majúscul que sembla l'exagerat guió d'una política tremendista.
¡El cessament o la dimissió ha de ser immediat!
La societat panamenya és una herència del seu pare, mort el 2012, està inactiva, només és propietària d'un xalet de 600 metres a la serra de Madrid i està declarada a Hisenda.
No s'ha liquidat pel fet que els costos són alts i un germà no els podia afrontar.
Els fills poden heretar i Celia Villalobos afirma que els càrrecs públics no estan obligats a ser pobres de solemnitat.
Però, segons tècnics d'Hisenda, el cost de liquidar la societat no és alt i els administradors són coneguts testaferros professionals.
No prejutgem Moix, però la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar, i a l'Espanya del 2017 no hi pot haver cap ombra sobre el cap d'Anticorrupció.
¡Que seguís al càrrec crearia alarma social!
Moix va ser nomenat pel nou fiscal general, José Manuel Maza, i poc després es va saber –per una conversa telefònica gravada per ordre judicial– que era el candidat ideal d' Eduardo Zaplana, l'inefable portaveu de José María Aznar, i Ignacio González, l'antic president de la Comunitat de Madrid que és a la presó acusat de saquejar el Canal de Isabel II.
Encara que només fos per allunyar qualsevol sospita, Moix ja no hauria d'haver sigut nomenat.
I just a l'arribar a la direcció d'Anticorrupció va entrar en conflicte amb els fiscals del cas Lezo (el que va portar González a la presó) per prendre decisions que, segons els fiscals, podien destorbar la investigació.
També va destituir de forma ràpida els acusadors públics del cas del 3%, el de les suposades comissions de CDC.
I amb base a totes aquestes conductes, el Congrés dels Diputats –amb el vot de C's, PSOE i Podem– va reprovar Moix, Maza i Rafael Catalá, el ministre de Justícia.
Moix no pot seguir al càrrec ni un dia més.
Tret que el Govern estigui disposat a fomentar amb la seva tossuderia les sospites que amb les designacions de Maza i Moix es buscava ni més ni menys que protegir el PP dels diversos casos que el persegueixen.
I quan el president del Govern haurà de declarar com a testimoni en una de les causes sobre el possible finançament il·legal del PP.
¡Com més hores segueixi Moix a Anticorrupció, més augmentarà la creença que el Partit Popular està intentant controlar la justícia per no afrontar les seves responsabilitats! |
Ramon Mirabet va oferir divendres el concert inaugural del 12è festival Sons del Món, a la plaça de la basílica de Castelló d'Empúries, que es va omplir per assistir a la presentació del seu darrer disc, Begin again.
Amb el suport d'una bona banda, Mirabet es va mostrar molt comunicatiu i pròxim amb el públic, i va arribar a baixar per cantar algun tema pujat a una cadira, envoltat d'espectadors.
Mirabet va convidar a pujar a l'escenari el cantant empordanès Cesc, amb el qual va cantar la seva cançó Towards the sun.
Ahir a la nit Luz Casal va omplir el mateix recinte, i divendres vinent The Original Wailers oferiran un concert gratuït a la platja d'Empuriabrava.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La Junta de Govern Local ha aprovat el nou concurs públic per construir el Centre Cívic La Guàrdia, a la plaça de la Pau.
El preu del projecte és de 1.377.907,96 euros (IVA inclòs) i les empreses interessades podran fer arribar al consistori els seus projectes en els tretze dies següents d'ençà la publicació d'aquesta oferta.
D'aquesta manera, el procediment d'adjudicació de les obres s'espera que sigui àgil i que els treballs puguin començar el més aviat possible.
Es preveu la construcció de dos edificis (un centre cívic i un equipament esportiu) i l'adaptació de l'espai públic de la plaça de la Pau.
Així, el govern municipal esmena l'anterior licitació del centre cívic, que es va aprovar el 15 de febrer de 2019, però la mesa de contractació va proposar el seu desistiment perquè hi va detectar diversos errors, els quals no podien corregir-se.
D'aquesta manera s'ha refet la licitació amb el vist-i-plau dels serveis jurídics, el departament d'Urbanisme i el l'Interventor municipal, així que el projecte ara sí que tira endavant.
Vols rebre els titulars, l'agenda d'activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu? |
El pregó de Xaro Mariscal i el tradicional pa amb tomàquet a la plaça van encetar ahir la festa major de Vilassar de Dalt, que arriba amb novetats, com el concert de tarda al pati del Museu i la Nit de Grups.
Repeteixen actes emblemàtics com el correfoc, la sindriada, les sardanes i la sardinada amb havaneres per tancar la festa major, i es consoliden activitats recents com el brindis amb els pregoners d'avui, el Brossart i el Rebomaigua, la Cercavila Esbojarrada dels Gegants i el concurs Santa Llúcia Go, recuperat l'any passat.
I per menjar, res millor que dues cites gastronòmiques també recuperades de l'edició passada: el tastet d'estiu i el concurs d'arrossos.
A més, enguany la vila viurà la festa acompanyada dels representants del municipi germà, Joyeuse, per celebrar el trentè aniversari de l'agermanament.
Més informació: www.vilassar.cat
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La candidatura de Puigdemont vol restituir totes les institucions tal i com estaven abans del 155
Per part dels populars entrarà finalment al Parlament Alejandro Fernández
Mundó creu que Junqueras hauria d'assumir la presidència i Turull rebutja obrir aquest escenari perquè "això és començar a entrar en un relat de la rendició"
Vidal Aragonés argumenta que cal que una Catalunya independent tingui «consistència»
El president d'Òmnium demana en una carta des de la presó «no defallir en els grans consensos de país» després del 21-D
El cap de llista de JxCat assegura que el rei Felip VI «s'ha autoexclòs d'una solució futura»
Creu que ha de valorar si "paga la pena" acabar a la presó o pot fer més feina des de fora de Catalunya
El president espanyol diu que «amb qui m'hauria de seure és amb Arrimadas»
El president de la Generalitat s'hauria de triar 10 dies després, però es pot allargar
Ciutadans guanya en vots i escons a costa d ́enfonsar el PP però el bloc unionista queda lluny de la majoria.
La «restitució», sobre la taula
La formació anticapitalista permet la majoria del bloc independentista al Parlament
La BBC, el 'The Guardian' o 'Le Soir' es fixen en la suma d'escons que dona la majoria absoluta a JxCat, ERC i la CUP
Perd 165.400 vots respecte dels comicis del 27 de setembre del 2015 i es queda amb 183.793, amb el 99,75% escrutat
La candidata de Cs ha agraït els més d'1.100.000 vots que ha tingut el partit taronja
La candidata d'ERC clama per la formació «d'un Govern republicà tan ràpid com sigui possible»
El cap de llista de les CUP, Carles Riera, ha celebrat aquest dijous la "majoria republicana" obtinguda en escons pel bloc independentista -JxCAT, ERC i CUP-, malgrat que la seva formació ha vist
Adverteix Inés Arrimadas que l ́alegria per la victòria li durarà "cinc minuts" perquè Cs estarà amb el PP a l ́oposició
La divisió de l'electorat català es veu reflectit en la distribució territorial del vot
jxCat, ERC i CUP superen els 2 milions de suports, 80.000 més que el 2015 i una xifra similar al «sí» de l'1 d'octubre
Recollim en imatges el moment de la votació dels principals caps de llista
Berga, Moià, Olot, la Bisbal, Vic i Solsona són entre les ciutat on menys gent ha exercit el seu dret a vot a la 1 del migdia.
En canvi, puja a l'Hospitalet, Cornellà, el Prat de Llobregat i Tarragona
Les votacions són més lentes que altres vegades
Els vocals i el president i els respectius subtituts han de ser al col·legi a les 8 del matí
Tota la informació sobre els comicis d'on sortirà el nou Parlament de Catalunya. |
L'Equip de Gent Gran Activa ha organitzat per a la setmana del 9 al 13 de desembre diversos actes a les Llars de Gent Gran, amb la finalitat de donar suport a La Marató de TV3.
La campanya "La solidaritat no degenera", té com a objectiu recaptar fons per a l'estudi de les malalties neurodegeneratives, com són l'alzheimer, parkinson, esclerosi múltiple, esclerosi lateral amiotròfica i demències.
En aquest enllaç podeu accedir al cartell amb la programació. |
El Servei d'Informació i Dinamització (Sedi) de la Universitat de València obri l'oficina del campus de Blasco Ibáñez aquest dissabte 16 de juny, en horari de 9 a 14 hores, per tal d'atendre els dubtes del futur estudiantat universitari i les seues famílies al voltant de les PAU, l'accés a la universitat i la preinscripció als estudis de grau.
El Dissabte d'Informació és la darrera acció del Programa Conéixer la Universitat, i consisteix en unes sessions informatives sobre l'accés a la universitat i la preinscripció de la mà de les persones que conformen el Servei.
Les sessions seran a les 9:30, 11 i 12:30 hores, a l'Aulari III, a l'avinguda Menéndez Pelayo de València.
Per assistir-hi no cal inscripció prèvia i les persones participants rebran la Guia de graus de la Universitat de València.
La Universitat considera que aquest és un bon moment per a reforçar la informació i el suport que ofereix a totes les persones interessades en accedir als graus just després de la publicació dels resultats de les proves d'accés el dia 15 de juny.
La preinscripció al districte universitari valencià començà l'11 de juny i el 13 de juliol aquelles persones interessades ja podran saber en quins estudis han estat admeses o en quines llistes d'espera figuren si fóra el cas.
A partir del 16 juliol tindran lloc les assemblees informatives dels graus prèvies a la matrícula (del 17 al 20 de juliol per a l'estudiantat de primer curs de grau). |
El portaveu de CiU al Congrés i secretari general d'UDC, Josep Antoni Duran, ha admès sentir-se "desautorizat" pel fet que els diputats de CDC s'abstinguessin aquest dimarts a la votació sobre la tramitació del pacte antijihadista subscrit per PP i PSOE, una situació que ha titllat de "greu" ja que, segons ha recalcat, el Comitè Executiu Nacional de la federació nacionalista havia acordat donar suport a la discussió de la iniciativa.
En declaracions als passadissos del Congrés, Duran ha admès que es va sentir "desautorizat" i que també hauria de tenir aquest sentiment el portaveu adjunt del grup i diputat de CDC, Pere Macias, qui, ha explicat, "va trucar des de Colòmbia, on és per un treball", per dir-li al portaveu de Justícia de CiU i també convergent, Jordi Jané, que havien de votar que sí.
"És un fet sens dubte greu; mai s'havia desautorizat un portaveu, ja fos de CDC o d'UDC.
És la primera vegada, a mi i a Pere Macias, per tant, ja veurem", ha respost quan se li ha preguntat si això tindrà conseqüències, tot i que també ha deixat clar que no té intenció de sancionar els diputats de CDC.
Preguntat si ha parlat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, que també lidera CDC, ha indicat que "sempre" parla amb ell, però no ha precisat quan va ser l'última conversa, si abans o després d'aquesta votació.
Respecte a si s'ha trencat la federació nacionalista ha replicat: "Preguntin a Convergència que ha votat en contra del que es va votar en el seu moment.
Això sí, abans havia assegurat que no hi havia cap motiu ni excusa que ell conegui, se li ocorri i sigui "legítima" per fer el que s'ha fet.
També ha volgut desmentir les "falses notícies" que s'estan estenent sobre el que va passar aquest dimarts i que ha definit com a "intoxicacions per justificar el que no és justificable".
En concret, ha incidit que, "tot i que s'estigui dient que allà no es va prendre cap decisió", la direcció de CiU sí que la va prendre.
A més, ha volgut deixar clar que ell no havia arribat a cap compromís personal amb el PP: "Això són ganes d'intentar orientar la nostra posició cap a un determinat sentit".
Així, ha assenyalat que el que hi va haver va ser "un acostament tant al Govern espanyol a través del seu portaveu" com al PSOE, a través del seu líder, Pedro Sánchez, per intentar que CiU se sumés a l'acord.
Duran va rebutjar l'oferta i va recriminar a populars i socialistes que, una vegada més, haguessin convidat el seu grup quan ja ho tenien tot cuinat, però també els va dir que no es preocupessin perquè CiU sempre ha estat "davant del terrorisme i mai l'ha utilitzat com una qüestió de partit".
Per aquesta raó, va deixar clar a PP i PSOE que el seu grup donaria suport que es pogués discutir el text, és a dir, que empararia prendre-ho en consideració, fet que no significa que Unió "estigui d'acord o no amb la presó permanent revisable".
Per a Duran, la votació d'aquest dimarts va ser purament procedimental, i "hi pot haver perfectament sintonia entre CDC i UDC" en el vot decisiu sobre el contingut del pacte que tindrà lloc dijous que ve.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La policia holandesa va localitzar tres cossos sense vida i una dona en estat crític en una casa d'un barri residencial de la localitat de Dordrecht, a prop de Rotterdam, després que els veïns avisessin els serveis d'emergència d'un tiroteig a l'interior del domicili.
El que semblava ser un episodi de violència masclista no va ser confirmat per la policia, que a l'hora de tancar aquesta edició no havia fet cap aclariment sobre aquesta circumstància.
La policia va assegurar que una dona greument ferida va ser traslladada a l'hospital i era l'única persona que es trobava amb vida dins de la casa.
Els serveis d'emergència, amb diverses ambulàncies, dos helicòpters i vehicles policials, van acudir al lloc dels fets, que va romandre acordonat fins que finalitzés la investigació.
Segons diversos mitjans de comunicació locals, un oficial de la policia residia a la casa, la qual cosa explica la utilització d'una arma de foc, i s'apunta la possibilitat que es tracti d'un assassinat en l'àmbit familiar, tot i que les autoritats no van confirmar ni els detalls ni l'autor del tiroteig a Dordrecht.
Fonts de la investigació van explicar al diari holandès De Telegraaf que es tracta d'un possible cas de violència masclista: un home amb una arma reglamentària hauria disparat primer contra els seus dos fills, després hauria ferit de gravetat la mare i després s'hauria tret la vida. |
La branca sindical ha mantingut una reunió amb la cònsol major de la capital
Un taxi espera a la parada de l'Estació Nacional d'Autobusos. / T. N.
Amb l'objectiu d'analitzar els problemes que pateix en l'actualitat el col·lectiu de taxistes, la branca de la Unió Sindical d'Andorra ha mantingut una reunió amb la cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol.
Un dels aspectes tractats ha estat el canvi de la parada de la part baixa de l'avinguda Meritxell, que en els darrers dies ha canviat la ubicació del carrer Pau Casals, davant la parada d'autobús, al carrer Josep Rossell Calva.
La problemàtica sorgeix perquè, per poder estacionar-se a la parada, els conductors han d'arribar-hi fent marxa enrere.
Un altre dels temes tractats ha estat l'encaix i la visualització dels taxis a l'Estació Nacional d'Autobusos, ja que a l'estar situats a la part posterior, els turistes que arriben al país a través de les línies regulars d'autobusos no poden veure si hi ha cotxes disponibles o no i opten per fer ús d'altres transports.
Un problema que pot agreujar-se amb la nova parada de les línies nacionals, ja que des del col·lectiu creuen que els pot fer minvar el nombre de possibles clients.
Segons han transmet a través d'un comunicat, la branca del taxi creu que "és un primer pas en pro d'aconseguir que esdevingui un servei públic de qualitat" i agraeixen la "predisposició i l'entesa" de Marsol, "receptiva i comprensiva amb el col·lectiu".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Abans-d'ahir vaig veure passar per davant del despatx quatre noies amb barrets mexicans.
Aquesta gent que ens ve a veure, saben on són?
La qüestió és que cada estiu apareixen els detractors i els defensors del turisme a dir la seva.
Jo em considero dels primers, i no sé com fan els números els segons quan diuen que ens dóna, en plural, tants ingressos.
Per a la majoria és més aviat una pèrdua brutal de la qualitat dels espais públics, una degradació imparable de l'ús de l'idioma en la restauració, una transformació de les activitats econòmiques de la ciutat cap a serveis que no ens aporten res de nou als qui hi vivim, i un llarguíssim etcètera on també hi hauria el diner negre, l'economia submergida i tot d'il·legalitats.
Entre el totxo i el turisme, no sé què és pitjor.
En tots dos casos, estem ajornant la necessitat imperiosa de dedicar-nos a alguna cosa més que vendre'ns el país a trossos.
Abans, amb els turistes dels pobles de la costa, venia una mica de llibertat.
Amb els turistes va venir el je t'aime i els Beatles.
Els podíem veure fer l'amor perquè deixaven les persianes apujades.
I les noies estrangeres, molt més avançades, ens ensenyaven a fer petons amb llengua.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Parròquia de Sant Pere d'Octavià de Sant Cugat ha elaborat un protocol d'actuació per intentar evitar la propagació del coronavirus i, al mateix temps, mantenir l'activitat religiosa.
Entre les principals mesures, hi ha la reducció de l'aforament de les misses i la suspensió de la cataquesi per infants i adolescents.
Les misses es faran per un màxim de 250 persones, un terç de la capacitat total de l'església.
Per tal de garantir aquesta mesura, sobretot de cara als dies de més concurrència a l'església, s'augmenten les misses del diumenge.
Per aquest motiu, es faran dues misses avançades el dissabte (a les 19h i a les 20h) i s'amplia la oferta de celebracions per al diumenge (a les 9h, les 10h, les 11h, en castellà; a les 12h, les 13.15, les 19h, en castellà; i a les 20.30h).
Des de fa uns dies ja no hi ha aigua beneïda a les piques i durant les celebracions s'omet el gest de donar la pau, es recomana prendre la comunió a la mà i venerar les imatges sense tocar-les ni besar-les.
Els mossèns i les persones que distribueixen les comunió es renten les mans amb líquid desinfectanti.
I per garantir una major amplitut dels assistents a les misses, les celebracions diàries es fan a la nau central.
A més, s'han suspès temporalment les activitats de la catequesi d'infants i adolescents així com les trobades Compass dels dissabtes.
També s'han suprimit les catequesis per infants que es fan durant les misses dels diumenges.
Sant Cugat està notant de manera important l'impacte del coronavirus.
Durant l'11 de març es van notificar dos casos positius a la ciutat: un alumne d'Esade, que ha suspès la classes; i un pare de l'Avenç, que ha quedat confinat amb la seva família.
Més info: Una família de l'Avenç confinada per coronavirus
També el sector empresarial i hoteler ho estan patint.
A més, a Sant Cugat s'han suspès tots els actes amb més de mil persones i, entre altres, s'ha cancel·lat el mercadet dels dijous i la programació del Teatre-Auditori pel cap de setmana.
Més info: Les empreses de Sant Cugat, "molt preocupades" per l'impacte del coronavirus
Els supermercats també han notat l'efecte del coronavirus i ja s'han vist prestatges buits, tot i que les cadenes han garantit l' abastiment d'aliments.
Més info: Els supermercats santcugatencs noten l'efecte del coronavirus |
Àlex Rigola és un home de negre que escup veritats com catedrals. / XAVIER BERTRAL
T'agrada tant el negre com la nit?
Abans sí, ara ja no: em sembla que ja l'he gastat tota, la nit.
Què té el dia que no té la nit?
La nit és totalment artificial: una autèntica ficció.
Clar i contundent: i per ficcions, l'Àlex Rigola ja té el teatre.
Viu per treballar i, com que no para, corre el risc que el fotin fora de casa.
L'Àlex és de la classe de nois que ha triat una feina que és una opció de vida: Sabies que volies ser això que ets?
Primer volia ser paleta, després astronauta i finalment informàtic.
Que no tenia voluntat de deixar-m'hi la pell.
Sóc competitiu amb mi i amb els altres.
No crec que perquè a un li vagi malament, a tu t'ha d'anar millor.
L'Àlex és un paio íntegre que escup veritats com catedrals a la cara i al teatre.
Hi ha molts cops de colze a la professió?
N'hi ha, però són enganxades innocents.
Hi ha gent dolenta, però són pocs.
És més aviat per la passió que la gent s'escalfa ràpid.
I de la tensió: un actor firma contractes de tres mesos, cosa que vol dir que cada trimestre està exposat a l'atur.
És per això que tu vas deixar de ser actor i et vas convertir en director?
Ho vaig deixar perquè vaig veure a temps que era un dels pitjors actors d'Europa.
L'Àlex fa silencis llargs i, quan riu, ho fa fort.
Diuen que quan vaig néixer em van amputar la mà dreta i la mà esquerra.
Que no tinc cap mena de control: dic les coses molt directes i sóc molt exigent.
No m'agrada que sentenciïn en lloc d'opinar.
Però que parlin de mi encara que sigui malament?
No és que el miri, és que el porto.
Una persona està feta de la seva història.
T'has de comunicar amb l'espectador d'ara, no amb el de fa cinc anys ni amb el que hi haurà d'aquí cinc anys.
El teatre, perversament eteri: Fantàstic o terrible?
Però treballar mig any amb una cosa que només es veurà tres dies, és una putada no?
L'avantatge és que si no és bo, aviat haurà passat.
T'has aixecat mai tu d'una obra i has marxat?
I aquí ho hauríem d'aprendre a fer: som massa respectuosos.
L'Àlex Rigola, ara, té menys cabell però més idees, i després de dirigir el Teatre Lliure de Barcelona durant vuit anys, aquesta temporada plega.
Et sents més lliure ara que ho deixes?
I tu com ets, lliure i què més?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Beca per a la realització de pràctiques professionals en la Direcció General de Finançament i Fons Europeus.
Convocar, en règim de concurrència competitiva, la concessió d'una beca per a completar la formació de llicenciats per mitjà de la realització de pràctiques professionals en relació amb la participació en projectes europeus amb especial èmfasi en tasques d'informació i difusió de les convocatòries de programes europeus i tasques relacionades amb els programes operatius de la CV.
Poden optar a l'obtenció de la beca objecte d'aquesta convocatòria els que reunisquen els requisits en finalitzar el termini de presentació de sol·licituds.
a) Tindre la nacionalitat espanyola o la condició de nacional d'un estat membre de la Unió Europea.
Les persones aspirants que no posseïsquen la nacionalitat espanyola han d'acreditar coneixements suficients en alguna de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, aspecte que es verificarà, si és el cas, durant el procés de selecció.
c) Estar en possessió d'alguna de les titulacions indicades a continuació, expedida o homologada per les autoritats espanyoles corresponents.
El termini màxim transcorregut des de la seua finalització és de cinc anys:
- Llicenciatura o grau en Econòmiques
- Llicenciatura o grau en Administració i Direcció d'Empresa
- Llicenciatura o grau en Ciències Polítiques
d) No haver gaudit de beques de pràctiques professionals en la Generalitat per un període igual o superior a 36 mesos.
e) No trobar-se en cap dels supòsits de prohibició per a obtindre la condició de persona beneficiària, establits en l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, la qual cosa s'ha d'acreditar per mitjà de la declaració responsable inclosa en el model de sol·licitud, accessible en la seu electrònica de la Generalitat https://seu.gva.es.
f) No patir malaltia o diversitat funcional que impedisca el compliment de les obligacions inherents a la concessió i el normal desenvolupament de les pràctiques professionals.
No poden optar a aquestes beques els que, en la data de publicació de la convocatòria, ja estiguen gaudint d'una altra beca de pràctiques professionals en la Generalitat, llevat que falten menys de dos mesos per a la finalització de la beca que ja gaudeixen les persones sol·licitants en la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds.
Aquesta quantitat haurà d'augmentar-se, si és el cas, aplicant-li el percentatge de l'increment de la despesa del sector públic que s'aprove en els pressupostos generals de l'Estat per a l'exercici 2018.
Sobre aquest import, ha de practicar-se la retenció corresponent a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i també la corresponent cotització a la Seguretat Social en els termes establits en el Reial decret 1493/2011, de 24 d'octubre, i la resta de normativa aplicable.
- L'import s'abonarà per mensualitats vençudes, amb la certificació prèvia d'un nivell satisfactori de dedicació i aprofitament.
- En el cas que, concedida la beca, algun període de desenvolupament de les pràctiques no es realitze durant un mes complet i implique una meritació econòmica a favor de la persona beneficiària inferior al corresponent a un mes natural, la prestació econòmica serà proporcional al dit període.
En aquests supòsits es garantirà, en tot cas, el dret de la persona interessada a l'audiència.
- A la finalització del període de durada de les beques, i en el termini màxim de 30 dies, les persones beneficiàries han d'entregar una memòria sobre les activitats realitzades i els coneixements adquirits.
L'entrega de la memòria i l'informe favorable posterior per part de la direcció tècnica seran condicions indispensables per al pagament de l'import de l'últim mes del període de durada de les beques.
El termini de presentació de sol·licituds serà de 20 dies hàbils comptats a partir del següent al de publicació de la convocatòria en el DOGV núm. 8284, de 30/04/2018.
Les persones aspirants a obtindre una beca han de presentar EXCLUSIVAMENT PER VIA ELECTRÒNICA una sol·licitud i el currículum, segons els models normalitzats, que estaran disponibles en la seu electrònica de la Generalitat [URL].
A fi de reduir càrregues administratives a les persones interessades, la sol·licitud i el currículum NO S'HAN D'ACOMPANYAR DE LA DOCUMENTACIÓ ACREDITATIVA DELS MÈRITS AL·LEGATS.
Únicament les persones seleccionades per a la fase d'entrevista han de presentar la documentació acreditativa dels mèrits detallats en el currículum.
En omplir aquests formularis, s'obté l'AUTOBAREMACIÓ inicial dels mèrits adduïts, calculada de manera automàtica a partir de la informació inclosa en el currículum.
a) Declaració responsable, per mitjà de la qual la persona sol·licitant manifesta, sota la seua responsabilitat, que totes les dades recollides en la sol·licitud i en el currículum que adjunta són verídiques, i que es troba en possessió de la documentació que així ho acredita, per a la qual cosa queda a disposició de la Generalitat, per a la comprovació, el control i la inspecció que s'estimen oportuns.
b) Autorització perquè l'Administració obtinga, directament, l'acreditació del compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, previstes en el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, general de subvencions.
No obstant això, la persona sol·licitant podrà denegar expressament el consentiment d'aquesta autorització, i en aquests supòsits ha de presentar els certificats que acrediten el compliment d'aquestes obligacions.
c) Una indicació que les dades de caràcter personal, contingudes en aquest, podran ser incloses en un fitxer, per al seu tractament per la persona titular responsable d'aquest, en l'ús de les funcions pròpies que tinga atribuïdes, i en l'àmbit de les seues competències.
Al seu torn, s'informa els interessats de la possibilitat d'exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició, tot això de conformitat amb el que disposa l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
En el currículum s'ha d'especificar: la nota mitjana ponderada obtinguda en els estudis de grau o llicenciatura; els títols acadèmics oficials obtinguts que no constituïsquen un requisit per accedir a la beca; el nivell més alt de coneixement del valencià aconseguit, d'acord amb els títols expedits o homologats per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià; el nivell de coneixement d'idiomes oficials de la Unió Europea, d'acord amb el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües; així com l'experiència professional i els cursos de formació relacionats amb l'objecte de la beca.
Tramitar amb certificat electrònic: http://www.gva.es/va/inicio/servicios_linea/sel_buscador
- Per a presentar la sol·licitud i omplir el currículum cal fer clic en la icona Tramitar amb certificat.
presentació electrònica, la persona sol·licitant ha de disposar de signatura electrònica, per mitjà del certificat reconegut per a la ciutadania emés per l'Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica [URL] o del DNI electrònic.
Una vegada presentada la sol·licitud, aquesta no es pot modificar; per tant, si voleu realitzar canvis haureu de tornar a presentar una nova sol·licitud.
En aquest cas, la primera sol·licitud s'arxiva i automàticament es tramita la segona.
- Per a comprovar la correcta presentació de la sol·licitud, podeu connectar-vos a l'àrea personal [URL] i accedir a l'apartat "Sol·licituds entregades".
- Hi ha un correu d'assistència tècnica generalitat_ [EMAIL] destinat a resoldre qualsevol problema tècnic relacionat amb la presentació electrònica de la sol·licitud.
Si la sol·licitud i el currículum no reuniren els requisits indicats en les bases i en la convocatòria, o no es presentara aquest últim, es requerirà la persona interessada perquè en el termini màxim de deu dies hàbils esmene o presente els documents preceptius.
Si no ho fera, es considerarà que ha desistit de la seua sol·licitud, amb una resolució prèvia dictada a aquest efecte.
Les sol·licituds presentades seran valorades per una comissió avaluadora, que elevarà les "propostes motivades de resolució" a la persona titular de la Direcció General del Sector Públic, Model Econòmic i Patrimoni, a la persona titular de la Direcció General de Finançament i Fons Europeus.
Si després de l'acreditació dels mèrits poguera desprendre's que alguna de les persones sol·licitants no posseeix la totalitat dels requisits exigits, se li requerirà l'acreditació de tals requisits.
En el cas que no foren acreditats en el termini que s'establisca, quedarà exclosa del procés, amb un tràmit previ d'audiència i indicació de les inexactituds o falsedats detectades formulades per la persona sol·licitant, sense perjudici de la responsabilitat en què incórrega.
Les resolucions de concessió de les beques convocades seran dictades per delegació, per la persona titular de la Direcció General de Finançament i Fons Europeus.
La resolucions de concessió de les beques es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Aquesta publicació produirà els efectes de notificació d'acord amb el que disposa l'article 45 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Els que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27/11/92) i la nova redacció donada al seu articulat per la Llei 4/1999, de 13 de gener (BOE núm. 12, de 14/01/99).
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=BECA_SOL&version=2&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=19244
Les pràctiques professionals de les persones adjudicatàries de les beques es realitzaran en les dependències de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, en la Direcció General de Finançament i Fons Europeus.
Els mèrits de les persones candidates es valoraran d'acord amb els criteris següents, que permetran aconseguir un màxim de 34 punts dels quals 27 punts corresponen a la puntuació màxima dels apartats a al f, i 7 punts corresponen a la puntuació màxima per l'apartat g, entrevista/prova:
a) Expedient acadèmic: fins a un màxim de 10 punts.
La puntuació assignada a l'expedient acadèmic coincidirà amb la «nota mitjana ponderada», donant lloc a una valoració entre 5 i 10 punts, d'acord amb l'escala següent:
Quan la ponderació s'haja realitzat amb un sistema de puntuació de 0 a 4, s'aplicarà el que disposa el Reial decret 1267/1994, de 10 de juny, pel qual es modifica el Reial decret 1497/1987, de 27 de novembre, pel que estableixen directrius generals comunes dels plans d'estudis dels títols universitaris de caràcter oficial, o per la normativa que els substituïsca.
No obstant això, es recomana aportar una certificació on conste la nota ponderada entre 5 i 10 punts.
b) Altres títols acadèmics oficials que no constituïsquen un requisit per a la concessió de les beques convocades es valoraran amb un màxim de 3 punts, atenent l'escala següent:
- Màster universitari oficial: 0,50 punts.
- Altres llicenciatures o graus: 1 punt.
- Diplomatures o tècnic/a superior de Formació Professional, Arts Plàstiques i Disseny, o tècnic/a Superior d'Esports: 0,50 punts.
c) Coneixements de valencià: fins a un màxim de 2,50 punts
Només es valoraran els certificats expedits o homologats per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, d'acord amb cada nivell superat segons el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües i amb la puntuació exclusiva del nivell més alt acreditat:
Les següents especialitats en coneixement de valencià es valoraran, cada una, amb 0,50 punts addicionals: - Especialitat de Correcció de Textos: 0,50 punts. - Especialitat en Llenguatge als Mitjans de Comunicació: 0,50 punts. - Especialitat en Llenguatge Administratiu: 0,50 punts.
d) Coneixement d'idiomes de la Unió Europea: fins a un màxim de 3,50 punts.
Es valorarà cada nivell superat, d'acord amb el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües, amb 0,20 punts.
Només es valoraran els títols expedits per les escoles oficials d'idiomes, universitats, ministeris o qualsevol organisme oficial acreditat.
En el cas que el coneixement d'un idioma s'acredite per títol universitari i haja sigut valorat en l'apartat a d'aquest article, no es pot computar també en aquest apartat.
Aquest subapartat 1r i el següent subapartat 2n s'aplicaran de forma excloent, de manera que cal optar en cada convocatòria per algun dels dos, si és el cas.
En aquelles beques en què, per la seua naturalesa, el coneixement d'un idioma siga un element essencial i així s'acredite, podrà valorar-se fins a 2 punts, d'acord amb l'escala establida en el Marc Normatiu de Referència.
Altres idiomes cooficials de la Unió Europea: de 0 a 1 punt.
Només es valoraran els títols expedits per les escoles oficials d'idiomes, universitats, ministeris o organismes oficials acreditats.
Es valorarà cada nivell superat amb 0,10 punts.
e) Coneixements addicionals: Fins a un màxim de 6 punts.
Experiència professional relacionada directament amb l'objecte de la beca, fins a 2 punts, per a la qual cosa es computarà 0,10 per cada mes complet treballat.
Cursos de formació relacionats amb l'objecte de la beca, fins a un màxim de 4 punts, atenent els criteris que s'exposen a continuació.
Es valoraran els cursos de formació i perfeccionament de durada igual o superior a 15 hores que hagen sigut cursats o impartits per la persona interessada, d'acord amb l'escala següent:
- De 200 o més hores: 3,00 punts.
- De 100 o més hores: 2,00 punts.
- De 75 o més hores: 1,50 punts.
- De 50 o més hores: 1,00 punt.
- De 25 o més hores: 0,50 punts.
- De 15 o més hores: 0,20 punts.
Els cursos a què haja assistit la persona interessada, o que aquesta haja impartit, han de pertànyer a organismes oficials o centres de formació reconeguts, i es valoraran una sola vegada, amb independència d'haver sigut cursat o impartit en successives edicions el mateix curs.
En cap cas es puntuaran en el present subapartat els cursos de valencià i d'idiomes.
f) Altres mèrits: fins a un màxim de 2 punts.
Es concedirà fins a un màxim de 2 punts per als següents mèrits, sempre que no siguen requisit ni es troben inclosos en la resta d'apartats d'aquest article, i es troben degudament acreditats.
La publicació d'articles especialitzats en revistes de reconegut prestigi, d'àmbit autonòmic, nacional o internacional, així com de llibres monogràfics, es valorarà amb un màxim de 0,50 punts, sempre que es tracte d'articles o llibres relacionats amb l'objecte de les beques convocades, i es computaran de la manera següent:
- Capítols de llibres: 0,25 punts.
El coneixement d'idiomes no comunitaris es valorarà amb un màxim de 0,50 punts, a raó de 0,10 punts per cada nivell superat.
A aquests efectes, únicament s'admetrà la seua acreditació per mitjà de títols expedits per l'escola oficial d'idiomes, universitats, ministeris o organismes oficials acreditats.
Els cursos de formació a què haja assistit o haja impartit la persona interessada, que estiguen vinculats a les matèries que constitueixen l'objecte de les titulacions admeses per a concórrer a la convocatòria, així com aquells sobre coneixements d'aplicacions informàtiques d'anàlisi documental o de gestió de bases de dades podran ser valorats amb un màxim de 0,50 punts, que es computaran de la manera següent:
- Cursos de 50 o més hores: 0,50 punts.
- Cursos de 25 o més hores: 0,25 punts.
- Cursos de 15 o més hores: 0,10 punts.
g) Entrevista/prova: fins a un màxim de 7 punts.
Les persones sol·licitants que hagen obtingut les 15 millors puntuacions seran convocades a una entrevista que versarà sobre la seua formació, la seua trajectòria acadèmica i professional, i els seus coneixements sobre les matèries relacionades amb l'objecte de les beques a les quals concorren.
L'entrevista podrà ser valorada amb un màxim de 7 punts, i el resultat se sumarà a la puntuació obtinguda per a cada aspirant en els apartats anteriors d'aquest barem, a fi d'obtindre, com a resultat, la puntuació final del procés de selecció.
Les persones beneficiàries de les beques tenen les obligacions següents:
a) Comunicar, si és el cas, l'acceptació de l'ajuda i incorporar-se al departament que se li indique, en el termini assenyalat en la resolució de concessió.
La no-incorporació injustificada en la data indicada s'interpretarà com una renúncia a la beca concedida.
En aquest cas, es podrà concedir una nova ajuda a la persona que corresponga, segons la regulació de les borses de reserva per a substitucions establida en l'article 16 de l'Ordre 7/2017, de 9 d'agost, de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de beques de pràctiques professionals en la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic (DOGV núm. 8116, de 30.08.2017).
b) Aportar, en el termini dels deu dies hàbils següents a la publicació de la resolució de concessió en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la documentació següent:
- L'imprés de domiciliació bancària, degudament omplit i subscrit per la persona beneficiària, en el qual ha de constar el número de compte en què es rebran les transferències mensuals, i que es troba disponible en el portal institucional de la Generalitat en internet, www.gva.es.
- La resolució de la Tresoreria General de la Seguretat Social d'assignació de número de seguretat social o de número d'afiliació.
c) Renunciar a qualsevol altra beca coetània que gaudisca.
d) Realitzar l'activitat que ha motivat la concessió de la beca durant tot el període de gaudi d'aquesta, d'acord amb les directrius que establisca la persona que exercisca la direcció tècnica de cada una de les persones beneficiàries de les beques.
e) Estar al corrent en el compliment de les seues obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social abans de dictar-se la proposta de resolució de concessió de les beques.
A l'efecte de garantir el compliment d'aquesta obligació, la presentació de la sol·licitud per part de les persones interessades comportarà l'autorització als òrgans gestors de la Conselleria per a demanar, per via telemàtica, els oportuns certificats de l'Agència Tributària, de la conselleria competent en matèria d'hisenda, i de la Seguretat Social.
f) Guardar el degut secret i confidencialitat dels assumptes en què intervinga, així com sobre qualsevol informació obtinguda de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, durant el desenvolupament de la beca.
Aquesta obligació es mantindrà encara després que el becari concloga la seua vinculació amb l'organisme.
g) Les persones becades no poden publicar cap article ni remetre cap comunicació a qualsevol entitat o organisme sobre matèries relacionades amb la seua beca o l'activitat de l'organisme, sense l'autorització prèvia de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic.
En el cas que existisca l'autorització, el becari o la becària ha de fer constar expressament en la publicació, que l'activitat s'ha realitzat per mitjà d'una beca de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic.
h) Complir la resta d'obligacions que, amb caràcter general, s'estableixen en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i la resta de normativa aplicable en matèria de beques, així com les que es deriven de les bases d'aquesta convocatòria, o de les específiques que s'establisquen en la mateixa resolució de convocatòria.
La condició de becari o becària no genera cap relació laboral ni administrativa amb la Generalitat, i les quantitats abonades en cap cas tindran el caràcter de salari o retribució, sinó d'ajuda econòmica per a les despeses que la beca comporta.
Durant el període de gaudi de les beques, la persona beneficiària haurà d'exercir les pràctiques amb un horari màxim de trenta hores setmanals, que es distribuiran de la forma en què s'organitze per part de la direcció tècnica.
Quan la persona beneficiària d'una de les beques concedides siga empleat o empleada de la Generalitat, quedarà en la situació administrativa que procedisca, d'acord amb la normativa corresponent en matèria de funció pública.
En els supòsits en què per raó de part, adopció o acolliment s'interrompa el període de durada establit per a la beca, la persona interessada continuarà meritant i percebent l'import de la beca atorgada, i recuperarà amb posterioritat el període interromput.
Igualment, en casos d'ingrés hospitalari prolongat, es recuperarà amb posterioritat el temps de pràctiques interromput.
En acceptar les bases de la present convocatòria, les persones beneficiàries de les beques que puguen concedir-se cedeixen, gratuïtament i de forma indefinida, els resultats que s'obtinguen com a conseqüència del desenvolupament de les activitats exercides en virtut de les dites beques, així com la memòria final que presenten, i la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic es reserva el dret a publicar-les i utilitzar-les.
Tota alteració de les condicions i els requisits tinguts en compte per a la concessió de la beca pot donar lloc a la pèrdua del dret al cobrament total o parcial.
En particular, dóna lloc a la pèrdua del dret al cobrament, l'incompliment del règim d'incompatibilitats.
Les beques estan subjectes al règim d'incompatibilitats previst en l'article 22 del Decret 132/2009, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es regula la concessió de beques.
Procedeix, així mateix, la pèrdua del dret al cobrament de la beca i el reintegrament de les quantitats percebudes indegudament per l'incompliment de les obligacions, així com dels supòsits recollits en l'article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, en relació amb el que disposa l'article 172 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
- Decret 132/2009, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es regula la concessió de beques (DOCV 6097, de 08/09/2009
- ORDRE 17/2011, de 6 de maig, de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es desplega el capítol II, de les beques de pràctiques professionals, del Decret 132/2009, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es regula la concessió de beques (DOCV núm. 6521, de 16/05/2011)
- ORDRE 7/2017, de 9 d'agost, de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de beques de pràctiques professionals en la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic (DOCV núm. 8116, de 30.08.2017)
- RESOLUCIÓ de 3 d'abril, de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual es convoca, per a l'exercici 2018, una beca per a la realització de pràctiques professionals en la Direcció General de Finançament i Fons Europeus.
(DOGV núm. 8284, de 30.04.2018)
Decret 132/2009, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es regula la concessió de beques (DOCV 6097, de 08/09/2009)
ORDRE 17/2011, de 6 de maig, de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es desplega el capítol II de les beques de pràctiques professionals, del Decret 132/2009, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es regula la concessió de beques (DOCV núm. 6521, de 16/05/2011)
ORDRE 7/2017, de 9 d'agost, de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de beques de pràctiques professionals en la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic (DOGV núm. 8116, de 30.08.2017)
Vegeu la Resolució de 3 d'abril de 2018.
Llistat provisional d'admesos i exclosos en la beca de pràctiques professionals en la Direcció General de Finançament i Fons Euopeus
Correcció llista d'admesos i exclosos a la beca de pràctiques professionals en la Direcció General de Finançament i Fons Europeus
Resolució de 12 de novembre de 2018, de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual s'adjudica una beca per a la realització de pràctiques professionals en la Direcció General de Fons Europeus, durant l'exercici 2018/2019 (DOGV núm. 8428 de 21.11.2018)
Consulta de l'estat de tramitació de beques de pràctiques professionals de la Generalitat.
Presentació d'al·legacions/esmenes a beques de pràctiques professionals convocades per la Generalitat.
Renúncia a la beca de pràctiques professionals adjudicada per la Generalitat.
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
"Per què els navarresos prenen sempre patxaran, i els catalans no demanen mai ratafia?".
Això es pregunten des de la Confraria de la Ratafia.
I per divulgar les virtuts d'aquesta beguda, preparen a Santa Coloma de Farners, la localitat que es presenta com "la capital de la ratafia", la Festa de la Ratafia, que enguany arriba a la seva 37a edició, i que se celebrarà del 8 al 11 de novembre.
L'ampli programa de la festa inclourà concerts, xerrades, teatre, tallers, espectacles i, evidentment, la Vela de la Ratafia a la plaça Farners, on es podran trobar totes les ratafies de Catalunya.
Avui han volgut presentar a la premsa la festa, i també fer divulgació de la ratafia, un licor que no deixen de reivindicar.
I ho han fet al Celler de Gelida, un establiment que han considerat "el temple de la ratafia a Barcelona".
La festa de Santa Coloma de Farners inclou una gran fira, on es podran tastar ratafies, però també menjars elaborats amb ratafia.
El principal, per als organitzadors és "el bon ambient", "el caliu" que es viu durant aquests dies i que arriben a compartir, anualment, més de 30.000 persones.
A més a més dels actes més rituals, com el cercavila de la ratafia, hi haurà de tot.
50 actes en total, gairebé tots gratuïts.
També hi haurà espectacles tradicionals: castellers, diables, gegants, trabucaires, castanyada, gimcana...
Es celebrarà la nit de gala de la Ratafia, amb sopar, i hi haurà espectacles al carrer: dansa, circ, música per a infants, teatre...
A la Vela hi haurà una àmplia varietat de ratafies per comprar i també, fins i tot, vinagre de ratafia...
S'ha programat una degustació de cremat de ratafia, un maridatge de flors amb ratafia, i un taller d'elaboració de còctels amb ratafia; i es podran comprar tot tipus de productes gastronòmics elaborats amb ratafia: xuixos, magdalenes, bunyols...
Els membres de la Confraria afirmen que la ratafia està al marge dels debats polítics, però malgrat tot, celebren que el president Quim Torra (vinculat a Santa Coloma de Farners i amant de la ratafia) regalés una ampolla d'aquest licor a Pedro Sánchez, com un gest de complicitat i d'agraïment al PSOE per haver bloquejat la construcció de la línia de molt alta tensió, la MAT, que amenaçava la zona de Santa Coloma.
Asseguren que aquest gest ha generat molta polèmica sobre la ratafia i que n'ha dinamitzat les vendes, però també apunten que això no té gaire sentit, tot apuntant que "si Quim Torra hagués estat de Jerez i hagués dut un vi de Jerez, ningú ho hagués trobat estrany".
La Ratafia Corriols, la que Torra va regalar a Sánchez, i que segons els membres de la Confraria Sánchez va apreciar molt, també es podrà degustar a Santa Coloma de Farners en aquests dies.
A més a més, amb ocasió de la Fira es farà una ratafia molt especial, la Ratafia de La Llibertat, que s'entregarà als familiars dels presos polítics.
Diuen els membres de la Confraria que van ser els escoltes els qui van dinamitzar, el 1982, en plena Festa Major, un concurs per veure qui feia la millor ratafia al poble (i, de passada, per tenir beguda gratis).
Aquest seria l'origen d'aquesta festa, que forma part del conjunt de noves festes populars sorgides amb l'arribada de la democràcia i la dinamització de la cultura popular.
Afirmen que en aquell moment ningú feia ratafia, i que els prenien per bojos per voler fer aquesta beguda, que ja es considerava en fase terminal.
El consum de la ratafia ha anat creixent discretament, en paral·lel amb la festa.
Des de fa 3 anys els confrades van voler fer un salt endavant i van organitzar un simposi sobre la ratafia, el Sobretaula, que va culminar amb la redacció d'un manifest en defensa de la ratafia.
Enguany, amb ocasió de la Festa, l'Agrupament Escolta Roca Guillera s'ha llançat a elaborar també una ratafia, amb la recepta de la Francisca Pastells, la dona que va animar la primera festa de la ratafia, quan ella ja tenia 80 anys.
Cada tardor se celebra a Santa Coloma la festa de la ratafia, on es presenten les ratafies que s'han estat macerant durant l'estiu.
Per a la Confraria "es tracta de presentar un bon company per als hiverns freds i per a les llargues sobretaules mediterrànies".
Tot i que la primera Festa de la Ratafia de la temporada serà la de Santa Coloma, Besalú en prendrà el relleu.
La ciutat de la Garrotxa ja va fer una primera festa de la ratafia per Sant Joan, però la rematarà el primer cap de setmana de desembre, els dies 1 i 2.
La Festa de Besalú inclou també un concurs, reservat a les ratafies locals, on se'n presenten uns 25 licors.
Cada any es ven a la fira una ratafia elaborada amb la recepta del guanyador de l'any anterior.
La ratafia és un paisatge ficat a la copa
Salvador Garcia, un dels inspiradors de la Confradia, ha explicat que en bona part l'origen de la ratafia es troba en la mala qualitat dels aiguardents, que s'aromatitzaven per "curar els defectes" de l'aiguardent, sortint-ne l'anís, la cassalla...
Badó ha volgut deixar clar que un licor no és res més que un aiguardent aromatitzat.
De fet, ha volgut desmentir mites i ha assegurat que la ratafia té els seus orígens al segle XVIII, quan es van començar a destil·lar alcohols de forma sistemàtica.
"De ratafia se'n fa arreu del món", apunta, però afegeix que allò que fa especial la ratafia catalana és que li afegeixen nou verda, que li dona un to d'acidesa i astringència, que s'equilibra amb altres herbes.
Fa anys, sovint, per fer ratafia, s'usava un aiguardent ja preparat, ensucrat i anisat.
Des de la Confraria, en els darrers anys, defensen una opció radicalment diferent.
Aposten per comprar aiguardent pur, i argumenten que això dona marge a fer noves varietats de ratafia.
És el tipus de ratafia que es vol premiar mitjançant el concurs que es celebra durant la Festa.
Opten per una "ratafia de proximitat" o "ratafia d'autor", tot argumentant que "La ratafia és un paisatge ficat a la copa".
Una de les ratafies que es podran tastar a la vela de la ratafia són les que composen el pack Ratafia 1842, un grup de 4 ratafies (Clàssica, Nou Verda, 8 porrons i Cireres) elaborades segons una recepta escrita per Francesc Rosquellas el 1842.
Els defensors de la ratafia veuen, amb sorpresa, com licors similars a aquesta, com l'alemany Jägermeister, triomfen als bars i discoteques catalans, mentre la ratafia catalana queda confinada a algunes àrees rurals molt determinades.
Creuen que la ratafia ha tingut problemes de marquèting, però apunten que pot competir amb molta dignitat amb altres licors d'una composició semblant.
I per això estan intentant divulgar-la, no a nivell internacional, però sí a nivell català.
I apunten que, ara per ara, la batalla de la ratafia es lliura a Barcelona, ja que guanyar-se el mercat barceloní podria tenir un fort impacte sobre la producció de ratafia. |
El Grup d'Estudis Socials de la Subjecció i la Subjectivitat des d'una perspectiva de Gènere, estudia l'impacte del sistema cultural sexe/gènere en la producció actual de desigualtat social mitjançant la constitució de les identitats psicosexuals i de gènere i les subjectivitats contemporànies (context de retòrica igualitària i neosexisme) des d'una perspectiva psicosocial, estructural, de poder i interseccional.
Perspectiva que s'aplica per a la intervenció psicosocial en dos àmbits.
El principal àmbit d'aplicació és el de l'anàlisi de l'impacte d'aquest sistema cultural sexe/gènere en la salut, a través de l'estudi de nous síndromes emergents o malestars que creixen exponencialment en el moment actual i que s'expressen mitjançant diferències significatives de gènere mitjançant el cos o les emocions (dolor crònic sense causa orgànica, transtorns alimentaris, depressió, etc...) i que estan relacionats amb els diferents models socials de gènere vigents (tradicional, de transició, contemporani) en l'actual context de retòrica igualitarista.
D'altra banda, donada la judicialització de la greu problemàtica de la violència de gènere (expressió més visible d'aquest sistema cultural) es treballa a nivell de formació interdisciplinar amb agents de l'àmbit jurídic per tal d'introduir aquesta perspectiva psicosocial en l'anàlisi i intervenció en violència de gènere.
Completa el "Formulari d'alta/ correcció de les dades".
Aquesta web pertany a Pàgines de la UAB i està feta en Drupal
© 2016 Universitat Autònoma de Barcelona - Tots els drets reservats |
L'Ajuntament de Tarragona ha obert el concurs per elaborar el Pla Funcional i Arquitectònic de la Tabacalera.
Amb aquest concurs es preveu obtenir un projecte que, en línies generals, estableixi un pla director del conjunt que defineixi les relacions entre els edificis, els seus usos i una proposta arquitectònica.
El projecte també haurà de preveure les connexions entre els edificis històrics (Museu paleocristià, Necròpolis....) amb la resta de l'entorn arqueològic i amb la resta de la ciutat.
El concurs es finança conjuntament entre l'Ajuntament de Tarragona i la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
El procés de selecció s'articularà en dues fases, en la primera de caràcter obert i eliminatori tots aquells equips interessats tindran el termini d'un mes per presentar una primera proposta funcional.
En la segona fase, un jurat tècnic escollirà cinc de les propostes i hauran d'aportar un segon projecte més complet amb una definició detallada de la proposta arquitectònica i se'n seleccionarà un com a guanyador del concurs.
Els premis, en la primera fase, seran iguals per tots els seleccionats amb un import de 4.000 €; en la segona fase, els premis són de 90.000 € en total, i estaran distribuïts de la següent manera:
El termini previst per a la presentació d'ofertes en la primera fase de concurs serà de 30 dies a partir del següent a la publicació al DOGC.
Es preveu que, aproximadament, hi haurà termini de presentació fins a finals de setembre.
Un cop seleccionats els cinc equips, hi haurà un nou termini de 45 dies hàbils per presentar els treballs definitius.
L'Ajuntament espera haver resolt el concurs i disposar del projecte guanyador, abans de finals d'any.
Enllaç a les bases del concurs: https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp? idDoc=25258645&reqCode=viewCn&idCap=12918472&
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Amb la Vegueria Penedès, els penedesencs hi guanyarem tots.
El Penedès som les persones que hi vivim, quasi mig milió, i totes elles, encara que moltes no ho sàpiguen, avui hem recuperat el lloc que històricament hem ocupat en el conjunt del nostre país, un lloc que ens pertoca per justícia, per funcionalitat i per dignitat
El Penedès, en unes dimensions i uns límits semblants als de la vegueria que avui s'ha aprovat, és una realitat que va existir durant més de cinc segles, des de principis del segle XIV fins l'any 1833, quan amb la divisió provincial espanyola va desaparèixer com a tal i a sobre va ser trossejat entre les províncies de Barcelona i Tarragona, divisió avui encara vigent.
La ponència de la divisió territorial de la Generalitat republicana anava pel camí de la restauració, però la derrota del 1939 va frustrar aquest camí.
El restabliment de la democràcia i de la Generalitat va poder replantejar una nova organització territorial de Catalunya que d'entrada no contemplava el Penedès com una de les seves parts.
I va ser quan el territori va engegar una mobilització sense precedents, liderada per la PVP, un procés fet des de baix, amb un final d'èxit, gràcies a l'optimisme i fidelitat infatigables d'uns pocs, però amb el coratge i compromís, i sentiment de pertinença, de la majoria qualificada que s'hi ha anat afegint... ajuntaments, consells comarcals, entitats, empreses, ciutadans...
Després de molts avatars, de grans alegries com el reconeixement de l'Àmbit de planificació el juliol del 2010 i de grans decepcions com la no inclusió de la Vegueria Penedès en la llei aprovada quinze dies després, avui finalment s'ha fet justícia i el Penedès ocupa el lloc que, com hem dit, li pertoca per història, per funcionalitat i per dignitat.
Si tots aquests ingredients es garanteixen en el procés que viu ara el nostre país, tindrà un final també exitós i alliberador, ja que voldrà dir que haurem recuperat les nostres llibertats col·lectives.
Ras i curt, estem en la millor disposició per sentir-nos part activa i compromesa, la millor manera de sentir-nos integrants d'aquest país únic, que vol emancipar-se per esdevenir una República catalana independent, i per això centrarem totes les nostres energies per tirar endavant el procés constituent que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d'estat i de país és el que desitja.
Alegria i goig es el que sentim ara la gent de la PVP, i que volem compartir amb totes aquelles entitats, agents socials i econòmics, partits polítics, i penedesencs en general, que han cregut i compartit les nostres il·lusions, el nostre desig i voluntat de construir de manera col·lectiva i participativa, un futur millor.
*Aquest és el text de la intervenció feta al Parlament per Fèlix Simon, president de la PVP.
Després d'aquest llarguíssim i atzarós camí que ha durat més de 12 anys:
2005, 27 de gener: Neix la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP)
2005, maig: Comença la campanya de mocions als ajuntaments per demanar l'Àmbit i la Vegueria Penedès: abans d'un any se n'han recollit més de 30 i el resultat final són 67 adhesions de 72 possibles, només hi han faltat 3 ajuntaments de l'Alt Penedès, 1 del Baix, 1 de l'Anoia i cap del Garraf.
També han aprovat les mocions els 4 Consells Comarcals
2005, maig: Simultàniament comença una campanya d'adhesions a la qual se sumen entitats cíviques i culturals, organitzacions vinculades al món econòmic i al sector del vi, i persones a nivell individual
Comença la tramitació parlamentària de l'Àmbit de planificació que s'interromprà a causa del final de la legislatura, però es reprendrà a finals d'any
La PVP organitza la nit de la Vegueria
2010, febrer, El Govern presenta el projecte de llei de Vegueries sense el Penedès
El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la creació de l'Àmbit de Planificació Penedès
El Parlament aprova amb els vots del PSC, ERC i ICV la llei de Vegueries sense el Penedès
Els grups parlamentaris de SI (febrer) i CiU (maig) presenten una proposta de modificació de la llei de Vegueries per incloure-hi el Penedès, proposta que decaurà el setembre del 2012 en finalitzar la legislatura
Després de la sentència contra l'Estatut, el Parlament ajorna la constitució de les vegueries amb els vots de CiU, PP i Cs
El govern de la Generalitat dóna llum verda al decret que regula la creació de l'Àmbit territorial del Penedès.
L'inici dels treballs té lloc el juny del 2014
Presentació del llibre El Penedès era possible i del mapa de la Vegueria
El grup de CiU presenta una proposta de modificació de la llei de Vegueries per incloure-hi el Penedès, que decaurà al cap de poc en finalitzar la legislatura
La PVP rellança l'ofensiva per la Vegueria fent una ronda de contactes amb els Parlamentaris penedesencs i/o encarregats d'afers territorials; la Presidenta del Parlament; el Vicepresident del Govern i els Consellers de Territori i Governació; i els Grups municipals dels ajuntaments de les 4 capitals penedesenques
Els grups parlamentaris de Junts pel Sí, PSC, CSQP i la CUP presenten conjuntament una proposició de llei de modificació de la llei de Vegueries per incloure-hi la del Penedès
El Parlament aprova tramitar la modificació de la Llei de Vegueries per incloure-hi la del Penedès amb una amplíssima majoria: 98 vots favorables dels grups esmentats contra 34 de Cs i PP, les esmenes a la totalitat dels quals queden rebutjades.
Avui, 8 de febrer del 2017, a les 17,10:
EL PLE DEL PARLAMENT HA ACORDAT LA CREACIÓ DE LA VEGUERIA PENEDÈS amb els vots a favor del grups JxSí, PSC, CSQP i CUP i el vot en contra de Cs i PP (94 vots favorables i 34 contraris) mitjançant l'aprovació de la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès.
I EL RECONEIXEMENT MÉS SENTIT A TOTS ELS QUI HO HAN FET POSSIBLE
Tribuna Oberta per promoure l'intercanvi d'opinions, el debat i la reflexió
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
En el seu llit de mort, la reina fa prometre al rei que no es tornarà a casar fins que no trobi una dona que la superi en bondat i bellesa.
Anys després, el rei s'adona que la substituta perfecta de la seva esposa és la seva pròpia filla.
La padrina de la princesa aconsella a la jove que demani al seu pare, com a regal, uns vestits meravellosos, aparentment impossibles de confeccionar.
Com que el rei aconsegueix els vestits, la princesa li demana que li regali també una capa feta amb la pell de l'ase banquer, principal font de riquesa del regne.
El Salam, un vividor palestí de 30 anys que viu a Jerusalem, treballa al [..] |
Els sitgetans La Masia guanyadors de la darrera edició van acabar tercers
El porter Albert Garcia millor jugador del torneig i Xavier Aroca màxim golejador
Enguany la participació és de 13 equips enquadrats en tres grups de tres equips i un de quatre
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
Pablo Torres i Guillem Martí en el llençament d'una falta.
El Cafès Novell CP Vilafranca Capital del Vi, es va estrenar aquest dissabte a l'OK Lliga Plata davant d'un dels històrics de l'hoquei català, el CP Tordera, amb un recital de joc i un festival de gols.
El partit no va començar gaire bé pels vilafranquins, ja que en el minut deu, els torderencs es van avançar amb un gol de Sergi Canet que va aprofitar una assitència d'un company per fer a porteria buida el 0 a 1.
A partir d'aquest moment els vilafranquins van ser els dominadprs de l'encontre, ja que mica en mica anàven agafant ritme de joc, però el gol de l'empat del Cafès Novell, va venir de penal, on Lluís ferrer no va desaprofitar l'ocasió i feia l'empat tres minuts després.
El Tordera es defensava de les escomeses del Patí, i el seu porter Prat anava parant totes les boles que se li acostaven.
Per la seva banda, el Tordera, ho provava amb xuts de mitja distància i alguna incursió a l'interior de l'àrea, però tant la defensa vilafranquina com el porter David Arellano van estar molt encertats i no van permetre que el rival pogués tornar-se a avançar en el marcador, i amb l'empat a 1, es va arribar al descans.
A la represa, el clar dominador del partit van ser els de la Capital del Vi, i és que els jugadors blaus, van fer fins a 7 gols, però quins gols!
Gabriel Villares, va desfer l'empat en el minut 4 de la seogna part, amb un xut ras que es va escolar entre les cames del porter.
El tercer va ser obra d'Arnau Ribas en el minut set d'aquesta segona part.
Sense temps de pair el 3 a 1, Gabriel Villares continuava la seva festa i posava el quart gol en el lluminós.
L'aficionat vilafranquí xalava d'allò més i quan encara celebrava el quart gol, el mateix Villares va fer el cinquè, anotant-se un hat-trick, en una nit per emmarcar.
El Tordera intentava alguna jugada de perill, però les baixes i el cansament feien que no generessin prou protagonisme com per poder superar a Arellano.
El Vilafranca continuava fent el seu joc dimàmic i ràpid, però semblava que no aconseguia fer cap gol més, però aquests estaven reservats pel final ja que en els últims tres minuts, van anar a gol per minut, primer va ser Xavi Aragonès qui va fer pujar el cinquè gol.
El sisè va ser obra d'Enric Martí en una gran jugada, on Luís Ferrer l'assistia al segon pal i aconseguia el setè gol vilafranquí.I quan tot semblava que acabaria amb el set a un, la defensa vilafranquina va interceptar una bola a la seva àrea, i Lluís Ferrer es va escapar en direcció a la porteria rival i des de mitja distància va engaltar un fort xut que es va escolar a la porteria visitant, fent el vuitè i definitiu gol pel Cafès Novell.
D'aquesta manera el Patí va veure la millor cara en l'estrena a l'Ok Lliga Plata davant de la seva afició que va animar en tot moment.
Ara el Patí disputarà el partit de la segona jornada a les Casernes de Vilanova i la Geltrú en el derbi intercomarcal del Penedès-Garraf.
El proper dissabte 27 d'octubre, a les 20:30h.
Resultats dels partits del cap de setmana del 20 i 21 d'octubre
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
A causa del baix rendiment dels ceps, es tracta de vins molt preuats.
En aquesta DO s'hi fa sobretot vins negres de guarda, amb les varietats ull de llebre, garnatxa negra i carinyena.
També intervenen en el cupatge les varietats cabernet sauvignon, merlo t, monastrell, garnatxa peluda, picapoll negre i sirah.
També s'elaboren vins blancs amb els raïms garnatxa blanca i macabeu, preferentment, i amb chardonnay, moscatell, parellada i pansal.
La DO Montsant té una superfície de vinyes de 1963 ha, 912 viticultors, 53 cellers embotelladors, 29 empreses comercialitzadores i una producció mitjana de raïm de 10 milions de quilograms.
El vi DO Montsant es distribueix i es comercialitza arreu de Catalunya.
Gran part de l'exportació va destinada al mercat americà.
La composició del vi és molt complexa.
Conté aigua, alcohol, sucres, àcids orgànics, sals minerals i molt poques vitamines del grup B. Els beneficis del consum moderat de vi deriven de compostos com els flavonoides o els antocians, amb elevada acció antioxidant.
Un altre compost important és el resveratrol, que té propietats antioxidants i anticancerígenes (sobretot en el vi negre).
És una beguda alcohòlica i, per tant, el seu consum ha de ser moderat: una copa al dia per a les dones i dues per als homes.
En aquestes proporcions, el seu consum pot contribuir a la millora del sistema cardiovascular, reduint el colesterol dolent i augmentant el bo. |
Londres ha apagat per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial les pantalles publicitàries de la plaça de Picadilly Circus durant un període llarg a causa d'un pla per modernitzar i canviar part dels panells publicitaris.
Les sis pantalles que es troben als edificis que envolten la plaça londinenca donaran pas a una enorme i única pantalla corba, que tindrà seqüències de vídeo d'alta definició, actualitzacions de temps, trànsit i esports, a més de publicitat.
La nova pantalla estarà disponible a la tardor i fins aleshores s'instal·larà un cartell publicitari temporal.
El nou espai el compartiran sis anunciants, entre els quals hi ha Coca-Cola, que porta a les pantalles des de fa 62 anys.
"Aquest és un dia important per a les llums de Picadilly, però també sentirem una sensació estranya quan s'apaguin.
Estem molt emocionats pel seu futur", ha assegurat Vasiliki Arvaniti, membre de Land Securities, que portarà a terme el projecte.
Fins ara, les pantalles de Picadilly Circus només s'han apagat tres vegades.
Durant la Segona Guerra Mundial les pantalles es van tornar negres per impedir als bombarders alemanys que identifiquessin el seu objectiu des de l'aire.
Les llums també van patir una apagada temporal durant els funerals de Winston Churchill el 1965 i la princesa Diana el 1997.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El consell comarcal de l'Alta Ribagorça té previst per aquest any 2020 un pressupost de tres milions tres-cents mil euros.
Des de l'equip de govern es remarca que és continuista respecte les anualitats anteriors, que està molt supeditat a l'aprovació de pressupostos del govern català i que s'espera poder modificar a mesura que incrementin les expectatives d'ingressos.
Tot i així hi ha unes prioritats clares.
També es treballarà per dissenyar un pla estratègic comarcal i marcar les línies de futur a seguir.
Es destaca que la finalitat principal és la cobertura dels serveis bàsics pels veïns i veïnes de la comarca.
El pressupost va comptar amb el suport de l'equip de govern de Junts per Catalunya, i els vots a favor d'Esquerra republicana. |
L'entrenador del Reial Madrid, Zinedine Zidane, ha reconegut que els ha faltat "gasolina" per mantenir la victòria davant el Numància (2-2) però està "content amb l'actitud" i "satisfet per l'eliminatòria" davant els numantins després del partit davant l'equip sorià que ha significat la classificació dels blancs per als quarts de final de la Copa del Rei.
"No és fàcil per als qui juguen menys.
Ens ha faltat gasolina i el rival corre passi el que passi i si baixes físicament, doncs passa això.
Estic content per l'actitud i per l'eliminatòria gràcies al partit d'anada", ha comentat el tècnic francès en la roda de premsa posterior al duel davant els pupils de Jagoba Arrasate.
El preparador madridista ha confirmat que se'n va "satisfet amb l'eliminatòria".
"Estem recuperant les coses amb tranquil·litat i sense problemes.
Sé tot el que penseu, el mal joc i tot plegat, però estic convençut que tirarem endavant", ha declarat Zidane.
Finalment, el tècnic francès ha aclarit la seva situació contractual.
"Tinc dos anys més fins al 2020.
L'any passat va ser igual, vaig partit a partit i any a any.
Gaudeixo el dia a dia i no puc veure'm d'aquí a dos anys perquè jo sé com són les coses aquí", ha sentenciat Zidane.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les aules, als col·legis i universitats, segueixen construint-se avui gairebé igual que fa cent anys.
Són habitualment espais unidireccionals, concebuts per acollir bàsicament dos tipus d'individus...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Se suspèn el judici previst per aquest dimecres perquè ni la víctima ni el seu pare compareixen
Girona.-El fiscal demana 12 anys de presó per a un acusat d'agredir sexualment una nena de 10 anys a Arbúcies (Selva).
Segons l'acusació pública, el 2 de novembre del 2015 l'acusat es va trobar amb la víctima al replà de l'escala, perquè eren veïns.
Aleshores, la va convidar a entrar a casa seva amb el pretext de donar-li xocolata.
Un cop dins el pis, la va tancar a l'habitació, la va llançar sobre el llit i li va començar a fer petons i tocaments.
L'acusat, relata el fiscal, va intentar abaixar-li els pantalons a la nena i va aconseguir penetrar-la amb el dit.
Llavors, el processat va sentir soroll a fora i va parar.
Abans de sortir de l'habitació, va amenaçar la nena amb matar-la si explicava el que havia passat.
El judici estava previst per aquest dimecres a l'Audiència de Girona però s'ha suspès perquè ni la víctima ni el seu pare han comparegut.
L'acusat, que actualment té 20 anys, està en presó provisional des del 7 de novembre del 2015.
Segons l'escrit de conclusions provisionals del fiscal, el 2 de novembre cap a les sis de la tarda, el processat es va trobar amb la nena de 10 anys, que era veïna seva.
Amb l'excusa de donar-li xocolata, la va convèncer perquè entrés a casa d'ell.
Un cop dins el pis, la va tancar a l'habitació i la va empènyer sobre el llit.
"Per satisfer els seus desitjos lúbrics, es va abraonar sobre d'ella i li va començar a tocar els pits i a fer-li petons a la boca, alhora que intentava abaixar-li els pantalons", relata el fiscal.
L'acusat va aconseguir penetrar-la amb el dit.
"Abans que la menor abandonés l'habitació, li va manifestar que si ho explicava a la seva família la picaria i la mataria, al mateix temps que es passava un dit pel coll fent la senyal de tallar-li", recull la fiscalia.Per això, l'acusen d'un delicte d'agressió sexual a menor de 16 anys i demana que el condemnin a 12 anys de presó i 10 anys de llibertat vigilada.
També vol que no s'apropi a menys de 500 metres de la nena durant 10 anys.
En matèria de responsabilitat civil, sol·licita que indemnitzi la víctima amb 3.000 euros pels danys morals.
La defensa nega els fets i demana l'absolució.Obstrucció a la justíciaL'Audiència de Girona havia fixat el judici per aquest dimecres però s'ha suspès perquè ni la víctima ni el seu pare han comparegut.
El fiscal, Jerónimo Gómez, ha detallat que la petita es troba fora del país i ha sol·licitat que, si el pare no té justificació per no atendre la citació judicial, l'investiguin per un delicte d'obstrucció a la justícia.La defensa, encapçalada pel lletrat Josep Maria Pino, ha demanat que deixin en llibertat el seu representat tenint en compte que el denunciant (el pare) i la víctima no han comparegut i que el seu client fa més d'un any que està empresonat.
L'Audiència de Girona resoldrà les dues peticions durant les pròximes hores.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Institut Carles Vallbona és un centre educatiu de la Generalitat de Catalunya que té implementat un model de gestió basat en la norma ISO 9001 i en el model d'excel·lència e2cat, que cerca la millora contínua en la qualitat a l'educació, per la qual cosa el seu funcionament està alineat amb la normativa vigent i els requisits establerts per l'administració educativa.
La comunitat educativa vetlla per l'actualització dels elements curriculars i les metodologies d'aprenentatge, així com pel manteniment i millora de les instal·lacions i equipaments, per tal de respondre adequadament a les necessitats i expectatives dels diferents grups d'interès.
El centre adquireix el compromís de treballar per a reduir i prevenir els impactes ambientals de les activitats que s'hi realitzen, així com per eliminar els perills i reduir els riscos associats a la seguretat i salut en el treball, i promoure la participació de tots els membres de la comunitat educativa.
El compromís de la qualitat afecta a tota l'organització del centre, que accepta aquest repte i assumeix la responsabilitat de participar activament en el desenvolupament i millora de la qualitat en el centre.
La direcció del centre vetlla i proporciona els mitjans que estiguin al seu abast per assolir els objectius de qualitat.
La missió del centre és potenciar el creixement personal i professional de l'alumnat que els permetin continuar amb la seva formació al llarg de la vida, en un entorn de relacions interpersonals satisfactòries entre tots els membres de la comunitat educativa per tal de crear un clima de treball participatiu i motivador.
La visió de l'Institut Carles Vallbona és ser un centre de qualitat amb atenció preferent a la pràctica esportiva, destacant en metodologies de recerca, tecnològiques i digitals, en activitats d'aula i avaluació competencials, en projectes d'innovació, interessat en la cultura, obert a la col·laboració i l'intercanvi amb altres centres i altres països i referent de la formació professional integrada en la internacionalització i serveis a les empreses.
Les activitats educatives es proposen a partir de models que fomenten els valors del respecte i l'esperit crític, l'esforç i la responsabilitat, l'autonomia i el treball en equip, la recerca i la innovació.
Camp de les Moreres, 14 Granollers (08401) Catalunya |
El record s'havia difuminat pel pas dels mesos, però ara s'aviva amb tota la cruesa.
Durant el judici del Suprem vam poder sentir aquells testimonis policials i polítics que descrivien un país fantasiós,...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Sitges ret un homenatge a l'humor gràfic de Gin i Mingote.
L'obra dels dibuixants Antonio Mingote i Jordi Ginés Soteras Gin protagonitza la darrera exposició del Centre Cultural Miramar que es pot visitar fins el dia 25 d'agost.
Els dos autors són referents de l'humor gràfic de la segona meitat del segle XX, que es van admirar mútuament i es van conèixer.
La mostra, inaugurada aquest dissabte passat, reuneix per primera vegada una vuitantena d'originals, esbossos i altres elements que ajuden als espectadors a contextualitzar les respectives obres dels dibuixants com llibres, revistes i un petit recull de fotografies que els relacionen amb la vila.
L'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, destaca que "la mostra, protagonitzada per Antonio Mingote i Jordi Ginés Gin, és un exemple per reivindicar la potencialitat cultural de Sitges".
L'alcaldessa ha explicat també "com la vila de Sitges ha estat i és generadora i receptora de talent.
Les trajectòries artístiques de Gin i Mingote van ser diferents i també les seves biografies, però l'exposició vol destacar els denominadors en comú i un dels seus vincles és el lligam amb Sitges".
Per al regidor de Cultura, Xavier Salmerón, "en un moment com l'actual, cal defensar la llibertat d'expressió que els humoristes gràfics sempre han intentat practicar i que volen continuar fent".
A la mostra es poden veure dues vinyetes que havien estat censurades d'Antonio Mingote, que va dibuixar i retratar la societat de la Postguerra.
L'exposició, comissariada per Jesús Sánchez i José Luis Martin, mostra els treballs dels dos humoristes gràfics a través de diferents àmbits: caricatures, autocaricatures, esbossos, humor polític, humor absurd i humor sexy.
Gin és considerat un artista elegant, i Mingote, el cronista de la societat espanyola de les darreres dècades.
El president de la Fundació Gin, Josep Maria Cadena, ha destacat sobre l'obra de Mingote l'enginy dels seus acudits que "feien pensar" i sobre Gin que "amb les seves obres tractava qüestions de les que habitualment no es parlaven, com el sexe, o d'altres com la corrupció política".
La vídua d'Antonio Mingote, Isabel Vigiola, va recordar que el dibuixant -nascut al carrer Jesús de Sitges el 17 de gener de 1919- sempre es mostrava orgullós de ser de Sitges i que l'escola més antiga de la vila portava el nom del seu avi: el professor Esteban Barrachina.
Antonio Mingote va néixer a Sitges, però es va establir fora, malgrat que sempre va mantenir un lligam amb la vila.
La carrera professional d'Antonio Mingote com a dibuixant humorístic va començar quan al 1946 va començar a publicar articles a la revista humorística La Codorniz.
Després, a partir del 1953 va començar a col·laborar amb el diari ABC com a ninotaire fins a la seva mort l'any 2012.
Mingote va publicar llibres d'humor gràfic, va ser escriptor i va cultivar altres àmbits creatius com el de director editorial.
També va escriure per al teatre i per a la televisió, va ser autor de curtmetratges i de guions de cinema.
La tolerància, la justícia, la llibertat i la soledat van ser els grans temes del dibuixant que va ser distingit al llarg de la seva carrera amb nombroses distincions com el Premi Internacional d'Humor Gat Perich (2001).
Jordi Ginés Soteras, conegut per Gin, va aterrar a la vila a la dècada dels 70 amb la seva dona i les seves dues filles.
El dibuixant va començar la seva trajectòria artística de dibuixant l'any 1954.
Tres anys més tard es va convertir en un dels integrants de la segona generació de l'escola Bruguera.
Va col·laborar en publicacions com Tretzevents, Can –Can, DDT, Florita i Nicolás.
El dibuixant també va tenir una carrera internacional ja que va treballar en diverses sèries per al mercat britànic i als anys 60 va començar la seva col·laboració en revistes adreçades a un públic adult.
L'any 1972 es va incorporar a l'equip de la revista satírica esportiva Barrabás i posteriorment va arribar a ser director de la revista El Papus.
Durant la dècada dels 80 va exercir com a director artístic de Play Boy Espanya i Nacional Show.
El 1995 va ser nomenat Catedràtic de l'Humor per la Universidad de Alcalá de Henares.
Gin també va ser el director editorial de la revista El Jueves fins a la seva mort l'any 1996.
Exposició 'Gin i Mingote: dos amics de Sitges'
Dissabtes, diumenges i festius d'11.00 a 14.00 h i de 18.00 a 21.00 h |
No es tracta, naturalment, de dictar sentència, però considero que podem entendre'ns si fem aquesta distinció: hi ha escriptors de llengua i escriptors d'argument.
Hi ha algunes obres literàries que –com els bons vins– no resisteixen el 'trasllat', és a dir, la traducció.
Els autors han treballat el llenguatge d'una manera molt personal, és a dir, creativa.
I no em refereixo, només, a l'ús del lèxic.
La qualitat del text pot ser que es basi en l' estructura de la narració, la força del seu ritme, l' eco fonètic que sempre provoca un escrit.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
En català hi ha més monosíl·labs que en la llengua castellana.
El joc dels monosíl·labs s'allargava increïblement.
Els traductors d'una llengua a l'altra coneixen perfectament les dificultats amb què es troben quan els dos idiomes tenen formes molt diferents d'expressivitat.
Hi ha llibres -sovint bons llibres- que creen un clima que té un difícil batec que es perd en el canvi de llengua.
La impossibilitat d'una traducció absolutament perfecta la pateixen fins i tot els millors escriptors.
Poden trobar expressions comparables, però la música d'una paraula o d'una expressió serà inevitablement una altra.
Hi ha llengües d'estructura senzilla per a nosaltres els llatins, però la traducció d' un text suec, o encara més, d'un de xinès, només la pot fer qui sigui expert en aquesta llengua i alhora domini el català o el castellà.
Per algun motiu algú va sentenciar "Traductor, traïdor". |
El president del Govern d'Aragó, Javier Lambán, ha manifestat aquest dimarts la seva indignació pel fet que bona part de les peces de Sixena tornades pel Museu de Lleida estan en un estat "lamentable" i "tres peces no han tornat", i per això "a algú li haurem d'exigir responsabilitats".
Durant la seva visita al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca), acompanyat per l'alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, després de l'entrega -aquest dilluns- d'obres del cenobi per part del Museu de Lleida, el president aragonès ha dit que "amb tot el que s'ha vist" Aragó no pot acceptar lliçons sobre aquest aspecte perquè "a nosaltres amb el nostre patrimoni no ens ha passat" el que ha passat en aquest cas, en al·lusió a l'estat de diverses peces, i a més "no ens sol passar que es perdin peces pel camí".
El Govern d'Aragó estudiarà les accions a desenvolupar davant "la negligència" d'"institucions que han perdut béns pel camí o han permès que molts es deterioressin, de forma culpable".
La peça extraviada és una pintura en tela del segle XVIII que representa la Immaculada.
El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha dit aquest dimarts que "havien de recollir 44 peces, n'hi ha hagut una que no s'ha localitzat perquè era al Palau Episcopal, l'estem buscant; de totes maneres, ells han acabat emportant-se'n 44".
"Hem entregat una peça més de l'inventari que tenia el Govern d'Aragó, una peça d'alabastre que formava part d'un dels retaules del monestir de Sixena que era al magatzem, que nosaltres teníem inventariat i que ells no el tenien consignat a l'ordre del jutge", ha explicat Giralt.
Unes hores abans de les queixes del president Lambán, el portaveu de la plataforma Sixena Sí, Juan Yzuel, havia denunciat el "mal estat" d'algunes de les obres tornades pel Museu de Lleida i que ara estan custodiades al Reial Monestir de Sixena.
Així mateix, ha afirmat que falta la peça 44 del lot.
En declaracions a Europa Press, Juan Yzuel ha manifestat la seva satisfacció per la devolució d'aquestes obres, i ha criticat la "manipulació a Lleida", en el sentit que "no es comprèn que uns judicis guanyats i unes sentències que s'han de complir es transformin en un greuge per al poble català ", cosa que "no té res a veure amb la realitat".
"No ens podíem imaginar que no siguin capaços d'entregar les 44 peces a causa de la mala gestió", ha afegit Yzuel, que ha subratllat que en els judicis va quedar clar l'inventari de béns.
S'ha queixat, d'altra banda, que "no hi ha hagut cap mena de restauració, ni treball amb aquestes peces", que "no es podran exhibir immediatament".
També ha comentat que la plataforma ha organitzat una jornada científica el 17 de març de l'any que ve amb el lema Somiar Sixena 2023, perquè experts, catedràtics i restauradors facin propostes per commemorar aquell any el centenari de la declaració del Reial Monestir com a monument nacional.
Per una altra banda, Juan Yzuel ha recordat que la plataforma manté la seva campanya de firmes a la seva web [URL] perquè segueix pendent la devolució de les pintures murals del Reial Monestir de Sixena i, a més, aquest enclavament és "la marca comuna de tots els problemes patrimonials" de l'Alt Aragó, en al·lusió expressa als béns artístics religiosos del Tormillo, Barbastre, Berbegal i Peralta de Alcofea, que encara es troben a Catalunya. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.