text stringlengths 31 3.15M |
|---|
La confrontació en la negociació del conveni col·lectiu ha dut els treballadors a convocar diverses jornades de vaga
Barcelona.-La direcció de TMB es presentarà a la reunió de mediació amb els treballadors prevista per a aquest dimecres amb una proposta que passa per la promesa d'augmentar plantilla i reduir temporalitat, de millorar la conciliació, de ser més transparent i de buscar fórmules per al manteniment del poder adquisitiu dels treballadors.
Pretén, d'aquesta manera, desencallar la situació de conflicte que viu amb la plantilla per la negociació del conveni col·lectiu.
Aquesta situació va dur part dels representants dels treballadors a convocar vaga dimecres passat i a anunciar-ne de noves per a la setmana del 15 al 19 de febrer.
La reunió de mediació està convocada pel Departament de Treball i tindrà lloc a les 11.00 h a la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball.
La direcció de TMB remarca que aquesta proposta és una mostra de la voluntat d'assolir un acord que permeti millorar les condicions laborals dels treballadors i desconvocar les vagues.
L'objectiu de tot plegat és acordar un nou conveni col·lectiu de metro, que la direcció va voler començar a negociar mesos abans que vencés l'anterior, l'1 de gener del 2016, per "facilitar" el procés.
Fins al moment les dues parts s'han trobat vuit vegades.
Amb vista a l'acte de mediació de demà, TMB creu que hi ha "recorregut" per assolir un "marc d'entesa", per la qual cosa, segons s'explica en un comunicat que ha fet públic la companyia, portarà a la reunió propostes que passen per un increment de la plantilla en l'àrea de manteniment; mesures per reduir la temporalitat, amb millores en la contractació tant per al col·lectiu d'empleats amb contractes de temps parcial, com per al col·lectiu de rellevistes i el personal de la bossa d'estiu en l'àrea d'Operacions; una millora de la conciliació de la vida familiar i laboral en l'àrea Operacions; la voluntat de buscar fórmules per al manteniment del poder adquisitiu dels treballadors, i una aposta per la transparència.
D'altra banda, TMB reitera que les declaracions d'alguns representants sindicals de Metro sobre l'evolució salarial del personal de l'empresa "no són correctes".
La direcció assegura que el cost mitjà unitari del personal de conveni de Metro, durant el període 2011-2014, es va incrementar en un 3,42% com a conseqüència de l'aplicació d'acords sindicals, mentre que el cost mitjà unitari del personal de fora de conveni es va incrementar en un 0,5%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Éssers estimats: Complicitats i pèrdues
Què cal fer per agradar a les noies?
Pubertat: complexos i acceptació
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La vicepresidenta del Congrés dels Diputats, Celia Villalobos, ha afirmat aquest dilluns que el president de la Generalitat, Artur Mas, és "l'antítesi" d'"un dirigent responsable", considerant que el seu projecte d'independència per a Catalunya és "un acudit".
"Em sembla que és l'antítesi del que seria un dirigent responsable, perquè posa els catalans en una situació complicada", ha assenyalat en una entrevista a RNE recollida per Europa Press.
A més, Villalobos ha qualificat d'"acudit" el seu projecte polític per aconseguir la independència de Catalunya.
"Em sembla un acudit, això de crear un nou partit que s'anomeni Entesa i que aconseguirà noranta diputats", ha puntualitzat, ironitzant: "i dos ous ferrats".
En aquesta línia, ha manifestat que el debat sobre la sobirania catalana la preocupa "com a qualsevol espanyol que tingui sentit comú", ja que, segons la seva opinió, "està prenent una deriva preocupant".
D'altra banda, considera que Mas es troba "en una fugida permanent cap endavant" i que ni tan sols el Govern català sap "molt bé cap a on arribaran".
Segons la seva opinió, el "problema real" dels catalans seria la no inclusió de Catalunya a la Unió Europea, que vindria de la mà de la independència de la regió.
Amb tot, la vicepresidenta espera que el "tema català" es resolgui "amb sentit comú" i que "tot torni al seu curs".
Segons la seva opinió, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, està demostrant "un enorme sentit comú" i "està fent el que ha de fer".
En relació amb el desig de Mas d'acudir a la reunió del I Fòrum Econòmic de la Mediterrània Occidental, que es farà aquest dimecres a Barcelona i que presidirà Rajoy, Villalobos ha explicat que la reunió és d'"unió d'Estats" i que la decisió "està al marge" del Govern espanyol, perquè "no ho organitza Espanya" sinó que en formen part "tant Europa com Àfrica".
"Jo crec que posar pals a les rodes no porta a res, i és el que està fent Mas.
Jo crec que si les seves reaccions fossin una mica més de sumar i no de restar, més de col·laborar i no d'enfrontaments, fins i tot se li donarien més oportunitats, més enllà del que diu el protocol", ha indicat sobre aquesta qüestió.
Finalment, ha expressat el seu desig que Mas "torni al sentit comú" i "torni al que la majoria dels catalans volen" que és, segons ella, "resoldre els problemes reals" que tenen.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'abandonament de vehicles amb productes de contraban és un fet habitual entre els contrabandistes
La Seu d'Urgell.-La Guàrdia Civil va intervenir el 15 de gener passat 17.950 paquets de tabac ros de contraban procedent d'Andorra, de diferents marques, valorats en 81.857,50 euros.
El tabac va ser localitzat a l'interior d'un vehicle tot terreny que havia estat abandonat recentment pels seus ocupants en un pista forestal propera a la Seu d'Urgell.
La Guàrdia Civil remarca que l'abandonament de vehicles amb productes de contraban és un fet habitual entre els contrabandistes, quan no tenen la suficient confiança per poder culminar amb èxit la seva tasca delictiva.
Aquesta actuació policial és la més important duta a terme en el que portem de 2016 i una de les més importants dels últims mesos.
Els agents que van inspeccionar el vehicle no van localitzar cap persona a l'interior del vehicle ni a la zona de l'entorn.
Per això, la Guàrdia Civil va instruir diligències per un suposat delicte de contraban, que van ser lliurades en el Jutjat de Guàrdia de la Seu d'Urgell, de la mateixa manera que el tabac i el vehicle intervinguts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Barregeu la farina, l'orenga i el pebre vermell.
Salpebreu la galta i enfarineu-la amb la barreja anterior i fregiu-la amb oli ben calent.
Poseu la galta en una olla amb el vi fins que aquest redueixi.
Quan hagi reduït, cobriu-la d'aigua.
Afegiu-hi la ceba i el tomàquet.
Poseu l'olla al forn a 90o durant 4 hores.
Al retirar-la, rectifiqueu la carn de sal si fos necessari.
Introduïu les patates al forn aproximadament una hora.
Retireu-les del forn i talleu-les en quatre rodanxes.
En una safata, serviu les quatre rodanxes de patata i, a sobre, col·loqueu-hi quatre trossos de galta ruixada amb el suc de la seva cocció. |
L'Espanyol B va deixar l'eliminatòria oberta per al partit de tornada després de no passar de l'empat sense gols al municipal San Lázaro.
El filial blanc-i-blau va ser l'amo i senyor de la possessió en els primers compassos, amb tranquil·litat i paciència tocava d'un costat a l'altre buscant espais entre la defensa local.
Per la seva banda, el Compostel·la va mostrar-se ben tancat al darrere i generant perill al contracop o llançant passades llargues al davanter Primo.
Els primers d'avisar van ser els homes de Carlos Castro.
Quan només s'havien disputat cinc minuts Víctor Gómez va provar sort amb un xut llunyà que va sortir fregant l'escaire.
Passava el temps i l'Espanyol B seguia dominant però sense profunditat, mentre que abans del descans els locals, en una de les úniques internades a l'àrea rival, van reclamar un possible penal sobre Primo en una disputa amb Lluís.
Ja després de la represa el conjunt gallec va posar una marxa més i van començar a generar una mica més de perill, conscients que havien de buscar un gol i més davant una afició entregada en tot moment.
Però serien els blanc-i-blaus els qui van disposar de l'oportunitat més clara del duel: Víctor Gómez va plantar-se tot sol davant Lucas, va desfer-se d'ell, però la seva rematada posterior va marxar al lateral de la porteria.
El Compostel·la, de menys a més, va estar a prop del gol en dues accions, tot i que la més clara va venir d'una passada de la mort de Primo que va salvar en el segon pal Pedrosa.
Carlos Castro va donar una mica d'oxigen amb l'entrada de Doncel i Joselu, encara que els visitants van seguir sense sentir-se còmodes en el tram final.
Sense temps per a més, el 0-0 no es va moure i l'eliminatòria es decidirà diumenge vinent al migdia a Sant Adrià de Besòs.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La presidenta de l' Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha exigit aquest dilluns que una eventual consulta d' autodeterminació a Catalunya tingui una pregunta "clara", i ha destacat que no pot al·ludir a 'terceres vies' com ara el federalisme.
"La pregunta s'ha de respondre amb un 'sí' o amb un 'no'.
La gent no va sortir al carrer l'any passat en una manifestació i aquest any a la 'Via Catalana' pel federalisme", ha argumentat en un esmorzar informatiu.
Així, la presidenta de l'entitat sobiranista ha sentenciat que la pregunta ha d'al·ludir a la possibilitat de Catalunya per ser un Estat independent, lliure i sobirà, tot i que no ha volgut fer una proposta concreta perquè considera que és una tasca que han de desenvolupar els partits al Parlament.
Forcadell ha conclòs que qualsevol pregunta que no sigui clara serà un "frau" per als ciutadans, i ha confiat que les formacions partidàries del 'dret a decidir' seran capaces de tancar la pregunta i la data abans que acabi l'any.
La presidenta de l'ANC també ha advertit que la seva entitat està absolutament en contra de 'terceres vies' que tinguin com a objectiu evitar la independència, i ha assegurat que actualment "la moderació a Catalunya és que el poble pugui votar per decidir el seu futur".
Forcadell ha apostat cada moment per fer una consulta, però ha sentenciat que, en el cas de no poder-la celebrar per l'oposició de l'Estat, el Parlament podria dur a terme una declaració unilateral d'independència: "És una manera d'exercir el dret a l'autodeterminació", ha dit en un acte de Nova Economia Fòrum.
Preguntada per l'empresariat català, s'ha mostrat convençuda que aquest donarà suport a la independència una vegada s'hagi declarat, i ha destacat que, ara com ara, només un "gran empresari" s'ha mostrat obertament contrari al procés sobiranista, en al·lusió al president del Grup Planeta, José Manuel Lara.
En el mateix sentit, ha assegurat que Catalunya no tindrà problemes per ser reconeguda internacionalment si declara la independència, ja que sempre ha apostat per un "procés democràtic i pacífic".
A l'acte hi han assistit el líder de CiU al Parlament, Jordi Turull, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el diputat d'ICV-EUiA i membre de la Mesa de la Cambra catalana, David Companyon, i el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn (CiU).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta un article en el darrer número del Journal of Alzheimer's Disease, al voltant dels efectes pro-neurogènics d'una dieta rica en polifenols i àcids grassos poliinsaturats (dieta LMN, en l'acrònim anglès).
Tony Valente i col·laboradors consideren que la dieta LMN " podria tindre un efecte important per combatre el declivi de la funció cognitiva " associat a l' envelliment normal i a patologies neurodegeneratives com la malaltia d'Alzheimer.
Localització de l'hipocamp en el cervell humà adult.
El seu paper en la memòria a llarg termini i el fet que sigui una de les zones on hi ha generació de noves neurones al llarg de la vida adulta, el fan focus de nombroses recerques.
Neurogènesi en el cervell adult
En els llibres de text llegim encara, i amb bona raó, que les neurones, en el cervell adult, són insubstituïbles.
Que, en definitiva, les neurones perdudes en el tràfec normal o, en condicions patològiques, no són substituïdes.
O dit d'una altra manera, que totes les neurones són produïdes durant l'etapa embrionària.
Com tota norma general, també aquesta té la seva excepció.
Hi ha algunes àrees del cervell adult on es formen noves neurones de manera continuada.
És el cas de la zona subventricular ( SVZ ) dels ventricles laterals i de la zona subgranular ( SGZ ) del gir dentat de l' hipocamp.
Però fins i tot en aquestes excepcions, l'edat és implacable.
I la mateixa taxa de forma neuronal (neurogènesi) de la SVZ i de la SGZ disminueix a mesura que hom envelleix.
La neurogènesi del cervell adult d'altra banda també un interès en malalties neurodegeneratives, bé des d'un punt de mira patològic (una deficient neurogènesi en la SGZ podria afectar el manteniment de les funcions cognitives) bé des d'un punt de mira terapèutic (la neurogènesi induïda podria ser, a mitjà o llarg termini, un tractament d'algunes d'aquestes malalties).
Un model de ratolí per assajar una dieta rica en polifenols i àcids grassos poliinsaturats
Valente et al. sotmeteren dos grups de ratolins a dues dietes diferents, una d'elles rica en polifenols i àcids grassos poliinsaturats (LMN).
Ni els polifenols ni els àcids grassos poliinsaturats formen part dels nutrients insubstituïbles dels ratolins (ni dels humans), i no són gaire tinguts en compte en la confecció industrial de pinsos de ratolí (ni d'humans).
No obstant això, tant els polifenols com els àcids grassos poliinsaturats fan part d'una alimentació més sana, que va més enllà de la pura subsistència.
La neurogènesi en els ratolins alimentats amb la dieta LMN
Per resseguir la neurogènesi, els autors administraren a part dels ratolins d'un i l'altre grup BrdU i PCNA, uns marcadors que s'assimilarien a àcids nucleics de nova síntesi, i que per tant marcarien les cèl·lules que proliferessin després de l'administració d'aquests marcadors.
Després de sacrificar aquests ratolins, i fer unes anàlisis histològiques dels cervells, els autors trobaven que tant en la SVZ com en la SGZ el marcatge amb BrdU i PCNA era més pronunciat en els ratolins amb la dieta LMN.
Mitjançant diverses tècniques immunohistoquímiques (per detectar la presència de DCX en el cas de les neurones indiferenciades, i tirosin-hidroxilasa, calretinina i calbindina en les neurones diferenciades o madures) els autors trobaven que l'efecte de la dieta LMN es manifestava en els dos nivells.
Com actuen polifenols i àcids grassos poliinsaturats?
Per estudiar per quin mecanisme molecular aquests components de la dieta estimulen la neurogènesi, Valente et al. passen del model d'animal sencer a un model de cultiu cel·lular.
Concretament, treballen amb neurones aïllades de rata.
Els autors exposaren aquestes neurones en cultiu a dos agents lesius, que consideren rellevants:
– el peròxid d'hidrogen (H 2 O 2 ), que és un subproducte normal del metabolisme de l'oxigen, i que al seu torn és un generador de radical OH•, que es considera un dels elements promotors de l'envelliment normal de l'organisme.
– el pèptid Aβ1-42, pèptid amiloide, és un dels components de les plaques que s'acumulen damunt de les neurones, tret distintiu de la malatia d'Alzheimer.
En tots dos casos, una crema rica en polifenols i àcids grassos poliinsaturats, en relació a una crema que no els presenta, té un efecte protector en els cultius neuronals.
Principalment, l'efecte global de polifenols i àcids grassos poliinsaturats és antioxidant.
Valente et al. suposen que és justament així com actuaria la dieta LMN en els ratolins.
El metabolisme normal del ratolí genera uns productes tòxics (radicals lliures d'oxigen, etc.), que són contrarestats pels polifenols i àcids grassos poliinsaturats que, procedents de la dieta, s'acumulen els teixits.
No hi ha dubte que la cosa és més complexa.
Els àcids grassos poliinsaturats procedents de la dieta (bé d'origen vegetal o bé d'origen marí – peix, etc.) s'integren en el metabolisme general i participen tant en elements estructurals (membranes cel·lulars, etc.) com funcionals (fan de substrats a la producció d'eicosanoides), de forma que generen tota una sèrie d'efectes moleculars, alguns d'ells contradictors.
Els polifenols, d'altra banda, no són merament un element antioxidant, sinó que també produeixen interaccions més específiques.
En tot cas, l'efecte global d'uns i altres és positiu.
O, si ho diem d'una altra manera, la seva absència o presència escassa en la dieta seria negativa.
Aprofundir encara més en els mecanismes d'acció de la preservació de la neurogènesi, així com analitzar si també són efectius si se'ls administra de forma més tardana (en ratolins d'edat més avançada) són les tasques pendents en les quals el grup de recerca de Mercedes Unzeta segur que ja hi treballa.
En primer lloc vull felicitar-te per la qualitat dels articles que publiques al teu bloc Les set edats.
Estic buscant col·laboradors de qualitat per a transformar el bloc Mediterrània, http://mediterrania.bloc.cat en un bloc col·laboratiu amb aportacions de qualitat d'autors diversos.
Ara mateix ja hi col·laboren en Josep Romeu, la Teresa Seguí, en Xavier Lasauca i la Sophia Blasco.
Si t'animes, només cal que m'ho facis saber a [EMAIL] i t'habilitaria per a que tu mateix hi poguessis penjar directament des del teu usuari bloc.cat els articles de la teva autoria que consideressis.
Evidentment, això no et comprometria a cap periodicitat mínima quant a la publicació d'articles a Mediterrània, i, per descomptat, els articles tampoc cal que siguin exclusives, poden ser articles teus que hagis publicat també al teu bloc.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa.
Aprendre com la informació del vostre comentari és processada |
El 12 de maig es celebra el Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica/EM, si bé en alguns països s'ha anat establint, també, com a Dia Mundial de les Síndromes de Sensibilització Central, sumant-hi la Sensibilitat Química Múltiple i l'ElectroHiperSensibilitat.
Amb el nom de Síndromes de Sensibilització central s'identifiquen un conjunt de més de 50 malalties que presenten alguns símptomes (i fisiopatologia) comuns i, sovint, persones que tenen algunes d'aquestes malalties poden acabar tenint-ne una altra.
Entre aquestes malalties, les més prevalents són la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple.
Totes són malalties que afecten significativament la salut i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i que tenen un gran impacte social i econòmic.
La fibromiàlgia és una malaltia reconeguda per l'OMS com una condició crònica i complexa, que causa dolor generalitzat no articular, amb esgotament profund.
La síndrome de fatiga crònica/encefalomielitis miàlgica (SFC/EM), és un desordre debilitant i complex caracteritzat per fatiga profunda que no millora amb el descans i que pot empitjorar per l'activitat física o mental.
A més, les persones afectades de SFC/EM acusen nombrosos símptomes no específics que inclouen debilitat, dolor muscular, falta de concentració i/o pèrdua de memòria, insomni, fatiga després de l'esforç que dura més de 24 hores, entre d'altres.
La causa o causes de la SFC/EM no han estat identificades i no existeixen proves diagnòstiques definitives.
La sensibilitat química múltiple (SQM) és una síndrome crònica, no psicològica, i que manifesta símptomes multisistèmics com a resposta a una mínima exposició a productes químics tan habituals com el lleixiu, els ambientadors, les colònies, etc., i que milloren quan s'evita aquesta exposició.
El Parlament Europeu defineix la SQM dins del nombre creixent de malalties vinculades a factors mediambientals.
Els estudis constaten que la prevalença estimada de la fibromiàlgia en la població espanyola és del 2,4%, la de la síndrome de fatiga crònica s'estima al voltant del 0,5% i la de la sensibilitat química múltiple al voltant del 0,1%.
Es calcula que a Catalunya podria haver-hi al voltant de 160.000 persones afectades de fatiga crònica, prop de 38.000 de síndrome de fatiga crònica i 7.500 amb sensibilitat química múltiple.
Hi ha un gran desconeixement entre la població tant d'aquestes malalties com dels seus efectes, la qual cosa complica encara més la situació de les persones que les pateixen.
D'altra banda, moltes d'aquestes malalties (com ara la sensibilitat química múltiple) estan molt relacionades amb la creixent exposició a productes contaminants (sovint de forma innecessària).
Atès l'impacte que té per a les persones afectades, i les seves famílies, cal reflexionar sobre la necessitat que tenim, com a societat, de preservar la nostra salut evitant l'exposició innecessària a aquests agents contaminants.
A més del suport que des del Servei de Salut es dóna a l'Associació Catalana d'Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d'altres Síndromes de Sensibilització Central (ACAF) en la seva tasca de suport a les persones afectades i de sensibilització ciutadana, des de l'Ajuntament de Terrassa ja fa temps que es vetlla per a evitar o reduir al màxim l'exposició a agents químics en la via pública, ja sigui per tractaments a espècies vegetals com en el control de les males herbes.
I en el cas que s'hagi de dur a terme algun tractament fitosanitari es publica a la web municipal, oferint també la possibilitat de rebre informació personalitzada sobre l'actuació.
Tot i això, com a resultat d'una proposta de resolució aprovada pel Ple Municipal, l'Ajuntament de Terrassa està treballant per establir un programa d'accions més ampli i de caire transversal per donar suport a les persones afectades per aquestes malalties i per a millorar el seu coneixement per part de la població.
Per a més informació sobre les SSC podeu consultar les següents webs: |
La tristesa és una de les sis emocions bàsiques amb què cada persona compta en el seu repertori.
No és oposada a d'altres, ni tan sols a l'alegria, però el seu mal ús i quedar-s'hi ancorat sí que dificultarà sentir emocions de caràcter positiu.
Per això, a molts nens que es manegen més en la tristesa, els costa sentir un altre tipus de sensació com ara l'orgull cap a si mateixos, l'alegria o la il·lusió.
La tristesa va acompanyada de pensaments repetitius, apatia o falta d'energia.
Des d'aquest punt, si el mantenim en el temps, no podrem experimentar coses diferents.
El cervell tendeix a acostumar-se als estats emocionals, i arriba a convertir-los en patrons de comportament.
Experimentar una emoció concreta durant unes hores o dies no té repercussions reals, però sí que les té quan acabem generant aquest estat permanentment.
Qualsevol persona s'hi pot quedar ancorada i els nens són especialment susceptibles a això, ja que no coneixen les seves emocions, les seves funcions o com poden manejar-les millor.
La tristesa ha de ser també treballada i acceptada per poder estar millor.
La felicitat és l'estat que arriba no per no haver sentit emocions negatives, sinó per haver-les identificat, acceptat i gestionat.
Totes tenen una funció en nosaltres, tot i que les rebutgem i preferim viure en les positives.
Negar-les fa que fugim i que l'alegria sentida sigui massa breu.
La plenitud real ve al gestionar tot el que ens passa, fins i tot estant un temps en qualsevol emoció negativa.
Els pares són els màxims exemples que utilitzen els nens per aprendre a relacionar-se o entendre com funciona el món.
Això també implica copiar certs models de comportament, pensament i emoció.
Si els ensenyem a entendre emocions com la tristesa, podran desenvolupar-se amb més intel·ligència social i des del veritable creixement.
Els següents punts poden ajudar-nos a fer que els nens aprenguin a entendre i escoltar la seva tristesa per poder arribar a un estat de felicitat:
El primer pas és fer veure que les emocions sempre estaran amb nosaltres.
La tristesa, com les altres, té una funció i busca ajudar-nos en determinats aspectes.
Acceptar-la és la part imprescindible perquè no es descontroli i puguem manejar-la.
¿Per a què serveix la tristesa?
Si no sabem comunicar això, no aconseguirem que pugui utilitzar-se correctament.
La tristesa és l'emoció que obeeix a la sensació d'haver perdut alguna cosa, tot i que no sempre l'esmentada pèrdua és real.
És la seva funció i és el senyal que el nostre cervell ens envia perquè puguem identificar el que ha ocorregut en el món real.
No sempre sentim tristesa quan alguna cosa ja s'ha perdut o s'ha acabat.
De vegades anticipem aquestes pèrdues, les portem del futur i no lluitem perquè no arribi a passar.
En adults és fàcil veure-ho quan, per exemple, hi ha una crisi en la relació de parella.
Anticipo que hi haurà una ruptura i, en lloc de mobilitzar els meus recursos perquè no passi, ho dono per perdut.
Quan veiem que la sensació de pèrdua és real, hem d'ajudar a generar conductes alternatives.
Si la tristesa és per un conflicte a l'escola, ¿què és el que podem fer per resoldre-ho?
És la funció que té per a nosaltres, generar conductes des del raciocini perquè puguem sortir-ne.
Cada emoció és útil i vàlida en nosaltres.
Ens ajuda a conèixer-nos, relacionar-nos i créixer com a persones.
Analitzar què sentim, com quan estem tristos, i buscar solucions és l'alternativa vàlida.
Com a pares, ho hem d'ensenyar també als nostres fills. |
Jael Freixanet, Anna Carbó i Noemí Jordana, tres de les jugadores que fa més temporades que són a l'Uni Girona, consideren que disputar aquesta temporada la final de la Lliga Femenina és "el premi a la feina ben feta" que el club ha anat realitzant des que fa sis anys va aterrar a la màxima categoria del bàsquet femení espanyol.
Carbó és la més veterana, ha estat set anys a Girona i va viure l'ascens.
Jordana fa quatre temporades que defensa els colors de l'equip de Fontajau, mentre que Freixanet en fa tres.
Mai, com ara, havien vist la ciutat tan entregada amb l'equip.
"En la semifinal contra el Conquero el pavelló estava molt ple i segur que encara ho estarà més dijous per veure el segon partit contra el Perfumerías", expressava ahir Carbó.
Per a Freixanet, la sèrie que decidirà el campió a partir de dissabte "ho és tot per al club.
Mai s'havia aconseguit res tan gran, tot i que sempre la projecció de l'Uni ha estat mirar amunt.
Tot i que l'any passat no vam jugar el play-off, temporada a temporada hem anat creixent".
Tenim il·lusió del que hem aconseguit i pel que encara podem aconseguir".
Afirma que si ja han guanyat dos cops el Salamanca aquesta temporada, poden fer-ho "tres o quatre vegades".
L'aler ja està recuperada de l'esquinç que no li va permetre jugar el segon partit de la semifinal contra Conquero.
"Fa set anys que sóc a Girona i m'alegro molt d'haver arribat a la final de la Lliga.
Cada vegada l'Uni té més tirada".
La base Noemí Jordana, que defensa els colors de l'Uni per quarta temporada consecutiva, també nota que cada vegada el club desperta més atenció a la ciutat.
Ha detectat "il·lusió" per guanyar la lliga.
"No tenim l'obligació de guanyar-la, però sí de gaudir-la.
És la primera final del club i una final on tenim opcions reals d'obtenir el títol", afirma.
Jordana preveu partits molt diferents als de la lliga regular, que van arribar en la primera jornada de lliga i en l'inici de la segona volta.
"Elles no tindran Murphy, lesionada, i nosaltres vam canviar l'entrenador.
Segur que seran duels molt diferents", va indicar.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Emplenar i signar la sol·licitud SPCI002, que també ha de dur la firma del responsable (degà, director de centre, director de departament, d'oficina de gestió o cap de servei) i de l'administrador de centre, i enviar-la al SPCI.
La sol·licitud la podeu obtenir als serveis administratius del vostre centre. |
El nombre de persones que pateix privació material severa creix cada vegada més i confirma que hi ha un col·lectiu de població que des de fa anys no pot sortir d'aquesta situació.
L'indicador, que reflecteix les dificultats dels individus per accedir a determinats béns de consum, se situa actualment en el 4,6% a Andorra, quan en l'enquesta del 2016 havia estat de l'1,3%.
D'entre els ítems que s'incorporen en aquest indicador, destaquen que un 12,4% dels enquestats no és capaç de mantenir la seva casa en una temperatura adequada; que un 14,4% no es poden permetre anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any; que un 41,7% no s'ho poden permetre si no és a casa de familiars o amics; i que un 7,5% no tenen suficients ingressos per comprar carn o peix.
«Són unes proporcions altes i cal tenir en compte que no estem parlant de luxes», va expressar Joan Micó amb preocupació.
Actualment hi ha un 9,9% de la població que considera que la seva situació econòmica és dolenta o molt dolenta.
Segons va apuntar el director del CRES, «el problema és que des de fa temps no es baixa d'aquest topall».
I va confirmar que hi ha un col·lectiu que es troba en «una situació delicada i amb dificultats» malgrat que hi ha hagut un canvi de tendència econòmica.
I en aquestes circumstàncies, va puntualitzar, es troben persones amb una baixa llarga, famílies monoparentals, gent gran i jubilats, o treballadors poc qualificats.
Micó també va insistir en l'agreujant del gènere: «Per exemple, les dones que se separen i que s'han de quedar amb els fills o que tenen feines menys qualificades tenen més dificultats».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Administració i Finances de l'Institut Montilivi estan realitzant, en el marc de la setmana de l'emprenedoria i dins el mòdul de Projecte i Simulació empresarial, una activitat per treballar la iniciativa emprenedora i la generació d'idees.
Aquesta activitat consisteix a invertir 5€ en una idea de negoci i generar el màxim benefici possible.
Algunes de les idees que han sorgit aquest any han estat la realització a mà de moneders creats amb material reciclat o bossetes de roba per embolicar els entrepans i així reduir l'ús del paper d'alumini o el plàstic.
Els beneficis obtinguts d'aquesta activitat, que han estat 542,05€, es destinaran íntegrament a col·laborar amb la Marató de TV3, que enguany es dedicarà a les malalties minoritàries. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Al voltant de divendres podrien arribar nevades i també algunes pluges
Matí de glaçades i fred intens en moltes comarques.
L'entrada del vent ha fet canviar el panorama a l'Empordà i a les Terres de l'Ebre, però en molts indrets continua la total monotonia de l'anticicló.
La diferència és clara entre allà on ha entrat el vent i on no.
A Girona el dia ha començat amb -3 graus mentre que a Figueres n'hi havia 13 de positius.
Aquestes són algunes de les temperatures mínimes d'aquest diumenge (en oC):
Una o dues nits de finals de novembre van ser més fredes que aquestes últimes en moltes comarques, però són gairebé les temperatures mínimes més fredes d'aquesta tardor i hivern fins ara.
Com ja va passar ahir, al migdia la temperatura pujarà amb ganes a les comarques pròximes a la costa, on el termòmetre fregarà o fins i tot superarà els 15 graus.
A mitja tarda, quan arribin els Reis, la temperatura s'acostarà als 10 graus en moltes comarques, però cal abrigar-se bé per sortir a rebre'ls perquè l'anticicló fa que la temperatura caigui en picat tan bon punt es pongui el sol.
Ahir, per exemple, a Girona es va passar de 10 graus a les cinc de la tarda a només 3 a les vuit.
A més, a la Costa Brava i en indrets del Maresme el vent serà moderat aquesta tarda i augmentarà la sensació de fred.
Cops de vent màxims previstos per aquesta tarda
A Ponent, un dia més la temperatura quedarà clavada per sota dels 5 graus.
La boira no es va acabar d'aixecar ahir amb l'entrada del vent de mestral, i és previsible que avui tampoc ho faci.
Una bona part de la setmana que ve encara estarà marcada per la boira persistent a Ponent, amb el consegüent ambient gèlid i molt humit.
La setmana que ve començarà sense grans canvis.
Demà hi haurà més núvols que avui a l'Empordà i en altres comarques del nord-est, però en general les novetats seran escasses.
A partir de dijous s'acostarà una bossa d'aire fred en altura que pot comportar més inestabilitat, augmentaran els núvols i poc o molt podrien arribar les primeres precipitacions del 2020.
Al voltant de divendres és probable que torni a nevar al Pirineu Occidental.
Segurament a la resta no hi haurà pluges generals, però sí que es podrien escapar algunes primeres precipitacions destacables també en altres indrets.
Ara com ara, com més al sud és més probable que aquesta setmana arribi a ploure amb certes ganes.
Caldrà seguir aquesta situació, que segurament anirà canviant força encara en pròximes actualitzacions dels mapes del temps.
A mesura que avanci la setmana anirà entrant cada cop aire més fred.
El canvi es notarà sobretot a les cotes altes del Pirineu, però també a la resta els migdies seran menys agradables.
Probabilitat en tant per cent que divendres se superin els 5 l/m2
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Lloc: Museu d'història de la ciutat de Sant Feliu de Guixols - Sant Feliu de Guixols
Lloc: Museu del Salvament Marítim - Sant Feliu de Guixols
Lloc: Museu de Plaques de Cava i Champagne - Sant Feliu de Guixols
Lloc: Museu d'Història de la Joguina - Sant Feliu de Guixols |
Fa unes setmanes Miquel Puig va argumentar magistralment aquí mateix que allò que fa impossible l'"encaix" de Catalunya és que els objectius nacionals espanyols són incompatibles amb els catalans.
Crec que l'argument de Puig, centrat en la política econòmica, pot projectar-se en la política lingüística i que fer-ho ajuda a comprendre millor el desencontre entre les dues societats.
Certament, es tracta d'un camp enterbolit per la retòrica, però com que "cadascú és fill de ses obres", un cop revisades, allò que més destaca és que d'ençà de la Transició els sectors unionistes espanyols pràcticament no han proposat cap iniciativa significativa en favor de les llengües altres que el castellà.
De fet, segurament la més sonada -i intel·ligent, pels pocs riscos que tenia i els rèdits d'imatge liberal que proporcionava- va ser el projecte d'un centre escolar en català a Madrid de la lideresa Aguirre.
Però llevat d'anècdotes com aquesta, els progressos per a les llengües altres que el castellà s'han degut a la pressió dels "nacionalismes perifèrics", mentre que els unionistes només han treballat en favor del castellà.
D'exemples n'hi ha a cabassos, i només cal revisar l'organització lingüística espanyola per constatar-ho: un plantejament del món judicial castellanitzador, una estructuració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat al·lèrgica a la diversitat lingüística, una regulació dels mercats que dificulta l'ús de les llengües altres que el castellà o una legislació audiovisual lingüísticament homogeneïtzadora, per no esmentar-ne més que una petita mostra.
A Madrid, però també a Barcelona, a València, a Palma i a Saragossa, els unionistes rarament han treballat pel català.
¿És això absolutament inevitable?
Enfrontats amb el sobiranisme quebequès, els unionistes canadencs van decidir promoure el bilingüisme de l'administració central per tal de demostrar que l'estat canadenc era el millor garant de la supervivència del francès no sols al Quebec, sinó a tot Amèrica del Nord.
Fruit d'aquestes polítiques són el bilingüisme de l'exèrcit i de la policia muntada, el suport a la immersió en francès arreu del Canadà o l'existència d'un Síndic de Greuges lingüístic amb una trajectòria que deixa en evidència el xovinisme castellà dels successius Defensores del Pueblo.
Als unionistes espanyols ni tan sols els caldria esdevenir federalistes.
Finlàndia és unitària i oficialment bilingüe, i Bèlgica va ser un estat unitari durant la major part del segle XX però va respectar totes les seves llengües.
Si volguessin, els unionistes espanyols podrien, per exemple, potenciar la unitat del mercat espanyol i alhora exigir que tots els productes estiguessin etiquetats en les diferents llengües de l'Estat, com ja fa alguna gran cadena de distribució, com podrien igualment legislar que totes les televisions d'àmbit estatal fossin plurilingües.
De passada, així complirien l'article 3.3 de la Constitució que tan cara els és en altres punts.
Al contrari, l'assimilacionisme castellà s'està radicalitzant i desplega un programa que consisteix a esquarterar el català, negar-li l'oficialitat o escanyar-lo fins a fer-lo de fireta, reduir-ne l'ús a l'administració, a l'escola, als mitjans de comunicació, i procurar erosionar-lo com a símbol d'identificació.
Algú podria argüir que aquesta virulència respon a la connexió entre catalanisme lingüístic i sobiranisme polític, però els fets ho desmenteixen.
Un espanyolisme pluralista hauria reconegut les llengües dels territoris menys sobiranistes.
L'hostilitat contra el català és sempre més gran on menys força té el sobiranisme.
A la Franja el catalanisme polític ha estat fins ara pràcticament inexistent.
Com a premi, el català no hi és oficial i la Diputació d'Aragó està a punt d'imposar una llei que arrasa fins i tot els premis literaris en català i aragonès.
El programa unionista no és una resposta al sobiranisme sinó una política prèvia hereva de la confusió entre Espanya i Castella.
I és un avís de quin és el programa per a tots aquells que abaixin la guàrdia.
Segurament les tensions lingüístiques no són la causa principal de l'auge independentista.
Però a la vista del seu programa, no és estrany que la societat catalana, instal·lada en el pactisme i la pluralitat, receli profundament de les intencions del camp unionista.
Un element més, i no del tot insignificant, per mirar que les dues societats tractin de fer via per camins separats cap a les seves respectives aspiracions.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Igualada RIGAT jugarà la copa com a cap de sèrie.
Serà el primer cop des de la Copa de Lloret de la temporada 2006-2007.
Aleshores aquell IHC dels Bargalló, Càceres, Montferri, Busquet, Dalmau, Torras... va guanyar per 2 a 1 al Lloret i va caure a semifinals contra el FC Barcelona per 5 a 3.
Ara els arlequinats han superat amb solvència el desplaçament a Palafrugell i han tancat la primera volta com a tercers classificats, darrera dels dos grans FC B i Liceo.
El quart cap de sèrie serà el Noia.
El Calafell li ha pres al Lleida l'últim passaport a la Copa de la Corunya.
Els de Francesc Linares han demostrat el canvi de dinàmica que ja van mostrar a Scandiano i han sortit com a motos al pavelló del carrer Ample.
Han marcat molt ràpid (al minut 4) i no han afluixat.
Al minut 12 ja guanyaven per 0 a 3 (tots 3 de Méndez que ha acabat signant un pòquer).
A la mitja part s'hi ha arribat amb un 1 a 4 que els "rigats" han rematat amb dos gols en el primer tram de la segona meitat.
El domini arlequinat ha estat total.
El partit ha arrencat de la millor manera possible.
Amb Méndez treient "l'escombra" i enviar a la xarxa tot el que es movia dins de l'àrea.
Yeste ha fet el 0 a 4, un gol de planer perquè l'assistència ha estat d'Aleix Marimón.
Els empordanesos han reduït diferències a 6 minuts del descans.
A la segona el corró arlequinat ha seguit triturant la defensa local.
Pla i Méndez han augmentat la diferència fins als 5 gols.
Baliu podria haver fet més gran l'estrip amb una FD per 10 faltes del Palafrugell.
En canvi, Garcia ha aprofitat una altra FD per una blava precisament pel Ton. ha estat l'inici del "temps de la pilota aturada", perquè els últim 3 gols han vingut des d'aquest punt de càstig.
Tety Vives ha fet el 2 a 7 de penal.
I Canet l'ha imitat amb un gol a falta d'un segon per acabar el partit.
Aquest dimarts s'ha fet el sorteig de les competicions de preferent d'algunes de les categories de l'hoquei base.
Segons el coordinador del planter arlequinat, Marc Muntané, " el sorteig podríem dir que ha estat capriciós, no vull dir ni bo ni dolent, però si molt capriciós.
Tant en Juvenils com Infantils com Alevins coincidirem els dos equips del Igualada al mateix grup, un fet al que no estem acostumats i que a mi personalment, com a coordinador, no m'agrada gens.
Però és el que ha tocat i el positiu de tot plegat és que, si coincidim al grup, vol dir que tenim més d'un equip a Preferent de cada categoria, i això és molt bo.
A més, a les 3 categories estem enquadrats amb el Barça, amb el que tot això implica.
Si agafem dades d'anys anteriors, el Barça és sempre candidat i favorit a ocupar el primer lloc del grup, així que, tocarà treballar de valent per posar difícils les coses i anar aprenent per ser cada dia millors que el dia anterior."
Els rivals dels equips de l'Igualada HC són aquests.
L'IHC A ha estat cap de sèrie i obre el grup 2 amb el Noia A, Congrés A, Manlleu C, Sant Just, Cerdanyola B, Reus Deportiu i Vic A. Evita algus dels principals favorits com el Manlleu A, Sentmenat C, Arenys de Munt o FCB que han caigut al grup 1.
"Hem evitat tres equips favorits, però, com ja sabíem, només passen els 16 millors i això vol dir que els dos grups són ben complicats.
No oblidem que som un equip sencer de primer any i que el més important és seguir aprenent per fer passos endavant.
Hem anat creient cada setmana des del mes de Setembre i és el que s'ha de seguir fent".
Els dos equips de l'IHC (A i B) han quedat enquadrats en el mateix grup, el P3, amb un dels favorits al triomf final, el FC Barcelona.
La resta d'equips del grup són el GEiEG A, Tordera A, Vilafranca A, Espanyol i Arenys de Mar.
"Tenim un dels grans favorits de la categoria, com és el Barça, i la resta d'equips els veig tot molt igualat.
Partit a partit, i veurem si podem estar al grup capdavanter a les últimes jornades i poder aspirar a lluitar per aquestes dues places privilegiades".
"Quedem els dos Igualadas enquadrats al grup 4, amb dos rivals duríssims, com son el Barça i el Noia, i atenció amb el Mollerussa que té un molt bon infantil.
El grup no és gens fàcil i caldrà estar alerta totes els setmanes"
"Com no podria ser d'altra manera, tornem a coincidir els dos Igualadas i el Barça, el gran favorit del grup.
Un grup molt dur amb rivals molt forts com el Reus "A" o el Vilanova "A".
La categoria Aleví és super competitiva tenint en compte que només es classificaven 1rs, 2ns i alguns 3rs d'OR.
L'equip amb menys coeficient del grup, el coneixem i és un equipàs, així que no queda més que seguir treballant fort als entrenaments, amb rigor i constància i disfrutar molt, perquè si gaudim i ens ho passem bé, tot és més fàcil"
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Quina és la tradició de les processons a Barcelona per Setmana Santa?
Tot i que Barcelona no és una destinació de processons de Setmana Santa, el cert és que la ciutat històricament les celebrava a tots els barris.
La majoria, però, van desaparèixer als anys 60.
Però des del 2002 cada Diumenge de Rams al barri del Raval surt la processó de la Burreta.
Aquí us citem les tres grans processons de Barcelona per la Setmana Santa 2019:
Sortida: 10 h: plaça de Sant Agustí, carrer de l'Hospital, pla de la Boqueria (creuant l'andana de la Rambla), la Rambla (cantó Besòs), carrer de Santa Anna (en sentit contrari), avinguda del Portal de l'Àngel, carrer de Cucurulla, carrer de la Portaferrissa, la Rambla (cantó Besòs, en sentit contrari), pla de la Boqueria, carrer de l'Hospital i tornada a la plaça de Sant Agustí a les 13 h i missa a les 13.35 h.
El pas de l'Entrada de Jesús a Jerusalem, la Burreta anirà acompanyat per la Banda Simfònica Ciutat de les Roses de Sant Feliu del Llobregat.
Aquest any 2019, se celebrarà per segon any, el Via Crucis pels carrers del Barri Gòtic de Barcelona amb la imatge de Jesús Nazareno de Sant Jaume.
Com a novetat, el recorregut acabarà en la Basílica de la Mare de Déu de la Mercé i acompanyarà el recorregut la Comunitat Mercedària i la Comunitat Trinitària de Barcelona.
Tothom pot participar llegint i portant una espelma que se li lliurarà.
Horaris: sortida, a les 11 h i entrada a les 12 h
Recorregut: sortida de l'esglèsia de Sant Jaume, al carrer Ferran 28, Avinyó, Ample, Pl. de la Mercè.
Aquest any 2019, a diferència de l'any anterior, es realitzarà la tradicional Processó General de Divendres Sant des de l'Església de Sant Jaume (Ferran,28) fins a la Catedral, passant per la Basílica del Pi.
La Germandat i Confraria de la Mare de Déu de les Angusties amb seu en Sant Jaume continua amb el projecte de recuperació de la processó incorporant el pas de Jesús Nazarè de Sant Jaume i el Crucificat.
En aquesta ocasió, la Comunitat Mercedària (Basílica de la Mercé) i la Comunitat Trinitària (Trinitaris de Gràcia) ens acompanyarà en
Aquest any, a més, s'incorpora el grup de música Raval's Band que interpretarà una sèrie de marxes processionals fúnebres.
Horaris: sortida a les 18.30 h i entrada a les 22.30 h
Processó de Divendres Sant de la Pontificia i la Germandat de Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l'Esperança Macarena / Parròquia de Sant Agustí, plaça de Sant Agustí, 2 (Ciutat Vella) / de 17 a 23 h
Recorregut: 17 h: plaça de de Sant Agustí, Hospital, pla de la Boqueria, la Rambla, carrer de Santa Anna, avinguda del Portal de l'Àngel, Arcs / 20 h: avinguda de la Catedral, carrer de la Trobada, carrer de Boters, carrer del Pi, plaça del Pi, Cardenal Casañas / 22 h: plaça de la Boqueria, carrer de l'Hospital, plaça de Sant Agustí / 23 h: entrada pas de la Mare de Déu.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
És una de les actuacions que formen part de l'Acord per Mollet signat per tots els grups
Els plens de l'Ajuntament de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) es podran seguir a través del lloc web municipal.
La pàgina principal de www.molletvalles.cat comptarà amb un accés directe que estarà operatiu en el moment en què comenci la sessió.
La primera emissió serà aquest dimecres a les 19 hores, quan s'iniciï el ple extraordinari per a la formació de les meses electorals per a les eleccions del Parlament de Catalunya del proper 27 de setembre.
Es tracta d'una de les actuacions previstes en l'Acord per Mollet, signat per tots els grups municipals el passat mes de juliol.
Els plens es podran visualitzar amb els navegadors Internet Explorer, Mozilla Firefox i Safari.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Claret ) La Llibreria Claret va acollir aquest dimecres la presentació del llibre Maria.
Trenta-un santuaris del periodista gironí Àngel Rodríguez, una obra que mostra la devoció a Maria a través de les advocacions que es veneren arreu de les diòcesis amb seu a Catalunya.
L'acte va comptar amb les intervencions del missioner claretià Anton M. Vilarrubias, el director de Catalunya Cristiana, Jaume Aymar i l'autor de l'obra, Àngel Rodríguez.
El director de Catalunya Cristiana, Jaume Aymar, es va referir al llibre com «una guia encarnada profundament en el territori marià» i va posar en valor la popularitat que recull l'obra, que va assegurar que «convergeix molt amb l'esperit del papa Francesc, un teòleg del poble».
Un llibre que Aymar descriu com un «excel·lent servei a l'Església i a la societat perquè l'autor sap tractar els temes de manera que generin interès tant al públic creient com no creient».
En aquest sentit, Aymar va subratllar que des de fa uns anys s'ha detectat un creixement de la cultura popular que ha anat acompanyat d'un creixement de la religiositat popular, a partir d'on s'han recuperat moltes manifestacions de popularitat.
Per la seva banda, Anton M. Vilarrubias –autor del pròleg del llibre- va fer una reflexió teològica sobre la iconografia de la Mare de Déu, des del preromànic fins l'actualitat.
Una iconografia que ha evolucionat –va assegurar- des de «l'autèntica pedagogia religiosa teològica» del romànic, passant per la concreció pròpia de la iconografia gòtica, el gran vestuari del barroc i el romanticisme, on va subratllar que tot i haver-se produït un allunyament de la teologia romànica, «l'esperit popular continua essent el mateix».
Vilarrubias va destacar que «hi ha hagut una renovació en la devoció mariana» i va posar èmfasi en que «des del Concili Vaticà II s'ha produït un enriquiment extraordinari no només en la litúrgia de les festes marianes sinó també en els estudis bíblics per a entendre en profunditat el paper de Maria en la història de la salvació».
En aquest sentit, va assegurar que «Maria és la mare de la nostra vida espiritual i ens mostra la manera com nosaltres, limitats per l'espai i el temps, hem d'assumir i realitzar l'amor de Jesucrist».
L'autor del llibre, Àngel Rodríguez, va destacar que l'obra ha estat creada per ser llegida durant el mes de Maig, el mes de Maria, i va convidar als lectors a llegir un capítol cada dia, que equival a un santuari.
L'autor va explicar que «la Mare de Déu s'incardina tant en llocs paradisíacs, com al santuari de Fontcalda de Gandesa; com en alta muntanya, al santuari de la Mare de Déu del Mont; en pobles petits, com Meritxell; en ciutats, com la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona i també a Marina.
L'autor va recordar també que «les llegendes intenten buscar fonaments a la història» i va destacar la importància de la «inculturalització de la Mare de Déu als llocs on es venera».
Trenta-un santuaris fa un recorregut per trenta-un santuaris d'arreu de la geografia catalana, sota la premissa que siguin llocs de prestigi en quant a història i devoció, i que representin les deu diòcesis presents a Catalunya.
Fitxa a fitxa, l'autor fa un recorregut pels santuaris i relata curiositats, anècdotes, dades històries, tradicions populars i goigs.
El volum també recull un llistat de 200 santuaris marians d'arreu del país.
Àngel Rodríguez Vilagran (Salt, 1966) és doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació i llicenciat en Ciències Religioses.
Els seus àmbits d'investigació són el periodisme local, la comunicació religiosa, l'etnografia i les tradicions populars.
L'any 2010 va rebre el premi Recull de periodisme, és membre del grup de recerca «Comunicació Social i Institucional» de la Universitat de Girona i des de l'any 1991 treballa a la delegació de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Girona. |
Tal dia com avui de l'any 1939, fa 81 anys, trenta dies després de la l'ocupació franquista de Barcelona (26/01/1939), l'alcalde -el falangista Miguel Mateu Pla - ordenava la depuració del nomenclàtor dels carrers, avingudes, places i edificis públics de la ciutat.
No obstant això, des del dia de l'ocupació (26/01/1939) el comandament franquista havia iniciat la depuració del nomenclàtor.
El passeig de Gràcia va ser anomenat Paseo General Mola; i la plaça de Catalunya era rebatejada com a Plaza del Ejército Español.
Mateu va deixar aquella primera onada depurativa sense efecte; però en canvi, durant tota l'etapa franquista (1939-1976); l'actual Diagonal passaria de ser l'Avinguda 14 d'Abril a Avenida Generalísimo Franco; i la Gran Via de les Corts Catalanes (que recuperaria el seu nom el 1977) seria anomenada Avenida José Antonio Primo de Rivera. |
Entre viatges, sortides, cites, trobades, celebracions, relacions públiques, esdeveniments, sol, calors asfixiants i pluges torrencials es van consumint a poc a poc, inexorables, aquests dies que sempre són escassos en els quals la rutina del: treball – casa – descans – treball, d'alguna forma s'han trencat.
La fugida de la tarifa plana que representa fer sempre el mateix, dia rere de dia, sense preguntar-nos amb rotunditat amb quin objectiu ho fem o si serveix per a alguna cosa representa una ampolla d'oxigen per sostenir un miler de coses que en aquest fons cruel de la reflexió no ens fan feliços.
Mentre tot això succeeix, els més avesats i conscients d'aquesta realitat, procuren esquitxar les seves vides quotidianes d'algunes activitats que trenquin per algun lloc el vocable.
La rutina diària ho és molt menys si anem al gim, practiquem la dansa del ventre, sortim a la muntanya amb la bike, juguem al Pádel o busquem cridar un gol important del nostre equip en un estadi ple de gent desitjant cridar sense mesura, tal qual com t'agrada fer-ho a tu.
Ningú és millor ni pitjor fent això.
La situació respecta poc el poder adquisitiu de cadascú.
En el fons, aquestes agonies es decanten com els pòsits del cava en el seu procés vital en el celler.
Tots ho fan igual més enllà que al final surti una meravella de vi o una gasosa esbravada.
L'avorriment amb l'entorn sempre es desprèn del poder adquisitiu de l'avorrit.
Matèria reservada per al discurs final de la depressió post vacances.
Si alguna cosa estem en disposició d'aprendre d'aquestes preses de consciència és que aquest dolor previst al final dels teus dies d'oci s'han de compensar amb accions, activitats, projectes i persones que et facin somriure.
De moment, anem a procurar identificar què coses són aquestes que no ens provoquen el riure per buscar els antídots adequats per a cada cas.
Davant un episodi de la teva vida que et desagradi i no t'ompli crea un altre que provoqui el diferent.
El primer tal vegada no desaparegui però l'arribada del segon et farà comprendre que la teva vida no acaba en el desagradable i que després de tota tempesta el cel s'obre per deixar passar el sol.
Fes coses diferents i oblida el que pensin els demes.
Si et dibuixen en la cara un besllum de felicitat són bones sense més i tens l'obligació amb tu primer i després envers els quals et volen el fer-les.
És pura ecologia que més enllà de fer-te feliç a tu, ho farà per contagi amb els que comparteixes el millor de tu mateix.
Tot assoliment comença amb la decisió d'intentar-ho
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Fem Manresa, que compta amb tres regidors, ha valorat positivament en un comunicat la feina feta amb les mocions presentades després de mig any de mandat i la celebració de sis plens ordinaris.
Després dels primers set mesos des de què va començar la nova legislatura, Fem Manresa fa balanç de les mocions presentades al Ple del Consistori.
Després de sis plens ordinaris, la formació rupturista ha presentat un total de vint proposicions.
Una mitjana de tres mocions per Ple.
D'aquestes, catorze han estat aprovades, quatre rebutjades i dues
En detall, de les mocions presentades en solitari per part de Fem Manresa i aprovades pel Ple, dues mocions s'han aprovat sense rebre cap esmena: la moció de suport al poble bolivià aprovada el mes de novembre amb els vots a favor de l'equip de govern i la moció per dignificar l'ossera municipal del cementiri del desembre passat, aprovada per unanimitat de tots els regidors i regidores.
Dues més han estat aprovades, també per unanimitat, amb "esmena in voce" durant el Ple, que no modifiquen la part substancial de les mocions: la moció per l'elaboració d'una borsa de recursos educatius gratuïts i la moció per a la
dignificació i adequació dels refugis antiaeris de la ciutat.
Aquesta unanimitat, però, no s'ha donat sempre i de la resta de mocions que ha presentat en solitari Fem Manresa, s'hi han introduït esmenes de punts concrets dels acords que han acabat portant a l'aprovació de la moció.
És el cas de la moció de suport institucional de l'Ajuntament en el cas de la menor violada el 14 de juliol i de la moció contra la instal·lació de la incineradora de residus a Cercs.
En dues més s'han aprovat esmenes de substitució a la totalitat de la moció: la moció contra la Crisi Ecològica i Climàtica i de suport a les mobilitzacions climàtiques, i la moció per la retirada de la Guàrdia Civil i del Cuerpo Nacional de Policía de la ciutat.
Pel que fa a mocions rebutjades, dues mocions van rebre els vots en contra de la majoria dels egidors i regidores restants del Consistori.
És el cas de la moció pel canvi de nom de la plaça Espanya, que va encendre un debat acalorat i tens entre les formacions polítiques al Ple de novembre, amb els vots en contra de la resta de formacions.
I la moció per a la priorització i ampliació de l'oferta de tallers amb perspectiva feminista en els centres educatius, "que no va agradar a la regidora de feminismes, Cristina Cruz, ni tampoc a la resta de representants al Ple després de l'acord pres aquella mateixa setmana en una reunió d'urgència i emergència contra les violències sexuals, i que va rebre els vots contraris d'ERC, JxM i Cs, i l'abstenció del PSC", assegura en el comunicat.
D'altra banda, en dues ocasions s'ha instat a la formació a retirar la moció durant el debat al Ple, amb el compromís de l'equip de govern de treballar conjuntament el que s'hi reclamava.
Les regidores de Fem van acceptar aquest compromís públic amb la voluntat de treballar els temes i poder arribar a aquells acords que la formació es plantejava.
És el cas de la moció que demanava la municipalització del servei de neteja dels edificis consistorials, en què ERC i Junts per Manresa van adoptar el compromís de crear una comissió d'estudi de les concessions per estudiar-ne les possibles potencialitats per la seva municipalització.
Aquest compromís es va traslladar amb una moció presentada per l'equip de govern el mes de novembre, amb els acords de fer un estudi de tots els serveis externalitzats en el termini de mig any i treballar-ho a través d'una comissió (la primera reunió de la qual va tenir lloc aquest gener).
També és el cas de la moció que demanava incloure el coneixement de llengües estrangeres com a mèrit puntuable als processos de contractació per part de l'Ajuntament, en què l'equip de govern va instar a les regidores de Fem Manresa a mirar amb detall les possibilitats reals de concretar els mèrits en les convocatòries públiques per part de l'Ajuntament.
En aquest sentit, es va fer una primera reunió amb la regidora de recursos humans, Montse Clotet, durant el gener.
Finalment, la resta de mocions, vuit, han estat treballades i presentades conjuntament amb l'equip de govern.
Sis d'elles treballades conjuntament prèvia presentació per incloure-les a l'ordre del dia: la moció de suport a la Llei 24/2015 i contra el tall de subministrament a les famílies amb deute, la moció de suport a les ONG que treballen en el rescat i salvament al Mediterrani, la moció de suport a les nou persones detingudes el 23 de setembre de 2019,
la moció per controlar la proliferació de les apostes on-line i cases de joc i prendre mesures de prevenció davant la ludopatia, i les dues mocions de gener d'adhesió a la declaració institucional del Consell d'Alcaldesses i Alcaldes del Bages sobre la mobilitat viària i ferroviària de les comarques centrals amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona i d'adhesió a l'Associació de municipis afectats per la línia de ferrocarrils R12 (Lleida-Manresa).
La moció per reclamar el pagament de l'IBI en béns immobles de titularitat de l'església catòlica i d'altres confessions religioses i la moció de suport a Rojava i en defensa de la pau a l'Orient Mitjà, van ser esmenades i treballades entre les tres formacions també abans del Ple un cop presentades per la formació anticapitalisata per formar part de l'ordre del dia.
Des de Fem Manresa valoren satisfactòriament la feina realitzada durant aquests sis primers plens i el treball realitzat amb les mocions presentades, tot i que no en tots els casos s'hagi pogut aconseguir l'aprovació per part del Ple.
Així, consideren que gràcies al treball que han dut a terme s'han pogut aprovar acords de Ple de cert valor pel conjunt de la
ciutat, i que sense aquesta aportació això no hauria estat possible.
Com a grup municipal a l'oposició defensen que part de la seva tasca és fer propostes de millora a les polítiques
plantejades per l'equip de govern, especialment aquelles que tenen una incidència directa a la vida de les manresanes i els manresans.
En aquest sentit de cara a aquest 2020 la formació seguirà presentant mocions al Ple, tantes com considerin oportú per propiciar que totes els ciutadans de Manresa puguin millorar les seves condicions de vida.
· Suport institucional de l'Ajuntament en el cas de la menor violada el 14 de juliol.
· La municipalització dels serveis de neteja de les dependènciess municipals.
· Contra la Crisi Ecològica i Climàtica i de suport a les mobilitzacions climàtiques.
· Suport a la Llei 24/2015 i contra el tall de subministrament a les famílies amb deute.
· Suport a les ONG que treballen en el rescat i salvament al Mediterrani.
· Suport a les nou persones detingudes el 23 de setembre de 2019 i de denúncia de la
repressió per part de l'aparell de l'estat espanyol.
· Reclamar el pagament de l'IBI en béns immobles de titularitat de l'església catòlica i
· Suport a Rojava i en defensa de la pau a l'Orient Mitjà.
· Controlar la proliferació de les apostes on-line i cases de joc i prendre mesures de
· Canviar el nom de la plaça Espanya.
· Contra la instal·lació de la incineradora de residus a Cercs.
· Suport al poble bolivià i al govern deposat pel Cop d'Estat a Bolívia.
· La retirada de la Guàrdia Civil i del Cuerpo Nacional de Policía de la ciutat i l'obertura d'un
· Dret al record de les manresanes i manresans.
· Incloure el coneixement de llengües estrangeres com a mèrit puntuable als processos de
contractació per part de l'Ajuntament.
· Priorització i ampliació de l'oferta de taller amb perspectiva feminista en els centres
· Elaboració d'una borsa de recursos educatius gratuïts.
· Dignificació i adequació dels refugis antiaeris de la ciutat.
· Adhesió a la declaració institucional del Consell d'Alcaldesses i Alcaldes del Bages sobre la
mobilitat viària i ferroviària de les comarques centrals amb l'Àrea Metropolitana de
· Adhesió a l'Associació de municipis afectats per la línia de ferrocarrils R12 (Lleida-
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Fa dues setmanes i escaig va ser el 75è aniversari del frustrat cop ―com tots els precedents― contra Hitler del 20 de juliol de 1944.
Per moltes raons, des d'una estudiadíssima repressió inicial contra socialistes i comunistes, així com de la intel·lectualitat dissident i dels jueus, víctimes per partida doble, també per la seva raça ―les persones tenen raça?―, la resistència alemanya contra Hitler no ha generat les pàgines glorioses com la resistència francesa, noruega, txeca, polonesa o, fins i tot, italiana.
Tanmateix, en cercles militars, vist el rumb de la guerra ―mentre la guerra va bé, els militars d'arreu s'hi apunten―, va sorgir un cert moviment antinazi.
L'executor material de l'atemptat va ser el coronel Von Stauffenberg ―res a veure amb el guaperes hollywoodenc de Cruise―, un home crivellat pels estralls de la guerra.
El seu pegat ocular i la manca d'un braç en són una mostra.
A més era un aristòcrata bavarès de família refractària al nazisme, malgrat ser profundament conservador.
Quan seguir obeint converteix el subjecte en còmplice de la injustícia
Tots sabem com va acabar l'atemptat del 20 de juliol del 1944 al quarter general del führer, a Rastenburg: va ser un fracàs, i els responsables, jutjats per un denominat tribunal popular presidit per Roland Freisler, mort el 1945 en un atac aeri sobre Berlín i jutge penal capdavanter del nazisme.
A internet es poden veure memorables retalls sonors dels noticiaris de l'època de com es conduïa el judici.
Finalment, els condemnats ―ja ho eren abans d'entrar a la sala― ho van ser a mort i, en conseqüència, sentenciats a ser penjats amb cordes de piano.
Un episodi dramàtic, documentat literalment, museísticament i cinematogràficament, no sempre amb la millor fortuna, però altament indicatiu per a Alemanya.
En efecte, en determinats moments, fins i tot qui és incondicional de la disciplina, l'ordre i l'obediència, s'ha de rebel·lar contra el sistema del qual forma part.
Tema punyent, sens dubte, però d'acció política pràctica.
Ho va dir la cancellera Merkel: hi ha moments en què la desobediència és un deure.
I ho va dir, com va ressaltar el redactor en cap de corresponsals de l'Agència Reuters, Andreas Rinke, en una cerimònia amb cadets militars alemanys.
Aquesta és una qüestió filosòfica i política, certament.
Però com totes les qüestions morals fonamentals, és una qüestió eminentment pràctica, gens nova per altra banda, i de primer ordre: quan cal rebel·lar-se?
Quan seguir obeint converteix el subjecte en còmplice de la injustícia.
La qüestió moral capital no és obeir, sinó quan desobeir.
D'exemples en tenim per donar i vendre.
Òbviament no es tracta d'adoptar decisions dràstiques com la de Von Stauffenberg o altres herois, sinó, coneixent la història, actuar abans que arribi el cataclisme.
Desobeir, doncs, és un valor moral màxim.
Per això, com al juliol de 1944, desobeir és un model de resistència. |
Segons la llegenda més estesa a les comarques de Girona sobre aquest sant, el cos de Ferriol el van amagar en una bóta –una bóta extraordinària, de la qual sempre rajava vi– d'una taverna de Besalú.
El pobre home hi va anar a parar –segueix la història– després que la colla de lladres que capitanejava el van matar perquè havia decidit deixar la mala vida.
"És una tradició que no deixa de ser sorprenent, una creença només coneguda a Catalunya", aclareix el periodista Àngel Rodríguez a Sant Ferriol, soldat de Déu, un llibret acabat de publicar que, entre altres virtuts, ofereix la de separar les informacions que es poden considerar històriques de les més imaginatives.
És el volum 240 de la col·lecció Sants i Santes, del Centre de la Pastoral Litúrgica.
Ferriol era un tribú de la legió romana destinat a Viena del Delfinat, al sud de Lió, a la vall del Roine.
Va viure a finals del segle III, quan el cristianisme ja havia penetrat en la societat romana (també entre els militars) i quan més dura era la persecució dels seus seguidors per part de l'imperi.
Ferriol no va amagar la seva fe, es va negar a detenir i torturar cristians i ho va pagar car.
Primer el van empresonar i torturar, però –aquí tenim un miracle– al tercer dia les cadenes es van desfer per la intercessió d'un àngel i va poder fugir.
El van tornar a agafar, i aquest cop el van degollar directament.
Els cristians no van tardar gaire temps a dedicar-li devoció com a sant i màrtir, primer al Delfinat, i amb el pas dels segles, a la resta de França i al Canadà, Catalunya, Galícia (el nom de la ciutat d'El Ferrol ve d'aquell sant), Mallorca...
A Ceret (Vallespir) hi ha un popular santuari dedicat a Sant Ferriol i a les comarques de Girona –indica Rodríguez– tenim el santuari amb el seu nom al municipi garrotxí homònim; a Falgons (terme de Sant Miquel de Campmajor) al segle XVI li van dedicar un altar a l'església parroquial; a Olot hi té una capella que dóna nom a un carrer i un barri, i al monestir de Vilabertran, al segle XVIII, els canonges li van destinar una capella del claustre.
Tenint en compte que la llegenda catalana el fa capità de lladres, no ens ha d'estranyar que se'l consideri el patró d'aquest gremi.
Menys evident resulta que també sigui el patró de les oques.
La versió catalana de l'explicació diu que Ferriol va concedir-los el poder de sentir com s'acosten els lladres i, així, avisar els pagesos.
A França, en canvi, ho relacionen amb el fet que pels volts de la festivitat de Sant Ferriol (18 de setembre) les oques arriben a la vall del Roine per passar-hi l'hivern.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La Universitat de Barcelona disposa d'un espai de treball propi en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, que comprèn iniciatives en l'àmbit de la formació general, la formació especialitzada, la recerca aplicada al desenvolupament, la cooperació en la recerca amb els països del sud, etc.
En aquest marc, la Fundació Solidaritat UB porta a terme projectes de cooperació al desenvolupament a diferents regions del món, prioritzant la cooperació interuniversitària.
Entre les línies de treball principals, destaquen els projectes enfocats als drets humans, el medi ambient i l'aigua, que són sectors estratègics i imprescindibles per a un desenvolupament sostenible en els àmbits tant ambiental com social i polític.
Màster organitzat conjuntament per la Universitat de Barcelona, la Fundació Món-3 i la Fundació Solidaritat UB amb la voluntat de formar especialistes que, enfortits per una sòlida base teòrica i pràctica, puguin intervenir directament en la construcció d'estratègies de desenvolupament i relacions de cooperació que apuntalin un món possible de solidaritat i benestar, respectuós amb la naturalesa, esperançador per a les generacions futures, i necessàriament diferent de l'actual.
Aquest projecte té relació amb els següents ODS de l'Agenda 2030:
Meta 4.7: D'aquí a 2030, assegurar que tot l'alumnat adquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l'educació per al desenvolupament sostenible i els estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d'una cultura de pau i no-violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.
Projecte d'implementació de tecnologies naturals per a la gestió sostenible de les aigües residuals en àrees rurals i periurbanes del Senegal.
Amb el suport de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).
Meta 6.a: D'aquí a 2030, ampliar la cooperació internacional i el suport prestat als països en desenvolupament per a la creació de capacitat en activitats i programes relatius a l'aigua i el sanejament, com els de captació d'aigua, dessalinització, ús eficient dels recursos hídrics, tractament d'aigües residuals, reciclat i tecnologies de reutilització.
Meta 9.a: Facilitar el desenvolupament d'infraestructures sostenibles i resilients en els països en desenvolupament mitjançant un major suport financer, tecnològic i tècnic als països africans, els països menys avançats, els països en desenvolupament sense litoral i els petits Estats insulars en desenvolupament.
Projecte de transferència de coneixements per al desenvolupament de tècniques de sanejament de baix cost, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.
L'objectiu general del projecte és contribuir a la promoció d'una gestió sostenible dels recursos hídrics de la regió de Saint Louis del Senegal que permeti millorar la qualitat de la vida i el benestar de la població.
L'objectiu específic del projecte és promoure solucions sostenibles i ecològiques per a la gestió de les aigües residuals i millorar la capacitat de les institucions locals per gestionar els serveis de sanejament.
Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'objectiu d'aquest projecte és millorar les condicions socioeconòmiques de les comunitats indígenes i recuperar les tradicions ancestrals en ramaderia, producció de llet i fabricació de productes làctics derivats (iogurts, formatge, mantega) per evitar l'allistament dels joves als grups armats i la pèrdua dels valors culturals propis; dues de les conseqüències de la pobresa estructural.
Meta 1.2: Per a 2030, reduir almenys a la meitat la proporció d'homes, dones i infants de totes les edats que viuen en la pobresa en totes les seves dimensions d'acord amb les definicions nacionals.
Meta 8.6: D'aquí a 2020, reduir considerablement la proporció de joves que no tenen feina i no cursen estudis ni reben capacitació.
Meta 11.4: Redoblar els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món.
Meta 12.8: D'aquí a 2030, assegurar que les persones de tot el món tinguin la informació i els coneixements pertinents per al desenvolupament sostenible i els estils de vida en harmonia amb la natura.
Meta 12.a: Ajudar els països en desenvolupament a enfortir la seva capacitat científica i tecnològica per avançar cap a modalitats de consum i producció més sostenibles.
Amb el finançament de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i conjuntament amb la Universitat Nacional del Vietnam, s'ha posat en marxa una instal·lació de tractament d'aigües residuals en una indústria manufacturera de marisc de la badia de Halong, un paratge declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (1994).
La instal·lació treballa amb sistemes ecològics, i és la primera infraestructura del seu tipus al sud-est asiàtic, inscrita al registre mundial de zones humides construïdes ( Wetlands ).
El projecte també ha inclòs activitats de sensibilització mediambiental en àrees urbanes i periurbanes de les províncies implicades.
El programa busca donar veu i apoderar les víctimes invisibles del conflicte armat a Colòmbia (essencialment, les comunitats indígenes i afrodescendents, les dones i els camperols) perquè puguin actuar com a agents fonamentals del procés de pau.
Amb el suport de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), el programa té tres línies bàsiques d'actuació: el dret indígena i la defensa dels drets humans; accions de pau protagonitzades per dones, i la creació de l' Institut d'Estudis Interculturals del sud-oest colombià.
Meta 5.5: Assegurar la participació plena i efectiva de les dones i la igualtat d'oportunitats de lideratge en tots els nivells decisoris en la vida política, econòmica i pública.
Meta 16.7: Garantir l'adopció en tots els nivells de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats.
Meta 16.a: Enfortir les institucions nacionals pertinents, fins i tot mitjançant la cooperació internacional, per crear a tots els nivells, particularment en els països en desenvolupament, la capacitat de prevenir la violència i combatre el terrorisme i la delinqüència.
El programa implica suport a l'Ajuntament de Figuig des de la dotació de determinades infraestructures fins a la capacitació tècnica de personal local, passant per l'assessorament a les polítiques del consistori en els àmbits de medi ambient (aigua i residus) i turisme, el foment de la participació ciutadana i, més concretament, la coordinació entre els diferents actors i activitats de cooperació per al desenvolupament local.
Meta 8.9: D'aquí a 2030, elaborar i posar en pràctica polítiques encaminades a promoure un turisme sostenible que creï llocs de treball i promogui la cultura i els productes locals.
Meta 11.b: D'aquí a 2020, augmentar considerablement el nombre de ciutats i assentaments humans que adopten i implementen polítiques i plans integrats per promoure la inclusió, l'ús eficient dels recursos, la mitigació del canvi climàtic i l'adaptació a aquest i la resiliència davant els desastres.
Meta 16.6: Crear a tots els nivells institucions eficaces i transparents que rendeixin comptes.
Meta 16.b: Promoure i aplicar lleis i polítiques no discriminatòries en favor del desenvolupament sostenible.
Meta 17.9: Augmentar el suport internacional per realitzar activitats de creació de capacitat eficaces i específiques en els països en desenvolupament per tal de donar suport als plans nacionals d'implementació de tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible, fins i tot mitjançant la cooperació Nord-Sud, Sud-Sud i triangular.
Amb aquest projecte es pretén crear un espai de formació i investigació orientat a persones que han adquirit un cert nivell tècnic en estudis relacionats amb l'agricultura i el medi ambient per a que assoleixin una formació addicional que els capaciti per fer front al desenvolupament de la regió a través d'una explotació racional i sostenible de l'entorn natural.
La principal activitat del projecte és el Màster Universitari de Desenvolupament Rural i Cooperació, que organitzen conjuntament la Université Gaston Berger de Saint Louis (Senegal), la Universitat de Barcelona, l'Escola Superior d'Agricultura de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Món-3.
Meta 4.3: D'aquí a 2030, assegurar l'accés igualitari de tots els homes i les dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, inclòs l'ensenyament universitari.
Meta 4.4: D'aquí a 2030, augmentar considerablement el nombre de joves i adults que tenen les competències necessàries, en particular tècniques i professionals, per accedir a l'ocupació, el treball decent i l'emprenedoria.
Meta 4.7: D'aquí a 2030, assegurar que tot l'alumnat adquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a promoure el desenvolupament sostenible.
Meta 12.2: D'aquí a 2030, aconseguir la gestió sostenible i l'ús eficient dels recursos naturals. |
l'acudit de cada dia al diari és això, UN acudit, però a vegadescal triar entre un parell o tres de idees, aquí miro d'ana-les-hi posant totes
la tornada a l'escola, aquest moment de sentiments contradictoris,...hi ha qui, però, que sap perfectament el què sent en aquest moment tan esperat!!!! |
Facebook integrarà a Instagram una de les funcions més populars que ja estava disponible en WhatsApp i Messenger: les videotrucades.
Es tracta d'una petit botó amb forma de càmera que es troba a la part superior dreta de l'aplicació, que podrem veure quan estiguem dins d'una conversa amb un amic.
L'opció només serà accessible des d'un xat, per la qual cosa les trucades de vídeo no seran possibles si no has acceptat la petició de xat d'una persona que no segueixes, d'aquesta manera s'evitaran les trucades de desconeguts.
Aquesta funció encara estaria en procés de desenvolupament, però ja ha pogut ser provada, almenys un part, en versions 'beta'.
En els següents mesos arribarà a iOS i Android.
Facebook manté una estratègia de portar característiques similars a totes les seves apps.
D'altra banda, aquesta aposta encaixa dins dels canvi que realitza Instagram pels xats privats des de fa uns mesos.
La característica de les trucades de vídeo se sumarà a altres millores ja implementades com la polèmica hora de connexió. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Una joia gastronòmica en ple cor de Gràcia amb molt bona cuina a preus variats i raonables, i amb possibilitat de combinar amb excel·lents vins de tot el món.
En un ambient auster, però molt càlid, es pot gaudir de productes exquisits com la 'xatka' (cranc) i el lluç negre argentí al qual anomenen 'lubina de Chile'. |
Aquest és el moment en què els Mossos d'Esquadra han accedit a l'interior del Banc Expropiat utilitzant una radial.
A l'interior han trobat 5 persones ocupant el local.
N'han dentingut tres i n'han trobat dues més embidonades.
Tot ha començat al migdia, quan, en una acció sorpresa, gairebé un centenar de persones s'han concentrat a mig matí davant del Banc Expropiat amb pancartes en contra del propietari i amb consignes a favor de la recuperació del local.
Al Twitter del col·lectiu han anunciat que havien tornat a ocupar el banc i, fins i tot, han penjat un vídeo de 5 persones que suposadament eren a l'interior celebrant-ho.
A fora no hi havia senyals clars que així ho indiquessin i durant hores hi ha hagut incertesa sobre la veracitat de l'ocupació.
Cap a quarts de dues han arribat una desena de brigades mòbils dels Mossos d'Esquadra, que han allunyat els manifestants de la porta principal i han establert un perímetre de seguretat.
Alguns comerciants dels entorns del local avui no han pogut obrir els seus negocis o ho han fet de manera parcial.
"Estem molt cansats perquè esclar que ens afecta en tot.
Hem tingut clientes que ens han anul·lat perquè els feia por venir, clientes que han trucat per saber si era segur o no."
Fins i tot els paradistes del Mercat de l'Abaceria, han denunciat que no han pogut accedir als seus llocs de treball.
"Estem fins als pebrots, no se si s'entén ben clar, fins als pebrots d'aquesta situació.
Independentment, sense entrar en detalls, però el que no es pot aguantar sota cap concepte és que aquest matí aquests senyors del banc ocupat s'hagin posat a les portes del mercat i no deixin passar el personal.
Fa poca estona que els operaris ja han tornat a soldar la planxa per on els ocupes han accedit al Banc Expropiat.
Cinc membres del Banc Expropiat hi han entrat després d'una marxa sorpresa aquest dissabte al migdia.
Han obert un forat a les planxes metàl·liques que el protegeixen i l'han amagat després.
Quatre hores més tard, i després d'apartar rere un cordó policial la concentració que s'ha fet allà davant, els Mossos d'Esquadra han obert un altre accés i hi han trobat les cinc persones, dues d'elles lligades a bidons de formigó, que han trigat quatre hores més a poder treure.
Als cinc se'ls acusa de danys, de desobediència greu i d'usurpació de béns immobles.
Totes les convocatòries difoses a través de les xarxes socials cridaven a manifestar-se pel Banc Expropiat aquest vespre a la plaça de la Virreina.
Però abans del migdia, un grup de joves ha iniciat una marxa pels carrers de Gràcia convidant els veïns a unir-s'hi per recuperar el local.
Han tallat en alguns moments tant el Torrent de l'Olla com el carrer Gran de Gràcia i han acabat just a la porta del Banc Expropiat desallotjat dilluns de la setmana passada.
El col·lectiu ha fet crides, ara sí a través de les xarxes socials, per sumar més gent a l'acció sorpresa i, amagats intermitentment rere una gran pancarta, han començat a atacar les planxes metàl·liques que des de la setmana passada cobreixen per complet la façana del local.
Algun s'hi ha encadenat ja amb bidons per resistir un possible desallotjament.
Segons s'ha pogut veure al final de l'ocupació, els activistes han obert un forat a les planxes metàl·liques amb una serra radial i, després d'entrar-hi, l'han amagat deixant-hi un bidó al davant.
Des de les immediacions, diversos comerciants diuen que han pogut sentir el soroll d'una serra radial tallant les planxes de ferro i alguns han tancat durant una estona.
Els botiguers més propers al local s'han queixat davant les càmeres dels perjudicis que els estan provocant totes aquestes accions i aldarulls.
El president dels comerciants del Mercat de l'Abaceria, Jeroni Magrans, que és just al davant, ha dit literalment que estan "fins als pebrots d'aquesta situació".
Els Mossos aparten la concentració
A quarts de dues, el grup que s'amagava rere la pancarta s'ha dissolt i davant la porta del Banc Expropiat ha posat una taula i ha començat a preparar entrepans, perquè tots els activistes concentrats hi poguessin dinar.
Poc després, els policies antiavalots han envoltat la concentració i han acabat prenent l'espai al voltant del Banc Expropiat.
Després han allunyat uns metres les persones que hi havia concentrades.
A quarts de cinc, els Mossos han aconseguit obrir un accés al local tallant les planxes metàl·liques del carrer de la Mare de Déu dels Desemparats amb una serra radial i, en entrar-hi, s'hi han trobat cinc persones, de les quals dues estaven emmanillades i lligades a dos bidons plens de ciment.
La policia ha pres el local i ha detingut les cinc persones, tot i que, tal com va passar la setmana passada el dia del primer desallotjament, han trigat algunes hores -fins a les 21 h, quasi bé- a poder endur-se les dues noies emmanillades als bidons.
Els Mossos s'emporten detingudes les dues noies que s'havien empresonat a un bidó al pic.twitter.com/oo4fjPH7wB
— Adrià Calvo ( ) 4 de juny de 2016
Així doncs, els Mossos han tret primer els ocupes que no estaven enganxats al bidó, que no han ofert resistència per a la seva detenció ni s'han cobert la cara quan se'ls han endut davant de les càmeres.
La lona que havia desplegat la policia no ha servit per amagar el moment de la detenció.
Al vespre, alhora que dins del local treballaven per alliberar les dues activistes enganxades als bidons, uns operaris han soldat noves planxes al forat obert aquest matí pels membres del Banc Expropiat per entrar-hi.
També han reforçat amb més planxes metàl·liques tot el perímetre del local, per dificultar noves accions com la que s'ha produït avui.
Un cop finalitzat el desallotjament, els Mossos d'Esquadra han deixat el local en mans del seu propietari, que hi ha fet instal·lar un sistema d'alarmes.
A partir de llavors, un altre operatiu policial s'ha limitat a seguir de lluny la manifestació del Banc Expropiat pels carrers de Gràcia.
Un fals vídeo s'escampa per la xarxa
Tota l'acció d'aquesta jornada, en què en principi les protestes pel desallotjament del Banc Expropiat estaven convocades al vespre, s'ha pogut seguir a les xarxes socials a través de l'etiqueta.
El Banc Expropiat també ha fet córrer a través de les xarxes socials un vídeo penjat al servidor Vimeo en què cinc persones amb les cares tapades celebren amb cava la reocupació, suposadament amagats dins del local.
Més tard s'ha sabut que, tot i que efectivament hi havia cinc persones dins del local, el vídeo era fals.
També ha corregut per les xarxes la imatge que apunta que ha estat enregistrat en un altre lloc i després manipulat perquè semblés que els protagonistes eren a l'interior del local.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Ja són quatre els morts per coronavirus a Catalunya
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
Es troba a la zona de Sant Cugat centre
Comença a l'Avinguda de Catalunya
El carrer es forma l'any 1928 ampliant un antic camí que servia de sortida posterior a les cases del costat sud del carrer de Dalt o de Sant Domènec.
El projecte de és l'arquitecte Salvador Sallés, que el va fer enllaçar amb la Baixada de Sant Sever, per tal de comunicar la part baixa de vila amb el nou grup escolar (Col•legi Joan Maragall), llavors en projecte de construcció.
No s'ha de confondre amb el carrer d'en Mates que apareix en la documentació del segle XVIII i XIX i que és el carrer de Dalt, actual Sant Domènec
- AHMSCV: Llibres d'Actes; Carpetes d'Urbanitzacions. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
La seu del museu es troba al Palau de Mar, als què havien estat els antics Magatzems Generals de Comerç, l'únic edifici conservat del vell port de Barcelona que data de 1881.
El Museu d'Història de Catalunya vol conservar i exhibir una col·lecció que permeti donar a conèixer els fets històrics i la vida quotidiana dels ciutadans de Catalunya, donar suport a la recerca i estimular l'interès dels ciutadans per la història.
Si us plau, tria dues dates vàlides
La primera data no pot ser posterior a la segona data
No s'han trobat activitats per a les dates seleccionades
Exposició dedicada a la vaga de La Canadenca, un esdeveniment instal·lat a la memòria col·lectiva que va propiciar obtenir la jornada laboral de 8 hores i que va ser una gran fita en la lluita pels drets laborals de la classe obrera.
El gener de 1919, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va presentar una de les primeres exposicions de mapes antics i moderns feta a Catalunya.
L'exposició es va organitzar en ocasió de la campanya per l'Estatut d'Autonomia promogut per la Lliga...
El museu de Ciències Naturals, el MNAC, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim, el Picasso, el Museu del Disseny, els Museus d'Esplugues de Llobregat, la Fundació Joan Miró i el Museu d'Història de Catalunya coorganitzen una nova edició... |
L'any passat es van fer una trentena d'accions per contenir les zones infestades al marge dret de l'Ebre
Amposta.-La Taula Sectorial de l'Arrs ha fet balan aquest dijous a Amposta sobre les actuacions de lluita i eradicació del caragol maana al delta de l'Ebre.
El Departament d'Agricultura dona per "controlats" els focus puntuals de caragol maana de l'hemidelta dret, on s'havien superat les 115 hectrees infestades i que s'haurien redut al voltant de les 90 hectrees, segons fonts de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre.
L'any passat al marge dret del riu es van fer 34 accions i se segueix treballant per evitar l'aparició de nous focus.
A l'hemidelta esquerre es van fer 1.694 actuacions de lluita i contenció, amb un increment important en accions de neteja de la maquinria agrícola.
Les actuacions de lluita contra el caragol maana s'han incls en el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya i ha comptat amb un pressupost de cinc milions d'euros per a cinc campanyes.
El Departament est ultimant l'ordre per aprovar les bases reguladores dels ajuts destinats a subvencionar la compra de productes fitosanitaris, a base de saponines, que s'utilitzen en la lluita contra el cargol poma en el delta de l'Ebre.
La modificació es fa per augmentar del 25% al 33% l'ajut a la compra de saponines per part dels agricultors.Arrs i fauna A petició del sector, preocupat pels danys causats als camps d'arrs pels flamencs i polla blava, Agricultura, coordinar un grup de treball amb tots els actors implicats per abordar la problemtica.
Es debatr com aplicar noves tecnologies com els drons, que ajuden a foragitar els animals i a quantificar amb més detalls els danys que provoquen.
El Departament de Territori es compromet també a crear un grup de treball més general per abordar l'ordre que regula els barems d'indemnització de danys per fauna salvatge.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha manifestat la seva preocupació pel "veto" als nacionalismes i a l'"autogovern basc" que suposa el pacte arribat entre el PP i C's, tot i que no figuri expressament en el document, i ha advertit que "no està escrit, però sí està dit".
A més, ha afirmat que la situació a Espanya "és gravíssima" perquè els partits polítics "amb més responsabilitat" no mantenen "una responsabilitat d'Estat".
Després del Consell de Govern amb el qual l'Executiu autònom ha inaugurat el curs polític aquest dimarts, i que, com és tradicional, s'ha celebrat al donostiarra Palau de Miramar, Urkullu ha assegurat que ha llegit els enunciats de les 150 mesures que inclou el pacte subscrit entre el PP i C's, i ha explicat que han suscitat la preocupació del PNB.
Segons la seva opinió, aquesta preocupació hauria de ser compartida per "els bascos en general" perquè reflecteix "la invasió de competències" en matèria de polítiques socials, inclou "plantejaments de projectes uniformitzadors" i, tot i això, no reflecteix "cap plantejament de derogació de lleis anteriors" que han envaït competències de la Comunitat Autònoma.
Urkullu ha insistit en la seva preocupació, "tant pel que s'ha escrit com pel que no està escrit, però sí està dit".
"I està dit per Ciutadans, una advertència al PP de no negociar amb els partits nacionalistes.
Està dit per part de C's, la primacia de l'Estat central davant de les autonomies i el veto al caràcter singular de l'autogovern basc", ha apuntat.
També ha recordat l'"aspiració" de la formació taronja a "la supressió del Concert econòmic".
"No està escrit en el pacte, però em preocupa el que no està escrit i sí està dit", ha reiterat.
D'altra banda, Urkullu ha assegurat que no té constància que el PSOE intenti una alternativa a l'Executiu popular a partir d'aquest divendres que ve.
"De moment, no tinc constància d'això", ha afirmat.
Tot i això, ha dit que sí té "constància" de la "greu crisi del model d'Estat" i de la "crisi econòmica i social".
Segons la seva opinió, "res ha canviat" des del passat 20 de desembre, "llevat que hi ha hagut unes altres eleccions el 26 de juny".
"Hem passat del pacte PSOE-C's en què Ciutadans diu ara que dos terços del que havia pactat" amb els socialistes "ho conté" el pacte amb els populars, "d'un Ciutadans que ha passat del no a Rajoy, a l'abstenció i al sí i a demanar al PSOE que voti amb el nas tapat", ha destacat.
A més, ha considerat que "estem en un exercici en el qual Rajoy ha dit públicament que més important que la sessió d'investidura és un Govern espanyol estable" i s'ha preguntat "quina identificació de Govern espanyol estable és la que podrà tenir" l'aspirant del PP o qualsevol altre candidat "donades les circumstàncies que s'estan donant en la política espanyola".
El lehendakari ha considerat que la situació de l'Estat central "és gravíssima" perquè els partits polítics amb més responsabilitat no han treballat "en la identificació de pactes d'estat" sobre qüestions essencials a les quals s'enfronta Espanya.
"I això és el que, ara per ara, encara no estan abordant.
Estem davant d'un exercici necessari d'abordar una sessió d'investidura, però que no sembla que compti amb els suports suficients el Pacte PP-Ciutadans", ha indicat.
A més, ha advertit que aquest pacte PP-C's "s'està plantejant 29.000 milions de despesa, quan la capacitat pressupostària, si es té en compte que les exigències de les institucions europees suposen que els dos pròxims anys inclòs aquest, hi ha d'haver 25.000 milions menys".
Per aquesta raó, s'ha mostrat preocupat perquè "va passant el temps i la situació d'Estat no s'aborda com una situació d'Estat".
"Els partits nacionalistes han fet paper de responsabilitat d'Estat des del mateix període de la transició al dia d'avui", ha assenyalat, per posar en dubte que "altres partits amb representació en el conjunt estatal hagin fet un paper d'Estat".
"Avui dia veiem la liquidació de l'esperit de la transició", ha indicat.
"Els partits nacionalistes han fet un exercici de responsabilitat d'Estat i el PNB també.
És la mateixa responsabilitat d'Estat la que correspon a un partit nacionalista que ha fet exercici d'aquesta responsabilitat i, tot i això, veu incomplert l'autogovern basc 37 anys després?", s'ha preguntat.
Urkullu ha subratllat que, davant dels partits d'implantació estatal, --"entre ells hi ha uns que han ostentat el Govern de l'Estat i han pactat amb partits nacionalistes i, avui dia, veten tot avanç de l'autogovern"--, l'esmentada responsabilitat d'Estat "correspon a altres" i no als nacionalistes "que han complert i, tot i això, s'han vist menyspreats".
El lehendakari no creu que "les circumstàncies que es donin en la política espanyola i les que es derivin d'una sessió d'investidura fallida o no, aquest dimecres o el pròxim 2 de setembre", condicioni "la governabilitat al País Basc, per a res, en absolut".
Després de defensar que la seva intenció per avançar comicis bascos era "allunyar-les el màxim possible d'hipotètics escenaris futurs possibles", ha insistit que "la política espanyola no condicionarà els comicis del 25 de setembre en el que el PNB defensi".
"El que altres partits polítics intentin o plantegin, cadascun sabrà", ha assegurat.
En aquest sentit, ha dit que el que pot preocupar-lo "és que la ciutadania basca, que ha d'anar a unes urnes el 25S, estigui fastiguejada i farta de tants processos electorals continuats".
En tot cas, ha indicat que "la ciutadania i l'electorat basc és conscient que el 25 de setembre són eleccions autonòmiques basques i que, per al PNB, no estaran condicionades per la circumstància de la governabilitat a Espanya".
Segons la seva opinió, després dels resultats del 25S "caldrà fer sumes i restes", i veure "quins són els partits que tenen disposició per parlar".
"Per a mi el primer és la disposició a parlar, el diàleg.
A partir del diàleg, vindrà, en el seu cas, la negociació després de l'anàlisi de sumes i restes, i dels projectes i programes", ha manifestat.
En tot cas, ha precisat que la voluntat del seu partit serà "dialogar amb tots, després de saber els resultats de les eleccions" a les que, segons ha remarcat, el PNB "anirà amb el seu projecte, amb el seu programa, no el pactat prèviament amb altres formacions polítiques hipotètiques de conformar un Govern de coalició, o un pacte de legislatura, o pactes estructurals".
"No posem el carro abans dels bous", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'obra de Bartolomé Bermejo i la del Mestre de la Seu d'Urgell va més enllà de les etiquetes historiogràfiques i els estils.
Tots dos van ser receptius a la incorporació de novetats figuratives que coneixien, en gran part, gràcies a la seva condició de pintors viatgers.
A més, el seu treball s'emmarca en un moment de transició entre l'art gòtic i el del Renaixement.
L'obra d'ambdós artistes, més acusat en el cas de Bermejo, es pot considerar una frontissa entre les dues realitats, i fa visible un dels trets distintius de la col·lecció d'aquesta època del museu: l'aparició d'un llenguatge híbrid que reflecteix la coexistència de fórmules i solucions compositives provinents de les dues cultures.
Bartolomé Bermejo i Lluís Desplà: afinitats electives
La presència de Bartolomé Bermejo, un dels millors pintors de la Corona d'Aragó, a Barcelona, és un episodi cabdal per a la història artística de la ciutat.
La seva vinguda es deu al patronatge de l'ardiaca Lluís Desplà, que el 1490 li encarrega una pintura per a la seva capella privada: la Pietat Desplà.
Dos anys després, Jaume Huguet, el representant més eminent de la pintura gòtica tardana, mor a Barcelona.
Bermejo, amb una cultura visual molt rica, deutora de l'assimilació del llenguatge flamenc, va trobar en Desplà la complicitat d'un mecenes que exercia un lideratge cultural basat en la introducció dels nous valors renaixentistes: la fama, la virtut pública i l'exercici d'un col·leccionisme que recuperava els models clàssics.
Bartolomé Bermejo, Resurrecció, cap a 1475
El Mestre de la Seu d'Urgell, un artista obert a Flandes i a França
El Mestre de la Seu d'Urgell és un autor molt original que evoca models figuratius i compositius gestats a Flandes i França.
Igual que Bermejo, incorpora el llenguatge flamenc de manera natural.
A aquesta influència s'hi sumen analogies figuratives i compositives de la cultura francesa.
El museu conserva quasi totes les sarges de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell, una de les seves obres més emblemàtica, tant pel seu valor artístic com per la tipologia.
Aquest conjunt de teles embellien les portes de l'orgue i el preservaven de les inclemències climatològiques.
L'ús de la grisalla, d'una gamma gairebé monocromàtica, tenia un sentit devocional i s'adaptava al calendari litúrgic, que obligava, en senyal de penitència, durant la Quaresma a reduir el temps d'exhibició de les imatges sagrades acolorides i el dedicat a la interpretació musical.
Mestre de la Seu d'Urgell, Pintures de les portes de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell, cap a 1495-1498
El nombre de suports materials i d'aparell artístic sobre què es plasma la imatge religiosa i civil d'aquesta època s' incrementa, amb la idea d'adoctrinar els creients i fomentar la seva capacitat de reflexió.
A vegades, els creients concedien a les imatges un poder sobrenatural i miraculós que podia derivar en pràctiques d'idolatria i superstició.
Mentre alguns dels suports mantenen una continuïtat amb la tradició medieval i amb un ús estrictament religiós, en d'altres es comença a diferenciar el contingut doctrinal de l'objecte o la seva condició funcional i es passa a valorar-ne les qualitats artístiques.
En el cas de Catalunya, la dinàmica artística de l'època s'adapta a la realitat tipològica existent i també adopta un llenguatge molt eclecticista: conviuen diferents corrents estilístics amb tradicions figuratives.
Retaules, tríptics, políptics, taules d'altar, mobiliari, reliquiaris... configuren un repertori ampli.
La idea subjacent en tots ells és que havien d'esdevenir el suport d'unes imatges que havien de difondre el missatge de la fe.
Eren vistos, alhora, com a objectes devocionals i com a obres d'art. El tríptic serà un dels tipus de més èxit.
Segurament perquè era un objecte fàcil de transportar i permetia una major proximitat del fidel a la imatge venerada.
La portabilitat acabarà per configurar un model més autònom que permetrà al final l'emancipació de l'obra d'art del suport.
El simbolisme d'algun d'aquests mobles religiosos es posa de manifest en l'ús de la grisalla a l'hora de pintar les imatges de l'exterior de les portes de tancament, fet que recorda el calendari litúrgic que presideix el cicle de vida cristiana.
Les caixes de núvia, a banda de la seva funció d'emmagatzematge de béns, es van utilitzar com a dot de la muller en l'enllaç matrimonial.
La dona cedia una caixa o dues amb la seva roba i una aportació monetària, que es recuperaven en cas d'enviudar sense que ella fos l'hereva.
La complexitat de les caixes, valorada segons els materials emprats, el nombre de calaixos i la qualitat artística, reflectia l'estatus de l'esposa.
Els exemplars més rics, com ara aquest exemplar, es feien amb fusta de noguera policromada i daurada a partir de mitjan segle XV i fins a la primera meitat del segle XVI.
Anònim, Caixa de núvia amb l'Anunciació, 1530-1535 |
Els veïns de Cassà de la Selva i Cornellà del Terri decidiran en què invertir part dels pressupostos dels seus respectius municipis.
En el cas de Cassà de la Selva, l'Ajuntament convoca els residents del municipi perquè decideixin per primera vegada on volen destinar 35.000 euros del pressupost municipal d'aquest any.
L'objectiu és complementar els criteris polítics i tècnics amb la recollida de propostes ciutadanes per donar resposta a les necessitats i reptes del municipi.
Pel que fa a Cornellà del Terri, s'ha creat un programa de participació dividit en 4 fases, perquè els veïns del municipi puguin decidir on invertir aquests 20.000 euros.
La primera fase, que durarà tot el mes de juliol, servirà perquè els veïns puguin fer les propostes que vulguin per a la destinació d'aquests diners.
La segona fase serà una anàlisi de les propostes per avaluar la viabilitat tant econòmica com legal i tècnica.
La tercera fase, al setembre, serà la de votació per part dels veïns de les propostes finalistes.
L'última fase serà la de retorn dels resultats a la població al mes d'octubre.
Les propostes que poden realitzar els veïns han de ser legals i que el seu cost no superi els 20.000 euros.
Han de fer referencia a competències municipals.
No poden fer referència a subvencions i plans d'ajuts ni a despeses obligatòries de l'Ajuntament.
Que no existeixin impediments tècnics i s'ajustin a la normativa vigent.
I que siguin d'interès general per a tota la població, no només per a col·lectius específics.
Els veïns rebran a casa seva el formulari per poder realitzar aquestes propostes i, un cop omplert, poden retornar les propostes a les bústies de l'Ajuntament de Cornellà del Terri, el Centre Cultural o el Pavelló, així com també a les bústies de la Piscina Municipal.
A Cassà, el procés, que es presenta el dimarts 28 de juny a les 19.30 hores a Can Trinxeria, s'estructuarà en tres fases.
En primer lloc, fins al 20 de juliol els ciutadans podran fer les propostes a través de les urnes que s'habilitaran a diversos punts del poble o el formulari del web.
La segona fase serà el mes de setembre i consistirà en un taller participatiu de priorització de les propostes rebudes.
Finalment, entre el mes de setembre i octubre, els ciutadans podran votar entre totes les propostes finals escollides.
Les propostes es podran adscriure sota els àmbits territorial o social, cosa que inclou idees relacionades amb medi ambient, mobilitat, patrimoni, espai públic, equipaments, cohesió social, cultura, espectacles, oci, joventut, gent gran, igualtat de gènere, infància, pobresa o cohesió social.
El regidor d'Hisenda, Pau Presas, destaca que "és la primera vegada que s'organitza una experiència participativa d'aquest estil a Cassà i animem tots els ciutadans a participar-hi per seguir-la potenciant de cares a l'any vinent". |
Albiol vota a favor de la moció que denunciava l'entrada als despatxos de l'oposició per retirar símbols independentistes
Badalona.-El ple de l'Ajuntament de Badalona d'aquest dimarts al vespre ha votat per amplia majoria la reprovació de l'alcalde Àlex Pastor, del PSC.
La moció, presentada per ERC i JxCat, denunciava Pastor per haver permès l'entrada de treballadors municipals als seus despatxos per treure símbols independentistes que tenien penjats a les finestres.
La reprovació ha rebut el suport de Guanyem Badalona i del Partit Popular de Xavier Garcia Albiol.
Els independentistes denunciaven en la moció una "vulneració als drets dels grups municipals" perquè es permetia a funcionaris de l'ajuntament entrar als despatxos "sense cap tipus de permís o autorització" per retirar la simbologia.
Segons el govern liderat pel PSC, l'alcalde va actuar amb "tota legalitat".
La retirada d'aquests símbols independentistes de les finestres de l'Ajuntament de Badalona va ser ordenada per la Junta Electoral a partir d'una denuncia de Ciutadans, que no té representació al plenari badaloní.
L'equip de govern de Badalona, liderat pel socialista Àlex Pastor considera que l'alcalde va actuar "legalment" perquè, afirmen, va informar a tots els grups de la resolució de la Junta Electoral.
Segons els regidors independentistes, però, Pastor no va avisar de l'entrada als despatxos per retirar els cartells que hi havia.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president espanyol, Mariano Rajoy, ha fet una crida des dels passadissos del Congrés perquè els ciutadans que siguin cridats pel Govern català a ocupar les meses electorals durant el dia del referèndum, ignorin la petició.
"Aprofito per dir que si algú és cridat a una mesa electoral, que no hi vagi, el referèndum no es produirà, seria un acte il·legal", ha sentenciat.
Rajoy ha assegurat que "tant era" si es declaraven insubmissos els representants catalans davant les sentències del Tribunal Constitucional suspenent les lleis de desconnexió "perquè Espanya és una democràcia, i la llei es farà complir", ha recordat.
El president espanyol ha afegit més tard que tant jutges com fiscals, com el mateix executiu central farien complir la legislació i no tolerarien "la llei de la selva", així com tampoc "comportaments antidemocràtics", com ara considera que va ser la votació de les lleis de desconnexió –Referèndum i Transitorietat– al Parlament català la setmana anterior.
"En sis hores van fabricar una nova Constitució", ha denunciat.
Rajoy ha tornat a donar allargues a la petició de Ciutadans de reformar la Constitució, durant la sessió de control al Congrés dels Diputats.
Albert Rivera, el líder del partit taronja, ha preguntat quan compliria aquesta part de l'acord d'investidura, on l'executiu central s'emplaçava a revisar la Carta Magna.
Rajoy s'ha tornat que no es tancava a parlar-ho, però en aquests moments la prioritat no era "reforma la Constitució", sinó "defensar-la" davant d'aquells que voldrien "liquidar-la", en al·lusió al referèndum de l'1 d'octubre.
A Rivera no li ha caigut bé la resposta i l'ha increpat, al·legant que ells no volien una comissió " show ", com al seu parer demanava el PSOE, sinó per a cridar els "més prestigiosos constitucionalistes" a debatre sobre la reforma constitucional. |
La cap de llista del PP al Congrés per Girona, Concepció Veray, va assegurar ahir que el port de Palamós encara no és espai Schengen per culpa de la Generalitat.
"Si no és realitat, és perquè la Generalitat no ha fet la inversió necessària", va dir Veray, responent així el candidat de CDC, Jordi Xuclà, qui aquest cap de setmana va atribuir la tardança -al fet que Palamós esdevingui Schengen- a "la incompetència de l'Estat".
Veray va afegir que quan aquesta frontera marítima sigui internacional, això haurà estat per "l'esforç de la Cambra de Comerç de Palamós i del Govern espanyol".
La candidata va fer aquesta valoració en un acte a Girona amb la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, el coordinador general del partit a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, així com el president provincial del PP a Girona, Enric Millo.
Veray també va demanar als electors que "concentrin" el vot el 26 de juny en la seva formació, ja que va destacar que el PP ha tornat a posar Girona a "l'agenda de prioritats".
Així mateix, Cospedal -que abans del míting va fer un passeig pel centre de la ciutat- va subratllar "la grandesa i l'avantatge de ser català, espanyol i europeu", malgrat que "a vegades és més difícil fer-se sentir aquí", fent al·lusió a Girona.
La secretària general del PP va reivindicar: "El nostre partit pensa el mateix a tot Espanya; s'ha de fonamentar la diversitat i tot allò que sigui fraccionar l'únic que aconsegueix és fer-nos més dèbils.
Cospedal també va fer referència a l'escridassada que va viure aquest dissabte la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, al mercat de Vic.
Va lamentar que els líders de les altres formacions no hagin condemnat aquesta situació en la qual, segons Cospedal, "es pot veure com s'insultava i s'agredia una persona".
En la mateixa línia, Albiol va remarcar: "Ningú ens traurà del carrer.
Per a alguns independentistes, Sánchez-Camacho va tenir gosadia i atreviment".
"Els homes i les dones del PP no deixarem abandonats els catalans", va sentenciar Albiol.
"No renunciarem al nostre país, que és Espanya", va afegir Albiol, que va destacar que el 26-J està en joc "no el futur polític de quatre anys, sinó de 10 o 15 anys".
"Girona és Catalunya i també Espanya, encara que els pesi a alguns", va afirmar el coordinador general del PP català, que va demanar als electors que "donin confiança a un doble sentiment".
També Cospedal va concloure que "el Govern del PP treballa per a tothom". |
És obra de la dissenyadora gràfica Eva Alonso
El nou logotip de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
L'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ha decidit, per acord plenari del 9 de març, implantar una nova imatge corporativa per establir i reforçar l'ús institucional i protocol·lari de l'escut heràldic i desenvolupar una imatge actual i propera de l'ens i dels serveis que ofereix als veïns del municipi.
La nova imatge, elaborada per la dissenyadora gràfica Eva Alonso, presenta una nova aplicació modernitzada de l'escut, un color representatiu del municipi i una tipografia pròpia.
El nou logotip està inspirat en l'escut actual –vigent des de l'any 1991- i manté els elements que l'identifiquen, és a dir: la forma de rombe, però amb línies més arrodonides, per fer més amable el símbol i aportar més dinamisme i modernitat; el cap de sable, que representa les armes dels barons d'Entença, antics senyors d'aquestes terres, però de mida més reduïda; i la corona de tres torres, simplificada i integrada amb l'escut per formar una unitat més compacta.
Els dos llorers acostats que hi ha a l'escut heràldic també s'han mantingut, però s'han simplificat: continuen tenint la forma d'un arbre però es representen amb tres fulles.
El que sí s'ha canviat del tot és el color: la combinació tradicional de verd sinople, negre i or s'ha substituït per un color de tonalitat verd i blava que fusiona la dualitat de mar i muntanya característica del municipi (el verd sinople de l'escut actual, dels llorers i les muntanyes; i el blau atzur, del mar Mediterrani).
"És un color poc utilitzat en institucions, que serà un punt diferenciador amb altres municipis", assenyala la dissenyadora, Eva Alonso.
Pel que fa a la tipografia, s'ha optat per substituir l'Helvètica per una tipografia de codi obert de Google Fonts: la Roboto, accessible per a tothom, compatible en diferents suports i sense problemes de llicència.
Es tracta d'una tipografia molt semblant a l'Helvètica, que ofereix una àmplia família per poder combinar i establir jerarquies i que dóna continuïtat a l'estil més modern i esquemàtic del logotip redissenyat.
La nova imatge corporativa s'anirà introduint progressivament en tots els documents i publicitat que elabora l'Ajuntament; els elements digitals, com ara les pàgines web, les xarxes socials; les retolacions dels vehicles i edificis municipals, els senyals als nuclis urbans, etc. Perquè s'apliqui correctament en cada cas, s'ha elaborat un manual en què es determina la manera com se n'ha de fer ús així com el seguit d'aplicacions necessàries.
Aquestes aplicacions es duran a terme d'acord amb criteris d'eficiència, de tal manera que es puguin emprendre com a part de l'activitat habitual dels serveis de l'Ajuntament, i sense que aquest projecte suposi un cost addicional.
A més, la unificació i consolidació de normes en aquest àmbit millorarà la gestió dels recursos i la qualitat dels serveis i permetrà atendre amb més facilitat qualsevol adaptació futura.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Els parcs i jardins de la ciutat estaran tancats com a mesura preventiva per evitar la propagació de la Covid-19.
Els parcs i jardins que tenen tancament, resten tancats.
Els que no tenen tancament no es poden utilizar per lleure.
El Turó Park és ric en espècies i en exemplars arboris excepcionals, tant pel que fa a la mida com per l'edat.
Atenció: A partir de l'1 de gener de 2017, l'horari d'obertura del parc serà les 10:00h.
El Turó Park és un lloc recollit, elegant i acollidor.
Un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d'heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa.
Des que es va crear al començament del segle XX és, sens dubte, un dels parcs més emblemàtics de Barcelona.
L'origen d'aquests jardins, dedicats al poeta Eduard Marquina, és l'antic parc d'atraccions Turó Park, situat a una extensa finca propietat de la família Bertrand-Girona, que va obrir les portes l'any 1912 i va funcionar fins al 1929.
L'any 1917 la finca es va incloure en la previsió d'espais verds de Barcelona, per la qual cosa estava afectada.
Quan el parc d'atraccions va tancar, els propietaris van fer un pacte amb l'Ajuntament en el qual se cedia la part central dels terrenys a canvi de poder urbanitzar-ne la resta.
Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser qui va pensar en un jardí d'ús bàsicament veïnal.
Però això no va ser així durant dècades, en les quals el Turó Park va ser l'únic espai verd de la zona i un dels pocs de la ciutat.
Amb els anys, tot i el progressiu increment dels espais verds arreu de Barcelona, aquest parc ha continuat tenint un ús que supera el purament veïnal.
Hi trobem un bosquet d'alzines, amb un sotabosc de plantes arbustives i enfiladisses pròpies de la vegetació mediterrània, com el marfull.
També hi destaquen les magnòlies, els falsos pebrers, els cedres de l'Himàlaia, els til·lers, els plàtans i els arbres de l'amor.
Quant a les palmeres, hi ha grans exemplars de palmera datilera, de palmera de Canàries i de la washingtònia i, entre els arbustos, hi destaquen els llorers i els baladres.
Als parterres perimetrals hi ha rosers i plantes aromàtiques.
Si accedim al parc per l'entrada principal, dins un petit estany, ens dóna la benvinguda una escultura dedicada a aquest gran violoncel·lista.
Està situada en una plaça ovalada al fons de la qual, a la reixa que envolta el parc, hi ha tantes portes com camins per entrar-hi: un de principal, al centre, i a cada banda dos camins perimetrals, tots emmarcats per més d'una cinquantena d'alzines molt ben retallades.
Els camins perimetrals de l'esquerra ens porten fins a una gran àrea de jocs infantils i, una mica més enllà, a dos dels espais més bonics del parc: l'estany i la praderia.
L'estany és ovalat, cobert de nimfes que floreixen a la primavera.
A sobre s'estén, esplèndida, una gran praderia presidida per majestuosos til·lers.
Si girem cap a la dreta trobem la plaça del Teatret, amb un quiosc de begudes per fer una pausa refrescant que ens recorda el teatre a l'aire lliure que durant molts anys va estar actiu en aquest parc.
És un espai d'ombra i frescor, la zona d'estar per excel·lència, al bell mig del jardí.
Les escultures són un element important del Turó Park: la d'Apel·les Fenosa, dedicada a Pau Casals; la de Josep Calarà, dedicada a Francesc Viñas; Un Oiseau, de Jean Michel Folan; i, a la praderia, La ben plantada, d'Eloïsa Cerdan, una peça de bronze que ret homenatge a l'escriptor Eugeni d'Ors.
Presidint l'eix del parterre de les magnòlies, hi ha a la Biga de la Font de l'Aurora, de Joan Borrell i Nicolau, una estructura de bronze que representa una biga clàssica estirada per cavalls amb un parterre de rosers al davant.
En aquest espai verd, l'art també hi és present d'una manera literària.
Un recorregut poètic ens permet visitar-lo, guiats per Federico García Lorca, Fernando Pessoa, Dylan Thomas, Sylvia Plath, Walt Whitman, Narcís Comadira, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Alfonsina Storni. |
La substància comissada estaria valorada en més de 40.000 euros un cop adulterada i distribuïda
Puigcerdà.-Els Mossos d'Esquadra van detenir el dia 17 de març un total de 18 persones, d'edats compreses entre 27 i 69 anys, de nacionalitats marroquina, espanyola i romanesa.
Setze d'elles eren veïnes de Puigcerdà, una veïna de Manlleu (Osona) i l'altra de Vic, i estan acusades d'un delicte contra la salut pública i organització criminal.
El jutge va ordenar l'ingrés a presó per a 6 dels detinguts i la llibertat amb càrrecs per la resta.
Entre els detinguts hi havia un funcionari judicial investigat com a presumpte autor d'un delicte de revelació de secrets.
Des de l'inici de la investigació aquestes persones haurien distribuït més de 2 kg de cocaïna.
Segons estimacions de l'Oficina Nacional Central d'Estupefaents el total de la substancia comissada estaria valorada en més de 40.000 euros, un cop adulterada i distribuïda.
A finals de novembre de 2015 els Mossos van detectar la presència d'un grup de persones que presumptament es dedicava al tràfic de substàncies estupefaents a la zona centre de Puigcerdà.
Després de diversos dispositius de vigilància i seguiment, els Mossos van constatar un degoteig constant de consumidors que entraven en un establiment situat al carrer Dr.
La investigació va posar al descobert que es tractava d'una organització criminal que tenia una estructura molt ben organitzada.
Tot apuntava que la droga era traslladada de diferents punts de la comarca d'Osona a través d'un complex entramat de contactes per evitar aixecar sospites.
Fins i tot, la xarxa havia creat dues empreses de serveis per donar cobertura legal a l'organització.
D'aquesta manera, intentaven passar desapercebuts alhora de blanquejar els diners aconseguits per la venda de les drogues.
A mesura que van avançar les indagacions, els investigadors van esbrinar que el grup tenia un contacte als jutjats de Puigcerdà que els passava informació.
Aquest descobriment va ser clau i va evidenciar que calia anar amb molta cura per no malbaratar tota la investigació duta a terme fins la data.
Després de dies de preparació, el 17 de març, en un dispositiu simultani a la Regió Policial del Pirineu Occidental i a la Regió Policial Central, l'Àrea de investigació criminal del Pirineu va detenir un total de 18 persones vinculades a l'organització criminal.
Seguidament, els agents van efectuar cinc entrades i perquisicions.
Aquestes van ser en dos domicilis i un establiment de Puigcerdà, un domicili de Manlleu i un establiment de Vic.
Durant els escorcolls es va comissar un total de 230 grams de cocaïna de roca, de gran puresa, 800 grams de haixix, 4.070 euros, 1.900 dirhams i 4 bàscules de precisió, entre altres coses.
Aquesta substància era posteriorment adulterada amb altres elements per així aconseguir un major benefici.
Des de l'inici de la investigació aquestes persones haurien distribuït més de 2 kg de cocaïna.La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions, així com altres actuacions policials.
Els detinguts, dels quals 8 tenien antecedents la majoria per delictes contra la salut pública, van passar el dia 18 de març a disposició del jutjat instructor de la causa de Puigcerdà.
El jutge va decretar l'ingrés a presó per a 6 d'ells i la llibertat amb càrrecs per la resta.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest és un contingut editorialment independent, escrit i editat per periodistes de l'ARA i finançat per un tercer
M ike Lazaridis, copresident de Research In Motion (RIM), no és precisament l'orador més engrescador del sector tecnològic.
Però dimarts passat va aconseguir arrencar tres ovacions dels gairebé 6.000 participants en la convenció anual BlackBerry World, que ha tingut lloc aquesta setmana a Orlando (EUA).
La primera ovació es va produir en anunciar Lazaridis que tots els assistents s'endurien a casa de regal un PlayBook, el tablet amb pantalla de set polzades -valorat en 500 dòlars- que l'empresa canadenca acaba de treure al mercat nord-americà.
A més de donar una empenta a la seva quota del mercat de tablets, RIM s'assegura així que molts professionals que decideixen inversions en mobilitat experimentin la potència de l'aparell, equipat amb un processador i un sistema operatiu multitasca d'altes prestacions que permeten fer-lo servir com a terminal multimèdia per veure vídeos d'alta definició amb so estèreo, connectar-lo al televisor amb un cable HDMI o fer presentacions veient les notes al tablet.
El PlayBook, concebut inicialment com a complement dels mòbils Blackberry, als quals es connecta sense fils per accedir a les funcions de correu, missatgeria, contactes i calendari en una pantalla més gran, arriba amb un catàleg d'aplicacions de pes més aviat escàs.
Per això, el congrés ha dedicat sessions a promoure la creació de programes que facin el tablet més atractiu fora de l'univers Blackberry, i a partir de l'estiu es podran fer servir algunes aplicacions creades per als mòbils Android, un cop RIM les hagi aprovat.
L'empresa també assegura que ben aviat el PlayBook tindrà aplicacions pròpies de correu, contactes i agenda que funcionin amb la connexió wifi incorporada, sense haver de recórrer al navegador web.
Aquest admet pàgines de format Flash, a diferència dels iPad d'Apple.
Com a aperitiu, el mateix dia RIM ens va actualitzar el programari de tots els PlayBook, afegint-hi una aplicació de Facebook i una altra per fer xats de vídeo amb les dues càmeres que incorpora l'aparell.
El PlayBook no va eclipsar l'altre llançament de la setmana: l' smartphone Bold 9900, la primera Blackberry que combina el format tradicional de teclat físic complet a la vista -al qual pertanyen la majoria dels 150 milions de telèfons que ha venut RIM fins ara- i una pantalla tàctil, en aquest cas d'alta densitat de píxels.
El nou telèfon és un 25% més prim que el model anterior, però inclou un segon processador per a les funcions gràfiques; una brúixola que obre la porta a aplicacions de realitat augmentada (com una que mostra a l'usuari on són els contactes que té a Messenger); i connectivitat NFC per proximitat, per fer-lo servir com a mitjà d'identificació i de pagament.
La segona ovació de dimarts va arribar quan Lazaridis va convocar a l'escenari un convidat inesperat: Steve Ballmer, el president de Microsoft.
Aquesta empresa ha acordat amb Nokia que els seus smartphones portin la versió mòbil de Windows a partir de l'any que ve, i fer visible que RIM manté la seva aliança amb Microsoft era molt important per conservar la fidelitat dels seus clients empresarials.
Si bé la meitat de les noves Blackberrys ja es venen a consumidors, el negoci de RIM depèn dels responsables d'entitats financeres, cossos de policia i subministradors d'energia que administren desenes de milers de mòbils Blackberry (el banc HSBC en té més de 100.000, i el BBVA 45.000), i per a ells és crucial garantir la compatibilitat amb els servidors i els llocs de treball de Microsoft.
De cara als usuaris, Ballmer va informar que les noves Blackberrys faran servir per omissió els serveis d'internet (cercador, mapes, guies locals) de Microsoft Bing.
La gestió empresarial de dispositius també va tenir presència destacada a Orlando: un cop assumit el desig de molts treballadors de fer servir a la feina els seus mòbils personals, RIM facilitarà que els 250.000 servidors Blackberry corporatius que hi ha en servei puguin controlar també telèfons aliens, des dels Android fins als iPad i iPhone.
En la mateixa línia s'ha presentat la tecnologia Balance, que evita que l'usuari transmeti documents de l'empresa amb les bústies personals que tingui configurades a la seva Blackberry.
Significativament, però, la tercera ovació del dia va venir quan es va anunciar que aviat arribarà a PlayBook el joc Angry Birds, aquell que la comissària europea Neelie Kroes desitja que els europeus arribem a superar com a emblema de la nostra capacitat d'innovació.
Es veu que els ocells emprenyats també arrasen entre les persones amb corbata.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El que resta d'aquest divendres es mantindrà l'ambient força assolellat però també hi haurà alguns núvols sobretot prop del litoral i a punts del Pirineu.La temperatura serà lleugerament més...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Més enllà d'acollir les activitats pròpies d'un centre de recerca, (estades de recercadors, reunions de projectes, jornades i altres de similars) l'Escola de l'IGOP és un projecte que neix de la voluntat de crear un espai universitari a on sigui possible treballar en processos de transferència social i construcció compartida de coneixements útils per a una pràctica transformadora: la de construir una societat més justa, més inclusiva i amb més qualitat democràtica. |
El comitè d'empresa, amb la plataforma TransFomem UB, reuneix el personal docent i investigador aquest dimarts per decidir les mobilitzacions
Barcelona.-El personal docent i investigador laboral de la Universitat de Barcelona (UB) està convocat aquest dimarts a una assemblea per decidir futures mobilitzacions i una possible vaga, com a mesura de força per exigir a l'equip de govern reobrir la taula de negociacions que permeti una millora de la situació, principalment, dels professors associats de la universitat.
Des del comitè d'empresa, es calcula que al voltant de 2.700 docents estan contractats amb aquesta figura i que només 700 ho són realment.
La resta, més de 2.000 són 'falsos associats', és a dir, són 'estructurals' i treballen únicament a la UB amb una càrrega que suposa el 75% de la docència que exerceixen els professors funcionaris i amb un sou d'aproximadament 500 euros.
Fa un any, el col·lectiu ja va fer vaga per evitar acomiadaments que segons ha declarat a l'ACN, el membre del comitè d'empresa del PDI-Laboral, Gerard Horta, no s'ha sabut la xifra definitiva per una manca de transparència de l'equip de govern actual.
Horta també ha explicat que a data d'avui, no estan publicades les places de professors associats que hi ha previstes per al curs vinent, ni tampoc els requisits ni altres condicions.Amb aquesta situació, Horta reconeix que es continua donant la problemàtica que docents que porten més de 10 anys exercint a la universitat i intentant fer carrera docent, a final de curs no saben si li renoven al contracte o no.
Horta ho qualifica de 'situació terrible' i acusa l'equip de Govern d'utilitzar 'l'eufemisme legal' de la no renovació per fer aquests acomiadaments.
Així les reivindicacions d'aquest curs es recuperen després d'un any en què la taula negociadora no ha aconseguit els objectius fixats.
Enguany però, el comitè d'empresa, amb participació de tots els sindicats, ha convocat el personal docent i investigador laboral, és a dir, no funcionari, per debatre les possibles mobilitzacions i reclamar, bàsicament, la regularització d'aquesta figura.
Des del comitè d'empresa, Horta ha explicat que si es pagués als associats segons les taules salarials del conveni d'universitats públiques, els 550 euros actuals arribarien als 1.300, una xifra que també consideren baixa però que permetria dignificar la professió docent.
Horta considera que des de la taula negociadora s'ha tingut 'una paciència infinita i una predisposició absoluta' però lamenta que un any després d'aquelles mobilitzacions, la situació no hagi evolucionat.
Per això, ha justificat Horta, cal implicar tot el col·lectiu de PDI-Laboral però també funcionari, i superar una situació que qualifica 'd'escandalosa'.
I és que des del comitè d'empresa es denuncia que, si no es tenen en compte els alumnes de l'IL-3, la UB ha passat dels 90.000 alumnes als pocs més de 60.000 i consideren que per qüestions econòmiques s'està segregant a la universitat i que una situació similar s'està donant entre els professors ja que alguns han d'exercir en tres llocs de treball, alguns en diferents localitats, 'per sobreviure', si no es disposa 'd'un coixí econòmic'.
A l'espera de la formació de governDes de la Universitat de Barcelona es reconeix que actualment hi ha un percentatge 'massa' alt de professors associats, fruit de les conseqüències de la crisi econòmica que va limitar la substitució del professorat que es jubilava.
Segons dades del 2017, dels 5.715 professors que hi ha a la UB, 2.235 s'emmarquen en la figura d'associat.
L'equip de govern recalca però que el conflicte amb els professors associats no és exclusiu de la UB i que s'ha d'afrontar al costat de les altres universitats i amb les administracions.
En aquest sentit, des de la UB, es recorda que la conjuntura política dels darrers mesos no ha permès tenir un interlocutor i confia en la formació del nou govern per començar a desencallar la situació.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Un nou membre de les Armilles grogues empresonat, Pascaline Robert-Clément anomenada delegada dels drets de les dones a Catalunya Nord, un nou restaurant al Palmarium i documental sobre l'ANC en francès subtitulat en català..
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
* Encara un més de les armilles grogues condemnat a presó en ferm.
Anthony Righi, militant associatiu de Perpinyà de 44 anys, i membre de les Armilles Grogues, va ser condemnat divendres passat a 8 mesos de presó, dels quals haurà de complir tres mesos.
Estava acusat d'haver donat un cop de puny a un policia, durant la manifestació del passat 5 de gener, quan les Armilles grogues van decidir entrar a la seu del tribunal de Perpinyà.
L'home tenbia de ser jutjat el passat 11 de gener però va demanar temps per preparar la seua defensa, i mentrestant estava en detenció provisional.
Així doncs continuarà a la presó almenys un mes.
També ha estat condemnat a pagar 500 €uros al policia, per danys i interessos.
*Pascaline Robert-Clément anomenada delegada dels drets de les dones a Catalunya Nord.
El passat 1 de febrer, va prendre posessió Pascaline Robert-Clément, que fins llavors havia estat encarregada de la direction de la cohésion sociale de Vendée, com a delegada dels drets de les dones a Catalunya Nord.
Reconeix que ' no conèix res de Catalunya Nord, però que el treball de delegada dels drets de la dona m'interessa '.
Sobre les seues competències assenyala que: ' Tenim un nombre d'actors molt actius i altament competents que treballen sobre el terreny(planificació familiar, drets de les dones) El paper de l'estat és aportar valor afegit perquè aquestes estructures es coneguin millor i donin suport a projectes en tots els àmbits '.
Planeja centrar-se en el suport a les estructures per combatre la violència contra les dones i la dimensió educativa. '
Aquest no és un projecte que es pugi deixar en suspens.
La prostitució també és un tema important, especialment el relacionat amb la pobresa dels estudiants.
No tenim xifres, però hi ha les dades del departament.
El canvi es farà abans de l'estiu, i segons el batlle de Perpinyà, Jean Marc Pujol: ' Amb aquest nou Hippopotamus, podrem descobrir el concepte que llançaran amb un univers més modern, de més luxe.
Aquesta presentació es farà amb el grup a finals de febrer i coneixerem més sobre aquest nou restaurant '.
A més aquesta brasseria comptarà amb una terressa amb vistes a la Bassa.
Un 'problema' que, segons el batlle, ja s'ha solucionat amb els dos comerciants afectats, segons diu el batlle: ' un ja estava tancat, però igualment l'hem indemnitzat i l'altre comerciant ha estat indemnitzat per la perdúa d'activitat '.
Esperem que no hagi estat l'ajuntament qui els ha indemnitzat sino el propietari del nou restaurant.
* El nostre vídeo d'avui és un documental sobre l'ANC.
Escrit per Paul Chiesa i Marie-Pascale Castelli. amb el nom de 'L'ANC una assemblea catalana ciutadana'
Aquest documental està fet en gran part en francès, però està subtitulat en català, fa un repàs a que es l'ANC i la presenta com a una Assemblea ciutadana catalana.
Va ser estrenat dijous passat, 7 de febrer a Tolosa de Llenguadoc amb l'asistència de l'actual presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie.
Fa un repàs de la història i la trajectòria de l'Assemblea i el paper que ha jugat com a impulsora i catalitzadora del moviment independentista català des de l'any 2012, fent especial esment a les setmanes anteriors i posteriors al referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017, una de les conseqüències del qual va ser l'empresonament del llavors president i de l'expresidenta de l'ANC, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, respectivament.
En aquest sentit, el documental revela una entrevista i imatges inèdites de Jordi Sánchez l'octubre de 2017, pocs dies abans del seu empresonament.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La jornada es va completar amb una visita guiada al Passatge Antic on els assistents han pogut recórrer l'interior de les antigues cases del poble.
Unes 350 persones s'han apropat aquest diumenge fins a la localitat de Montgai per participar en la trenta-tresena edició de la Matança del Porc on s'ha elaborat uns 400 kg de llonganissa i botifarra negra.
La festa ha començat a primera hora del matí amb l' elaboració del tradicional mondongo a la placeta de davant el bar a càrrec d 'una trentena de veïns de la població.
Els visitants podien esmorzar pa torrat i arengades.
A migdia s'ha repartit el dinar popular a base de mongetes, llonganissa i botifarra.
La jornada s'ha completat amb una visita guiada al Passatge Antic on els assistents han pogut recórrer l'interior de les antigues cases del poble.
Val a dir que enguany la festa no s'ha pogut celebrar com era habitual a la plaça Prat de la Riba perquè està en obres de remodelació les quals s'espera que s'enllesteixin a finals del pròxim mes d'abril.
La Matança del Porc a Montgai se celebra per recordar la feina que antigament, a l'hivern, es feia a les cases de pagès per la supervivència de la família durant l'any. |
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, Meritxell Borràs, ha afirmat aquest dimarts que veuria "normal i molt necessari" que els funcionaris catalans demanin festa el 6 de febrer per donar suport a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau abans del judici per l'organització del procés participatiu del 9N.
En una entrevista al diari 'Ara' recollida per Europa Press, Borràs ha assegurat que "el que té volum i força és la voluntat de la gent", després de preguntar-li sobre el possible 'xoc de trens' entre el Govern espanyol i la Generalitat per l'eventual convocatòria d'un referèndum d'independència.
"Hem demostrat que hi ha milions de persones al costat d'aquest procés", ha destacat referint-se a les manifestacions independentistes, i ha recordat que les enquestes xifren en un 80% el suport a l'opció del referèndum per decidir el futur polític de Catalunya.
La crida a la mobilització davant de les portes del tribunal on es jutgi Mas, Ortega i Rigau i la petició que els treballadors amb obligacions laborals demanessin el dia lliure per concentrar-se va sorgir de les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium Cultural, AMI i AMC) la setmana passada durant la presentació de la mobilització.
Mas, Ortega i Rigau seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) des del 6 de febrer fins al dia 10, acusats de presumptes delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC).
Borràs ha explicat que veuria positivament l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat perquè inclouen una partida per a la celebració del referèndum i hi ha un compromís amb la ciutadania i, segons la seva opinió, un 'no' de la CUP als comptes seria un "fracàs".
Ha afegit que el Govern seguirà insistint a pactar un referèndum amb el Govern espanyol i ha comentat que la Generalitat està treballant per donar "seguretat jurídica" als funcionaris i per utilitzar el vot electrònic en una eventual consulta sobre la independència.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Darrera actualització: 09 març 2020
Les memòries de la Junta Superior d'Hisenda son els documents que, periòdicament, i des de l'any 2007, en format digital publicat a la web del Govern de les Illes Balears, recullen les dades més significatives de l'activitat d'aquest òrgan de revisió economicoadministrativa de l'Administració de la nostra Comunitat Autònoma, i a més, serveixen per donar a conèixer les resolucions adoptades en relació a les qüestions conflictives més freqüents o significatives que planteja la gestió administrativa, el control de la qual correspon a aquest òrgan, amb la intenció d'afavorir la millora continua d'aquesta gestió.
La publicació de memòries d'activitat és una tasca habitual i tradicional dels tribunals economicoadministratius de l'Estat, com les que publica anualment el Tribunal Economicoadministratiu Central, i també dels tribunals d'altres Administracions públiques, manifestació de l'exercici de la rendició de comptes i de l'exposició pública dels resultats d'una funció administrativa. |
(UIB), representada pel Rector, el Magfc. i Excm.
L'empresa Rey Sol, SA, editora d' El
La Caixa de Balears «Sa Nostra»,
per subscriure el present acord, i a conseqüència
de l'interès per la difusió de la cultura i de
setmanal un suplement sobre temes científics a les pàgines
dins l'edició del dimarts d' El Día 16.
La seva extensió serà de vuit pàgines.
Illes Balears s'encarregarà de coordinar els textos,
i professors i es pecialistes designaran les persones adients
per dur endavant aquesta labor.
del punt de vista del contingut com des del punt de vista del
de Balears «Sa Nostra» actuaran com a patrocinadors
del sumplement, i, per això, haurà de pagar cada
una de les entitats la quantitat de tres milions de pessetes.
Aquesta quantitat suposa el patrocini de vint-i-quatre números
dues entitats i els seus logotips seran publicats al peu de
la portada del suplement amb una mida total de cinc mòduls
El nom i el logotip de les dues entitats apareixeran
també a l'última pàgina del suplement,
devora dels crèdits de l'edició, i amb una mida
es consignarà d'acord amb les normes dels respectius
i els noms i els logotips de la Universitat de les Illes Balears
i El Día 16, d'acord amb les normes dels respectius
«Ciencia y Salud» es publicarà els dies següents:
15, 22 i 29 d'octubre; 5, 12, 19 i 26 de novembre; 3, 10 i 17
de desembre; 14, 21 i 28 de gener; 4, 11, 18 i 25 de febrer;
3, 10, 17, 24 i 31 de març, 14 i 21 d'abril.
16 proporcionarà setmanalment la quantitat de 3.125
publiqui al lloc que indiquin les entitats que patrocinen l'edició.
a l'edició, la maquetació i la impressió
realitzades pel diari (550.000 pessetes) i la part destinada
a abonar les col·laboracions aportades i coordinades
i abonarà l'import que correspongui als col·laboradors
Aquestes parts seran satisfetes en quantitats
iguals al 50% per GESA i la Caixa de Balears «Sa Nostra».
darrer trimestre de 1991, la Caixa de Balears «Sa Nostra»,
com és el costum en aquests tipus d'acords, realitzarà
un estudi enquesta per esbrinar el grau d'acceptació
de totes les parts, signen aquest document en quatre exemplars
al lloc i en la data assenyalats al començament.
prengui coneixement i tengui els efectes que corresponguin. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Cristianisme i Justícia/CR) Un sistema de protecció social ben dissenyat, mecanismes per una renda mínima garantida, un sou mínim de 1.000 euros o obrir un debat sobre les possibilitats d'un repartiment més just del treball.
Són alguns dels nou punts de millora que proposa la campanya ' No qualsevol treball, sinó un treball decent '.
Aquests dies ha arribat al Parlament de Catalunya de la mà diverses entitats d'església que impulsen la iniciativa.
Els representants parlamentaris de la Comissió de Treball van rebre un dossier que incorporava, entre altres, el Quadern de Cristianisme i Justícia número 198 ' El treball: present i futur ' -que reflexiona sobre alternatives respecte el model laboral i el treball assalariat-; així com la nota dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense amb motiu del dia mundial del treball decent.
Un text on defensaven una economia "al servei de les persones".
En un moment de la trobada al Parlament es va fer present la Consellera de Benestar Social, Dolors Bassa, a qui es va poder exposar les dificultats que està tenint la concreció de la Renda Garantida de Ciutadania que ha d'aprovar el Parlament.
De la reunió en va sortir el compromís per part de la Comissió de Treball del Parlament de Catalunya de demanar una compareixença formal dins les reunions de la comissió.
L'objectiu és impulsar un manifest conjunt que sigui aprovat per la cambra catalana pel proper dia mundial pel treball decent.
La trobada va tenir lloc el dijous 1 de juny i va comptar amb la participació de Pepe Rodado, delegat de pastoral obrera de la diòcesi de Barcelona; Josep Maria Jubany, delegat de pastoral social; Míriam Feu, responsable d'Anàlisi Social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona; Ferran Pont, secretari de Justícia i Pau de Terrassa i membre del Seminari de Doctrina i Acció Social de l'Església, SEDASE; Joan Martí, president de Mans Unides Barcelona, i Xavi Casanovas, director de Cristianisme i Justícia.
La campanya va començar el passat 7 d'octubre i expressa la voluntat d'un grup d'entitats d'església de teixir una xarxa que reivindiqui la necessitat d'una treball digne i decent. |
Màxim òrgan consultiu i de participació de l'Ajuntament de Barcelona (constituït el 16 de març del 2004).
En formen part entitats, personalitats rellevants i ciutadans a títol individual. |
L'especialista en educació digital Gerard Vilanova orienta les famílies en l'ús de les noves tecnologies
Molts pares estan preocupats per l' ús descontrolat que els fills fan de la tecnologia.
Gerard Vilanova és mestre, especialista en educació digital i tècnic de comunicació.
Després d'exercir com a professor de secundària durant anys, va decidir emprendrei va crear un projecte de formació en l'ús de les noves tecnologies adreçat a pares i mares de nens fins als 16 anys.
Tic Activa, les xerrades, tallers i ponències sobre orientació digitali mediàtica que ofereix no només a famílies, també a docents, organitzacions com ampes i altres col·lectius.
A partir d'aquestes trobades i de compartir l'experiència dels adults i la gestió que fan a casa, amb nens i adolescents, dels telèfons mòbils, tauletes o ordinadors ha vist la llum el llibre
El seu primer mòbil, un manualonVilanova recull un seguit de bones pràctiques per a la família digital i que segur que us seran molt útils.
Cinc normes d'ús per educar els fills en l'ús de les noves tecnologies
- A quina edat comprar el primer mòbil?
Vilanova assegura que no hi ha una edat legal per a l'ús del telèfon mòbil, per tant el podrem donar als fills per primer cop quan tota la família estigui preparada i sempre que abans se'ls hagi educat per fer-lo servir.
- En quin moment un nen pot accedir a les xarxes?
Tot dependrà de la preparació que els pares hàgim subministrat abans als fills.
En aquest sentit, serà important haver mantingut un diàleg familiar previ, que serà font de salut digital.
- Què és la identitat digital i com es confecciona?
Els nens han de saber que tot el que facin a internet deixarà rastre i pot influir de manera positiva i també negativa en el seu futur.
Hi ha molts departaments de recursos humans que ara mateix seleccionen els seus candidats descobrint com és aquella persona a través de les xarxes socials.
- Per què és tan important el concepte d' extemitat a la xarxa?
La frontera entre intimitat i extemitat és molt difusa.
Per això és important explicar als més petits de casa que l' extemitat apareix quan la intimitat perd el caràcter privat per esdevenir pública i que si optem per la primera, ho facin en condicions de seguretat.
- Com ha de ser l'horari i el mapa d'ús del mòbil a casa?
L'establirà cada nucli familiar, però en general hauran de ser eines perquè la família es dediqui espais de temps d'atenció mútua on el mòbil es converteixi en un telèfon fix.
Moments en què no atendrem trucades, whatsapps ni correus electrònics.
Es tracta de crear llocs i estones lliures de mòbil amb espais connectats ( on ) i desconnectats ( off ).
Aquí podeu recuperar la conversa entre Elisenda Camps i Gerard Vilanova.
El seu primer mòbil - Bones pràctiques per a la familia digital - Gerard Vilanova |
L'acusat, de dos delictes de temptativa d'homicidi, es troba a la presó de manera provisional
La fiscalia de Lleida demana 18 anys de presó per un home que es troba a la presó de manera provisional acusat d'haver apunyalat dos homes en un bar de Mollerussa.
Els fets van tenir lloc el 13 d'abril de 2014 quan l'acusat es va discutir amb dos homes al bar.
Va marxar cap a casa i una hora més tard va tornar amb el seu company de pis, que tenia un punyal i dos ganivets.
Llavors, l'acusat va apunyalar les dues persones amb qui havia discutit anteriorment mentre cridava que els mataria a tots i va marxar del bar.
El company de pis es va quedar a intentar assistir els ferits.
Per a ell, la fiscalia demana 3 anys de presó per tinença il·lícita d'armes.La fiscalia demana pel presumpte autor de l'agressió, a més dels 9 anys de presó per cada delicte d'intent d'homicidi, que no s'acosti ni al bar ni a les dues víctimes a menys de 200 metres i que no es comuniqui amb elles durant un temps superior a cinc anys a la pena de presó que s'imposi.
El judici tindrà lloc el pròxim 15 d'octubre a l'Audiència de Lleida.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Grup Focus, seguint en la línia dels equipaments culturals catalans, oferirà online la gravació de les seves teatre-movies 'Adossats', una obra de Ramon Madaula amb direcció de Jordi Casanovas estrenada al Teatre Romea el 2018, i 'El fantasma de Canterville', la versió de la novel•la d'Òscar Wilde que, dirigida per Josep Maria Mestres i protagonitzada per Joan Pera, es va poder veure al Teatre Condal el 2018.
Focus també oferirà de forma gratuïta les pel•lícules 'El nom' i 'Res no tornarà a ser com abans', dues adaptacions per a televisió de les produccions teatrals homònimes estrenades, respectivament, al Teatre Goya i La Villarroel.
En un comunicat, el Grup Focus ha explicat que se suma a la iniciativa endegada des del sector cultural i a partir d'aquest divendres ofereix continguts teatrals online de forma gratuïta per tal que tothom qui ho desitgi pugui seguir gaudint de les arts escèniques.
Focus vol fer arribar les seves produccions teatrals amb les millors condicions possibles. |
La Generalitat ha presentat un recurs davant el Jutjat d'Instrucció 1 d'Osca contra l'ordre d'entrega dels 44 béns de Sixena al Museu de Lleida.
Aquest recurs, amb el qual demana la devolució de les peces d'art originàries del cenobi aragonès, en el qual ha tingut accés Europa Press, se suma al que va presentar la Generalitat el passat 7 de desembre per recórrer l'entrega, que finalment va tenir lloc dilluns passat dia 11.
El jutjat va ordenar la devolució d'aquests béns pertanyents al tresor artístic del Monestir de Sixena després d'anul·lar la venda per part de l'Ordre Sant Joan de Jerusalem a la Generalitat el 1983.
El recurs, presentat per l'advocat de la Generalitat aquest dijous, sosté que la providència del 7 de desembre, per la qual s'autoritzava l'ús de la força per entrar en les instal·lacions a partir de les 00:00 d'aquest dilluns, "suposa una vulneració de les normes processals".
"Mentre acorda efectuar l'entrega de les peces situades al Museu de Lleida està autoritzant l'entrada en un espai que requereix el consentiment del seu titular, i aquest contingut excedeix del propi d'una providència com la dictada", que hauria de revestir la resolució per mitjà d'acte.
El recurs considera nul·la la resolució que autoritzava l'entrada, per injusta i desproporcionada, la resolució impugnada per la qual es va habilitar l'entrada al museu a les 00:00 hores quan res justificava aquesta extraordinària actuació fora dels habituals horaris d'intervenció dels jutjats civils de primera instància i d'altra banda, l'autorització de "fer servir la força" sense disposar, en tot cas que hauria de ser proporcionada.
"El resultat de tot això és una imatge lamentable per a una part, l'executada, que ha actuat, en tot moment exercint el constitucional dret de defensa i s'ha adequat a l'exercici d'unes competències pròpies del patrimoni cultural", resa el recurs.
L'advocat insisteix que ni la Generalitat, ni el museu, ni els seus funcionaris són mereixedors d'aquest tracte i considera que acordar la utilització de la força contra el museu públic i els seus funcionaris "resulta incomprensible".
El lletrat afirma que no hi ha antecedents que poguessin fer suposar una actitud hostil per part dels responsables del museu que justifiquessin aquestes mesures i insisteix que no es va respectar l'horari dels funcionaris del centre malgrat que el director "segons informen els mitjans s'havia ofert a obrir les instal·lacions a primeríssima hora del matí del dia 11".
Per la seva banda, l'advocat de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, que està personat en el procés juntament amb el Govern aragonès, sosté que aquest recurs de la Generalitat té poques possibilitats de prosperar.
Aquest dilluns, quan segons el director del museu van arribar uns 70 guàrdies civils d'assalt i una quinzena de la policia judicial, la galeria lleidatana va lliurar 44 obres, 43 de les 44 exigides pel jutge --perquè s'havia extraviat un oli de la Immaculada del segle XVIII-- i, a més, una peça d'alabastre no reclamada que formava part de mateix retaule que algunes del lot.
Aquest divendres, el Museu de Lleida ha anunciat que la peça que s'havia extraviat al Palau episcopal ha estat localitzada:
"Avui mateix s'ha enviat l'escrit comunicant la troballa al jutjat de primera instància d'Osca.
Ara caldrà esperar les instruccions per saber el dia que la policia judicial passarà a recollir l'obra, tal com requereix la sentència d'execució de la sentència", assegura el comunicat del museu.
D'altra banda, l'Audiència Provincial d'Osca, ha emès aquest dijous un acte en el qual denega la sol·licitud d'aclariments a la sentència del Jutjat que va dictar el trasllat de les peces que sol·licitaven la Generalitat, com el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de Lleida, i apunta que si no estan conformes amb la sentència el que han de fer és recórrer-la al Tribunal Suprem i no sol·licitar-ne l'aclariment o compliment.
Aquest acte allarga una setmana més el termini que la Generalitat i el Consorci del Museu de Lleida tenen per recórrer al Suprem, que finalitzava el dia 4 de gener.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Objectiu: aquest article presenta categories que mostren tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia en l'entorn d'Iberoamèrica i el Carib.
Les categories han estat producte d'una recerca l'objectiu de la qual es relaciona amb l'anàlisi d'aquests aspectes predictius i prospectius de la disciplina, així com la configuració de l'horitzó d'aquest camp des d'una perspectiva científica.
Metodologia: l'enfocament que assumeix el projecte és de caràcter mixt, ja que integra l'anàlisi quantitativa i qualitativa, tenint en compte que s'utilitzen tècniques bibliomètriques, i procediments que integren l'ús de variables de mesura i obtenció d'indicadors de producció científica.
De la mateixa manera, s'examinen i descriuen els articles seleccionats respecte del seu contingut teoricoepistemològic, recuperats del Web of Science, informació d'Iberoamèrica i del Carib, entre els anys 2009 i 2013, corresponents als títols de revistes que integren la categoria temàtica "Information Science & Library Science" del Journal Citation Reports de 2012.
Resultats: van permetre identificar sis categories de la ciència de la informació i la biblioteconomia i les seves tendències respectives en l'entorn d'Iberoamèrica i del Carib, les quals es refereixen a categories clàssiques com ara els estudis mètrics de la informació i els serveis d'informació.
Així mateix es tracten les arquitectures i els sistemes d'informació que es perfilen des del segle xxi.
Finalment, es van obtenir categories com ara la comunicació, el coneixement, les ciències socials i humanes, que es perfilen com a desafiament al qual els professionals de l'àrea s'hauran d'enfrontar.
Els resultats apunten cap a la confirmació de la interdisciplinarietat i transdisciplinarietat de la ciència de la informació i la biblioteconomia, com a configuració i expansió del seu domini a partir de les diverses tendències posades en l'escenari de producció.
Aquest article és producte dels resultats de la recerca sobre les tendències de la ciència de la informació i la biblioteconomia (CIB) la informació de la qual es va extreure dels articles de les revistes de l'àrea esmentada, publicats al Web of Science (WoS) entre 2009 i 2013, corresponents als països de la regió d'Iberoamèrica i del Carib.
L'anàlisi es va centrar en categories emergents i les seves tendències respectives, que porten a configurar un horitzó i posicionament investigador de la ciència de la informació i la biblioteconomia, derivat de la producció acadèmica d'Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal.
El desenvolupament de l'estudi s'inscriu sobre la base teòrica d'autors com ara Porter, Kongthon i Lu (2002), que proposen una metodologia que observa tendències, patrons i línies de recerca, les quals emergeixen a partir de l'anàlisi de literatura científica, i responen als interrogants: què, quan, qui i on.
Els autors esmentats integren la recerca documental orientada a partir de tres fases: a ) fase d'intel·ligència, b ) fase d'anàlisi i disseny i c ) fase de selecció.
Així mateix s'assumeix la iniciativa d'autors com Castañeda-Peña, Salazar-Sierra, González-Romero, Sierra-Gutiérrez i Menéndez-Echavarría (2013), que contribueixen a la construcció d'una visió pedagògica i dels últims avenços de les investigacions, a partir de l'elaboració de perfils acadèmics recuperats en bases de dades acadèmiques.
Des del camp de la bibliometria, es fonamenta en els estudis de Lozano Díaz, Rodríguez Sánchez i Morffe Félix (2008), que aprofundeixen en el comportament de la producció científica a partir de la revisió de publicacions seriades de Cuba i estableixen tendències i perspectives.
Quevedo-Blasco i López-López (2010) aporten, des de la psicologia, el desenvolupament de perfils d'autors, nacionalitat i continguts.
Igualment, es reprenen autors com De Moya-Anegón i Herrero-Solana (2002) i Jiménez-Contreras, Delgado López-Cózar i Ruiz-Pérez (2006), teòrics que contribueixen als referents de producció iberoamericana en biblioteconomia i documentació, ja que aprofundeixen en la generació de coneixement pròpia de països, institucions, revistes i autors prolífics amb les citacions respectives.
Així mateix Järvelin i Vakkari (1990 i 1993), Koufogiannakis, Slater i Crumley (2004) i Blessinger i Frasier (2007) hi col·laboren amb estudis sobre continguts de publicacions seriades amb factor d'impacte alt.
De manera similar, Tsay (2011) i Hilder i Pymm (2008) utilitzen metodologies aplicades a les publicacions de ciència de la informació i la biblioteconomia i al·ludeixen a l'avanç permanent de la disciplina i a la necessitat d'integrar estratègies innovadores d'acord amb el camp de coneixement.
La perspectiva de Teodorescu i Andrei (2011) planteja una anàlisi de producció per països, col·laboracions i citacions.
Capurro (2007) exposa una visió reflexiva enfront de la producció de la ciència de la informació i la biblioteconomia, en la qual crida l'atenció sobre la necessitat d'orientar les investigacions en una perspectiva crítica que possibiliti nous paradigmes que, més enllà dels estudis quantitatius, aconsegueixin que la disciplina aporti elements per a la transformació social.
En aquest sentit, l'estudi es va basar en diversos autors que es van aproximar a les anàlisis de documentació científica, postures epistemològiques, indicadors bibliomètrics i patrons investigadors que van emergir per mostrar els eixos que configuren la ciència de la informació i la biblioteconomia, i es va projectar per establir un camp interdisciplinari en el segon decenni del segle xxi en l'era del coneixement.
D'altra banda, és evident que en la literatura científica s'aborda en repetides ocasions el concepte tendències per denotar els corrents principals que emergeixen en una àrea, camp o disciplina particulars.
Cronin (2001) l'orienta al reconeixement i les contribucions que es fan dins de l'activitat científica.
Kim i Lee (2009) puntualitzen en l'anàlisi de perfils dels descriptors temàtics de les revistes científiques.
Kawalec (2013) se centra en les publicacions acadèmiques espanyoles i fa correlacions entre directoris i bases de dades documentals d'accés obert.
Han, Shi, Li, Wang, Shen i Su (2014) basen la recerca en la col·laboració internacional i la conformació de xarxes acadèmiques, a partir de la identificació de països i institucions que produeixen coneixement en ciència de la informació i la biblioteconomia.
Gainor (2013) compila les idees d'experts en ciència de la informació i la biblioteconomia i emfatitza en la creativitat, el disseny, la innovació i l'organització dels serveis d'informació centrats en les necessitats específiques dels usuaris, així com en la gestió de la informació personal, els grans volums de dades, la ciberseguretat i els joves hiperconnectats ( millennials ).
Des d'aquesta perspectiva, l'anàlisi de la recerca esmentada va donar resultats que van propiciar l'estructuració de sis categories que van buscar emmarcar les temàtiques més representatives per als investigadors associats a la ciència de la informació i biblioteconomia per a la regió d'Iberoamèrica i el Carib, i la prova de les seves tendències corresponents.
Aquestes categories es van construir buscant consolidar tendències alineades als descriptors existents en el camp de la ciència de la informació i la biblioteconomia i es detallaran treballant una visió integral, però al seu torn objectiva, en relació amb els corrents de producció tant acadèmics com empresarials.
En aquest sentit, l'objectiu principal de la recerca es va centrar a analitzar les tendències emergents que formen part de la ciència de la informació i la biblioteconomia, identificant noves categories manifestes en els articles del Web of Science, informació corresponent a les revistes de la disciplina, disponible al Journal Citation Reports (JCR) de 2012, articulada a la producció científica dels països de la regió d'Iberoamèrica i el Carib.
Això va portar a inferir l'interrogant: quines són les categories i tendències investigadores dels articles de les revistes en ciència de la informació i la biblioteconomia disponibles al Journal Citation Reports de 2012, publicats en el Web of Science entre 2009 i 2013, dels països de la regió d'Iberoamèrica i el Carib?
A partir d'aquesta pregunta es van identificar les categories i tendències dels articles objecte d'estudi i, d'aquesta manera, es va configurar l'horitzó i el posicionament dels resultats obtinguts en el camp de la ciència de la informació i la biblioteconomia per a la regió estudiada.
Els documents analitzats comprenen articles científics publicats al Web of Science entre 2009 i 2013, corresponents a les revistes disponibles al Journal Citation Reports de l'any 2012 de la categoria temàtica "Information Science & Library Science".
Per al processament d'informació i obtenció d'indicadors, es va recuperar informació seleccionada de la regió d'Iberoamèrica i del Carib.
Un cop localitzades les publicacions de la categoria "Information Science & Library Science", es va construir l'equació de cerca utilitzant operadors booleans ( or, per a aquest cas), per delimitar el corpus.
L'equació va incloure els vuitanta-vuit títols d'aquestes revistes.
No va caldre utilitzar cap tesaurus o vocabulari controlat, ja que la sentència de recerca es va elaborar d'acord amb els títols de les publicacions recuperades del Journal Citation Reports i el període seleccionat.
Els resultats obtinguts es van delimitar per:
D'acord amb la delimitació anterior, es van obtenir 1.979 documents del Web of Science.
D'aquesta quantitat de registres, es va decidir prendre com a mostra per a l'estudi els articles que tinguessin set citacions o més dins dels índexs de citació del Web of Knowledge.
El criteri de selecció es va basar en els autors de més visibilitat i més influents en el camp de la ciència de la informació i la biblioteconomia des de la perspectiva d'autors com Zins (2007) i Batista Brandão Toutain (2007), que identifiquen les escoles, els corrents i autors principals de la disciplina, així com exposen les síntesis d'investigacions epistemològiques (Capurro, 2007) i transversals del camp de coneixement en particular des d'un enfocament prospectiu.
Aquest criteri emprat volia representar de manera objectiva la relació existent entre les citacions, el nombre de documents generats i les revistes en què es publiquen els articles de recerca.
Això suposa, a més, una anàlisi del reconeixement, tant de consulta com de referència, que poden aconseguir els autors mitjançant els diferents mitjans de publicació de l'entorn tant acadèmic com investigador.
S'hi van trobar paradigmes informacionals articulats amb altres disciplines, les quals influeixen en la generació de nou coneixement i fan possible un treball col·laboratiu en l'àmbit científic.
Per analitzar els articles seleccionats, l'equip d'investigadors va fer mineria de textos en el programari anomenat VantagePoint (VP), en el qual es van descobrir les categories temàtiques des dels camps bibliogràfics que contenien la informació rellevant per a l'estudi.
En aquest sentit, es va abordar des dels camps: títol, autor, paraules clau ( author keywords ), descriptors ( keywords plus ) i categories temàtiques del Web of Science, alhora que es van analitzar les dimensions d'autors, els països, les institucions i les categories temàtiques, elements basats en el criteri de producció científica més gran.
En concordança amb els dos-cents vint articles, es van tenir en consideració els autors i les institucions que més producció científica generen (vegeu les taules 1 i 3), així com els països de la regió (Iberoamèrica i el Carib) que col·laboren i s'integren en el pla internacional (vegeu la taula 2).
Com a part d'aquesta lògica, es mostren les categories temàtiques corresponents al Web of Science (vegeu la taula 4).
Autors amb més producció científica
La taula 1 presenta els autors prolífics de la regió, entre els quals es troba De Moya-Anegón, que és l'exponent més gran en la categoria dels "estudis mètrics de la informació".
No obstant això, es troba que hi ha autors semblants quant a nombre de citacions, com ara De Moya-Anegón i Herrera-Viedma, fet que denota un equilibri en la relació quantitativa i qualitativa.
La representació d'Espanya en relació amb la producció científica de la resta dels països objecte d'estudi (vegeu la taula 2) demostra una alta generació de coneixement, que aconsegueix un 77 % del total dels articles publicats al Web of Science.
És interessant observar l'avanç d'aquest país en la ciència de la informació i la biblioteconomia, respecte de països llatinoamericans que han establert les seves escoles amb menys de cinquanta anys d'història a la disciplina, marcant fita i impulsant a aquestes noves facultats cap a una producció competitiva en el marc de la recerca.
Es destaquen països industrialitzats que col·laboren científicament amb els emergents, pertanyents a la regió estudiada, entre els quals es troben els Estats Units, Anglaterra, Austràlia i Alemanya.
Institucions amb més producció científica
Cal ressaltar com el desenvolupament del que és públic representat en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i en les universitats espanyoles que es presenten en la taula 3 ha aconseguit ocupar un lloc destacat en les pràctiques i dinàmiques de la producció científica, malgrat que en molts llocs del món la tendència a la privatització ha portat a minimitzar la participació d'aquest tipus d'ens i agències de l'Estat, cosa que no succeeix en el cas espanyol, d'acord amb aquest resultat exposat.
La col·laboració de la Leiden University (els Països Baixos), que és una de les universitats que ocupa llocs importants dins de les classificacions de l'educació superior, posiciona no només la producció i la relació amb les àrees desenvolupades des de la ciència de la informació i la biblioteconomia, sinó que confereix més importància als seus autors.
Categories temàtiques del Web of Science
Les dades de la taula 4 demostren l'enfocament principal que han tingut els investigadors al voltant dels continguts de la ciència de la informació i la biblioteconomia.
La reflexió per albirar les tendències va permetre trobar un tret no només orientat a la disciplina, sinó la riquesa que té en la relació amb altres camps del coneixement, com ara les ciències de la informàtica, l'administració i les comunicacions, que són les que prevalen en producció.
D'acord amb les dades presentades en les taules amb les seves interpretacions, van emergir sis categories i per a cadascuna es va trobar una sèrie de possibles tendències que observen un horitzó per al camp objecte d'estudi.
L'equip de treball es va reunir en diverses ocasions per normalitzar aquestes categories i tendències que van sorgir dels articles estudiats a fons.
Les categories i tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia per a la regió d'Iberoamèrica i el Carib que emergeixen de l'anàlisi dels dos-cents vint articles s'aprecien en la figura següent:
Mapa: categories i tendències investigadores en la ciència de la informació i la biblioteconomia
D'acord amb el que expressa la figura 1, les categories i tendències establertes es van conformar sota la distribució següent:
Categories i tendències de la ciència de la informació i la biblioteconomia
Amb tot, s'aclareix que la totalitat dels articles analitzats correspon a dos-cents vint, ja que alguns dels documents articulaven dues categories i tendències o més; de manera similar, en el Web of Science les revistes que es troben disponibles al Journal Citation Reports poden pertànyer a altres categories temàtiques.
Es fa evident la transversalitat de la ciència de la informació i la biblioteconomia, excloent-la com a suport o eina de les tendències llistades; a més, s'estableix com a pilar fonamental per crear productes informacionals basats en les necessitats i expectatives dels usuaris.
A continuació es presenten les categories i les tendències emergents que van sobresortir en l'estudi sobre la ciència de la informació i la biblioteconomia a la regió d'estudi.
D'acord amb la recerca duta a terme, els estudis mètrics de la informació presenten més concentració d'articles amb el 49 % del total dels documents analitzats, els quals aborden les tendències: bibliometria, cienciometria, informetria, cibermetria, altimetria i, fins i tot, econometria.
Un dels autors representatius d'aquest corrent és el cubà Gorbea-Portal (1994), que no apareix en els registres recuperats ni analitzats en aquesta recerca.
Malgrat tot, l'autor ha treballat a partir dels fonaments teòrics d'aquest objecte d'estudi.
L'autor precisa les relacions existents entre diverses disciplines amb els estudis mètrics de la informació com a fenomen d'articulació de models matemàtics i estadístics en la comunicació científica.
Dit això, els estudis mètrics de la informació recullen tendències destacades sobre l'existència d'estudis encaminats a l'educació superior i institucions científiques dins de l'aspecte de la producció acadèmica d'investigadors, en què es recalca la comprovació del càlcul de publicació d'aquests centres, l'acompliment investigador i la conformació de xarxes de coneixement, de coautoria i de cooperació.
Igualment, és manifesta la configuració de criteris de valoració de les universitats i la seva classificació, a més del sondeig sobre el servei prestat dels repositoris institucionals a la comunitat acadèmica, els dominis web universitaris alternatius i les anàlisis de xarxes a Internet a partir dels models: universitat-indústria i universitat-indústria-govern.
Alhora, continua la perspectiva quantitativa de les anàlisis comparades de la producció acadèmica en funció de les col·laboracions interinstitucionals, els indicadors de qualitat per a les revistes especialitzades, el factor d'impacte, els múltiples índexs de mesura i la distribució de citacions i autocitacions en la literatura científica.
En la gran majoria de les unitats d'informació (biblioteques, arxius, museus, centres de recerca i documentació) es presten diferents serveis l'objectiu dels quals se centra en la possible solució a les necessitats informacionals dels usuaris, en relació amb l'obtenció de diversos tipus de documents, per mitjà de fonts específiques.
No obstant això, l'estudi va evidenciar, amb una representació del 6 % de la mostra total, no només la postura tradicional dels serveis d'informació dins de les unitats d'informació, en la qual s'emfatitza en la qualitat del servei en biblioteques acadèmiques, la formació d'usuaris i el seu comportament en la recuperació d'informació, sinó l'alfabetització informacional, la difusió selectiva d'informació i les biblioteques digitals.
Així mateix, és evident l'aposta per estendre's cap a altres camps relacionats amb la banca, les finances, les organitzacions i els aspectes sociocognitius per estudiar les percepcions i el comportament dels usuaris enfront del consum de serveis d'informació i les seves implicacions en la lleialtat i fidelització davant la seva prestació, com ara productes bancaris, hàbits de compra en línia, dispositius mòbils, proveïdors de serveis d'Internet i llocs web, particularitats que componen la categoria emergent anomenada "usuaris i convergència tecnològica".
La comunicació és un procés de transferència d'informació en el qual s'involucra un emissor i un receptor per intercanviar idees, a través d'un canal en el qual s'envia el missatge desitjat.
Sense informació no hi ha comunicació.
Això implica que el missatge enviat des de l'emissor ha de ser coherent, amb un sentit i un significat associat; el receptor ha de comprendre l'abast i la congruència d'aquest missatge remès per l'emissor perquè es consideri realment informació.
Lasswell (1948) i Shannon (1948) van ser els primers a aportar coneixement relacionat amb els models de comunicació, els quals han transcendit de manera significativa en els processos informacionals.
És així com, dins d'aquesta línia de recerca que involucra el 24 % del corpus, sorgeixen els "estudis d'Internet", que examinen temes concernents a la difusió de la xarxa de xarxes com a element per determinar la bretxa digital, la transparència i els mesuraments del grau d'acceptació de les tecnologies de la informació i la comunicació en certes regions d'Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal.
Així mateix, es manifesta com és la participació ciutadana en els portals governamentals, la visibilitat de la informació de les institucions d'educació superior, la conformació de xarxes socials i de deliberació política, el diàleg empresarial i la participació electrònica a Internet com a font d'informació i de mesurament del comportament del seu ús, tot amb la finalitat de fomentar polítiques d'inclusió digital i, així, generar coneixement per mitjà de la col·laboració i interacció entre els actors de la societat de la informació.
En aquest estudi es destaca la funció social del periodisme digital en el marc del web 2.0, l'educació i els processos de col·laboració i visibilitat amb eines digitals, el grau de participació dels usuaris de les entitats financeres i la gestió efectiva de les activitats en el web social al servei dels ciutadans.
D'altra banda, els "dispositius mòbils" aborden els costos i usos dels telèfons mòbils, les relacions entre els usuaris i els seus telèfons mòbils, mitjançant els jocs i els mitjans socials dels ciutadans en general i dels funcionaris d'institucions governamentals.
Després, el "govern electrònic" analitza les estratègies competitives, la regulació d'accés, la transparència, la governança, les polítiques públiques, la reducció de costos i les comunitats dels usuaris dels portals i la relació existent amb la telefonia mòbil.
Finalment, emergeixen dos corrents que s'articulen: "divulgació" i "mercadeig i publicitat", en les quals es plantegen els temes corresponents a la difusió científica, afí a l'efectivitat de la comunicació en l'àmbit de la salut, l'avaluació d'editors i les actituds comportamentals dels consumidors en llocs web.
El desenvolupament de les unitats d'informació, Internet i, particularment, la percepció del web que actualment tenen els usuaris han canviat i, en part, s'inicien en la transformació que han originat els sistemes i les arquitectures d'informació a Internet; així que aquesta és una categoria que a l'àrea de la ciència de la informació i la biblioteconomia té antecedents.
La recerca va identificar, mitjançant l'anàlisi de documentació científica, d'indicadors bibliomètrics i de patrons investigadors, la continuïtat i l'expansió del domini d'aquesta categoria que es manifesta en el 19 % de la producció general, com a estructura de convergència de sis corrents relacionats amb els sistemes i les arquitectures d'informació, les quals es van induir a partir de les temàtiques del que es va investigar en el període de 2009 a 2013 en l'àrea de la ciència de la informació i la biblioteconomia a la regió d'Iberoamèrica i el Carib.
Pel que fa a què s'investiga a la regió, la llista següent estableix les línies així:
Atès que aquestes categories en la recerca es van manifestar amb jerarquies diferents, la tendència amb jerarquia més gran es va establir a partir de les temàtiques identificades en trenta-cinc articles.
Els "sistemes físics i digitals" és la més gran de totes i conté aspectes de seguretat en l'ús de protocols, a més de la implementació de sistemes i el desenvolupament de models predictius.
Conjuntament, aquesta perspectiva no només s'enfoca en el cicle dels sistemes, inclosa l'avaluació, sinó en el comportament de l'usuari a l'hora d'accedir-hi, com és el cas del govern electrònic, el qual "implica niveles crecientes de complejidad tecnológica y organizativa, y mayores niveles de integración de los servicios y funcionalidades" (Beltrán Gómez; Melo González, 2014, p.
En síntesi, l'espectre dels temes en aquesta categoria cobreix aspectes sistèmics i d'arquitectures d'informació que van des dels sistemes dinàmics de modelació per al disseny de continguts en portals governamentals, passant per la recerca en bases de dades geoespacials, fins al desenvolupament d'eines i aplicacions de programari semàntic com a suport a la presa de decisions en R+D o els models de simulació que se sumen als models semàntics basats en ontologies.
La categoria, a més, involucra tant el disseny com l'anàlisi de resultats a partir del mesurament de l'eficàcia en la recuperació de la informació.
Les "estructures d'informació" es van identificar a partir de quatre temes que s'investiguen a l'àrea, relacionats amb la recerca de les estructures, categoria en la qual s'aborden problemes estructurals d'informació en els entorns organitzacionals amb objectius tan diversos com l'arquitectura de programari per a les infraestructures de dades espacials i els sistemes d'informació geogràfica, els mecanismes d'estalvi i temps en la implementació d'ERP ( enterprise resource planning ) en les organitzacions, la utilització de bases de dades per desenvolupar anàlisi molecular o l'educació i el desenvolupament de processos de col·laboració amb eines web 2.0.
D'altra banda, associats a aquesta categoria es troben els estudis de cas, en els quals les experiències positives i els obstacles en l'adquisició i l'apropiació de les tecnologies, especialment en entorns organitzacionals, s'identifiquen aquí.
Un aspecte relacionat amb la innovació de les estructures socials necessàries al web així com amb l'impacte de les tecnologies en l'ètica i la responsabilitat social de les empreses també es mostra en aquesta categoria, on les actituds i l'obertura de l'usuari a les tecnologies resulta clau en el moment d'implementar solucions tecnològiques noves, fet que mostra la continuïtat de la categoria a la qual convergeixen aquestes categories, és a dir, la categoria de "sistemes i arquitectures d'informació".
Hem de precisar que en la categoria anomenada "estructures d'informació" és evident l'interès dels investigadors per les propostes de noves arquitectures en els sistemes, el disseny de bases de dades i la incorporació de les eines del web 2.0, especialment en l'àmbit de l'educació.
Les quatre línies restants van permetre establir que les recerques van abordar el desenvolupament de sistemes i arquitectures d'informació relacionats amb el desenvolupament de programari lliure, l'adopció de sistemes d'informació com a resposta a emergències, el flux d'informació i la comunicació, i l'anàlisi de mercat per a les organitzacions.
La majoria tenen relació amb les "comunitats virtuals i de pràctica", les "xarxes documentals", les dades obertes i el "disseny participatiu", en els quals s'analitzen principalment els fluxos d'informació que conflueixen en aquests sistemes.
És allà on aquest procés cognitiu s'emmarca en la ciència de la informació quan hi ha un grau d'organització i comprensió de la informació que s'ha processat, i s'empra per resoldre problemes, aconseguir objectius i, per tant, prendre efectivament decisions.
En aquest sentit, apareix dins d'aquesta recerca la "gestió de coneixement", que es reflecteix en l'1 % dels articles analitzats de la regió en el Web of Science, relativa a l'aprenentatge organitzacional.
Comprèn els components de producció i transferència de coneixement tàcit i explícit, lideratge, capital intel·lectual, cultura i innovació corporativa, barreres i anàlisi de riscos que marquen l'intercanvi del coneixement organitzacional i, finalment, l'articulació amb els mitjans socials com a solució als processos de comunicació, col·laboració i organització de continguts en les empreses.
L'enfocament interdisciplinari de la ciència de la informació es reflecteix en el coneixement humà i les seves implicacions en els processos socials i culturals.
En aquesta àrea, representada amb l'1 % del total general de l'anàlisi, s'aprecia la "lingüística computacional", en l'activitat multidisciplinària de la qual es duen a terme indagacions sobre el concepte de semàntica en lingüística aplicat a les tecnologies de la informació.
D'altra banda, es troben els "processos per a l'ensenyament i l'aprenentatge", classificació que examina l'alfabetització informacional des d'un enfocament pedagògic i els processos d'interacció entre estudiants, a través de mitjans socials i eines tecnològiques associades com a fenomen d'aprenentatge col·laboratiu sincrònic.
L'agrupació següent, "educació superior", presenta similituds amb l'anterior en relació amb el treball col·laboratiu que es manifesta entre estudiants universitaris, igual que dissertacions aplicades al procés d'acreditació i selecció de professors.
Els "estudis de gènere" no es queden enrere, i repercuteixen en investigacions acadèmiques associades en ciències socials i ciències jurídiques.
Finalment, s'exposa la comunicació de resultats d'investigacions sota la categorització d'"avaluació investigadora".
Les tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia a la regió d'estudi van emergir a partir de l'anàlisi de les paraules clau proporcionades pels autors, dels descriptors i les categories temàtiques del Web of Science de cada article examinat.
Es van trobar corrents que, probablement, configuraran la perspectiva teòrica de la disciplina en aquest últim lustre del segon decenni del segle xxi.
Les sis línies investigadores que van sobresortir en aquest estudi van ser: estudis mètrics de la informació, serveis d'informació, comunicació, arquitectures i sistemes d'informació, coneixement, i ciències socials i humanes.
Aquestes àrees de coneixement han evolucionat a l'interior de la ciència de la informació i la biblioteconomia i són les que es posicionen com a referents de recerca en el camp disciplinari.
No obstant això, la reflexió sobre els continguts dels articles analitzats, i en els quals predominen les mètriques informacionals, adverteix la necessitat d'irrompre en enfocaments més qualitatius que permetin no només donar compte dels mesuraments i indicadors de producció, sinó de la possibilitat de transformació que aquest camp podria generar, tenint en compte el caràcter interdisciplinari i transdisciplinari d'aquesta ciència.
L'anàlisi de les categories i tendències investigadores va plantejar com l'avanç de la ciència de la informació i la biblioteconomia segueix plasmat sota enfocaments més quantitativistes, fet que denota que es torna a la influència de perspectives positivistes, les quals no només prevalen, sinó que continuen l'auge cap a aquest tipus de posicionament.
El fet d'exposar una tendència de producció en la qual les mètriques mostren una concentració més gran, com es va poder demostrar per mitjà de dades de prevalença del 49 % respecte al total dels documents analitzats, ha portat a plantejar interrogants sobre la incidència que encara té l'estadística com a perspectiva "única" de rigor.
El que s'ha exposat anteriorment també denota que camps més propers a un desenvolupament vinculat a les ciències socials o humanes, des dels quals es busqui respondre problemes polítics o socials, possiblement no interessen els investigadors, fet que igualment ens commina a preguntar-nos sobre com i per què uns camps de coneixement que han dominat les ciències dures continuen influint i definint els camps de recerca de totes les ciències.
Així mateix sorgeixen els interrogants relacionats amb processos de producció tan importants com el desenvolupament de la biblioteconomia i la mateixa ciència de la informació, que, tot i que s'han vinculat profundament amb fonaments filosòfics, acaben preferentment enfocats a la relació numèrica.
És més, es mostra aquesta categoria en les mateixes postures dels investigadors, que posen com a centre el coneixement expert, i deixen clar que es relaciona principalment amb la innovació, l'organització de serveis, la gestió de dades i els ciberespais, i tot dirigit a un usuari totalment abstracte i deshumanitzat, ja que el que importa és la venda d'un servei, és a dir, es produeix finalment pel disciplinament (Foucault, 1995) de la disciplina.
Convé destacar que encara que van ser poques les recerques que van desenvolupar una relació amb altres disciplines, plantejada des de la col·laboració interdisciplinària i transdisciplinària, continuen encara en el mesurament o en la relació amb l'usuari, a partir del vincle servei-resposta.
Recerques com la lingüística aplicada, l'avaluació investigadora, els estudis de gènere i els processos d'ensenyament-aprenentatge donen compte de les necessitats de l'usuari en relació amb l'ús d'informació, però no estan articulant la ciència de la informació i la biblioteconomia, amb les transformacions que aquests camps de coneixement desenvolupen.
Es va demostrar el predomini de les arquitectures d'informació i les mètriques informacionals, que intervenen en diferents àmbits científics, pel que fa a la configuració de models que impliquen l'optimització aplicada a diverses àrees de coneixement.
Això últim aporta a la comprensió de la disciplina dins de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I), cosa que significa que comparativament adverteix la necessitat d'innovar i transformar, al voltant dels múltiples avenços que altres teòrics marquen com a horitzó possible.
Proporcionar nous horitzons és una possibilitat que convida a altres visions que han de plantejar els investigadors, per orientar el valor de la ciència de la informació i la biblioteconomia a una perspectiva holística, la finalitat de la qual, més enllà de les tendències prevalents, ha d'integrar coneixements innovadors, canvis i transformacions més estructurals, no només de la disciplina, sinó en la relació interdisciplinària i transdisciplinària, ja que és un dels èxits més importants que ha perfilat la disciplina mateixa les últimes dècades.
Com es va fer evident mitjançant l'objectiu general d'aquesta recerca que va centrar l'anàlisi a revelar les tendències emergents de la ciència de la informació i la biblioteconomia, i amb ella de les diverses articulacions amb altres disciplines, per mitjà de categories emergents en els articles del Web of Science, de les revistes de la disciplina, disponibles al Journal Citation Reports de 2012, les quals articulaven a la producció científica dels països de la regió d'Iberoamèrica i el Carib, es va poder inferir amb l'estudi trets epistemològics, que integren no sols el fonament teòric, sinó també el metodològic, que van permetre plantejar una perspectiva crítica i prospectiva davant del rumb que també pot assumir la disciplina.
Finalment, es va observar l'emergència de perspectives intel·lectuals dirigides a la interdisciplinarietat i transdisciplinarietat, evidents en la producció bibliogràfica disponible al Web of Science, que va presentar 1.979 resultats que van correspondre als títols de la regió d'estudi i amb una selecció objectiva de registres, que van comprendre un nombre de citacions considerable ja que van prendre com a mostra representativa dos-cents vint articles.
Aquests documents van donar compte de la producció que s'ha considerat rellevant d'acord amb els paradigmes que s'han posicionat en la ciència de la informació i la biblioteconomia a final del segle xx i principi del segle xxi.
"Tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia a Iberoamèrica i al Carib".
BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 35 (desembre)..
Articles del mateix autor a Temària
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (UB)
Estudis de Ciències de la Informació |
ACN 2020-03-19 La portaveu del govern català informa que ja es deriven casos al sistema sanitari privat
ddg 2020-03-18 La Federació Espanyola d'Handbol va emetre ahir un comunicat en què anunciava que allarga la suspensió de totes les seves competicions, com a mínim, fins al darrer cap de setmana de març (28 i 29).
D'aquesta manera, Bordils i Sarrià, de Divisió
2020-03-17 Demanen canvia a les ordenances per evitar l'excés de gats de carrer
ACN | Castell-Platja d'Aro 2020-03-14 Consistoris i Consells Comarcals recorden que es tracta d'una "qüestió cívica" i asseguren que complica la contenció
2020-03-14 Fronts atlàntics arribaran aquest cap de setmana i tornarà la pluja i les tempestes, el vent i nevades
2020-03-14 La propagació del coronavirus obliga a suspendre el festival MOT i a ajornar El Mini, part del Black Music Festival i altres esdeveniments Els Museus Dalí de Figueres i Portlligat, el Bòlit o el Museu d'Art de Girona també abaixen les persianes
2020-03-14 Els estancs i comerços de la frontera han registrat pics de venda pels efectes del coronavirus.
Durant la setmana, l'afluència va ser l'habitual d'un mes de març, però ahir es va incrementar, tal com han explicat
2020-03-12 Dues proves esportives previstes per a aquest cap de setmana a Girona van caure del calendari ahir
2020-03-11 El palista saltenc i actual subcampió mundial de caiac freestyle, Quim Fontané, ha començat la temporada guanyant aquest cap de setmana el Galway Kayak Festival, que s'ha celebrat a Irlanda.
Fontané es marca com a gran objectiu de l'any guanyar la Copa del
2020-03-09 Les restriccions afecten més de 60 milions de persones
Ratxa que l'ha permès deixar de ser un aspirant a entrar al play-off i canviar el seu estatus, convertint-se en un clar candidat a l'ascens
Redacció | Girona 2020-03-06 Consulta la selecció d'actes de la nostra agenda per avui a les comarques gironines
Redacció | Girona 2020-03-06 Consulta la selecció de la nostra agenda per a aquest dissabte
Redacció | Girona 2020-03-06 La fira del Bacallà i el Vailet a Mollet de Peralada, l'inici del Black Music Festival o les activitats pel Dia Internacional de la Dona són algunes de les propostes per aquest cap de setana
Redacció 2020-03-04 Les temperatures baixaran a partir de divendres i s'espera tramuntana forta a l'Empordà
ddg 2020-03-04 El periodista i guionista Jair Domínguez inaugurarà la tercera fira Indilletres de la Bisbal d'Empordà.
Serà el 6 de juny, i marcarà el tret de sortida a un cap de setmana ple de propostes culturals que es donaran a conèixer al maig i que inclouran debats,
ddg 2020-03-04 Els productors de la IGP Poma de Girona van tornar aquest cap de setmana de Hawke's Bay, al nord-est de Nova Zelanda, després de quatre dies de formació per conèixer noves tècniques i nous sistemes de producció de pomeres.
L'expedició estava formada per 19
2020-03-03 El campionat gironí d'Open BTT va donar el seu tret de sortida aquest passat cap de setmana a la Jonquera amb prop de 300 participants.
A la categoria superior, els guanyadors van ser Gerard Blanch (CC Vilajuïga-Eobikes) i Sílvia Roure (X-Sauce), tant en categoria masculina com
2020-03-03 Fins a quatre medalles va aconseguir el Securitas-Girona Judo en el 47è Trofeu Internacional de Judo Ciutat de Barcelona, que es va disputar al pavelló olímpic de la Vall d'Hebron aquest darrer cap de setmana.
ddg 2020-03-03 La secció masculina del Gimnàstica Artística Porqueres va estrenar el seu caseller de medalles aquest darrer cap de setmana en la seva primera competició oficial disputada a Salt.
Dissabte, Jordi Mancilla i Lluc Planagumà van participar en Promogym 1 i
El projecte cultural i col·lectiu ha organitzat 60 activitats per «baixar la literatura al carrer»?El tema central d'enguany era el mar Mediterrani
2020-03-01 La primera jornada de la denominada «Àgora dolça» té una vintena de parades de productes i begudes
ACN | Girona 2020-02-29 El consistori calcula que per l'espai de la Copa hi ha passat unes 9.000 persones entre dijous i divendres
2020-02-28 El cap de setmana passat es va disputar el Derby Internacional CIT/FIS-Memorial Iu Vidal a La Molina, que també va decidir els campions d'Espanya d'esquí alpí.
Arianna Vilar Julià, esquiadora de Vilablareix de 16 anys, va pujar al podi en categoria absoluta de la
ddg 2020-02-28 L'associació ecologista demana als organitzadors més control en la prova esportiva de Banyoles |
Les inscripcions per a la nova oferta pública d'ocupació s'obriran el gener del 2020.
Aquest any es convocaran 260 places d'agent de la Guàrdia Urbana que serviran per ampliar i rejovenir la plantilla actual, de 2.886 policies.
És la primera de les diverses convocatòries que s'obriran per augmentar la plantilla en 1.000 agents fins al 2023.
L'Ajuntament de Barcelona convocarà 340 places d'altres categories per reforçar els serveis a la ciutadania, educació, serveis socials i sanitat.
El 2020 es convocaran 600 places noves d'ocupació pública.
D'aquestes, 260 places es destinaran a reforçar el cos de la Guàrdia Urbana i augmentar-ne la presència al territori i la proximitat als barris, així com a donar un millor servei a la ciutadania.
La resta de places convocades reforçaran els serveis socials, d'educació, sanitat i serveis generals, amb l'objectiu de reduir la interinitat al consistori fins al 8% de la plantilla.
Des del 2015, l'Ajuntament de Barcelona ha convocat 3.994 places, i al llarg del 2019 s'han celebrat 28 processos selectius per a l'accés i la consolidació de 1.424 places.
Objectiu: més dones a la Guàrdia Urbana
Fins al 2023, s'obriran 1.000 places noves d'agents de la Guàrdia Urbana destinades a ampliar-ne la plantilla, que actualment té al voltant de 2.900 agents, i a cobrir jubilacions.
Amb l'objectiu d'incrementar la presència de dones al cos, es durà a terme una campanya específica de comunicació per fomentar les inscripcions de dones en el procés d'oposicions.
Actualment, el 12% de la plantilla de la Guàrdia Urbana són dones, un percentatge que s'incrementarà amb la incorporació de la darrera promoció de 205 agents en què 62 són dones.
Requisits i calendari de la nova oferta pública d'ocupació
La convocatòria es realitzarà en règim d'oposició lliure i està oberta a persones més grans de 18 anys i que no superin l'edat establerta per a la jubilació forçosa, amb nacionalitat espanyola i que compleixin els requisits marcats en les bases.
El termini de presentació d'instàncies restarà obert durant els següents vint dies naturals des de la publicació de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i es podrà trametre telemàticament a través del web www.barcelona.cat.
L'oposició d'accés tindrà un temari específic que es detallarà a la convocatòria. |
Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser la primera dona que va guanyar un Premi Nobel i l'única persona que ha aconseguit dos Premis Nobel en diferents disciplines científiques: física i química.
Va ser també la primera dona que va ocupar una plaça de professora a la Universitat de París.
Va descobrir dos elements químics radioactius, el radi i el poloni, i va iniciar les investigacions en radioactivitat fonamentals per a l'estudi de l'estructura atòmica de la matèria, amb aplicacions en medicina i en altres disciplines.
Com explicaven a l'" Info K ", Marie Curie va viure en una època en què no era habitual que les dones es dediquessin a investigar.
Ella va trencar moltes barreres i va obrir un camí que després han seguit moltes dones que també s'han dedicat a la ciència.
La desconeguda descobridora de l'ADN.
Ja de petita tenia clar que volia ser científica, tot i que el seu pare no hi estava d'acord.
Nascuda a Londres l'any 1920, després de molt insistir, va aconseguir estudiar Química, Física i Matemàtiques a la Universitat de Cambridge.
La seva mà amb la cristal·lografia de raigs X, la va dur a obtenir la famosa fotografia 51 sobre l'estructura de l'ADN.
Un descobriment que ha estat l'avanç més important de la biologia moderna.
En el moment del seu descobriment, Franklin treballava com a investigadora associada en el laboratori John Randall al King College de Londres, on va coincidir amb Maurice Wilkins, interessat també en l'ADN.
La relació entre tots dos no era bona.
L'any 1953, Wilkins, sense permís de la Rosalind, va ensenyar la fotografia als biòlegs James Watson i Francis Crick.
L'any 1962, la investigació i les dades obtingudes per ella, els va servir a tots tres per guanyar el Premi Nobel de Medicina sense cap reconeixement a Rosalind Franklin, que va morir l'any 1958, als 37 anys, sense saber la veritable magnitud de la seva contribució a la ciència de la vida.
Científica austríaca, nascuda l'any 1878, va investigar en radioactivitat i en física nuclear i va ser la primera dona que va aconseguir ser professora física en una institució universitària a Alemanya.
Meitner va formar part de l'equip que va descobrir la fissió nuclear, un èxit pel qual el seu amic i col·laborador Otto Hahn va rebre el Premi Nobel de Química.
Un guardó del qual la científica no va poder gaudir en quedar exclosa com a coautora del treball publicat amb els resultats de les investigacions.
Lisa Meitner també va suggerir l'existència de la reacció en cadena, el que va contribuir al desenvolupament de la bomba atòmica.
Va ser una d'aquelles dones que es van anticipar al seu temps: una física de talent extraordinari, digna de ser comparada amb Einstein, i una pionera del feminisme, en una època en què les dones estaven predestinades a ser mares i mestresses de casa, com vam poder veure a " Cronos ".
Astrònoma estatunidenca que va descobrir com mesurar les distàncies a l'espai.
Nascuda l'any 1868 a Lancaster, Massachusetts, Swan va formar part d'un equip de dones, a l'Observatori del Harvard College que feien tasques mecàniques i càlculs que després feien servir els astrònoms.
Gràcies a aquest treball, va observar que les estrelles cefeides variaven la seva lluentor seguint un patró.
Aquesta troballa li va permetre establir una escala de distàncies per mesurar l'univers per primera vegada.
I tot, sense poder fer ús d'un telescopi ja que en aquella època, les dones no tenien permís per accedir als instruments d'investigació.
Pels prejudicis de l'època, Henrietta Swan no va poder desenvolupar els seus propis mètodes de treball en astronomia.
Les seves importants contribucions en el món científic van ser reconegudes a títol pòstum.
L'única filla de Lord Byron va néixer l'any 1815 a Londres.
Matemàtica i escriptora, va ser la primera programadora informàtica de la història.
Lovelace va deduir i preveure la capacitat d'un ordinador per anar més enllà dels simples càlculs matemàtics i va descriure el primer llenguatge de programació.
En les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algoritme que es va intentar dur a terme en una màquina.
Josep Maria Mainat en va parlar al " Tot es mou ".
Tot i que el seu interès per les matemàtiques va dominar durant gairebé tota la seva vida, l'Ada sempre va sentir una forta atracció per les lletres, la lectura i la poesia, ja que va heretar una mica el talent i l'amor per les lletres del seu pare.
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El Govern ha lliurat aquest dijous els primers 35 diplomes de la nova certificació d'hotel gastronòmic de Catalunya, que pretén posicionar una oferta turística singular d'alt valor afegit, i que combina l'allotjament comfortable amb una oferta gastronòmica de cuina catalana arrelada al territori.
Segons ha informat la Conselleria d'Empresa i Ocupació en un comunicat, el lliurament d'aquest segell als primers 35 hotels l'han fet el secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres; la directora general de Turisme, Marian Muro, i el director de l'Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa.
Segons Torres, la Generalitat aposta per la gastronomia "com una via per crear una oferta de valor afegit", i ha posat com a exemple el desenvolupament d'una estratègia d'enoturisme que permeti situar Catalunya com a destinació a escala internacional, i l'aposta per l'olioturisme per crear una oferta diferencial.
La Direcció General de Turisme ha treballat en la creació d'aquesta nova certificació juntament amb l'Associació Cases Fonda de Catalunya, CIM Hotels, Costa Brava Verd Hotels i l'Institut Català de la Cuina.
Els hotels que vulguin optar a aquest segell, que té una validesa de quatre anys, hauran de ser de petit format --màxim 60 habitacions i 120 places-- i complir una sèrie de requisits, com ara tenir una gestió familiar --els propietaris han d'estar al capdavant de la gestió diària-- i oferir un allotjament de qualitat i comfortable.
També han de tenir una oferta gastronòmica de qualitat --per exemple, com a mínim el 40% dels plats han de ser de cuina catalana i tenir productes autòctons-- i contribuir a la dinamització territorial a nivell econòmic i cultural --han de tenir identificats els productes amb DOP i IGP i fer difusió de la cultura i els productes de la zona, per exemple--.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No puc creurem que per fi estiga escrivint altra
Arran de l'últim que vaig escriure abans d'este break tan llarg (Seré jo...?), un valldalbaidí que li ha usurpat
Després de, literalment, dos setmanes de vacances en molts aspectes (inclòs el bloc) esta setmana he représ tot allò
Dimecres llegint el periòdic Las Provincias em vaig trobar un suplement dins del diari dedicat quasi íntegrament al golf.
El Centre Excursionista d'Ontinyent ha organitzat este diumenge una marxa pel terme d'Alboi per a donar suport a la
Tota la vida veient als reis fer visites oficials ací i allà, i per una vegada que venen a
Este matí, encara mig dormint, a l'entrada del metro (a València) agarre, com tots els dies, el diari gratuït
Molt es va parlar ahir, lògicament, de la contraopa d'E.ON sobre Endesa.
La Vall d'Albaida, més blanca que mai.
La foto, per cert, està feta... des
L'altre dia, de manera fortuïta, va caure en les meues mans un exemplar (no molt recent, tot s'ha de |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Jordi Llisterri –CR) Tarragona, Andorra, Montserrat, Lleida, Tortosa, Vic, Reus i Barcelona, són alguns dels llocs on els darrers deu anys s'ha celebrat la Jornada de Mestres i Professors de Religió de les diòcesis catalanes.
Aquesta jornada anual és un espai de trobada i de formació que se celebrada cada any en un bisbat diferent i que aplega professors de religió de l'escola pública i la concertada.
Aquest any, la desena edició, es va fer dissabte a La Salle Bonanova de Barcelona.
Acostuma a ser una trobada concorreguda i aquesta vegada va aplegar més de quatre-cents professors.
Ensenyar", la ponència central va estar dedicada a la Laudato Si'.
El jesuïta Llorenç Puig va remarcar la dimensió educativa d'aquest encíclica ecològica del papa: "Francesc està convençut que no tot està perdut i que Déu ens dóna la capacitat de reaccionar".
La Jornada està organitzada pel Secretariat Interdiocesà de l'Ensenyament de la Religió a Catalunya i per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.
És una trobada per conèixer la realitat d'altres professors i mestres i per posar-se al dia a través dels tallers i de ponències sobre temes de fons.
Ho expliquen en aquest vídeo representants els representants de les entitats organitzadores de la trobada.
Rosa Maria Piqué, responsable de Pastoral de la Fundació Escola Cristiana; l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; i Maria Carme Pinilla, delegada d'Ensenyament del bisbat de Vic.
Els tres expliquen el moment que viuen els professors de religió.
El president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font, que va assistir a la trobada en representació de la consellera d'Ensenyament, també valora la importància de la presència del fet religiós dins de l'escola. |
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar la plaça de professorat agregat permanent en règim de contracte laboral del Departament d'Educació Lingüística i Literària, i Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica es reunirà el proper dia 25 de juny de 2019 a les 17 hores a l'Edifici Llevant sala 162 (Campus Mundet).
L'acte de presentació es farà el mateix dia i al mateix lloc a les 18:30 hores. |
Avui, 10 d'abril de 2018, el feixisme postmodern a l'Estat espanyol ha fet una passa més en la seva concreció en el panorama polític i cultural del segon decenni del segle XXI.
Després de les detencions de tot un Govern autonòmic que va intentar fer possible les condicions legals mínimes per fer un referèndum d'autodeterminació, després de perseguir judicialment més de mil persones per temes relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre i les vagues generals del 3 d'octubre i 8 de novembre, després de perseguir qui canta contra el feixisme que ve i els rastres del que encara queda en forma de monarquia, després d'inventar-se delictes i aplicar-ne alguns que tot i tipificats com a tals neguen drets fonamentals i bàsics, després d'intentar-ho tot per tancar a la presó twittaires, titellaires, pallassos, rapers i qualsevol que no es plegui a les seves mentides, després d'estendre i ampliar els significats del concepte «delicte d'odi» a qui demanava que els violents marxessin («Police go home»), després d'acusar i perseguir mestres i professors acusant-los d'adoctrinament per fer debats a classe i fomentar l'esperit crític...
Avui, la Guardia Civil ha acusat de «terrorisme» i «rebel·lió» diversos membres dels Comitès de Defensa de la República, els CDR, i n'ha detinguts alguns amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra.
Una abraçada a totes les detingudes.
He mostrat unes quantes vegades, en diversos articles, la meva consideració, suport i admiració, pels CDR, uns comitès que ni tenen líders ni els calen, ni tenen estructura piramidal ni els cal, ni utilitzen la violència ni els cal.
I em vull aturar en aquest darrer tema, el de la violència.
Els CDR no utilitzen la violència perquè violència no és aixecar les barreres d'un peatge, ni ho és participar en una vaga general, ni ho és fer una xocolatada, ni ho és desapuntar-se del capitalisme, ni ho és debatre sobre model educatiu, ni ho és concentrar-se per demanar l'alliberament dels presos polítics, ni ho és fer calçotades o dinars populars, ni ho és reunir-se al carrer, ni ho és tallar carreteres, ni ho és fer concerts, ni ho és res de tot això en una democràcia capitalista liberal, que se suposa que és el que és Espanya.
A l'Estat espanyol, en aquest escolament de les paraules cap al no-res i el no-sentit que vivim cada dia, qualsevol cosa pot ser considerada «violència» per un policia o per un jutge (éssers sagrats a Espanya com les vaques ho són a la Índia) i, si és «violència», qualsevol d'ells pot considerar que és «terrorisme», perquè posats a dir-la diguem-la ben grossa, no?
I si a obrir la barrera d'un peatge algú li diu «terrorisme», podem riure per l'evident manipulació de les paraules, però no ho hem de fer en cap cas, perquè l'Estat espanyol ha desenvolupat unes pràctiques «antiterroristes» que es basen en la tortura, per exemple (no ho dic jo, sinó persones tan centrades com Theo Van Boven, relator de l'ONU per a la tortura que en el seu informe de 2004 deia que «les pràctiques de tortura o tracte cruel, inhumà o degradant es continuen donant a Espanya») i en la impunitat dels torturadors (per exemple, Sánchez Corbi, un torturador indultat per Aznar avui director de la Unitat Central Operativa (UCO), l'òrgan central de la Guàrdia Civil quan actua com a policia judicial).
No vull dir en cap cas que haguem ni de retrocedir, ni de deixar de defensar la república guanyada l'1 i el 3 d'octubre a les urnes i al carrer, ni abandonar els carrers que dèiem i diem que seran sempre nostres, de totes i tots.
Sí que vull dir que cal tenir ben clar que l'únic bàndol (perquè n'hi ha i són molt diferents) que fins ara ha utilitzat la violència és el de l'Estat (més de mil persones ferides per policies nacionals o guàrdia civils l'1 d'octubre i 130 casos de violència feixista espanyolista des d'aleshores, tots impunes).
Davant de la seva violència i de les seves acusacions de violència no hem de perdre mai, en cap cas, els nervis ni la calma.
Si en alguna cosa els guanyarem sempre serà en l'espai que va de la seva violència a la nostra no-violència.
Des del nostre costat, mai ningú pot ni ha d'utilitzar-la contra altres persones, i sabem que ells ho han fet i ho continuarem fent, però si claudiquem davant la negació a utilitzar violència que alguns ens imposem, és clar que la violència de l'Estat, desfermada i ja no de forma delegada en l'extrema dreta només, anirà a ferir i matar.
L'Estat espanyol és un estat irreformable perquè la violència i la seva glorificació en són una de les bases ideològiques constitutives.
Passa a molts altres llocs, però no a tot arreu d'aquesta manera.
I qui en defensa la seva unitat com a sagrada, qui no vol sentir a parlar d'altres maneres de ser, de pensar, de viure o de decidir, no acceptarà mai cap canvi sense utilitzar la violència per aturar-lo, ja sigui aquesta militar, policial o delegada en l'extrema dreta.
Aquest és l'Estat que combat amb l'únic argument de la violència justificada per lleis injustes (a nivell polític, policial i judicial) la no-violència dels CDR, un model de desobediència civil que defuig el militarisme i la violència contra les persones.
Aquest és l'indret del món on la densa xarxa de relacions entre feixisme, cossos policials, judicatura i polítics del poder fa impossible res que s'assembli a les democràcies capitalistes que ens envolten, que no són en cap cas el meu model, però que són molt millors per viure-hi.
Aquest és l'indret del món on (tal com a l'Espanya de l'est, altrament dita Turquia), s'està implantant un model de democràcia autoritària que apunta cap a un feixisme modernitzat, postmodern si voleu, en el qual les aparences democràtiques i de separació de poders no tenen res a veure amb una realitat absolutament autoritària, censora, violenta i al servei, com sempre, de les classes dominants.
Per tant, davant les acusacions de «terrorisme» fetes contra els CDR, crec que el just és que recordi al ministre de l'Interior -que és qui mana en aquest tema-, com a filòleg que sóc què vol dir «terrorisme».
No ho faig des de l'opinió personal sinó des de l'autoritat lingüística del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, una autoritat que fa riure a un autoritari com ell però que diu que «terrorisme» és un «Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió».
Ja saps tu, ministre, perquè no ets ximple sinó molt llest, que aquí de violència per part dels CDR no n'hi ha hagut ni n'hi haurà i menys encara de «terror basat en la violència».
El terror aquí el provoquen les teves ordres i ets tu i els teus qui l'utilitza i l'ha utilitzat, avui i l'1 d'octubre, perquè «terror» és, també segons l'IEC, la «Por extrema, que fa tremolar» o una «Actuació política que fa un ús arbitrari i indiscriminat de la violència física».
I d'aquí ve el títol de l'article.
I si no t'agrada, ministre, empresona els membres de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, tot i que t'asseguro que tampoc et quedaràs tranquil ni en pau, perquè som moltes les que hem decidit ser lliures i exercir, com a mínim d'éssers humans. |
Una cinquantena de càrrecs, alcaldes i militants de la federació del PSC de les Terres de l'Ebre (Tarragona) ha instat el primer secretari del partit, Pere Navarro, a restituir els tres diputats díscols que van trencar la disciplina de vot en la votació del 16 de gener al Parlament sobre la consulta.
En dues cartes, a les quals ha tingut accés Europa Press, els signants han apreciat que seria una "equivocació política" si el partit expulsés els tres parlamentaris: Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura, qui fins aleshores era primera secretària d'aquesta federació, el dia a dia del qual ha assumit una gestora.
Han remarcat que la sortida dels tres parlamentaris podria "agreujar encara més la delicada situació electoral" del PSC, ja que incentivaria la sortida de militants i simpatitzants d'aquesta organització.
Després de recalcar que una de les senyes d'identitat històriques del partit ha estat sempre "la tolerància, el respecte a la pluralitat interna i l'esforç d'integració de totes les sensibilitats", han apreciat que no es pot obviar que hi ha bases del partit que s'identifiquen amb els tres diputats díscols.
"La integració de la diversitat en la unitat és l'única sortida política intel·ligent si aspirem a recuperar el suport electoral" que el PSC ha tingut històricament, han recalcat, pel que demanen a la direcció un canvi en el seu posicionament i una actitud de generositat i tolerància.
Han criticat la formació d'una gestora, a la qual no reconeixen, i han qüestionat les formes de la direcció del PSC, "que no es corresponen amb els valors" que segons la seva opinió representa el socialisme.
Entre els signants de les dues cartes, destaquen diversos alcaldes, com José Emilio Bertomeu (Deltebre), Marc Mur (Flix), Genoveva Margalef (El Perelló), Castor Gonell (Sant Jaume d'Enveja), Francesc Miró (Godall), Antonio Álvarez (Corbera d'Ebre), Lluís Melich (El Pinell de Brai), Lluís Agut (Bot), Maria Beltran (Tivenys) i Moisès Fabra (Xerta).
També figuren el primer secretari del PSC d'Amposta, Antoni Espanya, i els alcaldes de Mas de Barberans (Josep Lleixà), Aldover (Joan Ferré), Ginestar (Josep Maria Domènech), Alfara de Carles (Josep Mas) i el president de l'Entitat Municipal descentralitzada (EMD) de Muntells, Joan Porres, a més de diversos regidors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Comunitat de Béziers Méditerranée ha confiat en el Grup Vectalia i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) l'explotació de la seva xarxa de transport públic, composta per 60 vehicles, que donaran servei a 125.000 habitants de les 17 comunitats del territori.
El contracte s'iniciarà l'1 de gener del 2019 i tindrà una durada de 10 anys.
Durant el procés de licitació, en què han participat importants empreses europees, la proposta de Vectalia i TMB ha destacat per la seva aportació de solucions innovadores i pragmàtiques per incloure la xarxa dins de la mobilitat del futur; integrant els grans reptes de la societat, com són la sensibilitat energètica, l'accessibilitat universal i la innovació tecnològica.
Dins el marc d'aquesta nova delegació de servei públic, Vectalia i TMB han respost a les necessitats de la comunitat plantejant una nova oferta de transport que es recolza en una reestructuració de les línies urbanes i, especialment, en l'augment de la freqüència de les línies principals i una major connexió amb tot el territori, incloent les zones amb menor densitat demogràfica i també serveis de transport a la demanda.
Vectalia i TMB han marcat la diferència amb la seva proposta en matèria de transició energètica, que aposta per la renovació de la flota d'autobusos amb nous vehicles propulsats amb gas natural.
Aquesta renovació començarà des del primer any amb la compra de 33 nous autobusos de gas natural i continuarà en els anys següents amb el compromís que tota la flota d'autobusos de 12 metres sigui de gas natural.
Per a això, l'1 de gener del 2019 començarà la instal·lació d'una moderna estació de càrrega de gas natural a les cotxeres.
Una proposta desenvolupada mitjançant la col·laboració dels equips tècnics de Vectalia i TMB, socis en aquest projecte, i que posa en valor l'experiència de l'explotació d'aproximadament 400 autobusos propulsats per gas natural a Barcelona.
La inversió inicial en el primer any ronda els 12,5 milions d'euros en renovació de la flota i 2,5 en les noves instal·lacions.
Les inversions previstes durant els deu anys del contracte superen els 20,2 milions d'euros.
La imatge comercial de la xarxa de transport públic de Besiers també farà un salt cap al futur amb diferents actuacions com: una nova identitat visual que s'estendrà a tota la xarxa, una nova oficina comercial al centre de la ciutat, un nou punt de informació als viatgers, un nou web i app, una botiga en línia i una aplicació mòbil amb la possibilitat de validar el bitllet a través del telèfon intel·ligent.
Les tarifes de la xarxa de transport de Besiers també es revisaran, amb una nova estratègia econòmica que busca incrementar la fidelització dels clients del transport públic i que posarà un especial interès en els col·lectius socials més desfavorits amb tarifes adaptades.
Amb aquesta nova oferta de mobilitat i de serveis integrats, Vectalia preveu un ambiciós augment de passatgers del 25% durant la vigència del contracte.
Amb aquest important èxit, el Grup Vectalia reforça la seva presència a França, on actualment explota xarxes de transport urbà tan importants com la xarxa Sankéo de l'Aglomeració Perpignan Méditerranée, la xarxa Envibus de l'Aglomeració de Sophia Antipolis a Antibes, la xarxa TUC de l'Aglomeració de Cambrais i gestiona nombroses xarxes de transport interurbà i escolar.
Des de l'any 2011 les activitats de Vectalia France es realitzen en col·laboració entre el Grup espanyol Vectalia i TMB, operadors líders de referència en el mercat espanyol de transport de viatgers.
TMB és el principal operador de transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona, on gestiona les xarxes de metro i d'autobusos urbans, en les quals transporta cada dia laborable 2 milions de viatgers.
En l'àmbit internacional, a més de participar en l'operació de les esmentades xarxes metropolitanes de Perpinyà i Antibes, a França, realitza serveis de consultoria per a governs, consorcis i operadors, en projectes com els metros de Panamà, Buenos Aires i Lima, i els metros lleugers de Granada i Dublín.
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa operadora del transport públic de l'àrea metropolitana.
Gestiona la xarxa de metro i d'autobusos, el Barcelona Bus Turístic, el funicular i el telefèric de Montjuïc i el Tramvia Blau.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
El 5 de juny, mitjançant un referèndum, els suïssos van votar en contra d'establir una renda bàsica universal de 2.300 euros mensuals.
Per la seva banda, aquest any Finlàndia i Holanda estan experimentant en grups de població els efectes d'implementar una renda bàsica.
En concret, Finlàndia decidirà, després de l'experiència, si generalitza la mesura o no a tota la població a partir del 2017.
Cal recordar que la renda bàsica consisteix en una assignació monetària pública, incondicionada i universal, garantida per a qualsevol ciutadà, sense contrapartida i amb independència de les circumstàncies personals o d'altres recursos i de la situació laboral o familiar.
S'entén que la percebrien els ciutadans majors d'edat amb residència permanent al país.
Els menors d'edat podrien tenir dret a una prestació menor.
Els defensors de la renda bàsica afirmen que aquesta eina és molt eficaç per lluitar contra la pobresa i la desigualtat, en uns moments en què aquests dos problemes han augmentat considerablement a causa de la crisi econòmica viscuda.
Un altre avantatge d'aquest instrument és que és fàcil de gestionar-lo i aplicar-lo.
Els programes actuals de sosteniment de rendes existents a l'estat espanyol són complexos, ja que estan formats per nombroses disposicions orientades a diferents grups de població, i són heterogenis, la qual cosa els fa poc eficaços.
Així mateix, tenen uns costos administratius molt alts, tant per a la mateixa administració pública com per a l'administrat, que es veu sotmès a nombrosos controls i tràmits administratius.
També el fet que la renda bàsica sigui compatible amb altres ingressos permet obviar la denominada trampa de la pobresa, és a dir, situacions que provoquen que la pobresa persisteixi o es faci permanent.
A més, les prestacions actuals de garantia de rendes, en ser incompatibles amb l'obtenció d'una feina, desincentiven que se'n busqui i són un estímul al frau i l'economia submergida.
Un últim avantatge és que amb la renda bàsica universal s'evita l'estigmatització social que els actuals ajuts suposen per a les persones, algunes de les quals eviten sol·licitar-los per la vergonya que els causa.
La qüestió és, doncs, preguntar-se per què els suïssos han rebutjat implementar una renda bàsica si té tants avantatges.
El principal problema que els suïssos han vist en aquest instrument és la seva inviabilitat financera (s'haurien d'incrementar els impostos), a part del fet que podria atraure la immigració, si bé aquest efecte es pot evitar establint un període llarg de residència al país com a condició per tenir el dret a percebre-la.
També molts han cregut que la renda bàsica desmotiva l'esforç i la recerca de feina, malgrat que els resultats d'alguns experiments fets en petites comunitats no ho corroboren.
Amb tot, aquests possibles problemes aconsellen que la prestació per la renda bàsica no sigui gaire alta.
Igualment, la quantia es pot ajustar i a partir d'un cert nivell de renda del beneficiari reduir-se gradualment fins a anul·lar-se.
Pel que fa a l'estat espanyol, és interessant destacar l'estimació del que costaria establir una renda bàsica que proporciona el segon informe sobre la desigualtat a Espanya de la Fundación Alternativas.
Es parteix d'una renda bàsica de 396 euros mensuals per a una persona adulta i d'un 30% d'aquesta quantia per als menors.
Així doncs, per a una família de quatre persones (dos adults i dos menors) aquesta prestació s'elevaria a 1.030 euros al mes.
Ara bé, tot i que la quantia mensual seria baixa, aquest informe estima que el cost brut anual d'implementar aquesta mesura seria de 163.013 milions d'euros.
L'informe considera que el 60% d'aquesta quantia es podria finançar amb: a) la desaparició de les prestacions no contributives, que absorbiria, i la part percebuda com a renda bàsica en les contributives, ja que se'n percebria una part com a renda bàsica i la resta; b) l'estalvi que suposaria la desaparició de les deduccions familiars en l'IRPF i altres ajuts per maternitat, etc.; c) l'estalvi de la disminució dels costos administratius -la gestió de la renda bàsica seria més fàcil-; i d) l'augment de recaptació que podria suposar l'estímul al consum per la redistribució que la renda bàsica implicaria.
Per tant, el cost net d'establir la renda bàsica seria d'un 40% de la seva quantia total, 65.205 milions d'euros.
Tot i així, és elevada si es té en compte que representa més de la meitat (un 58%) de l'import actual de les pensions contributives (111.691 milions d'euros), segons els pressupostos estatals del 2016.
Alguns partits polítics en els seus programes electorals del 26-J estableixen alguna mesura semblant a la renda bàsica.
Per exemple, Podem promet una renda garantida per a totes les llars per sota el llindar de la pobresa monetària, que s'hauria d'establir.
La renda garantida oscil·laria entre un mínim de 600 euros mensuals i un màxim de 1.290 euros en funció del nombre de membres de la llar, i substituiria totes les prestacions socials que estiguessin per sota d'aquest llindar.
Veient, doncs, el cost que podria suposar la mesura i tenint en compte la situació econòmica de l'estat espanyol, avui dia la renda bàsica com a prestació universal és més un mite que una realitat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha presentat aquest dijous la seva renúncia al càrrec, al·legant motius personals.
Segons han comunicat fonts oficials de la Fiscalia General de l'Estat la seva intenció és tornar al seu lloc de fiscal en el Tribunal Constitucional.
Els rumors sobre la imminent renúncia, que ja ha comunicat al ministre de Justícia, Rafael Catalá, es van disparar dijous a la tarda després que Torres-Dulce retirés sense donar cap motiu de pes dos nomenaments clau de l'ordre del dia del Consell Fiscal, el de fiscal en cap del Tribunal Constitucional i el de la Inspecció Fiscal.
Des de diferents àmbits es van accelerar llavors les especulacions, de les quals s'ha parlat durant els últims mesos a la Carrera fiscal i que s'atribueixen a la falta de sintonia de Torres-Dulce amb l'equip de l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón.
El distanciament ve de lluny, sobretot des que es van conèixer uns plans del Codi Processal Penal que no complien amb les expectatives de Torres-Dulce per aconseguir la instrucció penal pels fiscals.
L'enfrontament va cristal·litzar amb les tensions que van precedir a la interposició de la querella de la Fiscalia contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i dos membres del seu govern per la seva intervenció a l'anomenat procés participatiu del 9-N.
Així es va evidenciar durant l'última compareixença de Torres-Dulce al Congrés el passat 26 de novembre, quan va manifestar que no se li pot dir que sigui procliu al Govern de Mariano Rajoy i va citar com a exemples que va ser ell qui va sol·licitar la presó de l'extresorer del PP Luis Bárcenas i que va mantenir posicions contràries al Ministeri de l'Interior en els casos Bolinaga i Matas.
"No toleraré mai que el Govern central em digui què he de fer, perquè seria un delicte", ha afirmat, per afegir: "Si he de sostenir posició contrària al Govern la sostinc".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No hi ha data per a la construcció de la setantena de pisos assistits per a gent gran que la fundació que gestiona la residència Mont Blanc de Manresa pensa posar en marxa al complex de l'Anònima.
Les obres no començaran fins a l'any vinent, però tot i així la fundació ha decidit obrir el període d'inscripció davant l'interès que ha generat el projecte.
Hi va haver gent que s'hi va interessar coincidint amb la publicació de la notícia a Regió7, dimarts passat, abans fins i tot que la fundació fes efectiva la compra del terreny on hi haurà el bloc d'habitatges.
El contracte de compravenda del solar de l'Anònima, propietat de la companyia elèctria Endesa, es va signar ahir.
Durant la signatura, el president de la Fundació Institució Benèfica Assistencial Manresana (IBAM), Joan Maria Estany, va explicar que «som una fundació modesta que té com a objectiu tenir cura de la gent gran.
Per tancar el cercle de serveis faltaven habitatges de lloguer per a gent gran amb serveis», un buit que ara es vol cobrir.
A Manresa no hi ha pisos assistits per a gent gran, amb serveis comuns les 24 hores del dia com consergeria o infermeria, i també ajudes per fer la compra, anar al metge o gestionar el subministrament de medicines.
Segons Estany, els darrers anys les residències d'avis han experimentat canvis importants.
Abans hi anava gent que es podia valer per ella mateixa.
Quan venen aquí ho fan amb un grau mitjà o alt de dependència.
Hi ha un buit entre estar-se a casa i anar a la residència».
Els pisos i els serveis que s'hi prestaran estan pensats per a persones grans que «no estan tan greus perquè vagin a una residència, però que necessiten suport per viure a casa».
Els pisos estaran pensats per a una o dues persones.
L'acord de compravenda el van signar el mateix Estany i els responsables de patrimoni d'Endesa, Antoni Colchero i Laura Guim.
No van revelar l'import de l'operació perquè hi ha un contracte de confidencialitat.
Però «el preu és molt raonable», va dir Estany.
Per la seva part, Colchero va explicar que «no hi ha hagut cap problema per arribar a un acord.
Nosaltres no hem volgut enriquir-nos i ells tenen marge per tirar endavant el seu projecte».
Un projecte que ara ha de passar per diversos tràmits administratius que haurien d'estar resolts abans de final d'any.
El 2020 «es començarà a veure alguna cosa», els primers moviments per construir el nou edifici que podria quedar enllestit en un any i mig o dos, va dir Estany.
Tampoc no va avançar el cost que tindrà l'operació.
Va assegurar que els números s'han d'afinar.
Sí que va dir que s'intentarà aconseguir ajudes públiques.
El Pla Nacional d'Habitatge té una línia especial per a aquest tipus de projectes.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La negativa del consell de CajaSur a la seva fusió amb Unicaja i la seva inevitable intervenció pel Banc d'Espanya podria tenir una factura de fins a 2.700 milions d'euros per al fons de reestructuració ordenada bancària (Frob), segons un càlcul del diari Expansión.
De moment, el Banc d'Espanya ja ha autoritzat, després de la intervenció, una injecció de 523 milions per que la caixa recuperi el mínim legal de solvència.
Els càlculs estan realitzats en base a les quantitats corresponents a crèdits problemàtics o ja definitivament impagats, la majoria procedents del sector immobiliari.
A més, es té en compte la pèrdua de valor de part dels actius de l'entitat, entre d'altres qüestions.
CajaSur va registrar unes pèrdues al tancament de l'any 2009 de 596 milions d'euros, a les quals s'uneixen els 114 milions d'euros que ha perdut ja en el primer trimestre.
De les pèrdues de 2009, al voltant de la meitat provenia de la seva corporació empresarial.
Un altre dels seus principals llasts és la quantitat de provisions per deteriorament dels crèdits concedits (428 milions el 2009), cosa que ha situat la morositat el 8,4%.
El 2007, la taxa d'impagaments era del 1,94%.
Tot això forma part d'un complot dels governs europeus de la dreta contra el conjunt d'autonomies d'Espanya.
Itàlia i Anglaterra estan més endeutats i ningú diu res.
La dreta d'Alemanya guanyo les eleccions amb la mentida de baixar impostos.
Una altra cosa que no haurem de fer quan siguem independents: eixugar el deute contret pels mals negociants.
És el que passa quan un pastor vol fer d'empresari.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Recorden l'edició de l'any passat de la fira d'art Arco?
I la polèmica per una obra on es qualificaven de "presos polítics" els nostres presos polítics?
Sí, aquella que va ser censurada i que, arran d'això, va ser comentada a mig món...
Doncs bé: ara, Eugenio Marinol i Santiago Sierra han fet un Ninot –aquest és el nom de l'obra– de Felip VI.
Però els autors exigeixen que el comprador cremi l'obra, valorada en 200.000 euros, aquest any.
El fet que l'obra estigui a la portada de La Razón amb el qualificatiu de " falso arte " ja fa pensar que la polèmica, o la cortina de fum, està servida.
Sort en tenim de mitjans com ara Periodista Digital, sempre a la caça d'aquells que dissenteixen de l'opinió única i possible.
Un periodista de Die Tageszeitung, Reiner Wandler, afirma al Canal 24 Horas de TVE que en la concentració del 20 de setembre no hi va haver rebel·lió –i potser ni sedició– i que Cuixart és un pacifista reconegut.
"Quin màquina aquest alemany, que ja abans que declarin els testimonis ja sap que no podran demostrar res, que no hi ha ni sedició; ho sap tot".
I dels mitjans que ja avancen la condemna, en diu alguna cosa?
Camilo José Cela Conde afirma que aplicar de nou l'article 155 no servirà per a res.
"Posar fi al xantatge sobiranista només s'aconseguirà amb acords."
Vergara copsa així a Eldiario.es el clima en el judici als presos polítics: una fiscalia que ha de recórrer a unes piulades agafades pels pèls per mirar de provar una violència inexistent.
A qui no segueixi el judici a El Punt Avui Televisió i d'altres –pocs– mitjans, li pot semblar un acudit, però és una descripció que s'aproxima a la realitat.
Que els grans mitjans passen per alt, per cert.
Els diaris del Grup Joly es lamenten que tots els governs espanyols han desaparegut del mapa de Catalunya i que d'aquí ve la desafecció.
"Ja és hora de revertir aquesta situació", afirmen.
Jorge Dezcallar, ambaixador d'Espanya, recorda als diaris del grup Prensa Ibérica que a Espanya, on regna una democràcia i una justícia exemplars, no hi ha presos polítics.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La líder de Cs a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ha exigit aquest divendres a l'alcaldessa, Ada Colau, retirar el llaç groc pels presos sobiranistes de la façana de l'Ajuntament, perquè considera que és una "mesura de pressió als jutges".
Ha assegurat en roda de premsa que el Govern municipal el va penjar aquest dijous sense notificar-ho a grups municipals, i ha criticat que, amb aquesta mesura, Colau "oxigena als independentistes" i desoeix el que els barcelonins van manifestar en les urnes en les eleccions catalanes, ja que va guanyar Cs en set dels deu districtes.
"Ella que reivindica tant la democràcia, hauria de sentir i respectar aquesta majoria que ha votat a favor de complir la llei i ha optat per una força constitucionalista", ha asseverat, i ha sostingut que Colau sempre ha donat suport als independentistes i ha atès les seves peticions, com col·locar el llaç.
Ha expressat el seu temor al fet que "pugui haver-hi algun tipus d'acord pressupostari que d'alguna forma pagui els favors que l'alcaldessa ha fet als grups independentistes" a l'Ajuntament, i ha recordat que el grup Demòcrata i ERC li van oferir estabilitat si trencava amb el PSC, la qual cosa podria portar a un tripartit independentista d'esquerres que contrasta molt amb el que van expressar els ciutadans en les urnes, segons ella.
Preguntada per les negociacions en el Parlament, ha recordat que el seu partit exigeix la presidència perquè va ser el més votat el 21-D, i per assegurar que la Cambra catalana estigui presidida per algú que complirà el reglament sense fer cap "ús estrany" del seu càrrec i respectant la llei i la Constitució.
Ha lamentat la pujada de les tarifes del transport públic, i ha dit que, si Colau exigeix més inversió al Govern central, hauria d'haver-se reunit amb el Ministeri, però no ho ha fet per falta d'interès, segons ella: "Està més interessada en la seva projecció personal, encara que hem vist que els resultats no han estat els que esperaven", ha assenyalat sobre les eleccions i CatECP, la llista de les quals per Barcelona tancava l'alcaldessa.
Considera que les polítiques de mobilitat del Govern de Colau han estat un fracàs, i que està obsessionat amb limitar la circulació de vehicles privats però no ofereix alternatives, encara que tampoc ha aconseguit combatre la contaminació amb les seves mesures, perquè hi ha altres que han provocat col·lapses de trànsit que han generat més pol·lució, segons ella.
Mejías ha destacat que el Govern de Colau està més feble després de la ruptura del pacte amb el PSC, i està "més enfrontat que mai" amb la resta de grups municipals, amb els quals no té cap tipus de diàleg, i ha afirmat que l'alcaldessa podria tenir la intenció d'aprovar de nou el Pressupost mitjançant el mecanisme de la qüestió de confiança.
"El Govern municipal actua de forma unilateral i desoint la resta de grups" i els barcelonins, segons Mejías, que ha dit que s'han perdut inversions, ha baixat el turisme i Barcelona ha perdut reputació.
Ha asseverat que Colau tampoc pot sentir-se orgullosa de les polítiques socials i d'habitatge, perquè segueix havent-hi desnonaments i s'ha encarit el preu de les guarderies per a molts barcelonins: "El proper any ha d'haver-hi un gir total en les polítiques de Barcelona".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El primer estereotip distorsionat és el de Gerda Taro, aquesta nòvia de Robert Capa que el va acompanyar a Espanya en la seva primera expedició fotogràfica, que va aprendre d'ell els rudiments de l'ofici però que abans de forjar una carrera com a fotoperiodista va morir tràgicament a Brunete el 1937, convertint-se en una màrtir del comunisme de fugaç memòria.
Imatge ja superada gràcies a treballs com les biografies d'Irma Schaber i François Maspero i a la revaloració de la seva obra després del descobriment dels negatius de la 'maleta mexicana', fins a convertir-la en un exemple més de les fotògrafes (i més en general, de les creadores) eclipsades a l'ombra dels seus col·legues però que mereixen entrar en el cànon de les seves respectives disciplines.
Però això, el rescat d'aquell brevíssim any als fronts de la guerra civil, tampoc li sembla suficient a la novel·lista italiana d'origen alemany Helena Janeczek, que a la seva novel·la 'La chica de la Leica / La noia amb la Leica' (Tusquets / Edicions 62) esquiva elusivament els episodis mítics del personatge (la seva participació en el reportatge de l'endimoniada fotografia del milicià caigut, la seva relació amb Capa i amb altres grans enviats a la guerra d'Espanya, la seva mort sota les cadenes d'un carro blindat soviètic a la fuga) per rescatar el passat de la veritable Gerta Pohorylle, i la creació del seu personatge.
Primer Robert Capa, la identitat que ella va idear i sota la qual s'ocultaven inicialment tant ella com el fotògraf Endre Friedmann, i després Gerda Taro.
Recorreguts ja els camins de la biografia per altres autors, Janecezek va optar per la ficció, en un llibre que li ha valgut el prestigiós premi Strega.
La narració arriba des de tres punts de vista externs, el de tres amics, previs a la seva conversió en fotògrafa compromesa que la recorden anys després.
I en el que s'explica personatges no tan secundaris com els fotògrafs David Seymour i Fred Stein o el laboratorista Csiki Weisz hi tenen tant protagonisme com el mateix Capa.
"Els noms i els llocs que es creuen amb la seva figura, el període que va recórrer, la constel·lació de temes que l'acompanyen, van fer que la veiés com algú que té les mateixes coordenades familiars que jo, però abans de la guerra; filla d'hebreus polonesos que neix a Alemanya, una persona que voluntàriament decideix no interessar-se pel judaisme com una qüestió d'identitat important ", explica Janeczek durant la seva última visita a Barcelona.
D'aquí el seu interès per "la trama biogràfica, des de 1930 fins que mor; què converteix, en cosa de dos o tres anys, una noia de la petita burgesia, davant el desig de la seva família d'ascens social, amb un nòvio ric i freqüentant els salons, en una noia compromesa, que aconsegueix escapar de les presons nazis, passar a França i acabar a Espanya".
Sense deixar de ser ni una cosa ni l'altra: "Si veiem les últimes fotos que coneixem de Gerda Taro, les que li va fer Capa mentre treballaven junts, la veiem amb granota i espardenyes; però 20 dies abans de la seva mort, en un noticiari soviètic sobre la inauguració del congrés d'intel·lectuals a València se la veu fotografiant amb una elegància natural que vaig trobar bellíssima; és una persona que canvia i continua sent ella mateixa".
Com a narradora, a banda de la segona guerra mundial, a Janeczek una de les coses que sempre l'ha "fascinat" és "la relació entre la realitat i la ficció".
I per això no hi ha res com la història de Capa i Taro.
"Com amb el seu company es van poder inventar un nom, inventar una història al seu voltant, com en un somni de Hollywood, i alhora anar a Espanya per denunciar el que passava amb unes imatges amb les quals hem crescut; per retenir alhora l'aspecte de document i el d'invenció em semblava que l'única forma era fer una novel·la, però una novel·la basada en els documents de forma molt acurada", explica.
"Un embolic, digne d'una novel·la negra", confessa Janeczek, desbordada per les ramificacions de la història.
"El fet que les seves fotos hagin sigut oblidades té a veure per descomptat amb l'ombra de la fama de Robert Capa però també amb el fet que no tingués hereus que defensessin la seva figura, perquè la seva família va ser totalment exterminada durant la Xoà, i amb l' embolic grandíssim de les fotografies que es van conservar, una cosa que no només l'afecta a ella sinó també a moltes fotografies de David Seymour, que molt sovint s'atribueixen a Capa.
També la fotografia de la miliciana de l'hotel Colom, de Hans Gutmann, s'atribueix de vegades a Capa, que és una llegenda –admet l'escriptora– que absorbeix totes les altres fotografies icòniques de la guerra civil espanyola".
Reconstruir el seu corpus i fer emergir la seva figura, cosa que va facilitar la troballa de la maleta mexicana, ha sigut un treball molt complicat.
En gran part el llibre gira al voltant de les fotografies que Fred Stein i algun altre fotògraf anònim van fer de la Taro bohèmia a París.
¿Què opina d'aquella imatge que va ressorgir recentment, amb el cos de Taro després de la seva mort?
"Si n'hagués tingut coneixement no l'hauria volgut introduir al llibre, perquè és exactament el contrari del que vaig voler fer, és certament una dona que va morir de forma tràgica però no em centro en la seva mort sinó en el fet que continuï estant viva per als que la van estimar", respon. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Venta de Pinilla (Ávila).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Venta de Pinilla per organitzar la teva escapada rural. |
El Centre de Jardineria l'Heura, amb seu social a Terrassa, neix amb la finalitat de ser un recurs d'inserció sòciolaboral per a persones amb discapacitat psíquica i/o trastorn mental.
En el camp de l'agricultura social, estem treballant les terres de Can Salas per adaptar-les al cultiu ecològic seguint el mètode de les parades en crestall per crear els horts educatius.
Els "Horts de Baix" de Can Salas i Torre Berardo a Sabadell els dediquem a la producció d'horta de cara al comerç de proximitat.
Formem part de l'ADV del Bages i seguim mètodes de cultiu ecològics.
En el nostre projecte d'agricultura social volem oferir un nou ventall d'activitats educatives entorn de l'agricultura respectuosa amb el medi ambient i de proximitat, potenciant el consum ètic i responsable, el coneixement de l'entorn més proper i el valor de les petites accions per a la conservació del planeta.
Fem venda directa a la nostra explotació i també oferim rutes de presentació (horaris a convenir), visites escolars, formació, grups de consum i lloguer d'espais.
La millor època per visitar-nos és durant el mes de juliol. |
Nom oficial del congrés mundial dedicat a les ciutats intel·ligents. |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Sol·licitud de cursos de l'AULA VIRTUAL del SERVEF
Aquests cursos tenen com a finalitat l'aprenentatge de l'idioma anglés així com l'aprenentatge de competències transversals que faciliten l'accés al mercat de treball.
Estan cofinançats pel Fons Social Europeu i són gratuïts per als destinataris.
Està previst realitzar successives edicions al llarg de l'any, en funció de la demanda existent.
Els CURSOS D'ANGLÉS responen als sis nivells del marc europeu de les llengües:
Els CURSOS DE COMPETÈNCIES TRANSVERSALS PER A L'OCUPACIÓ són els següents:
Autonomia i innovació laboral - iniciativa i creativitat
Capacitat d'adaptació, flexibilitat i agilitat
Competències en la busca d'ocupació
Entrenament de l'autoestima i autocontrol
Ètica professional: foment dels valors personals
Lideratge i direcció d'equips de treball
Millora de l'eficiència professional
Resolució de conflictes en el treball
Tècniques i habilitats de comunicació
Tècniques i habilitats de negociació
Presa de decisions: com afrontar el procés de decisió
Els cursos estan dirigits principalment a persones en desocupació inscrites en el SERVEF, encara que un 20 % de les places poden ser destinades a persones residents a la Comunitat Valenciana que estiguen treballant.
Com que es tracta de cursos en la modalitat en línia o de teleformació, cal disposar d'un ordinador amb accés a internet i d'un compte de correu electrònic.
En el cas dels cursos d'anglés fa falta, a més, disposar d'auriculars i micròfon.
El termini per a inscriure's depén de cada curs i pot consultar-se en la fitxa informativa de cada un d'aquests (en l'apartat de "Matriculació"), en la pàgina web de l'oferta formativa de l'aula virtual del SERVEF [URL] Per a poder realitzar la matrícula serà necessari que la persona interessada, després d'inscriure's, aporte 3 documents:
Document que acredite la seua situació laboral: DARDE o certificat (en el cas de persones en desocupació), última nòmina (en el cas de persones que estan treballant) o certificat de la vida laboral (en el cas de treballadors autònoms).
Document que s'obté després d'haver omplit un formulari per a la recollida d'indicadors exigits pel Fons Social Europeu.
L'accés a aquest formulari s'envia per correu electrònic després de la inscripció.
Cal tindre en compte que, abans d'aportar aquest document, cal imprimir-lo i signar-lo i després escanejar-lo o fotografiar-lo (per a aportar-lo signat).
En la fitxa informativa de cada curs, al final de la secció de "Més informació" pot realitzar-se la inscripció durant el període de matriculació.
En els cursos d'anglés, la inscripció es realitza automàticament a partir del resultat obtingut en la prova de nivell.
Per a poder inscriure's, cal disposar de codi d'usuari i de contrasenya.
Les persones que hagen realitzat algun curs en l'aula virtual del Servef disposen ja d'aquestes dades, no obstant això, si no les recorden poden obtindre una contrasenya nova a través de l'opció "He oblidat la meua contrasenya".
Els que no hagen realitzat cap curs en l'aula virtual han de registrar-se a través de l'opció "Si no esteu registrat, feu clic ací".
Després de la inscripció, es rep un correu electrònic amb les indicacions necessàries per a aportar la documentació necessària per a la matrícula.
En el cas dels cursos d'anglés, la inscripció en els diferents nivells es realitza a través d'una prova de nivell, segons el resultat obtingut en la dita prova, a fi de poder aprofitar el curs.
Una vegada realitzada la prova, es rep un correu que informa de la nota obtinguda i del nivell en què heu quedat inscrit.
Aquest correu inclou un enllaç per a poder accedir a la plataforma i aportar la documentació necessària, indicada anteriorment, per a acabar de formalitzar la matrícula en l'aula virtual del SERVEF.
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Considerat una de les 10 persones més influents de l'Estat espanyol en temes de medi ambient, ens alerta dels perills que comporten els milers de substàncies químiques que ens envolten.
No us perdeu els consells que ens dona per menjar, netejar o desinfectar sense enverinar-nos.
Tots portem 300 substàncies químiques dins el cos que no duien els nostres besavis
Som prou conscients del perill que comporten els milers de substàncies químiques que ens envolten?
Pensa que tots portem unes 300 substàncies químiques dins el nostre cos que no duien els nostres besavis.
Ho diu l'informe Reach de la Unió Europea, que es va fer l'any 2006 per regular la presència de substàncies químiques, informar la gent perquè puguin ser utilitzades amb la màxima seguretat i eliminar les més perilloses.
En teoria, doncs, està més regulat ara?
Està més regulat però no està resolt, ni de bon tros.
Continuem sent víctimes de milers de substàncies químiques però, com a mínim, no portem dins el cos autèntiques bombes de rellotgeria com el DDT.
Un pesticida que es venia moltíssim als anys 70 i 80.
Justament aquell repel·lent portava el perillosíssim pesticida DDT, que es va retirar del mercat perquè era altament cancerigen.
A tot això, Dinamarca va prohibir que les dones inuit de Groenlàndia donessin el pit als seus fills perquè estaven molt contaminades de DDT.
I per què estaven tan contaminades les dones d'aquella zona?
El DDT s'acumula sobretot al greix i a les glàndules i aquests animals n'estan plens.
Com que les foques eren la base alimentària dels inuits, transmetien directament el DDT a les dones.
Per això van prohibir que alletessin els seus fills.
El govern danès va prendre la decisió després de comprovar els problemes de creixement i desenvolupament que tenien els nadons d'aquella zona.
Actualment, encara hi ha productes amb DDT?
De fet, hi ha una malaltia que es diu SQM (síndrome químic múltiple) que l'OMS encara no ha volgut reconèixer com a tal per les pressions de la indústria química.
Pot afectar entre un 10 i un 20% de la població.
Els malalts d'SQM són les persones més sensibles a la presència d'elements químics com aquest.
Poden agafar malalties greus i, de vegades, mortals.
Amb el temps, veuen com els seus organismes comencen a petar.
Quins factors desencadenen aquesta malaltia?
Des del contacte amb una moqueta, revestiments de plàstic, ordinadors, ambientadors, fins als productes de neteja...
Un dia notes que tens al·lèrgia, un altre dia t'agafa migranya i, al final, pots acabar patint una fibromiàlgia.
Aquesta és una de les malalties associades a l'SQM per l'exposició als compostos químics.
El càncer és una malaltia ambiental que pot desencadenar l'exposició constant a contaminants químics
Quines altres malalties podem patir per culpa de la química que ens envolta?
El doctor Santos Martín, llicenciat en medicina i especialitzat en oncologia a Alemanya, sosté que el càncer és una malaltia ambiental que es pot desencadenar per l'exposició constant a contaminants químics.
Sovint no cal sortir al carrer per contaminar-nos.
El primer entorn que ens cal protegir és casa nostra.
El lleixiu és el producte més perillós que tenim a casa
Dels productes que utilitzem per netejar i desinfectar, quin és el més perillós?
A Dinamarca, ja hi està prohibit l'ús.
Aquí, en canvi, pots enviar el teu fill a comprar una ampolla de conyac i no l'hi donaran però sí que li despatxaran una garrafa de lleixiu sense cap problema.
Fer pipí just després de posar lleixiu al vàter provoca una autèntica bomba tòxica
Perquè allibera el clor en forma de gas i, en ser inhalat, provoca irritació del nas i la gola, i perjudica els pulmons.
I molts ja no el fan servir, només, per desinfectar sinó que ja l'utilitzen per netejar.
És molt tòxic sobretot perquè l'hipoclorit sòdic reacciona amb l'amoníac.
Però no barregem el lleixiu amb l'amoníac...
A tots ens ha passat que anem a orinar i, de cop, ens puja un olor fortíssim perquè hi acaben de tirar lleixiu.
El problema és que el pipí porta amoníac i, en entrar en contacte amb el lleixiu, fa que respirem una autèntica bomba tòxica.
Aquest és un dels principals contaminants.
N'hi ha altres que també són especialment preocupants, com el bisfenol A.
Un plastificant que porten molts productes del nostre voltant com el plàstic film, les safates de porexpan de les hamburgueses o entrepans, o els gots i coberts de plàstic...
I tot això és especialment perillós quan escalfem el menjar al microones.
Si hi posem un got o una safata de plàstic, el que fem és sacsejar les molècules i el bisfenol A s'acaba barrejant amb la sopa, el puré o l'aliment que sigui.
S'haurien de prohibir els microones?
Per si sol no mata ningú però s'ha de conèixer la bèstia.
Simplement es tracta de no escalfar res amb una safata de plàstic.
Si ho fem amb un recipient de fang, vidre o porcellana no hi ha cap problema.
Això no migra, no hi ha compostos que puguin passar del continent al contingut.
Però els components de plàstic de l'envàs d'una pizza sí que hi passaran.
Prohibit posar directament el menjar del congelador al microones.
Primer hem de treure el menjar de l'envàs, posar-lo a la safata o al plat i, d'aquí, al microones.
I per què no es prohibeixen aquests envasos?
Perquè per cada 50 informes que els científics posen damunt la taula desaconsellant l'ús del bisfenol, la indústria química que el fabrica n'aporta 150 dient que és absolutament innocu.
La Unió Europea els ha d'escoltar tots i això fa que legislar sigui molt lent.
Tornem als productes per netejar i desinfectar.
Hi ha un codi d'etiquetes aprovat per la UE que identifica si hi ha substàncies perilloses per al medi ambient o per a la salut de les persones.
Són aquells requadres petits que surten sobre un fons de color taronja.
De vegades, pinten l'esquelet d'un peix o una mà a la qual li cau una gota i fa un efecte corrosiu.
Aconsello descartar tots els aerosols o productes de neteja que porten aquests pictogrames.
A tots els supermercats trobareu productes ecològics.
Netegeu i desinfecteu amb llet, llimona, alcohol de cremar o vinagre
Com que no tenen una rotació tan elevada i la seva fórmula és més complexa, ens costen més calers.
Hi ha molts productes basats en principis naturals com l'àcid cítric que ve de la llimona o l'àcid làctic que ve de la llet.
Tenen la mateixa capacitat de neteja i no fas servir cap producte químic sintètic.
Recomano fer ambientadors naturals amb romaní, farigola o espígol
Què més podem fer per netejar o desinfectar la casa sense enverinar-nos?
Utilitzar alcohol de cremar o vinagre.
La llet va molt bé per netejar el vàter perquè l'àcid làctic és un potentíssim desinfectant.
D'altra banda, la majoria dels ambientadors que comprem són fatals.
En aquest cas, el que recomano és bullir aigua amb romaní, farigola o espígol i aconseguireu un ambientador natural fantàstic i molt saludable.
Què me'n dius dels blanquejadors químics?
Porten molts contaminants i poden causar al·lèrgies i irritacions cutànies.
Per blanquejar la roba: un mitjó blanc de cotó i una llimona trossejada
I com podem fer més blanca la roba sense prendre mal?
Agafes un mitjó blanc de cotó i hi poses una llimona trossejada a dins.
És importantíssim subratllar que sigui de color blanc, perquè si no la llimona desfarà els colors i tintaràs tota la roba.
Nens sans que viuen a la Ronda de Dalt o a la Gran Via de Barcelona poden desenvolupar asma pel fum dels cotxes
Dona'ns consells per pintar el pis o la casa...
Utilitzeu pintures amb bases naturals no sintètiques.
N'hi ha a totes les botigues de pintura del país.
Està feta amb colors naturals i amb bases minerals que no tenen dissolvents ni resines sintètiques.
Ens haurem de rascar més la butxaca!
És molt habitual veure pares que pinten l'habitació del seu nadó, una setmana abans de néixer el nen.
Quan hi entres, l'olor parla per si sola i això serà el primer que respirarà el seu fill.
A casa meva, sempre hem pintat amb calç, que és el millor antibacterià que hi ha al mercat.
I ara s'està tornant a posar molt de moda.
El que es dispara és el volum de trànsit i, per tant, la contaminació a les grans ciutats...
Sí i això, a banda de provocar més morts, també dispara el nombre de casos d'asma infantil.
Abans, els contaminants que sortien dels tubs d'escapament dels cotxes agreujaven l'asma.
Ara, en canvi, la poden arribar a provocar a nens que estan totalment sans.
Metges especialitzats en asma infantil t'expliquen que els nens que viuen en zones amb molt volum de trànsit com la Ronda de Dalt, la Gran Via o el carrer de Balmes de Barcelona poden desenvolupar asma per l'exposició, cada cop més gran, al fum dels cotxes.
La presència de contaminants al nostre entorn és terrible, estem involucionant com a espècie.
No hi ha cap espècie al regne animal que s'enverini voluntàriament, que intoxiqui el seu entorn com nosaltres. |
Es van requisar ulleres de sol, bosses de mà, moneders, logos metàl·lics, arracades i jerseis
Els Mossos d'Esquadra del Baix Penedès van comissar 553 objectes falsificats destinats al 'top manta' valorats en 62.000 euros en dues operacions policials fetes a Calafell el 17 d'abril i a Albinyana el 19 d'abril.
Arran d'aquests fets, la policia catalana ha denunciat dos homes i una dona, de nacionalitat espanyola i veïns de Reus, com a presumptes autors d'un delicte i una falta contra la propietat intel·lectual.
D'entre els objectes requisats, hi ha 140 ulleres de sol, 125 bosses de mà, 99 moneders, 75 logos metàl·lics de marques conegudes, 62 arracades i 52 jerseis.
Els tres acusats hauran de declarar en seu judicial quan siguin requerits pel jutge.El primer comís de productes falsificats es va produir el 17 d'abril a Calafell (Baix Penedès), quan uns agents de paisà que patrullaven a peu pel mercat setmanal de Segur de Calafell (Baix Penedès) van observar una furgoneta al costat d'una parada del mercat, on presumptament venien bosses de mà falsificades.
Els Mossos d'Esquadra van seguir la furgoneta sospitosa pel carrer Xúquer amb cruïlla al carrer Baixador, on van aturar-la i identificar-ne els dos ocupants.
En l'escorcoll del vehicle els agents van comissar 501 objectes falsificats.
Entre ells, 140 ulleres de sol, 125 bosses de mà, 99 moneders, 75 logos metàl·lics de marques conegudes i 62 arracades.
Per aquest motiu, la policia va denunciar els dos homes que anaven a la furgoneta com a presumptes autors d'un delicte contra la propietat industrial i intel·lectual.
La segona intervenció es va produir dos dies després a la població d'Albinyana (Baix Penedès), quan agents dels Mossos d'Esquadra que estaven patrullant al mercat setmanal de Bonaterra van observar que hi havia una parada del mercat que estava venent roba de marques d'alta gamma que podien ser falses.
Seguidament, la patrulla va demanar a la responsable de la parada les factures de compravenda del material, cosa que no tenia.
Finalment, la dona va reconèixer a la policia que els jerseis que venia, un total de 52, eren falsificats.
Per tot això, els Mossos d'Esquadra van denunciar-la per una falta penal contra la propietat industrial.
Segons la policia catalana, el valor estimat d'aquests productes en el mercat seria d'uns 62.000 euros i la seva distribució hauria suposat un impacte negatiu al teixit comercial de les localitats esmentades.
Les tres persones denunciades pels Mossos d'Esquadra hauran de declarar en seu judicial quan siguin requerits pel jutge.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un dels recorreguts marítims més espectaculars i feréstecs de la Mar damunt ens permet descobrir aquest meravellós paisatge protegit en la seva immensitat.
La vessant nord del Parc atresora algunes de les parts més verges i poc transitades per endinsar-nos en les seves cales mñes sorprenents i encisadores per finalitzar al Far de Cap de Creus amb la seva màgia i misteri.
El Parc dels Aiguamolls suposa un refugi per molts animals com per altres de pas que el converteixen en un epicentre de diferents ecosistemes tant marítims com continentals en els que hi conviuen les activitats humanes tradicionals amb la vida salvatge en aparent armonia.
Diverses rutes que surten del Centre d'informació del Cortalet ens endinsaran, a peu o en bicicleta, per diferents espais marítims i d'interior on el descobrir un dels habitants del parc més important, les aus.
Molt a prop del nucli de la vila de Palamós ens trobem amb aquesta ruta costanera que ens va regalant amb perles com s'Alguer, Cala Margarida o la verge cala de Castell.
Les construccions tradicionals de les dues primeres suposen un autèntic viatge al passat de la Costa Brava i ens permeten imaginar i viure èpoques pretèrites en primera persona.
Finalment, arribem a la cala del castell on podem fer una visita al poblat ibèric que allà s'hi troba.
Recorrent el riu Gurn arribem a l'espectacular salt de Sallent, una caiguda de 80 metres en una vall hermètica i salvatge que sembla sortida d'un compte de fades.
Sortint de Sant Privat d'en Bas podrem recórrer prats i boscos que semblen diferents en cada època de l'any. |
Alerta per l'arribada d'una borrasca que pot deixar més de 100 litres.
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) alerta de l'arribada aquest dilluns d'una activa borrasca a Catalunya que pot deixar registres de precipitació molt abundants al Pirineu i Prepirineu, ratxes de vent superiors als 90 km/h i onades de 2,5 metres a gran part del litoral.
Segons l'SMC, fins demà al vespre les acumulacions de pluja més destacades –superiors al 100 litres- es concentraran al vessant sud del Pirineu i Prepirineu (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà Ripollès, Alt Urgell, Solsonès i Berguedà).
Paral·lelament, a la resta del país les tempestes poden sovintejar a partir del migdia i ésser localment fortes, deixant quantitats de fins a 20 litres per 30 minuts.
El vent de component sud i oest bufarà de moderat a fort arreu i les ratxes màximes de 90 km/h seran a l'Empordà i a les cotes més elevades del Pirineu.
Pel que fa a l'estat de la mar, la borrasca farà que les onades puguin sobrepassar els 2,5 metres (maregassa) a gran part del litoral.
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
l'esquema que ha preparat la Neus.
recuperació 1a.avaluació naturals |
La mesura forma part del programa d'actuacions que duu a terme el consistori per millorar la convivència i el descans veïnal, entre les quals destaca la recent limitació horària d'establiments que han registrat reiterades queixes.
L'Ajuntament de Santa Coloma ratificarà en una propera sessió del Ple Municipal la moratòria en la concessió de llicències per a l'obertura de noves activitats de restauració i recreatives a la ciutat.
La mesura consisteix, en termes generals, en la suspensió temporal d'un any en la concessió de llicències per a l'obertura de noves activitats de restauració i recreatives.
La moratòria es posa en marxa per portar a terme un estudi que determini la capacitat de les diferents zones de Santa Coloma per abarcar més obertures d'instal·lacions de bars i restaurants, i un dels punts destacats serà l'anàlisi de l'ocupació que es realitza a la via pública amb les terrasses.
La moratòria, al detall, afectarà tant a l'atorgament de llicències d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats i llicències d'obertura i ús, i d'altres autoritzacions per a establiments destinats a activitats relacionades amb la restauració i activitats recreatives previstes en el decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual es va aprovar el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives.
Aquest reglament afecta als locals ubicats en els carrers de menys de 12 metres d'amplada.
Aquesta moratòria forma part del programa d'actuacions que duu a terme l'Ajuntament per millorar la seguretat, el civisme i la convivència a la ciutat.
La mesura es posa en marxa amb l'objectiu de poder conciliar els interessos de les activitats econòmiques i l'oci dels clients, amb els descans dels veïns i veïnes.
L'alcaldessa de la ciutat, Núria Parlon, destaca que la mesura té l'objectiu " d'afavorir la conciliació de la convivència i l'exercici de les activitats pròpies d'una ciutat activa i dinàmica com Santa Coloma, i procurar fer compatible els usos dels espais públics i dels establiments amb el necessari descans de la ciutadania ".
Acabar amb el desequilibri d'usos
En els darrers quatre anys, s'ha registrat un important nombre de llicències tramitades de noves obertures d'activitats relacionades amb la restauració i l'oci, que suposen el 20 % de les existents.
Aquest fet ha suposat un augment de les queixes veïnals relacionades amb les molèsties de sorolls que es generen dins i fora d'aquests locals, agreujades en els darrers anys per l'entrada en vigor de la llei del tabac.
Alhora aquest increment ha provocat un desequilibri d'usos en determinades zones de la ciutat, que actualment registren una gran quantitat de bars i restaurants i locals d'oci en pocs metres quadrats.
En aquest sentit, l'alcaldessa recorda que "l 'Ajuntament continua treballant perquè s'assoleixi una diversitat d'usos de tot tipus i defugir de la sobredimensió de cap activitat, i alhora per garantir el descans de les persones, treball que es reforçarà amb l'estudi que posem en marxa ".
Mesures per garantir la convivència i el descans veïnal
Als darrers mesos, l'Ajuntament ha reforçat les mesures per garantir el civisme i la bona convivència ciutadana en relació amb els establiments del sector de la restauració i de l'alimentació.
Destaca, recentment, del decret de limitació horària d'obertura o tancament d'aquells establiments que han registrat queixes i/o denúncies per molèsties veïnals reiterades; es tracta d'uns trentena de locals reincidents, distribuïts als districtes III, IV, V i VI que han ocasionat molèsties per no tancar o obrir a l'hora que marca la normativa, permetre que a l'entrada de l'establiment es produeixi soroll, consum no controlat de begudes alcohòliques, no tenir condicionat el local per evitar molèsties al veïnat, o ser un lloc on de manera freqüent es produeixen alteracions de l'ordre públic, etc.
En aquest sentit, Núria Parlon ha dit que " l'Ajuntament i la Policia Local, amb la col·laboració de la ciutadania i dels Mossos d'Esquadra, vetllen pel seu compliment, i l'evolució de cada establiment determinarà la finalització o no de la restricció de l'horari", i afegeix que "per sobre de tot, hem de garantir que s'acompleixin les normes i el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a viure amb tranquilitat ".
Per altra banda, s'acaba de prorrogar sis mesos més el decret de limitació horària a establiments d'alimentació i autoservei de menys de 150 m2, que va entrar en vigor al setembre de 2011, als districtes V i VI (barris Santa Rosa, Raval, Safaretjos i Fondo).
També, continua en marxa el reforç del programa per a millorar el control d'activitats comercials -en vigor des del novembre de 2011- i que està prestant especial atenció a tots els aspectes que, sent competència municipal, tenen a veure amb el compliment de la normativa legal, els drets dels consumidors i consumidores, i la seguretat alimentària, entre d'altres.
Aquesta mesura es va afegir al Pla especial de millora urbana per a la regulació d'usos comercials, en vigor des del 8 de setembre de 2011, que té per objectiu el fet de promoure la creació de noves activitats comercials en aquells espais de la ciutat que es considerin idonis, per les seves característiques urbanístiques o de serveis, i per la relació entre l'oferta i la demanda comercials. |
El delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, estan participant en el Congrés Regional del Con Sud de la World FZO, que se celebra del 9 al 10 d'abril a Buenos Aires (l'Argentina).
Navarro i Sorigué estan aprofitant aquest punt de trobada de les zones franques de l'Argentina, Uruguai, Brasil, Paraguai i Colòmbia per promocionar el Congrés Mundial de Zones Franques 2019 que organitzarà el CZFB del 26 al 28 de juny a Barcelona.
Aquest matí, Pere Navarro ha participat com speaker en aquest congrés on ha aprofitat l'ocasió per a animar als assistents a assistir a la cita mundial de juny.
Al mateix temps, el delegat especial de l'Estat en el CZFB ha donat a conèixer el cas d'èxit del 3D Factory Incubator, la primera incubadora europea d'alta tecnologia per a impressió additiva 3D que ha impulsat el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i la Fundació LEITAT.
El delegat especial de l'Estat al CZFB, Pere Navarro, ha explicat que "l'experiència està sent molt positiva perquè hem parlat amb les principals zones franques del Con Sud i ens han confirmat que estaran presents en el Congrés Mundial de Zones Franques que organitzarem al juny a Barcelona i que projectarà internacionalment a la nostra ciutat".
Igualment, Navarro ha afegit que "el nostre cas d'èxit del 3D Factory Incubator ha despertat un enorme interès entre els assistents del congrés que entenen que l'evolució de la impressió 3D marcarà bona part dels processos industrials del futur i, per tant, canviarà la forma en què treballem i vivim".
Per la seva part, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, ha explicat que "aquests dies a Buenos Aires estem tenint una intensa agenda de reunions que estan sent molt positives i que ens auguren que el Congrés Mundial de Zones Franques 2019 serà un èxit, tant d'assistència com de qualitat i importància dels temes que tractarem".
Sorigué també ha recordat que "esperem reunir a més de 1.500 decision-makers del comerç internacional procedents de més de 70 països".
El Congrés Mundial de Zones Franques 2019 se celebrarà en paral·lel amb el SIL 2019 -la Fira Líder de Logística, Transport, Intralogística i Supply Chain del Sud d'Europa-, l' eDelivery Barcelona Expo & Congress -la Fira Internacional d'Entrega, Logística i Última Milla a l'eCommerce-, i l' InTrade Summit BCN.
Aquest últim esdeveniment, a la seva vegada, engloba la celebració del Congrés ALACAT -el major congrés d'agents de càrrega i operadors logístics d'Amèrica Llatina-, el Congrés Internacional d'Operadors Econòmics Autoritzats (OEAs), i el MedaLogistics Summit.
Cal destacar que el Congrés Mundial de Zones Franques 2019 serà la primera edició que se celebrarà a Europa ja que les edicions anteriors es van celebrar a Dubai (2015, 2016 i 2018) i Cartagena d'Índies (2017).
La candidatura de Barcelona, representada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, es va imposar en el seu dia a les propostes d'Egipte, Kazakhstan, Mèxic i Sèrbia.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El director tècnic de la Federació Andorrana d'Esports Adaptats (Fadea) va dimitir després de 14 anys en el càrrec.
Carlos de Jesús va explicar ahir que el motiu és la «falta de respecte del Govern» cap a la seva persona i vers la federació.
Concretament, les desavinences són amb la secretària d'estat d'Esports i el detonant va ser l'anunci que l'esquiador Roger Puig anirà als propers Campionats del Món.
El director tècnic va alertar al Govern que aquest corredor no té el nivell suficient, ni es comunica amb la federació sobre la seva evolució com a esportista.
«Ni el meu criteri compta, ni la federació té potestat», va sentenciar De Jesús.
Arran de la dimissió, la Fadea no funciona des de la setmana passada.
Jordi Casellas, director de l'ens, va explicar que «la situació actual és de crisi.
Ell ho coordinava tot, només el teníem a ell com a treballador, per dir-ho d'alguna manera».
«De moment ara tot quedarà parat fins que veiem com ho gestionem», va afegir.
Xavi Fernández, esportista de la Fadea, va constatar que «estem parlant de gent impedida, gent que no té les mateixes facilitats de moviment que pot tenir qualsevol persona.
Tenia una agenda on portava una quarantena d'esportistes i tot això quedarà penjat.
Tot ho feia ell: muntava les competicions i ens acompanyava, estic veient que fer-ho igual serà impossible».
«Qui pot venir i fer el mateix amb la mateixa agenda sense que es noti?» es preguntava.
«I més amb els coneixements que té perquè no tothom sap com agafar una persona amb una hemiplegia o una paraplegia.
Són uns coneixements que ha adquirit perquè s'ha anat formant durant aquests anys.
Quan ho fa sembla fàcil però que ho faci una persona nova ho trobo complicat».
Malgrat les dificultats amb les quals es troben ara a la federació, tant Casellas com Fernández van donar el seu suport a De Jesús en la decisió que ha pres.
«Estic d'acord amb els motius que ha exposat», va assenyalar el president de la Faeda.
D'altra banda, l'esportista va subratllar que «ha pres aquesta decisió com a professional perquè no se'l té en compte.
Dins de la federació hi ha un tarannà, que s'intenti imposar decisions des d'un altre lloc no és el correcte, i és el que ha estat passant fins ara.
Ha arribat a un punt en què no es veu amb l'esperit de seguir i jo l'entenc».
Amb tot, la Faeda està a l'espera que algú es presenti com a candidat per substituir De Jesús.
Una situació que també afecta els esportistes quant als plans de preparació física establerts i en l'aspecte social i de suport que ofereix la federació als seus integrants.
Molts dels quals, va recordar De Jesús, van patir un accident i els costa «reenganxar-se a la vida».
De cara a la setmana que ve, hi ha una reunió de la federació amb el ministeri d'Esports per intentar gestionar la situació, però Casellas va apuntar que veu «un futur incert».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La vicesecretària d'Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, ha assegurat aquest dilluns que la Generalitat i el Parlament estan en "bucle" per insistir en la celebració del referèndum d'independència i ha subratllat que la democràcia és "diàleg" mentre que "l'amenaça" no ho és.
A més, ha assenyalat que la CUP va fer fora en el seu moment l'expresident català Artur Mas i "ara està acorralant" l'actual president autonòmic, Carles Puigdemont.
Així s'ha pronunciat després de visitar el Campus Madrid creat per Google juntament amb el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, després de ser preguntada per les declaracions de Puigdemont en què afirmava que el referèndum es farà el 2017 de manera "indefectible".
Levy ha indicat que el Govern central de Mariano Rajoy és "garant del respecte de la democràcia a tot Espanya i per a tots els espanyols".
"El diàleg no és un subterfugi ni un sistema perquè aquells que vulguin anar a la il·legalitat trobin una esquerda, sinó que el diàleg és la porta gran del respecte a la llei i a la democràcia de tots", ha proclamat.
La diputada catalana ha recalcat que això ha de quedar "molt clar" al Govern de Puigdemont perquè "no hi pot haver confusió entre la democràcia, que és diàleg, i l'amenaça".
"Jo lamento que el president de la Generalitat estigui acorralat per aquells que el van col·locar, per la CUP.
No hem d'oblidar que Puigdemont és producte de la CUP.
La CUP va fer fora Mas i la CUP ara està acorralant Puigdemont", ha emfatitzat.
Segons Levy, la societat catalana és "moltíssim més plural" que els polítics que governen la Generalitat i "aplaudirà" que hi hagi "diàleg amb respecte a la llei i a la democràcia de tots, i que no hi hagi imposicions ni xantatges dels radicals".
En aquest sentit, ha reiterat que no hi ha d'haver "confusions" perquè el diàleg és democràcia i les "amenaces no ho són".
"I el Govern d'Espanya és garant que es respecti la llei, l'Estat de Dret i la democràcia a tot Espanya i per a tots els espanyols", ha postil·lat.
Després que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hagi assegurat que no es pot repetir el 9N sinó que aquesta vegada el referèndum ha de ser vinculant, Levy ha dit lamentar "profundament" com a catalana que estiguin vivint "un bucle permanent a les institucions de Catalunya".
Així, la responsable d'Estudis i Programes del PP ha ressaltat que el Govern d'Espanya "avança" amb propostes que interessen als ciutadans mentre que el Govern català s'ancora en el passat i està centrat només en el referèndum d'independència.
Per això, ha demanat als dirigents de la Generalitat que es dediquin a "mirar a un futur de progrés" per als catalans perquè estar cada dia, mesos i anys parlant del mateix "és un símptoma d'avorriment i d'abandonament de la Generalitat cap als catalans".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
AQUEST ÉS UN MOMENT d'intersecció.
Ara que s'ajunten els projectes culturals que arrossegam de la legislatura passada, quan es varen posar algunes primeres pedres, es varen fer unes passes incipients o els ferragosos tràmits previs, però que no hi va haver temps i/o capacitat de materialitzar-los; ara que conflueixen amb altres projectes nous, l'anunci dels quals els qui ja han pres possessió del càrrec s'han apressat a fer, i quan sabem segur que se'ns en prometran més en els propers mesos, potser és el moment d'aturar-se a pensar què volem ser de grans.
Què desitjam que siguin la Caixa de Música, el Sindicat de Felanitx, el Museu de Formentera, la Casa Blai Bonet, el CIF Toni Catany, l'Antiga Presó, Can Ribes, el recentment anunciat Festival de Jazz de Palma i el llarg etcètera que tothom té en ment?
Què volem que siguin d'aquí a 10, 20 o 30 anys?
Convindria, primer, analitzar com està allò que ja tenim.
En temps passats es varen albirar somnis de volada llunyana.
Sense anar més enfora, amb promeses d'ambició desmesurada i amb fons públic es va comprar Raixa, per destrossar-la i que avui serveixi per a poc o per a res més que signar l'acord de governabilitat del Consell de Mallorca.
Tot teatre que es feia o es refeia -com és el cas del Principal de Palma- s'havia de convertir, en un tres i no res, en un gran referent internacional.
I qui diu tot teatre, diu qualsevol dels museus o centres d'art que varen néixer amb l'embranzida dels grans somnis, però que ara sobreviuen amb molta pena i quasi gens de glòria.
Pens en el Solleric, en Es Baluard, en la Fundació Pilar i Joan Miró (em neg a canviar-li el nom), en Can Balaguer, en el Teatre Xesc Forteza, en el Museu de Mallorca...
La forta ingerència política, la insuficiència dels pressupostos, la vulnerabilitat i moltes vegades la improvisació de les programacions i la manca de personal tècnic en són alguns dels principals i coneguts problemes.
Per cert, un missatge per al nou Executiu: podria pensar a augmentar la dotació de tècnics en comptes de contractar "caps de secretaria de caps de gabinet", com s'acaba d'anunciar.
Els somnis d'esdevenir referents internacionals en projectes culturals són una estupidesa de dimensions estratosfèriques, sobretot si abans no es prenen les mesures ni es posen els recursos per ser, primer i sobretot, referents locals.
Així que una demanaria que tothom que fa grans anuncis de nous equipaments, festivals, fires i esdeveniments de tota mena començàs per baixar de la parra i es marcàs com a objectiu aconseguir-hi una qualitat i un interès suficient per ser simplement un vertader referent local.
I posar i fer el necessari perquè això sigui possible.
Si començam per tenir fars dins ca nostra i que ens il·luminin a nosaltres, potser podrem aspirar que de lluny vegin també els raigs de llum.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La decisió o, més ben dit, les decisions seran formalment nacionals, però materialment seran europees
Formalment són quatre òrgans jurisdiccionals de quatre països europeus els que s'hauran de pronunciar sobre l'euroordre dictada pel jutge Pablo Llarena.
Cadascun d'ells ho haurà de fer respecte a una sola persona, excepte el jutge belga, que haurà de fer-ho respecte a dues.
No hi ha, en conseqüència, pròpiament un "jutge europeu" que hagi de prendre una decisió, com dono a entendre al títol de l'article.
I no obstant això, encara que formalment no hi ha un jutge europeu, materialment crec que sí que hi és.
Cadascun dels jutges decidirà independentment dels altres.
Però cadascun d'ells sap que hi ha un punt d'unió entre els assumptes que cadascun d'ells ha de resoldre de manera individualitzada.
I cadascun d'ells sap que es tracta d'un assumpte que ocupa un lloc central en l'atenció de l'opinió pública europea, com la lectura dels mitjans de comunicació posa de manifest.
Hi ha ocasions en què la decisió d'un òrgan jurisdiccional d'un país es constitueix en referència per a tots els altres.
El cas de l'opinió del Tribunal Suprem del Canadà sobre el Quebec sobresurt immediatament.
Tot i que no es va tractar d'una sentència, perquè no es va produir en un judici sinó en el marc d'una consulta elevada pel govern federal i no tenia, en conseqüència, el valor de cosa jutjada, aquesta opinió s'ha convertit en la doctrina més influent sobre què és i què no és el dret d'autodeterminació, així com també sobre les condicions en què hauria de celebrar-se un referèndum per decidir la secessió d'una part del territori d'un estat democràticament constituït.
En el cas, en els casos, sobre els quals han de pronunciar-se els jutges alemany, suís, belga i escocès, formalment ens trobem davant de casos particulars, però amb un punt d'unió: què s'ha d'entendre per delicte de rebel·lió en un estat democràtic europeu a aquestes altures del segle XXI?
A aquesta qüestió han de donar resposta els òrgans jurisdiccionals dels quatre països en què estan retinguts els polítics nacionalistes catalans contra els quals va dirigida l'euroordre.
I tots saben que amb la seva resposta establiran el comú denominador europeu respecte al delicte de rebel·lió.
Tots junts -encara que cadascú ho faci a la seva manera- decidiran què és i què no és delicte de rebel·lió; quines característiques ha de tenir la "violència" per ser constitutiva del tipus penal de la rebel·lió.
La decisió o, més ben dit, les decisions seran formalment nacionals, però materialment seran europees.
Més que quatre decisions individuals, seran quatre vots concurrents d'una mateixa decisió.
Tots buscaran el comú denominador europeu, allò que pugui ser justificat de manera objectiva i raonable davant l'opinió pública europea.
I aquest comú denominador europeu no pot ser en cap cas el contingut de les actuacions o de l'euroordre del jutge Pablo Llarena.
Respecte al delicte de rebel·lió, totes les decisions seran desestimatòries de l'euroordre.
Els jutges dels quatre països europeus no autoritzaran que els polítics catalans puguin ser jutjats per rebel·lió a Espanya, perquè és impossible que aquesta pugui ser la seva decisió conjunta.
I ells saben que no poden prendre decisions contradictòries.
La Fiscalia General de l'Estat, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem han jugat amb foc i es cremaran.
És impossible que Europa coincideixi amb els màxims òrgans de l'administració de justícia espanyola en la seva definició del delicte de rebel·lió aplicat als polítics nacionalistes catalans.
Amb la detenció de Carles Puigdemont s'ha donat per fet des de diversos sectors mediàtics i acadèmics que es produiria l'entrega a la justícia espanyola en els termes en què ho havia sol·licitat el jutge Pablo Llarena.
L'única cosa que aconseguirà la justícia espanyola és reduir encara més el seu prestigi a Europa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Centre de Recerques 'Mascançà' col·laborarà amb la recerca i fa una crida a cercar testimonis per trobar noves fosses a la comarca
Linyola.-La Direcció General de la Memòria Democràtica està revisant el mapa de fosses de la Guerra Civil a Catalunya i al Pla d'Urgell, el Centre de Recerques 'Mascançà' està col·laborant activament en les tasques de documentació a la comarca.
La Cerca ha començat a donar els seus fruits i ja s'han donat a conèixer nous enterraments no registrats fins ara a Ivars d'Urgell i al Palau d'Anglesola.
En el primer dels casos s'ha documentat un nínxol d'un militar republicà i en el segon es tracta d'un cos enterrat fora del cementiri del municipi.
En paral·lel també s'està duent a terme tasques de documentació de fosses no incorporades al mapa de fosses als Arcs i a Vilanova de Bellpuig.
Des de 'Mascançà' s'ha fet una crida a cercar testimonis que documentin aquestes noves fosses a la comarca.
La mort del militar republicà que s'ha documentat en un nínxol a Ivars d'Urgell està relacionada amb l'hospital de sang que hi havia a Cal Tous, un hospital d'evacuació del Front del Segre de pas cap a l'Hospital del XVIIIè Cos d'Exèrcit situat a la Universitat de Cervera.
Segons Mascançà, d'aquest enterrament se n'ha trobat documents i s'ha constatat amb testimonis orals directes.
Actualment, la tomba està molt malmesa.
La recerca segueix oberta i no es descarta que puguin aparèixer altres cossos enterrats pel mateix motiu a la població.Pel que fa al Palau d'Anglesola, es tracta d'un cos enterrat fora del cementiri de la població que se suma al ja existent al cementiri del municipi.
No obstant, segons Mascançà, cal fer una recerca més exhaustiva.
També s'està duent a terme tasques de documentació de fosses no incorporades al mapa de fosses als Arcs i Vilanova de Bellpuig i l'entitat creu que és possible que apareguin novetats en altres poblacions.
A més a més, està previst fer visites al cementiri de Vallverd d'Urgell on hi ha enterrades algunes de les víctimes de l'explosió del polvorí franquista del Castell del Remei, per la qual cosa s'ha proposat que també consti en el mapa de fosses.Mascançà recorda que fa un any, arran d'una col·laboració amb l'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell es va testimoniar l'existència d'una fossa al cementiri de la població on hi podria haver una cinquantena de soldats republicans morts.
El consistori bell-lloquí ho va comunicar a la Direcció General de la Memòria Democràtica i la fossa ja consta registrada al mapa de fosses.Crida a cercar nous testimonisDes de Mascançà es fa una crida que qualsevol persona que vulgui aportar el seu testimoni o tingui coneixement d'enterraments a la comarca del Pla d'Urgell, es posi en contacte amb l'entitat a l'adreça fixada a l'Arxiu Comarcal, al carrer Tossal Blanc de Mollerussa.
La darrera actualització va tenir lloc el 2007 i els darrers anys s'han documentat noves fosses fruit de l'obertura de les existents i del ressò mediàtic.
El cas és conegut ha estat el de la fossa del Soleràs, a les Garrigues.
Des de la Direcció General de la Memòria Democràtica s'han posat en contacte amb el Centre de Recerques del Pla d'Urgell 'Mascançà' per tal de cercar ajut i col·laboració en la revisió de les fosses de la comarca.
Aquesta col·laboració suposarà la revisió documental de registres d'enterraments de diferents poblacions i el contrast amb testimonis orals de cada població susceptible d'haver-hi fosses de la Guerra Civil.
A més a més, es revisaran les fosses ja existents i es registraran les noves fosses trobades a la comarca els darrers anys.
La recerca es centra principalment en la localització de soldats republicans que fruit de la retirada van deixar cossos sense enterrar o soldats nacionals morts en el bàndol republicà.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'àmplia victòria del socioliberal i europeista Emmanuel Macron sobre la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, no ha agradat gens a una part de l'esquerra, francesa però també espanyola, que de totes totes desitjava un resultat de gairebé empat.
Per això el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, l'equivalent de l'espai que aquí ocupa el partit de Pablo Iglesias, va preferir quedar-se a casa diumenge passat.
Després de l'escrutini, les seves paraules van ser agres, incapaç de valorar la victòria dels valors republicans sobre la ultradreta, i va lluir una cara més fúnebre que la de la mateixa Le Pen, que per treure's les seves penes va acabar ballant en la festa del partit.
Pablo Echenique, en la seva doble condició d'ideòleg i secretari d'organització de Podem, havia aplaudit dies enrere aquesta estranya estratègia de derrotar el «neofeixisme» sense acudir a les urnes perquè resulta, va dir, que Macron és ni més ni menys que un «banquer austericida».
Sorprèn que aquesta setmana alguns analistes pròxims a l'esquerra podemista hagin seguit afirmant que estem davant un polític inventat per l'oligarquia, sense carisma ni oratò-
ria, la victòria del qual és de cartró-pedra.
Per ara l'únic cert és que la irrupció de Macron està sacsejant tot l'espai polític francès, d'esquerra a dreta.
No només el Partit Socialista ha esclatat, també la dreta gaullista està tenint importants fugues cap al nou espai socioliberal.
El sisme té l'aspecte d'acabar en revolució cultural contra aquesta França tan donada a llepar-se les ferides de la decadència.
L'optimisme del nou president de la República, amb un programa que és una evolució del socialisme reformista, tindrà com a principal enemic aquesta esquerra fúnebre que només sembla sentir-se a gust en la derrota, en l'oposició als canvis, i en la profecia que el futur serà pitjor.
Macron no ho tindrà fàcil, els reptes socials i econòmics són enormes.
Necessitarà un bon resultat en les imminents eleccions legislatives i molta energia per combatre onades de demagògia. |
Almenys 40 persones han mort aquest dijous com a conseqüència d'un doble atemptat perpetrat a Kabul per terroristes suïcides a prop de la seu de l'agència local de notícies Sada-i-Afganistan (Veu de l'Afganistan) i d'un centre cultural, segons ha informat l'agència Pajhwok.
Nasrat Rahimi, viceportaveu del Ministeri de l'Interior, ha confirmat que hi ha 40 morts, en gran part civils, i que 30 persones han resultat ferides i ha explicat que l'atac ha tingut lloc a les 10:30 hores al barri de Pul-i-Sojta.
Segons un responsable mèdic, cinc dels ferits estan en estat crític.
Mujib Khilwatgar, president del grup de defensa de la llibertat de premsa Nai, ha assegurat que l'objectiu de l'atac ha estat l'agència de notícies local Veu de l'Afganistan.
Un periodista de la cadena de televisió Tolo que ha acudit al lloc de l'atac ha assenyalat que la majoria de les víctimes són activistes culturals que havien acudit al centre cultural Tebyan per a una reunió.
L'anterior balanç del Ministeri de l'Interior era de 30 morts i uns 40 ferits.
Segons les informacions recollides per Pajwhok, entre les víctimes mortals hi figuren tres periodistes.
L'agència ha assenyalat que després de l'explosió s'ha registrat un tiroteig a la zona, que ha estat acordonada per les Forces de Seguretat.
De moment cap grup ha reclamat l'autoria de l'atac.
La cadena de televisió local 1Tv ha informat que els talibans han negat estar implicats en l'atac.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Partits polítics, sindicats i moviments socials, convocats a una reunió per reclamar l'obertura permanent del servei a Joan XXIII
La Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET) dóna deu dies al Departament de Salut perquè confirmi la data en què preveu ampliar a les 24 hores del dia el servei d'hemodinàmica de l'Hospital Joan XXIII.
En cas contrari, endegarà una campanya de protesta i convocarà mobilitzacions obertes a tota la ciutadania, segons ha anunciat en un comunicat.
A més, la Coordinadora convoca partits polítics, sindicats i moviments socials a una reunió que tindrà lloc divendres al migdia per tal de pressionar Salut.
Tot plegat es produeix després que un veí de Tarragona que havia patit un infart morís el dia de Nadal mentre el traslladaven a Bellvitge perquè el servei d'hemodinàmica de Joan XXIII ja havia tancat.La Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET), que aplega més de 80 associacions de la ciutat, s'ha reunit aquesta dimecres a la tarda amb l'objectiu de plantejar quines accions es poden dur a terme un cop s'ha confirmat que la víctima, de 76 anys, la van haver de traslladar a Bellvitge perquè en aquell moment la unitat d'hemodinàmica del centre tarragoní estava tancada degut al seu horari restringit -de vuit del matí a vuit del vespre-.
La CET vol que Salut, que ha obert un expedient informatiu per esclarir els fets, determini què va passar exactament i confirmi si aquesta mort es podria haver evitat en cas que el pacient hagués pogut ser atès a Tarragona.
A més, l'entitat demanarà les responsabilitats pertinents en cas que sigui així i exigeix a Salut que no retardi més l'ampliació a 24 hores de la unitat d'hemodinàmica.
El president de la CET, Ángel Juárez, ha manifestat que "portem diversos anys denunciant la precarietat del servei i fa uns mesos vam fer un requeriment oficial a la Generalitat instant a la seva ampliació.
No ens han fet cas i ara ens hem trobat amb una mort que probablement es podria haver evitat".
Juárez ha advertit que "no podem permetre que hi hagi més persones que perdin la seva vida perquè un govern no ha fet bé la seva feina" i ha assegurat que "se'ns ha acabat la paciència i ja no hi ha marxa enrere".
La UGT carrega contra les polítiques sanitàries "de baix cost"
Per la seva banda, la UGT de Catalunya ha exigit també el funcionament durant les 24 hores de la unitat d'hemodinàmica de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
La UGT ha recordat que els sindicats i entitats tarragonines fa temps que ho reclamen, i que a finals de l'any passat es van recollir i presentar a Salut més de 10.000 signatures de ciutadans i ciutadanes.
El sindicat ha exigit la dotació de mitjans assistencials a la demarcació de Tarragona que, amb més de 800.000 ciutadans, només té una unitat d'hemodinàmica i no dóna cobertura les 24 hores.
"Per exemple, l'Àrea Metropolitana de Barcelona disposa de 5 unitats obertes les 24 hores", apunta la UGT.
Segons el sindicat, "aquesta situació dramàtica no serà l'última si el Departament de Salut manté les seves polítiques sanitàries de baix cost, fent recaure tota la responsabilitat del sistema sanitari en els seus professionals sense dotar-los de mitjans per atendre els ciutadans i, per tant, posant en perill la seva salut".
"És impossible oferir la mateixa qualitat assistencial o augmentar-la i al mateix temps reduir els recursos humans i materials de la sanitat", tanca el comunicat de la UGT.
La Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat reclama un protocol per a intervencions vitals
La Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat (CUS) també ha manifestat el seu "total desacord" amb què un servei d'assistència "vital" com l'hemodinàmica romangui tancat a la nit.
L'entitat es mostra "alarmada" pel fet que s'hagi produït "una nova víctima" a causa dels horaris d'aquest servei a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona i demana diferenciar entre aquells serveis de suport vital urgent i la resta, "per tal de garantir l'equitat en el territori".
Des de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat afirmen no entendre que es decidís traslladar el pacient, que havia ingressat al centre a les 19:06, si el servei encara obert, malgrat que haguessin hagut d'ampliar el seu horari -que acaba a les vuit.
"Reclamem que mentre el servei no resti obert les 24 hores, es desenvolupi un protocol que permeti realitzar les intervencions vitals que a consideració dels especialistes siguin oportunes", apunten.
La CUS lloa la "professionalitat" dels professionals sanitaris i demana que "aquesta sensibilitat arribi també als responsables sanitaris".
L'entitat afirma que restarà amatent als resultats de l'expedient informatiu obert pel Departament de Salut i s'afegeix a la demanda que les unitats d'hemodinàmica romanguin obertes les 24 hores del dia.
"La malaltia no té horari ni calendari i ens pot afectar a tots", adverteix la Coordinadora.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cerca entre tot el contingut de Tinet.cat
La construcció del columbari està relacionada amb un ritu religiòs funerari, la incineració, que fou vigent al món romà fins al primer tercer del segle II d.C. Les despulles del difunt col·locades damunt una pira de llenya eren cremades i les seves cendres guardades en unes urnes de fang.
Als voltants del segle V a.d.C. les urnes funeràries es van dipositar en uns edificis de planta circular o rectangular que comptaven en nínxols o fornícules adossades a les parets.
Aquests llocs sagrats, degut a la semblança amb els colomers, es deien "columbària", mot d'on ve la denominació actual.
Tal com el practicaven els romans era el següent: damunt la pira de llenya era col·locat el cadàver amb ells ulls oberts i després d'una ofrena del pa i perfums per part dels amics del difunt, es procedia a l'acte de la cremació.
La combustió era accelerada per mitjà de pega i altres matèries fàcilment inflamables.
Les cendres resultants de l'acte eren recollides en urnes que es col·locaven dins les fornícules del columbari.
El columbari presenta en la part inferior l'estilobat fet en pedra de la zona i decorat amb arcuacions de set maons plans en cadascuna, que descansen al damunt d'unes rudimen-tàries columnes.
És per aquesta ca -racterística que el columbari és únic món.
Damunt l' estilobat s'aixeca el cos de l'edifici que consta d'un repeu i una paret de carreu petit dividida en trams per columnes toscanes adossades al mateix edifici.
Cada columna porta el seu capitell.
Per sobre dels capitells i separada per una filada de carreus va una cornissa que serviria de suport a la teulada.
La teulada que descansava sobre la volta de canó de la cel·la, era a dues aigües i estaria feta d' imbrex i tègula.
El sistema de construcció visible a l'exterior és l' anomenat soga i tió utilitzant carreus petits importats de les pedreres del Tarragonès.
A la part de dins la paret està feta de pedra de Les Planes.
Unint aquests dos elements hi ha morter i pedruscall.
L'interior del columbari estava dividit en dues parts per mitjà d'una paret central que separava el pòrtic (pronaos) de la cel·la (naos).
La cel·la, que era el lloc sagrat, és de forma quadrada i té un absis semicircular al fons acabat en arc de mig punt, destinat a acollir la deïtat a la qual estava dedicat el columbari.
En les parets laterals hi ha els nínxols o fornícules, sis en total, destinades a acollir les urnes cineràries amb les cendres dels morts.
El columbari des de temps immemorial havia estat una masia de propietat particular, amb un corral adossat a la paret sud, un estable a la paret nord i una era a l'est.
L'any 1.975 l'Ajuntament de Vila-rodona i el Museu de la Vila van fer les gestions de compra de l'edifici, que estava en situació molt precària.
Seguidament la Real Societat Arqueològica de Tarragona va demanar la declaració de monument històric-artístic.
Finalment l'any 1.984 es va poder fer la consolidació i protecció de l'estructura, tant exterior com interior.
Actualment es treballa en la rehabilitacióde la part interna.
Veure aquest punt a mapes.tinet.cat
Valoració actual: Recomanat (basat en 3 opinions)
TINET és un servei de la Diputació de Tarragona que ofereix serveis telemàtics als ciutadans
de les comarques de Tarragona per garantir l'accés a Internet i per reunir continguts de proximitat del territori amb l'objectiu d'integrar els ciutadans en la Societat
de la Informació i afavorir el coneixement del territori.
Amb TINET pots fer una pàgina web de manera ràpida i còmoda amb el servei de
Webfàcil o bé entrar en el món dels
blocs amb el servei de blocs de TINET.
Ara bé, allò que defineix TINET com a xarxa ciutadana és la participació i el portal
actes d'agenda, l''enllaç a la teva web, participar a
Pots trobar les repostes més comunes a Preguntes freqüents o contactar amb nosaltres i t'ajudarem.
Contactar amb atenció a l'usuari: |
L'or és un dels metalls que fa més temps que coneixem i valorem.
De fet, el principal objectiu dels alquimistes de l'edat mitjana era produir or a partir de metalls més barats, com el plom.
Avui dia està comprovat que químicament és impossible convertir metalls inferiors en or, de manera que la quantitat d'or al món és constant i limitada.
Aquestes característiques, sumades al fet que és un material resistent i, una vegada encunyat en monedes, fàcil de transportar, identificar, intercanviar i difícil de falsificar, va convertir-lo durant molts segles en el diner dels humans.
El diner té tres funcions: dipòsit de valor, unitat de compte i mitjà d'intercanvi indirecte d'acceptació generalitzada.
L'or compleix tots tres requisits i ja sis segles abans de Crist, en el que avui coneixem com a Turquia, s'utilitzaven monedes d'electre, un aliatge d'or i plata.
A Espanya s'han utilitzat monedes d'or, però sempre van ser més utilitzades entre les classes populars les monedes d'aliatges més barats com la de billó (un aliatge de plata i coure), coneguda com la blanca.
Els monarques del segle XVI i XVII es van dedicar a disminuir la quantitat de coure d'aquesta moneda i eliminar la de plata: com a conseqüència, la moneda tenia un valor nominal molt menor, cosa que va generar inflació, un impost encobert.
A principis del segle XIX es va popularitzar a Anglaterra el paper moneda (o bitllets de banc).
A partir de llavors els bitllets tenien el suport del patró or, és a dir, cada emissió de diners que feien les autoritats d'un país havien d'estar avalades per una determinada quantitat d'or.
Aquest sistema es va anar introduint en altres països i es fixaven els canvis de divises segons el preu de l'or.
Però el 1930, amb la Gran Depressió, molts països van abandonar el patró or per devaluar les seves monedes i així incrementar momentàniament les exportacions i accelerar la seva economia.
El 1944 es va celebrar la conferència de Bretton Woods, on es va acordar vincular totes les divises al dòlar, però amb la condició de mantenir el dòlar a un tipus de canvi fix respecte al preu de l'or.
A partir de llavors la Reserva Federal canviaria dòlars per or.
Això va durar fins al 1971, quan el president nord-americà Richard Nixon posa fi al patró or.
En aquell moment els Estats Units estaven en guerra amb el Vietnam, i per fer front als costos econòmics de la guerra van desvincular el dòlar de les reserves d'or per poder tenir més dòlars per gastar.
Va coincidir que en aquell moment el país patia un important dèficit comercial i, amb la fi del patró or, el dòlar es devaluaria amb el mateix objectiu que els altres països durant la Gran Depressió.
A partir d'aquell moment i fins al dia d'avui, el dòlar i la resta de monedes (també el bitcoin) són monedes fiat: depenen totalment de la confiança que els donem els seus propietaris i, per tant, no estan avalades per metalls preciosos ni per cap promesa de pagament per l'entitat emissora.
En definitiva, ara injectar diners a l'economia és més fàcil i alhora més perillós que mai.
Què li tornaran a qui hagi comprat deute estatal?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El concepte de Ciutats Amigables amb les persones grans va ser una proposta de l'Organització Mundial de la Salut exposada per primera vegada el juny de 2005.
Per formar part de la xarxa s'ha de disposar d'una diagnosi de la ciutat, un pla d'acció i uns mecanismes d'avaluació, d'acord amb criteris de millora contínua.
Manresa, mitjançant carta signada pel Dr.
John Beard, va ser reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut com a ciutat amiga de la gent gran, l'any 2011.
Esdevenint la vuitena ciutat de l'Estat Espanyol i la 37ena. del món en obtenir l'acreditació.
Aquesta consideració va significar assumir el compromís de pensar la ciutat des de la perspectiva d'edat a partir de múltiples àmbits, que abasten des de la comunicació i la informació fins els edificis i els espais a l'aire lliure; passant per l'habitatge, la participació cívica, els serveis socials, la salut, el transport, la mobilitat, el respecte, la inclusió social, la xarxa social o el teixit associatiu.
En el moment inicial, l'Ajuntament de Manresa va tenir en compte el punt de vista de les persones grans i va fomentar la seva participació en les fases de la diagnosi i del Pla d'acció 2014-16, mitjançant la col·laboració de 108 persones que van participar en algun dels grups focals inicials: vuit grups de persones grans; un grup de cuidadors informals; un grup de proveïdors, un grup de coordinadors temàtics i un grup de tècnics municipals.
Posteriorment, en la fase d'avaluació del projecte i en la preparació del nou Pla d'Acció 2019-21 també es va comptar amb la participació de les persones grans.
El desenvolupament del projecte ha seguit el calendari següent:
Adhesió a la Xarxa de Ciutat amigables:
Sol·licitud d'adhesió (09/05/11)
Planificació: diagnosi i disseny del pla de treball (2012-13)
Execució: desplegament del primer Pla d'acció (2014-16)
Avaluació: mesurar resultats i dissenyar noves accions (2017-18)
Execució: desplegament del segon Pla d'acció (2019-21)
Veure ciutats adherides a la xarxa |
La convocatòria de vaga general respon a la crida del moviment feminista que promou una vaga general. |
L'irregular Barça de la lliga s'estrena aquesta nit en la Champions.
L'equip que ha golejat i ha jugat dos grans partits com a local, però que no ha estat capaç de guanyar en cap de les dues sortides que ha tingut, visita un dels estadis més complicats del continent, el Signal Iduna Park de Dortmund, la casa del Borussia, on els aficionats locals converteixen cada partit en un espectacle que empeny els seus i intimida els rivals.
L'escenari del debut del Barça aquesta temporada a Europa és espectacular i possiblement per això no s'ho ha volgut perdre Leo Messi.
També perquè l'argentí té aquesta competició entre cella i cella.
La tenia després de la desfeta de Roma de fa dues temporades i la té després que l'equip blaugrana repetís aquell ridícul el curs passat a Liverpool.
Aquella eliminació encara fa mal, i tot el barcelonisme vol començar a oblidar-la des d'avui mateix.
Messi està lesionat des del 5 d'agost, encara no ha jugat ni un minut aquest curs i s'esperava que no viatgés a Alemanya, però les bones sensacions i les ganes de jugar han fet que ahir acabés pujant a l'avió.
Es va entrenar una estona amb el grup divendres i va completar l'entrenament de diumenge.
Va parlar amb Ernesto Valverde i li va dir que estava preparat per jugar.
El Barça, a diferència del que acostuma a fer sempre, no es va entrenar ahir a Dortmund.
Ho va fer a la ciutat esportiva Joan Gamper.
Allà, Messi va passar una última prova i va rebre el permís dels serveis mèdics per viatjar.
No serà titular, però està previst que jugui l'última mitja hora.
Si l'ambient del Signal Iduna Park intimida els visitants, la presència de Messi pot causar el mateix efecte en el Borussia Dortmund, que va començar el curs guanyant la supercopa contra el Bayern de Munic i que és segon en la Bundesliga, darrere del Leipzig, amb tres victòries i una derrota.
Els alemanys tenen un tècnic, Lucien Favre, que sempre s'ha mostrat admirador de l'estil de joc que va promoure Johan Cruyff.
Així que es preveu un partit amb dos equips lluitant per tenir la pilota i buscant la porteria rival.
Els de Dortmund tenen futbolistes molt perillosos en fase ofensiva.
Com Reus, Jadon Sancho i l'exblaugrana Paco Alcácer, que arriba al partit en un moment de forma excel·lent, havent marcat en tots els enfrontaments que ha disputat aquest curs, deu gols en vuit partits en total, números que l'acrediten com el gran golejador que sempre ha estat.
Uns registres que ha assolit amb el suport de Jadon Sancho.
El futbolista londinenc té un canvi de ritme excel·lent, molt difícil d'aturar per als rivals, i és un gran assistent.
L'equip de Favre lluitarà amb aquestes armes per una victòria sempre important.
Serà el primer partit de la lligueta, però sempre és bo començar amb una victòria o sumant lluny de casa.
I més en un grup que sembla igualat i complicat, amb la presència també de l'Inter de Milà.
Per mirar de tornar a Barcelona amb alguna cosa positiva, Valverde, a banda de recuperar Messi, també ha recuperat Luis Suárez.
L'uruguaià va jugar mitja hora contra el València i va fer dos gols.
Bon retorn ara que arriba la Champions, on té un deute pendent.
No marca des de fa quatre anys lluny del Camp Nou en la Champions, des del 15 de setembre del 2015, a Roma.
Se l'espera avui en l'onze titular, compartint davantera amb Griezmann i amb un futbolista del planter.
Podria ser Carles Pérez o Ansu Fati, després de l'exhibició del guineà de 16 anys contra el València.
Pel que fa al mig del camp, el tècnic extremeny va donar descans en els últims minuts del partit contra el València a De Jong i també a Arthur.
Caldrà veure si aposta per aquests dos futbolistes de toc i control com a interiors o prefereix un home de més presència física en la posició del brasiler.
Podria ser Rakitic, que va tornar a jugar dissabte després de no haver sortit en el mercat d'estiu, o Sergi Roberto, que va descansar contra el València després d'haver estat titular en els tres primers partits de lliga.
El de Reus, però, també podria actuar al lateral dret.
Sigui com sigui, el Barça comença la Champions amb un partit de màxima exigència, però amb la bona notícia que Messi no s'ho ha volgut perdre.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.