text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El llac de Can Vidalet és un gran valor ambiental del parc.
Es tracta d'una làmina d'aigua artificial de 1.020 m 2 naturalitzada des del juny de 2017.
Les seves aigües no es cloren ni es tracten amb cap producte químic, sinó que està dotat d'un sistema de recirculació d'aigua que evita que quedi estancada.
S'hi han implantat illes flotants amb vegetació aquàtica com el jonc, el lliri o el càrex, que ajuden a depurar l'aigua d'una manera natural i esdevenen, a més, un refugi important per a la fauna i augmenten el valor ambiental i paisatgístic del llac.
No està permès alliberar-hi peixos d'aquari, tortugues, ni altres animals exòtics que en podrien trencar l'equilibri natural.
El llac naturalitzat s'ha convertit en un espai viu on podem gaudir i aprendre de la natura. |
A les seves vinyetes hi ha por, ràbia, enuig... dubtes i incerteses, esperança i tendresa... dolor, quimioteràpia, radioteràpia, quiròfans, hospitals i bisturís... i morts i vida.
Però, sobretot, zero autocompassió (no ajuda gens, asseguren) i zero missatges d'autoajuda.
Assumeixen que la malaltia és «una putada», «una mala passada», «mala sort», fugen del dramatisme i donen una lliçó de realisme i sinceritat.
Trenquen així una legió de prejudicis i tabús que solen acompanyar el càncer.
Són autors com María Hernández Martí, periodista i escriptora canària, que va escriure unes microhistòries que el dibuixant Javi de Castro (Autor Revelació en el passat Saló del Còmic de Barcelona) ha convertit en tebeo: 'Que no, que no me muero' (Modernito Books).
Un títol que va ser la seva aïrada resposta a un amic que ja li posava «la mortalla» quan ella li va explicar que tenia càncer de mama: «¡Et trobaré tant a faltar!...
Associar càncer amb mort és un dels tòpics habituals que trenquen les veus dels que el vencen.
«No sempre mors i amb els avanços mèdics, cada vegada menys.
Jo soc aquí per explicar-ho», constata el dibuixant Àlex Santaló (Barcelona, 1977), que, encoratjat per l'escriptor Marc Pastor i debutant com a guionista, va bolcar la seva experiència a '17, vivir, revivir, sobrevivir' (Evolution Comics 2015 / Lektu).
Amb 17 anys va superar un tumor testicular en estat avançat.
17 anys després li van diagnosticar un altre càncer diferent.
«En cap moment vaig voler presentar situacions dramàtiques ni edulcorades.
Només vaig voler explicar com ho vaig viure de la forma més real possible i com ho van viure els meus amics i la meva família.
És com una carta d'agraïment a ells i als metges, de qui gairebé ningú en parla però que són els que em van salvar la vida», explica avui, ja recuperat.
En el llibre –prologat per l'exblaugrana Eric Abidal, que també va superar un càncer–, Santaló confessa estar «cagat de por» i assumeix que «no hi ha un perquè».
Ell s'evadia de la realitat amb la música, el cine i la lectura de còmics i fantasia, moments que en el còmic, concebut en blanc i negre, reflecteix usant el color per mostrar cameos de Batman, Spiderman, la Massa o Alien.
«Et dius que li pot passar a qualsevol però et preguntes per què a tu, i podries passar-te setmanes preocupant-te per això.
Però l'únic consell que m'atreveixo a donar és que s'ha d'intentar passar el temps el millor possible», assenyala el dibuixant, que recorda que el pitjor d'anar a l'institut eren «les mirades i comentaris de tristesa i condescendència».
Pàgina de 'Que no, que no me muero'.
«De sobte la teva vida està en l'aire, estàs penjat, no pots fer plans –recorda Hernández (Las Palmas, 1970)–.
Tots vivim com si la vida fos eterna i estant malalta prens consiència que la mort està aquí.
I quan tu mateixa tens por no suportes que la gent es descompongui davant teu.
Passes molt de temps consolant els altres.
La gent té poc tacte i el consellisme és terrible: menja remolatxa, bicarbonat, aigua de pinya...»
Ella «odia» l'«autoajuda, l'autocompassió, el si tu vols pots, el pensament positiu», perquè creu que genera falses expectatives.
Amb el llibre explica la seva «forma d'enfrontar-se a la realitat del càncer» i reivindica «la llibertat de cadascú de portar-ho a la seva manera i afrontar-ho amb sentit de l'humor».
Aquesta forma de pensar, que porta als seus relats, va captivar Javi de Castro (Lleó, 1990).
«Ella diu això és el que hi ha en els moments durs, amb naturalitat, amb humor negre».
Per això, el dibuixant va voler ser «al més fidel possible als textos» i els va enriquir amb la llibertat gràfica amb què va realitzar la seva adaptació, amb solucions diferents per a cadascuna de les 27 minihistòries, protagonitzades per Lupe, personatge rere el qual es parapeta Hernández per agafar una mica de distància.
«El càncer t'uniformitza, però cadascú tenim reaccions emocionals diferents –assenyala l'autora–.
Jo vaig emmalaltir en plena crisi i vaig tenir problemes econòmics i per tornar a treballar, no puc tenir fills i el tractament hormonal afecta la meva ment.
La gent es preocupa per la salut física, però sobren motius per a la depressió».
En aquesta línia desdramatitzada, l'escriptora Isabel Franc (Barcelona, 1955) va firmar el 2010 'Alícia en un món real' (Norma), amb dibuixos de Susana Martín, on narrava la seva experiència amb un càncer de mama.
I en aquesta mateixa línia s'emmarca la recent 'Historia de mis tetas' (Reservoir Books), de Jennifer Hayden (Nova York, 1961), que després de superar un tumor i sotmetre's a una doble mastectomia va descobrir el còmic de Marisa Marchetto 'Cancer vixen' (Ediciones B 2007) i va prendre exemple debutant en la vinyeta amb aquesta mena de memòries desacomplexades on els seus pits són el fil conductor d'una vida en què la seva mare va passar pel mateix que ella i va perdre la seva sogra per un càncer de pulmó.
No sols els malalts porten el seu testimoni al còmic.
La francesa Marione Fayolle va presentar fa un any ' La ternura de las piedras' (Nórdica), crònica de com ella i la seva família van afrontar el càncer terminal del pare.
Similars enfocaments, francs i realistes, van usar amb altres malalties sofertes per gent pròxima referents del mitjà com el suís Frederik Peeters, que va trencar el tabú del sida en 'Píldoras azules', el francès David B, sobre l'epilèpsia del seu germà a ' Epiléptico ', Miguel Gallardo amb l'autisme de la seva filla a ' María i jo', i Paco Roca sobre l' Alzheimer del seu pare a 'Arrugues'. |
En les primeres eleccions sindicals que han tingut lloc després de la segregació de RENFE, CGT ha aconseguit a nivell de l'Estat espanyol uns resultats satisfactoris que ens permeten afrontar amb èxit la defensa dels interessos dels treballadors i la lluita per un ferrocarril públic i social.
Agraïm a tots els treballadors que novament han reiterat el seu suport a les candidatures de CGT i la seva confiança en el nostre compromís.
CGT es consolida, tant en ADIF com en RENFE-Operadora, com l'alternativa sindical.
L'alternativa enfront dels qui han facilitat la segregació, han participat en la destrucció d'ocupació i les consegüents externalitzacions de càrregues de treball, enfront dels que s'autolimiten negant-se a veure que formen part d'un col·lectiu més ampli amb el qual comparteixen el futur i amb el qual haurien de compartir la lluita, enfront dels qui es presenten com "novetat" i conserven les mateixes pràctiques de sempre.
El procés electoral s'ha tornat a veure plagat de situacions indesitjables: pressions a treballadors, manipulació del vot per correu, suport de la Direcció a determinades opcions, tergiversacions i falses promeses durant la campanya.
El joc net tal vegada tingui un cost, però ho paguem amb gust, perquè per a CGT el que conta és el treball realitzat durant quatre anys, no la propaganda de dos mesos.
Avui s'obre un nou termini, en el qual mantindrem els nostres compromisos com els hem mantingut des que en 1986 ens presentarem per primera vegada a les eleccions en RENFE.
Des de llavors ens hem atingut a una línia de treball honrat i transparent; avui mantenim la il·lusió de lluitar per aconseguir millors condicions laborals en una societat més justa i solidària.
Aquests resultats ens permeten seguir defensant l'ocupació estable en el ferrocarril, i seguir lluitant pels drets, la seguretat i les condicions laborals. |
La donació està formada per 10 llibres, 119 partitures impreses i 18 partitures manuscrites.
Luisa Borràs-Michel fou l'encarregada d'efectuar la donació d'aquest fons, que des de l'any 2011 forma part de les col·leccions de la Biblioteca l'ESMUC.
El fons no està catalogat però pot consultar-se l'inventari: |
Demà divendres, 15 de juny, el Gabinet Jurídic de la UGT clausurarà les jornades jurídiques organitzades en commemoració
A l'acte hi intervindran Camil Ros i Josep M. Àlvarez Demà divendres, 10 de juny, a partir de les 10.45 hores, tindrà lloc l'acte de cloenda del Congrés Constituent de la nova Federació d'Empleats i Empleades dels Serveis Públics (FeSP) de la UGT de Catalunya, que s'està celebrant al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
La nova FeSP integra els Continua llegint → |
Conciliació total, tanta que és independent de la situació personal i familiar dels treballadors.
A l'empresa Cocunat, dedicada a produir i vendre cosmètics lliures de tòxics per internet, aquest dret s'aplica al peu de la lletra, de dalt a baix.
«Va més enllà del nucli familiar», puntualitza Sara Werner, fundadora d'aquesta companyia.
Es concilia amb els nens, amb la parella, amb la malaltia i amb les mascotes.
Werner ho va tenir ben clar des del principi: «Jo no volia treballar en una empresa en la qual no em puc aixecar del seient fins que el cap no se'n va a casa».
A Cocunat cadascú fa l'horari que vol.
«M'és igual les hores perquè el tema no són les hores, és l'eficàcia», aclareix la responsable.
I quan es pregunta quin horari tenen els empleats, Werner replica: «No en tinc ni idea».
Tota la plantilla, deu dones i dos homes, té clau d'accés a l'empresa per entrar i sortir quan vulgui.
«Qui vol venir a treballar el dissabte, ho fa», aclareix.
Hi ha tres persones que concilien amb els seus fills.
M. E. és un pare en actiu amb tres nens petits al seu càrrec.
És el cap d'una família monoparental.
«És el que més aposta per exercir l'equilibri entre la feina i la família.
Ha aportat molt en aquest tema», diu la fundadora.
Adapta tota la jornada en funció de les necessitats infantils.
El mateix succeeix amb L. C., mare de bessons, i M. A., que té una nena.
Tots tres concilien amb la família, però els empleats amants dels animals fan el mateix amb les seves mascotes.
Kira, Kika i Maira són tres gossos els amos dels quals els porten diàriament a l'oficina.
Kira, un exemplar de mastí, dóna fe d'això i segueix tranquil·lament estirada sota d'una taula.
A penes aixeca la mirada quan passa algú caminant pel seu costat.
La seva propietària va sortir ahir de la feina a l'hora de dinar per portar-la al veterinari perquè l'havien d'operar.
També els poden treure a passejar durant la jornada laboral.
Una treballadora juga a pàdel, de fet ho fa en les competicions nacionals que s'organitzen d'aquest esport.
Ella s'ajusta l'horari als tornejos.
«És clar que tens dret a tenir la teva vida perquè la conciliació és això, és tenir facilitat per ser feliç», afirma completament convençuda Werner. |
Dues entitats emblemàtiques de la vila, que estan esperant resposta de l'ajuntament.
Senyors de l'equip de govern PDCAT-ERC, mogui'ns i busquin solucions.
Ho tindrà de ser el govern que sorgeixi de les eleccions municipals del Maig/2019.
Així i això es desprèn de manifestacions del Sr.
Sempre han de anar a remolc de l'oposició.
Inversions poques, projectes a mitges tintes.
Ara, acabant la legislatura, se'n recorden, parlen d'aquestes dues societats històriques.
Sant Sadurní està orfe de espais, locals, sales.
L'Ateneu i El Centre, poden suplir aquestes mancances.
El de més fàcil posta en marxa és L'Ateneu.
Cal un acord potent entre ajuntament i societat, i realitzar les actuacions que calguin per tal de disposar, entre altres, de la sala de cinema.
El Centre és molt més complexa.
El local de fa molts anys que no es toca.
La part del restaurant, ja fa temps que hi ha Il Picarolo.
En aquí si que convé un bon plantejament i acord seriós entre El Centre i l'Ajuntament.
Alcalde, se li va presentar per part de la societat, un projecte que consistia transformar la seva sala en un auditori.
En ambduus casos, l'ajuntament vol fer com un "consorci" amb les entitats.
Ganes d'escriure per donar a conèixer a la gent
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo, ha reivindicat aquest dimecres a Barcelona el paper de les empreses per fer créixer la Marca Espanya, "un projecte no d'Estat ni de Govern, sinó de tota la societat".
Així s'ha pronunciat en el discurs que ha ofert a l'acte de lliurament de les condecoracions d'Isabel la Catòlica i del Mèrit Civil, que s'ha celebrat a la Casa Àsia i al qual també han assistit el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i la delegada del Govern central a Catalunya, Llanos de Luna.
"La Marca Espanya és una de les estrelles polars del meu ministeri", ha destacat Margallo, i ha sostingut que de la imatge que es desprèn de la tasca de les empreses depèn la captació d'inversions per a la generació d'ocupació i el creixement de les exportacions, entre d'altres factors.
Ha afegit que "la Marca Espanya integra tots els valors de la nació", i ha assegurat que Espanya és un país punter en molts sectors, com la tecnologia, les energies renovables i la gestió del trànsit aeri.
Això explica algunes de les "fortaleses" del país, com que és la cinquena potència econòmica de la UE, el dècim inversor del món i el segon a Amèrica Llatina, i és el segon país mundial amb més quilòmetres d'alta velocitat.
Ha recordat que Espanya ha deixat enrere la recessió, ha augmentat la productivitat i actualment les exportacions suposen el 33% del PIB, de manera que el comerç exterior "no és una moda passatgera, sinó imatge de marca".
Els condecorats amb la distinció d'Isabel la Catòlica han estat el president d'Abertis, Salvador Alemany; el d'Indra, Javier Monzón; el de Gamesa Corporació Tecnològica, Jorge Calvet; el vicepresident i conseller delegat de Técnicas Reunidas, Juan Lladó, i el director general d'Aliança Sumaq i director de l'Institut d'Empresa, Antonio Montes
El vicepresident de les Cambres de Comerç de Barcelona, Josep Manuel Basáñez, ha rebut la condecoració del Mèrit Civil.
Basáñez, que ha parlat en representació de tots els condecorats, ha sostingut que els empresaris han sortit obrint nous mercats, dialogant i negociant, i ha destacat que les missions diplomàtiques reverteixen en el benestar i l'economia.
Dirigint-se a Margallo ha dit: "El seu ministeri mai ha estat el número u en pressupost i inversions, però sí en diàleg i negociacions; també en situacions complexes i de molta tensió en les quals s'ha hagut de demostrar paciència".
"Estem vivint, aquí i ara, un moment que necessita d'experts en diàleg i negociacions.
Hi ha persones que creuen que la solució al conflicte és possible amb diàleg, i la gent d'empresa no estem en el conflicte, sinó en el diàleg", ha destacat Basáñez, i ha afegit que la col·laboració del ministre en aquest diàleg sempre és benvinguda.
També han assistit a aquest acte el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra; el conseller delegat d'Abertis, Francisco Reynés, i el de Saba, Josep Martínez Vila.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que t'has contagiat o que ets un contacte
Fa uns dies llegia, astorada, com Sara Vilà posava en dubte que Esquerra Republicana de Catalunya hagués lluitat contra el franquisme.
Vaig haver de llegir-ho diverses vegades.
Un representant de l'SNP (el partit independentista que governa Escòcia amb majoria absoluta) i una representant del Partit Laborista van comparèixer dilluns a la comissió d'estudi del dret a decidir del...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Les etapes d'Infantil i Primària perden 10.000 alumnes que es compensen amb un increment de 7.000 a la Secundària El curs escolar 2019-2020 començarà amb 1.581.534 alumnes a tot el sistema, públic, privat i concertat, i en totes les etapes educatives, cosa que suposa un increment d'alumnat de 536 estudiants.
Tot i això, els ensenyaments de règim general perden 3.000 alumnes, ja que es redueix en 10.000 el nombre d'alumnes a Infantil i Primària que es compensen amb l'increment de l'alumnat a Secundària.
Amb aquests números, es perden 61 grups de P3, 44 a la pública i 17 a la concertada, i se'n guanyen 37 a 1r d'ESO, 36 als instituts i 1 a les escoles concertades.
Són dades provisionals perquè la matrícula segueix viva i el número de grups podria variar.
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha destacat que malgrat aquesta davallada d'alumnes i en un context de pròrroga pressupostària, hi haurà 670 mestres i professors més al sistema i 53 professionals de l'educació.
Així, a l'Educació infantil, començaran 289.171 alumnes, 474.425.425 a Primària, 6.800 a l'educació especial, 330.295 a ESO, 93.724 a Batxillerat, i 123.363 d'FP.
Creixen també els alumnes dels ensenyaments reglats de música i arts plàstiques, en 2.000 alumnes.
La formació d'adults cau lleugerament, segons el conseller, perquè va créixer durant la crisi per la gent que es trobava a l'atur.
Els alumnes matriculats als ensenyaments a distància, en canvi, puja en 3.000.
Impuls als institut escola i noves construccions
Per aquest curs, el Departament impulsa 25 nous instituts escola per a 9.857 alumnes, que se sumen als 29 ja existents.
Paral·lelament, s'obren 8 instituts nous per donar sortida a l'increment d'alumnat a l'ESO, 5 de nova creació, un per la fusió de dos instituts de Barcelona, i dos més per la separació d'un centre d'ESO i Batxillerat per incorporar l'FP.
Durant aquest curs, el Departament treballa en unes 413 obres.
4 són centres públics de nova construcció, i 23 més són grans ampliacions i adequacions.
386 són actuacions de millora de centes.
El conseller ha assegurat que majoritàriament estaran acabades el proper dia 12 de setembre, quan comença el curs.
Tot i això, hi haurà alguns casos en què les obres continuaran al llarg de curs o durant determinats períodes, com és el cas de com a mínim quatre noves construccions més.
Amb aquestes obres i l'ampliació de centres, el Departament ha tret 57 mòduls prefabricats però se n'han col·locat 55.
Tot i això, el curs començarà amb un miler de barracons.
Bargalló ha reconegut que amb les obres projectades se'n podran retirar un centenar però que el ritme de retirada depèn dels pressupostos i per això, ha demanat aprovar els comptes que permetin superar la situació de pròrroga pressupostària actual.
723 professionals més als centres
Bargalló ha volgut destacar que malgrat aquest context de pròrroga pressupostària i sense modificar el capítol 1, s'ha pogut ampliar la plantilla de professorat als centres públics en 670 mestres i professors i 53 professionals d'atenció educativa, de manera que la plantilla per al curs 2019-2020, serà de 72.535 docents.
La borsa d'interins estarà oberta tot el curs.
El Departament ha defensat la prioritat de garantir el professorat necessari i per això, es manté la mesura que alguns professors de Primària puguin exercir a 1r i 2n d'ESO, i que a la borsa s'hi puguin apuntar graduats sense el màster però amb el compromís per obtenir-lo.
Per aquest curs, el Departament també prepara una nova convocatòria d'oposicions, en aquest cas, de 3.155 places.
2946 places seran del cos de professors d'ensenyament secundari, 60 d'escoles oficials d'idiomes, 40 d'arts plàstiques i disseny, 8 de mostres de taller d'arts plàstiques i disseny, i 110 de places del cos d'inspecció.
L'objectiu és dotar les plantilles d'estabilitat i reduir la interinitat del cos.
El Departament no ha concretat si amb l'increment de professorat i la davallada d'alumnat hi ha una reducció de ràtios perquè tal com ha recalcat Bargalló, el més important és la relació entre alumnes i professors a l'escola, ja que hi ha desdoblaments, treballs entre nivells i lliure circulació.
Per això, ha dit que a Primària, la relació entre alumnes i professors és de 13 mentre que a secundària és de 4, tenint en compte tot el professorat.
Treballs per transformar escoles concertades en públiques
Bargalló ha explicat que s'està treballant amb 16 centres concertats o municipals interessats en passar a la xarxa pública, tant a Barcelona ciutat com en altres municipis, però no ha volgut avançar negociacions.
El conseller ha recordat que els centres tenen l'obligació de fer públiques les quotes i que la comissió de seguiment del Pacte Contra la Segregació escolar, s'encarregarà d'avaluar per comprovar el preu de la plaça escolar i si existeixen centres amb quotes excessives.
Bargalló ha posat d'exemple que n'hi ha de 75 euros al més però també de 900 i que els s'han detectat en aquesta situació, ja se'ls ha fet saber que aquest serà un motiu "de retirada de concert".
Per aquest curs es preveu doncs, que s'aprovi el nou decret de concerts, després dels treballs que han d'estudiar el cost de la plaça escolar i també el nou decret d'admissió d'alumnes.
Però aquests no seran els únics decrets o marcs normatius que hauran de veure la llum els propers mesos.
Ja que queda pendent el decret de menjadors.
Bargalló ha assegurat que el procés participatiu ha anat bé i que s'està aprofundint amb les entitats associacions i grups que han manifestat la voluntat de continuar treballant, així com s'estan "reobrin" les converses amb els nous consells comarcals.
Bargalló ha advertit que el nou decret depèn, en part de l'evolució de la llei de contractes de serveis a les persones que s'ha d'aprovar al parlament però ha assegurat si l'espera s'allarga hauran de "tirar pel dret".
El conseller ha defensat un instrument legislatiu superior al decret que garanteixi la participació de l'escola i l'AFA, si és la seva voluntat, en la gestió del menjador escolar.
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares.
Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa. |
Després d'haver estat exposada durant tres mesos al país, la mostra Les mirades de Shiva es trasllada a la ciutat de Barcelona.
Els autors de l'exposició, l'operadora d'imatge Marta Tibau i el periodista Marià Miño, en faran la inauguració oficial el 2 d'octubre, a les set del vespre, al centre sociocultural Espai 210, ubicat al carrer Padilla 210.
Tot i així, l'exposició ja es pot veure al centre de la Sagrada Família, on estarà fins al 15 d'octubre.
Amb la inauguració al mes d'octubre a la Ciutat Comtal, Les mirades de Shiva inicia un recorregut que continuarà a Lloret de Mar, a partir del 30 del mateix mes.
L'exposició tornarà l'any vinent al país, on passarà per La Llacuna al mes de gener i per Sant Julià de Lòria la segona quinzena d'abril.
Barcelona podria tornar acollir la mostra fotogràfica l'any que ve, ja que en aquests moments queda per confirmar la sol·licitud feta a l'Ajuntament de Barcelona per portar-la al centre cívic de la Sagrada Família.
Si bé la fotografia és l'element central de l'exposició multimèdia, els autors complementen la mostra posant a l'abast dels visitants dos articles: un sobre la figura de Shiva i un altre sobre el Mahashivratri, una de les festes més importants i que té lloc a la ciutat sagrada de Benarés, en què els fidels celebren l'aniversari de noces de Shiva.
Així mateix, el dia de la inauguració es passarà el muntatge audiovisual, que inclou una sèrie de fotografies més extensa i diversos clips de vídeo.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Diu que el ministre en funcions "ja ha donat explicacions" i lamenta que "altres necessitin dir segons què perquè la campanya no els anava bé"
Lleida.-La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha assegurat que l'únic que pot afectar el PP és que es voti Podemos, la resta "ens pot afectar molt poc".
Ho ha dit aquest dijous a Lleida preguntada per si creu que les converses fetes públiques entre el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, i el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz podria afectar als vots al PP en les eleccions de diumenge.
Sánchez Camacho ha afegit que el ministre ja ha donat les explicacions pertinents ja que, en la lluita contra la corrupció "s'ha de col·laborar amb tothom que tingui responsabilitats".
Per tant, ha afegit "no sé si altres necessiten dir segons què perquè la campanya no els anava bé".
La presidenta del PPC ha assegurat que ella no sabia "absolutament res" d'aquestes converses i ha afegit que no creia que ningú en sabés res.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Milers de persones --750.000 segons la Guàrdia Urbana-- s'han manifestat aquest dissabte al llarg del carrer Marina de Barcelona amb una consigna unànime: "Llibertat presos polítics", en relació dels empresonaments de vuit consellers cessats del Govern i dels presidents d'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Entre els assistents han estat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; Neus Munté, Carles Campuzano (PDeCAT), Roger Torrent (ERC), Benet Salellas, David Fernàndez, Gabriela Serra (CUP), Elisenda Alamany (CatComú), Joan Josep Nuet (EUiA), l'exlíder de Podem Albano Dante Fachin, Andoni Ortuzar (PNB), Germà Gordó i Teresa Pitarch (Nova Convergència).
La manifestació també ha servit per reivindicar la República, declarada el Parlament el 27 d'octubre però que no s'ha arribat a materialitzar, ja que l'Estat va aplicar l'article 155 de la Constitució per intervenir l'autonomia.
El lema de la manifestació, organitzat per l'ANC i Òmnium, ha resumit les dues idees: "Llibertat presos polítics.
Som república", i se celebra a menys d'un mes de la campanya de les eleccions del 21 de desembre.
Familiars i amics dels empresonats han tingut un lloc preeminent en la marxa: han ocupat la capçalera amb pancartes amb els lemes 'Freedom' i 'Llibertat' i els dirigents polítics han estat en segon pla.
En la capçalera també s'han situat el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, i el d'Òmnium, Marcel Mauri, a més de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i els presidents de les entitats municipalistes: Miquel Buch (ACM) i Neus Lloveras (AMI).
En les pancartes s'han pogut llegir consignes com 'N'hi ha prou d'humiliacions.
N'hi ha prou de mentides', 'Si ens toquen a un, ens toquen a tots', 'Vergonya democràtica', 'Els volem a casa', a més de lemes en anglès com 'We want them back' i apel·lacions al fet que la UE intervingui en el conflicte.
També s'ha corejat proclames a favor del president de la Generalitat cessat i actualment a Brussel·les, Carles Puigdemont, i favor del "Govern legítim de Catalunya", en al·lusió als consellers cessats pel Govern central en aplicació del 155.
En un escenari, en acabar la marxa, s'han llegit cartes de tots els consellers empresonats, com Oriol Junqueras, que ha demanat a la ciutadania seguir mobilitzant-se per reivindicar la independència de Catalunya i l'alliberament dels presos sobiranistes: "Lluiteu sempre sense defallir i l'hivern deixarà passar la primavera.
També s'han emès vídeos dels membres del Govern cessats que estan a Brussel·les, entre ells un de Carles Puigdemont, que ha reclamat als manifestants que segueixin "molt actius" perquè ho necessiten els investigats pel procés sobiranista i la declaració d'independència, i perquè també és necessari per culminar el seu objectiu.
Després de la marxa han intervingut en directe el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, i el d'Òmnium, Marcel Mauri, que han aprofitat per anunciar que la propera mobilització del soberanisme serà el dijous 7 de desembre a Brussel·les, on volen portar les seves reivindicacions "davant la UE i davant el món".
Les dues entitats han advertit l'Estat que "ni la repressió ni els empresonaments" frenaran la voluntat de construir una República, i han promès mobilitzacions, com a mínim, fins que l'últim pres sobiranista surti de la presó.
Els castellers han amenitzat la marxa amb els seus clàssics 'pilars' i amb les 'enxanetes' lluint banderes a favor dels presos, i una de les 'colles castelleres' que ha participat ha estat la de Sant Cugat, a la qual pertany el conseller empresonat Raül Romeva i al que han dedicat un 'No estem tots, falta el Raül'.
La major esbroncada se l'han endut els helicòpters policials que han sobrevolat la manifestació, una marxa que ha recorregut uns 500 metres entre el punt de sortida, Marina amb Pujades, fins al punt final, Marina amb Icària.
Per megafonia han sonat cançons de Lluís Llach, Txarango i Obrint Pas, i 'El cant dels ocells' interpretat per Pau Casals, entre altres melodies.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no ha assistit per recomanació dels seus advocats, han explicat a Europa Press fonts properes a ella, i ha escrit un missatge en Twitter en què nomena als empresonats i afegeix l'etiqueta 'llibertat'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
CCatalunya ha viscut la campanya més decisiva de la seva història des de la restauració democràtica, amb els sondejos apuntant a una majoria independentista però amb tots els escenaris oberts en funció de la participació ciutadana que es produeixi en les eleccions d'avui.
atalunya ha viscut una llarga precampanya des que el president de la Generalitat anunciés al gener passat que el 27-S hi hauria per segona vegada consecutiva eleccions anticipades, si bé els quinze dies de campanya han reactivat -i tensat- el debat sobre les conseqüències d'una hipotètica secessió d'Espanya.
En aquest debat no només hi han participat polítics i candidats, sinó que presidents autonòmics, expresidents del Govern espanyol, empresaris, autoritats d'òrgans oficials, mitjans de comunicació, portaveus de la UE, líders europeus i fins i tot el mateix president dels EUA han estat, en algun moment, protagonistes d'una campanya singular que ha gravitat sobre aquestes qüestions:
Mai una campanya catalana s'havia solapat amb la Diada de Catalunya.
L'elecció per part de Mas de la data electoral va implicar que els primers mítings coincidissin amb la manifestació independentista en què van participar membres de Junts pel Sí, a excepció de Mas, que va fer una compareixença institucional en finalitzar la mobilització.
Tant el Govern, el PPC, el PSC i Ciutadans van acusar Mas de convertir aquesta festa en un acte electoral.
La campanya també va interferir a la Mercè, la festa de Barcelona, amb una picabaralla de banderes després de col·locar un regidor d'ERC una "estelada" al balcó de l'Ajuntament, cosa que va portar els representants del PPC a col·locar una bandera espanyola.
Després d'unes declaracions de Mas davant de periodistes estrangers es va obrir el debat sobre com han de llegir-se els resul? tats del 27-S, ja que el president va deixar anar que s'obriria un procés de secessió guanyant en escons, encara que no ho fes en vots.
La resta de formacions el rebutja, inclosa la CUP, partidària que sigui el percentatge de vots el barem per mesurar la força de l'independentisme.
El president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el de Podem, Pablo Iglesias, han visitat Catalunya al voltant d'una desena de vegades en campanya.
També ministres del Govern i presidents autonòmics han donat suport als seus respectius candidats catalans.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha col·laborat activament en els actes de la candidata Inés Arrimadas, mentre que el dirigent d'IU Alberto Garzón i el número dos de Podem, Íñigo Errejón, han estat protagonistes habituals en la campanya de Catalunya Sí que és Pot.
La cancellera alemanya Angela Merkel, el primer ministre britànic David Cameron i el president dels EUA, Barack Obama, i l'expresident francès Nicolas Sarkozy -que va acompanyar divendres a la nit al candidat del PPC, Xavier García Albiol- han advocat durant aquesta campanya per una Espanya unida.
Bona part de la campanya ha girat sobre si Catalunya sortiria de la UE en cas d'independitzar-se d'Espanya.
La CE, a través del seu portaveu Margaritis Schinas, va dir que si Catalunya s'independitzés, deixaria de ser part de la UE i passaria a ser un tercer país fora del club comunitari.
La CE va ser objecte de controvèrsia en reconèixer una discrepància entre les dues versions lingüístiques de la resposta del seu president, Jean-Claude Juncker, sobre una hipotètica declaració unilateral d'independència de Catalunya, si bé sempre s'ha remès als tractats que avisen que si part d'un Estat esdevé independent passa a ser un tercer davant la UE i se li deixen d'aplicar els tractats comunitaris.
Mai hi ha hagut tants debats en una campanya catalana.
Fins a una desena de vegades, incloent-hi debats televisius, radiofònics i de mitjans escrits, les diferents candidatures han confrontat els seus projectes.
Això sí, no sempre han estat els caps de cartell que ho han fet -especialment en la candidatura de Junts pel Sí- i en cap d'aquests debats ha intervingut Artur Mas, que aspira a ser de nou president de la Generalitat.
També hi va haver un cara a cara televisat entre el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, amb el número 5 per Junts pel Sí i líder d'Esquerra Repúblicana (ERC), Oriol Junqueras.
Les patronals catalana Foment, la CEOE, el Cercle d'Empresaris, la Cambra de Comerç d'Espanya i empreses com Pronovias, Almirall o Telefònica van advertir sobre els riscos econòmics derivats d'una hipotètica independència.
Per la seva banda, el Cercle d'Economia va rebutjar decisions unilaterals però va defensar una consulta "específica", "legal" i "acordada" si hi ha majoria sobiranista el 27-S.
Les forces sobiranistes van criticar o relativitzar aquestes veus empresarials i van apel·lar a les cambres de comerç catalanes i a les petites patronals, com Pimec i Cecot, que van donar suport en un acte el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític....I LA DELS EXPOLÍTICS QUE VAN ESTAR EN PRIMERA LÍNIA
La intensitat d'aquesta campanya ha tornat al primer pla expolítics que van tenir altes responsabilitats a Espanya i Europa.
Un dels més actius ha estat l'exministre socialista i expresident del Parlament Europeu Josep Borrell, que va qüestionar les xifres de dèficit fiscal esgrimides per l'independentisme i ha assegurat que una Catalunya independent no seria reconeguda internacionalment.
El també exministre del PSOE i exrepresentant de la Política Exterior de la UE Javier Solana, va dir que Europa "no pot acceptar" secessions unilaterals.
Així mateix vint exministres d'UCD, PSOE i PP van subscriure un manifest en què advocaven per obrir una "rigorosa anàlisi" sobre si la "singularitat" de Catalunya està sent "reconeguda i valorada de manera justa", però amb el límit que qualsevol reforma sigui compatible "amb el projecte comú que és Espanya".
Per primera vegada la patronal bancària es va pronunciar en unes eleccions autonòmiques, i ho va fer per advertir que, si Catalunya opta per la independència dels bancs, reconsideraran la seva implantació en aquesta comunitat, perquè entén que el sector financer es veuria? obligat a afrontar greus problemes d'inseguretat jurídica per l'exclusió de la UE i de l'euro.
Així mateix, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va avisar d'una possibilitat de "corralito" a una Catalunya independent, si bé posteriorment va matisar que, tot i que aquest risc existeix, ho veu "altament improbable".
Oficialment no hi ha data, però el 20 de desembre està marcat en vermell en els calendaris de totes les formacions polítiques que concorren a les eleccions catalanes.
I és que, si es compleixen els pronòstics, al desembre Espanya celebrarà eleccions generals i Catalunya tornarà a ser objecte de debat.
Encara que formalment estem davant d'unes eleccions autonòmiques, qüestions d'Estat com una possible reforma constitucional, el sistema de finançament autonòmic, el futur de les pensions o la nacionalitat espanyola han estat a l'ordre del dia a l'agenda electoral.
LA PARTICIPACIÓ I EL VOT METROPOLITÀ
Si alguna cosa uneix les formacions que concorren en aquestes eleccions és la convicció que el grau de participació en les urnes serà avui decisiu.
Donant per fet que l'electorat independentista està ja mobilitzat, bona part dels esforços dels partits no sobiranistes s'ha centrat a mobilitzar especialment l'electorat de l'àrea metropolitana de Barcelona, històricament menys actiu en unes autonòmiques que en unes generals.
Una participació per sobre del 70% podria fer aflorar un vot difícil de detectar en els sondejos i obrir nous escenaris, de manera que la participació, més que mai, serà decisiva quan es recomptin les paperetes aquesta nit segons conèixerem amb els resultats de les eleccions catalanes del 27S en directe. |
Sol·licitud adreçada a facilitar a les persones jurídiques o físiques de l'àmbit del treball assistencial, inserció laboral, etcètera, una targeta d'aparcament per a facilitar la mobilitat amb el vehicle destinat a transportar persones amb la mobilitat reduïda
- Veure apartat Documentació necessària.
Persones físiques o jurídiques titulars de vehicles adaptats destinats al transport col·lectiu exclusiu de persones amb disminució per mobilitat.
Per la naturalesa del tràmit no es contempla
- Fotocòpia compulsada, o bé original i fotocòpia, del CIF de l'entitat.
- Fotocòpia compulsada, o bé original i fotocòpia, del DNI de la persona representant legal de l'entitat.
- Fotocòpia compulsada, o bé original i fotocòpia, dels Estatuts de l'entitat.
- Fotocòpia compulsada, o bé original i fotocòpia, del permís de circulació del vehicle.
- Fotocòpia compulsada, o bé original i fotocòpia, de la fitxa tècnica del vehicle. |
Uns 280 castellers pertanyents a 60 colles van participar el 3 de març en la XXa Jornada de Prevenció de Lesions en el Món Casteller, que es va celebrar a Valls, coorganitzada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, el Grup de Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller i la Colla Joves Xiquets de Valls com a amfitriona.
Les activitats es van repartir entre el local de la Joves i l'antic convent del Carme, i com és habitual van consistir en una àmplia oferta de tallers tant tècnics com de prevenció, a més de ponències sobre les lesions de cara i cap, el dispositiu sanitari a plaça o una taula rodona sobre els valor dels castells carregats.
La celebració de la Jornada s'ha avançat aquest any pràcticament un mes respecte el que era més habitual.
Això ha permès augmentar la participació respecte les dues darreres edicions i, a més, mantenir el gruix d'assistents de cara a les activitats de la tarda. |
El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat proposarà aquest dimecres a les comunitats autònomes, en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS), prendre mesures per regular l'ús dels cigarrets electrònics a Espanya, ja que actualment no hi ha una normativa específica que reguli la seva venda i el seu consum.
Així ho han confirmat a Europa Press fonts del departament d'Ana Mato, que també han avançat que entre els temes que s'abordaran amb els titulars de Sanitat de les comunitats estan el nou sistema de preus de referència de medicaments, l'ordre que regularà els medicaments homeopàtics i un informe sobre la implantació de l'e-salut a Espanya.
En el que respecta als cigarrets electrònics, el Parlament Europeu va acordar el mes d'octubre passat que aquests productes devien regular-se com productes de tabac en la nova directiva europea que s'està preparant sobre aquesta matèria, cosa que el Govern espanyol dóna suport a tenint en compte que "permetrà avaluar la qualitat, seguretat i eficàcia" d'aquests productes.
Així ho reconeixia fa poc l'executiu en una resposta parlamentària, en què advertia que aquests cigarrets són "problemàtics" tenint en compte que no han estat avaluats per les autoritats de cap país.
Catalunya ja va anunciar fa un mes que preparava una llei per adaptar aquests productes a l'actual Llei antitabac i aconseguir durant 2014 que no es puguin fumar en cap espai tancat, públic o privat.
Des del Ministeri defensen que el seu objectiu és regular aquests productes en la línia d'allò acordat a Brussel·les, però no aclareixen si l'equiparació d'aquests productes al tabac serà com proposa Catalunya i si comportarà una modificació de l'actual Llei antitabac, de la reforma de la qual s'ha vingut parlant en els últims mesos a causa del projecte d'Eurovegas.
El conseller de Sanitat de la Junta de Castella i Lleó, Antonio María Sáez Aguado, ha avançat que a la reunió de dimecres defensarà la conveniència que el Ministeri impulsi una normativa amb caràcter nacional que eviti "una regulació diversa" en les diferents comunitats autònomes.
La regulació d'aquests productes sembla comptar també amb el suport de la resta de l'oposició, ja que tant el PSOE com CiU han registrat al Congrés sengles iniciatives per exigir a l'executiu que reguli el seu consum i comercialització.
Els socialistes recorden que aquests productes alliberen determinades dosis de nicotina a través d'un procés d'escalfament electrònic i, per tant, el seu ús ha d'estar regulat; mentre que CiU alerta que els menors poden comprar aquests productes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La majoria d'adjectius de doble terminació formen el femení afegint una -a al masculí.
De vegades els canvis fonètics comporten canvis ortogràfics. |
Mourinho guanya per fi la seva primera gran batalla.
No al camp sinó als despatxos, és veritat, però la victòria és inapel·lable.
No tan sols perquè la sanció és quantitativament ridícula, sinó sobretot perquè aconsegueix un aval moral sense precedents.
La resolució, com que inclou també la bufonada de sancionar Tito Vilanova, converteix una agressió pura i dura en una simple baralla, una mena de tangana en què tothom té més o menys el mateix grau de responsabilitat.
I el que és pitjor: dóna suport a la paranoica i naturalment inventada teoria de la conspiració segons la qual aquell dit a l'ull no era sinó el resultat d'una provocació prèvia de l'entrenador del Barça i el seu ajudant.
De sobte, Mou ja no és un agressor sinó algú que comet una falta lleu: apareix fins i tot com a víctima i en certa manera queden confirmades, i aplaudides, totes les teories psicòpates de la balada dels por qués.
I és que en realitat la comèdia del dit a l'ull i la reacció posterior no parla tant del rocambolesc paper de Mourinho com sobretot del canvi profund que ha patit el futbol espanyol d'ençà de l'arribada de Guardiola a la banqueta del Barça.
Des de fa més de tres anys, el Barça domina els seus rivals des d'una superioritat tan insultant que s'ha tornat directament insuportable.
Mai ningú havia guanyat tan clarament com Guardiola, mai cap equip havia jugat tant bé a futbol i a sobre mai ningú ho havia fet amb tanta elegància i esportivitat.
I tanta perfecció s'ha tornat directament inassimilable per les estructures esportives i mediàtiques de Madrid, que veuen com se'ls ha esfumat la vella hegemonia predemocràtica.
No, no és el dit a l'ull el que s'està debatent, sinó la fi d'una època.
Els nostàlgics que es resisteixen a acceptar la realitat són els que s'han inventat aquesta grotesca victòria per la mínima: Mou 2, Tito 1.
Sandro Rosell té ara una altra oportunitat de desmentir la sensació que s'estova quan li toca enfrontar-se a qualsevol entitat de Madrid.
Amb aquesta sanció, el Barça rep una bufetada ben sonora, que qüestiona la seva capacitat d'influència a dins de la Federació Espanyola.
Al juny, el president va prometre trencar relacions amb el seu rival si es repetien incidents.
Va arribar el dit a l'ull, i el club es va tornar a quedar mut.
Ara toca una resposta clara i contundent, sense mitges tintes.
És hora de deixar de gastar energies per perseguir ombres del passat i començar a teixir una estratègia que protegeixi de veritat el club, l'entrenador i els jugadors.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
1.- Aprovar l'acta del Ple de la sessió ordinària del dia 23 de desembre de 2019
2.- Control i fiscalització pel Ple dels acords adoptats per la Junta de Govern Local de les sessions dels dies 3, 10, 17, i 23 de desembre de 2019
3.- Control i fiscalització pel Ple de les resolucions de l'alcalde president i els seus delegats
COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE SERVEIS GENERALS
4.- Aprovar el II Pla d'igualtat intern de l'Ajuntament de Granollers (2020-2024)
El Ple aprova el II Pla d'Igualtat Intern d'Igualtat de Gènere de l'Ajuntament de Granollers 2020-2024 i el seu desenvolupament.
Aquest pla sorgeix per donar continuïtat al compromís institucional de l'Ajuntament de Granollers amb la igualtat de gènere i la seva promoció en la dimensió interna de l'organització, duent a terme polítiques d'igualtat de gènere orientades al propi Ajuntament i al seu funcionament intern.
El mes d'octubre de 2018 l'Ajuntament va iniciar, impulsat pel servei de Recursos Humans, en coordinació amb Igualtat, i amb la col·laboració de la consultora SURT Fundació de dones, la revisió del Pla d'Igualtat Intern amb l'objectiu general d'alinear-lo al Pla d'igualtat de gènere adreçat a la ciutadania i de promoure un canvi organitzatiu que possibiliti que totes les persones treballadores de l'Ajuntament puguin assolir el seu màxim potencial i veure's recompensades justament, sense que es doni cap discriminació per raó de gènere.
El mes de desembre del 2019, van finalitzar els treballs amb la redacció del II Pla D'Igualtat Intern de l'Ajuntament de Granollers per als anys 2020-2024 amb el que es pretén incidir en els següents àmbits d'actuació i línies estratègiques:
- Cultura i polítiques d'igualtat de gènere
- Comunicació, imatge i llenguatge
- Representativitat horitzontal i vertical de les dones
- Política de reclutament i selecció de personal
- Política de formació i desenvolupament professional
- Política d'avaluació del rendiment i promoció del personal
- Política salarial: retribució, categories i nivells salarials
- Condicions laborals: contractes, jornada, horaris i baixes laborals
- Condicions físiques, de l'entorn de treball i de salut laborals
- Assetjament, actituds sexistes i percepció de discriminació
La redacció del pla ha estat fruit d'un procés participatiu en el que hi han intervingut comandaments, treballadors i representació sindical i pretén ser un mecanisme de canvi real, transformador i generador de canvi en tots els àmbits de l'Ajuntament.
VOTACIÓ: Aprovat per unanimitat
COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA D'EDUCACIÓ I COHESIÓ
5.- Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Granollers a la Declaració d'Alcaldes i Alcaldesses de Colònia, amb motiu del trentè aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants i Adolescents, en el marc del programa Ciutats Amigues de la Infància
El Ple aprova l'adhesió de l'Ajuntament de Granollers a la «Declaració de Colònia d'Alcaldes i Alcaldesses de Ciutats Amigues de la Infància»
Amb motiu del 30 aniversari de la Convenció sobre els Drets del Nen, el mes d'octubre passat es van reunir alcaldes de tot el món en la primera Cimera Internacional de Ciutats Amigues de la Infància organitzada per UNICEF i la ciutat de Colònia, a Alemanya.
La cimera va finalitzar amb una Declaració d'Alcaldes i Alcaldesses on s'assumeix el compromís amb la Convenció sobre els drets del infants i els seus 54 articles que reconeixen a les persones menors de 18 anys com a subjectes de dret, sense cap discriminació, vetllant pel seu interès superior i amb tot el dret a expressar les seves opinions.
Considerant que l'Ajuntament de Granollers compta amb el reconeixement com a Ciutat Amiga de la Infància des de l'any 2014, el ple considera rellevant en aquest 30 aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants es continuï en el compromís municipal amb aquest marc dels drets de la infància.
Declaració d'Alcaldes i Alcaldesses de Colònia
Nosaltres, alcaldes, alcaldesses i líders de ciutats de tot el món, ens hem reunit a la Ciutat de Ciutats Amigues de la Infància a Colònia, Alemanya, els dies 17 i 18 d'octubre de 2019, per celebrar el 30è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l'Infant i el creixent compromís de millorar la vida, les oportunitats i el benestar dels nens, nenes i adolescents a través de la iniciativa de Ciutats Amigues de la Infància.
Acollim amb satisfacció el Manifest de les Ciutats Amigues de la Infància, presentat a la Cimera per representants de nens, nenes, adolescents i joves de Ciutats Amigues de la Infància i d'altres llocs.
Reconeixem que la Convenció sobre els Drets de l'Infant i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) van de la mà i que els drets de la infància i l'adolescència no poden complir-se sense la implementació exitosa dels ODS, i viceversa.
Declarem el nostre compromís d'aplicar la Convenció sobre els Drets de l'Infant, juntament amb totes les parts interessades rellevants de les nostres ciutats i comunitats, per garantir solucions integrals i el compliment de la Convenció.
Ens comprometem a posar en pràctica la iniciativa de Ciutats Amigues de la Infància i a garantir que tots els nens, nenes, adolescents i joves gaudeixin del seu ple potencial mitjançant el compliment, en condicions d'equitat, dels seus drets dins de les seves ciutats i comunitats, assolint els següents objectius:
Tots els nens, nenes i joves són valorats, respectats i tractats de manera justa a les seves comunitats i per les autoritats locals.
Tots els nens, nenes i joves tenen veu, necessitats i prioritats que són escoltades i es tenen en compte en les lleis, polítiques, pressupostos i decisions públiques que els afecten.
Tots els nens, nenes i joves tenen accés a uns serveis bàsics de qualitat.
Tots els nens, nenes i joves viuen en un entorn segur, protegit i net.
Tots els nens, nenes i joves tenen l'oportunitat de gaudir de la vida familiar, el joc i l'oci.
Per aconseguir aquests objectius, ens comprometem de manera especial amb:
Demostrar resultats concrets, sostenibles i mesurables per als nens i nenes.
Promoure la participació significativa i inclusiva dels nens i nenes.
Eliminar la discriminació contra els nens, nenes i joves en les polítiques i accions.
Fem una crida a les autoritats nacionals i regionals perquè donin suport a les ciutats i comunitats en el seu compromís d'esdevenir amigues de la infància, garantint que tots els nens, nenes, adolescents i joves assoleixin el seu ple potencial a través del compliment, en condicions d'equitat, dels seus drets dins de les seves ciutats i comunitats.
Exhortem totes les parts interessades que directament o indirecta tenen un impacte en la vida dels nens, nenes i joves, inclosos el sistema de Nacions Unides, el sector privat, les organitzacions de la societat civil, els sindicats, els cercles acadèmics i els mitjans de comunicació, a que respectin i donin suport als drets i al benestar dels nens i nenes en el compliment de les seves respectives funcions i mandats.
Declaració adoptada per unanimitat el 18 d'octubre de 2019 a Colònia, Alemanya, i declarada per l'alcaldessa de Colònia, Henriette Reker, els alcaldes, alcaldesses i líders d'altres ciutats i comunitats.
COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE CREATIVITAT, PROMOCIÓ ECONÒMICA I PARTICIPACIÓ
6.- Aprovar el conveni de col·laboració entre els Ajuntaments de Granollers i Canovelles per al foment de la cultura i la gestió conjunta de la programació municipal del Teatre Auditori Can Palots i el Teatre Auditori de Granollers dins el projecte "Escena grAn:"
Vençut el conveni de col·laboració per al foment de la cultura i la gestió conjunta de la programació municipal del Teatre Auditori de Can Palots i el Teatre Auditori de Granollers dins el projecte «Escena grAn:».
Els Ajuntaments de Granollers i Canovelles han manifestat la seva voluntat de continuar amb la programació conjunta dels seus respectius Teatres Auditori dins el projecte «Escena grAn:», tot modificant algunes de les obligacions de les parts.
Aquestes modificacions es concreten principalment en dues:
- D'una banda s'ha modificat lleugerament l'estructura de les obligacions de les parts per assimilar-ne el contingut.
- D'altar banda, s'han ajustat els terminis de les liquidacions de les parts, fent-los coincidir en el temps per a una millor gestió.
L'Ajuntament de Granollers actuarà d'òrgan gestor del projecte, exercint la seva coordinació general i la prestació del servei de comunicació i desenvolupament de públics, mitjançant la participació de la societat mercantil municipal Granollers Escena, S.L. la qual te encomanada la gestió del Teatre Auditori de Granollers.
VOTACIÓ: A favor: PSC, ERC-AM, Ciutadans Primàries.
INFORMACIÓ DE LA JUNTA DE PORTAVEUS
7.1.- MOCIÓ DE REBUIG A LA RESOLUCIÓ DE LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL I EL TRIBUNAL SUPREM RESPECTE EL M.H. PRESIDENT DE LA GENERALITAT QUIM TORRA I L'EURODIPUTAT ORIOL JUNQUERAS
Presentada per ERC-AM, JxG i Primàries
7.2.- MOCIÓ PEL RECONEIXEMENT DE LES DONES DEPORTADES ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS
Presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya
PRIMER.- Iniciar, en el marc de la Comissió de Nomenclàtor, un estudi que analitzi la possibilitat de dedicar un carrer o espai municipal a les dones deportades als camps de concentració, d'acord amb el reglament de la Comissió, i que s'hi instal·lin plaques o altres elements visuals on s'expliqui la seva biografia.
SEGON.- Difondre, en el marc de les accions de recuperació de la memòria democràtica, la vida i dificultats de les dones als camps de concentració.
TERCER.- Persistint en la voluntat de situar la vila de Granollers com a espai referencial de la cultura de la pau al món es proposa la possibilitat d'estudiar l'adquisició de material educatiu vinculat a les dones i a l'holocaust.
QUART.- Traslladar aquests acords al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'Associació Amical de Ravensbrück.
CINQUÈ.- Iniciar, també en el marc de la mateixa comissió, un procés per tal de repensar el Nomenclàtor de la nostra ciutat en clau feminista.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
Marc Milian Programador informàtic i músic vocacional
Marc Milian (Carcassona, 1973) té formació d'enginyer i passió de músic.
L'enginyeria és la feina que vol convertir en hobby i la música el hobby que pretén aspirar a que sigui feina.
–Vaig venir al 2003 per fer una visita al meu pare que treballava a Andorra des de feia menys d'un any.
I el que havia de ser una visita de quatre setmanes es va allargar 15 anys.
–Per casualitat vaig fer una substitució al Lycée Comte de Foix.
I com que buscaven un recurs ràpid el meu pare va proposar el meu nom per vigilar l'internat durant les nits.
Havia estudiat en una escola d'enginyeria mecànica a Tarba i durant un parell d'anys vaig treballar a Microsoft a París.
Però després vaig decidir anar a estudiar música a Bordeus.
–S'havia cansat de la feina com a enginyer?
–No, simplement vaig descobrir que la música era la meva passió.
I jo fins aleshores només l'havia aprés de manera autodidacta.
Per què va agafar llavors una feina que no era la música?
–Perquè era una activitat que em permetia no quedar-me tot el temps al pis del meu pare i jo en aquell moment no tenia ingressos.
El director del Lycée Comte de Foix es va assabentar que tenia estudis informàtics i em va presentar al director d'una empresa del sector que estava interessat en mi per l'experiència de Microsoft.
–Jo ja sabia que professionalitzar-me era difícil.
El meu pare em va dir que guardés la música com una passió i em va dir que seria estúpid si no aprofitava el meu diploma com a enginyer.
Però un any més tard vaig conèixer a un guitarrista andorrà i vaig començar a tocar amb la seva banda com a hobby.
-I ha seguit combinant la feina d'informàtic amb la banda?
Després de ser informàtic vaig treballar al Col·legi del Pirineu com a professor de la matèria.
I això m'ha donat més temps per dedicar a la música.
I llavors em van sorgir un projecte que és Shuffle Express, una banda de blues que avui encara és el meu grup de música.
-Digui'm que amb Shuffle Express ha aconseguit dedicar-se a la música...
–Dedicar-m'hi no, però amb aquest grup hem fet en tres anys més de 200 concerts al país.
Però vaig renunciar a la feina que tenia i ara treballo com a programador d'aplicacions per una altra empresa a mitja jornada, així que tinc més temps per la música.
-Cada vegada està més a prop...
–La passió com a músic mai desapareix.
En el camí d'oportunitats i casualitats que he tingut a Andorra ara em permet tenir un segon grup en clau de soul que es diu Vibrand.
I amb els dos projectes farem el proper hivern prop de 100 actuacions.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L'acord suposa estabilitat laboral i organitzativa de l'empresa per als propers anys i unes condicions laborals de qualitat per a la plantilla
La Direcció de la companyia de Metro i el Comitè d'Empresa han subscrit avui el nou Conveni Col·lectiu de Metro, que tindrà una vigència de quatre anys, del 2016 al 2019, un cop les bases dels sindicats han ratificat el preacord assolit ahir dijous, 27 de juliol.
El text garanteix l' estabilitat laboral i organitzativa de l'empresa de Metro per als propers anys i unes condicions laborals de qualitat per a la plantilla, amb una millora de les condicions econòmiques i socials.
Això demostra la predisposició de TMB per arribar a acords, amb l'objectiu de prestar el millor servei públic de transport a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Els principals punts que conté el document són:
Aquest acord ha de permetre mantenir l'equilibri necessari per prestar un servei de qualitat i alhora garantir la viabilitat de l'empresa.
En aquest sentit, TMB ha acceptat el límit legal al qual pot arribar com a ens públic, i també ha arribat al topall de la disponibilitat de recursos de l'empresa; uns recursos que procedeixen dels ciutadans i que, per tant, s'han de gestionar amb responsabilitat i eficiència.
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa operadora del transport públic de l'àrea metropolitana.
Gestiona la xarxa de metro i d'autobusos, el Barcelona Bus Turístic, el funicular i el telefèric de Montjuïc i el Tramvia Blau.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
Els deu anys del casc casteller i el reconeixement a persones i institucions -entre d'altres, l'empresa murciana NZI i el Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat- que el van fer possible van ser l'element central de l'acte institucional de celebració del sisè aniversari de la inclusió dels castells a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la Unesco, que es va celebrar ahir al vespre a l'antiga fàbrica Estrella Damm.
En aquest sentit, el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), Jordi Grau, va dir que tant el reconeixement de la Unesco com el casc interpel·len el món casteller de cara al futur, en el sentit de continuar lligats a uns valors determinats i treballar al màxim per la seguretat.
En el decurs de l'acte es va projectar un vídeo basat en reportatges emesos pel programa "Quarts de Nou" de TVC entre el 2005 i 2008 i que recollien el procés de creació i implantació del casc, que va arribar a les places el 2006.
Seguidament, van parlar alguns dels protagonistes d'aquesta història.
Rosset va ser contundent a l'hora d'afirmar que "sense el casc, avui el món casteller seria molt diferent" i va reclamar que el món casteller encari amb la mateixa valentia altres reptes de seguretat pendents.
Després, Josep Escoda va parlar en nom del CAR, també representat per Xavier Balius i l'actual director, Ramon Terrassa.
Finalment, el conseller delegat d'NZI, Nazario Ibáñez, es va endur l'aplaudiment més destacat de la nit, en agraïment a l'aposta que va fer la seva empresa -especialitzada en cascs de motos- per un projecte de baixa rendibilitat econòmica però alt retorn social.
L'acte el va tancar el secretari general de l'Esport, Gerard Figueres, que va destacar que tot i ser dos móns diferents, esport i cultura podem sumar quan treballen plegats.
En aquest sentit, cal destacar que la CCCC té un conveni de col·laboració amb la Secretaria General de l'Esport per temes de recerca mèdica.
Durant l'acte també es va projectar el clip de la sèrie "Cultura Viva" dedicat als castells.
Es tacta d'una iniciativa del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que consisteix en materials pensats per ser viralitzats per les xarxes socials i que contenen dades sobre diferents aspectes de la cultura catalana.
El primer "Cultura Viva" estava dedicat al món del còmic.
Unes 80 persones es van aplegar a l'antiga fàbrica d'Estrella Damm, incloent-hi representants de colles castelleres, Televisió de Catalunya, la Xarxa de Televisions Locals i Òmnium Cultural. |
Mig miler de pensionistes han protestat aquest dilluns davant la seu del Banc d'Espanya a Barcelona en defensa de les pensions públiques i en contra del seu governador, Pablo Hernández de Cos, de qui han dit que "no té vergonya" i n'han demanat la dimissió per haver dit que les pensions i el Salari Mínim Interprofessional (SMI) no es poden apujar.
"Els pensionistes continuarem lluitant, continuarem sortint al carrer per fer les nostres reivindicacions, perquè les pensions són un dret.
Que no ens enganyin, perquè sí que hi ha diners, el que no hi ha és voluntat política", ha explicat la portaveu de Marea Pensionista, Concepción Ribera, en declaracions als periodistes durant la manifestació.
Ribera ha retret a Hernández de Cos que parli "en contra de la ciutadania" i que defensi els bancs, en dir que les pensions no poden augmentar amb l'IPC i que la pujada de l'SMI pot deixar molts treballadors al carrer, i li ha recordat que són els ciutadans qui li paguen el sou.
"Estem farts que aquestes persones amb uns sous estratosfèrics diguin que no es poden apujar les pensions ni l'SMI.
Estan parlant en contra de la ciutadania, que som qui els paguem aquest sou estratosfèric", ha remarcat.
A diferència d'Hernández de Cos, la portaveu de Marea Pensionista ha alertat que hi ha un milió i mig de dones pensionistes a l'Estat que cobra menys de 500 euros, que entre el 70% i el 80% de les pensions se situen per sota dels 700 euros, i que la pensió mitjana és de 980 euros: "Aquest senyor que cobra 12.700 euros al mes té la poca vergonya de dir que no s'augmentin les pensions amb l'IPC".
La manifestació ha començat a plaça Universitat, on Marea Pensionista es concentra cada dilluns, i després ha baixat pel carrer Pelayo i ha arribat al principi del Portal de l'Àngel, on hi ha la seu del Banc d'Espanya a Barcelona.
També portaven pancartes amb imatges de Fernández de Cos, en les quals criticaven que el governador del Banc d'Espanya ataca els treballadors i els pensionistes i no es dedica a "controlar la banca i exigir que torni els 65.000 milions del rescat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L' índex de Gini mesura el grau de desigualtat en una distribució d'una variable contínua.
S'obté a partir de la suma de les diferències absolutes entre cada parell de rendes de la distribució.
El rang dels valors de l'índex de Gini és entre 0 (màxima equitat) i 100 (màxima desigualtat).
L'índex de ràtio S80/S20 mesura la desigualtat en la distribució a través de ràtios entre centils, que s'interpreta com la renda que s'obté per al quintil superior (és a dir, el 20% de la població amb nivell econòmic més alt) en relació amb la del quintil inferior. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
L'acord va ser signat pel representant de Servisimó, Francesc Pua, i el president del Club Bàsquet Igualada (CBI), Jordi Balsells.
La temporada 2019-20, el Club Bàsquet Igualada (CBI) tornarà a comptar amb el suport de Servisimó S.L. en diferents activitats organitzades pel club.
El representant de Servisimó, Francesc Pua, i el president del CBI, Jordi Balsells, van signar l'acord a les instal·lacions de Servisimó a Igualada.
Servisimó és el concessionari oficial Audi, Volkswagen i Skoda a Igualada, Mollerussa i també a Tàrrega.
Compta amb un taller mecànic amb més de 80 anys d'experiència i ofereix un servei integral i personalitzat.
Des del CBI agraeixen publicament la renovació de la col·laboració, la qual permetrà la millora de diverses activitats del club esportiu.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Les 15 últimes pàgines que aneu visitant del nostre web deixaran aqui un rastre de migues de pa.
Si hi voleu guardar alguna, premeu la xinxeta i aquesta quedarà fixa per a la propera vegada que torneu al lloc.
La tercera edició del Concurs de Balcons Florits a Molins de Rei, organitzat per l'Ajuntament de Molins de Rei i la r Ver más
Seguint les mesures de prevenció aplicades davant el Coronavirus SARS-CoV2 us demanem que utilitzeu el servei en els ca Ver más
Seguint les mesures de prevenció aplicades davant el Coronavirus SARS-CoV2 us informem que els accessos al Riu Llobrega Ver más
El proper mes de maig es farà entrega de l'edifici plurifamiliar de 89 habitatges que ha representat uns ingressos p� Ver más
El nou arbrat transforma Molins de Rei en un municipi cada vegada més verd, sostenible i saludable.
Segons un estudi de l'AMB, Molins de Rei es troba entre els 9 primers municipis que compleix amb els objectius de reci Ver más
La socialista Esther Espinosa, que ja havia estat regidora a Molins de Rei, ha pres possessió per substituir a la Laia Ver más
Les conseqüències del temporal provocades per la borrasca Glòria al municipi de Molins de Rei han estat materials.
Com ja és tradicional, l'agricultura centra l'atenció els primers dies de la Candelera.
La 169a Fira de la Candelera ja està oficialment en marxa un cop celebrat el tradicional pregó.
La millora meteorològica permet desactivar avui dijous 23/01 el Pla DUPROCIM, que estava operatiu des d'aquest dillun Ver más
La Fira de la Candelera és a punt d'arrencar amb el pregó i amb desenes d'activitats que culminaran amb l'obertu Ver más
Pel fort vent i el risc de pluja i neu se suspenen les activitats esportives a l'aire lliure i queden tancats tots els Ver más
Molins de Rei ha estat escollit com un dels 4 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per dur a terme la prova Ver más
Des de dijous 9 de gener de 2020 queda tancat un tram del camí del riu amb motiu de les obres de millora i condicioname Ver más
L'Ajuntament de Molins de Rei cedeix al CEM l'espai de l'antiga biblioteca a fi de destinar-lo a la nova seu socia Ver más
Des del Servei de Vigilància i Control de l'Aire de la Direcció General de Qualitat atenent els nivells de mater Ver más
L'Ajuntament assignarà 33 horts urbans als molinencs i molinenques que vulguin fer ús d'aquest espai per a l'aut Ver más
Pel fort vent, queda suspesa qualsevol activitat a l'aire lliure avui divendres 13 de desembre.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de tota l'actualitat i esdeveniments a la teva vila.
He llegit i accepto la política de privacitat * obligatori
Comprova la safata d'entrada o la carpeta de correu no desitjat de la teva bústia per confirmar la teva subscripció.
Consultar també: l'Avis legal – Política de Cookies – Protecció de dades
Control de les planes més consultades i sessions d'usuaris.
Historial de planes visitades per a que cada usuari pugui guardar els seus favorits mitjançant l'enllaç superior "pàgines visitades".
Centre d'analítica comú de Google, per análisi, estadístiques i comportament dels usuaris al fer servir el lloc web |
En el seu cèlebre tractat d'estratègia militar (i conducta humana) L'art de la guerra, Sun Tzu (segle V aC) afirma que "la victòria acostuma a caure del bàndol que disposa de bons oficials i dels soldats més ben entrenats".
Pot guanyar o pot no fer-ho, ens pot agradar més o menys la seva posada en escena o la manera de jugar, però observes el Liverpool de Jürgen Klopp i veus un equip d'autor, tàcticament treballat per jugar d'una determinada manera i amb els jugadors idonis a cada lloc per fer-ho.
Avui, els red poden presumir que el seu és un equip amb un segell.
El segell d'un senyor entrenador.
I, sense necessitat de picar tan amunt, observes un equipet com ara l'Atalanta de Bèrgam i la sensació és la mateixa.
El seu tècnic, Gian Piero Gasperini, té un pla de joc concebut i ha escollit, un per un, els elements per formar un onze que el posi en pràctica.
Equips, en tots els casos i en la meva modesta però radical opinió, dirigits per un bon entrenador.
És a dir, el professional capaç de treure la millor versió dels seus jugadors, que sap a què vol que jugui el seu equip, i que té l'ull clínic per saber fitxar els futbolistes adequats que necessita en cada posició.
Altrament, veig un partit del meu estimat Barça i acabo plorant.
Tots els nostres il·lustres futbolistes semblen pitjors del que són (fins i tot De Jong, que no està cremat com els altres, ja és una ombra de si mateix), físicament fem pena i la proposta tàctica és d'una mediocritat inadmissible.
Immers en un procés clarament degeneratiu, el Barça porta el segell imprès d'un mal entrenador.
Estem abocats al fracàs (un més).
Dijous vam acabar perdent els papers i ni amb un Messi descomunal ens vam poder imposar al pitjor Atlético de l'era Cholo, un equip passiu i que semblava que ens feia el passadís per a la final d'aquesta merdeta seca de supercopa aràbiga.
I ja veníem de mostrar una impotència penosa a Cornellà, contra el cuer del torneig estatal.
Sempre he defensat que a Valverde no se l'havia d'haver fitxat mai de la vida, senzillament perquè no té la talla per entrenar el Barça.
Crec que no hauria d'haver sobreviscut a Roma, i em sembla delirant que després del ridícul còsmic d'Anfield no hagués estat despatxat fulminantment.
Que els jugadors també en són responsables?
Però Valverde té la plantilla que vol (o l'accepta) i és qui fa les alineacions.
Amb tot el risc que comporta una decisió a la desesperada com seria aquesta, no fer-ho és resignar-se a donar per perduda la temporada.
I de passada, i com a màxim responsable de la situació, que Bartomeu convoqui eleccions anticipades.
Juga al Wolverhampton, és nascut a l'Hospitalet (1996) i format a la Masia.
Adama Traoré ens està deixant bocabadats a tots.
Potència descomunal, velocitat fora de sèrie, conducció, desequilibri, xut...
Un perfil ideal per revolucionar partits i desgastar defenses.
Un diamant, encara per polir, amb una projecció enorme.
Pregunta innocent: com és que els nostres tècnics, professionals d'elit especialitzats en la formació i el creixement de futbolistes, no van advertir l'extraordinari potencial de la criatura?
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Professor: Jesús Aragón Una fusió de disciplines i un sistema d'exercicis saludables que ajuda a sentir-nos en plenitud, a la vegada que enforteix el to muscular i millora la postura corporal.
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Ahir va morir als 56 anys l'exalcalde de Castelló d'Empúries i expresident del Consell Comarcal, Xavier Sanllehí
Ha estat un mandat convuls i les principals les forces en presència s'han de resituar.
La primera evidència a Figueres és que tres de les quatre candidatures més votades en les municipals del 2015...
El Punt Avui posa en marxa un cicle de debats electorals, en col·laboració amb 16 mitjans i entitats locals de les comarques gironines, que començarà el 13 de maig
Lladó va presentar els diversos eixos programàtics de la seva candidatura
Avui (17.00 h), una hora abans de l'habitual, se celebrarà l'últim ple del mandat amb l'adjudicació del servei de neteja com a punt més destacat de tots
Un veí havia posat a la venda a Internet un canó antic pel preu de 6.700 euros.
Segons informa l'ACN, la Guàrdia Civil ha denunciat aquesta persona per un delicte contra el patrimoni històric.
La comunitat educativa i l'AMPA de l'escola Carme Guasch de Figueres han pres part en el debat preelectoral generat com a conseqüència de la no inclusió de la construcció de la nova escola per...
Les màquines han estat aquesta setmana per preparar el terreny de l'antic camp de futbol del carrer del Far
Hauria d'estar a punt al mes de juny
Una interna de la presó del Puig de les Basses de Figueres ha amenaçat amb un bolígraf un funcionari mentre la traslladaven del pati a la cel·la.
Segons fonts del Departament de Justícia, els fets... |
La Fira s'inaugura el 7 de març a les 10 h.
L'horari és de 9.30 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h el dimecres i el dijous.
Guia't està organitzada pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Del 7 al 9 de març es pot visitar, a Roca Umbert, la fira Guia't, una mostra de les sortides professionals que ofereixen els estudis postobligatoris: formació ocupacional i continua, cicles de grau mig i superior, cases d'oficis...
Guia't s'adreça als alumnes de 4t d'ESO que poden fer visites concertades a través de l'escola, als alumnes de batxillerat que abandonen els estudis i a altres joves que volen orientar la seva formació i inserció laboral.
Al marge dels expositors, els centres formatius públics i privats, que ofereixen les seves especialitats també hi haurà tallers d'autoconeixement, per als joves que encara no saben on enfocar la seva tria quan finalitzin l'etapa d'escolarització obligatòria.
Taules rodones sobre les professions del futur
Hi haurà taules rodones sobre temes d'interès, com les que coorganitzen el Consell de la Formació Professional de Granollers i FP.Cat a la sala d'actes de la biblioteca Roca Umbert.
La primera taula rodona es fa dimecres dia 7, a les 19 h, i pretén mostrar la importància de la formació al llarg de la vida, de disposar d'un objectiu professional i les possibilitats que brinda la Formació Professional per a les persones que treballen.
La segona taula rodona tindrà lloc dijous dia 8, a les 19 h, i està adreçada als pares i mares d'alumnes de 4t d'ESO i pretén informar sobre quines són les professions amb futur, conèixer les professions que millor s'adapten al perfil de cada alumne i mostrar la Formació Professional com una opció educativa.
La tercera edició de la fira Guia't està organitzada pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
les dues edicions anteriors han visitat la fira alumnes de 4t d'ESO dels municipis que formen la Xarxa TET (Transició Escola-Treball).
Enguany, però no només va adreçada als alumnes que cursaran estudis de formació professional, sinó a totes aquelles persones que veuen en la formació una oportunitat per adquirir nous coneixements o acreditar experiència laboral, o les múltiples oportunitats que l'actual sistema de formació professional ofereix.
Assessorament i orientació personalitzat
La Fira disposarà d'orientadors professionals que ajudaran als alumnes a dibuixar el seu circuit professional a través d'eines, com el portal Neptú que té recursos d'informació acadèmica i professional.
Els joves podran fer consultes puntuals (de centres educatius, oferta d'un cicle determinat que no es troba a la comarca, correspondències entre els cicles formatius de grau superior i els graus universitaris...), fins a autoadministrar-se qüestionaris d'orientació que els proporcionin informació del seu perfil personal.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
També es presentaran mocions als ajuntaments perquè es promoguin els films en català
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La Plataforma per la Llengua al País Valencià ha engegat una campanya per a promocionar el cinema en català.
Amb el lema ' El cinema, en valencià! ', l'entitat pretén conscienciar el públic i les institucions sobre la necessitat d'impulsar produccions i doblatge de films en català.
Així mateix, vol promoure iniciatives valencianes que aposten per la llengua pròpia del territori.
La presentació de la iniciativa es va fer ahir als cinemes Albatexas de València, els únics de la ciutat que programen íntegrament films en llengua pròpia o subtitulades al català.
S'hi va destacar el desequilibri que hi ha entre l'oferta i la demanda de films en català.
El president de la plataforma, Manuel Carceller, va assegurar que la campanya reivindica poder triat en igualtat de condicions respecte de qualsevol espectador i va reivindicar que és un dret d'igualtat bàsic.
Segons que va exposar Carceller, al País Valencià durant el 2016 més de 70.000 espectadors va poder gaudir del cinema en valencià gràcies a una campanya d'Escola Valenciana, amb una cinquanta municipis programant cinema en català.
Així mateix, durant el passat curs escolar la 13a edició del programa 'Cinema a l'escola', promogut per Escola Valenciana, els cicles de projeccions de la Universitat d'Alacant, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat de València i la Universitat Jaume I varen tenir molt bona rebuda, amb més de 5.000 espectadors a les vora 300 sessions.
La Plataforma considera que cal donar suport a projectes com els dels cinemes Albatexas de València, crear un acord entre la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el govern de les Illes Balears per a compartir materials audiovisuals i acostar tots els territoris de llengua comuna, donar suport a la plataforma digital de continguts audiovisuals en valencià FilminCAT i a la projecció de cinema valencià arreu del país.
Entre les accions impulsades la Plataforma per la Llengua promou una exposició itinerant sobre el cinema valencià per explicar la situació de la llengua en l'àmbit cinematogràfic i audiovisual i també es repartiran materials gràfics que reivindiquen l'ús del català al cinema.
Així mateix, la Plataforma ha posat en marxa el web www.elvalenciaalcinema.cat, que recull les dades i les propostes que hi ha per a aconseguir aquest impuls de la llengua pròpia a les produccions cinematogràfiques.
A més, es presentaran mocions als ajuntaments perquè els grups polítics donin suport al cinema valencià.
El text de la moció recorda que el doblatge i la subtitulació de films en català és ínfim i que la llengua es troba en clar desavantatge en relació amb el castellà i demana que assumeixin el compromís de servir-se de films parlades o subtitulades en català quan organitzin o promoguin projeccions públiques de cinema de llargmetratges, entre altres mesures.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Obrim dues convocatòries laborals, una per donar suport al servei d'informàtica i l'altra al servei d'administració.
Rep el nostre butlletí per correu electrònic |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
Fins on arriba el secret professional?
S'hauria evitat l'accident de Germanwings?
Amb el periodista Antoni Bassas
El COMB Centre de Congressos ofereix el vestíbul de la planta baixa per al muntatge de les exposicions comercials.
El nombre d'estants que poden instal·larse en els dos nivells del vestíbul es situa al voltant de 12 que es poden ampliar fins a 20 si s'utilitza l'espai d'exposicions que es situa en el passadís que porta a l'accés lateral de la Sala d'Actes.
En al plànol d'estants adjunt es pot veure com es poden distribuir i quines mides han de tenir.
L'oferta es concreta en els metres quadrats de l'espai que es triï, connexió Wi-Fi, un punt de corrent de 220v/500W (es pot ampliar la potencia de connexió en funció dels aparells que s'hagin d'instal·lar sempre que s'avisi amb antelació) i la neteja. |
MÀLAGA, 6 juny (EUROPA PRESS) -
El Jutjat d'Instrucció número 3 de Marbella (Màlaga) ha decidit arxivar provisionalment la causa arran de la denúncia per presumpta agressió sexual presentada contra el futbolista Theo Hernández, segons han informat fonts judicials.
El jugador ha estat citat per aquest jutjat per comparèixer aquest dimarts, després que aquest passat dilluns declarés en la comissaria de Marbella en relació amb la denúncia presentada per una jove per uns fets ocorreguts en la nit del passat dissabte en una discoteca de Marbella.
Després d'escoltar aquest dimarts les declaracions de tots els implicats i de testimonis, el titular d'aquest jutjat d'instrucció ha dictat un acte de sobreseïment provisional, segons han apuntat les mateixes fonts.
El futbolista francès és un dels noms propis del mercat de fitxatges d'aquest estiu.
El passat mes de maig, un directiu de l'Alabès va assegurar que Theo Hernández ja havia passat el reconeixement mèdic per fitxar amb el Reial Madrid, tot i que la seva incorporació encara no s'ha fet oficial.
L'advocada del jugador, Yasmín de la Rosa, ha assegurat que la denúncia "no tenia cap fonament" i ha qualificat de "molt exhaustiva" la investigació de la Policia Nacional.
"S'han recollit unes proves molt objectives, no només basades en els testimonis i que no admetien versions", ha assenyalat als periodistes.
Sobre aquest tema, la lletrada ha indicat que la resolució judicial, "basada en l'atestat, la investigació policial i les declaracions d'aquest dimarts, ha resolt que no hi ha absolutament cap prova objectiva en contra d'aquest senyor", apuntant que totes les proves "s'han tingut en compte", entre les quals ha destacat les mèdiques, enregistraments i missatges de whatsapp.
De la Rosa ha assegurat que, després de la resolució judicial, que ha estat "bastant clara", el futbolista es troba "alliberat" d'una acusació "falsa".
Per la seva banda, Carmen Sánchez, la presidenta de Despertar sin Violencia, l'associació que ha prestat la defensa a la denunciant, ha assenyalat que el jutge ha arxivat la causa "per falta de proves" i ha indicat que "el que va ocórrer en aquell cotxe només ho saben ells dos --en referència al jugador i la denunciant--".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Santiago Solari, el substitut provisional de Julen Lopetegui, s'estrena avui mateix a la banqueta de Reial Madrid en el partit de Copa del Rei a Melilla (19.30).
Les baixes de quatre defenses –Carvajal, Marcelo, Varane i Vallejo– i el descans per a alguns jugadors farà que l'hispanoargentí confiï en diversos jugadors del planter per a aquest matx, corresponent a l'anada dels setzens de final.
En la seva primera roda com a tècnic del primer equip, Solari va ser clar i contundent: «La idea és anar a Melilla i jugar amb un parell de collons».
Aquesta, doncs, és la recepta que va donar el tècnic per superar la delicada situació de l'equip.
L'hispanoargentí va relativitzar el seu paper de tècnic interí al primer equip: «Tots estem de pas a la vida, i en aquesta professió encara més perquè tot va més de pressa», comentava després de lloar la grandesa del club.
«He suat la samarreta fins a l'última gota, com altres que han passat pel club i ja no hi són.
El Madrid ens supera a tots i ens inclou en la seva grandesa.
És una meravella treballar aquí», afegia.
De moment, és previst que Solari s'assegui a la banqueta també en el pròxim duel de Lliga del Reial Madrid, el dissabte 3 de novembre (16.15 h), a casa contra el Valladolid.
El club està treballant per trobar un nou inquilí a la banqueta a partir del següent partit.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Com cada quatre anys, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre els nord-americans votaran.
Per primera vegada, al gener marxarà de la Casa Blanca un president negre.
Obama va rebre un país immers en una crisi econòmica comparable als anys de la Gran Depressió, amb dos fronts de guerra oberts, a l'Iraq i a l'Afganistan, i una imatge internacional deteriorada.
Avui el país creix i l'atur se situa en el 5%, però les desigualtats són greus, les tensions racials són a l'ordre del dia i la política exterior s'ha basat en el lideratge des del darrere redefinint les aliances regionals.
La brutalitat de la crisi, la mundialització que afavoreix molta gent però descavalca també molts treballadors, les expectatives que no es compleixen i no permeten pagar amb els sous els deutes universitaris: Trump capitalitza l'antipolítica i la ràbia.
I ara, 240 anys després de la independència, una dona es pot convertir en presidenta.
La jove advocada progre i feminista a qui els republicans criticaven que no cuinés galetes i no portés el cognom del marit s'ha convertit en una vella dama representant de l'elit washingtoniana i de Wall Street.
L'elecció per a nosaltres no és difícil.
Val més una presidenta competent que sap on és Europa, Hillary Clinton, que un megalòman racista i sexista.
Fins i tot els Simpson -que aquest dimarts il·lustren la nostra portada-, com la majoria de la premsa seriosa, li donen suport i han emès (FOX/Antena3) un capítol en què ridiculitzen la ignorància de Trump i les servituds a Rússia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La fàbrica de xocolata de Cailler, situada a Suïssa, transporta el visitant a l'origen d'aquest preuat aliment, en ple imperi asteca.
L'exposició permet, a més, fer un tast de les més de 65 tones diàries de xocolata que produeix Cailler.
FRANCESC POYATO / En arribar a la fàbrica de xocolata Cailler, als afores de Broc (Suïssa) i que té estació de tren pròpia, el primer que crida l'atenció és una construcció blanca que fa les funcions d'edifici principal.
Tot i això, a mesura que un s'hi acosta, la millor i més excitant targeta de presentació de la fàbrica és la creixent olor de cacau i xocolata present en l'ambient.
L'organització quant a compra d'entrades i cues d'accés és, com cal esperar a Suïssa, perfecta.
Segons l'idioma que vostè prefereixi, l'ubicaran en un grup o un altre; però mai no s'haurà d'esperar més de quinze minuts.
Durant aquesta breu espera, no es perdi la col·lecció de cartells històrics de la fàbrica.
La visita s'inicia amb la locució gravada en l'idioma corresponent, que fa de guia acompanyant, a través de la història de la xocolata, un nom asteca, ja que aquesta civilització ja en consumia segles abans que Hernán Cortés la introduís a Europa.
Així, la xocolata, una beguda que s'elaborava a partir de la fruita de l'arbre del cacau, era considerada pels asteques un aliment generador de felicitat i també moneda de canvi, ja que els asteques quantificaven, per exemple, un conill per deu llavors, i un esclau per cent.
Hernán Cortés, en arribar al que avui és Mèxic, buscava or groc, però va trobar or marró: els asteques li van oferir un arbre de cacau, però Cortés va acabar conquistant l'imperi asteca.
En el primer viatge d'Hernán Cortés a Europa, els vaixells de l'estat transportaven or i cacau, una beguda de déus a la qual Carles V va aconsellar afegir sucre.
Les propietats reconstituents, excitants i sensuals de la xocolata van arribar a dividir la societat en funció de les seves actituds conservadores o progressistes, ja que mentre que els jesuïtes estaven a favor del seu consum, els dominics hi estaven totalment en contra, ja que opinaven que la xocolata era la beguda del diable.
La polèmica va arribar tan lluny que el Papa va proclamar que la xocolata, en ser una beguda, no trencava, entre els monjos, la regla del dejuni.
Maria Antonieta, abans de ser ajusticiada, va demanar una xocolata com a última voluntat.
A la fi del segle XIX els suïssos van inventar la xocolata en pastilla, una meravella que devem a personatges il·lustres com Daniel Peter, François-Louis Cailler o el mateix Nestlé, que va inventar una beguda específica per a nens a base de cacau.
La fàbrica Cailler es va fusionar amb Peter, Khol i Nestlé el 1929 com una mesura per superar la crisi econòmica de l'època.
Actualment, Cailler produeix entre 16 i 18 milions de quilograms de xocolata, amb una mitjana diària de 65-70 tones, de les quals gairebé dues terceres parts es destinen a l'exportació.
Unes 340 persones a la fàbrica, i més de 65 en oficines de quinze països, fan realitat cada dia un somni que es va iniciar fa més d'un segle.
El futur de Cailler i els seus nous productes passa pel Centre d'Excel·lència de la Xocolata, un institut situat al costat de la fàbrica de Broc en què s'investiguen innovadores aplicacions al món de la xocolata.
La visita continua amb el coneixement de totes les matèries primeres amb què s'elaboren diferents tipus de xocolata.
Una sala on es poden tocar i olorar tot tipus de llavors i productes utilitzats en la producció, precedeix un últim i breu pas per una línia de producció.
El final de la visita (és clar!) és una degustació de diferents productes Cailler en què el límit el posa vostè.
En aquesta sala hi xocolata blanca, amb llet, pralinés i xocolata negra per a tots els gustos.
Al passadís d'entrada a la degustació, hi ha diversos panells d'informació.
Aturi's a llegir-ne amb cura un que indica com degustar la xocolata per apreciar-la no només amb el paladar, sinó amb el tacte, l'olfacte i la vista.
Els diferents impactes que es produiran en el seu cervell i la seva interpretació, són també aspectes que li recomano estudiar.
La xocolata, com el vi, es degusta, s'assaboreix i se'n gaudeix.
A Cailler, aprendrà una mica més a beneficiar-se de tots aquests aspectes de la xocolata.
Faci la visita: si li agrada la xocolata, aprendrà a estimar-la una mica més i, sobretot, una mica millor.
Cada època de l'any els paisatges canvien segons la seva estacionalitat
Us proposem un itinerari amb diferents sortides per a cada estació de l'any.
Comencem amb els sis primers mesos |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
La possibilitat de cursar els estudis universitaris a França està animant cada vegada més estudiants a Catalunya a fer el Batxibac.
Es tracta d'una doble titulació que permet obtenir el batxillerat de l'Estat espanyol, però també el títol de batxillerat francès.
Dues escoles de la nostra comarca han impulsat aquest projecte.
A Catalunya, n'hi ha més de 40.
Des del curs 2015-2016 a l'INS Molí de la Vila, a Capellades, i des d'aquest curs a l'Escola Pia d'Igualada, els estudiants de batxillerat de la comarca tenen l'oportunitat de cursar la doble titulació de batxillerat espanyol i francès.
La iniciativa és del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el govern francès, i consta d'un currículum mixt que permet que un cop acabat satisfactòriament el batxillerat, els alumnes comptin també amb el seu equivalent francès, el Baccalauréat.
Els alumnes fan les classes de matèries troncals com matemàtiques o llengua amb els seus grups-classe, però se'n separen per fer matèries optatives i que són l'essència del Batxibac.
Aquestes són literatura i història de França, a més de llengua francesa, que substitueix a l'estudi de l'anglès.
A l'INS Molí de la Vila, a segon de Batxillerat, el treball de recerca es fa en francès també.
Capellades, a punt d'acabar la primera promoció
A Capellades, ara mateix, són quatre els joves que són a un pas d'acabar el Batxibac.
Van començar fa un any i mig, quan eren set.
Es tracta de nois i noies que en bona part havien cursat la llengua francesa com a assignatura opcional durant l'ESO i ara acabaran el batxillerat amb l'opció de tenir la doble titulació i poder estudiar en una universitat francesa sense haver d'entrar en l'embull burocràtic de les convalidacions i sense el requisit forçós de fer la selectivitat.
Pere Planella, coordinador de l'INS Molí de la Vila, explica que "el requisit per cursar el Batxibac és tenir un nivell de francès equiparable al B1 o B2 o fer una prova d'accés", a més de tenir un promig de notes que s'acosti o superi el 7 al final de l'ESO.
A Capellades, a més dels quatre joves que són en el segon curs, n'hi ha sis més que han començat enguany a primer.
En el cas dels tres que no han continuat "no ha estat per desmotivació, sinó per canvi de domicili" aclareix.
El coordinador comenta que "la iniciativa va sorgir perquè volíem donar un plus al centre i teníem alumnes amb molt bones notes de francès, sentíem que havíem de donar una resposta a això".
A l'Escola Pia, esforç i motivació extra
En el cas de l'Escola Pia d'Igualada, aquest és el primer any en el que hi ha estudiants fent el Batxibac, tot i que el seu director, Jaume Ars, aclareix que "hem treballat des de fa dos anys per oferir aquesta possibilitat.
El centre va estar un any preparant aquesta oferta formativa.
Es tracta de quelcom molt exigent, fins al punt que els quatre alumnes que fan el Batxibac han de venir una tarda de més per fer totes les hores".
Ars comenta que "un dels alumnes que va començar va demanar no continuar perquè veia que no podia complir amb l'exigència de la titulació".
Malgrat aquest nivell, el director constata que "els alumnes estan molt engrescats".
Els espera l'examen extern que hauran de fer en un any, "a canvi, no han de fer la selectivitat forçosament i poden anar a qualsevol universitat francòfona, gràcies als convenis de la Generalitat amb el govern francès.
Amb tot, "molts d'ells pensen en fer la selectivitat, perquè també volen tenir oportunitats aquí.
Tampoc tenen l'anglès com a assignatura, però els hi oferim classes de reforç d'anglès, perquè saben que també és un valor important; altres, continuen amb l'anglès fora de l'escola, amb acadèmies".
Ars afegeix que "en els cursos que pugen, molts nois i noies mostren interès, tot i que el tema d'haver de fer tardes també dissuadeix molt".
Anna Ainsua és una de les joves de Capellades que és a un pas d'acabar el Batxibac.
La seva aspiració és estudiar disseny de moda a França, de manera que "hauré de fer un curs pont a França per accedir-hi.
I penso en segurament estudiar en una ciutat del sud".
Celebra la seva decisió de fa quasi dos anys d'haver-se animat a cursar la doble titulació.
Primera"hauré de fer l'examen en el que ens avaluen de llengua, literatura i història de França" el mes de maig, tot i que "no descarto fer la selectivitat, per si mai vull canviar de carrera".
El Batxibac el fa amb uns altres tres joves capelladins, "estar en això i ser pocs ens fa fer pinya.
Ens ha motivat a trobar-nos fora de les hores lectives i preparar-nos millor".
Considera que "s'ha de prendre molt seriosament, és molt exigent".
També que "tot va començar a Primer d'ESO, quan feia el francès com a optativa, perquè ho veia com quelcom més útil que les altres optatives.
En fèiem com dues hores per setmana.
Ara, amb el Batxibac són més hores".
Això, però, no l'ha fet abandonar l'anglès, que estudia en una acadèmia.
Potser hagués estat bé que s' hagués explicat una mica més la feina que realitza la Laura, l' auxiliar de conversa francesa que tenen a Capellades enguany.
I potser també una foto dels...
Llegir més alumnes de Capellades, el centre públic batxibac de referència a la comarca.
Més que res...perquè a Capellades enguany ja en surt la primera promoció.
Siguem rigorosos i tractem tots els centres, públics i concertats, de la mateixa manera, sisplau.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Els veïns fa anys que ho demanen i, finalment, serà una realitat.
La recta de Campdorà tindrà un radar que controlarà la velocitat dels vehicles.
L' Ajuntament de Girona feia diversos anys que ho reclamava a la Generalitat, qui té la propietat de la carretera, i finalment la petició s'ha desencallat.
Ho ha confimat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha explicat que va portar la demanda veïnal al Departament d'Interior, i en concret al conseller Miquel Buch.
Amb el vistiplau del Govern català, ara s'estan accelerant els tràmits necessaris per tal de col·locar, més aviat que tard, aquest aparell.
Com que no hi ha accidents, en el seu moment es va descartar construir-hi una rotonda o posar-hi semàfors i es va apostar per aquest radar.
Des de feia mesos, però, la tramitació estava parallitzada.
Des de fa temps els residents als dos costats de la carretera alerten de l'alta velocitat dels vehicles que hi passen.
Legalment, el màxim permès són els 70 quilòmetres per hora, però asseguren que molts no respecten aquesta limitació.
Això els dificulta incorporar-se a la via o introduir-se en un dels dos laterals.
La carretera és una de les entrades -o sortides- de Girona pel nord-oest de la ciutat.
El radar serà el primer aparell fix al terme municipal de Girona.
Actualment hi ha un altre radar a la ciutat però es tracta d' una instal·lació rotativa que es va canviant de lloc periòdicament.
Hi ha tres caixes col·locades en tres punts però el conductor no sap mai si a l'interior hi ha l'aparell o si està en una de les altres caixes.
Les caixes estan al pont de Fontajau, a l'avinguda Lluís Pericot i a la carretera Barcelona.
Als tres llocs, la velocitat màxima permesa és de 5o quilòmetres per hora.
També hi ha una instal·lació fixa als semàfors de la cruïlla dels carrers Barcelona i Emili Grahit.
Aquests, però, no controlen la velocitat sinó el respecte cap a les fases semafòriques.
L'aparell enregistra aquells vehicles que passen el semàfor en vermell.
Una altra instal·lació que controla el pas dels vehicles està situada en un lateral de la plaça Catalunya, on es vigila qui entra al Barri Vell, ja que l'accés està restringit i només es permet a veïns i comerciants autoritzats i a serveis públics i emergències.
A més a més, el consistori està treballant en la implantació d'una xarxa de càmeres lectores de matrícules, que serviran per controlar el pas de vehicles, per exemple, en urbanitzacions o a les entrades i sortides de la ciutat.
En cas d'algun fet delictiu, es poden revisar les imatges per detectar vehicles sospitosos.
A més, si les càmeres estan connectades al llistat de vehicles en cerca, pot saltar un avís a la Policia Municipal només pel pas del cotxe o la motocicleta.
En alguns barris ja hi ha càmeres de videovigilància i es van col·locar arran de la petició dels veïns en el pressupostos participats. |
L'entitat Sea Shepard ha organitzat la recollida amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre els residus que es llencen al mar
Blanes.-Blanes ha recollit fins a 1,23 tones de deixalles a l'entorn de la platja de la Roca de Sa Palomera.
Una petita part dels residus eren restes de material pirotècnic del Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava que es va celebrar al municipi de la Selva durant la setmana passada.
La resta, eren sobretot plàstics, ferralla i ploms de pesca, entre d'altres residus.
La recollida ha anat a càrrec de l'entitat sense ànim de lucre Sea Shepard Conservation Society (SSCS) amb el suport de l'Ajuntament de Blanes i del Club d'escafandrisme Mola-Mola.
En total hi van participar una trentena de persones voluntàries que es van distribuir en dos grups d'intervenció a la platja de Sa Palomera.
També es va fer una neteja submarina de la zona amb un grup especialitzat.
L'objectiu de la neteja era conscienciar la ciutadania de la quantitat de deixalles que es tiren al mar i que acaben afectant a l'ecosistema marí.
La neteja es va fer ahir diumenge al matí, tres dies després de finalitzar el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava.
De tota manera, les restes de material pirotècnic van omplir un dels sis sacs que es van recollir de deixalles.
Els altres cinc contenien paper i cartró (1 sac); plàstic (2), ferralla (1) i ploms de pesca (1).
A més, durant la neteja també van recollir alguns elements de PVC, xarxes, una planxa de ferro i també una roda de quad.Amb aquesta iniciativa, la Sea Shepard va voler denunciar també les conseqüències ambientals que tenen alguns residus, especialment els d'higiene, si es llencen pel lavabo i no es reciclen correctament.
Tovallolets, compreses i cotonets per les orelles acaben al fons marí i aquests residus s'incorporen després a la cadena alimentària perquè "els peixos ho confonen amb menjar".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els errors passen factura i els mals costums, també.
I el Salt encadena de fa algunes setmanes uns començaments de partit per fer-s'ho mirar.
L'Esparreguera, un rival de la meitat de la classificació però no pas d'un nivell inabastable, es va endur un triomf molt còmode contra un equip, el Salt, al qual va faltar molta actitud i uns mínims de competitivitat durant tota la primera part del partit.
Els primers vint minuts, la defensa saltenca no va ni comparèixer sobre la pista i l'Esparreguera va anotar 48 punts.
L'avantatge ja va ser insalvable, tot i la ja habitual reacció dels gironins en la segona meitat del partit.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La Setmana Santa acaba amb un balanç de sis víctimes mortals a les carreteres com a conseqüència de sis accidents de trànsit entre divendres i ahir, quan va concloure una operació tornada que va mobilitzar 557.000 vehicles.
Així ho va explicar el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, que va precisar que l'any passat en les mateixes dates va haver-hi cinc víctimes mortals en quatre accidents.
Malgrat aquest increment, l'accidentalitat a les carreteres catalanes s'està reduint, segons Gendrau, que ho va atribuir en part als controls que estan fent els Mossos amb vehicles espiell.
Els agents han detectat actituds temeràries, com ara la del conductor d'un camió que circulava fent esses per l'AP-7 amb una taxa d'alcohol vuit vegades superior a la permesa i incomplint restricció que tenien els camions de circular ahir per aquesta via.
Les actituds temeràries a què es referia Gendrau inclouen tant un excés de velocitat com el consum d'alcohol al volant.
Segons el Servei Català de Trànsit, els conductors van tornar de manera esglaonada a Barcelona i l'àrea metropolitana, en part perquè molts van avançar la tornada pel mal temps i en part per la festivitat de Dilluns de Pasqua.
La tornada es va veure dificultada per dos accidents de trànsit a l'AP-7 i l'A-2.
El primer dels accidents, en què van resultar ferides tres persones, va tenir lloc cap a les 12 del migdia a l'AP-7 a l'altura de Castellet i la Gornal i s'hi van veure implicats vuit vehicles que van topar per encalç.
El sinistre va provocar fins a 25 quilòmetres de cua, ja que a l'altura d'Altafulla s'hi van sumar les retencions causades per un vehicle avariat.
Cap a les quatre de la tarda les retencions s'havien reduït fins als sis quilòmetres.
El segon accident es va produir a l'A-2, a Esparreguera, per la topada de tres vehicles també per encalç.
En aquest accident va haver-hi un ferit lleu, mentre que les altres tres persones que hi havia implicades van resultar il·leses.
Les cues en aquest cas van arribar als 14 quilòmetres.
No van ser les úniques retencions de trànsit, ja que es van viure cues de cinc quilòmetres a l'N-340, a l'altura del Vendrell, i d'un quilòmetre a l'A-2 a Òdena.
Va haver-hi també retencions de fins a deu quilòmetres a l'N-340 entre Altafulla i Creixell en sentit nord.
Un accident ahir a la tarda a la C-17, a l'Ametlla del Vallès, va obligar a tallar un carril en direcció a Barcelona, la qual cosa va provocar retencions d'uns dos quilòmetres.
Una altra via que va suportar un gran volum de trànsit va ser la C-16, amb retencions entre les poblacions de Guardiola de Berguedà i Berga.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La xarxa Darknet és la porció d'internet en la qual es manté l'anonimat.
Aquesta capacitat de privacitat i de treballar de forma amagada comporta que s'utilitzi per a intercanvis anònims d'informacions sensibles i molt sovint il·legals, com la venda de drogues, l'intercanvi de pornografia infantil o de continguts amb propietat intel·lectual de forma gratuïta.
Aquesta xarxa és un objectiu freqüent de ciberatacs que generalment fallen.
Ara, els investigadors Manlio De Domenico i Àlex Arenas, del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, han aconseguit esbrinar els motius pels quals la xarxa Darknet és molt difícil d'atacar.
Segons el que han explicat en un article publicat en la revista Physical Review E, la Darknet és pràcticament impenetrable per la seva topologia única, significativament diferent de la resta d'internet.
Per demostrar-ho, els investigadors han quantificat, a partir de les dades publicades pel Laboratori de Recerca d'Internet de la Universitat de Califòrnia (Los Ángeles), la resiliència de la Darknet utilitzant l'anàlisi de xarxes.
N'han caracteritzat la topologia i han desenvolupat un model que descriu com es transmet la informació utilitzant la "ruta de capes de ceba", una tècnica que encripta els missatges en múltiples capes.
Això els ha permès simular com la Darknet respondria davant de tres tipus d'alteracions: atacs que es dirigeixen a un node específic, que provoquen que fallin alguns nodes aleatòriament i que pretenen una cascada d'errors que es propaga a través de la xarxa.
Els resultats d'aquest treball indiquen que, per causar una pertorbació més important, es necessita atacar els diferents nodes de la Darknet quatre vegades més que els d'internet.
Però, a més, els atacs en cascada a través dels diferents nodes són fàcilment corregibles afegint més capacitat a la xarxa.
Els autors atribueixen aquesta resiliència a una topologia més descentralitzada que emergeix espontàniament des del protocol de la "ruta de capes de ceba" de la mateixa Darknet.
En canvi, l'estructura d'internet és més heterogènia.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El web del comerç de Barcelona.
Barcelona és un model de ciutat única, ciutat mediterrània, ciutat de comerç.
Serveis i informacions perquè un comerciant potencii el seu negoci
Des de restaurants sense gluten fins a establiments que han revolucionat els esmorzars de forquilla.
La restauració dels barris fa anys que innova constantment per adaptar-se a les noves demandes de la clientela.
Fa temps que aquesta paraula és al diccionari del sector de la restauració de Barcelona.
Amb l'objectiu de continuar millorant el servei i donar resposta a unes demandes de la clientela que canvien a gran velocitat, la cuina de barri no ha parat de renovar-se.
Esperonats per iniciatives com els Premis Restauració, que atorga anualment l'Ajuntament de Barcelona, els fogons de la ciutat s'han omplert de propostes innovadores, úniques i de qualitat que han dotat els districtes d'una oferta plural.
Restaurants exclusius per a persones amb intoleràncies alimentàries; establiments que han revolucionat la manera d'entendre els esmorzars; locals d'hostaleria especialitzats en cuina vegetariana, saludable i de quilòmetre zero.
Els darrers anys, la innovació ha entrat de ple a les cuines dels restaurants de barri i ha omplert la ciutat d'una oferta singular.
Amb l'esperit de diferenciar-se i d'oferir un servei únic, a Barcelona han nascut negocis que han fet de l'especialització el seu tret característic.
L' Ajuntament de Barcelona els fa costat amb incentius com els Premis Restauració que organitza des de fa tres edicions i que premien, entre d'altres, els restaurants més innovadors i amb més qualitat gastronòmica de la ciutat.
En Ville, un restaurant per a celíacs
"La innovació és clau al sector de la restauració i l'hostaleria", assegura Mariona Rubio.
Ho diu qui fa anys que és cap de sala del restaurant En Ville, un establiment que compta amb una carta 100% sense gluten i que ha estat premiat amb el Premi Restauració 2018 de l'Ajuntament de Barcelona.
"Quan vam agafar el negoci el 2013 fèiem un tipus de cuina convencional, però vam veure que calia diferenciar-se", explica.
Van fixar-se en el creixent nombre de clients amb celiaquia i van decidir apostar per oferir-los un servei de qualitat adaptat a les seves necessitats alimentàries.
"Oferim una carta variada elaborada exclusivament amb productes d'alta qualitat i aptes per a ells i elles", apunta.
"A la nostra cuina no entra mai cap aliment que pugui contenir gluten", afegeix la cap de sala del restaurant situat al carrer del Doctor Dou, al barri del Raval de Barcelona.
Però, tal com destaca Rubio, la innovació en el sector de la restauració no acaba tan sols als fogons.
En el cas d'En Ville, l'espai també hi juga un element molt important.
"L'edifici del Raval on tenim el restaurant va ser construït el 1877 per l'arquitecte valencià Gastavino", puntualitza.
I afegeix: "El local té unes voltes catalanes que el fan únic".
El negoci els funciona bé i acaben d'obrir un nou restaurant 100% sense gluten al carrer Aragó de Barcelona, amb el nom de Petit En Ville.
"El millor de tot és veure la cara de felicitat dels clients quan marxen", confessa Rubio.
Granja Elena, 40 anys de renovació constant
Al passeig de la Zona Franca, hi ha un altre dels restaurants que evidencia els esforços continuats del sector de la restauració Barceloní per continuar millorant dia a dia.
Es tracta de Granja Elena, un negoci familiar fundat el 1974 i que, amb el pas dels anys, s'ha anat especialitzant en esmorzars de forquilla elaborats amb productes d'alta qualitat.
Darrere del projecte hi ha la Patricia, en Borja i en Guillermo Sierra, tres germans que van heretar el restaurant que van obrir els seus pares i que han estat premiats recentment amb el Premi Restauració a la Qualitat Gastronòmica que concedeix l'Ajuntament de Barcelona.
"El meu pare i la meva mare van començar l'aventura fa 40 anys fent entrepans diferents de la resta d'establiments, amb productes de molta qualitat", assegura Borja Sierra, cuiner del restaurant.
Ara, amb els tres germans al capdavant, Granja Elena continua aixecant la persiana cada dia amb la mateixa filosofia, que combina la innovació amb la tradició d'un negoci familiar.
"El nostre esperit és i serà sempre mantenir un bon projecte, oferir unes bones elaboracions i ser honestos amb la clientela", apunta. |
Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública
El conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, participa per videoconferència en la Conferència Sectorial d'Educació convocada per la ministra d'Educació i FP, Isabel Celaá.
El conseller estarà acompanyat pel secretari autonòmic d'Educació i FP, Miguel Soler.
En aquesta reunió telemàtica s'analitzarà el context educatiu respecte a l'últim trimestre del curs escolar.
El Gabinet de Comunicació enviarà fotografia i nota de premsa a partir de la finalització d'aquesta reunió. |
El IX Congrés de la CGT de Catalunya el farem els dies 5, 6 i 7 de febrer de 2010 a la Universitat de Lleida (UdL).
Per raons d'ocupació les tres jornades no es faran al mateix lloc.
Així es que el programa serà el següent: 1a Jornada.- Dia 5 a les 16:00 hores fins a les 19:00 aproximadament a la Sala d'Actes del Rectorat de la UdL.
Rebuda - Recepció de les delegacions, convidats i assistents en general
Inici del Congrés, nomenament de la Mesa.
Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.
(Si el vostre missatge fa referència a un article publicat a la Web, o a una pàgina que conté més informacions, podeu indicar a continuació el títol de la pàgina i la seva adreça URL.)
Si us plau, deixeu aquest camp buit: |
Un fort dispositiu policial ha separat aquest diumenge a la tarda dos grups, un d'antifeixistes i un d'ultres, que es manifestaven a l'avinguda Meridiana de Barcelona, concretament a la plaça Sant Andreu Arenal, a la Meridiana amb Fabra i Puig.
Els manifestants independentistes han tallat l'avinguda en els dos sentits de la circulació.
Cap a dos quarts de set, els independentistes s'han desplaçat a la calçada per tallar la Meridiana i, menys d'una hora després, la cinquantena d'ultres han abandonat la zona.
Les furgonetes antidisturbis dels Mossos han marxat poca estona després.
Una cinquantena de persones amb banderes espanyoles s'han concentrat davant de l'estació a partir de les 17.00 per boicotejar el tall que fan els veïns de la Meridiana des de fa mesos per protestar contra la sentència del procés.
Unes 150 persones del col·lectiu independentista Meridiana Resisteix han respost a la manifestació ultra.
Els separa un cordó policial de Mossos d'Esquadra.
Els manifestants independentistes han tallat la Meridiana durant 126 vespres en suport als presos.
Aquest diumenge s'han concentrat amb una pancarta que " No passaran", en referència als ultres.
Tot i les concentracions espanyolistes i la forta presència policial, avui la Meridiana es torna a tallar per 126 dia consecutiu. pic.twitter.com/RiYnG6TRlt
Agents i furgonetes dels Mossos han encapsulat els dos bàndols per evitar enfrontaments i hi ha hagut intercanvi de crits entre tots dos grups.
Algunes de les consignes que s'han cridat, per la banda independentista, ha estat "Llibertat presos", "Ni oblit ni perdó", o "Fora feixistes dels nostres barris", mentre que el grup d'ultres ha cantat "Sí, sí, sí, Espanya ja està aquí" i l'himne d'Espanya.
A més, el grup que crida consignes espanyolistes ha agafat una estelada i l'ha tallat i trepitjat.
Meridiana Resisteix, per la seva banda, ha fet una crida a concentrar-se a les quatre de la tarda perquè "grupuscles feixistes" pretenien ocupar la via abans del seu tall.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Desinfecció de carrers (EuropaPress)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El diputat d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, serà el candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona després de guanyar aquest divendres les primàries celebrades on competia amb el diputat d'ERC al Parlament Oriol Amorós.
En roda de premsa, la presidenta de la Federació d'ERC a Barcelona, Patrícia Gomà, ha anunciat que Bosch ha aconseguit 654 vots (55%) pels 531 (45%) d'Amorós, sobre un cens de 2.373 militants, simpatitzants i 'amics 'del partit.
Bosch serà l'encarregat de liderar les llistes dels republicans a la capital catalana a les municipals de 2015 amb el repte de guanyar-les, un objectiu que des del partit veuen factible ja que en les eleccions europees del passat mes de maig ERC es va imposar a Barcelona.
Així, els resultats finals donen un total de 1.189 vots: 654 per Bosch, 531 per Amorós, 4 en blanc i cap nul, el que suposa una participació del 49,9 per cent: "Han estat unes primàries de molta qualitat i amb molta participació", ha proclamat Gomà.
Bosch s'ha imposat en 7 dels 11 casals d'ERC habilitats com a punts de votació - Sants, Les Corts, Sarrià, Gràcia, Nou Barris, Sant Andreu i Poblenou -, mentre que Amorós ha guanyat en 3 - Ciutat Vella, Eixample i Clot - i en un hi ha hagut un empat - Horta -.
Bosch ha destacat que ha estat una "victòria clara" que administrarà amb humilitat i modèstia, i tot i que ha dit que hi haurà temps per parlar del futur, s'ha compromès a fusionar els dos equips de campanya per fer una sola candidatura forta.
Ha assegurat que la seva candidatura serà la "alternativa" a la de l'actual alcalde de la ciutat, Xavier Trias (CiU), i ha revelat que ja s'han intercanviat un missatge en el qual s'han reconegut afecte mutu i s'han desitjat el millor de cara al futur.
Amorós també ha reconegut que la victòria de Bosch ha estat clara, s'ha posat a disposició del partit i no ha aclarit si acceptarà anar de número dos a la candidatura del seu rival en aquestes primàries: "Hem tingut una breu conversa.
Tindrem converses serioses més endavant.
"Guanyarem les properes municipals i ajudarem els barcelonins que més pateixen.
Ens hi deixarem la pell en això.
Treballem per el mateix", ha sentenciat Amorós, que ha assegurat que han estat unes primàries exemplars.
Bosch ha coincidit amb Amorós a destacar les bondats del procés, que ha estat "un partit amistós però de nivell de Champions, en què hi han hagut "dríblings però no empentes", i ha avançat que les seves prioritats seran l'educació, la lluita contra l'atur i treballar a favor de la independència de Catalunya.
La Federació de Barcelona celebra aquest dissabte el seu congrés número 48, en el qual intervé el president del partit, Oriol Junqueras, i que servirà per ratificar Bosch com a candidat republicà a l'Ajuntament de la capital catalana.
Bosch ja va avançar que no deixarà la seva acta al Congrés de manera immediata ja que, segons argumenta, vol complir el compromís que va adquirir amb els ciutadans; amb tota probabilitat la deixarà a les portes de l'estiu de 2015, quan ja només quedaran uns mesos perquè acabi la legislatura a la cambra baixa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
Sant Cugat aposta clarament per una mobilitat sostenible.
Les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics en són una bona prova.
Si voleu disposar de la targeta de recàrrega de vehicles elèctrics, cal que la sol·liciteu.
Trobareu la informació necessària al tràmit relacionat.
Altres accions de l'Ajuntament per incentivar l'adquisició de vehicles més sostenibles sónles bonificacions en l' impost de circulació per als vehicles menys contaminants o la gratuïtat a l'aparcament de la zona blava.
Al Servei de Mobilitat municipal us poden assessorar de tots els vehicles d'aquest tipus existents en el mercat: elèctrics, híbrids, híbrids endollables, gas, etc. i de les bonificacions i avantatges existents.
Sol·licitud de targeta d'accès al punt de recàrrega de vehicles elèctrics, situat a l'Av. |
Presentació del llibre " La Comarca del Baix Ebre" de l'historiador Antoni Querol Foto: Cedida
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La Unió Esportiva Rubí es va imposar diumenge davant el Vilanova, el fins ara equip líder de la classificació.
El jugador Albert Gurrea va marcar l'únic gol del partit, sumant així, els tres punts de la victòria.
Aquesta ha estat la sisena victòria de la temporada i la segona com a local al Municipal de Can Rosés.
Durant tot el partit va haver-hi una gran intensitat per part dels dos equips.
Els de Rubí van demostrar la seva solidesa en defensa, i és un dels equips menys golejats del grup 3.
Als últims vuit minuts de partit, la UE Rubí va fer el primer i únic gol de la jornada enllaçant sis jornades sense cap derrota.
Aquest triomf els posiciona en el més alt de la classificació del grup 3 de Segona Catalana amb 16 punts.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
13121 missatges al fòrum i 16 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil El fil dels TIOS BONS
ha escrit un nou missatge al fil Raconaires d'erasmus/intercanvi?
també està breda i groeningen que són ciutats universtaries que tenen molta vida
pero vine a amsterdam i així ens tajem juntets i espantem als aborigens d'allà! |
Pots conèixer els llocs de treball de PATSA i la seva descripció aquí.
Última actualització: febrer 2019.
El Pla de Formació a les treballadores i treballadors dóna resposta a les necessitats detectades per l'organització, sense perdre de vista els objectius estratègics, les prioritats de l'Empresa i el desenvolupament de les persones.
Anualment PATSA dissenya un pla de formació amb les accions formatives previstes a realitzar durant l'any.
Per establir-lo, primer es detecten les necessitats formatives a través de diferents vies, de manera que no es tracta d'un procés tancat, sinó flexible i adaptable a la realitat de l'empresa.
Així mateix, si sorgeixen noves necessitats formatives al llarg de l'any s'inclouen dins el pla per donar-los cabuda.
PATSA es marca com a objectiu que cada treballadora i treballador rebi un mínim de 8 hores de formació anuals.
De la formació que es realitza durant l'any, destaquem la impartida al personal fix discontinu en matèria d'atenció al client i tècniques de venda creuada i en temes de prevenció de riscos laborals.
També és remarcable la formació d'acollida que reben a través d'un programa de benvinguda impartit per les unitats de recursos humans i operacions tot el personal de nova incorporació.
També s'ha format al personal eventual sobre atenció al client, amb l'objectiu de donar-los les mateixes eines que al personal fix i garantir, així, una destacada atenció al client.
Per tal de fomentar el desenvolupament professional de tot el personal de PATSA, sempre que es genera una vacant o es crea un nou lloc de treball, es realitza una promoció interna entre el personal de PATSA.
El 2018 s'han cobert 58 places mitjançant processos de promoció interna.
A la Taula següent es mostren les promocions realitzades a l'any 2018:
Un cop l'any es realitza l'avaluació de l'acompliment de tot el personal en plantilla de PATSA, amb l'objectiu de valorar el seu desenvolupament al llarg de l'any.
Aquesta avaluació consisteix en una avaluació de 180o del mànager cap el seu col·laborador i la pròpia avaluació del col·laborador.
L'avaluació finalitza amb una entrevista individual del mànager i el seu col·laborador, en la qual es posa en comú el seu desenvolupament i es plantegen els reptes professionals i els compromisos del següent any, així com les accions necessàries que es realitzaran per arribar assolir-los (accions formatives, ajuda del seu cap immediat o de companys).
L'any següent es valorarà el grau d'assoliment.
El 100% de la plantilla fixa i de contractació de llarga durada passa per aquest procés.
El personal temporal que col·labora al llarg de l'any amb l'empresa és avaluat pels seus caps immediats però no té retorn del seu desenvolupament.
La carrera professional és una de les característiques de PATSA.
La promoció i l'ascens de les treballadores i treballadors propis és el primer pas per ocupar una vacant laboral; només si no és possible per aquesta via es realitzen noves contractacions.
Quan a l'Empresa es produeixen vacants, ja sigui per la creació o augment de llocs de treballs, abans de realitzar noves contractacions, es realitza un procés de selecció interna (promoció) entre el personal de la plantilla per a la seva promoció o ascens.
Les bases d'aquestes són determinades i estudiades entre la Direcció de l'Empresa i la representació de les treballadores i treballadors en la Comissió de Formació que es constitueixi i es fan públiques als canals de comunicació interna.
Consulta l'apartat "Treballa amb nosaltres" aquí.
Consulta el Conveni Col·lectiu 2016-2019 aquí.
Un grup d'interès rellevant per PATSA són les treballadores i treballadors i, en conseqüència, les seves interlocutores i interlocutors socials, que en l'àmbit de les relacions laborals resulta essencial.
Per aquest motiu, fomentem espais de diàleg constant amb els representants de les empleades i empleats.
El 2016 es va signar el conveni col·lectiu 2016-2019, on com a fet destacable s'ha definit un nou sistema de classificació professional, basat en la polivalència i la formació, amb la finalitat de potenciar el desenvolupament professional de les treballadores i treballadors.
Lligat a aquest nou sistema es genera una altra retribució de caràcter variable lligada a la consecució dels resultats econòmics de la companyia.
El màxim òrgan de participació i diàleg entre les empleades i empleats i la Direcció de PATSA és el Comitè d'Empresa.
L'empresa té ens representant designat a aquest efecte que reuneix periòdicament amb l'ens representant del personal.
PATSA té un Comitè d'Empresa compost per 9 membres, que és escollit per sufragi universal, lliure, secret i directe cada quatre anys pel personal.
També hi ha altres òrgans de PATSA amb representació de les treballadores i treballadors com per exemple: Comissió de Selecció i Formació, Comissió de Retribució Variable, Comitè de Seguretat i Salut i Comissió Paritària.
A l'any 2018, el 93,42% de les empleades i empleats han estat subjectes al conveni col·lectiu, i n'ha quedat exclòs el personal adscrit als grups professionals del 0 al 4, ambdós inclosos. |
South Yunderup, Austràlia Occidental, Austràlia
Falcon, Austràlia Occidental, Austràlia
Halls Head, Austràlia Occidental, Austràlia
Singleton, Austràlia Occidental, Austràlia
Greenfields, Austràlia Occidental, Austràlia
Mandurah, Austràlia Occidental, Austràlia
Dudley Park, Austràlia Occidental, Austràlia
Dawesville, Austràlia Occidental, Austràlia
Wannanup, Austràlia Occidental, Austràlia
Silver Sands, Austràlia Occidental, Austràlia
Pinjarra, Austràlia Occidental, Austràlia
Secret Harbour, Austràlia Occidental, Austràlia
Lakelands, Austràlia Occidental, Austràlia |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
He de confessar que després de tants anys d'estimar la meva església i lluitar per una església "una mica diferent", quan no entenia massa les encícliques o, (he de dir la veritat) era impossible que aquestes encícliques arribessin a molta gent, me les llegia com una obligació, a vegades em costava bastant.
Trobo, per primera vegada, un document escrit directament pel sant pare, que no només l'entenc sinó que em serveix per llegir, em serveix per fer la pregària del matí, em serveix... per la joia, i aquest és el títol.
La joia de l'Evangeli és veritablement una joia.
Jo dic moltes vegades; per què ens van ensenyar primer els manaments i després les benaurances?
Ara tenim un sant pare que ens parla de l'alegria de la bona notícia.
Si és que és bona notícia és una alegria.
He gaudit tant des del primer moment amb coses tan senzilles com aquestes... obrim les portes de l'església, obrim les portes al sagrament. (...) |
Vilanova i la Geltrú - Casa del Baró de Canyelles - |
L'etapa d'ahir a la Vuelta, d'alta muntanya, prometia emocions fortes i no va deixar a ningú indiferent.
El ciclista de l'equip Astana Miguel Ángel López, Superman, va ser el més ràpid.
I també el més fort d'una jornada passada per aigua.
Des de Llorca fins al peu del Calar Alto poques coses havien passat.
L'emoció havia quedat reservada per a l'ascensió.
Es va acabar imposant el colombià, mentre que l'italià Nibali també en va sortir reforçat.
No pas gaire Alberto Contador, que va tornar a perdre temps respecte els favorits.
A tres quilòmetres de la meta ja s'havia fet la selecció.
Va provar d'escapar-se Nibali, amb un ritme infernal que va fer patir Froome i la resta.
No pas López, qui va aconseguir arribar a l'altura de la seva roda i, amb una fuetada, escapar-se'n sense que ja ningú el pogués atrapar.
Va coronar amb un temps de 5:05:09.
El gran perjudicat va ser Esteban Chaves, que va perdre més de 2 minuts i el segon lloc a la general.
Contador ja és novè, a 3:55 de Froome, que continua al capdavant.
Avui, 160,1 quilòmetres entre Motril i Antequera.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La UGT de Catalunya rebutja l'empresonament del president de l'ANC, Jordi Sánchez, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, una decisió injusta i desproporcionada.
Des del nostre sindicat considerem injustificada l'acusació de sedició per part de la fiscalia i excessiva la mesura preventiva de presó incondicional per una concentració que va ser multitudinària però pacífica.
L'ANC i Òmnium, i Continua llegint → |
La Universitat de València tanca el curs esportiu amb una excel·lent actuació en els Campionats d'Espanya Universitaris (CEU).
En total, la institució ha tingut representació en 37 campionats, en els quals els esportistes han aconseguit 62 medalles: 17 ors, 24 plates i 21 bronzes que elevaran a la Universitat entre els primers llocs del rànquing nacional universitari.
Destaca el paper de la selecció masculina de rugbi, campiona d'Espanya amb l'or, consolidant així el primer lloc de l'autonòmic; així com el de les seleccions femenines de rugbi, voleibol i handbol que han quedat subcampiones nacionals amb la plata després d'obtindre l'or en el CADU.
I no menys importants han sigut els bronzes de les seleccions de futbol masculí i bàsquet femení.
En esports individuals, s'han proclamat campions d'Espanya els equips d'escalada, hípica i judo; i subcampions, els de camp a través, natació i pàdel.
Entre els esports d'equip i individuals, la Universitat de València ha aconseguit un total de 62 metalls en els Campionats d'Espanya, uns resultats fruit de l'aposta per la promoció i el foment de l'esport que realitza la institució acadèmica des de fa anys. |
El davanter maçanetenc de 33 anys seguirà vinculat al Benfica la temporada vinent.
Adroher, vigent campió del món, complirà el seu quart curs al club, amb el qual va ser campió d'Europa el 2016 i també va guanyar la lliga d'aquell mateix curs.
Aquesta temporada, el davanter català va ser clau en el títol de la copa Intercontinental que el Benfica va guanyar quan va derrotar el Reus en la final jugada a la capital del Baix Camp (5-3).
Adroher va marcar-li quatre gols a un del seus exequips.
També va militar en el Barça, el Breganze, el Vic, el Lloret i el SHUM Maçanet.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
A banda de l'acte institucional, tota la comunitat UAB s'organitza per commemorar el Dia Internacional de les Dones Treballadores amb diferents actes i accions al llarg dels dies anteriors i posteriors a la jornada.
Tot i que és difícil marcar un fet concret com a origen de la commemoració del 8 de març, hi ha un cert consens en assenyalar la lluita de les obreres del tèxtil nord-americanes de finals del segle XIX i principi del segle XX i la repressió que van patir com a inspiradores d'aquesta diada.
Com cada any, professorat, personal treballador i alumnat es preparen pel Dia Internacional de les Dones Treballadores amb diferents activitats organitzades arreu del campus.
La Facultat de Dret organitza una jornada sobre les violències masclistes a les xarxes amb el nom de " Ciberviolències contra les dones: anàlisi jurídic i reptes pendents ", que es celebrarà el dimecres 4 de març.
Comptarà amb una xerrada a càrrec de l'advocada penalista i experta en ciberviolències masclistes Laia Serra, així com amb una taula rodona sobre l'abordatge jurídic de les ciberviolències.
Per una altra banda, la Facultat de Traducció i Interpretació realitzarà una altra jornada el divendres 6 de març amb el nom de " Ensenyar a traduir i interpretar amb perspectiva de gènere ", que constituirà la primera jornada per a reflexionar sobre la introducció de la perspectiva de gènere a la teoria i a les pràctiques docents a la facultat.
La Facultat de Filosofia i Lletres organitza un seminari el dimarts 18 de febrer, juntament amb el Grau d'Humanitats sobre la presència de dones en l'àmbit de la gestió cultural.
La mateixa Facultat de Filosofia i Lletres té programat pel dilluns 9 de març una conferència i un taller amb la investigadora i escriptora Remedios Zafra, sobre art i ciberfeminisme.
Aquest any podrem comptar amb la presència de la reconeguda ecofeminista Yayo Herrero el dimarts 3 de març a la Sala Teatre, on farà una xerrada amb el títol de " L'ecofeminisme davant l'emergència climàtica ".
També tindrem amb nosaltres la periodista feminista Cristina Fallarás, que pronunciarà una conferència el 18 de març a la Sala Teatre organitzada per l'Observatori per a la Igualtat.
En un plànol més cultural, el dimecres 4 de març trobem la programació de l' obra de teatre "W.I.T.C.H.", de la companyia Les Fugitives, organitzada pel Grup Gènere i Educació.
La funció està ambientada als anys 60 i explica la història real de la Women's International Terrorist Conspiracy from Hell, un grup feminista estatunidenc.
Podeu consultar aquí tot el programa d'activitats vinculades al Dia Internacional de les Dones Treballadores.
La informació s'anirà actualitzant periòdicament.
El diumenge 8 de març hi ha convocada una vaga general feminista de 24 hores.
Amb aquesta vaga es pretén visibilitzar les desigualtats en el repartiment del treball reproductiu i productiu entre homes i dones i la situació de discriminació que això comporta: bretxa salarial, sostre de vidre, terra enganxós, assetjament laboral, segregació horitzontal i segregació vertical, etc. A més, també es volen denunciar les violències patriarcals que pateixen les dones, lesbianes i trans diàriament, així com la reiterada vulneració dels drets de les dones migrants.
Les facultats i serveis de la UAB no han restat indiferents davant la situació que ha suposat la COVID-19, i han organitzat diferents iniciatives, des dels seus respectius àmbits de coneixement, per ajudar a afrontar-la.
Seguint les indicacions de la Generalitat i d'acord amb el comunicat de la Gerència de la UAB, del dia 13 al 27 de març romandrem fent teletreball.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
La vitalitat del sector industrial i econòmic relacionat amb les noves tecnologies ha quedat palesa en el conjunt d'iniciatives relacionades més o menys directament amb l'àmbit tecnològic que s'estan organitzant malgrat la cancel·lació del Congrés Mundial de Mòbils, com ara la Tech Spirit Barcelona que es duu a terme aquesta setmana i es presenta com una iniciativa feta per emprenedors i per a emprenedors.
En aquest sector té una presència molt destacada el terme que us proposem com a: empresa emergent.
Aquesta és l'alternativa catalana a l'anglicisme start-up, i fa referència a l'empresa de constitució recent que respon a una oportunitat de mercat important i que té un marcat caràcter innovador i un creixement fort i ràpid.
Malgrat l'extensió de la forma anglesa, la denominació catalana té els avantatges de resultar més transparent semànticament —també per a persones que no coneguin el concepte—, i de permetre inserir la noció dins de la sèrie dels diversos tipus d'empresa ( empresa emergent, empresa derivada, empresa gasela, empresa de primera, etc.).
Si teniu curiositat per saber altres denominacions catalanes del sector, podeu consultar aquest material interactiu: Un nom per a cada empresa. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Als cap de pocs anys d'haver nascut a València, Eva es va traslladar a Xàtiva amb la seua família.
Des de xiqueta, un dels rectors d'aquest poble li recomanava un futur eclesiàstic.
La seua bondat no va dur-la al convent, però sí a ser mare d'acollida.
Ho és des de fa quatre anys, quan va començar a rebre xiquets procedents d'entorns socials dramàtics, amb pares biològics maltractadors, immersos en el món de les drogues o, simplement, víctimes d'una extrema carència de recursos.
Eva té dos fills biològics que, aleatòriament, compten amb dos germans més.
Germans, però, que no són fixos: canvien segons les circumstàncies.
Perquè Eva, com la resta de mares —i famílies— acollidores en règim d'urgència del País Valencià, rep els infants quan toca.
El canvi de Govern al País Valencià va modificar, també, la filosofia del Consell.
Un dels exemples va ser la creació de la Conselleria d'Igualtat, un nom fins llavors inèdit.
Lluny d'estar marginat, el nou departament és liderat per la vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra.
La nova nomenclatura va ser fidel a les polítiques, fins llavors insòlites, impulsades des d'aquest àmbit.
Les famílies com la d'Eva han passat a cobrar 12 euros diaris per nen, una quantitat que triplica la que rebien anteriorment.
Però no tots els canvis han satisfet, ni de bon tros, les expectatives.
Aquest va ser el motiu pel qual Eva va denunciar públicament el seu cas.
Després d'adreçar-se en reiterades ocasions a les Conselleries d'Igualtat i Educació, ambdues liderades per la coalició Compromís, es va sentir desatesa.
Els seus dos fills d'acollida —de dos i quatre anys— no reben ajudes per poder anar a les escoletes infantils, atès que les conselleries només cobreixen el finançament del període obligatori d'escolarització.
"Jo només vull garantir una vida digna als xiquets que estic cuidant", diu Eva, que comenta que ha pagat activitats extraescolars a molts dels menors que ha custodiat anteriorment.
Matisa que, els complements esmentats, els pot assumir; l'educació bàsica, en canvi, "sí que té un cost molt més elevat".
Va ser llavors quan Igualtat va remetre la responsabilitat a Educació, i fonts d'aquesta Conselleria asseguren que el cas referenciat "figura entre els excepcionals".
Educació admet que de vegades es donen complicacions entre l'arribada dels xics i les seues possibilitats de matriculació als centres preferits pels pares.
Especialment, quan els infants desafavorits, que poden ser acollits en qualsevol època de l'any, s'incorporen a les famílies una vegada s'ha iniciat el curs escolar.
Des d'Educació indiquen que aquests problemes els tractaran de canviar amb vista al curs vinent, "perquè no es poden afavorir famílies concretes a costa de saltar-nos les normatives".
"És convenient", afegeixen, "que s'estudien els casos especials i que les famílies també s'assessoren a l'hora d'acollir, perquè l'administració no sempre ho pot resoldre tot".
El conseller d'Educació, Vicent Marzà, i la vice-presidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ambdós de Compromís.
No sols al País Valencià es plantegen problemes similars.
A Mallorca hi ha l'IMAS, una entitat vinculada al Consell Insular de l'illa.
Joan Escandell n'és tècnic i apunta que "sovint hi ha famílies que demanen que els nins d'acollida vagin a l'escola que a ells els convé, però això dependrà de la disponibilitat del centre educatiu".
Les coses, però, són distintes a Catalunya, on les darreres modificacions avalen la possibilitat que els nens infortunats siguen ingressats en els mateixos centres que els seus germans.
Així ho afirma Agnès Russiñol, directora de l' Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, que "estableix una coordinació entre el Departament d'Educació i el de Treball, Afers Socials i Famílies per aplicar la discriminació positiva, recollida en l'ordre de matriculació".
La regulació de papers també afecta molts xiquets estrangers que es troben en adopció parcial.
A València, dues famílies es fan càrrec, respectivament, d'un jove nigerià i d'un altre polonès.
El primer, en fase d'acabar l'ESO, "no es podrà graduar perquè no té la nacionalitat i a 18 anys passarà a ser il·legal", es lamenta Ana Alabort, cap de la Plataforma per a la Defensa de l'Acolliment Familiar.
L'altre cas implica un menor polonès amb paràlisi cerebral que, "pel fet deser indocumentat, no té accés a beques que li faciliten, per exemple, l'adquisició d'una cadira de rodes".
En aquesta mena de casos, la pilota és a la teulada del Ministeri d'Exteriors, tot i que les famílies perjudicades se senten ignorades per la Conselleria d'Igualtat "perquè sempre assenyalen Madrid, una resposta que no ens soluciona res", diu Natalia, mare acollidora de València ciutat.
María José, també procedent del cap i casal, és una mare que denuncia l'arribada dels seus fills d'acollida sense informes mèdics actualitzats.
Com que els nens arriben de manera gairebé sobtada, alguns d'ells poden ingressar en la casa de la nova família amb malalties susceptibles de contagi.
De fet, María José ha rebut "una nounada, filla biològica d'una mare amb hepatitis, que va arribar amb només dues setmanes de vida i amb àmplies possibilitats de contagiar" els dos fills biològics d'aquesta mare solidària.
A la Conselleria d'Igualtat, però, puntualitzen que, segons la normativa, les famílies es comprometen a assumir aquests riscos, ja que es declaren "capacitades" per enfrontar-se a les situacions possibles i es comprometen a "ajudar a trobar el diagnòstic".
Les famílies consultades, però, comptaven amb expectatives molt més altes pel que fa a les actuacions de la nova Conselleria d'Igualtat.
També es queixen per unes altres qüestions, com la tardança en l'arribada de les ajudes.
Malgrat que les quantitats pagades per cada infant acollit són semblants al País Valencià, Catalunya i illes Balears —vora 350 euros mensuals, als quals cal sumar els complements per casos especials com ara discapacitat, malaltia o dificultats econòmiques de les famílies acollidores— als dos darrers territoris les ajudes es cobren de manera mensual.
Al País Valencià, per contra, les ajudes es cobren semestralment.
Natàlia, mare anteriorment mencionada, denuncia aquesta forma de pagament i afegeix que, amb l'anterior Govern valencià —liderat pel PP— les ajudes eren menors però hi havia "menys traves burocràtiques i més facilitats per a l'escolarització".
Des del departament valencià d'Igualtat defensen que el seu treball és "incisiu".
La triplicació de les ajudes per a aquestes famílies n'és l'exemple més clar.
En canvi, Igualtat també identifica les dificultats a l'hora de fer ideal la vida de les famílies d'acollida.
"Queda molt per fer", diuen, però "mantenim moltes reunions per atendre totes les persones: estem reconstruint el sistema i pal·liant el desordre administratiu amb relacions directes basades en l'atenció personal i en el seguiment".
Tant l'administració com la ciutadania implicades en la recepció de xiquets reconeixen que encara han de canviar moltes coses perquè la solidaritat trobe incentius i no entrebancs.
L'objectiu és que les famílies més altruistes reben motivacions per no deixar de ser-ho.
I que els infants amb menys sort continuen comptant amb llars alternatives.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
El president del Tribunal Constitucional (TC), Juan José González Rivas, ha convocat Ple extraordinari d'aquest òrgan aquest dissabte a les 13 hores amb la finalitat d'estudiar si s'admet a tràmit la impugnació pel Govern de la candidatura de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a la Presidència autonòmica.
Només l'admissió del recurs deixarà en suspens la celebració del Ple d'investidura previst per dimarts que ve al Parlament de Catalunya.
A més, els dotze magistrats que integren el tribunal de garanties hauran d'estudiar si accepten la petició dels diputats electes de Junts per Catalunya, entre els quals s'inclou Puigdemont, per ser part en el procediment.
La seva personació els permetria poder explicar al TC els seus arguments en contra de les intencions de l'Executiu de Mariano Rajoy.
Per la seva banda, el Govern central demana concretament la nul·litat de la candidatura a la Presidència de la Generalitat de Catalunya signada pel president del Parlament i publicada al Butlletí Oficial del Parlament autonòmic.
L'Executiu ha mantingut el seu criteri de recórrer aquesta candidatura signada per Roger Torrent el passat dia 22 i publicada el 23 de gener malgrat comptar amb el criteri discrepante del Consell d'Estat, que no creu que sigui el moment d'acudir al Tribunal Constitucional per aquest assumpte.
En el recurs de l'Advocacia de l'Estat es demana també que s'adverteixi expressament el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres de la Mesa de la Cambra de les "conseqüències penals" en cas de no acatar la suspensió i seguir endavant amb la investidura de l'expresident català.
Es van fer advertències similars en el seu moment a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, en relació amb altres resolucions del TC que van ser incomplides, i l'assumpte va provocar la presentació d'una querella davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha acabat en la causa que se segueix en el Tribunal Suprem per rebel·lió i malversació.
Al costat de la impugnació de la resolució del 22 de gener del president del Parlament, el Govern central recorre també la resolució del 25 de gener de Torrent "per la qual es convoca el Ple del Parlament el dia 30 de gener de 2018, a les 15 hores, per al debat del programa i votació d'investidura del diputat Carles Puigdemont".
Es demana procedir en concret contra la inclusió en l'ordre del dia del debat del programa i votació d'investidura.
En el recurs es fa expressa invocació de l'article 161.2 de la Constitució a fi que es produeixi la suspensió d'aquestes resolucions en els termes en què s'impugnen.
També es demana al Constitucional que, en la providència en què es decreti la suspensió de les resolucions impugnades i en la resolució que al seu moment es dicti, s'ordeni la pràctica de la seva notificació personal al president i altres membres de la Mesa del Parlament de Catalunya.
Igualment, se sol·licita al TC que en aquesta notificació "s'adverteixi al president del Parlament i altres membres de la seva Mesa del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada".
"En particular, que s'abstinguin d'iniciar, tramitar, informar o dictar, en l'àmbit de les seves respectives competències cap acord o actuació que permeti procedir a un debat d'investidura el candidat de la qual a la Presidència de la Generalitat sigui Carles Puigdemont, amb exprés advertiment de les conseqüències penals en cas que així no es faci", afegeix l'escrit.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La mort estranya d'un amic fa queel conegut inspector Wallander reflexiona sobre la seva vida i es plantegi la dimissió.
Una altra molt bona novel·la d'aquest escriptor.
Torstensson, de professió advocat i a punt de jubilar-se, condueix una nit pels turons de Brösarps Bakar atemorit per unes ombres que el persegueixen.
Pensa que ha de canviar de vida, però té por que sigui massa tard.
I de fet, així és: l'endemà apareixeran el cotxe i el cos de l'advocat estimbats sota l'aparença d'un accident.
Mentrestant, l'inspector Kurt Wallander reflexiona sobre la seva vida a les costes de Jutlàndia, lluny de la seva ciutat d'Ystad.
Està convençut que la seva carrera ha arribat a la fi i que el millor que pot fer és presentar la dimissió.
I així ho fa saber a Björk, el seu cap. La mort sobtada i en estranyes circumstàncies d'un amic de Wallander, precisament el fill de l'advocat que patí l'accident, l'empeny a repensar-se la dimissió.
Però al cos de policia ha entrat saba nova i ell se sent gran; tem que la seva capacitat de reacció no sigui la mateixa d'abans i que això perjudiqui el curs de la investigació i el treball d'equip amb els seus col·legues.
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
La importància de la classificació taxonòmica per a usos aplicats.
Principals grups utilitzats per a la seva explotació comercial.
Espècies que es recol·lecten i cultiu de bolets.
Explotació dels recursos vegetals aquàtics.
Ús i obtenció de ficocoloides: agar-agar, carraginats i alginats.
Principals grups utlitzats per a la seva explotació industrial.
Per tal de superar l'assignatura és condició indispensable aprovar totes les activitats d'avaluació de forma independent.
Sinó s'ha realitzat cap de les activitats establertes s'obtindrà la qualificació de NO PRESENTAT |
"Estic molt content perquè no han acceptat l'extradició automàtica", ha dit el cantant
Un jutge d'un tribunal de primera instància de la ciutat belga de Gant ha decidit aquest dimarts ajornar al pròxim 3 de setembre la decisió d'extradir el raper mallorquí Josep Miguel Arenas, conegut artísticament com a Valtonyc, i condemnat a Espanya per enaltir el terrorisme i injuriar el rei en les lletres de les seves cançons.
La defensa del cantant ha explicat en declaracions a la premsa que presentaran un nou escrit davant del jutge en el qual argumentaran que els fets que jutgen s'emmarquen dins de la llibertat d'expressió, i a més no existeix la doble incriminació que ha de ser exigida per a la seva entrega a Espanya, és a dir que els delictes que s'atribueixen al raper estiguin tipificats a tots dos països.
La decisió sobre l'extradició ha estat posposada ja que es tracta d'"una qüestió de grans principis, de llibertat d'expressió", motiu pel qual "ara tenim per endavant un procediment escrit", segons ha explicat un dels advocats del cantant, Simon Bekaert, qui ha insistit que "el tribunal no prendrà una decisió lleugerament".
La fiscalia respondrà l'escrit de la defensa, segons preveu el procediment legal a Bèlgica, i el pròxim 3 de setembre el jutge corresponent --el d'aquest dimarts era un jutge de guàrdia-- es pronunciarà sobre l'extradició del raper.
"La possibilitat que el cas torni a ser posposat és petita", ha dit Bekaert, qui ha recordat que encara que accepti l'entrega a Espanya podria interposar-se recurs.
"Estic molt content perquè estic en llibertat, els 'Jordis', els consellers, els joves d'Alsasua, Alfon i molta gent d'Espanya no tenen la mateixa sort, de poder tenir un judici just i poder argumentar la seva defensa", ha assegurat Valtonyc després d'acudir al Palau de Justícia de Gant.
El mallorquí ha valorat positivament que no hagin acceptat "l'extradició automàtica" així com el fet que "s'ha de discutir, això significa que el cas està agafant força.
Esperem que Bèlgica demostri ser una justícia independent que jo crec que ho demostrarà", ha conclòs.
Valtonyc es va presentar principis de juliol davant del jutge d'instrucció belga que tramita l'ordre de detenció i entrega emesa per l'Audiència Nacional i aquest va resoldre deixar-lo en llibertat mentre es resol el cas.
Se li va imposar, això sí, la prohibició de sortir del territori belga durant el temps que els tribunals belgues triguin a prendre una decisió sobre aquest assumpte.
La fiscalia de la província belga de Flandes Oriental es va fer càrrec de l'euroordre dictada contra el raper mallorquí, qui va ser condemnat per l'Audiència Nacional a tres anys i mig de presó per delictes d'amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, una sentència posteriorment confirmada per la Sala Segona del Tribunal Suprem.
L'Audiència Nacional va emetre a finals de maig una ordre nacional, europea i internacional de crida i cerca contra Valtonyc després que abandonés el territori espanyol per evitar el seu ingrés a la presó just un dia abans que expirés el termini per entrar voluntàriament a la presó.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Comitè d'Empresa de l'hospital de Berga, en roda de premsa.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Obra: Llàgrimes d'amor Autor: Simon i Donatiu, Salvador |
Concert de Rocío Márquez, on presentarà el seu nou disc 'Visto en el jueves', una reflexió crítica sobre el concepte de l'autor mitjançant un repertori en el que el límit del que és flamenc i no flamenc, del cante i la cançó, es desdibuixa.
L'únic nexe que té el repertori, un nexe difús però alhora crucial, és que totes són peces que han estat trobades en l'històric mercat d'antiguitats de El Jueves del carrer Feria de Sevilla.
Uns disc que confirma a la cantaora de Huelva com la veu femenina més important i original del flamenc actual.
12€ | Comrpar entrades aquí (enllaç) |
Els esquís desapareixen de la campanya d'hivern de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
En un acte al Palau Robert de Barcelona, el president de FGC Ricard Font, conjuntament amb els directors de les cinc estacions de FGC, han presentat les principals novetats de la temporada 2019-2020 centrant-se en una "nova línia estratègica que respira natura i no només esquís".
En aquesta línia, la temporada de neu de les pistes de la Generalitat intentarà ampliar l'oferta a no només forfets, sinó una experiència més amplia d'esport, gastronomia i naturalesa per desestacionalitzar l'activitat.
Font ha explicat els objectius que des de l'empresa de transport es marquen per a les futures temporades de neu de les pistes d'esquí que es gestionen des de la Generalitat: "Que la gent no hagi de caminar més de 200 metres des d'on deixa el cotxe o el transport públic per arribar a peu de pista, utilitzar la meitat d'energia per al funcionament de les pistes i digitalitzar accessos i recursos".
Així, tal com es va avançar la temporada anterior, FGC fa un pas endavant per dur a terme una transformació digital completa de les instal·lacions i dels processos de captació i fidelització de clients.
Concretament, s'està treballant en la instal·lació a totes les estacions del sistema d'accés i venda automàtic amb el forfet amb xip (mans lliures).
Això permetrà evitar cues, dimensionar els serveis, adaptar l'oferta en funció de l'ús i treballar conceptes que fomentin la demanda.
D'altra banda, aquest sistema garanteix connectar més i millor amb el públic objectiu, sobretot de futur, com és el públic més jove.
Els diferents directors de les estacions han desgranat les novetats concretes per a cada una.
La Molina estrena dos remuntadors nous, un que permetrà perllongar el tram del Telecabina Cadí Moixeró fins al Niu de l'Àliga; i l'altre que dóna accés al llac de La Molina fins al Coll de Pal.
Vall de Núria segueix treballant per promocionar-se com a una destinació fora de la temporada d'hivern, perquè obre tot l'any.
Vallter 2000 actualitza els remuntadors i pistes de l'estació i renova l'oferta esportiva i d'activitats de muntanya.
Port Ainé amplia fins a 11 pistes innivades i, finalment, Espot estrena un telecadira.
"S'està formalitzant un acord de Govern per a la gestió de Boí Taüll i un pla de viabilitat per definir el seu futur"
En el mateix acte també s'ha presentat l'acord a què va arribar FGC i Tot Nòrdic per a la potenciació de la pràctica de l'esquí nòrdic i la dinamització de les activitats de muntanya a les estacions nòrdiques municipals Guils Fontanera, Lles de Cerdanya, Aransa, Sant Joan de l'Erm, Tuixent-La Vansa, Virós Vallferrera i Tavascan.
Font també ha confirmat que properament es presentarà un acord de Govern per tal que FGC passi a gestionar l'estació de Boí Taüll, que havia passat a mans de la Generalitat des de l'any passat.
"S'està formalitzant un acord de Govern per a la gestió de Boí Taüll i un pla de viabilitat per definir el seu futur", ha dit.
Font ha assegurat davant dels mitjans que "no busquem la rendibilitat econòmica, l'esqui és l'excusa per fixar gent al territori", és a dir, que l'objectiu de la gestió per part de FGC de les estacions d'esquí és crear llocs de feina i impacte econòmic al Pirineu per evitar-ne el despoblament, alhora de promocionar el territori.
Més info: El negoci de la neu es fon
El director de FGC no ha volgut donar xifres d'inversió ni d'impacte econòmic, però sí ha admès que enguany s'han apujat els preus entre un i quatre euros: "Més serveis vol dir més preu", ha afirmat.
Sobre els paquets conjunts entre estacions, explica que "entrar bonificacions baixa el valor del que fem i des del públic estem fent un gran esforç", i ha afegit i destacat que animen a la competència entre les diferents estacions d'esquí.
Les estacions d'esquí rescatades per la Generalitat i ara gestionades des de FGC van tenir uns ingressos de 13,6 milions d'euros en l'exercici del 2017, el darrer del qual se'n tenen dades, però acumulen pèrdues de 17,5 milions d'euros i dèficits milionaris. |
En ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, en virtut del que disposa l'Acord normatiu 11758/2016, de 17 de febrer, i per acord del Consell de Direcció del dia d'avui, nomèn el senyor Mateo del Río Clar investigador col·laborador del Departament de Química per la durada que estableix l'article 3.1 de l'acord normatiu esmentat.
Aquest nomenament no comporta cap tipus de remuneració.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Sr. vicerector d'Investigació i Postgrau, Sr. director del Departament de Química i Sra. |
La manipulació de les paraules o dels conceptes atempta contra la dignitat dels ciutadans i posa en perill la democràcia
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
El vent solar és constituït principalment per nuclis d'hidrogen (protons) i electrons lliures, i, en molta menor proporció, per nuclis d'altres elements més pesants.
El valor mitjà de la densitat del vent solar és de 2 a 10 ions/cm 3, i la velocitat mitjana d'aquests ions, de 400 km/s.
Nogensmenys, d'una manera excepcional, han estat observats valors de la densitat alts, com ara 80 ions/cm 3, o baixos, com ara 0,4 ions/cm 3.
Hom ha detectat també velocitats que superen els 700 km/s.
Les energies de les partícules projectades pel Sol són màximes durant les erupcions solars, en què poden arribar a valors de 109 a 10 10.
En aquest cas, les partícules del vent solar que arriben a la Terra es confonen, per llurs efectes, amb les partícules dels raigs còsmics poc energètics.
El vent solar és originat a la cromosfera.
També contribueix a aquesta fuita de partícules el fet que la corona solar no és perfectament en equilibri hidroestàtic, i, per tant, sempre roman en expansió.
El vent solar té una sèrie de manifestacions importants, com ara les aurores polars i el cinturó de Van Allen.
Hom creu també que les partícules del vent solar tenen un paper essencial en l'origen de la cua de plasma dels cometes (cometa). |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El director català Cesc Gay estrena 'Truman', una comèdia dramàtica interpretada per Ricardo Darín i Javier Cámara.
També arriba als cinemes una mescla de drama i enjòlit amb 'El cadáver de Anna Fritz', una reflexió sobre la moralitat dirigida pel mallorquí Héctor Hernández.
En català s'estrena 'Educació Siberiana', un film que relata les aventures de dos nens en un gulag soviètic.
El director James Vanderbilt estrena 'La verdad', un drama amb actors com Robert Redford o Cate Blanchett i Robert De Niro torna als cinemes amb Anne Hathaway i Rene Russo a la comèdia 'El becario', dirigida per Nancy Meyers.
Esbós: Julian és un actor malalt terminal que comença a organitzar la seva mort.
Durant quatre dies rep la visita del seu millor amic, que acabarà ajudant-lo per trobar una nova llar per a la seva mascota.
Direcció: Hèctor Hernández Vicens.
Intèrprets: Alba Ribas; Albert Carbó, Bernat Saumell, Cristian Valencia.
Esbós: En un dipòsit de cadàvers tres amics decideixen traspassar els límits i practicar sexe amb el cos inert d'una atractiva actriu que acaba de morir.
> Educació siberiana ('Educazione siberiana').
Esbós: Al sud de la Rússia soviètica, una ciutat s'ha convertit en llar de bandes multiètniques enfrontades, formades per perillosos malfactors.
Dos nens de deu anys hi creixen com a amics.
Esbós: Durant la campanya electoral dels EUA del 2004 dos periodistes de la CBS van desencadenar una forta polèmica al acusar erròniament a George W. Bush d'irregularitats en el seu servei militar.
Esbós: El vidu Ben Whittaker es converteix en el becari de l'exigent Jules Ostin, creadora i responsable d'una influent pàgina web de moda.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La líder de Cs diu que no es poden tolerar insults, amenaces, 'escraches' ni agressions a la xarxa o al carrer a cap persona per la seva ideologia
Barcelona.-La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha ratificat aquest dilluns al matí a un jutjat de Barcelona la seva denúncia contra una dona que va desitjar que la violessin en grup a través d'un missatge penjat a Facebook a principis de setembre.
Després d'un debat a Telecinco, la dona va escriure referint-se a Arrimadas: "Sé que em plouran les crítiques de tot arreu, sé que el que diré és masclista i tot el que es vulgui.
Només puc desitjar-li que quan surti aquesta nit la violin en grup perquè no es mereix cap altra cosa aquesta gossa fastigosa".
La dona es va mostrar penedida dies després.
Arrimadas ha ratificat la denúncia a la Ciutat de la Justícia, on ha estat acompanyada d'altres diputats del seu partit com Carlos Carrizosa, Jan Castel, Joan Garcia i Noemí de la Calle.
Tot i que ha ratificat la denúncia, Arrimadas no ha volgut detallar quina pena consideraria justa per a la dona que la va vexar, i ho ha deixat en mans de la justícia.
Per a la líder de Cs, el comentari va ser "intolerable, ofensiu, denigrant", però no només contra ella, sinó contra les idees que representa, els més de 730.000 votants del seu partit i cap a les dones.Segons ella, "són especialment greus comentaris com aquests que creixen a la xarxa, que per alguns és un espai d'impunitat".
"Ja està bé de pensar que els insults i les amenaces a les xarxes no tenen conseqüències", ha afegit.Per a Arrimadas, aquest comentari és un exemple de "l'escalada de tensió social que es viu a les famílies, entre els amics i companys de feina".
Per això, ha opinat que els catalans es mereixen "viure en pau, tranquils, en una terra on no s'amenaci i insulti ningú per les seves idees, que no es declari ningú persona 'non grata'".
Així, les eleccions del 21 de desembre són una "bona oportunitat" perquè els ciutadans es "tornin a donar la mà, les empreses vulguin tornar i no fugir com ara, i es pugui pensar en polítiques socials i econòmiques i no en el monotema"."Crec que compleixo la meva obligació, com a representant política, de denunciar-ho, perquè vull que Catalunya torni a la convivència, el seny, a una etapa política de respecte per a tothom", ha afegit.Preguntada sobre les agressions físiques a ciutadans per part de manifestants espanyolistes, ha dit que les condemna "absolutament".
"Hi ha hagut manifestacions i atacs de tota mena, també a persones que no pensen com nosaltres", ha reconegut, i ha rebutjat qualsevol tipus d'agressió, amenaça o 'escrache' a persones del seu partit, o de partits que pensen com ells en matèria d'independència, i a d'altres que pensen al contrari.
"Condemnem totes les agressions, amenaces o 'escraches' a qualsevol persona per la seva ideologia", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La parla dels adolescents s'omple de falques i neologismes que utilitzen compulsivament.
Els experts no temen carències lingüístiques en els xavals, mentre aprenguin a comunicar-se en altres registres.
Utilitzar l'argot, asseguren, reforça el seu sentiment de pertinença al grup.
Si té un fill adolescent, aquí va un diccionari d'urgència per fomentar (una mica) l'entesa generacional.
A matxet: amb molt d'afany, al màxim.
Carències: algú que no dona més de si o li falta un bull.
Si alguna cosa agrada d'allò més, llavors, atenció, és cunde poga poga.
Crack: si t'anomena així algú de menys de 20 anys, millor que no t'ho creguis gaire.
Un crack ha deixat de ser algú bo de veritat en el seu terreny: ara és un terme irònic que comparteix camp semàntic amb matat, pringat, motivat i parguela.
Crinx: terme que ve del cringe anglès (encongir-se o avergonyir-se) i que s'utilitza per designar que una cosa que estàs veient no t'agrada o t'esgarrifa i, sobretot, et provoca una vergonya aliena a nivell d'ingrés hospitalari.
Fins i tot hi ha un subgènere als reptes i els vídeos virals de Youtube i Instagram amb el títol «Intenta no sentir cringe».
El seu ús està tan estès que la paraula titula perfils digitals freqüents dels instituts en què apareixen des de descripcions del «crush» de cadascú –per conèixer el seu nom i per descomptat el seu compte d'Instagram– fins a declaracions d'amor.
En plan: es la crossa reina de l'argot adolescent, un autèntic monocultiu del no-res.
Se'n podrien agafar un grapat i repartir-los sense solta ni volta al llarg d'unes quantes frases sense que li grinyoli a ningú, sempre que es tingui menys de 30 anys (tot i que es multiplica conforme disminueix l'edat).
Festuki: anar-se'n de festa, però amb K.
Insta: Instagram en diminutiu, manera que, per cert, té una gran acceptació entre els xavals: holi, guapi, loqui, okis.
La darrera derivada és una cosa semblant a "skeree".
O sigui, el clàssic «em parteixo el cul».
Loco: el «tio» d'abans, en l'accepció que serveix per interpel·lar algú.
Mòrtimer: mort o molt cansat, amb connotacions humorístiques.
Parguela: ve a ser un pringat que s'esforça, sense èxit o molt, a fer alguna cosa, o si això és jutjat pels altres com absurd (o les dues coses alhora: una pena, vaja).
Serveix com a sinònim de matat o motivat.
Pimpín: terme d'origen traper que en el neoargot dels PXXR GVNG significava fer-se el xulo però que, unes quantes mutacions després, ha adquirit el superpoder de la polisèmia: tan aviat vol dir infeliç, que bocamoll, el que no s'assabenta de res.
Pos: mutació de pues (però sense actuar com a conjunció ni denotar causa), sensible a ser multiplicada (com els gremlins quan els mullaven amb aigua) al llarg d'un grapat de frases sense a priori cap ordre ni sentit.
Pro: expressió treta de contextos digitals per designar excel·lència o molta devoció per alguna cosa.
«Aquest tio és un pro», «això és de nivell pro».
Puto: utilitzat com a prefix per donar èmfasi al que es diu.
D'origen tecnològic, com hater (qui odia) o troll (sabotejador).
Rata: insult utilitzat molt freqüentment per designar alguna cosa com ara «quin fàstic de persona».
Ratxeta: adaptació de la paraula anglesa ratchet que servia per anomenar, amb classisme i menyspreu, les noies de barri amb gust pel lleopard, el xandall i les ungles de gel llargues com sabres.
Des que les reines del trap se n'han apropiat, la paraula denota orgull a(femení) de carrer.
Set vint-i-quatre: sinònim de tota l'estona (24 hores, set dies per setmana).
S'utilitza per designar gent pesada –«és un tio set vint-i-quatre»-, però no sempre té una connotació pejorativa.
Per exemple: «'en plan' és la crossa set vint-i-quatre».
Shippejar: ajuntar dues persones que podrien fer bona parella.
Tio: recurs utilitzat com a sufix per tal de citar a la persona que s'interpel·la, normalment denotant queixa.
Típic: crossa feta servir per remarcar la identitat d'alguna cosa de la qual es parla.
«És la típica moguda en què...».
«És allò típic que estàs un dia al parc i de sobte...».
Totxo: si pensa que equival a mamotreto, probablement és que va néixer abans dels 2000.
Totxo ja no és aquell llibre, gruix com un maó, que s'havia de llegir d'un dia per l'altre, en els temps en què no hi havia internet, per després emplenar una fitxa de lectura absurda.
Ara totxo és una cosa grandiosa, un (caduc) guai a escala superlativa.
Funcionen com a sinònims txeto i totxeto.
Viciar-se: si sents un adolescent dir-li a altre «aquest cap de setmana m'he 'viciat' un munt» probablement no s'estigui referint que ha sortit de festa i ha tornat calavera.
Segurament voldrà dir que durant dos dies ha jugat a la play una suma d'hores escandalosa.
Zasca: terme, és cert, transgeneracional, popularitzat com a escurçament de «¡zas, a tota la boca!» que no dona signes d'esgotament. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'Ajuntament de l'Olleria ofereix un telèfon d'atenció psicològica
Un camió carregat amb líquid inflamable se n'ix d'una carretera de l'Olleria
L'Olleria tanca al públic la Casa de la Vila i l'oficina de recaptació i atendrà només via telemàtica
Nuria Martí rep un dels premis Dones de la Festa de l'Ajuntament de València
Nadal-Martí torna aquest dissabte a València a tirar la 'mascletà' de la plaça de l'Ajuntament
Dimarts 17 ho farà la pirotècnia Aitana de Bèlgida
L'albaidí Vicent Bernabeu guanya el 16é Concurs de Música Festera Francesc Cerdà de l'Olleria
Francesc Mompó rep el Premi Ciutat de València de poesia per 'Versos oceànics'
L'acte de lliurament es va fer divendres a l'Ajuntament de València
Cotinua la recerca de l'home de Xàtiva desaparegut des de la vespra de Nadal
un compromís amb el periodisme i amb el país |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Sol·licitud de participació en les proves d'admissió per a director assistent convocades per la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV).
L'objecte de la present convocatòria és seleccionar un jove director per a la plaça de director assistent de la JOGV i exercir les funcions detallades en la base dècima.
La present convocatòria està dirigida a aquells joves que han acabat, o en l'actualitat estiguen finalitzant, els estudis de Direcció d'Orquestra, que siguen nascuts o residents a la Comunitat Valenciana, després de l'1 de gener de 1986.
El termini de presentació finalitza el 28 de febrer de 2018.
En les sol·licituds remeses per correu, s'entendrà per data límit la que figure en el mata-segells corresponent a l'enviament.
La presentació de sol·licituds podrà fer-se en el Registre de la Direcció Adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana de l'Institut Valencià de Cultura-Culturarts Generalitat (pl. de Viriat, s/n-46001 València), o en la forma establida en l'art. 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Els aspirants que vulguen participar en aquestes proves d'admissió hauran d'omplir la sol·licitud que figura en l'annex i adjuntar la documentació següent:
TITULACIÓ I EXPEDIENT ACADÈMIC, en què s'indique l'últim curs realitzat, així com les qualificacions obtingudes.
Només s'acceptaran els expedients d'estudis cursats en centres oficials (per tant, no s'acceptaran titulacions d'acadèmies privades o altres centres especials).
CARTA DE RECOMANACIÓ DE DOS PROFESSORS
Les sol·licituds incompletes, defectuoses o enviades fora de termini seran desestimades.
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Hi ha hagut una petita fuita d'àcid clorhídric per la vàlvula però no ha anat més enllà
Imatge de la cua que s'ha format.
El trànsit de l'AP-7 a l'altura de Cambrils ha quedat reobert completament cap a dos quarts de 2 del migdia, després de l'incendi a les rodes d'un camió cisterna que portava càrrega perillosa, en concret 24.000 litres d'àcid clorhídric en dissolució.
Protecció Civil ha activat la prealerta del pla Transcat perquè hi havia una petita fuita d'àcid per la vàlvula, però no ha anat més enllà.
Els Bombers han rebut l'avís a les quatre de la matinada i ràpidament han apagat el foc i han netejat la petita fuita.
El camió estava aparcat al voral dret i el conductor, que estava fora del vehicle, ha resultat il·lès.
Passades les 7 del matí ha arribat l'empresa propietària per transvasar la càrrega en dues cisternes i emportar-se el camió avariat.
Mentre ha durat l'operació el trànsit s'ha desviat per la sortida 31 i s'ha habilitat un carril en sentit nord.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Catedràtic de ciència política a la UPF
El nombre de democràcies liberals és avui menor que el que hi havia a finals del segle XX.
Hi ha una sèrie d'indicadors de política comparada que apunten a una regressió de les llibertats i dels estats de dret en els estats occidentals.
No estem parlant de casos com Turquia o Rússia, sinó d'estats pertanyents a la Unió Europea, com Polònia, Eslovàquia o Hongria.
Uns països que presenten vulneracions de les regles bàsiques dels estats de dret.
Els índexs de Freedom House, el Human Freedom Index, del Cato Institute, així com els informes del Consell d'Europa o d'Amnistia Internacional sobre la situació de les llibertats, mostren xifres i tendències perilloses.
En el món internacional es constaten tendències cap a l'autoritarisme.
L'estat espanyol també mostra indicadors de derives autoritàries associades a la degradació dels drets, les llibertats i l'estat de dret.
Aquest últim terme resulta tan repetit com quotidianament erosionat.
Les actuacions d'alguns jutges i fiscals s'allunyen de les pràctiques dels estats de dret: invenció de delictes de rebel·lió, arbitrarietat de decisions judicials sobre presó preventiva (polítics catalans -presos polítics-, joves bascos, cantants de rap), llibres que es prohibeixen, un Tribunal Constitucional molt dòcil amb el poder executiu que actua com un "àrbitre arbitrari" i que vulnera drets dels diputats i l'autonomia parlamentària, un rei que s'ha treballat la seva deslegitimació a Catalunya adoptant una posició política i ideològica aliena a les funcions moderadores i integradores d'una monarquia parlamentària moderna, declaracions i atestats falsos de dirigents i membres de la Guardia Civil, caps policials que contaminen les investigacions a les xarxes socials de manera clandestina amb meres opinions personals, càrrecs d'Interior que neguen l'existència de càrregues policials en el referèndum de l'1-O, manipulacions flagrants de la televisió pública espanyola, etc., etc.
Les conclusions del Consell d'Europa i d'Amnistia Internacional resulten també reveladores sobre la degradació en pendent de l'estat de dret i de la democràcia a l'estat espanyol.
En una democràcia liberal resulta inacceptable l'existència de presos polítics o la vulneració de l'autonomia parlamentària.
Si a aquests fets hi afegim algunes pràctiques de partits de govern (corrupció, clientelisme, afavoriment del frau fiscal); decisions d'organitzacions de la societat civil que restringeixen la llibertat d'expressió (exposició censurada d'Ifema-Arco), i la manca de pluralisme en els mitjans de comunicació públics i privats, especialment els de la capital, el panorama és més que preocupant.
Hi ha una clara manca de contrapesos civils i institucionals en la democràcia espanyola.
El PP, el PSOE i Cs defensen l'Estat.
No la Constitució, sinó l'Estat, que és una cosa diferent.
Quan la Constitució legal existent els serveix -tal com ells mateixos la interpreten amb els seus tribunals -, es fan els legals; quan no els serveix, se la salten amb forçades invencions interpretatives.
Sobre les democràcies europees continentals sempre hi plana l'avió de Carl Schmitt.
Als anys trenta, quan Schmitt "defensa la Constitució" no es refereix a la Constitució vigent de Weimar, sinó a la defensa de l'estat alemany.
Els textos legals "interpretats" es veuen com simples instruments per imposar la unitat nacional de l'estat.
No està parlant d'una qüestió de legalitat, sinó d'una qüestió de poder en un territori determinat.
Està parlant d'una qüestió d'estat.
D'una qüestió de nacionalisme (no liberal i no democràtic) d'estat.
El perill últim és que l'avió de Schmitt a vegades aterra.
I això passa especialment en democràcies estructurades a partir de la tradició francoalemanya del dret (en contrast amb el caràcter més flexible i pragmàtic del dret anglosaxó, com mostren els casos plurinacionals del Canadà i el Regne Unit).
Aquest tipus de dret incentiva, també en estats plurinacionals, que els estats liberal-democràtics és comportin molt més com a estats que com a liberal-democràtics.
A l'estat espanyol l'avió de Schmitt pot aterrar en molts aeroports sense avions.
Sense una autèntica separació de poders, sense una societat i una premsa lliure crítiques amb el poder i sense una regulació del pluralisme territorial, desapareixen les virtuts emancipadores de l'estat de dret, columna vertebral de les democràcies liberals contemporànies.
Jefferson en sabia molt de la importància que per a la llibertat política tenen aquests tres components.
A la història hi ha hagut versions no liberals de la democràcia.
Versions tant de dretes com d'esquerres.
Però avui sabem que sense una regulació clara dels drets i les llibertats, una separació de poders efectiva, i un respecte i una protecció del pluralisme nacional -no en la retòrica dels governants i partits, sinó en la implementació pràctica de les institucions i els processos de decisió-, les democràcies deriven en pràctiques autoritàries.
En la qüestió nacional-territorial, els partits del trident del 155 són molt més seguidors de Carl Schmitt que de Thomas Jefferson.
L'estat espanyol presenta clars dèficits de liberalisme polític i de democràcia, especialment a Catalunya.
Per a molts ciutadans aquest estat incentiva viure en un permanent exili interior, en un paisatge d'ombres, en unes institucions alienes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
A la regió de Roraima, compartida per Veneçuela i el Brasil, hi ha una muntanya de cimera plana, coneguda com a 'tepuy ' i considerada sagrada pels indígenes pemons, que va deixar perplexos els exploradors del segle XIX i va inspirar la novel·la clàssica 'El món perdut', i que atreu cada vegada més aventurers moderns, cosa que afavoreix el turisme a la zona, però també n'incrementa la contaminació.
El Roraima, que en el passat va ser un altiplà impenetrable per a tots excepte per als pemons, ara rep cada any milers d'excursionistes, que fan el viatge de tres dies a través de la sabana, i travessen rius i cascades i un estret camí que puja per un precipici esborronador.
Aquestes multituds afavoreixen la indústria del turisme, però impliquen també la proliferació d'escombraries indesitjades en un paisatge prehistòric, pressionant així un ecosistema delicat.
A més, es tracta d'un territori sagrat per als indígenes i un símbol espiritual per a molts altres veneçolans.
Féñiz Medina és un guia de 59 anys que porta més d'una dècada portant turistes fins al cim del 'tepuy', i ha explicat que aquest lloc "abans era més solitari i inhòspit" i, tot i que confessa que encara li encanta, "ara hi ha massa gent", i per això, a vegades "és caòtic" i el desil·lusiona "una mica".
Entre 3.000 i 4.000 turistes escalen anualment el Roraima, en comparació amb els pocs centenars de fa alguns anys.
Això està creant files per ascendir durant les temporades altes com Nadal i Setmana Santa i, en ocasions, deixa les poques coves a la part superior plenes de tendes de campanya.
Els turistes estrangers amb més recursos arriben al cim en helicòpter, especialment els japonesos.
"És un lloc molt exòtic i queda molt lluny, cosa que el fa molt costós i atractiu", ha explicat l'exdiplomàtic japonès Edo Muneo, de 68 anys, que de la mateixa manera que altres japonesos va haver de superar un examen físic abans de deixar Japó per fer via cap al Roraima.
En llengua pemón, aquestes muntanyes de cim pla que s'estenen cap al sud-est de Veneçuela prop de la frontera amb el Brasil es coneixen com a 'tepuyes' o "cases dels déus".
Just al costat del Roraima, emergeix Kukenan, un altre 'tepuy', mal considerat pels pemons, ja que els seus ancestres es van suïcidar llançant-se des d'aquest cim.
Fora de temporada, les dues muntanyes tenen l'aura pacífica pròpia d'una de les formacions geològiques més antigues del món.
A la vasta plana del Roraima, roques estranyes i recargolades, formades quan els continents d'Amèrica i Àfrica es van separar, juguen amb els sentits, animats a la llum del sol, fantasmals en la boira.
A la novel·la clàssica del britànic Arthur Conan Doyle 'El món perdut'(1912), els dinosaures ataquen un grup d'exploradors al mig de les roques i pantans de fantasia.
Actualment, els viatgers poden veure-hi granotes negres, libèl·lules i taràntules úniques a Roraima, a més d'una varietat de plantes endèmiques que s'aferren a les esquerdes.
Alguns amants del Roraima volen que el Govern, els operadors turístics i els líders pemons s'uneixin per elaborar regles que limitin el nombre d'exploradors diaris a unes poques desenes.
També els agradaria veure una aplicació més estricta de les normes que assegurin que els visitants i portadors, que la majoria contracta per carregar el seu equipatge, recullin totes les escombraries.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El divendres dia 9 d'agost en Toni Cruanyes es va acomiadar de l'audiència i va començar les vacances d'estiu.
Al presentador del Telenotícies vespre de TV3 el substitueix aquests dies l'Ariadna Oltra.
I ell ha marxat de viatge a Itàlia per a gaudir d'uns dies de desconnexió.
Cruanyes fa deu dies que és a la regió italiana de Sicília amb un grup d'amics, entre els quals hi ha el seu home, Eugeni Villalbí, i en Jordi Pons, cap de política de TV3.
El periodista de Canet de Mar i els seus companys d'aventures han fet una ruta per les illes Eòlies (al nord) i han visitat també la ciutat de Catània i el famós volcà Etna, el volcà actiu més gran d'Europa.
Com un italià més, en Toni Cruanyes ha aprofitat el Ferragosto (així és com en diuen del pont del 15 d'agost) per a fer turisme de sol i platja.
Les fotos fetes des del vaixell amb el qual han navegat per les petites cales de les Eòlies són espectaculars:
Ciao Alicudi, Filicudi, Salina... 👋🏻👋🏻 El sol ens hi ha portat, el mar se'ns emporta 🌊☀️
Història d'un dinar a alta mar... de la peixateria... a rentar els plats amb aigua salada 🐠🦑🍝🍷🍽💦
Llegint Jules Verne abans de visitar l'illa de Al•lucinant el volcà actiu més espectacular
Més enllà de les excursions amb el vaixell, el presentador del TN vespre també ha experimentat en pròpia carn la sensació desagradable d'enfilar-se dalt de tot el mont Vulcano i ensumar la ferum que desprèn el sofre del cràter.
"Pudor d'ous podrits", explica Cruanyes a les xarxes socials:
Hem caminat sobre les ferides de la Terra 🌋🌍💥💨 Pudor d'ous podrits
Una visita que ha preocupat alguns dels seus seguidors, que l'han advertit perquè fa pocs dies el Vulcano va entrar en erupció.
Afortunadament, en Toni Cruanyes i els amics es troben bé.
Tot i que si hi ha un volcà famós per les seves erupcions intenses, aquest és l'Etna (el darrer cop que ha escopit lava ha estat a finals de juliol).
A les fotos d'Instagram, el periodista del Maresme observa el cràter enfilat dalt de tot de la muntanya, a la qual defineix com "l'últim espetec volcànic de Sicília":
A més del turisme de natura, primer a la costa i més tard visitant volcans, en Toni Cruanyes ha conegut Catània, la segona ciutat més gran de l'illa de Sicília.
I com que celebren el Ferragosto, el presentador ha estat espectador de luxe d'una de les processons amb les quals celebren una de les festes religioses més importants de l'any:
Catània celebra el religiós i comercial 🇪🇺🥳
Ja fa deu dies que en Toni Cruanyes volta pel sud d'Itàlia i alguns dels seus fans li escriuen missatges per dir-li que el troben a faltar, que volen que torni.
Però no cal que es preocupin més, el presentador del TN es reincorporarà properament a l'equip i aviat el tornaran a tenir cada nit a la tele. |
Conveni de col·laboració amb el Consell Insular de Menorca sobre la realització de la Universitat Oberta per a Majors a Ciutadella
Palma/Alaior, 19 de desembre de 2003
D'una banda, l'Honorable Senyora Joana M. Barceló Martí, presidenta del Consell Insular de Menorca, d'acord amb les facultats que li atorga la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Avel·lí Blasco Esteve, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 32/1999, de 26 de març, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
El seu interès per desenvolupar el conveni de col·laboració entre ambdues institucions en relació amb la realització de la Universitat Oberta per a Majors.
La Universitat Oberta per a Majors té com a finalitat bàsica dotar la UIB d'una oferta específica per a persones majors.
La Universitat Oberta per a Majors s'estructura en un cicle de conferències.
El nombre d'estudiants que es podran matricular en aquesta edició de la Universitat Oberta per a Majors és de cinquanta, i els requisits per poder-s'hi matricular són tenir cursats, almenys, estudis primaris o equivalents i tenir més de cinquanta anys o ser jubilat.
L'organització de la Universitat Oberta per a Majors serà responsabilitat de la UIB, a través dels mecanismes adequats.
El Consell de Menorca finançarà aquesta edició de la Universitat Oberta per a Majors a Ciutadella amb la quantitat de 1.202,02 euros.
La validesa temporal d'aquest conveni s'ajustarà a la durada acadèmica de l'activitat que n'és l'objecte, és a dir, a la durada de la Universitat Oberta per a Majors durant el curs acadèmic 2002-2003.
Un cop llegit el document i com a prova de conformitat amb tots i cada un dels punts d'aquest conveni, ambdues parts el signen en dos exemplars al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
El Rector de la Universitat de les Illes Balears, Avel·lí Blasco Esteve
El present conveni el va aprovar el Consell Executiu de data 3 de juny de 2003 i el va ratificar el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 13 de juny de 2003, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.1.27) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 32/1999, de 26 de març (BOIB núm. 45, de 10 d'abril). |
Catalunya és l'àrea de l'Estat on més embarcacions es lloguen.
Segons les dades fetes públiques per la plataforma de lloguer d'embarcacions entre particulars SamBoat, un 27,5% dels seus clients són catalans, seguits de madrilenys (19,5%) i valencians (14%).
Els ports de l'Estartit i Palamós són, a banda del de Barcelona, els més demandats pels catalans a l'hora de llogar les seves embarcacions.
Respecte al tipus de barques escollides, els catalans lloguen majoritàriament velers d'entre deu i dotze metres d'eslora, seguits per les llanxes d'entre vuit i deu metres.
Segons explica SamBoat, la digitalizació del lloguer d'embarcacions ha fet augmentar exponencialment la demanda, ja que aquest sistema permet estalviar fins a un 30% respecte al lloguer tradicional al port.
Com a conseqüència, aquells que s'animen a llogar una barca són cada cop més joves davant del perfil habitual de l'usuari de nàutica, que tradicionalment era una persona amb més edat i renta.
En canvi, ara, el 62% dels llogaters d'embarcacions tenen menys de 44 anys.
A més de l'estalvi, la comoditat és una altra dels arguments que els catalans troben a l'hora de llogar «a cop de clic», ja que en pocs passos poden trobar l'embarcació del port més proper al seu domicili amb el vaixell que més s'ajusti a les seves necessitats i pressupost.
«És possible compartir un vaixell entre amics o familiars des de 50 euros per persona i dia», assenyalen des de l'empresa.
«El perfil de l'usuari està canviant.
No només s'està democratitzant l'accés a embarcacions de passeig gràcies a l'estalvi que suposa la gestió digital dels lloguers, sinó que cada vegada més usuaris sense experiència prèvia nàutica es decideixen a provar-ho.
I si ho proves, repeteixes», assenyala Pauline Escalle Bagnis, responsable de SamBoat a Espanya.
Samboat es defineix com una plataforma de lloguer d'embarcacions entre particulars i professionals que permet gestionar les reserves en línia «amb total comoditat».
En aquests moments compta amb una flota de 23.000 vaixells situats a 500 ports de tot el món, i ofereix la possibilitat de llogar embarcacions amb o sense patró.
Segons assenyalen, ha estat l'«start up» pionera en introduir l'economia col·laborativa en la nàutica des de la seva creació, l'any 2014 a França, i ara es troba en expansió del seu model de negoci a la resta de països d'Europa. |
L'acte, convocat per una dotzena d'entitats, entre elles Societat Civil Catalana, s'ha desenvolupat enmig d'un ambient festiu
Sant Andreu de la Barca.-Unes 300 persones s'han concentrat aquest diumenge a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), no gaire lluny de l'IES EL Palau, per donar suport als alumnes d'aquest institut que van denunciar haver patit humiliacions per part de determinats professors l'endemà de l'1-O i per recordar que a molts centres educatius catalans s'adoctrina "amb el consentiment de les autoritats".
La concentració, convocada per una dotzena d'entitats, entre elles Societat Civil Catalana i l'Associació Espanyola de Guàrdies Civils, s'ha desenvolupat en un ambient festiu entre tricornis, banderes espanyoles i de Tabàrnia i desenes de c artells amb el lema 'Ni sectarisme ni adoctrinament.
En declaracions als mitjans de comunicació, Bartolomé Barba, guàrdia civil destinat a Sant Andreu de la Barca i pare de dos dels alumnes denunciants de l'IES El Palau, ha destacat que l'acte d'aquest diumenge vol recordar i denunciar que a Catalunya s'adoctrina a les escoles tot i que es vulgui negar i que la Generalitat s'ha "apropiat" de les escoles per difondre el missatge independentista.
La concentració, que s'ha fet en un descampat a tocar del mercat municipal de Sant Andreu, ha comptat amb una àmplia representació de membres de la guàrdia civil destinats al municipi, pares d'alumnes de l'IES El Palau i representants i simpatitzants de la dotzena d'entitats convocants.Abans de la lectura d'un manifest i en declaracions als mitjans de comunicació, Bartolomé Barba, actuant com a portaveu de la plataforma 'Per una escola de tots', ha afirmat que la concentració demostra que la societat catalana "està dividida" perquè hi ha molta gent que no està d'acord amb el relat que es vol vendre des de les administracions catalanes.
En aquest sentit, ha denunciat que si la Generalitat s'apropia políticament dels centres escolars com està fent, el que aconsegueix és excloure a totes aquelles famílies que no comparteixen el sentiment independentista.
Barba també ha denunciat la "brutal campanya" que s'ha fet en favor dels professors de l'IES El Palau i contra els alumnes denunciants.
Una campanya, ha afegit, impulsada per 9 del Palau, associació formada per pares d'alumnes del centre, amb el suport d'entitats de "l'òrbita més radical de l'independentisme" com la CUP, Òmnium o l'ANC.Sobre l'arxivament de la causa contra els professors de la Seu d'Urgell acusats d'incitació a l'odi a les aules, el portaveu dels concentrats no l'ha volgut valorar tot i dir que "estan contents" perquè a l'auto s'expressa que un dels professors va realitzar manifestacions no adequades malgrat que el jutge les inclogui en el dret a la llibertat d'expressió.Durant l'acte ha pres la paraula la mare d'un dels alumnes denunciants de l'IES El Palau que ha assegurat que el seu fill "va viure una experiència que no oblidarà en molt de temps".
Aquí, ha denunciat els professors que van utilitzar la seva autoritat per fer política i assenyalar alumnes per ser fills de guàrdies civils.
"En un institut s'ha de fomentar la convivència i no la segregació", ha afegit.
També ha criticat que la Generalitat hagi posat tots els recursos a l'abast dels professors sense intentar esbrinar què va passar realment aquells dies a les aules.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Els de Diego Ocampo necessiten la millor versió de Trias i de Nacho Martín
Als agents, que eren a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, se'ls acusa d'un presumpte delicte de desobediència
L'escoleta va néixer als baixos d'un bloc ocupat per ajudar nens sense recursos a fer deures, però ha crescut i ja ofereix més serveis educatius
El 24 de maig, Manresa recupera, a través de la Cambra de Comerç, una fira a l'edifici de l'Anònima que posi en contacte empreses i joves per facilitar-los la seva inserció en el món laboral
Álvaro Muñoz parla de la convicció que hi ha al vestidor de l'ICL Manresa, ara dirigit per Diego Ocampo
El pilot manresà de Suzuki va guanyar les dues curses del campionat Motoamerica de superbike a Virginia, en totes dues al davant de Beaubier (Yamaha).
En la primera va avançar el californià a les acaballes...
El conjunt blaugrana obté el sisè títol català consecutiu en l'actual format de competició, seguit per l'AA Catalunya i l'ISS l'Hospitalet
L'ICL Manresa no es troba mai còmode i cedeix el factor pista, sotmès pel joc interior de la Corunya
La Generalitat inverteix 14,5 milions en la construcció de nous carrils entre Terrassa est i l'enllaç amb l'AP-7, a Badia
Per l'autopista, la primera lliure de peatge al país, hi passen 160.000 vehicles diaris |
L' Arnau Itinerant ha acomiadat la seva primera temporada amb l'obra 'Parrhesia' al Mercat de les Flors.
Es tracta d'un espectacle comunitari dirigit per Joel Álvarez i protagonitzat per una trentena de veïns dels barris que envolten el Paral·lel.
Aquesta peça teatral explora el concepte de la llibertat d'expressió i com la censura del passat influeix en l'actualitat.
A banda de la representació teatral, s'ha organitzat una exposició sobre la memòria del Teatre Arnau.
Sota el nom de "Xarlatanes", els assistents han pogut contemplar fotografies i objectes recopilats al llarg dels últims anys pel veïnat.
'Parrhesia' ha estat l'última obra de la primera temporada de l'Arnau Itinerant, un projecte impulsat per veïns i entitats socials i culturals per mantenir viu l'esperit del Teatre Arnau mentre es rehabilita l'edifici del Paral·lel.
És una iniciativa que compta amb el suport de l'Ajuntament.
Els organitzadors han fet una lectura positiva d'aquest primer any de funcionament del projecte.
Borja Lozano, membre de l'Arnau Itinerant, ha explicat que "segurament" el projecte continuarà l'any 2019 i el 2020, fins que el Teatre Arnau estigui completament rehabilitat.
L'objectiu és generar una gran comunitat que permeti omplir d'assistents el pati de butaques del futur Teatre Arnau.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
L'advocat i ara diputat al Congrés de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas ha impartit una classe magistral sobre qui té la competència per suspendre els diputats presos, ho ha fet a través d'un fil al seu compte de Twitter.
Cuevillas assegura que la competència sobre la suspensió no és de la mesa, sinó del ple.
L'advocat ha decidit oferir aquesta explicació tècnica després que aquest dijous el president de la sala que jutja el procés, Manuel Marchena, tornés la pilota al Congrés i li donés 24 hores per decidir el futur dels diputats presos.
El lletrat indica que la suspensió només procedeix si la Cambra ha concedit prèviament el suplicatori, que abans ha d'haver estat acordat pel ple del Congrés.
A partir d'aquí, continua Cuevillas, la presidència del Congrés (amb Meritxell Batet al capdavant), una vegada coneix qualsevol actuació judicial que pugui obstaculitzar el mandat d'un diputat, "adoptarà d'immediat les mesures que siguin necessàries per protegir els seus drets i prerrogatives".
Tota aquesta informació que ha relatat Cuevillas l'ha extret del Reglament del Congrés dels Diputats i, a partir d'aquí, arriba a la conclusió que "si no hi ha suplicatori, no hi pot haver suspensió".
Cuevillas té clar que el Suprem està obligat a posar en coneixement del Congrés "l'existència d'una causa pendent contra diputats i senadors processats", ara bé, també apunta que "el problema és que la llei obliga que el procés quedi suspés des de la comunicació fins que les respectives cambres (Congrés i Senat) resolguin".
Amb aquestes piulades, Cuevillas ha intentat fer entendre que aquesta decisió que no acaba de prendre ni el Suprem ni la presidència del Congrés "és com una partida de ping-pong".
Segons l'advocat, cap de les dues parts es mulla sobre la suspensió dels diputats presos perquè Marchena "no vol demanar el suplicatori per no haver de suspendre el judici", i Batet "no vol iniciar la seva presidència suspenent diputats electes contra legem i davant la mirada de tot Europa".
"Que no es noti massa la flagrant vulneració de l'estat de dret", conclou amb ironia Jaume Alonso-Cuevillas. |
Adel Mechaal no va poder acabar la seva cursa dels 5.000 metres a l'Europeu d'atletisme.
El palamosí, dins els vuit primers llocs durant tota la cursa va abandonar-la a manca d'unes tres voltes i mitja per acabar-se.
Mechaal a part, el que es va veure al tartan de l'Estadi Olímpic de Berlin va ser la consagració d'una promesa.
Jakob Ingebrigtsen, el jove noruec, el darrer d'una saga, de només disset anys, va aconseguir divendres l'or als 1.500 i, ahir, va acabar de completar la seva particular gesta amb una victòria incontestable sobre la distància dels 5.000 metres.
En acabar la cursa, Mechaal va declarar que «venia amb un estat de forma que no era el que m'hauria agradat.
A manca de 1.500 metres ja veia que les cames no m'anaven i no em volia arriscar a patir alguna lesió».
El palamosí va confessar que «tant de bo hagués fet el mateix temps a la cursa de 10.000.
Avui hem corregut amb 20 graus, el 10.000 el vam còrrer amb 36 i això ha passat factura».
De tota manera, sempre positiu, considera que «haver quedat quart d'Europa no és dolent, però si no hagués parat en sec i hagués fet algun exercici, potser hauria arribat millor.
La marxa va tornar a ser una de les disciplines que més èxits ha donat a la delegació espanyola.
En la jornada matinal d'ahir, en la qual es corrien els 20 quilòmetres, tant en categoria masculina com en feminina, en una cursa que va començar de forma simultània i més tard del previst, degut a una fuita de gas en un punt del circuit, van caure més medalles.
En categoria masculina es va aconseguir el doblet amb l'or de Alvaro Martín i la plata de Diego García, mentre que en categoria femenina l'or va ser per a María Pérez.
En les competicions de la tarda, però, els seleccionats espanyols no van estar a l'altura del que s'esperava d'ells, excepte en el relleu 4x400, en el qual, després d'anar per davant gairebé tota la cursa, Bruno Hortelano no va poder aguantar l'últim 100, però va deixar Espanya en tercer lloc i amb una marca impressionant (3:00.78).
En salt de longitud Juliet Itoya quedava desena, amb un salt de 6,38, en els 800 Álvaro de Arriba finalitzava setè, lluny de la seva millor marca de la temporada, i en els 5.000, a més de l'abandó de Mechaal, Antonio Abadia i Juan Pérez van quedar tretzè i setzè, respectivament, sense donar mostres de poder plantar cara davant la nova sensació de l'atletisme europeu.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El sistema de transport públic de la metròpoli barcelonina està gestionat per un conjunt d'operadors sota una planificació i unes tarifes úniques, consensuades per les administracions.
No és fàcil saber qui fa què en el transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona: hi intervenen empreses, municipis, consorcis i altres entitats, cadascun amb el seu paper i les seves responsabilitats.
Per mirar de treure'n l'aigua clara hem elaborat aquest petit diccionari de les sigles més esmentades.
L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries construeix i s'ocupa de mantenir les vies, les estacions i la senyalització de la xarxa de titularitat estatal que fan servir els trens de Renfe i, en el futur, altres operadors.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona és una administració creada el 2011 que agrupa 36 municipis, inclosa la ciutat de Barcelona.
Té competències en urbanisme, habitatge, medi ambient, economia i mobilitat.
Inclou els 18 municipis que anteriorment constituïen l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i n'ha heretat les responsabilitats en transport públic de viatgers (metro, bus i taxi), inclosa la tarifació social a través de la targeta rosa i la T-4 —més recentment hi ha afegit la T-16 i la T-verda.
Gestiona directament, a través de TMB, el metro i els autobusos urbans de Barcelona, i a través de concessions les línies interurbanes (incloses les AMB Metrobús i AMB Exprés) i nocturnes metropolitanes (sota la marca Nitbus).
A més ordena i gestiona els busos turístics regulars que operen TMB i un grup privat.
L'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà treballa per al sosteniment del transport públic de 97 municipis i tres consells comarcals.
Forma part de l'ATM i per encàrrec seu gestiona els títols de transport T-16 i T-verda fora de l'àmbit de la primera corona tarifària del sistema integrat de transport.
L'Autoritat del Transport Metropolità de l'àrea de Barcelona és un consorci format el 1997 per les administracions amb competències en el transport públic: la Generalitat (51%) i els municipis (49%), representats per l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB i l'AMTU.
L'Estat hi participa com a observador.
El seu àmbit és format per les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
I les seves funcions principals són la planificació de les infraestructures i els serveis de transport, la coordinació dels operadors (més de 70), el finançament del sistema per part de les administracions i l'ordenació de les tarifes integrades.
Va ser l'ATM la que va crear el 2001 les tarifes integrades amb transbordament gratuït i és la que decideix cada any el preu d'aquests bitllets unificats que han permès ampliar notablement la utilització del transport públic.
Els últims anys ha establert la gratuïtat per als menors de 16 anys amb la T-16, ha creat la T-verda amb l'AMB i coordina el dispositiu de transport en casos d'episodi de contaminació ambiental amb restriccions de trànsit.
A més l'ATM impulsa la T-mobilitat, que comportarà nous suports, nous sistemes de venda i validació i la possibilitat de nous esquemes de tarifes.
Grup format per les empreses Mohn SL, Oliveras SL i Rosanbus SL, que operen unes 50 línies d'autobús al Baix Llobregat i l'Hospitalet en règim de concessió de l'AMB.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és una societat pública que opera les línies urbanes L6, L7 i L8, equiparades a un metro, els serveis suburbans i de rodalia dels corredors del Vallès i Llobregat-Anoia, el funicular de Vallvidrera, els transports de muntanya de Montserrat i Núria, el tren de Lleida a la Pobla de Segur, alguns autobusos i diverses estacions d'esquí.
Nom de la xarxa d'autobusos nocturns de l'àrea metropolitana de Barcelona, de la qual és titular l'AMB.
L'operen en règim de concessió Tusgsal i Baixbus.
Empresa estatal que opera el servei de Rodalies de Catalunya (del qual és titular la Generalitat, amb línies a Barcelona, Girona i el Camp de Tarragona), a més dels serveis de mitjana distància, llarga distància i alta velocitat.
El sistema tarifari integrat, al qual pertanyen la T-10, la T-50/30, la T-mes i altres targetes i abonaments, va ser creat per l'ATM per superar l'anterior multiplicitat de tarifes i bitllets propis de cada operador.
Abraça 296 municipis de la regió de Barcelona i es divideix en sis corones i diferents sectors tarifaris.
La clau és que un sol títol permet utilitzar els mitjans de transport necessaris de qualsevol operador inclòs al sistema, per desplaçar-se d'un punt a un altre.
És el departament de la Generalitat que té les competències en infraestructures viàries i ferroviàries, per això executa les ampliacions i grans reformes de les línies de metro i els intercanviadors.
En el cas de la línia 9/10, a més de promotor, n'és el propietari i administrador, a través de l'ens Ifercat.
És el titular dels serveis interurbans no metropolitans de transport de viatgers per carretera diürns i nocturns, que gestiona a través de concessions, així com dels serveis ferroviaris de Rodalies de Catalunya, que opera Renfe.
Transports Metropolitans de Barcelona és el principal operador de transport públic de viatgers de l'àrea metropolitana: concentra més del 60% dels viatges de tot el sistema amb les seves xarxes de metro (8 línies, 123 km) i autobusos regulars (99 línies), a més de gestionar diversos transports turístics.
És una empresa pública metropolitana, propietat de l'AMB, encara que abans del 1986 pertanyia a l'Ajuntament de Barcelona.
Darrere la marca TMB hi ha les societats Ferrocarril Metropolità de Barcelona (Metro), Transports de Barcelona (Bus), Projectes i Serveis de Mobilitat (Telefèric i consultoria) i TMB, SL (comerç electrònic).
Tramvia Metropolità opera les xarxes Trambaix i Trambesòs, amb tres línies cadascuna, per concessió de l'ATM.
Transports Urbans i Serveis Generals opera unes 40 línies d'autobús diürnes i nocturnes del Barcelonès Nord i Barcelona, per concessió de l'AMB.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
Mala maror entre els signants de l'acord de legislatura del 2012.
La sacsejada política provocada pel cas Pujol i les incerteses en el camí cap a la consulta del 9 de novembre han fet aflorar en els últims dies un malestar creixent entre CiU i ERC.
Els recels dels republicans en aquests dos terrenys els han portat a endurir el to i a collar el govern d'Artur Mas.
Els nacionalistes no troben just el gir dels d'Oriol Junqueras.
I la relació entre els dos socis parlamentaris s'ha fet tensa en ple mes d'agost.
L'espiral arrenca pocs dies després del comunicat del 25 de juliol en què Jordi Pujol confessa haver amagat uns diners a l'estranger.
La primera reacció d'ERC va ser condemnar-ho però sense fer-ne sang.
Junqueras, president dels republicans, es va mantenir cinc dies en silenci i va deixar que fos Mas qui actués retirant els honors i prerrogatives a l'expresident de la Generalitat.
Però el dia 29 ERC va anunciar que subscriurà la sol·licitud de compareixença de Pujol al Parlament, reclamada per la resta de l'oposició.
Els vots republicans són decisius per aprovar-la.
Convergència ho ha encaixat a desgrat.
Malgrat que el rebombori generat per l'ocultació de l'herència evita tota temptació de sortir en defensa de l'expresident, els convergents temen que el protagonisme de Pujol, citat en principi per al 2 de setembre a la cambra catalana, sigui un factor de distorsió en vigílies de la Diada i en plens preparatius de la consulta.
Tot es va complicar quan Pujol, reaparegut de sobte dijous a la casa que té a Queralbs, no va aclarir si farà cas de la citació del Parlament: "Ja es veurà", es va limitar a dir Pujol, que actua pensant també en la seva estratègia de defensa judicial.
Més d'un grup de l'oposició ha exigit obrir una comissió d'investigació per obligar-lo a donar explicacions.
ERC, cada cop més incòmoda, va explotar l'endemà.
Si Pujol es nega a comparèixer, Marta Rovira advertia: "No només estarem a favor que es creï una comissió, sinó que la signarem i la demanarem".
El seu to va irritar els dirigents de CDC, que hi veuen un "alineament" amb l'oposició.
"És molt sorprenent que ERC vagi a remolc de l'estratègia del PP i C's, en un trimestre tan transcendent", assenyalen a l'ARA fonts parlamentàries de CiU, que recorden que els republicans no van mostrar-se tan "durs" quan la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, i el socialista José Zaragoza van negar-se a comparèixer pel cas Método 3.
Ahir el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, assegurava a Efe que la creació d'una comissió d'investigació serà "inevitable".
"Jo no m'amago, però no es tracta de fer declaracions cada dos per tres", va indicar.
La tensió entre convergents i republicans no només prové de l'impacte del cas Pujol.
També hi té a veure el full de ruta sobiranista.
Dimarts, en el seu balanç del curs polític, Mas va insistir que pensa convocar la cita del 9-N sota el paraigua de la llei de consultes, tot i reconèixer que el Tribunal Constitucional (TC) pot esguerrar els plans i vetar la convocatòria.
Dijous el conseller Santi Vila va garantir que el Govern no posarà urnes si el TC ho prohibeix.
A les files d'ERC van saltar les alarmes i Marta Rovira va apujar el to per exigir urnes el 9-N "digui el que digui el TC".
"No s'hi val abandonar el vaixell, i menys abans d'hora, quan encara ningú ens ha prohibit votar", va afegir.
Les paraules de Rovira van crispar encara més CDC.
"Comencem a estar una mica tips de tanta exigència", comenten fonts nacionalistes, que subratllen que, mentre ERC s'ho mira "confortablement" des de fora del Govern, els convergents "estem embrutant-nos a la sala de màquines i mullant-nos al quadre de comandament".
A CiU asseguren que no renunciaran al 9-N i acusen els republicans de "gesticular per quedar bé".
La imminència d'una tardor decisiva ha escalfat les relacions entre CiU i ERC.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
"Això és el que fem els immigrants, treballar".
Amb aquest contundent missatge es dirigeix el jove immigrant Serigne Mamadou des d'un camp de Pino Montano, a Sevilla, a Vox i a les seves polítiques contra immigració.
En el vídeo, que ja ha assolit més de 500.000 reproduccions, Mamadou explica que són les quarts de set del matí i que està treballant al camp a tres o quatre graus i amb neu.
"Això és el que fem els immigrants, treballar.
Buscar diners per portar-los a Àfrica per a que la nostra família mengi.
Al que afegeix: "Si vols que Espanya millori, hi ha moltes coses a fer.
Primer parlar amb els bancs, perquè deixin de desnonar a la gent".
A més, retreu al líder del partit ultradretà, Santiago Abascal, que "segurament estàs dormint ara", mentre ell fa el vídeo.
Espanyols primer sóc jo perquè estic al camp donant canya.
Vosté és l'últim dels espanyol perquè el que fa es entrenar als joves perquè siguin racistes", conclou el vídeo
La viralització del missatge coincideix amb la demanda dels ultradretans d'expulsar 52.000 immigrants per donar suport a la investidura del líder del PP a Andalusia, Juanma Moreno, com a president de la comunitat. |
L'autorde la samarreta, el reusenc Pere Rosell, ha volgut preparar una peça "per a tots els públics, no només per a la gent entesa del món casteller, i que no es pogués relacionar amb cap colla en concret".
Pel que fa al disseny, s'ha optat per "transmetre les sensacions i sentiments del món casteller mitjançant expressions, onomatopeies i elements visuals característics del món casteller", segons el mateix Rosell.
El cartell és obra d'Itziar Solla, dissenyadora basca afincada des de fa molts anys al Camp de Tarragona.
Segons Solla, la idea de la imatge gràfica va sorgir caminant per la muntanya: "Em va agradar la idea de comparar les fites que fa la gent amb pedres pels camins amb els castells.
Tots dos elements es fan amb la col·laboració de tothom.
A més, els castells tenen similituds amb pujar una muntanya: és important fer el cim però també tornar, és important coronarel castell però també descarregar-lo", explica.
El certamen manté el seu eslògan promocional, "L'espectacle casteller més gran del món".
El marxandatge oficial del Concurs de Castells es completarà amb un nou mocador casteller.
Tots els elements estaran disponibles a partir |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'actriu i cineasta Mari Cielo Pajares ha triat Sabadell per inaugurar la seva exposició de fotografies Cor, Memento Mori, que girarà per Nova York, Los Ángeles o Barcelona.
L'exposició que vol explicar com ha viscut Pajares les seves ruptures sentimentals està formada per 13 imatges de l'actriu sota l'òptica de Fran Ruiz, s'ha inaugurat aquest dimecres i es podrà visitar fins dissabte.
Pajares assegura que "la idea de l'exposició va néixer al Festival de Terror de Sabadell.
Em van convidar a veure una exposició de còmic a Belles Arts que em va encantar i després vaig anar a visitar a un amic a Itàlia i allà va acabar de forjar-se la temàtica.
Com l'exposició és filla de Sabadell, el més just és que s'inauguri aquí".
Les 13 fotografies que s'exposen són "tretze ruptures sentimentals reals i tretze formes de morir amb elles o bé com morir tretze vegades".
Les imatges estan signades amb pintura a l'oli i sang de la pròpia Pajares, perquè qui compri alguna de les fotografies "també s'emportin a casa una part de mi".
L'actriu assegura "que les imatges mostren el dolor de l'ànima, ja que no hi ha major dolor que quan estàs involucrat amb una parella i hi ha una ruptura.
Quan una relació es trenca, una part de tu es mor, és com si et desmembressin o et faltés una part de tu".
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
La tomba ibèrica descoberta el 8 d'abril de 18885 a Can Rodon de l'hort (Cabrera de Mar)
Noves dades sobre la terrisseria romana del Mas Coll (Alella, el Maresme)
Novetats entorn de les troballes subaquàtiques entre Premià de Mar i Vilassar de Mar (el Maresme)
Òrrius a la baixa edat mitjana: població, senyoria, delme, masos i societat...
Història de les elits o de la col·lectivitat?
Vilassar a la primera meitat del segle XVI
El paper de la dona dins de la institució familiar a l'època moderna
Una nova aportació a l'arqueologia subterrània
La visió interna de l'organització d'una confraria mataronina als segles XVIII i XIX
Nihil Prius Fides.El notari Joseph Elias davant de l'Inquisició.
Línia del Litoral 1: entroncament ferroviari de Maçanet-Massanes i estació fantasma de Martorell de la Selva
L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)
L'Ateneu Mataronés de la Classe Obrera i les seves primeres accions educatives (1880-1889)
La sanitat de les Brigades Internacionals.
Els brigadistes internacionals enterrats l'any 1938 al Cementiri dels Caputxins de Mataró: identificació i dignificació 80 anys després
Els fons documentals de les seccions locals de la F.E.T. u de les J.O.N.S. conservats a l'Arxiu Comarcal del Maresme
Stolpersteine: petits monuments per a la dignificació dels mataronins assassinats i/o humiliats pel nazisme
La relació entre Esteve Albert i Corp i l'escriptor occità Max Roqueta
L'aportació musical del mestre Enric Torra Pòrtulas (1910-2003) als Pastorets de Mataró
Catalogació de l'Arxiu Històric del Sindicat d'Empleats de Caixa Laietana (SEC-L) |
Des del seu debut amb 26 anys al Festival de Salzburg amb la Filharmònica de Viena, dirigida per Nikolaus Harnoncourt, ha cantat als principals teatres d'òpera, auditoris i festivals del món.
Aquesta temporada 2018/19 ha cantat Méphistophélès ( Faust ) al Teatro Real de Madrid en una nova producció de La Fura dels Baus, ha debutat en els quatre personatges malvats (Lindorf, Coppelius, Dr.
Miracle i Dapertutto) de Les contes d'Hoffmann a Baden-Baden i properament tornarà a la Metropolitan Opera de Nova York per interpretar Don Giovanni dirigit per Cornelius Meister; seguidament serà Leporello ( Don Giovanni ) a la Bayerische Staatsoper de Munic, interpretarà el rol de Lorenzo Da Ponte a l'estrena mundial de The phoenix de Tarik O'Regan, també té prevista una gira amb la formació Il Pomo d'Oro interpretant el rol de Claudio ( Agrippina ), a més de Golaud ( Pelléas et Mélisande ) a la Deutsche Staatsoper de Berlín, i acabarà la temporada com a Escamillo ( Carmen ) a la Royal Opera House de Londres.
(Patrimoni Digital de Catalunya) |
L'organització del certamen havia mantingut en secret el nom del grup protagonista del concert inicial sorpresa
Girona.-Love of Lesbian donarà el tret de sortida al festival musical Strenes a la ciutat de l'Onyar aquest dissabte al terrat de l'Oficina de Turisme, i ho farà presentant el seu nou treball, 'Poeta Halley'.
L'organització havia volgut mantenir en secret fins a la data el nom del grup protagonista del concert sorpresa inicial.
Per escalfar motors, fa una setmana van llançar un vídeo promocional amb pistes molt clares per als fans de la banda 'indie': el meteoròleg Tomàs Molina va anunciar que el festival s'acostaria enguany al cometa Halley.
Al llarg del mes d'abril, Girona sentirà la música en directe d'artistes com Sopa de Cabra, Macaco, Adrià Puntí, Els Catarres, Quimi Portet o Marina Rossell, que estrenaran àlbum o faran concerts inèdits.
Hi haurà també nous escenaris, com les escales de la Catedral i el Museu d'Art de la ciutat.
'Poeta Halley' és el vuite treball dels Love of Lesbian, conté tretze cançons gravades entre Casa Murada i Blind Records i es presenta com una oda a la musa i a la seva ambigüitat, a la fantasia i a la seva contradicció.
El concert d'aquest dissabte arrencarà a dos quarts de set de la tarda, en una actuació d'uns 45 minuts aproximadament i gratuïta.Fa prop d'un mes que ja no queden entrades pels concerts de Sopa de Cabra, el de cloenda protagonitzada per Macaco a les escales de la catedral, el d'Adrià Puntíi el dels Catarres amb la Jove Orquestra de l'Auditori de Girona.
Queden les darreres localitats de l'espectacle tribut a Sangtraït de Quim Mandado amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i els LGP, de Núria Graham i de l'espectacle de celebració dels 5 anys de Reggae per Xics.
Amb un 65% de les entrades venudes, Strenes certifica la millor arrencada de la seva història, segons destaca l'organització.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un total de 23 morts i tres quartes parts del miler d'habitants que tenia el poble, afectats.
És el balanç de l'epidèmcia de grip espanyola que justament ara fa cent anys va patir el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, el més perjudicat de la comarca.
El doctor manresà Armand Rotllan descriu les conseqüències ocasionades per la malaltia i la seva coexistència temporal amb un episodi de tifus en el llibre Epidèmies al Pont de Vilomara i Rocafort a principi del segle XX (Zenobita edicions).
L'Ajuntament (amb el Col·legi de Metges) en va organitzar ahir la presentació i la descoberta d'una placa al dispensari dedicada al metge Anicet Gresa i a l'alcalde de l'època, Josep Maria Serra Sallent, que van destacar per la seva lluita contra les dues epidèmies.
«Eren uns temps en què no hi havia vacunes i els malalts es tractaven a casa», apunta Rotllan, i això hauria agreujat el context d'especial virulència d'aquell brot de grip espanyola.
I és que, tal com apunta Rotllan en el llibre, era «un virus de grip aviària que es multiplicava cinquanta vegades més que el de la grip habitual».
A més, es va donar la circumstància que el Pont es va quedar sense metge titular per malaltia, i això va fer que la població quedés totalment indefensa només començar l'epidèmia.
Es van detectar els primers casos a mitjan estiu del 1918, i el brot no es va donar per tancat fins a final de desembre.
Aquell any hi va haver 46 defuncions al poble (prop del 5 % dels habitants) quan difícilment arribaven a la vintena.
La meitat s'atribueixen directament a la grip i les seves complicacions, i en la resta, hi va contribuir fort la coexistència del tifus.
Davant la «desesperació» del poble per la falta de metge, l'aleshores alcalde, Josep Maria Serra Sallent, va demanar auxili al governador civil, que va enviar al Pont un metge de sanitat, Santiago Gresa i Camps, per avaluar la situació i adoptar mesures.
Però el veritable protagonista va ser el seu fill, Anicet Gresa, «que en assabentar-se de la difícil situació del Pont, s'hi va presentar voluntari per assistir els malalts», apunta Rotllan.
Era metge titular de Navarcles, però com que n'hi havia un altre i allà l'epidèmia no era tan greu, es va traslladar al Pont quatre mesos.
Un gest que, segons Rotllan, «va evitar una mortalitat encara més gran perquè, tot i que encara no hi havia certs medicaments, el metge podia assistir els pacients, tractar els símptomes i actuar davant de possibles complicacions».
Anicet Gresa va ser condecorat amb la Creu de Beneficència de Primera Classe, del ministeri de Governació, i amb la Medalla d'Or de la Creu Roja.
L'alcalde que va combatre el tifus
Superada l'epidèmia de grip, el 1920 el poble va patir un nou brot de tifus encara més fort que el del 1918.
De fet, era una malaltia endèmica, amb afectacions tot sovint, agreujades (com diu Rotllan al seu llibre) «pel mal estat de les aigües que es treien d'un antic pou i dipòsit contaminat».
Després de la crida que havia fet per salvar el poble de la grip dos anys abans, el paper de l'alcalde Serra Sallent va tornar a ser decisiu en el tractament del nou brot de tifus.
Va promoure entre la població la vacuna preventiva que s'acabava de descobrir contra la malaltia «en un moment en què molts no hi creien», diu Rotllan.
Des de llavors, es va anar reduint exponencialment la mortaldat.
El llibre de Rotllan també es fa ressò de dos esdeveniments de l'època que van trasbalsar el poble.
Es tracta de l'explosió, el 1902, d'una caldera de vapor de la fàbrica Jover, que va fer 13 morts i més de 40 ferits, i de l'auxili que va oferir l'aleshores alcalde de Manresa, el republicà Maurici Fius i Palà.
També destaca el paper del metge i alcalde Francesc Barbero, que, acabada la guerra civil i gràcies a la seva influència com a oficial, va evitar que el Pont fos bombardejat pels Nacionals com a represàlia per l'assassinat d'un altre oficial perpetrat per un franctirador al poble.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.