text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El Jutjat Mercantil de Girona ha dictat la resolució de liquidació del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
Aquesta resolució judicial suposa el punt de sortida d'un procés que es podria allargar fins a un termini de dos anys.
A partir d'ara, la junta del parc científic gironí perd totes les competències i qualsevol decisió haurà de passa per les mans de l'administrador concursal, que té 15 dies per presentar un pla de liquidació del parc davant del jutge.
Ahir es va celebrar una reunió de la junta en la qual l'administrador concursal del parc va explicar les darreres novetats, després que el 30 de març el jutge enviés el parc a liquidació perquè no hi va haver acord amb l'Estat per retornar un deute de més de 27 milions d'euros.
En la interlocutòria del jutge també s'especifica que l'administrador concursal té l'obligació de mantenir l'activitat durant tot el procés.
El rector de la UdG i, fins ara, president del patronat del parc científica, Sergi Bonet, va remarcar que això significa que el parc «no perdrà valor» i que hi haurà una protecció dels usuaris i clients.
Un dels exemples que van posar és que no es podran rescindir. |
El jutjat ha arxivat el cas de la 'flashmob' que va desfermar la histèria i el pànic a Platja d'Aro aquest estiu.
La interlocutòria que disposa el sobreseïment conclou que les cinc monitores investigades, tot i tenir "una conducta desafortunada i imprudent" no van cometre delicte, perquè els ferits i els nombrosos danys materials van ser "conseqüència de l'estampida" de gent que va fugir, pensant-se que hi havia un atac terrorista.
L'advocada de les monitores, Sònia Carbó, diu que el jutjat ha fet "allò que calia", perquè les noies van dur a terme una activitat "ja prevista per l'empresa" i que ja s'havia fet altres anys.
La patronal de l'oci nocturn, la Fecasarm, que està personada com a acusació popular, ho veu de manera diametralment oposada.
El seu lletrat, Joaquim Boadas, anuncia que recorreran la decisió i recorda que durant la 'flashmob', els grup de joves "van crear pànic, empenyent la gent i corrent com bojos pel carrer".
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 3 de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) conclou que les cinc monitores alemanyes no van cometre cap delicte de desordres públics.
La 'flashmob' que va desfermar el pànic va tenir lloc la nit del 2 d'agost.
La por als atemptats gihadistes, i la proximitat del que havia tingut lloc a Marsella, van desfermar el pànic dels turistes i la gent que estava asseguda a terrasses i restaurants.
Hi va haver "una estampida" –recull l'escrit- que va provocar ferits i nombroses destrosses.
Uns danys que la Fecasarm quantificar en més de 150.000 euros (comptant també tots els àpats i consumicions que no es van pagar perquè la gent va marxar presa pel pànic).
El jutge que porta el cas, però, entén que no hi ha motius per obrir causa penal contra les cinc monitores alemanyes.
La interlocutòria admet que les organitzadores de la 'flashmob' van tenir una conducta "desafortunada i imprudent", però "des d'un punt de vista no jurídic".
Però entrant ja en matèria de dret penal, l'escrit conclou que no se les pot jutjat per desordres públics.
El jutjat indica que cap de les monitores ni dels joves que van participar en la 'flashmob' va fer "cap acte de violència" ni van "agredir" les persones que es trobaven al passeig de Platja d'Aro.
"Les lesions físiques que van patir algunes persones van ser conseqüència de la fugida de la gent que es trobava al passeig, però no per la conducta directa de les investigades", recull l'escrit.
La interlocutòria conclou, en conseqüència, que la conducta de les monitores "no té cabuda al Dret Penal" i recorda als perjudicats que poden demanar danys i responsabilitats per la via civil.
Per tot plegat, el jutge Javier Ponte disposa "el sobreseïment lliure i l'arxiu de les actuacions".
L'advocada de les cinc monitores, Sònia Carbó, considera que allò que ha decretat el jutjat "és el que corresponia".
"Des d'un principi ja vam defensar que els fets investigats no eren delicte", precisa.
"Des d'un primer moment les noies van fer una activitat prevista per l'empresa organitzadora, i que ja s'havia dut a terme altres anys; no van incitar res", hi afegeix.
La interlocutòria del Jutjat de Sant Feliu no és ferma i s'hi pot interposar recurs de reforma o apel·lació (tant el fiscal com l'acusació popular s'oposaven a l'arxiu).
La patronal de l'oci nocturn, la Fecasarm, ja ha anunciat que recorrerà.
El seu advocat, Joaquim Boadas, creu que la decisió del jutge "és precipitada" i subratlla que, com van declarar les noies al jutjat, a la 'flashmob' hi van prendre part "fins a 300 persones".
"Entenem que no cal que hi hagi violència física perquè, com indica el Tribunal Suprem, es produeixi una alteració greu de la pau social", diu Boadas.
I hi afegeix: "I aquí, els que van prendre part a l'activitat van córrer pel carrer com bojos, cridant i empenyent la gent, i això és el que va crear pànic".
"Els nois alertaven la gent dient-los 'Compte, compte, socors...'; ho sento, però aquests fets al meu entendre constitueixen un delicte de desordres públics i això caldria dilucidar-ho en un judici en comptes d'arxivar-ho", declara l'advocat de la Fecasarm.
Joaquim Boadas insisteix que la instrucció del cas ha estat "pobríssima", perquè "no s'ha pres declaració a molts dels perjudicats" i, tot i que no descarta anar per la via civil, ja avança que abans esgotaran tots els cartutxos de la penal.
"Recorrerem davant del jutjat i també davant l'Audiència", conclou. |
El millor de les converses que no miren el rellotge i se senten a plaer és que segueixen camins
Es queden les hores provocant el pànic de l'aire que es glaça.
Esbarts de morts travessen els camps d'ungles esqueixades pels terrossos de la misèria.
La mirada que grimpa pels penyals de l'angoixa, els dits humits als llavis ressecs de la luxúria.
Els carrers d'ulls morts desatenen la urgència del bes que cerca amb desesper uns llavis i la set del
La mirada trontolla i la llum dubta.
Els sorolls titubegen el tacte es desficia s'estronca la veu.
Mesura i amassa tot el que deixa la pèrdua, aquella cosa que es posa damunt el desig quan es
Deixes que els ulls facin camí i carrer de diumenge en la part alta de la ciutat en cap
El mestre de les ànimes nobles ho mira, ho acarona i ho besa tot allunyat de les obvietats i
Les cames li ranquegen massacrades per la vellura i les vol enteres. |
L'any 2020 es compleixen 20 anys de la publicació de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC), una llei que en la seva exposició de motius pretenia fer efectiva la tutela judicial efectiva.
En aquest sentit, en els darrers anys s'han multiplicat les reclamacions de consum en l'àmbit bancari i en el d'altres contractes amb condicions generals.
La qüestió que vol abordar la sessió 'Accions col·lectives.
Propostes de millora tècnica després de 20 anys de publicació de la LEC' és la idoneïtat de la regulació actual de les accions col·lectives.
La sessió, emmarcada en les activitats formatives de la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, comptarà amb l'opinió experta de Vicente Pérez Daudí, professor titular de dret processal acreditat a Càtedra de la Universitat de Barcelona; Eugenio Ribón Seisdedos, advocat i president de la Asociación Española de Derecho de Consumo i Diputat de la Junta de Govern del Ilustre Colegio de Abogados de Madrid; Damián Vázquez Jiménez, advocat i vocal de la Asociación Española de Derecho de Consumo i Vanessa Fernández Escudero, advocada i vocal de la Secció de Consum de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.
Moderarà la sessió Fernando Estrella Ruiz, vicedegà del Ilustre Colegio de Abogados de Cádiz.
La sessió tindrà lloc el dijous 30 de gener, a les 17:30 hores, a la seu de l'ICAB (c/ Mallorca, 283).
És gratuïta, però cal realitzar la inscripció on-line. |
El servei d'atenció psicològica d'emergència que Ripoll ha creat arran dels atemptats ha començat a rebre els primers afectats aquest dimarts.
El president del Consorci de Benestar Social del Ripollès que gestiona la iniciativa, Joan Manso, ha explicat durant aquestes primeres hores un parell de veïns s'han dirigit al centre per rebre ajuda però que els responsables de l'espai també estan treballant en una diagnosi que permeti determinar si cal fer intervencions a domicili.
Manso detallat que l'espai, que mancomuna els serveis del Consell Comarcal i els 19 municipis de la comarca, compta habitualment amb un professional però que arran dels fets, Dipsalut ha posat a disposició un equip de professionals (amb entre dos i tres psicòlegs especialistes en situacions d'emergència) per "reforçar el servei".
"Sabem que els fets han generat un trauma i hem de veure com ho podem resoldre", ha insistit.
Un servei d'atenció específica per a totes aquells veïns, coneguts, amics o companys que se sentin sobrepassats per la situació.
Aquesta és una de les mesures que l'Ajuntament de Ripoll i la Generalitat van acordar aquest dilluns en el marc de la trobada que van tenir per abordar la situació al municipi després dels atemptats terroristes.
L'atenció s'ha posat a disposició de tots els ciutadans que ho necessitin aquest mateix dimarts i, segons ha explicat Manso, un parell de veïns s'hi ha dirigit per expressar les situacions "d'angoixa" que viuen arran dels fets.
El Consorci compta de manera habitual amb un professional de la psicologia però després dels atemptats s'ha activat un "reforç" d'emergència.
En total, Dipsalut ha posat a disposició del centre un equip de professionals especialitzats en la gestió d'aquest tipus de tragèdies.
El coordinador del centre s'encarrega de centralitzar els casos i, després, els deriva als especialistes en funció de les necessitats de cada pacient.
Paral·lelament, el servei treballa en una línia més proactiva.
Es tracta de fer una diagnosi de la realitat de la situació traumàtica que viu en municipi i determinar si s'han de fer actuacions específiques i atencions a domicili.
"Sabem que el municipi està colpit, que ha generat un trauma i hem de veure com ho podem resoldre", assegura Manso.
El municipi té clar que s'ha de treballar per cohesionar els seus habitants i que caldran mesures a curt i llarg termini per evitar confrontacions.
De moment i a banda de la posada en marxa del servei d'atenció psicològica, han convocat una manifestació per aquest dissabte a les sis de la tarda –coincidint amb la mobilització prevista a Barcelona- i una trobada amb entitats del municipi, que se celebrarà aquest mateix dimarts a la tarda.
També s'ha acordat amb Ensenyament fer formació específica al professorat per tractar als alumnes del cercle més proper als terroristes i a la resta dels estudiants. |
Fins a 1.256 persones van assistir a les quatre funcions d' Els Pastorets de Sant Julià de Lòria, una tradició que enguany va arribar a la seva 26a edició.
Tal com ho va confirmar ahir l'organització, els dies de més expectació van ser el dia de l'estrena, el passat 26 de desembre, i la funció celebrada ahir al vespre, on es van aplegar 332 persones.
La representació, que un any més va estar dirigida per Juanma Casero i Irina Robles, va comptar amb la participació de 150 persones.
Segons va determinar ahir l'ANA, la proposta d'enguany era innovadora, ja que la posada en escena va ser molt diferent en comparació amb l'escollida els anys anteriors.
La voluntat era defugir del camí clàssic de l'obra, i així es va aconseguir, tot tenint la sensació general que la proposta va agradar.
Al llarg de les diverses funcions, el públic va poder observar el tractament de diferents aspectes basats en l'actualitat, donant més força que mai a l'infern i als personatges que el conformen.
Tot i que la presència de públic va ser més baixa durant les representacions celebrades el 28 de desembre i el 4 de gener, de forma global el Centre cultural i de congressos lauredià va ser testimoni d'una bona entrada de visitants durant aquests dies, registrant 300 i 283 espectadors, respectivament.
Segons es va constatar a través del cartell publicitari, la representació es va basar en l'obra de Josep Maria Folch i Torres.
L'argument va consistir en el fet que Lluquet i Farigola, entre altres personatges com ara els pastors, s'encarreguessin d'evitar que el mal, en mans de Satanàs, Belcebú i Llucifer, s'apoderés de tot, a més d'intentar que es visqui en un món millor.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El Departament de Pedagogia està format per professorat especialista en diferents àmbits de l'educació formal i no formal.
La seva tasca es fonamenta en dos eixos: Docència i Investigació.
S'encarrega de la formació inicial de futurs professionals de l'educació, impartint docència tant en els graus d'Educació Social, Mestres i Pedagogia, com en els màsters de 'Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes', 'Innovació en la Intervenció Social i Educativa' i en el de 'Tecnologia Educativa: e-Learning i Gestió del Coneixement'.
També la formació de nous investigadors és una línia desenvolupada mitjançant els doctorats en què participem.
La recerca desenvolupada està molt lligada, d'una banda a la millora de la docència i d'altra a l'anàlisi del paper que juga l'educació en el desenvolupament de la realitat que ens envolta, aportant propostes per afrontar els nous reptes que presenta.
Els dos eixos estan interrelacionats i es complementen evidenciant la preocupació per l'educació des de la seva perspectiva més àmplia.
Proclamació definitiva de candidats a direcció del Departament
Hem publicat el nou número de la revista del gener del 2020.
Estudiants d'Educació Primària entrenen alumnes d'educació especial en un projecte de rugby inclusiu
Unitat de Suport a la Gestió de Centre i Departaments FCEP-DPe-DPs |
Personatges que, segons l'Evangeli de Mateu, van anar a adorar el nen Jesús amb tres presents: or, encens i mirra.
Se'ls atribueix la condició de savis i mags (els Reis Mags ).
En la tradició cristiana occidental, Baltasar és sovint representat com el rei d'Aràbia, Melcior com el rei de Pèrsia i Gaspar com el rei de l'Índia.
Tradicionalment també anomenats pel color: el rei blanc (Melcior), el rei ros (Gaspar) i el rei negre (Baltasar).
Variant en parlars occidentals: els Reixos. |
La Fundació La Caixa i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) han presentat aquest divendres dos projectes per contribuir al progrés socioeconòmic de l'Equador, ha informat l'entitat en un comunicat.
El primer d'ells se centra en l'elaboració i comercialització de productes de cacau orgànic i fi d'aroma, en una iniciativa que arribarà a 16.333 famílies de 150 associacions comunitàries del territori, i amb la qual pretenen millorar la condicions dels petits productors i treballadors.
El segon ajudarà a incrementar la productivitat, la qualitat i la rendibilitat dels petits productors i processadors de llet dels cantons Cayambe i Pedro Moncayo --entre d'altres actors--, i preveu arribar a 1.500 famílies de baixos recursos, la majoria indígenes.
En concret, la Fundació La Caixa destinarà 500.000 euros a la implementació de les dues iniciatives, que es desenvoluparan en el marc del Programa d'Empresariat Social del BID, administrat pel Fons Multilateral d'Inversions (Fomin), que dóna suport a projectes per ajudar la població "pobre i marginada".
Per part de La Caixa, el seguiment es realitzarà a través de l'Àrea Internacional de la seva fundació i, concretament, des de l'oficina de l'entitat a Washington (Estats Units).
"Tal com ens vam comprometre, estem acostant-nos a les realitats dels ciutadans més desafavorits de l'Amèrica Llatina per contribuir al seu desenvolupament socioeconòmic", ha afirmat el president de l'entitat i de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, durant la presentació de la iniciativa.
L'aliança estratègica estableix que les àrees d'especial interès són els projectes de negocis i finances rurals enfocats a incrementar els ingressos de la població i a generar noves oportunitats de feina, així com la provisió de serveis bàsics per a les persones amb menys ingressos, com ara aigua, electricitat, habitatge, salut i educació.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si vols contactar amb un professional API a Vilanova d Espoia
CASA EN VENDA A VILANOVA D_ESPOIA. última reforma any 2006, la casa té una superfície útil de 194m2 distribuïts amb planta rebedor, sala d_estar-menjador, cuina independent amb fo...
Casa rústica centenària situada a un poble tranquil a tocar de Capellades i a 15 minuts aprox de la capital de la comarca de l_Anoia (Igualada).
Façana de pedra vista amb balcons i... |
Reclamen que es facin públics els "termes" dels acords entre els partits i eviten entrar en les "apostes" de govern
Barcelona.-Les entitats socials han lamentat aquest dilluns que "en cap moment es parli de la ciutat" en les negociacions entre els partits per formar govern a Barcelona.
En una roda de premsa en la qual han participat les principals entitats de la ciutat, ha estat la presidenta de la Favb, Ana Menéndez, qui ha reclamat als partits en nom de totes les organitzacions socials que parlin de com solucionar els "problemes reals de les persones" en lloc de fer "partidisme" i "mercadeig" per formar govern.
Malgrat evitar valorar les diferents "apostes" de govern que hi ha sobre la taula, les entitats han criticat la manca de transparncia en els pactes i han reclamat que es facin públics els "termes" dels acords als quals estan arribant els partits.
En nom de totes les entitats, Menéndez ha dit que qualsevol pacte de govern haur de centrar-se en mesures que donin resposta als principals problemes de la ciutat i, malgrat no decantar-se per cap de les possibilitats de govern, ha criticat el "mercadeig", les "lluites de poder" i el "partidisme" de les diferents formacions a l'hora d'abordar els acords de govern.
Amb la voluntat de quedar al marge dels partits polítics, les entitats han remarcat que "exigiran els drets governi qui governi" perqu és el seu "deure".
A més, han defensat que la política es fa "cada dia" i han subratllat que les millores socials que s'han aconseguit han estat impulsades per les entitats i la ciutadania.Habitatge, desigualtats i energia, entre els principals reptes de la ciutat Les principals entitats a Barcelona han instat el prxim govern a donar solució als principals problemes de la ciutat.
La portaveu d'Aliana contra la Pobresa Energtica, Maria Campuzano, ha reivindicat la necessitat de garantir l'accés universal als serveis bsics, sigui quin sigui el nivell de renda o el rgim de tinena de l'habitatge.
Arnau Piqué, de la Xarxa per la Sobirania Energtica, ha defensat anar un pas més enll en l'elctrica municipal, Barcelona Energia, perqu no es quedi només en la comercialització i esdevingui un "agent de canvi per a la transició energtica" a la ciutat.
Al seu torn, la portaveu d'Aigua és Vida, Míriam Planas, ha destacat la necessitat d'un govern "fort" a Barcelona que pressioni l'rea Metropolitana de Barcelona (AMB) per remunicipalitzar l'aigua.
Per la seva banda, la portaveu de la PAH Barcelona, Lucía Delgado, ha reclamat un pla de xoc perqu la Mesa d'Emergncia quedi a zero persones a l'espera d'un habitatge i que es compleixi la llei 24\/2015, mentre que Alexandra Francs, del Sindicat de Llogateres, ha defensat la regulació dels preus del lloguer com a "mesura imprescindible" per al prxim mandat, així com l'augment del parc públic d'habitatge.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El dissabte ha deixat un grapat de bons resultats.
A banda de la gran cita de les Neus a Vilanova ( vegeu aquí la crònica), les dues colles de Valls van aixecar el 3de9 amb folre a quatre dies de la Firagost.
A destacar el primer castell de 9 vist a Andorra de la mà de la Colla Joves.
També es van lluir els Castellers de Barcelona amb la seva primera torre de 8 amb folre de l'any.
La Vella va fer el 3de9f ahir a Vila-seca, però en canvi ha anat avui a Vilabella amb la mirada posada en la Firagost i amb el 4de8 com a millor castell.
Andorra la Vella, i el país dels Pirineus per extensió, són nova plaça de 9 gràcies al 3de9 amb folre que va alçar ahir la Colla Joves a la Festa Major de la capital andorrana.
La gesta va arribar després d'un intent desmuntat, a la segona ronda, i després de signar el 4de8 a la primera, també amb un desmuntat previ.
Ha estat el sisè castell de 9 dels vermells des de Sant Joan quan van completar 3de9f, registres que permeten dir que la Joves ha fet el mes de julioll més complet de la seva història recent.
També ha estat el primer castell de 9 transfronterer de la Joves i que ha servit per conquerir un nou territori de parla catalana –junt amb la Catalunya nord, les Illes Balears i el País Valencià–.
El tercer castell dels vallencs va ser el 2de8 amb folre.
Els Castellers de la Vila de Gràcia hi van dur el 4de7 amb l'agulla i els Castellers d'Andorra van fer castells de 6.
A Vila-seca, la Colla Vella hi va tornar a portar el 3de9 amb folre.
Els rosats van reeditar la millor actuació vista allà amb el 5de8 inicial, el novè 3de9f de l'any i el 4de8 amb el pilar.
A més de l'espadat de 7 amb folre.
La tria de castells no és casualitat, perquè són construccions que voldrien aixecar un pis més aquest agost.
Els Xiquets de Tarragona van sumar els dos bàsics de 8 sense problemes, i el 7de7 de tercer castell.
Els Xiquets de Vila-seca van tornar a fer el 3de7.
A Vilafranca, diada de Màrtirs, els Castellers de Barcelona van poder estrenar la torre de 8 amb folre.
Els barcelonins havien fet un intent desmuntat de 2de8f al mes de maig.
En conjunt van signar la tripleta de 8 i el seu millor resultat just abans de marxar de vacances.
Els Xicots de Vilafranca van fer el cinquè 4de8 de l'any i segueix sent el seu millor valor d'aquesta temporada fins ara.
Aquesta tarda, als Pallaresos, la Jove de Tarragona ha fet la segona actuació del cap de setmana.
Ha obert la diada amb el 3de8, a continuació han descarregat el segon 4de8 amb l'agulla de la temporada i han acabat la diada amb el 4de8.
La Colla Castellera de Sant Pau i Sant Pau ha completat la segona clàssica de 8 de l'any.
Els tarragonins tenien en cartera el 4de8 amb l'agulla, però al final l'han descartat.
Han sortit de 3de8; seguidament han descarregat el 2de7 i han acabat amb el 4de8.
Abdues colles han completat el pilar de 6.
Les altres dues colles de Tarragona, els Xiquets de Tarragona i els Xiquets del Serrallo, han actuat aquesta tarda a la Festa Major de Constantí.
Els matalassers hi han dut la clàssica de 8 –han completat els dos castells bàsics de 8 dues vegades aquest cap de setmana– i els Xiquets del Serrallo han completat la clàssica de 7.
Per la seva part, la Colla Vella ha actuat aquesta tarda a Vilabella –on aquesta setmana ha estat homenatjada per la seva victòria al darrer Concurs de Castells– amb la mirada posada en la Firagost de dimecres vinent.
Ha fet el 4de8 i castells de 7, tot i que en alguns moments de la setmana s'havia especulat la possibilitat que portés el 2de8 sense folre.
El cap de colla, Albert Martínez, ja havia descartat aquesta opció a l'assaig de divendres passat.
Festa Major d'Estiu a Vila-seca
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 5de8, 3de9f, 4de8a, Pde7f
Castellers de la Vila de Gràcia: 4de7a, 4de7, 3de7
Diada de Màrtirs Street a Vilafranca
Batalla de Foc a la Ribera d'Ondara
Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau: 3de8, 2de7, 4de8, pde6
Festa Major d'Estiu a Constantí
Xiquets del Serrallo: 2de6, 3de7, 4de7
Festa Major d'Estiu a Vilabella
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4de7p, 4de8, 5de7, 2de7 |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Codi activitat: 010034COL01 La preparació i organització de les activitats es realitza durant el curs per part dels propis adolescents per tal que agafin consciència i compromís amb el que suposa la setmana de colònies.
Ells planificaran el mateix Centre d'Interès. |
A un servidor li agrada molt arròs; gairebé diria que és el meu plat preferit.
I no solament m ́agrada menjar-ne acabat de fer -mai covat!- sinó que sempre en solo deixar per menjar-lo fregit, ben ros -una delícia-.
O fins i tot en truita, tal com fem al Pla de l ́Estany.
He menjat arrossos arreu: a Itàlia, particularment, amb els seus risotti, plens de mantega i formatge, ja que pertanyen a la Itàlia nòrdica; a Croàcia, amb algun agradable rizot de marisc; fins i tot a Malta o a Grècia, on solen fer arrossos italianitzants; a Turquia amb el seu agradable pilaf, del qual n ́he fruit en les seves diverses versions -que retrobem a Pèrsia amb el nom de polow-.
Un amic meu de l ́Azerbaidjan, altrament, me ́n va fer un, semblant a la paella valenciana (en aquest país i a Pèrsia, també els agrada el socarrat del fons).
I tots hem menjat l ́arròs fregit dels restaurants xinesos -que en realitat és un plat de Guandong-.
Fins i tot he menjat un arròs de pop a Portugal, o un arròs amb fesols, menys interessant que el valencià.
O els arrossos blancs que es fan a l ́Amèrica Llatina, particularment l ́agradable arroz con picadillo o també el moros y cristianos o el congrí de Cuba i altres plats similars de Veneçuela, el Carib, Colòmbia, etc. I, naturalment, he xalat amb l ́arròs brut de Mallorca, l ́arròs de matances i els arrossos eivissencs i menorquins.
I, per descomptat, al País Valencià, arreu, he fruit amb les paelles de l ́amistat fetes al camp, el sorprenent arròs amb crosta d ́Elx, el no menys sorprenent arròs caldós amb fesols i naps -que no té res a a veure amb el que els nostres cuiners anomenen arròs caldós-, la paella negra amb pollastre, faves i carxofes i altres mil-i-un arrossos.
Els valencians, tradicionalment, han menjat cada dia arròs -aquí era el diumenge, i per influència hispano-barcelonina, el dijous- i el diumenge menjaven olla... però fins i tot el dilluns feien l ́arròs al forn, amb les restes de l ́olla o putxero!
Fins i tot he menjat diversos arrossos al Magrib i en altres països àrabs; entre ells arrossos amb xai o la paella que els migrants valencians varen deixar a Algèria, i on es fa força bé.
Encara que, arribada a França a través dels potes negres, els francesos hi ha afegit xoriço!
No tot és culpa de Jamie Oliver!
També hi ha un arroz a la zamorana que no se si és un invent, i algun arròs andalús.
En canvi, ni el País Basc ni Galícia són països d ́arròs, i a França -i a la resta de països europeus- l ́únic que és coneix és l ́arròs dolç amb llet o púding d ́arròs... i és clar, la paella amb xoriço!.
Actualment, l ́arròs, a Catalunya, està passant hores baixes.
De fet és molt mes fàcil menjar un risotto o una paella turística -o prefabricada- que no un tradicional arròs a la cassola.
Quants restaurants han deixat de fer servir aquesta expressió, substituint-la per l ́ambígua d ́arròs caldós?
Pel que fa a la paella, fa temps que sostinc que se n ́hauria de dir paella catalana, ja que és una barreja entre la paella de l ́Horta valenciana i l ́arròs a la cassola.
Els cuiners han introduït la denominació «arròs cremós», una mitja virtut entre un arròs no sec i un risotto.
A més disposem dels arrossos de malalt o els arrossos bullits, que van tan bé per l ́estómac, i per als desmenjats, els arrossos sense noses: arròs Parellada a Catalunya, paella de senyoret al País Valencià i arròs de cego a Mallorca.
Tenim arrossos marrons, grocs, blancs i negres, per falta de color.
De mar, de muntanya, i de mar i muntanya, d ́estany -com l ́arròs amb créixens de Mallorca-, de matances o de matar porc, de Festa Major, de casament -arrossos tradicionals-...
A Catalunya el sofregit és bàsic, però al País Valencià, a part que no hi ha ceba, és més lleuger.
A Mallorca es carrega amb espècies.
Es pot fer un sofregit de ceba i tomàquet, que és el més corrent a Catalunya; primer gairebé caramel·litzem la ceba a foc molt baix durant una hora i mitja -hi qui s ́i està dues hores o més- i després hi afegim el tomàquet i ho deixem una hora més; l ́aigua del tomàquet rehidrata la ceba i es redueix una altra vegada.
Hi ha un altre sofregit sense ceba, que en algun lloc anomenen salsa de bruixes, que està composta per all picat i sofregit en oli d ́oliva, una mica de julivert i tomàquet picat sense llavors ni pell; el tomàquet es va treballant amb sal, sucre, llorer, pebre en gra...
En alguns casos aconsello fer servir doble concentrat de tomàquet, sobretot quan no és l ́estiu i no disposem de bons tomàquets madurs.
A Girona també es feia un sofregit d ́hivern amb tomates de penjar.
També és important fer sevir un bon caldo, però que no carregui massa el gust de l ́arròs -que sigui suau, de pollastre, carcasses... si és de peix aprofitarem closques, espines, caps, etc.-. A parer meu, a vegades es fan arrossos massa forts de gust, sigui per la ceba caramel·litzada sigui pel brou.
Podem trobar ceba ja sofregida i caramel·litzada al mercat en pots.
On sí que el brou és essencial, i cal que sigui bo, és ens els rssejats i arrossos a banda.
En tots els meus llibres -des de l ́enciclopèdia La cuina mediterrània, en 12 volums, o La cuina del món o Cuina tradicional sana, 7 volums més, i les diverses obres sobre la cuina catalana, menorquina, mallorquina, etc., sempre l ́arròs hi ha tingut un paper preponderant.
De fet el repertori més gran de receptes d ́arròs mai publicat es troba en aquests llibres, incloent un gran volum sobre la cuina valenciana que editarà pròximament la Universitat d ́Alacant.
L ́arròs (Oriza sativa) és una planta herbàcia anual de la família de les gramínies.
Arriba a tenir més d ́un metre d ́alçada.
Necessita molta aigua i calor, i per això la seva àrea natural de cultiu, a partir d ́espècies silvestres, es localitza als deltes dels rius de zones càlides: Ganges, Mekong, Nil, Ebre, Guadalquivir, Po, Mississipi o en zones d ́estanys, com la Ribera valenciana o la Camarga.
I a Catalunya, antigament a l ́Escala, i ara al Delta de l ́Ebre i a Pals.
Es cultiva als arrossars, camps plans que són mantinguts inundats mentre creix la planta i buidats abans de la collita.
Hi ha també un «arròs de muntanya», cultivat en terrasses en indrets de forta pluviositat (Indonèsia, Filipines).
La zona de Pals, per la maduració una mica més lenta del gra, produeix un arròs d ́una gran qualitat, en les varietats bomba, perlat, semillarg, llarg, etc. A Catalunya, actualment, s ́han introduït varietats per fer la cervesa d ́arròs japonesa, el sake, per fer licor d ́arròs o varietats italianes per als risotti.
Sembla que l ́arròs és originari de Tailàndia, on ja era cultivat 5.500 anys abans de la nostra era (Neolític), així com del sud de l ́Índia.
Però, 4.000 anys abans de la nostra era, ja era ben conegut i cultivat a la Xina, on, a més, era l ́emperador qui tenia el privilegi de fer-ne la sembra ritual.
Els grecs i perses ja el coneixien, tal com explico al llibre La cuina antiga.
Ibers, grecs i romans; i a través d ́aquests darrers els àrabs -i potser els bizantins- el varen difondre.
Els noms de l ́arròs en la major part de les llengües occidentals procedeixen del grec oruza (llatí oryza).
Tenim el català arròs, l ́espanyol arroz, el francès riz, l ́anglès rice, l ́italià riso, l ́alemany reis, el portuguès arroz, l ́holandès rijst, el danès i suec ris, el rus ris i l ́àrab ruz (o roz).
Alguns manuals diuen que l ́arròs va ser conegut a Europa a partir del 1506, moment en què Vasco de Gama el va presentar al rei de Portugal; d ́altres afirmen que la seva difusió data del rei francès Enric IV (1553-1610), que va intentar que es cultivés a la Camarga, sense massa èxit.
De totes maneres, no oblidem que aquest rei pertany al gran espai de la cultura catalano-occitana, ja que havia nascut a Pau, al Bearn.
Per tant, segurament devia conèixer el fet que aquest producte ja era corrent en l ́àmbit cultural de la llengua catalana, ja que ens havia estat portat pels àrabs.
De fet, les primeres receptes europees d ́arròs apareixen en els nostres receptaris antics.
Tant les d ́arròs dolç -les primeres que incorpora la cuina europea, i que retrobem a tot Europa, fins a Turquia i l ́Índia-, com arrossos salats, amb brou de carn.
Així, al Llibre de Sent Soví, el primer manual europeu de cuina, l ́arròs ja ix en alguns plats, com el menjar blanc, la «ginestrada» (on fa servir la farina d ́arròs), en l ́«aròs ab let de amelles» (perfumat amb mel, o bé amb oli o espècies), el «morterol de aròs», amb llet d ́ametlles i espècies, oli i sal, i on ja apareix, per primera vegada, l ́associació amb el safrà.
Mestre Robert (de Nola), cuiner del rei Ferran de Nàpols i autor del llibre de cuina més important de l ́Europa del seu temps, el Llibre del coc (finals del segle XV), també inclou diversos plats amb arròs i farina d ́arròs: fara o farro, una mena de menjar blanc (llet d ́ametlles, aigua-ros o aigua de roses, sucre i canyella).
També inclou la «genestada», a base de farina d ́arròs, sucre i fruits secs, com dàtils, pinyons i avellanes.
Però la gran aportació de Mestre Robert són els arrossos moderns, com l ́«arròs amb brou de carn» i «cassola de arròs al forn», un antecedent de l ́actual arròs al forn valencià i, més en concret, del magnífic arròs amb crosta d ́Elx.
En efecte: el cuiner reial ens diu que aquest arròs s ́ha de fer amb un bon brou de carn, per a després posar-hi uns ous, «e com hi sien, torna la cassola al forn.
E quant sia acabat de coure veuràs que lo arròs haurà feta una crosta la qual és molt bona».
Pel que fa a l ́arròs amb brou, suggereix de no posar-hi sucre -pràctica habitual del seu temps-, ja que és un plat salat.
Recordem el gran poeta Ausiàs March, amb el vers «bullirà el mar com la cassola en forn».
Podreu trobar totes aquestes receptes al meu volum sobre La cuina medieval i renaixentista.
Els primers autors italians -força influïts per la cuina catalana- també ens parlen de l ́arròs.
Així, Martino da Como, autor quatrecentista de L ́Arte della cucina italiana -en el qual, per cert, hi apareixen nombroses receptes d ́origen català-, hi ha, per exemple, un «riso con lacte de mandole» (arròs amb llet d ́ametlles), similar a les ja esmentades, així com una «torta di riso» (pastís d ́arròs) i unes «frictelle de riso» (bunyols).
I arribem fins als risotti, grans plats italians a base d ́arròs i ingredients diversos (sèpia, verdures, espàrrecs, carxofes, carn, marisc, sèpia i tinta...).
Més tard, a Catalunya, d ́altres autors parlen de l ́arròs.
Cal destacar especialment Josep Orri, que va escriure un receptari titulat Avisos...per lo principiant cuyner, el primer terç del s.
Aquí hi trobem, segurament, una de les primeres referències històriques a la paella valenciana: «Si tens aigua que i age bullit peix, és bona, conta una lliura de arròs per maitadella de aigua per fer-lo a la valenciana, però a la catalana, maitadella y mitja per lliura».
El també frare Jaume Martí i Oliver, al Modo de cuynar a la mallorquina (mitjan segle XVIII), inclou l ́arròs amb llet, l ́arròs sec (fet al forn, amb brou) i l ́arròs de bacallà, fet ja a la manera actual, amb sofregit.
Al seu torn, Francesc Roger, un altre frare, menorquí, al seu Art de la cuina, també del mateix segle, ens parla de diverses menes -molt apreciades, ens diu- d ́arròs esclatat i covat, amb carn o bé amb sucre, canyella, etc. (Trobareu aquestes informacions al meu llibre La cuina del 1714).
A La cuynera catalana (1833), un dels primers manuals moderns de cuina catalana, hi apareixen les escudelles amb arròs, l ́«arròs a la caputxina», amb un sofregit complet, arròs amb sofregit i pebrot vermell, arròs amb castanyes torrades, etc. En un manual vigatà del mateix segle, de Felip Cirera, hi ix també l ́arròs a la caputxina i diversos arrossos de bacallà, congre, anguila, etc. Al volum La cuina modernista parlo, justament, de l ́eclosió dels arrossos moderns: arròs a la cassola, de peix, de muntanya, de bacallà i altres arrossos monogràfics.
Teodor Llorente, Bernat i Baldoví, autors valencians de la Renaixença, glossen l ́arròs amb fesols i naps i, curiosament, els preus elevats que té el producte.
Joan Fuster, finalment, ens recorda que el seu cultiu sovint s ́associava a la pobresa i a les plagues i per això era regulat, i fins prohibit, pels governants, entre ells, sobretot, Joan I, l ́Amador de tota gentilesa.
Cavanilles, al segle XVIII, acusa el cultiu de l ́arròs dels pitjors mals: s ́anticipa a Nietzsche, que afirma que aquest producte produeix pobles dèbils (!).
De fet, el consum més o menys massiu d ́arròs és relativament recent i, per tant, la difusió de la paella i plats similars data de principis del XIX, segons testimoni de Pau Carsí i Gil referent a «las gentes de ofisio» (sic)...
O del viatger John Ford, que ja parla de l ́afició dels valencians a anar de paella.
I arribem a l ́esplendor actual, amb més de 300 receptes a base d ́arròs.
Els catalans, en canvi, fem un arròs, una arrossada o fins i tot «quatre grans d ́arròs», com deia Josep Pla.
En cassola, en paella, al forn, secs, caldosos, i tant amb diverses verdures i llegums -com ara cigrons o mongetes, bledes, naps, patates, cards, carxofes, faves, pèsols, pebrots...-, com diverses carns -pollastre, ànec, tord, colomí, bou (un arròs de l ́Horta i que antigament es feia a Girona i pel Corpus i a Reus) i més rarament xai-.
També anguila lluç, sardines, calamars, sèpies, galeres, pop, gambes, escamarlans, llagosta, llamàntol, espardenyes, eriçons...
També arrossos amb brou, com el de l ́escudella i carn d ́olla.
Arrossos amb cigrons, fesols de l ́ull negre, llenties o mongetes, siguin bullits o a la cassola.
La cuina de l ́arròs és present, com a mínim, en sis grans àrees:
1.- Sudest asiàtic i Extrem Orient: la Xina, el Japó, l ́Índia, Indonèsia, Vietnam, Filipines, Laos...
3.- Pròxim Orient: Turquia, Iran, Líban, Síria, Palestina, Jordània...
4.- Itàlia, Occitània (sobretot risotti) i zones derivades, com Croàcia i altres països balcànics, Malta, etc.
5.- Amèrica: Brasil, Perú, Carib, Estats Units.
6.- Península Ibèrica i, especialment, els Països Catalans, potser amb la més variada cuina de l ́arròs.
Aquí tenim l ́incommensurable arròs a la cassola i l ́arròs negre de Palafrugell (sense tinta), l ́arròs de muntanya i altres.
Però també els magnífics arrossos que un servidor anomena «monogràfics»: amb llagosta, llamàntol, galeres, cabra, bacallà, sardines, garoines, espardenyes (que feien els pescadors de Sant Feliu de Guíxols), calamars (incloent els de llauna, tal com ho cuinava la meva mare i la Fina Puigdevall de Les Cols!).
I també l ́arròs de Paraigüero de Tossa de Mar (parlo del seu origen al meu llibre La cuina més exquisida de la Costa Brava.
Els tapers), amb bacallà i botifarra negra, l ́arròs de l ́art de Lloret de Mar, l ́arròs a la sitgetana, l ́arròs amb conill i cargols, l ́arròs amb múrgoles (que també la meva mare cuinava), a part de l ́arròs bullit, l ́arròs de malalt i l ́arròs a la cubana.
Actualment, els restauradors parlen, a parer meu, massa de paella -que és ben diferent de la paella valenciana- i no d ́arròs a la cassola, també parlen d ́arròs caldós (diferent de l ́arròs caldós valencià, que es fa en olla), d ́arròs cremós, etc. Finalment, al País Valencià hi ha els magnífics arrossos al forn.
I un innombrable munt de receptes més: arròs negre amb tinta, arròs amb bledes, amb carxofes i faves, etc. En un curs d ́arrossos valencians, amb diversos cuiners en el qual hi vaig participar, l ́any 1994 a Gandia, entres altres events sobre l ́arròs als quals he pogut assistir, i on vaig parlar de l ́arròs, es van cuinar: arrossos de peix, arròs a banda, arròs d ́aladroc (seitó o anxova; també es fa a Catalunya), arròs negre, arròs amb ceba i bacallà, arròs amb tomaca i pinyons i tonyina negra; arròs amb cigrons i faves; arròs amb crosta; arròs amb pilotes -que, en forma de paella, els meus amics de la Ribera sempre em cuinaven, i és deliciós-; paella amb caragols; arròs amb verdura; pebres farcits (pebrots farcits amb arròs, a Alacant bajoques farcides; és ben curiós que aquesta recepta també es fa a Turquia); arròs caldós de peix; arròs amb carxofes i faves; arròs caldós amb rovellons i marisc; arròs amb bledes; arròs amb fesols i naps...
Un arròs notable és l ́arròs a banda, propi dels pescadors de les nostres costes; a Catalunya és rossejat, a Eivissa bullit, etc.
Amb arròs, actualment, també fem amanides -en aquest cas és recomanable fer servir arròs llarg, o el semillarg de Pals, arrossos que sempre defenso-, pastissos i púdings -els fan magnífics a Turquia i a l ́Índia-.
A Itàlia són populars les croquetes d ́arròs com els supplì de Roma o els famosos arancini de Sicília, que, francament, no em van agradar.
I això que els arancini formen part de la ruta Montalbano, que vaig tenir el coratge (estem a Sicília! de fer).
Ni a Nàpols ni a Sicília -risu- hi ha plats d ́arròs: solen ser risotti procedents del Nord amb carxofes, eriçons...
Com hem dit, les grans zones arrosseres dels Països Catalans són les del Delta de l ́Ebre -que actualment és la de més producció- i la del País Valencià -Sueca, Pego, etc.-. També se ́n produeix a Mallorca, a la zona de sa Pobla i Muro, que es comercialitza localment.
I també la de Pals (el nom del municipi ve, justament, del llatí paludis, terra d ́estanys o aiguamolls), al Baix Empordà.
Aquesta producció, de creixent èxit, va lligada als afanys d ́un «americano» que va creure rendible el cultiu i, a amb diversos salts, ara es torna a trobar al mercat amb una producció regular: des del l ́arròs ecològic dels Aiguamolls, al rodó, llarg...
De petit, quan vivia a pagès, ja era ben conegut aquest arròs, que ens arribava envasat en saques.
De totes maneres, hi ha notícies d ́aquests cultius a la contrada (incloent terrenys de l ́Escala) des del 1452.
Que és l ́època en la qual, justament -com podem veure al receptari de Mestre Robert, el més gran cuiner de la història d ́Europa, del 1457, aproximadament-, s ́introdueixen, documentadament, els plats d ́arròs en la nostra cuina.
Al segle XVII, l ́arròs produït a l ́Empordà contribuïa a l ́abastament a tota Catalunya.
Segons l ́observador de l ́època Pere Gil: «Arroz se cull en Cathaluña; specialment en lo Ampurdà y algunas altras parts; y encara que no és tant ques puga enviar a altres parts y províncias; però és sufficient per a Cathaluña.
No és tan fi y profitós com lo arròs ques cull en València; però és bo y saborós», una opinió que ara ha canviat.
Pere Gil i Estalella (Reus, 1551 - Barcelona, 15 de setembre de 1622) fou un jesuïta català.
Completà els estudis a Gandia, on es doctorà, i per això coneixia l ́arròs valencià.
Entre 1598 i 1602, va redactar en quatre llibres, la Història Cathalana, el primer dels quals constitueix la primera geografia de Catalunya.
El seu títol és Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d ́història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya, va ser escrit el 1600, i és on parla de l ́arròs de Pals.
Se ́n va limitar el conreu a finals del segle XVIII per eliminar les malalties que en aquella època comportava, com el paludisme.
El 1900 es va tornar a concedir el permís per tornar-ne a plantar.
L ́arròs de Pals es produeixen en un context històrico-geogràfic privilegiat: la vila de Pals, tan lloada per Josep Pla, el Parc Natural dels aiguamolls de l ́Empordà, el mític Montgrí, el Baix Ter, les Illes Medes i la comarca del Baix Empordà.
Una vintena de pagesos conreen unes vint hectàries, dins el context d ́un conreu medioambiental que afavoreix l ́entorn, la sostenibilitat, el paisatge i la fauna.
Els mesos freds els dediquen a reconstituir els aiguamolls originals que donen nom a la població.
Un cop inundats, a finals d ́abril i primers de maig es fa la plantada.
A la tardor es fa la recol·lecció: en tots els casos és un espectacle, al qual sovint hi podem assistir, ja que Arròs de Pals organitza diversos actes oberts.
Aquest dissabte, dia 20 d ́octubre, es fa precisament la festa de la sega, amb una demostració de la sega a la manera tradicional i una arrossada popular, tot al Mas Carles.
La festa arriba aquest 2018 a la seva vintena edició.
Hi ha productes excel·lents: Bahia i bomba, l ́arròs rodó perlat, que és l ́arròs tradicional de gra rodó, amb més midó -i per tant, que absorbeix millor els sucs i sabors del sofregit i dels fons de cocció i dels sabors-, insubstituïble per a l ́arròs a la cassola.
També va bé per a l ́arròs bullit.
L ́arròs semillarg cristal·lí té unes característiques molt semblants al bomba i, per tant, és el millor per a la paella (si es vol que no es passi), l ́arròs rossejat, l ́arròs a la cubana, les amanides i les guarnicions.
També hi ha arròs ecològic i integral.
I varietats italianes carnaroli i el nembo.
És un producte adherit a la marca de garantia Productes de l ́Empordà.
L ́època de sembra és de finals d ́abril a principis de maig i la seva recol·lecció de finals de setembre a finals d ́octubre.
També s ́organitzen diverses festes per cuinar i donar a conèixer el producte.
Destaca, a principis de juny, la Mostra Divulgativa de l ́Arròs de Pals.
Hi ha degustacions, conferències divulgatives, tallers de cuina, un concurs d ́arrossos, etc. El segell alimentari que té per objectiu personalitzar i reconèixer els productes propis de l ́Empordà i ajudar a promocionar la seva comercialització inclou l ́arròs de Pals.
Aquest distintiu certifica la qualitat i l ́origen empordanès del producte.
A més, també ha estat acollit al segell de qualitat agroalimentària «Girona Excel·lent», impulsat per la Diputació de Girona.
Els cuiners gironins, cada cop més, estan utilitzant aquest arròs, perquè s ́adonen de les seves qualitats.
Crec que els restaurants que l ́utilitzen ho haurien de fer constar a la carta, tal com es fa a les osterie italianes amb els productes de proximitat o acollits a l ́Arca de Gust de l ́Slow food....No sé si l ́Slow food local se n ́ha adonat.
Si fóssim a Itàlia aquest arròs ja en seria un producte emblemàtic.? |
Són els residus no valoritzables ni reciclables.
La seva destinació final és la deposició a un dipòsit controlat o la incineració.
Són productes molt diversos que podem trobar a les llars, comerços o indústries en forma d'escumes, llana de vidre, fibres, etc. o elements amb molts materials que no es poden separar.
TMA i Sorigué recullen aquesta fracció de les deixalleries metropolitanes i la traslladen a la planta de transferència de Viladecans i d'allà es transporta al dipòsit controlat de residus no perillosos dels Hostalets de Pierola |
En l'Assemblea de la FIPPA (Federació Internacional de Pitch & Putt) celebrada el 5 d'abril a Teià, coincidint amb l'Open Internacional de Catalunya, es va escollir a Víctor Moscatel com a president de la FIPPA.
En l'elecció a la presidència també es va presentar l'holandès Erik Jorritsma.
Víctor Moscatel pren el relleu de l'irlandès Frank Smith.
La trajectòria de Víctor Moscatel a nivell directiu va iniciar-se com a President del Pitch & Putt Lleida, posteriorment com a membre de la Comissió Esportiva de la Federació Catalana de Pitch & Putt, comissió que va presidir i que li va permetre ser membre de la Junta Directiva de la FCPP.
Des del 2009 és president de la Federació Catalana i des del 2010 va ser vicepresident de la FIPPA.
En els propers quatre anys Myles McMorrow será el vicepresident de la FIPPA i Martin Whitelaw continuarà sent el Secretari General.
Fotografia: Víctor Moscatel President de la FIPPA i Myles McMorrow vicepresident de la FIPPA
Biel Cabanes guanya el Campionat de Catalunya Juvenil FCPP 2019 categoria iniciació
Resultats Rànquing i Interclubs Juvenil 3a prova |
Tenim la facultat de formar bons mestres
La prova d'aptitud personal (PAP) és una prova obligatòria per accedir als graus en Educació Infantil i Primària de totes les universitats, públiques i privades, del sistema universitari català.
Consisteix en dos exàmens que avaluen la competència comunicativa i el raonament crític i la competència logicomatemàtica.
La vocació és fonamental perquè, com a futur mestre, et convertiràs en un exemple a seguir d'actituds i valors, formaràs i educaràs persones que seran la societat del futur.
No obstant això, també és essencial demostrar que disposes de les competències necessàries per convertir-te en mestre.
És imprescindible superar aquesta prova, al costat de les PAU, per poder accedir als graus d'Educació.
La qualificació final de la prova d'aptitud personal és apte/no apte.
La prova es considera superada (apte) quan la qualificació final és igual o superior a cinc punts sobre deu.
Aquesta qualificació final s'obté de la mitjana dels exàmens de les dues competències avaluades.
Una vegada superada, la prova d'aptitud personal tindrà validesa indefinida.
Pots consultar els terminis i tràmits per realitzar la matrícula aquí.
Els resultats de la prova d'aptitud personal es publiquen al Portal d'accés a la universitat.
Pots presentar-te a la prova totes les vegades que vulguis.
No obstant això, has de tenir en compte que, si aproves en la convocatòria extraordinària de juliol, no disposaràs de la teva plaça reservada dels estudis seleccionats en la preinscripció de juny.
D'altra banda, si has realitzat les proves d'admissió per a estudiar en la Facultat d'Educació de UIC Barcelona, les has superat i has formalitzat la reserva de plaça, te la guardem fins a conèixer els resultats de la convocatòria de juliol de la PAP.
Els mateixos estudiants heu de preparar-vos pel vostre compte a partir dels models de prova disponibles al web Universitats.gencat.cat o consultant aquí com podem ajudar-vos des de la Facultat d'Educació de UIC Barcelona.
Preu: 180 € (aquest import es descomptarà de la matrícula del grau)
Lloc de les classes presencials: Facultat d'Educació de UIC Barcelona (c/ Terré, 11-19, Barcelona)
Hora de les classes presencials:
Calendari: Del 2 de març al 22 d'abril de 2020
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
Va dimitir arrel dels mals resultats electorals
Va dimitir arran dels mals resultats electorals |
L'audiovisual es projecta dilluns a la tarda
Dilluns 9 de març a les 7 de la tarda i a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, hi té lloc una nova sessió del cicle 'Viatjant amb en Santi Nogués'.
En concret, es projecta l'audiovisual 'Iemen: el regne de les tribus (2a part)'.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Amb motiu de la fira BIZ Barcelona es fa imprescindible una reflexió sobre l'emprenedoria, un fenomen àmpliament admirat a la societat i sovint utilitzat pels polítics.
Les bones sensacions que genera habitualment la figura de l' emprenedor contrasten amb els recels que sol despertar, en canvi, la paraula empresari.
Tot i que l'emprenedor no deixa de ser un empresari novell i que tot empresari no deixa mai d'emprendre per tirar el negoci endavant, l'entusiasme per aquesta figura no fa més que confirmar la singularitat del marc social i institucional al nostre país, que no ha millorat en els anys de crisi.
La massiva i dolorosa pèrdua de llocs de treball dels darrers anys ha impulsat molts aturats a emprendre com a única alternativa.
Les darreres dades de l'enquesta Global Entrepreneurship Monitor (GEM) per a Catalunya confirmen que un terç de les iniciatives emprenedores es fan "per necessitat".
En aquest context, la taxa d'activitat emprenedora a Catalunya també ha augmentat del 5% el 2010 al 7,5% el 2014.
El nostre país manté una major propensió a emprendre que la mitjana espanyola, però encara és lluny dels països líders europeus, com Holanda o Àustria.
Altres dades recents han esvaït alguns estereotips al voltant de l'emprenedoria, com és el cas de l'edat dels emprenedors, que en un 70% dels casos tenen més de 40 anys.
Els estudis universitaris són presents en un 44% dels emprenedors, però la resta no disposa d'aquesta formació.
Entre el col·lectiu dels empresaris, la titulació universitària la trobem en un 29% dels casos.
Catalunya disposa d'uns 25 vivers d'empreses i més de 100 entitats assessores arreu del territori, però aquest suport operatiu no sembla compensar les mancances del marc normatiu.
Malgrat les repetides lleis d'emprenedoria, la crisi acaba sense una reforma estructural profunda que afavoreixi els emprenedors.
Les obligacions comptables i tributàries continuen essent oneroses per als emprenedors, mentre que les societats mercantils i els seus administradors cada cop afronten més càrregues i responsabilitats i no els arriba el finançament, necessitat principal per a un emprenedor, tant quan comença com en la fase de creixement.
Als darrers anys, l'Estat espanyol es manté en una còmoda posició 30 en el rànquing del Banc Mundial de Facilitats per als Negocis (Ease of Doing Business).
Per davant tenim unes quantes economies europees, com Irlanda (lloc 17), Alemanya (15), el Regne Unit (6) o Portugal (23).
No s'aprecien, darrerament, millores substancials en el marc regulador espanyol, més enllà de la retòrica dels polítics i les bones intencions d'algunes lleis.
L'entramat funcionarial de l'Estat s'encarrega de posar pals a les rodes dels emprenedors.
Té poc efecte, per exemple, que la Llei 14/2013 de Suport als Emprenedors introduís tipus reduïts en l'impost de societats de les empreses de nova creació, quan l'obtenció d'un registre VIES per poder comerciar amb la UE triga uns tres mesos, el mateix temps que han d'esperar els exportadors per cobrar les devolucions d'IVA.
De la mateixa manera que les bonificacions fiscals estatals topen amb la lenta administració tributària, les lleis òmnibus catalanes no han afeblit encara la maquinària administrativa municipal.
Els emprenedors afronten la sortida de la crisi en les mateixes circumstàncies que sis anys enrere.
No podem dir que el país s'hagi tornat més business friendly, ni que el suport als emprenedors hagi sortit de debò dels discursos polítics per esdevenir una prioritat de govern.
No s'han fet reformes profundes en processos, estructures i objectius de les administracions públiques, més enllà de les retallades pressupostàries que tant han irritat els funcionaris.
La necessitat empeny, avui dia, més catalans a fer-se emprenedors, però Silicon Valley encara queda molt lluny.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Milers de valencians, a més de la resta de ciutadans de l'estat espanyol, assistim, gens sorpresos ja, a la desfilada de conspiracions, corrupcions i tribulacions dels "nostres" polítics en el País Valencià, ja res ens sorprèn, ni Gürtel, Fabra, Mates, Brugal i la resta de trames que seguim com qui segueix un culebrón als diaris de tot el país.
A això se li anomena acostumar-se, acostumar-se a viure a un país corrupte, un país arruïnat no per la crisi mundial, sinó pels seus propis governants.
L'11 de setembre, durant la manifestació, vaig tindre l'oportunitat de conversar amb Jon Abril, d'Aralar.
Aprofitàrem la marxa per anar comentant com van les coses per ací i per allà.
En preguntar-li per allà em va contestar: "enrocada anda la cosa".
La situació política d'Euskal Herria derivada de les estratègies frontistes (front nacional basc, per un costat; i front nacional espanyol per l'altre) havien portat el País a una situació "d'empat etern" en el qual s'han conformat dos blocs antagònics, irreconciliables i impermeables, que generaven una problemàtica de molt difícil solució.
Al llarg d'uns quants articles, i després d'haver-los treballat de la millor manera possible que hem sabut i pogut, hem exposat un extens ventall de qüestions sobre els residus, tot i tenir molt clar que "saber" i "poder" són conceptes sobre els que graviten els mateixos handicaps que els que troba un investigador en la seua tasca per conèixer la realitat que estudia.
Les conclusions, doncs, a què hem arribat són les següents: Els residus, conseqüència dels processos metabòlics de qualsevol forma de vida, són una evidència clarament visible i incontestable.
Acabe d'arribar de la gran manifestació a València contra la Reforma Laboral del Govern del PSOE amb què es tancava la jornada de Vaga general del 29S.
El referent més pròxim era la manifestació per l'educació pública valenciana amb 80.000 persones al carrers del cap-i-casal el passat 29N de 2008.
Ha estat impressionant! 200.000 ciutadans hem manifestat que ens neguem al desmantellament del model de societat aconseguit al llarg de dècades.
El públic, el ciutadà estupefacte i pacient.
El text, "Què cal fer amb les deixalles".
El rerefons, qualsevol objecte del desig més inesperat i -fins que es destapa- obscur. |
El tractament fitosanitari, que s'efectua en horari nocturn per evitar molèsties al veïnat, combat els insectes que poden perjudicar la salut d'aquests arbres
Durant aquesta setmana l'empresa especialitzada en tractaments fitosanitaris es troba fumigant els oms i plataners situats a les places i carrers dels barris del Congrés; Sant Roc; i Sant Antoni i Sant Mori de Llefià.
A partir de la setmana vinent les actuacions es traslladen a diversos carrers dels barris del Puigfred, Nova Lloreda, Bufalà, la Morera, Canyadó, el Progrés i Centre.
El tractament de fumigació mitjançant atomitzador es fa en horari nocturn i l'empresa especialitzada informa prèviament a quins carrers treballarà amb cartells a les porteries dels habitatges.
Els tractaments podran ajornar-se i posposar-se en cas de condicions meteorològiques adverses, com ara episodis de pluges o de vent.
El calendari previst a partir de la setmana vinent és el següent:
– Del 9 al 10 de setembre: Carrer dels Apenins; avinguda de la Comunitat Europea; carrer de Manuel Mauricio Moreno; carrer de l'Alcalde Martínez Écija; carrer de Josep Maria Cuyàs i Tolosa; carrer del Mestre Pich Santasusana; carrer de Rossini; carrer de Listz i la plaça de la Segona República.
– Entre els dies 10 i 12 de setembre: Carrer de la Ciència; carrer del Migjorn; carrer de Nelson Mandela; carrer del Molí de la Torre; carrer de Joan d'Àustria i carrer de Ferrer Bassa.
– Ente el 16 i el 17 de setembre: carrer de Guifré; carrer dels Arbres, carrer de Pomar de Baix; carrer de Pompeu Fabra i la plaça de la Baixadeta.
En aquesta actuació de fumigació es tractaran al voltant de 1.600 arbres entre els plataners ( Platanus x hispanica ) i els oms ( Ulmus pumila ).
Les fumigacions es fan amb productes autoritzats dins del registre de plaguicides del Ministeri d'Agricultura.
Es recomana a la població que mentre duri la fumigació es tanquin les portes i les finestres dels habitatges propers a la zona on s'estigui actuant.
Badalona, 3 de setembre de 2019 |
Inici / Provisió de 5.300 tones de fundents per minimitzar el risc de gelades a les calçades
La Diputació de Lleida ha rebut les primeres peticions d'ajuntaments que han sol·licitat disposar de fundents per poder minimitzar eventuals riscos provocats per les gelades i la neu a les calçades en els mesos de més fred.
Les peticions s'adrecen al Servei de Vies i Obres que, cada any, activa el Pla de Viabilitat Hivernal a mitjan novembre i fins a mitjan abril.
Concretament, la institució ha fet una provisió total de 5.300 tones de fundents, 3.000 de les quals són per atendre les carreteres de la pròpia corporació i les 2.300 restants, a disposició dels ens locals que cursin la petició de sol·licitud.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Etiòpia està davant d'un moment decisiu: deu milions de persones busquen la seva primera feina
Fa pocs dies, el president alemany va fer un viatge oficial a Etiòpia.
A les avingudes d'Addis Abeba, les banderes germanes i etíops donaven la benvinguda al màxim mandatari d'una Alemanya que s'ha implicat en el desenvolupament d'aquest país.
M'expliquen a l'agència federal etíop responsable de la formació professional que Steinmeier va ser conduït a un dels seus centres educatius.
Allà va veure tallers i aules, nois i noies aprenent a soldar, fer anar fresadores, empalmar cables i qualsevol dels oficis habituals en una escola de FP a casa nostra.
Diuen que la cara de satisfacció del mandatari era tan evident que allà mateix va prometre que Alemanya no només continuaria donant suport a la formació tècnica del jovent etíop, sinó que l'augmentaria.
Al seguici presidencial també hi viatjaven els responsables de Volkswagen.
La multinacional alemanya fa anys que planeja instal·lar-se al país africà, un mercat de més de cent milions de persones, només per darrere de Nigèria i Sud-àfrica en importància, per servir a tota l'Àfrica de l'est.
Aquests plans de futur són inviables sense tots els soldadors, fresadors i electricistes que s'estan formant en centres com els que el president visitava.
Desenes de parcs industrials es construeixen arreu del país per acollir moltes firmes com l'alemanya, i en altres sectors com el tèxtil o el farmacèutic.
La baixa regulació ambiental i un nivell salarial ridícul, a causa de la depreciació constant del birr, comencen a fer Etiòpia més competitiva que el Sud-est Asiàtic.
En realitat, l'aposta germànica és humil davant el desembarcament d'empreses xineses, que juntament amb el suport oficial de Pequín, han reconfigurat la fesomia del país.
Un nou tramvia recorre Addis Abeba, serpentejant entre els gratacels que dibuixen un skyline mutant setmana per setmana, dibuixat amb acer i formigó oriental.
Moltes entitats intenten aportar solucions a l'origen del problema, i corregir els desequilibris i injustícies
A Sodo, seguint la nova autopista de tres carrils que avança cap a Nairobi, hi ha un dels epicentres de la migració.
D'un context més proper al que s'espera d'Etiòpia a priori, surten milers de persones a trobar feina a Sud-àfrica o als països àrabs, a Addis o a Europa.
L'alta densitat de població i la baixa disponibilitat de terres i tecnificació no els donen gaire oportunitats.
No importa sentir històries de gent perduda o segrestada, de famílies arruïnades per pagar el rescat dels seus fills.
Quan ets una gota en un riu mai penses que et tocarà a tu.
La gran esperança de tota aquesta gent que camina és trobar una feina, el més a prop de casa possible, i gaudir d'una vida digna amb els seus.
Una cosa que no hauria de ser gens difícil d'entendre a casa nostra, havent passat pel mateix procés fa una generació.
A més dels parcs industrials i les infraestructures, el govern també s'ha posat mans a l'obra amb l'habitatge, i els nous barris per a les classes populars i mitjanes estenen encara més el perímetre de les grans ciutats.
Us puc assegurar que la 'banlieue' d'Addis no és tan diferent de Bellvitge o Sant Ildefons.
Etiòpia, potser com a imatge de l'Àfrica, està davant d'un moment decisiu.
Un responsable del govern afirmava no fa gaire que més de deu milions de persones busquen la seva primera feina però que el mercat laboral només en pot absorbir un milió, a hores d'ara.
L'expert federal de formació professional que ens até dubta de si arribaran a formar prou gent per absorbir tanta inversió i generar l'ocupació necessària.
Ho podem veure com un problema aliè o podem entendre que el malson que vivim a les nostres fronteres i a la Mediterrània són la punta de l'iceberg d'un fenomen del qual som part i que hauríem de contribuir a solucionar.
Les gotes d'aigua esdevenen benzina quan no hi ha futur, i els extremismes sempre estan disposats a fer d'espurnes, com també s'ha vist a Etiòpia els últims anys.
Aquests dies, Barcelona i altres ciutats europees s'uneixen per donar una resposta imprescindible a la crisi humanitària de la frontera sud.
Amb el seu suport o amb recursos propis, com ho fa la Fundació Nous Cims, moltes entitats intenten també aportar solucions a l'origen del problema, i corregir els desequilibris i injustícies que es produiran inevitablement.
Si l'Àfrica no s'industrialitza i s'urbanitza i dona oportunitats a la seva gent, si no deixa de ser un simple rebost de primeres matèries i no protegeix els drets de tothom, començant per les dones, haurem fracassat amb ella.
Més enllà de l'emergència i la falsa predestinació, hi ha causes estructurals que expliquen el que vivim i oportunitats per superar-les.
La tragèdia és veure-ho venir i no tenir presidents que no dubtin a l'hora d'obrir més tallers per a més alumnes.
Però potser és demanar entendre massa a un Estat que manté l''Open Arms' ancorat al port.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Martinenc ha sumat la setena victòria consecutiva davant el Can Vidalet per 1 gol a 2.
El doblet d'Iván ha donat un triomf molt lluitat que serveix als del Guinardó per situar-se a només tres punts del segon classificat i deixar els d'Esplugues en zona de descens.
El partit ha començat amb molta igualtat.
De mica en mica el Martinenc ha aconseguit el control de la primera part i han arribat les primeres ocasions.
Al minut 7, Alabau ha avisat el Can Vidalet amb un xut que ha marxat desviat.
Aquesta ocasió ha despertat del tot el Martinenc i Lladó ha tingut una nova oportunitat, però el xut de l'extrem esquerre ha sortit fregant el pal, però la tercera ha estat la bona.
Després d'una rematada al pal d'Iván, el defensa del Can Vidalet ha comès penal sobre Alabau i des dels onze metres Iván no ha perdonat per posar per davant el Martinenc.
Tot i això, els d'Esplugues han sabut reaccionar en els minuts finals de la primera part i, després d'una jugada de rebots dins de l'àrea, Dani ha fet l'1 a 1, amb el qual s'ha arribat al descans.
La segona part ha continuat amb el domini que el Martinenc ha exhibit durant els primers 45 minuts.
Tot i això, el gol d'Iván al minut 55 ha arribat, un altre cop, gràcies a una pilota aturada.
La falta lateral l'ha posada a l'àrea Rafel i Iván ha rematat per posar el segon gol dels barcelonins i el segon en el seu compte particular.
A partir d'aquí, els del Guinardó han adormit el partit i només una ocasió que ha aturat Cócera ha posat en perill el marcador.
Amb aquesta nova victòria, els de Javi Gómez sumen un 2020 perfecte amb set victòries en set partits.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Per accedir a la nacionalitat espanyola per part de les persones residents a l'Estat és imprescindible superar aquests exàmens, d'acord amb la Ley de Nacionalidad por Residencia de juliol de 2015.
El Centre d'Estudis Hispànics (CEH) coordina l'oferta d'ensenyament de llengua espanyola per a estrangers a la URV, que és una de les quatre universitats nomenades entitats avaluadores de l'Institut Cervantes a Espanya.
El CEH és l'únic centre examinador de la província de Tarragona encarregat d'administrar els exàmens.
El CEH, ja administra, des de fa 15 anys, el DELE (6 nivells) a la demarcació, i ara assumeix la demanda del col·lectiu de sol·licitants de la nacionalitat espanyola.
Ambdues proves venen dissenyades des del Cervantes, que també les avalua, excepte la prova oral de llengua que es qualifica a la URV.
Pel que fa al CCSE, hi ha un temari per a la preparació de la prova.
Les proves són iguals arreu i les persones poden escollir entre els centres examinadors existents a tot l'Estat.
Amb el canvi de normativa per accedir a la nacionalitat espanyola, segons ha explicat Jordi Tous, vicerector d'Universitat i Societat, fa uns mesos es va generar intranquil·litat i expectació entre les persones interessades a sol·licitar-la, que es van adreçar a la URV.
Al novembre es va fer una reunió informativa pública per explicar el procés.
Les Antenes del Coneixement del campus extens de la URV també informen de la qüestió.
Segons informa Esther Forgas, directora del Centre d'Estudis Hispànics, els exàmens a Tarragona comencen al gener, i les convocatòries són continuades al llarg de l'any.
La demanda social a la demarcació és alta, i a cada examen assisteixen 80 persones.
La URV ofereix cursos de preparació als dos exàmens que s'han de realitzar.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El Girona completa el mig del camp amb la incorporació del migcampista Pol Llonch que arriba amb la carta de llibertat procedent de l'Espanyol B. El jugador barceloní, de 22 anys, signa per dues temporades amb el Girona amb una tercera opcional.
Després d'unes quantes setmanes de negociació, Llonch serà blanc-i-vermell a tots els efectes malgrat que la intenció de l'Espanyol era, en principi, cedir-lo.
Format a l'Europa, Llonch també va passar per l'Hospitalet quan Cárcel n'era el director esportiu.
Aquesta tarda mateix serà presentat com a nou jugador gironí. |
PP i C's han censurat aquest dimarts que el Parlament aculli aquest dimecres la reunió del Pacte Nacional pel 'dret a decidir', convocada aquest dimecres amb representants de la Generalitat, partits i entitats.
El portaveu adjunt del PP, Santi Rodríguez, ha criticat que s'utilitzi el Parlament per a "un acte partidista", i ha acusat l'executiu d'Artur Mas de no preocupar-se pels problemes reals dels catalans i centrar-se només en el debat sobiranista.
El portaveu de C's, Jordi Cañas, ha lamentat que el Pacte "segresti el Parlament" quan hi ha tres grups que no participen, i ha reiterat que el seu partit no donarà suport a un procés que busca dividir als catalans.
La colíder d'ICV, Dolors Camats, ha celebrat que amb òrgans com aquest es garanteixi la pluralitat del procés, tot i que ha lamentat que abans de convocar aquesta reunió no s'hi hagi constituït la comissió d'estudi del 'dret a decidir'.
"O anem junts i posem serietat o acabarem fent bo a qui diu que d'aquí a quatre anys estarem en el mateix lloc", ha afegit Camats en al·lusió a les paraules sobre el procés sobiranista del líder de CiU al Congrés i d'UDC, Josep Antoni Duran.
El líder de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha assegurat que la reunió d'aquest dimecres servirà per visualitzar que el 'dret a decidir' és "una aposta de tota la societat catalana", i no el projecte d'un grup de partits polítics.
Referint-se al PSC, ha criticat que carregui contra la manca de neutralitat del Govern en el procés de la consulta, i ha argumentat que el tripartit tampoc ha estat neutral amb l'Estatut, ja que ha defensat la llei i ha criticat la sentència del Tribunal Constitucional (TC).
El diputat de la CUP Quim Arrufat ha celebrat que finalment s'hagi acceptat que formin part del Pacte el Front d'Alliberament Gai de Catalunya i la Xarxa d'Economia Solidària --dues entitats propostes per la CUP i inicialment rebutjades--.
Arrufat ha afirmat que la seva formació formarà part d'aquests òrgans fixats en el full de ruta de CiU i ERC per arribar a la consulta, però ha reclamat als republicans que fiscalitzin més el compliment dels seus acords per part de CiU.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Ajuntament i sector privat defensen la festa i prometen garantir el civisme.
No hi ha canvis en la seguretat però sí en la publicitat, que ja no crida als excessos.
Més de cinc mil estudiants britànics d'entre 20 i 23 anys han arribat al llarg d'aquest diumenge a Salou per participar en la primera tongada de la desena edició de la Saloufest.
Es tracta d'una iniciativa turística del sector privat que, segons l'empresa promotora, té una finalitat esportiva, però que l'any passat va generar una important polèmica arran de les activitats nocturnes dels participants.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, ha sol·licitat aquest dimarts al Jutjat de Primera Instància 46 de Barcelona que mantingui la prohibició de la difusió dels seus correus electrònics personals per protegir la seva intimitat durant una vista al costat del seu ex soci i demandat Diego Torres, han explicat fonts judicials.
A l'acabar la vista, el seu advocat, Mario Pascual Vives, ha explicat als mitjans de comunicació que ha demanat "mantenir les mesures cautelars" tot i que ha descartat revelar el contingut de la sessió d'aquest dimarts al tractar-se d'un assumpte d'intimitat, segons les seves paraules.
Segons Pascual Vives, la vista "ha estat llarga i intensa" i després de ser preguntat sobre el contingut de la declaració no ha volgut revelar el que hi ha dins del procés.
En la vista han estat junts Urdangarin i el seu ex soci a l'Institut Nóos que compareixien en qualitat de demandant i demandat, i el Duc ha sortit una hora abans de concloure, una vegada ha finalitzat la seva declaració.
Ha arribat poc abans de les 9 hores, esquivant les protestes convocades pels funcionaris de Justícia, i ha abandonat els jutjats a les 11.13 hores, enmig de crits i insults dels concentrats a la porta dels jutjats.
A la seva sortida, desenes de persones concentrades a les portes de la Ciutat de la Justícia l'han escridassat i li han cridat: 'Xoriço' i 'fill de puta', mentre onejaven banderes republicanes.
Ara la jutge que porta aquesta demanda per presumpta vulneració del dret a l'honor al descobrir-se els correus electrònics del Duc amb contingut personal, en què estan també demandats vuit mitjans de comunicació per difondre'ls, té una setmana per decidir si manté la prohibició o l'aixeca.
Urdangarin i Torres --que han arribat amb 20 minuts de diferència i han marxat també a hores diferents-- no han volgut fer cap declaració ni a l'entrar ni després de sortir, i l'advocat de Torres, Manuel González Peeters, s'ha limitat a afirmar que la compareixença "ha anat bé".
Tot i això, els dos ex socis s'han trobat cara a cara per primera vegada en un jutjat, ja que de fet en les anteriors compareixences pel 'cas Nóos' a Palma han acudit per separat i en dies diferents.
Del que ha passat dins de la sala ha transcendit poca informació perquè les parts personades han rebutjat fer declaracions, i perquè la jutge va acceptar la petició d'Urdangarin que fos a porta tancada.
En la vista, que ha durat unes dues hores i mitja, a més han comparegut com a testimonis, a petició de Mediaset, una de les empreses de comunicació demandades, el director de Producció i el director del Programa d'Ana Rosa.
El Duc va demandar el seu ex soci a l'acusar-lo de difondre correus electrònics privats a vuit grups de comunicació per causar-li un perjudici perquè, segons assegura, hagués estat impossible la seva difusió "sense la intervenció del Sr.
Durant la declaració, un centenar de funcionaris de Justícia han protagonitzat una sonora xiulada contra les retallades aprofitant la repercussió mediàtica de la presència del Duc i s'han acostat a la planta on estava la sala de la vista.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La meva recerca es centra en l'estudi de l'estructura i dinàmica de comunitats i ecosistemes dominats per plantes aquàtiques.
Això abasta des de les praderies de fanerògames marines a la zona litoral, fins a la vegetació aquàtica d'estuaris, aiguamolls, zones de ribera, estanys i basses en aigües continentals.
Fent servir les plantes aquàtiques com a organisme model, el meu grup de recerca té com a centres d'interès l'ecologia de comunitats, l'ecologia funcional, els cicles del carboni i del nitrogen, la contaminació per metalls en aiguamolls i la conservació i restauració dels ecosistemes.
L'ecofisiologia, la biogeoquímica, els models estadístics i més recentment la genètica molecular son disciplines de les que ens ajudem per a entendre el funcionament dels ecosistemes aquàtics per tal de millorar-ne la seva gestió. |
Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
Aula Didàctica de Cultura Clàssica de Sagunt
AULA DIDÀCTICA DE CULTURA CLÀSSICA DE SAGUNT
Projectes didàctics del grup Ludere et Discere.
Avís legal | Mapa web | Contacte | Accessibilitat | Política d'us | Política de privacitat |
Aquesta és la pàgina de Asador Argentino.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Alcossebre. |
El Ple de l'Ajuntament de Badalona ha aprovat en la sessió ordinària celebrada el dimarts 25 de febrer una moció que presenten els grups municipals Badalona en Comú Podem i Socialista de rebuig a la supressió dels Jutjats de Violència contra la Dona.
La moció proposa els següents acords:
PRIMER. – L'Ajuntament de Badalona sol·licita, al Ministeri de Justícia de l'Estat Espanyol i la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la no supressió i trasllat del jutjat de violència sobre la dona dels Jutjats de Santa Coloma de Gramenet a Badalona, tal com es proposa al document de "Comarcalització dels Jutjats de Violència sobre la Dona" del Tribunal de Justícia de Catalunya a data de l'1 d'octubre del 2019.
SEGON. – L'Ajuntament Badalona sol·licita a les mateixes institucions la proposta d'afavorir i augmentar els recursos i mitjans per facilitar I'accés de les víctimes de la violència de gènere a l'empara judicial, i que aquest extrem en el cas de l'àmbit judicial implica aproximar els òrgans judicials a les víctimes.
TERCER. – En el cas que s'acabi aprovant aquesta reforma de planta judicial, I'Ajuntament de Badalona es compromet a vetllar perquè les víctimes gaudeixin de la millor atenció possible i el màxim acompanyament i suport psicològic possible.
QUART. – Traslladar aquests acords de Ple al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la Delegació del Govern de Catalunya, al Govern de l'Estat Espanyol, als grups polítics del Congrés, Senat i Parlament de Catalunya al Col·legi de l'advocació de Barcelona i a les entitats municipalistes de Catalunya.
La moció s'ha aprovat amb els vots favorables de tots els grups municipals. |
VIDEO: Un friki espanyolista vandalitza el cotxe d'un independentista
Males notícies pels clients d'aquesta companyia telefònica
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya |
El Govern de Reus, Metrovacesa i les entitats comercials de la ciutat es reuniran el pròxim dimarts 18 de novembre, a petició de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer.
La reunió ha de servir per donar a conèixer l'evolució dels treballs del complex comercial i per posar les bases de l'encaix i la coordinació del conjunt del comerç de Reus, sigui quina sigui la seva tipologia.
L'alcalde de Reus, i la regidora de Promoció Econòmica, Alícia Alegret, han informat personalment de la convocatòria de la reunió als representants de les entitats comercials a la Taula de Comerç, que aquest dijous 6 de novembre ha celebrat una sessió de treball a l'ajuntament de Reus.
Carles Pellicer, ha afirmat: «Hem de respectar els calendaris de l'empresa, però a la vegada hem de ser capaços d'anar tots a l'una per promocionar el comerç de Reus.
Tot el sector del comerç tindrà l'Ajuntament al seu costat.
Cadascú té les seves necessitats, estratègies i inquietuds, però es necessari trobar els punts d'acord pel bé de la ciutat i el seu comerç».
L'Ajuntament de Reus manté reunions tècniques periòdiques amb Metrovacesa per fer el seguiment de les obres del centre comercial, que estan seguint el calendari previst.
Igualment, manté reunions amb tots els agents del comerç de la ciutat, amb la convicció de continuar treballant per unir els esforços de tot el sector a partir de la col·laboració i el treball conjunt.
L'Ajuntament ha instat Metrovacesa a convocar la reunió a tres bandes amb l'objectiu de facilitar un espai de trobada i d'acord, que permeti avançar en l'encaix i col·laboració entre la diversa tipologia de comerç que hi ha a la ciutat.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
"Bon any a tots els seguidors i aficionats de l'Igualada Hoquei Club.
El meu desig és que tots pugeu gaudir durant aquest 2009 amb el nostre hoquei.
I també que siguem sempre un exemple pels més menuts, per la base, perquè l'IHC és molt més que el primer equip.
La veritat és que us agraim molt el suport que ens heu donat en aquest 2008 que s'acaba.
I us demanem que seguiu al nostre costat i que compartiu la il·lusió que té l'equip.
Som un grup jove i amb moltes ganes de fer-ho bé, sobre tot per vosaltres, la gent de les Comes".
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Avui fa un any que la gent va demostrar la seva capacitat d'organització i de resistència.
Vinc d'una concentració davant la seu del Departament d'Economia.
Gens cansat, visc a Gràcia tocant "als Jardinets".
Fa mesos, vaig fer una birra amb un ex -alcalde metropolità company meu de curs.
De vegades quan estic sòl a la "meva Vila de Gràcia" em deprimeixo.
Cap al migdia ha pujat fins la meva bauma, situada a tocar de la
Cròniques d'estiu: 24 de juliol de 2018.
Feia molta calor aquell vespre de juliol de l'any 1936.
Porto un paquet voluminòs des de força lluny i el darrer tram l'he fet
Aquest capvespre el primer home caminava a poc a poc per un dels túnels que porta de
Amb la participació de Gemma Tribó, Doctora en Història Contemporània; Alfons Bech, d'Independentistes de CCOO i Ermengol Gassiot, |
La companyia del Baix Llobregat preveu assolir una facturació de 500.000 euros l'any que ve
Barcelona.-La companyia del Baix Llobregat Via Families ha posat en marxa una plataforma digital que permet fer intercanvis amb famílies i estudiants que comparteixin necessitats i interessos comuns.
Segons un comunicat difós aquest diumenge pel Departament d'Empresa i Coneixement, aquesta eina, que també permet a les empreses multinacionals oferir aquest servei als seus associats i treballadors, compta amb el suport de diverses entitats com la Federació de Famílies Nombroses d'Europa i les federacions de tennis catalana i del sud de França.
L'empresa catalana ha comptat amb el suport d'ACCIÓ, a través de la seva participació al Pla Embarca, i preveu assolir una facturació de 500.000 euros l'any que ve.
La creadora de la 'start-up' Via Families, Ana Trinxet, ha assegurat que "el millor del Pla Embarca és el mentor que inclou el programa, ja que té experiència i aporta una visió global".
L'empresa catalana està formada per un equip petit de 4 persones i l'ús d'aquesta innovadora eina té un cost de 100 euros mensuals per a les famílies, que poden interactuar entre elles i decidir on, quan i quin tipus d'intercanvi volen fer (viatjar, rebre estudiants o fer un intercanvi).Trinxet ha detallat que "les famílies busquen altres famílies que siguin com elles, i nosaltres les posem en contacte a través de paràmetres concrets: aficions dels nens, estudis, esports, la professió dels pares o les entitats a què pertanyen".També faran ús de la plataforma empreses multinacionals que oferiran aquest servei als seus treballadors.
"No només és una eina d'economia col·laborativa entre famílies", ha explicat Ana Trinxet, "sinó que es tracta de desenvolupament social corporatiu: desenvolupem l'empresa 'conscient' i construïm valors aprofitant la mateixa comunitat de l'empresa".Fins al moment els intercanvis s'han fet a França, Anglaterra, Alemanya i Portugal, i gràcies a possibles acords amb multinacionals l'any que ve Via Families podria arribar a més de 200 països.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
No hi ha res pitjor que l'art compromès amb el seu temps passi desapercebut, com si fos una estàtua col·locada enmig d'una plaça, que tothom veu però ningú mira»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Ara mateix, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, hi ha una exposició compromesa amb la democràcia, amb la legitimitat d'una massa de gent que fa un any i uns dies vam anar a votar, més de dos milions de persones.
És l'exposició '55 urnes per la llibertat', en què cinquanta-cinc artistes van ser convidats a utilitzar algunes de les urnes que no es van fer servir per a repensar-les com a objecte estètic.
Com a objecte de reflexió estètic, no des dels discursos esgotats dels polítics o dels tertulians de totes bandes, sinó des de la capacitat simbòlica que té l'art per a interpretar la realitat.
L'exposició és suggestiva, no sembla que una urna de plàstic sigui el punt de partida més idoni per a construir relats artístics.
I, tanmateix, tots els artistes ens ofereixen lectures molt interessants sobre l'urna com a element democràtic primordial i, alhora, com a eix vertebrador de la ràbia que les forces repressives espanyoles van exercir de manera impúdica.
Tots els artistes que participen en l'exposició són independentistes?
No ho sé, però no ho crec, hi ha uns quants artistes francesos (administrativament parlant) i n'hi ha de catalans que no s'han significat públicament per la seva voluntat de crear un estat propi.
Ara, tots ells són, sens dubte, demòcrates com a ciutadans i compromesos com a artistes.
És a dir, independentment de les trajectòries de cadascun, de la seva concepció de la pràctica artística en totes les múltiples dimensions, han entès que la creació no podia ser aliena a les injustícies preclares que l'estat espanyol infringeix a la societat catalana, tant als independentistes com als qui no ho són.
Una exposició política, com sempre ho és l'art, com sempre ho ha estat.
Algú es pensa que les pintures renaixentistes al servei de l'església no eren mostres de submissió a uns encàrrecs determinats?
O que no són art polític –i continuen essent-ho, en els museus que s'exhibeixen– tots els retrats de reis i reines, prínceps i princeses que s'han pintat al llarg del temps?
Una exposició política que ha començat a rebre respostes indignades.
No hi ha res pitjor que l'art compromès amb el seu temps passi desapercebut, com si fos una estàtua col·locada enmig d'una plaça, que tothom veu però ningú mira.
L'exposició de les urnes ha començat a posar nerviosos alguns personatges ancorats en la satrapia de l'estat espanyol.
Per exemple, Ignacio Vidal-Folch, d'aquestes famílies de Barcelona que han viscut tan bé amb el frau de la transició i que ara es rebel·len contra tot allò que pugui fer perillar els seus privilegis.
(No poso cap enllaç de la cosa que va publicar aquest senyor perquè les escombraries les solem tancar en una bossa i les llencem de seguida que empudeguen.)
Més simptomàtic encara és un comunicat del PSC en què diu que l'exposició de les urnes 'està dedicada a fer propaganda d'una determinada ideologia, i un govern democràtic no pot utilitzar la cultura com a instrument d'agitació i propaganda'.
Un partit que ha manat tants anys a l'Ajuntament de Barcelona, que encara mana a tants ajuntaments de la perifèria de la capital, gosa queixar-se de la instrumentalització de la cultura!
Durant tant de temps fent un ús sectari de l'art, donant exposicions i encàrrecs als amics del partit, posant escultures de militants i fidels sociates en tots els parterres i totes les rotondes del Baix Llobregat, promovent l'estupidització general per mitjà de les 'indústries culturals'...
I ara es queixen que cinquanta-cinc artistes treballin sobre la llibertat.
I el seu aprofitament pel poder, tampoc.
Els socialistes detesten l'exposició.
Això vol dir que fa una de les feines essencials de l'art en la nostra societat: molestar.
I jo que me n'alegro: l'art no pot ésser només un fet transcendental i emmirallat en si mateix, també necessitem un art en la primera línia de combat, directe, incisiu, de vegades proclamador, com algunes de les urnes treballades pels artistes que fins a final de novembre podem veure a l'Arts Santa Mònica.
I si aquelles peces molesten, per massa punxants, per evidenciar unes idees polítiques, per pamfletàries, benvingudes siguin.
Perquè de pamflets en tenim cada dia al parlament, als jutjats i als mitjans de comunicació espanyols.
I una mica de contrareacció no farà cap mal, ben al contrari.
El dia de la inauguració de l'exposició a Barcelona, el president Torra va dir que totes aquelles urnes intervingudes pels creadors havien de formar part d'una col·lecció pública.
Primer, perquè no sé quin dels nostres museus principals voldria aquestes peces de combat, ells sempre tan refinats.
El destí lògic seria el Macba, però tots sabem que la Fundació Macba (una de les potes fonamentals d'aquell museu) és un organisme promonàrquic, és per això que es va generar aquell infame episodi de censura amb l'exposició 'La bèstia i el sobirà'.
Sembla que en alguna reunió del patronat del museu els membres de la fundació han amenaçat que, si Catalunya algun dia s'independitza, ells s'emportaran les obres que han comprat al llarg dels anys.
Si això és veritat, per mi que se les emportin ara mateix i que deixin que el museu sigui públic de debò.
Però encara que algun museu volgués allotjar les urnes intervingudes, els promotors de la iniciativa (el Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord) i els artistes haurien d'oposar-s'hi.
Perquè el pitjor que pot passar a l'art rebel és que el tanquin en un museu i es desactivi la força del seu missatge.
I aquestes cinquanta-cinc urnes per la llibertat no haurien de perdre la seva càrrega insubmisa fins que a Catalunya no s'hagi excarcerat tothom i els catalans puguem decidir què volem ser de grans sense la intromissió repressora de jutges i policies.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha carregat contra "la mesquinesa" i "les mentides" de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que va assegurar que l'Executiu de Mariano Rajoy va amenaçar el Govern català amb "violència extrema amb morts als carrers" si no posava fi al procés independentista.
En una entrevista en Onda Cero recollida per Europa Press, el ministre ha criticat l'actitud de Rovira i dels dirigents independentistes perquè "estan mentint" i "utilitzant imatges falses", i fins i tot "nens" com a propaganda per seguir impulsant el "desafiament" secessionista.
"No saben què argumentar ni què dir", ha manifestat Zoido.
Concretament ha titllat de "molt desafortunada" l'acusació de Rovira contra el Govern central.
Encara que ha dit que prefereix "ser prudent" en la seva resposta, ha afirmat que "desqualifica" les paraules de la dirigent d'ERC.
"Em sembla una mesquinesa fer aquest comentari sabent que encara no ha començat la campanya del 21-D", ha postil·lat.
El responsable d'Interior ha defensat la "prudència" i l'"extrema delicadesa" amb la qual, al seu parer, s'ha aplicat l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
I ha lamentat que Rovira "pertorbi" el context de "normalitat" a Catalunya, on s'ha mostrat confiat que es recuperi la confiança i el "potencial econòmic".
Zoido ha explicat que en el desplegament d'agents a Catalunya per la deriva secessionista ara hi ha hagut una "reordenació" amb l'objectiu que "descansin".
Però sosté que romandran a Catalunya fins al dia de les eleccions catalanes del 21 de desembre i es quedaran allà "sempre que sigui necessari".
I ha tornat a dir que el "sorprèn" i "irrita" que la Fiscalia belga preguntés per l'estat de les presons espanyoles abans de la declaració de l'expresident català, Carles Puigdemont, a Bèlgica, on es troba des de la proclamació unilateral d'independència.
De fet, ha rebutjat que es qüestioni "el dels altres" sabent que dins de l'espai únic de la UE tot són Estats de dret.
"A mi no se m'ocorre preguntar si compleixen amb la llei perquè això ha de ser així", ha sentenciat, recalcant que té "dret" a sorprendre's.
D'altra banda, ha arremès contra aquells que han publicat missatges "d'odi" a través de les xarxes socials després de la defunció sobtada de l'ex-fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza.
Segons Zoido, són "delictes d'odi" que s'han de "perseguir".
"Reprovo aquest tipus de comentaris.
Que siguin investigats, vagin davant el jutge i que el jutge decideixi", ha subratllat.
El ministre sosté que la llibertat d'expressió és "un dret" que està consagrat però creu que l'"odi" cal perseguir-lo al mateix temps que ha assegurat que "cal que el respecte no es perdi".
En referència a l'equiparació salarial entre agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil amb els agents de cossos autonòmics, Zoido ha garantit que es produirà "com abans millor" una vegada s'aprovin els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2018.
"Els agents, des de l'any vinent ho podran veure reflectit si s'aproven els PGE", ha assenyalat, encara que sense donar xifres sobre la pujada salarial que suposarà l'equiparació.
"No s'ha determinat", ha dit Zoido, argumentant que el primer és "asseure's" amb els sindicats i representants per determinar una "justa" equiparació.
Encara que Zoido ha asseverat que "els números estan fets des de fa temps", ha insistit que els agents hauran d'esperar al fet que els comptes per al 2018 rebin llum verda.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
SESSIÓ ORDINÀRIA DEL CLAUSTRE DEL DIA 13 DE JULIOL DE 2006
A les 12.10 hores del dia 13 de juliol de 2006, a la sala d'actes de Son Lledó, es reuneix en sessió ordinària el Claustre de la Universitat.
Una vegada comprovat el quòrum, s'obre la sessió.
Punt 1: Lectura i aprovació, si escau, de les actes de les sessions anteriors (24-XI-2004, 23-II-2005, 18-IV-2005 i 31-V-2006)
El Rector indica que es varen trametre per correu electrònic les actes de les quatre sessions anteriors juntament amb la convocatòria d'aquest Claustre.
El Claustre aprova per unanimitat l'acta de la sessió ordinària del dia 24 de novembre de 2004 i de les sessions extraordinàries dels dies 23 de febrer de 2005, 18 d'abril de 2005 i 31 de maig de 2006.
El Rector dóna la paraula a la Síndica de Greuges, senyora Magdalena Gianotti Bauzà, la qual indica que la compareixença davant el Claustre és per donar compliment a les previsions de l'article 86.5 dels Estatuts, el qual estableix, entre altres funcions de la Síndica de Greuges: la de presentar al Claustre una memòria anual sobre les seves actuacions, incloent-hi els suggeriments, les propostes i les advertències que se'n derivin.
A continuació, la Síndica de Greuges llegeix l'informe preceptiu corresponent al període que hi ha entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2005 (annex únic).
El Rector li agraeix l'informe elaborat i la feina feta i indica que s'obre un torn de paraules per si algú vol fer-li alguna pregunta o consulta.
Punt 3: Informe del Rector sobre el compliment del Pla estratègic de la Universitat de les Illes Balears
El Rector recorda que la Mesa del Claustre va incorporar aquest punt a la sessió del passat 7 de juliol.
Diu que abans de trametre la convocatòria algun membre de la Mesa ja havia indicat la conveniència d'incorporar aquest punt, però que en un primer moment no es considerà adient fer-ho.
A continuació el Rector recorda que el Pla estratègic té una vigència de quatre anys, concretament del 2002 al 2006, i per tant, encara resten uns mesos de vigència.
Afegeix que s'ha previst que, un cop exhaurit aquest termini, l'òrgan competent, l'Oficina de Planificació i Prospectiva, realitzarà una anàlisi profunda del compliment una vegada que n'hagi finalitzat la temporalització.
El Rector afegeix que el dia d'avui el que fa és presentar un primer balanç provisional i resumit, i considera que no es tracta de fer un balanç d'un equip de govern determinat, ja que en l'execució d'un pla estratègic hi ha implicada molta gent, un gran col·lectiu i no simplement càrrecs directius (tot i que, sens dubte, són els qui hi tenen una quota més gran de responsabilitat); per tant, incumbeix tota la comunitat universitària.
Seguidament anuncia la creació de la comissió derivada del Consell de Govern perquè prepari la revisió del pla actual o l'elaboració d'un nou pla estratègic, en vista dels resultats aportats per l'Oficina de Planificació i Prospectiva.
Afegeix que aquesta serà una tasca llarga en el temps i que el document que s'elabori ha de ser consensuat.
Tot seguit el Rector llegeix el seu informe i recorda que el Pla estratègic té nou eixos, dels quals indicarà els objectius prevists i, seguidament, les fites aconseguides:
Indica que els objectius fonamentals són millorar la formació, reforçar les tutories, ampliar el nombre d'alumnes i millorar les infraestructures, entre altres.
Assenyala que un nombre elevat d'aquests objectius s'han complert: flexibilització del Reglament acadèmic, introducció d'horaris adaptats a les necessitats de l'alumnat, POTU (anys 2004, 2005 i 2006), reconeixement de cicles formatius superiors (més de tres-cents), creació del DEMOLABO, generalització de tutories, implantació d'un ensenyament totalment en línia (el corresponent a Educació Social), incorporació de nous ensenyaments al programa Campus Extens illes (com ara Dret), programes de portàlis, WI-FI, creació de títols propis (Diploma Sènior Superior de la UOC o el Curs de Graduat en Seguretat i Ciències Policials), creació del Centre d'Estudis de Postgrau, o implantació de postgraus oficials.
No obstant això, destaca les dificultats que hi ha hagut amb les titulacions oficials a causa de la moratòria existent actualment per la reforma dels ensenyaments oficials, que no ha permès el creixement desitjat.
Així mateix també destaca que s'ha treballat en la implantació de l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), i així s'ha creat l'Oficina de Convergència i Harmonització Europea.
En primer lloc assenyala quins són els objectius d'aquest eix.
Afegeix que també són molts els objectius assolits: increment dels recursos obtinguts pels investigadors de la UIB, augment del finançament de la infraestructura científica, foment de la recera, increment de les relacions amb altres centres i universitats, difusió de la recerca dels nostres investigadors als mitjans de comunicació.
Assenyala que l'objectiu principal és millorar l'ús de la llengua catalana i afavorir-ne el coneixement.
Seguidament indica quines han estat les actuacions realitzades en aquest eix: especialització en diversos estudis (Matemàtiques, Psicologia, Filosofia i Infermeria), implantació del Pla lingüístic (amb un cost total d 60.000 euros), convocatòria d'ajuts per promoure l'ús del català a la recerca, edició de diverses publicacions, augment de l'ús del català en la docència, organització de diversos cursos per part del PDI i del PAS, potenciació del Servei Lingüístic, i dels tres gabinets que en depenen: Gabinet de Terminologia, Gabinet d'Onomàstica (Toponímia i Antroponímia) i el creat recentment Gabinet de Didàctica de Llengües.
Finalment el Rector fa una sèrie de reflexions sobre aquest eix: indica que és evident que s'haurien pogut fer més coses però també és cert que la línia és bona: ja a les proves de selectivitat el 73 per cent dels estudiants han triat la llengua catalana per realitzar les proves, i també s'ha incrementat l'ús del català a la docència (ja que a falta de les dades de la darrera enquesta sobre usos de la llengua, s'ha de remarcar que s'ha passat del 32 per cent el curs acadèmic 1999-2000 a un 49 per cent el curs 2003-2004).
Assenyala, en primer lloc, quins eren els objectius i a continuació explica quins s
han assolit: millora de la capacitat del PDI i del PAS, inserció laboral dels estudiants amb discapacitats, posada en marxa del PADU, programa d'avaluació del professorat, avaluacions dels estudis, aprovació del document de plantilla del PAS, Pla estratègic de Gerència, eliminació de barreres arquitectòniques, pla pilot i inserció laboral (Fòrum de l'Ocupació, del qual s
Pel que fa a la plantilla del PDI, indica que actualment el document de plantilla actual és clarament obsolet, però una nova elaboració d'aquest document és condicionada pels dubtes que a nivell estatal es plantegen en el disseny dels nous estudis de grau.
No obstant això, indica que la plantilla del PDI s'ha millorat molt: eliminació de desequilibris, promocions estructurals, promocions futures de TEU en previsió de la reforma de la LOU.
En primer lloc assenyala els objectius prevists, centrats en millores d'habitabilitat, i continua indicant que la fita fonamental assolida ha estat l'obtenció d'un pla plurianual de finançament per part del Govern autonòmic, el qual ha suposat la constitució del COFIU.
Indica quines han estat les actuacions realitzades, com ara la creació del Laboratori d'Arquitectura Tècnica, i les actuacions que s'estan fent: les reformes de can Oleo o de les seus de Menorca, i les que estan a punt de fer-se o es faran en un futur: remodelació de l'edifici Ramon Llull o construcció de la biblioteca central.
També indica altres actuacions: acreditació del Servei de Biblioteca i Documentació, que ha aconseguit la norma ISO, diversificació de la concessió del servei de bars i menjadors de la Universitat, promoció del transport públic amb les noves targetes de l'EMT i la primera línia del metro, reordenació de l'aparcament al campus, ampliació dels horaris d'atenció al públic els horabaixes per part de les secretaries, simulacres, revisions mèdiques del personal incloses en el pla de prevenció de riscs laborals, itineraris naturals.
Finalment acaba aquest eix indicant les obres previstes per a aquest estiu per millorar les condicions d'alguns edificis i substituir-ne alguns elements obsolets (com el sistema de refrigeració i calefacció de l'edifici Guillem Colom Casasnovas).
En aquest eix remarca l'increment en la transferència nominativa per alumne que s'obté del Govern (de 39 m a 51 m els darrers anys, la qual cosa suposa un increment del trenta per cent de la transferència), política d'acords amb empreses i institucions per finançar actuacions puntuals (assignatures, jornades, conferències...), procés d'elaboració d'un programa de gestió acadèmica (Gradus), pla de contractes, programa d'incentius a centres per entrar en la cultura del contracte programa.
Indica quins són els objectius proposats, entre els quals destaca mantenir el vincle amb la societat i amb els antics alumnes, i quines han estat les fites aconseguides: s'han signat més de mil convenis els darrers anys, consolidació i augment dels centres universitaris municipals (ja n'hi ha 24), impuls de les activitats de la UOM, de la UOC i del SAC també als centres universitaris i també impuls del programa Amics i Amigues de la UIB.
Relacions exteriors i internacionalització.
D'aquest eix destaca com a objectius aconseguits l'increment del nombre d'alumnes estrangers a la UIB i dels nostres estudiants que van a estudiar a fora, increment de les relacions amb països sud-americans i introducció del programa d'assignatures en anglès (la resposta al qual ha estat molt positiva).
Desenvolupament de valors culturals i socials.
Destaca que la presència de la Universitat en la societat és constant i abundosa (experiències, conferències, catàlegs, activitats en centres i instituts).
Remarca també la presència generalitzada de la UIB diàriament en els mitjans de comunicació, les activitats de les universitats d'estiu (UIMIR i U. d'Eivissa i Formentera), la representació de la UOM en els òrgans de govern i de representació de la UIB (Claustre, Consell de Govern i Consell d'Estudiants), situació molt poc freqüent en l'àmbit universitari de l'Estat.
També realitza una breu referència a la creació del Diploma Sènior Superior i a la Coral Universitària.
Quant a iniciatives solidàries, destaca l'increment dels convenis signats amb el Govern en aquesta matèria i la dedicació del 0,7 per cent dels recursos propis a activitats de desenvolupament.
El Rector indica que s'ha comprovat que ningú no ha sol·licitat, seguint les previsions de l'article 13 del Reglament del Claustre constituent, d'intervenir en el torn obert de paraules.
No obstant això, demana si algú vol intervenir-hi.
I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 13.25 hores.
De totes les quals coses, com a Secretari, don fe. |
UPCArts és un programa d'activitats culturals per a tota la comunitat UPC que estableix ponts i aliances entre les ciències i la tecnologia i l'art i la cultura.
Suma UPC Arts al teu carnet universitari i viu tot un any ple de cultura: teatre, concerts, cinema i molt més!
El teatre des del text i des del muntatge: llegirem l'obra, assistirem a la funció i analitzarem aspectes com l'espai, la il·luminació o els elements multimèdia en tres sessions diferents.
Club de lectura a la Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona al Campus Sud de Barcelona.
Amb Alberto Rizzo i amb la col·laboració del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
Vine a gaudir de la lectura amb nosaltres.
Les lectures dels textos les farem durant el taller.
Dilluns de 14:30 a 16:00 h, del 2 al 30 de març i 20 i 27 d'abril.
PROGRAMA DE LECTURES (Escollirem les lectures de cada bloc segons els interessos dels participants per llegir-les conjuntament). |
Informació sobre el cabal d'aigua tractat a les EDAR. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Des de l'inici d'aquest curs acadèmic la Universitat de Girona disposa d'una aplicació oficial per a mòbils.
Es tracta d'un projecte tecnològic desenvolupat per Universia que s'ha adaptat a les necessitats de la nostra Universitat.
L'aplicació ofereix informació general de la Universitat, això com adreces específiques sobre els serveis més sol·licitats, com ara l'oferta acadèmica o la localització dels espais.
Es preveu que es vagi actualitzant de manera continuada, tant en disseny com en continguts.
La principal novetat de l'aplicació és que incorpora el carnet de la UdG, que passa a ser TUI (Targeta Universitària Intel·ligent).
Durant el primer any conviuran el carnet físic i la targeta intel·ligent, però passat aquest temps només existirà el carnet virtual.
L'APP conté una part pública i un perfil privat al qual s'accedeix mitjançant identificació amb usuari i contrasenya.
La part pública és la mateixa per a tots els usuaris, mentre que la privada està adaptada a cada col·lectiu: estudiantat, personal d'administració i serveis o personal docent i investigador.
Alguns dels continguts són personalitzables.
L'eina té altres utilitats, com ara un calendari on es publiquen els actes que s'organitzen a la Universitat, o notificacions que es poden enviar personalitzades o per a col·lectius determinats. |
Avui i demà, 12 i 13 de juny, Portes obertes i mostra de documents a l'entorn d'entitats i associacions de la ciutat, a l'Arxiu Municipal de Granollers (c. de Sant Josep, 7)
Dins d'aquesta programació, la trobada de juny del cicle Les tertúlies de l'Arxiu ha posat en relleu la figura i l'obra del músic Josep Maria Ruera.
Aquesta tertúlia ha comptat amb els testimonis de dues filles, Pilar i Rosa Ruera, i de la directora de l'Escola de Música de la ciutat, que porta el nom d'aquest reconegut músic desaparegut l'any 1988, Anna Maria Piera.
Una quarantena de persones han assistit a aquesta tertúlia, sota el títol " Tot parlant del mestre Ruera ".
A més de vivències relacionades amb el creador d' Empúries - entre les seves composicions més conegudes-, els assistents hi han compartit i descobert detalls de la trajectòria professional i la biografia del mestre Ruera.
Tot plegat, il·lustrat amb un recull d'imatges i de premsa dels fons de l'Arxiu Municipal de Granollers vinculat a alguns moments destacats de la vida i la faceta social, creativa i pedagògica del músic Josep Maria Ruera.
Aquest recull s'ha projectat a la sala d'actes de Can Jonch, durant la tertúlia d'aquest dilluns a la tarda.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
Es veia venir que algú recriminaria als candidats del 22-M que no són autèntics a Twitter.
Es veia venir tant, tant que Xavier Trias, preventivament, surt al seu vídeo electoral fent piulades personalment.
Em pregunto si el recriminador -en aquest cas,, però no deu ser l'únic- recrimina convençut.
De veritat creia que les xarxes socials canviarien el joc polític?
Era evident que quan els aparells de propaganda dels partits entenguessin l'impacte que pot tenir Twitter embogirien i intentarien aprofitar-lo.
I era evident que ho farien com fan la resta de coses: espontaneïtat zero, missatges simplistes i autodefensius.
Potser a la llarga l'esclat de les tecnologies portarà un canvi en la classe política, però haurem d'esperar.
I no hi ha cap garantia que sigui per a bé.
Per ara, l'obsessió de presentar el candidat com una persona propera -per què ha de ser bo això?
Hi ha gent que més val tenir lluny- només ens ha portat perles com ara el vídeo de Jordi Hereu, que converteix l'alcalde de Barcelona en un paio que, per guanyar vots, menja entrepans de Nocilla i recorda les cançons de vuitè d'EGB amb la seva dona i la seva filla.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els Txarango, Premi ARC a la millor gira per festa major.
Molt contents d'haver guanyat el premi ARC a Millor Gira per festes majors de TEMES Propis! pic.twitter.com/XJaokvoElN
Acabem de recollir el Premi ARC a la Millor Gira!!
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Sense voluntat d'exhaustivitat, perquè el mercat del llibre és molt abundant i divers, Diari de Girona convida els escriptors a fer de prescriptors i proposar cadascun dos títols que no siguin els propis.
Hem parlat amb una dotzena d'autors, que ens han fet dues recomanacions.
Hi ha novetats editorials, però també clàssics reeditats.
Ara ja es coneix la llista dels llibres més venuts a la Diada de Sant Jordi 2019.
"Una cavalcada literària esplèndida pels territoris del Mal i de la imaginació.
Hotels desolats, cocaïna, una avioneta i un assassinat al fons.
Un dels millors llibres dels últims anys".
"Una història desolada de sexe, antidepressius i remordiment, en un món sense bondat i amb canvis incontrolables.
"La millor barreja que he llegit mai de ficció i història".
"Una vida (o més d'una) condensada en poesia".
Homer - Traducció de Joan F. Mira (Proa)
"Perquè és un llibre en vers aparentment difícil però el lector se sorprendrà per com apreciarà el ritme dels versos i la trama d'aventures".
Vindràs amb mi després del diluvi
"Destaco la penúltima obra de Mar Bosch, en representació de les darreres obres que ha fet qui s'està consolidant com una gran autora".
"La nova edició en còmic d'un clàssic indispensable de la guerra civil a Catalunya i el Front d'Aragó que es presenta, ara, en un format original i dialogant amb el present".
"Una avaluació informada i lúcida, en castellà, de les significatives relacions de la cultura catalana i, especialment, de la seva literatura, en la construcció de narratives nacionals i d'identitat col·lectiva".
"Novella molt valenta, perfectament inscrita en la tradició catalana d'autobiografies femenines noveL.lades, de Català Rodoreda i Barbal".
"Entre la novel·la i l'assaig, una reflexió sobre la identitat contemporània, individual i social".
Coia Valls (Rosa dels Vents/EdsB)
"Una gran història, la de Braille, bellament escrita i explicada.
Des de la sensibilitat i la saviesa de qui sap de què parla".
Contundent com una faula d'Isop, però amb més cos".
Joan Boadas i David Iglésias (Col·lecció Catalunya Desapareguda)
"Una valuosa aportació d'una ciutat pel record i la memòria".
"Acurada reconstrucció novel·lada d'uns fets històrics fins ara desconeguts".
"Una obra del 1971, que inclou les notes dels censors de la novel·la".
"Reedició en edició facsímil amb motiu dels 50 anys de la seva primera edició amb dibuixos de Pilarín Bayés".
Fugir era el més bell que teníem
Marta Marín-Dòmine (Club Editor)
"Per la descripció que fa de la condició de l'exiliat que 'ha passat del paisatge familiar a no ser res en el paisatge' amb una bellesa corprenedora.
És un homenatge al pare i a la memòria".
Roger Costa-Pau (Llibres de L'Índex)
"Perquè també parla de la unió indestriable entre terra i memòria amb un llenguatge precís i amb una imatgeria captivadora".
"Una antinovel·la sobre la identitat, la fragmentació de l'ésser humà, els mapes mentals i les ciutats interiors de cadascú".
Maiol de Gràcia (Més Llibres Editorial)
"Una novel·la-cub de Rubik on el lector ha de descobrir l'assassí d'una matança a partir de les mirades de tots els personatges implicats".
"Tercer volum dels relats salvatges i magnífics de Caterina Albert.
Una autora molt nostra que descriu la violència al món de la dona amb una llengua riquíssima, potent i precisa".
"Una novel·la íntima i dura que parla d'abusos, de silencis i de dolor d'una manera tan directa que sacseja el lector".
"Perquè qui no l'hagi llegit se sorprendrà (com sorprèn un clatellot inesperat) i qui el conegui hi trobarà un bon recull de la seva obra".
"Perquè és una barreja deliciosa, rica en nutrients literaris i juganera.
En Marc Artigau és un escriptor de premi (literalment: La Vígília és el 51è premi Josep Pla 2019).
«Recomano que la gent no es deixi portar només per les novetats estrictes», diu l'escriptor Rafel Nadal, un dels dotze autors consultats pel Diari de Girona perquè facin la seva recomanació de Sant Jordi.
Nadal proposa llegir un obra de tres mil anys d'antiguitat, l' Odissea d'Homer, en la nova traducció de Joan F. Mira, «un dels millors llibres, escrit en vers, aparentment difícil, però sorprenent per la trama d'aventures».
Així, Nadal no ha pogut recomanar el seu actual Premi Ramon Llull, El fill de l'italià, però ja ho ha fet Miquel Fañanàs en aquesta doble pàgina.
Nadal no és l'únic escriptor que aposta per clàssics reeditats.
També ho fa Maria M. Roca, amb La ciutat dels joves, reedició d'una obra de l'any 1971 de la gironina Aurora Bertrana, i amb el perenne El zoo d'en Pitus, ara amb il·lustracions de Pilarín Bayés.
O Núria Martí, que es decanta per la tercera entrega de Tots els contes, de la prolífica Víctor Català, que Club Editor ha aplegat en tres volums.
Un altre clàssic, Homenatge a Catalunya, la visió del brigadista britànic a la Guerra d'Espanya de 1936-39, ara en còmic, és la suggerència de Miquel Berga.
Però també hi ha espai per als llibres que acaben de sortir d'impremta, com Girona desapareguda, un llibre per mirar fotos antigues de l'Arxiu Municipal, o Serotonina, el darrer del provocador Michel Houellebecq.
L'empordanès Damià Bardera també té padrins aquí gràcies al seu nou Un circ al pati de casa, igualment com Toni Sala amb Persecució, per citar-ne un parell.
Són només alguns dels milers de títols que el dimarts 23 d'abril es podran adquirir a les llibreries i parades al carrer, en una Diada del Llibre que, segons el Gremi de Llibreters, espera vendre un milió i mig d'exemplars i facturar uns 2,2 milions d'euros.
En total hi ha uns 50.000 títols per triar i remenar.
Segons la presidenta del gremi, Maria Carme Ferrer, «tota la Setmana Santa estarem venent llibres per Sant Jordi».
A més, ha pronosticat bones vendes en les llibreries dels pobles gràcies a les vacances. |
Una sobretaula implica, entre altres coses, lentitud, cordialitat i mòbils apagats
A quest dimecres 26 de febrer de l'any 2020 es constitueix una taula de negociacions a la qual, inexplicablement, no s'ha atorgat cap importància històrica.
Dic "històrica", sí, i no crec que es tracti de cap hipèrbole.
Sobre el paper, això és una simple trobada entre el govern espanyol i el català caracteritzada pel seu caràcter ambigu i escènicament gris.
És –o vol ser, en funció de l'interlocutor que ho expliqui– oficial i alhora oficiosa; voluntària però també forçada per les circumstàncies derivades de l'aritmètica parlamentària; rutinària i extraordinària; cordial i tensa; necessària i oportunista.
És una trobada que, en realitat, afecta més els partits que els governs.
I aquí encara podríem filar més prim i tot: que pot fer variar l'equilibri de forces en el si dels partits, i també entre les seves coalicions amb altres grups polítics.
Els interlocutors reals tampoc no estan gens clars.
Per interlocutors no entenc aquí les persones que hi assistiran, i que ja es coneixen, sinó les que ja han determinat amb anterioritat, directament o indirecta, els límits polítics dels temes tractats.
O com ho expressava diumenge l'Esther Vera: "L'anomenada taula seran en realitat dues taules: una taula gran, una gran taula; una taula petita, una tauleta".
És molt probable, tanmateix, que tot això acabi en res.
Tot i així, ho reitero, això no és una reunió com una altra sinó un esdeveniment que evoca els pactes que es van dur a terme fa més de quatre dècades, després de la mort de Franco.
Els grans canvis d'aquella època van començar amb humils aproximacions, protagonitzades sovint per personatges de quarta fila.
Per diferents raons, l'escenificació d'aquesta trobada resulta inassumible tant per la part espanyola (Pedro Sánchez no vol una crucifixió mediàtica acusat d'obrir el camí de la descomposició d'Espanya) com per la catalana, ocupada a clavar-se ganivetades de cara a les properes eleccions.
Ara la modesta prioritat és un consens de mínims, és a dir, una diagnosi assumible per a ambdues parts
Dit això, provem ara d'imaginar que aquesta trobada bilateral acabi generant els seus fruits.
Mentre que als fruits de la prunera se'ls anomena prunes, als fruits del diàleg se'ls anomena consensos.
Posteriorment, aquests consensos poden donar lloc a acords programàtics, a accions concretes, etc. O no.
Convé no barrejar-ho tot amb aquella alegria, que és el que penso que s'està fent de forma interessada i un pèl maliciosa.
Ara la modesta prioritat és un consens de mínims, és a dir, una diagnosi assumible per a ambdues parts.
A partir d'aquí es pot parlar o deixar de parlar del que convingui, naturalment; però aquest primer pas no se'l pot saltar ningú.
És previsible que des de la part catalana es digui que la judicialització i la repressió policial només han comportat que Espanya sigui comparada amb la Turquia d'Erdogan, i des de la part espanyola s'afirmi que l'únic resultat visible dels plantejaments unilateralistes han estat la pèrdua de pes polític i econòmic de Catalunya i la seva manca de complicitats a Europa i al món.
No es tracta ben bé de dues diagnosis, sinó més aviat de dos retrets; però com a punt de partida per a una posterior descripció compartida no estaria malament (aquestes dues versions de la mateixa història no s'exclouen, per cert).
I llavors arriba allò de les línies vermelles.
La del govern espanyol –no pot ser d'una altra manera– és la Constitució del 78.
La del govern català, la consideració de Catalunya com a subjecte polític, amb totes i cadascuna de les conseqüències que aquest fet comporta, com ara el legítim dret a l'autodeterminació.
Aquests dos punts resulten irrenunciables per a les dues parts.
És gairebé segur que des del govern espanyol s'interpreti que la condició de subjecte polític porta, tard o d'hora, a legitimar la independència, i que des del govern català es faci una lectura desconfiada del constitucionalisme entès com una simple excusa per mantenir aquest país en un estat de subordinació quasi colonial.
De tot això se'n parlarà a la taula, tot i que amb denominacions més vistoses i pujadetes de to, de cara a la galeria.
Després hauria d'arribar l'hora de la sobretaula, com ha passat sempre.
Una sobretaula implica, entre altres coses, lentitud, cordialitat i mòbils apagats.
Implica aquella dosi d'intimitat sense la qual no aflora la confiança, la complicitat ni cap altra cosa que vagi més enllà de titulars llampants que s'obliden, però, al cap de vint minuts.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La prefectura ha autoritzat en data del 20 de maig la creació d'un miniaeròdrom al cor de l'Aspre, al municipi de Llauró.
El projecte era presentat pel propietari dels terrenys, Michel Gispert.
L'autorització només serà per una durada d'un any, eventualment renovable després d'un balanç del compliment de les condicions establertes.
L'Ajuntament de Llauró i el municipi veí de Torderes s'havien pronunciat en contra del projecte i havien presentat una sèrie d'objeccions.
Malgrat això la prefectura ha considerat vàlids els arguments del propietari, Michel Gispert, que defensava que la pista és la millor manera de tenir net un tallafoc, i que a més garantirà la presència d'una reserva d'aigua que serà la més gran que hi haurà als Aspres.
Les obres, que podrien ser fetes en qüestió de mesos, consistiran a adaptar una pista en la continuïtat d'un tallafoc d'uns 300 m de llarg per 50 m d'ample; el conjunt inclourà una sèrie de dispositius de prevenció d'incendis (reserves d'aigua, bombes i mànegues).
Una avioneta, especialment concebuda per ser silenciosa i no espantar la fauna, serà l'únic aparell que podrà utilitzar la pista amb una freqüència limitada i sense sobrevolar el poble.
Quatre pilots (designats per la prefectura) seran els únics que podran aterrar-hi.
"És un projecte d'utilitat pública, que securitza aquest sector de l'Aspre i que demostra que fins i tot en zona vermella pel que fa als incendis es poden fer projectes sorprenents si es fan bé les coses", explicar Michel Gispert.
Per la seva banda, Roger Tourné, batlle de Llauró, pren nota de la decisió: "Només podem acceptar-ho, és la prefectura la que decideix.
Nosaltres havíem posat una sèrie de condicions i de limitacions que s'han pres en compte.
Veurem al cap d'un any quin balanç se'n podrà fer", diu el batlle. |
Les millores en el funcionament han permès augmentar el rendiment
Lamenten que el cas hagi hagut d'arribar al TC perquè es reobri
L'Apapma presenta un recurs d'empara contra els autes del Superior
El projecte de la central de cogeneració, segons FEDA, podria entrar en funcionament a partir del proper hivern
L'Apapma apel·larà l'aute i insisteix en saber les causes del sobrecost del forn crematori
El centre ha tingut un nombre insignificant d'hores d'aturada per incidències
El CTR augmenta el volum de matèria tractada respecte el 2016
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El grup parlamentari de Vox ha registrat aquest divendres una bateria d'iniciatives al Congrés preguntant al Govern per les "irregularitats" que atribueix a l'Open Arms i demanant explicacions per l'enviament del buc de l'Armada Audaz per recollir 15 migrants a Itàlia, un encàrrec que, segons recalquen, suposa haver renunciat a altres missions militars.
D'una banda, els diputats Agustín Rosety i Víctor Sánchez del Real demanen saber quines missions tenia assignades l'Audaz abans de ser desplaçat a Itàlia i com s'hi ha compensat l'absència del buc.
També volen saber per què no va poder entrar al port de Lampedusa, que compta amb calat i grandària de molls suficients per al buc, i pregunten si el Govern havia recaptat autorització de les autoritats italianes per a l'escala de l'Audaz.
En relació amb les irregularitats que van portar la fiscalia italiana a retenir l'Open Arms a Lampedusa, i que el Govern ha reconegut, demanen informació sobre la qualificació dels tripulants del buc de l'ONG, les seves cartilles de navegants i la seva formació.
Igualment demanen comptes al govern per no haver impedit la missió de l'Open Arms quan la Capitania Marítima de Barcelona ja va afirmar que, entre gener i maig de 2019, el vaixell no comptava amb els certificats que garanteixen el compliment de la normativa internacional de seguretat marítima i prevenció de la contaminació del mitjà marí, i que estava certificat només per al transport a bord de 18 persones.
A més, subratllen que aquest mateix organisme va criticar que aquest buc li sol·licités permís per realitzar missions d'observació al Mediterrani Central quan l'objectiu comunicat anteriorment pel mateix buc era un altre de diferent.
A la llum d'aquestes informacions, els diputats de VOX requereixen al Govern per saber quines resolucions de Capitania Marítima de Barcelona prohibien l'Open Arms la recollida de persones al vaixell, quina missió va indicar el buc a Capitania i quines inspeccions va superar perquè se li autoritzés a salpar.
"Quines mesures va prendre el Govern en relació amb els flagrants incompliments?", pregunten directament.
Respecte al recorregut efectuat pel vaixell de l'ONG, la formació que presideix Santiago Abascal pregunten al Govern si coneixia Capitania els recorreguts anteriors del vaixell, així com si monitorizar els recorreguts dels vaixells que acudeixen al Mediterrani en "presumptes missions humanitàries", com ha donat a conèixer de manera reiterada.
Davant l'existència de "contactes i comunicacions" entre el Govern i els tripulants o persones participants en les activitats de l'Open Arms, Vox demana detalls per saber amb qui es van mantenir i quin va ser el contingut d'aquestes converses.
Finalment, i en referència a la decisió de portar els immigrants a Algesires, Vox pregunta pels motius d'aquesta decisió i si es va contactar amb les autoritats locals i autonòmiques per anticipar-li-ho.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El foc ha fet cedir la coberta metàl·lica d'un magatzem de productes químics
Castellgalí.-Un incendi ha afectat aquest dijous a la matinada una nau industrial de 2.000 metres quadrats de l'empresa Procoat, especialitzada en el tractament químic de superfícies metàl·liques, de Castellgalí.
Els Bombers de la Generalitat han rebut l'avís de foc a dos quarts d'una de la matinada i fins a la indústria, situada al polígon industrial Pla del camí, concretament a l'avinguda de la Indústria número 4, s'hi han desplaçat onze dotacions terrestres.
El foc ha afectat un magatzem d'uns 800 metres on hi havia vernissos, pintures i dissolvents per reciclar i ha fet cedir la coberta metàl·lica.
Amb tot, l'estructura de la nau no s'ha vist afectada.
Els Bombers han donat per controlat l'incendi a tres quarts de tres de la matinada i a les cinc del matí l'han extingit.
Cap persona ha resultat ferida en l'incident.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els poetes locals, protagonistes del 'Dia de la poesia' a les biblioteques de Vilanova.
Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú vol commemorar la gran festa de la paraula i les lletres amb tot un seguit d'activitats al voltant de la poesia.
Així, dimarts 20 de març a les 20 h a la biblioteca Joan Oliva i Milà tindrà lloc l'acte central d'aquesta programació: la presentació de la segona edició del P DE POESIA.
Es presentaran els poemes protagonistes de l'edició de 2018, obra dels escriptors locals Jorge Brotons, Francesca Calaf, Cristina Grisolía, Agustina Moya, Francesc Pasqual i Pere Tapias.
Un recital de poesia que anirà acompanyat amb música.
Dimecres 21 de març als forns de pa de la ciutat i a les biblioteques s'hi podrà trobar els punts de llibre P DE POESIA, editats per la Joan Oliva i l'Armand Cardona.
Són sis punts de llibre amb poemes d'aquests mateixos sis poetes i poetesses de Vilanova i la Geltrú.
Altres propostes al voltant del Dia de la Poesia són:
Els dissabtes 10 i 17 de març, de 10.30 a 13.30 h, a la biblioteca Armand Cardona Torrandell: taller Fotopoemes, petites experiències fotogràfiques a càrrec de Clickme.
És un taller on es treballarà la relació entre la paraula i la imatge, confeccionant poemes visuals a partir d'unes pautes tècniques de fotografia per retratar objectes amb qualsevol tipus de càmera digital o mòbil.
Les composicions treballades suggeriran les creacions de Brossa o altres autors.
Inscripció prèvia i gratuïta a la biblioteca.
Forma part del programa BiblioLAB de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.
Del 16 al 24 de març a la biblioteca Joan Oliva i Milà es farà el taller infantil Mini llibre de poesia.
Vine a la sala infantil i demana el material per fer el teu mini llibre.
Pots escriure els teus propis poemes o triar els que més t'agradin a partir de llibres de la biblioteca.
Dissabte 24 de març a les 10.30 h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell, espectacle per a nadons: L'estany habitat, a càrrec de Som Art.
Es fa fosc a l'estany i la nit fa sortir les petites bestioles que l'habiten...
Un viatge sensorial per a nadons, que amb el fil conductor de poesies infantils acompanyades de titelles, música i cançons, els fa experimentar amb els seus sentits.
Activitat adreçada a infants de 0 a 4 anys.
Finalment, dimarts 27 i dimecres 28 de març, d'11 a 12.30 h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell, taller infantil Teatre i poesia, a càrrec de TeatrART.
T'agrada el teatre i la poesia?
Al taller treballaràs la poesia d'una manera diferent i lúdica.
La poesia servirà d'excusa per treballar l'expressió oral.
Adreçat a alumnes de 3r a 5è de primària.
A més, les dues biblioteques exposaran durant aquesta setmana una selecció d'obres poètiques d'adults o infantils que formen part del seu fons, per tal d'apropar la poesia a tots els usuaris que vulguin celebrar aquest acte.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La major part de les persones tenen al cap que per perdre pes fent exercici cal anar a totes amb una activitat cardiovascular intensa, exercicis aeròbics com córrer o muntar en bici, que ens facin suar i que pugin les pulsacions en la mesura possible.
Fa temps que se sap que no és així.
I si bé fer tota mena d'exercici és bo, les activitats de força, que consisteixen a enfortir els músculs, són fonamentals per lluitar contra el sobrepès i l'obesitat.
Es tracta d'un tipus d'entrenament que busca desenvolupar el creixement muscular, generalment es treballa amb càrregues, pesos o el mateix cos, ha de fer-se almenys tres dies a la setmana durant un mínim de mitja hora i es treballa per zones (tren inferior i superior del cos).
Doncs perquè a més massa muscular, més augment del metabolisme basal (la quantitat de calories que necessita el cos per complir les funcions bàsiques), el que al seu torn afavoreix la pèrdua de greix.
Per la seva part, l'entrenament de força ens ajuda a crear múscul.
O el que és el mateix: si es té una massa muscular més gran, es necessita molta més energia per a qualsevol activitat diària, i aquesta necessitat d'energia provoca un augment de la despesa calòrica al cos.
Això no vol dir que es vagi a perdre pes de forma dràstica.
De fet, com el múscul pesa més, de vegades els quilos a la bàscula marquen la mateixa quantitat.
Però al mateix cos podràs comprovar que la pèrdua de volum és significativa.
Aquests són cinc exercicis de força senzills que es poden practicar a casa en qualsevol moment.
Un clàssic amb el qual s'obtenen molt bons resultats.
Però cal fer-ho bé: se separen les cames a l'altura de les espatlles.
A continuació, es flexionen els genolls, baixa lentament amb l'esquena recta i es van estirant els braços, fins que més o menys el maluc queda a l'altura dels genolls.
Al principi es pot fer recolzant l'esquena en la paret.
Consisteixen a col·locar-se de bocaterrosa, amb les mans recolzades a terra i separades segons l'ample de les espatlles i la resta del cos en l'aire excepte els peus, que han d'estar recolzats.
A continuació, començar a pujar i baixar mantenint l'esquena recta.
Si costa molt, es poden recolzar els genolls a terra.
Per a aquest exercici es necessita algun tipus de pes, encara que si no, es poden utilitzar elements casolans com un cartró de llet o una ampolla d'aigua.
S'agafen amb les mans i s'eleven, cap a davant o als costats fins a l'altura de les espatlles i realitzant-lo de forma lenta.
Es pot començar alternant els braços o amb els dos alhora.
N'hi ha prou amb disposar d'una taula, cadira o plataforma.
Es col·loquen les mans per darrere i se sostenen a punt de l'element amb els dits mirant cap al front.
Els peus es col·loquen plans sobre el terra o amb els genolls doblegats.
El cos s'ha de mantenir el més a prop del terra com sigui possible, mantenint l'esquena propera a la taula.
S'empenyen les mans cap a dalt i cap a baix, doblegant i redreçant els braços mentre puja i baixa el cos.
Col·locar-se de cara amunt, amb l'esquena recta ben recolzada a terra.
Les cames han d'estar flexionades a l'ample del maluc.
Es posen les mans sobre el pit o darrere del cap, però sense estirar el coll.
A continuació s'eleva el tren superior mantenint la zona lumbar enganxada a terra. |
Els encausats critiquen la "hipocresia absoluta" de la Generalitat per criticar les detencions quan els Mossos d'Esquadra han identificat dos investigats
Girona.-Els setze arrestats el 16 de gener passat per suposadament tallar les vies de l'AVE a Girona durant les mobilitzacions per l'aniversari de l'1-O presentaran una denúncia contra la policia espanyola per detenció illegal i lesions.
L'advocada Montserrat Vinyets sosté que les detencions es van fer "sense respectar" els requisits legals.
"No era un cas de delicte flagrant ni hi havia cap motiu per pensar que els investigats no compareixerien", ha dit.
A més, ha recordat que entre els detinguts hi ha l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, (que encara est de baixa per lesions) i el de Celr, Dani Cornell, localitzables com a crrecs públics.
En total, hi ha 21 encausats per l'acció a l'AVE i per despenjar la bandera espanyola de la seu de la Generalitat.
Els activistes denuncien la "hipocresia absoluta" de la Generalitat per criticar les detencions de la policia quan els Mossos d'Esquadra han identificat dos dels investigats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest domicili té efectes merament tributaris per la qual cosa qualsevol modificació que es faci (mitjançant l'opció Canvi d'adreça fiscal ) tindrà efectes en tots els tributs que arribin de l'Ajuntament.
S'ha de tenir en compte que la modificació de l'adreça fiscal no afecta l'empadronament.
D'aquesta manera, si aquesta adreça és la mateixa d'on es resideix s'ha de demanar expressament en el moment de fer el canvi de padró d'habitants.
Durant tot l'any i no tindrà efectes retroactius.
Per Internet, el canvi es realitza a l'instant de forma automàtica.
Presencialment, a l'OAC el canvi es realitza a l'instant.
En les OMAC es dóna trasllat de la petició al departament de Gabinet Tècnic Fiscal.
Fent clic al botó "Tramitar" que trobareu al final d'aquesta fitxa.
Si el tràmit requereix identificació, s'haurà d'utilitzar algun sistema de certificació digital vàlid.
La tramitació telemàtica és obligatòria per relacionar-se amb l'Administració per a les persones jurídiques, entitats i demés subjectes previstos a l'article 14 de la Llei 39/2015.
Consulteu adreces i horaris al següent enllaç:
A l'Oficina d'Atenció al Contribuent (OAC) i al Gabinet Tècnic Fiscal mitjançant els telèfons 977 296 226 i 977 296 236 respectivament.
També podrà obtenir informació a través de l'adreça electrònica [EMAIL].
© Ajuntament de Tarragona - Plaça de la Font, 1 - 43003 Tarragona - Tel. |
Són colles que estan just per sobre dels bàsics de 8 i conformen un grup força heterogeni: hi són els Marrecs, que han buscat el castell de 9; els Castellers de Sant Cugat, que tenen el 5de8; els de Sant Pere i Sant Pau, amb el pilar de 7 amb folre i els Xics, amb el 7de8 coronat.
El denominador comú és el 2de8 amb folre, llevat dels verds de Tarragona, que han folrat el pilar.
Els Marrecs de Salt van voler fer pujar als 9 pisos per Sant Narcís però no se'n van sortir.
Havia de ser el premi a una gran temporada en què han dominat més el 5de8, han mantingut el 2de8f amb algun dubtes i han incorporat el 7de8 al seu historial.
També han carregat el pilar de 6, que no portaven a plaça des del 2013.
Els Castellers de Sant Cugat han estat prudents i s'ha consolidat en la gamma alta de 8.
Han tornat a completar el 5de8, en dues ocasions, però amb dos més tan sols coronats.
Han descarregat la torre de 8 amb folre, que tan sols van coronar l'any passat, també han sumat el primer 7de8 de la colla i han reeditat el 9de7 –castells amples, tots dos, que manquen diferències entre les colles de 8–.
En canvi, no han provat el pilar de 6, que van completar un cop l'any passat.
Els Moixiganguers d'Igualada s'han mantingut en el nivell però amb major solvència.
Han sovintejat més la torre de 8 amb folre i també el 3de8, tot i que amb algun ensurt.
La colla assaja reptes superiors amb cautela i amb l'objectiu de sovintejar tot el que han guanyat.
La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau s'ha folrat per primer cop, però a diferència de les altres, ho ha fet amb el pilar de 7.
L'any passat van coronar el pilar de 6 i enguany l'han dominat a plaer, un fet que els ha permès atacar i descarregar el pilar de 7 amb folre.
Pujar el 2de7 un pis hauria de ser el següent pas de creixement per a una colla modesta que s'ha situat en un nivell encomiable.
Els Xics de Granollers han fet un bon any, però amb algunes carències.
Han revalidat el 2de8f i han estrenat el 7de8 coronat.
El 7de8 suposa un creixement d'amplada i arriba dos any després de provar sense èxit el 5de8.
En canvi, no han reeditat el 3de8, que van descarregar nou vegades el 2015, i són l'única colla folrada sense el 3de8.
Tampoc han revalidat el 9de7 de la temporada passada.
Els Castellers de Terrassa han recuperat el 2de8f descarregat després de 20 anys.
També han recuperat el 4de8, que l'any passat no van assolir.
Han fet el 3de8, però amb menys efectivitat que el 2015.
Han tornar a fer el 9de7 que han plantat en quatre ocasions, tantes com Capgrossos o Gràcia.
Han fet bones proves de 7de8, però no l'han portat a plaça.
Els Bordegassos de Vilanova van coronat la torre de 8 amb folre in extremis gairebé en el darrer dia, revalidant la coronada l'any passat.
No han pogut descarregar el 3de8, que van completar un cop el 2015; enguany l'han coronat al Concurs.
Van fer un primer tram de temporada discret, tot i que a partir de setembre han agafat el ritme dominant el 4de8; han completat el pilar de 6, que no descarregaven des del 2004.
Tot I això, l'espadat no ha respost a plaça com a l'assaig i els ha quedat tan sols coronat en quatre ocasions més.
Foto: Torre de 8 amb folre dels Marrecs de Salt al Concurs
Eixamplant la base amb el 7de8 i el 9de7
L'any magnífic de les 7 extraordinàries
El grup de 9 s'amplia per dalt i per baix |
Intervenció en resposta a la proposta d'organigrama directiu feta pel DG de RTVV Conseller Rafael Xambó Intervenció al punt 4rt de l'ordre del dia.
Resposta al Director General López Jaraba Consell d'Administració de RTVV.
Un antic professor m'envia sistemàticament vídeos d'aquest tipus.
Fa vint-i-nou anys mostrava larvades maneres i formes que apuntaven a qui sóc avui.
Hi havia de treballar per a poder estudiar.
Vaig promoure, però, la primera línia d'ensenyament d'arquitectura tècnica que va ser...
RECUPERE un editorial de Vicent fet a l'endemà de la cimera llatinoamericana de caps d'estat a Santiago de Xile.
Els falsimèdia español$ mai no vam traure a la llum aquesta informació, sols VilaWeb informà tot just al dia següent.
Vos dese dos vídeos il·lustratius, l'un d'una nova escola a Cròacia.
Estat nou escindit de Iugoslàvia fa molts pocs anys després de la primera guerra dels Balcans i el compararem amb un altre recent sobre la situació d'una escola a Sueca, Carrasquer.
Les illes (Dedicat a la nostra gent de Ses Illes: la que encara està i la que va marxar de vacances).
I una d'ací, prop del meu cor, que ella va descobrint lentament. |
Ton Baliu i Tety Vives es mereixen tots els aplaudiments (els dels seus pares a Roche i els de tota l'afició).
Tots dos jugaran finals aquest dissabte.
Finals de diferents característiques però totes dues igual de trascendents.
La més atractiva la tindrà el Ton que és a només 40 minuts de ser campió del mon.
La selecció estatal ha derrotat per 6 a 2 a la sorprenent Alemanya (en aquesta ocasió Baliu no ha arribat a sortir a pista).
Ara els de Quim Paüls tindran l'opció d'establir el rècord de 6 títols mundials consecutius.
L'últim obstacle serà la selecció argentina que s'ha desfet de Portual per 5 a 2.
La gran final del mundial es disputarà a partir d'1/4 de 10 de la nit.
Abans Tety Vives (i el seu germà Èric i Joan Doncelh jugaran la seva final particular.
Qui guanyi haurà salvat la categoria i jugarà el pròxim mundial A. L'Holanda més igualadina de la història ha superat el priner matx-point imposant-se a Sudàfrica per 9 a 3 amb un altre hat-trick del Cèsar i un gol de l'Èric.
Colòmbia ha superat Anglaterra per 7 a 1.
El decisiu Holanda-Colòmbia es jugarà a partir de les 10 del matí.
I ELS JUVENILS, AMBAIXADORS DEL CLUB A GALÍCIA
L'equip juvenil de l'IHC és aquest cap de setmana a Galícia on han començat amb una victòria la seva participació en un torneig estival.
Els arlequinats han superat per 5 a 1 al Virgen de Europa.
Després d'un viatge llarg amb tren des de Lleida l'equip ha pogut guanyar, mamb mes problemes dels esperats, a un equip molt seriòs i que ha fet un bon plantajement.
Els gols els han feat el Jordi Mendez "el killer de les Comes", que n'ha fet tres, Roger Bars (amb un gol subtil i amb delicadesa deixant la bola picada al primer pal) i Oriol Prat (després d'una jugada personal màgica).
L'equip el formen, a més dels ja esmentats, Bern Gabriel, Basili Solà, Carles Ferrer i Marc Castell amb l'Alex Ferrer com entrenador i amb "un ambientas dins l'equip que reflecteix que hi ha un gran grup humà" en paraules del mateix entrenador.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Aquesta és la pàgina de Parador de Jaén.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Jaén. |
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha rebutjat aquest dimarts al Senat haver intercedit en la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per l'organització del 9N: "No vaig donar cap instrucció a la Fiscalia, va actuar amb independència".
A la sessió de control al Govern central, Rajoy ha retret als nacionalistes catalans que realitzin aquest tipus d'acusacions "sense proves, sense dades i no dient la veritat a la gent"
"Qui garanteix que es compleixi la llei és el Poder Judicial i això també és l''abc' de la democràcia.
La Fiscalia va actuar amb independència.
Jo no vaig donar cap instrucció a la Fiscalia i, si no, per què uns han fet una cosa i altres han fet la cosa contrària?
Pregunti a la Fiscalia si jo em vaig dirigir a ells", ha emfatitzat.
El portaveu de CiU, Josep Lluis Cleríes, ha afirmat que aquesta querella no és contra unes persones concretes sinó contra la manera de ser i fer del poble de Catalunya: "Ens sentim gairebé expulsats d'un Estat que penalitza la llibertat d'expressió".
De fet, els senadors de CiU han aprofitat la pregunta parlamentària per exhibir des dels seus escons cartells amb el missatge 'Jo m'autoinculpo 9N'.
"El nostre grup s'autoinculpa del 9 de novembre perquè vol tenir la seva llibertat", ha manifestat Cleries.
Segons el dirigent de CiU, el 9N "li ha passat per sobre" al Govern del PP que, segons la seva opinió, ha demostrat tenir malament perdre, i per això han optat per condicionar la Fiscalia quan jurídicament no es donen els requisits.
La querella, ha prosseguit, respon a una iniciativa "política" i "no és pròpia de l'Estat de Dret".
"Deixin d'amagar-se darrere dels tribunals", ha censurat, i alhora ha demanat "més respecte per als fiscals i per a Catalunya".
"No entenc com pot dir que el Govern no respecta la Fiscalia i després dóna un espectacle com el que acaba de donar en aquesta segona intervenció.
Francament és difícil d'entendre", ha exclamat.
RAJOY REPASSA ELS ESFORÇOS REALITZATS A CATALUNYA
En la seva intervenció, Rajoy ha destacat els esforços que ha realitzat el seu Executiu per ajudar els catalans i poder pagar els serveis públics, amb mesures com el FLA o el pagament a proveïdors.
"Aquí hi ha hagut una mostra de solidaritat que com a mínim deurien vostès reconèixer i vaig a seguir fent-ho, hi hagi o no col·laboració per part de la Generalitat", ha dit a Cleries.
A més, ha volgut deixar clar a CiU que la llei han de complir-la tots perquè és la garantia dels ciutadans front a l'"arbitrarietat o la conveniència dels poders públics".
"Es creu que vostè i jo podem pactar un referèndum d'autodeterminació en contra del que diuen les nostres lleis.
El límit que tenim per sort és la llei", ha assegurat.
Rajoy ha afegit que el que va fer Mas el 9 de novembre és, segons la seva opinió, contrari a la llei: "Jo també tinc l'obligació de defensar la legalitat i he anat dues vegades al TC i en les dues ocasions va donar la raó al Govern" espanyol, ha subratllat, després de recordar que dues terceres parts dels catalans no van anar a votar aquest dia.
Ha assenyalat que si els nacionalistes catalans no estan d'acord amb la llei i volen un altre model de finançament, poden utilitzar els procediments que estableix l'ordenament jurídic, promovent un debat al parlament català o al Congrés.
"O és que la llei es reformarà per un acord entre el senyor Mas i jo?
No, la llei es reforma pels procediments establerts a la mateixa", ha subratllat.
MANTENIR L'ESTABILITAT POLÍTICA
Una vegada més, Rajoy ha assenyalat que el seu pla per a Catalunya passa per cinc punts: intentar mantenir l'estabilitat política i seguir amb les reformes; col·laborar amb les administracions públiques, entre les quals hi ha la Generalitat, amb mesures com el FLA o el pagament a proveïdors; defensar les posicions del Govern central, que passen per reafirmar la sobirania nacional i la validesa de la Constitució; parlar amb els responsables de totes les institucions per resoldre els problemes reals de les persones; i escoltar "totes les propostes sempre que no pretenguin liquidar la sobirania nacional o establir el dret d'autodeterminació".
El cap de l'Executiu ha afirmat que convindria que tots apostessin per l'estabilitat, complissin dèficit públic i governessin aprovant lleis i decrets, en comptes d'apostar per "activitats que sol serveixen per "generar divisió" entre ciutadans i no aporten res per resoldre els seus problemes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un feminisme que no tingui en compte els casos més palpables i globals d'on s'està produint a hores d'ara l'esclavitud i l'abús de milions de dones de qualsevol ètnia i país, no podrà dir-se feminisme
Ubik, sí, aquell producte que dona títol a una de les grans novel·les de Philip K. Dick, i que aprofitava gairebé per a qualsevol cosa: netejador elèctric, cervesa, cafè, amanides, medicina...
Només calia llegir-ne les instruccions, i Ubik ens proporcionaria el plaer que cercàvem.
Dissortadament les ucronies de Dick són sempre distopies, malgrat la resolució, prou vegades feliç, de les seves obres.
Tanmateix, no es tracta ara de revisitar el gran escriptor nord-americà, sinó de veure com s'està transformant –dintre d'allò que s'arrecera, i cada cop més, sota el paraigua de "feminista"– una determinada lluita en un concepte de moda.
Evidentment, no estic revelant res de nou, però aquestes reflexions m'han sorgit arran de la lectura d'un recetíssim llibre que cal conèixer: 'Atrapados en el feminismo', de Gemma Cernuda-Canelles, publicat per la 'ubikua' editorial Urano el 2019.
Quins són els elements positius del volum?
Per a mi, com a baró, la crida als homes perquè ens sumem al que l'autora considera el gran desafiament d'una societat més lliure i igualitària (l'apartat "El feminisme també és cosa d'homes" i esguitada la idea per totes les pàgines).
D'altra banda, la radiografia a les feministes més joves, les Women Z (entre els 15 i els 25 anys), perquè responen a modes de comportament que difereixen força de les generacions anteriors, i resulta necessària una guia per a orientar-s'hi.
Ara bé, un parell d'aspectes posen en guàrdia contra el pretès –i no dic pas que no vulgui ésser sincer– feminisme del llibre.
Primer de tot, som arribats en un punt que el feminisme no només està de moda, sinó que connota –falsament– quelcom 'cool' i, per tant, ha esdevingut un nínxol de mercat.
I si el feminisme –les seves lluites, conquestes, problemes, amenaces...– esdevenen una imatge de marca, i és transformat pels amos del món (recordem de nou Philip K. Dick: les macrocorporacions, no pas els països independents) en un nínxol de mercat, la seva desactivació en serà la conseqüència.
El feminisme, m'atreviria a dir, no té el perill més greu en aquelles ideologies que el confronten de manera oberta, sinó en aquells "aliats" que no hi veuen dones en lluita, sinó 'targets' d'una campanya de màrqueting.
Per això m'aborrona la pell llegir una frase així: "Les empreses, els productes, les marques i els serveis no poden permetre's el luxe d'abstraure's d'aquest moviment [el feminisme] a les seves torres d'ivori" (p.
El sistema no pot veure's perjudicat per una revolta en marxa, i ha d'operar una 'reductio ad marcam' de la lluita feminista.
Tanmateix, l'aspecte més greu i insensible és quan Cernuda-Canelles enumera tot allò que "cap en el sac del feminisme [...] des de la lluita per la igualtat fins als assassinats de violència de gènere" (p.
30), i no hi ha cap esment de l'abolició de la prostitució o de la prohibició dels ventres de lloguer (tampoc no hi fa referència en cap altra part de l'obra).
Un feminisme que no tingui en compte els casos més palpables i globals d'on s'està produint a hores d'ara l'esclavitud i l'abús de milions de dones de qualsevol ètnia i país, no podrà dir-se feminisme.
I una revolució que oblida les classes més baixes de l'espectre no serà revolució, sinó simulacre o campanya publicitària en cerca de rèdit econòmic.
Aquests són entrebancs absoluts, inapel·lables, a qualsevol vel·leïtat neoliberal de confondre dona emprenedora, líder, culta i d'èxit, amb dona feminista.
Tot plegat no és cosa de broma.
Alguns pensàvem fa dues i tres dècades que, esgotades les revoltes polítiques, la revolució transformadora de la societat –des d'un gris monòlit burgès, a un replantejament del paper de les dones i els homes en un conjunt plural– seria la gai (l'acrònim LGTBIQ+ encara no es feia servir), amb aquella "excentricitat" de l'Estat propi que somniava William S. Burroughs, i l'aposta per una radicalitat que fugia dels comportaments de la societat burgesa (recordem les tesis "escapològiques" de l'escriptor francès Dominique Fernandez o els manifestos 'contra' el matrimoni homosexual per part d'activistes gais i lesbianes).
Però la comunitat LGTBIQ+ –i sobretot l'LGB– ha evolucionat cap a la indefinició en el 'mainstream' social, i les revoltes dels 60 queden prou lluny, almenys a nivell general: hom no cerca una nova societat, sinó ser admesos pel cos burgès.
Per això, a hores d'ara, la revolució feminista és ja l'única possible en les societats occidentals, i és així mateix la gran esperança en altres regions del món.
Una revolució radical que acabi amb la desigualtat, l'opressió i el menyspreu que encara pateix la majoria de la humanitat (les dones), i puguem construir entre totes les persones un futur d'esperança.
Perquè o som capaços d'apuntalar els reptes a què aspira el moviment, i sumar-nos a un capgirament constant i creixent de les estructures patriarcals, o bé estarem condemnats a un cert maquillatge "d'empresa" que no suposarà el trasbals d'un món aclaparadorament masclista.
Tota pedra fa paret, sí, però compte amb aquelles que poden enrunar l'edifici.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El dramaturg i intèrpret Manel Dueso no treballava a la Villarroel des de l'any 1985.
Per fi, el dia 13 de gener hi tornarà amb Pensem.
A la merda!!!, "un joguet escènic per a una actriu i dos actors, tots versàtils", en paraules del mateix Dueso.
La peça són un seguit de 16 escenes de 2 a 4 minuts cadascuna que creen un espectacle irreverent, divertit i transgressor que es podrà veure a la sala barcelonina a partir del 13 de gener i només durant 10 funcions després d'estrenar-se avui a la Sala Trono de Tarragona.
A la merda!!! vol ser una evocació de la pausa beckettiana abans d'engegar-ho tot a rodar i "cagar-se en tot".
Una "gamberrada", reivindica l'autor, director i intèrpret del muntatge, amb què observa la realitat (el consumisme, la política cultural, l'independentisme, la salut pública, etc) que més incomoda o colpeix.
Sense caure en la paròdia, matisa, les escenes de Dueso –amb Carme González i Miquel Malirach - aterraran a la programació 'off' de la sala tres caps de setmana, en horari matinal i també vespertí (diumenge).
Dueso vol recuperar la màgia del joc en el teatre sense plantejar-se res de manera híper racional: un joc ingenu, cruel, malvat i generós com aquell dels infants.
"És fer tot allò que sempre has volgut fer i que no t'han deixat fer mai", comenta Manuel Dueso parlant del seu nou espectacle.
L'espectacle vol cridar "A la merda la vida!" amb esperança per trencar amb els condicionants i fer allò que realment es vol fer.
Les diferents escenes, sense cap connexió aparent entre si, són una reflexió sobre la vida quotidiana contemporània.
"És un cagar-se en tot però no des del míting sinó des de situacions del dia a dia", explica el director.
Es busca sotragar a l'espectador per a tornar als orígens del teatre, recuperant la poètica, l'escènica, la imaginació i el joc.
L'obra, explica Dueso, surt "d'un impuls i d'un crit (a la merda!") davant de realitats que el desagraden (la política cultural, els dèficits de la salut pública, la presidència de Donald Trump, o el drama humanitari al Mediterrani, per citar alguns dels temes que apareixen en les escenes).
La 'pausa' del títol –pausa beckettiana, indica- és l'espai necessari "per veure que tot és una merda", proclamar-ho i després renéixer.
L'obra és una coproducció entre Jeloudli i la nova companyia teatral La imprevista, que neix precisament amb aquest text.
La companyia la formen el mateix Dueso i les actrius Montse German i Àurea Márquez, i ha nascut per crear "una mena de teatre que creiem necessari, per nosaltres mateixos i pel públic", ha explicat Dueso aquest dijous.
"Volem fer moltes coses, d'una manera molt personal", ha anunciat l'autor, director i actor. |
Leo Messi i Antonella Roccuzzo estan vivint una lluna de mel relaxada i en família a Barbuda.
Prova d'aquest estat de calma són les imatges que l'astre argentí i la seva parella comparteixen aquests dies amb els seus seguidors via Instagram.
Imatges en què apareixen els petits Thiago i Mateo, disfrutant del sol i la platja.
Una publicació compartida de Leo Messi ( ) el 6 de Jul de 2017 a la(s) 4:47 PDT
Mentre Messi es limita a compartir les fotos sense incloure comentaris, Antonella acompanya les seves d'emotius missatges.
"El regal més bonic que ens va donar la vida.
Amor etern", ha escrit al costat d'una imatge en què apareixen els seus dos fills jugant al capvespre.
Una publicació compartida d'AntoRoccuzzo88 ( ) el 6 de Jul de 2017 a la(s) 5:36 PDT
Una publicació compartida d'AntoRoccuzzo88 ( ) el 8 de Jul de 2017 a la(s) 11:47 PDT
La família Messi també ha tingut temps per fer una agradable visita sorpresa: a Luis Suárez i la seva família, que també estan de vacances al Carib, i ha deixat constància del moment a Instagram.
Una publicació compartida de Leo Messi ( ) el 8 de Jul de 2017 a la(s) 3:09 PDT
Suárez ha agraït la visita dels Messi.
Ens ho hem passat genial", ha assenyalat en un missatge que acompanya una foto de les dues parelles.
Una publicació compartida de Luis Suarez ( ) el 8 de Jul de 2017 a la(s) 4:34 PDT |
El Ple de la institució dóna suport a l'inici del procés de desconnexió d'Espanya amb el suport de CiU, ERC i la CUP, mentre PSC, UA, C's i PP s'hi oposen
Lleida.-El Ple de la Diputació de Lleida ha donat llum verda al pressupost de la institució per al 2016, que ascendeix a 103,6 milions d'euros, un 2,5% inferior al de l'actual exercici sobretot per la reducció de les aportacions de l'Estat.
Els comptes han prosperat amb els vots favorables de CiU, ERC, UA i PSC; el PP i Ciutadans s'han abstingut, mentre només la CUP hi ha votat en contra, trencant-se així la unanimitat amb què s'havien aprovat els pressupostos a la institució en els darrers quatre anys.
Altrament, el Ple també ha aprovat, amb el suport de CiU, ERC i la CUP, una moció de suport a la declaració aprovada pel Parlament per iniciar la desconnexió d'Espanya.
La Diputació de Lleida ha aprovat els seus pressupostos per al 2016 tot i que trencant-se la tònica dels darrers quatre anys ja que en aquesta ocasió no han prosperat per unanimitat.
Els comptes han rebut, però, un ampli suport, el de 20 dels 23 diputats presents –Paco Cerdà (UDC) i Miquel Serra (ERC) no han assistit al Ple-.
Així, CiU, ERC, UA i PSC han votat a favor del projecte de pressupost presentat per l'equip de govern; Ciutadans i el PP s'han abstingut, mentre el regidor de la CUP ha emès l'únic vot contrari.
ERC, PSC i UA, han acceptat per donar-hi suport els compromisos del president de la institució, Joan Reñé, en relació amb algunes les esmenes presentades, de la mateixa que PP i C's han optat per abstenir-se.
Joel Jové, el representant de la CUP, ha justificat el vot en contra en entendre que "hi ha molta despesa sobredimensionada i supèrflua" ens els comptes de la diputació, i per no compartir que s'inclogui dins la partida destinada a Salut Pública alguns conceptes com ara el manteniment de piscines, contractació de socorristes, l'aigua d'ús públic, tanatoris o cementiris, entre altres.
Jové també ha lamentat no haver pogut disposar de més temps per analitzar la proposta de l'equip de govern.
El pressupost per al 2016 se situarà en els 103,6 milions d'euros, un 2,5% menys que el del 2015, sobretot per la reducció de la participació que rep la institució dels impostos de l'Estat.
Els comptes segueixen prioritzant el suport al món local, destinant-hi 40 milions d'euros directes -32 milions corresponents a les línies específiques i plans vigents i 8 milions a Salut Pública-, així com la contenció de la despesa i seguir reduint l'endeutament.
L'objectiu és situar la ràtio del deute a finals de l'any vinent una mica per damunt del 30% en relació als ingressos corrents de la institució, amortitzant 1,5 milions d'euros durant el 2016 i reduint el deute en 7 milions d'euros.
Els ajuntaments i els consells comarcals disposaran novament de les línies d'ajut específiques o els plans vigents, com són el suport a les llars d'infants municipals i al transport escolar no obligatori (3,4 milions d'euros), les aportacions del Pla Específic (que preveu 3,6 milions d'euros per a inversió i despesa ordinària) i la inversió del Pla d'aigües (amb una anualitat inicial d'1 milió d'euros).
També es mantenen els convenis amb els consells comarcals d'assistència econòmica i administrativa (3 milions d'euros) i, com a novetat, es posa en marxa un tercer pla destinat a la conservació de camins d'accés a nuclis de població, on s'actuarà en paral·lel a la xarxa de la pròpia institució.
La partida per a Transparència i administració electrònica és la que més creix en els comptes i comptarà amb una dotació de 2,7 milions d'euros, per a l'adquisició i implantació de totes les aplicacions informàtiques que han de facilitar una administració més àgil en la tramitació d'expedients i per donar suport la mateixa institució i als ajuntaments en el compliment de la Llei de Transparència, entre altres objectius.Altrament, el pressupost del Patronat de Turisme es consigna amb 3,2 milions d'euros i el de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), amb 5,8 milions.
L'assignació al Patronat de Promoció Econòmica serà de 2,1 milions d'euros i a l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs (OAGRTL), de 5,9 milions.Els vots favorables de CiU, ERC, la CUP i l'abstenció del PSC i UA han impedit que prosperés el punt d'una esmena als pressupostos presentada pel PP reclamant la supressió de l'aportació de la diputació lleidatana a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Moció de suport a l'inici del procés de desconnexió d'EspanyaEl Ple de la Diputació de Lleida també ha donat llum verda a una moció presentada pels grups de CiU, ERC i la CUP, de suport a la resolució independentista aprovada pel Parlament que promou l'inici del procés de desconnexió d'Espanya.
El text ha rebut el suport dels tres grups que l'han presentat, mentre PSC, UA, C's i el PP l'han rebutjat.
Per contra, no ha prosperat, pels vots contraris de la CUP, ERC i CiU, una moció presentada per UA i el PSC en defensa del compliment de la legalitat vigent i per avançar cap a la reforma constitucional i cap a un estat federal, després de les eleccions del 27-S i de la resolució rupturista aprovada pel Parlament.
Finalment, el Ple de la Diputació ha aprovat per unanimitat dues mocions.
La primera, en defensa d'una sanitat pública de qualitat i d'un Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) "digne".
La segona, reclama la implementació de polítiques per a les zones de muntanya i fer-hi viable l'activitat agrícola, ramadera i de les indústries de transformació, a partir de destinar-hi diners de la nova PAC.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Es van produir dos incidents els dies 6 i 28 d'abril en flitrar-se materials de la construcció de les pantalles
Barcelona.-Les obres per executar el pas soterrat viari de la plaça de les Glòries van afectar els túnels ferroviaris adjacents, segons han informat fonts municipals i de BIMSA (l'empresa pública responsable de les obres públiques de la ciutat).
Durant l'execució de les pantalles dels túnels viaris es van produir dos incidents, els dies 6 i 28 d'abril, a causa de la filtració de materials als túnels ferroviaris.
Segons han detallat aquestes fonts, la constructora no va fer cap injecció de formigó a pressió, sinó que va excavar el forat i després el va omplint de formigó.
És un procés que s'inicia al matí, dura tot el dia i finalitza al vespre.
El primer incident es va produir per la filtració de formigó d'una de les pantalles, que va entrar per un clavegueró vell que estava en desús i que no havia estat detectat ni ressenyat ni en el projecte ni per ADIF.
El formigó va passa per aquest clavegueró, que estava insuficientment taponat i la pressió el va fer saltar, provocant que el formigó entrés a la zona de vies.
Aquest fet es va produir a la nit, quan ja no hi havia circulació de trens i es va procedir a netejar les vies, conjuntament amb ADIF.
A partir d'aquí, BIMSA i la constructora van prendre mesures i es va decidir que les obres de formigonat en aquesta cota es fessin en horari nocturn, quan no hi ha trànsit ferroviari, per si existís algun altre element similar que no estès ressenyat.Durant d'execució de les pantalles s'utilitza un líquid anomenat bentonita (una barreja d'aigua amb llots) que permet omplir el forat i aguantar les parets mentre es treballa.
El segon incident es va produir durant l'execució d'una de les pantalles.
Es va detectar que part d'aquest líquid estava filtrant-se per una part d'un dels túnels d'ADIF.
Segons fonts municipals, no es va aturar la circulació de trens perquè això no suposava cap risc, tot i que l'incident es va produir per l'estat en què es trobava una part del túnel d'ADIF, fet amb un material molt porós que deixava passar l'aigua, convertint-lo en una zona molt permeable.A partir d'aquest incident es van fer dues actuacions més, començant pels treballs d'impermeabilització amb injeccions de resina al mur afectat.
Per evitar més complicacions, els treballs a l'alçada dels túnels de les darreres pantalles es van fer de nit.
L'Ajuntament de Barcelona defensa que actualment els túnels ja estan protegits i que totes les actuacions, el projecte i les intervencions que s'han dut a terme en les obres de la plaça de les Glòries s'han fet amb l'aprovació i el permís de l'ADIF, que és el titular de la infraestructura i de la seguretat ferroviària.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest és un contingut editorialment independent, escrit i editat per periodistes de l'ARA i finançat per un tercer
Els països endreçats es caracteritzen, entre altres coses, per una senyalització pública pensada per a la seva funció: acompanyar la gent que no sap on va fins a la seva destinació.
Aquí, en canvi, els indicadors tendeixen a ser ambigus i a desaparèixer quan més els necessites.
Ara bé, durant el Mobile World Congress (MWC) els recintes de Fira de Barcelona i el seu entorn urbà deuen ser els llocs més endreçats del món.
Tots els espais i serveis estan perfectament senyalitzats per una organització obsessionada per afavorir la fluïdesa del trànsit de participants.
La novetat d'aquest any ha sigut l'aplicació del reconeixement facial a les entrades del congrés.
L'any passat només uns centenars de voluntaris ho vam poder provar, però en aquesta edició tothom podia optar per posar la cara en comptes de mostrar la credencial (més el document d'identitat, per evitar suplantacions).
Sembla que ha sigut un èxit: un 40% dels 109.000 assistents vam fer servir aquesta possibilitat, fins al punt que alguns dies vaig trobar més aglomeracions a la cua del reconeixement facial que a la convencional.
Tot i això, en cap moment hi va haver embussos: el procés era tan ràpid que alguns dels nois i noies -tots amabilíssims, un altre tret característic del MWC- que estaven pendents de qualsevol incidència es van empescar una coreografia per confirmar als visitants dubtosos que havien estat identificats correctament i podien entrar als pavellons.
A dins, però, vaig comprovar que el reconeixement facial encara ha de progressar.
No és igual identificar-te que interpretar-te.
Entre els estands plens de smartphones que et miren la cara o els ulls per deixar-se desbloquejar, al d'Intel promocionaven un xip amb algoritmes de reconeixement incorporats tan assequible que es podrà incloure en dispositius de consum com ara càmeres de videovigilància, però el software insistia en opinar que jo estava emprenyat mentre veia la meva cara atenta a les explicacions del representant de l'empresa.
Per aconseguir que m'etiquetés com a persona feliç vaig haver d'oferir-li el meu millor somriure Profidén.
Els que segur que s'emprenyaran són els espavilats que pretenguin colar-se sense pagar a les estacions de FGC practicant el tailgating, allò que aquí anomenem fer el trenet: arrambar-se al ciutadà que els precedeix a la cua per passar aprofitant el seu bitllet.
A l'estand de l'ATM no hi havia ni rastre de l'esperada T-Mobilitat, però sí que mostraven una aplicació d'ús intern que combat amb reconeixement facial aquesta pràctica irritant: el desaprensiu aconsegueix passar el torn, però a l'andana ja l'espera un revisor amb una tauleta on ha rebut una fotografia seva cometent la infracció, a punt per fer-li pagar el bitllet i la sanció corresponent.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La contemporaneïtat presideix el naixement d'un temps quotidià completament envaït per una extensa recerca de la vida humana: l'angoixa de l'edat, l'obsessió per la salut i la forma física, els rituals de manteniment i règim alimentari, la recerca de teràpies autònomes i la proliferació de l'automedicació són indicadors de la fascinació sense precedents per l'autoconeixement i l'autorealització.
Aquesta reflexivitat social, coneixement impregnat del saber mèdic i psicològic típic de la modernitat tardana, no sempre augmenta la capacitat de domini de la situació externa dels actors.
Al contrari, intimida i inhibeix, sovint, les possibilitats d'escollir.
Un major coneixement sobre la vida social no sembla equivaler a un major control sobre el nostre destí.
Aquesta incapacitat, originada per l'excés de reflexivitat, és també la conseqüència de l'atmosfera de rigidesa i immobilitat en el nivell social.
La societat sembla immune a qualsevol canvi mentre que les reformes permanents es desplacen cap al mateix individu i cap al seu cos. En un moment en el qual els límits de coneixement de la societat en el seu conjunt invaliden les seves capacitats de canvi, el coneixement que cada individu té sobre ell mateix i les possibilitats d'alteració del recorregut i l'arquitectura corporal que sembla assegurar, es converteixen en l'últim refugi del progrés. |
Les càmeres de seguretat d'un supermercat del carrer de la Bordeta, a Sants-Montjuïc, van enregistrar el moment en què un lladre entrava a robar a l'establiment. betevé ha tingut accés a les imatges, que mostren com el venedor s'enfronta a l'assaltant que l'apunta amb una pistola.
El treballador aconsegueix, a empentes, fer fora del local l'atracador.
Els fets es remunten a la nit del 3 de gener.
Un home amb la cara tapada amb un passamuntanyes i una pistola a la mà entra en l'establiment i exigeix al venedor, en Mohammed, que posi els diners de la caixa en una motxilla.
El treballador s'hi nega i després, a empentes, aconsegueix fer fora l'atracador del local.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Protestar pot esdevenir una absoluta manifestació de dignitat.
Fins i tot pot ser un acte tan radical com pacífic, com ens acaben de demostrar Jordi Sànchez i Jordi Turull en iniciar una vaga de fam indefinida des de la presó de Lledoners per denunciar la inacció del Tribunal Constitucional espanyol.
En una qüestió categòricament menys rellevant, les protestes que s'han viscut aquesta jornada a la Bundesliga també ens remeten a una lluita pels drets, l'honorabilitat i la integritat d'un col·lectiu.
En aquest cas, dels aficionats al futbol alemany.
Els fans de tots els estadis d'Alemanya han renunciat aquesta jornada a donar suport organitzat als seus equips durant tot el primer temps dels partits.
Tant feia si el Dortmund necessitava la seva afició per assegurar un altre triomf que li refermés el liderat o si a l'Stuttgart li urgia l'alè dels seus fans per sortir de la cua de la classificació.
Tots els aficionats van crear una mena d'atmosfera fantasmagòrica sense entonar càntics i pràcticament sense celebrar gols abans del descans.
Res de mosaics fins a la segona part.
Totes les aficions van aconseguir enviar un missatge d'unitat i solidaritat contra la creixent comercialització del futbol en general i contra la segmentació dels horaris dels partits en particular.
Tot i que la Lliga de Futbol Professional alemanya (DFL) ja havia anunciat fa unes setmanes que aboliria a partir de la temporada 2021-22 la programació de partits de Primera els dilluns al vespre, les diverses aficions dels clubs de la Bundesliga han volgut mantenir la seva pressió.
No es conformen amb aquest pas, sinó que volen que tampoc a Segona ni a Tercera hi hagi partits els dilluns.
Facin el que facin els dirigents, "les grades seran sempre nostres", de l'aficionat alemany, del que no vol perdre la seva veu ni influència en el destí d'aquest esport de masses.
Ja se sap que avui dia el món del futbol ha perdut valors com la solidaritat i la lleialtat.
Hi ha suposats plans secrets per crear una Superlliga europea, tripijocs dels clubs poderosos per esquivar normes i ambicions gens dissimulades per treure profit i més profit comercial d'aquest esport.
Però la cultura del fan a Alemanya no està disposada a rendir-se.
Com el poblat gal d'Astèrix i Obèlix envoltat de romans.
Fins i tot els equips de Tercera s'han organitzat aquest cap de setmana per dur a terme un acte sense precedents al futbol alemany.
Durant el primer minut de joc, els jugadors han pactat no tocar la pilota com a senyal de protesta per la paralització de la reforma anunciada per a la lliga regional.
A vegades protestar cívicament i creativament sí que serveix.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Després de 7 anys de classes en cargoleres, l'institut de Cal Gravat de Manresa estrenarà edifici nou de trinca aquest curs.
De fet, els alumnes que han hagut d'anar a recuperació aquest setembre ja ho han fet aquesta setmana.
Feia 35 anys que això no passava.
L'últim institut que es va construir nou a Manresa va ser el Pius Font i Quer.
La primera pedra del centre la va posar el President Josep Tarradellas.
Sí que durant aquest període de temps s'han fet obres de millora i ampliació als altres.
A Manresa hi ha cinc instituts públics: Cal Gravat, Lluís de Peguera, Guillem Catà, que és a l'antic col·legi Francesc Barjau, el Lacetània i el Pius Font i Quer.
A Cal Gravat, aquests dies professors i personal administratiu treballen per tenir-ho tot a punt, i també per fer-se seu el nou espai i conèixer tots els seus racons.
"Les sensacions són molt estranyes", confessa el director del centre, Toni Massegú.
"Feia 7 anys que estàvem en mòduls prefabricats i realment no ens hi trobàvem malament perquè ens els havíem fet nostres.
Òbviament hi hem guanyat, només faltaria, i estem una mica a l'expectativa de com encaixar totes les peces.
Hi ha molta il·lusió i ganes de començar".
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El tòpic faria destacar algun jugador com el més destacat.
I els números ens inclinarien de forma traïdora cap a Justin Doellman i Micah Downs.
És cert que els dos nord-americans van fer un partit magistral.
I jugadors molt discrets en atac com Sergiy Gladyr i Haukur Palson van exercir una càtedra en actitud defensiva.
La victòria del Gescrap Bilbao perjudica les opcions coperes dels manresans.
Per ser al Sant Jordi cal una quàdruple combinació.
Derrotes del Lagun Aro i Fuenlabrada sense importar la diferència, derrota del CAI de Saragossa per un mínim de dotze punts i del València Bàsquet per 34 o més de diferència.
Javi Rodríguez va participar de la roda d'escalfament però va ser baixa una setmana més.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Sanejament rural: capacitació i construcció d'unitats bàsiques sanitàries en la comunitat de Malal de la província del Cañar a l'Equador.
El projecte ha permès la construcció de 9 unitats bàsiques sanitàries (per 8 famílies i una escola) a les comunitats indígenes i mestisses de la província del Cañar, a l'Equador amb l'objecte de millorar la qualitat de vida dels seus habitants proporcinant-los serveis de qualitat que milloressin els seus hàbits i pràctiques sanitàries per tal de disminuir les malalties diarreiques i respiratòries que afecten, principalment, la població infantil. |
dimecres, 28 de setembre del 2016 / 3883
Estar allitat, estar en el llit per malaltia.
Fa tres setmanes que fa llit a conseqüència d'una caiguda.
En Roger ha fet llit des del matí, té febre i li fa mal tot el cos.
—Jo sóc jutge de pau, a més de metge, i tinc el dret de saber què passa al poble...
—Doncs si ho saps, digue'm què s'ha fet de la Raurella.
—Ara comença a sortir alguna cosa!
—És molt especial, la Raurella.
Quan era petit, m'agradava molt el Tour de França.
Tant que va anar de poc que no m'hi morís.
Com sempre, havia volgut acompanyar el padrí a Canet per aplaudir-hi els ciclistes i vaig agafar una insolació.
Vaig fer llit durant un parell de dies.
No és el mateix FER LLIT que FER EL LLIT. 😉
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
El número 59.435, premiat amb el cinquè premi de la Rifa de Nadal, ha portat al voltant de vuit milions d'euros a la ciutat de Talavera de la Reina, 5,2 repartits al bar de la ITV de la població, establiment on José Salazar, natural del municipi veí de Cebolla, havia comprat set dècims per a tota la família.
Això sí que és un Bon Nadal!", ha declarat Salazar, que ha acudit al bar amb diversos membres de la seva família quan s'ha assabentat del premi.
Aquest bar ha repartit 87 de les 132 sèries que s'han venut a Talavera de la Reina, repartides entre participacions i dècims i dels quals els prop de 30 treballadors de la ITV "portaven alguna cosa".
Els propietaris del bar, Flori i Mariano, han explicat a Europa Press que molta gent de localitats de tota la comarca havia comprat algun dècim, "fins i tot molts habitants de localitats veïnes de Badajoz que vénen a passar la ITV".
Per la seva banda, María Dolores Blázquez, una de les treballadores, ha indicat que només tenia un dècim i una participació de 10 euros, i s'ha assabentat que havien guanyat gràcies a la trucada d'un altre dels treballadors de la ITV.
Moltes famílies podran menjar millor aquest Nadal gràcies a aquest premi", ha apuntat.
En el cas de Cándido García, un altre dels treballadors, ha indicat que habitualment juga molts dècims en aquesta rifa, però que és la primera vegada que guanya alguna cosa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Microsoft obrirà a Barcelona un dels seus nous laboratoris quàntics i ja està buscant treballadors que s'ajustin als perfils que busca.
El gegant informàtic té dos processos de cerca oberts en paral·lel.
D'una banda, el laboral: busca enginyers a través de la xarxa social Linkedin per a 3 centres dels Estats Units i el de Barcelona, segons ha avançat avui "La Vanguardia".
Fonts immobiliàries confirmen que Microsoft està buscant una oficina d'uns 1.000 metres quadrats a Barcelona, on podrien treballar unes 60 persones, sobretot enginyers, físics i matemàtics.
Microsoft agafaria el relleu d'Intel, que el 2014 va tancar el laboratori de Barcelona i va concentrar tots els equips als Estats Units.
Les persones que treballaven per a Intel van fundar una petita empresa, Metempsy, que ha estat qui ha avisat Linkedin d'aquestes ofertes i que possiblement s'acabarà integrant al nou centre de Microsoft a Barcelona, segons explica el mateix article de "La Vanguardia".
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Un jove de 21 anys va apunyalar ahir un menor a Girona, després d'identificar-lo com el lladre que li havia robat el mòbil feia uns dies.
L'agressió va tenir lloc cap a un quart de tres de la tarda a la confluència dels carrers Ibèria amb bisbe Sivilla, al barri de Sant Narcís.
La víctima, que té 17 anys, es trobava amb un grup de joves d'origen marroquí.
L'agressor el va reconèixer i, armat amb un ganivet de grans dimensions, li va assestar punyalades a la zona de l'estómac i al fetge.
L'atac va derivar en una baralla, on els amics de la víctima van intercedir, van encerclar l'agressor i el van colpejar amb violència.
Tant l'un com l'altre van acabar a l'hospital Josep Trueta.
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació i, de moment, ja han detingut tres dels implicats en la baralla per un delicte de lesions.
L'atac i la posterior baralla ha tingut lloc cap a un quart de tres de la tarda.
El menor, que viu al centre d'acollida Mas Garriga de Juià (Gironès), es trobava amb un grup de nois d'ètnia marroquina a la confluència dels dos carrers, situats al barri de Sant Narcís i a tocar del parc Central.
Ha estat aleshores quan l'agressor se li ha apropat i l'ha atacat.
El mòbil de l'apunyalament ha estat, precisament, el robatori d'un telèfon mòbil.
L'agressor, un jove de 21 anys que viu a Girona i té antecedents per abusos sexuals, ha identificat el menor com el lladre que fa pocs dies li hauria pres l'aparell.
El noi s'ha apropat al menor i li ha assestat ganivetades a la zona de l'estómac i del fetge.
La víctima ha caigut malferida a terra i ha estat aleshores quan la situació ha derivat en una baralla.
Els amics de la víctima han encerclat l'agressor i l'han colpejat amb violència.
En paral·lel, diversos testimonis han alertat la policia.
Fins a la zona s'hi han desplaçat efectius dels Mossos d'Esquadra, de la Policia Municipal de Girona i unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que s'han endut els dos joves a l'hospital Josep Trueta.
Segons ha informat el centre, tant l'un com l'altre es troben en estat greu i amb pronòstic reservat.
Al jove de 21 anys se l'ha traslladat a Urgències, mentre que el menor està pendent d'entrar a quiròfan perquè l'operin.
De moment, els Mossos d'Esquadra encara no han llegit els drets a l'agressor, tot i que és qüestió d'hores que ho facin.
A partir del moment en què el seu estat millori, la policia ja ha avançat que se'l detindrà per l'apunyalament.
Tot i això, l'atac i la posterior baralla ja ha comportat tres arrestos.
En concret, els d'uns nois de 18, 20 i 24 anys, tots de procedència marroquina.
En un primer moment, s'han presentat com a testimonis de la baralla, però la policia ha pogut comprovar després que hi havien pres part activa.
Per això, els ha detingut per un delicte de lesions. |
Li fem triar 10 cançons i no pot evitar escollir-ne més de 15.
La periodista Elisenda Carod vola per les ones radiofòniques oferint humor als seguidors de La segona hora de Rac1 i del Fricandó matiner de Rac105.
Inquieta i plena d'energia, Carod també s'ha infiltrat en l'espectre televisiu per aparèixer al programa Està passant de TV3.
Tot i que desprèn humor per tots costats, Elisenda Carod també pot arribar a sentir nostàlgia.
Com quan, per exemple, recorda orgullosa la seva època treballant amb Blaumut i tota la complicitat que hi havia.
Quins altres grups tenen un lloc inamovible a la playlist vital de la periodista?
Cançó que escoltis per afrontar llevar-te d'hora per anar a treballar. |
L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha demanat aquest dimecres al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que visiti a la presó els polítics independentistes per la causa del procés, entre els quals hi ha dos exeurodiputats, Raül Romeva i Oriol Junqueras.
"Vagi a parlar amb ells sobre els valors i principis fundadors de la Unió Europea i després pregunti's per què aquestes persones democràtiques, pacífiques i proeuropees són a la presó", ha etzibat Solé a Juncker, qui ha acudit al ple del Parlament Europeu a Estrasburg (França) per pronunciar un discurs sobre l'Estat de la UE.
Després d'una crítica de Juncker als nacionalismes "miops" que considera un "verí", Solé ha dit estar d'acord en la necessitat de protegir els valors europeus d'aquest tipus de nacionalismes, però l'ha instat a "visitar Catalunya i visitar els nou presos polítics".
L'eurodiputat ha criticat que siguin a la presó des de fa gairebé un any per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre, una convocatòria que ha dit era "aplicar un mandat democràtic", i ha posat en dubte que aquesta situació estigui en línia amb els valors europeus.
Solé també s'ha referit a la celebració de la Diada aquest 11 de setembre i ha dit que "més d'un milió de persones" van sortir als carrers pels valors democràtics europeus i per "lluitar contra la repressió".
L'eurodiputat d'ERC ha tancat la seva intervenció assegurant que malgrat que les institucions de la Unió Europea no han donat suport al moviment independentista, segueixen pensant que la UE ha de ser "part de la solució" en la crisi catalana.
La invitació que Solé ha llançat al cap de l'Executiu comunitari no ha tingut durant el debat cap resposta de Juncker, qui s'ha retirat del ple abans que conclogués la sessió.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
La Comissió de Recerca de la Universitat de Barcelona (UB), a la seva reunió del passat 28 de juny, ha pres dos acords importants respecte a l'accés obert i a les dades obertes.
D'una banda, l'" Actualització de la Política d'Accés Obert a la Universitat de Barcelona ", que té com a objectiu que tota la producció científica de la UB estigui disponible en lliure accés en els propers anys.
L'acord referma l'acord pres el 2011 pel consell de Govern de la Universitat de dipositar per defecte qualsevol publicació acadèmica al repositori institucional de la UB.
Així, el dipòsit ha de ser immediat i, si pot ser, en obert; si això no és possible, el document s'ha de dipositar igualment amb un accés embargat i només es permetrà l'accés al resum o a les metadades completes.
El nou acord preveu que la Universitat establirà uns objectius anuals de compliment de l'accés obert i en farà seguiment.
De l'altre, la " Política de gestió de dades de recerca de la Universitat de Barcelona ", on es reconeix la importància de l'accés obert a les dades de recerca a partir de les quals es realitzen les publicacions científiques i justifica la creació i l'adopció d'aquesta política per donar suport a la seva gestió.
El document té els apartats següents:
En relació a aquesta política la Comissió de Recerca aprovarà un reglament que concretarà quan calgui els apartats d'aquest acord i en farà seguiment.
Aquesta política es revisarà al cap de dos anys. |
El departament de Joventut del comú d'Escaldes-Engordany ofereix, un any més, un servei adreçat als pares i mares d'adolescents que vulguin compartir les seves inquietuds sobre les particularitats que comporta conviure amb adolescents.
Es tracta del Grup de mares i pares d'adolescents que enguany arriba ja a la 13a edició.
La primera sessió del Grup de mares i pares d'adolescents serà el 9 d'octubre a partir de les 20.30 hores a l'Espai jovent d'Escaldes-Engordany.
La sessió, a càrrec de la psicològa Assumpció Lluís, s'adreça a mares i pares de fills en edats compreses entre els 11 i els 17 anys.
En total, es duran a terme sis sessions de 90 minuts de durada i de freqüència quinzenal adaptant-se a la disponibilitat dels pares i mares que participin en el grup.
Sobre els continguts de les sessons es decidiran en funció de les preocupacions dels pares i mares assistents a la primera sessió.
En edicions anteriors s'han tractat qüestions com la relació de l'adolescent amb la família, com actuar i educar com a pares; la relació de l'adolescent amb l'entorn: les relacions amb seus iguals a través de les xarxes socials, les relacions amb l'escola i els estudis; i problemes que preocupen com l'alimentació, la sexualitat, l'alcohol, les drogues o l'assetjament.
La metodoligia de treball es fa a partir d'articles, vídeos i notícies d'actualitat.
L'objectiu és obrir el tema, centrar-lo i generar debat i reflexió.
Les places són limitades, amb un màxim de 25 persones pel bon funcionament del grup.
El servei és gratuït i les inscripcions es poden fer fins al 5 d'octubre.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha demanat aquest dilluns cobrar abans de final d'any 2.715 milions d'euros en concepte de Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) "extraordinari", i ha rebutjat que el Govern espanyol pugui pagar-los de manera fraccionada en deu terminis mensuals.
En roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha acusat l'executiu de Mariano Rajoy de tractar amb "abús de poder" la Generalitat i, en conseqüència, els catalans, i a més ha dit que l'Estat fa partidisme amb alguna cosa tan sensible com les finances públiques.
Mas-Colell ha afirmat que el Govern espanyol practica una política d'humiliació constant a la Generalitat, i s'ha dirigit a la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría i al ministre Cristóbal Montoro: "Riguin-se tant com vulguin però paguin".
La Generalitat ha explicat que s'enviarà al Ministeri factures per valor de 2.715 milions d'euros, però entenen que el FLA extraordinari que té a disposició el Govern per abans que acabi el mes de desembre és d'un total de 3.034 milions.
Mas-Colell ha lamentat que les comunicacions del Ministeri no són clares i ha advertit que no pagar aquests més de 3.000 milions abans del 30 de desembre seria tractar els catalans "com a ciutadans de segona perquè no voten com és a causa de", en al·lusió a la majoria sobiranista que va sortir del 27S.
Amb l'eventual pagament d'aquests 2.715 milions d'euros, el conseller ha explicat que el Govern acabaria l'any amb una situació de retard en els pagaments "semblant" a la del 2014, i ha avisat que no rebre aquests diners suposaria una situació injusta per als diners que es deu a proveïdors i ciutadans.
Mas-Colell ha fet la seva exposició inicial en català, però ha canviat al castellà per dirigir-se a la vicepresidenta del Govern espanyol: "El FLA extraordinari ha de pagar-se el 2015.
Abans del 30 del 12 --mes de desembre-- sense cap discriminació respecte amb altres comunitats".
El Govern ha argumentat que tot escenari que no sigui aquest suposaria una discriminació per a ciutadans i proveïdors, i ha llançat aquesta nova advertència al Govern espanyol: "Recapten els nostres impostos.
Volen les factures i les tenen, ara els toca pagar i ja.
Mas-Colell ha dit que si els proveïdors no cobren abans de finals d'any "no hi haurà dubte on rau la morositat", en al·lusió que aquesta morositat serà imputable al Govern espanyol i no a la Generalitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
Les cartoteques de les universitats de Cantàbria i de València han redactat una guia per a la redacció de referències bibliogràfiques de documentació cartogràfica.
La guia, que segueix la norma UNE-ISO 690, té dues parts.
La primera dóna les instruccions sobre com redactar els diferents camps de la cita i, la segona, mostra el model i exemples per a les diferents tipologies de documents cartogràfics, tant impresos com electrònics.
Podeu consultar la guia en català i castellà al web de la Universitat de València. |
Finalment, es manté la vaga al cremallera de Montserrat per a les jornades de divendres i diumenge.
Després de les assemblees de treballadors per tractar la convocatòria de vaga als trens cremallera de Núria i Montserrat i a les estacions d'esquí de la Molina i Espot-Portainé, explotades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, només es manté a les instal·lacions de Montserrat.
En concret, tant divendres com diumenge el cremallera de Montserrat aturarà el servei entre les 10 i les 2 del matí, i de les 3 a les 6 de la tarda.
Dissabte i dilluns funcionarà amb total normalitat.
CCOO de Catalunya va informar ahir que en els altres casos "s'ha desconvocat la vaga com a mostra de bona voluntat, fins després de Setmana Santa, davant del vot de confiança demanat per la direcció, en un moment de negociació del Conveni de Turisme i Explotacions de Muntanya".
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Càtedra UNESCO de Salut Visual i Desenvolupament. |
Sarrià-Sant Gervasi registra la taxa més baixa (4,5%) mentre que Nou Barris continua acaparant el percentatge més elevat (11,9%)
L'atur registrat continua reduint-se a tots els districtes de Barcelona, però de forma desigual, segons indica l'Informe Econòmic de Conjuntura de Barcelona que ha presentat aquest dimarts l'Ajuntament de la capital catalana.
Segons l'estudi, al març passat el percentatge d'aturats a Barcelona va ser del 8,4%.
Sarrià-Sant Gervasi, l'Eixample, Les Corts i Gràcia són els districtes que acaparen la taxa d'atur més baixa, concretament entre el 4,5% del primer i el 7,5% del darrer, mentre que els districtes de Sants-Montjuïc, Sant Martí, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Ciutat Vella i Nou Barris superen la mitjana de la capital catalana.
Concretament, Nou Barris continua registrant la taxa d'atur més elevada, de l'11,9%.
Així mateix, la major part dels barris amb percentatges d'atur més elevats de població adulta desocupada també pertanyen a Nou Barris.87.760 persones sense feina, la xifra més baixa des del 2009Barcelona ha tancat el març amb 87.760 persones sense feina a les oficines del SOC, la xifra més baixa des de febrer de 2009-, després d'experimentar un descens interanual del 12%, segons indica l'informe del consistori.
Més de la meitat (el 52,2%) del total de persones aturades a Barcelona tenen més de 45 anys, i el 41,6% porta més d'un any en aquesta situació.
L'atur registrat es redueix en termes interanuals a tots els grups d'edat.
L'informe també revela una tímida recuperació dels contractes indefinits, que arriben al 15% al primer semestre del 2016, tot i que manté un alt grau de temporalitat.
Aquesta xifra suposa un lleuger augment interanual i supera la de Catalunya (14,1%) i l'Estat (9,7%), però encara queda a 2,1 punts percentuals del valor més alt de la sèrie, assolit el 2007 (17,1%).Durant el 2015 es van crear a la capital catalana 7.707 societats mercantils, 486 més que el 2014-.
Aquesta xifra és la més alta des del 2008 i registra un augment interanual del +6,7%.
A la demarcació s'han registrat 15.276 noves societats, que representen un increment (8,6%) superior als de Catalunya (6,9%) i l'Estat (0,5%).
A 1 de gener de 2015 Barcelona comptava amb 170.197 empreses, de les quals 72.314 són amb assalariats i 97.883 sense assalariats.
La ciutat concentra el 29,1% de les empreses de Catalunya i el 5,3% de l'Estat.L'informe alerta que la incertesa global condiciona la recuperacióL'Ajuntament apunta que les perspectives econòmiques pel 2016 són positives, ja que, segons les darreres estimacions, l'activitat mantindrà un bon comportament que permetria situar el creixement del PIB català al voltant del 2,8%.
El consistori preveu que aquesta evolució favorable vindrà impulsada per la recuperació del consum privat i la inversió, així com per l'avenç de les exportacions.
Així mateix, al mercat de treball preveu la continuïtat de la creació neta d'ocupació, amb un possible descens de la taxa d'atur tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat, encara que en condicions de precarietat en la contractació.Tot i així, l'informe alerta que la desacceleració de l'activitat a escala global, així com la volatilitat de la borsa i els mercats financers, constitueixen signes de feblesa que, segons recorda el consistori, ha portat recentment al Fons Monetari Internacional a revisar a la baixa les previsions macroeconòmiques.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
"El que fa falta a Catalunya són els partits constitucionalistes"
Es presentaran al procediment del Suprem per evitar que tinguin representació a Estrasburg i al Parlament
El PP s'oposa a que Junqueras sigui eurodiputat
El líder del PP avança a les xarxes la decisió de la JEC sobre Junqueras
El diari culpa Casado de "contemporitzar" amb Vox
Creix l'opció d'un pacte PSOE-PP
El candidat a la reelecció només admet una "crisi política"
El líder del PP tracta ara Vox d'"extrema dreta" i Ciutadans de "socialdemòcrates"
Els hi dediquen el "canta i no llores"
Creixent desconfiança dels aparells de l'Estat
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'empresa ILUNION Tecnología y Accesibilidad, que forma part de la Fundació ONCE, ha reconegut la tasca de B: SM en el seu acte anual d'entrega de diplomes a les empreses que mantenen un compromís amb l'accessibilitat.
El reconeixement ha recaigut, més concretament, en l'Anella Olímpica pel projecte d'anàlisi de l'espai públic del Palau Sant Jordi i del Sant Jordi Club per l'adequació de l'accessibilitat per a persones amb discapacitat visual i auditiva.
D'aquesta manera ILUNION vol valorar totes aquelles empreses o entitats que, com B: SM, aposten per promoure l'accessibilitat universals en tots els àmbits possible.
El reconeixement dóna impuls al full de ruta del Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club a l'hora de convertir-se en un espai totalment accessible, amb igualtat d'oportunitats per a tothom. |
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va presentar ahir la nova campanya per fomentar el projecte de voluntaris per la llengua i va anunciar que en aquesta edició el Voluntariat per la llengua compta amb una col·laboració especial dels Castellers d'Andorra, de manera que els participants del projecte es podran integrar a la colla castellera.
L'associació té el català com a llengua vehicular i a més ofereix un teixit social que també facilita l'adaptació al país.
Amb el lema No te'l guardis, la campanya d'aquest any vol sensibilitzar els no-catalanoparlants de la importància d'aprendre i utilitzar el català.
Alhora es convida els parlants a implicar-se en aquest projecte d'acolliment i socialització.
Aquesta és la 14a temporada del Voluntariat per la llengua, i un cop més està adreçada a captar voluntaris i aprenents.
Actualment hi ha 58 parelles actives al projecte, i amb la nova campanya es vol aconseguir encara més participació.
El projecte de Voluntariat per la llengua es va crear fa 13 anys i des d'aleshores hi ha participat més de 1.500 persones.
El projecte s'ha reforçat amb visites guiades als museus o exposicions i altres opcions gratuïtes d'oci en català.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Després de projectar-se a la Fundació Foto Colectania i a l'Associació Dotze Gats; Walk the Rain es projecta a l' Espai Nag el dijous 13 de Juny de 2013 a les 20:00h.
Joan Teixidor va cursar els seus estudis de fotografia a l'IEFC.
Segons l'autor Walk the rain és: El viatge del que no puja al vaixell, un trajecte al límit de la ciutat, fotografiat el 6 de març de 2013.
Audiovisual amb música de Victor Nubla i fotografies de Joan Teixidor.
Joan Teixidor projecta la sèrie de paisatge Walk the rain a l'Espai Nag
Cursos d'especialització i Postgraus
Activitats per a escoles i entitats
2020© Institut d'Estudis Fotogràfics |
Ha tornat el Robert Neville de la fotografia, Josep Maria de Llobet.
Els explico el perquè del sobrenom.
Neville era el personatge central de Soc llegend a, la novel·la apocalíptica de Richard Matheso n tres vegades portada al cine i protagonitzada, successivament, per Vincent Price, Charlton Heston i Will Smith, tots tres en el paper d'últim home viu sobre la Terra.
De Llobet seria el quart, però en lloc de fusell, amb càmera.
L'estiu del 2009 va poder (¡quina enveja!) transitar per les entranyes de l'Hospital de Sant Pau una vegada clausurat.
En un treball anterior va recórrer els turístics carrers de Lloret de Mar, en el més fred de l'hivern, deserts.
Capítol a part és la mirada que fa un any va presentar sobre la crisi bancària espanyola.
La seva última expedició va ser el juliol passat.
Tancada ja la Model, va poder transitar durant 15 dies per l'interior d'aquella presó.
De nit anava a dormir a casa, sí, però de dia, com una mena de règim obert, era allà, ininterrompudament per passadissos i galeries, i gairebé sempre sol: «Em van donar un walkie-talkie per si em perdia o trobava alguna porta tancada».
I ara, diguin, ¿és o no és el Robert Neville de la fotografia?
Aquell safari per la presó més cèlebre de la ciutat (encara que no la més infame) tenia com a propòsit documentar com era aquell lloc després del seu últim sospir.
Una selecció exquisida, treta dels centenars d'instantànies que va captar-hi, es va començar a instal·lar ahir als murs exteriors de la Model.
Exposades al públic a partir de diumenge, mereixen una visita i una explicació.
El tema carcerari sempre té el seu què.
Com a exemple, tenim la pertorbadora i també fotogràfica obra que al seu dia Henry Hargreaves va dedicar a l'últim sopar de condemnats a mort als Estats Units.
No retratava els ajusticiats, sinó literalment el que va ser el seu últim menú, la seva última alegria.
John Wayne Gacy, el pallasso assassí, amb 33 víctimes a l'esquena, que es va cruspir un bol complet de pollastre del KFC, 12 gambes, patates fregides i una lliura de maduixots.
Tot al contrari que Victor Feguer, h omicida també, que en un atac de poesia va demanar només una oliva com a última voluntat.
Va guardar el pinyol en una butxaca perquè de la seva sepultura naixés algun dia una olivera.
No consta que així passés, però el més insòlit d'aquest cas, el relat més enllà de la imatge, serveix per tornar a les fotografies de De Llobet, perquè no són només una proposta estètica.
Aquest Neville sempre va més enllà del clic.
Després de 15 dies de règim obert i d'estirar el fil de la història d'aquella penitenciaria, el fotògraf va arribar a algunes interessants conclusions.
La Model, arquitectònicament, és famosa per la seva estructura panòptica, el gran invent de Jeremy Bentham, pare de l'utilitarisme i un paio raret, sens dubte, ja que va voler que el seu esquelet, vestit i amb barret, presidís eternament una de les sales nobles del University College de Londres.
El cas és que Bentham va idear aquella estructura en forma d'estrella de mar que permetia que amb només un vigilant col·locat en una garita central es pogués vigilar centenars de reclusos, que se sabien observats.
«A les presons no només es perd la llibertat, també la intimitat», explica De Llobet.
Ni tan sols plorar es pot fer a soles.
Les fotos que des d'aquest diumenge seran ben visibles en el perímetre exterior de la Model tenen com a fil argumental comú aquesta falta d'intimitat, al menjador, a les cel·les, a les dutxes...
Però el propòsit de De Llobet és anar encara un pas més enllà i, posats a fer, proposa als visitants una immersió en el filòsof coreà Byung-Chul Han, que dit així, filòsof i coreà, potser treu les ganes, però Han, a aquestes altures de la seva trajectòria intel·lectual, ja més berlinès que les currywurst, és un dels caps més lúcids de l'actualitat, la pedra a la sabata del neoliberalisme, un pensador que, a més, ha disseccionat com pocs el que ell anomena la societat de la transparència, en què gairebé tot s'exposa públicament i impúdicament a través de les xarxes socials, com en una mena de panòptic digital, una presó invisible, vaja.
D'això van, en últim terme, la desena de fotografies que ha seleccionat Josep Maria de Llobet, de reivindicar l'infravalorat tresor que fora de les presons és la intimitat. |
El Parla.cat és un espai virtual d'aprenentatge, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura, que forma part de l'oferta formativa del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Enguany, aquest sistema d'aprenentatge en línia ha superat els 200.000 usuaris registrats des que es va posar en marxa, l'any 2008.
Durant el 2016, el CPNL s'ha afegit a diversos homenatges relacionats amb tres grans autores de la literatura catalana.
Així, doncs, enguany, el CPNL commemora els 25 anys de la mort de Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany i els 50 anys de la mort de Caterina Albert (Víctor Català).
Alguns CNL ja han organitzat o participat en diversos actes d'homenatge amb la complicitat dels ens locals, les entitats i les institucions del territori.
El passat 9 d'abril, el CNL L'Heura va participar a la Diada de la Primavera de la Serra d'en Mena.
La festa ciutadana de la Serra d'en Mena, que enguany celebra la segona edició, és una activitat en què els barris de Fondo, Santa Rosa, Raval i Safaretjos de Santa Coloma de Gramenet organitzen diversos actes artístics i lúdics per donar la benvinguda a la primavera.
Girona, mots i flors és el títol de la iniciativa que han engegat el Servei Local de Català de Girona (SLC) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) i l'Ajuntament de Girona.
De la proximitat de la diada de Sant Jordi i la celebració de Girona, Temps de Flors fa tres anys que va néixer aquesta activitat que lliga flors i llengua.
Durant els mesos d'abril i maig, aprofitant els diversos actes i fires que es fan arreu del territori per celebrar l'arribada de la primavera, la diada de Sant Jordi i altres festivitats locals, els centres de normalització lingüística han organitzat diverses activitats per promoure el joc i la joguina en català.
Anna Vidal, del CNL de l'Alt Penedès i el Garraf ha presentat a la II Jornada Llegim i Escrivim en Parella, organitzada pel Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), una experiència de llegir en parella que han dut a terme amb alumnes del CNL.
Amb la voluntat d'animar a la participació en el Voluntariat per la llengua (VxL) als joves d'entre 18 i 30 anys com a voluntaris o aprenents, la col·laboració iniciada el 2014 entre les direccions generals de Política Lingüística i la de Joventut es reforça enguany a través de l' Agència Catalana de la Joventut, que impulsa i coordina la Xarxa de Serveis d'Informació Juvenil (XCSIJ).
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i el Consorci per a la Normalització Lingüística(CPNL) han dut a terme una prova pilot de Voluntariat per la llengua (VxL) virtual amb l'objectiu d'estendre el programa, a persones que, per qüestions com la distància geogràfica, no poden coincidir presencialment. |
El tinent d'alcalde Rafel Peris destaca "la participació i ampli consens" dels venedors ambulants amb presència a la capital del Segrià
Lleida.-La Comissió informativa de Polítiques de la Gestió i Promoció de la Ciutat i la Sostenibilitat de l'Ajuntament de Lleida ha donat llum verda a l'aprovació de l'Ordenança municipal de la venda no sedentària que s'elevarà al pròxim Ple per a la seva aprovació definitiva.
Segons el tinent d'alcalde de Promoció de la Ciutat, Rafel Peris, la nova ordenança "dota de major seguretat jurídica els paradistes i dóna més eines a l'administració perquè l'activitat es pugui desenvolupar correcta i ordenadament".
Així mateix, també regula les promocions al carrer i noves formes de comercialització com ara els 'food trucks'.
Cal recordar que la nova ordenança es va aprovar inicialment l'estiu passat i que en aquests darrers mesos s'han valorat les al·legacions presentades per diferents entitats.
Rafel Peris ha destacat que la nova ordenança de regulació de mercats té l'objectiu "d'ordenar i regular" les diferents tipologies de llicències per a la venda no sedentària a la ciutat i ha estat elaborada amb "la participació i un ampli consens" de les associacions de venedors ambulants amb presència a Lleida.
Peris ha indicat que la importància de l'ordenança rau en el fet que "dota de major seguretat jurídica els paradistes i dóna més eines a l'administració perquè l'activitat es pugui desenvolupar correcta i ordenadament".Les principals modificacions respecte a l'anterior ordenança fiscal, que datava de l'any 1992, són, d'una banda, donar major seguretat jurídica als paradistes al regular el període de concessions de les parades en 15 anys -sense detriment de les inspeccions i controls anuals pertinents-.
En segon lloc, ordena de manera "clara" els traspassos de parades i regula les noves concessions per concurrència competitiva.
"Totes aquestes novetats van encaminades a dinamitzar encara més els mercats ambulants de la ciutat", segons ha remarcat tinent d'alcalde i responsable de Comerç a l'Ajuntament de Lleida.Finalment, Peris ha destacat, a més, que l'ordenança és "ambiciosa" perquè "no només regula la venda no sedentària pròpiament dita, sinó que ordena també qualsevol activitat de venda o comercial a nivell de carrer".
En aquest sentit, s'inclouen les promocions al carrer, o noves formes de comercialització com ara els 'food trucks'.Altrament, la Comissió Informativa de Polítiques de la Gestió i Promoció de la Ciutat i la Sostenibilitat ha donat el vistiplau a la signatura de convenis de col·laboració amb les associacions de comerciants de la ciutat de Lleida per tal de bonificar les seves actuacions de dinamització a l'espai públic.
A més, s'ha informat als membres de la Comissió que per primera vegada, es porta a terme la convocatòria per a la concessió de microcrèdits per afavorir l'autoocupació i la creació i ampliació d'empreses promogudes per persones de més de 50 anys.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els grups municipals del Partit Demòcrata presentaran a tots els ajuntaments catalans mocions de suport a la vaga de fam que duen a terme Jordi Turull, Jordi Sánchez, Josep Rull i Joaquim Forn.
El text, que ha de ser aprovat en els propers plens municipals, reitera la solidaritat del partit amb aquesta acció, «que demostra la fermesa de conviccions dels presos polítics i confirma el seu compromís amb la lluita pacífica».
La moció també dona suport a totes les accions judicials impulsades pels presos i exiliats que, com aquesta, ajuden a situar el focus sobre «l'arbitrarietat de la justícia espanyola, que està instruint una causa política amb arguments falsos, atemptant contra drets fonamentals, com la presumpció d'innocència o el dret a un procés judicial amb garanties».
A més, exigeix al Tribunal Constitucional «que resolgui els recursos d'empara presentats pels presos polítics» que està retardant i denuncia que amb la seva manera de procedir està «evitant l'accés de les seves peticions als Tribunals Europeus i Internacionals».
Cada una de les mocions que s'aprovin als municipis catalans es faran arribar al mateix Tribunal Constitucional, a més dels Congrés dels Diputats, el Senat, el Parlament Europeu, Amnistia Internacional i l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans. |
No saps què fer aquests dies a casa?
Fa dues setmanes que l'activista ecofeminista va impartir una classe magistral a la UAB sobre emergència climàtica.
Va dir coses tan interessants com que "l'economia, la política i la cultura han declarat la guerra a la vida" o que "la veritat material que amaga el capitalisme globalitzat i industrialitzat és pur feixisme".
Mira tota la conferència a la pàgina de YouTube de Dinamització Comunitària.
Torna la Lliga de debat universitària de la UAB.
Fins al 16 d'abril, tots els equips es poden inscriure amb aquest formulari.
El guanyador participarà de la competició que organitza La Xarxa Vives.
S'obre una nova edició del concurs de relats eròtics, una proposta del programa de salut de la FAS.
Es podran enviar textos fins al 19 d'abril en tres categories: prosa, poesia i piulada.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Dipòsit de la Generalitat de Catalunya.
Col·lecció Nacional de Fotografia, 1999 |
Suez Environnement ha aconseguit un resultat brut d'explotació (Ebitda) de 1.965 milions d'euros al tancament dels nou primers mesos del 2014, el que representa una millora del 4,7% respecte al mateix període d'any anterior, ha informat la multinacional, que ha incorporat Isidre Fainé al seu consell d'administració en representació de La Caixa, segon accionista del grup francès de serveis públics.
"En virtut dels termes de l'acord celebrat amb el Grup La Caixa el passat 17 de juliol, el consell ha constatat que el Grup La Caixa ostentava des del 7 d'octubre més del 5% del capital i dels drets de vot de Suez Environnement, i ha confirmat el nomenament per cooptació de Isidro Fainé", ha explicat la francesa.
D'aquesta manera, el president de La Caixa passa a ser administrador de Suez Environnement i membre del comitè estratègic del consell d'administració de la companyia.
La multinacional francesa va arribar entre gener i setembre a una xifra de negoci de 10.491 milions d'euros, un 1% menys que l'any anterior, tot i que en termes orgànics va experimentar un increment de l'1,2%.
D'altra banda, l'endeutament financer net de Suez Environnement es va situar en 7.500 milions d'euros a 30 de setembre del 2014, respecte dels 7.800 milions d'un any abans.
"Els satisfactoris resultats de les nostres activitats en els segments Aigua Europa i Internacional permeten el Grup publicar resultats sòlids; per contra, l'entorn macroeconòmic a Europa, més difícil, ha restat rendibilitat al segment Residus", ha sostingut el conseller delegat de la companyia Jean-Louis Chaussade.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si no es prenen precaucions, els boscos marins més complexos podrien desaparèixer en poques dècades.
L'activitat humana està alterant de manera dràstica i accelerada els ecosistemes marins, un fenomen que posa en perill la conservació de la biodiversitat davant el canvi global, segons alerta el llibre Marine animal forest, editat pels experts Andrea Gori ( Facultat de Biologia, UB ), Sergio Rossi (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, ICTA-UAB), Lorenzo Bramanti (Centre Nacional de Recerca Científica de França, CNRS), i Covadonga Orejas (Institut Espanyol d'Oceanografia, IEO).
Publicat per Springer-Nature, el nou volum mostra l'àmplia diversitat dels boscos animals dels fons marins, unes riques comunitats biològiques dominades per organismes (coralls, gorgònies, esponges, etc.) que perfilen l'estructura tridimensional de les comunitats bentòniques.
Boscos submergits: estructura i refugi en els fons marins
Substrat, refugi i font d'aliment per a la vida aquàtica, el bosc d'animals marins o bosc animal és, probablement, l'estructura biològica més extensa del planeta (cobert en un 70 % per mars i oceans).
No obstant això, només es coneix prop del 5 % de la vida oculta en els ecosistemes marins i, en concret, encara queden enormes regions de boscos animals per explorar.
Tal com explica Andrea Gori (UB), «aquest nou llibre és el resultat de les aportacions d'investigadors que estudien diversos organismes des de diferents perspectives, i que per primer cop coincideixen en una publicació sota un concepte general —els boscos animals— que evidencia el seu important paper ecològic com a espècies estructurals dels ecosistemes marins».
En paraules de Sergio Rossi (ICTA-UAB), que és l'editor principal del treball, «aquestes comunitats tenen similituds estructurals i funcionals amb els boscos terrestres, tot i que estan dominats per animals en lloc de plantes».
El concepte de bosc animal vol posar en comú —tal com s'ha fet en ecologia forestal— un tipus de sistema amb una forma de funcionament basada en una estratègia comuna: la filtració de partícules de l'aigua i l'alimentació a partir del material en suspensió.
Dels tròpics a les latituds polars
L'extensió, la biodiversitat i la capacitat de recuperació d'aquests boscos submergits s'han reduït d'una manera preocupant en les darreres dècades per l'impacte de l'activitat humana.
La pesca excessiva, l'explotació de recursos naturals, la contaminació i la urbanització del litoral són factors que s'han sumat als efectes del canvi climàtic (escalfament global, acidificació, etc.).
Des del tròpic fins a les latituds polars, els boscos submergits —constituïts per organismes longeus de creixement extraordinàriament lent— es perfilen com ecosistemes especialment sensibles als canvis mediambientals generats per l'impacte humà i el canvi climàtic global.
Un dels exemples més significatius, entre d'altres, és la disminució de la capacitat natural dels oceans per absorbir els nivells cada cop més creixents de CO2 atmosfèric, un gas amb un potent efecte hivernacle.
«Si no prenem precaucions, els boscos marins més complexos i amb més biodiversitat podrien desaparèixer en poques dècades, igual que molts dels boscos de fanerògames i algues marines longeves que estan desapareixent per acció directa o indirecta de l'ésser humà», alerten els autors del llibre. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.