text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El musical 'Goodbye Barcelona', de Judith Johnson i Karl Lewkowicz, arribarà al Teatre del Raval de Barcelona el 26 de setembre en un espectacle que explica la vida dels voluntaris de les Brigades Internacionals que van participar en la Guerra Civil Espanyola, ha informat aquest divendres la companyia en un comunicat.
Després de llegir un article del diari britànic 'The Guardian' en què mostrava alguns dels supervivents de la Brigades Internacionals en aquell moment, els creadors van començar a treballar a l'espectacle amb l'al·licient de les experiències dels combatents ja majors.
La producció inicial s'ha produït de novembre a desembre de 2011 al teatre Arcola de Londres, on es va commemorar el 75 aniversari de la Guerra Civil i la creació de les Brigades Internacionals.
Les Brigades Internacionals van arribar de 54 països i, entre 1936 i 1938, van lluitar per preservar la II República que es va saldar amb gairebé 10.000 morts.
Per a la realització d'aquesta obra ha començat una campanya a través de la plataforma de micromecenatge Verkami amb el propòsit d'arribar als 6.000 euros, i diferents persones de diferents àmbits de la cultura, com Matthew Tree o Màrius Serra, van col·laborar amb un vídeo en què donaven el seu suport.
El musical dirigit per Fran Arráez té la direcció musical de Dani Campos, la traducció d'Eva Rosell i l'adaptació de lletres de David Pintó
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'any passat, un total de 808 dones es van presentar en alguna de les comissaries dels Mossos de la Catalu-nya Central per denunciar agressions físiques o psicològiques de les seves parelles o exparelles sentimentals.
Es tractava del 5,3% més que la xifra de denúncies registrades l'any anterior (767).
El 2018 es podria tancar amb una xifra igual o fins i tot superior que la del 2017, perquè, fins al 31 d'octubre, ja s'havien denunciat 686 casos en el conjunt del Bages, el Berguedà, el Solsonès, l'Anoia, el Moianès i Osona.
Són, de mitjana, més de dues denúncies diàries.
Els Mossos consideren que l'increment s'explica perquè cada cop hi ha més víctimes que denuncien els fets, i no pas per un augment en si de la violència masclista.
«Són conductes que cada cop són menys acceptades per la societat, i molts cops són altres persones les que ens avisen.
En l'àmbit generacional, està canviant la societat, i hi ha molta més prevenció i informació que abans», constata Alba Garcés, responsable del Grup Regional d'Atenció a la Víctima dels Mossos a la Catalunya Central.
Ens ve des de la noia que fa tres mesos que ha iniciat una relació, fins a la senyora jubilada que ha rebut maltractaments tota la vida», afegeix Garcés.
Els informem del dret que tenen de tenir un advocat perquè els assessori des d'un bon principi.
Perquè, moltes vegades, no són lesions físiques, sinó psicològiques», explica Garcés, i afegeix: «La feina que fan els grups d'atenció a la víctima de cada comissaria és molt important per donar-los la confiança, poder fer un seguiment de la seva situació i evitar que tornin a anar a viure amb els agressors».
Garcés conclou que «la nostra feina, policial, és molt important per combatre la violència masclista, cas per cas, però és un problema que ha d'afrontar tota la ciutadania, no només la policia.
És un problema que ens afecta a tots i que cal conscienciar les noves generacions».
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La visualització d'aquest vídeo
pot ser una forma de motivar als alumnes respecte del seu potencial creatiu.
es planteja cap debat al seu voltant, tot i que és recomanable que la seva
visualització sigui el punt de partida del treball de l'equip en aquest tema.
En aquest tema del projecte hi ha tres blocs de treball: "La idea definitiva", "Dissenyem la solució" i "Prototip de l'app: Balsamiq".
Es recomana indicar a l'alumnat el temps total que tenen per completar tots tres blocs i deixar que siguin ells qui decideixin com es reparteixen el temps.
Es proposa la següent temporització de les activitats dels tres blocs:
Cal recordar que la feina que no s'acabi en el temps previst s'haurà d'acabar a casa per tal de no endarrerir-se en els següents temes del projecte.
Pel tercer bloc del tema (" Prototip de l'app: Balsamiq") s'ha de preveure que hi hagi auriculars suficicients per tot l'alumant ja que hi ha activitats que són videotutorials i cada alumne/a haurà de visionar-les/fer-les de manera individual.
Les activitats del tema són grupals.
Cal preveure la disposició dels diferents grups a l'aula de manera que puguin treballar plegats en un o dos ordinadors sense fer-se nosa entre ells.
Algunes de les activitats proposades impliquen que els membres dels diferents grups hagin de parlar entre ells, discutir idees i prendre decisions.
En començar cada sessió, es recomana recordar a l'alumnat la necessitat de mantenir l'ordre del grup i de parlar entre ells en un volum el més controlat possible per tal de no importunar a la resta de companys i companyes.
Cal tenir en compte que l'aplicació d'escriptori és de pagament després de 7 dies de prova gratuïta.
Ara bé, el professorat té l'opció de crear-se un usuari a MyBalsamiq.com des d'on pot crear diferents projectes on cadascun dels grups pot treballar on-line de forma col·laborativa.
Aquest usuari és gratuit per a ús als centres. |
Carles Puigdemont amb Mariano Rajoy a la Moncloa
El president Puigdemont està demostrant unes sorprenents presses per reunir-se amb Mariano Rajoy quan el líder popular hagi pres possessió com a cap de l'Executiu espanyol.
Fins i tot militants del PDECat estan sorpresos per aquesta actitud després de les freqüents crítiques del president català al que considera inoperància del Govern espanyol cap al conflicte català.
Concretament, segons la portaveu del Govern, Neus Munté, Carles Puigdemont trucarà Rajoy per "felicitar-lo" i per demanar una trobada "com més aviat millor", perquè el president de la Generalitat manté la seva "proposta de diàleg" i "d'asseure's a negociar" sobre el referèndum.
Alguns dirigents del partit convergent aclareixen que, al marge de les declaracions de Puigdemont contra el Govern del PP, el president català és conscient que el procés sobiranista no té sortida, i està intentant que Rajoy faci algun gest que li permeti dir que l'administració espanyola ha acceptat negociar.
Però què vol proposar aquest ximplet?
A partir d'aqui estem oberts al dialeg.
Si no tenim un estat propi direm que vosté s'ha negat a negociar.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La Federació Francesc Layret - COCEMFE Barcelona i TMB han subscrit un conveni de col·laboració per promoure actuacions entorn a l'accessibilitat universal en el transport públic.
Les accions de col·laboració entre TMB i COCEMFE Barcelona les instrumentarà l'Observatori de la Discapacitat Física, que té com a missió la recerca de dades i la generació de coneixement acadèmic sobre la discapacitat física per tal de donar visibilitat a una realitat sovint desconeguda per la societat i, alhora, disposar de dades per millorar la tasca de les pròpies entitats del sector per avançar en la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat.
Partint de l'actual Pla Director d'Accessibilitat Universal de TMB, del 2010, es posarà en valor la feina ja realitzada per l'empresa, i alhora, si és necessari, es promourà l'actualització de les mesures adoptades, per tal d'incorporar els criteris i preceptes establerts per la Llei d'Accessibilitat aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 2014.
D'aquesta manera, TMB manté el seu compromís amb el principi d'igualtat d'oportunitats, el respecte a la diversitat i el dret de tothom a tenir plena autonomia.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
"D'acord amb el punt 8 de Resolució́ de la Rectora, de 16 de març, d'ampliació́ de mesures excepcionals de caràcter general en aplicació́ de la declaració́ de l'estat d'alarma, els terminis administratius han quedat suspesos fins nou avis."
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
La protagonista d'aquesta història, una jove mallorquina, se sabia tota la normativa sobre l'ús del patinet a la ciutat, i així va quedar demostrat a l'entrevista que li va realitzar un periodista de la televisió pública balear, IB3.
Però poc s'imaginava que pocs segons després de somriure i acomiadar-se de la càmera, acabaria per terra atropellada per un cotxe.
La imatge, s'ha fet viral a Internet.
Els fets van passar a Palma de Mallorca, però es desconeix la data exacte.
Un periodista era a peu de carrer preguntant a diferents usuaris de patinet si estaven al corrent de la normativa.
La noia va participar-hi i, després d'acomiadar-se i rebre l'"aprovat" per part del reporter, va seguir el seu camí.
Va travessar el carrer per un pas de zebra... però amb el seu semàfor en vermell i, de cop, de darrere un cotxe n'apareix un altre de cop que l'atropella i la tira per terra. |
El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha dit aquest dissabte "no saber res" del suposat cas d' espionatge rus a Catalunya durant una reunió bilateral amb el seu homòleg espanyol, Josep Borrell, segons ha afirmat aquest en declaracions a Efe.
Borrell i Lavrov han abordat aquest assumpte en una trobada celebrada a Nagoya (Japó), encara que el ministre espanyol ha precisat que "tampoc li ha pogut traslladar molt" al canceller rus sobre les suposades activitats a Catalunya d'una unitat russa d'espionatge que, segons ha publicat el diari El País, investiga l'Audiència Nacional.
"No tinc més informació que la de la premsa, i naturalment li hem explicat la novetat que això representa a Espanya, i el ministre m'ha dit que tampoc en sabia res", ha dit Borrell a Efe després de participar en la reunió ministerial d'Exteriors del G20 celebrada a Nagoya.
"Jo tampoc l'he pogut traslladar molt, perquè només tinc les notícies que apareixen als mitjans de comunicació de procediments judicials que són suposadament secrets, però que ens trobem radiats i televisats", ha assenyalat Borrell.
El citat diari ha publicat que l'Audiència Nacional espanyola investiga una unitat d'elit de l'espionatge rus a Catalunya, i que les sospites se centren en un equip al qual serveis d'intel·ligència de diversos països atribueixen "maniobres de desestabilització a Europa".
Borrell també s'ha referit "als contactes una mica ridículs" entre "algun representant de l'independentisme català que pretenia que Rússia reconegués la independència de Catalunya, a canvi que Catalunya reconegués que Crimea forma part de Rússia", en al·lusió a una informació recollida pel diari El Periódico.
Segons aquest mitjà, un enllaç del president català a l'exili, Carles Puigdemont, va oferir, durant unes converses amb un exdiputat oficialista pròxim al president Vladímir Putin, el reconeixement de l'annexió russa de Crimea a canvi del suport rus a la independència de Catalunya.
El ministre espanyol d'Exteriors en funcions ha qualificat aquestes qüestions de "més aviat anecdòtiques", i ha assenyalat que els temes que ha tractat més en profunditat amb el seu homòleg rus han estat "l'estabilitat a les fronteres exteriors" i la situació de Síria, Iran i Ucraïna.
Borrell i Lavrov han abordat aquests assumptes com "problemes que es poden plantejar en el futur" de les relacions entre Moscou i la Unió Europea, de cara a l'assumpció del polític espanyol del càrrec d'Alt Representant d'Exteriors, prevista per a començament de desembre. |
El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va defensar ahir el seu mandat marcat per la crisi financera en la darrera roda de premsa abans de deixar el càrrec el 31 d'octubre.
«Mai ens vam donar per vençuts», va assegurar qui va prometre fer «tot el necessari» per salvar l'euro.
Orgullós de la seva feina al capdavant de l'entitat, l'italià va descriure la seva experiència dirigint la política monetària de l'Eurozona els darrers vuit anys com a «molt intensa, profunda i fascinant».
Si bé va admetre que hi ha hagut discrepàncies dins la institució per la recent reactivació de mesures d'estímul, Draghi va justificar reiteradament aquesta última decisió i va negar que enteli el seu mandat.
«La valoració en global és positiva», va remarcar.
En aquest sentit, Draghi va recordar que algunes dades assenyalen un «major debilitament» de l'economia, com per exemple el contagi al sector serveis. |
El candidat de la CUP a la Presidència de la Generalitat, Antonio Baños, ha diferenciat aquest dimecres que la CUP mostri "solidaritat" davant de la situació legal d'Artur Mas, que ha estat imputat per diversos delictes pel 9N, del signe del seu vot per a la investidura del president de la Generalitat.
En declaracions a Telecinco recollides per Europa Press, ha insistit que "porta mes i mig" dient que no investirà el president en funcions, Artur Mas, com a nou cap del Govern perquè "representa les polítiques de retallades" que durant aquests anys ha viscut Catalunya i a més "està molt esquitxat per la corrupció".
Tot i això, ha reconegut que estan negociant "amb tots els actors" perquè la situació no s'enquisti, i ha assegurat que, "per molt radicals" que siguin, els agrada parlar amb tots "abans de prendre decisions".
Ha assegurat que no els fa por que una Catalunya independent surti de la Unió Europea perquè és el que ells volen, tot i que ha admès que "no és la posició majoritària" entre els catalans.
A més, ha dit que les "expulsions automàtiques són bastant complicades d'executar" i dubta que la UE vagi a "expulsar set milions de ciutadans europeus", ja que alguns no viuen ni tan sols a Catalunya.
Segons la seva opinió, els independentistes haurien guanyat alguna cosa aconseguint estar a la cua per tornar a ingressar a la UE, perquè si els expulsen seria perquè primer "Espanya reconeixeria la República catalana".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El repunt de la malaltia i la restrictiva legislació de l'Estat espanyol incentiven el turisme vacunal a Andorra
A la sala d'espera del Centre d'Atenció Primària de la parròquia conflueixen temes ben diversos.
Però en comptes de l'últim videoclip de 'Die Antwoord', el relat de l'experiència personal d'un desertor nord-coreà o les declaracions d'un senador nord-americà homòfob, et trobes amb una dona amb una estella de fusta clavada al peu fruit del seu primer dia de piscina, l'home que s'ha tallat el dit quan lluitava amb una cuixa de pernil i al que l'ha picat l'única abella que deu sobreviure a Andorra en plena extinció de l'espècie.
També hi ha dues parelles amb fills petits.
No es coneixen tot i que són de dues poblacions catalanes separades per uns 25 quilòmetres.
Han vingut a vacunar els nens per la varicel·la.
Porten la recepta del seu pediatre i han comprat la vacuna en una farmàcia andorrana.
Expliquen que a l'Estat espanyol, tot i el repunt de la malaltia, no vacunen els infants més petits de 12 anys, que no la venen a les farmàcies i que és només d'ús hospitalari.
Per tant, l'escapada de cap de setmana és fruit de la necessitat i no d'una iniciativa del Clúster de Salut i Benestar d'Actua o de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) per pal·liar el seu elevat dèficit.
Sobretot perquè els pares que han vacunat els seus fills contra la varicel·la han pagat cadascun una mica més de dos euros per la punxada.
Una de les parelles diu que tornarà per vacunar un altre dels fills tot i que les coses poden canviar, perquè a l'Estat espanyol estan en un període preelectoral.
Sinó, sempre els queda el recurs de connectar amb Podem, el primer partit del món en utilitzar Reddit per recollir opinions i propostes i explicar el seu cas.
El problema és si els respon Íñigo Errejón, el número dos del partit, a l'estil de la seva piulada al Twitter dient que "l'hegemonia es mou en la tensió entre el nucli irradiador i la seducció dels sectors aliats laterals".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Quan surt un disc de Manel, hi ha una part de mi que desitja repetir l'emoció que vaig sentir amb els dos primers discos, " Els millors professors europeus " (Discmedi, 2008) i " 10 milles per veure una bona armadura " (Warner Music / Discmedi, 2011).
Hi ha una altra part que vol sentir novetat, evolució i sorpresa, com va passar amb " Atletes baixin de l'escenari ", del 2013, i sobretot amb " Jo competeixo " (Warner Music, 2016).
Aquest cop, les dues parts s'han posat d'acord, i tampoc hi ha faltat la tercera, constant en tota la discografia, aquella part de mi que s'enfada perquè no entén les lletres de Guillem Gisbert a la primera escolta (ni a la segona, ni a la tercera).
De fet, si encara estic acabant de pair " Criticarem les noves modes de pentinats ", del segon disc, com puc pretendre entendre " Amb un ram de clamídies "?
Un amic diu que cada disc de Manel és com una gimcana (gràcies, Marc), però en aquest cinquè disc m'atreviria a dir que han evolucionat a una mena d'"escape room", on s'afegeixen sàmplers d'altres artistes i algun homenatge encriptat.
A tot això, en el món dels Manel ja se sap que de vegades "fa falta la perícia d'un professional", i jo en aquest cas he demanat consell a una psicòloga (gràcies, Elisabet) per complementar l'anàlisi musicoliterària de cada cançó:
Concepte científic que s'associa als canvis que van impulsar Copèrnic, Einstein o Lavoisier, però aplicable a tots els àmbits.
Podria aplicar-se a algú que s'ha passat la vida negant el canvi climàtic i finalment s'ha d'empassar les paraules?
O a un polític acomodat que davant d'un canvi social o polític es veu obligat a passar a un segon pla?
Sigui qui sigui, els Manel firmen una nova història amb gir de guió final, a l'estil de "Benvolgut" o "Cançó del soldadet".
Maria del Mar Bonet és a Manel el que Nina Simone podria ser a Kanye West a "Blood on the leaves", de l'influent disc "Yeezus" (2013).
La veu de la mallorquina immortalitzada a "Alenar" (1977) no només canta la tornada, sinó que els regala el concepte de tot el disc: "Tres portes tinc a ca meva, obertes a tots els vents: la que està oberta per tu, l'altra per la bona gent" i Gisbert contesta rapejant: "Encara no he dit si soc bo, encara no saps si soc bo, encara no saps si calculo els meus actes buscant una retribució."
Els Manel ens remeten, entre altres coses, al fals altruisme per alimentar l'ego, amb l'herència de la cultura judeocristiana de teló de fons, que ens obliga a dividir la gent entre "bons" i "dolents".
També podria ser un retrat del relat polític dels temps actuals, on tot s'ha polaritzat i han desaparegut les mitges tintes, i sembla que només hi ha dues opcions: ets dels nostres, o ets dels altres.
Per cert, no és la primera vegada que Manel parla de "la bona gent", ja ho van fer al segon disc amb "Flor groga": "Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor i que on t'enterri una bona gent hi creixerà un roure fort."
Els versos de Jacint Verdaguer introductoris ens fan pensar en les "Cançons tel·lúriques", de Roger Mas, aquí amb Gisbert gairebé recitant amb veu de Megazero, per ràpidament donar-nos un dels grans moments del disc, la tensió "in crescendo" en clau krautrock, per acabar sentenciant amb "la lògica no enganya, la ciència ens porta aquí, n'empasso moltes més de les que puc pair".
Les formigues són una metàfora de les mentides que portem a sobre i amb què anem convivint, fins que ens acaben envaint del tot?
Els Manel ja havien dialogat amb el dubte a "Cançó del dubte" i fins i tot amb un malson a "La serotonina".
Aquí ens trobem amb una altra personificació, la inèrcia.
Dit d'una altra manera: la resistència al canvi.
El sàmpler de "Vine a la festa" d'Els Pets és el desig de viure eternament a la infància o adolescència, i per més que demanem una dosi d'inèrcia per adormir elefants el canvi resulta inevitable.
Torna la "dolça Adela" que vam conèixer a la metacançó "Quin dia feia, amics", on Gisbert li cantava: "Ara no m'interrompis, jo que estava inspiradíssim escrivint-te una cançó".
Podria ser aquesta realment la cançó a què feien referència en aquell tema del 2013?
L'Adela també podria ser una picada d'ullet al personatge de "La casa Bernarda Alba", de Federico García Lorca.
En tot cas, l'Adela ja és oficialment el personatge femení manelià per excel·lència, i supera la Teresa Rampell i la Dolors.
És el tema més trap i més hereu de la ja històrica col·laboració amb PAWN Gang al Desconcert d'iCat del 2017.
No només per l'autotune; també a nivell conceptual: "La meva gent i jo" és la "clica" dels Manel, apel·lant al sentiment col·lectiu dels adolescents, però també amb una interpretació clara a nivell polític: "L'enemic és molt llest i ens supera en recursos i en nombre [...].
L'enemic estiueja a primera línia de costa i no està fent presoners."
El vers més revelador, a més, és un mirall de l'era de la postveritat i les "fake news": "Aquí triem viure entusiasmats, aquí volem una bona història abans que la veritat."
Aquí, com ja havien fet a "Temptacions de Collserola" i "Teresa Rampell", els Manel es tornen a erigir com a cronistes de Barcelona: ara hi apareixen el parc de l'Escorxador, el Putxet, Badal, la Creueta i Horta.
Una nova faula de realisme màgic de Roger Padilla que delectarà a tots els que es van sorprendre amb "Imagina't un nen", a "Atletes baixin de l'escenari".
És la més literal i narrativa del disc, amb aires de venjança social a l'estil Amélie Poulain, que connecta amb el leitmotiv de l'àlbum: desitjar alguna cosa dolenta a algú però que no li faci mal ens permet continuar sent "bona gent"?
Si a "Jo competeixo" van ser "La bilirrubina", de Juan Luis Guerra, i "Lambada", de Kaoma, aquí la cançó homenatjada és clarament "Orinoco flow", d'Enya, coetània de les altres dues, i molt popular durant la infància dels Manel.
La lletra juga amb l'ambigüitat entre ser jove o no ser-ho, tot plegat una mica velljove, i presenta també reflexions interessants, una altra vegada autoreferencials: "Quan veig que alguns assumptes no els arreglaré cantant."
Els Manel ens expliquen la seva pròpia història amb sentit de l'humor, amb localitzacions barcelonines una altra vegada, al mercat dels Encants i a la desapareguda sala Boîte, i també amb referències a "Give a little bit", de Supertramp, a la lletra i "Boys", de Sabrina, en un sàmpler.
Es comparen implícitament amb Backstreet Boys, One Direction o BTS, però en realitat juguen a ser Talking Heads.
Sí, la "banda de rock" del 2013 ara és una "boy band".
La més punyent, la més Manel dels inicis, tot i ser una versió de Janis Ian, amb cita inclosa a ella i a Nina Simone, que també la va cantar (recentment rescatada per la sèrie d'animació "Bojack Horseman").
Fosca reflexió sobre la fama, funcionaria com a cara B de "Boy band": una podria ser la gènesi de Manel i aquesta, l'epíleg.
Un cop més, apareix la importància del relat: "Jo vull explicar una història, perquè tots tenim històries [...].
Com ja va demostrar a "La gent normal" (versió de "Common people", de Pulp), Guillem Gisbert té un do especial també per adaptar lletres de cançons al català.
Primera col·laboració oficial d'un artista -músics convidats a banda- a la discografia de Manel: només podia ser Jaume "Santi" Sisa, presentat amb la veu samplejada de Gato Pérez a "Carabruta", que canta tota la cançó.
Últim homenatge del disc, i que connecta amb la reflexió sobre la fama i el futur plantejada a les dues anteriors.
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La visita ha seguit un recorregut per les restes de l'antic poblat, castell i ermita de Castell d'Encús i donant importància als cups de pedra que provenen del període medieval i que s'usen pel...
L'alcaldessa de Tremp ja ha superat el mig any de mandat al capdavant del consistori.
Després de diversos mandats com a regidora, al govern i també a l'oposició, encara ara la seva primera... |
El descarrilament d'un tren d'alta velocitat a una trentena de quilòmetres d'Estrasburg ( França ) ha deixat almenys 21 ferits.
Un d'ells és el conductor del tren, que ha estat evacuat en helicòpter i continua en estat greu.
Segons ha informat la companyia que opera els trens d'alta velocitat (SNCF), el descarrilament del tren, que anava direcció a París, s'ha produït poc abans de les vuit del matí per una esllavissada "molt important".
En el tren, que feia la ruta de Colmar a París, viatjaven 300 passatgers.
La circulació de trens entre Estrasburg i París s'ha desviat de les línies d'alta velocitat a les convencionals. |
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha detingut una persona encarregada de vendre els productes i n'ha denunciat una altra
ACN Barcelona.-L'operació contra el 'top manta' endegada aquest dilluns al districte de Sant Martí de Barcelona s'ha saldat amb el decomís de 15.000 productes falsificats valorats en 750.000 euros.
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha detingut una persona encarregada de vendre els productes als venedors ambulants i n'ha denunciat una altra, segons ha informat l'ajuntament de la capital catalana.
El dispositiu policial es va iniciar a les 10.30 hores d'aquest dilluns en dos pisos del districte de Sant Martí, que subministraven productes destinats a la venda ambulant irregular.
El dispositiu es va portar a terme després d'una investigació prèvia per comprovar l'origen de la mercaderia que es venia posteriorment al centre de la ciutat.En total la Guàrdia Urbana va decomissar més de 15.000 productes falsificats de diferent tipologia, 5.000 xapes de logotips de marques i 23.000 etiquetes adhesives i vinils de diferents marques destinats a la falsificació.
El valor dels productes decomissats supera els 750.000 euros.
Els agents de la Guàrdia Urbana van accedir a un pis del carrer Catània, acompanyats per la comitiva judicial, on van comprovar que funcionava com a punt de venda dels productes destinats a la venda ambulant irregular.
En aquest pis els agents van detenir un home per un presumpte delicte contra la propietat industrial i van imputar una segona persona.Un ferit lleu en saltar per la finestraDurant aquesta primera fase del dispositiu, i abans que la comitiva judicial i policial accedissin al pis, dues persones que es trobaven al seu interior van saltar per la finestra de l'habitatge i, com a resultat de la caiguda, una d'elles va patir una lesió lleu al braç i va ser traslladada a un centre hospitalari on se li donar d'alta poc després.
Posteriorment es va realitzar una altra inspecció en un altre pis del carrer Trapani que es feia servir com a magatzem de productes també destinats a la venda ambulant irregular.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Inici / Col·laboració amb la Seu d'Urgell
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé amb l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla
La vocació de la Diputació de Lleida és donar suport als ajuntaments per tal que puguin afrontar la despesa del dia a dia i alhora desenvolupar nous projectes garantint els serveis de qualitat de tots els lleidatans.
Per això ofereix diferents línies d'ajuts i col·laboracions que fan possible la planificació i execució de projectes de diferents àmbits als consistoris.
Un exemple és l'Ajuntament de la Seu d'Urgell amb qui la corporació lleidatana manté diferents línies de suport econòmic en projectes sanitaris, esportius o turístics.
La Diputació de Lleida ha col·laborat amb la millora de la qualitat assistencial a la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell, amb la promoció de diferents proves esportives d'àmbit internacional que acull la instal·lació del Parc del Segre o amb campanyes d'àmbit turístic, entre d'altres.
La setmana passada, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va mantenir una trobada amb l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, per tractar diferents línies de col·laboració institucional, com la promoció turística, i d'altres temes administratius.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
La barcelonina Ona Carbonell va sumar en la primera prova de natació sincronitzada del mundial la seva vintena medalla en un campionat del món, fet que la converteix en una de les millors esportistes catalanes de tots els temps.
I el campionat tot just acaba de començar.
Amb 27 anys la nedadora del CN Sabadell ha arribat a la cita en el millor moment de la seva trajectòria i no ho ha fet sola.
La col·laboració de l'entrenadora Esther Jaumà i les exnedadores Andrea Fuentes i Gemma Mengual també ha estat clau perquè el sacrifici constant de Carbonell continuï tenint premi.
Carbonell ha participat en sis campionats del món absoluts i en tots ha guanyat alguna medalla.
Són dotze anys al màxim nivell en una modalitat en què el desgast és molt alt i en què moltes grans figures internacionals ho deixen al cap de tres o quatre mundials.
És evident que la campiona Svetlana Kolesnitxenko encara està un esglaó per sobre de Carbonell, però també ho és que ahir la catalana va fer el millor exercici tècnic de la seva vida i que encara queda la prova del solo lliure, on el seu rendiment sol ser encara més alt.
A més, en l'últim campionat del món Carbonell no es va plantejar en cap moment aspirar a la medalla d'or i ara ha vist que no és una meta inabastable.
El seu lideratge, a més, ha de servir perquè la natació sincronitzada catalana recuperi l'esperit competitiu que va tenir en l'era d'Anna Tarrés.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Obra: Josep i Consol Autor: Cotxo i Güell, Lluís |
Apoteòsica, l'aparició de Pocholo Martínez-Bordiú a MasterChef de TVE.
Encara que aquest cop anava sense motxilla.
El curiós personatge va irrompre a la cuina cridant com un energumen, com si estigués en una discoteca eivissenca, davant la perplexitat dels participants.
Què hi feia Pocholo a la cuina?
¿Se li coneix alguna habilitat culinària?
La seva aportació va ser bàsicament en funcions de coach, si ens atenem a les coses que va dir.
Aquest era el comentari de qualitat.
El súmmum, però, va arribar quan es va posar a cridar " ¡Urt!, ¡urt!, un grito de guerra ", com imitant els espartans de la pel·lícula 300.
I els estris de tota la cuina tremolaven.
El millor va ser el seu lapsus quan va afirmar: " Enhorabuena por invitarme ".
Tot plegat va ser un moment incomprensible, sense cap ni peus, d'un programa que ja ho resisteix tot perquè s'ha guanyat el favor del públic i va com un tro les nits dels dimarts.
Al creixement del programa hi ha contribuït de forma decisiva gent com José Antonio Cerezo, el soldador aragonès més xulo que qualsevol membre del jurat.
Carismàtic, descarat i amb una personalitat ideal per a qualsevol reality show.
Ha estat l'últim expulsat però ja ha trobat feina de cuiner, un mes de becari, al restaurant Calima, amb dues estrelles Michelin.
Potser el secret de MasterChef és aquest: alimenta el somni que l'ascensor social encara funciona a Espanya.
Per això encara s'entén menys la presència de Pocholo.
Recorda, en aquest sentit, la primera edició d' Operación Triunfo.
Ana Rosa Quintana i Susanna Griso se les van tornar a tenir en directe.
La sortida dels jutjats de Saida Prieto, l'aspirant a Reina del Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, que va patir greus cremades l'any passat, es va convertir en un circ.
La noia estava envoltada de micròfons però només responia les preguntes que li formulava l'Ana Rosa per l'orellera.
I mentrestant al plató d' Espejo público la Griso lamentant aquesta pràctica i denunciant que el que estava pactat era una roda de premsa per a tots els mitjans presents.
Ara bé, la seva reportera també tenia l'orellera a la mà i estava disposada a posar-l'hi a la noia.
És complicat saber qui té la raó però la presència de tants micròfons deixa entreveure que la versió de la Griso té força versemblança.
Ara bé, les dues estrelles matinals de la televisió espanyola s'haurien de plantejar si aquesta guerra que lliuren des de fa anys, amb episodis lamentables, està beneficiant algú o està empitjorant encara més la visió que tenen els ciutadans dels periodistes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'esfondrament del campanar de l'església contigua ha malmès la façana de l'edifici on viuen nou persones
Lleida.-Les dues famílies desallotjades per precaució aquest divendres al matí, una hora abans que s'esfondrés el campanar de l'església de Sant Pere de Rosselló (Segrià), ja poden tornar a casa.
Després que els operaris hagin retirat la runa, els tècnics de l'Ajuntament han entrat a l'edifici danyat per comprovar l'afectació real i si aquest era segur pels seus inquilins.
L'alcalde de Rosselló, Josep Abad, ha explicat que, segons els tècnics, no hi ha hagut afectació en l'estructura de l'edifici i que els danys es limiten a la façana, concretament a un dels balcons.
Així doncs les dues famílies residents, de 5 i 4 membres cadascuna respectivament, poden tornar a casa després de l'ensurt.
El campanar s'ha esfondrat quan passaven quinze minuts de les onze del matí.
Fa tres setmanes es va observar una esquerda de grans dimensions i el Bisbat de Lleida havia contractat un enginyer per avaluar la situació.
Mentre s'esperava l'informe, aquest matí ha caigut una llosa que ha aixecat totes les alarmes i ha fet desallotjar d'immediat la plaça i les famílies de l'edifici contigu.
L'alcalde de Rosselló, Josep Abad, ha explicat que fa tres setmanes, tècnics municipals van observar una esquerda al campanar de grans dimensions i llavors van traslladar al Bisbat de Lleida la seva 'preocupació i alarma' perquè havia sorgit 'd'un dia per l'altre'.
Des d'aleshores, el bisbat ha fet un seguiment i va enviar enginyers per analitzar l'esquerda i adoptar mesures al respecte.
Des del consistori es va acordonar la zona amb tanques i també se n'ha fet un seguiment durant tot aquest temps.Això no obstant, Abad ha dit que aquest divendres al matí els agents municipals han passat pel costat del campanar i han vist que havia caigut una llosa de 'dimensions considerables' que ha aixecat totes les alarmes i ha fet desallotjar d'immediat tota la plaça i les famílies que vivien en els pisos més a prop del campanar.
Al cap d'una hora s'ha esfondrat sense provocar ferits.El rector de l'església, Víctor Manuel Espinosa, ha lamentat que estaven a l'espera dels informes dels enginyers del bisbat per trobar solucions a l'esquerda que havia sorgit.
En aquest sentit, ha admès que sabien que l'afectació real era important però que ningú 'es podia imaginar que el campanar s'ensorraria'.
L'església de Sant Pere de Rosselló es va construir entre els anys 1756 i 1760, és propietat del Bisbat de Lleida i s'han fet manteniments de forma esporàdica.
El darrer va consistir en una rehabilitació de la façana.
S'hi feien celebracions religioses entre setmana i també al cap de setmana, ara s'haurà d'habilitar un altre espai o anar a la parròquia d'algun dels pobles veïns.
Molts veïns de la localitat s'han quedat sorpresos aquest divendres al migdia i a l'arribar al poble han vist que no hi havia el campanar.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha destacat aquest dilluns de l'agent editorial Carmen Balcells que "va dignificar" el treball dels escriptors espanyols, catalans i llatinoamericans i els va posar al mapa.
"El seu talent era descobrir talent i ho va fer amb entusiasme i mestria", ha dit el conseller, que ha recordat a Balcells com una persona decisiva de la vida col·lectiva dels catalans, amb una personalitat fascinant, captivadora, i enormement intel·ligent, gairebé inabastable.
Ha significat que Balcells, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2006, "es va inventar una professió" i va crear una de les agències més importants del món, a més de destacar que amb la seva mort s'ha perdut el pilar que ha donat forma i substància a tres generacions d'escriptors, editors i agents literaris.
Mascarell ha qualificat d'incomparable el treball que ha fet a favor de la literatura catalana, i que ha posat la ciutat de Barcelona al mapa de les ciutats literàries: "La seva aportació ha estat decisiva per a la literatura espanyola i llatinoamericana".
"Tot i això, Carmen Balcells ens ha deixat.
Però la recordarem sempre", ha assenyalat el conseller, que l'ha considerat com un dels grans patrimonis de Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Regió7 i Tomàs Cusiné regalen un lot de dues ampolles Vilosell als guanyadors del concurs del Club Regió7.
Per participar-hi només cal endivinar la resposta: Què és negre quan ho compres, vermell quan ho utilitzes i gris quan ja no serveis?
Truca al 93 877 22 33 o vine a les nostres oficines abans del dijous 12 de setembre i entraràs en el concurs.
Els guanyadors es publicaran el dissabte 14 de setembre. |
Inici / Una vuitantena de participants al Campionat d'Europa Sub-21 d'Esquí Nàutic a Gimenells
Presentació del Campionat Europeu Sub-21 d'Esquí Nàutic a Gimenells
El centre 2Llacs de Gimenells i Pla de la Font serà l'escenari on es reunirà la vuitantena d'esportistes procedents de 20 països que participaran al Campionat d'Europa Sub-21 d'Esquí Nàutic que se celebrarà del 31 d'agost al 6 de setembre.
La Diputació de Lleida ha acollit aquest dilluns la presentació d'aquest campionat.
La roda de premsa ha comptat amb la participació del vicepresident quart, Jordi Latorre; del tinent d'alcalde, Rafael Peris; de l'alcalde de Gimenells i el Pla de la Font, Dante Pérez; de la vicepresidenta de la Federació Espanyola d'Esquí Nàutic i Wakeboard, Mercedes Regany, i del director tècnic de 2Llacs i del campionat, Xavier Roy.
El vicepresident quart, Jordi Latorre, ha afirmat que esdeveniments esportius d'aquestes característiques ajuden a dinamitzar la comarca, atraure turisme, donar a conèixer el territori i posicionar aquesta instal•lació com a referent de l'esquí nàutic.
La Diputació de Lleida dóna suport a aquest campionat organitzat pel Club Esportiu Lleida Ski & Wake, juntament amb la Federació Espanyola d'Esquí Nàutic, el centre 2Llacs i la International Waterski & Wakeboard Federation.
L'alcalde de Gimenells i el Pla de la Font, Dante Pérez, ha destacat els bons resultats obtinguts de la col•laboració entre el sector públic i el privat en aquest projecte "que afavorirà el desenvolupament del turisme d'interior de la demarcació de Lleida".
En el mateix sentit, s'ha manifestat el tinent d'alcalde, Rafael Peris, qui ha destacat la capacitat del territori per organitzar grans esdeveniments de caire internacional.
Per la seva part, la vicepresidenta de la Federació Espanyola d'Esquí Nàutic i Wakeboard, Mercedes Regany, ha explicat que el campionat "ha generat molta expectació" la qual cosa s'ha traduït en un gran nombre de participants inscrits.
Igualment ha afegit que la Federació ha donat una valoració "molt alta a les instal•lacions", un dels motius pels quals "l'any vinent acollirà l'Europeu Open".
El Campionat Europeu d'esquí nàutic inclou les tres modalitats clàssiques:
El director tècnic de 2Llacs i del campionat, Xavier Roy, ha agraït el suport de totes les institucions i de la Comunitat de Regants i ha admès que el campionat ha creat moltes més expectatives del que esperaven.
Fins al dia d'avui s'han inscrit 80 esquiadors procedents de més de 20 països, que passaran uns 10 dies a Lleida juntament amb els membres dels equips tècnics, representants de les federacions de cada país, pilots i jutges.
Pel que fa a la participació lleidatana, en aquest campionat hi participaran formant part de l'equip espanyol dos esquiadors del Lleida Ski & Wake, Àlvar Noguera i Ferran Capella.
Noguera, que ha assistit a la presentació, ha manifestat que "personalment penso que aquests llacs són perfectes per allotjar aquestes competicions internacionals".
La competició pròpiament dita començarà divendres, 4 de setembre, ja que prèviament tindran lloc els entrenaments.
Diumenge 6 de setembre es lliuraran els diferents premis als guanyadors en una gala de cloenda.
Durant tots els dies d'entrenaments i de competició, hi haurà instal·lat a 2Llacs un village, que inclou restaurant per als competidors i públic.
Tanmateix, està previst oferir activitats gratuïtes, sense motor, al llac on no es realitzi la competició, als visitants, turistes i públic assistent durant els dies de la competició.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
L'estat anímic dels dos equips, l'habilitat per imposar la seva idea de joc i la capacitat d'implicar les individualitats en el pla col·lectiu marcaran el clàssic
La confiança és el motor dels equips, i que Barça i Madrid arribin en moments d'autoestima diferents pot condicionar la proposta de Luis Enrique i Zidane.
En l'últim clàssic al Camp Nou, el canvi de dinàmica favorable als blancs va alimentar l'ego madridista fins a dominar el matx, aprofitant-se que l'activació d'aquell Barça que tenia marge en Lliga era baixa.
En un clàssic s'assumeix que la motivació està intrínseca però la mirada culé reclamarà més actitud que la que Piqué va trobar a faltar a Anoeta.
La rivalitat ha anat consolidant durant els últims anys dos manuals de joc diferents: el Barça ha buscat la iniciativa des del joc combinatiu, des del control, mentre que el conjunt blanc s'ha sentit més còmode en la reacció, amb una velocitat de rèplica inigualable.
El Madrid sempre potencia el seu contraatac davant del Barça
En cada clàssic, s'ha fet encara més necessari recórrer-hi, com a refugi, com a protecció, com a arma principal.
Però aquest Barça pot ser més vertical, i aquest Madrid, tenir estones de domini amb pilota.
Quina naturalesa es veurà al Camp Nou?
El Barça-Madrid serà una missió solidària dels dos equips, especialment en fase defensiva, on els blancs ja van demostrar fa sis mesos que podien sacrificar-se en un dia gran.
Però tampoc els atacs seran només un esclat individual.
Sense Bale, el Madrid s'adapta a un esquema més compacte, probablement amb Isco i Lucas Vázquez en un 4-4-2, i s'enriqueix el seu joc col·lectiu.
Sense Bale, l'esquema del Madrid és un 4-4-2 més compromès defensivament
I el Barça celebrarà el retorn d'Iniesta i la seva capacitat d'ajuntar les peces per alimentar bé el trident i atacar agrupadament.
El retorn d'Iniesta hauria d'ajudar a alimentar millor el trident i Messi
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Jaume Pujol ha reiterat que s'ha posat a disposició d'escoltar les víctimes
Després de la polèmica que han desfermat les paraules de l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, sobre els casos d'abusos de capellans a menors d'edat, el màxim responsable de l'Església de Tarragona ha puntualitzat que no pretenia "rebaixar la importància dels fets".
"Desitjo aclarir que qualsevol actuació d'aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d'un prevere, em sembla gravíssima", ha assegurat Pujol.
"Per això he demanat perdó en nom de l'Església de Tarragona i m'he posat personalment i l'Arquebisbat a disposició d'escoltar les víctimes", ha afegit.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
L'Assemblea Local de la CUP de Navàs ha fet pública la llista de 23 persones –10 sup
Durant els últims mesos, des de la CUP hem anat fent punts de trobada per a confeccionar el programa electoral.
Creiem en la força del poble, que les millors idees neixen i es desenvolupen entre la nostra gent, des de dins i també des de fora de l'Ajuntament.
Rovira substitueix al que des del 2011 és alcalde de Navàs, en Jaume Cas
Per enviar-nos un email ho pots fer al següent enllaç: |
ATENCIÓ: La batalla interna entre JxSí i la CUP que pot complicar el procés
L'esportiu gest de Laia Sanz que demostra quina classe de persona és
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya |
Els comitès d'empresa del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) han convocat vaga per als dies 7 i 8 de maig del 2019 per l'incompliment de part del seu conveni col·lectiu vigent, diuen, i per la negativa de la direcció a efectuar l'increment retributiu que s'està aplicant a tot el sector públic.
Segons els representants dels treballadors, el Departament de Salut està condicionat aquest increment a la negociació d'un conveni col·lectiu "a la baixa", amb la pèrdua conseqüent de drets i condicions laborals, "sense respectar el que s'ha aplicat a la resta del sector públic, on s'han incrementat els salaris sense condicions de cap mena".
També es queixen que en els darrers anys han afrontat retallades i nous encàrrecs de gestió sense cap augment de plantilla, tot i l'increment de la demanda assistencial.
En canvi, continuen, sí que ha crescut el nombre de càrrecs directius i el salari de la nova gerència, en un 15%.
"En un acte de responsabilitat, durant els darrers anys hem assumit aquesta manca de recursos en silenci.
Mai farem a la ciutadania hostatge de reivindicacions laborals però ara tenim un greu problema i la situació és insostenible", adverteixen en un comunicat.
Per tot plegat demanen un conveni que millori les condicions laborals perquè els treballadors "no siguin els que assumeixin retallades encobertes", i també els recursos adequats per evitar la reducció de la qualitat assistencial.
"Aquesta vaga ha de fer visible la situació real del SEM lluny de la propaganda d'empresa o del màrqueting oportunista del directiu de torn", han conclòs.
Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El jutjat d'instrucció número 4 de Sevilla ha decretat la reobertura de diligències prèvies del cas de Marta del Castillo i ha ordenat en una interlocutòria que s'investiguin les noves pistes que ha aportat la família de la jove, que va morir el 2009.
En concret, el jutjat reobre la causa judicial que es va arxivar l'any 2013 contra el germà de Miguel Carcaño, després que l'acusés d'haver assassinat la jove andalusa.
Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Europa Press i ha remès el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA), l'objectiu és «comprovar-ne la veracitat» i si aquestes pistes proven «fets que poden ser conduents a esclarir el lloc on es troba el cos de la jove» o la possible participació de «terceres persones» en la seva mort.
En concret, divendres passat la família va sol·licitar al jutjat que reobrís les diligències contra Javier Delgado, germà de Miguel Carcaño, que va ser condemnat a 21 anys i tres mesos de presó, després que Delgado l'acusés de ser l'autor del crim. |
L'objectiu fonamental d'aquest programa de doctorat és formar investigadors experts en Educació des de les seves múltiples perspectives (didàctica, curricular, social, metodològica, històrica, institucional, professional, tecnològica, antropològica, comparada, etc.), oferint una formació avançada, de caràcter especialitzat i multidisciplinari.
Aquests estudis de doctorat també pretenen consolidar la diversitat d'enfocaments i aproximacions i l'equilibri entre recerca bàsica i aplicada, de manera que sigui possible una atmosfera intel·lectual rica, condició necessària per a la qualitat de la recerca doctoral.
Abans d'iniciar el doctorat l'alumne cal que compleixi uns requisits legals, però també personals per tal d'assegurar un bon aprenentatge.
El perfil d'ingrés recomanat per al programa de doctorat en Educació és el de diplomats, llicenciats o graduats en àrees afins a l'educació, com ara Mestre en qualsevol de les seves especialitats, Pedagogia, Psicopedagogia, Educació Social, Psicologia i equivalents o altres titulats universitaris que a més acreditin estar en possessió del màster de formació del professorat o altres màsters amb una àmplia presència de continguts propis de l'àmbit educatiu.
Per altra banda és altament recomanable que l'alumne tingui alts coneixements sobre metodologia qualitativa i quantitativa, una gran capacitat d'autoaprenentatge, alta motivació en la recerca, i molt de temps disponible.
També és recomanable un domini suficient de la llengua anglesa que els permeti treballar amb documents en aquesta llengua.
Abans de realitzar la preinscripció al Doctorat és recomanable que es posi en contacte amb un possible tutor de la línia i comenci a definir amb ell un preprojecte de recerca.
La direcció i el seguiment de les activitats formatives del doctorand i de la seva tesi doctoral s'ajustarà als procediments per a doctorats de la UIB (RD99/2011): |
Milan Nedic va néixer el 2 de setembre de 1877 a Grocka, Sèrbia.
Va ser un polític i un militar serbi.
Després d'una formació militar, va participar en les guerres balcàniques i el 1913 va ser nombrat tinent coronel.
Durant la Primera Guerra Mundial va ser el coronel més jove, i després de la Gran Guerra va continuar la carrera militar i el 1930 ja era general de l'exèrcit.
Després va ser cap de l'Estat Major de l'exèrcit iugoslau.
Del 1938 al 1941 va ser ministre de Guerra i del 1941 al 1944 va ser cap del govern sota l'ocupació alemanya.
A més, va cooperar amb les organitzacions feixistes locals, entrant així en conflicte amb la cort iugoslava.
El novembre de 1940 el regent el va destituir de les seves funcions per aliar -se amb Alemanya i finalment va ser degradat el desembre.
Però a l'abril de 1941, les potències de l'Eix va envair Iugoslàvia i el general serbi va ser col·locat com a cap d'Estat de la Sèrbia ocupada.
El setembre de 1941, es va reunir amb l'enviat del Ministeri d'Afers Exteriors del Reich, Feliks Benzler, per definir la cooperació de les formacions de combat sèrbies amb la Wehrmacht.
Va col·laborar amb els nazis i les unitats feixistes italianes amb el suport dels chetniks serbis.
Nedic va perseguir la resistència i desenes de milers de presoners croats varen ser executats a Bleidburg i es varen destruir nombrosos museus, teatres, biblioteques, mesquites, escoles i sinagogues.
Nedic també va ser el responsable de decretar lleis racials.
El 1942 va reivindicar Sèrbia com a primer Estat lliure de jueus.
El 4 d'octubre de 1944 es va dissoldre el govern de Nedic i dos dies després va abandonar Belgrad per amagar-se a Àustria.
Després de l'alliberació de Iugoslàvia va ser detingut el gener de 1946 i es va suïcidar a la presó de Belgrad el 4 de febrer de 1946 tirant-se per una finestra.
7 de desembre de 1877 – 1 de març de 1946, Viktor zu Wield, diplomàtic reial alemany →
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
punt de contacte nacional per al tema "Ciències
Socioeconòmiques i Humanitats" (SSH) del Setè
Programa Marc d'R+D europeu, ens informa sobre
Brussel·les, del 30 de juny a l'1 de juliol
Organitzada per la xarxa de punts de contacte nacionals del
tema esmentat NET4SOCIETY, amb col·laboració de la
Comissió Europea, aquesta conferència té com a principal
objectiu destacar i analitzar les línies de recerca
relacionades amb la educació, i que estan incloses al
Durant la conferència, es facilitarà informació sobre les
properes convocatòries de propostes i, per a facilitar el
debat i l'intercanvi d'idees, hi haurà tres sessions
paral·leles sobre els temes següents:
Finalment, hi haurà una sessió de "matchmaking" per a
afavorir l'encontre entre socis potencials i la creació de
consorcis entre els participants.
Aquest missatge ha estat distribuït a la llista EUROSOCIHUMANITATS
[EMAIL] amb el següent text: subscribe EUROSOCIHUMANITATS Nom Cognoms.
Per a cancel·lar la subscripció,
[EMAIL] amb el text: signoff EUROSOCIHUMANITATS. |
El Festival Barnasants 2017 arrencarà aquest divendres i durarà fins al divendres 14 d'abril en una edició més feminista i que farà el primer centenari de la revolució bolxevic i del naixement de la cantant xilena Violeta Parra.
Aquesta edició tindrà uns 110 concerts, posarà en relleu que la revolució russa va permetre per primera vegada que una dona --Aleksandra Kolontái-- fos ministra d'un poble, i commemorarà el naixement de Parra, "referent de la cançó llatinoamericana".
Tot aquest projecte cultural es sintetitzarà per primera vegada en una inauguració col·lectiva a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) a càrrec de les cantautores Monste Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal cantant a la igualtat i homenatjant Kolontái, un concert --Les Kol·lontai-- que girarà per Altafulla, Vic, Barcelona, Gelida, Terrassa, Calaf, Torroella de Llobregat, Lleida i Premià de Dalt.
El festival tindrà els artistes catalans Carles Belda, Carles Sanjosex, Pep Lladó, Albert Pla, Miquel Pujadó, Xavier Baró, Jordi Montáñez, Laia Rius, Roger Puig, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Maria Arnal, Marcel Bagès, Genís Barcons, Eva Dénia, Òscar Briz, Roger Mas, Martí Serra, Xarim Aresté, Feliu Ventura, Sílvia Bel, Marina Rosell i Núria Feliu.
En el pla estatal, invitarà a Paco Ibáñez, Jabier Muguruza i Martirio, Mara Barros, Alberto Sanjuan, Palet i Leo de Matamá, Javier Riubal, Elisa Serna i Júlia León, mentre que la clausura anirà a càrrec dels catalans Túrnez & Sesé.
Xile serà aquesta edició el país convidat, amb la presència de sis arestes d'aquesta regió, mentre que 11 músics llatins visitaran el festival --entre els quals hi ha Jrge Tylki, Fede Graña i Gaddafi Núñez--, i continuarà el vincle estable amb Itàlia amb la presència de Clàudia Crabuzza, Sighanda, Peppe Volatrelli i Gioelli Italliani.
Donis altres països, estan en la programació l'escocès Calum Baird, el canadenc Cece Giannotti, la xipriota Vakia Stavrou i el jordà Hani Mitwasi.
El festival tindrà aquesta edició uns 400.000 euros de pressupost, com la passada edició, en què s'han aconseguit uns ingressos per taquilla del 25%, i uns 16.500 assistents --entre els quals hi ha, 5.187 d'accions promocionals i invitacions--.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No hi ha gaire temps abans de les eleccions municipals, però el govern de Colau és optimista que podrà deixar el projecte de la presó Model ben encaminat.
Per això, a més d'aconseguir modificar el Pla General Metropolità abans d'acabar el mandat, cal que les altres administracions implicades compleixin els seus compromisos.
En aquest sentit, la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha destacat en una entrevista al ' bàsics ' que no s'imagina un escenari en què la Generalitat no compleixi la seva part.
Els compromisos del govern català són construir la residència de gent gran i l' institut escola previstos.
Sanz creu que es mantindrà la col·laboració que hi ha hagut fins ara entre les dues administracions i que han permès complir amb el calendari de tancament de la presó.
També explica que si la manca de diners és el que impedeix que la Generalitat construeixi aquests dos equipaments, el que cal fer és "replantejar la fiscalitat" per aconseguir més recursos econòmics.
Sanz també és optimista pel que fa a l'aprovació de la mesura per reservar el 30 % de les noves promocions a habitatge assequible.
Creu que "la feina feta en els darrers dies" permetrà finalment aconseguir el vistiplau de la Generalitat per tirar endavant els canvis.
Tot i així, critica la poca agilitat del govern català per permetre-ho i avisa que quan la mesura s'apliqui a Barcelona, s'haurà de fer extensible a la resta de l'àrea metropolitana i el conjunt del país.
La regidora ha lamentat, però, que no es pogués fer una moratòria de llicències perquè això ha provocat una allau de peticions que farà endarrerir els efectes de la normativa.
Segons Sanz, des de setembre, quan es va fer l'aprovació de la mesura a l'Ajuntament, s'han presentat més de 300 peticions de llicències d'obres i més de 500 certificats d'aprofitament urbanístic.
La regidora d'Ecologia defensa les polítiques del govern municipal per combatre la contaminació i defensa que la creació de la zona de baixes emissions és una "aposta superior" a la que fa Madrid amb la creació de la zona Madrid Central, que prohibeix permanentment l'entrada al centre dels cotxes més contaminants.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Tancada una escola bressol de Barcelona després d'un cas de coronavirus d'una treballadora
Mor pel coronavirus un home que vivia en una residència per a gent gran a Barcelona
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
LONDRES, 16 juny (EUROPA PRESS) -
La diputada laborista Jo Cox ha resultat ferida de bala i apunyalada aquest dijous en un atac s'ha produït a Birstall, prop de Leeds (Anglaterra), segons ha confirmat la seva oficina a la cadena Channel 4.
Per part seva, la Policia ha informat de la detenció d'un home de 52 anys.
"A les 12.53 hores d'avui, la Policia ha rebut una trucada per un incident al carrer Market, a Birstall, en què una dona d'uns 40 anys ha patit ferides greus i es troba en estat crític", ha informat la Policia de West Yorkshire en un comunicat, i ha precisat que un altre home, d'entre 40 i 50 anys ha resultat ferit lleu.
Els agents armats enviats al lloc dels fets han detingut "un home de 52 anys a la zona", ha afegit, sense oferir més detalls sobre la identitat del detingut.
A més, ha indicat que s'ha incrementat la presència policial a la zona per tranquil·litzar els residents.
Els testimonis citats pels mitjans britànics han indicat que la laborista ha quedat estirada a terra sagnant després del succés, que ha tingut lloc prop d'una biblioteca on havia fet un acte.
Segons la BBC, ha estat traslladada en helicòpter a un hospital a Leeds.
Coix, de 41 anys, va ser elegida per primera vegada en les últimes eleccions celebrades el 2015 i és copresidenta del grup parlamentari Amics de Síria.
Segons un testimoni citat per Sky News, el succés ha durat entre 15 i 20 minuts.
Un home molt valent ha intentat contenir-lo, però no ha pogut i de sobte ha tret una arma", ha explicat.
"Era un objectiu immòbil quan l'ha disparat", ha afegit.
Un altre testimoni ha relatat que ha pogut veure un home que vestia una gorra blanca que ha tret una arma i a continuació ha sentit dos trets.
"Quan ha disparat el primer tret he començat a córrer, com tothom, i després he sentit el segon tret", ha precisat.
Les reaccions a la notícia no s'han fet esperar.
El primer ministre britànic, David Cameron, ha expressat la seva "preocupació" pels fets al seu compte de Twitter i s'ha solidaritzat amb la família.
També ha reaccionat el líder laborista, Jeremy Corbyn, que s'ha mostrat "completament commocionat", mentre que l'exalcalde de Londres i líder de la campanya pel 'Brexit', Boris Johnson, ha qualificat d'"horrible" la notícia.
A més, tant la campanya a favor de la permanència del Regne Unit a la UE com la campanya pel 'Brexit' han anunciat que suspenen els actes amb vista al referèndum que es farà el pròxim 23 de juny.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Contes de revoltes utòpiques (però imprescindibles).
Contes de quan l'amor és un tren sense vies.
I sí, la revolta de Cramòvia, la història d'un país potser (i només potser) imaginari.
Fet i fet, no us adoneu que els carrers són en flames perquè vosaltres els enceneu?
«Vila i Ros vindria a ser com un franciscà dels contes, algú que torna als orígens, a l'evangeli de la civilització humana que n'explicava a la vora del foc sense perdre peu en els temps inhumans que tantes estones ens toca viure.»
David Vila i Ros (Sabadell, 1977) compagina la feina de professor amb els recitals de contes i amb les conferències sobre llengua i literatura.
És autor de llibres d'articles, de poesia, de narrativa i d'assaig polític i lingüístic.
En el camp de la narrativa ha publicat els reculls de contes Ni ase ni bèstia (2010), Verba, non facta (Voliana Edicions, 2014) i Roba estesa (Voliana Edicions, 2017), els àlbums il·lustrats El Monstre Joan (2017) i El Monstre Joan va a l'escola (2019) i la novel·la per a nens i nenes Les sabates esblanades (2019).
Ha tingut càrrecs de responsabilitat en diverses entitats de foment del català (CAL, Fundació Reeixida, Tallers per la Llengua, Òmnium Cultural), ha col·laborat amb mitjans escrits i radiofònics d'arreu del país i actualment és coordinador de la Comissió Permanent per la Llengua a Sabadell i vicepresident de la companyia de teatre-dansa Petit Món.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Valls.-La temporada de calçots a Valls que just acaba d'arrencar es presenta de rècord.
Es preveuen produir fins a 18 milions de calçots, segons la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, coincidint amb el seu 25è aniversari.
La IGP té preparats diversos actes per celebrar l'aniversari.
Aquest distintiu de qualitat aglutina una cinquantena de pagesos de quatre comarques: Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès.
Es calcula que la resta de productors no inscrits a la IGP Calçot de Valls poden recollir uns 60 milions més de calçots -encara que no estan etiquetats com a IGP.
Així, en total, es preveuen més de 80 milions de calçots per enguany, una bona producció que tendeix a l'alça en els darrers anys, en bona part gràcies als estudis que es fan d'aquest conreu per millorar-ne la qualitat.
Alguns restaurants de la zona ja ofereixen des de fa dies els calçots més primerencs als seus clients.
Els primers calçots tendres de la temporada ja es poden degustar en restaurants de l'àrea de Valls, com el Casa Fèlix o el Ganxo, a la pedania de Masmolets.
Amb aquests calçots primerencs s'obre la pretemporada de calçotades, que s'allargarà al mes d'abril del pròxim any.
En plena temporada més d'una cinquantena de restaurants de la zona ofereixen calçotades a les seves cartes.El temps està acompanyant aquest conreu que vol aigua, sol i sobretot fred, i els productors confien que serà una temporada excel·lent, tant en quantitat com en qualitat dels calçots.
Tot i que encara es considera la pretemporada, als camps ja es fa evident el bon ritme que presenta la campanya, amb calçots de bona mida que es van arrencant en remeses, segons les dates en què van ser plantats."Fa tres anys vam fer 14 milions de calçots, fa dos anys, van ser 15 milions, l'any passat en vam fer 16 milions i enguany tot indica que podríem arribar als 18 milions i fer aquest salt coincidint amb el nostre 25è aniversari", afirma, satisfet, el president de la IGP Calçot de Valls, Francesc Amill, en declaracions a l'ACN.
"I si no apareix cap desgràcia climatològica, la qualitat també serà excel·lent", afegeix.Valls dona el tret de sortida oficial de la temporada de calçotades amb l'arrencada simbòlica del primer calçot, prevista pel dissabte 23 de novembre.
Ja al gener, en l'inici fort de la temporada, se celebra la Gran Festa de la Calçotada, coincidint amb l'últim diumenge del gener -enguany, el dia 26.
La temporada de calçotades mou un volum de negoci d'entre 12 i 14 milions d'euros.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha dit aquest dimecres a la recepció d'esportistes del 25 aniversari dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona'92: "El Govern de Catalunya està convençut que estem preparats per presentar una candidatura per organitzar uns Jocs Olímpics d'Hivern al nostre país i projectar-nos novament al món a través de l'esport".
Segons Puigdemont, aquest és un dels convenciments que va deixar la celebració de Barcelona 92: "Que si ens proposem alguna cosa, ho podem aconseguir", ha agregat, durant l'acte on han estat presents el el Rei Felipe VI i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau.
El president ha subratllat el llegat d'aquells Jocs, molt sostenible, perquè ha assegurat que totes les infraestructures olímpiques estan "a ple funcionament esportiu", amb el que ha ressaltat l'experiència del 92 com una trasformació de la ciutat.
Ha enaltit les conseqüències d'aquella cita, com els canvis a la ciutat, seus d'esports d'elit i la projecció de noves instal·lacions esportives a Barcelona i a les seves seus olímpiques: "Sense els Jocs no s'entendria la potència esportiva de la Catalunya d'avui, un país amb una societat més saludable i més esportiva".
Ha assenyalat que el 50% de la població practica activitat física i esport de manera habitual; ha dit que Catalunya compta amb 700.000 llicències federatives repartides en 72 federacions esportives; que 400.000 nens fan esport en edat escolar a través de 45 consells esportius comarcals, i que 9.000 clubs esportius palpiten amb més força que mai.
Ha dit que els Jocs van ser de tots perquè societat i administracions van anar a la una perquè "el diàleg i les complicitats van permetre aconseguir un objectiu sense retrets, sense imposicions", de manera que considera que aquella cita va fer realitat en anhel olímpic de la ciutat i d'un país que ha dit que sempre ha estimat l'esport.
Han assistit a l'acte el ministre d'Educació i Esports, Íñigo Méndez de Vigo; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el conseller de Presidència, Jordi Turull; l'expresident de la Generalitat i exalcalde de Barcelona Pasqual Maragall --que ha estat fortament ovacionat--, i els exalcaldes Jordi Hereu i Xavier Trias.
També han estat presents el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; el líder del PP català, Xavier Garcia Albiol; el líder del PSC Miquel Iceta; Enrique Lacalle, de Fira Barcelona; el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellá, i l'expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra.
Per part del consistori, han assistit tinents d'alcalde, com el socialista Jaume Collboni, i regidors i personal municipal tant d'aquest mandat com el dels Jocs Olímpics, entre ells els actuals líders dels partits municipals del grup Demòcrata, l'exacalde Xavier Trias; la de Cs, Carina Mejías; el d'ERC, Alfred Bosch, i el del PP, Alberto Fernández, mentre que la CUP s'ha mostrat contrària a aquesta commemoració.
A l'acte han assistit unes 400 persones, entre elles també esportistes dels Jocs de Barcelona com Antonio Rebollo, Antonio San Epifanio 'Epi', Daniel Ballart, Cayetano Martínez d'Irujo, Purificació Santamarta, Erika Viallecija i Nuria Ayala, entre molts uns altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els Mossos i la Policia Local han pogut interceptar-los quan intentaven fugir del poble en cotxe
L'Escala.-Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de l'Escala (Alt Empordà) han detingut una banda de lladres que han assaltat un jubilat mentre caminava pel carrer i li han robat una polsera d'or.
Els delinqüents, tres noies i un jove, s'han situat al costat de la víctima amb el seu cotxe.
Eren quarts de cinc de la tarda i l'home, que té 76 anys, caminava per l'avinguda Ave Maria.
Dues de les dones han baixat del vehicle, han abordat la víctima, li han donat un cop de puny a la cara i l'han llançada per terra.
Després, li han robat la polsera i han fugit amb el vehicle.
La policia, que ha mobilitzat quatre dotacions (dues d'elles, mixtes) per intentar atrapar-los, els ha pogut interceptar i detenir just a la sortida de l'Escala.
Els lladres viuen a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i les tres noies tenen antecedents.
Arran de l'agressió el jubilat ha hagut d'anar al CAP.
Té un hematoma a la cara i un fort cop a l'esquena.
El robatori amb violència ha tingut lloc pels voltants de tres quarts de cinc de la tarda, a plena llum del dia.
Aleshores, la víctima, un jubilat de 76 anys veí del municipi, estava passejant per l'avinguda Ave Maria.
El cotxe en què viatjaven els lladres se li ha aturat al costat i n'han baixat dues noies.
Sense donar-li temps a reaccionar, les dones han ventat un cop de puny a la cara de la víctima i li han donat una empenta que l'ha fet anar per terra.Un cop han tingut el jubilat indefens, les dues lladres li han arrabassat la polsera d'or que portava en un dels canells.
Després, les noies han tornat a pujar al cotxe i han fugit del lloc.
Després de rebre l'alerta, els Mossos d'Esquadra i la Policia Local han mobilitzat quatre patrulles (dues d'elles, mixtes) per intentar tallar la trajectòria als delinqüents abans no fugissin del poble.Els agents han pogut localitzar la banda just quan el cotxe enfilava la Gi-632 a la sortida de l'Escala.
Després d'identificar tots els integrants del grup, els han detingut per robatori amb violència i intimidació.
Es tracta de tres noies (dues de 20 anys i una de 28) i d'un jove de 26 anys.
Tots són de nacionalitat romanesa i viuen a Santa Coloma de Gramenet.
Les noies, a més, tenen antecedents per fets similars.El grup es troba a hores d'ara a la comissaria dels mossos de l'Escala.
Passaran la nit a les garjoles en espera de ser posats a disposició judicial.Arran de l'agressió, el jubilat de 76 anys ha hagut d'anar d'urgència al CAP del municipi.
L'home presentava un hematoma a la cara i tenia un fort cop a l'esquena.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
PP i Cs han tancat l'acord de coalició al País Basc tot i el malestar expressat pels populars bascos.
El secretari general del PP, Teodoro García Egea, i el vicesecretari general de Cs, Carlos Cuadrado, han signat aquest divendres un pacte per concórrer plegats a les eleccions del 5 d'abril a Euskadi sota el nom de 'PP + Cs'.
En un comunicat conjunt difós aquesta tarda, eviten concretar qui serà el cap de llista tot i que quan van anunciar el principi d'acord sí que confirmaven al líder del PP basc, Alfonso Alonso, com a número 1 de la candidatura.
De fet, El PP basc va considerar dijous "inassumible" que Cs s'assegurés els números 2 per Àlaba i Biscaia.
Al mateix comunicat, PP i Cs afirmen que "tal com les dues formacions van acordar ahir" el partit liberal tindrà "dos llocs de sortida".
El PP basc va considerar que això "no guarda relació amb la realitat de cada partit" a Euskadi.
Sobre el cap de llista, el comunicat diu simplement que l'acord contempla que sigui designat pel PP.
Les direccions de PP i Cs afirmen que la coalició té com a objectiu "la unió de l'espai constitucionalista" i argumenten que cal sumar "per afrontar de manera eficaç l'amenaça del nacionalisme i de l'independentisme contra l'ordre constitucional".
L'acord estableix "l'acceptació del concert econòmic basc com a instrument vigent per assegurar la llibertat, estabilitat, cohesió i desenvolupament dels ciutadans del País Basc" reclamant que el seu càlcul es faci des dels principis de "transparència" i "solidaritat".
També inclou el compromís de respectar els "règims forals" d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia. |
"El feminisme és la idea radical que les dones som persones", va dir Angela Davis, dona negra, al segle XX.
Ho vam recordar quan la vam veure a Barcelona aquesta tardor.
Ho recordem cada dia, dones de tot el món i de totes les races, cada vegada que sortim al carrer o som dins de casa.
Les dones, totes, les de tot el món, les de totes les races, som persones.
El feminisme és una necessitat.
El moviment, permanentment desacreditat per un sistema que consisteix a mantenir el masclisme, viu una revifalla.
Les dones de la meva generació vam pensar que ho havíem aconseguit.
Que les feministes dels 60 i 70 ja ens van obrir el camí cap a la universitat, l'avortament i el reconeixement social i laboral.
Que les sufragistes ja s'havien arriscat per aconseguir-nos el vot.
Elles van viure despertes i nosaltres en una letargia de Bella Dorment amb el missatge de sempre: sigues bonica i calla.
Ara som moltes i som molt diferents i ni estem fetes de costelles ni som aquells "homes mal engendrats" de què parlava Aristòtil.
Les dones som persones i el feminisme no marxarà fins a complir el seu propòsit.
La gran revolució pendent de la humanitat.
La que iguala en drets més de la meitat del món.
Que no ens preguntin per què som feministes.
Que es preguntin per què el món és tan masclista
Molts homes volen saber per què fem vaga.
Però no hi ha prou temps ni espai.
La llista és tan llarga que només amb l'inici ompliríem un diari.
Les dones són les que pateixen més l'atur.
I les que s'emporten la majoria de treball parcial, la qual cosa implica menys cotització i salaris més baixos.
No és que les dones vulguin treballar menys, és que les obligacions familiars (la cura) continuen recaient en nosaltres.
¿Parlem de paternitat obligatòria o parlem d'un canvi de mentalitat que comenci a posar a tothom al seu lloc?
Les dones són les més preparades i les que reben de premi la bretxa salarial.
La política o és feminista o no ens serveix.
A les dones ens maten per ser dones.
A les dones ens violen per ser dones.
A les dones ens sentencien la violència i la llei.
Rebaixen una condemna de violació a abús sexual perquè no hi va haver violència; rebaixen de 2 anys a 9 mesos la pena a un home que va ser gravat clavant una pallissa a la seva nòvia perquè el jutge considera que va cometre un "delicte simple de violència de gènere" i no de lesions.
Però la ministra d'Igualtat no fa vaga.
Tampoc el seu partit ha aprovat el pressupost de 200 milions de misèria per lluitar contra la pitjor xacra del món actual: la violència masclista.
Se m'acut fer anys de vaga, una idea per a sindicats temorosos i masclistes que consideren que la nostra vaga és menys vàlida, com totes les nostres coses, perquè ens ocupi tota una jornada.
Si de cas, que es preguntin per què el món és tan masclista.
Que no heu vist el món mai com el volem.
Ha arribat el moment des de fa segles.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Dos ultres espanyolistes han increpat aquest diumenge a la tarda alguns membres de Junts per Catalunya que assistien a l'acte de campanya de Madrid.
Els fets han tingut lloc a la Plaza de las Cortes, a tocar del Congrés dels Diputats, mentre l'advocat Gonzalo Boye, la diputada Laura Borràs, el senador Josep Lluís Cleries i la periodista Bea Talegón esperaven per entrar a l'hotel on se celebrava l'acte.
"Separatistas de mierda ¿para qué venís a la capital de España? ", els han dit els dos ultres, que s'han acostat quan han identificat Boye.
A l'advocat del president Carles Puigdemont l'han acusat de "terrorista" pel seu pas per la presó.
I si cal lluitar, lluitarem fins al final", han continuat.
Boye, Borràs i Talegón han gravat l'escena i l'han compartit a través de les xarxes socials. "
Abans de començar l'acte del MHP ens trobem gent que ens voldria a la presó i que ens diu tot de coses edificants i ens insulten.
Aquí estem, denunciant-ho, amb i.
I diuen que 'lucharan hasta el final', nosaltres també, però democràticament! pic.twitter.com/9BqOTgtJJG |
GIRONA, 10 Maig (EUROPA PRESS) -
La líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha assegurat aquest diumenge que "el vot al PP de Girona és el vot responsable en positiu i constructiu", i ha destacat que el partit i la candidata Concepció Veray són gent de fiar i responsable, segons ella.
En declaracions als mitjans a Girona, Camacho ha assenyalat que el PP és el partit "que de veritat ha apostat per Girona, per les inversions i pel creixement de la feina a la ciutat", ha informat la formació en un comunicat.
"A diferència de CiU i ERC, que han posat per davant l'estelada i el procés sobiranista, el PP ha posat per davant una Girona on volem que hi hagi feina en tots els sectors dels àmbits productius de la ciutat", ha explicat Camacho.
Ha insistit que aposten per "la inversió productiva, mentre l'actual Ajuntament de CiU malgasta en despesa independentista", i ha assegurat que el Govern espanyol ha fet una proposta clara per l'AVE, ja que Girona és l'única província d'Espanya on hi ha dues estacions d'alta velocitat.
Camacho ha destacat que l'executiu central ha invertit més de 15 milions d'euros en la biblioteca municipal, i més de 19 milions d'euros en la construcció del nou pont al riu Ter, i ha recordat que "la N-II ha estat paralitzada durant molts anys", i que s'hi ha invertit gràcies al PP, segons ella.
La presidenta del PPC ha mostrat la seva "condemna més ferma" a l'agressió que va patir el regidor de CiU Santiago Burrull, i ha dit que comparteix les paraules de condemna del president de la Generalitat, Artur Mas, però ha afegit que "quan hi ha agressions a militants del PP no sap si es produeixen les mateixes paraules".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
Com cada any, l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s'adhereix al comunicat conjunt de commemoració del Dia Mundial de la Sida 2018 que se celebra des de fa més de 30 anys.
L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s'adhereix a la commemoració del Dia Mundial de la Sida, aquest any sota el lema Coneix el teu estat, amb l'objectiu de compartir i assumir el compromís acordat per la comunitat internacional de posar fi a l'epidèmia com a amenaça per a la salut pública per al 2030.
Persones de tot el món uneixen forces per fomentar la conscienciació en relació amb el Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH) / Síndrome d'immunodeficiència adquirida (Sida) i mostrar solidaritat internacional.
Aquest esdeveniment brinda a tots els coparticipants, tant públics com privats, una de les oportunitats més clares per donar a conèixer la situació i impulsar avenços pel que fa a la prevenció i el tractament de la infecció, en els països amb més prevalença i també a la resta del món.
Cerdanyola del Vallès se suma al manifest per tal de fomentar la conscienciació de la societat i implicar-la en la lluita contra el VIH i s'adquireix un compromís laboral i professional per fomentar i mantenir el respecte i la no discriminació de les persones que viuen amb el VIH/SIDA.
Aquest any es vol aconseguir que la població prengui consciència per realitzar-se la prova per detectar el virus, ja que moltes persones són portadores de VIH i no ho saben, i així garantir l'accés a serveis de prevenció i d'assistència.
A més a més compartir i assumir, el compromís acordat per la comunitat internacional, de posar fi a l'epidèmia com a amenaça per a la salut pública per al 2030.
Aquest objectiu, ja forma part de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, aprovada per l'Assemblea de les Nacions Unides.
El dia 30 de novembre la façana de l'Ajuntament s'il·luminarà de color vermell a partir de les 18:30 h i el balcó de la Casa Gran lluirà una pancarta commemorativa del Dia Mundial de la Sida.
Els dies 29 i 30 hi haurà un punt informatiu al local de l'assemblea comarcal de Creu Roja al local de l'entitat, ubicat a l'Avinguda de la Creu Roja, 25-29.
El dia 30 de novembre la Creu Roja muntarà un punt informatiu al mercat de les Fontetes, en horari de 10h a 13h.
Les activitats del divendres es completaran amb la xerrada oberta Som Conscients, coneixem i prevenim, al local de la Creu Roja a partir de les les 10 h.
El dissabte 1 de desembre es muntarà un Punt informatiu i assessorament confidencial sobre el VIH/SIDA a la Plaça de l'Abat Oliba.
Funcionarà de les 10:30 a les 13:30 h.
A càrrec de l'Ajuntament amb col·laboració dels estudiants de 4t d'infermeria de l'EUIT (Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia ocupacional de Terrassa) i Creu Roja.
Durant tot l'any es fan altres propostes: |
És un arbre aïllat, amb la base molt ampla i engruixida, característica dels exemplars d'edat d'aquesta espècie.
La singularitat del bellaombra de Can Vidalet, rau en les seves dimensions notables, l'exotisme, la raresa de les formes i l'avançada edat,
És un arbre exòtic i per la raresa de les formes i l'avançad... |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
Per a la majoria d'activitats escolars necessites cercar informació i organitzar-la adequadament.
Per exemple, quan has de fer un treball sobre un tema, has de recollir informació de diferents fonts de consulta, com ara del diccionari, de revistes i diaris, de visites a institucions, d'entrevistes, d'enquestes, etc. Fins i tot, en la vida diària, quan has de prendre una decisió acostumes a cercar informació prèvia que, un cop valorada, et permet decantar-te per l'opció que cobreix millor les teves necessitats.
Dit d'una altra manera, saber cercar informació amb criteri és el primer pas per aprendre a aprendre.
Cal explorar i analitzar els diferents mitjans d'informació (documents, entitats, persones, etc.) per tal d'obtenir dades que siguin rellevants en un treball d'investigació.
Per a ser capaç de discriminar en una investigació la informació rellevant de la que no ho és i conèixer els procediments adequats per a organitzar- la i tractar-la.
Et facilitarà poder-la trobar després, quan ho necessitis, i també et permetrà classificar-la per categories i relacionar-la adequadament.
Abans de començar un treball d'investigació, has de dedicar un temps a reflexionar sobre la informació que necessites i sobre les condicions i estratègies que has de tenir en compte per cercarla.
A continuació, t'oferim algunes orientacions en aquest sentit.
Els elements imprescindibles d'una cerca d'informació són les fonts.
Una font és qualsevol suport que proporciona informació, com ara persones, institucions, documents, objectes, etc. Les fonts poden ser indirectes o documentals i directes o personals.
Les fonts, siguin indirectes o directes, també es poden dividir en fonts principals i fonts complementàries.
Les primeres fan referència a la informació rellevant d'una cerca, mentre que les segones fan referència a la informació que dóna suport i completa la recollida de les fonts principals.
Una font indirecta acostuma a ser un document per mitjà del qual es transmet una font directa; en aquest sentit, també es pot anomenar font documental indirecta.
Aquesta font d'informació pot tenir diferent procedència, per exemple: llibres, articles, pàgines web, material audiovisual, etc.
Quan hagis de consultar informació d'una font indirecta, no pots procedir d'una manera indiscriminada, sinó que has de seguir un ordre prèviament planificat.
Primer de tot, necessites tenir un criteri de cerca de la informació, que haurà d'estar d'acord amb els objectius que persegueixes en la investigació que estiguis fent o amb la hipòtesi de treball que t'hagis fixat.
És a dir, hauràs de seleccionar la informació segons que sigui o no rellevant per a la teva cerca.
A més, hauràs de pensar també quins procediments faràs servir per a arxivar d'una manera ordenada la informació que vagis trobant, per tal de facilitar-ne la posterior utilització.
També necessitaràs eines auxiliars de suport que t'ajudaran a trobar les fonts que necessites.
Les més utilitzades són els diccionaris, les enciclopèdies i internet, que completaran la teva cerca documental.
Un diccionari és una obra en què pots consultar paraules o termes ordenats alfabèticament.
Pots trobar-ne de molts tipus i en diferents formats (format de llibre, volum, document electrònic, etc).
Els més utilitzats són: el diccionari de definicions, el de sinònims i antònims, l'ideològic, l'etimològic, el bilingüe, el de dubtes i els tècnics o especialitzats.
A l'escola normalment fas servir el diccionari de la llengua o de definicions, en què pots consultar el significat i les formes d'ús de paraules o termes.
Però et recomanem que aprenguis a fer servir també els diccionaris de sinònims i antònims, l'ideològic i els de vocabularis específics, perquè et seran molt útils en les teves feines escolars.
L'ús d'aquests diccionaris, tot i que siguin diferents, segueix uns procediments molt semblants al del diccionari de definicions.
► Si obres el diccionari, normalment veuràs en el marge superior de les pàgines (capçalera) una o dues paraules escrites amb caràcters més grans o bé amb negreta.
Les tres primeres lletres d'aquestes paraules han de coincidir amb la paraula que estiguis buscant.
Per exemple, si vols trobar la paraula construcció, has de buscar la pàgina en què la paraula de capçalera comenci per const -, com és el cas de constatar.
► Tot seguit has de mirar les paraules de la capçalera de les pàgines anterior i posterior i comprovar si la paraula que busques es troba entre aquest grup; per exemple, entre constatar i consumir.
► En cas afirmatiu, simplement has de revisar la llista de paraules de la pàgina per ordre alfabètic (que comencen per const -) fins que arribis a la que busques ( construcció ).
Un cop trobis la paraula, veuràs que la definició conté diferents abreviatures que serveixen per a especificar les característiques del terme.
Trobaràs l'ús de cada abreviatura al començament del diccionari, normalment en un quadre detallat que et servirà d'orientació.
En aquesta definició, hi ha l'abreviatura "f", que indica que el nom és femení, i els números 1 i 2, que indiquen dues accepcions o maneres diferents de definir la paraula.
Una enciclopèdia és una obra de saber universal que recull tot el coneixement humà.
La pots trobar en diferents formats: edició de paper, suport electrònic, com el DVD, o a internet.
En totes les seves formes, les enciclopèdies són una eina de consulta imprescindible per a un estudiant.
Les enciclopèdies es poden dividir en dos grans tipus segons la seva organització: les que estan organitzades com un diccionari, és a dir, alfabèticament –també són conegudes com a diccionaris enciclopèdics –, i les enciclopèdies temàtiques, que s'organitzen per temes específics del pensament humà.
Aquest tipus d'organització s'anomena organització sistemàtica.
Les que estan organitzades per ordre alfabètic segueixen el mateix procediment de cerca que un diccionari, que ja hem explicat.
Per tal de facilitar la cerca, normalment cada volum de l'enciclopèdia té escrites en el llom les paraules o abreviatures de les paraules entre les quals es troben els termes continguts en el volum.
En les enciclopèdies temàtiques (de classificació sistemàtica) cada volum tracta un tema diferent.
En aquest cas, has de consultar primerament el sumari i l'índex alfabètic de cada volum per tal de trobar les pàgines on hi hagi els temes que t'interessin.
Les enciclopèdies també poden ser generals –contenen articles sobre temes de totes les àrees–, o poden especialitzar-se en un camp en particular, com per exemple, una enciclopèdia de filosofia.
ot i que les enciclopèdies són eines de gran ajuda, has de tenir present que les enciclopèdies en format paper, no es reediten gaire sovint pel seu elevat cost d'elaboració.
Per això, et recomanem que miris l'any d'edició i, en funció d'això, contrastis la informació trobada amb altres fonts de consulta.
A més, hi ha camps del saber que evolucionen molt ràpidament, com ara la informàtica, la tecnologia, etc., i és impossible que hi figuri tota la informació.
Internet representa una font inesgotable d'informació en què pots trobar pràcticament qualsevol cosa.
Ara bé, cal que siguis molt prudent, perquè no sempre trobaràs el que busques i també és molt fàcil que et dispersis si no segueixes unes pautes adequades i tens un cert nivell de maduresa en l'ús d'aquesta eina.
A més, qualsevol persona pot penjar-hi informació, que, a vegades, no és fiable i pot ser fins i tot errònia.
Per aquest motiu, cal que tinguis clar qui publica la informació en qüestió.
Per exemple, no és el mateix extreure la informació d'una pàgina oficial d'un organisme conegut que la informació que pot contenir un bloc personal, etc.
Quan has de fer una cerca a internet, normalment ho fas amb l'ajuda dels motors de cerca, que habitualment s'anomenen cercadors.
Un cercador és un programa encarregat de trobar la informació que l'usuari necessita.
A internet hi ha molts cercadors, de característiques diferents i en molts idiomes (a l'esquerra, alguns exemples de cercadors).
Per a tenir garanties en la cerca d'informació a internet, has de definir uns criteris de cerca i conèixer els procediments adequats per a trobar allò que realment necessites.
Defineix prèviament de forma concreta i clara la informació que vols buscar, per tal de poder limitar al màxim la cerca.
Pots pensar més criteris de cerca en funció del tipus d'investigació que hagis de fer.
La majoria de cercadors comparteixen uns procediments generals de cerca, tot i que es diferencien en procediments específics.
Una de les cerques més utilitzades és la que es fa per paraules clau.
En aquest cas, has de concretar amb claredat les paraules que vols cercar i escriureles en la casella de cerca.
El cercador et donarà una relació molt extensa de pàgines amb la paraula guerra, amb la paraula civil i també pàgines amb l'expressió guerra civil.
Un dels procediments que pots fer servir per optimitzar la cerca és l'ús de les cometes, que obliga el cercador a buscar les paraules contingudes entre les cometes en l'ordre especificat.
El resultat serà una selecció de pàgines més reduïda i molt més específica, on solament apareixen pàgines que contenen l'expressió guerra civil.
Una altra de les opcions que pots fer servir per a precisar més els resultats es diu cerca avançada.
Es tracta d'una opció que ofereixen molts cercadors i que et permet reduir la llista de pàgines amb l'ajuda de paràmetres que fan que la cerca sigui molt més restrictiva.
En aquest cas, has de consultar les instruccions de cerca avançada del cercador que facis servir.
Els cercadors també fan servir diferents operadors lògics, anomenats booleans, que et permeten concretar més la cerca.
Hem fet una selecció dels més utilitzats en la majoria de cercadors, ja que no tots fan servir els mateixos.
AND: Fa cercar totes les paraules escrites en la casella de cerca.
Per exemple: immigració AND Catalunya cercarà tots els documents que incloguin les dues paraules clau.
En el Google, per exemple, s'hi pot afegir el símbol "+" en lloc d'"AND", però també funciona si escrius solament immigració i Catalunya.
OR: Fa cercar qualsevol de les paraules escrites en la casella de cerca.
Per exemple: Roma OR París seleccionarà els documents que continguin la paraula "Roma" i també seleccionarà documents amb la paraula "París".
NOT: Fa cercar totes les paraules de la casella de cerca, excepte la paraula precedida per "NOT".
Per exemple: mamífers NOT aquàtics cercarà tots els documents que continguin la paraula "mamífers", però que no continguin la paraula "aquàtics".
En el cas de Google, aquest operador s'ha d'escriure amb el símbol "–" seguit de la paraula que es vulgui ometre de la cerca sense espai.
Per exemple: mamífers –aquàtics ens donarà un conjunt de pàgines que faran referència a mamífers no aquàtics.
Comodins: A part dels operadors lògics, també pots fer servir comodins si no recordes alguna paraula.
En el cercador Google, s'utilitza el símbol "*" per a substituir les paraules desconegudes.
Per exemple: "all i *" et donarà com a resultat pàgines que continguin l'expressió all i oli.
També pots fer servir més d'un asterisc en una expressió.
Per exemple: " els contes de les * i una * " ens donarà l'expressió completa els contes de les mil i una nit.
Definició d'acrònims: Alguns cercadors tenen la capacitat de definir acrònims.
Entenem per acrònim les sigles d'una paraula.
El Google fa servir per a aquesta tasca la funció "define:".
Per exemple: Define: ADN et donarà la paraula completa corresponent a cadascuna de les lletres de l'acrònim.
Quan vulguis ampliar molt més la cerca d'informació, et recomanem que facis servir els cercadors temàtics, que són cercadors especialitzats en diferents temàtiques i que permeten fer una cerca molt més completa.
A part dels diccionaris i enciclopèdies en suport paper que t'hem explicat, també pots trobar els mateixos recursos en format digital.
Els diccionaris i les enciclopèdies digitals són clarament diferents que les versions impreses, ja que disposen d'una estructura i unes funcions d'accés a la informació adaptades a les característiques electròniques del suport.
En general, trobaràs dues modalitats de diccionaris i enciclopèdies digitals: la que es presenta en format DVD i les enciclopèdies en línia a través d'internet.
Les enciclopèdies multimèdia, en format DVD, a més de la informació sobre cada tema, incorporen documents en format de vídeo, fotografia, imatges interactives, so, etc. Respecte dels diccionaris i les enciclopèdies en línia, una característica molt útil és que la informació acostuma a estar vinculada per enllaços, que formen xarxes temàtiques que ajuden molt a ampliar la cerca.
Només cal escriure en la finestreta de cerca el terme o la paraula que t'interessa buscar i automàticament apareixen en pantalla les opcions seleccionades.
Per tal de valorar la qualitat d'un diccionari o d'una enciclopèdia en línia, has de fixar-te bé en qui és el responsable del recurs, com es presenten les informacions, si es fa ús de l'hipertext, quin volum d'informació tenen i, si es troba, la data d'actualització.
Exemple de diccionaris en línia: Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, Gran Diccionari de la llengua catalana del Grup Enciclopèdia, Diccionari avançat català-castellà, Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española, etc.
Exemple d'enciclopèdies en línia: Gran Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia, Britannica, etc.
Els xats temàtics et permetran estar en contacte amb diferents usuaris mitjançant un xat especialitzat.
Cal dir que no sempre són del tot efectius, però segons el tema que vulguis cercar són un recurs que et pot ajudar.
Els fòrums són espais virtuals de discussió de diferents temes mitjançant missatges que altres usuaris poden respondre.
Quan vulguis trobar alguna informació puntual molt específica, pots deixar la demanda mitjançant una frase en el fòrum i esperar que arribi una resposta després d'un període de temps més o menys llarg.
Tot i això, el suport d'aquest recurs és òbviament limitat i té un caràcter complementari.
Les biblioteques virtuals ofereixen un gran volum d'informació penjada a internet i de consulta oberta.
Es tracta d'un recurs molt útil que et permetrà conèixer des de casa la quantitat d'informació que pots trobar sobre un tema concret.
El fet de poder consultar el catàleg en línia facilita la planificació de la cerca bibliogràfica a les biblioteques físiques.
Per exemple: biblioteca virtual Miguel de Cervantes, biblioteca virtual universal, biblioteca virtual Joan Lluís Vives, biblioteca virtual Català, etc.
També podràs trobar a internet informació diversa, com és el cas de centres de documentació en línia, estadístiques sobre un tema determinat o ONG.
Segons quines siguin les teves necessitats, convindrà que facis la cerca amb l'ajuda d'un cercador general o d'un cercador temàtic, si el contingut de la cerca és molt específic.
Es coneix com a fonts directes la informació que pots obtenir mitjançant el contacte personal o a través d'experiències concretes o en documents de primera mà.
Per exemple, la participació en una activitat pràctica, un experiment de laboratori o la realització d'una entrevista a un expert són fonts directes o personals, perquè subministren la informació pràctica i vivencial d'una cerca.
També és una font directa l'obra original d'un autor, mentre que un estudi sobre aquest autor i la seva obra seria una font indirecta.
El control del temps és clau quan es treballa amb fonts directes, ja que la cerca d'informació depèn molt de la disponibilitat d'agents externs que no sempre et podran atendre quan ho necessitis o d'activitats que requereixen unes condicions de realització que s'han d'anticipar, com és el cas de preparar una enquesta o una entrevista.
Per això, és prioritari que sàpigues fer un calendari de treball que et permeti situar en el temps les diferents actuacions que cal dur a terme.
Una planificació prèvia adequada ha de tenir en compte:
A continuació, t'oferim una selecció de fonts directes amb les orientacions que t'ajudaran a aplicar-les.
L'entrevista és un diàleg entre dues persones, l'entrevistador i l'entrevistat, a partir d'un guió de conversa i amb l'objecte d'obtenir informació.
Pots fer dos tipus d'entrevista: una de formal i estructurada, amb preguntes prèviament elaborades que limiten les respostes de l'entrevistat i condueixen ordenadament l'entrevista, i una d' informal no estructurada, oberta a l'espontaneïtat de l'entrevistador i l'entrevistat, que al voltant dels temes d'interès van desenvolupant les línies temàtiques que es consideren més adients.
Segons les necessitats i les característiques de la persona entrevistada, hauràs d'escollir quin dels dos models és el més adequat als teus objectius.
Habitualment, se sol escollir el model informal, que també és el més formatiu.
Aquest model es tradueix en una conversa sobre el tema que quasi sempre permet obrir noves línies d'anàlisi que enriqueixen l'entrevistador, ja que l'entrevistat pot fer aportacions a l'entrevista, des de la seva experiència, no contemplades en la preparació.
Has de decidir el tipus d'entrevista que faràs (estructurada o no).
Preparar les preguntes o temes que tractaràs amb l'ajuda dels objectius que vols assolir.
Valorar si cal enviar prèviament a l'entrevistat la llista de preguntes.
I, per acabar, contactar amb l'entrevistat per fixar data i hora; aprofita també per preguntar-li si podràs gravar l'entrevista.
Començaràs explicant a l'entrevistat l'objectiu de l'entrevista i la relació que aquesta té amb la investigació que estàs fent.
Si l'entrevistador et dóna permís, treu la gravadora i comença a gravar o recull les respostes per escrit.
Tot seguit, fes les preguntes o obre línies de diàleg sobre el tema.
Segons l'orientació que vagi agafant la conversa, pots improvisar noves preguntes.
Hauràs d'ordenar les notes i els apunts o escriure la informació gravada.
També hauràs d'interpretar la informació i fer una valoració de l'entrevista.
Una font directa que et serà molt útil és la visita a un centre o institució (ONG, empresa, hospital o centre educatiu), on pots contactar amb diferents persones i fer des d'una entrevista, una observació o una enquesta fins a participar en alguna activitat.
Per activitat s'entén qualsevol dinàmica pròpia de l'organització visitada on pots intervenir com un element actiu en l'elaboració d'un procés.
Per exemple, si fas una investigació sobre els anuncis televisius, pots tenir l'oportunitat de participar en el procés de creació i realització d'un espot televisiu; això et permetrà aprendre molt més que si consultes textos sobre el tema.
La participació en una activitat implica utilitzar diverses estratègies de cerca pràctica, com per exemple, l'observació del que s'està fent amb criteris lligats a les finalitats de la cerca, la possibilitat de recollir informació pràctica de l'experiència, la interacció amb diverses persones relacionades amb el tema, etc.
També és convenient que facis una fitxa de registre amb la informació del lloc visitat i de l'activitat realitzada per tal d'integrar-la en la memòria de la investigació.
Un model de fitxa podria ser el següent:
L'enquesta és una eina que permet recollir, de forma quantitativa o qualitativa, l'opinió d'un col·lectiu sobre un tema mitjançant un qüestionari de preguntes.
Una enquesta acostuma a ser un complement enriquidor en una investigació.
Per elaborar una enquesta cal tenir en compte:
► Definir l'objectiu de l'enquesta, és a dir, quina informació es vol aconseguir.
Per exemple, conèixer informació sobre el consum de tabac entre els joves de la ciutat de Barcelona.
► Decidir a qui va adreçada l'enquesta, definir la població de la qual es vol obtenir la informació i pensar la manera de formular les preguntes del qüestionari, per tal que s'ajustin a les seves característiques.
Per exemple, una enquesta a la població de joves de 14 a 16 anys.
Com que no sempre és possible enquestar tota la població, s'ha de seleccionar una mostra.
Per tal d'escollir bé, cal pensar els criteris que se seguiran per fer la selecció.
Per exemple, seleccionarem una mostra de joves de la franja d'edat 14-16 anys de diferents centres educatius de la ciutat de Barcelona, per poder fer una anàlisi comparativa, i dels dos sexes a parts iguals, per conèixer les vivències de gènere.
Es dissenya el qüestionari amb preguntes relacionades amb els objectius de la investigació sobre el consum de tabac.
Les enquestes es poden administrar a un grup o de forma individual.
► Escollir el moment més adequat per facilitar una bona disposició davant l'enquesta.
Per exemple, una hora en què el grup estigui més receptiu.
► Controlar els factors adversos que puguin afectar els resultats.
Per exemple, el soroll ambiental pot afectar la concentració o, segons el tipus d'enquesta, caldrà vigilar que les persones no es comuniquin les respostes.
► Procurar no influir en les respostes amb valoracions personals, no aportant més informació que l'estrictament necessària per a aclarir les preguntes.
Cal recollir la informació en un suport adequat i amb un format que sigui fàcil de llegir.
Normalment, es fan servir les representacions gràfiques de les dades mitjançant diagrames, que poden ser de diferents classes: de barres, de freqüències, pictogrames, etc.
Un cop obtinguts els resultats, has d'interpretarlos i veure quina informació t'aporten.
La interpretació requereix un esforç de comparació de les dades de manera que puguis treure conclusions.
Una representació gràfica no té sentit si no en fas una interpretació adequada que et permeti entendre-la dins del context més ampli de la teva investigació.
A continuació, et presentem diferents propostes d'organització i classificació de la informació segons el tipus de cerca que hagis de fer:
És important seguir pautes que facilitin la classificació i l'organització de la informació recollida.
Tot seguit, et suggerim algunes estratègies que et poden ajudar des d'un punt de vista pràctic.
Per classificar la informació, et proposem que obris una carpeta en el teu ordinador.
Aquesta és una forma ràpida i còmoda d'anar recollint la informació seleccionada.
Dins la carpeta sobre el tema de recerca, pots obrir-hi altres subcarpetes que facilitin la distribució d'informació específica segons les característiques de la temàtica investigada.
Si la informació és el resum d'un llibre, simplement has d'elaborar el document amb el teu processador i arxivar-lo en el directori que has creat.
També pots escanejar documents i guardar-los.
Si es tracta d'una pàgina web, es pot retallar la informació de la pàgina consultada, enganxar-la en un document del processador de textos i guardar el document en el directori o subdirectori.
També pots fer servir el sistema tradicional de fitxes per a recollir la informació i arxivar-la en format paper en un fitxer o en una carpeta.
L'exemple següent serveix tant per a la informació baixada d'internet com per a altres documents no necessàriament electrònics.
Si el teu objectiu és fer un treball que tracti sobre el tema El càncer de pulmó, podries planificar la cerca d'informació de la manera següent:
Organitza en un directori de carpetes del teu ordinador la informació de la cerca.
En l'exemple, desa la informació rellevant obtinguda de llibres, articles o pàgines sobre la investigació El càncer de pulmó en la carpeta de fonts principals indirectes i, dintre d'aquesta, en la subcarpeta corresponent segons el tipus de document.
Fes el mateix amb les dades estadístiques, enquestes o entrevistes que hagis recollit.
Arxiva-les en la carpeta de fonts principals directes.
La resta de materials o documents, tant indirectes com directes, que no són tan importants per a la teva investigació, aniran a la carpeta de fonts complementàries.
També pots aplicar aquest procediment en suport paper, tot convertint cada carpeta del format electrònic en un arxiu de fitxes o bé en una carpeta amb separadors.
Un cop recollida tota la informació rellevant de la investigació experimental, apunta en una fitxa de conclusions la síntesi del treball pràctic amb les idees i valoracions derivades de les experiències.
És convenient elaborar aquests apunts quan tinguis fresc tot el procés per poder fer servir la informació en el moment que redactis les conclusions finals del treball.
Per finalitzar, redacta una memòria que expliqui tot el procés de cerca o investigació realitzat, és a dir, el treball amb les fonts indirectes i amb les fonts directes i les conclusions finals.
✓ Què vol dir en una cerca seleccionar la informació i quina importància creus que té?
✓ Quan creus que s'ha de fer servir una font primària?
✓ Quins criteris faries servir per a cercar informació a internet per fer un treball d'una matèria?
✓ Quan has de fer un treball, acostumes a fer servir el diccionari i l'enciclopèdia en format paper o electrònic?
✓ Com cercaries una informació molt específica a internet?
✓ Quin suport faries servir per a conservar la informació recollida d'un llibre? |
El Girona no va poder donar continuïtat a la victòria contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu (1-2) dilluns davant la Reial Societat.
Es va haver de conformar amb un empat que, sense ser del tot dolent, va deixar un regust agredolç a l'equip, sobretot perquè hi havia la possibilitat de tornar a agafar un gran coixí respecte el descens en cas d'haver guanyat.
L'avantatge és ara de 5 punts, que són prou, però que unten de més trascendència el partit d'aquest vespre a Vallecas.
Un duel que pot ser clau en aquesta aferrissada lluita per esquivar el descens.
El Girona no sortirà a empatar, perquè, si ho fa, és pell.
Ara bé, els d'Eusebio són conscients que tot el que no sigui no perdre serà positiu.
Guanyar deixaria amb l'aigua al coll el Rayo i permetria als gironins tornar a agafar una altra glopada d'aire fresc, mentre que empatar mantindria la diferència amb els madrilenys amb una jornada menys per disputar-se.
Eusebio va tenir a la seva disposició dilluns contra la Reial homes com Borja García, Doumbia o Muniesa, i avui també serà a Madrid Patrick Roberts.
De mica en mica la infermeria es va buidant i ara mateix hi són Aday, Mojica i un Planas que no acaba de fer net.
Ara bé, aquesta setmana ha caigut Juanpe i ahir mateix el tècnic va veure com es quedava sense el seu porter titular, Bounou, per culpa d'un procés febril.
L'absència del porter marroquí és un contratemps important, tot i que aquesta temporada Gorka Iraizoz ha complert amb bona nota sempre que li ha tocat jugar.
De la seva banda, al lloc de Juanpe, que també ha estat indiscutible fins ara, hi opten Bernardo, Muniesa i fins i tot Ramalho, fet que tornaria Porro -en el seu retorn a Vallecas- a la titularitat al lateral.
Caldrà veure com ha preparat el partit d'avui Eusebio i si es decanta per mantenir per tercera jornada consecutiva el 4-1-4-1.
Contra el Madrid i davant la Reial es van recuperar sensacions i, el més important, es va sumar, després d'una funesta ratxa que havia deixat l'equip molt tocat.
El factor emocional sembla haver-se recuperat, tot i això, avui, especialment pel tipus de camp i rival, caldrà mantenir el ritme i la intensitat de la primera part dilluns i tornar a ensenyar que, per ganes, ningú pot ser superior al Girona.
És aquí on pot jugar en contra del Girona una variant important com és el físic.
I és que els blanc-i-vermells només hauran tingut tres dies de descans entre partit i partit, mentre que el conjunt madrileny va jugar el seu partit dissabte passat, a Getafe (2-1), i per tant n'haurà gaudit de cinc.
Una petita diferència que pot no semblar res però que, amb tot el que hi ha en joc, no deixa de ser un detall a tenir en compte.
Sigui com sigui, i després del 0-0 contra la Reial, el Girona té avui a Madrid una altra oportunitat de fer un pas de gegant cap a la salvació.
És a domicili on l'equip ha aconseguit més botí (16 punts per només 12 a Montilivi) i això l'ha convertit en el sisè millor visitant de la categoria.
Ara bé, per pescar quelcom de bo avui de Vallecas caldrà confirmar la millora oferta les dues últimes jornades i allunyar-se definitivament de la versió d'equip deprimit de la sortida a Eibar i la derrota contra l'Osca, dos equips de perfil més baix i semblant al del rival d'avui.
El retorn de Pere Pons a l'onze titular en el lloc d'Aleix Garcia sembla cantat com també que Borja García pot entrar en detriment de Lozano.
Més dubtes hi ha a l'eix de la defensa.
Una possibilitat és recol·locar Ramalho al mig i fer entrar Porro al lateral, per guanyar en velocitat.
En canvi, si Eusebio s'estima més tenir centímetres a l'eix, pot ser Bernardo l'escollit i Ramalho es mantindria al lateral.
Tot això, sempre que mantingui el nou sistema.
Pel que fa al rival, Míchel Sánchez té les úniques baixes d'Elustondo, lesionat, i d'Uche Agbo, per un tema personal.
Els madrilenys encadenen 4 derrotes consecutives (Leganés, Espanyol, Atlètic i Getafe) i veuen el partit d'avui com una taula de salvació per revifar les esperances. |
Eduquem avui per fer millor el demà
El conseller d'Ensenyament, Joan Sanahujes, i els Drs.
Santiago Roquer i Joan Alberich, membres del Departament de Geografia de la URV i del Grup de Recerca i d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics, han presentat aquest dijous en roda de premsa l'estudi "Projeccions de població en edat escolar per al període 2011-2015".
L'objectiu de l'estudi, encarregat per la Conselleria d'Ensenyament de l'Ajuntament al citat equip d'investigadors, és fer una previsió de la possible evolució de la població en edat escolar, entre els 0 i els 17 anys, per planificar les necessitats escolars de la ciutat i les seves zones a curt-mitjà termini.
El conseller d'Ensenyament, Joan Sanahujes, ha manifestat que ara aquest informe es treballarà en el Consell Escolar Municipal i en la Taula Mixta de Planificació, formada per l'Ajuntament i la Generalitat.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
L'Organització Mundial de la Salut (i també altres organismes oficials) proposen la celebració de Dies Mundials sobre diversos temes relacionats amb la Salut.
La celebració d'aquests Dies Mundials té com a objectiu posar l'èmfasi, un dia a l'any, sobre els aspectes més rellevants o prioritaris en cadascun d'aquestes temes.
Des de l'Ajuntament de Terrassa es vol donar suport a aquesta tasca.
En aquest espai trobareu informació actualitzada sobre alguns dels Dies Mundials
Programa d'activitat física saludable per a tothom. |
Aquest matí s ́ha donat el tret de sortida a la Solidaritrail amb gairebé 700 corredors.
Això no vol dir que l ́Andorra Ultra Trail hagi acabat.
Al llarg d'aquest diumenge no deixen d'arribar corredors que han participat en curses més llargues.
Tots van viure in situ la tempesta de dissabte a la tarda, una situació caòtica que encara ha fet més èpic el repte aconseguit.
Sens dubte la Solidari Trail és un dels moments més especials de l'Andorra Ultra Trail.
La comitiva anava encapçalada per les cadires de rodes adaptades que enguany han comptat amb la col·laboració de Bombers de Barcelona.
Al llarg d'aquest diumenge el degoteig de corredors de les curses més llargues és constant.
Cada un va evitar la tempesta de dissabte a la tarda com va poder.
La Solidaritrail no té classificació.
Després d ́una distància força llarga com són 10 quilòmetres a la muntanya, el premi és compartit. |
El festival manté com a escenari principal la plaça dels Jurats i s'estén als jardins del passeig Arqueològic
El grup Marlango donarà el tret de sortida el 24 de juliol a la 7a edició del festival Tempo sota les Estrelles de Girona.
Liderat per la cantant i actriu Leonor Watling, el concert es farà a la plaça dels Jurats, que es manté com a escenari del festival.
Enguany, el recinte s'amplia al passeig Arqueològic on s'hi instal·larà el 'Village', un espai d'accés gratuït on hi haurà parades de menjar artesà i també actuacions d'artistes emergents i DJ.
També passaran pel festival el saxofonista Llibert Fortuny, Cris Juanico (exvocalista de Ja T'ho Diré), la cantautora Cèlia Pallí o Diane Witherspoon, entre d'altres.
El tret de sortida del festival el donarà el grup madrileny Marlango, amb Leonor Watling al capdavant.
La primera actuació serà el 24 de juliol i els concerts -combinats sempre amb sopars- s'allargaran fins el 9 d'agost.
Tots ells es faran a l'auditori situat a la plaça dels Jurats, en ple Barri Vell de la ciutat.
Altres artistes que passaran pel festival aquest estiu seran el saxofonista Llibert Fortuny acompanyat per la Gas Band, la jazzwoman Diane Witherspoon, la proposta multiètnica de Cosmosoul (Madrid), el menorquí Cris Juanico amb la seva guitarra i un quartet de corda o la Jove Big Band acompanyada per l'artista francoamericana Nicole Rochelle.
La cantautora de Torroella de Montgrí Cèlia Pallí, que actualment viu a Toronto, serà l'encarregada de tancar l'edició d'enguany el 9 d'agost.
La tinenta d'alcalde i regidora en funcions d'Ocupació i Empresa, Marta Madrenas, ha remarcat que amb aquest festival Girona aconsegueix oferir opcions culturals durant l'estiu.
"Ens permet desestacionalitzar encara més el cicle de cultura a la ciutat", ha remarcat.
En la mateixa línia, el vicepresident en funcions de la Diputació de Girona Xavier Soy ha subratllat que el Tempo és un "festival de present i de futur" i ha destacat que té lloc "en un marc incomparable".
Una altra de les activitats que repeteix en aquesta edició per la bona acollida de l'any passat és el Wine&Music, que es farà el 3 d'agost.
Es tracta d'un binomi que combina música i vi i cava especialment seleccionats per a cada actuació.
A banda de la programació musical, aquesta edició incorpora un nou espai que s'ha batejat com a 'Village' i que ocuparà part del passeig Arqueológic, molt a prop de la zona on es faran els concerts i sopars.
Aquest espai oferirà també vermuts musicals; el Tempo Kids -amb música i tallers infantils per a tota la família-, o un 'food market' on es podran degustar les propostes de producte de proximitat i artesans de l'establiment gironí Local Market i on es podran prendre combinats oferts pel restaurant-pub One.
L'accés al Village serà gratuït i estarà obert de les sis de la tarda fins a les dues de la matinada mentre duri el festival, i també als migdies en format reduït.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'actual cinquena tinent d'alcalde de l'ajuntament de Girona, Isabel Muradàs passava informació confidencial sobre ajuntaments catalans a Josep Manel Bassols, exalcalde d'Anglès.
Això és el que avui revela El País i que es troba en el sumari del cas 3%.
Bassols és un dels constructors investigats i Muradàs llavors era la sots directora del departament de Governació de la Generalitat- entre octubre de 2011 i gener de 2013- i també tinent d'alcalde del consistori gironí, com ara.
Segons el rotatiu, Isabel Muradàs enviava dades econòmiques confidencials sobre els municipis on Bassols volia aconseguir una adjudicació.
Entre les revelacions que es recullen al sumari, hi ha correus electrònics.
En un d'ells, segons El País, Bassols convida a dinar a Muradàs.
És del 30 d'abril del 2012 i en el correu li demanaria un favor com és saber l'estat dels comptes de l'Ajuntament de Llinars.
Aquest anar i venir de correus, també es torna a repetir el març on el constructor, diu el rotatiu, li demana pel consistori de Tarragonai ella li envia, segons recll el sumari, un document amb totes les dades econòmiques de la ciutat.
La Guàrdia Civil considera que l'actuació de Muradàs pot constituir un delicte de tràfic d'influències.
El cas de Muradàs, diu el País, és l'únic dels casos en què la Guàrdia Civil ha detectat pràctiques irregulars amb polítics de la demarcació de Girona.
Tot i això, segons el sumari, Bassols utilitzava Muradàs presumptament en benefici de l' empresa Oproler, de la qual és delegat a Catalunya.
L'amo de la constructora, Sergio Lerma, també està investigat i en el sumari, es revela com va aconseguir un tracte de favor de les administracions controlades per Convergència a canvi de suposats pagaments al partit.
En el recull d'informació de la Guàrdia Civil també es pot veure com Bassols explica al seu cap que ha fet més gestions amb l'ajuntament de Girona per tal d'aconseguir beneficis perquè contractin l'empresa.
Per aconseguir-ho -tot i que no es ho va obtenir- segons ressalta El País, va convidar a un partit del Barça al llavors alcalde i ara president de la Generalitat, Carles Puigdemont. |
Els veïns de la Terra Alta pateixen que pugui haver-hi una altra incidència de cara la nit
Horta de Sant Joan.-Uns 990 abonats de la companyia elèctrica Endesa a la Terra Alta, sobretot d'Horta de Sant Joan i Arnes, es van quedar aquest divendres al vespre sense subministrament elèctric, segons Protecció Civil.
Tot i que de matinada es va resoldre la incidència i a primera hora de dissabte només quedaven 30 abonats afectats, al migdia s'ha produït un nou tall de llum que ha durat gairebé una hora, que ha afectat, entre d'altres, a restaurants en ple servei.
La manca de subministrament elèctric i falta d'informació per part de l'empresa ha fet que l'Ajuntament d'Horta reclami explicacions a la companyia elèctrica i s'hagi ofert a tramitar queixes dels establiments turístics afectats, que estan gairebé al 100% d'ocupació a portes del Cap d'Any.
Segons ha detallat l'alcalde del municipi, Joaquim Ferràs, clients d'un parell de cases rurals han abandonat l'establiment a causa d'aquesta situació, que passa mentre es registren temperatures sota zero.
A més, Ferràs ha explicat que els veïns estan preocupats per si es produeix una nova incidència de cara a la nit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amb la Sala Gran plena, el teatre Kursaal de Manresa va celebrar tretze anys de la seva reobertura aplaudint l'espectacle de la companyia Yllana The Opera Locos i amb un brindis de responsables i autoritats al final de la nit.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Fins a 40 vallencs i vallenques i prop d'una trentena d'entitats van tenir l'oportunitat de debatre i opinar en relació al futur de la ciutat en el marc del Fòrum d'Entitats i el Fòrum de la Ciutadania celebrats el passat cap de setmana. |
Porta més de 10 anys traient el cap en un sector on, a la mínima, te l'escapcen.
La vida del cineasta jove és una vida a la contra, una vida de privilegi però també de sacrifici.
Guanyar un Goya a la millor direcció novella, un Gaudí i una Biznaga d'Argent —tot per 'Tres dies amb la família' (2009)— no t'assegura res.
La del cine és una indústria moguda pels homes; i tampoc el cinema en català no hi té un gran espai.
A Coll li segueix semblant un miracle haver pogut tirar endavant una pel·lícula més: 'Tots volem el millor per a ella' (2013), a més de dos curts.
I, és clar, de cinema i gènere.
[La plaça de la Concòrdia està esvalotada avui.
Al centre hi ha una tarima, i els nens hi pugen i en baixen.
Sembla que l'espai s'hagi preparat per rebre-la: a tres carrers hi viu Mar Coll, que, després de passar un quant temps a Mèxic, ha tornat al barri.
Al lloc on de petita NO somniava ser directora; al lloc on tornava per viure a casa dels pares —massa nervis— durant el rodatge de 'Tres dies amb la família'; al lloc on intenta definir què és el cinema i quina relació hi té ella.]
Tot aquell que es dedica al cinema.
Un àmbit molt més transversal del que la gent creu: des del periodista fins al tipus de producció, tots ells intervenen amb la màxima importància en el cinema.
Per què no es visibilitza tota aquesta gent?
El meu problema és que, excepte la meva família, tot el meu entorn es dedica al cinema o hi està involucrat.
Em costa veure quina és la percepció de la resta de la gent sobre el cine...
Però la sensació de la indústria és que ens sentim poc compresos.
I és normal: jo perquè sóc filla de metges; però, si no, no sabria com va aquest sector.
O la realitat d'un despatx d'advocats.
La gent no sap com funcionen els oficis; per això, quan un vol escriure sobre un personatge, ha de fer una gran immersió...
Hi ha uns prejudicis i uns mites que no tenen res a veure amb la realitat.
Em costa de creure que la gent pensi que algú es folra amb el cine, o que tot és glamur.
S'hauria d'entrar més en detall del que és la vida d'un cineasta.
[Riu] S'assembla molt a la de qualsevol altre àmbit cultural, on la precarietat és la màxima.
Jo estic en una associació, la Unión de Cineastas, per visibilitzar-ho.
Amb l'associació muntem al Zumzeig una història que es diu La Sala dels Cineastes: trobades de directors, tècnics, crítics...
És obert a tot el públic perquè la gent entengui quins són els reptes al voltant del cinema.
"L'ESCAC s'ha anat encarint i els estudiants cada vegada són més i més 'pijos'
Com està l'associacionisme en el cinema?
Fa anys que ens associem, i n'hi ha molt, d'associacionisme.
Quan vaig sortir de l'escola, vaig veure que hi havia moltíssimes associacions gremials.
I aquest és el problema: estem massa disgregats.
Hi ha des de sindicats de guionistes i tècnics fins a associacions de dones i cine.
Fer cinema implica molta gent, molts agents, i si tots tenen els seus propis punts de vista i lluites d'interessos...
Quan la cosa va malament, no hi ha visió global, i ens tirem les culpes els uns als altres.
Per això necessitàvem una associació transversal on es generés una visió comuna: el guionista ha d'entendre com es ven una 'pel·li' i el productor ha d'entendre com s'escriu.
Tu vas estudiar a l'Escola Superior de Cinema de Catalunya, l'ESCAC.
Què es fa allà dins que sembla que s'hi hagi de passar sí o sí?
El llenguatge més convencional per començar, tot i que hi ha branques que permeten explorar.
Amb aquest coneixement després pots fer el tipus de cine que vulguis...
Si no passes per l'ESCAC, se't tanquen moltes portes?
És més fàcil a partir d'una escola de cine, la veritat.
Allà hi coneixes la teva 'generació'.
L'escola, no sé per què, s'ha anat encarint i els exàmens d'entrada cada vegada són més inútils.
El que determina la selectivitat és igual a l'ESCAC: el més important és poder pagar la matrícula...
I, és clar, els estudiants cada vegada són més i més 'pijos'.
Això condicionarà el futur del cinema, la mirada de la propera generació...
Però bé, ara hi ha una línia de beques.
Això existeix gràcies a la preocupació d'algunes persones d'allà dins.
Per sort, gràcies a la pressió, un 15% dels alumnes hi entraran becats.
"El cinema s'ha extremat i han desaparegut les pel·lícules de 'classe mitjana', les que més m'interessen"
[Som a la terrasseta del centre Cívic Can Deu perquè uns avis amables han accelerat un pèl la ingesta del tallat per cedir-nos les cadires.
Mar Coll està asseguda lleugerament inclinada cap endavant, amb la motxilla encara a l'esquena.
En molts moments, amb els polzes s'agafa les nanses, que li queden sota les aixelles.
Sembla que tingui pressa; deu ser el costum per la 'promo'.
"Hem de fer caure les barreres entre cine gran i petit, entre cine artístic i comercial.
Cinema també són projeccions en directe i també una pel·lícula de Bayona", deixa anar mentre recolza amb cura la motxilla a terra.]
El sostre de vidre al cinema és tan gran com sembla?
Cada vegada costa més aixecar pressupostos.
Una cinematografia sana hauria de ser una cinematografia variada, on hi entressin des de grans produccions com les d'en Bayona fins a cinema experimental.
Ha canviat molt la situació en 10 anys: ja no es consumeix com abans, i les ajudes han caigut en picat.
El cinema s'ha extremat: grans pel·lícules i micropel·lícules...
Ha desaparegut la 'classe mitjana'.
Per què t'interessa aquesta 'classe mitjana'?
Simplement, sóc conscient que les 'pel·lis' que a mi m'interessen no han d'arribar per força a un públic amplíssim.
No tothom ha d'anar al cine a veure espectacle.
El cine permet emocionar-se d'una altra manera.
Em pregunto: encara avui, si no pertanys a una certa classe, és impossible començar una carrera cinematogràfica?
La idea de fer una carrera de cine estarà sempre lligada a una certa classe social; les aspiracions de la classe mitjana-alta tenen més a veure amb frases del tipus "vull fer una carrera que m'ompli".
Serà més comú que qui vulgui fer cine, o llibres, pertanyi a classes mitjanes o altes.
"La idea de fer cinema segueix sent una idea burgesa, perquè guanyar-te la vida fent cine és molt difícil"
Hi ha qui treu el cap. Suposo que amb el doble o triple d'esforç.
Per sort, hi ha casos de gent que treu el cap a la cultura com una gota enmig d'un oceà.
La idea de fer cinema segueix sent una idea burgesa, perquè guanyar-te la vida fent cine és molt difícil: jo no tinc clar a dia d'avui que em faci vella i només m'hagi dedicat a això.
La idea de "No podré fer més 'pel·lis, perquè no podré enganyar més els meus amics...
Recordo després de 'Tres dies amb la família'; semblava que tot anava cap amunt: premis, favor de la crítica...
Però... hi ha un cert salt sense xarxa després d'un èxit?
Mira, sempre he estat conscient que el cinema al final és una casualitat...
Perquè hi ha tanta feina al darrere, que sempre ets conscient que tot es pot acabar.
T'ho diré clarament: quan preparava la segona 'pel·li', vaig trucar a la meva mare i li vaig dir: "En faré una segona".
Ella tenia la mateixa sensació que jo, que la broma ja estava.
[Riu] Si ets conscient que tot és incert i precari, que tot es pot acabar, el forat no se't fa tan gran...
"El cine és una cosa totalment col·lectiva, i repartida.
Tot s'enfoca massa en els directors i els actors, i això no s'ajusta a la realitat"
[Mar Coll marxa d'aquí a uns dies a l'Argentina.
Surt de la "zona de confort", diu.
Equip nou i, per primera vegada, una pel·lícula que no ha escrit ella sinó una actriu del seu segon film.
Aquest és un dels projectes en què té un peu dins.
L'altre, una minisèrie que està en desenvolupament, per a Movistar+.
No se sap del cert quin dels dos projectes acabarà tirant endavant.
Per què al cinema no parlem de projectes si impliquen tanta gent?
Però els premis, per exemple, segueixen sent molt jeràrquics i personalistes.
Pel que fa a la promoció, sembla que interessi molt deixar clar que hi ha una 'superpersona' al darrere d'un projecte: el director.
Quan realment el cine és una cosa totalment col·lectiva, i repartida.
Tot s'enfoca massa en els directors i els actors, i això no s'ajusta a la realitat.
Nosaltres parlem de projecte perquè el cinema mai no és una cosa acabada, sinó que canvia amb el pas del temps.
I triga tres o quatre anys fins que es concreta.
Suposo que de jove tenies una idea esbiaixada del que era fer cine...
Volia treballar en una feina creativa, allà on pogués estar en contacte amb la realitat i l'observació.
Jo creia que només una ment increïble i privilegiada —un altre tòpic— podria fer cinema, i això no feia amb mi.
Però després veus que no estàs sola, i que no hi ha res de tan abstracte...
"El bon cinema és simplement el compromís del director amb l'honestedat"
La minisèrie que deies abans en la ficció comença als anys noranta i acaba el 2012: parla sobre l'evolució d'un sistema de vida que no era per a res del món com ens havíem imaginat...
És un personatge que pensa que, si s'esforça i ho controla tot, tot anirà bé.
Quin grau de compromís ha d'adquirir el cinema amb la realitat que viu?
És impossible que el cinema no expressi una realitat; tot cinema és polític.
Tu has fet molt costumisme; un moviment titllat de ser poc amic del canvi.
No sabia que s'associava amb alguna cosa reaccionària, la veritat.
Però bé, les persones evolucionen.
La manera d'apropar-me a la meva primera pel·lícula va ser sincera, però espero que canviï.
El meu cinema és el resultat de com canvio jo.
Per a mi és clar que el bon cinema és simplement el compromís del director amb l'honestedat.
I, si aquest compromís no es dóna, és fàcil de veure.
Prefereixo una pel·lícula fallida a una de deshonesta.
"A Catalunya la indústria catalana del cinema ha estat un projecte de les institucions"
Els Gaudí: Premi a la Pel·lícula No Catalana i Premi a la Pel·lícula Europea...
[Riu] Bé, l'acadèmia està una mica polititzada.
Tot el tema de premis i acadèmies és absurd, de fet.
Quan veníem, em parlaves del cinema espanyol: n'hi ha d'espanyol i... de català?
Les categories són eines de promoció simplement, perquè costa arribar a la gent, i serveixen —ho deuen haver calculat— perquè el cinema tingui contacte amb més públic.
I pensar un 'star system' en espanyol o en català és ridícul...
És una cosa heretada, que té sentit a Hollywood però no aquí.
Les pel·lícules no es poden comparar; tot plegat és un paperot gegant.
Està centralitzada la indústria del cinema a l'Estat?
A Catalunya la indústria catalana del cinema ha estat un projecte de les institucions, i és lloable.
S'ha creat un petit moviment a Barcelona: perquè una indústria centralitzada no és bona.
Que gent que visqui a Santiago se n'hagi d'anar a Madrid a fer cine és un problema.
Que hi hagi indústria aquí és saludable, però el cinema català —com l'espanyol— no és res en si mateix.
La cinematografia a l'Estat és heterogènia: hi caben totes les pel·lícules.
"La cultura 'en llibertat' fa que un cert tipus de cinema no pugui sobreviure"
Amb 'Tres dies amb la família' vas tenir dubtes.
Totes les pel·lícules, les he hagut de doblar al castellà, i és emprenyador que a Espanya no puguis projectar un idioma nacional, perquè sembla una cosa exòtica!
Però bé, la cultura no és aliena a una sèrie de coses...
Aquest proteccionisme no té a veure amb la creació, però la creació està influenciada per tot.
Sí, vaig dubtar molt de si fer-la en català o no...
I pensava: "Si faig una pel·lícula en català, semblarà una 'TV movie'".
Doncs mira, potser era necessari una certa empenta, perquè aquí hi ha una situació que d'entrada perjudica la nostra llengua...
La cultura 'en llibertat' fa que un cert tipus de cinema no pugui sobreviure, i potser se l'ha de 'mimar'.
Que hi hagi 'pel·lis' que no es poden ni projectar va en contra del bé comú.
Per què el cinema no ha estat una prioritat en les polítiques públiques?
El cinema té la part d'indústria massa marcada.
No hi ha hagut polítiques audiovisuals per part de la Generalitat o de l'Ajuntament, o han estat insuficients.
Però bé, amb aquest Ajuntament, després d'anys sense fer-se, s'obrirà una línia de polítiques audiovisuals.
"Vull pensar que el PSC s'ha qüestionat una sèrie de coses; els temps canvien i els partits evolucionen"
Tu vas donar suport a BComú en les eleccions municipals...
Tens esperança en el nou govern de la ciutat en matèria de cultura (i cinema, és clar)?
Vaig donar suport a BComú en les eleccions municipals per moltes i diverses raons, més enllà de les polítiques culturals.
Tot i així, entenc que és un govern que dóna un paper a la cultura molt més determinant, almenys a nivell de discurs.
Esperem que es concreti en una política cultural amb veritable múscul i audàcia.
Més que por, em fa sentir incòmoda.
Entre altres coses, no m'agrada posicionar-me públicament sobre qualsevol tema en el qual jo no em sento amb el coneixement i l'autoritat suficients.
I el que no faig són càlculs estratègics amb relació a poder obtenir o no determinats ajuts públics en funció del color del partit que governa: crec que les institucions culturals estan per sobre d'aquestes qüestions, o així ho espero.
En el cas de les eleccions municipals, m'hi vaig decidir perquè em van dir que era útil; així que ho vaig fer per responsabilitat, no per gust.
Espero no tornar-ho a fer però tampoc ho puc descartar.
Més enllà d'anar a les llistes de BComú, vas participar en les seves assemblees de cultura?
Vaig assistir a les reunions que la (ex)comissionada de Cultura [Berta Sureda] havia convocat amb el sector.
Una de les coses positives és que d'entrada hi ha una percepció per part de l'Ajuntament més àmplia i transversal del que conforma el sector de l'audiovisual a Barcelona, que no es limita a les indústries culturals.
Suposo que estàs al cas del pacte BComú-PSC a l'Ajuntament.
Creus que el fet que el PSC assumeixi Cultura —precisament el partit que deies que portava tant temps sense fer 'res' pel cinema— pot restar força a aquesta esperança que veies en els Comuns?
Vull pensar que el PSC s'ha qüestionat una sèrie de coses; els temps canvien i els partits evolucionen.
Imagino que les coses més importants es decidiran per consens encara que Cultura estigui en mans dels uns o dels altres.
D'altra banda, tot el que sigui ampliar la base de consens em sembla positiu per engegar projectes sòlids i amb futur.
Crec que des de l'Ajuntament ho han entès així.
Sembla que Collboni assumirà la regidoria de Cultura.
Creus que pot canviar gaire la perspectiva aplicada en Cultura en els últims anys amb ell al capdavant?
També és responsabilitat del sector exigir de diverses maneres el projecte que ens il·lusiona.
No tot ho hem de deixar en mans dels polítics; estem per ajudar-los.
"A mi el cinema no m'interessa quan la qüestió política s'expressa de forma explícita"
Mar Coll té reunions i mil històries, però esgarraparem alguns minuts de la seva atrafegada agenda: en la seva vida cinematogràfica no es pot obviar el tracte que se li ha donat per part de la premsa per 1.
Dues categories que la denigren, i per les quals ha hagut d'arremangar-se més del desitjable.]
Com és ser creadora en un món on hi ha tan poques dones a la direcció —i les que hi ha, se les ha invisibilitzat—, i encara menys en terrenys tècnics...
Doncs mira, és un tema que no em plantejava quan estudiava cinema.
A l'escola de cine no notaves aquest biaix?
Ni a l'institut, ni a l'escola de cinema.
Sóc d'una generació que ha pensat poc.
I fins que no arribes al món laboral no veus segons quines coses.
Pensava que vivia en un món d'igualtat.
Fins i tot em molestava que hi hagués certs festivals o espais només per a dones: em semblava 'la lliga protegida dels discapacitats'.
Com si apartant-nos ens consideréssim a nosaltres mateixes un cinema menor.
Però amb el pas del temps he entès que, sent tan evident la desproporció d'homes i dones... eren espais que permetien visibilitzar un cinema femení.
Que les nenes s'adonin que hi ha dones que fan cinema és molt important!
En la mateixa mesura que n'hi ha una de barcelonina, de jove, d'adulta...
Totes les coses que ens construeixen es reflecteixen en el cinema.
Tot barrejat amb una sèrie de coses que fan que no tingui res a veure el meu cinema amb el d'una altra dona: una 'pel·li' meva es pot assemblar més a una de Cesc Gay que a la d'una dona asiàtica.
No només la meva condició de gènere s'expressa en el meu cinema.
En tot cas, t'atrau el corrent de cinema reivindicatiu per qüestions de gènere?
A mi el cinema no m'interessa quan la qüestió política s'expressa de forma explícita: ho respecto, però com a creadora no hi estic interessada.
Però no significa que aquesta qüestió no es filtri en el meu cinema per molts altres motius.
Tens tendència, de forma subtil, a desdibuixar els atributs de gènere.
Tinc tendència a fer personatges femenins amb construccions masculines.
Perquè tinc una percepció del gènere desconstruïda.
Ara estic amb un personatge masculí [normatiu] que plora molt, i molt...
És poc comú dins del cinema en general?
Sí, perquè els gèneres estan molt estereotipats.
De la mateixa manera que hi ha una part del cinema on els personatges 'femenins' són lamentables.
És clar que m'interessa donar una altra veu!
Vivim en un moment interessant per posar en qüestió el gènere.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
El festival arriba a una ocupació mitjana a l'entorn del 80% i esgota les entrades per a vuit espectacles
Sant Feliu de Guíxols.-El festival de Porta Ferrada tancarà les portes aquest dissabte amb rècord d'espectadors.
En total, 30.000 persones han vist alguna de les actuacions programades, la xifra més alta dels 54 anys de vida d'aquest festival.
L'ocupació mitjana als espectacles programats ha estat a l'entorn del 80%.
A més, 25.000 dels assistents han anat a espectacles de pagament i la resta a d'altres activitats complementàries que són gratuïtes.
Els catalans Manel seran els encarregats de tancar aquesta edició amb totes les entrades venudes.
Una situació que s'ha repetit en d'altres concerts que també han penjat el cartell de "no hi ha entrades", com Manolo García, Estopa, 2Cellos, Barbara Hendricks, l'humorista Goyo Jiménez, el tribut a Queen 'God Save The Queen' o Hombres G.
El Porta Ferrada posa el punt i final a la 54ena edició aquest dissabte amb l'actuació de Manel.
Des de l'organització, fan una valoració molt positiva perquè el festival ha batut el seu rècord d'assistència arribant als 30.000 espectadors.
A més, en vuit dels concerts s'han venut totes les entrades.
És el cas de les actuacions de Manolo García, Estopa, 2Cellos, Barbara Hendricks, l'humorista Goyo Jiménez, el tribut a Queen 'God Save The Queen', Hombres G i també Manel.Altres actuacions que han comptat amb una bona resposta del públic han estat els concerts del violinista Ara Malikian, el duet format per Omara Portuondo i Diego 'El Cigala' o espectacles com 'El Rey' de Teatro de Barrio, tots ells al voltant del 85% d'ocupació.
Per tercer any consecutiu, l'empresa The Project porta la gestió del festival, que també compta amb la part humorística del 'Singlot' que organitza El Terrat.
El soci director de The Project, Iñaki Martí, ha destacat el salt que ha fet el festival des que l'ajuntament va decidir externalitzar la gestió ja que ha passat de 12.000 a 30.000 espectadors.
Martí també ha destacat la implicació del teixit local i comarcal i ha assegurat que la cita té un important retorn econòmic per a la població.
"Estem en una línia clara de creixement perquè Sant Feliu ens dóna una gran quantitat de possibilitats d'espais; la sensació és d'anar a més però toquem de peus a terra, això és un projecte a llarg termini i consolidar-lo és el repte", ha valorat.
També ha fet referència a la bona salut del Porta Ferrada el regidor del festival, Josep Saballs, que parla de "referent" a nivell català de la cultura i veu una consolidació sobretot per "l'enorme expectació que genera".
A més, ha avançat que ja tenen confirmats "tres grans noms" per a l'any vinent, que es podrien anunciar a partir d'octubre o novembre per tal que les entrades comencin a vendre's aviat.El Guíxols Arena serà de nou escenari el 2017L'any vinent, a més, el festival podrà comptar amb el nou espai del Guíxols Arena que s'ha reformat per tal de tornar acollir en millors condicions els concerts per al gran públic.
El regidor recorda que la capacitat d'aquest espai serà d'entre 5.000 i 6.000 persones.
Saballs confia que les xifres del festival del 2017 encara puguin ser molt millors, ja que aquesta edició ja ha crescut en 5.000 espectadors tot i no tenir habilitat aquest espai per als grans concerts.
Aquest creixement mantingut fa que des de l'ajuntament vegin amb molt bona salut un festival que des de fa tres edicions gestiona l'empresa The Project.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Inici > e-Administració > Plataforma de custòdia de certificats digitals (PCCD) > Descripció del servei
Comparteix aquest contingut a les següents xarxes socials:
La Plataforma de Custòdia de Certificats Digitals (PCCD) permet per gestionar i utilitzar de forma segura, controlada i centralitzada els certificats digitals de les universitats.
A més, la plataforma garanteix:
La Plataforma de Custodia de Certificats Digitals s'allotja en el nostre clúster d'e-Administració amb alta disponibilitat.
Aquesta plataforma ha estat desenvolupada i adaptada a l'entorn universitari per l'empresa Innevis. |
Versos.cat és un blog de poesia que forma part de Racó Català i que publica poemes, articles i entrevistes de més de 80 poetes catalans actuals, en una plataforma multiartística que pretén fomentar la poesia a la xarxa, sempre expressada en llengua catalana.
La gestiona, la coordina i l'edita l' Associació Cultural Poemestiu
sacseja els pensaments anodins,
i estranyes les hores dels dies.
que fa volar besos i sortilegis,
l'afany dels núvols i les ombres
i ens fa súbdits del seu ritme.
A pols, parlen de la seva força desbocada.
Potser és també, el vent del nord,
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Cada una de les persones citades realitza un circuit amb proves indolores i sense cap efecte secundari que requereixen uns 45 minuts.
Al voltant d'un centenar de persones estan citades la setmana vinent per sotmetre's a les proves preventives de malaltia cardiovascular i renal en el Bus de la Salut que arribarà a Mollerussa i s'instal·larà davant de la piscina coberta.
Una nova parada del recorregut que es va iniciar la passada setmana a Artesa de Segre, i que ja ha dut a terme un centenar de proves.
Les persones citades han estat seleccionades aleatòriament per tenir algun factor de risc com el colesterol elevat, hipertensió, tabaquisme i per aquest motiu se sotmetran a un circuit amb proves indolores i sense cap efecte secundari que requereixen uns 45 minuts
Els resultats de les proves efectuades queden registrades a l'historial clínic del pacient i el metge de família tindrà accés a elles per poder determinar el diagnòstic per a cada persona.
El Bus de la Salut pararà a Torregrossa el 20 i 21 de maig, i a Juneda el 18 i 19 de maig.
El Bus de la Salut, és un projecte que té com a objectiu elaborar un estudi científic pioner a Catalunya que permetrà realitzar en 3 anys, proves a 12.000 persones de tota la província de Lleida amb risc de patir una malaltia cardiovascular o renal.
La iniciativa ha estat impulsada per la Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA). |
Aconseguir la mateixa mel / ARIANNE FABER
Quan el 2002 vaig prendre possessió del càrrec com a rectora, hi va haver tres fets que em van cridar l'atenció.
El primer, que des que s'havia fundat la Universitat de Salamanca el 1218, jo era la vuitena rectora que havia ocupat aquest càrrec en una universitat espanyola i, atenció, la segona a Catalunya!
(La primera havia estat la Dra.
El segon és que quan vaig començar a redactar el meu discurs, el corrector automàtic de català no em reconeixia la paraula "rectora" i la subratllava en vermell.
El tercer va ser la constatació que haver estat nomenada rectora de la Ramon Llull era notícia.
Curiosament, el que despertava més interès per part dels mitjans de comunicació no era tant la meva possible capacitat professional i intel·lectual, sinó el fet de tenir quatre fills.
Malgrat tot, quan l'altre dia em va caure a les mans l'última enquesta de l'AQU en referència a Gènere i inserció laboral (2001-2011), vaig tenir una agradable sorpresa.
Les dades indiquen que la inserció laboral de les llicenciades tres anys després d'haver acabat la carrera no presenta grans diferències respecte de la dels homes.
De fet, els indicadors d'inserció laboral eren fins i tot superiors en el cas de les dones.
Tot i així, hi havia dues dades que cridaven l'atenció: d'una banda, els càrrecs directius (escassos en tan poc marge de temps) ja es reparteixen de manera desigual entre homes i dones; elles ocupen un terç menys dels llocs de treball amb funcions de direcció.
D'altra banda, en referència a les persones en situació d'inactivitat (encara que representen l'1% de la mostra), es posava de manifest que majoritàriament eren dones que havien optat per tenir cura de la família (l'índex era sis vegades superior al dels homes).
Aquesta mateixa enquesta es va passar deu anys després d'haver finalitzat els estudis.
Dels resultats se n'extreu una bona notícia que alhora serveix per trencar alguns mites: tant la taxa d'inserció com la d'atur és equivalent entre homes i dones.
A grans trets, doncs, podríem dir que no s'aprecia discriminació de gènere quant a inserció laboral.
Malauradament, sí que es donen diferències importants pel que fa a la qualitat de la inserció, que es reflecteix a l'hora d'accedir a llocs de més responsabilitat, d'obtenir contractes indefinits i d'aconseguir el mateix nivell retributiu que els homes pels mateixos càrrecs.
D'altra banda, segons l'enquesta, tan sols el 44% de les persones entrevistades (amb una mitjana d'edat de 35 anys) té fills.
Hi ha, doncs, un endarreriment significatiu de la maternitat, que posa de manifest les grans dificultats per conciliar la carrera professional amb la vida familiar i personal; aquest és per mi el problema actual més important.
Val a dir que amb els anys ha millorat notablement la possibilitat de conjugar l'esfera personal i la laboral, però la dificultat amb què es troben les dones no és tant la possibilitat de treballar com la de fer carrera professional.
En aquests casos, l'exigència de dedicació és molt superior, fet que lamentablement suposa renunciar a molts àmbits de la vida personal, cosa que les dones, en major mesura que els homes, no estem disposades a fer.
Això feia que la taxa de fecunditat entre les dones amb alts càrrecs fos de 0,54, enfront de l'1,3 de mitjana general.
D'altra banda, la majoria de dones consideraven que, més enllà del famós sostre de vidre imposat per la societat, són elles mateixes les que se n'imposen un altre "de ciment", ja que rebutgen importants càrrecs directius pels quals estan plenament capacitades.
Senzillament, perquè no els compensa acceptar determinats llocs de treball si la vida familiar o personal se'n veuen seriosament ressentides.
Quant a la possibilitat de reduir la jornada laboral per qüestions de maternitat, el 90% de les dones creuen que sol·licitar una jornada reduïda encara els pot perjudicar més la seva promoció professional.
El diagnòstic és clar, ja que la majoria de xifres són coincidents.
És a dir, que tal com deia Joseph Joubert, "les abelles i les vespes liben les mateixes flors; però no aconsegueixen la mateixa mel".
En ple segle XXI, les solucions han de ser diferents.
Avui les dones accedeixen en igualtat de condicions a les universitats, tenen expedients acadèmics brillants, són bones professionals i gaudeixen amb la seva feina.
És evident, doncs, que no ens podem ni ens hem de permetre la pèrdua d'aquest talent, ja que suposaria una frustració social i alhora econòmica.
Ja fa uns quants anys, parlant de la criminalitat, vaig apuntar que una certa feminització de la societat podria aportar beneficis en la prevenció de la delinqüència.
No tinc cap dubte que en el món laboral d'avui també es podria donar aquest canvi de paradigma.
Estils de direcció considerats com a valors de la cultura femenina, el treball en equip, l'empatia, la facilitat per delegar, la recerca del consens i la participació, la flexibilitat i la capacitat d'adaptació a situacions ben diverses, de ben segur que marcarien un nou camí.
Això juntament amb les facilitats de les noves tecnologies, un marc legal que empari el nou context de flexibilitat laboral i una manera de valorar el treball basada en els resultats i no en les hores de permanència a l'oficina canviarien el panorama en certa mesura.
Però això no és una qüestió de feminisme.
Això hauria de ser una qüestió conjunta de tota la societat.
Henry Kissinger deia, amb ironia: "Ningú no guanyarà mai la guerra dels gèneres perquè hi ha massa confraternització amb l'enemic".
Doncs jo dic justament el contrari: aquesta batalla la guanyarem tots junts, encara que no siguem iguals.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La gran afluència de turistes es concentrarà entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua
El sector hoteler de la Catalunya Central encara amb optimisme la Setmana Santa i espera ocupacions que poden arribar al 90% a la zones més turístiques del territori com són el Berguedà i el Solsonès.
Amb tot, l'ocupació més elevada se situarà entre el Divendres Sant i el Dilluns de Pasqua, mentre que la resta de dies la demanada és més baixa.
Es tracta d'un perfil de turista català, familiar i que busca fer activitats a la natura.
D'altra banda, el turisme religiós també jugarà un paper important a les comarques centrals amb atractius com Montserrat o la Cova de Manresa.
De fet, el Monestir de Montserrat ja compta a hores d'ara amb totes les places hoteleres reservades de divendres fins dilluns.El fet que Setmana Santa s'escaigui enguany al mes de març ha permès recuperar molts turistes que, de caure més endavant, haurien optat pel turisme de sol i platja.
Per això, els establiments hotelers es mostren optimistes i esperen xifres d'ocupació elevades, principalment de Divendres Sant a fins a Dilluns de Pasqua.
De fet, moltes cases rurals ja han penjat el cartell de 'complet' durant aquests dies.
És el cas de la zona nord de l'Anoia que, segons ha explicat la presidenta de l'Associació per al Desenvolupament de l'Alta Anoia, Mireia Bertran, "són dates molt bones" per al sector.
Les cases de turisme rural del Berguedà també esperen que l'ocupació arribi al 90% entre dijous i dilluns.
El president de l'Associació d'Agroturisme del Berguedà, Jordi Pellicer, ha explicat que la Setmana Santa sol ser un dels períodes més forts a la comarca amb turistes que provenen, sobretot, de l'àrea metropolitana i rodalies.
Segons Pellicer, a diferència d'altres anys, aquest cop les reserves s'han fet amb menys antelació i s'espera que els propers dies encara es rebin trucades amb peticions.
Pellicer ha destacat que les bones comunicacions de la comarca faciliten l'arribada del turista que busca desconnectar uns dies en un entorn natural com el del Berguedà.
Seguint la tendència de la resta de comarques, el Solsonès també preveu que les ocupacions se situïn al voltant del 90% durant els dies festius de Setmana Santa.
Des del Gremi Comarcal d'Hostaleria del Solsonès han apuntat que el cap de setmana del 4 i 5 d'abril les reserves ja estan entre el 80 i 90%, mentre que la resta de setmana se situen al voltant del 50%.
Amb tot, asseguren que en les últimes hores les reserves s'han anat animant i, per tant, esperen que aquesta xifra vagi en augment.
El perfil de turista és català, familiar i també parelles.
A Osona, per contra, l'ocupació més elevada es concentra durant aquest primer cap de setmana (28 i 29 de març) coincidint amb el Mercat del Ram.
El president del Gremi d'Hostaleria d'Osona, Joan Naudó, ha explicat que en aquests moments l'ocupació se situa al 90%.
El bon temps que s'espera també fa preveure una bona afluència de visitants.
Amb tot, el ple absolut pels dies del Mercat del Ram, ha explicat Naudó, contrasta, de moment, amb les reserves que hi ha confirmades per la resta de dies de Setmana Santa, que són més fluixes.
Tot i això, els establiments confien que les reserves d'última hora acabin d'omplir les habitacions.
Durant la Setmana Santa, les comarques de la Catalunya Central celebren diverses festes i tradicions que atrauen turistes, com les processons de Manresa i Vic o les caramelles de Súria, que tenen més de 400 anys d'història i compten amb la participació de més de 600 persones.
A més, a la capital d'Osona tindrà lloc l'onzena edició del Festival BBVA de Músic Religiosa de Vic, que s'iniciarà aquest dissabte i s'allargarà fins el 31 de maig oferint una desena de concerts de primer nivell.
D'altra banda, el Monestir de Montserrat preveu assolir el 100% d'ocupació durant els dies de Setmana Santa.
De les 38 habitacions de l'hostatgeria no n'hi ha cap de lliure, l'hotel Abat Cisneros preveu una ocupació de més del 90%, especialment el divendres, dissabte i diumenge, i a hores d'ara les cel·les Abat Marcet ja tenen una ocupació del 95% i és que aquests dies són considerats de temporada alta al monestir.
Pel que fa a l'origen dels turistes, la majoria és català.
Un altre punt de referència del turisme religiós al territori és la Cova de Sant Ignasi de Manresa, que esperen una important afluència de visitants per aquestes dates.
És una balma oberta sobre el riu Cardener i de cara a Montserrat on, segons la tradició, Sant Ignasi de Loiola s'hi recollia per fer oració i escriure el llibre 'Exercicis Espirituals'.
La Casa d'Exercicis de la Cova també té plenes les seves habitacions.
Mala temporada per a les pistes d'esquí del Port del Comte
L'estació d'esquí solsonina del Port del Comte espera poder aguantar oberta fins Dilluns de Pasqua, tot i que s'acabarà de decidir en els propers dies segons la meteorologia.
El director de l'estació, Albert Estella, ha explicat que aquest primer cap de setmana hi haurà un total de 15 pistes obertes i 9 remuntadors i "veurem què fem a partir de la setmana que ve si continuen les altes temperatures".
Estella ha fet un primer balanç de la temporada i ha afirmat que "no són les previsions que ens esperàvem".
Segons ell, "en quant a la quantitat de neu, ha la pitjor temporada de les últimes 14, ja que la meteorologia no ens ha acompanyat".
El màxim responsable de l'estació ha relatat que els diversos episodis de nevades que hi ha hagut han estat "dolents" perquè "no hem pogut aprofitar la neu".
Per això, ha afirmat, "si no haguéssim pogut aprofitar la neu artificial, aquest any no haguéssim pogut obrir cap dia".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fira de Barcelona s'integrarà a partir del gener en el consell directiu de l' European Major Exhibitions Center Association (Emeca), que és l'associació de recintes firals més important d'Europa.
Ho farà representada pel director de Negoci Internacional, Ricard Zapatero, que representa Fira en les assemblees generals de l'organització i que va ser elegit membre del comitè directiu en la reunió d'Emeca celebrada recentment a Barcelona, ha informat la institució firal aquest dimecres en un comunicat.
"Els grans recintes firals són conscients de la importància que tenen els esdeveniments i congressos tant per a les empreses com per a les ciutats i els territoris", ha destacat Zapatero.
Ha precisat que "les experiències i la feina compartida contribueixen a l'excel·lència de les infraestructures, els serveis i l'oferta tecnològica".
Creada el 1992, Emeca, amb seu a Brussel·les, està formada per 22 grans recintes firals de tot Europa, que superen els 100.000 metres quadrats de superfície i que, en conjunt, organitzen i acullen 1.900 esdeveniments anuals amb la participació de més de 360.000 expositors i prop de 42 milions de visitants.
L'impacte econòmic d'aquesta activitat s'ha estimat en més de 120.000 milions d'euros, segons un estudi d'aquesta associació. |
Són serveis d'educació i informació ambiental, situades als centres cívics de diferents barris o districtes de Barcelona.
Les aules ambientals organitzen activitats, visites i tallers; ofereixen recursos, cedeixen espais a tota la ciutadania i en definitiva, promouen l'educació ambiental i la cultura de la sostenibilitat a través de la participació veïnal.
Actualment a Barcelona existeixen l' Aula Ambiental del Bosc Turull, l' Aula Ambiental de la Sagrada Família, l' Aula Ambiental de Les Corts i l' Espai Lúdic Ambiental LaLudo al Parc de la Ciutadella, però l'objectiu final és tenir una aula ambiental a cada districte de la ciutat. |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Des d'Esquerra Republicana sempre hem cregut en la necessitat de fer oposició dialogant amb tothom, també amb el Govern de la ciutat, malgrat que no sempre se'ns ha escoltat com caldria.
Sobretot, però, hem intentat escoltar i dialogar amb la ciutadania; asseure'ns, escoltar i portar la veu de tothom al Ple Municipal.
Un petit repàs d'aquestes petites coses que hem anant sol·licitant i, prou sovint, aconseguint per beneficiar la ciutadania:
· Hem denunciat diversos brots de presència de rates als carrers, a les terrasses dels bars i, fins i tot, a les zones d'esbarjo infantil com les de la pl. Catalunya.
· Portem molts anys reclamant una millor il·luminació a la ciutat.
De fet, des del mandat passat esperem que arribi el Pla Director d'Enllumenat de la ciutat.
· Quelcom semblant està passant amb el Pla Local LGTBI+ que al febrer del 2016 ens van dir que s'estava redactant i, a dia d'avui, encara no ha vist la llum.
· Hem demanat un millor manteniment dels arbres de les vies urbanes perquè les seves branques no tapin la llum que ha d'arribar dels fanals fins a les calçades o perquè no tapin els miralls que s'instal·len per facilitar la visibilitat als conductors de vehicles.
· Hem demanat les parades intermèdies als autobusos N16 i N17 i repensar-ne els trajectes per cobrir una zona més gran de la ciutat.
· També hem demanat estudiar la creació d'un equipament municipal per cobrir necessitats d'allotjament d'urgència de famílies vulnerables.
Podríem continuar amb una llista ben llarga.
Ara seguirem fent més propostes de les quals us anirem fent coneixedors mitjançant les nostres xarxes socials, el nostre butlletí municipal i per aquest mateix mitjà.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
El dimecres, 13 de febrer, a dos quarts de 8 de la tarda, a la sala Emili Argilaga, tindrà lloc la projecció de la pel·lícula 'L'elecció de Sofia', d'Alan J. Pakula, dins del cicle dedicat a l'actriu Meryl Streep.
Sinopsis: La vida normal d'Stingo, un jove aspirant a escriptor instal·lat en una pensió familiar de Brooklyn, es veurà aviat torbada per la terrible discussió d'una parella que viu al pis de dalt.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Del 24 de febrer al 19 de març de 2017 es celebra el festival FineArt Igualada, un esdeveniment de fotografia on es poden veure exposicions i participar en activitats paral·leles com projeccions audiovisuals, xerrades, taules rodones, visites guiades i tallers.
FineArt està organitzat per l'Ajuntament d'Igualada i l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada (AFI).
En aquesta 5a edició del festival, l'IEFC presenta l'exposició:
En concebre un autoretrat, l'ésser humà pot quedar induït a representar allò inesperat, impropi i imprevist que li susciti la seva pròpia imatge, com si li aparegués allò desconegut de si mateix.
Principi conceptual que unifica la creació dels autoretrats realitzats en el Graduat en Fotografia de l'IEFC per les següents autories:
Dates: Del 24 de febrer al 19 de març de 2017
Exposició organitzada amb la colaboració de EU Business School.
Organització FineArt Igualada: Ajuntament d'Igualada i Agrupació Fotogràfica d'Igualada (AFI)
L'IEFC participa en la 5a edició del festival de fotografia FineArt Igualada
Cursos d'especialització i Postgraus
Activitats per a escoles i entitats
2020© Institut d'Estudis Fotogràfics |
Equip digital amb un ample de banda d'1 GHz, 4 canals, 40 GMostres/s (1 canal) que permet la representació gràfica de senyals elèctrics variables en el temps |
Jornada de profit la que ha tingut lloc aquest primer cap de setmana de novembre.
El millor castell ha estat el 3de9f dels Capgrossos a Mataró, però el Pde7f dels de Sant Pere i Sant Pau ha estat la gran novetat de la jornada.
També ha arribat el primer castell de 7 en la història dels Picapolls de la Gavarresa.
Tot plegat en un diumenge d'estrenes ben repartit per territori.
Els Capgrossos de Mataró han celebrat la seva diada amb el quinzè 3de9 amb folre descarregat aquest any.
També han demostrat estar recuperats de cara la Diada de Minyons amb el 5de8 i el 2de8 amb folre.
En aquesta mateixa diada, els de la Vila de Gràcia han tornar a tenir el sostre amb el 2de8 amb folre i el 7de8.
Per la seva part els de Lleida, han descarregat el primer 3de8 de l'any, que els ha permès signar la clàssica de 8.
A Vila-seca, els de Sant Pere i Sant Pau han fet història en completar a la primera el pilar de 7 amb folre.
Els verds de Tarragona s'han estrenat com a colla folrada, han acompanyat l'espadat amb el 3de8 i en el seu conjunt han assolit la seva millor diada.
D'aquesta macro-actuació també en destaca el primer 3de7 de l'any dels Brivalls de Cornudella i el primer pilar de 5 carregat enguany pels Xiquets d'Alcover.
Els Xiquets de Cambrils, que aquest any no han fet cap castell de 7 pisos, han fet el seu primer 9de6 i els Xics Caleros el primer 4de6 amb agulla del curs.
A Vilanova, els Bordegassos han donat per bona la torre de 8 amb folre in extremis.
Ha calgut revisar més d'un vídeo perquè validessin que estava carregada.
Els de Sant Cugat han signat la tripleta de 8, una actuació que tenen superada però que no feien des del Concurs del 2014.
A Altafulla, els Xicots de Vilafranca ha portat la clàssica de 8, amb un carro gros parat a terços per quadre dones.
Els Xiquets de Tarragona han presentat el 3de8 i els d'Altafulla han coronat el primer 4de7 amb agulla de l'any.
A Vila-rodona, les colles de Valls s'han acomiadat del 2016 amb castells bàsics de 8, amb molta gent nova als troncs.
Les actuacions d'aquest diumenge han deixat més novetats.
A Manresa, els Picapolls de la Gavarresa han fet el seu primer castell de 7.
La colla comarcal amb seu a Artés va ser fundada el 2014 i fins ara tenia el 2de6 del passat 23 d'octubre com a millor castell.
En aquest actuació, els Tirallongues locals no han pogut completar el 4de8, que han carregat novament, però sí que s'han adjudicat la seva millor diada, amb el 4de8 carregat, la torre i el 5de7a completats.
A casa seva, els Castellers de Cornellà han recuperar després de 15 anys el 3de7 per sota i, finalment, els Matossers de Molins de Rei han completat el seu primer el 5de7 acompanyat dels dos bàsics de 7 en la seva millor actuació històrica.
Del cap de setmana, cal fer referència també al pilar de 4 femení aixecat durant una manifestació contra la violència de gènere celebrada a Tarragona, amb la participació en diferents posicions, sense camisa de la colla, de castelleres de la Jove de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, els de Sant Pere i Sant Pau i la Joves de Valls.
Resultats destacats del cap de setmana:
III Trobada de les colles del sud a Vila-seca
45a Diada dels Bordegassos de Vilanova a Vilanova i la Geltrú
Festa Major de Sant Martí a Altafulla
XXXVII Diada dels Castellers de Terrassa
XIX Diada dels Castellers de Badalona
Diada dels Sagals d'Osona a Vic
XXVI Diada dels Castellers de Cornellà
Actuació per Sant Zacaries al Vendrell
Diada dels Tirallongues de Manresa
Foto portada: 3de9f dels Capgrossos de Mataró
Foto1: Pde7f de la Colla Castellers de Sant Pere i Sant Pau (foto: )
Foto2: 4de7 dels Picapolls de la Gavarresa
Foto3: 2de8f(c) dels Bordegassos de Vilanova |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Crònica de l'esmorzar al Col·legi de Periodistes del corresponsal del diari Libération a Brussel·les
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
A Brussel·les tot és o blanc o negre.
O combregues amb la fe del projecte europeu o ets un heretge.
No hi ha marge per a la crítica.
Discrepar t'agermana amb Le Pen, Salvini i Orbán.
Així de taxatiu és Jean Quatremer, corresponsal del diari Libération al cor de la Unió Europea i una de les veus més crítiques de l'europeisme.
'És el nou Vaticà, la nova fe veritable i els euròcrates són la nova Guàrdia Suïssa', diu.
Quatremer ha visitat Barcelona per rebre el premi Ernest Udina.
Abans, però, ha participat en un esmorzar al Col·legi de Periodistes.
Sense els edulcorants i els silencis de Jaume Duch, s'ha encarregat d'explicar les misèries del somni europeu.
Vint-i-vuit estrelles sense cap brillantor que es barallen entre si per interessos nacionals.
La Comissió i l'eurocambra planten un lliurament de premis de l'APEC perquè el guardó inclou un llaç groc
'La UE és l'Europa dels estats, no hi ha cap rastre del federalisme promès.
L'única construcció que hi ha és la continuïtat geogràfica, res més.
Brussel·les s'ha convertit en un ens antidemocràtic, on la Comissió té poders dictatorials i no ha de retre comptes amb ningú.
Qualsevol petició de reforma és vista com un atac.
Els euròcrates en privat et diuen que tens raó, però en públic s'escandalitzen amb les crítiques', explica.
Entre els dits li brillen quatre anells, n'hi ha un que és d'una calavera allargada amb unes cavitats orbitals d'una negror profunda, gairebé tant com les corrupteles de Jean-Claude Juncker i la seva mà dreta, Martin Selmayr.
El corresponsal només cedeix davant una cosa: 'Un petit cafè.'
La pregunta del moment ha topat amb un periodista dubitatiu i evasiu.
De totes maneres, Quatremer ha blasmat la decisió unilateral del president del Parlament Europeu, Antoni Tajani, i Klaus Welle, secretari general del Partit Popular Europeu, d'impedir l'accés a l'eurocambra de Puigdemont i Comín.
'Han provocat un escàndol per unes acreditacions provisionals.
Quan els diputats espanyols se'n van queixar, haurien d'haver respost que era un merder que havia de resoldre Espanya', diu.
Però el coratge no és una de les virtuts de les institucions europees.
El corresponsal explica que 'Catalunya' és una paraula tabú als passadissos de Brussel·les.
Ningú en vol parlar, no hi ha debat possible, no els treus del discurs oficial de l'afer intern i tal.
De fet, Catalunya s'ha convertit en l'angle mort de la construcció europea.'
Quatremer assegura que, si hi ha voluntat, el marc legal és prou flexible per a permetre un referèndum.
Per això ha retret a Mariano Rajoy que, en compte de negociar, optés per recórrer als tribunals i als agents de policia.
'Si el judici acaba amb condemnes de trenta anys de presó...
Això no s'ha vist mai a Europa.
La immunitat estava reservada per als pancakes i el suc de taronja que cap periodista no s'ha atrevit a tocar.
En aquest sentit, ha dit que la decisió de Puigdemont de tirar endavant l'1-O, amb tot el desplegament policíac, no havia ajudat gens a la cohesió.
A més, s'ha mostrat sorprès amb l'actuació de Raül Romeva, de qui ha dit que era un home més intel·ligent que Puigdemont, durant l'octubre de 2017.
Segons ell, el conseller d'Afers Estrangers sabia com funcionava la Unió Europea i que les institucions no mourien ni un dit per Catalunya després del referèndum.
'Sabia que era impossible fer la independència contra el parer de França i Alemanya.'
El relleu de Juncker no és gens clar, no tant pel resultat electoral sinó pels vets creuats entre Macron i Merkel.
El Partit Popular Europeu va guanyar els comicis i el seu candidat, Manfred Weber, és el més ben posicionat.
Però, segons Quatremer, té dues lloses insalvables.
És un lampista de partit sense experiència de govern i França impedirà que el Consell Europeu el nomeni per al càrrec.
Un vet que, evidentment, tindrà resposta per part d'Alemanya: Michel Barnier, la cara europea de les negociacions pel Brexit, tampoc no serà president.
Sobre Timmermans, el corresponsal no es pronuncia, i en el cas de Margrethe Vestager, la comissària més mediàtica de la Comissió, Quatremer veu difícil que els Liberals, tercera força al parlament, puguin imposar el seu candidat.
I finalment, quan l'esmorzar agonitza, una periodista salta amb aquesta pregunta: 'Josep Borrell?'
El ministre d'Afers Estrangers espanyol entra a la sala per la xemeneia, una mica com el PSOE l'ha enviat a Europa.
Un Pare Noel com a solució contra l'hegemonia conservadora a Brussel·les...
'No, és massa vell', sentencia Quatremer.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tractament dels reportatges i altres formats d'aprofundiment
Per norma general, gravem els reportatges, els informes i qualsevol altra peça amb entitat pròpia o bé que serveixi per il·lustrar o complementar una informació, ja que necessiten muntatges tècnicament complexos i es poden radiar més d'un cop.
Aquestes peces són el resultat d'una feina d'equip.
La redacció elabora la peça, selecciona els talls de veu i busca les músiques i els efectes, i el personal tècnic, a més de muntar-la, hi col·labora amb els seus coneixements i hi aporta idees i recursos.
La responsabilitat que les peces estiguin gravades amb pulcritud és del tècnic de so, i que no excedeixin el temps assignat, del realitzador o del redactor. |
Les orenetes han avançat tant la seva arribada com la migració a causa del canvi climàtic. / GETTY
Catalunya és país d'observadors, i alguns d'ells són extraordinaris.
Josep Borrell és un pagès jubilat de la Serra d'Almos, a la Ribera d'Ebre, que el 1971 va decidir començar a anotar amb rigor la temperatura i la pluja del seu poble.
Vinculat i arrelat com estava a la terra, paral·lelament a les observacions del temps va començar a fer observacions fenològiques, és a dir, anotacions sobre la relació entre el clima i les manifestacions que produeix a la natura.
Dades com ara quan ha arribat la primera oreneta o quin dia ha florit l'ametller van començar a formar part de les seves llibretes, un seguiment que va aplicar a fins a 17 espècies vegetals i 5 ocells, seguint els criteris que li facilitava l'Institut Nacional de Meteorologia.
Després de molts anys d'apilar carpetes i col·leccionar dades, l'experiència de Josep Borrell va connectar amb l'interès del Meteocat l'any 2013, i ahir, després d'un temps treballant i fent control de qualitat de les dades, el Servei Meteorològic de Catalunya va publicar un informe que revela fins a quin punt plantes i animals estan canviant el seu comportament a causa de l'escalfament global.
A principis dels 70 el més habitual era que les orenetes arribessin entre els mesos de març i abril a la Ribera d'Ebre, una arribada que s'ha avançat 24 dies des de llavors.
Les dades també mostren una tendència d'aquests ocells a migrar abans: de mitjana marxen 18 dies abans del que ho feien fa 45 anys.
En alguns fruiters els canvis encara són més marcats, les peres maduren de mitjana 40 dies abans del que ho feien fa més de quatre dècades, els albercocs 28 dies abans, els préssecs 22 i les pomes 21.
L'avançament també és molt marcat en les oliveres, que floreixen 20 dies abans que fa 45 anys, i en canvi s'ha notat menys en la vinya, que comença a florir amb onze dies d'avançament respecte als anys 70.
Una altra manifestació de la natura que ha experimentat un canvi evident és la caiguda de les fulles, que es produeix molt més tard.
En general, les fulles dels arbres cauen entre 15 i 25 dies més tard.
Les pomeres són les que han notat més el canvi: si abans les fulles a les pomeres queien cap al 20 de novembre, ara aguanten de mitjana fins a mitjans de desembre.
La sèrie de Josep Borrell no és l'únic seguiment fenològic fet a Catalunya durant els últims anys, però segons Montserrat Busto, tècnica del Meteocat, té un gran valor per l'exhaustivitat i la qualitat de les dades.
Entre les sèries fenològiques més importants a Catalunya destaca també la de Pere Comas a Cardedeu, entre el 1952 i el 2005.
L'interès per la fenologia a Catalunya havia començat molt abans, a principis del segle XX, sobretot gràcies a la tasca d'Eduard Fontserè, pioner de la meteorologia catalana i impulsor dels primers estudis.
El Servicio Meteorológico Nacional va estrenar la seva xarxa fenològica el 1942, tres anys després de desmantellar el primer Servei Meteorològic de Catalunya i confiscar-ne tot el material.
Des del 2013 el Meteocat té una xarxa de 50 observadors fenològics: economistes, pagesos o mossos d'esquadra, persones que participen de manera altruista d'aquest projecte de ciència ciutadana que, en l'era de la tecnologia, demana sobretot aixecar al cap i estar atent als canvis de la natura.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
A punt de complir-se els quaranta anys del Mecanoscrit del segon orígen, el best-seller de l'obra pedroliana, de la qual si tot va bé veurem en breu la seva adaptació cinematogràfica sota la direcció pòstuma de Bigas Luna; just es rescabalar de l'oblit l'ingent llegat literari del qual el Mecanoscrit en forma part -l'obra literària en català més llegida- però...una obra i una trajectòria que van molt més enllà del Mecanoscrit.
Ara farà cinc anys remenade ser recordat...nt entre els papers de Manuel de Pedrolo, la Fundació que porta el seu nom va recuperar un text fins llavors inèdit.
Un document de 16 fulls mecanografiats que segons confirma Ramon Salvo a la revista Quaderns pedrolians (1), caldria datar-lo al desembre de 1962.
La crítica ha etiquetat Pedrolo de molt diverses maneres, però en remarcaríem d'ell una característica que esdevé una virtut: la seva ambició, d'una ambició desconeguda fins aleshores a la literatura catalana.
Pedrolo és un autor en constant evolució, innovador, creatiu i... polèmic; un home profundament arrelat al seu temps, a les corrents literàries i inquietuds socials que el comprometen.
Un autor "total", com sovint se l'ha definit, pel qual no hi havia límits.
I, tanmateix, tot i ser un escriptor amb un innegable pes a les nostres Lletres, no se l'ha tingut massa en compte per determinades elits culturals, literàries i polítiques de casa nostra.
Per això és important prendre en consideració el context de la seva obra escrita al llarg de quaranta anys –la més censurada durant el franquisme-, les línies mestres que guiaren la seva trajectòria i descobrir el seu veritable posicionament cívic i pensament polític transgressor que sempre l'acompanyà.
Conèixer l'autor i el seu llegat de la mà dels qui el varen conèixer, dels qui l'estudien.
Dels seus admiradors i detractors.
Des del món acadèmic al món de la cultura, passant pel món polític.
Tot això reflectiran –i molt més- en el documental que elaboren Zeba Produccions i la Fundació Pedrolo, que acaba d'assolir el finançament popular mitjançant la campanya de micromecenatge a través de Verkami i que han titulat com a « Manuel de Pedrolo, trencant l'oblit ».
Comprendre el pes de Manuel de Pedrolo i del seu llegat, abocant llum sobre la seva trajectòria i oferint les claus per situar-lo en el lloc que li correspon entre els nostres escriptors i intel·lectuals contemporanis.
Per això esdevé essencial saber, conèixer, què en pensava l'autor d'ell mateix.
A través del parlament que feu en motiu d'haver-li estat concedit el Premi Sant Jordi la Nit de Santa Llúcia de 1962 per la novel·la Balanç fins a la matinada, fa per primer cop i de manera pública una veritable declaració de principis que marcaran tota la seva trajectòria.
A inicis dels seixanta, Pedrolo ja era un novel·lista consagrat, encara que per aquells temps era més conegut com a dramaturg.
A partir d'aquest moment la seva carrera literària comença un període molt ric i en constant progressió: inicia el cicle Temps Obert i dirigeix la col·lecció La Cua de Palla, entre d'altres fets fecunds.
Però entrant en matèria sobre el parlament de la Nit de Santa Llúcia de 1962, R.Salvo apunta en l'article publicat a Quaderns pedrolians que Pedrolo rebutja –"malgrat no negar-ne la seva relació"- els atributs d'existencialista i nihilista amb que la crítica situa i reclou la seva obra.
Pedrolo creu que titllar-lo sobretot de nihilista redueix i desactiva la veritable "càrrega de profunditat destructora del fons i de la forma que desitja per a les seves novel·les".
I si Pedrolo ha estat un dels nostres autors silenciats, que ell mateix reconeixia amargament al final de la seva vida "tant per motius estètics com per motius polítics"(2), just i revelador és que difonguem aquest fragment final del seu parlament que esdevé bàsic per entendre els profunds fonaments ètics de l'obra pedroliana.
Millor llegir-lo directament i jutgeu, lectors, vosaltres mateixos.
Però m'importa d'afegir que si en el futur he de ser recordat, m'agradaria ésser-ho no com un simple creador de mons imaginaris, de ficcions, sinó, per damunt de tot, com un català que en un moment de la història del seu país, aquell que li tocà de viure, un moment tan difícil i propici a tots els abandons, va restar fidel a la seva terra i a la seva llengua i que com no podia servir-la d'altra manera ni tenia altres facultats, li donà unes dotzenes o uns centenars de criatures que eren, que són, també d'aquí, i que, fent això, contribuí a la continuïtat d'un fer cultural, a la prolongació d'un projecte que ens és propi i a donar fe d'una manera d'ésser i d'existir prou forta, prou plena de vitalitat, fins i tot prou exhuberant per a permetre en el seu sí la presència dels inconformistes que, com jo, voldrien revisar conceptes i estructures, no per vici ni afany de novetat, ans perquè l'home els fa mal i els fa mal la pàtria, i voldrien que uns i altra fossin millors, però ells mateixos, sense pèrdua de personalitat, al contrari, amb una personalitat acrescuda, prou poderosa per a imposar-se que per la força o l'habilitat de maniobra, per la seva integritat i el valor indiscutible dels principis que tots hauríem de professar: llibertat i justícia en un món que ara per ara només manipula aquestes paraules que han deixat d'ésser, si ho foren algun cop, carn de la seva carn i sang de la seva sang.
En la nostra condició de catalans, de poble tan repetidament maltractat pels atzars de la història, tots sabem que només hi ha una manera d'ésser lliure i d'ésser just: ser conscients de nosaltres mateixos i no permetre que mai se'ns arrabassi aquesta consciència, perquè l'home que es renega ja no és ningú per a decidir i les seves obres ja no li pertanyen: ha perdut tot sentit de responsabilitat, Pr això sóc i vull seguir essent un escriptor català, i en aquest concepte poso tot el meu orgull.
Vull ésser responsable i que la meva obra, constructiva o destructora, respongui per mi". |
El 30 d'agost del 1282 el rei aragonès Pere III va trepitjar per primera vegada l'illa de Sicília.
El seu viatge a aquelles terres tenia com a objectiu ser coronat a la ciutat de Palerm gràcies als drets dinàstics esgrimits sobre aquell regne per la seva muller, Constança de Hohenstaufen.
Comença aleshores la presència aragonesa a Itàlia i amb ella la creació d'una sèrie d'estereotips entre les elits polítiques i culturals italianes en contra dels recentment arribats, que s'escamparà a la llarga sobre tots els espanyols.
Entre 1282 i 1442, la Corona d'Aragó va passar a ser una de les potències estrangeres que, juntament amb França i el Sacre Imperi Romano-Germànic, pledejaren pel control d'amplis dominis territorials a la península itàlica davant dels distints estats autòctons (Venècia, Gènova, Florència, Pisa, Milà, els Estats Pontificis, etc.) que lluitaven per mantenir les seves pròpies quotes de poder i influència.
Al control aragonès sobre Sicília aquest continuà sobre Sardenya i Nàpols en els segles XIV i XV, reforçat per la incorporació temporal dels ducats d'Atenes i Neopàtria a Grècia.
La irrupció aragonesa al segle XIII va comportar dues novetats al complex mosaic italià.
Per una part, es va desplegar una nova burgesia comercial amb la seu principal a Barcelona que va competir amb les talassocràcies veneciana, pisana i genovesa les quals consideraran aquella com a "catalans".
Per una altra part, va irrompre un nou tipus de tropa d'infanteria genuïnament aragonesa, els almogàvers, que assentaren les bases d' una creixent superioritat militar en els camps de batalla.
Davant d'aquesta nova realitat, es van produir les consegüents reaccions polítiques, econòmiques i culturals de resistència i xoc per part dels estats italians, que veien como un nou actor, fins llavors del tot aliè, maldava per fer-se amb el control del que es considerava el centre econòmic de la Cristiandat.
La reacció davant la irrupció aragonesa va tenir com a conseqüència immediata la creació d'un estereotip negatiu relacionat amb la Corona d'Aragó, en general, i dels seus integrants ―soldats i comerciants― en particular.
Aquesta reacció cultural es va basar en gran mesura en el que ha estat denominat un sentiment "protonacional" italià construït a l'entorn de la idea de superioritat cultural enfront de la resta de la Cristiandat.
Ciutats-estat como Venècia, Gènova o Milà se sentien atrapades en la contradicció ideològica de considerar-se les millors hereves del període clàssic, però sense disposar, en canvi, de cap tipus de capacitat bèl·lica que els permetés conformar-se en un ens polític influent com la monarquia francesa o l'Imperi.
En aquesta situació tan complexa es va produir el desenvolupament del "ideal de la unitat italiana", que no fructificarà fins al 1870 i el "Risorgimento", però que entre els segles XIV i XVIII abastarà completament el món polític i cultural italià.
En aquest context, la irrupció d'un ens polític nou, originari de la península ibérica, ve a suposar un nou ultratge al territori italià, ja agitat per les intervencions i els plets provocats per les aventures dels monarques francesos i els emperadors alemanys des de pràcticament el segle IX.
La reacció cultural es produeix tant entre les elits culturals de l'incipient Renaixement como en els poderosos grups mercantils que dirigeixen els destins dels estats més rics d'Itàlia.
Per exemple, l'humanista i poeta Petrarca no dubtarà a definir els soldats aragonesos com a " estirp de mercenaris i traïdors " o " bàrbars i valents sí, però bàrbars de la pitjor estirp ".
Així mateix, els mercaders catalans quedaran descrits en diversos escrits venecians i genovesos dels segles XIV i XV com " arterosos, avars, traïdors, deslleials, sense escrúpols, marrans i circumcisos ".
Aquesta imatge, per extensió i davant la manca d'altres referències hispániques, s'estendrà a la totalitat dels originaris d'Aragó, Navarra i Castella, provocant la creació d'un estereotip que associarà, finalment, com a català tot allò espanyol, en ser Catalunya el territori peninsular més proper a Itàlia.
Així, en els textos italians de l'època renaixentista hom denomina com a catalans personatges tan dispars com els papes Calixt III i Alexandre VI (tots dos valencians d'origen aragonès), el rei Ferran el Catòlic (aragonès), Gonzalo Fernández de Córdoba (castellano-cordovès) o Ignasi de Loyola (guipuscoà).
Paradoxalment, encara que l'associació de català amb espanyol estava inicialment circumscrita a una visió negativa i desdenyosa, els afectats per aquesta denominació (els espanyols que vivien o residien a Itàlia) utilitzaven així mateix el terme "català" de vegades per referir-se a ells mateixos com a conjunt distintiu i fins a cert punt homogeni i separat de l'italià, el francès o l'alemany.
D'aquesta manera, entre el 1354 i el 1364, per exemple, es funden els hospicis de Sant Nicolau i Santa Margarida dels Catalans a Roma per als peregrins originaris de la Corona d'Aragó i Navarra.
Poc després, també a Roma, es funda l'hospici de Sant Jaume dels Espanyols per als peregrins castellans.
Tot i això, amb el temps, tots ells quedaran unificats a l'església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols, identificada com l'església nacional espanyola a Roma.
D'una manera similar, els ambaixadors castellans davant del Papa són descrits de vegades com a "catalans".
O fins i tot els diferents bisbes que son nomenats per alguna raó a la Cúria participen de tant en tant de la descripció de "prelats catalans", encara que fossin originalment de llocs com València, Saragossa, Cáceres o Sevilla.
Aquesta associació del que és espanyol amb el que és català perdurarà fins a principis del segle XVI quan quedarà modificada per una nova generalització del que és espanyol.
Aquest cop allunyat dels aspectes mercantils catalans.
La nova associació se centrarà en aspectes merament militars desenvolupats a partir de la massiva presència de tropes espanyoles a Itàlia i de la percepció que els italians tindran de la hidalguía dels successius nobles i virreis espanyols durant els regnats de Carles I i Felip II, principalment.
Aquest canvi es produeix en el nou context polític i diplomàtic europeu derivat de l'hegemonia hispànica provocada por la unió dinàstica d'Aragó, Castella, Àustria i els Països Baixos en la figura de Carles V, per un costat, i pel desplaçament de l'eix econòmic del Mediterrani a l'Atlàntic, juntament amb l'aparició de la Reforma protestant a Alemanya, per l'altre.
Això no obstant, i des d'una perspectiva històrica italiana, entre els segles XIII i XVI, tots els espanyols tindran ja per sempre alguna cosa en comú: eren catalans.
Aquest article va ser publicat dissabte 23 de maig del 2015 per En Juanjo Pérez, llicenciat en Història Moderna i Contemporània per les universitats de Saragossa i Pisa, doctorand en Política Internacional.
Que la superestructura castellana volgués mal a Catalunya i als Països Catalans o Nació Catalana es podria entendre bé.
El gran beneficiat d'un espoli descomunal no ha de veure amb gaires bons ulls els qui han estat objecte del seu robatori o del robatori a benefici d'aquella superestructura.
D'altra banda, per la informació que ens proporciona aquest article també es comprèn la malvolença de les superestructures dels estats italians envers la gent catalana.
Els mercaders catalans a Itàlia, per exemple, devien gaudir al segle XV de més avantatges que no pas els nadius d'aquesta península.
També devien estar més afavorits els secretaris vinguts de Catalunya a les cancelleries dels estats italians que giraven a l'entorn o estaven sotmesos al Regne de Nàpòls i al Papat.
Devia succeir el mateix amb els nobles catalans a Itàlia i amb els càrrecs eclesiàstics del nostre país.
¿Cal recordar, en aquest darrer sentit, aquella frase que s'ha fet tan cèlebre "ah, la chiesa, la chiesa in mani dei catalani!"?
Ras i curt: els catalans eren considerats uns nouvinguts.
Com que no eren ben vistos, devien estrènyer més els lligams entre ells per defensar-se.
I aleshores també faria sentit que les superestructures dels estats italians col•laboressin amb les de Castella o amb les que no sent de Castella treballaven a benefici d'aquest Regne per esborrar allò que uns catalans hi havien fet de bo.
En tot cas era la Monarquia Catalana, igual com del segle XVI ençà fou (i és encara) la Moarquia Castellana, igual com fins avui tenim posem per cas la Monarquia Anglesa (i res de tota la farsa de Gran Bretanya).
A veure si els botànics hauran de mirar l'etiqueta de les plantes per a anomenar-les taxonòmicament!
Ja n'hi prou, de la Corona d'Àrago....!!!! aixo ja cansa una mica.!!!.
Era el Regne de Catalunya o La Corona Catalana.
¿Tant rotllo per no reconèixer que tots eren catalans?
Mira que aquí portem temps dient que Calixt III, Alexandre VI, el rei Ferran el Catòlic, Gonzalo Fernández de Còrdova i Ignasi de Loiola eren catalans.
Doncs ara que resulta que també ho deien els italians, aquests també estan equivocats.
Això si, la capital era Barcelona, però sense cap català de pes.
Diu també: - els ambaixadors castellans davant del Papa són descrits de vegades com a "catalans" - |
Dc, 08/07/2015 - 12:47 | Categoria Docència
Els pacients s'introduïen dins d'un cilindre-gronxador de dos metres de diàmetre ubicat al parc de Vallparadís de Terrassa, amb el que solen jugar els nens i les nenes del barri.
Aquest estudi estableix per primer cop al inclinació màxima del cap per a persones astigmàtiques neutralitzades amb ullera. |
Un any més, Construjove va reunir les promocions més recents d'arquitectes tècnics per mostrar-los la diversitat de camins del nostre exercici professional.
En un any de crisi econòmica, la relació amb els companys amb més experiència i el contacte amb experts en la recerca de feina i en el mercat laboral esdevé imprescindible per poder fer-se un futur.
Des de què s'ha de fer per treballar a d'altres països fins a aprendre les tècniques per redactar un currículum en tan sols 60 segons, més de 300 joves de totes les escoles de Catalunya es van trobar al novembre al Col·legi per obtenir resposta a moltes preguntes que apareixen quan s'acaba una llarga etapa d'estudis, preguntes que van poder respondre companys que exerceixen diferents funcions professionals i experts en els diversos tallers i sessions que van tenir lloc.
Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona · Bon Pastor, 5 · 08021 Barcelona · www.apabcn.cat |
El blindatge policial als carrers adjacents al Tribunal Suprem i la identificació dels ciutadans que mostraven banderes d'Espanya al passeig de Recoletos, on s'han concentrat diverses desenes de polítics i ciutadans convocats per plataformes independentistes, han marcat la prvia de l'inici del judici als líders del procés aquest dimarts al Tribunal Suprem.
El desplegament policial amb una dotzena de patrulles de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) al lateral del passeig de Recoletos amb el carrer Bárbara de Braganza s'ha intensificat amb l'arribada poc abans de les 9.00 hores del president de la Generalitat, Quim Torra, en el punt de quedada dels independentistes convocats per l'ANC i mnium Cultural.
L'edifici ha estat vigilat també des del cel per un helicpter de la Policia.
Els polítics d'ERC i del PDeCAT xerraven entre un núvol de periodistes, que superaven en nombre el de manifestants.
Esperaven l'arribada del president de la Generalitat en dos grups separats, d'una banda els senadors del PDeCAT Marta Pascal i Josep Lluís Cleries, i de l'altra, el dirigent d'ERC, Joan Tard, i el president del Parlament, Roger Torrent, entre d'altres.
Amb l'arribada de Torra, tots s'han ajuntat per posar davant de les cmeres entre mitja dotzena de banderes republicanes i un lla groc que una senyora duia en un pal.
En aquell moment, un ciutad ha desplegat una bandera d'Espanya, per els agents de la Policia l'han envoltat i l'han identificat.
Prviament s'havia procedit de la mateixa manera amb un home que ha ensenyat una altra bandera d'Espanya.
La protesta independentista en cap moment ha tallat el trnsit al passeig de Recoletos, una de les artries principals de Madrid, encara que sí n'ha dificultat la circulació.
Els manifestants han estat increpats per ciutadans annims que feien esport per la zona i també per algun conductor.
Unes cinc persones que havien desplegat una pancarta de solidaritat entre "Catalunya i Euskal Herria" han respost amb crits tímids per demanar la "llibertat dels presos polítics".
Els concentrats, amb Torra i Torrent al capdavant, han posat amb una pancarta en la qual es llegia: "Decidir no és delicte".
Els polítics catalans independentistes han tingut el suport d'altres senadors com Jon Iñarritu, de Bildu, i el sindicalista Diego Cañamero.
Tots en comitiva han provat d'accedir a la plaa de la Villa de París on es troba el Suprem poc abans de les 10.00 hores, quan estava previst l'inici del judici contra els responsables de traar un pla per declarar unilateralment la independncia de Catalunya.
Els agents de la Policia Nacional han custodiat el desplaament de la comitiva, que ha tingut un 'punt calent' al carrer Génova.
A la vorera de davant, la de la crulla amb el carrer de Marqués de la Ensenada, on s'estaven manifestant mig centenar de persones amb banderes i simbologia de la Falange i Hogar Social.
La comitiva independentista ha quedat bloquejada per un cordó policial tot just davant, a la confluncia de Génova amb el carrer del Monte Esquinza.
Prviament, un altre cordó policial havia impedit que els polítics accedissin a la zona del Suprem des del carrer de Bárbara de Braganza.
Els manifestants ultres han cridat algun insult i també han reiterat les consignes de "colpistes a la presó".
En bloquejar la vorera, algun veí s'ha mostrat disgustat per no poder accedir a la feina o circular amb llibertat.
Un home d'uns 60 anys s'ha posat a la capalera per cridar diverses vegades "Visca la Constitució del 78".
Constantment s'han sentit crits de "Visca Espanya" i "A la presó" d'altres ciutadans annims.
Els manifestants que acompanyaven els polítics catalans han contestat cantant a favor de la llibertat dels presos o "illegalitzar el Partit Popular".
A part de la denúncia per la celebració en si mateixa del judici al Suprem, una de les queixes més reiterades ha estat el "tracte denigrant de la Policia espanyola" per la prohibició d'accedir per qualsevol carrer a l'alt tribunal, en particular dels familiars dels presos que, com la resta d'assistents i ciutadans aliens al judici, han hagut de fer-ho per la zona que estava habilitada.
Un dels testimonis ha estat el d'un jove que duia una estelada que ha explicat que era madrileny i que estava a favor que els catalans "puguin decidir".
Un periodista d'un mitj angls s'ha mostrat sorprs en trobar un madrileny a favor de la causa independentista i li ha preguntat si aix era habitual, a la qual cosa ha contestat: "És clar que sí, Madrid és una ciutat oberta i republicana; el que no és Madrid és la manifestació d'aquest diumenge de les dretes a la plaa de Colón".
Gran part dels furgons d'antiabalots s'han desplaat a la plaa de la Villa de París tocades les 12.00 hores.
El sindicat de presons ACAIP va anunciar aquest dilluns que es manifestaria a les 13.00 hores en aquesta zona després que recorreguessin la prohibició de la Delegació del Govern espanyol.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va aixecar aquesta suspensió, la qual cosa va obligar a reorganitzar el dispositiu policial.
Els agents van identificar aquest dilluns a la nit, a més, dos individus responsables de projectar a la faana del Suprem un vídeo amb imatges de les crregues policials de l'1-O.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
casa aillada d _alt standing amb vistes espectaculars de girona
APIALIA GIRONA- V1976 MONTJUIC Ubicada a l _inici de la urbanització de Montjuic en una parcela amb molta privacitat de 1400m2 i des d _on es pot gaudir d _unes vistes espectaculars de la ciutat de Girona, a primera línea trobem la Catedral i Sant Feliu.
Pel que fa a l _edificació, tenim 400m2 construits amb materials nobles d _alta qualitat i amb obertures panoràmiques que donen una gran lluminositat a les estances.
Es distribueix en un fantàstic i lluminós menjador amb llar de foc, una cuina office amb llar de foc, 6 habitacions (2 d _elles suites), 4 banys, zona rentador i ampli garatge per a 2 cotxes.
Pel que fa a la zona del jardí, tenim unes vistes exclusives i espectaculars per gaudir-ne mentre esmorzes en la terrassa coberta o des de la piscina desbordant.
Una casa de luxe a 10 minuts caminant fins a Plaça Independència. |
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha reclamat a les administracions que donin una resposta completa, àgil i eficaç a les demandes ciutadanes i una millor atenció a les persones.
El Síndic ha presentat l'Informe anual corresponent a l'any 2007 i constata una excessiva lentitud de l'Administració davant de situacions de vulneracions de drets.
Aquesta manca d'agilitat i incompliment de terminis per part de l'Administració envers el ciutadà no solament es fa palès indirectament amb la resposta que es dóna al Síndic, a partir de les queixes ciutadanes, sinó també amb la relació quotidiana de l'Administració amb el ciutadà.
Es fa palès en el grau de desorientació del públic davant algunes gestions.
Així mateix s'hauria de posar fi a les exigències de documents o certificats que disposa la mateixa Administració.
D'altra banda, les respostes haurien de ser clares i complertes.
Els problemes que es generen amb les demores o la inactivitat es posen de manifest en exemples concrets de queixes de procediment administratiu en què hi ha en joc la prestació de serveis públics.
La durada excessiva dels processos comporta no solament un incompliment del deure de l'Administració de resoldre dins del termini màxim establert, sinó també una demora en l'accés a serveis o beneficis públics. |
La 18ena edició de l'Animac, la mostra de cinema d'animació de Catalunya/Lleida, comença aquest dijous amb una inauguració que oferirà un aperitiu de luxe de la programació de la Mostra d'enguany i que inclourà també el multipremiat curtmetratge Subconscious Password de l'animador Chris Landreth.
Demà arrenca una nova edició d'Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya organitzada per l'Ajuntament de Lleida, que enguany celebra la seva majoria d'edat.
Del 20 al 23 de febrer convertirà Lleida en la capital mundial de l'animació en una edició dedicada a la presència de l'animació "Híbrida" i la seva capacitat d'integració en tota mena de formats audiovisuals.
Quatre jornades farcides de projeccions, conferències, tallers, concerts, networking i altres activitats dins dels espais habituals de la mostra: la Llotja, el Caixafòrum o el Cafè del Teatre.
Aquest any, la sessió inaugural d'Animac 2014 (20:30h amb invitació) oferirà un aperitiu de luxe de la programació de la Mostra, incloent peces dels convidats especials –The Ringer, de Chris Shepherd i Yuki Onna, de Jiří Barta–, un capítol especial de Gumball i el multipremiat Subconscious Password, curtmetratge de l'animador Chris Landreth, convidat especial de la presentació d'Animac 2014 a Barcelona del passat 7 de febrer.
El dijous dia 20 de febrer de 2014 passarà per la Mostra el polifacètic showman Joaquín Reyes que presentarà Cartoon Chanantes, amb una sessió especial de curtmetratges d'humor absurd i underground a les 23h al Café del Teatre, i el lleidatà Àlex Villagrasa, que impartirà una conferència de la seva especialitat, els efectes especials (16h a la Llotja), i que ha participat en pel·lícules com Buried, la saga [REC]o la recentment nominada Grand Piano.
Actualment, Villagrasa treballa en l'últim projecte del prestigiós realitzador i animador Terry Gilliam
Divendres també tindrem Sessions Escolars (des de les 9:30 del matí), projeccions de curtmetratges diversos (Sessions de Curts, Curts Híbrids, Animac Cartoon, una sessió de curtmetratges d'animació Polonesa i una sessió de Futur Talent), Portfolio Sessions (11h), Vermut Networking (13h) i tot un seguit d'activitats a l'espai Animacres (de 11 a 14h i de 17 a 20h)
En aquests quatre dies de la Mostra passaran també per Lleida convidats d'excepció com l'animador britànic Chris Shepherd, el mestre de l'stop-motion txeca Jiří Barta, els creadors de "The Amazing World of Gumball", Ben Bocquelet i Mic Graves, els músics i animadors Péter Vacz i Joseph Wallace, els animadors de videojocs indie made-in-BCN Marc i Xavi Terris, el cineasta experimental lleidatà Antoni Pinent,, l'animador polonès Piotr Szczepanowicz, l'animador colombià Santiago Rocha, l'animadora abstracta d'origen nipó Maya Yonesho, i Guillermo García Carsi, creador de Pocoyó.
També comptarà amb la presència de Headless, el prestigiós estudi independent de Barcelona; amb la comissària i estudiosa Maria Zmudzińska; amb Michelle McMillan, production assistant de Walt Disney Studios USA; Mercedes Marro, directora de Tomavistas; el grup d'espectacles cinèfils Mamut Cinema; i el guatemalenc Rigo Pex àlies Meneo, performer de musica electropical 8-bit, acompanyat de VJ Entter.
ENTRADA GENERAL DE DIA: 9 € / Reduïda: 5 €
Entrada Petit Animac: 3 € per sessió / entrada única (nens i adults)
Abonament 4 dies + catàleg: 30 € / Reduïda: 20 €
Inauguració: gratuïta, amb invitació.
Durant els dies de la Mostra, es podran adquirir a la mateixa Llotja, a la taquilla Animac
(de 10 a 14 h i de 15.30 fins a mitja hora abans de l'inici la última sessió).
L'entrada a l'espai Animacrea, Esmorzar amb els autors i a la cafeteria és gratuïta.
Les sessions escolars són gratuïtes i únicament obertes als grups inscrits prèviament.
El públic que vulgui assistir a Lleida amb Renfe, Animac disposa de tíckets descompte durant els dies de la Mostra. |
Hores: de les 8.30 a les 14 hores
Lloc: Seu de Menorca, carrer de Santa Rita, 11, Alaior, Menorca
Al voltant de 80 alumnes de quart d'ESO i primer de batxillerat de dos centres educatius de Menorca participaran en les activitats del programa DemoLab, que té com a objectiu principal promoure els estudis de caire científic entre l'alumnat d'educació secundària, i consisteix a fer un conjunt d'activitats pràctiques relacionades amb els continguts científics de quart curs d'ESO i de primer curs de batxillerat.
Els alumnes participaran en diferents torns en les activitats següents:
El programa DemoLab és una iniciativa de la Facultat de Ciències de la Universitat de les Illes Balears que es desenvolupa en el marc del Programa d'Orientació i Transició a la Universitat (POTU) de la UIB i la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.
Les activitats a Menorca estan patrocinades per la Residència d'Estudiants de la UIB. |
El trasllat estava previst per a mitjan mar i s'ha avanat uns dies després dels incidents del cap de setmana
Castelldefels.-El Govern ha traslladat aquest dilluns al vespre els menors no acompanyats (Mena) que s'estaven provisionalment al centre de Can Ganxo de Castelldefels.
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, havia anunciat al matí que el trasllat no s'avanaria tot i els incidents del cap de setmana, quan un grup de joves del municipi van entrar al centre per agredir els residents.
Posteriorment, per, l'ACN ha pogut saber que els mateixos residents estaven molt afectats pels esdeveniments, fet que ha influt en la decisió de traslladar-los.
El Govern, que es personar com a acusació particular en el cas de l'atac a un centre de menors de Castelldefels aquest cap de setmana, ha titllat de 'racista' l'agressió.
En declaracions als mitjans, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha qualificat el fet d'allat' i condemnable, sense explicació ni defensa possible' i ha assegurat que no respon 'en absolut' al qu és la societat catalana, feta 'per la immigració'.Amorós ha qualificat de 'molt greu' el fet que 25 persones encaputxades assaltin un centre de menors amb actitud agressiva i entre altres, agredeixin un jove assegut en una tpia, apedregant-lo un cop a terra.
El noi va haver de ser traslladat a l'hospital amb un atac d'ansietat i contusions i ja ha estat donat d'alta.
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha considerat que qualsevol agressió és 'lamentable' per ha afegit que 'encara ho és més' en un centre de menors, que és un espai 'de protecció', per la qual cosa considera que no hi ha cap justificació per als incidents.Cal recordar també que un centenar de joves ha intentat aquest dilluns al vespre boicotejar una concentració convocada per diverses entitats a la plaa de l'Església de Castelldefels contra l'atac aquest cap de setmana.
La majoria eren menors i han increpat els assistents a la concentració i han acusat els Mena de "robar i delinquir".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un estudiant en pràctiques al restaurant 'Cruïlla al punt'
Si cerquem la paraula confort en el diccionari, trobem referències a «allò» que proporciona comoditat i benestar.
Ja es tracti d'un objecte físic o d'una circumstància, el confort ens aporta sentiments de seguretat.
No cal dedicar gaire temps a justificar que una part important dels infants i joves de la nostra comunitat no viuen en situacions de confort.
I no només perquè el nivell socioeconòmic de les seves famílies no els ho permet (d'això en podem parlar un altre dia), sinó que tampoc no han trobat a l'escola un lloc confortable on sentir-se a gust i segurs.
Per contra, la inestabilitat sembla definir el seu dia a dia, i s'agreuja amb sentiments de desassossec que irrompen amb força els primer anys de l'adolescència.
És per això que defensem una intervenció orientada a fer dels centres educatius zones de confort en la vida dels adolescents, especialment d'aquells que tenen una realitat personal i familiar més complicada.
En parlar de zones de confort ens agrada pensar en entorns que permetin als adolescents reposar, agafar aire, recompondre experiències del passat, orientar la seva vida, recuperar la confiança en si mateixos i en els altres, projectar un futur esperançat i realista i, com a conseqüència de tot plegat, iniciar un camí de transformació personal.
Una zona de confort hauria de ser una oportunitat per aturar-se i posar ordre al garbuix intern que té atabalats, i a vegades immobilitzats, els joves.
Perquè això sigui possible creiem que la zona de confort ha de garantir la presència de tres elements que es reforcen entre si i ajuden a generar sentiments de benestar i seguretat.
Aquests elements són: un sistema de pràctiques educatives, relacions de confiança amb els docents i l'ajuda entre iguals.
Un sistema de pràctiques educatives dissenyat amb la voluntat que els joves puguin entrenar competències, adquirir coneixements i desenvolupar valors.
La participació en pràctiques els situa en un rol actiu, el d'aprenents que es formen amb la guia d'un adult que té un bon domini dels continguts que es treballen i de les destreses que han d'adquirir, però també amb el suport de companys que es troben en situacions similars.
És així com les bones pràctiques incorporen un vessant col·lectiu i algun tipus de projecció social que depassa l'interès estrictament acadèmic.
Els adolescents en descobreixen el sentit a mesura que s'esforcen per superar els reptes que la pràctica els planteja.
Les relacions de confiança amb els docents aporten als joves sentiments de seguretat.
Poder comptar amb un adult per compartir neguits, experiències que fan mal, fracassos a mig pair i projectes incipients ajuda a viure amb més serenor.
Però la convivència amb els adults ha estat molt conflictiva per alguns adolescents, i no volen cap relació propera amb ells.
Malgrat la dificultat, cal esforçar-se per reconstruir vincles personals que quan s'aconsegueixen són altament gratificants per als nois i noies, en descobrir un nou i potent recurs per afrontar el futur amb menys soledat i més esperança.
L'ajuda entre iguals apodera els joves.
Entendre que els companys no són una amenaça per al benestar individual sinó persones disposades a donar un cop de mà quan se'ls necessita, transforma la percepció que els adolescents tenen d'un determinat entorn.
Les relacions de cooperació distenen l'ambient, són font de plaer i d'alegria i obren la porta a l'amistat.
També apoderen els nois i noies en la mesura que descobreixen que junts poden aconseguir fites que cap d'ells no aconseguiria sol.
Tot i el potencial formatiu que tenen les relacions de cooperació, sovint es confia massa en la seva aparició espontània i són poques les activitats que es programen amb aquesta finalitat.
Però el cert és que les conductes cooperatives també són fruit de l'aprenentatge i calen actuacions decidides a facilitar-les.
De l'abundància de relacions d'ajuda entre iguals depèn, en bona part, la creació d'entorns educatius càlids i confortables.
I acabem comentant un nou projecte de l'equip educatiu de Cruïlla, expert en l'art de crear zones de confort per a adolescents i joves en risc d'exclusió.
Es tracta de Cruïlla al punt, una escola de cuina restaurant oberta a la comunitat i situada al districte de Nou Barris de Barcelona.
Al llarg de dues hores vam poder observar nois i noies clarament implicats en les activitats que realitzaven —cuinar i servir taules.
Vam trobar adults que donaven suport a la feina dels joves, minimitzant errors i animant-los a superar-se, i usant l'humor i l'afecte per fer qualsevol observació.
I també vam poder conèixer un sistema d'ajuda entre els joves amb més experiència i els seus companys novells.
Distingits pel color de la samarreta assumien funcions diferents, totes imprescindibles per a la bona marxa del restaurant.
Cruïlla al punt, una zona de confort per als adolescents i joves que allà es formen i un espai càlid i confortable per als seus comensals.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
La festa de la Poesia se celebrarà del 5 al 7 de juliol i tindrà com a poetes festejats: Sebastià Perelló Begonya Mezquita Víctor Obiols, Míriam Cano, Ernest Farrés, i Jaume C. Pons Alorda i Carmen Borja (en llengua castellana)
Del 6 al 8 de juliol seran homenatjats set poetes: Josep Porcar, Samantha Barendson, Josep-Ramon Bach, Maria Cabrera, Ricard Garcia, Isabel Ortega i Quico Pi de la Serra
La sessió serà gratuïta i permetrà descobrir com la Festa de la Poesia està vinculada al territori
L'actriu i cantant és l'encarregada enguany dels "Concerts Personalitzats" en l'11ena edició de la Festa de la Poesia de Sitges
Els dies 7, 8 i 9 de juliol, la Festa de la Poesia tornarà a desplegar a Sitges la seva mescla d'homenatge intimista, festiu i sitgetà als poetes i a la poesia
Cèlia Sànchez-Mústich ha resumit aquests dies amb un "mai oblidarem", la frase més repetida entre els convidats
La Festa de la Poesia de Sitges concreta un acollidor homenatge a set poetes de l'escena literària actual
Els poetes convidats aquest any són Hilari de Cara, Rosina Ballester, Anna Bou Jorba, Txema Martínez, Jordi Guardans, Antonina Canyelles i Orlando Guillén
La visita al Cau Ferrat, amb l'amfitrió del besnèt de Santiago Rusiñol, Norman Cinnamond, ha posat el punt i final a tres dies de moltes activitats lúdiques i artístiques
Aquesta edició, Eduard Sanahuja, Sonia Moll, Víctor Sunyol, Tònia Passola, Josep Colet, Ponç Pons i Anna Crowe són els set poetes convidats
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
LA CGT GUANYA LES ELECCIONS SINDICALS A CATALUNYA A L'ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L'ESTAT I A BARCELONA ES QUEDA A UN DELEGAT DE LA MAJORIA ABSOLUTA
El 18 de juny es van celebrar eleccions sindicals per a triar als representants dels treballadors de la Adminstració General de l'Estat a Barcelona, integrada per diversos organismes com les entitats de la Seguretat Social, Inspecció de Treball, Tràfic, les oficines del DNI, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (abans Inem), les Oficines d'Estrangeria o la Delegació del Govern a Catalunya.
CGT ha guanyat aquestes eleccions, sent el sindicat més votat tant entre el personal laboral com entre els funcionaris.
Els resultats per a la província de Barcelona són els que segueixen.
Junta de Personal Funcionari, cens de 5.117 treballadors, 31 membres, amb la distribució següent:
CGT, 15 representants amb 1.289 vots,
USOC, 4 representants amb 365 vots,
CCOO, 4 representants amb 330 vots,
UGT, 4 representants amb 306 vots,
CSI-F, 4 representants amb 305 vots.
El Comitè d'Empresa del personal laboral, cens de 1.578 treballadors, 23 membres, amb la distribució següent:
També a Girona, Tarragona i Lleida CGT ha guanyat les eleccions en les tres Juntes de Personal Funcionari.
Així doncs, entre el personal que treballa per a l'Administració de l'Estat a Catalunya CGT és, amb diferència, la primera força sindical.
CGT – Administració General de l'Estat, Barcelona
TWITTER CGT Administració de l ́Estat i la Seguretat Social |
El municipi s'ha especialitzat en els darrers anys en el conreu d'aquest producte, que aconsegueix esquivar la crisi de preus de la fruita dolça
Una desena de productors i comercialitzadors participen aquest cap de setmana a la desena Fira de la Figa d'Alguaire, al Segrià, que té la varietat Coll de Dama com a protagonista.
El municipi s'ha especialitzat en els darrers anys en el conreu d'aquest producte, que aconsegueix esquivar la crisi de preus que castiga la resta de la fruita dolça.
La fira ha programat diverses activitats com un curs de cuina amb figues, conferències, maridatges i degustacions.
Aquest dissabte a la tarda es repartirà entre el públic una coca de figa de 25 metres elaborada pel Gremi de Forners de Lleida.
El certamen l'ha inaugurat aquest dissabte al matí el director general d'Agricultura, Alfons Vilarrasa.La fira compta, en total, amb una vuitantena de parades de figues, derivats, comerços locals i productes artesans dels Països Catalans, distribuïdes entre l'interior i l'exterior del pavelló poliesportiu.
Els visitants hi trobaran també una mostra d'antics oficis del camp i una exposició de tractors antics i d'època.
A més, el certamen també incrementa les activitats paral·leles adreçades sobretot al públic familiar.
Per exemple, aquest diumenge al migdia s'ha programat una exhibició de gossos d'atura i s'entrenen també els tallers de robòtica per als més petits, que conviuen amb jocs gegants tradicionals, inflables, una caravana de ruquets i una ludoteca infantil, entre d'altres.
Diumenge a la tarda hi haurà el lliurament del premi 'Fulla de Figa' per als figaires d'Alguaire i el guardó 'Figa d'Alguaire' per al gastrònom Pere Tàpies.
Alguaire és líder en producció de figues a Catalunya i la majoria de les que s'hi conreen són de la varietat de Coll de Dama, una de les més apreciades.
Fins i tot tenen la seva pròpia marca, 'Figa Alguaire'.
Del total de la producció, aproximadament la meitat es destina als mercats catalans i de l'Estat i l'altre 50% va als mercats estrangers, principalment França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Anglaterra i Itàlia.
L'alcalde d'Alguaire, Antoni Perea, ha explicat que el cultiu de la figa era tradicional a la zona però pràcticament va desaparèixer als anys 70-80 del segle passat amb el "boom" de la fruita dolça.
En canvi, "quan hi va haver una saturació de pomes, peres, préssecs i nectarines algú va començar a difersificar i a apostar per les figues i aquest cultiu s'ha convertit en una oportunitat".
Segons destaca l'alcalde, el fet que el mercat no estigui saturat d'aquest producte i que els comercialitzadors locals hagin sabut diversificar els destins de les vendes fa que la figa sigui actualment un cultiu "rendible".
Aquest any la collita va començar a mitjans d'agost, quinze dies abans del que és habitual per les altes temperatures del mes de juliol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pots canviar la teva configuració o obtenir més informació aquí.
La darrera novel·la que va escriure Rodoreda és un seguit de rondalles explicades per un adolescent que aprofita la guerra per fugir de casa.
L'autora el descriu al pròleg com un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veu el deixa sorprès.
És segurament el personatge més tendre de tota la seva obra.
Per a ell com per a l'autora, el desordre de la guerra permet fer el que vulguis i anar on tinguis ganes d'anar.
Adrià Guinart té quinze anys quan se'n va a la guerra, però no arriba mai al front.
El seu periple per pobles i selves, de la riba del mar a la vora d'un gran riu, el posa en contacte amb gent diversa i estranya.
Novel·la d'aventures, novel·la d'iniciació i també novel·la descaradament poemàtica, en aquesta nova edició inclou un postfaci del jove poeta Jaume Coll Mariné, que rellegeix l'obra des de l'actualitat.
VIATGE AL POBLE DE LES TRENTA SENYORETES
LA LLUITA PER LA LLIBERTAT RELIGIOSA I DE...
Aquí podràs navegar pel nostre catàleg classificat per títol, autor o editorial.
Introdueix el nom del llibre, l'autor, la col·lecció... |
El papa Francesc ha aterrat aquest dissabte a l'illa grega de Lesbos a les 10,05 hores (9,05 hores d'Espanya) per trobar-se amb centenars de refugiats del centre de detenció de Mòria.
El Pontífex ha assegurat en el vol d'anada que es tracta d'un viatge "trist" perquè veuran "la catàstrofe humanitària més gran des de la II Guerra Mundial" i ha parlat amb el primer ministre grec, Alexis Tsipras, sobre la necessitat de garantir procediments segurs de reassentament a Europa davant de les crisis de refugiats.
"És un viatge una mica diferent dels altres.
En els viatges apostòlics, anem a fer tantes coses: veure la gent, parlar.
També està l'alegria de la trobada.
Però aquest és un viatge marcat per la tristesa i això és important.
Ens trobarem amb la catàstrofe humanitària més gran des de la II Guerra Mundial", ha explicat Francesc als periodistes que l'acompanyaven a l'avió, segons informa Ràdio Vaticana.
En aquest sentit, ha avisat que veuran "molta gent que pateix, que no sap on anar, que ha hagut de fugir" i que visitaran "un cementiri: el mar".
El papa ha volgut aclarir aquest punt abans de tocar terra grec "no per amargar" sinó per animar els mitjans de comunicació a transmetre l'ànim que realitza aquesta visita.
Francesc ha estat rebut a l'aeroport de Lesbos pel primer ministre grec Alexis Tsipras, pel Patriarca de Constantinoble Bartomeu i per l'arquebisbe d'Atenes i de tot Grècia Jeroni.
Després de la cerimònia de benvinguda a la pista, Francesc s'ha reunit amb Tsipras en privat i li ha explicat que també ha viatjat a Grècia per agrair al seu poble la seva "generositat" tot i la crisi econòmica que travessa el país.
"Grècia és el bressol de la humanitat i es veu que continua donant exemple d'humanitat i mostrant de manera valenta aquesta generositat", ha indicat Francesc.
Per part seva, Tsipras ha agraït al papa els seus missatges contra la guerra i per convidar a l'acollida en un moment en què altres "alcen barreres a Europa".
El portaveu del Vaticà, el pare Federico Lombardi, ha explicat que els dos líders han subratllat que la crisi dels refugiats és un assumpte "europeu i internacional" que demana "una resposta comprensiva que respecti les lleis europees i internacionals".
Alhora, han coincidit en la necessitat de protegir les persones del risc de creuar els mars Egeu i Mediterrani, combatent les xarxes de traficants, eliminant les rutes perilloses i desenvolupant procediments segurs de reassentament a Europa.
Aquest mateix dissabte el papa ha publicat un missatge en el seu compte de Twitter en què recorda que els refugiats "no són números sinó persones amb cares, noms i històries, i han de ser tractats com a tals".
A més, en un telegrama enviat al president de la República Italiana, Sergio Mattarella, en deixar terra italià, li explica que el motiu del seu viatge és "portar consol i força als refugiats".
També ha enviat des de l'avió un missatge al papa Benet XVI felicitant-lo pel seu 89 aniversari.
"Li enviem les nostres felicitacions més afectuoses i demanem al Senyor que continuï beneint el seu preciós servei de proximitat i oració per a tota l'Església".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La manera que tenim de viure i la manera que tenim de moure'ns estan interrelacionades, i l'una condiciona l'altra.
Malgrat això, l'urbanisme i el transport sovint es planifiquen per separat.
Avui, a la metròpolis de Barcelona hi viuen 3,2 milions de persones, que fan més de 5,2 milions de desplaçaments motoritzats cada dia.
Juntament amb els de mercaderies, aquests desplaçaments representen més del 28 % de les emissions de CO 2 a Catalunya i, en conseqüència, provoquen uns impactes que afecten greument la salut, el medi ambient, l'economia i l'equitat social.
La creixent dispersió urbana (vivim més lluny i més separats els uns dels altres) i la fragmentació territorial, amb una forta desconnexió entre el centre i la perifèria, dificulten les relacions socials i posen en perill la cohesió de la metròpolis.
La població que viu en les zones més allunyades del centre rep les conseqüències de la manca de transport públic suficient i sovint depèn del vehicle privat per dur a terme els trajectes diaris.
Aquest model de mobilitat requereix unes grans infraestructures i un elevat consum d'energia i, a més, perjudica greument la salut de les persones.
El context actual de canvi climàtic, les conseqüències del qual ja són presents, ens demana una adaptació i un canvi de model, que passa per repensar les xarxes d'infraestructures i la relació que tenen amb els teixits urbans.
Per reduir les emissions de gasos contaminants i millorar la qualitat de vida de les persones, cal consolidar una ciutat compacta i de proximitat, que apropi la feina, el lleure i els serveis que utilitzem en el dia a dia i que permeti fer un consum racional dels recursos.
A més, necessitem una xarxa d'infraestructures integrada en l'entorn urbà i ambiental, que restauri la connectivitat ecològica i recuperi l'espai viari perquè s'hi pugui fer vida (passejar-hi, anar d'un lloc a un altre, circular-hi en bicicleta, etc.).
Promoure la mobilitat sostenible mitjançant una xarxa de transport públic col·lectiu eficient permetrà reduir bona part dels desplaçaments que avui en dia es fan en cotxe.
Les xarxes de transport agafen un sentit global quan es complementen entre elles.
El territori metropolità és molt divers i requereix modalitats de transport diferents, que cal que estiguin ben interconnectades perquè la mobilitat sigui eficient.
Si la ciutat és més compacta, la majoria de desplaçaments es poden fer a peu o en bicicleta.
Per arribar a llocs més distants, s'ha de garantir l'accessibilitat en transport públic i facilitar les combinacions entre les diferents xarxes, procurant que hi hagi el mínim de transbords possible.
Les infraestructures de transport poden tenir aspectes molt diferents en funció de les dimensions, la localització i la connectivitat que tenen respecte al territori.
Algunes permeten connexions a gran velocitat per a vehicles i mercaderies, d'altres afavoreixen el pas de vianants i bicicletes, però totes són importants per aconseguir una metròpolis més equitativa i sostenible.
Corredor: via ràpida i segregada que connecta diversos municipis i permet el pas de vehicles i mercaderies a gran velocitat.
Avinguda: carrer que estructura trames urbanes i que assegura la continuïtat per als vianants, les bicicletes, el transport públic i el transport privat.
Connector: carretera que enllaça corredors, avingudes i camins, i que té un paper clau per assegurar la continuïtat de la xarxa.
Camí: via que vertebra el territori metropolità, recupera els lligams històrics entre pobles i ciutats, dona accessibilitat als espais oberts i garanteix el pas de vianants i bicicletes.
Si ens hi fixem bé, doncs, les quatre vies tenen seccions molt heterogènies, que permeten diferents modalitats de transport, alhora que afavoreixen l'accés a espais de relació social.
La natura cada vegada agafa més protagonisme i el verd s'infiltra en la ciutat a través d'aquests eixos, que formen part de la infraestructura verda.
Al cap i a la fi, les vies metropolitanes són una oportunitat per naturalitzar la ciutat i han de respondre a les exigències de la metròpolis actual i futura, totalment marcada pel canvi climàtic.
Com dèiem en començar, si aconseguim que hi hagi menys vehicles en circulació tindrem una ciutat més saludable, on podrem viure millor.
I tu, com t'imagines les infraestructures que acompanyaran el futur de la metròpolis?
Participa en el debat del PDU metropolità el dia 2 de desembre de 2019, a les 18.30 h, al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (carrer dels Vergós, 16, Barcelona).
L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb * |
La línia S2 de FGC s'ha vist afectada per un incendi elèctric que ha obligat a desallotjar la parada de Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze del Vallès.-Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha restablert la circulació de trens entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Sabadell Estació a les tres de la tarda després de gairebé quatre hores i mitja sense servei.
Aquesta línia s'ha vist afectada aquest divendres al matí per un petit incendi elèctric que, segons els Bombers de la Generalitat, ha cremat uns 200 metres de cable d'una regleta de l'andana de l'estació de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).
La incidència s'ha produït a les 10.39 hores i com a mesura preventiva s'ha desallotjat aquesta parada de tren i s'ha aturat la circulació de combois entre Bellaterra i Sabadell.
Fins al lloc s'hi ha desplaçat dues dotacions dels Bombers, que han donat per extingit el foc cap a un quart d'una del migdia, tres patrulles dels Mossos d'Esquadra i tècnics d'Endesa, Adif i FGC que han resolt l'avaria.
Entre les 10.39 i les tres de la tarda FGC ha habilitat un tren llançadora entre Sabadell Rambla i Sabadell Estació i un servei d'autobusos entre aquesta parada i la UAB que ha permès mantenir els horaris habituals de les línies S2 i S55.Passades les tres de la tarda s'ha restablert el servei entre Universitat Autònoma i Sabadell Estació i la circulació de trens ja funciona amb normalitat a totes les línies dels Ferrocarrils.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Diputació ha escampat més de 150 tones de sal i ha netejat gairebé 600 quilòmetres de la xarxa viària des del matí de dimecres
La neu manté tallades aquest dijous la TV-3021 de Rasquera a Cardó i la TV-3111 de Llaberia a la T-311, a la Ribera d'Ebre.
Segons la Diputació de Tarragona, el gel també ha obligat a tancar els últims 150 metres de la TP-3211 de Riudecanyes al Castell d'Escornalbou (Baix Camp).
A la Conca de Barberà es recomanen cadenes per la TV-7044 de la Riba a Farena per plaques de gel, així com a la T-222 de Passanant a la T-233 i a la T-234 entre Passanant i el límit amb Lleida, en aquest cas per neu amuntegada.
El gel o la neu també es mantenen a la T-711 de Gratallops a Torroja del Priorat, a la T-740 de Falset a Porrera i a la TV-7046 de l'Albiol a la C-14, per la qual cosa també es recomanen cadenes.La Diputació de Tarragona continua la seva tasca de neteja a la xarxa viària local afectada per la neu, per tal de resoldre incidències en diferents punts de la xarxa viària que gestiona al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Des de l'inici de l'operació, aquest dimecres a primera hora del matí, les brigades de Carreteres del Servei d'Atenció al Territori de la institució han netejat gairebé 600 km de carreteres, corresponents a 57 trams, en els quals s'hi han espargit més de 150 tones de sal fundent (clorur potàssic).
En total, les tres brigades de Carreteres de la Diputació, a Reus, Valls i Tortosa, han recorregut 1.800 km de vies.
Els treballs de neteja de la xarxa viària els duen a terme cinc equips llevaneu amb espargidora de sal.
Dues treballen al nord de la demarcació, una al centre i dues més a les comarques del sud.
Cada equip llevaneu està format per un camió amb fulla llevaneu i espargidora de sal, un vehicle pilot i un camió nodrissa per transformar la sal fundent.
La sal fundent està emmagatzemada i transportada pel camió nodrissa amb sacs de 500 kg. La Diputació de Tarragona té emmagatzemades 300 tones de sal fundent distribuïdes als magatzems de les tres brigades de conservació.
L'equip de viabilitat hivernal de la Diputació està coordinat amb la resta d'organismes de carreteres a través de la Comissió de Coordinació del CECAT (Centre d'Emergència de Catalunya), ubicat a la carretera de Tarragona a Reus, que pot decidir on han d'actuar les màquines llevaneu amb independència de la titularitat de la carretera.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La proposta no és inclosa en l'ordre del dia
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La reunió de la mesa del parlament que es farà demà no tractarà de la reforma de la llei de presidència que demana JxCat per a incloure el supòsit d'una investidura no presencial del candidat a presidir la Generalitat.
La proposta no ha estat inclosa en l'ordre del dia.
El grup de Carles Puigdemont va registrar divendres tot sol la proposta per a reformar dos articles de la llei de presidència per tal d'habilitar una investidura del president a distància i perquè el govern pugui ser efectiu des de Brussel·les.
JxCat també havia demanat que la iniciativa es tramités pel procediment d'urgència i que es convoqués un ple per a aprovar la reforma.
Aquest matí, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, no ha explicat si el seu partit hi donaria suport: 'No sé dir en quin punt exacte es troba [la tramitació].
Hi ha algunes parts que són tècniques que no sé resoldre.'
En canvi, fonts de JxCat han explicat a VilaWeb que la decisió l'havia presa unilateralment el president del parlament, Roger Torrent, que vetar una iniciativa com aquesta no té precedents i que aquestes propostes es tramiten sempre a la primera reunió de mesa que hi ha després de registrar-se.
També han dit que JxCat volia avançar els terminis perquè l'oposició pot dur la proposta al Consell de Garanties Estatutàries, fet que endarreria el ple.
La mesa sí que discutirà l'activació de la comissió del reglament perquè es pugui modificar durant les setmanes vinents.
Tant el PSC com el PP han registrat dos escrits advertint que aquesta comissió té rang legislatiu i no pot constituir-se fins que no s'hagi format govern.
Finalment, la mesa abordarà una sol·licitud de Ciutadans sobre l'operatiu de l'1-O, l'espot publicitari i un expedient de contractació que va quedar desert, a més de la proposició de llei del PSC contra el malbaratament alimentari i la petició –també dels socialistes– d'activar sis comissions no legislatives perquè comenci l'activitat parlamentària.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La Tercera Divisió es jugarà a porta tancada fins a nou avís com a mesura preventiva de contagi del coronavirus.
D'aquesta manera, els equips barcelonins del grup cinquè de la Tercera Divisió hauran de disputar els seus enfrontaments sense públic.
La mesura també afecta la Lliga Nacional Juvenil en futbol i la Tercera Divisió Nacional en futbol sala, totes tres competicions gestionades per la Federació Catalana de Futbol per delegació de la federació espanyola.
Tot i que el públic no podrà assistir als camps de futbol de la Tercera Divisió, la federació hi permetrà la presència de directius acreditats dels clubs, els mitjans de comunicació i representants de la mateixa federació.
També podran ser-hi presents els serveis públics necessaris, com ara forces i cossos de seguretat o ambulàncies, entre d'altres.
Per tant, betevé podrà seguir oferint, de moment, els resums dels partits de futbol de la Tercera Divisió i la retransmissió en directe d'un dels enfrontaments dels equips barcelonins, com fa cada setmana.
La UE Sant Andreu i el Club Esportiu Europa han demanat que s'ajornin els partits.
En el cas del club escapulat ha estat amb un comunicat, que "advoca per decretar l'ajornament d'aquests duels afectats i traslladar-los a un altre dia convingut on els espectadors, fora ja de les dates marcades en vermell com a risc per a la salut pública, puguin gaudir de l'esport en condicions normals".
Per tant, el club de Gràcia no vol que els enfrontaments de la Tercera Divisió es disputin a porta tancada, sinó que prefereixen l'ajornament.
➡️ El CE Europa aposta per una reconsideració de la decisió de jugar a porta tancada i poder ajornar els partits per a no perjudicar socis, abonats i aficionats.
De la seva banda el Sant Andreu considera que cal suspendre la competició "fins que els socis i aficionats puguin tornar a accedir als estadis.
El futbol no té sentit sense ells."
CLUB | Sol·licitem la suspensió de la competició fins que els socis i afeccionats puguin tornar a accedir als estadis.
Els altres clubs barcelonins no han expressat encara la seva opinió i s'han remès al comunicat oficial fet per la Federació Catalana de Futbol.
L' jugarà "a porta tancada, fins a nou avís, com a mesura preventiva de contagi del "
Però "es permetrà la presència de directius acreditats dels clubs contendents, premsa acreditada, així com els serveis públics necessaris", escrit de la
— Unió Atlètica d'Horta ( ) March 10, 2020
Els partits d'àmbit territorial que organitza la Federació Catalana de Futbol també s'hauran de jugar a porta tancada.
L'organisme català ja ha rebut les ordres per decidir què es fa.
La decisió afecta a les competicions de Primera Catalana en avall, tant en categoria masculina com femenina, el futbol sala i totes aquelles competicions en què no participin menors.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El deute del sistema sanitari espanyol amb els laboratoris farmacèutics s'ha disparat fins a 5.000 milions d'euros, aproximadament, perquè "les comunitats pressuposten despeses en sanitat per sota de la realitat".
Així ho ha dit en declaracions als mitjans el conseller delegat de Ferrer, Jordi Ramentol, en el marc de la XXI Trobada Sanitària d'Iese, i ha xifrat en uns 35 milions el deute del sistema amb el laboratori a l'àmbit hospitalari.
"Per a nosaltres són molts diners.
Tenim immobilitzats 35 milions.
No és un bon negoci", ha criticat Ramentol, si bé s'ha mostrat optimista amb les mesures que està prenent sobre aquesta qüestió el Govern espanyol.
"Ha estat un tema molt preocupant durant molt temps, però sembla que els ministeris de Sanitat i Hisenda estan prenent mesures definitives per solucionar-lo", ha afegit.
Per la seva banda, el president de Laboratoris Leti, Jaime Grego, ha apel·lat a la responsabilitat personal de cuidar la salut: "Cal prendre's seriosament que el dret a la salut és com la bellesa o la saviesa.
Cal dir-ho a la gent", ha conclòs.
Ferrer, que té 25 filials, ha invertit uns 30 milions en els últims vuit anys en medicina personalitzada, una aposta molt important per a la companyia: "Esperem que comenci a donar fruits a Espanya, tot i que és difícil perquè cal crear mercat".
Per aquesta raó, Ramentol aposta per entrar als Estats Units i explotar aquesta línia de negoci a l'Amèrica del Nord abans que a Espanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de La Teula Negra.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Villajoyosa. |
Un testimoni va veure a algú sortir corrent del vehicle que es va saltar el control
Els Mossos d'Esquadra encara no vincula la persona morta en el vehicle que es va saltar el control a Sant Just Desvern (Barcelona) amb l'atemptat de Barcelona ocorregut aquest dijous.
Així ho ha dit aquest diumenge en roda de premsa per a mitjans estrangers el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que ha assegurat que si la investigació confirma que la persona va ser assassinada, també comptabilitzaria com a víctima mortal dels atemptats.
Trapero ha explicat que la forense que va entrar en el cotxe per analitzar el cos va observar que es trobava entre els seients davanters i darrers i que no tenia cap impacte de bala "quan els agents solament van utilitzar aquest tipus d'arma", per la qual cosa ha assegurat que els Mossos d'Esquadra treballen amb la hipòtesi que hi havia una altra persona en el vehicle.
"Si és un dels autors cal demostrar-ho, quan estiguem en condicions de tenir aquesta informació ho direm, però en aquest moment no podem acreditar que el vehicle vingués de l'atemptat de Barcelona", ha dit.
El major dels Mossos sí ha informat que un testimoni va veure a algú sortir corrent del vehicle que es va saltar el control, i ha asseverat que la policia està investigant en profunditat" aquest succés.
Ha afegit que el cos policial ja hauria pogut identificar on estava el vehicle abans dels fets i com va accedir al control que es va establir al final de la Diagonal de Barcelona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Feu clic al següent enllaça si voleu descartar aquesta redirecció i accedir a l'URL original:
Enric Argullol i Murgadas, catedràtic de Dret Administratiu del Departament de Dret de la UPF, va rebre el 22 de novembre del 2016 la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona "per la seva trajectòria com a jurista, i especialment, per la seva tasca com a primer rector de la Universitat Pompeu Fabra", un càrrec que va exercir entre els anys 1990 i 2001.
L' acte de lliurament de les Medalles d'Honor 2016, presidit per l'alcaldessa Ada Colau, va tenir lloc el Saló de Cent del consistori barceloní.
Es van lliurar un total de 25 medalles a personalitats i entitats, escollides pels districtes i pel plenari del Consell Municipal, que han destacat per la serva contribució al desenvolupament de la consciencia ciutadana, virtuts i valors cívics de la ciutat de Barcelona.
Enric Argullol i Murgadas (Barcelona, 1946), que el passat mes d'abril del 2016 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, és doctor en Dret per la Universitat de Barcelona (1974) i les seves principals línies de recerca se centren en l'organització administrativa, les comunitats autònomes, l'urbanisme i el dret d'aigües.
Actualment és vocal del consell de direcció de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), i membre de diversos òrgans assessors, com el consell rector del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i l'Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Catalunya. |
QUE TOT Espanya estigui pendent dels moviments d'un home de l'alçada política de Pedro Sánchez podria ser ben bé el símptoma més clar d'una decadència general que tothom veu però de la qual parla molt poca gent.
Tant de silenci ha arribat a estroncar la circulació de les idees i de les simples impressions sobre aquest tema.
Ens agrada més –qui dia passa anys empeny– fer com si aquesta decadència fos la millor manera possible de tirar endavant.
"Hauràs de fer com si, com si tot anés molt bé" canta Raimon, que té la pèssima ocurrència de retirar-se sense substitut i quan les seves cançons tornen a ser de primera necessitat: com els bancs de sang, com la síndria fresca aquest estiu, com la memòria dels paradisos perduts.
Tot el que sabem d'ell transcorre als territoris de la política en un sentit no gens encoratjador.
Tot el que en sabem té a veure amb la capacitat de moure's pels túnels d'un partit ja pràcticament abandonat per les intel·ligències més pregones d'altre temps –no confondre, per exemple, amb els que impulsaren el terrorisme d'estat i ara se senten en disposició de difondre principis morals i polítics.
Quins mèrits ha demostrat fins ara Pedro Sánchez com perquè tot un estat estigui pendent dels seus jocs de mans?
És clar que pot fer planta comparat amb Pablo Casado –Déu meu!– o Albert Rivera –per Déu!–, però és que aquests marquen els mínims de la decadència majoritària de l'electorat espanyol.
I la gent normal ens els trobam cada dia sigui on sigui que fixem la nostra atenció: diaris, xarxes, televisió, ràdio...
Com pot ser que hàgim caigut tan baix?
Però és que l'aparell de l'Estat tampoc dona per a gaire més.
Les institucions públiques s'han esbucat en la consideració de la gent, i això que el CIS ja fa temps que, per alguna raó, no s'interessa per l'acceptació popular de la monarquia.
Cada dia es fa pública una sentència que ens produeix consternació (diguem-ho així, per ser benèvols.)
L'esllavissada és incontenible, i ja no sabem si és causa o efecte de la baixa qualitat dels qui es pretenen capaços de governar-nos.
Fins i tot hem arribat a poder contradir Montaigne, que ens deia: "L'eloqüència ha florit més a Roma quan els assumptes anaven pitjor".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un matrimoni de Caudete (Albacete), GRT, de 28 anys, i AMG, de 27, estan en presó provisional des de començament del mes de juliol per la mort dels seus dos nadons, uns successos que van ocór-rer amb més d'un any de diferència, però amb la circumstància que tots dos van morir quan tenien quatre mesos d'edat.
La mort del primer fill es va produir el gener del 2018 a l'Hospital General d'Albacete.
Concretament, la matinada del 20 de gener del 2018, els pares van trucar al 112 dient que el nen estava en aturada cardiorespiratòria, de manera que hi van acudir mitjans sanitaris per atendre el nadó i van decidir el seu trasllat a l'Hospital d'Almansa.
Un cop allà, a causa de la gravetat del seu estat, es va acordar traslladar-lo a l'Hospital d'Albacete, on va quedar ingressat a l'UCI pediàtrica, on van localitzar lesions compatibles amb un episodi de maltractaments i finalment va morir el 23 de gener.
Els pares van atribuir la mort del nadó a una negligència mèdica, ja que suposadament el nen hauria mort després de subministrar-li una vacuna, tot i que l'autòpsia va revelar que el petit tenia fracturat el crani.
La Guàrdia Civil va obrir una investigació que encara estava en curs quan va morir el segon fill, el 29 de juny. |
Una avioneta va haver d ́aterrar d ́emergència a l ́Aeroport de Girona dimecres a la tarda.
El motiu: havia perdut una roda.
Tot i l ́espectacularitat del succés en requerir la presència dels efectius d ́emergències a la pista, tot va quedar finalment amb un petit ensurt.
El pilot va resultar il·lès i només es van haver de lamentar algun dany a la part davantera de l ́aeronau.
Tot va començar cap a tres quarts de quatre, quan responsables de l ́Aeroport Girona es van adonar que l ́avioneta havia perdut una roda a la pista quan havia sortit de les instal·lacions aeroportuàries.
L ́aparell, que pertany a una escola d ́aviació, s ́havia enlairat però li van requerir, quan faltaven deu minuts per les quatre que havia de fer un aterratge d ́emergència a causa a la manca de la roda de davant.
L ́aparell va començar a aterrar quan passaven uns 20 minuts per les quatre de la tarda.
En aquell moment, es van situar a la pista els efectius d ́emergències de l ́aeroport, entre ells els Bombers de les instal·lacions.
Finalment però no van haver d ́ajudar el pilot perquè amb molta sang freda va poder aterrar amb l ́aeronau malgrat no poder activar la roda de davant. L ́avioneta té tres rodes, dues al darrere que sí va poder utilitzar durant l ́aterratge.
Malgrat que hagués de descendir d ́emergència a l ́Aeroport de Girona, el pilot no va resultar ferit i no es va haver de lamentar cap dany personal.
L ́aparell però sí que va patir danys a la part davantera a causa del fort cop que va rebre durant l ́aterratge ja que l ́aeronau es va arrossegar per la pista.
Bombers i efectius d ́emergències de pista finalment no van haver d ́auxiliar el pilot.
Pel que fa a l ́aeronau, la van haver d ́arrossegar per treure-la de la pista i la van portar a les dependències de l ́escola a les quals pertany. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.