text stringlengths 31 3.15M |
|---|
La revista científica Nature, a l' editorial, posa Espanya al nivell de Grècia i Itàlia pel que fa a la situació econòmica i a les inversions d'aquestes països en investigació científica.
"Tres dels països mediterranis més afectats per la crisi del deute - Espanya, Itàlia i Grècia - tenen poc en comú més enllà d'una línia costanera compartida i un nivell inadequat d'inversió en recerca i desenvolupament", expliquen.
Els científics als tres països s'han vist durant anys diners nacionals per a projectes de recerca, i gairebé no hi ha reclutament acadèmic.
Els millors científics han sobreviscut gairebé de donacions internacionals, especialment de la Comissió Europea", afirmen.
També asseguren que els investigadors grecs i espanyols són els que més es queixen, donades les retallades dels seus respectius governs.
"No és difícil imaginar que noves retallades podrien portar a un perillós nivell de desmoralització", comenten abans de dir que "aquests països mediterranis tendeixen a ser opacs en el seu finançament de la ciència i el reclutament d'acadèmics".
"Ara no és el moment d'esperar grans increments en la inversió la ciència, sinó un petit augment podria fer una diferència desproporcionada.
A mig camí a la reforma, la ciència a Espanya, Itàlia i Grècia ha de ser recolzada.
Com la reforma fiscal, que promet un llarg termini d'amortització d'aquests països, i per al continent", conclouen.
per què l'article critica a TOT l'estat, no fa esment de les autonomies.
I no oblidem que el gruix del deute espanyol correspon a l'estat central.
Aquí invertim en mitjans de comunicació, públics i privats, que és el que importa.
Aquest és un país de periodistes, no de científics i enginyers!!
L'unica dada que he trobat sobre inversió pública en I D a Catalunya és del 2008, i diu que va ser d'uns ridículs 1.000 milions d'euros.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El diumenge 12 d'abril de 1931 es celebraren les eleccions municipals, les primeres des del cop d'Estat del general Primo de Rivera (1923), que comptaren amb una modesta participació (58,7 per cent).
A la ciutat es presentaren tres candidatures: la Coalició d'Esquerres Republicana, amb el suport de poderós Círcol Republicà Federal, coalitzat amb el Partido Republicano Radical d'Alejandro Lerroux, el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català, que formarien Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC ).
Aquesta coalició aconseguí el suport explícit de la poderosa Federació Local de Sindicats ( FLS ) adherida a la central anarconsindicalista Confederación Nacional de Trabajadores ( CNT ): La segona llista fou la Candidatura Catalanista que agrupà a les forces conservadores i monàrquiques, que no presenten candidatura, sota l'aixopluc de la Lliga Regionalista i l' Acadèmica Catòlica i finalment el partit marxista Bloc Obrer i Camperol ( BOC ), liderat per Joaquim Maurín.
La candidatura republicana obtingué una ressonant victòria amb 4.954 vots enfront els 1.995 dels conservadors i coparen tots ells llocs destinats a les majories, segons el sistema electoral de l'època.
El BOC, amb només 132 vots, no assolí els suports necessaris per tenir representació.
Dimecres, 14 d'abril, algunes fàbriques, no totes, estaven aturades seguint la consigna de la CNT que, des de dilluns, havia convocat una vaga general per evitar una possible contrarevolució.
A migdia, començaren a circular les notícies de la proclamació de la República a Barcelona i altres ciutats espanyoles.
Al voltant del Diari de Sabadell, de dretes llavors com ara, es concentrà molta gent per tenir notícies i l'agitació s'estengué per tota la ciutat.
A les quatre de la tarda una comitiva formada pel Comitè Revolucionari i els regidors republicans ocuparen l'Ajuntament i després d'obrir la balconada col·locaren una pancarta amb una frase escrita a corre-cuita: "Visca la República".
No pogueren posar la bandera republicana per què no en tenien cap i van haver d'esperar-se que la portessin de la seu dels radicals.
El regidor Jaume Ninet va adreçar unes paraules al nombrós públic concentrat on va proclamar el nou règim.
Milers de veus van entonar La Marsellesa, aleshores el cant republicà i revolucionari per excel·lència.
Des del balcó es llançaren diversos retrats d'Alfons XIII que foren estripats i cremats amb crits d'alegria, així mateix un bust del monarca fou esbotzat.
La làpida dedicada a Sardà i Salvany, autor de El liberalisme es pecado, best-seller reaccionari internacional, fou destrossada a cops de martell.
Les forces de seguretat, que estaven a l'expectativa, obeïren l'ordre de les noves autoritats de retirar-se a les seves casernes.
Seguidament una manifestació va recórrer la ciutat, encapçalada per la bandera republicana que havien portat els radicals.
Per tot arreu aparegueren banderes monàrquiques i retrats de la família reial que foren estripats i cremats.
Acabada la manifestació, els regidors republicans hissaren la bandera republicana i la catalana als pals major de l'Ajuntament i constituïren un consistori provisional que proclamà per unanimitat a Salvador Ribé com alcalde de la ciutat, i a Jaume Ninet primer tinent d'alcalde.
Un dels primers acords que l'ajuntament provisional va ser desarmar al Somatent, cos armat civil que havia estat una de les principals forces repressives de la dictadura, i imprimir la proclama que fou enganxada a les cantonades de la ciutat:
Aquesta tarda els regidors republicans elegits pel poble el darrer diumenge, tal com han fet els altres Ajuntaments de la península, han pres possessió provisional de llurs càrrecs, proclamant immediatament la República a la nostra ciutat.
En aquests moments històrics, demanem el concurs de tots els ciutadans per fer efectiva, dins el major ordre i serenitat, l'afirmació del nou règim
Sapigueu, doncs, que la nostra ciutat no està desemparada, i que vetllarem pel seu prestigi fent ús de les atribucions que tots vosaltres ens heu donat.
Pocs després començaren a desfilar personalitats locals i representant d'entitats posant-se a les ordres del nou ajuntament, entre ells el poeta i representant de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria, autor d'un polèmic article publicat a la vigília de les eleccions contra els republicans.
Josep Moix, aleshores líder de la FLS, alcalde de Sabadell a la Guerra Civil pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), ordenà que el tiressin escales avall.
El nou consistori, cap a les vuit de la tarda, constituí la Comissió Ciutadana, encarregada de vetllar per la seguretat de la ciutat i que estava formada per representants del Casal Republicà Federal, Centre Republicà Federal de la Creu Alta, El Federal, Foment Mercantil Industrial i Agrícola, Círcol Republicà Federal, la Gremial, Cambra de Comerç, Federació Local de Sindicats, Centre Radical Català, Cooperativa La Sabadellenca, Comitè Republicà Federal i Bloc Obrer i Camperol.
Des de la proclamació de la República no cessaren els actes de suport al nou règim.
A tots els edificis oficial s'hissaren banderes republicanes, a l'edifici de la Telefònica de la Rambla van produir-se moments de tensió per que la bandera no acabava d'arribar.
Un regidor federal va ser comissionat per apaivagar els ànims dient que s'encarregaria a un teler que fes una bandera i que tan bon punt com estigués enllestida es posaria a l'edifici.
Cap al tard molts ciutadans havien fet banderes republicanes cosint la franja morada a la bicolor, altres s'havien posat llacets republicans al trau de l'americana.
Els trens també anaven guarnits amb la tricolor.
Al plaça Sant Roc, aleshores anomenada de Pi i Margall, s'improvisà una instal·lació elèctrica al voltant de la làpida en honor la president de la Primera República que havia estat diputat per Sabadell.
L'Òrfeó de Sabadell, que tenia la seva seu a la mateixa plaça, cantava sense interrupció Cant de la Senyera i La Marsellesa, que fou entonada abans de començar les sessions de cinema.
Hi havia una alegria desbordada i durant tota la nit es sentiren cants revolucionaris, entre ells l'Himne de Riego.
L'endemà, dimecres 15 d'abril, la FLS decidí continuar la vaga i va ordenar desarmar a tos els membres del Somatent.
Les armes foren amagades pels sindicalistes en prevenció del que pogués passar.
El anarquistes mutilaren lleugerament l'estàtua dedicada a l'empresari Sallarès i Pla que ara es troba a la plaça del Dr.
Robert i es dedicaren a inspeccionar les escoles per destruir els retrats del rei i també algun Sant Crist.
Després es concentraren a la plaça Major on organitzaren un míting.
A les 18,30h desfilà la manifestació oficial amb la participació dels regidors republicans mentre la banda municipal tocava Els Segadors i La Marsellesa.
El dijous, 16 d'abril, la CNT distribuí fulls volants convidant als obrers a tornar a la feina l'endemà i convocant-los a les tres de la tarda a la Manifestació d'Alliberament per celebrar l'excarceració de quatre presos polítics que foren rebuts a l'Ajuntament per l'alcalde Ribé.
La manifestació, on participaren milers de persones, remuntà la Rambla i fou seguida per la banda municipal, fins a la Creu Alta on una pluja torrencial va dispersar-la.
A les set de la tarda es reuniren els regidors per tal de constituir l'Ajuntament definitiu.
Salvador Ribé tornà a ser elegit per una àmplia majoria, Jaume Ninet, Josep Vilanova i Josep Balart foren anomenats primer, segon i tercer tinents d'alcalde.
A proposta de Ninet es va trametre un telegrama adreçat a Francesc Macià i al governador civil de la província:
Constituït oficialment l'Ajuntament de Sabadell (...) per unanimitat acorda fer pública la seva professió de fe republicana federal ideologia que accepta en tota la seva integritat i de la qual es complau a fer-ne solemne testimoni d'adhesió al Govern, interessant-li el seu desig que sigui el règim federal la forma del nou règim que amb tanta solemnitat acaba d'instaurar-se a Espanya".
La Segona República es proclamà de manera pacífica i pràcticament sense incidents, encara que segons algunes interpretacions el nou règim s'aposentà més aviat per l'enfonsament de la monarquia alfonsina que per l'impuls del republicanisme.
En qualsevol cas, el nou règim fou acollit amb autèntica eufòria popular i sense revenges polítiques.
Únicament s'ha de ressenyar l'assassinat de Pere Matas dirigent local del Sindicato Libre que s'havia distingit per els atemptats contra els líders sindicalistes als anys del pistolerisme.
Matas rebé tres trets de revòlver el 20 d'abril a les 12,10 h al número 90 del carrer Montserrat i morí quatre dies després.
En aquestes jornades, els republicans es feren amb el control de les juntes directives de les entitats esportives, culturals i econòmiques de la ciutat, encara que en algunes com a la Caixa d'Estalvis de Sabadell no va ser fàcil.
Les analogies històriques sempre resulten perilloses, però a la vista de l'actual descomposició del règim de la segona restauració borbònica, amb una corrupció estructural que abasta des de la família reial a l'exalcalde Sabadell i enmig de una crisi econòmica i social sense precedents, no podem descartar que s'obri camí entre la ciutadania la alternativa republicana.
El resum dels esdeveniments històrics ha estat extret del volum quart Del terror a la Segona República (1918-1936) de l'obra d'Andreu Castells Sabadell, informe de l'oposició (Edicions Riutort, 1980) i del capítol La Política de Martí Marín a l'obra col·lectiva Sabadell al segle XX (Eumo, 2000).
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
Advertits de l'error, per omissió, comès al text
de l'Acord normatiu 5724 /2002,
de 8 de maig, pel qual s'aprova la modificació de plantilla
dels departaments de la UIB, tot seguit s'indica la rectificació
Ciències Històriques i Teoria de les Arts que
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui |
El teu espai de comunicació amb altres col·legiats.
Rep informació dels temes que t'interessin, cerca a professionals per perfils i dona't a conèixer en aquesta xarxa de contactes d'ENGINYERS BCN.
Et recordem que si ets col·legiat la teva clau d'accés és la mateixa amb la que accedeixes a la part privada del web d'ENGINYERS BCN. |
Laura Sánchez El llibre Orange is the new black: Crònica del meu any en una presó federal de dones explica en primera persona l'experiència de l'escriptora nord-americana Piper Kerman dels seus 15 anys de condemna en una presó de mínima seguretat, per contraban de drogues i rentat de diners, a mitjans dels anys 90.
No va entrar a la presó fins el 2004, i va reflectir les seves vivències en un llibre perquè, com ella mateixa deia, tothom volien saber com era l'experiència d'estar empresonada.
"El món de la presó està molt ocult a la gent", va apuntar Kerman en una trobada amb fans, organitzat a Madrid el 2014.
El llibre es va publicar el 2010 a Estats Units (a Espanya el 2014), i va ser la font d'inspiració que va donar vida a la sèrie homònima Orange Is The New Black, que explica el dia a dia de les dones preses a la Penitenciaria Federal de Litchfield (Connecticut, Estats Units) i la cinquena temporada de la qual es pot veure a Espanya en exclusiva a Movistar Sèries a partir del 10 de juny.
El tema és de gran importància social.
El nombre de dones empresonades actualment supera les 700.000 a tot el món.
Aquesta xifra ha crescut en un 50% des de l'any 2000, superant el percentatge masculí, segons ha revelat un recent informe publicat per l'Institut per a la Política d'Investigacions Criminals (Institute for Criminal Policy Research, ICPR) de la Universitat de Londres.
La meitat de la població femenina total que es troba a la presó està repartida en només tres països dels 219 en què s'ha basat l'estudi: Estats Units, la Xina i Rússia.
A Espanya, el nombre de dones empresonades ha passat de 480 a 5.117 en els últims 30 anys, segons dades d'Institucions Penitenciàries.
Elles suposen el 7,6% del total de presos, convertint el nostre país en la regió amb major taxa de dones empresonades de la Unió Europea, tenint en compte que la mitjana comunitària està en el 5,3%.
Elisabet Almeda, sociòloga de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, al seu estudi "Passat i present de les presons femenines a Espanya", explica que "contràriament a l'opinió general, la incidència de la violència a les presons femenines és més elevada que en la dels homes i això queda reflectit en les estadístiques penitenciàries amb el major nombre d'expedients, sancions i parts disciplinaris.
De fet, es tracta d'una violència basada no en l'agressió física, sinó en la desobediència i en la manca de respecte al funcionari penitenciari.
A les presons de dones pràcticament no es troben objectes perillosos, no s'organitzen molts motins i les temptatives d'evasió són gairebé nul·les.
No obstant això, es creen unes relacions molt complexes entre funcionàries i internes que, sovint, deriven en una espiral creixent d'acció, repressió i provocació, i comporten uns resultats molt destructius psicològicament per a les dones".
L'exclusió de l'exclusió' és el perfil que sobresurt quan s'estudia les dones empresonades, gairebé totes elles amb una edat entre els 25 i els 35 anys.
"Moltes ja van ser excloses socialment abans d'estar condemnades i, un cop ja estan tancades, la presó les torna a excloure amb les seves polítiques d'immobilització i càstig", explica Almeda.
L'informe "Les germanes caigudes: rols de gènere en el consum d'alcohol i drogues en dones preses", elaborat per la Fundació Atenea, evidencia la necessitat de buscar solucions amb una òptica de gènere.
I és que, com les protagonistes d' Orange Is The New Black, gran part de les dones empresonades hi són per situacions de tràfic de drogues i altres fets delictius que han comès, segons elles, 'per necessitat'.
A Llatinoamèrica, per exemple, aquest percentatge supera el 60%.
"Les dones, abans de cometre delictes per aconseguir diners, recorren a altres alternatives, com és l'exercici de la prostitució o sotmetre's a llocs de feina molt per sota de la seva capacitació, entre d'altres.
Les causes també són diferents: elles delinqueixen majoritàriament per qüestions relacionades amb el gènere: per tirar endavant uns fills/filleses que habitualment tenen a càrrec seu sense l'existència d'una parella, per intentar esmenar uns deutes que li ha deixat la parella o situacions de penúria econòmica", recull el document d'Atenea.
Un text de referència important pel que fa a mesures preventives són les "Regles pel Tractament de les Recluses i Mesures no Privatives de Llibertat per a les Dones Delinqüents", conegudes com les "Regles de Bangkok".
Van ser aprovades el desembre de 2010 per l'Assemblea General de Nacions Unides.
El text conté 70 punts que aborden de manera específica la problemàtica i necessitats de les dones a la presó.
Les regles insisteixen, repetidament, en que s'han d'adoptar mesures alternatives a la pena privativa de llibertat, sobretot per aquelles que són mares, tenint en compte que són elles les que normalment són responsables dels seus fills.
El document posa l'accent en la necessitat de fomentar el manteniment de les relacions familiars i de mantenir les dones en centres propers al seu domicili.
Proposen eines per oferir una atenció integral a les dones a la presó, que prengui en compte el seu historial, les circumstàncies del delicte, així com els problemes de salut mental que es poden derivar de situacions anteriors d'abús.
I és que la problemàtica de les dones empresonades que, a més, són mares, va en augment.
No hi ha xifres globals de quants menors viuen actualment amb les seves mares empresonades.
Però, per posar dos exemples, l'any 2014 a Mèxic hi havia 549 menors de sis anys 'entre reixes', segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI); a Espanya, 111 nens el 2015, segons Institucions Penitenciàries, i (llevat d'excepcions) tots ells menors de tres anys.
Diverses ONG i organismes internacionals intenten posar mitjans per reduir tant el nombre de dones que entren a la presó, com les condicions d'internament.
Mentre, elles seguiran sent les dones invisibles.
La cinquena temporada d'Orange is the new black estarà disponible en exclusiva a Movistar Sèries a partir del 10 de juny (estrena en marató dels tretze episodis a partir de les 07: 30h, en dual).
La temporada estarà completa sota demanda des d'aquest dia a Movistar +.
Cerca els teus programes preferits: |
Ja fa dies que Berga respira ambient de Patum, però ahir, divendres, la festa va fer-se encara més present gràcies a la iniciativa impulsada per la Patum infantil i els Castellers de Berga.
Per primera vegada, les comparses de la festa infantil van sortir al carrer per realitzar el darrer assaig, abans dels salts a la plaça que tindran lloc el proper divendres 1 de juny.
A partir de les 7 les comparses es van repartir pel centre de la ciutat cridant l'atenció dels petits patumaires en un ambient festiu i participatiu que va servit per iniciar el compte enrere a la celebració de la Patum infantil.
Després de l'assaig, la festa continuava amb un sopar popular i amb la Patum de les Andròmines on els més petits van poder fer la Patum amb les figures que tenen a casa. |
El sorteig de vuitens de final de l'Europa League celebrat ahir va repartir diferents nivells de dificultat als equips espanyols.
El Sevilla s'enfrontarà amb l'Slavia de Praga txec, probablement el rival més assequible de tots els classificats per a aquesta ronda.
El València haurà de jugar contra el Krasnodar rus, una eliminatòria a priori assequible per als valencians però amb una sempre difícil visita a Rússia.
D'altra banda, el Vila-real és l'equip espanyol que surt més mal parat del sorteig, ja que s'haurà d'enfrontar a un altre equip rus però de més nivell, el Zenit de Sant Petersburg.
L'avantatge del conjunt entrenat per Javi Calleja és que jugarà el partit de tornada a casa, a diferència de València i Sevilla, que acabaran les seves eliminatòries particulars a Rússia i República Txeca.
L'Europa League és la competició preferida del conjunt entrenat per Pablo Machín, que és l'equip amb més títols de la història (5).
El Sevilla no perd una eliminatòria de l'Europa League des de l'any 2012, quan el Hannover alemany el va guanyar en el play-off per accedir a la fase de grups del campionat europeu.
El València no participava en la competició des de l'any 2016, en el qual va quedar eliminat en la ronda de vuitens contra l' Athletic Club de Bilbao.
El club entrenat per Marcelino García Toral va guanyar aquesta competició la temporada 2003-04.
No ha estat mai una competició en la qual el Vila-real hagiu obtingut grans resultats.
Els dos darrers anys, els de Calleja van quedar eliminats abans de vuitens pel mateix rival, l'Olympique de Lió, de manera consecutiva.
Aquesta temporada ja ha aconseguit arribar més lluny i intentarà superar el resultat del 2016 (semifinals).
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Versus Teatre de Barcelona oferirà a partir d'aquest divendres el musical 'Cinc', dirigit per Marc Sambola i David Pintó, sobre el camí de joves actors en el món del teatre a través de cançons clàssiques i contemporànies del gènere, han explicat aquest dijous en roda de premsa els intèrprets sobre l'espectacle que podrà veure's fins al 24 de gener.
"Aquesta proposta ve dels cinc actors, que tenien ganes de passar-se el Nadal cantant, i ens trucar a Marc Sambola i a mi per fer-ho", ha explicat el director escènic Pintó, conegut per altres tasques anteriors com 'Mars i filles', 'John i Jen', i 'Over the Moon', entre d'altres.
'Cinc' té 20 cançons que, acompanyades de la guitarra d'Adri Mena i la percussió de Berenguer Aina, fan clàssics com 'Something's Coming' de 'West Side Story' i 'I Dream a Dream' de 'Les Miserábles', fins a temes més actuals com 'Right Hand Man' de 'Something Rotten'.
"Mentre que les contemporànies les presentem en un format semblant a l'original, les clàssiques són més diferents", ha continuat Pintó sobre els arranjaments de Sambola.
"Com les cançons eren conegudes, els vam donar un toc diferent amb guitarra i percussió", ha explicat l'actriu Laura Daza.
En una hora i cinc minuts i sense gairebé text parlat, 'Cinc' explora els reptes i pors als quals s'enfronten els joves actors que decideixen dedicar-se a la professió, com és el cas dels mateixos intèrprets Sylvia Parejo, Laura Daza, Judith Tobella, Jan Forrejat i Marc Flynn.
Sobre la possibilitat de convertir-se en una companyia, Forrejat ha explicat que no han de "descartar-lo" si els funciona i tots tenen ganes de seguir endavant.
"A vegades et sents més realitzat amb una cosa més petita que no amb una gran producció", ha continuat l'actor, que va debutar amb el musical 'Per sobre de totes les coses' al teatre Gaudí de Barcelona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Acord ciutadà, un projecte de cooperació entre l'Ajuntament i més de 600 entitats, ha celebrat el desè aniversari al CCCB i ha plantejat més reptes.
En formen part associacions, universitats i empreses que treballen conjuntament amb el consistori per fer de Barcelona una ciutat més inclusiva.
L'abril de 2006, 235 entitats, empreses i institucions de la ciutat de Barcelona van signar l' Acord ciutadà amb l'objectiu de treballar conjuntament per aconseguir una ciutat més inclusiva.
Ara, 10 anys després, més de 600 entitats formen part d'aquest espai de participació i cooperació.
Per celebrar-ho, s'ha fet una jornada farcida d'actes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Hi ha hagut diversos espais de diàleg, com la conferència "Expulsions: com combatre-les", amb la sociòloga, economista i Premi Príncep d'Astúries l'any 2013, Saskia Sassen.
O una taula rodona amb la, tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, i representants del teixit associatiu de la ciutat.
Durant la jornada també s'ha construït una estructura esfèrica a la plaça de Joan Coromines amb els conceptes que els participants consideren clau per fer de Barcelona la ciutat que desitgen.
L'Acord ciutadà va nàixer per la necessitat d'una major cooperació entre el consistori i les entitats que defensen els drets dels ciutadans.
Aquest dimarts s'ha reconegut la tasca realitzada, s'ha fet un balanç positiu i s'han plantejat nous reptes.
"No s'està fent assistencialisme, sinó que volem la defensa de drets i que la ciutadania estigui apoderada, potenciar l'autoestima i que se senti acompanyada en aquests processos creixents d'exclusió que veiem que poden haver-hi a la ciutat", ha destacat Laia Ortiz.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La Intersindical-CSC ha guanyat les eleccions sindicals a l'Ajuntament d'Oliana, celebrades aquest dijous.
D'un cens de 28 treballadors, 21 van exercir el seu dret al vot, dels quals 17 van donar suport a Noemí Vidal i 4 a Celestí Torrent, tots dos de la Intersindical-CSC.
Així Noemí Vidal es converteix en la representant sindical dels treballadors/es a l'Ajuntament d'Oliana i Celestí Torrent en suplent.
Els delegats de personal constitueixen la representació dels treballadors a l'empresa o al centre de treball que tinguin menys de 50 i més de 10 treballadors.
Igualment, hi pot haver un delegat de personal en aquelles empreses o centres que comptin entre sis i deu treballadors, si així ho decidissin aquests per majoria.
A les empreses entre 6 i 30 treballadors/es, els correspon 1 delegat/a de personal i entre 31 i 49 treballadors/es, 3 delegats/ades de personal.
NoemíA l'Ajuntament d'Oliana, amb 28 treballadors, li correspon per tant un representant sindical.
Aquesta era la primera vegada que la Intersindical-CSC es presentava a l'Ajuntament d'Oliana, el segon municipi de la comarca de l'Alt Urgell en nombre d'habitants. |
Gairebé cinc anys i mig després de clausurar provisionalment les instal·lacions, el govern espanyol ha anunciat aquest dimarts al matí que segellarà definitivament els pous i desmantellarà el projecte Castor.
En una compareixença al Senat, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha justificat la decisió amb l'argument que no té sentit mantenir més temps l'actual estat d'hibernació.
D'una banda, per la inviabilitat de posar-lo en marxa: els informes tècnics alerten que podria causar terratrèmols de molta més magnitud.
A més, ha adduït, postergar aquesta decisió definitiva genera uns costos "difícilment justificables" –Enagás reclama més de 50 milions d'euros per les tasques dutes a terme fins ara-.
Ribera, que ha qualificat obertament el projecte de "ruïnós", ha assegurat que el Castor no es preveu necessari per al sistema gasista "ni en el curt, ni el mitjà, ni en el llarg termini". |
El programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea (CE) finançarà des d'aquest mes d'abril el projecte Personalised Connected Care for Complex Chronic Patients (CONNECARE) per millorar l'atenció malalts crònics en què participa l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida-Fundació Pifarré (IRBLLeida).
El projecte està enfocat en la millora del maneig dels pacients crònics complexos a través de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i és la primera ajuda d'aquest programa que rep IRBLleida, de manera conjunta amb altres centres d'investigació, universitats i empreses d'àmbit internacional.
El projecte CONNECARE està dirigit a millorar l'assistència dels malalts crònics complexos, que són aquells que pateixen més d'una condició crònica i que fan un ús intensiu de recursos assistencials sense aconseguir millores substancials en la seva salut o qualitat de vida.
Per aconseguir aquest objectiu, el consorci CONNECARE vol interconnectar i coordinar els professionals de diferents àmbits del sistema de salut, així com els pacients i els seus cuidadors, per fer un abordatge integral dels pacients crònics complexos.
S'estudiarà si la implantació en l'assistència d'aquests pacients d'eines tecnològiques, que millorin la seva identificació i vigilància, pot millorar l'evolució clínica i reduir la freqüentació hospitalària.
Mitjançant la tecnologia es pretén identificar de manera precoç els empitjoraments o complicacions, actuar preventivament, donar suport a als cuidadors i aconseguir que els malalts prenguin part en el control i manteniment del seu estat de salut.
En el cas concret de Lleida, en una primera fase es col·laborarà en el disseny d'interfícies i aplicacions per a la interacció entre professionals de medicina, infermeria i treball social, cuidadors i pacients, així com per a la implementació en l'assistència de sistemes tecnològics de suport i control a pacients crònics complexos.
En el projecte, finançat per la CE amb 4.964.188,75 euros, participen deu grups de sis països diferents com l'Estat espanyol, Alemanya, Israel, Països Baixos, Itàlia i Regne Unit.
Està coordinat per la Fundació EURECAT de Barcelona i els altres participants són el Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pino i Sunyer (IDIBAPS), Assuta Medical Centers LTD i Ewave LTD (Israel), Academisch Ziekenhuis Groningen i IP Health Solutions BV (Països Baixos), Università Degli Studi di Modena Reggio Emilia (Itàlia), Technische Universitaet Muenchen (Alemanya) i Advanced Digita Innovation UK LTD (Regne Unit).
Per part de Lleida participen el responsable de la Unitat de Factors de Risc Cardiovascular i del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari de Santa Maria, Gerard Torres; el cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Ferran Barbé; la directora d'atenció primària Núria Nadal; la metgessa de medicina de família Araceli Fuente i el biòleg i l'epidemiòleg d'IRBLleida Manuel Sánchez i Jordi de Alcalde.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'equip professional de Quiropràctica Específica ens ensenyarà com la quiropràctica ens ajuda a tenir més salut i també els trucs més pràctics i senzills per cuidar l'esquena en ell nostre dia a dia.
Es faran revisions gratuïtes de la columna vertebral entre el públic assistent.
Hi haurà instal·lat un estand on l'equip de Quiropràctica Específica, amb instruments especialitzats, revisaran la postura d'aquells que hi estiguin interessats i també ens donaran informació quiropràctica.
Més informació sobre aquest esdeveniment...
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Pimec Girona ha enviat una carta a la Diputació, els consells comarcals i els ajuntaments de la demarcació per demanar mesures econòmiques amb urgència per fer front a l'impacte que el coronavirus està tenint en pimes i autònoms de la zona, especialment en sectors com el comerç, hostaleria, restauració i serveis.
En paral·lel, Foment del Treball ha demanat l'aplicació de noves mesures «excepcionals i de supervivència» per als autònoms que suposen 1.000 milions més.
Entre les demandes de Pimec a l'administració local, hi ha el pagament de les factures pendents, rebaixar tributs i taxes municipals (suspendre els nous o els que s'hagin apujat per a aquest 2020) i que s'obrin línies d'ajuts i subvencions per compensar el pagament.
També reclamen que es garanteixi la continuïtat de contractes públics acordats amb proveïdors.
I en cas de no ser possible, que es compensin les empreses i treballadors autònoms afectats per les suspensions.
La patronal remarca que les decisions de les administracions locals han de ser «contundents» i s'han de prendre «a temps» perquè les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus no siguin «tan dramàtiques».
D'altra banda, Foment del Treball demana cotitzacions zero per a autònoms i l'ajornament de pagaments per al comerç, la restauració, l'hostaleria i els serveis, que representen uns 1.000 milions d'euros més.
En un comunicat, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, exposa que el col·lectiu d'autònoms i el sector del comerç requereixen mesures urgents davant la «reducció dràstica» de l'activitat i de la facturació durant les setmanes en què es prolongui l'estat d'alarma.
Per això, considera que les mesures aprovades pel Govern són «positives, però insuficients», perquè deixen fora més de 600.000 autònoms i pimes dels sectors del comerç, l'hostaleria i la restauració.
Entre les mesures que reclama Sánchez Llibre destaquen la suspensió de quotes i cotitzacions per als autònoms, la moratòria del pagament d'impostos per al sector del comerç afectat pel tancament o per una important reducció dels seus ingressos i la consideració de pimes per a les empreses de menys de 250 treballadors.
A més, considera que la liquiditat del sistema només se salvarà si el finançament dels crèdits correspon en un 75% a l'Estat i en un 25% a la banca privada.
Sánchez Llibre creu que davant la temporalitat de la crisi és essencial que l'accés a la liquiditat sigui en el curt termini, per donar oxigen a la cadena de pagaments.
La patronal ha insistit que es facilitin els ERTOs per causa de força major també per als establiments que, sense tenir l'obligació de tancar, veuen reduïda dràsticament la seva activitat, l'aplicació de la bonificació del 100% de les quotes a la Seguretat Social a totes les pimes i no només a les que tenen menys de 50 treballadors o la moratòria del pagament d'impostos. |
La Conselleria de Salut de la Generalitat modificarà l'actual protocol contra la legionel·losi després de descobrir que la majoria d'empreses "no ho aplica adequadament", arran de les nombroses inspeccions portades a terme pels brots declarats el setembre de 2014 a Sabadell i Ripollet, que es van saldar amb deu morts.
Fonts del departament han explicat a Europa Press que en moltes empreses i instal·lacions inspeccionades "no s'està complint el programa de manteniment higienicosanitari de prevenció i control de la legionel·losi que requereix la normativa" estatal i autonòmica.
De fet, en els controls realitzats en les instal·lacions de Sabadell i Ripollet s'han detectat errors en l'adequació dels programes de manteniment de les instal·lacions i inexistència de registres de les activitats de control, així com errors en les operacions de neteja i desinfecció.
També s'han constatat "carències en l'adopció d'algunes mesures preventives" de compliment obligat per reduir i eliminar el focus, tenint en compte que les deficients condicions higienicosanitaries afavoreixen la supervivència i multiplicació de la legionel·la.
A aquestes irregularitats, se suma "la dificultat per verificar el compliment de la normativa" amb la qual s'han trobat els inspectors de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, han afegit les esmentades fonts.
Tenint en compte tots aquests factors, "el Govern està treballant per modificar i ampliar alguns aspectes regulats", com la informació que ha de constar en el certificat de neteja i desinfecció, que es preveu que hagi de concretar més les actuacions que porten a terme les empreses per controlar la legionel·la.
Per evitar nous brots, l'Agència de Salut Pública farà controls periòdics aquest any en diversos tipus d'instal·lacions: torres de refrigeració i condensadors de vapor, balnearis termals i urbans, centres sanitaris i sociosanitaris, residències geriàtriques, allotjaments turístics i centres esportius.
Les esmentades fonts han declinat donar detalls de l'origen del brot de Sabadell --el més virulent, amb sis morts-- donat que la Fiscalia de Sabadell, que investiga el cas, ha decretat secret de sumari, i han recordat que el causant del brot de Ripollet, que va causar quatre morts, ha estat un camió de la neteja.
Els dos brots van coincidir en el temps i van provocar un mínim de deu morts entre setembre i octubre, i se sumen a uns altres 20 brots que es van registrar l'any passat a Catalunya, que no van causar morts, tot i que van afectar a més d'un centenar de persones.
Inicialment, l'Agència de Salut Pública de la Generalitat ha apuntat a una empresa privada de Sabadell com a responsable del brot al municipi, tot i que finalment es va descartar aquest extrem, i encara no ha ofert noves explicacions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El rei Joan Carles s'ha reunit amb el president del Govern central, Mariano Rajoy, al Palau de Marivent, a l'habitual despatx estiuenc que cada any es porta a terme a Mallorca.
La trobada ha començat passades les 13.30 hores i ha durat poc més d'una hora.
Durant el posat fotogràfic, ha tingut lloc l'anècdota de la jornada, quan el Rei ha saludat els periodistes congregats al lloc i ha cridat un fotògraf de la premsa del cor, Juan Chávez, per acomiadar-se i felicitar-lo perquè, segons ha dit el monarca, "és la teva última foto", ja que aquest es retira.
A la seva arribada, el rei Joan Carles ha rebut Rajoy amb dues crosses, però després ha continuat fins al lloc del posat amb una sola, tot i que el Rei ha evitat pujar les escales de l'edifici on s'ha produït la recepció.
Després de la reunió, els Reis, juntament amb el príncep Felip i Rajoy, faran un dinar a Marivent.
Abans de la trobada amb el Rei, Rajoy s'ha reunit amb el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo, a l'Aeroport de Palma Mallorca per abordar assumptes d'actualitat, com el de Gibraltar.
Com cada estiu, aquest acte oficial té una gran expectació mediàtica.
Així, estan acreditats mig centenar de mitjans de comunicació i també s'ha previst d'un ampli dispositiu policial als voltants del Palau.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president d'Òmnium Cultural en presó preventiva, Jordi Cuixart, afirma en el seu nou llibre que, si resulta condemnat, "no tindria sentit" demanar un indult si no existeix voluntat per part de l'Estat de "resoldre democràticament el conflicte polític".
La nova obra de Cuixart, "Ho tornarem a fer" (Ara Llibres), és "un manifest personal i col·lectiu, vital i polític" que el líder independentista ha escrit des de la presó.
En el llibre fa una crida a "perdre la por i a exercir en consciència les llibertats fonamentals" que creu que estan amenaçades a Catalunya i "a tot el món".
Cuixart emfatitza que el seu objectiu no és poder obtenir un indult, si és condemnat, sinó solucionar el conflicte català.
"Hem d'explicar serenament que no demanarem un indult que no tindria sentit, perquè l'objectiu no és sortir a qualsevol preu de la presó sinó resoldre democràticament el conflicte polític", afirma.
Per a Cuixart, "un indult sense voluntat de fer front al problema per part de l'Estat només revelaria la seva voluntat de perpetuar-ho en perjudici de les pròximes generacions", escriu el president d'Òmnium.
En aquest manifest càrrega també contra el jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena, al que acusa d'haver demostrat "una actitud autoritària" durant el procés judicial, i de no haver vetllat "per la celebració d'un judici just".
A més, Cuixart argüeix que el dret a la defensa dels polítics catalans presos "s'ha vist vulnerat en diverses ocasions".
El llibre també dedica un capítol a la "desobediència civil", en el que defensa "la pressió ciutadana" com eina per "canviar l'immobilisme al qual tendeix la legalitat i l'estat de dret".
Una cosa que veu ratificat en el fet que, a la seva manera de veure, "la història ens ensenya que sense lluita no hi ha conquestes col·lectives".
Al fil d'això, Cuixart defensa "desafiar la repressió, trencar el setge psicològic i desactivar els efectes sociopolítics" com la millor resposta davant l'"opressió". |
Hi ha una nova app que informa de les nostres dades aerobiològiques.
Es tracta de la app El Temps (per Android!!!), una de les més populars d'informació del temps a Catalunya.
La darrera versió d'aquesta aplicació, permet consultar les dades de la predicció de nivells de pol·len i espores al·lergògens que enviem al butlletí i publiquem a la nostra web.
La app permet seleccionar els al·lèrgens que més t'interessin.
Hi ha una opció de consulta gratuïta (amb publicitat), i una opció de pagar 2,49€/any (per treure la publicitat, i donar suport al creador de la app).
A nosaltres ens ha agradat molt i estem molt agraïts al creador d'haver-hi volgut incloure les dades que generem. |
La temporada 2018 està tenint un inici diferent del de la passada campanya.
Algunes colles van més fortes, però n'hi ha més que els està costant portar els ritme dels darrers anys.
La Colla Vella, la Colla Joves, els Capgrossos de Mataró i els Marrecs de Salt han estrenat més gamma enguany.
Fins a tretze colles han superat els bàsics de 8 abans d'estiu, tot i que quatre colles no els han revalidat: Xiquets de Tarragona, Xiquets de Reus, Nens del Vendrell i Xicots de Vilafranca.
La recuperació econòmica, el desgast del procès polític, una primavera plujosa.
L'esgotament casteller sembla que està afectant l'inici de temporada i les colles capdavanteres els està costant, en general, treure els castells grans a plaça.
A Valls, un cop més, mengen a part i van millor que mai.
La Colla Vella i la Colla Joves han demostrat estar més en forma en aquest període pre-Sant Joan que en les dues darreres temporades.
Especialment han estat productius els de la Colla Vella amb l'estrena més matinera d'un 5de9 amb folre –mai havien fet un gamma extra abans de Sant Joan– i l'entrada en escena del pilar de 7 amb folre.
La Colla Joves també ha millorat en les prestacions i ha recuperat el 3de9f descarregat i ha fet entrar en joc el 3de8 amb el pilar, el 5de8 i el pilar folrat més d'hora.
Les dues colles de Valls són les que han millorat més, en el primer semestre d'any, respecte als darrers dos anys.
Els Castellers de Vilafranca van endarrerits respecte als darrers anys, que van ser excepcionals amb gamma extra a principis de juny.
Tampoc han revalidat els castells amb agulla ni el pilar amb folre.
Els verds no han començat com d'altres anys, però, ningú dubta que tornaran amb la mateixa fam de castells de sempre.
Diumenge van fer gala del seu potencial en planar un castell de 9 en solitari a la casa pairal del seu fundador.
Els Minyons de Terrassa tampoc han començat com els darrers anys i encara no han portat el 4de9f ni tampoc els castells amb pilar al mig o l'espadat folrat.
La Jove de Tarragona es mou amb la mateixa gamma i dels assaigs se'n desprèn que estan en forma.
Els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants també estan en la línia dels darrers anys.
Ambdues han fet el 5de8, a diferència dels darrers anys, però els de Mataró ja havien fet el 4de9f l'any 2016 i els de Sants el 4de8 amb l'agulla.
Els Marrecs de Sant han donat la campanada amb un 3de9f molt matiner i són una de les colles revelació de l'inici de 2018, tot i que no han revalidat el 5de8 que ja portaven fa un any.
Els Castellers de Sant Cugat estan en la mateixa línia de fa dues temporades –amb un 5de8 complet i un de coronat–, però respecte a l'any passat els falta el 2de8 amb folre i el pilar de 6 que havien fet.
Els Moixiganguers d'Igualada han revalidat la gamma però amb més assiduïtat i tot apunta a un ascens de la colla.
Els Castellers de Sabadell tornen a tenir el 2de8 amb folre complet com a sostre en aquest moment i tan sols els ha mancat estrenar el 7de8 per mantenir-se.
Els Castellers de Barcelona no han pogut arribar amb els castells de 9 i el 5de8 en aquests moments i van per darrere dels darrers anys.
En positiu, el 2de8f que els havia costat i de moment estan sense espadat de mèrit.
Els Castellers de la Vila de Gràcia també estan per sota de la gamma de les dues darreres campanyes i un únic 7de8 els manté per sobre dels bàsics de 8.
Encara non ha tret el 2de8f ni el 5de8 o pilar de 6 de fa dos anys.
Hi ha quatre colles que l'any passat ja havien superat els bàsics de 8 i que no han pogut fer el salt enguany a la gamma alta de 8.
Els Xiquets de Tarragona, amb el trasbals del local tancat, no han pogut optar al 4de8 amb l'agulla, 5de8, 2de8f i p de7f de l'any passat en aquestes dates.
Els Xiquets de Reus l'any passat ja portaven el 2de8f i el p de7f, els Nens del Vendrell la torre de 8 amb folre i el pilar de 6 i els Xicots de Vilafranca la torre de 8 folrada.
Totes esperen poder actualitzar el marcador a l'estiu.
Els tres millors castells i pilar abans de Sant Joan:
En negreta els castells incorporats enguany i en vermell els encara no revalidats
Foto: Pilar de 7 amb folre de la Colla Joves, el primer cap de setmana de juny a Cornellà
Tres de 9 i pilars a les presons
Els Marrecs amb plaça de diumenge de Concurs
La supercatedral més (in)esperada
Maig amb tres colles de 9 i dinou més de 8 |
El Tribunal Constitucional (TC) admetrà a tràmit previsiblement aquesta setmana l'incident d'execució de sentència del govern espanyol contra les resolucions que JxSí i la CUP van aprovar a l'últim debat de política general pel referèndum i del procés constituent, i –si no existeix cap error de format en la petició del govern espanyol- suspendrà cautelarment el full de ruta pel referèndum.
Segons fonts del TC, la qüestió forma part de l'ordre del dia del ple que els magistrats celebren des d'ahir i fins i dijous, però que s'allargarà també a la setmana que ve per esbandir qüestions abans de Nadal.
El TC té previst suspendre cautelarment les resolucions abans de la cimera del dia 23.
A més, al seu recurs l'executiu espanyol reclama al TC que «requereixi personalment» a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com a la resta de membres de la Mesa, al secretari general de la cambra, al president Carles Puigdemont, i als membres del seu govern, que no impulsin cap iniciativa per donar compliment a les iniciatives impugnades.
A banda, Puigdemont, va reconèixer que hi poden haver factors que aconsellin ajustar el calendari del referèndum que s'ha de celebrar com a molt tard la segona quinzena de setembre.
En una entrevista a Ràdio 4, va qualificar de «despropòsit colossal i d'ofensa a la democràcia» que Forcadell hagi d'anar a declarar aquest divendres per exercir les seves atribucions de presidir la cambra catalana i va afegir que la judicialització de la política influeix en el calendari del referèndum.
Sobre la declaració de Forcadell divendres al TSJC, pràcticament tots els consellers li faran costat començant pel president i el vicepresident, Oriol Junqueras, tot i que no s'ha decidit si serà al Parlament o davant del TSJC. |
Es constitueix el Consell de Poble a Sant Cugat Sesgarrigues.
Durant els mesos de juliol i d'agost de 2016 l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues va obrir un procés de presentació de candidatures ciutadanes per tal de poder crear el primer Consell de Poble del municipi.
Aquesta iniciativa respon a la voluntat i l'afany de l'Ajuntament per fomentar la participació ciutadana en la vida municipal i establir els canals adequats per fer-ho.
Així, la missió del Consell de Poble de Sant Cugat Sesgarrigues és esdevenir l'òrgan propositiu, consultiu i de participació de més amplia representació ciutadana del municipi.
I els objectius generals del Consell són:
Crear un espai de relació, informació, reflexió i debat, elaboració de propostes i seguiment d'aquestes per tal de treballar plegats per al municipi.
Generar un lloc de discussió pública en benefici del poble, i en el qual hi hagi una bona representació de diverses sensibilitats i punts de vista, tant de dones i homes com de diversos grups d'edat.
Debatre projectes generals, intercanviar punts de vista i coneixements, i desenvolupar propostes per afavorir una major interrelació entre totes les persones que conviuen al poble.
Finalitzat el termini de presentació de candidatures, i atesa la bona acollida ciutadana de la iniciativa, es va realitzar un sorteig públic d'entre les persones que es varen presentar per tal de determinar quines persones esdevindrien membres del Consell.
El resultat d'aquest sorteig, que es va cenyir també a criteris de gènere i edat, va determinar quines 11 persones formarien part del Consell de Poble, conjuntament amb els seus membres nats (els 7 regidors i regidores del Consistori i els representants del Consell Municipal dels Infants).
Un cop aprovada la composició del Consell de Poble pel Ple de l'Ajuntament de data 4 d'octubre de 2016, el dia 29 de novembre de 2016 aquest es va reunir en sessió constituent.
En aquesta sessió, al marge de tractar assumptes organitzatius, es va constituir la Comissió d'igualtat que s'encarregarà de fer el seguiment del Pla d'Igualtat de Gènere, i es va començar a treballar en l'acompliment dels objectius pels quals ha estat creat.
Així, es va realitzar una explicació conceptual de l'estructura d'un Pressupost Municipal i es va presentar un primer esborrany de Pressupost per a l'exercici 2017 amb la finalitat que, en la propera sessió, convocada pel dia 13 de desembre de 2016, el Consell de Poble pugui debatre'l i realitzar-hi propostes.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
¿Fins quan durarà aquesta onada de calor?
És una de les preguntes més freqüents que es poden escoltar per tot Espanya des de l'inici d'aquest inhabitual episodi de calor asfixiant que està afectant la Península quan encara no hem entrat oficialment en l'estiu.
En el conjunt d'Espanya, l'onada de calor durarà fins diumenge, 18 de juny, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
A Catalunya, en canvi, el Servei Meteorològic autonòmic apunta a dissabte, 17, com l'últim dia de temperatures extremes, que es deixaran notar especialment a les comarques de Ponent (Lleida) i la Catalunya central (Barcelona).
L'episodi canicular va provocar que 47 alumnes d'entre 12 i 18 anys d'un institut de Valdemoro (Madrid) fossin atesos aquest dijous per símptomes lleus a causa d'un cop de calor.
A més, la Generalitat ha activat un avís preventiu per contaminació atmosfèrica als 40 municipis de la Zona de Protecció Especial de l'Ambient Atmosfèric a l'àrea de Barcelona.
Aquest divendres, 34 províncies de nou comunitats autònomes es troben en alerta taronja o groga per temperatures que en punts de l'interior i sud-oest peninsular pujaran fins als 40-42 graus, informa l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a la seva pàgina web.
A Andalusia les províncies de Còrdova, Granada, Huelva, Jaén i Sevilla segueixen en alerta taronja (risc important) per màximes que oscil·laran entre els 38 i 41 graus, mentre que Cadis té alerta groga (risc) per valors de 38 graus i per vent de Llevant en àrees de l'Estret, segons detalla l'agència Efe.
A Castella-la Manxa, totes les províncies mantenen l'avís taronja per temperatures molt altes, amb més intensitat en àrees pròximes a les valls del Tajo i del Guadiana, on s'arribarà als 40 graus.
L'alerta taronja també està activada a Madrid, Extremadura, Àvila, Salamanca, les comunitats d' Aragó i Catalunya, les províncies gallegues de Lugo, Ourense i Pontevedra, i les illes d' Eivissa i Formentera.
L'Aemet explica que l'alerta taronja suposa un risc meteorològic important, fenòmens no habituals i cert grau de perill per a les activitats usuals.
Amb la groga no hi ha risc per a la població en general, encara que sí per a alguna activitat concreta. |
La ciutat de Madrid acull, sota presidència xilena, d'avui al 13 de desembre, la vint-i-cinquena Cimera del Clima de les Nacions Unides.
Es preveu que a aquest esdeveniment hi assisteixin unes 20.000 o 25.000 persones, entre les quals uns 1.500 joves.
També hi ha prevista l'arribada de cinquanta caps d'estat i de govern.
L'objectiu d'aquesta cimera és que els països presentin els seus compromisos i aconseguir un acord en què s'estableixin obligacions per a tots els estats implicats en el combat contra el canvi climàtic.
Concretament, es pretén ultimar les regles necessàries per a implementar l'Acord de París, en què es va establir com a objectiu limitar l'augment de la temperatura aquest segle un màxim de dos graus.
Aquest acord ha d'estar plenament vigent el 2020, any en què acaba la vigència del Protocol de Kyoto de 1997.
Precisament, la cimera arriba marcada per l'informe sobre la bretxa d'emissions del programa de l 'ONU pel medi ambient.
Assenyala que els estats del G-20, responsables del 75% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, no assumeixen les mesures necessàries per a complir el compromís de l'Acord de París de mantenir l'escalfament climàtic sota els 2 graus l'any vinent.
L'informe avisa que el món s'encamina a un augment catastròfic de 3,2 graus aquest segle.
Per ajudar a poder complir aquest acord al territori metropolità, l'Agència de desenvolupament econòmic treballa per fomentar l'economia verda i circular a través del desenvolupament de projectes de simbiosi industrial entre les administracions i les empreses del territori, de manera que es potenciïn la sostenibilitat, la innovació i la competitivitat de l'activitat econòmica.
Així es pretén impulsar un model metropolità basat en la màxima eficiència en l'ús dels recursos, que promou la reutilització de residus com a noves fonts de materials i d'energia, i l'aprofitament de sinergies dins del sistema.
Un altre element clau és el model de sistema alimentari.
Si s'inclouen totes les baules de sistema alimentari (producció agrícola i ramadera, transport i conservació d'aliments, processat i embalatge d'aliments i totes les deixalles que es generen), l'alimentació és la responsable de la meitat de les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) generats.
Si a més tenim en compte que l'alimentació és bàsica i primordial per a la vida de les persones, és evident que es tracta d'una qüestió important i amb molt potencial per frenar el canvi climàtic.
Per aquesta raó, l'Agència treballa per l'establiment de les bases d'una política alimentària que garanteixi la producció i l'accés a una alimentació amb criteris d'equitat, conservació patrimonial i sostenibilitat ambiental.
L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb * |
La Federació Catalana de Rugbi i la Fundación Espartanos de l'Argentina van signar un conveni de col·laboració per fer que el rugbi entri a les presons catalanes com una eina socialitzadora, de reeducació i de reinserció social.
El projecte està basat en l'iniciativa que va néixer a l'Argentina l'any 2009.
Es va començar en alguns centres penitenciaris i s'han arribat a crear equips que competeixen fins i tot fora de la presó.
El president de la federació catalana Ignasi planas va remarcar: "Els Espartans Catalunya neixen amb l'ambició de ser un impacte positiu en les vides de les moltes persones.
El rugbi és l'esport ideal per fer-ho".
Damián Donnelly, president de la Fundación Espartanos, va compartir l'experiència argentina: "Treballem en gairebé 60 presons argentines donant esperança a qui l'ha perduda".
L'acte també va comptar amb la participació el Cònsul General de la República Argentina a Barcelona i Ambaixador Alejandro Alonso Sainz i el president del CR tarragona, Andrés Lechuga, club que està vinculat a aquesta iniciatives des de l'any 2017.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
El tercer dia, Jesús és aixecat pel Pare
El Pare pronuncia la Paraula de Vida que és Crist ressuscitat de cara a tots els homes, moridors i pecadors.
I vosaltres "heu ressuscitat juntament amb el Crist" (Colossencs 3, 1).
No hem de témer més la mort perquè la nostra vida està amagada, amb Crist, en Déu.
I no hem de témer més el pecat perquè el Crist estableix la Nova i Eterna Aliança.
"Aliança" vol dir presència, encontre i comunió.
No és una simple paraula tècnica, sinó allò que més desitgem els humans, quan el qui es fa present i trobadís fins a la comú unió és Déu que ens estima.
Déu és la Llum viva de la Paraula (el Fill), plena de l' Amor desbordant de Joia (l'Esperit Sant), i de la font de Vida del Pare.
La Resurrecció és esclat de Llum viva.
Crist és la Paraula que il·lumina la Nit del món, tot fent el "Pas" o Pasqua que ens porta amb Ell a la Vida amagada del Pare.
El "pas" ha començat amb la mort.
Cal mantenir ben unida la seqüència mort-resurrecció.
Si Jesús vol baixar al més profund de la condició humana, la seva mort ha de ser ben real per tal que pugui ser també ben real la seva resurrecció "d'entre els morts".
Tots els homes som moridors, de tal manera que la mort és, per a cada un de nosaltres, el final del temps en el que rebem i donem: perquè rebre i donar és el que fem tots mentre vivim.
Jesús va rebre el ser Fill de Déu: eternament en el si del Pare; i va rebre el ser Fill de l'home: en el temps, com a fill de Maria.
Jesús, en el temps, va donar als homes l'Amor que és l'Esperit Sant.
I es dóna a nosaltres en mil detalls de la vida que cooperen en el bé dels qui estimem Déu.
Estem en règim d'Encarnació, d'amor misericordiós.
En l'Encarnació, Jesús descendeix de l'eternitat del Pare a l'espai i al temps del nostre món; en la Resurrecció, tanmateix, Jesús retorna al Pare que l'atreu amb el seu amor etern.
D'ell surt un escampall de vida nova.
El gra de blat ha estat expremut per la mort fins que Jesucrist –en l'entrega i en l'esforç suprems— ha passat a l'altra riba: a la vida de Déu.
Un amor que engendra eternament el Fill i el fa viure en la vida divina que és l'Esperit Sant de la Veritat i de l'Amor.
Així, la santa Trinitat de Déu participa en la resurrecció: "Aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts (el Pare), donarà la vida (de l'Esperit) als vostres cossos mortals" ( Romans 8, 11 ).
Allà on hi és Crist Jesús, allà hi som nosaltres.
Ell ha passat el primer per a preparar-nos un lloc, perquè a casa del Pare hi ha moltes "morades" i hi ha lloc per a tots: el que Jesucrist ens ha preparat.
L'Església no és una organització purament humana.
És Crist amb nosaltres i nosaltres amb Crist, i això val més que la vida: ( veure Salm 62 ). |
La primera enfarinada a la Catalunya Central ha obligat a suspendre un total de divuit rutes escolars a la comarca del Berguedà.
En un comunicat, el Consell Comarcal ha detallat que en total afecta 305 alumnes de primària, secundària i educació especial.
Al Berguedà, la nevada també ha obligat a restringit el pas de camions pel túnel del Cadí.
Osona és una de les comarques que ha patit restriccions en el transport a causa de la neu que ha començat a caure de manera feble a partir de les 9 del matí.
Les tres rutes que porten uns 200 alumnes a l'institut de Taradell s'han anul·lat perquè el centre ha decidit no obrir les portes.
A banda, algunes escoles dels punts més alts d'Osona i el Lluçanès han decidit avançar la sortida.
D'aquesta manera, 230 alumnes de vuit rutes diferents (Sant Boi, Sobremunt, Olost, Sant Feliu, Lluça, Sant Martí, Rupit i l'Esquirol) ja estan tornant a casa.
Solsona ha activat la fase 1 del Pla d'actuació per a nevades i des del consistori recomanen a la ciutadania fer els desplaçaments a peu.
A través d'un comunicat, l'Ajuntament ha explicat que dimarts a la tarda ja es va llençar potassa a les principals vies del municipi on es preveu glaçades o perill pels pendents.
Aquest dimecres al matí, la potassa s'ha focalitzat en els accessos als equipaments sociosanitaris i educatius i s'han fet sortir els propietaris de maquinària per treure neu.
També es recomana evitar els desplaçaments en cotxe, a no ser que sigui estrictament necessari.
La neu també ha fet acte de presència a llocs on no s'esperava, com el Bages o l'Anoia.
Pels volts de les 9 del matí la neu ha començat a emblanquinar municipis com Avinyó o Cardona i ha baixat fins a Manresa, sense arribar a agafar-se al terra.
A les zones més septentrionals de l'Anoia la nevada ha deixat gairebé un centímetre de gruix.
S'eleven a 23 les carreteres afectades per la neu i el gel, principalment a les comarques de Lleida.
La C-28 està tancada al Port de la Bonaigua i hi ha restriccions per a camions a la C-16 entre Guardiola de Berguedà i Riu de Cerdanya.
A l'N-260 està restringida la circulació de vehicles de tercera categoria entre Soriguera i Ribera d'Urgellet, i de camions a la Collada de Tosses.
També hi ha restriccions per a camions articulats a l'N-230 entre Vilaller i Vielha.
A la C-162 no poden passar els camions entre Riu de Cerdanya i Fontanals.
Cal fer servir cadenes en aquestes carreteres, però també a dinou vies més.
Els conductors hauran de portar cadenes a l'N-141 entre Bossòst i eth Portilhon; a la C-28 entre Vielha i Salardú i entre València d'Àneu i la Guingueta d'Àneu; a la C-55 entre Cardona i Solsona; a la C-14 entre Oliana i Adrall; a la C-13 entre Sort i Esterri i entre Balaguer i la Baronia de Sant Oïsme; a la C-26 entre Bassella i Montmajor; a la C-1311 de Pont de Muntanyana al Coll de Montllobar; a la C-147 a Esterri d'Àneu; a la C-142b al Pla de Beret; a la C-563 entre Josa i Tuixent i Gòsol; a la C-462 entre Solsona i la Seu d'Urgell; a la C-451 entre Biosca i Solsona; a l'L-401 de Fígols a Guixers; a l'L-500 al Pont de Suert; a l'L-501 a la Vall de Boí; a l'L-504 a Llavorsí; a l'L-510 a Tírvia; a l'511 d'Isona a Conca Dellà i d'Abella de la Conca fins al Coll de Nargó, i a l'LV-5118 a Peramola.
A Catalunya Nord la forta nevada ha afectat l'Alt Vallespir, l'Alt Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir.
Els transports escolars han estat suspesos.
El coll de Pimorent està tancat i la circulació és difícil a muntanya
Aquest és el mapa de risc de nevades del de on podeu veure els municipis que superen les cotes on pot nevar segons el pic.twitter.com/qqdXRIwIhV
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
La Copa Lleida comença amb els quarts de final
La Copa Lleida es disputa cada dimecres del mes d'agost.
Ahir es van jugar els partits d'anada i el dia 19 tindran lloc els de tornada.
Segona eliminatòria de la Copa Catalunya Absoluta 2015-2016
El cap de setmana del 8 i 9 d'agost s'ha disputat la segona eliminatòria de la Copa Catalunya Absoluta 2015-16.
Aquest matí a la delegació de la Federació Catalana de Futbol a Lleida s'ha presentat la I Copa Lleida, on juguen equips lleidatans de Primera i Segona Catalana.
Horaris de la segona eliminatòria de la Copa Catalunya Absoluta
Ja estan definits els horaris dels partits de la segona eliminatòria de la Copa Catalunya Absoluta 2015-16.
Resultats actualitzats de les primeres eliminatòries de la Copa Catalunya Absoluta 2015-2016 i el calendari de les diferents rondes.
Primera eliminatòria Copa Catalunya Absoluta 15-16
Ja es coneixen els classificats per a la segona eliminatòria de la Copa Catalunya Absoluta 2015-2016.
Definits els partits del Campionat d'Espanya - Copa Coca Cola Cadet
La tercera edició de la Copa Coca Cola Cadet ja té definits els aparellaments dels partits de la fase autonòmica que es jugaran el dissabte 23 de maig a Igualada.
Fase final del Campionat de Catalunya
Ja estan definits els aparellaments per la fase final del Campionat de Catalunya que es disputarà el mes de juny a Martorell.
Definits els encreuaments de Copa Catalunya
Aquest cap de setmana comença la competició de Copa Catalunya Amateur i Copa Catalunya Femenina i ja es coneixen els encreuaments dels partits [...]
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
El passat 29 de setembre la Vanguardia va publicar un article sobre els nens adoptats que pateixen la síndrome d'alcoholisme fetal.
La periodista va entrevistar la mare de l'Elena, una alumna que ha iniciat la seva escolaritat amb nosaltres, presidenta d'una de les dues associacions de famílies afectades per SAF.
També va parlar telefònicament amb la tutora de l'Elena.
Per nosaltres és un repte poder atendre aquesta jove, tenint en compte els diferents incidents que ha tingut en altres escoles, que li han impedit continuar la seva escolarització.
Hem comptat amb l'assessorament d'una educadora familiar que ens ha explicat les característiques del trastorn i algunes orientacions davant de les respostes emocionals de la jove.
La incorporació a l'escola en aquests moments està anant força bé, esperem poder donar el suport que necessita l'Elena i que pugui finalitzar el perfil d'auxiliar d'oficina i gestió a la nostra escola.
Des de Maregassa sempre hem intentat adaptar el suport a tot l'alumnat, amb diferents capacitats i handicaps, perquè pugui millorar les seves competències tant instrumentals, socials com laborals.
Milers de catalans adoptats a l'Est pateixen alcoholisme fetal |
El conseller d'Empresa, Felip Puig, ha anunciat que a partir de l'abril el govern iniciarà les converses amb les empreses per gestionar impagaments derivats de situacions de pobresa.
Els deutes s'abonaran amb un fons de 10 M € que quedarà articulat aquest febrer.
Paral·lelament, l'Ajuntament ha informat que el 2014 va destinar 634.000 € a ajudes per aquest concepte.
En la compareixença posterior a la reunió de govern, el conseller Felip Puig ha recordat que aquest febrer el govern tindrà "articulat i constituït" el fons de pobresa energètica, que disposarà d'una partida inicial de 10 milions d'euros.
Tot i així, aquest pressupost inicial es preveu que s'ampliï amb "aportacions específiques de les empreses", una de les demandes principals del tercer sector, i també amb "grans consumidors i iniciatives de la solidaritat institucional i ciutadana".
La gran novetat és que a partir de l'abril o el maig, el govern començarà a "passar comptes amb les empreses" per atendre els deutes per impagaments, tant passats com presents.
Seran les primeres converses per donar utilitat al fons i encaminar les ajudes de la Generalitat.
Puig, a més, ha dit que aquest pas serà clau per tenir informació acreditada de les famílies afectades per casos de pobresa energètica, ja que hi ha diferència entre les estadístiques i les realitats concretes.
El conseller ha repetit que "a Catalunya, per llei i per compromís, a ningú en situació de pobresa no se li talla el subministrament" d'aigua, llum o gas si s'utilitzen els "canals adequats".
És a dir, les ajudes s'han de vehicular a través de Serveis Socials, que s'encarreguen d'acreditar que la família es troba en una situació de precarietat econòmica.
Per això, Puig ha dit que no pot respondre de les situacions que no utilitzen el protocol establert.
Més de 4.000 ajudes per pobresa energètica
D'altra banda, durant el 2014 el consistori ha dedicat 634.426 € a ajudar famílies en situació de pobresa energètica i evitar els talls de subministrament d'aigua, llum o gas.
Es tracta d'una partida específica destinada a cobrir aquestes necessitats i que ha permès oferir 4.032 ajudes a persones en situació de precarietat econòmica que s'han canalitzat des dels centres de Serveis Socials.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La crisi climàtica «no és un problema futur, sinó una cosa que ja ens afecta», va advertir la popular Greta Thunberg durant una breu intervenció a la Cimera del Clima a Madrid, en la qual la jove va cedir el protagonisme d'aquest acte amb joves a la resta d'activistes mediambientals.
Va ser la primera vegada que Thunberg intervenia en aquesta cimera de l'ONU, que ja havia visitat divendres passat poc després d'arribar a Madrid després de viatjar tota la nit en tren des de Lisboa per unir-se a la Marxa pel Clima, organitzada per diverses organitzacions de joves activistes ambientals.
També es va estrenar en aquesta cimera el moviment juvenil Fridays For Future (FFF), sorgit arran de «les assegudes» cada divendres de la jove sueca davant les portes del Parlament del seu país per protestar per la inacció dels governs contra l'escalfament global.
Thunberg va voler destacar la negativa situació en què es troben les comunitats indígenes, sobre les quals va dir que són «les més castigades» per la crisi climàtica.
«Són ja incomptables les persones que moren i pateixen com a conseqüència de l'emergència climàtica que pateix el planeta», va advertir en la seva intervenció la jove, que també tenia previst assistir a un acte organitzat pel Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef ), al qual finalment no va acudir.
La seva presència a les diferents accions a la COP25 és moltes vegades una incògnita per als mitjans perquè els responsables d'alguns actes anuncien l'assistència de la jove com a reclam per captar més atenció, com va passar a les portes de el centre de congressos escenari de la cimera, on es van amuntegar desenes de periodistes per la suposada arribada de Thunberg, que no va aparèixer.
L'activista sueca va aprofitar el context mediàtic en la seva primera intervenció a les instal·lacions de la COP25 per destacar la rellevància de les experiències dels pobles indígenes, que han de «ser escoltades», va insistir.
L'activista sueca, que va ser candidata enguany al Premi Nobel de la Pau, va recordar que els pobles indígenes són «els més exposats a les conseqüències climàtiques per haver d'estar en equilibri amb la naturalesa».
Per altra banda, els ministres de Finances de 51 països, agrupats en una Coalició per a l'Acció pel Clima, van presentar l'anomenat Pla d'Acció de Santiago, que preveu el desenvolupament d'eines econòmiques per promoure una transició justa a una economia baixa en carboni.
La Coalició de Ministres de Finances per a l'Acció sobre el Clima va ser creada durant les reunions d'abril de Banc Mundial i actualment inclou divuit països de la Unió Europea i onze d'Amèrica Llatina i el Carib.
Durant una reunió a la COP25 de Madrid presidida pel ministre xilè de Finances, Ignacio Briones, aquest fòrum va acordar crear mecanismes per «dissenyar mesures que derivin en noves iniciatives sobre el preu del carboni i per a una fixació efectiva de preus del carboni».
A més, es va decidir donar suport a «la integració dels aspectes relacionats amb el canvi climàtic en la planificació marc i fiscal», segons van explicar en una declaració conjunta.
Així i tot, el text reconeix «la necessitat d'esforços a llarg termini en el desenvolupament de metodologies i mecanismes que afrontin el canvi climàtic de manera efectiva».
El Pla d'Acció de Santiago inclou també el treball per «identificar els riscos que el canvi climàtic suposa per a l'estabilitat financera, així com la forma de gestionar aquests riscos».
També s'estudiaran «els costos econòmics i fiscals de l'adaptació» al canvi climàtic i es donarà suport als esforços globals en la transparència i la divulgació dels riscos financers associats amb el clima. |
Dimecres 11 de març, 18.30 h., al Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa (c/Dolores Ibarruri), El Prat de Llobregat
Xerrada-debat sobre "Alternatives al tancament d'empreses i a la crisi" amb la participació de:
Després d'anys d'expoli, robatori, especulació, depredació salvatge del medi ambient, privatitzacions, retallades, acomiadaments, etc., que han dut al fracàs absolut del seu sistema financer, hem d'aguantar sense immutar-nos com la recepta per a superar la seva crisi, és donar als rics, a la banca i a les grans empreses acceptant els seus ERO amb els diners dels nostres impostos.
Els diners que aportem a la hisenda pública, que se suposa que són per a cobrir les nostres necessitats socials, són donats alegrement pels partits polítics del Govern de torn.
Una societat lliure no pot tolerar que un grup de truans corromputs i sense escrúpols, decideixi jugar a la ruleta russa amb els ciutadans i ciutadanes.
Avui dia hi ha estructura, recursos i tecnologia suficient com per a plantejar una societat del benestar avançada, on el repartiment del treball i la riquesa que generem el conjunt de la societat sigui una realitat.
Però per a això és necessari mobilitzar a la ciutadania ja que amb la denúncia, l'acció i mobilització, exigint sentit comú, transparència, responsabilitat i aprofundint en una democràcia real, farem que les coses canviïn i que l'evolució vagi en sentit contrari del que ha anat tots aquests anys.
PERQUÈ NO PAGUIN LA CRISI ELS DE SEMPRE SOLAMENT HI HA UN CAMÍ: DIGNITAT I LLUITA.
Federació Comarcal Baix Llobregat CGT |
El gran enemic d'aquest sant Jordi no era el drac, sinó la pluja.
I la jornada va començar remullada: molts paradistes havien de cobrir els llibres perquè el xàfec de les nou del matí feia tota la pinta de persistir... |
Ernesto Valverde i la seva decisió entre Ousmane Dembélé o Philippe Coutinho
La bunquerització que ha abraçat el Barça i el posat sovint distant d'Ernesto Valverde a les rodes de premsa ens han impedit conèixer la personalitat de l'entrenador.
Per les seves decisions intueixo que és un home equilibrat tant en moments de calma com de terrabastall, i hi afegiria que, sobretot, és just i pragmàtic.
Per aquestes dues qualitats m'atreveixo a pronosticar que Dembélé acabarà com a titular al camp del Llevant la setmana que li ha caigut una multa econòmica tan monumental com merescuda.
Crec que el tècnic aplicarà el sentit de la justícia perquè el francès està sent molt més resolutiu en l'aspecte golejador del que esperàvem fins i tot els que vam celebrar el seu fitxatge.
I no és només el golàs al Tottenham sinó també les seves actuacions prèvies al derbi i contra el Vila-real.
Diu molt de l'entrenador haver reformulat el que semblava establert quan va introduir en l'onze Arthur Melo i va enviar Philippe Coutinho a la davantera.
Perquè entenc que Valverde tindria més sensació d'equilibri podent mantenir el brasiler -més migcampista ofensiu que davanter- a l'equip tipus i Dembélé com a revulsiu, i és una sensació que, personalment, comparteixo perquè Coutinho em sembla més complet com a futbolista.
Intentar comparar el francès i el brasiler és absurd, perquè s'assemblen com un ou i una castanya, però la qüestió és que els rendiments individuals han comportat que tots dos es juguin un lloc en l'onze i que, ara mateix, l'extrem dormilega està guanyant la cursa tot i les seves criaturades.
Deia que Valverde em sembla pragmàtic perquè, després d'enviar Dembélé a la graderia fa un mes contra el Betis i que l'escarni públic no funcionés, ha canviat d'estratègia i està intentant la via de l'abraçada paternal.
I és que, tot i que la indisciplina reiterada és intolerable, seria de rucs negar l'evidència que, Messi al marge, ara mateix el francès és el blaugrana amb més capacitat de desequilibri.
Si voleu, a fogonades, jugant el seu propi partit i sense entendre gaire el que juguen la resta de companys, però el Barça d'avui no va prou sobrat d'autoritat col·lectiva per censurar-se les inspiracions individuals.
Ja veurem si Dembélé té prou lucidesa per estar tan despert fora del camp com ho està dins.
Si ho aconsegueix, no només esvairà la tempesta sinó que podrà continuar polint unes condicions extraordinàries per jugar a futbol.
I, de retruc, traslladarà el malson a Coutinho, que va arribar -en teoria- més madur i preparat per rendir de manera immediata, però que viu immers en l'atonia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Fins al dia 29 d'abril està obert el termini per participar en la categoria Millor Animació del concurs de videojocs i animació Three Headed Monkey Awards.
Aquesta categoria en animació és una de les novetats d'aquesta 4ta edició, juntament amb la de Jove Talent, dirigida a joves menors de 18 anys.
El premi a la Millor Animació dels 3HMA està dotat amb 1.500 €.
El treball a presentar consistirà en un curt d'animació 2D o 3D.
El guió i el context és lliure, així com les eines que es vulguin utilitzar per a la seva elaboració.
Per demostrar l'autoria del vídeo, serà necessari lliurar les fonts del projecte.
Per participar, cal enviar aquesta documentació abans del 29 d'abril al correu [EMAIL]
El veredicte dels premis es donarà a conèixer en l'acte de lliurament de premis que es realitzarà el proper divendres 20 de maig de 2016 a l'Auditori (c/ Lepant 150, Barcelona).
Serà una jornada molt especial amb conferències, zona de jocs amb els finalistes i gala de lliurament de premis. |
El centre d'Itàlia s'ha vist colpejat aquest dimecres per una cadena de sismes que han sacsejat zones que ja es van veure afectades pel terratrèmol del mes d'agost passat i que s'han deixat sentir fins i tot a Roma, on s'ha procedit a tancar la xarxa de metro, segons informen els mitjans italians.
El primer tremolor de 5,3 de magnitud s'ha produït cap a les 10:15 hores, amb epicentre a la província de L'Aquila, que ja va ser colpejada el 2009 per un terratrèmol de 6,3 de magnitud que va deixar uns 300 morts.
En concret, segons l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia (INGV), l'epicentre s'ha registrat entre L'Aquila i Rieti, a 110 quilòmetres al nord de Roma, a una profunditat de 10 quilòmetres.
A aquest tremolor, segons l'INGV, n'han seguit uns altres de magnitud inferior, però a les 11:15 s'ha registrat un nou sisme de 5,4 de magnitud, en la mateixa zona, i al cap de deu minuts n'hi ha hagut un altre de 5,3.
Entre les localitats més pròximes als sismes hi figura Amatrice, que va ser colpejada pel terratrèmol del passat 24 d'agost de 6 de magnitud i que va deixar gairebé 300 morts a aquesta població i a d'altres pròximes.
La zona que s'ha vist colpejada pel terratrèmol està coberta per una intensa nevada.
Segons informa 'La Stampa', a Amatrice i a Accumoli, que també es va veure afectada per l'anterior terratrèmol, i s'han registrat alguns ensorraments.
L'alcalde d'Ascoli Piceno, Guido Castelli, la ciutat del qual està parcialment sense electricitat des de fa 48 hores pel temporal de neu, ha reconegut que "és una situació molt complicada, ja que hi ha zones sota metre i mig de neu" i es tem que el tremolor hagi pogut provocar ensorraments.
A la capital, les autoritats han suspès el servei de metro, i han ofert als usuaris un servei d'autobús alternatiu mentre es revisa la xarxa per comprovar que no s'han produït danys a conseqüència dels tremolors.
Segons la cadena estatal RAI, també s'ha procedit a l'evacuació d'algunes escoles.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El proper dissabte 2 de juny, se celebrarà la segona edició de l'Open Catalunya, en el marc del 87è Campionat de Catalunya Absolut d'Atletisme en Pista, a l'Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys de Barcelona.
Ara fa un any que la Federació Catalana d'Atletisme va iniciar aquest nou format de competició, on s'afegeix al tradicional campionat autonòmic la característica d'Open, donant a algunes proves el nivell d'un Míting Internacional amb l'objectiu de portar a l'Estadi el millor atletisme de pista.
Amb aquest format els millors atletes catalans tenen l'oportunitat de disputar la competició més important del calendari atlètic català amb els millors contrincants possibles, fet que pot facilitar la consecució de les millors marques.
Els millors atletes catalans, una bona representació de atletes de resta de l'Estat, i atletes de catorze països garanteixen una bona jornada atlètica a l'Estadi.
Cinc-cents atletes catalans participaran en lluita pel títol autonòmic, i més d'un centenar d'atletes competiran fora de concurs en qualitat de míting.
Podrem gaudir en algunes proves d'un magnífic nivell en els 3.000 m obstacles encapçalant el cartell José Luís Blanco, que tindrà en els atletes kenyans la màxima competència juntament amb Eliseo Martín.
Els 800 metres prometen un bon espectacle amb Miquel Quesada, Antonio Reina i la representació estrangera.
En els 5.000 metres s'espera una bona cursa amb els catalans Carles Castillejo i José Ríos.
En dones podem destacar a Rosa Maria Morató, que aquesta vegada participarà en els 1.500 metres.
Eva Martín, que recentment ha batut el rècord d'Espanya de 300 metres inscrita en els 100 i 200 m.
També figures com Maria Vasco, Berta Castells, Laia Forcadell, Montse Mas, Judit Pla tindran l'oportunitat d'oferir el millor espectacle al públic català que s'apropi a l'Estadi Olímpic. |
Mas Portell som una empresa familiar de pagès amb més de 50 anys de trajectòria.
Inicialment dedicats a la producció agricola i ramadera, que ha anat passant de pares a fills fins arribar a en Martí i la seva dona Mercè.
Actualment ens dediquem exclusivament a l'horta, deixant per a ús personal el bestiar.
Cultivem de manera tradicional tots els productes de l'horta de temporada sense additius químis afegits, venent els nostres productes directament als mercats setmanals d'Olot, Llançà i Empuriabrava.
Oferim cistelles de fruita i verdura de temporada a domicili amb la possibilitat de confeccionar-la al gust del consumidor.
Aquest idea neix de la voluntat d'oferir els nostres productes directament al comprador i fer-li arribar la qualitat a les seves taules, còmodament, sense moure's de casa.
Fem venda directa a l'explotació i també als mercats municipals d'Olot (dilluns), Llançà (dimecres) i Empuriabrava (dissabtes).
A través de la nostra pàgina web podeu encarregar cistelles que portem a domicili. |
Nascut a la localitat mallorquina d'Ariany el 1945, Guillem Frontera és un autor multidisciplinari que ha conreat novel·la, periodisme, poesia, assaig, guions, adaptacions teatrals, aforisme, a més de ser un entès en arts plàstiques.
Precisament, la seva darrera novel·la, L'adéu al mestre (Club Editor), està ambientada en el món de l'art, amb el qual és crític. |
El jugador del FC Barcelona Sergio Busquets ha assegurat que han posat "les coses al seu lloc" després d'eliminar l'Espanyol (2-0) en els quarts de final de la Copa del Rei i ha assegurat que han estat "molt millors" que el conjunt perico.
"Hem tingut controlat el partit i hem merescut més gols.
Sabem que amb el 2-0 ells estaven a un sol gol, però han generat poc perill.
Han vingut a defensar-se i nosaltres hem sortit a pel partit des del principi.
Tant avui com en el còmput general de l'eliminatòria hem estat superiors", ha afirmat en declaracions a Mediaset.
Preguntat pel rival, Busquets ha dit que "mai no és fàcil" perquè "encara que som favorits després cal demostrar-ho al camp".
"Aquesta nit hem posat les coses al seu lloc, el Barça ha estat molt millor", ha afegit.
Tots ells ens fan més forts, més equip i més complets.
Tant de bo en vinguin molts més i entre tots sumem per aconseguir els objectius", ha finalitzat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La companyia manté l'aposta per la fàbrica de Seat a Martorell i l'afer no afectarà la inversió anunciada de 3.300 MEUR<
"Assegurar la confiança dels nostres clients i de tota la societat és i seguirà sent de màxima importància.
Per això volem traslladar la més sincera disculpa per haver abusat de la seva confiança".
Volkswagen ha dement així perdó pel cas dels motors manipulats i reitera que "treballa amb la màxima urgència per esclarir les irregularitats".
La companyia està a l'espera de poder fer inventari de les marques i models afectats i diu que assumirà "tota la responsabilitat i els costos derivats de les mesures que calgui aplicar".
D'altra banda, des de la filial Seat afirmen que l'afer no afectarà els plans d'inversió a la planta de Martorell, que són de 3.300 MEUR durant els pròxims cinc anys.A través d'un comunicat, Volkswagen assegura que "tots els vehicles afectats són tècnicament segurs" i recorda que les irregularitats detectades en determinats motors dièsel "estan relacionats exclusivament amb les emissions contaminants".
Es tracta d'una qüestió, diuen, que pretenen resoldre "amb la major agilitat i transparència".
Volkswagen també assegura que els nous vehicles amb motor dièsel EU6 compleixen tota normativa i recorda que "la notable diferència entre els resultats del banc de proves i l'ús real a la carretera s'ha detectat només als motors EA 189".
En aquest sentit, està previst que al llarg d'aquest divendres es facin públiques les marques, models i anys de fabricació dels vehicles afectats.
Un cop fet l'inventari, la companyia prendrà les mesures que siguin necessàries per solucionar la situació.
"Aquest procés portarà temps per realitzar un anàlisi de les circumstàncies i per aplicar les mesures tècniques", adverteixen.
La inversió a Martorell, garantida
D'altra banda, el president de la filiat Seat, Jürgen Stackman, va anunciar a principis de mes una inversió de 3.300 milions d'euros a la planta que la companyia té a Martorell, on també s'haurien muntat alguns dels motors fraudulents.
La companyia, però encara no n'ha detallat la xifra.
La inversió anunciada es preveu destinar a projectes d'investigació i desenvolupament (I+D) durant els pròxims cinc anys.
Almenys una part d'aquesta inversió anirà també a la creació de quatre nous models d'automòbil de la marca, entre ells el primer SUV compacte de Seat.
La companyia assegurà que aquesta planificació es manté inalterable.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Barça Lassa va aixecar ahir la copa contra el Deportivo Liceo en una final decidida amb determinació a l'inici del segon temps i iguala el registre de l'Espanyol dels anys cinquanta (1954-1957), que en va obtenir quatre de consecutives.
Els blaugrana van iniciar el cicle triomfal precisament al mateix Pavelló Olímpic de Reus el 2016 després de tres anys de sequera i ja atresoren 23 títols de copa en el seu palmarès.
El porter Aitor Egurrola suma la seva onzena corona en la competició i iguala el rècord del mític jugador de l'Espanyol Jordi Trias.
El portuguès João Rodrigues, que va fer un gol i una assistència, per la seva banda, va ser escollit MVP de la final.
El cava va córrer al final del partit, amb el president del club, Josep Maria Bartomeu, felicitant els protagonistes a la pista.
Al Liceo se li ha d'agrair la capacitat de competir que ha tingut en tota la copa a pesar de presentar-se a Reus sense els dos germans Lamas, baixes sensibles en els seus esquemes habituals.
Els catalans Sergi Miras, arquitecte del joc gallec, i Xavi Malián van demostrar una vegada més el seu gran nivell i van ser bàsics.
Davant de la pólvora inacabable i la rotació del Barça, però, l'equip de Juan Copa no va tenir més remei que agenollar-se.
La primera part va ser el paradigma de la igualtat, tant en el joc com probablement en les ocasions.
El Liceo va fer una defensa perfecta i va passar fluix amb només cinc faltes, interceptant sovint, de vegades amb la punta de l'estic, els intents dels blaugrana de crear perill al segon pal, la seva jugada de capçalera.
L'equip d'Edu Castro va fer treballar Malián en tirs exteriors verinosos en els primers compassos.
Carlo di Benedetto (4') va tenir la millor ocasió del Liceo en una acció generada, com és ja clàssic, per la dreta de l'atac gallec.
Pascual (18') va tenir, tot sol davant Malián, la millor oportunitat dels catalans, i una assistència marca de la casa de Bargalló (20') no va arribar a Álvarez quan ja estava amb la canya a punt.
Tant el porter osonenc com Egurrola van resoldre la feina sense errors.
El Barça va sortir encara més esperitat en el segon temps, amb ganes d'anar per feina i de desgastar el rival.
Gual va servir Bargalló dins del quadre, va batre Malián (28') i va obrir la llauna gallega.
El segon gol va estar a punt de caure en un contraatac posterior en els minuts més trencats fins llavors de la final, beneïts per Castro i maleïts per Copa, que frisava lògicament per un partit de més control i menys desgast.
Primer la va contenir Malián quan, primer Panadero i després Pascual, es van quedar tot sols.
Finalment, Gual, intercanviant els papers habituals amb Rodrigues, que li va fer una assistència des de darrere de la porteria, va fer el 0-2 i va començar a aclarir la final, tant pel resultat com per les sensacions contra un rival que va perdre tota la seva enteresa quan li va tocar sortir de la cova.
Malgrat tot, Carlo di Benedetto va enviar un míssil al pal (40') i els àrbitres van perdonar un penal al Barça en una caiguda de Coy (41').
En la jugada següent, a més, Rodrigues va ser objecte de penal clar.
Malián va aturar la bola, però el portuguès va marcar en el rebuig.
El 0-4 va ser la conseqüència d'un contraatac conduït per Alabart i rematat per Álvarez.
Martín Payero va fer el gol de l'honor quan faltaven 46 segons.
L'Associació de Jugadors i Entrenadors d'Hoquei sobre Patins va ser presentada ahir en societat.
El seu president és el porter del Recam Làser Caldes, Cesc Campor, que dissabte va fer una veritable exhibició sota els pals contra el Barça.
Si s'hagués classificat per jugar la final, no hauria pogut participar en la roda de premsa que es va fer ahir al migdia i que va venir acompanyada d'una taula rodona.
També hi van ser presents les protagonistes de la sèrie d'hoquei femení que està rodant TVC, Les de l'hoquei.
El Barça Lassa va revalidar el títol en la Minicopa, que va aplegar els equips infantils dels vuit participants masculins.
Els blaugrana van vèncer en la final l'Igualada Rigat (1-3).
El Mataró, per la seva banda, va vèncer el Reus per 2-6 i va ser proclamat campió femení.
En noies, només van repetir respecte a la competició absoluta el Voltregà, las Rozas, el Gijón i el Cerdanyola.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Article d'opinió de Joan Gómez i Segalà, membre de Justícia i Pau de Barcelona
El debat sobre el model de seguretat que hauria d'adoptar la futura república catalana passa de mica en mica de grans models teòrics a plans més concrets.
La proximitat del punt de no retorn en relació a Espanya obliga a acotar el terreny del debat i descarta de facto les opcions més extremistes.
En els extrems del debat, trobem l'opció ben intencionada i la bel·licista.
En la primera, trobaríem aquells models que no tenen en compte ni la naturalesa humana (no es pot confiar la convivència social a la bondat de les persones) ni el context geopolític actual (les relacions internacionals es basen encara en la força militar dels Estats).
En l'altre extrem, trobem el nacionalisme bel·licista, que pretén identificar l'exèrcit com a símbol nacional i el militarisme com a valor.
No em refereixo a moments històrics on diversos models socials s'enfrontaven militarment, sinó quaranta anys després de la suposada transició pel qual el poder de l'Estat passava d'un militar a la ciutadania.
I en aquests moments, trobem que la Comunidad de Madrid incorpora la "cultura de defensa" en el currículum escolar, que l'exèrcit ocupa un estand al Saló de l'Ensenyament i que escolars de 8 a 16 anys juguen amb material de guerra, com mostra la Revista Española de Defensa.
Bé, la revista omet que siguin de guerra i explica que els més joves frueixen amb l'exposició de material.
És més, primer ho esbomba a través de twitter per, en segona instància, esborrar-ho.
Probablement algú es deu haver adonat que és inconvenient mostrar l'ensinistrament precoç de criatures que poden aguantar una metralleta, però no són prou madurs per votar.
Saben que a través d'una revista impresa, faran les delícies dels subscriptors i que difícilment arribaran més enllà.
Però quan ho difonen a través de les xarxes socials, s'adonen que no tota la societat accepta la seva manipulació que és motiu d'escàndol per indigna i de befa per matussera.
En lloc d'entendre que la societat i les relacions internacionals han de tendir cap a la resolució de conflictes no violenta, es fa apologia de la violència.
En lloc de concebre l'exèrcit com un mal menor i un instrument─ possiblement─ encara necessari, se'l presenta com un bé en si mateix i un honor del qual enorgullir-se.
En lloc d'insinuar la seva potencia quan la situació ho requereix, s'aprofita qualsevol ocasió per fer-ne ostentació.
L'estratègia publicitària de l'exèrcit recorda més la fatxenderia del milhomes de la classe, que burxa aquells amb qui s'atreveix, que no pas l'autoritat del bon mestre que sap imposar la seva disciplina administrant prudentment totes les seves habilitats, sense exhibir tots els recursos.
A Catalunya tenim la sort que podem concebre un nou model de seguretat, sense el llast d'una institució castrense no depurada després del franquisme, incorporada a l'OTAN i dirigida per capitostos de la indústria militar.
Aquest repte sense apriorismes ens ofereix la possibilitat d'allunyar-nos del model imperant a Espanya i, lamentablement, dominant arreu del món.
I el lament no ve perquè contradiu la meva ideologia, sinó per la baixa eficàcia que ha demostrat històricament.
Aquest nou model ha de defugir dos extrems: la gamificació de la guerra i la militarització del joc.
La tecnologia permet atacar objectius a molta distància.
Els drones, concretament, es poden accionar i dirigir des d'un continent a un altre, reduint dràsticament les víctimes pròpies a costa d'augmentar molt els "danys colaterals".
Mentre una lluita cos a cos pot fer qüestionar el soldat sobre el sentit de lluitar en el camp de batalla, els nous enginys només es diferencien dels simuladors pels resultats: mort i destrucció a milers de quilòmetres.
Aquesta indiferència pel dolor aliè s'aconsegueix, entre d'altres formes, militaritzant el joc.
Familiaritzar el jovent amb l'exèrcit, permetre que apuntin amb una metralladora o admirin els carros de combat.
Aquesta banalització de l'armament, obviant els efectes del seu ús, contribueix enormement al deteriorament de la democràcia com a forma de resoldre els conflictes polítics i l'abandó de la cooperació com a relació principal entre països.
Un país que s'identifica amb el seu exèrcit i no amb el benestar i de la seva gent, és un país decadent. |
Aquests darrers mesos hem après que un un refugiat no és el mateix que un "immigrant econòmic", amb perdó per haver de recórrer a una expressió tan horrorosa.
Així, vistos en un diari o en un telenotícies, es poden assemblar bastant: uns i altres tendeixen a tenir la pell més fosca que nosaltres (si bé els "immigrants econòmics" tendeixen a tenir-la més fosca que els refugiats) i uns i altres solen aparèixer en imatges d'embarcacions estibades de gent que vol salvar la barrera que hi ha entre la Mediterrània pròspera i la Mediterrània dels desposseïts.
Però hem après que no són el mateix.
La distinció em sembla correcta i necessària, que quedi clar.
Els primers que varen reclamar que la féssim varen ser l'ACNUR i les organitzacions no governamentals més lliurades a la causa de l'atenció als refugiats: cap d'aquestes entitats és sospitosa de tenir valors que no siguin els de l'acollida solidària.
La distinció té un sentit, i els que la defensen assenyalen, per exemple, les obligacions legals que implica la consideració d'un ciutadà com a refugiat o, si més no, com a sol·licitant d'asil.
La premsa, a poc a poc, ha assimilat la distinció, i la població l'ha feta seva.
És un guany, però, que planteja alguns problemes.
El primer i més obvi és que la distinció és més nítida plantejada en abstracte que aplicada sobre el terreny.
Tothom entén que un sirià que fuig de l'horror de la guerra ha de ser considerat un refugiat.
Ara bé, un eritreu, que fuig d'una de les pitjors dictadures del planeta?
O un malià, que ha deixat enrere un país devastat per la violència?
Una mirada atenta potser ens mostraria que els casos fronterers són més freqüents que els que podem situar fàcilment en una casella o altra.
Però és més important, crec, el possible problema de percepció social: com assenyalava Albert Pla i Nualart, de vegades fa l'efecte que estam traçant un nou mur, aquesta vegada entre els que fugen de la guerra, que són els que ara sabem que s'han de dir "refugiats", i els que fugen "només" de la pobresa, que són els "immigrants econòmics" que tenim entre nosaltres fa un grapat d'anys.
Una frontera entre els que hem d'acollir, perquè són víctimes d'un conflicte bèl·lic, i l'allau dels que volen abusar dels nostres serveis.
Una frontera entre els que tenen dret a intentar arribar a la vorera Nord i els que no.
La Unió Europea ja sembla actuar amb aquesta òptica: no fa gaire manejava la idea d'obrir la porta a més refugiats i simultàniament endurir les polítiques de frontera.
Més acollida als refugiats a canvi de més mà dura amb els "econòmics".
Vivim una certa primavera de la solidaritat, és cert.
El temps dirà si és superficial i passatgera o si no ho és.
I el temps també dirà si la temperatura emocional d'aquestes setmanes ens duu una mica més enllà d'aquesta línia divisòria.
És a dir, ens dirà si el resultat serà una Europa més atenta a les necessitats dels que intenten arribar a casa nostra i a les causes que els fan abandonar casa seva.
La distinció entre els que són refugiats pròpiament dits i els que no ho són és oportuna i escaient, ho torn a dir.
No voldria anar en contra d'un ús lingüístic recomanat per qui té experiència i legitimitat en la qüestió.
Ara bé: també és cert que cap d'aquestes persones, refugiat o immigrant econòmic, deixa la seva família per fer turisme, cap no opta per jugar-se la vida en un viatge llarg i perillós per esperit aventurer, cap no cerca un futur a casa nostra si casa seva no ha esdevingut un lloc sense esperança.
Respectem el sentit tècnic de les paraules, però recorrem al llenguatge comú per recordar que els "immigrans econòmics" i els refugiats tenen una o dues coses en comú: tots fugen, tots cerquen refugi.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Vall d'Hebron Institut d'Oncologia accelera els assajos clínics del primer anticòs terapèutic de la seva categoria contra certs càncers
Barcelona.-L'empresa Mosaic Biomedicals, amb seu a Barcelona, ha anunciat aquest dilluns la fusió amb Northern Biologics, que afavorirà l'acceleració del desenvolupament de l'MSC-1, un anticòs humanitzat amb el qual es començaran assajos clínics en diversos tipus de tumor.
La previsió és que els assajos comencin durant el 2017 en diferents centres d'Europa i Amèrica del Nord.
L'MSC-1 és un anticòs, el primer de la seva categoria, dirigit contra el factor inhibidor de leucèmia (LIF), una citocina pleiotròpica que se sobreexpressa en certs tumors sòlids.
El LIF promou la progressió del càncer mitjançant la regulació del microambient tumoral i de les cèl·lules iniciadores del tumor.
L'estudi pioner del paper del LIF en oncogènesi i el descubriment de MSC-1 s'ha dut a terme sota el lideratge del doctor Joan Seoane, cofundador de Mosaic Biomedicals i director del Programa de Recerca Translacional del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).Versant Ventures ha ampliat la seva inversió en la companyia i Celgene Corp. ha exercit una opció per adquirir certs drets sobre el programa de l'MSC-1.
Com a resultat d'aquestes transaccions s'ha obtingut el finançament necessari per l'òptim desenvolupament clínic inicial de MSC-1, a més d'aportar una nova cartera d'anticossos terapèutics.
El doctor Seoane, que s'ha incorporat al Consell d'Administració de l'empresa fruit de la fusió, comenta: "Aquesta fusió és el mecanisme ideal per a què l'equip de Mosaic Biomedicals sumi forces amb Northern unint el capital, el know-how, el talent i el lideratge internacional requerits per poder desenvolupar anticossos terapèutics més eficaços tan ràpidament com sigui possible"."Aquest acord representa una oportunitat sense precedents per a què Mosaic assoleixi el seu ple potencial gràcies al suport de socis estratègics i la fortalesa financera que garantitzen que MSC-1 tingui totes les opcions per poder desenvolupar-se amb èxit", afegeix la doctora Judit Anido, cofundadora de Mosaic i membre de l'Equip Executiu.
El doctor Josep Baselga, també cofundador de Mosaic, exercirà les funcions de president i assessor mèdic sènior en el Consell Científic Assessor de la nova empresa fruit d'aquesta fusió.Benefici per als pacients i motor econòmic de la societatMosaic Biomedicals va ser establerta pel doctor Seoane com a 'spin-off' del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), un centre d'investigació integral del càncer associat a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, on els seus investigadors adopten un model de recerca purament translacional, treballant en equips multidisciplinaris per accelerar i avançar en teràpies personalitzades i de precisió contra el càncer.Mosaic és la primera 'spin-off' nascuda del VHIO, també participada per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i l'Institut de Recerca Vall d'Hebron (VHIR).
"Els fons públics rebuts del programa Retos de Colaboración, ENISA, CDTI i ERC Proof Of Concept, entre altres, han estat fonamentals per impulsar la creació de Mosaic, l'objectiu del qual és transformar ràpidament descobriments científics en benefici per als pacients.
La companyia també serà un motor econòmic per a retornar valor a la mateixa societat que inverteix en la investigació del càncer", exposen els doctors Seoane i Anido.La inversió posterior de Versant Ventures i Caixa Capital Risc va consolidar el creixement de Mosaic Biomedicals i ha dut a MSC-1 fins a les portes de l'assaig clínic.
La fusió amb Northern Biologics juntament amb la nova i important inversió portarà el projecte a un nou nivell garantint el millor desenvolupament clínic possible per a MSC-1 i obrint una porta a l'esperança en la lluita contra el cáncer.
"Res d'això no hauria estat possible sense un equip extraordinari multidisciplinari–començant pel meu grup de recerca en particular–, que treballa diàriament en un punt crític en la lluita contra el càncer: assolir el coneixement científic detallat de la malaltia imprescindible pel disseny de les millors teràpies.
Aquest gran objectiu es veu ara recolzat per unes condicions financeres i tècniques òptimes que ens permetran continuar avançant i en última instància millorar el tractament i el benestar d'un nombre cada cop més gran de pacients amb càncer", diu el doctor Seoane.Sobre Mosaic BiomedicalsMosaic Biomedicals és una empresa amb seu a Barcelona que desenvolupa tractaments personalitzats per al tractament del càncer amb un doble mecanisme d'acció per eliminar les cèl·lules mare tumorals i reactivar el sistema immunològic del tumor.
Mosaic és una 'spin-off' del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb el suport de Versant Ventures, Caixa Capital Risc i diversos inversors particulars.
Per la seva banda, Northern Biologics es va fundar el juny del 2014 amb seu a Blueline Bioscience, una incubadora de biotecnologia canadenca que té el suport de la firma de capital de risc Versant Ventures, en col·laboració amb la Universitat de Toronto i el Health Network's Princess Margaret Cancer Centre.
Amb seu al MaRS Discovery District de Toronto, la companyia està desenvolupant una cartera de productes terapèutics basats en anticossos per al tractament del càncer i la fibrosi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El 5 d'abril de 2016, el rector de la Universitat de València (UV) va signar una carta dirigida a la Comissió Europea, en la qual recolzava la Declaració de Compromís als Principi de la Carta Europea als Investigadors i l'Estatut de Conducta de contractació d'investigadors.
La recepció de la carta va ser confirmada per la Comissió Europea mitjançant una altra carta el dia 26 de maig de 2016.
Des d'aquesta data, la Universitat de València ha realitzat una reflexió exhaustiva i profunda per a avaluar fins a quin punt els mètodes actuals estan d'acord amb els principis de la Carta i de l'Estatut de Conducta.
El resultat d'aquesta reflexió ha estat traduït en l'Anàlisi de Deficiències més enllà de l'estricte emplenament dels formularis sol·licitats.
L'activitat ha tingut diferents escissions en forma de beneficis d'organització imparcials:
L'Anàlisi de Deficiències va ser, en un primer moment, dut a terme pel Comitè de Supervisió, presidit per la vicerectora de Recerca i Política Científica, la professora Pilar Campins, per designació del rector.
Altres membres del Comitè eren representants de la direcció de la UV, del Servei de Recerca, de Recursos Humans i representants de les quatre categories d'Investigadors d'R1 a R4 com es requereix en la guia de l'HRS4R.
L'Informe de l'Anàlisi de Deficiències està disponible en Direcció, Procediments i Regulacions, 1.1.
Un Grup de Treball també s'establia duent a terme tasques tècniques que tenien com a objectiu recollir informació i dirigir el procés de consulta de l'Anàlisi de Deficiències.
El Comitè va redactar el primer esborrany de l'Anàlisi de Deficiències, amb la identificació de la legislació rellevant i la regulació vigent, una col·lecció de les pràctiques més habituals i la valoració inicial del grau d'emplenament de cada Principi i de la llesta OTM-R.
Aquest esborrany va ser publicat a través de la web de la UV, en el tauler d'anuncis i difós a tot el personal de la UV, estudiants i altres membres de la universitat perquè el comentaren.
Els resultats van ser recollits, assumits i consolidats pel Comitè de Supervisió i els canvis van ser introduïts afegits a l'Anàlisi de Deficiències en conseqüència.
En l'Anàlisi de Deficiència, les principals àrees de progrés i les accions correctives es van identificar de la següent manera:
- Aspectes ètics i professionals.
La UV compleix amb els Principis d'aquesta introducció.
Tant la Legislació en vigor i les regulacions de la UV com la seva tradició reflectida en les seves declaracions de Missió, Visió i Valors, ofereixen un marc per a una recerca ètica i responsable.
Al mateix temps, existeix la necessitat de recopilar les normes vigents escrites, la pràctica actual i les recomanacions per a la millora en un document extens de Bones Pràctiques de la Recerca, del qual el Consell de Govern adaptarà un primer text.
Altres accions complementàries són una millor política de divulgació i una revisió i actualització dels estàndards actuals per a respondre a les necessitats de canvi i desenvolupament, entre altres.
Adhesió als principis FAIR, la promoció dels certificats de laboratori també serà fomentada i reforçada.
Quant a la contractació del personal en institucions públiques, la UV està subjecta a la Legislació general.
Aquesta legislació estableix un marc complet en el qual dominen els principis d'igualtat d'oportunitats, selecció per mèrits, publicitat i no discriminació.
Aquesta legislació també limita el marge de maniobres per a la implementació d'alguns dels Principis, especialment els que es refereixen a la valorització del curriculum vitae.
No obstant això, la UV hauria d'augmentar la productivitat quant a la publicitació dels llocs vacants més enllà del mínim estricte establert per la llei, especialment en anglès, així com en la utilització d'altres canals més enllà dels regulats, així com ser més proactiva en l'ús de EURAXESS.
- Condicions de treball i Seguretat Social
De nou, la Legislació en vigor estableix normes molt específiques i estrictes pel que fa a les condicions de treball i la protecció social.
Aquesta legislació també limita el marge de flexibilitat en la implementació d'algun dels Principis, especialment aquells que tracten sobre el salari dels investigadors en els començaments de la seva carrera.
A part d'això, la UV es distingeix per les seves polítiques de no discriminació, especialment per les de gènere, però també per les de diversitat funcional.
Encara que la UV compleix estrictament amb els Principis que ací s'especifiquen, es treballarà amb la finalitat de millorar les guies que reben els investigadors sobre aspectes com el futur de la seva carrera o les oportunitats d'ocupació.
La UV ofereix una gran varietat d'oportunitats de formació i aprenentatge de llarga durada al seu personal i equip.
No obstant això, aquesta àrea precisa clares millores, sobretot pel que fa a l'adaptació dinàmica i proactiva de l'oferta a la demanda actual, el foment de la participació en accions de formació i l'avaluació de l'atractiu dels cursos oferts.
L'avantprojecte del Pla d'Acció va ser distribuït entre els membres del Comitè de Recerca de la UV i entre les Unitats i els serveis que estarien involucrats en la implementació de les diferents accions.
La seva contribució i els seus comentaris van ser afegits en el document final que s'ofereix a continuació.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
El coportaveu de Compromís per Xilxes, ha estat triat per unanimitat com el cap de llista i candidat a l'alcaldia del municipi
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Dels hospitals medievals a la medicina més actual.
Un llibre repassa set segles dels centres sanitaris palamosins des del 1335 i fins l'actualitat.
Els hospitals de Palamós: 700 anys d'història, que es presenta demà, és el resultat de la recerca de Gabriel Martín, historiador i especialista en patrimoni artístic i arquitectònic.
En els diferents capítols del llibre es fa un repàs als hospitals medievals de la vila, l'atenció sanitària durant l'època moderna, l'hospital de campanya del segle XVIII i la seva posterior destrucció.
També el llegat del mossèn Miquel Costa i la construcció de l'hospital l'any 1768 -ara fa 250 anys-, els hospitals de sang durant les guerres contra França, l'assistència hospitalària durant el segle XIX i l'arribada de la modernitat a principis del segle XX.
La destrucció de l'hospital amb la guerra civil i la construcció del nou edifici l'any 1950 també tenen cabuda al llibre, que culmina amb el procés de transformació de l'hospital als anys 80, i la seva evolució fins a l'actualitat.
La presentació del llibre s'emmarca dins dels actes de la campanya del 250è aniversari de l' hospital de Palamós i està prevista per a aquest divendres, a partir de les 16.30 h a la sala d'actes de l'Edifici Fleming.
L'acte és obert a tothom i comptarà amb la presència de la consellera de Salut, Alba Vergés, que farà la cloenda de l'acte.
En acabar, es lliurarà un exemplar a tots els assistents i s'oferirà un refrigeri al pati de llums. |
Si Mahoma no va a la muntanya...
Una cosa així han deuen haver pensat les galeries per al Barcelona Gallery Weekend (BGW) i aquest any han decidit portar l'art a peu de carrer.
Si aquests dies us trobeu a le amb una performance itinerant d'un capgròs, no ho dubteu: és una de les píndoles culturals del BGW.
Diversos espais públics (Colom, el passatge de les Manufactures...) han sigut ocupats per artistes per reforçar el vincle de l'art amb la ciutat.
Però el BGW és encara més: fins a 27 galeries de Barcelona, l'Hospitalet i Santa Margarida i els Monjos estrenen exposició, amb obres de més de 70 artistes.
Des de les consagrades ( Mayoral, Joan Prats...) fins a les més recents ( Dilalica, Espai Tactel Toormix ).
Una oferta desbordant, pel que és recomanable apuntar-se a una de les rutes guiades o consultar el web.
«La voluntat és donar a conèixer les galeries al gran públic –diu Susanna Corcchia, directora del BGW–.
La seva tasca com a productores culturals és desconeguda per la majoria de la gent».
El BGW, que suma cinc edicions, vol trencar aquesta barrera invisible. |
Preocupa especialment el flanc dret del foc, on s'està treballant amb mitjans aeris i terrestres per tal d'evitar possibles revifalles
Sant Feliu Sasserra.-Les altes temperatures previstes per aquest dimarts, que poden superar els 40 graus, i l'entrada del vent de marinada preocupen els Bombers de la Generalitat, que encara no s'atreveixen a donar per controlat l'incendi de Sant Feliu Sasserra.
El cap de Bombers de guàrdia, Jordi Mas, ha explicat que preocupa especialment el flanc dret del foc, on s'està treballant amb mitjans aeris, personal terrestre i bombers amb línies d'aigua.
La carretera BV-431, on va començar l'incendi, s'ha obert a primera hora d'aquest matí i, finalment, alguns veïns afectats han pogut entrar a casa seva per comprovar la situació després del foc.
El propietari de la casa més pròxima al punt d'origen de l'incendi han relatat l'angoixa que van viure aquest dilluns a la tarda, quan el foc va arribar fins als peus de casa seva.
"Tenia les flames aquí mateix, em feia por que el foc entrés per la terrassa i pogués cremar la casa", ha explicat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una incidència a la via a les instal·lacions d'Adif entre Arc de Triomf i Sant Andreu Arenal ha provocat retards de fins a 30 minuts a l'R3 i l'R4 aquest dijous al matí.
La incidència s'ha detectat a les 6.50 hores i s'ha resolt a les 10.25 hores.
Segons els responsables de Renfe, progressivament s'aniran recuperant horaris i freqüències.
Per mirar de reparar la incidència, a dos quarts de vuit del matí s'ha interromput la circulació de trens en sentit nord i, selectivament, s'han desviat alguns combois per l'estació del Clot i cap a Montcada Bifurcació.
Una hora més tard, els tècnics d'Adif han restablert el servei per totes dues vies, tot i que l'avaria encara no estava reparada.
L'avaria en la senyalització s'ha produït en el tram entre Arc de Triomf i Sant Andreu Arenal, que, precisament, va estar sense servei per Nadal a causa de les obres del túnel de les Glòries.
La circulació entre aquestes dues estacions va quedar suspesa fins al 6 de gener, i es va habilitar un servei alternatiu d'autobús.
Segons han explicat des d'Adif a betevé, els tècnics estan avaluant el motiu de l'avaria que s'ha produït a la via i, de moment, no poden establir que tingui cap relació amb les obres del túnel de les Glòries.
En canvi, sí que desvinculen aquesta avaria de les conseqüències del temporal Gloria de la setmana passada, que ha provocat nombrosos desperfectes en la xarxa ferroviària del país.
Rodalies torna progressivament a la normalitat després de la borrasca Gloria
Continuen els problemes a Rodalies pels desperfectes de la borrasca Gloria
La borrasca Gloria segueix complicant la mobilitat als usuaris de Rodalies
Greus afectacions a Rodalies com a conseqüència del temporal
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Totes les biblioteques (excepte la Biblioteca Dipòsit) disposen d'espais per a l'estudi, individual i/o en grup.
Pots consultar l'equipament de cada biblioteca a la seua pàgina web.
Si vols reservar una sala d'estudi en grup, posa't en contacte amb la biblioteca corresponent.
En horari d'obertura extraordinària de les biblioteques, els usuaris s'identificaran amb la targeta universitària o qualsevol document que els acredite com a membres de la Universitat.
Es podrà demanar el DNI per a comprovar que l'usuari és el propietari de la targeta.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Pis moblat en lloguer situat al C / Hortes de Figueres, té uns 77 mt2 repartits en 2 habitacions (1 de matrimoni i 1 individual) amb armaris encastats, cuina independent amb electrodomèstics, saló-menjador, 1 bany complet amb banyera, balcó, calefacció i la finca té ascensor. |
Aquesta és la pàgina de Taperia Gaia.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Celanova. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Volem denunciar públicament el comportament d'aquells funcionaris que actuen com si les seues opcions lingüístiques personals fossen legalment superiors als drets dels administrats»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La Plataforma per la Llengua, entitat dedicada a la promoció de la llengua dels valencians, considera que cal incloure la competència lingüística en valencià en la prevista llei de funció pública valenciana.
Des de l'ONG del valencià creiem que ajornar la decisió per a un futur reglament és un clar incompliment del dret de la ciutadania de ser atesa en la llengua oficial en què decideix d'expressar-se.
Manifestem que el dret de la ciutadania d'escollir la llengua oficial en què vol ser atesa ha de ser reconegut de manera clara com a legalment superior a les opcions de preferència lingüística d'un funcionari.
Una cosa són les opcions personals que puga triar la persona que treballa de funcionària en la seua vida privada i personal, on ella, com qualsevol altra persona, pot escollir lliurament la llengua en què expressar-se, i una altra és el suposat dret d'escollir llengua en l'exercici de la seua professió.
Per això entenem que és important de notar que en l'avantprojecte hi havia una garantia i ara, en canvi, passem a una incertesa, que no sols haurà de comptar amb un informe previ de Política Lingüística sinó que haurà de ser negociada pels polítics.
La situació real per a la ciutadania del País Valencià és de desigualtat lingüística.
Pel que fa a l'administració pròpia, el 93% del funcionariat de Generalitat Valenciana entén el valencià, però només un 57% el sap parlar i un 46% el sap escriure correctament.
Són dades oficials de l'enquesta sobre 'L'ús del valencià en l'Administració'.
I la Plataforma per la Llengua al País Valencià en trau una clara conclusió: més de trenta-cinc anys després de l'aprovació de la llei d'ús i ensenyament del valencià, molts funcionaris parlen encara en castellà a una persona que s'expressa en valencià, i quasi ningú no se n'escandalitza.
Ara imaginem que la situació fos la contrària: que un ciutadà es presentàs davant un funcionari parlant en castellà, el funcionari li respongués en valencià i, quan la persona que fa la gestió li demanàs que per favor l'atengués en castellà, s'hi negàs i continuàs parlant-li valencià.
I ja no diguem si, damunt, li respongués que no l'entén.
Tothom posaria el crit al cel i parlaria de supremacisme, de greu incompliment dels drets de la persona afectada...
En canvi, la quasi totalitat de la població accepta amb aparent normalitat aquesta mateixa falta de respecte als drets de la ciutadania quan l'ús de les llengües és a la inversa, quan és el valencià la llengua amb què ens adrecem a un funcionari i el castellà la llengua amb què ens respon.
La Plataforma per la Llengua vol denunciar públicament el comportament d'aquells funcionaris que actuen com si les seues opcions lingüístiques personals fossen legalment superiors als drets dels administrats, als quals ells tenen l'obligació legal d'atendre amb total correcció.
Per això volem deixar clar a tots els ciutadans que, si consideren que el seu dret lingüístic d'expressar-se i ser atesos en valencià ha estat vulnerat, la nostra organització els pot donar tot el suport per a exigir aquest respecte, perquè eixa és una de les nostres principals raons de ser.
Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Els actors polítics de les democràcies sempre parlen del futur.
És un discurs construït sovint en termes d'una projecció millorada del present que inclou almenys una de dues preconcepcions: la història té un caràcter obert i algun significat final.
La primera no implica la segona ni a l'inrevés.
La història pot ser oberta sense que tingui cap significat.
En biologia evolutiva sabem que és així.
Els grecs antics pensaven de manera diferent.
Veien els seus règims polítics com una successió de cicles entre monarquia, aristocràcia, democràcia i les seves degeneracions corruptes (tirania, oligarquia-plutocràcia i democràcia extrema - demagògia).
La democràcia només era una fase d'un cicle que recomençaria en el futur.
Així, per a Plató la democràcia constituïa el pitjor dels bons sistemes de govern i el millor entre els corruptes.
Tucídides esmenta elements d'aquesta concepció en la Història de la guerra del Peloponès, un llibre que crec que tots els politòlegs, científics socials i analistes haurien d'entendre bé.
Posteriorment, Plató i Aristòtil establirien la versió canònica de la teoria dels cicles i Polibi la desenvoluparia en el context de la República romana.
Aquests autors partien d'una noció interessant: la història i la política porten sempre el segell de la imperfecció humana.
No acostumaven a defensar antropologies optimistes basades en sentimentalismes, ficcions morals o paradisos de futur.
Sabien el paper que juguen les passions, els interessos, l'afany de poder i les identitats col·lectives en els afers humans.
Reconeixien la facilitat humana per deixar-se enganyar (Heròdot) i desconfiaven de l'ús de les institucions de poder amb independència de qui l'exercís (Constitucions).
En general eren aliens a la idea que la història pogués tenir un futur exuberant de justícia.
Això constituïa per a ells una idea estranya, gairebé incomprensible.
La vida és inseparable del mal i de les injustícies.
I a escala individual és sempre una realitat efímera.
En paraules de Píndar: "Breu és el temps de creixement de l'alegria per als mortals [...].
L'home és el somni d'una ombra".
Amb el triomf del cristianisme en l'etapa final de l'Imperi Romà les concepcions canvien.
La història, es diu, té sentit, té un principi i un final.
A partir d'aquí apareixen diverses filosofies "optimistes" de la història, des de mil·lenarismes religiosos fins a versions secularitzades del "progrés".
Ser "progressista" resulta ambigu, depèn de la noció de progrés que es defensa.
Vist amb ulls actuals, si com també sabia Kant i mostra la història el mal resulta inextirpable dels humans, el "progrés" caldrà basar-lo més en el millorament de les institucions que en el millorament dels individus.
L'optimisme esdevé més polític que moral.
El liberalisme democràtic, hereu dels clàssics grecs i romans, així com de Maquiavel, Erasme, Montaigne o Shakespeare, ha aportat millors institucions i procediments de control del poder que altres sistemes alternatius (drets i llibertats, separació i divisió territorial de poders, eleccions competitives, representació, principi de legalitat, etc.).
La seva superioritat emancipadora no és tant sobre ideals, sinó sobretot de caràcter pràctic, institucional.
En termes de futur, les democràcies liberals actuals tenen diversos reptes.
Un d'ells afecta l'àmbit socioeconòmic (pobresa, desigualtats i ecologia en un context de globalització, inestabilitat internacional i migracions).
La lògica dels mercats queda bastant per sobre de la lògica democràtica dels estats.
A mitjà termini les previsions econòmiques (FMI) vaticinen un creixement molt lent a escala global.
A Occident les entitats financeres es mouen amb l'expectativa de tipus d'interès baixos en els propers deu anys.
I els bancs centrals, incloent-hi el BCE i la Reserva Federal americana, es mostren desorientats davant la poca eficiència de les seves mesures.
En el cas espanyol, la crisi actual ha provocat un ràpid augment de les desigualtats, fins al punt que avui és un dels estats més desiguals de la Unió Europea.
Tant l'índex Gini com la diferència entre el quintil més ric i el més pobre mostren que les distàncies de renda han augmentat considerablement.
I segueixen augmentant en contrast amb la situació d'altres estats.
Els segments de menys renda s'han empobrit amb rapidesa.
Unes deficients polítiques fiscals centralitzades i una reforma laboral conservadora estan a la base d'aquesta manca d'eficiència i d'equitat.
D'altra banda, el frau fiscal es calcula que és el doble de la mitjana europea.
I les xifres oficials no poden amagar uns greus índexs d'atur estructural (al voltant del 20%) malgrat que no inclouen les persones excloses de les prestacions (ni l'economia submergida del mercat laboral).
Davant d'aquest panorama poc engrescador, l'aparició de notícies com els papers de Panamà reforça encara més la desconfiança i la percepció d'impunitat dels sectors empresarials i financers.
Una percepció que, sumada a potencials respostes emotives davant de temes com la immigració i la manca real d'expectatives de molts ciutadans, suposa un caldo de cultiu per a populismes de signe divers.
Les mesures redistributives no cal fer-les necessàriament per solidaritat moral sinó per estabilitat política.
De fet, ja ha començat a fer-ho.
Avui no estem situats en la concepció realista però estàtica dels grecs antics, sinó en una concepció oberta i dinàmica que no té cap sentit predeterminat.
Hi ha evolució política, social i cultural, però en el futur no ens espera cap paradís inevitable de justícia social, nacional o cultural.
Aquestes justícies cal guanyar-les des de la societat i des d'uns drets i d'unes institucions liberaldemocràtiques que, de moment, són el millor que ha inventat la humanitat en l'àmbit polític per controlar-se a si mateixa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
4824 missatges al fòrum i 124 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil El català a Youtube: anàlisi
Un programa català pot ser sobre un producte estranger, o pot fer entrevistes a gent estrangera, i no per això deixa de ser català si es fa en mentalitat catalana i es plasma d'...
Consell d'un youtuber de la vella escola (2007): deixa els americans fer d'americans, els anglesos fer d'anglesos i els suecs fer de suecs.
Has de conèixer i valorar el públic a qui vols anar dirig...
ha escrit un nou missatge al fil És Espanya una societat intrínsecament feixista?
Citaré un comentari d'en Saberut d'un altre fil que em sembla clau per entendre el que estem parlant: Quan una societat és viva, les bestieses que comet l'establishment són denunciades per personatg...
ha escrit un nou missatge al fil [Fil únic] Les mentides dels espanyolistes
ha escrit un nou missatge al fil Tenen un pla per destruïr la República Catalana
Tabarnia és un meme forçat i és pitjor que en Milhouse. |
La importància sociològica de les marques comercials i la seva divulgació internacional fa que perdi sentit el criteri tradicional de substituir-les per substantius genèrics en les traduccions.
Si en la traducció d'un text audiovisual ens trobem una referència a una marca que adquireix un valor expressiu per la seva diferència respecte d'altres i es tracta, a més, d'una marca coneguda aquí, recomanem mantenir la marca original i reservar els genèrics ( sabatilles, cereals...) per als casos en què no hi hagi aquest valor expressiu.
Termes concrets en la traducció |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Bisbat de Terrassa ) El bisbe auxiliar de Terrassa, Salvador Cristau, va beneir i inaugurar les instal·lacions definitives del menjador social de Sabadell.
L'acte va tenir lloc dimecres i va estar acompanyat per un bon nombre de preveres, les religioses Missioneres de la Caritat que regenten el menjador, i els usuaris.
Aquest menjador neix a iniciativa del bisbe Josep Saiz Meneses com a resposta a la crisi econòmica, i amb col·laboració amb altres entitats d'Església i civils.
El menjador va ser inaugurat el 13 de novembre de 2009 en una seu provisional, als locals de la parròquia del Santíssim Salvador, en espera de la seva ubicació definitiva, en les instal·lacions de les Missioneres de la Caritat a la mateixa ciutat de Sabadell.
Actualment ha doblat el seu servei inicial i també ha afegit un servei de dutxes. |
Compromesos amb el futur de Lleida reclama una estratègia conjunta entre institucions, partits i organitzacions empresarials per acabar amb l'estat de paràlisi comercial.
També que s'aprovi un pla urbanístic que defineixi un model de ciutat " que garanteixi una oferta comercial de futur ".
El grup d'opinió i debat impulsat per la Fundació ICG aposta per una oferta múltiple comercial que faci compatibles el projecte del Pla de l'Estació amb un dels altres grans centres comercials projectats a l'extraradi (Torre Salses o Carrefour) per tal de " recuperar la capitalitat comercial " de Lleida i poder captar els clients del conjunt del territori i de la Franja, i competir amb Tarragona-Reus, Saragossa, Barcelona i Andorra.
Compromesos amb el futur de Lleida ha celebrat aquest dimarts una nova jornada de treball
Compromesos ha fet una crida a les institucions públiques, les entitats empresarials i als partits polítics, perquè uneixin les seves forces per definir un model comercial, que " marqui les línies mestres sobre cap a on ha d'evolucionar aquest sector tan rellevant de la ciutat ".
El grup considera que la paràlisi del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida " és la confirmació que no hi ha un model definit ".
Davant aquest escenari, Compromesos amb Lleida ha posat damunt la taula la proposta d'una oferta comercial múltiple que consistiria en promocionar l'opció del Pla de l'Estació com a continuïtat de l'Eix Comercial i apostar per una de les grans superfícies que ja s'han postulat per instal·lar-se a l'extraradi de Lleida, com són els projectes de Torre Salses o el promogut per Carrefour.
El grup Compromesos amb el futur de Lleida és una iniciativa de la Fundació ICG, que promou un cicle de trobades mensuals amb personalitats procedents del món polític, econòmic, social, acadèmic i cultural per analitzar, debatre i aportar plantejaments que afavoreixin l'impuls i el creixement de la ciutat de Lleida i la seva àrea d'influència.
El Grup està integrat per persones destacades de la vida pública lleidatana com ara Josep Grau, Víctor Colomé, Josep Clotet, Agnès Pardell, Carmel Mòdol, Maria Burgués, Manel Lladonosa i Antoni Siurana. |
En el marc del seu Projecte Social, el Gran Teatre del Liceu ofereix beques que representen un descompte del 50% en el preu de les entrades pels alumnes dels Centres d'Atenció Educativa Preferent o Centres de Màxima Complexitat.
El Centre haurà de sol·licitar les beques mitjançant carta signada pel director/a del centre adreçada a [EMAIL] certificant la condició d'alguna d'aquestes categories que atorga el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb la concreció del dia, espectacle i places de la reserva.
El Centre haurà de reservar prèviament en el PAE els espectacles i activitats de la programació escolar.
Programa d'Activitats Escolars PAE
Instruccions per reservar una activitat escolar
(Patrimoni Digital de Catalunya) |
Les universitats s'enfronten a situacions noves, diverses i complexes, com a conseqüència d'una realitat més dinàmica, una societat més exigent i uns usuaris més conscients de la qualitat de la formació que precisen.
Aquest escenari requereix que les respostes educatives considerin la complexitat dels fenòmens i siguin diferenciades segons el context i els estudiants, ressaltant la necessitat i la conveniència de l'avaluació com a element que incideix en la millora dels processos educatius.
L'avaluació, dins l'Espai Europeu d'Educació Superior on es troben immerses les universitats del nostre entorn, ha adquirit protagonisme davant la seva incorporació decidida als processos d'aprenentatge i el seu sentit formatiu i formador per als estudiants.
Es preocupa per donar resposta a les qüestions sobre com millorar l'aprenentatge i què estem fent, de manera fonamentada i partint de la introducció de canvis positius i pertinents per a la millora formativa.
El major protagonisme que s'atribueix a l'estudiant en el procés d'aprenentatge implica canvis necessaris en l'avaluació per tal d'ampliar la seva formació, articular processos educatius efectius, generar major satisfacció i funcionar amb millor efectivitat.
Però també respon al repte de les universitats per oferir una formació de qualitat que aposta per l'avaluació continuada en la formació de persones, professionals i ciutadans, competents front situacions sociolaborals canviants i amb possibilitats reals d'ocupabilitat.
Alhora es tracta de capacitar per a pensar de forma crítica, assimilant coneixements i aplicant-los exitosament en la realitat.
Es superen així les avaluacions concebudes com a actes finals i limitades a qualificar resultats, passant a una avaluació continuada en relació al progrés realitzat pels estudiants i, en conseqüència, com a part significativa i integrada de tot procés d'ensenyament i aprenentatge, que ara es situa tant dins com fora de l'aula i adopta un caràcter presencial, dirigit i autònom.
Algunes activitats vinculades a la presencialitat es relacionen amb prendre apunts, exposicions d'estudiants individuals o grupals, exposicions de persones convidades, debats i fòrums de discussió, seminaris, treball en equip, simulacions, cinefòrums, exàmens, etc. Entre les activitats dirigides es troben projectes tutoritzats, estudis de casos, participació a fòrums virtuals, lectures orientades, tutories, treballs individuals o d'equip, visites guiades, sortides de camp, etc. I entre les activitats autònomes poden haver lectures, estudis personals, organització d'apunts i materials, recerques d'informació i documentació, tutories lliures, etc.
Sense dubte, totes elles precisen de retroalimentació suficient per a recolzar l'aprenentatge dels estudiants.
Són de naturalesa diversa però resten agrupades sota un mateix sistema d'avaluació formativa, formadora i continuada.
D'aquesta forma, l'estudiant no només obté major responsabilitat davant el seu propi procés d'aprenentatge, sinó que també l'adquireix front l'avaluació, podent actuar inclús com a agent avaluador.
L'avaluació orientada cap a l'aprenentatge es fixa en aspectes formatius i formadors.
Interessa generar feedback al voltant de què millorar i com fer-ho amb respecte al procés d'aprenentatge.
Això és millorar el coneixement sobre aquelles qüestions que limiten o afavoreixen rendiment i èxit acadèmics, analitzant-les, ordenant-les i valorant-les, si es procura una avaluació formativa i formadora que ajudi a créixer, progressar i generar oportunitats d'aprenentatge per a tothom en comptes de qualificar i classificar.
L'avaluació ha d'esdevenir font de motivació per a l'estudiant, fent-li avançar en el seu aprenentatge.
Per exemple, una avaluació que permeti a l'estudiant refer les seves activitats desprès de la correcció docent pot suposar un interessant procés de motivació i satisfacció tant per a l'estudiant que pren consciència clara de la seva possibilitat de millorar, com per al docent que percep el progrés de l'estudiant amb la seva ajuda i suport.
Alguns condicionants per a la implementació d'una avaluació orientada cap a l'aprenentatge tenen a veure amb la necessitat de proposar tasques avaluadores que impliquin a l'estudiant en les activitats d'estudi i aprenentatge apropiades, el feedback corresponent per a que l'estudiant actuï sobre la informació rebuda i l'utilitzi per a progressar en el seu aprenentatge i la participació de l'estudiant en l'avaluació del seu propi aprenentatge, continu i permanent.
Condicionants d'aquest tipus ens permeten reflexionar al voltant del desenvolupament de les pràctiques avaluadores en l'àmbit universitari.
Especialment, per la rellevància que pren el paper que pot arribar a jugar l'estudiant en una avaluació orientada cap a l'aprenentatge.
El coneixement que tenen els estudiants i la interpretació que fan dels sistemes d'avaluació de les matèries que cursen, els atorga una perspectiva privilegiada per a conèixer les seves percepcions sobre l'avaluació.
La participació en els processos avaluadors contribueix a la creació de coneixement des d'una perspectiva avaluadora més oberta i flexible a la que s'ha vingut sostenint tradicionalment.
Posicionaments, opinions i preferències que cobren especial interès perquè influeixen en la implicació requerida per a posar en marxa una avaluació que situa als estudiants en un espai central del procés d'aprenentatge.
De fet, la percepció dels estudiants sobre l'avaluació es relaciona estretament amb el propi procés d'aprenentatge i una avaluació aïllada del sistema formatiu i formador quedaria mancada d'un complet sentit educatiu.
Les contribucions que els estudiants poden realitzar per a millorar els sistemes d'avaluació del seus estudis, anima la proposta d'alternatives encaminades a vèncer les debilitats que la mateixa pràctica avaluadora presenta i que dificulta una autèntica avaluació orientada cap a l'aprenentatge.
Aquí s'inscriuen estratègies com ara l'autoavaluació, la coavaluació o l'heteroavaluació que realment incideixen en benefici de la participació de l'estudiant en l'avaluació, adoptant un rol actiu, aprenent a avaluar el seu aprenentatge i transferint les tècniques d'avaluació apreses a altres situacions.
José Luis Muñoz i David Rodríguez són professors de Didàctica i Organització Escolar de la UAB
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Fa ja un bon grapat d'anys, quan vaig començar a fer les meves primeres passes com a professora d'institut, els claustres se celebraven a la biblioteca, ens assèiem en cercle i tot en la vida escolar era objecte de debat.
Avui dia els claustres se celebren a les sales d'usos múltiples, reproduïm la disposició tradicional de les aules –amb les seves files d'un i la seva taula presidencial–, i gairebé no es dialoga.
De fet, la manera en què els interlocutors s'hi situen és un bon indicador del tipus de comunicació que s'estableix entre ells: més jeràrquica o més democràtica, més unidireccional o més participativa, més predeterminada o més oberta a la iniciativa dels parlants.
Un claustre, com gairebé qualsevol situació comunicativa –des d'una litúrgia religiosa a un menjar familiar– té els seus ritus i les seves rutines, i està bé que així sigui.
Però, en quin moment hem deixat de mirar-nos les cares i parlar entre nosaltres per passar a mirar i parlar tan sols als qui presideixen l'acte?
En quin moment hem passat d'analitzar, debatre i decidir, a ser simples receptors d'informació ja processada?
Em costa recordar els noms i els rostres dels qui van ser els meus primers directors.
No he oblidat, en canvi, els d'aquells col·legues les intervencions dels quals en els claustres eixamplaven la meva mirada sobre l'educació fins a projectar-la més enllà de les aules; col·legues dels quals vaig aprendre que l'educació és política, que qualsevol decisió té implicacions socials i polítiques, i que els qui les neguen són sempre els qui tenen la paella pel mànec (o els manca el més mínim sentit crític).
Quantes cartes, comunicats o reivindicacions es van gestar llavors.
Quantes transformacions tan lentes com medul·lars en allò que encara ni tan sols anomenàvem projecte educatiu de centre van sortir d'aquí.
El director –la directora– era llavors un primus inter pares, i ningú parlava de professionalitzar la funció directiva com ningú pretén fer-ho avui dia amb els degans, els rectors o els alcaldes.
Mai vaig escoltar llavors que el que allà es dirimís fos la imatge del centre ni mai es va pronunciar un possessiu: el nostre institut.
El compromís era amb l'escola tota ella, i tan purificat estava el sentit del públic que qualsevol escola pública, qualsevol institut, eren també els nostres.
Amb freqüència col·laboràvem amb ells –o ens manifestàvem amb ells–.
En els centres de professorat –avui tristament desapareguts a molts territoris– ens formàvem tots junts i teníem la sensació d'abordar amb eines anàlogues els problemes comuns.
A la Comunitat de Madrid, on treballo, els claustres fa temps que van deixar de ser fòrums de deliberació i debat.
Es transmet informació, es projecten estadístiques i es fa callar qualsevol intervenció al·legant que "no és competència del claustre"... o mirant el rellotge amb impaciència.
Tantes mobilitzacions fa a penes cinc anys en defensa de l'escola pública i, en aquest escàs lapse de temps, l'escola pública ha passat a ser gestionada –aquest és ara el verb– com una escola privada.
En les estadístiques el que importa és quedar una dècima per sobre dels resultats dels altres centres de la localitat o de la Comunitat sencera.
Tant li fa que ni amb els uns ni amb els altres superem el 75% dels estudiants que, havent arribat a 4t ESO –quants se'ns van perdre pel camí! –, aconsegueixen treure el títol de Secundària.
Inútil suggerir que indaguem en les causes i tractem de posar-los remei, exigint de l'Administració educativa els recursos que falten –des de ràtios i temps fins a professionals dels departaments d'Orientació, sense la intervenció dels quals part del nostre alumnat roman en una situació de vulnerabilitat absoluta– i disposant-nos com a equips docents, com a departaments didàctics, com a claustre de professors, a veure en què estem fallant i en quines coses podem millorar.
Perquè no, l'objectiu és un altre.
El rànquing pel rànquing mateix.
S'aproven sense cap tipus de debat –o contra la voluntat del claustre– els programes de bilingüisme [1], font de sagnant segregació dins i fora del centre; es demana l'adhesió de l'institut a qualsevol iniciativa de l'Administració que suposi posar "un segell de qualitat" a la façana del centre, per més que les pràctiques quotidianes continuïn sent les mateixes; s'accepta el desembarcament de qualsevol empresa, banc o fundació que doni visibilitat al col·legi o institut en aquest mercat de l'educació en què, pel que sembla, tots estem cridats a competir.
Pretendre manifestar una reserva implica posar-se de canto contra el sentir majoritari, i d'aquí és difícil sortir indemne.
Sé que afortunadament hi ha excepcions a aquest trist panorama que dibuixo.
Que hi ha claustres on es dialoga de qüestions pedagògicament rellevants, on es pren la iniciativa, on es parla i s'escolta.
Sé també que hi ha directors que, encara que la LOMCE no els obligui a ser democràtics, són conscients que tampoc els ho prohibeix i que, per tant, poden continuar sotmetent la Programació General Anual, per posar un exemple, a la discussió i votació del claustre de professors i del consell escolar.
Però molt em temo que són minoria.
Sigui com sigui, emmirallem-nos en ells per no perdre les restes de dignitat professional que ens queda.
[1] En el context espanyol, el concepte de 'bilingüisme' es refereix a un ensenyament en castellà i anglès [nota de l'editor]
Professora d'Educació Secundària More Posts
Aquest és el meu segon any com a professora i m ha inquietat molt les dinàmiques entre companys i en el claustre.
Aquesta sensació d' escoltar sense dret a participar i si m he atrevit a fer ho he sigut durament contestada.
Sempre m havien dit que treballar amb l alumnat era la part més dura i a l hora de la veritat m està resultant molt més dur i complex entendre i acceptar aquesta manera jeràrquica i unidireccional de funcionar de qui haurien de ser els meus col·legues de professió.
En fi, intentaré que no m afecti excessivament i nodrir me del bo i millor de la nostra tasca.
He tingut la sort de treballar en una patita escola de poblé que no arriba en a 100 alumnes i ara es una escola amb 650 alumnes.
El que mes he disfrutat es fer classe amb els alumnes!
Molts animsss i a passar-ho be a classe, encara q a vegades es difíci!
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Llargmetratge, Televisió, Telesèries
DeAPlaneta, companyia que neix de la unió de Grup Planeta i DeAgostini, és una distribuïdora independent dedicada a la adquisició i distribució en cinema i televisió de pel·lícules de ficció que ocupa una posició de referencia en el sector cinematogràfic espanyol.
El catàleg de DeAPlaneta inclou des d'èxits comercials com "El Médico", "Saw" o "Planet 51" fins a pel·lícules de gran prestigi com "Sufragistas", "Agost" o "La dama de oro", així com les guanyadores de l'Oscar a millor pel·lícula "12 anys d'esclavitud", "El discurso del Rey", "El pianista" i "En tierra hostil".
Entre les properes estrenes es troben la nova pel·lícula de Martin Scorsese, "Silencio", "Hacksaw Ridge", de Mel Gibson, i "La chica del Tren", adaptació al cine del best seller mundial protagonitzat per Emily Blunt.
Registra't al butlletí i les alertes per estar informat de les nostres activitats. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de La Junquera (Murcia).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a La Junquera per organitzar la teva escapada rural. |
A la feina, en transport col·lectiu!
La UGT de Catalunya amb el Dia sense Cotxes 22 de setembre A Catalunya, celebrem el 22 de setembre el Dia sense Cotxes i del 16 al 22 de setembre a la
A Catalunya, celebrem el 22 de setembre el Dia sense Cotxes i del 16 al 22 de setembre la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.
El lema és "Mobilitza't per un aire més net", per prendre consciència de la necessitat de transformar l'actual model de mobilitat per un de més sostenible que es tradueixi en un descens de la Continua llegint → |
El vot electrònic consisteix en l'emissió de vots per mitjans electrònics en contraposició dels mitjans tradicionals com són el vot presencial en paper i el vot anticipat.
Quins tipus de vot electrònic es fa servir?
El vot electrònic s'efectua de manera remota: emissió de vots a través de qualsevol ordinador o dispositiu mòbil (telèfon, tauleta, consola, etc) amb connexió a Internet.
Quins són els principals avantatges del vot electrònic?
La Universitat Autònoma de Barcelona participa en el projecte de votació electrònica impulsat per les universitats públiques catalanes.
La votació electrònica es desenvolupa mitjançant una plataforma informàtica, comuna a totes les universitats públiques de Catalunya, promoguda des de l' ACUP i gestionada des del CSUC, la qual inclou els sistemes de seguretat que garanteixen l'anonimat dels vots emesos i disposa de les eines necessàries per tal que els votants puguin comprovar que el seu vot ha estat vàlidament emès, sense que es pugui establir la connexió entre el votant i el seu vot.
La plataforma d'e-Vot s'allotja en el clúster d'e-Administració del CSUC amb alta disponibilitat.
Aquesta plataforma ha estat desenvolupada i adaptada a l'entorn universitari per l'empresa Scytl Secure Electronic Voting.
Des d ' aquesta seu electoral electrònica es pot consultar el cens, accedir a les urnes virtuals i consultar el rebut de votació.
Actualment s'empra el sistema de votació electrònica en les eleccions al Claustre, a Junta de Facultat o Escola i a les eleccions Sindicals (Junta de Personal i Comitè d'Empresa).
Aquest procediment s'ha emprat a la UAB en diversos comicis:
Eleccions de representants d'estudiants al Claustre 2010
Com a primera experiència pilot vinculant en dos centres, en les eleccions de representants d'estudiants al Claustre de la UAB de l'any 2010.
En aquells comicis, els estudiants d'enginyeria i de polítiques i de sociologia van poder votar electrònicament durant el termini de votació anticipada.
Eleccions de representants a la Junta de la Facultat de Veterinària 2011
En aquestes eleccions la votació es va fer durant el període de votació anticipada per a totes les circumscripcions i a tots els sectors electorals de la facultat: personal acadèmic, estudiants i personal d'administració i serveis.
La plataforma de votació electrònica es va emprar a les eleccions al Claustre com a únic sistema de votació.
Per primera vegada van poder votar per aquest sistema tots els membres de la comunitat universitària.
Durant el 2013 es va implementar la votació electrònica com a únic sistema de votació a diverses eleccions de Junta de Facultat o Escola:
L'any 2014 es va emprar la votació electrònica com a únic sistema de votació a diverses eleccions de junta de facultat o escola, claustre i eleccions sindicals:
L'any 2015 es va emprar la votació electrònica com a únic sistema de votació a diverses eleccions:
L'any 2016 es va emprar la votació electrònica com a únic sistema de votació a diverses eleccions:
L'any 2017 es va emprar la votació electrònica com a únic sistema de votació a diverses eleccions:
L'any 2018 es va emprar la votació electrònica com a únic sistema de votació a diverses eleccions:
L'any 2019 es va emprar la votació electrònica com a únic sistema de votació a diverses eleccions:
L'any 2020 es va emprar la votació electrònica com a únic sistema de votació a diverses eleccions:
Oficina de Coordinació Institucional
CAS - Centre d'Assistència i Suport del Servei d'Informàtica
La seu electrònica és l'adreça electrònica de la Universitat a través de la qual els membres de la comunitat universitària i tercers poden accedir a la informació, als serveis i als tràmits electrònics.
© 2020 Universitat Autònoma de Barcelona - Seu Electrònica |
El consistori convoca una concentració de rebuig al requeriment, que ha arribat aquest dilluns a l'ajuntament
Viladamat.-L'Audiència Nacional també investiga Viladamat (Alt Empordà) per donar suport a la resolució de desconnexió del Parlament.
L'ajuntament ha rebut aquest dilluns un requeriment del tribunal on se li demana que enviï tota la informació referent a l'acord de ple del passat 16 de novembre, quan el consistori va aprovar per unanimitat una moció de suport a la resolució rupturista.
L'alcalde, Robert Sabater (CUP), ja ha avançat que no pensen enviar res perquè no reconeixen "cap autoritat moral, política o jurídica de cap institució de l'estat espanyol".
Per al vespre, la CUP ha convocat una concentració en contra del requeriment sota el lema 'Desobeïm'.
Viladamat se suma als set municipis investigats arreu de Catalunya, entre els quals hi ha Celrà i Girona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Freixenet estudiarà la possibilitat de traslladar la seva seu social fora de Catalunya si es declara la independència.
El president de la companyia, José Luis Bonet, ha expliact en una entrevista a RNE que si s'arriba a aquest extrem ell mateix proposarà el canvi de domicili al consell d'administració.
Bonet avisa que una declaració unilateral d'independència serà una "catàstrofe" per a Catalunya, per a Espanya i també per a Europa, i l'ha titllat de despropòsit.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Fa unes setmanes, tot presentant a la Llibreria 22 la nova novel·la detectivesca de Jordi Basté i Marc Artigau, vaig poder esplaiar-me amb la meva experiència periodística en matèria de crònica negra.
A partir de 1978 - jo llavors en tenia només 18- vaig substituir Jaume Sureda Prat tots els juliols, quan ell feia vacances, al capdavant d'una de les seccions més importants i llegides del diari: «Sucedió en Gerona».
Era un relat del succeït a les nostres comarques en matèria de desgràcies en forma de crònica.
Fins aquell moment, quan no hi era en Sureda, la secció quedava en mans de Jaume Teixidor, qui signava com a Jaime Devesa.
L'any abans, en Sureda ja m' havia encarregat que ajudés Teixidor a redactar la secció aportant-li notícies, ja que ell estava molt enfeinat.
Aquell 1978 decidiren que jo ja «estava preparat» i em fou lliurada íntegrament la responsabilitat de la secció.
Dijous passat, en el col·loqui que va organitzar Ràdio Girona amb motiu dels seus 85 anys i l'obertura d'una sala sobre l'emissora degana gironina al Museu d'Història de Girona, vaig tenir la sort de compartir-lo, entre altres companys, amb en Jaume Teixidor.
Aquest ha complert magníficament 85 anys.
De fet, com es va cuidar de recordar el moderador del col·loqui, en Jordi Grau, en Jaume és nascut a les acaballes de les fires de 1933, exactament el mateix dia que la inoblidable Francina Boris llançava a l'aire les primeres paraules dirigides als gironins.
«Aquí Ràdio Girona, aquí EAJ 38 Ràdio Girona.
El col·loqui em va permetre agrair novament la generositat d'en Jaume Teixidor i de molts altres companys quan, en produir -se el canvi de règim, l'obertura de la llibertat de premsa i les noves possibilitats de fer informació ens van acollir i ajudar a tota una generació de gent molt jove.
Al debat, en Jordi Grau, company de les meves primeres escomeses a Ràdio Girona de la mà d'en Narcís Planas i en Jordi Xargayó, entre d'altres, va saber alternar alguns temes ben actuals amb donar joc al que realment tots volíem, que era escoltar en Jaume Teixidor.
Un pou d'anècdotes sobre l' emissora i sobre la ciutat, explicades amb una gràcia insuperable que feren les delícies dels assistents.
En Narcís-Jordi Aragó, que en la seva joventut tingué una gran dedicació i protagonisme a les retransmissions d'obres teatrals a Ràdio Girona, solia explicar una anècdota -recordada per Grau- que descrivia perfectament la importància que tenia Ràdio Girona a la postguerra, quan ni hi havia televisió, ni les ràdios barcelonines arribaven a Girona amb qualitat suficient.
Ràdio Girona esdevenia el principal i més directe sistema de comunicació dels gironins.
Quan feia bon temps i les finestres eren obertes, Aragó anava passejant de casa seva a les Ballesteries fins a la plaça del Mercat escoltant les ràdios que tenien sintonitzades les cases sense arribar a perdre fil del programa en cap moment.
En aquest àmbit ciutadà amb la ràdio com a gran protagonista, a Ràdio Girona i també molts anys a La Veu de Girona, en Jaume Teixidor es va convertir en un dels personatgesmés populars i estimats pels gironins.
Bàsicament dedicat a l'entreteniment i sempre amb alegria, bon humor i empatia cap als oients: « De lo bueno lo mejor, Jaime Teixidor».
Aquesta popularitat el va portar que es reclamés la seva presència a tota mena d'esdeveniments artístics, musicals i socials, que presentava arreu de les comarques gironines.
Estimació era el que recollia en Jaume.
Vaig tenir el privilegi de compartir moltes trobades amb ell i amb el seu gran company i amic, en Manel Bonmatí i Romaguera.
El senyor Bonmatí era una gran personalitat de la ciutat.
Corredor de comerç, president de l'associació de la premsa de Girona, alcalde accidental de Girona per la Lliga abans de la guerra, mecenes de la revista Presència i columnista esportiu a En voz baja, del diari, on signava «Gol».
El senyor Bonmatí presidia el jurat de Buscando a la Fama el revival del mític concurs radiofònic de Ràdio Girona presentat per Teixidor i que va posar en marxa Joan Baró, propietari de la discoteca Màquina a mitjan anys setanta.
Jo formava part del jurat que cada divendres sopava al Saratoga abans de pujar a la discoteca de Montjuïc.
Aquelles trobades amb en Jaume Teixidor i el senyor Bonmatí foren lliçons de vida. |
És un arbre de port no massa alt ni espectacular que destaca per la forma curiosa de les fulles, que us ajudarà a entendre el seu nom comú.
En el seu lloc d'origen és un arbre perenne, però al clima mediterrani es comporta com a caducifoli si el fred és molt sever.
Si és l'època, fixeu-vos també en les flors, semblants a les de les orquídies.
Li agrada molt el sol i és una de les espècies pioneres a colonitzar les clarianes dels boscos i les zones acabades de talar.
Tot i que aquí l'utilitzem com a arbre ornamental, en els seus llocs d'origen, la medicina popular li atribueix propietats contra la diabetis.
Seràs el primer en conèixer les novetats del Zoo
ATENCIÓ A L'USUARI 0034 937 065 656
2016 © Informació legal - Tots el drets reservats - Avís legal i Privacitat - Contacte |
Una delegació de Guatemala viatja aquests dies a Europa per exposar davant de diverses institucions els perjudicis que veuen en la relació del seu Estat amb les multinacionals, el treball de les quals implica al país "violacions de drets humans que pateixen comunitats" al perdre les seves terres, ha relatat a Europa Press el membre de la delegació Feliciano Velázquez.
És el president del Front de Resistència en Defensa dels Recursos Naturals (Frena) i està compareixent davant d'institucions al costat del director de la Comissió Internacional de Juristes de Guatemala, Ramón Cadenas.
Velázquez ha dit que han traslladat les seves queixes davant del Parlament --divendres passat--, davant del Congrés i també davant del Comitè de drets humans de l'ONU, i preveuen fer-ho aquesta setmana al parlament Europeu.
La delegació, composta per tots dos i acompanyada a Catalunya pel professor d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jaume Botey, pretén aconseguir el suport de les institucions en defensa de les comunitats afectades, especialment al nord del país.
Velázquez ha explicat que el Govern de Guatemala "concessiona terres de la comunitat, saqueja béns naturals dels pobles i dóna serveis públics a les multinacionals", mentre que hi ha represàlies a activistes per defensar les seves cases, assegura.
"L'Estat assegura que concessiona terrenys per atreure a empreses i que creuen llocs de tasques que ajudin a la comunitat, però no és veritat: el poble no es beneficia; només ho fa la multinacional", ha criticat.
Jaume Botey ha detallat que les violacions de drets les perpetren multinacionals hidroelèctriques i mineres, que canvien sovint els seus noms per "eludir responsabilitats" al produir-se formalment un canvi d'operador.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Homs, Rufian i Tardà en una imatge d'arxiu
El PDECAT i ERC han mostrat la seva satisfacció després que l'exministre Jorge Fernández Díaz no hagi estat triat aquest dimecres president de la comissió d'Afers Exteriors del Congrés, tal i com preveia el PP.
El portaveu del Partit Demòcrata Europeu Català a la cambra baixa, Francesc Homs, ho ha titllat de "bona notícia".
"Aquells que practiquen la persecució dels adversaris polítics han d'entendre que no tenen cabuda en una democràcia", ha reblat.
Homs ha afegit que "Fernández Díaz ha d'assumir les conseqüències del què ha fet", fent referència a la conversa que va mantenir amb el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.
El portaveu del PDECAT al Congrés ha assegurat que "tant el que ha passat avui amb l'exministre de l'Interior, com la votació d'ahir per a derogar la LOMCE, demostra que si hi ha coordinació, algunes coses es poden canviar".
Des d'ERC, el senador Bernat Picornell ha afirmat que a Fernández Díaz "donar-li una presidència de comissió seria una indecència".
"Fernández Díaz té aprovada una comissió d'investigació contra ell per maquinar i inventar delictes contra càrrecs polítics, pesa sobre ell la responsabilitat política de 15 morts d'immigrants a les costes de Tarajal o l'empresonament de centenars de persones en els CIE on es violen sistemàticament els seus drets", ha afirmat Picornell.
El PP preveia que Fernández Díaz seria triat president de la comissió d'Exteriors amb l'abstenció del PSOE i de C's en el marc d'un acord per repartir-se les presidències i vicepresidències del Congrés.
Els socialistes han anunciat que votarien en contra de l'exministre i el PP ha sol·licitat ajornar la votació davant la possibilitat que el PSOE presentés un candidat que obtingués la majoria necessària.
I sense elecció, perquè no se sap com pot sortir això de votar, oi?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'objectiu de l'assignatura és proporcionar una metodologia per l'anàlisi i la resolució de problemes de decisió en presència d'incertesa, tant si aquesta té el seu origen en l'existència d'elements de realització aleatòria (Teoria de la Decisió) com si la incertesa és de caràcter estratègic (Teoria de Jocs).
La Teoria de Jocs és un mètode per analitzar com fer eleccions quan altres n'estan fent al mateix temps.
Aquesta metodologia té numeroses aplicacions en els problemes de decisió individual més comuns (assegurances, inversions, fixació de preus, negociació en mercats, cooperació en societats o localització de les empreses entre d'altres) i és part de l'instrumental bàsic de la Teoria Econòmica (Microeconomia, Economia de las Organitzacions) i de tots els camps de l'Economia Aplicada (Organització Industrial, Economia Pública, etc.).
Desenvolopada en els seus inicis com una eina per entendre el comportament de l'economia, la teoria de jocs va experimentar un creixement substancial i es va formalitzar per primera vegada a partir dels treballs de John von Neumann i Oskar Morgenstern, abans i durant la Guerra Freda, degut sobretot a la seva aplicació a l'estratègia militar.
Des dels setanta, la Teoria de Jocs s'ha aplicat a l'estudi de la conducta animal (incluint el desenvolupament de les espècies per la selecció natural) i també a ciències polítiques, ètica, filosofia així com a informàtica, en els camps de la intel·ligència artificial i la cibernètica.
Aquesta assignatura aprofundeix en la tasca, ja iniciada a Entorn Econòmic i Microeconomia, de modelitzar situacions econòmiques concretes per tal de fer-ne una anàlisi teòrica objectiva i rigorosa.
Els coneixements previs necessaris per poder seguir aquesta assignatura es divideixen en dos grups:
Teoria de la Decisió: Decisions sota incertesa
Aplicacions: Actius incerts i assegurances
Eliminació iterativa d'estratègies (estrictament) dominades
Definició d'estratègia racionalitzable
Càlcul de l'Equilibri de Nash en mixtes
Concepte d'equilibri en jocs dinàmics amb informació completa
Informació completa i imperfecta
Existència de l'Equilibri de Nash Perfecte en Subjocs
Jocs repetits amb horitzó finit
Jocs repetits amb horitzó infinit
Amb l'objecte de poder desenvolupar i avaluar les competències establertes anteriorment, en aquest apartat es descriuen les activitats de treball presencial i no presencial previstes al seguiment de l'assignatura.
L'assignatura s'impartirà mitjançant lliçons, tan teòriques com pràctiques a l'aula que permetran aplicar les eines estudiades a problemes reals.
Addicionalment, els estudiants hauran de realitzar exercicis pràctics per la seva part.
L'alumne podrà prendre apunts a classe i els haurà de complementar amb la bibliografia recomenada que el professor detallarà tema per tema i/o el material complementari.
Mitjançant el mètode expositiu, el professor establirà els fonaments teòrics, així com l'exemplificació pràctica dels raonaments de les unitats didàctiques que componen la matèria.
A més, es donarà informació sobre el mètode de treball aconsellable i el material didàctic que haurà d'utilitzar l'alumnat per completar l'aprenentatge de forma autònoma sobre els continguts.
La finalitat és el desenvolupament d'un coneixement teòric adequat amb el recolzament d'exercicis per tal de que l'estudiant sigui capaç de modelitzar una situació d'interacció estratègica a través d'un joc i d'aplicar els conceptes d'equilibri apresos.
Periòdicament es proposaran exercicis que es podran descarregar telemàticament a través de la pàgina de l'assignatura a Campus Extens.
Aquests exercicis estaran relacionats amb la temàtica vista a les classes tan pràctiques com teòriques.
L'alumne haurà d'entregar la solució en format digital i pot haver de presentar aquesta solució durant la sessió pràctica a la resta dels seus companys i al professor.
Mitjançant la resolució d'exercicis i problemes, l'alumne posarà en pràctica els coneixements exposats a les classes teòriques.
La finalitat és el desenvolupament d'habilitats tècniques a través de la resolució d'exercicis i de les habilitats d'exposició en públic a través de la presentació a classe.
La finalitat és incentivar el treball periòdic i constant de l'alumne durant el curs i avaluar la seva activitat a mitat de curs.
Es realitzarà un examen global corresponent a la convocatòria oficial.
Aquesta avaluació permetrà valorar si l'alumne coneix i sap aplicar correctament els conceptes que formen part de la matèria.
L'examen final tindrà una durada màxima de 2 hores.
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el
cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital.
Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què
es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs.
A més, el professor o la professora informarà
els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via,
Després de l'exposició per part del professor a les classes magistrals, l'alumne haurà d'aprofundir en la matèria.
Per facilitar aquesta tasca, el professor podrà indicar referències bibliogràfiques en manuals de consulta.
A més, a través de la plataforma Moodle (Campus Extens) el professor podrà penjar de manera periòdica material didàctic complementari, sobretot pel que fa referència a Aplicacions.
L'alumne haurà de revisar aquestes aplicacions com a preparació prèvia a les classes.
Després de cada tema l'alumne haurà de resoldre el llistat d'exercicis que el professor publiqui.
El procediment de resolució d'un d'aquests exercicis s'haurà d'entregar en format digital per a la possible presentació a la resta del grup en les sessions pràctiques.
La finalitat és incentivar el treball periòdic i constant de l'alumne durant el curs i que aquest practiqui amb la tipologia d'exercicis que es trobarà als exàmens parcial i final.
Les competències establertes a l'assignatura seran valorades mitjançant l'aplicació d'una sèrie de procediments d'avaluació.
A la taula del present apartat es descriu per a cada procediment d'avaluació, la tipologia (recuperable únicament en període d'avaluació extraordinària: R, no recuperable: NR), els criteris d'avaluació i el seu pes en la qualificació de l'assignatura segons l'itinerari avaluatiu.
L'alumne obtindrà una qualificació numèrica per a cada activitat avaluativa, la qual serà ponderada segons el seu pes, a fi d'obtenir la qualificació global de l'assignatura.
Per a superar l'assignatura, l'alumne ha d'obtenir un mínim de 5 punts sobre 10 mitjançant la suma ponderada de totes les activitats realitzades.
Per tal de justificar l'absència en alguna de les activitats d'avaluació i, per tant, tenir dret a fer l'activitat en una altra data, només s'accepteran els següents tres motius: (1) obligació de caràcter públic ineludible, (2) decés d'un familiar fins a segon grau, (3) hospitalització del propi alumne i (4) participació en competicions per part d'esportistes d'alt rendiment.
Les absències per motius diferents o no justificades adecuadament comportaran la nota de 0 en l'activitat avaluadora en qüestió.
Pels alumnes que oficialment estiguin reconeguts com
i així ho certifiquin hi ha la possibilitat d'escollir l'itinerari B. Aquest itinerari també podrà esser escollit per aquells alumnes que constin com a presentats en alguna matrícula anterior d'aquesta assignatura.
Els alumnes que vulguin adscriure's a aquest itinerari ho hauran de comunicar al professor durant les dues primeres setmanes del curs.
La qualificació de no-presentat només s'obtendrà si les proves a les que s'ha presentat no representen més del 33% del total de la nota de l'assignatura.
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
S'avaluarà l'entrega dels exercicis i la solució d'aquells que es presentin durant les sessions pràctiques.
En aquest aspecte s'avaluarà el plantejament, el procediment i el resultat final.
També es valorarà l'exposició en públic en dos aspectes: el suport digital de la presentació i l'expressió oral.
Addicionalment, s'avaluarà la participació en els fórums de discussió de les solucions d'exercicis que hi haurà a la pàgina de l'assignatura.
Els principals criteris d'avaluació són: adequació dels procediments utilitzats, exactitud dels resultats obtinguts, adequació de les interpretacions i conclusions establertes en funció dels resultats obtinguts.
Format de la prova: es plantegen a l'alumne diferents exercicis i casos acompanyats d'un conjunt de preguntes.
El criteri numèric d'avaluació s'adjuntarà a l'enunciat de la prova.
Els criteris d'avaluació són: adequació dels procediments utilitzats, exactitud dels resultats obtinguts, adequació de les interpretacions i conclusions establertes en funció dels resultats obtinguts. |
El nou lema és "Els nens tenen penis.
Pallejà.-L'Associació ultracatòlica Hazte Oir començarà demà divendres a Pallejà (Baix Llobregat) una gira per Catalunya i la resta de l'Estat per presentar el seu autobús amb un nou missatge transfòbic.
Després de ser denunciat per incitació a l'odi, l'associació ha escollit el lema "Els nens tenen penis.
Ho diu la biologia, respecte per a tots, no al bullying" per poder circular.
El seu president, Ignacio Arsuaga, ha assegurat a la sortida de l'autobús aquesta tarda a Madrid que el nou missatge "harmonitza el respecte a la realitat natural amb el rebuig a tot tipus de discriminació i la promoció de les llibertats d'educació i expressió"., com l'anomenen des de l'associació, farà un recorregut per diverses ciutats encara sense concretar.
La primera parada la farà demà divendres a dos quarts de dotze del migdia a la Ronda Santa Eulàlia de Pallejà.
És el quart cop que Hazte Oir modifica el lema inicial de la campanya per burlar la prohibició de circular dictada pel jutjat d'instrucció número 42 de Madrid en considerar que el missatge contra la transsexualitat buscava atemptar contra la dignitat de les persones amb una orientació sexual "diferent".
Ara caldrà veure si amb aquest canvi Hazte Oir pot iniciar la ruta de l'autobús prevista per l'Estat o ajuntaments com el de Barcelona, Sant Cugat o l'Hospitalet de Llobregat, entre d'altres, mantenen la seva negativa a deixar que s'aturi al seu terme municipal.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Entremig de les eleccions municipals, generals i europees, també hi haurà lloc per a les eleccions de les 13 Cambres de Comerç de Catalunya a principis de maig i en concret, la cursa més disputada es corre a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona amb cinc candidatures diferents.
Amb l'excepció dels autobusos de campanya, en aquestes eleccions tampoc falten debats com el de VIA Empresa al Pier 01, un J'accuse d' Émile Zola versió cameral i mítings per convèncer els 423.146 potencials electors.
Aquesta nit de dijous ha estat el torn del tàndem format per Enric Crous i José Maria Torres que han viscut el seu particular bany de masses electoral en un acte celebrat a la Masia d'Esplugues.
I ho han aprofitat per fer pujar el to la campanya.
L'entrevista de VIA Empresa a Carles Tusquets on s'erigia com a guanyador "si tot es fa com Déu mana i no hi ha trampes" ha portat cua...
Torres: "Les úniques trampes que es fan és la candidatura del senyor Tusquets, que utilitza recursos de la Cambra que paguem entre tots per fer la seva campanya"
Tant és així que Torres ha començat el seu discurs fent referència a l'entrevista de VIA Empresa i ha criticat que "les úniques trampes que es fan és la candidatura del senyor Tusquets, que utilitza recursos de la Cambra que paguem entre tots per fer la seva campanya".
El J'accuse no s'ha quedat aquí i el president de Numintec ha denunciat, alt i clar, "les trampes", "el joc brut" i la voluntat de "desanimar" alguns dels seus 40 principals.
És clar que tenim candidats independentistes, i també candidats que no ho són.
No és cap delicte ser independentista, a la nostra llista hi ha de tot", ha reblat.
Crous ha agafat el fil, més combatiu que mai, i ha reivindicat: "Ens diuen que som una candidatura independentista...
És mentida, som una candidatura de país".
Més info: Els 40 principals de Crous i Torres: "Si tu no votes, res no canviarà"
El lema era el de sempre: "Si tu no votes, res no canviarà".
De fet, l'exdirector general de Damm i Cacaolat s'ha compromès a fer que el 8 de maig sigui "el dia de l'heroi" com a reconeixement a tots aquells que votin a les eleccions camerals.
"Hem tingut una Cambra de Barcelona absolutament dormida i volem donar-li la volta al mitjó", ha insistit.
I de nou, s'ha contraatacat la candidatura Creem futur de Tusquets: "La Cambra és de Comerç, Indústria i Navegació.
Que sigui governada per un banquer...
O encara més: "La del senyor Tusquets és una candidatura de banquer, i a diferència de la seva, totes les empreses de la nostra llista tenen la seu social a Catalunya".
El discurs d'una Cambra "renovada, oberta i al servei de tot el territori i de totes les empreses, pimes i autònoms" també s'ha mantingut intacte: "Necessitem una Cambra que tingui una presència activa en el món econòmic i social per facilitar el dia a dia dels ciutadans" i "posarem tot el potencial de la Cambra al servei de les pimes".
És mentida, som una candidatura de país"
Sense oblidar tampoc alguns dels grans clàssics com són la gota malaia de les infraestructures ("Serem la gota malaïa en defensa del Corredor Mediterrani, la necessitat de comptar amb un model aeroportuari descentralitzat, la denúncia de la falta crònica d'inversions en Rodalies, així com el sobrecost de l'energia que resta competitivitat a les empreses catalanes"), la conspiració público-privada o de nou, l'heroïcitat de votar en aquestes eleccions.
"L'hora del canvi arriba a la Cambra: ara o mai.
No defallirem", ha conclòs Crous davant l'atenta mirada de fins a 600 empresaris.
Al costat del pont d'Esplugues, per fer valdre amb fets i no paraules que la llista de Crous i Torres inclou un 40% d'empreses del territori, un 70% de pimes, més d'un terç dels membres amb menys de 50 anys i un terç de dones.
"Heu fet de poli bueno i poli malo ", bromejaven alguns dels assistents a Crous i Torres després d'escoltar els discusos.
Però sí que el Joc de Trons de la Cambra de Comerç de Barcelona està més viu que mai.
I que el J'accuse! d'Émile Zola a favor del capità Alfred Dreyfus no és només una carta referent de la literatura més combativa sinó també una estratègia cameral. |
Els amants dels drones segueixen trobant noves utilitats i funcions als seus avions no tripulats.
Més enllà d'allò útil de la lliura de paquets o la possibilitat de fotografiar o ser testimonis d'alguns esports, els drones poden convertir-se en part dels esmentats esports: arriba el 'dronesurfing'.
A través del Freefly System Alta 8, un drone capaç de carregar amb un pesat equip de vídeo i que té vuit rotors prou forts, neix el 'dronesurfing', una versió moderna del 'kitesurf', motoritzada.
El 'dronesurfing' s'ajuda de la força del vent i de l'aigua per convertir-se en un esport factible.
Un esport en el qual el dron tira d'una persona pujada a una taula i permet que aquesta faci surf.
Un esport que no seria possible, tot i això, amb qualsevol dron, sinó que ara es pot practicar amb el Freefly Systems Alta 8, de més de 17.000 dòlars.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A Berlín, després de la celebració del dia anterior del desè aniversari del lideratge del ministre Joseph Goebbels en el districte berlinès, el Der Angriff va comunicar que la ciutat de Berlín havia fet en el seu cap de districte un especial regal d'aniversari.
Es tractava d'una senzilla casa de troncs en un dels tranquils llacs dels voltants de la capital.
El Front Popular francès va allistar voluntaris per ajudar a la República espanyola en la Guerra Civil.
A Berlín, Joseph Goebbels i el partit naz i berlinès varen celebrar el 10è aniversari del lideratge del ministre de Propaganda en el districte.
La celebració va tenir lloc a l'ajuntament roig de l'Alexanderplatz amb una exposició anomenada Deu anys de lluita per Berlín, en la qual, a més de grans fotografies del ministre Goebbels, es varen mostrar trofeus.
Però el ministre alemany també es va mostrar solidari en aquella jornada.
Va posar la primera pedra de la fundació Llar doctor Goebbels a Friedrichshain, destinada a companys de partit i combatents de les SA pobres.
Per actors necessitats es va crear el fons de vellesa Agraïment als artistes-Fundació doctor Joseph Goebbels.
Els jueus estaven exclosos d'aquests fons.
A més, el Der Angriff va sortir editat aquell dia amb una edició especial on una pàgina estava destinada als 40 caiguts del moviment a Berlín, entre ells en Horst Wessel, Kütemeyer i Maikowski.
A la nit, Adolf Hitle r va fer un discurs en el Sportpalatz per celebrar aquell aniversari.
El dictador va definir al seu ministre i la seva mà dreta com a fidel i escuder del NSDAP i li va agrair tots aquells anys de dedicació.
En acabar el discurs, Hitler va demanar als milers de persones del Sportpalatz a cridar: Visca Goebbels!.
Després, quan Hitler deixava esgotat la tribuna d'orador va donar un copet a l'espatlla del seu ministre davant de tots els presents, gest que va fer molt feliç a en Goebbels.
Els nazis varen tancar una nova ala de la Galeria Nacional després de que exhibís una exposició en què s'incloïen obres de l'artista Paul Klee.
Hitler va aprovar l'Operació Úrsula (nom en honor a la filla de l'almirall Karl Döenitz ), que tractava d'enviar dos submarins tipus VII-A, el disseny més recent i secret de la Kriegsmarine, els U -33 i U-34, que s'haurien de dirigir al Mediterrani amb la missió de provar els nous torpedes contra les naus republicanes.
Per despistar, els submergibles es varen denominar en les comunicació oficials Tritó i Posidó, noms corresponents a dues em barcacions mercantils, una sueca i una britànica respectivament.
Hermann Göering va anunciar en el palau d'esports de Berlín les característiques del seu nou càrrec de plenipotenciari del pla Quatrienal en un discurs que va ser retransmès per tot el poble alemany.
El ministre alemany va dir davant de la multitud que mai més tenien que dependre d'una mà estrangera i que el seu pla triomfaria.
Heinrich Himmler va crear dins de la policia de seguretat una Oficina Central per la lluita contra l'avortament i l'homosexualitat.
El govern va impulsar la congelació dels preus per tal d'evitar una onada inflacionista com la de començaments dels anys 20.
En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler i Galeazzo Ciano varen firmar un tractat en el que es comprometien a consultar-se i cooperar en la participació de la Guerra Civil espanyola, i Hitler va reconèixer el rei Victor Manel III com a rei de l'Etiòpia imperial.
Després de la firma, Ciano li va entregar 32 documents britànics obtinguts pel servei secret italià, i en el que es demostrava l'hostilitat de la Gran Bretanya a les intencions alemanyes.
Per la seva part, Hitler li va insinuar que Alemanya reconeixeria la conquesta italiana d'Absinia i també el règim franquista espanyol si guanyava als republicans.
El dictador alemany es va esforçar per ser molt amable i li va oferir un efusiva rebuda perquè volia que el ministre italià es sentís còmode.
Quan en Ciano va arribar primer a Munic, en Hitler va trucar dos cops a la ciutat bavaresa per preparar cada un dels detalls de la recepció.
Quan es varen entrevistar la conversació entre els dos va ser fluida, i en Hitler li va expressar la necessitat de que Itàlia i Alemanya construïssin un front comú contra els bolxevics i les potències occidentals ja que entre els dos països no hi havia cap conflicte d'interès.
Per posar-se els italians a la butxaca, en Hitler va descriure a en Benito Mussolini com l'estadista més important del món, al que ningú si podia comparar remotament.
Llavors, per posar-los la por al cos, va dir que estava convençut de que la Gran Bretanya atacaria a Itàlia, a Alemanya, o a les dues potències si tenia l'oportunitat i possibilitat d'èxit.
Per altra banda, en Hermann Göering, com a cap del Pla Quadriennal, va ordenar treball extra per la labor de collita.
L'ambaixador japonès i Constantin von Neurath varen acordar provisionalment la firma entre els seus països d'un pacte dirigit conra la Internacional Comunista, Komitern, radicada a Moscou.
En la Guerra Civil espanyola, a partir d'aquell dia varen començar a arribar brigadistes internacionals, una força internacional d'ajut a la República, i es varen començar a concentrar-se al camp d'entrenament d'Albacete.
A Berlín, Constantin von Neurath es va entrevistar amb el comte Galeazzo Ciano, que estava de visita a Alemanya per reunir-se amb Adolf Hitler.
Els dos ministres varen acordar reconèixer al general Francisco Franco en quan aquest entrés a Madrid.
El Ministre de l'Aire i president de Prússia, Hermann Göering, va rebre oficialment a través d'un decret el títol plenipotenciari pel nou Pla Quadriennal.
Göering va utilitzar el Pla per establir una nova organització dedicada a preparar l'economia per la guerra, amb sis departaments que s'encarregaven de la producció i distribució de matèries primes, la coordinació de la força de treball, el control dels preus i els canvis i l'agricultura.
Göering va designar als més alts funcionaris dels ministeris de Treball i Agricultura per dirigir els dos departaments més importants en l'organització del Pla Quadriennal. |
Conveni d'associació que regeix la supervisió i concessió conjuntes d'un títol de doctorat entre la Universitat Lliure de Brussel·les (Vrije Universiteit Brussel) i la
Brussel·les, 15 de gener de 2009
La Universitat Lliure de Brussel·les, Vrije Universiteit Brussel, Pleinlaan 2, 1050 Brussel·les (Bèlgica), en endavant VUB, representada pel Dr.
la Universitat de les Illes Balears, cra. de Valldemossa, km 7.5, 07122 Palma, en endavant UIB, representada per la Dra.
anomenades conjuntament « institucions associades »,
i en degut compliment del que segueix:
Supervisió conjunta i concessió de doctorat
Les institucions associades es comprometen a assumir la responsabilitat conjunta de supervisió del projecte de recerca de l'estudiant de doctorat, l'organització de l'examen de doctorat i la concessió del títol de doctor.
Dades personals de l'estudiant de doctorat:
Adreça oficial (per a correspondència):
Supervisió de l'estudiant de doctorat
L'estudiant de doctorat serà supervisat pels supervisors següents:
Els dos supervisors de doctorat es comprometen a assumir plenament les seves responsabilitats com a supervisors dels estudiants de doctorat, entre les quals la de celebrar sessions de consulta per tal de poder avaluar el progrés assolit en el projecte de recerca.
Admissió als estudis de doctorat.
L'estudiant de doctorat ha estat admès al programa de doctorat de les dues institucions associades:
Inscripció i drets de matrícula
Cada curs, l'estudiant de doctorat s'haurà de tornar a matricular a la VUB i abonar els drets de matrícula corresponents.
La inscripció serà obligatòria des del moment en què entri en vigor aquest conveni.
Cada curs, l'estudiant de doctorat haurà de formalitzar una matrícula a la UIB i abonar els drets corresponents, d'acord amb el decret corresponent de la CAIB que fixa els preus públics per serveis acadèmics en els ensenyaments oficials de la UIB.
Si l'estudiant de doctorat supera satisfactòriament l'examen conjunt de tesi doctoral, rebrà un diploma doble de les institucions associades que li atorgarà els títols següents:
Els diplomes estaran signats pels caps de les institucions associades.
L'estudiant de doctorat es compromet a fer tots els tràmits necessaris per contractar una assegurança mèdica amb cobertura contra danys físics i responsabilitat civil mentre dugui a terme les seves tasques en el marc del projecte de recerca de doctorat a les dues institucions associades, d'acord amb les lleis i els reglaments nacionals i institucionals en vigor.
Recerca a la institució associada
L'estudiant de doctorat farà estades de recerca alternes o consecutives a les dues institucions associades.
Les estades de recerca es fixaran de mutu acord entre l'estudiant i els supervisors de doctorat.
Els supervisors pararan esment que l'estudiant de doctorat passi un mínim de sis mesos de recerca en cada institució associada.
Qualsevol aportació per a costs relacionats amb estades de recerca a la institució associada, assistència a congressos nacionals o internacionals, l'organització de la defensa de la tesi, i altres costs específics del programa de doctorat es discutiran i decidiran de mutu acord entre els supervisors de les institucions associades.
El tribunal d'examen de doctorat (tesi doctoral i defensa de la tesi) es formarà de mutu acord entre les institucions associades, conformement amb els reglaments vigents a les institucions.
El tribunal d'examen integrarà un mínim de dos membres de cada institució.
La defensa pública de la tesi doctoral tindrà lloc en una de les institucions associades (en principi a la institució d'origen), però serà reconeguda per totes les institucions que hi hagin participat.
En el cas present, la defensa pública se celebrarà a la.
La tesi doctoral es redactarà en.
La defensa de la tesi doctoral es durà a terme en.
Protecció dels resultats de la recerca i drets de propietat
Els resultats del projecte de recerca doctoral seran propietat de la VUB i la.
La protecció dels resultats de recerca procedents del projecte de recerca doctoral, com també de qualsevol assumpte relacionat amb els fets de registrar-los, fer-los accessibles, publicar-los i explotar-los, serà tractada i decidida per les institucions associades i conformement amb les lleis i els reglaments nacionals i institucionals en vigor.
El present acord entrarà en vigor el i expirarà el com a màxim.
En cas que l'estudiant de doctorat no hagi defensat la tesi doctoral abans d'aquesta data, el conveni es podrà prorrogar de mutu acord.
Validesa del conveni i resolució de disputes
Les estipulacions d'aquest conveni no poden discrepar de les disposicions dels reglaments centrals sobre concessió de títols de doctorat a la VUB, ni dels reglaments complementaris de la facultat de la VUB on el projecte de doctorat es dugui a terme.
Les estipulacions d'aquest conveni no poden discrepar de les disposicions, els reglaments i normatives corresponents de la UIB.
Redactat a Brussel·les en tres exemplars originals.
Redactat a Palma en tres exemplars originals.
Aquest conveni es va aprovar en el Consell de Direcció de data 3 de desembre de 2008 i es va ratificar en el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 19 de desembre de 2008, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24 i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre). |
Centralitzam i coordinam l'oferta formativa dels estudis de postgrau i la seva gestió acadèmica i administrativa
Publicació de les resolucions (16/04/2019)
El Centre d'Estudis de Postgrau (CEP), l'Escola de Doctorat de la Universitat de les Illes Balears (EDUIB) i el Vicerectorat d'Investigació i Internacionalització, juntament amb el patrocini del Banco Santander, amb la voluntat de contribuir al perfeccionament del potencial humà que hi ha en tots els seus àmbits d'actuació, i convençuts de la importància que tenen el progrés científic, la investigació, l'excel·lència formativa, la mobilitat i la qualificació professional per al desenvolupament de la societat, han aportat el finançament necessari per tal de crear un Programa d'Impuls, Mobilitat i Internacionalització dirigit als estudis de postgrau de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Per tant, la Universitat de les Illes Balears, mitjançant el seu Centre d'Estudis de Postgrau (CEP) i l'Escola de Doctorat (EDUIB), convoca ara aquest Programa, que es divideix en quatre subprogrames detallats a les bases de la convocatòria del Programa d'Impuls, Mobilitat i Internacionalització per a Estudis de Postgrau de la Universitat de les Illes Balears |
Subratllen les "hores" que passen pegant cartells i en taules informatives: "Si us plau, escolteu-nos"
Representants dels cercles sectorials i territorials de Podem han reclamat ser més escoltats per l'Executiva i un major nivell de participació en l'organització política i han destacat que són "l'essència" del partit morat i són una "eina necessària per fer una política diferent".
Al voltant de les 16.30 hores d'aquest dissabte s'ha reprès l'Assemblea Estatal Ciudadana de Podem amb la presentació dels 20 candidats dels cercles al Consell Ciutadà Estatal.
Pocs dirigents principals del partit estaven presents a l'inici del torn dels representants dels cercles, encara que a poc a poc han anat entrant per ocupar els seus seients habilitats en el rodo.
Pablo Iglesias i Íñigo Errejón han estat dels primers a ocupar les seves cadires.
També el secretari d'Organització, Pablo Echenique, la cap de Gabinet d'Iglesias i diputada, Irene Montero; i el secretari de Relacions amb la Societat Civil, Rafa Mayoral, han estat presents.
Dels 62 membres del Consell Ciutadans Estatal --el màxim òrgan d'adreça entre assemblees-- que es triaran en el congrés de Podem, quatre són a proposta dels cercles: dos d'ells procedeixen de cercles territorials i altres dos de sectorials.
Els diferents representants dels cercles han coincidit en demanar "més suport", "més interacció" i "recursos" perquè els cercles puguin desenvolupar el seu treball ja que, segons han defensat, és "fonamental" per al partit.
"És en els cercles on està l'essència de Podem", ha defensat un dels candidats, Pedro J.Collado, que ha recalcat que aquest és el lloc en el qual "hi ha més intel·ligència" i, per això, "haurien de ser més explotats".
Mar García, del cercle Astúries pel públic, ha recalcat que aquestes agrupacions són "l'essència i fonament" del projecte i són "les que marquen la diferència".
I encara que ha agraït la representació que van a tenir els cercles a partir d'ara en el Consell Ciutadà, ha declarat que el seu haver és seguir estant "al carrer de la mà de la societat civil".
Un altre dels vint candidats, Jon Orozco, ha reclamat una "reflexió" sobre el paper dels cercles, recalcant que fins al quart discurs de l'Assemblea Estatal no s'han esmentat aquestes agrupacions.
"Us demano que escolteu als cercles.
Si us plau, escolteu-nos", ha dit, recordant les hores que obstinen "pegant cartells", entre altres coses.
També María Ester Ferré ha incidit en les hores que dediquen els membres dels cercles en taules informatives: "Parlar de cercles és també parlar de debats apassionats, propostes audaces, de justícia, igualtat, ocupació...", ha manifestat l'aspirant al Consell Estatal.
Així mateix, ha sol·licitat canals "reals i fluïts" de comunicació entre els cercles i els òrgans interns del partit, i trobades "telemàtiques i presencials" entre ells.
"Els cercles no es toquen", ha proclamat una altra de les candidats des de l'escenari del Palau de Vistalegre, igual que Adrián García, qui ha subratllat que "Podem ve de les places" i el partit no ha de "oblidar-ho" ni "canviar-los".
Miguel Aguilera, un altre dels candidats, ha defensat que els cercles són els únics que poden "erosionar" al bipartidisme, que és "als barris on conserva el suport".
I Isabel Montavez ha reivindicat un "major nivell de coordinació" dels cercles amb el Consell Ciutadà Estatal i les seves directrius.
Una altra de les reivindicacions principals dels cercles ha estat la "unitat": "Que ningú s'atreveixi a intentar enfrontar-nos entre companys per presentar propostes diferents", ha sentenciat un altre dels candidats.
Segons han defensat, solament "junts" podran construir un Podem "més sòlid" i "obert".
També han advocat per la feminització insistint que "quantes més dones, millor".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els 9.286 aficionats contra el Xerez, els 9.205 contra l'Alcorcón, els 9.003 contra el Mirandés, els 8.951 contra el Múrcia i els 8.863 contra el Barça B. Són les màximes afluències d'espectadors a Montilivi, concentrades totes en la recta final de la lliga regular.
S'hi haurà d'afegir la xifra de diumenge, en el primer partit de la fase d'ascens, que fins i tot podria arribar a superar la capacitat que té l'estadi.
Perquè, tot i que queden encara unes 1.300 entrades per vendre, el club assegura que es planteja la possibilitat d'instal·lar-hi una grada supletòria.
Segons el Girona, les expectatives creades per la tornada de la primera eliminatòria i les peticions de molts aficionats l'han conduït a estudiar la possibilitat de fer augmentar la capacitat del camp.
La idea seria guanyar un miler de seients, possiblement a la zona de preferent.
Una maniobra que sembla complicadíssima de fer per diumenge, amb tan poc marge, però ja fa temps que cap idea que surti de Montilivi, per més agosarada que sigui, no s'ha de descartar.
En tot cas, primer s'hauran d'esgotar les 1.300 entrades que queden a la venda.
Els abonats han perdut la garantia del seu seient, però el club els manté el preu (10 euros als gols, 15 a preferent i 20 a tribuna).
Per als que no són abonats, són 20 euros als gols, 30 a preferent i 40 a tribuna.
"La pilota començarà a rodar el diumenge a les 21 h, però la batalla començarà a les set de la tarda amb el passadís als jugadors."
És la crida que va començar a fer ahir el Girona a través de les xarxes socials, amb la intenció que l'expectació a Montilivi comenci molt abans del partit.
El club pretén que els aficionats esperonin la plantilla de Rubi en la seva arribada al camp.
Una situació similar es va viure a Vila-real, amb un munt d'aficionats groguets fent el passadís a l'equip. |
L'estudiant tindrà dret a consultar els exàmens i els treballs realitzats i a sol·licitar al professor o professora responsable la revisió de la qualificació que obtingué.
Conjuntament amb la publicació de les qualificacions, haurà de fer-se públic el lloc, la data i els horaris en què es farà la revisió.
En la revisió l'estudiant/a tindrà dret a obtenir la justificació de la qualificació obtinguda i la seua ponderació segons els criteris establerts en l'article 131 dels Estatuts de la Universitat, i en els termes del programa de l'assignatura o de la guia docent.
El professor o professora responsable farà la revisió en presència de l'estudiant, el qual podrà sol·licitar al professor o professora l'acreditació documental d'haver-la realitzada, o, de no haver-se realitzada, sol·licitar al departament l'acreditació d'haver acudit a la revisió sense que se n'haja efectuat.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
El nou equipament, esperat des de fa anys, triplicarà l'espai que ocupen les actuals dependències i tindrà un pressupost constructiu de 3'5 milions d'euros
La Generalitat de Catalunya, a través de l'empresa pública Infraestructures.cat, ha tret a licitació les obres de construcció del nou Centre d'Atenció Primària (CAP) de la Seu d'Urgell per un import de prop de 3,5 milions d'euros.
Els treballs, que es duran a terme al solar on hi ha l'edifici que ocupaven els antics garatges de la companyia d'autobusos Alsina Graells, comptaran amb un termini d'execució de 14 mesos.
Les empreses que hi vulguin optar tindran fins al proper 4 d'abril per presentar les seves ofertes i l'obertura de les pliques tindrà lloc el proper 17 d'abril en el cas de la proposta tècnica i el 15 de maig per l'econòmica.
L'edifici que acollirà el nou equipament sanitari, reivindicat des de l'any 2010, gairebé triplicarà les actuals dependències, ubicades a l'hospital de la capital alturgellenca.
La licitació de les obres, que finança íntegrament el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, s'ha tret en dos lots diferents; un primer que inclou la construcció de l'edifici i compta amb una execució prevista 12 mesos i un segon per a la instal·lació dels ascensors, en un termini de dos mesos.
L'equipament estarà situat al carrer de l'Orri i, segons hi consta al projecte, tindrà una superfície construïda de 2017,74 metres quadrats, gairebé el triple del que ocupen les actuals dependències.
Des de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell s'han mostrat molt satisfets amb l'anunci del procés de licitació del nou CAP, tal com ha dit el seu alcalde, Albert Batalla, que ha considerat que l'obra servirà per "posar al dia" un equipament clau que, ha dit, permetrà prestar el servei en unes condicions més "idònies".
L'edifici comptarà amb tres nivells a la façana principal, per on accediran els seus usuaris, i un a la part de darrere.
El nou cap tindrà a la planta baixa les àrees d'atenció continuada i de pediatria.
La primera comptarà, entre d'altres, amb una sala de tractaments i un box d'extraccions i la segona disposarà de tres consultes per als facultatius i tres més d'infermeria.
Mentre, el primer pis l'ocuparà l'àrea de medicina general, amb sis consultes per als professionals mèdics i sis més per als d'infermeria, i al segon s'hi ubicarà la consulta d'odontologia, quatre més de caire polivalent i espais per a usos administratius.
L'edifici també tindrà un soterrani destinat a magatzems i instal·lacions.
L'equip del Centre d'Atenció Primària de la Seu d'Urgell està conformat per dotze metges de família i dotze infermeres, a més de tres pediatres, un auxiliar, una odontòloga, una llevadora, un treballador social i cinc administratius.
A les dependències actuals compten amb 16 espais de consulta, dos box d'urgència, un despatx d'odontologia i un més per al treballador social. |
M'estimo més que els centres comercials reforcin els eixos existents 1/2
De la mateix forma penso que les mitjanes i grans superfícies han de concentrar-se en espais urbans que permetin una bona ordenació 2/2
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La CUP ha presentat el seu particular Procés Constituent cap a la República Catalana.
Un camí que ja han fet arribar a entitats i a les forces polítiques independentistes per tal de buscar-ne el suport i començar a treballar després de Setmana Santa, tot i que ja es troba en una fase inicial.
En aquest camí que proposa l'esquerra anticapitalista, hi hauria una primera fase pre-constituent durant els propers 16 mesos.
En aquest període que haurà de durar els propers 16 mesos, proposen la creació d'un Fòrum Social Constituent amb representants de la societat civil organitzada, que estaria sota el paraigües del Parlament, ja que, segons planteja la CUP, aquest fòrum hauria de ser deliberatiu, descentralitzat, temàtic i propositiu.
En concret, les seves decisions serien vinculants a l'hora de redactar una proposta de Constitució catalana que no "sigui de despatx, sinó de base popular".
L'objectiu d'aquesta plataforma, que "s'obrirà a tot el país", és debatre al voltant de set àmbits concrets:
D'aquesta plataforma, n'haurien de sortir dues propostes de cada àmbit que es votarien en un referèndum múltiple.
D'aquí la necessitat de les institucions com a paraigües per tal de recollir el model de país que en surti del debat i que servirà de base per la carta magna catalana.
Aquesta fase començaria amb unes eleccions constituents que serien autonòmiques, però de caràcter plebiscitari.
De fet, la CUP defensa que si guanyen els partits independentistes serà una DUI de facto.
"No entrem en el debat del percentatge", ha dit Mireia Boya, en referència si caldria tenir com a mínim el 50% dels vots.
En aquest sentit, defensa que el mandat del 27S és molt clar i està legitimat per continuar endavant.
D'aquestes eleccions constituents en sortiria una Assamblea Constituent que com a "òrgan sobirà" no estaria sotmès a cap llei anterior ni a cap tribunal.
En aquest moment, segons la CUP serà necessària la llei de transitorietat jurídica que ha de començar a redactar-se en les ponències conjuntes del Parlament.
Aquesta Assamblea tindrà el mandat de fer una proposta de Constitució que inclogui el mandat ciutadà sortit del referèndum múltiple, com a principis bàsics.
Llavors, la proposta de Constitució es sotmetrà a un referèndum ciutadà per tal de ser ratificada.
"No controlem del tot el calendari".
Així ho ha reconegut la cupaire Gabriela Serra pel que fa en concret als 16 mesos de la fase pre-constituent.
En aquest sentit, avisa que "el problema és que hi ha factors externs", en referència a la resposta que pot donar l'Estat davant de tot aquest procés.
No obstant, defensa que ells treballen amb l'objectiu d'aquests 16 mesos, després "ja veurem", ha remarcat. |
Vull retre homenatge a les que ja no hi són i s'hi van deixar la pell, a les que en silenci van suportar-ho tot, a les que van agafar la bandera de la reivindicació i van emprendre lluites ingrates poc compreses.
Vull un món més just per a totes nosaltres que encara hi som, i per a les que han de venir.
Vull lluitar per un món millor per a les que comencen un trajecte vital ple de possibilitats, per a les que "estan en ello", per a les que trenquen els sostres de vidre, per a les que criden i per a les que callen.
Per a les que s'han fet grans però volen viure, per a les que estan estudiant, per a les que la discapacitat els suposa una duresa afegida, per a les que opten per altres camins no previstos, per a les valentes i per a les que tenen por, per a les que no estan còmodes amb el seu cos, per a les que estimen d'una altra manera.
Per a totes, vull un món millor, un món més just, per a totes, sense excepció.
Vull estendre la mà a tots els que encara no us heu adonat del futur que ens espera si homes i dones lluitem junts, només així tindrem les mateixes oportunitats, podrem assolir la justícia social i els drets humans seran les nostres lleis més preuades.
Vull exigir, ara i tot l'any, que com a societat, donem el mateix tracte, garantim els mateixos drets i oferim les mateixes oportunitats a tothom, sigui dona o home, nen o nena, perquè les polítiques d' igualtat no són, només, polítiques de dones, afecten, d'una manera o altra, a tota la humanitat. |
El nivell ortogràfic del PSOE de El Escorial que avergonyeix Twitter
VIDEO: Millors moments de l'espanyolisme contra la nostra llengua |
La borsa espanyola ha cotitzat amb els ulls posats al Parlament i al Senat.
Durant tot el dia i desmarcant-se de la resta de parquets europeus, l'Ibex-35 ha cotitzat amb baixades, descomptant l'aprovació d'independència a Catalunya.
Just quan s'ha aprovat la declaració d'independència al Parlament de Catalunya, a les a les 15.26 h, l'Ibex-35 ha accentuat el descens i ha caigut un 2%.
Finalment, ha mitigat els descensos i ha tancat amb una caiguda de 1,5%, fins als 10.197 punts.
Els valors més castigats han estat els bancs: Caixabank i el Banc Sabadell han arribat a caure més del 5%.
La prima de risc, també a l'alça
L'aprovació de la DUI també ha tingut reacció al mercat del deute.
La coneguda prima de risc espanyola ha pujat dels 112 punts d'aquest dijous als 120 a què ha tancat aquest divendres.
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Dimarts 23, dia de Sant Jordi, tornaran a passar pel Suprem els testimonis polítics.
Les anteriors han estat setmanes de presència policial ininterrompuda.
Tots coincidien en el relat de la violència ambiental sostingut per les acusacions.
I algunes intervencions resultaven vertaderament extravagants.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
La violència ambiental és un neologisme judicial ben present al Tribunal Suprem.
Tal com explicava la catedràtica de Dret Constitucional Mercè Barceló, el president de la Sala Segona d'aquest tribunal, Manuel Marchena, ja va fer servir aquest concepte en una condemna de què va ser ponent contra els qui van envoltar el Parlament de Catalunya l'any 2011.
Enguany, a l'alt tribunal, els centenars de policies que han passat per testificar han reforçat aquesta tesi amb distintes declaracions.
Algunes ben poc creïbles pels relats hiperbòlics que en feien, el cert és que els jutges podran emparar-se en aquests testimonis per redactar una sentència condemnatòria.
Tal com han vingut denunciant les defenses, els policies i guàrdies civils han comptat amb l'avantatge de no enfrontar-se directament a les proves visuals d'imatges i vídeos que podien posar en entredit, de manera automàtica, les seues declaracions.
Antics membres del Govern Rajoy com ara el mateix expresident, Soraya Sáenz de Santamaría o Juan Ignacio Zoido van assegurar desconèixer qui prenia les decisions policials durant l'1 d'octubre.
Va ser l'exsecretari d'Estat de Seguretat i número dos de Zoido a Interior, José Antonio Nieto, qui deia conèixer els operatius de la jornada del referèndum.
Ell mateix va negar l'existència de càrregues policials durant l' 1 d'octubre i va assegurar sentir-se preocupat «pel tumult que s'estava produint» el 20 de setembre.
Era només un aperitiu del que estava per arribar.
Enric Millo, exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, obriria la llauna de les versions més surrealistes amb la « trampa del fairy ».
En les seues paraules, consistia a «escampar detergent al terra perquè, quan entraren policies als col·legis, patinaren i després els colpejaren al cap».
Setmanes més tard, un agent donava per bona aquesta versió quan explicava que «una massa hostil ens donava puntades de peu i ens espentava fins que vaig esvarar i em van donar una puntada de peu al cap: devien haver tirat rentavaixelles al terra ».
Millo, que la nit de l'1 d'octubre va demanar perdó per l'actuació de la policia espanyola, va rectificar per assegurar que «havia demanat disculpes per la bona fe de les persones que havien estat enganyades pel seu Govern».
Tot seguit, els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que declararen de forma anònima donaven versions, en molts casos, d'allò més apocalíptiques.
Per exemple, el 19 de març, l'agent H11346M de la Benemèrita assegurava que entre els documents trobats als domicilis d'alguns càrrecs públics catalans detinguts -com ara Lluís Salvadó, exsecretari d'Hisenda-, «ens va cridar l'atenció dos folis manuscrits que deien 'escenari de guerra' i escenari de guerrilla'».
Aquell mateix dia, el guàrdia civil P35979V assegurava que durant el «tumult» del 20 de setembre a les portes del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda quan estava sent escorcollat hi havia gent amb banderes d' Òmnium Cultural.
Preguntat per les defenses per com eren aquelles banderes, les descrivia dient que eren «quadrades, de tela, amb una ratlla i un pal».
Ell mateix, també, va assenyalar Carme Forcadel l per «alçar la mà des d'un cotxe per agitar la massa aquell dia».
Segons la seua versió, en la qual es va reafirmar a preguntes de les defenses, aquest cotxe amb què hauria passat la presidenta del Parlament circulava per un carrer tallat -la multitud de gent no permetia cap circulació- i, a més, en contradirecció.
Després de tots aquests testimonis, arribarien les versions continuades de les « cares d'odi » dels manifestants que, segons els agents que testificaven al Suprem, van marcar les seues vides professionals.
«En les cares de la gent vaig veure, per primera vegada en la meua vida professional, el reflex de l'odi », deia el guàrdia civil H12669K.
Era la primera declaració de moltes en aquest sentit.
Aquest mateix agent definia el paisatge extremadament hostil amb l'onejament d'estelades, càntics, crits i gent «que ens insultava amb una urna de paper a la mà i que ens tirava clavells».
El guàrdia civil S17917T, que va actuar en l'escorcoll d'unes naus industrials que guardaven material del referèndum a la població vallenca de Bigues i Riells, elevava el to: «No he viscut el conflicte basc, però pel que em diuen els veterans, el que vam viure s'hi assembla molt».
Un altre agent, dies després, lamentava que havia passat «anys al País Basc i mai no havia vist aquell odi».
D'aquell odi era protagonista gent anònima com « la tigressa de Badalona », batejada així per un altre testimoni, l'agent 100455 de la Policia Nacional.
Aquest agent també acusava els mossos d'amagar-se en bardisses per no actuar i «per no dur-nos aigua» i lamentava que havien insultat tant a sa mare que, «tot i viure a Gandia, es va tindre que dutxar 200 vegades aquell dia».
Segons les versions policials, en canvi, els mateixos agents van actuar amb un civisme envejable.
Després de negar haver actuat amb violència, alguns fins i tot es vantaven d'haver «retirat amb cura ancians asseguts».
L'agent 11486 assegurava haver acompanyat «gentilment una persona gran perquè no caiguera i em va dir que no li pegara.
També té ben present a la memòria, diu, «les persones grans i discapacitades físicament, algunes amb cadira de rodes, col·locades sota la pluja per impedir-nos el pas».
No només els agents policials han donat aquesta mena de versions.
És per això que, per sostenir la versió de la violència ambiental, Fidel Cadena preguntava a l'agent R77175H de la Guàrdia Civil si «els manifestants empraven tècniques de guerrilla urbana».
O Javier Zaragoza, que tenia com a principal argument contra Jordi Sànchez el fet d'haver rebut correus d'un tal Xabi Strubell -que el mateix expresident de l' Assemblea Nacional Catalana no havia ni tan sols llegit- amb què animava, presumptament, a impedir el pas de les forces policials als centres de votació l' 1 d'octubre.
Pel seu compte, Consuelo Madrigal preguntava a un altre agent de la Benemèrita -que denunciava setge a els casernes- si a dins vivien les famílies dels membres del cos per redundar en el relat apocalíptic.
Són alguns dels exemples dels testimonis policials més extravagants i hiperbòlics d'un judici que, segur, encara deixarà més declaracions sorprenents adreçades a donar per bona la versió de la violència ambiental.
De «l'odi que es mastegava en l'ambient», segons va dir un altre policia.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
A destacar: Taxis per encàrrec. |
El blog del teu col·legi professional
Així és el dispositiu que han desenvolupat investigadors del Servei de Nefrologia i el laboratori CORE de l'Hospital Clínic, la Universitat Rovira i Virgili i CreatSens Health SL i que permet mesurar amb una única gota de sang els nivells de potassi dels pacients amb malaltia renal.
Josep Lluís Bedini, cap de l'Àrea Operativa del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) i del laboratori CORE de l'Hospital Clínic remarca que amb aquest nou dispositiu es podrà obtenir informació en temps real que ajudarà els clínics en la seva presa de decisions.
Quin és el punt diferenciador d'aquest dispositiu?
És un dispositiu de point-of-care.
Aquest tipus de tecnologia ens permet fer analítiques de forma ràpida allà on està el pacient.
En aquest cas, ens permetria mesurar la concentració de potassi amb un dispositiu portable a la consulta on el metge està visitant el pacient.
Quin ha estat el paper del laboratori CORE en el projecte?
Hem assessorat en el tema tecnològic i, conjuntament amb el Servei de Nefrologia, hem participat en la validació del dispositiu.
Hem estudiat el conjunt de pacients amb els quals tindria més sentit utilitzar el dispositiu i també hem comprovat el seu funcionament.
Per això, hem fet una sèrie de proves comparant els resultats d'aquest dispositiu amb els dels dispositius que fem servir habitualment al laboratori per mesurar la concentració de potassi.
La principal característica de les tecnologies point-of-care és la immediatesa.
En alguns casos, vinculada a processos urgents en els quals ens interessa tenir una analítica al més aviat possible per poder fer un diagnòstic o establir un tractament; i d'altres, a la interacció metge-pacient, és a dir, que necessitin conèixer la concentració de potassi per poder fer el seguiment del pacient en un moment puntual de la visita.
En una segona fase, es podrà vincular el dispositiu amb altres eines tecnològiques?
Un dels avantatges d'aquest tipus de dispositius és que podria permetre en fases posteriors algun tipus de connexió telemàtica entre el pacient i el metge.
Es podria plantejar que el pacient fes una mesura de potassi allà on estigués i després li transmetés el resultat al metge per tal de prendre les decisions oportunes.
Aquestes tecnologies pretenen simplificar els processos, acostar el laboratori al pacient i tenir comunicació en temps real amb el metge que està demanant aquest tipus d'analítica.
Quins beneficis pot tenir en el conjunt del sistema sanitari?
És difícil obtenir beneficis en el conjunt per un paràmetre únic, però sí que és cert que les tecnologies point-of-care són cada vegada més àmplies i estan més esteses.
Això permet que algunes mesures es puguin descentralitzar i fer-se en els llocs on cal prendre decisions.
Ja és freqüent en altres àmbits del laboratori.
Per exemple, els pacients que estan en tractament anticoagulant es fan mesures de seguiment a casa seva i comparteixen els resultats amb el seu metge.
Això anirà avançant i per descomptat tindrà implicacions en altres àrees de seguiment de pacients de qualsevol classe de patologia.
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com.
Esteu comentant fent servir el compte Google.
Esteu comentant fent servir el compte Twitter.
Esteu comentant fent servir el compte Facebook.
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
per estar al dia de l'actualitat del Col·legi |
La capital de l'Alt Empordà, Figueres, és el municipi amb més població de tota la comarca.Es troba a 36 km de Girona, a 65 km de Perpinyà i a 136 km de Barcelona.
Al voltant de l' església de Sant Pere s'hi anà establint el nucli medieval de Figueres.
Aquesta està datada l'any 1020 i té característiques de diferents estils (romànic, gòtic i neoclàssic) ja que patí diverses transformacions al llarg del temps.
El desenvolupament de l'activitat turística ha estat molt important econòmicament per la ciutat.
Això, pràcticament, hagués estat molt més complicat sinó comptés amb l'empremta que deixà un dels fills il·lustres de la ciutat, Salvador Dalí, el principal exponent del surrealisme català.
El 1974 s'inaugurà el gran Teatre-museu Dalí construït damunt de les restes de l'antic teatre de la localitat.
La seva decoració externa ja dóna una pinzellada del que podem trobar en el seu interior ple d'obres que ens marquen la trajectòria d'aquest artista figuerenc.
Igual que a la resta de la ciutat.
A Figueres hi podem trobar tres museus més; el museu del joguet de Catalunya, el museu de l'Empordà i el museu de la tècnica de l'Empordà.
El primer i el segon museu es troben a la Rambla de la ciutat que es construí l'any 1828 per motius d'higiene.
A més, al llarg d'aquest passeig es troben edificis corresponents a diferents corrents artístiques i èpoques.
Destaquen la Casa Puig d'estil modernista, la Casa Polideseia d'estil neoclàssica i la Casa Cusí, palau d'estil neogòtic.
A la mateixa també s'hi troba una escultura noucentista obra d'Enric Casanovas.
L'any 1766 s'inaugurà a Figueres una altre construcció declarada, avui dia, monument historicoartístic, el Castell de Sant Ferran.
Ocupa un territori de 32ha situat a la muntanyeta de Figueres, on en el moment de construir-lo s'hagué de traslladar el convent de Sant Roc sent substituït però pel Convent dels Caputxins.
Les seves magnituds el caracteritzen com la fortalesa més gran d'Europa del segle XVIII i el monument més gran de Catalunya.
A Figueres encara es conserva el call jueu ubicat entre el carrer magre i la plaça de la Llana
Hotel de gestió familiar amb 39 habitacions dobles i 3 suites, que...
La casa de l'ermità de l'església de Santa Llúcia de Tonyà, data...
Situat a l'entrada del poble, just davant del Castell de Peralada i...
Hotel situat al poble de Peralada, ideal per passar-hi uns dies de...
Can Vilaveda està situat a Vilanant i ofereix allotjament amb piscina privada....
El mas es troba a Sant Pere Pescador envoltat de camps de...
El Mas Torrencito és un establiment acollidor que ocupa una casa de...
Les millors carns a la brasa, grans vins i caves i els...
Restaurant guardonat amb una estrella Michelin, amb una situació privilegiada a la...
La Quadra és un Restaurant-Hotel de gestió familiar situat al centre de...
A Can Llissa som defensors de la filosofia "Slow Food" i és...
Tenim una cuina didàctica i alegre alhora que podeu trobar plats típics...
Restaurant ideal per a gaudir de la millor cuina casolana, on la...
Situat a Tortellà ofereix una cuina tradicional catalana, amb productes de qualitat...
Mas Marcè el formem una família que fa més de 6 generacions...
Al cor de l'Alt Empordà i a prop de paratges tan espectaculars...
El Butterfly Park és un jardí tropical cobert, d'uns 2.000m2, situat al...
Lloga un dels nostres vaixells sense permís per recórrer el canal principal...
El Pessebre de Bàscara consta de dues parts diferenciades, la primera part...
En un sol passeig es gaudeix dels paisatges que ens ofereix la...
Per a grups de 20 persones, oferim la Masia Gran, amb 8 habitacions i 7 banys.
Disposareu d'un gran saló menjador...
Per a grups de 35 persones, oferim la Masia Gran i la Masia Petita, amb 14 habitacions i 12 banys.
T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més.
Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic! |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La Bella i la Bèstia ha posat el punt i final de la temporada teatral de l'entitat sabadellenca posant el públic dempeus en la funció d'aquest diumenge tarda i amb 5.000 espectadors que han pogut gaudir del nou musical de Quim Carné.
El nou muntatge de Joventut de la Faràndula és un musical de gran format, del que hi formen part una vuitantena d'actors i actrius que canten i ballen sota la batuta de Monste Argemí de l'Escola de dansa Bots i de Roger Pérez en la direcció musical.
La Bella i la Bèstia compta amb 16 números de cant i ball, amb cançons en directe amb música d'Oriol Padrós i amb un cos de dansa format per ballarins de l' Escola de dansa Bots.
A l'èxit d'aquest muntatge l'han precedit, Hansel i Gretel i Rataouille, que s'acomiadarà dels espectadors la propera temporada, Mentiders, i el que és el buc insígnia de l'entitat, Els Pastorets, que per a la propera temporada tornarà a dirigir Albert Gonzàlez.
El president de Joventut de la Faràndula, Salvador Peig, fa un balanç "extremadament positiu d'aquesta temporada".
Si fugim de les dades d'espectadors, és important subratllar que comptem amb una entitat viva, amb uns bons equips i ben estructurats, que són els responsables d'aconseguir que es realitzin els nostres muntatges".
Peig ha assegurat que "tot i tenir la certesa que s'està fent una bona feina, el més important és que tenim el vist i plau del públic".
Joventut de la Faràndula ja fa mesos que està treballant en la producció que s'estrenarà el mes de maig de 2018.
Aquest nou muntatge estarà dirigit per Salvador Peig i Maria Pla, artífexs de Hansel i Gretel i comptarà amb les músiques de Xasqui Ten i les coreografies de Monste Argemí de l'Escola de dansa Bots.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Les obres de Renfe per remodelar l'estació de Montcada-Ripollet començaran el setembre vinent, segons ha acordat aquest dimecres la comissió de treball per a la millora de tres de les estacions del municipi vallesà, integrada per tècnics del consistori, Rodalies i Adif, en la seva segona trobada.
Les millores consistiran en la construcció d'un pas subterrani que connecti els barris de Mas Duran i Mas Rampinyo --al carrer Sant Ignasi--, a més del dels usuaris, per garantir la mobilitat, així com la incorporació d'ascensors i rampes, segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat.
Així mateix hi haurà un tancament perimetral de tota la zona, l'adaptació a la normativa de 200 metres d'andanes i la construcció de marquesines, escales i ascensors dins de l'equipament.
S'espera que l'obra acabi a l'octubre de 2019, mentre que el pas inferior per connectar les dues zones, ho farà tres mesos després per no retardar els terminis de licitació i execució de les intervencions en l'estació.
També s'ha presentat una proposta per als dos passos a nivell que creuen el municipi, que separaran vianants de vehicles aquest any i a la fi del mateix es farà la renovació de tot el clos de la línia R2, des del Rec Comtal fins a l'estació de Montcada i Reixac, per millorar la seguretat.
L'alcaldessa del municipi, Laura Campos, ha traslladat als representants d'Adif i Renfe diverses queixes dels veïns del barri de Ca Sant Joan "per una forta olor de productes químics procedents de la zona de taller i magatzem de l'estació de Montcada-Bifurcació", que podria tenir relació amb l'ús del clavegueram públic per a restes de productes de neteja per als trens i que els organismes ferroviaris estudiaran.
En la trobada han participat, a més de l'alcaldessa, el president de l'Àrea Territorial, Jordi Sánchez; el director d'Rodalies, Félix Martín; el sotsdirector d'Estacions d'Adif a Catalunya, Armando Brigos, i el gerent de l'Oficina de Coordinació de Rodalies, Carlos Freire.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Lluny de Carolina del Nord, on ja ha tocat terra l'huracà Florence, que aquests dies acapara l'atenció dels nord-americans, pren forma una nova tempesta sobre sobre la teulada de la Casa Blanca.
Un altre ocell es disposa a cantar, ni més ni menys que el primer cap de campanya de Donald Trump, potser el més fosc dels personatges dels quals es va envoltar, un home hipotecat pels seus negocis a la Ucraïna prorussa.
Paul Manafort ha acceptat cooperar amb la investigació de la trama russa per evitar el segon judici a què s'enfrontava.
Com a part de l'acord extrajudicial, només es declararà culpable de dos dels set càrrecs que se li imputaven.
La notícia és dolenta per al president.
El seu entorn s'està ensorrant atesa la pressió de la justícia.
L'acord ha sigut anunciat aquest mateix matí pel fiscal en un tribunal de Washington.
I suposa un nou revés per a Trump, que feia mesos que lloava la suposada enteresa de Manafort per negar-se a negociar amb la justícia, com han fet alguns dels exassessors del president encausats pel fiscal de la trama russa, Robert Mueller.
El republicà va arribar fins i tot a suggerir que estava disposat a indultar-lo si callava.
Tot sembla indicar, no obstant, que el lobista hauria conclòs que no vol passar la resta dels seus dies entre reixes.
Ja el mes passat, Manafort va ser declarat culpable per vuit delictes de frau fiscal i bancari.
Té 69 anys, i a falta de conèixer-se la condemna, els experts esperen que li caiguin entre 8 i 10 anys de presó.
La Casa Blanca no ha trigat a reaccionar per treure-li ferro a la notícia.
"Això no té res a veure amb el president o la seva victoriosa campanya del 2016", ha dit la portaveu Sarah Sanders.
És el mateix que ha dit l'advocat personal de Trump, Rudolph Giuliani: "Una vegada més es tanca una investigació amb un acord extrajudicial que no té res a veure amb el president o la seva campanya".
Tant la primera com la segona causa de Manafort estan relacionades amb la feina que va fer a Ucraïna per a l'expresident prorús Víktor Ianukóvitx.
Una de les seves funcions va consistir a provar de generar recolzament entre l'opinió pública nord-americana i el seu Govern per al règim de l'aliat de Putin.
Ho va fer entre altres coses tacant la reputació de la seva rival, Yulia Timoshenko, que va provar de pintar a Washington com una antisemita.
Res nou per a un personatge que va treballar per a notables dictadors al voltant del món.
En qualsevol cas, no és la seva amoralitat el que es jutja, sinó les seves maniobres per evadir el fisc.
Manafort es va dedicar a amagar a paradisos fiscals els milions que va guanyar a Ucraïna per ocultar els seus veritables ingressos a la Hisenda pública i també va mentir als bancs per obtenir préstecs.
Tot i que res d'això està relacionat directament amb Trump, Manafort va dirigir la seva campanya durant tres mesos i hi va ser present o va tenir coneixement de molts dels contactes que la campanya va tenir amb ciutadans russos vinculats al Kremlin, segons ha publicat la premsa nord-americana.
Manafort no és el primer dels pròxims a Trump que cau a les xarxes de la justícia.
Cinc dels seus antics col·laboradors s'han declarat culpables d'ofenses penals davant els fiscals de Mueller i alguns estan cooperant amb la seva investigació. |
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
Arriben cada any pels volts de Sant Josep, quan la primavera ja s'olora, i pugen al terrat a xisclar.
Es tracta de les primeres orenetes que tornen a sobrevolar camps i ciutats, després d'un exili temporal a terres africanes.
Als camps hi xiscla l'oreneta vulgar, de cos estilitzat, gola vermellosa i cua en forma de forca esmolada.
A ciutat serà cada dia més fàcil veure l'oreneta cuablanca, més rodona, amb la panxa blanca, les ales marró fosc i el plomatge superior d'un negre blavós.
Totes dues s'acosten als nius que van fer la tardor de l'any passat o en construeixen de nous sota teulades o balcons amb fang i herbes seques.
En la seva recerca d'insectes per menjar i d'elements per fer el niu, les orenetes volen ran de terra, vora l'aigua de les basses o entre carrers, moment en què podem observar-les de més a prop.
La filla espera amb la boca oberta l'aliment que li porta la mare. © Mircea Bezergheanu
L'última espècie en arribar serà l'oreneta de ribera, de ventre també clar, però amb les ales i el cap de color marró.
Més lligada a estanys i rius, aquesta oreneta no fa el niu a les altures, sinó que l'excava en talussos sorrencs o en penya-segats terrosos.
Allà, a partir de l'abril, hi naixeran els polls.
Les orenetes viuran entre nosaltres fins al setembre o l'octubre, fent giragonses sobre els caps, regalant-nos els refilets característics que associem amb el bon temps, acostant-se a les llacunes per beure, acompanyades sovint de falciots.
Al final de l'estiu, a les orenetes els arribarà el moment d'emigrar, d'iniciar el viatge de retorn cap al sud.
Com si fessin pinya per establir un itinerari comú, durant l'agost les veurem més juntes, aturades en grup sobre els fils telefònics o els cables elèctrics, a prop de camps i conreus.
Descansaran per recuperar energies després d'una intensa cacera d'insectes, ja que hauran d'alimentar-se bé i guanyar pes per tenir reserves de cara al llarg viatge.
Faran parades en aiguamolls i altres zones humides abans de desaparèixer, posant rumb a països com Libèria, Ghana o Zaire.
És fàcil veure reposar les orenetes en algun cable elèctric.
Entrada publicada a Activitats a la natura el dissabte, 19/03/2011 a les 0:18.
Subscriu-te a l' RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal. |
Els observadors extraoficials no detecten irregularitats a les eleccions generals d'avui a les autoproclamades repúbliques populars de Donestk i Lugansk a l'est d'Ucraïna; comicis qualificats de farsa democràtica per Ucraïna, els Estats Units i la Unió Europea però que compten amb el recolzament de les autoritats russes.
"Tot marxa, com ha de ser", ha explicat un observador a l'agència oficial de notícies russa, RIA Novosti, des de l'anonimat.
"Aquestes eleccions demostren que una votació pot ser pacífica", ha afegit, referint-se a l'alto el foc declarat entre Ucraïna i els separatistes prorussos de les dues regions per impedir la mort de civils en el foc creuat.
En resposta, el Servei de Seguretat d'Ucraïna, l'SBU, ha iniciat una investigació criminal sobre els comicis emparat en un article legal que "castiga les accions destinades a canvi forçat del Govern o l'enderrocament de l'ordre constitucional a través d'una presa de poder".
El més que probable guanyador de les eleccions a Lugansk, l'actual "cap de Govern" Igor Plotnitski, ha dipositat ja el seu vot en un col·legi electoral de la ciutat, on ha aplaudit l'alta participació, tenint en compte les circumstàncies --actualment del 18%-- el que ha portat a les autoritats electorals a prolongar dues hores més el termini de votació, fins a les 10 de la nit --les 21.00 a Espanya--
"La llibertat no és només una paraula buida, i la gent s'ha adonat que són capaços d'agafar el control de les seves pròpies vides i del seu propi país", ha declarat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Nou programa d'ajudes per a esportistes universitaris matriculats a la Universitat de València el curs 2019/2020.
INFORMACIÓ completa del programa.
RESOLUCIÓ de 18 de febrer de 2020, del Vicerectorat de Cultura i Esports de la Universitat de València, per la qual es concedeixen les ajudes per a esportistes de la Universitat de València matriculats/ades en la aquesta universitat en el curs 2019/2020.
Publicada al Tauler Oficial de la Universitat de València el 20 de febrer de 2020.
RESOLUCIÓ de 15 d'octubre de 2019, del Vicerectorat de Cultura i Esports de la Universitat de València, per la qual es convoquen ajudes per a esportistes de la Universitat de València matriculats/ades en la aquesta universitat en el curs 2019/2020, i s'estableixen les bases que regulen la convocatòria.
Podeu consultar l' anunci al Tauler Oficial de la Universitat de València.
Sol·licituds des del portal ENTREU
TERMINI: de l'11 de novembre al 9 de desembre de 2019.
Documentació pendent d'esmenar: s'ha publicat al Tauler Oficial d'Anuncis de la Universitat de València ( veure ANUNCI ) el llistat dels esportistes que han demanat l'ajuda i que tenen que lliurar documentació que no han adjuntat a la sol·licitud, des del portal ENTREU, en contestació a la notificació que heu rebut.
Termini: fins el dia 30 de gener de 2020.
Per a qualsevol pregunta o incidència relacionada amb aquestes ajudes podeu adreçar-vos al correu electrònic següent: [EMAIL]
El dia 9 de setembre de 2019 s'ha publicat al Tauler Oficial de la Universtiat de València RESOLUCIÓ de 20 de Juliol de 2019 del Vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València, per la qual es concedeixen les ajudes per als esportistes universitaris de la Universitat de València per al curs 2018-2019.
Podeu consultar l'anunci al següent ENLLAÇ
Documentació pendent d'esmenar: s'ha publicat al Tauler Oficial d'Anuncis de la Universitat de València ( veure ANUNCI ) el llistat dels esportistes que han demanat l'ajuda i que tener que lliurar documentació que no han adjuntat a la sol·licitud, des del portal ENTREU.
Termini: des del dia 21 de juny al dia 1 de juliol de 2019.
RESOLUCIÓ de 4 d'abril de 2019, del Vicerectorat d'Ocupació i Programes Formatius, per la cual es convoquen ajudes per als esportistes universitaris de la Universitat de València per al curs 2018/2019 i s'estableixen les bases que en regulen la convocatòria.
Publicat al DOGV del 14 de maig de 2019 ( extracte de la publicació )
Termini de presentació de sol·licituds des del portal ENTREU: del 15 de maig de 2019 a l'11 de juny de 2019
Annex II: ESCRIT DE RENÚNCIA PER ALS ESPORTISTES QUE SÓN BENEFICIARIS DEL PROGRAMA D'ALT NIVELL i D'ELIT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA PER AL CURS 2018-2019 I VOLEN SOL·LICITAR L'AJUDA PER ALS ESPORTISTES QUE PARTICIPEN EN LES SELECCIONS UNIVERSITÀRIES PER AL CURS 2018-2019.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Alberto Baena (Conil de la Frontera, 23/3/1987) va decidir fa ara 10 anys deixar la seva ciutat natal per venir a Barcelona a estudiar INEF.
Era un boig del bàsquet, i com que no podia continuar jugant va buscar una forma de seguir vinculat a l'esport de la cistella: arbitrar o xiular.
I on va trobar més facilitats va ser en l'arbitratge.
Recorda amb nostàlgia una curiositat: "El primer partit que vaig xiular va ser amb Esperanza Mendoza, amb qui ara coincidiré en l'ACB."
Després de dos anys a Càceres, on va iniciar la seva trajectòria com a àrbitre, va obtenir una beca Séneca i va demanar el canvi d'expedient per poder cursar a Catalunya.
Baena va entrar al Comitè i Escola d'Àrbitres de la FCBQ.
Baena ara ho explica com una anècdota: "Recordo que el primer partit que vaig dirigir va ser de minibàsquet un Santa Coloma-Joventut F que vaig pensar que sabien equivocat perquè no podia ser que hi haguessin tants equips en una mateixa categoria a la Penya, però vaig veure que sí, que no tenia res a veure amb el que havia viscut en el bàsquet extremeny."
L'ara àrbitre ACB explica un record inesborrable: "Aquella pista colomenca, darrere de l'ajuntament, no l'he oblidat mai més, però no hi he tornat."
Mentre anava escalant posicions primer en la copa Catalunya el 2011, després en la Lliga Femenina-2 i lliga EBA el 2015/2016 ja va fer el salt a primer nivell de la FEB.
Baena se sent un privilegiat: "A la meva trajectòria en els tres anys de la LEB Or perquè he xiulat finals de copa i lliga de LEB Plata i un dels partits d'ascens de LEB Or a ACB i em sento un escollit perquè hi ha molts àrbitres de gran nivell a la FEB".
L'examen definitiu ha estat aquest setembre en el Circuit Movistar, on, juntament amb la també catalana Eva Areste, s'han examinat i és el que li ha donat l'empenta definitiva.
A l'ACB hi haurà aquest curs 32 àrbitres, 27 dels quals xiularan cada setmana i cinc descansaran.
L'arbitratge català, doncs, estarà representat enguany per sis col·legiats sorgits de Federació Catalana: Jordi Aliaga, José Antonio Martín Bertran, Juan de Dios Oyón, Arnau Padrós, Oscar Perea i Alberto Baena.
Han perdut la categoria el lleidatà Pere Munar i el barceloní Víctor Mas, que tornen a les competicions FEB.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Consulteu la informació sobre els aspectes i elements metodològics que s'han tingut en compte en les diferents propostes dels projectes de la col·lecció.
Consulteu l'itinerari del projecte amb les activitats que es proposen per a cada una de les fases.
Com es relacionen amb les persones?
Per avaluar la feina feta en aquest projecte, teniu disponibles dues graelles amb els ítems de l'avaluació per competències i un model de registre dels alumnes per personalitzar.
Fem hipòtesis sobre l'alimentació dels diferents tipus d'animals.
Per comprovar-les buscarem informació en diferents fonts.
Aprendrem que podem classificar els animals en tres grups segons el que mengen: herbívors, carnívors i omnívors.
Amb tota aquesta informació, ens plantejarem si seria possible alimentar determinats animals si fossin animals de companyia.
Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes.
Analitzar paisatges i ecosistemes per valorar les actuacions que els afecten.
Valorar problemes socials rellevants per plantejar propostes de futur.
Interactuar oralment d'acord amb la situació comunicativa.
Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar-la i valorar-ne el contingut.
Àmbit lingüístic (llengua castellana)
Àmbit lingüístic (llengua estrangera)
Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.
Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars.
Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament una situació.
Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats d'acord amb les tasques que cal realitzar.
Fem hipòtesis sobre l'alimentació dels animals.
Cada grup pensa què menja el seu animal i ho exposa a la resta.
Oferim als nens i nenes els diferents documents amb informació preparada de cada animal (que potser ja els vam presentar en l'activitat 3 i/o tenen disponible en la biblioteca d'aula).
A partir d'aquests documents, els alumnes han d'extreure la informació que necessitin en cada moment –en aquest cas l'alimentació.
L'anàlisi dels diferents documents permet treballar la comprensió lectora de manera transversal durant tot el projecte.
SUGGERIMENT També podeu demanar als alumnes que cerquin informació sobre el què mengen els animals que estudien en contes, llibres de consulta de la biblioteca d'aula, etc..
O bé demanar que la busquin amb ajuda de la família, a casa.
IDENTIFIQUEM DIFERENTS TIPUS D'ALIMENTACIÓ
Recollim en un paper gran les propostes que han sortit de cada grup, un cop comentades i validades entre tots.
Les anem escrivint endreçades per columnes segons el tipus d'alimentació: animal, vegetal o ambdues.
També podem treballar amb etiquetes que puguem moure i endreçar després de reflexionar tots junts.
Ens fixem en que hem obtingut diferents tipus d'alimentació:
-Hi ha animals que mengen altres animals, és a dir, carn: gat, gos, iguana, tortuga de Florida, granota, tritó.
-Hi ha animals que mengen plantes o parts de les plantes: periquito (llavors), cacatua (llavors, fruits), tortuga mediterrània.
Fem una classificació dels animals seguint aquest criteri.
Ho podem fer en grup i després proposem que cada alumne completi les frases que pugui de la fitxa 15 "Recollim els conceptes bàsics ". ( Teniu disponible aquesta fitxa en castellà com a document descarregable ).
Repartim tres etiquetes amb les paraules OMNÍVOR, CARNÍVOR I HERBÍVOR i demanem als nens i nenes que ens diguin a quin grup assignem cada nom.
Ens podem aturar uns moments a fixar-nos en les paraules CARNívor, HERBívor que ja donen "pistes" del significat que tenen.
Un cop decidit, acabarem de completar les frases de la fitxa 15.
Parlem també d'altres animals que s'alimenten de la mateixa manera que els que hem investigat.
Podem reprendre el diagrama de l'activitat 3 i mirar si els animals semblants que anem recollint mengen també coses semblants o hi ha varietat (els mamífers, els ocells i els peixos presenten les tres dietes, els amfibis són exclusivament carnívors i els rèptils, tret de la tortuga terrestre, també són carnívors).
No ens oblidem de parlar de les persones, que també som omnívores, com els ossos o els porcs.
Podem representar el diferent número d'animals herbívors, carnívors i omnívors que estem treballant en un gràfic de barres.
El podem fer primer tots junts, al mural o la pissarra, posant un post-it amb el nom de cada animal a sobre de l'etiqueta que correspongui, de manera que se'ns formi una columna per cada grup.
També ho podem fer posant creuetes o pintant quadres, sense escriure els noms.
Després traslladarem els gràfics sobre el paper.
Podem seguir el mateix format de la fitxa 16.
"Fem un gràfic". en què els alumnes poden classificar i rerpresentar els animals que es proposen en el gràfic buit, com a consolidació del que han après.
SUGGERIMENT Per repassar els nous conceptes apresos, els alumnes poden fer individualment aquesta activitat interactiva.
També podem treballar el vocabulari relacionat amb l'alimentació en anglès amb la cançó Herbivore, Carnivore, Omnivore Song.
Ens fixarem en les frases que diuen què menja cada grup d'animals.
També podem aprendre vocabulari relacionat amb el noms dels animals.
Acabem l'activitat valorant si ens serà fàcil donar al nostre animal el que necessita per menjar, en cas que el triem com a possible mascota.
Podem comentar que hi ha animals, que al marge del que menjarien en llibertat, disposen d'alternatives comercials quan els tenim com animals de companyia (pinsos per gossos i gats, premsats per peixos, barreja de llavors per ocells...).
Reflexionem primer entre els membres del grup i després contestem la pregunta relacionada amb l'alimentació que hi ha a la fitxa 21.
Finalment posem en comú les nostres reflexions.
Durant la conversa final sobre alimentació podem comentar si deu ser adequat donar a les mascotes aliments que ens agraden molt a nosaltres, com ara llaminadures o xocolata, perquè ens sembla que els pot agradar –i com les estimem molt les volem compartir– alhora que reflexionem si ens convenen a nosaltres...
També podem valorar què pot passar quan els donem massa menjar.
Al començament de l'activitat ens podem fixar en quin punt de l'itinerari estem.
Estem investigant per tenir un bon criteri per fer la nostra campanya de conscienciació respecte les mascotes.
Enganxem el pictograma de l'activitat en el mural perquè ens ajudi a situar-nos.
Després de l'activitat fem servir el mural com a registre del que ens sembla més important o interessant de tot el que hem explorat.
Podem recollir els diferents grups d'animals que hem fet segons l'alimentació, el gràfic de barres...
La feina dels reporters en el diari d'aula ens pot servir per recordar.
Podem fer servir l'aplicació Docuprojectes per documentar amb imatges.
Podem fer servir la feina que han fet els reporters en el diari d'aula per repassar la feina feta i triar entre tots què inclourem en el mural itinerari. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.