Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Deutschsprachigen Länder (Països Alemanys) Llegiu els següents textos perquè voldria obrir un debat necessari sobre la paraula 'països catalans' contra la que lluiten blavers i espanyols junts... Text 1 (nacionalisme-regional): Si el concepte de països catalans resulta antipàtic a alguns valencians, què hi farem, cadascú a casa seva i prou. No crec que cap suís accepti de bon grau uns "paisos alemanys" i que alguns nacionalistes alemanys estiguessin recordant contínuament les essències de la pàtria alemanya. Text 2 (panvalencianisme/pancatalanisme de doble denominació): "Jo sòc català i tinc una senyera a on blau no hi ha. Puc dir que parle català i ho fai a la manera de València" Ovidi Motllor Penses que el text 1 és el que identifica al BLOC / CDC? Penses que el text 2 és el que identifica a ERPV / ERC? Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 13:05
Aquí hi ha un greu error de traducció, perquè "Deutschsprachige Länder" no vol dir "Països Alemanys" sinò "Països de parla alemanya" un concepte totalment diferent perquè és com dir: "Països de parla llatina", és una característica, no un nom.
|
Deutschsprachigen Länder (Països Alemanys) Llegiu els següents textos perquè voldria obrir un debat necessari sobre la paraula 'països catalans' contra la que lluiten blavers i espanyols junts... Text 1 (nacionalisme-regional): Si el concepte de països catalans resulta antipàtic a alguns valencians, què hi farem, cadascú a casa seva i prou. No crec que cap suís accepti de bon grau uns "paisos alemanys" i que alguns nacionalistes alemanys estiguessin recordant contínuament les essències de la pàtria alemanya. Text 2 (panvalencianisme/pancatalanisme de doble denominació): "Jo sòc català i tinc una senyera a on blau no hi ha. Puc dir que parle català i ho fai a la manera de València" Ovidi Motllor Penses que el text 1 és el que identifica al BLOC / CDC? Penses que el text 2 és el que identifica a ERPV / ERC? Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 13:05
"ANSCHLUSS"
Y asi quieren que los valencianos vayan contentos hacia unos Paisos catalans
encara voldreu els espanyols que anem contents cap a espanya : digues que han fet per nosaltres...
|
Benvolguts usuaris, Amb molta satisfacció (una de les moltes coses que he volgut fer com a escriptor és entrevistar a V. Alexandre... doncs bé, aquesta sí que l'he aconseguit!) La Stoa presenta una entrevista a V. Alexandre, posada avui dilluns 20-DES-04. En l'entrevista ens centrem en temes polítics i ètics, i també en temes generals de filosofia. V. Alexadre ens parla breument de la seva opinió de Martí i Pol, Aznar, Pujol, Carod, Maragall, Joel Joan, F. Sabater i Terricabras, i ens informa que és improbable, en un futur a mig plaç, que publiqui una segona part del "Jo no sóc espanyol"; també fa un comentari molt breu de La Stoa. En l'entrevista queda ben clar el de sempre: que V. Alexandre fonamenta la seva ètica en ideals catalanistes, independentistes i a favor de la llibertat d'expressió, sense mossegar-se la llengua per a res. La direcció exacta de l'entrevista és: http://www.cromelnordic.org/modules/news/article.php?storyid=281 La direcció de La Stoa és: http://www.cromelnordic.org (Recordem que en La Stoa només poden fer comentaris als articles aquells que siguin usuaris, si bé els anònims sí poden escriure fòrums. Si vols fer un comentari estant identificat com a anònim no t'apareixerà l'opció de fer un comentari, però existeix, per tant t'has de fer usuari si vols comentar.). La Stoa al vostre servei.
Felicitats per l'entrevista amb el Victor Alexandre.. És molt interessant, i posa a tothom en el seu lloc.
|
Benvolguts usuaris, Amb molta satisfacció (una de les moltes coses que he volgut fer com a escriptor és entrevistar a V. Alexandre... doncs bé, aquesta sí que l'he aconseguit!) La Stoa presenta una entrevista a V. Alexandre, posada avui dilluns 20-DES-04. En l'entrevista ens centrem en temes polítics i ètics, i també en temes generals de filosofia. V. Alexadre ens parla breument de la seva opinió de Martí i Pol, Aznar, Pujol, Carod, Maragall, Joel Joan, F. Sabater i Terricabras, i ens informa que és improbable, en un futur a mig plaç, que publiqui una segona part del "Jo no sóc espanyol"; també fa un comentari molt breu de La Stoa. En l'entrevista queda ben clar el de sempre: que V. Alexandre fonamenta la seva ètica en ideals catalanistes, independentistes i a favor de la llibertat d'expressió, sense mossegar-se la llengua per a res. La direcció exacta de l'entrevista és: http://www.cromelnordic.org/modules/news/article.php?storyid=281 La direcció de La Stoa és: http://www.cromelnordic.org (Recordem que en La Stoa només poden fer comentaris als articles aquells que siguin usuaris, si bé els anònims sí poden escriure fòrums. Si vols fer un comentari estant identificat com a anònim no t'apareixerà l'opció de fer un comentari, però existeix, per tant t'has de fer usuari si vols comentar.). La Stoa al vostre servei.
La reinsistència de sempre. Salut, nois, no us perdeu l'entrevista a V. Alexandre!
|
Benvolguts usuaris, Amb molta satisfacció (una de les moltes coses que he volgut fer com a escriptor és entrevistar a V. Alexandre... doncs bé, aquesta sí que l'he aconseguit!) La Stoa presenta una entrevista a V. Alexandre, posada avui dilluns 20-DES-04. En l'entrevista ens centrem en temes polítics i ètics, i també en temes generals de filosofia. V. Alexadre ens parla breument de la seva opinió de Martí i Pol, Aznar, Pujol, Carod, Maragall, Joel Joan, F. Sabater i Terricabras, i ens informa que és improbable, en un futur a mig plaç, que publiqui una segona part del "Jo no sóc espanyol"; també fa un comentari molt breu de La Stoa. En l'entrevista queda ben clar el de sempre: que V. Alexandre fonamenta la seva ètica en ideals catalanistes, independentistes i a favor de la llibertat d'expressió, sense mossegar-se la llengua per a res. La direcció exacta de l'entrevista és: http://www.cromelnordic.org/modules/news/article.php?storyid=281 La direcció de La Stoa és: http://www.cromelnordic.org (Recordem que en La Stoa només poden fer comentaris als articles aquells que siguin usuaris, si bé els anònims sí poden escriure fòrums. Si vols fer un comentari estant identificat com a anònim no t'apareixerà l'opció de fer un comentari, però existeix, per tant t'has de fer usuari si vols comentar.). La Stoa al vostre servei.
En Víctor Alexandre... Hauríem de fer una KDD usuari i que vingui ell també!
Doncs Si !!!
|
Benvolguts usuaris, Amb molta satisfacció (una de les moltes coses que he volgut fer com a escriptor és entrevistar a V. Alexandre... doncs bé, aquesta sí que l'he aconseguit!) La Stoa presenta una entrevista a V. Alexandre, posada avui dilluns 20-DES-04. En l'entrevista ens centrem en temes polítics i ètics, i també en temes generals de filosofia. V. Alexadre ens parla breument de la seva opinió de Martí i Pol, Aznar, Pujol, Carod, Maragall, Joel Joan, F. Sabater i Terricabras, i ens informa que és improbable, en un futur a mig plaç, que publiqui una segona part del "Jo no sóc espanyol"; també fa un comentari molt breu de La Stoa. En l'entrevista queda ben clar el de sempre: que V. Alexandre fonamenta la seva ètica en ideals catalanistes, independentistes i a favor de la llibertat d'expressió, sense mossegar-se la llengua per a res. La direcció exacta de l'entrevista és: http://www.cromelnordic.org/modules/news/article.php?storyid=281 La direcció de La Stoa és: http://www.cromelnordic.org (Recordem que en La Stoa només poden fer comentaris als articles aquells que siguin usuaris, si bé els anònims sí poden escriure fòrums. Si vols fer un comentari estant identificat com a anònim no t'apareixerà l'opció de fer un comentari, però existeix, per tant t'has de fer usuari si vols comentar.). La Stoa al vostre servei.
Felicitacions!!!!!
|
Benvolguts usuaris, Amb molta satisfacció (una de les moltes coses que he volgut fer com a escriptor és entrevistar a V. Alexandre... doncs bé, aquesta sí que l'he aconseguit!) La Stoa presenta una entrevista a V. Alexandre, posada avui dilluns 20-DES-04. En l'entrevista ens centrem en temes polítics i ètics, i també en temes generals de filosofia. V. Alexadre ens parla breument de la seva opinió de Martí i Pol, Aznar, Pujol, Carod, Maragall, Joel Joan, F. Sabater i Terricabras, i ens informa que és improbable, en un futur a mig plaç, que publiqui una segona part del "Jo no sóc espanyol"; també fa un comentari molt breu de La Stoa. En l'entrevista queda ben clar el de sempre: que V. Alexandre fonamenta la seva ètica en ideals catalanistes, independentistes i a favor de la llibertat d'expressió, sense mossegar-se la llengua per a res. La direcció exacta de l'entrevista és: http://www.cromelnordic.org/modules/news/article.php?storyid=281 La direcció de La Stoa és: http://www.cromelnordic.org (Recordem que en La Stoa només poden fer comentaris als articles aquells que siguin usuaris, si bé els anònims sí poden escriure fòrums. Si vols fer un comentari estant identificat com a anònim no t'apareixerà l'opció de fer un comentari, però existeix, per tant t'has de fer usuari si vols comentar.). La Stoa al vostre servei.
Felicitats Marc, per l'entrevista. De debò que està molt bé, en Víctor Alexandre com de costum esplèndid. Ai, què faríem si en tinguéssim uns quants més com ell... -L'entrevista no té pèrdua, enhorabona.
|
Benvolguts usuaris, Amb molta satisfacció (una de les moltes coses que he volgut fer com a escriptor és entrevistar a V. Alexandre... doncs bé, aquesta sí que l'he aconseguit!) La Stoa presenta una entrevista a V. Alexandre, posada avui dilluns 20-DES-04. En l'entrevista ens centrem en temes polítics i ètics, i també en temes generals de filosofia. V. Alexadre ens parla breument de la seva opinió de Martí i Pol, Aznar, Pujol, Carod, Maragall, Joel Joan, F. Sabater i Terricabras, i ens informa que és improbable, en un futur a mig plaç, que publiqui una segona part del "Jo no sóc espanyol"; també fa un comentari molt breu de La Stoa. En l'entrevista queda ben clar el de sempre: que V. Alexandre fonamenta la seva ètica en ideals catalanistes, independentistes i a favor de la llibertat d'expressió, sense mossegar-se la llengua per a res. La direcció exacta de l'entrevista és: http://www.cromelnordic.org/modules/news/article.php?storyid=281 La direcció de La Stoa és: http://www.cromelnordic.org (Recordem que en La Stoa només poden fer comentaris als articles aquells que siguin usuaris, si bé els anònims sí poden escriure fòrums. Si vols fer un comentari estant identificat com a anònim no t'apareixerà l'opció de fer un comentari, però existeix, per tant t'has de fer usuari si vols comentar.). La Stoa al vostre servei.
Caram, això és molt bona noticia. Felicitats
Gràcies nois... no tenia tant de piloteig des que vaig fer l'article de Hitler! Doncs hale, a seguir endavant!
Per quan una entrevista al Carod?
Doncs no sé... Mireu, nois, no tinc pasta perquè no treballo i no tinc carisma perquè, amb o sense La Stoa i Crom-polis, sóc un desconegut més o menys. No és tant fàcil. De totes formes, el Joel Joan és amic de V. Alexandre. Si va al pròxim 11 de setembre, no me'l deixo escapar! Apart del Joel Joan... la resta em són ilocalitzables. Malgrat que jo tingui tant clar com el V. Alexandre que el Pujol és un cagat, també li faria una entrevista a ell si l'enganxo. No sé, què en penseu?
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Jo crec que és la de "L'home de kigali" (s'escriu així?) dels Brams. Podriem parlar molt llargament de la qualitat dels Brams, però a sobre aquesta és el pitjor. No se com s'atrevien a tocar-la en concert. I sinó qualsevol de la Berta aquella dels videoclips a la banyera..., sabeu?
Per? És que només l'he sentit ocasionalment i no tinc en ment la lletra. Bé, suposo que deu ser per la lletra, no? Músicalment no és res de l'altre món, però com per seleccionar per 'La pitjor canço' tampoc, crec.
No, la lletra no, és la música bàsicament. És tan insulsa i mediocre que no és ni dolenta, per això la considero la pitjor.
Estic totalment d'acord amb tu. De fet, crec que el CD en general és molt mediocre. Però aquella cançó s'endú la palma. Salut! Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 17:23
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Jo crec que és la de "L'home de kigali" (s'escriu així?) dels Brams. Podriem parlar molt llargament de la qualitat dels Brams, però a sobre aquesta és el pitjor. No se com s'atrevien a tocar-la en concert. I sinó qualsevol de la Berta aquella dels videoclips a la banyera..., sabeu?
Per? És que només l'he sentit ocasionalment i no tinc en ment la lletra. Bé, suposo que deu ser per la lletra, no? Músicalment no és res de l'altre món, però com per seleccionar per 'La pitjor canço' tampoc, crec.
No, la lletra no, és la música bàsicament. És tan insulsa i mediocre que no és ni dolenta, per això la considero la pitjor.
Salut Alexandre , si ho dius per la música no hi tinc res a dir, això depèn dels gustos de cadascú i no t'ho discutiré. En canvi, pel que fa a la lletra, "L'home de Kigaki" és una passada. Si t'hi fixes, és un sonet endecassíl·lab amb rimes internes regulars en les sisenes. Realment és fa difícil trobar cançons (i no només en català) amb una rima i una mètrica tan treballada. I més encara quan la cançó no parla de coses surrealistes o incomprensibles sinó que tracta les massacres de la regió dels Grans Llacs (hutus/tutsis) de fa 10 o 12 anys i el paper d'occident en el conflicte. Ara, ja et dic, si la música no t'agrada, aquí no hi entraré...
Jo tambe penso k si alguna cosa se li pot destacar a brams son les grans rimes que es treuen de la maniga, de fet crek que en akest aspecte es pot considerar el millor grup català,...ara si parlem de la musica...diguem que es el minim per acompanyar la lletra normalment
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
"sóc una nena superfashion" Macedònia
Preferixo que els nens de 8 a 13 anys que es teòricament l'edat a qui van dirigides les cançons de Macedonia escolten Superfashion, lletra amb molta mala baba pero que poca gent sap captar, a Bisbal. Si no vos agraden no sé perque l'escolteu! Pitjor de l'any? Qualsevol d' Inadaptats
Fil·loxera diu: Pitjor de l'any? Qualsevol d' Inadaptats per favor quin sacrilegi! Si per queixar ho pots fer també de les lletres, que no son seves! Homenatge a Ovidi disc de l'any sens dubte
Total ni Correllengua ni qualsevol nit pot sortir el sol ni l' home de kigali són de discs publicats enguany.Jo ho faig exstensiu a totala discografia en general del grup. A mi ja em sebla bé que es facen homenatges a l'Ovidi pero hi ha maneres i maneres de fer-los.
Qui ha parlat que hagués de ser d'enguany? Això és d'un altre fil, el del millor cd de l'any. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 17:30
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
"sóc una nena superfashion" Macedònia
Preferixo que els nens de 8 a 13 anys que es teòricament l'edat a qui van dirigides les cançons de Macedonia escolten Superfashion, lletra amb molta mala baba pero que poca gent sap captar, a Bisbal. Si no vos agraden no sé perque l'escolteu! Pitjor de l'any? Qualsevol d' Inadaptats
Fil·loxera diu: Preferixo que els nens de 8 a 13 anys que es teòricament l'edat a qui van dirigides les cançons de Macedonia escolten Superfashion, lletra amb molta mala baba pero que poca gent sap captar, a Bisbal. Si no vos agraden no sé perque l'escolteu! Pitjor de l'any? Qualsevol d' Inadaptats Pots criticar certes cançons (Mau-Mau per exemple) però per mi ha estat un grup q m'ha fet pensar molt, tot i els Oi! Oi! Oi! i certs extremismes. Trobo que és un grup fantàstic com pots, amb discos força varitats i l'Homenatge a Ovidi és fantàstic (no totes) a més és una manera de fer arribar més lluny les lletres del geni valencià, ja que normalment dp d'esocltar el disc la gent busca cançons d'Ovidi!!! Que em dius de 11/9/01 , Motí, Avalot!!, EL CERCLE VICIÒS DE LA MODERACIÓ (UNA DE LES MILLORS!!!!), demòcrates, Prou propietat, els homes-mico, Come on Baby, Orgull de classe, per tots els mitjans, FUTUR FOTUT, RÀDIO ACTIVA!!!! Si vius amenaçat en un món on una bomba destruiria tot allò imaginable si tens por de la fredor l'esforç d'un dit els caldria per dur a terme una matança Ja saps que no tenen miraments a Hiroshima i Nagasaki ja coneixen la paraula Barbàrie! No té cap altre nom quan les armes no són eines per justificar cap acte Ja ho veus, el progrés ha fet el tomb no es fan armes per les guerres es fan guerres per les armes [Ràdio Activa] T'agafen quan ets un infant i et posen una bena als ulls, et treuen la teva opinió: ja estàs llest/a per al seu futur. Milions d'obrers/es als carrers per a la industrialització la crisi capitalista afecta el/la treballador/a, però si aquest/a es desperta i es treu la bena dels ulls, llavors és l'ovella negra que pot esverar el ramat. Mobilitzant-te per trencar la seva desinformació, la teva creativitat produeix la seva destrucció. [Futur Fotut] Ratifico el meu vot a la pitjor a Macedònia i Crim (se q no puc opinar pq tmp he escoltat gaire...) Salut i força
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
"sóc una nena superfashion" Macedònia
Preferixo que els nens de 8 a 13 anys que es teòricament l'edat a qui van dirigides les cançons de Macedonia escolten Superfashion, lletra amb molta mala baba pero que poca gent sap captar, a Bisbal. Si no vos agraden no sé perque l'escolteu! Pitjor de l'any? Qualsevol d' Inadaptats
OOOOOOOOOOOOOOOOOO PECAT!! PERÒ QUÈ FAS!!!!!! QUALSEVOL D'INADAPTATS!!! MARE MEVA!!! PERÒ TU HAS SENTIT CAP CANÇÓ SEVA?? Ho dius seriosament?! Inadaptats dolent?? I ara ja mé seriosos... si poses qualsevol és que ben poc en sap del grup, i de música en general.. salut!
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Mesclat - Correllengua Ni esforçant-me, puc imaginar un 'homenatge' tan vomitiu contra el Correllengua.
La lletra de les estrofes no està malament però la tornada és completament patètica.
I així una darrera l' altra en els seus Cd's... Si sacrilegi es dir que no m'agraden estos personatges estic ben orgullós de ser un sacrìleg! Ah, per cert, KOP i Ràbia Positiva els hi peguen 1000000000000 patades a estos...
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Ufff qualsevol de macedònia o de l'Albert Pla, tot i que el superfort també deu n'hi dó...
l'albert pla es pur art!! d'aqui a uns anys passara com amb gaudi ja vuras! la casa batllo va ser considerada molt temps la casa mes lletja de bcn i una dehonra pel carrer aquell tant car
per la mateixa regla de tres, els Bisbals, trimfitos i totes aquestes pallassades ( l'antes muerta que sencilla , la primera) també passaran a la història com a grans obres d'art.
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
a sobre a guanyant Serrat
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Petit error... el concurs no era sobre la millor castellana, sinó per la millor espanyola (és a dir, d'Espanya). Tot i així, com sempre, s'ha confòs Espanya amb llengua espanyola, quan almenys segons ells, Espanya és un estat plurinacional i bla bla bla. Es salven de que no faci un escrit més crític sobre el tema, perque per si de cas, de totes les cançons nominiades (crec que eren 50), n'hi havia 49 en castellà i 1 en català, que era el 'Paraules d'amor' d'en Serrat. I clar, sembla que així ja quedi tot justificat. Està però claríssim que Catalunya no és Espanya!
Ja ni m'enrecordava del tema, però ara que ho dius m'ha vingut al cap. No hi havia també a la llista aquesta 'Al vent' d'en Raimon? Així m'havia semblat sentir i em vaig esgarrifar.
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Petit error... el concurs no era sobre la millor castellana, sinó per la millor espanyola (és a dir, d'Espanya). Tot i així, com sempre, s'ha confòs Espanya amb llengua espanyola, quan almenys segons ells, Espanya és un estat plurinacional i bla bla bla. Es salven de que no faci un escrit més crític sobre el tema, perque per si de cas, de totes les cançons nominiades (crec que eren 50), n'hi havia 49 en castellà i 1 en català, que era el 'Paraules d'amor' d'en Serrat. I clar, sembla que així ja quedi tot justificat. Està però claríssim que Catalunya no és Espanya!
Tens raó, era la millor cançó espanyola, però com no havia sentit que estava el Paraules d´amor, quasi he preferit posar castellana, perque quede ben clar per on van els trets
Qualsevol de Juan Ramon , cheb balowski o purria per l'estil
A veure, no ens enganyem... si nosaltres vulguessim fer un concurs per decidir quina és la millor cançó catalana dels, posem per cas, els darrers 25 anys, estic segur que hi hauria pressions per incloure a grups com Estopa i tal. Quan ells parlen d'Espanya, no hi ha lloc per Catalunya... Ara bé, quan nosaltres parlem de Catalunya, sempre hi ha d'haver lloc pels espanyols. Com va passar i passarà a les fires del llibre, on la cultura catalana és convidada. Aquesta és la seva 'espanya plural'!
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Per a dolent, dolent (sempre personalment ) el darrer disc dels Atzukak (Gatzara) crec que mai en la vida estaré tant arrepentit de comprar un CD.
vaja.. jo el vaig comprar l'altre dia.. Xd m'ha d'arribar encara per internet hahaha això és un cop baix.!
Lo que a mi em pareix dolent a un altre li pot semblar un obra mestra... Però, respecte als Atzukak han perdut molt del primer disc a aquest. I el cantant desafina Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 20:55
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Per a dolent, dolent (sempre personalment ) el darrer disc dels Atzukak (Gatzara) crec que mai en la vida estaré tant arrepentit de comprar un CD.
Mira a mi em suda la polla quina és la pitjor cançó, però el Superfort no ho és. JOSMAR PATRIOTA CATALÀ!
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Per a dolent, dolent (sempre personalment ) el darrer disc dels Atzukak (Gatzara) crec que mai en la vida estaré tant arrepentit de comprar un CD.
Hi ha una cançó en aquest disc nou dels Atzukak que s'anomena "Cridant" que és boníssima, per mi és una de les millors cançons reivindicatives en català que he sentit mai! La resta del CD no l'he sentit. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 11:32
Aquesta es lliura perque canta amb Xavi Sarrià dels Obrint Pas.
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Discrepo rotundament i enèrgica amb els qui dieu que el Suporfot d'en Josmar és la pitjor cançó que mai s'hagi fet. Com a cançó d'estiu que era va ser realment enganxosa, típic per a una cançó d'estiu sense cap més finalitat que la de divertir i posar una mica de ritme. La cançó tenia ganxo, era divertida i el numeret que feia el Josmar amb aquelles dues 'partenaires' amb el meló, anant amb bus i banyant-se en un riu no tenia pèrdua. Això era la mescla d'humor i fer país al mateix temps, deshinibint-se totalment, típicament "made in Toni Soler". Què voleu, a Catalunya ens va sortir un Superfort tot fent conya i rient, i en canvi a Espanya estaven orgullosos d'una tal Macarena (a casa seu la coneixen) o d'una tal Aserejé.. Hi ha diferència o no? Sï. Vosaltres mateixos. No sé per mi quina podria ser la pitjor cançó en català, en canvi la millor n'hi ha unes quantes que sempre tinc presents. En tot cas em ve al cap la veu gens treballada, d'una simplicitat musical que ratlla el més pueril dels nivells i d'una poca elaboració vocàlica digne del pitjor dels cantants del metro del Lluís Gavaldà -quan canta-, i per extensió, per tant, de qualsevol cançó dels Pets.
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Va, mateu-me tots.... Qualsevol dels pets!!!
Alber Pla, autentica basura radioactiva i embrutadora de cervells.
Nooo Visca Albert Plà!!!!!!! És la ostia... Tens paper del wc enganxata al cul...
Per favor no diguis això, com aquest personatge pot viure de la merda de "cançons" que fa, un cop el vaig veure en una entrevista i per mi que es borderline.... m'en recordo que en aquesta entrevista la Otero li va preguntar al Pla; -Que li dius a la teva filla quan arribes a casa?(en el sentit de que parlen i quines coses comparteixen) i l'empanat respon: -Hola..... ¬¬ em vai fotre un fart de riure, primer xq es va quedar amb la otero i despres x veure el coeficient mental del personatge en qüestió, xq ho va dir tot convençut.
Va, però si amb les seves cançons m'he "rigut" jo com poques vegades!!!
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Va, mateu-me tots.... Qualsevol dels pets!!!
Alber Pla, autentica basura radioactiva i embrutadora de cervells.
Nooo Visca Albert Plà!!!!!!! És la ostia... Tens paper del wc enganxata al cul...
ho hagis dit o no ironicament estic amb tu ai senyor, algun dia el mon t'entendra albert...
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Va, mateu-me tots.... Qualsevol dels pets!!!
Alber Pla, autentica basura radioactiva i embrutadora de cervells.
Nooo Visca Albert Plà!!!!!!! És la ostia... Tens paper del wc enganxata al cul...
Iep, poca conya amb l'Albert Pla! No me'l toqueu pas! Algú ha escoltat el disc "Albert Pla supone Fonollosa"? És un disc que deu tenir 6 o 7 anys ben bé i sempre l'he trobat realment encertat. En Pla potser no canta, però interpreta un personatge, el seu, creat per ell mateix, recita versos i els escenifica amb la veu i amb la seva presència. Aqueix disc és tot un aprofundiment en els versos d'en Josep Mª Fonollosa, poeta ja mort de qui en Pla va versionar uns quants poemes en aqueix disc. Per mi és un disc imprescindible i que se surt també de tot el que ell havia fet fins aleshores. I pel que fa a la pregunta de la Otero...en Pla és un paio molt intel·ligent, no té un pèl de tonto i sap perfectament que ell interpreta un paper, un personatge creat a la seva mida i que només ell li dóna vida, com és que alguns encara no heu caigut en això... I qui ha dit que Qualsevol nit pot sortir el sol és una cançó horrorosa? Home, en Sisa no és un baríton, cert, però tenia una veu molt particular, molt característica d'ell i que quan l'escoltaves de seguida pensaves: en Sisa. I té discos boníssims i d'altres que no tant, com tothom. Collons, en Pau Riba tampoc no té una veu excel·lent però mira tota la seva carrera ha viatjat (sobretot viajtat hehe) per estils molt i molt diferents i fins i tot ha musicat molt bé els poemes del seu avi Carles Riba i de la seva àvia Clementina Arderiu (disc titualt De Riba a Riba, molt bo). El rock al nostre país té una història de ben bé quaranta anys i de vegades em rebenta que els grups que van sortir amb el boom dels 90 i que ara ja són calbs es pensin que ells ho van inventar tot. Ells no van inventar res, els pares del rock van començar des de zero al nostre país i ells simplement van heretar-ho i van trobar un bon moment per a sortir a la llum. Abans hi ha hagut grans fenòmens encara vius i en actiu com el mateix Riba, Sisa, Ia&Batixte, la mateixa Dharma, l'Orquestra Plateria i la Mirasol, Màquina, Els Tres Tambors, el Grup de Folk, el bèstia Oriol Tramvia, etc. Als crios que surten ara amb veu de nena i imitant els grups anglosaxons els dic que mirin enrere quaranta anys i veuran com del no-res van sortir aquests músics que he esmentat i van crear cadascun un estil propi. Que ho facin...i QUE N'APRENGUIN!
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Va, mateu-me tots.... Qualsevol dels pets!!!
Alber Pla, autentica basura radioactiva i embrutadora de cervells.
Albert Pla--> "La violació"...hi ha un sector musical que pot arribar a agradar i fins i tot a enganxar de tant friki k és, i aquesta cançó n'és el paradigma. Tot i que segurament l'home probava de fer una crida per condemnar una problemàtica social, al final li va sortir un experiment molt original.
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Va, mateu-me tots.... Qualsevol dels pets!!!
Alber Pla, autentica basura radioactiva i embrutadora de cervells.
A mi l'Albert Pla, tp m'entra xD Em recorda en chiky? no recordo ben bé com es deia ... aquell cantautor pornogràfic. El sents el primer cop, i fa gràcia, dos cops tb... però el tercer cop ja fot fàstic Ei, Inadaptats, ni tocar-los xD
Em recorda en chiky? no recordo ben bé com es deia ... aquell cantautor pornogràfic. El Chivi.
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Va, mateu-me tots.... Qualsevol dels pets!!!
No et fiquis amb els Pets, que sé on vius...
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Albert Pla: EL GENI!!!! pd: doncs això que dius de l' entrevista amb la Otero és una resposta bonissima!!
I si creem el club de fans de l'Albert Plà??? "Mi novia es una terrorista..."
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Agggsss! Acabo ded llegir que el "qualsevol nit" del Sisa es patetic. DISBARAT MES INMENS, ORELLES MES MAL COMUNICADES AMB EL CERVELL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Albert Pla, no canta. Si partim d'aquesta premisa, ho entendrem millor. Que no canta, cony!, que suspira. Jo em queixo de les veus -no de totes, pero deu ni do- del rock català que va neixer fa cosa de quince anys. Moltes d'elles, en aquells temps,semblaben veus d'adolescents forçadetes, i lo collonut, es que encara ho semblen avui, quant els "vocalistes" han posat canes, anys i panys. Convindreu amb mi que aixó ha fet mediocres cançons prou bones.... Jordi
noi avui sembla que ningu es vol posar d'acord amb mi: partim de quatre veritats irrefutables: 1. Sisa no sap cantar. 2. albert pla es un geni i algun dia ho entendreu i obrireu un forum dient oooh tenia rao 3. qualsevol nit pot sortir el sol al meu entendre es REALMENT PATÈTICA 4. els pets estan be pero els del començament a part d'això la millor cançó del món és love of my live de santana
No et retractes? Ahh, descregut.... Sisa era un monstre desafinat -menys del que sembla-. Ara es un record polsos. Si no el saps escoltar, tu t'ho perds. Albert Pla, no canta. Suspira. I es un geni; totalment d'acord amb tú. Pero aixó no vol dir que canti. Fa una altra cosa que no se definir amb prouta exactitut. Per aixó dic que sospira. I hoi fa molt bè. Jordi
home a lultim cd que ha tret ha apujat força la veu el que passa es kell considera que la veu es un instrument mes. a part es droga (per si algu no se n'havia adonat )
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Fa uns quants anys que cada 2x3 posaven una cançó per la ràdio de deia alguna cosa així com "és un follet i no pas un home". És l'únic tros de la cançó que recordo (afortunadament, per la meva salut mental). No sé de qui era. La recordeu?
Crec, si no ho malinterpreto, que això que anomenes és un trosset d'una cançó d'aquell grup que es fa dir "Gossos"
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
La pitjor cançó en català quansevol d'en Quintana! quan tocava amb sopa de cabra encara hi ha les mítiques peró ara que va sol és insoportable em fot nerviós! Oi!O MORT!
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
La pitjor no la se, pro en sergio dalma cantant en català també deixa molt que desitjar...amb la veu trencada akella...
Trobo que tens tota la raó amb aixó de sergio dalma, deixa molt que desitjar, potser massa...
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
La pitjor cançó? Alguna dels Pets amb pretensions... La de "Pau". No, pitjor encara, la de "Bon dia". Era patètica i el pitjor de tot és que gosaven intentar imitar els BEATLES!!! Sacrilegi! En quant al Sisa i l'Albert Pla, són uns genis els dos. No haurien d'aparèixer en aquesta llista.
Tu si q saps
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Això de millor i pitjor és tan relatiu com gustos volten per aquí... Potser és una tonteria
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
avans morta ke sense kadira!XD
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Haters gonna hate.
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
qualsevol nit pot sortir el sol del Sisa. la tornada és molt maca i tot el que tu vulguis però la resta de la cançó és patètica
aquesta cançó amí magrada molt!! no estic gnes d'acord am el que dius!
JO 100% d'acord amb tu
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
qualsevol nit pot sortir el sol del Sisa. la tornada és molt maca i tot el que tu vulguis però la resta de la cançó és patètica
si et prenguesses les substàncies que pren sisa t'encantarien
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Qualsevol d'en Pere CRIM
subversiu diu: Qualsevol d'en Pere CRIM jajaja vaya un primo cabronàs!! Vaig mig sentir una i ja se li va veure el plumero de "no tinc ni puta idea però com q no conec gaires grups catalans segur q venc molt" a més ha tingut força pubispelat vull dir publicitat... Estic amb el Pere Crim i el Superfort!!, però la del sisa està...weno...no és un gran què però n'hi ha de pitjors :p com per exemple alguna que també he mig sentit (ho sento però quan sento una cançó odiosa he de sortir corrents o tancar el Winamp o el q sigui) les de Macedònia salut i força
Tio el crim es molt penós, pero és l'únic que fa hip-hop en català, que hi vols fer... En quant a macedonia, són un grup molt alegre. Sí, potser amb unes lletres una mica tontes, però... quantes cançons escoltem en anglès tot i que no tenim ni faba del que volen dir?
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Qualsevol de "ramon & le petit terrorista" són dolentissims!!!! la de "gelosia" es una parida i totes ho son! no entenc com graben videoclips i surten pel 33. pd: la de qualsevol nit pot sortir el sol la pitjor cançó! no home no, que dius!!
a mi també m'agrada la d'en Jaume Sisa
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Qualsevol de "ramon & le petit terrorista" són dolentissims!!!! la de "gelosia" es una parida i totes ho son! no entenc com graben videoclips i surten pel 33. pd: la de qualsevol nit pot sortir el sol la pitjor cançó! no home no, que dius!!
a viam si a mi no magrada que vols que t'hi fagi?
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Ei trouppe, penso que ultimament ha pujat el nivell dels grups de musica en català, més que dir les cançons patètiques voldria destacar les bones, i sobretot les que estan sonant actualment i que valen força la pena. Aqui en teniu una llista: 1. La caixa fosca - desconnexió. 2. Obrint pas - Som. 3. Fora des sembrat - Llunes de paper. 4. Gerard quintana - Caic. 5. Dept - Avui el teu àngel no vindrà. 6. Fes-te fotre - maleta de pedres. 7. Els pets - Pau. ... Un aplaudiment per tots ells i més ( Per a qui li interessi moltes d'elles les podreu escoltar a 'Ritmes.net') 5b!
Ei, podries posar el link directe per escoltar Som, d' OP?? És que a ritmes.net trobo el grup però per escoltar concretament aquesta cançó no ho trobo.
Al fòrum de 'mp3 catalans' hi ha uns quants links, en un d'ells pots sentir les cançons d'obrint pas: http://www.propaganda-pel-fet.com/Portal/multimedia.asp Salut i força al canut!
|
Ara que ha sortit el programa aquest de la millor cançó castellana, es típic que ací al xat ferem un fil similar però amb la música en català. però com això ja esta prou vist, doncs a triar la que per vatros sigue la pitjor cançó cantada en català. Que hi tenim de tot ací!! Jo em quedo amb el "Superfort" de Josmar ( kina rallà! mare meua ) i una que es diu "Despertaferro", ara no em recordo del grup, però que el cantant fot uns galls que en el corral de mon avi al matí
Ei trouppe, penso que ultimament ha pujat el nivell dels grups de musica en català, més que dir les cançons patètiques voldria destacar les bones, i sobretot les que estan sonant actualment i que valen força la pena. Aqui en teniu una llista: 1. La caixa fosca - desconnexió. 2. Obrint pas - Som. 3. Fora des sembrat - Llunes de paper. 4. Gerard quintana - Caic. 5. Dept - Avui el teu àngel no vindrà. 6. Fes-te fotre - maleta de pedres. 7. Els pets - Pau. ... Un aplaudiment per tots ells i més ( Per a qui li interessi moltes d'elles les podreu escoltar a 'Ritmes.net') 5b!
"Som", la millor cançó que he escoltat en molt de temps!
|
El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants per Ricard Colom 1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta a mantenir aquest estat d'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural"; per això la colonització vol dir sempre la falsificació de la història, o fins i tot la seva anatemització. (Heinz Dietrich, Emancipació i identitat d'Amèrica Llatina: 1492-1992) [...] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l'afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l'hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d'un país. (Catalunya, nou Estat europeu. Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional) La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble. (Àngel Guimerà) Arnold Toynbee, el gran historiador britànic, entre moltes altres suggestives i documentades demostracions, afirmava que una col·lectivitat mai no ha sobreviscut més enllà de tres grans desfetes. Després de cada gran derrota vénen 30 o 40 anys, tota una gernació, d'intensa repressió militar, política, ideològica i lingüística, amb la consegüent amnèsia col·lectiva (oblit selectiu, en diuen els psicòlegs). La següent gernació, allò que haurà après serà: ---Negativitat envers allò "inútil" i vençut, associat al patiment (autoodi). ---Receptivitat envers allò pragmàtic (colonització i "coentor"). Cada gran desfeta accelera la deserció lingüística i malmet la llengua indígena (patuesació progressiva). Sols amb una resistència de caire místic (inevitablement lligada a una cosmovisió d'arrel essencialment espiritual-religiosa, de martiri, com ara la basca) i amb una conscient i sistemàtica planificació geoestratègica, psico-político-militar, hom pot fer el procés reversible, a través d'una recuperació de la malmesa i psiquiatritzada cosmovisió del poble colonitzat, constantment pressionat per la guerra psicològica de l'Estat colonitzador. Si els dirigents anticolonials manquen de tremp per a ficar el dit al fons de les ferides i no s'arrisquen a desinfectar-les, el cicle es reproduirà i, amb el temps, sofriran una nova desfeta greu, fins al col·lapse definitiu, car aquells que ignoren la pròpia història es troben damnats a repetir-la. Per ço no hi ha pitjor presagi que un catalanisme pelaperes, professionalitzat, Emma , elitista i guanyapremis com el que ara ocupa totes les parcel·les visibles, amb la tolerància interessada del poder colonial. La nova estratègia militar (dels"imperis") passarà per regular, controlar i manipular els mitjans de comunicació. (Alvin Toffler) 2. CARACTERIOLOGIA COLONIAL DEL "NACIONALISTA" CATALÀ L'esporuguida psicologia d'esclau vençut ha dut els catalans a recular sota el recer d'indrets tancats i ghettos, segons llur típic tarannà secular, racionalista i academicista, interessadament tolerat pel poder colonial que es veia incapaç - per raons econòmiques o polítiques (de rematar el genocidi).. Durant el franquisme, mentre el basquisme s'estengué socialment gràcies a un enfocament religioso-militar; el catalanisme, secular i cultural, s'afeblí relativament. Mentre el basquisme no dubtà a sacrificar-se, a anar als barris immigrants a explicar-los basquisme en castellà i a afiliar-los en sindicats abertzales..., les elits catalanistes, sovint "gauche divine", miraren aquests esforços amb el menyspreu de la rabosa pel bagot de raïm: «On he cregut que jo no arribava, no he volgut que ningú hi arribés.» Així, aquelles elits es reclogueren, generalment, en la llibertat de càtedra, en l'erudició de temes secundaris, perifèrics i autoexculpatoris, en l'egolatria de milers d'incansables guanyapremis i "animadors culturals", i en polítics de curta volada i d'interessos creats. Tot plegat desfermà un procés de clientelisme/capelletes/personalismes, o sia d'eixorques divisions i enfrontaments per qüestions irrellevants nacionalment, i de gran miopia i esclerosi política i nacional. Evidentment que no sols no feren sinó que impediren que uns altres fessin. Així, la base social "nacionalista" quedà reclosa bàsicament fora de les grans urbs i dins el món cultural (ensenyament). Allò més decisiu (ciutats i mass mèdia) quedà fatalment en mans de forces corrosivament desnacionalitzadores. Ni els homenatges i diades rituals, ni les solemníssimes declaracions institucionals de paper banyat, ni els discursos de teòrics drets i alts principis, ni els premis ni els concursos, ni el culte a personalitats nostrades (Fabra i Fuster, sobretot) no foren capaços de redreçar una dinàmica d'espanyolització abassegadora. Ara bé, les nostres elits, tot això no s'ho miren pas amb tant de pessimisme, car elles viuen prou bé en llur ghetto còmode, egòlatra i ben sufragat. Abans dels anys 90 encara hi havia moviments de certa volada, més enllà del control culturalista, com ara La Crida o el Grup en Defensa de la Llengua. El que ara hi queda, però, són ja sols grupuscles marginals, per anacrònics i rutinaris en llur espasmòdic radicalisme, que encara vivien en la Guerra Freda. Així, entre una gran majoria de catalanistes epicuris i volterians que no es plantegen geoestratègies sòlides, sinó sols "anar fent" (les retòriques insolvents de capelletes i carreres polítiques: llurs fets expliquen llurs silencis calculats i llurs sabotatges) i unes minories –quasi tot jovent-amb uns enfocaments dramàticament desfasats i cruelment criminalitzats; per l'endemig d'aquests sectors hi ha dissortadament ben poc del que era d'exigir: un teixit cívic, activista, no-violent, interclassista i desacomplexadament polititzat, sense la porta falsa del culturalisme fàcil. Una mostra significativa i alhora patètica de l´academicisme eixorc i miop que ens nega és que, després de veure, durant un quart de segle de transfranquisme, com l´espanyolisme més barrut, incívic i goebbelià esquartera el País Valencià de sa comunitat lingüística natural, amb tota mena de manipulacions barroeres i cíniques i de mentides psicòpates, i fins i tot amb alguns crims polítics (Grau, Bustos, Agulló), encara hom fa de trist Hamlet a l´hora de donar suport a un fantàstic i impresciendible aliat potencial del catalanisme front al lerrouxisme: l´ascendent independentisme andalús, tant lingüístico-cultural com polític, front a l´espanyolisme que també l´escanya, en expropiar-lo i espanyolitzar llurs trets distintius (flamenc, parla, història, etc.). Tot embolcallat amb pseudoraons d´un academicisme estantís i bizantí, tipus si el castellà i l´andalús són o deixen de ser la mateixa llengua i nació. Mentre "ellos" tenen moltes més armes i les fan servir totes indistintament per anorrear-nos, les nostres benpagades elits no volen ni fer ús de les que tenim més a mà, no sé si per no fer enfadar l´amo madrileny o per no tacar-se els pantalons de diumenge. Hom comprèn allò que Jesús digué dels fariseus: que ni feien ni deixaven fer. I també que els turcs prenguessin Constantinoble mentre els academicistes teòlegs - estruços de la realitat (discutien quin sexe tenien els àngels. I s'explica com els jueus no volien abandonar llurs joies i emigrar del III Reich a "la boja aventura" de ser pioners a Palestina, fins que quan volgueren, ja no van pas poder. Hom parla de la "fatiga nacionalista catalana", una esclerosi de vellesa ideològica. I és que, a còpia de damnar a l'ostracisme la gent més entusiasta i dinàmica, de voler controlar-ho tot burocràticament per interessos curts i sovint mesquins, s'ha fet del catalanisme un moviment lleganyós. L'entusiasta sempre venç l'apàtic. No és pas la força del braç, ni les armes, sinó la força de l'ànima que ateny la victòria. (Johan G. Fichte) 3. LA REACCIÓ VITAL SEGONS TOYNBEE Segons Toynbee, allò que infon vitalitat a les societats i civilitzacions són les religions superiors -el cristianisme sobretot-, que forneixen vitalitat i riquesa de sacrificis i microsolidaritat. Expropiades tals religions pel poder estranger, també la saba espiritual va minvant, sobretot ca les elits conscients de la nació oprimida, les quals es debaten entre dilemes inviables i infructuosos, mancats de l'élan (alè) de creativitat, derivat del sacrifici i de l'amor. Com a portadors de la flama creativa, a ca nostra podríem esmentar Ramon Llull, Torras i Bages, Gaudí. Potser Macià o Batista i Roca. També Gandhi, M.L. King, molta gent de l´Assemblea de Catalunya o La Crida... La creativitat espiritual és l'única alternativa real de redreçament nacional, perquè combina capacitats i temps sense idolatries encegadores. És la flama del Canigó de què Catalunya ha menester. 4. UN BON LIDERATGE: PASSES CONCRETES CONTRA EL COL·LAPSE CARACTERIOLÒGIC DELS CATALANS La tan duta "fatiga nacionalista" de ca nostra ha menester d'antídots energètics en tots els camps, tant d'actituds renovades com de passes específiques. Si tenim un problema psíquic i de lideratge, caldrà veure com cada defensor de la nostra llengua nacional pot esdevenir un gran dinamitzador del seu entorn. Heus ací unes propostes comprovades, pràctiques i assequibles per a unes bases sòlides (materials, mentals, espirituals) amb vista a un lideratge eficaç. 4.1. NODRIMENTS Són la base de la nostra energia vital. Complements dietètics, estimulants i revitalitzadors naturals, antioxidants, oligoelements i vitamines de tota mena ens mantenen en plenes facultats, ràpids de reflexos, mentalment dinàmics, o sia joves. Per esmentar-ne alguns, són excel·lents els antidepressius naturals com ara la gelea real o l'alga spirulina; la lecitina de soja augmenta un 25 % les facultats mentals (memòria, intel·ligència...); el magnesi i altres oligoelements (alguns són imprescindibles per a assimilar les vitamines); els anticancerígens (seleni, cartílag de tauró), etc. També hi ha els aliments pròpiament dits, els més saludables: flocs de cereals, germen de blat, llevat de cervesa, gomasi, segó, píndoles d'oli de peixos, etc. No oblidem la soja (excel·lent proteïna vegetal), el mill, les algues, la fibra, els bios... I, entre els més tradicionals: l'all, la ceba, els cítrics, la fruita i la verdura del temps i del lloc, l'oli d'oliva, els fesols, etc. Defugiu els congelats, les llaunes i els greixos animals. 4.2. FORMA FÍSICA Penseu en complements esportius. No sols heu d'anar nets i endreçats sinó que també heu d'estar en forma. L'esport i el gimnàs rejoveneixen i donen una harmonia natural (del cos i de moviments) que colpeix molt positivament. Els enemics no solen gosar fer brometes a cap militant pel català si el veuen desimbolt i traspuant força i energia, seguretat, voluntat, tenacitat, disciplina i ordre. Un bon estat físic duu, si fa no fa, implícites totes aquestes qualitats, que un capdavanter ha de transmetre als connacionals a fi de poder-los ser útil i ajudar. Ell de son poble concentra l'ànima. Tranquil, hi atura les bregues díscoles. (L'heroi, de Miquel Costa i Llobera) Als gimnasos i botigues de fitness tenen bons complements esportius, productes naturals per a muscular, dietes, etc. Un bon estat físic genera vitalitat i optimisme, i sovint millora substancialment la relació social. Algunes normes bàsiques de nodriment esportiu serien: beure aigua bona i en abundància, prendre àcids greixos essencials i almenys un 20 % de proteïnes, no ingerir més d'un 15 % de greix en els aliments i limitació radical de sucres refinats i sal. Va molt bé la diversitat en fibra i assegurar el 65-70 % d'hidrats de carboni, a més de suplements (vitamines-oligoelements...). Res d'aliments nocius (fast-food, llepoleries, pots, congelats). Per a augmentar en concret l'útil massa muscular preneu: proteïnes, aminoàcids ramificats, l-glutamina, crom, vanadil sulfat, coenzima B12, creatina... 4.3. ARQUETIPUS MENTALS La literatura, els viatges, les relacions interculturals, etc., donen riquesa de matís i flexibilitat mental, àgil i ràpida, base per a un nivell d'acció creativa, necessària per a la militància lingüística diària, on contínuament et veus en situacions complexes, noves i relliscoses. Un "exercici" especialment útil són els reculls de citacions de savis, herois, sants, místics, màrtirs, lletraferits, etc. del temps, cultura o país que sien. N'existeixen col·leccions temàtiques, les quals matisen, contrasten i centren extraordinàriament la percepció fidedigna de la realitat, ensems que ens la fan hiperrealista, enmig d'una claredat mental prou per damunt de la mitjana. Aquest filar prim genera gran plasticitat i creativitat, i fa que les nostres respostes i actes quotidians se centrin al mil·límetre, amb l'esme coratjós que ens cal per a la nostra difícil situació sociolingüística. En concret, els refranys populars catalans - aquells més vius!- donen naturalitat genuïna i distensió a la nostra lluita lingüística de cada dia; ço és, actitud acerada i no elitista: l'elitisme és un dels greus llasts - en sentit d'artificiositat postissa i academicisme de carrera, acartronat- que arrossega usualment la nostra militància per la llengua, i que cal evitar si volem ser efectius, convincents. Breu: es tracta d'assimilar i de resumir l'essència de la saviesa; de ser senyors del nostre silenci, sense ser esclaus dels nostres mots, i de fer coincidir les realitats amb percepció i el màxim de profunditat que puguem abastar. Treure´ns les brides i adquirir una visió panoràmica. 4.4. ARQUETIPUS ESTÈTICS Cal que infonguem harmonia i ritme a la lletjor i al desordre que ens envolta. Val a destacar-hi l'art més espiritual: la música, i l'art que forneix més claredat intel·lectual: la literatura. Cal cercar cançons, frases, poemes (la funció de la poesia és assolir la perfecció en l'ús de l'idioma) que sien models harmònics generatius i incorporar-los al nostre subconscient com a referents vitals. Com a poble dominat, podem aprendre molt dels trets artístics dels afroamericans, les músiques dels quals (jazz, blues, swing) són extremadament sinuoses i amb subtils matisos, ben escaients per a una col·lectivitat avesada a resistir i lluitar contracorrent. Les modulacions finíssimes d'una Abbey Lincoln o d'una Cassandra Wilson ensenyen versatilitat, agilitat, autoconeixença. La música clàssica europea també té exponents d'una complexitat riquíssima i de gran perfecció: la sacra barroca (Bach, especialment), la romàntica (el nacionalista Chopin), la vehement malenconia de Mahler, l´excels Miserere Mei d'Allegri... La música mística sefardita o sufí, la flauta de Pan, la nostra meravellosa tenora... A ca nostra jo crec que M. del Mar Bonet és la més esteticista tant en lletres com en música; a més, sovinteja les poesies de l'Escola Romàntica Mallorquina, que són uns referents immillorables. Quant a literatura, n'hi ha d'un equilibri sublim, com James Joyce, el qual frega la perfecció més clàssica. D'altres, com Lawrence Durrell, en el seu Quartet d'Alexandria, és tot llum del record a través d'una insòlita riquesa i elegància en la forma. O poetes esplèndids, com Rimbaud. De catalans, tenim la creativitat mística de Llull, el dramatisme gòtic d'Ausiàs March, o l'elegantíssima autocontenció de Jordi de St. Jordi. Assimilar la claror de la perfecció forneix equilibri i força anímica, bàsics per a una bona projecció exterior (comunicació) del nostre jo. 4.5. ARQUETIPUS PSICOLÒGICS I D'ACCIÓ L'home magnètic és atent, amable, polit, afectuós sempre i amb tothom, no pas per motius egoistes, cosa que és ràpidament descoberta, sinó perquè ha convertit aquesta casta de conducta en principi i li és una mena de segona natura. Té un bon somriure, una paraula amable i una cordial encaixada de mans per a tothom. No es mostra mai indiferent als patiments que l'envolten, ans hi té sempre un mot de conhort amanit. Té una frase de simpatia per al qui es troba en qualque entrebanc. I té el do de fer sentir als altres que es troben sempre a la mateixa alçada en què ell es troba; com si la qüestió de superioritat o d'inferioritat no vingués gens a tomb en llurs mútues relacions. (H-A.Parkyn) O sia: empatia, generositat "preventiva", no-violència, bons gests i obres. I també: forçar la connexió fins i tot amb els qui, per prejudici o mal caràcter, es neguen a tenir-ne (per ex.: si algú ni et respon, te n'acomiades amb un irònic i contundent "Adéu-siau, simpàtic(a)!"). El treball psicològic consisteix a connectar amb el punt mental de cadascú qui es relaciona amb tu, per passiva o per activa, a fi de demostrar-los fins a quin punt «els poders establerts tendeixen al control, a la unificació i a l'explotació psíquica de llurs súbdits» (X. Rubert de Ventós). «Qui és savi i lliure sols influeix en l'altri en el sentit d'enlairar-se a la perfecció de la llibertat de cadascú» (Keyserling). "No ens hem de deixar fer esclaus d´ambicions i desigs que no tenim i que els mediocres ens suggereixen a fi de dominar-nos" (André Maurois). Aquest és el punt de la Transfiguració del qual parlava en Toynbee com a motor de les civilitzacions en ascens: arribar al coneixement (saviesa de la vida) i a la metanoia (equilibri vibrant) i escampar aquest bon esperit sense forçar cap llibertat. Llavors cadascú t'interpretarà segons les pròpies necessitats: guaitar als ulls dels torturadors i navegar amb el sofriment dels torturats. I discutir amb una energia convincent - la de la dignitat del convenciment irreversible d'allò que és ver- contra els qui es tanquen a allò millor o «detenen, amb injustícia, la veritat" (St. Pau). Asseguda, escoltant Larkin, m'adoní que em trobava en presència de quelcom que ni de casualitat havia vist abans, més a prop d'alguna força primigènia que no pas d'un home: un huracà, una onada de la gran tempesta, l'ímpetu de la vida en primavera i la marcida alenada de la tardor, tot semblava emanar del poder amb què parlava. Pareixia com si la seva personalitat prengués, assimilàs i engegàs cada emoció que corprenia la munió que l'envoltava, cadascun dels seus patiments i alegries que havien sentit, expressat i santificat. La gran força elemental present en totes les gents se n'havia endinsat en sa natura per sempre més... Aquesta força canvià màgicament la vida dels treballadors dublinesos... (Constance Markiewicz, escriptora polonesa de les primeries del segle, en parlar del cap sindicalista i independentista irlandès Larkin com a personalitat magnètica, transfigurada) Les doctrines d'Espinalt (la Psicoestètica), les dels filàntrops nord-americans (Carnegie, etc.), la de psicòlegs... són útils, però, en elles mateixes, sols són tècniques que hi ajuden, no pas la Transfiguració en si, la qual és un moviment de dins cap a fora. La in teriorització de tècniques , que és el moviment contrari, no és autogenerador, creatiu, sols, si de cas, un ajut per arribar-hi o créixer. El deure d'un guerrer és el coratge, la disciplina, l'energia, la fortalesa, l'honor, l'estratègia, l'ardidesa en la batalla, la generositat, la capacitat per al comandament, la noblesa. (18:43 Bhagavad Guita) Quan és de nit per als altres, l'ànima disciplinada roman desperta; quan els altres es creuen desperts, allò que tenen per claror és nit per al savi il·luminat. (2:69, Bhagavad Guita) Feu preguntes en lloc de donar ordres directes. Permeteu que el proïsme salvi el seu prestigi. Elogieu el menor progrés i tots els progressos. Siau càlid en l'aprovació i generós en l'elogi. Atribuïu al proïsme una bona reputació que hagi de mantenir. Encoratgeu l'altri. Feu que els defectes semblin fàcils d'esmenar. Mireu que els altres se sentin feliços de fer allò que suggeriu. (Dale Carnegie) 4.6. LEGALITAT, GEOESTRATÈGIA, SENTIT MILITAR-ESTATAL Hem de mirar sempre de conèixer la legalitat - malgrat que sia feta bàsicament pels enemics de la nostra llengua (i esgotar-ne totes les seves possibilitats. Les lleis són una teranyina que sols enxampa els més febles i que és traspassada pels poderosos i cauts; però el feble que gosi foradar-la rebrà un bon escarment dels mitjans de comunicació, també en mans, bàsicament, dels qui ens escanyen. I no esmentem ara les tortures i altres mals amplament tolerats des del Ministeri de l'Interior. Caure en violències i provocacions no és útil ni sol dur a res de bo. Els millors mètodes són els "espectacles" d'accions no-violentes tipus Greenpeace (seguidors de les tàctiques de Gandhi i M.L. King): són impecables i tenen eixida als mèdia. A ca nostra, grups com La Crida o Grup en Defensa de la Llengua han fet ús, a vegades, de tàctiques noviolentes, com ara enganxar cartells en català, en ple dia, damunt de rètols oficials en foraster (La Crida) o anar, una colla, de restaurant en restaurant, i anar-se'n tots plegats quan el menú no era pas escrit en català (gdl). A força de segles, sense suficient poder polític, els catalans solem tenir mentalitat de comerciants (fenicis, jueus) i ara també de funcionaris (buròcrates); però, generalment, ni tan sols els "nacionalistes" no acaben d'adonar-se gaire de tota la profunditat de la sistemàtica manipulació colonial que ens endogala. Ens manca sentit geoestratègic (diplomàtic) d'Estat. Ens manquen virtuts militars (audàcia, disciplina, coratge, tenacitat, autosacrifici, etc.), les quals poden i deuen ser usades en la vida civil i no pas en violències. És necessari conèixer a fons tots els viaranys de la manipulació psíquica, cultural, històrica, política, etc. de l'Estat central, que es proposa de completar el gran genocidi contra la llengua catalana, genocidi que, en els actuals moments de revolució tecnològica i de refinada propaganda subliminal, és més eficaç que mai. Hem de saber cercar aliats: els idiomes germànics, els minoritzats, generalment les classes socials subalternes, ongs, modes ètniques, etc. Sobretot, ens cal una ferma autosolidaritat nacional i uns lligams fluïds amb altres llengües colonitzades, com ara el basc, el gallec, l'occità... tal com fa el butlletí Llengües Vives –L6. 4.7. ARQUETIPUS ESPIRITUALS Són els més pregons i resistents de tots (si bé hi ha prou gent que no els copsa gaire). Als fets del món veig bé tothom encès, però als de Déu, grossers, ben ignorants. (Ausiàs Marc) [...] aquests sants entraven en una relació molt més activa (i/o, així mateix, amb un cercle molt més ample) que la que haurien tingut si haguessin romàs en el món i passat llur vida en alguna ocupació secular. Des de llur vida de recés, influiren en el món més que no l'emperador de la seva capital estant car llur recerca de la comunió amb Déu era una forma d'acció social que commovia llur proïsme més vigorosament que no pas qualsevol servei secular en el plànol polític... Un dels trets destacats de l'ascetisme bizantí primerenc fou la seva passió per la justícia social i la seva defensa dels pobres i oprimits. (Estudi de la història, Arnold J. Toynbee) Allò que Déu guarda, el dimoni no ho toca (Refrany català) L'ànima d'un Francisco Javier es nodreix sempre millor i més higiènicament que no pas la de qui s'ha atipat. (Màxim Gorki) Espiritualitat i religió són un parell de móns en contacte, però sovint incompatibles: la religió o religiositat sol ser una corrupció de l'espiritualitat, però, ensems, la genera i la manté. Els primers cristians eren poc religiosos, com es veu, car els de Jerusalem, de moment, continuaven anant al Temple de sempre; i els de Roma no sentiren pas necessitat ni de temples ni d'imatges, fins al punt que la gent els tenia per ateus. (Transparència al cim, J. Rovira Tenas) El nacionalisme català, caigut en la superficialitat racionalista i mancat de real sentit d'Estat (català: l'únic que podria assegurar la supervivència de la llengua nacional, per suposat), fatalment, no sol copsar aquests paranys paradoxals, fins al punt de ni plantejar-se'ls. Tanmateix, de ser conseqüent sí que se'ls acabaria plantejant a fons, car es tracta d'una qüestió de dignitat i esforç, i de supervivència nacional. Qualsevol nació que vulgui assegurar la seva durada i demostrar el seu dret a l'existència ha de descansar damunt una base religiosa. (Otto von Bismarck) Hi ha dades ben evidents per a emplaçar històricament i socialment el cristianisme: els estats de tradició cristiana (i sobretot els de tradició reformada o protestant) són els més forts, desenvolupats i relativament democràtics d'arreu el món. La "religió" (tradició institucional) d'Occident no ens deixa entreveure el fons o la substància del cristianisme amb objectivitat, i no hi ha res pitjor après que allò après a mitges. Tanmateix, el marxisme o els drets humans són productes, conceptes, típicament judeo-cristians (els profetes que clamaven per la justícia social, la llibertat de consciència dels apologetes o de Luter), prou impensables en religions orientals i, fins i tot, en l'Islam. Però sabut és que l'imperialisme castellà ha fet un ús sistemàtic de la colonització religiosa per a estovar les seves víctimes: «S'ha fet moltes vegades obra de l'antipentecostès [...] el cristianisme no es dirigeix als Estats, sinó a les nacions... Extirpar la veu catalana és un crim contra la glòria del cel» (Dr. Carles Cardó, 1919). Qui les obres de Déu no ama, Déu no ama les obres d'aquell. Tot home qui es baralla amb Déu acaba vençut. (Llibre dels 1000 Proverbis, de Ramon Llull) Si volem un poder català que garantesca la supervivència de la llengua i cultura catalanes ens caldrà no ser tan frívols ni còmodes en aquests temes. No hi ha res de més generador que la fondària de la fe transcendental, la qual és una gramàtica bàsica que, com planteja Toynbee, mou milions i milions de persones durant mil·lenis, molt per damunt de partits, filosofies, ideologies humanistes... Malgrat èpoques de decadència religiosa, la fe sempre acaba refent-se i soterrant els demagogs que auguraven sa fi. Els mateixos costums occidentals i llurs modernes democràcies són Cristianisme dissolt, complexament, durant molts segles, en les nostres societats, les quals són ara les més potents econòmicament, les que tenen les societats civils més formades de tot el món. I això a través de la lliure interpretació de la Bíblia (Luter, s. xvi), que és el principi de la Modernitat: llibertat de consciència, llibertat religiosa i, per derivació, llibertats civils i democràtiques. La independència dels Estats Units és la primera ocasió de la història en què Estat i religió romanen separats i on s'estableix una llibertat religiosa legal i estable, amb llibertats democràtiques formals, i això en una societat que pot ser considerada fortament calvinista. I ara és el model exportable arreu. Una altra dada objectiva: l'eclosió religiosa va unida amb el poder estatal-militar-econòmic. És el cas de la Catalunya dels ss. xiii-xiv, de l'imperi hispànic del s. xvi, i de l'Anglaterra victoriana o dels Estats Units actuals. Si com l'eixorc qui a Déu no esmenta que li don fills assenyats e adrets e, quan los veu ésser Berta e contrets, nova dolor davant ell se presenta. (Ausiàs Marc) Catalunya -tradicionalment enfrontada al Vaticà i a la seva valedora medieval (França) durant els segles gloriosos- fou concedida com a dot a Castella, a canvi del seu paper de braç militar de la Contrareforma. Aquesta triple aliança o Eix anticatalà (França-Vaticà-Castella) ha conduït Catalunya, al llarg dels segles, vers un racionalisme mecànic i a un agnosticisme creixents. Si a ca nostra fóssim protestants en comptes de cristians de compra-venda, en mans de la Cúria Vaticana i dels seus tripijocs d'alta diplomàcia (fet que, evidentment, genera gran malfiança entre catalans patriotes i despavilats), els lligams que ens enreden a l'Estaca no existirien. Qui pot dubtar que seríem rics, lliures i sobirans? I tant, que ho seríem! Com l'Holanda de Van Gaal!¨
Valentí Almirall ja ho diu a "Lo Catalanisme", però és una mica massa centrat en la burocràcia madrilenya.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Treballem pel 2014 !!!
Millor si treballem pel 2005!!!
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Lo mateix i si els vec unficats i lliures sera que no hem falta molt poc per morir-me pero NOSALTRES SON ELS CENENTS DE CATALISME SI NO ESTEM NOSALTRES NINGU O FARA
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Tal i com està el tema, mai.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Jo, “malauradament” opino com tu. Tot i així, com ja he escrit en d’altres fòrums, tampoc crec que la realitat geogràfica espanyola te massa dies de vida... a molt, amb 100 anys segur que hi haurà canvis remarcables.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Jo també els vec pel 2014 més o menys el Principat. Però no tansols per la data q és molt significativa sinó pel càlcul de legislatures i els temes q s´estan tractan aquesta legislatura. Pel 2007 són les pròximes eleccions i el tema de l´Estatut pot o no quedar resolt però el finançament és bàsic. Amb 4 anys no sóm capaços de treure-ho endavant les xifres per llavors poden ser molt pitjors i la pressió més gran. Pel 2014 hi han 3 legislatures contant q totes s´acabin. Per llavors tinc la esperança q ERC tingui l´oportunitat de governar Catalunya. El Primer partit independentiste desde fa molts anys. Qualsavol partit així s´ha de preguntar q vol pel seu poble i preguntar-li directament amb un referendum. Tot i això sempre podria fer com el partit del Quebec q per estar el govern o recolzar-lo exigeix un referendum per l´independència. Si la pròxima legislatura ERC no és encara la primera força seria un bona estratègia a seguir.
Perdríem el referèndum, els catalanoparlants ja som minoria. La bomba demogràfica fa molt que va esclatar.
Conec uns quants catalanoparlants espanyolistes, i fins i tot fascistes. I molts independentistes de pares immigrants. Així que la teòria aquesta que l'independència només s'aconsegueix amb "catalanoparlants" no té cap sentit, i és obsoleta.
De fet sí que té sentit, però no aquest que se li dóna. Té sentit en tant que una persona prou sensible com per no rebutjar la llengua també ho serà amb la causa independentista, la respectarà i defensarà encara que no hi estigui del tot d'acord o no hi participi activament. Està clar que un monolingüe castellà i que es vanti de ser-ho, no serà el més gran defensor de Catalunya La llengua és important pel valor que té per sí sola, però també per ajudar-nos a recordar, sobretot als no catalanoparlants, que això no és Espanya
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
El 2025 al Principat l'independentisme serà hegemònic (l'hauran assumit més forces parlamentàries a banda d'ERC) i al PV i les Illes estaran com estem ara al Principat, independentista més independentista menys.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Jo personalment sóc optimista i crec que si seguim treballant com fins ara, en uns cinquanta anys ho arribarem a veure. Si seguim en les condicions actuals suport popular i anirem obrint ments i sacsejant consciències, i en aquest afer l´estat espanyol treballa a favor nostre! No sabeu el bé que ens ha arribat a fer el senyor Rebuznar i el seu odi visceral contra tot el que és català. Sí senyos, en 50 anys i dins la U.E. ho veurem aviat! Ara bé, si et refereixes als PP.CC. complets, això ja serà més difícil, ja que al País Valencià el missatge de "valenciano i español" ha calat fons, talment com a galícia. Salut i Països Catalans! ||*||
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Amb l'estat actual de les coses, mai de la vida. Mentre continuem com el gat i el gos entre nacionalistes, mai de la vida. Si no ens cau del cel un lider fort -per tant un fill de puta- que uneixi o destrueixi, mai de la vida. Clar que potser algun dia d'aquests els espanyols, considerin que ens estem pasant, ens fotin d'hosties una bona temporada, i aleshores, ens unim o palmem. I potser reneixerem de les nostres cendres, com ja acostumem a fer, per altra banda. Collons, quanta alegria Jordi
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Si no treballem amb més racionalitat i molt més enfocats als fets que a la palla mental, l'any que les gallines pixin. Això sí, si som capaços de canviar el xip, llavors sóc molt més optimista que la majoria dels que ja han opinat. Arribaria molt abans del que pugui semblar.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Mentre hi ha vida hi ha esperança, jo aposto i treballo pel 2014: Objectiu la independència
Els països catalans mai però el principat tardarà 15 20 o 30 anys suposo
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Tal com pinten les coses ho tenim clar...si legalitzen els referendums, que no te cap sentit que ens ho hagi de permetre gent de fora el fet de poder o no poder...com a molt si convoquessin un referendum i només deixesin votar a la gent amb una proba d'accés a la votació...jeje, hi ha molta purria que tindria dret a votar...no ho veig gens clar, a més penseu en la cantintat de soborns q arribarien a fer partits com el pp...wno malgrat tot esperança. Salut i independència.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
No us ho han dit mai que sou una mica pessimistes? És cert que és més fàcil veure abans una Catalunya independent que uns PPCC reunificats, però les coses no estan tan malament. Penseu, tots aquells que dieu que d'aquí a 50 anys, o 100, o mai, que n'hi hauria prou amb que una majoria del parlament, ERC i CiU per exemple, fessin una declaració d'independència i convoquessin un referèndum, i després, evidentment, guanyar el referèndum. Ni constitució espanyola ni estatut ni òsties, si això es fes, seriem independents en qüestió de poques setmanes. Punt. Les coses són molt més senzilles del que de vegades pensem. És cert que no hi ha una majoria independentista... o més ben dit, una majoria que treballi activament per la independència de Catalunya. Però prou bé sabeu que sinó la majoria, sí que una part importantíssima de catalans votarien a favor de la independència. També sabeu, que hi haurien molts indecisos, i que una campanya ben feta abans del referèndum faria molt. I potser, fins i tot així, no guanyaríem el referèndum, no ho nego pas; però no seria una derrota aplastant. I el que és cert, i també ho sabeu, és que cada dia hi ha més independentistes, alguns "conversos", però la majoria som el jovent, d'arrels catalanes o no, que anem creixent. Per tot això, no crec pas que triguem molts anys. A tot estirar, entre 2015 i 2020, si només ERC s'atreveix a fer el pas, i menys i tot si d'altres partits. sobretot CiU tot i que qualsevol altre ajudaria molt, assumís la causa independentista. Salut i confiança en nosaltres mateixos! Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 01:00
Lo futot és que és Espanya qui decidirà la nostra llibertat, i dubto que ens volguin deixar ser independents per més referèndums que fem
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
M'alegra veure que hi ha qui es mes optimista que jo. qui mira el futur sense por i sense evaliuar els riscos. Es fantastic, perque es imprescindible que entre nosaltres hi hagi qui empenyi sense miraments. Pero la unitat, es imprescindible. I tots els que qui es creuen en la posesio de la veritat, els que donen carnets de catalanitat, fan molt mes mal del que creuen. El dia que aquest "musols" -ep, dit com a insult carinyos- fotin les seves energies al servei de la causa Nacional i no del respectiu partit, jo també sere optimista. Entre tant, a mi personalment, tnat sols em queda flipar veient com ens desagnem inutilment els uns al altres. De veritat creieu que podem prescindir d'algun de la colla? Mireu que comparats amb l'adversari, som quatre gats mal comptats... Salut i independencia Jordi
És veritat que si anem junts podrem fer més i millor. Però el més important no és la unió de tots els independentistes (vull dir actius), el més important per assolir la independència és que creixi l'independentisme passiu, aquells que estiguin a favor i votessin sí en un referèndum malgrat no surtin a encartellar ni vagin a manifestacions. És trist, però cal tenir molt en compte el poder de les "masses". Clar que això és com el peix que es mossega la cua... per aconseguir-ho, hem de crear un clima on l'independentisme es vegi com una cosa natural i positiva, fent molta pedagogia, i això no ho tindrem pas si som quatre i mal avinguts. La unitat entre nosaltres és una eina per aconseguir allò que és important de debò, no una finalitat. Això pot semblar molt obvi, però molta gent no ho deu tenir gaire interioritzat si no és capaç de deixar de banda altres coses per tal de fer créixer l'independentisme...
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
La independència no ho sé, però demà arriba l'hivern... Tal com està el pati sóc pessimista. Però està clar que el 2014 alguna cosa s'ha de bellugar, i abans i tot. Tenim deu anys per davant per bellugar-nos. No s'hi val a badar. Ja hem perdut vint-i-cinc anys preciosos en mans del botiflerisme convergent i no podem permetre'ns el luxe de perdre deu anys més i llençar-los per la borda.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
en 3 legislatures a Catalunya 2007,ERC pujarà fins els 30 diputats i el 2011, ERC ja tindrà una majoria còmoda per governar sola. I entre el 2011 i el 2015, es farà el referèndum per la sobirania de Catalunya, òn el "SI" guanyarà. A tots els Països Catalans, trigarà una mica més,pero arribarà..
No hi estic del tot d'acord 2007 - Gairebé empat a tres bandes: ERC, CiU i PSC tindran una trentena de diputats... no m'atrevire a dir en quin ordre quedaran, però tots tres estaran per la trentena. 2011 - ERC guanyarà, per un marge no justet però tampoc enorme. Podria governar amb CiU o PSC, qui sap si només amb ICV també però m'estranyaria: aquí pronostico un pacte PSC-CiU i una emprenyamenta generalitzada dels votants. 2015 - Ara ja sí, majoria clara, qui sap si absoluta tot i que tant ja no goso afirmar-ho, d'ERC. Referèndum durant aquesta legislatura. Tot això, si no s'avança cap elecció i si algú més no es mulla abans i s'alia amb ERC per preparar un referèndum... també seria bo i qui sap si decisiu, que les CUP o altra opció independentista arribés a tenir representació parlamentària, no cal dir que com més gran, millor M'hi jugo el que sigui amb qualsevol usuari valent que la història anirà així!
No ens barallarem per 3 o 4 anys de diferència, entre els nostres pronòstics .Si hem esperat 290 anys, ja no vindrà de 3 o 4 anys Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 02:03
Com que no? I si demà baixo al carrer i m'atropella un cotxe? I si dormint caic a terra i m'obro el cap? I si em moro d'inanició sexual? (cosa ben probable, està malament la cosa... xD) Jo vull veure el meu país independent, sinó tot ell si una part i en via de reuinificar-se amb la resta, i si no és així, si em moro abans, em convertiré en fantasma i perseguiré a tots els fatxes del món perquè es caguin de por!
Sí senyor, tens tota la rao del món
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
en 3 legislatures a Catalunya 2007,ERC pujarà fins els 30 diputats i el 2011, ERC ja tindrà una majoria còmoda per governar sola. I entre el 2011 i el 2015, es farà el referèndum per la sobirania de Catalunya, òn el "SI" guanyarà. A tots els Països Catalans, trigarà una mica més,pero arribarà..
No hi estic del tot d'acord 2007 - Gairebé empat a tres bandes: ERC, CiU i PSC tindran una trentena de diputats... no m'atrevire a dir en quin ordre quedaran, però tots tres estaran per la trentena. 2011 - ERC guanyarà, per un marge no justet però tampoc enorme. Podria governar amb CiU o PSC, qui sap si només amb ICV també però m'estranyaria: aquí pronostico un pacte PSC-CiU i una emprenyamenta generalitzada dels votants. 2015 - Ara ja sí, majoria clara, qui sap si absoluta tot i que tant ja no goso afirmar-ho, d'ERC. Referèndum durant aquesta legislatura. Tot això, si no s'avança cap elecció i si algú més no es mulla abans i s'alia amb ERC per preparar un referèndum... també seria bo i qui sap si decisiu, que les CUP o altra opció independentista arribés a tenir representació parlamentària, no cal dir que com més gran, millor M'hi jugo el que sigui amb qualsevol usuari valent que la història anirà així!
No ens barallarem per 3 o 4 anys de diferència, entre els nostres pronòstics .Si hem esperat 290 anys, ja no vindrà de 3 o 4 anys Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 02:03
Biel diu: No ens barallarem per 3 o 4 anys de diferència, entre els nostres pronòstics .Si hem esperat 290 anys, ja no vindrà de 3 o 4 anys
Gràcies "SempreCatalanista".! Volia dir 300, m'havia deixat el "0", però és més correcte 290.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
en 3 legislatures a Catalunya 2007,ERC pujarà fins els 30 diputats i el 2011, ERC ja tindrà una majoria còmoda per governar sola. I entre el 2011 i el 2015, es farà el referèndum per la sobirania de Catalunya, òn el "SI" guanyarà. A tots els Països Catalans, trigarà una mica més,pero arribarà..
No hi estic del tot d'acord 2007 - Gairebé empat a tres bandes: ERC, CiU i PSC tindran una trentena de diputats... no m'atrevire a dir en quin ordre quedaran, però tots tres estaran per la trentena. 2011 - ERC guanyarà, per un marge no justet però tampoc enorme. Podria governar amb CiU o PSC, qui sap si només amb ICV també però m'estranyaria: aquí pronostico un pacte PSC-CiU i una emprenyamenta generalitzada dels votants. 2015 - Ara ja sí, majoria clara, qui sap si absoluta tot i que tant ja no goso afirmar-ho, d'ERC. Referèndum durant aquesta legislatura. Tot això, si no s'avança cap elecció i si algú més no es mulla abans i s'alia amb ERC per preparar un referèndum... també seria bo i qui sap si decisiu, que les CUP o altra opció independentista arribés a tenir representació parlamentària, no cal dir que com més gran, millor M'hi jugo el que sigui amb qualsevol usuari valent que la història anirà així!
Crec que ets molt optimista en quant a l'avanç electoral d'ERC. Ja m'agradaria que pugés tant. No obstant no hem de ser tan optimistes, doncs si pequem d'optimisme i no tenim els resultats esperats, la derrota és doble. La meva previsió, es que tal com estan les coses, ERC només pujaria dos o tres diputats al parlament. Ciu baixaria cap als 37 o aixi. PSC pujaria una mica. L'evolució de CiU i ERC és dificil d'endevinar, però si que et puc dir que dificilment veig un PSC per sota dels 40 la proxima legislatura. I ells ho saben, els cabrons. Ara, queden tres anys, i poden passar moltes coses. Les mateixes que van passar la ultima legislatura, que, sense saber com, un bon dia les enquestes van començar a augurar una pujada sobtada d'ERC i aquesta sensació es va anar instal·lant amnb força als mitjans de comunicació fins van acabar fent-la realitat. Si passa algo semblant, aquell feeling que va empenyer a molta gent a deixar de votar partits tradicionals i passar-se a ICV o ERC, aleshores podrem cantar victòria. Pero em sembla que l'atmosfera que es respira en els media és molt anti-ERC. En quant a la independència, no hem de subestimar els adversaris. Nosalttres tenim una estratègia, per`, us penseu que els anti-independentistes no en tenen? Dir que en 10-15 anys hi haurà independència és massaoptimista. Ho acceptaria si ERC tingués ara entorn els 40 escons. Jo crec que minim 20 anys... 30 potser. Això suposant que ho fem bé i els espanyolistes fracassen en la seva estrategia. Ara mateix veig el pais molt dividit, entre catalanistes i espanyolistes. I crec que hi han molts catalans que haurien d'estar amb la causa de l'undependentisme, pero no ho estan. Ara la meva previsió seria: ERC: 27-30 CiU:35-37 PSC: 43-47
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Doncs jo tinc una hipotesi, que no se fins quin punt será esbojada o realista, esta comprobat cientificament que el petroli promte arribará als seus limits de producció, aixó en un sistema capitalista basat en el constant creixement, produïra crisis economiques i per tant desequilibris politics, el que rependrá una "radicalització" de les tendencies politiques, tant de les elits com de la població. En aquest punt, podem apropar-nos, inclus arribar i fer pasos de gegant per la reunificació o bé tirar-ho tot a perdre. Es clar que parle del que posiblement pase dintre de 20 anys (tal volta 10) i sens dubte será un proces bastant lent.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Soc de naturalesa optimista, per tant crec factible el 2014 o com a maxim el 2020 com a dates raonables per la independència De totes maneres, és molt important com vagin les coses els propers dos anys, això`podria adelantar o retrasar aquesta fita. Crec que estem en un moment històric per la nostra causa, sí el savem aprofitar tenim molt de guanyat, és important que ERC fagi un bon paper de cares no, a nosaltres els convençuts, sino a la població en general i aconsegeixi entrar, encara que siga minimament en els feudos espanyolistes, serià molt important que convergència( en unió ja no hi confio) decidis d'una vegada que vol fer quan sigui gran i apostes cla rament per el sobiranisme en detriment del regionalisme A part és imprescindible l'aparició d'un moviment civil ampli, organitzat i independent dels partits que recolzi i expendeixi la idea sobiranista. Aquest últim es potser l'aspecte en que veig la cosa més verda, sobretot quan veig el poc exiy popular de moviments sectorials com pot ser desequilibri. org, la Plataforma la CAL, aqui encara queda molta feina. Resumint, sí els propers dos o tres anys, avancem positivament en aquests temes, crec que posar la data del 2014, no és pecar d'optimisme,sino una realitat totalment pausible
PILO, puc repetir les teves paraules ? gràcies per expresar-ho. però tinc un no se què per dins que hi han dies que ho veig lluny. de vegades em sento estúpida per mirar de jugar sempre net i veure tot el joc brut que rebem a canvi tenen un objectiu i van fent, van fent i nosaltres no tenim unitat i això es molt greu.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
És increible l'optimisme que es respira per aquí. Avui no podia dormir, estava inquiet. M'he connectat uns minuts al racó per fer alguna cosa i després de llegir l'hipotesi d'Akio me'n vaig a dormir més content Una cosa la tinc clara: ERC ha de solucionar una serie de defectes que té si volem que aquesta hipotesi es pugui fer realitat.
Ostres noi, em fas molt feliç dient això Però tranquil, una cosa porta a l'altra: el sentiment independentista creix, i les ànsies de poder dels partits no decreix, per tant, ja s'hi aproparan aquells que ara no ho defensen activament, i ja farà mans i mànigues ERC per conservar el que té i créixer més, així que dóna per fet que més o menys d'hora (en cap cas tard) corregirà el que s'hagi de corregir
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
No crec que al 2014 siguem ja independents, però podriem estar MOLT A PROP! De tota manera, us imagineu que la independència es proclamés, oficialment, l'11 de Setembre de 2014 (parlo del principat clar, perquè la data no és significativa per valencians i mallorquins). El dia que es cumpleix el tricentenari... tornar a ser lliures... seria exageradament emocionant!! Quins titulars posarien els diaris d'uns o d'altres? Deixo una porta oberta a la imaginació... (si ho trobeu interessant podriem obrir un altre fil)
Evidentment celebrarien la independència de la nació, però jo faria més coses. Si fos per mi faria algun programa a la TV on sortís un mapa ben gran d'Espanya, amb totes les dades del país (habitants, superfície, destins turístics, cultura...), ja que molts catalans estimen i estimaran Espanya. Li faria un bon reportatge a la nova Espanya, on fos ben visible el seu escut... sense el "quarter" que representa Catalunya ni tampoc el de Navarra Visca Espanya però sense nosaltres! Bon rollo amb els veins!
L'any 2011 - ERC haurà guanyat les eleccions nacionals. - Es plantejarà la possibilitat de referèndum. - El finançament "autonòmic" encara no estarà solucionat i l'espoli ens estarà ofegant. - Espanya declararà un boicot generalitzat a tots els productes catalans. - la gent s'emprenyarà com una mona (amb Espanya no amb qui hagi proposat el referèndum). - Es convocarà el referèndum - Es guanyarà amb un 63% dels vots. Au.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Avui compro un parell d'ampolles de cava, i demà a les 6 quan plegui ja ho podriem celebrar. Si us va bé, si no ho deixem pel vespre.
Tinc molts dubtes: - A les sis? Millor més tard. - Cava català suposo? - Qui s'encarrega de les copes? Perquè no tindrem pressupost fins q no proclamem la República Catalana independent... - On? A la plaça Espanya? O esperem que ho convoquin els partits polítics? - Què faig amb el carnet d'identitat? Seré il·legal si la proclamem aquesta tarda? - Puc venir amb la meva xicota? I un amic castellanoparlant que tinc? - Si som un estat lliure, què he de votar per la Constitució Europea? - ... No ho sé jo...no n'estic segur ara...
Albert diu: Tinc molts dubtes: A resoldre-te'ls vaig, doncs. "- A les sis? Millor més tard." Ja he dit que la hora és negociable, però no molt tard que sinó després a la feina m'adormo. "- Cava català suposo?" És clar. "- Qui s'encarrega de les copes? Perquè no tindrem pressupost fins q no proclamem la República Catalana independent..." A tu no t'ha tocat mai la loteria? A mi tampoc, però miro la tele. El cava és per llençar-se'l per sobre o beure directament de l'ampolla. En cas de contagi d'infeccions no cal patir molt, perquè el deficit del sistema sanitari català ja no exisitirà. "- On? A la plaça Espanya? O esperem que ho convoquin els partits polítics?" Podem decidir un lloc ara i aquí, després de moltes discussions. Quan ho tinguem clar, la JERC publicarà un comunicat de premsa a un altre lloc, diferent també del de la JNC. Els partits polítics en sí, no hi seran, que no saps que només les joventuts surten al carrer? "- Què faig amb el carnet d'identitat? Seré il·legal si la proclamem aquesta tarda?" El carnet el pots guardar de record o regalar-lo a algun immigrant de Fraga enllà. Sobre la teva il·legalitat ho desconec, si més no evita els mossos i llestos. "- Puc venir amb la meva xicota? I un amic castellanoparlant que tinc?" La teva xicota sí. El teu amic te l'aprecies molt? Vull dir, t'agradaria que seguís viu? "- Si som un estat lliure, què he de votar per la Constitució Europea?" Espero haver-te ajudat.
Francesc Xavier diu: Podem decidir un lloc ara i aquí, després de moltes discussions. Quan ho tinguem clar, la JERC publicarà un comunicat de premsa a un altre lloc, diferent també del de la JNC. Els partits polítics en sí, no hi seran, que no saps que només les joventuts surten al carrer?
molt bona aquesta Elisabet i Robert
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Si les coses seguixen com ara i al mateix ritme: En 20-30 anys estarem en una situacio com al Quebec actual, es a dir en condicions de convocar un referendum i amb possibilitats(poques) de guanyar-lo. En 50-70 anys ja hi haura un proces d'independencia engegat que s'acabara assolint. Aixó al Pricipat, a les illes ens trobarem en una situacio pareguda a la del principat als anys 1989-2002, al PV no m'atrevixo a fer cap prediccio, pot passar de tot, a la franja crec que hi haura la mateixa situacio que al principat ara i a Catalunya Nord estaran en un proces regionalista catala (que alla nacionalment es molt). Aixó vol dir que penso que alguns de nosaltres podran veure la independencia del principat abans de morir (quasi al llit de mort). de totes maneres jo lluitare com si fos possible la independencia dels PPCC dema Mateix mai se sap mireu que va passar a l'URSS Salut
En 50-70 anys? Que en tinc ja 34, i vull veure l'independència. com a mínim del principat Segur que serà molt abans.. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 14:05
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Akio ha dit: Li faria un bon reportatge a la nova Espanya, on fos ben visible el seu escut... sense el "quarter" que representa Catalunya ni tampoc el de Navarra. Les 4 barres no són exclusives de Catalunya. Jo no veig clar una independència total, soc més partidari d'una Espanya Federal, i Catalunya una República dintre d'aquesta. No se si m'explico Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se.
Aaron diu: Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se. En quin món vius? Això ho diu a la Constitución espanyola, ho repeteix el Fraga sempre que li ve de gust (massa sovint), com ho fa el Bono i molts d'altres, i es veu reflexat també en la cosa aquesta de la Consitució europea. Espanya Federal? No gràcies. El que s'ha forjat sobre la dominació no té reforma possible.
Referèndum 2014 - Cal seguir el mateix camí que Euskadi.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Akio ha dit: Li faria un bon reportatge a la nova Espanya, on fos ben visible el seu escut... sense el "quarter" que representa Catalunya ni tampoc el de Navarra. Les 4 barres no són exclusives de Catalunya. Jo no veig clar una independència total, soc més partidari d'una Espanya Federal, i Catalunya una República dintre d'aquesta. No se si m'explico Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se.
Natividad diu: Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se. En quin món vius? Això ho diu a la Constitución espanyola, ho repeteix el Fraga sempre que li ve de gust (massa sovint), com ho fa el Bono i molts d'altres, i es veu reflexat també en la cosa aquesta de la Consitució europea. Espanya Federal? No gràcies. El que s'ha forjat sobre la dominació no té reforma possible.
Ahir vaig sentir per la ràdio que ho va dir en Bono i, a més, d'una forma bastant despectiva (si més no jo em vaig sentir insultat, evidentment). No sé quina emissora era (estava fent zapping) però ho van discutir i encara va ser pitjor. Em vaig ficar molt nerviós, no entenen res de res.
Hola, llevo 3 meses viviendo en Barcelona, he aprendido a entender el catalán pero todavía no me atrevo a escribirlo (sería peor mandar un comentario en catalán plagado de faltas) Soy de Madrid y estoy genial en Catalunya, me esfuerzo por hacerme entender en catalán (aunque no simpre lo consiga pero joé! que llevo solo 3 meses) Bueno ahí va. Mi forma de entender esto de los nacionalismos es la siguiente: No creo que exista Catalunya por un lado y España por otro. Si nos escudamos en que historicamente somos pueblos diferentes yo soy Castellano no español. Quizás la idea de España está equivocada pero no es justo que se Samuel la culpa de ello al resto de España (en especial a los madrileños, que al igual que vosotros tenemos nuestra propia cultura). España es una forma de organización histórica de varios reinos y me parece más lógico llegar a una España federal que a la independencia de algunos territorios que la forman. De todas formas hay que estar orgulloso de lo que se ha conseguido y hay que seguir luchando para conseguir lo mejor para Catalunya pero ya no sois un pueblo oprimido ( y no me vale que la tele siga siendo en castellano, poruqe es el idioma que sirve para entenderse con todos los españoles y una sociedad multilingue enriquece a sus ciudadanos) y sois capaces de defender y disfrutar de vuetra cultura. Veo que me he enrollado demasiado pero estoy encantado de leer vuestras opiniones y entender mejor la situción de Catalunya. Ah! Y sí a MADRID 2012 (que los problemas políticos no tenemos porque pagarlos el pueblo de Madrid)
primer benvingut al racó esta molt bé que vulguis conèixer el català i els catalans també vull dir-te que Catalunya no es Espanya, tu mateix ho comentas quan dius que Espanya es una "organización de varios reinos". les fronteres geo-polítiques no han portat gairebé mai bons resultats, més tard o més aviat cada poble defensa la seva cultura i gairebé sempre es per motius de voler dominar i axaifar el més feble. en el cas de Catalunya, a més a més em de contar que som el proveidors oficials de calers. si et quedes un temps per aqui i vius i cotitzes aqui, aviat t'adonarás que pagaras més que ningú. no estic orgullosa del que em gaudit, no patim una dictadura d'en Franco es cert però es la mateixa història explicada d'una altre manera (si es clar, també es poden tornar a privar del català) no, no crec que t'hagis enrotllat massa i m'agrada que gaudeixis de llegir-nos. ah, i no a Madrit 2012 i t'ho diu una que va nèixer a Talavera (ma mare era de visita allí) i coneix molt bé Madrit i té tota la família, o la majoria de la família visquent a Madrit. hi parlo dia si i dia també amb ells. i no més em queda dir-te Visca Catalunya Lliure
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Akio ha dit: Li faria un bon reportatge a la nova Espanya, on fos ben visible el seu escut... sense el "quarter" que representa Catalunya ni tampoc el de Navarra. Les 4 barres no són exclusives de Catalunya. Jo no veig clar una independència total, soc més partidari d'una Espanya Federal, i Catalunya una República dintre d'aquesta. No se si m'explico Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se.
Bruna diu: Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se. En quin món vius? Això ho diu a la Constitución espanyola, ho repeteix el Fraga sempre que li ve de gust (massa sovint), com ho fa el Bono i molts d'altres, i es veu reflexat també en la cosa aquesta de la Consitució europea. Espanya Federal? No gràcies. El que s'ha forjat sobre la dominació no té reforma possible.
Ahir vaig sentir per la ràdio que ho va dir en Bono i, a més, d'una forma bastant despectiva (si més no jo em vaig sentir insultat, evidentment). No sé quina emissora era (estava fent zapping) però ho van discutir i encara va ser pitjor. Em vaig ficar molt nerviós, no entenen res de res.
Hola, llevo 3 meses viviendo en Barcelona, he aprendido a entender el catalán pero todavía no me atrevo a escribirlo (sería peor mandar un comentario en catalán plagado de faltas) Soy de Madrid y estoy genial en Catalunya, me esfuerzo por hacerme entender en catalán (aunque no simpre lo consiga pero joé! que llevo solo 3 meses) Bueno ahí va. Mi forma de entender esto de los nacionalismos es la siguiente: No creo que exista Catalunya por un lado y España por otro. Si nos escudamos en que historicamente somos pueblos diferentes yo soy Castellano no español. Quizás la idea de España está equivocada pero no es justo que se Eva Maria la culpa de ello al resto de España (en especial a los madrileños, que al igual que vosotros tenemos nuestra propia cultura). España es una forma de organización histórica de varios reinos y me parece más lógico llegar a una España federal que a la independencia de algunos territorios que la forman. De todas formas hay que estar orgulloso de lo que se ha conseguido y hay que seguir luchando para conseguir lo mejor para Catalunya pero ya no sois un pueblo oprimido ( y no me vale que la tele siga siendo en castellano, poruqe es el idioma que sirve para entenderse con todos los españoles y una sociedad multilingue enriquece a sus ciudadanos) y sois capaces de defender y disfrutar de vuetra cultura. Veo que me he enrollado demasiado pero estoy encantado de leer vuestras opiniones y entender mejor la situción de Catalunya. Ah! Y sí a MADRID 2012 (que los problemas políticos no tenemos porque pagarlos el pueblo de Madrid)
Benvingut al xat, i benvingut a Catalunya. No dubtis en escriure en català quan vulguis, i així entre tots i totes et podrem ajudar a millorar el teu nivell de català. Certament no existeix Catalunya i Espanya per separat. Certament tu series castellà. Certament la idea d'Espanya està equivocada perquè es basa en perpetuar l'imperialisme de Castellà sobre la resta de pobles de la península (excepte Portugal que va guanyar la seva guerra). La culpa, avui en dia, recau en aquells que sent conscients de tot això segueixen defensant l'espanyolisme en contra dels pobles que estan OBLIGATS a formar part de l'estat espanyol. Espanya NO és una forma 'de organización histórica de varios reinos' on tothom és feliç i va acceptar formar-ne part voluntariament. Espanya està construida sobre la dominació castellana per les armes dels pobles que l'integren. I sobre això no és pot cosntruir una Espanya federal ni plural ni res. Som un poble oprimit pq no se'ns permet estar a la mateix alçada que tots els pobles mereixen estar. Som un poble oprimit, perquè altres pobles decideixen per nosaltres. I perquè encara avui se'ns neguen molts i molts drets. Això de la tele és totalment desafortunat, la podriem fer en anglés i així ens entendriem millor amb mig món, no? Quan parles de societat multilingue a quina et refereixes? A la de Madrid no suposo. Els catalans hem de saber més llengues pq això es bo (ningú ho dubta), en canvi els espanyols (o castellans) amb el castellà en tenen prou. És curiós que allò que es vol per nosaltres no ho volgueu per vosaltres. Que el poble de Madrid no hagi de pagar l'especulació que es derivi dels possibles JJOO, és el que voldria jo. Salut
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Akio ha dit: Li faria un bon reportatge a la nova Espanya, on fos ben visible el seu escut... sense el "quarter" que representa Catalunya ni tampoc el de Navarra. Les 4 barres no són exclusives de Catalunya. Jo no veig clar una independència total, soc més partidari d'una Espanya Federal, i Catalunya una República dintre d'aquesta. No se si m'explico Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se.
Muhammad diu: Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se. En quin món vius? Això ho diu a la Constitución espanyola, ho repeteix el Fraga sempre que li ve de gust (massa sovint), com ho fa el Bono i molts d'altres, i es veu reflexat també en la cosa aquesta de la Consitució europea. Espanya Federal? No gràcies. El que s'ha forjat sobre la dominació no té reforma possible.
Ahir vaig sentir per la ràdio que ho va dir en Bono i, a més, d'una forma bastant despectiva (si més no jo em vaig sentir insultat, evidentment). No sé quina emissora era (estava fent zapping) però ho van discutir i encara va ser pitjor. Em vaig ficar molt nerviós, no entenen res de res.
Hola, llevo 3 meses viviendo en Barcelona, he aprendido a entender el catalán pero todavía no me atrevo a escribirlo (sería peor mandar un comentario en catalán plagado de faltas) Soy de Madrid y estoy genial en Catalunya, me esfuerzo por hacerme entender en catalán (aunque no simpre lo consiga pero joé! que llevo solo 3 meses) Bueno ahí va. Mi forma de entender esto de los nacionalismos es la siguiente: No creo que exista Catalunya por un lado y España por otro. Si nos escudamos en que historicamente somos pueblos diferentes yo soy Castellano no español. Quizás la idea de España está equivocada pero no es justo que se Rafael la culpa de ello al resto de España (en especial a los madrileños, que al igual que vosotros tenemos nuestra propia cultura). España es una forma de organización histórica de varios reinos y me parece más lógico llegar a una España federal que a la independencia de algunos territorios que la forman. De todas formas hay que estar orgulloso de lo que se ha conseguido y hay que seguir luchando para conseguir lo mejor para Catalunya pero ya no sois un pueblo oprimido ( y no me vale que la tele siga siendo en castellano, poruqe es el idioma que sirve para entenderse con todos los españoles y una sociedad multilingue enriquece a sus ciudadanos) y sois capaces de defender y disfrutar de vuetra cultura. Veo que me he enrollado demasiado pero estoy encantado de leer vuestras opiniones y entender mejor la situción de Catalunya. Ah! Y sí a MADRID 2012 (que los problemas políticos no tenemos porque pagarlos el pueblo de Madrid)
Benvingut al xat i t'animo que parlis i escriguis en català, no hi ha problema. trobaràs més comprensió de la que et puguis pensar. Deixa'm rectificar-te un error de base "multilingüística". La nostra cultura i la nostra llengua sí està oprimida. NO HI HA EN TOT EL MÓN cap exemple de societat que sigui permanentment bilingüe. El bilingüisme és un estadi de transcisió cap al predomini i final domini absolut d'una llengua enfront l'altra amb la que convivia. Al Califòrnia es pensaven que acabaria sent bilingüe. Doncs no, al cap de la tercera generació els hispanos són monolingües anglesos. Mé informació a www.contrastant.net
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Akio ha dit: Li faria un bon reportatge a la nova Espanya, on fos ben visible el seu escut... sense el "quarter" que representa Catalunya ni tampoc el de Navarra. Les 4 barres no són exclusives de Catalunya. Jo no veig clar una independència total, soc més partidari d'una Espanya Federal, i Catalunya una República dintre d'aquesta. No se si m'explico Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se.
Ainara diu: Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se. En quin món vius? Això ho diu a la Constitución espanyola, ho repeteix el Fraga sempre que li ve de gust (massa sovint), com ho fa el Bono i molts d'altres, i es veu reflexat també en la cosa aquesta de la Consitució europea. Espanya Federal? No gràcies. El que s'ha forjat sobre la dominació no té reforma possible.
Ahir vaig sentir per la ràdio que ho va dir en Bono i, a més, d'una forma bastant despectiva (si més no jo em vaig sentir insultat, evidentment). No sé quina emissora era (estava fent zapping) però ho van discutir i encara va ser pitjor. Em vaig ficar molt nerviós, no entenen res de res.
Hola, llevo 3 meses viviendo en Barcelona, he aprendido a entender el catalán pero todavía no me atrevo a escribirlo (sería peor mandar un comentario en catalán plagado de faltas) Soy de Madrid y estoy genial en Catalunya, me esfuerzo por hacerme entender en catalán (aunque no simpre lo consiga pero joé! que llevo solo 3 meses) Bueno ahí va. Mi forma de entender esto de los nacionalismos es la siguiente: No creo que exista Catalunya por un lado y España por otro. Si nos escudamos en que historicamente somos pueblos diferentes yo soy Castellano no español. Quizás la idea de España está equivocada pero no es justo que se Alexandre la culpa de ello al resto de España (en especial a los madrileños, que al igual que vosotros tenemos nuestra propia cultura). España es una forma de organización histórica de varios reinos y me parece más lógico llegar a una España federal que a la independencia de algunos territorios que la forman. De todas formas hay que estar orgulloso de lo que se ha conseguido y hay que seguir luchando para conseguir lo mejor para Catalunya pero ya no sois un pueblo oprimido ( y no me vale que la tele siga siendo en castellano, poruqe es el idioma que sirve para entenderse con todos los españoles y una sociedad multilingue enriquece a sus ciudadanos) y sois capaces de defender y disfrutar de vuetra cultura. Veo que me he enrollado demasiado pero estoy encantado de leer vuestras opiniones y entender mejor la situción de Catalunya. Ah! Y sí a MADRID 2012 (que los problemas políticos no tenemos porque pagarlos el pueblo de Madrid)
Benvingut al xat, Maria Luz ! Si ens vas visitant, ja aniràs trobant resposta a moltes de les coses que planteges. Només volia dir-te que una vegada vaig sentir la frase "Un independentista és un federalista desesperat", i em sembla que té molt de veritat: CiU s'ha passat 23 anys picant ferro fred, i el PSC tres quarts del mateix (encara que hagin treballat sempre amb la millor voluntat del món i des de la lleialtat a Espanya). Em sembla que és per això que creix l'independentisme, i de moment no s'aturarà mentre la reforma de l'Estat no sigui una realitat. Cuba va començar demanant l'autonomia (186 i Madrid no escoltava, i quan Madrid va oferir l'autonomia ja era massa tard. La situació de Catalunya és d'ofec econòmic (fins i tot el PP català s'ha vist obligat a reconèixer-ho!), i això ens aboca a la independència com a única garantia de supervivència. Sabies que la línia 9 del metro de BCN s'estarà pagant fins a l'any 2050? Quin progrés econòmic podem esperar, així? Quina justícia social?
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Akio ha dit: Li faria un bon reportatge a la nova Espanya, on fos ben visible el seu escut... sense el "quarter" que representa Catalunya ni tampoc el de Navarra. Les 4 barres no són exclusives de Catalunya. Jo no veig clar una independència total, soc més partidari d'una Espanya Federal, i Catalunya una República dintre d'aquesta. No se si m'explico Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se.
Hugo diu: Una cosa que vaig sentir no se on, que l'exèrcit pot ocupar Catalunya si aquesta vol independitzar-se. En quin món vius? Això ho diu a la Constitución espanyola, ho repeteix el Fraga sempre que li ve de gust (massa sovint), com ho fa el Bono i molts d'altres, i es veu reflexat també en la cosa aquesta de la Consitució europea. Espanya Federal? No gràcies. El que s'ha forjat sobre la dominació no té reforma possible.
Ahir vaig sentir per la ràdio que ho va dir en Bono i, a més, d'una forma bastant despectiva (si més no jo em vaig sentir insultat, evidentment). No sé quina emissora era (estava fent zapping) però ho van discutir i encara va ser pitjor. Em vaig ficar molt nerviós, no entenen res de res.
Hola, llevo 3 meses viviendo en Barcelona, he aprendido a entender el catalán pero todavía no me atrevo a escribirlo (sería peor mandar un comentario en catalán plagado de faltas) Soy de Madrid y estoy genial en Catalunya, me esfuerzo por hacerme entender en catalán (aunque no simpre lo consiga pero joé! que llevo solo 3 meses) Bueno ahí va. Mi forma de entender esto de los nacionalismos es la siguiente: No creo que exista Catalunya por un lado y España por otro. Si nos escudamos en que historicamente somos pueblos diferentes yo soy Castellano no español. Quizás la idea de España está equivocada pero no es justo que se Irina la culpa de ello al resto de España (en especial a los madrileños, que al igual que vosotros tenemos nuestra propia cultura). España es una forma de organización histórica de varios reinos y me parece más lógico llegar a una España federal que a la independencia de algunos territorios que la forman. De todas formas hay que estar orgulloso de lo que se ha conseguido y hay que seguir luchando para conseguir lo mejor para Catalunya pero ya no sois un pueblo oprimido ( y no me vale que la tele siga siendo en castellano, poruqe es el idioma que sirve para entenderse con todos los españoles y una sociedad multilingue enriquece a sus ciudadanos) y sois capaces de defender y disfrutar de vuetra cultura. Veo que me he enrollado demasiado pero estoy encantado de leer vuestras opiniones y entender mejor la situción de Catalunya. Ah! Y sí a MADRID 2012 (que los problemas políticos no tenemos porque pagarlos el pueblo de Madrid)
Gràcies per participar. Tu ja ho dius, la idea d'Espanya està errada. Federats si!!! però a Europa. Si la UE està articulada ja no fa falta estar junts dins Espanya. Quan els espanyols comencin a reconèixer TOT el mal que ens han fet llavors en parlarem: Serem espanyols a la nostra manera: Condicions: 1 Estat lliure associat, Tots els impostos recaudats aquí. Només enviarem una quota per despesa comuna. -Això no vol dir que no es pugui ser solidari, però amb aquesta paraula amagueu l'expoli que s'ha fet durant segles. 2. El Català única llengua oficial al País. 3. Sel.leccions nacionals esportives en tots els nivells. 4. Nacionalitat Catalana. 5. Derogació del títol de compte de Barcelona als borbons. (no son els nostres reis). 6. L'exercit a Catalunya estarà tutelat per l'estat català. Que ja us coneixem força... 7. El congrés de diputats es podrà parlar en les llengues oficials de l'estat espanyol. Per tant, com veus... ja no fa falta Espanya... Estarem com estat a Europa. Adéu Espanya!!! No ens heu portat RES de bò, tot al contrari.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Jo crec que la vorem pero hi ha que tindre clar que fer i organitzar amb ella.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
El que penso jo personalment és que si ERC segueix creixent com ho està fent, arribarà un moment en què per llevar-li els vots sorgiran més partits independistes i hi haurà un fort recolzament polític per la nostra causa, encara que ERC és l'única que es mereix, ara per ara, ser la primera força política. Pel que fa al Païs Valencià, la cosa no va tant bé com al Principat, però s'està traballant molt, l'ERPV està entrant amb força, el PP està caent pel seu propi pes...encara que primer se separés el Principat, penseu que al PV hi ha una nova generació de gent jove, amb estudis en català, gent més culta que fa uns quants anys, gent que voldrà viure la seua vida, al seu poble, en la seua llengua. Només ESPERO UNA COSA que els catalans del Principat el dia que obtingueu la independència us en recordeu de nosaltres i ens ajudeu, als valencians...
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Mergon, no em se la Constitució de memòria Però davant aquesta possibilitat, que es pot fer? (Em refereixo a lo de l'exèrcit)
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
L'11 de setembre del 2014
Crec que es pot assolir, com a màxim, en vint anys vista. Primer haurà d'obrir la llauna Euskadi que aplanarà el camí per Catalunya. La democràcia a l'estat espanyol és inexistent però la força simbòlica i moral d'Eukadi, Catalunya i en menor mesura Galícia és una arma potent que s'ha d'emprar amb eficiència i eficàcia per tal de guanyar adeptes i simpatitzants a la causa, nomès així amb el recolzament i el suport de la majoria prosperarà el projecte de la sobirania total.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Doncs el 2014 com a màxim. Podria ser abans. Bé, també podria ser després, però no ho crec. I ara una miqueta de política-ficció: 2005: S'aprova a Catalunya la Constitució Europea, amb un 70% dels vots i una abstenció rècord històric (55%). S'aprova un nou Estatut, una merdeta, i a més retallat per Madrid. El Pla Ibarretxe tira endavant i el poble basc l'aprova en consulta popular. Madrid el congela de forma descarada. Conflicte institucional d'Espanya amb Euskadi. 2006: El conflicte és obert. Mitjans controlats massivament pel PSC. No s'aprova la nova llei electoral (vots en contra d'ERC i CiU) i el PSC trenca el tripartit. ERC queda a contrapeu. Noves eleccions (baixa molt la participació i PSC-ICV pugen i governen en minoria, amb suports puntuals). Madrid retalla el nou estatut basc i Ibarretxe el rebutja. es planteja la possibilitat d'una nova consulta per a independitzar-se. 2007: Emprenyament general. Foc creuat massiu entre ERC i CiU, culpantsobre els fets. Desnacionalització total del país i dels mitjans. Bloqueig al Parlament del govern en minoria, només salvat puntualment per acords puntuals amb el PP (!!). Moció de censura, guanyada pel govern, amb l'abstenció del PP. Al PV, el PSOE entra al Govern, amb el suport d-EUPV i d-ERPV i BNV que finalment entren al Parlament. A les Illes el PSOE recupera el Govern, novament amb els suports nacionalistes. El Parlament basc aprova convocar una nova consulta per a separar-se d'Espanya directament. El PP inicia una campanya brutal als mitjans i es recupera a les enquestes. 2008: El PSOE i el PP empaten a les eleccions espanyoles, lleuger avantatge del PP. CiU, CC i PAR recolzen el PP per a trencar la supremacia sociata a tot arreu, i CiU la caga doblement, com sempre. Es la seva mort electoral definitiva. Els bascos voten SI a independitzar-se i el PP inicia una campanya policial contra els seus dirigents. El conflicte surt a la llum de tota la UE. Els estats membres, com sempre, es fan els tontos. Finalment els EUA reconeixen el nou Estat basc, que portaven anys treballant la seves relacions, durant el govern sociata anti-EUA. Alemanya acompanya els EUA en aquest reconeixement, malgrat que no es mulla fins que els americans ho hagin fet primer. 2009: Mentrestant emergeix un moviment independentista extern als partits, que es converteix de mica en mica en lobby pressionant per a exigir el plebiscit. CiU i ERC radicalitzen les seves posicions davant la davallada electoral i la deriva dels darrers anys. Nova mocio de censura, que aquest cop es guanya a causa del vot del PP, que acaba d'iniciar una nova etapa de govern a Espanya i no vol el PSOE en cap govern. Noves eleccions a Catalunya. ERC i PSC empaten, amb una davallada terrible de CiU. No es forma cap majoria de govern, les posicions resten enquistades totalment. CiU es trenca en dos finalment, davant la crisi i el desacord de Duran davant les postures radicalitzades de CDC, que controlen finalment els sobiranistes. CDC es desvincula del suport al PP de Madrid. Finalment, es tornen a convocar eleccions a Catalunya. El PP puja espectacularment, davallada del PSC q entra en crisi, CDC puja, UDC baixa i ERC i ICV pugen. La jugada els surt malament als espanyolistes i, davant l'emprenyada general del poble, CDC i ERC poden formar govern amb el suport de les CUP que entren al Parlament, i el fet que UDC s'abstenen. 2010: El nou govern de Catalunya reforma l'estatut a l'estil basc. El PP el rebutja sense ni tan sols parlar-ne. El Govern convoca una consulta popular, guanya el SI, i el PP inicia una nova campanya repressiva a Catalunya. UDC trenca el govern a Madrid i el PP arriba a un acord d'Estat amb el PSOE i IU per a intentar frenar el que s'apropa. L'estatut de Catalunya queda aturat a Madrid, com era obvi, i els partits dubten de seguir la via basca, davant la radical enfurismada d'Espanya, que multiplica la que va haver-hi per als bascos i recorre a les amenaces militars, tancament de diaris catalans, i detencions massives d'independentistes catalans. Catalunya queda en via morta. 2011: El lobby independentista augmenta de popularitat entre el poble, i finalment forcen els partits a tirar endavant davant les manifestacions massives en contra de les detencions. La UE inicia una ronda de converses davant els drets catalans violats reiteradament, a causa de la iniciativa basco-nordamericana d'internacionalitzar el conflicte de Catalunya. El lobby s'exten pel PV i les Illes, que tenen eleccions a tocar. Els partits de Catalunya tiren endavant, davant el conflicte ja internacionalitzat, una nova consulta, ara per a separar-se d'Espanya, que queda fixada per al 2013. TV3 fa campanya independentista i pro-PC a les Illes i el PV i tot l'independentisme conflueix en la campanya per a la secessio. Els partits valencians i balears promouen l'abstencio massiva davant la pujada de l'odi a tot el que soni no espanyol, i una onada repressiva a l'independentisme al PV i les Illes, que es realimenta davant la violenta campanya espanyola. El lobby i els partits del govern de Catalunya internacionalitzen tambe el conflicte al PV i les Illes, que ja surt als mitjans de tota Europa. Alemanya i Holanda s'escandalitzen davant els videos digitals que corren per les TV. Anglaterra no aguanta l'emprenyament de la seva gent i com a aliat dels EUA es posa del costat dels catalans, arreglant el greuge del 1714. La gent al PV i les Illes s'engresca amb el panorama internacional que es va configurant i l'onada repressiva espanyola, i no vota a les eleccions autonomiques (40% de participacio). 2012: El lobby i els partits nacionalistes valencians i balears exigeixen plebsicits paral.lels al de Catalunya el 2013. Hi ha campanya continuada pel SI, a les TV catalanes. Els diaris pro-espanyols intenten compensar, i la campanya pel NO es converteix en massiva a les TV espanyoles. Intenten clausurar TV3 amb una nova reforma del Codi Penal espanyol. Comencen els enfrontaments al carrer. Primers ferits per la policia davant les cameres de TV catalanes. Els navarresos comencen a plantejar-se la necessitat de sortir d'Espanya i s'apunta al carro dels plebiscits per a reformar el seu estatut a Estat associat. Repressio brutal a Pamplona. L'Estat basc porta el cas de Navarra i Catalunya/PV/Illes a l'ONU. Els francesos i italians es queden sols a la UE defensat Espanya. Els bascos ingressen a la UE i a l'ONU. Eleccions a Espanya. Abstencio massiva a les nacions oprimides. El PP guanya per majoria absoluta, i comencen a accelerar la maquinaria repressiva. El clima de dictadura i pre-guerra es fa insuportable. Navarra suspen el plebiscit de reforma de l'Estatut, i en convoca directament un per a separar-se, per a aquell mateix any. Maniobres militars continues a Catalunya, PV, Illes, Galicia i Navarra. A Navarra guanya el NO, amb greus acusacions de frau per part de l'estat basc i els partits nacionalistes bascos. Conflicte obert als carrers de Navarra. Manifestacions massives davant la seu del Govern. Es repeteix el plebiscit i guanya al SI. Reconeixement immediat per part dels EUA, Anglaterra, Alemanya, Holanda, els paisos nordics, i la majoria de la resta de paisos de la UE, en cadena. Irlanda es reunifica, i Escocia i Gal.les aconsegueixen l'estatus d'Estats associats sota la corona anglesa. Navarra negocia l'adhesio al jove Estat basc, convertint-lo en una federacio fortament descentralitzada. 2013: Es convoquen plebiscits per a independitzar-se a Catalunya primer, amb observadors internacionals davant els precedents a Navarra. Guanya el SI per un 70%. Esclata l'optimisme entre els catalans. Reconeixement provisional immediat dels aliats, incloent els bascos. Segueix el plebiscit a les Illes, que s'encomana del clima de Catalunya i guanya el SI amb un 55%. Es repeteix al proces. Espanya es un estat putrefacte, que camina com un zombie. Les garrotades ja no serveixen, amb la majoria de la UE i els EUA en contra seva. El PV es veu en un dilema davant les altes probabilitats d'adhesio a un Estat conjunt amb Catalunya i les Illes, pero finalment vota SI a la seva independencia en un 51%. Reconeixement immediat dels aliats, inclosos els bascos. Comencen les negociacions de federacio seguint el model catalanoaragones, i amb el precedent basc molt recent. 2014: Es convoca un plebiscit a cada territori per a la ratificacio del tractat d'adhesio al nou estat federal. Guanya el SI a Catalunya i les Illes, i el NO al PV, que exigeix mes competencies. Es reforma el tractat i es convoca un nou plebiscit de ratificacio del tractat al desembre. El SI guanya per majoria clara, i entra en vigor la nova Constitucio Federal el dia 31 de desembre de 2014, que passa a ser la nova festa federal, el Dia de la Unio. Les Terres de l'Ebre i Maestrat passen a ser un territori neutre, nexe entre territoris. La capital federal queda ubicada a Tortosa. 2015: S'inicien les converses amb l'Estat frances per a la reunificacio amb la Catalunya Nord, que tot i que les enquestes indiquen com a imparable, queda pendent. Es forma un govern provisional per a preparar les eleccions. El nou Estat ingressa a l'ONU i a la UE. JM P.D.: Allo que no ens arribem ni a imaginar no passa mai a la vida. Aquest es un cami, pero podria anar de mil maneres diferents. Tot es questio de posar-se JA a treballar. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 19:03
Senzillament genial, i molt encertat. Ho comparteixo al 100%. Fan falta usuaris que raonen i diguin coses amb trellat, com el JM. Seguim aixi i el 2014 ja tindrem país!
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Doncs el 2014 com a màxim. Podria ser abans. Bé, també podria ser després, però no ho crec. I ara una miqueta de política-ficció: 2005: S'aprova a Catalunya la Constitució Europea, amb un 70% dels vots i una abstenció rècord històric (55%). S'aprova un nou Estatut, una merdeta, i a més retallat per Madrid. El Pla Ibarretxe tira endavant i el poble basc l'aprova en consulta popular. Madrid el congela de forma descarada. Conflicte institucional d'Espanya amb Euskadi. 2006: El conflicte és obert. Mitjans controlats massivament pel PSC. No s'aprova la nova llei electoral (vots en contra d'ERC i CiU) i el PSC trenca el tripartit. ERC queda a contrapeu. Noves eleccions (baixa molt la participació i PSC-ICV pugen i governen en minoria, amb suports puntuals). Madrid retalla el nou estatut basc i Ibarretxe el rebutja. es planteja la possibilitat d'una nova consulta per a independitzar-se. 2007: Emprenyament general. Foc creuat massiu entre ERC i CiU, culpantsobre els fets. Desnacionalització total del país i dels mitjans. Bloqueig al Parlament del govern en minoria, només salvat puntualment per acords puntuals amb el PP (!!). Moció de censura, guanyada pel govern, amb l'abstenció del PP. Al PV, el PSOE entra al Govern, amb el suport d-EUPV i d-ERPV i BNV que finalment entren al Parlament. A les Illes el PSOE recupera el Govern, novament amb els suports nacionalistes. El Parlament basc aprova convocar una nova consulta per a separar-se d'Espanya directament. El PP inicia una campanya brutal als mitjans i es recupera a les enquestes. 2008: El PSOE i el PP empaten a les eleccions espanyoles, lleuger avantatge del PP. CiU, CC i PAR recolzen el PP per a trencar la supremacia sociata a tot arreu, i CiU la caga doblement, com sempre. Es la seva mort electoral definitiva. Els bascos voten SI a independitzar-se i el PP inicia una campanya policial contra els seus dirigents. El conflicte surt a la llum de tota la UE. Els estats membres, com sempre, es fan els tontos. Finalment els EUA reconeixen el nou Estat basc, que portaven anys treballant la seves relacions, durant el govern sociata anti-EUA. Alemanya acompanya els EUA en aquest reconeixement, malgrat que no es mulla fins que els americans ho hagin fet primer. 2009: Mentrestant emergeix un moviment independentista extern als partits, que es converteix de mica en mica en lobby pressionant per a exigir el plebiscit. CiU i ERC radicalitzen les seves posicions davant la davallada electoral i la deriva dels darrers anys. Nova mocio de censura, que aquest cop es guanya a causa del vot del PP, que acaba d'iniciar una nova etapa de govern a Espanya i no vol el PSOE en cap govern. Noves eleccions a Catalunya. ERC i PSC empaten, amb una davallada terrible de CiU. No es forma cap majoria de govern, les posicions resten enquistades totalment. CiU es trenca en dos finalment, davant la crisi i el desacord de Duran davant les postures radicalitzades de CDC, que controlen finalment els sobiranistes. CDC es desvincula del suport al PP de Madrid. Finalment, es tornen a convocar eleccions a Catalunya. El PP puja espectacularment, davallada del PSC q entra en crisi, CDC puja, UDC baixa i ERC i ICV pugen. La jugada els surt malament als espanyolistes i, davant l'emprenyada general del poble, CDC i ERC poden formar govern amb el suport de les CUP que entren al Parlament, i el fet que UDC s'abstenen. 2010: El nou govern de Catalunya reforma l'estatut a l'estil basc. El PP el rebutja sense ni tan sols parlar-ne. El Govern convoca una consulta popular, guanya el SI, i el PP inicia una nova campanya repressiva a Catalunya. UDC trenca el govern a Madrid i el PP arriba a un acord d'Estat amb el PSOE i IU per a intentar frenar el que s'apropa. L'estatut de Catalunya queda aturat a Madrid, com era obvi, i els partits dubten de seguir la via basca, davant la radical enfurismada d'Espanya, que multiplica la que va haver-hi per als bascos i recorre a les amenaces militars, tancament de diaris catalans, i detencions massives d'independentistes catalans. Catalunya queda en via morta. 2011: El lobby independentista augmenta de popularitat entre el poble, i finalment forcen els partits a tirar endavant davant les manifestacions massives en contra de les detencions. La UE inicia una ronda de converses davant els drets catalans violats reiteradament, a causa de la iniciativa basco-nordamericana d'internacionalitzar el conflicte de Catalunya. El lobby s'exten pel PV i les Illes, que tenen eleccions a tocar. Els partits de Catalunya tiren endavant, davant el conflicte ja internacionalitzat, una nova consulta, ara per a separar-se d'Espanya, que queda fixada per al 2013. TV3 fa campanya independentista i pro-PC a les Illes i el PV i tot l'independentisme conflueix en la campanya per a la secessio. Els partits valencians i balears promouen l'abstencio massiva davant la pujada de l'odi a tot el que soni no espanyol, i una onada repressiva a l'independentisme al PV i les Illes, que es realimenta davant la violenta campanya espanyola. El lobby i els partits del govern de Catalunya internacionalitzen tambe el conflicte al PV i les Illes, que ja surt als mitjans de tota Europa. Alemanya i Holanda s'escandalitzen davant els videos digitals que corren per les TV. Anglaterra no aguanta l'emprenyament de la seva gent i com a aliat dels EUA es posa del costat dels catalans, arreglant el greuge del 1714. La gent al PV i les Illes s'engresca amb el panorama internacional que es va configurant i l'onada repressiva espanyola, i no vota a les eleccions autonomiques (40% de participacio). 2012: El lobby i els partits nacionalistes valencians i balears exigeixen plebsicits paral.lels al de Catalunya el 2013. Hi ha campanya continuada pel SI, a les TV catalanes. Els diaris pro-espanyols intenten compensar, i la campanya pel NO es converteix en massiva a les TV espanyoles. Intenten clausurar TV3 amb una nova reforma del Codi Penal espanyol. Comencen els enfrontaments al carrer. Primers ferits per la policia davant les cameres de TV catalanes. Els navarresos comencen a plantejar-se la necessitat de sortir d'Espanya i s'apunta al carro dels plebiscits per a reformar el seu estatut a Estat associat. Repressio brutal a Pamplona. L'Estat basc porta el cas de Navarra i Catalunya/PV/Illes a l'ONU. Els francesos i italians es queden sols a la UE defensat Espanya. Els bascos ingressen a la UE i a l'ONU. Eleccions a Espanya. Abstencio massiva a les nacions oprimides. El PP guanya per majoria absoluta, i comencen a accelerar la maquinaria repressiva. El clima de dictadura i pre-guerra es fa insuportable. Navarra suspen el plebiscit de reforma de l'Estatut, i en convoca directament un per a separar-se, per a aquell mateix any. Maniobres militars continues a Catalunya, PV, Illes, Galicia i Navarra. A Navarra guanya el NO, amb greus acusacions de frau per part de l'estat basc i els partits nacionalistes bascos. Conflicte obert als carrers de Navarra. Manifestacions massives davant la seu del Govern. Es repeteix el plebiscit i guanya al SI. Reconeixement immediat per part dels EUA, Anglaterra, Alemanya, Holanda, els paisos nordics, i la majoria de la resta de paisos de la UE, en cadena. Irlanda es reunifica, i Escocia i Gal.les aconsegueixen l'estatus d'Estats associats sota la corona anglesa. Navarra negocia l'adhesio al jove Estat basc, convertint-lo en una federacio fortament descentralitzada. 2013: Es convoquen plebiscits per a independitzar-se a Catalunya primer, amb observadors internacionals davant els precedents a Navarra. Guanya el SI per un 70%. Esclata l'optimisme entre els catalans. Reconeixement provisional immediat dels aliats, incloent els bascos. Segueix el plebiscit a les Illes, que s'encomana del clima de Catalunya i guanya el SI amb un 55%. Es repeteix al proces. Espanya es un estat putrefacte, que camina com un zombie. Les garrotades ja no serveixen, amb la majoria de la UE i els EUA en contra seva. El PV es veu en un dilema davant les altes probabilitats d'adhesio a un Estat conjunt amb Catalunya i les Illes, pero finalment vota SI a la seva independencia en un 51%. Reconeixement immediat dels aliats, inclosos els bascos. Comencen les negociacions de federacio seguint el model catalanoaragones, i amb el precedent basc molt recent. 2014: Es convoca un plebiscit a cada territori per a la ratificacio del tractat d'adhesio al nou estat federal. Guanya el SI a Catalunya i les Illes, i el NO al PV, que exigeix mes competencies. Es reforma el tractat i es convoca un nou plebiscit de ratificacio del tractat al desembre. El SI guanya per majoria clara, i entra en vigor la nova Constitucio Federal el dia 31 de desembre de 2014, que passa a ser la nova festa federal, el Dia de la Unio. Les Terres de l'Ebre i Maestrat passen a ser un territori neutre, nexe entre territoris. La capital federal queda ubicada a Tortosa. 2015: S'inicien les converses amb l'Estat frances per a la reunificacio amb la Catalunya Nord, que tot i que les enquestes indiquen com a imparable, queda pendent. Es forma un govern provisional per a preparar les eleccions. El nou Estat ingressa a l'ONU i a la UE. JM P.D.: Allo que no ens arribem ni a imaginar no passa mai a la vida. Aquest es un cami, pero podria anar de mil maneres diferents. Tot es questio de posar-se JA a treballar. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 19:03
Has pensat a escriure una novel·la?
Sí, però no tinc temps, la dona em mataria...
Si vols te l'entretinc jo, tot sigui per la causa eh!...
Sou una colla de pervertits...
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Doncs el 2014 com a màxim. Podria ser abans. Bé, també podria ser després, però no ho crec. I ara una miqueta de política-ficció: 2005: S'aprova a Catalunya la Constitució Europea, amb un 70% dels vots i una abstenció rècord històric (55%). S'aprova un nou Estatut, una merdeta, i a més retallat per Madrid. El Pla Ibarretxe tira endavant i el poble basc l'aprova en consulta popular. Madrid el congela de forma descarada. Conflicte institucional d'Espanya amb Euskadi. 2006: El conflicte és obert. Mitjans controlats massivament pel PSC. No s'aprova la nova llei electoral (vots en contra d'ERC i CiU) i el PSC trenca el tripartit. ERC queda a contrapeu. Noves eleccions (baixa molt la participació i PSC-ICV pugen i governen en minoria, amb suports puntuals). Madrid retalla el nou estatut basc i Ibarretxe el rebutja. es planteja la possibilitat d'una nova consulta per a independitzar-se. 2007: Emprenyament general. Foc creuat massiu entre ERC i CiU, culpantsobre els fets. Desnacionalització total del país i dels mitjans. Bloqueig al Parlament del govern en minoria, només salvat puntualment per acords puntuals amb el PP (!!). Moció de censura, guanyada pel govern, amb l'abstenció del PP. Al PV, el PSOE entra al Govern, amb el suport d-EUPV i d-ERPV i BNV que finalment entren al Parlament. A les Illes el PSOE recupera el Govern, novament amb els suports nacionalistes. El Parlament basc aprova convocar una nova consulta per a separar-se d'Espanya directament. El PP inicia una campanya brutal als mitjans i es recupera a les enquestes. 2008: El PSOE i el PP empaten a les eleccions espanyoles, lleuger avantatge del PP. CiU, CC i PAR recolzen el PP per a trencar la supremacia sociata a tot arreu, i CiU la caga doblement, com sempre. Es la seva mort electoral definitiva. Els bascos voten SI a independitzar-se i el PP inicia una campanya policial contra els seus dirigents. El conflicte surt a la llum de tota la UE. Els estats membres, com sempre, es fan els tontos. Finalment els EUA reconeixen el nou Estat basc, que portaven anys treballant la seves relacions, durant el govern sociata anti-EUA. Alemanya acompanya els EUA en aquest reconeixement, malgrat que no es mulla fins que els americans ho hagin fet primer. 2009: Mentrestant emergeix un moviment independentista extern als partits, que es converteix de mica en mica en lobby pressionant per a exigir el plebiscit. CiU i ERC radicalitzen les seves posicions davant la davallada electoral i la deriva dels darrers anys. Nova mocio de censura, que aquest cop es guanya a causa del vot del PP, que acaba d'iniciar una nova etapa de govern a Espanya i no vol el PSOE en cap govern. Noves eleccions a Catalunya. ERC i PSC empaten, amb una davallada terrible de CiU. No es forma cap majoria de govern, les posicions resten enquistades totalment. CiU es trenca en dos finalment, davant la crisi i el desacord de Duran davant les postures radicalitzades de CDC, que controlen finalment els sobiranistes. CDC es desvincula del suport al PP de Madrid. Finalment, es tornen a convocar eleccions a Catalunya. El PP puja espectacularment, davallada del PSC q entra en crisi, CDC puja, UDC baixa i ERC i ICV pugen. La jugada els surt malament als espanyolistes i, davant l'emprenyada general del poble, CDC i ERC poden formar govern amb el suport de les CUP que entren al Parlament, i el fet que UDC s'abstenen. 2010: El nou govern de Catalunya reforma l'estatut a l'estil basc. El PP el rebutja sense ni tan sols parlar-ne. El Govern convoca una consulta popular, guanya el SI, i el PP inicia una nova campanya repressiva a Catalunya. UDC trenca el govern a Madrid i el PP arriba a un acord d'Estat amb el PSOE i IU per a intentar frenar el que s'apropa. L'estatut de Catalunya queda aturat a Madrid, com era obvi, i els partits dubten de seguir la via basca, davant la radical enfurismada d'Espanya, que multiplica la que va haver-hi per als bascos i recorre a les amenaces militars, tancament de diaris catalans, i detencions massives d'independentistes catalans. Catalunya queda en via morta. 2011: El lobby independentista augmenta de popularitat entre el poble, i finalment forcen els partits a tirar endavant davant les manifestacions massives en contra de les detencions. La UE inicia una ronda de converses davant els drets catalans violats reiteradament, a causa de la iniciativa basco-nordamericana d'internacionalitzar el conflicte de Catalunya. El lobby s'exten pel PV i les Illes, que tenen eleccions a tocar. Els partits de Catalunya tiren endavant, davant el conflicte ja internacionalitzat, una nova consulta, ara per a separar-se d'Espanya, que queda fixada per al 2013. TV3 fa campanya independentista i pro-PC a les Illes i el PV i tot l'independentisme conflueix en la campanya per a la secessio. Els partits valencians i balears promouen l'abstencio massiva davant la pujada de l'odi a tot el que soni no espanyol, i una onada repressiva a l'independentisme al PV i les Illes, que es realimenta davant la violenta campanya espanyola. El lobby i els partits del govern de Catalunya internacionalitzen tambe el conflicte al PV i les Illes, que ja surt als mitjans de tota Europa. Alemanya i Holanda s'escandalitzen davant els videos digitals que corren per les TV. Anglaterra no aguanta l'emprenyament de la seva gent i com a aliat dels EUA es posa del costat dels catalans, arreglant el greuge del 1714. La gent al PV i les Illes s'engresca amb el panorama internacional que es va configurant i l'onada repressiva espanyola, i no vota a les eleccions autonomiques (40% de participacio). 2012: El lobby i els partits nacionalistes valencians i balears exigeixen plebsicits paral.lels al de Catalunya el 2013. Hi ha campanya continuada pel SI, a les TV catalanes. Els diaris pro-espanyols intenten compensar, i la campanya pel NO es converteix en massiva a les TV espanyoles. Intenten clausurar TV3 amb una nova reforma del Codi Penal espanyol. Comencen els enfrontaments al carrer. Primers ferits per la policia davant les cameres de TV catalanes. Els navarresos comencen a plantejar-se la necessitat de sortir d'Espanya i s'apunta al carro dels plebiscits per a reformar el seu estatut a Estat associat. Repressio brutal a Pamplona. L'Estat basc porta el cas de Navarra i Catalunya/PV/Illes a l'ONU. Els francesos i italians es queden sols a la UE defensat Espanya. Els bascos ingressen a la UE i a l'ONU. Eleccions a Espanya. Abstencio massiva a les nacions oprimides. El PP guanya per majoria absoluta, i comencen a accelerar la maquinaria repressiva. El clima de dictadura i pre-guerra es fa insuportable. Navarra suspen el plebiscit de reforma de l'Estatut, i en convoca directament un per a separar-se, per a aquell mateix any. Maniobres militars continues a Catalunya, PV, Illes, Galicia i Navarra. A Navarra guanya el NO, amb greus acusacions de frau per part de l'estat basc i els partits nacionalistes bascos. Conflicte obert als carrers de Navarra. Manifestacions massives davant la seu del Govern. Es repeteix el plebiscit i guanya al SI. Reconeixement immediat per part dels EUA, Anglaterra, Alemanya, Holanda, els paisos nordics, i la majoria de la resta de paisos de la UE, en cadena. Irlanda es reunifica, i Escocia i Gal.les aconsegueixen l'estatus d'Estats associats sota la corona anglesa. Navarra negocia l'adhesio al jove Estat basc, convertint-lo en una federacio fortament descentralitzada. 2013: Es convoquen plebiscits per a independitzar-se a Catalunya primer, amb observadors internacionals davant els precedents a Navarra. Guanya el SI per un 70%. Esclata l'optimisme entre els catalans. Reconeixement provisional immediat dels aliats, incloent els bascos. Segueix el plebiscit a les Illes, que s'encomana del clima de Catalunya i guanya el SI amb un 55%. Es repeteix al proces. Espanya es un estat putrefacte, que camina com un zombie. Les garrotades ja no serveixen, amb la majoria de la UE i els EUA en contra seva. El PV es veu en un dilema davant les altes probabilitats d'adhesio a un Estat conjunt amb Catalunya i les Illes, pero finalment vota SI a la seva independencia en un 51%. Reconeixement immediat dels aliats, inclosos els bascos. Comencen les negociacions de federacio seguint el model catalanoaragones, i amb el precedent basc molt recent. 2014: Es convoca un plebiscit a cada territori per a la ratificacio del tractat d'adhesio al nou estat federal. Guanya el SI a Catalunya i les Illes, i el NO al PV, que exigeix mes competencies. Es reforma el tractat i es convoca un nou plebiscit de ratificacio del tractat al desembre. El SI guanya per majoria clara, i entra en vigor la nova Constitucio Federal el dia 31 de desembre de 2014, que passa a ser la nova festa federal, el Dia de la Unio. Les Terres de l'Ebre i Maestrat passen a ser un territori neutre, nexe entre territoris. La capital federal queda ubicada a Tortosa. 2015: S'inicien les converses amb l'Estat frances per a la reunificacio amb la Catalunya Nord, que tot i que les enquestes indiquen com a imparable, queda pendent. Es forma un govern provisional per a preparar les eleccions. El nou Estat ingressa a l'ONU i a la UE. JM P.D.: Allo que no ens arribem ni a imaginar no passa mai a la vida. Aquest es un cami, pero podria anar de mil maneres diferents. Tot es questio de posar-se JA a treballar. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 19:03
M'encantaria que passara això que dius, però ho veig molt negre pel País Valencià, pel fet de que els independentistes som pocs i joves, encara que cada vagada som més. Catalunya si que ho aconseguirà.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Doncs el 2014 com a màxim. Podria ser abans. Bé, també podria ser després, però no ho crec. I ara una miqueta de política-ficció: 2005: S'aprova a Catalunya la Constitució Europea, amb un 70% dels vots i una abstenció rècord històric (55%). S'aprova un nou Estatut, una merdeta, i a més retallat per Madrid. El Pla Ibarretxe tira endavant i el poble basc l'aprova en consulta popular. Madrid el congela de forma descarada. Conflicte institucional d'Espanya amb Euskadi. 2006: El conflicte és obert. Mitjans controlats massivament pel PSC. No s'aprova la nova llei electoral (vots en contra d'ERC i CiU) i el PSC trenca el tripartit. ERC queda a contrapeu. Noves eleccions (baixa molt la participació i PSC-ICV pugen i governen en minoria, amb suports puntuals). Madrid retalla el nou estatut basc i Ibarretxe el rebutja. es planteja la possibilitat d'una nova consulta per a independitzar-se. 2007: Emprenyament general. Foc creuat massiu entre ERC i CiU, culpantsobre els fets. Desnacionalització total del país i dels mitjans. Bloqueig al Parlament del govern en minoria, només salvat puntualment per acords puntuals amb el PP (!!). Moció de censura, guanyada pel govern, amb l'abstenció del PP. Al PV, el PSOE entra al Govern, amb el suport d-EUPV i d-ERPV i BNV que finalment entren al Parlament. A les Illes el PSOE recupera el Govern, novament amb els suports nacionalistes. El Parlament basc aprova convocar una nova consulta per a separar-se d'Espanya directament. El PP inicia una campanya brutal als mitjans i es recupera a les enquestes. 2008: El PSOE i el PP empaten a les eleccions espanyoles, lleuger avantatge del PP. CiU, CC i PAR recolzen el PP per a trencar la supremacia sociata a tot arreu, i CiU la caga doblement, com sempre. Es la seva mort electoral definitiva. Els bascos voten SI a independitzar-se i el PP inicia una campanya policial contra els seus dirigents. El conflicte surt a la llum de tota la UE. Els estats membres, com sempre, es fan els tontos. Finalment els EUA reconeixen el nou Estat basc, que portaven anys treballant la seves relacions, durant el govern sociata anti-EUA. Alemanya acompanya els EUA en aquest reconeixement, malgrat que no es mulla fins que els americans ho hagin fet primer. 2009: Mentrestant emergeix un moviment independentista extern als partits, que es converteix de mica en mica en lobby pressionant per a exigir el plebiscit. CiU i ERC radicalitzen les seves posicions davant la davallada electoral i la deriva dels darrers anys. Nova mocio de censura, que aquest cop es guanya a causa del vot del PP, que acaba d'iniciar una nova etapa de govern a Espanya i no vol el PSOE en cap govern. Noves eleccions a Catalunya. ERC i PSC empaten, amb una davallada terrible de CiU. No es forma cap majoria de govern, les posicions resten enquistades totalment. CiU es trenca en dos finalment, davant la crisi i el desacord de Duran davant les postures radicalitzades de CDC, que controlen finalment els sobiranistes. CDC es desvincula del suport al PP de Madrid. Finalment, es tornen a convocar eleccions a Catalunya. El PP puja espectacularment, davallada del PSC q entra en crisi, CDC puja, UDC baixa i ERC i ICV pugen. La jugada els surt malament als espanyolistes i, davant l'emprenyada general del poble, CDC i ERC poden formar govern amb el suport de les CUP que entren al Parlament, i el fet que UDC s'abstenen. 2010: El nou govern de Catalunya reforma l'estatut a l'estil basc. El PP el rebutja sense ni tan sols parlar-ne. El Govern convoca una consulta popular, guanya el SI, i el PP inicia una nova campanya repressiva a Catalunya. UDC trenca el govern a Madrid i el PP arriba a un acord d'Estat amb el PSOE i IU per a intentar frenar el que s'apropa. L'estatut de Catalunya queda aturat a Madrid, com era obvi, i els partits dubten de seguir la via basca, davant la radical enfurismada d'Espanya, que multiplica la que va haver-hi per als bascos i recorre a les amenaces militars, tancament de diaris catalans, i detencions massives d'independentistes catalans. Catalunya queda en via morta. 2011: El lobby independentista augmenta de popularitat entre el poble, i finalment forcen els partits a tirar endavant davant les manifestacions massives en contra de les detencions. La UE inicia una ronda de converses davant els drets catalans violats reiteradament, a causa de la iniciativa basco-nordamericana d'internacionalitzar el conflicte de Catalunya. El lobby s'exten pel PV i les Illes, que tenen eleccions a tocar. Els partits de Catalunya tiren endavant, davant el conflicte ja internacionalitzat, una nova consulta, ara per a separar-se d'Espanya, que queda fixada per al 2013. TV3 fa campanya independentista i pro-PC a les Illes i el PV i tot l'independentisme conflueix en la campanya per a la secessio. Els partits valencians i balears promouen l'abstencio massiva davant la pujada de l'odi a tot el que soni no espanyol, i una onada repressiva a l'independentisme al PV i les Illes, que es realimenta davant la violenta campanya espanyola. El lobby i els partits del govern de Catalunya internacionalitzen tambe el conflicte al PV i les Illes, que ja surt als mitjans de tota Europa. Alemanya i Holanda s'escandalitzen davant els videos digitals que corren per les TV. Anglaterra no aguanta l'emprenyament de la seva gent i com a aliat dels EUA es posa del costat dels catalans, arreglant el greuge del 1714. La gent al PV i les Illes s'engresca amb el panorama internacional que es va configurant i l'onada repressiva espanyola, i no vota a les eleccions autonomiques (40% de participacio). 2012: El lobby i els partits nacionalistes valencians i balears exigeixen plebsicits paral.lels al de Catalunya el 2013. Hi ha campanya continuada pel SI, a les TV catalanes. Els diaris pro-espanyols intenten compensar, i la campanya pel NO es converteix en massiva a les TV espanyoles. Intenten clausurar TV3 amb una nova reforma del Codi Penal espanyol. Comencen els enfrontaments al carrer. Primers ferits per la policia davant les cameres de TV catalanes. Els navarresos comencen a plantejar-se la necessitat de sortir d'Espanya i s'apunta al carro dels plebiscits per a reformar el seu estatut a Estat associat. Repressio brutal a Pamplona. L'Estat basc porta el cas de Navarra i Catalunya/PV/Illes a l'ONU. Els francesos i italians es queden sols a la UE defensat Espanya. Els bascos ingressen a la UE i a l'ONU. Eleccions a Espanya. Abstencio massiva a les nacions oprimides. El PP guanya per majoria absoluta, i comencen a accelerar la maquinaria repressiva. El clima de dictadura i pre-guerra es fa insuportable. Navarra suspen el plebiscit de reforma de l'Estatut, i en convoca directament un per a separar-se, per a aquell mateix any. Maniobres militars continues a Catalunya, PV, Illes, Galicia i Navarra. A Navarra guanya el NO, amb greus acusacions de frau per part de l'estat basc i els partits nacionalistes bascos. Conflicte obert als carrers de Navarra. Manifestacions massives davant la seu del Govern. Es repeteix el plebiscit i guanya al SI. Reconeixement immediat per part dels EUA, Anglaterra, Alemanya, Holanda, els paisos nordics, i la majoria de la resta de paisos de la UE, en cadena. Irlanda es reunifica, i Escocia i Gal.les aconsegueixen l'estatus d'Estats associats sota la corona anglesa. Navarra negocia l'adhesio al jove Estat basc, convertint-lo en una federacio fortament descentralitzada. 2013: Es convoquen plebiscits per a independitzar-se a Catalunya primer, amb observadors internacionals davant els precedents a Navarra. Guanya el SI per un 70%. Esclata l'optimisme entre els catalans. Reconeixement provisional immediat dels aliats, incloent els bascos. Segueix el plebiscit a les Illes, que s'encomana del clima de Catalunya i guanya el SI amb un 55%. Es repeteix al proces. Espanya es un estat putrefacte, que camina com un zombie. Les garrotades ja no serveixen, amb la majoria de la UE i els EUA en contra seva. El PV es veu en un dilema davant les altes probabilitats d'adhesio a un Estat conjunt amb Catalunya i les Illes, pero finalment vota SI a la seva independencia en un 51%. Reconeixement immediat dels aliats, inclosos els bascos. Comencen les negociacions de federacio seguint el model catalanoaragones, i amb el precedent basc molt recent. 2014: Es convoca un plebiscit a cada territori per a la ratificacio del tractat d'adhesio al nou estat federal. Guanya el SI a Catalunya i les Illes, i el NO al PV, que exigeix mes competencies. Es reforma el tractat i es convoca un nou plebiscit de ratificacio del tractat al desembre. El SI guanya per majoria clara, i entra en vigor la nova Constitucio Federal el dia 31 de desembre de 2014, que passa a ser la nova festa federal, el Dia de la Unio. Les Terres de l'Ebre i Maestrat passen a ser un territori neutre, nexe entre territoris. La capital federal queda ubicada a Tortosa. 2015: S'inicien les converses amb l'Estat frances per a la reunificacio amb la Catalunya Nord, que tot i que les enquestes indiquen com a imparable, queda pendent. Es forma un govern provisional per a preparar les eleccions. El nou Estat ingressa a l'ONU i a la UE. JM P.D.: Allo que no ens arribem ni a imaginar no passa mai a la vida. Aquest es un cami, pero podria anar de mil maneres diferents. Tot es questio de posar-se JA a treballar. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 19:03
JM no se si fer-te un petó o posar una foto teva a la meva tauleta (el meu marit suposo que arronsaria el nas) macasum els dimonis peluts, avui aniré a dormir molt contenta, somiant en el 2015 i encara a temps per poder gaudir-ne (d'emoció)
tsalagi, Amb els petons virtuals em quedo servit Prefereixo no acompanyar-los d'un mastegot del teu marit... Gràcies igualment. Recordem-ho sempre: allò que no arribem ni a imaginar no passa mai! Els catalans pequem contínuament d'auto-repressió. Imaginem lliurement, collons!! Imaginem cada dia del procés d'independència, imaginem la bandera a l'ONU, i les notícies a TVC1 sobre les visites oficials del nostre Cap d'Estat arreu del món, sobre els nostres ministres, sobre els nostres ambaixadors, sobre les celebracions del Dia de la Unió, imaginem-ho com vulgui cadascú, però imaginem-ho collons!! Si alguna cosa ens queda és la imaginació, pas previ a la creació. Gràcies Guillemot i la resta pels vostres comentaris. Us animo a fer-ne la vostra versió, ja sigui escrita o mental. És un exercici que multiplica la salut mental dels catalans. És més, si ho féssim cada dia, acabaríem rient-nos del nostre "auto-reprimir-se" de cada dia. Ja sabeu aquell "és que Espanya no ens deixarà", "és que a la Constitució està prohibit". Que no recordeu ja quan éreu joves i arribàveu de matinada malgrat les regles de casa i el càstig associat? Doncs això, però més gran. JM
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Doncs el 2014 com a màxim. Podria ser abans. Bé, també podria ser després, però no ho crec. I ara una miqueta de política-ficció: 2005: S'aprova a Catalunya la Constitució Europea, amb un 70% dels vots i una abstenció rècord històric (55%). S'aprova un nou Estatut, una merdeta, i a més retallat per Madrid. El Pla Ibarretxe tira endavant i el poble basc l'aprova en consulta popular. Madrid el congela de forma descarada. Conflicte institucional d'Espanya amb Euskadi. 2006: El conflicte és obert. Mitjans controlats massivament pel PSC. No s'aprova la nova llei electoral (vots en contra d'ERC i CiU) i el PSC trenca el tripartit. ERC queda a contrapeu. Noves eleccions (baixa molt la participació i PSC-ICV pugen i governen en minoria, amb suports puntuals). Madrid retalla el nou estatut basc i Ibarretxe el rebutja. es planteja la possibilitat d'una nova consulta per a independitzar-se. 2007: Emprenyament general. Foc creuat massiu entre ERC i CiU, culpantsobre els fets. Desnacionalització total del país i dels mitjans. Bloqueig al Parlament del govern en minoria, només salvat puntualment per acords puntuals amb el PP (!!). Moció de censura, guanyada pel govern, amb l'abstenció del PP. Al PV, el PSOE entra al Govern, amb el suport d-EUPV i d-ERPV i BNV que finalment entren al Parlament. A les Illes el PSOE recupera el Govern, novament amb els suports nacionalistes. El Parlament basc aprova convocar una nova consulta per a separar-se d'Espanya directament. El PP inicia una campanya brutal als mitjans i es recupera a les enquestes. 2008: El PSOE i el PP empaten a les eleccions espanyoles, lleuger avantatge del PP. CiU, CC i PAR recolzen el PP per a trencar la supremacia sociata a tot arreu, i CiU la caga doblement, com sempre. Es la seva mort electoral definitiva. Els bascos voten SI a independitzar-se i el PP inicia una campanya policial contra els seus dirigents. El conflicte surt a la llum de tota la UE. Els estats membres, com sempre, es fan els tontos. Finalment els EUA reconeixen el nou Estat basc, que portaven anys treballant la seves relacions, durant el govern sociata anti-EUA. Alemanya acompanya els EUA en aquest reconeixement, malgrat que no es mulla fins que els americans ho hagin fet primer. 2009: Mentrestant emergeix un moviment independentista extern als partits, que es converteix de mica en mica en lobby pressionant per a exigir el plebiscit. CiU i ERC radicalitzen les seves posicions davant la davallada electoral i la deriva dels darrers anys. Nova mocio de censura, que aquest cop es guanya a causa del vot del PP, que acaba d'iniciar una nova etapa de govern a Espanya i no vol el PSOE en cap govern. Noves eleccions a Catalunya. ERC i PSC empaten, amb una davallada terrible de CiU. No es forma cap majoria de govern, les posicions resten enquistades totalment. CiU es trenca en dos finalment, davant la crisi i el desacord de Duran davant les postures radicalitzades de CDC, que controlen finalment els sobiranistes. CDC es desvincula del suport al PP de Madrid. Finalment, es tornen a convocar eleccions a Catalunya. El PP puja espectacularment, davallada del PSC q entra en crisi, CDC puja, UDC baixa i ERC i ICV pugen. La jugada els surt malament als espanyolistes i, davant l'emprenyada general del poble, CDC i ERC poden formar govern amb el suport de les CUP que entren al Parlament, i el fet que UDC s'abstenen. 2010: El nou govern de Catalunya reforma l'estatut a l'estil basc. El PP el rebutja sense ni tan sols parlar-ne. El Govern convoca una consulta popular, guanya el SI, i el PP inicia una nova campanya repressiva a Catalunya. UDC trenca el govern a Madrid i el PP arriba a un acord d'Estat amb el PSOE i IU per a intentar frenar el que s'apropa. L'estatut de Catalunya queda aturat a Madrid, com era obvi, i els partits dubten de seguir la via basca, davant la radical enfurismada d'Espanya, que multiplica la que va haver-hi per als bascos i recorre a les amenaces militars, tancament de diaris catalans, i detencions massives d'independentistes catalans. Catalunya queda en via morta. 2011: El lobby independentista augmenta de popularitat entre el poble, i finalment forcen els partits a tirar endavant davant les manifestacions massives en contra de les detencions. La UE inicia una ronda de converses davant els drets catalans violats reiteradament, a causa de la iniciativa basco-nordamericana d'internacionalitzar el conflicte de Catalunya. El lobby s'exten pel PV i les Illes, que tenen eleccions a tocar. Els partits de Catalunya tiren endavant, davant el conflicte ja internacionalitzat, una nova consulta, ara per a separar-se d'Espanya, que queda fixada per al 2013. TV3 fa campanya independentista i pro-PC a les Illes i el PV i tot l'independentisme conflueix en la campanya per a la secessio. Els partits valencians i balears promouen l'abstencio massiva davant la pujada de l'odi a tot el que soni no espanyol, i una onada repressiva a l'independentisme al PV i les Illes, que es realimenta davant la violenta campanya espanyola. El lobby i els partits del govern de Catalunya internacionalitzen tambe el conflicte al PV i les Illes, que ja surt als mitjans de tota Europa. Alemanya i Holanda s'escandalitzen davant els videos digitals que corren per les TV. Anglaterra no aguanta l'emprenyament de la seva gent i com a aliat dels EUA es posa del costat dels catalans, arreglant el greuge del 1714. La gent al PV i les Illes s'engresca amb el panorama internacional que es va configurant i l'onada repressiva espanyola, i no vota a les eleccions autonomiques (40% de participacio). 2012: El lobby i els partits nacionalistes valencians i balears exigeixen plebsicits paral.lels al de Catalunya el 2013. Hi ha campanya continuada pel SI, a les TV catalanes. Els diaris pro-espanyols intenten compensar, i la campanya pel NO es converteix en massiva a les TV espanyoles. Intenten clausurar TV3 amb una nova reforma del Codi Penal espanyol. Comencen els enfrontaments al carrer. Primers ferits per la policia davant les cameres de TV catalanes. Els navarresos comencen a plantejar-se la necessitat de sortir d'Espanya i s'apunta al carro dels plebiscits per a reformar el seu estatut a Estat associat. Repressio brutal a Pamplona. L'Estat basc porta el cas de Navarra i Catalunya/PV/Illes a l'ONU. Els francesos i italians es queden sols a la UE defensat Espanya. Els bascos ingressen a la UE i a l'ONU. Eleccions a Espanya. Abstencio massiva a les nacions oprimides. El PP guanya per majoria absoluta, i comencen a accelerar la maquinaria repressiva. El clima de dictadura i pre-guerra es fa insuportable. Navarra suspen el plebiscit de reforma de l'Estatut, i en convoca directament un per a separar-se, per a aquell mateix any. Maniobres militars continues a Catalunya, PV, Illes, Galicia i Navarra. A Navarra guanya el NO, amb greus acusacions de frau per part de l'estat basc i els partits nacionalistes bascos. Conflicte obert als carrers de Navarra. Manifestacions massives davant la seu del Govern. Es repeteix el plebiscit i guanya al SI. Reconeixement immediat per part dels EUA, Anglaterra, Alemanya, Holanda, els paisos nordics, i la majoria de la resta de paisos de la UE, en cadena. Irlanda es reunifica, i Escocia i Gal.les aconsegueixen l'estatus d'Estats associats sota la corona anglesa. Navarra negocia l'adhesio al jove Estat basc, convertint-lo en una federacio fortament descentralitzada. 2013: Es convoquen plebiscits per a independitzar-se a Catalunya primer, amb observadors internacionals davant els precedents a Navarra. Guanya el SI per un 70%. Esclata l'optimisme entre els catalans. Reconeixement provisional immediat dels aliats, incloent els bascos. Segueix el plebiscit a les Illes, que s'encomana del clima de Catalunya i guanya el SI amb un 55%. Es repeteix al proces. Espanya es un estat putrefacte, que camina com un zombie. Les garrotades ja no serveixen, amb la majoria de la UE i els EUA en contra seva. El PV es veu en un dilema davant les altes probabilitats d'adhesio a un Estat conjunt amb Catalunya i les Illes, pero finalment vota SI a la seva independencia en un 51%. Reconeixement immediat dels aliats, inclosos els bascos. Comencen les negociacions de federacio seguint el model catalanoaragones, i amb el precedent basc molt recent. 2014: Es convoca un plebiscit a cada territori per a la ratificacio del tractat d'adhesio al nou estat federal. Guanya el SI a Catalunya i les Illes, i el NO al PV, que exigeix mes competencies. Es reforma el tractat i es convoca un nou plebiscit de ratificacio del tractat al desembre. El SI guanya per majoria clara, i entra en vigor la nova Constitucio Federal el dia 31 de desembre de 2014, que passa a ser la nova festa federal, el Dia de la Unio. Les Terres de l'Ebre i Maestrat passen a ser un territori neutre, nexe entre territoris. La capital federal queda ubicada a Tortosa. 2015: S'inicien les converses amb l'Estat frances per a la reunificacio amb la Catalunya Nord, que tot i que les enquestes indiquen com a imparable, queda pendent. Es forma un govern provisional per a preparar les eleccions. El nou Estat ingressa a l'ONU i a la UE. JM P.D.: Allo que no ens arribem ni a imaginar no passa mai a la vida. Aquest es un cami, pero podria anar de mil maneres diferents. Tot es questio de posar-se JA a treballar. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 19:03
JM, em cremen les mans d'aplaudir-te cada missatge però és que qui val, val. Dius: "Allò que no ens arribem a imaginar no passa mai a la vida" Això és IMPORTANTÍSSIM! Senzillament no es pot aconseguir RES que no s'hagi imaginat primer. El primer pas és imaginar-ho, ARA, JA, EN AQUEST MOMENT! Qualsevol independentista ho hauria de fer, encara que al principi no surti gaire elaborat. Ho tornaré a escriure per si hi ha algun usuari que encara no s'hagi gravat aquesta frase al cap i al cor, ALLÒ QUE NO ENS ARRIBEM A IMAGINAR NO PASSA MAI A LA VIDA. Bravíssimo! Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 00:34
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Doncs el 2014 com a màxim. Podria ser abans. Bé, també podria ser després, però no ho crec. I ara una miqueta de política-ficció: 2005: S'aprova a Catalunya la Constitució Europea, amb un 70% dels vots i una abstenció rècord històric (55%). S'aprova un nou Estatut, una merdeta, i a més retallat per Madrid. El Pla Ibarretxe tira endavant i el poble basc l'aprova en consulta popular. Madrid el congela de forma descarada. Conflicte institucional d'Espanya amb Euskadi. 2006: El conflicte és obert. Mitjans controlats massivament pel PSC. No s'aprova la nova llei electoral (vots en contra d'ERC i CiU) i el PSC trenca el tripartit. ERC queda a contrapeu. Noves eleccions (baixa molt la participació i PSC-ICV pugen i governen en minoria, amb suports puntuals). Madrid retalla el nou estatut basc i Ibarretxe el rebutja. es planteja la possibilitat d'una nova consulta per a independitzar-se. 2007: Emprenyament general. Foc creuat massiu entre ERC i CiU, culpantsobre els fets. Desnacionalització total del país i dels mitjans. Bloqueig al Parlament del govern en minoria, només salvat puntualment per acords puntuals amb el PP (!!). Moció de censura, guanyada pel govern, amb l'abstenció del PP. Al PV, el PSOE entra al Govern, amb el suport d-EUPV i d-ERPV i BNV que finalment entren al Parlament. A les Illes el PSOE recupera el Govern, novament amb els suports nacionalistes. El Parlament basc aprova convocar una nova consulta per a separar-se d'Espanya directament. El PP inicia una campanya brutal als mitjans i es recupera a les enquestes. 2008: El PSOE i el PP empaten a les eleccions espanyoles, lleuger avantatge del PP. CiU, CC i PAR recolzen el PP per a trencar la supremacia sociata a tot arreu, i CiU la caga doblement, com sempre. Es la seva mort electoral definitiva. Els bascos voten SI a independitzar-se i el PP inicia una campanya policial contra els seus dirigents. El conflicte surt a la llum de tota la UE. Els estats membres, com sempre, es fan els tontos. Finalment els EUA reconeixen el nou Estat basc, que portaven anys treballant la seves relacions, durant el govern sociata anti-EUA. Alemanya acompanya els EUA en aquest reconeixement, malgrat que no es mulla fins que els americans ho hagin fet primer. 2009: Mentrestant emergeix un moviment independentista extern als partits, que es converteix de mica en mica en lobby pressionant per a exigir el plebiscit. CiU i ERC radicalitzen les seves posicions davant la davallada electoral i la deriva dels darrers anys. Nova mocio de censura, que aquest cop es guanya a causa del vot del PP, que acaba d'iniciar una nova etapa de govern a Espanya i no vol el PSOE en cap govern. Noves eleccions a Catalunya. ERC i PSC empaten, amb una davallada terrible de CiU. No es forma cap majoria de govern, les posicions resten enquistades totalment. CiU es trenca en dos finalment, davant la crisi i el desacord de Duran davant les postures radicalitzades de CDC, que controlen finalment els sobiranistes. CDC es desvincula del suport al PP de Madrid. Finalment, es tornen a convocar eleccions a Catalunya. El PP puja espectacularment, davallada del PSC q entra en crisi, CDC puja, UDC baixa i ERC i ICV pugen. La jugada els surt malament als espanyolistes i, davant l'emprenyada general del poble, CDC i ERC poden formar govern amb el suport de les CUP que entren al Parlament, i el fet que UDC s'abstenen. 2010: El nou govern de Catalunya reforma l'estatut a l'estil basc. El PP el rebutja sense ni tan sols parlar-ne. El Govern convoca una consulta popular, guanya el SI, i el PP inicia una nova campanya repressiva a Catalunya. UDC trenca el govern a Madrid i el PP arriba a un acord d'Estat amb el PSOE i IU per a intentar frenar el que s'apropa. L'estatut de Catalunya queda aturat a Madrid, com era obvi, i els partits dubten de seguir la via basca, davant la radical enfurismada d'Espanya, que multiplica la que va haver-hi per als bascos i recorre a les amenaces militars, tancament de diaris catalans, i detencions massives d'independentistes catalans. Catalunya queda en via morta. 2011: El lobby independentista augmenta de popularitat entre el poble, i finalment forcen els partits a tirar endavant davant les manifestacions massives en contra de les detencions. La UE inicia una ronda de converses davant els drets catalans violats reiteradament, a causa de la iniciativa basco-nordamericana d'internacionalitzar el conflicte de Catalunya. El lobby s'exten pel PV i les Illes, que tenen eleccions a tocar. Els partits de Catalunya tiren endavant, davant el conflicte ja internacionalitzat, una nova consulta, ara per a separar-se d'Espanya, que queda fixada per al 2013. TV3 fa campanya independentista i pro-PC a les Illes i el PV i tot l'independentisme conflueix en la campanya per a la secessio. Els partits valencians i balears promouen l'abstencio massiva davant la pujada de l'odi a tot el que soni no espanyol, i una onada repressiva a l'independentisme al PV i les Illes, que es realimenta davant la violenta campanya espanyola. El lobby i els partits del govern de Catalunya internacionalitzen tambe el conflicte al PV i les Illes, que ja surt als mitjans de tota Europa. Alemanya i Holanda s'escandalitzen davant els videos digitals que corren per les TV. Anglaterra no aguanta l'emprenyament de la seva gent i com a aliat dels EUA es posa del costat dels catalans, arreglant el greuge del 1714. La gent al PV i les Illes s'engresca amb el panorama internacional que es va configurant i l'onada repressiva espanyola, i no vota a les eleccions autonomiques (40% de participacio). 2012: El lobby i els partits nacionalistes valencians i balears exigeixen plebsicits paral.lels al de Catalunya el 2013. Hi ha campanya continuada pel SI, a les TV catalanes. Els diaris pro-espanyols intenten compensar, i la campanya pel NO es converteix en massiva a les TV espanyoles. Intenten clausurar TV3 amb una nova reforma del Codi Penal espanyol. Comencen els enfrontaments al carrer. Primers ferits per la policia davant les cameres de TV catalanes. Els navarresos comencen a plantejar-se la necessitat de sortir d'Espanya i s'apunta al carro dels plebiscits per a reformar el seu estatut a Estat associat. Repressio brutal a Pamplona. L'Estat basc porta el cas de Navarra i Catalunya/PV/Illes a l'ONU. Els francesos i italians es queden sols a la UE defensat Espanya. Els bascos ingressen a la UE i a l'ONU. Eleccions a Espanya. Abstencio massiva a les nacions oprimides. El PP guanya per majoria absoluta, i comencen a accelerar la maquinaria repressiva. El clima de dictadura i pre-guerra es fa insuportable. Navarra suspen el plebiscit de reforma de l'Estatut, i en convoca directament un per a separar-se, per a aquell mateix any. Maniobres militars continues a Catalunya, PV, Illes, Galicia i Navarra. A Navarra guanya el NO, amb greus acusacions de frau per part de l'estat basc i els partits nacionalistes bascos. Conflicte obert als carrers de Navarra. Manifestacions massives davant la seu del Govern. Es repeteix el plebiscit i guanya al SI. Reconeixement immediat per part dels EUA, Anglaterra, Alemanya, Holanda, els paisos nordics, i la majoria de la resta de paisos de la UE, en cadena. Irlanda es reunifica, i Escocia i Gal.les aconsegueixen l'estatus d'Estats associats sota la corona anglesa. Navarra negocia l'adhesio al jove Estat basc, convertint-lo en una federacio fortament descentralitzada. 2013: Es convoquen plebiscits per a independitzar-se a Catalunya primer, amb observadors internacionals davant els precedents a Navarra. Guanya el SI per un 70%. Esclata l'optimisme entre els catalans. Reconeixement provisional immediat dels aliats, incloent els bascos. Segueix el plebiscit a les Illes, que s'encomana del clima de Catalunya i guanya el SI amb un 55%. Es repeteix al proces. Espanya es un estat putrefacte, que camina com un zombie. Les garrotades ja no serveixen, amb la majoria de la UE i els EUA en contra seva. El PV es veu en un dilema davant les altes probabilitats d'adhesio a un Estat conjunt amb Catalunya i les Illes, pero finalment vota SI a la seva independencia en un 51%. Reconeixement immediat dels aliats, inclosos els bascos. Comencen les negociacions de federacio seguint el model catalanoaragones, i amb el precedent basc molt recent. 2014: Es convoca un plebiscit a cada territori per a la ratificacio del tractat d'adhesio al nou estat federal. Guanya el SI a Catalunya i les Illes, i el NO al PV, que exigeix mes competencies. Es reforma el tractat i es convoca un nou plebiscit de ratificacio del tractat al desembre. El SI guanya per majoria clara, i entra en vigor la nova Constitucio Federal el dia 31 de desembre de 2014, que passa a ser la nova festa federal, el Dia de la Unio. Les Terres de l'Ebre i Maestrat passen a ser un territori neutre, nexe entre territoris. La capital federal queda ubicada a Tortosa. 2015: S'inicien les converses amb l'Estat frances per a la reunificacio amb la Catalunya Nord, que tot i que les enquestes indiquen com a imparable, queda pendent. Es forma un govern provisional per a preparar les eleccions. El nou Estat ingressa a l'ONU i a la UE. JM P.D.: Allo que no ens arribem ni a imaginar no passa mai a la vida. Aquest es un cami, pero podria anar de mil maneres diferents. Tot es questio de posar-se JA a treballar. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 19:03
Molt corrat.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Doncs el 2014 com a màxim. Podria ser abans. Bé, també podria ser després, però no ho crec. I ara una miqueta de política-ficció: 2005: S'aprova a Catalunya la Constitució Europea, amb un 70% dels vots i una abstenció rècord històric (55%). S'aprova un nou Estatut, una merdeta, i a més retallat per Madrid. El Pla Ibarretxe tira endavant i el poble basc l'aprova en consulta popular. Madrid el congela de forma descarada. Conflicte institucional d'Espanya amb Euskadi. 2006: El conflicte és obert. Mitjans controlats massivament pel PSC. No s'aprova la nova llei electoral (vots en contra d'ERC i CiU) i el PSC trenca el tripartit. ERC queda a contrapeu. Noves eleccions (baixa molt la participació i PSC-ICV pugen i governen en minoria, amb suports puntuals). Madrid retalla el nou estatut basc i Ibarretxe el rebutja. es planteja la possibilitat d'una nova consulta per a independitzar-se. 2007: Emprenyament general. Foc creuat massiu entre ERC i CiU, culpantsobre els fets. Desnacionalització total del país i dels mitjans. Bloqueig al Parlament del govern en minoria, només salvat puntualment per acords puntuals amb el PP (!!). Moció de censura, guanyada pel govern, amb l'abstenció del PP. Al PV, el PSOE entra al Govern, amb el suport d-EUPV i d-ERPV i BNV que finalment entren al Parlament. A les Illes el PSOE recupera el Govern, novament amb els suports nacionalistes. El Parlament basc aprova convocar una nova consulta per a separar-se d'Espanya directament. El PP inicia una campanya brutal als mitjans i es recupera a les enquestes. 2008: El PSOE i el PP empaten a les eleccions espanyoles, lleuger avantatge del PP. CiU, CC i PAR recolzen el PP per a trencar la supremacia sociata a tot arreu, i CiU la caga doblement, com sempre. Es la seva mort electoral definitiva. Els bascos voten SI a independitzar-se i el PP inicia una campanya policial contra els seus dirigents. El conflicte surt a la llum de tota la UE. Els estats membres, com sempre, es fan els tontos. Finalment els EUA reconeixen el nou Estat basc, que portaven anys treballant la seves relacions, durant el govern sociata anti-EUA. Alemanya acompanya els EUA en aquest reconeixement, malgrat que no es mulla fins que els americans ho hagin fet primer. 2009: Mentrestant emergeix un moviment independentista extern als partits, que es converteix de mica en mica en lobby pressionant per a exigir el plebiscit. CiU i ERC radicalitzen les seves posicions davant la davallada electoral i la deriva dels darrers anys. Nova mocio de censura, que aquest cop es guanya a causa del vot del PP, que acaba d'iniciar una nova etapa de govern a Espanya i no vol el PSOE en cap govern. Noves eleccions a Catalunya. ERC i PSC empaten, amb una davallada terrible de CiU. No es forma cap majoria de govern, les posicions resten enquistades totalment. CiU es trenca en dos finalment, davant la crisi i el desacord de Duran davant les postures radicalitzades de CDC, que controlen finalment els sobiranistes. CDC es desvincula del suport al PP de Madrid. Finalment, es tornen a convocar eleccions a Catalunya. El PP puja espectacularment, davallada del PSC q entra en crisi, CDC puja, UDC baixa i ERC i ICV pugen. La jugada els surt malament als espanyolistes i, davant l'emprenyada general del poble, CDC i ERC poden formar govern amb el suport de les CUP que entren al Parlament, i el fet que UDC s'abstenen. 2010: El nou govern de Catalunya reforma l'estatut a l'estil basc. El PP el rebutja sense ni tan sols parlar-ne. El Govern convoca una consulta popular, guanya el SI, i el PP inicia una nova campanya repressiva a Catalunya. UDC trenca el govern a Madrid i el PP arriba a un acord d'Estat amb el PSOE i IU per a intentar frenar el que s'apropa. L'estatut de Catalunya queda aturat a Madrid, com era obvi, i els partits dubten de seguir la via basca, davant la radical enfurismada d'Espanya, que multiplica la que va haver-hi per als bascos i recorre a les amenaces militars, tancament de diaris catalans, i detencions massives d'independentistes catalans. Catalunya queda en via morta. 2011: El lobby independentista augmenta de popularitat entre el poble, i finalment forcen els partits a tirar endavant davant les manifestacions massives en contra de les detencions. La UE inicia una ronda de converses davant els drets catalans violats reiteradament, a causa de la iniciativa basco-nordamericana d'internacionalitzar el conflicte de Catalunya. El lobby s'exten pel PV i les Illes, que tenen eleccions a tocar. Els partits de Catalunya tiren endavant, davant el conflicte ja internacionalitzat, una nova consulta, ara per a separar-se d'Espanya, que queda fixada per al 2013. TV3 fa campanya independentista i pro-PC a les Illes i el PV i tot l'independentisme conflueix en la campanya per a la secessio. Els partits valencians i balears promouen l'abstencio massiva davant la pujada de l'odi a tot el que soni no espanyol, i una onada repressiva a l'independentisme al PV i les Illes, que es realimenta davant la violenta campanya espanyola. El lobby i els partits del govern de Catalunya internacionalitzen tambe el conflicte al PV i les Illes, que ja surt als mitjans de tota Europa. Alemanya i Holanda s'escandalitzen davant els videos digitals que corren per les TV. Anglaterra no aguanta l'emprenyament de la seva gent i com a aliat dels EUA es posa del costat dels catalans, arreglant el greuge del 1714. La gent al PV i les Illes s'engresca amb el panorama internacional que es va configurant i l'onada repressiva espanyola, i no vota a les eleccions autonomiques (40% de participacio). 2012: El lobby i els partits nacionalistes valencians i balears exigeixen plebsicits paral.lels al de Catalunya el 2013. Hi ha campanya continuada pel SI, a les TV catalanes. Els diaris pro-espanyols intenten compensar, i la campanya pel NO es converteix en massiva a les TV espanyoles. Intenten clausurar TV3 amb una nova reforma del Codi Penal espanyol. Comencen els enfrontaments al carrer. Primers ferits per la policia davant les cameres de TV catalanes. Els navarresos comencen a plantejar-se la necessitat de sortir d'Espanya i s'apunta al carro dels plebiscits per a reformar el seu estatut a Estat associat. Repressio brutal a Pamplona. L'Estat basc porta el cas de Navarra i Catalunya/PV/Illes a l'ONU. Els francesos i italians es queden sols a la UE defensat Espanya. Els bascos ingressen a la UE i a l'ONU. Eleccions a Espanya. Abstencio massiva a les nacions oprimides. El PP guanya per majoria absoluta, i comencen a accelerar la maquinaria repressiva. El clima de dictadura i pre-guerra es fa insuportable. Navarra suspen el plebiscit de reforma de l'Estatut, i en convoca directament un per a separar-se, per a aquell mateix any. Maniobres militars continues a Catalunya, PV, Illes, Galicia i Navarra. A Navarra guanya el NO, amb greus acusacions de frau per part de l'estat basc i els partits nacionalistes bascos. Conflicte obert als carrers de Navarra. Manifestacions massives davant la seu del Govern. Es repeteix el plebiscit i guanya al SI. Reconeixement immediat per part dels EUA, Anglaterra, Alemanya, Holanda, els paisos nordics, i la majoria de la resta de paisos de la UE, en cadena. Irlanda es reunifica, i Escocia i Gal.les aconsegueixen l'estatus d'Estats associats sota la corona anglesa. Navarra negocia l'adhesio al jove Estat basc, convertint-lo en una federacio fortament descentralitzada. 2013: Es convoquen plebiscits per a independitzar-se a Catalunya primer, amb observadors internacionals davant els precedents a Navarra. Guanya el SI per un 70%. Esclata l'optimisme entre els catalans. Reconeixement provisional immediat dels aliats, incloent els bascos. Segueix el plebiscit a les Illes, que s'encomana del clima de Catalunya i guanya el SI amb un 55%. Es repeteix al proces. Espanya es un estat putrefacte, que camina com un zombie. Les garrotades ja no serveixen, amb la majoria de la UE i els EUA en contra seva. El PV es veu en un dilema davant les altes probabilitats d'adhesio a un Estat conjunt amb Catalunya i les Illes, pero finalment vota SI a la seva independencia en un 51%. Reconeixement immediat dels aliats, inclosos els bascos. Comencen les negociacions de federacio seguint el model catalanoaragones, i amb el precedent basc molt recent. 2014: Es convoca un plebiscit a cada territori per a la ratificacio del tractat d'adhesio al nou estat federal. Guanya el SI a Catalunya i les Illes, i el NO al PV, que exigeix mes competencies. Es reforma el tractat i es convoca un nou plebiscit de ratificacio del tractat al desembre. El SI guanya per majoria clara, i entra en vigor la nova Constitucio Federal el dia 31 de desembre de 2014, que passa a ser la nova festa federal, el Dia de la Unio. Les Terres de l'Ebre i Maestrat passen a ser un territori neutre, nexe entre territoris. La capital federal queda ubicada a Tortosa. 2015: S'inicien les converses amb l'Estat frances per a la reunificacio amb la Catalunya Nord, que tot i que les enquestes indiquen com a imparable, queda pendent. Es forma un govern provisional per a preparar les eleccions. El nou Estat ingressa a l'ONU i a la UE. JM P.D.: Allo que no ens arribem ni a imaginar no passa mai a la vida. Aquest es un cami, pero podria anar de mil maneres diferents. Tot es questio de posar-se JA a treballar. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 19:03
No hi ha res a comentar. De l'estil genial i insuperable del JM. Jo també ho compartisc al 100%, i com molt bé ha dit ell, és hora d'imaginar. Algú va dir un cop que amb l'ajuda de la propaganda i la pedagogia, podem fer de la ficció, política. A això justament anem! JM ha descrit un ordre de coses que perfectament poden ocórrer. Però les coses a aquest món no van per inèrcia, companys. Ens hi hem d'esforçar tots, bastir moviments socials, respostes organitzades a l'opresió i la represió que aqueix 2014 estiguen a punt per mobilitzar la gent. No ens hem de quedar de braços creuats esperant esdeveniments. Si tots els que hi som aquí i es que no hi són però volen el mateix que nosaltres ens hi posem alhora a treballar, cadascú per la nostra banda, perfectament el somni-previsió de JM pot fer-se real. Però fa falta posar-nos a la feina des de ja, companys. I més que partits, hem de bastir alternatives socials transversals al sistema partidista, amb uns objectius : la llibertat del poble català, temes socials relacionats amb el poble català i la defensa de la terra i el patrimoni que als catalans ens es propi. En major o menor mesura aixi van les coses, i no dubteu que una organització que tinga aquestos objectius tard o d'hora serà útil per al nostre país. Posem-nos-hi des de ja, i tot açò, en 10 anys, pot passar de somni a realitat palpable. Qui hagués imaginat el 1980 l'esfondrament del Pacte de Varsòvia i de la URSS sencera? I aquells que diuen que "Espanya no ens deixarà" "és il·legal"· que sàpien que si el poble català vol, cap legislació estrangera n'aturarà l'avanç. Ni represió policial, ni militar, ni cap accio política que pensen en emprendre els servirà de res si restem els 11 milions de catalans units. Recordem Ramon Muntaner i "l'eiximpli de la mata de jonc". Casos pitjors s'han vist al nostre! Vinga, salut, esperança i revolució!
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Doncs el 2014 com a màxim. Podria ser abans. Bé, també podria ser després, però no ho crec. I ara una miqueta de política-ficció: 2005: S'aprova a Catalunya la Constitució Europea, amb un 70% dels vots i una abstenció rècord històric (55%). S'aprova un nou Estatut, una merdeta, i a més retallat per Madrid. El Pla Ibarretxe tira endavant i el poble basc l'aprova en consulta popular. Madrid el congela de forma descarada. Conflicte institucional d'Espanya amb Euskadi. 2006: El conflicte és obert. Mitjans controlats massivament pel PSC. No s'aprova la nova llei electoral (vots en contra d'ERC i CiU) i el PSC trenca el tripartit. ERC queda a contrapeu. Noves eleccions (baixa molt la participació i PSC-ICV pugen i governen en minoria, amb suports puntuals). Madrid retalla el nou estatut basc i Ibarretxe el rebutja. es planteja la possibilitat d'una nova consulta per a independitzar-se. 2007: Emprenyament general. Foc creuat massiu entre ERC i CiU, culpantsobre els fets. Desnacionalització total del país i dels mitjans. Bloqueig al Parlament del govern en minoria, només salvat puntualment per acords puntuals amb el PP (!!). Moció de censura, guanyada pel govern, amb l'abstenció del PP. Al PV, el PSOE entra al Govern, amb el suport d-EUPV i d-ERPV i BNV que finalment entren al Parlament. A les Illes el PSOE recupera el Govern, novament amb els suports nacionalistes. El Parlament basc aprova convocar una nova consulta per a separar-se d'Espanya directament. El PP inicia una campanya brutal als mitjans i es recupera a les enquestes. 2008: El PSOE i el PP empaten a les eleccions espanyoles, lleuger avantatge del PP. CiU, CC i PAR recolzen el PP per a trencar la supremacia sociata a tot arreu, i CiU la caga doblement, com sempre. Es la seva mort electoral definitiva. Els bascos voten SI a independitzar-se i el PP inicia una campanya policial contra els seus dirigents. El conflicte surt a la llum de tota la UE. Els estats membres, com sempre, es fan els tontos. Finalment els EUA reconeixen el nou Estat basc, que portaven anys treballant la seves relacions, durant el govern sociata anti-EUA. Alemanya acompanya els EUA en aquest reconeixement, malgrat que no es mulla fins que els americans ho hagin fet primer. 2009: Mentrestant emergeix un moviment independentista extern als partits, que es converteix de mica en mica en lobby pressionant per a exigir el plebiscit. CiU i ERC radicalitzen les seves posicions davant la davallada electoral i la deriva dels darrers anys. Nova mocio de censura, que aquest cop es guanya a causa del vot del PP, que acaba d'iniciar una nova etapa de govern a Espanya i no vol el PSOE en cap govern. Noves eleccions a Catalunya. ERC i PSC empaten, amb una davallada terrible de CiU. No es forma cap majoria de govern, les posicions resten enquistades totalment. CiU es trenca en dos finalment, davant la crisi i el desacord de Duran davant les postures radicalitzades de CDC, que controlen finalment els sobiranistes. CDC es desvincula del suport al PP de Madrid. Finalment, es tornen a convocar eleccions a Catalunya. El PP puja espectacularment, davallada del PSC q entra en crisi, CDC puja, UDC baixa i ERC i ICV pugen. La jugada els surt malament als espanyolistes i, davant l'emprenyada general del poble, CDC i ERC poden formar govern amb el suport de les CUP que entren al Parlament, i el fet que UDC s'abstenen. 2010: El nou govern de Catalunya reforma l'estatut a l'estil basc. El PP el rebutja sense ni tan sols parlar-ne. El Govern convoca una consulta popular, guanya el SI, i el PP inicia una nova campanya repressiva a Catalunya. UDC trenca el govern a Madrid i el PP arriba a un acord d'Estat amb el PSOE i IU per a intentar frenar el que s'apropa. L'estatut de Catalunya queda aturat a Madrid, com era obvi, i els partits dubten de seguir la via basca, davant la radical enfurismada d'Espanya, que multiplica la que va haver-hi per als bascos i recorre a les amenaces militars, tancament de diaris catalans, i detencions massives d'independentistes catalans. Catalunya queda en via morta. 2011: El lobby independentista augmenta de popularitat entre el poble, i finalment forcen els partits a tirar endavant davant les manifestacions massives en contra de les detencions. La UE inicia una ronda de converses davant els drets catalans violats reiteradament, a causa de la iniciativa basco-nordamericana d'internacionalitzar el conflicte de Catalunya. El lobby s'exten pel PV i les Illes, que tenen eleccions a tocar. Els partits de Catalunya tiren endavant, davant el conflicte ja internacionalitzat, una nova consulta, ara per a separar-se d'Espanya, que queda fixada per al 2013. TV3 fa campanya independentista i pro-PC a les Illes i el PV i tot l'independentisme conflueix en la campanya per a la secessio. Els partits valencians i balears promouen l'abstencio massiva davant la pujada de l'odi a tot el que soni no espanyol, i una onada repressiva a l'independentisme al PV i les Illes, que es realimenta davant la violenta campanya espanyola. El lobby i els partits del govern de Catalunya internacionalitzen tambe el conflicte al PV i les Illes, que ja surt als mitjans de tota Europa. Alemanya i Holanda s'escandalitzen davant els videos digitals que corren per les TV. Anglaterra no aguanta l'emprenyament de la seva gent i com a aliat dels EUA es posa del costat dels catalans, arreglant el greuge del 1714. La gent al PV i les Illes s'engresca amb el panorama internacional que es va configurant i l'onada repressiva espanyola, i no vota a les eleccions autonomiques (40% de participacio). 2012: El lobby i els partits nacionalistes valencians i balears exigeixen plebsicits paral.lels al de Catalunya el 2013. Hi ha campanya continuada pel SI, a les TV catalanes. Els diaris pro-espanyols intenten compensar, i la campanya pel NO es converteix en massiva a les TV espanyoles. Intenten clausurar TV3 amb una nova reforma del Codi Penal espanyol. Comencen els enfrontaments al carrer. Primers ferits per la policia davant les cameres de TV catalanes. Els navarresos comencen a plantejar-se la necessitat de sortir d'Espanya i s'apunta al carro dels plebiscits per a reformar el seu estatut a Estat associat. Repressio brutal a Pamplona. L'Estat basc porta el cas de Navarra i Catalunya/PV/Illes a l'ONU. Els francesos i italians es queden sols a la UE defensat Espanya. Els bascos ingressen a la UE i a l'ONU. Eleccions a Espanya. Abstencio massiva a les nacions oprimides. El PP guanya per majoria absoluta, i comencen a accelerar la maquinaria repressiva. El clima de dictadura i pre-guerra es fa insuportable. Navarra suspen el plebiscit de reforma de l'Estatut, i en convoca directament un per a separar-se, per a aquell mateix any. Maniobres militars continues a Catalunya, PV, Illes, Galicia i Navarra. A Navarra guanya el NO, amb greus acusacions de frau per part de l'estat basc i els partits nacionalistes bascos. Conflicte obert als carrers de Navarra. Manifestacions massives davant la seu del Govern. Es repeteix el plebiscit i guanya al SI. Reconeixement immediat per part dels EUA, Anglaterra, Alemanya, Holanda, els paisos nordics, i la majoria de la resta de paisos de la UE, en cadena. Irlanda es reunifica, i Escocia i Gal.les aconsegueixen l'estatus d'Estats associats sota la corona anglesa. Navarra negocia l'adhesio al jove Estat basc, convertint-lo en una federacio fortament descentralitzada. 2013: Es convoquen plebiscits per a independitzar-se a Catalunya primer, amb observadors internacionals davant els precedents a Navarra. Guanya el SI per un 70%. Esclata l'optimisme entre els catalans. Reconeixement provisional immediat dels aliats, incloent els bascos. Segueix el plebiscit a les Illes, que s'encomana del clima de Catalunya i guanya el SI amb un 55%. Es repeteix al proces. Espanya es un estat putrefacte, que camina com un zombie. Les garrotades ja no serveixen, amb la majoria de la UE i els EUA en contra seva. El PV es veu en un dilema davant les altes probabilitats d'adhesio a un Estat conjunt amb Catalunya i les Illes, pero finalment vota SI a la seva independencia en un 51%. Reconeixement immediat dels aliats, inclosos els bascos. Comencen les negociacions de federacio seguint el model catalanoaragones, i amb el precedent basc molt recent. 2014: Es convoca un plebiscit a cada territori per a la ratificacio del tractat d'adhesio al nou estat federal. Guanya el SI a Catalunya i les Illes, i el NO al PV, que exigeix mes competencies. Es reforma el tractat i es convoca un nou plebiscit de ratificacio del tractat al desembre. El SI guanya per majoria clara, i entra en vigor la nova Constitucio Federal el dia 31 de desembre de 2014, que passa a ser la nova festa federal, el Dia de la Unio. Les Terres de l'Ebre i Maestrat passen a ser un territori neutre, nexe entre territoris. La capital federal queda ubicada a Tortosa. 2015: S'inicien les converses amb l'Estat frances per a la reunificacio amb la Catalunya Nord, que tot i que les enquestes indiquen com a imparable, queda pendent. Es forma un govern provisional per a preparar les eleccions. El nou Estat ingressa a l'ONU i a la UE. JM P.D.: Allo que no ens arribem ni a imaginar no passa mai a la vida. Aquest es un cami, pero podria anar de mil maneres diferents. Tot es questio de posar-se JA a treballar. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 19:03
Tot pot passar en aquesta vida, evidentment, i ningú de nosaltres som una bruixeta amb una bola màgica per a endevinar el futur, però aquesta anàlisi és magnífica. I en qualsevol cas, emqueda ambla darrera frase: "Allò que no ens arribem ni a imaginar no passa mai a la vida. Aquest és un camí, però podria anar de mil maneres diferents. Tot és questió de posar-se JA a treballar."
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Jo crec que mentre continui existint l'ideal de "la unidad de España" la independència és impossible, mentre Espanya no vulgui, res de res.
El problema no és "la unidad de España". Jo celebraria aquesta unitat si fos d'una altra manera. Al capdavall si la unitat fos dolenta, no seríem tan europeistes. El problema és que aquesta unitat és "por cojones" i creada a partir del que tots sabem, que no és precisament la lliure adhesió de totes les parts.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Jo crec que mentre continui existint l'ideal de "la unidad de España" la independència és impossible, mentre Espanya no vulgui, res de res.
Que vols dir amb aixó Que espanya si vol la república federal Em sembla que el Psoe l'unic que s'ho creu és en maragall No seras en Maragall tú
Que què vull dir? Doncs el que he dit, que si Espanya no accepta la independència, aquesta no es produirà mai. En cap moment he dit que Espanya vulgui ser Federal, la majoria té el que ja he dit, el pensament de "la unidad". Crec que m'he explicat prou bé abans.
Doncs sí no volen la república federal I no volen la independència Tindren problemes amb els espanyols per aconseguir qualsevol de les dues no és millor la independència i ja decidirem despres sí ens volem federar i amb qui Suposem que preferiscas la república federal No continua sent millor demanar l'independència i així com a mal menor( per els) aceptaran una república federal? En fí, en qualsevol dels casos en sembla una solemne tonteria demanar una república federal doncs així l'unic que obtindrem dels españols és una merda com la que tenim ara, aixó sí con "muy buen talante i comprensión con los diferentes pueblos de la españa plural"
Doncs això es el que m'agradaria a mi, pero es molt dificil. Per no dir impossible No soc gaire partidari de la independència total. És la meva opinió
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
avui a les 23:00 però és un secret i m'ha dit en pascual que no ho faran públic, que s'esperaran a st. jordi
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Home si tenim en conte que l únic partit que es declara independentista li regala la Generalitat a un individui espanyolista com Maragal, voatn a favor de Juan Clos com alcalde de Barcelona , aquell que diu tot orgullos que Barcelona es la segunda ciudad de España despues de la capital de la nacion Madrid, i tambe voten per Corbacho a la diputacio, a mes es dediquen a garantir l´estabilitat d´Espanya i la presencia de ministres tant receptius al catalanisme com De la Vega Bono Caldera Sevilla etc etc , em temo que la independencia va per molt i molt llarg. de fet i potser esric equivocat , soc dels que creu que no s´aconseguira independencia si no aconseguim que el catala sigui la llengua habitual i dominant a Catalunya i esta clar que estem perdent la batalla i aixo no nomes es responsabilitat dels politics , sino de la ciutadania en general Si volem independencia ens ho hem de treballar i no nomes fotra la culpa als politics , tot i que es evident que tenir l´escoria espanyolista de la seccio local del PSOE a tots els llocs de poder de Catalunya no es cap ajut
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Crec que el dia 23 de maig de l'any 2025 a les 17:55 hores de la vesprada. Crec q caurà en dimecres. Això si, serà parcial a la zona de la mediterrània i per apreciar-la totalment caldrà anar a les antípodes. Salut
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
" target="_blank">2oger de Flor diu: Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Per la vía política mai. Amics meus, l'estat espanyol es nudreix de xifres escandaloses (uns 15.000 milions d'euros l'any 2002) vía dèficit fiscal. Si comptem tots els PPCC son uns 20.000 milions d'euros. Només Catalunya, València i Balears son regions d'aportació neta a Espanya juntament amb les 2 regions amb concert econòmic que aporten un 5% aproximadament (o dic de memòria. Vegeu aqui per més dades. L'espoli a Catalunya (tots els PPCC) es brutal. Si analitzeu les dades de l'enllaç arribareu a la conclusió que ningú -i menys Espanya- es deixarà perdre una regió que li permet viure com un pais pròsper sense ser-ho. Vaja, si jo fos el president del govern espanyol mai no deixaría escapar (independitzar) Catalunya (els PPCC). Fer-ho sería condemnar Espanya a l'ostracisme. Com s'assoleix, doncs, la independència? Com jo he dit moltes vegades, tot tancant l'aixeta. I això ho faràn els polítics? Fer-ho sería perdre la seva qualitat de polítics doncs deuen obediència a la constitució espanyola. Només nosaltres, un moviment popular, ho pot fer.
|
Doncs això, quan creieu que l'assolirem i com? Jo, pessimista com soc, crec que moriré sense veure encara Catalunya (i encara menys els Paisos Catalans) lliures d'Espanya, però confio en que moriré havent fet un bon avençs per facilitar-ho a les següents generacions. I vosaltres que penseu?
Demà
|
Acabo de venir del cine, de veure la peli LOBO (per cert bastant fluixeta). No hi volia anar jo al cine a veure aquesta peli, però ja se sap... tot el que sigui ETA i Euskal Herria genera un magnetisme entre el jovent català que fa que es consumeixin tots aquests productes. Perquè quan vaig a un concert de vegades veig a catalans amb Ikurriñes? El grup que ven més samarretes entre el jovent de l'EI és Isaac Gorriak (no ets ningú si no tens la samarreta i el jersei aquell amb caputxa). El primer viatge que ha de fer qualsevol independentista amb cara i ulls és a Donosti. Ei hi ha moltes nacions sense estat en aquest món i està molt bé que ens interessem per Euskal Herria però no només en ells. No entenc com la gent no està més interessada en Occitània que són veïns nostres i tenen una llengua molt semblant a la nostre, o en el Quebec que aquests segur que aconseguiran la independència sense haver de posar bombes enlloc. De vegades penso que més d'un d'aquests joves que van de radicals són com els pelats però al revés. (sense ànim d'ofendre a ningú ni estic generalitzant) N'estic segur que molts independentistes catalans pagarien per poder ser bascos. Així de trist però cert. Vinga va... segur que més d'un/a se'm tira al coll.
jo també n'estic fart.
|
Acabo de venir del cine, de veure la peli LOBO (per cert bastant fluixeta). No hi volia anar jo al cine a veure aquesta peli, però ja se sap... tot el que sigui ETA i Euskal Herria genera un magnetisme entre el jovent català que fa que es consumeixin tots aquests productes. Perquè quan vaig a un concert de vegades veig a catalans amb Ikurriñes? El grup que ven més samarretes entre el jovent de l'EI és Margarita Gorriak (no ets ningú si no tens la samarreta i el jersei aquell amb caputxa). El primer viatge que ha de fer qualsevol independentista amb cara i ulls és a Donosti. Ei hi ha moltes nacions sense estat en aquest món i està molt bé que ens interessem per Euskal Herria però no només en ells. No entenc com la gent no està més interessada en Occitània que són veïns nostres i tenen una llengua molt semblant a la nostre, o en el Quebec que aquests segur que aconseguiran la independència sense haver de posar bombes enlloc. De vegades penso que més d'un d'aquests joves que van de radicals són com els pelats però al revés. (sense ànim d'ofendre a ningú ni estic generalitzant) N'estic segur que molts independentistes catalans pagarien per poder ser bascos. Així de trist però cert. Vinga va... segur que més d'un/a se'm tira al coll.
Jo també. Per norma els qui delegen pels bascos i fan de la seva "lluita" un immens cerimonial d'euskofília, acostumen a ser els que a l'hora de la veritat més xerren i menys penquen i els primers de desaparèixer un cop han satisfet la seva etapa revolucionària com una estació de la joventut que recordaran en cent sopars a l'hora de les postres.
|
Acabo de venir del cine, de veure la peli LOBO (per cert bastant fluixeta). No hi volia anar jo al cine a veure aquesta peli, però ja se sap... tot el que sigui ETA i Euskal Herria genera un magnetisme entre el jovent català que fa que es consumeixin tots aquests productes. Perquè quan vaig a un concert de vegades veig a catalans amb Ikurriñes? El grup que ven més samarretes entre el jovent de l'EI és Said Gorriak (no ets ningú si no tens la samarreta i el jersei aquell amb caputxa). El primer viatge que ha de fer qualsevol independentista amb cara i ulls és a Donosti. Ei hi ha moltes nacions sense estat en aquest món i està molt bé que ens interessem per Euskal Herria però no només en ells. No entenc com la gent no està més interessada en Occitània que són veïns nostres i tenen una llengua molt semblant a la nostre, o en el Quebec que aquests segur que aconseguiran la independència sense haver de posar bombes enlloc. De vegades penso que més d'un d'aquests joves que van de radicals són com els pelats però al revés. (sense ànim d'ofendre a ningú ni estic generalitzant) N'estic segur que molts independentistes catalans pagarien per poder ser bascos. Així de trist però cert. Vinga va... segur que més d'un/a se'm tira al coll.
a propòsit dels vostres missatges, amb els quals estic plenament d'acord, només vull recordar que a la famosa esquerra abertzale sempre se li ha enfotut una merda l'independentisme català. Això ho dic pels fonamentalistes que creuen que s'emmirallen cegament amb l'esquerra abertzale sense pensar en el fet que sempre han passat olímpicament de nosaltres en els moments més difícils. O sigui que prou de basquitis i més catalanitis collons. Qui exercirà de catalans si no ho fem els propis catalans?
Jo afegiré més: els bascos van totalment al seu aire, són unamica "autistes", i quan vénen als PPCC no es pot dir precisament que col.laboren amb nosaltres. Al PV resideixen molts bascos, i vosaltres creieu que aprenen com a mínim la nostra llengua? Jo encara no n'he conegut cap. Això sí, ells a la seua. A la ciutat de València exiteix l'"Hogar Vasco-Navarro", i a Benidorm per exemple fan fins i tot misses en euskera.
|
Acabo de venir del cine, de veure la peli LOBO (per cert bastant fluixeta). No hi volia anar jo al cine a veure aquesta peli, però ja se sap... tot el que sigui ETA i Euskal Herria genera un magnetisme entre el jovent català que fa que es consumeixin tots aquests productes. Perquè quan vaig a un concert de vegades veig a catalans amb Ikurriñes? El grup que ven més samarretes entre el jovent de l'EI és Ana Maria Gorriak (no ets ningú si no tens la samarreta i el jersei aquell amb caputxa). El primer viatge que ha de fer qualsevol independentista amb cara i ulls és a Donosti. Ei hi ha moltes nacions sense estat en aquest món i està molt bé que ens interessem per Euskal Herria però no només en ells. No entenc com la gent no està més interessada en Occitània que són veïns nostres i tenen una llengua molt semblant a la nostre, o en el Quebec que aquests segur que aconseguiran la independència sense haver de posar bombes enlloc. De vegades penso que més d'un d'aquests joves que van de radicals són com els pelats però al revés. (sense ànim d'ofendre a ningú ni estic generalitzant) N'estic segur que molts independentistes catalans pagarien per poder ser bascos. Així de trist però cert. Vinga va... segur que més d'un/a se'm tira al coll.
Home jo creia que estaba superat aquest debat no?. El jovent catala va tenir un moment d'enmillerament profund en la joventut euskalduna sobretot a nivell musical ,pero ara per ara els grups en Catala van amb una força immensa per exemple ara sonen que tronen els grups del Pais Valencia. I sobre lu d'Occitania jo ultimament mi he interessat i tal i no fa molt per aqui el reco havien mes d'un fil obert sobre Occitania i en general per altres nacions que no el topic Euskal Herria. Jo estic d'acord que el peregrinatge a EH i voler fotocopiar la joventut basca a la catalana es trist i pasat de rosca, pero tampoc convertim aixo en que ara no volguem saber RES dels bascos. A mi em seguira interessant la llengua tan interessant i antiga que tenen i sempre considerare EH un poble germa del meu. Pero si que et dono la rao que va arribar un punt que el jovent catala que per anar de radical , mimetitzaba a un punt exagerat el basc. Com si ser basc era mes "guay" , o sigui pura questio de snobisme. O sigui encaminemnos cap a un referent CATALA ( que crec que s'esta fent) . I amb els demes pobles doncs aixo Solidaritat ,germanor , intercanvi, pero no MIMETISME. Aqui deixo la meva humil opinio.
|
Acabo de venir del cine, de veure la peli LOBO (per cert bastant fluixeta). No hi volia anar jo al cine a veure aquesta peli, però ja se sap... tot el que sigui ETA i Euskal Herria genera un magnetisme entre el jovent català que fa que es consumeixin tots aquests productes. Perquè quan vaig a un concert de vegades veig a catalans amb Ikurriñes? El grup que ven més samarretes entre el jovent de l'EI és Elsa Gorriak (no ets ningú si no tens la samarreta i el jersei aquell amb caputxa). El primer viatge que ha de fer qualsevol independentista amb cara i ulls és a Donosti. Ei hi ha moltes nacions sense estat en aquest món i està molt bé que ens interessem per Euskal Herria però no només en ells. No entenc com la gent no està més interessada en Occitània que són veïns nostres i tenen una llengua molt semblant a la nostre, o en el Quebec que aquests segur que aconseguiran la independència sense haver de posar bombes enlloc. De vegades penso que més d'un d'aquests joves que van de radicals són com els pelats però al revés. (sense ànim d'ofendre a ningú ni estic generalitzant) N'estic segur que molts independentistes catalans pagarien per poder ser bascos. Així de trist però cert. Vinga va... segur que més d'un/a se'm tira al coll.
Euskal Herria es el poble en més orgull, i com a indepentistes en reflexem en ell. - Ja estan avançant a nivell nacional amb el Pla Ibarretxe - En molts pobles no oneja la bandera espanyola i tenen imatges dels presoners i assessinats per l'estat espanyol per tot arreu -Tenen un equip de futbol que només juga amb jugadors euskalduns. (athletic de bilbao) -La seva televisó nacional és euskal telebista i no tv3, com a 3r canal -Está orgullós de les seves tradicions com els san fermins, mentres aqui sota un pseudo progre-urbanita-universalista s'està en contra dels bous al carrer tipics al país valencià i les terres de l'ebre.
sempre igual. Doncs jo no hi estic d'acord. Jo pels bascos tinc una admiració que per pocs la sento. Els bascos tenen una consciència molt més forta de societat que la nostra. Tenen uns collons com un toro. Ex: -El dia que van matar aquell forner per negar-se a posar una pegatina contra ETA, al día següent van sortir al carrer amb un parell. (aquí qui hagués sortit?) -La setmana pasada Standard de Lieja - Athletic de Bilbao (Partit a Bèlgica, DIJOUS entre setmana) 3.000 bascos amb ikurrinyas banderes a favor dels presos... -Quan acaben els seus partits nadalencs "la costellada de futbol" se'n van tots amb la "kalejira" cap al casc vell a pegar-se una farra descomunal. -No tenen por de mostrar-se tal com són ... -Ells ja estàn en marxa cap a la llibertat (Plà Ibarretxe) -Tenen la societat com molt més conscienciada de la independència. Crec que, aquests que titllen la "basquitis" tenen una mica de enveja. A mí també m'agradaria tindre moltes coses que tenen ells, per això admiro la societat basca; no els envejo.
T'has deixat coses importants a admirar dels bascos: - La forta divisió de la societat. - La presència de la lluita armada i la gran repressió extesa a múltiples àmbits. - La reduïda extensió de la seva llengua.
Tinc un amic que treballa al País Basc de corresponsal d'un conegut diari, i no hi ha CAP polític basc que no admiri Catalunya: la nostra forma de viure i gaudir la vida, que siguem una nació europea, la "catalanització" dels partits espanyols, la defensa de la llengua, el Barça,... Jo d'ells admiro per damunt de tot la seva SERIOSITAT. La seriositat i professionalitat dels polítics nacionalistes bascos.
|
Acabo de venir del cine, de veure la peli LOBO (per cert bastant fluixeta). No hi volia anar jo al cine a veure aquesta peli, però ja se sap... tot el que sigui ETA i Euskal Herria genera un magnetisme entre el jovent català que fa que es consumeixin tots aquests productes. Perquè quan vaig a un concert de vegades veig a catalans amb Ikurriñes? El grup que ven més samarretes entre el jovent de l'EI és Aitor Gorriak (no ets ningú si no tens la samarreta i el jersei aquell amb caputxa). El primer viatge que ha de fer qualsevol independentista amb cara i ulls és a Donosti. Ei hi ha moltes nacions sense estat en aquest món i està molt bé que ens interessem per Euskal Herria però no només en ells. No entenc com la gent no està més interessada en Occitània que són veïns nostres i tenen una llengua molt semblant a la nostre, o en el Quebec que aquests segur que aconseguiran la independència sense haver de posar bombes enlloc. De vegades penso que més d'un d'aquests joves que van de radicals són com els pelats però al revés. (sense ànim d'ofendre a ningú ni estic generalitzant) N'estic segur que molts independentistes catalans pagarien per poder ser bascos. Així de trist però cert. Vinga va... segur que més d'un/a se'm tira al coll.
Euskal Herria es el poble en més orgull, i com a indepentistes en reflexem en ell. - Ja estan avançant a nivell nacional amb el Pla Ibarretxe - En molts pobles no oneja la bandera espanyola i tenen imatges dels presoners i assessinats per l'estat espanyol per tot arreu -Tenen un equip de futbol que només juga amb jugadors euskalduns. (athletic de bilbao) -La seva televisó nacional és euskal telebista i no tv3, com a 3r canal -Está orgullós de les seves tradicions com els san fermins, mentres aqui sota un pseudo progre-urbanita-universalista s'està en contra dels bous al carrer tipics al país valencià i les terres de l'ebre.
sempre igual. Doncs jo no hi estic d'acord. Jo pels bascos tinc una admiració que per pocs la sento. Els bascos tenen una consciència molt més forta de societat que la nostra. Tenen uns collons com un toro. Ex: -El dia que van matar aquell forner per negar-se a posar una pegatina contra ETA, al día següent van sortir al carrer amb un parell. (aquí qui hagués sortit?) -La setmana pasada Standard de Lieja - Athletic de Bilbao (Partit a Bèlgica, DIJOUS entre setmana) 3.000 bascos amb ikurrinyas banderes a favor dels presos... -Quan acaben els seus partits nadalencs "la costellada de futbol" se'n van tots amb la "kalejira" cap al casc vell a pegar-se una farra descomunal. -No tenen por de mostrar-se tal com són ... -Ells ja estàn en marxa cap a la llibertat (Plà Ibarretxe) -Tenen la societat com molt més conscienciada de la independència. Crec que, aquests que titllen la "basquitis" tenen una mica de enveja. A mí també m'agradaria tindre moltes coses que tenen ells, per això admiro la societat basca; no els envejo.
T'has deixat coses importants a admirar dels bascos: - La forta divisió de la societat. - La presència de la lluita armada i la gran repressió extesa a múltiples àmbits. - La reduïda extensió de la seva llengua.
I encara falta a la llista: El nacionalisme ètnic del PNB. La falsedat de molt aspectes d'aquest nacionalisme, més propia dels nazis, que d'un esperit de construcció nacional. Com per exemple: Paraules de l'euskara sense cap fonament filològic, exemple brutal, el del propi nom del Pais Basc! (Euzkadi), que no és més que una invenció innecessària d'en Sabino Arana (innecessària, i el que és més greu, només consensuada pel del seu clan biscaí). com també ho és molts dels noms amb els que s'anomenen ara els nens bascos: Joseba, Kepa, Koldobika, Gorka... Euskadi (i no el Pais Basc) és ara per ara el fruit de la ideologia del PNB. Només s'ha de veure la bandera nacional, en principi era la del PNB! D'aquest nacionalisme em d'apendre quelcom? Jo no vull tenir com a referent de res, una ideologia tant obscura en masses aspectes. Vull aclarir, que en un moment de construcció nacional, crec, és normal la invenció de simbols, paraules, i tota la pesca. Però aquesta eina de construcció ha de emprar-se amb sentit comú, perquè sinó, el que és fa alhora, es la invenció de la història i la cultura, (que potser, és això el que es busca?). El cas Basc-Sabinià, el considero una utilització malaltissa d'aquesta eina. També vull aclarir, que sento molta simpatia pel Pais Basc, i que considero els membres del PNB molt més valents que no pas CIU. Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 21:15
|
Acabo de venir del cine, de veure la peli LOBO (per cert bastant fluixeta). No hi volia anar jo al cine a veure aquesta peli, però ja se sap... tot el que sigui ETA i Euskal Herria genera un magnetisme entre el jovent català que fa que es consumeixin tots aquests productes. Perquè quan vaig a un concert de vegades veig a catalans amb Ikurriñes? El grup que ven més samarretes entre el jovent de l'EI és Sebastian Gorriak (no ets ningú si no tens la samarreta i el jersei aquell amb caputxa). El primer viatge que ha de fer qualsevol independentista amb cara i ulls és a Donosti. Ei hi ha moltes nacions sense estat en aquest món i està molt bé que ens interessem per Euskal Herria però no només en ells. No entenc com la gent no està més interessada en Occitània que són veïns nostres i tenen una llengua molt semblant a la nostre, o en el Quebec que aquests segur que aconseguiran la independència sense haver de posar bombes enlloc. De vegades penso que més d'un d'aquests joves que van de radicals són com els pelats però al revés. (sense ànim d'ofendre a ningú ni estic generalitzant) N'estic segur que molts independentistes catalans pagarien per poder ser bascos. Així de trist però cert. Vinga va... segur que més d'un/a se'm tira al coll.
Euskal Herria es el poble en més orgull, i com a indepentistes en reflexem en ell. - Ja estan avançant a nivell nacional amb el Pla Ibarretxe - En molts pobles no oneja la bandera espanyola i tenen imatges dels presoners i assessinats per l'estat espanyol per tot arreu -Tenen un equip de futbol que només juga amb jugadors euskalduns. (athletic de bilbao) -La seva televisó nacional és euskal telebista i no tv3, com a 3r canal -Está orgullós de les seves tradicions com els san fermins, mentres aqui sota un pseudo progre-urbanita-universalista s'està en contra dels bous al carrer tipics al país valencià i les terres de l'ebre.
sempre igual. Doncs jo no hi estic d'acord. Jo pels bascos tinc una admiració que per pocs la sento. Els bascos tenen una consciència molt més forta de societat que la nostra. Tenen uns collons com un toro. Ex: -El dia que van matar aquell forner per negar-se a posar una pegatina contra ETA, al día següent van sortir al carrer amb un parell. (aquí qui hagués sortit?) -La setmana pasada Standard de Lieja - Athletic de Bilbao (Partit a Bèlgica, DIJOUS entre setmana) 3.000 bascos amb ikurrinyas banderes a favor dels presos... -Quan acaben els seus partits nadalencs "la costellada de futbol" se'n van tots amb la "kalejira" cap al casc vell a pegar-se una farra descomunal. -No tenen por de mostrar-se tal com són ... -Ells ja estàn en marxa cap a la llibertat (Plà Ibarretxe) -Tenen la societat com molt més conscienciada de la independència. Crec que, aquests que titllen la "basquitis" tenen una mica de enveja. A mí també m'agradaria tindre moltes coses que tenen ells, per això admiro la societat basca; no els envejo.
T'has oblidat també la "gran solidaritat" per l'esquerra aberzale cap als PPCC. Llàstima que només s'ha reduit als espais de temps que han durat les campanyes electorals europees. Com deia un amic, per l'esquerra aberzale els catalans són els espanyols que més votem HB/EH/B. Això sí, després de donar-los 60.000 volts als PPCC ens ho van agraïr (Hipercor-Petroquímica de Tarragona) rematant l'independentisme, molt debilitat en aquell moment a causa de l'escissió del MDT. Fins i tot quan declaren una treva al nostre país carden bombes a Alacant. Amb amics així, qui vol enemics? Crec que és precisament al revés de com ho dius, company, hi ha qui busca en en la complicitat amb els bascos un sedant per la frustració; evidentment, el procés revolucionari basc té molts més atractius estètics i per molta gent que a falta de ser capaç de "procrear" es conforma "masturbat-se", amb això de fer 3 viatges a l'any a Euskadi, agafar 2 tajes en herrikos i sabent mitja dotzena de consignes en euskera en té més que de sobres. Però, si t'hi fixes, això no només és una actitut absolutament estèril sinó que a més és covarda i roïna, gaudir les eufòries i els èxtasis revolucionaris i no haver de plorar-ne els morts. Hi ha gent que en això hi busca duresa, ser el més radical. Això de manifestar connivència amb un procés armat et converteix en el més radical del poble. Qui vulgui treballar, ja sap on té la feina.
Qui vulgui treballar, ja sap on té la feina. I això ho extendria a tantes i tantes coses on sembla que la gent té una extranya falera en perdre-hi esforços com el tant actual London 2012.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.