Search is not available for this dataset
text
stringlengths
3
235k
Com que arribem a final d'any, i en aquestes dates acostumen a abundar aquest tipus de premi, e pensat que podríem triar el usuari de l'any. L'excusa per votar al vostre raconer pot ser qualsevol, perquè us agrada les intervencions que fa en el racó, perquè us caigui més be o perquè hagi fet alguna acció destacada, i guanyarà d'entre els més votats que aneu dient. El meu vot va per en Berta i en Markx, per la creació de la web fresno04.tk, i per el treball que van fer per les seleccions catalanes després de Fresno. Com que el meu vot crec que no es pot dividir entre els dos, doncs el meu vot va a els dos, si algú es troba en el mateix problema que faci el mateix. Classificació després de 338 vots: Fenix_1123--------------------------43 Bismut------------------22 CAT.N.AZ-----------19 Alexander 14 defensor 14 Carlota de Benimaclet 12 JM 11 Noicat 10 Crom el Nòrdic 9 Nora 8 Boikot 8 Vicente 8 Dixeta 6 Remedios 6 Jonatan 6 Subversiu 6 wuming 6 Georgina 5 Eduard 5 Iroz 5 Maria Josefa 5 Said 5 INTRANSIGENT 4 Enmig de la mar 4 Sergi-7 4 Juan Antonio 4 Arnau 3 elrespetoesfundamental 3 Lem_PV 3 Ricardo 3 Miltrades_PV 3 abertzale-cat 3 Jordiescèptic 3 Josep 2 Joel 2 Germanor 2 Sister 2 Raesca 2 Guillemot 2 Coke 2 Ferran 2 xavi_2010 2 entrepà 2 roquet 2 N4rgo-PV 2 Sandra 2 Lorena 2 Julio 2 Lorenzo 2 Guillem 2 Erik 1 Markx 1 Sandra 1 Mossèn Tronxo 1 Simkin 1 Wolfram 1 Lucas 1 Eliseu 1 Montse 1 lliures 1 Renard 1 Silveri Kirchner i Valls 1 Mohammed 1 Josep Raspai 1 Aya 1 Ian 1 Red_Warrior_TLL 1 Kelsen 1 Fuller Roig 1 Killerdoll 1 Serrallonga 1 vcat 1 València Lliure 1 Aloja 1 Federico 1 Soledad 1 Juan Miguel 1 Lorenzo 1 Marta 1 Ascension 1 Thanatos 1 Guiness 1 Esquerp 1 The Tower 1 Joan 1 Gonzalo 1 Guerau ll*ll 1 Porc al curry amb arròs 1 Wagnerià 1 Fot-li Fort 1 Albert_III 1 Indi 1 Llamp 1 ppkk 1 Pa-integral 1 Crema catalana 1 Maria Del Pilar 1 sprk 1 Terra Aspra 1 Paskui 1 Vìctor Alexandre 1 Nau 1 Diana 1 stronzo_cat 1 l'ÒC/Katawar 1 Premi(s) per el primer classificat: CATIGAT aportació de l'Anticoife Banderi de Noruega aportació d'en CAT.N.AZ (falta confirmació) MISSATGES AMB VOTS NOUS, A PARTIR D'AQUEST MISSATGE CAP AVALL Editat al dia 23 de desembre del 2004, a les 22:21 Vinga doncs, com q tothom vota lo q li dona la gana... Vot friki per Crom el Nòrdic. Vot Martiriològic per Fenix-Eric. Vot Pervertit pel komando folla hàmsters (kgndna+N4rGo-PV+Bismut+un servidor). I vot ensucrat per la Abel . Vot ensucrat... mola!
Com que arribem a final d'any, i en aquestes dates acostumen a abundar aquest tipus de premi, e pensat que podríem triar el usuari de l'any. L'excusa per votar al vostre raconer pot ser qualsevol, perquè us agrada les intervencions que fa en el racó, perquè us caigui més be o perquè hagi fet alguna acció destacada, i guanyarà d'entre els més votats que aneu dient. El meu vot va per en Manel i en Markx, per la creació de la web fresno04.tk, i per el treball que van fer per les seleccions catalanes després de Fresno. Com que el meu vot crec que no es pot dividir entre els dos, doncs el meu vot va a els dos, si algú es troba en el mateix problema que faci el mateix. Ara fa una mica la Dixeta m'ha escrit per preguntar-me que què havia volgut dir en donar-li a ella (ex aequo amb en LemPV) el premi "La vida és bella". Ehem, 0 points per a les meves capacitats explicatives. Igual això mateix ha passat amb algun dels altres, així que perquè no hi hagi malentesos deixeu-me dir que en cap cas hi havia cap mena de mal rotllo en aquells "premis". Ni cap als usuaris que vaig mencionar ni cap als altres. Explicació: "VIR-Very Important usuari" Joc de paraules amb VIP-Very Important Person. "Pesquis" (tenir pesquis = ser llest) Al racó hi ha gent que l'aprofita més per la broma i d'altres que l'aprofiten més sovint per posar-hi alguna reflexió. Els d'aquest "premi" són dels segons (i n'hi han d'altres que no en recordava el nom). "Migjorn desencadenat" Joc de paraules (evident?) entre el Sud (= migjorn) i el "vent del Sud" (=Migjorn) "Premi" als missatges amb força (entre altres coses) "La vida és bella". Mira, hi ha gent que trobo que aporten frescor al fòrum, i la Dixeta i en LemPv estan entre aquests. "Alça Manela que s'ha mort l'oncle" Frase que diem molt per casa quan alguna cosa sembla sorprenent. Doncs això, que hi ha usuaris originals. "Comando dialèctic" Hi ha forumistes que intervenen poc però amb oportunitat. "Llegenda" Un dels usuaris que he vist mencionar més des del començament és Elrespeto, però no l'he ensopegat mai per aquí. "Especial". Hi ha gent que aporta alguna cosa indefinible...Els que vaig mencionar són d'aquesta mena. "Èxit". A la feina ben feta. I em sembla que no me'n deixo cap... Apa, Bones Festes! Jo voto 1er. pel Fénix 1123 2ón, per Crom el nórdic (els filòsofs vius haurien de ser espècies protegides per la seva raresa) 3er. per Defensor. Bon Nadal a tota la familía usuari. Jo em voto a mi, perquè ningú m'ha votat i estic trist!! CAT.N.AZ diu: Iris , Rafael i d'altres que fan possible aquesta contrada. Sense ells... no seriem ací. P.S. I a tots els que es recorden de brindar per els que som exiliats (Takk!) Si brides per mi i tots els exiliats, tens el meu vot! Aixo va per tots! Jo també voto per en fenix_1123!!!
Com que arribem a final d'any, i en aquestes dates acostumen a abundar aquest tipus de premi, e pensat que podríem triar el usuari de l'any. L'excusa per votar al vostre raconer pot ser qualsevol, perquè us agrada les intervencions que fa en el racó, perquè us caigui més be o perquè hagi fet alguna acció destacada, i guanyarà d'entre els més votats que aneu dient. El meu vot va per en Jan i en Markx, per la creació de la web fresno04.tk, i per el treball que van fer per les seleccions catalanes després de Fresno. Com que el meu vot crec que no es pot dividir entre els dos, doncs el meu vot va a els dos, si algú es troba en el mateix problema que faci el mateix. Ara fa una mica la Dixeta m'ha escrit per preguntar-me que què havia volgut dir en donar-li a ella (ex aequo amb en LemPV) el premi "La vida és bella". Ehem, 0 points per a les meves capacitats explicatives. Igual això mateix ha passat amb algun dels altres, així que perquè no hi hagi malentesos deixeu-me dir que en cap cas hi havia cap mena de mal rotllo en aquells "premis". Ni cap als usuaris que vaig mencionar ni cap als altres. Explicació: "VIR-Very Important usuari" Joc de paraules amb VIP-Very Important Person. "Pesquis" (tenir pesquis = ser llest) Al racó hi ha gent que l'aprofita més per la broma i d'altres que l'aprofiten més sovint per posar-hi alguna reflexió. Els d'aquest "premi" són dels segons (i n'hi han d'altres que no en recordava el nom). "Migjorn desencadenat" Joc de paraules (evident?) entre el Sud (= migjorn) i el "vent del Sud" (=Migjorn) "Premi" als missatges amb força (entre altres coses) "La vida és bella". Mira, hi ha gent que trobo que aporten frescor al fòrum, i la Dixeta i en LemPv estan entre aquests. "Alça Manela que s'ha mort l'oncle" Frase que diem molt per casa quan alguna cosa sembla sorprenent. Doncs això, que hi ha usuaris originals. "Comando dialèctic" Hi ha forumistes que intervenen poc però amb oportunitat. "Llegenda" Un dels usuaris que he vist mencionar més des del començament és Elrespeto, però no l'he ensopegat mai per aquí. "Especial". Hi ha gent que aporta alguna cosa indefinible...Els que vaig mencionar són d'aquesta mena. "Èxit". A la feina ben feta. I em sembla que no me'n deixo cap... Apa, Bones Festes! Jo voto 1er. pel Fénix 1123 2ón, per Crom el nórdic (els filòsofs vius haurien de ser espècies protegides per la seva raresa) 3er. per Defensor. Bon Nadal a tota la familía usuari. Jo em voto a mi, perquè ningú m'ha votat i estic trist!! CAT.N.AZ diu: Mariana , Maria Del Carme i d'altres que fan possible aquesta contrada. Sense ells... no seriem ací. P.S. I a tots els que es recorden de brindar per els que som exiliats (Takk!) Si brides per mi i tots els exiliats, tens el meu vot! Aixo va per tots! Doncs al fil de la felicitació de les festes vaig fer una menció especial a tots vosaltres (els exiliats) i fins i tot em vas respondre agraït però ara ja no t'en recordes i no m'has votat específicament Bones festes altre cop ah! i ja et cercaré al Camp Nou ni que sigui amb prismàtics. Jo hi seré a la segona graderia.
Com que arribem a final d'any, i en aquestes dates acostumen a abundar aquest tipus de premi, e pensat que podríem triar el usuari de l'any. L'excusa per votar al vostre raconer pot ser qualsevol, perquè us agrada les intervencions que fa en el racó, perquè us caigui més be o perquè hagi fet alguna acció destacada, i guanyarà d'entre els més votats que aneu dient. El meu vot va per en Maria Del Carme i en Markx, per la creació de la web fresno04.tk, i per el treball que van fer per les seleccions catalanes després de Fresno. Com que el meu vot crec que no es pot dividir entre els dos, doncs el meu vot va a els dos, si algú es troba en el mateix problema que faci el mateix. Ara fa una mica la Dixeta m'ha escrit per preguntar-me que què havia volgut dir en donar-li a ella (ex aequo amb en LemPV) el premi "La vida és bella". Ehem, 0 points per a les meves capacitats explicatives. Igual això mateix ha passat amb algun dels altres, així que perquè no hi hagi malentesos deixeu-me dir que en cap cas hi havia cap mena de mal rotllo en aquells "premis". Ni cap als usuaris que vaig mencionar ni cap als altres. Explicació: "VIR-Very Important usuari" Joc de paraules amb VIP-Very Important Person. "Pesquis" (tenir pesquis = ser llest) Al racó hi ha gent que l'aprofita més per la broma i d'altres que l'aprofiten més sovint per posar-hi alguna reflexió. Els d'aquest "premi" són dels segons (i n'hi han d'altres que no en recordava el nom). "Migjorn desencadenat" Joc de paraules (evident?) entre el Sud (= migjorn) i el "vent del Sud" (=Migjorn) "Premi" als missatges amb força (entre altres coses) "La vida és bella". Mira, hi ha gent que trobo que aporten frescor al fòrum, i la Dixeta i en LemPv estan entre aquests. "Alça Manela que s'ha mort l'oncle" Frase que diem molt per casa quan alguna cosa sembla sorprenent. Doncs això, que hi ha usuaris originals. "Comando dialèctic" Hi ha forumistes que intervenen poc però amb oportunitat. "Llegenda" Un dels usuaris que he vist mencionar més des del començament és Elrespeto, però no l'he ensopegat mai per aquí. "Especial". Hi ha gent que aporta alguna cosa indefinible...Els que vaig mencionar són d'aquesta mena. "Èxit". A la feina ben feta. I em sembla que no me'n deixo cap... Apa, Bones Festes! ex aequo amb en LemPV Demanaaa'm??? (es a dir, Mandeee!) Que vols dir amb la frase, mo l'entenc??
Com que arribem a final d'any, i en aquestes dates acostumen a abundar aquest tipus de premi, e pensat que podríem triar el usuari de l'any. L'excusa per votar al vostre raconer pot ser qualsevol, perquè us agrada les intervencions que fa en el racó, perquè us caigui més be o perquè hagi fet alguna acció destacada, i guanyarà d'entre els més votats que aneu dient. El meu vot va per en Leonor i en Markx, per la creació de la web fresno04.tk, i per el treball que van fer per les seleccions catalanes després de Fresno. Com que el meu vot crec que no es pot dividir entre els dos, doncs el meu vot va a els dos, si algú es troba en el mateix problema que faci el mateix. Ara fa una mica la Dixeta m'ha escrit per preguntar-me que què havia volgut dir en donar-li a ella (ex aequo amb en LemPV) el premi "La vida és bella". Ehem, 0 points per a les meves capacitats explicatives. Igual això mateix ha passat amb algun dels altres, així que perquè no hi hagi malentesos deixeu-me dir que en cap cas hi havia cap mena de mal rotllo en aquells "premis". Ni cap als usuaris que vaig mencionar ni cap als altres. Explicació: "VIR-Very Important usuari" Joc de paraules amb VIP-Very Important Person. "Pesquis" (tenir pesquis = ser llest) Al racó hi ha gent que l'aprofita més per la broma i d'altres que l'aprofiten més sovint per posar-hi alguna reflexió. Els d'aquest "premi" són dels segons (i n'hi han d'altres que no en recordava el nom). "Migjorn desencadenat" Joc de paraules (evident?) entre el Sud (= migjorn) i el "vent del Sud" (=Migjorn) "Premi" als missatges amb força (entre altres coses) "La vida és bella". Mira, hi ha gent que trobo que aporten frescor al fòrum, i la Dixeta i en LemPv estan entre aquests. "Alça Manela que s'ha mort l'oncle" Frase que diem molt per casa quan alguna cosa sembla sorprenent. Doncs això, que hi ha usuaris originals. "Comando dialèctic" Hi ha forumistes que intervenen poc però amb oportunitat. "Llegenda" Un dels usuaris que he vist mencionar més des del començament és Elrespeto, però no l'he ensopegat mai per aquí. "Especial". Hi ha gent que aporta alguna cosa indefinible...Els que vaig mencionar són d'aquesta mena. "Èxit". A la feina ben feta. I em sembla que no me'n deixo cap... Apa, Bones Festes! Guillemot diu: La vida és bella. Mira, hi ha gent que trobo que aporten frescor al fòrum, i la Dixeta i en LemPv estan entre aquests. Gràcies!
Com que arribem a final d'any, i en aquestes dates acostumen a abundar aquest tipus de premi, e pensat que podríem triar el usuari de l'any. L'excusa per votar al vostre raconer pot ser qualsevol, perquè us agrada les intervencions que fa en el racó, perquè us caigui més be o perquè hagi fet alguna acció destacada, i guanyarà d'entre els més votats que aneu dient. El meu vot va per en Eva i en Markx, per la creació de la web fresno04.tk, i per el treball que van fer per les seleccions catalanes després de Fresno. Com que el meu vot crec que no es pot dividir entre els dos, doncs el meu vot va a els dos, si algú es troba en el mateix problema que faci el mateix. Si, un altre cop jo, el pesat. Si tinc tres vots i als fòrums no apareixen... qui m'ha votat? on són els MEUS vots? tongo? xD Per cert jo sols havia votat el JM també posaré un vot per al wuming i potser altre per la l'enmigdelamar, per freak. Salut! Editat al dia 24 de desembre del 2004, a les 21:31 Acabo de mirar el llistat i en tens 3, no 4. No se ven be qui ta votat perquè no m'en puc enrecordar de tots, però si i son es perquè tan votat.
Com que arribem a final d'any, i en aquestes dates acostumen a abundar aquest tipus de premi, e pensat que podríem triar el usuari de l'any. L'excusa per votar al vostre raconer pot ser qualsevol, perquè us agrada les intervencions que fa en el racó, perquè us caigui més be o perquè hagi fet alguna acció destacada, i guanyarà d'entre els més votats que aneu dient. El meu vot va per en Biel i en Markx, per la creació de la web fresno04.tk, i per el treball que van fer per les seleccions catalanes després de Fresno. Com que el meu vot crec que no es pot dividir entre els dos, doncs el meu vot va a els dos, si algú es troba en el mateix problema que faci el mateix. Tots i totes amb en BISMUT, usuari de l'any! Jo voto per el meu pare ja que és el meu pare i un tio collonut i divertidissim!! Potser sembla una mica.... XD Jo voto pel meu papa i la meva germana! Un punt per elf-nordor i Maria Luisa !
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Kgndna!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Mmmm, no se no se, la pandilla d'aficionats de Xavier encapçalada pel seu president (es a dir jo). Tu calla, que amb 397 missatges no tens dret ni a autonominar-te. Mort a Margarita visca el kgdna!!! Quants novatillos creguts hi han per aquí hehehe. De bont rotllo ehhh Ale ja no en tinc 397! VISCA BARNEY!!!! BARNEY PRESIDENT DELS PPCC! DRET A L'AUTONOMINACIÓ JA! Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 13:49 Em sembla que jo també et vot a tu.... Tu has fet de'n Gregorio aquest tot un costum visual del racó... quasi conseguires que fessin camisetes amb ell per a no sé quina trobada.... han aparegut un munter de fotos amb ell.... i ara el vols fer president ? T'has guanyat el premi usuari-freak !!! El meu vot és per tu PS: D'on coi ha sortit en Gregorio ? Només l'he vist pel racó i en un peluix que té un cosinet meu
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Mmmm, no se no se, la pandilla d'aficionats de Bruna encapçalada pel seu president (es a dir jo). Jo voto pet TU! La teva firma no pot ser més freaky.
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Crom el Nordic i la seva pàgina sobre Onanisme Susana i la seva publicitat Ets tan dur que em fa llàstima la teva duresa. No cal prendres les coses així...però vaja Potser el que no calia era ficar el teu comentari, com a mínim no sense explicar-ho ni sense tenir en compte la manera de pendre's les coses que es pot deduir de les aportacions del Crom el Nordic. Jo no m'ho he pres de cap manera, i he respos així pq sabia que m'entendries, al cap i a la fi m'has votat al fòrum del millor usuari de l'any! Suposo que, com em definia en Francesc Xavier , intentava ser 'àcid'. (a vegades cal anar amb compte com es diuen les coses a qui, per evitar mals entesos i emprenyades inútils, crec i espero que fem) el sergii el sergiiiiii el sergiiii éssssss yonkiiiiiii el sergiiiii!! mu!!!!! jo crec que arrivo als 5 missatgesuahhhh
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Crom el Nordic i la seva pàgina sobre Onanisme Carles i la seva publicitat Ets tan dur que em fa llàstima la teva duresa. No cal prendres les coses així...però vaja Potser el que no calia era ficar el teu comentari, com a mínim no sense explicar-ho ni sense tenir en compte la manera de pendre's les coses que es pot deduir de les aportacions del Crom el Nordic. Jo no m'ho he pres de cap manera, i he respos així pq sabia que m'entendries, al cap i a la fi m'has votat al fòrum del millor usuari de l'any! Suposo que, com em definia en Pol , intentava ser 'àcid'. (a vegades cal anar amb compte com es diuen les coses a qui, per evitar mals entesos i emprenyades inútils, crec i espero que fem) Vaaaaaaaaale....I'm sorry Crom el Nordic, simplement em va fer gràcia que tinguessis una pàgina dedicada exclusivament a la masturbació. Cal reconeixer, sense mals rotllos, que es una cosa molt friki, simplement Així millor? Ok, aquesta pàgina existeix, però dir-ho públicament no em sembla bona jugada. Però com solc dir, amb el teu pa t'ho mengis. Jo passo de mals rollos. Sabreu el que feu, la meva paciència no és infinita, el que sí ho és una mica és el meu sacrifici. Hale, a fer país. Ah, una cosa, aquesta web sobre onanisme (digueu-ho també) no està dins La Stoa, sinó dins Crom-polis. -------------------------------------------- Visita'ns i ajuda'ns a ser mínim 100 usuaris! www.cromelnordic.org Home...això de fer-ho pùblic, ets tu i no jo qui la té penjada "publicament"....apoquina amb el que penjes a internet colega! Tot i això repeteixo que no t'ho preguis malament, simplement es una autèntica frikada i ja està Última cosa jo he arribat a aquesta pàgina mitjançant la que repetidiiiiiisimament anuncies aquí, així que si no vols que la vegin dons ja sabs... Au, no t'enfadis tant i sigues més conseqüent amb els teus actes! Salut
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Gràcies, gràcies! Però n'hi ha de moooooooooooolts més frikis que jo eh! El meu és un vot col·lectiu pels valencians del xat. ps: ara ja sé qui ets eh!!!! Editat al dia 23 de desembre del 2004, a les 01:11 Visca!!!! Doncs ja farem unes birretes per celebrar-ho. Sobretot quan apallissem al Madrid al Bernabeu i quan guanyem la Champions. Visca el Barça!!!!!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Gràcies, gràcies! Però n'hi ha de moooooooooooolts més frikis que jo eh! El meu és un vot col·lectiu pels valencians del xat. ps: ara ja sé qui ets eh!!!! Editat al dia 23 de desembre del 2004, a les 01:11 Gràcies per la part que hem pertoca Jo diria que els Frikys de l'any es la gent que es normalment al Xat, i mes concretament apartir de les 0:00 xDxD Mario , eres l'unic que et salves però, cauràs en la Secta friky del xat Xè Sebastian q dius dels valencians!!!??? Quantes vegades t'hem fet fora del xat per friki? Encara q l'anticoife tbe es mereixeria un bon trofeu al friki de l'any... Quin dilema!!! PD:Nech tu tbe cauràs..... merci sister, jo també t'estimo
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Anava a votar al Kgndna però com que diu que ja se'n recorda de tu, ha perdut molts punts. Voto pel Lem Pv S'ha de tenir collons per posar aquests ninots
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Jo també voto per en Lem: vaig riure molt amb les fotos d'en Nerea a la mani blavera!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! ho sento però m'ho meireixo jo!! si recordeu el mític fòrum Guillem , JO VAIG FER MÉS DE 100 MISSATGES PER FER EL 500!!! EM SEMBLA QUE M'HO MEREIXO!! Allò no era friquisme, era falta d'autoestima!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! jo voto -l'ultraheroi per repartir tants vots al tema del usuari de l'any. -el lem per la seva signatura. -el Robert pel tema de l'AMF. ei ke aquí hi ha gent que també ens ho currem, no se com podeu oblidar el president de la RFR, colla de miserables, m'aliare amb els micos i instaurare un regim mikuista amb el proposit de convertir la terra en el planeta dels simis. L'heu cagada, Visca les Bananes, Visca els micos!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! el meu vot de usuari freaky del 2004 per en Adriana ja li he dit en altre fil "usuari de l'any" Eh!!!! kes això, quina falta de respecte xD Jo estic molt confos, no se qui votar. Si l'anticoife dels collons (amb perdo xD) o en Aaron xD Vota't a tu mateix, que Déu n'hi do la que vas muntar tu també... Però estem parlant de l'any 2004, allò fa molt temps xD si ostres, al 2004 encara les coses devien ser en blan i negre no ?? Martina , quan trigaràs a muntar-ne una de grossa ? Ei poca broma, que en el 2004 tampoc no vivien tan malament
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Qui va ser el/la del gallifante? Vot per ell/a!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Jo sincerament no sabria qui votar, entre tant freak... M'agradaria saber si algun usuari NO ho és... jo no m' hi considero gaire... tothom, TOTHOM I CADASCU DE NOSALTRES te una part friki dins seu Com trobar la meva...¿?
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Voto pel hamster...xD encara que el barney sempre m'ha fet molta gràcia, en especial el Barzeella (aquell goodzilla amb forma de barney xafant blaceros)
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Merda, ho he dit en l'altre però ara que ho penso queda millor aquí... un vot per als que varem participar i planejar la guerra de les fruites sobretots al bandol dels melonaires (els que estem + bons) del qual jo era el president. =ment tmb li donarem el punt als putus sindriaires. PD: Com que es un forum de freaks no cal que fem taula de puntuacions, sino deixaria de ser un freakyforum xd
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Per cert heu vist la meva web www.inutils.es.vg Hostia nano, això és,, ,bé, més que friqui!!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Jo voto per l'Albert Torrent, per fer servir el seu nom i cognom autèntics i per posar la seva foto com a avatar (una foto que evidentment s'ha fet ell mateix, per a més inri). Editat al dia 24 de desembre del 2004, a les 00:05
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Sense discussió: El respeto es fundamental.
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! concurs de webs frics, "inutils.es.vg"? doncs www.friquisme.tk au. Ep! Això és La Comunitat! Visca La Comunitat! Editat al dia 24 de desembre del 2004, a les 00:06
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! concurs de webs frics, "inutils.es.vg"? doncs www.friquisme.tk au. Ei jo sé qui és el creador, jo hi era! Jo hi era a Benimaclet! Benimaclet independent! Aquest tio si que era un freak de collons! FREEDOM FOR BENIMACLET I EL GLOP L'AJUNTAMENT!!!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! No sabeu que és ser un freak. Aquí hi ha molta gent que qualifica a la gent de freak, i fins i tot algun que s'autoqualifica com a freak (cosa que va contra el codi freak), sense saber que és ser freak. Freak vol dir bitxo raro, i aquí, per les mostres que ha fet la gent, la majoria dels que us creieu freaks sou molt corrents. El meu vot, sense voler ofendre i veient la part més positiva del freakisme, és a dir, la part de ser diferent i original enfront de la resta, és pel Crom el Nòrdic. La raó del meu vot és que hi ha poca gent tan aficionada a la filosofia i que a més siguin independentistes i dediquin tant de temps a una web. Això és un tipus de freakisme, i jo diria que dels bons. Au, salut! És que aquí estem parlant d'una nova espècie de freaks, els Freakonaires...
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Ui això és més dificil... desprès d'estar una temporadeta enxufada al xat he descobert que n'hi han moltissims!! jajajaja Però crec que el meu vot es pel sometent que sempre està a tot arreu i que no hi ha manera de treure'li el lideratge !! sometent amb molt de carinyu eh!! el meu vot es per tu Mentiders i blasfems, us recomano el següent llibre (que a la vegada me l'ha recomenat la ziania), que encara no m'he llegit però que no trigaré massa: http://www.llibreriaona.com/llibres/C/CATALUNYA+FREAK,84-96103-81.htm Salut! Molt bona sometent!! Però et recordo que a mi me l'ha recomenat en Gonzalo !!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! jo voto per friki de l'any a la PENYA DE L'ESKAMOT FOLLA HAMSTERS!!!!! Alan president! seràs cabrona!!! et nomeno tresorera!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! No se si sabeu el que conten les llegendes. Diuen que a València, una estranya ciutat plena de feixistes, i també de gent normal (i no tant normal) hi havia una colònia de freaks emergent, molt poderosa. Tambe diuen que un tal Enmigdelamar en tenia alguna cosa a veure. Que compartia amb els seus companys l'immens frikisme, l'extrema gosera i l'acció i ficció política portada a l'absurd. I que per això l'Enmigdelamar és el freak de l'any! Visca l'AVF (Associació Valenciana de Freaks). I visiteu Tothom és Friki. Em sembla que m'acabareu donant la raó en què aqueixa colònia valenciana de freaks és el mès gran que han donat els Països Catalans en els darrers temps. Salut!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Anticoife, sens dubte. se'l ha de coneixer, però tot i així només per fòrums com: COMPREM UNES ILLES? o... COMPREM UN TANC DE 2a MA? PD: Ningú recorda qui va ser el creador del fòrum més friki del estiu? (Meló o síndria).
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! Jo voto pel Wu Ming, pel nick que porta i perquè caga el tió en uns espais molt estranys... Jaja, de bon rotllo, company!
Hola nois, ja que anem fent forums de l'any, ens faltava aquest!!! Qui creieu qué és el més freak?? Donaré el meu vot a en Kgndna, un home que el vaig coneixer, i el dia seguent el vaig tornar a veure i ja no s'enrecordava de mi (segurament x l'alcohol). El problema es que dies + tard, el varem tornar a veure i em va tornar a preguntar: "Qui ets tu?" Mare meva, quin home!!! wala bismut..... mas dit cabrona?¿? jo he dit amb tota la meva bona intenció! no ho deia per ser cabrona ni res! un bexito de bon rollo!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Jo conec a gent que també els hi agraden als nois(no em refereixo a les ties). Estic amb tu, és una cosa normal, i si et serveix d¡'alñguna cosa, tard o d'hora ho entendran, tu dic jo que tinc a molts coneguts en el teu cas.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Anims Milagros ,dona'ls temps als teus pares que segur que ho acaben acceptant,endavant i enhorabona per la teua valentia ,que a la llarga, segur que du premi! Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:01
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Tot i que segur que "no" ajuda massa, tens tot el meu suport i, segur (hi posso la ma al foc), el suport de molts i molts usuaris. No defalleixis i si nesesites de desfugar-te... ja saps on som. Admiro la teva valentia! Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:10
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Vinga nano, no t'enfonsis! No sé pas que més dir-te pq segurament seria una frivolitat, sense poder saber el teu estat d'ànim real. Però tu tira endavant que en saps! I sense tu el xat serà menys xat.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 ostres em sap molt greu que passis per aquest moment, no se si puc fer res per tu però que sàpigues que tens el meu suport. dona temps al teus pares, potser s'ho repensaran. ànims Bismuts, una forta abraçada
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Quin greu que em sap, que després de tenir la força que molts no tenim i fer aquest pas, els teus pares reaccionessin així. Suposo que deu haver estat molt dur per a ells, sobretot per culpa de la societat homòfaba que tenim. L'únic que et puc dir és que no et deprimeixis (és molt fàcil dir-ho) i espero que després de la sotragada inicial s'acabin adonant que sempre has estat així i que no has canviat d'un dia per l'altre. No puc dir res més, ja que encara no he passat aquest tràngol, sóc més poruc. Bones festes.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Bismut endavant macu no t'enfonsis!!! Ja veuras com al final hu acaben entenet!! Venga trankilitzat que no passa res i que es la cosa mes normal.. tard o d'hora hu entendran... Així que trankil.. Molts ànimcs macu!!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 poques paraules serveixen de consol en moments com aquest, ho sé, però ho intentaré. Una vegada els meus pares em van "decebre" en el sentit que tu apuntes per una qüestió diferent, però anàloga. Al cap del temps i de perviure la (difícicil) convivència em vaig adonar de quins eren els motius de les seves raons.Tu apuntes que potser et perdran com a fill, i precisament aquest és el motiu instintiu, més que moral, que els mou a no acceptar una alternativa vital del seu fill. A més, ara que tinc fills, ho entenc molt millor i no els ho he retret mai més. Paciència, tranquil.litat, i AMOR. Anims company! Segur que aquesta ha estat la seva reacció inicial. Necessiten temps per mirar de superar aquest tema tabú. Pensa que ells potser han estat educats amb aquesta mentalitat "procreativa" i ara veuren que les seves expectatives que s'havien creat fins i tot abans que nesquessis tú, s'han anat a en orris. Dona'ls-hi temps. Anims! Que la prudència no ens faci traïdors!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Temps al Temps!!! I, molts ànims, segur q hi ha molta gent q està amb tu!!! Jo, per exemple!! Sheila no passa res, tranquil ho acavaran acceptant, a mi m'ha passat amb coses més petites, que ara no posare aquí perque semblaria que acollonu pero que per mi eren importants. Anims Sheila , i ja saps que em tens pel que faci falta (menys per complir fantasies sexuals teves )
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ànims Joan ! Has fet un gran pas. Els teus pares necessiten temps, ja ho entendran.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ostres Mohammed ! tens tot el meu suport, mínimament hem puc imaginar pel que estàs passant ja que jo he viscut situacions semblants de molt aprop, però tranquil, una mica de paciència que finalment ho acabaran digerint i acceptant (si no són massa xapats a l'antiga clar), només els hi cal temps; per desgràcia encara no som en una societat prou oberta i amb la homosexualitat prou acceptada com un fet "normal" falta encara molt camí per fer.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 En primer lloc, felicitats per decidir-te a donar el pas! Respecte a la opinió dels demés, bé, l´has de tenir en compte però no ha de ser decisiva a la teva vida, ni que sigui algú tan proper a tu. Ja se que seria molt millor que s´ho agafessin d´una altre manera, però cadascú és com és, i com molt bé ja s´ha dit aquí, hauràs de donar-los un temps per a adaptar-se a la "nova" concepció de la realitat. En realitat crec que aquest pas que has fet, és decisiu i molt important, un no pot viure tota la vida amagant o ocultant, o ni tan sols fent veure... Felicitats per la teva acertada decisió, crec que un mateix ha d´ésser íntegre i conseqüent. Crec que passes uns moments durs, però tingues la consciència ben tranquila que has pres la decisió correcta i que el temps et donarà la raó. En tot cas rep el suport i el caliu de els teus companys del xat. Salut!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ei! M'acabo d'enrecordar d'una cosa que et pot servir. És un tema semblant que em va explicar una dona. Ella es va casar amb un home que ja tenia fills. Quan una filla va tenir un fill, el nano era el nét de la dona, i la considerava la seva 'iaia', tot i no ser-ho biològicament, però ell no ho sabia pq no li havien dit, doncs era una criatura. Quan el nano tenia uns 3 anys, sa mare estava embarassada esperant un altre fill i el nano preguntava a sa mare les típiques coses de l'embaràs, i va preguntar si sa mare havia estat a la panxa de la 'iaia', aleshores li van dir que no, que la 'iaia' no era la iaia de veritat pq s'havia casat després amb el 'iaio' i tot el tema. El nano es va quedar pillat, però després li va preguntar a la 'iaia' si ella l'estimava igual, i clar ella va dir que sí. Que ella SÍ que sabia que ell 'no' era el seu nét, i tot i així l'havia estimat tant com havia pogut. Ara no tenien pq canviar les coses. Doncs amb tons pares els hi pots fer anar d'una forma semblant, tu no has canviat, segueixes sent el mateix. Només ho han d'entendre, o és que tu vas deixar d'estimar-los quan et van dir que els Reis són els pares? Sort!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Gràcies a tots, el vostre suport és gratificant i us ho agraeixo de tot cor. Ara vaig a la JALG (joves per l'alliberament lesbià i gai) de la UAB a veure si m'assessoren i m'ajuden a solucionar el problema que tenen els meus pares. ben bé és cert allò que diuen: Qui té un amic té un tresor gràcies amics Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:56 Felicitats pel teu valor! anims i espero que tot es solucioni.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Gràcies a tots, el vostre suport és gratificant i us ho agraeixo de tot cor. Ara vaig a la JALG (joves per l'alliberament lesbià i gai) de la UAB a veure si m'assessoren i m'ajuden a solucionar el problema que tenen els meus pares. ben bé és cert allò que diuen: Qui té un amic té un tresor gràcies amics Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:56 Tot el meu suport, company! Ànims!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Gràcies a tots, el vostre suport és gratificant i us ho agraeixo de tot cor. Ara vaig a la JALG (joves per l'alliberament lesbià i gai) de la UAB a veure si m'assessoren i m'ajuden a solucionar el problema que tenen els meus pares. ben bé és cert allò que diuen: Qui té un amic té un tresor gràcies amics Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:56 Ja ho veus nano aqui tothom està amb tu!!! ||*||
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Gràcies a tots, el vostre suport és gratificant i us ho agraeixo de tot cor. Ara vaig a la JALG (joves per l'alliberament lesbià i gai) de la UAB a veure si m'assessoren i m'ajuden a solucionar el problema que tenen els meus pares. ben bé és cert allò que diuen: Qui té un amic té un tresor gràcies amics Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:56 Molt ben fet Emilio !! Trankil tot s'arreclarà ja ho veuràs no et desanimis!!(ja se q és fàcil dir-ho pr ho has de fer!!) molts ànims!!!!!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Gràcies a tots, el vostre suport és gratificant i us ho agraeixo de tot cor. Ara vaig a la JALG (joves per l'alliberament lesbià i gai) de la UAB a veure si m'assessoren i m'ajuden a solucionar el problema que tenen els meus pares. ben bé és cert allò que diuen: Qui té un amic té un tresor gràcies amics Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:56 Com? Que a sobre de "rojo y separatista" li agraden els homes? Deu del cel!...Ja saps el que en penso perquè em xerra uns quants cops sobre això. Primer de tot, gràcies per donar una mostra de valentia així. Està clar que amb gent com tu i amb actituds de valentia com la teva és com es guanya el nostre objectiu final. Així que endavant. I respecte al tema dels teus pares: m'imagino que van dir-te coses molt gruixudes però segurament no ho pensen i és una manera de "defensar-se" del shock que els ha produït una cosa que no esperaven o que no comprenen. Però ho acabaràn fent. Temps al temps i comporta't com sempre ho has fet, amb naturalitat. I per qualsevol cosa aquí estem d'acord? Intenta no deixar-nos gaire temps sense tu. Salut i un abraçada molt molt forta.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Gràcies a tots, el vostre suport és gratificant i us ho agraeixo de tot cor. Ara vaig a la JALG (joves per l'alliberament lesbià i gai) de la UAB a veure si m'assessoren i m'ajuden a solucionar el problema que tenen els meus pares. ben bé és cert allò que diuen: Qui té un amic té un tresor gràcies amics Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:56 ostres em sap greu q els teus pares hagin reaccionat així... però amb el temps sel's hi passarà...hauran reaccionat així, pq els devies agafar en fred... tens tot el meu suport també! ànims!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Bismut... has fet el correcte!! ENDAVANT!! El 8 de gener t'esperem a vila de festa.. o sigui que anima't!! Intentaré venir, de fet vull venir. El dia 5 el meu aniversari, em sembla que serà horrible. I divendres sopar de nadal, estarà tot tan tens. Bé, no em vull ratllar més, si no els agrada que es facin fotre! salut
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ànim Guillermo !! Al principi és normal q no ho acaben d'entendre. Pensa que els pares sempre volen uns fills perfectes, i ara deixes de ser perfecte per a ells i això deu ser dur d'assimilar. Però segur que s'ho repensaran millor i s'adonaran q ets el seu fill d tota manera i q t'estimen igualment. Un petonas
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Jo també sé el que significa ésser discriminat per "diferent". L'institut sol ser un bon exemple (per experiència). Com a pares que són, segur que s'ho repensaran. No es voldran imaginar la pèrdua d'un fill, i menys per motius d'aquest tipus. Ànims i no caiguis en el parany de l'hipocresia social. Has de sentir-te orgullós de ser tal com ets, i punt. La "massa de la societat" només ens serveix per a viure del què diran, i això no ha de ser propi de tú ni de ningú/na dels que hi som aquí. De lo que et digui els "marujos": per una orella entra, per l'altra surt. Que els petin. Putos hipòcrites
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Vinga, Leire , no passa res, naima't, que estant trist no soluciones res!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 ole tio! sense saber ni com et dius, una cosa està clara, ets un tio collonut i tens molt valor!!! Tot el meu suport encara que no serveixi de gaire! Salut!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Felicitats per el que has fet, ets molt valent Adela Pensa que ara ho veus tot molt negre i complicat, però d'aqui a menys del que et creus tot tornara a la normalitat, al cap i a la fi tu no has pas cambiat i això és el mes important, encara que et sembli que els teus pares no ho comprenen, pensa que ells el que els fa patir és per com et tractara l'altra gent, quan es donguin compte que res cambia tot és suavitzara, i d'aqui uns anys recordaras el que has fet amb orgull, no amb recança. La teva situaciò és com la de l'escalador que despres de fer un gran esforç per a assolir els ultims metres del cim, al plantar-s'hi dret sent un vertigen que li fa flaquejar les cames, però al cap de poc recupera el control de la situaciò, i pot gaudir de la vista i de la proesa que ha fet. Això és el que has de fer. Ja saps que aqui al xat sempre ens tindras per a tot el que necesitis, que per això som una gran colla d'amics.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ostres noi, no sé que dir-te, però admiro molt la teva valentia al fer aquest pas, que molts no gosen fer. Et felicito per have fet el pas. I ànims, que segur que tot s´arreglarà ben aviat.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Com ja t'han dit molts companys d'aqui, els teus pares necessiten temps. Ells de ben segur que t'han donat molt del seu temps. Ara et toca tu donar-lis temps a ells. T'estiman igual que abans però l'estereotip de fill els hi ha camviat. Quina edat tindran els teus pares? semblant a la meva? Doncs mira, seràn "totxos" com jo però... adorables "totxos", no? (aqui m'he tirat flors jo mateix.... sorry). Però, pel que per mi respecta, les teves inclinacions sexuals només son importants per tu i pel teu o teus companys. Pels demés només ens queda el més important; que en Federico es un home valent i si ha estat valent per assumir reaccions adverses del seu entorn, què no serà capaç de fer per Catalunya?.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ja és ben normal que els pares reaccionin amb comportaments estúpids, què hi farem; són ignorants en aquest sentit, per tant necessiten temps per assimilar una cosa que coneixien però creien llunyana a ells. Si vols també podries passar-te pel sinver: www.sinver.org o pel casal lambda: www.lambdaweb.org, també allà et poden ajudar. A més uns quants militants de JERC també van formar una associació de gais i lesbianes, si vols et puc posar en contacte amb algú d'ells I pels teus pares... hi ha un llibre que potser els ajudaria a entendre't millor, jo me'l vaig llegir i no està malament. Es diu "Eixir", l'autor és Arnau Tost; el pots trobar, per exemple, a la llibreria Antinous. Així, entre el temps que vagi passant i una lectura tranquila, i sempre amb el teu ajut i paciència (sé que és fàcil dir-ho, però ells, encara que no ho sàpiguen, et necessiten ferm i disposat a estar amb ells i mostrar-los que res no ha canviat i que els estimes), amb tot això, ho aniran assimilant, cadascú al seu propi ritme. Molta sort!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Has de ser egoïsta i pensar en tu. Si ells no són capaços d'entendre-ho, ja els hi arribarà el dia! Salut i força, company! Bismut no estigues trist carinyet, has fet un GRAN PAS i això és el més important. Els teus pares segur que et volem moltíssim i ho cabaran acceptant. A més és millor tenir un fill que et diu al veritat enacra que no t'agrade el que diu que un fill que sembla feliç pero en realitat no ho és. Ja veuras com ells tmb acaben veient-ho com un acte de valentia, amor i sinceritat. No crec que te puag consolar massa amb les meues paraules, però el que si: reb una forta abraçada i un beset molt fort desde la plana baixa. BISMUT ETS EL MÉS VALENT DEL RACÓ TOTS SOM AMB TU. ÀNIM CARINYET
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ànims noi! Tots i totes volem ser valents com tú!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Després de tants missatges penso que no puc afegir res més, car el que t'ha dit tothom és molt valuós. Amb tot, et dono coratge per afrontar aquest període de cert rebuig per part de la teva família. Dir-ho a casa és un acte de valentia a causa de la poca normalitat de la societat i ets valent, cosa que jo no puc dir encara quant a mi. En tot cas, pensa que aquest rebuig que mostren els teus pares és una prova d'amor. Sona estrany, però és així perquè si els teus pares no t'estimessin segurament se'ls hauria enfotut el que tu fossis i el que tu estimessis, car sinzillament passarien de tu. En canvi, deixant de banda la seva manera d'entendre la vida i les relacions entre les persones, segurament els hauràs desmuntat el concepte que ells s'havien fabricat per a la teva vida, el tipus de vida que ells volien i creien que duries tu. És normal, són els teus pares i volen el millor per a tu. Ara segurament els hauràs desmuntat la parada, el projecte que ells havien idealitzat per a tu a la vida, i és normal que al principi hi hagi un rebuig envers tu, fins i tot si ets el seu fill, perquè necessiten un temps per a interioritzar el canvi que suposa en els seus esquemes mentals. Però tu ets el mateix de sempre, tu no has canviat i això ho han de veure. Han de veure que el canvi en la situació els afecta a ells i no a tu, perquè tu no has canviat en res, simplement ets el mateix i has volgut compartir la teva situació amb ells. Has fet un gran acte d'amor envers els teus propers. A bcn hi ha una associació de pares i mares de persones homoseuals, només t'ho dic com a un apunt, tot i que potser seria atabalar-los gaire. Res, l'únic que necessiten és temps per a interioritzar aquest nou concepte que se'ls presenta al davant. Res més. Mentrestant només puc desitjar-te que la convivència amb ells no se't faci gaire feixuga, o fins i tot angoixant... Ànims i coratge! Sovint t'he acusat per ser d'erc-jerc però en aquest cas et recolzo totalment, trobo increïble que al 2004 encara hi hagi gent que sigui mal vista sols per les seves preferències amoroses Tot el meu suport i no donis cap importància al que et diguin, qui està equivocat són ells i no tu Salut!!!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Bismut, jo també et dono suport. Vas fer molt bé, no havies de ser hipòcrita.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Pot que siga una epoca complicada, pero de ben segur que molt promte estarás més orgullos i més enfortit que no pas trist. Anims company! Bé, no puc afegir res de nou, però jo també et vull donar tot el suport que necessitis, Has fet un pas molt important. Ara el que has de fer és deixar temps als teus pares. Tard o d'hora ho acabaran acceptant.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Una abraçada pel primer usuari que vaig tenir al messenger!!! no et preocupis company tot s'acaba solucionant!!!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Si et serveix d'alguna cosa, a casa solucionavem les grans baralles amb un petó i una abraçada. Sense esperar que l'altre demanés perdó. Nadal és un bon moment per fer les paus. Ànim.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Una adhesió més, tot el meu suport moral des de la Plana de Vic.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ànims Ainara , tinc una bona noticia per tu, ja vas segon en la classificació del usuari de l'any (encara no l'he actualitzat en el fòrum, aviat les posaré).
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Que dir... tots tenim coses a aprendre dels altres, i una és la teva valentia, Marc . Espero que l'esperit nadalenc, si bé encara no et comprenguin, faci que els teus pares tornin a estar amb tu com abans. Salut, i no canviis.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Una altre abraçada, ets el primer usuari que em va enviar un missatge intern, encara el guardo Mots ànims Oriol !!!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 potser algú ja ho ha dit, però es que fa mandra llegir tots els missatges, que n'hi ha molts. potser ells esperaven de tindre nets i pensen que no en tindran ara. potser hauries de fer algun net (un dia o altre), i de moment dir-los que en faràs, potser els anima una miqueta. jo t'animo pel que has fet i pel que sents i per com ets. també t'animo a fer alguns nets a tons pares. ànims company!!!!! Ànims i endavant!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Oriol jo estic amb tu, no et ratlles, ja has vist lo de usuari de l'any com et vol la gent. Sempre t'ho he dit, ets un tio que val la pena i la gent ho sap. Si et puc ajudar en res ja saps on sóc, sempre podem mirar d'anar a dinar un dia d'este nadal junts. Ànims amic!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Bismut, em queda ben poc per afegir. T'admiro per la teva valentia i espero de tot cor que els teus pares vegin l'excel-lent fill que tenen. Dona'ls temps, tard o d'hora ho veuran. Et desitjo el millor, si mai necessites alguna cosa, aquí tens un amic.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Enhorabona Bruno ! I no pateixis per la reacció dels pares. Jo això ho vaig passar tot i que els meus no van tenir una reacció tan forta i per tant els hi va durar un parell de dies. Així que pensa que com a màxim els hi pot durar un parell de setmanes. ;-) Pensa, i ara més seriosament, que la seva reacció és normal. Com a pares t'estimen i tenen por del mal que et puguin fer. Jo els hi vaig dir que si em perseguien seria per ser català i no per ser homosexual. La veritat és que això ho van entendre força. Però bé, hi ha una altra reacció que és lògica. Molts pares pensen: ostres, tot serà diferent, el meu fill és un altre. Però, també de manera lògica, al passar els dies veuran que el seu fill és el mateix d'ahir, de fa una setmana i de tota la vida. Això sí, amb una diferència: ara ets sincer. I a qui no li agrada la sinceritat i la transparència? Quan vegin que no ha canviat res ho trobaran el més normal del món. Així que ànims i no pateixis que això és normal i tot tornarà a la normalitat. pots passar un Nadal estrany. Però al cap d'any veuràs com les coses van canviant i per reis tot estarà més que bé. Au doncs tranquil i altra vegada et felicito. Em trec el barret.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ànims Alejandra ! No cal que et digui ja que els teus pares ho acabaràn acceptant amb el temps, poc temps, t'ho asseguro! Ara ja has passat el pitjor! Ja no hauràs d'amagar res! Quan vegin que segueixes sent el mateix fill de sempre tot s'anirà normalitzant! Ja t'has acceptat a tu mateix, ara ho faràn ells! Unes idees que els pots dir: - Segueixo sent el mateix fill de sempre, lo que ara teniu mes informació sobre mi. - Això m'he trobat en els meus instints, jo no ho he elegit! Una abraçada!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ei Lucas , Jo no t'entenc. a mi no m'agraden els nois. Comprenc a les lesbianes perquè compartim la mateixa "opció" però no entenc com es pot aguantar a un home!!! No és un acudit fàcil, ho penso així. Lucas , no ets cap adolescent i acabes de donar un pas molt important que els teus pares et reconeixeran. La franquesa és la millor de les mostres d'afecte, i parlo d'un afecte "asexuat", l'amor que sentim en i de diferentes maneres amb diferentes persones. I no diguis bajenades home, com vols que perdin un fill com tu? És una situació delicada però us en sortireu. Pensoq ue has fet lo corecte. Què habies de fer? callar-t'ho per a ells? i que s'en enterèssin per haver-ho legit als diaris -o al xat ? Fingir i buscar-te una xicota i donar-lis nets i tot aixó? Amargar-te? Dedicar-te a fer esport per apartar "los malos pensamientos". o putejar al personal? Ficar-te en un convent?? Afiliar-te al PP? Tot i que també tenen homosexuals declarats, però ho dic per l'impacte en plan dutxa d'aigua freda. No ens pribis dels teus comentaris, ja has vist el rànquing i tens que mantenir el "share". Pel que a mi respecta i si ha estat un moment de debilitat -és que els humans tenim aquestes coses-: acabat de dir, acabat d'oferir. Tu has mostrat les teves preferències i jo les meves. Algún problema? Doncs endavant que prou complicada i fotuda és la vida . Per acabar: Escolta molt i molt als teus pares. Sé que vols explicar-te i convence'ls, però pensa que es poden tancar en banda. Et recomano que els deixis parlar, que ho aboquin tot, que buidin el pap. P.S. Si et veus apurat digues-lis que comptes amb el meu suport. Aixó els impressionarà Ah i...
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Vinga, Iris , Ja ho veus TOTS estem amb tu! Vinga crack, anima't, que tu no has canviat, i NO CANVIIS MAI! Els teus pares ho entendran... és qüestio de molt poc temps. Vinga, anima't, que ja veus tots els que estem amb tu! Tu o has dit !! NO CANVIES MAI !!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 nano, tu si q tens collons!!! tranquil q la tempesta ja marxará, temps al temps i molta sort!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Va, Soledad , ànims, ja voràs com tot s'arregla. Els teus pares segur que l'únic que necessiten és temps. Molta sort, el xat és amb tu
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ostres nois i noies, estic llegint això i m'he emocionat. Gràcies per vostre suport, us estic molt agrait ja estic millor, ja no se m'escapen les llàgrimes quan vaig pel carrer, a casa, però la situació segueix bastant igual. Del tema ni se'n parla, de fet parlem poc, l'ambient està tens i tot són males cares, una d'elles amb signes inequívocs de plor contant. Però bé, ja s'hi acostumaran. gràcies una altra vegada, de veritat, sou bons amics. Sembla que no, però de vegades et fa falta aquest suport. Qui m'ho havia de dir, a mi, un noi que va feliç per la vida i es passa el dia animant a tothom, per què jo sóc feliç si els del meu voltant ho són. I bé, m'he adonat que hi ha gent que es preocupa per tu i sempre hi és quan et fa falta. gràcies usuaris PD: quan deia allò de perdre un fill em referia que deixeriem de parlar-nos per sempre. un petó Ei, tiu.... no t'hi amoïnis. Mira... no tothom ho accepta, però no et preocupis, això és només qüestió de temps. Avui en dia tothom acaba acceptant-ho, i esclar... per ells deu haver estat una sorpresa, i per això no saben com agafar-ho, però és evident que algun dia acabaran somrient. Jo quan ho vaig dir als meus pares s'ho van prendre bé tots dos, però esclar, als primers dies no parlàvem massa del tema perquè l'ambient encara potser era massa poc propici. Però al cap d'un mes o dos, ja van començar a preguntar-me coses i com que jo no tenia cap problema per parlar-ne, així vam anar avançant i al cap d'uns mesos més tot ja era molt normal, i jo ja era un "fill normal" que simplement li agradaven els nois. No et preocupis. A tu et passarà el mateix. Dóna'ls-hi temps.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ostres nois i noies, estic llegint això i m'he emocionat. Gràcies per vostre suport, us estic molt agrait ja estic millor, ja no se m'escapen les llàgrimes quan vaig pel carrer, a casa, però la situació segueix bastant igual. Del tema ni se'n parla, de fet parlem poc, l'ambient està tens i tot són males cares, una d'elles amb signes inequívocs de plor contant. Però bé, ja s'hi acostumaran. gràcies una altra vegada, de veritat, sou bons amics. Sembla que no, però de vegades et fa falta aquest suport. Qui m'ho havia de dir, a mi, un noi que va feliç per la vida i es passa el dia animant a tothom, per què jo sóc feliç si els del meu voltant ho són. I bé, m'he adonat que hi ha gent que es preocupa per tu i sempre hi és quan et fa falta. gràcies usuaris PD: quan deia allò de perdre un fill em referia que deixeriem de parlar-nos per sempre. un petó What goes around comes around! Som com som per que ens provoques tu a ser-ho. Sense tu, el xat no seria el que es. Visca en Cristina !!!!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ànims, Eva Maria ! Segur que amb el temps els teus pares ho acabaran acceptant, potser ha estat un xoc per a ells però ho assimilaran. O sigui que res de deprimir-se! I a mirar cap endavant, eh?
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Bismut, potser has donat el pas més difícil de la teva vida al dir això als teus pares. Quan escollim (o la vida ens-hi porta) a un camí poc convencional (jo t'ho dic perquè surto amb una dona més gran que jo, i això tampoc no està gaire ben vist per la societat) hi ha molta gent que ens ho posa difícil. Jo no conec els teus pares, però crec sincerament que, més que enfadats o decebuts amb tu, estan preocupats, perquè aquesta societat encara no està totalment preparada per respectar l'homosexualitat (i potser no són gaire conscients que algunes coses han millorat en aquest sentit en els últims anys, i que t'en pots sortir en la vida perfectament malgrat els prejudicis que encara tenen algunes persones). Però ja ho aniran veient. Ànims, i felicito els usuaris per la solidaritat i la delicadesa que han mostrat en aquest fil.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Hola noi! També tens tot el meu recolzament, se que és bastant inútil, però si necessites la meva ajuda que sàpigues que la tens. Ho he pensat força, i m’adono de lo difícil que ha de ser dir una cosa així als pares, i la de cops que has hagut de donar voltes en el teu cap al tema i haver pensat mil cops com els hi diries (com ho vas decidir?), i posar-te davant seu i dir-ho... esperant la seva reacció que deu ser molt difícil de predir. També se que deuen pensar, i entenc bé la seva reacció, no vull dir que em sembli bé, ni tampoc se que et van dir, però ells tenien una idea del que seria la teva vida, i ara de sobte ha canviat i pels pares és molt important saber com serà el futur del seu fill, i estar segurs que no haurà de patir més del compte. Jo crec que amb el temps la cosa anirà normalitzant-se i s’adonaran de que pots perfectament tenir la mateixa vida tant si esculls una opció com l’altre. Ara ja has fet el pas més important i més difícil, a partir d’aquí ja no hi ha res que et pugui “parar”. Així que molts ànims noi, no et preocupis que tot s’arreglarà. Una abraçada i sort, pensa que som molts els que estem amb tu!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Anims noi! Com ja t'han dit, has fet el que havies de fer, i has demostrat ser molt valent! Vinga ja veuràs ke tot sortirà bé!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Has fet, el que tenies que fer Per tant estigues tranquil, la veritat acompanyada per l'amor SEMPRE TRIOMFA Ànims i endevant
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Salut company Sheila , et llegeix-ho i t'agraeixo que ens hagis fet confiança als usuaris, i ens hagis explicat aixo. No et prenguis aques nadal com un nadal trist, si no com un nadal alliberador , que t'allibera d'aquest cuc de malestar , des d'avui ja no t'hauras d'amagar de la teva condicio sexual davant la familia , tu ja has donat el valent pas de reconeixer la teva homosexualitat als teus , hara el pas el tenen de donar el teus pares a pair i racionalitzar aquest fet, tan natural i legitim. Salud, apelem a la inteligencia emocional dels teus pares, i en el cas contrari no t'has de preocupar de res. Tot el meu recolzament i la meva ajuda quan la necessitis ¡
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ostiamecagumdena Kevin !! acabo de llegir això, i m'he quedat molt trist les coses com són!. La putada de ser gay és haver-ho de dir als vostres pares. Els joves ja ho veiem com ho hem de veure, una cosa totalment normal i això no deixa de ser com si et pregunten: si t'agrada el futbol o no. (a mi no m'agrada el futbol!, sóc extrany?? ). Diferent és però la gent gran, pares, tiets, avis. Van nèixer en un altre època, els van educar d'una altre manera. Això no és excusa però si una explicació de pq en Kevin ha tingut una experiència traumàtica al dir això als seus pares. Un fill és un fill, i el de menys, (no sóc pare, encara) és si el fill/a li agraden els nois o les noies. L'important és que sigui una persona sana, que creixi feliç, que tingui una vida plena, que hagi trobat una professió que li agradi, que estigui bé amb si mateix i amb el seu voltant. Però joder quina diferència hi ha entre els gays i els heteros?? si d'aquí poc ja podran adoptar! ja tindran els mateixos drets que nosaltres!! la homofobia, en la societat occidental és un concepte del segle XX (i anterior) però que no té cap cabuda en el segle XXI. Tinc un amic que encara no els hi ha dit res als seus pares. Tard o d'hora els hi haurà de dir. Jo li vaig dir: nen, tu primer busca't pis, novio i quan estigueu una bona temporada junts i bé, els hi dius i així si surten malament les coses no et podran fer fora de casa, pq ja viuras fora. Kevin ! espero que passis aquesta mala experiència ràpidament i tornis a ser un usuari actiu, content i trempat. El que no mata , enforteix.
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Endavaaant!! No et desanimis! Em sorprèn que hagin reaccionat així, pensava que aquest tipus de reaccions eren de temps passats, però de totes formes tens els teus amics que et dónen suport, i tens tots els usuaris del xat que també te'n donem!! Has de pensar que hi ha molta gent com tu que ha passat per el mateix, i se'n ha sortit tot i que al principi li ha costat. Perquè no hauries de poder fer-ho tu?! Estic segur que no ets menys que ells! Estaria bé que el nadal no fos temps de tristesa per ningú, espero que et passi aviat i en últim recurs surt a buscar el teu peixot i oblida't dels paress! XD Sort i malgrat tot, Bon nadal!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Entenc perfectament que t'agradin els nois. Ara de debò, ànims i amb el cap ben alt!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ei Marc , Gràcies per reapareixer. Em feies patir i com et vaig dir t'imaginava penjat a l'habitació donant voltes com un fuet. Si ho troves bé pàssalis aquestes lletres als yeus pares, a tots dos. Srs Pares d'en Oriol Conec al seu fill de legir-lo i d'alguna trobada del xat en que em coincidit. Si l'hagués de definir el definiria com un somriure. Ara aquest somriure el té apagat per que ha donat un pas important com és explicar-vos la seva tendència sexual i tots plegats us trobeu confosos. Jo també sóc pare, també el meu fill pot venir un dia i dir-me que prefereix tenir relacions amb homes. Podria passar avui mateix. Us mentiria si us digués que no m'amoina. No pas per la cultura del "maricón" i els "machos", les "Nenas" i tot aixó tant, tristement, a la boca de molta gent fins i tot benestant i benpensant. Afortunadament em vaig despendre d'aquest llenguatge, bé de fet no l'he tingut gairebé mai.Éssenzillament perquè no ho entenc amb els meus ulls. Però també us mentiria si per la meva manera de veura-ho volgués pribar al meu fill de les seves preferències en una cosa tant personal. No pensin en els veins, els parents, els companys de feina... Pensin només en vostés mateixos i en Marc . Us parlo de vosté però ja tinc una edat Cordialment
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Ànims oriol!!!! As sigut molt valent i k jo sàpiga no as fet res de dolent!! trankil k ara està xungo xo tot passarà!!!!!!!!! 1 abraçada amic ànims i t´han d´entrendre per collons és la teva tria i l´han de respectar. has de ser valent però sense ésser un ase, deixa'ls temps però mantinguet sencer
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 No em cansaré de donar-vos les gràcies, de veritat, m'ho llegeixo i m'ho torno a llegir i se'm dibuixa un somriure sou genials. Avui el sopar de nadal ha anat prou bé, almenys ha estat bastant normal, tot i que alguna cara denota tensió encara. suposo que estarem un temps sense comentar res sobre el tema, i algun dia el tornaran a treure i potser em demanaran perdó pel que em van dir. Ja ho veurem. Gràcies a tothom que m'ha donat suport, tant pel fòrum com per missatges privats, com pel msn, com per missatge de mòbil, com per trucada de mòbil, etc... qui té un amic té un tresor, jo sóc ric nois. bon nadal! bon viatge pels companys que al seu poble hi són fídels. i malgrat, llur vell combat, tinguin plaer dels cosos més amants. gràcies per ser com sou i per ser més dels que volem i diuen
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 No em cansaré de donar-vos les gràcies, de veritat, m'ho llegeixo i m'ho torno a llegir i se'm dibuixa un somriure sou genials. Avui el sopar de nadal ha anat prou bé, almenys ha estat bastant normal, tot i que alguna cara denota tensió encara. suposo que estarem un temps sense comentar res sobre el tema, i algun dia el tornaran a treure i potser em demanaran perdó pel que em van dir. Ja ho veurem. Gràcies a tothom que m'ha donat suport, tant pel fòrum com per missatges privats, com pel msn, com per missatge de mòbil, com per trucada de mòbil, etc... qui té un amic té un tresor, jo sóc ric nois. bon nadal! Oriol és cuestió de temps, de que vegin que tu ets el mateix de sempre, en passar el temps tot això quedarà en una anècdota, una abraçada noi
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Bé noi, no et conec, però m'agradaia fer-te arribar un missatge de suport i ànim. El que has fet és enfrontar-te a la vida sense por, comportar-te de manera conseqüent amb el que un sent i pensa. El que hauria de ser el més normal del món és en la nostra societat un comportament valent. Per això et felicito molt sincerament. Molts ànims Carles . Sigues fort i gaudeix de tenir la consciència tranquila. Salut!
Hola usuaris, estic trist, molt trist, després d'anys pensant-m'ho, per fi dilluns 20 de desembre de 2004, vaig fer el gran pas, els ho vaig dir: "m'agraden els nois" com diriem els químics, aquesta frase va ser el catalitzador que va iniciar la reacció. Tots dos, els meus pares, van reaccionar com m'esperava, però no m'esperava el que em van arribar a dir, va ser tan fort, he plorat tant no sé què faria sense els amics que m'han donat suport. realment està sent molt dur i no sé com acabarà tot això. Jo per la meva part ja estic cercant sol·lucions per què acabin entenent que és una cosa ben normal que no es tria. Ho hauran d'acceptar i sinó doncs perdran un fill. gràcies per llegir-me, necessitava desfogar-me PD: estaré un temps que no em connectaré gaire al xat i al xat del racó. salut Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 16:53 Aupa, pels pares sempre es dur que un fill et digue una cosa així, pero s'acabarn acostuman, segur que si, ja ho veuras i si no... igualment molts ànims, petons