text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Dir que la història es repeteix és un recurs molt gastat.
De vegades, però, és útil, sobretot si s'acosta a la veritat.
Aquests dies, mentre Síria viu assassinats de civils, una extrema tensió diplomàtica internacional, plans de pau que fallen i perspectives de futur molt confuses, hi ha un nom que no em trec del cap: UÇK (l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo), la guerrilla que va combatre per la independència de Kosovo ara fa dues dècades.
Durant anys, la causa kosovar va ser liderada per Ibrahim Rugova, el discret, calmat i poc expressiu president del territori, que morí abans d'aconseguir la controvertida independència.
La frustració que la seva lluita pacífica produí entre una nova generació d'activistes molt més radicals i, en especial, la creixent repressió de les forces de seguretat sèrbies de Slobodan Milosevic van abocar a la creació de l'UÇK.
La violència amb què Milosevic responia a la població civil i la violació constant dels acords internacionals portaren a la intervenció de l'OTAN contra Sèrbia el 1999.
Aquest grup armat no hi va tenir un paper menor.
De vegades defensant els civils kosovars, a voltes amb contundents accions contra les forces sèrbies.
I durant la guerra, com a suport clau als bombardejos aliats.
Síria està vivint una autèntica tragèdia, una espiral de mort que és similar al còctel descrit i que va directa a una guerra civil.
Ni les circumstàncies polítiques ni la història del país permeten més comparances.
Però sí que ajuden en l'anàlisi i a buscar solucions.
Les accions del líder sirià són repulsives.
La matança de divendres passat a la ciutat d'Al-Haula, on 116 persones -entre les quals 49 nens i 34 dones- van ser degollades o rematades d'un tret al cap, ha provocat una condemna mundial.
Ha quedat clar que el president Baixar al-Assad ha enganyat les Nacions Unides i la Lliga Àrab, a qui va prometre que compliria el pla de pau que aquestes dues organitzacions li presentaren de la mà de Kofi Annan.
No és sorprenent que Al-Assad no respecti els acords: tenir uns 300 militars de les Nacions Unides inspeccionant la retirada de les seves tropes de les ciutats on han bullit les protestes era una idea que no li agradava gens, i el règim no dissimulava aquest disgust.
Els grups opositors, sobretot els armats, tampoc, ja que consideraven que un èxit de la iniciativa de pau internacional implicaria una estabilització de Síria sense el botí que molts consideren indispensable, és a dir, que el president deixi el poder.
Aquesta era la força i la feblesa de la iniciativa.
A ningú li agradava, però era la millor opció possible.
El que sí que s'escapava de tots els càlculs, per molt cínics que fossin, és la dimensió i la crueltat de les morts d'Al-Haula.
Ara la situació està perillosament fora de control.
El president ha d'explicar uns esdeveniments incomprensibles davant la seva gent, molts d'ells crítics amb els insurgents.
També ho ha de fer davant del món sencer, mentre la revolta, que durant unes setmanes s'havia calmat, es torna a escampar per tot el país.
Per la seva banda, els grups armats antirègim ja no es conformaran amb menys que l'enderrocament total del botxí.
I tot indica que a les Nacions Unides no es podrà superar el bloqueig que Rússia i Síria imposen a una acció internacional més contundent.
Fins que Moscou no arribi a la conclusió que té més a perdre que a guanyar amb la seva actitud, no es poden esperar grans canvis en el Consell de Seguretat.
A més, mentre hi hagi dubtes sobre l'inspirador i l'executor de la matança d'Al-Haula (milícies prorègim?, provocadors anti-Assad?), Rússia podrà guanyar temps tot esperant els resultats de la investigació internacional que s'espera que s'encarregui per aclarir la qüestió.
Per complicar més les coses, tothom -especialment els Estats Units- rebutja una intervenció militar des de l'exterior enmig d'una guerra civil.
Els europeus tampoc se la plantegen, sobretot sense la legitimitat de les Nacions Unides, perquè la consideren perillosa i desestabilitzadora.
A l'ONU es busca urgentment un consens que vagi tan lluny com permeti Moscou i que alhora sigui prou contundent per fer tornar la calma al país, amb la retirada de les forces del govern a les casernes i l'alliberament dels carrers.
Ara bé, hi ha força indicis que si aquesta acció no implica un canvi del règim, els grups opositors armats no s'hi avindran.
Les crides a un procés polític inclusiu, un dels punts del pla Annan, sonen a música celestial, igual que una victòria ràpida de l'UÇK sirià amb suport internacional.
Malauradament -sobretot per als sirians- tenim conflicte per estona.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El número 136 del "Catalunya" - "Papers", publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
Els sindicats institucionals ens venen una vegada més.
Méndez i Toxo, ens heu tornat a vendre als treballadors
La deshonestedat de Toxo i Méndez
Mobilitzacions en defensa de l'ensenyament públic de qualitat
Retallades en l'Administració Pública
Situació de col·lapse a les Oficines d'Ocupació de Catalunya
Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat de Barcelona
CGT es manifesta el 2 de febrer a Barcelona en defensa del ferrocarril públic i social
Eines de defensa jurídica: L'accés dels/les joves al mercat laboral
Tema del mes: Hi ha vida més enllà de la banca?
Entrevista central: Enric Casasses, trobador i visionari d'un món sense diners: "La poesia no pot existir sense la llibertat de l'individu"
28G contra les retallades i la dictadura financera.
Milers de persones es manifesten a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida
Milers de treballadors públics es manifesten a Barcelona el 18G
contra les retallades del Govern d'Artur Mas
Victòria dels treballadors de Roca Marroc, després de 60 dies de
Una taxa d'atur del 6,8% gràcies a sistemes de precarització laboral com els 'minijobs'
El rescat bancari global multiplica 92 vegades els diners necessaris per eradicar la fam
Josep Prat: la salut és un dret, no és un negoci
Contra les actuacions del Mossos d'Esquadra a Manresa: 2 morts en 4 mesos
Campanya pel tancament del CIE de la Zona Franca
La Cimera de Durban crea un "apartheid climàtic"
La situació actual de la gestió de l'Aigua a Catalunya
Articles d'opinió de Pep Cara i Toni Àlvarez
La desfeta planificada de l'Estat del Benestar
Hi ha alternatives a les retallades
Dones, revolucionàries i anarquistes: 75 anys de la creació de Mujeres Libres
Cultura i Revolució: el Comitè Econòmic de Músics
Connectades a la xarxa • coordinades a les places: una pel·lícula sobre qui mou els fils, genera els deutes i imposa retallades
Articles d'opinió de Carlus Jové, Pepe Berlanga i Jordi Martí
Eulàlia Vega, historiadora: "Dones llibertàries, pioneres i revolucionàries"
>>> Podeu veure i descarregar el Catalunya 136 a: |
L'exdiputat al Parlament de Catalunya i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo (CDC) ha sigut condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a 9,5 anys d'inhabilitació per exercir un càrrec públic de gestió municipal i a pagar 450.000 euros de multa per haver acceptat regals d'un empresari rus a canvi d'afavorir-lo en els seus projectes urbanístics mentre estava al capdavant del consistori -cas?
Fiscalia demanava 17 anys d'inhabilitació i 2,5 anys de presó.
En aquesta sentència també es condemna pels mateixos delictes -suborn i prevaricació- l'exregidor d'Urbanisme Josep Valls (CDC) a 8,5 anys d'inhabilitació més el pagament de 300.000 euros de multa, i l'empresari rus Andrei Petrov, presumptament vinculat a la màfia russa, a 7 anys d'inhabilitació i el pagament de 450.000 euros.
Han quedat absolts l'arquitecta de Petrov, Pilar Gimeno, i l'expresident del Club d'Hoquei de Lloret, Josep Perarnau.
La resolució judicial, que ha calcat el relat de fets provats realitzat pels fiscals anticorrupció, compta amb el vot particular del president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, que discrepa de les penes imposades i de la consideració dels fets -vegin peça adjunta.
Els altres dos membres del tribunal, Enric Anglada i Jesús Barrientos, consideren que a partir de l'any 2008 Crespo i Valls van instar Petrov a finançar els clubs d'hoquei i futbol de la localitat -90.000 euros anuals- a canvi de facilitar-li la construcció d'un centre comercial a l'antiga plaça de braus i bonificar-li l'ICIO en un 50% declarant l'obra d'interès públic, cosa que li va estalviar 133.754,23 euros.
Entre els tres hauran de retornar a l'Ajuntament aquest import deixat de percebre amb la condonació, més els interessos, fiances i taxes impagades que, de forma subsidiària, assumpirà l'empresa del rus, Diag? nostic Devlopment Company (DDC).
La sentència també indica que l'empresari hauria regalat a Crespo un rellotge de 2.200 euros i pagat un cap de setmana en família a Rússia per 3.235 euros, i l'obliga a abonar aquests diners.
En els fonaments jurídics de la sentència es descarta que el finançament esportiu fos un «mecenatge altruista» perquè només quan Petrov pretén construir el centre comercial «és que proposa el patrocini» i «no té sentit que li ho refereixi a l'alcalde però a ningú més que tingués responsabilitats en els clubs».
D'aquí que l'expresident resulti absolt, ja que no es pot acreditar que n'estigués al corrent.
A canvi del patrocini, DDC, que el 2007 va subrogar el conveni per edificar la plaça de braus signat un any abans per una altra empresa -Zulueta SL-, va poder seguir endavant amb les obres sense complir algunes de les clàusules estipulades tals com la presentació d'un aval d'1,9 milions o l'escriptura de l'obra.
És a dir, va tirar endavant el projecte sense que l'Ajuntament disposés de cap garantia.
Pel que fa a la bonificació del 50% en l'ICIO, la sentència entén que es va tractar d'una decisió arbitrària i injusta perquè les Ordenances Fiscals no podien considerar el centre comercial com una obra d'especial interès municipal.
A banda que havia de ser l'interessat qui sol·licités l'exempció i DDC només ho va fer quan se li va comunicar que la liquidació provisional de l'ICIO ascendia a 267.508,46 euros.
La bonificació es va aprovar el 3 d'abril de 2009 en un plenari municipal amb els vots a favor dels regidors de CiU i PP.
Crespo no hi era en estar de baixa per malaltia.
A banda d'aquest procediment, l'Audiència Nacional encara té oberta la causa pel presumpte blanqueig de 56 milions d'euros en el que hauria contribuit Petrov a base d'inversions a la Costa Brava per donar sortida als diners de les màfies russes Solntsevskaya i Solomonskaya i que, precisament, van ser el detonant del cas Clotilde jutjat al TSJC. |
La Junta Electoral Central ( JEC ) ha de decidir si sanciona o no el Partit Popular per haver enviat milions de SMS demanant el vot per Pablo Casado durant els dies previs a les eleccions del 10 de novembre, segons apunta El Confidencial.
El cas d'aquests missatges durant la campanya el va denunciar l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, però sembla ser que l'instructor no aprecia que l'enviament massiu vulnerés la llei electoral.
Considera que tot i que els SMS no portaven l'advertència obligada de que es tractava d'un missatge electoral, el seu contingut era tant obvi que no feia falta el distintiu.
A més a més, l'instructor creu que el PP no va fer servir dades d'electors perquè va comprar números anònims, apunta el citat mitjà.
Aquest missatge es va enviar el 8 de novembre de 2019, dos dies abans de les eleccions al Congrés, i deia el següent: "Hola, soy Pablo Casado.
El PSOE i diversos receptors van denunciar el cas a l'Agència de Protecció de Dades i aquesta ho va traslladar a la JEC.
La Junta Electoral va obrir expedient al PP, que va demanar que s'arxivés el cas assegurant que no havien fet servir dades personals sense consentiments perquè havien comprat una base de dades de telèfons a una empresa però que eren anònims.
La proposta de resolució que debatrà la JEC dona la raó al PP.
"La dada relativa al telèfon mòbil podrà ser considerada dada personal si l'ús que se'n fa de la mateixa s'ha fet coneixent o podent conèixer la persona física vinculada a aquesta".
És per això que El Confidencial afirma que la JEC considera que el PP no va fer servir dades personals en la seva campanya de missatges perquè els telèfons eren anònims i no se sabia qui hi havia darrera cada número. |
La potent irrupció Michael Bloomberg en la lluita per aconseguir la nominació presidencial del Partit Demòcrata per competir amb Donald Trump en les eleccions de novembre ha col·locat el milionari empresari, exalcalde de Nova York i filantrop sota els focus.
Amb els focus torna a il·luminar-se no només el seu historial polític o per causes com el control d'armes o la defensa del medi ambient sinóun pesat equipatge de declaracions discutide s en temes com raça, gènere o classe.
Paraules i comentaris sexistes omplen documents judicials de diverses demandes contra la seva persona i la seva empresa sota ombres que alimentava una cultura tòxica per a les dones.
'The Washington Post' ha penjat 'online' íntegre «Bloomberg de bolsillo.
El ingenio y la sabiduría de Michael Bloomberg', un pamflet de 34 pàgines que recollia frases que se li atribuïen i que li van preparar en la seva empresa el 1990 pel seu 48 aniversari.
Han ressorgit, a més, vídeos i extractes de discursos on les paraules tenen càrrega racista.
I tot i que una setmana abans d'anunciar la seva candidatura es va disculpar per haver defensat la polèmica tàctica policial de « parada i escorcoll », que es va disparar durant els seus tres mandats entre el 2002 i el 2013 com a alcalde novaiorquès (de menys de 100.000 a gairebé 700.000) i va afectar majoritàriament (gairebé en el 90%de els casos) joves de minories, les disculpes no han allunyat els fantasmes.
Possiblement sigui cert el que ha dit l'exvicepresident i també aspirant Joe Biden: « 60.000 milions de dòlars (la fortuna estimada de Bloomberg) poden comprar-te molta publicitat però no poden esborrar el teu historial».
En qualsevol cas, aquestes són, agrupades temàticament, algunes de les 'perles' sortides de boca de Bloomberg.
«Res m'agradaria més a la vida que tenir Sharon Stone asseguda a la meva cara».
«m'agrada el teatre, sopar fora i perseguir les dones.
«Vull un contracte exclusiu de 10 anys, extensió automàtica i que em paguis.
I una mamada de XXXX (el nom està ratllat).
No està malament per tenir 50...»
«Quan la meva dona m'agafa mirant alguna tia es gira cap a mi i em diu: és la peça de cul més cara del món».
«Sé, de fet, que qualsevol dona que es respecta a si mateixa que passa per una obra i que no xiulen es giraria i passaria una vegada i una altra fins que la xiulessin».
«Si les dones volguessin ser apreciades pel seu cervell anirien a la biblioteca en comptes d'a Bloomingdale's» (botiga de roba) ('Bloomberg de bolsillo').
«Totes poseu-vos en fila per fer-li mamades com a regal de noces».
(Frase que se li va atribuir en una de les demandes quan un dels seus empleats s'anava a casar.
En la mateixa s'assegura que parlant d'algunes dones deia: «me les follaria en un segon»).
Tot el que necessites és alguna negra que no ha de parlar anglès per rescatar-lo d'un edifici en flames» (D'una demanda, a una dona que necessitava una mainadera).
«El 95% dels assassinats responen a un 'modus operandi'.
Pots agafar la descripció, fotocopiar-la i passar-la a tots els policies.
Són negres, de minories, entre 16 i 25 anys.
Això és veritat a Nova York, és veritat a pràcticament cada ciutat».
«Posem tots els policies en barris de minories.
I la manera de treure les armes de foc de mans dels menors és llançar-los contra la paret i escorcollar-los».
«Crec que desproporcionadament parem massa els blancs i massa poc les minories.
És el contrari del que es diu».
(Intervenció en el seu programa setmanal de ràdio quan era alcalde.
«Hi ha una enorme cohort d'homes negres i llatins, d'entre 16 i 25 anys, que no tenen feina, no tenen perspectives, no saben com trobar llocs de treball, no saben quins són els seus talents, no saben com comportar-se en el lloc de treball on han de treballar en col·laboració i col·lectivament» (2011)
«Probablement tot (en la crisi econòmica del 2008) va començar quan hi va haver molta pressió als bancs perquè donessin préstecs a tothom.
El 'redlining' era el terme quan els bancs agafaven barris sencers i deien 'la gent en aquests barris és pobre, no poden pagar les seves hipoteques, digueu als vostres comercials que no vagin a aquestes àrees.
Llavors es van immiscir el Congrés i autoritats locals i van dir 'això no és just, aquesta gent hauria de tenir crèdit.
I una vegada que comences a empènyer en aquesta direcció, els bancs comencen a donar més i més préstecs en els quals el crèdit de la persona que compra la casa no és tan bo com t'agradaria».
(Conferència a la Universitat de Georgetown el 2008).
«Si la teva conversa durant una elecció presidencial és sobre un tipus amb vestit o si ell, ella o això pot anar al vestidor amb la teva filla, aquesta no és una fórmula guanyadora per a la majoria de la gent» (2019)
«Faran més difícil i més costós per als negocis mantenir-se i que els vagi bé» (Declaració el 2012, en oposició a una proposta del consell municipal)
«Jo, per exemple, no estic a favor ni he sigut mai d'elevar el salari mínim».
Diumenge passat la seva campanya una nota de premsa de la seva campanya assegurava: «Com a president, Mike apujarà el salari mínim a 15 dòlars per hora per assegurar que tots els empleats són justament compensats pel temps que passen treballant»).
«No necessitem extremistes a l'esquerra o la dreta dirigint el nostre departament de policia, sigui l'Associació Nacional del Rifle o el capítol novaiorquès de la Unió Americana de Llibertats Civils».
(Discurs a líders policials el 2013 defensant la tàctica de «parada i escorcoll»).
«Sempre tens el problema d'un grup petit de gent enfocada en un sol tema que té poder desproporcionat».
(Comparació el 2013 d'un sindicat de professors de Nova York amb l'Associació Nacional del Rifle).
«Podria ensenyar qualsevol a ser un granger. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Otegi se solidaritza amb Joan Coma: 'Cap tribunal decidirà el futur del poble català'
El líder de Sortu ha escrit un piulet de suport amb el regidor de Capgirem Vic
El desplegament desmesurat de la Guàrdia Civil a Altsasu l'endemà d'una brega en un bar
Dos joves detinguts han esta posats en llibertat amb càrrecs després d'haver declarat davant el jutge
Localitzen a França un local amb armes d'ETA
ETA ocultava en un zulo a uns cent quilòmetres al nord de París un important arsenal amb un mínim d'una dotzena d'armes curtes enterrades en bidons, han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.
El PNB perd en favor d'EH Bildu l'escó que li donava la majoria amb el PSOE
Ara el partit d'Iñigo Urkullu haurà de cercar noves aliances per a assolir la majoria de 38 diputats i tenir estabilitat parlamentària
Les enquestes tornen a exagerar molt les possibilitats de Podem
Els resultats de Podem van ser inflats en totes les enquestes pre-electorals
El PNB guanya les eleccions basques i EH Bildu hi manté la segona posició
Els socialistes s'enfonsen, però poden ser decisius per a la governabilitat
El PNB guanya les eleccions basques i Bildu hi manté el segon lloc, segons les enquestes a peu d'urna
El PSOE i el PP poden perdre escons · Ciutadans n'obtindrà un, a tot estirar
Les eleccions basques, marcades per la tornada d'Otegi
Durant aquesta legislatura el PNB ha governat en minoria amb el PSOE
[VÍDEO] Què han dit Joan Tardà i David Fernández al míting final de Bildu?
Avui acaba la campanya electoral de les eleccions basques i gallegues de diumenge
Otegi: 'Un Junts pel Sí a la basca triomfaria a les eleccions'
No preveu un gest d'ETA en campanya perquè seria titllat de 'farsa o electoralista'
El PNB guanyaria les eleccions basques però sense majoria absoluta, segons una enquesta d'El País
EH Bildu empitjoraria resultats però no perdria la segona posició · Elkarrekin Podem esdevindria tercera força
Acte central d'EH Bildu, amb Arnaldo Otegi i Anna Gabriel, en directe
La diputada de la CUP participa a l'acte central de la campanya de l'esquerra abertzale
Aquest cap de setmana es fan els actes centrals de la campanya dels comicis bascs
Alfonso Alonso (PP) rectifica i expressa el seu afecte a Pili Zabala
El candidat del PP no va aguantar la mirada de la candidata de Podem, germana d'un assassinat pel GAL
Alfonso Alonso (PP) no aguanta la mirada de Pili Zabala: 'Vostè no em considera víctima del terrorisme?'
Fort atac a l'èuscar dels socialistes bascs i el PP en plena campanya electoral
Tots dos partits pengen vídeos contra el requisit de saber èuscar per a accedir a llocs públics
PNB i Bildu es mantenen com a primeres forces, segons un sondatge nou de les eleccions basques
Els resultats són molt semblants als que va publicar el CIS fa uns dies: Podem entra amb força i patacada forta del Partit Socialista Basc
Els socialistes bascs ataquen l'èuscar en un vídeo polèmic enmig de la campanya electoral
El PSE considera que l'èuscar no hauria de ser un requisit per a accedir a l'administració
El PNB guanyaria les eleccions basques sense majoria, segons el CIS
EH Bildu i Podem es disputen la segona posició
El PNB guanyaria les eleccions basques sense majoria, segons un sondatge d'ETiB
Podem i Ciutadans, fins ara sense representants, són els únics partits que milloren resultats
Otegi: 'L'estat espanyol ha fet una cacicada judicial'
El dirigent abertzale fa una crida als bascs perquè votin el 25-S per a respondre la seva inhabilitació per part del TC
El TC impedeix a Otegi de formar part de les llistes electorals
El vet legal no li permet de ser president, pero sí que pot ser conseller
La defensa d'Otegi recorre la inhabilitació al constitucional espanyol
El TC s'haurà de pronunciar abans de l'inci de la campanya electoral: el 9 de setembre
Otegi liderarà el projecte d'EH Bildu 'facin el que facin els tribunals espanyols'
El dilluns, la Junta Electoral de Guipúscoa el va excloure de les llistes d'EH Bildu
EH Bildu tan sols pot recórrer al TC com a última instància per intentar que permetin a Otegi de ser el candidat
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Piton (Ourense).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Piton per organitzar la teva escapada rural. |
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha explicat aquest diumenge a una entrevista a la BBC que el Govern espanyol no podrà convèncer als catalans que no tenen dret a votar perquè "no es pot parar un moviment democràtic i pacífic".
En un reportatge fet per la cadena britànica amb el títol 'Per què els catalans independentistes envegen Escòcia?' recollit per Europa Press, Mas ha explicat que li agradaria que l'Estat actués "amb la mateixa mentalitat" que el britànic i permetés el referèndum.
"El nostre objectiu és arribar a un acord, però la diferència és que a Espanya, el Govern espanyol diu que no tenim dret a votar, ha remarcat.
Mas ha assenyalat que tot i que el Govern espanyol de Mariano Rajoy esgrimeix que és una consulta il·legal, la Generalitat ha identificat els cinc marcs legals possibles per a organitzar-la.
Per això, s'ha mostrat bastant convençut que al final "el Govern espanyol reaccionarà d'alguna manera", i en el cas que no sigui així, ha plantejat la convocatòria d'eleccions plebiscitàries, com a molt tard el 2016.
Al reportatge, el periodista Alan Little emfatitza que la comunitat catalana aporta "molt més del seu percentatge de població" als impostos, fet que assenyala com a motiu de l'augment de l'independentisme.
El programa fa referència al poble de Sant Pere de Torelló (Barcelona) com el primer a declarar-se territori català lliure "un rebuig simbòlic a l'herència espanyola, a favor d'una identitat catalana explícita".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El web del CRAI inaugura la nova pàgina Bibliografia recomanada que permet cercar i consultar les bibliografies recomanades de les assignatures incloses als plans docents de les titulacions de grau.
Les possibilitats de cerca permeten diverses opcions: recuperar un llistat alfabètic de totes les assignatures d'un ensenyament, cercar assignatures per paraula clau a tots els ensenyaments i la combinació d'ensenyament i paraula clau d'assignatura per tal d'obtenir un resultat més específic.
Un cop localitzada l'assignatura, per mitjà del Cercabib, es pot consultar la relació de títols recomanats, la seva disponibilitat en línia o en paper als nostres CRAI Biblioteques, l'existència d'edicions alternatives o efectuar reserves en línia.
Aquest nou recurs complementa l'enllaç Consulteu la disponibilitat a Cercabib que s'ha habilitat recentment a la secció Fonts d'informació bàsica dels plans docents.
L'objectiu comú es facilitar l'accés a les bibliografies recomanades de les assignatures de grau.
Podeu accedir a la nova pàgina des del bloc del Cercabib de la pàgina d'inici del web del CRAI i des del menú Recursos d'informació >> Bibliografia recomanada.
També hi ha disponible un enllaç al menú superior de la interfície del Cercabib.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
L'Ajuntament de Barcelona ha doblat aquest anys els actes previstos per al Dia Internacional de les Persones Refugiades per denunciar la situació actual, que se celebra a tot el món aquest dilluns 20 de juny.
A més del tradicional acte institucional al Saló de Cent de l'Ajuntament --17.00 hores--, entitats i ONG que treballen en aquest àmbit aproparan els seus projectes a la ciutadania amb actes a la plaça de la Catedral a partir de les 12.00 hores i durant tot el dia, ha informat el consistori en un comunicat.
L'objectiu de la jornada, organitzada per l'Ajuntament al costat de la Generalitat, és denunciar la situació que viuen milers de persones que es veuen obligades a fugir de les seves llars, sensibilitzar la població sobre les causes que motiva aquesta crisi de refugiats i, al seu torn, posar en valor el treball de les entitats i ONG que es dediquen a l'asil, l'acollida i el benestar dels refugiats.
La jornada d'actes a la plaça de la Catedral acabarà amb la lectura d'un manifest a càrrec del professor i activista Arcadi Oliveres.
L'Ajuntament ha duplicat els recursos d'atenció al refugiat i ha creat el programa 'Barcelona Ciutat Refugi' per donar acollida a aquells sol·licitants d'asil que quedin fora de la cobertura estatal.
Actualment ja ofereix 27 places d'allotjament --17 de les quals ja estan ocupades-- i preveu que a finals de 2016 arribi a les 90 places.
El 2015, el consistori va invertir 500.000 euros per oferir allotjaments temporals d'emergència en hostals i pensions, i va arribar a tenir fins a 66 persones acollides simultàniament durant el mes de setembre.
La ciutat ha registrat un augment del 36% de persones sol·licitants d'asil durant 2016, i tot i que el col·lectiu de demandants d'asil representa el 12% de les persones que atén el Servei d'Atenció d'Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de Barcelona, és el que creix més ràpidament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Manchester City de l'entrenador santpedorenc Pep Guardiola va superar amb claredat el Shakhtar Donetsk ucraïnès per un resultat de 0-3.
David Silva va guiar el seu equip cap a la victòria amb una gran actuació.
L'equip de Guardiola va dominar clarament la primera part.
Els anglesos van fer dos gols, prou per encarrilar el partit, però que ni de bon tros reflectien la gran superioritat dels citizens en els primers 45 minuts.
Gran primer temps de David Silva, que va fer el primer gol i va assistir en el segon.
A la segona part els homes del tècnic santpedorenc van mantenir el seu domini amb constants arribades a l'àrea del Shakhtar.
Al minut 71, Bernardo Silva culminava una gran acció de contraatac de l'equip i sentenciava el partit.
Els ucraïnesos van intentar fer un pas endavant, a través de la possessió, però el City estava molt ben plantat.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Aquesta és la pàgina de Snack-Bar Caracola de Cabo Home.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Cangas do Morrazo. |
Les credencials caduquen en funció del col·lectiu.
Els comptes caducats es desactiven i s'eliminen, aquesta acció suposa la supressió de totes les dades i els arxius emmagatzemats del correu i dels llocs de col·laboració.
També representa la supressió del directori corporatiu.
Consulta la informació de sota per conèixer cada cas.
Les credencials caduquen quan acaba el teu contracte amb la Universitat.
Una vegada caducades, disposes de 2 mesos de gràcia per accedir al teu correu personal corporatiu i altres serveis associats al Núvol UB.
Recorda que una excedència comporta una finalització de contracte.
Si es continua tenint vinculació amb la UB, però sense contracte, es poden demanar credencials com a personal extern.
El cap de departament o la unitat ha de fer una sol·licitud de renovació de les credencials.
Un mes abans de la seva caducitat, la persona afectada rep un correu electrònic informatiu.
Una vegada caducades les credencials, disposa de 2 mesos de gràcia per accedir al seu correu personal corporatiu i altres serveis associats al Núvol UB.
Les credencials caduquen cada any.
Uns dies abans que caduquin, rebràs un correu informatiu i pots demanar la renovació a través del PAU.
Si ets una persona que es jubila, encara que ens avisis amb antelació del seu interès en mantenir el compte, aquesta renovació no es pot tramitar fins que no s'arriba a la data de jubilació.
Només es pot renovar el codi un cop finalitzat el mes, encara que et jubilis abans que acabi aquest, podràs demanar la renovació però aquesta serà tramitada a dia 1 del mes següent.
Les credencials dels alumnes no caduquen però sí l' adreça de correu corporativa personal (.ub.edu).
L'adreça de correu corporativa personal es manté activa mentre l'alumne està matriculat i durant el curs acadèmic posterior a l'última matrícula efectuada.
Passat aquest període es procedeix al seu tancament i els correus s'esborren de manera permanent, així mateix l'alumne perd l'accés a la resta dels serveis del Núvol UB.
Si l'alumne es torna a matricular a la UB, l'adreça corporativa personal es reactiva amb les mateixes dades: NIUB, identificador i correu electrònic i l'accés al núvol torna a estar disponible tot i que sense cap de les dades antigues (correus, fitxers...).
Les credencials caduquen quan deixes de ser soci d'Alumni UB.
Les credencials temporals facilitades per l'Administració de Centre o la biblioteca tenen una validesa d'1 dia, 15 dies o 30 dies (com a màxim) en funció de la necessitat de la persona que les ha sol·licitat.
Les credencials tenen una vigència de 5 anys.
En cas de voler renovar-les, cal contactar amb el PAU.
En el cas d'adreces generades per a càrrecs, aquestes caduquen automàticament quan s'anul·la el càrrec. |
Va tenir lloc aquest dilluns en un hotel d' Arona (Tenerife).
Una turista anglesa neda a la piscina tranquil·lament mentre la resta de clients de l'hotel la miren atònits des de la terrassa o els seus balcons.
Dos empleats del complex, que havia prohibit el bany per respectar les mesures de seguretat imposades pel coronavirus, li demanen diverses vegades que surti de l'aigua, però ella s'hi nega i fa broma.
Finalment, agents de la comissaria de Tenerife Sud de la Policia Nacional acudeixen al lloc alertats per l'establiment i un d'ells es treu la roba i es llança a la piscina per detenir-la, cosa que produeix els víctors de la resta d'hostes, que observen i graven la situació.
Segons s'aprecia en el vídeo, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO i l'autenticitat del qual ha sigut confirmada per fonts policials, una vegada dins, la turista mira d'escapolir-se del policia nedant en direcció contrària, però finalment és atrapada per aquest i, amb ajuda d'un altre company, aconsegueixen treure-la de l'aigua i posar-li les manilles.
La dona va ser detinguda, entre els aplaudiments de la resta de turistes estrangers de l'hotel.
Segons ha pogut saber aquest diari, una vegada fora del complex, la turista arrestada va mantenir una «actitud agressiva» amb els policies i fins i tot «va escopir» a un dels agents, «malgrat l'alarma sanitària», i per això va ser traslladada a la comissaria.
La detinguda s'enfronta ara a una sanció d'entre 601 i 30.000 euros per desobeir les ordres de la Policia i resistir-se a l'autoritat, una infracció considerada greu, d'acord amb la llei vigent arran de l'estat d'alarma. |
Substància extreta de la llavor dels cereals i les lleguminoses.
Quan prové dels tubèrculs s'anomena «fècula».
Barrejada amb aigua i escalfada, forma un gel amb propietats adhesives molt emprat en l'encolat de teles i papers. |
Mediaset España ha arribat a un acord amb la plataforma de pagament DAZN, propietària dels drets d'emissió del Mundial de MotoGP, per oferir en obert, a través de Be Mad, els Grans Premis d'Argentina, segona prova del campionat i que es disputarà el 31 de març, i la Comunitat Valenciana, darrera i que se celebrarà el 17 de novembre.
A més de la retransmissió d'aquests dos Grans Premis, l'acord inclou l'emissió de les proves de classificació d'aquestes dues competicions i un resum complet de les 19 curses que formen el campionat. |
Armengol tracta amb els experts del comitè d'alerta del COVID-19 les mesures de contenció del virus i les propostes per al desconfinament
Armengol demana a l'Estat extremar les mesures de precaució i seguretat en un futur escenari de desconfinament per protegir la salut de la població
La presidenta Armengol comparteix amb els consells insulars les mesures per a millorar la prevenció de les violències masclistes durant l'estat d'alarma
Armengol valora la situació de la Covid-19 a Balears amb els partits polítics i els convida a fer propostes per al desconfinament i la reactivació econòmica
Armengol trasllada als consells i els ajuntaments que el Govern està fent proves de manera progressiva a tots els usuaris i professionals de les residències |
El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha proposat que s'asseguin al banc dels acusats per un delicte d'encobriment els dos mossos d'esquadra que acompanyaven l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya, durant la Setmana Santa del 2018, segons ha avançat aquest diari.
El magistrat, així que li havia sol·licitat el ministeri fiscal, distingeix entre ells i les altres dues persones que eren amb l'expresident quan va ser arrestat: l'empresari Josep Maria Matamala, ara senador, i el professor Josep Lluís Alay, per a les quals decreta l'arxiu.
La diferència està en el fet que aquests no són funcionaris públics i no consta que proporcionessin al fugit el vehicle en el qual viatjava, el conduïssin o li proporcionessin qualsevol altre tipus d'ajuda.
En qualsevol cas el jutge no podria continuar amb la investigació relativa a Matamala, perquè a l'haver sigut elegit senador es va convertir en aforat i només podria ser investigat i jutjat pel Tribunal Suprem.
El jutge central d'Instrucció número 6, que dona 10 dies a la fiscalia perquè presenti el seu escrit d'acusació, considera conclosa la instrucció i procedeix a transformar les diligències en procediment abreujat (tràmit equivalent al processament en els sumaris) referent als mossos Xavier Goicoechea i Carlos de Pedro.
Tots dos, de permís quan acompanyaven l'expresident.
García-Castellón utilitza arguments similars als utilitzats per l a Sala Penal de l'Audiència Nacional quan va ordenar reobrir la causa, després que el seu primer instructor, Diego de Egea, l'arxivés.
El tribunal va declarar, llavors, que els dos agents havien de conèixer «necessàriament» la situació de fugit de la justícia de Puigdemont, quan viatjaven amb ell amb automòbil des d'Estocolm a Bèlgica, cosa que podia ser constitutiu d'un delicte d'encobriment de la rebel·lió que s'imputava llavors a l'expresident, ara reduïda a sedició, després de la sentència del procés del Tribunal Suprem.
«Tots dos investigats, de comú acord, malgrat la seva condició de funcionaris de la policia i amb ple coneixement que Puigdemont tenia una ordre de recerca i detenció europea entregada pel Tribunal Suprem, el van ajudar a intentar sostreure's a l'acció de la justícia quan aquest últim es desplaçava des de Hèlsinki (Finlàndia) fins al seu domicili de Bèlgica», afirma García-Castellón en la seva resolució.
La interlocutòria assenyala que Puigdemont era conscient de l'existència de l'ordre d'arrest, ja que com es detalla a l'informe policial aportat en la causa, «se li notifica que existia una ordre internacional de detenció contra ell», per la qual cosa «tenia coneixement de l'esmentada ordre».
Després de detallar el trajecte des de Hèlsinki fins a Alemanya, el magistrat diu que «totes aquestes dades eren per això conegudes pels investigats De Pedro i Goicoechea quan ajudaven Puigdemont per desplaçar-se per carretera des de Hèlsinki (Finlàndia) fins a Brussel·les (2.370 quilòmetres, un trajecte en ferri)».
Segons el jutge, la seva actuació es dirigia a evitar la captura del fugit, «aconseguint, d'aquesta manera, la seva sostracció a l'acció de la justícia», cosa que seria constitutiu d'un delicte d'encobriment, comès per espanyol a l'estranger, que determina la competència de l'Audiència Nacional per jutjar el succeït. |
Henry Pescarolo, pilot d'F-1 i a la fi quatre vegades guanyador de les 24 Hores de Le Mans, era un jove de 20 anys amb molt talent però encara sense palmarès quan li van dir que formaria equip a Le Mans amb Graham Hill, el doble campió del món d'F-1, que ja tenia 43 anys en aquella edició de 1972.
"No volia formar equip amb algú que no arriscaria.
Què passaria a la nit si plovia", es preguntava l'impetuós Pescarolo.
"Quan vaig veure els seus temps en les primeres voltes de la nit em vaig anar tranquil a dormir", va confessar.
Van guanyar aquella edició i Hill va completar llavors la Triple Corona, l'únic de la història fins al moment, aquest objectiu que Fernando Alonso pot tancar al maig amb una victòria en les 500 Milles.
Per quan ho faci, portarà al seu sarró un triomf en una altra icònica carrera, les 24 Hores de Daytona, la segona més popular als EUA després d'una exhibició en els seus tres relleus, sobretot, el primer i el segon sota la nit i la pluja, que han meravellat tothom.
Kamui Kobayashi el coneix bé de l'F-1 i del Mundial de Resistència, on també és pilot de Toyota, però potser Jordan Taylor, el fill del propietari de l'equip, o Renger van der Zande, el quart integrant de l'equip, allotjaven, com Pescarolo, algun dubte sobre les possibilitats d'un pilot que només havia corregut una vegada a Daytona.
Només van haver d'esperar a veure en acció l'asturià en el seu primer relleu.
Va agafar el cotxe en sisena posició i va avançar tota bestiola vivent, l'altre equip Cadillac de Eric Curran, Mike Conway i Stuart Middleton, que en aquell moment conduïa Felipe Nasr, i sobretot, els quatre grans favorits, els dos Mazda i els dos Acura, que havien dominat la classificació i les dues primeres hores de carrera.
Alonso no només es va col·locar líder a base de guanyar centímetres en cada frenada, si no que va acumular 20 segons d'avantatge que es van esfumar amb una bandera groga.
"El nostre cotxe sembla funcionar millor amb els pneumàtics amb la pista freda, perquè els escalfa una mica millor que d'altres.
En els reinicis, sortint dels boxes, teníem un mica d'avantatge.
Crec que els altres estan estalviant gasolina, i fent una carrera més tranquil·la", va explicar després del primer relleu.
Els companys d'Alonso, no obstant, no van ser tan ràpids i van començar a perdre posicions en els seus relleus.
Després de set hores de carrera, els dos Acura copaven les dues primeres posicions per davant del Cadillac de l'equip d'Alonso, en el qual Kamui Kobayashi havia deixat el volant a Renger Van der Zande.
Quan Alonso va pujar al Cadillac per al seu segon relleu, ho va fer en quarta posició.
I llavors va començar un altre recital nocturn sota la pluja.
Va haver d'entrar a col·locar pneumàtics d'aigua després que els seus rivals directes, i tot i així, va acabar avançant-los a tots, amb gairebé dos segons d'avantatge per volta.
L'exhibició va deixar Daytona amb la boca oberta.
Una hora després, sumava 50 segons d'avantatge sobre el segon l'Acura del Team Penske d'Alexander Rossi i Juan Pablo Montoya.
En realitat ja havia doblat tothom tret dels dos Acura i un altre dels Cadillac, que en aquell moment pliotava Felipe Nasr.
Una pluja infernal i un rosari d'accidents van esquitxar de banderes grogues i vermelles les últimes hores de la carrera, que va finalitzar minuts abans de les 24 Hores amb Alonso sempre líder en l'últim relleu.
"Mai s'havia viscut un Daytoa tan dantesc per la pluja, i tampoc s'havia vist una exhibició com la d'Alonso", conclou el propietari de l'equip Penske, el gran favorit, a qui Alonso va pispar el triomf amb una demostració de talent i gosadia.
Les 500 Milles seran el seu següent objectiu, però la victòria a Daytona el col·loca en el camí del seu gran objectiu més enllà de la Triple Corona: "aconseguir una cosa que ningú hagi pogut aconseguir fins ara, ser reconegut com el pilot més complet de la la història" |
Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers.
Si continueu navegant, considerem que n'accepteu la instal·lació i ús.
Per a més informació, consulteu la nostra
Targeta individual que permet l'aparcament en places reservades a persones amb discapacitat.
La targeta d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda és el document que dóna dret a aturar o estacionar el vehicle que els transporta a qualsevol lloc de la via pública, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants, d'acord amb el que estableixin les ordenances municipals de la localitat corresponent.
Targeta per a transport col·lectiu
NOU - Targeta d'aparcament "provisional" per a persones amb malalties d'extrema gravetat (TAP)
Tant la informació a les persones com la concessió de les targetes corresponen a l'ajuntament o ens local on estigui empadronada la persona sol·licitant.
N OU - Targeta d'aparcament "provisional" per a persones amb malalties d'extrema gravetat (TAP)
El Reial Decret 1056/2014, de 12 de desembre, a la seva disposició addicional 1a, estableix que per raons humanitàries i excepcionals, les persones que presentin mobilitat reduïda a causa d'una malaltia d'extrema gravetat que suposi una reducció substancial de l'esperança de vida, podran obtenir temporalment una targeta d'aparcament provisional que confereix les facilitats d'estacionament de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda que s'estableix en el Decret 97/2002, de 5 de març.
La persona interessada ha de sol·licitar la targeta provisional d'aparcament segons model d'imprès normalitzat de sol·licitud (*) a l'òrgan competent que atorga les targetes d'aparcament ordinàries per a persones amb discapacitat (ens locals), acompanyant-la de l'Informe mèdic necessari emès pel Servei públic de Salut (**) per a l'acreditació dels requisits per a la targeta d'aparcament provisional.
a) L'ens local enviarà com més aviat millor (preferiblement en un termini inferior a 7 dies) la informació mèdica a l'Equip de Valoració i Orientació (EVO) del Centre d'Atenció a Persones amb Discapacitat (CAD) corresponent per zona.
b) El CAD prioritzarà la resposta de validació en el termini màxim de 10 dies hàbils, segons un model normalitzat, i sense perjudici que es pugui demanar informació complementària per resoldre la petició en cas de dubtes.
c) Un cop l'ens local tingui la validació positiva de l'EVO, atorgarà una targeta d'aparcament provisional a nom de la persona interessada, de la modalitat titular no conductor, i amb vigència no superior a un any.
Si la valoració és negativa, no s'atorgarà la targeta.
Aturar o estacionar el Vehicle a qualsevol lloc de la via pública, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants.
Utilitzar la targeta a tots els municipis de Catalunya, la resta de l'Estat i dels estats membres de la Unió Europea.
Gaudir de beneficis específics que cada municipi hagi establert a les seves ordenances municipals.
Obligacions de la persona titular
Col•locar l'anvers de la targeta de manera visible i legible en el vehicle que la transporta.
Saber que l'ús de la targeta és personal i intransferibles.
NO la poden utilitzar els familiars o altres persones si no van acompanyats de la persona titular.
En cas de canvi de localitat, cal comunicar-ho a l'ajuntament d'origen i a l'ajuntament de destinació.
En cas de defunció o altres circumstàncies que en facin perdre el dret, cal lliurar la targeta a l'ens local responsable.
En cas de pèrdua o robatori de la targeta, cal presentar denúncia a l'ens local responsable, abans de sol•licitar la nova targeta.
Sol•licitar una única targeta d'una única modalitat.
Fets sancionables: veure tríptic adjunt
- DNI del titular (sol·licitant) de la targeta
- 1 fotografia mida carnet del titular
- En cas que la persona titular o sol·licitant sigui conductora, carnet de conduir
- Certificat de minusvalidesa o discapacitat del Servei de valoració i orientació
- Si la persona sol·licitant està legalment incapacitada, cal acreditar que la persona que signa n'és el seu representant legal (No cal acreditar-ho quan la persona representant sigui la mare o el pare del sol·licitant incapacitat)
Podeu consultar els requeriments tècnics en la següent pàgina https://seu.reus.cat/seu/contingutPublic/mostrarContingut/585
Sol·licitud de targeta d'aparcament individual
Li recomanem que accedeixi a la carpeta si està obligat o es vol relacionar electrònicament amb l'Ajuntament de Reus d'acord a la llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En aquest sistema, podrà trobar tota la informació i estat de les vostres dades, gestions, tràmits, comunicacions, expedients municipals, factures, etc. com a interessat si és: |
Presó provisional sense fiança per a 18 dels 39 detinguts que han declarat aquest dimecres al matí per la macrooperació contra els narcopisos a Barcelona, Esplugues de Llobregat i Badalona.
Els imputa delictes contra la salut pública i d'organització criminal.
Els Mossos han deixat en llibertat provisional amb mesures cautelars la resta, que hauran de comparèixer setmanalment al jutjat.
Dels 57 detinguts des d'aquest dilluns, els 18 que no han anat al jutjat han quedat en llibertat abans de passar a disposició judicial, pendents de comparèixer davant del jutge instructor durant les pròximes setmanes.
La policia segueix buscant 18 implicats en l'organització.
Aquest dimarts, els Mossos en van detenir una.
També se'n va identificar una altra que havia accedit en un dels pisos clausurats després de trencar el precinte judicial.
Uns 850 agents dels Mossos i de la Guàrdia Urbana es van desplegar aquest dilluns en l'anomenada "operació Bacar", el major cop policial contra els narcopisos al districte de Ciutat Vella de Barcelona, i és fruit de més de dos anys d'investigacions sobre una de les principals xarxes de distribució de drogues a la capital catalana.
El jutjat on avui declaren els 55 detinguts dels narcopisos del Raval no dona l'abast.
Es tracta d'una presumpta organització criminal d'origen dominicà que, segons els investigadors, estarien relacionats amb alguns dels episodis violents ocorreguts al Raval aquest estiu, com un homicidi al Gòtic i algunes baralles amb ganivets i catanes.
El conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van qualificar l'operació de "cop dur" al tràfic de drogues a la ciutat.
El precintament d'aquests narcopisos ha fet incrementar el nombre de persones que van a la narcosala Baluard de Ciutat Vella.
En un dia s'ha passat de 55 consums a 77.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Dibuixos de Naturalesa, Arcs Iris pintats pels usuaris de Dibuixos.cat - Pàgina 2 |
Tant Europa com gran part del món occidental, inclosos l'Estat espanyol i Catalunya, entren en una etapa de canvis i inestabilitat.
Les democràcies liberals han entrat en crisi i com a conseqüència neixen nous moviments que faran canviar encara més el mapa europeu.
Francesc Macià buscant suport a Moscou
La primera guerra mundial ha modificat les fronteres de la vella Europa i, sobretot, ha obert ferides que, malgrat la fi del conflicte, quedaran obertes i latents.
La fi de la guerra l'han decidit les potències aliades (fonamentalment França, Regne Unit i Rússia) a la conferència de Pau de París de 1919 amb el Tractat de Versalles, que marcarà els propers anys.
Les potències derrotades, Alemanya, l'imperi austrohongarès i Itàlia, patiran les conseqüències d'un tractat desigual.
Com a conseqüència de la guerra, a més, s'entra en un període d'inestabilitat política, en què les democràcies liberals han entrat en crisi i s'inicia l'ascens del feixisme a països com Itàlia i Alemanya, a Espanya amb la dictadura de Primo de Rivera o a França amb la Croix-de-feu.
Però també a Polònia, Iugoslàvia, Hongria, Bulgària o Grècia.
I, a la vegada, es produeix un auge dels moviments obrers d'inspiració socialista o comunista que beuen del triomf bolxevic de la revolució russa de 1917.
Després de la guerra, arriba una eufòria econòmica en alguns punts d'Europa, però sobretot als Estats Units, que han estat dels territoris més beneficiats econòmicament pel conflicte.
Són els feliços anys 20, la indústria americana aprofita per exportar tot allò que els europeus encara no poden fabricar.
És el moment en què apareix la televisió.
Aquesta eufòria, però, acaba provocant una forta bombolla de sobreproducció: els americans mantenen el ritme de producció malgrat que els europeus ja s'estan recuperant i ja no necessiten tant de producte, i això es tradueix a la borsa, que viu dies absolutament negres durant el 1929.
El crack bursàtil contagia tota l'economia i s'entra en la que és considerada la pitjor crisi econòmica de la història, que provoca suïcidis i arruïna famílies i empreses de tot el país.
Tot acaba amb l'arribada al poder dels Estats Units de Franklin Delano Roosevelt i el seu New Deal inspirat en John Maynard Keynes.
En aquest context convuls, hi haurà un fet que generarà un cert impacte a Catalunya: la independència de la república irlandesa, aconseguida després d'una guerra protagonitzada per l'exèrcit republicà irlandès i la policia irlandesa i voluntaris britànics.
Uns anys abans s'havia fundat el Sinn Féin, que també exercirà una forta influència a Catalunya, concretament en Francesc Macià i la fundació d'Estat Català.
Catalunya i l'Estat espanyol no són una illa i les tendències i canvis que s'estan experimentant a Europa també arriben.
En aquest context, trobem l'ascens del feixisme i la dictadura de Primo de Rivera; la lluita obrerista i sindicalista contra les patronals i el pistolerisme; la defensa antimilitarista i l'intent de lluita contra la imposició i abús de l'Estat amb la Setmana tràgica; o l'avantguarda a través de l'Exposició universal de 1929.
La cultura obrera i popular catalana del primer terç del segle XX mostra una autonomia i una vitalitat singulars.
És una època marcada per la coexistència dels nous moviments socials emergents i la continuïtat d'un Estat que manté uns trets manifestament anacrònics.
Societats corals, ateneus, sindicats, teatre popular, premsa republicana i catalanista... una densa xarxa d'institucions vilatanes i urbanes articulen una societat civil plural i generadora de diverses tradicions polítiques i culturals de caràcter popular.
Catalanisme, obrerisme, republicanisme i un difús antiautoritarisme en són els seus components més constants.
Sense tenir en compte aquest cabalós pòsit cívic i cultural, no es pot entendre la singularitat de la forja del projecte polític que representa Esquerra als anys trenta.
La mobililització de reservistes per ser enviats a Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla, genera revoltes populars a Barcelona i altres ciutats industrials catalanes entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Aquesta setmana suposa tot un aixecament popular.
El resultat: declaració de l'estat de guerra, forta repressió policial, procés militar contra 1.925 persones i dos mil exilis a França.
A més, amb forta repercussió internacional, es produeix la dimissió del President Antoni Maura.
Entre els anys 1918 i 1923 els carrers de Barcelona es convertiren en un autèntic camp de batalla entre obrers i pistolers a sou de la patronal.
I és que la patronal, espantada davant l'èxit de la revolució russa del 1919, i sobretot, davant l'èxit de les vagues generals convocades per la CNT (com ara la vaga de la Canadenca, el 1919, que paralitza el teixit industrial de Catalunya), decideix prendre's la justícia per la seva mà.
L'etapa del pistolerisme finalitza l'any 1923 amb la insurrecció militar de Primo de Rivera.
És una època sagnant amb el trist recompte final de 424 persones mortes.
El militar espanyol Primo de Rivera fa un cop d'estat el 13 de setembre de 1923.
Suspèn la Constitució Espanyola de 1876 i liquida la Mancomunitat de Catalunya.
A més, desterra de la vida política els partits i institucions representatives i implanta una dictadura (1923-1930).
Desautoritzat per alts càrrecs militars i pel rei, presenta la dimissió el 1930 i s'exilia a París, recomanant alguns noms de militars a Alfons XIII, com el del general Berenguer, que assumeix la presidència.
Sindicat de viticultors no propietaris que sorgeix a Catalunya l'any 1922.
Neix amb l'objectiu de millorar els terminis i termes dels contractes d'arrendament i parceria perquè el pagès aconsegueixi la propietat efectiva de la terra que conrea.
La Unió de Rabassaires es radicalitza al ser tombada la Llei de contracte de cultius i trenca els llaços amb Esquerra, apropant-se a les forces que més tard formarien el PSUC.
Al febrer de 1936 participa al Front d'Esquerres arribant al seu màxim apogeu.
A la guerra civil participa al Comitè de Milicies Antifeixistes i entra al govern de la Generalitat.
A l'exili, conserva una àmplia estructura fins que el 1948 entra en una crisi irreversible per discussions internes.
Als anys setanta apareix la Unió de Pagesos.
Pel bon record de l'Exposició Universal de 1888, que suposa un gran avenç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic així com la remodelació del Parc de la Ciutadella, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch promou la nova exposició el 1929.
L'exposició universal de 1929 se celebra a la muntanya de Montjuïc (Barcelona) amb una vintena de nacions europees participants així com expositors privats japonesos i nord-americans.
Suposa la remodelació d'una part de la ciutat (la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la Plaça d'Espanya) i és un banc de proves per nous corrents arquitectònics (noucentisme, corrents d'avantguarda internacional com el racionalisme...), deixant alguns dels edificis emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l'Estadi Olímpic.
Les mobilitzacions per a les guerres colonials, amb la crida reiterada de reservistes, provoca finalment l'esclat de protesta social anticlerical i antimilitarista de l'estiu de 1919, la Setmana tràgica.
La crida de reservistes afecta bàsicament obrers casats i amb fills que no poden pagar la quota establerta per redimir-se del servei militar.
El sentiment antimilitarista també té el seu origen en el fet que les classes populars perceben l'Estat com una institució llunyana i culturalment estranya molt més identificada amb la repressió política i social que amb la prestació de serveis bàsics.
Aquestes associacions cíviques i culturals, que tot sovint fan tasques de substitució d'una administració pública poc eficient, tenen una gran importància a Catalunya.
Des de mitjans del segle XIX apareixen els ateneus obrers dedicats a l'organització d'activitats culturals diverses i a l'ensenyament dels treballadors, arribant a sostenir escoles primàries i d'arts i oficis com el cas de l'Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona.
El moviment coral de Josep Anselm Clavé (1824-1874) contribueix a estendre i consolidar l'ateneisme popular i obrer arreu de Catalunya.
El modernisme obra la societat catalana a la influència dels moviments estètics, artístics i polítics avanguardistes europeus i nord-americans.
Barcelona és la punta de llança d'una societat receptiva i oberta a l'experimentació i a la innovació artística i social.
L'obra d'un poeta inconformista i autodidacta d'origen social i humil com Joan Salvat-Papasseit és una mostra rotunda d'aquesta receptivitat innovadora.
Estretament lligat al republicanisme, el federalisme és una ideologia democràtica i anticentralista que té com a fi últim substituir l'autoritària monarquia borbònica per una federació lliure dels pobles ibèrics.
A partir de la revolució de setembre de 1868, el federalisme adquireix entitat com a moviment polític (fundació del Partit Republicà Democràtic Federal) i agafa a Catalunya un caràcter autonomista i independentista.
Josep Narcís Roca i Farreras i Valentí Almirall són significats representants del federalisme catalanista.
Durant el segle XIX, el republicanisme és tant una ideologia com un moviment social i polític.
En la lluita democràtica contra l'autoritarisme borbònic les classes mitjanes liberals i els sectors populars comparteixen els valors republicans de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.
Francesc Pi i Maragall (1824-1901) n'és un destacat exponent doctrinal i polític, dirigent del Partit Republicà Democràtic Federal i president de la Primera República espanyola (1873).
En un context d'accelerada urbanització i industrialització, el feminisme català de principis del segle XX és de signe cultural i social.
Promou els drets de les dones en l'àmbit educatiu, cultural i laboral.
Carme Karr (1865-1943), escriptora i periodista, és directora de la revista "Feminal" i publica Cultura femenina.
Amb altres activistes impugnen de forma decidida alguns dels patrons socials tradicionals que releguen les dones a la llar, i reivindica la seva presència plena i activa en totes les esferes de la vida social.
L'independentisme català es formula a finals del segle XIX des del republicanisme d'arrels federals.
Empès per la creació de nous estats d'Europa després de la Primera Guerra Mundial i la independència d'Irlanda (1922), pren cos com a moviment polític en els primers decennis del segle XX amb la denominació de "separatisme".
El 1922, sota el lideratge de Francesc Macià, es crea Estat Català, organització que durant la dictadura de Primo de Rivera es construeix en un nucli de resistència catalanista i protagonitza accions de caire insurreccional com els fets de Prats de Molló (1926).
Exercint un estret control ideològic de la població, l'Església catòlica espanyola s'identifica, al llarg del segle XIX i bona part del segle XX, amb el règim monàrquic i les oligarquies dominants.
En resposta, els moviments d'esquerres adquireixen normalment un caràcter laic i fins i tot anticlerical.
El laïcisme, com a doctrina, propugna l' alliberament de l'home i la societat del domini de la religió i la separació de l'Església i l'estat.
La figura de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909), pedagog racionalista i creador de l'Escola Moderna (1901), simbolitza la lluita per un ensenyament modern, antiautoritari i laic.
És executat acusat d'instigador dels fets de la "Setmana tràgica".
El sindicalisme d'inspiració llibertària és un dels moviments més influents en la societat catalana del primer terç del segle XX.
Advocats laboralistes com Lluís Companys i Francesc Layret i dirigents com Salvador Seguí representen la maduresa de l'obrerisme català.
Conegut com el Noi del sucre, Salvador Seguí es manifesta com el més important sindicalista català de masses a la llarga vaga de la Canadenca (1919).
Com el seu company Layret, és assassinat al carrer per pistolers de la patronal. |
Fonts próximes al club han confirmat a la mevaweb que l'IHC està negociant amb Albert Tarrida perquè es faci càrrec del primer equip fins al final d'aquesta temporada.
Les converses estan avançades tot i que encara no es poden donar per tancades.
Si finalment es confirmés seria el retorn al club d'un entrenador mític que fent parella amb el seu inseparable amic Joan Pont van portar a l'Igualada a guanyar tres Copes d'Europa i una lliga, entre d'altres titols.
Tarrida va entrar a la disciplina del club com a preparador físic la temporada 87-88 amb Roc Mestres d'entrenador i va poder viure de molt a prop aquella llegendària primera lliga de la temp 88-89.
Dos anys més tard es va produir l'arribada de Carlos Figueroa, com a entrenador i de Joan Pont, com a segon.
Va ser l'inici d'una parella d'èxit, primer amb els títols del Dream Team i després, a partir de la marxa de Figueroa al Barça, ja com a màxims responsables de la banqueta de l'IHC.
De fet la parella Tarrida-Pont es va estrenar molt ràpid amb aquella Supercopa d'Europa de la temp 95-96 contra el Roller Monza, amb un últim tir increible de Santi Carda en la tanda de penals.
En total amb Tarrida a la banqueta, l'Igualada va guanyar 9 títols en 5 temporades (3 Copes d'Europa, 1 Lliga, 3 Supercopes d'Europa, i 2 lligues Catalanes), amb imatges que romandran inesborrables en la memòria col·lectiva com la lliga i la Copa d'Europa guanyades al Barça al mateix Palau Blaugrana, o el doble 1 a 8 contra blaugranes i Vercelli a la Final Four de l'any 98, o l'apoteosi de l'última copa d'Europa contra el Porto a les Comes (un altre cop amb un penal final de Santi Carda).
Tarrida i Pont van deixar el club la temporada 1999-2000 i es van acomiadar amb l'últim títol que fins ara ha obtingut l'entitat, curiosament el mateix amb el qual van començar el seu periple com a primers entrenador al club, la Supercopa d'Europa, en aquesta ocasió contra el Liceo.
Com a curiositat, quan Tarrida va arrencar la que es convertirà d'aquí a unes hores en la seva primera etapa al club, Montferri i Busquets jugavjugaven al júnior A, l'Edu i el Baba als infantils B i Albert Povedano era tot just un prebenjamí B. Els anys han passat i ara Tarrida pot passar a ser el seu entrenador ja al primer equip.
Mentres s'espera la confirmació de la notícia del seu retorn 6 temporades després, aquest dilluns ha estat un dia difícil, de sensacions complicades, de tristesa a la plantilla igualadina.
El fins ara tècnic del club, Francesc Monclús, s'ha acomiadat dels seus jugadors a les oficines de l'IHC, en un acte carregat de sentiment i d'emotivitat.
De fet l"expectació per la seva marxa de l'entitat ha estat molt gran.
Ho demostra el fet que s'ha batut el rècord de visites a la mevaweb, amb un total de 210 persones conectades.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
El projecte Contactos, del barceloní Marc Larré, ha guanyat la 22a Beca Internacional de Primavera de l'Escala, a la que s'havien presentat 32 treballs.
La beca ofereix una estada de tres mesos a la Casa de Forestals de Sant Martí d'Empúries per desenvolupar el projecte creatiu, 2.500 euros per a despeses i dues exposicions.
Larré començarà l'estada l'1 d'abril amb un treball que vol ser un homenatge a la tensió entre el que les coses representen i el que són en realitat, amb «un retrat polifacètic a la ciutat a partir d'un catàleg de rastres, empremtes, col·lisions, imatge i correspondències», segons l'artista. |
Localització: C. Guifré, 680 Badalona |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
Memòries de n'Eleuteri, mariner salvatge Vaig sortir fort tard del teatret on actuaven els còmics qui es feien dir Els Ceballuts.
Encar rient de valent ran de llurs enginyoses facècies (excel·lien en llur especialitat que era l'acudit sobre porros, calçots, escalunyes, porrassines i totes menes d'alls i ceballots), em vaig despullar i [...]
Sempre clafert de sideri senderi, apuntava a son palimpsest veneri l'excels Eleuteri Climateri: M'agradava d'exhibir el pardal sobretot perquè el tenia tan petitó, i manyaguet i bufó que era doncs una preciositat digna de veure per tothom i tothora, sobretot per als més innocents qui encar no havien vist re de tan [...]
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha atribuït l'èxit de la DO Montsant a factors clau com la innovació, l'audàcia, l'esforç, l'estima pels orígens i les aliances entre el territori: pagesos, cellers, empreses comercialitzadores, entitats, universitat, ajuntaments i altres administracions.
Així ho ha posat de manifest durant l'acte commemoratiu del 10è aniversari d'aquest segell vitivinícola, celebrat aquest dissabte al vespre a Marçà.
En el seu parlament per cloure aquesta destacada i multitudinària commemoració, Josep Poblet ha posat la DO Montsant com a exemple dels projectes que, gràcies a l'empenta i el treball de la gent, funcionen malgrat l'actual context econòmic: "En època de crisi cal parlar també d'allò que va bé, d'un èxit com aquest, construït pels cellers, els ajuntaments i tot el territori, i al qual hem contribuït entre tots".
El president de la Diputació ha destacat que "som una potència vinícola, agroalimentària, cultural i patrimonial", amb un actiu valuós: les persones.
Josep Poblet ha anunciat el seu suport a la iniciativa per aconseguir que els paisatges del Priorat siguin declarats Patrimoni de la Humanitat, i així mateix ha refermat el compromís de la Diputació de Tarragona en el món local, amb mesures per millorar la qualitat de vida i impulsar el territori, posant com a exemple la iniciativa Tarragona Regió del Coneixement, que conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili, promou iniciatives empresarials i tecnològiques, també en el vessant agroalimentari.
A l'acte –amb la presència d'unes 400 persones– també han participat el president del Consell Comarcal, Cèsar López; el director dels Serveis Territorials d'Agricultura de la Generalitat a Tarragona, Antoni Ballvé, i el president de la DO Montsant, Jaume Domènech, amb la presència de l'alcalde de Marçà, Josep M. Piqué; d'alcaldes i regidors d'altres municipis; dels membres del consell regulador de la DO; dels cellers que formen part d'aquest segell vitivinícola territorial, i de nombrosos ciutadans de la comarca.
L'acte ha servit per agrair la tasca de totes les persones, cellers i institucions que, al llarg dels últims 10 anys, han fet possible que la DO Montsant creixés i assolís el grau de reconeixement actual, tant a nivell nacional com internacional.
Amb aquest objectiu, durant la trobada s'ha lliurat una placa de ceràmica a la seixantena de cellers que en formen part i una bandera de als alcaldes dels municipis de la zona.
A més, s'han presentat les deu ampolles que l'artista falsetana Marina Capdevila ha pintat per a l'ocasió, i en les que destaca els trets característics de la DO.
La festa –conduïda pel periodista Toni Orensanz i per la tècnica del Consell Comarcal Fanny Frigola– ha inclòs l'actuació musical del conjunt 5 sons.
La DO Montsant és la denominació d'origen vitivinícola més jove de Catalunya.
No obstant això, s'ha anat guanyant el reconeixement arreu gràcies a la qualitat d'uns vins que s'identifiquen amb el territori on han estat elaborats.
De fet, la llavor que va motivar la creació d'aquesta DO va ser el convenciment que els vins elaborats en l'antiga DO Tarragona subzona Falset gaudien d'uns trets distintius que els feien mereixedors d'una DO pròpia.
Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni 100 - 43003 - Tarragona - telf. |
Una imatge del director general de PayPal Espanya, Estanis Martín de Nicolás
La Caixa i PayPal, líder mundial en pagaments per internet, han signat un acord mitjançant el qual els comerços clients de la Caixa podran acceptar PayPal com a mitjà de pagament per les seves vendes a internet.
A més, la Caixa integrarà PayPal en la seva plataforma de banca electrònica, Línia Oberta, de tal manera que tots els clients de la Caixa podran obrir, de franc, un compte PayPal.
Aquest és el primer acord d'aquest tipus que PayPal firma a Espanya i, segons un comunicat de la Caixa, li assegura l'exclusivitat en el mercat espanyol durant un període mínim d'un any.
PayPal és el líder mundial de pagaments per internet.
Opera en 190 països i amb 24 divises diferents.
Actualment, té 94 milions de clients actius a tot el món i gestiona vendes per valor de 92.000 milions de dòlars.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La Secretaria d'Estat d'Espanya Global considera que la denúncia del president de la Generalitat, Quim Torra, contra el seu titular, Irene Lozano, per un document sobre el 'procés' és "un clar intent censurar" el treball d'Espanya Global i, alhora, de "desacreditar" a qui "ha decidit fer front a les campanyes de desinformació de l'aparell independentista".
Fonts d'Espanya Global consultades per Europa Press han assenyalat que esperaven la denúncia de Torra, ja que ell mateix l'havia anunciat a principis de setembre i perquè ja és el tercer intent d'actuar judicialment contra Espanya Global.
El primer va ser l'intent de denúncia de Jordi Cuixart en un tribunal londinenc després d'una entrevista que va concedir Lozano a un mitjà britànic el desembre passat.
Cuixart va fer el pas previ a la presentació d'una denúncia per difamació, però després no va seguir endavant.
El segon va ser la denúncia de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull davant el Tribunal Suprem, i el tercer és aquest de Torra, en el qual ha denunciat a Lozano davant la Fiscalia per presumptes delictes de prevaricació, calúmnia i obstrucció a l'administració de justícia.
Fonts d'Espanya Global creuen que aquestes actuacions judicials són "un clar intent de censura" del treball de la Secretaria d'Estat, que és "preservar i projectar la reputació d'Espanya amb informació veraç i dades contrastades" i desacreditar a qui fa front a les campanyes de l'independentisme.
No obstant això, han afegit que, malgrat aquests intents, Espanya Global no desistirá de les seves funcions ni deixarà de fer el seu treball.
"Si hi ha atacs a la reputació d'Espanya, respondrem", han assenyalat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suposat autor de l'atemptat de dilluns a Nova York, originari de Bangla Desh, Akayed Ullah, va publicar a Facebook un missatge en què es burlava del president dels EUA, Donald Trump, moments abans de dur a terme l'atac, segons van dir ahir les autoritats.
«Trump, has fracassat en protegir el teu país», va escriure Ullah a la xarxa social a primera hora de dilluns, quan es dirigia a la cèntrica zona de Manhattan on va fer esclatar un artefacte casolà.
Així ho recollia un escrit difós ahir per la Fiscalia Federal del Districte Sud de Nova York, que l'acusa de cinc càrrecs, inclosos els de suport a un grup terrorista i ús d'armes de destrucció massiva.
Ullah, de 27 anys, va fer detonar, presumptament, una bomba que havia estat construïda per ell mateix dins d'un túnel que connecta la principal estació d'autobusos de Nova York i el metro suburbà a Times Square.
L'explosió va provocar quatre ferits, un dels quals ell mateix. |
La llista de reproducció estructures exprés presenta conceptes importants en enginyeria estructural, especialment del camp del formigó, amb l'objectiu de resoldre dubtes o aclarir conceptes, de manera ràpida, dels aspectes més importants de l'assignatura, sense tractar de presentar tota la informació relativa existent en un determinat camp |
Dilluns 29 d'abril de 2019, de les 17,00 a les 19,30 h, l'auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra
El Consorci d'Educació i l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, organitzen la Mostra de Recerca Jove Barcelona (MRJB) amb l'objectiu de potenciar, coordinar i difondre les iniciatives que s'estan duent a terme pel que fa a la recerca en l'educació secundària obligatòria i el batxillerat i, alhora, garantir l'accés als recursos que ofereix la ciutat per a l'elaboració dels treballs de recerca.
La proposta parteix de les diferents iniciatives arrelades a cada un dels districtes que organitzen els CRP des de fa anys, però també pretén sumar altres institucions de la ciutat que puguin aportar el seu potencial per incentivar la recerca de l'alumnat i donar suport al professorat.
El procés de selecció contempla tres fases que es duen a terme al llarg del segon i trimestre del curs.
Els trenta alumnes que participen a la Mostra de Ciutat arriben seleccionats pels 10 jurats que es constitueixen durant la 2a fase.
D'entre l'alumnat seleccionat als districtes, el jurat de ciutat, format per una trentena d'experts en les diferents disciplines acadèmiques, escull els deu alumnes guanyadors que rebran com a premi una tauleta digital Samsung.
Els autors i les autores dels 30 treballs de recerca seleccionats podran gaudir d' una estada dissenyada especialment per a l'ocasió.
A més es publicaran els 30 treballs finalistes a les pàgines web del Consorci d'Educació.
La Mostra esdevé una jornada d'intercanvi en què professionals i experts en diferents àmbits del coneixement dialoguen amb els i les joves estudiants i alhora comparteixen el diàleg amb les seves famílies i la ciutadania.
Els treballs de les diferents edicions es poden consultar al cercador de treballs de recerca www.edubcn.cat/cercadortr
Aquells que encara heu de decidir el tema que tractarà el vostre treball hi trobareu bons exemples que us poden inspirar!.
I si necessiteu ajuda per desenvolupar el vostre treball el cercador de SUPORT ALS TREBALLS DE RECERCA del Consell d'Innovació Pedagògica de Barcelona (CIP)
S'ofereixen 90 recursos de 41 entitats diferents del CIP, per assessorar i orientar l'alumnat que desenvolupa el seu treball de recerca, ja sigui de 4t d'ESO o de batxillerat.
Trobareu tots els recursos disponibles a l'apartat " Suport als treballs de recerca ".
Tres col·loquis per conèixer els 30 treballs finalistes |
Ciutat, capital de l'estat de Rhode Island, als EUA. |
"S'ha de deixar de pensar que la pintura i l'escultura són les arts i que la resta són artesanies", així es va presentar la ceramista Núria Soley, que divendres va inaugurar una exposició temporal a la sala La Mà dela Mar.
L'artista de Barcelona arriba per primera vegada al Principat per fer un tast de les seves obres de joieria.
"Em reivindico com a ceramista i no rebutjo els meus orígens", va comentar l'artista, abans d'afegir-hi: "He après l'art de la joieria a posteriori".
Les seves creacions s'han anat encongint al llarg del temps: si fa uns anys creava peces d'un metre, a poc a poc va agafar afició a les obres petites.
"Cada vegada em va agradar més el fet de fer escultures en petit", va explicar la ceramista.
Així doncs, el pas cap a l'art de les obres per engalanar-se va ser molt fàcil.
Soley també crea quadres i petits elements de decoració.
Cada nova col·lecció presentada és fruit de la investigació amb diferents tècniques ceràmiques i la seva aplicació a la joieria, fet que ens permet tenir una evolució constant en la nostra feina.
Per exemple, la col·lecció de foc està integrada per peces fetes a alta temperatura a partir de la tècnica del raku.
La sèrie Nexes engloba tres tipus de peces que tenen a veure amb la comunicació a través d'arracades inspirades en camins, braçalets que reprodueixen xarxes o collarets que parlen de baules.
La inspiració de Soley sorgeix de la visió de qualsevol objecte o situació.
La forma d'una orella, una pedra al camí o la postura d'una persona poden acabar sent una joia.
Per aquest motiu, l'artista sempre du amb ella una llibreta per poder dibuixar la idea quan sorgeix.
Després, un cop al taller, situat a Palau- solità i Plegamans, a Soley li toca plantejar-se la dificultat de la peça i com hi podrà fer encaixar l'encaix de plata.
"Al dibuix procures resoldre els problemes però fins que no fas les primeres proves no t'adones de les dificultats reals", va explicar la ceramista.
Un cop acabada cada col·lecció, la creadora es queda un exemplar --el que surt amb tara-- per a ella, en homenatge a la seva part més romàntica, i a més, en guarda un per a les exposicions com ara la que omplen La Mà dela Mar.
Per a més informació consulti l'edició en paper.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Nova tendència dels veterans del rock
Són veterans que ja ho han aconseguit tot en el camp comercial i tenen la seva ració d'ego ben servida.
Saben què és col·leccionar discos d'or, omplir grans recintes i satisfer, en fi, els desitjos del gran públic.
S'han passat dècades treballant colze a colze amb productors i arranjadors per dissenyar aquell so que competeixi en el top 10 i guanyi totes les partides.
I ara, emmagatzemats els trofeus i farts de competir amb nous ídols de laboratori i productes efímers, han dit prou.
Els seus nous discos es distancien del pop de consum, de la superproducció i de la idea de hit, i busquen inspiració, gratificació i, potser, credibilitat en les arrels de gèneres com el folk, el blues i el gospel.
Neil Diamond va ser un pioner d'aquesta tendència quan, el 2005, va fitxar Rick Rubin (productor dels valuosos discos de maduresa de Johnny Cash) i va despullar les seves arts en un disc basat en la seva veu i la seva guitarra acústica, 12 songs.
Arran d'aquesa aposta per l'austeritat, Diamond va fer declaracions encertades.
«Sense adonar-me'n, els meus discos s'havien fet més i més grans, i les meves cançons, més i més petites», va reflexionar llavors.
Una àcida crítica a les superproduccions discogràfiques que havien marcat la seva carrera durant dècades.
Kris Kristofferson va seguir els seus passos amb l'intimista This old road (2006), produït per Don Was.
BUSCANT LES ESSÈNCIES / Ara, la tardor del 2010, han coincidit en el mercat mitja dotzena de llançaments destacats que segueixen aquesta consigna.
Treballs d'estrelles madures del pop i el rock (totes se situen entre els 60 i els 70 anys) que dialoguen amb conceptes com feeling, essències, autenticitat i arrels.
Anys enrere hauria estat inimaginable que una figura pop com Elton John gravés un disc a mitges amb el respectadíssim però semidesconegut Leon Russell, un tipus que els anys 60 i 70 va tenir un paper en gravacions de Phil Spector, Joe Cocker, Eric Clapton i els Stones.
Ni que comptés amb gent com a T-Bone Burnett, prestigiós productor de Los Lobos i Elvis Costello, i de creadors de culte com Joe Henry i Gillian Welch.
Avui, aquesta triple aliança és possible i es concreta en un disc, The union, que surt demà a la venda.
El treball combina gèneres com el blues, el gospel i el rock'n'roll amb la balada eltoniana de cors èpics (com a la peça When love is dying ), i confirma l'allunyament del músic britànic respecte al pop més directe i els arranjaments electrònics, i el retorn al piano com a cor de la seva proposta.
Un gir insinuat en els seus discos publicats en l'última dècada, com Songs from the west coast.
Més abrupte és encara el canvi consumat per Tom Jones en la seva nova obra, Praise & blame.
Després de viure, els 80 i 90, un parell de repunts de popularitat (la seva versió de Kiss, de Prince, i el disc de duos Reload ), i explotar el seu paper d'etern depredador sexual, el gal·lès sorprèn amb un disc cru i fosc, amb ambició mística.
Una aventura que no va fer esclatar l'eufòria a les oficines d'Island Records.
David Sharpe, vicepresident de la discogràfica, que va fitxar Tom Jones l'any passat per un milió i mig de lliures (1,7 milions d'euros), va enviar un mail als seus col·legues, després d'escoltar el disc, en què el qualificava de «broma malalta» i exigia la congelació del projecte.
«Pareu-lo immediatament o torneu-me els meus diners», va demanar el directiu discogràfic (sense èxit).
SENSE NOSTÀLGIA / Un altre cas significatiu és el de Robert Plant.
La seva carrera en solitari no va arribar a consolidar-se, i el recital de reunió de Led Zeppelin a Londres, el 2007, tenia aspecte d'antesala d'una gira mundial.
Però, precisament llavors, Plant estava molt motivat amb el seu projecte roots amb Alison Krauss, així que va deixar plantat Jimmy Page per seguir apostant per una línia de treball que ara cristal·litza en Band of joy.
Un disc en què hi ha folk, bluegrass i altres espècies trencant ponts (no sabem si per sempre) amb el seu ja llunyà paper de sex symbol del rock dur.
També Eric Clapton es refugia en les arrels.
El guitarrista es va acostar als temaris clàssics a From the cradle (1994) i Me and Mr.
En la seva nova obra, significativament titulada Clapton, fa taula rasa amb el seu passat d'estrella del rock.
És una gravació amb sabor, llunyana dels discos que el van col·locar a la llista de vendes en altres temps, quan va arribar a comptar amb Phil Collins com a còmplice.
I, en termes de vendes, és el més ben rebut dels seus últims cinc treballs.
Produccions naturals i viatges als orígens de la música popular.
Operacions que lliguen amb el gust d'un públic que creix en paral·lel a les estrelles.
Els nous i austers discos d'aquests clàssics del rock també són benvinguts pels castigats departaments de tresoreria de les discogràfiques. |
Des de la matinada de divendres a dissabte, en Pau de la Rua es troba desaparegut.
Si el veieu o sabeu on es troba, poseu-vos en contacte amb Emergències 112 o pic.twitter.com/7xvcXzaKwg
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Un vehicle circula pel tram de la C-16 que el Govern vol que sigui de doble carril.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat que el nou Govern prioritzarà el projecte de construir un tercer carril –una fórmula anomenada '2+1'– a les carreteres C-15 (entre Vilafranca del Penedès i Igualada) i la C-16 (entre Berga i Bagà) i que farà "mans i mànigues" per trobar el pressupost necessari.
En una entrevista amb l'ACN, Calvet ha dit que els dos projectes "estan en marxa" però que "necessiten un encaix pressupostari".
Malgrat que no ha volgut fixar cap calendari d'actuacions, el conseller ha deixat clar que es farà "com més aviat millor".
"Necessitem una xarxa viària que no tan sols sigui segura, sinó que també sigui eficient i doni servei a l'economia del país".
Precisament dues persones van perdre la vida fa tot just una setmana a la C-15 a Capellades (Anoia) després d'un xoc entre un turisme i un camió.
La via, però, ja acumula cinc morts i diversos ferits en els darrers nou mesos i les institucions locals fa temps que reclamen mesures.
Fa anys que les comarques del Berguedà, en el cas de la C-16, i l'Anoia i l'Alt Penedès, en el cas de la C-15, reclamen millores per unes vies de comunicació cabdals per al territori.
En els dos casos el Govern té previst aplicar-hi la fórmula del '2+1'.
Es tracta de la instal·lació d'un tercer carril reversible que podria anar canviant de sentit de circulació en funció de les necessitats del trànsit.
En el cas de la C-16 entre Berga i Bagà, el projecte es va presentar l'any 2015 per l'aleshores conseller de Territori, Santi Vila, que va quantificar les obres amb un pressupost de 140 milions d'euros.
En una entrevista amb l'ACN, el recent nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que els dos projectes estan "en marxa" i ha dit que "la voluntat" del Govern és tirar-los endavant, però ha deixat clar que necessiten "d'un encaix pressupostari".
"Tenim un pressupost molt condicionat per un conjunt de concessions, de peatges a l'ombra o de pagaments que ens deixen molt poc marge de maniobra", ha lamentat Calvet, que al mateix temps ha dit que "hem d'escollir molt bé aquest marge de maniobra i tenim clar que aquests '2+1' són prioritaris".
Precisament, fa tot just una setmana, el dimarts 5 de juny, la C-15 a l'alçada de Capellades va registrar un accident amb dues víctimes mortals.
Des del setembre passat, la via acumula cinc morts.
Arran d'aquest darrer sinistre, les institucions locals han reclamat mesures urgents per posar fi a aquesta problemàtica.
De fet, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, va assegurar que té previst reunir-se properament amb el Departament de Territori per exposar la situació i reclamar convertir la carretera en una autovia en comptes de tirar endavant el projecte de tercer carril reversible.
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La disrupció docent, que evidencia l'obsolescència del paradigma actual en les paraules i el discurs d'Acaso, pren formes lliures i artístiques.
Basant-se en les arts escèniques, dóna moltíssima importància al cos, al seu moviment i a la seva recuperació i reivindicació dins les aules.
Tu parles d'educació disruptiva, de canvi del paradigma en la relació entre professor i alumne.
El teu treball s'emmarca en aquesta onada pedagògica que busca innovar i renovar l'educació.
Aquí, concretament, vinc a fer una xerrada que es diu De la pedagogia del cervell a la pedagogia del cos. I és que, quan parlo d'educació disruptiva o de revolució educativa en general, hi ha diferents fronts i un de molt important és la recuperació del cos en educació.
No es pot dir que la pedagogia s'hagi oblidat del cos però sí que l'ha disciplinat, l'ha obligat a estar assegut vuit hores a l'escola, l'ha castigat d'alguna manera.
Crec que per a fer aquest canvi, és important recuperar el cos en tota la seva esplendor i no usar-lo per a estar vuit hores assegut en un pupitre, sinó per realitzar un altre tipus d'activitats.
El cos està dins d'aquest paradigma general en el qual estic treballant ara: l'Art Thinking.
La meva vida professional té dues parts diferenciades: la primera es dedica a reclamar un canvi en l'educació i aquí és on entra el llibre de rEDUvolución.
En l'altra reivindico que aquesta revolució s'ha de fer a través de les arts. Des d'aquí explico que les arts han d'entrar en escena a l'educació, però no només per a la plàstica o la música, sinó que han de ser una base per a qualsevol assignatura.
Com s'introdueixen les arts en una educació que es caracteritza per ser tan rígida?
Primer cal entendre el que les arts aporten i després hem de veure com podem fer que entrin al món de l'educació.
Les arts aporten quatre coses des del meu punt de vista, que són les claus per a realitzar aquest canvi de paradigma.
Primer, aporten pensament divergent; l'escola està estancada en el pensament lògic, dos més dos són quatre i ja.
Però les arts aporten una visió del coneixement molt més oberta i molt més subjectiva que crec que és necessària.
També aporten tot el que està relacionat amb el plaer; és molt important entendre que les arts parteixen d'un mecanisme molt important que és l'experiència estètica, que està vinculada amb l'estranyament, la sorpresa...
Tot plegat s'ha perdut en la pedagogia perquè ens ho ha llevat l'entreteniment.
Les arts sempre s'han considerat com a generadores d'un coneixement molt intel·lectual i això també s'ha de recuperar en educació.
Les educadores no es consideren a si mateixes com a intel·lectuals.
Tendim a pensar que el coneixement es genera en un altre lloc, no en la pedagogia.
I una reivindicació molt gran de l'Art Thinking és que les educadores es considerin a si mateixes com a generadores de coneixement i els estudiants també.
I per últim, considero que tot això s'ha d'assolir de forma col·laborativa i per projectes, que és com han treballat sempre els artistes, tot i que ens han volgut fer creure que sempre han treballat sols.
Per fer això cal introduir tot plegat a l'escola, fent una formació del professorat en Art Thinking.
Seria ideal que això fos en la formació inicial, perquè falta molta base en arts escèniques aplicades, el cant, la declamació, el cos o el ball aplicats a la docència, però com és quelcom una mica utòpic, desgraciadament, s'ha de fer en la formació permanent.
És a dir, que els professors que estan en actiu han de començar a entrar en altres disciplines relacionades amb la seva pròpia tasca docent.
Encara que siguis un professor de química, pot ser que et sembli molt boig donar una classe de ball, però potser és el que has de fer.
Des del punt de vista pedagògic aquesta manera d'ensenya també millora la comunicació que s'estableix amb els alumnes i en millora la capacitat d'aprenentatge
Totalment; té a veure amb el trencament del format tradicional, que continua essent la classe magistral.
Aquesta encara funciona en certes ocasions però hem d'introduir nous formats més performatius en els que hi hagi més cos, més participació i en els que el temps i l'espai s'organitzin de manera diferent.
El professor no sempre ha d'estar sobre els alumnes, a la tarima.
La renovació dels espais és el gran camp de batalla i la manipulació d'aquests elements crea una experiència d'aprenentatge completament diferent.
El què és molt important, però més important és el com: podem transformar les metodologies perquè siguin formats plaents, perquè fomentin pensaments divergents, que apoderin al participant com a generador de coneixement i que es puguin fer en grup.
L'educador de primera infància italià, Aldo Fortunati, ja parla d'aquest redisseny dels espais amb elements que no determinin d'una manera tan tancada els estímuls dels alumnes
Clar, ens trobem amb dispositius que fan que l'experiència sigui sempre d'una manera determinada: cal agafar aquests elements i canviar-los per uns altres.
Quan jo parlo d'agafar una síndria i posar-la a l'aula estic canviant el dispositiu.
Ja no és un llibre o el pupitre, sinó un element diferent que, aparentment, no té res a veure amb el món educatiu.
I precisament aquesta bogeria canvia totes les normes del joc.
Així, també es prepara als alumnes per a una vida que, al contrari que les aules, no està predefinida ni és previsible
Si volem preparar els alumnes per a la societat, els hem d'acostar als mecanismes de la vida.
Aquesta idea d'escola tancada, on tot és previsible i on tot el que s'ensenya està mesurat, no funciona perquè la vida no és així.
Així, quan parles de recuperar el cos a l'aula, a què et refereixes?
Parlo del moviment; no es pot estar vuit hores assegut en la mateixa posició.
Parlo del plaer, dels diferents sentits, perquè al final a l'aula només es treballen la vista i l'oïda i cal passar al tacte, al ritme...
Parlo de com tot plegat es relaciona amb els feminismes; parlo d'alimentació.
I al final, del que parlo és de política; un cos és un subjecte polític que, depenent de què menja, de què fa al seu dia a dia, té una llibertat o una altra, té unes maneres d'actuar o unes altres i al final el missatge és que hem de començar a alliberar-nos d'aquests mecanismes capitalistes.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Ho traduïm per llei, no per acta.
En català acta només és un document que dona constància d'uns fets.
Termes judicials: solucions adoptades i falsos amics |
Mas i Duran, en una foto d'arxiu
El president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha coincidit amb el PSC que la consulta sobiranista hauria de fer-se "sota el marc de la llei".
Els socialistes van presentar al Parlament, el passat dia 14, una moció en aquest sentit, que va tenir el suport de 104 dels 135 diputats.
Duran ho ha indicat durant un esmorzar organitzat per Fórum Europa a Madrid.
El portaveu de CiU al Congrés ha reclamat diàleg amb el Govern del PP i ha deixat oberta la porta a que el referèndum es faci més enllà del 2014, malgrat l'acord amb Esquerra.
En aquest sentit, el número dos de la federació nacionalista, davant un auditori en el qual hi eren la vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, ha remarcat que "la vocació més intensa de Catalunya ha estat regenerar Espanya i no crear un Estat propi, però Espanya no contesta.
Sempre hem trobat una paret i ara ha esdevingut un mur".
Duran ha afegit que el "compromís" de fer la consulta es manté sota la premissa que sigui un referèndum legal i que pugui ser "ajornat" si les circumstàncies ho requereixen.
També ha augurat que "la meva impressió és que ERC s'anirà desenganxant de CiU", tot i que Duran s'ha declarat "lleial" a l'acord signat amb el president d'Esquerra, Oriol Junqueras.
El diputat al Congrés s'ha referit a la topada entre les dues formacions pel pressupost de la CCMA per al 2013 com un dels "signes públics" d'aquest distanciament.
Duran, queda't a Madrid i no tornis mai més a Catalunya.
Espanyolatas sociatas i espanyolatas Durans, tots dos intentant enganyar al personal fent-los creure que la seva españa algun dia voldrà fer legal la consulta.
ELS DOS SABEN PERFECTAMENT QUE AIXÒ MAI NO SERÀ.
I d'aquesta manera justifiquen el seu no a la ilegalitat, TOTS SABEM QUE NO HO VOLEN
A les properes eleccions que seran plebiscitaries ho haureu de fer.
Duran sense CDC no seria res políticament parlant.
Per què Unió no va sola i s'alinea amb els unionistes?
Fins quan CDC acceptarà portar el fre de mà posat, que és el que Duran està fent?
Si això no se soluciona, acabarà en un desastre!
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Professora del Departament d'Infermeria
Professores del Departament d'Història de la Ciència i Documentació
Objectius: conèixer les necessitats de formació que diuen tenir els docents de les titulacions en ciències de la salut de la Universitat de València per ser competents en la incorporació de l'OpenCourseWare.
Conèixer quines estratègies de màrqueting i informació pensen aquests docents que s'haurien de dissenyar per augmentar el dipòsit de materials.
Metodologia: estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades al professorat de la Universitat de València.
Resultats: les necessitats de formació dels docents per implantar l'OpenCourseWare a la Universitat de València varien depenent de les seves característiques relacionades amb l'experiència docent, el domini de les TIC i la disposició dels materials docents.
Aquestes necessitats fan referència a formació sobre l'OpenCourseWare, les TIC en diversos nivells, els principis de l'accés obert ( open access ) i, a més, per als docents més novells, la metodologia didàctica.
Les estratègies de màrqueting considerades necessàries han estat: promoció des de la institució, i difusió general i individualitzada.
A més, s'hauria de proporcionar informació sobre propietat intel·lectual, recompenses, motivació i visibilitat.
La universitat espanyola s'ha vist sotmesa els últims anys a un context canviant que ha exigit la introducció d'innovacions educatives com ara la iniciativa OpenCourseWare (OCW).
Per tant, l'OCW, un tipus específic de repositori de recursos educatius en obert (OER), respon a la necessitat de desenvolupar un nou model pedagògic en el qual docents i estudiants usen, reutilitzen i comparteixen recursos amb la resta de la comunitat educativa (Santos Hermosa, 2012).
Des que l'any 2005 es va engegar el consorci OCW, diverses universitats del nostre país s'hi han anat incorporant, fins a ser en l'actualitat 34 (Tovar, 2013).
En el cas de la Universitat de València (UV), aquesta eina es va implantar al final de 2008, i, en l'actualitat, després de quatre convocatòries per incorporar-hi materials, conté 65 assignatures de les quals 8 pertanyen a les ciències de la salut.
Per fomentar la participació dels docents d'aquesta institució, es van posar en marxa diverses mesures, com ara la difusió de les seves característiques a través de jornades i cursos d'innovació educativa, l'adaptació dels materials per part de personal especialitzat, l'assignació d'ISBN a aquests materials o determinats incentius econòmics, entre d'altres.
No obstant això, malgrat aquestes mesures dirigides a incentivar i fomentar el dipòsit de materials en l'OCW, i vist el nombre d'assignatures introduïdes després de més de quatre anys de funcionament, és possible afirmar que en el cas de la UV aquesta eina no ha tingut l'èxit esperat.
Quins poden ser els motius d'aquesta falta de participació?
En termes generals, se sap que en qualsevol procés d'implantació d'un sistema nou, desenvolupar estratègies adequades de formació i informació dels usuaris potencials és d'importància vital per assegurar-ne la utilització.
En aquest sentit, quan s'avalua el funcionament d'un sistema, dues de les causes més probables que poden explicar la falta d'ús són, d'una banda, l'absència d'habilitats i/o destreses dels usuaris i, de l'altra, la manca d'informació sobre l'existència d'aquest sistema o de les seves característiques i possibilitats.
En el cas concret dels repositoris OER, Bueno de la Fuente (2011), vista la bibliografia sobre el tema, destaca la importància dels usuaris d'aquestes eines com a factor clau per assegurar-ne l'èxit i, en concret, la necessitat de desenvolupar estratègies de formació, així com la creació de serveis de suport i entorns personalitzats.
D'altra banda, Tovar (2013), en la recerca sobre l'impacte dels repositoris OCW espanyols i llatinoamericans, destaca la necessitat de dissenyar estratègies que millorin la informació que aquests usuaris tenen respecte a qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual i el reconeixement en l'àmbit acadèmic, econòmic i professional, com igualment estratègies de formació per millorar la qualitat dels materials inclosos.
En general, perquè el procés d'implantació de l'OCW culmini amb èxit, a més del necessari suport institucional explícit (Xu, 2008), és important que els usuaris d'aquest sistema el vegin com a propi.
I això només es podrà aconseguir si se'ls implica en el procés d'implantació de qualsevol innovació (Salinas, 2004), perquè qualsevol innovació que necessita la producció de materials com l'OCW no pot desenvolupar-se sense la participació activa del professorat (Kanchanaraksa, 2009).
En altres paraules, a més dels nombrosos recursos que exigeix el procés d'implantació d'un nou sistema, és necessària l'assumpció de polítiques i procediments que assegurin l'èxit de la seva implantació.
Però encara que les estructures de gestió estiguin conscienciades i disposades a engegar un procés com aquest, el seu èxit no estarà assegurat fins que els principals implicats en el funcionament futur del sistema, el personal docent de les universitats, no assumeixin un grau de compromís compatible amb un funcionament normal d'aquesta eina.
En aquest context, els resultats que es presenten en aquest treball pretenen contribuir a definir estratègies per assegurar l'èxit del funcionament de l'OCW de la UV a través de dos objectius.
En primer lloc, conèixer les necessitats de formació que diuen tenir els docents de les titulacions en ciències de la salut de la UV per ser competents en la incorporació de l'OCW.
En segon, conèixer quines estratègies de màrqueting i informació pensen aquests docents que s'haurien de dissenyar per augmentar el dipòsit de materials.
Aquesta investigació va partir d'un enfocament qualitatiu a través d'entrevistes semiestructurades.
La població d'estudi va ser el professorat de l'àrea de ciències de la salut de la Universitat de València, concretament de les titulacions d' Infermeria, Fisioteràpia i Podologia, ja que amb la implantació de l'espai europeu d'educació superior (EEES) van augmentar els crèdits docents, que van passar de 3 a 4 anys de formació.
La selecció dels informants es va fer a partir del mostreig teòric (Glaser; Strauss, 1967); per tant, no estava determinat prèviament ni el nombre ni les característiques específiques de les persones entrevistades.
Així, doncs, la recollida i l'anàlisi de la informació es va dur a terme de forma simultània.
Es va començar pels directors del centre i de departament, així com per les persones que havien contestat positivament a la petició de col·laboració, i es va estendre posteriorment, després de l'anàlisi de la informació aportada, a partir de la semblança i la diferència amb l'estratègia de bola de neu (Patton, 2002).
La incorporació de nous informants va acabar en arribar a la saturació teòrica quan la informació que aportaven no afegia cap idea, opinió o actitud nova.
En la taula 1 es resumeixen les característiques dels entrevistats quant a experiència docent i vinculació amb la Universitat, representats per un codi (p. ex., E01) que serveix per il·lustrar els resultats exposats en l'epígraf següent.
Característiques de les persones entrevistades
Abans de començar cada entrevista, es va facilitar la informació disponible sobre l'OCW de la Universitat de València ( OCW-UV ), ja que excepte una persona, totes les altres van declarar que no coneixien aquesta iniciativa a la UV.
A més, en aquest moment el docent llegia i signava el consentiment informat en què es detallaven els objectius de la investigació i els procediments de l'estudi.
Les entrevistes es van dur a terme entre els mesos de febrer i juny de 2009, van tenir una durada mitjana de 20 minuts i es van enregistrar en suport digital.
La informació obtinguda a través d'aquestes entrevistes es va processar per mitjà d'una anàlisi de contingut qualitatiu, amb identificació dels fragments més significatius que podien respondre als dos objectius de la investigació: formació i informació.
A més a més, per a cadascuna de les entrevistes es van identificar la categoria docent de l'informant, la seva destresa en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la seva predisposició a adoptar el nou sistema de difusió dels materials docents.
Aquesta informació es va analitzar a través del programari d'anàlisi qualitativa Atlas.ti 5.0.
Amb la finalitat d'assegurar la qualitat i el rigor de la investigació, es van aplicar les estratègies proposades per Lincoln i Guba (1985).
Concretament, la descripció densa i la confirmació de les dades analitzades d'alguns informants.
Els resultats que s'exposen a continuació s'estructuren seguint els dos objectius de la recerca aquí plantejada.
D'una banda, en relació amb les necessitats de formació que els potencials usuaris de l'OCW van manifestar tenir.
De l'altra, en relació amb les estratègies que aquests usuaris van manifestar que s'haurien d'engegar per augmentar l'èxit de la iniciativa.
La informació obtinguda amb relació a les necessitats de formació variava segons el nivell de domini de les TIC, de l'experiència i de la predisposició a participar en la iniciativa OCW.
Segons aquests aspectes, podien establir-se tres grups de docents:
D'entrada, es va observar que, en general, els docents que tenien una gran experiència docent, eren titulars i tenien un bon domini de les TIC a nivell d'usuari, consideraven que la formació necessària per ser competents a l'hora de poder adherir-s'hi anava dirigida a conèixer les característiques de la iniciativa OCW, el funcionament de l'eina, les TIC a nivell bàsic per a alguns companys i els principis de l'accés obert ( open access, OA).
Així, doncs, en primer lloc, van manifestar que seria molt interessant conèixer el funcionament i les característiques o peculiaritats de la iniciativa en altres universitats:
"contar els avantatges, els inconvenients, però amb una persona que coneguera realment l'estructura, que coneguera com està funcionant en altres universitats a nivell estatal o a nivell de la resta del món.
Però sí, perquè la gent que tenim alguna idea, tenim una idea molt superficial i majoritàriament jo crec que a la Universitat, no al centre sinó a la Universitat, la gent no coneix, no coneix aquest portal."
En segon lloc, també van opinar que seria imprescindible conèixer el funcionament de l'eina de gestió, més enllà dels principis bàsics:
"doncs de com funciona el sistema, on es pot accedir, independentment de com després es podran deixar els documents, però sobretot de com funciona el sistema..."
En tercer lloc, alguns docents van explicar que alguns dels seus companys necessitarien formació a nivell bàsic d'utilització de les TIC (correu electrònic, PowerPoint, etc.):
"doncs a alguns caldria ensenyar-los a utilitzar fins i tot el correu electrònic, és a dir, que —i els estic parlant d'una eina molt ximple— en l'àmbit de, llavors bé doncs, des d'ells ja imagine..."
Al mateix temps, alguns van mencionar que hi hauria d'haver una formació sobre els principis de l'OA, de manera que s'augmentés la sensibilitat sobre el tema:
"primer de comprendre què suposa aquest compartir del material i l'ús que pot tenir..."
Finalment, uns altres van opinar que no faria falta cap tipus de formació, ja que es pressuposava que la iniciativa tindria un sistema d'ús fàcil i intuïtiu.
D'altra banda, els docents que tenien poca o mitjana experiència docent, una vinculació amb la Universitat de contractats amb perfil laboral o investigador i un domini de les TIC a nivell d'usuari variable, van comentar que tenien les mateixes necessitats de formació ja citades i, a més a més, necessitaven formació en metodologia didàctica i eines per elaborar material docent de qualitat, com també més formació en el camp propi de la seva assignatura.
Aquests docents van manifestar la necessitat de formar-se en metodologia didàctica per poder elaborar materials docents de qualitat:
"Respecte a formació sobre com elaborar uns apunts, també sobre els apartats que ha de tenir, els requisits, clar: em sembla que hauria de tenir una formació..."
I també demanaven formació sobre els criteris de qualitat de la bibliografia científica, per poder aplicar aquests coneixements a l'hora de produir materials docents de qualitat:
"respecte a validació d'estudis científics per a sotmetre's al mateix rigor a l'hora d'elaborar els materials docents..."
A més, alguns docents van comentar que necessitarien més formació en el camp propi de l'assignatura que impartien:
"Jo necessite formació per a millorar les meues classes, per a millorar els continguts de la meua assignatura; jo no em veig capacitada per a posar uns apunts a la Xarxa.
Potser, professors que estan més anys i controlen molt més, potser, però jo reconec que jo necessite formació."
De la mateixa manera, van opinar que necessitaven formació sobre la utilització de les TIC a nivell d'usuari avançat per elaborar materials multimèdia (vídeos, presentacions, CD, etc.):
"de com editar materials multimèdia, en els diferents formats que hi ha, tant vídeo com presentacions.
Jo crec que encara hi ha alguns professors que estan limitats en eixe aspecte..."
En darrer lloc, juntament amb els altres dos grups de docents, se'n va distingir un de tercer en el qual podien classificar-se persones que, tot i que tenien gran experiència docent, no dominaven les TIC ni mostraven, en aquell moment, interès d'aprendre'n.
Per tant, les seves respostes sobre les necessitats de formació van anar dirigides a fer-ho constar: "més que formació..., pràctica, interès".
Juntament amb les estratègies de formació que els informants van considerar que seria adequat engegar, també van opinar sobre les accions de màrqueting necessàries i la informació que caldria difondre.
Així, les estratègies de màrqueting són: iniciativa institucional, promoció des de la institució, difusió general i individualitzada.
En primer lloc, alguns docents van opinar que seria molt important matisar que es tracta d'una iniciativa que arrenca des de la Universitat mateixa, que li dóna suport:
"però sobretot que es treballe abans la implicació institucional i, a partir d'ací, tot serà molt més fàcil, perquè funcionem així..."
A més, la seva difusió s'ha d'iniciar al Rectorat mateix, començant a escala general per generar coneixement sobre el tema i crear consciència, i seguint en un nivell més particular:
"el plantejament, jo crec que, en principi, hauria de ser general, ja que pot ser el mateix Rectorat el que establirà els mecanismes generals i, després, ja a poc a poc, una vegada hi haja un poc de conscienciació, entrar ja per titulacions, saps, o més al particular..."
Al mateix temps, molts docents van expressar que seria necessària una campanya de màrqueting, encara que es van explicar diverses formes de portar-la a terme.
Per una banda, amb un enviament massiu de correus electrònics informatius i, per l'altra, amb l'organització de jornades i cursos periòdics, acompanyats d'una bona publicitat des de la cartellera:
"fent com una jornada, com una jornada de presentació, que no siga com una reunió informativa [...] que hi haguera com més publicitat, cartells, que es genere, no?
Car: això pot suposar diners, no?
Però que vinga algú que done una xerrada, que vinga un expert, que es posen exemples de com s'està fent en un altre lloc, fer com unes jornades, pot ser de campus tal vegada, però amb molta publicitat, molt atractiva, diguem, de cartells..."
No obstant això, altres docents van manifestar-se en desacord amb l'efectivitat d'aquest tipus de difusió, i més aviat opinaven que l'estratègia s'hauria de basar a proporcionar informació més individualitzada.
Per portar-la a terme, alguns docents van proposar reunions per centres o per departaments, on, a més, hauria d'haver-hi una persona de referència sobre la iniciativa que fos el contacte i el punt de suport per als docents que volguessin involucrar-s'hi o, fins i tot, donar aquesta informació de manera individualitzada:
"jo recomanaria que fera una intervenció individualitzada, d'explicació de l'assumpte.
Que evitarà la rumorologia, i la informació de corredor o de despatx, no tant com una de grup, que també, una presentació de grup, una presentació institucional, però també una d'individual..."
Juntament amb les estratègies concretes de difusió, els informants van opinar sobre la informació que calia transmetre, que es referia principalment a cinc àrees: característiques de l'OCW-UV, propietat intel·lectual, recompenses, motivació i visibilitat.
En primer lloc, totes les persones entrevistades van afirmar que s'haurien d'especificar clarament les característiques de la iniciativa OCW i la seva finalitat, així com també els avantatges, tant per al professorat com per a l'alumnat:
"el producte s'ha de vendre, els seus avantatges, per a tota la comunitat, i també, és a dir, col·lectius, i també els avantatges individuals, que el treball, que és un major treball, se li va a reconèixer."
A més, la qüestió de la propietat intel·lectual dels materials generava molta incertesa i també se'n demanava més informació:
"crec que l'única reticència seria, doncs, la pròpia que jo he comentat, el dret a la propietat intel·lectual, és a dir, el reconeixement d'aquesta propietat intel·lectual..."
En aquest sentit, alguns docents consideraven que la informació era propietat del professorat i hi havia resistències per por de la còpia i el plagi:
"A voltes ens resistim perquè pensem que es pot fer un mal ús de la classe; a més, els professors pensem que la classe és nostra.
És nostra, diguem, la preparació de l'esquema, de com s'ha fet, però realment, el text, el fons de la qüestió, és de tots, o siga que no hi hauria cap problema: pense que pot ser bo."
A més, els docents van explicar que calia incentivar-los de manera econòmica i/o curricular:
"formar el professorat, incentivar-lo d'alguna forma, donar alguna cosa a canvi —jo no sé si diners o un altre incentiu—, però costa temps el fet de formar-se en TIC i d'adaptar materials..."
I en la mateixa línia, també van comentar que, a més de proporcionar-los la informació i les eines per poder-ho dur a terme, convenia subratllar la necessitat de fomentar la motivació entre els docents:
"...fomentar la motivació per part dels individus que al final seran els usuaris..."
Algun docent va manifestar que s'hauria de conèixer l'opinió del professorat i fer-lo partícip de la iniciativa duent a terme una prova pilot abans d'implementar-ho:
"...demanaria l'opinió als alumnes, demanaria l'opinió als professors, faria una prova i trauria les conclusions.
També van referir-se que si es visibilitzessin els beneficis produïts als seus usuaris, sobretot al professorat, augmentarien les incorporacions noves:
"...quan es veu que és útil, doncs també, la gent que és més reticent a les novetats acaba per incorporar-s'hi."
Finalment, cal destacar la qüestió de la voluntarietat de l'adhesió a la iniciativa.
En el moment de fer les entrevistes, la Universitat de València no tenia una política d'ús obligatori i hi van haver docents que van afegir que la Universitat no havia de forçar el seu personal docent a incorporar-s'hi.
No obstant això, les decisions consensuades podrien donar millors resultats:
"...decidir de manera consensuada que l'escola com a tal vol participar en una iniciativa així, si s'intenten imposar els resultats, poden ser negatius.
El professorat hauria de veure quins són els avantatges, hauria de sentir que hi ha un acord general i, per altra banda, que es compta amb els recursos o l'ajuda necessària perquè tant el procés com el resultat final siga beneficiós.
I s'hauria d'obrir un debat respecte què aporta açò en comparació amb l'aula virtual o amb penjar altres tipus de documents no complets..."
Actualment, i després de més de tres anys de posada en marxa de la iniciativa OCW a la UV, només hi ha 65 assignatures incloses, una xifra molt escassa si es compara amb el total del professorat que pertany a la Universitat.
No han estat suficients les mesures endegades per la institució per fomentar el dipòsit de materials i, per tant, el funcionament d'aquest sistema no pot qualificar-se d'èxit.
La transcendència d'aquest fet és innegable per la poca rendibilitat, en termes d'ús i aprofitament, que té aquesta eina.
Ara bé, el més preocupant és que les innovacions educatives que estan per venir, com, per exemple, els Massive Open Online Course (MOOC), trobaran el mateix acolliment si l'estratègia d'implantació transcorre per camins similars.
Salta a la vista que perquè la implantació d'un nou sistema tingui èxit, no n'hi ha prou amb la voluntat dels gestors.
A més de les propostes institucionals o de la revisió de la bibliografia per mostrar les experiències en altres contextos (Bueno de la Fuente; Hernández Pérez, 2011), és necessària la implicació dels usuaris potencials en un sistema en el qual tenen un doble paper.
D'una banda, a través del dipòsit de documents i, de l'altra, com a usuaris i en gran mesura difusors de l'interès dels materials dipositats entre la comunitat d'estudiants.
Així, aquests docents són els veritables agents de canvi en el procés de difusió d'una innovació com l'OCW.
Com afirmen Pérez Pulido i Terrón Torrado (2004), es tracta d'agents de canvi que s'han d'encarregar de treballar proactivament per estendre la innovació, crear demanda, persuadir i donar suport a la presa de decisions.
Si l'OCW no és solament una mesura de projecció de la universitat entre la societat en el context competitiu actual i es pretén, com afirmen Santos-Hermosa et al.
(2012), que sigui una eina destinada a donar suport a un nou model d'ensenyament-aprenentatge, les estratègies han de dirigir-se a implicar aquests usuaris potencials en la planificació d'aquest sistema, recollint-ne les opinions quant al disseny d'aquestes estratègies.
En aquest sentit, els resultats d'aquest estudi exploratori han permès examinar amb profunditat i en un context concret, a partir d'un enfocament qualitatiu, les opinions dels usuaris potencials.
Així, la informació obtinguda apunta a les àrees de formació i informació o màrqueting com les grans línies de treball per estendre l'ús de l'OCW en particular, però de qualsevol innovació educativa en general.
I, en aquest context, també apareixen tres aspectes crítics transversals perquè aquesta innovació pugui tenir èxit.
Es tracta de la qüestió de la propietat intel·lectual, la sensibilització sobre materials d'accés obert i la motivació per participar en aquesta iniciativa.
En primer lloc, respecte a les accions de formació, com afirma Rutherford (2008), perquè una iniciativa determinada tingui èxit, és fonamental que el personal estigui format i augmenti així la seva competència.
Però, a més, la falta de seguretat dels docents de tenir materials amb la qualitat necessària és una de les barreres que impedeixen el dipòsit de documents en un repositori (Smith, 2006).
Així, la informació obtinguda a través d'aquest estudi apunta cap a tres àrees de formació.
Una primera, referent a aspectes que tenen a veure amb les pròpies característiques de l'OCW, així com els avantatges, els inconvenients i les implicacions associades al seu ús, tant en el cas de la mateixa institució com en el cas d'experiències en altres universitats.
És a dir, és necessari transmetre una visió global d'aquesta eina perquè l'analitzin els futurs usuaris en el context global del treball docent.
La segona àrea de formació es dirigeix a fomentar les competències en l'ús de les TIC segons el nivell de destresa de partida que inclogui, per als docents amb majors habilitats, el disseny de materials multimèdia amb major atractiu i valor afegit.
Finalment, la tercera àrea de formació s'adreça al disseny i l'avaluació de la qualitat dels materials docents, que, en el cas de docents amb poca experiència, va més enllà dels mateixos materials, ja que entraria en el terreny de la millora de les competències pedagògiques i didàctiques.
Respecte a les estratègies de màrqueting i difusió, els resultats suggereixen una qüestió que també es recull en la bibliografia existent.
Es tracta de la necessitat de projectar entre la comunitat universitària la idea que l'OCW és una mesura institucional que forma part d'una estratègia a llarg termini i que no és simplement una acció puntual motivada per pressions de l'entorn.
Així, diversos autors que han estudiat l'adopció de diferents innovacions, i dels OER en particular, han valorat el suport institucional com un dels factors clau que faciliten l'acceptació de qualsevol iniciativa (Hannan, 2005; Xu, 2008), perquè és molt difícil implementar una innovació sense el suport del personal i de la institució (Bates, 2007; Rutherford, 2008).
D'altra banda, també són importants els canals a través dels quals es transmet l'existència d'aquesta iniciativa.
En la bibliografia existent es relaten bons resultats amb la utilització de canals de comunicació estratificats utilitzant els mitjans de comunicació de masses per crear alertes.
Però també s'han recollit exemples en els quals l'estratègia se centrava en la comunicació interpersonal com a mitjà de persuasió (Bates, 2007).
En aquest sentit, cal no oblidar el paper d'agent de canvi que el docent pot assumir, tal com s'ha esmentat anteriorment.
Vist el grau d'èxit aconseguit fins al moment, no sembla que els mitjans emprats per estendre l'ús de l'OCW a la UV hagin estat suficients ni eficaços.
Per això, tal com mostra l'opinió dels usuaris potencials i vista la bibliografia, potser seria necessari fer-ne una difusió més individualitzada.
Es tractaria d'estendre les diferents mesures de màrqueting a l'àmbit departamental i el contacte amb persones clau que poguessin liderar la implantació d'aquesta iniciativa per a la seva demostrada solvència o competència.
D'aquesta manera, seria fonamental tenir una primera onada de generadors de contingut atractiu i de qualitat a partir dels quals fer visible la iniciativa i obrir la participació a la resta de docents, estratègia que, d'altra banda, és fonamental segons recull l'Open eLearning Content Observatory Services (OLCOS, 2007).
Pel que fa a les tres àrees d'especial rellevància sobre les quals és necessari actuar de forma transversal, és a dir, a través de la formació i la informació, en primer lloc, la qüestió de la propietat intel·lectual ha estat un tema freqüentment tractat en la bibliografia que analitza la implantació de l'OCW.
El desconeixement dels termes exactes en els quals l'usuari d'aquest sistema cedeix els materials s'ha destacat com una de les barreres principals que han impedit el dipòsit de materials docents (Bueno de la Fuente; Hernández Pérez, 2011).
De forma similar, la creença que el treball personal és confidencial o les reserves existents respecte a la cessió d'aquest treball pel risc de plagi també s'han apuntat com a barreres per a l'ús dels OER (Pickton, 2006).
A la vista dels resultats presentats, són els mateixos docents els que expressen la incertesa respecte a la qüestió de la propietat intel·lectual dels materials que s'hi dipositen.
Per tant, tal com relata la bibliografia existent, és necessari tenir en compte aquesta qüestió com una barrera potencial important i, per tant, considerar-la una matèria fonamental en la qual basar qualsevol acció de formació i informació perquè asseguri l'èxit d'aquest sistema.
La segona qüestió que s'ha d'analitzar de forma transversal és la sensibilització pel que fa als materials d'accés obert.
En part, és una qüestió derivada del desconeixement existent respecte a la propietat intel·lectual però també de la falta de coneixement del que significa el moviment OA.
Segons Bueno de la Fuente i Hernández Pérez (2011), en el nostre context no hi ha cultura d'intercanvi o de reutilització de materials docents i els documents d'accés obert no es consideren fiables, de manera que representen una barrera important a l'hora d'implementar iniciatives com l'OCW (Fry, 2011).
A més, la falta de sentiment de comunitat i la percepció del repositori com una illa sense relació amb el procés d'ensenyament-aprenentatge també condicionen la falta de participació en repositoris institucionals (Davis, 2007).
Realment totes aquestes qüestions entren en el terreny de la cultura acadèmica existent respecte a la generació, l'ús i la difusió dels materials docents i, per tant, variar els usos i costums actuals pel que fa a aquesta qüestió requereix una campanya de sensibilització que entri de ple en els principis de l'OA i el que significa facilitar l'accés als materials.
Són les persones amb una actitud altruista les que hi participaran més fàcilment (Kim, 2010), però la sensibilització ha d'anar més enllà i afavorir la participació de docents amb altres motivacions (Tovar, 2013).
Per altra banda, la possibilitat de reutilitzar els materials s'hauria de veure com una oportunitat per millorar-los i no com una de les barreres per participar-hi (Tovar, 2013).
En darrer lloc, juntament amb la propietat intel·lectual i la sensibilització respecte al que significa el moviment OA, una qüestió important és l'aplicació de mesures que motivin el dipòsit de documents.
Aquest dipòsit pot tenir un caràcter obligatori o voluntari, com en el cas de la UV.
Ara bé, el caràcter voluntari és un motiu al·legat freqüentment per no sumar-se a la iniciativa (Tabata, 2008).
D'altra banda, l'obligatorietat tampoc no garantiria disposar d'un repositori de materials de qualitat.
Per tant, la motivació ha de venir de la integració d'aquest dipòsit en la rutina del treball docent en forma d'incentius curriculars o econòmics.
En aquest sentit, els docents novells podrien ser els seguidors més fàcils d'aquestes mesures per la seva necessitat de promoció.
En vista dels resultats obtinguts, podem concloure que per implementar qualsevol iniciativa que requereixi la participació activa del professorat, les estratègies s'han de dirigir a implicar els usuaris potencials, tenint-ne en compte les opinions, fent-los partícips des de l'inici i considerant les seves necessitats d'informació i formació com a pilars fonamentals per aconseguir-hi l'èxit.
"Estratègies per a l'èxit dels dipòsits institucionals de contingut educatiu en les biblioteques digitals universitàries".
BiD: textosu de biblioteconomia i documentació, núm. 26, (juny)..
"Estratègies de formació i informació per implantar l'OpenCourseWare a la Universitat de València.
Participació dels usuaris potencials en el procés".
BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 31 (desembre)..
Articles del mateix autor a Temària
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (UB)
Estudis de Ciències de la Informació |
ACN | Torroella de Montgrí 2020-02-11 La previsió és que els treballs comencin la setmana vinent tan bon punt se'n decreti la urgència
Acn/DdG 2020-01-19 L'acord té vigència per un any i compta amb 10.000 euros que han de permetre pagar les factures de l'aigua
ACN | La Bisbal d'Empordà 2020-01-17 L'acord té la vigència d'un any i compta amb un fons de 10.000 euros
ddg 2019-12-07 Sorea, companyia gestora del cicle integral de l'aigua, ha superat l'objectiu que es va fixar el passat mes de febrer, quan va iniciar la campanya per promoure la factura digital, i ha aconseguit un total de 29.000 noves altes, 9.000 més de les esperades.
ddG 2019-11-22 La companyia Sorea n'ha posat a depuradores de la Garrotxa i ja ha seleccionat les espècies i les plantes
ACN | Olot 2019-11-21 S'han identificat les espècies amb possible presència a l'entorn i s'han seleccionat les plantes per provocar un efecte crida
Redacció 2019-10-13 Una avaria a la principal via d'aigua de Roses ha inundat diversos carrers de Roses.
El problema s'ha localitzat prop de l'estació de la Sarfa i s'ha acumulat molta aigua a la zona de la Gran Via de Pau Casals i al carrer Riera Ginjolers.
Segons informa l'ajuntament, tècnics de l'empresa d'aigües
acn/ddg 2019-09-24 El projecte Mou-te pel mar coordina accions de neteja als entorns naturals de la Costa Brava durant tres mesos
acn / ddg 2019-09-16 L'Ajuntament diu que el subministrament continuarà privatitzat mentre el servei de clavegueram segueixi essent «deficitari» · La possible gestió pública «podria agreujar» el problema judicial del consistori amb l'empresa Sorea, avisa l'alcalde, Enric Marquès
Gerard Vilà / ACN 2019-09-15 L'ajuntament assenyala que el subministrament continuarà privatitzat mentre el servei de clavegueram segueixi sent "deficitari"
ddg / acn 2019-08-30 L'aigua és potable però s'ha detectat un augment de clorurs per sobre dels valors que estableix la normativa · El poble arrossega des de fa anys problemes en l'abastament d'aigua
ACN | El Port de la Selva 2019-08-29 L'aigua continua essent potable però s'ha detectat un augment de clorurs per sobre dels valors de referència que estableix la normativa
Contingut ofert per SOREA 2019-06-05 Sorea promou plans d'acció per recuperar la fauna i la flora autòctones, a més de la protecció d'hàbitats naturals del territori
DdG 2019-06-05 Sorea i les seves filials promouen diversos plans d'acció que pretenen recuperar la fauna i la flora autòctones i a la vegada protegir hàbitats naturals del territori
2019-06-02 Quan entri en servei aquesta infraestructura, la ciutat quedarà dividida en dos sectors de diferent subministrament
Sant Feliu de Guíxols adhereix a l'Associació de Municipis per l'Aigua Pública (AMAP) en el darrer ple municipal.
La votació es va fer per unanimitat dijous.
L'associació és una entitat que propugna la municipalització del servei de subministrament
DdG 2019-03-28 La construcció de la nova resclosa del Molí de les Pipes d'Arbúcies ja ha finalitzat.
Així ho va donar a conèixer ahir l'Ajuntament a través d'un comunicat en el qual va destacar que l'actuació ha permès substituir per pedra la infraestructura feta els anys 80 amb sacs de sorra i pedra i
ddg 2019-03-23 L'empresa d'aigües Sorea donarà un euro al programa de pobresa energètica de Creu Roja per cada nou usuari de factura digital.
L'acció s'emmarca en una campanya per animar els seus clients a canviar la factura en paper per la digital, el que suposa un estalvi d'aquest
Efe/Ddg 2019-02-21 L'empresa de gestió de l'aigua Sorea destinarà 1 euro al programa de Pobresa Energètica de la Creu Roja per cada usuari que decideixi rebre les factures per correu electrònic per així estalviar la despesa de paper de l'enviament de correspondència.
acn / ddg 2019-02-11 Fonts del govern municipal reconeixen que no hi ha prou temps abans de les municipals mentre que l'oposició ho veu com una «oportunitat perduda»
acn/ddg 2018-12-27 El «sí» ha guanyat amb un 76,41% dels vots en una consulta popular vinculant en què han votat 160 veïns i ha tingut un 33,5% de participació
ACN Mieres 2018-12-26 El 'sí' ha guanyat amb un 76,41% dels vots en una la consulta popular vinculant
ddg 2018-11-21 Les llars i empreses del municipi de Calonge i Sant Antoni disposaran d'un sistema més clar i eficaç per gestionar les queixes o problemes que puguin tenir amb el seu servei d'aigua.
El síndic municipal de Greuges de Calonge i Sant Antoni, Joan Maria Garcia i Mascarós, ha signat un conveni de
Sils 2018-11-16 L'excés del plaguicida es va detectar dilluns i l'Ajuntament apunta l'entorn dels pous com a possible focus de la contaminació
2018-11-13 La mesura només afecta el nucli urbà del municipi, ja que les urbanitzacions de Vallcanera i Les Comes tenen la seva pròpia xarxa |
El centrista aconsegueix el 23,9% dels vots, i la ultradretana, dos punts menys. /
França s'obre a un nou horitzó polític.
Per primera vegada en la història de la V República, les dues famílies que s'han alternat en el poder, la republicana i la socialista, han quedat eliminades de la segona volta de les eleccions presidencials.
El 7 de maig, seran el líder d'En Marxa!, Emmanuel Macron, i la candidata de l'ultradretà Front Nacional (FN), Marine Le Pen, els que es disputaran l'Elisi, en una batalla que la segona pot donar per perduda perquè tot just conèixer-se el resultat de la primera volta, la resta de candidats han activat, com el 2002, el Front Republicà i s'han conjurat contra l'extremisme i el populisme.
Macron ja té un peu a l'Elisi, notícia que els seus seguidors i votants van rebre amb eufòria incontinguda quan els sondejos el van confirmar com a guanyador d'aquesta primera batalla electoral, que es presentava totalment oberta.
Amb les seves banderes i samarretes de colors, durant hores van corejar Macron président abraçant-se, fent salts d'alegria.
Eufòria que es va desbordar quan va comparèixer el candidat, flanquejat per la bandera francesa i l'europea, tota una declaració de principis i senya d'identitat.
Rellançar la construcció d'Europa refundant el projecte europeu formarà part de les prioritats de Macron, segons va subratllar en el seu discurs, en què va prometre ser el president de tots els francesos i treballar per la unitat.
«No hi ha diverses Frances, sinó la França dels patriotes contra l'amenaça nacionalista», va dir en referència al discurs radical de Le Pen.
El flamant candidat va arribar acompanyat de la seva dona, Brigitte, i va prometre incorporar al seu Govern «noves cares i nous talents», a qui no preguntaran d'on venen, va afirmar.
LES DUES ÀNIMES / Macron, un perfecte desconegut fa tan sols dos anys, aconseguia el 23,5% dels vots amb el 90% escrutat.
Le Pen en rebia el 22,07%, i la diferència creixia lentament a mesura que avançava l'escrutini.
Arribarà a la segona volta amb més vots que els que va aconseguir al seu dia el seu pare, Jean Marie (17,9%), però havia somiat ser primera.
En tercera posició figurava el candidat dels Republicans, François Fillon, amb el 19,74%, seguit per l'aspirant de l'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon (19,47%), i, molt distanciat, el socialista Benoit Hamon, que ha portat al seu partit a una derrota històrica, amb el 6,2%.
El 7 de maig s'enfrontaran a les urnes les dues ànimes de França, la cosmopolita i moderna que representa el jove Macron, de 39 anys, líder d'un moviment fundat fa just un any que ha trencat les barreres entre esquerra i dreta, i la proteccionista i tancada que encarna Le Pen, una advocada de 48 anys que ha begut del vot del descontentament de les classes més desafavorides amb una imatge suavitzada del seu partit, en la forma tot i que no en el fons.
Perquè és el mateix llop amb pell de xai, els derrotats Fillon i Hamon van fer una crida a tallar el pas en la segona volta al Front Nacional, un partit conegut per la seva «violència i la seva intolerància» amb un programa que «portaria el país a la fallida i Europa al caos», va afirmar el candidat de la dreta, paraules amb les quals va rebre un efusiu aplaudiment entre els seguidors de Macron.
Mélenchon no va dir res encara a l'espera de conèixer els resultats definitius, però va mostrar la seva decepció pel triomf dels «mediàcrates».
UNA COSA NOVA / El profund desig de canvi dels francesos no es va expressar amb el suport a una força antisistema com la de Le Pen però sí apartant del poder els grans partits polítics del país, socialistes i republicans, que junts no arriben al 30% dels vots.
Els va guanyar el candidat que diu que no és «ni de dretes ni d'esquerres», quan en realitat és a la vegada d'esquerres i de dretes perquè és una altra cosa.
Nova, atractiva, dinàmica, trencadora.
Ahir a la nit, al palau de congressos de la Porta de Versalles, els seus seguidors van cantar i van ballar i van plorar d'alegria.
Però el van acomiadar a ritme de pop. |
Les modificacions permetran l'emissió d'Andorra Televisió en alta definició
L'edifici d'Andorra Telecom. / ARXIU
L'arribada de la tecnologia per a mòbils 5G, prevista per l'any 2020, obligarà a fer canvis en la TDT durant aquest any, segons informa el Govern en un comunicat.
Aquests canvis, d'obligat compliment segons la normativa europea de telecomunicacions, ocasionaran un canvi de freqüència de certes cadenes de TDT, que hauran de ser resintonitzades abans del 31 d'octubre.
Els comunitats de veïns hauran d'ajustar l'antena col·lectiva.
Les cadenes de TDT afectades per aquest canvi de freqüència seran Esports3, Euronews, TV5 Monde i Pirineus TV.
A més, aquesta modificació s'aprofitarà també per permetre l'arribada d'Andorra Televisió en alta definició (HD).
Per a poder veure aquests cinc canals a partir del mes d'octubre, els edificis de pisos hauran de realitzar un petit ajustament en l'antena col·lectiva (aquest canvi ja es pot realitzar), mentre que els habitatges unifamiliars tan sols hauran de fer una resintonització dels canals de la TDT el dia del canvi de freqüència.
Aquest procés, conegut com a segon dividend digital i que s'ha d'efectuar en el mateix període que Espanya i França, es realitzarà esglaonadament durant el mes d'octubre, tenint en compte les diferents zones de cobertura de les antenes emissores de TDT del Principat.
Per a més informació, els usuaris poden visitar el web www.tdt2019.ad o parlar amb el seu instal·lador de televisió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Molts interrogants envolten encara l'assassinat de Marc Hernández i Paula Mas, la parella que va desaparèixer el 24 d'agost al pantà de Susqueda.
El sospitós empresonat, Jordi Magentí, es proclama innocent i l'escena no acaba de quadrar amb els episodis del crim i tampoc se sap quina va ser l'arma ni on és.
La darrera imatge de l'Opel Zafira de les víctimes va ser captada per una càmera a les 10.18 h del 24 d'agost, quan enfilava la pista de la vora dreta del pantà.
A les set de la tarda del dilluns 28 d'agost, el cotxe va ser trobat a set metres de profunditat a dins del pantà, a la "platja dels xinesos", a uns 15 quilòmetres des de la pedrera, per la pista forestal que passa pel mas Llomar, l'únic lloc habitat en tot el trajecte.
Incògnites: fins on van arribar amb el cotxe Marc i Paula i on va estar el vehicle abans que el criminal o criminals el tiressin a l'aigua?
I en quin moment el van dur fins al lloc on el van enfonsar?
Els habitants del Llomar, que entre el 24 i el 25 d'agost, de dia i de nit, van fer diversos cops d'anada i tornada la pista, no van veure el monovolum blau.
L'amo del mas Llomar sí que va veure, en canvi, el Land Rover de Magentí arraconat arran de pista, sobre la Rierica.
I tampoc ningú diu haver vist passar l'Opel Zafira davant del mas Llomar, punt de pas obligat per arribar al lloc on va ser enfonsat.
Un dels estadants del Llomar va explicar que la tarda del dia 24 va passar en direcció a la platgeta un Clio de color fosc ocupat per un home gran i un gos.
I la nit del 24 al 25 els gossos del Llomar van lladrar.
Van detectar els gossos moviments relacionats amb el crim?
Bartomeu Soler, l'home que viu en una barraca, al barranc de la Font del Borni, assegura que no va veure mai l'Opel Zafira i manté que a la parella la va veure per primer cop el 26 de setembre, el dia que els Mossos els van trobar morts, ell a l'aigua i ella a la part del pantà, molt a prop de la seva barraca.
Més incògnites: van baixar pel seu propi peu fins arran d'aigua Marc i Paula?
Un accés que sembla viable i que permetria encarar-hi el cotxe i deixar-lo fora de la vista de la gent que circula per la pista seria el baixant de la Font del Borni.
Un altre punt de baixada fàcil, més enllà de la Rierica, que porta a la zona dels camps del Llomar, lloc on van pescadors.
Però aquí el cotxe hauria quedat a la vista des de la pista.
La investigació fixa l'hora del crim entre les 11.20 i les 11.26 h, una hora aproximadament després que Paula enviés el darrer whatsapp a la seva mare.
Van tenir temps d'inflar el caiac i baixar arran d'aigua?
La investigació apunta que va ser a les runes de la Rierica, lloc de pesca del sospitós, però no hi ha evidències materials.
És clar que els van disparar, però des de quina distància, encara s'ha de determinar.
La noia va rebre un únic tret al cap. El noi tenia quatre forats de bala corresponents a tres trets perquè un primer li va travessar la mà.
La trajectòria podria indicar que el noi estava dret i va fer un gest per protegir-se, però tampoc es descarta que estigués estirat quan li van disparar.
I en quin moment van ser llençats els cossos, nus, a l'aigua?
Els va despullar l'homicida o estaven despullats quan els van disparar?
Els laboratoris han conclòs que almenys una de les dues ferides dels costats del cos del noi, fetes amb un estri de tall, és post mortem.
És a dir, que el van punxar ja mort.
No es descarta que fos per desinflar-lo i fer-lo enfonsar, cosa que obriria la possibilitat que els haguessin tirat a l'aigua un temps després del crim.
Hi ha pendents anàlisis de l'aigua del pantà per veure si hi ha components que afavoreixin la momificació.
Més incògnites: com va anar a parar el caiac a la zona de l'embarcador.
Hi va navegar ell abans de punxar-lo?
La distància entre el punt on era enfonsat el cotxe i el lloc on va ser trobat el caiac a la deriva, és d'uns 20 km si s'ha de fer en vehicle per terra.
I si el criminal va anar-hi amb caiac, com s'ho va fer després per emprendre la fugida?
Una circumstància a tenir en compte és que Jordi Magentí no sap nedar.
El jutjat confia que alguns interrogants s'aclareixin amb la declaració, demà, de Nancy Londoño, la dona de Magentí, que va marxar a Colòmbia al setembre.
Més incògnites: per què no va fugir llavors Magentí?
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El jove monarca, conegut popularment a Catalunya com El Cametes, va visitar la ciutat dilluns 18 d'abril de 1904 en el marc d'un atapeït periple pel Principat.
Llavors tenia 18 anys i només feia dos que havia estat entronitzat.
De fet, es va avançar la seva majoria d'edat als 16 anys per tal d'acabar amb la llarga regència de Maria Cristina ja que el seu antecessor, Alfons XII, va morir mentre la reina estava embarassada.
Allí l'esperava l'alcalde de Sabadell, el republicà Joaquim Cladellas Trescents, que el va rebre amb aquesta afirmació: "Señor, el pueblo os espera para aclaramaros".
En efecte, el baixador s'havia concentrat una gran multitud que, segons la crònica de La Vanguardia " profirió en estruendosos vivas y aplausos ", i entre la que figuraven senyors i senyores guarnits amb les seves millors gales.
Al baixador s'havia instal·lat un arc i diverses tribunes on varies nenes van aclamar al Rei.
A l'emprendre la marxa del cotxe reial, es va fer volar coloms i se li van llençar innumerables rams de flors.
Aquesta actitud de l'alcalde republicà fou objecte de dures crítiques per part de Germinal, òrgan dels republicans federals de Sabadell:
Tan bon punt va saber-se que el rei visitaria nostra ciutat, li va venir una especie de deliri de grandeses que espatarrava als seus íntims (...)
En va els seus amics li aconsellaren que per a surtir del pas i no fer cap ridícol entre els seus, demanés llicència fins que hagués passat el xubasco.
Ell aferrat en que volia una creu i l'arcaldia de reial ordre, va posar-se a fer de les seves".
Aquest comportament es va extensiu a la resta de regidors republicans que anaren a la recepció reial juntament amb el monàrquics més recalcitrants com Pere Viloca o Antoni Oliver.
Germinal va denunciar que Joan Colomer Pujol, edil per Centre Català, fou l'únic que no va anar-hi, "donat així una llisó an aquells regidors que, dient-se republicans i federals (...) ho feren, no respectant amb aquells actes els sentiments democràtics dels seus electors".
Poc després Germinal informava que els esmentats regidors s'havien donat de baixa de la publicació i es vantaren del suport rebut per la Joventut Federal.
A més, qualificaren als regidors republicans que havien assistit a la recepció de "monedes dubtoses " que havien de sanejar-se per a que " no enganyin els inconscients".
La comitiva reial, precedida per varies parelles de la Guàrdia Civil a cavall, va enfilar La Rambla on molts balcons estaven engalanats amb domassos i al llarg del recorregut es continuaren tirant-li flors i confetti.
Per tal que la visita fos un èxit, els empresaris donaren tres hores de festa als obrers, encara que, segons Andreu Castells, "les ovacions no foren massa estrepitoses i es notaren, entre el poble, alguns somriures discrets".
Primera pedra de la Caixa al carrer de Gràcia.
A l' Ajuntament va tenir lloc una recepció, després de la qual, el seguici reial es dirigí a l' Hospital i la Casa de Beneficència on fou rebut per la junta.
Des d'allà va anar a posar la primer pedra de la seu de la Caixa d'Estalvis a l'actual carrer de Gràcia on va ser rebut als compassos de la Marcha Real a càrrec d'un banda militar que escoltà des de la tribuna instal·lada a l'efecte i, on segons, La Vanguardia, " se había congregado numeroso público, entre el que abundaban elegantes damas ".
Enric Turull, president del consell de la Junta de la Caixa d'Estalvis i diputat provincial, va llegir un discurs de benvinguda i es va donar lectura a l'acta de la cerimònia que fou enterrada juntament amb la primera pedra.
Després, Alfons XIII va dirigir-se al Gremi de Fabricants, ple a vessar on el seu president va llegir una al·locució on es va fer vots per "la armoniosa relación entre todos los elementos que al trabajo se consagran.
En nom del corona va contestar el general Linares, ministre de la Guerra, qui va assegurar que de la mateixa manera que el Rei " aspira a ser el primer agricultor, desea, también ser el primer industrial " i va prometre fer tot el possible per impulsar el desenvolupament de la indústria.
Després dels discursos i signar el llibre d'honor, visità el local on s'havia muntat una exposició de productes fabricats a Sabadell i dels treballs de l' Acadèmia de Belles Arts on examinà les obres del seus alumnes i l'exposició d'olis de Joan Vila Cinca i les fotografies de Joan Vilatobà, molts amb dones nues.
Tant Alfons XIII com el governador civil de Barcelona li compraren moltes fotos.
Davant seu s'imprimiren targetes al·lusives a la seva visita on al costat del retrat del rei es podien llegir els versos de Ribot i Serra:
Abans de marxar el Rei va donar 2.000 pessetes per als pobres.
Per contrari, per a Germinal, el " verdader poble" va contemplar "aquell espectacle desusat, sense aplauso, sense visca, sense un entusiasme.
Aquella inesperada fredor del poble va gelar instantaniament tot el calor del entusiasme que els cortesans portaven embotellat".
D'altra banda, 20 entitats sabadellenques de caire progressista i laic, malgrat estar convidades als actes, refusaren d'assistir.
Ara bé, la relació entre el monarca i la ciutat va quedar determinada per l'atemptat que l'anarquista sabadellenc Mateo Morral perpetrà el 31 de maig del 1906 a Madrid contra Alfons XIII i la seva esposa Victòria Eugènia el dia de les seves noces.
Morral va llençar la bomba al cotxe reial, oculta en un ram de flors, des de la balconada de la pensió carrer Mayor on s'hostejava, però l'artefacte explosiu va ensopegar amb les vies del tramvia desviant la seva trajectòria cap a la gentada que observava la comitiva.
Malgrat la parella reial resultà il·lesa, va provocar 25 morts i més d'un centenar de ferits.
En una altra entrega d'aquesta secció analitzarem amb detall els efectes de l'atemptat sobre la societat sabadellenca.
Només afegir que, durant la Guerra Civil, del gener de 1937 al maig de 1939, l'actual Via Massagué fou rebatejada com Avinguda de Mateu Morral.
De la mateixa manera, el carrer Mayor de Madrid durant la Guerra Civil fou reanomenat carrer de Mateu Morral.
República i acció directa 1868.1904.
La Vanguardia, 19 d'abril de 1904.
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
Un lloc molt especial ple de calidesa, comoditat i estètica.
Ens sentim molt bé i benvinguts.
Beny és una gran dama amb estil.
Les habitacions són molt decorades amb amor, una festa per als ulls.
La casa té una ubicació cèntrica i està molt a prop de les pistes.
I, el que és més important, Beny està cuinant el pastís de xocolata més deliciosament.
I també l'esmorzar és una revelació.
No teníem només allotjament: amb Benny, podria discutir, compartir, riure i conèixer una persona meravellosa amb una història fascinant.
Espero que ens tornem a trobar, en algun lloc!
Tot plegat: molt poc temps allà!
I compartim una passió (potser diversos): dormint en llençols de roba!
estimat Beny Gràcies per la seva meravellosa i única hospitalitat!
A vegades em sentia com una reina. un meravellós esmorzar reial, la millor sopa d'ordi, el millor Schoggichueche i un ambient únic i familiar amb encant, estil i amor. meravellós! gràcies de Berna hannah iris
un lloc meravellós. aquí hi ha la bogeria, l'amor i la inspiració a casa. el mobiliari està ple de coses precioses, la música clàssica juga a les sales, miu miu i prada es deixen acariciar amb pelzli i les habitacions fan olor d'encens.
L'esmorzar de Benys és deliciós, mentre que les seves històries (de vida) explicaven que somrient, meravellava, vivia molt bé! feliç, que té aquesta experiència davant d'ell.
Molt bon esmorzar amb pa casolà i muesli.
Formatge regional i pernil, així com Bünderfleisch molt bonic.
Habitacions acollidores amb llits molt confortables.
Interessant i amable amiga, amb qui vam tenir moltes discussions emocionants.
Super ubicat, en una bella casa modernista amb vistes a la muntanya!
Ens vam sentir molt contents amb Beny, que coneix moltes històries emocionants per explicar i als seus convidats amb moltes delícies.
Una estada molt agradable, amb una amfitriona sense complicacions.
allotjament molt agradable amb un propietari molt amable i agradable. la ubicació és 1a i l'apartament té tot el que necessita. fins i tot un coffee-fullyautmat;) el típic apartament d'engadiner està en molt bon estat. molt de gust una altra vegada.
Una bella casa en una de les zones d'esquí més belles de Suïssa.
L'apartament és ideal, ben equipat i en una ubicació privilegiada.
La comunicació amb Werni era genial.
Passem quatre dies amb dos nens petits a l'apartament i només podem recomanar-los.
Vam passar les vacances d'esquí a l'apartament de Wernis per segona vegada i vam tornar a estar molt satisfets.
La ubicació és ideal als voltants del bany, bus d'esquí, botigues i restaurants.
També ens agrada el còmode apartament de l'antiga casa Engadine, amb aigua mineral molt ben davant de la porta.
La comunicació amb Werni sempre és fàcil i ràpida.
Un lloc increïble i real Pint pintoresca i encantadora petita ciutat alpina.
El bany independent i el bany en si eren una veritable característica que no esperàvem i la pressió de la dutxa era fantàstica.
La guia de Tobias va ser fantàstica i la seva comunicació va ser de primera classe.
Un lloc acollidor per relaxar-se i estar fora de línia durant uns dies.
Tobias és un gran amfitrió i Tschlin és un poblet meravellós.
Casa autèntica i espaiosa en un poble acollidor.
Un entorn magnífic i nombroses activitats per als amants de la pau i la natura.
Tot i això, l'allotjament disposa de tot el necessari per gaudir a pocs dies.
La barreja entre antic i modern fa que l'allotjament sigui interessant.
Sorprenentment molts jocs, llibres i estris de cuina que estan a la vostra disposició.
Un lloc fantàstic per allotjar-se en un poble increïblement bell.
Suggeriment: El restaurant Macun cuina molt bé i, abans, gaudiu d'un aperitiu a la cerveseria del poble, simplement genial.
La casa de poble Engadine de Tobias s'ha modernitzat sensiblement sense perdre l'encant de l'antic edifici.
Ens vam sentir molt a gust a Tschlin i tornaria en qualsevol moment.
Al centre de la petita ciutat i molt a prop dels banys!
Agradable allotjament en una ubicació cèntrica i tranquil·la, amb olor de fusta d'Arven al dormitori.
El bany és un petit spa, però visualment una mica antiquat.
No utilitzàvem la cuina equipada.
Bonica taula a la sala d'estar, on podeu seure còmodament a la llum.
La música és possible a totes les habitacions, inclòs el bany.
Werni no es va trobar enlloc, però tot estava molt ben organitzat.
També es mostren les fotos a la pàgina web d'Airbnb optimitzades (també una mica romanticitzades).
Apartament molt agradable i una ubicació fantàstica.
Tot va bé, fins i tot amb el llit supletori.
Ens sentim molt bé i hem tingut una bona setmana!
Werni ha descrit tot el que és genial.
L'allotjament també té una ubicació fantàstica.
Tot va ser a la nostra satisfacció, tornarem!
Passà les primeres vacances amb el bebè a Werni i va ser genial.
Em va encantar la sauna per relaxar-se a la nit, una ubicació fantàstica al costat de la botiga de queviures, la fleca i el busstopp.
És una casa tradicional, molta fusta amb bany de luxe. werni fins i tot va organitzar un bressol! un lloc que esperem tornar:-)
Vam passar uns dies sorprenents a Engadin, i quedar-nos en aquest apartament va ser un dels punts destacats del nostre viatge.
Està situat al centre històric de Scuol, i fa una base ideal per visitar aquesta bonica regió.
Les habitacions són acollidores i estan molt ben reformades.
El luxós bany és una meravella.
La cuina està equipada amb una bona cafetera:) Gràcies a Werni per ser un gran amfitrió!
Tot es trenca i el llit i el bany són de somni.
De Werni és súper senzill i es comunica de forma esbelta i àgil.
Bonic i acollidor apartament en una ubicació perfecta, què més es pot demanar?
Tot impecable i perfectament coincident, de fet superior, a la descripció! |
El Txi Kung és una pràctica mil·lenària xinesa i és l'art de treballar l'energia per a què circuli correctament i harmoniosament pel nostre organisme, és un treball profund de l'energia interna.
A Xina, el Txi Kung forma part del procés terapèutic habitual en alguns centres sanitaris.
És una pràctica en la qual es combinen postures estàtiques i exercicis de tensió (estiraments o torsions) i de relaxació, és d'intensitat baixa/moderada que s'ajusta a tota condició física o edat, també s'exercita la flexibilitat articular i la postura corporal.
Aquesta disciplina ens porta a un estat de meditació i a descobrir l'essència d'un mateix.
És un camí al nostre interior que requereix constància i esforç.
Les classes les fem a l'aula Valverde de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
C/ Melcior de Palau, 140, al costat de l'estació de Sants. |
'Astèrix a Itàlia' serà el títol del nou viatge de l'heroi gal del còmic al costat del seu inseparable Obèlix, en el que suposarà l'àlbum número 37 d'aquestes aventures dibuixades per Didier Conrad i Jean-Yves Ferri, segons ha anunciat l'editorial.
Aquesta sortida del seu poblat resistent als romans es desenvoluparà l'any 50 abans de Crist, quan Juli Cèsar somia amb una Itàlia unificada.
Astèrix i Obèlix descobriran en aquesta ocasió els nombrosos pobles que viuen a la península italiana, si bé "per a gran disgust" d'Obèlix, a l'antiga Itàlia no només hi ha romans.
Els pobles itàlics tracten de conservar la seva autonomia i veuen amb mals ulls els intents de dominació de Juli Cèsar i les seves legions.
Així, Astèrix i Obèlix comencen una gran aventura que els farà conèixer a fons la sorprenent Itàlia antiga i els seus pobles itàlics.
"Itàlia no es resumeix amb Juli Cèsar, Roma i el Coliseu.
Pensem que ja era hora que Astèrix i Obèlix es fessin una idea més precisa del que era veritablement Itàlia en aquest moment, cosa que no disgustarà Albert Uderzo, la família del qual és originària del nord d'Itàlia", han assenyalat els autors del còmic.
La publicació d'aquest còmic coincideix amb l'any en què es compleix el 90è aniversari del guionista original --Uderzo-- i els 40 anys de la mort de l'il·lustrador --Goscinny--.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
'Rebel' és un terme d'una enorme extensió i que necessita una delimitació
Des del precís moment que es va conèixer la greu acusació de delicte de rebel·lió per als líders independentistes, molts penalistes vam opinar que no s'ajustava a la tipicitat penal exigida, reflectida a l'article 472 del Codi Penal.
Posteriorment han estat nombroses les veus, entre d'altres la del mateix Pedro Sánchez quan encara no era president, que consideraven que entre un simple delicte de desobediència, que comporta un lleu retret penal, i un delicte de rebel·lió, que implica penes de fins a 25 anys de presó, haurien d'haver-hi altres figures més d'acord amb la realitat del segle XXI.
Però el cert és que aquests altres delictes no existeixen, i el respecte a ultrança del principi de legalitat, el més important en dret penal –els meus alumnes sempre recorden la llatinada 'nullum crimen nulla poena sine lege'– no ens permet inventar delictes o aplicar conductes que no s'ajusten exactament als tipus penals descrits a les lleis.
Convé recordar que aquest no és un cas únic.
De fet, sense anar més lluny, els delictes informàtics, contra el medi ambient o contra la llibertat sexual, per posar-ne alguns exemples, requeririen una modificació important, d'acord amb la societat en què vivim.
Però mentre això no es produeixi, no podem ampliar les conductes punibles, per més que de vegades ens sembli que és absolutament necessari.
A propòsit d'això, caldria esmentar un dels punts més controvertits: des d'un principi hi ha hagut una certa inquietud que la persistència a acusar per un delicte de rebel·lió, que podríem dir que està ficat amb calçador, fos també per la pretesa vinculació amb l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.
No ho sabem del cert, però això ha permès justificar la privació de l'exercici de determinats drets civils i polítics als processats en presó preventiva, cosa que altrament no hauria estat possible.
Recordem el precepte, que diu textualment: " Així que sigui ferma una interlocutòria de processament i s'ordeni la presó provisional per un delicte comès per mitjà d'una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic ha de quedar automàticament suspès en l'exercici d'aquest mentre duri la situació de presó ".
Venen temps en què les solucions jurídiques seran controvertides, però mai hem d'oblidar el principi d'humanitat
En primer lloc, per a una correcta interpretació d'aquest article, hem d'ubicar-lo sistemàticament al capítol III del títol V de l'esmentada llei, referit a la comprovació del delicte i l'esbrinament del delinqüent i les seves circumstàncies personals.
En termes generals, s'hi refereix com a "persones" o en el seu cas "processats", excepte l'article 384 bis, en què si bé al principi parla de persona integrada o relacionada amb bandes armades, després afegeix "o individus terroristes o rebels".
En la seva tercera accepció, el 'Diccionari de la llengua catalana' de l'IEC defineix 'individu -ídua' com a "persona el nom, la condició, etc., de la qual s'ignora o no es vol dir".
En aquesta accepció la RAE també hi inclou una "persona menyspreable".
Parlar, doncs, d'individus terroristes o rebels és més propi d'un dret penal d'autor, en què es tenen més en compte les característiques o les maneres de ser de les persones que els propis actes comesos.
Què hauria passat, per tant, si Dolors Bassa i Carme Forcadell s'haguessin presentat a les eleccions generals i haguessin sortit escollides diputades del Congrés?
Tindrien, en aquest cas, la consideració d'"indivídues rebels"?
En segon lloc, i quant als fets, queda clara la seva aplicació a terroristes o a persones integrades o relacionades amb bandes armades, però no quan es refereix a rebels.
En aquest sentit crec que la paraula 'rebel' anava referida al terrorisme i no a la rebel·lió.
Aquest és un terme d'una enorme extensió i que necessita una delimitació per poder apreciar a partir de quin moment i en quin context es pot qualificar una persona d'"individu rebel".
Certament, la rebel·lió és una de les més greus accions delictives susceptibles de ser realitzades o intentades per una banda armada.
D'aquí que ja en el passat el mateix Tribunal Constitucional entengués que era necessari fer-ne una interpretació restringida i considerés que: "Per definició, la rebel·lió és realitzada per un grup que té el propòsit d'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius, amb la finalitat de produir la destrucció o eversió de l'ordre de la Constitució".
Vist així, és impossible d'entendre que el que va ocórrer a Catalunya la tardor del 2017 s'ajustés a aquests fets.
Sigui com sigui, si l'aplicació d'aquest article per part dels tribunals ja va ser qüestionada en el seu dia, es fa difícil de justificar que ara sigui el Congrés de Diputats qui ho apliqui automàticament.
Venen temps en què res està escrit i les solucions jurídiques seran controvertides, però no s'ha d'oblidar mai que en una societat democràtica centrada en el valor de la persona, el principi d'humanitat hauria de ser l'eix del dret penal.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Val de Asón (Cantabria).
Si t'interessa Val de Asón i el seus voltants, et recomanem que visitis Cantabria.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Val de Asón per organitzar la teva escapada rural. |
La rentadora pot convertir-se en la teva gran aliada, i no només a l'hora de rentar la roba.
Aquest electrodomèstic pot estalviar temps i esforç ajudant-te a netejar objectes de la casa que possiblement no havies pensat que podien posar-s'hi.
Igual que qualsevol altre estri de neteja, la fregona hauria de netejar-se gairebé diàriament, però si ets com la majoria dels mortals segurament no compleixis aquesta regla.
Per posar-hi remei i desinfectar la fregona d'una passada pots provar a posar-la a la rentadora en una bossa de malla.
Les estoretes antilliscants que es col·loquen al terra de la banyera o dutxa per no caure també es poden posar a la rentadora.
En ser barates, el normal és comprar-ne una nova de tant en tant.
Però si notes que són un niu de gèrmens, pots rentar-la amb un programa fred i centrifugat curt.
En fer la compra és normal que les bosses que utilitzem es taquin amb algun aliment.
Si aquestes bosses són reutilitzables de tela, pots deixar-les com noves posant-les en la rentadora amb una càrrega d'aigua tèbia.
Algunes restes de menjar i pols es poden acumular en els peluixos dels més petits.
Per netejar-los com cal pots posar tots els peluixos que puguis a la rentadora i posar un programa per a peces delicades amb només una mica de detergent.
Alguns objectes de plàstic també tenen cabuda a la rentadora.
Si la teva cortina de bany està a les últimes, prova a rentar-la amb aigua freda, ja que les altes temperatures poden danyar-les, sobretot si tenen dibuixos.
Utilitza un cicle curt i, molt important, no centrifuguis perquè aquest procés podria trencar-les.
És possible que encara tinguis algunes peces de Lego a casa o que alguna vegada hagis vist a un nen ficar-s'en una a la boca.
Però és inevitable que amb el temps la brutícia es quedi incrustada en elles, pel que pot ser un perill.
Per solucionar-ho, posa-les en una bossa de reixeta, i a la rentadora!
Si la resposta és afirmativa, és possible que tinguis a casa alguna d'aquestes catifes trencaclosques tan segures i pràctiques.
Per rentar-les només hauràs de desmuntar-la i posar-la al rentaplats o a la rentadora amb un programa d'aigua freda.
Els coixins solen adquirir un to groguenc per culpa de la suor i la saliva.
Per eliminar aquestes antiestètiques taques pots ficar-los a la rentadora, siguin de plomes o sintètics.
Deixa que s'assequin bé a l'aire per evitar l'aparició de floridura.
Si no són molt grans, pots provar de rentar els llits de les teves mascotes a la rentadora de la mateixa manera que els coixins.
Això sí, fes-ho només en cas que el llit tingui un cartó a la part interior, ja que moltes d'elles solen tenir-lo per mantenir rígid el fons.
Per molt que vulguis passar per alt la brutícia que s'acumula a les estoretes del cotxe, tard o d'hora hauràs de netejar-les.
Per a això, només hauràs de passar l'aspiradora primer i posar-les després a la rentadora amb un programa curt. |
El Consell Escolar de Catalunya, organisme consultiu de la Generalitat en matèria educativa, ha sol·licitat al departament d'Ensenyament que retiri els canvis en la selecció de directors de centres, una mesura que servia per adaptar la legislació catalana a la llei Wert.
El consell ha aprovat un dictament en el qual es demana l'aturada d'aquesta reforma, que preveu entre altres mesures que els candidats del mateix centre ja no tinguin prioritat d'accés a la direcció o que hagin de superar tots un curs de formació específic.
Un dels aspectes de la modificiació del decret que més rebuig havia generat entre la comunitat educativa el fet que l'Administració passés a tenir majoria absoluta a les comissions de selecció de directors -encarregats d'avaluar els candidats-.
Però precisament Ensenyament va presentar una esmena ahir amb què acceptava no establir cap canvi en aquesta part, i mantenir l'actual composició de les comissions, els membres de les quals estan designats per l'Administració, el claustre de professors i el consell escolar en proporcions iguals.
Aquesta proposta va comptar amb l'aprovació de tots els membres de Consell Escolar.
Però tot i aquesta cessió per part d'Ensenyament, el dictamen d'aquest organisme consultiu ha estat contrari a la modificació del decret, i ha incorporat demandes de sindicats de professors, estudiants i associacions de famílies de buscar sistemes de participació de la comunitat educativa a l'hora d'aprovar el projecte educatiu dels centres o la designació dels directors.
L'esmena d'aquests col·lectius, aprovada pel consell, també preveu una petició a la Generalitat de renovar per un any més els directors que acaben el seu mandat el proper 30 de juny.
En total són 760 directors els que estarien en el seu últim curs com a tals, però la proposta adoptada pel consell demana que, si compten amb l'aprovació del consell escolar, se'ls prorrogui el mandat un any.
Aquesta seria una manera, segons els sindicats, d'evitar que se seleccionin els nous directors sense el pes suficient de la comunitat educativa.
L'enduriment de la selecció dels directors ve dictada per la LOMCE, i per a adaptar-s'hi la Generalitat està plantejant canvis en el decret de directors aprovat a Catalunya l'any 2010.
A més dels canvis ja mencionats, com la formació específica obligatòria o els canvis en la comissió de selecció -finalment replantejats-, la LOMCE també preveu que els candidats del mateix centre ja no tinguin prioritat i dóna valor al fet que el candidat hagi passat prèviament per un equip directiu.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
En la darrera sessió de cotització, els inversors van centrar el focus d'atenció en tres possibles catalitzadors.
Per una banda, la guerra comercial entre els EUA i la Xina, que fa ballar el mercat al ritme de les tensions entre ambdós països.
Per altra banda, també es mantenien atents a les noves tensions davant el possible atac de Trump a Síria.
Per últim, l'inici de la temporada de resultats corporatius anava prenent força i donarà pistes sobre el futur dels mercats globals.
Ahir era el torn de tres gegants financers nord-americans: Citigroup, JP Morgan i Wells Fargo veien com la presentació de resultats pesava sobre el valor de cotització i tots tres mostraven rendiments a la baixa.
Semblava que tornava l'alegria als mercats i que la guerra comercial provocada per Donald Trump quedava en un segon pla, però sembla que al president dels Estats Units se li acumulen els temes sobre la taula i ara el rebot de les tensions geopolítiques amb Rússia és el que injecta volatilitat als mercats.
Amb els mercats europeus tancats es van donar a conèixer les actes de l'última reunió de la Fed, donant més pistes sobre les pujades dels tipus per a la resta de l'any.
Pel costat microeconòmic, els inversors estaven atents a l'interès d'IAG per Norwegian Air i impulsaven el selectiu espanyol cap als números verds.
Semblava que tornava l'alegria als mercats i que la guerra comercial provocada per Donald Trump quedava en un segon pla, però sembla que al president dels Estats Units se li acumulen els temes sobre la taula i ara el rebot de les tensions geopolítiques amb Rússia és el que injecta pessimisme als mercats.
Amb els mercats europeus tancats es donen a conèixer les actes de l'última reunió de la Fed, donant més pistes sobre les pujades dels tipus per a la resta de l'any.
D'altra banda, s'ha conegut l'índex de referència de la inflació, l'IPC, el qual ha augmentat 2 punts bàsics per sobre del 2,2% previ, un nivell que podria ressuscitar les tensions inflacionistes.
Amb totes les dades sobre la taula, el més probable és que seguim trobant-nos en un mercat alcista que hauria patit una sana correcció.
El que sembla clar és que tot el negatiu (des d'un punt de vista geopolític i macro) comença a estar descomptat en el mercat.
Aquesta setmana també comença la temporada de resultats.
Per primer cop veurem els efectes de la famosa reforma fiscal de Trump.
Pel que fa a la sessió d'ahir, els principals selectius europeus mostraven rendiments positius.
A l'altra banda de l'Atlàntic, Wall Street no es quedava endarrere i mostrava comportaments superiors al +1,5% (a tancament europeu).
La intervenció del president de la Xina, no només rebaixava la tensió comercial amb els EUA, també prometia una major apertura del país a les inversions internacionals.
Els moviments dels mercats estan centrant-se en les declaracions i decisions respecte al comerç internacional.
Per ara, tant la retòrica utilitzada com les decisions aprovades, són més pròximes a un entorn de negociació que a un entorn de "guerra" comercial, per la qual encara queda molt.
Tot i això, no és descartable que pugui succeir, i potser és un dels principals riscos...
S'ha de tenir en compte que els canals pels quals els països es beneficien del comerç internacional són molt més complexos que la simple lectura del dèficit o el superàvit per compte corrent.
És veritat que els nivells de volatilitat s'han incrementat, especialment els de renda variable, no obstant això, també és veritat que els nivells anteriors no eren els naturals (especialment 2017).
El dia d'ahir destacava per l'esperada publicació de les dades d'atur als EUA.
Per una banda, la taxa d'atur als Estats Units se situava al 4,1% (lleugerament per sobre del consens).
Per altra banda, més en línia amb l'esperat, veiem com el repunt en salaris era del +2,7%.
Recordem que aquesta dada era la mateixa que al febrer sembrava el pànic i iniciava un període de certa correcció als mercats.
Com ja sabem, la situació laboral als Estats Units és força important ja que podria ser un bon indicador de les properes pujades de tipus per part de la Fed.
Amb millora laboral, més probabilitat de pujada de tipus, amb empitjorament laboral menys probabilitats de pujades.
En general, la darrera sessió setmanal era negativa en els mercats de renda variable, bona part a causa de la inestabilitat comercial entre la Xina i els EUA.
Si una cosa queda força clara aquesta setmana és que l'augment de la volatilitat ja és una realitat.
Així, com dimecres vèiem tancaments a la baixa, ahir, des de bon principi, els mercats de renda variable europea iniciaven la sessió amb repunts generalitzats.
A més, a mesura que avançava la jornada, els índexs de referència seguien repuntant fins tancar per sobre del 2%.
El mercat seguia dansant al ritme de les negociacions entre la Xina i els EUA per tal d'evitar una guerra comercial.
Per altra banda, als EUA la dada d'atur setmanal registrava un lleuger increment.
No obstant això, serà avui quan veurem la dada més rellevant sobre la situació laboral a Amèrica del nord (recordem que aquesta va ser la que el mes de febrer va iniciar les correccions).
La setmana seguia registrant comportaments dèbils.
A conseqüència de l'escalada de tensió per la guerra comercial entre els EUA i la Xina, en la darrera sessió de cotització els parquets europeus tancaven tenyits de vermell.
De fet, les noves notícies eren que els EUA publicaven una llista de 1.300 productes xinesos als quals planejava imposar aranzels.
L'estimació sobre l'impacte que podrien exercir aquest gravàmens era d'aproximadament cinquanta mil milions de dòlars.
Aquestes mesures, que se sumaven a les anteriorment imposades sobre l'alumini i l'acer, suposaven una de les més dures que mai han imposat els EUA a la Xina.
Pel que fa al dòlar americà, la divisa resistia sense gaires canvis contra l'euro.
Dilluns de Pasqua deixava una sessió per a l'oblit a Wall Street.
D'aquesta manera, l'inici de setmana feia que l'índex tecnològic, el Nasdaq, registrés per primer cop rendiments acumulats anuals negatius.
Com a conseqüència, l'obertura de dimarts als parquets europeus també es decantava per les vendes.
En tot cas, la jornada anava de menys a més.
Finalment, el rebot en els selectius de l'altra banda de l'Atlàntic reduïa les pèrdues inicials.
A nivell corporatiu, Mediaset (italiana) aconseguia un acord amb Sky que permetia al valor registrar un increment del +6,5%.
Per altra banda, el fabricant de cotxes elèctrics Tesla, registrava el seu millor trimestre de producció de la història i també s'apuntava un bon increment en la seva cotització. |
La primera dama dels Estats Units a Madrid davant 600 joves /
"Quan un home arriba a casa després de treballar i canvia el bolquer del seu fill és un heroi.
A una dona que fa el mateix ningú li diu res.
Quan un home treballa moltes hores fora de casa està ben considerat.
Una dona que fa el mateix és una ambiciosa i no cuida la seva família".
La primera dama dels EUA, Michelle Obama, s'ha posat feminista i reivindicativa en la seva visita a Madrid.
Ho ha fet per demostrar que la falta d'oportunitats i la desigualtat no és qüestió només dels països en vies de desenvolupament -on milions adolescents no poden estudiar- sinó del primer món.
Ella mateixa s'ha posat com a exemple: "Vaig treballar molt per graduar-me a la universitat.
I després vaig aconseguir feines que m'encantaven.
I jo no sabia com podria mantenir la meva feina i, a més, tenir fills".
Brillant advocada i mare de dues filles, l'esposa del president nord-americà ha sigut aplaudida fervorosament per centenars d'adolescents espanyoles, convocades al Matadero (un dels racons culturals més efervescents de Madrid) per recolzar 'Let Girls Learn' (Deixin les Noies Aprendre), una iniciativa solidària del matrimoni Obama per aixecar consciències sobre la importància de l'escolarització de les adolescents a tot el món.
Acabada d'arribar de Libèria i el Marroc, la primera dama -en presència de la reina Letizia - ha recalcat la importància de canviar no només lleis sinó "cors i ments".
"Si vosaltres -ha dit dirigint-se a un auditori en què a penes hi havia homes- d'aquí uns anys teniu fills, deixeu-los que plorin.
I si teniu filles, apunteu-les a un club de futbol i digueu-los que no passa res perquè siguin una mica autoritàries".
Les seves emocionades paraules -dites sense un sol paper pel mig- han ontingut no només aplaudiments sinó visques.
"Sóc mare de dues filles adolescents i sé que useu les xarxes socials.
No només els Governs tenen el poder i l'obligació de defensar l'escolarització de les nenes.
Useu els vostres telèfons intel·ligents", ha dit la primera dama, mentre els centenars d'estudiants que l'escoltaven s'aixecaven i enarboraven el seu mòbil per retratar a l'esposa del president.
La primera dama ha recordat que a tot el món hi ha més de 62 milions d'adolescents que no poden estudiar, bé per falta de mitjans o bé per viure en unes societats que insten les joves a casar-se molt joves i a tenir fills.
"Són tan brillants i estan tan dotades com totes vosaltres.
Però elles no poden estudiar", ha comentat.
Les seves paraules han sigut molt aplaudides per part de la seva "amiga" Letizia.
L'esposa del Rei, intercalant l'anglès amb el castellà, ha usat la seva cinefília i ha recomanat a l'auditori una pel·lícula: 'Buda explotó por verguenza', estremidora cinta de la directora afganesa Hana Makhmalbaf sobre una nena que lluita per anar a l'escola i rebre una educació.
El film va guanyar el 2007 el festival de Sant Sebastià.
Després del multitudinari acte, Letizia i Michelle han posat rumb a la Zarzuela on totes dues han mantingut una reunió privada.
És més que probable que en aquesta reunió hagin parlat sobre el futur immediat de la filla gran d'Obama, que treballarà aquest estiu com a becària en l'ambaixada dels EUA.
Tant Malia com la seva germana petita, Sasha, han acompanyat la seva mare en la seva visita a Espanya.
Al clan també s'ha unit la mare de Michelle, Marian Shields. |
El president de Cepime i vicepresident de la CEOE, Antonio Garamendi, ha expressat aquest dilluns la seva confiança que empresaris i sindicats puguin arribar a "d'aquí a molt pocs dies" al pacte salarial per al període 2015-2017.
"Tenim visions diferents de les coses ara mateix, però estem a prop de poder arribar a acords, tot i que ens queden alguns serrells", ha assenyalat Garamendi en declaracions a TVE recollides per Europa Press.
El president de Cepime ha subratllat que aquest acord és "molt important", però ha insistit que també ho és mantenir la moderació dels salaris, perquè ha estat fonamental perquè les empreses guanyin competitivitat aquests últims anys.
A més, ha recordat que la inflació és negativa a Espanya i que la reforma fiscal està ajudant els treballadors a tenir més diners disponibles, "pel que anant a un punt de moderació salarial, totes les parts puguin estar satisfetes".
Garamendi ha ressaltat a més que la moderació salarial porta a una creació més gran de llocs de treball i ha apuntat que, tot i que l'economia espanyola està millorant, "les pimes són les primeres que surten del banquet i les últimes que tornen a entrar".
Pel que fa a la reforma de formació que ha esbossat el Govern espanyol, el president de Cepime ha explicat que el problema no està en què els cursos de formació passin a ser impartits per entitats privades, sinó en el fet que qui realment coneix les necessitats de formació són les mateixes empreses "i no les acadèmies".
Tot i això, creu que el Ministeri D'Ocupació té "bona voluntat" d'arribar a un acord per emprendre aquesta reforma, a l'hora que ha posat èmfasi que a més del control que s'ha d'exercir sobre la gestió dels cursos, es faci també sobre la seva eficàcia.
Preguntat per la implantació a Espanya d'un contracte únic, idea que defensen alguns partits polítics, com Ciutadans, el president de Cepime ha advertit que una mesura com aquesta "posaria barreres a la contractació", per la qual cosa a les empreses no els agrada.
"Rebutjo el contracte únic perquè crec que constrenyeria terriblement el mercat laboral i el faria excessivament rígid", ha subratllat Garamendi, que ha destacat que el que volen els empresaris, en termes polítics, és estabilitat i responsabilitat.
"No volem experiments amb gasosa.
Ja hem vist casos com el de Grècia.
Les propostes de cada partit són respectables, però en alguns casos haurien de treballar amb més realisme", ha opinat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Desenvolupament i anàlisi de tècniques avançades de processament digital del senyal amb èmfasi en la seva aplicació a sistemes de comunicacions i/o localització.
Àrees d'interès especial són les comunicacions sense fils en tots els seus àmbits, des del personal, local i cel·lular i ampliant el seu abast fins a les comunicacions per satèl·lit i d'espai profund, així com els sistemes de localització adequats a tots aquests entorns.
Les tècniques en les quals el grup acumula una experiència considerable i en què és previsible una participació més significativa en el futur són les següents: disseny de sistemes de comunicacions per satèl·lit avançats, desenvolupament de sistemes de comunicacions sense fils amb múltiples antenes en transmissió i/o recepció, desenvolupament de sistemes avançats de localització i navegació i optimització d'esquemes d'assignació de recursos per a sistemes i xarxes de comunicacions sense fils no centralitzades.
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Unes cinquanta persones de l'Anoia han rebut aquestes darreres hores una citació del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d'Igualada, pel procediment de prèvies 9/2018, pel qual són cridats a declarar com a investigats pels talls a l'A2 l'octubre de l'any passat.
Els talls a l'autovia es van dur a terme els dies 3 d'octubre i 8 de novembre de l'any passat, durant les manifestacions de protesta per la repressió de la policia espanyola durant el referèndum de l'1-O i en contra de l'empresonament dels presos polítics, respectivament.
Algunes de les persones citades a declarar com a investigats han explicat a l'AnoiaDiari que haurien identificat els seus vehicles en llocs propers als punts dels talls realitzats a l'autovia durant aquestes manifestacions.
Com agrada cargolar la semàntica.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
La prostituta de Pretty Woman, la Vivian interpretada per Julia Roberts que enamora Richard Gere, no és un invent del cinema.
El fil argumental de la pel·lícula dirigida per Garry Marshall és pràcticament calcat al de l'òpera de Giuseppe Verdi La Traviata, que justament sona en dos moments del film.
Aquí, la protagonista és Violetta, una cortesana a la França del segle XIX.
Ella també s'enamora d'un home ric.
El mateix succeeix amb l'òpera de Charles Gounod Roméo et Juliette i la pel·lícula amb música de Leonard Bernstein West Side Story.
Basat en el paral·lelisme entre les dues pel·lícules i les dues òperes es va presentar, ahir, al teatre Kursaal de Manresa, que va exhaurir totes les localitats, la tercera proposta del segell Simfonova.
L'espectacle ideat i dirigit per Marcel Gorgori va aconseguir el seu objectiu.
Amb el títol Òpera, de què vas?, es tractava de convèncer els més reticents que el tòpic segons el qual de l'òpera només se'n pot aprofitar la música perquè els arguments són infumables no és cert.
Per a mostra, els arguments esmentats que, traslladats al cinema, han construït dos clàssics del setè art. Ja ho va dir Gorgori en una de les seves introduccions: quan una televisió necessita assegurar l'audiència en té prou programant Pretty Woman.
Davant d'un públic entre el qual es va trobar a faltar més varietat d'edats -potser el proper espectacle de Simfonova haurà de tenir per objectiu demostrar que l'òpera no només és per a persones de més de 50 anys- la proposta va saber alternar amb encert fragments de cada pel·lícula i de cada òpera per demostrar-ne les similituds.
Un divertiment amb molta pedagogia i uns pessics d'humor que Gorgori va acompanyar amb les explicacions necessàries (ni més ni menys) -i algunes projeccions- i que els artistes de la vetllada van saber omplir de bon rotllo, si es permet aquesta expressió.
L'Orquestra Barcelona Philarmonia, sota la batuta de Daniel Antolí, fins i tot se'n va sortir del difícil repte de tocar una versió simfònica de la peça de Roy Orbison Pretty Woman; i els solistes de la vetllada: el tenor Carles Cosías, que va demostrar molta veterania; la soprano Isabella Gaudí, que es va endur una de les ovacions més sonores amb la interpretació de Ah, forse è lui! i Sempre libera!, de La Traviata; i el baríton navassenc Carles Pachón, que, tot i no tenir tants moments de lluïment com els seus companys, els va saber superar amb bona nota.
Òpera, de què vas? és pot definir com una celebració de la música per on van desfilar temes que de ben segur van fer gaudir als més experts i als que els van descobrir per primer cop.
Entre d'altres, I feel pretty!, Maria i Tonight, de West Side Story; la delicada escena del balcó de Roméo et Juliette; l'esmentada Pretty Woman i, per acabar, Libiamo, ne'lieti calici!, «el vals més famós de l'òpera», com el va descriure Gorgori, que va interrompre el tenor i la solista al final de l'espectacle, quan interpretaven la peça de l'obra de Verdi on ella mor -a diferència de Pretty Woman - per oferir als assistents un final feliç.
Aquests, hi van respondre amb una llarga ovació que va portar els protagonistes de la vetllada a regalar-los dos bisos: un vals de l'opereta La viuda alegre i la cançó de Pretty Woman.
A la mitja part, de vint minuts, hi ha qui ho va aprofitar per fer una copa, menjar un entrepanet o fer un cafè a peu dret al bufet muntat per a l'ocasió.
En total, poc més de dues hores de concert per aprendre que, efectivament, com diu el lema de Simfonova: «quan la musica val la pena no pot ser només per a uns quants».
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
El mercat, més ràpid que els gats, aprofita aquesta mitificació dels animals
No parlo de les tètriques processons plenes de polítics i càrrecs públics, que també ho són.
Ni del món sense Jorge Wagensberg, que serà una mica més buit de savis que creuen que la ciència i les humanitats han d'anar sempre lligades i que alerten que "la gente que lee un solo libro es peor que la que no lee ninguno".
Mentre faig cua a la caixa del supermercat, veig una capsa gran on, si vull, puc dipositar patés pels gats del carrer.
Un amable col·lectiu que es dedica a cuidar aquests animals, que no es conformen amb molles de pa, m'anima a comprar-ne i deixar-los a la caixa.
Es veu que ara els gats són molt sibarites.
Els de casa també tenen problemes; sembla que s'engreixen massa, per la castració i per la manca d'exercici, perquè mai trepitgen el carrer o el camp com abans.
Per això, les grans marques de menjar preparat per a gats presenten una gamma de productes infinita, segons la raça, segons l'edat.
Si vull, tinc al meu abast un rànquing amb els set millors pinsos per a gats esterilitzats, amb salmó, amb pollastre... tot un món de possibilitats.
Però dins de la gastronomia gatuna, trobo el súmmum.
Veig anuncis, fins i tot, i no és una metàfora ni una exageració, de sopes per a gats que estan il·lustrades amb gambes d'una estètica finíssima.
La persecució no s'atura aquí: llegeixo que Laika denuncia la mort d'un gat a Encamp.
Notícia a quatre columnes, declaracions d'un portaveu de l'entitat.
No acabo d'entendre on hem arribat ni ben bé perquè.
Els animals, gats i tots, mereixen viure amb el màxim de confort i dignitat.
Hi ha animals carinyosos i fidels, però no entenc el procés d'humanització, de sobreprotecció, sobrevaloració i mitificació al qual alguns humans els sotmeten.
El mercat, més ràpid que els gats, aprofita aquesta mitificació dels animals i, des del 2017, podem comprar "sopa de tonyina amb gambes o amb anxoves, dues exquisides varietats", segons indica el fabricant al paquet.
I continua: "les sopes per a gats són tendres gormanderies amb salsa abundant.
Tenen un sabor irresistible i mantenen hidratat el teu gat."
"Tenen trossos visibles" i els pots comprar amb un pac individual o amb còmodes multipacs de quatre unitats."
Doncs, a mi, m'ha passat la gana.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquest any en farà 40 que es van constituir els primers ajuntaments democràtics i el Club de Premsa EL 9 NOU vol recordar-ho organitzant una taula rodona per escoltar a tres ponents que ho coneixen bé.
Josep Burgaya, historiador i extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic.
Enric Castellnou, politòleg i extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic.
Esperem que aquest tema, que forma part de la nostra història recent, sigui del vostre interès i ens hi vulgueu acompanyar. |
El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha confiat aquest dilluns en què l'electorat dels 'comuns' acudirà a votar al referèndum de l'1 d'octubre i que, a més, "en bona part" apostarà pel 'sí' a la independència de Catalunya.
Ho ha dit en la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció del partit, després que aquest cap de setmana Catalunya en Comú, el partit dels 'comuns', hagi manifestat que entén l'1 d'octubre com una "mobilització" i no com un referèndum amb plenes garanties.
ERC lamenta la posició adoptada pel partit de Xavier Domènech i Ada Colau, però confia que els votants d'aquesta formació --que ha guanyat les dues últimes eleccions generals a Catalunya amb la marca 'EnComúPodem'-- votin "en consciència" i sí avalin l'1-O com un referèndum.
"Ens hauria agradat que els 'comuns' haguessin pres una decisió diferent, però estem convençuts que els seus votants actuaran en consciència i votaran i en bona part votaran que sí", ha conclòs el portaveu dels republicans i diputat de JxSí en el Parlament.
Sabriá ha considerat que hi ha una majoria en la societat catalana, que inclou també els votants dels 'comuns', que vol votar sobre el futur polític de Catalunya i que no esperarà a saber "si té permís de l'Estat" per poder fer-ho.
"La democràcia s'imposarà al país i ens toca als partits decidir si estem al costat de la democràcia o de l'statu quo'.
L'únic canvi possible passa pel referèndum", ha conclòs el portaveu, que considera que ERC ha de parlar dels seus projectes i no centrar-se a valorar el que fan els altres partits.
Així, ERC lamenta la posició adoptada pels 'comuns' però evita entrar en la crítica frontal a aquest partit, conscient que podria no ser una posició definitiva: "Posar-se al costat de la democràcia avui és posar-se al costat del referèndum", conclouen els republicans.
Sabrià ha explicat que la posició actual dels 'comuns' podria posar traves a eventuals aliances de futur amb aquest partit, ja que argumenta que seria difícil d'entendre que després de l'1 d'octubre ERC estigui al costat d'aquells que "han intentat fer impossible" el referèndum.
No obstant això, ha sentenciat que espera que en el referèndum triomfi el 'sí' i "tots ens trobem en el procés constituent" dels sobiranistes volen començar després de la votació per dissenyar les bases de l'Estat català.
Preguntat per quan estarà llesta una campanya conjunta dels partidaris de votar 'sí' a la independència en el referèndum d'octubre, ha explicat que "tots els espais de coordinació seran benvinguts", i ha recordat que ERC ja fa setmanes que fa campanya a favor del 'sí'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
C orrupció prové de la paraula rumpere, trencar en llatí, i, si ho pensem bé, això ens indica el càstig que podem patir.
Jo l'he sofert des de petit i no puc alliberar-me'n.
Crec que cap italià no ho podria fer.
M'explico: a Itàlia la corrupció o la sospita de corrupció ens han pres la il·lusió de ser ciutadans, en el sentit més profund de la paraula.
Jo confesso (1.008 pàg.!) que de jovenet la tenia.
Havia sortit de la Università di Scienze Politiche i havia començat el meu any com a carabiniere per servir la pàtria.
Us he de dir que les dues coses no anaven tan ben lligades perquè a la universitat seguia molt present l'esperit del professor Toni Negri, un intel·lectual d'extrema esquerra, que havia passat uns quants anys a la presó com a autor "moral" de delicte de terrorisme (no us recorda alguna cosa?).
Imagineu-vos uns nois idealistes (d' idea, no d'Idealista.com) amb ganes de fer coses i una societat tancada on tot passa pels polítics.
Si no pactes amb ells no pots fer res.
En bona part del nord d'Itàlia aquests dirigents polítics coincidien amb el Partit Socialista Italià de Bettino Craxi.
Descarats, sense pudor, feien mítings en les millors discoteques, amb les dones més atractives, ostentant una seguretat exagerada.
Quatre idiotes amb metralleta i ell, el ministre d'Exteriors apassionat pel ball i el luxe.
Quan tornava mig trompa a la nit, ni ens saludava.
Arreu d'Itàlia, si volies treballar o tenir alguna iniciativa havies d'entrar en aquestes sectes, on els principals protagonistes eren PSI i DC.
Tot va començar aquell 17 de febrer del 92, quan els carabinieri van irrompre al Pio Albergo Trivulzio, una residència geriàtrica, i van enxampar Mario Chiesa intentant fer desaparèixer pel vàter un feix de diners provinents d'un pagament irregular.
Un empresari ofegat pels deutes ho havia denunciat.
Després que el jutge Di Pietro aconseguís dos comptes bancaris a Suïssa anomenats Fiuggi i Levissima (dues aigües minerals) i truqués al seu advocat amb la famosa frase " Avvocato, dica a Mario Chiesa che l'acqua minerale è finita! ", el polític no va callar durant una setmana.
La reacció popular va ser molt forta.
Bettino Craxi va reaccionar dient que aquella persona no era més que un lladre fora de control: " un mariulo ".
Va començar un procés imparable que va portar a la presó milers de persones amb un sistema d'investigació força simple: vas a la garjola, denuncies els còmplices i ja en pots sortir, un darrere l'altre.
Fonamental l'eina de la presó preventiva: pocs haurien confessat en absència d'aquest sistema.
Partits com la Democràcia Cristiana i el Partit Socialista van desaparèixer amb l'enfonsament de la Primera República Italiana.
Es van suïcidar 43 persones entre polítics i empresaris de primera plana, com Raul Gardini, president de Montedison, o Gabriele Cagliari, expresident d'Enimont, i Bettino Craxi va acabar a l'exili a Tunísia, on va morir més tard.
Gianni De Michelis, l'amo bailongo de Venècia, va haver de rapar-se els cabells per no ser reconegut i insultat per les calli e i campielli.
Perdoneu si m'he entusiasmat en recordar aquest moment gloriós.
El fet dramàtic és que no va servir de res.
Itàlia ha caigut al lloc número 69 de les classificacions mundials relatives a la corrupció, al mateix nivell de Ghana i Macedònia (no, el grup musical no).
Mireu la seqüència: Andreotti-Craxi-Berlusconi.
Això és el que queda en el nostre ADN.
(No en dic res perquè és el meu equip.)
Atenció a jugar amb la corrupció: és com una serp que no mor, com una hidra amb els caps de rèptil que tornen a créixer una vegada rere l'altra, infinitament, en el temps.
La sospita que tot és com és i res no val la pena es pot infiltrar en tots els àmbits i ara, a Catalunya, tenim el caldo de cultiu perfecte perquè això passi.
La crisi que indigna la gent i apressa els empresaris, el sistema públic que perd inversió, la voluntat de desestabilització d'alguns...
¿Els nostres ideals seran prou forts per resistir la serp?
En aquella Itàlia del 93 no en teníem, i així estem.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT donem un no rotund a la política educativa del departament d'educació i del seu conseller Maragall.
Els sindicats amb representació a l'ensenyament pública convoquem unitàriament vaga el 19 de març.
La política educativa del Departament d'Educació i l'actitud del seu conseller s'ha vingut caracteritzant els últims anys per l'autoritarisme més absolut i el menyspreu envers el professorat i la seva tasca, l'ensenyament públic en general i els seus representants legals, els sindicats.
A la presentació al Parlament d'un projecte de llei d'educació que obvia les propostes de les organitzacions representatives del professorat, al rebuig de part del professorat i altres sectors de la comunitat educativa expressada en les diferents mobilitzacions mantingudes al llarg de l'any passat, s'ha d'afegir la seva incapacitat i negligència a l'hora de resoldre els problemes reals que tenen plantejats avui els centres educatius públics: massificació de les aules, dèficit en les construccions escolars necessàries, professorat insuficient per a l'escolarització actual i futura, organització del tractament de la diversitat, restriccions i arbitrarietats en l'adjudicació de les plantilles, erràtica gestió per part del Departament...
A més, l'aplicació que ja està fent el conseller Maragall d'alguns preceptes continguts en el projecte de llei, quan encara no han estat discutits ni aprovats pel Parlament de Catalunya, reforça encara més aquesta manera gens democràtica de fer política.
A tot això, cal afegir una manca absoluta de respecte per la negociació col·lectiva, intentant retallar-la i minimitzar-la contínuament, tot prenent mesures unilaterals que empitjoren sensiblement les condicions de treball del professorat i que constitueixen flagrants incompliments d'acords sindicals i de govern.
En aquest sentit, els sindicats USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT expressem el més absolut rebuig a aquesta política educativa i
EXIGIM LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER MARAGALL.
Els esmentats sindicats fem una crida al professorat a assistir i participar a les assemblees de zona, a debatre en els centres l'abast i les conseqüències de la nova llei i les noves mesures proposades pel conseller i el Departament i a participar activament:
* en les concentracions davant els ajuntaments el dia 12 de febrer
* en LA CONVOCATÒRIA DE VAGA DEL 19 DE MARÇ
* en definitiva en el conjunt de mobilitzacions que es proposen per a obligar al departament a retirar aquestes mesures i continuar expressant:
UN NO ROTUND A LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ:
No a l'augment de la jornada lectiva.
No a la disminució de l'oferta pública d'ocupació.
Manteniment de l'oferta pactada.
Ampliació dels pactes d'estabilitat.
4.- Cobriment de totes les substitucions des del primer dia.
Increment de la construcció de centres públics.
No als incompliments del Departament d'Educació. |
La diputada de JxCat al Parlament Aurora Madaula i la d'ERC Jenn Díaz han protagonitzat aquest dijous un xoc per no haver-se suspès el ple després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi condemnat a un any i mig d'inhabilitació al president de la Generalitat, Quim Torra.
Poc abans, en una anotació en el seu compte de Twitter recollida per Europa Press, el diputat de JxCat Francesc de Dalmases ha lamentat que el grup de JxCat s'hagi quedat "sol" en la seva petició de suspendre el ple, i per això han decidit no acudir ni participar en la votació de dues mocions.
No obstant això, Madaula sí ha intervingut per defensar la posició de JxCat en el debat de les propostes de resolució sobre el reconeixement dels drets de les dones, i ho ha fet per anunciar que no participarien del debat però sí votarien les resolucions "perquè no hi hagi cap dret de la dona que quedi conculcat per la repressió política del país".
"No hem aconseguit que la Junta de Portaveu suspengués el ple, però estem aquí per responsabilitat amb els drets de les dones i per les associacions que han treballat en les propostes que s'aprovaran", ha resumit.
Després de la sentència del TSJC contra Torra, Madaula ha advertit que hi ha "una emergència masclista a Catalunya, però també política, que posa en perill la democràcia", per la qual cosa des de JxCat es considera que el ple no podia continuar com si no hagués passat res.
"El dia que Europa deixa en llibertat els presos i exiliats, Espanya inhabilita el president de la Generalitat per una pancarta que demanava la llibertat dels presos i exiliats.
Una magnífica metàfora de la democràcia espanyola", ha recalcat.
Per això, ha assegurat que defensaran "fins a l'últim moment la institució" que presideix Torra de la mateixa manera que defensen els drets de les dones, i ha afegit que no es pot desvincular la defensa d'aquests de la defensa de la democràcia.
"No ens frenarem en la defensa dels drets de les dones ni en la lluita feminista, però tampoc donarem cap passa enrere en la defensa dels drets civils i polítics.
Després de Madaula ha intervingut la diputada d'ERC Jenn Díaz, que ha apuntat que són conscients de l'"excepcionalitat" que viu Catalunya, però que també tenen reptes i responsabilitats.
"Europa ens ho ha tornat a dir, que tenim drets i deures.
Volem una república feminista, i per respecte a aquells que ens acompanyen, ERC estarem en el ple de principi a fi", ha resolt.
Malgrat que JxCat critica que no s'hagi suspès el ple, fonts d'ERC han explicat que el grup que presideix Albert Batet no ho ha demanat formalment en la Junta de Portaveus extraordinària que s'ha celebrat després de finalitzar la sessió d'aquest matí, on s'ha aprovat una declaració per la sentència del TSJC.
No obstant això, altres fonts han explicat que JxCat sí ho ha proposat però hi havia dubtes sobre què fer amb les resolucions del ple monogràfic de dones, per la qual cosa s'ha plantejat suspendre l'ordinari però mantenir aquest segon sobre dones, però aquesta possibilitat presentava problemes davant el reglament.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La FIBA va confirmar ahir els equips que participaran en l'Eurolliga la propera temporada, tant els tretze classificats directament com el sis que jugaran una prèvia per aconseguir les tres places restants, amb la presència d'un sol equip de la Lliga espanyola ( Spar Citylift Girona ) i l'exclusió del Perfumerías Avenida, després de 12 temporades consecutives a la màxima competició continental.
Les castellanes hauran de jugar l'Eurocup i estrelles com Jewell Lloyd o Tifany Hayes -a banda de Sílvia Domínguez, Laura Gil, Erika de Souza, Vitola...- es quedaran fora de l'Eurolliga si, sobretot en el cas de les nord-americanes, no arriben a un acord per rescindir el seu contracte amb el club castellà.
Ekaterinburg, Dinamo Kursk i Orenburg (Rússia), Fenerbahçe i Cukorova (Turquia), Lió i Bourges (França), Sopron (Hongria), Praga (República Txeca), Schio (Itàlia), Riga (Letònia) i Castors Braine (Bèlgica) són, juntament amb l'Spar Citylift Girona, els tretze equips classificats per a la fase de grups mentre la prèvia la jugaran Botas (Turquia), Montpeller (França), Miskolc (Hongria), Gydnia (Polònia), Venècia (Itàlia) i Olympiacos (Grècia).
La setmana vinent, Munic serà l'escenari d'un sorteig en què es decidiran els dos grups de vuits equips de la primera fase de l'Eurolliga.
Lliga a doble volta amb els quatre primers de cada grup jugant-se el lloc a la Final Four en el play-off de quarts de final i el cinquè i el sisè anant a l'Eurocup.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El procés continua obert per a totes les companyies i entitats que formen part de la Comunitat Portuària
Barcelona.-Un total de 48 empreses s'han integrat ja al Pla de Sostenibilitat Sectorial del Port de Barcelona, una iniciativa que dóna resposta als objectius de sostenibilitat del III Pla Estratègic del Port.
El procés d'adhesió segueix obert per a totes les companyies i entitats que formen part de la Comunitat Portuària de Barcelona.
Per tal de formar part del Pla només cal signar una carta de compromís i aportar unes dades per a la confecció de la Memòria de Sostenibilitat.
En el conjunt de companyies que s'han adherit fins ara estan representats els principals segments de l'activitat portuària, ja que hi ha empreses estibadores, consignataris, transitaris, operadors logístics, transportistes, serveis portuaris bàsics i altres empreses de serveis.
Per a l'èxit del desenvolupament del Pla de Sostenibilitat Sectorial "és molt important la participació del major nombre possible de les empreses que componen la Comunitat Portuària", segons el Port de Barcelona.
"Créixer de manera sostenible" El III Pla Estratègic del Port especifica que, per a créixer de manera sostenible, cal tenir present les expectatives dels diferents grups d'interès, conèixer quin grau de resposta els dóna la Comunitat Portuària i planificar les accions de millora necessàries.
"Garantir un creixement sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental és cabdal per al Port de Barcelona", afirmen des de l'entitat portuària..
En el procés de desenvolupament del pla es van identificar 8 grups d'interès i 26 subgrups, entre els quals hi ha clients, administracions, treballadors, proveïdors, entitats socials, mitjans de comunicació, institucions i inversors.
Mitjançant entrevistes amb una mostra representativa dels grups d'interès, es va analitzar l'impacte (positiu o negatiu) de l'activitat portuària sobre cadascun d'ells i es van concretar les seves expectatives vers el Port.A partir d'aquest treball i seguint el criteri de la Global Reporting Initiative (GRI), es van definir un conjunt d'indicadors per mesurar el grau de resposta que com a Comunitat Portuària es dóna a les expectatives de cadascun dels grups.
A més, aquests indicadors s'estructuren en forma de Memòria de Sostenibilitat que s'elaborarà amb caràcter anual.
De moment s'ha elaborat la de 2015 com a memòria pilot, però els indicadors serviran al grup de treball d'RSC del Consell Rector per planificar accions pel 2017.
Per tant, la participació en l'enquesta anual i les opinions de les empreses adherides són clau per dissenyar les futures accions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sovint es retreu als hotelers que no reverteixen prou en aquesta terra els ingressos que n'obtenen, i el palau de congressos, una infraestructura que els beneficiarà a ells més que a ningú altre, els oferia una oportunitat d'or per rebatre aquesta creença social.
Però tots els hotelers que empenyien perquè es fes s'han anat esborrant pel camí i els més de 135 milions que acabarà costant aquesta obra els pagarem entre tots, quan eren ells els qui la reclamaven.
Potser és un "portaavions" de la desestacionalització turística, com diu l'Ajuntament, però ningú garanteix que arribin avions en temporada baixa des d'on han de venir els congressistes.
Ara que es retalla en educació, sanitat o benestar social, es permet aquest luxe que sempre costarà doblers als ciutadans.
Un servei públic per als hotelers.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha d'obrir un nou concurs per adjudicar el servei de neteja d'espais públics perquè s'ha incrementat més del 20% el valor de la feina a dur a terme i la llei actual no permet una pròrroga amb una ampliació d'aquest volum.
Els partits representats al ple d'Olesa van aprovar en la darrera sessió una ampliació de quatre mesos de la contracta actual, amb la finalitat de donar temps a l'administració local a convocar i resoldre un nou concurs.
De moment, l'empresa Òptima Facility Services continuarà durant aquest període.
La regidora d'Espai Públic i Equipaments, Eva Creus, va detallar que la pròrroga té com a objectiu cobrir l'espai de temps entre la finalització del contracte actual (29 de febrer del 2020) i l'adjudicació d'un de nou, que està en procés de licitació.
Segons va explicar la regidora, si bé inicialment era possible prorrogar el contracte vigent, i aquest era el desig de l'empresa adjudicatària, la incorporació de noves dependències i necessitats en el contracte prorrogat superaven el 20% d'increment del seu valor, i aquest valor és el màxim que permet la llei.
Per tant, l'Ajuntament no ha pogut executar la pròrroga i ha de fer un nou concurs.
La regidora va explicar que l'increment de feina és en la neteja de noves dependències com ara la nova comissaria de la Policia Local, els patis oberts de les escoles Josep Ferrà i Esteva i Mare de Déu de Montserrat, la piscina coberta i l'Escorxador (que ara ja es netejava amb les hores que no s'utilitzaven en la neteja de la piscina coberta mentre era tancada).
També s'inclouen 350 hores per imprevistos i la regularització de sous pel nou conveni del sector de la neteja.
Marc Guevara, regidor de la CUP, tot i donar suport a la proposta de fer el nou concurs, va demanar que s'intenti incloure al nou contracte clàusules ambientals i un pla específic de treball per a la gestió dels residus de cada espai que es netegi.
També va proposar que, tenint en compte que el nou contracte serà per dos anys (prorrogables a fins a dos més), es treballi paral·lelament en «crear una empresa pública de serveis si volem ser un municipi valent que lluita pels drets laborals» i que, precisament, el primer servei que gestioni aquesta empresa pública sigui la neteja dels edificis municipals.
Jordi Parent, regidor d' ERC, va fer una petició en el mateix sentit.
Va demanar que, a banda de paràmetres mediambientals, també es tinguin en compte paràmetres socials, per tal que la plantilla quedi protegida davant un possible canvi d'empresa adjudicatària o es respecti la moció «Anem a mil» per un salari digne.
Per la seva banda, el socialista Fernando Vicente va recordar que quan el gener del 2018 es va aprovar el contracte vigent, «ja vam dir que era molt ajustat», i va criticar que «s'hagi trigat massa» a iniciar l'expedient del nou contracte del servei de neteja.
També Vicente va mostrar la seva preocupació per «la rotació» que ha de fer el personal. |
Antoni Brufau, president de Repsol, en una imatge d'arxiu
Repsol ha suspès totes les seves operacions petrolieres i gasístiques a Líbia "davant de la situació de violència i incertesa que viu el país", segons han informat fonts de la companyia.
Repsol té entre el 3,8% i el 4% de la seva producció al país nord-africà, amb aproximadament una vintena de treballadors.
El grup que presideix Antonio Brufau desenvolupa la seva activitat a Líbia a l'àrea del Murzaq, situada en una regió desèrtica de difícil accés.
Líbia extreu 1,6 milions de barrils de petroli al dia, fet que el converteix en el tercer major productor de cru de l'Àfrica, només per darrere de Nigèria i Angola.
Altres petrolieres europees com la italiana Eni, amb un 14% de la seva producció a Líbia, així com l'austríaca OMV (9% de la seva producció), la francesa Total (3%) o la noruega Statoil (0,2%), així com British Petroleum i Shell (només amb operacions d'exploració al país) també han anunciat l'evacuació del seu personal.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El judici ha tingut lloc aquest dilluns al penal 1 de Lleida i la fiscalia demana 35 anys de presó per un dels presumptes lladres
El jutjat penal número 1 de Lleida ha acollit aquest dilluns el judici a quatre acusats de participar en set robatoris a punta de pistola al Segrià i l'Urgell l'estiu de 2013.
La fiscalia demana 35 anys de presó per a Miquel C., espanyol de 34 anys veí de Tàrrega, per set robatoris amb violència i intimidació.
El ministeri fiscal demana també setze anys i mig de presó per Àlex G., espanyol de 32 anys, amb nombrosos antecedents, que actualment es troba a la presó; un any de presó per a Santiago D., espanyol de 35 anys veí de Cunit (Baix Penedès) per tinença il·lícita d'armes i nou anys de presó per a Isabel M., espanyola de 40 anys, veïna de Cunit, que presumptament s'encarregava de guardar les armes.El judici s'ha celebrat aquest dilluns al jutjat penal número 1 de Lleida i cap dels acusats ha reconegut haver participat en cap dels atracaments.
Els robatoris van tenir lloc entre l'abril i el maig de 2013 i, més tard, entre el juliol i l'agost de 2013.
Concretament se'ls acusa d'haver robat a punta de pistola en 4 bars de Tàrrega, un estanc i un supermercat de Bellpuig (Urgell) i en una empresa de reciclatge d'Alcoletge (Segrià).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El sinistre no ha provocat ferits ni desallotjaments però 45 abonats s'han quedat sense llum
Els vianants i conductors que han passat aquest dissabte a primera hora del matí per la Via Laietana de Barcelona, a l'altura de l'estació de metro de Jaume I, s'han vist sorpresos per la presència d'efectius dels Bombers, Guàrdia Urbana i ambulàncies del SEM així com d'una espessa massa de fum.
El que semblava en principi una possible incidència al metro era en realitat un petit incendi a poc metres d'allà, en concret en uns cables soterrats d'una subestació elèctrica.
Segons han informat fonts de l'Ajuntament de Barcelona, el foc s'hauria originat pels volts de les tres de la matinada i hauria generat una densa columna de fum.
Tanmateix, no hi hagut ferits ni s'ha hagut de fer cap desallotjament.Un dels motius és que a la zona hi ha principalment oficines i establiments comercials més que no pas habitatges particulars.
Tot i així, la incidència ha fet que 45 abonats de la zona s'hagin quedat sense llum fins que els tècnics han resolt l'avaria.
Com a mesura preventiva, s'ha tallat parcialment un petit tram del carril de Via Laietana més pròxim al foc mentre es feien les tasques de reparació.
També restaven efectius dels bombers i una ambulància per si s'havia d'atendre algú per inhalació de fum.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les mostres d'afecte són una peça clau en el desenvolupament de l'infant.
Per educar en aquesta direcció s'ha de començar per les mostres d'afecte i per deixar fluir aquest sentiment i ensenyar als nens a expressar-ho, ja que estimar els altres és una experiència que enriqueix, fa aprendre i potencia el desenvolupament.
La Llar d'Infants L'Alba, amb 35 anys d'experiència a Sant Cugat, basa l'experiència de l' educació amb diverses potes: el joc, la creativitat i l'experimentació, però també a través d'un espai segur, adequat a les seves necessitats físiques i emocionals, un tracte tranquil, afectuós i comunicatiu què facilita el seu desenvolupament integral.
El centre pensat per a infants des dels 4 mesos fins als 3 anys, compta amb cuina pròpia i unes instal·lacions preparades per atendre als infants i dotades d'un ampli pati assolellat, hort, acollida matinal, de les 7.30 a les 9.00 hores i de tarda, de les 17.30 a 18.30 hores.
A més, la Llar d'Infants L'Alba compta amb un servei d'assessorament psicopedagògic.
El centre també promou la relació amb les famílies, ja que la criança dels infants requereix la coherència de tots els que intervenen, pel que el tàndem família–escola estableixi una relació de confiança mútua. |
Un Brexit sense acord reduiria un 8% l'economia del Regne Unit el 2019, segons les previsions econòmiques del Banc d'Anglaterra.
En un informe fet a petició de la Cambra dels Comuns, la màxima institució bancària del país ha assegurat que si els britànics abandonen la Unió Europea el març del 2019 sense un acord i sense període transitori la seva economia cauria fortament ja el primer any.
El banc central britànic constata que es produiria un "deteriorament de les condicions econòmiques" comportant un augment de l'atur del 7,5%, la caiguda dels preus de l'habitatge en un 30% i el valor de les propietats comercials en un 48% i una inflació superior al 6%.
A més, detecta que la lliura perdria un 25% del seu valor i estaria per sota del dòlar nord-americà i l'euro.
Segons aquest banc central, si en canvi el Regne Unit acorda una relació comercial amb la UE que no impliquin controls duaners, barreres reguladores i que inclogui un acord sobre els serveis financers, el PIB el 2023 seria només un 1% més baix que si es quedés al bloc europeu.
Aquests pronòstics tenen en compte que Londres marxaria totalment de la UE el 2021 després de dos anys d'adaptació.
"La retirada de la UE ja ha tingut conseqüències per a l'economia", afirma el document del Banc d'Anglaterra.
En aquest sentit, assenyala que la productivitat s'ha "alentit", la lliura s'ha "depreciat" i la inflació està perjudicant el nivell adquisitiu de la població.
Banc d'Anglaterra: "La retirada de la UE ja ha tingut conseqüències per a l'economia"
Quan falten menys de dues setmanes per la votació de l'acord de sortida al parlament britànic, el govern britànic també ha publicat els seus pronòstics davant els diferents escenaris del Brexit.
Londres preveu una caiguda de fins al 10,7% del PIB en 15 anys en un Brexit sense acord, segons els últims pronòstics oficials.
Segons les dades de l'executiu britànic, en el millor dels casos la seva economia es reduiria un 0.6% el 2036, un escenari basat en el pla de Chequers, presentat per la primera ministra britànica Theresa May i que va ser rebutjat.
El seu ministre d'economia, Philip Hammond, ha admès en una entrevista a la BBC que en un "sentit purament econòmic" els britànics estaran pitjor fora de la UE perquè marxar crearà "obstacles" al seu comerç.
Tanmateix, Hammond ha defensat que no només es tracta d'una qüestió econòmica i que l'acord de May portarà "beneficis polítics" com "controlar" les seves aigües pesqueres. |
L'escriptora Stefanie Kremser no és de fàcil definir.
Va néixer a Düsseldorf l'any 1967, però en aquesta ciutat alemanya només hi va viure quan era molt petita.
Va créixer a São Paulo, on treballava el seu pare, un enginyer bolivià descendent d'alemanys que havien anat a fer les Amèriques durant la febre del cautxú.
A casa els avis de Cochabamba (Bolívia), per exemple, es barrejaven l'Strudel i els mobles bavaresos amb les creences ancestrals –l'àvia tenia arrels indígenes.
També hi havia alguns secrets d'aquests emigrats alemanys a l'altiplà que Kremser ha trigat anys a assumir.
Anys després, va estudiar cinema documental a Múnic i a Nova York hi va conèixer el seu marit, l'escriptor català Jordi Puntí, amb qui viu a Barcelona, des de fa disset anys, amb visites regulars a la ciutat dels gratacels.
Entremig, dues nacionalitats, dos continents, vint-i-dues adreces diferents al llarg de la seva vida.
"Fins ara aquesta diversitat era l'únic punt autobiogràfic de les meves novel·les fins que vaig entendre que per tancar aquest tema literari havia de tancar el tema més real del trencaclosques de les diferents identitats, llengües, llars, que era la meva vida" assegura l'escriptora, que es va donar a conèixer l'any 2007 amb Postal de Copacabana, i que ara publica Si aquest carrer fos meu.
"Què vol dir una casa?" es pregunta Kremser, "de quina manera ens fan els llocs on vivim?".
La resposta és el seu primer llibre de no ficció, Si aquest carrer fos meu, escrit en format de mémoire, en què ressegueix sense ordre cronològic les 22 adreces diferents que ha tingut al llarg dels seus moviments biogràfics.
22 relats que junts, sense ser una autobiografia, conformen un volum d"'històries viscudes".
Una vida moguda que segons l'editora de 1984, Laura Baena, connecten la història menuda amb el tot universal.
"La seva història íntima pot atraure tothom".
Tot sorgeix d'un fet que sembla de ficció: L'arribada d'una postal del passat, que hauria d'haver arribat 25 anys abans a un lloc diferent.
"L'arribada a Barcelona d'una postal que hauria d'haver arribat fa 25 anys a un pis d'estudiants d'Alemanya va desencadenar que entengués que totes les adreces que havia tingut fins llavors tenien un sentit" assegura Kremser.
"Aquesta postal perduda en el temps i l'espai demanava que algú expliqués el meu recorregut biogràfic".
Amb Vivian Gornick, mestra del gènere dels mémoires, com a referent, l'escriptora "germanobrasilera-bolivianocatalana", reflexiona sobre el concepte d'espai –"un tema molt literari"– a la recerca de la pròpia identitat.
Una identitat marcada pel fet de ser una "polimigrant" que s'ha hagut d'adaptar a diversos països, llengües i cultures.
Aquest desplaçament constant, a més, li ha permés viure de primera mà esdeveniments històrics: "Vaig a estudiar a Alemanya l'any 1988, i l'any següent cau el Mur de Berlín.
M'instal·lo a Barcelona i comença el Procés...". |
El curs acadèmic 2009-2010 representa un pas molt important per a les universitats que impartien els estudis d'arquitecte tècnic a Catalunya, ja que s'inaugura la nova titulació de grau en enginyeria d'edificació, que substitueix el d'arquitecte tècnic.
També és un pas de gegant per a la professió i per al sector de la construcció, ja que incorpora un nou professional ben preparat que, partint d'una professió consolidada i reconeguda arreu, permetrà superar els importants reptes de transformació i modernitat que té plantejats.
Les universitats públiques i privades ja disposen dels plans d'estudis, i han començat a posar-los en marxa.
La universitat té encara pendent, no obstant això, donar una resposta satisfactòria als professionals que són arquitectes tècnics i desitgen obtenir el títol de grau d'enginyer d'edificació.
El CAATEEB, conscient de la importància que aquest fet suposa per als professionals actuals, ha treballat conjuntament amb el Consejo General de la Arquitectura Tècnica de España i amb la Conferencia de Directores de Escuelas de Arquitectura Técnica de España, als quals s'ha presentat una proposta de reconeixement de l'experiència professional i la formació de postgrau realitzada pels actuals arquitectes tècnics que vulguin obtenir el títol d'enginyer d'edificació.
Aquesta proposta va ser acceptada per la majoria d'universitats.
La realitat, però, és una altra, ja que el sistema establert per poder accedir als estudis podria comportar no poder absorbir la gran demanda existent, cosa que comportaria una limitació de places a les quals només hi podrien accedir els millors expedients acadèmics sense tenir present els anys d'experiència.
La Junta de Govern ha obert un diàleg amb els rectors de les universitats, amb el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i amb l'Associació Catalana de les Universitats Públiques (ACUP) per tal d'aconseguir que el pas dels arquitectes tècnics es faci de manera endreçada, rigorosa i el més àgil possible, amb un reconeixement explícit del valor de l'experiència professional i de la formació realitzada pel tècnic.
Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona · Bon Pastor, 5 · 08021 Barcelona · www.apabcn.cat |
El president del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha retret aquest dilluns a la Generalitat que "incompleixi sistemàticament tots els seus compromisos amb la ciutat".
En declaracions als mitjans, ha demanat aquest dilluns a l'alcalde, Xavier Trias, que promogui "estructures de ciutat i no les d'Estat que li proposa Artur Mas", i ha posat com a exemple el Centre Cultural del Born, el cost del qual ha estat de 74 milions d'euros.
"Tot i que el 2008 es va aprovar el pla de salut, encara hi ha pendents tres dels vuit Centres d'Atenció primària (CAP) aprovats, i en educació hi ha pendents set dels onze instituts i cinc dels set Centres d'Educació Infantil i primària (CEIP)", ha asseverat.
Fernández també ha criticat que hagi disminuït el finançament de les places de guarderia, fet que ha obligat a augmentar les quotes que aporten les famílies.
"Mentre això ocorre, l'alcalde se suma a l'Agència Tributària de Catalunya però no es garanteix un finançament per a Barcelona", ha sentenciat.
Després de preguntar-li pel resultat de les eleccions autonòmiques a Andalusia, el popular ha assegurat que "no són extrapolables perquè Barcelona no és Andalusia i perquè han estat eleccions autonòmiques i les que vénen seran municipals".
"A més, els barcelonins voten diferent en funció de si es tracta de municipals, autonòmiques o generals", ha afegit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'alcaldessa demana que es pugui votar per "sortir de la situació de bloqueig institucional entre Catalunya i Espanya"
Barcelona.-L'Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat que es pugui celebrar el referèndum en una entrevista al canal de televisió Al Jazeera.
La batllessa ha assegurat que és important que la ciutadania pugui votar per "sortir de la situació de bloqueig institucional" que es viu des de fa anys entre Catalunya i Espanya.
"Portem anys de manifestacions massives de milions de persones que de forma pacífica han sortit al carrer a favor de poder decidir democràticament quina relació ha de tenir Catalunya amb Estat", ha recordat l'alcaldessa.
A més, ha subratllat que la consulta "ha de ser efectiva", com les que s'han fet a Escòcia o al Quebec.
Colau ha detallat que tot i no és independentista sí que és demòcrata i per aquesta raó ha defensat que la ciutadania pugui "decidir sobre les grans qüestions".
Amb tot, Ada Colau ha recordat que la victòria del 'sí' en un referèndum no està assegurada, ja que a les darreres eleccions l'independentisme va assolir una majoria parlamentària però no va superar la majoria en vots.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pep Guardiola ha parlat sobre el Barça, el Madrid, el Liverpool, la Premier, La Lliga, la seva vida a Manchester i sobre l'actualitat política en una entrevista al programa 90 minutos con Pep de GOL.
Sobre totes les crítiques que rep, el de Santpedor ha assegurat que "necessito enemics, gent que m'odiï perquè el futbol consisteix a reivindicar-se i intentar superar-te".
"Als esportistes els passa el mateix", ha afegit.
Guardiola és feliç a Manchester, té contracte fins al 2021 i ara no es planteja marxar.
"Ho tinc tot, no puc ser en un millor lloc.
El Txiki és la persona més important de la meva carrera perquè va confiar en mi sense tenir experiència.
Tot i això, Guardiola li agradaria ser seleccionador: "M'agradaria entrenar a una selecció, m'agradaria ser en un Mundial perquè em recorda a la Champions".
"L'avantatge que tens és que hi ha 400 jugadors per seleccionar", ha comentat.
Un altre dels temes dels quals es va parlar va ser sobre Johan Cruyff: "Si la gent pensa que desapareixerà de la història d'aquest esport estan més que confosos, el seu llegat mai desapareixerà".
Finalment, la política tampoc va faltar en l'entrevista i el català va explicar que "ningú sap si Catalunya vol independitzar-se, la gent només vol votar".
"És una animalada el que està passant amb els presos, tant de bo acabi bé.
Sembla que per ser entrenador de futbol ja no puc opinar.
Tinc dret a pronunciar els meus sentiments i la injustícia de l'estat espanyol amb set persones empresonades", ha sentenciat. |
L' Ajuntament d'Alguaire culmina enguany tres dècades de la convocatòria del Premi Josep Lladonosa d'història local dels Països Catalans, un certamen que ha destapat un seguit de treballs, investigacions i recerques de temes diferents de gran interès, des de la investigació que va presentar Francesc Martí en l'edició de 1990, sota el títol de La torre de Santa Maria de Solsona: un poble desaparegut, passant per, El Pla contra la Muntanya.
La crisi de la indústria tèxtil del pla i la colonització fabril de la muntanya (1874-1904), un treball de Carles Enrech, en l'edició del 2002.
Fins a arribar a l'estudi de Xavier Aguayo, La immigració a la ciutat de Lleida durant el segle XX: el punt d'inflexió del franquisme.
Estudi d'un impacte demogràfic i urbanístic sense precedents, guanyador de la darrera edició del 2018.
El Premi Josep Lladonosa, compta amb una dotació econòmica de 4.000 euros, i els interessats en presentar les seves obres o poden fer fins al 26 de setembre del 2019
Manel Lladonosa, president del Patronat que organitza els premis, va afirmar que una de les virtuts de la convocatòria és donar veu a col·lectius, persones, i patrimoni que no acostuma a aparèixer als llibres d'Història, factor que ha estat un dels èxits del Premi al llarg de les seves tres dècades de vida, amb obres que posen al centre del discurs als artesans, els pagesos, o els joves entre altres.
Després de trenta anys el Premi ja és una gran biblioteca que explica la nostra història des de molts punts de vista
El Premi Josep Lladonosa, compta amb una dotació econòmica de 4.000 euros, i els interessats en presentar les seves obres o poden fer fins al 26 de setembre del 2019.
El jurat del premi està presidit per Manuel Lladonosa, Catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Lleida, a qui acompanyen com a vocals Joan Busqueta, professor d'història medieval de la Universitat de Lleida, Antonieta Jarne professora d'història contemporània de la Universitat de Lleida, Enric Vicedo catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Lleida, i Maria Josep Vilalta professora d'història moderna de la Universitat de Lleida. |
Conferències, exposicions, tallers...
Llocs: Casal Pere Quart, Escola Superior de Disseny de Sabadell i biblioteques de Sabadell
Espai de reflexió i diàleg al voltant de les possibilitats i les conseqüències derivades dels avanços de la tecnologia digital: la intel·ligència artificial, l'internet de les coses, la robòtica, els drons, el 5G, la impressió 3D o els vehicles autònoms, per exemple, estan transformant la realitat tal i com la coneixem i tindrà important efectes en les ciutats i les persones.
Però aquesta millora en l'experiència humana i la qualitat de vida, com pot afectar al mercat de treball, a la intimitat de les persones o la privacitat de les dades, entre d'altres aspectes?
Dimecres 26 de febrer, a les 7 de la tarda, al Casal Pere Quart (Rambla, 69) Conferència inaugural
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, CIUTATS I CIUTADANIA
Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació
Dimecres 4 de març a les 7 de la tarda, al Casal Pere Quart (Rambla, 69)
Es mostraran alguns exemples de com l'àmbit de la salut està experimentat una autèntica revolució gràcies a l'ampli ventall de possibilitats derivades dels avanços de la tecnologia digital on, a més de contribuir a facilitar la feina dels professionals mèdics i dels investigadors, estan contribuint a millorar la salut de les persones.
-Reconstrucció en 3D com a element clau en la cirurgia.
Ferran Fillat, Metge del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de Parc Taulí Hospital Universitari i responsable del Laboratori 3D de l'Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí-I3PT
-Realitat virtual com a eina terapèutica en un hospital.
Sol Fernández i Guillem Navarra, Neuropsicòlegs del CIBERSAM i CIBERES adscrits a l'Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí-I3PT
-Atenció Immediata al malalt greu per 5G.
Anna Benavent, directora d'Organització i Sistemes d'Informació de Parc Taulí Hospital Universitari i Luís Renter-Valdovinos, Metge de la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques de Parc Taulí Hospital Universitari i responsable del Programa de Telemedicina Pediàtrica Taulí VIPECare i SEM Pediàtric.
Dijous 5 de març, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Vapor Badia (c. de les Tres Creus, 127-129)
BONES PRÀCTIQUES PER A LA FAMÍLIA DIGITAL
Com afrontar el canviant panorama tecnològic, posant sobre la taula els usos i costums que hem anat adquirint, menors i adults, amb el telèfon intel·ligent.
Perquè res del que passa en la família és culpa del mòbil.
És tan sols una màquina comandada per humans, de vegades, prou inexperts.
Una guia cap a la incorporació saludable de les noves tecnologies en la vostra quotidianitat i la seva conciliació amb la vida familiar.
Dimecres 11 de març, a les 7 de la tarda, a l'Escola Superior de Disseny Sabadell (Marquès de Comillas, 81-83)
EL DISSENY COM A IMPULSOR DE LA INNOVACIÓ SOCIAL
Antoni Garrell, Director general de l'Escola Superior de Disseny ESDi i autor del llibre "La indústria 4.0 en la societat digital".
-Robot IVO, un robot social d'ajuda a la ciutadania.
Presentació el robot càrrec de l'equip d'investigació de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI-UPC) i Encarna Ruiz, de l'Escola Superior de Disseny ESDi.
-La importància del disseny en la generació de ciutats intel·ligents i sostenibles.
Dijous 12 de març, a les 6 de la tarda
A la Biblioteca de Can Puiggener (Pl. del Primer de Maig, 1)
Adreçat a infants a partir dels 4 anys
Per a més informació i inscripció a la mateixa biblioteca
Dijous 12 de març, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Vapor Badia (c. de les Tres Creus, 127-129)
LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL EN CONDUCCIÓ AUTÒNOMA
Els sistemes de mobilitat intel·ligent el futur tindran el vehicle autònom com a element vertebrador.
Desenvolupar vehicles autònoms és un repte multidisciplinari, sent un dels components centrals la intel·ligència artificial (IA) que ha de substituir el conductor humà.
En aquesta xerrada, s'explicarà la problemàtica actual en el desenvolupament d'aquestes IAs.
Antonio M. López Peña, ICREA Acadèmia del Departament de Ciències de la Computació - UAB i Investigador Principal a Centre de Visió per Computador (CVC)
Divendres 13 de març, a les 6 de la tarda, a la Biblioteca dels Safareigs (C. del Papa Pius XI, 165)
Adreçat a infants a partir dels 6 anys
Per a més informació i inscripció a la mateixa biblioteca.
Divendres 13 de març, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Vapor Badia (c. de les Tres Creus, 127-129)
ELS TELÈFONS MÒBILS VISTOS DES D'UNA PERSPECTIVA AMBIENTAL
Aquesta ponència vol donar resposta gira entorn a diverses preguntes que ens podem plantejar sobre els nous productes tecnològics que utilitzem diàriament: D'on provenen els materials que contenen?
Actualment reciclem molts telèfons mòbils?
És senzill recuperar els materials que contenen?
Laura Talens, Enginyera Química, Investigadora de l'ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental) de la UAB.
Dimarts 17 de març, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Vapor Badia (c. de les Tres Creus, 127-129)
¿Què hi ha al darrere de les converses que tens quan parles per telèfon i les innumerables dades que reps quan estàs navegant a Internet?
Descobreix la ciència que permet que el teu mòbil funcioni.
Pedro Carlos Feijoo Guerro, investigador postdoctoral al departament d'Enginyeria Electrònica
Dimarts 17 de març, a les 6 de la tarda, a la Biblioteca de Ponent
TRUCS DE CINEMA: ELS PRIMERS EFECTES ESPECIALS
Adreçat a infants a partir dels 8 anys
Dimecres 18 de març a les 7 de la tarda, al Casal Pere Quart
Les dades massives o Big Data suposen una eina molt potent i eficaç que obre moltes possibilitats.
En el camp empresarial, per exemple, explorar, organitzar i analitzar aquestes dades permet extreure'n coneixement i realitzar prediccions per ajudar a la presa de decisions de nous mercats, a la identificació de noves àrees de negoci o a la millora de la competitivitat de les empreses, entre d'altres.
Alfred Serrano, Cap de Tecnologies i Informació i Manel Amado, Cap de Comerç Interior de la Cambra de Comerç de Sabadell
Dimarts 24 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Biblioteca del Sud
Adreçat a infants a partir dels 5 anys
Dimecres 25 de març, a les 7 de la tarda, al Casal Pere Quart
Presentació d'experiències d'emprenedoria tecnològica a Sabadell i al Vallès: oportunitats i motivacions per llançar-se al mercat tecnològic com a emprenedor o emprenedora; quins sectors prometedors i de futur hi ha dins del món tecnològic; dificultats i barreres versus incentius per a l'emprenedoria tecnològica; què hauríem de fer diferent per incentivar l'emprenedoria tecnològica?
Marc Argemí, periodista i consultor en comunicació
Roger Serra, Dau Apps (desenvolupament d'apps, webs i aplicacions d'e-comerç)
Dijous 26 de març a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Vapor Badia (Carrer de les Tres Creus, 127-129)
L'ÚS DE LES DADES DE SATÈL·LIT EN DISPOSITIUS MÒBILS?
Avui en dia vivim una era on els satèl·lits d'observació terrestre juguen un paper clau en diferents àmbits de la nostre societat: previsions meteorològiques, anàlisis de desforestació, monitorització de glaceres, sistemes d'emergència, entre d'altres.
Pels sistemes d'emergència moderns és de vital importància disposar d'imatges de satèl·lits d'alta resolució i qualitat d'aquelles àrees on s'està produint algun esdeveniment pel què s'hagi de realitzar algun tipus d'actuació.
Les tecnologies actuals i els nous paradigmes de constel·lació de satèl·lit permeten que els sistemes d'emergència puguin disposar d'imatges d'una àrea determinada pràcticament en temps real.
D'aquesta manera es poden prendre les decisions d'una forma quasi immediata reduint els temps de resposta i reduint els danys personals i materials.
Departament d'Enginyeria de la Informació i les Comunicacions.
Dissabte 28 de març, de les 10.30 a les 11.30h, a l'Escola Superior de Disseny Sabadell
Adreçat a infants de 8 a 12 anys
El taller ens permetrà imprimir i endur-nos un objecte personalitzat a casa.
Utilitzant un software gratuït i online de modelatge 3D aprendrem a poder dissenyar de manera fàcil i ràpida qualsevol peça que imaginem.
També aprendrem les instruccions necessàries per tal que la impressora ens fabriqui l'objecte.
Taller gratuït amb inscripció prèvia a:
Dissabte 28 de març, de les 10.30 a les 12.30h, a l'Escola Superior de Disseny Sabadell
La Realitat Augmentada permet visualitzar informació gràfica afegida al món real a través d'un dispositiu amb càmera de vídeo incorporada com, per exemple, un telèfon mòbil o una tauleta.
En el taller es veuran referents i usos de realitat augmentada i es coneixeran les seves potencialitats i limitacions.
Mitjançant un software de fàcil utilització s'aplicarà realitat augmentada a una imatge creada tenint en compte tipografies, colors, formes i materials.
A les biblioteques municipals de Sabadell
Mostra bibliogràfica dedicada a l'àmbit digital i tecnològic
Biblioteca de Can Puiggener (Pl. del Primer de Maig, 1)
GENIS ENTRE LLIBRES: IMAGINA EL TEU INVENT
Descobreix els grans invents de la història.
Biblioteca del Sud (Pg. dels Almogàvers, 49)
La mostra, de Sandra Uve, retrata 25 dones inventores, il·lustrades amb aquarel·la i tinta xinesa, que contra tot pronòstic van aconseguir el seu somni, en principi un invent amb una patent legal, i en el fons, la seva llibertat intel·lectual i física.
Dones com ara Hedy Lamarr, inventora del primer sistema de comunicacions sense fil o Ángela Ruiz Robles, precursora del llibre electrònic, entre d'altres.
Programa, Al Matí, de Raquel Garcia a Ràdio Sabadell
Podreu seguir totes les activitats de la Mobile Week Sabadell.
Un espai des d'on parlar de tecnologia d'una forma molt didàctica i des d'on debatre sobre els reptes, els límits i les oportunitats de la transformació digital.
Com està transformant el dia a dia de les persones, quines són les possibilitats i les conseqüències i, sobre tot, quina és la realitat a Sabadell.
Hi col·labora: Ajuntament de Sabadell, Generalitat de Catalunya, Caixabank i Estrella Damm
De dimecres 26 de febrer de 2020 a dissabte 28 de març de 2020
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell.
Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes.
- Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir
- Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
- Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.
- Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador
- En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat
Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació:
Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. |
El Casamar i el Bo.Tic són restaurants amb estrella Michelin
Un territori s'explica en part per mitjà de la seva gastronomia i al Baix Empordà, terra de gent amb un paladar més que fi i que no s'està per romanços, hi ha dos restaurants que juguen a la Champions League de la restauració amb una estrella Michelin cadascun.
El Casamar de Llafranc, dirigit pel carismàtic xef Quim Caselles, és un increïble hotel-restaurant penjat dalt de la badia de Llafranc que pot presumir d'estrella des de l'any 2011.
De la seva carta, de temporada i de producte quilòmetre 0, se'n desprèn una devoció infinita pel producte empordanès i per donar una volta a la cuina de sempre perdre l'essència.
L'altre estrellat de la comarca és el Bo.TiC de Corçà de l'Albert Sastregener, que ha demostrat sobradament com la cuina tradicional és un trampolí excel·lent per fer les més sonades creacions.
Amb el producte de casa per bandera, ha fet de la seva cuina d'autor una raó de pes per fer un viatge gastronòmic.
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat! |
Alexandre Garcia Mas és Professor Titular de l'àrea de Psicologia Bàsica desde 1992, a la Universitat de les Illes Balears.
Abans va impartir docència a la Escola d'Infermeria (1982-1985), i com a professor a temps parcial a la UIB (1985-1990) i interí (1990-1992) a la UIB, en les assignatures de Psicometria, Història de la Psicologia i Fonaments Biològics de la Personalitat.
Hores d'ara, imparteix les assignatures d'Ergonomia Cognitiva i Psicologia de l'Activitat Física i l'Esport al Grau de Psicologia; i l'assignatura de Processos Psicològics Bàsics al Grau de Pedagogia.
Aiximateix, és professor de l'assignatura de La Son, els somnis i els seus trastorns, al Postgrau Oficial de Neurociències.
Finalment, és professor als posgraus de Psicologia de l'Activitat Física i l'Esport de: Universidad Nacional de Educación a Distancia; Universidad Autónoma de Madrid; Col·legi Oficial de Psicòlegs de València.
Ha dirigit el Laboratori de Son de l'Hospital Joan March (1991-2003); és l'Editor en cap de la Revista de Psicologia del Deporte (inclosa a ISI-JCR) (1992-); és co-director del Màster de Psicología de l'Esport de la UIB i la Universidad Central de Chile, i té el càrrec de Secretari General a l'International Society of Sport Psychology.
Ha dirigit un total de 9 tesis doctorals (1999-2014); i tè reconeguts tres sexennis d'activitat investigadora (l'ùltim viu: 2004-2011).
Forma part del Grup d'Investigació i Recerca de l'Activitat Física i l'Esport (GICAFE) de la UIB.
Ha obtingut el reconeixement de la seva activitat docent i investigadora per l'Aquib (2009 i 2010).
Ha participat com a investigador en 15 projectes competitius estatals i autonòmics, i actualmente disfruta d'un I+D+i a sobre de la càrrega mental de pilots d'helicòpters de combat, i d'un Projecte Erasmus + (PsyTool, a sobre de la formació d'Agents de canvi a la pràctica esportiva positiva). |
El CE Manresa va anunciar ahir la incorporació del davanter del CF Parets David Sánchez.
El futbolista, de 25 anys, és el màxim golejador del club vallesà (10 gols), que es troba ara mateix en segona posició del grup 4 de Segona Catalana, on juguen el Berga, el Joanenc i el Sallent.
El Manresa incorpora un nou atacant que acompanyarà Noah Baffoe, qui va jugar el darrer partit amb molèsties, i Manel Sala, a qui encara li queden dos partits de sanció per complir la sanció de quatre.
Amb el fitxatge de Sánchez, els manresans augmenten la seva plantilla fins a 18 jugadors.
El nou futbolista del CE Manresa arriba per intentar solucionar els problemes de gol pels quals passa el club, que només ha marcat cinc gols en els darrers sis partits.
David Sánchez va aterrar a principi de temporada al Parets provinent de les Franqueses i abans va estar a diversos equips de Girona (Bescanó, Besalú, Quart i Can Gibert).
David Sánchez estarà ja disponible per al partit d'aquest dissabte del CE Manresa, que visitarà el FC Andorra (16 hores).
El Parets perd el seu màxim referent en atac, qui havia marcat més d'una quarta part dels gols de l'equip, en la lluita per l'ascens a Primera Catalana, una situació que beneficia el Berga, el seu màxim rival en la competició per pujar.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Entra, mira, llegeix, aprèn, comparteix,...
BENVINGUDES I BENVINGUTS AL BLOC D'EDUCACIÓ DE LA FUB
El proper dissabte 20 d'octubre comença el primer Dissabte de ciència d'enguany, que porta per títol "Química per a tothom", i anirà a càrrec de Mercè Izquierdo.
Al Dissabte de ciència "Química per a tothom", analitzarem les propostes del nou espai-matèria del Lab 0-6 i donarem sentit químic a la incansable acció de nens i nenes com a "transformadors de materials".
"A les escoles s'ajuda els infants a obrir els ulls per mirar el món amb interès i confiança, per tal que el vegin com un cristall amb moltes cares, que reflecteix amb colors diversos unes mateixes capacitats de pensar, de construir significats, d'actuar...
En aquest conjunt de colors no hi poden faltar les preguntes genuïnes de la química (no les respostes, és clar)."
"El que volem és que les bones pràctiques a l'escola no oblidin la química i, per això ens cal una altra química, la que correspon a l'experiència de totes les persones que han vist cremar la fusta, fer el dinar i menjar-lo, utilitzar una pila per fer funcionar una joguina....Arribarem a les paraules científiques, és clar, però abans hem de saber per a què ens serveixen, ens hem d'haver adonat que, en el món, es produeixen uns canvis ben interessants, que fan que determinats materials interaccionin i canviïn."
"Voldria animar-vos a parlar de química sempre que trobem aquests fenòmens en els que uns determinats materials canvien i en el quals s'hi pot intervenir, amb ingenuïtat (sense defugir les peguntes autèntiques) i amb rigor (no donant per bones les explicacions arbitràries ni el treball mal fet)."
"Conèixer materials, les seves propietats i les seves aplicacions per fer objectes diversos és tan important per a la química com ho és per a la biologia saber que els bolets, els calamars i els gats són, tots ells, éssers vius.
I, de la mateixa manera que sabem diferenciar un gat de la paparra que porta arrapada a l'orella, també podem arribar a diferenciar 'mescles de materials' de substàncies."
Mercè Izquierdo és Catedràtica Emèrita del Departament de Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals de la Facultat d'Educació de la UAB, coordinadora del llibre Química a infantil i Primària de l'editorial Graó i amb una àmplia experiència en assessorament a centres d'infantil i primària.
Dissabte de ciència: Química per a tothom
Adreçat a: mestres d'educació infantil i primària
Preu: 35€ (Si es cursen els 4 dissabtes de ciència, el darrer tindrà un preu de 15€)
Bon dia, he fet la inscripció per al dissabte 20 i he escrit malament la meva adreça electrònica (en comptes de gmail he escrit gmai), doncs no m'arribarà cap correu, què he de fer?
Bona tarda, Mariona, efectivament són 35 euros per dissabte, 5 hores.
Si feu tots 4 dissabtes, l'últim surt més barat, ara no recordo exactament quant, però ho trobaràs a aquesta pàgina segur.
Si necessites més info, torna a preguntar.
Bon dia, quines seran les dates dels següents dissabtes de ciència.
Bon dia, Marta, trobaràs les 4 dates, amb el títol i la formadora, en aquesta entrada anterior del Bloc
El Servei d'idiomes de la FUB ofereix cursos intensius d'anglès reconeguts com a formació permanent pel Departament d'Ensenyament |
Les línies geomètriques de la posada en escena, juntament amb la música de percussió de John Cage, creen un univers fred i aterridor fins que l'emoció sorgeix entre un home i una dona.
Una trobada que no podrà prohibir ni el foc de la foguera ni el somni d'una resurrecció.
La stravaganza alterna música de Vivaldi amb peces musicals contemporànies, tot llançant els cossos cap a l'edat moderna.
Les parelles, recreades a partir de tots els períodes de la immigració americana, uneixen i desfan les lògiques de grup i les porten a un altre pla.
Del 22 de febrer al 3 de març de 2017
Jove companyia de l'Institut del teatre
(Patrimoni Digital de Catalunya) |
Aquesta és la pàgina de Restaurant l'Hostalet de Cadaques.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Cadaqués. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Han passat més de cinc anys i s'acosta el moment de l'alta definitiva, però en una analítica rutinària decobrim que no ens la donaran.
Quan tot semblava que anava per bon camí... apareix la recidiva i aquella afirmació que t'enfronta bruscament amb la realitat: no l'hem vençut el càncer, una cèl·lula trapella es va escapar sense demanar permís, es va aletargar i ara ha reviscut en un òrgan vital, ver per on!
Ara sí que fem un aterratge forçat, i per primer cop apareix la temible por, i la plena consciència de la presència de la mort.
Incertesa respecte els resultats i reaccions al tractament d'aquest nou periple.
Més "quimio", i donat que sembla que el cos reacciona bé ens plantegen una altra operació, és com un dejà vu ( explicacions mèdiques, valoracions, i per primer cop apareixen els percentatges d'èxit... les possibilitats de superar-ho o no, la temible frase de "mirarem que tinguis la millor qualitat de vida").
Ens cal una enteresa basada en el convenciment que la lluita constant i sense defalliment ens durà al triomf sobre la malaltia per seguir endavant.
Per sort, l'operació és un èxit i els controls ara seran més exhaustius a conseqüència d'aquesta inesperada metàstasi.
Un punt d'inflexió que ens interroga i posa al descobert noves inseguretats.
Això vol dir més Tacs, analítiques, ressonàncies, drenatges, puncions... fins que l'oncòleg -de qui per primera vegada hem aconseguit una certa complicitat, aquella proximitat tant esperada- ens fa saber que els trataments i el propi cos transformen el càncer en una malaltia crònica.
Caldrà seguiment i tractament de per vida que et capgiren hormonalment, que et posen al límit del teu humor i estabilitat emocional, del dolor físic, d'un cansament físic i psíquic inquantificable... que et recorden diàriament la teva fragilitat i finitud, però fan que continuïs viu.
La nostra fortalesa, malgrat els entrebancs continua gairebé intacta, la malaltia la consumeix, però les nostres vides i la nostra filla la regeneren en quantitats superiors.
Hem aconseguit un objectiu del qual n'estàvem convençuts des dle primer moment davant les expectatives que ens donaven: normalitzar la situació, i -tot i que per qui s'ho mira des de fora pot semblar incomprensible- incorporar el càncer en la història personal i familiar.
No vull que el càncer em defineixi, però tampoc me'n puc amagar.
És precís integrar-lo com un element més i no dramatitzar.
Ser capaç de verbalitzar la veritat del que es viu sense fer-ne morbo ni una bandera, sense histrionismes ni fer el ploramiques, simplement explicar la situació quan cal per trencar tabús i, també, perquè t'entenguin en segons quines circumstàncies.
La pròpia història explicada depenent del moment i de l'interlocutor perquè tu, sí per opció pròpia -tot i que socialment sovint no és així- no vols mentir-te ni recloure't, ja t'has resignat a perdre una part de la teva intimitat, del teu cos i, no vols renunciar a parlar-ne, això si de manera seleccionada i amb les paraules i els sentiments endreçats.
Alhora s'aprèn a sostenir les mirades compassives, a notar-les sense que et fereixin i que el que et mira se senti descobert, tenint la certesa que qui està al capdavant de la situació ets tu, sent conscient que en períodes lliures de malaltia desvetlles sentiments ambivalents: sembl que no passa res pels qui em coneixen de sempre o que no ha passat mai res pels qui m'acaben de conèixer.
Les seqüeles, el patiment, el dol intern per tot allò perdut... ningú no te'n parla d'això fins que t'hi trobes i treus de no sap on el coratge i l'energia suficients per assumir-ho i superar-ho tot.
Alguns m'han dit que sóc una dona forta, el que ignoren és que sempre he demanat tenir forces jo per poder fer forts als altres.
Amb tota l'esperança que hom és capaç d'acaparar, essent realista, sense perdre la perspectiva del que vol dir realment tenir càncer, i lluitant per tornar a recuperar el control i la capacitat de decisió que tabt han trontollat des que va començar tot ara fa una dècada.
Imprescindible és el suport de la família, dels amics de sempre i dels nous amics que han d'aprendre a ser-hi des de la presència discreta i constant, però sense importunar, respectant espais, temps i silencis, intuint necessitats i malestars.
I, sobretot, l'incondicional recolzament de la meva parella i la nostra filla plena de vida i el seu valuós "si jo puc, tu pots mama".
Em sento afortunada i agraïda, i em pregunto si tinc dret a demanar tant als que m'estimen i estimo!
I, en mig de tot plegat o en paral·lel, cada cop que hom albira petits bocins de recuperació, adonar-se que una gran dificultat acaba sent el reprendre rutines i millorar-les.
Fet que et fa plenament conscient dels canvis soferts, dels efectes secundaris de tots els tractaments, el reconèier que ets diferent del que eres, però quelcom interior et diu que has de viure la vida, reprenent-la, i així afrontar el gran dilema: com i quan tornar a la feina?
Penses que ets jove i encara tens per aportar i també si treballes t'oblides de la malaltia i et marques fites diàries.
Però la realitat és què el món, la nostra societat -com bé em va dir el meu oncòleg-, no està preparada per a persones que volen i desitgen continuar al seva vida laboral després de la malaltia perquè necessiten un altre ritme.
Conrear la pròpia capacitat de resistència davant tot aquest repte descomunal que suposa la malaltia.
Al final acaba set ben cert que sols ho sap el qui ho passa i que hi ha tantes reaccions com malalts i persones... però això ja donaria per un altre article. |
Museu de la Fotografia de Girona (MFGi) |
Durant els darrers mesos, la Fundació Dialnet ha estat treballant en un nou disseny més fresc i modern que possibilita als usuaris una navegació més senzilla i intuïtiva.
Entre les principals novetats cal destacar: |
Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpte autor material i un altre suposat implicat en una baralla enmig del carrer en la qual ha mort un home de 22 anys per ferides d'arma blanca, la matinada d'aquest dimecres a Cornell de Llobregat.
Segons han explicat fonts de la investigació a Europa Press, el presumpte autor de la mort ha estat detingut al mateix lloc dels fets i posteriorment s'ha pogut localitzar l'altre implicat en la baralla que ha originat els fets.
En un comunicat, els Mossos han explicat que el detingut com a presumpte autor té 28 anys i nacionalitat espanyola, i el segon arrestat, 36 i nacionalitat equatoriana.
La baralla ha tingut lloc cap a les 5.00 hores a l'avinguda Sant Ildefons, del barri del mateix nom, quan dos grups de persones s'han enfrontat en ple carrer.
Després de rebre l'avís d'una testimoni de la baralla, els Mossos d'Esquadra han acudit al lloc dels fets i han trobat la víctima, de nacionalitat equatoriana, al terra amb ferides greus d'arma blanca, i el Sistema d'Emergncies Mdiques (Sem) ha confirmat la seva mort.
L'rea d'Investigació Criminal de la Regió Metropolitana Sud ha obert una investigació, que est sota secret de sumari, per aclarir les circumstncies dels fets.
Durant les perquisicions, els Mossos han confiscat dos ganivets amb sang i unes jaquetes, han indicat les fonts policials a Europa Press.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
2018-09-22 Denuncien que l'ajuntament de Palma tolera l'activitat en un dels carrers més transitats per turistes alemanys
2018-09-16 Pedro Sánchez no ha escapat a la temptació de rebaixar les expectatives quant s ́arriba al poder, d ́excedir-se en la passió pel centre.
L ́escàndol de Carmen Montón va eclipsar el desafortunat vídeo governamental en què dos combatents de la Guerra Civil parlaven d ́altres coses, eludint acuradament el
2018-08-26 Dilluns vam veure com Veneçuela va fer una apagada bancària permetent una reconversió que va eliminar cinc zeros al bolívar, la moneda del país.
Veneçuela està immersa en una inflació alarmant d ́1.000.000%, sí, un milió per cent, una bogeria.
El 2017 els països amb més inflació van ser Sudan, amb
2018-07-24 El món canviarà en els propers vint anys més que en els últims dos mil.
De fet, està canviant ja, ho fa cada dia, cada hora, cada minut, potser no a la vista de tothom, però els terratrèmols comencen sempre al subsòl.
Durant els «feliços 30», mentre als salons es ballava el vals com si la realitat
Girona 2018-06-08 Tot i que hi governava una dictadura feixista, desenes de milers de persones van intentar entrar a Espanya per les comarques gironines entre 1939 i 1945 per escapar, per diferents motius, de l'avenç de l'Exèrcit alemany a Europa
Eduardo Jordá 2018-05-09 A YouTube es poden veure els vídeos del jutge Roland Freisler, president del Tribunal Popular que va jutjar a Berlín els militars i juristes que van participar en el complot contra Hitler de juliol de 1944.
En una de les sessions, un home gran, molt prim, va ser
2018-04-23 El regidor Joaquim Colomer les condemna i convida al grup d ́Arran a fer-ho també al ple de demà
Judit Pujadó 2018-02-24 Margarete Buber-Neumann va conèixer Milena Jesenská al camp de concentració de Ravensbrück.
Margarete era alemanya, casada amb un comunista.
Amb l'ascens de Hitler al poder van decidir marxar a l'URSS pensant que arribarien al paradís de la
ACN 2018-02-20 L'escriptor publica «Jo soc aquell que va matar Franco», novel·la guanyadora del premi Sant Jordi
2018-01-14?L'atracament de l'Hotel Ritz de París, vist per la senyoreta Jennifer i amb dimensió palafrugellenca palafrugellencapossent non null?L't cogiata
ACN 2018-01-10 També s'estrena 'El Instante más oscuro', una biografia del primer ministre britànic Winston Churchill
Quim Curbet 2018-01-10 Ja tenim el mes de gener enganxat als vidres de la finestra i fent ganyotes, l'anell del temps va girant, els dies ja no van a pas de pardal sinó a pas de dimoni i han clavat un clau més a l'altar de Minerva.
Tal dia com avui, Juli Cèsar va creuar les aigües fredes del Rubicó, un
acn 2018-01-05 Va publicar un missatge a la xarxa social amb el qual instava a crear un «grup d'elit antiislamista» i s'oferia a «matar gihadistes per diners»
2018-01-04 Va publicar un missatge amb el que instava a crear un «grup d'elit antiislamista» i s'oferia a «matar gihadistes per diners»
2017-12-05 L'Audiència de Barcelona rebaixa a tres mesos de presó la condemna al llibreter neonazi
C.D. | Agències 2017-11-21 Els agents que van insultar a Carmena lloen el genocida i desqualifiquen als immigrants
efe/ddg 2017-11-20 L'especial, que s'estrenarà demà dimarts, presenta acolorits els arxius documentals dels 82 dies de l'enfrontament
2017-11-09 A propòsit de la fugida a Bèlgica del senyor Puigdemont i de quatre exconsellers del seu Govern, alguns observadors coincideixen a afirmar que la destinació està molt ben triada per al seu propòsit de dilatar en el temps el seu lliurament a les autoritats espanyoles.
efe 2017-11-07 El premi Goncourt, el màxim reconeixement de les lletres franceses, va recompensar ahir l'escriptor Éric Vuillard per un text breu però potent sobre l'ascens al poder d'Adolf Hitler i l'annexió d'Àustria per part d'Alemanya el 1938.
Aquesta immersió en la història, explicada amb prou feines en 160
2017-09-15 Vaig llegir el proppassat dimarts 14 l'article de Narcís Castells titulat «L'alcalde Marcet i Girona».
Castells es refereix d'entrada al debat sobre el nomenclàtor a la ciutat de Sabadell, en línies generals hi coincideixo.
2017-05-07 Alemanya va recordar ahir Marlene Dietrich en complir-se 25 anys de la mort de la seva actriu més universal i un dels símbol del rebuig al nazisme.
«Marlene Dietrich és un nom que comença amb una carícia i acaba amb una fuetada», va escriure el poeta i cineasta Jean Cocteau, en una frase que
No hi ha racó que se'n deslliuri, per sort o per desgràcia.
Moltes vegades són construccions conceptualment efímeres, però que duren anys i panys, o al revés, edificis que es fan per durar però que es degraden ràpidament.
El telèfon va ser adquirit per un col·leccionista privat per 243.000 dòlars?L'aparell ha estat custodiat durant aquests anys per un brigadier britànic
2017-01-20 El prestigiós historiador britànic Arnold J. Toynbee va deixar escrit que «la civilització és un moviment i no un estat, un viatge i no un port».
La cita de l'autor de llibres tan fonamentals com Estudio de la Historia o La Europa de Hitler, l'he pres d'un altre
2017-01-18 El tribunal considera aquest partit massa feble per soscavar l'ordre democràtic però insta a combatre'l |
Rebels del moviment M23 en motocicleta a la localitat de Karambi, a l'est de RD Congo. / J. AKENA / REUTERS
La guerra torna a castigar la regió est de la República Democràtica del Congo, després que les brases, que no s'han apagat mai del tot des del 1996, hagin estat atiades aquest cop pel grup rebel M23, dirigit pel general Bosco Ntangana.
Ntangana, conegut amb el sobrenom de Terminator, està perseguit pel Tribunal Penal Internacional i la seva trajectòria de combatent és un bon retrat de la història de traïcions, aliances, canvis de camisa, violacions dels drets humans, perverses relacions amb el poder i robatori que exerceixen els grups armats -també els militars del govern- en aquesta regió de l'est del país, situada entre les fronteres d'Uganda i Ruanda.
Una regió on es lluita pel control de les riqueses minerals i s'exerceix un espoli continuat de la societat civil, sotmesa a una violència permanent.
Se'n coneixen sobradament les agressions sexuals continuades a les dones i els nens, però es parla menys de la violència estructural que afecta tots els àmbits de la vida civil i que, malgrat l'enorme vitalitat dels seus habitants, frustra una vegada i una altra la possibilitat de reconstruir una vida més o menys normal.
Bosco Ntangana va néixer a Ruhengeri, Ruanda, l'any 1973 i, després de lluitar a l'Armada Patriòtica Ruandesa -l'exèrcit ruandès-, va marxar a la guerra del Congo i es va apuntar a les forces de l'AFDL, l'exèrcit de Laurent-Désiré Kabila que va expulsar del poder Mobutu gràcies a l'ajut de Ruanda i d'Uganda en una guerra que es va coure en aquests dos països després del genocidi ruandès.
Un cop al poder, Kabila es va desfer dels militars ruandesos i això va provocar un nou enfrontament que va degenerar en el que s'ha anomenat tercera guerra mundial africana, amb prop de tres milions de morts i la participació de cinc països veïns.
Aquells anys, Ntangana va lluitar contra Kabila i, més endavant, es va apuntar a la guerrilla de l'UPC (Unió dels Patriotes Congolesos), un moviment amic del govern de Ruanda que dirigeix Thomas Lubanga, l'home que aquests dies ha estat condemnat pel TPI per haver reclutat nens per fer de soldats.
Després de deixar la UPC, Terminator va lluitar amb un moviment creat per defensar els tutsis del Congo.
Després d'un pacte entre el govern d'aquest país i el ruandès, molts combatents del moviment CNDP van acabar integrats a l'exèrcit del Congo.
Ntangana va ser nomenat general, però aviat es va escindir per crear l'exèrcit rebel M23, que rep suport militar i logístic de Ruanda i compta amb comandaments fugits de l'exèrcit congolès que volen renegociar una millor situació personal, més galons i més poder.
Tota aquesta complicació de sigles, però, es podria resumir en el fet que la lluita per l'accés a les riqueses i la corrupció, tan convenient per al negoci internacional dels recursos naturals, fa que els exèrcits i els comerciants s'esbatussin per mantenir-ne el control, i que els països veïns estiguin interessats a accedir a aquestes riqueses, especialment Ruanda.
Que el TPI vulgui que se li lliuri Ntangana i la condemna del seu antic company d'armes a l'Haia no han fet més que augmentar la violència, ja que Terminator ha dit que només l'agafaran mort.
Mentrestant, ja són 220.000 els nous desplaçats que fugen dels combats, molts dels quals retroben la seva crònica condició de refugiats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El lladre actuava sempre de matinada i forçava les portes dels comerços
Tarragona.-Els Mossos d'Esquadra van detenir el 14 de setembre, un home de 35 anys com a presumpte autor de sis delictes de robatori amb força a establiments comercials de Reus.
Els robatoris van ser en una cafeteria de la plaça de la Llibertat, el 31 d'agost; una botiga de roba del carrer Llovera, el 2 de setembre; i dues botigues del carrer Monterols, els dies 6 i 10 de setembre.
L'home, veí de Reus, actuava sempre de matinada i per accedir als locals forçava les portes i s'enduia la recaptació.
La nit del 14 de setembre els Mossos el van enxampar in fraganti quan intentava robar en dos comerços del centre de la ciutat.
El jutge n'ha decretat l'ingrés a presó.
El primer dels robatoris es va produir la matinada del 31 d'agost en una cafeteria de la plaça de la Llibertat.
El lladre va forçar el pany de la porta i, un cop dins, va sostreure diners en efectiu de la caixa enregistradora.
El segon dels robatoris el va perpetrar la matinada del 2 de setembre en una botiga de roba del carrer Llovera.
En aquest cas, va forçar el pany de la porta de vidre i de la reixa exterior de l'establiment.
Tot i això, aquestes mesures de seguretat van evitar que pogués accedir a l'interior.
El tercer i quart robatori els va cometre la matinada del 6 i 10 de setembre en dues botigues del carrer Monterols.
El lladre, que va utilitzar el mateix procediment en tots dos robatoris, va utilitzar una totxana per aguantar la persiana de l'establiment i així accedir a l'interior i robar la recaptació.
Arran d'aquests fets, es va muntar un dispositiu policial de vigilància que va permetre, la nit del 14 de setembre, detenir el lladre quan intentava robar en dos establiments del centre de Reus.
El detingut va passar dijous, 15 de setembre, a disposició judicial davant del Jutjat núm. 3 de Reus i el jutge va decretar el seu ingrés a presó
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dibuix de Floreta pintat per Usuari no registrat el dia 11 de Març del 2020
Gaudeix de Floreta pintat per Usuari no registrat. |
Els tres equips amb jugadores de les nostres comarques a les seves plantilles han perdut aquest cap de setmana en els respectius partits de la Lliga Iberdrola, que es tornava a disputar després de la jornada de vaga del cap de setmana anterior.
Més encert va tenir el líder, el Barça, que va apallissar la revelació de la competició, el Deportivo Abanca, i manté l'avantatge d'un punt respecte de l'Atlètic de Madrid.
Ahir, el Rayo Vallecano de Paula Fernández, sense la santfruitosenca a la convocatòria, va ser derrotat amb claredat per l'Athletic Club de Bilbao per 1-4, amb la qual cosa ocupa la setena posició amb 14 punts, a un de les basques.
A la tarda, el Betis de Marta Perarnau, amb la manresana a la banqueta però sense jugar, va caure derrotat per 1-0 al camp del Granadilla de Tenerife i segueix penúltim, amb 6 punts.
Dissabte, la Reial Societat de la monistrolenca Núria Mendoza va ser clarament derrotada, de manera sorprenent, pel Tacón per 3-1 i ara és vuitena, amb 12 punts.
En el partit de la jornada, el Barça no va tenir pietat del Deportivo, al qual va derrotar per 6-1, el mateix resultat obtingut contra l'Atlètic de Madrid, que li manté el ritme després de vèncer dissabte per 3-0 el cuer, l'Espanyol.
Pel Barça van anotar Graham Hansen (tres gols), Jennifer Hermoso, Mariona Caldentey i Aitana Bonmatí.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Viatgers d'un tren d'AVE aturat ahir a l'estació madrilenya d'Atocha, de la línia d'alta velocitat que va entrar en funcionament el 21 d'abril del 1992. / JAVIER BARBANCHO
Avui fa 25 anys els trens de l'AVE van començar a circular entre Madrid i Sevilla i, per commemorar-ho, el president espanyol, Mariano Rajoy, repetirà aquell trajecte.
Cada quilòmetre de via que faci amb un tren d'alta velocitat haurà costat 16 milions d'euros de mitjana, sense comptar el cost dels combois i del manteniment.
Però per al ministre de Foment, Íñigo de la Serna, el tren d'alta velocitat és "un encert de país".
Ahir va destacar que l'AVE havia tancat l'any passat amb un resultat positiu de 141 milions d'euros.
Una quantitat de diners que no arriba per pagar ni nou quilòmetres de via d'alta velocitat i tot just significa un 0,27% de la inversió feta fins ara.
En total s'han gastat 51.775 milions d'euros per 3.240 quilòmetres de vies d'AVE, segons dades d'Adif.
"És una inversió que no s'arribarà a recuperar mai, ni tan sols si s'hi sumen els beneficis socials en estalvi de temps i de contaminació que suposa l'AVE", explica el professor de política econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) Daniel Albalate.
Segons el ministre de Foment, l'estalvi de 142 milions d'hores per als ciutadans i de l'emissió de 13 milions de tonelades de CO 2 a l'atmosfera es podria quantificar en 4.000 milions d'euros, menys d'un 8% de la inversió feta.
El ministre també afirmava ahir que cada euro invertit en l'AVE es dobla a les ciutats on s'implanta amb un retorn "en termes del PIB, de creació d'ocupació, creixement econòmic i volum de negoci".
El catedràtic d'economia de la UB i diputat de JxSí Germà Bel desqualifica aquests arguments: "No entén el que diu, aquestes declaracions són ridícules".
Recorda que tota inversió pública té retorn per a la societat en forma de llocs de treball i creixement econòmic, però que gastar diners en l'alta velocitat és no fer-ho en trens de Rodalies o en serveis bàsics.
"Parla de l'AVE com si ho fes d'hospitals i escoles", critica Bel, que també descarta que mai es pugui recuperar el que s'hi ha invertit.
Albalate recorda l'informe que va publicar fa dos anys la Fundación de Estudios de Economia Aplicada, on es deia que "en cap cas" els ingressos nets de les línies enllestides compensaven la inversió en infraestructures.
"Aquestes inversions no són rendibles ni per a les empreses ni per a la societat", insistia el document signat per Ofelia Betancor i Gerard Llobet, que ja quantificava els beneficis socials com l'estalvi de temps i de contaminació i la creació de llocs de treball.
Segons el document, la línia amb més viatgers, la que uneix Barcelona amb Madrid, només recuperarà el 46% dels costos d'inversió, i això a llarg termini.
Adif Alta Velocidad facturarà aquest any 955 milions d'euros, segons el projecte de pressupostos de l'Estat.
De fet, a finals d'any deurà en total 17.660 milions d'euros.
Per molt que el ministre De la Serna vegi "rendible" el servei de l'AVE, Renfe ni tan sols paga a Adif totes les despeses de les infraestructures.
Un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència explica que el 2014 només el corredor Madrid-Andalusia cobria totes les despeses de mantenir i finançar la línia.
El de Madrid-Barcelona ho feia en un 95%, però els de Madrid-València i Ourense-Santiago de Compostel·la no arribaven al 40% de les despeses; i el de Madrid-Valladolid ni tan sols cobria el 20%.
Renfe presumeix explicant que l'any passat es van fer 35,2 milions de viatges en alta velocitat i que en aquests 25 anys, fins a aquest mes, s'haurà arribat als 357,5 milions de viatges.
D'aquests, 52,3 milions són de la línia Madrid-Barcelona-Figueres, que va començar a operar el 2008 fins a Barcelona.
"Als estudis europeus que s'han fet es recomana que, per posar en marxa una línia de 500 quilòmetres, hi hagi una previsió de passatgers de com a mínim vuit milions el primer any, i la de Barcelona-Madrid al segon any tot just superava els sis milions", explica Albalate.
Recorda que es preveia que aconseguiria un 25% de viatgers nous respecte de l'avió però que la realitat s'ha quedat en un 9%.
Aquestes xifres són de la línia amb més densitat de viatgers -amb unes obres que van acumular 400 milions de sobrecost, segons un informe del Tribunal de Comptes-.
L'estació de Tardienta, a Osca, s'endú el premi a la més tranquil·la de la xarxa d'alta velocitat amb mil passatgers durant tot el 2015, segons dades de Renfe que va aconseguir El País.
La de Requena-Utiel supera de poc els 50 viatgers al dia -19.200 l'any- i la de Villanueva de Córdoba arriba als 60 passatgers al dia.
Segons el rotatiu, una de cada quatre estacions d'AVE tenen menys de 100 passatgers al dia.
El model radial amb el centre a Madrid que s'ha seguit en la construcció de la xarxa n'ha encarit el cost, segons Albalate, i no hi ha cap intenció de rectificar-lo.
Aquest any es preveu que Adif inverteixi 2.330 milions d'euros en l'alta velocitat.
Tal com explicava dilluns aquest diari, Adif ven als possibles clients que el corredor mediterrani "connecta Madrid, Algesires i els principals ports de la costa est espanyola amb Europa".
El 27 de març, De la Serna piulava que, amb el corredor mediterrani, Castelló seria a dues hores i 25 minuts de Madrid.
Mentrestant, la connexió entre Castelló i Tarragona continua sense tercer carril ni ample internacional i amb alguns trams de via única.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
En aquesta ocasió us parlaré d'Alquézar, vila medieval situada al Somontano d'Osca, als peus del Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara, a 48 km d'aquesta ciutat, la qual vaig visitar aprofitant la meva sortida de cap de setmana per celebrar Sant Valentí en un dels seus hotels amb un sopar especial.
I és que, com ja sabeu, per a mi sense alguna sortida cultural cap viatge no és complet.
I per descomptat, també vaig dedicar algunes hores a visitar llibreries per buscar algunes cosetes noves que necessitava per a la meva acadèmia.
Alquézar, enfilada a 660 m d'altitud sobre una de les serres paral·leles al Pirineu, s'integra perfectament en un impressionant paisatge de calcàries modelat pel riu Vero, que ha creat al llarg del temps un canó fantàstic per practicar del barranquisme gaudint de penya-segats impressionants, coves d'art rupestre, etc.
En arribar, has d'aparcar el teu cotxe fora i donar-te una passejada per accedir al poble, ja que el pas de vehicles queda restringit als visitants.
Un cop dins, de visita obligatòria és la seva majestuosa Col·legiata de Santa Maria la Major, antigament un castell construït pels musulmans al segle IX, declarada Monument Nacional en 1.931, a la qual s'accedeix pujant unes elevades escales de pedra ja que està situada al capdamunt de la vila.
Aquesta monumental Col·legiata ha vist com el transcórrer dels segles i els diferents corrents artístics, deixaven la seva empremta.
Del primitiu temple romànic només es conserva l'atri decorat amb capitells historiats.
Posteriorment, al segle XIV es va construir el claustre gòtic que aprofita i integra les arcades romàniques.
Les pintures al fresc que cobreixen els murs d'aquest claustre, des del qual es tenen unes vistes meravelloses de tot el paisatge que envolta la Col·legiata, són representacions d'escenes que pertanyen al Nou Testament i ens narren la vida de Jesucrist des de l'Anunciació de l'Àngel Sant Gabriel a Maria fins a la resurrecció de Jesucrist, passant per escenes com la presentació al temple, Ponç Pilates rentant-se les mans o al Cirineu ajudant a Crist a carregar la creu fins al Gòlgota.
També s'ha de destacar l'arquitectura i el traçat medieval del seu casc urbà declarat Conjunt Històric Artístic des de 1982.
Aquest passat medieval segueix viu i vaig poder gaudir-lo mentre passejava tranquil·lament gaudint del sol, ja que feia un dia esplèndid, pels seus intricats, costeruts i estrets carrerons de pedra i pels seus passadissos, veient les façanes de color arenós de les seves cases.
I quan vaig travessar la portalada gòtica que condueix a la antiga vila amb la seva Plaça Major.
Després de visitar la cèntrica església de Sant Miquel, d'estil barroc popular, van intentar menjar alguna cosa, però va ser totalment impossible, perquè no havíem reservat i tot estava ple.
Així que quan ens van dir que calia esperar unes dos hores per tenir una taula, vam decidir marxar, perquè era diumenge i volíem reprendre el viatge al més aviat possible.
Però sí que vam prendre alguna cosa i, la veritat, set euros per dues canyes em sembla una mica excessiu.
Per aquest mateix motiu vam reservar el recorregut de la Ruta de les passarel·les, d'una hora i mitja, al voltant del poble seguint el riu Vero per a una pròxima ocasió que segur que n'hi haurà.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Un any més, el Mercat del Clot torna a ser el punt de trobada de la 6a edició de la Porkada del Clot, una jornada festiva per a tots els públics que gira entorn el capgròs del Pork del Clot i que inclou degustacions gastronòmiques, tallers infantils, música i foc.
La festa ha arrencat a les 11 h del matí amb una cercavila al so dels Bastoners del Clot i acompanyat per la batucada dels Diables del Clot.
El recorregut, que ha anat des del carrer del Rosselló fins a la plaça del Mercat del Clot, ha comptat amb la participació d'altres bèsties populars de raça porcina com La Verreta i Lo Tossino arribats des de Tàrrega i, també, amb la col·laboració de l' Orfeó Martinenc.
En arribar al Mercat, els Gegants del Clot han fet una mostra de balls i els nombrosos veïns que s'hi han apropat ha pogut gaudir d'una oferta de tapes gastronòmiques basades en el porc.
A la tarda la festa continuarà amb el Porkatapes, un recorregut amb degustació de tapes per diferents bars del barri.
Tampoc no hi faltarà animació a la plaça del Mercat amb música en directe a càrrec del grup Nothern Clot.
La jornada tancarà amb un correfoc a les 20 h protagonitzat pel Pork del Clot i la Fera d'Olost.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.