text stringlengths 31 3.15M |
|---|
La Conselleria d'Economia de la Generalitat Valenciana ha obert un expedient informatiu per a esclarir si el funcionari de l'IVACE Alfonso Roselló, va manipular documents relacionats amb els expedients del Pla Eòlic pels quals dies després va ser detingut l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana.
La directora general de l'IVACE, Julia Company, ha pres aquesta decisió i serà la Conselleria de Transparència la que portarà a terme la investigació.
Té com a objectiu contrastar les informacions publicades per El Mundo sobre la possible manipulació i consulta de documents sobre el Pla Eòlic del govern de Zaplana, investigat ara per l'operació Erial.
La recerca busca saber si realment Roselló va fer eixes consultes i amb quina finalitat.
Es dona la circumstància de que Roselló és el marit de Auxiliadora Hernández, germana de la exconsellera de Agricultura Maritina Hernández que va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat amb Zaplana al Palau de la Generalitat (directora general de Relacions Externes i directora general de Relaciones Agràries amb la Unió Europea).
El 2011 també va ocupar el càrrec de secretària autonòmica d'Educació amb Alejandro Font de Mora com a conseller.
Els socialistes valencians, també han sol·licitat que s'investigue la actuació de Roselló -la seua visita a los arxius de la Generalitat Valenciana va quedar assenyalada al registre de entrada de seguretat per tal d'aclarir "per què estigué consultant i possiblement manipulant els expedients pels que dies desprès foren detinguts l'expresident Zaplana i altres membres de la família de l'expresident de Les Corts Juan Cotino".
Fins que no s'aclare el que ha passat, el PSPV ha demanat la suspensió cautelar del alto funcionari. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'any 1881 Sabadell era una ciutat plenament industrial.
La població havia passat dels 4.672 habitants del 1832 als 18.248 del 1880.
La forca de treball de la indústria llanera s'estima, cap al 1880, en unes 4.000 persones.
Pràcticament tota l'economia local depèn del tèxtil: filatures o tissatges, tintorers, constructors mecànics, transportistes, comerciants de primeres matèries, constructors de naus industrials o vapors... comerciants i professionals liberals depenien també del tèxtil llaner, doncs la capacitat de consum dels seus clients depenia de l'evolució del tèxtil.
Entre 1875 i 1895 la producció tèxtil llanera de Sabadell i Terrassa significava els dos terços de la producció d'Espanya.
Al 1880 Sabadell encara estava immersa en el procés d'industrialització.
La màquina de vapor encara no havia suprimit del tot l'energia animal i la mecanització havia estat important en la filatura, però no en el tissatge.
La dècada de 1880 fou de grans inversions; particularment, per a la introducció de l'estam i la mecanització del tissatge.
Així, entre 1875 i 1895, es substitueixen els telers manuals pels mecànics, la qual cosa comportà duplicar la productivitat.
Aquest procés exigia un increment de capital per a inversions en béns d'equip i instal·lacions.
Fins llavors els industrials havien evitat el crèdit extern i tendien a recórrer a la pròpia acumulació i a l'associació de capitals.
Una altra font de finançament era el dèbit amb garantia hipotecaria i a través de préstecs entre particulars.
Alguns industrials o hisendats amb una certa acumulació es dedicaven a prestar i alguns s'especialitzaren en aquesta tasca.
Entre 1833 i 1870, la banca pràcticament no va intervenir en el finançament de la indústria.
Al 1880 no existia un sistema financer que facilités el crèdit a llarg termini.
El crèdit a curt termini es podia obtenir en forma de lletres per tal de comprar llanes i altres matèries primeres, amb lletres a sis mesos o més, però no servia per facilitar mitjans de pagament i finançar les transaccions entre els mateixos fabricants.
El 1880, l'economia de Sabadell demandava la creació d'algun tipus d'institució financera moderna que superés les limitacions del sistema informal de crèdit.
A banda d'aquesta necessitat de mitjans de pagaments a llarg termini, existia la necessitat d'una eina creditícia per finançar la importació de llanes llargues de qualitat, procedents d'Argentina o Australia, per l'estam.
Al 1878- 1879 hi havia fins a cinc tractants de llanes: Pau Turull, Josep Bayell, Sebastià Lagarriga, Ponsà i Saus i Voltà i Pagès.
El 1881-1882, s'afegiren els germans Romero.
El més important torna a ser en Pau Turull i Comadran, amb una extensa xarxa per comprar llanes per tot Espanya, fins i tot a l'estranger, i vendre-les als industrials de Sabadell, normalment a crèdit.
El Banc de Sabadell fou la resposta per afrontar aquests reptes: la banca comercial i els subministrament de llanes.
La indústria local requeria d'un banc dedicat a facilitar mitjans de pagament entre els industrials locals, el crèdit a curt termini i que invertís en els subministraments de matèries primeres dels industrials tèxtils llaners locals.
Abans de la fundació del Banc Sabadell existia una altre entitat financera La Caixa d'Estalvis de Sabadell fundada el 1859, a instàncies de Pere Turull, però que no reunia aquests requisits.
La Caixa fou creada per facilitar el petit estalvi o domèstic procedent de famílies de classe mitjana ja que la capacitat d'estalvi dels obrers era gairebé nul·la, perquè els salaris eren de subsistència.
Aquests estalvis acabaven col·locant-se en deute públic, en altres títols de renda fixa o en dipòsits en bancs de Barcelona, amb unes rendibilitats del 4-5 per cent.
La concessió de crèdits a la indústria era estrany.
Tampoc s'hi van dedicar al descompte de lletres.
De fet, fins al 1881, el negoci de la banca comercial estava en mans principalment de la família Turull, però també en menor mesura d'altres comerciants-banquers com Ponsà i Saus un comerciant de llanes que, ocasionalment, concedia préstecs més enllà del crèdit vinculat a la compra de llanes o altres subministraments industrials i Pere Llonch, que optà per integrar-se al Banc de Sabadell com a soci i administrador.
Segons l'anàlisi d'Adrià Royes, els Turull, comandats per Pau Turull Comadran, hereu de Pere Turull Sallent, a diferència de Ponsà i Saus o Pere Llonch, disposaven de la suficient capacitat econòmica per convertir la seva casa de banca en un gran banc modern.
A més, eren els patrons indiscutibles de la Caixa d'Estalvis de Sabadell.
Però, encara que un d'ells, Enric Turull, fou soci fundador del Banc de Sabadell, vocal des de la primera Junta de Govern i fins i tot arribaria a ser-ne president, els seus negocis ja tenien abast nacional i el seu àmbit d'actuació no era purament local i no s'interessà per la iniciativa de fundació del Banc de Sabadell:
La família Turull, el 1880, no tenia gaire intenció de cobrir el buit financer de la ciutat i no li preocupava gaire l'aparició d'un rival per a dos negocis que ja considerava com a secundaris ".
Així doncs, conclou Royes, el 1880 els negocis financers de tipus formal existents a Sabadell o no estaven en condicions de convertir-se en la gran institució que es necessitava (Ponsà i Saus i Llonch) o no volien assumir el repte perquè es perseguien altres objectius (Turull i Caixa d'Estalvis).
El Banc de Sabadell es va constituir el 31 de desembre de 1881.
D'aquests, 69 eren industrials, encara que alguns també eren propietaris, sobretot de vapors; quinze eren propietaris, encara que dos a més eren fabricants tèxtils amb interessos industrials, un també tenia un molí, un era llauner i un altre fabricant de paper.
A més, hi havia 19 comerciants, dels quals sis tenien interessos industrials, com una fabrica d'olis, una de farines i una de paper.
Finalment, es troben dos tintorers, un enginyer-constructor mecànic, un serraller-constructor mecànic, tres forners, quatre paletes i mestres d'obra, un tractant de carns, un advocat i un revalidat de fe pública.
L'anàlisi de la composició dels socis fundadors palesa la importància del sector industrial en la constitució del banc.
94 dels 127 fundadors tenien interessos industrials, és a dir, el 74 per cent.
La resta, el 26 per cent, eren ben conscients de la importància del bon funcionament de la indústria sabadellenca pels seus propis interessos.
Primera Junta de Govern del Banc Sabadell (28 de gener de 1882)
Font: Adrià Royes a partir del Protocol notarial de Joaquim de Maimó (AHS ).
El Gremi de Fabricants de Sabadell fou qui impulsa la creació del banc, que va instal·lar-se en els baixos de l'edifici del Gremi i gairebé tots els fundadors, si no tots, n'eren membres.
De fet, molts dels membres de la primera Junta de Govern del Banc de Sabadell foren, abans o després, presidents del Gremi de Fabricants.
Aquest vincle evidencia la clara vocació industrialista del banc.
Entre els fundadors hi trobem gairebé tots els principals fabricants tèxtils de Sabadell.
De manera que la meitat de la capacitat productiva tèxtil de la ciutat participà directament en la fundació del Banc de Sabadell.
A més, molts del qui es van quedar al marge hi van entrar més endavant.
Així, a la Junta General d'Accionistes del febrer de 1883 hi hagué una participació de 179 accionistes (52 més que un any abans).
Només fundar el banc es va crear una agencia de llanes.
Així es definia un banc mixt amb dos negocis de partida: el financer i el de compravenda de llanes.
Amb les primeres decisions de l'entitat es veu clarament que serà un banc dedicat a donar serveis a la indústria local més enllà dels serveis financers.
Progressivament de l'estratègia inicial de subministrar llanes, es passa a una estratègia de proveir del que fos necessari a la indústria local.
Del negoci de llanes es passa a altres iniciatives: importació de maquinaria tèxtil, subministrament d'aigües a Sabadell, marítimes de carboners, electricitat...
Però el més important fou el subministrament de llanes, seguit de la provisió de carbons a partir de 1898.
Ambdós grups d'interès, els propietaris i els directius, tenien molt clar quins havien de ser els objectius del banc.
No només maximitzar el valor de les accions i el repartiment de dividends, sinó que ho havia de fer a través dels seus serveis als accionistes com a clients.
De manera que el Banc de Sabadell revertís als clients els serveis financers i subministraments en bones condicions.
El Banc de Sabadell va néixer amb una estratègia de banca mixta: comercial i de negocis.
El primer tipus de banca es dedicà a captar estalvis en forma de dipòsits i comptes corrents, el préstec en forma de crèdits a curt termini i a llarg termini.
També es dedica a la gestió de mitjans de pagament com ara gestió d'efectes comercials, pagaments de factures i transferències entre comptes corrents.
Respecte al segon tipus de banc, s'orientà a la promoció de negocis amb el capital propi o amb els estalvis que recollia, focalitzat-los en la creació d'una agencia de llanes i altres negocis de servei als industrials sabadellencs.
Aquesta estratègia corporativa inicial va ser mantinguda durant un quart de segle.
Però mentre la banca comercial va anar creixent, els negocis no bancaris es toparen amb molts entrebancs.
La secció de llanes va haver d'adaptar-se a nombrosos canvis com el retorn al proteccionisme amb l'aranzel de 1891, l'augment dels preus de les llanes a partir de 1902 i canvis d'orientació en el negoci com la instal·lació d'un rentador de llanes a Bedarieux, al sud de França (1889) o d'una sucursal a Buenos Aires (1891).
La secció de carbons, creada el 1898, va obligar a invertir en un magatzem i en unes oficines al port de Barcelona.
Altres negocis o van ser abandonats, com la importació de maquinaria o la inversió en una marítima de vaixells carboners, o foren molt secundaris com el cas del subministrament d'aigües i electricitat.
El principal problema fou que, mentre a la banca comercial es va comptar amb un monopoli local, amb els altres negocis sempre va haver de lluitar en preus a causa d'una competència que no només procedia de Sabadell sinó també de Barcelona.
Sabadell, informe de l'oposició.
República i acció directa, 1868-1904, Sabadell, Edicions Riutort, 1977.
La fundació del Banc de Sabadell i la indústria local.
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
Mònica Terribas, durant la portada d'avui
La presentadora d'El matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, ha manifestat que el judici del 9-N és un judici a la capacitat d'escoltar, d'integració, de convivència, de l'Estat".
La periodista creu que "qui se la juga de debò en aquest judici és l'Estat, perquè si la sentència és que són culpables i els inhabiliten, l'Estat indirectament està reconeixent la seva inhabilitació per resoldre un problema polític si no és als jutjats".
Terribas ha dit en el seu editorial que "del 9 de novembre del 2014 al 6 de febrer del 2017 van dos anys i tres mesos de tensions polítiques entre les institucions polítiques espanyoles i catalanes i unes urnes que, tossudament, a Catalunya han expressat de manera inequívoca que una majoria social vol poder decidir sobre la independència en un referèndum -si es pot, pactat amb l'Estat".
"Per això, el judici del 9-N que comença avui no és un judici tècnic sobre la desobediència d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a les ordres del Tribunal Constitucional.
Aquests seran els arguments del fiscal Sánchez Ulled.
Mònica Terribas ha exposat que "per primera vegada a la història de la democràcia europea es porta als tribunals un expresident d'un govern i el seu equip per haver permès una consulta no vinculant sobre la independència, i, per tant, el que s'està jutjant no és la desobediència i la prevaricació, sinó la capacitat de l'Estat d'assumir els seus conflictes polítics per vies polítiques".
També ha remarcat que "conviure és acceptar que podem perdre quan compartim amb els altres temps i espai" i ha assenyalat que "som forts com a societat democràtica quan protegim les minories, quan les escoltem des de la voluntat d'entesa pacífica".
Finalment, ha apuntat que "el poder no radica en imposar les lleis".
"El poder ho és de debò quan és generós amb els qui discrepen i se'ls permet decidir o contribuir al futur", ha conclòs.
Monica tens tota la rao un pais com el que volem tenir gent com tu ens fara falta gent honeta i amb la veritat pel devant el teu sou ven guanyat
Si se'n surten sense penalització, l'estat haurà fet el paper de mec.
No es pot deixar anar uns espavilats que a sobre cantaràn victoria i muntaràn un espectacle trionfant amb el mitjans suybvencionats com de costum.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La fase de grups del mundial que es juga a la Índia va finalitzar i Argentina, Austràlia, Índia i Alemanya es van classificar pels quarts de final al ser primers dels seus grups.
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
L'alcalde afirma que els falta acabar de lligar dos projectes per aconseguir-ho
Diu que té il·lusió per aspirar a la reelecció
"Ha sigut més trasbalsat que altres.
L'administració és cada vegada més carregosa i el procés, i tot, doncs ha portat una mica de trasbals"
A Rupià, a més d'obres bàsiques, aposten per la cultura per dinamitzar el poble
Guanyen veïns i volen crear més llars
L'Ajuntament ha aprofitat els anys de crisi que no han permès fer l'escola nova per canviar el solar per un de més proper
L'alcalde diu que han complert tot el seu programa i que ara cal un nou projecte
Està molt satisfet per l'acord de la pedrera
"El conveni amb Endesa ha costat sang, suor i llàgrimes"
"De manera temporal, una empresa du el manteniment de l'aigua"
"Si la gent diu que anem bé, doncs segurament tornarem a repetir, però ara per ara no ho tenim definit clarament"
Quan va arribar a l'escola de Girona on havia de votar?
La nit d'abans ja vaig fer guàrdia dins del Dalmau Carles.
Érem entre cinquanta i seixanta persones i la nit va ser molt tranquil·la.En quin...
La reforma del mas d'en Quintana anima l'actual equip de govern a continuar
Arreglar aquest carrer és una de les prioritats |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Aquests dies de vacances escolars, amb l'obligat parèntesi mediàtic de l'encíclica Laudato Si', he començat les lectures estivals amb el llibre " ¿Dónde estás, Señor?
Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell per la Cultura i un dels principals promotors de l' Atri dels Gentils.
Així com hi ha llibres de simbologia religiosa adreçats a arquitectes que beuen de les fonts bíbliques (com, per exemple, " El simbolismo del templo cristiano " de Jean Hani ) aquest no és un llibre específic pel sector de la construcció sacra sinó que té un plantejament molt més obert i assequible per a tothom al llarg de les seves 158 pàgines.
Aquest enfocament deixa de banda aspectes bíblico-constructius, per exemple no entra en el tema de la definició de Jesús com a tektoon (Mc 6,3; Mt 13,55), i tampoc pretén ser un estudi cenyit a l'àmbit acadèmic com pot ser la obra de Walter Brueggemann " The Land: Place as Gift, Promise, and Challenge in Biblical Faith ".
En definitiva, es tracta d'un assaig sobre espai i Bíblia en clau pastoral, com si es tractés d'un conjunt de xerrades obertes a tots els públics.
L'estructura del llibre conté un primer capítol introductori sobre el sentit dels símbols per passar després a desgranar l'espai bíblic en perspectiva ascendent en tres capítols: L'Espai habitat, l'Espai creat i l'Espai més enllà de l'espai.
En d'altres paraules: l'espai sacre creat per l'home, els espais simbòlics de la natura (Terra, Cel, Muntanyes i Aigua) i el meta-espai (Infern, Purgatori i Paradís).
Com a arquitecte, tots tres m'han semblat interessants però cal destacar el capítol de l'Espai creat, que és on tracta específicament sobre l'espai del temple i dels santuaris així com una referència final a la dialèctica urbana entre Babel i Jerusalem.
Una lectura molt recomanable per tots aquells que vulguin tenir una "primera pàtina iniciàtica" sobre el simbolisme de l'espai en la Bíblia. |
El curs escolar 2017-2018 començarà el 12 de setembre, dimarts vinent.
Hi ha poc més d'un milió i mig d'alumnes matriculats, 2.700 més que el curs anterior.
Hi ha hagut un creixement d'alumnat a l'ESO, mentre que baixen els d'educació infantil i primària.
En la majoria d'etapes hi ha una disminució d'alumnat tret de secundària, on creix en 18.000.
La major part d'alumnes està inscrita en centres públics; el 32,5 %, en concertats; i l'1,4 % en privats.
Segons dades del departament d'Ensenyament, aquest curs s'augmentarà la dotació de plantilla docent en 5.514 mestres i professors més respecte a l'any passat.
En total hi ha 71.175 docents per fer front al curs escolar.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Es poden suplir les vacances amb l'ús de treballadors interins?
El Tribunal Suprem ha dit que aquesta pràctica és il·legal, i ho ha fet arran del cas d'una treballadora de l'Hospital Clínic de Barcelona, que va firmar 242 contractes en 8 anys i va ser acomiadada.
Ara l'alt tribunal ha deixat clar que l'extinció de la relació laboral ha estat improcedent.
El 2007, la dona va començar a treballar a l'Hospital Clínic com a personal de neteja amb contractes d'interinitat per substitució de diferent durada, des dels més curts de 2 dies, fins als més llargs, de 90.
Les causes eren ben diverses, des de substituir baixes mèdiques del personal, o vacances, festes recollides al conveni, dies d'assumptes propis, malaltia de familiar o i fins i tot una boda.
Jutjat social 11 de Barcelona i el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van veure abans el cas denunciat per la treballadora.
En els dos casos les resolucions van concloure que sí que consideraven justificat aquest tipus de contractes, de substitució amb interins i van desestimar el cas.
La sentència del Suprem condemna l'empresa a readmetre la treballadora i a indemnitzar-la amb 11.000 euros.
Segons el criteri del Tribunal Suprem, l'interinatge s'articula com una forma de substitució dels treballadors que es troben en alguna de les situacions que originen la suspensió del contracte de treball tal com poden ser, el risc durant l'embaràs o la lactància natural, la privació de llibertat en tant no hi hagi sentència condemnatòria ferma, la incapacitat temporal o l'exercici d'un càrrec públic representatiu, entre d'altres.
Per contra, el Tribunal Suprem recorda en la seva sentència que el gaudi de les vacances no té res a veure amb una situació de suspensió del contracte amb reserva de plaça sinó que es correspon, únicament, amb un període de descans o cosa equivalent, «una mera interrupció ordinària de la prestació de serveis que no genera vacant reservada pròpiament dita».
Així ho demostra, per exemple, el fet que durant les vacances, com és ben sabut i al contrari del que succeeix durant la suspensió del contracte, l'empresa no es veu alliberada de l'obligació d'abonar el salari corresponent, segons l'anàlisi del cas fet pel Col·lectiu Ronda.
La sentència del Tribunal Suprem no es limita, però, a constatar la inadequació de la figura contractual de l'interinatge pel supòsit descrit de cobrir les vacances.
El veritable interès d'aquesta resolució rau en el fet que considera que tampoc cap altra modalitat contractual de durada determinada, com ara podria ser el contracte eventual, resulta vàlida pel supòsit de substituir treballadors que es troben de vacances o gaudint d'altres tipus de permisos.
La jutgessa ponent del cas, Maria Lourdes Arastey, entén a la sentència que la realització de vacances pel personal d'una empresa com l'Hospital Clínic és una circumstància que entra en la normalitat pròpia d'aquestes situacions i que, per tant, no és ajustada a Dret la cobertura temporal de les seves funcions acudint a la via d'interinitat per substitució.
Aquestes absències del treball es produeixen dins el normal desenvolupament del contracte de treball i formen part de la previsió organitzativa que correspon desenvolupar a l'ocupador, allunyant-se de l'excepcionalitat que el contracte eventual vol solucionar.
Avís legal i política de privacitat |
El dramaturg Albert Boadella ha afirmat que el moment que esborraria de la seva vida és el seu pas pel PSC.
Boadella, en una entrevista a l' Abc, diu que el més "extravagant" que ha fet és "el 1979, i des de la presó, signar amb un grup de presos comuns un manifest per l'autodeterminació de Catalunya".
Finalment, manifesta que li agradaria formar un duet amb Esperanza Aguirre perquè "ens va la marxa en això de col·leccionar adversaris, expressant en públic el que pensem en privat".
El primer, innat amb ell EL ESPERIT DE CONTRADICCIÓ."
El segon Extravagant, com en Dalí, per axó esta també tocat per la tramuntana de el Empordà, es lo que passa per viure allà.
Tercer.el de Estocolm, per ver estat tant de temps segrestat per el Govern,
I demà signarà un manifest per menjar foques de l'àrtic si amb això té notorietat.
Ens cal gent amb conviccions profundes i arrelades que defensin el que pensen però no per fer-se veure sense solta ni volta i canviant en funció del vent.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La dona del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha proposat aquest dijous al president del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, que l'acompanyi des de Barcelona a la presó madrilenya de Soto del Real per saber el que costa desplaçar-se fins al lloc per veure el seu marit.
En una entrevista de Rac1 recollida per Europa Press, ha respost d'aquesta manera Albiol, que aquest mateix dijous, sobre l'eventual apropament dels presos independentistes a Catalunya, ha respost: "No ens enganyem, Madrid està a una hora amb avió i a cinc hores amb cotxe".
Albiol ha qüestionat que hagin de traslladar-se els presos a centres penitenciaris catalans com demanen diverses veus des del soberanisme i ha ironitzat: "No estem parlant d'una presó al Vietnam ni en un país tercermundista".
I que després m'acompanyi fins a la porta de casa meva.
Així veurà que no és una hora d'avió ni cinc de cotxe", ha replicat Bonet, que ha assegurat que és molt més complicat del que suposa el líder popular català.
A més, ha ironitzat sobre que, si l'acompanya, podrà ajudar-la en el viatge amb el seu fill de 13 mesos, que assegura que fa més complicat encara el trajecte.
Per a Bonet, no és tant una qüestió humanitària com una qüestió legal perquè "el codi penitenciari diu que els presos han d'estar el més a prop possible de les seves famílies i les convencions de drets dels menors parlen que els nens petits ha de tenir els pares a la presó més propera a ells".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Zempin, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya
Zinnowitz, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya
Koserow, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya
Trassenheide, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya |
Diu que ha estat l'Estat qui ha atès aquests anys les necessitats bàsiques dels catalans, com la farmàcia, l'educació i la despesa social
La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat que la convocatòria de les eleccions catalanes per al 27 de setembre seria la constatació d'un fracàs perquè serien les terceres en cinc anys, i creu que el president de la Generalitat, Artur Mas, "embolica la troca" per voler que siguin els ciutadans els que el representin a ell i no al revés, en proposar una llista sense polítics.
Sobre aquesta qüestió, la possible llista de no polítics que s'està estudiant presentar a Catalunya, la portaveu de l'Executiu ha dit que té la sensació que "el president de la Generalitat, en lloc de presentar-se ell per representar els ciutadans, vol que aquests es presentin per a representar-lo a ell".
Això, ha precisat, "és una cosa molt notable que embolica la troca més del que ens té acostumats el president de la Generalitat".
La vicepresidenta ha recordat que al llarg d'aquest temps Mas "s'ha demostrat incapaç de resoldre els problemes dels catalans en aquesta comunitat".
Ha precisat que el ministre d'Hisenda pot donar "un compte complet de tots els suports que ha tingut la Generalitat per poder satisfer els ciutadans de necessitats molt bàsiques", i ha posat com a exemple la despesa en farmàcies, educació i serveis socials.
Sáenz de Santamaría ha volgut deixar clar que "convoqui com convoqui i es presenti qui es presenti" es tracta d'unes "eleccions autonòmiques, com les anteriors".
Segons la seva opinió, el president de la Generalitat només ha aconseguit dividir a la societat catalana, i alhora "ha minvat els suports al seu projecte sobiranista, començant per la pròpia coalició del seu partit i continuant pel suport més petit que té aquesta opció sobiranista entre els ciutadans de Catalunya després de les últimes enquestes".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'aeroport del Prat s'ha convertit des de mig matí en el punt neuràlgic on s'ha concentrat la protesta ciutadana contra la sentència al judici del procés.
Avions enlairant-se del Prat, carreteres tallades i gent caminant cap a les terminals (EFE)
Seguint una crida de Tsunami Democràtic, milers de persones han ocupat l'interior i l'exterior de la T1 del Prat.
Fotògrafs i periodistes de diversos mitjans de comunicació i de les principals agències de notícies s'hi han desplaçat per captar el moment.
Els fotògrafs de l'Agència EFE Quique García, Toni Albir i Alejandro Garcia, i Albert Gea, Jon Nazca i Juan Medina, de Reuters, han mostrat com s'ha viscut aquesta jornada des de l'exterior i l'interior de la terminal aèria:
Vehicles bloquejats i gent caminant amb les maletes cap a la terminal (EFE)
Gent asseguda als accessos de l'aeroport (EFE)
Col·lapse de trànsit i gent caminant en totes direccions (EFE)
Els Mossos intenten treure manifestants asseguts als accessos a la T1 (EFE)
A primera hora del matí, els Mossos situats a l'accés a les terminals intentaven contenir l'accés de manifestants i només podien entrar-hi persones que portessin targeta d'embarcament.
Terminal 1 de l'aeroport del Prat (EFE)
Però el volum de gent que arribava fins a la terminal no ha deixat de créixer.
Alguns manifestants s'han assegut a terra sota la mirada atenta dels agents policials:
Manifestants i mossos a la T1 (EFE)
Moments de tensió i crits entre manifestants i policies (Reuters)
Tensió entre manifestants i policies a la T1 (Reuters)
Milers de manifestants a l'exterior de la T1 (EFE/ Quique Garcia)
Un passatger, carregat amb maletes, a l'exterior de la terminal (EFE)
A mitja tarda hi ha hagut càrregues policials, de Mossos d'Esquadra i de la Policia Nacional:
Càrregues policials als accessos a l'aeroport (Reuters)
Càrregues policials als accessos a l'aeroport (EFE)
Càrregues policials als accessos a l'aeroport (Toni Albir /EFE)
Una persona ferida en les càrregues policials als accessos a l'aeroport (EFE)
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
BARCELONA, 11 maig (EUROPA PRESS) -
Dos centres de culte islàmics obriran en els pròxims mesos al barri barceloní de la Bordeta, a Sants-Montjuïc, i en la Prosperitat, en Nou Barris, i ja han començat els treballs d'adequació dels nous espais o han tramitat el permís d'obres, en tots dos casos per traslladar-se d'un local anterior.
En la Prosperitat, la Comunitat Musulmana de Nou Barris ha llogat un local al carrer Japó per traslladar-se i consolidar la seva activitat --des de fa dos anys en un local cedit per una entitat del barri--, per la qual cosa disposa d'un permís d'obres per modificar la distribució del local i millorar la seva insonorització, han detallat fonts municipals a Europa Press.
L'entitat preveu un aforament de 87 persones i haurà de sol·licitar un permís d'activitat per obrir el local en el districte, en el qual també hi ha en funcionament 34 centres de confessió cristiana evangèlica, altres tres islàmics, dos de Testimonis de Jehovà i un hinduista.
L'associació de veïns de la Prosperitat ja va mostrar el seu suport al nou local --sempre que compleixi les condicions legals i respecti la bona convivència--, i va defensar que la comunitat musulmana forma part de Nou Barris i que aquesta és una entitat oberta al barri, que participa en diverses iniciatives i ofereix classes d'àrab a nens en el local de l'associació.
Musulmans veïns del districte han convocat per a la tarda d'aquest divendres una manifestació per mostrar el seu suport a l'obertura de l'oratori al barri, després que altres grups de veïns hagin mostrat el seu rebuig al centre.
En el cas del Centre Cultural Islàmic de Sants, amb més de 30 anys de trajectòria, es traslladarà del seu local situat en el Camí de la Cadena --afectat pel pla urbanístic de Can Batlló-- a la plaça Súria, per la qual cosa ha comptat amb una subvenció extraordinària de l'Ajuntament.
L'inici de les obres d'adequació del local van començar al març --amb un projecte tècnic validat pel districte abans de la seva execució--, i la previsió de l'entitat és acabar les obres i iniciar la seva activitat a finals de maig o principis de juny.
Fonts municipals han recordat que la llei preveu una llicència municipal d'obertura i ús de centres de culte que en cap cas té per objectiu sotmetre l'activitat religiosa a una autorització o permís, sinó que pretén garantir que els locals reuneixen les condicions adequades a l'activitat.
Així, si compleix amb les condicions tècniques i materials de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament i evacuació, l'Ajuntament ha d'atorgar la llicència municipal d'obertura, han destacat.
L'experiència de gairebé la trentena d'oratoris islàmics en funcionament a Barcelona --que han obert al llarg de més de 40 anys-- demostra que "aquesta activitat no suposa cap tipus de risc per als veïns", han ressaltat les mateixes fonts.
En concret, a Barcelona existeixen 29 oratoris islàmics, a data del 2016, amb 12 d'ells a Ciutat Vella; cinc a Sant Martí; quatre a Sants-Montjuïc; altres quatre a Nou Barris; tres a Sant Andreu, i un a Horta-Guinardó.
L'Ajuntament ha defensat que ha d'evitar-se "que els discursos de l'odi condicionin l'obertura de centres de culte i l'exercici de la llibertat religiosa", i ha recordat que ha impulsat recentment un pla per combatre la islamofòbia, i que ofereix des del passat mandat una línia de subvencions a centres de culte.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
O com passen de tu per no reconèixer-te el Risc del teu treball en l'embaràs, per a així estalviar-se diners
Aquí us fem arribar un escrit que hem rebut d'una companya de Parcs i Jardins de Barcelona que després de realitzar tots els tramitis burocràtics que les normatives estableixen perquè et reconeguin les prestacions de Risc durant l'embaràs pel treball que realitzes s'ha trobat amb la crua realitat (la que patim els treballadors/es cada vegada que acudim a la mútua per diferents dolors i malalties i que al final ens remeten a la seguretat social perquè diuen que el dolor o la malaltia és per la nostra idiosincràsia personal i no pel treball|feina que realitzem) que la MÚTUA aprofitant que feta la Llei feta la trampa i acollint-se a l'existència d'embarassos amb riscs, entre ells per exemple que tinguis més de 35 anys, li dictamina que ja que el seu embaràs té de per si un risc no li correspon la suspensió de contracte (i d'aquesta manera cobrar el 100% de la base reguladora) i la deriva a la baixa per la Seguretat Social (amb la corresponent minva en el salari), davant de tot això la gestió hipòcrita d'uns gestors d'un ens públic municipal amb uns responsables polítics (ICV-EUiA) que s'omplen la boca de sensibles declaracions sobre el tema i que a l'hora de la veritat consent a una MÚTUA, que paguem entre tots, que actuïn fent prevaler els seus interessos econòmics per a sobre dels sanitaris
Escrit treballadora de Parcs i Jardins.
He de fer esforços per no plorar de ràbia, frustració i tristesa.
Estic embarassada de 30 setmanes i això no em convé en absolut.
Segons la Llei d'Igualtat, si el meu treball suposa un risc per al meu embaràs em correspon la baixa per contingències professionals i el 100% del meu sou, sóc podadora i tots coincideixen que efectivament el meu treball suposa un risc.
Tanmateix l'empresa i la mútua diuen que estic malalta per estar de baixa per contingències comunes (així sols cobrament del 65% de la seguretat social) i malgrat això em tenen 4 dies fent jornades de 9 hores, conduint el meu cotxe privat de punta a punta de Barcelona, pagant parquings, usant el meu telèfon..., tot per sol·licitar el subsidi que marca la llei i que m'han denegat.
Si no existís la "Llei d'Igualtat" jo tindria la baixa per contingències comunes des del dia 11 d'agost de 2010.
M'hauria estalviat molts esforços, diners i sobretot disgustos.
I a més, no hauria gastat 14 dies de les meves vacances que m'haurien anat molt bé per divertir-me amb el meu fill quan neixi.
I l'he perdut tot per ser honrada i voler fer les cosa ben fetes. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Les sales segona i tercera deliberen contra rellotge per decidir si permeten que el president i eurodiputat d'ERC pot assistir dilluns al ple del Parlament Europeu a Estrasburg
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Parlament Europeu espera que dilluns vinent Oriol Junqueras prengui possessió del seu escó de diputat, mig any després d'haver començat la legislatura i d'acord amb la sentència del Tribunal de Luxemburg.
L'únic escull perquè sigui dilluns a Estrasburg és el Tribunal Suprem espanyol, que té tres dies per a pronunciar-se sobre la sentència de Luxemburg i alliberar l'eurodiputat i president d'ERC –tenint en compte que el cap de setmana no és hàbil–, perquè vagi a Estrasburg.
Ahir els Verds-ALE van elegir Junqueras com a vice-president primer del seu grup parlamentari.
Va ser una mostra de suport i reconeixement a la seva condició d'eurodiputat.
Dilluns, en un comunicat, l' eurocambra va reconèixer Junqueras com a membre de ple dret, de manera que va desautoritzar la decisió de divendres de la Junta Electoral espanyola d'ordenar-ne la inhabilitació.
El Parlament Europeu explicava també que Junqueras seria reconegut com a eurodiputat, com Carles Puigdemont i Toni Comín, d'ençà del 2 de juliol.
El president de la JEC va admetre que l'eurocambra havia fet cas omís de la seva decisió, i la web del Parlament Europeu ja va actualitzar les fitxes dels eurodiputats i hi va incorporar les de Junqueras, Puigdemont i Comín.
La tardança del Suprem a pronunciar-se sobre Junqueras, després de saber la sentència de Luxemburg el 19 de desembre, afegeix pressió sobre el mateix tribunal.
Les institucions europees ja han reconegut la condició d'eurodiputat i la immunitat de Junqueras –llevat de la Comissió Europea, que va desestimar de comentar el cas, i el Consell– i han posat la justícia espanyola en la disjuntiva d'alliberar Junqueras i garantir-ne els drets –després d'haver-los vulnerats– o bé mantenir-lo empresonat i exposar-se a més revessos europeus.
El Suprem espanyol continua deliberant per a decidir com ha d'aplicar la sentència de Luxemburg, però el temps se li acaba.
La fiscalia i l'extrema dreta han demanat a Manuel Marchena i la resta dels jutges del tribunal del procés que executin la inhabilitació de Junqueras d'acord amb la sentència del 14 d'octubre.
En canvi, l'advocacia de l'estat va demanar l'alliberament de Junqueras perquè pogués exercir d'eurodiputat –amb les mesures necessàries– i que el Suprem demanés el suplicatori al Parlament Europeu per a suspendre-li la immunitat i procedir judicialment contra ell.
L'advocat del president d'ERC, Andreu Van den Eynde, va exigir que fos alliberat i que s'anul·lés la sentència perquè el procediment judicial és nul a partir del moment en què Junqueras va ser proclamat eurodiputat, el 13 de juny.
Alhora, Van den Eydne ha presentat un recurs a la sala tercera del Suprem per a demanar mesures cautelaríssimes contra la decisió de la JEC.
Aquesta petició s'ha de resoldre abans de quaranta-vuit hores, és a dir, entre avui i demà.
Si la sala tercera estima el recurs, deixarà en suspens la resolució de la JEC, i això pot presentar dificultats per a la sala segona, la del judici contra el procés.
D'aquesta manera, Junqueras seria rehabilitat contra el criteri de la JEC, tot esperant que el Suprem decideixi sobre la seva situació.
Tanmateix, si la sala tercera desestima les cautelaríssimes, podria vulnerar la sentència del Tribunal de Luxemburg i atribuir-se competències que corresponen a la sala segona –tal com va fer la JEC– pel que fa a la inhabilitació de Junqueras, suspesa per la mateixa sala segona, tot esperant, precisament, la sentència de Luxemburg.
La possibilitat que el Suprem no alliberi Junqueras és real, però ara s'enfrontaria a la reacció de bona part del Parlament Europeu i potser al president, David Sassoli, que ja va advertir les autoritats espanyoles que havien d'acatar la sentència de Luxemburg.
Sassoli ha actuat de manera molt diferent del seu predecessor, Antonio Tajani, que va arrenglerar-se amb la posició espanyola per a barrar el pas a Junqueras, Puigdemont i Comín a l'eurocambra.
De fet, el Suprem alteraria la composició de l'eurocambra si no alliberés Junqueras perquè tant el Parlament Europeu com el Tribunal de Luxemburg li han reconegut els drets d'eurodiputat.
Una decisió en aquest sentit podria originar més crítiques a l'actuació de la justícia espanyola contra els dirigents independentistes, i potser s'exposaria a un nou revés de la justícia europea.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
SOM el sindicat independentista i de classe
El Tempir, l'Associació Cívica per la Llengua a Elx, fidel al seu esperit de lluitar per mantenir viva la llengua dels valencians a Elx, al migjorn valencià i, per extensió, al conjunt del País Valencià, llança el projecte «Tu fas Premi.
Tu fas El Tempir» amb un doble objectiu: 1.
Recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» i 2.
Estendre la campanya viral «M'agrada el valencià».
Recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» per mantenir viva la memòria històrica
El Premi de Narrativa «Antoni Bru» ha format part dels premis literaris «Ciutat d'Elx», organitzats per l'Ajuntament d'Elx des que aquests es van crear l'any 1984.
Aquest premi de narrativa ha sigut des d'aleshores un referent entre els premis literaris més reconeguts al País Valencià, i una convocatòria anual a la qual han concorregut prestigiosos escriptors de tot l'àmbit lingüístic, i que han guanyat autors com Màrius Serra, Melcior Comes, Vicent Escartí, Lliris Picó, Joaquim Espinós, Núria Cadenes o Joaquim G. Caturla, per triar-ne alguns (pots consultar la llista de tots els premiats en aquesta pàgina web ).
Després de 26 edicions, el govern municipal del Partit Popular, constituït després de les eleccions del 2011, decidí modificar el nom del premi (que passà a ser Café Marfil, reprenent el nom dels premis literaris dels anys 70) i adaptar-lo a un nou model provincià i descafeïnat, un canvi al qual El Tempir ja va mostrar la seua oposició.
En la convocatòria de 2012 es demostrà que el canvi tenia la finalitat d'eliminar el reconeixement a la memòria d'Antoni Bru i, de retop, manipular la convocatòria per premiar el mateix que la coordinava, fet que també va denunciar El Tempir.
La voluntat d'El Tempir és recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» perquè Elx es mereix poder continuar premiant dignament els nostres escriptors, ja que el manteniment del premi potencia els nostres narradors, però també promociona el nom de la nostra ciutat en els cercles culturals.
Però recuperar el premi és recuperar també l'homenatge que Elx dedicava a Antoni Bru, i que l'actual Ajuntament ha volgut esborrar, amb una mostra més de la intenció que té el PP d'eliminar la memòria històrica d'Elx.
L'advocat Antoni Bru i Gómez (València, 1917 – Elx, 1981) fou un referent en la defensa de la recuperació del valencià i de la dignificació de la nostra llengua, com també un lluitador per les llibertats a Elx.
Com bé deixà escrit l'insigne fotògraf i il·lustrador Andreu Castillejos en l'«Aproximació a Antoni Bru» que publicà el 1984 en La Rella: «Que la memòria de tot i de tots, de les persones com Antoni Bru, ens acompanyen per sempre més».
Joan-Carles Martí, el seu «darrer deixeble» (com ell mateix es defineix) explica molt bé en l'article Qui és Antoni Bru, que publica en la revista Núvol, la dimensió d'aquest elxà nascut a València.
El nou Premi de Narrativa «Antoni Bru» serà guardonat amb 3.000 € i amb la publicació de l'obra per l'editorial Bromera.
Volem agrair a Bromera la implicació en el projecte, ja que, d'una banda, col·labora en l'aportació de recompenses i, de l'altra, assegura al premi una difusió (per mitjans de comunicació, per autors i per llibreries de tots els territoris de parla catalana) i una professionalitat en l'edició que van en la línia de superar la visió provinciana i reduïda que té del premi l'actual govern municipal del PP.
Estendre la campanya viral «M'agrada el valencià»
La campanya «M'agrada el valencià» té com a objectiu fonamental que les persones expressen el seu suport individual al procés de normalització lingüística mitjançant fotos en què apareixen amb eslògans sobre el foment de l'ús social del valencià en diversos àmbits o situacions.
Pots veure el vídeo de la campanya en aquest enllaç.
Quins són els objectius de la campanya?
Com funciona «M'agrada el valencià»?
El Tempir munta durant una jornada o mitja jornada (les hores que s'acorden) el photocall en un lloc adequat (amb bona il·luminació) perquè hi puguen participar totes les persones que ho desitgen d'un barri, poble o ciutat, institut d'ensenyament secundari, facultat, etc.
Les persones que volen participar trien un dels diversos lemes de la campanya i donen el permís corresponent per a ser fotografiats i perquè siguen difoses les imatges en les xarxes socials Facebook i Twitter.
El photocall de la campanya «M'agrada el valencià» ha visitat ja més de 30 llocs, entre els quals cal destacar diversos IES de Torrevella, Alcoi, Biar, Benidorm, Callosa del Segura, Monòver, Xixona, Mutxamel, el Pinós, Elx, Almoradí, Crevillent, el Pilar de la Foradada, l'EOI de Benidorm, la UMH i la UA.
Es tracta d'una campanya vírica que té un ressò excepcional en les xarxes socials (amb més de 7.000 M'agrada en Facebook), amb un missatge en positiu i que genera molt bones expectatives allà on va.
A què destinarem les teues aportacions?
Els beneficis de la campanya (després de descomptar-ne els costos de les recompenses, els percentatges corresponents a les transaccions, els enviaments, etc.) s'invertiran en:
De les 7 recompenses que hem pensat per a aquesta campanya de micomecenatge, volem destacar-ne 4, perquè pensem que seran les que més interés poden despertar en els nostres mecenes, entre els quals esperem que et trobes.
Agraïment d'El Tempir al nostre lloc web
+ participació en el sorteig de 5 làmines seriades d'Andreu Castillejos
+ participació en el sorteig de 25 carpetes amb 7 làmines d'Enric Solbes
(les despeses d'enviament seran a càrrec del mecenes)
Recompensa aportant 20 € (M'agrada el valencià!)
+ 1 samarreta «M'agrada el valencià».
+ 1 xapa «M'agrada el valencià».
+ 1 exemplar del llibre Cosins germans, de l'editorial Bromera, l'obra que, seguint les petjades de Cosins germans, el programa de Televisió de Catalunya, et convida a viatjar per Catalunya i el País Valencià en companyia dels escriptors Ferran Torrent i Empar Moliner.
Llibre guardonat amb el Premi de Narrativa «Antoni Bru», on apareix el nom del mecenes, i dedicat per l'autor/a guanyador/a del concurs literari.
+ 1 samarreta «M'agrada el valencià»
Aquesta és la previsió del calendari del projecte:
+ Info Vols conéixer El Tempir?
L'Associació Cívica per la Llengua El Tempir és una entitat fundada el 1993 per a promoure i potenciar l'ús social del valencià a Elx, al migjorn i a tot el PV.
El Tempir ha estat guardonat recentment amb el premi Carme Serrallonga a la Qualitat Lingüística (2013), organitzat per la Universitat de Barcelona, i el Premi a la Difusió de la Literatura Catalana dins la XXIV edició dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (2014), convocats per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Arran de la concessió d'aquest últim premi, el Taller d'Imatge de la Universitat d'Alacant va gravar aquest vídeo, que resumeix molt bé què és El Tempir i quines activitats desenvolupa.
Et recomanem tres vídeos significatius sobre les activitats d'El Tempir:
Perfils de la campanya «M'agrada el valencià»
Altres formes de fer la teua aportació econòmica
En el cas que no et siga possible fer una aportació amb targeta bancària o PayPal i vulgues contribuir a dur endavant les iniciatives que organitza El Tempir, pots fer una transferència al número de compte bancari de Triodos Bank especificant en el concepte TU FAS PREMI, TU FAS EL TEMPIR:
Núm. de compte: 1491 0001 212077569925
Última hora 16.53 h: Ikea comunica que farà fora temporalment a tots els seus treballadors de Catalunya i d'altres zones de l'estat on no puguin obrir les botigues pel coronavirus.
IMPORTANT Web de amb tota la informació laboral sobre el.
Informa't i vacuna't contra la retallada de drets!
I si us fan signar fulls per suspendre el contracte, signeu "no conforme" i envieu la documentació a: [EMAIL] 👇 https://twitter.com/LaIntersindical/status/1238790927294046208
Informació actualitzada constantment amb totes les novetatss adreçada a treballadores i treballadors sobre el
Us oferim respostes a preguntes freqüents per defensar els vostres drets laborals
Us recordem que podeu informar-vos de les ultimes noticies que ens afectin com a treballadores.
Si ets professional de però tens familiars que treballen a la privada afectats pel tancament temporal d'empreses i serveis diversos, adreça'ls al nostre sindicat que ha obert un servei especial per atendre'ls telemàticament:
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic. |
Fa més de dues setmanes que el Girona va confirmar el seu descens a la Segona Divisió A de manera matemàtica.
Temps que ha aprofitat el club per acomiadar Eusebio Sacristán i el seu cos tècnic de confiança i per oferir una maratoniana roda de premsa del director esportiu Quique Cárcel.
I també per fer públics els preus dels abonaments de la propera temporada.
Tret d'això i d'alguns missatges de comiat i disculpes que els jugadors han anat penjant a les xarxes socials, a Montilivi no hi ha hagut cap altre moviment.
L'afició es manté a l'expectativa.
No hi ha entrenador i molt menys clar és el futur de la plantilla.
Molts futbolistes tenen contracte en vigor, però un bon grapat d'ells acabarà fent les maletes, motiu pel qual el ruixat de vendes i fitxatges hauria de ser una constant al llarg de l'estiu.
Tot just acaba de començar el mes de juny i la processó va per dins.
És als despatxos on es treu fum.
Es vol anar sense presses, però tampoc amb el peu al fre.
S'espera que aquesta setmana serveixi per presentar els primers moviments importants.
Almenys, aquesta és la intenció.
A diferència de l'any passat, abans que comenci la propera temporada el Girona tancarà més d'una venda.
Per alliberar massa salarial, per fer caixa i engreixar el seu pressupost.
Perquè hi ha jugadors que tenen contracte en vigor i disposen d'ofertes llamineres per canviar d'aires.
La qüestió és que Cárcel i companyia tenen la missió de vendre més d'un futbolista, cosa que no va passar en l'últim estiu, la qual cosa va impedir tenir suficients diners per apuntalar un vestidor que va quedar massa curt d'efectius.
El primer que sortirà a canvi d'uns diners serà Portu.
El davanter és a l'agenda d'un munt d'equips.
N'hi ha que s'han interessat, i molt, en la seva situació.
És el cas, per exemple, del West Ham i el Brighton anglesos; també del Vila-real, Celta i Reial Societat.
Si res es torça, el seu destí serà Anoeta.
L'acord amb el jugador és absolut.
Ell vol anar allà i accepta les condicions econòmiques.
Ara només falta que la Reial i el Girona tanquin l'operació.
La Reial no disposa ara mateix d'aquests diners i està mirant de pagar-ho de manera fraccionada.
Fins i tot, a les negociacions s'hi podria afegir un percentatge d'una futura venda.
El cas és que tot es tancarà ben aviat.
Com a molt tard, aquesta setmana, perquè Portu es casa aquest cap de setmana i abans vol saber al cent per cent quin serà el seu destí.
D'ell en va parlar fa molts pocs dies als micròfons de la cadena SER Igor Zubeldia, jugador del conjunt basc: «Si ve, serà benvingut.
És un futbolista boníssim que dona molta velocitat a l'atac.
L'altra gran decisió, i sobretot prioritària, és l'elecció del nou entrenador.
Fins que no s'hagi triat -i també lligat- el tècnic, no es podrà confeccionar la plantilla ni tenir clar quin ha de ser el full de ruta a seguir, tant per les peces com pel sistema de joc.
Fa ja dies que el club treballa cap aquesta direcció.
No només té una opció al damunt de la taula, com és lògic.
El cas és que la intenció de Cárcel i també de la propietat és tenir-ho tot lligat el més aviat possible.
Els altres dos equips que han baixat -Osca i Rayo- ja tenen entrenador.
El Girona és l'únic que encara manté òrfena la seva banqueta.
Una de les opcions que tenia en ment la plana major ha renovat amb el Leeds United.
A més, les seves pretensions econòmiques eren massa elevades.
Ara mateix, la primera opció és la de Francisco Rodríguez.
Va decidir no continuar a l'Osca i, si no té una proposta interessant de Primera, no veu amb mals ulls un projecte ambiciós a Segona com el que se li presenta des de Montilivi.
Saber quan s'anunciarà l'escollit, això ja és una incògnita.
Des de Girona, el secretisme és absolut. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Venta de los Agramaderos (Jaén).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Venta de los Agramaderos per organitzar la teva escapada rural. |
La plaça de Sant Pere va esclatar de joia i aplaudiments en la celebració dels 150 anys dels gegants vells i els 125 dels nous en el primer salt d'aquest diumenge a la nit.
Va ser un moment frapant, únic, per a la història, que havia generat expectació entre el públic i també mediàtica atraient a nombrosos periodistes per tractar-se d'un fet sense parió.
No endebades la d'ahir va ser la primera vegada i la última (han dit) que els gegants ballen al ritme del Boss, un dels músics preferits d'integrants de la colla que per aquest motiu el van triar i també perquè la peça seleccionada, una declaració d'amor, té una estructura molt similar a la d'un ball gegants.
Les dues parelles de gegants es van situar al centre de la plaça i van dansat al ritme de la cançó If I Should Behind del músic de Nova Jersey amb arranjament del músic berguedà Sergi Cuenca.
Justament va ser ell, com acostuma, qui va dirigir la Cobla Ciutat de Berga que va interpertat aquesta versió d'aquesta peça d'amor.
I abans del ball hi va haver sorpreses com havia promès la comparsa dels gegants.
Amb la plaça de Sant Pere a les fosques, es va projectar un lluït mapping obra del berguedà Pep Vendrell a la façana de l' església parroquial de Sant Eulàlia.
Va ser llavors quan les dues parelles de gegants van 'parlar' de la mà dels membres del grup de teatre local Anònim Teatre que van interpretar un text signat pel dramaturg i escriptor patumaire Jordi Cussà.
Aturat el ball de l'àliga per atendre una persona
La darrera Patum completa d'enguany també va estar marcada per la massificació.
El primer salt de l'àliga es va haver d'aturar perquè van haver d'evacuar una persona.
Anteriorment, després del primer salt de les guites va caldre atendre una dona que es va marejar a causa del tsunami humà, un fet que va obligar a tallar-se els accesos a la plaça de Sant Pere, que es va tornar a obrir cap a 3/4 d '11 de la nit.
I al final del primer salt de plens una dona que feia de ple va patir una lipotímia durant el salt i va haver de ser evacuada de la plaça amb una camilla, un fet poc usual.
El segon salt va transcorre amb normalitat malgrat le'levada massificació de la plaça
Els músics toquen els darrers tirabols poc abans de 2/4 de 4
Els darrers tirabols van posar el punt i final a una concorreguda Patum marcada per les celebracions d'aniversaris dels gegants i la massificai.
Poc abans de 2/4 de quatre de la matinada els músics van tocar els darrers tirabols donant per acabats cinc dies intensos plens defesta que els més resistents van allargat fins que clarejava amb l'anomenada Patum dels pobres o dels torrats perquè se simulen salts a plaça amb elements improvisats o material reciclat.
Tanmateix, aquets 2016 serà especial perquè la ciutat viurà una nova Patum.
Així és: el setembre se celebrarà una versió especial de la celebració amb motiu de la celebració del Centenari de la Coronació.
La darrera ocasió en què això va passar va ser l'any 1991.
Per tant, des d'avui mateix Berga ja ha iniciat el compte enrera per aquesta nova Patum de la qual encara s'han d'acabar de concretar el programa però que també promet emocions fortes.
Aquest és el text que van declamar els gegants:
Us vaig dir que muts i a la dansa.
El jovent, tard o d ́hora, té el seu moment.
Negre: I aquest és el nostre, noia!
Jove: Amb motiu d ́aquest doble festeig gegantí,
ens complau el prodigi d ́alçar una cançó.
Encendrem mil espelmes al llarg del camí
que els Saletes eterns ens compassen festius.
Vella: L ́esperit dels dos vells rau al roc queraltí;
protegim els menuts dels malsons i la por.
Negre: Perquè el torb de la sort no us esqueixi el destí,
els dos joves fem guarda a la font dels dos nius.
Ella es diu Cim d ́Estela i jo sóc Roc d ́Auró,
Moro: El cas és, berguedans, que us volem agrair
el miracle d ́amor que cada any renoveu
en la festa dels avis que hi foren i hi són:
Jove: Saludem tot el poble en els Passacarrers
És la màgia constant del riu de geganters
i ballar amb les comparses ens omple d ́orgull.
Quan sentim el Tabal que ens convida a Patum,
se ́ns aixequen les porres i l ́ànima ens bull!
Vella: Hi ha les Guites i l ́Àliga i vuit Nans bonics,
hi ha cent Plens per la rauxa i dos Àngels pel seny,
hi ha les Maces i els Turcs i els Cavalls, tan antics,
però som els Gegants els senyors del terreny.
Tots: Quan esclaten del Corpus la llum i el perfum,
se ́ns exalten les venes i l ́ànima ens bull! |
La Policia Local de Vilafranca ha denunciat durant aquest cap de setmana 6 persones que conduïen vehicles, 5 de les quals sota els efectes de begudes alcohòliques i una sota els efectes substàncies estupefaents.
Lamentablement, continuen sent importants les conductes de risc que algunes persones realitzen en conduir els vehicles sota els efectes d'aquestes substàncies.
La nit del divendres passat els agents de la Policia Local van observar un vehicle que circulava a una velocitat inadequada.
En aturar-lo a l'alçada de la pl. Penedès, es van trobar amb un conductor novell que va donar positiu a les proves d'alcoholèmia.
A les 23.30h del dissabte els agents van ser informats que al carrer Torrelles de Foix un vehicle havia impactat amb un vehicle estacionat i, del cop, van resultar amb danys quatre vehicles més.
Els agents van poden observar que la conductora presentava una clara simptomatologia d'estar sota influència de begudes alcohòliques.
Es va realitzar la prova i va donar una taxa de 1,33 mg/l (quan el màxim permès és 0.25 mg/l).
És va instruir atestat i serà investigada per un delicte contra la seguretat del trànsit.
A més, el vehicle no portava assegurança i va quedar immobilitzat al mateix lloc.
Posteriorment, a les 03.45h una patrulla de la Policia Local, realitzant vigilància a la pl. Penedès, va observar un vehicle que realitzava una conducció erràtica.
El van aturar i van percebre una forta olor a alcohol.
Es va realitzar la prova d'alcoholèmia, que va donar una taxa positiva de 0,54 mg/l.
Una hora més tard la patrulla va observar un ciclomotor circular sense els llums reglamentaris.
El conductor va aturar el vehicle i els agents van notar també una forta olor d'alcohol.
Es va confeccionar l'atestat corresponent i serà investigat per un delicte contra la seguretat viària per l'elevat grau de la taxa d'alcoholèmia.
D'altra banda, aquest diumenge 1 de març, a la tarda, es va fer un drogotest positiu i una altra alcoholèmia positiva.
A les 17.50h, amb motiu d'una infracció, els agents van aturar un vehicle a l'av. Tarragona amb c/ Francesc Macià.
Els agents sospitaven que el conductor hagués pres algun tipus de substància i en realitzar el drogotest la persona va donar positiu en THC (cannabis) i amfetamines.
Se'l va denunciar administrativament per aquest fet i es va immobilitzar el vehicle al mateix lloc.
A les 19.30h una veïna va sol·licitar presència policial, ja que un vehicle li havia donat un cop i havia marxat del lloc.
Es contacta amb el propietari d'aquest cotxe i manifesta que el vehicle el condueix el seu fill.
Acte seguit es va localitzar el vehicle i el conductor presentava símptomes evidents d'anar sota efectes de l'alcohol.
Es va realitzar la prova i va donar un resultat de 0,90 mg/l., motiu pel qual es van instruir diligències per un delicte contra la seguretat del trànsit.
Alteracions físiques i psicològiques
La Policia Local de Vilafranca recorda que el consum de begudes alcohòliques i/o drogues provoca alteracions físiques i psicològiques que perjudiquen greument la conducció segura.
Aquests efectes s'engloben els àmbits següents:
Falsa sensació de seguretat sobre si mateix.
Alteració del temps de reacció.
Deteriorament i alteracions en el temps de reacció.
Reducció de la capacitat d'atenció.
Trastorns i alteracions psicomotrius.
Els conductors de vehicles en general, ciclistes inclosos, no poden circular amb una taxa d'alcohol superior a 0,25 mil·ligrams per litre d'aire expirat).
No poden circular amb una taxa d'alcohol superior a 0,15 mil·ligrams per litre d'aire expirat els conductors dels vehicles següents:
Destinats al transport de mercaderies amb massa màxima autoritzada superior a 3.500 kg.
Destinats al transport de viatgers de més de 9 places.
Destinats al transport escolar o de menors.
Amb permís o llicència de conducció de menys de 2 anys d'antiguitat.
És delicte contra la seguretat vial conduir sota l'efecte de l'alcohol, i en tot cas, quan es superi la taxa de 0,60 mil·ligrams per litre d'aire expirat. |
L'informe assenyala que una de cada set motocicletes circula pel carril bus de Barcelona.
Les conclusions indiquen els riscos d'aquest hàbit i assenyala mesures per fomentar l'ús de la moto a la ciutat.
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom ), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada i recomanar-te serveis o productes del RACC relacionats amb aquesta informació.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC ( més informació ) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions ( mostra'm oficines ) o trucant al telèfon 900 357 357.
El RACC ha lliurat a l'Ajuntament de Barcelona un estudi sobre l'ús del carril bus-taxi per part de les motocicletes a la ciutat.
L'estudi s'ha elaborat a partir de la següent metodologia::
En Londres, l'autorització ha suposat un augment del 37% de l'accidentalitat de les motos i l'increment de les sancions a motoristes per excés de velocitat en un 31%.
A Roma (sense dades oficials) destaca el rebuig dels conductors d'autobusos i taxis, i ha provocat un fort debat mediàtic.
Després de l'anàlisi dels diferents paràmetres indicats, l'estudi assenyala que els següents punts:
Per tot plegat, conclou que la moto contribueix molt positivament i és clau per a la mobilitat a la ciutat.
Quant a l'ús del carril bus per part de les motocicletes, assenyala que podria representar:
El RACC creu convenient facilitar els desplaçaments dels motoristes en els següents aspectes:
A més, considera que una bona convivència entre les diferents maneres de transport és essencial per millorar encara més la mobilitat a Barcelona i fer-la més segura.
En aquest sentit, recolza totes aquelles accions que fomentin l'educació i el respecte mutu entre els usuaris de la moto, el cotxe i el transport públic en particular.
Descarrega les nostres aplicacions
Registra't al nostre butlletí electrònic per rebre les últimes novetats.
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom ), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.
Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC ( més informació ) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL]. |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Casa Domingo.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Alacant/Alicante. |
El règim de dedicació ordinari és a temps complet.
L'estudiant a temps complet s'ha de matricular d'un mínim de 36 crèdits i màxim de 72 que ha d'incloure obligatòriament les assignatures pendents de cursos anteriors.
L'estudiant de la Doble Titulació Sociologia CC.
Polítiques s'ha de matricular d'un mínim de 48 crèdits i màxim de 90.
L'estudiant a temps parcial s'ha de matricular d'un mínim de 24 crèdits i màxim de 36.
L'estudiant a temps parcial de la Doble Titulació Sociologia CC.
Polítiques s'ha de matricular com a mínim de 48 crèdits.
Els estudiants de primera matricula sol·liciten la dedicació a temps parcial per causes justificades presentant una instància en la Secretària durant el període de matrícula adjuntant la documentació corresponent
Els estudiants de segona o successives matricules han de sol·licitar la dedicació a temps parcial per causes justificades per a cada curs acadèmic en el termini fixat a través de la seu electrònica-entreu ( entreu.uv.es.) adjuntant la documentació corresponent. |
Pis en lloguer de 51 m2 a calle dels reis catòlics a Sant Joan Despí, Barcelona |
El primer ministre de Portugal, António Costa, i el president de la Fundació Bancària "la Caixa", Isidre Fainé
El primer ministre de Portugal, António Costa, i el president de la Fundació Bancària "la Caixa", Isidre Fainé, va presentar el passat 4 de maig l'acord de col·laboració per estendre programes estratègics de l'entitat a Portugal.
Aquest país és avui epicentre del compromís internacional de la Fundació Bancària, fruit de la seva aliança amb el BPI, i l'entitat té previst arribar als 50 milions d'euros de pressupost anual recurrent destinats a acció social al país lusità.
També han assistit a l'acte Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària "la Caixa"; Pablo Forero, CEO de BPI, i Artur Santos Silva, que actuarà com a responsable i coordinador de la implementació dels programes a Portugal.
La Fundació Bancària "la Caixa" implementarà inicialment aquesta acció social a través de diversos projectes, entre els quals destaquen el programa Incorpora, dedicat a la inserció de persones amb dificultats per accedir al mercat laboral, el Programa de Gent Gran i el Programa d'Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades.
Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària "la Caixa", ha destacat: «Conscients d'aquesta realitat tan forta i preciosa que uneix Portugal i Espanya, hem decidit que la internacionalització de la nostra Obra Social prengui cos en aquest país.
Si altres entitats troben oportunitats en horitzons llunyans, nosaltres, dins el nostre compromís social, intentem sempre ser propers, acostar-nos a les persones i als territoris que tenim més pròxims, amb els quals ens agermanen més vinculacions afectives».
Isidre Fainé ha presentat el model únic de la Fundació Bancària "la Caixa", l'origen de la qual es remunta més de 110 anys enrere, quan es va crear el 1904 a Barcelona la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, "la Caixa".
Des del començament, l'entitat s'ha singularitzat per una clara finalitat social dirigida a evitar l'exclusió financera i a fomentar el desenvolupament socioeconòmic del territori.
Els primers programes que es posaran en marxa al país lusità són els que tenen més incidència social i els que garanteixen un impacte transformador de la societat més gran.
Són iniciatives referents en el desenvolupament de solucions duradores, que cobreixen les necessitats bàsiques de les persones i generen igualtat d'oportunitats.
Així, el programa Incorpora ha complert deu anys dedicats a la inserció laboral de les persones i els col·lectius amb dificultats per obrir-se camí en el mercat laboral.
A més d'Espanya, també es desenvolupa al Marroc i a Polònia, i durant l'any 2016 s'ha posat en marxa a Hongria.
La xarxa de complicitats generada entre empreses i entitats socials ha afavorit que en aquesta dècada s'hagin facilitat gairebé 138.000 llocs de treball.
Al llarg del 2016, es van promoure més de 28.000 ocupacions.
Incorpora es dirigeix a persones amb algun tipus de discapacitat (sensorial, física, intel·lectual o mental) i també a les que tenen dificultats especials per accedir a llocs de treball per altres circumstàncies, com ara persones en atur, joves en risc d'exclusió, immigrants o dones víctimes de violència de gènere.
El Programa de Gent Gran és el degà de la Fundació Bancària "la Caixa", amb un segle d'activitats i projectes orientats a oferir atenció, servei i respostes a les necessitats d'aquest col·lectiu.
Les propostes dedicades a les persones grans han evolucionat fins al punt de definir accions que incideixen en la promoció d'un envelliment actiu i saludable, treballant en projectes de dinamització, integració i participació social, en la formació en noves tecnologies i en programes preventius sobre salut i bons hàbits, entre d'altres.
Durant el 2016, més de 820.000 persones van participar en aquests projectes a Espanya, i van prendre part en gairebé 17.000 activitats.
Atenció integral a malalts avançats
La Fundació Bancària "la Caixa" també desenvoluparà a Portugal el Programa d'Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, l'objectiu del qual és humanitzar l'atenció a les persones en la fase final de la seva vida.
El 2016, els equips d'assistència psicosocial han atès un total de 20.691 pacients i gairebé 29.000 familiars.
Aquest projecte, avalat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ofereix atenció sanitària i psicosocial, assessorament i suport integral tant als pacients com a les seves famílies.
El programa actua com un instrument més de suport que complementa el model assistencial de les cures pal·liatives dels sistemes públics de salut.
Els equips que hi treballen ofereixen assistència psicosocial i suport emocional, social i espiritual.
Desenvolupament econòmic i CaixaImpulse
A més dels programes esmentats, també es duran a terme altres projectes, com la creació de pols de desenvolupament econòmic, començant per l'entorn pròxim a Extremadura, o la promoció del programa CaixaImpulse.
Aquesta iniciativa és pionera en la creació d'empreses biotecnològiques, i el seu objectiu és impulsar la transformació del coneixement científic en empreses i productes dels camps de les ciències de la vida i la salut que generin valor en la societat.
Les activitats de divulgació cultural, en particular les exposicions, són una altra de les grans prioritats de la Fundació Bancària.
Per això, s'han establert aliances estratègiques, com les segellades amb el British Museum, el Musée du Louvre o el Museo del Prado, i amb institucions portugueses de referència, com la Fundação de Serralves i la Fundação Calouste Gulbenkian.
Amb la primera, es va establir fa poc una col·laboració per presentar a la Casa de Serralves l'exposició Joan Miró: Materialitat i Metamorfosi, una mostra inèdita sobre aquest artista.
Amb la Fundação Gulbenkian, es va signar el 2013 un acord per col·laborar en el desenvolupament conjunt de projectes socials, culturals, científics i de cooperació internacional.
Pròximament, es presentarà un altre projecte expositiu a Lisboa, del qual són els mecenes principals la Fundació Bancària "la Caixa" i el BPI.
Es tracta d'una exposició al Museo Nacional de Arte Antiguo, amb obres procedents dels Musei Vaticani.
Compromís amb els més vulnerables
La Fundació Bancària treballa per al progrés de les persones, fent una atenció especial als col·lectius més vulnerables.
L'objectiu últim: canviar presents i construir futurs.
El seu Pla Estratègic preveu una inversió de més de 2.000 milions d'euros entre 2016 i 2019.
El 2016, l'entitat va impulsar gairebé 50.000 iniciatives socials, de les quals es van beneficiar més de 10 milions de persones.
La Fundació Bancària és avui la primera fundació d'Espanya i una de les més importants del món: la tercera en volum d'actius i la sisena en pressupost executat.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Els portaveus de PP i Ciutadans al Congrés dels Diputats, Rafael Hernando i Juan Carlos Girauta, han signat aquest divendres el pacte anticorrupció exigit pel partit taronja per començar a negociar amb els populars un acord que permeti sumar els seus vots per tirar endavant la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol.
L'acte ha tingut lloc a les 11 hores en una sala del tercer edifici de l'ampliació del Congrés amb presència dels secretaris generals de cada grup (José Antonio Bermúdez de Castro, del PP, i Miguel Gutiérrez, de C's) i altres membres de la direcció dels dos grups parlamentaris.
Davant dels informadors gràfics i en un to distès, els dos portaveus han posat la seva firma sota el document amb els sis punts reclamats per Ciutadans i s'han donat la mà entre amplis somriures.
La firma d'aquest matí i l'anunci de la data per a la investidura permet que a les quatre de la tarda d'aquest divendres se senten per primera vegada els dos partits a negociar un acord d'investidura.
Fonts de les dues parts han assegurat que la reunió d'aquest divendres servirà per ordenar el treball dels pròxims dies.
Els sis punts de l'acord proposat per Ciutadans són els següents:
Separació immediata de qualsevol càrrec públic imputat formalment per delictes de corrupció política --el que ara es diu 'investigats'-- fins a la resolució completa del procediment judicial.
"No se seurà ni en els governs ni en els escons si Ciutadans està en una negociació", va sentenciar Rivera quan va presentar la seva oferta.
Eliminació dels aforaments lligats a càrrecs polítics i representants públics.
Es tracta d'acabar amb els "privilegis" que, segons Ciutadans, tenen els polítics front a la resta dels ciutadans.
"Tots a primera instància", va reclamar el líder del partit taronja.
Això sí, la capacitat de diputats i senadors i dels membres del Govern espanyol està blindat en la Constitució de 1978.
Nova llei electoral per incrementar la proporcionalitat.
Segons Rivera, "després de 40 anys" amb la llei actual, l'última gran reforma de la qual és del 2011 (en què es va implantar el vot pregat per a l'exterior), cal redactar una nova que, entre d'altres coses, prevegi "llistes desbloquejades" perquè els votants puguin "escollir persones i no només partits".
La nova norma, segons Ciutadans, també ha de garantir "que tots els vots valguin igual" o que hi hagi "una major proporcionalitat perquè no hi hagi espanyols de primera i de segona"; així com acabar "amb el laberint del vot pregat" perquè el vot dels estrangers també valgui igual.
En tractar-se d'una llei orgànica, la seva aprovació exigeix un suport de la majoria absoluta del Congrés, fet que suposa 176 diputats.
I és tradició respectada que les lleis electorals, al formar part de les regles del joc de la democràcia, comptin amb el vot de com a mínim els dos partits majoritaris.
Eliminar la possibilitat d'indults a condemnats per delictes de corrupció política.
El PP assegura que no els concedeix, però faltaria que la llei ho prohibís expressament perquè no deixar la qüestió a l'atzar del Govern de torn.
Ciutadans exigeix que "no es pugui anul·lar la justícia per conxorxa entre amics polítics": "No volem tornar a veure corrupció política i a sobre que ens la passin per la cara amb indults", va demandar Rivera.
Limitació de l'exercici de responsabilitats de president del Govern espanyol a un màxim de vuit anys o dos mandats, una idea que Ciutadans vol implantar per evitar que pugui "perpetuar-se" en el poder.
Segons va dir el dirigent 'taronja' Fernando de Páramo, si s'apliqués, aquesta seria l'última legislatura de Mariano Rajoy.
Més transparència, per a la qual cosa es reclama la creació d'una Comissió d'Investigació Parlamentària sobre "el presumpte finançament il·legal del PP" del cas Bárcenas, pels 'papers' de qui va ser tresorer del PP nomenat per Mariano Rajoy.
"Que s'investiguin les responsabilitats polítiques que es dirimeixin del finançament il·legal presumpta del PP", va exigir.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El partit de Josep Pintat és el que puja més en la comparativa entre l'enquesta electoral del CRES i els resultats dels comicis
Comparativa entre l'enquesta del CRES i el resultat de les eleccions. / CRES
El Centre de Recerca Sociològica (CRES) ha fet públic aquest dimecres un informe comparatiu entre l'enquesta d'intenció de vot que va fer durant el març i els resultats de les eleccions generals del 7 d'abril.
El CRES parla "d'encerts" del sondeig preelectoral, i exposa que l'anàlisi permet entendre millor cap a on bascula el vot ocult.
En aquest sentit, el que surt més 'beneficiat' de la comparativa de la intenció de vot+simpatia i els resultats finals, és terceravia: passa d'un percentatge del 6,18 a un de 10,42.
Per tant, aquest vot ocult provinent del gairebé 45% de la població que no va voler contestar a qui votaria a les eleccions, se l'endú en bona part el partit de Josep Pintat.
També Andorra Sobirana va rebre més vots que les previsions, del 3,1% al 4,64%, i el Partit Socialdemòcrata, del 28,93% al 30,62%.
En canvi, Demòcrates per Andorra va rebre menys vots que el que deien les enquestes: del 38,76% ha passat al 35,13%.
"Els resultats de DA donen menys de quatre punts per sobre de la realitat", informa el CRES.
Amb tot, i pel que fa al vot ocult, l'organisme recorda que també s'han de tenir en compte factors com el que passa durant la campanya electoral i tota la informació que van rebent els electors.
El CRES fa una valoració positiva dels resultats de la seva enquesta, malgrat exposar que durant el treball de camp "es respirava cert cansament per part dels enquestats", per la saturació d'enquestes polítiques que es van dur a terme prèviament a l'inici de la campanya.
"A les tres enquestes prelectorals que hem fet, encertem fins ara amb la tendència dels resultats de les eleccions", celebren.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Josep Lluis Albinyana expresident de la Generalitat Valenciana ha visitat Oriol Juqueras i Raúl Romeva a la presó de Lledoners.
Albinyana ha estat companyat de Josep Barberá, president d'Esquerra Republicana del País Valencià i regidor de cultura a l'ajuntament de Benicarló.
El president d'ERPV i el President de la Generalitat Josep Lluís Albinyana, visiten i a.
Els porten llibres i l'escalf de milers de valencianes i valencians que exigim pic.twitter.com/eq50d0Picn
La vaga de fam a la presó de Lledoners de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull i la que fa des de l'Ajuntament de Montblanc el seu alcalde, Josep Andreu, estan activant dejunis col·lectius de suport en el si de la campanya prou d'ostatges!.
Dijous dia 20, a València, l'acció tindrà lloc a la Societat Coral El Micalet, de les 12 del migdia fins al migdia del divendres 21.
L'organització és a càrrec del col·lectiu Solidaritat i República País Valencià, que vehicula l'acció Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia.
Dejuni col·lectiu a València en solidaritat amb la amb els presos polítics en vaga de fam:
"Per la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics.
Solidaritat amb el poble de Catalunya en defensa de les llibertats." pic.twitter.com/cA0zb7VWq0 |
El cas de La Manada continua aixecant polèmica.
Després d'una sentència controvertida, ara, els cinc condemnats podran deixar la presó.
Sens dubte, aquest abús -que no violació, segons els jutges- ha obert molts debats.
Entre ells, què és violació i la impunitat d'algunes agressions sexuals.
La víctima, una jove madrilenya, va denunciar que cinc nois la van violar la matinada del 7 de juliol.
Segons el seu relat, la van fer entrar per la forçar al portal d'una casa de la capital navarresa.
Poc després, la policia els va detenir.
Uns dies després es van saber detalls de les converses que els detinguts havien tingut al seu grup de Whatsapp, que anomenaven La Manada, amb amics que s'havien quedat a Sevilla.
Aquests missatges i el vídeo que van gravar van ser proves en el judici.
Els acusats es van declarar innocents, però el jutge els va enviar a la presó dos dies després dels fets.
La fiscalia va demanar 22 anys de presó per als acusats, per un delicte continuat d'agressió sexual, per un delicte contra la intimitat i per robatori amb intimidació, del mòbil de la noia.
Abans del judici, l'Audiència de Navarra va rebutjar almenys dues vegades deixar-los en llibertat provisional.
El motiu, risc de fuga i reiteració delictiva.
El judici va començar el 13 de novembre del 2017.
Va ser a porta tancada, però la víctima no va poder declarar per videoconferència, com havia demanat.
Ho va fer en una sala diferent d'on hi havia els acusats.
Els acusats van afirmar en el judici que la noia els va donar el seu consentiment per mantenir relacions, però no ho van poder acreditar.
Durant la vista es van visionar imatges dels fets, gravats amb els mòbils dels acusats.
En el judici va aixecar polseguera un informe presentat per la defensa dels advocats i que va fer un detectiu privat que va seguir la víctima en dies posteriors als fets.
L'informe volia demostrar que la jove va seguir fent "vida normal" i no va quedar traumatitzada.
La defensa va acabar retirant l'informe.
El 25 de novembre, el judici va quedar vist per a sentència.
En l'última sessió, un dels defensors va definir els acusats com a "primaris" i "imbècils", però també "bons fills" i va defensar-ne l'absolució i va afirmar que la relació sexual va ser "consentida i plaent" també per a la noia.
De fet, segons aquest advocat, la jove els va denunciar per la "vergonya" que va sentir després del que havia fet.
La violència, clau per a una sentència controvertida
Els cinc integrants de La Manada van ser condemnats a 9 anys de presó.
La sentència, que es va fer pública el 26 d'abril, no els va considerar culpables d'agressió sexual, sinó d'abús sexual continuat.
Els van absoldre també d'un delicte contra la intimitat i de robatori amb intimidació.
El tribunal va considerar que tancar en un portal una noia de 18 anys i que l'envoltessin cinc nois deu anys més grans i que la penetressin en grup no és ni violència ni intimidació.
En aquest punt, alguns juristes puntualitzen que no és el mateix envoltar la víctima que obrir-la de qualsevol manera o pegar-li.
El moviment feminista, però, no ho comparteix i reclama que es consideri com una violació.
Dels tres membres del tribunal, un va discrepar de la sentència i va defensar l'absolució dels acusats.
Aquest jutge va considerar que, a les imatges, no veia "dolor ni por" en la víctima, sinó "excitació sexual".
A parer seu, només s'hauria d'haver condemnat un dels joves per furt, pel robatori del mòbil de la víctima.
Segons el Codi Penal, la diferència bàsica entre un abús sexual -encara que sigui amb penetració- i l' agressió sexual és que, perquè sigui el segon cas, hi ha d'haver violència o intimidació.
L'aleshores ministre de Justícia, Rafael Catalá, va sortir al pas de les crítiques al jutge dient que "tots saben que té un problema", paraules que van rebatre jutges i fiscals i el Tribunal Superior navarrès.
Entre els que van rebre amb indignació la sentència, l'aleshores cap de comunicació dels Mossos d'Esquadra, Patrícia Plaja, que va ser destituïda per un tuit crític amb el poder judicial.
Els cinc joves sevillans quedaran en llibertat en les pròximes hores.
La secció segona de l'Audiència de Navarra -el mateix tribunal que els va condemnar- ha decidit que poden sortir al carrer previ pagament d'una fiança de 6.000 euros.
També els imposa mesures cautelars: no poden entrar a la Comunitat de Madrid, on viu la víctima, ni es poden comunicar amb ella.
També se'ls retira el passaport i se'ls prohibeix sortir d'Espanya sense autorització judicial.
A més, han de comparèixer tots els dilluns, dimecres i divendres al jutjat del lloc on visquin.
El tribunal ha pres la decisió amb el vot discrepant del president, que defensava que continuessin empresonats sense condicions.
Cinc joves sevillans, nascuts entre el 1988 i el 1991, entre els quals hi ha un militar i un guàrdia civil.
Aquest últim, Guerrero Escudero, va publicar una carta a la premsa per donar la seva versió dels fets i es preguntava: "Algú creu que tens un penis a la mà per no caure?".
També va agrair el suport de webs com forocoches i burbuja.info, portals, on es van publicar les dades personals de la víctima.
Les dades van arribar a un web d' extrema dreta dels EUA.
El cas de La Manada ha encadenat polèmiques.
La denúncia de la víctima va obrir el debat sobre els agressions sexuals en grans esdeveniments populars, com festes majors.
S'han fet campanyes per animar les dones a denunciar les agressions, però hi ha hagut respostes masclistes.
El moviment feminista ha sortit al carrer diverses vegades per demanar que els fets es considerin violació, amb consignes com, o.
L'última vegada, aquest mateix dijous, després de la decisió de l'Audiència de Navarra que permet que els condemnats quedin en llibertat.
Organitzacions com Amnistia Internacional o institucions com l' ONU o el Parlament Europeu han fet sentir la veu contra la sentència.
La controvèrsia ha acompanyat també la comissió que ha de revisar què és la violació, segons el Codi Penal.
Finalment, l'integraran 12 dones i 13 homes, un balanç molt diferent del que tenia en la primera reunió, quan no hi havia cap dona.
Notícia relacionada: Arxivers catalans preserven 2 milions de testimonis d'abusos sexuals del
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
EL PRAT DE LLOBREGAT (BARCELONA), 4 maig (EUROPA PRESS) -
L'aeroport de Barcelona-El Prat ha activat els procediments per baixa visibilitat a causa de la forta boira que hi ha al litoral barceloní, cosa que provoca retards en les operacions i el desviament d'alguns vols a l'aeroport de Reus.
Segons ha informat Aena, com a mesura de seguretat els aterratges s'estan fent amb més temps de separació entre operació i operació, per la qual cosa alguns avions han hagut d'esperar a l'aire fins a rebre l'autorització per aterrar.
Això està provocant retards en alguns vols d'arribada, que han superat els 40 minuts en avions procedents d'Alacant, Tel Aviv i Munic.
A més, dos vols procedents de Sevilla i de Roma s'han desviat a l'aeroport de Reus a causa de les restriccions per aterrar al Prat.
Les demores també estan començant a afectar els vols de sortida, on hi ha retards de fins a 20 minuts en alguns avions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Consulteu aquí totes les activitats infantils i familiars que hem preparat per a tota la família.
Us podreu inscriure en aquest mateix web el proper dilluns, 20 de gener, a partir de les 9h.
IMPORTANT: Per poder inscriure't a qualsevol dels cursos que organitzem des de la Xarxa de Centres Cívics cal que entris en aquest enllaç i et registris.
Podeu veure un tutorial de com es realitza el registre descarregant aquest vídeo
Experimentar amb els colors i desenvolupar la seva creativitat, i progressivament, millorar el detall, la perspectiva, l'ombreig, etc. A càrrec de Dolors Barberan.
Activitat recomanada per a infants de 6 a 12 anys
Del 25 de febrer al 5 de maig, cada dimarts, de 17.30 a 19 h
Espai familiar on els infants podran gaudir i desenvolupar-se a través del joc.
Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau
Del 14 de febrer al 29 de maig, cada divendres de 10.30 a 11.30 h
Avantatges: enfortiment del vincle, desenvolupament psicomotriu, recuperació del to muscular...
En cas de cesària, s'aconsella a partir de les vuit setmanes.
A càrrec d'Ana Garrido (San RajKaur).
Activitat recomanada per a famílies amb infants des de les 6 setmanes fins als 9 mesos
Del 28 de febrer al 15 de maig, cada divendres, de 10 a 11 h
Mitjançant diferents cançons descobrirem una nova manera de comunicar-nos amb la llengua de signes catalana.
Del 29 de febrer al 21 de març, cada dissabte, de 10.30 a 12.30 h
Has pensat mai en la quantitat de beneficis que té el ioga per a la ment i el cos?
Vine a comprovar-ho amb els més petits de la casa.
A càrrec de M. Ángeles Rodríguez.
29 de febrer, 28 de març, 25 d'abril, 30 de maig i 20 de juny (sortida a la platja), dissabte, en horari de 10.30 a 12 h
Activitat recomanada per a famílies amb infants de més 4 anys |
Atesa la impossibilitat de poder reunir en tan poc temps l'univers artístic que la memòria de Montserrat Caballé es mereix, el Liceu ha optat per oferir-li no un, sinó dos homenatges: el primer, el 17 de novembre a la catedral de Barcelona, on la Simfònica i el Cor del Liceu interpretaran la Messa da Requiem de Giuseppe Verdi –una de les obres que Caballé va elevar a dalt de tot amb la seva interpretació–; el segon, en el primer semestre del 2019, una gala de grans veus que es realitzarà a l'escenari de la Rambla.
L'accés a la catedral serà lliure i obert a tota la ciutadania, gratuït i s'hi podrà accedir per ordre d'arribada.
El Liceu obrirà les seves portes per projectar en directe la missa i el concert a la sala principal, amb el senyal únic de La2 de TVE, que l'emetrà a tot Espanya.
L'accés al teatre per a la projecció en directe serà possible amb entrades gratuïtes que es posaran a disposició del públic el 12 de novembre a la web del Liceu.
Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el 'Rèquiem' de Verdi serà l'opció òptima per retre homenatge a la llegendària intèrpret catalana quan haurà passat poc més d'un mes des de la seva mort, el 6 d'octubre.
El dia del seu funeral, el president del Liceu, Salvador Alemany, va assegurar que es faria un concert homenatge en memòria de l'artista al mateix Liceu i com més aviat millor.
Immediatament, el coliseu líric es va posar en contacte amb cantants de primera fila de l'àmbit internacional i que, d'una manera o d'una altra, tenien relació amb la carrera de la Caballé.
Però en el món de l'òpera tot es programa amb molta antelació i tant les sales del Liceu com les agendes dels intèrprets ja estaven plenes per compromisos adquirits prèviament, tal com el mateix Josep Carreras afirmava en aquestes pàgines fa una setmana.
Finalment, el Gran Teatre ha pogut reprogramar un concert que la seva Orquestra Simfònica tenia anunciat per al 17 de novembre sota la direcció de Josep Pons amb obres de Schubert i Mahler, canviant el programa pel 'Rèquiem' de Verdi, mantenint a un dels solistes anunciats, el tenor Nikolai Schukoff, a qui s'uniran el Cor liceista, el baix Alexander Vinogradov, la mezzosoprano navarresa Maite Beaumont i la soprano basca Ainhoa Arteta, que tindrà a les seves espatlles una gran responsabilitat a l'interpretar una obra que es considera icònica dins del repertori de la Caballé.
Però la relació del Liceu amb la soprano de Barcelona és de tal magnitud que el teatre ha volgut seguir endavant amb el projecte d' una gala d'estrelles en la seva memòria.
La idea és fer-la entre el gener i el juny de l'any que ve per poder comptar amb el màxim possible de figures internacionals que, en conjunt, puguin oferir-li un homenatge a la seva altura. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Centenars de persones s'haurien pogut morir dins el vaixell enfonsat
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Més de quatre-centes persones van ser rescatades ahir en condicions molt difícils quan el vaixell amb què intentaven d'arribar a Europa es va enfonsar a alta mar.
Un vaixell irlandès, de l'operatiu de la Unió Europea, i un vaixell de l'organització Metges Sense Fronteres van arribar els primers on va naufragar i van fer front a un rescat 'com no havíem vist mai' segons un portaveu de l'organització humanitària.
Els vaixells van portar els immigrants a Palerm, a Sicília.
Entre les persones rescatades hi havia molts sol·licitants d'asil, procedents de països com ara Síria, sobretot, però també de Palestina, Eritrea o el Bangladeix.
Dins el vaixell enfonsat s'ha mort una xifra indeterminada de persones, que pot arribar fins a dues-centes, segons les primeres informacions facilitades per les autoritats italianes.
De moment se n'ha confirmat la mort d'una vintena i les autoritats italianes han detingut unes quantes persones relacionades amb aquesta operació.
L'embarcació havia sortit de Líbia i s'havia trobat amb entrebancs mecànics greus.
Quan era a alta mar va començar a inundar-se i finalment es va enfonsar.
Des del gener, segons dades de l'Organització Internacional pels Migrants, més de dues mil persones s'han mort intentant d'arribar a les costes d'Itàlia i Grècia.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'Ajuntament d'Alella i l'Assemblea Local de Creu Roja a El Masnou, Alella i Teià van signar dijous, 15 de maig, un conveni per a la prestació d'activitats de caire preventiu en el municipi.
El conveni anual de prestacions de serveis estableix que l'Ajuntament es compromet a fer la demanda del servei a Creu Roja amb 15 dies d'antelació, a preveure els llocs adequats en cada activitat per a la ubicació d'infrastructures de cobertura, i a satisfer a l'assemblea local la quantitat de 4.250 euros en concepte de retribució econòmica en el sosteniment de les despeses que ocasionen els serveis acordats.
Creu Roja es compromet, per la seva part, a realitzar la prestació de serveis preventius a qualsevol acte lúdic, cultural o esportiu promogut per l'Ajuntament i a aportar els mitjans humans necessaris per a la correcta intervenció, a més de participar dins dels plans d'emergència municipal en l'articulació de mecanismes d'intervenció i localització de recursos urgents i diferits com a suport de recursos municipals i al desenvolupament d'accions de conscienciació de la població i de reducció de la vulnerabilitat en situacions de catàstrofes i emergències sanitàries.
El conveni va ser signat a l'Ajuntament d'Alella per l'alcalde, Andreu Francisco, i el president de l'Assemblea Local de Creu Roja a El Masnou, Alella i Teià, Francesc Bonet. |
Laia Sanz (KTM) ja té 17 títols mundials femenins, ja que ahir va aconseguir el quart d'enduro, que afegeix als 13 que havia aconseguit en trial.
En feia prou amb un segon lloc en la penúltima prova, a Requistar, però no s'hi va conformar i va mantenir la imbatibilitat (set de set).
Amb la pilot de Corbera, la qüestió ja no és si guanya o no, sinó l'avantatge respecte a la segona classificada.
Avui, amb el títol decidit, Sanz no competirà perquè demà mateix té previst disputar el raid del Marroc, el test definitiu de cara a la preparació per al Dakar.
Amb prou feines ho va celebrar abans de marxar en cotxe cap a Tarifa.
"No em fixo gaire en les xifres, tot i que poden cridar molt l'atenció.
Sempre penso en el curt termini, en els objectius que tinc durant l'any i en els que arribaran tot seguit.
Ara ja estic en mode Dakar, que és el que m'importa", deia Laia Sanz al final de la cursa.
"Això sí, és un títol especial perquè és el primer amb KTM, una marca que m'ha donat l'oportunitat d'estar en el millor equip, amb la millor moto i amb molt bon ambient", admetia.
En E2, Oriol Mena (Beta) va acabar quart, a 26 segons del guanyador, Alex Salvini, i va obtenir el millor resultat de l'any, just al davant de Jaume Betriu (Beta), setè.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El refugiat sirià Osama Abdul Mohsen, que va arribar a Madrid el 16 de setembre al costat de dos dels seus fills, ha enviat una carta al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per demanar-li que l'ajudi a portar a Espanya la seva dona i els seus fills per Nadal.
A la frontera entre Sèrbia i Hongria, Abdul Mohsen i el seu fill de set anys van sofrir un incident que va donar la volta al món.
Diverses càmeres van captar com la periodista hongaresa Petra Laszlo els feia la traveta quan aconseguien passar el control policial abans de prosseguir la seva fugida cap a Alemanya.
Fruit d'aquest incident, organismes com l'Escola Oficial d'Entrenadors de Futbol i Futbol Sala (Cenafe) i l'Ajuntament de Getafe van intervenir perquè s'instal·lés a Espanya.
En una missiva enviada al cap de l'Executiu, Abdul Mohsen denuncia a més que malgrat portar tres mesos a Espanya continua sense tenir "l'asil i la protecció oficial per diferents motius" que ell no explica encara que assegura que el gabinet tècnic del Ministeri d'Afers Exteriors els coneix bé.
Uns tràmits que, segons explica el refugiat sirià, li han impedit portar a Espanya la seva esposa, la seva filla i el seu fill gran, que són a Turquia "en unes condicions de pobresa extrema".
A més, denuncia que malgrat el visat per a ells que els va concedir el Ministeri d'Afers Exteriors els requisits que li va exigir per fer-lo efectiu són "impossibles d'aconseguir".
A més ens sentim maltractats per l'Ambaixada d'Espanya a Ankara, que contesta de mala manera les meves trucades i correus electrònics i no em vol atendre al telèfon", assenyala en la carta.
Apel·lant a la seva condició d'ésser humà, suplica i prega al cap de l'Executiu que ordeni el visat de la seva família per poder passar el Nadal junts.
"Pensi que hem escapat d'una guerra i que fa quatre mesos que dono tombs i ara tinc l'oportunitat de començar una nova vida al seu país", conclou.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La visita del Papa Benet XVI a Barcelona, el 7 de novembre, es produirà en plena campanya de les eleccions al Parlament
Tot i que s'han analitzat diverses dates per a la celebració de les pròximes eleccions catalanes, el més probable és que els comicis tinguin lloc el 21 de novembre, segons han informat a e-notícies fonts solvents.
D'aquesta manera, pràcticament s'esgotaria la legislatura.
Segons l'Estatut, la convocatòria s'ha de fer almenys 15 dies abans del final de la legislatura, l'1 de novembre, i entre la signatura del decret de convocatòria i la realització de les eleccions ha de passar un mínim de 40 dies i un màxim de 60.
És a dir, les eleccions s'haurien de celebrar, com a molt tard, prop de mitjans de desembre.
Un argument a favor que la data electoral no estigui situada a primers de novembre és la prevista visita del Papa a Barcelona, el dia 7 d'aquest mes, per a la consagració del temple de la Sagrada Família.
Aquesta visita tindrà lògicament un important ressò mediàtic, i la campanya electoral quedaria completament tapada.
Encara que membres dels partits del Govern han dit que la visita del Papa no influirà en la campanya electoral, és evident que aquesta visita, que se suma al temor a una elevada abstenció, aconsellaria portar la data de les eleccions més endavant.
El president Montilla, en una recent entrevista a TV3, realitzada per la directora de la cadena, Mònica Terribas, va dir que no avançarà els comicis, i es va negar a confirmar una data electoral concreta, encara que tot indica que el dia escollit és el diumenge 21 de novembre.
En qualsevol cas, hi ha un nou element que podria canviar els plans del president de la Generalitat: l'eventualitat que, des d'aquest moment fins aquestes dates, pugui produir-se la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat contra l'Estatut català.
En relació amb aquesta qüestió, hi ha indicis que els magistrats del Tribunal Constitucional estan intensificant els seus esforços per aconseguir un acord sobre la decisió final i, si aquest s'aconsegueix efectivament, la sentència podria difondre's abans de les dates que s'analitzen per les eleccions.
Si la sentència es difon abans d'aquestes dates, les previsions es podrien alterar de forma considerable, perquè l'impacte polític a Catalunya i a tot l'Estat seria important.
Aquest fet podria canviar les previsions de Montilla que les eleccions es realitzen el 21 de novembre.
Davanr la vinguda del Papa i del consegüent seguici de cardenals, bisbes i altres pàjaros no s\'em acudeix altra cosa que dir ben fort: AMAGUEU LES CRIATURES!!!
principis de desembre... en plena recuperació econòmica.
La conxorxa de CIUambPP haurà d ́esperar fins al 2014.
Que el Papa del Vaticà ens vingui a fer misssa al novembre, però catalanes i catalans vigileu els nens i les nenes per si de cas
Que cony...Seran el darrer dia laborable del darrer mes i del darrer any.Montilla es molt previsible: aguantem fins al final.
I diran que es dignitat quan ja sabem el que es: no deixar mai mai lacadira i robar el que puguis.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Entre la influència anglosaxona i l'espanyola, i els "experts", el català té els dies comptats.
Totalment d'acord, disfressen el problema de l'extinció de la llengua autòctona amb necessitats inventades pel capital, vingui d'on vingui.
Aqsta gent es busca la vida i llavors el ministeri es troba sense professors.
Govern esteu jugant amb el pa de la gent.
Si no troben ni professors per les classes actuals.
Des de l'inici de curs no han pogut cursar les sessions d'anglès algunes classes de la segona ensenyança d'Encamp.
Aquesta setmana han fet la primera classe!
Per dir això no calia anar a buscar algú tan lluny. |
Premi internacional de música que atorga l'Acadèmia Bavaresa de Belles Arts (Bayerische Akademie der Künste Schönen) en nom de la Fundació Ernst von Siemens per a la Música (Ernst von Siemens Musikstiftung). |
El circuit de Silverstone va ser l'escenari, ahir, del primer duel cara a cara entre Marc Márquez i Àlex Rins en Moto GP, i el pilot barceloní de Suzuki va batre el lleidatà d'Honda sobre la línia de meta per unes minses 13 mil·lèsimes.
Oli en un llum, el tercer inquilí del podi va ser l'empordanès Maverick Viñales (Yamaha), que va completar el segon triplet català del curs i el quart de la història de la categoria reina.
Rins va aconseguir així la segona victòria de la seva carrera en Moto GP.
A Austin, la tercera cita del curs, va avançar Valentino Rossi després de la caiguda de Márquez.
Ahir, en la dotzena prova, va doblegar el Tro anant a totes fins a l'últim metre de les vint voltes a Silverstone.
He batut dues llegendes, Rossi a Texas i Marc aquí", va asseverar Rins, ben conscient que la mesura del triomf la dona la vàlua dels rivals.
En canvi, el líder del mundial tenia sentiments enfrontats després d'entomar la segona derrota seguida en l'últim revolt, perquè la dissort d'Andrea Dovizioso l'ha deixat amb un avantatge sideral en la general.
L'italià de Ducati no va poder evitar saltar pel damunt de la Yamaha de Fabio Quartararo, que va caure davant seu en el primer revolt, entorpit per la lliscada de Rins quan l'acabava d'avançar.
Després de tocar el cel amb la mà fa quinze dies, a Àustria, on va clavar una urpada de campió a Márquez, Dovi va haver de passar per l'hospital de Coventry arran d'un fort cop al cap, per bé que va rebre l'alta ahir mateix.
Era el segon cop enguany que el tombaven tot just començar, ja que Jorge Lorenzo –catorzè, ahir, en el seu retorn a la competició– ja l'havia tirat en el GP de Catalunya.
Manté el segon lloc en la taula, però ara a 78 punts de Márquez.
El cerverí acumula sis victòries i cinc segons llocs en dotze curses, una targeta immaculada que no amaga que aquest any l'han batut quatre vegades en l'última volta (dues Dovizioso, una Petrucci i una Rins).
En canvi, els sis cops que ha guanyat ho ha fet en solitari.
La lectura que en fa és que, quan és superior, ni el veuen, i quan no ho és, lluita fins al final.
Val a dir que Márquez podria haver anat més ràpid ahir, però va reconèixer que la pissarra "Dovi out " va condicionar el seu plantejament de cursa.
No és el mateix lluitar cos a cos quan ets el líder del mundial que quan no tens res a perdre", va admetre.
En efecte, Rins no tenia res a perdre-hi i ni tan sols va picar l'ham quan el 93 el va deixar passar en l'equador de la prova, per tal que carregués una estona amb el pes feixuc de liderar la cursa.
Tan sols cinc revolts més enllà, el barceloní va tallar gas i va tornar el lloc al cerverí.
"No volia ensenyar-li els meus secrets", va revelar Rins, amb la murrieria d'un crac.
"Jo no podia entrar en aquest joc, perquè ens haurien empaitat les Yamaha", va asseverar Márquez.
Viñales havia deixat enrere Rossi en la setena volta i rodava a dos segons dels líders, reduïts a sis dècimes en l'arribada.
El secret que Rins no volia ensenyar era la seva superioritat en l'últim revolt –ràpid i llarg, de dretes–, tot i que Márquez ja s'ho ensumava: "Sabia que era un dels punts on em podia avançar.
Cada volta sentia el seu motor allà al clatell."
Tanmateix, Rins va estar a punt d'engegar-ho tot a rodar perquè es va pensar que la penúltima volta era l'última.
Es va emparellar amb l'Honda per fora i, de fet, va creuar la meta primer, però va veure, estorat, com Márquez continuava donant gas: "Òndia, Àlex, que falta una volta!", es va dir a si mateix.
Tenia menys de sis quilòmetres per tornar-ho a provar.
En el vintè i definitiu pas per l'últim revolt, el Tro va anar una mica llarg, Rins es va tirar per dins i l'embranzida final el va enlairar, ara sí, fins al triomf.
"Ha estat una lliçó per evitar l'excés de confiança."
Així va valorar Àlex Márquez la caiguda quan liderava la cursa de Moto 2.
Tanmateix, el seu coixí en la taula amb prou feines se'n va ressentir: eren 43 punts i ara en són 35, respecte de Fernández i Navarro (primer i segon) i Lüthi, vuitè.
Després de quatre zeros, Xavi Vierge va tornar a puntuar, desè.
En Moto 3, Albert Arenas va tirar Aron Canet, mentre que Jeremy Alcoba va sumar els primers punts en el mundial.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Junts per Sant Julià de Ramis i Medinyà va presentar en l'últim ple del municipi una moció on demana que es restableixi el servei de vigilància a com ho estava fa dos anys, amb tres agents al cos...
La companyia la van crear el març de 1920 cinc emprenedors banyolins
Els primers autocars tenien un motor alimentat amb bateries elèctriques
El DOR Museum enceta avui un cicle de converses amb els creadors de joies
El Departament de Territori licitarà la propera primavera les obres de millora del pont de Verges que creua el Riu Ter, per on passa la carretera C-252 i que connecta amb la C-31, una via amb especial...
En la jornada anual es destaquen les experiències de les escoles de Bordils, sobre el territori, i de Vila-roja, que dota de valor educatiu l'hora de menjador
S'entén l'educació com un treball més enllà dels centres
El DOR Museum de La Fortalesa de Sant Julià de Ramis ha programat per a avui tres sessions de l'activitat familiar La Città Infinita, "una performance lúdica, participativa i sostenible per construir...
La columna principal sortirà de Celrà i acabarà a la plaça U d'Octubre
Destaca l'esforç per augmentar els recursos propis amb subvencions
En la programació, que comença avui, participen 18 ajuntaments |
El pacte ERC-PSOE ressuscita les conductes del 20 de desembre del 2018... excepte la de Torra
Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, i Pedro Sánchez, president del govern espanyol en funcions, durant els diàlegs de Pedralbes / ARA
El 20 de desembre del 2018 el president Quim Torra i el president Pedro Sánchez, després d'un conclave dels seus governs a Barcelona, es van reunir al Palau de Pedralbes per donar fe del pacte per llançar un "diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport en la societat catalana", pacte que va mobilitzar la dreta i la ultradreta en contra del govern de l'Estat.
De tota manera, un mes i mig més tard, el 5 de febrer del 2019, el president Torra va difondre el document de 21 punts que havia presentat en les reunions, en el qual es demanava "reconèixer i fer efectiu el dret a l'autodeterminació", que s'accepti "la mediació internacional" i que s'apliquin mesures per a la "regeneració" de l'Estat ( desfranquitzar ).
La revelació d'aquest programa per part de Torra va ser la fórmula perfecta perquè la dreta i la ultradreta acusessin d'alta traïció Pedro Sánchez per acceptar la figura d'un relator –una cosa bastant irrellevant– en les negociacions.
Des del començament de les negociacions posteriors a les eleccions del 10 de novembre per a la investidura de Pedro Sánchez, ERC ha explicat que es tractava d'agafar el pacte de Pedralbes com un punt de partida.
El PSOE, per cert, mai ha renegat d'aquest pacte.
I el que han acabat pactant ara és bàsicament el document de Pedralbes amb un element nou que no és intranscendent: els acords que s'adoptin –si és que s'adopten– seran sotmesos a consulta dels catalans.
Aquí no hi ha relator insubstancial, però hi ha una possible consulta en potència.
El que va ser bo per a Torra el 20 de desembre del 2018 ja no és bo per a Torra avui.
Segons ha dit, no es contempla la figura del relator.
L'infantilisme és la nota dominant de la política espanyola.
Torra sembla incapaç de raonar alguna cosa tan elemental com que haver impulsat el pacte de Pedralbes el desembre del 2018 –si és que creia realment en el seu desenvolupament, cosa que no és del tot segura per la seva conducta d'entorpir-lo al filtrar-lo un mes i mig després de firmar els 21 punts, típica operació de sabotatge de l'acord– és també un avenç per a ell mateix i per al seu govern, tenint en compte que el seu soci ERC també es compta entre els impulsors del pacte de Pedralbes, que ara ha renovat sota l'embolcall del pacte d'investidura.
El govern en potència de Pedro Sánchez haurà de bregar, per una banda, amb l'infantilisme –present en la batalla per l'hegemonia de l'independentisme entre els titans Oriol Junqueras i Carles Puigdemont– i, de l'altra, amb el somni de les dretes competint perquè la política espanyola faci un viatge de retorn, a través del túnel del temps, al febrer del 1936.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els cursos complementaris s'adrecen a persones que volen desenvolupar i treballar les competències lingüístiques i comunicatives orals i escrites.
Consorci per a la Normalització Lingüística |
Manresa serà el marc dissabte d'una lectura teatralitzada de Nits de Barcelona, un dels treballs literaris més destacats de Josep Maria Planes, que consta d'un recorregut per la Barcelona noctàmbula.
Les actrius Laia Oliveras i Àngels Sànchez, sota la direcció de Fina Tapias, interpretaran fragments d'aquest llibre, considerat per alguns crítics el seu millor treball literari, durant un acte que pretén donar valor a la vida i l'obra de Planes.
L'acte és organitzat per la Comissió Any Josep Maria Planes.
Tindrà lloc a l'Espai Òmnium de Manresa a partir de les vuit del vespre.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Amb motiu dels 25 anys de Barcelona '92, entrevistem Rafael Seguí, qui va ser cap de fotografia del Diari i la Revista oficials dels Jocs de Barcelona '92.
Des de l'Institut Barcelona Esports, en el marc del 25è aniversari dels Jocs de Barcelona '92, entrevistem Rafael Seguí, qui va ser cap de fotografia del Diari i la Revista oficials dels Jocs Olímpics de Barcelona '92.
Ell va formar part del comitè organitzador i des de l'any 1983 va estar lligat al procés de Barcelona '92, i finalment durant els jocs, va tenir un paper fonamental en quant a l'enregistrament de fotografies.
En Rafa Seguí s'encarregava durant els Jocs de gestionar tota la redacció de fotògrafs del Diari oficial.
Ell mirava quines competicions hi havia i assignava on havia d'anar cada fotògraf i on aniria ell mateix.
Durant els Jocs es van formar tres equips de fotografia per a poder cobrir tot l'esdeveniment de la millor manera i ell s'encarregava específicament dels fotògrafs que nodrien d'imatges el Diari i la Revista oficials.
Què van suposar els Jocs per a Rafa Seguí?
Van ser "l'esdeveniment més gran que li pot passar a un professional de la fotografia.
Estar dins dels Jocs, patint, patint, patint molt i dormint molt poc va ser una experiència inoblidable ", explica.
I quan parla de patir, es refereix a la responsabilitat de celebrar un esdeveniment d'aquestes característiques a "casa teva" perquè "vols que quedi bé, i nosaltres ho vam fer molt bé", afirma Seguí.
Aquestes són dues de les fotografies que Rafa Seguí recorda de forma especial.
Al gran atleta nordamericà, el va fotografiar de ben a prop bebent aigua, exhaust després de l'esforç i amb les gotes de suor omplint la seva cara.
"És una de les fotografies que més s'ha publicat", ens comenta.
Una de les altres que recorda amb especial afecte és la de Maritza Martén, que va guanyar la medalla d'or en llançament de disc.
L'atleta cubana, mentre escalfava just abans de fer el seu llançament, va llançar el disc enlaire amb les mans plenes de guix i la vista clavada en el disc.
"Estava adorant el disc", destaca el fotògraf.
Va trencar bastantes normatives que els Jocs Olímpics havien tingut fins a Barcelona.
La ciutat, la gent de la ciutat, vivia pels Jocs".
Amb aquestes paraules, sentides, Rafa Seguí descriu què van significar els Jocs per a una ciutat i per a tota una generació.
A més, ens explica que està molt content que es recordin de forma especial els 25 anys. |
Una insòlita desfilada d'objectes vius
Un espectacle de teatre visual i d'objectes que porta al teatre un dels artistes plàstics més rellevants del moment.
L'espectacle comença en un espai no convencional en el qual el públic es mou mentre observa peces de l'artista plàstic Cildo Meireles, com ara Pano da roda o Not to be or not to be, eis a questao, entre d'altres.
A continuació, tot es converteix en teatre gràcies al llenguatge i a les tècniques escèniques del qui va ser director de la companyia Teatre de la Claca, Joan Baixas, que es caracteritza per l'ús de la pintura i la manipulació de titelles, i que, en aquesta ocasió, ens endinsa en un univers de simbolismes del seu imaginari tan particular.
Centres educatius i escoles d'adults en funcions escolars i de públic en general. |
Deu anys del premi Donart a La Sala de Vilanova.
Coincidint amb els deu anys del premi Donart aquest divendres 4 de març s'inaugura a LA SALA l'exposició "Deu anys del Donart".
Es tracta d'una exposició col·lectiva de les guanyadores del premi al llarg d'aquests anys: Anna Maria Almirall – Germain (2007), Núria Corretgé (2008), Maite Prades (2009), Arian Morera (2010), Lola Roig (2011), Lourdes Fisa (2012), Viviana Guasch (2013), Rosalia Pomés (2014), Isabel Pons Tello (2015).
El projecte DONART va néixer l'any 2006 de la mà de Francesca Calaf, artista plàstica, coordinadora del premi i comissària de l'exposició.
El premi està adreçat a totes les dones artistes residents al país que treballin dins l'àmbit de les arts plàstiques.
En l'acte de presentació d'aquesta temporada d'arts escèniques i visuals, Calaf recordava que "l'objectiu d'aquest premi, nascut dins l'Associació de Dones La Frontissa, era ajudar a donar a conèixer la dona creativa.
De seguida ens vam adonar que despertava molt d'interès i el vam obrir a tot l'estat".
A banda de l'exposició, per commemorar aquest aniversari, s'ha editat un catàleg per donar a conèixer el treball de les artistes.
La mostra es podrà visitar des del mateix 4 de març fins al 24 d'abril a la Sala Oberta, i inclou una activitat complementària gratuïta el proper diumenge 6 de març a les 12 h.
Es tracta d'una visita comentada a la mostra a càrrec de la comissària Francesca Calaf, que comptarà amb l'actuació de l'acordionista Xantal Montsech.
"Deu anys del Donart" està organitzada per l'Associació de Dones la Frontissa, amb la col·laboració de les regidories de Cultura i Convivència i Equitat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
No necessitem veritats, necessitem respostes i solucions a les realitats complexes i subjectives
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull una exposició sobre física quàntica, que és aquella perspectiva, bastarda de ciència i poètica, amb capacitat d'oferir-nos metàfores sobre qui som més enllà de la matèria i d'allò que és ponderable.
Explicacions que ja s'han donat una i mil vegades des d'altres llenguatges, com ara la filosofia, la literatura, la saviesa popular, les dites i fins i tot la fe (no la confongueu, sisplau, amb la religió).
El més innovador i sorprenent és que la gran màquina de verificació del que és-de-veritat@, és a dir, la ciència, després d'haver-se presentat com l'única manera d'interpretar el món, arribi ara a les mateixes conclusions.
La cosa va més o menys així: hi ha un món gran que s'explica a través de les lleis de Newton i un món petit que s'explica a través de la quàntica.
Aquest món gran és el món que veiem i toquem, el món exterior, i l'altre, el petit, és el món de les partícules, aquell que no veiem però que hi és.
Això, traduït a la mirada (poètica) feminista, podria anomenar-se el món tradicionalment masculí i el món tradicionalment femení, el fora i el dins, el carrer i la casa, les coses públiques i les coses privades, les coses del cos i les coses de l'ànima, de les emocions.
Les lleis dels senyors 'newtons' no serveixen per explicar el món petit, que durant segles ha estat menystingut com un món tarat, un món de segona, un món fins i tot fictici, autogenerat i irreal.
Nosaltres, les feministes, també l'hem menystingut, aquest món petit, i hem cregut que alliberar-nos passava únicament per igualar-nos en el món gran.
De fet, encara hi ha corrents del feminisme que segueixen allà, què us he de dir, buscant el reconeixement del món gran i menystenint les ensenyances dels mons petits.
Jo, per mi mateixa, no m'hauria plantejat mai si soc gallega o catalana, si soc home o dona, perquè són categories externes a la meva existència, que em venen donades
En el món de les partícules, doncs, passen altres coses.
Més enllà del gat, la quàntica demostra, per exemple, que les partícules es modifiquen sota la mirada observadora.
Ja ho dèiem des d'altres àmbits del pensament encarnat, que la mirada no és mai neutra, que afecta la realitat, que no hi ha observació objectiva perquè ni tan sols depèn només de qui observa, que fins i tot posant màquines suposadament neutres (i els algoritmes ja han demostrat que les màquines tampoc no ho són) l'observació modifica la realitat.
En aquest sentit, la paradoxa del gat de Schrödinger ens explica que el gat (hipotètic) està viu i mort a la vegada, fenomen que il·lustra el principi de la incertesa.
És la nostra mirada sobre aquesta realitat la que farà que col·lapsi en un dels dos estats, viu o mort.
No trobo millor metàfora per explicar la identitat que aquesta del gat.
Com a xarnega i' queer', és la mirada la que em fa col·lapsar cap a alguna de les posicions que la mateixa mirada proposa.
Jo, per mi mateixa, no m'hauria plantejat mai si soc gallega o catalana, si soc home o dona, perquè són categories externes a la meva existència, categories que em venen donades i que en la meva subjectivitat, en cas d'existir, existirien combinades de manera no excloent.
No necessàriament barrejades, sinó juxtaposades.
És la mirada externa i les seves conseqüències la que provoca el col·lapse d'aquesta realitat complexa en una única realitat simplificada.
Les respostes, com les preguntes, són contextuals i estan plenes d'apriorismes: quan algú em pregunta a Madrid si soc catalana, temo que m'estigui preguntant si soc "massa" catalana; quan algú ho fa a Catalunya, temo que la pregunta amagui el dubte de si soc "prou" catalana.
I la meva reacció i la meva resposta varien en funció d'aquesta idea.
Les ciències socials, d'altra banda, així com alguns pensaments feministes, han clonat el model de la ciència clàssica, un model patriarcal i colonial, universalista i amb una pretensió d'objectivitat i asèpsia que no només és una ficció sinó que ens està resultant una ficció nociva.
No necessitem veritats, necessitem respostes i solucions a les realitats complexes i subjectives.
Ara que la quàntica ens diu que no tot és demostrable, que l'atzar existeix, s'obre el gir que tant necessitem per entendre un món que no estem entenent gens.
No només ens cal capgirar la maquinària, sinó baixar-la del pedestal, retornar el mètode científic el lloc que li correspon, que podria ser al lloc d'un dels llenguatges possibles per explicar la realitat, però no l'únic possible.
El gat viu i mort alhora com a metàfora de la simultaneïtat de maneres i formes d'arribar a entendre i d'habitar el món.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Ha tornat amb pas ferm i, envoltat dels seus, s'ha reafirmat aquest dimecres en el seu 'no' a la investidura de Mariano Rajoy, almenys en el primer assalt.
Ja sabem tots que en política gairebé tot és postureig o, com en diuen els experts, «escenificació».
No obstant, el secretari general del PSOE, que a més segueix sent el seu líder, almenys fins que algun òrgan competent no decideixi el contrari, sembla haver carregat les bateries i es mostra disposat a resistir la pressió, tant externa com interna.
L'estratègia de Sánchez després dels dos processos electorals mereix amb tota seguretat moltes crítiques.
Per exemple, segueix pendent que algú expliqui tota la veritat del salt al buit que va suposar el pacte amb Ciutadans en la passada legislatura.
Però de la mateixa manera resulten inacceptables les bronques que li han caigut al líder del PSOE des de certes cavernes per estar de vacances en aquestes dates decisives.
Doncs resulta que Sánchez, convençut que és el moment que Rajoy es mogui i s'estavelli en una primera sessió d'investidura, ha decidit exercir a la platja un dret constitucional.
La carta magna, en el seu article 40, estableix que els poders públics «garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats».
Sánchez té dret a estar sota el para-sol uns dies d'agost.
Rajoy té dret a caminar ràpid durant el pont del 15 d'agost.
Els nostres polítics, sobretot els que tenen la paella pel mànec, tenen l'obligació de descansar, d'entrar en contacte amb unes altres realitats, més enllà dels seus hemicicles i capelletes partidistes.
Haurien de viatjar i aprofitar per parlar amb els seus fills.
L'oci aprofitat és enriquidor i fa més productius els treballadors, incloent-hi els polítics.
La crítica a les vacances de Sánchez, a més de partidista i sectària, denota un menyspreu d'una cosa fonamental.
Potser amb més vacances ja hi hauria Govern. |
El proper dilluns, 9 de març, és previst començar les actuacions de millora de la plaça de les Escaldes-Engordany, al barri de la Creu Alta.
Aquestes actuacions tenen com a principal objectiu potenciar l'espai com a zona d'estada i lleure dels veïns, així com incrementar la quantitat i la qualitat de la vegetació.
Els treballs preveuen millorar l'accessibilitat a la plaça, amb la reparació del paviment i la creació de tres rampes per substituir els esglaons actuals, la renovació de les reixes dels embornals, així com la instal·lació d'una barana als dos esglaons de l'entrada a la plaça pel carrer de Francesc Bellapart.
També es pintarà el mur exterior per donar continuïtat amb la plaça d'Envalira.
Quant a la millora de la vegetació de la plaça, es retiraran els arbres morts o en mal estat i es plantaran 4 nous exemplars d'arbrat i més de 200 unitats d'arbustiva, com també s'instal·larà una nova xarxa de reg.
Aquesta actuació compta amb un pressupost total de 26.674,49 € i amb un termini d'execució previst d'un mes. |
Intensos controls de seguretat als accessos i blindatge policial al recinte per l'assistència de Felip VI
Tarragona.-Milers de persones van omplint el Nou Estadi de Tarragona per a la inauguració dels XVIII Jocs Mediterranis, que s'inicia a les nou del vespre i s'allargarà fins les onze de la nit.
Als controls d'accés es formen algunes cues de persones, enmig d'un fort dispositiu de seguretat que mobilitza a uns 4.000 policies i a uns 1.400 vigilants privats durant els dies dels Jocs.
Enmig d'una forta calor, els espectadors van prenent posicions a les grades de l'estadi, amb capacitat per a uns 15.000 espectadors.
Alguns d'ells exhibeixen banderes espanyoles.
L'acte aplegarà al rei Felip VI i al president de la Generalitat, Quim Torra, després de dos dies incògnita sobre l'assistència del cap de l'executiu a l'esdeveniment.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i un gran ventall de representants institucionals, també estan confirmats al Nou Estadi.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La líder de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Maria José Lecha, ha defensat aquest dijous que la rebaixa de les retribucions dels regidors proposada pel Govern d'Ada Colau és insuficient, ja que veu els sous "desorbitats".
"No estem d'acord ni amb mantenir-los ni amb la rebaixa que es fa, el millor seria rebaixar-los molt més", ha dit en roda de premsa sobre la proposta, que aposta per reduir un 27% el sou de l'alcaldessa --fins a 80.115 euros--; un 24% el dels tinents d'alcalde i els portaveus del Govern --75.019 euros-- i un 17% el dels portaveus dels grups municipals --64.000--.
Preguntada pels periodistes, Lecha ha explicat que el seu vot a l'apartat de retribucions al ple de cartipàs previst per a aquest dimarts dependrà de la proposta final, però que donaran suport a rebaixar més els sous perquè creu que són "absolutament desproporcionats".
"S'ha parlat de rebaixes, però són absolutament exigües", ha insistit, després de recordar que els edils de la CUP Capgirem Barcelona estan subjectes a un codi ètic que no els permet cobrar més de 1.600 euros.
Lecha, que ha comparegut al costat del membre de la taula política del partit Francisco Garrobo, ha criticat que la majoria dels grups municipals "no han estat a l'altura de la negociació", i ha retret que els que s'oposaven a la rebaixa són els que han aplicat retallades a altres administracions, segons ella.
Sobre els consells d'administració de les empreses municipals, aposta per reproduir la composició del ple en unes entitats que defensa que s'haurien de "remunicipalizar", perquè responen a un model privat finançat amb fons públics, ha dit.
Lecha ha assegurat que els ha sorprès el to de les negociacions del cartipàs, en les quals creu que hi ha hagut poca serietat i "un poc de mercadeig", especialment per abordar els sous i els assessors, temes que critica que han ocupat un 70% del temps.
Sobre els assessors, ha assegurat que la militància de la CUP Capgirem Barcelona "col·labora en les tasques institucionals al marge dels seus assessors", ja que considera que fan un treball conjunt.
Fent balanç del primer mes un altre cop del Govern municipal, ha elogiat que s'hagi creat la comissió per abordar els desnonaments i els llançaments, i també la suspensió de les llicències d'allotjaments turístics, per avaluar el seu impacte i diversificar el turisme.
Ha criticat que s'hagin fet nomenaments "a dit" i continuistes i que, com a grup a l'oposició, han rebut informacions "bastant exigües" sobre decisions del Govern de Colau, que els han arribat abans pels mitjans de comunicació, ha dit.
Sobre la renúncia a la candidatura dels Jocs d'Hivern del 2026, ha criticat que va ser una decisió unilateral del Govern municipal que s'hauria d'haver consultat als implicats, i ha apostat per abordar l'assumpte en el futur --no ho considera prioritari-- després d'estudiar si beneficiaria el Pirineu amb ocupació i infraestructures, cosa que ha posat en dubte.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Tot i les significatives diferències existents, més accentuades últimament, entre els presidents dels governs espanyol i català, Mariano Rajoy i Artur Mas respectivament, he trobat un adjectiu que pot definir perfectament tots dos alhora: el de ni-nis, i m'explico.
Si bé actualment és sabut que la seva relació diplomàtica i institucional no travessa pel seu millor moment, a ningú se li escapa que no fa gaires mesos no haurien tingut cap inconvenient en compartir una cosa més.
De fet aquesta, la de compartir sinèrgies i estratègies va ser la tònica dels inicis de les seves presidències respectives quan tots dos s'entenien a la perfecció.
Junts van aprovar la reforma laboral i tots dos, novament de la mà, van ser còmplices de la davallada de les beques; l'augment desorbitat de les taxes universitàries i dels preus dels estudis superiors; així com de l'eliminació d'ajudes i prestacions adreçades al jovent, per posar només alguns exemples que venen al cas.
D'aquests joves esmentats, nombrosos dels popularment coneguts com a joves ni-nis s'han vist suplantats en la seva definició per dos presidents que ni els deixen treballar per la incapacitat de generar noves oportunitats de feina -tot i el compromís adquirit amb la ciutadania en el seu particular contracte-programa-, ni els faciliten poder estudiar, com a conseqüència de l'augment desorbitat d'unes taxes i preus cada cop més allunyats de les butxaques de la majoria de famílies catalanes i espanyoles.
Un adjectiu, el de ni-nis, que els hi podem aplicar novament quan, mentre un ni parla de rescat, l'altre ni parla d'independència.
És molt curiós que dues persones que han convençut els seus electors a base de bones paraules, ara siguin incapaços de pronunciar-ne dues de ben senzilles: rescat i independència, sobre les que, a més, s'escriuran els seus immediats fulls de ruta.
I ja que parlem de paraules, mentre uns no les diuen, altres s'omplen la boca de dir-les i de molt grosses, de forma amenaçant i amb un to més que qüestionable.
Novament dos polítics amb responsabilitat de govern es creuen en la potestat d'apropiar-se del patrimoni de tots i de totes.
D'una banda el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, trist protagonista pel seu més que trending topic "espanyolitzar els catalans".
De l'altra el conseller d'Interior, Felip Puig, qui assegurava recentment que el cos dels Mossos d'Esquadra era una estructura d'estat per a Catalunya.
Definitivament, no sé si és millor no dir una paraula que pronunciar-la en segons quin to o de manera amenaçant i equivocada.
En el que sí que no tinc cap mena de dubte i això va per tots, és que més enllà del to i la intensitat amb la que es pronunciï una paraula, el que és realment important és tenir-la. |
Concert de peces musicals composades pels instruments creats des de l'àrea d'educació visual Projecte Interdisciplinari entre l'àmbit de la música i l'art Assignatura: Educació musical i visual Grau d'Educació Primaria.
La natura com a font d'aprenentatge a la formació inicial dels mestres.
El procés creatiu: animació en stop-motion.
Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Persones amb necessitat de suports específics.
Animals marins a la Facultat de Ciències de l'Educació.
Fotografia contemporània i valors.
EL VOLUM: 4 estratègies i materials per a representar la realitat en 3 dimensions.
Mirades i reflexions des del segle XXI.
Exposició: "Jo vull ser mestra".
Intervenció artística en un espai arquitectònic de columnes a la Facultat de Ciències de l'Educació.
La Festa del Dibuix 2a edició ESCOLA BELLATERRA + UAB.
Procés + La festa del dibuix_Educació infantil, Educació primària i Grau d'Educació primària.
Educació infantil, Educació primària i Grau d'Educació primària.
Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal
Facultat de Ciències de l'Educació
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) |
Xavier García Albiol no visitarà els presos polítics a Lledoners.
Ho ha deixat clar aquest matí al seu compte de Twitter després de rebre la carta dels dirigents independentistes convidant-lo a ell i a Inés Arrimadas a una visita.
El líder del PP ha carregat contra els independentistes, cosa que ha avivat la indignació del president Carles Puigdemont.
A partir d'aquí ha començat una nissaga d'interpel·lacions a les xarxes.
"No aniré a cap presó a visitar els independentistes presos, prestant-me al seu circ mediàtic i frivolitzant amb la seva pròpia situació ", ha piulat Albiol de bon matí.
"I dic mediàtic perquè han enviat una carta als mitjans abans que a ningú.
El seu xou no és el meu", ha denunciat.
La resposta del president a l'exili, Carles Puigdemont, a l'encara líder del PP no s'ha fet esperar i l'ha titllat de "carceller".
"La vergonya els acompanyarà tota la vida", ha expressat Puigdemont en una piulada on ha adjuntat la resposta del popular.
"Els carcellers no gosen mirar a la cara de les seves víctimes.
El carceller es queixa d'assabentar-se'n per la premsa, però calla quan les acusacions de fiscalia van arribar abans als mitjans que als advocats", ha denunciat el president.
Els carcellers no gosen mirar a la cara de les seves víctimes.
El carceller es queixa d'assabentar-se'n per la premsa però calla quan les acusacions de fiscalia van arribar abans als mitjans que als advocats.
La vergonya els acompanyarà tota la vida pic.twitter.com/FGR3kAoJRM
Aprofitant l'adjectiu amb què l'ha qualificat Puigdmeont, el líder popular l'ha replicat amb un altre qualificatiu: "Capità Aranya".
O millor dit, a la teva mansió de Waterloo ", li ha retret Albiol.
Ha culminat el missatge amb un segon adjectiu: "Un crac".
Puigdemont ha donat per finalitzada la picabaralla subratllant que a "Europa ningú no vol fer-vos de carcellers".
Ha recordat a Albiol que durant els dies que va ser privat de llibertat a la presó de Neumünster el recorda "aplaudint amb les orelles".
"Vau embarcar un altre país en les vostres obsessions i ara no accepteu el resultat...", ha replicat el president a l'exili.
El problema que teniu és que a Europa ningú no vol fer-vos de carcellers.
Ho vau intentar a Alemanya, i recordo molt bé els dies a la presó de Neumünster.
Us recordo aplaudint amb les orelles.
Vau embarcar un altre país en les vostres obsessions i ara no accepteu el resultat... https://t.co/NrvWuEmVRt
El fil de retrets a Twitter arriba després que els líders unionistes hagin denunciat uns suposats beneficis dels presos a les presons catalanes.
El convenciment que ha mostrat Albiol avui en no voler visitar els presos contrasta amb les declaracions que va fer ell mateix el mes de juliol passat en una entrevista a Eldiario.es.
Però no crec que tinguin especial interès que jo hi vagi", assegurava aleshores el líder del PP català. |
L'expert mundial en demografia destaca la importància d'acollir estrangers en un continent envellit
Massimo Livi Bacci (Florència, 1936), un dels experts més reconeguts a nivell mundial en demografia i immigració, opina que Europa pot beneficiar-se de la immigració, sobretot a les zones rurals que pateixen despoblació i tenen dificultats per continuar amb la producció agrícola.
En una entrevista amb l'ACN des de Barcelona, on ha inaugurat el III Congrés Internacional 'Les ciutats mediterrànies' de l'Institut d'Estudis Catalans, Livi Bacci explica que les zones rurals haurien "d'invertir" en la gent treballadora d'origen estranger i promoure que aprenguin les "tècniques de cultius".
"El futur de les zones rurals és acollir més immigrants", destaca, apostant per aquesta política en tots els països mediterranis.
Malgrat això, l'expert reconeix que hi ha moltes veus reticents a l'entrada d'immigrants: "Necessitem als migrants, però no els volem.
És una contradicció molt forta", lamenta.
"La població envelleix molt, hi ha regions que es despoblen, hi ha feines que desapareixen, sense recanvi, així que crec que hi ha necessitat d'immigrants, i Europa ho sap," afegeix el catedràtic i exsenador.
Segons ell, però, no n'hi ha prou amb proclamar públicament que un vol acolllir refugiats o immigrants, com va fer Barcelona en les famoses manifestacions d'ara fa uns anys.
"No només s'ha de pensar en el nostre deure d'acollir als que demanen asil, també s'ha d'invertir en les ciutats o els pobles" d'acollida, per promoure que hi hagi serveis i equipaments públics, com escoles noves, defensa.
En aquest sentit, recorda que si bé a Alemanya al principi de la crisi dels refugiats hi havia molts partidaris de l'acollida, els recels van créixer posteriorment per la manca d'equipaments, "perquè està clar que una acollida en massa d'estrangers és difícil".
"Una cosa és la reivindicació de principis i una altra, els fets del dia a dia", avisa, lamentant que com a societat no estem prou "equipats", i fent una crida a les administracions per invertir en aquesta línia.
L'ascens de Vox i el final de l'excepcionalitat espanyola
Fa un parell d'anys, els experts europeus encara parlaven d'Espanya com una "excepció d'Europa" perquè no tenia cap partit obertament d'extrema dreta al Congrés, recorda Livi Bacci.
Però això ha canviat amb l'auge de Vox, el tercer partit més votat a les últimes eleccions generals.
"Era una mica l'excepció a Europa perquè tenia molta immigració estrangera i no hi havia partits d'extrema dreta.
Ara, amb Vox, Espanya també té una important proporció d'extrema dreta", destaca l'expert.
Tot i que afirma que "la por a la immigració és una bona arma en mans de l'extrema dreta", no vincula aquest ascens de Vox exclusivament a la situació migratòria.
De fet, segons el catedràtic, la popularitat de l'extrema dreta no només es pot explicar en termes de migració: "Els països on més forta és l'extrema dreta són països que no tenen immigració", diu.
En aquest sentit, cita el Grup de Visegrád "amb Eslovàquia, la República Txeca, Polònia i Hongria", països "que en realitat no tenen immigració estrangera però on l'extrema dreta és molt forta".
Bacci també esmenta la paradoxa entre el lliure comerç i les polítiques migratòries actuals.
"Hi ha hagut un conflicte una mica idiosincràtic, entre la liberalització de béns i comerços i de finances, i la manca de globalització de mà d'obra i de migracions", explica, referint-se a les lleis d'estrangeria que regulen l'entrada i situació legal dels migrants.
De fet, l'expert indica que malgrat que les lleis intentin frenar "la circulació de la mà d'obra", és a dir, les persones que busquen millorar la seva situació, sempre acaben trobant maneres de migrar, encara que sigui irregularment.
En aquest sentit, opina que s'ha de mantenir la distinció entre els refugiats que fugen de les guerres i la persecució, d'una banda, i dels migrants econòmics, de l'altra, encara que sigui "molt difícil".
"Crec que ha d'haver-hi un equilibri entre la generositat quan s'accepten els immigrants perseguits, la vida dels quals està en perill, i el dret que tenim a polítiques per regular la immigració legal", afirma.
Davant de les polítiques que es veuen als Estats Units o al Regne Unit, aquest expert suggereix que potser "estem al final d'una fase de globalització" ja que ara hi ha països que esdevenen cada cop més proteccionistes.
Creixement de la població i el canvi climàtic
Pel que fa el canvi climàtic i l'evolució demogràfica dels últims anys, Bacci diu que hi ha una correlació innegable entre l'augment de les temperatures i el creixement de la població global, que considera que "té una conseqüència d'augment de la contaminació".
Segons l'expert, la població mundial potser s'estabilitzarà a finals de segle perquè el ritme de creixement anual ha baixat d'un "2% fa 40 anys" a un 1% actualment.
Bacci és més optimista que d'altres, però, sobre les perspectives del futur.
Tot i reconèixer els efectes que tindrà el canvi climàtic, per exemple, en la salut humana, Livi Bacci afirma que la humanitat ja s'ha hagut d'adaptar a canvis de temperatura extrems en el passat.
Citant les diferents temperatures mitjanes de ciutats com Irkustk a Sibèria (0oC) o Masqat a Oman (30oC), manifesta que "els humans són animals bípedes que s'adapten molt bé als canvis climàtics, cal no oblidar aquest fet".
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
Aquesta és la pàgina de Chiars by Galeteria.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Sant Cugat del Vallès. |
Estàs interessat a conèixer a fons l'impacte legal que tenen les mesures d'urgència desenvolupades pel govern enfront del COVID-19?
Aquest curs et permetrà conèixer i interpretar de forma correcta totes les polítiques que amb caràcter...
A partir d'avui i fins dia 13 d'agost, podreu accedir a la base de dades Oxford Competition Law.
És una base de dades integral de Dret de la Competència amb informes de casos revisats per professionals, en temes de la competència a nivell nacional dels Estats membres de la UE.
Inclou jurisprudència, tractats internacionals i tots...
Continua llegint «Oxford Competition Law nou recurs en prova»
A partir d'avui podreu consultar una nova eina jurídica: Cronus 4+ Plus, de l'editorial Sepin.
A Cronus 4+ Plus podreu trobar: Jurisprudència, Legislació, Doctrina i Consultes, Formularis Ampli fons editorial de revistes i llibres, que s'actualitza constantment Gestió Documental Cercador universal Calculadores legals, calendaris, enllaços d'interès.
Per a més informació: Deman@, la...
Continua llegint «Cronus 4+ Plus, nova base de dades jurídica»
CISSonline és ara CISS Laboral, CISS Fiscal i CISS Contable-Mercantil.
La companyia Wolters Kluwer ha desenvolupat aquestes diferents plataformes per a facilitar la usabilitat després d'una investigació exhaustiva amb el recolzament dels assessors fiscals, laborals i comptables.
Els continguts dels nous CISS inclouen Comentaris, Normativa, Comparador d'articles, Doctrina Administrativa i Jurisprudència a text complet.
Continua llegint «Els nous CISS: CISS Laboral i CISS Fiscal»
Checkpoint Fiscal 90o és una nova base de dades que substitueix a la base de dades que teníem fins ara "Lex Nova.
A Checkpoint Fiscal hi podreu trobar informació especialitzada en matèria fiscal: Casos pràctics Formularis i models Taules i esquemes Doctrina Administrativa i d'Autor Legislació i Jurisprudència...
Continua llegint «Checkpoint Fiscal 90o»
Tal com us anunciàvem fa unes setmanes, ja està disponible la nova plataforma d'VLEX la qual s'ha redissenyat completament per a crear un nou concepte en serveis d'investigació jurídica.
Teniu més informació a l'anterior post: https://bloc.biblioteca.uib.cat/2013/06/06/vlex-proximament-nova-interficie/ Per a més informació, Deman@, la biblioteca respon |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
No descobrim res, però una llista de cuina en cru seria incompleta sense l'aposta més personal dels germans Iglesias.
El que va començar com un entresolat del Rías de Galicia ha evolucionat en una de les propostes d'alta cuina més personals de Barcelona; ofereixen el millor marisc del món a base d'empetitir la ració.
A més de producte excepcional, quan els matisos dels plats del xef Ever Cubilla –com ara l'amanida de llamàntol, alvocat i maionesa de corall, i les navalles de les Illes Cies amb vinagreta de mostassa i gingebre– envaeixen la teva boca, l'emoció alimenta panxa i esperit. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de El Castaño (Vizcaya).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a El Castaño per organitzar la teva escapada rural. |
Si voleu gaudir de la cultura culinària i marinera de la badia dels Alfacs cal que el proper dia 20 de novembre visiteu Sant Carles de la Ràpita.
A la 8a Diada del Llagostí podreu tastar els diferents sabors i textures d'aquest producte des del migdia i fins a dos quarts de dues de la tarda, al pavelló firal de la vila marinera.
El tiquet de degustació inclou una beguda.
En el marc de la Diada, el 22 de novembre hi haurà les jornades tècniques de turisme, mar i gastronomia on es parlarà, entre d'altres temes, del moviment Slow Food i els restaurants Km 0 i es farà un maridatge d'oli d'oliveres mil·lenàries.
I fins al 3 de desembre tindran lloc les Jornades Gastronòmiques del Llagostí on diversos restaurants del municipi oferiran menús amb el llagostí com a protagonista.
Per a més informació consulteu l'arxiu associat. |
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (BComú), ha defensat aquest dissabte que només el candidat d'EnComúPodem a les eleccions generals, Xavier Domènech, pot "desbloquejar" l'arrogància i prepotència del PP que ha bloquejat la política catalana, segons ella.
En un míting a L'Hospitalet de Llobregat davant de 1.500 persones --500 s'han quedat fora segons l'organització-- amb Domènech i Pablo Iglesias (Podemos), Colau ha animat a que "la marea imparable" que representa la seva candidatura desbordi el Congrés el 20D.
També ha assegurat que els ajuntaments estan resistint per defensar els serveis públics, però ha apel·lat a la força ciutadana per fer fora el PP de la Moncloa: "Ara és més necessari que mai.
Demostrar més que mai que sí es pot".
Colau ha repassat algunes de les seves polítiques al capdavant del consistori barceloní, però ha advertit que es troba amb límits perquè el Govern del PP recentralitza, es nega a parlar d'un referèndum i no deixa contractar nous mestres malgrat el superàvit de Barcelona.
Ha equiparat C's, PP i CiU perquè es van negar a rebaixar els sous dels regidors de l'Ajuntament de Barcelona: "Una vergonya: és en coses com aquesta que ens demostren qui són realment".
L'alcaldessa també ha reivindicat "feminitzar la política", un clamor generalitzat a Europa i el món, segons ha pogut constatar en la seva participació en la Cimera del Clima de París, on ha coincidit amb l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, i la de París, Anne Hidalgo.
El candidat d'EnComúPodem, Xavier Domènech, ha assegurat que té l'aliança per portar al Congrés la reclamació d'un referèndum sobre Catalunya que permeti desbloquejar la pregunta que fa anys que es planteja sobre el seu futur polític.
Segons ell, a les eleccions es decidirà la derrota de C's i la victòria d'EnComúPodem, i ha criticat que el partit d'Albert Rivera és el dels grans bancs i el de l'Íbex 35: "Ens diuen que són regeneració i canvi, i que això arriba amb mesures tan innovadores com apujar l'IVA del pa".
El míting l'ha obert el secretari general de Podemos a Castella-la Manxa, José García Molina --nascut precisament a L'Hospitalet de Llobregat--, que ha promès honradesa quan arribin a les institucions, i ha dit que en els seus anys al barri de Bellvitge li van transmetre uns valors pels quals ja va començar "a ser de Podemos" sense encara saber-ho.
La número dos d'EnComúPodem, Marta Sibina, ha demanat el vot per desmentir les enquestes que pronostiquen que Podemos difícilment guanyarà les eleccions generals: "Lluitem pel que és de tots.
Farem una campanya que trenqui totes les enquestes i doni la gran sorpresa.
Fa molt temps que estem en campanya per fer una societat justa".
També ha intervingut la número quatre d'EnComúPodem, Lucía Martín, que ha carregat contra PP i PSOE per les seves polítiques d'habitatge, i contra la candidata del PSC a les eleccions generals, Carme Chacón, a la qual ha responsabilitzat de molts desnonaments en la seva etapa com ministra d'Habitatge mentre que ara s'hi oposa: "Quin cinisme!".
El número tres, Josep Vendrell, ha dit que EnComúPodem és l'opció per "reconnectar i recosir la majoria social" a Catalunya i impulsar el canvi real que posi fi a quatre anys reaccionaris del PP, segons ell, perquè aquesta comunitat és el bastió imprescindible per derrotar els populars.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'editorial Edhasa ha creat el Premi Edhasa de Narratives Històriques per "retornar el rigor" al gènere de les novel·les històriques, ha anunciat el president de l'editorial, Daniel Fernández, aquest dimecres en roda de premsa.
Entre els diferents premis de novel·la històrica que existeixen, aquest busca diferenciar-se de la resta per convertir-se en el més valorat de tots: "Aquest espai no està ocupat.
Per això, han apostat per un jurat "independent, que parli per si mateix i el més indiscutible possible", presidit per l'escriptor i professor de literatura Santiago Posteguillo.
Els periodistes culturals i escriptors Jacinto Antón, Sergio Vila-Sanjuán i Mari Pau Domínguez completen el jurat, al costat del mateix Fernández.
El premi està dotat amb 10.000 euros, està obert a obres escrites en castellà i ambientades temporalment fins a la Segona Guerra Mundial --inclosa-- i triarà entre els manuscrits que es presentin fins al 15 de novembre d'aquest mateix any, que han de ser inèdits.
"Convoquem el premi per mirar de trobar nous escriptors, encara que evidentment no rebutjarem autors consagrats", ha concretat l'editor.
El premi cerca alinear-se amb el criteri seguit per l'editorial quant a aquest gènere: "En primer lloc, que siguin bones novel·les, ben escrites i amb bones històries.
Però alhora, que tingui rigor històric, evitant els errors i anacronismes", ha detallat Fernández.
Per al responsable d'Edhasa, és lícit inventar-se fets i personatges, però el que compta és que hi hagi versemblança; en aquest sentit valora l'existència d'un apèndix que exposi què és real i que és fictici, encara que rebutja les notes a peu de pàgina.
La novel·la històrica sembla que està molt de moda, però en molts casos s'utilitza la història com a simple teló de fons", ha lamentat Fernández, posant com a exemple les històries romàntiques on es projecten les formes de relació amorosa actuals cap al passat sense tenir en compte que ha canviat amb el temps.
Aquesta és la primera vegada que Edhasa convoca uns premis, trencant amb el seu criteri: "Els premis, sobretot d'obra inèdita, són moltes vegades una forma de màrqueting", ha afirmat Fernández en presentar aquesta convocatòria.
No obstant això, van considerar que fer-ho era "la forma més adequada de celebrar que la col·lecció editorial de narrativa històrica porta viva 40 anys i arriba als 500 títols", unes fites que preveuen aconseguir l'any que ve, moment en què es lliurarà el premi --preveuen que a final de gener.
Que vinguin tots els que vulguin", ha conclòs el president de l'editorial.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des que es va iniciar la campanya municipal d'identificació de l'ADN dels gossos de la Seu s'han realitzat 489 analítiques de sang, fet que representa el 32% dels gossos censats actualment al municipi.
La campanya també està servint per a poder disposar d'una base de dades actualitzada del Registre Censal d'Animals de Companyia de la ciutat.
Concretament s'han donat de baixa 151 mascotes que constaven encara en el cens caní però que ja no estan vives o bé que resideixen en un altre municipi.
Per contra, s'han incorporat al cens 131 noves altes de gossos.
Les dades les ha explicat l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, que aquest dimarts ha estat entrevistat al programa de RàdioSeu 'Fil directe amb l'alcalde'.
L'extracció gratuïta de sang de les mascotes, iniciada l'1 de juliol passat, culminarà el 31 de desembre d'enguany.
A partir de l'1 de gener de 2019 el cost econòmic de l'extracció anirà a càrrec del propietari de l'animal.
Per això, Batalla ha fet novament una crida als propietaris dels animals "a no deixar per al final anar al veterinari per facilitar l'ADN de les seves mascotes, i que aprofitin a fer-ho abans del 31 de desembre, perquè ara l'extracció és gratuïta".
Justament en el marc de la divulgació d'aquest objectiu, des d'aquesta setmana el vehicle del Servei Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell presenta una nova retolació, en la qual s'hi ha incorporat la imatge de la campanya.
L'objectiu principal és poder actuar amb decisió cap als propietaris incívics que no recullen les defecacions de les seves mascotes a la via pública, tot i que també tindrà d'altres usos com ara poder identificar més ràpidament els animals perduts i retornar-los als seus propietaris.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Pluja de crítiques al rei emèrit Joan Carles I per la salutació al príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed Bin Salman.
La fotografia del monarca somrient amb el suposat instigador de l'assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi ha generat reaccions negatives des de diferents sectors polítics i socials.
La Zarzuela, però, hi treu importància i el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ho redueix a una coincidència circumstancial en l'últim gran premi de Fórmula 1 a Abu Dhabi.
Borrell també ha tret ferro a la situació, després de confondre's de paraula:
Ja saben que són dues paraules que diuen coses molt diferents.
No és causal sinó casual, de casualitat, [una trobada] no prevista entre el rei emèrit i el príncep hereu de l'Aràbia Saudita en el marc d'una competició esportiva"
Borrell afirma que la trobada entre Joan Carles I i Mohamed Bin Salman va ser "una casualitat" (EFE)
El cap de la diplomàcia espanyola ha volgut desvincular l'executiu espanyol d'aquesta trobada.
Ha remarcat que "el govern no és responsable de l'agenda del rei emèrit".
És la primera imatge de Mohamed Bin Salman amb un màxim representant d'un país democràtic després de l'assassinat de Khashoggi.
La Casa Reial considera que la salutació va ser "estrictament protocol·lària i sense transcendència institucional".
Assenyala que, des que va abdicar el rei Joan Carles, ha acudit tots els anys amb caràcter privat al Gran Premi de Fórmula I d'Abu Dhabi.
Des del Partit Popular, el vicesecretari general d'Organització, Javier Maroto, es limita a dir que és una qüestió que "ha d'explicar la Casa Reial i que, en tot cas, no afecta la posició del partit."
Tant Ciutadans com Podem han criticat la imatge.
"No era el moment perquè hi hagués aquesta trobada i aquesta foto", ha dit el secretari general de Cs, José Manuel Villegas, que s'ha referit al paper encara no aclarit que Mohamed Bin Salman va poder tenir en l'assassinat del periodista.
La portaveu adjunta de Podem al Congrés, Ione Belarra, ha acusat el monarca emèrit de fer malbé la imatge internacional d'Espanya i ha exigit al rei Joan Carles -que va viatjar als Emirats Àrabs acompanyat de la seva filla, la Infanta Cristina-- que doni explicacions.
Protestes a Tunísia per la visita del príncep hereu saudita a aquest país (Reuters)
Mentrestant, el príncep hereu saudita ha començat un viatge a diferents països, fet que alguns interpreten com una operació per blanquejar la seva imatge.
Aquest dilluns va ser a Egipte per entrevistar-se amb el president Al-Sisi, i aquest dimarts té previst arribar a Tunísia, on diversos col·lectius prodrets humans van organitzar una "performance" satírica, en què fins i tot recreaven l'assassinat i esquarterament del periodista opositor al règim saudita Jamal Khashoggi.
Human Rights Watch denuncia el príncep hereu saudita
L'ONG Human Rights Watch (HRW) ha presentat una denúncia davant la justícia contra Mohamed Bin Salman.
La denúncia l'ha feta davant d'un fiscal federal argentí, ja que el príncep hereu visita aquesta setmana Buenos Aires per la cimera dels líders del G20.
Human Rights Watch demana que s'investigui Bin Salman per presumptes violacions del drets internacionals comeses durant el conflicte armat al Iemen ".
Segons l'ONG, Salman seria "penalment responsable" d'aquestes violacions com a ministre de Defensa de l'Aràbia Saudita.
Manifestació davant l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Londres: "Traieu les mans del Iemen" (Reuters)
El director executiu de HRW, Kenneth Roth, afirma que "les autoritats judicials haurien d'avaluar el paper de Mohamed Bin Salman en possibles crims de guerra per part de la coalició liderada per l'Aràbia Saudita al Iemen des del 2015".
L'escrit també parla de la complicitat de Bin Salman en greus denúncies de tortura de ciutadans saudites, inclòs l'assassinat de Jamal Khashoggi.
El responsable de l'ONG considera que "la participació del príncep hereu en la cimera del G20 a Buenos Aires podria permetre que les víctimes d'abusos que no han aconseguit que es fes justícia al Iemen o a l'Aràbia Saudita puguin obtenir-la als tribunals argentins."
Notícia relacionada: "La guerra al Iemen mata de fam 85.000 nens menors de 5 anys"
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Ho anunciava ahir, a mig matí, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, amb un comunicat penjat a les xarxes socials: "Acabem de posar en servei el tram entre Lleida i Roselló [ sic ] de l'A-14, que ha suposat una inversió de 72,83 milions d'euros."
El ministre s'oblidava d'escriure una essa al nom de Rosselló, però aquest no va ser l'únic descuit: també es va oblidar de detallar quins plans té el ministeri per a la continuació de l'A-14.
Després de cinc anys d'obres, Íñigo de la Serna oficialitzava ahir la posada en servei del tram de sis quilòmetres entre Lleida i Rosselló.
Foment s'ha gastat 56 milions en el contracte d'obres i la resta, en expropiacions i assistències tècniques per a la redacció del projecte i el control i la vigilància dels treballs.
El tram entre Lleida i Rosselló se sumarà als deu quilòmetres del tram adjacent, ja en servei, entre Rosselló i Almenar (Lleida), una autovia que fins ara era d'utilitat limitada i que havia estat popularment batejada com "l'autovia cap al no-res".
Foment precisa que amb aquests sis quilòmetres nous, l'A-14 s'allarga fins a configurar una via ràpida d'aproximadament setze quilòmetres que evitarà el pas per les travessies de Torrefarrera, Rosselló, Alguaire i Almenar.
Els vehicles que circulen per aquesta zona, uns 13.500 cada dia, dels quals 1.100 són camions, s'estalviaran també haver de passar per la dotzena de rotondes que hi ha escampades per diversos punts de la carretera N-230.
En aquest sentit, l'autovia A-14 es presenta com una alternativa òptima i de gran capacitat per alleugerir el pas per la fins ara saturada N- 230.
Depenent de la franja horària, l'estalvi estimat per a un vehicle lleuger que circuli per l'A-14 fins a Almenar oscil·la entre 6 i 8 minuts respecte del mateix recorregut per l'N-230.
Si compleix la funció de variant per la qual ha estat dissenyada, l'autovia representarà un estalvi de soroll i de trànsit per als veïns dels municipis que durant anys han estat afectats pel pas de l'N-230.
El tram de sis quilòmetres de l'autovia A-14 entre Lleida i Rosselló discorre pels termes municipals de Lleida, Alpicat, Torrefarrera, Rosselló, Vilanova de Segrià i Alguaire.
Al llarg del tram es creuen un total de set camins, diverses línies elèctriques, nombrosos sistemes de reg i un ramal del canal de Pinyana, i per assegurar l'adequada permeabilitat de la infraestructura sobre l'entorn, s'han construït setze estructures, entre passos superiors i inferiors, i 34 obres de drenatge.
El ministre de Foment ha destacat que aquesta autovia afavorirà la comunicació i vertebració territorial del nord de Lleida, millorarà la seguretat, prestarà servei a l'aeroport Lleida-Alguaire i garantirà una millor mobilitat dels ciutadans.
El ministre De la Serna va dir ahir que és conscient que aquest tram ara inaugurat ha estat llargament reivindicat pel territori i es va comprometre a continuar amb els estudis dels nous trams fins a França.
No va posar cap data ni es va atrevir a donar pistes sobre la possible prolongació de l'autovia en el que ha de ser el seu tercer tram, i últim per les comarques lleidatanes, des d'Almenar fins a Alfarràs.
L'A-14 ha estat posada sovint com a exemple de la controvertida gestió que fa el Ministeri de Foment de la infraestructura pública.
La seva precipitada inauguració, el 2012, va deixar només acabat i en funcionament un tram de deu quilòmetres entre els pobles de Rosselló i Almenar, en el qual el trànsit ha estat mínim perquè no sortia a compte deixar la carretera antiga per fer aquest petit tram.
L'obra, anunciada com un desllorigador vital de la connexió de Lleida amb la Val d'Aran i amb Osca, va representar una despesa de més de 35 milions d'euros.
La inauguració, ahir, del nou tram de l'A-14 dona més sentit a l'autovia, però continua havent-hi reclamacions perquè la via ràpida arribi fins a Alfarràs i no mori en el coll d'ampolla que a hores d'ara dibuixa a Almenar.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El diputat de la CUP retreu que s'hagin perdut nou mesos · Diu que pactaran el punt del programa que faci visible el caràcter plebiscitari del 27-S
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El diputat de la CUP Quim Arrufat ha criticat l'acord entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes perquè considera que, 'en realitat, s'ha tornat a la proposta del president del novembre'.
Per Arrufat, Mas 's'ha sortit amb la seva', ha dit en una entrevista a RAC-1.
'S'han perdut nou mesos, i l'argumentari del no pivotarà permanentment, no pas contra la independència sinó contra Mas, les seves polítiques i lideratge, en definitiva, contra el projecte que representa.'
'Vam dir que no participaríem en governabilitat, en governs de concentració ni en programes unitaris, perquè no coincidirem en les polítiques a dur a terme, perquè no compartim el contingut de la independència que aquesta llista tirarà endavant', ha dit Arrufat, que ha insistit que la CUP vol fer del 27-S unes eleccions de caràcter plebiscitari i constituent.
'Pactarem el punt del programa que permeti de visualitzar quines són les candidatures del sí a la independència.
Però d'això no se n'ha parlat a la cimera.'
Ha assegurat que, en un context plebiscitari, la CUP voldria que guanyés el sí, i ha afegit: 'Si el sí va lligat al fet que guanyi el president, el problema no el tenim nosaltres, el problema el té el sí.'
Arrufat també ha respost a la dirigent d'ICV, Dolors Camats, que ahir va acusar la CUP de fer de cavall de Troia de la dreta: 'Té molt poc fonament i molt poca credibilitat que ens consideri el cavall de Troia de la dreta, per la facilitat que ha tingut històricament Iniciativa a pactar amb el Partit Socialista, un partit que no només nega el dret d'autodeterminació, sinó que és fidel complidor dels acords de la troica, l'aplicació de les privatitzacions i el neoliberalisme al país.
També ha criticat les filtracions d'aquests últimes dies, com ja va fer ahir David Fernàndez, i ha acusat Convergència de fer-ho interessadament.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Per a obtenir l'idCAT, és obligatori que indiquis una adreça de correu electrònic.
És el correu des del qual podràs enviar correus electrònics signats, al qual rebràs els avisos de caducitat del certificat (60 i 30 dies abans que caduqui) i al qual és possible que rebis alguna comunicació informativa, directament relacionada amb l'ús del certificat, tal com s'explica al Document de compareixença que vas signar quan et van emetre el certificat.
En tot cas, el Consorci AOC no fa servir el correu electrònic dels certificats digitals per a l'enviament de publicitat de cap mena.
Tot i que és obligatori que el teu idCAT tingui un correu electrònic, el sistema no verifica la "propietat" d'aquest compte.
Tanmateix, és aconsellable que indiquis el teu correu electrònic per a que rebis les comunicacions de gestió del certificat.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: |
És bo que els partits amb millors resultats siguin els que han defensat posicions més moderades
Un petit relat de sentiments que, deixant de banda les moltes alegries que en l'aspecte familiar i personal he viscut durant els darrers mesos, es concentra exclusivament en els que m'han provocat alguns fets de caràcter polític que s'han esdevingut.
Les primeres setmanes de desembre, després d'haver estat testimoni presencial a París de la revolta del 'armilles grogues', i d'haver conegut els resultats de les eleccions a Andalusia amb la irrupció de Vox i el seu accés al Parlament, vaig veure amb gran preocupació com la dreta espanyola, i fins i tot un pretès partit de centredreta, s'ajuntaven amb els ultres per formar govern.
En altres països del nostre entorn, ja fa temps que també existeixen forces polítiques d'aquest tipus, però en tots ells els partits conservadors s'han negat sistemàticament a acceptar el seu suport en situacions similars.
Vaig pensar que no només el fenomen extrema dreta arribava a Espanya, sinó que hi arribava amb una dinàmica pitjor, és a dir, amb una acceptació plena del seu paper en el joc polític.
Això portava a preocupar-se del que podia passar el dia que hi hagués eleccions al govern de l'Estat, i de quines serien les seves conseqüències per al futur de les polítiques socials a nivell espanyol, i encara més, per a l'evolució del conflicte territorial català.
Al cap de poc, vaig tenir una gran decepció en veure com alguns partits catalans es negaven a aprovar els pressupostos estatals, cosa que provocava el final de la legislatura i propiciava noves eleccions amb totes les incògnites i perills sobre el seu resultat.
Coincideixo amb moltes de les reivindicacions del sobiranisme català, però sempre he expressat el meu convenciment que només a través d'una clara ampliació del seu suport a Catalunya, i d'un procés de negociació amb un govern moderat a Madrid, es poden obtenir resultats positius que puguin ser després referendats pel poble, i obtenir el necessari suport dels gran països de la UE.
Crec, per tant, que la decisió va ser un error.
Hi ha set forces polítiques que tenen una gran responsabilitat en l'organització del govern dels propers anys: són el PSOE, Podem, ERC, el PSC, JxCat, el PNB i Bildu
Una segona decepció va ser comprovar que els dos partit més afectats per la irrupció de Vox optaven per neutralitzar-lo incorporant algunes de les seves propostes, en alguns casos fins i tot competint per veure quin dels tres anava més lluny.
Això ha comportat que una gran part de la dreta espanyola hagi passat de la moderació a la radicalitat, amb tot el que això pot representar.
I, en tercer lloc, la més gran decepció ha estat el comportament de molts partits durant la campanya electoral, substituint raonaments, propostes i compromisos per insults, mentides i enfrontaments emocionals.
L'estil que ja s'havia anat posant de manifest va cristal·litzar en els tres increïbles debats de la darrera setmana, que passaran a la història com a exemple del que no han de ser els debats electorals.
Possiblement cal atribuir alguna petita part de culpa als moderadors, però cada participant és responsable del que diu i del to amb què ho diu.
Crec que són debats que van desprestigiar la política, per molt que tinguessin una certa notorietat com a espectacle.
Amb prudència, per no pecar d'ingenuïtat, la nit de diumenge passat va suposar un alè d'esperança.
La gran afluència al vot significa que, malgrat una creixent opinió pública molt crítica amb la política, la gent no ha optat pel "ja s'ho faran" (com havia passat en altres moments), sinó que ha decidit participar i dir cap a on vol que es vagi, i com vol que s'hi vagi.
El principal motiu de preocupació era la possibilitat d'una coalició de dretes i extrema dreta, que no ha estat possible.
Per tant, desapareix per ara el perill de fer molts passos enrere en els aspectes socials i autonòmic, especialment en el cas català.
És bo que els partits amb millors resultats, tant a nivell espanyol com català, siguin aquells que darrerament han defensat posicions que es poden qualificar de més moderades respecte a altres proclames més emocionals o radicals.
Són també els partits que durant els darrers temps han mostrat, sobretot amb paraules però també amb fets, actituds negociadores.
I també són els partits que han donat més importància en les seves propostes als problemes reals de les persones, i a les seves preocupacions, en contrast amb grans visions de futur que, sent importants, no poden passar per davant del dia a dia, oblidant-lo.
No estic en situació de donar cap consell, però sí que vull dir que a partir d'aquest moment hi ha set forces polítiques que tenen una gran responsabilitat en l'organització del govern dels propers anys: són PSOE, Podem, ERC, el PSC, JxCat, el PNB i Bildu.
Les eleccions l'han posada a les seves mans.
Esperem que el seny estigui a l'altura.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Us oferim en directe tota la informació de les sessions constitutives del congrés i el senat espanyols
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Els presos polítics elegits el 28 d'abril, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Raül Romeva, participen en les sessions constitutives del congrés i el senat espanyols.
En aquests dos primers plens es triaran la meses d'ambdues cambres, com també sengles presidents, Meritxell Batet i Manuel Cruz.
Els presos només tindran dret de paraula quan hagin de jurar el càrrec.
Tot seguit us oferim el vídeo en directe del congrés:
S'acaba la sessió al congrés espanyol.
En el seu discurs inaugural, Batet ha demanat als diputats que no degradin les institucions i que no banalitzin la funció de la democràcia.
Rivera interromp la sessió per assegurar que els diputats han incomplert el reglament del Congrés amb els seus juraments.
La presidenta li contesta que tot ha estat reglamentari d'acord amb la jurisprudència del TC.
Rivera, sense micròfon, li repetia que feien referències a presos polítics.
Junqueras ha jurat el càrrec 'des del compromís republicà, com a pres polític, i per imperatiu legal, sí, prometo'.
Ha estat l'únic diputat independentista que ha jurat en castellà.
Albert Rivera ha demanat diverses vegades la paraula a Batet per a queixar-se dels juraments dels diputats independentistes.
La president del congrés no li ha donat.
Els diputats de Vox boicoten amb cops el jurament de Junqueras.
Els diputats d'ERC s'alcen i l'aplaudeixen.
🔴 Crits i cops de peu tapen les paraules d'Oriol en prometre la Constitució.
S'intueix com diu: "Des del compromís republicà, com a pres polític, per imperatiu legal, sí prometo". ▶️ pic.twitter.com/X64CT2MF18
Els diputats de Junts per Catalunya prometen el càrrec 'per imperatiu legal amb lleialtat al mandat democràtic del primer d'octubre i al poble de Catalunya'.
La situació al congrés és completament inaudita.
Al senat, ningú ha interromput els juraments dels senadors.
Batet demana als diputats del PP, Ciutadans i Vox deixin de donar cops cada vegada que un diputat s'estén en el jurament del càrrec.
Abans Gerardo Pisarello havia jurat 'per la República'.
Batet demana als diputats que facin 'un ús pertinent i adequat' del jurament del càrrec.
La presidenta del congrés, Meritxell Batet, fa jurar el càrrec a tots els diputats.
Es constitueix la mesa del congrés després de l'elecció de Gerardo Pisarello, Sofía Hernanz, Adolfo Suárez i Patricia Reyes com a secretaris.
Oriol Junqueras ha dit a Pedro Sánchez que 'hem de parlar' i li ha insistit que el diàleg és l'única solució per a Catalunya.
El president espanyol ha contestat que sí.
Manuel Cruz fa el primer discurs com a president del senat espanyol.
El senador del PSC demana als representants que no degradin les institucions, perquè això genera inestabilitat i afecta la convivència.
Raül Romeva promet el càrrec de senador: 'Fins a la proclamació de la República Catalana, sempre compromès amb la llibertat, la igualtat, i la fraternitat, com a pres polític i per imperatiu legal, prometo.'
📢 al Senat: "Fins a la proclamació de la sempre compromès amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com a pres polític i per imperatiu legal, prometo" pic.twitter.com/meM7XezQpe
L'alegria de poder parlar avui per telèfon amb en Jordi Turull, en Josep Rull i en Jordi Sánchez.
Un goig sentir-los sense barrots, treballant per la democràcia.
Però que aquest parèntesi no ens faci veure miratges: segueixen confinats en una cel·la, com la Carme i la Dolors, acabaran vulnerant de nou els seus drets polítics, i la farsa del judici al Tribunal Suprem continuarà.
Mentrestant, la repressió s'estén com una taca d'oli.
Avui, per exemple, amb l'embargament de béns als 30 processats de l' ordenat pel jutjat 13 i l'inici del judici contra 7 activistes madrilenys que van participar en la manifestació contra la repressió a Madrid.
Necessitem enormes dosis d'empatia, de resiliència i solidaritat.
La lluita és dura, feixuga i complexa, però ni podem decaure ni ens podem rendir.
Si hi ha esperança per la llibertat individual i col·lectiva és en la internacionalització política i jurídica, i en la capacitat de resistència i enginy del poble català.
Jami Matamala promet el càrrec de senador 'pel mandat de l'1-O, pels presos i exiliats i per imperatiu legal'.
🎥 promet el càrrec de senador: "Amb lleialtat al mandat democràtic de l', pel poble català, i per la llibertat dels presos polítics i exiliats.
Missatge d'Oriol Junqueras al grup parlamentari d'ERC al congrés:
🎥 [VÍDEO] parla amb el grup parlamentari d' al Congrés: "Ho vau fer molt bé el 28A, i la prova és que mai havíem tingut un grup tan gran com ara.
Segur que també ho fareu molt bé aquest.
El congrés tria els següents vice-presidents de mesa: Gloria Elizo, Alfonso Rodríguez, Ana Pastor i José Ignacio Prendes.
El senador de JuntsXCat Josep Lluís Cleries promet el càrrec per imperatiu legal, pel mandat de l'1-O i per la llibertat dels presos i exiliats.
Entre votació i votació, Oriol Junqueras parla una bona estona amb la portaveu en funcions del govern espanyol, Isabel Celaá.
El missatge de Romeva des del senat:
🎥[VÍDEO] al Senat: "El hem de tornar a guanyar per aconseguir la llibertat i una inclusiva, sobirana, justa i ètica, aquella per la qual alguns hem acabat a la presó d'una manera molt digna, convençuda i determinada" pic.twitter.com/m0DckjBzFX
'Per la llibertat de les preses polítiques, el retorn dels exiliats, per la República Catalana, per imperatiu legal; sí, prometo', així ha jurat el càrrec el senador d'ERC Miquel Aubà.
Jaume Asens assegura que cal 'acabar amb l'anomalia democràtica' que els presos electes continuïn empresonats.
Es una vergonya q el partit de les pistoles s'instal·li avui còmodament al Congrés mentre demòcrates com i dsd la presó.
Cal acabar amb aquesta anomalia democràtica. https://t.co/D0qharqfne
El president del senat, Manuel Cruz, fa jurar el càrrec a la resta de membres de la mesa de la cambra alta.
Rafael Hernando, ex-portaveu del PP al congrés, ha estat l'únic que no ha donat la mà a Cruz.
El congrés vota ara les vice-presidències de la mesa.
Meritxell Batet és escollida presidenta del congrés amb 175 vots.
Ana Pastor només ha aconseguit 125 vots.
35 han estat en blanc i 15 nuls.
Jordi Sànchez parlant amb la futura presidenta del congrés, Meritxell Batet.
La mesa del congrés, una volta constituïda, no es reunirà fins demà.
Un dels primers temes que haurà de dirimir és si suspèn o no els presos polítics electes.
Gabriel Rufián, en declaracions a TV3, dóna per fet que la mesa del congrés suspendrà els presos polítics electes.
'El bloc del 155 es posa d'acord quan és una qüestió d'estat', diu.
El senador d'EH Bildu, Gorka Elejabarrieta, amb Raül Romeva i Jami Matamala a la sessió constitutiva del senat.
| Un dels moments de la sessió de constitució del Congrés de la: la breu encaixada de mans entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez👇 pic.twitter.com/sWG43S1AL6
Albert Rivera demana a la mesa del congrés que suspengui immediatament els presos polítics.
Jordi Turull parlant amb Pedro Sánchez i saludant José Zaragoza.
Meritxell Batet no obté la majoria absoluta en la primera votació i els diputats han de tornar a votar.
La diputada del PSC ha obtingut 175 vots, un per sota de la majoria.
En la segona ronda només necessita majoria simple.
La mesa del senat serà formada per quatre membres del PSOE: Manuel Cruz, president; Cristina Narbona, primera vice-presidenta; Fernando Martínez i Olivia Delgado, secretaris.
El PP tindrà hi dos membres i el PNB un.
Jordi Turull intercanvia unes paraules amb Juan Carlos Girauta, diputat de Ciutadans.
El missatge de Josep Rull després de votar per primera vegada al congrés.
Som al Congrés perquè les urnes ho han dit.
Les catalanes i els catalans ens han portat a aquest escó, per molt que alguns ho vulguin amagar o negar.
El president Carles Puigdemont fa arribar una carta a tots els presos electes.
El MHP ha fet arribar cartes a tots els companys del seu govern i a El senador l'ha lliurat a i jo mateixa als companys del Congreso a per i conservo la pic.twitter.com/VaKGtdWs1E
Jordi Sànchez parlant amb Pedro Sánchez després de votar a la mesa del congrés.
Els diputats i senadors d'ERC han votat amb una butlleta que té un llaç groc i hi diu 'Llibertat'.
❕L'Oriol i en i la resta de diputades i diputats i senadors i senadores han votat LLIBERTAT avui al Congrés i al Senat! pic.twitter.com/cAczKFCux3
Manuel Cruz, senador del PSC i catedràtic de filosofia, és escollit president del senat amb 140 vots, set per sobre de la majoria.
Missatge de Jordi Sànchez després de votar per primera vegada al congrés.
Escolta, Espanya: les urnes manen.
Ja fora hora que deixéssiu de tenir por de la lliure decisió de la ciutadania catalana pic.twitter.com/N26pHS8Pbr
Junqueras poc després de donar la mà a Pedro Sánchez.
El missatge d'Oriol Junqueras després de votar per primera vegada al congrés.
1.000.000 de gràcies per fer-ho possible.
El president de la mesa d'edat porta l'urna al galliner perquè el diputat Pablo Echenique pugui votar.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Conegudes les instruccions de Correus aprovades diumenge, 15 de març, que no han recollit les propostes dels sindicats de reduir l'activitat al mínim imprescindible sense ni tan sols remetre-les a les organitzacions sindicals, la UGT i CCOO consideren que Correus està actuant amb una irresponsabilitat extraordinària, forçant els treballadors i treballadores a desenvolupar el seu treball sense la protecció adequada, Continua llegint → |
Estructura solidària encarregada de gestionar els programes de Cooperació Universitària al Desenvolupament (CUD) i de voluntariat, i altres activitats que puguin sorgir en aquests àmbits o d'altres relacionats amb la solidaritat.
Responsable: Fernanda Caro, professora del Departament de Filosofia i Treball Social.
Ubicació: San Salvador, el Salvador.
Reduir el risc d'exclusió social dels joves a través de la seva inserció sociolaboral.
Els objectius específics que es plantejaren són els següents:
Activitats i resultats aconseguits:
En el marc del present projecte es varen dur a terme les activitats següents, les quals complementaren les accions formatives realitzades en projectes anteriors:
Els aspectes tractats a les sessions formatives han estat valorats de forma molt positiva i han estat de gran utilitat per a l'aplicació i intervenció professional i tècnica dels beneficiaris del projecte i la contrapart. |
Des d'aquest Blog us donarem la darrera informació amb tot el que estigui relacionat amb el Suport a la Docència que oferim des del CRAI de la Universitat de Barcelona.
El Suport a la Docència del CRAI té com a objectiu gestionar i oferir als usuaris els recursos i serveis útils per a la tasca docent, l'aprenentatge i la transferència de coneixement. +info |
Horari d'estiu (del 23 de juny a l'11 de setembre):
De dilluns a divendres de 10 a 14h i de 17 a 21h (a l'agost, de 17 a 20h)
El Centre de Lectura és una institució cultural de referència del país.
De fet es tracta d'uns dels primers ateneus de Catalunya, fundat l'any 1859 amb la voluntat d'alfabetitzar i ensenyar a llegir a la població obrera i a les capes més desfavorides de la societat.
En el decurs dels 159 anys de la seva història, el Centre ha anat conformant un projecte molt ampli.
Disposa d'una de les principals biblioteques patrimonials de Catalunya, d'un fons d'art de primer ordre amb obres destacades del segle XIX i del XX, d'una important oferta docent amb escoles de dansa, teatre, lletres, música, idiomes i art, que apleguen cada curs entre 700 i 800 alumnes inscrits, d'una programació d'activitats culturals, molt intensa i continuada amb més de cent propostes trimestrals; d'una col·lecció editorial d'assaig i recerca, Edicions del Centre, amb 143 volums publicats; i d'un balanç social, el qual contempla l'accés al Centre de Lectura durant el curs acadèmic d'una mitjana de 1.300 persones diàries.
El Centre de Lectura de Reus és una entitat destacada en el panorama cultural del país, a la qual els millors intel·lectuals hi han donat suport.
Declarada d'utilitat pública, treballa en la promoció i difusió de la cultura en totes les seves manifestacions.
Premi d'Honor Lluís Carulla (1982), Creu de Sant Jordi (1983) i Premi Nacional de Cultura (2013). |
Feu bullir en aigua i sal durant 1 hora el morro i l'orella amb una ceba, un clau i una fulla de llorer.
Quan estigui cuit, talleu la carn a trossos.
Feu un sofregit ben concentrat amb la resta de ceba i els tomàquets.
Afegiu-hi la farina, deixeu-la coure uns minuts i seguidament feu la reducció del vi.
Incorporeu-hi tot seguit els trossos de morro i orella i cobriu-los amb part del brou de la cocció.
Deixeu-ho bullir, afegiu-hi la picada i, al cap de 5 minuts, les mongetes.
Es pot fregir el morro i l'orella després de bullir-los.
S'hi pot afegir una mica de pebre vermell.
Les mongetes es poden bullir amb xoriç.
Aquest plat es pot acompanyar de patates o de castanyes. |
L'associació d'usuaris de banca Adicae ha presentat aquest dijous documentació interna de Caixa Catalunya a la seu a Barcelona de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) perquè la investigui i declari l'existència de 'pràctica dolenta' en la venda de participacions preferents de l'esmentada entitat, de manera que la tipifiqui i sancioni.
Adicae ha exposat en un comunicat i en el seu escrit a la CNMV que l'entitat va proporcionar als seus treballadors "informació no adequada" per a la comercialització de preferents i obligacions subordinades, fet que va perjudicar els clients.
Critica que la informació interna per a la venda d'aquests productes híbrids ocultava les característiques de risc elevat, perpetuïtat i capital no garantit si l'entitat feia fallida.
Més endavant es van incloure algunes informacions com la perpetuïtat de les preferents, tot i que amb la possibilitat de vendre-les al mercat secundari, i en documentació interna de l'entitat el 2007 facilitada per Adicae apareixia la tercera edat com a públic objectiu, com una manera de complementar la seva pensió.
En el cas de la vuitena emissió de deute subordinat de Caixa Catalunya, Adicae aporta un document amb arguments per rebatre dubtes freqüents que reflecteix que Caixa Catalunya "està sota el protectorat públic de la Generalitat (cosa que impedeix de facto una situació d'insolvència de la nostra entitat)".
Adicae defensa que "si la informació facilitada per l'entitat als propis treballadors era confusa, difícilment podrien informar adequadament els seus clients".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Campanya pels Sediments anirà als jutjats si les hidroelèctriques incompleixen la normativa de seguretat i ambiental
La Campanya dels Sediments posarà sobre la taula dels partits polítics la necessitat que els pressupostos generals de l'Estat dels pròxims quatre anys destinin 6,5 milions d'euros en actuacions per mobilitzar els sediments acumulats als pantans del tram final de l'Ebre.
L'entitat iniciarà els pròxims dies contactes amb les diferents formacions per incloure als comptes de 2020 diferents d'1,28 milions d'euros per redactar un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l'Ebre, iniciar proves pilot de transferència i posar en marxa els desguassos de fons a Riba-roja.
Un aspecte, aquest últim, que actualment podria incomplir la normativa de seguretat dels embassaments i que la Campanya estudia denunciar als tribunals.
"Si aquestes partides no entren al 2020, donarem per entès que el moment d'ells –per actuar respecte els sediments-, després del temporal Gloria, ja no arribarà mai.
La denúncia del territori serà el més contundent que puguem", ha anunciat el membre de la Campanya pels Sediments, Josep Juan.
En plena efervescència del debat sobre quines mesures efectives s'han de prendre per preservar el delta de l'Ebre, creuen que ha arribat el moment de posar sobre la taula recursos públics que permetin restablir el trànsit sedimentari pels embassaments del tram final –Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix- com la principal mesura que podrà garantir la continuïtat de l'espai, lluitant contra la regressió i la subsidència, a la curta i a la llarga.
Més enllà del 2020, la programació anual d'inversions proposada per la Campanya pels Sediments inclou 1,78 milions anuals entre 2021 i 2023 per a la prova pilota de transferència controlada des de Riba-roja al Delta o la posada en funcionament dels desguassos de fons així com la monitorització del sistema Segre-Cinca.
"Per als pressupostos generals de l'Estat no és gran cosa i ja és hora que el govern espanyol es plantegi actuar amb els sediments", ha subratllat Juan, que ha reclamat també al Ministeri per la Transició Ecològica que faci honor al seu nom i impulsi aquesta transició també en el cas de la gestió de la conca de l'Ebre.
Per contra, lamenta que la mateixa Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) estigui fent un "interpretació interessada" per negar-se a transportar sediments, dibuixant escenaris tècnics d'elevada complexitat.
En aquest context, la qüestió de l'obertura de les comportes i desguassos del fons dels preses es prefigura com un cavall de batalla essencial per avançar en aquesta direcció, segons han apuntat Juan i l'assessor jurídic de la Campanya, Ramon Nadal.
D'una banda, perquè l'estat de tancament d'aquestes sobre comportes i la manca d'informes tècnics sobre el seu estat actual té conseqüències sobre els protocols de seguretat i emergències aigües avall de les preses, la normativa de protecció civil, amb possibles afectacions greus per a les poblacions en el cas de grans avingudes o accidents.
Addicionalment, també estudien com forçar a la CHE i les hidroelèctriques, per la via administrativa o judicial, per exigir millores en la gestió ambiental de les preses i fer aplicar condicionants ambientals, aconseguint l'obertura de comportes de fons que permetria incrementar el balanç sedimentari.
Nadal creu que l'entitat podria acabar recorrent al contenciós administratiu, davant la manca de prou elements penals.
Per avançar en aquest camí, però, lamenten l'opacitat amb la qual topen a l'hora de reclamar a l'administració estatal quina és la normativa ambiental competent que regula les preses de l'Ebre i la discrecionalitat dels interessos hidroelèctrics.
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
Donald Trump fa una demostració de força aquesta setmana, però per a Krugman està en una posició més feble del que es pensa. / JONATHAN ERNS/REUTERS
Per entendre la guerra comercial dels Estats Units amb la Xina, el primer que cal comprendre és que res del que Donald Trump està fent té sentit.
Les seves postures sobre el comerç són incoherents.
Les seves demandes són incomprensibles.
I sobrevalora molt la seva capacitat d'infligir mal a la Xina, mentre que subestima el dany que la Xina pot causar-li.
La segona cosa és que, fins ara, la resposta de la Xina ha estat força modesta i moderada, si es té en compte la situació.
Estats Units ha establert o ha anunciat aranzels a gairebé tot el que la Xina li ven, amb unes taxes de mitjana que no s'han vist des de fa generacions.
Els xinesos, en canvi, encara no despleguen tota la gamma d'eines que tenen a la seva disposició per contrarestar les accions de Trump, que afectarien la base política del president nord-americà.
¿Per què els xinesos no han atacat amb tot?
Al meu entendre, encara estan tractant d'ensenyar a Trump una mica d'economia.
El que estan dient amb les seves accions fins al moment és, en efecte: "Penses que ens pots intimidar, però no pots.
Nosaltres, d'altra banda, podem enviar a la ruïna els teus agricultors i fer que el teu mercat s'ensorri.
No hi ha res que indiqui que el missatge hagi estat rebut pel destinatari.
En comptes d'això, cada vegada que els xinesos fan una pausa i li donen temps a Trump per reconsiderar, ell s'ho pren com una justificació a les seves mesures i pressiona encara més.
El que això suggereix, al seu torn, és que tard o d'hora els trets d'advertència es convertiran en una guerra comercial i monetària obertament declarada.
Pel que fa al punt de vista de Trump, la seva incoherència salta a la vista gairebé cada dia, però un dels seus tuits recents va ser un exemple perfecte.
Cal recordar que Trump s'ha queixat sense parar que hi ha un dòlar fort; afirma que això posa els Estats Units en un desavantatge competitiu.
El 6 d'agost va fer que el departament del Tresor declarés la Xina manipuladora de divises, la qual cosa la Xina era fa set o vuit anys, però ja no.
No obstant això, l'endemà va escriure un tuit en to triomfant en què assegurava que "enormes quantitats de diners de la Xina i d'altres parts del món estaven arribant a dojo als Estats Units".
Doncs... ¿què passa quan "enormes quantitats de diners" arriben a dojo al país?
El valor de la moneda augmenta, que és exactament del que Trump es queixa.
I si enormes quantitats de diners estiguessin sortint de la Xina, el iuan s'estaria devaluant, en comptes de tenir la caiguda insignificant (del 2%) que el departament del Tresor va condemnar.
Suposo que l'aritmètica bàsica no és més que un engany perpetrat per l'"estat profund".
Bé, fins i tot si les accions de Trump no tenen sentit, ¿la Xina cedirà a les seves demandes?
Trump sembla centrar-se principalment en el superàvit comercial que la Xina té amb els Estats Units, d'origen divers i que no és una cosa que el govern xinès pugui controlar.
Hi ha altres persones al govern nord-americà que semblen preocupades per l'impuls que ha tingut la Xina en les indústries d'alta tecnologia, una cosa que podria, en efecte, amenaçar el domini nord-americà.
La Xina és una superpotència econòmica però és relativament pobra en comparació amb els Estats Units.
És tremendament poc realista imaginar que es pot intimidar un país com aquest perquè faci marxa enrere en les seves ambicions tecnològiques.
Això ens porta a la pregunta de quant poder tenen en realitat els Estats Units en aquesta situació.
Els Estats Units, és clar, és un mercat important per als productes xinesos, i la Xina compra relativament poc a canvi, així que l'efecte advers directe d'una guerra comercial és molt més gran per als xinesos.
No obstant això, és important entendre l'escala.
La Xina no és com Mèxic, que envia el 80% de les seves exportacions als Estats Units: l'economia xinesa és menys dependent del comerç que la de nacions més petites, i menys d'una cinquena part de les seves exportacions arriben als Estats Units.
Així que, encara que els aranzels de Trump certament afecten els xinesos, Pequín està força ben posicionat per contrarestar els efectes.
La Xina pot inflar la despesa nacional amb estímuls monetaris i fiscals; a més de poder impulsar les seves exportacions, cap al món en general i cap als Estats Units, devaluant el iuan.
Alhora, la Xina pot comprar soja a qualsevol altra banda, cosa que perjudicaria els productors nord-americans.
I com vam veure després de la decisió del departament del Tresor, fins i tot un debilitament en gran mesura simbòlic del iuan pot ocasionar caigudes en els mercats de valors nord-americans.
I la capacitat dels Estats Units per contrarestar aquestes estratègies està obstaculitzada per una combinació de factors tècnics i polítics.
La Reserva Federal pot disminuir les taxes d'interès, però no gaire perquè ja estan baixes.
Es podria implementar un estímul fiscal, però com que Trump va fer retallades fiscals amigables amb la plutocràcia el 2017, hauria de fer concessions reals als demòcrates.
És poc probable, ja que no està clar què vol Trump de la Xina i perquè la bel·ligerància general de Trump (sense esmentar el seu racisme) han fet que gairebé cap país estigui disposat a estar del costat dels Estats Units en les controvèrsies mundials.
Llavors, Trump està en una posició molt més feble de la que s'imagina, i la meva hipòtesi és que la minidevaluació des de la Xina de la seva moneda va ser un intent de donar-li una lliçó sobre aquesta realitat.
No obstant això, dubto bastant que ell hagi après res.
El seu govern ha estat perdent sense parar la gent que sap alguna cosa sobre economia i diuen que Trump ni tan sols està escoltant la banda d'ignorants que queden.
Així que aquesta controvèrsia comercial probablement empitjorarà molt més abans que sigui possible que millori.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els tractors que han acompanyat la comitiva Foto: Juanma Peláez
La varietat de manifestants a la Marxa per la Llibertat Foto: Juanma Peláez
L'arribada de la Marxa per la Llibertat a Sabadell Foto: Juanma Peláez
Milers de persones pels carrers de Sabadell Foto: Juanma Peláez
Una de les columnes de la Marxa per la Llibertat Foto: Marc Moraz
Una de les columnes, a l'avinguda Barberà Foto: Marc Moraz
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Els parcs i jardins de la ciutat estaran tancats com a mesura preventiva per evitar la propagació de la Covid-19.
Els parcs i jardins que tenen tancament, resten tancats.
Els que no tenen tancament no es poden utilizar per lleure.
Un espai ple de serenitat, un món a part on solament es percep el refilar dels ocells i el so de l'aigua que raja de les fonts ornamentals.
Quan entrem a aquests jardins tenim la impressió que són propis d'un rei.
I ho són, ja que van ser creats per a un rei al començament del segle XX.
Els jardins de Joan Maragall són elegantíssims, amb avingudes arbrades, àmplies extensions de gespa, parterres de broderie, fonts ornamentals, nombroses escultures a l'aire lliure i un palauet que fou, i encara és, residència reial.
Els jardins de Joan Maragall són un espai ple de serenitat, un món a part on solament es percep el refilar dels ocells i el so de l'aigua que raja de les fonts ornamentals.
S'hi entra per la porta que hi ha a l'avinguda de l'Estadi; el primer que hi troba el visitant són grans parterres de gespa on creixen arbres altíssims.
De tant en tant, lleugers desnivells vorejats de pedra van baixant suaument pel terreny fins que arriben al cor dels jardins: el Palauet Albéniz.
Aquests jardins tenen l'origen en els que va dissenyar Jean-Claude Nicolas Forestier al voltant del pavelló reial que es va construir a Montjuïc dins el recinte de l'Exposició Internacional del 1929.
L'objectiu de l'edifici va ser doble: que Alfons XIII disposés d'un espai per a grans recepcions i també d'un lloc on fer una pausa i reposar una estona durant les seves visites a l'esmentada exposició.
Acabada la mostra, es va pensar ubicar-hi el Museu de la Música de la ciutat, un projecte que no va prosperar però que sí que va determinar el nom amb el qual es coneix el palauet i amb el qual, durant molts anys, es van conèixer els jardins que l'envolten: Albéniz, en honor al gran músic Isaac Albéniz.
L'any 1970 els jardins es van ampliar i van passar a anomenar-se Joan Maragall.
Aquest és un dels tres jardins de Montjuïc que, juntament amb els de Mossèn Cinto Verdaguer i Mossèn Costa i Llobera, van ser dedicats durant aquesta dècada a poetes catalans.
Actualment, el Palauet Albéniz és la residència de la família reial espanyola a Barcelona quan són de visita oficial, dels convidats il·lustres de la ciutat i seu de recepcions municipals de rellevància.
És per aquests motius que, en determinades ocasions, els jardins estan tancats al públic.
La vegetació dels jardins de Joan Maragall és, a més de rica en espècies, un bon exemple de la jardineria del principi del segle XX i un espai verd amb grans exemplars arboris.
Hi ha til·lers i grans exemplars de coníferes, com el cedre de l'Himàlaia, el cedre del Líban, el pi pinyer, el pi blanc, la pinassa, el xiprer, el xiprer d'Arizona i el xiprer de Monterre.
En aquest jardí hi ha espècies tan mediterrànies com l'oliver i l'alzina, a més d'altres tan poc freqüents com la ciques i la palmera excelsa.
En una de les placetes que hi als costats del palauet destaca un ginjoler que pertany al Catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona.
Diferents espècies de pollancres, el taronger, l'om i el pebrer bord són presents en aquests jardins.
Hi trobem una gran esplanada que s'estén al davant de la façana principal del palauet, flanquejada per dues àmplies escalinates que baixen des de la terrassa on hi ha la porta principal de l'edifici.
Una seqüència d'estanys amb brolladors i cascades comparteixen protagonisme amb un llarg parterre de broderie.
Als costats d'aquest enjardinament clàssic i afrancesat, dues avingudes de til·lers retallats de manera cilíndrica emmarquen la delicadesa de les petites tanques vegetals que dibuixen espais plens de flors.
Els amples camins de sauló permeten passejar i anar descobrint els diferents espais en què es divideix, la majoria amb escultures que n'arrodoneixen la bellesa.
Així, a la zona situada al costat del Palau Nacional, que és on hi ha l'entrada principal dels jardins, una gran avinguda de magnòlies amb un llarg estany amb brolladors enmig condueix fins als peus de turó que hi ha davant del palauet.
Al damunt, una plaça semicircular envoltada de xiprers i presidida per Serena fa d'avantsala d'un petit amfiteatre.
Als costats del palauet hi ha placetes recollides, amb fonts i safarejos ornamentats amb dofins i putti grassonets.
Al darrere de l'edifici s'estén una àmplia praderia ombrejada per enormes pins.
Sota les capçades, unes quantes tauletes amb cadires conviden a fer una pausa.
Al final de la praderia, una escalinata que baixa fins a l'avinguda de Santa Madrona comunica aquests jardins amb els de Laribal, una altra joia de la muntanya de Montjuïc.
Abans d'iniciar el descens, una gran vista sobre Barcelona acomiada el visitant.
L'antic pavelló reial que hi ha dins els jardins, conegut com a Palauet Albéniz i construït l'any 1929, és un edifici de tall neoclàssic, obra de l'arquitecte Joan Moya.
Construït al darrere del Palau Nacional, el 1970 es va ampliar i remodelar.
Juntament amb l'edifici, als jardins de Joan Maragall destaquen un total de 32 escultures de diferents èpoques i autors, algunes de gran qualitat.
Hi destaquen Noia ajaguda (1950), de Joan Rebull; Nu a l'estany (1970), d'Antoni Casamor; Cérvols (1967), de Frederic Marès; L'aiguadora (1862), de Louis Sauregeau; Dos tritons (1929), de Josep Viladomat; Susanna al bany, de Theophile Eugène; Al·legoria de la sardana (1965), d'Ernest Maragall; dos nus femenins, l'un al davant de l'altre, anomenats Dona a la cascada (1970), Dona a la cascada (2) (1970) i Nu femení (1965), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat; Serena (1970), de Pilar Francesch; Noia amb casquet de bany (1970), de Marifé Tey; Dona ajaguda (1970), d'Enric Monjo, i Dona amb nena i Dona amb nen (1970), de Luisa Granero. |
El director de cinema hongarès Kornél Mundruczó va presentar al Festival de Cinema de Sitges Jupiter's Moon, una pel·lícula al·legòrica que tracta sobre les contradiccions de la societat i on adverteix dels perills del populisme, un «mal», va dir a Efe, que se't pot «menjar l'ànima».
«I quan ja no tenim ànima se'ns acaba la possibilitat d'estimar i deixem de reaccionar com a humans», va indicar el director en una entrevista amb Efe, duta a terme en el marc del 50è Festival de Sitges, que el reconeixerà aquest divendres amb el premi Màquina del Temps.
Amb guió de Kata Weber, amb la qual el director ja havia treballat a White God (2014), guanyadora d' Un certain regard a Canes, Jupiter's Moon parla de llibertat, d'«aixecar la mirada cap al cel», diu Mundruczó, però sobretot «és un reflex del moment històric que vivim, en què en la contradicció és on hi ha les explicacions».
«I en aquesta pel·lícula hi ha moltíssimes contradiccions, totes les del món, sota el mateix paraigua del miracle», explica.
El director, que ja va tractar el tema sobrenatural en la seva pel·lícula Johanna, usa en aquesta ocasió un jove refugiat capaç de levitar per parlar de dilemes eterns, entre els quals, la capacitat d'empatitzar amb allò que és diferent, o simplement, de la por. |
David Fernàndez se'n riu de l'espanyolista Patxi López amb aquesta piulada
La «independència» del Constitucional quedarà en evidència a nivell internacional gràcies a aquesta iniciativa
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya |
Els veïns d'Estanyol, nucli de Bescanó (Gironès), van rebre ahir al matí al grup de Whatsapp un missatge de Conxita Feliu Lajusticia, l'estadanta de can Cendra, una casa pairal catalogada a l'inventari del patrimoni de Catalunya.
Els deia que havia estat un plaer haver-los conegut i s'acomiadava.
El diumenge, en persona, a una veïna li havia dit que marxava perquè la desnonaven però que no aniria "gaire lluny".
Els receptors dels missatges no van entendre que Feliu, empresària arriada, s'acomiadava per sempre fins que, al migdia, la comitiva judicial que anava a executar el desnonament se la va trobar morta a la casa dins d'un vehicle, segons tots els indicis, on hauria inhalat gasos.
Conxita Feliu ara vivia sola a can Cendra i havia regentat mas Grau i mas Roca, dues masies més de la família, com a cases de turisme rural.
Un litigi judicial, però, la va abocar a perdre les propietats i el dret d'habitatge que va desencadenar el desnonament.
Conxita Feliu va ser qui va descobrir durant el segrest de la seva cosina, Maria Àngels Feliu, que can Cendra, la casa ancestral dels Feliu, havia estat escenari del segrest d'un avantpassat.
Va trobar la documentació que acreditava que el 1628 en Joan Sala, àlies Serrallonga, el llegendari bandoler que durant la primera meitat del segle XVII, amb la seva quadrilla, saquejava masos i viatgers sobretot a les Guilleries, havia segrestat el nebot de Pere Cendra, de can Cendra d'Estanyol.
Conxita Feliu no va poder aconseguir més dades del cas.
No es va saber com havia acabat, quin rescat havien demanat... però la troballa li va servir per exposar la malastrugança de la família, que havia patit dos segrestos en 400 anys de diferència.
Conxita Feliu va tenir un paper destacat durant el segrest de Maria Àngels, perquè en aquella època ella regentava l'hotel Via Augusta de Barcelona, on va ser arrestada María Ángeles Mariño, la dona d'un dels sospitosos, Joan Casals, que el jutjat va considerar autor del segrest i la mort de la seva cosina.
Conxita Feliu sempre va defensar la innocència de Casals i Bassa i que Maria Àngels era viva.
"S'han confirmat els meus pressentiments, era viva", va reblar el dia de Rams del 1994 quan Feliu va ser alliberada.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Van ser detinguts ahir dimecres per un delicte de lesions i està previst que passin a disposició judicial demà divendres
Lleida.-La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) s'ha fet càrrec del menor de Lleida que es troba en estat molt greu per suposats maltractaments dels seus pares.
Aquests van ser detinguts ahir dimecres pels Mossos d'Esquadra per un delicte de lesions i està previst que passin demà divendres a disposició judicial del jutjat d'instrucció número 1 de Lleida que és qui porta el cas des de la setmana passada.
Inicialment el petit, de només 20 dies, va ingressar a l'Hospital Arnau de Vilanova però arran de la gravetat de les ferides va ser traslladat a la Vall d'Hebron on fonts del centre hospitalari han matisat que es troba en estat 'molt greu'.
Els pares són un home de 39 anys de nacionalitat espanyola i una dona de 33 anys de nacionalitat colombiana.
Des del Departament d'Afers Socials i Famílies s'ha assenyalat que tant bon punt des de l'hospital van activar el protocol de maltractaments infantils, l'Equip de Valoració de Maltractament Infantil (EVAMI) va fer una valoració inicial del cas i es va fer la petició de retirada de la tutela del menor als pares de manera urgent i preventiva.
Per aquest motiu, el nadó està actualment sota la protecció de la DGAIA.Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dimecres una parella resident a Lleida com a suposats autors d'un delicte de maltractament del seu nadó.
El nen, de només vint dies, va ingressar en un primer moment a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida però a causa de la gravetat del seu estat va ser traslladat a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, on es troba ingressat en estat molt greu.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Us proposem un seguit de rutes literàries i històriques per diversos barris de Barcelona que mostren les altres cares d'espais que ens resulten quotidians i que, tanmateix, sovint han estat oblidats.
Cal inscripció prèvia per correu electrònic a la Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix, les inscripcions comencen el dia 15 del mes anterior, excepte la ruta del mes d'abril que comença l'1 d'abril.
Inici: plaça de Lesseps (davant l'església dels Josepets)
Tres escriptores i Barcelona: Roig, Rodoreda i Laforet
Inici: davant de l'entrada de la Pedrera del Passeig de Gràcia
Els moviments obrers i la Guerra Civil al Poble -sec
Inici i final: Museu d'Història de Catalunya
A càrrec de Fundació Joan Brossa
Final: seu de la Fundació Joan Brossa
Inici: parc de Can Bruixa, al costat de l'ascensor de l'estació de metro de Les Corts
Rubricatus, la història novel•lada de l'origen de la ciutat
A càrrec d'Isabel García Trócoli
Inici: Biblioteca Gòtic - Andreu Nin
Cal tenir el carnet de Biblioteques de Barcelona.
Des de 1998, el Consorci de Biblioteques de Barcelona organitza els Itineraris Literaris, una invitació a la descoberta de Barcelona a través dels seus paisatges literaris.
L'objectiu d'aquesta iniciativa és donar a conèixer escriptors mitjançant els espais que han tingut relació amb ells o que han estat escenaris ficticis de les seves novel·les i, alhora, acostar nous públics a les biblioteques.
Aquests itineraris, distingits l'any 2003 amb el premi International IFLA - 3M a les activitats de màrqueting de biblioteques, es presenten ara en format virtual per a que pogueu realitzar-los des de casa i, si voleu, seguir el recorregut pel vostre compte descarregant els dossiers en PDF.
Un passeig per la història de Barcelona seguint el rastre d'alguns dels seus edificis més viatgers.
Un recorregut que ens portarà de la Via Laietana al Castell de Montjuïc tot passant pel barri Gòtic, la Rambla i el Raval.
Un itinerari per la història cultural i política de la Vila de Gràcia de la mà de Juli Vallmitjana, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu.
Amb motiu de l'any Barcelona Ciència 2007, el Consorci de Biblioteques us proposa un itinerari que segueix el rastre que diverses disciplines científiques han deixat en la història de la ciutat.
POBLE SEC, MEMÒRIA DE LA RESISTÈNCIA
Un viatge per la història i els paisatges literaris del Poble Sec de la mà de Francisco González Ledesma, Antonio Rabinad i Eduardo Mendoza.
Un itinerari per la història de Barcelona, a través d'arxius i biblioteques poc conegudes que amaguen alguns dels tresors bibliogràfics de la nostra ciutat.
LA CIUTAT DE MANUEL VÁZQUEZ MONTALBAN
Un passeig que segueix el rastre de Dalí i les fonts d'inspiració que l'artista va trobar a la ciutat comtal.
Un itinerari que ens acosta a una ciutat convulsionada per la guerra i la fractura de la reraguarda antifranquista.
Un recorregut per la Barceloneta, el Port Vell i les Drassanes de la mà de Salvat Papasseit, Tomàs Garcès, Cervantes, Verdaguer i Enrique Vila-Matas.
Homenatge a tres escriptores què ens ofereixen tres imatges diferents d'una mateixa ciutat. |
La Mesa del Congrés ha decidit deixar en suspens fins a la setmana que ve l'autorització al grup parlamentari de CDC, ja que té dubtes amb el nou nom de Partit Demòcrata Català (PDC), que encara no està autoritzat al registre d'Interior, i perquè vol comprovar si compleix els percentatges de vot que exigeix el Reglament.
A una reunió de gairebé dues hores, l'òrgan rector de la Cambra ha acordat donar dos dies de termini a la formació independentista perquè aclareixi la situació del nom del partit que vol succeir CDC i perquè expliqui com compleix els requisits.
A la mateixa reunió, la Mesa ha rebutjat la creació dels grups parlamentaris d'En Marea (Anova-Podem-EU) i A la Valenciana (Compromís-Podem-EUPV) reiterant que no és possible acceptar que diputats del mateix partit (Podem o IU) es divideixen en grups diferents, el mateix argument pel qual ja se'ls va denegar el gener.
Les confluències gallega i valenciana tenen ara dos dies per comunicar si s'integren al grup d'Units Podem-En Comú Podem o si se'n van al Mixt, com ja se sap que faran els quatre diputats de Compromís.
La Mesa del Congrés, que ha adoptat aquestes decisions per majoria, no per unanimitat, tornarà a reunir-se dilluns o dimarts per tancar la qüestió.
Els grups parlamentaris que sí que han passat el tall són els del PP, el PSOE, Units Podem-En Comú i C's, que superen el mínim de 15 diputats, i els d'ERC i PNB, que com a mínim tenen més de cinc diputats i superen el 15% a les províncies on es van presentar.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Portugal demana a Catalunya agilitzar els tràmits pel retorn d'aquestes dues persones mortes al seu país
Barcelona.-Si ja es coneixia que hi havia una persona de nacionalitat portuguesa morta en l'atemptat a la Rambla, aquest dissabte se n'ha confirmat un altre.
Poc després que s'anunciés des de Portugal, ho ha confirmat des de Catalunya el secretari d'Estat de les Comunitats Portugueses, José Luis Carneiro, qui s'ha reunit al Palau de la Generalitat amb el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva.
Amb la segona víctima mortal portuguesa, en total se n'han identificat vuit, set de l'atemptat de Barcelona i una de Cambrils.
En declaracions a l'ACN, Romeva ha explicat que Carneiro "els ha fet una sèrie de demandes pràctiques sobre com gestionar la situació de les dues víctimes portugueses" i els ha reclamat, més en concret, agilitzar-ne els tràmits.
De fet, el titular d'Afers Exteriors ha assegurat que "totes les facilitats tan per la identificació final i la repatriació dels cossos s'estan agilitzant per garantir que serà el més ràpid possible i que la gent pugui vetllar els seus morts".
Després de la reunió, el secretari d'Estat de les Comunitats Portugueses, José Luis Carneiro, ha apuntat en les seves declaracions que s'havia confirmat "tristament" una segona víctima mortal portuguesa.
Carneiro ha dit que ha donat les "profundes condolences" a les famílies en nom del govern portuguès i els ha mostrat la disponibilitat de l'executiu per agilitzar els serveis consulars pels que fa els documents d'identificació per el trasllat dels cossos.
Carneiro ha demanat al Govern suport en el trasllat dels cossos i això serà concedit, ha afegit.
Així mateix, ha reclamat "agilitzar els esforços relatius a les autòpsies perquè poden demorar-se alguns dies" i retornin els cossos perquè les famílies puguin dur a terme el dol.
"Totes les facilitats tant per la identificació final i la repatriació dels cossos s'agilitza per garantir que serà el més ràpid possible i que la gent pugui vetllar els seus morts", ha apuntat Romeva.
El conseller ha indicat que els tràmits estan "anant molt ràpid i tota la informació que s'ha demanat al consolat portuguès per agilitzar la informació ha anat també ràpid i això fa que tot sigui més fàcil dins de la complexitat i crec que en qüestió de poques hores o poc temps podrem resoldre el tema", ha afegit.
Romeva ha agraït la visita Carneiro a Catalunya i ha indicat que el govern portuguès els han transmès les mostres de condol del president i del primer ministre del país.
"És molt important reconèixer el suport de Portugal en aquest fet i que mostra que hi ha una solidaritat internacional davant d'un fet que indiferentment de si passa a Barcelona o en un altre lloc reclama una resposta global".
"Barcelona s'ha aixecat ja"A preguntes de periodistes de mitjans portuguesos, Romeva ha manifestat que "Barcelona s'ha aixecat ja.
Ha estat un cop molt dur, Barcelona és una ciutat d'acollida, oberta a tot el món i totes els cultures i religions i s'ha aixecat ja".
El conseller també ha dit que aquest és un problema que hauria pogut passar en qualsevol ciutat desgraciadament.
"No és un problema local, sinó global", ha indicat.
"És una situació d'una enorme imprevisibilitat i la resposta que s'ha donat per part de la ciutadania i de les institucions ha estat extraordinària".
Vuit víctimes mortals identificades i 54 persones encara hospitalitzadesAmb la segona víctima mortal portuguesa, en total se n'han identificat vuit, set de l'atemptat de Barcelona i una de Cambrils.
Segons Protecció Civil, segueixen pendents d'identificació sis víctimes mortals de l'atemptat de Barcelona.
De les set víctimes mortals identificades de l'atemptat a Barcelona, una és de nacionalitat italiana, dues portugueses i quatre espanyola, -una d'elles amb doble nacionalitat espanyola i argentina-.
La víctima mortal de Cambrils és de nacionalitat espanyola.
El Departament de Salut ha informat que des de l'inici dels dos atemptats 78 persones han estat donades d'alta, 76 a Barcelona i 2 a Cambrils.
En aquests moments queden 54 persones ingressades en centres sanitaris, 50 a Barcelona i 4 a Tarragona -víctimes de l'atemptat de Cambrils-.
A Barcelona, hi ha 12 crítics, 24 greus, 11 menys greus i tres lleus.
Els ferits que queden ingressats són de 22 nacionalitats diferents: alemanya, cinc; argentina, una; australiana una; belga, una; canadenca, una; cubana, tres; equatoriana, tres; espanyola, vuit; filipino-australiana, una; franco-canadenca, dues; francesa, dotze; britànica, una; holandesa, dues; irlandesa, dues; italiana, una; macedònia, una; marroquina, una; pakistanesa, una; romanesa, una; turca, una; i una persona més amb nacionalitat pendent de confirmar.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La penya organitzadora intentarà trobar la manera de no acabar amb "la tradició" i el PACMA qualifica el correbou de "cruel"
Torroella de Montgrí.-La penya Sant Marcos de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) ha celebrat amb normalitat les que han de ser les últimes vaquetes que autoritza l'ajuntament després que el ple aprovés una moció presentada pel partit animalista PACMA contra l'ús d'animals vius per a festes.
Cinc representants del PACMA s'han concentrat davant el recinte on fan les vaquetes per mostrar el rebuig a aquesta tradició que consideren "cruel".
Han demanat entrar per gravar les condicions amb les que estan els animals però el vigilant de l'accés els hi ha "desaconsellat".
És el primer cop que els organitzadors contracten seguretat privada i ho han fet, diuen, per evitar aldarulls amb els animalistes.
La penya Sant Marcos ha avançat que batallaran fins al final per intentar mantenir la festa i lamenten que es prohibeixi per "una qüestió política".
"Per què es toquen només els correbous?
Perquè no accepten que sigui una tradició a Catalunya?
No ho entenc", ha dit el president de la penya, Marcos Aladid.
Adalid ha reconegut que l'expectació que s'ha generat arran de la polèmica els ha sorprès perquè no hi estan "gens acostumats".
Amb tot, ha demanat que se'ls permeti continuar amb aquesta tradició i, de fet, ja ha avançat que, si l'ajuntament no es fa enrere amb la prohibició del correbou a Torroella, emprendran accions legals.
El president de la penya Sant Marcos ha volgut recordar que "aquí no es mata l'animal, al contrari, tornen a la granja i és lliure" i, per tant, no és comparable a les curses de braus o d'altres activitats on es maltractin animals.
En aquest sentit, ha explicat que l'estrès que té l'animal, i que denuncien els activistes, és "el mateix" que poden patir altres animals en festes com els concursos de gossos d'atura.
Organitzar el correbou costa uns 25.000 euros, segons ha explicat Aladid, dels quals 6.000 són per a les vaquetes, que aquesta edició venien de Castelló de la Plana.
Amb tot, l'associació compta amb una subvenció municipal de 3.000 euros i esperen continuar tenint-la l'any que ve.
"Presentarem la instància per fer el correbou l'any que ve, i esperem que ens ho donin", ha declarat Aladid, que s'ha queixat de l'actitud presa per l'actual alcalde, Josep Maria Rufí (ERC) de qui ha recordat que, en una etapa anterior al govern, no va prohibir ni es va mostrar en contra dels correbous.
"És una decisió estrictament política", ha opinat.Al llarg d'aquest dissabte al matí, unes 400 persones han seguit el correbou.
Una a una, han sortit un total de quatre vaquetes que, lligades pel cap, han perseguit els participants que les esquivaven a l'últim moment.
Segons Adalid, cada any reben uns 2.000 espectadors i esperen que aquest any siguin més per la polèmica generada.
Entre els assistents, hi ha hagut un centenar de persones vingudes de Jaén que s'han "solidaritzat" amb la penya de Torroella.El PACMA, satisfetD'altra banda, els activistes que s'han concentrat mitja hora abans del començament del correbou a les portes del recinte han parlat d'espectacle "cruel" i, segons la coordinadora del PACMA a comarques gironines, Pilar Ferrándiz, no pot ser una festa un esdeveniment on "un animal pateix".
"No ho diem nosaltres, ho diu el Col·legi de Veterinaris", ha afegit.
Els animalistes han intentat entrar per gravar el correbou, però la seguretat privada, contractada per primer cop per l'organització, els ha desconsellat fer-ho per evitar aldarulls.
Ferrándiz ha reconegut que no és el mateix que d'altres activitats que es fan amb animals com les curses de braus, però diu igualment es tracta d'un "abús" cap a un ésser viu que "no vol estar en aquella situació".
La reivindicació dels animalistes ha acabat amb la lectura d'un manifest on han celebrat que es tractava de "l'últim correbou" que es feia i titllava el 2016 com "un any d'èxits dels moviments antitaurins".
Alhora, l'escrit desitjava que "aquest moviment tant potent s'escampi com una taca d'oli arreu de Catalunya".
Amb la prohibició del de Torroella de Montgrí l'únic correbou que quedarà a les comarques gironines és el de Vidreres (Selva).
El PACMA ha anunciat que el seu pròxim objectiu és aconseguir que també sigui l'últim any que es faci.L'ajuntament no es pronunciaS'esperava la reacció per part de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, que en ple va aprovar la moció per prohibir els correbous i qualsevol espectacle amb animals vius.
Tot i que la moció no era vinculant, va generar tensions entre l'equip de govern format per CiU i ERC i li va acabar costant el càrrec a l'anterior alcalde, Jordi Cordon (CiU), que en junta de govern va acabar fent valer el seu vot de qualitat per autoritzar el correbou d'enguany.
Aquesta decisió, va provocar el trencament del pacte de govern amb ERC, que va proposar una moció de censura a Cordon i va tenir el suport d'UPM, l'EST i la CUP.
Amb la resolució es va proclamar nou alcalde de la localitat el republicà Josep Maria Rufí.
Ni Rufí ni la resta de l'equip de govern han volgut fer cap declaració.
Els correbous continuaran fins aquest diumenge.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes haurà d'anar a judici pel cas del seu màster de la Universidad Rey Juan Carlos, segons publica El Independiente.
La jutgessa que instrueix el cas ha tancat la investigació i això deixa Cifuentes com a possible autora d'un delicte de falsificació de document públic.
Aquest escàndol no va forçar Cifuentes a dimitir, atès que finalment va deixar el càrrec quan es van fer públics uns vídeos on apareixia robant cremes en un supermercat.
La titular del Jutjat d'Instrucció 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel, dona deu dies a les acusacions perquè sol·licitin l'obertura de judici oral o el sobreseïment de la causa, segons diu la interlocutòria.
Per aquest mateix delicte la magistrada també processa el catedràtic Enrique Álvarez Conde, director de l'organisme de la Rey Juan Carlos que impartia el màster; la professora Cecilia Rosado, que ha confessat que va falsificar l'acta de la suposada defensa del treball de final de màster, i María Teresa Feito, exassessora de la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid.
En la interlocutòria, la instructora considera que "no van ser creïbles" les manifestacions que l'expresidenta madrilenya va fer al jutjat, en què va afirmar que havia fet el treball i que el va defensar públicament davant d'un tribunal.
"És significatiu que no conservi còpia del treball, ni dels successius esborranys, ni de qualsevol correu electrònic en el qual l'enviï a un professor perquè l'hi corregeixi", recull la interlocutòria.
En la interlocutòria, la jutgessa avança fets que han quedat provats indiciàriament, entre els quals, que quan Eldiario.es va publicar la notícia va donar ordre a Maria Teresa Feito perquè fabriqués els documents necessaris per justificar que havia cursat el màster amb normalitat i superant tots els tràmits necessaris per obtenir el títol, inclosa la defensa del treball de final de màster.
En aquell moment, Feito era assessora de la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid (va dimitir al maig).
També mostra que el que va ser director de l'Institut de Dret Públic, Enrique Álvarez Conde, va donar instruccions per fabricar una acta de defensa del treball de final de màster de Cifuentes, inventant-se la data, el títol del treball i la composició del tribunal.
Fins i tot es van arribar a falsificar signatures dels suposats membres d'aquest tribunal.
El mes passat, la jutgessa va dictar el sobreseïment del cas pel que fa als delictes de prevaricació i suborn impropi, però va indicar que seguiria investigant si hi havia falsificació documental en el cas del treball de fi de màster de l'expresidenta madrilenya.
Cifuentes no ha tingut tanta sort com l'exministra de Sanitat Carmen Montón, a qui aquest dimecres han comunicat que s'ha arxivat la investigació per presumptes delictes de suborn impropi i prevaricació en relació amb el seu títol de postgrau.
El president del PP, Pablo Casado, també es va salvar de ser investigat quan a l'octubre el Suprem va acordar no investigar-lo per les irregularitats amb el seu màster. |
L'alumnat de francès de Batxillerat i 4t d'ESO va gaudir el passat 17 de febrer del taller de pronúncia "l'Atélier de prononciation en rythme et en chanson", impartit per la filòloga musical Cécilia Debergh.
Sense vergonya i fent ganyotes vam aprendre a millorar la nostra fonètica en llengua francesa. |
Raúl Moreno i Beatriz Silva denúncien que els menors estrangers no acompanyats no veuen garantit el seu dret de rebre protecció per part de l'administració
Davant la denúncia apareguda els darrers dies que hi ha menors estrangers no acompanyats dormint a les oficines administratives de la DGAIA a Barcelona, els diputats socialistes Beatriz Silva i Raúl Moreno han reclamat al Govern conèixer si té constància d'aquest fet i quines són les accions que està duent a terme per solucionar aquesta situació i proveir d'un allotjament adequat a aquests menors.
Silva i Moreno s'han interessat pel temps d'espera que tenen els menors per obtenir plaça en un centre d'acollida i demanen saber si els menors han estat informats dels motius pels quals estan allà, en quines condicions estan i si estan acompanyats per professionals que vetllin pels seus drets.
Moreno ha recordat que només en els sis primers mesos de l'any l'arribada de MENA "ha superat els 1.489 que van arribar el 2017 i només al mes de juliol d'enguany han arribat 400 menors".
Per Moreno "aquest fenomen, de gran complexitat i difícil abordatge, supera l'àmbit català i desborda els recursos de protecció actual, especialment els d'acolliment residencial" per això ha lamentat que el Govern no hagi augmentat el nombre de places residencials o ho hagi fet molt lleument "deixant sense recurs, no només els menors no acompanyats, sinó també al conjunt de joves que estan pendents de ser derivats a un recurs residencial", i ha mostrat "preocupació" pel fet que els menors estrangers no acompanyats "no vegin garantit el seu dret de rebre protecció per part de l'administració i que s'estigui vulnerant la normativa en matèria d'estrangeria i infància i el conveni dels drets dels infants de les Nacions Unides"
Ambdós diputats ja van denunciar el passat mes de febrer que el sistema de protecció de la infància es trobava col·lapsat i de la poca transparència de la DGAIA respecte la situació dels menors estrangers no acompanyats, una vulneració que la diputada Beatriz Silva considera que segueix present: "aquests nens es troben doblement desprotegits, pel fet de ser estrangers i infants" ha conclòs. |
ELS ESCRIPTORS QUE M'HAN ESTIMAT
Sembla que Nietzsche va escriure sempre per a ell mateix.
Entre pensadors que escriuen, això és força habitual.
Jo em sento molt identificat amb Friedrich Nietzsche en aquest sentit, perquè comprenc la seva actitud vital i literària: tot el que jo escric té el seu origen i la seva destinació en mi mateix.
Jo en sóc el remitent i el destinatari.
Fa molta estona que vaig descobrir que aquesta era la manera més còmoda i més autèntica d'escriure.
Ben igual que Nietzsche, sempre he procurat explorar-me a mi mateix, mirant de trobar els perquès de l'ànima humana, si és que que aquesta existeix.
Més que de filosofia, cal parlar de psicologia, no d'amor a la saviesa tan sols, sinó curiositat personal i gairebé del tot particular.
No vull fer un panegíric desmesurat de Friedrich Nietzsche ni de cap altre pensador ni escriptor de tots els que tant m'han estimat, perquè no acabaria mai.
Veritablement, el món del pensament, de la imaginació, de la recerca moral i espiritual, de la creativitat i de l'enginy, és un món prodigiosament eixelebrat.
Nietzsche gaudia d'escriure el que pensava, d'exposar els seus sentiments i les seves emocions, de retratar tota l'elaboració que produïa la seva ment, però quin escriptor autèntic no gaudeix de fer-ho i intenta fer-ho en tot moment?
I com tots ells, tots els que el precediren, des de Sòcrates i Sèneca fins al seu adorat mestre Shopenhauer, passant pels que feia poc se li havien avançat en el temps cronològic, filosofal i aforístic, com Montaigne i Lichtenberg, com els francesos Joubert i Chamfort, com el mateix Pascal, com els vells Demòcrit i Heràclit, com tots i cadascun d'ells, sabia que el saber consisteix a no saber i gaudir-ne fervorosament i alegre.
També m'identifico aforísticament amb Nietzsche: sempre m'he sentit atret per aquesta forma fragmentària de pensar i d'escriure.
Sovint penso que en l'art d'escriure, ja sigui el gènere que sigui o sobre el tema que sigui -narrativa de tots els colors i estils, poesia, literatura de ficció, pensament i filosofia, teatre, sobretot teatre-, massa sovint dramatitzem en excés el que estem fent.
Tots els que ens dediquem a aquests afers virtuals de la literatura i la ficció, molt més gratificants que els afers reals, ho sabem, però, afortunadament i gràcies a Déu, tenim una eina miraculosa que ens absol de tots els nostres pecats: la ironia.
No és una demostració de profunda i refinadíssima ironia aquella màxima nietzscheana que exclama: "Vas amb dones?
Com pot ser que a conseqüència d'aquesta "broma", Nietzsche hagi passat a la història com un antifeminista?
Ell, que sempre va estar envoltat de dones que l'estimaren amb bogeria i tingueren cura de la seva precària salut fins a l'últim dia de la seva vida!
Aquests són els perills de pensar i escriure: la malèvola interpretació que es fa de qualsevol escrit i de qualsevol pensament.
A propòsit de tot el que dic, no vull deixar d'exposar la coneguda i repetida peripècia que portà el nostre filòsof a ingressar en un psiquiàtric fins que va morir.
Friedrich Nietzsche ja feia estona que no es trobava bé mentalment.
Patia intensos dolors de cap que no el deixaven treballar ni pensar amb un mínim de comoditat ni en pau.
S'hagué de jubilar de professor de filosofia quan tenia poc més de trenta anys.
Sort tingué d'uns quants amics, que recolliren entre tots unes poques monedes per fer-li la vida més agradable i lleugera.
Ell no se'n sortia i, amb molta freqüència, patia greus trastorns de comportament personal.
Un dia es va topar amb un home que apallissava la seva muntura perquè no l'havia obeït.
Va ser tanta la llàstima i la compassió que Nietszche va sentir per aquell pobre cavall, que es va posar a plorar i a besar-lo i a abraçar-lo pel coll, amb planys i lamentacions, fins al punt que no l'amollava de cap de les maneres, encara que ell mateix rebés també a la pròpia esquena les garrotades i els cops de l'amo de la bèstia.
Hagueren de ser cinc o sis homes els que l'hagueren d'allunyar del seu delírium i de la seva alienació.
Finalment els metges decidiren ingressar-lo.
Un cas extrem de commiseració i tendresa.
Nietzsche, malgrat totes les hipèrboles i totes les caricatures que li han encolomat, va veure ben clar que des de Tales de Milet fins a l'hora del seu decés, el pensament humà no ha evolucionat ni un mil·límetre.
No només no ha evolucionat la manera de pensar dels éssers humans, és que tampoc ho ha fet el gènere ni la condició humana.
És per aquesta realitat que ell va fer un ús molt generós de la ironia i de l'alienació personal.
Seria desesperant si no fos perquè la mateixa naturalesa, al mateix temps, ens ha dotat, paradoxalment, d'una misteriosa matèria espiritual que ens proporciona la capacitat per acceptar-ho resignadament i amb un confós i enigmàtic sentit de l'humor.
Som estúpids i ens alegrem de ser-ho.
Si no fos així, faria temps que l'espècie s'hauria extingit.
Fins i tot, sembla que ho seguirem sent, estúpids com sempre i sense cap possibilitat evolutiva en aquest sentit, durant centúries i mil·lennis.
Friedrich Nietszche es divertia molt sabent que l'home era així, només que es va entretenir a fer-se creure, i a voler-nos-ho fer creure a nosaltres, que el superhome era possible.
L'home, en realitat, no és res ni és ningú: es fa creure que és important per no caure a l'abisme.
La Natura, Déu, o qui sigui, s'ho passa molt bé jugant amb nosaltres: l'home és la seva gran joguina.
Cal que participem del seu vitalisme juganer.
El mateix Nietzsche va jugar amb ell mateix i amb nosaltres i amb Déu.
És per aquest esperit lúdic que encara ara seguim jugant amb els seus llibres i fruint de la seva companyia.
Si voleu passar gust de viure, llegiu, o rellegiu, 'La gaia ciència', 'Més enllà del bé i del mal', 'Ecce homo', 'El naixement de la tragèdia' o 'La voluntat de poder', tots del nostre bon amic, més assenyat que guillat, Friedrich Nietzsche.
Va morir a l'hospital psiquiàtric de Weimar dotze anys després que hi ingressés.
Havia complit 56 anys de vida i de joc i patiment.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
[Això ho espigol d'un guaitajorns meu antic (tret que no gaire, de cinc o sis anys enrere)...
Hi cercava un bocí que sabia desat a una llibreta o altra...
Enlloc de trobar'l, trob això altre...] —El pecat dels xarnecs qui tanta de nyapa tregueren (i continuen de treure!) del franquisme. —Bernhard Schlink, [...]
He llegit — en un diari que em vaig trobar l'altre dia rebregat amb altres escombraries — un diari gavatxot, molt ridículament jacobí, que es diu "Lemond" (cal ésser ximplet de dir's del nom d'un ciclista; almenys l'Hèrcules d'Alacant es diu d'un semidéu de veritat, [...]
Les tres bessones de debò "—Totes tres ens diem Catalònia!"
Diu la primera, comptant per l'esquerra: "—Em dic Catalunya de nom, i Catalònia de cognom."
Diu la del mig: "—Em dic València de nom, i Catalònia de cognom."
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
L'exdirector general dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle ha assegurat aquest dimecres davant del Tribunal Suprem que va dimitir del càrrec el juliol del 2017, després del nomenament com a conseller d'Interior de Joaquim Forn per "incomoditat" davant de "l'evolució" dels esdeveniments polítics que es preveien pels següents mesos, ja que el referèndum de l'1-O ja s'havia convocat unilateralment.
No obstant això, ha assegurat que els Mossos sempre havien complert la llei i les resolucions judicials, preveia que ho seguirien fent i ha refermat que el major del cos, Josep Lluís Trapero, era "molt gelós" de les seves competències en la direcció d'operatius policials i de compliment de les ordres judicials, i no hauria permès cap ingerència política.
En la seva declaració com a testimoni, Batlle, que serà candidat del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, ha explicat que va presentar la dimissió tres dies després del nomenament de Forn per diversos motius "polítics, personals i familiars", però ho ha desvinculat dels suposats motius de l'exconseller Jordi Jané per deixar el càrrec.
En fer-ho, va presentar una carta de dimissió al nou conseller on li deia que la policia catalana "seguiria complint la legalitat vigent i les disposicions de la judicatura i de la fiscalia".
En una breu reunió amb Forn, amb qui es coneixia des de l'època de tots dos a l'Ajuntament de Barcelona, Batlle ha dit que no van parlar gaire del cessament ni de l'1-O i tampoc van fer traspàs de poders.
Segons Batlle, que havia estat nomenat pel conseller Ramon Espadaler, d'Unió, el 2014, el nou responsable d'Interior "tenia el perfecte dret a escollir el seu equip".
Per acomiadar-se, també va penjar un comunicat a la intranet dels Mossos, agraint la seva feina i mostrant el seu convenciment que continuarien "exercint el servei a la ciutadania i la seguretat pública".
També ha recordat que públicament sempre va dir que els Mossos "es devien al compliment de la llei i el servei a la ciutadania".
En tot cas, ha dit que no se "sentia còmode personalment sobre com podien evolucionar les coses", i també hi havia certa "incomoditat" per part de la CUP, que donava suport al Govern de Puigdemont, i li havia demanat la dimissió per algunes actuacions d'ordre públic.
Preguntat per la fiscalia, ha assegurat que la incomoditat era seva amb l'evolució política, no pas per l'actitud del cos policial.
Sobre la seva relació amb Jané, ha explicat que parlaven de qüestions polítiques, però no parlava amb altres consellers ni participava a les reunions del Consell de Govern.
Sí que ha admès que li havia traslladat en alguna ocasió la seva "inquietud" per la situació política, cosa que Jané "compartia", ha dit Batlle.
Després de dimitir com a conseller, Jané va retornar a la seva plaça de funcionari al propi departament, ha recordat Batlle.
Preguntat per la intervenció política en matèria d'operatius policials, Batlle ha assegurat que sempre va ser "molt respectuós" amb les decisions professionals.
Segons ell, la responsabilitat del director general era avaluar les actuacions policials a posteriori, i, com a màxim, donar la seva opinió prèviament o mentre estaven reunits al centre de coordinació operativa en cas d'operatiu policial ampli, tot i que la veu cantant era dels policies.
En el cas de compliment d'ordres judicials o de fiscalia, ha assegurat que no hi havia cap dilació o intervenció seva.
L'única decisió que necessitava la seva autorització era la de l'ús de projectils de foam en manifestacions violentes, per les seves possibles conseqüències polítiques.
De fet, ha assegurat que mai es va produir una intervenció política en els operatius policials, perquè hi havia "plena sintonia" amb la prefectura del cos. A més, Trapero era "molt gelós" de les seves competències quan actuava com a policia judicial i no hauria acceptat cap ingerència externa al propi cos.
Preguntat per l'advocat de Forn, Xavier Melero, sobre les seves funcions com a director, Batlle ha explicat que l'àrea de mediació depenia directament d'ell i que ell era el responsable de demanar i aprovar els recursos econòmics necessaris per a les hores extres o els dispositius especials.
També ha explicat que ell va aprovar la petició d'armes llargues per al dispositiu antiterrorista, sempre amb el coneixement del Ministeri de l'Interior, que va aprovar la petició parcialment el 2016.
Sobre la junta de seguretat del juliol del 2017, pocs dies abans de dimitir, ha recordat que hi van acudir els màxims responsables policials a Catalunya de Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil.
També ha recordat que després de la seva dimissió ni el nou conseller ni el nou director general, Pere Soler, van canviar l'estructura de comandament dels Mossos.
Per últim, ha assegurat que ell rebia informes de la Comissaria General d'Informació sobre anàlisis de riscos de les mobilitzacions independentistes de l' ANC i Òmnium i mai es va produir cap incident, tot i les complicacions logístiques de les massives manifestacions. |
Em sorprèn que l'equip dirigent municipal, expert en aquestes coses, no s'adoni que aquest projecte té un nivell d'oposició ciutadana que el farà impossible
L'Ajuntament de Barcelona estudia la possibilitat de fer passar el tramvia pels carrils centrals de la Diagonal. / FRANCESC MELCION
Les responsabilitats d'inversió sobre infraestructures de transport a l'entorn de Barcelona estan distribuïdes entre múltiples administracions.
El govern central és responsable de Rodalies, la Generalitat del metro (en sentit ampli), l'Ajuntament de Barcelona de carrers, busos i tramvies.
Aquesta dispersió genera disfuncions i un desenvolupament poc equilibrat.
El govern central s'ha distingit per la seva inactivitat inversora.
La Generalitat, segurament amb voluntat compensadora, ha fet més del que ha pogut i s'ha embrancat en projectes desmesurats com el de la L9 del metro.
Afortunadament, d'aquesta línia se n'ha pogut posar en funcionament la part de l'Hospitalet i del Prat, amb la qual cosa ha baixat molt la quantitat de diners enterrats i improductius.
Cal, amb urgència, ara que ja és possible perquè la L9 hi connecta, desenvolupar la L10 a la Zona Franca.
I també caldria evitar el perill de malbaratament per deteriorament del que ja s'hi ha invertit.
Les tuneladores segueixen al subsòl de Barcelona.
Són màquines cares, que s'han de mantenir i vigilar (un dia van trobar un grup de joves fent una festa a la màquina).
Com a mínim convindria arribar aviat al punt on hagin completat la seva feina.
Com que l'Ajuntament no pot fer dèficit, el projecte del tramvia es farà lentament: tindrem la Diagonal en obres durant molts anys
Ara ens trobem, com si el que s'ha descrit no reflectís una situació prou complicada, que el projecte estrella de l'Ajuntament és la connexió per la Diagonal del Trambaix i el Trambesòs.
Enmig d'un panorama on hi ha projectes cabdals (molts dels de Rodalies) que no es fan i d'altres que estan a mig fer (metro del Vallès, plaça de les Glòries), ens embarquem en un projecte que és complex des de molts punts de vista i que, sense cap mena de dubte, no és tan prioritari com, restringint-nos al terreny del transport, dur a terme les inversions necessàries per rendibilitzar el que està a mig fer.
Sobre els costos i beneficis del projecte del tramvia per la Diagonal, convé ser lúcids.
Com de costum, el cost serà més alt que els 175M€ que ja s'han anunciat.
Sobre els beneficis, reconec que és un tema tècnic, però voldria precisar que un càlcul de beneficis ho ha de ser en termes nets: beneficis addicionals respecte a l'alternativa (molt més econòmica) dels busos elèctrics, i descomptant l'impacte negatiu sobre l'entorn Diagonal.
Un consistori pot tenir més bones idees que l'anterior, però les ha de desplegar en coses noves i no desfent el que s'acaba de fer
Un tema clau és el del finançament.
El procediment tradicional, el de les cooperacions público-privades (el constructor, amb un sindicat de bancs al darrere, avança els recursos), no estarà a l'abast.
D'una banda, l'Ajuntament de Barcelona actual hi està ideològicament en contra.
De l'altra, les regulacions comptables dels programes d'estabilitat ja fa temps que han arribat a la conclusió que la despesa en inversions finançada amb mètodes público-privats ("estructurats") s'ha de comptabilitzar com a despesa feta per l'administració pública responsable.
En aquestes condicions, el finançament estructurat no té raó de ser.
Com que l'Ajuntament de Barcelona no pot fer dèficit, això sembla implicar que una obra com la del tramvia es farà lentament: tindrem la Diagonal en obres durant molts anys.
Fem un compte ràpid: la remodelació de la Diagonal de l'alcalde Trias va costar 16,5 M€.
Si aquest és el ritme pressupostari que es pot permetre l'Ajuntament, quants anys ens passarem amb una inversió que, com a mínim, val deu vegades més?
Em sorprèn que l'equip dirigent municipal, expert en aquestes coses, no s'adoni que aquest projecte té un nivell d'oposició ciutadana que el farà impossible.
O almenys que el farà impossible en el segment de la Diagonal que ha estat remodelat fa quatre dies (Francesc Macià - Cinc d'Oros), amb una molt bona acceptació ciutadana.
El principi d'evitar tornar a fer obres on se n'acaben de fer és un principi de bon govern que s'hauria de respectar.
Pot ser que un consistori nou tingui més bones idees que l'anterior.
Però aquestes idees s'han de desplegar en les coses noves i no desfent, abans que s'amortitzi, el que s'acaba de fer.
Per exemple, quan es van construir les autovies elevades de la plaça de les Glòries no van agradar a molta gent, però lògicament no es van enderrocar fins a 22 anys més tard.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Barcelona.-La Cambra de Comerç de Barcelona ha mostrat el seu suport al manifest llegit pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, durant la seva compareixença d'aquest matí amb el vicepresident, Pere Aragonès, i els alçades de Girona, Tarragona i Lleida.
En un comunicat, l'entitat torna a instar el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, a obrir "diàleg sense condicions".
En aquest sentit, demana que s'obri en els propers dies un procés de negociació per aconseguir "una resolució política al conflicte".
Alhora, la Cambra reitera el seu "rebuig a qualsevol tipus de violència".
En la seva compareixença el president del Govern, Quim Torra, ha reclamat al cap de l'executiu espanyol en funcions, Pedro Sánchez, obrir "immediatament" una "taula de negociació sense condicions" per a una "sortida política".
El vicepresident, Pere Aragonès, ha exigit que la Policia Nacional actuï a Catalunya "amb proporcionalitat" i amb els criteris fixats pel Parlament.
A Torra i Aragonès els han acompanyat els alcaldes de Tarragona, Pau Ricomà; Girona, Marta Madrenas; i Lleida, Miquel Pueyo, davant l'absència de Colau, que també estava convocada a la reunió prèvia, amb les conselleres Meritxell Budó i Alba Vergès.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El portaveu de C's al Parlament, Carlos Carrizosa, ha criticat que el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, utilitzés el discurs de Cap d'Any per "mendicar" a la CUP que doni suport a la seva investidura al Parlament la setmana vinent.
"El senyor Mas va continuar mendicant la institució de la Presidència mendicant a la CUP que l'investeixi.
És inadmissible que després d'inventar-se el dret a decidir s'inventi ara el deure de decidir", ha declarat aquest dijous als periodistes davant de les portes del Parlament.
Ha afirmat que el seu partit està expectant davant de la decisió que prenguin la CUP aquest diumenge, i ha assegurat que estan preparats per a qualsevol escenari: si és un 'sí' faran "oposició ferma al govern rupturista" i si és 'no' estan llestos per anar a unes eleccions a la primavera.
C's també ha criticat que el president català parli ara de diàleg quan, segons la seva opinió, porta cinc any al capdavant de la Generalitat bloquejant qualsevol negociació amb el Govern espanyol: "Mas ha trencat tots els ponts de diàleg.
No hi ha ningú defensant els interessos dels catalans".
Carrizosa veu a la Generalitat està totalment "desacreditada", tant per la paràlisi de la política catalana com per qüestions com la situació judicial de la família Pujol, i ha interpretat que Mas busca aferrar-se al càrrec costi el que li costi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una de les coses més difícils que hi ha sent pares, que la veritat, hi ha moltes, trobo que és ajudar-los en el desenvolupament dels valors personals i socials.
Gràcies a internet els nostres fills tenen informació de tot a tota hora.
No hi ha conversa que no acabi amb un "mira-ho a Google" o "t'ho ensenyo, que està a Youtube".
El canvi radical en la manera de comunicar-nos, d'expressar les nostres opinions, de sumar-nos a moviments, és ara més democràtic que mai.
Però, com els afecten aquests reconeixements?
Més likes en un comentari ets més exitos o tens més raó i menys likes la teva opinió té menys valor i no vals res?
Ahir es va publicar una notícia que, si més no, hauria de fer-nos reflexionar.
El titular diu que " Twitter llança una eina per a combatre la desinformació sobre vacunes.
L'eina dirigeix als usuaris cap a fonts fiables d'informació sobre salut pública ".
No entraré en el polèmic debat sobre el tema de salut, perquè no és això del que vull parlar.
Del que vull parlar és de la inquietant forma que tenen les xarxes socials d'anar dirigint l'opinió de la població al punt que els interessa.
No crec que sigui una bona notícia intentar que hi hagi un pensament únic i no crític amb qualsevol tema social.
Els nens han d'aprendre a llegir informació fiable, encara que no sigui totalment basada en l'evidència, per a poder contrastar les opcions i després poder decidir per ells mateixos.
Perquè no sempre serà tot basat en l'evidència?
Tant de bo la vida fos tan senzilla.
Hi ha moltes coses de les quals no tenim evidència.
Costa molt fer un estudi de coses tan diverses com el poder d'una abraçada, el poder d'una tirita al genoll quan han caigut del gronxador, el poder de la cançó "curasana curasana si no se cura hoy se curará mañana".
O estudis sobre la fe, qui sap si hi ha cel o infern, o si ressuscitem o si ens reencarnem, o què passa al final de la vida.
Ningú ha tornat per a explicar-nos-ho.
Podríem pensar que és demagògia, pot ser.
Però quan vols validar un pensament, no hi ha res millor que comparar-ho amb una altra cosa i si sembla ridícul, és perquè ho és.
Dir que la decisió de Twitter és una bona notícia, hauria de posar-nos en alerta de cap a on anem com societat i què passarà amb la llibertat d'expressió dels nostres fills.
Cada dia les xarxes ens bombardegen amb les noves tendències.
Creant així un moviment i fins i tot fer creure en la necessitat de tenir això o allò.
Només perquè hi ha campanyes publicitàries i influencers pagats que es presten al joc de la promoció remunerada.
Alguns, diuen, només recomanen el que els sembla ètic.
O se sumen a causes que els mouen de cor.
Cadascun sap el que té com a fi en ment.
Però si la fi és el pensament unificat, que tots estiguin convençuts de les bondats de medicar-se o de ser vegà o de ser qualsevol cosa.
I que corri el pànic si no ho fas o veuràs com els marginen.
O els hi fan bulling perquè van contra corrent.
Em sembla una cosa perillosa i que no estic convençuda que els meus fills aprenguin.
Hem d'ensenyar-los a qüestionar la informació vingui d'on vingui.
Doncs perquè en aquest món en el qual ens ha tocat viure, els interessos -sobretot econòmics- fan que siguin més importants que la veritat o l'interès comú.
I no és que hàgim d'estar pensant tot el dia en la teoria de la conspiració.
Ja fa temps que Oliver Stone ens va ensenyar això.
Sinó que el pensament crític és el que ens fa avançar com a societat i evolucionar com a éssers humans.
Fa por el Big Brother, fa por tornar a l'edat mitjana, però només has de ficar-te en alguna conversa, per exemple, la de les vacunes sí o no.
I veure com hi ha opinions que no disten molt de tractar de cremar a totes les bruixes que no opinen igual.
A aquest pas, potser la societat del futur dels nostres fills acaba cremant llibres que no han de llegir, o vetant-los socialment perquè han gosat a opinar diferent.
A l'escola acaben de llegir " Un món feliç ".
La famosa novel·la de l'escriptor britànic Aldous Huxley que va ser publicada per primera vegada al 1932.
Pot semblar llunyana, però cada vegada la societat en la qual seran adults els nostres fills, va cap a aquí.
No m'estranya, que la meva estimada i admirada periodista Maruja Torres digués fa sis anys que "Per dignitat abandono aquest circ".
En això és el que s'ha convertit la comunicació, en un circ on el mico que té més likes aconsegueix publicar llibres i sortir en els media tingui el talent que tingui.
Mentre la gent amb talent, que no entra a gravar la seva vida a totes hores o en debats de "sálvame o mátame camión", deixa la ploma, apaga el teclat i deixa d'enriquir-nos amb les seves opinions fora del sistema.
Reflexionem sobre quin futur volem deixar als nostres fills.
No seria una petita victòria, que els ensenyéssim a ser tal com són i expressar-se d'igual manera?
I que la diversitat familiar, política i social pogués ser font de debat.
Però mai de manipular-nos, perquè al final tots pensem igual, ni que sigui pel bé comú.
Hola, sóc Roser de Tienda, Llicenciada y Màster en Quiropràctica amb especialitat en salut de la dona i nens.
Exerceixo en la meva clínica l' Olivera al barri dels Corts a Barcelona.
Com a Life Coach imparteixo conferències sobre com viure millor, salut femenina, part natural, lactància, adolescència, coaching maternal i menopausa.
Per saber més de mi, consulta la meva pagina web www.roserdetienda.es |
Amb motiu de la celebració de la Diada, dimecres, 11 de setembre, alguns museus i edificis històrics de la ciutat fan jornada de portes obertes.
Aquí en teniu uns quants exemples i els horaris corresponents:
Aquí teniu uns quants exemples dels espais que fan portes obertes per la Diada i els horaris corresponents:
Al Parlament, les cues s'han fet notar al llarg del matí.
L'accés s'ha fet per la banda on se situa el mamut del Parc de la Ciutadella.
Els visitants han pogut accedir a la planta noble per l'escala d'honor i veure el despatx del Govern, el d'audiències, el Saló de Sessions, el de Passos Perduts, el de Canelobres, la sala de la Mesa, l'auditori, les principals sales de comissions i la de conferències de premsa.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.