text stringlengths 31 3.15M |
|---|
S'estrenarà aquest diumenge, 23 de febrer, a les 16 h a Lafede.cat, al carrer de les Tàpies, 1-3 de Barcelona.
El documental està impulsat per l'associació Mujeres Migrantes Diversas amb l'objectiu de mostrar la realitat de les dones migrants que es dediquen a les cures.
La majoria de les protagonistes, de fet, no tenen papers.
Una de les protagonistes del documental és Carmen Juares, membre de Mujeres Migrantes Diversas.
Ella explica que cal "explicar aquesta realitat invisibilitzada perquè, si no, és com si no existís".
Juares denuncia que treballen "en condicions precàries" i que en molts casos les dones no tenen dret a l'atur.
"Calen polítiques públiques per fer front a la crisi de les cures sense explotar dones", ha dit Carmen Juares.
Una altra de les protagonistes és Paula Clarós, qui denuncia que les dones que acaben de migrar a l'estat espanyol "no tenen altres oportunitats" i han d'acceptar feines en les quals "se'ls neguen els drets".
'Al otro lado de las curas' està dirigit per Denis Nadal, de la cooperativa audiovisual Bruna, i s'ha fet en col·laboració amb Red MGD i InteRed Catalunya.
Paral·lelament a l'estrena del documental, aquest diumenge també es presentaran les conclusions d'un estudi sobre la feina de les treballadores de la llar, en el marc de la jornada Cuidar para Sostener la Vida.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Castell Cartoixa de Vallparadís
Torre del Palau i Centre d'interpretació de la Vila Medieval de Terrassa
Caulstre del Convent de Sant Francesc
Consulta les promocions relacionades amb les seccions del Museu. |
La ubicació de les terrasses no impedirà en cap cas el lliure ús del mobiliari urbà, com bancs, papereres, etc. i l'accés a quioscos, bústies, cabines telefòniques elements d'informació, etc.
La ubicació de les terrasses sense elements fixos l'espai de la seva ubicació no te que impedir en cap cas l'accés als vehicles d'urgència (ambulàncies, bombers, policia,....) fins als llocs on siguin necessari que arribin.
En cap cas es podran col•locar terrasses amb elements fixos en ubicacions on puguin impedir l'accés als vehicles d'urgència (ambulàncies, bombers, policia,....) fins als llocs on siguin necessari que arribin.
Aquest portal usa l' aplicació Consul que és programari lliure.
Decideix com ha de ser la ciutat que vols.
Obtingues qualsevol informació sobre la ciutat. |
L'esdeveniment pretén enfortir la col·laboració de les organitzacions que treballen a favor de la gent gran i tindrà lloc entre els dies 15 i 18 de juny.
La trobada, que duu per títol "L'envelliment, repte a la ciència i a la societat" s'organitza amb la col·laboració de la FATEC (Federació d'Associacions de Tercera Edat de Catalunya).
Durant el Congrés diversos experts internacionals parlaran sobre temes com la longevitat, la influència política i social del sector de la gent gran, l'envelliment cel·lular i la vellesa com a font de transmissió de coneixement.
La FIAPA és una entitat sense ànim de lucre que treballa amb associacions de diversos països europeus i col·labora amb la UNESCO i L'OMS. |
Es far a Palafrugell el 22 i 23 de maig amb experts procedents d'Itlia, Portugal i Canad
Palafrugell.-L'Institut Catal del Suro es va constituir com a consorci públic el 1991.
Ara inicia una nova etapa convertida en fundació privada amb l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya, AECORK i el Consorci Forestal de Catalunya com a fundadors.
La primera acció ser un congrés internacional, el Cork in Science and Applications 2019, que tindr lloc el 22 i 23 de maig al Museu del Suro de Palafrugell (Baix Empord) amb l'objectiu de donar-se a conixer al món i posar el focus en la innovació amb experts d'Itlia, Portugal i Canad.
S'hi tractaran temes com les noves aplicacions del producte en el disseny i la construcció.
El sector surer dona feina a prop de 12.000 treballadors a la península ibrica.
En l'mbit estatal, es produeixen 3.000 milions de taps a l'any.
A Catalunya hi una vintena d'empreses.
A finals de l'any passat, la Generalitat va aprovar dissoldre i liquidar l'Institut Catal del Suro (ICSuro) com a consorci públic (creat el 1991).
Aquell ens s'ha reconvertit ara en una fundació privada sense nim de lucre que manté el nom i els objectius fundacionals de seguir fent créixer el sector, contribuir a la investigació i el seu coneixement i promocionar-lo al món.
Actualment s'est treballant en un pla estratgic a tres anys vista per definir les principals accions.
El seu president, Joan J. Puig, ha avanat que la internacionalització i la innovació seran una de les prioritats: "Ja tenim mitjans potents, el que volem és fer créixer la interacció amb altres centres d'investigació i altres punts del món on es treballa el tapament i on nosaltres podem aportar la nostra visió i defensa dels tapaments fets estrictament amb suro".L'activitat de l'ICSuro se centra en la investigació de noves aplicacions i sostenibilitat del suro, la formació de professionals com enlegs o sommerliers; la comunicació i promoció del producte i la prestació de serveis a empreses.
Entre els actius més importants destaca el Cork Centre Laboratoy de l'ICSuro a Palafrugell (Baix Empord) que s'ha convertit en un centre de referncia internacional en la presentació de serveis a la indústria surera, vitivinícola i alimentria i amb tecnologies analítiques d'última generació.
Durant el 2018, es calcula que els projectes de l'institut i del laboratori van generar un impacte indirecte de 5,9 milions d'euros, amb 83 clients de 8 pasos (Espanya, Portugal, Frana, Itlia, Alemanya, Romania, Argentina i EUA) i més de seixanta empreses i institucions involucrades.
Actualment té 13 projectes d'investigació en curs sobre taps, noves aplicacions, gestió forestal i promoció del sector.
Un altre dels objectius ser seguir augmentant les interaccions entre el sector forestal surer i el sector industrial, una relació que cada cop és més estreta degut a les especificitats de la producció.
"No es pot accelerar la producció natural i vol els seus anys", ha afirmat el vicepresident de l'ICSuro i president del Consorci Forestal de Catalunya, Rosendo Castelló, que ha recordat que fan falta 80 anys perqu una alzina surera comenci a produir i després períodes de 14 anys per obtenir el producte amb la pela.
És per aix que ha defensat que cal seguir treballar conjuntament amb el sector industrial per resoldre problemes d'abastament de producte com ara plagues i seguir posant-lo en valor per poder mantenir el procés de producció.
A Catalunya, s'estan explotant 40.000 hectrees de les 120.000 hectrees d'alsina surera que hi ha al país.
"Hem de ser ambiciosos per ser un institut de primer ordre i ser líders en promoció del producte, amb una imatge social que arribi als consumidors i treballar per defensar els boscos de nous reptes com el canvi climtic", ha afegit.
En l'mbit estatal, es produeixen 3.000 milions d taps a l'any.
Els mercats exteriors representen més del 50% de la facturació.
A Catalunya hi una vintena d'empreses i és, juntament amb Andalusia i Extremadura, on es concentren les més de 150 empreses que hi ha a tot l'Estat.
Espanya és el segon productor mundial de suro per darrere de Portugal.
El congrés internacional amb experts de primer nivellLa primera acció com a fundació és l'organització de la segona edició del Cork in Science and Applications que es far al Museu del Suro de Palafrugell el 22 i 23 de maig.
L'objectiu és posar en comú el coneixement i nous projectes de la m d'experts procedents d'indrets com Portugal, Itlia i Canad.
Entre els temes que es tractaran destaquen els nous usos del suro en mbits com l'aeronutica, la construcció i el disseny.El director de l'ICSuro, Albert Hereu, ha assegurat que ser una edició "molt lluda" per l'alt nivell dels ponents participants.
Entre els patrocinadors del congrés hi ha la Generalitat, a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l'Ajuntament de Palafrugell i el Centre de Propietar Forestal, entre d'altres.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
' Els Torrents de Valdoreix ' és un projecte de l'àrea de Medi Ambient de l'EMD i proposa un recorregut pel Torrent del Llobet de Valldoreix per donar a conèixer la flora i la fauna del territori als veïns.
Al llarg de tot l'itinerari estan marcats els diferents punts estratègics, per tal de poder identificar la fauna i flora pròpia i els elements històrics o patrimonials destacables.
El recorregut pot ser autoguiat gràcies a un seguit de balises indicatives de seguiment de l'itinerari, que condueixen fins als punts d'informació.
S'han col·locat uns plafons informatius amb les il·lustracions i explicacions de les espècies que freqüentment es poden observar des de les diferents localitzacions repartides pel recorregut.
Els aspectes que recull cada plafó són: les aus; els mamífers, rèptils i amfibis; arbres i plantes; la dinàmica i importància dels torrents; i els hàbitats presents.
És podrà fer a través de camins habilitats i per aquest projecte s'han creat cartells indicadors i totes les possiblitats d'itineraris. |
La mostra compta un extens programa d'activitats relacionades i amb un catàleg, "Jordi Pagès Collage(s).
Poetesferits", que mostra un conjunt de 32 obres
Aquest dijous, 26 de novembre, a dos quarts de 8 del vespre al Museu de Granollers, es presenta l'exposició "Jordi Pagès Collage(s).
La mostra, una continuació del projecte "Poetes ferits", que Pagès ha estat treballant els darrers anys, és un encaix molt singular entre pintura, collage i poesia.
L'exposició permetrà conèixer l'obra de Pagès i també una bona part dels poetes i poetesses que l'han inspirat o acompanyat, en aquesta ocasió una trentena, de diferents generacions i de tot arreu, entre ells Albert Forns, Enric Casasses o Nú Miret.
Lector apassionat, en especial de la poesia, Pagès l'utilitza per establir un diàleg creatiu constant, de manera que les seves obres esdevenen un calidoscopi artístic en què es fusionen diferents llenguatges, el poètic, l'artístic, el musical, i fins i tot el cinematrogràfic.
És per aquest motiu, per donar cabuda a tot el seu eclèctic imaginari creatiu, que l'artista utilitza sobretot el collage, unes obres plenes d'inscripcions, de referències poètiques, de color...
La mostra comptarà amb una quinzena activitats relacionades de formats diversos: sessions poètiques, performances, tallers, presentacions de llibres,... totes elles amb la col·laboració dels poetes i poetesses que han servit d'inspiració a Jordi Pagès.
L'acte d'inauguració, divendres 26 a dos quarts de 8 del vespre, comptarà amb una sessió poètica presentada per Pruden Panadès i amb la intervenció de Judith Black, Joan Gener Barbany, Santi Montagud i Esteve Plantada.
L'exposició, a més, compta amb l'edició d'un catàleg "Jordi Pagès Collage (s).
Poetesferits, que mostra un conjunt de 32 obres, cadascuna inspirada en diversos poemes de diversos autors i autores, tant propers de casa nostra com internacionals, i també amb textos de Pruden Panadès, Jaume C. Pons Alorda, Esteve Plantada, Santi Montagud i Manel Clot.
L'exposició es podrà veure fins al 31 de gener de 2016.
Us detallem el programa d'activitats:
Presentació a càrrec de Pruden Panadès
Lectura poètica Judith Black, Joan Gener Barbany, Santi Montagud i Esteve Plantada
* Dijous, 3 de desembre 2015, 19.30 h
De la nota del preu del sopar del moss o, d'Enric Casasses.
Els nois de neó, de joan josep camacho grau i Quincalla del segle, de Guim Valls (Roure Edicions).
* Diumenge, 13 de desembre 2015, 18 h
Per adults i joves (a partir de 12 anys).
Si Duchamp va dibuixar un bigoti a la Mona Lisa, no podem nosaltres fer poemes amb bigoti?
* Dijous, 17 de desembre 2015, 19.30 h
Sessió poètica Vicenç Altaió, poeta i traficant d'idees.
Lectura comentada des dels inicis, recollida a Massa Fosca (Poesia 1978-2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (2005) fins a l'inèdit: El Jo-Ull i Radicals Lliures.
Núria Busquet, Maria Antònia Massanet, Núria Miramelsmots i Ivette Nadal llegiran els seus poemes.
Aquest espectacle poètico-musical fusiona la poesia de David Caño amb la veu, les cançons, de la Meritxell Gené.
Càntics a la vida i laments de negranit.
Convits a viatges impossibles i retorns a paraules necessàries.
Desig d'habitar-se, esperances en present per futurs possibles i regust a terra saborosa.
19.30 h REATUM Fracturació ritualística.
Jordi Boldú, Frederic Perers i Llapispanc presentaran tres aproximacions a l'espai públic des de pràctiques artístiques diferents.
La presentació reflexionarà sobre el paper d'escenari necessari, les possibilitats reinterpretatives d'alguns dels seus rastres i l'acció performàtica a peu de vorera(tot més o menys a prop de la poesia també ferida).
Nú Miret, veu + Ingrid Kuntzmann, cel·lo.
Una proposta random d'emocions trobades.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
No es pot demanar préstec d'aquests fons des de la Biblioteca.
Aneu a l'institut o a la càtedra a buscar-los.
El seu horari és de 9.15 a 14 h i de 15 a 17 h.
Càtedra de Geografia i Pensament Territorial
Institut de Recerca Històrica (CRHR) - llibres de reserva i revistes
Llegat Sànchez–Babot: els documents que integren aquest llegat estan exclosos de préstec.
Els podeu consultar a la sala deixant el carnet al taulell.
Aquests documents estan tots exclosos de préstec.
Només es poden consultar a la Sala de Reserva i amb autorització.
Aneu a l'institut o al laboratori a buscar-los.
INTEA (Institut de Tecnologia Agroalimentària)
Els documents del CDE es poden treure en préstec durant 14 dies, a excepció dels exclosos de préstec, que tenen el gomet vermell. |
Aquesta és la pàgina de Tapería El Encuentro.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Málaga. |
Música per abrigar Els Vespres d'Hivern
El cicle de concerts Els Vespres d'Hivern de la Universitat de Barcelona torna disposat a escalfar les nits del mes de març.
Després de la bona acollida de la primera edició, l'hivern passat, i avalat per les onze edicions estivals, el certamen programa ara quatre concerts, a càrrec de Pavvla, Marina Herlop, Roger Puig i Joana Gomila Folk Souvenir, tots ells artistes emergents que destaquen en el panorama musical actual.
Fidel a donar suport, fer conèixer i potenciar els projectes musicals que comencen a despuntar, el cicle aposta per l'obertura d'estils i el creuament de gèneres musicals, amb projectes d'alt rigor musical i una posada en escena intimista i propera.
Les actuacions tindran lloc els dies 2, 9, 16 i 24 de març, a les 20 h, al Paranimf de l'Edifici Històric, un espai singular i emblemàtic que atorga solemnitat i caliu a les actuacions.
L'entrada és gratuïta i només cal descarregar-la del web, a partir del 15 de febrer.
Per a més informació, visita la web dels vespres: www.ub.edu/vespres/ |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Quaranta-novè capítol de la sèrie 'La volta al món sense bitllet de tornada' · Sergi Unanue explica la seva experiència a l'Himàlaia, el sostre del món
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Asseure's sense fer res a més de cinc mil metres d'altitud és una experiència singular.
És un festival de sons extraordinari que, per a l'oïda d'un excursionista inexpert, són cançons completament desconegudes.
La remor d'una allau a la distància, la crepitació de les glaceres que es descomponen sobre grans acumulacions d'aigua o, fins i tot, el cant dels pocs ocells valents que s'atreveixen a volar en una altitud on l'aire és tan poc dens conformen un conjunt de melodies difícils d'oblidar.
El dia que en feia vuit que havíem començat el Gran Camí de l'Himàlaia, la ruta que ens portarà a travessar les muntanyes més altes del món, havíem arribat al camp base del Kanchenjunga, el tercer cim més elevat del planeta.
L'altitud de l'esplanada on acampen els alpinistes, i on s'acaba el camí dels excursionistes, és ni més ni menys de 5.140 metres, el punt més alt on he estat mai.
Però el camí fins allà no va ser gens fàcil.
Per començar, un mosquit enverinat em va convertir en una víctima més del brot de dengue que va afectar més de vuit mil persones en un mes al Nepal.
Els últims preparatius d'aquesta gran aventura es van haver de completar al llit d'un hospital de Kàtmandu, on vaig estar enclaustrat una setmana.
Per molt estrany que sembli, el dengue no és una malaltia autòctona de la regió, de manera que molts els ha agafats desprevinguts.
Diuen que tot plegat és conseqüència del canvi climàtic.
I el mateix fenomen, teòricament, és el que ha marcat l'inici d'aquesta aventura.
La pluja del monsó no ens ha perdonat ni un dia d'ençà que vam arribar a Taplejung, l'última localitat a la qual poden arribar els tot-terrenys abans de submergir-se en l'autèntic Himàlaia.
D'allà estant, vam fer els primers passos d'aquesta excursió gegantina, primer travessant una vall a menys de mil metres d'altitud i després tornant-nos a elevar per les crestes de les muntanyes.
La primera nit vam gaudir d'una pinzellada de l'hospitalitat local.
Havíem acampat als afores d'un vilatge de poc més d'una desena de cases.
La pluja havia mullat tots els troncs i branques que trobàvem per a fer una petita foguera i cuinar el sopar.
Sembla que un grup de nenes es va adonar de les nostres penúries, perquè van venir tres vegades amb llenya seca a les mans.
Aquella nit vam menjar gràcies a elles.
Els dies van anar avançant a mesura que creixia l'altitud.
Quan vam arribar a Ghunsa, a 3.500 metres, el paisatge havia canviat completament.
Les terrasses d'arròs s'havien substituït per camps de pastures amb iacs de llana frondosa.
La vintena de cases que hi havia es dedicaven, quasi exclusivament, al turisme.
Sense adonar-se'n, Ghunsa s'ha convertit en la capital improvisada de la regió del Kanchenjunga.
Hi ha una comissaria, un hospital diminut i una antena de comunicació que fan d'aquesta localitat l'única de la zona amb connexió telefònica.
A vegades, fins i tot, hi ha internet.
Això sí, només quan no hi ha gaires núvols ni gaire gent connectada alhora.
És a partir d'aquesta altitud quan s'han de començar a prendre precaucions per evitar el mal d'altura.
Nosaltres no vam notar-ne els primers efectes fins més amunt.
El vilatge següent en direcció al camp base de la famosa muntanya era a quatre mil metres.
S'havien quedat pel fangós camí que l'uneix amb Ghunsa.
Ací les muntanyes, o turons, com les anomenen els nepalesos, eren ben pelades i mostraven un vestit verd delicat, format d'arbustos baixos.
Pel riu hi havia escampats tot de ramats de iacs, que semblaven no notar el fred i, cada tarda, arribava una caravana de cavalls i ases que transportaven menjar i beguda per a la gent.
Tothom sabia que arribaven pel soroll de les esquelles que els pengen del coll i els xiulets dels nanos que els guien.
Per aquestes dificultats en el transport els preus dels productes pugen descaradament segons l'aïllament del poble.
Quan vam arribar a Kambachen, jo tenia una mica de mal de cap, el símptoma més característic del mal d'altura.
A mesura que es va acostar el vespre, em va anar passat, però la nit m'havia preparat una altra sorpresa.
Em vaig despertar enmig d'una gran aspiració.
Ofegat, el meu cos no havia sabut trobar prou oxigen en les respiracions nocturnes.
Si bé és una situació relativament normal quan es dorm a aquestes altituds, vam optar per dedicar un dia a aclimatar-nos, perquè encara ens quedaven més de mil metres fins al nostre primer objectiu.
La jornada de descans ens va servir per a gaudir, per primera vegada, d'un paisatge que ens va fer sentir veritablement a l'Himàlaia.
El dia era clar i va descobrir les muntanyes que ens envoltaven.
Resseguint el riu amunt s'alçaven uns cims, nevats tot i l'època de l'any, però el veritable espectacle el teníem al darrere.
La boira del dia anterior no ens havia deixat veure que el camí fins a Kambachen era presidit per tres muntanyes de més de sis mil metres.
Juntes, formaven part d'una estampa que feia feredat.
L'última parada era Lhonak, un assentament amb tres fondes i res més.
Diuen que el temps sempre hi és dolent.
Nosaltres ens vam trobar les cases de pedra i fusta atrotinades, amagades en un mar de boira.
Durant la major part de l'any, ací no hi ha ningú.
Quan s'acosta la temporada alta, a la primavera i la tardor, els propietaris dels lodges pugen de Ghunsa i s'hi queden per atendre els grups d'excursionistes que volen veure el Kanchenjunga.
Si no, només vénen a Lhonak expressament quan albiren algun turista que hi va tot i no ser bona època.
Era a final de setembre, però la matinada ens va rebre amb la primera nevada de la temporada.
Ens havíem llevat abans de sortir el sol perquè a primera hora del matí és quan més bona visibilitat hi ha, i no perdíem l'esperança de veure la famosa muntanya.
Amb les llanternes al cap i ben abrigats, vam començar l'ascens.
No va ser fins al cap d'una hora que ens vam trobar el primer obstacle.
Una esllavissada havia desfigurat completament una cara de la muntanya.
Allò que abans era un camí trepitjat durant dècades, ara era una tartera on difícilment es podia deduir per on s'havia d'anar.
L'atzucac ens va entretenir ben bé durant una hora i mitja.
Pujàvem i baixàvem el pendent però no en trobàvem la sortida.
Cada pas originava un petit despreniment de pedres que rodolaven abans de tornar-se a aturar pocs metres més avall.
Amb els ulls concentrats a trobar la roca més estable i el camí més segur, no vam pensar a mirar més enllà de la tartera.
Tot i ser a una temperatura de 0 graus, suàvem per l'esforç.
No era pas la sortida d'aquell gran entrebanc, però era un lloc prou tranquil per a fer-hi una parada.
Va ser llavors quan vam alçar la mirada.
Havíem perdut tant temps a la tartera que ens trobàvem en el punt de més bona visibilitat del dia i no havíem arribat al camp base.
Però la vista no arribava gaire lluny per culpa de la boira persistent.
La muntanya del davant, doncs, semblava il·limitada.
Només una immensitat blanca que es barrejava amb els núvols, del mateix color.
Però la blancor era interrompuda per les glaceres, les escletxes i les zones més rocoses.
Tot plegat formava una contrastada imatge en blanc i negre.
També hi havia llacs foscs com la nit, marrons, i blaus d'una tonalitat turquesa d'aquella que et convida a banyar-te.
Ací, però, no podia pensar en ningú prou boig per a mullar-hi la punta dels dits dels peus.
En aquests deu minuts no vam badar la boca.
Senzillament vam deixar que la nostra respiració es relaxés, vam obrir els ulls i parar les orelles.
La pausa es va acabar quan vam veure una cosa que semblava un camí 150 metres més avall, allà a on s'acabava la tartera.
Caldria baixar i després tornar a pujar, però ja seria amb la tranquil·litat de saber que algú hi havia passat abans.
Quan vam arribar al camp base, ja no es veia res.
Tampoc no hi havia ningú, només una fonda que esperava convidats per obrir-se i un santuari budista cobert per la neu.
Amb aquelles quatre roques i les banderes de pregàries de colors, n'hi havia prou per a acontentar l'esperit.
Havíem arribat al nostre primer gran objectiu, el camp base del Kanchenjunga.
De la muntanya no n'hi havia ni rastre.
Es dreçava al nostre costat sense que ens n'adonéssim, però això ja poc importava.
D'allà estant començava originalment el Gran Camí de l'Himàlaia, i per aquest motiu havíem decidit de pujar, amb èxit, fins tan amunt.
A més, havíem viscut per primera vegada algunes de les coses úniques que passen tan sols a més de cinc mil metres d'altitud.
— (3): Comprant cavalls a Mongòlia
— (4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
— (5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
— (6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
— (7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
— (8): La Xina de l'alta tecnologia i el control extrem
— (9): L ' orquestra simfònica dels trens xinesos
— (10): L ' autèntica religió d ' Hong Kong
— (11): Els paradisos naturals d ' Hong Kong
— (12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d ' Hong Kong
— (13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
— (14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge?
— (19): Nòmades digitals: viure viatjant gràcies a internet
— (20): El llac de Ta Dung, la joia desconeguda del sud-est asiàtic
— (21): Ser dona i fer la volta el món tota sola
— (23): S ' hauria d ' abolir una festa com Nadal si això fos millor per a l ' economia?
— (25): Viatjar només caminant és una bogeria
— (26): Xocs culturals i anècdotes de la Cambotja rural
— (27): ' Worldschooling ': com és educar els fills gràcies als viatges i lluny de les escoles convencionals?
— (29): El testimoni del nen que va sobreviure al camp de concentració més letal del genocidi cambotjà
— (30): Disparar a policies (amb pistoles d ' aigua) per celebrar l ' arribada de l ' any 2563
— (31): Dormir en temples, un allotjament místic, alternatiu i gratuït
— (33): Per què els tailandesos estimen tant la seva monarquia?
— (34): L ' oasi urbà més important de l ' Àsia, en perill
— (35): El turisme de motxilla conquereix Pai
— (36): El sopar il·legal i el tercer ull
— (38): Naypyidaw, l ' estrafolària capital fantasma creada del no-res
— (39): Quan un rei indi et convida al seu palau
— (40): Els encants de la regió més plujosa del món
— (41): Com dormir a l ' aire lliure sense gastar-nos ni un ral quan viatgem?
— (42): El Nepal, més enllà de l ' Himàlaia
— (43): El preu de ser una deessa vivent amb sis anys
— (44): Maleïnt sangoneres al sostre del món
— (45): Guia per a fer senderisme per l'Himàlaia al Nepal
— (46): Els trens de l'Índia: somni o malson?
— (47): 'Enlloc del món no es protegeixen tant els ciutadans d'un país com ho fa la Fundació Vicent Ferrer'
— (48): L'aventura extrema que han completat menys d'un centenar de persones: el Gran Camí de l'Himàlaia
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Restauració de la ciutat han acordat crear un guardó d'honor dins dels Premis Barcelona Restauració, que es dirà 'Els imprescindibles de Barcelona' i que reconeixerà el 2020 el restaurador Joan Escribà.
El primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, i el president del Gremi de Restauració, Pere Chias, han visitat aquest dimarts el restaurador per comunicar-li el premi, han informat totes dues institucions en un comunicat.
El nou guardó pretén posar en valor la contribució del guardonat en el sector i a la seva internacionalització, així com la vinculació a la ciutat i el compromís amb la qualitat, entre altres aspectes.
El premiat s'acordarà anualment entre l'Ajuntament i el Gremi de Restauració, i aquesta nova categoria se suma a les altres tres ja existents: qualitat gastronòmica, integració al barri i local notori o innovador.
Aquests premis, creats el 2017 i lliurats per primera vegada el 2018, formen part de les accions promogudes amb la Mesura de Govern de Suport i Impuls del Sector de la Restauració a Barcelona.
L'Ajuntament ha sostingut que la creació d'aquest nou premi suposa un nou impuls a aquesta mesura, que preveu una estratègia pública de caràcter sistemàtic de suport a la restauració.
Ara es prioritzarà crear un mapa socioeconòmic del sector que, juntament amb la creació d'un observatori sectorial, permetrà disposar de més dades sobre la restauració a la ciutat.
A més, l'Ajuntament i el Gremi de Restauració han acordat obrir un espai de diàleg per buscar respostes consensuades a assumptes com processos judicials en curs, l'Ordenança de Terrasses i la transformació del Port Olímpic, entre d'altres.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dintre del marc de treball del col·lectiu d'aturats del Baix Penedes per tal de poder formar a persones aturades per reintroduir-les en el mercat laboral en el sector industrial, des de la branca de formació del nostre col·lectiu, hem arribat a un acord amb l'empresa de formació Go On Training, per que durant aquesta primavera es donin cursos de formació per l'obtenció del carnet de carretoner i de plataformes elevadores que tenen un cost de 100 €.
Per a persones que siguin membres del nostre col·lectiu per l'acord al que hem arribat el cost serà de 80 €.
Els cursos es realitzaran a Santa Oliva, per rebre mes informació sobre els cursos podeu dirigir-vos a.
Correu electrònic [EMAIL], Telèfon 654 04 49 13
Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a [EMAIL]
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
L'Ajuntament del Catllar (Tarragonès) ha retirat la pancarta que incloïa un llaç groc i la frase 'Llibertat preses i presos polítics' de la façana del consistori.
Segons han explicat a l'ACN fonts municipals, el cartell s'ha despenjat dins el termini de dotze hores que li havia donat dimecres la Junta Electoral de zona de Tarragona i, a més, s'han presentat al·legacions.
En substitució del cartell han aparegut torretes de color groc amb flors del mateix color en diversos balcons de la façana de l'Ajuntament.
D'altra banda, personal de la brigada municipal de Creixell (Tarragonès) ha retirat la pancarta de l'ANC i llaços grocs que hi havia a la façana de la Casa de la Vila.
Segons informa el consistori, la decisió l'ha pres l'alcalde, Jordi Llopart, arran el requeriment de la Junta Electoral de zona del Vendrell.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
L'ingrés a aquesta institució es limita a criteris d'alta qualitat científica.
Com a investigador, Sabaté ha estudiat la societat, el territori, les institucions i el poder en l'edat mitjana.
L'IEC destaca la seua extensa obra, de la qual destaquen els llibres L'expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII): conquesta o repoblació? (1996), El territori de la Catalunya Medieval.
Percepció de l'espai i divisió territorial al llarg de l'Edat Mitjana (1997), Història de Lleida.
Aquest catedràtic de la UdL va crear l'any 2000 el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura.
Ha estat distingit amb el XII Premi Pròsper de Bofarull (1995), el VII Premi Josep Iglésies i Fort (1995), el XX Premi Joaquim Carreras Candi (1998), i la I Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària (2000).
La Universitat de Cuyo (Argentina) el va nomenar doctor honoris causa l'octubre de 2014.
A banda de Flocel Sabaté, en el mateix ple l'IEC va acordar incorporar també a la Secció Històrica Arqueològica, el professor de literatura catalana contemporània a la Universitat de les Illes Balears, Damià Pons i al catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de València, Antoni Furió.
El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo, ha entrat a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. |
Jaume Fàbrega El peix fregit –normalment peixos petits de la Mediterrània– sempre és benvingut.
Es pot fer amb un sol peix o amb una deliciosa barreja anomenada morralla, que era el que es quedaven els pescadors.
També es diu reballa, cria de peix, etc.
- Peix per fregir: llucets, cintes o vetes, palaies, joells, verats, sardines, molls o rogers, capellans, moixons...
- Per fregir el peix, un cop net s'enfarina i es fregeix amb oli abundant i roent.
- El peix fregit se serveix sense cap més additament, ni tan sols llimona, que amagaria la seva frescor.
El peix torrat o a la brasa, en canvi, es pot acompanyar d'un rajolí d'oli cru.
Alguns, fins i tot –sardines, molls–, hi posen un fil de vinagre.
- Els pescadors no l'enfarinaven, però el seu peix era fresquíssim.
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients... |
Està previst que avui es reuneixin els ministres
Demà està previst que s'inauguri el nou tram del metro
Està previst que el partit comenci a un quart de deu del vespre
Avui es reuneixen els ministres
Demà s'inaugurarà el nou tram del metro
El partit començarà a un quart de deu del vespre |
L'ANC ha instat aquest diumenge a la societat catalana a omplir l'avinguda Meridiana el pròxim 11 de setembre en un "acte èpic cap a la independència" que es durà a terme des del principi d'aquest eix, al Parc de la Ciutadella --on hi ha el Parlament--, i fins a la seva final.
Ho ha anunciat el coordinador de la comissió de mobilització social, Josep Sabaté, en la III Assemblea de l'ANC a Lleida, que ha explicat que la via tindrà 135 trams, tants com escons en la cambra catalana, en un acte amb marcat caràcter polític.
La cita es convertirà en un acte de força amb vista als comicis que se celebraran el 27 de setembre en clau plebiscitària a Catalunya: "Farem tota la força necessària perquè el 27S arribem on volem arribar".
"L'avinguda Meridiana es convertirà en el carrer major de la república catalana", ha remarcat Sabaté, que ha dit que l'objectiu de l'acció és omplir de contingut tots aquests carrers per transportar els principals deu eixos d'una futura república catalana.
La desena d'eixos són la regeneració democràtica, l'obertura al món, el benestar i justícia social, la innovació, la sostenibilitat, l'equilibri territorial, la solidaritat, la igualtat, l'educació i la cultura i la diversitat.
Segons Sabaté, el de l'11S és un pas previ al "pas definitiu" que suposarà el 27S, que ha remarcat que portarà a terme uns comicis plebiscitaris.
L'acció de la Diada vindrà precedida d'un estiu ple de mobilitzacions al voltant del territori, que l'ANC vol fer arribar a tot el món el missatge de la independència com "l'única oportunitat per construir un país nou i millor".
Aquestes accions s'articularan a partir de fomentar l'anàlisi i el debat al voltant dels deu eixos bàsics per a la construcció de la Catalunya del futur.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Sindicat Ferroviari de la UGT de Catalunya convoca cinc jornades de vaga a Catalunya al Grup Renfe que afectaran els trens d'alta velocitat, llarga distància, inclòs l'AVE, els dies 26 i 31 de juliol, i 1, 3 i 10 d'agost.
La vaga està motivada per l'endèmica falta de personal a Catalunya, que a més d'afectar la qualitat del servei de manera habitual pot afectar de manera greu i directa la seguretat dels viatgers.
En cas d'accident o qualsevol altre incident, la falta de personal és més greu pels condicionants dels trajectes ferroviaris a Catalunya amb túnels que poden superar els 4.000 metres, trens que arriben als 400 metres de longitud i amb una ocupació de prop de 800 persones quan van en doble composició.
En aquestes circumstàncies, no hi ha prou personal per garantir l'auxili o evacuació dels viatgers, ni l'acompanyament de menors, ni de les persones amb mobilitat reduïda.
Per això, el Sindicat Ferroviari de la UGT de Catalunya reivindica un increment de la plantilla per a poder garantir la seguretat dels usuaris i dels treballadors i treballadores del Grup Renfe. |
Els contactes entre les esquerres per apartar Albiol (PP) de l'alcaldia s'han prolongat fins minuts abans del ple
Badalona.-lex Pastor (PSC) continuar sent alcalde de Badalona, després de l'acord 'in extremis' a qu han arribat les forces d'esquerres per investir-lo, malgrat les desavinences entre ells demostrades en les darreres setmanes i amb el record encara viu de la moció de censura de fa un any.
L'enroc de les negociacions amb la candidatura que encapala Dolors Sabater (Guanyem-ERC), de fet, s'ha mantingut fins aquest mateix dissabte.
A primera hora del dia, el candidat popular, Xavier Garcia Albiol, ho tenia tot de cara per tornar a ser alcalde, per diversos contactes entre Guanyem, ERC, comuns i JxCat, que s'han prolongat fins a pocs minuts abans del ple, han fet saltar la sorpresa a la Casa de la Vila.
lex Pastor, amb un somriure d'orella a orella ja des de minuts abans del ple, sabedor dels moviments de la candidatura de Sabater, s'ha comproms a recuperar el dileg amb la resta de forces d'esquerres a partir d'ara, un cop ja investit.
L'alcalde assegura que estudiar "tots els escenaris" per configurar un "govern progressista"."Ens comprometem estar a l'alada de les circumstncies", afirma.
El nou alcalde, que prolonga el mandat encetat fa deu mesos, assegura que el seu projecte ser de continutat i centrat en la ciutat: "No pensarem en cap altre clau que no sigui Badalona", ha afirmat en allusió al debat independentista.Tot i el to moderat i suau del seu discurs, Pastor ha rebut crítiques per totes bandes, també dels partits que li han acabat donant suport a contracor, segons ells mateixos han reconegut.
El cap de files de JxCat, David Torrents, avisa Pastor que té "molts deures" a fer per reconstruir la unitat de les forces de progrés després de la "no-solució" d ela seva investidura.En aquest mateix sentit s'ha pronunciat la cap de llista d'En Comú Podem, Ada Llauradó, que reclama a Pastor que treballi per un govern "el més ampli possible" que passi per aglutinar "les tres forces" d'esquerres i que requerir de "generositat" per part de totes les formacions.
"No n'hi ha prou amb un acord per l'alcaldia", assegura.Més belligerant ha estat la candidat de la coalició de Guanyem i ERC, Dolors Sabater, que en el moment d'anunciar al renúncia a la seva candidatura ha titllat Pastor d'"irresponsable" per dur les negociacions "al límit", fins al punt que no ha estat fins aquest mateix matí que s'ha pogut desbloquejar la investidura.Guanyem Badalona en Comú i ERC s'han reunit durant tot el matí per acordar la cessió dels seus vots en benefici de Pastor davant l'enroc dels socialistes, una tesi a la que s'han acabat sumant els comuns i JxCat.
"S'ha mantingut ferm en un xantatge lamentable", ha etzibat Sabater al PSC.Sabater lamenta que Pastor no l'hagi tinguda en compte durant la negociació malgrat ser la fora més votada d'esquerres i li reclama que treballi perqu la ciutat deixi d'estar subjecta a "l'especulació política".
La candidata de Guanyem manté que ara un eventual acord de govern passaria per continuar negociant i torna a posar sobre la taula el fet de compartir l'alcaldia."Els mou l'odi i la rancúnia.
Ens han trat"Qui també ha posat el crit al cel és el candidat del PP, Xavier Garcia Albiol, qui a primera hora del matí es veia sent alcalde, tot i que des del seu equip s'han mostrat prudents en tot moment.
El que acabem de viure consuma una tració a la voluntat dels vens", ha etzibat.Albiol avisa el PSC que far "molt bona oposició" i demana als socialistes que no els "tornin a buscar", en allusió a la moció de censura de 2018.
Albiol retreu a les forces d'esquerres que no tinguin projecte de ciutat i que l'únic acord al que han arribat és sobre "qui no és l'alcalde".El candidat popular, en el discurs més enrgic de tota la jornada, retreu a PSC, Guanyem, ERC, comuns i JxCat que la seva única "obsessió" és "que no governi Albiol", un posicionament, assegura, que "van en contra dels interessos de la ciutat".
"Els mou l'odi i la rancúnia i seran presoners d'aix.
Ens han trat a nosaltres i a la ciutat de Badalona", ha concls.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El candidat d'ERC a les Borges, Salvador Noguera, va aprofitar el mercat del dimarts per denunciar "la manera opaca i poc transparent que l'Ajuntament de les Borges ha portat la dissolució del grup Leader Garrigues".
El candidat d 'ERC a l' Ajuntament de les Borges Blanques, Salvador Noguera, va aprofitar el mercat setmanal del dimarts per denunciar la manera opaca i poc transparent amb que l' Ajuntament de les Borges Blanques ha portat el tema de la dissolució del grup Leader Garrigues i la seva absorció dins el nou Leader Ponent ", tot i ser competència del Consell Comarcal de les Garrigues.
Amb aquesta intenció, va habilitar al mercat una oficina simbòlica dels ajuts Leader en la que informarà d'aquests ajuts europeus: línies d'ajut per a les empreses i emprenedors, percentatge d'ajut, projectes elegibles, entre d'altres.
ERC s'ha compromès a treballar per aconseguir la recuperació del Consorci Leader per a les Garrigues.
També ha volgut denunciar "la subordinació i manca de lideratge de l'actual Ajuntament de les Borges Blanques ".
D'altra banda, dins l 'eix econòmic, el programa d' ERC proposa promoure que el polígon de Vaca Roja passi a titularitat pública – actualment poc més de la meitat és a mans privades - per poder exercir una política pròpia de captació d'empreses i ampliació de les existents.
També volen activar el viver d'empreses i el CEI les Borges, els quals segons els republicans actualment estan pràcticament buits, i proposen recolzar als emprenedors.
Finalment, també volen procurar per la màxima qualitat en les comunicacions, preferentment mitjançant l'extensió de la fibra òptica. |
Pablo Maffeo ja és a Girona, on es recupera de l'operació a la qual ha estat sotmès.
El lateral de Sant Joan Despí va ser intervingut d'una ruptura al sòl de l'òrbita del seu ull esquerre que es va produir en una acció fortuïta durant un entrenament.
Maffeo confia reintegrar-se a la feina amb el grup ben aviat encara que sigui amb una màscara tot i que els serveis mèdics del club s'estimen més ser més prudents.
Mentrestant, Pape Diamanka continua recuperant-se de la lesió muscular que pateix mentre que Marc Gual va entrenar-se amb normalitat ahir. |
L'STEI exigeix una reunió amb el conseller per aclarir la implantació del decret TIL i l'efecte que pot tenir sobre les opcions de feina del col·lectiu interí i condicions laborals del docents
El director general d'Ordenació, Onofre Ferrer, s'ha reunit al llarg d'aquesta setmana amb els equips directius de les Illes Balears per a explicar-los el decret de Tractament Integrat de Llengües i la seva implantació.
Segons les seves paraules, el decret es troba ara en mans del Consell Consultiu que ha de decidir si es pot tirar endavant o no.
Si finalment el decret s'aprova, els centres tendran fins dia 15 de juny per a refer el seu projecte lingüístic de centre, d'acord amb les recomanacions que fixa la nova norma en l'adjudicació de les matèries que s'han de fer a primer i a quart de primària, i també a primer de secundària, en les dues llengües oficials i en la llengua estrangera.
Des de l'STEI consideram que el temps que es dóna als centres és molt curt, que els equips directius han de fer una feina contra rellotge molt complexa, i que no han obtingut els aclariments necessaris que s'esperaven per part del director general, a pesar que ell manifesti que "no podíem perdre un any".
Un dels punts que ha despertat més dubtes per part dels assistents a la reunió és el referent a la catalogació de places en anglès i l'habilitació del professorat.
I en aquest punt les informacions que s'han donat fins ara són molt contradictòries: per una banda, el senyor Onofre Ferrer va dir a les forces sindicals que totes aquelles places que sortissin amb un perfil d'anglès passarien per la Mesa Sectorial; i a la reunió amb els equips directius va dir que fossin els directors els responsables d'habilitar tant les places com els possibles membres de l'equip docent que havien d'impartir una àrea en anglès.
Des de l'STEI continuam demanant als equips directius que no es prestin a aquesta jugada que l'Administració que els vol encolomar.
El senyor Onofre Ferrer va tenir un tracte molt poc correcte amb el professorat interí, del qual va arribar a insinuar que si no es treia la titulació d'anglès en un termini de temps molt concret, és a dir, per al curs 2014-15, es quedaria sense feina, i recordà als assistents el significat del terme "interí"; això és, segons ell, treballador precari, que ara pot tenir feina però demà no.
Lamentam que, en un temps de retallades de personal tan fortes i amb l'angoixa que la gent viu en tot allò relacionat amb el seu lloc de treball, per part dels responsables de l'Administració s'empri un to tan frívol i mesquí.
Davant la pregunta que es va plantejar per part d'algun centre de què passava si no es disposava de cap mestre habilitat en anglès, el director general manifestà que comencessin amb la implantació del decret en les dues llengües oficials, i aquí és on des de l'STEI creiem que rau el vertader objectiu del decret: en anar introduint el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament i, d'aquesta manera, impedir que el català sigui la llengua majoritària dins l'horari lectiu del nostre alumnat.
A aquesta perversa intenció obeeix el Tractament Integrat de Llengües, en arraconar cada vegada més el català, amb l'excusa de millorar l'aprenentatge de l'anglès, per moltes subvencions que el senyor Ferrer digui que es rebran per part de la Unió Europea.
Davant tots aquests i les informacions contradictòries que surten de la pròpia conselleria sobre la implantació del decret TIL, l'STEI sol·licitarà una reunió amb el Conseller Bosch per clarificar i donar resposta a aqueta situació.
Funcionaris en pràctiques 2019-20
Funcionaris en pràctiques 2018-19
©STEI Sindicat de treballadores i treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears.
Fax: 34 971 903535 Inscrit al registre de la DG de la Funció Pública de Presidència del Govern d'Espanya, número 49. |
Thomas Noone s'ha entossudit a trobar una nova distància entre el públic i el ballarí.
Apropant-lo, (els espectadors a Closer envolten per tres bandes els artistes) guanya dimensió el gest, la caracterització de cada intèrpret.
I així ha acabat arribant a una proximitat amb el llenguatge del clown, sense arribar a transformar la seva coreografia en un espectacle d'entrades clàssiques.
Closer, estrenada al maig a Anglaterra és la primera producció que es podrà veure de la programació del Mercat de les Flors, des d'avui i fins diumenge.
La directora Àngels Margarit ha recuperat en aquesta edició (amb el subtítol de dansa desbordada) els tallers de l'escola per als espectadors, una possibilitat molt suggeridora per comprendre millor les diferents constel·lacions de la dansa que es proposen en la 2018/19.
I 42 barres de mecanotub, amb les quals transforma contínuament l'espai.
Per a aquesta peça ha renovat el cos de ball (excepte Alba Barral, els altres han decidit de comú acord emprendre altres especificitats de moviment).
La música de Jim Pinchen és tan cabdal com la coreografia, sentencia Noone.
El coreògraf convida el públic a anar trobant el fil narratiu en les escenes de dansa, a la que li ha afegit unagestualitat.
Noone ja indica que prepara un solo en què tornarà al món del clown amb un titella.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Les altes temperatures incrementen la mortalitat de pollastres i fan caure fins a un 30% la producció de llet
Girona \/ Lleida.-L'onada de calor en què es troba immersa Catalunya també té efectes damunt la ramaderia i les granges.
Les temperatures de fins a 40 graus que s'han arribat a registrar arreu del territori han obligat les explotacions ramaderes a tirar al màxim dels sistemes de ventilació i refrigeració.
Es calcula, de fet, que en aquestes explotacions el consum elèctric augmenta fins a un 20% durant els mesos de calorades.
I en el cas d'aquelles granges que no en tenen, perquè els animals no passin tanta calor, la solució és l'ombra dels estables, els tendals al pati i tenir les menjadores plenes d'aigua.
Quan fa tanta calor, els animals mengen menys: s'alenteix l'engreix dels porcs, s'incrementa la mortalitat dels pollastres i la producció de llet cau fins a un 30%.
Per ajudar les vaques a suportar millor les altes temperatures, per exemple, a la granja Can Feliu de Campllong (Gironès), cada vegada que les munyen també les dutxen.
I els estables estan plens de ventiladors que remouen l'aire.
L'onada de calor, amb temperatures màximes que s'enfilen fins als 40 graus, i mínimes que no baixen dels 30, també fan patir el bestiar.
Els animals mengen menys, baixa la producció i cal intentar minimitzar l'estrès hídric a què poden veure's sotmesos.A Lleida, on les temperatures extremes són més habituals (tant a l'estiu com a l'hivern) cada vegada són més els ramaders que inverteixen en sistemes de ventilació o humidificació i panells protectors.
Així ho explica el responsable del sector porcí de JARC, Jaume Bernis, que assegura que "l'objectiu" és intentar mantenir la temperatura entre els 27 i els 28 graus."El bestiar nota moltíssim la calor", assegura Bernis.
En el cas dels porcs, explica, els animals mengen menys durant el pic de la calor, redueixen la ingesta de pinsos a la nit i beuen molta aigua per intentar afrontar l'increment de temperatures.
Amb això, s'alenteix l'engreix i de retruc, la productivitat de les granges cau.
A més, en mares, es redueix la producció de llet; per tant, el creixement dels garrins també va més tard.
És per això que, en una granja de mares, els sistemes de refrigeració van al 100%; i això es nota a les factures de consum elèctric de juliol i agost (perquè funcionen unes 18 de les 24 hores que té el dia).
La calor també incrementa la mortalitat de pollastres a les granges.
Tot i que, especialment aquelles més modernes, disposen de sistemes de refrigeració que ho minimitzen.
Però com en el cas dels porcs, també puja la despesa energètica.Fins a un 30% menys de lletLes vaques també són animals que, de seguida, noten la calor.
Mengen menys i això té efectes immediats en la producció de llet.
"Aquests dies ens ha caigut entre un 10 i un 15%", explica el propietari de Can Feliu de Campllong, Xavier Codina.En aquesta granja hi ha cap a unes 800 vaques.
Damunt d'elles, giren enormes ventiladors que remouen l'aire per fer-los més suportable la xafogor.
A més, cada vegada que se les muny –tres cops al dia- abans se les ruixa amb aigua.
"Això vol dir que estan bé", precisa Codina.Davant calorades com la d'aquests dies, des de Can Feliu procuren que les vaques tinguin aigua fresca a l'abast.
A més, se'ls va removent la palla del jaç perquè així pateixin menys calor.
"És difícil que una vaca mori arran de les elevades temperatures, però sí que cal estar molt atents que no pateixin estrès hídric", assegura Codina.A més de Can Feliu, entre les granges que hi ha Campllong també s'hi troba La Selvatana.
En aquest cas, però, es tracta d'una explotació ecològica.
Aquí, les 60 vaques que hi ha tenen més espai de pastura (a més dels dos patis interiors que té la granja).Per combatre la calor, els ramaders han instal·lat tendals als patis, procuren que les vaques tinguin aigua i quan les munyen hi ha ventiladors que les refresquen.
"Tenim la sort que aquí els espais són amplis i hi ha poques vaques, i totes poden trobar el seu racó on passi una mica l'aire", explica la seva propietària, l'Anna Serra.Serra explica que, davant l'onada de calor, allò que més s'ha notat és la davallada de la llet.
"Són animals molt grossos, que pesen molt i necessiten ventilar-se; les vaques no són ràpides, i la calor les fa anar molt més lentes", concreta la responsable de La Selvatana.
Segons Serra, durant la darrera setmana, la producció de llet ha arribat a baixar "fins a un 30%".Serra també explica que, al pic de la calor, és habitual que les vaques s'agrupin dins els estables per anar-hi a buscar ombra.
I que cap al tard, totes vagin cap a la zona de pastures per dormir-hi al ras.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Només es podran compulsar còpies dels documents que el centre té custodiats, no dels procedents d'altres unitats.
Així mateix, també es podran compulsar aquells documents que hagin de ser presentats i hagin de tenir efectes a la UPC.
La persona interessada haurà de venir a Gestió Acadèmica de l'EEBE en horari d'atenció a l'usuari, amb l'original i fotocòpia del document objecte de la compulsa.
Les còpies compulsades s'entreguen al mateix moment i sense cap cost. |
Manresa, 21 d'octubre de 2016.- La periodista i escriptora Natza Farré i la monja dominica i activista social Sor Lucia Caram seran les protagonistes de la propera activitat organitzada pel col·lectiu 3Ct, format per l'Associació de Professionals Sèniors al Servei del Territori, Gest!, el CTM Centre Tecnològic – Eurecat i els tres centres universitaris de la ciutat, la Fundació Universitària del Bages – UManresa, l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa i la delegació de Manresa de la Universitat Oberta de Catalunya.
Farré i Caram participaran en un diàleg que duu per títol 'Ser feminista avui'.
L'acte tindrà lloc el proper dimarts, 25 d'octubre, a les set de la tarda, a l'auditori de la Plana de l'Om.
Abans d'iniciar el diàleg es farà la presentació del darrer llibre de Natza Farré, titulat 'Curs de feminisme per microones'.
En el llibre, Farré fa una crida a la revolució feminista del segle XXI.
L'autora reclama, amb humor i ironia, un nou paper de la dona en la nostra societat.
Farré defensa que és clau que hi hagi un canvi d'aquestes característiques i ho justifica amb raons, arguments, dades i exemples.
El col·lectiu 3Ct (Ciència, Cultura, Coneixement i Talent) pretén acostar l'activitat acadèmica universitària a la població, amb un to divulgatiu i proper.
Les diferents institucions implicades comparteixen el compromís de generar i divulgar coneixement i una vocació de servei estretament lligada a Manresa i al conjunt de la Catalunya Central.
En la primera edició del cicle hi van participar Josefina Castellví, doctora en Biologia i oceanògrafa, Míriam Santamaria, geògrafa i meteoròloga, Rosa Argelaguet i Dolors Riera, totes dues doctores en Enginyeria, Salvador Cardús, sociòleg, periodista, escriptor i doctor en Ciències Econòmiques, Genís Sinca, periodista i escriptor, i el conseller de Cultura, Santi Vila.
El cicle de conferències compta amb el patrocini d'Assegurances Grup Santasusana, empresa que aquest any 2016 celebra el 90è aniversari de la seva fundació. |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
El Prat compta amb una llarga tradició d'organització ciutadana i de participació associativa, la qual cosa reflecteix la vitalitat de la nostra comunitat i la implicació de la ciutadania en la construcció de la ciutat.
Les formes i les maneres d'entendre la participació, però, han evolucionat en els darrers anys, amb la incorporació i les exigències de les noves generacions a la política i a la vida social, i amb la irrupció de les noves tecnologies, que han obert nous canals de comunicació i interacció.
Una participació àmplia, diversa i activa és l'essència del sistema democràtic, que ha deixat d'encotillar-se en l'assistència a les urnes cada quatre anys, per atorgar a la ciutadania un protagonisme més continuat i directe que incideixi sobre les decisions que ha de prendre l'Administració local.
En aquest nou escenari, l'Ajuntament s'ha compromès, a través del Programa d'Actuació Municipal (PAM), a generar nous espais d'informació i participació per abordar temes que interessin la ciutadania o que tinguin incidència important a la ciutat, més enllà dels ja creats i en funcionament en diversos àmbits temàtics.
En aquest context, en què les noves maneres de participació es troben en constant evolució i experimentació, l'Ajuntament inicia un projecte innovador i ambiciós, el dels pressupostos participatius, amb el qual es destinarà un milió d'euros anual per executar les millores a la ciutat que decidiu els veïns i veïnes.
Volem implicar-vos en aquest projecte i que ens ajudeu en la millora del vostre entorn més proper, així com de la resta de la ciutat.
Volem fer un pas més a l'hora d'establir mecanismes que ens permetin una millor col·laboració en les decisions que ens afecten com a pratencs i pratenques.
Us convido a tots i totes a participar en aquest procés perquè com més diversa i activa sigui la vostra contribució, més garantia hi haurà que hi quedaran reflectits els interessos de la major part dels ciutadans i ciutadanes del Prat.
Us desitjo a tots i totes molt bon estiu!
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
El president del PP, Pablo Casado, ha insistit aquest diumenge en l'activació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya i la il·legalització d'aquelles organitzacions que encoratgen i justifiquen la violència", després que "els feixistes de les CUP" hagin entrat al garatge del líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, i li hagin pintat l'esvàstica al seu cotxe.
En un acte de campanya a Algesires (Cadis) per acompanyar el president del PP-A i candidat a la Presidència de la Junta, Juanma Moreno, Casado ha defensat que, "enfront dels totalitaris que trenquen rodes, pinten cotxes i assenyalen portals, només hi ha una via, la llei, però tota la llei, la força de la legalitat".
"Això ja no es pot aguantar", ha advertit el president dels 'populars', qui s'ha preguntat "què més ha de passar", perquè el Govern de Pedro Sánchez "faci alguna cosa".
"Sánchez sap que necessita els vots de Torra, de Tardà i dels enemics d'Espanya per estar un grapat de dies més a la Moncloa, al palau que tenen gràcies als vots vergonyants d'una moció de censura".
Després de preguntar-se què opina d'això la presidenta de la Junta i candidata del PSOE-A a la reelecció, Susana Díaz, Casado ha demanat a la dirigent socialista que qüestioni sobre aquest assumpte a Pedro Sánchez, amb qui comparteix aquest diumenge un míting en la campanya de les andaluses.
"No li importa a Susana Díaz que els seus diputats i senadors votin a favor que no canviï res a Catalunya?", s'ha preguntat.
El líder del PP ha destacat que s'estan vulnerant drets i llibertats d'una part d'Espanya, i que la seva formació ho denunciarà allà on vagi i no tolerarà "més cessions als qui volen trencar el futur d'Espanya, creen divisió i permeten que li parteixin la cara a una dona per portar un llaç groc, que apallissin a policies en una manifestació o que ataquin un jutge del Suprem".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El DJ Francesc Piedra posarà la nota musical amb una selecció dels anys 80 i 90 a partir de les 12 de la nit
La Colla dels 50 de Mollerussa organitzarà la revetlla de Sant Joan un any més amb una festa oberta a tota la ciutadania que es farà al Pavelló Firal i que espera superar la xifra dels 500 participants, segons ha explicat aquest dimarts Vicenç Ribalta, president de la junta organitzadora, que ha estat acompanyat de Maribel Benavides, Carme Barberà i Maria Jesús Fusté, membres també de l'entitat.
El col·lctiu, que es presenta amb el nom del Som del 66, ha presentat el programa de la festa en una roda de premsa a l'Ajuntament, com a ens col·laborador, i a la qual ha assistit també l'alcalde, Marc Solsona, acompanyat de la regidora de Festes, Griselda Soteras.
La revetlla començarà a dos quarts de 9 del vespre amb l'arribada de la Flama del Canigó que membres de l'entitat recolliran de la plaça de l'Ajuntament.
Una hora després començarà el sopar popular i a partir de les 12 de la nit el DJ Francesc Piedra posarà la nota musical a la festa amb una selecció dels anys 80 i 90.
Els tiquets per participar al sopar, que tindrà un preu de 14 euros, es poden adquirir a Pastisseria Maria Àngels, Pastisseria Patet, General Radio i Federoptics Roure.
La Flama del Canigó arribarà a la plaça de l'Ajuntament de la mà dels Xafatolls
D'altra banda, Mollerussa tornarà a rebre un any més dijous 23 la Flama del Canigó portada directament des del cim de la muntanya pels atletes de l' Associació Atlètica Xafatolls per tal de celebrar la festivitat de Sant Joan.
L'arribada de la flama a la plaça de l'Ajuntament es preveu cap a un quart de 9 del vespre i des d'allí atletes procedents d'una dotzena de localitats del Pla d'Urgell i comarques properes aniran a buscar, com marca la tradició, la flama al pebeter instal·lat al centre de la plaça per encendre les respectives foguers a les seves poblacions. |
El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, té com a objectiu incorporar BCN World a la taula de treball constituïda per impulsar el tràfic de creuers, una vegada s'acabi de definir aquest macrocomplex d'oci, amb el qual està molt "il·lusionat" pel revulsiu que pot suposar per a l'activitat de creuers.
Tenim la voluntat de liderar", ha sostingut en la roda de premsa de balanç de resultats del 2012, si bé ha precisat que aquesta aposta no suposarà moure ni un mil·límetre l'estratègia de les instal·lacions tarragonins respecte a l'activitat industrial i de mercaderies.
La taula de treball està constituïda, a més de per l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT), pels patronats de turisme de la Diputació i de l'Ajuntament de Tarragona, la Cambra de Comerç de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili, així com PortAventura, un altre operador rellevant per a l'activitat turística que l'APT "no pot deixar de banda".
Així, les instal·lacions tenen com a objectiu ser les canalitzadores per als creuers d'escala i passatgers de ferris procedents de les Balears, Itàlia o França amb enllaç al macrocomplex BCN World.
Andreu ha assegurat que el port té un gran potencial en matèria de creuers, si bé caldrà suport econòmic: "Faltarà diners, però si ho anem a buscar ho trobarem perquè es tracta d'una línia estratègica".
Les instal·lacions portuàries solen tancar l'any amb entre 1.000 i 1.200 creueristes perquè Tarragona no és un port d'escales regulars, sinó puntuals, i aquí és on BCN World pot jugar un paper important, ja que preveu captar uns 10 milions de visitants a l'any d'oci familiar.
El macrocomplex requerirà una inversió de més de 4.700 milions d'euros, contractarà 20.000 persones de manera directa i 20.000 de manera indirecta, ocuparà unes 600 hectàrees i sumarà 1,5 milions de metres quadrats construïts en un espai que ja té tres camps de golf funcionant, platja, piscines i zones esportives.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dia: divendres, 17 de juny de 2011
Lloc: sala d'actes, edifici Gaspar M. de Jovellanos,
La Càtedra Bancaja UIB de Joves Emprenedors i el Club Empresaris UIB organitzen la jornada Les Oportunitats del Present, amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Mallorca i l'associació Joves Empresaris.
La jornada tindrà com a ponent principal l'escriptor i divulgador científic Eduard Punset, que va ser investit doctor honoris causa per la UIB el passat mes de febrer.
També hi participaran el senyor Llorenç Fluxà, president de Camper, i el senyor Rafael Goberna, consultor i expert en entrenament ( coaching ).
Els ponents oferiran una nova visió sobre la crisi, centrada en les oportunitats que ofereix un moment com l'actual.
Després, tindrà lloc un col·loqui obert.
També hi intervindran el senyor José Antonio Soriano, director d'Unitat de Negocis de Balears de Bancaja; la senyora Irene Llull, presidenta de l'Associació de Joves Empresaris; la senyora Susana Munar, vicesecretària general de la Cambra de Comerç de Mallorca; el doctor Julio Batle, professor del Departament d'Economia de l'Empresa i director de la Càtedra Bancaja UIB de Joves Emprenedors; i la rectora de la UIB, doctora Montserrat Casas.
La jornada s'adreça als empresaris que han estudiat a la Universitat de les Illes Balears, i l'aforament ja està complet.
Per això s'han habilitat dues aules des de les quals es podrà seguir l'acte per videoconferència.
A més, l'acte serà emès en directe per Internet a través del CanalUIB. |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
Manifestació dels catalans recobrant llurs carrers: —Que els castelladres reconeguin que som; que sempre som per damunt de zero, precisament perquè som.
Som llurs trofeus sempre podrits — i podrint-los.
"En un segon va comprendre el que passava.
Som (va pensar) davant una provocació escandalosa, una professió de fe, una proclamació de dignitat — inamissible en els homes reduïts a zero."
El repel·lent armat qui sobreïx d'odi ja no sap què fer.
Ens ha atupats, botxinejats, delmats, robats, violats, durant tres centúries...
"De sobte féu doncs quelcom fastigós i alhora sens dubte patètic, per l'impotència que implicava...
Es ficà a córrer pel camp, els ulls clavats a terra, i, tantost hi veia un escarabat, l'esclafava amb la bota.
Corria amunt i avall, girava cua i tombava al voltant d'ell mateix, aviava bots, el peu aixecat, i colpia durament a terra amb el taló, en una dansa cosaca que feia esclaflir i alhora et tocava una miqueta el cor en veure'n la pregona inutilitat.
Car prou podia enderrocar els presoners i podia esclafar els escarabats, mes allò que de debò volia ho tenia fora d'abast, del tot lluny de distància — era quelcom que mai no es podia matar."
Comentaris tancats a Definició (7)
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
El cantautor valencià Raimon entonarà quatre recitals consecutius i "antològics" del 8 a l'11 de maig al Palau de la Música Catalana, on portarà una cançó nova, de la qual no ha avançat títol ni contingut, i s'ha limitat a fer broma i ha dit que parla de la vida en general.
Al presentar l'espectacle aquest dijous, el nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha mostrat el seu gran content per tornar al Palau, que, amb 40 actuacions, s'ha convertit en l'escenari on més ha cantat, i ho ha fet més a gust pel "clima molt especial" que es crea a aquestes sales.
Està especialment "content" pel fet que la seva actuació serà precedida per les corals del Palau de la Música, que cantaran temes clau del cantautor de Xàtiva en un gest de benvinguda a Raimon, que ha dit que encara conserva a la retina l'especial significació del seu primer recital sol al Palau el 1967.
"Se'm va quedar a la memòria el recital del 67 per primera vegada sol al Palau de la Música, vam fer dues actuacions" i un disc en el qual l'únic defecte --ha comentat l'adalil de la cançó protesta-- van ser els múltiples aplaudiments del públic que apareixen entre cançó i cançó, ha ressaltat content.
"No m'havia preparat els records però, si m'els hagués preparat, n'hi ha molts", ha assenyalat el cantautor sobre el Palau, que ha explicat que el concert es pot considerar una antologia àmplia que rescatarà alguns dels seus temes que han caigut més a l'oblit, perquè fa temps que no els interpreta i la gent els hi demana, com 'Hauràs de fer com si' i 'Els matins de ciutat'.
A l'espectacle, que estarà acompanyat pels habituals Miguel Blasco, Juan Urpinell --a la guitarra--, Pau Domènech --clarinetista-- i Fernando Serena --contrabaix--, intercalarà poemes d'Ausiàs March, Salvador Espriu, Joan Timoneda, Jordi de Sant Jordi i algunes cançons incloses al seu últim disc, 'Rellotge d'emocions'.
Els quatre concerts comptaran amb una estructura semblant, i el primer dia Raimon serà telonejat pel Cor Mitjans, que interpretarà 'D'un temps, d'un país' i 'Jo vinc d'un silenci'; l'endemà, pel Cor de Noies, que cantarà 'Parlant-me del teu' i 'Veles e vents'; el següent, amb els temes 'Si miraves l'aigua' i 'Diguem no', i l'últim dia el Cor Jove de l'Orfeó Català obrirà el concert amb 'Al vent' i 'Cançó de les mans'.
El director del Palau de la Música, Joan Oller, ha subratllat el punt d'originalitat dels concerts que sumaran a la "intensitat, profunditat i èxit" de Raimon les veus de joves corals, en un clar gest de transmissió del llegat de les cançons que, amb tota seguretat, van escoltar els seus pares i avis.
Serà doncs una "experiència històrica" per a tots ells, que deixarà una empremta profunda a una altra generació, que podrà gaudir de la capacitat commovedora del cantautor valencià, que el 10 de juny rebrà el citat Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, promogut per Òmnium Cultural.
La presidenta del Palau de la Música i de l'Orfeó, Mariona Carulla, s'ha mostrat molt contenta de rebre Raimon, al qual considera un dels artistes "més estimats del país", i ha desitjat que aquesta marató de recitals es quedi gravada també a la memòria de l'artista valencià, que també ha estat guardonat fa poc amb la medalla del Cercle de Belles Arts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Quinze persones han mort ofegades aquest estiu a les platges catalanes, les tres últimes entre diumenge i dimecres passat, segons les dades facilitades per Protecció Civil.
Una xifra menor que la registrada durant el mateix període del 2015, en què van perdre la vida 21 persones fins al 5 de setembre.
El nombre de morts ha disminuït, però el perfil de les víctimes no ha canviat: la majoria tenien una edat mitjana de 65 anys, molts patien patologies prèvies i gairebé tots es van ofegar amb bona mar, quan a la platja onejava la bandera verda.
"Entre les víctimes hi ha més homes que dones i més espanyols que estrangers.
El turista és minoritari; el 2016 n'hi ha hagut menys casos que altres anys", precisa Sergio Delgado, subdirector general de Protecció Civil de la Generalitat.
Aquest responsable en seguretat confirma que moltes de les víctimes patien patologies prèvies, com cardiopaties, que han provocat que s'ofeguessin, a vegades amb pocs pams d'aigua i quan hi havia bones condicions meteorològiques.
"A vegades alguns moren a la riba, perquè perden el coneixement i queden flotant boca avall a causa d'una indisposició que segurament podria haver tingut una evolució diferent si s'hagués produït a la sorra de la platja", afegeix Delgado.
Malgrat les campanyes que s'han portada a terme per conscienciar els banyistes de més edat que no és convenient ficar-se a l'aigua quan s'està indisposat o marejat després de prendre el sol, els responsables de Protecció Civil reconeixen que encara "queda molt camí per recórrer" per "conscienciar" d'aquest perill els col·lectius de més edat.
També insisteixen que s'ha de treballar per "fer més visible" la figura del socorrista i lluitar contra el "descrèdit" que a vegades tenen aquests professionals, que "estan preparats i tenen coneixements", quan hissen la bandera groga o la vermella i veten el bany a les platges.
"Hi ha ocasions en què els usuaris no entenen que es col·loqui una bandera groga a la platja perquè veuen que hi ha bona mar.
Però a vegades el perill no està en les onades, sinó en els corrents que arriben a la costa, i els socorristes coneixen aquests perills", insisteix el responsable de Protecció Civil, que recomana als banyistes que es vegin sorpresos per una d'aquestes ressaques que no nedin en línia recta cap a la costa, sinó que ho facin en paral·lel o en diagonal cap a la platja.
Delgado adverteix, a més, que encara queda molta temporada de bany i que al mes de setembre també hi ha molts banyistes a les platges catalanes.
Una concurrència que a vegades coincideix amb la finalització del servei de socorristes.
El 2014, quatre persones van morir ofegades entre el 18 i 19 de setembre en platges on no hi havia socorristes.
En aquests casos, també va coincidir que el mar estava especialment mogut i les víctimes van ser imprudents a l'endinsar-se a l'aigua.
Protecció Civil recorda que el servei de socorristes és una competència municipal, però també aconsella als municipis que adaptin la durada de les campanyes a l'afluència de persones que hi ha al llarg de l'any.
"No només al setembre, també al juny sol haver-hi banyistes, per això seria ideal que els ajuntaments estudiessin bé l'afluència real d'usuaris i adaptessin el servei a les necessitats amb diferents horaris", assenyala.
El 22% de les 139 assistències per ofegament en piscines realitzades pel Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) de la Generalitat fins a finals del mes passat va correspondre a casos de nens de fins a 5 anys, segons ha explicat el cap de la central de coordinació sanitària del SEM, Joan Górriz.
El cap de la central de coordinació sanitària del SEM ha destacat que el més important per evitar aquests successos és la supervisió dels nens més petits, ja que el nombre més alt de casos es produeix en menors amb edats compreses entre els 3 i els 4 anys que no saben nedar.
"El més important és la protecció, la prevenció, i s'ha d'insistir que cada vegada que un nen s'estigui banyant en una piscina o al mar, hi hagi un adult amb ell, i fins i tot es recomana que la distància entre l'un i l'altre no sigui superior a la longitud del braç de l'adult perquè, si es produeix qualsevol incidència, el pugui subjectar de manera immediata".
Les recomanacions de Górriz van tenir lloc un dia després que una nena de 3 anys perdés la vida quan es banyava en una piscina privada en una urbanització de Calonge (Baix Empordà).
Només dues hores i mitja abans, una altra nena de 4 anys que es banyava en una piscina particular en una urbanització de Sils (Selva) va ser rescatada quan s'estava ofegant i va morir dies després a l'hospital. |
Si bé ha costat Déu i ajuda que es portés a cap l'esperada reunió entre els presidents Torra i Sánchez, finalment i com era ja d'esperar per qui s'ho ensumava, va deixar molt a desitjar.
La trobada es va celebrar amb un formalisme políticament correcte però sense gaires serrells raspallats, així com amb un munt de qüestions negociades sobre la taula, acumulades d'antigues legislatures i pendents, o no, d'aprovar.
El que sí que ha estat una injecció d'il·lusió entre tants despropòsits, després, és clar, de l'entrada de Ponsatí com a eurodiputada, és que s'hagi decidit aplicar l'article 100.2 als dos Jordis, fet que els permetrà sortir de Lledoners durant el dia, perquè puguin treballar i/o fer voluntariat, després que l'11 de desembre la junta de tractament de la presó decretés el segon grau.
Cal recalcar, per evitar malentesos, que d'aquest dret en poden gaudir tots els presos si es donen les circumstàncies, i que no suposa cap privilegi, com molts detractors se n'omplen la boca, així com també la premsa de Madrid més sensacionalista.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La pluja, més sorollosa que abundant, l'ha despert molt de jorn i quan es desvetlla en aquestes hores prèvies a l'alba no aconsegueix reenganxar-se al son.
No li fa res donar per clos el descans nocturn i aixecar-se per anar a la butaca de la sala que l'admet amb tanta consideració.
No fa comptes fer res: seure, així de simple, i deixar anar la pensa amb l'única companyia de l'Oratori de Nadal de Bach, el que dirigí Karl Richter per a la Deutsche Grammophon amb la Münchener Bach-Orchester i Bach-Chor.
I somriu en caure en el compte que en quinze dies serà Pasqua i, per això, valdria més sentir qualsevol de les Passions de Johann Sebastian que, segons ell, s'hauria de sentir sempre, ininterrompudament, més enllà de l'eternitat i tot.
Se sent a plaer observant com la claror retalla el finestral rere el qual vigila les pensades a lloure i va rompent la foscor d'un diumenge humit i ventós, aparentment desganat, que el déu d'Eisenach modela a la seva imatge i semblança.
I quan li obre els ulls, al dia, perquè vegi la llum gens turmentada passada per aigua, ell recorda que ha d'anar al llibre de Philip Roth "El teatre de Sabbath" a cercar la nota sobre el llibre dels Proverbis que hi deixà quan el devorà fa anys.
No sap ben bé per què la recordà, anit, rellegint unes notes antigues sobre la propagació de la indigència i altres excrescències purulentes d'aquesta manera absurda de comprar-ho tot, com si adquirint quesvulla el temps es deturàs i allò adquirit ens portàs al setè cel.
I contra aquest drac, es diu resignadament, no n'emergeix cap nou sant Jordi per abatre'l.
La nota és allà, sí, a la pàgina 332, escrita a llapis però és incapaç de desxifrar el que hi escrigué.
No li passa mai, ser incapaç d'entendre les notes dels llibres que escriu apressadament en els marges o en papers agafats a l'atropellada.
Sí que llegeix en el full quadriculat els versets 4, 5, 6, 7, 8 i 9 del capítol 31: "No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits.
Més aviat porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l'amargor: que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva pena.
Parla a favor dels sense veu, enarbora la causa dels dissortats.
Parla per donar sentències justes, defensa la causa de pobres i necessitats".
Les notes denoten ràbia, sí, però per molt que s'afanyi no pot entendre el que diu aquella mena de corrues serpentejants de formigues.
Lemuel està subratllat i al cap de la línia l'únic clar: "Salomó?.
I a quatre retxes del final del paper pautat on hi escrigué aquella nota que ja creu inservible, una llista de "donasses": Ain, Àlef, Bet, Caf, Cof, Dàlet, Guímel, He, Het, Lod, Làmed, Mem, Nun, Pe, Reix, Sade, Sàmec, Tau, Tet, Vau, Xin, Zain.
Sota el nom de Lod pot deduir que hi diu: "Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa".
I a sota de Sade: "Vetlla per la marxa de la casa, no menja el pa sense guanyar-se'l".
I d'aquell paper pautat gairebé tan gran com el full del llibre de Roth no en pot llegir res més ni pot esbrinar per què no recorda què hi va escriure i els motius que ho provocaren.
Com més endins de l'estupor s'havia fet el rescata el baix de l'Oratori, que ja s'ha plantat al dia de la Circumcisió de l'infant Jesús, i li diu: "Quan jo mori, Tu seràs el meu tresor; quan arribin la temptació i la caiguda, pensaré en Tu.
Quan jo mori sé que no m'abandonaràs.
El teu nom, escrit en mi, allunyarà tot temor".
Han estat els lladrucs desesperats del seu ca els que han cridat l'atenció de la veïna, que té clau de ca seva des que tingué l'angina de pit fa quatre anys.
L'ha trobat a la biblioteca fet un nus, inconscient, amb un llibre entre les mans.
El crit de la veïna, al seu torn, ha fet pujar al pis els veïns del setè i del sisè.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Amb aquestes paraules, la cantant andalusa Rosa López va deixar amb la boca oberta, fa tot just una setmana, els espectadors de 'Ven a cenar conmigo'.
L'edició gourmet del programa compta aquesta vegada amb els famosos Francisco, Aless Gibaja, Raquel Mosquera, Laura Matamoros i la mateixa Rosa de España.
Cada setmana n'hi ha un que convida la resta a sopar a casa.
Però malgrat que és un reality gastronòmic, de cuinar en saben ben poc.
Així que l'interès de cada episodi es troba en escoltar les confessions que les celebrities fan per atrapar l'audiència.
I la Rosa no té cap mena de problema en explicar-ho tot.
A la segona entrega de 'Ven a cenar conmigo', que s'ha emès aquesta nit a Cuatro, l'extriunfita ha fet d'amfitriona i ha preparat un menú vegà que més li valdria haver-se estalviat.
L'únic que ha salvat el programa, l'artista explicant obertament les seves intimitats.
Sense cap mena de pudor (i sense venir al cas), la guanyadora de la primera edició d'OT ha confessat que és "una fiera en la cama".
Tot i que, des que està soltera, de relacions sexuals en té més aviat poques: "No recuerdo la última vez".
Els seus convidats, expectants per conèixer més detalls de la vida sexual de la Rosa López.
Si en comptes de preparar un menú a base de verdures els hagués servit una caixa de crispetes, hauria triomfat.
La Rosa López fa temps que no té parella.
Van estar junts durant dos anys, després que l'artista granadina abandonés l'acadèmia d'Operación Triunfo.
Li agradaria tornar a tenir un nòvio, però també és del parer que millor estar sola que mal acompanyada: "Cuesta mucho.
I això fa més difícil trobar l'amor. |
Carles Puigdemont va entrar al centre penitenciari de Neumunster per donar un centenar de llibres d'autors catalans traduïts a l'alemany.
L'expresident va visiter la presó un any després de la seva detenció. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«El 2018, l'economia continuarà creixent, tot i que ho farà a un ritme inferior al de 2017.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'independentisme ha guanyat i la premsa econòmica de Madrid ja ha reaccionat.
Les empreses continuen en el punt de mira.
De nou, comença la lletania de les fugues.
'L'economia no suportarà cap més escomesa del secessionisme com la d'aquests últims mesos, perquè això que fins ara ha estat abandonament de les seus socials de Catalunya per part de les empreses seria sortida definitiva de les plantes de producció, la qual cosa col·locaria la regió en una situació d'autèntica pobresa', deia l'editorial de divendres de Cinco Días.
'La victòria de la sobirania revifa el risc de més fuga d'empreses', titulava El Economista.
Per aquí comencen a anar una altra vegada les coses.
Aquest final d'any és molt especial.
La cosa habitual a hores d'ara és fer les previsions per a l'any vinent.
Però em sembla que el 2018 serà molt complicat per als analistes perquè no hi ha algoritme que valgui davant la quantitat de variables de tota mena que entren en joc.
De moment, són poques les entitats que s'han atrevit a quantificar el creixement esperat del producte interior brut català per a l'any vinent.
Hi ha un denominador comú en totes: han rebaixat les previsions que havien fet anteriorment.
La més optimista és la Cambra de Comerç de Barcelona, que preveu un 2,5%.
La segueix el BBVA, amb el 2,1%, i Funcas, amb l'1,7%.
Tots els gabinets i institucions al·ludeixen als riscos polítics i la incertesa que envolten la ciutadania i els inversors.
Recordem que el 2017 es preveu tancar amb un creixement consensuat al voltant del 3,1% i no podem oblidar que els analistes preveien una desacceleració per a l'any que acaba, que al final no s'ha esdevingut, arran d'un comportament en el consum i les exportacions més bo que no s'esperava.
Sobre això, el Banc d'Espanya, al seu últim butlletí econòmic, fa una bona anàlisi de la desacceleració de la demanda, basada en el comportament de les famílies amb els béns de consum durador en les dues fases del cicle.
Una demanda envasada en la primera fase i gastada en la segona, que ja arriba a la seva fi.
A Catalunya, la seqüència haurà estat pràcticament la mateixa.
Així doncs, de cara al 2018, dels dos elements clau per a la nostra economia –el consum familiar i les exportacions– n'hi ha un que es desaccelerarà i pot comportar un menor creixement de l'ocupació.
Tampoc els salaris sembla que hagin de recuperar gaire terreny perdut.
Malgrat tot, continuaran creixent els diners per a gastar, però a un ritme més lent que el 2017.
I queda per veure com afectaria les expectatives dels consumidors una evolució de la situació política a Catalunya que mantingués incerteses durant un temps més llarg del desitjat.
Les exportacions, en canvi, sembla que aniran millor.
Segons l'informe de Caixabank Research, 'les perspectives econòmiques de l'eurozona continuen millorant i suggereixen una millora continuada de les perspectives econòmiques de l'àrea'.
La qüestió important és que les previsions de creixement per al 2018 dels nostres tres principals clients –França, Alemanya i Itàlia– augmenten.
Això vindria ratificat per l'índex de clima exportador de la indústria catalana del tercer trimestre, que mostrava un ampli marge positiu de cara a l'any vinent.
Fa anys que assolim rècords, i els hotelers es queixen ara que les reserves per a l'any que ve han baixat.
Les xifres fins al setembre eren excel·lents, però mostren una lleugera baixada en l'últim trimestre en nombre de visitants, encara que no en despesa.
Crec que els mesos vinents seran decisius per a afinar les previsions del sector, en funció del clima de normalitat laboral i social que es respiri als pobles i ciutats de Catalunya.
Potser l'interrogant més gran el veig en la inversió de les empreses.
La caiguda del 75% de la inversió estrangera apuntada pel Ministeri d'Economia sembla que està trucada.
Però hem de ser realistes i reconèixer que una empresa no ha de prendre –ni pot fer-ho– més riscos que els indispensables, i en això és decisiu l'entorn en què es mou i preveu per als pròxims temps.
Per això, em sorprèn en positiu que, segons l'enquesta d'inversió industrial de la tardor del 2017 (Departament d'Indústria), feta pública dimecres passat, la inversió industrial prevista a Catalunya de cara al 2018 sigui d'un creixement interanual del 5,8%, superior al dels dos anys anteriors.
L'ampliació de la capacitat productiva continuarà essent la principal finalitat de la inversió l'any 2018 a tots els sectors.
La construcció, per la seva part, pot viure un altre any de creixement.
La falta d'habitatge és notòria a Barcelona i la primera corona, per la qual cosa la feina sembla assegurada, encara que en uns nivells molt lluny encara dels anys anteriors a la crisi.
A més, la licitació oficial d'obra a Catalunya es va situar en 1.044 milions d'euros els nou primers mesos de l'any, un 25% més que en el mateix període de l'any passat, segons un informe de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya.
Cal destacar que es deu sobretot a l'administració local.
En l'immobiliari caldrà distingir el comportament de dos tipus de clients.
Els locals que necessiten el pis continuaran fent, aprofitant el baix nivell de tipus en les hipoteques, mentre que els inversors –sobretot els estrangers– poden frenar –com han fet els últims mesos– les decisions si creuen que hi pot haver prou inseguretat per a afectar els preus.
En resum, som davant un any que no serà fàcil per a l'economia catalana, que a més de la inèrcia de desacceleració que arrossega el consum, pot ser que hagi d'afrontar un bombardeig mediàtic, estadístiques trucades i tot allò que pugui afectar negativament l'estat d'ànim dels consumidors catalans.
Un calc de tot allò viscut aquests mesos, vaja!
Quina serà la reacció dels consumidors?
L'única cosa que em sembla assenyada en aquest moment, doncs, és dir que, el 2018, crec que l'economia continuarà creixent, tot i que ho farà a un ritme inferior al del 2017.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'espectacle nadalenc de la lliga anglesa continua també el 2020.
Després del Boxing Day i de la jornada d'aquest cap de setmana, el nou any començarà amb partits de la Premier League.
Gairebé podríem parlar de jornada única, ja que tots els partits es disputaran el dia 1, excepte el Liverpool, que s'enfrontarà al Sheffield United i tindrà un dia més de descans.
El conjunt entrenat per Jürgen Klopp acumula molts minuts de joc seguits, tenint en compte que també va competir fa tot just una setmana en el Mundial de Clubs, que va ser més exigent que altre vegades per a l'equip europeu.
Davant tindrà una de les grans sorpreses de la primera volta al campionat anglès, el Sheffield United.
L'equip va ser l'últim club en pujar a primera divisió l'any passat i la plantilla és una de les més barates del campionat.
No obstant això, els seus resultats són fantàstics i es troben en posicions de mitja taula alta, amb probabilitats de lluitar per una posició a Europa si fan una segona volta de campionat igual de bona que la primera.
D'altra banda, l'actual campió de lliga, el Manchester City, rebrà a casa (18.30 hores) l'Everton d'Ancelotti en el que, probablement, serà el partit més destacat.
L'Everton no ha començat gaire bé la temporada, però espera poder escalar posicions amb un entrenador de prestigi, com ho és l'italià, i poder esdevenir, per fi, una amenaça per als sis grans de la Premier League, tal com ho està sent els darrers anys el Leicester City, que visitarà el camp del Newcastle (16 hores).
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Un festival de primera categoria té una regla no escrita: que la pel·lícula que l'inauguri sigui potent.
Que brilli, que llueixi, que tingui focs artificials.
Sant Sebastià va aixecar ahir el teló amb un film benintencionat però no excel·lent.
L'equip del certamen –per retre homenatge a una ciutat que aquest any és capital europea de la cultura– havia apostat per una cinta europea, francesa: 'La doctora de Brest'.
Podria haver triat l'espanyola 'El hombre de las mil caras', que es projecta avui, i haver tingut així una obertura igualment europea i molt més lluminosa.
Però aquestes són les coses dels festivals.
Això sí, és d'agrair que l'encarregada d'obrir la competició fos una dona, la directora Emmanuelle Bercot.
Des del 1986 això només havia passat una vegada, amb Rose Troche i 'La seguridad de los objetos' (2001).
Bercot és, de fet, l'única cineasta que aquest any lluita per la Concha d'Or.
El 2015 també va tenir el privilegi d'obrir Cannes.
Feia 30 anys que una dona no ho feia.
Les expectatives de la pel·lícula de llavors, el drama social La cabeza alta, van ser moltes, però la cinta només va generar indiferència.
'La doctora de Brest' és una pel·lícula que a l'espectador el reconforta perquè confirma que, a vegades, la lluita social surt bé.
Està basada en fets reals, en l'odissea que va viure el 2007 una metge de Brest (França) que s'hi va deixar la pell durant uns quants anys perquè les autoritats sanitàries retiressin un medicament contra la diabetis i l'obesitat.
Després de tractar diversos pacients, va investigar i va descobrir que es tractava d'un fàrmac molt perillós perquè provocava fallides cardíaques.
En diverses dècades van morir 500 persones a tot França a causa del Mediator.
Els laboratoris –amb seu a París– es van burlar d'ella i la van considerar una pagerola de províncies.
Però va perseverar en la seva lluita.
A Espanya, on es comercialitzava sota el nom de Modulator, s'havia retirat uns quants anys abans, el 2003.
«Ella es va enfrontar a comissions sanitàries plenes d'homes amb americana i corbata que la van menysprear per ser dona i per vestir amb botes de cordons i caçadores.
Si aquest escàndol l'hagués tret a la llum un universitari parisenc ben vestit i de cabells grisos, tot s'hauria solucionat abans», va explicar la directora, que va arribar a Sant Sebastià acompanyada per la protagonista, Sidse Babett Knudsen (la primera ministra danesa de la venerada sèrie Borgen), i per Irène Franchon, la pneumòloga que va destapar l'escàndol.
«Quan els productors em van proposar el projecte, vaig llegir el llibre que havia escrit la metge, però no sabia quina pel·lícula podia fer i vaig estar a punt de dir que no.
No obstant, vaig conèixer la pneumòloga i em vaig decidir.
És combativa, forta, valenta i té alegria de viure.
T'esgota l'energia que té», va assegurar la polifacètica cineasta francesa, que també és guionista i actriu.
Va ser tanta la força de la fascinació que li va provocar la pneumòloga, que 'La doctora de Brest' no és tant la història d'un escàndol sanitari com el retrat d'una dona hiperactiva, valenta i lluitadora. |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Un treball grupal amb música i moviment per sentir i ballar allò que ens emociona. |
A pas de cargol, del cargol que avança lentament però que sap on va, el setè art arriba a les escoles.
Al costat del llibre de contes i dels poemes, de la narrativa d'ara i d'abans, del còmic, de la pintura i del fang, de la música i la dansa, el setè art es va fent un lloc enmig dels atapeïts horaris escolars... |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La trobada d'emprenedors s'ha celebrat al Centre d'Empreses Industrials de Can Roqueta.
En total s'han presentat 17 propostes i Rokubun ha guanyat 2.000 euros més sis mesos gratuïts d'allotjament en un espai d'incubació del Centre d'Empreses i un assessorament individual de deu sessions.
Rokubun es dedica a donar solucions de navegació innovadores i de precisió més enllà de les basades en el Sistema de Navegació Global Per Satèl∙lit (GNSS).
També ofereix solucions en l'àmbit del posicionament així com en l'observació de la Terra.
Proton New Energy Future ha obtingut el segon premi, amb sis mesos gratuïts d'allotjaments al Nodus Barberà més assessorament individual.
El quart premi ha estat per S+shopping (assessorament individual de 10 sessions valorat en 600 euros) i el cinquè per a H2ONOW (assessorament individual de 10 sessions valorat en 600 euros).
El Fòrum d'Emprenedora ha arribat a la seva quarta edició, comptant amb la presentació dels projectes empresarials.
Per primer cop s'ha organitzat amb la col·laboració de consistoris del voltant, com Barberà, Castellar i Sant Quirze.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La petroliera Repsol va tancar el 2018 amb un benefici net de 2.341 milions d'euros.
No ho podrà repetir el 2019, que tancarà amb números vermells.
La companyia que presideix Antoni Brufau ha corregit els valors d'alguns dels seus actius, bàsicament d'exploració i extracció de petroli i gas als Estats Units i el Canadà, per alinear-los amb els objectius de l'Acord de París.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
És el tret de sortida d'un projecte de llarg recorregut que proposa tres recitals en tres anys
El pianista hongarès Sir András Schiff iniciarà el proper 5 de febrer al Palau de la Música Catalana (20.30 h) el primer dels tres concerts d'un projecte de llarg recorregut en què interpretarà les tres darreres sonates de Mozart, Beethoven, Haydn i Schubert en tres temporades consecutives.
Aquestes darreres sonates, escrites en un període ben curt, del 1789 al 1828, ofereixen el misteri de les darreres obres d'un compositor.
La iniciativa, en coproducció amb la Philharmonie de Berlín i el Carnegie Hall de Nova York, entre d'altres, comença la setmana que ve amb la interpretació, al cicle Palau 100 Piano, de la Sonata núm. 17, KV 570 de Mozart, la Sonata núm. 31, op. 110 de Beethoven, la Sonata núm. 61, Hob.
Schiff, que dóna a cada compositor el seu so, amb un ventall de matisos que va de l'elegància a la introspecció, interpretarà les obres de memòria.
I actuarà amb un gran piano C. Bechstein fabricat el 1921, que el pianista alemany Wilhelm Backhaus (1885-1969) ja va tocar en alguns enregistraments i també en molts concerts.
El projecte amb Schiff se suma a altres iniciatives encetades pel Palau amb l'objectiu de crear vincles amb determinats artistes, formacions o intèrprets.
Enguany hi han començat nous projectes de llarg recorregut la Budapest Festival Orchestra i Mark Padmore, i es continuen d'altres ja iniciats, com les Sonates per a piano de Mozart amb Bezuidenhout, la integral de l'obra per a clavecí de Bach amb Benjamin Alard i la interpretació d'una selecció d'òperes de Mozart sota la direcció de René Jacobs.
András Schiff (Budapest, 1953) és un dels pianistes més aclamats del panorama musical mundial i ha treballat amb la majoria de les orquestres i els directors internacionals, actuant com a director i solista.
Va rebre l'International Classical Music Award 2012, com a enregistrament instrumental de l'any, per la gravació de Geistervariationen, amb obres de Robert Schumann (ECM).
Schiff ha estat distingit amb nombrosos premis internacionals; el més recent, atorgat el juny de 2014, és el títol de Cavaller pels seus serveis a la música, tot figurant en la Llista d'Honor de l'Aniversari de la Reina Isabel II d'Anglaterra, que el converteix en Sir András Schiff.
Detalls del projecte futur al Palau de la Música:
F. J. Haydn: Sonata núm. 60, Hob.
L. van Beethoven: Sonata núm. 30, op. 109
W. A. Mozart: Sonata núm. 16, KV 545
F. J. Haydn: Sonata núm. 62, Hob.
L. van Beethoven: Sonata núm. 32, op. 111
W. A. Mozart: Sonata núm. 18, KV 576 |
Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi.
Càmera Rosa, fotografies de Manel Bielsa.
Dones visibles, retrats de la fotògrafa Laila White, acompanyats d'escrits de Clàudia Bussé.
Exposició col·lectiva Black Music Colors, dels artistes Josep Mistral, Guillermo Ceballos, Joanic Geniut i Pau Morales.
Aire, exposició d'Olga Massaguer.
L'humanitat de les llambordes, d'en Manel Bielsa i una exposició de dibuixos sobre llambordes i pedres de l'Àngels Sargantana.
Ceràmica viva Empordà, de l'Associació de Ceramistes de la Bisbal. |
El trobarem a l'extrem sud del municipi bagenc d'Aguilar de Segarra, a tocar del terme municipal de Rajadell.
El castell s'eleva a quatre-cents cinquanta metres d'altitud damunt un morro de serra que impera tres valls solcades per la desembocadura de tres rieres del territori; la riera de Rajadell, tot i que s'origina a Aguilar, la riera de Grevalosa i la riera de Maçana.
La seva situació respon a la necessitat d'esdevenir punt estratègic sobre l'antic camí ral que sortia de Manresa i anava cap a Lleida i Aragó, i que era també una via de comunicació entre el Bages i la Segarra.
De fet, avui podem contemplar des de dalt del castell l'antiga carretera comarcal, la via del tren i l'eix transversal com a rèplica moderna de l'antic camí que utilitzaven els homes que caminaven per aquesta vall.
Pel que fa a la història, la coneixença més antiga que es té del castell data del segle X, concretament l'any 983 i actualment se'n conserven la torre originaria i dos murs.
Es tracta d'una fortificació d'estil gòtic que amb el pas del temps ha patit diferents modificacions i usos, des de funció militar, residència senyorial i masoveria.
Forma part de tot un seguit de fortificacions construïdes al territori durant la reconquesta de finals d'aquest segle.
En aquella època els àrabs dominaven les terres de ponent, i és per aquest motiu que a fi de controlar les seves incursions, que arribaven a Manresa i fins i tot a Barcelona, s'alçaren tot un seguit de fortificacions en llocs elevats per contenir aquests saquejos i privar-los el pas a través de terres planes com el Bages, el Vallès o l'Anoia.
Així, de mica en mica, des d'aquests castells la reconquesta va anar progressant cap a l'oest fins arribar al 1050 a Tàrrega.
Juntament amb l'església parroquial de Sant Miquel de Castellar, la Rectoria i el Molí conforma un conjunt monumental històric declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, dins el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Diuen que els castells amaguen tresors i és ben cert que el castell de Castellar ens ha deixat un tresor molt i molt important.
Com ja hem explicat, es tracta del testament del primer senyor que va tenir el castell, Seguí de Castellar, amb data de l'any 1022.
Gràcies a aquest preuat document s'ha pogut saber que Seguí inicià la reconquesta des d'aquest castell i que al segle XI el territori ja estava reconquistat i feudalitzat.
En el testament també hi consta descrit tot el territori dominat en aquell moment, on a banda del propi terme, també hi restaven sota el seu domini sis torres que van esdevenir nuclis medievals emmurallats i que han perdurat fins avui: les Coromines, el Seguer, Puigfarner, Sant Valentí de Vilallonga, Solanelles i la Guàrdia Pilosa.
En gairebé mil anys d'història cinc dinasties han dominat el castell.
Tot i que d'entrada la funció del castell era militar, va anar transformant-se.
Els Castellar conqueridors, descendents de Seguí, van ser representants feudals del terme fins a finals del segle XIII.
Els Grevalosa medievals i renaixentistes, van tenir el domini des de mitjan segle XIII fins al segle XVI.
Els Amat als segles XVII i XVIII, i els Càrcer i els Vilallonga al segle XIX.
L'any 1997 Joan Joaquim de Vilallonga i Girona, actual comte de Castellar, va cedir el castell a la Fundació de Castells Culturals de Catalunya per fer front al deteriorament en què es trobava l'edifici, però no va ser fins l'any 2005 que l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra se'n va fer càrrec i va assumir la gestió de la restauració.
El 8 de setembre de 2012 es va inaugurar la primera fase de les obres de restauració del castell i la museïtzació d'una sala.
A través del castell se'ns explica l'articulació d'un territori.
Aquesta història ens descobreix la vida d'una societat sota règim feudal, la vida en un castell, els lligams indissolubles entre la fortalesa, l'església, la rectoria i la importància del molí.
La història del naixement de la masia catalana, històries de la vida de nobles i pagesos, les assemblees de pau i treva, el significat de les sagreres, secrets de la cultura oral, remeis antics i oracions per curar tots els mals.
Secrets del territori tals com que l'any 1068, el comte Ramon Berenguer I es comprà un terreny a la demarcació de Vilallonga i amb el temps va ser el bressol de la vila reial de Sant Martí de Sesgueioles.
Curiositats com ara que Blanquina de Grevalosa deixà escrit l'inventari de la seva cambra, la cambra del celler, la cuina, el bestiar i el molí, o que Francesc d'Amat i Grevalosa va anar a veure el cardenal Richelieu per demanar protecció a França durant la guerra dels Segadors.
Fins i tot que Marianna de Lentisclar tenia un inventari de tot l'armari del seu marit.
Mil anys de noblesa catalana explicada amb passió i entusiasme per la historiadora Roser Parcerisas.
Cada segon diumenge de mes: de 10 a 13h.
També es fan visites concertades.
Per concertar visita cal trucar a l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra, al telèfon 938 366 080 | 680 516 710, o bé per correu electrònic:
Preu: 2€ adults | gratuït els menors de 12 anys.
Des de la carretera C-25 (Eix Transversal) direcció Lleida, cal agafar la sortida 120/Castellar.
Des d'aquí cal dirigir-se al nucli de Castellar i, al sortir del poble en direcció a Calaf per la carretera N141, hi ha un trencall a l'esquerra amb un cartell que indica "Al castell".
Cal seguir la pista de muntanya, de 3,3 km i en bon estat, que condueix fins el conjunt del castell.
Accés sense problemes i ben senyalitzat. |
El ple municipal celebrat ahir ha aprovat –amb els vots a favor de CDC, CUP, ERC, ICV-EA i PSC; l'abstenció de C's; i el vot en contra del PP- dues mocions que han tingut com a temàtica principal els recursos hídrics i fluvials de Catalunya. |
El Palau Olímpic de Badalona serà l'escenari, dilluns 9 i dimecres 11 de setembre, de la Lliga Nacional Catalana d'equips ACB.
Com a la darrera temporada, la competició tindrà format de Final a Quatre (semifinals i final) amb la participació del MoraBanc Andorra, Barça, Joventut i Baxi Manresa.
Aquesta 40a edició de la Lliga Catalana ACB arrencarà dilluns 9 de setembre amb la disputa de les semifinals que, després del sorteig realitzat aquest dijous 18 de juliol amb la presència de representats dels quatre equips participants, enfrontarà al vigent campió, el MoraBanc i el Baxi Manresa (19 h) i els protagonistes de l'altra semifinal seran la Penya i el Barça (21:15 h).
Els guanyadors s'enfrontaran a la Final que tindrà lloc dimecres 11 de setembre a les 12h.
Tots els partits s'emetran en directe per Esport3.
A la darrera edició celebrada al setembre passat, el MoraBanc Andorra es va imposar al Barça Lassa per un 76-94 en una final disputada al Barris Nord de Lleida.
També es disputarà la 31a edició de la Lliga Catalana Femenina que comptarà amb l'Spar Citylift Girona i el Cadí La Seu i amb el Palau d'Esports de La Seu d'Urgell com a escenari.
Les amfitriones seran en aquesta ocasió les jugadores del Cadí que, diumenge 15 de setembre a les 12h, s'enfrontaran a les vigent campiones de l'Spar Citylift Girona en una final que també s'emetrà en directe per Esport3.
L'equip gironí és el vigent campió després de superar, a l'edició anterior disputada a Girona, al Cadí La Seu per un 89-63 i fer-se amb el seu 7è títol.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Aquest article és un resum del meu treball de recerca de batxilerat, el qual presenta la investigació de la desaparició del meu reiaio matern, Josep Casanova Pujol, durant la batalla de l'Ebre mitjançant les cartes que ell envià des del front a la meva reiaia durant el transcurs de la batalla.
Gràcies a les dades que consten en les cartes: divisió, brigada, batalló...a que pertanyia he pogut traçar una aproximació del seu itinerari i un seguit d'hipòtesis sobre la seva desaparició.
A més de descobrir i tractar de primera mà les polítiques de memòria històrica |
L'entrenador del RCD Espanyol, Quique Sánchez Flores, ha declarat aquest dilluns que el conjunt perico encara no es considera un "equip rellotge", que pot marcar de forma clara el camí que li queda fins a final de temporada, encara que s'ha aconseguit "el respecte" per part de la resta d'equips de LaLiga Santander.
Som molt exigents i quan ens descol·loquem una mica ja ens molesta.
Ara mateix no som un equip rellotge.
Polint coses serem millors, ara mateix som un equip respectat però podem créixer més", ha assegurat en roda de premsa.
En aquesta mateixa línia, el preparador madrileny ha mantingut el seu discurs reconegut de "millorar-se" a ells mateixos.
"Tenim un sentiment espanyolista d'haver gaudit molts partits i haver patit poc.
Passi el que passi d'aquí a final de temporada tenim el guió molt interioritzat", ha matisat.
El conjunt blanc-i-blau visita aquesta jornada l'Sporting, amb la baixa de Javi López en la llista.
"Javi està en el millor moment de la temporada, però tenim dos jugadors més que poden ocupar aquesta posició (Marc Navarro i Víctor Sánchez).
No volem posar en risc el seu rendiment", ha confirmat per treure importància a l'absència del lateral en la convocatòria.
D'altra banda, ha destacat la presència de tres porters en la llista.
"Quan viatgem fora no volem tenir cap sorpresa en l'entrenament i per això viatgem amb tres".
A més, va deixar entreveure la presència en l'onze de Navarro.
"Necessitem cames fresques, frescor i un altre tipus de característiques", ha afirmat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El presentador d'Òpera en Texans' i 'This is Opera', Ramon Gener, ha recollit el Premi d'Honor d'enguany
Igualada.-La tretzena edició del Zoom, el Festival Internacional de Ficció per a Televisió, ha arrencat aquest dimecres al vespre a Igualada amb l'estrena en primícia del film 'Fassman, l'increïble home radar'.
Es tracta d'un thriller basat en la història del famós mentalista català Josep Mir Rocafort i, segons ha explicat el director de la pel·lícula, Joaquim Oristrell, "no es tracta d'un 'biopic', sinó que hem agafat un moment en què Fassman obre un institut i hem muntat un thriller una mica estil Agatha Cristie".
Tot i que el gruix de premis es recolliran dissabte, aquest dimecres el presentador dels programes 'Òpera en Texans' i 'This is Opera', Ramon Gener, ha recollit el Premi d'Honor d'enguany.
'Fassman, l'increïble home radar' (Espanya, 2015), de Joaquim Oristrell, ha estat el film escollit per inaugurar la 13a edició del Festival Zoom.
Es tracta d'un thriller basat en la història del famós mentalista català Josep Mir Rocafort, l'hipnotitzador més cèlebre de la seva època i que sempre va estar acompanyat per la polèmica.
La projecció ha estat una primícia, ja que el film encara no s'ha estrenat a la televisió i la previsió és que ho faci el primer trimestre de 2016.
El seu director, Joaquim Oristrell, ha relatat que el film no pretén ser un 'biopic', sinó que "hem fet una mena de thriller a l'estil Agatha Cristie sobre aquest personatge".
Oristrell ha ressaltat que un dels grans avantatges del Zoom és que pots veure la reacció del públic durant la projecció del film, cosa que si la pel·lícula s'estrena a la televisió, "hauries d'entrar a casa de la gent per veure-ho".
Oristrell ha estat acompanyat aquest dimecres per la majoria d'actors i tècnics que han participat en el film.
Un d'ells ha estat Juanjo Puigcorbé, que encarna el personatge de Fassman.
L'actor català i també diputat ha relatat que ha estat un personatge "difícil de fer, ja que molta gent el coneix".
En aquest sentit, Puigcorbé ha defensat la seva figura i ha explicat que era una persona que "tenia unes facultats molt especials" i "estic convençut que no era un impostor".
De la seva banda, Nausicaa Bonnín, que interpreta el personatge de la Rosa, ha expressat que al film "hi ha moltes sorpreses i molts girs".
Ramon Gener rep el Premi d'HonorMalgrat que el gruix de premis que atorga el Zoom es coneixeran dissabte, el Premi d'Honor d'enguany ja s'ha entregat aquest dimecres al presentador dels programes 'Òpera en Texans' i 'This is Opera', Ramon Gener.
El presentador s'ha mostrat "molt feliç" per rebre el guardó i ha expressat que, per ell, és impossible viure sense la música i l'òpera.
De fet, Gener ha afirmat que l'òpera "ens explica sempre les coses que ens passen, com som, d'on venim i cap a on anem i, per això, ens fa adonar que l'òpera i la música són fonamentals".
Set produccions a la Secció Oficial La Secció Oficial a competició compta enguany amb un total de set pel·lícules d'arreu del món.
Es tracta dels films espanyols 'La Xirgu', de Sílvia Quer; 'Habitaciones cerradas', de Lluís Maria Güell i 'Res no tornarà a ser com abans', de Carol López, tots ells coproduïts per TVC.
D'altra banda, també es projectaran la pel·lícula holandesa 'Peter Pan Man', de Michiel Ten Horn; la producció austríaca-alemanya 'Clara Immerwahr', de Harald Sicheritz; la francesa 'Des roses en hiver', de Lorenzo Gabriele; i el film australià 'The Outlaw Michael Howe', de Brendan Cowell.
El festival, però, tornarà a comptar amb les seccions tradicionals com el Zoom Especial, que enguany presentarà amb dues projeccions inèdies de les series de televisió Merlí i Carlos Rey Emperador.
Pel que fa al Zoom Didàctic, la proposta d'enguany és la pel·lícula 'Ernest & Célestine' (França, 2013).
A la secció Zoom Docs hi haurà una selecció dels millors documentals per a televisió dels darrers anys com 'Tu també pots' (Espanya, 2015), d'Anna Llauradó, i 'el Gran Silenci, Horta de Sant Joan' (Espanya, 2015), de Carles Caparrós.
A la Zoom Class d'enguany es duran a terme dues 'masterclass'.
El dijous 26 de novembre tindrà lloc a l'Ateneu Igualadí una classe sobre el desenvolupament d'un projecte d'animació, el disseny i les necessitats, conduïda pel departament d'infantils de TV3.
D'altra banda, el divendres 27 hi haurà una classe sobre el film 'Teresa', de TVE.
Una de les novetats d'enguany és una nova secció que té per objectiu mostrar propostes de joves creadors de la comarca de l'Anoia.
Es tracta del Zoom KM0 i presentarà el film 'Tu y yo' d'Oriol Estrada i Natàlia Cabral, que narra la història d'una dona de 70 anys i una jove criada que viuen juntes en un petit apartament ple d'orquídies a Santo Domingo.
També es projectarà 'Història d'una plaça, de la Moixiganga als Moixiganguers', realitzat per Helena Aparisi i Jordi Còdol, i que es va fer amb motiu del vintè aniversari dels Moixiganguers d'Igualada.
També es podran veure dues produccions de Dan Ortínez, 'Color Esperança' i 'La lluita a la motxilla'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El nou servei Euromed connectarà Alacant amb Barcelona en 4 hores i 20 minuts a partir del dilluns 13 de gener.
Els trens circularan entre Barcelona i Camp de Tarragona per la via d'Alta Velocitat i utilitzaran la nova variant de Vandellòs.
La reducció del temps de viatge oscil·la entre 40 i 33 minuts pel que fa al millor temps actual, ha informat Renfe aquest dijous.
La nova oferta de Renfe al Corredor Mediterrani millorarà la connexió d'Alacant amb Girona i Figueres.
Així, quatre trens Euromed enllaçaran de manera directa la Costa Brava amb la capital alacantina.
Amb els nous serveis entre la Comunitat Valenciana i Catalunya es diversifica l'oferta entre totes dues comunitats: vuit serveis Euromed, per sentit, d'ample variable, s'encaminaran a través d'un bescanviador cap a Camp de Tarragona i Barcelona, per la línia d'Alta Velocitat.
Els trens Talgo mantindran el servei actual i circularan per la via convencional fins a Barcelona, amb parada a l'estació de Tarragona.
L'Euromed incorpora entre les seves noves prestacions el Cotxe en Silenci, fins ara exclusiu de l'AVE.
El cotxe número 10 dels trens oferirà aquest servei a la classe turista sense cap cost extra per al client.
El servei Euromed amb origen i destinació Alacant es presta amb trens de la sèrie S130.
Cada tren compta amb 299 places en dues classes: turista (236) i preferent (63), de les quals una està adaptada per a persones de mobilitat reduïda (PMR).
Aquests trens poden circular a una velocitat màxima de 250 km/h pel nou trajecte.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La diputada Hortènsia Grau afirma que si Veremonte es retira de BCN World és perquè el projecte ha estat "fum" des del començament
La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, ha reivindicat aquest divendres la formació ecosocialista com "la millor trinxera" contra les desigualtats, que no paren de créixer com a conseqüència de "la gestió de la crisi", ha subratllat.
En un acte electoral a Tarragona acompanyada de diversos candidats del territori, Camats ha destacat que la formació ha fet una campanya "propositiva" i centrada "en les necessitats de la gent".
La coordinadora nacional d'ICV ha fet una crida "a tota la gent d'esquerres, que vol lluitar per la justícia social, que no es resigna, i creu que amb els ajuntaments comencem una batalla per tombar l'austeritat i una desigualtat que no para de créixer".La dirigent de la formació ecosocialista ha apuntat que la crisi, per si mateixa, no és la que més ha contribuït a generar desigualtats, sinó la gestió que se n'ha fet.
Dolors Camats ha afirmat que la crisi està feta "a partir de les precarietats d'alguns, dels que han de marxar del país per trobar feina, d'aquells avis que se'ls diu que s'apujaran les pensions però es mentida, d'aquells que van a buscar una feina però avui salaris són més baixos o d'aquell que no té feina i està disposat a qualsevol cosa".
La coordinadora nacional ha insistit que el partit ha posat tot l'èmfasi en denunciar les desigualtats i ha garantir que la coalició d'ICV-EUiA i la seva gent "són la millor trinxera i el millor compromís en contra de la desigualtat".
Dolors Camats ha posat en valor la feina dels candidats i candidates que "es trencaran la cara" per la ciutadania, ha garantit, des dels ajuntaments d'arreu del país.
Camats ha assegurat també que els ecosocialistes es mantindran ferms en els compromisos amb el territori que no renunciaran "a la defensa del patrimoni de la gent, que són els serveis socials i l'entorn".
En referència a BCN World, la dirigent ecosocialista ha rebutjat que es pretengui generar riquesa "malvenent, especulant, posant-hi un casino o un hotel més", i ha demanat que es faci "traient valor al patrimoni natural i cultural".
En aquest sentit, la diputada tarragonina d'ICV-EUiA al Parlament, Hortènsia Grau, ha subratllat que no donaran suport a un "moviment d'especulació urbanística" com està resultant ser, ha apuntat, el projecte previst a tocar de PortAventura.
Grau ha afirmat també que, si Veremonte s'acaba retirant de BCN World, serà perquè "ha estat fum des del començament i Veremonte era l'home de palla de la Caixa".
Arga Sentís vol ser "decisiva" en un ajuntament d'esquerres a Tarragona
Per la seva banda, la candidata d'ICV-EUiA a Tarragona, Arga Sentís, ha aprofitat per fer balanç de la campanya electoral i s'ha mostrat confiada que esdevindrà "decisiva" per marcar un ajuntament d'esquerres.
Sentís ha afirmat que, diumenge, els ciutadans decidiran si volen que el seu ajuntament estigui "al costat del desnonat o dels bancs, i al costat dels febles o dels forts".
L'alcaldable ecosocialista vol "un ajuntament d'esquerres, per construir un país d'esquerres que estigui al costat de la gent".
Sentís ha remarcat també el caràcter participatiu i reivindicatiu de la seva campanya, en què "hem parlat de coses molt realistes i no ens hem dedicat a prometre coses ni a vendre fum".
La candidata de la coalició ha revelat que el cost de la seva campanya ha estat de 9.934 euros d'un pressupost de 10.000, finançats amb "els estalvis del partit" i aportacions de particulars.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Poc m'hauria imaginat en els meus primers passos per la Facultat de Dret que veuria que el principi de legalitat adquiria tanta importància en els relats construïts tant des de faristols parlamentaris com en converses de cafè al nostre país.
El principi de legalitat ha esdevingut la medul·la vertebral del discurs de resposta del govern de l'Estat a les creixents demandes de resoldre el persistent conflicte i emparar les legítimes aspiracions del catalanisme social i polític de reconeixement i respecte a la nostra identitat i de la capacitat i voluntat de reforçar el nostre autogovern.
Però els al·legats a la llei vigent han esdevingut, en boca del PP, la raó que impedia abordar la negociació sobre un problema que, d'altra banda, ha tardat a ser reconegut.
La llei com a excusa per a l'immobilisme.
Oblidant que quan la naturalesa dels problemes existents no permet trobar solució en les lleis vigents, la responsabilitat dels nostres representants és fer que la llei sigui "útil" i modificar-la perquè compleixi adequadament la funció com a eina de resolució dels conflictes que necessàriament existeixen en tota societat plural.
Els últims mesos també alguns d'aquells que defensen legítimament la necessitat que Catalunya esdevingui un estat independent, i de fer-ho mitjançant el referèndum de l'1-O, han situat el principi de legalitat en l'escena argumentativa, al·legant un suposat conflicte entre legalitat i democràcia i la necessitat de prioritzar el principi democràtic al principi de legalitat.
Per aquesta via, han quedat justificades en el seu discurs actuacions com l'aprovació de decisions parlamentàries amb quòrums inferiors als legalment previstos, la supressió de tràmits preceptius que garanteixen la funció dels diputats i l'imprescindible pluralisme polític, o la decisió fins i tot de fer prevaler una llei del Parlament per sobre de l'Estatut d'Autonomia.
Com si el desconeixement del principi de legalitat permetés assolir finalment les aspiracions defensades.
Els conflictes persisteixen i fins i tot s'agreugen quan es fa servir la llei com a excusa per no fer res o quan es pretén saltar-se la llei per obtenir-ho tot.
Les dues dinàmiques són difícilment compatibles amb una democràcia de qualitat i impedeixen assolir l'objectiu últim de tota societat democràtica: resoldre els conflictes.
Per això no es pot renunciar mai ni a fer política per negociar i acordar les solucions, ni a modificar les lleis tant com calgui per implantar-les.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La formació garanteix el seu suport "absolut i unànime" al president, assisteixi o no a la inauguració dels Jocs Mediterranis
Valls.-Després que el rei Felip VI hagi rebutjar reunir-se amb el president Torra coincidint amb la inauguració dels Jocs Mediterranis a Tarragona, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha constatat que no es pot "ploriquejar" ni "suplicar" cap "petit gest" del rei cap als catalans ni cap al seu Govern.
Pujol ha convidat el monarca a parlar "de tu a tu amb Catalunya", però ha insistit que "els catalans no hem d'anar a somicar una resposta ni un gest que es pugui interpretar de qualsevol manera en un acte públic i de la dimensió que tindrà l'obertura dels Jocs Mediterranis".
Des de Valls, on s'ha celebrat la reunió del grup parlamentari de JxCat, el seu portaveu adjunt ha defensat aquest dijous una posició de "diàleg i mà estesa".
Tot i això, Pujol s'ha mostrat poc optimista davant una possible resposta del rei, a qui ha reclamat que rectifiqui el seu discurs del 3-O.
JxCAT garanteix que donarà suport "absolut i unànime" a la decisió que prengui el president.
El portaveu adjunt de JxCat ha recordat que el president Torra està esperant una resposta del rei, però ha admès que temen que no n'hi haurà.
"Felip VI té una al·lèrgia molt notable a expressar-se, a parlar i a desfer el cabdell que va fer ell tot sol el 3-O, quan ens va amenaçar i va avalar els que ens havien pegat, i encara no ha rectificat", ha etzibat.
Eduard Pujol s'ha mostrat convençut que el president prendrà "la millor decisió", en la línia de defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya davant del conflicte existent.
El portaveu adjunt del grup de JxCAT ha insistit que ells aposten pel diàleg i que no poden intentar dialogar amb els que "sempre tenen el no per resposta".
En aquest sentit, Pujol ha demanat "als professionals del no" que siguin coherents amb les seves actuacions, i ha constatat que "el que no podem fer és anar a ploriquejar, a suplicar un petit gest cap als catalans i cap al nostre Govern i país".
"Si algú vol parlar de tu a tu amb Catalunya, que ho faci, però els catalans no hem d'anar a somicar una resposta i un gest que es pugui interpretar de qualsevol manera en un acte públic i de la dimensió que tindrà l'obertura dels Jocs Mediterranis", ha reblat.
Pujol ha reptat "aquells que no volen dialogar" a dir-ho de forma explícita "amb la mateixa valentia que el 3-O van aplaudir els que ens van pegar i van ser capaços de treure's les màscares i de no dissimular res".
El portaveu de JxCat ha reivindicat que Catalunya és un "objecte polític" i ha assegurat que no renunciaran "a la voluntat de fer República i de trobar la concreció política que el poble va votar el 21-D".
Pujol ha afirmat que la decisió d'assistir o no a la inauguració dels Jocs recaurà en Torra i en el seu executiu.
Ara bé, ha garantit que sigui quina sigui la postura final, el cap de l'executiu tindrà el ple suport, "l'aplaudiment i reconeixement" de Junts per Catalunya.
Sobre la carta remesa al rei per part dels presidents Torra, Puigdemont i Mas, el portaveu adjunt ha opinat que el text reivindica la posició del país.
"Es demana a la monarquia que decideixi què vol ser quan sigui gran i si vol ser compatible amb els valors democràtics o ser una cosa absolutament caduca i del passat", ha afegit.
JxCat vol "consolidar-se" com una eina de centralitat i transformació cap a la RepúblicaD'altra banda, la reunió del grup parlamentari celebrada al Convent del Carme de Valls també ha abordat la possible confecció de les llistes municipals del PDeCAT sota les sigles de JxCat.
Segons Pujol, el grup ha fet una reflexió "molt oberta" sobre la necessitat de mantenir viu "l'espai de centralitat" que, diu, representa la formació.
Eduard Pujol ha recordat que el PDeCAT, "amb tota la seva força i implantació", i els independents que van sumar-se "a la llista del president" van unir-se perquè el país demanava "una eina de transformació potent que ocupés la centralitat política".
Segons el portaveu de JxCat, ara han de ser capaços de consolidar "aquesta centralitat i eina potent de transformació que ens ha de portar a la República".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) va denunciar ahir l'aparició de pintades grogues al mur de la caserna de la Guàrdia Civil de la Seu d'Urgell, a la província de Lleida.
En un comunicat, l'AUGC va explicar que els fets es van produir a la matinada del 12 al 13 de gener a la caserna de la Seu, quan algú va ruixar el mur exterior de les instal·lacions policials amb pintura groga, el color amb el que el moviment independentista català protesta contra els empresonaments dels seus líders polítics.
Segons els agents, aquest succés és «una mostra dels actes vandàlics que encara es repeteixen en comissaries de la Policia Nacional i cases caserna de la Guàrdia Civil» a Catalunya.
En el comunicat, l'AUGC va denunciar que «la ruptura social pel moviment independentista continua afectant la vida quotidiana dels guàrdies civils i les seves famílies», de manera que reclamen una compensació retributiva pels agents destinats a aquesta comunitat autònoma.
En concret, l'Associació va detallar que «persisteix un estat d'aïllament que ha forçat a molts agents a modificar els seus hàbits normals com a ciutadans», ja que «molts d'ells han optat per canviar de col·legi als seus fills després de les situacions que van viure en els seus anteriors centres», mentre que en altres casos, han abandonat «directament» Catalunya.
Els agents comparen la situaicó amb «la que viuen els agents a Euskadi i Navarra des de fa dècades», per la qual cosa volen una compensació «similar a la que perceben els seus companys del nord».
Al marge d'aquest complement retributiu, també van demanar una inversió important per reforçar les mesures de seguretat de les instal·lacions, «en previsió de nous actes vandàlics» que es podrien repetir, «fins i tot incrementant» la seva virulència.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista a Soledad Román, directora de la Fundació Roger Torné · Explica com es pot evitar l'augment de l'asma infantil
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Soledad Román, directora de la Fundació Roger Torné, no únicament veu clar que sí, que es pot ensenyar, sinó que està convençuda que s'ha de fer.
Per això, des de la fundació que dirigeix, impulsa moltes iniciatives destinades a millorar la salut infantil en relació amb el medi.
Les malalties respiratòries augmenten cada dia i sovint els infants en són els grans perjudicats.
Avui, Dia Mundial de l'Asma, es posaran sobre la taula les dades d'aquest creixement de l'asma infantil i de quina manera hi contribueixen la contaminació i els nostres hàbits quotidians.
Però aquesta obvietat no aturarà el fenomen.
La Fundació Roger Torné vol frenar aquesta evolució sense sentit i per això fa publicacions, jornades i colònies per a nens i impulsa el projecte Barcelona Respira, que arrenca amb una jornada dissabte, dia 7 de maig.
Fa poc també han publicat el llibre 'Infància, salut i ciutat.
Un repte social del nostre futur', que us podeu descarregar gratuïtament ací
— A les nostres ciutats es respira bé?
Durant el 2015 es van encendre totes les alarmes perquè els nivells de contaminació es van disparar.
La Generalitat va haver d'avisar les persones amb problemes respiratoris que no sortissin de casa perquè s'havien superat els nivells recomanats.
—Durant aquests últims vint anys s'ha multiplicat per tres el nombre de nens que tenen asma.
Aquesta evolució no es pot explicar per una evolució de la genètica, sinó per causes relacionades amb l'entorn i els hàbits.
— Hi ha cap relació directa entre asma i contaminació?
—Sí, hi ha una relació directa entre contaminació i malalties respiratòries, com també entre contaminació i càncer.
És una relació de causa a efecte.
Fins i tot hi ha prediccions que diuen que si no canvien algunes coses cada vegada hi haurà més persones asmàtiques i amb problemes respiratoris.
— Al llibre que ha publicat la Fundació es diu que no fem prou cas dels nens.
S'hi diu que, malgrat que els nens són el 17,4% de la població, no els tenim en compte a l'hora de legislar.
Es fa estranya aquesta frase: els nens semblen els grans privilegiats d'aquesta societat.
—Concretament, diem que els adults vivim ignorant que els nens no són adults petits.
No tenim en compte les necessitats dels nens.
Fem moltes declaracions políticament correctes, però a l'hora de la veritat no pensem en ells.
Per exemple, països com Dinamarca i els Països Baixos no deixen construir escoles en carrers amb molta contaminació, ni tampoc hi ha placetes enmig de carrers saturats de cotxes.
Aquí, en canvi, no hi ha cap sensibilitat sobre això.
No tenim cap idea de salut infantil en relació amb l'entorn.
Hi hauria d'haver cinturons lliures de contaminació que separessin aquests espais infantils de zones contaminades.
A les malalties respiratòries, no els hem de donar només una resposta sanitària, que evidentment és necessària.
Hi ha molts factors que s'han de tenir en compte.
—N'hi ha que quan els dius semblen molt obvis, però que, així i tot, no es tenen en compte.
Hi ha famílies que fumen a casa amb fills asmàtics.
També hi ha molts altres aspectes bàsics, com ara la importància de l'exercici físic, la dieta saludable, la higiene.
Són aspectes que poden fer que hi hagi més o menys crisis d'asma.
— Les famílies estan informades?
—No es pot parlar de famílies en general, perquè hi ha rendes familiars diferents.
Això fa que cada vegada hi hagi una esquerda més gran entre les famílies.
— També els preocupa l'obesitat infantil?
—Sí, a les jornades 'Infància, salut i ciutat' ja vam explicar que l'obesitat és una xacra.
Les famílies no tenen prou consciència, prou informació, prou sensibilització per a entendre fins a quin punt poden influir en el seu estat de salut.
El 80% dels factors de la salut són fora del sistema sanitari.
Per tant, la societat, des d'àmbits educatius diferents, sigui el familiar o l'escolar, hi pot aportar molt.
La prova, la tenim amb l'obesitat infantil, que és inversament proporcional al nivell de renda.
Com més nivell de renda, menys obesitat i a la inversa.
Sovint, com menys recursos té la família menys hàbits sans practiquen.
— La crisi ha accentuat aquesta situació?
—Sí, i sembla que no som conscients fins a quin punt això tindrà conseqüències en el futur.
Viure en la pobresa a la infància té un impacte irreversible en la salut.
Això no es diu ni es té prou en compte.
En aquest moment t'adones que la pobresa s'hereta i aquesta herència fa que arribis a adult en més males condicions.
L'abandonament escolar de fills de pares sense estudis és quatre vegades més alt que el de fills de pares amb estudis superiors.
— La síndrome del dèficit d'atenció també té a veure amb l'entorn.
—L'últim estudi que ha fet el CREAL ha relacionat la hiperactivitat amb la contaminació.
Comença a haver-hi proves que relacionen la hiperactivitat amb la falta de contacte dels nens amb espais verds.
Ara es comença a parlar dels 'nens d'interior', que són nens que passen més temps entre quatre parets que un pres.
Aquesta falta d'expansió que un nen troba en el medi natural, d'autonomia, de llibertat origina alteracions en la conducta dels nens.
S'estudia aquest tema, però encara no s'ha establert una relació de causa a efecte directa.
— Jornada a jornada, llibre a llibre, la Fundació va fent una revolució?
—Parlar de salut infantil té un sentit revulsiu perquè fa pensar en quin model de ciutat volem per als ciutadans.
Ens obliga a pensar en les necessitats dels nens que no són com els nostres, a posar-nos a la pell dels altres.
Serà un procés de canvi lent, però no hi hem de renunciar perquè és profund.
Els mitjans de comunicació teniu una capacitat d'influència important i és decisiu el missatge que transmeteu i també com hi impliqueu els actors socials.
— Si algú té un fill amb asma, què li aconselleu?
—Que s'informi i agafi un bon punt de referència, que no tingui mai por d'expressar qualsevol dubte i que tingui confiança en el pneumòleg.
Cal que s'informi de la manera com ha de canviar l'ambient que viu el nen.
Un 42% dels nens amb asma tenen pares fumadors: que examinin quina vida fan, que els nens no han de quedar reclosos.
Els nens han de viure l'asma saludablement, no és cap obstacle per a fer esport, però han de portar una vida sana.
No cal hiperprotegir el nen, però ha de disposar d'entorns saludables.
És important que els nens tinguin una habitació molt neta de pols, on no hi hagi àcars.
Si el metge li ha donat una medicació s'ha de respectar.
També es bo d'anar incorporant hàbits saludables, com ara la neteja nasal; aprendre a respirar bé i fer exercici segons la capacitat física de cadascú.
Han de saber que tenen moltes coses a l'abast.
— Aprendre a respirar pot ajudar els nens?
Tots respirem, però no en sabem gaire.
I si es fan aquests exercicis es nota, perquè la capacitat respiratòria augmenta d'un 30% de mitjana.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'Ajuntament de Ripoll té 15 tones de sal potàssica a punt per a aquest hivern.
Una part d'aquestes tones les ha posades a disposició de tots els veïns de la vila, per minimitzar els problemes derivats de les glaçades i, si es produeixen, de les nevades.
La capital del Ripollès és a força altitud respecte del nivell de la mar i a tocar del Pirineu, circumstàncies que fan indispensable l'ús de sal potàssica.
L'Ajuntament ha repartit contenidors a la plaça de l'Ajuntament, al carrer Comte Guifre a sota la plaça d'Europa, a l'aparcament d'Ordina a la plaça Vila de Prades, a la font d'Engordans, a la plaça Boixadors i Mestre, al parc de l'Estació i a la parada de bus de Vista Alegre.
Són fàcilment identificables, de plàstic de color groc i tenen 500 quilos de capacitat i una obertura a la part superior que serveix de fàcil accés per recollir la sal del seu interior.
Tot i que la brigada municipal s'encarrega de la distribució de sal a la via pública del municipi, l'Ajuntament de Ripoll ha detectat que cada vegada hi ha més particulars que sol·liciten poder-la utilitzar per a ús domèstic.
En concret, per al carrer just davant de casa seva o bé per escampar-la en espais molt concrets on hi ha el perill de patinar.
Les baixes temperatures són habituals a la comarca del Ripollès i, per això, tots els nivells de l'administració estan ben equipats per mantenir actius i amb seguretat les infraestructures, els equipaments i els serveis.
Així, tant Carreteres de la Generalitat com Carreteres de l'Estat i la Diputació de Girona tenen una flota de llevaneus que no només surten a les carreteres de la comarca quan neva, sinó que, les hores prèvies a l'anunci d'una pertorbació que pot ser en forma de neu o de baixes temperatures, recorren tota la xarxa per escampar sal potàssica per minimitzar els riscos.
La Generalitat s'encarrega de l'antiga N-260, l'Estat, de l'eix pirinenc, i la Diputació de la vall de Camprodon.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Independència sempre, Estat mai més: revolució proletària
"Veritablement, encara no hem sortit de la humiliació.
Però, el món volta, la història canvia i s'apropa un temps, d'això n'estic segur, en que ja no estarem sols."
Com a bakuninistes en acció, tenim clar que a nivell independentista 'roig', no pas nacionalista interclassista, cal treballar per una unió confederal intercontinental mediterrània de repúbliques socialistes autogestionades i autogestionàries enfront l'Europa del Capital, fonamentada en la Unió Europea i l'euro, i tota mena d'imperialisme, de Pequín a Moscou, de Brussel·les a Washington.
Considerem que en comptes de reclamar de genolls un referèndum d'autodeterminació d'un estat català en la Unió Europea i l'imperialisme occidental cal seguir exemples històrics d'alliberament antiimperialista i socialista revolucionari de territoris ocupats i de gent oprimida per exèrcits, com ara les insurreccions de 1903 contra l'imperi turc otomà, que de rebot, a Macedònia i Tràcia, van destruir durant uns mesos l'opressió imperial i el teixit feudal que mantenia el poder polític otomà als Balcans i van fer una obra constructiva socialista autoorganitzada comunal i assembleària de democràcia horitzontal, de naturalesa clarament socialista llibertària.
En aquest sentit, cal remarcar que encara que les insurreccions a Macedònia i Tràcia de 1903 no van triomfar finalment, van influir en gran mesura en la revolta soviètica russa de 1905, la insurrecció vinyataire a Catalunya Nord i Occitània de 1907 i finalment en la setmana revolucionària obrera de glòria roja i llibertària catalana de juliol de 1909, precedents històrics de les jornades russes d'abril de 1917, de la insurrecció proletària a Catalunya del 19 de juliol de 1917, de la vaga general revolucionària de CNT i UGT d'agost de 1917, de la revolució soviètica proletària del 7 de novembre de 1917 i també de la victòria proletària del 19 de juliol de 1936 fins les jornades de maig de 1937, per no parlar de la insurrecció minaire de l'Alt Llobregat de 1932 o la revolució asturiana d'octubre de 1934.
El poder imperial otomà va quedar tocat l'any 1903 gràcies a les insurreccions de Macedònia i Tràcia i amb la guerra balcànica de 1913 i la guerra mundial interimperialista de 1914-1918 s'enfonsà definitivament fins l'actual reconstrucció d'un bloc germànic - turc en les actuals contradiccions de l'Europa del Capital i l'hegemonia de Berlín.
Per això, un independentisme 'roig' català enfront una maniobra burgesa d'estat propi capitalista català fruit de la descomposició de l'Estat capitalista català podria generar un procés socialista revolucionari intercontinental a la Mediterrània que deixi tocat el poder euròcrata de Brussel·les i Frankfurt, al servei de Berlín, paral·lel al poder imperialista occidental del Pentàgon, amb la dissolució de la Unió Europea i la zona euro vers la revolució socialista mundial autogestionada i autogestionària de democràcia horitzontal universal.
L'any 1903 l'imperi otomà estava en un procés de decadència, igualment que ara es troba la pròpia Unió Europea i la moneda única dita euro, moment que va crear unes crisis econòmiques, polítiques i socials a Macedònia i a Tràcia.
El dia de Sant Elies (Ilinden) a Macedònia es va iniciar una insurrecció contra l'imperi turc otomà i Tràcia es va insurreccionar el dia de la Transformació (Preobrazheniye) en suport solidari actiu i enèrgic amb Macedònia en lluita frontal.
Per això mateix cal que el moviment socialista autogestionat i autogestionari que trenqui amb el domini capitalista a partir d'algunes comarques tingui una projecció insurgent de masses proletàries i capes populars més afins a nivell de territoris de tradició històrica anarcosindicalista i testimoni llibertari en el conjunt de l'antiga corona d'Aragó i l'antic emirat murcià mudèjar (demarcació d'Alacant i autonomia de Múrcia).
L'any 1903 es va configurar la comuna llibertària de Standzha, en els pobles de les serralades i muntanyes de Tràcia oriental.
Seguint les experiències històriques i davant les necessitats del moment cal entendre que un procés internacionalista de revolució proletària serà la manera d'aconseguir una independència total en forma de moviment socialista autogestionat i autogestionari de pròpia iniciativa de masses proletàries i capes populars més afins, amb assemblees de base de democràcia horitzontal directa col·lectiva insurgent, comarca per comarca alliberada de tot poder capitalista i proclamació de comunes o cantons comarcals socialistes autogestionaris des de la pròpia autogestió generalitzada, que siguin sobiranes.
Aquest procés alliberador haurà de mantenir una oposició anticapitalista global a unionistes espanyolistes i jacobins de dretes o esquerres (Moviment Cívic 12-O, Plataforma d'Espanya i catalans, PP, direcció del PSC-PSOE, Ciutadans, Plataforma per Catalunya) i també a les dretes nacionalistes, com ara CiU, i els seus organismes interclassistes de disseny, com ara l'Assemblea Nacional Catalana.
Trencament del concordat amb l'Estat del Vaticà i llibertat religiosa igualitària sense lligams polítics exteriors ni cap mena de privilegi social o cultural.
Independentisme socialista revolucionari, 'roig', no nacionalista, pro unió confederal intercontinental mediterrània socialista autogestionat i autogestionari.
Ruptura total amb la Unió Europea, el Banc Central Europeu, l'FMI, la zona euro, la NATO i el domini casolà del Vaticà dins l'estratègia proletària emancipatòria de revolució social mundial.
Per això, cal, ara mateix, aplicar una estratègia peninsular de bakuninisme en acció.
Anem a pams i sense paranys interclassistes.
Bakuninisme en acció vol dir estratègia social revolucionària en el moment de crisi política de l'Estat capitalista espanyol.
En aquest sentit, el mestre i company vitamina, M. A. Bakunin, a 'Estatisme i Anarquia', de 1873, analitza la crisi política de l'Estat espanyol quan ja feia seixanta anys en que els pobles de la península Ibèrica lluitaven per aconseguir "noves formes de vida", tot passant per un procés històric de dues restauracions de la monarquia absoluta, una constitució de la reina Isabel II, del general Espartero a Narváez, d'aquest general a Prim (en l'escrit de Bakunin 'El despertar dels pobles', de 1870, considera que els diversos "pronunciaments" de sectors dels exèrcits arreu són "revolucions militars", però mai alliberament per a la classe obrera, tot fent una referència crítica al cop d'estat del general Prim de setembre de 1868) i d'aquest al rei Amadeu, Sagasta i Zorrilla, fins que finalment les masses es van aixecar com una sola persona per la llibertat i la independència de la vida dels pobles, ja que havia provat la república conservadora on dominaven els especuladors, els rics propietaris i els banquers, tots aquests sota una etiqueta republicana, però aviat la gent va veurà que tampoc rutlla una "federació política petit burgesa, com la que hi ha a Suïssa", en referència al republicanisme federal espanyol.
Per a tot això, Bakunin considerava el fet que el que anomenava irònicament "el dimoni del socialisme revolucionari s'apodera, i ara parlem seriosament, d'Espanya", ja que els jornalers d'Andalusia i d'Extremadura, "sense demanar permís a ningú i sense rebre ordres de ningú, agafen la terra dels antics
terratinents" mentre "Catalunya, amb la ciutat de Barcelona en primera línia, proclama, en veu alta, la seva independència, la seva autonomia sobirana" i "el poble de Madrid proclama la república federal i rebutja subjugar la revolució a les directrius futures que puguin venir de l'Assemblea Constituent", al mateix temps que "en les províncies del Nord, que estan en mans d'una anomenada reacció carlina, finalment també es fa la revolució: és proclamen els furs així com la independència de les províncies i els municipis, on es crema tota mena d'escriptures de caire civil i judicial".
També, a nivell de la Península, afegeix Bakunin, "els soldats fraternitzen amb el poble i expulsen els seus oficials", doncs es tracta d'una "bancarrota general, pública i privada, en marxa: la primera condició d'una revolució social i econòmica", puix, "en una paraula, hi ha un desastre i una devastació en definitiva, ja que tot s'enfonsa per si mateix, trencat o escombrat a causa de la seva pròpia podridura", en una nova situació que al seu entendre "ja no hi ha Hisenda ni l'exèrcit, ni la jurídicatura ni la policia, doncs no hi ha ni poder estatal o Estat, solament hi ha el poble renovat i vigorós, abraçat, ara mateix, a la passió social revolucionària" amb "la direcció col·legiada de la Internacional i l'Aliança dels revolucionaris socialistes, mentre trenca files i organitza la seva força i es prepara per crear sobre les ruïnes de l'Estat, el qual s'enfonsa, i de la societat burgesa, la seva societat de l'ésser humà obrer emancipat".
A més, Bakunin pensava que a Itàlia passaria el mateix que a l'Estat espanyol.
També cal esmentar que el juny passat l'Estat capitalista espanyol va signar la ratificació del Tractat de Velsen de 2007 per un exèrcit de policies antiavalots i unitats especials per reprimir protestes socials i polítiques.
El Tractat de Velsen (2007) ha passat del tot desapercebut a casa nostra.
Amb aquest tractat es va crear el cos d'intervenció EUROGENDFOR, que després va ser ratificat el 2009 per l'Estat espanyol tot i que no ha estat oficial fins fa poc, amb el BOE de l'1 de juny d'aquest any, el dia que va entrar en vigor.
Aquest acord implica la inclusió de l'Estat espanyol a la Força de Gendarmeria Europea (FGE, EUROGENDFOR), vinculada a l'anomenada Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD) de la Unió Europea.
Aquesta força de xoc militar policíaca està formada per la Guàrdia Civil espanyola, la Gendarmeria francesa, la Koninklijke Marechaussee holandesa, els Carabinieri italians, la Guarda Nacional Republicana a Portugal i la Jandarmeria Română romanesa.
Aquest organisme militar policíac té la seva seu permanent Vicenza (Itàlia).
Des d'alguns col·lectius de defensa dels drets i llibertats ja s'ha aixecat l'alarma sobre la creació d'aquest cos, implantat a alguns estats europeus des fa uns anys.
Aquest cos d'intervenció suposaria un exèrcit d'agents policíaco-militars per a intervencions contra protestes socials i polítiques, un gegantí contingent d'antiavalots, agents d'operacions especials i d'intervenció rural.
L'objectiu d'EUROGENDFOR és realitzar missions de "Seguretat i Ordre Públic", uns eufemismes que remeten als precedents històrics dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit mercenari enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), per garantir l'ordre absolutista a Europa.
Segons recull aquest BOE "Les Forces FGE podran actuar sota les ordres d'una autoritat civil o sota el comandament militar."
Entre les prioritats d'aquest cos supraestatal que pretén controlar el nou ordre social de la Unió Europea s'estableix el fet de "controlar, assessorar, orientar i supervisar a la policia local en el seu treball quotidià, incloses les tasques d'investigació criminal".
Una vaga definició que xoca amb les competències de seguretat de les diferents administracions locals, autonòmiques i estatals, com ara el fet de plantejar "dur a terme tasques de vigilància en llocs públics, regulació del trànsit, control de fronteres i intel·ligència general".
Però els principis ideològic que defineixen EUROGENDFOR són l'objectiu de "protecció de persones i béns i manteniment de l'ordre públic en cas d'alteracions d'aquest".
Una previsió que es pretén amb la "formació d'agents de policia d'acord amb els estàndards internacionals".
Un altre aspecte és la possible participació d'aquest aliança militar policíaca del nou ordre europeu en cas d'un conflicte independentista en algun dels estats membres, ja que el seu article número 6 estableix que "l'estacionament i desplegament en el territori d'un tercer Estat haurà de recolzar en un acord entre els Estats d'origen i el tercer Estat en què s'especifiquen les condicions d'aquest estacionament i desplegament, tenint en compte els principis fonamentals d'aquest Tractat".
Després de les mobilitzacions de masses del 25 i 26 de setembre i 23 i 27 d'octubre a Madrid i altres ciutats contra la dictadura parlamentària burgesa de la Segona Restauració Borbònica, encapçalada pel PSOE, i ara pel PP, i de la jornada de vaga social global anarcosindicalista peninsular del dimecres 31 d'octubre, amb vagues estratègiques urbanes com ara la xarxa ferroviària en general o el Metro de Barcelona i el de València conjuntament amb manifestacions obreres llibertàries en nombroses ciutats, la jornada de vaga general peninsular del 14 de novembre, amb mobilitzacions sindicals a l'hexàgon francès i a la península italiana i vagues generals a Portugal, Grècia i Xipre, hauria de ser el moment precís d'arrencada en aquest mes de Brumari per intentar desbocar la societat de la península Ibèrica vers un procés socialista revolucionari de classe en els propers mesos, a partir de vagues, ocupacions i noves acampades amb assemblees massives de carrer, com ara les de Neptuno a Madrid.
El proper 14 de novembre representa el dilema històric actualitzat de revolució o contrarevolució, de procés social revolucionari de classe o, al contrari, seguir amb l'hegemonia contrarevolucionària del sindicalisme de gestió i integració del Capital, com ara les direccions de CCOO i UGT, conjuntament amb la decadent esquerra del Capital que representa el PSOE i les formacions stalinistes que volen aixecar el cap.
14 de novembre: revolució o contrarevolució.
Cal obligar dimitir Mariano Rajoy al mateix temps que cal impedir la formació d'un govern espanyol de concentració del PP i del PSOE conjuntament.
Del caos polític peninsular podria sortir un procés social revolucionari de classe a nivell intercontinental de la Mediterrània.
El 14 de novembre cal que sigui un inici de vagues i mobilitzacions socials permanents.
Cal recordar que el 7 de novembre de 1917, ara farà 95 anys, els marins de Kronstadt van derrocar la dictadura parlamentària burgesa de Kerensky i l'imperi rus en guerra tot aconseguint una revolució de soviets, Entre el 31 d'octubre i el 14 de novembre hi ha l'efemèride dels 95 anys de la revolució del 7 de novembre de 1917.
El moviment 15-M/25-S s'hauria de transformar en un moviment 14 de novembre.
Per això, més enllà de les contradiccions del 15-M/25-S i del propi anarcosindicalisme peninsular cal autoorganitzar un reagrupament comunista llibertari de classe, amb capacitat per poder agitar les masses explotades i oprimides, més enllà dels sindicats, per aconseguir que en les assemblees de base es formin comitès d'acció revolucionària i consells obrers i estudiantins en lluita. |
"Hauries de pensar sobre l'oportunitat de renunciar a l'escó que ocupes"
L'expresident recomana a l'organisme que "exerceixi de prestador d'última instància"
L'exconseller rebutja deixar el PSC o el Parlament
Els Mossos van comissar productes falsos de perfumeria i cosmètica valorats en uns 72.000 euros
Més de 80 quilòmetres, 17 de túnels i 20 noves estacions a la capital de l'Estat
El president encara no ha visitat la zona afectada per l'incendi
Malgrat els problemes de tresoreria que han dut la Generalitat a no pagar les nòmines dels treballadors socials
La portaveu d'ICV li retreu que digués que "els calés no tenen color"
Un referèndum el 2014 i "la fi de la monarquia borbònica"
També acusa el Govern de buscar "esbroncada" per l'absència de Mas-Colell al CPFF
Keita lamenta "les paraules que ell ha tingut cap a mi"
El jugador d'hoquei herba Àlex Fàbregas diu que "no sento el mateix escoltant l'himne espanyol que 'Els segadors'"
Mas-Colell i Cleries celebren el tretzè aniversari del seu regnat
El portaveu diu que el Govern de l'Estat "ens falla", però manté les formes
Homs diu que "sí" malgrat els problemes de tresoreria
Considera que el Govern espanyol porta la situació "al límit perquè la gent es revolti"
La consellera d'Hisenda marxa de la reunió Consell de Política Fiscal i Financera pel seu "desacord" pel límit d'endeutament
Turull insta el PSC, ERC i ICV a "demanar perdó" pel dèficit que van deixar
"Vinguin o no vinguin, cal complir la llei", adverteix el ministre d'Hisenda
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Les modificacions dels articles 66 i 69 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya seran d'aplicació en les factures que s'emetin a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.
La modificació dels tipus de gravamen de les apostes és d'aplicació a partir del primer dia del trimestre natural següent a l'entrada en vigor d'aquesta disposició.
Es modifica la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, amb relació al cànon sobre la deposició controlada de residus industrials, per tal d'establir una bonificació de la quota del cànon sobre la deposició controlada de residus industrials en el municipi de Flix.
També s'introdueix un coeficient reductor del tipus de gravamen general del cànon de l'aigua per als subjectes passius que creïn nova activitat industrial o permetin el manteniment o reconversió de la ja existent, actualment, en el municipi de Flix.També es modifica el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, incorporant una exempció en l'anomenada tarifa social del cànon de l'aigua, en el cas dels consums domèstics que se situen en el primer tram de facturació, ampliant la base de potencials beneficiaris que es troben en situació de pobresa energètica o de vulnerabilitat acreditada pels serveis socials, alhora que s'inclou aquest supòsit com a nova possibilitat de justificació d'aquests imports com a incobrables per part de les entitats subministradores.
Es modifica la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits per tal d'incloure els fons de titulització, grans tenidors d'habitatges buits com a subjectes passius de l'impost sobre els habitatges buits
Es modifica la Llei 12/2014, del 10 d'octubre, de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, per tal d'elevar el tipus impositiu de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial.
També es fa el mateix en l'impost que grava les apostes (modificant la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres).
A més, s'eleva el tipus de gravamen de la quota gradual d'actes jurídics documentats, que grava l'atorgament d'escriptures públiques de préstec o crèdit hipotecari, en què el subjecte passiu és el prestador o prestadora (modificant la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives).
D'altra banda, es condiciona el subministrament de cartons de bingo a la inexistència de deutes tributaris en concepte de l'impost que grava la celebració del joc; s'estableix com a infracció molt greu la realització d'activitats de joc autoritzades o l'explotació d'elements de joc autoritzats sense haver satisfet la taxa fiscal sobre el joc; |
Amb el pressupost amb què el Girona ha afrontat la temporada i els antecedents dels altres quatre anys a segona A, qui pot discutir que tots hauríem signat al setembre mantenir la categoria com un gran èxit?
Doncs imaginem que llavors ens diuen que el Girona faria la promoció, i que a més la faria fent un joc digne del millor de la categoria, plantant cara a equips amb un pressupost deu vegades superior i sense haver-se tornat boig fent fitxatges i amb un entrenador com Rubi, al qual l'any passat molts van descobrir de la mà de Salamero.
I tant, que la promoció d'ascens és un gran premi.
És clar que seria millor l'ascens directe, però no ens enganyem, fer la promoció i competir-la és un extraordinari premi per a un equip que ens ha fet disfrutar de valent.
Una victòria aquell dia a Montilivi contra el cuer, un equip devastat esportivament i econòmicament, hauria situat el Girona amb un peu a la primera divisió.
Per això, des d'aquest punt de vista més recent, la promoció acabarà sent un premi de consolació que l'equip afrontarà tocat anímicament pel fet d'haver tingut l'ascens directe tan a prop.
Lluitar, a més, contra equips que vénen del darrere i amb una motivació extra afegirà dificultat al repte de la promoció.
En les últimes setmanes, sense dir-ho, hi ha hagut la sensació que l'equip caminava segur cap a la primera divisió.
Caldrà veure si es poden saltar.
El comitè australià indica als seus esportistes que es preparin per al 2021 i el del Estats Units qualifica "d'ambigua" la posició del COI d'esperar a quatre setmanes per prendre una decisió sobre els Jocs de Tòquio |
L'Ajuntament de Calaf obre el període per sol·licitar les beques per a joves d'entre 3 i 17 anys que facin activitats esportives.
El termini finalitza el proper 4 d'octubre.
Les beques estan adreçades a infants i adolescents empadronats a Calaf, i que es trobin en una especial situació familiar amb necessitats socials o econòmiques.
Les bases de la convocatòria regulen els criteris de concessió en els que es tenen en compte la renda familiar, la condició de família nombrosa i monoparental. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que t'has contagiat o que ets un contacte
La celebració del quarantè aniversari del retorn del president Josep Tarradellas i del reconeixement de la Generalitat de Catalunya, el 1977, per part del govern espanyol d'aleshores ha coincidit amb dos...
L'amenaça de suspendre l'autonomia de Catalunya s'ha fet repetidament aquests darrers temps i ara sembla que torna a aparèixer en el primer pla de la vida política amb una renovada intensitat.
La commemoració del quarantè aniversari del restabliment oficial de la Generalitat de Catalunya i del retorn del president Josep Tarradellas ha suscitat un notable impacte públic.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El festival de música Clownia de Sant Joan de les Abadesses ha anunciat les actuacions de dels barcelonins Green Valley, la música urbana i combativa de les madrilenyes Tremenda Jauría i els valencians Mafalda, a més de la festa de carrer de les Balkan Paradise Orchestra i la cançó de la cantautora de Vilassar de Mar Judit Neddermann.
Són els primers noms que avança el Festival Clownia.
La sisena edició del festival que organitza Txarango, i que cita especialment músics compromesos, tindrà lloc a Sant Joan de les Abadesses el cap de setmana del 27, 28, 29 i 30 de juny.
Les entrades ja estan a la venda a www.clowniafestival.cat i, tenint en compte les que ha s'han venut i l'experiència d'anys anteriors, es preveu que es tornaran a exhaurir aviat, com ha passat en les cinc edicions del festival, ha informat l'organització.
Com és habitual al Clownia, reunirà la millor actualitat musical dels Països Catalans i unes propostes internacionals de luxe.
El circ i les activitats relacionades amb la consciència a l'Espai Consciència «seguiran marcant la identitat del Clownia amb activitats per a totes les edats», diu un comunicat del festival.
El cartell complet i les activitats paral·leles es donaran a conèixer en roda de premsa convocada per Txarango el dia 6 de març. |
COMUNICAT DE L'EQUIP DE DEGANAT DE LA FACULTAT D'EDUCACIÓ PER A COORDINAR I DONAR SUPORT A LA DOCÈNCIA DURANT LA SUSPENSIÓ TEMPORAL DE L'ACTIVITAT DOCENT PRESENCIAL A PARTIR DEL DILLUNS DIA 16 DE MARÇ I DURANT DUES SETMANES
El Consell de Direcció de la UIB, avui (15/03/2020), ha fet públic un nou comunicat, del que cal destacar tres qüestions:
A continuació recollim els recursos per a l' activitat docent no presencial que teniu a la vostra disposició:
Els professors responsables de les assignatures, de forma coordinada amb els caps d'estudis de la titulació, establiran les modificacions en la programació i en els sistemes d'avaluació publicats a les guies docents que considerin adients, tenint en compte la situació actual d'excepcionalitat i amb la finalitat de no perjudicar als nostres estudiants.
Aquestes modificacions s'han de publicar a l'Aula digital.
D'acord amb això, pregam al professorat responsable d'assignatures que ha de fer modificacions en les programacions i en sistema d'avaluació que ho faci saber al seu cap d'estudis.
Entendrem que si no ens feis cap notificació és que amb la docència a través de l'Aula digital podeu seguir el ritme normal de classes i que no necessitau realitzar modificacions.
Vos pregam que a la màxima brevetat doneu indicacions al vostre alumnat, a través de l'Aula digital, sobre com es desenvoluparà l'assignatura i les modificacions que realitzareu en la programació i en els sistemes d'avaluació publicats a les guies docents, tenint en compte la situació d'excepcionalitat.
Pensau que la finalitat és no perjudicar a l'alumnat i evitar situacions de desconcert i nerviosisme.
Finalitzat el període de suspensió, la Facultat reprogramarà, sempre que sigui possible, totes les activitats presencials que hagin resultat afectades.
En tot cas, es garantirà el dret d'avaluació dels estudiants.
Els professors que no disposin d'Aula digital activada la podran activar immediatament contactant amb el servei Campus Digital.
El servei Campus Digital es transforma en un centre d'atenció a l'usuari a través de l'adreça electrònica [EMAIL]
El Servei Campus Digital s'ha convertit en un centre d'atenció a l'usuari, aquí teniu les distintes formes per a contactar-hi:
L'Oficina de Suport a la Docència ( [EMAIL] ) està a la vostra disposició per a totes les qüestions sobre procediments acadèmics i d'avaluació.
Els protocols estan en revisió permanent per la qual cosa consulteu regularment la informació oficial de la UIB a: https://coronavirus.uib.cat/
Per a qualsevol dubte o problemàtica, vos animam a posar-vos en contacte amb qualsevol dels membres de l'equip de deganat: https://www.uib.cat/lauib/estructura/Facultats-i-escoles/fedu/
L'Equip de deganat de la Facultat d'Educació
Palma, Eivissa i Alaior, 15 de març de 2020 |
També s'ha demanat que davant la repressió de l'estat espanyol el president Puigdemont aixequi la suspensió de la declaració d'independència
Lleida.-Mig miler de persones entre estudiants, professorat i personal d'administració i serveis s'ha concentrat aquest dimarts al migdia al davant del Rectorat de la Universitat de Lleida (UdL) per demanar la posada en llibertat dels presidents d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'ANC, Jordi Sánchez.
Durant l'acte s'ha fet lectura d'un manifest consensuat entre membres de la universitat i l'assemblea d'Universitats per la República on s'ha interpel·lat directament al president del Govern, Carles Puigdemont, a qui se li ha demanat que davant la repressió de l'estat espanyol aixequi la suspensió de la declaració d'independència per complir el mandat dels resultats del referèndum de l'1 d'octubre.
Després de la concentració, uns 300 estudiants han iniciat una manifestació improvisada que ha transcorregut per la Rambla d'Aragó i alguns carrers del centre històric de Lleida.
El professor encarregat de llegir part del manifest ha estat Miquel Pueyo, director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual i Periodisme de la Facultat de Lletres.
Pueyo ha remarcat que amb el fet d'empresonar Cuixart i Sánchez per haver-se manifestat per defensar el referèndum l'estat espanyol 'ha continuat retrocedint cap al franquisme'.Durant la concentració s'han sentit crits demanant la posada en llibertat dels presos polítics i també s'han cantat 'Els Segadors'.
Després, un grup d'uns 300 estudiants ha iniciat una manifestació per la Rambla d'Aragó en direcció a diferents carrers del Centre Històric.
Tot seguit han continuat fins a la plaça Paeria on han demanat novament la dimissió de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros.
La marxa ha seguit en direcció a la seu del PPC, a la plaça Sant Joan i ha finalitzat a la subdelegació del govern espanyol a Lleida on s'ha llegit novament un manifest per demanar la posada en llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Entrevistem la Yolanda Melero, doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà.
Segueix indagant al CREAF en el funcionament de les poblacions animals, però ara a través de les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat.
Com vas començar la teva trajectòria científica?
El meu primer pas va ser fer la tesi a la Universitat de Barcelona sobre ecologia i comportament del visó americà, que és una espècie introduïda i invasora a Europa, Àsia i Sud-Amèrica.
A més, està considerada una de les espècies de vertebrats més problemàtiques per a la biodiversitat en tot el món.
Un cop la vaig acabar, el 2007, vaig estar quatre anys fora del món de la investigació.
Tot i això, el 2011 vaig reafirmar-me que volia seguir la meva carrera científica i vaig obtenir una beca Beatriu de Pinòs, continuada amb la beca europea Marie Sklodowska-Curie, per anar a la Universitat d'Aberdeen (Escòcia).
Allà vaig centrar els meus estudis en les dinàmiques de les poblacions fragmentades, conegudes com metapoblacions, en ecosistemes naturals.
L'animal d'estudi seguia sent el visó americà, però l'objectiu era analitzar els factors que modulen els canvis en la seva població i com aquest coneixement es podia aplicar per al seu control.
I què et va fer venir cap al CREAF des d'Escòcia?
La veritat és que vaig voler donar un gir a la meva carrera científica.
Estava cansada d'aplicar els meus estudis en millores de control d'espècies i el tema de l' ecologia urbana sempre m'havia atret.
Així que vaig tornar a demanar una beca Beatriu de Pinòs per venir al CREAF i treballar amb en Joan Pino, que tractava aquests temes.
Utilitzant el meu coneixement en metapoblacions per aplicar-lo a les ciutats i poder desxifrar com funcionen les poblacions de fauna i flora en zones urbanes.
Ara ho estem estudiant gràcies a les papallones, que són un bon bioindicador i ens serveixen de model per comparar com funcionen diferents característiques generals de les espècies animals dins (i fora) de les ciutats: els diferents tipus de dispersió, dietes generalistes en front més especialistes, etc.
La Yolanda Melero i l'investigador del CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, Constantí Stefanescu, durant una gravació de TV1 explicant com les papallones ens ajuden a conèixer l'activitat dels animals a les ciutats.
Tot i que la majoria de les ciutats només permeten que hi habitin els individus més generalistes i amb major mobilitat.
Així que hem de canviar el model de ciutat per a que també hi tinguin cabuda les papallones amb menor dispersió i mobilitat.
De fet, cal buscar que hi hagi més de tot: més abundància, més diversitat d'espècies natives i més zones amb capacitat d'albergar tant papallones com altres espècies d'interès per a la conservació.
I ja teniu algun resultat de com han de ser les ciutats per aconseguir-ho?
Com era d'esperar, el que més afecta a la connexió entre les poblacions és la construcció.
Quanta més densitat d'edificis hi ha i major altura tenen, més dificultat tenen les espècies per dispersar-se i moure's entre els jardins.
Així doncs, necessitem dotar de més percentatge de verd les ciutats i connectar-lo per crear una xarxa de jardins que ajudi a les papallones a moure's per la ciutat.
El que hem d'estudiar ara és com ha de ser aquesta connexió i composició dels jardins per a que les poblacions siguin viables i que no caiguin en una "trampa ecològica" (clapes on els individus s'estableixen però acaben morint i la població no creix).
També sabem que la biodiversitat necessita caos, que hi hagi diversitat de plantes per a poder tenir més diversitat d'insectes, però això a vegades entra en conflicte amb els interessos paisatgístics.
Així que no és tan fàcil fer les ciutats més amables per les papallones...
No, no és fàcil però tampoc impossible.
Abans tampoc s'entenia com funcionaven les poblacions als medis naturals o als medis agrícoles i això dificultava la seva gestió i conservació.
En canvi ara, s'ha avançat molt.
El mateix passa amb l'ecologia urbana, que és un àrea prou nova, perquè fins fa poc no s'havia tingut en compte.
En canvi, avui dia, amb el creixement urbà i el seu impacte, és totalment necessari entendre les ciutats per a la conservació en general.
No s'hi val amb entendre només el medi natural.
Així que a mesura que estudiem el sistema urbà i el seu efecte sobre la biodiversitat anirem millorant-ne la gestió.
La papallona Vanessa atalanta és una papallona que es pot observar en zones urbanes.
En quines ciutats ho esteu estudiant?
Ho estem estudiant sobretot a Barcelona, però els resultats seran extrapolables a qualsevol altra urb.
En el cas de la capital catalana, el primer pas podria ser connectar millor els parcs propers a Collserola i Montjuïc, perquè són les "àrees font" de papallones de la ciutat i servirien de punt de partida per vincular gradualment els altres parcs, ara aïllats.
També el corredor del Besòs és una zona on ara comença a haver biodiversitat de papallones i altres espècies.
Això ho sabrem molt millor ara que hem posat en marxa el projecte de ciència ciutadana uBMS, una xarxa de voluntaris que inventariaran les papallones de Barcelona i Madrid.
Ens permetrà conèixer quines papallones hi ha als parcs i jardins de les ciutats, la riquesa d'espècies, la seva abundància i altres factors associats.
Sempre hi ha hagut aquest interès en fer les ciutats més verdes?
No, es podria dir que la ciutat ha sigut fins fa poc el gran ecosistema oblidat pels ecòlegs.
Per sort, cada cop hi ha més recursos destinats a investigacions d'aquest tipus, tant per canvis en la mentalitat científica com pels canvis polítics.
A més, aquest reverdiment de les ciutats és una demanda forta de la Comissió Europea.
Hem d'estudiar molt més les ciutats, perquè cal tenir en compte que s'espera que per al 2050 les ciutats hagin augmentat un 56% la seva població.
És ara que les hem de fer més sostenibles, més verdes i biodiverses.
ciència ciutadana, ciutats, connectivitat, dinàmica poblacions, ecologia urbana, jardins, papallones, sostenibilitat, uBMS, urbanisme, verd urbà
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail. |
És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (Barcelona, 1993) en les especialitats de pintura i d'escultura.
Ha cursat estudis de doctorat, obtenint el Diploma d'Estudis Avançats del programa Dibuix: Funcions i Teoria a la Universitat de Barcelona (Barcelona, 2008).
Actualment està realitzant la seva tesi doctoral sobre dibuix satíric antifranquista al programa de doctorat de Estudis Avançats en Produccions Artístiques a la UB.
És professora de l'assignatura de Dibuix Bàsic (2009) al Grau de Disseny d'EINA, on també ha impartit l'assignatura de Mitjans d'Expressió 2D-Dibuix (des del 1996 fins el 2009).
Ha estat professora de l'assignatura Croquis: figures humanes i objectes (des del 2005 fins el 2009) a l'Escola Superior de Disseny Elisava.
Al mateix centre ha impartit també l'assignatura Dibuix III (des de l'any 2007 fins el 2009).
Ha estat professora de l'assignatura Tècniques d'Expressió gràfica al Cicle Formatiu de Grau Superior de Gràfica Publicitària a la Institució Cultural del CIC (2008, 2009).
És artista professional, exposa la seva obra a la galeria Esther Montoriol de Barcelona i a La GaLeRia a Sant Cugat del Vallès.
Ha estat guardonada amb el Premi Fundació Banc de Sabadell del XLIII Premi a la Pintura Jove, Sala Parés.
Ha il·lustrat la coberta de les publicacions: |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
A mi no em sembla pas estrany que el passat dia 24 de març, al tribunal de primera instància de Perpinyà es celebrés...
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
A mi no em sembla pas estrany que el passat dia 24 de març, al tribunal de primera instància de Perpinyà es celebrés una audiència per examinar la demanda que, com a representant de l'Estat francès, la prefecta dels Pyrénées Orientales va posar per aconseguir la dissolució de l'entitat Comitè per a l'autodeterminació de la Catalunya Nord.
Si arriba el moment que el moviment catalanista esdevingui una força decisiva, de demandes d'aquestes igual n'hi haurà una cada dia.
L'argument de la part demandant és que l'esmentat Comitè atempta contra la integritat del territori i la seguretat nacional; en els temps que corren, el concepte de "seguretat nacional", jo més aviat l'associaria no pas amb la consulta sobre la independència de Catalunya sinó amb els fets esdevinguts el darrer 13 de novembre a la Sala Bataclan de París, però la lògica hexagonal és com és i no ens queda més remei que intentar, en la mesura que ens resulti possible, comprendre'n les peculiaritats.
Per part del Comitè, l'advocat Joan Codognès al·lega que la demanda constitueix un atemptat intolerable a la llibertat d'expressió, però la part contrària es manté ferma en les seves postures: "Estem en un període difícil i l'objectiu d'aquesta associació és aconseguir la separació del departament del territori nacional, cosa que atempta a la integritat territorial"; d'altra banda, no es tracta pas d'una qüestió de llibertat d'expressió sinó que l'existència del Comitè entra en contradicció amb l'article primer de la Constitució el qual diu que la República francesa és una i indivisible.
Que els moments que estem vivint són més aviat complicats, ja ho sabem, sobretot a la Catalunya Nord, líder en atur dins de la República una, indivisible i hexagonal, com també fa unes setmanes vaig parlar de l'opulència que viu una vila com Elna, però no crec pas que la solució a tots aquests mals sigui la dissolució del Comitè, que l'única cosa que pretenia era donar a conèixer l'opinió dels catalans sobre la seva relació amb França; d'altra banda, considerar que, des del Tractat dels Pirineus, l'administració francesa ha contribuït a l'empobriment de la Catalunya Nord no crec pas ni que sigui delicte ni que tampoc signifiqui divulgar cap secret, perquè això és el que explica qualsevol llibre d'història que sigui una mica seriós, o si no com s'entén el contrast que es dóna dins de Catalunya entre una regió industrial i dinàmica com ho és el Principat i una regió tradicionalment agrícola de la qual calia emigrar per buscar-se un futur com ho és la Catalunya Nord.
L'article 1 de la constitució francesa defineix la França com una república una i indivisible, de la mateixa manera que, segons el seu article 2, la constitució espanyola es basa en la indissoluble unitat de la nació espanyola; tant en un cas com en l'altre, hi ha un determinat principi polític que se situa per damunt de la voluntat dels ciutadans; al capdavall, què passaria si la majoria del poble optés per dividir la República?
Els esgarips franco-francesos, no necessàriament jacobins, que hem sentit sobre Còrsega ens proporcionen una indicació de per on poden anar les coses si a la Catalunya Nord arribés a haver-hi una voluntat majoritària de trencar amb França.
Per més que s'entossudeixin a no voler veure-ho, els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, és a dir, els de la democràcia, entren en flagrant contradicció amb la idea d'una república una i indivisible.
Es pot imposar a la gent d'un determinat territori la sobirania francesa si la majoria d'aquella gent no ho vol?
En fi, per més incendiari i radical que resulti el seu discurs racista, xenòfob i autoritari, el Front National mai no serà acusat d'atemptar contra la integritat del territori i la seguretat nacional.
NDLR; a propòsit de L'article 1 de la constitució, s'ha demostrat abastadament i repetida que no és cap veritat absoluta.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha criticat aquest dimecres que el president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, hagi convocat eleccions en el moment en què --previsiblement-- es publicarà la sentència del Tribunal Suprem als líders de l'1-O perquè "les posicions tendeixen a polaritzar-se".
"Desgraciadament veig Sánchez fent de Cs i utilitzant Catalunya de cara a les eleccions", ha dit Colau en una entrevista a Ràdio 4, que ha recollit Europa Press, i ha reiterat que era el pitjor moment per convocar els comicis del proper 10 de novembre.
Ha afirmat que espera la sentència amb preocupació i que s'ha de rebaixar l'expectativa i ser prudents: "Tinc l'esperança que no sigui dura perquè seria un error que segur que marcarà un abans i un després", per la qual cosa demana certa serenitat als responsables polítics.
En aquest sentit, l'alcaldessa de Barcelona ha dit que no vol pensar que Sánchez pugui tenir sobre la taula aplicar l'article 155 a Catalunya perquè seria un error, de la mateixa manera que es nega a pensar que el Govern pugui tornar-se a plantejar la via unilateral.
"En un moment crític, a les portes d'una sentència, m'agradaria veure que el president de la Generalitat convoca tots els partits polítics, parla de quines solucions poden plantejar-se en funció de com sigui la sentència, i tampoc no veig que ERC demani que ho faci", ha criticat, i ha afegit que s'han de deixar de banda les escenificacions.
Pel que fa a la seva participació en les mobilitzacions en resposta a la sentència, Colau no ha confirmat la seva presència i ha recalcat que, en qualsevol cas, la seva funció no és anar a una mobilització, sinó treballar per trobar solucions.
Colau ha incidit que cal reforçar l'espai progressista de cara als propers comicis i ha alertat del risc que molts votants progressistes es quedin a casa: "No es pot jugar amb foc", ha avisat en referència a la convocatòria d'eleccions.
Sobre si està decebuda amb el candidat de Més País a les eleccions generals del 10 de novembre, Íñigo Errejón, ha assegurat que no ho està i que cal mirar endavant: "Ell sabrà què fa.
Mirarem de reforçar al màxim l'espai progressista".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'eurodiputat es mostra convenut que la formació d'extrema dreta entrar al Parlament Europeu
Barcelona.-L'eurodiputat del PSC Javi López ha instat aquest divendres al candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls a "prescindir del recolzament" de Cs a les eleccions municipals.
Després de l'acord a Andalusia entre PP, Cs i Vox, López ha dit que Valls va apostar perqu Cs no arribés amb cap acord programtic amb Vox i que ara "ha ser coherent i actuar en conseqüncia".
D'altra banda, l'eurodiputat s'ha mostrat convenut que Vox aconseguir representació al Parlament Europeu i ha avisat que els comicis seran de "carcter existencial" davant la "batalla" per l'nima d'Europa.
Ha lamentat l'existncia de forces polítiques que aposten per "atiar l'odi" i per utilitzar les incerteses dels ciutadans per apostar per sortides "autoritries", "antidemocrtiques" i "contrries als valors europeus".
Per López, Valls ser "corresponsable" de l'acord amb Vox a Andalusia i ha lamentat que sigui "presoner" de l'aliana de la triple dreta.
L'eurodiputat ha reflexionat que després del suport de Vox al pacte de govern entre PP i Cs, el partit taronja tindr "dificultats" amb els seus aliats francesos que "fan de combatre l'extrema dreta una de les raons de ser".
"Els que volien ser els Macron espanyols han acabat pactant amb els socis de Le Pen per construir governs en temps record", ha subratllat.
El socialista ha lamentat que l'actitud de PP i Cs hagi donat un "altaveu immens" a les propostes de Vox en el marc del debat polític espanyol.
Davant d'aix, ha apostat per escoltar els electors de l'extrema dreta, veure que hi ha darrera d'aquests fenmens, combatre les seves polítiques al mateix temps que es doni resposta a temes com la inseguretat o les desigualtats.
Finalment, López ha criticat que Espanya hagi estat l'estat europeu que hagi "trigat més" en tenir extrema dreta per que hagi trigat "tant poc" en "normalitzar-la" i "donar-li la clau d'un govern".
De cara a les properes eleccions europees, López ha dit que no creu que les formacions d'extrema dreta puguin sumar la meitat dels escons de la cambra.
Aix sí, ha adms que podrien convertir-se en el primer grup i que podrien augmentar la seva influncia.
"Tot indica que la majoria d'europeus confia en la UE.
Per sí que és possible que tinguin la capacitat de bloquejar i entorpir el procés d'integració i en els debats públics europeus", ha concls.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'estat ambiental de la Seu d'Urgell assoleix, segons l'evolució que han experimentat una quinzena de bioindicadors, una nota de "bé alt" i que s'aproxima al "notable".
Així es desprèn de les dades de seguiment obtingudes a partir de la diversitat d'espècies de papallones, ocells comuns, moixons de riu o amfibis, entre d'altres, que s'han localitzat a la ciutat en els darrers deu anys.
L'estudi no només pretén fer una diagnosi del moment actual, sinó que un dels seus objectius és el de promoure accions per millorar la biodiversitat d'aquest entorn.
A més, la intenció és la de continuar duent a terme aquest treball de camp per tal que, en un futur, se'n puguin extreure noves conclusions.
L'autor de l'estudi sobre l'estat ambiental de la Seu d'Urgell, Jordi Dalmau, de l'empresa Aubèrria, diu que tot i que la puntuació obtinguda és positiva, hi ha alguns "semàfors vermells" que cal atendre.
En aquest sentit, cita la tendència negativa, tant a la capital alturgellenca com al conjunt de Catalunya, respecte a la proliferació d'espècies associades al medi agrícola, tal com detecten els rapinyaires nocturns o altres tipus d'ocells.
Això és degut a un ús més intensiu d'aquest tipus de sòl on, entre d'altres, es prescindeix de bases de reg, un dels hàbitats habituals dels amfibis.
Dalmau també destaca la gran riquesa d'espècies de papallona diürna que hi ha a la ciutat, unes 70 de diferents.
Així, tot i que la xifra potencial arriba fins a les 90, se supera la mitjana catalana, que és d'unes 60, segons les dades obtingudes a partir de les 156 estacions que hi ha arreu del país.
La situació geogràfica, els baixos nivells de contaminació i la barreja d'espais oberts amb d'altres de bosc són alguns dels elements que n'afavoreixen la seva presència, segons l'autor de l'estudi.
La tasca de seguiment, que es duu a terme des de l'any 2008, és fruit d'un projecte coordinat pel consistori de la capital alturgellenca i emmarcat dins del programa Agenda 21.
Concretament, es té en compte l'evolució d'espècies de papallones, ocells comuns, moixons de riu, amfibis, orenetes, milans reials, mussols, llúdrigues, insectes de riu, corriols i xivitones, a més de boscos de ribera i altres tipus de flora com l'om siberià, el seneci del cap i la budleia.
Finalment, també s'ha tingut en compte l'impacte de les línies elèctriques que hi passen per la zona.
La regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, Núria Tomàs, per la seva banda, ha valorat positivament l'estat ambiental de la ciutat.
A més, ha explicat que l'estudi els serveix per continuar impulsant algunes actuacions, com ara l'extracció de l'om siberià d'un tram del riu Segre comprés entre la capital alturgellenca i el terme municipal d'Alàs i Cerc o l'inventari de línies elèctriques perilloses, el qual ha permès que se n'arreglessin una setantena en els darrers deu anys. |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
Xicago, Il·linois, n'Iscle Ascladenoies, professor d'universitat, m'explicava d'on venia el costum embogidor (en el sentit que t'excita fins a límits de joia quaix insobrable), o diguem-ne doncs el costum engrescador, hò, de llençar nans.
Llençar nans és, com tothom sap, l'esport preferit dels nihilistes sotsgraduats qui xafallegen ans xipollegen, rabejant-se en tolls de beguda, als xibius que en diuen fraternitats.
Hom hi tria una cambra prou ampla; hom hi posa un llit o sofà lluny, arrambat a una paret, i d'ençà de l'altra hom hi agafa un nan i el llença cap al llit.
Qui més a prop del bell fulcre del fitó fa caure el nan – el qual hom l'agafa per a llençar'l pels llocs més adients al llançador (el cul, el cap, l'esquena, el pit, el gep, els collons...) – aquell s'enduu el mèrit.
N'Iscle Ascladenoies, del Xicago University, em va fer veure que llençar (o millor llançar ) i Llançalot han d'anar junts.
I em va fer llegir el preciós romanç d'en Cristià de Troies, on en Llançalot de l'Estany per tal de fer cap on era la seua divina enamorada – la vestal meretriu, la trompa de ginebra i qui sap quines altres apòzemes encavalleridores, na Ginebrona, doncs – fa qualsevol cosa, adu pujar al carro del nan malparit, el carro on canviot maligne hi fica els lladres i els assassins i els duu a llur darrer mèdol, o estroc, o fita: l'indret on hom els pela: els penja, els esquartera, els destraleja, els crema de viu en viu, els escorxa, i així anar fent...
Aquell desencert bàsic, allò de pujar al carro dels maleïts, per sempre més entecarà o empeltarà o encomanarà de tots els gams, i passes i marfugues, i malalties espirituals el pobre sofert Llançalot de l'Estany.
Amb una pasterada d'aital calibre en té prou, malastruc per al romanent.
Tothom per sempre pus li retraurà que ha pujat al carro dels empestats, dels damnats, dels perduts, dels triats pel mal.
Per força enfellonit, un dia o altre, en Llançalot, nan qui trobés, en acabat, nan qui llençaria a l'estany, o al pou, o cràter endins, o de cap al canfelip, o al sot que cap zombi andarec llavors eclipsés, i, buit, oferís cabuda al cadàver molt desmanegat del nan també catapultat per l'esforçat Llançalot.
Me'n vaig anar convençut que allò que deia n'Iscle Ascladenoies, eximi tothosaus, era un fet.
A la cambra del meu hostal desguitarrat, això fiu: continuí llegint en Cristià.
Me n'adoní que fou ell qui féu veure en somnis en Llançalot aquell greal misteriós del reialme de la terra gasta o gastada.
És clar que les falòrnies afegides més tard pels devots ans epicens epígons cal llençar-les al femer.
Car mai enlloc no diuen ni en Llançalot ni en Cristià què hi contenia aquell greal perquè calgués endevinar'n el contingut i així doncs trencar la maledicció, destarotar el vudú, i fer de bell nou que la primavera i l'estiu i la tardor tornessin a dur llurs fruits suculents i les noies saludables i cardívoles, lleugeretes de roba, qui vénen a collir'ls.
Vaig trucar el professor demanant-li què li semblava si li deia que em feia l'efecte que el greal contenia doncs ginebra; assenyaladament, una ginebra que et donava, en beure-la, força d'allò més, i forces d'allò més esperonadores – d'on que, si en bevies prou, guanyessis totes les competicions i torneigs, i adu la volta a la Gàl·lia en patinet.
Em va dir que anava lluny d'osques ( catamarg de totes totes, va precisar), mes que si m'abellia, atès que encara no érem ni a quarts d'una de la matinada i teníem part de davant el dissabte pel matí, amb estona per a clapar fins a migdia, ens podíem trobar a un bar de putes de no gaire lluny de l'hostalot.
Que m'ho explicaria tot guaitant les indonèsies (de cinc a cent cinc anys) fotent a l'escenari aquell escalfabraguetenc estripa-robes que fotien.
Això em va dir, quan l'espectacle de les femelles qui es despullaven s'havia acabat de moment i per comptes la gent ballava damunt l'empostissat ronyós...
Que allò que hi havia al greal era lleterada.
Que en Cristià escrivia filosofia de l'ésser.
Era un personatge reprimit, com els de més dels escriptors, les xil·les dels quals pel fet que no poden sucar en suquet de fufa, se'ls sublimen, o se les fan sublimar, per plomes que suquen en tinters, amb la tinta dels quals hi escriuen llurs boges especulacions i fantasies, les de més de les quals il·lusions de violació disfressades de metafísica.
En Cristià (era el parer molt documentat de l'erudit Ascladenoies) es cardava els tinters de tinta espessa ( de tinta tan espessa i dúctil com suquet o secreció de fufa, va afinar), i cascuna de les les seues lleterades encara l'espesseeix més, aquella tinta essencial – d'on que els seus escrits siguin encara més plens d'essència – més plens d'ésser, tot dit.
Per això és tan important el que escriu.
I que les seues històries no puguin tindre mai aturador ni estopall – mentre hi ha haurà humans prou reprimits per agafar la ploma per comptes de la xil·la, n'escriurem variacions, de les pensades de l'immens Cristià, va pontificar, mestre-titenc.
N'Aristarc Verdura, a Xicago a veure-hi una filla seua qui hi viu i hi fa de periodista a un diari gratuït.
Hi compon a cada exemplar una mà d'articles escrits amb obscurs pseudònims efímers.
Cellajunta remuga que els catarats privilegiats, per molt virulent que t'hi posis, ja no en foten ni cas, del que ningú escrigui.
Amb llurs inexhauribles cabals han comprats tots els grans mitjans de comunicacions, començant pels estudis cinematogràfics i per les estacions de televisió, a part que també els pertanyen revistes i diaris importants, i doncs allò que pugui dir qualsevol desgraciat mal o gens pagat en un paperot sense seguiment se'ls en fot com d'un pià.
Abans, fa cinquanta anys, t'haurien enviada la bòfia que t'assassinés o "t'accidentés".
S'emporta aquella noia doncs tota mena de disgusts.
Pel fet que ha d'emprar tants de pseudònims per a fer bullir la carn d'olla, en acabat hom li confon els escrits.
Hom li diu: "Mai no hauria dit que (els teus arguments, o els teus temes) els podies haver triats tan formosets i carrinclons, i enganxifosets i fictes – ecs, i llavors la moralina coent dels articlets mateixos...!"
No sóc dels qui acarona, sobre, l'àliga imperial quan fastigosa destria els budells enverinats de la carronya de l'Iraq!
No sóc cap altre ase de sínia, ni de camí de sirga, duent la barca de mòmies i malalts envers on bullen les laves del darrer crepuscle...!
"Empènyer tecles i ensamfainar complots i assaigs de càntics als aeroports on els aerosols tuixegosos ho ennuvolen tot...
La qüestió que se'n va anar corrent, brandant el cap, sense tocar el plat d'arròs on una aranya havia aterrat penjada del sostre.
Les llàgrimes de la noia escatxigaven les parets de la cantina mentre fugia...
Fèiem un tomb, i amb n'Aristarc i n'Iscle acabem aquella nit novament fent acte de presència al mateix sostremort on les indonèsies excel·leixen en l'art del fer trempar.
Ens hem divertit tant que l'endemà quedem per a anar al futbol.
Som a veure un partit del Xicago Fire contra un equip texà i s'escaigué llavors que hi va haver una baralla a uns seients de més avall.
Al vespre, anant de putes ell, jo i un company metge, en passar davant un cine, una bomba hi espetegava i un maó va estavellar's a un autobús després de fregar el cap de n'Aristarc Verdura.
Tornant de putes, jo me'n vaig tornar a l'hostal, mes n'Aristarc, atès que la seua filla vivia massa lluny, a Cícero, el metge el convidar a clapar al seu piset.
Enmig de la nit es veu que el metge se n'hagué d'anar urgentment a l'hospital.
N'Aristarc, bona ànima, va sortir a portar-li el paraigua.
Mes tantost era fora, només amb els calçotets, pels corredors i trencacolls i escales sense fi, es va perdre.
Aquell edifici de quatre-cents llivells era un complex de pisets on tornar a trobar el teu era miracle si no en sabies doncs exactament l'indret.
Car quina construcció més bèstia...!
Anava reguitnant i tremolant sota la pluja que davallava pels cels oberts i clivellades lluernes...
I aleshores va relliscar i quaix que cau barana avall.
Fa dues passes enrere i gairebé que l'electrocuta un ascensor pampalluguejant i espatllat.
I al mateix temps agafant un calipàndria letal...
Va arrencar una cortina i vestit doncs de moro, increpat així pel jovent ignar i els vellarres més agressius, i els repugnants veterans sobretot, entomant recriminacions i invectives, i les empentes i els eixabucs, i els maleficis d'eixauc que li llençaven els pudents religiosos qui se senyaven pels descosits, va vindre'm al capdavall a l'hostal.
Emprenyat per un parell de mosques va estar a punt, flastomaire, tot ostant-les, de caure finestra avall i trencar's la closca.
L'ampit esquerdat, la doella escrostonant-se, el casull sencer esbiaixat cap envant...
Això fiu llavors: li vaig portar un greal ple de ginebra.
I vaig afegir mantes flassades al seu llit, que sués el rofredat.
Llavors me'n vaig anar a fer les meues feines al centre de negocis.
Quan era apostant pel cavall més escardalenc, vull dir, escanyolit, algú em trucà al cel·lular o mòbil (no me'n record com en deien de l'aparell aquells dies ara ja antics).
Era n'Ascladenoies i volia sàpiguer si encara era viu.
"Si s'ha mort amb el greal als llavis, rai", vaig afegir.
Potser els nous habitants d'esferes o dimensions ignotes, en acabat rondant per aquest planeta ara pràcticament mort, i ells rai, fotent-hi furgues arqueològics diguem-ne d'ací a uns milers de centúries...?
Comentaris tancats a Novè Verdura
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
Quasi inevitablement, les explicacions que hom oferix respecte el fet d'estar gord apunten cap un fracàs personal: una incapacitat de controlar-se el pes, l'apetit, els impulsos.
Les dones que pateixen un desordre alimentari viuen en la doble angoixa de sentir-se aïllades de la resta de la societat i de creure que és culpa seua.
El número de dones que tenen problemes de pes i desordres alimentaris és gran, i creixent.
Reconèixer que respon a un malestar emocional i que moltes de les solucions proposades en el passat no serveixen (...) representa un repensament feminista de la psicoanàlisi tradicional (...), i permet noves formes d'explorar les arrels d'aquests problemes (...)
Una perspectiva feminista per a les dones que viuen el problema de menjar compulsivament és essencial si volem deixar enrere l'inútil aproximació actual, de culpar-la-víctima (...)
L'obesitat és una malaltia social, i els desordres alimentaris són una qüestió feminista.
L'engreixament no té res a veure amb falta d'autocontrol ni amb manca de força de voluntat.
L'estar gorda deriva de qüestions com la protecció, el sexe, la nutrició, la fortalesa, els límits, la criança, la substància, l'assertivitat i la ràbia.
És una resposta a la desigualtat de gènere". |
Ja ha arribat, puntual a les 10 del matí per declarar al Jutjat de Cervera
Cervera.-El veí de Bellpuig de 84 anys que aquest dimecres va matar presumptament el seu gendre, de 60, li va disparar com a mínim tres trets amb una pistola antiga, segons han confirmat a l'ACN els Mossos d'Esquadra.
Un dels trets va impactar-li al clatell i els altres al cos. El detingut ha arribat acompanyat pels Mossos d'Esquadra aquest divendres, puntual, a les 10 del matí als jutjats de Cervera, on haurà de declarar per aquests fets.
Ja és amb ell també la seva advocada, Andrea Lombana, del Despatx Moragues, que ahir dijous va explicar a l'ACN que el seu client pateix alguna patologia psiquiàtrica que no se li ha diagnosticat fins al moment i que anava sempre armat perquè creia que el perseguien.
Lombana també va explicar que l'acusat no ha arribat a reconèixer davant de la policia que ell sigui l'autor del crim sinó que l'únic que va fer va ser trucar al 112 per 'donar l'alerta i es va quedar al lloc dels fets'.
Lombana va explicar que ahir dijous ja es van fer les diligències policials respectives després del crim a la fàbrica de Pretensats Gabernet, amb el registre al domicili i el vehicle del detingut, el veí de Bellpuig (Urgell), de 84 anys que va disparar com a mínim tres trets contra el seu gendre, de 60 anys.
La lletrada va assegurar que, per la conversa que va mantenir amb el seu client i les explicacions que donava als mossos, es desprèn que 'alguna cosa no va bé al seu cap'.
És per aquest motiu que la defensa està ara a l'espera aquest divendres als jutjats de Cervera el vegi un forense i es pugui fer un primer diagnòstic d'aquesta simptomatologia que creu que té i que no està ni ha estat mai tractada.L'advocada va afegir que el seu client es va limitar a explicar durant els registres tota aquesta 'problemàtica' de les persecucions que deia que patia i que feien que estigués 'espantat' fins al punt d'anar armat amb la pistola del calibre 22 amb què suposadament va cometre el crim.
Així mateix, va dir que l'home els va dir que li estaven fent 'boicot' i que 'l'enverinaven posant-li coses al menjar'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un estudi internacional ha constatat l'existència d'una determinada combinació de gens lligats a l'esquizofrènia que protegeixen al seu portador de patir l'Alzheimer amb psicosi, considerat com el més greu.
La investigació --liderada per la Universitat de Pittsburgh (Estats Units) i amb participació de la Fundació ACE, de Barcelona-- parteix d'una tesi prèvia que demostra que el 61% dels factors que produeixen la psicosis són genètics i el seu objectiu és identificar els mecanismes que agreugen aquesta classe de demència, ha publicat la revista 'Molecular Psychiatry'.
La investigació s'ha basat en 6.000 mostres d'AND de malalts, amb una quarta part procedents de la Fundació ACE, i la resta de diversos centres amb diverses fonts.
Les causes que explicarien aquesta troballa encara no són concloents, si bé una de les teories més sòlides és que es deuria a un canvi de comportament dels gens, en diferents etapes de la vida o en el context de malalties diferents.
L'Alzheimer amb psicosi és actualment la demència amb pitjor pronòstic, ja que té un ràpid desenvolupament de la malaltia, s'aguditza el trastorn de conducta, es redueix l'esperança de vida i creix la possibilitat d'haver d'ingressar.
Aquesta variant afecta més del 40% de les persones amb Alzheimer, i anteriorment es creia que el portador dels gens d'Alzheimer era també portador d'alguns gens de psicosis, una teoria que sembla descartada a partir dels estudis genètics.
Aquesta investigació ha obert una nova oportunitat per realitzar assajos clínics i per replantejar l'efecte dels antipsicòtics en el tractament d'aquesta variant de l'Alzheimer, i els investigadors tenen el propòsit d'ampliar aquest estudi recent, analitzant més mostres en un futur proper.
L'entitat organitzarà el 28 de juliol, al costat de la Fundació Castell de Peralada, la II trobada anual 'La Nit de l'Alzheimer' per conscienciar sobre la necessitat d'invertir en investigació, que destinarà la recaptació d'assistents i patrocinadors en la creació de la primera Unitat de Prevenció i Diagnòstic Precoç d'Alzheimer de la Fundació ACE, ha explicat en un comunicat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Clar, han hagut d'encabir els convergents que no s'han pogut col·locar a la gene, mantenir-hi i entrar-hi els parents dels que manen i, clar, no es pot acontentar tothom.
jajajaja si que confonen Monjuich amb Tibidabo, que no sben si volen areaa verda o no,,,que son els mateixo que fa quatre anys que tenen a n senyor que va haver de marxar per trafic d ́influncies i altra que va rebre diners de Millet jajajajajajaadreta pura de la pitjor calanya
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Qui escriu els textos promocionals de les contraportades?
Al de la novel·la 'El soroll del temps', de Julian Barnes, que recrea la vida del compositor Dmitri Xostakóvitx i que acaba de publicar Angle Editorial, hi podem llegir: "Una gran novel·la sobre la lluita d'un home excepcional per mantenir la llibertat creativa i la integritat moral, a risc de passar a la història com un covard".
"Una gran novel·la" és cert: és de Julian Barnes.
Un "home excepcional", no: un artista excepcional amb les febleses dels homes comuns, més aviat.
Pel que fa a la resta, seria més correcte parlar d'algú que no va mantenir ni la llibertat creativa ni la integritat moral, i que segurament ha passat a la història com un covard.
Detinguem-nos en un dels episodis.
Xostakóvitx forma part de la delegació d'artistes soviètics que participen en el Congrés Científic i Cultural per la Pau Mundial, celebrat a Nova York el 1949.
No hi volia anar, però ha rebut una cridada directa d'Stalin que ha resultat molt persuasiva.
En l'escena, el nostre músic escolta la traducció a l'anglès d'un discurs que teòricament ha escrit ell, però que ni s'ha llegit prèviament.
Se sent dir que el compositor ha de liderar i inspirar el poble, i que per això el poble, a través del Partit, també ha de liderar i inspirar el compositor.
La humiliació i el menyspreu d'ell mateix es disparen quan se sent acusar Ígor Stravinski, el seu músic més admirat, de traïdor i reaccionari.
Va ser, segons va confessar més tard, el dia més trist de la seva vida, cosa que no li va impedir continuar avançant pel camí de l'enviliment.
Les novel·les, però, són bones si fan el contrari del que pretenien els dictats soviètics: si retraten la complexitat de la vida.
El lector no pot fer altra cosa que demanar-se si ell hauria actuat de manera diferent: qui no vol sobreviure, al cap i a la fi?
Enmig del totalitarisme més delirant ("el soroll del temps"), el Xostakóvitx de Barnes servava l'esperança secreta, qui sap si justa, de salvar-se, en allò que donava sentit a la seva vida: la música, l'art.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Eusebio ha anunciat els jugadors que disputaran el partit entre el Girona i l'Alabès avui, dissabte, a les 18.30.
L'alineació inicial del tècnic és la següent: Bono; Bernardo, Alcalá, Juanpe, Pedro Porro, Granell; Pere Pons, Borja Garcia, Douglas Luiz; Stuani i Portu.
A la banqueta hi haurà Gorka Iraizoz, Ramalho, Lozano, Muniesa, Aleix Garcia, Doumbia i Valery.
Aquest és l'onze inicial del Girona... 🔝😍 🔜🔴⚪️ pic.twitter.com/52QE5mZOqR
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Cartell dels Pastorets de Tarragona Foto: Pastorets de Tarragona
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Més de 600 alumnes majoritàriament de primer d'ESO de centres de secundària de Manresa i comarca participaran avui en la gimcana tecnològica Manresada.
Coneixeran i aprendran a moure's per Manresa utilitzant diverses aplicacions del mòbil.
El punt de trobada i d'inici de la Manresada serà la plaça Major de Manresa.
Enguany l'Ajuntament ha proveït els centres escolars que participen en aquesta iniciativa de targetes per poder utilitzar el bus urbà durant la gimcana.
D'aquesta manera es vol promoure l'ús del transport públic entre els estudiants.
La Manresada és una iniciativa del col·lectiu d'ensenyants del Bagesa Lacenet, que ofereix projectes telemàtics als centres d'ense-nyament.
Durant tot el matí els estudiants utilitzaran codis QR, aplicacions de realitat augmentada de mapes, Instagram i altres aplicacions per moure's per Manresa, conèixer la ciutat, saber moure-s'hi, localitzar punts que els professors han prefixat prèviament i adquirir competències bàsiques com autonomia, treball en equip, creativitat i fer un bon ús dels dispositius mòbils.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La celebració del Saló de l'Ensenyament del 2020 durant les dates previstes està actualment en suspens.
L'organització estudia ajornar-lo a finals d'abril o principis de maig per la crisi del coronavirus, segons han confirmat fonts de Fira Barcelona a betevé.
D'aquesta manera, la cita se celebraria després de Setmana Santa i abans del període de preinscripció als centres.
Aquesta opció es planteja després que el Departament d'Educació ha anunciat que no participarà en el Saló de l'Ensenyament del 2020, previst entre el 18 i el 22 de març.
L'executiu català també insta les escoles a anul·lar les visites d'alumnes i professors al saló.
Aquesta és una de les mesures preventives anunciades per Educació amb l'objectiu de contribuir a la contenció del virus, que ja ha deixat 125 infectats i tres morts a Catalunya.
El departament proposa suspendre fires, trobades, cantades, certàmens i altres activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre.
Educació vol evitar qualsevol activitat organitzada per escoles, instituts, universitats o del mateix departament que no siguin curriculars i que es facin fora dels centres per evitar contagis del coronavirus.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Coronavirus a Barcelona, última hora | Fase d'alerta a Catalunya: Suspeses les activitats de més de 1.000 persones | ▷ DIRECTE
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El PROINOSA Igualada juga aquest dissabte a les Comes contra el Voltregà (2/4 de 8) un partit trascendental per intentar mantenir la dinàmica positiva que ha obert la destacadíssima victòria al Palau Blaugrana.
L'equip l'afronta amb modestia i respecte al rival, però amb la voluntat d'establir una pauta de regularitat que els permeti assegurar.primer els punts, i de retruc una classificació de mèrit.
El tècnic Joan Carles podrà disposar de tots els seus jugadors per les molt efectives rotacions.
En principi el tècnic osonenc, Ricard Muñoz, tindrà la baixa per acumulació de targetes de l'argentí, Marcelo Uribe.
De tota manera el club de Sant Hipòlit te 10 dies per poder-hi presentar recurs al comité d'apel·lació.
Els igualadins han treballat intensament durant aquesta setmana al marge del ressó que ha tingut la gesta del Blaugrana i que encara no s'ha apagat.
Aquest mateix divendres un diari nacional, l'Avui, li ha dedicat tota una pàgina.
Sota el títol de "Tan joves, tan grans" (fent referència a la mitjana d'edat de l'equip), l'article defensa que la victòria al Palau ha tornat l'orgull als arlequinats que volen fer soroll amb el segon equip més jove de la Ok Lliga (el primer és precisament el rival d'aquest dissabte).
La informació recull declaracions de l'Edu, de l'elèctric Busquets i de l'heroi de dissabte, el porter Balagué i completa una bona radiografia de les sensacions que transmet l'IHC actual.
Una fotografia dels autors dels gols al Blaugrana Edu i Creus, a banda i banda de Balagué completen un article molt recomanable de llegir.
Com també és especialment recomanable el nou espai que els seguidors de l'Igualada HC tenen a partir d'ara al Facebook.
L'adreça. segons anuncien els seus usuaris al fòrum del club, és aquesta:
Mentrestant a Cestas-Gazinet, França, se segueix disputant l'Europeu femení sub-19, en el qual la portera de l'IHC hi ha tingut un molt bon debut.
D e fet la selecció ha guanyat els tres partits que ha disputat: 11 a 0 amb Anglaterra, 9 a 0 contra Alemanya i 4 a 0 a França i es primera a la classificació amb 9 punts, 24 gols a favor i cap en contra.
El debut de la Teresa va arribar molt d'hora, ja a la primera jornada contfra Anglaterra.
La igualadina va disputar tota la segona part contra les angleses i no va encaixar cap gol.
A la primera part, que va acabar amb un parcial de 5 a 0, la porteria la va ocupar Caterina Ortega.
Aquest dijous les noies de l'estatal han golejat Alemanya.
A la mitja part ja guanyaven per 4 a 0.
I al vespre, en l'últim partit de la jornada les de Joan Solé s'han desfet de les anfitriones, França, per un clar 4 a 0.
Fins aleshores les franceses també havien guanyat tots els seus partits ( contra Alemnaya i Anglaterra per 3 a 0 i 10 a 0, respectivament).
Aquest dissabte es jugaran les semifinals que enfrontaran la selecció amb Anglaterra i França amb Alemanya.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Aquesta és la pàgina de Can Martinet.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Vilanova del Vallès. |
En el marc de la jornada "Coeducació: educant pel present, educant pel futur" s'han donat a conèixer estudis, experiències i materials que contribueixen a la tasca coeducativa des dels centres i des de l'administració educativa.
La jornada, organitzada pel Consorci d'Educació de Barcelona, s'ha celebrat a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona i ha comptat amb l'assistència d'un centenar de persones, en la seva majoria professorat d'infantil, primària i secundària dels centres educatius de la ciutat.
L'acte ha començat amb unes paraules de benvinguda del gerent del Consorci d'Educació, Manel Blasco, que han donat pas a la conferència de Daniel Gabarró, mestre i psicopedagog, que ha presentat el seu llibre "Fracàs escolar?
La solució inesperada del gènere i la coeducació".
Després d'analitzar totes les causes possibles del fracàs escolar (sociològiques, metodològiques, institucionals,...), Daniel Gabarró afirma al seu llibre que la identitat de gènere, juntament amb els aspectes socioeconòmics, és el factor fonamental per comprendre els resultats acadèmics.
Per això creu que treballar en la coeducació és la única via possible per reduir el fracàs escolar i, des del seu punt de vista, hauria de ser obligatori a tots els centres educatius.
La identitat de gènere és el factor explicatiu clau de l'espectacular l'increment de l'èxit escolar que s'ha produït entre les noies a l'estat espanyol els 30 darrers anys (entre el 14% i el 32% segons la classe social), i per Gabarró ha de ser clau també en la lluita del fracàs escolar dels nois.
L'autor proposa transformar la masculinitat tradicional masclista i construir-ne una de nova, positiva i igualitària, a través de l'impuls de polítiques de coeducació actives amb mesures específiques dirigides als nois, altres dirigides a les noies, i a també l'alumnat-classe en conjunt".
Tot i que reconeix que la metodologia és extraordinàriament útil i important en l'aprenentatge, els resultats de l'informe de l'OCDE li permeten afirmar a Daniel Gabarró en el seu llibre que, contràriament a la creença força estesa que la metodologia és la causa principal del fracàs escolar, aquesta és irrellevant, ja que permet millorar només en un 6% els resultats acadèmics.
Experiències de coeducació a tres centres de la ciutat
En el marc de la jornada s'han donat a conèixer les experiències de tres centres de la ciutat que treballen la identitat de gènere: l'EBM El Tren, l'Escola Barrufet i l'Institut Manuel Carrasco i Formiguera.
L'administració treballa per la coeducació
A la jornada també s'ha pogut constatar que des de l'administració també s'està treballant per la coeducació.
La responsable de polítiques de gènere i altres programes transversals al Departament d'Educació, Lluïsa Jiménez i Gusi, ha presentat el Pla Polítiques de Gènere del Departament d'Educació i Carmen Mañas, del Departament deTreball, ha presentat els materials "Ni més ni menys, iguals", adreçat a l'alumnat d'educació secundària, que el seu departament ha elaborat conjuntament amb el d'Educació per a treballar l'orientació personal i professional sense estereotips de gènere.
Per acabar, Montserrat Guri, directora d'Escolarització, Serveis Educatius i Innovació Educativa del Consorci d'Educació ha explicat com s'està començant a treballar la coeducació i el gènere desde tots els àmbits i col•lectius de la institució.
Durant la jornada diferents entitats de la ciutat que treballen des de la coeducació, la igualtat d'oportunitats, les noves masculinitats i la diversitat sexual a les aules han exposat els seus recursos en el marc de la jornada. |
La Plataforma per a la Defensa de Gallecs presenta una queixa contra la venda de Can Banús a l'empresa Transwences
La Plataforma per a la Defensa de Gallecs ha presentat una queixa al Síndic de Greuges per denunciar l'impacte que suposaria la construcció d'una central logística a Can Banús, una zona que està tocar de l'espai protegit de Gallecs.
L'entitat ecologista lamenta que l'Incasòl pretengui vendre aquest espai de 50.000 metres quadrats a l'empresa Trasnwences i adverteix que la plataforma logística suposarà un "deteriorament del medi ambient i de la salut de les persones".
"Hi hauran 50 hectàrees de molls i camions", ha avisat el portaveu de la Plataforma, Pol Ansó.
La queixa s'ha presentat a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), on aquest dijous s'hi troben representants del Síndic.La Plataforma denuncia que l'Incasòl ja ha cobrat una paga i senyal per la venda de la zona de Can Banús, que legalment no forma part del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural).
"Per nosaltres aquella zona és Gallecs, tot i que no formi part del PEIN", ha avisat Pol Ansó en una atenció als mitjans de comunicació.
Segons ha explicat la Plataforma, Transwences té previst instal·lar una central logística per carretera.
L'entitat ecologista no entén que l'administració porti a terme aquesta operació quan "gairebé tota la regió metropolitana no compleix els límits establerts per la directiva europea sobre la qualitat de l'aire i els governs han estat advertits de sanció per la Unió Europea".
La Plataforma ha demanat una reunió amb el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, per a explicar-li de primera mà la situació.
D'altra banda, presentaran mocions a favor de salvar Can Banús als ajuntaments que formen part de Gallecs: Mollet del Vallès, Santa Perpètua, Lliçà de Vall, Montcada i Reixac, Palau Solità i Plegamans i Parets del Vallès.
"A veure si d'una vegada podem salvar Gallecs!", ha indicat Ansó.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Aquest dimecres el vent de mestral bufarà amb ratxes fortes al Camp de Tarragona i a l'Ebre
Aquesta tarda la temperatura ha arribat encara fins als 23 graus a Alcanar, fins als 22 a Tortosa, fins als 21 a Amposta i fins als 20 a Reus.
El vent ha mantingut la temperatura alta a les comarques del sud, però tant al Pirineu com en diverses comarques de Girona i de Barcelona aquesta tarda el termòmetre marcava valors 8 o 9 graus inferiors als d'ahir.
En general durant la segona part de la setmana aquest ambient més de final d'hivern que no pas de primavera serà el que marcarà el temps.
El fred no revifarà amb força, però la sensació tan purament primaveral dels últims dies quedarà aparcada.
La baixada de la temperatura es notarà més al migdia que a primera hora.
A llarg termini no hi ha indicis clars de cap fredorada, però tampoc de cap nou rebrot de temperatures d'abril.
Diferència prevista entre la temperatura màxima d'ahir i la d'avui
Avui augmentaran els núvols amb el pas d'un front que gairebé no farà ploure enlloc.
Cel mig ennuvolat i com a molt algunes gotes al Pirineu a la tarda, tant al vessant nord de la serralada com al voltant del Ripollès.
Demà també hi haurà la possibilitat d'alguns ruixats irregulars en comarques com la Selva, el Gironès, el Baix Empordà o Osona.
Serà un dia més insegur, però els ruixats que apareguin seran en general poc abundants.
La cota de neu baixarà fins als 1.000 metres al vessant nord del Pirineu.
Un element a tenir en compte serà el vent de mestral.
Aquesta tarda entrarà amb força en moltes comarques de Tarragona i a Ponent, i demà al matí bufarà amb cops de fins a 80 o 90 km/h al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i, en menor mesura, també a l'altiplà central, a Ponent i a l'Empordà.
Dijous el vent encara es deixarà sentir amb ganes en moltes d'aquestes comarques.
Cops de vent màxims previstos per demà al matí
La segona part de la setmana seguiran passant sistemes frontals que poden enterbolir el cel en alguns moments, però les opcions de pluja seran escasses: només al vessant nord del Pirineu les pluges i nevades poc abundants hi aniran apareixent amb intermitència.
A partir de diumenge podrien començar a arribar canvis més importants en el temps.
Les previsions a llarg termini fan pensar en un inici del mes de març amb nevades com a mínim destacables al Pirineu occidental, i és possible que dilluns arribi a ploure, poc o molt, en més comarques.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els propers 3, 4, 5 i 6 d'abril se celebra a Bolonya la 54a edició de la Fira del Llibre Infantil, la fira sectorial de l'àmbit de l'edició de llibre per a infants més important d'Europa i una de les més importants del món.
Això de per sí ja fa que sigui un esdeveniment prou important per despertar el nostre interès, i per això en anteriors edicions ja hem visitat la Fira amb un grup d'alumnes d'il·lustració.
El què fa que enguany sigui encara més especial és el fet que Catalunya i les Illes Balears són el país convidat d'honor a la fira, i per tant el programa d'activitats estarà farcit d'actes i exposicions a l'entorn del nostre país.
Les escoles d'art que impartim estudis d'il·lustració no hi podíem faltar, ara més que mai, així que ens hem posat d'acord les 12 escoles existents per tal d'anar-hi com més gent millor, i per tal d'organitzar d'altres activitats conjuntes.
I així és com ha sorgit "En trànsit", una exposició que es podrà veure al Centro Studi delle Arti durant els dies de la fira.
Més enllà d'un recull estàtic de projectes finals acabats, aquesta exposició pretén mostrar-ne el procés de conceptualització i formalització, i per això cada escola hi mostra un sol projecte, emfatitzant-ne el procés de treball individual de l'estudiant i la metodologia de cada centre.
En el nostre cas, el projecte triat per a l'exposició ha estat el de la Montse Bugatell, un curtmetratge animat titulat "El geni d'Oristrell". |
Les víctimes japoneses de les bombes nuclears han oprimit el seu odi als Estats Units només pel bé del futur de la humanitat
Obama a Hiroshima: la decisió dels hibakushes / Susana Subirana
El president Obama visita Hiroshima aquest divendres 27 de maig.
D'aquesta manera es convertirà en el primer president nord-americà que visita la ciutat.
Per què no han pogut fer-ho els presidents anteriors?
A Hiroshima i Nagasaki hi van morir, respectivament, unes 140.000 i 90.000 persones, la gran majoria civils.
Això el mateix any dels bombardejos.
Unes 400.000 i unes 200.000 persones han mort, respectivament, fins avui per les seqüeles de les bombes.
A més a més, hi ha moltes persones de la segona generació que en pateixen l'efecte.
Davant aquests fets tan horribles, com haurien de reaccionar els nord-americans?
Resumint, la causa principal que ha impedit la visita oficial dels presidents nord-americans és la dificultat de respondre a aquesta pregunta.
El senyor Tsuboi (91 anys) pensa que de l'enfocament agressors-víctimes no en neix res de positiu, i que tot plegat s'ha de superar amb una actitud racional
Segons una enquesta recent, més de la meitat dels nord-americans pensen encara ara que les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki són justificables perquè gràcies a elles la guerra va acabar abans i es van salvar moltes vides.
I molts temen que la visita d'un president equivalgui a admetre que la utilització de les armes nuclears va ser un error, i que el gest sigui igual a demanar perdó als japonesos.
Un president democràticament elegit no podria fer cas omís d'aquestes opinions, naturalment.
Però què en pensen d'aquesta visita els hibakushes, els afectats per les bombes atòmiques, que han sofert no només problemes físics sinó també una certa discriminació social -com ara dificultats per casar-se, per trobar feina, etc.?
El senyor Tsuboi (91 anys), un dels tres presidents de la Confederació Japonesa d'Organitzacions de Víctimes de Bombes Nuclears i Bombes H, ha manifestat als mitjans: "Si el president demana perdó, magnífic.
Però no és una cosa que hàgim d'exigir nosaltres".
Encara odia els EUA, però pensa que de l'enfocament agressors-víctimes no en neix res de positiu, i que tot plegat s'ha de superar amb una actitud racional.
Així doncs, la Confederació va decidir no incloure la demanda de disculpes en la carta que va enviar recentment al president Obama.
Per la seva banda, la senyora Sadakiyo (77 anys), que amb 6 anys era a 1,5 km del centre de l'explosió a Hiroshima, ha recordat: "La meva mare em va dir que no digués mai que jo era a Hiroshima aleshores, esclar, per evitar que jo patís discriminacions.
A Hiroshima hi han tornat a créixer arbres i plantes, però els nostres cossos segueixen contaminats per la radioactivitat".
Sadakiyo ha patit fins a set avortaments no intencionats.
Sent un odi profund pels Estats Units, i reclama: "Si no es poden esperar disculpes, almenys voldria que reconeguessin que va ser un error..."
Obama tenia intenció de visitar Hiroshima des de ben aviat, però havia d'esperar a saber del cert que els japonesos no exigien disculpes dels EUA
Miyoko Matsubara (83 anys), en un documental de la cadena NHK, no pot contenir les llàgrimes mentre llegeix la notícia de la visita.
Ho fa sobre el seu llit, del qual amb prou feines si pot sortir, ja.
Va ser víctima de la bomba quan tenia 12 anys i va patir cremades per tot el cos. Quan tenia 29 anys va anar als EUA per fer conferències sobre l'horror de la bomba atòmica que havia experimentat, literalment, en la seva pròpia pell.
Entre el públic n'hi havia que van intentar convèncer-la de la necessitat de la bomba per acabar la guerra.
Però la senyora Matsubara va agrair fins i tot a aquesta gent el seu interès per saber la realitat d'Hiroshima.
Va fer més de 500 conferències en 46 anys.
El motiu que li va permetre allargar la vida malgrat les dificultats físiques i psíquiques ha estat l'esperança que el president nord-americà visités Hiroshima algun dia.
I avui la seva esperança es farà realitat.
L'únic que vol és que no es repeteixi mai més la mateixa tragèdia.
El president Obama va fer un discurs a favor d'un món sense armes nuclears el 2009 a Praga, en el qual va dir: "I com a potència nuclear, com l'única potència nuclear que ha utilitzat una arma nuclear, els Estats Units tenen la responsabilitat moral d'actuar".
Sembla que tenia intenció de visitar Hiroshima des de ben aviat, però havia d'esperar a saber del cert que els japonesos, sobretot els hibakushes, no exigien disculpes dels EUA.
Les armes nuclears, aquestes armes endimoniades, afecten fins i tot els fetus i produeixen altres efectes tardans als supervivents.
No podem imaginar-nos prou el sofriment dels hibakushes.
No poden esborrar del tot el seu odi als EUA, però han pogut oprimir-lo només pel bé del futur de la humanitat, creient que això és el millor llegat que poden deixar.
El missatge del president Obama no serà un gran discurs com el de Praga.
És comprensible que no pugui fer res més per molt greu que li sàpiga.
Tot i així, tots hem de saber que darrere del seu parlament hi ha una decisió dolorosa i heroica dels hibakushes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Després d'uns mesos en què tota mena de verdures han inundat les xarxes amb l'etiqueta, el moviment creat pel Cómo Como Festival (CCF) és a punt de culminar: la tercera edició del festival se celebrarà, aquest any, els dies 14, 15 i 16 de setembre al Port de Barcelona amb la campanya "Verdura sense mesura" com a fil conductor.
El grup Xiula, creador d'èxits musicals com "Verdura i peix" o "Sucre", també s'ha sumat al moviment i ho ha fet de la millor manera que sap: creant una cançó divertida i divulgativa que, amb el mateix nom, vol aconseguir que tant petits com grans omplim el 50% del plat amb verdura.
La cançó, que també té un videoclip i ja és accessible a YouTube, serà interpretada per Xiula mateix el dissabte 15 de setembre a les sis de la tarda, a l'escenari Veritas del Cómo Como.
L'equip d'Etselquemenges a la festa de presentació del Cómo Como Festival 2018
La tercera edició del Cómo Como Festival serà els dies 14, 15 i 16 de setembre al Port de Barcelona amb una gran novetat, i és que serà tot gratuït.
Segons explica Núria Coll, directora del festival, "és la primera vegada que fem el festival 100% gratuït.
Aquest any, el públic podrà gaudir de les xerrades d'en Xevi Verdaguer o la Carla Zaplana sense pagar, i a la vegada podrà participar en els tallers infantils, showcookings o xerrades".
El Cómo Como Festival és el primer festival de gran format dedicat a l'alimentació saludable i adreçat al públic final.
Hi participen més de seixanta expositors, des de petits productors fins a grans empreses que comercialitzen aliments saludables o que defensen un estil de vida compromès amb el medi ambient i la prevenció de la salut.
"Aquest any ens acompanyaran nous productors amb innovacions molt atractives en el camp de la proteïna animal, begudes fermentades en formats nous o menjar probiòtic", comenta Coll.
L'alimentació saludable comença per un augment del consum de verdura i, per això, la campanya és l'eix principal de comunicació.
Com en les edicions anteriors, al Cómo Como s'hi podran menjar i degustar els plats de restaurants saludables de Barcelona, des del mateix divendres 14 de setembre i durant tot el cap de setmana.
Green Vita, Filete Ruso, Estació Vegana, Vegan Raw Organic, Heura o MAAI són alguns dels restauradors amb propostes pensades per satisfer tots els públics: des d'hamburgueses de vedella ecològica, fins a opcions crudiveganes o aliments innovadors com Heura, la nova proteïna vegetal.
Els Supermercats Veritas, patrocinadors oficials del festival, presentaran la seva nova gamma de plats preparats: La Cuina Veritas.
Els plats estan elaborats únicament amb ingredients ecològics amb la guia de la xef d'alta gastronomia i experta en nutrició Mireia Anglada, especialista a combinar l'alta cuina amb l'alimentació saludable.
Entre els més de setanta expositors, destaquen Ecoembes, amb tallers infantils i xerrades sobre reciclatge; DKV Seguros, que presentarà la seva aplicació "Quiero cuidarme"; Mahou-San Miguel, l'única gran cervesera de l'Estat que fa ecològic; Juvé & Camps, que presentarà el seu nou cava ecològic Brut Nature-Gran Reserva; Scoot, la nova marca de sharing de motos i bicis 100% elèctriques que acaba d'aterrar a Barcelona, i Smileat, purés i farinetes ecològiques i naturals per a nadons.
I, evidentment –no podia ser d'altra manera–, la verdura tindrà un pes important dins del mercat del festival amb la presència dels referents de l'horta ecològica del país, com Tugas i Companyia (Sant Climent del Llobregat), Horta Pla de Munt (Palafolls), les cistelles de Doctor Veg, les pomes de muntanya Biolord (Vall de Lord) i les botigues de fruita i verdura ecològica Ecollita (Sant Cugat) i Ecologicat (barri de Gràcia).
que aparegui a tots els àpats; fast foods, per mi esteu acabats!
Puc guanyar aquesta partida, si començo amb amanida,
millor amb una vinagreta, amb la llimona ben fresqueta.
Vull que la meitat del plat, sigui sana de veritat.
tant els dilluns, com els diumenges...
Enciam quan tinc fam; espinacs: menjar de cracs!
Que algú endrapi aquest api, prou boicots a aquests pebrots!
Aquesta ceba ha de ser meva, pillo al vol aquesta col.
Res millor que un carbassó, res fa ombra a un bon cogombre.
No cal anar fins a Virgínia per menjar-te una albergínia.
Feu-li una estàtua ben cuca, a aquest bé de déu de ruca.
Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Com és el curs "Del sopar al tàper" per dins?
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
A vegades no és bo negar el propi dolor, refusar el dolor, voler expulsar-lo del cor o del pensament com qui expulsa de casa una visita tossuda i impertinent.
Cal tenir la paciència de conversar amb el dolor, i a la llarga descobrirem que ens coneix més que no imaginàvem i que no és un intrús, sinó un parent que havíem oblidat.
A vegades no és bo dissimular la pròpia alegria, la ingènua alegria, i cal no tenir vergonya d'obrir uns ulls de pallasso i alçar exageradament els braços com si a cada mà ens hagués nascut un globus, i no volguéssim que ningú ens els punxés.
A vegades no és bo sentir la soledat com una enemiga, perquè seria com sentir-se enemic d'un mateix.
Quan ens sentim sols se'ns fa present la part de nosaltres que els altres ens amaguen cada dia, cada minut, perquè hi posen al damunt carretades de paraules, sacs de gestos, capes i capes de crits atabaladors i petons anestèsics.
Cal passejar per la pròpia soledat com el senyor recorre tot el perímetre de la seva propietat per comprovar si cada fita es troba en el seu lloc.
A vegades no és bo explicar que s'és feliç, perquè algú pot preguntar per què, i la resposta serà tan estúpida com la pregunta.
A vegades no és bo ignorar el pas del temps, si això vol dir tenir-li la mena de por que els infants tenen a la fosca.
N'hi ha que demanen dormir sempre amb el llum encès.
Hi ha homes que volen creure que el temps és una pissarra en la qual les coses que hi apunten mai no s'esborraran.
És bo escoltar i estimar el pas del temps, aquesta música de totes les notes, aquest riu de totes les aigües, que s'enduu dies avall el dolor i l'alegria, la soledat i la felicitat que dèiem, perquè no es converteixin en pedres feixugues a la nostra falda.
Josep M. Espinàs, Una vida articulada (Barcelona: La Campana, 2013), pàg.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
"El Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona és el repositori institucional que conté en format digital les publicacions en accés obert derivades de l'activitat docent, investigadora i institucional del professorat i d'altres membres de la comunitat universitària."
Publicacions de l'IdRA al Dipòsit Digital de la UB
L'IdRA, com a part de la seva activitat de foment i difusió de la recerca, ha creat dins del Dipòsit Digital de la UB un espai propi, la comunitat de Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) i on es poden consultar tres col·leccions:
Dins de la secció de Recerca del Dipòsit, l'IdRA ha creat la col·lecció IdRA Documents.
Aqueta col·lecció, iniciada l'any 2016 i editada pel propi IdRA és un recull de documents, principalment literatura grisa, elaborats com a fruit del treball de recerca dels investigadors de l'Institut.
El primer número publicat va ser el recull de ponències presentades a la I Jornada de Joves Investigadors de l'IdRA.
Articles en accés obert publicats pels Investigador de l'IdRA.
Treballs del Màster Oficial "Aigua.
Anàlisi interdisciplinària i gestió sostenible"
A la secció Treballs de l'Alumnat del Dipòsit podeu trobar aquesta col·lecció en la que es poden consultar alguns dels Treballs Finals de Recerca dels alumnes del Màster Oficial "Aigua.
Anàlisi interdisciplinària i gestió sostenible". |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
Al principi representà solament un canvi de nom de l' Oposició Comunista Espanyola, proposat per la delegació catalana en la seva tercera conferència (març del 1932), però immediatament significà un canvi polític important, que provocà divergències internes i, sobretot, amb la direcció de l'Oposició Internacional i amb Trockij.
A la fi del 1932 el nou comitè central escollí Andreu Nin com a secretari general i, també, el comitè executiu, format per Nin, Josep Metge, Molins i Fàbrega, L.Fersen i E.Goñi, que traslladà la seva residència a Barcelona.
L'organització s'orientà cap a la creació d'una fracció políticament independent del partit comunista, acusà la direcció internacional de doctrinarisme i es manifestà per la creació d'una Quarta Internacional i per la participació en les organitzacions de masses.
No acceptà la consigna internacional d'ingressar en l'organització socialista, però foren partidaris de la tàctica de front únic i del reagrupament de forces, col·laboraren en l' Aliança Obrera i més tard es fusionaren amb el Bloc Obrer i Camperol i formaren el Partit Obrer d'Unificació Marxista (setembre del 1935).
La seva organització fou petita, i la seva força sindical, inexistent.
Disposà d'òrgans de premsa, com Comunismo i El Soviet. |
Arrels Fundació està ultimant la implantació a Barcelona del sistema nord-americà 'Housing first' --en anglès, primer habitatge--, a través del qual se centren tots els esforços econòmics i assistencials a garantir una llar individual a les persones 'sense sostre', fet que permet estalviar costos i dignificar l'atenció.
Segons ha explicat a Europa Press el director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, aquest sistema es basa a facilitar l'accés dels 'sense sostre' a pisos perquè visquin sols i puguin recuperar la seva confiança, amb l'objectiu principal que abandonin el carrer "per sempre".
D'aquesta manera, l'habitatge deixa de considerar-se com un premi per als que compleixen certes condicions i es comprometen a seguir un pla de treball, "per passar a oferir directament una llar, sense condicions, perquè és un dret humà bàsic".
El 'Housing first' va néixer fa 20 anys als Estats Units de la mà de l'organització Pathways to Housing, que des d'aleshores ha ajudat que més de 3.000 'sense sostre' tinguin una llar individual: "La seva eficàcia està més que demostrada, no només als Estats Units, sinó a la resta de llocs en els quals s'ha exportat aquest projecte".
Amsterdam, Glasgow, Dublín, Hèlsinki, Viena, Copenhaguen i Lisboa són algunes de les ciutats europees on ja funciona amb èxit el 'Housing first' com una nova forma d'atendre a les persones sense llar, i els professionals d'Arrels estan "molt convençuts" que també funcionarà a Barcelona.
De fet, un grup de professionals de la fundació ha viatjat durant un any a moltes d'aquestes localitats per comprovar el funcionament d'aquest sistema i veure les possibilitats de materializar-lo a la capital catalana, una experiència que els ha reforçat per a poder-ho aplicar amb "les màximes garanties".
Aquest model d'atenció ha tingut una efectivitat del 90% als llocs en els quals s'ha aplicat, i suposa un "canvi brutal de paradigma", tenint en compte que l'accés a un pis es tracta actualment de l'última de les opcions que se li ofereix al col·lectiu.
Fins ara, una persona 'sense sostre' passa del carrer a un alberg i, si demostra bon comportament, pot anar a un allotjament temporal per més tard acabar accedint a un pis, un procés llarg que pot frustrar-se en qualsevol moment: "Amb el 'Housing first' això ja no és així i el primer que se li ofereix a la persona és una llar".
El punt de partida d'aquest innovadors sistema d'atenció és l'accés directe a un habitatge "digne, permanent, individual i adequat a les necessitats", en què la persona pot reprendre el seu projecte vital, recuperar la seva confiança i tenir l'atenció d'un equip professional.
Ara bé, per formar part del sistema d'atenció 'Housing first' les persones han de complir tres condicions: aportar el 30% dels seus ingressos en concepte de lloguer --si no disposa de recursos pot ajudar amb tasques de voluntariat--, respectar la bona convivència veïnal i acceptar una vegada a la setmana, com a mínim, la visita de l'equip de suport d'Arrels.
Actualment dormen als carrers de Barcelona unes 900 persones, de les quals 300 "ho fan des de fa molt temps, es troben en una situació de desprotecció cronificada i han desenvolupat addiccions i problemes de salut mental", un col·lectiu especialment vulnerable en què Arrels centra els seus esforços.
Donar un habitatge a aquestes 300 persones costaria al voltant de tres milions d'euros --uns 10.000 euros per persona i any--, tot i que Arrels necessitaria la meitat de pisos per iniciar el 'Housing first": "Ens fan falta uns 150 pisos i 150.000 euros per posar en marxa el projecte abans que acabi l'any".
Al marge de les administracions, qualsevol persona pot participar en aquest projecte mitjançant donacions econòmiques i immobiliàries, i també aquells ciutadans que estiguin disposats a llogar un habitatge a la fundació a un preu social per poder-la destinar al 'Housing first'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Uns 150 estudiants internacionals van participar en la celebració de benvinguda que la URV els va organitzar al campus Catalunya el 2 d'octubre.
Són part dels estudiants procedents d'altres països que aquest curs 2019-20 fan una estada a la URV (321 nois i noies a través de programes de mobilitat) o que inicien els seus estudis de màster.
L'activitat va començar a l'Aula Magna, on el vicerector d'Internacionalització, John Style; la cap del Centre Internacional, Marina Casals, i el coordinador del Servei Lingüístic, John Bates, van posar en valor l'estada de mobilitat com una oportunitat única d'aprenentatge vital.
A més a més, van explicar-los en anglès alguns aspectes de la Universitat, de la ciutat de Tarragona i de la cultura i la llengua catalana.
La celebració va continuar amb un concert del grup de música popular i tradicional Faktoria Folk, i es va cloure amb una foto final de grup i un berenar a la plaça de la Concòrdia del campus.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El jutjat penal número 2 de Manresa que havia de jutjar Jordi Pesarrodona per desobediència ha tornat el cas al jutjat d'instrucció.
Segons explica la defensa de Pesarrodona, el jutjat penal considera que no es podia processar l'exregidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada sense que l'Audiència de Barcelona hagués resolt un recurs que havia presentat el seu advocat per vulneració al seu dret a defensa quan va declarar com a investigat.
El jutjat d'instrucció de Manresa ja havia donat per finalitzada la investigació del cas però estava pendent que es resolgués aquest recurs.
La defensa del regidor denuncia que «s'ha fet un nyap processal» en el marc d'una causa que «ha estat plena d'irregularitats i vulneració de drets fonamentals».
Segons explica David Casellas, advocat de Pesarrodona, la vulneració de drets s'ha produït perquè inicialment s'acusava Pesarrodona de desobeir la resolució del Tribunal Constitucional que suspenia la llei del referèndum, encara que després s'hi va afegir la desobediència per no fer cas d'altres resolucions del mateix tribunal i que la magistrada considerava que havia de conèixer per «notorietat», no perquè se li haguessin comunicat de forma personal.
En espera del que pugui passar a partir d'ara, Casellas apunta també la possibilitat que es declari nul·la l'actual instrucció i que la causa torni a començar de zero.
Per aquesta causa, Pesarrodona ja va declarar el 14 de juny passat davant del jutjat d'instrucció de Manresa.
A les portes del jutjat va rebre l'escalf d'unes 200 persones.
La fiscalia, que ja va presentar l'escrit d'acusació, demana per a Pesarrodona les penes màximes que es poden demanar pel delicte de desobediència: 12 mesos de multa i 24 mesos d'inhabilitació.
Amb el retorn del cas al jutjat d'instrucció, l'eventual celebració d'un judici contra Pesarrodona es dilata en el temps.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.