text
stringlengths
31
3.15M
Si vols contactar amb un professional API a Esponellà
Marcelino ha deixat de ser l'entrenador del València CF. Aquest dimecres el club ha anunicat el seu acomiadament, a tres dies de visitar el Barça al Camp Nou en el partit de la quarta jornada de la Lliga Santander. L'asturià Marcelino García Toral (Villaviciosa, 1965) entrenava el club de Mestalla des del 2017 i aquesta última temporada el va portar fins el títol de la Copa del Rei en guanyar a la final, precisament, el Barça. El seu substitut és Albert Celades, exjugador del Barça i del Reial Madrid, que debutarà en el partit que es disputarà a Barcelona Les discrepàncies públiques que tenia Marcelino amb el propietari Peter Lim, que també ha tingut les seves diferències amb el director general Mateu Alamany, han acabat provocant la sortida del tècnic. Aquesta tarda, Albert Celades ja s'ha fey càrrec de la plantilla. Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Els llibres més venuts de la setmana (Llibreria Vitel·la) Del 12 al 18 d'agost a la Llibreria Vitel·la (L'Escala) El gironí Xevi Sala guanya el premi Bertrana amb una novel·la sobre les bases nord-americanes a l'Empordà Jordi Coca publica 'Califòrnia', la novel·la que fa vint de la seva trajectòria literària El llibre és dedicat a Miquel Bauçà, que Coca converteix en personatge de ficció Boualem Sansal: 'L'islamisme fa una utilització monstruosa de l'islam' L'autor algerià presenta a Barcelona la darrera novel·la, '2084. Entrevista a Sebastià Bennasar, que acaba de publica la novel·la 'Un oceà de memòria', carregada d'homenatges i amb aires açorians Un oferim un fragment de la novel·la d'aquest autor algerià, traduït per Ferran Ràfols Gesa i publicada per Edicions 62 Els llibres més venuts de la setmana (Llibreria Laie) Del 5 a l'11 de setembre a la Llibreria Laie (Barcelona) La Setmana del Llibre en Català torna a incrementar les vendes En els dos últims anys aquest esdeveniment ha augmentat un 42'6% de les vendes, tot i que aquest any hi ha hagut un descens de visitants Llibres antics i rars, a la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern La fira homenatjarà enguany l'escriptor Andreu Martín Carme Riera: 'La meva batalla: recuperar la literatura al batxillerat' L'escriptora acaba de publicar 'Les darreres paraules', una novel·la sobre l'arxiduc Lluís Salvador, un secundari de luxe per a relatar el final de la vella Europa Elizabeth Strout: 'Tota la meva obra, de fet, és la història d'un amor imperfecte' Ha passat per Barcelona per presentar la seva darrera novel·la, 'Em dic Lucy Barton' (Edicions de 1984) 'El tema de "Laia" és esfereïdorament actual' Entrevista a Lluís Danés, director del film, que s'estrena avui Adam Zagajewski: 'La memòria és insuficient per a parlar de l'infinit' El poeta i assagista polonès és el primer creador resident del projecte Habitació 2016 a Mallorca Joan Carles Girbés serà el nou director editorial d'Ara Llibres, però continuarà com a soci de Sembra Llibres El periodista Borja Català s'incorpora com a editor de Sembra Llibres, juntament amb Xavi Sarrià De Tres i Quatre a Fan Set, una llibreria amb voluntat de continuïtat La històrica llibreria de l'Octubre CCCC de Valènica canvia de nom El jove Baltasar Porcel i el mite de la Mediterrània Edicions Bromera acaba de publicar 'La lluna i el Cala Llamp', una de les primeres novel·les de l'escriptor d'Andratx Avançament editorial: 'Algú com tu', de Roald Dahl Sembra llibres publica aquest recull de contes plens d'humor negre traduïts per Ferran Ràfols i Gesa La Setmana del Llibre en Català de 2017 oferirà autors catalans traduïts a altres llengües Els llibres més venuts de la setmana (Llibreria QuatreCantons) Del 29 d'agost al 4 de setembre, a la Llibreria QuatreCantons (Berga) L'autor acaba de publicar 'Els hereus de la terra' a l'editorial Rosa dels Vents Els versos d'Estellés enmig del Montseny Avui es fa una Festa Estellés a Sant Esteve de Palautordera Gràcies i desgràcies de l'edició en llengua catalana Us oferim el vídeo íntegre del debat sobre com augmentar el nombre de lectors en català, que es va fer dins la Setmana del Llibre en Català, amb la col·laboració de VilaWeb Avançament editorial: 'El camí que porta a ciutat', de Natalia Ginzburg Edicions de la Ela Geminada publica per primera vegada en català aquesta novel·la breu, la primera que va escriure l'autora, en una traducció d'Alba Dedeu Els llibres més venuts de la setmana (Llibreria Ambra) Del 22 al 28 d'agost a la Llibreria Ambra (Gandia) Guia de les activitats de la Setmana del Llibre en Català Us en presentem les activitats més destacades un compromís amb el periodisme i amb el país
Els dies 19, 20 i 21 d'abril obrirà en horari d'11 a 14 h Aquests dies de vacances són un bon moment per visitar la Torre Blava-Espai Guinovart. La Torre de Ribes Roges, com també és coneguda, és una antiga torre de defensa carlina de finals del segle XIX que l'any 2000 va ser reinterpretada per l'artista Josep Guinovart (1927-2007) en un espai d'homenatge al mar Mediterrani i la seva gent. La seva austera aparença exterior es transforma a l'interior en un món simbòlic que duu al visitant des del fons del mar - a la planta baixa-, fins al mar real que es veu des del terrat, amb unes vistes privilegiades al passeig marítim de Vilanova i la Geltrú. L'horari de la Torre Blava durant les vacances de Setmana Santa serà divendres 19, dissabte 20 i diumenge 21 d'abril d'11 a 14 h. El preu de l'entrada general a l'espai és de 2 €. Durant l'estiu, la Torre Blava obrirà les seves portes els vespres dels caps de setmana. Serà des del 15 de juny i fins al 15 de setembre, tots els dissabtes i diumenges de 18 a 21 h. Fora d'aquest horari es poden concertar visites per a grups a través del telèfon 93 815 42 02, o del correu electrònic [EMAIL]
Carles Puigdemont amb consellers Josep Rull i Santi Vila a l'acte d'arribada nou tren Lleida-La Pobla. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Mollerussa va aconseguir reciclar durant tot l'any passat un total de 35 tones de tèxtil usat, segons dades facilitades per l'ONG Fundación Pueblo para Pueblo, que té distribuïts un total de 14 contenidors a la ciutat. Les 35 tones recollides, 6 menys que l'any anterior en què es va fer rècord, representen un estalvi de 112 tones de CO2 a l'atmosfera La mateixa entitat que constata que cada cop hi ha una major conscienciació mediambiental de la ciutadania, afavorida també per les continues campanyes de sensibilització al voltant de la necessitat del reciclatge que es duen a terme a través del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Les peces que es recullen als contenidors tenen dues destinacions: al voltant del 60% es tracta a les plantes de preparació per a la reutilització de la fundació i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. L'entitat té per objectiu contribuir a la protecció del medi ambient atorgant una segona vida a la roba i alhora afavorir un model de consum responsable a través d'activitats adreçades als infants L'Ajuntament de Mollerussa té signat des de fa uns anys un conveni de col·laboració amb l'ONG Humana, que inclou el fet que l'entitat col·laboradora amb el consistori mitjançant l'aportació econòmica de 150 euros anuals per contenidor, diners que s'hauran d'emprar en accions de sensibilització de la població local amb el reciclatge, en cooperació internacional per al desenvolupament o bé en solidaritat i suport als necessitats entre la població local.
Totes dues mobilitzacions, convocades per Acció Cultural, han tingut el suport de tots els partits, tret del PP, de sindicats i d'entitats locals Tres mil persones s'han concentrat aquest vespre al carrer Major de Castelló, davant la seu de la Generalitat, i mig miler més ho han fet a Gandia, davant de l'Ajuntament, per a reclamar la recepció dels altres canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al País Valencià. Les dues mobilitzacions les ha convocades Acció Cultural i han tingut el suport de tots els partits polítics (el PSPV, EUPV, el Bloc, IdV i ERPV ), tret del PP, i dels sindicats UGT, CCOO i la Intersindical Valenciana. Les concentracions s'han fet arran del tancament, per part de la Generalitat Valenciana, del repetidor de la Carrasqueta i dels intents per tancar els de Mondúver i el Bartolo. El govern de Camps ja ha demanat permís al jutge per segellar-los sense avisar prèviament a ACPV, per evitar concentracions de protesta. ACPV considera que el tancament dels repetidors de TV3 és una vulneració de la llibertat d'expressió i informació, així com un atemptat contra la normalització i la unitat de la llengua. El portaveu de l'entitat, Toni Gisbert, s'ha mostrat satisfet de la resposta que han tingut les convocatòries, tot i ser un dissabte de vacances nadalenques i que el temps no acompanyava a sortir al carrer. I és que a Gandia ha plogut amb força i a Castelló ruinejava. En declaracions a VilaWeb, Gisbert també ha dit que, passat festes, convocarien més mobilitzacions, per exemple a Alacant i a Alcoi. Recurs al tancament de la Carrasqueta A tot això, l'ACPV va recórrer ahir el tancament del repetidor de TV3 de la Carrasqueta, perquè considera que la Generalitat Valenciana va sobrepassar el permís judicial. En efecte, l'advocada de l'entitat, Mercè Teodoro, addueix que el jutge només va autoritzar a tancar i precintar els equips d'emissió de TV3, mentre que la Generalitat va desmuntar-los, a més. Per això, demana la nul·litat de l'actuació. (Fotografies: les dues primeres corresponen a la concentració de Gandia i la tercera, de Castelló.) un compromís amb el periodisme i amb el país
Cs, el PSC-Units i el PP han criticat aquest dimarts en la Mesa del Parlament la participació de la Cambra catalana en l'acte institucional que organitza durant la Diada de l'11 de setembre al costat del Govern dedicat als presos sobiranistes i als dirigents independentistes a l'estranger, sota el títol 'Tornarem'. Segons fonts parlamentàries, el PSC ha iniciat una queixa verbal quan se'ls ha informat de com serà aquesta celebració, i l'han secundat els altres dos grups, que han lamentat que els membres de la Mesa no coneguessin amb anterioritat aquests actes, i que se'n van assabentar aquest dilluns per una roda de premsa. Els grups independentistes han al·legat que no se'ls va comunicar la setmana passada perquè els serveis informàtics del Parlament no funcionaven, segons han dit, i fonts de la Presidència de la Cambra han dit que el vicepresident primer, Josep Costa (JxCat), va enviar el correu electrònic però no va arribar a temps. Des de Cs, el PSC i el PP critiquen que el calendari de la Diada "deixa fora la meitat dels catalans" i que alguns membres parlamentaris no s'hi senten representats, per la qual cosa han avisat que els grups reflectiran en l'acte la seva disconformitat i prendran les iniciatives que considerin adequades. La portaveu del PSC, Eva Granados, ha afirmat en una anotació a Twitter recollida per Europa Press que no participaran en els actes que no siguin de caràcter institucional, i ha criticat que l'acte sobre els presos "és de reivindicació independentista" i els exclou, com asseguren que ja va passar l'any passat. Ha recordat que "les institucions tenen l'obligació de propiciar espais de trobada de tots els catalans", i fonts parlamentàries han afegit que el partit sí que assistirà a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, i que espera poder assistir a tots els actes l'any vinent. En la Mesa s'ha parlat sobre la coincidència del judici al president de la Generalitat, Quim Torra, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Debat de Política General del Parlament el 25 i 26 de setembre. Les mateixes fonts parlamentàries han explicat que el president del Parlament, Roger Torrent, ha afirmat que el ple convocat per a aquests dies --que es preveu que sigui el Debat de Política General-- es manté, encara que és la Junta de Portaveus qui ha d'abordar-ho i decidir l'ordre del dia, i també cal veure si pot haver-hi algun canvi en les dates del judici a Torra. La majoria de la Mesa, amb els vots dels membres que donen suport al Govern, ha decidit que no es tramiti a la Junta de Portaveus la compareixença en el ple del síndic de greuges en funcions, Rafael Ribó, que havia demanat Cs, per la qual cosa aquest grup lamenta que ni tan sols pugui debatre's i assegura que buscaran altres vies. La Fiscalia del Tribunal Suprem ha respost amb un escrit a les citacions en comissions d'investigació al Parlament de la ministra d'Energia i Medi ambient, Teresa Ribera, i ha considerat que no té l'obligació de comparèixer, com ja es va pronunciar anteriorment el TSJC, segons fonts parlamentàries. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El projecte de construcció del nou col·lector de salmorra es començarà a fer realitat entre final d'aquest any i principi del vinent i es preveu que per completar els dos ramals que hi ha al Bages fins a connectar-se a Castellgalí, i des d'aquí fins a Abrera, caldrà treballar fins al 2024, segons han precisat fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua. Tot i que el pressupost aprovat pel Govern de la Generalitat per a aquest any (pendent de passar pel Parlament) ja inclou una partida d'1,25 milions d'euros, i que ja se'n preveu una altra del mateix import per al 2021, l'ACA (que és la titular de l'actual col·lector i qui en gestiona el nou projecte) ha explicat que aquestes quantitats corresponen encara, essencialment, a les expropiacions en curs dels terrenys per on ha de transcórrer la nova canalització. De fet, té el terreny a punt des de Castellgalí fins a Abrera (a partir d'aquí ja es va renovar temps enrere), però encara s'estan tramitant les expropiacions des de Castellgalí cap a Cardona i Balsareny, que és fins on arriben els dos ramals del col·lector, una vegada es bifurca. Una vegada assolits els acords corresponents i obtingudes les autoritzacions dels propietaris, l'execució de les obres s'addicionarà als pressupostos de l'Agència. Però el Govern, segons han concretat les mateixes fonts, encara «està treballant en la definició dels mecanismes per finançar l'execució de les obres» per desplegar la nova canalització que ha de portar les aigües salobres derivades de l'activitat minera del Bages, en substitució de l'actual, que està molt deteriorada. El nou col·lector de salmorra és una de les peces clau per a la transició que ha de fer la mineria del Bages, ja que necessita una capacitat més gran de la futura canonada per poder evacuar la màxima quantitat possible de salmorra cap al mar per posar a treballar a ple rendiment algunes de les activitats que ICL té projectades o fins i tot ja en marxa, com la nova planta de purificació de sal de Sallent, inaugurada el maig del 2018. El primer tram tindrà un cost de prop de 46 milions d'euros. Per al total de la infraestructura, serà una mica superior als 100 milions d'euros. Inicialment, les obres es preveia licitar-les pel sistema convencional. El 90% de la inversió seria a càrrec dels usuaris que fan ús d'aquest col·lector, i el 10% restant l'assumiria la Generalitat. Originalment, el col·lector de salmorra de la conca del riu Llobregat tenia com a objectiu interceptar els abocaments d'aigua salina que les mines de potassa de Cardona, Súria i Sallent realitzaven al riu amb el propòsit de conduir-los fins al mar per tal de reduir les concentracions salines de l'aigua del riu Llobregat. Amb posterioritat, aquest col·lector va passar també a recollir l'any 2000 els residus salins de l'empresa Solvay a Martorell i nous residus salins industrials de la part baixa de la conca del Llobregat, així com també el rebuig dels tractaments avançats a les plantes de potabilització d'Abrera (electrodiàlisi) i de Sant Joan Despí (osmosi inversa). Els usuaris actuals del col·lector de salmorra són Salinera Cardona, Iberpotash a Súria, Sallent, i Balsareny; la potabilitzadora del Llobregat d'ATLL (planta d'electrodiàlisi reversible, a Abrera); les empreses Solvin i Ecocat (Martorell); el Club de Golf Prat, vinculat a la depuradora de Terrassa-les Fonts (Terrassa); la potabilitzadora de Sant Joan Despí; i la depuradora del Prat de Llobregat. La iniciativa acabarà suposant l'expropiació o ocupació temporal d'un total de 995? nques distribuïdes entre 21 municipis, 17 dels quals són del Bages. El que té més? nques afectades és Sallent (202), seguit de Sant Fruitós (97), Manresa (96) i Súria (84). Segons el projecte, la futura canonada, dimensionada amb cabals superiors a l'actual, serà la que s'utilitzarà cada dia per a l'evacuació? ns al mar de la salmorra provinent de l'explotació minera del Bages, mentre que la que ara hi ha en servei (que l'any que ve farà 30 anys) es mantindrà en reserva per a possibles emergències. La construcció del nou col·lector ha esdevingut urgent, ja que, a banda que ICL demana més capacitat de transport, l'actual ja ha superat les tres dècades de vida i el temps i el material que transporta l'han fet molt voluble, el que hi provoca constants avaries i vessaments. La Generalitat va aprovar el projecte del vigent col·lector de salmorra el 1982 i va entrar en servei el 1988. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
L'enquesta que publica La Vanguardia aquest diumenge, tan dolça per a ERC, però també per a l'espai de Carles Puigdemont, ha agrejat l'ànim entre alguns influencers de la dreta espanyola, des dels conservadors més civils fins als ultres de la garrotada. Ja venien entre escalfats i de mala llet a causa de la visita del president espanyol, Pedro Sánchez, al president de la Generalitat, Quim Torra, amb tot el seu protocol. Ara temen que falli la política de "l'acontentament", com en diu José Antonio Zarzalejos, (de reencuentro segons la Moncloa) amb l'independentisme. Temen que el sobiranisme guanyi en vots les eleccions al Parlament i que depassi el 50%, però, sobretot, els espanta que la fracció insurgent es consolidi com a soci sènior del Govern. "Si guanya Puigdemont, tot salta pels aires", escriu Casimiro García-Abadillo, director d' El Independiente, un digital d'aire centrista i to civil. La situació que angoixa aquests comentaristes és, paradoxalment, que Junqueras no guanyi en condicions de construir la mateixa coalició que sosté Pedro Sánchez a Madrid, amb el PSC i els comuns, com explica Rubén Amón a El Confidencial. Aquesta fórmula "subordinaria" el programa independentista d'ERC al manteniment del govern a Madrid, afegeix. Si el sobiranisme supera el 50% dels vots, però, a Sánchez "se li s'enfonsaria el consens de la investidura [i] s'exposaria a la ferocitat del monstre independentista, legitimat amb el fervor de les urnes 'veritables'", segons Luis Herrero a Libertad Digital. "Sense ERC a la presidència de la Generalitat ni el PSOE a la Moncloa, el disseny de la seva estratègia col·lapsarà". Gairebé tots interpreten que la visita de Sánchez va ser un baló d'oxigen per a Torra, darrere de qui hi veuen la mà de Puigdemont, que ja ha guanyat a ERC les eleccions en què ha estat cap de llista, com recorda Herrero. "El Govern, que ha posat la legislatura en mans d'ERC, hauria de tenir-ho en compte. Sobretot, per tenir a punt un Pla B per aplicar quan la negociació que acaba de posar en marxa conclogui en fracàs", apunta García-Abadillo. El director d' El Independiente no és optimista, però. "Per desconsol dels que pensem que l'independentisme és un desastre per a Catalunya i per a Espanya, el més probable és que ens haguem d'enfrontar a una situació irreversible", diu, abans d'acusar Sánchez de "prometre coses que no pot complir", que només serviran "per enfortir els enemics de la Constitució i afeblir els que la defensen". Li recorda la dura sentència de Robespierre ("la virtut, sense el terror, és impotent") i li recomana una duresa equivalent, esment metafòric inclòs a la guillotina. A El Mundo hi ha divisió d'opinions. La cronista política Lucía Méndez deixa espai a la versió de la Moncloa: "Pedro Sánchez torna del seu arriscat viatge a Barcelona 'alleujat', 'satisfet' i 'esperançat' i amb la confiança que el diàleg amb l'independentisme dona fruits". En canvi, el director del diari, Francisco Rosell, no està per romanços: "Sánchez legitima el cop d'Estat de l'1-O amb concessions tangibles en l'àmbit de la sobirania i [en l'àmbit] fiscal, ensucrades amb mesures de gràcia per als seus artífexs". Les inquietuds d'un i altre són les mateixes, però: si ERC no guanya bé les properes eleccions catalanes, el castell de Pedro Sánchez caurà. A la banda més ultra sonen les trompetes de l'apocalipsi. A Vozpópuli, Jesús Cacho avisa que "la farsa representada al Palau de la Generalitat és tan sols la primera estació del viacrucis que aquest aventurer sense escrúpols [Sánchez] està disposat a fer-nos transitar camí de la independència de Catalunya. Cosa que el subjecte sembla disposat a concedir al separatisme per tal que l'independentisme el sostingui a la Moncloa". Plus ultra, més enllà, Federico Jiménez Losantos: "No hi ha una forma més descarada de sumar-se al cop [d'estat (de l'1-O)] que el document que va lliurar Sánchez a Torra. El mateix títol del document és, en si, un delicte d'alta traïció: 'Obrir vies de negociació i diàleg sobre el futur de Catalunya'. 44 promeses que són 44 delictes".
La UPC destaca entre les 50 millors universitats del món en Tecnologia i Ciències Instrumentals, Enginyeria de Telecomunicació, Teledetecció i Enginyeria Elèctrica i Electrònica, en l'edició 2018 del ShanghaiRanking's Global Ranking of Academic Subjects (GRAS). La Universitat es classifica en un total de 24 disciplines, sis més que en l'edició anterior del rànquing. També destaca entre les 75 millors del món en Enginyeria Civil i en Recursos Hídrics; i entre les 100 millors en Ciències de la Computació, Tecnologia i Ciències del Transport, i Automàtica i Control. Del 22 al 27 de juliol, el Palau de Congressos de Barcelona acollirà el congrés que comptarà amb la presència de 6 premis Nobel i físics atòmics de tot el món, organitzat conjuntament per la UPC, l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona. En paral·lel al congrés central, se celebraran dos esdeveniments especials oberts al públic: el 24 de juliol a les 18 h, una taula rodona amb sis premis Nobel en física, i el 26 de juliol a les 19:30 h, una presentació sobre un canvi en el sistema internacional d'unitats (SI). La UPC lidera el projecte H2020 CAPTOR, a través del qual s'ha instal·lat una xarxa de sensors 'low-cost' per mesurar l'ozó troposfèric –un contaminant que afecta principalment a zones rurals– en cases particulars de voluntaris d'Espanya, Itàlia i Àustria, i que proporcionen dades reals de la qualitat de l'aire. El programa se centra, a més, a fomentar la col·laboració entre comunitats locals, ciutadania, ONGs i científics per estimular la consciència ambiental i la responsabilitat social i política en aquest àmbit. El Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) de la UPC, amb seu a l'Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), participa en el projecte Multi-sensor Extra Light Oceanography Apparatus (MELOA). Emmarcat dins del programa europeu Horizon 2020, té com a finalitat trobar una solució eficaç i de baix cost per al control i el seguiment dels corrents marins de superfície i de les seves característiques dinàmiques. Formar una nova generació d'investigadors especialitzats en noves tècniques quirúrgiques robotitzades, en la predicció de fenòmens meteorològics extrems, en l'adaptació de les comunicacions per fibra òptica per fer front al creixent augment del trànsit de dades, i en el desenvolupament de catalitzadors bimetàl·lics per a la producció d'hidrogen, són els objectius dels quatre nous projectes de la UPC seleccionats en la darrera convocatòria Marie Skłodowska-Curie (MSCA), en el marc de l'acció 'Innovative Training Networks', i que permetran contractar cinc joves investigadors per a un període de tres anys. El clúster POWER9 del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputació és la màquina més 'verda' d'Europa segons el rànquing 'Green500', que puntua els superordinadors més ràpids del món per la seva eficiència energètica. L'estructura del Buildair H75, que és totalment desmuntable, permet acomodar models d'aeronaus wide body com l'Airbus A330 o el Boeing B777 per realitzar tasques de manteniment. Buildair H75 escurça temps de lliurament i no requereix permisos d'edificació ni grans inversions. L'estructura ha estat desenvolupada pel Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), centre de recerca vinculat a la UPC. El Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC ha participat en les tasques d'assessorament, suport tècnic i documentació del rodatge de la sèrie de televisió 'La catedral del mar', ambientada al segle XIV, i que s'emet en 'prime time' per Antena 3, des del 23 de maig. La UPC se situa al lloc 26 del món en el rànquing 'QS Top 50 under 50' que posiciona les universitats del món amb menys de 50 anys d'història. La Universitat es manté al 8è lloc d'Europa i puja una posició a l'Estat, passant a ser la segona millor del sistema universitari espanyol. També es posiciona en primer lloc entre les universitats catalanes. Més d'un centenar d'empresaris del sector de la moda, els tèxtils tècnics, la tintura i el comerç tèxtil participaran el dia 22 de juny a la primera 'Jornada Indústria Tèxtil i Sostenibilitat' que organitza l'Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC a Terrassa. L'objectiu és crear un nou espai de trobada en l'àmbit estatal on empresaris, tècnics, investigadors i dissenyadors del sector tèxtil analitzin, debatin i proposin solucions als reptes que ens presenta aquesta important indústria des d'una perspectiva sostenibilista global, integral i amb una periodicitat regular. La revista 'Medical Physics' ha publicat els resultats de la prova de concepte del projecte MiWEndo, en el marc del qual s'ha creat un dispositiu mèdic que podria millorar els resultats de l'endoscòpia per a la detecció precoç i la prevenció del càncer colorectal mitjançant l'ús d'imatges per microones. Tant en l'article com en el disseny del dispositiu hi han col·laborat investigadors del grup de Teledetecció, Antenes, Microones i Superconductivitat (CommSensLab) de la UPC. El Grup de recerca d'Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient (GEMMA) de la UPC ha construït una planta pilot de 30 m3 per a la producció de bioproductes i bioenergia a partir de microalgues cultivades en aigües residuals. La planta s'ha instal·lat a l'Agròpolis, un terreny experimental situat a Viladecans que forma part del Campus del Baix Llobregat de la UPC i del Parc UPC. SENTISIM és un dispositiu híbrid que funciona com a plataforma d'entrenament per a cirurgians i que s'utilitza amb finalitats educatives i de formació. El supercomputador MareNostrum 4 ha incorporat a producció tres racks de les últimes tecnologies d'IBM Power amb un rendiment pic de gairebé 1,5 Petaflops amb l'objectiu d'accelerar la recerca basada en la intel·ligència artificial. La Càtedra d'empresa AMES GROUP de la UPC, que s'ha creat al Campus Diagonal-Besòs, a Barcelona, treballarà en l'àmbit dels materials porosos i la manufactura additiva en el camp dels biomaterials metàl·lics, com a resposta innovadora a les necessitats del mercat en l'àrea de traumatologia. La UPC es manté en el 'Times Higher Education Young University Rankings 2018' en el rang 101-150 de les millors universitats del món. Es posiciona també entre els llocs 61 i 88 d'Europa, i entre les cinc i set millors universitats joves de l'Estat. La UPC es manté entre les 300 millors universitats del món −a la posició 275− i se situa de nou en el lloc 120 a Europa i com la primera politècnica estatal, segons l'edició 2019 del QS World University Rankings. D'altra banda, es posiciona com la primera universitat europea en Matemàtiques i Ciències de la Computació en el Leiden Ranking 2018. L'investigador del grup de recerca Dinàmica i Óptica no Lineal i Làsers (DONLL) de la UPC al Campus de Terrassa, Dario Zappalà, ha publicat recentment un estudi a la revista científica de referència 'Earth System Dynamics' en el qual es posen de manifest grans anomalies en les oscil·lacions de les temperatures a zones properes al Pol Nord i a l'Amazònia. Zappalà ha quantificat i ha caracteritzat aquests canvis, i ha trobat un patró fent servir una metodologia poc comú en l'estudi del canvi climàtic, que aplica a les oscil·lacions i als canvis d'amplitud i freqüència de les temperatures. Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient, l'Ajuntament de Barcelona va presentar 10 exemples de bones pràctiques per considerar-les bones idees per canviar el món entre les quals es troba el projecte 'Circular Design: Learning for Innovative Design for Sustainability' (L4IDS), coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (ISST.UPC). La UPC i la Technische Universiteit Eindhoven han col·laborat amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i amb altres set municipis europeus en la planificació de noves estratègies en l'ús de l'energia a les ciutats. La iniciativa forma part del projecte Roadmaps for Energy (R4E), finançat per la Unió Europea en el marc del programa Horizon 2020, amb l'objectiu d'establir, amb l'horitzó a l'any 2050, els fulls de ruta en energia a les ciutats i aconseguir una reducció del 4% del seu consum. Neix a la UPC el centre específic de recerca Smart Sustainable Resources (SSR), format per tres grups de la UPC-EPSEM, amb la voluntat d'esdevenir un grup de referència de la Catalunya Central en el camp dels recursos naturals i dels residus urbans, industrials i miners. Investigadors del grup de recerca en Astronomia i Astrofísica de la UPC i de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) han trobat, amb un mètode pioner, una estrella de neutrons d'unes 2,3 masses solars: una de les més massives mai detectades. L'estudi ha estat publicat el 23 de maig a la revista 'The Astrophysical Journal' (ApJ) i obre una nova via de coneixement en molts camps de l'astrofísica i la física nuclear. El centre de recerca Motion Control and Industrial Applications (MCIA) de la UPC, juntament amb el Centre Tècnic de SEAT i Mavilor, ha desenvolupat una cadena de tracció que permetrà fabricar vehicles elèctrics més econòmics, robustos i eficients. L'elevat potencial d'aquesta tecnologia representa un important avenç cap a la fabricació a gran escala de vehicles elèctrics interurbans. Investigadors del grup de recerca en Micro i Nanotecnologies de la UPC han participat en el disseny del sensor de vent que va embarcat en la nau espacial InSight de la NASA, per estudiar l'interior del planeta Mart. La Sala d'actes de l'edifici Vèrtex de Barcelona ha estat l'escenari, el 17 de maig, de la jornada de portes obertes per presentar els programes de doctorat que ofereix la Universitat. En el marc de la jornada ha tingut lloc la fase eliminatòria del concurs 'Tesis en 4 minuts', en la qual els doctorands i les doctorandes finalistes de la UPC han defensat la seva tesi. Tant la jornada, organitzada per l'Escola de Doctorat, com el concurs, impulsat per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (FCRi) amb el suport de la Generalitat de Catalunya, s'han pogut seguir en directe a UPCtv. El programa UP4-Solutions, del qual formen part les quatre universitats politècniques espanyoles, entre les quals s'inclou la UPC, posa en marxa una nova edició del seu repte tecnològic que aquest any se centra en l'ús d'energies renovables per millorar l'aprofitament energètic dels processos industrials. El termini de presentació de les sol·licituds s'ha iniciat el 9 de maig i es tancarà a les 23:59 hores del dia 9 de juliol. El 8 de maig s'ha presentat a Barcelona el Centre de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya (CYBERCAT), format per set grups de sis universitats catalanes, entre els quals hi ha el grup de Seguretat de la Informació (ISG) i el grup en Matemàtica Aplicada a la Criptografia (MAK) de la UPC. El nou centre, que agrupa més de cent investigadors, neix amb la voluntat d'esdevenir una entitat de referència que aglutini el coneixement de tots els grups de recerca que treballen en ciberseguretat a Catalunya. A més de la UPC, hi participen la UAB, la UdL, la UOC, la UPF i la URV, que n'és la coordinadora. Els residus de fàrmacs i productes d'higiene personal presents a l'aigua residual depurada poden afectar el metabolisme i la morfologia dels vegetals. Així ho mostra una recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en la qual han col·laborat investigadors de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) de la UPC. La UPC se situa entre les 100 millors universitats europees en innovació, la segona de l'Estat i la primera universitat politècnica, segons el Reuters Top 100: Europe's Most Innovative Universities 2018 Ranking. Aquesta és la tercera edició del rànquing, que posiciona les 100 universitats europees que més contribueixen a l'avenç de la ciència, de la innovació tecnològica i al desenvolupament de noves indústries i mercats. Els dies 27 i 28 d'abril la UPC ha mostrat, a través del Centre d'Innovació i Tecnologia (CIT UPC), les capacitats tecnològiques i alguns dels projectes desenvolupats en l'àmbit de la realitat virtual a la segona edició del Mercat de Realitat Virtual BCN 360o, que ha tingut lloc al Museu del Disseny de Barcelona (DHUB).
Josef Bürckel va ser nombrat gauleiter de la Westmark, la Marca Occidental, que anava del Sarre al Palatinat, després de que Alsàcia i Lorena haguessin sigut annexionades al Reich. Charles de Gaulle va firmar un acord amb el govern britànic sobre l'organització de les Forces Franceses Lliures. Segona una carta secreta del consolat de Ginebra a Berna, diplomàtics alemanys establerts a Suïssa havien acordat concedir 3.000 francs suïssos al diari d'extrema dreta L'Action Nationale. Els italians varen ocupar Odweina. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu. Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
Es preveu que estigui llest l'any 2019 Imatge virtual del polilleuger del Cèlia Artiga L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, acompanyat d'altres membres del govern municipal i del grup municipal del PSC ha presentat aquesta setmana el projecte de construcció del polilleuger annex a l'Escola Cèlia Artiga a la comunitat educativa d'aquest centre i a les associacions de veïns del barri Sol i Vista i de la urbanització Pelai, espai on s'ubicarà aquest equipament. El projecte es redactarà i licitarà el 2018, amb la previsió que les obres s'acabin el 2019. Aquest polilleuger és previst que tingui una superfície de 2.245 metres quadrats amb una pista poliesportiva de 22x44 metres, apta per a la pràctica de les modalitats esportives de sala, inclosos el patinatge i l'hoquei patins. L'ús social dels nous polilleugers seguirà la línia dels que ja existeixen a hores d'ara a la ciutat, és a dir, amb una distribució de tres franges, en horari escolar, extraescolar i social d'ús esportiu per a projectes i programes municipals, entitats esportives, veïnals i activitats d'esport per a tothom. Acord entre PSC i l'equip de govern La construccicció d'aquest polilleuger és fruit de l'acord entre el govern municipal i el grup municipal del PSC per destinar el gruix del r omanent de la liquidació dels comptes municipals de 2017 a la construcció de dos polilleugers (el de l'Escola Cèlia Artiga i un altre a l'Escola Joan Rebull) amb una inversió aproximada d'1.215.000 euros per a cada un dels pavellons. A més, una part d'aquest superàvit dels comptes de 2017 es destinarà a finançar la redacció del projecte executiu del pavelló del Molinet, vinculat a l'Institut Roseta Mauri, amb un import de 70.000 euros. La redacció del projecte es farà enguany i la previsió d'execució de les obres és entre els anys 2019-2020. Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
Pel que fa a l'assistència a l'activitat formativa, el meu informe és: En compliment de la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal, us INFORMEM del següent, en relació al tractament de les vostres dades personals: Responsable del tractament: Diputació de Tarragona, Passeig de Sant Antoni, núm. 100, 43003, Tarragona Telèfon 977 296 600/ Seu electrònica: https://seuelectronica.dipta.cat Delegat de protecció de dades: Passeig de Sant Antoni, núm. 100.- 43003, Tarragona Telèfon 977 296603 Adreça electrònica: [EMAIL] Finalitat del tractament: Atenció de les consultes realitzades a través de les pàgines web de la Diputació de Tarragona. Legitimació del tractament: Per a l'activitat formativa: Llei 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de bases de règim local Per a altres activitats o finalitats: el consentiment de la persona interessada. Procedència dades: De la persona interessada. Destinataris dades: Personal docent, Associació Catalana de Municipis, Universitat Rovira i Virgili, INAP, Col·legi d'Arquitectes i altres persones i entitats públiques o privades que col·laboren en l'organització de les activitats formatives. Termini de conservació de les dades: El necessari per a desenvolupar l'activitat formativa i el manteniment de la comunicació en l'actualització. Drets de les persones interessades: La persona interessada té dret a sol•licitar al responsable del tractament l'accés a les seves dades personals, la rectificació o supressió, la limitació i la oposició al tractament, i en el seu cas, la portabilitat de les dades, dirigint-se a l'adreça abans assenyalada. Dret a presentar reclamació: Es pot formular reclamació davant l'autoritat de control corresponent, com l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). Obligatorietat: Les dades són obligatòries per a formalitzar la inscripció i portar a terme l'activitat formativa. Decisions automatitzades: No existeixen decisions automatitzades en aquest tractament. Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni 100 - 43003 - Tarragona - telf.
Madonna últimament dosifica les seves aparicions, però complir 60 anys és un excel·lent motiu per sortir en portada i assegurar que segueix al peu del canó. La diva del pop copa el número d'agost de 'Vogue Italia' per celebrar el seu aniversari, el pròxim 16 d'agost. I entre altres coses revela que va estar sospesant venir a viure Barcelona tot i que al final es va decantar per Lisboa. De fet a Barcelona durant un temps es va donar per fet que la cantant nord-americana es va interessar per un ampli immoble de la rehabilitada Casa Burés, una joia del modernisme a l'Eixample. L'empresa que gestiona l'edifici, Bonavista Developments, va arribar a assegurar al seu web i com a reclam que entre els seus llogaters potencials hi figurava la diva del pop. Una publicació compartida de Vogue Italia ( ) el 30 Jul, 2018 a les 05:28 PDT "Una de les raons que estiguem vivint a Lisboa des de l'any passat és el meu fill David –aclareix la cantant en l'entrevista–. Vol ser jugador de futbol professional i he fet tot el que he pogut per inscriure'l en les millors acadèmies perquè es formés amb els millors entrenadors, però el nivell del futbol a Amèrica del Nord és molt inferior al de la resta del món. Vaig comprendre com de frustrant que era per a ell i em va semblar que era el moment de fer-ho. Vaig dubtar entre dues ciutats amb importants pedreres futbolístiques: Torí i Barcelona. Finalment em vaig decantar per Lisboa perquè era la millor opció en tots els aspectes". David, que fa 13 anys el 23 de setembre, s'entrena actualment en les categories inferiors del Benfica, que juntament amb el Porto són els equips més importants de Portugal. Una publicació compartida de Vogue Italia ( ) el 2 ag, 2018 a les 12:11 PDT Un altre dels motius per fer les maletes i instal·lar-se primer a l'hotel Pestana Palace, i després al palau Ramalhete mentre segueixen les obres a la Quinta del Sol de Sintra es diu Donald Trump. Madonna va ser de les poques que va complir la seva paraula d'exiliar-se del país en cas que l'empresari arribés a ocupar el despatx oval. Amb la seva habitual mordacitat, Madonna recorda: "Creia que necessitàvem un canvi i volia estar lluny d'Amèrica almenys durant una temporada. Com ja sabreu, el país no està passant el seu millor moment. No és que anar-me'n suposi cap diferència ni sigui una cosa nova per a mi. Ja vaig viure a Londres durant 10 anys. M'agrada plantejar-me reptes i assumir riscos". El reportatge de 'Vogue Italia' es titula 'Just one day out of life' ('Un únic dia de vida') i la reina del pop, a més de parlar de la seva vida a la capital lusitana –sense entrar en polèmica, com les places d'aparcament per a la seva flota de cotxes aconseguides a baix preu gràcies a l'ajuntament–, assegura que l'ambient musical de Lisboa serà molt present en la composició del seu pròxim disc, que sortirà a la venda l'any que ve. Madonna ha conegut de prop el fado i assegura estar al·lucinada. La ciutat dels set turons ha sigut també l'escenari en el que els prestigiosos fotògrafs Mert Alas i Marcus Piggott (Mert & Marcus), vells amics de Madonna, han realitzat l'espectacular sessió de fotos per al reportatge de la capçalera italiana, amb agraïments a Turisme de Lisboa. L'artista presenta Madonna com una dona afectuosa, elegant i pletòrica. Posa amb quatre dels seus sis fills, els petits d'origen malawià que viuen amb ella a&; Lisboa i que estudien al Liceu francès: David Banda i Mercy James, de 12 anys, i les bessones Stella i Estere, de 5. Caminen per un verdós jardí i, juntes i somrient, les bessones i Madonna contemplen els anells que porta l'artista a les mans, amb flors d'ornament al cap. Una publicació compartida de Vogue Italia ( ) el 31 Jul, 2018 a les 03:59 PDT Una publicació compartida de Vogue Italia ( ) el 1 ag, 2018 a les 01:59 PDT "Molta gent em diu que es nota que vull que el meu fill es converteixi en un futbolista d'èxit, que la meva filla gran Lourdes sigui ballarina i que en Rocco sigui pintor. Jo sempre els contesto que no, que l'únic que desitjo és que siguin éssers humans afectuosos, compassius i responsables, que respectin les diferències, el color de la pell, la religió i el sexe", afirma en l'entrevista mentre a les fotos demostra que continua en forma. Fuma com una diva a la llum de les espelmes; posa recolzada en una taula de vidre amb una copa i s'estira a la gespa, vestida de negre. Una publicació compartida de Vogue Italia ( ) el 31 Jul, 2018 a les 06:00 PDT Una publicació compartida de Vogue Italia ( ) el 1 ag, 2018 a les 02:58 PDT Una publicació compartida de Vogue Italia ( ) el 1 ag, 2018 a les 05:58 PDT Una publicació compartida de Vogue Italia ( ) el 1 ag, 2018 a les 12:59 PDT En l'ampli reportatge també apareix envoltada d'amics i asseguda a la falda del cantant Dino D'Santiago, i tocant l'ukelele al Tejo Bar de Jon Luz, al barri d'Alfama. Una publicació compartida de Vogue Italia ( ) el 31 Jul, 2018 a les 07:59 PDT L'estrella no deixa de banda la seva tasca humanitària. Fa uns mesos va contribuir a la inauguració de l'Institut Mercy James de Cirugia Pediàtrica i Cures Intensives, la primera unitat de salut pediàtrica del país, i de passada va recollir el títol de 'filla de la nació'. També recorda que continua recaptant fons per a la seva fundació Raising Malawi des del seu perfil de Facebook. "La idea és continuar ajudant aquests nens en matèria sanitària i d'educació en un dels països més pobres del món".
Aquesta és la pàgina de Sidreria Begiris. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Zaragoza.
Segueix en directe el proper Dimecres Tecnològic: Mesures... Segueix en directe el proper... San Francisco és el principal pol metropolità, juntament amb la ciutat d ́Oakland, de la Badia de San Francisco. La "Bay Area" és entesa pels seus habitants com la divisió entre l' East Bay (a la part Est dels estuaris de San Pablo i San Francisco) i la Península (a la part oest de la badia). Silicon Valley s'estén de la meitat de la Península cap al sud, culminant a la ciutat de San José. Com és ben sabut, totes les empreses tecnològiques més importants del món (Facebook, Google, Uber...) es troben ubicades al llarg d ́aquesta península, creant un micro hàbitat únic als Estats Units i gairebé al món. Moltes Start Up (petites empreses que aspiren al model de gran empresa tecnològica) es veuen atretes pel clima d ́inversió i progrés de la regió. És prou obvi que ens trobem en el punt més àlgid o fins i tot al principi de la caiguda de la última bombolla del 2.0. Recentment s'ha publicat als mitjans de comunicació que Facebook ja té dos bilions d'usuaris, una quarta part de la població del món. Altres noves aplicacions pioneres que canviaran ritmes socials s'estan desenvolupant actualment als cafès de San Francisco. Tots aquests fets són els que fan que San Francisco sigui la ciutat per la qual es senten atrets aquests joves emprenedors: la ciutat és plena de vida i efervescència econòmica, el clima és bo i el passat és extremadament progressista, convertint-se en una ciutat molt atractiva i liberal per a aquesta nova generació. Aquesta explosió econòmica es trasllada a l'arquitectura d'una forma molt característica: per una banda, la demanda d'habitatge i espai comercial és altíssima, creant un ritme de construcció frenètic que s'estén per tota la ciutat. S ́ha d'entendre que la base urbana de San Francisco consisteix en mançanes d ́aproximadament 150 x 300m, qualificades per habitatge, amb bàsicament la construcció d'habitatge unifamiliar (PB +1 i jardí) del més típic estil Victorià. Amb aquesta base és difícil donar resposta a la demanda d'una ciutat que aspira a ser una de les més importants del món. A dia d ́avui es poden veure nombrosos gratacels i edificis d'habitatge plurifamiliar en plena construcció. Per altra banda i com a resultat d'aquesta situació, el San Francisco d'avui dia és una ciutat molt limitada multi culturalment, gentrificada i esgotada donant tot el que pot de si als seus habitants. En els últims anys han aparegut nombrosos serveis (classes de ioga a la més última moda, restaurants caríssims, cafeteries "hipsters"...) enfocats a aquest sector de la societat que fan que la gent del barri quedi desplaçada perquè tot comença a assolir preus que només els treballadors a empreses tecnològiques (Techies) poden pagar. Per acabar d'adobar tot aquest còctel s'ha d'afegir la situació política del país: des del gener es pot respirar la incertesa a l'aire. Les empreses 2.0 i les Start Up ja de per si són empreses de gran risc, ja que depenent dels resultats a curt-mig termini els inversors retiren els fons amb gran facilitat. Aquest modus operandi afegit a tota la resta, crea una incertesa econòmica a tot el Bay Area que fa que l'economia estigui penjant d'un fil en cada moment. De vegades no es poden assegurar els pressupostos d'una obra perquè ningú sap què passarà d ́aquí a uns mesos o de quant serà la inflació. Tot i així aquí cada dia es treballa com si no hi hagués final: serà qüestió d'esperar i estar molt atents, ja que les coses poden canviar radicalment en qualsevol moment. Plaça Nova 5 08002 Barcelona +34 93 301 50 00 Atenció a l'arquitecte: +34 93 306 78 03 © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 2019
La fiscalia ha rebaixat de quatre a tres anys la petició de presó per a l'expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, i l'exdirector general, el bagenc Adolf Todó, en les seves conclusions definitives durant el judici pels increments de sous abonats a l'antiga cúpula de l'entitat bancària. També ha rebaixat la petició de penes per als 41 membres del consell d'administració que van aprovar els augments, entre els quals onze bagencs. Ara, en funció dels casos, els demana penes d'entre nou mesos de presó i dos anys i mig. El judici, que va arrencar el 4 d'octubre passat a l'Audiència de Barcelona, va arribar ahir a la sessió en la qual la fiscalia, les diferents acusacions i les defenses van elevar les seves conclusions definitives. El ministeri fiscal va modificar a la baixa les seves peticions de presó per a Serra i Todó, als quals atribueix dos delictes d'administració deslleial en concurs de normes amb el delicte d'apropiació indeguda, i als quals veu com a «autors dolosos, materials i directes» dels sobresous que va aprovar l'entitat malgrat la crítica situació que travessava. «Els administradors de CatalunyaCaixa no van ser ni ordenats empresaris ni representants lleials», va afirmar ahir el fiscal, que va assegurar que la política salarial respecte als directius va provocar «una greu lesió als interessos de l'entitat». Serra i Todó tenien, va assegurar la fiscalia, «el domini complet» de l'antiga caixa i aquests «es van posar d'acord per apujar el sou contra vent i marea» en un moment de «crisi extraordinària» i «pràctica insolvència» de l'entitat. A més dels tres anys de presó, el fiscal sol·licita per als dos exdirectius una multa de 67.500 euros. La fiscalia centra la seva atenció en dos acords presos pel consell d'administració d'aquesta entitat: un adoptat el 19 de gener del 2010, mesos abans que el FROB injectés 1.250 milions a la caixa, i un altre el 13 d'octubre del 2010. En les dues reunions, es van autoritzar pujades del sou fix i el del variable a Adolf Todó i Jaume Massana, fitxats el 2008, que van causar un perjudici d'uns 439.000 euros, en el cas del primer, i de 344.000 euros, en el del segon. L'expresident d'aquesta caixa Narcís Serra va acordar el 2008 la contractació de Todó com a director general i de Masana com a conseller delegat amb unes condicions econòmiques inapropiades, segons la fiscalia, per al moment que travessava l'entitat. Todó va obtenir uns ingressos de 4,07 milions entre el 2008 i el 2012, als quals cal sumar 1,99 milions de les aportacions al pla de pensions. El manresà Massana, nomenat director general el 2011 i anteriorment director adjunt, va percebre 2,89 milions d'euros i una aportació al pla de pensions per 633.000 euros. Althaia permet programar la visita amb el teu metge. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. Els millors restaurants de Manresa. Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
Aquesta és la pàgina de Restaurante brisas del Mediterráneo. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Palma de Mallorca.
Un 'estudi, publicat per 'The Lancet Planetary Health', revela que 4 milions de nens van desenvolupar asma cada any entre el 2010 i el 2015 a causa de l'exposició a la contaminació per NO2, és a dir, la relacionada amb els vehicles de motor. Aproximadament, el 13 per cent de la incidència anual d'asma pediàtrica a tot el món es va relacionar amb aquest tipus de contaminació. Segons una avaluació de l'impacte de la salut dels nens de 194 països i de 125 grans ciutats del món, en el 92% dels casos es desenvolupen en àrees que tenen nivells de contaminació del trànsit inferiors al nivell recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Els autors de l'informe suggereixen que aquest límit caldria que fos revisat. "Els nostres resultats -explica Susan Anenberg, de la Universitat George Washington- suggereixen que la directriu de l'Organització Mundial de la Salut per a les concentracions mitjanes anuals de NO2 hauria de ser revisada i que les emissions de trànsit haurien de ser un objectiu prioritari si es vol mitigar aquest efecte". A nivell mundial, l'asma és la malaltia no transmissible més freqüent entre els nens i, segons l'OMS, la prevalença ha augmentat dràsticament des dels anys cinquanta. L'estudi és el primer a quantificar la càrrega mundial dels nous casos d'asma pediàtrics relacionats amb el diòxid de nitrogen vinculat amb el trànsit mitjançant l'ús d'un mètode que té en compte les altes exposicions a aquest contaminant que es produeixen prop de carreteres molt concorregudes, segons l'autora principal de l'estudi, Susan Anenberg. "Podrien prevenir-se milions de casos nous d'asma pediàtrica en ciutats de tot el món -assegura- en reduir la contaminació de l'aire. Si es millora l'accés a mitjans de transport més nets, -com el transport públic electrificat i els desplaçaments actius en bicicleta i a base de caminar-, no només reduiria els nivells de NO2, sinó que també disminuiria l'asma, milloraria la condició física i reduiria les emissions de gasos d'efecte hivernacle". En les seves investigacions, els científics han trobat que, en general, les ciutats amb altes concentracions de NO2 també tenen alts nivells d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Moltes de les solucions destinades a netejar l'aire no només evitarien nous casos d'asma i altres problemes de salut greus, sinó que també atenuarien l'escalfament global, segons les seves dades. El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez) La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS) Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges Dissabte de juliol a Barcelona. La gentada omple els carrers que ja s'han deslliurat de l'onada de calor de fa uns dies. Hem sortit a sopar amb el meu fill. Abans de tornar a casa, anem a fer un gelat i entrem a la plaça del Sol. Acostuma a estar plena de cercles de joves asseguts al terra xerrant alegrement mentre passen les hores. L'alumnat dels instituts de Gràcia i rodalia omplíem els bancs, el terra i les escales de la plaça del Sol fins a altes hores de la nit. Amb una llauna de cervesa o una xibeca a la mà. Però aquest dissabte a la nit no hi ha ningú assegut al terra (a les escales tampoc perquè fa temps hi van instal·lar tot de jardineres que ho fan impossible). En lloc de les converses alegres del jovent, l'únic que hi ha és un cotxe de policia al bell mig. La seva presència ha buidat la plaça. No és la primera vegada que ho veiem. Fa anys que les anomenades polítiques de civisme s'ocupen, com a mínim al nostre barri, de buidar la cridòria nocturna a les places perquè el veïnat pugui descansar. De vegades se n'ocupa la policia, de vegades els serveis de neteja mullant el terra de la plaça. No només hi ha un cotxe de policia. També hi ha tota la gent que seu tranquil·lament a les terrasses dels bars gaudint d'una cervesa gelada, d'un gintònic o d'un mojito. Molts dels que hi ha són guiris, com podeu imaginar, que ocupen pel cap baix la meitat de la superfície de la plaça. Així que fent fora els cercles de gent asseguts al terra han fet disminuir la quantitat de gent que fa soroll, però la cridòria en realitat continua fins que no tanquen les terrasses, a la una de la nit els caps de setmana. Tenir canalla és una experiència preciosa. Entre d'altres coses, perquè et confronta amb la realitat. I t'obliga a replantejar-te i a qüestionar-te allò que amb el pas dels anys, el pragmatisme i la comoditat has convertit en normalitat. Potser si no hagués anat amb el Roc, ni m'ho hauria plantejat, perquè hi ha moments que abaixes la guàrdia i decideixes no estar sempre enfadada amb aquest sistema tan dur i brutal en què vivim. I té 7 anys i per tant una set insaciable per intentar entendre tot el que succeeix al seu voltant. "Mare, per què la policia és al mig de la plaça?", "mare, què hi fa aquest senyor dormint al carrer? Per què no l'ajudem?", "mare, per què la policia pega la gent per voler votar?", "mare, ja som una república?". I com li expliques que si pagues, et pots estar a la plaça, però que si el que vols fer és seure una estona al terra, corres el risc de rebre un cop de porra o una manguerada d'aigua? A Gràcia no som els únics que patim la privatització de l'espai públic. Fa un any i mig, en Jordi Magrinyà, que anava de número dos per la CUP a Barcelona, denunciava per les xarxes socials que a la plaça Reial, al barri Gòtic, hi ha només sis cadires públiques versus els 1.600 seients de les terrasses. Des de fa uns mesos pujo molt sovint per feina a Manresa. Aquesta setmana vaig tenir una estona per sortir de l'oficina i passejar pel centre la ciutat. La capital del Bages té un passeig magnífic, el passeig de Pere III. (He de reconèixer que qualsevol passeig amb plataners, em roba el cor). Era la tarda i estaven plenes de gent fent l'orxata, un gelat, una cervesa.) Mentre hi passejava i pensava en el que ens succeeix a les places de Gràcia i d'arreu, em vaig trobar amb dues llargues rengleres dobles de cadires metàl·liques, una a cada banda del passeig. Són a l'alçada del centre cultural del Casino. Són cadires metàl·liques d'aquestes que estan lligades entre elles en grups. Com les que hi havia a dalt de tot de la rambla barcelonina i a la plaça Catalunya quan jo era adolescent. Per seure en aquelles cadires havies de pagar algunes pessetes a un senyor. Una amiga de Manresa m'ha explicat que fa anys hi havia una senyora, la Rosita, que et cobrava alguns cèntims per seure-hi. Però des de principis de 2017, l'Ajuntament se'n va quedar la gestió i des d'aleshores no cal pagar res per instal·lar-t'hi. El 1976, quan Fraga Iribarne era viceministre i ministre de Governació del Govern d' Arias Navarro, va pronunciar la famosa frase " La calle es mía! ", com a resposta a les denúncies per la repressió policial. Avui dia són les patronals de la restauració les que poden bramar, fatxendes: "La plaça és meva!". Amb l'ajut inestimable dels nostres governants, és clar. Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. L'emèrit li regalà dos milions d'euros
Tipus d'usuari: qualsevol, sempre i quan tingui permisos En la pantalla de detall del PIA per consultar les metadades de l'expedient i/o documents només cal clicar a l'enllaç "Veure Metadades". En el cas d'expedient el primer nivell de metadades correspon a l'expedient i les del segon nivell són dels documents que formen part de l'expedient Cal comentar que quan un expedient o un document té més d'un vocabulari de metadades, a la consulta d'aquestes metadades els diferents vocabularis apareixen agrupats de forma que es poden expandir o agrupar. A continuació es mostra la pàgina de consulta de metadades agrupades d'un document, que inclou també metadades de les signatures associades al document: Feu clic aquí per cancel·lar la resposta. XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes:
Sentir el nom de Marc Cabestany (Sant Cugat del Vallès, 1983) es va començar a fer habitual en l'etapa de Ramon Calderé a l'Olot i al Badalona, com a principal artífex de la notable transformació de conducta del tècnic de Vila-rodona gràcies a les tècniques de coaching. Cabestany, amb una trajectòria molt completa en el futbol de base al Vallès Occidental i Oriental, va ser el seu entrenador ajudant fins que va marxar a l'Atlètic Kolkata, a l'Índia. L'experiència va durar uns mesos fins que va tornar i va acceptar l'oferta de l'Igualada. Els de l'Anoia han vist frenada la seva progressió per l'aturada per l'amenaça del coronavirus, en un lloc especialment sensible perquè va ser un dels primers municipis del país de quedar confinats. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
La professora de la Facultat de Ciències Socials, Alícia Villar, analitza com les conseqüències de la crisi mundial per la Covid-19 estan travessades per les desigualtats socials i exigeix la posada en marxa d'actuacions per acompanyar l'emergència sanitària amb una emergència de polítiques socials Algunes de les expressions més utilitzades en aquests dies de confinament i crisi són sens dubte "cuida't", "cuidem-nos", "cuideu-vos...una sèrie de declaracions, missatges i gestos que evidencien que les cures han esdevingut prioritàries. En paraules de la investigadora de la Universitat de València, Alícia Villar, aquesta crisi dóna la raó a la coneguda reivindicació feminista de posar al centre de la societat el treball de cures i no només considerar com a valuós, el treball productiu en la societat capitalista. En eixe sentit, un dels darrers articles publicat juntament Sandra Obiol, 'Boges per la ciència. Les dificultats per retre comptes i cuidar', posava l'accent en les cures, la igualtat de gènere i les desigualtats en l'entorn de la producció científica. Altre article, més recent, sobre polítiques d'igualtat sexual i de gènere en educació ' Sex and Gender Equality Policies in Education in Three Southern European Societies: the cases of Andalusia and Valencian Community (Spain) and Portugal ' juntament Mar Venegas i Sofía Almeida Santos Alícia Villar és professora contractada doctora del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Facultat de Ciències Socials i les seues línies de recerca són la Sociologia de l'Educació, el Gènere i les Polítiques d'Igualtat. Villar afirma que una altra aportació del feminisme ha estat entendre la desigualtat com a interseccional, és a dir, que la desigualtat és producte de la intersecció de diferents raons de desigualtat. "En aquesta crisi, de la mateixa manera que en anteriors", apunta Alícia Villar, " les conseqüències no són les mateixes si ets dona, si ets pobre, si tens problemes a l'hora de pagar la vivenda, si tens problemes laborals, si treballes a l'economia submergida, si t'has de fer càrrec de criança, de cura de majors..." La investigadora de la Universitat de València explica que, tot i que la simptomatologia del virus i els efectes inicials en la salut semblen molt similars en totes persones, els efectes, els resultats i els desenllaços estan creuats per les desigualtats socials i per tant "aquesta crisi posa en evidència com de desigualitari socialment és el virus i la pandèmia que s'ha generat". Alícia Villar apunta que la situació actual exigeix aquest tipus de reflexions així com la posada en marxa d'accions que no només estiguen dirigides a l'emergència sanitària sinó a les polítiques socials que són igualment urgents davant aquesta pandèmia que preveu, "no serà l'última".
Maquiavel sabia que els governs es recolzen en els pilars de la força armada i l'opinió, i que la duració d'un règim depèn d'aquests suports. Quan coincideixen amb el tarannà del poble, permeten fer política nacional i allargar la vida de l'estat. Periòdicament, com Sísif, surt de la prostració i torna a empènyer el seu projecte ontològic. Però camina amb peus de fang, recolzant-se en una força armada aliena i un aparell ideològic que, en el millor dels casos, matisa l'hegemonia de la nació real, l'espanyola. A mitja pujada, la discòrdia esclata indefectiblement i nyerros i cadells acaben esguerrant la conjuntura. Això que sembla un fat no és més que la malícia amb què l'Estat genera o, donat el cas, gestiona crisis capaces d'esquinçar el finíssim tel del patriotisme català, enfrontant els interessos d'una oligarquia profundament implicada en el projecte espanyol amb unes revoltes populars lligades al mateix projecte. Invariablement, el catalanisme hi cau de quatre grapes. Fa quatre dies l'ascens de l'independentisme era el tema dominant. Per primer cop des de la transició, semblava possible trencar el mur de boira que limita les possibilitats catalanes. Però de seguida el pilar de l'opinió es posà a fabricar cadàvers. Carretero quedà pel camí, Laporta ranqueja sense bous i esquelles, i Esquerra es dissol en les seves contradiccions fins a nou avís. Mentrestant, el clam del 10-J, esvaït el 22-N, ha cedit el carrer a un clam en clau espanyola: l'anomenada revolució dels indignats. Tres dècades d'escolarització catalana han portat que la primera gran revolta de joves bandegi la llengua sense contemplacions i amb prou feines s'avingui a incloure l'autodeterminació del país en el seu memorial de reivindicacions. El que em sorprèn més d'aquest moviment de suposada radicalitat democràtica no és que es produeixi (la desesperació no admet dilacions formals), sinó que no es produís abans. Si el sistema està podrit, la cosa no ve d'ara. Però esclar, ningú vol saber de la malaltia fins que es declara. I ara s'ha acabat subornar les masses amb crèdit barat i tirant de dèficit públic. No crec que calgui afegir que no em compto entre els intel·lectuals que, segons Felip Puig, han simpatitzat excessivament amb els indignats, però tampoc pertanyo als que han aplaudit la gestió del conseller. Trobo injusta la perdigonada contra el gruix del moviment acusant-lo de donar cobertura als violents simplement perquè no agrada el seu escac a la política organitzada. Quan la política es torna autista, una teràpia de xoc pot fer miracles. Podem no estar d'acord amb l'aprofitament ideològic del malestar de les persones, però tan danyosa com els llocs comuns del populisme antisistema és l'amenaça d'escarmentar l'intel·lectual indòcil. I bé, l'Arcadi Oliveres s'ha retractat amb la cautela pròpia del cas, però el que quedarà al dossier popular d'aquest govern és una aberrant tipificació de la crítica com a delicte. Estranya democràcia la que envolta de proteccions jurídiques un concepte tan ranci com l'honor d'un cos armat i que ens convida a abandonar el judici sobre la seva conducta en el polític que la té al seu càrrec. No estic segur que a Catalunya el 15 de juny se salvés la democràcia, com afirmà una mica histèricament la senyora de Gispert. Me'n fa dubtar no la buidor de comparar l'acció d'un centenar de hooligans amb els cops d'estat dels generals Pavia, Primo de Rivera, Franco o el tinent coronel Tejero, sinó el fet que el que s'ha salvat, o més aviat refermat a banda i banda de la tanca policial davant el Parlament, és la democràcia espanyola, que convindria no confondre amb la democràcia en si. Criminalitzar l'opinió que no ens agrada amb el pretext de perseguir la mentida té un nom vell i conegut. I a part de la deriva autoritària, que s'observa tant en les maneres de fer d'alguns indignats com d'alguns membres del govern, el que de veritat em preocupa de la realitat catalana, contemplada no amb la mirada de les granotes que xipollegen dins la brega però sí amb la mirada implicada i frisosa de l'exiliat, és la seva incapacitat crònica per generar l'energia històrica necessària per escapar de la gravetat de la massa espanyola i empènyer el seu destí fins a posar-lo allà on pertoca. Si els indignats fossin conscients de la modalitat catalana específica del que ells denuncien com a corrupció global, afinarien en la diagnosi i trobarien, juntament amb la causa, la manera de tractar-la amb unes mínimes possibilitats d'èxit. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La cita està organitzada per una trentena d'adolescents La pluja no ha deslluït la fira de teatre infantil i juvenil, que ha reubicat la majoria d'espectacles de carrer a espais tancats Igualada acollirà a partir d'aquest dijous 53 companyies i més d'un centenar de representacions de teatre familiar La fira reunirà 53 companyies en 104 representacions amb "la curiositat en escena" com a eix El certamen omplirà la capital de l'Anoia de teatre per a infants i joves del 12 al 15 d'abril Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
Envia i rep diners des del mòbil i al moment. Tan fàcil com enviar un missatge. Consulta les teves despeses i ingressos ordenats per categories i subcategories. Deixa l'efectiu enrere i paga les compres amb el mòbil. Coneix el preu estimat de venda de l'immoble que estàs cercant. Les entitats de previsió social voluntària (EPSV) ajuden a crear un sistema d'estalvi que incrementi els ingressos de cara a la jubilació. Tenen com a objectiu complementar els ingressos que es perceben una vegada arribada l'edat de jubilació per tal de mantenir el nivell de vida. Permeten que el soci equilibri els ingressos de la seva època activa i passiva (normalment més baixos), a més de les contingències de defunció, invalidesa, malaltia greu o atur de llarga durada. Estan promogudes per una entitat financera perquè els seus clients puguin constituir un sistema d'estalvi. Qualsevol persona física pot ser soci d'una EPSV i constituir el seu estalvi mitjançant aportacions periòdiques o extraordinàries. A més de les contingències comentades hi ha la possibilitat de rescatar-la en assolir una antiguitat de 10 anys. Fins i tot així, cada Reglament regularà les contingències cobertes concretes. No obstant això, partint de Reial decret 463/2020, s'han establert uns supòsits de liquiditat excepcional com a conseqüència de la situació generada pel covinya-19, tant per a Plans de Pensions com per a EPSV ́s. Accedeix a tota la informació aquí. Fes la teva aportació i així podràs estalviar fins a un 45% en la teva propera Declaració de la Renda.1 Aconseguiràs importants beneficis. Per exemple: Si fas una aportació de 4.000 € al pla, et podries estalviar 1.800 € en la teva propera declaració de la renda. Acudeix a la teva oficina més pròxima i sol·licita informació sobre els plans de previsió Norpensión que més et poden interessar. Les aportacions que no s'hagin pogut reduir per excedir els límits anteriors o per insuficiència de la base imposable general es podran traslladar als cinc exercicis següents, sempre que no es trobi en situació de jubilació. Per a aquests últims, excepcionalment, existeix un període transitori el 2014 en què es poden reduir els excessos dels exercicis 2009-2010-2011-2012-2013. No es permet la reducció de les aportacions efectuades a sistemes de previsió social a partir del període següent a aquell en què el soci es trobi en situació de jubilació. Pel que fa a les aportacions i contribucions que es facin en el mateix exercici en què es cobri una prestació en forma de capital per la contingència de jubilació o per baixa voluntària, la reducció es veurà limitada a l'import de les aportacions efectuades en l'exercici que es correspongui amb les percepcions que s'integrin efectivament en la base imposable d'aquest (excepte per a les aportacions efectuades a EPSV d'ocupació, a favor del cònjuge i a favor de minusvàlids). És possible fer aportacions a plans de previsió a favor d'un tercer i que l'aportant es beneficiï dels avantatges fiscals en lloc del titular del pla. Això passa en els casos següents: 1 Les aportacions als Plans de Previsió Norpensión són deduïbles de la base imposable general de l'IRPF fins als límits establerts en la normativa fiscal, per la qual cosa l'estalvi indicat dependrà del tipus marginal del soci. 2 Formada per: sous, salaris, prestacions de sistemes de previsió social, rendiments derivats de la propietat intel·lectual, lloguers, arrendaments d'immobles que no siguin habitatge, premis. Troba la teva oficina més pròxima
A l'hora de parlar d'educació emocional, Rafael Bisquerra (Artà, Mallorca, 1949) és la gran referència. Catedràtic d'Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona, de la qual fa 42 anys que és professor, Bisquerra explica que es va començar a interessar pel treball de les emocions a mitjans dels anys noranta, quan "no en parlava ningú". L'any 1997 va impulsar el GROP ( Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica ) a la UB, l'objectiu del qual és la investigació i divulgació en educació emocional, i d'aquí va sorgir l'any 2002 el Postgrau en Educació Emocional i Benestar. Bisquerra és també autor d'un munt de llibres sobre la matèria, i ha assessorat també diversos països de Llatinoamèrica. Actualment des del GROP s'està impulsant una Xarxa Internacional d'Educació Emocional i Benestar. La nostra funció no és tant donar consells com sensibilitzar, perquè el professorat sensibilitzat està en predisposició per formar-se i posar a la pràctica programes d'educació emocional. Per tant, el nostre model segueix aquestes tres fases: sensibilització, formació i posada en pràctica de programes. No es tracta d'imposar res, sinó de fer una tasca indirecta per prendre consciència de quines són les necessitats socials que no estan suficientment ateses en les àrees acadèmiques ordinàries. L'educació en el segle XX ha estat eminentment cognitiva i centrada en la transmissió de coneixements, la qual cosa és molt important, però hi ha altres aspectes que també ho són i als quals no s'ha donat la importància que mereixen. L'educació emocional parteix d'un anàlisi de necessitats. En aquest anàlisi observem que en el nostre entorn hi ha una prevalença d'ansietat, estrés, depressió, comportament de risc, conductes violentes, embarassos no desitjats... i tot una sèrie de comportaments que són una manifestació de l'analfabetisme emocional. La premsa és un aparador d'aquest analfabetisme emocional, només cal llegir-la. A Catalunya es consumeixen uns 7 milions de paquets d'ansiolítics i 6,8 milions de paquets d'antidepresius cada any. A tot l'Estat aquestes xifres són de 40 milions i 38 milions de paquets. Aquestes dades ens donen algunes pistes. Una part d'això es podria prevenir amb educació de les emocions, la qual cosa no és fàcil, que quedi molt clar, perquè després ens demanen que amb una conferència resolguem aquests problemes. Cal sensibilització, que és el pas previ per l'assignació de pressupostos. I aquesta sensibilització ha d'anar dirigida al professorat, als directors de centres, a les famílies, a la societat en general i a la classe política. La formació del professorat, tant la inicial com la contínua, no contempla gaire l'educació emocional. Si algú que estudia de mestre rep alguna formació és purament per atzar, perquè hi ha algun professor que s'ha sensibilitzat i s'ha format, i que intenta difondre-ho a través de la matèria que està impartint. Per aquesta absència de formació vàrem crear el postgrau en educació emocional i benestar, que oferim en versions presencial i semipresencial. Aquí ens ve gent de tot el món, però molt especialment de Llatinoamèrica. L'ideal és començar amb les famílies des del naixement, i que estigui present en l'educació infantil, primària, secundària, universitària, a les empreses i al llarg de tota la vida. L'educació emocional adopta un enfocament del cicle vital. La necessitem durant tota la vida perquè és com un entrenament. Fa 50 anys, els qui vam començar a fer footing pel carrer ens coneixiem, al poble érem mitja dotzena, però també a Barcelona se saludaven quan se trobaven. En els darrers 50 anys ha proliferat la pràctica de l'esport, del córrer, també han proliferat els gimnasos, i per tant jo espero que d'aquí a 50 anys hi hagi un munt de gimnasos emocionals i que es faci entrenament emocional durant tota la vida perquè el desenvolupament integral de la persona és cognitiu i és físic, però també és un desenvolupament emocional, social i del benestar interior. Hem de tenir present que els canvis educatius són molt lents. El país que podríem pensar que és punter en totes les coses, i per tant també en això, seria Estats Units. Però ni allà està implantada de forma generalitzada, es fa desenvolupament de la intel·ligència emocional a centres que tenen la direcció o el professorat sensibilitzat, o per impuls d'una institució, com per exemple la Universitat de Yale, que és la referència i fa recerca en centres educatius. Jo diria, amb tota modèstia, que la sensibilització que actualment comença a haver-hi per part del professorat, i el que s'està fent de formació continua del professorat, a Catalunya i a la resta de l'Estat, ens permet situar-nos com un dels països d'avantguarda en aquest tema. No vol dir que estiguem com seria de desitjar, però partint de zero fa vint anys actualment com a mínim se'n parla i no sols dins dels professionals de l'educació. Pensem que quan vam començar a utilitzar l'expressió "educació emocional" a mitjans dels anys noranta vam estar temps pensant si podia ser l'expressió més apropiada o no. En aquells temps en què ni teníem google ni les xarxes de comunicació d'ara, als EUA va començar a funcionar gairebé al mateix moment una altra expressió: social and emotional learning, que traduït seria "aprenentatge social i emocional". Per tant, en la literatura internacional funciona social and emotional learning, emotional intelligence, i educación emocional en castellà, mentre que emotional education en anglès es comença a usar ara però no gaire. Torno a insistir en la sensibilització, és el punt desencadenant. És probable que un alumne no tingui problemes greus a l'hora de distingir un coleòpter d'un lepidòpter, o de resoldre una equació de segon grau, i en canvi és probable que tingui problemes per estats emocionals descontrolats que el predisposin a ansietat, estrés, a respostes violentes, a vegades fins i tot amb la parella o els fills, cal doncs sensibilitzar per fer entendre que molts dels problemes que tindrà l'alumne quan sigui adult tindran més a veure amb problemes emocionals que cognitius. Però d'això no som encara conscients. No som conscients que la violència és un dels grans problemes de la humanitat i que moltes vegades s'activa a partir de la ira, la ràbia, l'enuig, que ens remou per dins de manera descontrolada i ens comportem de tal forma que no controlem i després ens en penedim. Les emocions funcionen com un volcà, i nosaltres ens podem entrenar per donar respostes regulades i adaptatives, i que això contribueixi a la prevenció de conflictes de violència i en definitiva del malestar. Una vegada que el professorat està sensibilitzat la recomanació que li faria és que demani formació, ja sigui a través de la direcció del centre, dels ICE de les universitats o del departament d'Ensenyament. A vegades la formació que es dóna és puntual i insuficient, i per això vam considerar que amb el postgrau, que és de tot un any, es podia donar una formació completa i fonamentada. En aquest postgrau hi ha una part pràctica que consisteix a posar en marxa un programa d'educació emocional a un centre educatiu. Estem dient als centres i al professorat que demanin formació sobre això. Primera, perquè tota persona necessita aquesta formació, i per tant el professor, com una persona més, també la necessita. Però és que a més la necessita perquè treballar amb nois, i més si són adolescents, és viure emocions contínuament a flor de pell. Hem de tenir present que parlem d'un dels sectors professionals amb un indicador més alt de baixes per ansietat, estrés i depressió. I una tercera raó és per poder contribuir al desenvolupament de les competències emocionals dels estudiants. Es parla molt del malestar de l'educador, però jo em pregunto: un professor pot educar des del malestar? Per tant el professorat ha de prendre consciència de que una educació eficient i amb sentit només pot ser des del benestar i pel benestar. El professorat necessita competències emocionals per poder gestionar el seu benestar perquè l'educació és una experiència professional de tensió permanent, que activa el malestar si un no té els recursos per poder revertir la situació en un repte i gestionar les emocions pròpies per valorar allò que és positiu. Crec que cal insistir que la professió de professor és una de les més dignes i honorables que hi ha, i que malauradament no té el reconeixement social ni salarial que hauria de tenir. Amb un matís: probablement ho és més a infantil i primària que a secundària, que és on hi ha més problemes. El professional de l'educació malauradament ha de comptar amb la falta d'agraïment. Molt poques vegades l'estudiant o la família li diuen al professor gràcies per tot el que has fet per mi o pel meu fill. De fet, l'educació emocional surt de l'orientació. No hi ha una sensibilitat social ni política pel que fa a la seva importància en el desenvolupament integral. Potser perquè de vegades els orientadors de centre o dels EAP han tendit a adoptar un plantejament més psicoterapèutic, és a dir, d'atenció als problemes, que no pas psicopedagògic, que vol dir intervenir en tots els estudiants per la prevenció i pel desenvolupament integral de l'estudiant, que és la seva missió dins del sistema educatiu. Però també hi ha aquesta atenció als problemes sense autèntica prevenció i desenvolupament. Jo subratllaria aquestes dues paraules. L'enfocament psicoterapèutic, és a dir clínic, reactiu, remedial... potser és inevitable, però que sigui inevitable no hauria d'impedir poder dedicar temps, energies i programes al desenvolupament integral de l'estudiant per prevenir i desenvolupar competències. I en tercer lloc s'ha de treballar amb les famílies. Des del centre educatiu també es pot gestionar la formació de les famílies en competències emocionals. Hi ha una correlació entre el desenvolupament de competències emocionals i el rendiment acadèmic. I sabem que els programes d'educació emocional, si són realitzats amb els requisits de qualitat que recomana la investigació i el marc teòric, produeixen una millora en el rendiment acadèmic que s'ha arribat a estimar en l'11% de millora. Si a Espanya es posessin en pràctica programes d'educació emocional –amb tots els requisits– a tots els centres educatius i el rendiment augmentés aquest 11% ens posariem a la punta de llança de les proves PISA. Precisament Finlàndia, que és un referent, ha pres consciència d'això i cada cop ho treballa més. Els programes d'educació emocional han avaluat distints aspectes. Quan es posa a la pràctica, insisteixo complint tots els requisits, la qual cosa no és fàcil, s'observa una disminució dels comportaments disruptius dins l'aula, una disminució de la conflictivitat, de la violència, mentre que com hem dit millora el rendiment acadèmic però també el clima d'aula, en general milloren les actituds front a l'aprenentatge. El mestre el que pot fer és contribuir a la consciència emocional. Prendre consciència de les pròpies emocions vol dir en primer lloc conèixer el vocabulari emocional. Per referir-nos a les emocions i per prendre consciència de quan em començo a enfadar, i quan això passa he de ser conscient que s'accelera el ritme cardíac, es comença a accelerar la tensió sanguínia, començo a notar canvis en l'organisme, i si això ho puc parar de seguida no té gaire transcendència. Però si premo l'accelerador puc muntar un pollastre, i això passa de vegades malauradament. Per tant, prendre consciència per regular-ho, i aquesta regulació es fa mitjançant entrenament amb tècniques de relaxació, respiració, meditació, mindfullness, reestructuració cognitiva, canvi d'atribució causal, relativització de les relacions causa-efecte, estimulació del pensament conseqüencial i alternatiu... precisament vam muntar el postgrau per impartir i desenvolupar aquest seguit de tècniques. Hi ha un principi molt important de l'educació emocional, que és identificar els mèrits, les virtuts i competències de tot estudiant. Tot estudiant ha de ser conscient que serveix per alguna cosa, que té competències per alguna cosa, i que hi ha algun adult que coneix i valora les seves competències. Tot això té a veure amb l'estimulació de l'autoestima, autoconfiança, automotivació, el que en definitiva és l'autonomia emocional. En l'avaluació institucional l'educació emocional no està contemplada. És important tenir present que el sistema educatiu funciona a través de les avaluacions institucionals, que són principalment les proves de competències bàsiques, les proves PISA i la selectivitat. El que avaluen aquestes tres proves condiciona el que s'està fent. De vegades pensem ingènuament que el professor fa un programa que després és avaluat, però la cosa no funciona així, sinó que hi ha unes proves d'avaluació que condicionen tot el currículum acadèmic. Especialment les proves de selectivitat. Per tant, si a la selectivitat el que es demana són matemàtiques, llengua, socials, etc, que em sembla molt bé, això serà en el que s'insistirà. Com que a la selectivitat no hi ha res ni de criteris ètics ni morals ni competències emocionals, això vol dir que el sistema educatiu no li dóna importància, i per tant no està present dins l'educació reglada. Em consta que com a mínim els qui gestionen les proves PISA han començat a prendre consciència de la importància que té això i tenen intenció d'introduir-ho. Estem acostumats a avaluar coneixements a través de proves de paper i llapis. I no sabem com avaluar competències. I quan parlem d'educació emocional estem parlant de competències. S'està avançant en aquesta línia. Però fixem-nos com moltes vegades quan parlem de competències ens centrem en la part del coneixement de la competència. Dins la competència hi ha un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats, actituds i valors, i moltes vegades avaluem només la part de coneixement. Perquè avaluar competències és molt difícil. Per mesurar les competències de forma ecològica han de ser observades en el comportament habitual d'aquesta persona. És un repte i em sembla molt important insistir-hi i anar avançant per aquest camí, acceptant la gran dificultat que té avaluar per competències, que és un canvi de mentalitat. L'adreça electrònica no es publicarà.
Brutal agressió a Reus, al Baix Camp, aquest cap de setmana de Carnaval. Segons han denunciat, una noia de 19 anys i la seva mare, de 47, van ser víctimes d'una agressió per part del vigilant de seguretat de la discoteca La Fàbrica. Mare i filla van poder gravar el moment de l'agressió i l'han difós a les xarxes socials per denunciar l'actitud del porter. Segons han explicat elles mateixes, una d'elles va patir una forta commoció cerebral i la filla va rebre un fort impacte a la cama i es va trencar la tíbia, esperant ara haver de ser intervinguda a l'hospital. Després de l'agressió van ser visitades d'urgència al CAP de Sant Pere de la capital del Baix Camp. Segons sembla, les dues dones van intentar accedir al local però els vigilants d'accessos no li van permetre l'entrada a la noia al·legant que era menor d'edat, tot i que portava el DNI a sobre. La discussió va anar pujant de to fins que el vigilant va colpejar la dona i la seva filla, fent-les caure a terra. Des de la discoteca s'assegura que els hi constava que la noia era menor d'edat i que per això se'ls hi va denegar l'entrada. Ara per ara no s'ha presentat denúncia contra la discoteca però les dues dones asseguren que ho faran.
El passat 1 de juny els alumnes de GS es van acomiadar de la Franzisca Doden professora nadiua d'alemany ja que marxaven el 3 de juny a fer pràctiques durant dos mesos a Osnabruck. Aquesta mobilitat està emmarcada en el programa KA103 on ens van concedir 7 beques ERASMUS per alumnes de GS. El 8 de juny hi va haver a la sala d'actes de Serveis Educatius la celebració de les orles de les diferents famílies professionals de cicles, un acte en què, a part de la comunitat educativa del nostre institut, també hi han participat les empreses que col·laboren en la formació dual dels nostres alumnes -Àrea de Guissona, Borges International Group i Ros-Roca-. Un cop acabat l'acte l'AMPA ens ha convidat a un pica-pica al Gat del Rosal. Enhorabona a tots els estudiants que acaben l'etapa, ja sigui de grau mitjà o superior! Aquest premi reconeix el millor currículum acadèmic dels futurs estudiants de l'Escola Politècnica Superior de Girona. Aitor López Alonso ha seguit tots els estudis d'informàtica al nostre institut, va començar els dos cursos de grau mitjà d'SMX l'any 2013 i va acabar l'any passat el dos de grau superior de DAM. Avui ha recollit aquest premi acompanyat per dos dels seus professors, Jaume Montull i Jordi Ruiz. La dotació dels Premis Talent va a càrrec de l'Obra Social La Caixa i consisteix en l'import de la matrícula del primer curs. El passat dia 8 de Juny es va fer la presentació dels projectes dels Cicles Formatius de la família de Manteniment. Els alumnes del CFGM de Manteniment Electromecànic han construït: Per part dels alumnes del CFGS de Mecatrònica Industrial: Felicitats a tots ells per la feina feta!!! Informació sobre protecció de dades
Tipus d'usuari: administrador d'ens, de fons i arxiver Els registres d'accions inclou les traces documentals de les operacions més comunes realitzades en la plataforma iARXIU pels diferents usuaris amb la finalitat de deixar constància i traça d'aquests esdeveniments, a efectes d'auditoria. Aquests registres d'accions són generats automàticament per la plataforma iARXIU i els tipus d'esdeveniments/accions registrats són els següents: L'administrador d'ens només pot consultar les accions del seu ens i dels seus fons vinculats L'administrador de fons i arxiver només pot consultar les accions del fons que està gestionant Quan l'usuari administrador fa una consulta del registre d'accions, el sistema li mostra en forma de taula totes les operacions realitzades sobre els PIA, fins a un màxim de 1000 accions. En cas de superar aquest màxim, la plataforma mostraria les 1000 accions més recents. Si es vol consultar el detall de cadascuna de les accions només cal clicar a "id.acció", "Usuari" i/o "id.Paquet" Per tal de facilitar les cerques, els administradors poden fer un filtratge clicant a "Filtra" Els camps per cercar són els següents Des de la llista de resultats, l'administrador té la possibilitat de crear un informe en format Excel. Les dades que es mostren són les que es mostren a la llista més les específiques del PIA: Feu clic aquí per cancel·lar la resposta. XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes:
Copia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina: Vídeo resum del concert organitzat per iCat a la Sala Apolo de Barcelona el 8 de maig del 2018. Els Amics de les Arts, Els Catarres, Dolo Beltrán, Halldor Mar, Jair Domínguez i Òscar Andreu són alguns dels noms d'aquesta gran festa anual de la música. © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
El balanç de morts per l' atemptat d'Estrasburg s'eleva a quatre, després que ha mort un dels ferits, un italià de 28 anys. Una cinquena víctima es troba en estat de mort cerebral. Ho ha anunciat la fiscalia de París després que hagi reobert el mercat de Nadal que dimarts al vespre va ser escenari de l'atemptat terrorista. Sortint de la cimera de Brussel·les, el president francès, Emmanuel Macron, ha viatjat cap a Estrasburg per presidir un homenatge als morts de l'atemptat. Al centre de la ciutat, Macron ha recordat les víctimes i ha aplaudit el paper de les forces de seguretat i els efectius d'emergència. El famós mercat de Nadal es veu envoltat de mesures de seguretat reforçades. El ministre de l'Interior, Cristophe Castaner, l'ha visitat i ha llançat aquest missatge: "Hem pres la decisió de reobrir el mercat de Nadal per l'honor d'Estrasburg, per l'honor de França. Volem demostrar que el nostre país, la nostra república, sabrà tornar a aixecar el cap" Agents de la policia passen pel costat d'un home disfressat de Pare Noel davant la catedral d'Estrasburg (Reuters) Un dels impactes dels trets disparats aquest dijous durant la detenció de l'assaltant (Reuters) Això mentre la policia francesa intenta esbrinar si el suposat autor de l'atemptat de dimarts tenia còmplices. A les últimes hores han interrogat fins a 7 persones, entre familiars i gent del seu entorn. Agents francesos van localitzar aquest dijous al vespre Cherif Chekatt, considerat l'autor de l'atac, i el van abatre després d'un intercanvi de trets. Estat Islàmic s'ha atribuït l'atemptat, tot i que el govern francès qualifica d'oportunista la reivindicació del grup jihadista. Entre la quinzena de ferits, alguns encara estan greus i quatre han abandonat l'hospìtal aquest matí. Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Molt queixar-se, uns quants i amb tota la raó, de l'absència d'autèntics malvats en la ficció catalana, ja sigui en novel·la com en audiovisual, i molt poc fixar-se en l'abisme que separa la mentalitat i la concepció de l'univers de les literatures catalana i castellana. La literatura catalana és apocalíptica i la castellana, integrada. La catalana envesteix contra l'ordre establert mentre que la castellana no el qüestiona. Perquè ningú pretengui fer passar aquesta obvietat per fantasia particular poc fonamentada, recorrerem al millor estudiós del marc de representació de les literatures, el teutó i jueu escàpol de Hitler, Erich Auerbach. A l''opus magnum' –ai de qui en prescindeixi– 'Mimesis', observa el contrast entre el minuciós realisme de la literatura espanyola del Segle d'Or i el conformisme dels autors i els personatges amb l'ordre establert. Mentre els altres autors europeus, afirma Auerbach, indaguen sobre el paper dels humans a la Terra i van a la recerca de noves formes d'entendre i modelar la vida individual i social, els espanyols ho deixen tot com estava. L'exemple màxim, el Quixot, que recupera el seny i s'adona que ell no girava fi. Si el comú denominador de la literatura espanyola –amb la gran excepció dels autors comunistes moderns– és el contrast entre el mestratge descriptiu i el conformisme davant l'autoritat i la societat vertical, a la catalana succeeix el contrari. Parteix d'una posició inconformista i rebel, d'un desig d'horitzontalitat que la impotència no amanseix. És el món que gira a l'inrevés, no Catalunya. Tenim pocs dolents perquè als dolents no els cal rebel·lar-se. Els nostres dolents són poc dolents perquè són criptosubversius, com Josep Carner, Carles Riba i Josep Pla, o bé pura dinamita contra l'ordre com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Salvador Espriu, Baltasar Porcel, Miquel de Palol...
El Teatre Nacional de Catalunya ha encarregat a tres noms destacats de la dramatúrgia contemporània que explorin el concepte de «frontera» des de les seves respectives poètiques. El resultat és una trilogia que reuneix en un sol espectacle les veus de l'argentí Rafael Spregelburd, l'alemany Falk Richter i la catalana Lluïsa Cunillé.
L'entitat contesta així al conseller Rull a qui acusen de "tirar pilotes fora i confondre" després que aprovés un pla per protegir les dunes de la zona Pals.-La Plataforma Salvem Platja de Pals denuncia que la tala de pins que s'està fent a la zona dels Rodors, a Pals (Baix Empordà ) és "il·legal, indiscriminada i fora dels límits permesos". L'entitat assegura que s'estan tallant arbres des de 2015 quan encara no s'havia expedit la llicència a l'empresa encarregada de la tala. Salvem Platja de Pals ha volgut respondre així a les paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que aquesta setmana anunciava un pla dotat amb 600.000 euros per protegir les dunes dels Rodors. En relació a aquest pla, el portaveu de la plataforma, Pau Bosch, diu que "no té res a veure" amb el que estan denunciant ells i, per això, consideren que Rull "va tirar pilotes fora per intentar confondre" els veïns. Bosch deixa clar que "aniran fins on calgui" per tal d'aturar la tala i el projecte de més de 2.000 habitatges que es vol aixecar en aquesta zona de Pals. Malestar d'una part dels veïns de Pals per la tala d'arbres que s'està duent a terme a la zona dels Rodors. La Plataforma Salvem Platja de Pals assegura que fa gairebé tres anys que una empresa va començar una tala "indiscriminada" i sense la llicència pertinent. Tot plegat diuen, per poder construir més de 2.000 habitatges en aquesta zona. Segons denuncia el portaveu de la plataforma, Pau Bosch, el promotor dels habitatges està tallant exemplars fins i tot fora del límit permès. "Hi ha veïns que es queden sorpresos perquè els talen pins dins la seva propietat". Segons indica Bosch, la llicència de la que disposa només permet tallar per complir amb el perímetre delimitat en la franja de protecció contra incendis. La plataforma afirma que s'estan talant arbres des de 2015, i que es va començar a fer sense cap llicència. Bosch diu que no va ser fins un any més tard, que se'ls va concedir un permís per fer les franges de protecció contra incendis. Però l'entitat assegura que "és una excusa" i que l'empresa "va molt més enllà" del que li permet l'administració.A més, Bosch recorda que no hi ha cap urbanització i, per tant, "no hi ha motiu per fer la franja". "S'estan carregant el bosc sencer", lamenta. Per tot plegat han posat una denúncia al SEPRONA de la Guàrdia Civil, per tal que investigui el cas.La plataforma afirma que les tales s'estan fent també a l'estiu, quan la legislació marca que no està permès fer les franges de protecció contra incendis aquesta època de l'any. "És totalment il·legal però sembla que tinguin total impunitat", lamenta Bosch.Poca informacióPer la plataforma, però, el més preocupant és la "poca informació" que els dona l'ajuntament, que ja ha aprovat parcialment el projecte. "Dona la sensació que es vol tirar endavant a córrer cuita, sense explicar res i per la porta del darrere", ha etzibat Bosch.En aquest sentit, el portaveu de Salvem Platja de Pals recorda que el que es pretén aprovar "canviarà la vida i el model social del poble". Per això, demana al consistori que "expliqui què es vol fer". Bosch recorda que tota la oposició hi està en contra.Acusen Rull de "confondre" Tot plegat ha estat motiu de debat al Parlament de Catalunya. Aquesta setmana el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, responia una pregunta del diputat de Catalunya Sí que es Pot Marc Vidal, que preguntava sobre el tema. Rull, va deixar clar que tot està emparat per la legalitat i que els treballs s'estan fent sota la supervisió dels Agents Rurals.Una de les queixes de Salvem Platja de Pals és precisament l'actitud de l'administració. "Els Agents Rurals no ens fan cas, i simplement diuen que no ens preocupem". "Fan servir l'excusa de la franja de protecció per justificar la tala", comenta Bosch.Durant la seva intervenció en el Parlament, Rull va aprofitar per anunciar un pla per preservar les dunes de la zona dels Rodors, dotat amb 600.000 euros. Bosch diu que des de la plataforma "ho veuen molt bé", però creuen que és una "maniobra de distracció" del conseller. "No té res a veure una cosa amb l'altra, es vol confondre els veïns", ha manifestat.Seguiran lluitantBosch ha explicat que es "continuaran defensant" d'una situació que ha qualificat com a "surrealista", i diu que preparen mobilitzacions populars per impedir que continuï la tala d'arbres. "Tirarem pel dret i farem tot el que estigui a les nostres mans per evitar aquesta bestiesa", ha conclòs. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Les cançons en català del mestre Gelabert li feien passar la por durant els bombardejos Imatge de la Central Hidroelèctrica de Molinos, a la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà, on va estar destinat el pare de l'Alfred Attwood. / SANTI IGLESIAS Es deia Alfred Attwood Aldea, va néixer a Barcelona el 1922 i va morir fa poques setmanes a Ramsgate (sud d'Anglaterra), als noranta-tres anys. Me'l va descobrir la Montserrat Baró Arias, que viu a les Fonts (Terrassa), gràcies a la insistència de la seva mare, la Maria Rosa Arias: "Li has d'explicar la història de l'Alfred". I tenia raó: era el retrat sorprenent d'una gran majoria de gent anònima que havia patit enormement per culpa de les guerres. I, malgrat tot, l'Alfred Attwood no tan sols havia sobreviscut, sinó que s'havia mantingut íntegre i bondadós. Un estiu, fa anys, la Montse va decidir anar a Anglaterra a aprendre anglès. L'Alfred, tot i que no tenia fills, semblava ideal. Però, la primera nit, a aquella casa de Ramsgate van passar-hi fets estranys, sorolls, llums, fins i tot enrenou de policia, tot motivat per l'Alfred. L'endemà la noia va trucar als pares perquè l'anessin a buscar, però l'Alfred la va convèncer perquè es quedés. Començava una llarga amistat i el relat increïble d'aquell home d'edat avançada que havia patit alguns dels episodis bèl·lics més importants del segle XX. Una vida de pel·lícula en què havia sigut agent de la Royal Navy i fins i tot havia sobreviscut a un penjament per part dels nazis a l'Argentina. La moguda que la Montse havia presenciat aquella nit a Ramsgate, des d'on l'Alfred ajudava a interceptar contraban de droga pel pas de Calais, no era més que la punta de l'iceberg d'una existència complicada que enllaçava el personatge amb Catalunya. No només perquè la mare era catalana, sinó també perquè el pare, enginyer anglès, havia sigut destinat el 1929 com a cap d'operació a la Central Hidroelèctrica de Molinos (Riegos y Fuerzas del Ebro), un poble que avui pertany a la Torre de Cabdella. El record més viu l'Alfred el tenia d'allà, del professor d'escola dels nens dels empleats, Joan Gelabert, que també era poeta i músic, pràcticament desconegut. Gelabert els havia ensenyat un munt de cançons en català, moltes de collita pròpia, que van acabar representant un tresor per a l'Alfred i la seva germana, l'Anita. Aquelles lletres i melodies, com La nit de Sant Joan, escrita i musicada per Gelabert, havien sigut claus per fer-se passar la por quan el 1938 l'aviació feixista havia bombardejat sense pietat la central hidroelèctrica de Terradets (l'altre destí del pare després de Molinos). Les cançons de Gelabert els havien servit pocs dies després, i per al mateix objectiu, arraulits en un portal de la ronda de Sant Pere, mentre les bombes queien sobre la nova destinació dels Attwood Aldea a Barcelona. Hi ha hagut persones al segle XX que sembla que els hagi empaitat la guerra. Per a l'Alfred, recordar les cançons apreses en aquell racó del Pirineu, l'únic que sabia en català, era simplement "el sistema", com m'explica la Montse, que havien trobat per fer-se passar l'angoixa i el pànic. A l'Anita se li va tallar la menstruació durant anys. La biografia de l'Alfred, a més, l'arrodonia la burla constant que havia hagut de suportar de petit pel seu "braç dèbil", l'esquerre, més curt que l'altre. Un drama que s'afegia a la quantitat de circumstàncies difícils que li va tocar viure, experiències doloroses amb capítols impressionants, com quan el Foreign Office l'havia enviat a Alemanya i a Bèlgica com a comercial de la Coca-Cola per fer-hi tasques d'espionatge industrial. Tot un cas que no feia sinó accentuar en l'Alfred la muntanya de reflexions al voltant de l'ésser humà, la bondat i el perquè de tot plegat. Un dia, el 2006, per telèfon, li va dir a la Montse que es volia suïcidar. Just al cap de set dies, in extremis, a l'Alfred li va arribar una carta amb l'escut de la Generalitat, de l'Arxiu Etnogràfic de Catalunya, que es dedica a recollir cançons populars apreses per tradició oral perquè no es perdin. Li enviaven un magnetòfon de butxaca i li demanaven que sisplau es dediqués a enregistrar-hi tantes cançons, lletres i melodies com pogués recordar del mestre Gelabert. El que li havia fet passar el pànic de les bombes, ara el guaria d'una altra por, igual d'implacable i devastadora. Va viure nou anys més i va enregistrar desenes de cançons inèdites, ara catalogades a l'Arxiu d'Etnologia de Catalunya, obert a la consulta d'estudiosos i on hi ha guardades moltes altres històries de vida. Entre aquestes històries hi ha la veu de l'Alfred Attwood cantant La nit de Sant Joan, el testimoni d'un home que, com explica la Montse, "malgrat les calamitats, mai no es va tòrcer". Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Tots els estudiants mexicans que participen als Programa Jade i Jade Plus Banco Santander a la Universitat de Lleida s'incorporaran a la xarxa d'antics alumnes de la Universitat. Astrid Ballesta, vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació, va anunciar-ho durant l'acte d'entrega dels diplomes de les beques Jade i Jade Plus que va tenir lloc el dia 7 de juny al Saló Víctor Siurana. L'acte va comptar amb l'assistència del president d'Alumni UdL i d'altres membres de la Junta Directiva. Enllaç al comunicat de premsa de la UdL: prem aquí
Estem immersos en una onada de sobreprotecció de nens i animals. Ensucrem la realitat mentre el capitalisme salvatge la transforma cada cop de manera més dura Una marca de productes làctics (un sector demonitzat a causa de teories sobre els seus efectes desmentits pels metges) anuncia el seu producte amb una família feliç que regenta una explotació ramadera. El missatge és que aquella llet ve d'animals feliços, de "benestar animal", concretament. El nen de la família canta una cançó a cau d'orella d'un vedellet, mentre la seva germana –moníssima com ell- li porta un brick amb batut de xocolata fet, potser, amb la llet de la mare del vedellet. La jornada de treball ha acabat diu el pare i diu a l'àvia que deixi ja la instal·lació dels vedellets. La vaquera no està cansada, la jornada laboral ha estat tan plàcida que el que fa és anar a fer quilòmetres com qualsevol oficinista urbana runner a la moda. Em pregunto si el publicista ha conegut mai una vaquera o s'imagina com n'és de dura una jornada al camp i si als pagesos els ve gaire de gust ser runners a partir de les vuit del vespre. Una família feliç viu un sotrac duríssim, una situació horrible, que els espanta: al nen se li mou una dent! Amb el seu supercotxe van a una superclínica privada (la promoció de la sanitat privada és cada cop més intensa, més invasiva i sembla cada cop més natural, quan no hauria de ser-ho). Allà li fan tota mena de controls a la criatura, controls suaus i indolors, amb metges simpatiquíssims i infermeres guapíssimes. L'espant queda en un no res i la família, sense deixar de somriure ni un sol moment, torna a casa i posa la dent a sota del coixí per esperar l'arriba del ratolí Pérez. No ho aclareixen, no cal dir-ho, el ratolí Pérez també viu en un profund benestar, no és maltractat ni està estressat ni res. És tan feliç com la família i com el vedellet de l'altre anunci. Vivim immersos en una onada de sobreprotecció de nens i d'animals, una autèntica epidèmia de correcció política per a una part de la societat. En teoria, és clar, perquè mentre amaguem les coses amb aquest llenguatge ensucrat i happy, tanquem els ulls a una altra onada: la de la realitat, cada cop més salvatge i dura, amb més i més mentides. Uns tanquem els ulls envoltant-nos de ruqueries, mentre un sistema cada cop més capitalista salvatge deixa de banda menors i famílies i la seva dura realitat. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
L'alcalde, Valentí Junyent, és qui té la dedicació més baixa perquè compagina el càrrec de l'Ajuntament amb el de la Diputació Manresa.-Els canvis en el govern municipal de Manresa arran de la destitució de la regidora Mireia Estefanell per la seva vinculació amb les gravacions de David Bonvehí no suposarà cap increment de cost. Així ho ha explicat en roda de premsa l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, qui ha assegurat que tots els regidors han fet un esforç perquè, malgrat dedicar-hi moltes hores, s'han repartit les dedicacions per tal de no incrementar el cost del govern. Junyent és qui té la dedicació més baixa perquè compagina l'alcaldia amb el seu càrrec a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a la resta, no hi ha cap canvi substancial, els regidors Àuria Caus i Jaume Arnau són els qui tenen un increment de dedicació més alt (20% i 30% respectivament), fet que els suposarà un augment de salari. En total, el cost del govern municipal és de prop de 40.000 euros mensuals. En total, el nou govern municipal tindrà 10,59 dedicacions completes repartides en 14 regidors. Les dedicacions s'han repartit entre els socis de govern (CDC i ERC) igual que abans del canvi. Així, CDC tindrà 5,84 dedicacions mentre que ERC en tindrà 4,75. En general, no hi ha cap canvi substancial. Les dedicacions més altes són del 95% i es reserven per quatre dels set tinents d'alcalde (Marc Aloy, Joan Calmet, Maria Àngels Santolària i Jordi Serracanta). En aquest cas, els quatre regidors són els qui cobren el salari més alt: 3.704,35 euros mensuals bruts. L'alcalde, Valentí Junyent, és qui té la dedicació més baixa perquè compagina el càrrec de l'Ajuntament amb el de la Diputació. En el seu cas, la dedicació és del 49% i cobra 2.275 euros mensuals bruts. Els regidors Àuria Caus i Jaume Arnau són els qui tenen un increment de dedicació més alt (20% i 30% respectivament), fet que els suposarà un augment de salari. Pel que fa als dos nous regidors, Neus Comellas tindrà una dedicació del 85% i cobrarà 2.937,79 euros mensuals bruts, i Pol Huguet tindrà una dedicació del 60% i cobrarà 2.073,37 euros mensuals bruts. El regidor Sala és l'únic que no té dedicació, ja que des de fa uns mesos està jubilat. D'aquesta manera, cobrarà igual que els regidors a l'oposició i la regidora destituïda, Mireia Estefanell (800 euros al mes). Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Ubicació sorprenentment sorprenent. Els cuidadors són super simpàtics i cuinen aliments locals deliciosos. Cal visitar i quedar-se si voleu allunyar-se de l'hotel cliché situat al centre de la ciutat i tenir una porta d'accés a un lloc amb una bellesa natural intacta. Jo suggeriria a tots els que van a Ooty i volen cobrir a Kotagiri, ha de romandre aquí almenys durant un dia. El lloc és exòtic i al turó, també hi ha una bella cascada just darrere de l'estada. Va ser divertit i aventurero anar a la cascada. Realment es pot allotjar durant un dia, fer el seguiment i gaudir de la bellesa de la natura. Precisament diria: La millor casa de família que he tingut. Ubicació increïble, menjar encantador, bon amfitrió i bon servei. Què més necessitem per a un bon viatge. Definitivament recomano a tots a anar com a mínim una vegada:-) Aquest lloc està enmig d'aquest verd, ens va deixar gratament sorprès. L'experiència de la sortida del sol és més enllà de les paraules. Si voleu un descans del bullici d'una ciutat, aquesta és una bona opció. Un lloc tranquil i pintoresc, una mica lluny de la ciutat, més adequat si porteu el vostre propi vehicle. La bonica vista i l'aroma del te de la fàbrica propera van fer una experiència molt agradable. Abhinandan va acomodar la meva sol·licitud de canvi d'habitació, ja que no estava gaire satisfet amb l'habitació al costat de la part posterior. La ubicació és poc remota (Google Maps ajudarà a arribar allà) i crec que el lloc era únic i pacífic. Un lloc acollidor, una vista increïble, una propietat neta i segura, un personal amable i un hoste pensatiu És una bonica casa rural, ideal per a dues persones. La vista és impressionant des del porxo dels turons i les flors de colors adornen els jardins. Si els interessos d'estrella us interessen, és un lloc perfecte per fer-ho. El personal és tranquil, servicial. Els gossos de la propietat són criatures molt juganeres i adorables. Definitivament recomano aquest lloc per a una serena i bella escapada:) La casa de camp és un bell entorn amb impressionants vistes. Sí, és una mica fora de la ciutat (Ooty) però això és el que fa que aquest lloc sigui tranquil i serè. Una gran comunicació de Greg que va fer tot molt fàcil. El seient basculant del pati és un toc preciós i el lloc perfecte per relaxar-se i apreciar el paisatge. Estaràs enamorat de la vista al matí i al vespre. Ivy Cottage és una impressionant casa lluny de casa, a només 20 minuts d'Ooty. El lloc està molt ben cuidat i l'entorn és tranquil i serè. La casa de camp té vista sobre la vall i té una gespa privada, amb una taula per a dues persones A l'interior, el dormitori estava ben equipat, i la cuina estava ben proveïda dels elements essencials de cuina, estris, estris de cuina i condiments bàsics. La roba de llit i la roba de bany també estaven nets. Si busqueu un temps tranquil de l'enrenou de la vida de la ciutat, no busqueu més. Ivy Cottage és perfecta per a una escapada de cap de setmana per a una parella, mentre que grups més grans estimarien les unitats Stumpfields i Bilberry igualment belles en el mateix compost PS. Tot i que el compost disposa d'un estacionament segur adequat, es recomanaria un conductor experimentat per a la falta de cotxe de la carretera principal cap a l'aparcament del graner ha de visitar el lloc si voleu un temps de pau Aquesta és la millor casa que he vist mai. És molt bonic que no us agrada sortir a cap altre lloc. La millor part és que tenen pantalons de maduixa i es pot arrencar i menjar. Gràcies Mala per ser un gran amfitrió i ens dóna la vostra bonica casa per a nosaltres!
L'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha qualificat aquest dimecres de " precioses " les imatges de la policia de Grècia reprimint l'entrada de refugiats al país i que segons el seu parer mostren "un poble defensant la seva llibertat". Buxadé ha insistit durant els últims dies en la necessitat que la Unió Europea doni suport al tancament de fronteres amb Turquia i ha exigit al govern d'Espanya que doni suport a Grècia per evitar "allaus immigratòries". En un vídeo gravat a les portes del Parlament Europeu, Buxadé denuncia que el seu president, David Sassoli, "només està preocupat per la protecció dels presumptes refugiats" que s'amunteguen a la frontera. Si la Unió Europea no és capaç de donar suport al govern de Grècia i de Bulgària en la seva lluita per la defensa de les fronteres d'Europa, que són les fronteres de la nostra llibertat i mode de vida, l'edifici del Parlament d'Europa es vindrà a baix", ha avisat. Davant això, ha insistit que cada país pugui exercir la seva sobirania i fer servir les seves forces de seguretat, i fins i tot l'Exèrcit si fos precís, en defensa del seu territori. "Són imatges fins i tot precioses, un poble defensant la seva llibertat davant de l'agressió de milers i milers de persones que pretenen entrar de forma massiva i descontrolada", relata. Alhora, concedeix que la Unió Europea ha d'abordar la situació d'aquests refugiats que es congreguen a Turquia, així com els que es troben a les costes de Líbia, el Marroc o Mauritània "esperant fer el salt" a Europa. Buxadé culpa d'això l'" esquerra radical " que promet a aquestes persones "un paradís que no existeix" i genera el risc de convertir Europa "en un petit infern per a tothom ".
De deixar-se endur per l'humor i el bon sentit de l'humor i sumar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. No para de dir-me que deixi d'escriure. Divendres nit passeja esperançat enmig de botigues plenes a vessar, franquícies encisadores, cafès fumejant i rètols d'ofertes de neó llampants. Al cap d'una estona de deixar-se endur per aquell món de sensacions especials a preus de Black Friday s'adona que desitja tot el que veu i que s'ho compraria tot. Somriu quan s'adona que una dona somriu al seu costat mentre li agafava la mà. Amb ella continuen el passeig i s'endinsen amb més desig i impuls encara per tots els racons i crides irresistibles dels establiments que semblen formar un món irreal que sembla que s'acabi avui, just després del Black Friday. La dona segueix somrient familiarment acoblada a ell i, estranyament, ell no troba gens estranya la seva companyia sobre la qual no ha fet ni tan sols cap pregunta. Senzillament es deixen endur en un entrar i sortir de bandes sonores musicals i paisatges de productes a punt de començar a formar part de les vides de qualsevol que passi per allà amb la guàrdia abaixada, com ells dos que s'adonen, justament en sortir d'una botiga de calçats, que un nen se'ls aferra feliç, tibant-lo a ell per l'altra mà, lliure. En ser-ne conscient, per un moment li entra una esgarrifança que no sap si li plau o li terroritza en pensar que des d'ara, si ja són tres, ja són tota una familia. I no recorda haver sortir de casa amb aquesta idea de comprar. Ni cap altra cosa però no és cosa de desaprofitar. La nit és llarga i els llums intermitents i les melodies inacabables que apropen un nadal escandalosament llunyà però que ja senten al damunt, els fan, finalment, sentir-se cansats i amb ganes d'anar-se'n a casa. Vinga, anem a casa tots tres que, ara que hi som, tenim molt per fer i molt per explicar-nos. Com una familia més van sortint del rovell de l'ou comercial i es dirigeixen cap a casa. No fa ni quinze minuts que s'han trobat i quasi ni es coneixen. Tots tres duen etiqueta i tots tres vénen amb tiquet de caixa per, si convé, ser bescanviat dins els terminis legals. Mentre s'allunyen els ressona una cançó a ritme de nadala tecno que els canta «vine a viure la màgia del Black Friday als centres comercials on hi pots trobar de tot. Estan encantats i la perspectiva que el període de comprar el que sigui aprofitant que vindrà Nadal només ha fet que començar els excita, els estimula, els fa decidir que la setmana vinent aprofitant el Pont de la Puríssima sortiran de nou tots tres a comprar. A comprar l'habitació de la nena.
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Si ja tens nocions de lectura musical però encara t'és difícil entonar una partitura, sobretot si porta sostinguts i bemolls, en aquest taller podràs practicar amb jocs, exercicis i cançons per guanyar agilitat i entonar intervals difícils, acords, arpegis i escales majors i menors.
El comerç de Vilanova i la Geltrú és un comerç de qualitat que ofereix tota classe de productes i preus per a totes les butxaques. Signe d'aquest dinamisme, és el sorgiment de noves associacions de comerciants en els darrers anys, comptant amb l'actualitat amb tres, que organitzen cada any una programació d'atractives activitats i actes de dinamització i promoció comercial, entr els que destaquen els dedicats a oferir productes de temporada amb atractius descomptes com són: Fora Estocs i Shopping Night (Viu Comerç), Dia del Client i Outlet al carrer (Sant Gregori comerç actiu). ASSOCIACIÓ TOT COMERÇ (VIU COMERÇ) Entitat que, des de l'any 2000, té associats un nombre important de comerços de tota mena, molt d'ells situats al centre urbà de la ciutat. ASSOCIACIÓ SANT GREGORI COMERÇ ACTIU Els establiments situats en el carrer Sant Gregori, han creat l'entitat amb l'objectiu principal de dinamitzar la vida comercial d'aquesta via, plena d'establiments de variada oferta. Entitat que aplega a diversos comerços i establiments situats en el barri de Mar amb la finalitat de treballar per aconseguir visualitzar l'existència del teixit comercial de la zona.
El judici que s'havia de celebrar del 21 al 25 d'abril contra 32 joves de Terrassa pel desallotjament del casal okupat Kork III s'ha suspès i ha quedat aplaçat fins el proper mes d'octubre d'aquest mateix any. El matí del dilluns 21 d'abril, les persones que van ser detingudes durant el desallotjament del casal okupat Kork III i acusades d'usurpació, de desordres, d'atemptat a l'autoritat, de danys i d'una falta a l'ordre públic, i per les quals demanaven 5 anys de presó, s'han presentat al jutjat penal num. Degut, novament, a un error per part del jutjat, que ha fet que 2 persones no hagin estat citades i no hagin pogut comparèixer, el judici s'ha hagut de suspendre. La nova data pel judici serà pel proper mes d'octubre, el dies 6, 7, 8, 9, i el 14 i el 15. Les concentracions previstes per aquests dies davant dels jutjats queden desconvocades. Igualment volem demanar la maxima atenció en les properes convocatòries davant la actuació del paper de la jutgessa del jutjat penal 2 de Terrassa. Aquesta "senyora" ha tingut en tot moment una actuació prepotent, agressiva i d'imposició contra diferents grups de persones durant la celebració del judici. Amb els advocats els ha amenaçat que el judici es faria "fos com fos" i que qui no portés toga "no entrara al meu judici". A les persones concentrades a les portes dels jutjats els ha enviat als agents antiavalots per tal de requisar el material i l'equip de música, impedint el dret a la llibertat d'expressió. L'actitut contra les encausades tampoc ha estat diferent, ha amenaçat amb empendre acusacions contra varis joves que han entrat al judici amb el puny enlaire, ha posat impediments perque dues encausades, mares recentment, poguessin estar amb els seus fills. Per aquests motius i altres des de l'assemblea de detingudes del Kork III i des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa s'esta preparant mesures a prendre per tal de denunciar aquesta actitut prepotent i provocadora de la jutgessa. Cal que estem atentes a noves convocatòries. Igualment volem denunciar una vegada més aquesta farsa, que no és més que un judici polític contra no només les persones encausades, sino contra tot el conjunt de moviments socials i persones que lluitem per acabar amb les injustícies i misèria que genera aquest sistema capitalista que sotmet les nostres vides. Avui hem aturat el judici, peró hem de seguir lluitant per que no es torni a realitzar mai més, perquè s'aturi la repressió a la dissidència tant a Terrassa com a arreu. Des de l'assemblea de detingudes del Kork III i des de SAT també volem informar que una de les persones encausades pot ser que ingressi a presó per un altre judici. Parlem d'en Franki, el qual està condemnat a complir 2 anys i 8 mesos de presó acusat de ultratges a Espanya, atemptat i desordres. El tribunal constitucional espanyol, després de dos anys d'haver presentat el recurs que aturava l'ingrés a presó, ni se l'ha mirat i no l'ha admès, per tant ens trobem de nou contra un imminent ingrés d'un company a presó per la seva manera de pensar i actuar. El primer acte de denuncia serà aquest dijous 24 d'abril a les set de la tarda davant l'ajuntament de Terrassa. I s'està preparant una manifestació unitària pel dissabte 10 de maig a Barcelona que sortiria de la plaça Universitat a les 18h. Us demanem la màxima difusió i implicació per tal d'evitar l'ingrés a presó del nostre company. La repressió no és la solució!!! Si ens toquen a una ens toquen a totes!!! Assemblea de detingudes del Kork III
Recorden la reacció solidària de la societat catalana i denuncien la relació entre l'Imam de Ripoll i el CNI Barcelona.-Els presos independentistes amb responsabilitats de govern durant els atemptats de Barcelona i Cambrils han denunciat la "manca de col·laboració" de l'Estat amb l'operatiu policial que es va dissenyar per fer front als atacs, segons han relatat en una carta que publica 'La Vanguardia'. Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, així com els líders de la societat civil Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han defensat el paper del Govern durant la crisi i han recordat el paper solidari i pacífic de la societat catalana. Els antics membres del Govern també han lamentat la relació "estreta" entre l'imam de Ripoll, presumpte cap dels atemptats, i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). A la carta, els presos independentistes recorden les víctimes i una ciutadania que "va decidir no doblegar-se davant la violència". També subratllen la "professionalitat i l'entrega" dels serveis d'emergència davant d'un escenari que "sabien (sabíem)" que podia passar.Els exmembres del Govern empresonats de manera preventiva pel procés sobiranista lamenten que malgrat els esforços policials fets en un context d'amenaça terrorista de 4 sobre 5 "va ser impossible detectar i evitar" els atemptats de Barcelona i Cambrils. I consideren, en aquest sentit, que aquest és "un dels principals reptes de futur" que Catalunya té com a país "en el camp de la seguretat".Però amb tot conviden a sentir-se "satisfets" per la capacitat reactiva dels Mossos, que en coordinació amb "la resta de forces de seguretat" van permetre desactivar la cèl·lula terrorista en cinc dies. Per això consideren que el 17-A es va fer "evident" que Catalunya té una policia "equiparable als millors cossos policials del món".En paral·lel, però, denuncien la "manca de col·laboració" de l'Estat "i d'alguns dels seus organismes", i lamenten la relació "estreta" entre l'imam de Ripoll i el CNI. "El respecte a les víctimes, el respecte a la ciutadania i a la transparència obliga l'estat espanyol a respondre a aquests interrogants i explicar la veritat", afirmen. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
L'alcalde i candidat de Junts per Figueres, Jordi Masquef, ha anunciat més noms que integraran la seva candidatura a les properes eleccions municipals. El periodista Josep Maria Bernils i la professora de dansa Pilar Sánchez són les últimes incorporacions comunicades i se situaran entre els vuit primers noms de la llista. Bernils i Sánchez se sumen als nou candidats que ja s'han donat a conèixer en les darreres setmanes. De Bernils, Masquef en destaca "l'arrelament i la vinculació" a Figueres amb "el coneixement del passat i el present" de la ciutat així com la seva vinculació amb el món cultural. De Pilar Sánchez posa en valor el seu "arrelament social i professional de les generacions arribades d'altres zones de l'Estat espanyol", ha assenyalat Masquef. Josep Maria Bernils i Vozmediano té 58 anys, és periodista i té una llarga trajectòria en el món de la comunicació local i comarcal. Des de ben jove ha treballat en nombrosos mitjans i, entre altres càrrecs, ha estat delegat del Diari de Girona a l'Alt Empordà, director del Setmanari de l'Alt Empordà, director d'informatius de TV Figueres i sotsdirector d'Hora Nova. Ha compaginat la feina estrictament informativa amb el periodisme de recerca, especialment de temes històrics i culturals. Actualment és el cap de Comunicació del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i durant tres anys va compaginar aquesta tasca amb la mateixa feina al Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Com a professional autònom ofereix serveis de comunicació i des de fa tres anys col·labora com a assessor de comunicació de la Fundació Salut Empordà. Membre de la Comissió del nomenclàtor de l' Ajuntament de Figueres, des del setembre de 2013 n'és el coordinador-documentalista. En l'àmbit associatiu, ha estat president de l'Associació de Pares d'Alumnes del col·legi La Salle, secretari dels Amics del Festival del Circ i col·laborador d'Unicef-Alt Empordà i dels Amics del Comptat d'Empúries i del Castell de Quermançó, entre altres. Pilar Sánchez Quiles té 43 anys, és empresària i professora de dansa. Vinculada amb el món associatiu de Figueres, actualment exerceix a la seva escola i és directora d'una companyia de dansa flamenca. En els darrers quatre anys ha estat la vicepresidenta de la Casa Cultural de Andalucía a l'Alt Empordà, on hi col·labora activament des de fa dues dècades.
Consulta o referèndum: les coses pel seu nom / ANTHONY GARNER El 22 d'agost, el Consell de Garanties Estatutàries donava a conèixer el seu dictamen sobre el projecte de llei de consultes no referendàries. La majoria de consellers (cinc) hi defensen la plena constitucionalitat i "estatutarietat" del projecte. Els arguments fets servir per uns i altres, però especialment per aquests últims, són un recordatori magnífic que el nom no fa la cosa, però, al mateix temps, que en política no s'acostumen a dir les coses pel seu nom. Nosaltres, però, podem dir-ho clar i català: una consulta política efectuada al conjunt dels catalans és un referèndum que, per raons jurídiques i polítiques, no es pot anomenar així. Això és, en definitiva, en el que amb arguments diversos acaben coincidint els vots crítics. El dictamen és un pretext ideal per fer algunes consideracions sobre les diferències essencials entre política, ciència política i legalitat. Convé no confondre nivells que s'entrecreuen, i s'entrecreuaran encara més en els pròxims mesos, en el debat sobiranista. Els defensors de la plena legalitat del projecte de llei argumenten estrictament com a juristes que defensen la coherència d'un sistema legal; els crítics, com a científics defensors de la consistència amb la realitat. Ara bé, ho fan en un context que no té res a veure amb una recerca científica, sinó en un àmbit legal. Això els fa -i perdonin l'expressió- pixar fora de test. De la mateixa manera que ho farien aquells que defensen la diferència entre consulta i referèndum (en el cas del pròxim 9-N) si ho fessin en un context científic. Els consellers juristes argumenten que la Generalitat, d'acord amb l'Estatut, pot consultar la ciutadania com a expressió d'un exercici democràtic i que aquesta consulta no és un referèndum perquè, en el marc legal espanyol, un referèndum el convoca el govern de l'Estat i hi participa el cos electoral, recollit en el cens, i emparat per la legalitat electoral. Com que aquest no serà el cas, estem davant d'un mecanisme legalment (formalment) diferent. Els consellers científics es pregunten que, si en el decret del president es pot convocar el conjunt dels catalans perquè votin sobre una qüestió, quina diferència hi ha entre un referèndum i una consulta? I responen: materialment, és a dir, a la pràctica, cap, o cap substancial. Si no fos perquè Espanya impedeix amb arguments formals (jurídics) l'exercici de la democràcia, no tindria sentit defensar amb arguments igualment formals que es pot consultar a tots els catalans a través d'una votació sense que es pugui dir que això és un referèndum. De fet, tot el procés català no es pot explicar sense fer referència al peculiar marc espanyol i aquest és un dels principals problemes per explicar-lo a l'estranger. Per això és tan important no perdre de vista la distinció entre el nivell formal i el material. Igualment, només es pot argumentar formalment, però no materialment, que Espanya és una democràcia en el mateix sentit amb què utilitzem el concepte per referir-nos al Canadà o el Regne Unit, per exemple. Hi ha un altre debat important per a nosaltres on es reprodueix la barreja de nivells, però en sentit contrari: els juristes defensen l'assimilació de conceptes i, com a mínim, alguns científics i teòrics, la distinció. Els juristes diuen que no existeix. Que només existeix el dret a l'autodeterminació. No existeix formalment: no hi ha cap norma que el reculli. Alguns argumentem, en canvi, que es tracta d'un nou principi polític que, de moment, no té una plasmació jurídica explícita tot i que, cal recordar-ho, compta amb el suport jurídic dels dictàmens del Tribunal Suprem del Canadà i del Tribunal Internacional de Justícia (sense anomenar-lo). No es tracta d'un joc de nominalisme polític (com sí que ho és la distinció entre consulta i referèndum), sinó de dues coses diferents: els pobles/colònies tenen dret a esdevenir un estat (dret a l'autodeterminació); les comunitats polítiques ( demos ) que ho desitgin poden expressar democràticament la seva voluntat de constituir-se en un nou estat i aconseguir-ho si les seves reivindicacions no troben cap resposta en el marc estatal vigent (dret a decidir). Així, doncs, tinguem-ho clar: uns defensen que una consulta no és un referèndum. Altres defensen que no deixar votar és democràtic. Són, de fet, dues cares de la mateixa moneda. En tots dos casos, formalment és així. Però, ni en un cas ni en l'altre, són gaire rigorosos amb la veritat i científicament són afirmacions més que criticables. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
El jurat dels Premis Catalunya Construcció, organitzats pel Col·legi d'Aparelladors de Barcelona (CAATEEB), ha atorgat el Premi Especial a la Trajectòria Professional 2018 a Robert Brufau, codirector del màster en Enginyeria Estructural a l'Arquitectura de la UPC School. Brufau és consultor d'estructures i, al llarg de més de 30 anys i amb diferents socis i equips tècnics, ha projectat, calculat i supervisat la construcció de l'estructura de més de 4.000 edificis. Robert Brufau és doctor arquitecte i president de l'Institut d'Estudis Estructurals (IEE). Durant gairebé 30 anys consecutius, va estar escollit millor professor de l'ETSAV. És soci fundador de la consultoria d'estructures BOMA, amb gran recorregut i experiència nacional i internacional, i de la consultoria BBG estructures. Ha estat guardonat amb el Premi Internacional d'Arquitectura Mies Van de Rohe i el Premi Nacional de Patrimoni Cultural (per la rehabilitació de les golfes de La Pedrera). Al llarg de la seva trajectòria, ha guanyat 31 Premis FAD i ha estat 120 vegades finalista. El jurat dels Premis Catalunya Construcció ha valorat tant l'activitat docent com professional de Robert Brufau. El lliurament del guardó tindrà lloc el proper dimecres 27 de juny al vespre al Paranimf de la Universitat de Barcelona, a la Plaça Universitat, en el marc de la celebració de la Nit de la Construcció, que organitza el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. La Nit de la Construcció és la trobada anual dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació i de tots els professionals del sector.
Treballarem l'aspecte musical de cada persona a través de la veu i el cos. És necessari haver fet el curs del trimestre anterior. Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari
El president Carles Puigdemont no sortirà de Bèlgica malgrat la retirada de les euroordres contra ell i els consellers que són a Bèlgica, segons l'advocat belga que assumeix la seva defensa, Paul Bekaert. "Puigdemont no abandonarà Bèlgica després de la retirada de l'ordre de detenció europea. Només ha estat retirada una ordre d'arrest de les tres (en referència a l'europea)", ha dit l'advocat al diari El Echo. El lletrat de Puigdemont ha exposat aquest matí que no havia rebut encara una "notificació oficial" de la retirada de les euroordres. "No tenim cap decisió oficial, no hem vist cap notificació. Aquest matí, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha retirat l'euroordre de detenció contra el president i els quatre consellers a Bèlgica, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. El jutge també ha retirat l' ordre internacional de detenció. La decisió és transcendental i inèdita: no s'havia produït mai abans que un jutge anul·li una ordre de detenció un cop dictada. D'aquesta manera, es compleix l'estratègia de la justícia belga i el que pretenia és que el president i els consellers vinguin a Espanya, citar-los a declarar i aplicar les mesures cautelars que cregui oportunes, entre les quals hi ha la presó.
El secretari general d'Infraestructures definirà el recorregut final després de resoldre les al·legacions d'administracions i particulars El Ministeri de Foment s'ha compromès a consensuar i a "acordar plenament" amb els municipis afectats el traçat final de la variant d'Olot. El projecte va sortir a informació pública el 27 de desembre de l'any passat a través de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El recorregut projectat ha aixecat malestar al territori perquè afecta un tram d'alt valor agrícola i ambiental de la Vall de Bianya, que proposa com a alternativa mantenir la carretera actual fent-hi "les millores necessàries". El secretari general d'Infraestructures s'ha reunit amb la Generalitat i els ajuntaments afectats i ha assegurat que definirà el traçat final tenint en compte el contingut de les al·legacions.La variant d'Olot és un projecte llargament reivindicat a la Garrotxa. Aquesta infraestructura ha de servir per descongestionar el trànsit que creua la capital i, alhora, millorar la connexió de la comarca amb Osona, l'Alt Empordà i el Ripollès. Segons càlculs tècnics, la meitat dels 40.000 vehicles que travessen la ciutat utilitzarien la variant. La publicació dels estudis informatius per part del Ministeri de Foment, però, ha aixecat polseguera perquè la nova carretera discorre "pel corredor natural de la Vall de Bianya" en paral·lel al traçat de l'actual. L'ajuntament afectat ha rebut el suport de tota la comarca a l'hora de defensar l'anomenada "alternativa zero" que proposa "disgregar" els dos projectes per poder construir quan més aviat millor la variant d'Olot però deixant per més endavant el tram que passa per la Vall de Bianya. Aquest dilluns, el secretari general d'Infraestructures s'ha reunit amb la Generalitat i els ajuntaments afectats per abordar el traçat futur de la carretera N-260 entre Olot i l'enllaç amb la carretera C-38. Segons informen en un comunicat, Foment ha detallat que un cop analitzin les al·legacions formulades per part d'administracions, organismes i particular escolliran l'alternativa que "respongui millor a l'interès general dels ciutadans". A més, s'ha compromès a definir el traçat de forma consensuada i plenament acordada amb els ajuntaments i institucions afectats. Foment recorda que el projecte té com a objectiu final millorar la funcionalitat de l'Eix Pirinenc. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat avui que correspon al jutge decidir si convé suspendre o alterar el règim de custòdia, visites i estades acordades per als fills de pares separats si aquests no es posen d'acord i l'estat d'alarma afecta la seva aplicació. Després d'una sessió extraordinària de la comissió permanent del CGPJ, l'òrgan de govern dels jutges assenyala que les mesures adoptades judicialment en els procediments de família no queden afectades per la regla general de suspensió de terminis i actuacions processals durant l'estat d'alarma. L'execució pràctica del règim establert de visites o custòdia, explica el Consell en un comunicat, es pot veure afectat per estat d'alarma, j a que «la necessitat de preservar la salut dels fills i dels progenitors» pot exigir, segons les circumstàncies, s'alterin o se suspengui l'aplicació de les mesures acordades. Si resulta impossible el consens entre els progenitors, «correspon al jutge o magistrat adoptar la decisió que sigui procedent» en funció de les circumstàncies del cas, per tal de preservar la salut i benestar dels fills, dels pares i, en general, de la salut pública. Els canvis, destaca el CGPJ, poden ser «particularment necessaris» quan els serveis públics que s'utilitzen, com els punts de trobada familiar, s'han vist afectats per l'estat d'alarma. La comissió permanent apunta també que la seva instrucció no impedeix que les juntes sectorials dels Jutjats de Família prenguin acords per unificar criteris i establir pautes d'actuació conjunta
Per a la majoria de la població la notícia no és el coronavirus sinó el confinament. Hores, dies i setmanes tancats a casa amb criatures fan que molts confinats prenguin decisions difícils o directament equivocades. Leo Messi s'ha afaitat la barba, un gest menys radical que el de la cantant Soraya. L'extriunfita ha decidit rapar-se al zero i el seu aspecte és diferent, però sexy: Soraya desafia Instagram que la criticarà faci el que faci: per tenyida, calba o rapada.
La Guàrdia Civil ha detingut aquest dijous l'empresari Jordi Sumarroca en el marc d'una operació desplegada a Barcelona, Torredembarra (Tarragona) i Palafrugell (Girona), han informat fonts pròximes a la investigació a Europa Press. A Sumarroca, que ha estat detingut aquest dijous al seu domicili de Barcelona, és conseller delegat de l'empresa Teyco, i se li atribueixen delictes contra l'administració pública, blanqueig de capitals i organització criminal. La Guàrdia Civil està escorcollant la seu social de Teyco a Barcelona en el marc d'aquesta operació. L'empresari, fill de Carles Sumarroca, cofundador de CDC, va ser detingut per una investigació que dirigeix el Jutjat 1 del Vendrell des del 2013, i que està relacionada amb la que va ser detingut l'exalcalde d'aquesta població, David Masagué, i la Fiscalia especial contra la corrupció. En total, es faran vuit escorcolls en el marc de l'operació Petrum a Barcelona i Palafrugell, cinc a domicilis, dos a mercantils i una a un despatx professional, i es faran dos requeriments a entitats bancàries, ha informat l'Institut Armat en un comunicat. Segons fonts pròximes al cas, es preveuen cinc detencions al llarg d'aquest dijous, tres a Barcelona, una a Torredembarra i una a Palafrugell. L'alcalde Daniel Masagué va ser detingut el 26 de juny del 2014 per delictes contra l'administració pública al costat de sis regidors del seu equip de govern i un empresari local molt vinculat a Masagué, que regentava un restaurant. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte Des d'un desconegut fabricant de licors italià establert a Figueres fins a dues empreses dedicades al negoci de la ferralla. Aquestes són algunes de les empreses més moroses de Catalunya segons la llista de morosos feta pública per l'Agència Tributària fa dues setmanes. Catalunya és la segona comunitat després de Madrid amb més empreses o persones moroses i també amb més volum de deute amb Hisenda. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre homes, veïns de Barcelona, dos de nacionalitat bosniana i dos de croata, com a presumptes autors d'almenys un robatori amb força comès al pàrquing de Monistrol de Montserrat. Segons han confirmat fonts dels Mossos d'Esquadra a Regió7, els agents de la policia catalana van sorprendre els quatre lladres divendres passat, dia 12 d'agost, quan acabaven de saquejar un cotxe aparcat a Monistrol. Els homes anaven en un tot terreny fosc i la policia els va aturar. A l'interior del vehicle, els Mossos van trobar-hi tres maletes que acabaven de robar i eines que havien estat utilitzades per trencar els vidres dels vehicles. En un primer moment, la policia els va imputar un robatori amb força, tot i que, pels objectes trobats, possiblement se'ls imputarà un segon robatori comès en un altre vehicle. Tal com han explicat fonts dels Mossos a aquest diari, els quatre detinguts tenen antecedents penals per fets similars, per la qual cosa no donen el cas per tancat, ja que es podria tractar d'un grup especialitzat a saquejar vehicles aparcats. Els Mossos també asseguren que no hi hagut cap repunt de robatoris als pàrquings de Monistrol, ni al que hi ha a prop del cremallera, ni al del monestir. Al del mateix nucli, hi ha vigilants i càmeres de seguretat. A part, els Mossos d'Esquadra fan una vigilància «curosa» als aparcaments del monestir, precisament, per l'alta presència de turistes. L'alcalde de Monistrol de Montserrat, Joan Miguel, assegura que «el nombre de robatoris va baixar dràsticament fa dos anys, des que hi ha més vigilància». Althaia permet programar la visita amb el teu metge. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. Els millors restaurants de Manresa. Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
L'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia ha negat que hagi endollat el viceprimer secretari del PSC de Barcelona, Ferran Pedret, com a funcionari interí per ocupar la plaça de cap de Recursos Humans de l'Ajuntament. Tot i això, el grup municipal de CiU ha denunciat el seu "nomenament a dit" i ha presentat un recurs administratiu de reposició contra el decret d'alcaldia de govern (ERC-PSC). La regidora del PPC al consistori, Dolors Montserrat, ja va denunciar fa uns dies aquest cas d'"endollisme". Segons CiU, aquest nomenament s'ha realitzat mitjançant un procediment d'urgència que "presenta dos incompliments legals". D'una banda, "no respecta els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat que estableix la normativa vigent -l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic- sinó que es fonamenta en un decret que preveu el nomenament a dit per la via d'urgència sense respectar el tràmit de convocatòria pública que va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'11 de juny de 2002". D'altra banda, exposen que "incompleix el real decret llei aprovat pel govern de l'Estat, que prohibeix als ajuntaments incrementar la plantilla de treballadors durant el 2012 amb excepció de casos excepcionals per cobrir necessitats urgents i inajornables que afectin al funcionament dels serveis públics essencials". Per la seva part, l'Ajuntament defensa que "l'actual equip de govern ha respectat i respectarà en tot moment la legalitat vigent, com ho ha fet en el darrer nomenament" de Pedret, amb qui e-notícies s'ha posat en contacte per conèixer la seva versió dels fets però, fins al moment de publicar-se la notícia, no n'ha rebut resposta. En un comunicat, on no revelen la llista de candidats, informen que "la necessitat, urgència, caràcter inajornable de la incorporació, i l'afectació a serveis públics essencials, queden acreditats a l'expedient administratiu" i afegeixen que hi consten "els curriculum vitae, la realització de les entrevistes a les persones candidates sobre la seva formació, experiència professional, perfil tècnic i habilitats personals en relació a les funcions a realitzar en la plaça vacant que es volia cobrir". És per això que l'equip de govern de Sant Sadurní informa que "està analitzant les declaracions efectuades tant per la Sra. Dolors Montserrat, com per altres membres del grup municipal del Partit Popular, i valorant la possibilitat d'emprendre accions legals, tenint en compte el que disposa el Codi penal vigent". Finalment, exigeixen al PP que "vetlli per complir amb la normativa vigent" perquè "des dels Serveis Jurídics de l'Ajuntament es va haver d'alertar a la Sra. Dolors Montserrat que estava incorrent en causa d'incompatibilitat amb el càrrec públic que ocupa com a Regidora de la Corporació, ja que constava com a lletrada en la defensa d'un treballador de l'Ajuntament en una causa interposada contra l'Ajuntament de Sant Sadurní, d'uns fets succeïts en la legislatura passada". © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Els estudiants de la Universitat de les Illes Balears elegiran els seus representants al Consell d'Estudiants el dia 25 de maig. El Consell d'Estudiants, màxim òrgan de representació estudiantil en l'àmbit universitari, ha de tenir un representant per estudi oficial de grau, un representant addicional per cada quatre-cents alumnes matriculats per estudi i una representació dels estudis oficials de postgrau. Els representants dels estudiants han de ser elegits mitjançant sufragi universal lliure, igual, directe i secret, entre els estudiants d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat (diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica, llicenciatura i enginyeria) i entre els estudiants de títols oficials de grau i de títols oficials de postgrau (màster i doctorat). La durada del mandat dels electes és de dos anys.
Som a Castellví de Rosanes, a cinc quilòmetres del peatge de Martorell, i l'equip de música que hi ha al balcó de l'ajuntament amenitza el matí amb cançons de Lax'n'Busto, Manel, Txarango... No és festa major, però gairebé: avui se celebra la Fira de l'Oli. Carrer amunt, al Centre Cultural i Recreatiu, ja estan cuinant la fideuà popular que posarà punt final a la jornada. Els cuiners, Pere Font i Pere Raventós, pugen a l'escenari per rebre els aplaudiments dels seus veïns. Josep Maria, representant de l'ajuntament i coordinador de la trobada, porta també les regnes de la rifa. Pere és el patró de Castellví?", pregunta l'acordionista Carles Belda, que d'aquí a uns minuts iniciarà la seva actuació. "No, no, el patró és Sant Miquel", l'informa un paisà. "Quin racó de món!", exclama una vegada i una altra el de Sabadell. Quan formava part del duo Pomada va actuar sovint a Molins de Rei. Allà va travar amistat amb gent de la seva edat. Un d'ells es va casar amb una dona de Castellví. Mesos enrere, el van convidar per actuar a l'aniversari d'ella. En aquella festa també hi havia en Josep Maria. Després de veure'l tocar, li va proposar amenitzar la sobretaula de la Fira de l'Oli. Carles Belda es mou per Catalunya com un trobador d'abans. Coneix el país com les tecles del seu acordió diatònic. Un dia actua al magatzem d'una floristeria de La Seu d'Urgell i un altre en un celler que produeix cava artesanal al centre mateix de Cornellà del Llobregat. "¡Això és real!", exclama Belda, assenyalant el saló ple de comensals i aquest escenari en què només hi ha una cadira, un micròfon i el seu acordió. No ha fet falta cap campanya de màrqueting per esgotar totes les localitats. Segons la seva opinió, és precisament aquest teixit invisible el que manté viu el país. Ell el transita com a músic fent una mitjana de tres concerts per setmana dels quals ningú en coneix l'existència, excepte la gent del poble on actua. Unes vegades toca en actes festius i multitudinaris com el d'avui. Altres, en trobades més íntimes els espectadors de les quals acabaran comprant-li discos sense necessitat de mitjancers. L'ofici del músic ambulant de tota la vida. La rifa ha acabat i el representant de l'ajuntament anuncia l'actuació d'en Carles. No n'esmenta el cognom ni destaca el seu bagatge com a divulgador de la música tradicional catalana. El C arles puja a l'escenari com qui s'enfronta a l'escamot d'execució. Per guanyar-se el públic, fa una broma sobre la quantitat de Peres que hi ha a Castellví, malgrat que el patró sigui Sant Miquel. I perquè cantin, entona la versió picant de 'Les nens maques' que li va ensenyar Jaume Arnella. Carles Belda, en un moment de l'actuació, amb el públic ja una mica animat / MARC VILA Els nens ronden davant de l'escenari i els grans segueixen amb les seves converses. Belda sap que el seu rol és amenitzar una reunió i provarà de tot per guanyar-se l'interès del públic o, com a mínim, el respecte. Aquest 'Rosó' gairebé txa-txa-txa ha agradat bastant. Es diu Miquel i vol corregir "unes incongruències" de Belda. El patró del poble no és Sant Miquel: és Sant Isidre Llaurador. Belda encaixa el clatellot i improvisa uns 'garrotins' sobre el santoral que, per fi, fan riure el personal. Al final del pasdoble hi haurà sis parelles en dansa. La versió d''Al vent' de Raimon que Belda toca a ritme country-ska anima tres veïnes a practicar el 'line dancing'. I entre valsos i més pasdobles, un altre veí puja a l'estrada. Agafa el micròfon i recita un octet d'aires centenaris amb el que ratifica que el patró és Sant Isidre. Diu Belda que assumeix aquest tipus d'actuacions com un partit de futbol en el qual varia d'estratègia en funció de l'oponent; el públic. Però això més aviat sembla un combat de boxa en què avui l'acordionista parteix amb menys 15 punts i haurà de lluitar l'indicible per salvar el KO. Per sort, a primera fila hi ha en Gerard, un ajudant de l'ajuntament, que ho està ballant tot. Avui ha sigut el més pencaire: ha col·laborat en la rifa, ha posat ordre a les taules i després ajudarà a recollir plats. Hi ha un home a Castellví que ho fa tot. Una nena asseguda als esglaons que condueixen a l'escenari pentina la seva amiga mentre els grans onegen els tovallons vermells de paper al so de 'La bella Lola'. Sona 'Paquito, el chocolatero' i unes quantes dones s'animen a exercitar les lumbars endavant i enrere. Quan Belda entona 'Que tinguem sort', fins als més aliens al recital xiuxiuegen els versos de Lluís Llach sense donar-li importància, com qui recita una cosa que no recorda haver memoritzat. Aquests versos són cultura popular de la que se't cola fins als ossos. "Un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg", taral·legem tots amb sigil. L'ubic Gerard puja a l'escenari. És el tractat de pau definitiu: Sant Isidre és el patró civil i Sant Miquel és el patró de la parròquia. Per això, la festa major és per a Sant Isidre, al maig, i la petita és per a Sant Miquel, al setembre. Carles Belda, alliberat ja de la pressió a què s'ha vist sotmès amb el tema patronal, enllaça diversos asos del repertori català: 'El meu avi', 'Baixant de la font del gat', la 'Festa major' de La Trinca... Amb cara seriosa li deixa anar una altra a Carles, que, amb més paciència que un sant, li dona a entendre que sí, que és una gran idea. En Jaume vol que Carles baixi de l'escenari i que el públic s'acosti. Ja només queden unes 50 persones, però envolten l'acordionista i, de sobte, la immensa sala d'actes es transforma en una taverna. Belda improvisa diversos 'garrotins' més, toca 'L'estaca' perquè tots cantin 'L'estaca' i es marca una rumbeta per exaltar el personal mentre tres nenes ronden per l'escenari, que ja és seu i no del músic. Per cert, algú s'ha deixat un bastó de puny nacrat sobre l'altaveu. Això era una fira de promoció de l'oli local, però ara mateix els castellvinencs estan corejant càntics partisans. L'acordionista toca 'Bella ciao' just fins que la senyora Fina s'acosta a comentar-li alguna cosa i l'agafa del braç. I una vegada més en Carles deixarà de tocar, escoltarà el que hagin d'explicar-li i maniobrarà per satisfer el públic. Amb la paciència que ha demostrat avui n'hi hauria d'haver prou per canonitzar-lo i declarar-lo tercer patró de Castellví. Belda enfunda el seu acordió i se'l penja a l'esquena com d'altres es pengen la guitarra, l'escopeta de caça o l'aixada. Així que avança cap a la sortida, els paisans del lloc li agraeixen la visita o li comenten qualsevol assumpte relacionat (o no) amb el concert. Fa quatre hores que és a Castellví, però ja el tracten com a un veí més. A la porta l'esperen els dos experts del santoral. En Miquel té alguna cosa més per dir-li. Per descomptat, l'hi deixarà anar abans que marxi. "Per com has interpretat el recital i per com ens has torejat, et poso... ¡un excel·lent!".
L'arribada dels Tres Reis Mags a Capmany va ser molt màgica. Sobre unes carrosses lluminoses i molt originals, els patges van portar els reis, després de 3 focs d'artifici, des de la plaça del Dòlmen fins a la plaça del Fort. Per rebre els nens, es van traslladar dins la Societat Fraternal.
El diputat britànic Owen Smith ha confirmat aquest dimecres la seva candidatura per substituir Jeremy Corbyn com a líder del Partit Laborista, ja que considera que l'actual dirigent no pot portar a la formació a la victòria durant les pròximes eleccions parlamentàries. Smith se suma així a una carrera de la qual ja forma part la també diputada Angela Eagle i que va començar en conèixer-se els resultats del referèndum del 23 de juny, quan una majoria de britànics va votar a favor de la sortida del país de la Unió Europea. Quan ha fet el seu anunci, Smith ha evitat criticar frontalment Corbyn i fins i tot ha defensat algunes de les seves polítiques, com la lluita contra l'austeritat, però ha al·legat que no és el líder que el partit necessita. "No és qui pot guiar-nos a unes eleccions i aconseguir una victòria per als laboristes", ha assegurat. "La classe treballadora no es pot permetre un dia com el d'avui, en què els 'tories' estan destapant ampolles de xampany i celebrant la seva coronació mentre la perspectiva d'un govern laborista sembla tan distant", ha afegit, en al·lusió a l'arribada de Theresa May a Downing Street. Smith confia que les actuals discrepàncies internes puguin resoldre's sense una "competició perjudicial i divisòria" per al partit, que encara ha de tancar el calendari d'un procés en què també hi haurà Corbyn, elegit el setembre del 2015. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
És originària de les àrees subdesèrtiques de Califòrnia i del nord-oest de Mèxic i pot arribar a fer 25 metres d'alçària. Pol·linització: entomòfila (insectes) Dispersió de les llavors: zoocòria (ocells) Castellà: palmera de Califòrnia Palmera que pot arribar a fer 25 metres d'alçària, d'un sol tronc amb la base eixamplada que posseeix petites marques de clivelles rugoses o està parcialment cobert per restes de fulles velles (fins a crear una faldilla de fulles al voltant del tronc). És de color marró vermellós clar i llisa. Són fulles palmades, de color gris verdós amb filets com de cotó. La base és marró fosc i brillant. Flors blanques o grogues, en tiges que broten entre les fulles. Són carnosos i de color negre amb forma esfèrica. Fan fins a 12,5 cm d'ample, amb petites llavors de color vermell brillant. És originària de les àrees subdesèrtiques de Califòrnia i del nord-oest de Mèxic. Li calen estius calorosos, tot i que a l'hivern té una relativa resistència al fred, ja que pot suportar glaçades de curta durada fins a 10 graus sota zero. Es conrea fora del seu hàbitat natural, especialment en països de clima temperat. A la península Ibèrica prospera a totes les façanes litorals i les altituds mitjanes de l'interior. Com a palmera ornamental en jardins i carrers de ciutats que tinguin les condicions climàtiques adequades per al seu creixement. Es coneix com a "palmera amb faldilla" perquè les fulles velles pengen del tronc com una faldilla. El nom científic d'aquesta palmera, Washingtonia filifera, deriva del nom de gènere Washingtonia, donat en honor a George Washington (1732-1799), primer president dels Estats Units d'Amèrica. Itinerari botànic Jardí Botànic Històric de Barcelona
Misty II —un robot d'assistència i vigilància de l'empresa lleidatana Grup Saltó— i una plataforma creada per Cisco tant per cobrir necessitats bàsiques i assistencials de la gent gran com per a activitats més lúdiques i socials, han guanyat el repte "Com millorar la qualitat de vida de les persones grans mitjançant la tecnologia", convocat per l'Ajuntament i la Mobile World Capital Barcelona, a través de la iniciativa 5G Barcelona. Els dos projectes premiats rebran 100.000 € per finançar una prova pilot de les seves solucions tecnològiques a Barcelona, que s'executarà sobre la xarxa 5G de Vodafone i que començarà el pròxim mes de març. La iniciativa s'emmarca dins de la voluntat de l'Ajuntament d' orientar les polítiques d'innovació a la garantia de drets socials. En aquest cas, l'objectiu és trobar solucions tecnològiques per augmentar la independència de les persones grans i mitigar possibles mancances cognitives, dificultats per realitzar activitats bàsiques de la vida diària i problemes de seguretat. Misty II, un robot emocional de vigilància Misty II és un petit robot personal capaç de moure's i interactuar amb l'usuari i està dotat d'una càmera, micròfon, sensors, dos processadors i sistema operatiu Android. Dins del projecte de SOMCARE (impulsat per Grup Saltó), Misty II recrea una plataforma d'assistència, suport i vigilància per a persones grans a través d'un robot emocional. Aquest està físicament a casa de la persona a qui dona suport i amb la qual parla, li pregunta sobre els seus hàbits diaris (medicació, alimentació, neteja, etcètera), o sobre el seu estat. També pot seguir la persona o buscar-la i pot activar videoconferències amb serveis mèdics, entre d'altres, i enviar-los informació per ajudar a analitzar l'estat cognitiu de la persona amb la seva interacció a través del llenguatge. El segon projecte guanyador és "Deleting Loneliness" (eliminant la solitud), desenvolupat per Cisco en col·laboració amb NAE. La solució consisteix en un dispositiu de videoconferència (Cisco DX80), optimitzada per a un ús molt simple, que permet que els usuaris amb restriccions de salut i mobilitat participin de manera independent en activitats com ara visitar un museu, ser part d'un club de lectura, seguir classes de cuina, però també visitar el metge o contactar amb els nets. El dispositiu incorpora un sensor de presència que detecta automàticament quan algú entra a l'habitació, es desperta i proporciona instruccions per a l'inici de l'ús del dispositiu. Cada dispositiu està personalitzat i adaptat a les preferències i gustos personals de l'usuari. A partir d'aquests interessos es creen grups de tertúlia amb la resta d'usuaris (sales de conferència virtuals). El repte "Com millorar la qualitat de vida de les persones grans mitjançant la tecnologia" ha rebut 53 propostes d'un total de 14 països, entre els quals hi ha França, Suècia, els Estats Units, Taiwan, Holanda, Alemanya, Canadà, la Gran Bretanya i la Xina. El 50% de participants han estat empreses i persones emprenedores d'àmbit internacional.
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic? La cita amb les plantes oblidades ja s'acosta, d'aquí poc més de dos mesos. L'organització, el col·lectiu Eixarcolant, prepara una nova edició multitudinària i fa una crida a nous voluntaris per poder desplegar tot el potencial de la jornada. Aquest dissabte 1 es farà oficial el programa de la 5a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades. L'esdeveniment va començar el 2016 amb l'objectiu de potenciar l'ús de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals en desús per tal de transformar el model de producció i consum d'aliments actual per un de més sostenible i més respectuós amb el medi ambient. Els organitzadors cerquen voluntaris i voluntàries que desitgin fer possible la 5a edició d'aquest esdeveniment que creix any rere any. Per participar com a voluntaris o voluntàries a la Jornada, i viure-la des de dins, només cal omplir el formulari que es pot trobar al web www.eixarcolant.cat Per garantir la bona preparació i desenvolupament de la Jornada és necessària la implicació de més d'un centenar de voluntàries i voluntaris sense els quals aquesta jornada seria impossible de desenvolupar. La Jornada atrau visitants i ponents d'arreu del país i també de l'estranger, i ha augmentat considerablement el nombre i la diversitat de les activitats per tal que tothom pugui trobar a l'agenda aquell taller, ponència, dinar, parada o documental que més s'adeqüi a les seves preferències. El programa tindrà més de 120 activitats per a tots els gustos. Per mantenir-se informat, es pot fer a través del portal web i dels perfils oberts a les xarxes socials amb el nom d'Eixarcolant. Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic. La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat.
El cercador de referència en català A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium: Educat a l'Exeter College d'Oxford, fou molt influït pels prerafaelites. El 1859, en casar-se amb Jane Burden —la model dels prerafaelites i l'ideal de bellesa de l'època—, féu construir la Red House, que l'impulsà a promoure una renovació del disseny, d'inspiració goticista. El 1878 organitzà a casa seva un vast complex de creació artesana: vitralls, papers pintats, teles, mobles i llibres de bibliòfil. Les seves concepcions polítiques estan molt lligades a la seva estètica. Partidari d'un socialisme de fort accent utòpic, considerà la industrialització un fenomen alienant que contraposà a una edat mitjana idealitzada, rural, igualitària i amb el treball com a mitjà per a la realització de la creativitat personal. Tot i el seu utopisme, la crítica de Morris als aspectes més degradants de la industrialització exercí una influència profunda. Iniciat en l'activisme polític els anys vuitanta, el 1883 s'uní a la Federació Democràtica de H.M. Hyndman, del qual se separà el 1884 per a fundar, amb altres intel·lectuals, la Socialist League, que rebé el consentiment de F.Engels. Morris en redactà el manifest i sufragà el seu diari, Bé que s'adherí al Manifest Comunista i donà suport a la Comuna de París, gradualment s'inclinà vers el sindicalisme i el parlamentarisme. Els seus escrits més importants són: (1890), novel·la on descriu l'ideal de societat socialista.
Tal com va revelar Javier Tebas ara fa diverses setmanes, el Madrid-Barça de la segona volta, corresponent a la jornada 26 de la Lliga Santander, es disputarà el diumenge 1 de marc a les 21.00 hores. El clàssic del Santiago Bernabéu serà el plat fort d'un cap de setmana que també oferirà un altre enfrontament entre un equip català, l'Espanyol, i un de madrileny, l'Atlètic. Es jugarà a l'RCDE Stadium el mateix diumenge, però a les 16.00 hores. El clàssic de la segona volta de la Lliga es jugarà entre les anades i les tornades dels vuitens de final de la Champions League. El Barça s'enfrontarà al Nàpols el 25 de febrer (Itàlia) i el 18 de març (Barcelona), mentre que el Madrid rebrà el Manchester City el 26 de febrer i tancarà l'eliminatòria a l'Etihad Stadium el 17 de març. Tenint en compte que els dos millors equips de la Lliga estan separats per només tres punts i que l'enfrontament al Camp Nou del 18 de desembre va acabar amb empat a zero, Setién i Zidane ja han marcat en el seu calendari el diumenge 1 de març amb retolador vermell, ja que aquell dia es disputarà un partit decisiu de cara al tram final de temporada.
Un altre Cap d'Any a l'Igualada Hoquei Club. És el número 57 que celebra el club. Iguals en la sensació confortable de celebrar-ho en la familia que sempre ha estat l'IHC i diferents pels somnis renovats que se li han anat demanant a cada nou any que arribava. I com marca la tradició és el tècnic del primer equip, Albert Tarrida, qui s'encarrega de dirigir les il·lusions col·lectives per l'any que arrenca. Com en els partits, ell fa la tàctica de les sensacions conjuntes de vestidor i grada, de jugadors i aficionats, de directiva i sponsors i expressa en veu alta allò que tots els que som i ens sentim de l'IHC volem del 2007. "Com a tècnic de l'Igualada el que més desitjo és que l'aspecte esportiu funcioni com esperem, que tot el treball que estem fent es pugui veure concretat en aquesta nova lliga que ara torna a començar per l'IHC, el dia 6 contra el Vilanova a les Comes i que realment l'Igualada sigui un equip dels de dalt, com ha de ser. Aquest és el meu desig per aquest any nou. A més d'això que tots compartim, que l'equip estigui el més amunt possible, als socis i als aficionats els desitjo també i per sobre de tot molta salut i molta sort per aquest 2007. En nom de tots els que formem l'Igualada Hoquei Club, bon any!!! L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús. Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats Un professional sanitari realitzant la prova PCR des del cotxe aquest matí Perdoneu si no li tinc en compte, el seu nivell és massa elemental, observo en el seu comentari predisposició a desqualificar però no disposat a debatre i a argumentar, tot un clàssic entre la progressia. Primer admet un desconeixement científic que l'invalida com a interlocutor vàlid. Tot i això, per algun motiu troba que és adient dir quelcom al respecte. Això que diu apunta a una conxorxa conspiracionista internacional. Finalment, com el Quixot, veu gegants arreu que identifica amb la progressia (aquí ha errat el tir mooolt lluny). Primer formi's al respecte, desfaci les llacunes científiques que vosté mateix admet i després arrogui's el dret a debatre argumentadament. Efectivament, no té coneixements científics: deixi de fer el ridícul. Potser que no fem afirmacions tan prepotents en nom de la pretesa "ciència". Que no li manqui part de raó és irrellevant: una mitja veritat continua sent una mentida (i encara més perillosa). Que amb prou feines mati, ni deixi seqüeles? Mai s'ha dit que aquest sigui el problema. El problema d'aquest virus no és que sigui més letal sinó que és MÉS CONTAGIÓS, motiu pel qual colapsa les UCIs i així provoca les morts i les seqüeles. No sé com va sorgir aquest nou virus, tampoc si és nou, no tinc coneixements científics per a això, l'únic que sé és el que expliquen els especialistes, i és que amb prou feines mata ni deixa seqüeles importants. Malgrat això, al fet que ho saben, els informatius segueixen creant alarma a nivell mundial, canviant lleis i portant-nos a tots a l'edat de pedra.
TVUIB és un suport d'informació dinàmica de la Universitat dels Illes Balears a través d'una sèrie de pantalles de televisió col·locades en llocs estratègics de la nostra universitat.
Abertis preveu que les autopistes que gestiona a Espanya tanquin l'exercici amb un augment de trànsit del 6%, el que suposarà encadenar dos anys de creixement consecutius i anotar-se el màxim increment des del 2007, l'any previ al començament de la crisi. El grup considera que el trànsit de les autopistes, que va començar a remuntar el 2014, actualment creix de manera "robusta i sostenible", impulsat per la millora econòmica i altres factors. "Tot ajuda, a més de la conjuntura econòmica, el preu de la gasolina ha baixat i fa bon temps, el que anima la gent a sortir i viatjar després de potser alguns anys sense poder fer-ho", ha destacat el conseller delegat d'Abertis, Francisco Reynés. Abertis és el primer grup gestor d'autopistes a Espanya, tenint en compte que explota en règim de concessió vies que sumen uns 1.500 quilòmetres, equivalents al 59% del total de la xarxa de pagament. A més, participa de manera no majoritària en altres concessions d'autopistes i túnels que suposen 245 quilòmetres addicionals. L'explotació d'autopistes, negoci amb el qual grup també és present a França, Brasil i Xile, constitueix el primer negoci de la companyia: a tancament del mes de setembre passat, aquesta activitat va aportar el 95% de la seva facturació total i el 94% de l'Ebitda. Durant la tradicional trobada nadalenca de la companyia amb la premsa, el primer executiu del grup es va referir a les eleccions d'aquest pròxim diumenge per assegurar que "treballarà de manera que passi". Reynés ha avançat així la seva disposició a "parlar i negociar" amb el Govern espanyol que sorgeixi dels comicis d'aquest 20 de desembre. "No ens espanta, el nostre negoci té a veure amb l'Administració i, com professionals, el nostre repte i la nostra raó de ser és parlar contínuament amb ella", ha assegurat referint-se que el seu negoci es basa en contractes de concessió d'explotació d'infraestructures amb diferents administracions, la catalana i la central. A més de participar en dos de les autopistes radials de Madrid actualment en risc de fallida, Abertis té actualment un altre tema pendent amb l'Administració central. El grup manté un contenciós als tribunals amb el Ministeri de Foment sobre la AP-7 després que aquest Departament no reconegués el pagament al grup d'una compensació pels tràfics que registra la via tot i que, segons l'empresa, està reconeguda en un acord aprovat per Reial decret el 2006. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Amb el robot se superen limitacions de la cirurgia oberta i endoscòpica tant a nivell de visió com de precisió i control de les habilitats del cirurgià Tarragona.-El servei de cirurgia toràcica de ''Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, servei estès amb l'Hospital Universitari de Bellvitge, ha dut a terme la primera cirurgia robòtica oncològica pulmonar de Catalunya i dels serveis sanitaris públics de tot l'estat espanyol. La intervenció, duta a terme el passat 9 d'octubre, la van dur a terme els doctors, Pau Rodríguez-Taboada, Anna Ureña i Gabriela Rosado, liderats pel cap de servei, Ignacio Escobar. Es va tractar d'una resecció pulmonar amb buidament ganglionar mitjançant el robot quirúrgic Da Vinci, segons informen fonts del centre hospitalari. Aquest Sistema Da Vinci és un equip de cirurgia robòtica que va ser dissenyat per abordar cirurgies complexes de manera mínimament invasiva. Segons les mateixes fonts de l'hospital, es compon d'una consola ergonòmica, des d'on opera el cirurgià a la mateixa sala, una torre de visió i un carro quirúrgic amb tres o quatre braços robòtics interactius. L'aparell permet superar limitacions pròpies de la cirurgia oberta i endoscòpica potenciant termes de visió, precisió i control de les habilitats del cirurgià.Es troben sistemes da Vinci per tot el món, majoritàriament a Estats Units, en centres públics i privats, i porta instal·lat a l'Hospital Joan XXIII des del passat mes de gener amb la finalitat d'ajudar els serveis quirúrgics del centre sanitari. Els professionals que l'utilitzen han rebut formació específica en centres estrangers.El servei de cirurgia toràcica del Joan XXIII va iniciar, aquest mes passat d'octubre, un nou període quirúrgic disposant del robot com a eina terapèutica, junt amb la cirurgia endoscòpica i amb la cirurgia oberta, quan sigui precís. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Si encara no formes part de la comunitat: Aplaudida arreu del món, Maleït karma és una història divertidíssima i hilarant. La presentadora de televisió Kim Lange està en el millor moment de la seva carrera quan pateix un accident i mor aixafada pel lavabo d'una estació espacial russa. És aleshores que Kim s'assabenta que ha acumulat mal karma al llarg de tota la seva existència: ha enganyat el marit, ha menystingut la filla i ha amargat la vida a tots els que l'envoltaven. Aviat descobrirà quin és el seu càstig: és en un forat a terra, té dues antenes i sis potes... és una formiga! Kim no té ganes d'anar arrossegant molles de pastís després d'haver eludit els hidrats de carboni durant tota la seva vida. A més a més, no pot permetre que el seu marit es consoli amb una altra. Només li queda una sortida: acumular bon karma per ascendir en l'escala de la reencarnació i tornar a ser humana. Però el camí per deixar de ser un insecte i convertir-se en bíped és dur i ple d'entrebancs.Aplaudida arreu del món, Maleït karma és una història divertidíssima i hilarant, que ha col·locat David Safier en el punt de mira de l'escena literària europea, una faula entranyable que, entre riallades, ens ajuda a reflexionar sobre les prioritats de la nostra vida. David Safier, un dels autors més famosos dels darrers anys, va néixer a Bremen el 1966. Es va donar a conèixer com a guionista de sèries de televisió d'èxit com Mein Leben und Ich ( La meva vida i jo ), Nikola i Berlin, Berlin. Ha estat guardonat amb el premi Grimme i el premi TV d'Alemanya, i amb un Emmy als Estats Units. Les seves novel·les Maleït Karma (Empúries, 2010), Jesús m'estima (Empúries, 2010), Jo, jo, jo... i Shakespeare (Empúries, 2... El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris. Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.
🏛️ La CUP de proposa una alternativa de govern al PDECat que pot començar a treballar en aquest mandat D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
L'àrea de Mobilitat va activar ahir, de 07.00 a 09.00 hores, la prova pilot en el tram comprès entre la rotonda d'Anyós i el túnel de les Dos Valires de la CG3 que consisteix a habilitar-hi dos carrils de baixada –en comptes d'un– per descongestionar el volum de trànsit que es concentra entre setmana. «No hi ha hagut retenció de cap tipus. Ha donat els resultats esperats», va indicar el director de l'àrea, Jaume Bonell, a l'ANA, a la vegada que va precisar que la idea «s'aguantava molt bé sobre el paper». Veient els resultats, el nou Departament de Vialitat, que justament va entrar en funcionament ahir, estudia activar dispositius similars a altres punts conflictius del país. Concretament, implantaria la mesura a la zona del Parc de Bombers de Santa Coloma i des de Sant Joan de Caselles fins a Canillo. En ambdós casos, la mesura s'aplicaria d'igual manera que a la CG3: els dos carrils, en sentit sud, es mantindrien oberts en comptes d'habilitar-ne un. El nou equip de Vialitat està format per quatre persones i, tot dependre de Mobilitat, «té autonomia per decidir i actuar en els punts conflictius de la marxa viària», va detallar Bonell. La primera acció que ha dut a terme ha sigut la prova pilot, la qual s'allargarà uns dies més i al juliol es decidirà si ja al setembre es deixa «de manera definitiva», va dir el director. Si quedés de forma permanent, caldria fer unes obres de «poca envergadura», va explicar Bonell. Consistirien a esborrar les marques de pintura i, si pressupostàriament és viable, a canviar l'asfalt. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
Envia i rep diners des del mòbil i al moment. Tan fàcil com enviar un missatge. Consulta les teves despeses i ingressos ordenats per categories i subcategories. Deixa l'efectiu enrere i paga les compres amb el mòbil. Coneix el preu estimat de venda de l'immoble que estàs cercant. A tall d'exemple, queden incloses en pòlissa les cobertures següents: incendi, explosió, caiguda de llamp i fum, danys per aigua, danys causats per l'electricitat, robatori, habitatge de substitució, responsabilitat civil patronal pels empleats domèstics i qualsevol altre dany que no estigui exclòs de la pòlissa. Per tal que les teves pertinences estiguin ben assegurades, és molt important que declaris el valor d'aquests elements en el moment de la contractació. A més, d'aquesta manera evitaràs pagar una franquícia de 500 € per cada sinistre que declaris (consulta'n més informació en l'apartat "Propietats"). Des del moment en què contractis l'Assegurança Habitatge BBVA Alta Gamma, ja podràs accedir sense cost addicional a aquests serveis d'emergència a la llar: Només hauràs de pagar una franquícia de 500 € si declares un sinistre d'un valor inferior a 10.000 €. Per exemple, si declares un sinistre per trencament d'un vidre de 7.500 €, pagaràs 500 € i la resta quedarà cobert per la teva assegurança. Sol·licita l'Assegurança Habitatge BBVA Alta Gamma Com que és una assegurança a tot risc, és important conèixer què s'exclou, atès que tota la resta, d'origen accidental i extraordinari, estarà coberta. Queden exclosos els danys següents: Quan contractes l'assegurança d'habitatge, has d'indicar correctament els metres construïts de l'habitatge, els annexos i les zones comunes i assignar el valor correcte al continent i al contingut. També hauràs de notificar a la teva asseguradora els canvis relatius al contingut del teu habitatge que vulguis cobrir en cas de sinistre. Pots consultar les condicions generals del producte. Obtindràs la teva documentació contractual en el procés de contractació. L'eina que t'ajuda a tenir una economia saludable Troba la teva oficina més pròxima
En primer lloc, la jornada presentarà la situació actual i el procés constructiu que s'està seguint en la fase final de construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Amb les millores en la construcció implementant les tecnologies de modelatge 3D sobre els diferents elements constructius i metodologies de fabricació més pròpies del món industrial o de la prefabricació que de les tradicionals tècniques constructives. La direcció tècnica del centre ens presentarà quines tecnologies s'estan utilitzant en la construcció del Temple, el procés que es realitza per a cada element, des de la selecció metòdica dels blocs de pedra a utilitzar, als processos de tall i preparació dels diferents elements i al procés final de muntatge en obra. A la jornada es presentarà també el projecte excepcional de modelat 3D per a la documentació patrimonial que respon a la necessitat de Sagrada Familia de disposar d'un aixecament 3D d'alta precisió de la Façana del Naixement, absolutament fidedigne, de la part arquitectònica i escultórica de la volumetria edificada per Gaudí. Aquest projecte, bàsic per abordar la rehabilitació del monument, s'ha encarregat al Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat, que és un referent tecnològic de l'ETSAB de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es presenten els principals resultats que s'han obtingut i les metodologies de treball dels diferents equips que hi participen: els treballs de topografía, que han aportat la Xarxa i Punts de Referència i Control, el treballs amb l'Escàner Làser, per a la presa de dades amb un post-processat acurat, i completat amb uns treballs de fotogrametria que aporten imatges contínues de la pell de l'edifici de gran definició i qualitat métrica i complementen el model 3D obtingut amb Escàner Làser en zones sense accés degut a l'alta complexitat de l'edifici. Inscripcions al web del congrés Aquesta jornada s'organitza dins el marc del Congrés dels professionals de la Intercol·legial.
L' Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat aquest divendres el Senegal lliure d'Ebola i ha felicitat les autoritats del país per "la seva diligència a l'hora de posar fi a la transmissió del virus". "La resposta del Senegal és un bon exemple del que s'ha de fer quan ens enfrontem amb un cas importat d'Ebola", ha destacat. El país va registrar el seu primer cas el 29 d'agost, però el pacient, procedent de Guinea, va aconseguir superar la malaltia a principis de setembre. Les anàlisis van permetre descartar --el 5 d'aquest mes-- la presència del virus en sang i el jove va tornar al seu país el 18 de setembre. En el marc del seu pla de resposta, el Govern senegalès va localitzar i va vigilar 74 persones que havien mantingut contacte amb aquest pacient, va augmentar la vigilància als punts d'entrada i va iniciar campanyes d'informació pública. Segons l'OMS, el Senegal ha mantingut un "alt nivell" de recerca de casos durant 42 dies, el doble del període màxim d'incubació de la malaltia. L'agència de l'ONU, no obstant, ha advertit que la situació geogràfica d'aquest país el fa "vulnerable" a nous "casos importats d'Ebola", i per això ha de seguir "vigilant" davant pacients sospitosos i complir amb les directrius i els protocols establerts des de l'OMS.
Apartament de 49m2 compost per sala d'estar menjador obert a una terrassa d'11m2, cuina oberta, habitació doble amb armari encastat, habitació individual, bany amb banyera i bany de cortesia. Les habitacions donen a la zona comunitària i la terrassa té vistes al bosc de Les Planasses. Amb tancaments d'alumini, terres de gres i aire condicionat, és un primer pis sense ascensor amb molta llum. Inclou una àmplia plaça de pàrquing al mateix edifici. La comunitat té una gran piscina, un cuidat jardí amb zones de sol i ombra i també espai per jocs infantils.
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització. Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019. La pianista japonesa Eri Yamamoto, presenta dijous 17, a les deu de la nit al Rectorat, les seues darreres composicions, acompanyada de Masa Kamaguchi, al contrabaix, i David Xirgu, a la bateria. Nascuda a Osaka, va començar a tocar el piano als tres anys i a compondre als vuit. Al 1995 es trasllada als Estats Units, on es formarà en jazz a la New School de la Universitat de Nova York. Ha actuat com a solista a Itàlia, Japó i els Estats Units, i amb trio o sextet a Itàlia, Holanda, Noruega, Tunísia i Portugal, entre altres. Des del 2000, se la pot escoltar regularment a l'Arthur's Tavern, un històric club de jazz novaiorquès. Al 2013, Eri va publicar el seu primer disc en viu, Firefly, el seu novè àlbum com a líder. Amb un estil singular al piano i una gran capacitat per improvisar, Eri Yamamoto, està considerada per la crítica com una de les pianistes més originals del jazz d'avui. Entre altres, ha col·laborat amb mestres com Ron McClure, William Parker o Butch Morris. Masa Kamaguchi, format al Japó i al Berklee College of Music de Boston, viu a Barcelona des del 2006, on continua col·laborant amb músics nord-americans i amb solistes europeus com ara Albert Bover, Perico Sambeat, Albert Sanz i Sara Serpa. Instrumentalista notablement intuïtiu, Masa Kamaguchi, posseeix un so molt personal que combina un timbre càlid i ric amb un estil modern. El badaloní, David Xirgu, ha estat membre i/o fundador d'un gran nombre de grups musicals. També ha liderat el seu propi quartet, amb qui ha enregistrat dos cds. Amb més de vuitanta discos de jazz enregistrats, Xirgu és del 2001, professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya i des del 2008, del Conservatori Superior del Liceu.
coincidint amb l? inici oficial de l? activitat escolar, és la polèmica?o no- de la novetat més important del curs; l? educació per a la ciutadania. matèria impulsada pel Ministerio de Educación l? objectiu de la qual consisteix en què l? escola transmeti de manera explícita uns valors concrets basats en els drets humans, la tolerància, la democràcia i la constitució. les formes com els continguts fan pensar en un catecisme d? estat, potser paciència de seguir-me saben que és molt difícil que l?òrbita social del PP i jo coincidim en poc més que en una mútua antipatia. manera, el pensament oficial de l? església espanyola, entitat caracteritzada per l? excés de pecats capitals i l? absència d? actes de contrició, tampoc em Tanmateix, i sense que serveixi de precedent, els he de pensament, el respecte escrupulós als drets humans, i és més, a la carta fundacional de les Nacions Unides, amb els seus drets individuals i col·lectius, ocupen un espai central. Ningú no me? ls va ensenyar a l? escola. Com la major part de persones relativament raonables, posseeixo un sentit elemental de justícia que consisteix en què el poderós no ha d? imposar-se per damunt del desvalgut, que la llibertat, la igualtat i la solidaritat tenen preeminença sobre drets filosòficament inexistents i dominats a la pràctica ?com el dret a enriquir-se, a explotar, a oprimir,...-. No cal que els ensenyi ningú formalment, sinó que aquells que ocupen un espai de privilegi en la piràmide social practiqui la pedagogia dels fets. ciutadania a les escoles suposa la seva condemna a tancar-se en el gueto tancat dels centres escolars, aïllats d? una realitat on els sense escrúpols s? imposen, on la publicitat tranmet uns models contraris a l?ètica, i on determinats personatges sense moral reben el premi de la fama, l?èxit, els diners i el L? educació per a la ciutadania, formulada sota aquests paràmetres és d? una inutilitat absurda, i confinada a escoles i instituts, amb uns professors que són com la cavalleria polonesa que carregà, el setembre del 39, contra els panzer aspectes més polèmics; models de família, interculturalitat, i sobretot, amor a la Constitució, s? incorre en un clar exemple de dirigisme filosòfic. models familiars,... considero que pertanyen a la privacitat de l? individu, I l? estat no n? ha de fer res, ni per criticar-les, ni per defensar-les. relacions entre cultures no existeixen. És una falsedat fabricada pels pijoprogres Existeixen les relacions amb individus. I la seva procedència geogràfica, cultural o religiosa esdevenen factors secundaris, anècdotes, que no han Cadascú té dret a pensar el que consideri convenient, sempre i quan això no tingui conseqüències negatives per a la resta d? individus. És obligatori creure en les bondats de Amant de l? ordre i el control. lliurepensament, i escassament tolerant amb la dissidència. la llibertat de consciència per instaurar una religió d? estat. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu. Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
Si jo fos Valls no em precipitaria a cosir totes les peces de la seva candidatura Frankenstein Quan servidor era un nano –calculin que mig segle llarg enrere–, en les grans curses ciclistes per etapes com el Tour o la Vuelta, tancava la tòpica 'serpiente multicolor' formada pels corredors, les assistències, els cotxes publicitaris, etcètera un vehicle molt especial: el camió escombra. Era, en efecte, un camió, sovint identificat amb una escombra posada del revés, que tenia com a missió recollir aquells ciclistes –amb les seves màquines– que, a causa d'una caiguda, d'una avaria mecànica, d'una 'pájara' o de qualsevol altra incidència, es veien obligats a abandonar la cursa en plena ruta, i els traslladava fins al punt final de l'etapa. Fa una pila d'anys –però no sabria dir quants– que aquesta tasca, en condicions molt més confortables, va a càrrec dels cotxes d'assistència dels diferents equips. He recordat el vell concepte del camió escombra veient la política de fitxatges preelectorals que desenvolupa darrerament el partit Ciutadans He recordat el vell concepte del camió escombra veient la política de fitxatges preelectorals que desenvolupa darrerament el partit Ciutadans. És cert que, ja en la seva primera expansió espanyola, el 2014-15, Cs captà moltes persones provinents de formacions polítiques locals o provincials. Per exemple, el seu actual líder andalús, Juan Marín, era el cap visible de Ciutadans Independents de Sanlúcar (CIS). Ara, però, la pràctica dels taronges té un altre perfil: ara es tracta d'atraure figures molt destacades de l'abominat bipartidisme PP-PSOE, i de fer-ho amb l'esquer d'oferir als neòfits unes oportunitats o uns afalacs que els seus partits d'origen els regatejaven. Els casos més modèlics d'aquesta pràctica són el de l'expresident balear José Ramón Bauzá, a qui després d'una gestió nefasta el PP havia situat comprensiblement en via morta, i Silvia Clemente, veterana política del PP castellanolleonès a la qual aquest no garantia repetir com a presidenta de les Corts regionals. Amb tot, l'exemple més espectacular de la política del camió escombra ens l'ofereix la candidatura a l'Ajuntament de Barcelona que encapçala l'ex primer ministre francès, Manuel Valls Galfetti. En vista del currículum de l'alcaldable i de les ínfules que gastava inicialment –la seva seria una llista suprapartidista, transversal, de prestigi social més que no pas d'etiquetes polítiques...–, podíem esperar veure-hi afluir en tromba els i les independents de gran renom professional, d'exitosa reputació socioeconòmica, o cultural, o... Doncs bé, no està essent així en absolut. Fins on coneixem avui –perquè els 'spin doctors' de Valls intenten crear una expectativa artificial amb la qual, després, els noms coneguts no es corresponen–, l'esperadíssima i cobejadíssima número dos de la llista serà... una militant fundacional de Ciutadans i diputada taronja al Parlament, María Luz Guilarte, de qui un diari gens hostil deia el dia 8 que "pocos sabían quién es cuando ha sido presentada la mañana de este viernes". L'exemple més espectacular de la política del camió escombra ens l'ofereix la candidatura de l'ex primer ministre francès, Manuel Valls Galfetti El número tres, en canvi, és molt conegut, però amb una notorietat que no sembla gaire rendible de cara a la batalla municipal de Barcelona. Es tracta de Celestino Corbacho Chaves, alcalde durant catorze anys... de l'Hospitalet de Llobregat, i després ministre de Treball al llarg del bienni (2008-10) en què l'atur a Espanya es duplicà amb escreix. Sigui dit amb tots els respectes personals, el polític Corbacho està més amortitzat que l'emprèstit de 1914 de la Mancomunitat de Prat de la Riba. La quarta posició de la llista serà per a Eva Parera i Escrichs, un cas remarcable de supervivència institucional a sigles ja difuntes. Vull dir que, membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya per designació de CiU i, específicament, d'Unió Democràtica, tant CiU com Unió ja fa anys que no existeixen, però ella segueix de consellera sense cap objecció de consciència. Més encara: en fitxar per Valls anuncià que "té previst" –sense pressa, pel que es veu– abandonar Units per Avançar, on encara milita, perquè troba que Ramon Espadaler és massa d'esquerres i filoindependentista... El camió escombra de Manuel Valls i Ciutadans transporta també –a manca, encara, d'ubicació numerada– Antoni Fernández Teixidó i/o algun altre nàufrag de CiU ara amb l'etiqueta de Lliures, i una representació –no serà fàcil trobar-la– d'Unió, Progrés i Democràcia; i, d'una manera o altra, reflectirà així mateix un fenomen perceptible des de fa setmanes: la transferència de suports socials i empresarials des del PP barceloní a Valls, perquè és difícil que persones mínimament il·lustrades facin confiança electoral a l'inefable flequer Josep Bou, al 'Noi de la Mare'. De tota manera, i a títol de modest suggeriment, si jo fos Valls no em precipitaria a cosir totes les peces de la seva candidatura Frankenstein. Ho dic perquè, si el 28 d'abril Pablo Casado no aconsegueix arribar a la Moncloa, és fàcil que Enric Millo vulgui capitalitzar els seus mèrits patriòtico-testificals prop de Ciutadans. Canviar de partit no li ve de nou. I, si aleshores la llista ja estigués tancada per imperatiu legal, sempre pot aspirar a un càrrec de confiança. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Quan estàs parlant amb una dona sobre la situació als Balcans i et deixa anar un "sóc de Srebrenica", has de trobar les paraules més acurades per continuar la conversa. Saps que en algun moment o altre parlareu de difunts i de la pena -o l'alegria-, de si els ha pogut sepultar o no. Aquests dies es duran a terme els actes de commemoració del genocidi de Srebrenica d'aquell fatídic 11 de juliol de 1995. Arribaran a Bòsnia els caps d'estat i excaps per saludar autoritats, posar una flor a la làpida i fer un discurs.... Angela Merkel, Bill Clinton i etcètera i etcètera diran les seves sentides paraules però segur que no saludaran a la Sifa Suljic, quan vivia a Srebrenica, Sifa Ademovic. Sifa, avui ciutadana de Sant Celoni, és aquests dies a Sarajevo i a Srebrenica per donar sepultura a les restes trobades del seu pare. Al cementiri de Potocari ja hi té dos tiets i un germà, i encara es busquen les restes de l'altre germà. Aquesta és la història de les dones de Srebrenica. Recordant els actes de commemoració del vintè aniversari, el Regne Unit ha presentat al Consell de Seguretat de Nacions Unides una proposta de resolució per reconèixer el genocidi de Srebrenica amb l'objectiu d'expressar el dol per totes les víctimes del conflicte, demana que es reconegui com a genocidi tal com ha manifestat en sentència en ferm el Tribunal Penal Internacional per l'Antiga Iugoslàvia i remarca la importància crucial de la reconciliació basada en el diàleg, la justícia i el suport a les víctimes. No aprofundeixo en la descripció perquè la proposta no s'ha pogut discutir en exercir Rússia el dret a vet. El govern rús discuteix l'ús del terme genocidi. Al Consell de Seguretat ningú deu saber que Sifa enterra aquest dissabte tres ossos del seu pare trobats i identificats gràcies al Banc d'ADN i teixits del que disposa Bòsnia i Hercegovina. A Sifa que ningú li discuteixi si allò va ser un genocidi. Fa uns anys a Sarajevo, l'Andrej, quan era estudiant de Belles Arts, va aconseguir que la fàbrica de tabacs on es comercialitza el 'Drina', col·loqués en els seus paquets la frase "Oblidar Mata". A la nostra amiga Sifa li van comunicar fa quatre anys que s'havien identificats uns ossos del seu pare en una de les fosses comuns de la localitat, durant aquest anys no n'han aparegut més i segons la normativa és hora de donar sepultura a aquests ossos. Potser en properes investigacions trobaran altres restes i se seguirà el mateix procediment. A la Sifa tot això no la deixarà mai oblidar el que va passar. Sóc de Srebrenica, perquè el meu avi també va estar en una fossa comuna i no hi ha cap lloc on rebi sepultura. Bòsnia i Hercegovina té molts problemes i ha de millorar econòmicament i socialment, està en una zona geoestratègica complicada per les relacions Est/Oest i per les relacions amb Orient però ens poden donar algunes lliçons, entre elles la identificació de les víctimes. Espanya, Colòmbia i Cambotja són els estats amb més fosses comunes, i fins i tot a Espanya el jutge que es va atrevir a reescriure una petita part de la història viu "exiliat" i apartat de la carrera judicial. A Potocari cada any reben sepultura les darreres víctimes identificades: aquest any 176 noms i cognoms s'afegeixen a la llista de 7.261 identificats, però encara lluny dels 8.373 homes donats per desapareguts després que les milícies serbobosnianes comandades pel criminal Mladic (empresonat a La Haia i encara pendent de judici) van prendre el control de la població. Sóc de Srebrenica i amic de la Sifa quan recorda amb ulls plorosos que la seva família estava en un "enclavament segur", segons la terminologia adoptada per les Nacions Unides; quan recorda la sortida dels cascos blaus holandesos, la no reacció del Quarter General en no enviar reforços, el silenci de la comunitat internacional i -ella afegeix- l'oblit del mateix govern bosnià. L'altre dia abans de marxar cap a Bòsnia la Sifa em comentava que passats els anys l'únic que demana és que algú demani perdó, que algú digui "ho sento", que algú mostri penediment. Aquest dissabte 11 de juliol de 2015 moltes ciutats del món recordaran els fets. Per un dia Srebrenica, la darrera vergonya d'Europa, tornarà a aparèixer als mitjans i ens mostraran com Bòsnia està de dol. De dol per les víctimes, de dol per la inutilitat de la reacció internacional, de dol per la passivitat, de dol per un nou dret de vet en el Consell de Seguretat, de dol per la sensació que no és el darrer episodi on trobarem fosses comunes. Com diu la làpida del cementiri de Potocari: "Que Srebrenica no torni a passar mai més, ni en cap altre lloc del món. * Aquest dissabte Barcelona rendeix homenatge a les víctimes del genocidi de Srebrenica. De les 10.30 hores fins a les 20.30 hores del dissabte 11 de juliol centenars de ciutadans citaran els noms dels 8.373 desapareguts. Teniu més informació a la web del Districte 11. Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo Inicia sessió per deixar un comentari El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions. Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
Si el teu destí per a aquesta Setmana Santa està en un país de parla no hispana i el teu anglès és tan nul com el de Paco Martínez Soria, no t'has de preocupar: la web viajar en español et permet sortir a l'estranger sabent quina mena d'excursió o allotjaments pots contractar, perquè et permet contactar al país de destí amb empreses d'activitats i serveis turístics (agència de viatges, allotjament, guies, busseig, safaris, etcètera) de parla hispana, encara que al país no es parli gens d'espanyol. Des de Botswana al Vietnam, sense oblidar-nos dels veïns del nord - Noruega, Suècia, Finlàndia... i fins i tot Groenlàndia -, els serveis turístics 'traduïts' també es poden trobar als llocs més recòndits del planeta, com el Japó, Austràlia o Nova Zelanda. Com expliquen els responsables de la web, "els serveis en si ja existeixen, però a vegades és molt difícil trobar-los". És per això que intenten reunir totes les empreses possibles, "relacionades amb el turisme, que prestin els seus serveis en espanyol allà on aquesta llengua no és la llengua oficial". Els responsables d'aquesta pàgina, creada el juliol passat, reconeixen que encara els falten serveis turístics i països per recopilar, però que hi estan treballant i "a poc a poc" esperen poder arribar a tot el món. I encara que ja ofereixen multitud de serveis en infinitat de països, no paren de créixer i esperen estar totalment consolidats en el mercat aquest estiu.
El 55,9% dels barcelonins no coneix la commemoració del tricentenari que per a aquest 2014 està fent l'Ajuntament de Barcelona, sota el lema 'Viure lliure', segons el baròmetre municipal fet públic aquest dilluns. El 43,8% dels enquestats admet conèixer aquesta celebració, respecte del 55,9% que la desconeix, assegura aquest sondeig, fet entre el 26 de novembre i el 4 de desembre a 800 persones, i que té un marge d'error del 3,46%. Després de preguntar-li als enquestats sobre si tenen coneixement dels actes del tricentenari, només un 21,4% han assegurat saber-ho, i quan han hagut de respondre sobre quin esdeveniment en concret coneixen, gairebé la meitat de les respostes (46,7%) fan referència al Born Centre Cultural. El 33,6% dels enquestats ha visitat El Born, i hi ha una majoria de ciutadans que no ha acudit a aquest recinte que asseguren que el visitaran al llarg de 2014, i els qui han acudit puntuen al recinte amb una nota de 7,8 punts. Al demanar-li una valoració sobre aquestes dades, el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, ha assegurat que és una dada positiva el percentatge de coneixement sobre el tricentenari, i l'ha qualificada d'"espectacular". "Li puc garantir que és un dels actes culturals més importants i més coneguts de Barcelona", ha dit Forn, que ha posat de manifest que hi ha un gran interès ciutadà sobretot per visitar El Born Centre Cultural, el complex cultural que està al recinte de l'antic mercat, on poden visitar-se les restes de la part del barri de la Ribera arrasada fa tres segles per construir una ciutadella militar, després de la caiguda de Barcelona en la Guerra de Successió el 1714. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La preocupació per la seguretat i la privacitat a internet ha augmentat notablement en els últims anys, especialment a mesura que Internet ha anat reduint l'espai de la informació que es queda fora. A més, d'una forma creixent, una part de la nostra vida acaba reflectida en internet de formes diferents, especialment a través de les xarxes socials, però també en pàgines de notícies o fins i tot portals de l'administració que contenen dades personals.Per això, moltes persones han pres la decisió d'eliminar de les seves dades d'Internet, ja sigui de manera total o parcial. Internet no és fàcil, però existeixen maneres d'intentar-ho. Si volem esborrar totes les dades, hem de prendre'ns un temps per a repassar les pàgines i plataformes que tenen dades nostres. L'email ens pot ajudar en aquest punt a rastrejar els comptes i perfils que hem creat a les xarxes socials o per gaudir de diferents serveis i botigues online, una llista ja llarga per a un usuari mitjà.Una vegada elaborada aquesta llista, caldria sol·licitar en cada cas i amb els mecanismes que estableixi cada plataforma, l'eliminació o desactivació d'aquests comptes. Amb els protocols establerts, no sempre els més ràpids, les xarxes socials més populars, com Facebook, Instagram o Twitter, ofereixen mecanismes per a esborrar els nostres perfils. No obstant això, el procés pot no ser senzill en algunes pàgines. En el cas de pàgines de notícies, blogs i altres webs que puguin contenir informacions sobre nosaltres, el camí passa per sol·licitar directament als seus responsables l'esborrat a través dels contactes de les respectives plataformes. Però potser la gran plataforma d'internet per a gairebé tots és avui Google. El gegant d'internet recopila moltes de les nostres dades i abans de decidir el seu esborrat, hem de saber que això ens impedirà a accedir al conjunt de serveis que conté com ara: Gmail, Youtube, la botiga Google Play o l'emmagatzematge en el núvol de Google Fotos. A més, sempre existeix la possibilitat d'acudir a empreses especialitzades a eliminar aquestes dades, que cobraran per aquest servei. En qualsevol cas, la Unió Europea, a través del Reglament Europeu de Protecció de Dades, reconeix el 'dret a l'oblit'. Aquesta normativa permet sol·licitar a Google que s'impedeixi la difusió d'informació personal a través d'internet quan la seva publicació compleixi amb els requisits previstos. La norma fa referència a informació obsoleta o que no tingui rellevància ni interès públic, encara que la publicació original sigui legítima (en el cas de butlletins oficials o informacions emparades per les llibertats d'expressió o d'informació), segons la pròpia Agència Espanyola de Protecció de dades. La informació no s'elimina, però es deixa d'indexar en el cercador, la qual cosa fa que sigui gairebé impossible trobar-la.
Els Campionats del Món de ciclisme adaptat, celebrat aquests dies a Greenville (EUA), han tingut a Raquel Acinas (WC2) com la representant catalana més destacada. La ciclista pujà dos cops al podi a recollir la medalla d ́ argent, primer a la crono i posteriorment al fons en una prova difícil pel terra mullat el domini de la selecció estatunidenca. La tercera medalla fou la aconseguida pel tàndem Pepi Benítez i Judit Masdeu que foren terceres a la cursa de fons. La meitat masculina sortí de la localitat estatunidenca amb un parell de quarts llocs a totes dues curses. Juanjo Méndez (MC1) rodà molt prop de ser podi a la crono, només set segons el separaren del tercer lloc, i la parella Ignacio Àvila-Joan Font es quedà a portes del podi, destacant la seva tasca en la cursa de fons a favor dels seus companys González-Martín, campions del món.
Entre tots els vols de la companyia Delta Air Lines, n'hi ha un que vola cada dia des de Salt Lake City a Houston, però aquest divendres el trajecte va ser molt diferent als habituals: estava dedicat especialment a les dones. La tripulació va estar íntegrament formada per dones i a bord la companyia hi va encabir a 120 noies d'entre 12 i 18 anys. La intenció del viatge era visitar el centre de la NASA a Houston amb motiu del Dia Internacional de les Dones en l'Aviació. I l'objectiu final de Delta era animar-les a conèixer i familiaritzar-se en un camp que encara està dominat pels homes, el món de l'aviació. Les joves provenien de les escoles de ciències, matemàtiques i enginyeria de la capital de Utah, Salt Lake City. En arribar a la NASA, a Houston, van visitar el centre i van dinar amb l'astronauta i enginyera aeroespacial Jeanette Epps. El missatge de la NASA és millorar la diversitat de gènere i ajudar a canalitzar la imatge del centre i, sobretot, potenciar l'interès de tot aquest món cap a les nenes a partir dels 10 anys. Per la seva banda, Delta explica que el 5% dels seus pilots són dones i que en els últims quatre anys se n'han contractat un 7,4%. Però esperen que aquests números seran més positius en el futur i d'aquí aquest esforç per aproximar el món aeronàutic a les dones. Els organitzadors asseguren que unes 20.000 dones van participar en el Dia Internacional de les Dones en l'Aviació als Estats Units, el Canadà, Austràlia, així com en països d'Africa, Àsia i Europa. Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
L'objectiu d'aquesta iniciativa és informar, assessorar i comprovar si els paradistes compleixen la normativa relativa a la informació que han de donar als consumidors El Departament de Consum de l'Àmbit de Serveis a les Persones i Seguretat de l'Ajuntament de Badalona, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, inicia aquest dimecres, 28 de novembre, una campanya informativa adreçada als encants de la ciutat amb l'objectiu d'informar i assessorar als paradistes sobre els requisits mínims exigibles que han de complir pel que fa referència a la informació que han de donar als consumidors. Amb aquesta iniciativa es vol comprovar el grau de compliment pel que fa a la normativa dels fulls oficials de reclamació, l'exhibició dels preus de venda al públic i els justificants de pagament. La campanya començarà amb la visita als encants dels tècnics de la Diputació de Barcelona, acreditats per l'Ajuntament de Badalona, que s'encarregaran de parlar amb els paradistes i comunicar-los quina és la informació que han de donar als consumidors en compliment de la normativa. D'altra banda, recordem que els ciutadans poden adreçar-se a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor a través del telèfon 93 483 27 44, o bé consultar el web www.badalona.cat/consum.
En aquest bloc trobareu tots els relats presentats al concurs de Sant Jordi de Regió7.cat, DiarideGirona.cat i Empordà.info. Tens temps per participar fins el 26 de maig. Els textos són lliures i giren a l'entorn d'un petó. Pots trobar les bases del concurs aquí:... Els concursants opten a tres premis:... A l'altre banda del passadís sento la seva veu, es greu i ressona mentre parla per telèfon. Tinc la necessitat d'anar a veure'l i passo pel seu costat. -Hola, bon dia- dic amb un somriure d'orella a orella i amb ulls somiadors. Ell em mira de dalt a baix, em repassa, i es va girant, telèfon en ma, tot seguint la meva sortida per la porta que alenteixo tot el que puc. Necessitava aquest contacte visual. El joc del flirteig em supera, mai hagués pensat que les papallones de l'estómac tornessin a sortir, que el corrent elèctric recorregués la meva pell i no calgués ni tant sols contacte, simplement uns centímetres de separació i la química ens desborda. M'agrada recordar cada vegada que passa pel meu costat i em pessiga la ma. És la seva salutació. Voldria parar el temps en aquell instant, mantenir la sensació del seu contacte i fer-la durar més d'un segon, més d'un minut, per sempre a la meva memòria, voldria que el pessic fos intens, dolorós. Les senyals son clares, però tinc aquells dubtes del joc que portem, i de fet és això el que més m'agrada, la màgia d'imaginar el que podria passar, o que passés de veritat. He treballat fins a molt tard, quedem pocs, el soroll s'ha anat diluint mica en mica fins a fer-se gaire bé el silenci. Sento algú encara teclejant a molta velocitat i que para de cop. Ja és hora de plegar i estic concentrada en acabar la feina. La química em torna, em desperta tot el cos de nou i... en un moviment ràpid s'acosta molt, molt a prop a la meva orella i amb veu sensual em diu Al segon revolt, el veig, com una ombra, esperant-me. M'estira del braç a la part més fosca i recolzada a la paret, agafa la meva cara entre les seves mans i em diu –T'estimo. Llavors em fa el petó més llarg del mon, el més intens, el que no té inici ni fi, el petó que tothom somia sentir un dia de la seva vida, o el que ningú es pot arribar a imaginar que pugui sentir, estic volant, perduda, ara si que estic realment perduda en els seus llavis. Com ha passat? ni jo mateix ho sé. Recordo el primer dia que vàrem parlar i ja no podia deixar de mirar-la. Ara no puc estar un dia sense veure-la, desitjant que passi el cap de setmana i tornar a sentir el seu riure, mirar-me en el mar dels seus ulls que ho diuen tot i aprofundir a dins. Qualsevol excusa és poca per acostar-me a la seva taula i que no es noti massa que n'estic de penjat. No pot ser que li hagi preguntar si alguna vegada surt a la nit per veure si un dia me la trobo per casualitat, o faig veure que me l'he trobat. Ja soc grandet per aquestes tonteries i no paro de fer-ne. Ho sé, portem aquest joc, però cada cop se'n fa més difícil de controlar. Només la seva olor m'accelera el cor. Tenim afinitats comuns, tenim química, ella m'ho va dir l'altre dia, em va sorprendre la seva sinceritat. Realment, em va deixar anar que si no estigués casada tindríem possibilitats.
Rodrigo Lanza revela que no va gaudir de cap benefici penitenciari perquè es va negar a admetre les acusacions Els condemnats i els advocats del cas 4-F esperen que després de la sensibilització social desencadenada pel documental 'Ciutat morta' s'investiguin novament els fets i es reobri el cas. El principal condemnat, Rodrigo Lanza, sobre qui pesa l'obligació de pagar 1,5 MEUR de responsabilitat civil, ha revelat que ha complert íntegrament la pena de presó perquè no va gaudir de cap benefici penitenciaria en negar-se a admetre haver comès l'atac contra el guàrdia urbà ferit greu. Un dels autors, Xapo Ortega, anuncia que mediten difondre la declaració del nou testimoni i, en la mateixa roda de premsa, Sílvia, amiga de Patrícia Heras, assegura que ha estat acomiadada per participar al reportatge.El principal condemnat, Rodrigo Lanza, sobre qui pesa l'obligació de pagar 1,5 MEUR de responsabilitat civil, ha explicat que actualment es troba a l'atur i que no pot afrontar el pagament d'aquesta quantitat. També ha revelat que si va complir "íntegrament" la pena de presó imposada, va entrar "amb 21 anys" i en va sortir "amb 28", és perquè no va gaudir de "cap benefici penitenciari" en negar-se "a admetre" haver comès l'atac contra el guàrdia urbà ferit greu. Rodrigo, molt emocionat durant la seva compareixença, ha trencat a plorar recordant Patrícia Heras, la dona que es va treure la vida durant un permís del tercer grau del compliment de la seva condemna. També ha recordat que "mai" no es van investigar les tortures que ell i la resta d'acusats van patir. La seva mare, Mariana Huidobro, que ha demanat disculpes per una afectada "per l'emoció", s'ha presentat amb una bossa que recull totes les carpetes de documents que durant aquests nou anys han anat presentant i que han estat rebutjats. "Només demanem que s'investiguin els fets, que se sàpiga la veritat". Els advocats Laia Serra, de la Comissió de Defensa del ICAB, i Andrés Garcia Berrio, Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, confien que gràcies a la sensibilització social desencadenada pel documental 'Ciutat morta' sumada al fet que es tracta d'un cas que "mai es va investigar bé" els animen a creure que ara serà possible "reobrir-lo". La fiscalia, ha recordat Serra, pot actuar d'ofici i reobrir-lo. Garcia Berrio, per la seva banda, ha volgut posar el focus sobre les tortures que els detinguts per l'agressió al guàrdia urbà. Els organismes internacionals "avisen" des de fa temps que als cossos policials "tenim un problema" que han de resoldre millor els mateixos cossos però també els jutges d'instrucció, la fiscalia i la societat en general, que cal que actuï per evitar que es repeteixin en el futur. Un dels autors, Xapo Ortega, ha explicat que mediten difondre el testimoni gravat, però descartat al muntatge final, de la persona que assegura que coneix el responsable d'haver llançat el test que va ferir greument el policia municipal. Està amb la cara tapada i té la veu distorsionada però el seu testimoni podria resultar clau ja que en cas de provar-se que la ferida la va causar aquest test -tal com va apuntar l'exalcalde Joan Clos en la seva primera versió- quedaria també provada la innocència dels condemnats. A la sala també ha sobtat que la Sílvia, amiga de Patrícia Heras, ha denunciat haver estat acomiadada aquest dilluns de la seva feina per "haver participat" en aquest documental. El responsable de l'empresa així ho ha decidit en ser informat de la seva presència a 'Ciutat morta'. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
L'esquiador osonenc Joaquim Salarich serà, juntament amb el basc Juan del Campo, un dels dos únics representants de la Federació Espanyola d'Esports d'Hivern en el campionat del món d'esquí alpí, que tindrà lloc a Saint-Moritz (Suïssa) entre el 6 i el 19 de febrer. Salarich competirà en la prova d'eslàlom, que es disputarà l'últim dia de competició. Fa dos anys, en el mundial de Vail (Estats Units), va acabar 30è en aquesta prova. L'esquiador de Malla, de 22 anys, s'ha consolidat com una de les referències estatals en l'especialitat d'eslàlom i la temporada passada va acabar en la 69a posició del rànquing mundial FIS. Feia dues dècades que cap esquiador estatal no aconseguia estar tan ben situat en el rànquing d'eslàlom. Salarich pertany a La Molina Club d'Esports, i els seus millors resultats els ha obtingut en l'eslàlom. Enguany va ser segon a les FIS d'Ushuaia, dos quarts llocs i un primer a Vallnord. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
Disponibles en català dues noves normes UNE-ISO relatives al compliment normatiu a l'empresa El Centre de Terminologia TERMCAT ha elaborat la versió catalana de dues normes tècniques relatives a l'àmbit del compliment normatiu a les empreses, és a dir, a l'adequació dels procediments i de les actuacions d'una organització a la normativa en vigor. En concret, es tracta de la norma UNE-ISO 19600:2015 Sistemes de gestió del compliment normatiu ( compliance ). Directrius i la norma UNE 19601:2017 Sistemes de gestió del compliment normatiu ( compliance ) penal. L'edició d'ambdues normes s'ha dut a terme en el marc de l'acord, renovat recentment, amb l'Associació Espanyola de Normalització, UNE, i del conveni firmat entre la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Política Lingüística, per a fomentar l'ús del català en el món empresarial. Des de la reforma del Codi penal espanyol de 2015, les directrius de compliment normatiu s'han incorporat al discurs empresarial com a polítiques preventives orientades a evitar riscos legals. En aquest context, les normes UNE-ISO 19600 i UNE 19601 estableixen els requisits per a implantar i mantenir un sistema de gestió dels riscos penals en les organitzacions amb l'objectiu de prevenir-hi la comissió de delictes i fomentar-hi l'ètica corporativa. Concretament, l'estàndard internacional UNE-ISO 19600 és una guia per a dissenyar sistemes de prevenció i de control de riscos en àrees que no són estrictament penals (tributs, contractes, relacions laborals, medi ambient, etc.), mentre que l'UNE 19601 és l'adaptació al Codi penal espanyol de les bones pràctiques en matèria de compliment normatiu a escala internacional. Sovint aquests sistemes de gestió es complementen amb estàndards que també es refereixen, de manera més general, a la gestió del risc, com ara la Norma UNE-ISO 31000:2018 Gestió del risc. Directrius, que també està disponible en català. En l'elaboració de la versió catalana d'aquestes dues normes s'ha disposat de l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF). S'hi recullen termes com ara compliment normatiu, autoritat reguladora, conflicte d'interessos, acció correctiva o no-conformitat. Amb aquestes normes, el TERMCAT ja ha fet disponibles en català prop de quaranta normes d'àmbits tan diversos com la informació i la documentació, la qualitat, el medi ambient, la indústria tèxtil, les instal·lacions elèctriques o la indústria gràfica. El TERMCAT s'ocupa de l'elaboració de la versió oficial catalana de les normes UNE des del 2005, any en què va signar un conveni de col·laboració amb l'Associació Espanyola de Normalització, UNE. El procés que se segueix en la traducció de normes s'adequa als requisits establerts per la norma europea UNE-EN 15038, de serveis de traducció. Podeu consultar la relació de normes UNE disponibles en català al web del TERMCAT, i la terminologia continguda en els glossaris de les normes traduïdes, al Cercaterm. Per a l'adquisició de les normes, us podeu adreçar a l' Associació Espanyola de Normalització UNE o a l'Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Cartell definitiu del Doctor Music Festival de Montmeló. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
En un acte promocional celebrat aquesta mateixa tarda, el porter titular del Girona, Yassine Bounou, ha explicant que tant ell com el club estan negociant la seva renovació i que no hi hauria d'haver "cap problema" per arribar a una entesa abans que s'acabi aquesta temporada. El marroquí, que va arribar a Montilivi l'estiu del 2016, té contracte fins el 2019 i la intenció és que hi continuï, com a mínim, un parell d'anys més. "Sempre he dit que la meva intenció era seguir perquè estic molt conent a Girona i vull seguir creixent de la mà d'aquest projecte ", ha dit Bounou, afegint que "estem negociant per estar-m'hi més temps". Això sí, no ha amagat que "ara mateix el club té d'altres situacions al damunt de la taula" -referint-se, per exemple, a la renovació del tècnic Pablo Machín. Res, però, que hagi de suposar un contratemps. S'hauria de produir d'aquí al final de la Lliga", ha completat.
L'últim dia de curs el meu amic Benet va suggerir als seus alumnes una llista de llibres per llegir a l'estiu. Em comenta que els va fer un breu resum de cada llibre i que es van entusiasmar. Està convençut que perquè els seus alumnes es posin a llegir només cal saber triar els llibres -ben escrits, profunds, però interessants per als adolescents del segle XXI-, i seduir-los amb els temes i els arguments.
Ens ha visitat el vicepresident de Creu Roja Andorrana, el David Fraissinet, i ha comentat l'activitat internacional de l'entitat, entre d'altres qüestions. Tornar a: Ara i Aquí 1 d'abril de 2019
La decisió que haurà de prendre Andorra en un futur no gaire llunyà sobre l'acord d'associació és una de les més importants dels seus més de 700 anys d'història Aquesta setmana s'ha celebrat la 32a Universitat d'Estiu d'Andorra amb el títol "Europa, reptes de futur" i és que si en la política andorrana històricament hi ha hagut un tema en boca de tots els sectors i que a més tindrà un impacte directe a tots els nivells, aquest és el futur encaix d'Andorra a Europa. Aquest ha estat el tema triat per la Universitat d'Estiu d'Andorra, com molt bé va explicar el cap de Govern, no per ser usat com a altaveu de la posició del Govern, sinó per l'evolució històrica i les accions dels diversos executius de diferent color que ens han portat a aquest moment crucial, en què s'està negociant un acord d'associació. Aquestes jornades han servit perquè diverses persones, de reconegut prestigi en els seus àmbits, donessin la seva visió del que suposa la Unió Europea, el context en què sorgeix i a què dóna resposta, la seva evolució, els organismes que en formen part, el seu encaix en el mercat global, i finalment quina relació hi podria tenir Andorra i quins avantatges i inconvenients li podria suposar. L'objectiu de la Universitat d'Estiu d'Andorra és la de, a través de l'exposició per part d'experts dels temes que conformen la matèria, poder crear un clima de reflexió, diàleg i contraposició de postures que permetin a tothom poder generar la seva opinió. Que la informació arribi a la gent és la base de la democràcia. Només un poble que té tota la informació pot exercir plenament els seus drets democràtics. És l'obligació de les institucions públiques fer arribar aquesta informació, però també ho és dels diferents partits polítics, mitjans de comunicació i altres actors rellevants de la nostra societat. La decisió que haurà de prendre Andorra en un futur no gaire llunyà sobre l'acord d'associació és una de les més importants dels seus més de 700 anys d'història. Aquesta cal que es basi en el raonament pausat i l'anàlisi profunda, i no en la por del moment que puguin estar fomentant alguns. Com bé va dir el cap de Govern en la clausura del seu discurs, "les pors d'avui poden ser l'infern dels nostres fills". Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió Les negociacions pel relleu de l'alcalde que s'estan duent des de fa setmanes pugen de temperatura. La Crida per Sabadell assegura que Esquerra està bloquejant el canvi d'alcaldia "per negar-se a facilitar el relleu". Els anticapitalistes sostenen que els republicans bloquegen la negociació, de forma que pot ser un "trencament de l'actual acord". Com ja han explicitat anteriorment, la Crida prefereix el relleu a l'alcaldia, bàsicament a través del portaveu d' Unitat pel Canvi, Joan Berlanga, o d'un candidat de la Crida, d'igual manera que consideren imprescindible tenir un alcalde que doni suport al referèndum d'independència de forma clara. Asseguren que han presentat propostes alternatives per fer possible el relleu mantenint el suport al referèndum d'independència. La primera proposta: 2,5 anys Fernàndez i 1,5 Berlanga En la primera opció, proposen a Juli Fernàndez que sigui alcalde fins el referèndum, i després sigui alcalde Berlanga. D'aquesta forma Fernàndez hauria estat alcalde més de dos anys i mig dels quatre del mandat, Sabadell tindria un alcalde obertament compromès amb l'hipotètic referèndum i Berlanga seria alcalde l'any i mig restant. La segona proposta: dos anys Fernàndez, un la Crida i un Berlanga La segona opció seria canviar d'alcalde ara, a meitat de mandat, amb un alcalde de la Crida de cara al referèndum "per garantir que Sabadell estigui a l'alçada del moment històric durant el referèndum d'autodeterminació i pugui assumir les previsibles conseqüències repressives". El darrer any de mandat l'alcalde seria Berlanga. Cap de les dues propostes han estat acceptades per Esquerra, segons la Crida, que ho considera un incompliment "flagrant" de l'acord signat per UpC, Esquerra, la Crida i Guanyem el novembre de 2015. Els anticapitalistes mantenen que ERC i Fernàndez han malmès la seva credibilitat i confiança. Els demanen que recapacitin i "juguin net" amb la resta de socis de govern i la ciutadania. iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell.