Split (2)

train · 1.01M rows

text stringlengths 31 3.15M
L'incendi que es va declarar diumenge al departament francès dels Pirineus Orientals, al costat de la frontera espanyola, i que va obligar a tallar una carretera i una línia fèrria que connecten amb Espanya estava ahir al matí gairebé extingit. Els bombers francesos van explicar ahir al matí que quatre camions, amb una vintena d'efectius, seguien a la zona de l'incendi, entre els municipis de Banyuls i Cervera de la Marenda, per evitar que el foc es revifés ja que bufava un fort vent. Les flames van calcinar unes 120 hectàrees, essencialment de malesa i bosc baix, però també una mica d'arbrat, va precisar el portaveu. Tant la carretera D-914 com la línia del ferrocarril, que diumenge van estar tallades durant diverses hores, es van obrir al trànsit a la nit. Durant la jornada d'ahir, fins a 70 vehicles i quatre hidroavions van participar en l'extinció de l'incendi. Els Bombers catalans no van desplaçar efectius a Banyuls de la Marenda, tot i que tenien els dispositius preparats i feien seguiment de l'evolució de l'incend i. Les flames es podien veure des de diferents punts de la comarca propers a la frontera, com Portbou o el Port de la Selva.
Les seleccions d'equip de la Universitat de València es mesuraran a la Universitat Politècnica de València (UPV) dijous que ve, 9 de febrer, en el que serà la tornada del Campionat Autonòmic d'Esport Universitari (CADU) per als esports col·lectius després de l'aturada pels exàmens. En aquesta ocasió, el derbi començarà a les 13 hores a les instal·lacions de la Universitat de València de la mà de la selecció de futbol sala masculí, que des del Pavelló Universitari donarà la xiuletada inicial a una de les jornades més esperades de la competició. La selecció dirigida per Javier Arnau es juga la passada a la final davant la Politècnica. "Si guanyem estaríem matemàticament classificats per a la final, que és el primer objectiu des que comencem el curs. Per a nosaltres és un derbi, ja que ens coneixem des de fa molts anys i hi ha una rivalitat esportiva important, afrontem el partit amb moltes ganes i amb ambició, el grup sap que és un partit important i estem entrenant per a arribar tan bé com siga possible a la cita", argumenta el tècnic. Respecte a l'equip, Arnau espera "comptar amb tots els jugadors que tenim a disposició; per al cos tècnic és un luxe tindre l'opció de fer descartes en la convocatòria, ja que tots els jugadors estan amb moltes ganes de jugar el partit". Els companys de futbol masculí els seguiran a les 13:30 hores des del camp de futbol del Campus dels Tarongers. D'altra banda, la sala nord de l'Aulari V acollirà les seleccions de bàsquet: a les 14 hores, la selecció femenina i, a les 16 hores, la masculina. Per a José Manuel Casares, seleccionador del combinat masculí, "el rival serà dur, tenim ganes de mesurar-nos a ells. L'equip afronta el partit contra la UPV amb l'ambició de continuar invictes, segellant així la passada a la final del CADU, sense obviar la dificultat del partit, ja que la UPV també arriba invicta al partit". Simultàniament, les xiques de futbol sala femení disputaran la seua trobada a les 15 hores al Pavelló Universitari. Les d'Ángel Zurilla "afronten amb il·lusió la jornada", però hauran d'estar molt atents als resultats dels altres partits "per si ens acompanyen els resultats i guanyant nosaltres les dues jornades que queden, ens podem ficar en la final. Serà un partit complicat, ja que l'equip és nou, ens està costant acoblar-nos, i la Universitat Politècnica sempre ens planteja partits complicats". Com a visitants, les seleccions de la Universitat de València disputaran totes les trobades al Pavelló de la Universitat Politècnica de València. Inauguraran la jornada les xiques de la selecció d'handbol femení a les 14 hores, i a les 16 hores ho faran els seus companys de la selecció masculina. L'equip d'handbol femení, dirigit per Sagrario Santana, es prepara per a un "partit complicat, no només pel rival en si (UPV), sinó també perquè es tracta de la volta a la competició després de l'aturada; a més de la responsabilitat que suposa saber que aconseguir aquests dos punts ens poden posar en la final", apunta. Per a la seleccionadora, és primordial "mantindre un nivell defensiu alt per a deixar al rival amb pocs gols i que açò ens facilite l'atac. Saber controlar el ritme de partit sense arriscar quan no siga necessari". Respecte a l'equip, Santana destaca que les jugadores "tenen ganes de tornar a la competició i estan motivades per a aconseguir l'objectiu". Per la seua banda, Juan Ángel Perdigón, seleccionador del combinat masculí, preveu un partit "de gran rivalitat", donades les circumstàncies. "Per la nostra banda arribem a la quarta jornada de competició amb una lleugera opció de classificar-nos per a les finals autonòmiques, amb la vista posada en la resta de partits que es disputen i a l'espera que la mala ratxa de lesions que hem tingut durant aquest període no ens passe factura", explica. La selecció de voleibol femení començarà la trobada a les 15 hores i tancarà la jornada la selecció de voleibol masculí a les 17 hores. L'entrada a tota la jornada és lliure i constitueix una oportunitat única de veure algunes de les millors seleccions universitàries valencianes en acció. El Servei d'Educació Física i Esports oferirà cobertura en directe i seguiment de les seleccions a través de les seues xarxes socials oficials (Twitter: i www.facebook.com/sefuv). Les seleccions de tennis i pàdel, a les portes de la final En aquests termes es van expressar ahir els seleccionadors dels equips de tennis i pàdel de la Universitat de València, Amparo Llópez i Jorge Bellmont, respectivament, després de disputar-se contra la Universitat d'Alacant la tercera jornada de la Lliga del Campionat Autonòmic d'Esport Universitari (CADU). La victòria rotunda de l'equip de pàdel en les tres modalitats –mixts, individual femení i individual masculí– i els dos primers llocs per al tennis en individual masculí i mixts els porta a jugar el pròxim dijous, dia 9, la quarta jornada de lliga autonòmica contra la Universitat Politècnica de València. "El de hui (per ahir) és un molt bon resultat, després d'haver-nos emportat els partits davant la Universitat Catòlica de València i la Miguel Hernández d'Elx. Continuem invictes, així que estem llests per a jugar la fase final del CADU i classificar-nos així per als Campionats d'Espanya Universitaris", va apuntar Llópez. Els mixts de tennis van caure en mans de Raúl Gil i Beatriz Córcoles, mentre que Pedro Lizondo va vèncer en l'individual masculí. No va tindre tanta sort la tennista de la UV Paula Álvarez, qui es va anar amb les mans buides enfront de la seua contrincant alacantina. Bellmont, per la seua banda, va celebrar la gran victòria valenciana. La segona que l'equip de pàdel de la Universitat se suma en aquesta Lliga i que apunta cap a un nou triomf el dia 9 de febrer a la Politècnica. "Guanyar hui era vital per a nosaltres després del passat empat davant la Catòlica, i més amb el 3-0, que ens ha obert les portes a la final del CADU", va dir. I és que els resultats del combinat que dirigeix Jorge Bellmont no van deixar lloc a dubtes. Els seus sis esportistes van jugar i van guanyar. La parella masculina, formada per Javier Rodríguez i Javier Rico, van finalitzar amb dos excel·lents 6-1 i 6-3; la parella femenina, d'Elena Molina i Tamara Icardo, van acabar amb puntuacions encara més folgades: 6-1, 6-0; i el mixt, amb Javier Santonja i Fátima Olaso, un poc més ajustats però també campions: 7-6, 7-5.
Aquí trobareu els documents d'orientació de matrícula del curs 2019-2020 per l'alumnat dels G rau en Infermeria i Grau en Fisioteràpia. Per tal d'evitar solapament entre classes de les diferents assignatures matriculades heu de seguir les recomanacions de matrícula i selecció de grup que trobareu al web de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia. Us pregam que respecteu estrictament aquestes indicacions, ja que el canvi de grups posterior a la matrícula i una vegada començat el curs és excepcional i està subjecte a la disponibilitat de places als grups sol·licitats.
Assaig cinematogràfic rodat per a la televisió sobre Otel·lo, que Orson Welles va dirigir, amb grans problemes, el 1952. Inclou reflexions del cineasta a peu de moviola i una discussió domèstica amb Hilton Edwards i Michéal MacLiammóir, que hi interpretava el paper de Iago. Quan descobreix que el sinistre en el qual va morir la seva família en [..]
Foguet es va llicenciar en Ciències Químiques el 1957, a la UB, amb premi extraordinari. José Costa, catedràtic emèrit de la UB, ha estat el padrí de la cerimònia. La conferència del Foguet ha estat: «Valoració intensiva de les fonts de la recerca des d'una òptica industrial». Durant l'acte s'ha lliurat el XIII Premi Claustre de Doctors de la UB a Vanessa Soto. Avui el químic Rafael Foguet Ambrós ha estat investit doctor honoris causa per la UB, en un acte institucional que ha presidit el rector, Dídac Ramírez. José Costa, catedràtic emèrit de la UB i degà del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya, ha estat el padrí de la cerimònia. En el seu discurs, José Costa ha fet un repàs de la trajectòria professional de Foguet en què ha destacat els nombrosos i importants càrrecs de gestió integral que ha ostentat en empreses i institucions, així com la llarga relació personal que ha mantingut amb la Universitat de Barcelona, en la qual actualment és membre del Consell Social i patró de la Fundació Bosch i En el seu discurs d'investidura, que portava per títol «Valoració intensiva de les fonts de la recerca des d'una òptica industrial», Rafael Foguet ha assenyalat que les empreses esperen de la universitat qualitat en la docència i que s'adapti a les necessitats de la societat i, així mateix, que tingui capacitat de recerca i de fer transferència cap a la societat. sentit, Foguet ha destacat que la Universitat de Barcelona és la primera universitat peninsular en els rànquings internacionals i una de les 22 que formen la Lliga Universitària de Recerca Europea D'altra banda, ha explicat que «cal una reafirmació de la política industrial i un redisseny de la política científica», principalment dels plans i els programes de recerca. Rafael Foguet Ambrós es va llicenciar en Ciències Químiques el 1957, a la UB, amb premi El mateix any, va iniciar un equip de recerca en el grup empresarial CROS, d'on va ser nomenat director tècnic el 1968. Com a cap del Laboratori de Control i Anàlisi Orgànica, va introduir noves tècniques analítiques avançades, com ara la cromatografia de gasos, l'e spectrometria, la nefelometria, etc. Posteriorment, el 1970, va ser nomenat director general de Producció i Vendes de CROS, SA, i fins al 1974 va ocupar diversos càrrecs en consells d'a El 1974 va ser nomenat conseller delegat del Grup Ferrer, on, entre altres accions, va impulsar la formació d'un equip d'enginyeria de procés propi. Grup, un nou equip de recerca de química fina destinat a nous productes i processos, i Foguet va formar un grup de químics per desenvolupar la recerca en extractes vegetals, residus cítrics i síntesi i fermentació, que va aconseguir en la dècada dels noranta una sèrie de nous productes i També va crear un grup farmacèutic de recerca a Alemanya i dos centres Així mateix, el 1991 va posar en marxa el laboratori d'R+D Alimentària, per desenvolupar productes a mida. La recerca concertada amb universitats i centres del CSIC, com ara l'Instituto de la Grasa de Sevilla, el Departament de Catàlisi del CSIC de Madrid o la mateixa Universitat de Barcelona, ha estat una constant de la seva carrera. A més de les activitats empresarials, Foguet ha desenvolupat funcions de difusió i d'impuls de la recerca en general i, especialment, en els àmbits de la química, la farmàcia i la biomedicina, a través de diferents institucions en què ha participat activament. nombrosos articles, conferències i publicacions tècniques (fins a 152), i també de 120 patents, de Foguet és actualment el president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, fundada l'any 1764, president d'Expoquimia (Saló Internacional de la Química de Fira de Barcelona) i vicepresident de la Societat Espanyola de Química Industrial i d'Enginyeria Química, així com membre, entre altres entitats, del Fòrum Permanent Química i Societat i del Consell Assessor d'I nstal·lacions Científiques Singulars. Així mateix, entre altres distincions, li ha estat atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2002) i la Medalla d'Or de l'Associació Nacional de Químics d'Espanya (2008). Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina (Bellvitge). estat atorgats a Javier Pamparacuatro Martín, per la tesi La teoría del lenguaje en Port-Royal, dirigida per Salvi Turró, del Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura, i a Pau Figueras Barnera, per la tesi Aspectes clàssics i quàntics de forats negres en diverses dimensions, dirigida per Roberto Emparan, del Departament de Física Fonamental de la Facultat de Física. dues mencions especials a Ruth Serra Moreno, amb la tesi Estudio de la lisogenia doble de fagos-Stx, dirigida per Joan Jofre i Maite Muniesa, del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia, i a Daniel James Marcelino, amb la tesi Franco i Enric Canela, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Durant l'acte, també s'han entregat els títols de doctor de l'any 2008.
Màxim Huerta ha dimitit aquest dimecres a la tarda com a ministre de Cultura i Esport només una setmana després d'haver pres possessió del càrrec després de la polèmica per haver defraudat 218.322 euros a Hisenda entre el 2006 i el 2008. Malgrat declarar-se "absolutament innocent", ha explicat en una roda de premsa a la seu del ministeri que marxa pel "bombardeig" i "l'atac" que només "busca minar el projecte de regeneració i transparència del president Sánchez". En aquest sentit, ha lamentat haver pagat la "multa" dues vegades, primer abonant l'import a Hisenda amb efectes retroactius i ara amb la dimissió. "Soc conscient que la innocència no val per a res ", ha afegit, davant d'una societat "ofegada pel soroll" i per la " desinformació interessada ". Hores després de conèixer les informacions sobre el frau fiscal, Màxim Huerta ha comparegut al Ministeri de Cultura per fer oficial la dimissió anunciada minuts abans. Fa menys d'una setmana que Huerta va ser escollit pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per ocupar el càrrec de ministre. La composició del nou govern de Pedro Sánchez es va conèixer el 7 de juny passat. El gestor cultural José Guirao ocuparà el càrrec de ministre de Cultura i Esports que ha quedat vacant després de la dimissió de Màxim Huerta. Guirao (Pulpí, 1959) va ser director de Belles Arts i Arxius del Ministeri de Cultura entre el 1993 i el 1994. A banda, va ser director del Museu Reina Sofía de Madrid entre el 1994 i el 2001. També ha estat director de La Casa Encendida de Madrid, el centre cultural de Cajamadrid, entre el 2002 i el 2014. També és professor convidat del Màster de Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid. Segons fonts del Govern espanyol, Guirao prendrà possessió a les 11 del matí d'aquest dijous davant el Rei al Palau de la Zarzuela. Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora \| 180 casos i quatre morts a Catalunya Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió Una mostra del que ha passat és un fet inèdit a Sabadell: per primera vegada fins a quatre formacions guanyen en algun dels districtes. Així mentre CiU és el guanyador de les eleccions als districtes 1 (Centre) i 2 (Creu Alta, Can Puiggener), i el PSC als districtes nord, sud i setè (Torre-romeu, Poblenou), Unitat pel Canvi ha guanyat al districte 4 (Can Rull, Can Llong, Concòrdia) i ERC ha guanyat al districte 5 (Gràcia, Can Feu, Merinals). Entrant al detall de les seccions, la Crida n'ha guanyat algunes a Gràcia i una al Centre i Ciutadans en guanya quatre, dues a Can Llong-Castellarnau. L'any 2011 el PSC va guanyar a tot arreu, excepte al Centre, on va guanyar CiU. Malgrat guanyar les municipals, el PSC va patir una davallada considerable diumenge, malgrat que els seus resultats actuals estan en la línia dels que han tret altres candidatures socialistes a la resta de Catalunya. Però Manuel Bustos va treure uns resultats excel·lents l'any 2011 i ara la caiguda és més que notable. El PSC perd vuit regidors, més de 15.000 vots i si l'any 2011 va tenir el 38,34 per cent dels vots ara només ha aconseguit el 15,41 per cent (el percentatge de vot cau més de 20 punts). El PSC té fugues per tot arreu i a tots els partits, però és especialment destacable com van perdre gairebé 3.500 vots al districte 4 (Can Rull, Can Llong, Concòrdia) i gairebé 3.200 al disctricte 1 (Centre, Eixample, Covadonga i Sol i Padrís). Al districte 3, als barris del nord de Sabadell, es van deixar tres milers de vots més. El PSC es deixa sis de cada deu vots del 2011 als districtes 1, 3 i 4. L'altre gran perdedor del 24M és el PP, que perd dos terços dels regidors del 2011, i 3.000 dels seus més de 7.500 vots del 2011. La formació conservadora ha tingut un daltabaix especialment acusat al districte 6, on van tenir bons resultats al 2011, i també al districte 1, a la zona nord, i al districte 4. Convergència i Unió, l'altre perjudicat del 24M, va perdre 1.543 vots respecte el 2011. Però en un context de major mobilització els ha costat un regidor. Una tercera part dels vots perduts estan situats al districte 1. Els guanyadors pel que fa a les evolucions són clarament ERC i Ciutadans, fins ara fora del ple municipal. I en segon lloc la Crida per Sabadell, Guanyem Sabadell i Unitat pel Canvi. Els republicans van tenir 10.000 vots més el 2015 que el 2011 i Ciutadans gairebé 9.000 vots més que fa quatre anys. La tercera formació que més vots guanya és la Crida per Sabadell, comparat amb els resultats sumats de l' Entesa per Sabadell i la CUP fa quatre anys. Guanyem Sabadell – Sí se puede, arreplega 5.398 vots en la seva primera aparició, mentre que Unitat pel Canvi guanya 4.040 vots en relació als suports que va tenir la coalició ICV-EUiA l'any 2011. Per sectors, ERC té una gran pujada al districte 1, on guanya 4.469 vots en relació als del 2011, i bona evolució als districtes 2, 4 i 5. Ciutadans basa bona part del seu èxit als districtes 3 i 4 (Ca n'Oriac i rodalies per un costat i Can Rull- Can Llong per l'altre) tot i que també guanya 1.580 vots al disctricte 1. La Crida guanya gairebé 1.500 vots nous al districte 1 i un miler al districte 2. Guanyem Sabadell – Sí se puede té un excel·lent resultat al districte 4, on aconsegueix un de cada quatre vots, i destacat també al districte 3. Entre els dos districtes aconsegueix 45 de cada 100 vots que van a Guanyem. Finalment, Unitat pel Canvi també basa part del seu èxit en relació al 2011 (ICV-EUiA) als districtes 3 i 4, on pugen 1.436 vots i 1.044 vots respectivament. El 61 per cent dels seus nous suports vénen d'aquestes zones. Dirigeixo iSabadell des de la seva creació, el gener de l'any 2012. En aquest temps he escrit juntament amb Antonio Santamaría el llibre 'El final de la era Bustos. També he guanyat el premi Ramon Barnils en periodisme d'investigació pel reportatge 'Uralita: la rebel·lió dels oblidats', publicat a la revista 'El Temps'.
A Londres no cal fer gaires esforços per detectar els turistes catalans. Se'ls veu d'una hora lluny, sempre amunt i avall amb roba que no toca. Tenen el mal costum mediterrani de pensar que si el dia comença plujós continuarà així fins que es faci de nit o a l'inrevés, que si fa solet els farà companyia fins l'hora de tornar a l'hotel. Aquesta miopia meteorològica els aboca al desastre quotidià: o bé arrosseguen el paraigua inútilment pels parcs, o bé acaben aixoplugats sota un tendal d'Oxford Street amb les sabates xopes i una bossa de plàstic de Selfridges al cap. De manera complementària, és ben fàcil detectar el típic londoner. No és que n'hi hagi gaires a l'estiu, amb tants italians cridaners no queda gaire espai, però n'hi ha, i val la pena buscar-los, especialment quan es mouen en l'ecosistema per al qual estan dissenyats: la pluja. I és que el nadiu londinenc té una aposta secreta amb la natura per demostrar que, al contrari de la resta dels humans, quan plou ell no es mulla. Van pel carrer amb la samarreta de màniga curta o una rebequeta dues talles més petita del que toca i malgrat que plou a bots i barrals ells caminen impàvids fent veure que no s'adonen. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Els podem acollir, ajudar-los a començar de nou, fer-los fàcil la integració i esperar que si no poden tornar a casa seva, se sentin a gust entre les nostres muntanyes Històricament, Andorra ha estat un país d'acollida de fugitius. Durant la guerra civil va ajudar a fugir falangistes que escapaven del terror de la banda republicana i més tard, quan el destí de la guerra va canviar, van ser els republicans els qui fugien de la imminent derrota a mans dels franquistes passant pel Principat. Pocs anys més tard, quan Espanya ja estava sotmesa a la dictadura liderada pels nacionals, va esclatar la Segona Guerra Mundial. Llavors també es van viure episodis en què francesos contraris al règim nazi, però sobretot perseguits per aquest, o jueus, que escapaven moguts per la por dels camps de concentració, van passar per Andorra; i alguns s'hi van quedar. Actualment la guerra, com l'entenem al segle XXI, s'ha allunyat de les fronteres del nostre país, però tot i això, les conseqüències dels conflictes més llunyans —de moment— tornen a donar-nos l'oportunitat de demostrar la nostra solidaritat. Els refugiats que provenen de Síria i d'Eritrea estan arribant a les fronteres de la Unió Europea en massa. Escapen de la mort, de la negativa a poder estudiar, de la impossibilitat de treballar honradament. No els queda res més que la dignitat. Només es tenen a ells mateixos. No els podem tornar les seves cases, no podem recuperar els seus negocis, no podem evitar els conflictes armats ni fer desaparèixer les bales que decoren les parets de les seves habitacions. Però els podem retornar la dignitat. O millor dit, podem ajudar que la segueixin mantenint. Vivim a Andorra, un país que no té tants habitants com refugiats han arribat a Hongria aquest mes. Però sí que podem fer-ho amb uns quants. Els podem acollir, ajudar-los a començar de nou, fer-los fàcil la integració i esperar que si no poden tornar a casa seva, se sentin a gust entre les nostres muntanyes. Recentment, la màxima autoritat de l'església catòlica, el Papa Francesc, va fer una crida a totes les parròquies i a les comunitats religioses europees perquè acollissin famílies de refugiats. El nostre copríncep i arquebisbe d'Urgell, va fer extensiva aquesta crida durant el sermó que va fer al Santuari de Meritxell el passat 8 de setembre. El primer pas que va proposar va ser una captació de diners i béns per als refugiats. Va argumentar que l'acollida no és la primera opció perquè "potser molts refugiats preferiran anar on tenen parents o gent que parla la seva llengua i practica la religió musulmana o cristiana, emigrants amb anterioritat". Però mossèn Ramon Rossell de Canillo, sobradament conegut per la societat andorrana i figura de referència per a molts joves del Principat, no va voler esperar i ja va oferir una de les cases d'AINA per als refugiats. El Comú d'Andorra la Vella també va anunciar que posaria a disposició de Govern l'espai de l'Alberg de la Comella. Reconforta veure una societat que té un passat eminentment emigrant —comptant que dues o tres generacions enrere érem nosaltres qui marxàvem a treballar a les fàbriques de Besiers o a fer de minyones a Barcelona — però que ara està rarament unida, sumant forces davant un drama com el que està vivint Europa. Tots els partits polítics han deixat clar que obren les portes a tots els refugiats que càpiguen al país. Ara només cal esperar a veure com es gestiona i sobretot quan. Perquè la política va a un pas molt més lent que la ciutadania i mentre es parla de quotes, de tancar fronteres i de números, hi ha milers de persones que només volen començar a viure de nou però que estan dormint al ras, morint-se de calor i de set a dins de trens o saltant tanques escapant alhora de la guerra i de la policia. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La plantilla de 1800 persones d'HP està cridada a la Vaga el pròxim 19 d'octubre, per la seva dignitat i lloc de treball. Com li passa a la resta de la societat, la multinacional informàtica HP ens volen enfonsar i que acceptem resignadament la nostra destinació. A CGT HP no ens hem rendit en 2 anys i no anem a començar ara: Convoquem aquesta Vaga i les que facin falta fins que els drets dels treballadors es respectin. Ha estat un llarg camí que es pot veure resumit en aquest link. Gairebé 40 concentracions a seus de clients i centres de treball, 5 performances en stands de l'empresa en fires, 14 "visites" a botigues HP, 4 manifestacions de treballadors, 2 aturades, mil metres de pancartes, 20 traques, quilos de pintura, trending topic a twitter, suport de 50 intel·lectuals i diputats i un llarg etcètera. Per la nostra banda ha caigut el 10% de la plantilla, 180 acomiadaments. Ara tenim amenaces de centenars més per a elevar el preu de les accions amb el nostre sofriment. Anem a seguir resistint el temps que faci falta, cada vegada més decidits. L'empresa, qualsevol empresa, ha d'entendre que respectar als treballadors és millor que no fer-lo. Nosaltres com col·lectiu, com sector, com sindicat, com ciutadà hem d'aprendre també la lliçó: si et rendeixes estàs perdut, tot el que hem aconseguit alguna vegada ha estat lluitant i no callant. A HP simplement volem treballar en pau, amb drets i dignitat. Demanem la solidaritat de tots i totes, però demanem també una cosa més senzilla: mira't a tu mateix, a tu mateixa, i pregunta't què podries fer per a lluitar pels teus drets en la teva pròpia empresa, en la teva pròpia ciutat. El pròxim 19 d'Octubre, els treballadors i treballadores de l'empresa informàtica HP pararem per a parar els acomiadaments. VAGA ESTATAL A HEWLETT-PACKARD EL DIA 19 D'OCTUBRE Els sindicats CGT i CSI convoquen Vaga de 24 hores a Hewlett-Packard treballadores són cridats a la vaga, la meitat corresponents al centre de Des de fa més de 2 anys HP Espanya manté una política d'acomiadaments (180 acomiadats, més del 10% de la plantilla en un incessant degoteig) i contractacions precàries que han conduït a una degradació progressiva de les La lluita dels treballadors contra aquesta política ha estat dura i sostinguda en el temps i continuarà mentre no canviï l'actitud dels Els acomiadaments s'han incrementat després que la plantilla rebutgés, el passat mes de juliol, un pre-acord entre la companyia i la secció sindical Les accions de protesta previstes continuaran abans i després de la jornada de vaga del 19, fins que la Direcció de HP Espanya accepti negociar un acord d'ocupació basat en els principis de voluntarietat, tal com la mateixa companyia ha fet en altres països d'Europa.
La victòria del PP el 26-J ha desfermat una crisi interna dins de l'esquerra espanyola. Els resultats electorals, tan inesperats com clarament favorables a la dreta, han obert un debat intern inevitable al PSOE i a Podem-EU. "Per què?", es pregunten encara avui militants de les tres formacions. La gestió del post 20-D i les negociacions d'investidura, la política d'aliances, el disseny de les campanyes electorals i fins i tot el lideratge ja han emergit com causes potencials, tant de la derrota dolça dels socialistes com del 'sorpasso' frustrat dels podemites. Ara bé, tots aquests factors, de naturalesa tàctica, eviten a l'esquerra de fer una dolorosa -però necessària- reflexió en clau estratègica sobre les conseqüències polítiques de la victòria repetida i ampliada del PP. En l'escenari post 20-D, pocs experts creien que Mariano Rajoy seria capaç de millorar els resultats electorals de forma rotunda. PSOE i Units Podem treballaven a partir de la hipòtesi segons la qual el ventall de casos de corrupció, que han continuat aflorant en el PP els darrers mesos i fins a la campanya electoral, acabaria passant factura. Una causa que pot ajudar a explicar-ho és que la corrupció i el frau, malgrat ser valorat com el segon problema més important per part dels electors, ho és a molta distància del primer (l'atur, dades del CIS).Una realitat que s'ha mantingut estable en els darrers mesos i que és comuna a tots els votants, amb independència de quina sigui la seva opció política. La corrupció, ni ha mobilitzat més el vot de l'oposició, ni ha operat com a sostre electoral del partit de govern. La victòria del PP revela, de forma implícita, que la política econòmica d'ajust pressupostari no perd pistonada a l'opinió pública i fins i tot podria haver començat a sumar adhesions. Donada la manca de dades evolutives sobre el grau de suport a la política econòmica del govern, podem prendre la temperatura a la gestió governamental en aquest camp també indirectament, a través de la valoració sobre la situació econòmica. En aquest sentit, podem comprovar que la conjuntura econòmica no és ara percebuda de forma tan negativa com a l'inici del primer govern Rajoy. A principis de 2012, el 86,6% d'espanyols valorava la situació econòmica com a "dolenta o molt dolenta" (CIS). Al maig de 2016, aquest percentatge s'havia reduït fins al 68,1%. Un indicador que hauria de fer reflexionar les forces polítiques d'esquerra, que caldria que esmercessin més esforços a contrarestar aquesta tendència. L'esquerra ha de batallar per guanyar el relat sobre la sortida de la crisi: el debat no ha de girar al voltant de la robustesa del creixement econòmic; la qüestió és qui ha suportat el cost de generar-lo i com se n'han distribuït els beneficis (o sigui, les desigualtats). Des d'aquesta perspectiva, una minoria se n'ha beneficiat molt i ha contribuït poc i una majoria se n'ha beneficiat poc i ha contribuït molt. Units Podem va fer servir durant la campanya electoral l'experiència dels governs municipals de confluència com un actiu per a fer perdre la por a l'electorat indecís. El PSOE va plantejar la campanya afirmant-se com a partit de govern, apel·lant a la identitat i la història del partit per a contenir l'amenaça d'Units Podem. Tanmateix, socialistes i podemites -per separat- estan lluny de ser percebuts com una opció alternativa al govern del PP. L'experiència municipalista dels governs propers o integrats a l'espai d'Units Podem necessita quallar i mostrar-se com a eficaç. Aquestes eleccions, un any després de les municipals, li han arribat massa aviat. El PSOE, en canvi, necessita construir referents exitosos de socialdemocràcia que inspirin confiança a un elector que li ha girat l'esquena. I aquí els problemes no són menors: els dos exemples més notoris són el govern de França (que ha aplicat polítiques d'austeritat) o el de Susana Díaz a Andalusia (que si és fes servir de referent debilitaria el lideratge de Sánchez). El 26-J deixa encara una altra conseqüència política per a l'esquerra. El dret a decidir, que va irrompre a Espanya de la mà del compromís de Podem amb els comuns a Catalunya pel 20-D, requereix ampliar el seu espai polític i transversalitzar-se en d'altres formacions d'abast espanyol. Els resultats d'Units Podem són des d'aquest angle especialment febles, perquè són pitjors que el passat 20-D i perquè l'efecte de les victòries electorals a la perifèria ja ha estat descomptat pel PSOE. Els socialistes no se senten atrets per un element programàtic que de moment no demostra rèdits electorals addicionals. Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo Inicia sessió per deixar un comentari El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions. Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
Tres generacions de la família d'Arístides Leónides, multimilionari grec, conviuen en una curiosa mansió d'estructura inclinada. La rutina de la mansió es trunca quan l'Arístides [..] A la dècada dels setanta, el Berberian Sound Studio va ser l'estudi de postproducció de so més barat i sòrdid de tot Itàlia, per la qual cosa només les pel·lícules més pertorbadores hi han [..] Després d'una llarga i poc reeixida gira, una banda de punk rock, The Ain't Rights, és contractada inesperadament per tocar en un club desconegut situat en un paratge boscós d'Oregon. [..] El Will i l'Eden van ser en el passat una parella feliç amb un fill en comú. Però la mort en tràgiques circumstàncies de l'infant va afectar irremeiablement la relació, fins al punt que [..] Després d'endeutar-se en reformar la casa de la seva família a Londres, una jove parella troba 200.000 lliures al costat del propietari de l'immoble on viuen, que acaba de morir. Vuit anys després de la desaparició de la Cassandra, alguns indicis pertorbadors semblen indicar que encara és viva. La policia, els pares i la pròpia Cassandra intenten aclarir el misteri de [..] En un cabaret txec un estrany esdeveniment sembra el desconcert entre els seus empleats i clients habituals: un assassinat. Una incertesa que no és pal·liada fàcilment, ja que el detectiu que [..] Film que se centra en la investigació i les circumstàncies que van envoltar el brutal assassinat del cineasta, poeta, escriptor i intel·lectual Pier Paolo Pasolini. Un dia, després d'una discussió amb el Frank, el xicot, l'Alice decideix trobar-se amb un conegut seu, un jove pintor de gran talent. Ella l'acompanya al seu estudi i, un cop allà, [..] Després de la Segona Guerra Mundial, el pare d'Alicia Huberman, un espia nazi, és condemnat per traïció contra els Estats Units. Després del judici, l'Alicia fa una festa on apareix un [..] Julie Kohler veu com el seu marit cau abatut per un tret quan surt de l'església amb ell, noucasats. Decidida a venjar la seva mort, emprèn la recerca dels responsables i els va matant un [..] Harry Paul, un detectiu que gaudeix d'un gran prestigi com a especialista en vigilància i en sistemes de seguretat reconegut pels seus col·legues a tot el país, rep l'encàrrec d'un [..] Quan el reconegut novel·lista de misteri Harlan Thrombey és trobat mort a la seva mansió just després del seu 85 aniversari, l'inquisitiu i cortès detectiu Benoit Blanc és misteriosament [..] Dean Corso és especialista a buscar llibres antics per a col·leccionistes de tot el món. La seva reputació atrau Boris Balkan, un apassionat dels textos demoníacs, que li truca per encomanar-li [..] Brian Deneke és conegut per la seva cresta verda i la seva passió per la música punk. Organitza concerts amb els seus amics en un lloc ruïnós conegut com a Bomb [..] Víctima d'un accident, la gosseta Marona recorda els diferents propietaris [..]
La cerimònia de graduació de la Universitat de les Illes Balears de l'any acadèmic 2005-2006 s'ha celebrat el dia 20 de juliol de 2006 a Son Lledó. Ha tingut lloc per a tots els alumnes que han acabat els estudis enguany. Hi han participat uns 500 alumnes. En aquesta edició s'ha fet també el lliurament dels diplomes als graduats de l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears, en el qual ha participat la doctora Maria Antònia Garcia, directora de l'Escola d'Hoteleria. Així mateix s'han lliurat els premis extraordinaris de llicenciatura de la UIB als estudiants següents: Estudis de Filologia Catalana: Pocoví Massanet, Maria Estudis de Història de l'Art: Juan Vicens, Antònia Estudis d'Economia: Llull Cabrer, Joan Estudis d'Enginyer en Informàtica: Jiménez Herranz, Juan Cristóbal El senyor José Miguel Gómez, estudiant que ha obtingut aquest curs la llicenciatura en Economia, ha fet el parlament en representació de tots els alumnes graduats enguany. El lliurament de títols ha estat presidit pel doctor Avel·lí Blasco, rector de la Universitat de les Illes Balears, i el senyor Francesc Fiol, conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Hi han estat presents el senyor Miquel Triola, president del Consell Social, els degans de facultat i els directors d'escola universitària. En acabar l'acte, la Universitat ha ofert una recepció a tots els assistents a la cerimònia als jardins de Son Lledó.
L'espectacle de l'Esbart Dansaire de Festa Major, previst per aquest diumenge a la nit a l'amfiteatre del Castell, ha quedat suspès en el moment que havia d'iniciar-se després que una espectadora hagi mort just quan accedia al recinte. La dona, de 66 anys i veïna de Cerdanyola, ha patit una aturada cardiorespiratòria a pocs metres de l'accés a l'amfiteatre. Els serveis d'emergències mèdiques s'han traslladat fins aquest punt per intentar reanimar-la però no han pogut fer res per salvar-li la vida. De moment, es desconeix quan es farà. L'entitat ho comunicarà en els propers dies. Els responsables de l'esbart han traslladat la decisió al públic assistent acompanyats de l'alcaldessa, Ana Maria Martínez, i el regidor de Cultura, Moisés Rodríguez. Agraïment total als tècnics també que malgrat la situació van saber estar al seu lloc coordinant la resta d activitats i pendents en tot moment de les necessitats de la família de la difunta. un gest mol maco, llastina per la veïna i la seva familia, el meu condol Els nostres condols a la familia. Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se. Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris. No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones. Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats.
Una delegació del FC Barcelona formada per Òscar Grau, Javier Bordas i Eric Abidal ha viatjat a primera hora del matí cap a París per fer una nova oferta al PSG per Neymar. La decisió de fer una nova ofensiva per portar de tornada el brasiler al Barça, es va prendre en una reunió de la cúpula esportiva i directiva del club que es va celebrar aquest dilluns a les oficines del Camp Nou. La gran diferència respecte al viatge de fa 15 dies és la presència d'Òscar Grau, el director executiu de l'entitat. Una figura que només apareix en el tram final de les negociacions, en els moments decisius. Per exemple, el dia que el Barça va fer oficial el fitxatge de De Jong. Segons algunes informacions periodístiques, en la trobada que s'ha fet a París també hi ha estat Nasser Al-Khelaïfi. Trobada, doncs, del màxim nivell en una negociació que fa olor de caixa o faixa per al retorn del brasiler al Camp Nou. A França desvelen què vol el PSG Segons el diari francès "Le Parisien", després de la marxa de Coutinho, el Paris Saint Germain vol S emedo, Dembelé i 100 milions d'euros per deixar anar Neymar al Barça. Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga Els col·legiats es faran un tip d'estudiar mentre duri l'aturada El Benfica, molt solidari amb la crisi del coronavirus L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Almenys deu persones han mort i deu més han estat rescatades en una situació d'aturada cardiorespiratòria en un incendi provocat per un home a l'interior d'un estudi d'animació a la localitat japonesa de Kyoto, segons ha informat aquest dijous l'agència de notícies japonesa Kyodo. El Departament de Bombers de Kyoto ha confirmat que el balanç de víctimes és de deu morts i que hi ha deu persones que han estat rescatades en una situació d'aturada cardiorespiratòria i diverses desenes més de ferits de diversa consideració. La Policia local i els equips de rescat han explicat que l'incendi ha estat provocat per un home que ha ruixat l'estudi d'animació amb líquid inflamable i hi ha calat foc. L'incendi va començar les 10.30 hores i els serveis d'emergències han trobat diversos cadàvers a la segona planta de l'estudi, un immoble de tres plantes propietat de l'empresa Kyoto Animation. La Policia ha trobat diversos ganivets al lloc de l'incendi. El presumpte autor de l'incendi és un home de 41 anys que ha resultat ferit i ha estat traslladat a un hospital proper, segons la Policia. L'estudi, amb una plantilla de 155 treballadors, ocupa tres pisos i té una superfície total de 700 metres quadrats. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El portaveu d'Esquerra Republicana-Reagrupament-Catalunya Sí al Congrés de Diputats, Alfred Bosch, ha demanat avui que 'la gent honesta i valenta del PP contribueixi i ajudi a fer una moció de censura al govern de Mariano Rajoy per poder fer net i tornar a començar'. Ho ha dit després de fer-se públic l'intercanvi de missatges entre el president del govern espanyol i l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, al voltant d'una comptabilitat B del partit que el jutge està investigant. Segons Alfred Bosch, 'que el PP faci la feina que ha de fer, com que ells són els que han embolicat la troca, que siguin ells mateixos, la gent valenta i íntegra del PP la que resolgui el problema que han generat'. Per tant, 'que contribueixin a una moció de censura perquè, si no, els altres grups -és evident- no podem fer canviar les coses amb la majoria absoluta del PP'. Davant les novetats sobre el cas Bárcenas, que involucren al mateix president del govern espanyol, Bosch afirma que 'els populars semblen encaparrats en donar-nos una quarta entrega de El Padrino '. Cada cop es coneixen més detalls i 'tot indica que aquí s'està revelant una trama mafiosa que combina interessos empresarials i polítics i presumptament ens trobem davant d'una gran xarxa per tal de fer apropiació indeguda i generar suborns', ha analitzat el diputat republicà. Finalment, Alfred Bosch s'ha referit al procés polític de transició nacional que Catalunya viu. 'No volem cap mal als espanyols, però les oportunitats s'han d'aprofitar i aquesta n'és una'. El diputat afegeix que 'hi ha una crisi política i el nostre deure és tirar endavant el projecte i el pla que teníem establert amb tota celeritat, de manera ràpida, convençuda i determinada, perquè és el moment d'apretar', ha conclòs.
Protecció Civil activa l'alerta del Ferrocat i hi ha un tren aturat a l'estació de la capital del Gironès Barcelona.-La circulació de trens AVE entre Girona i Figueres està interrompuda per una possible invasió de les vies des de poc després de dos quarts de cinc de la tarda, segons ha informat Adif. A través del seu compte Twitter, el gestor d'infraestructures ha informat del tall de la circulació "de forma cautelar" per la "possible presència de persones en la infraestructura". Protecció Civil ha activat la prealerta del pla Ferrocat. Un tren està aturat a l'estació de Girona. Mentre es mantingui el tall, es desviaran els viatges cap a serveis de trens regionals per via convencional, segons ha informat Renfe. També s'ha habilitat un servei alternatiu per carretera. Ha estat la mateixa gestora d'infraestructures Adif la que ha decidit interrompre el servei de manera preventiva tenint en compte la velocitat que els combois agafen en aquesta modalitat de servei, segons han confirmat a l'ACN fonts de la companyia. Prèviament, els Mossos d'Esquadra havien assegurat que des del cos no s'havia fet cap indicació per interrompre la línia.Les mateixes fonts d'Adif han afegit que la possible irrupció de les vies finalment no s'ha produït, tot i que sembla que les persones que volien protagonitzar-la s'han acostat perillosament a la infraestructura. El fet hauria tingut lloc a l'entorn del quilòmetre 736,400 de la via, a l'entorn de Bàscara.A dos quarts de sis de la tarda no hi havia previsió de restabliment del servei, i es mantenia l'opció del servei alternatiu per carretera. Aquest fet ha motivat que Protecció Civil hagi desactivat la prealerta del pla Ferrocat. La incidència, d'altra banda, ha causat retards al tram que es manté actiu. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat des de Boston que "Catalunya pot aspirar a ser a Europa el que Massachusetts és als EUA, si un dia fóssim capaços de construir uns Estats Units d'Europa". El cap de l'Executiu ha utilitzat aquest símil davant dels mitjans de comunicació, perquè considera que Catalunya té moltes semblances amb aquell estat nord-americà. Segons el president, Massachusetts disposa d'un territori amb dimensions i població similars a Catalunya i "amb una economia productiva vinculada al coneixement, la recerca i la innovació", per la qual cosa ha afirmat que es pot agafar com "un mirall, no estrictament polític, però sí pel que fa al model productiu". Artur Mas també ha volgut subratllar l'aposta de Massachusetts pel turisme i que fa compatible amb la universitat, fins i tot, plantejant-se establir alguns centres de convencions on també hi haurien sales de joc. "Senzillament vull fer notar que aquest estat, que és el bressol del coneixement i la innovació, i les indústries més avançades del món, fan compatible tot això amb el turisme", ha afirmat. I ha advertit que "Catalunya no ha de ser una excepció en aquest sentit", ja que considera que " hi cap tot, el turisme, les convencions, un país atractiu per a captar gent de fora, i al costat indústria avançada, exportadora, innovadora". I així anar marejant la perdiu eternament mentre el poble català s'enfonsa. I tot per no afrontar l'única solució, la independència. Però pareu de fotre el pallasso i dediqueu-vos al vostre poble. Mas el que has de fer es el TANCAMENT DE CAIXES i que vinguin amb els tancs i els portaavions si volen. Primer Quebec, després Irlanda, ara, Massachusetts....sempre buscant simbols a mitjes. Perquè no es fixen en Excòcia que en 8 anyets ja convoquen un referendum. © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
L'infant va desaparèixer quan els seus pares, una parella de Sant Feliu de Guíxols, estaven descarregant les coses per passar el Cap d'Any a la masia rural Camós.-"Estem en un estat de preocupació esperançada". Així ho ha definit el conseller d'Interior en funcions, Jordi Jané, que aquest divendres s'ha desplaçat fins al comandament avançat de l'operatiu de recerca situat a la masia rural de Can Serrallonga de Camós, on ahir a la tarda va desaparèixer un infant de tres anys d'edat. Segons ha explicat el conseller, els seus pares – una parella veïna de Sant Feliu de Guíxols- havien decidit passar la vetllada de Cap d'Any amb quatre parelles més, amics seus i amb els respectius fills, tots ells menuts. En el moment que descarregaven els objectes del cotxe, l'infant va desaparèixer. Durant aquest matí, els Bombers han ampliat el perímetre de recerca fins a 500 metres al voltant de la casa i s'han creat grups especialitzats per anar recorrent els camins i les zones boscoses prop de la masia. "El nen és de complexió forta i anava abrigat ", ha detallat el conseller. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Per existir políticament cal pensar i actuar políticament, això és, de manera global, col·lectiva i organitzada, i no és tant un problema de voluntat com de condicions socials, d'estructura, relacions... I si no volem quedar reclosos irremeiablement en la marginació, i per aquí a la criminalització, no ens podem permetre el luxe de perdre el temps. En els Països Catalans, tot el procés de disgregació social, conseqüència fonamental del desenvolupament del capitalisme, basat en l'isolament, la individualització, la dispersió de la vida ( dormir en un indret, treballar en un altre..., sovint molt distants) porta a la destrucció de les estructures socials populars, i consegüentment a l'adhesió irracional al voltant d'imatges força gràcies a l'ús massiu dels mitjans de comunicació de direcció única. El procés d'ara ja està molt avançat i rebrà una gran empenta, amb tot el projecte de remodelació geopolítica, que de fet ja ha començat, i que tindrà un dels punts culminants en la probable celebració de les Olimpíades a Barcelona (o potser serà impropi aquest terme i haurem d'usar el de Barcelunya, Catalona o «estrella del Sud» com diu Maragall, Pasqual). De fet, el projecte ja ve de lluny, és la continuació del Pla Porcioles, aquell que fou un gran alcalde, com recordà el «nostre president» en una recepció a l'hotel Princesa Sofia de Barcelona (embolica que fa fort!). Per a qui tingui la memòria curta recordarem que Banca Catalana era un dels accionistes de TABASA -l'empresa que en teoria havia de fer els túnels de Collserola junt amb el Banc Industrial de Catalunya i el grup Rockefeller, entre d'altres. Tot plegat fou un escàndol i molts milions a l'esquerra, però ja se sap, el franquisme sobretot era això. Del que es tractava, era d'acomodar l'espai a les exigències i situacions originades per l'expansió dels 60. El 1969 es crea la societat Promociones Pirenaicas, que sol·licita la concessió del túnel del Cadí. El 1968, s'adjudica la construcció dels túnels del Tibidabo, i... però tot el procés ve dificultat per una sèrie d'elements com són: una creixent mobilització popular; possibilitats d'inestabilitat política lligades a la fi del franquisme; el no haver trobat una nova manera de fer, i moure's encara massa amb la mentalitat de sobreexplotació salvatge (i els salvatges ja ens perdonareu) dels anys 50, començaments del 60; la manca d'un plantejament estratègic seriós (per excés d'incògnites); la imminència de la crisi; problemes de finançament... Ara la situació és diferent, no tan sols el projecte els és necessari, sinó també possible, la crisi està estabilitzada i saben a què atenir-se. Tot el procés la reestructuració econòmica està bastant definit. Hi ha estabilitat política i un cert equilibri demogràfic. S'ha reforçat el bloc històric dominant -de tots els qui van oposar-se al Pla Porcioles, quants en són ara portaestandards?-. Els processos d'integració a la CEE i a l'OTAN exigeixen plantejaments estratègics clars. A grans trets, la idea és aprofundir una situació que de fet ja existeix: una Gran Barcelona, amb zones centrals de serveis comercials i administratius, residències «alt estànding» (perquè és el terme que hi escau), reindustrialització del sòl (Zona Franca) i suburbialització de la perifèria del terme municipal i de tota l'àrea metropolitana. La resta del Principat confirma l'estructura radial amb vies ràpides de transport per carretera, fomentant el vehicle privat, pensat tot plegat com un espai de serveis per Barcelona, turisme de luxe (i de l'altre), parcs, zones subministradores d'energia (nuclear), abocadors d'escombraries, ciutats dormitoris, presons, amb l'estagnació d'altra mena d'activitats. -La Corporació Metropolitana de Barcelona. El que s'està fent és dur una política de fets consumats, que paulatinament acabi amb l'autonomia municipal dels pobles de la CMB. El darrer repartiment de Barcelona en districtes, i el funcionament dels serveis, ja es va fer de manera per poder passar automàticament a una situació plena de Gran Barcelona. Es promouen tota una sèrie d'obres que municipalment són innecessàries i que forçosament duran a l'endeutament excessiu dels petits municipis i a una pèrdua de l'autonomia municipal. Es potencia la CMB, dotant-la de serveis d'alta tecnologia i fent-se càrrec, per exemple, dels serveis de recollida d'escombraries, de les companyies de transport (metro i autobusos), etc. Tot contemplat des d'una perspectiva barcelonina, entrant de fet en una situació de Gran Barcelona. Evidentment, això portarà problemes a nivell de la superestructura política, a llarg termini una Gran Barcelona buida de contingut la Generalitat, i a curt termini entra en conflicte amb la Diputació Provincial, i és per aquí que cal entendre l'actual suport de l'Ajuntament de Barcelona a la Generalitat en el contenciós d'aquesta amb la Diputació. Les Olimpíades tenen dues funciones bàsiques: a) Ajudar a solucionar els problemes financers. b) Actuar com a imatges-força i generar al seu voltant un consens i adhesió social que permetin desenvolupar el pla geopolític sense oposicions i amb un contingut ideològic molt clar: «Barcelona serà l'aparador de la España del cambio». I per si això no fos suficient, se celebrarà els 500 anys del «Descubrimiento de América». Els esdeveniments dels Mundials de futbol, o la visita del Papa, resultaran insignificants. Hi haurà dues etapes importants, la primera fins al 1987, en què hi haurà eleccions municipals, i el 86 és quan es decideix de ferm si es fan les Olimpíades o no a Barcelona, i la segona fins al 92. Dins d'aquest context hi haurà una remodelació del centre de Barcelona, i la transformació de Sants i de la plaça de les Glòries, amb dues zones de serveis ben comunicades amb l'exterior. Es reprèn l'antic Pla de la Ribera integrat dins del Pla de Costes amb l'edificació al Poble Nou de la Ciutat Olímpica; es preveu la conversió de la Barceloneta, Pla de Palau i Colom en un centre comercial; s'ampliaran el port i la Zona Franca (sota el control del Consorci), amb desviació del Llobregat... Es reprendran amb urgència tots els plans de reforma -entengui's destrucció- de les diverses barriades. Es tornarà a treballar als túnels de Collserola, la qual quedarà convertida en un parc urbà (el «Central Park» ). Es construiran dos grans aparcaments a Montcada i a Cornellà. -La Pobla de Segur, Puigcerdà i el túnel del Cadí. Darrerament, un dels temes preocupants ha estat el de la possible supressió de les línies de tren a la Pobla de Segur i Puigcerdà. El que s'ha evidenciat és principalment tres coses: El poc interès per part de l'administració (la que sigui) a ajudar zones amb problemes si no són peces importants en la seva concepció de l'ús del territori. Això qüestiona el concepte de servei públic per caure en una concepció capitalista de guanys a curt termini. El pes cada vegada més important de les consideracions d'ordre militar en les decisions del poder públic. Si el tren de Puigcerdà continua funcionant no és tant per servir la Cerdanya, o per raons de trànsit internacional, sinó perquè, com va dir el diputat per Girona Lluís de Puig, després de l'entrevista amb el ministre Enrique Barón a finals de juliol, «el tren de Puigcerdà es conservarà ni que sigui amb serveis mínims per raons d'estratègia militar». Ara podem dir que el tren de Puigcerdà es troba en «llibertat provisional». La contradicció entre interessos populars i interessos del capital. Una de les raons de pes per tancar el tren de Puigcerdà era i és la construcció del túnel del Cadí, finançat principalment per la Caixa «de tots». El túnel del Cadí, juntament amb el probable túnel del Pimorent, són les dues grans obres que obriran una via ràpida de transport per carretera entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, comunicació important amb vista a la integració a la CEE. Perjudicant, per altra banda, el Ripollès, i disminuint notablement la relació, que teòricament l'entrada a la CEE hauria d'haver comportat, entre Catalunya-Nord i el Principat de Catalunya. -El Berguedà i el túnel del Cadí. «Un cop finida l'autopista Terrassa-Sallent fa que hom pugui pensar en una possible descongestió de la zona metropolitana, tot fomentant la construcció de factories i fàbriques al Berguedà... ». «A més la proximitat de la comarca a França, és a dir, als mercats internacionals, amb l'accés del túnel del Cadí pot resultar un al·licient tant per a empresaris nacionals com estrangers per instal·lar-hi les seves fàbriques...» És fàcil, quan es tenen mitjans, daurar la píndola (en part és allò de les idees-força) i fer creure que el túnel generarà indústria al Berguedà, i altra cosa positiva que hoquei sobre gel a la Cerdanya. a) El túnel del Cadí, l'autopista Terrassa-Sallent, etcètera, és per facilitar la comunicació Barcelona-Tolosa de Llenguadoc, i per aquí estendre els mercats. No tendeix, doncs, a descongestionar res, sinó tot el contrari. b) No siguem simplistes, la proximitat del Berguedà a l'Estat francès no és igual a la proximitat als mercats internacionals: ¿quins mercats internacionals hi ha a la Cerdanya i al departament de l'Ariège? Amb els actuals mitjans de transport dins l'eix Barcelona-Tolosa de Llenguadoc, Berga i el Berguedà no tenen cap importància. c) No ignorem l'actual situació del capitalisme de crisi, les úniques indústries en expansió necessiten molts serveis, i Berga no pot competir amb Barcelona. Resumint, el Berguedà serà zona de trànsit, els restaurants aniran millor, certes terres pujaran de preu (l'especulació ja ha començat). La situació, doncs, serà d'un procés comparable en magnitud, rapidesa i profunditat al dels anys 60, pel que fa als canvis desestructurants i aculturals. El ric serà més ric, i el pobre més pobre, totes les obres olímpiques no són ni seran més que un decorat («edificis pantalla» com el velòdrom) per evitar als ulls «massa sensibles» la visió de més de mig milió d'aturats al Principat, xifra que inclou més del 30 % de la població activa del Baix Llobregat, el 75 % dels quals no rep ajudes econòmiques i el 50 % no rep cap mena de prestació sanitària; les condicions de vida de Santa Coloma de Gramenet, Sant Ildefons, Ciutat Badia, i es pot continuar la llista; la situació en què es troba l'ensenyament, etc. Barcelona i tot el Principat va prenent la forma de macrociutat, només coherent amb un plantejament geoestratègic, sobretot a nivell de conca mediterrània, relacionat amb l'expansió de la CEE i l'OTAN. En definitiva, només hi ha dos grans polítiques possibles: la del poble pel poble, i la que va contra el poble.
Mango ha signat un acord amb la cadena nord-americana Macy's per continuar creixent als Estats Units i, a partir d'aquest agost, tindrà presència a la botiga en línia de la companyia americana, segons han informat en un comunicat. A més, també obrirà corners a tres centres de la cadena a Nova York. Més info: Les vendes online de Mango representen el 20% dos anys abans del previst De fet, Mango ja compta amb una flagship al barri novaiorquès de Soho, on també ven a través de la seva botiga online i els principals grups de distribució dels EUA, a més d'un magatzem logístic situat a Nova Jersei. Les vendes en línia de la companyia van representar el 20% de la seva facturació l'any 2018, una xifra que Mango vol ampliar progressivament al 25% durant aquest 2019 i arribar fins el 30% el 2020.
'I la mort va caure del cel' busca homenatjar a les 35 persones que no van sobreviure als atacs que va patir la ciutat Manresa.-En Josep tenia només tres anys quan Manresa va ser bombardejada per les tropes franquistes. Ells, juntament amb 31 persones més van perdre la vida en els dos atemptats que va patir la capital del Bages el 21 de desembre del 1938 i el 19 de gener del 1939. 80 anys després, l'Associació Memria i Histria de Manresa i l'Ajuntament de Manresa volen recordar-los amb l'exposició 'I la mort va caure del cel', que aquest divendres al vespre obre portes al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixena. Pep Corral, un dels comissaris de la mostra, explica a lACN que li han volgut donar un enfocament molt sensorial a una exposició que no vol deixar a ningú indiferent. L'espai, fred i humit, "ja ens transporta a aquells moments tants durs que va haver de viure la gent que va córrer cap aquí per salvar la vida".Cada espai del refugi trasllada a un punt diferent d'aquella trgica histria. Arrenca, explica Corral, amb com la capital del Bages es va preparar per a aquell cru moment després que altres ciutats ja fossin bombardejades. "Ja es preveia que passaria", remarca.En una altra sala s'explica com els bombardeigs "no buscaven altra cosa que servir de banc de proves per l'aviació feixista per a després el que va ser la segona guerra mundial".La tercera sala, la més dura, recorda aquelles 35 víctimes mortals "comptabilitzades, per que no descartem que fossin més", diu Corral, que insisteix en el fet que la mostra ha perseguit ser "molt curosa i prudent pel que si una cosa no l'hem tingut clara, no l'hem incls". A l'espai únicament 35 cadires i, damunt d'elles, el rostre d'aquelles 35 persones que no van sobreviure.L'exposició també inclou un espai dedicat exclusivament a aquells dos atacs i un altre en el que s'hi projecta un documental en el qual víctimes dels bombardeigs i familiars seus narren aquells fets trgics.Una locució, elaborada pel manres Jordi Estrada i locutada per membres de Els Carlins, i que es va escoltant en cadascuna de les sales acaben de submergir als visitants en aquells esdeveniments.Testimonis i declaracions inditesLa mostra recupera gran part dels documents que ja es van poder veure, ara fa cinc anys, amb motiu del 75 aniversari dels bombardeigs, i n'incorporen de nou. Destaca, per exemple, el dietari de la Maria Farré, on després del primer dels atacs explica que "hi ha hagut 28 o 29 víctimes, fan esgarrifar... les hem anat a veure al cementiri". També es poden veure imatges noves, com la basílica de la Seu reconvertida en refugi; i inclou molts petits detalls, com ara la cartera que duia una altra de les víctimes i en la que encara es perceben els efectes de la metralla.Fins al 3 de marL'exposició que s'inaugura aquest vespre es podr veure fins al 3 de mar. A banda de Corral, el comissariat de l'exposició est format per Joaquim Aloy, Pep Castilla, Conxita Parcerisas i Teresa Torra, membres de l'Associació Memria i Histria de Manresa. La documentació histrica ha anat a crrec de Pere Gasol i Joaquim Aloy. El disseny i la producció són de L'arada creativitat social.Durant l'acte inaugural també es descobrir una placa oferta per la Comissió de Drets Humans del Collegi d'Advocats de Manresa i el Consell de l'Advocacia Catalana que ser un homenatge permanent a les víctimes dels bombardeigs de l'aviació franquista sobre la població civil. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Barcelona, 17 de setembre de 2018. El proper diumenge 23 de setembre a les 21h, l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu oferiran a la Plaça Major de Nou Barris un concert gratuït obert a tothom amb una selecció de les més destacades obertures i cors d'òperes del Romanticisme. Un viatge al llarg dels grans títols del repertori del segle XIX, obres conegudes pel gran públic com Carmen de Bizet, La traviata i Macbeth de Verdi, Roméo et Juliette de Gounod, Tannhäuser de Wagner, acabant amb El príncep Ígor de Borodin. El mestre Josep Pons dirigirà aquest concert que suposarà una "immersió en el cor de la producció operística". "Una representació dels grans països productors d'òpera que farà les delícies de petits i grans". El programa que oferiran l'Orquestra i el Cor del Liceu serà un recorregut per algunes de les obertures i cors més memorables del repertori d'òpera romàntica com el "Preludi" i "Les voici la quadrille" de Carmen de Bizet, el "Preludi Acte I", el "Coro zingarelle e matadori" i "Coro matadori" de La traviata de Verdi o el "Che faceste, dites u!" i "Patria oppressa" del Macbeth de Verdi. El programa es completarà amb altres reconegudes obres com l'"Obertura" i "L'heure s'envole" de Roméo et Juliette de Gounod, l'"Obertura" i "Freudig begrüssen wir die Halle" del Tannhäuser de Wagner i les Danses polovtsianes d' El príncep Ígor de Borodin. Es tracta del primer concert d'aquesta nova temporada que dirigeix el mestre Josep Pons amb l'Orquestra i el Cor del Liceu després de cloure una temporada 2017/18 plena d'èxits d'ambdues formacions i desafiaments de gran volada, com el magnífic Tristan und Isolde de Wagner, el Roméo et Juliette de Gounod o el Concert per la Pau i els Drets Humans organitzat per la Fundació Onuart, retransmès internacionalment des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre. Una temporada que també ha vist renovar el director musical del Liceu per 4 temporades més. El concert de l'Orquestra i el Cor del Liceu se celebra per cinquè any consecutiu en el marc de la Mercè i ja ha esdevingut una tradició dins dels actes de la Festa Major. Amb la intenció d'apropar i difondre l'òpera al territori català, el Liceu dona continuïtat a les seves gires amb l'Orquestra i el Cor i actuarà a Puig-reig amb el mateix programa de la Mercè el proper dimarts 25 de setembre acompanyat de la Polifònica de Puig-reig. (Patrimoni Digital de Catalunya)
El vicepresident del Govern i expresident d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira ha estat entrevistat a l'estand que Radio Nacional de España ha ubicat a Plaça Catalunya amb motiu de la festivitat de Sant Jordi. La presència de Carod ha despertat la curiositat de molts vianants, que s'han aturat per escoltar en directe les seves declaracions. Això ha provocat que l'estand de Radio Nacional de España fos, de llarg, el que presentava un millor aspecte, en contraposició al d'El matí de Catalunya Ràdio, situat just al cantó i 'custodiat' pel director de l'emissora pública catalana, Oleguer Sarsanedas. Carod va anunciar dies enrere la seva voluntat de no presentar-se com a candidat d'ERC a les properes eleccions al Parlament, en favor de Joan Puigcercós. Ara resulta que el tenir a una colla de guiris a la Rambla o plaça CAt envoltant un remolc amb el Carod dins es tenir poder de convocatoria i a sobre a Radio Nacional de ESPAÑA, es com el que va fer l ́Anxo Quintana amb l ́excursio de jubilats. Carod va ser aquell polític que el 2010 va deixar 500.000 sese possibilitat de donar un vot útil per a la independència. Carod el millor lider independentista de la Catalunya actaul. Es molt suposar que en Carod encara mantingui l\'interés de la gent. Es evident que sempra hi han babaus per qualsevol espectacle, encara que sigui llastimós com aquest d\'en Carod. © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Com valorem els productes artesans alimentaris a Catalunya? La nostra producció és limitada i volem que continuï sent-ho; som artesans de debò i no tenim cap intenció de canviar. Especifiquem a l'etiqueta dels formatges detalls com que tot ho fem amb la llet de les nostres pròpies 350 cabres perquè no n'hi ha prou amb dir que som artesans ja que fins i tot alguns industrials també afirmen que ells ho són a la seva publicitat! Al parer del meu marit i meu, els productes artesans s'aprecien cada vegada més: anem a mercats i a fires i això es veu. Ara bé, caldria establir clarament què és artesà i què no perquè hi ha qui queda content i enganyat amb formatges o el que sigui pensant-se que són artesanals i això no és ben bé així. El gust, de totes maneres, es va educant i la gent mica en mica va sabent distingir-ho. Els premis hi ajuden; nosaltres vam guanyar-ne un al concurs de formatges de la Seu d'Urgell i hem notat que és un bon reclam. Distribuïm a botigues de delicatessen i, tot i que que poc, a mercats ja que costa entrar-hi. Al mercat la gent compra a talls i es mira molt el preu. El nostre principal client és de ciutat però que ve al poble i li agrada tornar a casa firat i llavors el preu del formatge importa menys que en el dia a dia. I et compra peces senceres, potser sis!, perquè en vol una per la germana, una pels cunyats, una per la mare... El client-tipus del producte artesà té diners a la butxaca, però se'ls gasta així, en el context d'una ruta turístico-gastronòmica: aquí a Isona vénen pel museu dels dinosaures i de passada compren formatges artesans.
Inici > Sindic Infants > Els teus drets > Quins drets tens? > A l'escola Tornar a la navegació principal
És llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Professor d'educació secundària i compagina la seva activitat docent amb l'escriptura. Escriptor polifacètic, ha publicat diversos relats curts en diferents concursos d'àmbit nacional i internacional.
Sobre el pacte de reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià a què han arribat PP i PSPV-PSOE es poden dir moltes coses, però entre elles no crec que haja de figurar la "gran satisfacció" amb què ha estat acollit per alguns sectors. De primeres, dir que el pacte ha suposat l'elaboració d'un text que proposa un Estatut que no és més democràtic, ni més participatiu, ni més valencianista, ni més sostenible. A pesar de les imatges projectades en els mitjans hi ha un interès del PP i del PSOE per mantenir el text sense a penes modificacions, la qual cosa va comportar, lògicament, la presentació de l'esmena a la totalitat –amb un text alternatiu que reflectia la nostra voluntat de donar eixides- per part del grup parlamentari Esquerra Unida-l'Entesa. Això i més d'un centenar d'esmenes parcials que recullen els acords de la plataforma "Compromís per l'Estatut", una iniciativa amb una ampla representació de col·lectius socials, sindicals, culturals i polítics del País Valencià. Fonamentalment destacarem aquells aspectes que constitueixen les línies força de la nostra argumentació: Unitat de la llengua i símbols del País Valencià. Ni tan sols hi ha al nou Estatut una referència a la unitat lingüística en els paràmetres del dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per a nosaltres, aquest és un paràmetre irrenunciable. Sense perdre de vista els paràmetres de solidaritat interterritorial, és imprescindible comptar amb una Agència Tributària Pròpia i no un invent a mig camí. També es prioritari per nosaltres abordar el finançament municipal amb rigor i oferint solucions. Democratització, participació i eliminació de la barrera del 5%. Al text pacteat entre socialistes i populars s'ha arribat sense la suficient participació social, sense contemplar la celebració d'un referèndum i, fonamentalment, mantenint barreres electorals absolutament antidemocràtiques que deixen fora de les institucions milers de valencians i valencianes. La manca de pluralitat i democràcia es reflecteix també en els apartats que preveuen 2/3 de la cambra per modificar i aprovar determinades lleis en compte dels 3/5. Es consagra així un model bipartidista. Al text pactat s'aposta per un model provincià caduc i heretat del franquisme on les diputacions continuen sent la referència per al provincianisme més ranci, el pessebrisme i el caciquisme. Nosaltres creguem que s'ha de fer arribar açò a la ciutadania, explicant la fragilitat de l'enumeració dels drets, vinculats al desenvolupament legislatiu posterior, en mans del PP, i el blindatge de determinades normes en què s'exigeixen majories qualificades de dos terços, per exemple la Llei Electoral, la Llei de Comarcalització.... Així com la transcendència política de l'acord PP i PSOE, realitzat més en clau dels interessos dels referents estatals, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, que en funció dels interessos del País Valencià. Al capdavall, un Estatut coix que frena l'avanç del País Valencià i la seua possible incidència en el debat sobre la reforma de l'Estat. No obstant, des d'EUPV no renunciem a continuar negociant fins a l'últim moment i plantejar les esmenes que considerem necessàries en la tramitació del text tant a les Corts Valencianes com, més endavant, al Congrés dels Diputats. Coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià un compromís amb el periodisme i amb el país
Els dos últims investigats que declaren pel cas Castor reiteren que el consell d'ESCAL UGS no va plantejar mai la necessitat d'estudis sísmics Vinaròs.-Els dos directius de la societat canadenca Dundee Energy, el soci minoritari de l'ex concessionària del Castor, Escal UGS, han defensat, davant del jutge d'instrucció número 4 de Vinaròs (Baix Maestrat), que no tenien facultats executives delegades i no van intervenir en l'adopció de cap decisió operativa. Com ha explicat l'advocat Jorge Casal, representant en el cas Castor de l'entitat ecologista ARCA Ibèrica, l'ex vicepresident del consell d'administració d'Escal UGS, Mohamad Jaffar Khan, i l'ex conseller Harold Philip Gordon, han apuntat que les úniques qüestions que es debatien en el consell eren de planificació econòmica, financera, creditícia però en cap cas mediambientals. Els dos directius han reiterat que mai es va plantejar al consell la necessitat de dur a terme estudis de risc sísmic. L'exvicepresident del consell d'administració d'Escal UGS, Muhammad Jaffar Khan, i l'ex conseller Harold Philip Gordon, directius de la societat canadenca Dundee Energy, han estat els dos últims dels divuit investigats a declarat al jutjat d'instrucció número 4 de Vinaròs. Les dificultats per localitzar-los, va obligar el magistrat a ajornar la seva compareixença que ha tingut lloc aquest divendres. En poc més de mitja hora cadascun, aproximadament, han relatat al jutge que no tenien cap facultat per intervenir en les decisions operatives. De fet, segons l'advocat de l'acusació popular que exerceix l'entitat ecologista Arca Ibérica, Jorge Casal, Jaffar Khan i Gordon han assenyalat el president d'ESCAL UGS, Recaredo del Potro, el conseller delegat de l'empresa, José Luís Martínez Dalmau, i el director general, Carlos Barat, com a responsables directes de les decisions tècniques de posada en marxa i de paralització de les injeccions de gas al magatzem submarí, activitat que va desencadenar més d'un miler de terratrèmols. Els dos directius, com ja han declarat altres implicats, han reconegut que en el consell d'administració de l'ex concessionària del Castor mai es va plantejar la necessitat de dur a terme cap estudi de risc sísmic i que va ser a través d'una consulta telefònica del mateix Jaffar Khan a Del Potro que van rebre la confirmació de la crisi sísmica que s'estava produint al territori la tardor de 2013. Representants de Dundee Energy, la promotora original del projecte Castor, que, han defensat que únicament debatien en el consell "la planificació econòmica, financera i creditícia" però en cap cas aspectes mediambientals de la construcció i activitat de les instal·lacions gasistes. La corporació canadenca és la propietària de la societat Castor Limited Partnership (CLP), titular del 33% de les accions d'Escal UGS i sòcia minoritària dins del projecte del grup ACS, capitanejat per Florentino Pérez, que ostenta un 67% de les accions. Actualment, totes dues societats es troben enfrontades després que els canadencs denunciessin davant la Cambra Internacional de Comerç de París les maniobres de refinançament de l'exconcessionària del projecte Castor impulsades per Pérez. Segons CLP, un cop ja ingressada la indemnització de 1.350 milions d'euros aprovada pel govern espanyol a finals de 2014, ACS va subscriure un crèdit de 300 milions per pagar 60 milions d'euros pendents en interessos de l'operació dels bons del Banc Europeu d'Inversions (BEI). Els 240 milions restants es van destinar a retornar els bons als accionistes del grup constructor espanyol perquè poguessin fer front als crèdits. Els canadencs, com a socis minoritaris, es van sentir discriminats i van decidir sotmetre el cas a l'arbitratge de la instància internacional.Després de comprar la idea als dos enginyers que des de mitjans dels anys 90 pretenien aprofitar l'antic jaciment petrolífer Amposta com a magatzem de gas submarí, Dundee Energy va ser la corporació que originàriament va liderar el projecte Castor des de principis dels 2000, presentant-lo a les autoritats locals de Vinaròs i aconseguint que el govern espanyol, gràcies a l'exvicepresident econòmic del PP, Rodrigo Rato, l'inclogués en la planificació estratègica d'infraestructures gasistes. Els canadencs, que actuen fonamentalment com un fons d'inversió multimilionari buscant oportunitats de negoci en el camp energètic arreu del món i mantenen només una activitat productiva pròpia testimonial, van acabar aliant-se, aconsellats per les autoritats espanyoles, amb el grup ACS, que li havia d'obrir les portes de l'administració estatal a més de dirigir la construcció i l'explotació de les instal·lacions. Van ser els mateixos inversors, però, els que van situar des d'un primer moment al capdavant del projecte l'enginyer de Mines Recaredo del Potro, actual president d'Escal UGS i un dels principals investigats en el cas. El fracàs operatiu, ambiental i econòmic del projecte, que pot acabar suposant un cost pròxim als 5.000 milions d'euros per als consumidors de gas de l'Estat al llarg de 30 anys, ha acabat esquerdant la relació entre els dos socis. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El portaveu adjunt de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) al Congrés, Joan Coscubiela, ha registrat aquest dimarts una proposició de llei per modificar la Llei General Tributària amb l'objectiu que la llista de defraudadors i morosos amb la Hisenda pública es pugui publicar en a penes un mes, abans de les eleccions generals de final d'any. En declaracions als mitjans abans de la compareixença del director general de l'Agència Tributària (AEAT), Santiago Menéndez, davant de la Comissió parlamentària d'Hisenda, Coscubiela ha explicat que davant dels temps més llargs que tindrà el projecte de llei aprovat pel consell De Ministres, la seva iniciativa es podria tramitar "de manera urgent i per lectura única". Això permetria que la reforma fos aprovada abans de les eleccions generals, de manera que "quan votin, els ciutadans sàpiguen a qui voten i si estan votant algun evasor fiscal o no". Segons la proposta, recollida per Europa Press, la idea seria incloure a la Llei General Tributària un nou article que prevegi la publicitat dels "incompliments rellevants" de les obligacions fiscals, de manera que es pugui publicar "periòdicament" el llistat dels qui tinguin deutes o sancions superiors al milió d'euros --sense incloure les ajornades o suspeses-- una vegada finalitzat el termini d'ingrés. En l'esmentat llistat hi hauria de constar el nom i cognoms del deutor o morós o de l'empresa, juntament amb el seu president, conseller delegat o administrador; així com el conjunt de deutes i sancions pendents de pagament. Això sí, només amb referència als tributs competència de l'Estat, incloent el deute duaner. El text de l'Esquerra Plural reconeix el dret de rectificació als contribuents i preveu que reglamentàriament s'estableixi la data i mitjans de publicació i el moment de cancel·lació de les dades, respectant en tot cas la Llei de Protecció de Dades i impedint la indexació dels llistats, que deixaran de ser accessibles als tres mesos de la seva publicació. Segons precisa Coscubiela, si la proposta es tramita per la via urgent i en lectura única, com s'ha fet altres vegades amb assumptes com les mesures per lluitar contra el jihadisme o la justícia universal, podria qualificar-se ja dimarts que ve per la Mesa del Congrés i ser inclosa a l'ordre del dia del ple de la segona setmana de maig. L'objectiu seria, segons consta en el text, que la publicació del llistat es produís al mes següent de l'entrada en vigor de la llei, sempre abans de les eleccions generals previstes per a finals d'any. Durant les seves intervencions a la Comissió d'Hisenda, Coscubiela també ha fet referència a la seva proposició de llei, al recordar al director de l'AEAT que la reprovació moral dels defraudadors és, segons la seva opinió, imprescindible, el que es tradueix en la publicació dels seus noms "amb garanties i sense saltar-se la presumpció d'innocència en cap moment". Tot i això, l'executiu només proposa publicar les dades acumulades fins a juliol del 2015 però "no abans de final d'any". "Els ciutadans quan votin tenen dret, siguin quines siguin les eleccions, a conèixer si estan votant un evasor o un defraudador fiscal, o una persona que els demana sacrificis extrems, els retalla drets i mentrestant està presumint de patriotisme però evadint impostos", ha posat èmfasi. Aquesta és la raó que ha portat al seu grup a presentar un text amb "exactament el mateix contingut" que el projecte de llei del Govern espanyol, per evitar discussions i que no hi hagi coartades per no donar-li suport. L'avantatge d'aquesta proposta, ha explicat, és que en quedar separada de la resta de la reforma de la Llei General Tributària i versar sobre alguna cosa sobre el que tots els grups estan d'acord es podria tenir aprovada "en un temps útil". "Les proposem un mecanisme perquè el que vostès han posat que es faci a finals d'any ho fem ara", ha resumit. "Si de veritat es vol passar de la foscor a la transparència, es pot. Així cadascun es podria retratar i es veuria si el problema és de legalitat o és que els evasors són els seus evasors, que els defraudadors són els seus defraudadors i que, per tant, no hi ha cap voluntat, com fins ara, de resoldre-ho", ha insistit. Tot i això, el diputat català tem que el Govern espanyol, que "davant de l'allau de corrupció es vol presentar com el gran adalil de la lluita contra el frau fiscal", en realitat no tingui una voluntat real, sincera de transparència sinó que només estigui intentant donar una altra puntada de peu cap endavant en aquest assumpte. "Aquesta és la prova del cotó: Si vostès són sincers en la seva proposta de transparència no tenen molts arguments per rebutjar-la. Les estem proposant la seva redacció, però amb una diferència: que es publiqui la llista no quan hagin passat les eleccions sinó ara, abans que votin els ciutadans perquè sàpiguen a qui voten", ha conclòs Coscubiela. Per la seva banda, la portaveu adjunta del PP Matilde Asián no ha aclarit la posició que adoptarà el seu grup davant d'aquesta proposició de llei, més enllà d'assenyalar que quan la reforma de la Llei General Tributària arribi al Congrés sigui "aprovada per tots els grups". A continuació, ha replicat a Coscubiela que igual que ell vol ajornar de moment el debat sobre el contingut de la norma en tot el que no es refereix a la llista de defraudadors, els populars ajornaran de moment i "quan existeixi el debat de la norma ja es veurà exactament què vol dir de moment". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Per Joan Josep Blasco, Meritxell Prat L'arribada de Gerard Piqué a l'FC Andorra obre moltes portes al club. La injecció econòmica que aporta el grup Kosmos i el projecte a llarg termini que es contempla fa que des del país es vegin oportunitats. El comú d'Andorra la Vella ofereix a l'entitat que l'Estadi Comunal sigui la seu on juguin en un futur els partits, participant en la inversió necessària per modernitzar la instal·lació i ampliar-la. Els primers contactes estan fets. El camp es va inaugurar el 1982 i al llarg dels anys ha tingut reformes, però necessita un rentat de cara, sobretot de cara als Jocs dels Petits Estats que se celebraran al Principat el 2021. El Comú té la intenció de realitzar obres als vestuaris i les graderies, «però som més ambiciosos que això», assegura la cònsol major, Conxita Marsol. La infraestructura la gestiona des de fa uns anys la Federació Andorrana de Futbol (FAF) i en aquest terreny de joc s'hi juguen les competicions europees de clubs amb participació andorrana i seleccions de categories inferiors. Per aquest motiu s'han iniciat contactes amb l'ens per «veure si podem fer algun tipus de conveni o amb alguna altra entitat per si podem tirar endavant una reforma més important de l'Estadi Comunal. Si ho ha de fer el Comú sol ho farem més a poc a poc». Uns altres dels canvis que es produiran, sobretot de cara a la cita poliesportiva d'aquí a dos anys, serà la instal·lació d'un nou tartan, del qual el Govern assumeix una part. Abans de tancar qualsevol acord, des de la corporació «volem veure si tenim possibilitats de fer una reforma més important», consistent a més en l'ampliació del terreny de joc per comptar amb «les mesures absolutament reglamentàries, perquè ara no té les exactes per poder jugar segons quin tipus de partits». Aquesta circumstància «representa modificar la pista d'atletisme i desplaçar la graderia», que suposaria una inversió força més destacada. La presència de Piqué a l'FC Andorra porta una nova perspectiva i Marsol va «fer arribar el missatge que estem oberts a parlar» per parlar sobre la possibilitat que el Comunal sigui la seu dels partits i els entrenaments del primer equip. En aquest sentit, «a nivell tècnic hi ha hagut un mínim contacte» per començar a desenvolupar l'opció. Qui millor està posicionat per acollir l'activitat tricolor és el camp de Prada de Moles d'Encamp, i a curt termini serà la seu dels partits de l'equip a Primera Catalana i la totalitat dels entrenaments. El club té la intenció no només de comptar els pròxims anys amb un camp, sinó també amb altres que aculli l'activitat dels conjunts de base que es volen constituir. I en aquest sentit «tot és possible», veu Marsol, ja que a Encamp es podria «fer una cosa i aquí una altra». El comú d'Andorra la Vella va renovar a finals del mes de novembre de l'any passat el contracte de lloguer dels terrenys per 15 anys «precisament per si hem de fer una inversió important». La corporació compta amb una partida de 400.000 euros en el pressupost del 2019 per realitzar les millores, i la llargada de l'acord serveix perquè «es pugui amortitzar una inversió d'aquest tipus», així com una superior si s'arriba a un acord amb una entitat, ja sigui l'FC Andorra, com la FAF, desenvolupant algun projecte de la UEFA. El pla d'urbanisme preveu que el terreny on es troba la instal·lació sigui per a equipaments, tant si es tracta d'un pla especial, com un parcial o de lloguer. En aquest sentit, Marsol assegura que «s'ha de donar confiança total a les persones que poguessin venir a fer algun tipus d'inversió aquí». En un futur la parcel·la es podria arribar a comprar per un privat, amb l'obligació sempre que es mantingui com a equipament. La cònsol considera que el Comunal és una excel·lent opció per a l'FC Andorra, ja que «no hi ha tants terrenys a Andorra com per fer un estadi perquè es necessiten molts metres quadrats. Aquest cap de setmana hi ha jornada de futbol al Centre d'entrenaments de la FAF. L'FC Andorra juga contra el CF Vilanova, mentre que diumenge es disputen els quatre partits de la Lliga Multisegur Assegurances. A més, durant els dos dies la instal·lació acull enfrontaments de diverses categories. Les precipitacions que van caure dimecres a tot el país va deixar una capa gruixuda de neu sobre el terreny de joc, fent que estigués impracticable i que els equips des de llavors no hi hagin pogut entrenar. Ahir els operaris del camp van començar amb màquines a treure-la. La FAF treballa perquè es pugui disputar tant la jornada de demà com la de diumenge. Avui se sabrà definitivament si es poden disputar els partits programats els dos dies. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
Es tracta d'un dels principals 'forats' en la factura energètica que arriba cada mes a milers de llars catalanes. Els electrodomèstics que es troben sense utilitzar o en 'standy by' poden suposar, segons un estudi de la Universitat de Berkeley (Califòrnia), entre un 10% i un 20% de l'energia que hem d'abonar mensualment, un percentatge sens dubte elevat i que constitueix una important minva en les butxaques. Aquests són els electrodomèstics i dispositius que consumeixen més energia, segons la citada Universitat, que posseeix el laboratori més prestigiós de tots els que treballen amb el Departament d'Energia dels Estats Units. Dispositiu de televisió per cable: Es tracta d'un dels aparells que més presència ha guanyat a la llar gràcies a l'impuls de les plataformes televisives alternatives a la programació tradicional. Mantenir-los encesos té un consum de 43 watts a l'hora. Microones: La diferència fonamental rau en tenir tancada o oberta la porta de l'aparell. Si està apagat i té la porta oberta, la despesa creix fins als 25 watts per hora, pels quatre que consumeix amb la porta tancada i sense funcionament. Ordinador d'escriptori: Cada vegada s'utilitza menys causa de l'auge de portàtils, mòbils i tauletes, però la veritat és que els ordinadors tradicionals estan en les nostres llars i consumeixen energia. Segons l'estudi de la Universitat de Berkeley, l'equip gasta 21 watts per hora en estat d'hibernació, arribant fins gairebé els 75 si queda encès amb la pantalla apagada. Ordinador portàtil: Un altre dels aparells amb major ús de la casa. Si està endollat??consumeix gairebé 10 watts a l'hora mentre que si queda en 'stand by' - apagat però endollat - són prop de 16 watts. Televisió: L'arribada de televisors intel·ligents, dissenyats per a l'optimització d'energia, han contribuït a l'estalvi en el consum amb matisos. Les pantalles actuals LCD consumeixen menys. Però el model de projecció posterior, que encara està en moltes cases, pot gastar el doble. Cafetera: És un altre dels aparells que ha guanyat més presència a les llars en els últims anys. El fet que, com el microones, estigui endollada tot el dia, provoca un increment en la factura, ja que gasta un watt a l'hora. Consoles de videojocs: L'oci electrònic també té implicacions en la factura energètica. Les consoles gasten un watt per cada hora apagada. Si està en mode d'espera pot arribar fins als 25. Carregador de mòbil: Aquest és un dels dispositius que menys consumeixen, però deixar-ho endollat??un cop ja ha finalitzat la càrrega de la bateria del telèfon comporta una despesa innecessària d'energia.
Diumenge el servei de Rodalies i FGC serà del 66% La vaga feminista del 8 de març ja té confirmats els serveis mínims. Les urgències funcionaran al 100%, mentre que els trens de Rodalies i FGC circularan al 66 Els de llarga distància i alta velocitat estaran operatius a un 73 Aquest divendres més de 600 sindicalistes convocats per CCOO han escalfat motors de cara al Dia de la Dona amb una manifestació contra el masclisme amb tres columnes que han confluït davant de la seu de la patronal Foment del Treball. Han reclamat a les empreses que apostin pels plans d' igualtat per eliminar la bretxa salarial, que a Catalunya és d'un 23 A partir de dissabte, més de 2.200 empreses amb més de 150 treballadors estaran obligades a registrar aquests plans. El secretari general de CCOO, Javier Pacheco, ha volgut deixar clar el seu punt de vista: Garantir de manera efectiva que aquests plans d'igualtat no són només màrqueting del món empresarial per poder fer realitat que aquests plans d'igualtat donin resposta al que necessitem a les empreses. I el que necessiten les empreses és trencar aquestes discriminacions que es produeixen a la feina i que també es traslladen als efectes més nocius per a la societat, com l'assetjament sexual, laboral i les violències masclistes. Hem d'acabar amb aquestes xacres A més, Pacheco ha explicat que sense paritat a la feina mai s'acabarà la discriminació als carrers.
Aquesta setmana el Suprem ha resolt la primera sentència sobre responsabilitat penal d'una societat. Fins ara, les penes sempre havien condemnat persones físiques però mai entitats. En aquest cas han condemnat la societat a pagar més de 775.000 €, però li han condonat al darrer moment la pena de mort, la dissolució obligatòria, pel dany que tancar-la pot causar als seus treballadors, que no tenen res a veure amb els delictes. El motiu bàsic de la condemna ha estat que l'administrador va cometre el delicte i l'empresa no tenia implantada cap tipus de mesura de control per evitar infraccions delictives. Igual que es va començar a sancionar per riscos laborals o protecció de dades, ara toca la prevenció penal. Una sèrie de protocols de control poden evitar la condemna a mort o fortes multes a la societat. Veurem molt paper i poca pràctica, molta por i poca prevenció real, i sempre passant per caixa. No hauria de dependre d'una sentència o una llei que l'empresa posi els mitjans necessaris per supervisar que dins la seva organització no es cometin delictes... Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
A destacar: Venda i reparació d'ordinadors
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha demanat "que no es castigui ni es boicotegi" a cap empresa per ser catalana, ja que els empresaris no tenen la culpa de decisions polítiques que ha titllat d'irresponsables. En una visita la tarda d'aquest dimecres a l'empresa de cava Freixenet, a Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona), al costat del candidat del PP a les eleccions, Xavier García Albiol, Rajoy ha lamentat que molts empresaris "s'han vist castigats" a Catalunya i la resta Espanya per qüestions polítiques. "De vegades les decisions d'alguns poden fer molt mal a la majoria. Que més de 3.000 empreses hagin abandonat Catalunya és d'una enorme gravetat", ha afegit. També ha recolzat al president de Freixenet i de la Cambra de comerç d'Espanya, Josep Lluís Bonet, per la seva decisió de mantenir la seu social de l'empresa a Catalunya després d'aplicar-se l'article 155 de la Constitució. "Que Freixenet tingui el mateix tracte, ara que arriba l'etapa nadalenca, que qualsevol altra empresa", ha reclamat el president del Govern davant el president de la signatura. Ha recalcat que també respecta les empreses que sí van treure la seva seu social de Catalunya, i ha assegurat que treballarà perquè tornin: "Treballarem perquè tothom torni a Catalunya i que hi hagi una situació de normalitat". "Cal respectar les seves decisions --les de les quals han canviat la seva seu-- perquè ho fan pels seus interessos i pels llocs de treball. Però també la d'aquelles que decideixen quedar-se on sempre han estat fins que no els quedi més possibilitat", ha afegit. Freixenet va decidir mantenir la seva seu social a Catalunya en aplicar-se l'article 155 de la Constitució, però Bonet ja va advertir que aquesta permanència dependrà del resultat de les eleccions del 21 de desembre. Aquest dimecres, Bonet ha donat la gràcies a Rajoy "per la normalitat" que assegura que ha propiciat l'aplicació d'aquest article, amb la qual es va cessar el Govern de la Generalitat i es van convocar eleccions. Rajoy està disposat a parlar amb el Govern que es conformi però avisa que no "acceptaran imposicions i que Catalunya es quedi fora d'Espanya i de Catalunya". García Albiol ha insistit en les seves crítiques al candidat del PSC, Miquel Iceta, per plantejar un possible indult als polítics independentistes en cas de condemna: "Cap Govern del que el PP formi part contemplarà com a possibilitat l'indult a aquestes persones". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Els diputats de Podem integrats en el grup parlamentari d'SíQueEsPot s'abstindran a la votació de la llei del referèndum, ha informat el partit aquest dimarts en un comunicat. L'acord s'ha près aquesta tarda al Consell Ciutadà Estatal i afecta al secretari general, Albano-Dante Fachin, i als diputats Joan Giner, Jéssica Albiach i Àngels Martínez. Els diputats traslladaran aquesta decisió a la resta del grup parlamentari per tractar de consensuar una posició conjunta que giri entorn d'aquesta abstenció. Una part del consell ha proposat votar a favor de la llei, però ha estat una minoria enfront de la majoria que han apostat per l'abstenció --un 70%--. El consell ha valorat que el text que empara la consulta prevista per el 1-O "no és l'instrument que Catalunya necessita per resoldre la seva situació política respecte a la resta de l'Estat". "Es tracta d'un referèndum unilateral que no interpel·la a la totalitat de la població catalana", lamenten i afegeixen que no compleix totes les garanties polítiques i jurídiques ni té el reconeixement internacional necessari. Raonen que, com a partit que sempre ha defensat l'exercici de donar veu a la ciutadania per resoldre els problemes polítics, Podem "no pot oposar-se" a aquesta llei, malgrat no compartir el seu contingut. Podem entén la convocatòria com un acte de mobilització política ciutadana legítima i clama a participar en ella. Fonts del partit han explicat a Europa Press que la decisió és "ferma" independentment d'ho digui la resta dels diputats de SíQueESPot, el portaveu dels quals, Joan Coscubiela, ha explicat aquest dimarts que se cercarà el consens, però que cal assumir que l'expressió de la pluralitat del grup es podria donar en la votació. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La Fundació Bancària La Caixa ha inscrit aquest dimarts en el Registre Mercantil de Barcelona l'escriptura de segregació per la qual traspassa a Criteria CaixaHolding les seves emissions de deute i la seva participació del 58,91% de CaixaBank, seguint la reestructuració prevista del grup. Segons ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), amb aquest procediment Criteria CaixaHolding ha substituït la Fundació Bancària La Caixa com a entitat emissora dels bons i obligacions segregats, i la Fundació Bancària La Caixa no manté cap emissió en el seu balanç. La Caixa va aprovar a la primavera la seva transformació en fundació bancària per complir amb la Llei de caixes i encarregar-se de la seva Obra Social, així com la vehiculació de l'activitat financera a través de Criteria, un grup d'empreses que controla al 100%. Criteria CaixaHolding també agrupa totes les participacions accionarials del Grup La Caixa en sectors distints del financer, ha recordat en un comunicat. La Fundació Bancària La Caixa, que ha estat inscrita el 16 de juny i està presidida per Isidre Fainé, té una dotació fundacional de 5.868 milions d'euros, cosa que equival al 0,6% del PIB espanyol actual, i gestiona un pressupost de 500 milions per a l'Obra Social. A més, disposa d'uns actius nets de 20.000 milions, cosa que la converteix en la primera Fundació d'Europa continental i la tercera del món. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La Tània Juste, que acaba de publicar el llibre Passatge a un nou món s'ha prestat a explicar-nos el seu nou llibre i, sobretot, explicar-nos d'on ha sortit. DE COM VA SORGIR L'ESPURNA QUE EM VA PORTAR A ESCRIURE "PASSATGE AL NOU MÓN": Tot va començar amb un viatge a l'Argentina i unes quantes lectures sobre homes i dones que hi van emigrar el segle passat. A mesura que recorria el país, aquelles històries de gent anònima que va emprendre la gran aventura de les seves vides a l'altra banda de l'oceà van començar a omplir el meu cap de preguntes: Com devien ser elles i ells? Què devien sentir des del moment en què van posar el primer peu al transatlàntic que els havia de portar cap a Amèrica? Se'n van penedir en algun moment de la llarga travessia? Quants van assolir aquell somni que, des de la seva vida d'abans a Europa, havien anat dibuixant? Fins a quin punt una persona pot arribar a començar de nou? Amèrica, aquell continent que a començaments del segle XX encara es mantenia parcialment verge, era vist com un full en blanc, com la terra de les noves oportunitats i també de la reinvenció personal. Però aleshores se'm va acudir que res acaba sent com un ho imagina des d'un inici, que resulta impossible endevinar com ens anirà, preveure la nostra nova vida fins a l'últim detall, perquè en la gran aventura hi intervé irremeiablement el destí, i per damunt de tot, les nostres històries acaben sent fruit de un seguit de casualitats. Sota aquesta darrera premissa, tan poderosa com sorprenent, vaig començar a escriure la meva nova novel·la, "Passatge al nou món". Una història que té com a personatges centrals a dues dones que a finals del 1918 embarquen en un gran transatlàntic que surt del port de Barcelona amb destinació Buenos Aires, el Reina Victoria Eugenia, un vaixell que va existir de veritat. La Berta i la Irina procedeixen de llocs molt diferents i arrosseguen històries que res tenen a veure; són dues autèntiques desconegudes fins el moment que pugen al vaixell. Però aquell viatge per mar, aquella trobada casual, fruit de l'atzar, donarà un gir a les seves vides que mai haurien arribat a imaginar. Un vaixell de vapor dels d'abans, una època que m'apassiona, un seguit de personatges meitat ficció i meitat realitat que començaven a habitar els recons de la meva imaginació i per als quals calia documentar-me en el vell i en el nou continent. I així va ser: a Barcelona, vaig peregrinar d'arxiu en arxiu buscant aquells documents de l'època, aquells tresors amagats, que en aquesta ocasió vaig trobar principalment a la biblioteca i l'Arxiu Històric del Museu Marítim de Barcelona: llibres d'informació per al passatger de la Compañía Trasatlántica, –a la qual pertanyia el meu vaixell–, revistes i diaris marítims de l'època, antics quaderns de bitàcola, i fins i tot el plànol original del meu vaixell! Càmera en mà, vaig fotografiar alguns d'aquests tresors de manera gairebé furtiva, amb la fam de qui vol fer-se amb un tros de l'ànima que encara viu en tots ells. I el mateix vaig fer a Buenos Aires, on hi vaig tornar un segon cop amb l'instint del detectiu que sap bé el que busca i on trobar-ho. Des de les llibreries de vell de la Calle Corrientes de Buenos Aires fins a la Patagònia, on em vaig enamorar de la terra dels pioners. Tot i que va ser a la meva tornada a Buenos Aires, de camí ja cap a casa, on vaig aconseguir el meu autèntic talismà que m'acompanyaria durant els mesos d'escriptura. Es trobava enterrat entre un munt de documentació que guarda el Museo de la Inmigración, un lloc que antigament es coneixia com l'Hotel de Inmigrantes i que ve a ser com una mena d'Ellis Island a l'argentina: un lloc situat al port de Buenos Aires on s'acollia temporalment a tots aquells acabats d'arribar al nou món sense feina ni llar on estar-se. Allà em vaig fer amb el llistat de passatgers d'una de les travessies que el Reina Victoria Eugenia, el meu vaixell, va fer a finals d'aquell 1918. Noms i cognoms, nacionalitats, professions... De tots ells he viscut acompanyada fins a escriure l'últim paràgraf de "Passatge al nou món" i qui sap quant hi ha de les seves ànimes en cada un dels personatges que transiten pel llibre. I ni tan sols ho he pogut agrair a ningú, perquè va ser un àngel anònim qui em va oferir aquest llistat de passatgers. Tan bon punt el vaig tenir imprès a les mans, –no m'acabava de creure la meva sort!–, vaig sortir d'allà tan de pressa com el nen a qui han donat una llaminadura gairebé per casualitat, una mica de sotamà, i fuig ben lluny abans que a ningú se li acudeixi prendre-li. Això doncs, des de la distància i amb la seguretat d'haver-lo assaborit plenament, et dic "gràcies, àngel sense nom. Moltes gràcies, Tània, pel teu escrit! T'esperem més sovint al Nosaltresllegim i si vols llegir amb nosaltres seràs molt benvinguda! Aquí teniu els primers capítols en pdf de Passatge a un nou món, de Tània Juste Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió. Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte.
L'autopista Terrassa- Manresa va registrar l'any passat una baixada del nombre de vehicles que de mitjana diària van passar pel peatge de Castellbell/Sant Vicenç. Molt lleugera, però alhora significativa pel que suposa en la frenada (i reculada, per mínima que sigui) de creixements que havia experimentat en els darrers anys, justament quan hi ha una aposta evident i explícita, mitjançant la política de descomptes, perquè aquesta carretera de pagament vagi absorbint cada cop més vehicles del corredor viari que connecta el Bages cap al Vallès, i per descarregar així la saturada C-55 i la carregada C-58. En concret, la C-16 va registrar el 2019 una mitjana diària de 19.208 vehicles a la barrera del Bages, distribuïts entre els 16.376 que de mitjana van passar per l'anomenat peatge troncal (és a dir, el central, que vol dir que els usuaris continuen el seu trajecte per l'autopista) i els 2.832 que van fer ús del lateral, és a dir, els vehicles que van sortir de la C-16 o hi van accedir en aquesta barrera i en qualsevol de les direccions. En xifres absolutes suposa un descens de 38 vehicles de mitjana al dia (el 0,1%). Però la dada és rellevant perquè atura un creixement que acumulava un total de cinc anys consecutius, i que estava acostant aquesta carretera de pagament al llindar de referència que és el seu registre històric (superar els 20.000 vehicles diaris passant pel peatge). De fet, el 2018 va ser el primer cop que va superar la xifra dels 19.000 des de feia una dècada. El 2018 havia estat el cinquè any consecutiu que l'autopista Terrassa-Manresa havia crescut en volum de trànsit al peatge del Bages, amb una progressió més que notable que estava fent possible que recuperés el que havia perdut en sis anys de davallada contínua. Des que el 2014 va començar a remuntar, en els tres exercicis posteriors els creixements sempre van estar per damunt del 5% en relació amb l'any precedent. Tot i el lleuger descens que hi ha hagut en el darrer exercici, entre el 2013, que va ser l'últim any del declivi (amb un total de 13.662 vehicles diaris), i el 2019 hi ha hagut un creixement de prop de 5.500 vehicles l'any, el que suposa un augment del 40%. El 2007 va fixar el que fins ara ha estat el seu rècord (20.848 vehicles diaris); i el 2008, tot i començar ja un descens, encara va aguantar per damunt d'aquest sostre que no s'ha tornat a assolir més en les tres dècades de funcionament d'aquesta infraestructura. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha recriminat al PSC no donar suport als pressupostos per "electoralisme polític" per no donar una "victòria" al Govern de JxCat i ERC. En una interpel·lació al Parlament, Aragonès s'ha preguntat per què els socialistes no hi donen suport si els comptes inclouen la "totalitat de mesures fiscals que han reclamat els últims 5 anys". El republicà els ha acusat de situar-se al costat de Cs i PPC i de no voler fer possible una "victòria" per al país. No❌ volen donar victòries a l'independentisme però s'equivoquen, aprovar aquests pressupostos serà una victòria pel país👫. Nosaltres no restarem cap victòria al país✊" pic.twitter.com/usfcZfMIac Per la seva banda, la diputada del PSC Alícia Romero ha descartat donar suport als comptes per ser "insatisfactoris" en àmbits com la indústria, l'educació i la pobresa infantil. Romero ha recriminat a Aragonès haver-se reunit només una vegada amb el PSC. De fet, Romero ha dit que ERC no ha volgut seure amb el PSC "per por del que els diguin" els altres partits independentistes. "Vam fer la primera reunió el setembre i mai més ens han trucat", ha criticat. Aragonès els ha respost que no van tornar a reunir-se perquè els socialistes van fixar com a condició que el Govern renunciés al projecte independentista. Romero ha argumentat el no del PSC als comptes perquè el 2020 el Govern segueix fent "coses que no ens agraden". Ha posat d'exemple que Aragonès no hagi defensat el posicionament català al consell de política fiscal de l'Estat i que no participi del debat del nou finançament de les comunitats autònomes. Vosaltres a ajuda al PSOE PSC, i ells no.
«La descripció que doneu avui (05/06/06) de cabriolet m'ha fet recordar que d'aquest tipus de carruatge lleuger de dues rodes al poble dels meus pares (Polinyà del Vallès, Vallès Occidental) en deien xurqui. Sempre he pensat que era una corrupció de l'anglès sulky, però no he trobat res que ho corrobori.» Si algú en té més detalls, que ens ho faci saber enviant un missatge a [EMAIL]. Un sulky és un carruatge lleuger de dues rodes tirat per un cavall, per a una sola persona. Al número especial de la tardor del 2004 de La Planenca, revista del Pla de Santa Maria (Alt Camp), hi ha una entrevista al carreter Miquel Rovirosa en què esmenta aquest tipus de carruatge: «Ha fet miniatures del carro de trabuc, del d'escalada, del d'anar al defora, del de bocoi, de la tartana, la xurqui, la mallorquina, la berlina, del trill, que s'utilitzava per trillar la palla de les eres, de la curra, el diable (a Cabra en diuen la dolça), el rampill de l'era, les forques per girar la palla, les pales per ventar...» A cada vegada que faig una herborització a cim de... A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq... A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �... Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i...
L'elevat volum d'ensenyament pràctic previst al grau implica que la dedicació als estudis per part de l'estudiant sigui a jornada completa. L'activitat docent es desenvoluparà tant al matí com a la tarda, i està previst que l'alumne tingui una dedicació durant el període lectiu de 45 hores setmanals (inclou activitat presencial, no presencial i estudi personal). Una consulta puntual, d'una o més assignatures, podeu fer-la aquí IMPORTANT: Qualsevol modificació durant el curs es veurà reflectida a l'apartat "Horaris" online. Per subscriure't al calendari que t'interessa, des del teu Google Calendar ves a "Altres calendaris" i clica "+" i selecciona "A partir d'un URL". Posa't sobre el títol de l'assignatura, amb el botó dret selecciona copiar la URL i fes "Afegeix un calendari" Per esborrar un calendari, a les opcions de configuració del calendari que vols suprimir, a baix de tot hi ha l'opció "Cancel·la la subscrició". 23587 Pla Formatiu per a la Inserció Professional 25352 Neurociències i Humanitats CALENDARI AVALUACIÓ CURS 2019-2020 Normativa de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida sobre l'avaluació Inici de classes: 16 de setembre Matricula: 10, 12 i 13 de setembre Inici de classes: 25 de setembre ADMISSIÓ AMB ESTUDIS UNIVERSITARIS INICIATS Inici de classes: assignatures de 1r curs el 16 de setembre i per les assignatures d'altres cursos el 25 de setembre Continua amb la informació de la matrícula Per poder continuar els mateixos estudis iniciats a la Universitat Pompeu Fabra, els estudiants de primer curs han de superar durant el primer any acadèmic dels estudis el 50% dels crèdits de què consta el curs. Cal superar com a mínim el 66% dels crèdits corresponents a primer curs. Cal superar tot el primer curs i com a mínim el 66% dels crèdits corresponents a segon curs. Cal superar tot el segon curs i com a mínim el 66% dels crèdits corresponents a tercer curs. Per poder continuar els mateixos estudis iniciats a la Universitat Pompeu Fabra, els estudiants de primer curs han de superar durant els dos primers anys acadèmics dels estudis el 50% dels crèdits de què consta el curs. Per accedir al segon curs, els estudiants hauran d'haver superat com a mínim el 66% dels crèdits corresponents a primer curs. Per accedir a un curs posterior al segon, els estudiants han d'haver superat com a mínim el 66% dels crèdits corresponents al curs precedent i haver superat completament els crèdits corresponents a dos cursos anteriors a aquest. Règim de permanència i progressió Criteris específics sobre la mobilitat pel Grau en Biologia Humana Normativa sobre el reconeixement d'assignatures dels graus en Biologia Humana i en Medicina com a reconeixement d'activitats professionals o de formació. IMPORTANT: El periode mínim per a la tramitació dels convenis es de 10 dies. No es poden fer convenis amb caràcter retroactiu. Només en cas que el conveni sigui en el marc del Treball de Fi de Grau o dins del programa general de rotatori, cal: Ajuts per a la realització d'activitats institucionals i formatives dels estudiants de grau de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida Finançar la participació dels estudiants en congressos, jornades, reunions o cursos en els quals participen a títol individual o en representació del col·lectiu d'estudiants o de les associacions i òrgans de representació. Estan excloses de finançament les activitats subvencionables per la convocatòria d'ajuts econòmics per a associacions d'estudiants UPF. Estudiants dels graus de Biologia Humana i Medicina. 2.000 € anuals, repartits en dues convocatòries de 1.000€ cada una. L'import sobrant de la primera convocatòria, s'afegirà a la segona. La no presentació d'aquesta documentació o la presentació defectuosa comporta l'exclusió de l'estudiant de futures convocatòries.
Els reclama que "treguin les seves mans" de l'estructura de delegacions a l'exterior perquè Catalunya "té dret a tenir-les" Barcelona.-El president Carles Puigdemont ha demanat aquest diumenge al "tripartit del 155" que s'abstingui de prendre decisions que puguin comprometre la legislatura del futur govern de Catalunya. En aquest sentit, durant una videoconferència amb membres de la llista de Junts per Catalunya a la nova seu de la formació en vista als comicis del 21-D, Puigdemont els ha reclamat que "treguin les seves mans" de l'estructura de delegacions de la Generalitat a l'exterior perquè Catalunya té dret a tenir-les, com en tenen altres comunitats, i que si les tanquen "les hauran de restablir". Sobre el programa electoral de Junts per Catalunya, ha destacat que tindrà un punt principal que és la restitució de la democràcia i del Govern legítim en totes les seves funcions i amb tots els seus membres i que espera que sigui un punt de coincidència amb altres llistes. A la videoconferència del president Carles Puigdemont, que s'ha fet coincidir amb la inauguració de la nova seu de Junts per Catalunya al carrer Jesús de Barcelona, hi han assistit simpatitzants i membres de la llista de la formació a les eleccions del 21-D com Anna Tarrés, Eduard Pujol o Elsa Artadi, entre d'altres.Puigdemont ha apuntat que no s'imagina un nou Govern sense Oriol Junqueras a la vicepresidència i que per això l'objectiu principal en vista als comicis és aconseguir la restitució de tots els membres del govern legítim i de les seus membres. En aquest sentit, ha descartat parlar d'un únic candidat sinó en fer-ho de candidats perquè, com ha recordat, les eleccions del 21-D "no seran unes autonòmiques normals".El president també ha deixat que a nivell de programa l'altre gran objectiu serà "recuperar el full de ruta" que s'ha estroncat "abruptament, il·lícitament, il·legalment i il·legítimament" pel "cop d'estat del 155". "És evident que hi ha un fil de continuïtat absolut amb la legitimitat del 27 de setembre de 2015", ha reblat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La Generalitat posa dades públiques a disposició de la ciutadania perquè pugui reutilitzar-les \|\| Ignasi Genovès i Avellana Aproximació al panorama actual de la reutilització de la informació del sector públic \|\| Francisco José Valentín Ruiz, Ruth Buenestado del Peso El suport a la recerca de les biblioteques universitàries catalanes: estat actual \|\| Enric Camón Luis, Carina Rey Martín, Núria Balagué Mola Mercat laboral dels professionals de la informació: evolució de l'oferta i dels perfils ocupacionals \|\| Ernest Abadal, Ángel Borrego, Rafael Serra Pérez La reutilització de la informació del sector públic a Espanya: una base sòlida per a un futur prometedor \|\| Emilio García García, Salvador Luis Soriano Maldonado La normalització dels continguts en la documentació de les col·leccions dels objectes patrimonials municipals \|\| Olga Giralt, Marc Folia L'ús de tesaurus per a l'anàlisi temática de la producción científica \|\| David Fernández-Quijada Seguiu-nos: estratègies de captura de tuits en català \|\| Anita E. Locher, Aina Giones-Valls, Eli Ramírez, Grelda Ortiz Serveis relacionats amb les dades de recerca per part de les biblioteques universitàries: molt a oferir, molt per formar \|\| Alexandre López-Borrull La biblioteca de presó com a factor de transformació de la vida dels interns \|\| Andreu Sulé Desinformació a l? era digital \|\| Lydia Sánchez Models 3D i realitat virtual a les biblioteques acadèmiques \|\| Pedro Rueda Per una comunicació científica oberta i equitativa per a un futur més inclusiu \|\| Cristóbal Pasadas One Library Brand: contra la fragmentació, altre cop l? usuari al centre \|\| Lluís Vicente El paper transformador de les preprints en l? acceleració de la comunicació acadèmica \|\| Remedios Melero Observar l? entorn per evolucionar millor \|\| Lluís Anglada Coordinació del monogràfic: Jordi Andreu i Daufí, Marc Garriga Portolà Edició científica: Jordi Ardanuy Edició: Aurora Vall, Lluís Agustí i Mar Castellví Producció editorial: Serveis Lingüístics de la UB (assessorament lingüístic), Jorge Franganillo (maquetació), Eduard Vilagrosa i Josep Soler (edició en HTML), Adán Server (metadades) Desenvolupament tecnològic: Josep-Manuel Rodríguez-Gairín i Sergi Chávez http://bid.ub.edu • Comentaris • Els textos publicats a BiD estan subjectes a una llicència de Creative Commons
El projecte Second Round, el va engegar Ricard Huerta, professor del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Magisteri, a la Universitat de València, i director de l'Institut de Creativitat, amb la finalitat d'unir el dispers col·lectiu del professorat de dibuix en un moment de dificultats dins del sistema educatiu. L'educació artística arrossega de fa temps una divisió en dues branques molt definides i, de vegades, vistes com a antagòniques: la del professorat de dibuix tècnic i la del professorat de dibuix artístic. Una vegada apareix la nova llei del ministre Wert, es fa palesa la necessitat de trencar aquesta disgregació per combatre junts contra la desaparició de l'educació artística. És en aquest context que comença a forjar-se Second Round, i la seua primera reunió, com ens diu Huerta, «va tenir lloc a l'octubre de 2014 i, malauradament, fou una mica descoratjadora: malgrat que hi havia unes quaranta persones, n'hi havia moltes que parlaven ja de la jubilació». De tota manera –parlant, o no, de jubilar-se–, en aquella reunió es crearen alguns lligams entre els docents dels instituts i, en conseqüència, el següent aplec ja fou de caire més entusiasta. Així, s'inicià el cicle de les trobades en què es concretaven les línies del projecte i, paral·lelament, es va crear l'Associació Valenciana de Professorat de Dibuix, que compartia els objectius principals de Second Round: la unió del professorat d'educació artística i el reconeixement de la tasca educativa que es realitza als centres de secundària. Tot i això, al principi s'ha anat una mica a les palpentes. Second Round pretenia exposar la trajectòria artística que s'havia efectuat als instituts des de la mort del dictador Franco. Però, a l'hora de programar la temàtica de l'exposició, es va comprovar que aconseguir els treballs dels alumnes de fa vint, trenta o quaranta anys no era gens fàcil. La majoria dels instituts només conserva als armaris i als prestatges dels departaments la feina més recent: bé perquè els treballs de l'alumnat es llencen a la paperera una vegada finalitza l'avaluació, bé perquè els estudiants se'ls emporten a casa en acabar el curs. És a dir, d'una manera o d'una altra, els fons artístics i documentals dels instituts s'eliminen, es dispersen i es perden, ja que es consideren de poc valor. I, així, s'esvaeixen moltes propostes educatives interessants que porten a terme els docents de secundària. L'únic que disposava d'un arxiu copiós era l'Institut Juan de Garay, gràcies a Ferran Morell, un professor actualment jubilat que va mobilitzar l'activitat artística en aquest centre durant la dècada dels anys 80. Aquest és un cas excepcional, ja que, pel que fa a la resta dels instituts, com que no disposaven d'arxius, han hagut de centrar les seues exposicions en temes de l'actualitat, en les noves tecnologies i, en definitiva, en la feina que han fet els seus estudiants al llarg dels darrers mesos. Del nom, ens n'han explicat diversos perquès: que al·ludeix, se'ns diu, al segon intent en què es reprimeix per part del govern espanyol l'educació artística (tenint com a primera etapa sinistra la Dictadura), que la paraula second ens indueix a pensar en secundària i, finalment, que l'estrangerisme pugilístic suggereix la idea de lluita. Deixant de banda, però, els eslògans i anant al fons de la qüestió, Second Round pretén motivar l'activitat artística dels alumnes i el professorat dels dotze instituts que participen en l'exposició i, per extensió, de tots els instituts del País Valencià. Però, potser, l'aventura que han iniciat va més enllà dels seus càlculs, perquè al capdavall pot incitar tothom a reflexionar sobre la necessitat que tots els centres d'educació secundària tinguen cura de la conservació dels seus fons, tant artístics com d'altra mena. L'itinerari de l'exposició «Second Round. Art i lluita als instituts de secundària valencians»
CCOO porta al Tribunal Suprem un recurs contenciós administratiu contra les normes que desenvolupen la nova FP Bàsica (FPB) i la Primària recollides en la LOMCE. El sindicat no pot impugnar la llei, contra la que ja han presentat recursos d'inconstitucionalitat el Parlament de Catalunya, els governs de Catalunya, Astúries, Canàries i Andalusia i el Grup Parlamentari Socialista al Congrés, però sí les normes que la desenvolupen. El sindicat considera que la nova FP Bàsica "legitima l'exclusió educativa de determinats alumnes en el marc de l'escolaritat obligatòria, limitant la seva continuïtat en el sistema educatiu" i que el canvi representa "un retrocés" respecte als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) als quals substitueix i que s'extingeixen el proper curs. El recurs interposat argumenta que, tot i que els cicles de FPB són considerats per la legislació actual com cicles formatius de la Formació Professional del sistema educatiu, la norma no garanteix que tots els cicles formatius incloguin un Mòdul professional de formació i orientació laboral (FOL), tal com reclama la legislació. Afegeixen que la norma de la FP Bàsica també "infringeix la legislació vigent que especifica que els ensenyaments de l'FP han d'incloure una fase de formació pràctica en centres de treball". En relació al professorat, CCOO considera que "l'adscripció del professorat és absolutament arbitrària, ja que no s'han establert criteris clars, violant preceptes bàsics de la Constitució relatius a l'accés a la funció pública d'acord amb els principis de mèrit i capacitat i la subjecció de les administracions públiques a la llei i al dret". En el cas de la primària, el sindicat exposa diverses qüestions formals per justificar el recurs i afegeix que, a més, "es vulneren els drets del professorat, no es respecta la configuració de la plantilla dels centres i la disponibilitat horària, d'obligada negociació". També afirmen que es vulnera el dret a l'educació contemplat a la Constitució en establir "una prelació jeràrquica d'assignatures en què prevalen unes matèries davant d'altres, en detriment del desenvolupament de les competències, capacitats i habilitats dels estudiants". "La LOMCE elimina definitivament el currículum que té com a eix vertebrador les competències i torna a establir una jerarquia de continguts pròpia de l'era industrial i definitivament allunyada de les necessitats formatives de l'alumnat en l'actual societat del coneixement", asseguren. L'adreça electrònica no es publicarà.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Professor de Física Teòrica de la Universitat Aix-Marsella Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Sovint s'afirma que la ciència no és més que una aproximació reduccionista a la realitat. Es relaciona la ciència amb la utilitat i amb el profit econòmic. Penso que aquesta és una visió errònia. La ciència, és clar, té un vessant utilitari. Pot arribar a ser molt pràctica. La ciència sorgeix d'un esforç general per entendre el món, una voluntat de proveir-nos d'imatges del món. Aquesta és una de les principals idees que defenso al meu llibre [ Set lliçons breus de física ]. També es considera sovint que la ciència és un discurs aliè a la cultura. No crec que la separació entre el coneixement científic i el coneixement literari i filosòfic sigui bona. És negatiu tant per als uns com per als altres. La literatura i la filosofia volen proporcionar una imatge global del món. Com que les contribucions científiques també afecten profundament i en tot moment aquesta visió, no haurien de deixar-se de banda. La separació, en tot cas, ha estat recent. En el passat, els científics paraven més atenció a tot allò que es deia en els camps de la filosofia i la literatura. I el mateix passava a l'inrevés. Qualsevol que estigués escrivint obres de teatre o novel·les, com Shakespeare o Dostoievski, coneixia la ciència del seu temps. Això vol dir que hauríem d'estar familiaritzats per igual amb les obres literàries i artístiques més rellevants, i també amb les teories científiques més fonamentals. La ciència i l'art són diferents, ja que tenen fins diferents. Però són formes i expressions del coneixement del món. Jo crec que cal conèixer ambdues. Jo mateix no sóc artista, però escolto música, miro art figuratiu, llegeixo novel·les. Crec que aquests tipus d'activitats són essencials per augmentar la nostra comprensió del món. De la mateixa manera, la ciència és essencial. Malgrat que la ciència s'expressa amb un formalisme matemàtic basat exclusivament en la raó, vostè insisteix en el seu llibre a relacionar-la sobretot amb les emocions. La ciència té molt a veure amb la passió. Quan es fa ciència s'està embolcallat en tot moment per emocions. La raó és el que permet comprovar si un no s'ha equivocat quan s'ha deixat endur per les emocions. La raó és un mitjà, no és l'objectiu. Però allò que motiva a fer ciència, i el que empeny el científic a continuar investigant, són les emocions i els valors. En el llibre Set lliçons breus de física diu que la visió quotidiana de la realitat és descolorida. Hem de concloure, aleshores, que la ciència pot acolorir-la? El món és molt més complicat que no sembla a primera vista. Una pedra, per exemple, pot semblar una cosa molt avorrida, és matèria inert. Però des del punt de vista d'un científic és un objecte extremadament ric i interessant. Està format per àtoms i molècules, i cal tenir en compte per exemple els camps quàntics. Una pedra fins i tot ens pot ajudar a revelar la història del planeta. La ciència no dóna una imatge més estreta de la realitat, ans al contrari, ens l'amplia i enriqueix, i mostra més nivells d'aquesta realitat. En un retrat de Newton que va pintar William Blake, es veu el científic, nu, escrivint unes fórmules, assegut sobre una pedra a la qual dóna l'esquena. El pintor es va esforçar per plasmar totes les rugositats de la pedra, mentre que les fórmules matemàtiques s'expressen en un esquematisme granític. Blake sembla voler-nos dir que la ciència prescindeix de tots els matisos i d'allò que fa que la realitat sigui interessant. Efectivament, i és una concepció errònia. Les matemàtiques són un llenguatge, com el llenguatge musical. Els punts en un paper esdevenen, per als músics, música fantàstica. En el seu llibre insisteix a dir que els científics arriben a proposar prediccions esbojarrades, però que en molts casos s'acaben confirmant. La confirmació és una de les característiques de la ciència. Es poden plantejar idees molt salvatges, però hi ha un filtre [l'experimentació] que permet descartar les idees dolentes i quedar-nos només amb les bones. Aquesta és l'eina clau de la ciència, i el que la distingeix d'altres discursos. Encara que es poden intentar establir criteris per decidir si una novel·la és bona o dolenta, és una tasca que resulta molt més complicada. En literatura o art no hi ha «proves dures», mentre que la ciència sí que les pot aconseguir. La tragèdia de la ciència és que hi ha teories molt maques que al final s'han de rebutjar perquè els experiments obliguen a fer-ho. L'experiment és allò que ens diu si al final tot plegat no era més que el fruit de la imaginació. Quan jo era estudiant, hi havia una teoria, amb el nom tècnic de SU (5), de la qual es va extreure una predicció molt específica sobre la desintegració del protó. Es van construir màquines molt grans per comprovar aquesta predicció, però el resultat va ser negatiu. Aquest seria com un vessant tràgic de la ciència, l'ombra de l'activitat científica. Però no hem d'oblidar que també té la seva cara fantàstica, quan s'aconsegueix confirmar una idea predita temps enrere, i es fa en els termes exactes. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
El líder del PP a Catalunya i senador Xavier García Albiol ha rebutjat que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, faci una conferència en el Senat per defensar el referèndum d'independència i ha defensat que aquesta compareixença es produeixi davant la Comissió General de Comunitats Autònomes o davant el Ple, "no en una sala com un visitant". En declaracions en la Cambra alta, Albiol ha demanat a Puigdemont que sol·liciti la transformació de la seva xerrada en una reunió d'aquesta Comissió General, en la qual participen els grups parlamentaris i els representants de les comunitats autònomes que ho desitgen, entre els quals es desenvolupa un debat. Al seu parer, és el que està a l'altura "dels honors que li corresponen al president de la Generalitat de Catalunya". "Si pretén organitzar un numeret, tancar-se en una sala amb els seus per organitzar un xou, això és una ocurrència i les ocurrències no m'agraden", ha dit el senador, que ha assegurat que aquest dimarts parlava en nom del PP, però sobretot com a català. El portaveu del seu grup, José Manuel Barreiro, no ha volgut no obstant això donar la seva opinió, a l'espera del que decideixi la Mesa del Senat la setmana vinent. Albiol ha explicat que el seu criteri no anticipa quin serà el vot del PP, però ha deixat clar el seu rebuig al fet que Puigdemont ofereixi una conferència que podria fer "en un hotel" i quan en el Senat té una llera institucional, aquesta Comissió General, per obrir un debat. "Ens sembla bé que Puigdemont vingui a les institucions d'Espanya, que vulgui participar, però el president de la Generalitat es mereix els honors i distincions que li corresponen com a màxima autoritat i al Senat no pot assistir a fer una conferència". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La llúdriga continua a l'Estany de Banyoles, tal com s'ha comprovat en l'últim cens visual de l'associació de defensa del patrimoni natural del Pla de l'Estany Limnos, celebrat el cap de setmana del 22 i 23 de juny. Tot i trencar la ratxa de les tres edicions anteriors, en les quals s'havia anat veient la llúdriga, se'n van detectar rastres en tres punts, en un cas tan frescos que la llúdriga va haver de passar aquella mateixa nit en el punt d'observació. Aquest fet es va poder confirmar amb l'edició dels camps de treball, on els 23 joves participants van realitzar un altre cens paral·lel, en el que sí que es va veure una llúdriga a la punta nord de l'Estany, a la zona dels amaradors. Aquests censos organitzats per Limnos consisteixen a col·locar observadors en silenci durant 2 hores al vespre (8-10 h) i hora i mitja a la matinada (5.30-7 h) a diferents punts de l'Estany. Aquest any, però, el cens va coincidir amb les proves esportives del vespre de divendres, amb música audible des de l'altre costat de l'Estany. El membre de Limnos Gerard Funosas ha explicat que, tot i que sabien que l'Estany acollia proves aquells dies, no es pensaven que s'allargarien fins tan tard. En la dotzena edició s'ha batut un rècord de participació, amb 14 punts mostrejats i 23 persones voluntàries, entre el torn de vespre i matinada. A més dels voluntaris habituals de Limnos, també hi havia persones vingudes d'altres zones de Catalunya com la Garrotxa o Manresa. Membres del Limnos apunten que si la participació es manté i la llúdriga continua habitant a l'Estany, futures edicions d'aquest cens podrien ajudar a saber més dels hàbits d'aquest misteriós mamífer i sobre el nombre d'exemplars que freqüenten l'Estany de Banyoles i el seu entorn.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. «Quan un estat penalitza la dissidència i criminalitza el dret de protestar, té un problema de falta de democràcia.» Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Els valencians tenim penjat, cap per avall, al museu de l'Almodí de Xàtiva, el rei Borbó Felip V. L'autor d'aquesta 'rebel·lia' va ser el capellà Francesc Gil Gandia, un home valent i bo de veritat. Va ser l'agost de 1956 quan l'amic Francesc Gil va tindre la magnífica idea de girar cap per avall el rei Borbó que va manar cremar Xàtiva, com a protesta pel càstig infligit als xativins. Va ser ell qui va comentar al Sr. Carles Sarthou Carreres, director del museu on hi havia aquesta pintura de Josep Amorós, la conveniència de posar cap per avall el rei Borbó, com a penitència pel terror que provocà a Xàtiva amb l'incendi de la ciutat fidel a la causa dels Maulets. I va ser el mateix Francesc Gil qui pujà dalt d'una cadira i canvià la posició de la pintura, que quedà cap per avall, tal com encara hui podem veure. He recordat aquest fet memorable de protesta pacífica i d'insubmissió ferma, perquè la matinada del dissabte 11 de gener, a la plaça Major de Vic, un grup de persones va penjar, dalt d'una grua, una pancarta del rei Felip VI, també cap per avall. Però a diferència del que passa a Xàtiva, només 24 hores més tard la Fiscalia va ordenar que els Mossos d'Esquadra la retiraren. En primer lloc, no sé si hi ha perill que la Fiscalia, sempre tan zelosa per defensar la monarquia, en saber com està posat el rei Borbó a Xàtiva, demane que el quadre de Felip V siga retirat del museu de l'Almodí, com ha obligat a fer amb la pancarta del rei Felip VI a la plaça Major de Vic. Però el que considere més greu, és la persecució de la llibertat d'expressió i de protesta. Quan un estat penalitza la dissidència i criminalitza el dret de protestar, té un problema de falta de democràcia. Això ja va passar a Girona el 2007, quan uns joves van cremar unes fotos del rei espanyol. Per aquest motiu van ser condemnats, ja que el Codi Penal espanyol contempla pena de presó de fins a dos anys, per delictes d'injúries i calúmnies contra el rei. Però el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va tombar la sentència del tribunal espanyol. Encara més: Europa va condemnar l'estat espanyol per multar els jóvens que van cremar aquelles fotos. El TEDH decidí per unanimitat que la llibertat d'expressió sí que empara la crema de fotografies del rei i per això obligà l'estat espanyol a abonar els 2.700 euros de multa i els 9.000 euros en despeses d'honoraris que van haver de pagar els dos jóvens condemnats per injúries a la Corona. Que la Fiscalia obligue els Mossos d'Esquadra a despenjar una pancarta del rei, perquè el monarca hi estiga cap per avall, vol dir que la llibertat d'expressió no està reconeguda com cal. Per això, com he dit abans, si la Fiscalia arriba a saber que la pintura del rei Felip V que hi ha a Xàtiva està també cap per avall, igual en uns dies ens trobem amb la Guàrdia Civil entrant al museu de l'Almodí, per a llevar aquesta pintura del rei Borbó (antecessor de l'actual) que va cremar Xàtiva. Certament que això seria un fet lamentable i m'imagine que els xativins (encapçalats pel meu bon amic Agustí Ventura, cronista oficial de la ciutat) impedirien, per a defensar el dret de protesta i per castigar el rei que va cremar Xàtiva. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits un compromís amb el periodisme i amb el país
En les darreres setmanes s'han produït almenys quatre robatoris perpetrats i fins a tres intents en diferents habitatges de la urbanització del Condado el Jaruco de Llore t i tres robatoris en cases de Vilobí d'Onyar. Robatoris que se sumen als que es van produir a finals d'any a llocs com Sils, Santa Coloma de Farners o el municipi de Vilobí, entre molts altres. Arran de l'alarma social generada per aquest increment de robatoris, el ple del Consell Comarcal va aprovar dimarts una sèrie d'acords enfocats a reclamar un enduriment de les penes imposades als lladres de domicilis o per demanar més vigilància i recursos policials, entre altres. Segons va explicar ahir el president de l'ens, Salvador Balliu, aquests acords es van elaborar després de la trobada sobre seguretat que es va fer el gener passat a la seu del consell entre els alcaldes, els Mossos d'Esquadra i el director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona, Albert Ballesta. «A la trobada, l'Albert Ballesta ens va explicar que només el 8% dels detinguts per robatoris han entrat a presó », va destacar Balliu. Segons el també alcalde de Caldes, després de la reunió es va arribar a la conclusió que els lladres que actuen a la Selva són especialitzats a entrar en habitatges, actuen en diferents llars en poques hores i es mouen molt de pressa d'un territori a l'altre. Per aquest motiu, des del Consell es van redactar vuit acords per reclamar actuacions tant a la Generalitat com al Govern espanyol que es van aprovar en el ple per 29 vots a favor ( PDeCAT, IdS, ERC, PSC, PP, Entesa i no adscrits) i dues abstencions (CS i CUP). Entre els acords més destacats hi ha el de: reclamar al Govern espanyol els «més de 800 milions d'euros que es deuen a la Generalitat» per revertir-los en una millora dels recursos dels Mossos d'Esquadra; que el Parlament català i el Congrés dels Diputats sol·licitin una modificació del Codi Penal per elevar les penes per robatoris; instar els governs municipals a signar el conveni amb Interior per instal·lar lectors de matrícules en els municipis amb caràcter immediat; o que s'ampliïn les competències dels cossos de vigilants municipals, entres altres.
Si França és bàsicament una llengua, Perpinyà és sobretot l'absència d'una llengua. Joan-Daniel Bezsonoff, català de França, francès a pesar seu, amb ascendents russos, sense descendents coneguts que no siguen de paper, escriu una guia de Perpinyà, la seua ciutat, i ho fa involucrant-hi un adjectiu desarmant, una càrrega de profunditat en les procel·loses aigües de la subjectivitat...
Les AMPAs juguen un paper fonamental en la reivindicació d'unes instal·lacions dignes per a l'educació Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Colau presideix un acte simbòlic d'obertura del recinte La recentment tancada presó La Model de Barcelona ha obert les seves portes a la ciutadania aquest diumenge, quan l'Ajuntament, veïns, entitats memorialistes i de l'Esquerra de l'Eixample han celebrat un acte simbòlic d'obertura del recinte com a espai d'ús ciutadà, cívic i social. L'acte institucional l'ha presidit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha celebrat haver donat "un pas més" en aquest projecte i ha reconegut la lluita dels veïns i entitats perquè, segons ella, amb la seva tenacitat han aconseguit que aquest espai sigui per a la ciutadania. Ha recalcat que és un acte de justícia i que "encara que l'administració pública no ha estat suficientment a l'altura per posar fi a la impunitat dels fets franquistes", molta gent ha batallat perquè això s'hagi aconseguit. Colau ha dedicat unes paraules al líder d'ERC, Oriol Junqueras; al conseller d'Interior cessat, Joaquim Forn; al diputat de JxCat Jordi Sànchez, i al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que porten mesos a la presó: "Segur que voldrien estar aquí amb nosaltres. Són persones de pau i democràtiques que han defensat les seves idees de forma pacífica". Així mateix, ha recordat a les persones que van estar en La Model i que van lluitar pels drets i les llibertats, segons ella, i ha assegurat que des del consistori se seguirà lluitant per la memòria dels antifranquistes, i per crear un espai de diàleg i el més obert possible: "Estem aquí perquè ens ho devíem de com a ciutat". "No oblidarem mai i lluitarem contra la impunitat perquè mentre hi hagi impunitat no hi haurà autèntica democràcia", ha expressat. El representant de Fem Nostre l'Espai de la Model, Xavier Riu, ha dit que no volen que es perdi la memòria del sofriment que es va viure en aquesta presó i ha celebrat que hagin aconseguit obrir-la al públic amb l'objectiu de poder gaudir de les dues pomes de l'Eixample que ocupa, "que són una gran oportunitat per millorar la ciutat i el barri". Ha assegurat que seguiran treballant per aconseguir guanyar una gran zona verda, equipaments públics i un espai memorial: "Necessitem que no sigui una decisió d'un despatx entre quatre experts, volem dir la nostra". Per la seva banda, la presidenta de l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample, Sylvianne Dahan, ha apostat per liderar aquest espai i dissenyar l'ús i la forma definitiva a través d'un procés participatiu amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica de la ciutat, i amb aquesta transformació adquirir justícia social i mediambiental, cohesió, equitat i convivència. A l'acte també hi han assistit els tinents d'alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello i Janet Sanz, i el comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes. Les instal·lacions es podran visitar des de la tarda del diumenge: el pati interior de l'antic centre penitenciari serà de lliure accés amb un espai verd, i els divendres i el dissabte hi haurà portes obertes per visitar de forma lliure l'espai del recinte, pel que no es requerirà reserva. Coincidint amb l'obertura del recinte, s'ha exposat en el mur perimetral exterior la mostra fotogràfica 'La Model per dins', del fotògraf Josep Maria Llobet, i imatges de gran format que mostren l'interior del centre quan va ser tancat al juny i la intimitat de la presó. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El Warsaw Kids Film Forum és el fòrum d'indústria del Kids Film Festival de Varsòvia que se celebra del 25 al 27 de setembre. És un esdeveniment de contingut per nens i joves. Se seleccionen al voltant de 30 projectes polonesos i internacionals que es presenten davant de productors, televisions, agents de vendes i distribuïdors. També se celebren master classes, consultoria de guió i marketing, case studies i workshops. Entreu a la pàgina web http://www.warsawkidsff.pl i cliqueu al botó Registration. Empleneu el formulari i pengeu els fitxers. Llavors rebreu un correu electrònic de confirmació. En cas de problemes relacionats amb el registre, poseu-vos en contacte amb la coordinadora del projecte Zosia Horszczaruk a: [EMAIL] Els convidats d'edicions anteriors incloïen agents de venda: Sola Media, Global Screen, Attraction Distribution, SF Filmindustri, Millimages com també broadcasters: Canal +, NRK, YLE, NDR and Netherland Film Funds; i representants del Ministeri d'Itàlia i el Film Institute.La majoria dels assistents van ser els productors de països com: Croàcia, República Txeca, Països Baixos, Israel, Letònia, Noruega, Dinamarca, Alemanya i Eslovènia i Ucraïna Warsaw Kids Film Forum uneix els professionals dels mercats que produeixen una alta qualitat contingut infantil amb realitzadors de països on la indústria del contingut infantil està encara en desenvolupament. Registra't al butlletí i les alertes per estar informat de les nostres activitats.
Francesc Gascó ( ) parla a les xarxes sobre paleontologia i intenta motivar els seus followers a cuidar-se Francesc Gascó en una imatge d'arxiu Doctorat en paleontologia per la Universidad Autónoma de Madrid, Francesc Gascó ( ) ha triomfat a les xarxes gràcies a la seva faceta esportiva. Fart de no agradar-se i de fracassar quan intentava transformar el seu físic, al final va trobar la manera de superar-se, que va plasmar al llibre No hay excusas. A les seves xarxes parla de paleontologia i també intenta motivar els seus followers a cuidar-se. Tot va començar quan vaig exposar a les xarxes el meu repte de posar-me en forma. Compartia els meus entrenaments, les meves receptes, la meva motivació. Al compartir els meus avenços i els meus resultats va començar a seguir-me molta gent. Si traiem el cap al món de l'entrenament i l'esport trobem missatges motivadors i fotos de físics impressionants que busquen ser inspiradors però que poden arribar a ser contraproduents. Les dietes estrictes, les rutines d'entrenament dures i espartanes poden arribar a motivar si hi tens predisposició, però poden fer que la gent se'n torni cap a casa. La meva aproximació és la de buscar la facilitat. Quedar-se amb l'entrenament que més t'agradi, o el que menys et disgusti. Actualment segueixo en actiu en les dues coses. Investigo en el grup de biologia evolutiva de la UNED, on tinc no només companys de feina sinó molt bons amics. Col·laboro amb ells en una de les meves especialitats, que és l'estudi microscòpic dels ossos de dinosaure. A més, segueixo molt en actiu amb la faceta de comunicació científica, a través de tallers, xerrades, cursos, els meus llibres i el meu canal de YouTube. Doncs tot apunta que tindré un parell de congressos, alguna competició de crossfit a la platja, molt entrenament a l'aire lliure, i almenys una excavació. I si hi ha sort, una setmana de descans a l'agost, possiblement a València amb la meva família. Doncs en realitat molt semblant. M'agraden les competicions de crossfit, i més a l'estiu, a l'aire lliure, i quan algunes proves inclouen piscina o mar. L'estiu també és un bon moment per a les excavacions. Encara que siguin feina, les disfruto moltíssim: estar desenterrant fòssils que ningú ha vist mai... Això sí, m'agradarien un parell de setmanes de vacances, incloent-hi un viatge. M'encanta veure món, i especialment llocs amb història. Soc molt partidari dels capricis, encara que no necessàriament excessos. I sempre amb cap. Tinc, per exemple, una croada contra el sucre i la sobreabundància d'hidrats. Sembla que no sapiguem menjar sense sucres o productes a força de farines o arròs. Així que per a mi els capricis que podem considerar "excessos" són un paelleta, una mica de gelat... Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La banda mexicana Maná ha anunciat les primeres quatre dates del seu tour per Espanya, que inclou un concert al Palau Sant Jordi de Barcelona el pròxim 6 de setembre per presentar el seu nou disc, 'Cama incendiada'. També actuaran a l'Estadi Heliodoro Rodríguez López de Tenerife el 21 d'agost; a l'Estadi Insular de Las Palmas el 22 d'agost, i al Barclaycard Center de Madrid el 5 de setembre, i a aquestes dates se sumaran nous concerts pròximament. La gira internacional 'Cama incendiada Tour' començarà el 10 de juny a San Diego (Estats Units), i per al primer dels seus dos concerts a l'Staples Center de Los Angeles es van esgotar les localitats en tan sols 30 minuts. La prevenda per a les entrades per als primers concerts a Espanya surten a la venda aquest dilluns i a partir de dimecres 29 d'es podran adquirir en venda habitual. El 21 d'abril va sortir a la venda 'Cama incendiada', i el primer single, 'Mi verdad', es va fer amb Shakira. La cançó ja s'ha posicionat en el número u d'iTunes als Estats Units, Mèxic, l'Argentina, Xile, Colòmbia i Espanya, i el seu videoclip, rodat a Barcelona, acumula ja més de 30 milions de visites. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte Malgrat els aldarulls per la sentència, cada visitant va gastar un 8% més que un any enrere, per sobre de la mitjana espanyola A diferència del que auguraven algunes institucions, les mobilitzacions contra la sentència del Procés no han afectat el sector turístic a Catalunya l'octubre passat. Les xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística aquest dilluns són clares: la despesa dels turistes que van passar uns dies al Principat va augmentar quasi un 10% aquest mes respecte al mateix període del 2018. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
De les 117 persones que treballen de forma fixa a l'aeroport de Girona, n'hi ha 34 que són dones. I dues d'elles ocupen dos dels càrrecs d'alta responsabilitat en el dia a dia de les instal·lacions: es tracta d'Olga Costa, responsable cap de la secció de Tecnologies i Comunicacions (TIC) des de fa trenta anys, i Helga Brusi, que ha estat responsable comercial de l'aeroport durant els últims cinc anys. Costa va estudiar el grau superior d'informàtica i va entrar a treballar a l'aeroport el 1989, amb 24 anys, quan es va implantar el servei TIC a tots els aeroports d'Espanya. En el seu cas, els inicis van ser una mica complicats: la informàtica no només era un món on treballava una majoria d'homes, sinó que encara era vista com quelcom una mica estrambòtic. «Tothom estava acostumat a treballar amb paper, i llavors vaig arribar jo, dona i jove, i els vaig dir que s'havia de canviar tot i fer-ho amb ordinador», recorda. Tot plegat va fer que hagués de vèncer certes reticències entre els seus companys: «Quan ets dona i jove, fa trenta anys i encara a vegades ara, per desgràcia, has dexplicar-te molt més, has de donar més explicacions i t'has de justificar molt més», assenyala Costa. En el seu cas, explica que sovint havia d'anar a fer formacions a Madrid i en ocasions era la única noia, de manera que al principi li costava fer-se escoltar. Tot i això, no va dubtar en obrir-se pas: «A vegades no és fàcil, però crec que també t'ajuda a ser forta. T'has d'espavilar i aprender a contestar ràpid i a tallar certes actituds», explica. L'Helga Brusi, en canvi, no ho va tenir tan difícil. Filòloga catalana, pedagoga i publicista, va entrar per primer cop a l'aeroport l'any 2000 com a administrativa. En el seu cas, es va trobar que la majoria d'administratives eren dones, tot i que també hi ha un parell de nois. S'hi va estar un any i, després d'un període treballant en altres administracions, el 2006 es va tornar a presentar a les proves d'accés i va aprovar. Des de llavors ha estat coordinadora de tècnics d'atenció a usuaris i clients d'Aena, administrativa i des de fa cinc anys és la responsable comercial de les instal·lacions. Tant Costa com Brusi han pogut observar que, poc a poc, la dona ha anat guanyant cada cop més presència a l'aeroport de Girona: per exemple, fa uns anys, els senyalers eren pràcticament tots homes, mentre que ara hi ha una gran majoria de dones. I el mateix passa amb els TAPUC (tècnics d'atenció als passatgers, usuaris i clients), que inicialment era un col·lectiu molt masculinitzat i ara en canvi hi ha moltes més dones. Continua havent-hi, però, altres ocupacions, com la de tècnic de manteniment o els bombers, en què costa molt més que hi hagi dones. Tot i això, pensen que les coses, poc a poc, poden anar canviant: ja hi ha dues tècniques de manteniment i una noia que es vol presentar a les oposicions de Bombers. A més, en els càrrecs de responsabilitat hi ha una presència pràcticament paritària entre homes i dones. En els últims anys, Aena ha anat introduint cada cop més mesures per afavorir la paritat a l'empresa i per facilitar la conciliació familiar i laboral: l'empresa dona una setmana lliure extra per maternitat, hi ha flexibilitat en l'hora d'entrada i es poden agafar reduccions de jornada fins que els fills tenen dotze anys, entre altres mesures. Tot i això, Costa subratlla que, a aquestes alçades, les dones encara es veuen obligades a escollir una mica entre vida professional i familiar, ja que aconseguir un equilibri és difícil. «En el seu moment, quan havia d'anar-me'n set i vuit setmanes a Madrid, ho passava malament. Perquè sí, els pots deixar amb el pare, però perds un temps que tu voldries aprofitar amb aquelles criatures», recorda. I malgrat que ella, com moltes altres dones, ha intentat aconseguir un equilibri, considera que molts cops s'ha d'acabar escollint: «Al final, dius: «Jo em quedo una mica enrere per poder viure l'experiència de ser mare». A vegades sents comentaris de gent que diu que ho pot fer tot, però si t'estàs deu hores a la feina, són hores que treus de la família», indica. Brusi és de la mateixa opinió: «Per mi, a la balança, resulta més positiu poder anar a buscar cada dia els nens a l'escola que no pas quedar-me una hora i mitja més treballant i cobrant més», indica. «Però potser hi ha gent que valorarà molt més la part professional, i també és molt respectable», afegeix. En l'opinió de Costa, aquesta obligació d'haver d'escollir entre la part professional i la personal pot fer que les dones s'ho pensin dues vegades abans d'acceptar càrrecs directius. «Abans no arribes a ser director d'un aeroport, has de voltar per molts altres aeroports, i això t'implica arrossegar tota la família o bé deixar-la de banda. Molta gent no estem disposats a fer això; llavors, no és que l'empresa et veti, sinó que nosaltres mateixes ens vetem, per aquesta necessitat de trobar un equilibri entre una faceta i l'altra», assenyala. En general, Costa i Brusi se senten afortunades perquè, al treballar en una empresa pública, els processos de contractació es fan a través d'un procés de selecció externa on es poden presentar homes i dones, les promocions internes no es fan a dit sinó amb examens i les taules de retribucions són les mateixes per a tothom. «No ens queixem, perquè si mires a fora i veus el que arribes a llegir i escoltar de les empreses privades...», indica Costa. Per això, Brusi considera que, «malauradament», el 8 de març continua essent una jornada necessària per visibilitzar la situació en què es troben moltes persones. Totes dues, a més, subratllen la importància fonamental que té l'educació -tant a l'escola com a casa- per tal de garantir el respecte per la igualtat en les noves generacions. Tot i això, admeten que no és fàcil: «Es tracta d'eradicar pensaments antiquats i això porta molta feina. Cal tenir una mentalitat oberta», conclou Brusi.
L'Associació Espanyola de Directius (AED) ha presentat un informe sobre 'machine learning' i 'big data' per a aquells dirigents que vulguin afrontar amb xit la transformació digital de les seves empreses. L'estudi, denominat 'Machine Learning, Intelligncia Artificial i Big Data. El que tot directiu ha de saber', ha estat elaborat per Accenture amb la collaboració de l'Associació Catalana d'empreses Consultores (ACEC), i ha estat presentat aquest dilluns en el Pier 01 de Barcelona, ha informat l'associació en un comunicat. La presentació ha comptat amb un debat posterior sobre els reptes i oportunitats que planteja la nova era digital en el qual han participat el conseller delegat de Zurich, Vicente Cancio; el conseller delegat del Grup Zeta, Agustín Cordó; el president executiu de Cuatrecasas, Rafael Fontana, i el president d'Accenture, Juan Pedro Moreno. El director general de l'AED, Xavier Gangonells, ha assegurat que les empreses hauran de sumar-se a la digitalització per evitar la seva desaparició i que els directius hauran de posar al servei de les companyies totes les eines necessries per afrontar la transformació digital. En aquesta línia, Moreno ha assegurat que per digitalitzar-se és necessari pensar en el paper i el posicionament que es vol tenir en la nova economia: "Ser prescriptor i expandir-te a altres negocis o ser prescrit i que els teus productes i serveis vagin embarcats en les ofertes d'uns altres?", ha plantejat. Creu que sempre s'ha de millorar els costos per ser competitiu, a més de definir el paper que es vol jugar evitant que la digitalització es converteixi en un cost addicional: "El repte consisteix a transformar el model de negoci i renéixer/renéixer com a companyia digital, diferent, alliberada de costos i de restriccions prvies". Per la seva part, el director general de l'ACEC, Fernando Iglesia, que ha moderat la trobada, ha afirmat que l'informe posa sobre la taula la necessitat que els directius ataquin la transformació digital "al més aviat possible amb el suport d'empreses especialitzades i amb una voluntat de refundació total". Iglesia creu que la digitalització suposar més que mai sortir de la zona de confort, per la qual cosa ha aconsellat la collaboració i contribució d'una empresa consultora en aquest procés. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El magistrat acorda seguir amb el procediment i trasllada el cas a la fiscalia i les acusacions perquè formulin els seus escrits Figueres.-El jutjat d'instrucció 6 de Figueres ha acordat seguir amb el procediment obert contra l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, per un presumpte delicte desobediència arran de l'1-O. El magistrat ha dictat la interlocutòria i ha traslladat el cas a la fiscalia i a les acusacions perquè formulin els seus escrits d'acusació i que en un termini de deu dies sol·licitin la celebració d'un judici. Segons recull la resolució, Felip va permetre l'obertura de quinze locals municipals tot i que sabia que el Tribunal Constitucional havia prohibit la celebració del referèndum. El magistrat considera que Felip va participar de manera "activa" i de "direcció" en el desenvolupament de l'1-O. En aquest sentit, cita diverses piulades on l'exalcaldessa detallava espais que hi havia oberts i que la seva actuació, com al·legava la seva defensa, no es va limitar a fer una carta "de naturalesa privada i simple valor polític" de suport a la celebració del referèndum. El jutjat de Figueres que investiga l'exalcaldessa de la ciutat i actual secretària general del Departament d'Empresa i Coneixement, Marta Felip, ha acordat continuar amb el procediment obert contra ella per un presumpte delicte de desobediència durant l'1-O.El magistrat que ha instruït el cas ha dictat interlocutòria de procediment abreujat i ha traslladat el cas a la fiscalia i a les acusacions perquè formulin els seus escrits i en un termini de deu dies sol·licitin l'obertura de judici oral.Segons recull la interlocutòria, Felip va permetre l'obertura de quinze locals de titularitat municipal, tot i tenir coneixement de la suspensió del referèndum per part del Tribunal Constitucional. El magistrat detalla que l'exalcaldessa va emetre una carta el 7 de setembre del 2017 donant suport a la convocatòria i que, tot i que va rebre per correu electrònic i ordinari l'avís per part de la delegació del govern espanyol a Catalunya de la prohibició i de les possibles responsabilitats penals del seu incompliment, ho va permetre.Però no només això. El jutge considera que durant els dies previs i l'1-O Felip no només va tenir una conducta "passiva" per col·laborar-hi permetent l'ús d'aquests espais públics sinó que "la seva actuació va sobrepassar-ho exercint accions pròpies de direcció, control, seguiment i supervisió del referèndum". I que ho va fer mitjançant la difusió de missatges al seu compte de Twitter que "facilitaven informació" sobre la situació i incidències que hi va haver durant la votació. Entre ells, algunes piulades informant sobre els resultats de les votacions i agraint la participació de la ciutadania.Tot plegat, segons recull la resolució, va suposar "la perpetració per part de Marta Felip d'una acció positiva, material, activa i real d'incompliment obert i frontal al mandat del Tribunal Constitucional".D'aquesta manera, el magistrat rebutja els arguments esgrimits per la defensa de l'exalcaldessa, que va demanar l'arxivament del cas i que al·legava que l'actuació de Felip es va limitar a l'emissió d'una carta "de naturalesa privada i amb un mer i simple valor polític". El magistrat considera que al marge del contingut de la missiva, va ser subscrita per ella en la seva condició d'alcaldessa i "en l'exercici de les funcions de representació inherents al càrrec". "Com una ciutadana més" Felip ja va comparèixer davant del jutge el 18 de setembre de l'any passat com a investigada per aquests fets però només va respondre a les preguntes del seu advocat. L'exalcaldessa, que aleshores encara ostentava el càrrec, va manifestar que havia actuat "com una ciutadana més" i "a Figueres es va votar perquè la gent ho va voler i es va fer amb una organització absolutament aliena a l'Ajuntament". Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
A Tàrrega començava a fluir l'essència del Nadal aquest divendres des de la Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals, un certament que reuneix a la capital de l' Urgell comerç, cultura i tradició nadalenca, de la mà d'un centenar d'artistes, dissenyadors i artesans. La Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals, estarà oberta fins al 8 de desembre a l 'Espai Fassina, l'Espai MerCAT i la plaça de les Nacions sense Estat, organitzada per la Regidoria de Promoció Econòmica e l' Ajuntament de Tàrrega. El certamen posa a l'abast del públic un variat catàleg de peces d'art, disseny i artesania, de creació singular i única. Pintura, dibuix, ceràmica, escultura, orfebreria, fotografia, interiorisme, forja, tèxtil i calçat són algunes de les disciplines artístiques que fan de la fira targarina un dels punts d'interès del pont festiu La Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals és un aparador que no deixa de sorprendre el visitant. Són molts els articles d'edició limitada que s'hi pot trobar, la majoria amb segell lleidatà. Com a curiositat enguany també hi són les Nadurines, nines de disseny exclusiu creades per dues emprenedores de Tàrrega i Santa Coloma de Queralt a partir del seu propi canal infantil de YouTube, Sorpresas divertidas, mitjançant el qual difonen valors mediambientals. En un altre ordre, el fotògraf Jaume Solé i l' Arxiu Comarcal de l'Urgell han iniciat a la fira la novena fase del fons d'imatges en 3D que reflecteix el perfil contemporani dels targarins i targarines. La idea, Retra(t)acció, documenta l'evolució de l'aspecte físic i l'estètica, esdevenint un minuciós treball de recerca etnològica Altres al·licients són, com de costum, els tallers de treballs manuals i arts per a totes les edats a càrrec d'expositors participants en la fira. Petits i grans tenen ocasió de fer ús de la seva traça i creativitat fent penjolls, sabó artesà o elements decoratius de Nadal. Construcció de diorames, expressió de les emocions a través de l'art o decoració de roba reutilitzada són altres eixos temàtics. Tàrrega també proposa per al diumenge 8 de desembre una activitat de cultura popular per reivindicar un exponent tan nostrat com és el Tió. Green Emotions dinamitzarà la lectura d'un conte a l'espai firal i després portarà el públic cap al Parc de Sant Eloi a la recerca dels tions, que seran decorats pels nens i nenes culminant amb el tradicional cagatió, una l'activitat que inclou el desplaçament gratuït amb el bus urbà.
El president del Govern central, Pedro Sánchez, respon aquest dimecres en el Ple de control del Congrés a les preguntes sobre la seva gestió al capdavant de l'Executiu, la crisi catalana i la Llei de Secrets Oficials que li dirigiran des del PP, Esquerra Republicana (ERC) i el PNB respectivament. El primer a 'obrir foc' serà el president del PP, Pablo Casado, qui pretén que Sánchez li expliqui "què més ha de passar" perquè entengui que la seva presència al Govern és "nociva" i un "llast" per al país. Aquestes van ser les mateixes paraules que el president socialista va dirigir al seu antecessor en el càrrec, Mariano Rajoy, com a part del discurs que va pronunciar durant la moció de censura en contra seva que va encapçalar i que va acabar portant-lo a la Moncloa, segons han informat a Europa Press fonts 'populars'. Aquest interrogant de Casado dista del genèric pel qual va optar la setmana passada per a la seva estrena en la Cambra baixa com a nou líder del PP, amb el qual demanava al president una valoració sobre la situació política i econòmica d'Espanya. Aquesta pregunta la va realitzar un dia després de la dimissió de la ministra de Sanitat, Carmen Montón, un assumpte que el líder del PP no va esmentar, i minuts abans que el president de Ciudadanos, Albert Rivera, acaparés tots els titulars en portar al Congrés els dubtes sobre la tesi doctoral del president. En aquesta ocasió, no obstant això, l'enunciat de la preguntada triada per Casado porta ja implícita la crítica cap a Sánchez, al que acusa de ser "un llast" per a Espanya. "Què més ha de passar perquè entengui que la seva presència al capdavant del Govern és nociva i un llast per a país?", resa textualment. A més, Sánchez afrontarà en el Ple un altre interrogant sobre el conflicte català, que en aquesta ocasió li realitzarà el portaveu parlamentari d'ERC, Joan Tardà. En concret, Tardà vol saber quina creu que és "la millor fórmula" perquè independentistes i no independentistes a Catalunya puguin decidir el seu futur "en igualtat de condicions, sense ser vulnerades les seves legítimes aspiracions polítiques". Finalment, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, qüestionarà les "contradiccions" del Govern socialista en relació a la Memòria Històrica amb la següent pregunta: "No li semblen contradictoris els anuncis que està fent sobre la Memòria Històrica quan el seu Govern no està donant cap pas per modificar o minimitzar l'impacte de la vigent Llei de Secrets Oficials de 1968?". Els nacionalistes bascos van presentar l'inici de la legislatura una proposició de llei, que ja va ser presa en consideració, per avançar en la desqualificació de documents declarats secrets. No obstant això, va estar més d'un any i mig a la 'nevera', prorrogant-se el termini d'esmenes setmana rera setmana, i malgrat que el març passat els grups van registrar més de 50 esmenes, la ponència no es va reactivar fins a finals del juny. Amb el parèntesi estival, els treballs de la ponència van quedar paralitzats. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Obra: El nou dia Autor: Freixas i Vivó, Josep
La nostra biblioteca està especialitzada en novel·la i narrativa del segle XX i contemporània ambientada a Barcelona. El segle XX ha estat un segle de molts canvis socials, econòmics, culturals, tecnològics i polítics. Ha viscut dues guerres mundials i en el nostre cas, a casa nostra, hem passat una guerra civil, una dictadura i una democràcia. El fons de novel·la podrà reflectir tots aquests esdeveniments d'una manera creativa i completa. La biblioteca recupera de manera exhaustiva les obres publicades que segueixin els criteris següents: Obres publicades des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Obres en què es tracti la transformació urbanística de la ciutat, es retratin els costums de la societat d'una època concreta i es faci un retrat històric de la ciutat. És a dir, la novel·la com a retrat sociològic. Obres en què l'argument transcorri en bona part a la ciutat de Barcelona. Les obres en què, tot i que no aparegui de manera explícita el nom de la ciutat, Barcelona es pugui identificar com a escenari. L'especialització de Novel·la Barcelonina ens ha portat a reunir tota una sèrie de documents sobre la història de Barcelona, el seu urbanisme, les llegendes, guies i llibres amb curiositats sobre la ciutat. Tot aquest fons amb cos i entitat pròpia ha esdevingut el nostre Espai Barcelona.
Manresa ha celebrat aquest migdia el Dia Internacional contra la LGTTBIfòbia, en un acte institucional que ha tingut com a protagonistes la poesia recitada de Sebastià Portell i el teatre del grup XixaTeatre, que amb la seva participació han contribuït de forma molt emotiva a la visibilització i sensibilització de la diversitat afectiva, sexual i de gènere, així com la denúncia a la discriminacions i agressions per homofòbia, bifòbia i/o transfòbia. L'acte, que s'ha realitzat al Saló Sessions de l'Ajuntament, presidit per l'alcalde Valentí Junyent i amb representació dels grups municipals, s'ha iniciat amb el parlament de la regidora delegada de Dona i Igualtat, Cristina Cruz, que ha recordat "que fa 29 anys que l'homosexualitat va ser eliminada de la llista de trastorns sexuals per part de l'OMS, i des de llavors es va adoptar la data del 17 de maig com a Dia Internacional contra l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia". La regidora ha explicat que malgrat el treball realitzat hi ha molt camí per córrer ja que l'Observatori contra l'Homofòbia ha informat que "les denuncies en el primer trimestre del 2019 havien doblat en número les realitzades el 2018". Cristina Cruz ha subratllat que "continuarem treballant perquè les persones puguem ser i puguem estimar com vulguem". Finalement, la regidora ha afegit que aquest acte ha de servir "per reflexionar i remoure consciències i perquè ens ajudi a viure lliurement les diferències de gènere". Després de la intervenció de la regidora Cruz ha estat Sebastià Portell qui ha recitat alguns poemes del llibre Amors sense casa. Portell és escriptor, dramaturg i estudiós de l'àmbit del gènere i la sexualitat. Ha publicat diversos títols de teatre i narrativa, dels quals destaquen la novel·la El dia que va morir David Bowie (2016), que el va fer mereixedor del Premi Time Out Barcelona al Creador de l'Any, els contes de Maracaibo (2014) o les obres teatrals Un torrent que era la mar (2013, Premi Ciutat de Badalona de teatre) i Transbord (2018). En acabar la intervenció poètica de Portell, Valentí Junyent ha fet el parlament de cloenda durant el qual ha recordat que "fa tres anys que a Manresa celebrem un acte institucional el dia 17 de maig, amb motiu del Dia Internacional contra la LGTIFòbia. I ho fem convençuts perquè, malauradament, és encara necessari posar sobre la taula el rebuig a la discriminació ". L'alcalde ha manifestat que des de l'Ajuntament de Manresa "expressem el nostre ferm compromís amb la igualtat, amb el principi de no discriminació per raó d'identitat o orientació sexual. Perquè sabem que malauradament, avui continua havent-hi situacions de discriminació. Sabem que hi ha persones que tenen por de viure amb plena normalitat la seva orientació sexual per por a possibles conseqüències. I hem de treballar tots, conjuntament administracions i societat civil, per tal que s'acabi la discriminació. Perquè tothom pugui ser com vulgui i estimar qui vulgui." L'alcalde ha explicat que des de l'Ajuntament s'han fet passos importants al llarg d'aquest mandat en polítiques LGTBI. Hem estrenat, conjuntament amb el Consell Comarcal, del nou Servei d'Atenció (el SAI) a la comunitat LGTBI. Un servei que organitza activitats, trobades, accions de sensibilització, però que sobretot atén persones, moltes vegades joves, que necessiten suport i orientació. I no ens aturarem, perquè sabem que la lluita contra la LGTBIfòbia ha de ser present, de manera transversal, a totes les polítiques municipals. Junyent ha subratllat que "volem que la nostra ciutat sigui capital també en compromís permanent i actiu contra tota mena de discriminació" i fa afegit que "volem ajudar a aconseguir que cada persona pugui viure amb llibertat la seva condició i la seva orientació sexual. I que pugui mostrar els seus sentiments amb naturalitat, si ho desitja". Finalment, l'alcalde ha manifestat que "fins al dia en què no calgui celebrar el 17 de maig, ni el 28 de juny (Dia de l'Orgull LGTBI), continuarem treballant per aconseguir una ciutat i un país socialment més justos, que també vol dir més tolerant, oberta i igualitària". Després de la intervenció de l'alcalde, l'acte ha finalitzat amb l'espectacle performàtic 'Perdona, aquest lloc és teu?', a càrrec de la Xixa Teatre, un espectacle que va néixer amb l'objectiu de sensibilitzar entorn a l'homofòbia, la transfòbia i la bifòbia i aportar consciència sobre la diversitat d'identitats i d'expressions de gènere, així com les diverses orientacions afectives i sexuals. L'obra està orientada a motivar a la reflexió sobre el fet imprescindible de fer front com a societat inclusiva a les situacions vitals que viuen aquestes persones per tal d'esperonar els canvis necessaris a la societat. En acabar els actors i actrius han rebut un càlid aplaudiment d'un Saló de Sessions amb una important presència d'alumnes de batxillerat de l'Institut Lluis de Peguera. L'acte institucional forma part de la programació que commemora la diada del 17 de maig i que està impulsada des del SAI LGTBI de Manresa en coordinació amb diferents àrees de l'Ajuntament. A més, al llarg d'aquest mes es portaran a terme diverses activitats tant al Casal de Joves la Kampana com a l'Espai Jove Joan Amades organitzades des de ManresaJove. Aquest últim espai acollirà l'exposició "Vestida de nit", de Queralt Altarriba, que es podrà visitar fins al 31 de maig i que fa palès la diversitat en les expressions de gènere. Una altra proposta és la presentació de la intervenció artística i reivindicativa promoguda des de famílies LGTBI de Manresa o l'edició del catàleg de suggeriment de contes "Sense armaris. Llibres LGTBI per a infants", editada per la Biblioteca del Casino, que es podrà recollir a la Biblioteca infantil del Centre Cultural. Althaia permet programar la visita amb el teu metge. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. Els millors restaurants de Manresa. Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
La recerca es fa a la zona de la partida de la Copa d'Or i també al riu Segre entre el pont dels Instituts i el pont de la línia d'alta velocitat situat a la partida de Rufea Lleida.-Una setantena d'efectius dels Mossos d'Esquadra, Bombers, Protecció Civil i la Guàrdia Urbana estan fent aquest dimecres al matí la recerca d'un veí de Lleida de 49 anys que va desaparèixer fa 15 dies a la ciutat. Segons els mossos, aquesta recerca és un pas més en la fase d'investigació d'aquesta desaparició que va ser denunciada per familiars de l'home. La recerca s'ha iniciat a la zona de la partida Copa d'Or, on hi ha diverses superfícies comercials, que és un lloc proper al domicili del desaparegut. Així mateix, s'han format dos grups entre els efectius per resseguir un tram del riu Segre entre el pont dels Instituts i el pont de la línia de ferrocarril d'alta velocitat que passa per la partida de Rufea. En aquest punt la recerca es fa amb equips aquàtics que van pel riu amb canoa i també equips terrestres que busquen pels marges. Les tasques també compten amb el suport d'un helicòpter que fa seguiment aeri de la zona. Segons els Mossos d'Esquadra aquesta recerca que compta amb un volum tant nombrós d'efectius de diferents cossos es farà al llarg de tot el matí. De moment no es descarta cap hipòtesi sobre les causes de la desaparició d'aquest home el passat 15 d'agost. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Imagineu un món en què el nen protagonista d' Stranger Things protagonitzés sessions de fotos hipersexualitzat i fos catalogat com una de les persones més atractives de la televisió. Un món en què les dones consumissin alegrement la pornografia etiquetada teen, protagonitzada per nois amb aparença adolescent. Tot això ens semblaria pervers, estrany, moralment reprovable. Curiós, tenint en compte que aquest món ja existeix i ningú s'escandalitza. Perquè en la distopia misògina en què vivim s'ha considerat molt pertinent que la nena protagonista d' Stranger Things protagonitzi sessions de fotos hipersexualitzada, maquilladíssima i amb una estètica i actitud de dona adulta. Tampoc no s'ha dubtat en catalogar-la com una de les actrius més sexys de la televisió. En el món en què vivim Carolina no es considera una apologia de la pedofília, sinó una simpàtica cançó macarrilla protagonitzada per un home tant i tant i tant home que no pot resistir-se als encants d'una adolescent a qui sa mare 'estarà buscant' i que, assetjadora, sempre apareix per les cantonades 'amb algun tipus d'interès'. Circula una teoria per Internet que diu que la cançó està dedicada a la cocaïna, però el propi cantant del grup ha dit en alguna entrevista que no és cert i que, tal com sembla, està dedicada a una 'lolita'. Sigui com sigui, és evident quin és l'imaginari a què remet... Per últim, no cal dir, tampoc, que teen és una de les etiquetes més buscades a les pàgines porno, que consumeixen majoritàriament (oh, sorpresa) homes. No entraré ara en la discussió sobre què ha de fer el feminisme amb Nabokov i el seu Lolita, però és evident que el mite de la 'nínfula' seductora que resulta sexualment molt atractiva per als homes madurs ha calat, i des de molt abans que s'escrigués la novel·la. Tenint en compte aquest imaginari, no és d'estranyar que moltes persones no considerin escandalós que tres homes adults no s'hagin pogut resistir als encants d'una nena de quinze anys que (recargolada i perversa, com totes les dones) els ha parat una trampa en què tots haurien caigut. Perquè 'ja se sap com són els homes', 'si vas provocant-los...' Com molt bé s'ha apuntat a les xarxes, si en la violació d'Aranda de Duero un dels agressors hagués estat un capellà i la víctima un noi de quinze anys, ningú no hauria tingut cap dubte en què en aquella relació no hi podia haver cap mena de consentiment. Ningú s'hauria atrevit a dir que ell provocava i que quin escàndol, que li ha arruïnat la vida a un pobre home. Per què a molta gent, doncs, li sembla el més normal del món que tres adults tinguin sexe amb una adolescent que té una edat inferior a l'establerta legalment per al consentiment? Crec que el cas Arandina cristal·litza una realitat amb què no som prou crítics: com d'arrelades estan la cultura de la violació i la pedofília i amb quina tranquil·litat legitimem la dominació masculina i els abusos de poder dels homes. Perquè sí, que tres homes s'aprofitin sexualment d'una noia de quinze anys és un abús de poder. També en l'hipotètic cas que ella hagués donat senyals de voler o que es fes les fotografies d'aquesta o d'altra manera a Instagram per agradar-los, que són alguns dels exemples que s'han posat sobre la taula per a justificar la violació. No té res d'estrany ser una noia de quinze anys i enfocar els teus desitjos sexuals en nois més grans (a totes ens han ensenyat que això és atractiu). Tampoc és reprovable voler experimentar sexualment amb tretze, catorze, quinze, setze, perquè és el normal a aquesta edat. Ni penjar fotografies amb roba sexy per agradar ni pensar-te que no hi ha perill enlloc i que res no pot fer-te mal. Moltes hem passat per aquí, per aquesta barreja de 'coses de l'edat' i mandats patriarcals de les que alguna vegada ens hem sentit culpables i avergonyides. I hem trigat uns quants anys a adonar-nos que la culpa era a l'altre costat... Sempre insisteixo que homes i dones no ocupem la mateixa posició en la societat i que, per tant, qualsevol anàlisi l'hem de fer tenint en compte qui són els opressors i qui som les oprimides. Entre un home i una dona hi ha una relació desigual, que encara s'accentua més si se li afegeix una altra desigualtat, la que és causada per la diferència d'edat. En una relació entre un home de vint-i-quatre i una noia de quinze s'estableix una doble relació de dominació (edat i sexe) que col·loca la noia en una posició de vulnerabilitat evident. No és només que ella no sigui prou madura, és que ell té la maduresa suficient per manipular-la i dominar-la com vulgui, a més d'ocupar (com a home) una posició social que legitima, romantitza i erotitza aquesta dominació. Per tant, un subjecte que es troba en una doble situació d'inferioritat difícilment pot manipular al que es troba en una doble situació de superioritat per 'portar-lo pel mal camí' i conduir-lo fins a situacions en què ell no pugui negar-se a fer el que fa. Si a sobre no es tracta només d'un subjecte dominant, sinó de tres, això encara és més evident. Vaja, que no hi ha lolites perverses que assetgen homes indefensos amb una fúria sexual tan desfermada que no s'hi poden resistir. En canvi, sí que hi ha homes que, des de la seva doble situació de superioritat, s'aprofiten de la innocència de noies que estan en l'edat d'experimentar i equivocar-se i que en cap cas mereixen trobar violadors en el seu camí. Homes que, com diuen els seus veïns, semblen 'bons nois' i són guapos i futbolistes, no pas pervertits que t'assalten de matinada en un carreró fosc. Homes a qui les feministes, que en el fons som les que tenim més fe en el sexe masculí, veiem perfectament capaços de dir que no a una nena de quinze anys, faci el que faci ella. Però si ens ho creiem, si alguns s'ho creuen fins al punt de convocar manifestacions a favor dels violadors, és perquè encara no hem estat capaços de destruir col·lectivament tota una sèrie de mites i creences patriarcals. No hem desmuntat el mite de Lolita i tampoc el de Pandora o el d'Adam i Eva, que juguen amb la idea d'una espècie de maldat intrínseca femenina. Tampoc no hem deixat d'aplicar aquells dos conceptes en anglès que sonen tan pedants però que és evident que es reprodueixen cada vegada que es mediatitza un cas de violació, el victim blaming i l' slut shaming; és a dir, el fet de culpar la víctima i de jutjar la seva conducta sexual ('Perquè les nenes d'avui en dia fan cada cosa...'). Tampoc no hem fet l'esforç de posar-nos en la pell de moltes noies de quinze anys, que comparteixen el seu dia a dia amb nois (de més o menys edat) amb la ment podrida de porno, que s'han educat en una societat hipersexualitzada que les convida a tenir moltes relacions sexuals alhora que les culpa de tenir-les i que (això és transversal generacionalment) han crescut amb la idea implícita que el més important de la seva vida és l'obtenció de l'aprovació masculina. Com ens atrevim, doncs, a jutjar qualsevol de les seves conductes? Com ens pot passar pel cap la idea de deixar-les soles davant dels seus agressors? Hi ha qui voldrà desviar el debat parlant de com de desenvolupada està la sexualitat amb quinze anys ('I més avui en dia, que comencen tan d'hora!') i fins i tot hi haurà qui digui que el sexe i l'amor no tenen edat perquè 'Jo em porto deu anys amb la meva dona i quan vam començar bla bla bla'. I també sortiran veus a alertar que no hem de ser puritans ni limitar les relacions entre les persones, que la sexualitat no té aquests límits i que quinze anys és edat de sobres per a consentir. Com si el món en què vivim fos terreny neutral, com si no hi operessin les relacions de poder esmentades. Com si no es repetís gairebé sempre el mateix esquema (homes grans darrere de noies joves) i com si la repetició d'aquest esquema fos casualitat. L'enorme majoria de les dones de vint anys no es plantegen tenir relacions amb adolescents de quinze. Ni tan sols els excita la idea. En canvi, entre ells això no és ni tan sols una cosa estranya. Serà que el patriarcat té ben clar que les Lolites i Carolines han de ser elles. I serà que també li encanta que els Salvador Sostres i Sánchez Dragó siguin ells. Sort de les manades feministes que donen suport a les supervivents. Sort que sembla que la por, per fi, comença a canviar de bàndol. Hem viscut dues exitoses vagues del 8-M, la majoria del jovent sembla que no té cap problema en etiquetar-se amb la paraula 'feminista' i qui més qui menys comença a familiaritzar-se amb conceptes com 'sororitat', 'empoderament' o 'patriarcat'. La lluita pels drets de les dones s'ha fet mainstream, però un dels problemes (o reptes) del feminisme actual rau a recuperar la quantitat de contingut teòric que perd en passar de l'activisme polític i l'acadèmia al carrer. A molts el tema els ha agafat amb el peu canviat i per això no és estrany trobar nois que potser saben què és el manspreading però no dominen els punts més bàsics ni tenen clar, en definitiva, de què va la història. Crec que, en part, el problema a què em refereixo ve de la simplificació de certs conceptes. És cert que simplificar serveix per acostar continguts complexos a persones que no dominen un tema, però alhora distorsiona la realitat i genera malentesos. Un bon exemple d'això seria la definició de la paraula 'feminisme'. Sovint, en un intent de convèncer escèptics o de voler presentar el moviment com a amable per als homes (no fos cas), s'acaba dient que el feminisme 'busca la igualtat'. Evidentment, com a moviment de progrés i amb un gran consens que ha de ser anticapitalista i antiracista, el feminisme vol que totes les persones tinguin igualtat de drets i oportunitats. En aquest sentit, dir que busca la igualtat entre homes i dones no seria mentida, però sí una simplificació important. (En aquest vídeo d'Ayme Roman s'explica molt bé). El concepte d'igualtat, en una societat desigual, esdevé profundament trampós i sovint s'empra amb certa perversitat. Per què voldríem ser les dones iguals als homes, per acabar reproduint els rols de dominació que se'ls assigna a ells? Que pot implicar la famosa 'igualtat', que el cronòmetre que compta el temps que triguem a arribar al final de l'escala es posi en marxa alhora, quan nosaltres comencem la carrera cinquanta esglaons més avall? El terme és molt ampli i hi ha qui pot interpretar que té en compte aquest punt de partida desigual i actua en conseqüència o que 'ja ens entenem' quan el fem servir, que no cal filar tan prim. Però, en paraules de Celia Amorós, si conceptualitzem malament, polititzem malament, i crec que una conceptualització fallida del terme 'feminisme' construeix una realitat distorsionada en l'imaginari col·lectiu. Parlem d'igualtat i de desigualtats com si formessin part del món de manera arbitrària, com si uns individus patissin a vegades unes injustícies i uns altres unes altres. Però (quina casualitat) les damnificades sempre som nosaltres. Si el feminisme anés de revertir desigualtats arbitràries entre homes i dones es diria 'igualisme' o alguna altra barbaritat similar, com passa en els somnis humits dels cunyats més radicals. Però es diu feminisme per alguna cosa: perquè és la lluita pels drets de les dones (els dels homes estan més que blindats), la lluita per alliberar-nos de l'opressió que ens infligeixen ells, no perquè siguin per se molt dolents, sinó perquè són socialitzats per a fer-ho. El patriarcat és un sistema jeràrquic que els col·loca a ells a dalt i a nosaltres a baix i, per tant, el subjecte polític a emancipar d'aquest esquema injust som nosaltres, les dones, les que som a la part de sota. Tapar aquesta injustícia amb paraules amables i insípides com 'igualtat' desvia l'atenció de qui és l'opressor i qui és l'oprimit, acaba invisibilitzant aquest últim (com si ja no ho estigués prou) i, en definitiva, buida de contingut polític tota la nostra lluita. Potser sí, però crec que el problema és que aquesta primera distorsió d'un concepte bàsic porta a més confusions. Si no entenem aquest a dalt i a baix, podem acabar pensant que els privilegis masculins no existeixen o fins i tot que 'el patriarcat també els oprimeix a ells'. Ja he explicat alguna vegada per què estic en desacord amb afirmacions com aquesta, així que no em faig pesada amb el tema, perquè té més teca. Si traiem importància al fet que les perjudicades som nosaltres i que ells es beneficien, de manera conscient o no, d'aquest perjudici, acabarem menystenint o interpretant de manera incorrecta tot el procés que ens porta a ocupar aquest espai de submissió, el que anomenem 'socialització'. Acabarem entenent que (simplificant, mal que em pesi) el rosa i el blau, les barbies i els cotxes, el foment de la raó en ells i l'emoció en elles, no és un repartiment desigual i destinat a perjudicar les dones, sinó que simplement és 'diferent'. I encara entendrem menys de què va la història si no assimilem d'una vegada que d'aquest procés no se n'escapa ningú. Tampoc els homes que et fan la concessió de reconèixer 'que sí, que hi ha masclisme', però que et recorden que 'no tots som iguals' o que 'a mi a casa m'han educat de manera molt feminista'. Tampoc les dones que li treuen importància amb els 'doncs jo mai no em deixaria trepitjar per un home' o els 'espavilem-nos i deixem-nos d'històries, que col·locar-nos en la posició de víctimes no serveix per a res'. Perquè el procés de socialització no és individual, sinó col·lectiu, i per tant és impossible escapar-ne. Perquè sí, un pot haver estat educat de manera feminista a casa (segurament menys del que es pensa), però haurà rebut mil i un imputs a l'escola, entre amics, al cinema, a la publicitat o a les cançons que li recorden quina és la seva posició a la societat. Puc arribar a entendre l'escepticisme inicial d'alguns tenint en compte que la fortalesa del relat de la dominació masculina rau en el fet que no és explícit. Ningú ens diu a les dones 'sou inferiors', però rebem un bombardeig constant de missatges que ens fan interioritzar-ho de manera inconscient. Però, per més discrets que puguin ser alguns d'aquests missatges, ser feminista és entendre que hi són i fer un esforç en detectar-los. És entendre que el sistema té tantíssima força i està tan arrelat que la influència sobre els individus és brutal (i comuna) més enllà de les experiències individuals i dels condicionants de caràcter, formació i entorn de cada persona. Negar tot això seria negar el patriarcat, i les postures negacionistes del patriarcat són (oh, sorpresa!) masclistes. Són obvietats, conceptes de primer de feminisme, però crec que gran part de la societat, fins i tot del jovent, encara no els té prou clars. I no tenir clara la definició de feminisme, no tenir clar que el patriarcat és un sistema jeràrquic i no haver entès l'èxit, importància i arrelament de la socialització porta, a la pràctica, a malentesos desafortunats que fan que tot segueixi com sempre. Subjecte 1: 'L'altre dia una noia es va comportar de manera molt assetjadora amb un amic meu. És injust, perquè si fos al revés, tothom es posaria les mans al cap i seria masclisme'. I, efectivament, si fos al revés, ens posaríem les mans al cap perquè seria molt més greu. Subjecte 2: 'Hi ha noies que també tiren floretes als homes que veuen pel carrer. Si voleu igualtat, no hauríeu de fer aquestes coses'. No és que sigui genial ni excusable que una noia es comporti d'aquesta manera amb un noi. Crec que copiar el rol de domini dels homes no només no és feminista, sinó que hauria de ser quelcom a evitar simplement per una qüestió de respecte. Però també penso que aquestes accions per part de les dones, a més de molt excepcionals –no sé en quina realitat paral·lela som nosaltres les que tirem floretes als transeünts–, són pràcticament innòcues. No cal anar als estudis ni a les estadístiques (que existeixen) per a afirmar que són excepcions. Molt ràpid haurien d'haver canviat les coses perquè moltes noies s'atrevissin a superar l'estigma que recau sobre les dones quan aquestes exterioritzen el seu desig sexual. Molt superats haurien d'estar els rols sexuals perquè moltes noies es reconeguessin com a éssers desitjants, i no desitjats, i perquè es comportessin com a depredadores sexuals sense tenir un mínim d'empatia, de cura i de posterior sentiment de culpa, tres clàssics en la construcció de la feminitat. I molt hauria d'haver canviat la societat perquè aquestes accions fessin un mal enorme als qui probablement no les patiran més que una vegada a la vida i tenen eines de sobres per a afrontar-les. Pot passar que un noi se senti acorralat o intimitat davant la hipotètica actitud assetjadora d'una noia, però en cap cas aquesta situació és comparable amb la mateixa a la inversa. Els homes estan educats per saber dir que no, per posar els seus desitjos per sobre dels dels altres, més quan la persona que hi ha davant és una dona. Per tant, la comparació no s'aguanta no només per una qüestió de diferència de força física, que és l'argument a què se sol recorre, sinó també per les brutals diferències en les reaccions d'ells o elles. Reaccions diferents que són fruit de la socialització esmentada. Ells no tenen una indefensió apresa que els va a la contra en situacions així. A ells no els passa pel cap cap 'si dic que no, quedaré com un estret o un escalfabraguetes' quan una noia se'ls llança. Són paraules que ni tan sols es fan servir per als homes. A ells no se'ls recorda constantment que han de ser amables, no molestar, no disgustar l'altre. A ells ningú no els ha ensenyat a veure als components de l'altre sexe des de baix. Una superioritat que nosaltres, òbviament, no tenim. Segur que a algunes noies els surt de natural encarar-se i imposar-se davant dels abusos, però em temo que la majoria no som així. Em temo que la majoria, per aconseguir la fita d'insultar o mirar amb odi l'imbècil que ens crida alguna cosa pel carrer, primer hem hagut de passar per un procés de qüestionament i diàleg intern molt llarg. Primer hem hagut d'acotar el cap i seguir caminant, empassant-nos la ràbia i la incomoditat moltes, moltes vegades. Convivint, a més, amb una tensió que ells no coneixeran mai. El noi que es trobi amb l'extremadament improbable situació que una dona li cridi 'Guapo!' pel carrer quedarà sorprès, mentre que una dona probablement pensi 'Una altra vegada...'. El noi haurà travessat aquell carrer tranquil, pensant que res estrany passaria, mentre que la noia fins i tot ho pot haver vist venir vint metres abans. Per a ells, una anècdota desagradable, per a nosaltres, rutina. Per tant, no, no és el mateix que un home tiri una floreta a una dona que a la inversa perquè en el primer cas s'alimenta la idea absolutament arrelada socialment que les dones som objectes i que el més important de nosaltres és el nostre físic. Cosificar un home, òbviament, no està bé, però no és més que una acció innòcua i irrellevant. La noia víctima d'aquest assetjament de carrer segurament haurà crescut havent d'aguantar els 'quina nena més maca', els mil i un anuncis de productes light protagonitzats per dones i els senyors amb canes copresentant telenotícies al costat de dones atractives de com a màxim quaranta anys. Una pressió estètica que no és, ni de bon tros, comparable amb la de l'hipotètic home víctima de l'assetjament de carrer, per a qui el 'Guapo!' serà un dels poc imputs que rebi sobre el seu cos al llarg de la setmana. I això val per a totes les situacions. La posició que homes i dones ocupem en la societat no és, per desgràcia, la mateixa i, per tant, no, la mateixa violència exercida cap a una dona que cap a un home mai no és comparable. Per la simple raó que l'oprimit no pot oprimir el seu opressor. Seria tan absurd com dir que existeix el racisme contra els blancs, un altre lloc comú del cunyat estàndard. Sembla obvi, però crec que cal interioritzar-ho per a evitar tot un seguit de situacions i frases comunes que despolititzen. No, no és el mateix dir 'grassa' (ni 'guapa') a una dona que a un home perquè a nosaltres se'ns fica al cap que no ser follables és el pitjor que ens pot passar. No seria el mateix que existís una aplicació per a lligar que es digués 'Adopta a una tía' que existeixi una que es digui 'Adopta un tío'. Les que hem estat històricament infantilitzades i depenent legalment de pares i marits hem estat nosaltres, no ells. La primera aplicació no seria tan llunyana a la realitat, mentre que la segona és pura fantasia (desafortunada potser). No és el mateix valorar el físic de Pedro Sánchez que el d'Inés Arrimadas, perquè en Sánchez la bellesa és llegida com una més de les seves característiques, mentre que en Arrimadas és, per a molts, el seu tret més destacable. I no, no és el mateix que una dona faci un comentari masclista que el faci un home. En el cas de la dona, perpetua unes relacions de poder de les quals és víctima i en pateix les conseqüències. En el cas de l'home, perpetua unes relacions de poder de les quals es beneficia, i això últim és molt més cruel i reprovable. Cap d'aquestes comparacions se sosté perquè, partint de la idea errònia d'igualtat, capgirar situacions sense tenir en compte que ambdós sexes no partim del mateix punt és trampós, escandalosament trampós. Crec que una de les primeres coses que em va fer adonar de la desigualtat entre homes i dones va ser la qüestió del sexe. D'adolescent no entenia per què els meus companys de classe podien parlar alegrement de les palles que es feien i alhora permetre's el luxe de titllar de 'guarra' la monitora del taller de sexualitat de torn que ens havia explicat les bondats de la masturbació. No entenia l'estrany pacte de silenci tàcit que semblàvem haver acordat entre totes sobre aquest tema, com si haguéssim donat per fet que allò de l'autoplaer era cosa d'ells. Tampoc no entenia per què el que sortia cada cap de setmana amb una diferent era el model a seguir per a tots mentre que la que s'atrevia a tenir sexe a la primera cita 'no es feia respectar'. O perquè els mateixos nois que es beneficiaven de la hipersexualització dels cossos de les dones a través del porno s'atrevien a jutjar la companya que pujava a les xarxes una foto del seu escot o del vestit ajustat de moda. Els mateixos hipòcrites que fins i tot li regalaven algun like, no fos cas que deixessin perdre l'oportunitat de fer-li arribar la seva aprovació masculina. Amb els anys –i una mica de consciència feminista– vaig començar a entendre algunes coses. Vaig arribar a la conclusió que, en una societat completament misògina, plena de tabús sexuals i amb un gran pes de la moral judeocristiana heretada, transgredir allò que s'entenia com a 'dona respectable' havia de ser, a la força, molt empoderant i feminista, una manera de dir 'tinc desig sexual, és meu i faig amb ell el que em dóna la gana'. Sota aquesta lògica, la promiscuïtat femenina podia semblar empoderant, com també les selfies sexys o els vestits ajustats i els talons infinits. Fins i tot la prostitució i la pornografia podien ser-ho. Per què no fer negoci amb allò que sempre se'ns ha negat? El problema d'aquesta anàlisi, que és similar a la del mal anomenat feminisme pro sex, és que no calibra bé ni el pes del patriarcat a les nostres vides ni la seva habilitat per adaptar-se als nous temps, per camuflar-se i fingir que desapareix, quan en realitat només canvia de forma. La realitat és més crua que les fantasies que prometen l'emancipació a través de la performance de la femme fatale perquè no, no tot allò que té a veure amb el sexe és necessàriament empoderant. És més, si ets dona, probablement és un espai de perill, submissió, frustració i culpabilitat. No dic que ho sigui per se ni que no es pugui canviar, però crec que, per a fer-ho, cal ser realistes i tenir en compte el punt de partida i el context. Un context en què encara som, a ulls dels homes, objectes. La revolució sexual –com la francesa– tenia bones intencions i va aconseguir coses molt positives –no vull menystenir tot allò que van aconseguir les feministes llavors–, però malauradament va acabar esdevenint androcèntrica, misògina i, en part, una presa de pèl per a les dones. El maig del 68 va ser pioner en reivindicar el sexe com una energia poderosa amb gran capacitat de canvi social. Ho era i tenia sentit que ho fos, venint dels temps del 'nena, tapa't' i del 'no et toquis, que et quedaràs cec'. Per això també tenia sentit que, anys després, el 'destape' espanyol es llegís com a progressista. Per fi les dones podíem ensenyar el cos amb llibertat i fer cas omís als patrons conservadors de feminitat! Tenir pits i culs a totes les portades de revistes pseudoprogres que venien allò com a molt modern i trencador. Hi ha qui diu que la veritable revolució sexual hauria d'haver consistit que es destapessin ells. No crec que hagués calgut, però és cert que passar del 'nena, tapa't' al 'nena, destapa't' no només ens ha servit per avançar a mitges, sinó que ha escenificat un fals alliberament sexual femení que ens hem acabat creient i que és un escull a hores d'ara. Realment és un canvi radical passar de la moral cristiana a la cultura del porno? Hem guanyat gaire, canviant els vestits modests, la castedat i la monogàmia obligatòria pels missatges que ens conviden a operar-nos els pits per a ser més follables? Hem canviat el capellà pel PornHub, però continuen manant ells. Nosaltres seguim ocupant la posició d'objectes –i no de subjectes– en les relacions sexuals. Som llegides com només un cos, que, sigui per a ser ocultat o per a ser exhibit, se segueix llegint com a potencialment perillós, com a causant d'una 'incontrolable fúria sexual masculina' que ens volen fer creure que forma part de l'ordre natural de les coses. I així estem les dones de la meva generació: pensant que la revolució sexual ja està més o menys superada i que pobretes, les nostres mares o àvies, que no podien ensenyar els pits a la platja o fer 'el que els sortia del cony'. Sense adonar-nos que aquest 'el que ens surt del cony' potser no és tan feminista ni empoderant com sembla, que potser té més a veure amb que acabin fent amb nosaltres el de sempre, però convencent-nos que som lliures per a escollir-ho. Lliures perquè ens facin al llit tot allò que els fan a les actrius porno –perquè no serem tan puritanes com per rebutjar el sexe dur...–. Lliures per ballar a quatre potes en una discoteca mentre un noi simula que ens penetra. Lliures per passar fred la nit de Cap d'Any per tal de ser la més sexy. S'entén la perversió del concepte? Les nostres àvies van haver de patir més estigma, tabú, silencis i repressió sexual que nosaltres, però és probable que també tinguessin menys possibilitats de trobar parelles sexuals que demandessin ejaculacions facials, estrangulaments i mamades amb arcada obligatòria. Hi ha dones que s'exciten amb aquestes pràctiques? Sí, i és absurd fer-les sentir culpables o forçar-les a canviar res. Ara bé, sense reivindicar que el sexe feminista hagi de ser un sexe necessàriament 'suau', caldria analitzar primer d'on surten certs desitjos i, sobretot, preguntar-nos si realment la majoria de noies que accedeixen a certes pràctiques ho fan perquè realment ho volen, perquè se senten pressionades o perquè no conceben un sexe més enllà del patró dominador-dominada. La qüestió de la pressió no és menor. Històricament el patriarcat sempre ha encasellat la nostra sexualitat en la dicotomia santes/putes com a estratègia de control: unes dones modestes, dolces i fidels per a casar-se i unes altres 'vicioses', promiscues i menyspreables per a follar. O tot en un, la frase aquella que diu que la dona ideal és la que és 'una senyora al carrer i una puta al llit'. Que sigui sexual, però que no se li noti massa, vaja, no fos cas... Si l'alliberament sexual de les dones fos una realitat, aquesta dicotomia estaria superada i cap etiqueta encotillaria la nostra relació amb el sexe –com els passa a ells– però el fet és que encara és ben present. Només cal veure com reaccionen molts nois quan una noia amb un cos normatiu decideix penjar una fotografia sexy a Instagram. Likes, una bona estona mirant les fotos, potser algun comentari de mal gust amb l'amic de torn, però 'no és una noia amb qui tindria una relació', com si fer allò la convertís en menys respectable, com si passés automàticament a la casta de les de 'per a un polvo i ja està'. Unes dones que estan allà per a satisfer-los, però que no es mereixen gaire perquè 'ja se sap el que busquen'. Crec que les raons que porten a una dona a pujar una foto així poden ser diverses, però cap no justifica l' slut shaming ni la retirada del carnet de feminista. Potser penja la fotografia perquè vol lligar, perquè li agrada el seu aspecte i vol ensenyar-lo o perquè rebre l'aprovació dels altres és una manera d'erotitzar-se o validar-se. O potser fins i tot ho fa per inquietuds artístiques. A excepció d'aquesta última opció, crec que és gairebé impossible que en la resta no hi hagi un pes molt gran del patriarcat al darrere. Tenint en compte que des de petites se'ns sotmet a unes dosis molt grans de pressió estètica, se'ns socialitza en el mandat de satisfer els homes i se'ns intoxica amb l'amor romàntic, no té cap sentit jutjar una dona que potser busca allò que li han ensenyat a fer: agradar-los –o agradar, en general, però sempre des de la seva mirada–. Tampoc té sentit, però, dir que és un acte feminista –com defensen alguns sectors– perquè ens segueix col·locant en la posició de sempre. La doble moral patriarcal és doble precisament per això, perquè el patriarcat ens vol santes, però també ens vol putes. Ambdues coses li són funcionals i es complementen. Per tant, reivindicar l'altre pol de la dicotomia, el de 'puta', és fer-li el joc al sistema. L'autèntica revolució sexual per a les dones, la que resta pendent i desgraciadament sembla llunyana, és la que dinamita aquests dos estereotips que encara ens lliguen a la voluntat masculina, ens dificulten el plaer i ens pressionen. Una dicotomia ben antiga que, en temps de postrevolució sexual, es legitima potenciant aquell pol que en les époques 'castes' era més penalitzat socialment. Aquest nou gir per a tornar on sempre afegeix la pressió de la hipersexualització a la llista esmentada de pressions que ens porten a autocosificar-nos. Un afegit al mite de la superwoman: a més de dona treballadora, àngel de la llar, mare, intel·ligent i atractiva, sempre sexualment disponible i disposada a tot. La qüestió no només és greu perquè se'ns exigeixi hipersexualització i alhora se'ns castigui en exhibir-la, també és preocupant perquè se'ns demana que siguem molt sexuals i desinhibides quan ni tan sols coneixem el nostre cos, quan el plaer femení és encara un misteri fins i tot per a nosaltres mateixes. Toquem de peus a terra: el 76% de les dones no arriba a l'orgasme sense estimulació clitoriana, però aquest òrgan ha estat històricament tan ignorat que no es va registrar anatòmicament fins al 1998 i molts homes encara no li fan massa cas. De fet, la majoria de la població desconeix quina forma té i el que ocupa. Segle XXI, però sexe encara és sinònim de ficar-la i la majoria d'homes encara es pregunten com follen les lesbianes ('Polles de plàstic, és clar'). Assumir que el seu membre té una rellevància més aviat discreta en el nostre plaer suposo que ja per a una altra era. Revolució sexual superada, però hi ha dones que encara fingeixen orgasmes. Sexe per tot arreu i a totes hores, però encara hi ha molts individus que no saben reconèixer un orgasme femení o que consideren que el polvo acaba quan ell es corre, i si ella encara no ha acabat, mala sort, que ja se sap que som complicades... No és d'estranyar, doncs, que les dades de l'escletxa orgàsmica siguin tan alarmants: hi ha estudis que diuen que les dones heterosexuals són el grup que menys orgasmes aconsegueix i només arriba al clímax en el 65% de les relacions sexuals. Amb aquest panorama, com pot resultar empoderant per a les dones tenir mil i una relacions heterosexuals? No és una crida a la castedat, només una petita alerta per recordar on som. Massa noies s'han trobat obrint-se de cames sense ganes o fent coses que no volien. Massa noies que han descobert el sexe amb un 'Ah, era això'. Massa noies que alguna vegada han pensat 'que acabi ja'. Crec que no és gaire atrevit afirmar que són situacions que ens sonen a totes. No dic que siguin necessàriament culpa d'ells ni que passin amb tots els homes, però el fet és que són encara massa corrents i el desconeixement de la sexualitat femenina, també per part nostra, hi té molt a veure. Les dones tenim un òrgan exclusivament dedicat al plaer i alguns estudis sostenen que tenim una capacitat sexual molt més gran que la 'incontrolable' fúria sexual masculina. No obstant això, el nostre desig encara es troba molt apagat. La socialització femenina fa que moltes entenguin que el sexe és 'cosa d'ells', no desenvolupin cap curiositat pel seu propi plaer i caiguin en una apatia sexual prolongada. A això cal sumar els altres grans hàndicaps que ja he esmentat: la pressió estètica i el mite de la superwoman. Si hem d'arribar a donar-ho tot en l'àmbit professional, domèstic, familiar, estètic... D'on traurem el temps –i les energies– pel sexe, que requereix calma, predisposició i, sobretot, retrobar-se amb una mateixa i fer les paus amb el propi cos? No hi ha pitjor afrodisíac que els complexes, l'estrès, la culpa i l'autoexigència. I d'això les dones en sabem una mica. Aquest fenomen cultural, però, es disfressa de natural: ja se sap, 'els homes pensen amb la polla' i 'sempre tenen ganes'. No és que siguin més sexuals, és que el sexe està fet a imatge i semblança seva, el que implica la nostra desconnexió. I quan sembla que s'arriba a un moment de la història en què deixa de negar-se la sexualitat femenina, resulta que era una trampa, que se'ns ha tret la roba, però no per a explorar el nostre plaer, sinó per a seguir utilitzant el nostre cos. Perquè seguim sent objectes, i no subjectes. Éssers desitjats, i no desitjants. La revolució sexual va ser una estafa o, com a mínim, va ser una revolució a mitges, i és obligació del feminisme contemporani assenyalar-ho. I també és obligació del feminisme contemporani no posposar aquesta revolució tan necessària introduint discursos masclistes i neoliberals que intoxiquen i distorsionen i que plantegen un empoderament que, en cas de ser real, és individual i mai col·lectiu i, per tant, molt poc revolucionari. No es fan passes cap a la cerca del plaer femení reivindicant acriticament el sadomasoquisme o les fantasies de violació. Tampoc defensant la mercantilització dels nostres cossos a través del porno i la prostitució, dues escoles on els homes desaprenen a follar. Tampoc considerant empoderants els corsés, tacons i llenceries que ells van posar allà per 'alegrar-se la vista'. No va de resignificar la nostra opressió, va d'abolir-la. Crec que totes les feministes ens hem trobat en una situació similar alguna vegada: un home té una actitud masclista, tu li fas saber, et contesta el clàssic 'És que ara tot és masclisme!' i a partir d'aquí es desencadena una discussió molt pesada en què tu intentes explicar-li en què consisteix el patriarcat –encara que s'ho pensin, molts no ho tenen clar– mentre ell intenta rebatre els teus arguments entre brometes i una bona dosi de paternalisme. És igual que tu tinguis més coneixements sobre feminisme que ell. És igual que parlis des de l'experiència de ser dona i haver viscut en primera persona moltes violències. Ell t'explicarà per què no tens raó o per què només en tens una mica. I tota aquesta estona de discussió absurda rarament haurà servit perquè reflexioni o canviï el més mínim. No cal dir que no passa sempre ni ho fan tots els homes. Alguns escolten, analitzen, pregunten i debaten des de l'interès i les ganes de canviar les coses. A aquestes alçades, però, crec que no cal especificar que generalitzar és necessari per entendre com funciona el sistema, quelcom impossible de fer si ens perdem en els casos individuals. Generalitzant, doncs, crec que podem arribar a la conclusió que intentar convèncer els homes és molt cansat i força estèril. Quin desgast d'energia, quines emprenyades més innecessàries i quina frustració cada vegada que ens topem amb la realitat de veure que no són capaços de tenir empatia amb nosaltres, que no entenen gairebé res. On s'és vist que l'oprimit hagi de convèncer l'opressor que no l'oprimeixi? On s'és vist que l'opressor accepti amb gentilesa baixar del seu lloc de poder? A vegades se'ls intenta convèncer amb l'argument que una societat feminista també beneficiaria els homes perquè no tindrien la pressió de ser uns 'machotes' i podrien plorar sense complexos, per exemple. Això és cert i sona molt maco, però no ens enganyem, si el feminisme és revolucionari, és perquè ve a rebentar-ho tot, a treure privilegis. Perquè amb els privilegis dels homes es construeix la nostra opressió. Perquè la gran majoria dels llocs de poder a les grans empreses els ocupin homes, cal que les dones carreguin amb el pes de les feines domèstiques i/o quedin estancades en llocs inferiors, per posar només un exemple. Els seus avenços, les seves comoditats, s'alimenten dels nostres hàndicaps. I és evident que perdre privilegis, cedir espais, fer passes al costat, mai no és de bon grat. És evident que hi posaran resistència. Esperar que no ho facin és tenir molt bona fe, però alhora és molt poc realista. Amb tots els matisos i acceptant la radicalitat de la frase, ho sento, no és feminisme si no els molesta. I si els molesta, vol dir que anem per bon camí. És cert que costa veure als pares, nòvios, germans i amics com a integrants d'un bàndol enemic, i també és cert que les seves actituds masclistes són fruit d'un sistema i una educació molt concretes, de la qual moltes vegades no són conscients. Però això no ens ha de fer caure en la trampa bonista de considerar que és el patriarcat, el sistema, qui ens oprimeix. Qui exerceix la violència sobre nosaltres són els homes, amb noms i cognoms, no un sistema abstracte i malvat sorgit del no-res. I entendre això és beneficiós per a tots: per a ells, per adonar-se de la responsabilitat que tenen i començar a canviar conductes i també per a nosaltres, per sortir del rol imposat de cuidadores, de l'obsessió apresa de molestar el més mínim i ser el més amables possible. Deixar enrere això és també deixar enrere els 'No t'espantis. Sóc feminista però no anti-homes' o 'Has de ser feminista perquè el patriarcat també t'oprimeix a tu'. A més de no ser veritat, és humiliant recórrer a aquest argument per persuadir-los que ens tractin com a persones. Si el sistema els perjudica en alguna cosa, com a màxim és la seva pròpia opressió esquitxant-los. Res comparable amb les mil i una violències que ens travessen a nosaltres diàriament. Com a home, fer alguna cosa per lluitar contra tot això implica reconèixer una posició de poder i estar disposat a renunciar-hi. Implica sortir de les zones de confort, entenent que això vol dir entrar en terrenys incòmodes. Implica entendre que, per més conductes que s'intentin canviar, sempre s'estarà en el grup privilegiat. Implica qüestionar i renunciar a molts privilegis i desitjos pel bé del col·lectiu. No implica, en definitiva, buscar cap avantatge individual. Si és normal i fins i tot bon senyal que els homes oposin resistència, doncs, què fem? No proposo llançar ni contenir aquestes ganes d'explicar les bondats del feminisme al món. Crec que simplement es tracta de canviar l'objectiu, d'invertir aquesta força en un valor segur, el de deixar d'estar pendents d'ells per teixir aliances entre nosaltres: les germanes, les mares, les filles, les amigues, les companyes. Per alguna cosa sororitat és el neologisme de l'any. Aquesta aliança (política) de solidaritat entre dones va més enllà de la seva aparença naïf. És una autèntica arma que ens fa més fortes col·lectivament. Amb elles sí que val la pena tenir paciència i llargues discussions (també amb els seus límits, és clar). Perquè per més 'Jo no sóc masclista ni feminista' que pugui contestar de primeres una dona, fàcilment sabrà a què et refereixes quan parles de sentir-te pressionada per tenir relacions sexuals, de passar por en caminar de nit, de tenir obsessió per la imatge o de sentir-te profundament incòmoda quan un desconegut et diu 'tia bona' pel carrer. Perquè totes tenim experiències comunes i és molt fàcil adonar-nos-en si deixem de boicotejar-nos les unes a les altres. I val la pena intentar que altres dones prenguin consciència feminista, perquè cada dona que lluita per deixar d'estar sotmesa equilibra una mica més la balança. Així, més unides, més fortes, dependrem una mica menys del paper que decideixin tenir els homes. Si volen entendre que això va de drets humans, acceptar que el subjecte polític d'aquesta lluita som nosaltres i no ells i denunciar les seves actituds masclistes i les dels seus amics, perfecte. No cal que ens desgastem ni els supliquem les molles. No és obligació de les feministes fabricar aliats. Prou en tenim, en el nostre intent d'alliberar-nos, ja és prou dur. Els homes que no vulguin canviar ara hauran de fer-ho en un futur perquè tindrem tanta força que no tindran més remei, perquè quedaran desfasats i amb seriosos problemes per relacionar-se amb les dones. No ho podran escollir, simplement s'hi hauran d'adaptar. I crec que no estic parlant de cap utopia. Crec que alguns episodis històrics em donen la raó: els homes que tant es reien de les sufragistes van acabar empassant-se el vot femení. No perquè molts fessin un esforç d'empatia i sentit comú. Alguns (pocs) sí que van fer-lo, però no la majoria. Però es va aconseguir gràcies a elles, que van saber aliar-se, organitzar-se, insistir, rebentar aparadors i ser detingudes i empresonades mil vegades fins a aconseguir-ho. Mai no van renunciar a dialogar amb els homes ni a explicar-se, però les seves negatives tampoc les van condicionar ni bloquejar. Per què nosaltres hauríem de perdre el temps intentant canviar els qui no volen renunciar als privilegis? És més fàcil: deixem de posar-los al centre, fem-nos més i més fortes i no tindran més remei que renunciar-hi. El cel es pren per assalt, no demanant permís. 'Si elles escullen dedicar-se a la prostitució, què hi ha de dolent?', 'No havíem quedat que el feminisme defensa el dret al propi cos?', 'Si ho han de fer, val més que la cosa estigui regulada i els seus drets garantits, com en qualsevol altra feina', 'A més, també hi ha prostitució masculina!', 'Que parlin i decideixin elles, que són les afectades'. Aquesta seria una petita selecció de les frases que s'escolten cada vegada que revifa el debat sobre la prostitució. Les pronuncien aquells qui estan a favor de convertir-la 'en una feina com qualsevol altra', basant-se en una lògica neoliberal molt perillosa, però que sembla inofensiva. El raonament que fan servir parteix de dos mites ben arrelats, molt ben teoritzats per la filòsofa Ana de Miguel. El primer, el mite de la lliure elecció. Tenint en compte l'opressió a què estem sotmeses les dones, moltes de les nostres eleccions no són realment lliures, encara que ho semblin. Exemples d'això serien les dones que 'lliurement' escullen posar-se tacons que destrossen els peus o aquelles que, també molt 'lliurement', decideixen jugar-se la salut en un quiròfan per operar-se els pits. Aquesta falsa llibertat s'accentua encara més si a l'opressió de gènere se li afegeixen les de raça i classe, com acostuma a passar en la prostitució. El segon mite és el del mal menor, que ja es va encarregar de propagar l'església en el seu moment. Parteix de la idea que la prostitució és 'l'ofici més antic del món', que els homes tenen 'les seves necessitats' i que, per tant, no desapareixerà mai i l'únic que s'ha d'intentar és que l'activitat sigui el més transparent possible. Salvant les distàncies és com si, en comptes d'abolir l'esclavitud, s'hagués continuat legitimant com si fos una cosa natural. És exagerada i paternalista la comparació? Jo crec que no, tenint en compte les històries que expliquen moltes supervivents del sistema prostitucional. Però suposem que sí, que la majoria de dones en prostitució ho han escollit amb total llibertat i són tan felices com les que surten als programes de Cuatro. Crec que, fins i tot si fos així, acceptar aquesta activitat com a feina seria una greu vulneració dels drets de les dones. Perquè el feminisme no lluita per defensar les llibertats individuals, sinó els drets col•lectius. Per això es denuncia l'existència de feines com la d'hostessa de Fòrmula 1, per exemple, malgrat que alguns argumentin que això va en detriment de les que s'hi dediquen. Si en aquest cas acceptem que és pel bé de totes, per què no en el cas de la prostitució, on és molt més evident que es vulneren drets humans? Col•locar-la al nivell de qualsevol altra feina implica donar el missatge a totes les dones que, si mai tenen algun problema econòmic, sempre poden vendre el seu consentiment sexual a algun home disposat a pagar. I el que és pitjor: dóna el missatge als homes que, sempre que tinguin prou diners per pagar-ho, podran accedir als nostres cossos. I aquí és on volia arribar: a ells. Perquè aquest article és un magnífic exemple del que no s'ha de fer, que és posar el focus sobre elles, les mal anomenades 'putes' o 'treballadores sexuals'. Que cadascuna s'enfronti a la feminització de la pobresa de la manera que pugui/vulgui. És perfectament legítim i no les fa menys dignes, només faltaria. Però sí que m'interessa jutjar-los a ells. Els marits infidels que van al prostíbul a buscar 'el que no tenen a casa', els joves que hi acudeixen en manada a reproduir tot el que han vist al porno, els qui li paguen una estoneta divertida a l'amic verge de torn 'perquè s'estreni amb una professional', els respectables empresaris que hi van després de tancar un negoci... Perquè sí, els 'clients' sempre són ells. Per què tants homes –es calcula que entre un 30 i un 40% a l'estat espanyol– consideren que els seus diners legitimen les relacions sexuals amb una dona que saben que no els desitja? No té un punt pervers tenir una relació sexual tot i saber que a l'altre no l'excita? No és tractar-la a ella com un objecte i acceptar la idea que les dones hi som per a satisfer els desitjos masculins, que som éssers sexualment passius, gairebé recipients? El debat, per tant, no va –o no hauria d'anar– del dret d'elles a prostituir-se, sinó del 'dret' d'ells a comprar el seu consentiment. Un dret que no és ni un dret ni una necessitat, sinó un desig i la forma de reafirmar un privilegi. Perquè, a diferència del que molta gent es pensa, no només ho fan els que no lliguen o els 'senyors poc agraciats'. També ho fan nois joves i atractius i els inofensius pares de família. Com passa amb les violacions, els subjectes són completament diversos, el que demostra que no es tracta de sexe ni de necessitats sexuals, sinó de poder. Si el problema són ells, doncs, la lògica diu que solució podria passar per ells: per una banda, atacar la demanda amb multes a puters i proxenetes. Per l'altra, destinar ajudes i garantir tots els drets de les noies –dret a l'habitatge, regularitzar la situació de les dones migrades...– sense criminalitzar-les en cap moment. Moltes activistes defensen que podria ser una manera de fer trontollar una activitat que s'ha de nodrir, a la força, de prostitució forçada. Com si no dónes sortida a una demanda tan alta només amb les dones voluntàries? Sense demanda, no hi ha condicions laborals a millorar, ni sindicats a crear, ni noies a qui protegir. Probablement aquest model, el suec, no és perfecte. De fet, ni tan sols estic convençuda que sigui la solució ideal des d'una òptica abolicionista. Hi ha activistes que consideren que és utòpic, difícil de dur a la pràctica o que acaba criminalitzant indirectament les noies i no garanteix els seus drets. Potser és cert, se m'escapen els detalls, però s'ha demostrat que com a mínim ha aconseguit canviar l'opinió pública. Després de vint anys de model abolicionista, a Suècia avui dia ja tenen força clar que la prostitució és la institució patriarcal per excel•lència, que és una manera més de cosificar-nos, de reforçar la masculinitat hegemònica i la violència sexual i d'alimentar opressions de gènere, raça i classe. Es pot discutir de quines maneres s'hauria de legislar per tal de protegir-les a elles, però crec que qüestionar els puters –sigui amb multes o d'altres maneres– i deixar de normalitzar el que fan és un primer pas indiscutible. Perquè no, no és una feina 'com qualsevol altra'. Encara que el capitalisme ens digui que tot es pot vendre i comprar, crec que a ningú no se li escapa que fer fel•lacions a desconeguts que no t'exciten no és com vendre roba, preparar hamburgueses o cuidar persones grans. Potser per algunes persones no suposa cap problema, però no podem obviar que implica una sèrie de coses que no impliquen altres activitats, des de la salut fins a la intimitat o la seguretat, i més tenint en compte el model de sexualitat violenta que tants homes reprodueixen. Si la nostra mare, filla o germana es veiés en una situació de vulnerabilitat econòmica, oi que contemplaríem la prostitució com una de les últimes opcions? Si no ho volem per a elles, per què ho acceptem per a la nigeriana de la cantonada? Per què caiem en la hipocresia de no assenyalar als culpables que sigui allà? Els proxenetes, sí, però també els puters.
Quantitat que excedeix el cost inicialment establert. Les obres de l'AVE es van tancar amb un sobrecost de 400 milions d'euros
El Servei Català de Trànsit ha demanat molta prudència en la conducció i sobretot moderar la velocitat per les plaques de gel que es poden formar a les carreteres arran de les baixes temperatures previstes. Aquest matí encara hi ha afectacions a la xarxa viària per la nevada d'aquest dimecres. Continuen tallades la C-28 per accedir al Port de la Bonaigua, la BV-4031 a Castellar de n'Hug i la BV-4024 de Bagà al coll de Pal. És obligatori per circular a la C-28 de Vielha a Vaquèira i de la Peülla a Casa Sastrada; la C-142b, per accedir al pla de Beret, la T-333 al Prat del Comte, la T-704 de la Febró a Prades i la TV-7021 de la Morera de Montsant a Cornudella. Així mateix, hi ha presència de gel o neu a les carreteres N-230 entre Vilaller i Vielha, TV-7041 entre Alcover i Prades, T-221 a Santa Coloma de Queralt, T-233, a Sarral, T-224 a Llorac, T-701 entre Cornudella de Montsant i Prades i T-704 entre La Febró i Prades. La nevada d'ahir va comportar molts problemes a la xarxa viària del país. Les principals vies com l'AP-7, l'AP-2 i l'A-2 van quedar tallades durant tot el matí en algun dels seus trams a causa de la neu. A l'A-2 desenes de vehicles van quedar atrapats a l'interior del túnel del Bruc. També a la C-32, en aquest cas per un accident, també molts vehicles van quedar encallats als túnels del Garraf. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
El Govern alemany ha condemnat aquest dilluns els actes d'"odi" que s'han produït en els últims dies a Berlín i altres capitals europees en el marc de les protestes per la decisió dels Estats Units de reconèixer Jerusalem com a capital israeliana. El portaveu governamental, Steffen Seibert, ha reiterat l'oposició d'Alemanya a aquesta decisió nord-americana, si bé ha subratllat que no justifica de cap manera "les atrocitats antisemites" que s'han succeït aquests dies. A Alemanya, el divendres passat es van cremar banderes israelianes enfront de l'Ambaixada israeliana i el diumenge passat es va repetir aquesta escena en una manifestació multitudinària a Berlín. A més, s'han produït "successos aïllats" a Munich i altres ciutats. "Les nostres lleis garanteixen les llibertats d'expressió i reunió i el dret a la protesta pacífica, però no és una carta blanca per a atrocitats antisemites i per a la incitació a la violència o la violència mateixa", ha recalcat. Seibert també ha criticat les paraules del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que durant el cap de setmana s'ha referit a Israel com "un Estat terrorista". "Creiem que és completament equivocat, inacceptable i inadequat", ha afirmat en declaracions a la premsa. El Govern de Donald Trump va reconèixer dimecres passat Jerusalem com a capital israeliana, provocant la ira del món àrab i de la comunitat internacional en general perquè l'estatus de la Ciutat Santa és clau per aconseguir un acord de pau entre israelians i palestins. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
L'última cançó del concert de Micah P. Hinson, dissabte a la nit, a l 'Auditori de Girona va ser una versió del clàssic de folk 500 miles. Popularitzada per Joan Baez i pel trio Peter, Paul and Mary, a la veu de fusta, cavernosa, del músic i cantautor texà, i despullada de cors abraçadors i de fiblades vocals femenines, i amb l'austeritat que dona acompanyar-se només de la guitarra, a voltes puntejant quatre acords, la cançó va emergir poderosa, contundent. Un final especial, i amb què Micah P. Hinson recordava al públic gironí la seva herència. Considerat l' enfant terrible del folk indie americà, el músic es va parapetar en el personatge, un perdedor supervivent d'una biografia d'excessos i amb la peculiaritat, la raresa que sovint amaga genialitat, com a marca. Deixant de banda el barret de cowboy, la parsimònia a l'escenari, l'afinació constant acompanyada de conversa, recordant la iaia pianista addicta a l'opi o el litre de llet que presidia la tauleta i bevia amb insistència, la mateixa amb què mirava el rellotge, el concert de Micah P. Hinson va créixer en la intensitat d'un acústic gràcies a determinades cançons. Va ser el cas d' Oh, Spaceman, commovedora, dedicada al fill, i que juga també amb la senzillesa, la dels quatre acords, o una altra versió que va fer molt seva, No surprises, de Radiohead, un himne generacional i que Micah P. Hinson fa transitar, entre l'angoixa i la calma, que identifiquen el seu repertori. El "bravo" que es va escoltar des de les primeres files, un cop acabada la cançó, certifica que va ser un concert de petits grans moments com aquesta genialitat que és Beneath the Rose. Habitual dels festivals gironins, el 2016 va visitar l' Aphònica de Banyoles i el 2014, l'In-Somni, amb una actuació plegada d'interrupcions i amb un Micah P. Hinson desorientat. Dissabte, va tornar a l'Auditori de Girona, clenxinat, amb estil country, molt Johnny Cash, i amb l'aura de redempció, per presentar When I shoot at you with arrows, I will shoot to destroy you, cançons inspirades, explica, en l'Apocalipsi, en els músics que envolten l'apòstol sant Jaume a la catedral de Compostel·la. Però no hi va haver sensació de catàstrofe mundial, gràcies a la ironia del personatge. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
S'ha presentat als professionals de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran el nou protocol d'actuació davant de maltractaments a la infància i l'adolescència. Aquest document actualitza el vigent des de l'any 2008 i contempla la necessitat de crear equips d'experts formats per professionals de diferents disciplines i treballaran coordinats amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. Una eina bàsica per poder fer la detecció precoç. Precisament incorpora l'abordatge del maltractament prenatal i del maltractament dels infants en els primers mesos i anys de vida. A banda d'altres aspectes per reduir el marge d'interpretació subjectiva. A més la jornada va poder ser seguida des de diferents punts de la regió gràcies a la connexió per videoconferència. Parlen al vídeo: GRISELDA ESQUERRA, TÈCNICA REGIÓ SANITÀRIA DE L'ALT PIRINEU I ARAN
Tots els participants donats d'alta degudament a la lliga Tot Bàsquet disposen d'assegurança d'accident a través de FIATC ASSEGURANCES Consulteu el protocol per iniciar els tràmits en cas de lessió.
El president de la Generalitat, Quim Torra, viatjarà aquest dijous a Ljubljana (Eslovènia), on farà la conferència 'Catalunya: de la gàbia constitucional espanyola a la llibertat', i es reunirà amb l'expresident del país Milan Kucan. En un comunicat aquest dimarts, la Generalitat ha explicat que Torra començarà el seu viatge amb una reunió a les 9.00 hores amb Kucan, que va ser el president d'aquell país després de la seva independència. Més tard, participarà al Pen Club de la ciutat en una conversa sobre art i drets humans que organitza l'Associació d'Escriptors Eslovens. La conferència se celebrarà a les 17 hores a l'Ajuntament de Ljubuljana, i Kucan i l'eurodiputat eslovè Ivo Vajgl, que també és portaveu de la plataforma Diàleg UE-Catalunya, faran la introducció. Precisament amb Kucan tindrà un debat posterior a la conferència, que serà moderat pel professor de la Facultat de Ciències Socials Botjan Udovic. Torra també es reunirà amb l'alcalde de Ljubljana, Zoran Jankovic, i aquest divendres participarà en una jornada amb empresaris eslovens i croats "interessats a invertir a Catalunya", que comptarà amb la participació de la secretària d'Acció Exterior, Natàlia Mas. Després, visitarà a Medvode la casa memorial on va néixer el brigadista Franc Rozman, que va participar en el front català durant la Guerra Civil espanyola, i Torra entregarà una placa commemorativa a la neta del brigadista. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Pot ser que no estigui d'acord amb tot amb la CUP però van de cara cosa que els de Guayem.... © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
L'ala fosca (Viena, 2020) és el títol del recull de poemes amb què Chantal Poch va guanyar el II Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra l'any passat i ja es troba a la venda. Seguint les instruccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i tenint en compte el tancament al públic de l'Ateneu Barcelonès fins al 28 de març, l'oficina de l'AELC romandrà tancada durant aquests dies. Cada mes recollim els autors de l'AELC que han rebut algun premi literari durant el mes anterior. Aquests són els socis premiats durant el mes de febrer.
Col·lecció d'adhesius polítics recollits a l'estat espanyol principalment des dels anys 70 del S. XX i fins l'actualitat. Aquest tipus de material es pot considerar com una forma més que partits i entitats utilitzen per fer difusió dels seu ideari polític, fer publicitat electoral, o donar a conèixer determinats actes o campanyes, és a dir, una forma més de propaganda política. Trobareu els adhesius agrupats sota el nom de les entitats o partits polítics que les han imprès. Podeu consultar la col·lecció en format original al CEDOC (Centre de Documentació de la Comunicació. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General).
El 24 de desembre de 1916 es representava per primera vegada 'Els Pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús' de Josep Maria Folch i Torres. Ara cent anys després, s'han convertit en la versió més representada d'Els Pastorets, un fenomen social i intergeneracional, principal exponent del teatre popular al nostre país. Al Centre de Catalunya, si parlem d'Els Pastorets hem de parlar indubtablement dels de Calaf, als quals ja els vam dedicar un complert reportatge l'any passat en el seu 90è aniversari. Enguany, recorrem el territori i destaquem aquelles altres representacions imprescindibles d'aquestes dates, basades en el text centenari de Folch i Torres. Declarats Patrimoni Immaterial de la ciutat de Manresa l'any 2013, són una referència obligada a les festes nadalenques manresanes, on Els Pastorets es vénen representant a la Sala Els Carlins puntualment des del 1910, només interromputs per la guerra civil. El 1962 ja van adoptar el text de Folch i Torres i actualment estan representats pel grup de teatre del Casal Familiar Recreatiu. Enguany, incorporaran canvis en algunes escenes i una nova lectura de l'obra, buscant més dinamisme però mantenint sempre l'essència que la caracteritza, i la proximitat i la interacció amb el públic que els dóna el format petit del teatre. Ja fa 14 anys que Balsareny va recuperar aquesta tradició per les festes de Nadal. Són hereus de les representacions que van tenir lloc a la Colònia Soldevila des del 1948 al 2000. Després d'un breu parentèsi, l'any 2002 es van traslladar a la Sala Sindicat, constituint la nova Associació Els Pastorets de Balsareny i presentant quatre representacions per temporada. Compten també amb un grup de Dansaires i un grup de Rapsodes propis. El Grup de Teatre Esbart Igualadí representa Els Pastorets a Igualada des del 1959, amb més d'un centenar de persones que fan possible actualment la posada en escena. Tot i el que el text original sigui el de Folch i Torres, al llarg dels anys s'han anat adaptant alguns diàlegs i els decorats, perquè l'obra tingui un caire més local, territorial. Hi apareixen Montserrat, les Coves del Salnitre..., hi actuen els Diables d'Igualada, i fins i tot, s'hi ha vist participar el grup local de música rock, Faèrica. També tenen la peculiaritat que Satanàs i Llucífer en algunes funcions han estat representats per actrius femenines, i van ser pioners a Catalunya, en oferir una versió curta de l'obra, adreçada al públic intanil. Si l'any passat Calaf estava d'aniversari, aquest 2016 es compleixen també els 90 anys dels Pastorets de Súria, i per celebrar-ho estrenaran nou escenari i fossa d'orquestra. També s'han arranjat de nou una trentena d'entrades musicals i s'ha recuperat un quadre present el 1916, però que es va treure el 1918. Una música autòctona pròpia d'Antoni Malats, interpretada en viu per l'Orquestra Mas Torrat i un cor cantaire, sumats a les representacions molt fidels al text de Folch i Torres a càrrec del Foment Cultural de Súria, fan d'Els Pastorets de Súria una cita ineludible d'aquestes festes nadalenques al Centre de Catalunya. Els Pastorets d'Olesa i d'Esparreguera Tot i que les ciutats d'Olesa de Montserrat i d'Esparreguera les tenim indissociablement relacionades amb La Passió, també en són remarcables les respectives representacions d'Els Pastorets. La Companyia de Teatre Jove del Casal s'encarregua de fer-ne quatre representacions per temporada al Casal d'Olesa, on enguany es podran veure uns Pastorets bastant renovats. I a Esparreguera, es representarà en una sola funció el dia de Sant Esteve a l'imponent Teatre de La Passió 'Els Nous Pastorets de sempre', la particular versió d'Els Pastorets que faran per tercer any consecutitu la companyia teatral 'Els Caga-rases'. Tenen la peculiaritat d'atorgar a Jeremies una gran similitud amb un personatge actual. Tomeu Penya el 2014, Rita Barberà l'any passat i enguany... tot un secret que es desvetllarà el dia 26. Ménció especial per aquesta tradició cardonina, tot i que no són de la versió del text de Josep Maria Folch i Torres. Els Pastorets del Bato i el Borrego, es porten representant des de l'any 1900, on va ser adaptats per dos capellans d'una versió en castellà, d'aquí el nom dels seus protagonistes mantinguts fins l'actualitat. El Borrego representa l'alcalde d'un poblat d'Israel, adaptat a costums i terres catalanes, i el Bato n'és el seu secretari, que juntament amb el poble inicien el camí a Betlem per adorar l'Infant Jesús. Els Pastorets de Cardona tenen una música original amb peces pròpies, totes les cançons dels Pastors són interpretades en directe i també en destaquen els cuplets.
L'Institut disposa de servei de menjador amb cuina pròpia. El menjar és fet i cuinat a les instal·lacions del centre En aquest enllaç podeu consultar o descarregar el menú del mes
"L'experiència urbana de Villa El Salvador Lima-Perú" dóna continuïtat al cicle de fotografia social i de defensa dels drets fonamentals. Fins al 21 de juny al Centre Cívic Riu (C. Lluís Companys 9, Santa Coloma de Gramenet), s'hi pot visitar la segona mostra de la 4o edició del cicle de fotografia social "Diaris de Viatge" sota el títol " L'EXPERIÈNCIA URBANA DE VILLA EL SALVADOR, LIMA-PERÚ". Visites: Del 3 al 21 de juny, de dilluns a divendres de 10 a 14 h. i de 16 a 20 h. Villa el Salvador és un dels anomenats 'pueblos jóvenes' de l'àrea metropolitana de Lima que està agermanat amb Santa Coloma de Gramenet i va guanyar el premi Príncipe de Asturias a la Cooperació, el premi de la Pau de Nacions Unides i altres guardons internacionals pel seu projecte exemplar de participació i desenvolupament social i urbà. Imatges: Alegria Monzú, Mayte Rodríguez, Marina Rodinó, Guido Sattin, Edgard Sánchez i arxiu fotogràfic de l'Asociación Amigos de Villa. Divendres dia 7 de juny, 19h, VISITA COMENTADA de l'exposició a càrrec d'Edgar Sánchez coordinador d'aquest projecte. En el marc del cicle d'exposicions de fotografia social i de defensa dels drets fonamentals "Diaris de Viatge 2013" s'ofereixen quatre exposicions solidàries al llarg de l'any a la Sala Riu, en el Centre Cívic Riu (carrer Lluís Companys, 9). La primera d'elles va ser "Dies de Pakistan" del fotoperiodista Francesc Melcion, al mes d'abril. Enguany, amb el lema "Apunts Urbans: 2013, Any europeu dels ciutadans" el cicle "Diaris de Viatge" vol mostrar amb imatges el dia a dia de dones, homes, nens i nenes en situacions difícils i, en alguns casos, adverses arreu del món. En concret, les quatre exposicions previstes d'aquest any mostren la importància que té per a cadascú el lloc on viu, la ciutat com a espai de reivindicació col·lectiva, el dret a un habitatge digne, les iniciatives socials en pro d'una societat més justa, entre d'altres aspectes. Així, la fotografia es converteix en testimoni de poblacions que esdevenen objectiu militar i viuen en un clima on les violacions dels drets humans són constants i queden, en la seva gran majoria, impunes. El cicle "Diaris de viatge" és una proposta que s'emmarca en el Pla de Sensibilització per a la Solidaritat que porta a terme l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Les activitats d'aquest Pla, al 2013, es consoliden i s'amplien. En aquesta línia, s'acaba de posar en marxa la Comissió de Coordinació de la Sala Riu, un grup de treball que dissenya el programa i proposa nous projectes vinculats a la fotografia social. Enguany, s'han planificat les 4 exposicions de Diaris de Viatge i s'ha ampliat els dies i l'horari d'obertura al públic de cadascuna de les mostres, entre d'altres iniciatives. Les següents mostres de "Diaris de Viatge":
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió Segon i darrer dimecres de campanya. Darreres 48 hores de la campanya, que crema etapes fins la traca final d'aquest dijous i divendres. Els partits han seguit desgranant les seves propostes. El PSC sí ha alçat la veu aquest dimecres: denuncien que són víctimes de "vandalisme electoral". Diuen que els han arrencat un de cada tres cartells a la ciutat. (Aquesta és una notícia oberta. Anirem ampliant-la a mesura que rebem i generem més informacions). Contacte amb la premsa dels socialistes al nord. L'alcaldable, Marta Farrés, denuncia el "vandalisme electoral" que ha patit el seu partit ja que asseguren que els han retirat bona part dels cartells. "Hem intentat fer una campanya en positiu, però hi ha partits que s'han posat molt nerviosos. Hem de parlar des de la calma i hem de parlar en el futur, fent menys política de partit i de criticar-se els uns als altres i parlar més de la ciutat i de les necessitats dels ciutadans", diu Farrés. El primer secretari del PSC, diputat i número 2 de Farrés, Pol Gibert, quantifica els cartells arrencats en un de cada tres. Després de 10 dies de campanya, calculem que 1 de cada 3 cartells del han estat arrencats dels seus llocs. Potser que tots plegats respectem la campanya dels altres, i que cadascú voti a qui vulgui. En clau propositiva, els socialsites asseguren que arriben al final de la campanya amb optimisme i que són l'única opció possible de canvi. "Hi ha un partit i una candidatura, la dels socialistes de Sabadell, que és l'única capaç de capgirar aquesta situació de desgovern. Fem una crida al vot en positiu i útil a favor d'un equip potent", insisteix. Els comuns volen que el Taulí tingui més especialitats Sabadell en Comú aposta per la prevenció en salut, amb campanyes de conscienciació i polítiques de salut a l'educació. Volen que la promoció de la salut estigui present de forma integral a tota l'acció de l'Ajuntament, des de la millora de la qualitat de l'aire fins els menús dels menjadors escolars. Els comuns volen que els serveis d'odontologia i oftalmologia per a les persones econòmicament més vulnerables no quedin exclosos dels serveis sanitaris. Cal recordar que la seguretat social no els inclou en la majoria de casos. D'altra banda, constata que "hi ha classes senceres en les que no hi ha cap nen amb ulleres o amb 'ferros', i això no és perquè no ho necessitin, sinó perquè no s'ho poden permetre. Veure-hi i somriure no pot continuar sent un luxe". En quant al Taulí els comuns es comprometen a ampliar el vincle entre l'hospital i la UAB, destinant part de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil a crear espais docents i de recerca sanitària. D'altra banda, volen que el Taulí passi a ser un hospital de tercer nivell, amb totes les especialitats. La Crida per Sabadell aposta per l'autogeneració energètica La Crida per Sabadell ha presentat les seves propostes energètiques al barri de Gràcia, davant de la futura Oficina d'Entitats de la ciutat, ubicada a les instal·lacions de l'antiga escola Riu-Sec. L'alcaldable, Maties Serracant, assegura que aquest equipament serà autosuficient, amb zero emissions i en la línia del nou model de construcció que defensen. Així tractaran l'energia com un dret bàsic i volen que la ciutat avanci cap a les zero emissions, reduint les emissions de gasos contaminants i basat en l'autoproducció energètica per no dependre tant dels grans oligopolis. La número 2 de la llista, Nani Valero, es compromet a crear una empresa públic per avançar en aquesta línia, tant en l'autoproducció com en l'assessorament. Instal·laran una hectàrea de plaques solars als terrats dels habitatges, i impulsaran un pla per millorar els edificis municipals. Els serveis municipals disposaran de vehicles elèctrics i els autobusos tendiran a ser 100 per cent elèctrics, anant més enllà dels nous busos híbrids que ha adquirit el govern. Implantaran un servei públic de bicis elèctriques, vehicles elèctrics compartits i una xarxa de punts de recàrrega particulars. En els habitatges ocupats on s'ha demanat regularitzar s'instal·laran comptadors socials i cada llar tindrà kits generadors d'energia. Per fer-ho possible crearan una nova Oficina Municipal de l'Energia. Finalment, es comprometen a municipalitzar el servei d'abastament d'aigua. Junts per Sabadell: recuperar Correus dinamitzarà la Via Massagué i la resta del Centre L'alcaldable de Junts per Sabadell, Lourdes Ciuró, es proclama com "l'única candidatura que es preocupa de debò pel comerç local". Ciuró assegura que cal recuperar l'ús de l'antiga oficina de Correus a la Via Massagué i destinar-la a un comerç de referència que ajudi a revitalitzar la Via Massagué. Cada cop hi ha més comerços de tota la vida tancats i els eixos comercials estan durament castigats, sense vida ni empenta. ''Els espais que històricament havien estat referents com el Passeig de la Plaça Major o el Passeig Manresa, han perdut atractiu i vigència. Recuperarem aquests espais per a la ciutadania, per tal que esdevinguin espais comuns de referència. El seu disseny incorporà elements que permetran que el seu paisatge i el seu dinamisme generi sinergies amb altres sectors. Així per exemple: passejar per la Via Massagué o la Rambla tornarà a ser una experiència agradable, perquè si l'espai no és atractiu la gent no hi va i el teixit comercial se'n ressent". Ciuró vol redefinir tot l'espai central entre la plaça Marcet (oficialment ja plaça de les Dones del Tèxtil) fins la Gran Via. Cal racionalitzar la mobilitat, guanyar espai pe a les persones i crear noves "oportunitats econòmiques". El primer element passa per l'edifici de Correus, que farà de "catalitzador", diu l'alcaldable. D'altra banda, Ciuró vol obrir tan aviat com sigui possible l'aparcament del Passeig Manresa, ara per ara tancat. Permetria alliberar el Vapor Turull, diu, que seria un espai públic més de la ciutat. A més volen redefinir el Passeig de la plaça Major. En un altre ordre de coses, es compromet a simplificar regulacions, crear noves àrees per a vianants, dissenyar una aplicació mòbil amb tots els comerços i implantar lloguers econòmics en el primers anys d'activitat comercial. Cs vol millorar les connexions entre el sud i el centre de Sabadell Ciutadans vol crear dues noves línies de bus que unirien La Romànica i Campoamor amb el centre de Sabadell. Segons l'alcaldable Adrián Hernández, els barris del sud són els "grans oblidats" en el transport públic per part dels darrers dos governs. "Ni el PSC ni el quatripartit independentista han destinat inversions a La Romànica, Les Termes, Espronceda i Campoamor". Creuen que ara per ara s'està obligant a molts ciutadans a moure's en vehicle privat perquè els públics són "poc pràctics i pateixen retards". Segons Hernández les línies actuals estan "a la vora del col·lapse i no poden absorvir més usuaris". Volen una nova línia de bus entre La Romànica, Les Termes i Sol i Padrís que connecti amb el centre, tant amb l'estació Sabadell Centre de RENFE com amb Plaça Major dels FGC. "És vergonyós que un veí d'aquests barris per a anar a agafar un tren hagi de realitzar un recorregut que sembla el d'un bus turístic", ha indicat l'alcaldable. La segona línia aniria de l'estació Sabadell Sud i els barris de Campoamor i Espronceda fins el centre, passant per l'eix central. Tot per incrementar la freqüència de pas. Parlen de busos articulats i de gran capacitat a mode de llançadora. Dirigeixo iSabadell des de la seva creació, el gener de l'any 2012. En aquest temps he escrit juntament amb Antonio Santamaría el llibre 'El final de la era Bustos. També he guanyat el premi Ramon Barnils en periodisme d'investigació pel reportatge 'Uralita: la rebel·lió dels oblidats', publicat a la revista 'El Temps'.
El Vic no ha pogut superar la qualitat del Lodi (6-3), el líder de la lliga italiana, i ha quedat eliminat en la lliga europea d'hoquei sobre patins. Els transalpins acompanyen al Benfica, el campió del grup B, i jugaran davant de l'Oliveirense dels catalans Jordi Bargalló, Xevi Puigbí i Jepi Selva El Barça Lassa, per la seva banda, ha segellat contra el Merinhac francès (5-1) el primer lloc del grup B i s'enfrontarà al Forte dei Marmi, el segon classificat de la lliga italiana. El Reus La Fira, que ja era primer de grup C, ha perdut a la pista del l'Sporting (6-3) un partit intranscendent i el seu rival serà el temible Porto de Guillem Cabestany. L'altre duel el jugaran el Liceo i el Benfica, el vigent campió d'Europa. Les eliminatòries es jugaran els dies 11 de març i 1 d'abril. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
El Museu Marítim ha organitzat un cicle de sopars gastronòmics sobre El peix a les cuines del món. Se'n celebrarà un dijous cada mes, entre el febrer i el novembre, al restaurant Norai, ubicat al mateix edifici de les Drassanes. Hi haurà àpats dedicats a la gastronomia de Portugal, el Brasil, l'Argentina, el Japó, la Xina, les Filipines, l'Àfrica i Andalusia. El 27 de febrer hi haurà el primer sopar, a càrrec de la Casa Portuguesa. Podeu consultar la programació sencera a la pàgina web del museu. La reserva cal fer-la telefònicament. Aquesta activitat s'insereix en la celebració dels 500 anys de la volta al món de Magalhães i Elkano. Col·laboren amb aquesta iniciativa, el quart cicle de sopars gastronòmics del Museu Marítim, la cooperativa de peix de la Barceloneta Cap a Mar, la revista Cuina i la D.O. Penedès. Josep Sotarrats, de la revista Cuina, ha explicat que l'experiència gastronòmica en aquests sopars ajudarà a entendre les diferents formes de menjar al món i oferirà un panorama ben divers i complet, també, dels immigrants que són a casa nostra. Però, a més a més, Soterrats ha recordat que la sala on es farà el sopar, a l'edifici de les Drassanes, és absolutament excepcional. De nit, encara té un aspecte més fascinant: "és una gran experiència menjar-hi", comenta, i recorda que aquesta sala només s'obre al vespre en condicions excepcionals, i que els sopars gastronòmics són una ocasió magnífica per a gaudir-lo. Foto cedida pel Museu Marítim de Barcelona. Leonor Castro Pinto, xef de la Casa Portuguesa, la responsable del primer sopar del cicle, ha explicat que la gastronomia és una bona forma de conèixer en una cultura. En el seu cas, per introduir-nos a la cuina del peix a Portugal, ha optat per un àpat en què es reflecteix tota la tradició culinària portuguesa: s'iniciarà amb una sopa, tal i com és típic a Portugal, inclourà unes cloïsses, i com a plat fort s'oferirà un bacallà al forn, tot un emblema del país. La preparació i els serveis dels Sopars Gastronòmics anirà a càrrec del restaurant Norai, que treballa amb joves en formació, amb l'ajuda de restauradors de diferents llocs del món instal·lats a Barcelona. El peix serà subministrat per Cap a Mar, cooperativa marinera de la Barceloneta portada per dones, en un intent de potenciar el producte de proximitat. Ciscu Olivella, de la D.O. Penedès afirma que aquest any hi haurà cellers nous que participaran en la iniciativa, davant de l'èxit de l'any passat. Les persones que assisteixin a 5 dels 8 sopars gaudiran d'un regal molt especial: una navegació al Pailebot Santa Eulàlia, el vaixell emblema del Museu Marítim. Les imatges de recurs no es corresponen amb els plats que se serviran als Sopars Gastronòmics.
El proper dijous, 31 d'octubre, la festa de la Castanyada arriba al Mercat Central de Tarragona de la mà de l'Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler. A partir de les 18.30 h, els alumnes de l'escola oferiran un recital de cançons tradicionals típiques de la festivitat, amb peces com Marrameu torra castanyes, El ball de la castanya o La Castanyera. Uns vuitanta alumnes del centre sortiran en cercavila des de l'escola, ubicada al carrer López Peláez, fins a la plaça Corsini. A continuació, cap a les 18.30 h, es donarà el tret de sortida a un recital de cançons per celebrar la Castanyada de la manera més tradicional, en un acte obert a tothom, ja que abans de començar es repartiran les lletres de les cançons, a fi que sigui una activitat molt participativa. D'aquesta manera, al Mercat es tornaran a celebrar les festivitats i tradicions del calendari. D'altra banda, el 2 de novembre, el Mercat de Torreforta es deixarà portar per l'ambient de Halloween. A partir de les 10.30 h i fins a les 13.30 h, els clients que s'acostin disfressats al Mercat i facin una compra superior als cinc euros es podran maquillar de manera gratuïta. Amb les dependències municipals Avisa'ns d'incidències a la via pública
El president de la Red de Ciudades por la Bicicleta (RCxB) i vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda, el director general de la DGT, Pere Navarro, i el secretari general de la FEMP, Carlos Daniel Casares, van presentar a Madrid, el Baròmetre de la bicicleta a Espanya 2019, el major estudi a nivell estatal sobre la bicicleta que es realitza cada dos anys. La roda de premsa, en la qual s'analitzen els principals resultats de l'estudi sobre els hàbits d'ús de la bicicleta a nivell estatal, ha tingut lloc en el marc de la Cimera de Clima COP 25, concretament, a IFEMA, a l'estand de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies). Dades rellevants de la bicicleta en el conjunt de l'Estat: En relació a la mostra de Barcelona: "El Baròmetre ha demostrat ser un instrument per seguir creant infraestructures i fomentar l'ús de la bicicleta" Més informació al web de la RCxB L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC. EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST. EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm. EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm. Convocatòria per a la realització d'estades formatives d'immersió lingüística i estades formatives al Regne Unit i Irlanda per al professorat d'Educació Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional de centres públics i concertats situats en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Aquesta resolució té com a objecte convocar la realització d'estades formatives d'immersió lingüística i estades formatives al Regne Unit i Irlanda per al professorat d'Educació Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional de centres públics i concertats situats en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Aquestes estades es desenvoluparen en dues modalitats diferents: Modalitat 1: Immersió lingüística: Estades d'immersió lingüística a les comunitats autònomes de Castella-la Manxa, Andalusia, Catalunya i Comunitat Valenciana per al professorat d'Educació Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional que treballe en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de conéixer i actualitzar eines metodològiques pròpies de l'ensenyament d'anglés i en anglés en un context intercultural d'immersió lingüística que facilite el desenvolupament de la competència comunicativa en llengua anglesa. Modalitat 2: Estades a l'estranger: Estades formatives a Irlanda o al Regne per al professorat d'Educació Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional, que treballe en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de conéixer i actualitzar eines metodològiques pròpies de l'ensenyament d'anglés i en anglés en un context intercultural d'immersió lingüística que facilite el desenvolupament de la competència comunicativa en llengua anglesa. Les estades de formació del professorat pretenen aconseguir els objectius següents: a) Conéixer i actualitzar eines metodològiques pròpies de l'ensenyament d'anglés i en anglés. b) Millorar la competència comunicativa en anglés en les cinc destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar, escriure i interactuar, mitjançant una experiència d'immersió lingüística. d) Potenciar l'elaboració de materials educatius per a millorar la seua tasca educativa. e) Compartir experiències laborals entre el personal docent per a adquirir un esperit crític cap al desenvolupament i la millora de les seues funcions. f) Fomentar el treball cooperatiu entre les persones. - En aquesta convocatòria, podrà participar el professorat que pertanga als cossos de mestres d'Educació Infantil i Educació Primària (597), cossos de catedràtics (511) i professors d'Educació Secundària (590), i professors tècnics de Formació Professional (grau mitjà i superior de les especialitats que figuren en l'annex III) (591), que impartisquen docència directa durant el curs 2018-2019 en centres docents públics dependents de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Comunitat Valenciana. Podrà participar també el professorat dels centres privats concertats que impartisca docència directa durant el curs 2018-2019 en les etapes d'Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional, sempre que aquestes etapes estiguen concertades per la Conselleria d'Educació Investigació, Cultura i Esport. Només podran participar els docents tant de les àrees no lingüístiques com els especialistes d'anglés dels cossos esmentats anteriorment. - S'oferiran un total de dos mil places per a la realització de les estades, distribuïdes per grups, en funció de l'etapa educativa i de l'àrea en què el professorat impartisca la docència, de la manera següent (total: 2000 places): Educació Primària (d'àrees no lingüístiques i especialistes d'anglés): 250. Educació Secundària (d'àrees no lingüístiques i especialistes d'anglés): 250. Educació Primària (d'àrees no lingüístiques): 200. Educació Primària (especialistes d'anglés): 125. Educació Secundària (d'àrees no lingüístiques): 400. Educació Secundària (especialistes d'anglés): 200. - Si en algun dels grups el nombre de sol·licitants fora inferior al nombre de places oferides, s'incrementarà el nombre de places en altres grups en els quals el nombre de sol·licituds excedisca el nombre de places oferides fins a completar el total de les places oferides. - Amb la finalitat de donar l'oportunitat a més docents per a participar en aquesta experiència formativa, el professorat que va realitzar la formació en les dues últimes convocatòries (Resolució del 23 de maig del 2017 i Resolució del 28 de març de 2018, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació) no pot presentar-se a aquesta convocatòria. El termini de presentació de sol·licituds començarà a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en la pagina web de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i finalitzarà el 4 de març de 2019 a les 23:59 hores. (Des del dia 08/02/2019 fins al 04/03/2019, els dos inclosos).. El personal docent que desitge participar ha d'omplir la sol·licitud per via telemàtica, per a la qual cosa ha d'utilitzar el formulari d'inscripció que estarà a la seua disposició en la plataforma Ovidoc [URL]. Aquesta sol·licitud s'ha d'acompanyar de la documentació escanejada que acredite el fet d'estar en possessió dels requisits per a participar-hi, establits en el punt sisé d'aquesta resolució, sempre que no estiga ja en poder de l'Administració. Caldrà estar en possessió d'aquests requisits abans de finalitzar el període d'inscripció. A la plataforma Ovidoc, s'accedirà amb la clau d'usuari d'ITACA o amb el sistema Cl. En la plataforma Ovidoc, el tràmit d'estades a l'estranger només serà visible per al personal docent que complisca els requisits de participació. En particular, el personal docent que pertany als centres privats concertats ha d'estar registrat en el sistema informàtic de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport en ITACA. Per a aquest personal, serà necessari que l'especialitat que impartisca estiga correctament registrada. Serà competència de la direcció d'aquests centres concertats actualitzar aquestes dades per a fer visible el tràmit al personal docent del seu centre interessat a participar. En la mateixa sol·licitud telemàtica, s'ha de triar la modalitat i el període en què es desitge fer l'estada. Es podrà triar entre totes i s'hi ha d'indicar l'ordre de preferència. En cas d'haver presentat més d'una sol·licitud telemàtica de participació o desistiment, només es tindrà en compte l'última presentada. Només s'estimaran els períodes sol·licitats que es corresponguen amb el cos i l'especialitat de la persona sol·licitant. Presentació a les proves de certificació de l'EOI. En el moment d'omplir la sol·licitud, els participants tenen l'opció de marcar el seu interés a realitzar la prova de certificació de l'EOI del nivell B2 i C1 d'anglés per a la prova del mes de setembre de 2019. Podran participar en aquesta només els que siguen seleccionats per a la realització d'un curs a l'estranger o un cursos d'immersió lingüística, i s'haja comprovat que han participat finalment en aquest curs. Han de marcar el nivell i l'EOI on volen realitzar la prova quan òmpliguen el formulari en OVIDOC. - Llista provisional d'admesos i al procediment i exclosos: Una vegada revisades les sol·licituds i aplicats els criteris de priorització establits a aquest efecte, es publicarà de cada modalitat la llista provisional de sol·licituds admeses, ordenades, segons els criteris de priorització, i la llista provisional de sol·licituds excloses en la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Servei de Formació del Professorat. En la plataforma Ovidoc, les persones sol·licitants podran veure la seua inclusió en aquestes llistes provisionals i s'obrirà un període de 7 dies naturals, a comptar de l'endemà del dia de la publicació de les llistes provisionals en la web de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per a presentar al·legacions telemàticament en aquesta plataforma. - Llistes definitives d'admesos i al procediment i exclosos: Una vegada examinades les al·legacions i vist l'informe de la Comissió de Selecció, la Subdirecció General de Formació del Professorat formularà aquesta proposta de resolució i elevarà al secretari autonòmic d'Educació i Investigació la llista definitiva de sol·licituds admeses per a participar en les estades, ordenades segons els criteris de priorització en cada modalitat, així com la llista definitiva d'exclosos. Les persones sol·licitants podran veure la seua inclusió en aquestes llistes definitives en la plataforma Ovidoc [URL]. Una vegada vista la proposta de la Subdirecció General de Formació del Professorat, el secretari autonòmic d'Educació i Investigació aprovarà les llistes d'adjudicats i hi inclourà la destinació i el període en què realitzaran la formació, les llistes d'espera i les llistes d'exclosos. Aquestes llistes es faran públiques en la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (Formació del Professorat). Des d'aquest moment, el personal docent adjudicat tindrà un període de 7 dies naturals, a comptar de l'endemà de la publicació de les llistes definitives en la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per a confirmar o renunciar en la plaça mitjançant la plataforma Ovidoc. Si confirma, haurà d'aportar les dades personals necessàries per a continuar amb la gestió. Si no confirma ni renuncia, s'entendrà que renuncia, en totes les seues modalitats, a la participació en aquesta formació. De la mateixa manera, si el participant decideix renunciar, ho farà de totes i cada de les opcions que va marcar en la seua sol·licitud. Acabat el termini de confirmació, les places vacants s'adjudicaran als següents de les llistes d'espera. El professorat que siga seleccionat per a participar en qualsevol de les dues modalitats el mes de juliol i siga requerit per l'Administració educativa per a la composició dels tribunals dels procediments d'oposició serà exclòs de la participació en les estades programades per a 2019. El professorat exclòs per aquest motiu tindrà dret preferent per a obtindre una plaça en el cas de participar en la següent convocatòria d'estades formatives d'immersió lingüística i estades a l'estranger. El professorat definitivament seleccionat per a incorporar-se a aquestes estades formatives podrà renunciar, després del termini de presentació de confirmacions i renúncies, si manifesta causes justificades de força major que impedisquen la seua incorporació. La renúncia s'ha de presentar en el Registre General de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport o per qualsevol dels mitjans previstos en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i s'ha de comunicar també per correu electrònic a l'adreça. La falta d'incorporació a l'estada o l'abandó d'aquesta sense causa justificada abans de la finalització suposarà la renúncia a la participació en aquestes estades formatives durant els quatre anys següents i no es podrà realitzar cap mena de formació vinculada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport durant el curs acadèmic 2019/2020. A través de l'enllaç corresponent: Instruccions i convocatòria en la web de Formació del Professorat i sol·licitud per via telemàtica utilitzant la plataforma Ovidoc [URL]. - Programa de l'estada segons la modalitat: L'estada inclourà els serveis següents: a) Curs de formació d'una hora setmana de durada basat en un programa dissenyat amb la finalitat de desenvolupar i potenciar les habilitats comunicatives en llengua anglesa i que té les característiques següents: - Es garantiran entre 10 i 12 hores diàries d'anglés conversacional de les quals almenys 5 es realitzaran necessàriament en períodes de conversa (one-to-one) amb personal angloparlant. - Els grups seran com a màxim de 10-12 alumnes. - En cada instal·lació no hi podrà haver més de 25 alumnes. - Dissenyat específicament per al professorat de cada un dels cossos participants en aquesta convocatòria. Es cobrirà el trasllat dels participants mitjançant un autobús d'anada i tornada des del punt d'eixida que es determine per a cada un dels grups. L'acomodació es farà en habitacions d'ús individual amb bany individual. Les estades es faran en règim de pensió completa, des de l'arribada al lloc d'acomodació fins a l'eixida d'aquest. S'hi inclouran els serveis de desdejuni, dinar i sopar tots el dies. L'horari del menjador s'ajustarà a les activitats formatives. Els participants disposaran d'una assegurança que cobrirà despeses il·limitades d'accidents (despeses mèdiques, hospitalització i farmàcia), despeses de viatge segons les circumstàncies efectives ocasionades (trasllat mèdic, transport del difunt, trasllat d'un familiar en cas d'hospitalització de la persona assegurada i allotjament, trasllat de tornada d'urgència en cas de defunció), assegurança d'equipatge (danys, pèrdua, robatori d'equipatge) i assegurança de responsabilitat civil. f) Durada i períodes de realització: La durada de l'estada formativa serà d'una setmana (8 dies i 7 nits) i es podrà realitzar durant un dels tres següents períodes no lectius: f.1) Del 18 al 29 d'abril de 2019. f.2) Una setmana el mes de juliol de 2019 (de l'1 al 31 de juliol). f.3) Una setmana el mes d'agost de 2019 (de l'1 al 30 d'agost). Per qüestions organitzatives, en els casos a què fan referència els apartats b, i c de l'apartat anterior, els períodes podran incorporar dies anteriors o posteriors al mes seleccionat. a) Curs de formació de quatre setmanes de durada. Durant aquest temps, es realitzarà un curs d'un mínim de 25 hores setmanals i que tindrà un màxim de 15 participants per classe. Els cursos estan dissenyats específicament amb una metodologia adequada que permeta l'aprenentatge i l'actualització d'eines metodològiques per a l'ensenyament de l'anglés i en anglés. Segons el professorat destinatari, es realitzarà un dels cursos específics següents: · Curs per al professorat d'Educació Infantil i Educació Primària, que inclourà estratègies i eines metodològiques per a la introducció de l'anglés en Infantil, així com estratègies i eines per a vehicular altres matèries en llengua anglesa, i les tècniques i eines metodològiques pròpies de l'enfocament CLIL (content language integrated learning - aprenentatge integrat de llengua i contingut). · Curs per al professorat d'Educació Primària especialista d'anglés, que inclourà l'actualització en estratègies i eines metodològiques per a l'ensenyament de la llengua anglesa. · Curs per al professorat d'Educació Secundària especialista d'anglés, que inclourà l'actualització en estratègies i eines metodològiques per a l'ensenyament de la llengua anglesa. · Curs per al professorat d'Educació Secundària no especialista d'anglés, per a vehicular altres matèries en llengua anglesa, que inclourà les tècniques i eines metodològiques pròpies de l'enfocament CLIL (content language integrated learning -aprenentatge integrat de llengua i contingut-). · Cursos per al professorat de Formació Professional, per a vehicular altres matèries en llengua anglesa, que inclourà les tècniques i eines metodològiques pròpies de l'enfocament CLIL (content language integrated learning - aprenentatge integrat de llengua i contingut). Només podran participar els docents de les especialitats que recull l'annex III d'aquesta convocatòria. Els desplaçaments fins a les destinacions on es realitzaran els cursos es faran des dels aeroports de la Comunitat Valenciana. Els participants seleccionats acudiran pels seus propis mitjans a l'aeroport d'eixida. El programa inclourà el trasllat des dels aeroports de destinació a les seus de les estades on es faran els cursos i els trasllats necessaris per a la realització de totes les activitats del curs. L'equipatge que es facturarà a l'aeroport estarà supeditat a les especificacions pròpies de cada una de les companyies aèries contractades. L'acomodació es farà en residències i en habitacions d'ús individual amb bany privat. Les estades es faran en règim de pensió completa al país de destinació, des de l'arribada al lloc d'acomodació fins a l'eixida d'aquest. Hi inclourà els serveis de desdejuni, dinar i sopar tots el dies. Els participants disposaran d'una assegurança que cobrirà despeses il·limitades d'accidents (despeses mèdiques, hospitalització i farmàcia), despeses de viatge segons les circumstàncies efectives ocasionades (repatriació mèdica, transport del difunt, bitllet de visita d'un familiar en cas d'hospitalització de la persona assegurada i allotjament, bitllet de tornada d'urgència en cas de defunció), assegurança d'equipatge (danys, pèrdua, robatori i retard de l'equipatge) i assegurança de responsabilitat civil. El temps de l'estada formativa a l'estranger per a aquesta convocatòria serà de quatre setmanes i es podrà realitzar durant un dels dos períodes següents: f.1) Primer període: mes de juliol de 2019. f.2) Segon període: mes d'agost de 2019. Per qüestions organitzatives, els períodes podran incorporar dies anteriors o posteriors al mes seleccionat. - Seguiment, avaluació i certificació: La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport realitzarà el seguiment, l'avaluació i la certificació d'aquestes estades formatives. Per a l'avaluació de la realització de l'estada, les persones que hagen participat han d'omplir telemàticament la memòria final sobre l'estada realitzada. La memòria final s'ha d'omplir directament en l'enllaç que s'habilitarà en Ovidoc. Aquesta memòria guiada ha de reflectir les conclusions de l'estada i la seua incidència en la seua docència directa, la valoració del procés i dels resultats aconseguits, així com les propostes que, per al futur, es deriven de la realització d'aquesta. La certificació de l'empresa signada i segellada, que acredita la realització de l'estada amb especificació de les hores totals, les dates i el lloc de realització, l'ha de fer d'ofici l'empresa adjudicatària a la Subdirecció General de Formació del Professorat. En cas de no haver assistit almenys al 85 % de les sessions, es considerarà que no ha superat la formació; per tant, se'l considerarà NO APTE. El termini per a omplir la memòria serà del dia 2 de setembre fins al 30 de setembre de 2019. Per a poder ser avaluada, aquesta documentació ha d'estar completa i ben omplida; si no és així, es considerarà NO APTE La Subdirecció General de Formació del Professorat realitzarà els informes de seguiment i elaborarà l'acta final d'avaluació una vegada estudiada la documentació rebuda. La Subdirecció General de Formació del Professorat certificarà, a les persones que resulten APTES en l'acta final d'avaluació, 100 hores de formació, d'acord amb el que estableix l'article 14 de l'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, que determina el model de formació permanent del professorat i el disseny, reconeixement i registre de les activitats formatives. Les persones participants que no resulten aptes no obtindran el certificat i no podran realitzar cap mena de formació vinculada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport durant el curs acadèmic 2019/2020. Les persones participants seran ordenades en cada un dels grups assenyalats en l'apartat tercer d'aquesta convocatòria segons els criteris de priorització que figuren en l'annex IIa per a la modalitat 1, i en l'annex IIb per als participants en la modalitat 2 d'aquesta convocatòria. En cas que, seguint l'aplicació dels criteris anteriors, es produïren empats entre les persones participants, aquestes s'ordenaran en ordre ascendent mitjançant un número triat per sorteig en el rang de les sol·licituds de participació rebudes. La data de realització del sorteig, així com el resultat d'aquest, es publicarà en la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (Formació del Professorat). Web del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat / Plurilingüisme / Estades a l'estranger. - RESOLUCIÓ de 6 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual es convoca la realització d'estades formatives d'immersió lingüística i estades formatives al Regne Unit i Irlanda per al professorat d'Educació Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional de centres públics i concertats situats en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Vegeu la Resolució de 6 de febrer de 2019. La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat. La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques.
El portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha defensat aquest dijous que els jutges que han intercanviat missatges contra el procés independentista "són persones que respecten profundament l'estat de dret que manifesten opinions personals". En declaracions davant la Conselleria d'Interior, ha expressat sorpresa perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, hagi fet una declaració institucional "per comentar una notícia periodística". Així s'ha referit a la informació publicada per 'Eldiario.es' i 'El Món' que recullen diversos correus electrònics de membres de la magistratura en què s'intercanviaven missatges d'animadversió cap al Govern i l'independentisme, i comparaven el procés sobiranista amb l'Alemanya nazi i defensaven els cossos de seguretat de l'Estat. Per a Carrizosa, que Torra hagi demanat mesures al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, significa que "li està exigint que pagui amb la seva inacció qualsevol il·legalitat que es cometi a Catalunya a canvi de mantenir-lo al Govern" espanyol. També ha recordat que aquest dijous es compleix un any de la concentració davant la Conselleria d'Economia "per oposar-se al compliment de les sentències judicials" i a la investigació d'un possible desviament de diners públics per sufragar l'1-O. El diputat ha acusat l'independentisme d'"ús de la força de la massa" per dificultar la feina de la comitiva judicial, a la qual afirma que es va coaccionar. El portaveu ha acudit amb dos diputats més a la Conselleria d'Interior amb la intenció de reunir-se amb el seu titular, Miquel Buch, i abordar la col·locació dels llaços als edificis públics, com és el cas de la seu del departament, i ha criticat que el titular d'Interior "no ha volgut" rebre'ls. "Ens ha tingut esperant mitja hora i ens ha tancat la porta del seu despatx als nassos", i, encara que ha reconegut que no havien demanat cita, ha lamentat que no els ha atès cap càrrec de la Conselleria. Ha dit que els treballadors d'Interior els han explicat que no comparteixen que a la Conselleria s'hi exhibeixin llaços grocs i pancartes demanant la llibertat dels presos sobiranistes, i ha acusat Buch de "mobilitzar els CDR per rebentar les manifestacions constitucionalistes". Per això Cs ha registrat a la Conselleria un requeriment perquè es retirin els "símbols partidistes" de l'edifici i se'ls lliurin còpies de les instruccions de la retirada d'aquests elements, dels expedients oberts per una possible infracció del principi de neutralitat i de l'informe jurídic que justifiqui la col·locació de símbols. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
BBVA va obtenir un benefici atribuït de 2.882 milions d'euros en el primer semestre de l'any, xifra superior en un 90,8% a la del mateix període del 2012, impulsat pels ingressos recurrents i la venda d'actius no estratègics, segons ha informat aquest dimecres l'entitat. El conseller delegat de BBVA, Àngel Cano, ha subratllat que la diversificació del Grup ha permès "travessar una crisi complexa mantenint la fortalesa i la recurrència en els ingressos". "Estem veient signes de recuperació en l'economia espanyola i la nostra capacitat de creixement segueix intacta", ha afegit. Segons l'entitat, els resultats del primer semestre han demostrat "la qualitat i resistència" dels ingressos, que des del començament de la crisi sumen entorn de 5.000 milions d'euros "en cada trimestre i en qualsevol escenari de dificultat". El marge brut de l'entitat va baixar un 1% en el semestre, fins a 10.964 milions d'euros, mentre que el marge d'interessos i el marge net van retrocedir un 0,5% i un 8,8%, respectivament, fins a 7.302 i 5.392 milions d'euros. La taxa de morositat del banc que presideix Francisco González es va situar al tancament del primer semestre al 5,5%, respecte del 4% d'un any abans i quatre dècimes per sobre de la registrada a final de 2012, amb una obertura del 68%. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Centenars de persones s'han concentrat aquest dimecres al vespre a la Puerta del Sol de Madrid contra la sentència de l'1-O. Una vintena de col·lectius a favor del dret a decidir han protestat per les condemnes dels dotze líders independentistes que va emetre dilluns el Tribunal Suprem. Els participants s'han concentrat durant més d'una hora al centre de la capital espanyola amb pancartes amb els lemes Madrid està amb el poble català, Sense dret a decidir no hi ha democràcia o Llibertat presos polítics i banderes republicanes, estelades i senyeres així com llaços grocs i fotografies dels presos independentistes i els polítics a l'estranger. A un carrer adjacent, a pocs metres de la protesta, també s'han manifestat un petit grup d'uns trenta ultranacionalistes espanyols a qui la Policia Nacional no deixa accedir a la Puerta del Sol. Els contramanifestants amb banderes espanyoles han intentat accedir a la zona de la protesta contra la sentència. i els antidisturbis ho han intentat impedir. No obstant això, una part ha aconseguit superar la barrera que la policia feia entre els dos grups i s'han produït enfrontaments entre els dos grups. La policia ha dispersat i perseguit els contrincants, amb algun cop de porra inclós. Després d'això, un centenar d'antifeixistes s'ha adreçat al Congrés i ha llençat objectes contundents a l'edifici i a la policia. Hi ha hagut corredisses pels carrers del voltant del Congrés. Els manifestants han agafat contenidors i els han posat al mig d'algun carrer, però sense fer barricades ni cremar-los. També han agafat tanques d'obres i les han desplaçat al mig de la via. Molts dels manifestants anaven amb la cara tapada. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
L'empresa presenta també una proposta d'indemnitzacions als treballadors en cas que fracassi la venda Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
24è Aplec del Priorat Històric.
El Girona-Reus és un dels partits estel·lars de la primera jornada de l'OK Lliga. El remodelat Girona de Ramon Benito, que torna a la banqueta gironina, posarà a prova el Reus, que arriba engrescat després de derrotar el Barça en la supercopa. L'any passat l'equip del Baix Camp va tenir una feinada al pavelló de Palau i va esgarrapar un punt de penal a 32 segons del final (5-5). El partit més històric de la jornada, però, és sens dubte el que jugarà el Taradell a casa contra el Recam Làser Caldes, perquè serà el primer del club osonenc a la màxima categoria. Aquest fet i la gran actuació del Caldes en la lliga catalana, en què va tutejar el Barça en la final, han aixecat una gran expectació. El Noia, quart el curs passat, té una revàlida a la pista del Lloret, una de les seves bèsties negres en les darreres temporades. L'equip de Pere Varias va fer figa l'any passat (4-1) i espera millorar en una pista complicada. L'altre equip que torna a l'OK Lliga després d'estrenar-s'hi ara fa dos exercicis és el Corredor Mató Palafrugell, que visita el Vic. També es viuran a les Comes els debuts a les banquetes de Cesc Linares a l'Igualada i de l'extècnic local Ferran López al Calafell. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
El jurat ha seleccionat el cartell per haver aconseguit reunir els elements més destacats de la Festa Major, en una original i talentosa creació artística El jove de Torregrossa Sergi Gorgues ha resultat guanyador del concurs del cartell de la Festa Major de les Borges Blanques, que se celebrarà del 3 al 6 de setembre. L'autor de 22 anys, és interiorista i actualment estudia disseny gràfic a Barcelona. El Jurat, presidit per l'alcalde de les Borges Enric Mir, ha seleccionat el treball de Gorgues, en considerar que reunia els elements més destacats de la Festa Major, en una original i talentosa creació artística. El jurat lliurarà el premi en metàl·lic de 200 euros, al guanyador, en el decurs dels actes de la Festa Major. La regidora de Cultura, Ariadna Salla ha engrescat a tots els que vulguin passar una bona estona, a venir a aquesta pròxima Festa Major de les Borges, que com sempre comptarà amb grups molt coneguts i activitats per a petits i grans, i la molt esperada 34a Trobada de Gegants, Grallers i Correfocs.
El grup diu que "no es pot estudiar ni analitzar una cosa que no existeix" Barcelona.-El grup Quirónsalud ha assegurat aquest divendres que no hi ha cap "comunicació formal" ni "oferta en ferm" per part del Departament de Salut per comprar l'Hospital General de Catalunya. D'aquesta manera, el grup respon les declaracions del conseller de Salut, Antoni Comín, que ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio que el seu departament ha proposat a Quirónsalud la compra d'aquest centre ubicat a Sant Cugat del Vallès per 50 MEUR. A més, l'empresa ha afirmat que no es pot "estudiar ni analitzar una cosa que no existeix". En un breu comunicat, el grup Quirónsalud ha assegurat que no existeix "cap tipus de comunicació formal ni oferta en ferm" per part de Salut per comprar l'Hospital General de Catalunya. "Davant de la inexistència d'aquesta oferta de compra plantejada per Comín, considerem que no es pot estudiar ni analitzar una cosa que no existeix". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha lamentat aquest dilluns que si tornen a convocar-se eleccions generals és perquè els partits estatals "no tenen sentit d'Estat i no saben pactar", i ha augurat que en la pròxima legislatura s'adonaran que no podran formar un Govern central sense acords. En una entrevista a Rac 1 recollida per Europa Press, ha assegurat que en la pròxima legislatura es produirà un pacte "que ara també es podria fer però que no es fa per la gran irresponsabilitat de la política espanyola", que, segons la seva opinió, no té cultura de diàleg i acord. Aquesta carència es contraposa a la tradició pactista de la política catalana, que ha tingut l'última mostra en la renúncia de l'expresident Artur Mas a tornar a presidir la Generalitat: "Ell sí que va saber posar al davant el país i la gent." Puigdemont creu que cap dels candidats estatals té un projecte per a Espanya i encara menys per a l'encaix de Catalunya: el PP i C's es neguen a dialogar sobre el procés sobiranista, el PSOE parla d'una reforma constitucional amb manca de contingut i Podem aposta per un referèndum "en què no s'ha pensat gaire en l'aspecte de la concreció". Precisament sobre el referèndum, ha ironitzat que sembla l'Esperit Sant, perquè "tothom parla d'ell i diuen que és tan bo però ningú l'ha vist", i ha animat els partits a concretar alguna proposta democràtica per a Catalunya. L'Estat pensa que "mirant a un altre costat s'arreglarà el problema, però no és així" i cada vegada contrasta més el procés sobiranista que planteja Catalunya amb un projecte d'Espanya que, segons Puigdemont, no tenen els partits estatals. Aquesta situació no ha de bloquejar el full de ruta independentista, perquè la política catalana "s'ha emancipat i pren les decisions al marge del que passi a l'Estat", tot i que es manté alerta per si finalment sorgeix una proposta clara de referèndum. Sobre si CDC i ERC han de formar una candidatura unitària a l'estil JxSí si hi ha generals, ha reiterat que ell advoca per la "unitat, que es pot expressar de moltes formes", tot i que ha destacat que aquest assumpte l'han de tractar els partits. Sigui quina sigui l'evolució del panorama polític estatal, Catalunya no "pararà les màquines" i seguirà desplegant el full de ruta independentista, ha avisat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El conseller Ciuraneta remarca que l'objectiu és analitzar la comptabilitat de pervivència dels hàbitats de les aus estepàries a les ZEPA i el conreu amb regadiu El conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, ha acordat amb responsables d'Agricultura i de centres de referència de Califòrnia la incorporació de científics de la Universitat de Califòrnia al grup de recerca internacional que impulsa el Departament en relació al canal Segarra-Garrigues. Es preveu doncs obtenir una base científica 'multidisciplinari i internacional' que sustenti els resultats i els models de gestió que es volen aplicar per comptabilitzar la pervivència de les aus amb el regadiu i que gràcies al treball fet fins ara des de Catalunya pugui ser validada per les autoritats europees.La missió institucional del conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, acompanyat del director general del Departament, Joan Girona, s'ha desenvolupat a la UCOP (University of California), a Oakland, on s'han reunit amb la vicepresidenta UC Agriculture and Natural Resources, Glenda Huminston; el director del California Water Research Institut, Douglas Parker; i el professor de la UC Davis, Ted DeJong. Ciuraneta ha explicat que la trobada s'ha fet per reforçar les relacions ja existents entre el Departament d'Agricultura i la Universitat de Califòrnia, en que moltes d'aquestes activitats s'han fet a través de l'IRTA, que des de 1988 té convenis actius amb el centre. Així, s'ha volgut aprofundir en col·laboracions actives, com són totes les qüestions relacionades amb la gestió de l'aigua de reg, per tal de buscar l'equilibri entre l'eficiència en l'ús de l'aigua, la productivitat i rendibilitat de les explotacions i la sostenibilitat del sistema. Segons el conseller, aquesta estratègia de l'aigua 'és un punt bàsic a Catalunya per definir una estratègia alimentària, i aquesta és una prioritat del Govern'. En concret, amb Glenda Humiston s'ha acordat que la Universitat de Califòrnia donarà suport científic a la Generalitat per avançar en el coneixement de com l'aigua i les transformacions en regadiu afecten als hàbitats naturals, i avançar cap a un sistema Segarra-Garrigues sostenible, a on es puguin mantenir els hàbitats que permeten la cohabitació de les aus estepàries i la producció d'aliments en aquella forma que sigui sostenible per les dues parts. El treball ha de tenir una base científica que sustenti els resultats i els models de gestió que es volen aplicar per la qual cosa cal disposar d'equips científics 'multidisciplinaris i internacionals', ha dit el conseller, que també ha remarcat que la base d'aquests equips ja existeix a Catalunya però que ara cal internacionalitzar la seva composició i per això es volen establir ponts amb els centres mundials de referència per anar-los construint. Així, s'ha acordat que en matèria de reg hi hagi una col·laboració bilateral important entre científics de l'IRTA i de la Universitat de Califòrnia que abordaran casos de recursos molt limitats d'aigua, és a dir, situacions de sequeres o de reg de suport que interessen especialment a Califòrnia, però que també són d'especial interès a Catalunya. D'altra banda, en matèria de gestió d'hàbitats, equips de la Universitat de Califòrnia donaran suport internacional als equips de Catalunya en els àmbits del Segarra-Garrigues. Així mateix, en matèria de gestió de conflictes ambientals, equips de la Universitat de Califòrnia participaran en la validació de possibles solucions que es puguin plantejar en l'àmbit del Segarra-Garrigues. En matèria de conscienciació de la importància de l'aigua en la producció d'aliments, manteniments d'habitats en general i el seu rol elemental en un sistema viu, es treballarà amb el Californa Water Research Center per conèixer la seva experiència i veure com es pot aplicar a Catalunya. Des de la sentència del 18 de desembre de 2007 sobre la denuncia de la Comissió Europea davant del Tribunal de Justícia de Luxemburg, la Generalitat ha mostrat la voluntat de complir-la, i amb aquesta finalitat s'han realitzat modificacions importants al projecte de regadiu al mateix temps que s'han implementat les mesures necessàries per a corregir o compensar els possibles impactes sobre les aus estepàries. En aquests moments, des del Departament d'Agricultura s'està realitzant un nou Estudi d'Impacte Ambiental (DIA) que comporti concreció i aprovació d'una nova Declaració d'Impacte Ambiental atenent a les especificacions d'aquest nou estudi. Des de la conselleria es vol remarcar que les àrees ZEPA (Zones d'Especial Protecció de les Aus) amb dotacions de 3.500 metres cúbics per hectàrea i any ocupen el 2,5% del territori de les comarques del Sistema Segarra-Garrigues, mentre que el 27% d'aquest mateix territori estarà sense regar. És a dir, que hi ha amples zones de secà que poden tenir una funcionalitat equivalent a les actuals ZEPA dins de l'àrea de regadiu. El projecte de regadiu més important que hi ha actualment en construcció El Sistema Segarra-Garrigues és el projecte de regadiu més important actualment en construcció amb un cost previst que s'apropa als 1.500 milions d'euros. En el perímetre del canal hi ha 81.376 hectàrees cultivades, de les quals, per raons mediambientals vinculades a la protecció de les aus, es descarten del reg 12.731 hectàrees, dins de ZEPA, restant per tant, 68.645 hectàrees regades. De les 68.645 hectàrees, 21.452 hectàrees es situen dins de ZEPA amb majors o menors limitacions per al regadiu on sobresurt una àrea de 13.759 hectàrees que queda limitada a regar cereals d'hivern amb una dotació de 3.500 metres cúbics per hectàrea i any. Per tot plegat doncs, es pot dir que de les 68.645 hectàrees, 10 Oct. (69%) - es podran regar sense restriccions i 21.452 hectàrees (31%) amb més o menys restriccions. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Aquests treballs arriben quan es compleixen sis mesos d'uns despreniments que van deixar als veïns sense poder accedir al poble Baiasca.-La Diputació de Lleida iniciarà dilluns les obres per garantir un pas alternatiu estable al nucli de Baiasca, al municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà) avançant-se així a hipotètiques complicacions del terreny coincidint amb els mesos d'humitat i mal temps a la zona. Actuarà executant un pressupost proper als 70.000 euros per estabilitzar un tram de 300 metres que sortejarà la zona afectada per les esllavissades que han complicat l'accés als veïns reiteradament. Feta aquesta actuació, administracions com Política Territorial a traves del Consell Comarcal, executaran la seva part per consolidar aquesta primera fase que garantirà la vialitat definitiva dels veïns de Baiasca. Els treballs es preveu que tinguin una durada de tres setmanes. L'inici de les obres arriba quan es compleixen sis mesos del despreniment. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha recordat que la demarcació de Lleida té un dèficit en les actuacions dels camins de titularitat municipal i ha afegit que per això, la Diputació treballa en el seu manteniment. Les esllavissades en aquesta carretera són un mal endèmic. La darrera va tallar definitivament la via al mes de maig d'aquest any. Des d'aleshores els veïns del poble, una quinzena, no tenien la seguretat necessària per accedir amb vehicle al poble. Quan es compleixen sis mesos d'aquesta esllavissada començaran les obres que han de solucionar definitivament els moviments de terres en aquest punt de la via. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.