text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
Des del seu pas per Eurovisió el mes de maig passat, la darrera representant de Ràdio i Televisió d'Andorra, Susanne Georgi, no ha parat de treballar en el disc en solitari que ja va començar a preparar abans d'iniciar el periple eurovisiu.
De fet, l'àlbum ja està produït –un procés que es va dur a terme a la seva Dinamarca natal–, però no serà fins a la tardor, cap al mes de setembre, quan els seguidors de la cantant de La teva decisió podran conèixer les cançons del que es convertirà en el primer disc en solitari de la danesa.
Sota el títol Normal girl –un títol que encara no és el definitiu, però Georgi hi aposta clarament–, el treball discogràfic inclourà dotze cançons, totes en anglès.
"És l'idioma en què sempre he cantat i aquell amb què em sento més còmoda cantant", assenyala Georgi, que també explica que les lletres d'aquests temes parlen de diferents episodis de la seva vida: "Parlo de moltes experiències de la meva vida; d'amor, d'amistat i fins i tot de mort.
El títol Normal girl també fa referència a la manera com em defineixo, com una noia normal i corrent."
Entre els nous temes no hi podia faltar Get a Life, el tema que va portar a l'escenari rus en la primera gala de les semifinals d'Eurovisió 2009.
I és que per Georgi aquest és un tema "molt especial", i el tenia enllestit molt abans de pensar en Eurovisió.
Pel que fa a l'estil de la resta de peces del disc, "seran molt semblants al Get a Life, amb la presència de la guitarra com a protagonista, i en general, molt moguts".
A banda del disc, la cantant vol aprofitar tots els contactes que va fer al llarg de la seva estada a Moscou, que li permetran, entre altres coses, promoure el nou disc i fer algunes gires.
Malgrat els projectes, Georgi prefereix deixar passar l'estiu i aprofitar-lo per descansar la veu, ja que darrerament ha tingut algun problema a les cordes vocals.
A la llarga, i més enllà de Normal girl, la cantant no descarta tornar a treballar amb la seva germana, que, de fet, ha participat en aquest treball discogràfic.
"En tinc moltes ganes i no descarto en absolut tornar a fer un àlbum al seu costat", assenyala.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
|
DELS JOCS OLÍMPICS de Barcelona en recordo les llàgrimes de la meva parella quan va sortir a la tele el rei d'Espanya inaugurant-los.
Maragall fa el seu discurs i, quan parla en nom dels governs de la Generalitat i l'Estat, la càmera enfoca Pujol, González i Serra.
Ara entenc millor les llàgrimes.
Comencen les vacances, hi haurà més temps per pensar, per abstreure's i adonar-se de com estem sentint la història, aquests últims anys, i del nostre paper en ella amb tota la qüestió del referèndum.
L'altre dia parlava amb un amic meu d'esquerres, barceloní, vuit o deu anys més jove que jo, molt contrari al referèndum.
Em va desplegar tot l'argumentari: la falta de garanties, que no s'ha firmat encara res, que no hi haurà temps per fer una campanya, que volem independitzar-nos amb menys majoria de la necessària per modificar l'Estatut...
Arguments fàcilment desmuntables, però això, a ell, tant li era.
Ell que havia anat a manifestar-se contra la Guerra de l'Iraq, vaig preguntar-li, ¿no hauria volgut llavors un referèndum com el que ara es planteja, tot i que naturalment Aznar hauria fet per impedir-lo el mateix que ara està fent Rajoy?
Em va acabar dient que no l'hauria volgut.
Però la incongruència més gran és que el meu amic va anar a votar el 9-N, i ara, diu, no hi anirà.
Només m'ho explico perquè ara veu que va de debò.
Penso, però, que quan sigui el moment, aquest amic meu s'empassarà el que ha dit fins ara i anirà a votar no.
El meu amic i jo som una mostra de la qüestió de fons, la nacional.
El nacionalisme espanyol s'està menjant ara els insults i la falta de respecte que ha dedicat sempre al nacionalisme català: provincià i tancat, irracional, antidemocràtic i de dretes.
Qualificatius que han convençut pocs catalans, però que no eren tant per convèncer el catalanisme com per aglutinar l'espanyolisme en contra del catalanisme.
És massa jove per desentendre's fàcilment de l'olor del clavegueram com fa l'Iceta.
El meu amic sotmet els seus ideals a un bé superior que és Espanya.
Està esperant que passi la tempesta.
No puc criticar-ho perquè no sé, jo mateix, què faria en la seva situació.
Tinc la sort de poder estar a favor del referèndum sense tensions interiors, i vull pensar que en un moment donat tindria el coratge de subordinar la pàtria als meus valors -això que tant se'ns criticava que no féssim!-, però la veritat és que no ho puc saber.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
La família és una societat en petit i per això també necessita una organització, uns horaris i, també, una planificació que, en molts moments, comporta limitacions als desitjos...
|
La comissió de tecnologies lliures de la Lleialtat Santsenca ha creat una màquina recreativa d'arcade amb llenguatge " snap".
Es tracta d'un llenguatge de programació educatiu lliure, visual i que s'executa al navegador amb el sistema de "drag-and-drop" (arrossegament i deixar anar).
L'Snap! permet als usuaris crear jocs i animacions interactives mentre assoleixen coneixements científics, computacionals o matemàtics, entre d'altres.
Alguns dels objectius d'aquesta màquina de jocs són fomentar l'alfabetització digita l i crear sinergies entre persones i col·lectius del barri.
A més, la comissió de tecnologia pretén donar veu als programaris lliures: "Ens serveix també per reivindicar i ser un bastió del programari lliure a la ciutat de Barcelona i donar exemple amb la pràctica que les coses poden funcionar amb tecnologies lliures", explica Rita Barrachina de la Lleialtat Santsenca.
Una altra de les qualitats que diferencien aquesta màquina de jocs d'altres màquines arcade és que és bidireccional.
Mentre que les màquines tradicionals són unidireccionals "ja porten una placa amb uns jocs i no es poden modificar", explica Barrachina, amb l'Snap!
Arcade "pots estar jugant, però també pots crear els jocs que vols posar dins de la màquina".
A més, amb l'objectiu de mostrar aquest tipus de tecnologia als joves, durant els pròxims mesos, aquest projecte també arribarà a l' Institut Lluís Vives, on els alumnes de batxillerat aprendran a programar amb el llenguatge "snap" per poder posar els seus propis jocs dins d'aquesta màquina.
La comissió de tecnologia de la Lleialtat Santsenca també ha comptat amb la col·laboració de la comissió de memòria històrica i del Col·lectiu d'Artistes de Sants, els quals s'han encarregat del disseny exterior de la màquina que ret homenatge a la vaga de la Canadenca.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Coronavirus a Barcelona, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones | ▷ DIRECTE
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
«En poques paraules, l'orientació és córrer amb un mapa.
És un esport en què l'objectiu no és només córrer de pressa sinó fer-ho passant per una sèrie de punts que estan descrits en el mapa que et donen».
Aquesta definició sobre les curses de l'orientació surt de la boca d' Albert Herrero, corredor del club gironí Aligots que s'acaba de proclamar Campió d'Europa de Rogaine, una de les modalitats de les curses d'orientació, en el campionat que es va disputar a la Toscana (Itàlia).
Allà Herrero i el seu company, el corredor d'Àvila Aurelio Olivar, varen aconseguir la màxima puntuació després de trobar 63 de les 72 fites (punts de pas) del mapa dins del temps màxim de vint-i-quatre en les quals van córrer 155 quilòmetres amb 7.000 metres de desnivell positiu acumulat.
Herrero va arribar al món de les curses d'orientació passant primer, de més jove, per l'atletisme, després per les curses d'asfalt i, posteriorment, per les curses de muntanya que encara combina amb l'orientació.
Aquest estiu, per exemple, té previst fer la dura Ultra Trail del Montblanc, però reconeix que les curses d'orientació, en especial les Rogaine, una modalitat en què has de sumar el màxim de punts trobant fites de diferents puntuacions en un límit màxim de temps (24 hores en el cas del Campionat d'Europa), l'han enganxat.
«Això dels mapes sempre m'havia cridat l'atenció i vaig començar fer curses d'orientació com a entrenament per a les de muntanya, per divertir-me amb els amics, i ara és en el que estic molt centrat.
És un esport que combina l'aspecte físic, mental i l'intel·lectual », argumenta Herrero, que, fora de les curses, treballa a l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) de l'UdG, i que, sense rebre cap ajuda econòmica d'enlloc, es paga de la seva butxaca desplaçaments per anar a l'Europeu d'Itàlia o al Mundial de fa dos anys Finlàndia.
Alberto Herrero argumenta el complet que, per a ell, és l'esport de les curses d'orientació destacant que «evidentment hi ha el component físic i, com també passa en les curses de muntanya, has de tenir la suficient força mental per aguantar les hores corrents però també hi ha el tema intel·lectual de tenir el cap clar per pensar una estratègia determinada, d'anar cap aquí o cap allà trobant les fites i sent conscient sempre que has d'arribar al final abans que passin les vint-i-quatre hores».
«I no et pot passar que, per exemple, falti una hora per acabar i estiguis a una hora corrent del final perquè llavors hauries d'anar corrent sense parar i no trobant cap fita en la darrera hora.
L'estratègia és molt important, si els rivals fan una estratègia millor que la teva és molt complicat que els pugui superar corrent més», apunta el corredor de club gironí d'orientació Aligots.
En un dia complet de Rogaine a la Toscana, Albert Herrero i Aurelio Olivar varen córrer 155 quilòmetres, amb 7.000 metres de desnivell positiu i 7.000 més de baixada, «menjant mentre anàvem corrent i sense aturar-te més enllà d'algun moment per trobar una fita o per hidratar-te, mai més de cinc minuts, però amb molts ritmes diferents perquè passes per bosc, per zones de camp a través, per camins on pots córrer més...».
Un esport realment complet, amb molta tradició als països nòrdics, i del qual Albert Herrero també vol destacar el seu aspecte més familiar i obert a molts nivells diferents de capacitat física.
«La gent que ho practica és gent que li agrada la natura, els esports a l'aire lliure que ho proven i s'enganxen perquè és molt divertit i, a més, és ideal per practicar-ho amb família, córrer amb la parella, amb nens que als sis o set anys ja fan jocs de trobar fites i cap als deu amb curses adaptades al seu nivell», detalla Albert Herrero, qui destaca que amb l'ampli ventall de categories que existeix en les curses d'orientació permet que, simplement, «una persona que li agradi caminar per la muntanya ja es pot apuntar a un nivell d'iniciació».
I, començant des de les categories d'iniciació per a adults o les infantils, les curses d'orientació es van obrir a un munt de possibilitats des de les lineals, amb un nombre determinat de fites que s'han de trobar amb el menor temps possible, a les Rogaine de sis, dotze o vint-i-quatre hores per a les quals, lògicament, sí que cal un «nivell més alt de resistència física i mental, sobretot si es vol estar entre les primeres posicions.
Però fer una Rogaine de vint-i-quatre hores el més important és proposar-t'ho i voler fer-la».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
|
L'oferta en vins i caves amb DO catalana ha anat incrementant en restaurants, botigues especialitzades i supermercats, i Barcelona és un dels destins clau d'aquests productes tan valorats pels consumidors.
Per aquest motiu, el barri de Sant Antoni, un dels més populars i dinàmics de Barcelona, serà escenari de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que celebra enguany la seva 39a edició.
Segons les darreres dades presentades per l' Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de l'informe Nielsen, el 38,7% del vi consumit a Catalunya és vi amb Denominació d'Origen catalana, el que representa 11 punts més que fa 8 anys.
Per aquest motiu, des de la creació de l'Incavi s'ha apostat per portar a Barcelona una representació de cellers i denominacions d'origen catalanes en una fira popular amb l'objectiu d'aproximar el món del vi a la ciutadania de Barcelona.
La Mostra està organitzada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat, a través de l'Incavi i Prodeca i, a més, ha tingut una molt bona rebuda per part del Mercat de Sant Antoni i l'associació de comerciants, Sant Antoni Comerç.
En l'edició d'enguany, la Mostra compta amb algunes grans apostes, centrades en l'entreteniment, la sostenibilitat i l'aprofundiment en la cultura del vi.
Pel que fa a l'entreteniment, un bon exemple és la l'Escape Room de la DO Cat, organitzat per la DO Catalunya, que consisteix en un joc de misteri al voltant del món del vi on caldrà posar a prova tots sentits, i que se celebrarà del 20 al 22 de setembre.
L'activitat es farà en un local proper a la Mostra de Vins i Caves -situat a Floridablanca, 3- i les inscripcions es poden fer al web docatescaperoom.cat.
Els que superin la prova, s'enduran una ampolla de vi DO Catalunya i un tiquet per gaudir dels vins de la Mostra de Vins i Caves.
En la seva vessant més solidària, la Mostra també organitza el 18è Tast Vi per Vida, un tast solidari per recollir fons pel programa d'investigació en càncer i metàstasis de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) organitzat per l'Associació Vi per Vida.
Serà un tast multitudinari, on es preveu l'assistència de 500 persones.
Tindrà lloc diumenge, 22 de setembre, a les 12 hores, al soterrani del Mercat de Sant Antoni i es poden reservar els tiquets aquí: https://wineissocial.com/home/index/vipervida
L'edició d'enguany també repetirà, per sisè any consecutiu, la iniciativa del barret solidari, mitjançant l'oferiment de barrets solidaris al públic visitant, perquè amb la seva adquisició podran fer una aportació a la ONG 'De Veí a veí', una entitat del barri de Sant Antoni que fomenta la solidaritat, dóna suport al veïnat en risc d'exclusió social i construeix xarxa per facilitar el seu empoderament.
Alhora, l'entitat sense ànim de lucre Ecovidrio col·labora també amb un missatge sobre la necessitat de reciclar els envasos de vidre i, també, assumeix la retirada dels envasos generats durant la celebració de la Mostra.
D'aquesta manera, la Mostra vol contribuir també a conscienciar la ciutadania de la necessitat de reutilitzar i reciclar per un món sostenible.
A més de l'itinerari lliure de degustacions de vins, els assistents podran aprendre i aprofundir en la cultura del vi gràcies al programa de presentacions i tasts guiats que tindran lloc a les sala de tast habilitada a la Mostra.
Es poden consultar les activitats al web www.mostradevinsicaves.cat
La Mostra també acollirà el Most Festival, el certamen internacional de cinema del vi, que se celebra el novembre a Vilafranca del Penedès.
Aquest any a la Mostra el donaran a conèixer i es presentarà dimarts 24 a les 18:00 hores.
Per una banda, la Mostra comptarà amb l'Espai Selecció, una zona on tastar i gaudir dels grans vins icona en un entorn propici a la descoberta dels matisos.
L'Espai Selecció manté l'accés diferenciat, per a preservar l'ambientació adequada que requereixen aquests vins singulars.
També hi haurà la botiga de la Mostra on es podran adquirir tots els vins presents.
L'espai de gastronomia, per la seva banda, estarà dirigit pel Mercat de Sant Antoni i l'associació de comerciants Sant Antoni Comerç, que oferiran tapes i degustacions dels productes dels seus associats per acompanyar els vins dels cellers presents a la Mostra.
Una de les novetats d'aquesta edició és que s'elimina el catàleg en paper i es crea una web i aplicació mòbil on tots els assistents podran tenir informació sobre els cellers, els vins, les activitats, així com poder participar en concursos.
És una aposta tecnològica que, alhora, busca l'eficiència econòmica i sostenible.
12 tiquets tast/degustació - 13€
22 tiquets tast/degustació - 20€
Tast i maridatges a la Sala de Tast - 3 tiquets
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte.
|
La policia suïssa ha anunciat que el responsable del segrest d'un avió aquest dilluns d'Ethiopian Airlines ha estat detingut i ha anunciat que la situació està "sota control".
Ethiopian Airlines, que cobria la ruta entre Addis Abeba i Roma, ha indicat a través d'un comunicat que els passatgers i els membres de la tripulació es troben bé.
Les autoritats suïsses han tancat l'aeroport internacional a causa d'un incident de seguretat no identificat, probablement relacionat amb el vol segrestat.
Radwan Hussein, portaveu del Govern etíop, ha indicat que el vol va fer una escala a la capital del Sudan, Khartum, on el segrestador va poder apujar a l'avió.
"No sabem d'on són o quants són, però sembla que van pujar a l'avió a Khartum", ha dit, en declaracions concedides a l'agència britànica de notícies Reuters.
En una aparent gravació de les comunicacions de ràdio entre l'aeronau i el lloc de control aeri publicada al Twitter es pot escoltar clarament una demanda d'asil, si bé l'autenticitat de la mateixa encara no ha estat verificada.
Una aplicació per a telèfons mòbils que rastreja el recorregut dels avions ha revelat que l'aeronau ha volat diverses vegades en cercles al voltant de l'aeroport de Ginebra abans de procedir a l'aterratge.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Des de la CGT de Catalunya hem assistit amb profunda preocupació a l'anunci d'avui 7 de setembre del projecte urbanístic conegut com Barcelona World als termes de Salou i Vila-seca.
A l'espera de conèixer amb precisió els detalls de la iniciativa, les dades que han anat sortint a la llum apunten a que la iniciativa suposa continuar apostant per un model econòmic basat en l'economia especulativa, en els abusos urbanístics, en el treball precari, en el foment d'un turisme de masses poc vinculat al territori, etc.
La construcció de prop de 12.000 noves places hoteleres no pot ser vista com una bona notícia en una zona que ja te una oferta d'allotjaments sobredimensionada, amb un consum d'aigua excessiu i que te problemes per a ser garantit en anys de sequera i on els metres de litoral sense urbanitzar són pràcticament una anècdota.
La creació de casinos i parcs temàtics indica, a més, una aposta per un model d'oci massificat, desvinculat de la realitat del lloc on s'insereix i dels seus atractius culturals i paisatgístics, i que molt sovint es vincula amb explotació laboral i blanqueig de diners.
Finalment, la trajectòria del principal promotor, l'empresari Enrique Bañuelos és, com a mínim, fosca i es presenta vinculada a la més crua expressió de l'economia especulativa del totxo que tants danys ha causat a les nostres costes i directament implicada en els forats d'entitats com Bancaja, la CAM, etc.
Amb el projecte de Barcelona World el govern de CiU continua apostant per un model anàleg al d'Eurovegas que defensava ahir.
En comptes de buscar una sortida a la difícil situació econòmica que patim la immensa majoria dels catalans i catalanes, opta per aprofundir en un model econòmic que ha contribuït de manera decisiva en aquesta situació.
Més enllà de les cortines de fum que el govern pretén crear amb l'escenificació de les demandes del "pacte fiscal" i similars, el govern pretén vendre's per quatre xavos el país, el territori i les nostres vides a empresaris i bancs.
Si finalment Barcelona World no és només una operació de maquillatge i especulativa, es traduirà en una oferta laboral escombraria, amb contractes de baixa qualitat, a l'estil d'allò existent a Port Aventura, i reventant els convenis existents.
Per aquestes raons, des de la CGT rebutgem la iniciativa.
La qualitat de les nostres vides, de la nostra feina, del nostre territori, de l'oci que volem promoure, de la cultura... està molt per sobre d'aquest nou, i gegant, projecte especulatiu.
Secretaries d'Acció Social i Acció Sindical de la CGT de Catalunya.
Amb el suport de les Federacions Intercomarcal de Tarragona i Baix Camp-Priorat de la CGT
Resum d'informació al voltant del projecte Barcelona World
El govern ha anunciat avui l'acord amb el grup inversor Veremonte per a instal·lar un projecte a Catalunya alternatiu a Eurovegas, Barcelona World, en uns terrenys de La Caixa al costat de Port Aventura, al Centre Recreatiu i Turístic, on ja hi ha tres camps de golf.
Està previst que s'aixequi a les 800 hectàrees del Centre Recreatiu i Turístic de Port Aventura, 200ha de les quals ja són ocupades pel parc temàtic i 200ha més, per tres camps de golf i un club esportiu a la platja Llarga.
La meitat restant d'aquestes hectàrees, una mica més de 400ha, és on es preveuen edificar ara els 1,5 milions de metres quadrats previstos al projecte, en un terreny on ja hi ha infrastructures bàsiques i serveis d'aigua i electricitat.
La zona és situada entre Vila-seca i Salou, i segons els plans anunciats, en els pròxims dotze o divuit mesos es negociaran les llicències i els permisos per a construir el complex.
Des del govern s'insisteix que no caldrà modificar cap legislació.
Passat aquest temps, es començaran les obres, que poden durar uns tres anys, fins al final de 2016.
Serà un complex turístic i hoteler, on hi haurà sis complexos que recrearan sis àrees geogràfiques del món: Europa, els Estats Units, la Xina, el Brasil, Rússia i l'Índia, amb restaurants, botigues, hotels, casinos, teatres i centres de convencions en cada complex.
El volum d'inversió serà molt important, d'uns cinc mil milions d'euros, que podria estar enllestit el 2016.
L'empresari que impulsa la inversió és el valencià Enrique Bañuelos, que havia estat un dels cent homes més rics del món el 2007, segons la revista Forbes.
El projecte tindrà 1,5 milions de metres quadrats construïts, amb 12.000 habitacions d'hotel.
Segons l'empresa Veremonte, generarà uns 20.000 llocs de treball directes.
En els pròxims dotze o divuit mesos es negociaran les llicències i els permisos i, passat aquest temps, es començaran les obres, que poden durar uns tres anys.
Veremonte espera que el complex pugui rebre uns deu milions de visitants anuals.
No queda clar ni el finançament ni tampoc els recursos de què es nodrirà el complex.
Tampoc quines infraestructures seran necessàries per a la seva bona comunicació.
En la conferència de premsa al Palau de la Generalitat hi ha hagut alguns consellers del govern, com Andreu Mas-Colell, Lluís Recoder i Xavier Mena.
El promotor de Barcelona World és un símbol de l'especulació immobiliària més salvatge.
Astroc, la seva immobiliària, va protagonitzar un sonat crack borsari.
Al Brasil també s'ha caracteritzat per inflar projectes que, posteriorment, perdien força fins que els abandonava.
Se'l vinculava a destacats dirigents del PP valencià i s'acaba d'associar amb Alejandro Agag, gendre d'Aznar.
Fa pocs mesos, alguns mitjans espanyols es feien ressò del retorn de l'empresari valencià Enrique Bañuelos a l'Estat després de diversos anys al Brasil, on es va instal·lar després del monumental enfonsament borsari d'Astroc, la immobiliària que controlava i a través de la qual es va convertir en un dels màxims símbols d'una salvatge especulació immobiliària.
La projecció mediàtica de Bañuelos s'ha tornat a disparar aquest divendres, amb l'anunci que el seu grup inversor, Veremonte, és el promotor de Barcelona World, el projecte per tirar endavant sis parcs temàtics en uns terrenys propietat de la Caixa i al costat de Port Aventura.
De 46 anys i originari de Sagunt, Bañuelos va aparèixer a la revista Forbes el 2007 com el 95è home més ric del món, amb una fortuna estimada de 7.700 milions de dòlars.
Des d'aleshores, però, han passat moltes coses i el que es presentava com a empresari d'èxit, sempre segons la terminologia ultracapitalista, va veure com el seu imperi espanyol s'enfonsava i es refugiava a Brasil, on va impulsar diversos grups empresarials que, de nou, han acabat perdent valor o amb ell sortint-ne.
El febrer de 2007 va començar el meteòric enfonsament borsari d'Astroc, que l'any abans havia multiplicat el seu valor als parquets per més de 10, permetent a Bañuelos aparèixer a la llista dels multimilionaris.
Promotor immobiliari, l'empresari va convertir-se en un dels grans símbols de la bombolla i, per tant, de l'especulació immobiliària i va ser un dels primers a patir l'ensulsiada del totxo.
En aquella època es comentava que Bañuelos tenia molt bona relació amb els principals dirigents del PP valencià, com ara Eduardo Zaplana, Juan Cotino o Rafael Blasco.
El govern de la Generalitat ha presentat aquest matí a corre-cuita el que es considera com a projecte alternatiu a Eurovegas.
Ho ha fet poques hores abans que Las Vegas Sands faci pública la seva decisió definitiva sobre la ubicació del macrocasino a l'Estat espanyol.
Diversos diaris editats a Madrid parlen d'aquesta mitjanit, després del tancament de la borsa de Nova York, com a moment escollit per donar a conèixer la decisió de Sheldon Adelson, per així evitar pujades i baixades brusques de les seves accions en els mercats financers.
* Informació extreta dels webs del setmanari Directa, el setmanari El Triangle, Pobleviu i Vilaweb.
Una roda de premsa a quarts de deu del matí al Palau de la Generalitat, filtrada ahir a la tarda, ha estat la sorpresa d'última hora que el conseller d'Economia del govern català tenia preparada com a regal de comiat per al multimilionari inversor Sheldon Adelson.
En aquesta compareixença s'ha presentat el projecte Barcelona World, una inversió alternativa a Europa Vegas que s'havia d'instal·lar al Delta del Llobregat.
Aquest resort de parc temàtic que reproduirà sis grans potències econòmiques del planeta (Rússia, Xina, Índia, Brasil, Estats Units i Europa) i s'instal·laria al costat de l'actual Port Aventura, incomplirà una de les condicions posades pel magnat de Las Vegas: "no vull cap projecte que faci la competència al meu".
Les relacions entre l'equip negociador de la Generalitat i els executius enviats des de l'estat de Nevada no sembla que hagin acabat molt bé, tal i com es desprén de les paraules de Mas-Colell: "No informarem a Las Vegas Sands de la nostra decisió d'apostar per Barcelona World, ja ho llegiran a la premsa".
El que fa només dos mesos era una relació pràcticament idíl·lica ara ha acabat com el rosari de l'aurora.
De fet, l'anunci de la Generalitat podria afectar la decisió sobre la instal·lació d'Eurovegas a Alcorcón, una previsió que fins avui es donava per feta en l'entorn de la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre.
Malgrat l'anunci als quatre vents i la posada en escena al Palau de la Generalitat, la roda de premsa on s'ha presentat el projecte Barcelona World ha tingut grans absències.
A la primera fila de la sala de premsa hi havia els alcaldes de Vila-seca i Salou, així com el delegat del govern de la Generalitat a les comarques d'El Camp.
A les butaques de la tribuna, però, no s'hi ha vist al president de la Generalitat, Artur Mas.
Tampoc hi eren Isidre Fainé, president de La Caixa i propietari dels terrenys de Vila-seca on es pretén construir el resort temàtic; ni Enrique Bañuelos, màxim accionista de la promotora Veremonte, que suposadament té lligada tota la inversió necessària.
La veu cantant l'ha dut Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia, que ha donat la paraula al conseller delegat de Veremonte vingut des del seu despatx a Londres i a Lluís Rullán, en nom de Mediterranea Beach & Golf Resort, una empresa filial de La Caixa.
La clau d'aquesta fluixa posada en escena l'ha donat Francesc Xavier Mena, conseller de Treball, quan ha explicat que la inversió necessària encara no ha arribat tot i que està enparaulada.
Barcelona World, l'alternativa a Eurovegas a la Costa Daurada
Amb una inversió de sis mil milions de dòlars, Vila-seca ha estat l'escollida tant pel seu alcalde com pel de Salou, presents a la roda de premsa d'avui al matí, així com pel mateix Govern de la Generalitat de Catalunya, per donar cabuda a l'alternativa al projecte Eurovegas.
"Barcelona World", que és així com es dirà, comptarà amb sis zones que representaran Europa, Brasil, Estats Units, Rússia, la Xina i l'Índia.
Cadascun dels complexos tindrà un casino, espais de compra, serveis, oficines, teatre i centre de convencions, així com nombroses places d'hotel, unes dotze mil en total, que se sumen a les desenes de milers ja existents a la Costa Daurada.
Tot i que no han revelat el cost dels terrenys i que han anunciat que no hi ha finançament per al projecte i que tot dependrà dels operadors, el complex s'instal·larà en 450 hectàrees de titularitat de La Caixa, amb sis parcs temàtics nous gràcies a la participació de la mateixa entitat bancària, Port Aventura i Veremonte, una empresa del Brasil i que compta com a inversor més important el valencià Enrique Bañuelos.
Caldrà esperar encara dotze mesos per resoldre els permisos i divuit mes per iniciar el procés, que s'acabaria el 2016.
40.000 llocs de treball directes i indirectes
Entre casinos, hotels i edificació, Xavier Adserà, responsable de l'empresa Veremonte, ha garantit la creació de quaranta mil llocs de treball, meitat i meitat directes i indirectes.
Tot i això, ha matisat que "intentaran" que siguin ocupats per personal laboral local.
S'hi espera un total de deu milions de visitants, això en un parc que diu comptar amb el "consens del territori", i que significa una aposta clara del govern autonòmic per tal de "ser els primers" en indústria turística i de joc.
No queda clar, doncs, ni el finançament ni tampoc els recursos de què es nodrirà el complex.
Tampoc quines infraestructures seran necessàries per a la seva bona comunicació, malgrat que hagin elogiat la zona per les seves bones condicions inicials.
En aquella època es comentava que Bañuelos tenia molt bona relació amb els principals dirigents del PP valencià, com ara Eduardo Zaplana, Juan Cotino o Rafael Balsco.
El seu aterratge al Brasil va anar acompanyat de dos intents per crear grans grups empresarials: un en el sector immobiliari a través d'Agre i un altre en l'agroindústria, amb Vanguarda Agro, companyia de la que va sortir definitivament en maig.
Bañuelos va aconseguir que els dos grups escalessin i es convertissin en rellevants però, tal com li havia passat a l'Estat espanyol, quan va baixar el suflé els ingressos van començar a caure i mentre que la immobiliària era adquirida per un altre grup, els seus antics socis el convidaven a marxar de Vanguarda Agro.
En la seva etapa al gegant llatinoamericà, Bañuelos també s'ha caracteritzat per anunciar grans projectes que, amb el temps, es convertien en fum, com ara l'acord per tirar endavant 6.000 habitacions hoteleres al país juntament amb Accor i Jumeirah.
Energia, medi ambient o clíniques de bellesa són altres àmbits on Bañuelos ha escampat blufs.
Prepotent com molts dels empresaris del totxo de l'Estat espanyol, Bañuelos ha deixat algunes perles en la seva trajectòria.
Fa uns anys va assegurar que "em deixes despullat al Central Park i en 24 hores passejo en limusina per la Cinquena Avinguda [de Nova York].
A més a més, recentment també s'ha conegut que s'ha associat amb el gendre de José María Aznar, Alejandro Agag, per tirar endavant un campionat de cotxes elèctrics.
En resum, que la Generalitat ha passat de posar-se en mans d'un magnat nord-americà dels casinos, que demanava carta blanca a nivell legal, és un furibund sionista i està investigat per corrupció a Macau, a un empresari valencià ben connectat pel PP que tot allò que fa pujar s'enfonsa poc després.
L'inversor de Barcelona World se'n va anar al Brasil després de la fallida estrepitosa de la immobiliària Astroc, el 2007.
El grup inversor Veremonte és propietat d'Enrique Bañuelos, un empresari valencià que va arribar a ser fa dos anys el número 95 en el rànquing de fortunes de tot el món, segons la revista Forbes.
Bañuelos ha estat tres anys al Brasil, on ha provat de fer més fortuna, sense gaire èxit, i que enguany ha tornat a l'estat espanyol amb la intenció de dur-hi a terme noves inversions.
Bañuelos va crear una immobiliaria aprofitant els PAI, les facilitats de construcció que oferia l'antiga Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística valenciana (LRAU), que regularitzava la figura d'agent urbanitzador.
Durant deu anys, Bañuelos va arribar a promoure més de 50.000 habitatges.
La seva immobliària, Astroc, va rebre el suport financer del Sabadell i Caixa Galicia, segons el diari El Economista, la qual el va ajudar a impulsar-la.
Bañuelos es va començar a fer amb l'elit econòmica i la política, i el 2006 va anar a una recepció amb l'aleshores president dels EUA, George Bush, a la Casa Blanca; hi va anar acompanyat d'ambaixadors i de responsables de grans companyies espanyoles, com Iberdrola, FCC i Mango.
Aquests contactes el van ajudar a sumar al seu projecte destacats accionistes d'Abertis i Inditex, entre més.
En ple creixement de la bombolla immobiliària i quan Astroc vivia els temps de més èxit borsari, Bañuelos va comprar el 5% del Banc Sabadell, que després, amb la fallida, hauria de tornar a vendre.
El 2007 Astroc va començar a tenir enormes pèrdues, que van repercutir en milers d'accionistes, fins a la fallida.
Després del fracàs d'Astroc, Bañuelos se'n va anar al Brasil, on, mitjançant el grup inversor Veremonte, va fer compres de sòl agrícola amb inversions a les empreses Agre i Vanguarda Agro.
Però passat un temps se'n va desfer, i enguany ha tornat a l'estat espanyol per a dur a terme noves versions, mitjançant també Veremonte, que té la seu a Londres.
Bañuelos ha comprat el 28% del capital de l'empresa de telecomunicacions Amper, i aquest estiu passat ha signat un conveni amb el Alejandro Agag, gendre de l'ex-president espanyol José María Aznar, per a potenciar la Fórmula 1 en cotxes elèctrics.
Ecologistes en Acció de Catalunya acull amb gran recel l'anunci del Govern de la Generalitat de promoure un nou projecte empresarial sota l'excusa d'impulsar l'activitat econòmica al país.
En una primera valoració, l'entitat de l'ecologisme social considera que hi ha indicis que ens trobem davant d'un "Eurovegas encobert sota un vernís de turisme familiar".
Segons les dades del projecte ofertes per la Generalitat i l'empresa impulsora, Veromonte, es construirien 6 megacomplexos d'oci centrats en 6 regions del món, amb unes 12.000 habitacions hoteleres.
Ecologistes en Acció manifesta la contradicció que si el públic objectiu del projecte és el familiar, no hi ha raons per a ubicar un casino a cadascun d'aquests complexes.
És per aquesta causa que els ecologistes sospiten que el veritable negoci es troba als casinos i a l'operació urbanística i financera que es mou al seu voltant, en aquest acord que compta amb la participació de la Caixa, propietària de les 450 ha del terreny.
"Exactament el mateix que amb Eurovegas, però més ben presentat.
Si Adelson transmet una imatge fosca i el seu projecte és hortera, Veromonte sembla un grup empresarial modern.
Però el fons és el mateix", ha dit Elisenda Forés, portaveu del Grup Ecologista de Tarragona i l'Ebre d'Ecologistes en Acció de Catalunya.
Això és el que representa aquest projecte per a l'organització.
A més, els ecologistes consideren una mostra més del centralisme barceloní que s'hagi proposat anomenar el projecte "Barcelona World", menyspreant la identitat mil·lenària d'un territori com és el camp de Tarragona.
Ecologistes en Acció exigeix al Govern de la Generalitat la transparència i responsabilitat que no ha mostrat amb el projecte Eurovegas i la presentació del projecte i estudis de viabilitat i impacte ambiental per garantir l'interès comú d'aquest projecte i la seva rendibilitat econòmica, social i ambiental.
L'organització analitzarà el detall del projecte abans de fer una valoració complerta, perquè considera que es podria estar estudiant una gran modificació de lleis a mida, igual com passava amb Eurovegas.
En tot cas, es preveu contactar amb els col·lectius socials més actius del camp de Tarragona per a articular respostes conjuntes des de la societat civil.
|
L'estació intermodal de La Sagrera tindrà un cost màxim de 650 milions, davant de la l'última estimació de més de 800, i estableix una nova fórmula de finançament amb un inversor privat.
Així ho estableix el protocol d'intencions que garanteix el desenvolupament de l'estació, que inicialment es preveia per a 2016, i que aquest dimecres han signat a l'Ajuntament de Barcelona l'alcalde, Xavier Trias; la ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila.
A més, han subscrit l'acord el president d'Adif, Gonzalo Ferre, i el de Renfe-Operadora, Julio Gómez Pomar, a més del secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Rafael Catalá.
Pastor ha assegurat que La Sagrera representa el que cal fer en política i el que no, com és no comprometre's amb un pressupost que no es té: "Ara tots hem de lamentar construccions faraòniques que no han servit absolutament per a res, només per alimentar el discurs dels qui els agrada les coses grans".
Trias ha considerat que aquest és el protocol més important que haurà signat com a alcalde, i ha destacat que totes les administracions han treballat molt perquè aquesta estació sigui una realitat: "Només uns pocs sabíem fins a quin punt el projecte estava en risc.
Era un projecte molt ambiciós i inviable per la conjuntura econòmica actual, per la qual cosa tenia el risc de quedar paralitzat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Canalització de la Sèquia Smith, t.m.
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
|
La Guàrdia Civil de Tarragona va portar a terme aquest dimecres nous escorcolls relacionats amb el cas Inipro, que ja sobrepassa l'Ajuntament de Tarragona i s'estén també a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Les pistes van dur els investigadors fins a Viladecans.
Allà l'empresa hi té la seva seu i la relació mercantil amb l'Ajuntament d'aquest municipi del Baix Llobregat és també molt intensa.
Amb tot, la Guàrdia Civil va detenir el primer tinent d'alcalde, Joaquin Guerrero, i va escorcollar tant casa seva com el consistori, així com la seu d'Inipro.
Durant l'operació també es van fer simultàniament escorcolls als ajuntaments de Tarragona i Palau-solità i Plegamans i es van detenir també l'excap de gabinet de l'alcalde de Tarragona Gustavo Cuadrado i dos empresaris vinculats a Inipro, Ricard Campàs i Enrique Miró.
En finalitzar l'operatiu a Tarragona, Cuadrado va quedar en llibertat amb càrrecs i es preveia que Guerrero quedés en aquesta mateixa situació quan finalitzessin els escorcolls, mentre que Campàs i Miró es preveia que fossin traslladats a la comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona.
El cas Inipro va esclatar l'any passat amb la investigació d'un contracte que l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de Tarragona va subscriure l'any 2010 amb aquesta empresa i que, posteriorment, s'hauria prorrogat al marge de la normativa de contrac-tació amb l'Administració Pública.
És per això que el jutge va considerar que el contracte amb l'empresa podia suposar un cas de prevaricació, suborn, tràfic d'influències, malversació i alteració de preus en subhastes públics.
La investigació ha trobat ara indicis que aquesta mateixa pràctica s'estaria reproduint en altres ajuntaments.
En aquest context, la Guàrdia Civil va escorcollar els ajuntaments de Viladecans i Palau-solità i Plegamans, a més del de Tarragona, i també es va entrar a la seu d'Inipro a Viladecans, una altra empresa de Barcelona, un despatx professional a Viladecans, un altre a Reus i els domicilis dels quatre detinguts.
En el cas de Viladecans, la Guàrdia Civil va analitzar cinc contractes de l'Ajuntament subscrits amb l'empresa Inipro, entre 2008 i 2011.
Joaquin Guerrero era en aquell moment el responsable polític de la Secretaria Municipal, per la qual cosa ha estat detingut després que s'hagi escorcollat també casa seva.
Tot i això, fonts de la investigació consultades van apuntar que el primer tinent d'alcalde de Viladecans quedarà, probablement, en llibertat amb càrrecs un cop es donin per finalitzades les diligències de l'operatiu, que ahir a l'hora de tancar aquesta edició encara continuaven en marxa.
Els partits polítics de l'oposició asseguren que ja sospitaven de la presumpta mala praxi dels governs del PSC i ICV-EUiA en la contractació de serveis, i reclamen al govern municipal que doni explicacions públiques immediatament sobre aquest afer.
Des del consistori es va defensar la "transparència" i el "compliment de la normativa" en relació amb la gestió municipal.
En el cas de Palau-solità i Plegamans els investigadors es van centrar en un contracte de l'any 2009 que l'Ajuntament va fer a una empresa vinculada a Inipro per prestar un servei d'informació a joves.
Des del consistori confien en la "professionalitat i diligència" dels tècnics municipals i dels diferents governs que han gestionat el consistori.
En el moment dels fets l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans estava governat per un tripartit format per CiU, ERC i PP.
El mandat passat van governar PSC, ICV i VdePsip, i actualment hi governen PSC, CiU i Guanyem Palau.
En aquest municipi no s'ha realitzat cap detenció.
A Tarragona, el govern municipal del PSC s'ha mostrat sorprès per la detenció de l'excap de gabinet de l'alcalde Ballesteros i assegura que alguna explicació hi ha d'haver.
Amb tot, des del govern tarragoní es van posar a disposició de la justícia, però insistien que els fets que envolten el cas Inipro no són objecte de delictes penals, sinó "mala praxi" de caire administrativa.
Per la seva banda, els grups de l'oposició reclamen explicacions i van destacar que Gustavo Cuadrado va deixar el càrrec "de sorpresa" a final d'octubre de l'any passat.
|
Blanes.-Més d'un centenar de persones s'ha concentrat aquest dimarts al vespre davant de l'Ajuntament de Blanes (Selva) per donar suport a les mobilitzacions promogudes arreu de l'estat espanyol en suport als drets de les dones.
Les manifestacions van néixer a Andalusia arran de les negociacions amb Vox per la investidura del nou govern andalús.
La concentració de Blanes ha estat l'única en totes les comarques gironines, per aquest dimarts se n'han convocat en prop de 300 municipis d'arreu de l'estat espanyol.
La representant del Moviment Democrtic de Dones de Blanes, Marian Anguita, ha remarcat que les dones surten al carrer "cada cop amb més fora" per protestar en contra d'algunes de les situacions de vulnerabilitat de les dones.
De fet, Anguita ha recordat que en els dos últims anys s'han convocat mobilitzacions feministes "contra la violncia de gnere o contra les agressions de grups masclistes com 'la Manada'".
Ara, Anguita ha afirmat que la situació a Andalusia "ha generat solidaritat arreu".Durant la concentració s'ha llegit un manifest consensuat pel moviment feminista de forma transversal.
En el text consideren que no es tracta d'assenyalar només a aquelles formacions que plantegen un retrocés en els drets de les dones, sinó també als partits que recolzin aquestes agrupacions polítiques.El manifest també emplaa al collectiu femení per exercir "la responsabilitat democrtica" en les eleccions municipals i europees de la primavera.
Per aix conviden a les dones a no votar les formacions que plantegin la regressió en lleis de protecció a les dones.
La lectura del text ha finalitzat declarant que els drets de les dones "són intocables" i que "no hi ha pacte possible amb qui defensa a les institucions les pretensions dels violents".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, ha assegurat aquest dilluns que ella, de la mateixa manera que la presidenta dels populars catalans, Alicia Sánchez Camacho, també hauria renunciat a ser escortada pels Mossos d'Esquadra.
"Una vol sentir-se segura, protegida, però també segura amb la seva intimitat", ha dit la dirigent popular.
Cospedal ha respost així després de ser entrevistada durant un esmorzar informatiu organitzat pel Fòrum Nova Economia sobre la decisió de Camacho de renunciar a ser escortada pels Mossos perquè sigui la Policia Nacional la que s'encarregui a partir d'ara de la seva seguretat, una decisió que adopta després de les informacions derivades de la suposada trama d'espionatge a Catalunya.
Per a la número dos del PP, han de ser els competents en matèria de seguretat els que diguin qui ha de fer-se càrrec de l'escorta de la presidenta del PP català.
Ara bé, Cospedal ha reconegut que ella hauria fet el mateix que Camacho després de les últimes informacions que s'han conegut.
"Si hagués estat jo, també hi hauria renunciat", ha subratllat la dirigent popular, que s'ha mostrat sorpresa perquè la posició adoptada per la seva companya catalana pugui donar lloc a la crítica o "exasperar els ànims".
"Hi ha un cos molt professional de seguretat que són els Mossos; una altra cosa és com actuïn en un determinat moment els seus dirigents", ha remarcat Cospedal, abans d'insistir que quan una persona està custodiada o se li presta seguretat, "aquesta seguretat també vol que sigui amb la seva intimitat".
La secretària general dels populars també s'ha referit a la renúncia del fiscal de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, després de les seves declaracions -en una entrevista amb Europa Press- sobre la consulta sobiranista, una decisió que, segons la seva opinió, ha sigut l'apropiada perquè un fiscal "no pot opinar de política, com a mínim públicament", perquè és el defensor de la legalitat.
Sobre el debat sobiranista català, Cospedal ha mostrat la seva preocupació per la utilització que en fan alguns, dels sentiments per fer política o "justificar la seva existència", referència velada als nacionalistes catalans.
"Això és el perillós perquè la demagògia és extraordinàriament senzilla de practicar en moments de dificultat econòmica i, a més, és un comportament molt irresponsable, perjudicial i perillós", ha indicat.
En qualsevol cas, la responsable popular s'ha mostrat tranquil·la perquè el Govern d'Espanya està fent "el que és la seva obligació: garantir el compliment de la llei".
"La primera obligació de l'Estat és ser garant de la llei i fer que es compleixi la norma que garanteix la integritat del nostre país sobre la base que és un territori on hem de viure els espanyols en igualtat de drets i llibertats", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El director general de farmàcia del Ministeri de Sanitat, Agustín Rivero, ha reconegut aquest dilluns que el seu departament ha arribat tard en l'elaboració del pla estratègic nacional contra l'hepatitis C i els criteris d'ús dels medicaments d'ultima generació haurien d'haver-se concretat abans.
"Possiblement hauríem d'haver definit abans el pla, però les circumstàncies són les que són", segons ha admès durant la seva participació al col·loqui 'Hepatitis C: repte per a la sanitat', organitzat per la Fundació per a la Investigació en Salut (Fuinsa) i Servimedia.
A l'esmentada trobada, Rivero ha reconegut que actualment continuen negociant amb els laboratoris que desenvolupen aquests fàrmacs per fixar un preu de finançament públic que, segons ha defensat, no es pot fer públic perquè posaria en perill les possibles rebaixes que es puguin aconseguir respecte al preu oficial.
"Si el donem, serà l'última vegada que ens donin aquest preu.
Fem el Quixot a la Unió Europea", ha declarat.
Tot i això, ha reconegut que la situació està canviant i els preus "han baixat de manera important" ja que les companyies "s'han adonat que cal mirar pel pacient i ser cauts".
A més, ha afegit, atès el caràcter públic de la sanitat espanyola "els diners són els que hi ha".
El director general de farmàcia ha recordat que en aquesta negociació també estan treballant amb dos països europeus però ha criticat que no s'hi sumin perquè fins ara "la UE no ha mogut un dit" i els països han preferit "anar cadascú pel seu compte".
Per la seva banda, el president de Farmaindustria, Antoni Esteve, ha defensat que els preus dels medicaments innovadors es fixen amb l'objectiu de "recuperar les inversions realitzades", si bé ha mostrat el seu compromís a buscar noves fórmules i ser "imaginatius" a l'hora de trobar un "preu conforme" per "fer-los arribar a tots els pacients".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El proper 3 d'octubre, un grup d'alumnes de 2n i 4t d'ESO de l'Institut Baix a mar de Vilanova i la Geltrú, participaran en la XII Jornada d'Ensenyament de les Matemàtiques (activitat organitzada per les entitats FEEMCAT, la Societat Catalana de les Matemàtiques, la SBM-XEIX i la SEM-AL-KHWARIZMI).
En aquesta jornada es reuneix professorat de matemàtiques de tot el principat (Catalunya, País Valencià i Ses illes) a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans per descobrir, presentar, discutir,... sobre temàtiques concretes de la docència de les matemàtiques.
De fet, l'alumnat del centre vilanoví ja hi va participar el curs passat tot portant un conjunt de materials didàctics del gran mestre Pere Puig Adam.
Enguany, la trobada porta per títol "Matemàtiques.
Ara ho veig": un cant per a les matemàtiques més visuals com a fonament de tot allò que es treballa a l'aula.
Tal i com indica l'organització de la trobada "El raonament visual es potencia a l'educació infantil i primària però sovint queda relegat a un segon pla a l'educació secundària o a la universitat.
Aquesta perspectiva està canviant, des de fa uns quants anys, es reconeix que la visualització és un tipus de representació que permet argumentar i comunicar en matemàtiques.
Així, com a eina de raonament i de representació la visualització s'incorpora als currículums de matemàtiques des d'infantil a la universitat, formant part dels processos matemàtics, de les dimensions que agrupen les diferents competències de l'àmbit matemàtic.
Amb aquesta Jornada es pretén reivindicar el paper de la visualització en l'educació matemàtica."
L'alumnat de l'Institut Baix a mar presentarà una seqüència d'activitats treballades a l'aula de matemàtiques que porta per títol "De Pascal a Sierpinski": un seguit de propostes didàctiques que evolucionen en un context molt i molt visual.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
Les declaracions de Dusko Ivanovic titllant l'Assignia Manresa "d'equip interessant" han estat el preludi del triomf de l'equip bagenc a l'Iradier Arena, un escenari que avui s'acomiadava de la Lliga Endesa.
Els bascos tornaran el proper partit com a locals al Buesa Arena un cop han acabat les obres d'ampliació.
Javi Rodríguez continua de baixa i no se sap si estarà disponible davant l'Unicaja el proper dissabte al Nou Congost.
Josh Asselin i Micah Downs, en la producció ofensiva, i Sergiy Galdy, en defensa, han format un trident màgic per guiar el seu equip al triomf final.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
Estructura solidària encarregada de gestionar els programes de Cooperació Universitària al Desenvolupament (CUD) i de voluntariat, i altres activitats que puguin sorgir en aquests àmbits o d'altres relacionats amb la solidaritat.
L'objecte de la convocatòria és facilitar la participació directa i activa de membres de la comunitat universitària de la UIB (PDI, PAS i alumnat) en projectes de CUD mitjançant el seu finançament total o parcial.
Els projectes CUD han de contribuir de forma efectiva al Desenvolupament Humà Sostenible (DHS) dels països empobrits des de l'enfocament de drets humans i emmarcats en les línies següents:
Els projectes i la participació universitària que s'originin en el marc de la present convocatòria estaran orientats pels criteris establerts al Codi de conducta de les universitats en matèria de cooperació al desenvolupament; i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Les accions dels projectes s'han d'adreçar a alguns dels àmbits sectorials d'actuació següents: educació; salut; equitat de gènere; sostenibilitat ecològica; suport a iniciatives productives; governabilitat democràtica; defensa dels drets humans; ciència, tecnologia i innovació, incidència política, entre d'altres.
A més de respectar els criteris de prioritats geogràfiques descrites al Pla Director de la Cooperació per al Desenvolupament de les Illes Balears 2016-2019.
República Àrab Saharauí Democràtica:
Resolució del Comitè executiu de Cooperació al Desenvolupament de la UIB (16 de desembre de 2019)
Resolució del Govern de les Illes Balears (16 de desembre de 2019)
Bases de la convocatòria (15 de juliol de 2019).
Les sol·licituds es podran presentar al Registre General de la UIB: entre el 15 de juliol i el 26 de setembre de 2019.
|
El candidat del PSC en les eleccions del 21-D, Miquel Iceta, ha explicat aquest dimarts que aspira a ser investit president de la Generalitat amb el suport o l'abstenció de Cs, el PP i els 'comuns'.
"Sóc la persona més ben preparada.
Vull una investidura transversal que rebi el suport dels 'comuns', Cs, el PP i el meu grup", descartant qualsevol tipus de facilitat per part dels independentistes, ha avançat en un esmorzar-col·loqui organitzat per Primera Plana.
Considera que les eleccions deixaran un Parlament fragmentat i que ell és el candidat que pot aglutinar més suports per desbloquejar la investidura: en cas d'aconseguir-ho, es compromet a formar un Govern transversal i capacitat per obrir una etapa de reconciliació basada en el diàleg, la negociació i el pacte.
Iceta vol governar des del centre esquerra catalanista i per això crida a concentrar el vot de tots els catalans no independentistes "que volen que torni el sentit comú i no volen el gir a la dreta" que suposaria Cs.
De fet, en preguntar-li si investiria la candidata de Cs, Inés Arrimadas, ha dit que no perquè considera que no encarna la transversalitat i l'esperit reconciliador que necessita el nou Govern.
"No crec en una investidura acordada entre el PP, Cs i el PSC perquè els números no donen i perquè no respon a la transversalitat del país", ha sentenciat.
I ha augurat que després del 21-D es dibuixaran tres opcions: que hi hagi un president independentista en majoria o amb ajuda dels 'comuns', "que Miquel Iceta sigui president" o que es repeteixin eleccions.
Ell opta per la segona opció per governar en minoria amb un govern transversal i dialogant que cada 15 dies arribi a pactes amb diferents grups al Parlament fent ús de la geometria variable en funció dels temes que s'abordin.
Alhora, el nou Govern haurà de "establir una agenda de negociació amb el Govern d'Espanya" per millorar l'autogovern català, el finançament i la imatge de les institucions catalanes.
En aquesta nova etapa, "Cs i el PP poden contribuir al canvi però no són el canvi que necessita Catalunya", i ha assenyalat que totes les enquestes apunten que el PSC és el partit que més puja i que ell és un dels candidats més valorats.
Per això, confia a poder ser investit abans d'haver d'arribar a l'"inacceptable" escenari de repetició d'eleccions, i defensa que en poc temps serà capaç d'arribar a acords per donar estabilitat política, econòmica, social i institucional.
Sobre la repetició de les eleccions, ha destacat que significaria "perllongar la innecessària intervenció de les institucions catalanes per part de l'Estat" a través de l'article 155 de la Constitució.
"Espero que tothom ho tingui present i no provoqui una prolongació innecessària" del 155, perquè s'acaba el moment que hi hagi un nou Govern, ha destacat.
Durant la seva intervenció inicial, Iceta s'ha compromès a establir un "contracte amb Catalunya", un conjunt d'obligacions que assumeix al servei dels catalans per garantir-los reconciliació, seny i progrés econòmic i social.
I ha detallat el contingut d'aquest contracte, en destacar el seu compromís d'aconseguir un "Pacte d'Estat per Catalunya" que desemboqui en avanços substantius i concrets pactats amb l'Estat per a Catalunya abans de dos anys --si no, dimitirà--.
El contracte d'Iceta amb Catalunya també inclou mesures concretes per a la millora socioeconòmica, com un paquet d'inversions el 2018: 73 milions per a beques menjador, 100 per a guarderies, 20 per a pobresa energètica i 336 per a dependència.
Un altre compromís és el de potenciar la inspecció laboral per regularitzar 100.000 llocs de treball a través d'un "Pacte del Palau" inspirat en els Pactes de La Moncloa que conjumini l'administració, els sindicats i els empresaris per fer créixer l'economia i repartir la riquesa.
"El dia 21 decidim entre seguir pel camí de la fractura, el temor i el fracàs o optem per la reconciliació, el seny i el progrés econòmic i social", ha sentenciat.
I ha assenyalat que per acabar amb l'independentisme no n'hi ha prou amb dir que 'no' com fan Cs i el PP, sinó que cal oferir "una alternativa judiciosa que no implica un gir a la dreta ni una menor ambició en termes d'autogovern i finançament".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Francesc Homs agraeix a Margallo "que hagi estat un dels actors que ha ajudat a internacionalitzar la causa de Catalunya"
El cap de llista de Junts pel Sí per Lleida, Josep Maria Forné, ha subratllat aquest dijous a la Seu d'Urgell que "el 27S decidim també sobre el futur de les nostres infraestructures, peça clau pel creixement econòmic, per la creació de llocs de treball i per garantir la igualtat d'oportunitats i la justícia social".
"El dèficit d'inversió en infraestructures que millorin la productivitat de Catalunya és un dels principals obstacles per sortir de la crisi", ha remarcat Forné.
Per la seva part, Francesc Homs ha agraït a Margallo "que hagi estat un dels actors que ha ajudat a internacionalitzar la causa de Catalunya" perquè "allà on no arribem nosaltres, ell ens obre la porta", ha afirmat.Josep Maria Forné i Francesc Homs han participat aquest vespre en un acte de Junts pel Sí a la Seu d'Urgell, en el qual també han intervingut Carme Forcadell, Joan Tardà, Rosa Amorós, Carmina Castellví, Albert Batalla i Miquel Calçada.
El cap de llista per Lleida ha denunciat durant la seva intervenció que són "especialment flagrants" els incompliments del govern espanyol a l'hora d'executar les inversions que estan previstes en els pressupostos i a l'hora de pagar el que fixa la disposició addicional tercera de l'Estatut.
"L'estat espanyol no fa les inversions en infraestructures amb criteris de rendibilitat econòmica i social, sinó que es fa amb criteris polítics on la prioritat és lligar la centralització de l'Estat", ha lamentat Forné.
Francesc Homs ha recordat que el procés català ha estat tractat oficialment en diferents països com Estats Units, Bèlgica, Suècia o Dinamarca.
"En canvi, ens trobem amb la contradicció que mentre el govern del PP té temps d'anar a parlar amb Merkel o Obama, no ha tingut ni un moment per venir a parlar amb Catalunya mentre fa un discurs de la por", ha denunciat.
També ha qüestionat que "si Croàcia va entrar a la Unió Europea després d'una guerra, Catalunya, amb un procés democràtic i pacífic, serem expulsats?
Si és així, Europa deixaria de ser com l'hem entès fins ara".
Per la seva banda, Joan Tardà ha indicat que "els catalans estimem molt la nostra bandera nacional i respectem totes les banderes, però de les banderes no se'n menja i aquest país s'està fonent, per això el sí ha de guanyar a les urnes".
Tardà també ha criticat les polítiques de la por perquè "són tan febles que només tenen l'amenaça, però no caurem en cap provocació, ho continuarem fent a la catalana: cívicament i pacíficament", ha dit.
Miquel Calçada ha demanat que "no podem condemnar les futures generacions amb un Estat en contra" perquè "els més joves no es poden negar un futur millor".
Per aquest motiu, ha demanat que "per una vegada, oblidem les idees de partit, oblidem els matisos i, per això, anem junts, perquè només hi ha una sola idea: fer possible aquest somni i només ho aconseguirem si fem que guanyi el sí".
Carme Forcadell ha assegurat que "no és incompatible sentir-se espanyol i votar independència de Catalunya, perquè no es traeix res, perquè el sentiment de pertinença és intrasfrerible".
La candidata pirinenca Rosa Amorós ha assegurat que "treballem incansablement per fer un país més pròsper, volem fer un nou país i ho volem fer ara mateix".
Amorós ha fet també una especial menció al col·lectiu femení afirmant que "en el nou país, tenim el dret i l'obligació de ser unes ciutadanes de primera, en igualtat de condicions que els homes".
Carmina Castellví ha defensat que en una Catalunya-Estat "podrem implementar les mesures de reequilibri territorial que necessita el món rural i podrem defensar els interessos dels nostres pagesos i no els de la Casa d'Alba i altres latifundistes com fa ara l'estat espanyol".
Finalment, Albert Batalla ha defensat que "Junts pel Sí respon a la necessitat que un país pugui dir en una urna si vol ser un Estat independent i també respon al clam que molta que gent ens ha fet demanant-nos que abans el país que el partit".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Us oferim tres opcions per tramitar les inscripcions:
Per internet fins a les 12:00 del divendres anterior a la prova (Preu: 2,5€ x prova a pagar en el moment de recollir el dorsal)
El mateix dia de la prova, fins a 30' abans de l'inici de la cursa de la categoría corresponent, a la carpa de l'organització.
Tramitant la fitxa dels JEEC 18/19 (Cros) a través del responsable de l'entitat o escola.
Inclou les inscripcions a totes les proves de la Competició Comarcal de Cros Escolar + inscripcions a les jornades de la Competició Comarcal d'Atletisme + assegurança d'accidents esportius per tota la temporada en activitats organitzades pels Consells Esportius i entrenaments propis de l'activitat)
Els resultats de les curses de la Competició Comarcal de Cros són classificatòris per la Final Nacional dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya (JEEC).
|
Inici / Cessió de la col•lecció particular de goigs de Joan Bellmunt a l'IEI
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha presidit aquest dimarts la signatura del conveni de cessió de la col•lecció particular de goigs de Joan Bellmunt a la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI).
L'acte ha comptat amb la participació de Joan Bellmunt i del director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), Josep M. Solé i Sabaté.
El fons, que portarà el nom de "Col•lecció Joan Bellmunt", passarà a formar part del Servei d'Arxiu i Llegats, on serà dipositat de manera indefinida i conservat per tal que pugui ser estudiat i consultat pels investigadors i usuaris que estiguin interessats.
La col•lecció de goigs, formada per uns 3.000 exemplars, està formada per un conjunt de composicions poètiques, de caràcter popular, que s'adrecen generalment a la Mare de Déu, a Crist o als sants i que s'acostumen a cantar col•lectivament en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó.
En aquests moments, el conjunt documental ha començat a inventariar-se i passarà a complementar i ampliar de manera notable la resta de fons del Servei d'Arxiu i Llegats.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació
|
Les entitats independentistes de Vilafranca organitzen un 'Sopar Groc' per recaptar fons per a la caixa de solidaritat.
La Comissió Onze de Setembre, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional de Catalunya al Penedès han organitzat un 'Sopar Groc' a Vilafranca per recollir fons per la caixa de solidaritat de les famílies dels líders de les entitats sobiranistes i dels membres del Govern destituït.
L'acte se celebrarà l'1 de març a les 20.30h al Teatre Casal, sota la conducció de l'actor Toni Albà, i els tiquets tindran un cost de 65 euros.
Els organitzadors senyalen que l'objectiu és "aconseguir una resposta clara del Penedès d'acord amb els resultats obtinguts en el referèndum de l'1 d'octubre i a les eleccions del 21 de desembre" per tal de recollir diners que ajudin les famílies dels empresonats relacionats amb l'1-O i dels membres del Govern destituït que són a Bèlgica.
El president de la Comissió Onze de Setembre, Jaume Claramunt, ha explicat aquest dilluns que el 'Sopar Groc' pretén "demostrar que la societat civil continua mobilitzada i resistent per defensar la República i la llibertat dels polítics catalans" i ha anunciat que hi assistiran familiars de tots els "represaliats".
Hi ha prevista una subhasta de vins conduïda per l'actor Carles Xuriguera i també l'actuació 'Chill Out per la Terra', a càrrec del músic Marcel Casellas, acompanyat d'intèrprets de la comarca.
A banda de la venda de tiquets, l'organització ha obert una fila zero per a recollir donatius.
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Com astuta i intel·ligent política, l'actual presidenta de la Comunitat de Madrid ha sabut obrir un meló força polèmic per tancar-lo als 5 minuts.
Simplement, ha obert la polèmica del Mobile World Congres perquè sapiguem que estan allà, que hi tenen interès i per amenaçar, com el fum que queda a l'aire després d'un tret amenaçador encara que t'hagis guardat l'arma.
Molts catalans i catalanes vam trobar l'anunci de la presidenta Diaz Ayuso del tot desmesurat i vam posar el crit al cel: – Com gosen intentar robar-nos un projecte treballat, cuidat i volgut per Barcelona i els organitzadors del Mobile World Congress.
Molts miren el seu melic i els seus interessos, i no pas pel conjunt de tots i totes.
De fet, entre Madrid i Barcelona sempre hi hagut, hi ha i hi haurà molta rivalitat, i fins i tot, en podríem dir enveja.
Però en el fons són dues grans ciutats que juguen a una lliga semblant.
La capitalitat d'un territori s'ha de guanyar dia a dia, i no només políticament, i cal saber-la exercir cuidant el respecte dels qui depenen de tu i als qui representes.
Barcelona sempre ha pesat molt i sobretot des del territori tenim tendència a criticar el centralisme que ens incomoden en molts sentits i àmbits.
I per això, la descentralització ha d'ajuda a entendre millor el territori i el paper de la capitalitat, n'estic segur que alguna conselleria de la Generalitat ubicada fora de la capital catalana ajudaria que el territori entengués millor certes capitalitats.
Mollerussa és la capital d'una comarca volguda, estimada i lluitada.
A més a més, volem exercir la capitalitat del Pla d'Urgell, però hem de vetllar pels pobles que conformen la comarca, ajudant-los i mirant més enllà del seu color polític.
Els i les ciutadanes del Pla han de sentir Mollerussa com una capital generosa i que lluita pels interessos del bé comú comarcal.
Mollerussa ha de saber visualitzar aquest paper de capitalitat generosa amb la comarca, i no emmirallar-se amb el centralisme Barceloní.
Hem de saber veure que entrar a la subhasta del No Surrender Festival i guanyar-lo per 15.000 euros de diferència, tot i ser bo i positiu per Mollerussa, no ajuda al fet que a Vilanova de Bellpuig ens estimin gaire i ens vegin com una capital que per manca d'idees les compra a cop de talonari.
Jo criticaré a l'alcaldessa de Madrid, als funcionaris barcelonins que no veuen més enllà de la corona metropolitana i certes actituds de superioritat capitalina en vers a poblacions que lluiten i fan el possible per mantenir actes culturals que posen nom a la resta del país a localitats com Vilanova de Bellpuig.
Engelbert Montalà i Pla, portaveu d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Mollerussa
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
Els efectes del temporal Glòria també es fan notar en el transport públic.
Renfe informa que hi ha retards de 30 minuts a la línia R11 per condicions meteorològiques adverses que afecten la infraestructura entre Maçanet i Figueres.
Aquesta situació està generant crítiques d'usuaris a les xarxes socials que un dia més es troben amb problemes per agafar el tren.
|
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
Fins on arriba el secret professional?
S'hauria evitat l'accident de Germanwings?
Amb el periodista Antoni Bassas
Moda infantil amb roba per a nens i nenes fins als 16 anys
Omple de color i diversió l'armari dels teus petits amb la marca de moda infantil boboli!
Trobaràs peces per diferents edats (de 0 a 16 anys) i moments, així com 700 models diferents per temporada, perfectes per acompanyar els teus petits en l'aventura de créixer.
Gaudeix d'un 10 % de descompte amb boboli!
Aquest descompte no és acumulable a d'altres ofertes o rebaixes.
Aplicable a les botigues de Catalunya.
Cal identificar-se presentant el Carnet col·legial
|
Primera edició de la Fira de la Mar de l'Ametlla de Mar, amb un cap de setmana ple d'activitats nàutiques a preus especials.
Xerrades, tallers i exposicions mediambientals per posar en valor l'essència mediterrània del municipi.
Consulta totes les activitats aquí (enllaç PDF)
Preus diversos, segons activitat.
Per reservar les activitats heu de contactar directament amb les empreses.
|
Dos policías rebeldes II introduïa el personatge de Sydney Burnett, la germana del policia que interpretava Martin Lawrence i parella del que encarnava Will Smith.
Era la clau de la trama, perquè es tractava de l'agent especial que s'infiltrava a les files del dolent, Jordi Mollà.
Ara és la protagonista d'un spin-off televisiu produït per Jerry Bruckheimer i que recupera l'estil de procedimentals com Cagney & Lacey.
L'acció de situa tretze anys després de Dos policías rebeldes II (ja en fa 16 de l'estrena del film, per cert), amb Sydney vivint a Los Angeles i fent-se càrrec d'una unitat especial contra el tràfic de drogues a la ciutat.
La seva fama de temerària ha donat la volta al món i per això quan ha de treballar amb una nova companya, la molt metòdica Nancy McKenna, s'adona que haurà de tornar a aprende a treballar en equip.
Ambdues dones acaben forjant una relació que va més enllà del merament professional i que els permetrà sobreviure en un món molt dominat per la testosterona masculina.
Més enllà de les referències a la saga protagonitzada per Lawrence i Smith, de la qual s'estrenarà una tercera part l'any que ve, L.A.'s finest refia tot el se potencial al carisma de les seves actrius principals: per un costat, Gabrielle Union, que reprèn el personatge de Sydney havent-se convertit en una estrella (sense anar més lluny, la seva estrena cinematogràfica més recent, Asalto en la noche, va recaptar molt més previst a les taquilles nord-americanes); i per l'altre, Jessica Alba, que torna així a primera línia després d'uns anys en què ha dosificat molt les seves aparicions a la pantalla.
De fet, no se la veia en un paper més o menys important des que va formar equip amb Jason Statham a la impagable Mechanic: Resurrection.
Les dues protagonistes són les productores executives de la sèrie i es nota, perquè els episodis estan perfectament estudiats per ser un partit de tennis verbal entre els seus respectius personatges.
També hi ha espai per a l'acció, per descomptat, i té la solvència habitual de les produccions de Bruckheimer.
Falta veure si l'audiència compra l'experiment, però s'agraeix veure un procedimental que no s'amaga de ser-ho i que aposta sense manies per l'entreteniment de sobretaula.
El repartiment també compta amb Zach Gilford, Erin Cahill (tota una habitual de la televisió nord-americana de les dues darreres dècades des que va debutar a una de les sèries de Power Rangers ), John Bishop i el veterà Ernie Hudson.
|
Els pastors que treballen en el marc del projecte PirosLife, de consolidació de l'ós bru al Pirineu, han finalitzat la baixada dels ramats d'ovelles que han estat protegits en agrupaments vigilats durant els últims cinc mesos.
Es tracta d'una de les mesures preventives posades en marxa, dins del projecte, que s'ha demostrat més efectiva per minimitzar baixes als ramats d'oví durant els mesos d'estiu, quan pasturen en la zona de presència permanent d'óssos a cotes altes.
En total, enguany s'han organitzat 6 agrupaments de ramats protegits, amb prop de 5.600 ovelles i cabres de 36 propietaris i ramaders diferents, que voluntàriament s'han volgut acullir a aquesta mesura preventiva gratuïta que ofereix la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d'Aran.
Concretament, són els agrupaments de Gausac-Casau i Bagergue, a la Val d'Aran; i els d'Isil, Tavascan, Bonaigua i Boldís-Àreu, al Pallars Sobirà.
A la Val d'Aran s'han agrupat unes 2.000 ovelles de 24 propietaris diferents, mentre que al Pallars Sobirà, la protecció mitjançant aquesta mesura ha arribat a més de 3.600 animals de 12 propietaris.
Una eina eficaç per minimitzar baixes
L'agrupament de ramat protegit és una eina eficaç, en tant que garanteix una vigilància contínua del bestiar les 24 hores.
La protecció durant la nit es fa amb l'ajuda de gossos de protecció, i mitjançant el tancament del ramat en recintes delimitats amb tanques protectores.
Alguns d'aquests pastors provenen de l'escola de pastors de Catalunya, amb qui l'administració manté un conveni per a facilitar les pràctiques dels estudiants i donar suport a aquesta professió.
El nombre de pèrdues en ramats protegits mitjançant aquests agrupaments vigilats són significativament més baixes que en la resta de ramats.
Concretament, el 2018 el 88% de les morts de bestiar per atacs d'ós s'ha produït en ramats de propietaris que han rebutjat acollir-se a aquesta mesura gratuïta.
Tanmateix, en els 6 ramats agrupats i protegits, que inclouen 5.600 caps de bestiar, l'ós ha depredat només 8 ovelles i 1 cabra, un 0,16% del total dels caps de bestiar.
Algunes han mort ofegades a dins del tancat després d'un intent d'atac d'ós, altres per quedar fora del tancat a la nit, entre d'altres.
Per contra, s'han produït 50 atacs sobre ovelles/cabres de ramats sense protegir amb 86 caps morts.
Pel que fa a les explotacions apícoles, s'han produït 4 atacs amb 8 arnes no protegides, i 12 atacs sobre 51 arnes sobre explotacions protegides.
Prevenció de danys, una prioritat del projecte
El gruix de les partides econòmiques del projecte PirosLife s'han destinat fins ara a la prevenció de danys a la ramaderia.
Concretament, el 35% dels 1,7 milions invertits fins ara.
Dels 2,5 milions totals amb què compta aquest projecte europeu, Europa aporta el 75% dels fons, i els socis el 25% restant (Departament de Territori i Sostenibilitat, Conselh Generau d'Aran, Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana i la Universitat de Lleida).
En concret, la Generalitat ha destinat prop de 200.000 euros aquest 2018 en la contractació de pastors i vaquers, la millora d'instal·lacions per a pastors, i l'adquisició de material per a cabanes i barracons, entre altres.
Així, a banda de contractar el servei de pastor, l'administració també proporciona equipaments, material i recursos durant els mesos que pugen a muntanya, com ara cabanes, mòduls per dormir, i estris necessaris per al desenvolupament de la vida diària.
També facilita el desplaçament de material i personal per a la recerca de ramat perdut.
A més, la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran compensen les pèrdues dels ramaders per atac d'ós, tant dels que s'acullen a les mesures de vigilància com dels que no.
Precisament, el 2017 les indemnitzacions a ramaders per danys de l'os van representar 33.000 euros, i 10.000 euros el 2016.
Les quanties venen fixades en cada cas per Decret, i es liquiden en un termini d'entre 4-5 mesos.
En paral·lel, el bestiar d'oví agrupat, disposa, a més, d'una assegurança gratuïta per a accidents i altres danys que pugui patir el bestiar mentre sigui a muntanya.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
Has rebut consultes de propietaris o llogaters que es pregunten si els interessa inscriure el seu contracte de lloguer en el Registre de la Propietat?
Des que es va aprovar la reforma de la LAU, s'ha parlat i molt sobre el tema.
Per a alguns, l'autèntica vocació de la reforma és precisament provocar la inscripció del contracte de lloguer privat en el Registre de la Propietat i, sense entrar a jutjar la veracitat o falsedat d'aquesta afirmació, en Api.cat volem aclarir quines són les diferències bàsiques entre inscriure o no el contracte d'arrendament en el Registre perquè puguis assessorar el teu client sobre la decisió que més li convingui.
Això és el que hauràs de tenir en compte bàsicament:
S'inscrigui o no el contracte, aquest tindrà la mateixa validesa.
En el document escrit ja s'especifiquen les condicions de l'arrendament i, per tant, tant propietari com llogater sempre podran reclamar o demostrar possibles incompliments.
Que el contracte estigui a més inscrit en el Registre de la Propietat, no li atorgarà més validesa.
En el cas d'inscriure el contracte en el Registre de la Propietat, hauràs de recordar al teu client que existiran unes despeses de notari i del propi Registre.
Certament, rescindir un contracte de lloguer és molt més simple si no està inscrit en el Registre de la Propietat, ja que la part interessada a posar fi al contracte simplement ho ha de comunicar amb l'antelació que allí s'indica.
En canvi, quan el contracte està inscrit, si no s'ha fet constar clarament que aquest s'extingirà en cas d'impagament, cal fer una acta notarial de renúncia o un document privat de renúncia amb un reconeixement notarial de la signatura... la qual cosa passa en rares ocasions, no us descobrim res.
Si el llogater marxa deixant les claus a la bústia juntament amb un paper on es llegeix " renuncio al contracte ", el desistiment podrà ser vàlid, però no per al Registre de la Propietat, que exigirà l'acta notarial de renúncia.
Què passaria llavors si el propietari volgués tornar a llogar l'immoble?
Aquest és el problema amb majúscules.
Quan perdem de vista l'inquilí, el propietari es veu obligat a realitzar una sèrie d'actuacions legals per a aixecar el gravamen del Registre de la Propietat.
Per evitar aquest tipus de problemes, i sempre que es vulgui inscriure el contracte en el Registre, alguns propietaris opten per sol·licitar una fiança prou elevada com per costejar les possibles despeses originades per la gestió de l'acta notarial de renúncia i dissuadir l'inquilí de marxar sense realitzar aquest tràmit primer.
Hauràs de tenir en compte que la inscripció permet que tothom pugui arribar a conèixer que l'habitatge està ocupat per un llogater, de manera que, si per algun motiu, el propietari ven o és privat de la propietat, el nou propietari assumeix els drets i les obligacions de l'anterior (especialment en relació al termini de durada del contracte de lloguer pactat).
Així que potser per a aquells supòsits en què el propietari pot perdre la propietat, és interessant inscriure el contracte en el Registre de la Propietat.
Per exemple, si el teu client és un inquilí que ha realitzat una inversió de 200.000 euros al despatx professional que té llogat és possible que li interessi protegir els seus drets inscrivint el contracte de lloguer privat en el Registre de la Propietat.
Conclusió: la pregunta sobre si és beneficiós o perjudicial inscriure el contracte de lloguer privat del pis a Viladecans del teu client en el Registre de la Propietat no té una única i absoluta resposta.
Per això és important que, juntament amb el teu client, tingueu en compte tots els pros i contres abans de prendre la decisió.
No oblidis que es tracta d'una decisió amb conseqüències importants.
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Els millors pisos de lloguer amb balcó o terrassa
Descobreix els millors àtics en venda a Barcelona
Venda de pisos lluminosos a la ciutat de Sabadell
|
David Bisbal està a punt de celebrar 20 anys de carrera després del seu pas per 'Operación triunfo', el 'reality show' que el va catapultar a la fama i que li va canviar la vida per complet.
Des d'aleshores no ha parat de sumar un èxit rere un altre, i prova d'això és el llançament del seu setè àlbum d'estudi: 'En tus planes'.
Amb motiu del seu nou treball, l'artista va concedir una entrevista a Iñaki López a 'laSexta nit' per parlar de la seva música i altres aspectes de la seva vida més personal.
En un moment de la conversa, el presentador es va interessar per la tendència dels cantants espanyols a l'hora d'establir la seva residència en altres països: «Hi ha una espècie de camí de molts artistes que s'acaben instal·lant a l'Amèrica Llatina».
«Això ho va posar de moda Julio Iglesias i després fixa't els que han anat per allà», va afegir López posant com a exemple Alejandro Sanz.
«He tingut oportunitat de viure als Estats Units, però sempre he residit a Espanya», va respondre Bisbal, que es va adonar de per on anaven els trets.
«És a dir, que sempre he pagat els meus impostos a Espanya», va aclarir l'artista entre rialles mentre, amb actitud jocosa, li donava un cop a la cama a l'entrevistador.
Després d'aquesta revelació, López es va interessar per l'atractiu que tenen els països llatinoamericans per als artistes.
«La logística és molt important.
Potser tens tres dies lliures però després has d'anar-te'n a Mèxic, d'allà a Veneçuela, després a Colòmbia, després a l'Argentina...
El més lògic és que et quedis pel continent i que no tornis a Espanya, tot i que sincerament, jo ja m'hi he acostumat», va reconèixer Bisbal.
Al ser preguntat per com de ràpid ha passat el temps des de la seva participació a 'Operación triunfo' i pels reconeixements que ha obtingut al llarg de la seva carrera, l'intèrpret va confessar que els premis «són molt bonics i importants».
«En soc conscient però em sorprèn que hagi passat el temps tan ràpid.
En algun moment he tingut la sensació que ha passat tan de pressa que m'he perdut moments clau de la meva carrera.
Amb la maduresa que tinc ara, ho visc d'una manera diferent», va apuntar durant l'entrevista.
|
En els propers dies presentarà una demanda per reivindicar les 115 peces de parròquies de la Franja de Ponent que estan al Museu de Lleida i són objecte d'un litigi des de 1995
Lleida.-El Bisbat de Barbastre-Montsó ha demanat al ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que aprofiti la 'conjuntura política' que ofereix l'aplicació de l'article 155 sobre Catalunya per 'posar fi' al litigi de les 115 obres d'art provinents de la Franja de Ponent que es troben al Museu de Lleida.
D'aquesta manera reclamen que Méndez de Vigo que faci com pretén fer amb les 44 obres de Sixena i ordeni el trasllat a l'Aragó dels béns d'aquestes parròquies que havien format part del Bisbat de Lleida.
El Bisbat de Barbastre té previst presentar en els propers dies una demanda per exercir l'acció reivindicativa d'aquests béns, tal com ja va anunciar l'advocat Joaquín Guerrero el passat 31 d'octubre després d'un acte de conciliació amb el Bisbat de Lleida on no es va arribar a cap acord.
El litigi amb aquestes 115 peces s'arrossega des de l'any 1995 i fins ara només s'havia tramitat per la via eclesiàstica.
En el comunicat, el Bisbat de Barbastre expressa la seva 'alegria' pel fet que el conflicte entre el Monestir de Sixena i la Generalitat 'vegi la llum donant compliment a les resolucions judicials fermes'.
En aquest sentit, des del bisbat donen l'enhorabona a les germanes santjoanistes, propietàries del Monestir de Sixena, i també a l'equip jurídic que ha treballat per exigir el lliurament de les 44 peces de Sixena que es troben al Museu de Lleida.
Una vegada emesa l'ordre sobre els béns de Sixena per part del ministre de Cultura, el Bisbat de Barbastre li demana que aprofiti la 'conjuntura política' perquè pugui intercedir ara sobre el litigi dels béns de les parròquies de la Franja de Ponent, que s'arrossega des de fa més de 20 anys.Aquestes 112 peces pertanyien a els antigues parròquies de la Franja de Ponent segregades l'any 1995 del Bisbat de Lleida.
Aquell any, el Vaticà va dictar un decret en què després de vuit segles d'història, decideix segregar les parròquies de la Franja de Ponent de la Diòcesi de Lleida perquè passin a formar part de la de Barbastre-Montsó.
A partir d'aquell moment, és quan el bisbat aragonès comença a reclamar a Lleida les obres i peces d'art originàries de les parròquies de la Franja.
Fins ara, el conflicte s'havia desenvolupat per la via canònica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Catedràtic de Dret Constitucional
Retrat d'Oriol Junqueras al costat dels d'altres dirigents d'ERC sobre un escenari durant la campanya electoral del passat 28-A. / MARC ROVIRA
El legislador espanyol diu, textualment, en el preàmbul de la llei orgànica 6/1984, reguladora del procediment d' habeas corpus, que "el procediment [...] afecta no només els supòsits de detenció il·legal [...], sinó també les detencions que, ajustant-se originàriament a la legalitat, es mantenen o prolonguen indegudament".
És obvi que una detenció que s'ajusta originàriament a la legalitat però que es converteix en il·legal perquè es manté o prolonga indegudament només pot ser conseqüència d'una acció o omissió d'un òrgan judicial.
En l'ordenament jurídic espanyol no hi ha detenció que pugui ser qualificada d'il·legal sense la intervenció del jutge.
Qualsevol altra detenció és necessàriament il·legal.
En conseqüència, una intervenció "originàriament" legal només pot "esdevenir il·legal" perquè el jutge la manté o prolonga indegudament.
Aquesta és, justament, la situació en què es troba Oriol Junqueras.
Deixant de banda, que és molt deixar, la justificació de la presó "originària" durant la instrucció i celebració del judici, no hi ha dubte que hauria d'haver estat posat en llibertat en el moment que va ser proclamat candidat electe per la Junta Electoral Central (JEC).
No havia de necessitar cap "permís penitenciari" per assistir a la seu de la JEC a jurar o prometre la Constitució, sinó que hauria d'haver-hi pogut anar perquè no havia de ser a la presó.
Oriol Junqueras està detingut il·legalment des del 13 de juny.
Entre el 13 de juny i el 19 de desembre podia discutir-se que fos així, ja que el mateix Parlament Europeu no li havia reconegut la condició de diputat.
Però des del 19 de desembre no n'hi ha cap dubte.
Sembla que el Tribunal Suprem es resisteix a reconèixer-ho.
Una vegada feta pública la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 19 de desembre, no existeix cap dubte que Oriol Junqueras és diputat europeu des del 13 de juny.
I un diputat europeu no pot estar detingut sense que prèviament s'hagi sol·licitat el suplicatori al Parlament i aquest hagi respost positivament a la sol·licitud.
Això queda rotundament dit en la sentència del TJUE.
En conseqüència, en el mateix moment en què es va fer pública la sentència, el Suprem hauria d'haver acordat la posada en llibertat de Junqueras.
Sobre la llibertat d'Oriol Junqueras el Suprem no ha de preguntar res a ningú.
Podrà preguntar sobre altres punts de la sentència del TJUE, com, per exemple, sobre si la sentència dictada el 14 d'octubre pel TS contra Oriol Junqueras ha de ser considerada nul·la de ple dret en tant que va ser dictada contra una persona que tenia immunitat o si, per contra, no és així.
Sobre això hi poden haver dubtes.
Però sobre la llibertat immediata de Junqueras no n'hi ha cap i el Suprem no té res a preguntar.
El termini de cinc dies donat a les parts perquè al·leguin el que considerin pertinent sobre l'abast de la sentència del TJUE no pot afectar la posada en llibertat de Junqueras, ja que suposaria una prolongació de la seva "detenció il·legal", que s'arrossega, no ho oblidem, des del 13 de juny.
La prolongació de la detenció il·legal d'Oriol Junqueras per part del Suprem és un cas de llibre per als quals està previst el procediment d' habeas corpus a l'article 17 de la Constitució.
El Suprem és un òrgan judicial que, com qualsevol altre, pot "mantenir o prolongar indegudament" un ciutadà a la presó.
No hauria de fer-ho, ni ell ni cap altre òrgan judicial, però pot fer-ho.
En l'ordenament jurídic s'ha de poder reaccionar contra l'esmentada detenció il·legal.
És per això, precisament, que existeix l' habeas corpus a la Constitució.
El Tribunal Suprem no és el poder judicial.
Dins del poder judicial s'ha de poder reaccionar contra una "detenció il·legal", fins i tot quan té el seu origen al Suprem.
Qualsevol jutge d'instrucció de Barcelona, lloc on està detingut il·legalment Oriol Junqueras, "d'ofici" o a instància de part, podria iniciar el procediment d' habeas corpus perquè es posi fi a aquesta situació de detenció il·legal.
Aquesta és una de les manifestacions de la grandesa de l'estat de dret: el jutge més humil pot reaccionar davant la "prolongació indeguda de la detenció" per part del Suprem.
Qualsevol jutge d'instrucció de Barcelona pot fer-ho i, en la meva opinió, hauria de fer-ho.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Reus és una ciutat amb un passat històric ric en arquitectura modernista, la qual se sent orgullosa d'haver vist néixer l'arquitecte Antoni Gaudí.
Aquest passat es fa visible en els carrers del centre històric de la ciutat des d'on irradien anelles circulars per on s'expansiona.
Aquesta configuració ha permès que Reus sigui una ciutat urbana a la mida de la persona on la mobilitat a peu és la millor forma per conèixer-la.
Reus se sent orgullosa d'haver vist néixer l'arquitecte Antoni Gaudí
Totes les ciutats disposen d'un centre comercial i Reus no és diferent.
Però el que la distingeix d'altres ciutats és l'oferta especialitzada en un nucli urbà amalgamat.
Així, l'actual ciutat de Reus encara disposa d'un dels seus principals trets característics: el centre comercial viu.
La ciutat entrellaça els carrers històrics comercials amb zones comercials més noves, tot creant una circularitat dins de la ciutat que permet l'accés a una oferta molt àmplia de comerç i d'oci.
Reus té més de 100.000 habitants i es troba en el cor de la Costa Daurada.
En aquest entorn, i a només 12 km., es troba la ciutat de Tarragona, declarada "Patrimoni de la Humanitat" per la UNESCO.
Tarragona pot presumir de ser la porta d'entrada i la capital de l'antic imperi romà a la península Ibèrica.
La proximitat a les costes del Mediterrani permet gaudir d'un dia de sol i platja a ciutats com Salou i Cambrils, així com de les petites cales de tota la costa.
Si mirem cap a l'interior, l'entorn ens proporciona una atractiva oferta enoturística en les vinyes del Priorat.
Finalment, la proximitat amb les Terres de l'Ebre garanteix també l'accés a un entorn natural que es troba reconegut com a reserva de la biosfera de la Unesco.
Reus té més de 100.000 habitants i es troba en el cor de la Costa Daurada
L'existència d'una àmplia xarxa de mitjans de transport facilita la connexió amb ciutats properes així com de mitjana i llarga distància.
Barcelona se situa a poc més de 100 km. mentre que ciutats com Madrid i les del corredor del Mediterrani (València, Saragossa i Montpellier) es troben a l'abast mitjançant l'autopista i l'AVE.
Per a majors distàncies, les connexions a través de l'aeroport de Reus o l'aeroport de Barcelona permeten els trasllats cap a la resta d'Europa i del món.
L'entorn de la ciutat de Reus garanteix una oferta àmplia d'activitats de tipus turístic, cultural i d'oci.
En definitiva, vine a gaudir de la qualitat de vida del nostre entorn!
La Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili acumula l'experiència de més de 25 anys formant professionals en aquest àmbit, però al mateix temps, pertany a una universitat jove i dinàmica, molt ben situada en els rànquings de qualitat a nivell mundial.
|
La Policia Local desarticula un grup de producció de marihuana a Sitges.
La Policia Local de Sitges ha desarticulat un grup que es dedicava a la producció extensiva de la marihuana en una casa d'una urbanització de Sitges.
De l'actuació han resultat detingudes tres persones com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública.
El cas va passar a mans del grup d'investigació de Mossos d'Esquadra i la Jutgessa de Guàrdia va decretar l'ingrés a presó dels tres detinguts.
Els fets es van produir la nit del dissabte 29 de juny quan la Policia Local de Sitges rep una trucada del 112 informant que els Bombers es desplacen a una casa d'una urbanització de la vila per un avís de dues persones atrapades dins un ascensor.
Els bombers van accedir a l'habitatge i, després de comprovar que l'immoble no tenia ascensor i per tant l'avís podria ser fals, van descobrir un cultiu interior de 937 plantes distribuïdes en tres habitacions dotades de làmpades, ventiladors, mànegues, regs automàtics, mesuradors d'humitat, dipòsits d'aigua, transformadors, sacs de terra i fertilitzants, entre d'altres.
També es va descobrir més tard que l'escomesa a la xarxa elèctrica es troba punxada.
Un cop informada l'Autoritat Judicial i mentre s'aixecava acta dels fets, van aparèixer dos individus més, presumptes membres de l'organització, que no s'havien adonat de la presència policial, i que van ser també detinguts.
Altres actuacions sobre tinença i consum d'estupefaents
La Policia Local ha detingut també quatre ocupants d'un cotxe com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública, després que els agents van veure com les persones que hi havia dins el vehicle van despendre d'un embolcall de plàstic que contenia presumiblement cocaïna.
Durant els escorcolls, els agents van confiscar estris per fer el tall de la substància, una bàscula de precisió, diversos envasos amb fàrmacs sense recepta, i 1.810 euros.
Relacionat amb el consum d'estupefaents, una patrulla de Policia Local va ser requerida la matinada del 29 de juny davant un cas en que una noia semblava voler saltar des d'un balcó, per la qual cosa els agents van sol·licitar la presència de Bombers i SEM.
Després d'aconseguir posar fora de perill a la noia, i comprovar el seu estat de desorientació, els agents van apuntar a una possible intoxicació per alguna substància estupefaent.
Davant aquest fet, la Policia Local recorda la importància de tenir sota control les begudes durant la nit.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
En un món futur, els éssers humans conviuen amb sofisticats robots.
L'emoció és l'última frontera entre homes i màquines.
No obstant això, quan es programa un robot nen anomenat David per estimar, els homes no estan preparats per a les conseqüències.
El David es troba sol en un món estrany i perillós.
Bryon, criat per supremacistes blancs, viu amb un profund odi al cor.
|
Després d'onze anys de lluita als tribunals, la Plataforma en Defensa de la Garriga ha aconseguit evitar l'obertura d'una nova pedrera a les Clotes, al municipi de Llers, perquè el Tribunal Suprem ha declarat la nul·litat de ple de dret de l'autorització atorgada l'any 2009 per l'aleshores conseller de Territori, Joaquim Nadal, per instal·lar al bell mig de la Garriga una pedrera de 25 hectàrees que afectava cinc quilòmetres de parets i feixes de pedra seca i que suposava la destrucció d'un mínim de 14 cabanes de pedra seca i greus afectacions a 13 més.
La plataforma ha organitzat una jornada festiva el pròxim 21 de juny per celebrar l'«èxit aconseguit» en la defensa de la Garriga.
El projecte per construir la pedrera el va presentar el mes de maig de l'any 2004 l'empresa «Tractaments i Restauracions Geològiques S.A», propietària dels terrenys ubicats al terme municipal de Llers.
Immediatament, entitats ecologistes, els ajuntaments afectats -Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant- i plataformes ciutadanes es van unir per evitar la seva construcció.
Autoritzat l'any 2009 per l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Joaquim Nadal, preveia una activitat extractiva de 25 hectàrees al bell mig de la Garriga d'Empordà, concretament a la zona coneguda com les Clotes.
A banda de l'afectació a les cabanes, també consideren que perjudicava el mas Molar, l'ermita de Sant Quirze d'Olmells i els camins rurals d'accés.
Per tot això i per les irregularitats comeses en la tramitació per l'administració pública, tres de les entitats integrants de la plataforma -l'Associació de Protecció i Estudi de la Garriga, la Iaeden-Salvem l'Empordà i l'Ajuntament de Vilanant- han recorregut totes les vies possibles per evitar l'obertura d'aquesta nova pedrera: després de perdre en part un contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les entitats van recórrer al Tribunal Suprem, que ara els ha donat íntegrament la raó i ha dictat sentència, anul·lant l'autorització administrativa atorgada pel conseller Nadal el 19 d'octubre de 2009.
Segons ha explicat l'advocat que ha portat el procés, Eduard de Ribot, la sentència conclou que el permís atorgat incompleix la Directiva Europea 85/337 de la CE del Consell i la legislació i normativa estatal d'avaluació ambiental que exigeix l'anàlisi d'alternatives d'emplaçament dels projectes amb afectació significativa pel medi ambient.
També ha conclòs que vulnera la jurisprudència del Tribunal Suprem dictada en aquesta matèria.
El Suprem constata que no es van tenir en compte diverses alternatives d'ubicació de l'activitat extractiva i no es va seleccionar l'emplaçament en funció del menor impacte ambiental.
La portaveu de la Iaeden, Barbara Schmitt, ha destacat que, a diferència del que passa habitualment, l'oposició a la pedrera va comptar des d'un inici amb el suport de la ciutadania i dels ajuntaments implicats, cosa que ha fet «més fàcil» tot el procés judicial.
En aquest sentit, Schmitt ha destacat que la gent del territori va tenir sempre clar que construir una nova pedrera a la Garriga d'Empordà suposava posar en perill un espai d'interès natural per ser un connector natural i el patrimoni històric i cultural que representen les seves construccions en pedra seca.
La Plataforma en Denfensa de la Garriga ha organitzat una jornada festiva pel proper 21 de juny per celebrar la victòria als tribunals i la declaració de Bé Cultural d'Interès Local de la Garriga.
La celebració es farà al mateix espai que estava amenaçat per la pedrera, al mas Molar de les Clotes, en terme de Llers.
A banda de celebrar la salvaguarda de l'espai amb un vermut musical i un dinar popular, durant el matí s'oferiran per descobrir el patrimoni natural i de pedra seca de la Garriga amb visites guiades, tallers infantils i l'entrega de premis d'un concurs de dibuix per a la mainada de les escoles de la zona sota el lema «Dibuixa la Garriga».
Amb la festa les entitats també esperen recaptar diners per fer front a les despeses judicials que ha tingut la llarga lluita i que en total sumen 16.352,98 euros, una suma important per a unes entitats sense ànim de lucre que bàsicament es sostenen amb quotes de socis i donacions.
Per últim, l'alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, ha avançat la voluntat de treballar en un Pla de gestió de la Garriga per conservar totes les construccions i posar en valor el seu patrimoni cultural.
|
«No ens plantegem ser com Amazon, el que volem és traslladar el nostre concepte de llibreria i espai cultural en el món 'online'».
La Confederació d'Associacions i Gremis de Llibreries (CEGAL) es reivindica aquests dies en el seu congrés nacional a Màlaga amb la presentació d'una nova plataforma digital, la web todosloslibros.com, que es reinventa i deixa de ser un simple reposador o lloc de consulta.
Un projecte elaborat amb mim i delicadesa pels mateixos llibreters, amb col·laboracions d'editorials i distribuïdors, amb el qual volen arrabassar un tros de pastís als grans del sector digital aprofitant precisament aquest tracte personal i diferenciat que els lectors troben en aquestes llibreries de barri que a poc a poc ha anat agonitzant amb el comerç 'online'.
La interacció dels lectors serà un dels principals atractius del projecte, que permetrà als usuaris, per exemple, crear prestatgeries o llistes personalitzades de llibres segons els seus gustos, plantejar o demanar recomanacions amb altres usuaris o llibreters, compartir ressenyes i crítiques literàries o conèixer les activitats culturals de cada una de les llibreries associades.
«Un espai per quedar-te a viure si t'agraden els llibres», resumeix Jesús Trueba, de la llibreria La Buena Vida de Madrid i un dels impulsors del projecte que ja està disponible per a qualsevol lector.
No obstant, ara mateix la web només permet reservar l'exemplar per acudir a recollir-lo, però a partir de l'estiu, una vegada es compatibilitzin els sistemes informàtics de cada establiment, oferirà la possibilitat de comprar-lo 'online' i rebre'l a casa o a la llibreria que desitgi.
«En això no hi ha tanta diferència, perquè ara molts lectors no són a casa i les grans companyies del mercat 'online' han de buscar espais on poder dipositar les comandes», matisa Trueba.
Segons apunta, «el projecte neix ara afortunadament, perquè si ho hagués fet fa set anys, hauríem perdut la batalla amb el món 'online', ara hem depurat els errors per oferir, a més, una informació de qualitat, el nostre gran potencial».
El sector es mostra molt orgullós amb el valor afegit que aportarà la web, perquè respecta el concepte de llibreria com a espai de referència i intercanvi, cosa que permetrà, confien, arribar no només a l'usuari que està interessat en la literatura com en la vida cultural, i guanyant de passada nous lectors.
«El que som en el món físic, la selecció de títols, els consells del llibreter cada un amb la seva personalitat, ho traslladem en el món 'online'», subratlla.
Això sí, a l'estar centralitzada tota l'oferta en una mateixa web, els llibres tindran un preu fix amb independència de l'establiment en el qual es reculli.
En aquest sentit, la vicepresidenta de la CEGAL, Sara Sánchez, destaca l'evolució del sector llibreter cap a un model més ecològic i sostenible, ja que s'avança al comerç de proximitat.
I permet, de passada, la subsistència d'aquestes petites llibreries de barri que veuran incrementades les seves vendes ja que, fins ara, la web todosloslibros.com rebia dos milions de consultes bibliogràfiques sobre alguns dels quatre milions de títols que tenien registrats, alguns descatalogats, o sobre els 1,2 milions de títols que es comercialitzen actualment tant a Espanya com a Llatinoamèrica.
Un volum de possibles usuaris que ara esperen mantenir com a compradors.
La plataforma digital ha sigut un dels pilars entorn dels quals s'ha orquestrat el XXIV Congrés de Llibreries, que aquests dies analitza a Màlaga un altre dels reptes del sector: com captar nous lectors.
«Hi ha adults que llegeixen premsa esportiva però no fan el salt al llibre, i això s'aconsegueix convertint les llibreries en centres d'experiències, posant en valor aquest espai físic de trobada perquè, per exemple, acudeixin a una xerrada sobre un esportista que ha escrit un llibre», apunta.
Els llibreters també debaten sobre com dur a terme un model més ecològic i sostenible, consolidat el comerç de proximitat.
Especialment des que, com han constatat en la trobada, el paper ha guanyat la batalla al dispositiu digital i, malgrat els temors inicials, no ha sigut un substitut sinó un complement.
|
Lliures és un projecte que impulsen Coop 57, Òmnium Cultural i les Entitats Catalanes d'Acció Social des del 2016 per tal de construir un fons econòmic i social estable per donar suport a projectes per revertir les desigualtats, la pobresa i l'exclusió social arreu de Catalunya.
Ahir es va presentar a l'Ateneu Coma Cros, de Salt, amb la presència de Xavier Antich, Ferran Busquets i David Fernàndez, representants de les entitats impulsores del Lliures; Mostafà Shaimi, de l'Àgora de Lliures i l'Espai Antirracista de Salt, i membres de dos iniciatives que reben suport del rojecte: Judit Font, de l'Ateneu Popular Coma Cros, i Nancy Domínguez, de l'associació Escudella Solidària.
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Va forçar el penal del 2-0 jugant a un bon nivell
Pedro Rodríguez no havia jugat ni un sol minut durant aquesta Eurocopa, però Vicente del Bosque tenia clar que ahir seria el seu dia.
Ja hores abans del partit de Donetsk la premsa desplaçada a Ucraïna parlava de la possibilitat de veure'l entrar directament a l'equip titular, però al final el canari va esperar fins a la segona part.
I els minuts que va jugar els va aprofitar per forçar un penal i fer dues bones jugades per la banda.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l'entorn immediat sense cap material de cohesió.
És la onzena expressió dels Països Catalans que obté aquest reconeixement
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La candidatura internacional 'L'art de la pedra seca: coneixements i tècniques', presentada per vuit estats europeus (Croàcia, Xipre, França, Grècia, Espanya, Itàlia, Eslovènia i Suïssa) ha estat inclosa en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial per a la UNESCO.
La decisió ha estat presa pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que s'està celebrant a la República de Maurici entre el 25 de novembre i l'1 de desembre.
La tècnica de la pedra seca consisteix a aixecar una construcció sense cap material de cohesió (calç o guix), usant únicament les pedres disponibles en l'entorn immediat del territori.
Segons les dades recollides per l'Observatori del Paisatge, a Catalunya hi ha més de 19.000 elements que responen a aquestes característiques: marges, llogarets, pous de glaç, forns de calç, etcètera.
De fet, els estudis arqueològics demostren que la tècnica ve sent utilitzada ininterrompudament des del s.VI. Més enllà de la feina desenvolupada per les administracions públiques, actualment vetlla per la seva conservació l'Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional (APSAT).
D'altra banda, l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya té inventariats més de 7.000 elements d'arquitectura tradicional, bona part dels quals, tot i que no es poden quantificar exactament, són construccions de pedra seca.
També podeu consultar els mapes d'aquestes construccions, que són accessibles en aquest lligam.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
El secretari Polític de Podem i número dos al Congrés d'Units Podem, Íñigo Errejón, ha defensat aquest dissabte a Barcelona la necessitat de fer fora el PP i les seves "polítiques injustes", perquè s'ha convertit, segons la seva opinió, "en un enemic declarat de Catalunya".
Així ho ha sentenciat durant el gran míting que ha celebrat la confluència catalana EnComúPodem davant de l'Arc del Triomf al costat dels principals referents d'Units Podem, el líder del partit morat i candidat a la Moncloa, Pablo Iglesias, i el líder d'IU i candidat número 5, Alberto Garzón, i que ha tingut com a amfitriona l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Durant la seva intervenció, que ha desenvolupat gairebé íntegrament en català, Errejón ha defensat que "la convivència entre els pobles amb l'Estat espanyol" no la construiran "els de dalt" sinó "els de baix", des de "la pluralitat i la fraternitat".
En aquesta línia, ha assegurat que no es creuen els que parlen de "defensar un país sense parlar de defensar la gent i les famílies que pateixen les retallades".
"La idea de país no és res sense la protecció de la gent.
Des de la fraternitat, la plurinacionalitat i des de les aliances, estem en condicions de guanyar el canvi polític perquè anem junts", ha assegurat.
"Guanyarem junts el canvi", ha emfatitzat davant dels milers d'assistents concentrats al Passeig de Lluís Companys, després de celebrar que l'àrea mediterrània està marcant, segons la seva opinió, el camí de transformar el que el PP va convertir en "l'Espanya low cost" en "l'avantguarda del canvi polític".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'impuls a la igualtat efectiva de dones i homes per part d'organismes internacionals i del marc normatiu català, estatal i internacional implica que la demanda de professionals especialistes en gènere va en augment.
La formació impartida en aquest mínor permetrà a l'alumnat adquirir eines i habilitats per incorporar la perspectiva de gènere en les seves activitats acadèmiques i professionals futures, i evitar així la ceguesa al gènere encara predominant.
Aquesta ceguesa es tradueix en una manca de reconeixement dels rols i responsabilitats que s'atribueixen a les dones i als homes en contextos socials, culturals, econòmics i polítics específics, fet que contribueix a reproduir la desigualtat existent.
L'objectiu del mínor en Estudis de Gènere és proporcionar una formació especialitzada de caràcter interdisciplinari i transdisciplinari en diferents àmbits de les ciències socials i jurídiques i de les humanitats que consideren el gènere com una variable analítica i explicativa clau.
Els continguts temàtics inclosos en el mínor parteixen de les contribucions teòriques i empíriques feministes.
Aquestes contribucions posen de relleu com el gènere és un element constitutiu de les relacions i estructures socials que, a través de discursos i ideologies, imposa diferents normes socials, estereotips i rols sobre la feminitat, la masculinitat, la sexualitat i la identitat i l'expressió de gènere.
D'aquesta manera, el mínor desenvolupa la capacitat per avaluar les desigualtats per raó de sexe, gènere i diversitat sexual, i per dissenyar solucions, tenint en compte la intersecció del gènere amb altres eixos de desigualtat (classe social, etnicitat, racialització, diversitat funcional, etc.).
Estudiants dels centres integrats de la UPF, els estudiants del programa de grau obert de la UPF i els titulats de la UPF inscrits al programa Alumni.
Les modificacions de plans d'estudis que afectin les assignatures incloses en el mínor, hauran de ser tingudes en compte en tot allò que les modifiqui.
25425 Comunicació i Gènere (curs 2019-2020)
Matriculada amb els codis 25428,25429 consulteu [email protected]
Cursos no integrats en els plans d'estudi dels graus
Consulta aquí els programes i els horaris de les activitats formatives que són assignatures de titulacions oficials, posant el codi o el nom de l'assignatura al cercador.
El mínim per assolir el mínor són 20 crèdits.
L'oferta s'actualitzarà anualment.
|
Clausurada la temporada el 31 d'agost amb amenaça meteorològica i la sinistra explosió d'una fàbrica de petards, ja podem fer recompte de les noticies d'aquest estiu.
Tot i que la millor manera de passar els estius, en això estarem tots d'acord, es sense noticies.
Així es com esperem que siguin les nostres vacances, en algun raconet que ens aparti de la realitat.
Una cala a la Costa Brava, Eurodisney o l'arcàdia remota del poble dels avis.
Volem que el temps s'aturi però es engegar el mòbil i fer-se manifest allò de que el món continua girant.
Cap a la dreta, per molt que el moviment rotatori s'empenyi.
Els boscos no han cremat com al 2012 (any desastrós), però entre les elevadíssimes temperatures i la ultima llei forestal els focs s'han disparat respecte l'any passat.
Amb tot, el debat sobre els incendis no ha estat noticia.
Aquest any no s'ha sentit a parlar de caos aeroportuari, ni d'overbookings, ni de retards, ni de passatgers indignats; només de l'augment substancial i tremendament positiu del flux de turistes.
Durant el mes de juliol els aeroports han enregistrat xifra rècord de passatgers, els quals han embarcat i desembarcat, conduïts per la melodia del fil musical, en perfecta harmonia.
Això es tot el que volem saber, que tot va be, que tot funciona.
Amb tot els mitjans no s'han pogut estar d'explicar que Wall Street va amunt, que els mercats asiàtics s'estampen; d'atendre les refregades entre les dos Corees o les causes i conseqüències del monumental l'accident de Tianjin.
Tot i que hi ha moments en que s'ha de posar l'accent en les promeses electorals: la pujada de sou als funcionaris o l'indult urgent de Rajoy a l'àvia de les Canàries que fou condemnada per negar-se a enderrocar casa seva.
La magnificència es lluminosa, esperançadora, i afavoreix les digestions de la canícula mediterrània: inclement.
A la nostra península ha estat un estiu amb noticies d'estiu.
La vella classe política ha fet les clàssiques compareixences sense contingut i com es costum ha deixat els continguts sense atendre.
Accidents a les carreteres secundaries, una xica degollada, dos noies enterrades en cal viva, una senyora morta a destralades.
Totes elles víctimes d'un botxí que rondava per casa: noticies domèstiques.
Però ha fet bon temps i hem pogut baixar a prendre el sol a la platja.
El mes d'agost és inhàbil, que ho sigui també en noticies.
Les institucions i les consciències necessiten descansar.
Ha transcendit la renovació de Sergio Ramos i la sortida de Pedro.
En clau catalana les noticies han girat en torn del si-si, del no-no i del si però no.
I hem estat tots al cas de que la sisena temporada de Joc de Trons es rodarà a Girona.
D'Espanya hem sabut que han jubilat al Jutge Castro (noos, palma arenas o infanta), que Wert ja gaudeix del nou càrrec d'ambaixador de la OCDE a París i que el ministre de cultura que l'ha de substituir es fan de Cine de Barrio.
Escapem de tot això, no es pot aguantar.
Refugiem-nos en les petites bondats de l'estiu: la muntanya, la platja, el Tour, en els balls a la plaça, en els castells de focs, en les tertúlies de gintònic, els correfocs, les xarangues.
Mentre hem celebrat la festa major, els que sempre estan a l'aguait han aprofitat per pujar la gasolina, la llum, i per aprovar reformes que l'any vinent ens complicaran una mica mes l'existència.
Però nosaltres decidim quan n'hi ha prou.
Tenim el comandament, podem apagar el telenotícies, el mòbil, desendollar el transistor i tancar per vacances.
Fugir es una necessitat i segons Baudelaire un altre dels drets de l'home que s'havia d'afegir a la llista.
Els herois són uns altres, els qui per evadir la realitat hauran de creuar mig planeta i demostrar als europeus que han nascut a Síria, Somàlia, Afganistan, Eritrea o Nigèria i així aconseguir la condició de refugiats: l'estatut que els donarà l'última oportunitat de sobreviure.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
|
Aquesta és la pàgina de El Rustidor.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Paterna.
|
Sabadell (Barcelona) estrenarà aquest dimarts les seves primeres dues patrulles mixtes de Mossos d'Esquadra i Policia Local amb l'objectiu d'"afavorir la proximitat amb la ciutadania" i incrementar l'intercanvi d'informació i la coordinació entre els dos cossos.
En roda de premsa aquest dilluns, l'intendent de Mossos a Sabadell, Josep Guillot, ha assegurat que, d'aquesta manera, "la ciutadania percep que, independentment de l'uniforme que vegi, és la policia a la qual es pot dirigir i que treballa per donar solució als seus problemes".
En aquesta línia, l'alcalde de la ciutat, Joan Carles Sánchez, ha afirmat que aquesta iniciativa millorarà la qualitat del servei, i n'ha destacat la funció pedagògica perquè "la col·laboració s'ha de veure i la ciutadania l'ha de percebre".
Les noves patrulles estaran integrades inicialment per quatre agents --dos de cada cos-- i portaran a terme tasques de vigilància, tant en l'àmbit rural com a la zona urbana de Sabadell.
En el cas de la vigilància rural, el nou dispositiu recorrerà les diferents masies i indústries de la zona i portarà a terme tasques de control de possibles actes il·lícits que es produeixin al territori.
Pel que fa a la vigilància de l'àmbit urbà --també anomenada de proximitat-- es desenvoluparà preferentment a peu, recorrent equipaments com biblioteques, col·legis i centres cívics, com també eixos comercials i espais amb "alguna problemàtica determinada".
Els agents d'aquestes patrulles mixtes comunicaran a les seves centrals respectives les novetats de cada servei, i està previst un mecanisme de seguiment periòdic d'aquest dispositiu per valorar els resultats i prendre les mesures que es considerin necessàries.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Amb aquesta panera, amb la que pretenen superar la venda de més de 5.500 participacions venudes a l'edició anterior, persegueix l'obtenció de recursos en benefici de les persones usuàries dels centres de l'entitat.
En aquesta edició, 92 empreses i comerços col·laboradors fan possible una iniciativa que cada any creix en nombre de col·laboracions i en qualitat dels obsequis.
Atendis, en col·laboració de Comerç Centre i l' Ajuntament, posen a la venta 10.000 participacions a un preu de 2,5 euros, amb les quals, la Fundació pretén obtenir 25.000 euros que es destinaran a la realització d'activitats i compra d'equipament per a 250 persones amb discapacitat intel·lectual a les que dóna atenció habitualment.
La panera inclou un creuer per a 2 persones, un Iphone 8, un ordinador portàtil, una videocàmera GoPro Hero 5, una smart TV, un microones Texa, una videoconsola PS4 més el joc Fifa'18, una cafetera de càpsules Dolce Gusto, una bicicleta Giant ATX, un xec regal de 150 euros per comprar material construcció/decoració, un val per un carro de la compra de 200 euros i un xec-regal per la compra de material informàtic per valor de 200 euros, entre altres productes.
La panera s'exposa a l'aparador de Xeviot, a la plaça de l'Àngel (Centre) fins el 28 de desembre, data en la que es realitzarà el sorteig davant notari.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell.
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El líder de Cs ataca el candidat per voler "perpetuar-se al poder" i pels "endollats"
Si l'intercanvi de cops entre Pedro Sánchez i Pablo Casado ha tingut descansos per una certa complicitat entre els dos, la tensió del candidat al govern amb Rivera és màxima a la tribuna del Congrés.
Ho ha advertit Sánchez, que ha assegurat que "Ciutadans no és un partit d'estat", com a forma d'estendre la mà a Casado per la investidura, i ho ha confirmat el líder de Cs amb un to de màxima agressivitat i convençut que hi ha "un pla Sánchez amb una banda per liquidar Espanya".
El diputat de la formació taronja es referia amb aquesta "banda" a Podem i l'independentisme, ja que ha considerat que el discurs conciliador de Sánchez demanant abstencions és "una cortina de fum" i forma part del "pur teatre" del líder socialista, al qual ha acusat de tenir un discurs "de cartró pedra".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La mort per suïcidi de ciutadans d'entre 15 i 24 anys és de 13 per cada 100.000 persones, per sobre dels accidents de trànsit o del càncer
El suïcidi és la principal causa de mort entre els joves sud-coreans el 2010 per tercer any consecutiu, a causa de l'alta competitivitat educativa i les dificultats econòmiques, informa l'Oficina d'Estadística de Corea del Sud.
Durant aquest any, l'índex de suïcidis en els ciutadans de 15 a 24 anys és de 13 de cada 100.000 persones, la proporció més alta entre totes les causes de mort per aquest grup d'edat, detalla l'informe.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
L'ONG Open Arms planteja ara al govern espanyol el lloguer d'un avió per poder traslladar des d'Itàlia els 107 migrats rescatats al Mediterrani.
El vaixell de salvament és a només 800 metres de Lampedusa –al sud de Sicília– sense poder desembarcar, després que Itàlia i Espanya haguessin acordat que el vaixell navegui ara cap a les Illas Balears per desembarcar a Mallorca.
Open Arms entén que aquesta opció és incomprensible i adverteix que la situació emocional de les persones que malviuen al buc és "extrema".
L'ONG proposa desembarcar a Itàlia i des d'allà traslladar els migrants en avió fins a Madrid.
"Llogar un Boeing per a 200 persones té un cost de 240 euros per passatger", ha etzibat Riccardo Gatti, cap de la missió a Itàlia en declaracions als mitjans.
Fonts de l'ONG han explicat que el vaixell no té capacitat per arribar a cap port espanyol i assegura que la situació de tensió acumulada en els darrers 18 dies "pot esclatar a bord en qualsevol moment".
Si el vaixell obre rumb cap a un altre lloc que no sigui Lampedusa, adverteixen, podria suposar un motí, a més de posar en risc migrants i tripualció.
És en aquest punt que des d'Open Arms plategen l'opció del trasllat aeri.
"Les persones a bord han de ser desembarcades de manera ràpida i segura per rebre l'assistència necessària i la manera més ràpida és fer-ho en avió", expliquen des de l'ONG.
Si s'opta pel trasllat per la via marítima a l'estat espanyol, Open Arms demana al govern que enviï un vaixell "en condicions".
|
Felip V, primer monarca hispànic de la dinastia borbònica (1700-1746), té un lloc destacat a la història de Catalunya, i no precisament a la galeria de personalitats il·lustres.
El sistema polític que Felip V va importar de Versalles va provocar una formidable col·lisió amb les institucions catalanes.
L'economia, la mare de totes les guerres, en aquell conflicte també va tenir la seva quota de protagonisme.
Intervencionisme borbònic versus mercantilisme català.
La inevitable guerra de Successió hispànica (1705-1715) contenia uns arguments que anaven molt més enllà de la simple qüestió de dirimir qui havia de posar les natges al tron de Madrid.
Va ser una guerra que es va saldar amb una absoluta destrucció política, econòmica i social de Catalunya.
Una vegada conclosa la guerra, però, Felip V va desplegar un aparell repressiu sense precedents amb l'objectiu de carbonitzar la terra cremada catalana.
Per què Felip V detestava els catalans?
L'aparell d'estat borbònic havia recuperat i potenciat la idea que Catalunya era una "província" rebel, una idea que havien fabricat mig segle abans les oligarquies cortesanes de Madrid durant el conflicte revolucionari dels Segadors (1640-1652), que va conduir a la proclamació de la primera República catalana (1641).
Els ministres de Felip V, tant els francesos que li havia imposat el seu avi i valedor Lluís XIV de França com els castellans que ell i el seu seguici versallesc van promoure, només van haver d'implementar les tècniques publicitàries que triomfaven a Versalles, és a dir, adaptar l'estereotip del català rebel, mesquí i traïdor que havien fabricat a principis de la centúria anterior els ministres hispànics Lerma i Olivares a un nou escenari temporal.
Lluís XIV va ser un gran publicista —probablement el pioner del màrqueting modern— i el campió del sistema polític absolutista.
Això ens podria portar a pensar que Felip V es limitava a seguir un guió prèviament imposat.
Felip V participava plenament de la cultura punitiva que, des del segle anterior, envaïa tots els racons de la cort de Madrid.
Massacrar els catalans equivalia, a la pràctica, a extirpar el càncer que amenaçava el projecte borbònic de la unitat hispànica, que llavors pilotava sobre la figura del monarca, convertit, com passava a França, en la representació personificada de l'Estat.
Una França parisenca i una Espanya madrilenya.
El que va passar és que a Felip V se li va descontrolar la situació.
Tant, que Lluís XIV —que l'any 1700 havia proclamat que l'ús del català li repugnava i era indigne a la nació francesa— el va advertir que la seva funció de rei d'Espanya no era massacrar els catalans, sinó espanyolitzar-los i convertir-los en súbdits fidels.
Fins i tot a Berwick, el general que havia dirigit el setge i l'assalt de Barcelona (1713-1714), li va semblar que aquella onada repressiva era "poc cristiana".
La qüestió és: Com era possible que un príncep criat i educat a la moderna i glamurosa cort de Versalles abracés plenament l'atàvica cultura punitiva de la decrèpita cort madrilenya?
Com era possible que es convertís en el campió d'aquella cultura punitiva?
I la resposta la trobem en el seu perfil psicològic, el gran desconegut del públic, que explicaria la brutal repressió que va desplegar tant durant el període de guerra (1705-1714) com durant l'etapa de postguerra (1714-1746).
És un perfil que s'explica per la seva història personal, perquè a Felip d'Anjou, net del rei Sol i tercer en la línia successòria francesa, el tron hispànic li va arribar inesperadament i el va enganxar en una situació que col·loquialment podríem definir com "amb els pixats al ventre".
El primer Borbó hispànic havia arribat per exercir la funció de recanvi en el cas que el pare i el germà gran no sobrevisquessin al rei Sol; en cap cas, però, havia rebut una formació per exercir com a governant.
Mesos abans de la defunció més que anunciada de Carles II, el darrer Habsburg hispànic (1700), i amb la prematura —i sospitosa— mort de l'infant Josep Ferran de Baviera, candidat de consens dels partits cortesans de Madrid (1699), Felip V passaria de la categoria de duc de la casa reial francesa, amb tots els honors que comportava ser membre privilegiat de la cort més rica i luxosa d'Europa, a candidat preferit, i després rei, d'una cort desprestigiada per la corrupció i la conspiració i dominada per la doctrina inquisitorial —i, fins i tot, per la pràctica de la bruixeria i la fetilleria—.
Felip d'Anjou va acceptar, per imposició de Lluís XIV, el tron hispànic, el govern d'un imperi políticament decadent i econòmicament en fallida.
Però el vell Borbó, a canvi, el va guarnir amb una nodrida representació del funcionariat de Versalles.
La desconfiança borbònica cap a les oligarquies hispàniques convertiria els versallescs Orry, Robinet o La Tremoille, per citar tres exemples, en els nous rectors de l'" imperio donde nunca se pone el sol ".
L'entrada "triomfal" dels nous ministres francesos (1700) va provocar una guerra sense quarter a la cort hispànica, similar a la que dos segles abans havia generat l'arribada dels ministres flamencs amb Carles I, el net de Ferran i Isabel (1516).
Hi havia uns elements que, malgrat la distància cronològica, tenien moltes similituds, com ara el monarca estranger que necessita afirmar la seva autoritat.
I amb un agreujant afegit: el Borbó hispànic tenia la missió encomanada d'implantar l'absolutisme a les Espanyes.
La guerra de Successió hispànica (1705-1715) es va lliurar en diversos fronts.
I la brutalitat que van esmerçar els comandaments de Felip V a Catalunya —durant i després del conflicte— no era més que la manifestació d'una cursa desbocada per acreditar mèrits militars.
Felip V no era als camps de batalla, però en canvi els seus comandaments —i aquí el possessiu seus adquireix un valor significatiu— serien els que perpetrarien episodis d'una brutalitat aterridora.
Els catalans es van convertir en la pedra de toc de la desconfiança i la inseguretat borbòniques.
El primer Borbó hispànic els detestava en especial perquè políticament, culturalment i econòmicament estaven a les antípodes del règim absolutista que l'havia de consagrar com a rei de les Espanyes.
I els detestava especialment perquè, lluny de posar l'aparell institucional i productiu català al servei de la causa borbònica —que en l'esquema despòtic reial era el que els tocava—, s'havien atrevit a actuar com una república sobirana, signant tractats internacionals amb les potències enemigues de París (Pacte de Gènova, 1705) i s'havien atrevit a posar en evidència el seu projecte (coronació de Carles d'Habsburg, 1706).
Però el que explica la brutal repressió que va seguir el final de la guerra (1714) —si és que la que es va perpetrar durant el conflicte té alguna justificació— té, també, una relació directa amb la guerra intestina que es lliurava a la cort de Madrid durant el procés de consolidació del règim absolutista.
En aquest punt sorgeix, naturalment, una altra qüestió: ¿Les oligarquies cortesanes de Madrid, quan es van postular a favor de la candidatura borbònica (1699), no preveien que Felip V importaria un sistema polític absolutista que podia posar fi als seus privilegis?
La candidatura borbònica —el sistema absolutista— era la gran esperança cortesana.
No era la " sangre nueva " que sublimen els historiadors espanyols; era la liquidació del sistema foral.
La derrota definitiva dels països de la Corona d'Aragó en la cursa per liderar el projecte hispànic.
La victòria política de les oligarquies agràries castellanes sobre les classes mercantils catalanes i valencianes.
El que no preveien era que el Borbó arribés acompanyat d'una cort de funcionaris de Versalles que els desplaçarien del poder polític.
I tampoc que el Borbó, a mesura que els francesos queien cremats políticament per l'assetjament cortesà, els substituiria per una nova classe de funcionaris de la noblesa de segon nivell: els hidalgos.
Els hidalgos, àvids de poder i riquesa, es van convertir en els elements més radicals d'aquell nou règim.
A Catalunya, personatges com Patiño o Macanaz reforçarien i perllongarien el paisatge de terror, delacions i execucions que havia dominat durant la guerra.
Les confiscacions, els empresonaments, les tortures i les execucions —sempre aplicades amb l'arbitrària justícia borbònica— també es mantindrien com a elements habituals d'aquell paisatge.
Els símptomes de la malaltia mental que patia Felip V des de la seva infantesa es van fer més evidents.
Els seus metges la van anomenar malenconia.
Les fonts revelen, en canvi, que el despatx del rei es va convertir definitivament en una mena de casa del terror versió barroca, on el seu "il·lustre" sobirà alternava episodis de depressió profunda amb d'altres d'ira incontrolada.
Quan Lluís XIV o Berwick li censuraven la seva actitud es referien, també, a això.
|
El grup parlamentari de JxCat ha celebrat la decisió del jutge del Suprem Pablo Llarena de rebutjar extradir el seu líder, Carles Puigdemont, només per malversació, i de retirar les euroordres contra l'expresident i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i la secretària general d'ERC, Marta Rovira.
La notícia ha coincidit amb la reunió de JxCat d'aquest dijous al migdia -de gairebé dues hores-, on Puigdemont hi ha connectat en videoconferència des d'Alemanya des de l'inici.
Els diputats han aplaudit la decisió de Llarena, segons expliquen fonts de la reunió, però l'expresident del Govern ha demanat prudència al grup parlamentari a l'espera de llegir amb detall la resolució.
La defensa del líder de JxCat estudiarà amb calma les conseqüències de la decisió del magistrat.
El vicepresident primer de la Mesa, Josep Costa, ha reaccionat a Twitter amb un contundent: "Llarena KO".
A la reunió de JxCat també hi han assistit la portaveu del Govern, Elsa Artadi, la consellera de Cultura, Laura Borràs -totes dues diputades de JxCat-, el titular de Territori, Damià Calvet, i el cap del departament de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.
El president de JxCat, Jordi Sànchez, empresonat des de fa més de nou mesos -ara a Lledoners-, ha fet arribar un missatge publicat a Twitter on subratlla: "El 28 d'octubre Puigdemont ens va demanar paciència, perseverança i, també, perspectiva", i acompanya el tuit d'una cita del primer president de la República de Sudàfrica, Nelson Mandela: "La presó és una educació extraordinària de la necessitat de paciència i perseverança.
És sobretot una prova al propi compromís".
El jutge que instrueix al Suprem la causa contra el 'procés' ha rebutjat l'extradició de Puigdemont en els termes en què permetria la decisió del tribunal d'Schleswig-Holstein, que la limita a un possible judici per malversació, i ha retirat les euroordres que havia dictat contra l'expresident i també contra els exconsellers i Rovira.
A la seva interlocutòria, el jutge critica durament el tribunal alemany i li retreu "falta de compromís amb fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol" perquè –al seu entendre- ha jutjat els fets sense tenir cobertura normativa i ha actuat sense tenir en compte la jurisprudència del TJUE i la normativa de l'euroordre.
Llarena no ha remès el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJU) mitjançant una qüestió prejudicial.
El magistrat –que ja va retirar al desembre del 2017 una primera euroordre quan Puigdemont era a Bèlgica - evita d'aquesta manera un possible extradició que contradigui la base de la seva instrucció (construïda a l'entorn del delicte de rebel·lió) i que generi un judici a dos nivells contra la cúpula del 'procés'.
Per aquest motiu argumenta que ha de "rebutjar" el lliurament de Puigdemont com a "mer responsable d'un eventual delicte de malversació de caudals públics", i retira també les ordres europees i internacionals de detenció contra l'expresident i contra els exconsellers Comín, Puig, Serret, Ponsatí i Rovira.
Això implica que podran circular lliurement per Europa i la resta del Món, però no per l'Estat, on es manté pendent la seva ordre de detenció.
Llarena rebutja l'extradició i retira les ordres internacionals adduint que les actuacions del tribunal alemany "no només curtcircuiten l'operativitat de l'instrument de cooperació internacional que hem impulsat, sinó que deterioren indegudament la apreciació indiciària de responsabilitat que recull la investigació i una interlocutòria ferma de processament".
El desembre del 2017 Llarena ja va retirar una primera euroordre contra Puigdemont –i també Comín, Ponsatí, Serret i Puig- adduint que un possible lliurament per un delicte que no fos el de rebel·lió posaria en dubte la "unitat jurídica inseparable" de la causa al Suprem.
D'altra banda, fonts de JxCat presents a la reunió d'aquest migdia han explicat que també s'hi ha tractat la polèmica d'aquest dimecres amb ERC i el president del Parlament, Roger Torrent, que va suspendre el ple després del desacord entre els dos grups independentistes de cara a l'aplicació de la suspensió de diputats.
Segons expliquen les fonts, el grup ha tractat l'enganxada amb els republicans però s'ha reiterat la versió que ja van donar ahir el portaveu de la formació, Albert Batet, i altres diputats de JxCat.
No s'esperen reunions formals amb ERC al llarg de les properes hores, però sí que hi podria haver alguna conversa discreta.
|
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Quan els agents han accedit a l'interior del domicili s'han trobat un munt de plantes de marihuana i maquinària diversa.
Després d'instruir diligències i recomptar les plantes, han decomissat fins a 883 plantes, més làmpades, ventiladors i aparells d'aire acondicionat.
En total han intervingut quatre unitats de la Policia Municipal.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell.
|
El Govern espanyol ha convocat l'ambaixador veneçolà a Espanya, Mario Isea, per protestar davant de les recents declaracions del president Nicolás Maduro, que va titllar de "racista" el cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy.
Molest per la proposició no de llei que va aprovar aquest dimarts el Congrés espanyol en què reprova el Govern veneçolà per la detenció de líders de l'oposició i demana la seva posada en llibertat, Maduro va acusar Rajoy d'estar "darrere de totes les maniobres contra Veneçuela".
"Que les Corts (espanyoles) opinin de la seva mare, però que no opinin de Veneçuela", va dir al seu programa 'En Contacto con Maduro', que s'emet a la cadena pública del país sud-americà.
La proposició no de llei aprovada al Congrés va tenir el suport de PP, PSOE, UPyD, CiU i PNB, mentre que va ser durament criticada per Esquerra Plural, Amaiur, ERC i BNG, que van considerar els líders opositors empresonats uns colpistes.
En protesta per les declaracions de Maduro, el Ministeri espanyol d'Afers Estrangers i de Cooperació ha convocat aquest migdia l'ambaixador de Veneçuela a Espanya, Mario Isea, a una reunió on se li traslladarà "el malestar i el rebuig" de l'Executiu espanyol a les paraules de Maduro, segons han informat a Europa Press fonts diplomàtiques.
La trobada tindrà lloc a les 12.00 hores a la seu del Ministeri.
Isea serà rebut pel director general per a Llatinoamèrica, Pablo Gómez de Olea, ja que tant el secretari d'Estat de Cooperació Internacional i per a Llatinoamèrica, Jesús Gracia, i el ministre José Manuel García-Margallo es troben de viatge fora d'Espanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El valor i l'interès de la ciutat no es limita a un conjunt d'edificis simbòlics.
Es troba també en el diàleg entre construccions de diferents èpoques, en la relació entre els edificis emblemàtics i els conjunts de cases aparentment més modestes, en les trames de carrers o les xarxes de camins.
Per això, Reus té un Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Natural.
El seu objectiu és protegir les peces individuals d'arquitectura i de l'entorn natural, i també alguns carrers o teixits urbans i certes parts del territori perquè tots aquests elements configuren un patrimoni col·lectiu que cal preservar.
El Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Natural de Reus pretén revitalitzar el patrimoni de la ciutat dotant d'usos nous alguns edificis.
Així, l'objectiu és trobar l'equilibri entre l'ús i la conservació dels edificis.
El Pla cataloga fins a 500 béns del patrimoni i en defineix el grau de protecció.
Cadascun té definit el seu valor patrimonial, que pot abastar tot un conjunt, només un edifici o una única part de l'immoble.
El nivell màxim de protecció el tenen la Casa Navàs, l'Institut Pere Mata i la Prioral de Sant Pere.
Els béns patrimonials es classifiquen en els següents àmbits:
Consulta el Pla especial de protecció del patrimoni historicoartístic i natural de la ciutat de Reus
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals.
|
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
El Síndic de Greuges ha decidit demanar a la Comissió Europea que investigui si la reforma del peatge elèctric aprovada recentment a Espanya pot amagar un ajut d'estat encobert.
La institució també s'ha adreçat a l'Ombudsman Europeu i a la xarxa de defensors europeus de l'energia (NEON), que el mes de juny es va reunir a Barcelona, on aquest va ser un dels assumptes abordats.
Rafael Ribó ha valorat positivament que el Govern català s'hagi implicat en el tema arran de la intervenció del Síndic, que a principis de juny va rebre la queixa de les associacions empresarials.
Contràriament, la decisió de no englobar en l'acord les empreses que estan en xarxes de 25 kV mantindrà el sobrecost aproximat de 200 milions d'euros l'any per a 3.277 empreses catalanes, que a principis de juny van presentar queixa al Síndic.
El Tractat de funcionament de la Unió Europea estableix que "tot ajut atorgat sota qualsevol forma pels estats o mitjançant fons estatals que falsegi o amenaci falsejar la competència per afavorir determinades empreses o produccions és incompatible amb el mercat interior, excepte disposició contrària en els tractats, en la mesura que afecti els intercanvis comercials entre els estats membres.
Per classificar una mesura com ajut estatal han de concórrer les cinc condicions següents: ús de recursos públics, avantatge econòmic, selectivitat (l'ajut afavoreix determinades empreses comercials o la producció de determinats béns), efectes en la competència i efectes en el comerç entre els estats membres.
Només les parts interessades poden presentar una denúncia per informar la Comissió de presumptes ajuts il·legals o abusius.
El reglament procedimental defineix part interessada com "qualsevol estat membre o qualsevol persona, empresa o associació d'empreses els interessos dels quals es puguin veure afectats per la concessió d'un ajut i, concretament, els que en són beneficiaris, les empreses competidores i les associacions socioprofessionals".
|
Propostes cuidades i brodades des de la consciència de donar espai a l'infant en les seves primeres aproximacions a la dansa.
Treballem in situ a l'aula mitjançant el projecte Cos i Moviment 0-3 potenciant la llibertat del cos i el joc a través del moviment i també continuem creixent amb el Festival El Més Petit de Tots procurant una oferta escènica acurada amb les necessitats i ritmes dels nens i les nenes.
ANIMAL RELIGION presenta EL MÉS PETIT DE TOTS:...i les idees volen (funcions escolars).
Compagnie ACT2 (França) presenta EL MÉS PETIT DE TOTS: Et si J'Étais Moi / I si jo fos jo! (funcions escolars).
INGER CECILIE BERTÁN DE LIS presenta EL MÉS PETIT DE TOTS: Tumble in the Jungle (Voltant per la jungla) (funcions escolars).
Per tot allò relacionat amb consultes, queixes i/o reclamacions en la compra de les vostres entrades poseu-vos en contacte amb nosaltres a publics [ at ] mercatflors.cat
|
La Comissió d'Assumptes Institucionals (CAI) del Parlament votarà aquest dimarts per unanimitat que comparegui en la cambra catalana l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, després de confessar que ha tingut comptes a l'estranger sense regularitzar.
La votació, a les 9.30 hores, arribarà el dia després que el coordinador general de CDC, Josep Rull, assegurés que CiU votarà a favor de la compareixença, que han demanat tots els partits llevat de la federació nacionalista.
ERC ha assegurat que Pujol ha de comparèixer com a molt tard aquest divendres i, si no ho fa, demanarà crear una comissió d'investigació sobre el frau, on a més d'aquest cas podrien incloure's altres relacionats amb la corrupció.
Oficialment, després de la votació d'aquest dimarts el Parlament sol·licitarà a Pujol la seva compareixença, i serà aleshores quan rebi una comunicació oficial sobre aquesta qüestió de la cambra catalana.
CDC ha instat Pujol a comparèixer al Parlament, i així li ho ha indicat el seu coordinador de règim intern i comunicació, Francesc Xavier Sánchez, que es va reunir amb l'expresident català el 19 d'agost a Queralbs (Girona).
Alícia Sánchez Camacho (PP) reivindica una comissió d'investigació, i ICV ha exigit al president de la Generalitat, Artur Mas, i al Govern a querellar-se contra Jordi Pujol
Fiscalia ha rebut dues querelles pel cas Pujol de Manos Limpias i Plataforma per Catalunya (PxC), i també han anunciat que faran el mateix Podem i Guanyem, d'una banda, i diverses entitats veïnals de Catalunya.
Per la seva banda, la Fiscalia Anticorrupció rebutja de moment que les diferents investigacions obertes a la família Pujol Ferrusola puguin arribar a acumular-se en un únic procediment.
En total, es tramiten al Jutjat d'Instrucció número 31 de Barcelona --contra l'expresident de la Generalitat i la seva dona, Marta Ferrusola--, en l'Audiència Nacional --contra el seu fill Jordi Pujol Ferrusola, i la seva exdona Mercè Gironès-- i en la pròpia Fiscalia contra un altre dels seus fills, Oleguer Pujol.
La jutge d'Andorra que tramita la petició d'informació sol·licitada pel magistrat de l'Audiència Nacional Pablo Ruz sobre les activitats de Jordi Pujol Ferrusola, ha advertit que només col·laborarà amb la justícia espanyola si el delicte de blanqueig de capitals que li atribueixen va associat a altres de corrupció.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Diu que els manifestants havien anunciat que marxaven i que no obstaculitzaven cap via quan els agents actuar
Cassà de la Selva.-L'alcalde de Cassà de la Selva (Gironès), Robert Mundet, ha enviat una carta al conseller d'Interior, Miquel Buch, on recrimina la càrrega dels Mossos d'Esquadra al municipi dimarts passat arran d'un tall a la C-65 i li reclama que es depurin responsabilitats.
El batlle la qualifica de "desproporcionada" i diu que l'actuació, que "mereix la més severa crítica i repulsa", es va fer quan els manifestants ja havien marxat de la rotonda i no tallaven cap carrer ni accés al poble.
"Havien comunicat que deixaven la protesta i que abandonaven el lloc", assegura.
Mundet diu que no ha enviat abans la missiva perquè ha esperat a escoltar les valoracions polítiques però reitera que "les imatges que hem vist tots, constaten els repetits abusos de violència gratuïta per part d'alguns membres dels cossos de seguretat".
En aquest sentit, assegura que es fa "càrrec" de la complexitat i la "dificultat" de gestionar la situació però insisteix que el que no pot "acceptar és "l'abús de poder quan no hi ha cap tipus de violència manifesta".
Per això, reclama que prengui "les mesures necessàries" per aclarir els fets.
Amb tot, però, afirma que s'adhereix a les seves declaracions públiques on denuncia que "tots els comportaments violents no són propis de les nostres reivindicacions polítiques".
"Sempre ens hem manifestat en pau i fugint de qualsevol actuació violenta.
Som gent de pau i defensarem sempre la llibertat d'expressió, de manifestació i d'opinió, que han de ser respectades per tothom", insisteix a la carta.
L'alcalde també va fer arribar una queixa al directors dels serveis territorials d'Interior, Albert Ballesta, el mateix dimarts.
El tall de protesta per la sentència Els fets van passar dimarts cap al migdia després d'un tall a la via en protesta per la sentència que va començar a primera hora.
El desallotjament es va produir inicialment sense incidents, però un cop van apartar els manifestants de la carretera, la línia policial de Mossos va continuar avançant cap a un polígon proper donant cops de porra i fent càrregues puntuals contra els concentrats.
També va utilitzar furgonetes per dispersar-los amb la tècnica del carrousel.
Els agents de la Brimo i l'ARRO van identificar almenys set dels manifestants.
Alguns els van anar a buscar en un descampat (on havien fugit) i a d'altres, fins i tot els van immobilitzar al terra.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'entrenador del Vallbanc FC Santa Coloma, Richard Imbernón, va anunciar ahir que deixava l'equip després de cinc anys al capdavant.
«És una decisió personal i molt meditada», amb aquestes solemnes paraules donava la notícia i marcava el final d'una època.
«Necessito un canvi d'aires perquè ara per ara em costa trobar la motivació», constatava.
I és que tots els cicles arriben a la fi i, en aquest sentit, Imbernón va ser clar: «Els discursos dels entrenadors tenen data de caducitat i l'equip ara en necessita un de nou».
Durant aquesta etapa, l'equip ha aconseguit cinc lligues consecutives i dues Supercopes.
Imbernón deixarà de dirigir l'equip aquest cap de setmana després de disputar la final de la Copa Constitució i no estarà al davant de l'equip per la primera fase de la Champions League.
«Seria complicat trobar un entrenador quan acabi la fase prèvia, i quan un ha de prendre decisions ho ha de fer pensant en el millor per l'equip», recordava.
D'aquesta manera, Imbernón deixa la banqueta perquè «tot i que la lliga andorrana està creixent i cada cop és més professional», «té coses dolentes com el fet de tenir pocs equips i de repetir molt sovint de rivals», indicava.
Per altra banda, deixa la banqueta ara perquè «seria egoista esperar que acabessin els títols i estirar l'etapa fins que deixéssim de ser campions».
Ho té clar: «La persona que vindrà es trobarà un vestidor guanyador i amb les bases sòlides i podrà sumar i fer que l'equip sigui encara més gran».
A més, Imbernón, durant la roda de premsa del seu comiat, va voler agrair «la confiança que la directiva va tenir amb ell en el seu dia» i va voler destacar també «la feina feta pels jugadors durant tota aquesta època».
Així mateix, emocionat, va afirmar que en un futur, si les portes estan obertes «podria tornar i fer un nou cicle amb l'equip».
Però ara toca descansar i fer una pausa.
Imbernón no té intenció de deixar el futbol.
«M'agradaria continuar entrenant.
Estic en una bona dinàmica i he après molt en aquests anys.
«A la lliga andorrana no puc seguir», revelava.
«No tinc cap intenció», però també reconeix que «si arribés una oferta, estaria bé escoltar-la».
Tanmateix, el jugador no vol marxar del Principat i no vol deixar el treball ni tot el que té al país.
A curt termini, «seria genial aixecar la Copa Constitució».
Podria ser que el seu futur passés per la competició espanyola, tenint en compte que Candi Viladrich, entrenador de l'FC Andorra, acaba contracte a final de temporada.
Per altra banda, hi va haver un moment que el va marcar, que l'emociona, «una sensació que mai havia viscut».
Va ser el moment en què el porter Eloy Casals va marcar contra l'FC Banants el gol que els donava l'accés a la següent fase de la Champions a Erevan, l'any 2014.
Per la seva part, la directiva del club està estudiant les opcions per substituir-lo, de manera que anunciaran el nou entrenador «en els pròxims dies».
«Té les portes obertes pel que ens ha aportat com a persona, com a treballador i com a professional», subratllaven.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
Deia Salvador Espriu que el cor del poble comença amb un "exigeixo un llit per morir-me" dit per un captaire.
La política catalana està vivint uns moments d'alta exigència.
Les respostes que s'han de donar no permeten ambigüitat ni tacticisme estèril de partit.
La crisi econòmica europea i espanyola que ve de la lògica especulativa financera s'ha sumat a la crisi institucional o d'estat al Regne d'Espanya, que prové d'una Transició massa confiada en la democràcia.
Una democràcia espanyola que, amb el fracàs estatutari, s'ha demostrat centralitzadora i estancada.
Catalunya, a través de la seva política, ha de respondre a dos contextos que s'entrellacen, que ofeguen la situació quotidiana de la ciutadania, i col·lapsen els fons de finançament dels serveis públics.
Sense sortida ara, difícilment hi haurà futur per al país, per a la nostra cultura, per a la llengua.
El recent episodi d'aprovació del pacte fiscal al Parlament de Catalunya ha permès dimensionar les aspiracions i les voluntats.
Si més no, ha permès saber on som i posar el llistó de l'exigència com a país, en la posició de cadascun dels grups parlamentaris.
D'altra banda, és legítim considerar que aquest escenari no ha de generar esperances ni expectatives.
És impossible que, si l'Estatut no va salvar les propostes que es formulaven, un plantejament més ambiciós pel que fa a la sobirania del finançament pugui ara comptar amb alguna esquerda que el faci viable.
La qüestió és quina raó de ser té ara el pacte fiscal.
La primera és reconèixer que finalment ha estat demanat per la majoria parlamentària sobiranista un règim fiscal com el concert basc.
I que això no només és just i necessari, sinó que, vist el que ha passat, va ser un error sacrificar aquesta aspiració en la Transició.
També és necessari acceptar que renunciar a la paraula concert per la de pacte parla en part de claudicació, de massa confiança en la possibilitat que es pugui negociar.
En definitiva, de risc d'un pacte trampa que faciliti una nova estació Majestic entre CiU i PP.
El cert és que la radiografia del Parlament català ha posat en la mateixa vora del riu el PSC i el PP.
Els socialistes voten a Madrid a favor del corredor central i aquí s'oposen a l'agència pròpia.
Per fi, sabem on són i, gràcies al pacte fiscal, ells es pronuncien en els límits de la seva realitat política, d'altra banda, totalment legítima.
La segona raó és que, en el full de ruta del govern de la Generalitat, i en el de CiU, aconseguir tirar endavant la proposta del pacte fiscal era una necessitat imprescindible en aquest mapa d'ara tensió i ara enteniment en la relació amb el PP.
La reivindicació del concert va començar a tenir forma a partir de la retallada de l'Estatut, com a eina d'oposició política.
La unitat aconseguida amb ERC i ICV és positiva, però encara serà més important mantenir-la.
I, per això, no s'hauria de donar cap marge a una negociació que comporti la seva devaluació.
¿O cal recordar els enormes costos de la negociació a dues bandes entre Zapatero i Mas en la primera retallada de l'Estatut?
La tercera raó és que no es tracta de guanyar temps sinó d'avançar.
D'alguna manera, simbòlicament, els dos rails del futur polític immediat estaran traçats pel pacte/concert fiscal a Catalunya i per la via de l'exigència d'autodeterminació engegada entre el grup d'ERC i el d'Amaiur a Madrid.
I aquesta via és l'única possible.
En aquest context límit, la ressonància internacional és imprescindible.
Ahir The Daily Telegraph va publicar un article en què reconeix obertament que Catalunya "s'ha vist obligada a demanar un rescat tot i que subvenciona la resta del país", com a conseqüència de les "perversitats del sistema tributari d'Espanya".
A Itàlia, l'agència pública Ansa, la més important d'Itàlia, informa de la resposta a Catalunya a l'increment del preu dels peatges que ha imposat el govern espanyol.
Espriu descriu una Catalunya que es mou entre el "quan siguem independents no passaran aquests abusos" i el risc de ser un país de titelles manipulats, o de figures de pessebre passives, que acabi "perdent la seva ànima assegut al port amb les mans buides i mirant amb tristesa les aigües mortes".
La raó profunda del concert és la de ser país.
Per això és imprescindible una agenda política amb el rigor de saber plantar-se i també de saber què farem el dia després, ara sí, quan siguem independents.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Una última repassada als apunts, cues a l'exterior de les aules, el DNI i bolígrafs sobre les taules i a les 9 en punt, silenci.
Un total de 2.796 estudiants gironins van començar la selectivitat ahir al matí amb l'examen de Llengua Castellana i Literatura.
Les proves s'allargaran fins dijous i les notes se sabran el 28 de juny però, abans de començar a escriure, els alumnes ja tenien clara la nota necessiten per poder entrar al grau que han escollit.
«És la mateixa pressió que et poses quan fas un examen però, més que estudiar, el que he fet ha estat repassar i insistir en allò teòric», va explicar Laia Serra, de l'institut Salvador Espriu, de Salt, abans de començar els exàmens a la facultat de Dret de la UdG.
«Si al Batxillerat ets constant, la selectivitat no ha de ser tan difícil», va opinar Joel Serrat, de l'institut de Bescanó.
Ells es trobaven entre els 2.239 alumnes matriculats per fer els exàmens a Girona; la resta, ho fan entre Olot (245) i Figueres (404).
L'any passat van ser 2.905 i aquest 2017 la xifra ha baixat lleugerament; i encara ho ha fet una mica més a última hora, perquè 12 joves –dels matriculats per lliure– no s'hi van presentar.
Les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), més conegudes com la selectivitat, es divideixen en 2 fases: la general –obligatòria i amb 5 exàmens– i l'específica –que és voluntària i serveix per apujar nota.
Aquest any, però, s'introdueix un canvi respecte als anteriors.
Dins el bloc general, la cinquena matèria fa referència a una assignatura pròpia del tipus de Batxillerat que s'hagi cursat –social, científic o humanístic.
Fins ara, els estudiants escollien la matèria d'aquest cinquè examen entre una vintena d'assignatures, però aquest any la tria s'ha restringit a només 5 matèries.
Un canvi que es va oficialitzar ben entrat aquest curs i que al febrer va provocar queixes d'estudiants, amb una recollida de signatures a través de la plataforma Change.org.
Ahir, abans de començar les proves, els nervis de darrera hora van fer acte de presència.
Però, al seu costat, també hi havia la sensació que la selectivitat no ha de ser tan difícil.
Sobretot, perquè tots han fet números i molts saben que no necessiten treure una nota molt elevada per poder entrar al grau que han escollit.
«Em pensava que no tindria nervis, però ahir a la nit [per dilluns] van començar a arribar», va admetre Vicens Verge, també del Salvador Espriu.
Pel què fa a assignatures, tant ell com la seva companya d'institut, Laia Serra, tenien clar quins exàmens els feien més respecte: «els de llengua catalana i els de castellà», van assegurar.
«Perquè encara que estudiïs, a l'examen et pot sortir de tot», va aclarir Serra.
Ella vol estudiar ADE i Economia i ell, Desenvolupament de Videojocs.
Una mica més enllà, tres joves més també s'esperaven per entrar a l'aula: Marc Duran, Àngel Ribas –del Salvador Espriu– i Joel Serrat –de l'institut de Bescanó–, que volen estudiar-hi una enginyeria (mecànica o industrial).
«Jo ho admeto, he estudiat poc, però crec que tot i això vaig preparat; necessito treure un 4 de les comunes i un 0 de les específiques per entrar», va dir Duran.
«A mi em passa el mateix; tinc bona nota del Batxillerat i repassant exàmens d'altres anys de la selectivitat, trobo que no costa tant», va dir Ribas.
Un cop van començar els exàmens, i la cridòria que omplia els passadissos de la facultat de Dret va donar pas al silenci, a fora les aules s'hi esperaven els professors.
Entre aquests hi havia la Sònia Gros, del Salvador Espriu, que fa més de 15 anys que acompanya els seus alumnes a fer la selectivitat i va admetre que, aquests darrers dies, «estan molt més nerviosos del que haurien d'estar».
«Si han estudiat al llarg del Batxillerat, especialment a segon, la selectivitat no té més dificultat, tot i que els canvis que s'han introduït aquest any han afegit una dosi extra de nerviosisme», va explicar.
«De fet, són proves relativament senzilles per al nivell de Batxillerat, sinó fos per tot allò que s'hi juguen», va explicar la professora.
Ara bé, també va admetre que la pressió és molt més alta per als estudiants que volen fer carreres on la nota de tall és molt alta.
Entre elles va situr Medicina, la doble titulació de Matemàtiques i Física, Periodisme, estudis globals o el grau de Filosofia, Política i Economia.
|
La mare d'una bebè de poc més d'un any va anar amb la seva filla a urgències després d' intentar sense èxit baixar-li la febre.
El que no sabien és que la nena tenia coronavirus que va estar a punt de causar-li la mort.
Tot plegat va passar el mes de març de 2018 a Oviedo.
La mare, preocupada perquè la seva filla tenia febre molt alta i no li baixava va portar-la a urgències.
A l'hospital li van fer una analítica que va descartar que tingués la grip i per això la van tornar a casa mentre investigaven quin virus tenia, tal i com informa Antena 3.
Tot just una setmana després, la nena de 13 mesos va tornar a patir febre una altra vegada i després de tornar a fer-li proves es va confirmar que un bacteri havia afectat els músculs de la nena, impedint-li, fins i tot, que es pogués moure.
Després d'un temps ingressada a la UCI, la nena es va recuperar i li van donar l'alta.
Pel tractament, els metges li van donar les recomanacions que es donen per a qualsevol virus.
Un temps després, els pares de la nena van saber que la seva filla havia patit un coronavirus, que podria haver tingut conseqüències fatals si la mare no hagués tornat a portar la nena a urgències per segona vegada.
Ningú més es va contagiar, ni tampoc els nens i nenes de l'escola bressol, tot i que els pares van avisar-los del que havia patit la seva filla, no es posar en pràctica cap mesura especial.
Gairebé dos anys després d'aquest cas, encara no saben quin va ser l'origen d'aquell coronavirus ni com van contagiar a la seva filla de 13 mesos.
|
Gènere Lliure lamenta que se'ls delegui a un espai "menys cèntric i menys cuidat" per "no fer nosa"
Tarragona.-L'Ajuntament de Tarragona ha autoritzat finalment l'ocupació del Parc de Saavedra perquè es puguin programar activitats per celebrar el Dia de l'Orgull LGTBIQ, el 28 de juny.
La plataforma Gènere Lliure havia denunciat que el consistori utilitzava la burocràcia per no cedir-los l'espai que havien demanat, al passeig de les Palmeres.
Posteriorment, un cop denegat, havien suggerit la plaça Corsini.
En aquest cas, l'Ajuntament relata que no se'ls ha pogut cedir perquè no s'ha pogut estudiar la seva idoneïtat pel poc marge de temps que hi havia entre la sol·licitud i la data de celebració.
Així, s'ha optat per situar-los al mateix espai que l'any passat, i els ha reclamat, segons la plataforma, que només posin música ambiental.
Gènere Lliure ha lamentat que se'ls delegui a un espai "menys cèntric i menys cuidat" com una manera "d'amagar-los" i "no fer nosa".
Des del consistori afirmen que han estat en contacte amb l'entitat per trobar una solució que fos compatible amb la resta d'usos dels espais.
En un comunicat, asseguren que, en un primer moment, es va requerir a l'entitat que mancava informació a la seva sol·licitud d'ocupació de la via pública i se'ls va informar que no era possible fer-ho al passeig de les Palmeres perquè es tracta d'un espai públic amb una elevada intensitat com a passeig i lloc d'interès turístic.
Per aquest motiu, en el requeriment també se'ls demanava que proposessin una nova ubicació, com Corsini.La plataforma va sol·licitar a principis de mes els permisos per poder fer la celebració al passeig de les Palmeres i no va ser fins al 21 de juny quan el consistori els va donar una resposta en què se'ls denegava l'espai, segons relaten.
"La seva contestació va ser que ho rebutjaven perquè l'activitat sol·licitada coincideix amb els Jocs Mediterranis, que no té sentit perquè no coincideixen ni en horari ni en localització", ha lamentat Antoni Segura, un dels portaveus de Gènere Lliure a Tarragona, en declaracions a l'ACN.
A més, segons l'entitat, l'Ajuntament esgrimia que l'ocupació de l'espai resultava "desproporcionat i contradictori amb els usos i interessos generals".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Jaume Fàbrega A través del Facebook, un amic em diu (primera quinzena de març) que ja ha trobat múrgoles la Mota, al Pla de l'Estany.
Un altre, l'Abraham Simon, gran cuiner, n'ha comprat al mercat de Salt, procedents d'Amer.
Al Pla de l'Estany –i en general a Girona– la múrgola és un dels bolets més apreciats, i un dels meus preferits.
De petit n'anava a caçar –entre Vilavenut i Vilademí (al Pla de l'Estany, a tocar de Banyoles)– amb la meva àvia, però, malauradament, no recordo els llocs concrets...
Sempre en trobàvem almenys un parell d'embostes ben bones.
Després les netejàvem molt lleugerament, sense aigua, si eren grosses les migpartíem, les enfilàvem i les fèiem assecar al foc a terra.
Darrerament, en desaparèixer les «places carboneres», és més difícil de trobar-ne.
Igualment, en un prat que hi havia vora de casa, o al marge d'un rec, hi trobàvem múrgoles rosses, no tan apreciades però també bones...
A la Mare de Déu del Mont també n'hi havia, al costat dels ariganys, encara que de menys qualitat.
Les múrgoles –per Sant Josep, la múrgola treu el bec, fa la dita– constitueixen un dels anuncis més esperats de la primavera.
És dels bolets més estranys i exquisits, adorat pels catalans –si més no els qui les coneixen– i criminalitzat pels espanyols amb el poc abellidor nom de cagarria.
O també colmenilla, però se sol preferir el nom gastronòmic de morilla, procedent del francès morille (nom que ve del llatí maurus, moro, pel seu color negre, mentre que els noms castellans de cagarria o colmenilla fan referència al seu aspecte).
En italià és spugnola, però hi és poc corrent; pot guarnir la pasta.
En la majoria de casos, aquests noms al·ludeixen a l'aspecte o color d'aquest helvel·laci comestible.
A Barcelona sol anomenar-se rabassola (que suposo que ve de rabassa, cep o tronc), però, a més, és curiosíssim el repertori de noms locals amb què és adornada aquesta meravella del bosc: múrgola o múrgola, murga, murguela, múrmula, mírgola, múrbula, búrbula, morúgula, murla, morucla...
Als Països Catalans es fa a la Franja de Ponent, als Ports de Morella, a Osona, al Solsonès, al Berguedà, al Penedès, a l'Alt Urgell, a la Selva, al Pla de l'Estany, a l'Empordà i també en alguna altra comarca valenciana.
Però, atenció, al País Valencià també se'n diu, correntment, gírgola!
Podem trobar, almenys, quatre classes de múrgoles: 1) La múrgola de bosc o negra, la millor de les quals és la de terrenys eixuts o secs, petita, negra, d'una aroma meravellosa i que és, indubtablement, el Rolls Royce d'aquesta mena de bolets.
Tant en fresc com, especialment, assecada (la seva petita grandària no permet farcits o preparacions semblants).
Té un gust tan perfumat i intens que, pràcticament, s'ha d'utilitzar com a condiment, en petites quantitats (una mica com els moixernons).
2) La múrgola rossa o de prat, d'aspecte arrodonit, no tan bona com l'anterior però remarcable en fresc, especialment en ous remenats i truites, o bé farcida –amb carn picada, nata, foie gras, etc.– És abundant en moltes zones humides, riberes i prats de Catalunya i resta d'Europa, de França a Suïssa.
3) La múrgola cònica o arigany, de característic aspecte de barret cònic, de bruixa, d'un gust més aviat mediocre.
Ens poden donar, doncs, garsa per perdiu.
4) La múrgola semicultivada o cultivada, d'origen francès i a uns preus assequibles, que molts restaurants fan servir.
Es pot menjar, però no és res de l'altre món, si més no comparada amb la salvatge.
Es va començar a fer en cultius experimentals al segle XIX, i ara els més reeixits són a la vora del llac Leman –en hivernacle–, amb tecnologia xinesa, ja que a la Xina són també molt estimades.
També al mercat es troben múrgoles congelades procedents, per exemple, del Pakistan...
En el món dels bolets, donat que sempre es produeixen embolics, caldria donar sempre (en els envasos) el nom científic de la varietat, el seu origen i, perquè no, introduir el concepte de Denominació d'Origen.
Els noms científics de les múrgoles comestibles, a manera orientativa, són els següents: Morchella esculenta (comestible), dita també vulgaris, crec que correspon a la múrgola europea o de prat, rossa; Morchella conica, l'arigany; Morchella elata (dita també deliciosa), dita també múrgola grisa, i que correspondria a la primera que he descrit (múrgola negra), la millor de totes.
Citem també la menys freqüent Verpa bohemica, comestible però sense sabor, que es dóna amb molta escassetat d'exemplars (cosa que és una sort!) a la zones nòrdiques d'Europa i la Península Ibèrica.
Però el que compta és el plat: menjar múrgoles és una veritable delícia primaveral –farcides, en truita...–.
Però recordem que assecades són excel·lents, i formen part de plats tradicionals com el pollastre o l'ànec o l'oca rostits o en platillo.
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients...
|
La responsabilitat del govern de l'Estat / GETTY
La resolució del tribunal de Schleswig-Holstein, que limita l'extradició del president Puigdemont al delicte de malversació de diner públic per l'organització del referèndum, crea un problema seriós a la instrucció del jutge Llarena.
Si, malgrat les al·legacions que faran els advocats del president per revocar-la, l'extradició per malversació es produís, resultaria que el president de la Generalitat que "es va rebel·lar contra l'Estat" no podria ser jutjat i condemnat per rebel·lió i contràriament sí que ho podrien ser els consellers del mateix Govern.
El jutge d'instrucció mai hauria d'haver incorregut en aquest risc, que deixa l'Estat en una difícil situació perquè demostraria pels fets que la justícia espanyola és venal per raons d'interès polític.
Ni els tribunals belgues, ni els suïssos, ni els alemanys, ni probablement els britànics, accepten la base de la seva acusació i, de fet, s'alineen amb una majoria de juristes espanyols que tampoc creuen que l'acusació estigui justificada ni sigui versemblant.
Aquest és, efectivament, el problema de la declaració d'independència de Catalunya feta pel govern de la Generalitat el 27 d'octubre.
Es va declarar però no es van prendre mesures per donar-li efecte i, per tant, aquestes mesures no van ser ni violentes -han de poder ser qualificades com a tal perquè el delicte de rebel·lió se substanciï- ni tampoc pacífiques: simplement van ser inexistents.
Va ser una acció política sense contingut, més prop de la gestualitat i la teatralitat que de la realitat.
És històricament insòlit declarar la independència i després autodissoldre's com a govern i que uns consellers marxin a casa i els altres a l'estranger.
L'única explicació plausible a aquest comportament seria que l'amenaça de la repressió per part de l'Estat hagués portat la Generalitat a fer-se fonedissa per evitar el risc de confrontació i violència... però no hi ha evidències que això realment succeís.
El govern té un problema seriós.
Un jutge pot equivocar-se i per això existeixen els mecanismes de correcció i apel·lació de la mateixa justícia, però si davant d'aquesta discrecionalitat manifesta el govern de l'Estat no actua mitjançant el mecanisme que té al seu abast, la Fiscalia General de l'Estat, significaria que és, de fet, arrossegat pel presumpte error del jutge instructor.
Al ridícul de la justícia i, per tant, de l'Estat s'hi afegiria la feblesa del govern.
La conseqüència política d'aquest fet, quan hi ha acusats de rebel·lió que són a la presó des de fa vuit mesos, afebleix l'Estat i enforteix l'independentisme.
Exactament el contrari del que es pretén amb la causa judicial oberta.
El nou govern de l'Estat ha mostrat fins ara, des de la discrepància, una cara amable i dialogant amb la Generalitat i amb l'independentisme, però aquest fet el col·loca de manera ineluctable en la necessitat d'instruir el fiscal perquè revisi les imputacions que ara jutges independents, els d'Alemanya, Bèlgica i Suïssa, refusen acceptar.
És obvi que els jutges han de ser independents, però l'acusació pública que està sotmesa a l'autoritat del govern a través de la Fiscalia General de l'Estat ha d'actuar dintre de la llei en defensa de la ciutadania, del bé comú, de la mateixa manera que les acusacions privades són lliures de defensar els interessos de la part que representen.
La justícia per ser-ho ha de demostrar la seva neutralitat, ha d'aparèixer com a igual per a tots, d'altra manera perdria la més sòlida justificació de la seva existència.
En les circumstàncies actuals, el jutge d'instrucció pot renunciar a l'extradició de l'acusat, però, si ho fes, quina seria la raó per mantenir l'acusació contra la resta de persones encausades que estan privades de llibertat i a la presó?
No hi ha sortida honorable que posi en igualtat de condicions tots els acusats tret d'elevar la causa a un tribunal de justícia de la Unió Europea que els posi a tots, els que són ara presos a Espanya, o lliures a Bèlgica, Alemanya o Escòcia, en igualtat de condicions.
És una possibilitat hipotètica, complexa i extensa en el temps, i és per això que una simple modificació de l'acusació per part de la Fiscalia General de l'Estat que l'alineés amb les resolucions dels tribunals europeus, que ja han emès sentència, seria més efectiva per reconduir la situació.
És millor corregir els errors de la justícia amb els propis organismes de l'Estat, sempre dins de la llei, que mantenir-los més enllà de la lògica i que siguin corregits per tercers.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El Museu del Disseny de Barcelona restarà tancat de manera preventiva fins al 28 de març.
Tallers creatius al voltant del disseny per compartir en família
Club de lectura temàtic al voltant del pensament del dissenyador i educador Victor Papanek
La Casa Bloc permet explicar la innovació que aquest edifici va suposar per a l'arquitectura i la societat del seu temps.
Taller familiar on crearem motlles per fer els nostres propis objectes.
Experimentarem amb la ceràmica i les tècniques manuals tot reflexionant sobre la sostenibilitat dels materials
Experimentem la tècnica d'estampació a mà, al bac, per decorar una roba única i original.
Recorregut per la història de la ceràmica espanyola que mostra com els procediments tècnics del passat enllacen amb la producció moderna i la creació contemporània.
Una aproximació a la vida i la carrera del dissenyador de moda, documental del cicle Per amor a les Arts de la Filmoteca de Catalunya.
Una oportunitat única i exclusiva per descobrir les flors que s'amaguen en alguns objectes de les col·leccions.
Tercera edició del Congrés Iberoamericà d'Història del Moble, centrat en les connexions temporals, geogràfiques, matèriques i formals del moble iberoamericà
L'OFFF celebra la seva vintena edició amb conferències inèdites, workshops i més!
De quina manera el vestit modifica l'aparença del cos mitjançant unes accions que el comprimeixen i l'alliberen, des del segle XVI fins avui dia.
Un itinerari monogràfic pel millor disseny de producte de les últimes dècades creat o produït a Catalunya.
Recorregut cronològic entre les diverses col·leccions conservades al museu de ceràmica, teixits, mobiliari, vidres, miniatures, rellotges, papers pintats i altres objectes.
Una època d'extraordinària vitalitat, descrita com «el boom del disseny», la consolidació dels nostres dissenyadors gràfics i els seus desafiaments amb l'arribada del nou mil·lenni.
Un símbol de l'arquitectura racionalista a Barcelona.
Mostra d'alguns dels documents sobre Disueño que es conserven en el Centre de Documentació del Museu del Disseny
Trobaràs aquesta i altres estructures interiors a l'exposició « El Cos Vestit.
Podeu veure més peces del dissenyador Carles Riart a la nostra col·lecció en línia
Banc d'església convertible en llit.
Podeu veure altres peces de disseny de producte a la l'exposició Del món al Museu.
Pots descobrir més ventalls dels segles XVII al XX a la nostra col·lecció en línia
Donació de Pilar Villuendas (2016).
Descobreix més cartells a la nostra col·lecció de disseny gràfic
Terracota amb engalba, esgrafiats i decoració policroma pintada.
Podeu veure més peces de Picasso de la Col·lecció de Ceràmica del Museu del Disseny a l'exposició Extraordinàries!
Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX)
Dissenyat per l'equip tècnic de Danone.
Podeu veure altres envasos de la marca a la nostra col·lecció en línia
Podeu veure més peces de la col·lecció de ceràmica de l'Alcora del Museu del Disseny a l'exposició Extraordinàries!
Donació de Manuel Rocamora, 1969.
Pots veure més peces de la nostra Col·lecció d'Indumentària històrica a l'exposició permanent El cos vestit.
Plafó ceràmic, vidriat i tubat. c.1923.
Podràs veure més peces de publicitat comercial en rajola a l'exposició El Boom de la publicitat.
Reclams de llauna, cartró i rajola.
Beatrice Alemagna és il·lustradora i escriptora especialitzada en literatura infantil.
Als vuits anys, ho va veure clar: volia ser pintora i escriure novel·les.
Carles Riart (Barcelona, 1944) va ser un dels dissenyadors que va participar més activament en l'organització de Disueño des del seu càrrec de vicepresident de Més >
El festival Llum BCN transformarà aquest cap de setmana el barri del Poblenou en un laboratori de recerca a l'aire lliure, on artistes i creadors exploraran a Més >
L'exposició temporal "Victor Papanek: La política del disseny" va tancar les seves portes el passat diumenge 2 de febrer.
Després de tres mesos, prop de 30.000 Més >
Pepa Bueno és historiadora de l'art especialitzada en història del disseny.
Ha desenvolupat la seva carrera professional en l'àmbit de la premsa femenina i de Més >
De la mà de Xavier Mora, dissenyador i fundador de BAG Disseny Studio, el Museu del Disseny ha rebut la donació de quatre testos Voltasol (large, medium, mini Més >
John Thackara és dissenyador bioregional, escriptor, assessor i organitzador d'esdeveniments.
És investigador del Royal College of Art i professor visitant a l Més >
El passat 28 de novembre el Museu del Disseny va acollir la cerimònia de lliurament dels Premis de Fotografia Professional LUX 2019, convocats per l'Associació Més >
L'espai de coneixement de l'exposició temporal "Victor Papanek: La política del disseny" reuneix més de 250 exemplars procedents del Centre de Documentació del Més >
Metro: Línia 1 Glòries (c. d'Àlaba)
Autobús: Línies 7, 92, 192, H12
Tramvia: Trambesós T4, T5, T6 - Glòries
Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38 08018 Barcelona
© 2020 Museu del Disseny de Barcelona
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.
|
La gent de la Catalunya del Nord que treu mal a definir-se, a denominar-se tan individualment com comunitàriament, a dibuixar el seu propi àmbit és tan intrínsecament i col·lectivament lligada a la seua història que òbviament ho ha descuidat.
En canvi, sovint designada des de fora, aquella mateixa gent sap el seu territori, en coneix els contorns, perquè sap on no és més a casa...
Així és la nostra memòria històrica.
|
Jaume Ponsarnau amb un membre de Solidaritat, en la presentació de l'acord
Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència han decidit unir les seves forces i presentar una candidatura conjunta per a les properes eleccions municipals al municipi de Tàrrega (Lleida).
La coalició s'ha configurat segons els resultats de les darreres eleccions al Parlament, pel que la llista està encapçalada per Jaume Ponsarnau, de Reagrupament, que va obtenir més vots que Solidaridad en les autonòmiques.
Les dues formacions independentistes asseguren que la candidatura romandrà oberta, directament o indirectament, a totes aquelles persones o partits que vulguin compartir les seves "anhels de llibertat" i treballar per la ciutat.
"La independència no només és una cosa dels independentistes, sinó que és de tothom", assenyalen Reagrupament i Solidaritat en una nota, en què subratllen que el seu signe d'identitat és l'independentisme transversal i que per tant el seu projecte pot aglutinar "a tot aquell que vol l'alliberament nacional"de Catalunya.
Era necessaria la unio dels independentistes per treure la mediocritat de l'ajuntament.
Endavant RC SI (4 regidors i govern amb CIU)
M'agradaria saber si el pacte de Reagrupament a Tàrrega serà amb la Coalició "Solidaritat Catalana per la independència" o amb el partit Democràcia catalana.
ha ha un bony a l'ajuntament, a causa dels desprposit de psc i ciu encapçalats pel joan amezaga i amb la tonteria del jordi ramon/erc/, que si fossim una empresa normal ja faria anys que no existiriem.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
Estudiants de 1r curs d'ESO a 2n de Batxillerat de 15 centres educatius de les comarques de Girona van participar ahir en la 22a Trobada de Corals d'Educació Secundària, a l'Auditori de Girona.
L'objectiu d'aquesta activitat vol promoure el cant coral i difondre la feina dels especialistes de música.
Durant la trobada, que va comptar amb l'Orquestra del Conservatori de Girona, es van interpretar peces com Hallellujah, de Leonard Cohen, o Els Segadors.
|
Un resum dels moments que més ens han emocionat, un homenatge a tot el que ens han regalat els compositors, músics, cantants, entrevistats, experts...
Feta amb tota la passió i tot l'agraïment per part de tot l'equip.
Després de dos anys intensos dedicats al programa, us podem assegurar que per a tots nosaltres ha estat un viatge inoblidable.
Un història basada en fets reals.
I l'oportunitat de sentir un dels millors cantants de l'actualitat: el tenor francès Roberto Alagna.
Després de dues hores de funció, ens ha rebut al seu camerino, disfressat encara de Maurizio i amb la tovallola al coll, per tornar a cantar dues de les àries més complicades.
L'òpera perfecta per a totes les edats.
Té l'argument d'un conte, la profunditat d'una òpera i la genialitat de Mozart.
És l'última obra que Mozart va veure representada en vida i, potser per això, "La flauta màgica" és en el fons una autobiografia de tota la seva carrera.
Una òpera plena de hits i amb un dels personatges més entranyables de la història, Papageno.
I al final podreu sentir Sílvia Pérez Cruz transformada en la malèfica reina de la nit, en una versió molt personal, sense instruments: només la seva veu i Mozart.
L'òpera més coneguda d'Umberto Giordano, estrenada a Milà l'any 1896 i ambientada en plena Revolució Francesa.
Una òpera sobre la revolució, sobre la lluita pels ideals, sobre l'únic sentiment que pot salvar el món: l'amor.
Si heu vist "Philadelphia", amb Tom Hanks, segur que recordareu l'escena en què escolta l'ària més famosa de l'obra: "La mamma morta".
Una òpera sobre com canviar el món sense trair els nostres principis.
La banda sonora d'una revolució.
Què passa darrere l'escenari del Liceu mitja hora abans que comenci l'espectacle?
Sense pauses, sense aturar la càmera, en un únic pla seqüència.
Trenta minuts non-stop per descriure tot allò que no veiem quan entrem a l'òpera, des del fossar de l'orquestra fins a la cabina dels comentaristes.
Trenta minuts en què els nostres nervis es barregen amb els nervis dels cantants, els músics, els tramoies, els regidors, els tècnics...
L'"Aida" més colossal, la de les grans escenografies i la marxa triomfal, i l'"Aida" petita, la menys reconeguda, la de la història d'amor entre els dos protagonistes, Aida i Radamès, que han d'escollir entre l'amor i l'honor.
Entrevistem la millor Aida del moment, la soprano americana Sondra Radvanovsky, pocs dies després del seu debut al Liceu, i acabem amb un grup català que triomfa a tot el món, La Pegatina, que ens han preparat una versió rumbera de la famosa marxa del segon acte.
Una òpera que apel·la als més baixos instints.
Però, de totes elles, Lulu és la més perversa, la més complexa, la més subjugant.
Per això farem tot el programa de nit: un meublé, el Bagdad, un sex shop...
És una òpera fosca, musicalment complexa, fins i tot maleïda, però que desperta tots els nostres desitjos més amagats.
És el magnetisme de les coses prohibides.
El primer gran musical de la història.
L'òpera del segle XX vista pels americans.
Un èxit absolut a Broadway i als cinemes, amb música de Leonard Bernstein.
Una òpera que agafa el "Romeu i Julieta" de Shakespeare, el trasllada a Nova York i el transforma en un espectacle musical a base de ritmes llatins i melodies que ja s'han convertit en clàssics.
Joan Lluís Bozzo, Toni Ten i Mariona Castillo ens ajudaran a explicar com es fa un musical i amb Josep Carreras recordarem la gravació del famós disc del 1985, sota la batuta del mateix Bernstein.
I, finalment, un dels grans hits, "America", versionat per Marcel Cranc.
Per què els catalans tenim devoció per Wagner?
Un viatge al passat per descobrir les pistes wagnerianes que s'amaguen per tot Barcelona, des del passeig de Gràcia fins al Palau de la Música, perquè encara avui Barcelona és la segona capital de Wagner després de Bayreuth.
I per acabar, el cor dels pelegrins de "Tannhäuser" a l'òpera rock dels MiNE!
Segurament l'òpera més famosa de Donizetti i una de les més fascinants del bel canto.
Una òpera amb el sextet més extraordinari de la història, tan extraordinari que es mereixia poder-lo sentir d'una manera diferent, gairebé irrepetible: sis cantants coordinats pel conservatori del Liceu ens han gravat les sis veus per separat per poder copsar totes les notes de les sis melodies.
Inspirada en una novel·la de Walter Scott, seguirem les pàgines del llibre fins a arribar al castell de Cardona.
Si us agrada Monet, si us agrada Van Gogh, us agradarà aquesta òpera.
Mai més un compositor ha pogut crear una òpera en què el que veritablement importa és la bellesa.
Una òpera que obliga l'espectador a oblidar-se de l'argument, de la melodia, del drama.
L'únic que heu de fer és deixar-vos endur per la música i crear les vostres pròpies impressions.
Claudio Monteverdi i Elvis Presley tenen molt més en comú del que ens podem imaginar.
En poc menys de cinquanta anys, el rock ha passat de no existir a ser un èxit absolut.
Exactament el mateix que va passar amb l'òpera.
Avui, un doble viatge en el temps, fins als orígens de l'òpera i fins als orígens del rock.
Un programa especial amb la col·laboració inestimable de Quimi Portet.
Montmartre, el Moulin Rouge, el Barri Llatí, el cementiri de Père-Lachaise, el carrer dels luthiers...
Serem dos dies a París per fer la ruta bohèmia de la ciutat i reviure les experiències dels quatre protagonistes d'una de les òperes més conegudes de Puccini.
Un cant a la joventut, a la llibertat, a l'amor, a la inconsciència de viure.
Una òpera que ens recorda que el temps mai torna enrere.
I després del viatge, l'òpera rock de "Sussy & Los Quattro", del vals de la Musetta.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
|
El Govern de Catalunya ha proposat aquest divendres al Consell del Taxi obligar els vehicles de lloguer amb conductor (VTC) a precontractar els seus serveis amb una antelació mínima de 15 minuts.
En un esborrany de la proposta de decret llei que el Govern est elaborant per regular l'activitat de plataformes com Uber i Cabify, consultat per Europa Press, es detalla aquesta mesura, que respondria les exigncies d'associacions de taxistes com Élite Taxi.
Davant de la Conselleria, on s'ha celebrat la trobada, uns 500 taxistes s'han concentrat el matí d'aquest divendres per exigir la precontractació dels VTC, i la protesta s'ha dissolt després de conixer la posició de la Generalitat i en considerar-la insuficient, per la qual cosa el sector del taxi ha convocat una vaga indefinida.
En roda de premsa després de la reunió amb els taxistes, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Dami Calvet, ha explicat que s'ha optat per un període de 15 minuts i no per un de superior per una qüestió de proporcionalitat i tenint en compte les normes europees: "Ni hem reculat ni hem canviat de posició", ha exposat sobre les demandes d'un interval superior, i ha defensat que han definit un temps que consideren que és robust jurídicament.
Ha detallat que aquests 15 minuts seran l'interval mínim que haur de passar entre la precontractació dels VTC i la prestació del servei, i ha indicat que altres administracions poden augmentar aquest període mitjanant la via reglamentria tenint en compte les condicions específiques del seu territori, com la ubicació i els equipament existents: "Ser un decret habilitador per a totes les administracions que vulguin fer una regulació".
Ha subratllat que el Govern treballar "conjuntament" amb les administracions com l'rea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments per elaborar les normes que derivin del decret llei, a més de presentar-lo amb elles.
El decret llei inclour que els VTC hagin de tornar a un lloc d'estacionament després de cada trajecte, la qual cosa impedir que circulin per la via pública per buscar nous clients, i tan sols ho podran evitar si poden justificar que tenen una reserva prvia amb un altre client.
També es prohibir l'ús de la geolocalització per part de les plataformes de VTC a les seves aplicacions --els taxis sí que podran--, per la qual cosa els usuaris no podran situar on es troben aquests vehicles i quant trigaran a arribar abans de sollicitar el servei, període que no podr ser inferior als 15 minuts una vegada s'hagi contractat.
Aquest decret llei ser la mesura a curt termini que el Govern preveu per regular l'activitat dels VTC, que espera que s'aprovi i convalidi pel Parlament al més aviat possible, i també preveu l'elaboració d'una llei a mig termini per acabar de definir el model de mobilitat del transport de viatgers amb turisme per a taxis i VTC a Catalunya.
Sobre la vaga indefinida impulsada per part d'associacions com Élite Taxi, Calvet ha defensat que les protestes són legítimes, per que s'han de convocar de manera adequada i sense pertorbar l'ordre públic.
Ha indicat que les associacions presents al Consell del Taxi han considerat insuficient el temps mínim de 15 minuts per a la precontractació, i els ha demanat que analitzin i considerin la proposta: "El que nosaltres hem posat sobre la taula marcar una tendncia".
Sobre la reacció de la patronal Unauto VTC de recórrer la proposta de precontractar amb 15 minuts d'antelació, Calvet ha afirmat que és conscient que la proposta del Govern no satisfar ningú: "És el paper que ens toca fer com a Administració".
El conseller ha remarcat que l'obligació del Govern és regular perqu les plataformes de VTC no actun com a taxis, perqu és discriminatori.
Sobre les indemnitzacions que la patronal sosté que la Generalitat haur d'assumir si tira endavant aquesta norma, Calvet ha assenyalat que el reial decret llei aprovat pel Congrés a finals de setembre contempla que altres administracions desenvolupin les seves prpies regulacions: "Tenim una base jurídica slida per regular de la manera que ho estem fent".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La Diputació de Lleida crearà la setmana que ve un grup de treball amb la d'Osca en la qual participaran sectors econòmics i institucionals del territori per reclamar millors a la carretera N-230, la que uneix Lleida amb la frontera francesa.
Així ho ha explicat aquest divendres el seu president, Joan Reñé, després del ple mensual de la institució que ha aprovat amb el vot de tots els grups llevat del PP una moció d'Unitat d'Aran i el PSC per reclamar en el Govern espanyol porti a terme de manera urgent les obres de millora i adequació que estan pendents i que comprometen la seguretat en aquesta carretera.
El text de la moció inclou els resultats de l'últim estudi de la Fundació RAC que reflecteix que Lleida és una de les províncies amb un major percentatge de quilòmetres qualificats de risc "alt" i "molt alt", amb un 39,8% augmentant 3,3 punts en un any.
"Aquesta carretera resulta de vital importància per a l'economia i desenvolupament de la província de Lleida i és la via de comunicació més important del Pirineu lleidatà", ha dit el diputat d'Unitat d'Aran, Paco Boya.
"No podem ni volem ser un territori de segona, on fins i tot les comunicacions no garanteixin els mínims de seguretat exigibles al segle XXI", ha afegit.
En el torn de preguntes del ple, Reñé ha reafirmat el compromís de la institució amb el doble grau de Veterinària de la Universitat de Lleida i la construcció del futur hospital necessari per a les pràctiques.
Ha explicat que aquesta setmana la Diputació i el Rectorat han iniciat converses per buscar la fórmula de col·laboració.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Saluda tímid i demana un rom amb cola -el primer dels quatre que es beurà en 40 minuts-.
Tattoos per tot el cos, vambes descordades, samarreta de Marilyn Manson.
Agafa amb força el jersei gris que té damunt la falda, amb les mans estreny fort el cotó: Tens por que te'l prenguin, el jersei?
M'han dit que aquí a Barcelona hi ha molts lladres.
Crec que van ser les noies del servei d'habitacions.
O potser me'ls van robar les dues noies amb qui vaig tornar a l'hotel aquella nit.
Amb una hi va haver sexe, l'altra es va tornar mig boja i va marxar.
Quan no bec, no parlo amb ningú.
Un solitari: ell és la seva millor companyia.
Un paio desubicat que s'ha creat un personatge pintoresc i entranyable.
En el patiment ha trobat la creativitat; en la literatura, l'alliberament; i amb una mirada descarnada sobre l'adolescència ha firmat un llibre generacional que l'ha convertit en un referent.
Sexe, drogues i visites al psicòleg a tot drap.
A mi la vida se'm fa difícil: tot em fa por.
Sé que sona melodramàtic, com si fos un nen de 16 anys enfadat.
No sóc res: ni feliç, ni infeliç: sóc neutral i visc permanentment angoixat.
En el llibre parles de la generació cul.
Som la primera generació en què el sexe anal és la norma: tothom que té 16 anys ja ho ha experimentat.
No li agraden les situacions vulgars: tot ha de ser especial, fora de l'ordinari.
Recordes algun moment de felicitat?
Vaig anunciar que donaria diners a qualsevol persona que m'envies les seves dades bancàries, i així ho vaig fer.
I ultrasensible: ¿Això és el més feliç que has viscut?
Segurament té a veure amb una noia.
No tinc fotos de gent: les fotos em fan posar trist perquè no es corresponen amb la realitat: la foto pertany al passat.
Els millors moments no es fotografien, ni tampoc es publiquen.
¿Parar el món per una foto és absurd?
És com cridar: eh, sóc molt feliç!
I sempre al límit: On seràs d'aquí 10 anys?
Sento que m'estic morint i la meva mare diu que em moriré als 25; està convençuda que vull formar part del club dels 27, com l'Amy Winehouse o el Kurt Cobain.
No, senzillament no tinc prou energia, ni estic prou entusiasmat per viure 15 anys més.
¿Potser has de beure menys i dormir més?
No entenc la cultura de la teràpia: per molt que expliqui els meus problemes, no s'arreglen.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
La Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb la Conselleria de Salut de la Generalitat i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (Udetma), han posat aquest dijous en marxa a Artesa de Lleida un autobús que es desplaçarà pels pobles lleidatans per fer proves a persones amb riscos vasculars o renals.
La iniciativa --d'un cost d'1,5 milions d'euros, finançat per la Diputació-- pretén ser un estudi científic pioner a Catalunya en el diagnòstic precoç de malalties com l'infart, l'angina de pit o l'ictus.
L'anomenat 'Bus de la salut', un autobús medicalitzat, es desplaçarà per totes les comarques lleidatanes durant tres anys per fomentar, a més, la donació d'òrgans.
Segons la Diputació, amb aquesta iniciativa es podrà fer un diagnòstic precoç a una població d'entre 40 i 70 anys, seleccionada aleatòriament per cobrir diferents factors de risc.
En aquest primer any d'investigació, segons la institució, uns 4.000 lleidatans estan convidats a pujar a l'autobús, que visitarà 72 municipis lleidatans, començant aquest divendres a Artesa de Lleida per continuar a Cervera el seu recorregut per tota la província.
Per al president de la Diputació, Joan Reñé, el projecte entronca amb la vocació de la institució de servei i d'aproximar als municipis tot allò que faci millor la vida dels seus ciutadans.
La Conselleria de Salut ha destacat la importància d'un projecte com aquest en què intervenen molts actors amb l'objectiu de millorar la salut dels ciutadans.
"Durant els últims anys, el sistema sanitari ha experimentat un canvi que passa per incidir molt més en la prevenció de les malalties, i aquest és un bon exemple de les estratègies preventives que es porten a terme", ha explicat el director dels Serveis Territorials de Salut de Lleida i l'Alt Pirineu, Josep Pifarré.
La cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i directora d'Udetma, Elvira Fernández, ha destacat l'oportunitat que suposa aquest projecte per fer un estudi epidemiològic a 12.000 persones.
Jaume Arnó, president de la Fundació Renal que porta el mateix nom, ha dit que "tot i que Catalunya és la comunitat autònoma que lidera el rànquing a nivell estatal, el nombre de donants encara no és suficient".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Segona carta oberta a les autoritats europees perquè comptin amb els modes sostenibles en la fase de desescalada de l'emergència sanitària.
La Unió Internacional del Transport Públic (UITP) ha fet pública aquesta setmana una nova carta oberta adreçada als màxims dirigents europeus en què proposa preveure i consensuar les condicions perquè els mitjans col·lectius de transport participin en la represa d'activitat quan es vagin aixecant les mesures de confinament.
Entre les mesures possibles a adoptar, destaca l'ús de mascaretes higièniques per part dels usuaris, junt amb la definició de distàncies de seguretat, el control dels accessos i la presa de temperatura.
En tot cas, la responsabilitat de fer-les complir "ha de correspondre a les autoritats públiques", subratlla la missiva.
Com en l'anterior ocasió, de la qual ens vam fer ressò dies enrere, la UITP s'ha adreçat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; al president del Consell Europeu, Charles Michel, i al president del Parlament Europeu, David Maria Sassoli, per detallar els que considera grans reptes del moment: la represa progressiva dels serveis, la conveniència de preservar els sistemes de transport urbà i la necessitat de reforçar els objectius del Pacte Verd Europeu.
"Tot l'ecosistema del sector haurà de lluitar per sobreviure a aquesta crisi, per reconstruir la confiança en el transport públic durant el període post-Covid-19 i, en definitiva, per sortir més forts d'aquesta crisi", diu la carta.
"Els sistemes de transport públic són vitals per a la recuperació econòmica i per mantenir el Pacte Verd i l'agenda del canvi climàtic", afirma.
Entre els temes específics que es proposa abordar als responsables polítics de la UE hi ha el funcionament segur dels serveis un cop s'hagi vençut la pitjor crisi de salut pública.
En aquest sentit, s'apunta l'ús de mascaretes com una mesura que pot ser decisiva per guanyar confiança i fer viables els sistemes de transport col·lectiu, pel fet de reduir la distància de seguretat.
També es fa èmfasi en la gestió de la demanda, per rebaixar els pics, i la necessitat de donar continuïtat a la protecció dels treballadors més enllà de la fase de confinament.
En matèria de finances, la UITP, de la qual forma part TMB, rebrà aportacions de 12 milions d'euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional i 40 milions d'euros del Fons de Cohesió de la UE per constituir "paquets garantits nominals per a la inversió en el transport global" dins del pressupost del Marc plurianual de finançament 2021-27.
La UITP també busca que la UE adopti un paper actiu per convèncer les poblacions potencialment vacil·lants per tornar al transport públic, la imatge del qual s'ha "deteriorat" a causa de la crisi.
"La promoció del transport públic hauria de ser una prioritat en les estratègies de comunicació de totes les institucions europees".
Per tant, la UITP suggereix que abans de finalitzar el mandat actual de la Comissió Europea, es dediqui un any europeu a la mobilitat urbana sostenible", conclou la carta.
Es pot consultar la literalitat de la carta original (en anglès) al web de la UITP.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons
|
Si vols contactar amb un professional API a Bescaran
|
Qui cregui que el camp és un indret tranquil i pacífic... s'equivoca!
S'hi poden trobar uns protagonistes animals especialment hilarants: una guineu que és mare d'una família de pollets, un conill que actua com una cigonya i un ànec que vol ser el Pare Noel.
Dels creadors d'Ernest i Célestine, La malvada guineu ferotge va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació i va guanyar el Premi César en la mateixa categoria.
La pel·lícula és una adaptació del còmic de Benjamin Renner, dibuixat amb traces senzilles de llapis i aquarel·la.
Un educador presentarà aquesta pel·lícula i en proporcionarà les claus bàsiques i necessàries per interpretar-la i gaudir-ne.
Més informació sobre aquest esdeveniment...
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública
|
En l'última setmana s'han rebut bones notícies per a la recuperació de la "memòria històrica".
Primer va ser aprovada pel parlament navarrès una llei de reconeixement de les víctimes del franquisme.
Encara que aquesta llei emmalalteixi de moltes millores és un pas important el reconèixer l'existència de les víctimes del franquisme per part d'un parlament autonòmic quan estem assistint a importants greuges comparatius respecte de les, sempre honrades, víctimes del terrorisme, del terrorisme que ells consideren com a tal; ja que nosaltres també considerem terrorisme i d'estat els atacs als drets humans comesos per les forces franquistes i els seus seguidors.
I ara, ja és definitiu, s'ha fet públic l'informe de la Comissió de Desaparicions Forçades de l'ONU.
En el seu informe els relators de l'ONU denuncien totes les deficiències, que s'han criticat una i mil vegades, de l'anomenada Llei de Memòria Històrica.
Però, el que és més important, també recalca que és missió de l'Estat i no de les víctimes investigar on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l'etapa de la guerra civil.
S'ha aconseguit salvar el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la que va ser signada per l'estat espanyol, i deixa clar que els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts.
Però encara va més enllà perquè amb l'informe es dóna una estirada d'orelles no solament a l'executiu i legislatiu sinó que denuncia l'actuació portada a terme per la justícia espanyola en aquests casos.
Per això, entre diverses recomanacions, proposa la creació d'una Comissió de la Veritat que pugui ajudar a canalitzar els treballs d'investigació.
CGT espera poc del govern espanyol davant les recomanacions de les organitzacions internacionals que no són d'obligat compliment.
Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l'ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l'estat i les empreses afins, aconsegueixin declarar al franquisme règim sanguinari i els seus seguidors proscrits i que siguin equiparats al nazisme i, per tant, prohibida l'exhibició de la seva ideologia feixista.
COORDINADORA MEMÒRIA LLIBERTÀRIA CGT
CGT es congratula que l'ONU insti a l'estat espanyol a investigar els crims del franquisme
La Confederació General del Treball es congratula de l'informe del Comitè de Desaparicions Forçades de l'ONU que insta a l'estat espanyol a investigar els crims del franquisme.
Així mateix l'informe recalca que és missió de l'Estat i no de les víctimes l'investigar el lloc on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l'etapa de la guerra civil.
A més els relators de l'ONU denuncien totes les deficiències de la cridada Llei de Memòria Històrica.
S'ha aconseguit que no es portarà a terme el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la qual va ser signada per l'estat espanyol.
Queda meridianament clar que els delictes contra els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts.
Però encara es va més enllà perquè amb l'informe es dóna una estirada d'orelles no solament a l'executiu i legislatiu sinó que denuncia l'actuació portada a terme per la judicatura espanyola davant aquests casos.
CGT espera poc del govern espanyol respecte de les recomanacions de les organitzacions internacionals, que no són d'obligat compliment.
Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l'ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l'Estat i les empreses afins, s'aconsegueixi declarar al franquisme règim sanguinari i als seus seguidors proscrits, equiparats al nazisme i prohibida l'exhibició de la seva ideologia feixista.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
|
Reescriu el codi de l'imatge al camp de baix per fer efectiu el vot.
El sistema no distingeix entre majúscules i minúscules.
Si el codi no és prou llegible pots provar un codi qualsevol per que te'n surti un altre.
|
Malgrat les amenaces de suspensió d'aquesta setmana, el judici pel cas BPA avança amb interrogants que es podran aclarir a l'abril, quan el Tribunal de Corts es pronunciï sobre les qüestions prèvies de la causa Gao Ping que han estat debatudes en els darrers tres dies.
Amb tot, una cosa ben diferent és que aquestes incògnites que planegen sobre l'esquelet del sumari es puguin resoldre a la primavera, ja que vistes les agres postures que van enfrontar a les defenses amb la Fiscalia tot fa indicar que, amb la deliberació de Corts, s'entrarà en una nova dimensió de recursos a instàncies judicials superiors que podria allargar-se en el temps.
No obstant això, si hi ha un dèbil fil que uneix als lletrats amb el Ministeri Fiscal és la predisposició del president de la sala, Enric Anglada, qui –a diferència del plantejament de l'anterior magistrat– va deixar clar que la vista romandrà aturada «el temps que faci falta» per tal de deliberar sobre les possibles mancances processals en la fase d'instrucció i, conseqüentment, evitar aturar el judici un cop aquest hagi agafat velocitat de creuer.
Mentrestant, ahir es va celebrar la tercera vista que va tornar a tenir com a eix central de les intervencions el debat sobre la inclusió de proves a la causa, és a dir, el sumari que delimitarà el tauler de joc del judici.
D'aquesta manera, les defenses van insistir en al·ludir a la sentència Campos per demanar la supressió d'escoltes telefòniques i correus electrònics provinents de causes estrangeres que provarien l'acusació d'alguns dels 24 processats per blanqueig de capitals.
De nou, els lletrats van esgrimir la vulneració del dret a la intimitat i el secret de les telecomunicacions com a motius principals de rebuig.
En aquest sentit, l'advocat Josep Anton Silvestre, defensor dels interessos de quatre clients, va elevar el to de la sessió amb continus dards contra la Fiscalia i el sistema judicial.
«Vostès diuen que han de lluitar contra les màfies.
I nosaltres contra les ingerències i els abusos de poder que es poden efectuar.
Això no es un estat democràtic, això és un estat totalitari», va etzibar l'advocat.
Per aquest motiu, va liderar una 'pseudosublevació' a la sala –a la qual s'hi van adherir la totalitat de la resta de lletrats– per tal que totes les parts retornessin temporalment el sumari per extreure aquelles proves que les defenses consideren com a il·legals.
«Els hi demano que, mentre no es resolgui l'afer, no només no es lliurin còpies del sumari a ningú, sinó que es recopilin i es destrueixin.
S'està fent un mal ús i per això demanem que s'expulsi l'aportació efectuada pel Ministeri Fiscal», va afirmar Silvestre.
Com era de preveure, la petició de l'advocat no va comptar amb el suport del fiscal general, Alfons Alberca, ni tampoc amb el del representant en l'acusació particular de l'Executiu, Manel Pujadas.
Ambdós van defensar que l'obtenció de proves s'ha desenvolupat en el marc de la cooperació judicial.
«La reciprocitat entre Estats és un principi bàsic de la col·laboració internacional», va argumentar Alberca, qui a més va recordar que existeix jurisprudència favorable des del 2004.
Així mateix, després de prop de mitja hora de deliberació del tribunal, la sol·licitud de Silvestre no va prosperar.
«No es pot decidir el retorn temporal del sumari abans de decidir sobre la legalitat del material probatori», va concloure Anglada.
D'altra banda, un dels moments més tensos que es van viure ahir a la sala d'actes de Prada Casadet va venir motivat pel discurs d'Alberca sobre la incorporació al sumari de correus electrònics provinents del cas Puerta.
Sense entrar en personalitzacions, el fiscal general sí va aprofundir en detalls que revelarien que la cúpula de l'entitat financera era coneixedora de pràctiques relacionades amb el blanqueig de capitals.
De forma vehement, tant Silvestre com el també advocat Toni Riestra van interrompre al fiscal per rebatre les seves declaracions.
Tinc la sensació que per part de l'AREB s'ha anat a pescar i mirar tot.
Ha entrat en el fons dels fets amb l'únic ànim d'intoxicar als presents.
I els fets són falsos i m'encantaria provar això però en aquesta causa no toca», va manifestar Riestra.
Més desafiant encara es va mostrar Silvestre, qui va assegurar que «perdrà el ple», en referència a Alberca.
No l'havia d'haver recusat, li demano que abdiqui», va afegir.
Per últim, el fiscal va evitar entrar «en temes personals» i va limitar-se a dir que «el respecte a les institucions també és fonamental».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
Els primers resultats revelen restes de fins a sis grups d'aquests medicaments a pràcticament tots els 23 rius analitzats
Lleida.-Investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) han iniciat aquest mes de juliol els assajos 'in vivo' del projecte 'Outbiotics' que té per objectiu eliminar o reduir considerablement els antibiòtics presents als rius del territori Poctefa que comprèn Catalunya, l'Aragó, el País Basc, la Rioja, Navarra, Andorra i els departaments del sud de França.
La iniciativa, liderada per la Universitat de Saragossa (Unizar), es desenvolupa en el marc del programa de cooperació transfronterera INTERREG V, amb un 65% de finançament de la Unió Europea (UE).
Els primers resultats revelen restes de fins a sis grups d'antibiòtics a pràcticament tots els 23 rius analitzats, a excepció de l'Aragón Subordán (Osca).
Malgrat que els nivells d'aquests fàrmacs 'no impliquen, per ara, cap problema per a la salut', segons explica el coordinador del projecte i catedràtic emèrit de Química Analítica d'Unizar, Juan Ramon Castillo, 'cal perfeccions els sistemes d'eliminació en les plantes depuradores'.
L'objectiu final és limitar l'aparició de microorganismes resistents als antibiòtics.
En aquest sentit, el grup de Fisicoquímica Ambiental de la UdL, liderat pel catedràtic de l'ETSEA i actual rector de la UdL, Jaume Puy, ha analitzat en quines condicions es generen aquests microorganismes resistents.El següent pas ha estat el desenvolupament de nous nanobactericides sobre la base de caolí on s'han dispersat nanopartícules de plata en diferents condicions.
També han estudiat els processos d'alliberament de plata tant a l'aigua com a mitjans de cultiu biològic.
Ara els experts de la UdL – dels grups de Nutrició i Sistemes Ramaders Sostenibles, encapçalat pel professor Joaquim Balcells, i d'Agronomia i Medi Ambient en Sistemes Agrícoles Mediterranis, amb Carlos Cantero, comprovaran els seus efectes tant als purins com en camps de panís.
Mentre, els d'Unizar analitzaran granges porcines i avícoles.A banda de la UdL i d'Unizar, en aquest projecte participen investigadors de la Universitat de Navarra, l'institut de recerca IPREM-CNRS de la Universitat de Pau (França) i tres empreses: NILSA SA, Laboratoris Enosán SL i PSI Solutions Environnementales.Els rius on s'han pres mostres són els següents: a Lleida, el Segre i el Noguera Ribagorçana; a l'Aragó el Cinca, l'Alcanadre, l'Aragón Subordán, el Clamor, l'Amarga, el Flumen, l'Arba de Riquel i el Gállego; a Navarra l'Ebre, l'Aragón, l'Irantzu, l'Arakil, el Queiles, l'Arga, l'Ega i el Bidasoa; i a França l'Adour, Le Gabas, La Garrone, La Save, l'Echez i la Baïse.
Els antibiòtics que s'han trobat són fluoroquinolones, macròlids, sulfonamides, lincosamides, tetraciclines i Beta-lactames.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'entitat reivindica el dret a l'habitatge amb una 'flasmob' a plaça Catalunya
Barcelona.-La Plataforma d'Afectats per la hipoteca (PAH) ha reclamat als partits polítics la suspensió temporal dels desnonaments fins que les administracions "puguin garantir l'accés a un habitatge adequat", limitar el preu del lloguer i anul·lar els desnonaments amb data oberta.
Són alguns de les mesures que reclamen a les formacions de cara al 10-N.
Aquest dimecres, la PAH ha sortit al carrer amb una acció en format 'flashmob' a la plaça Catalunya per reivindicar el dret a l'habitatge.
Un acte que també s'ha fet a 15 ciutats de tot l'Estat i que, a Barcelona ha comptat amb la presència d'aproximadament 250 persones a Barcelona.
Entre d'altres mesures, també demanen l'ampliació de la moratòria de desnonaments, un augment de les partides pressupostàries dedicades a habitatge fins arribar al 3,5% del PIUB i impedir per llei la venda d'habitatge públic.A la plaça Catalunya, els participants a l'acte han bufat ampolles de sabó per mostrar el seu rebuig a la bombolla d'hipoteques i de lloguer, i han criticat als partits polítics per no deixar "al calaix" propostes com "la llei PAH".
També han reclamant una regulació del preu de lloguer sense que "fons voltor els treguin de casa", segons ha dit el portaveu de la PAH Juanjo Ramón, que també han exigit responsabilitat política en el pròxim mandat i que els "lobbies financers" no governin per sobre del dret a la habitatge.Després d'aquest acte, els participants s'han dirigit a una sucursal del BBVA situada al Passeig de Gràcia.
"És el banc que va recollir més diners del rescat de la banca, és el líder dels desnonaments i nega qualsevol tipus d'alternativa als afectats" ha dit el portaveu de la PAH per Barcelona, tot reivindicat que hi hagi una "via de negociació".La PAH remarca que, des de 2008, més de 650.000 famílies han estat desnonades per no poder pagar lloguer o la hipoteca mentre que a moltes ciutats els preus del lloguer han augmentat més del 30%.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La psicòloga mexicana Ximena Antillón, del centre d'investigació Fundar, parla sobre las conseqüències psicològiques del cas Ayotzinapa / ©SANDRA LÁZARO
Aquest vers pertany a una poesia que va néixer en memòria dels 43 estudiants normalistes que van ser desapareguts a Ayotzinapa (estat de Guerrero, Mèxic) el 26 de setembre de 2014.
Es va convertir, també, en consigna de les manifestacions, marxes i moviments reivindicatius que reclamaven l'aparició amb vida dels joves.
Aquesta frase, igual que les accions de protesta sorgides del cas Ayotzinapa, es van convertir en referència de molts dels moviments de familiars de desapareguts que estan sembrant Mèxic des de fa dècades.
No hi ha xifres oficials de quantes persones estan en lloc desconegut però, diverses organitzacions sumen més de 30.000 desapareguts en només deu anys, des que el president Calderón va iniciar la Guerra contra el Narcotràfic el 2006.
Però la desaparició forçada –s'entén com 'forçada' quan participen agents estatals- es va començar a documentar a Mèxic durant la Guerra Bruta com a forma de repressió contra els moviments socials i polítics dels anys 70 i 80.
En aquesta època s'expliquen 1.200 persones desaparegudes: "va haver-hi zones molt afectades, com l'estat de Guerrero, amb alguns pobles que van quedar completament devastats, en els quals es van emportar a tots els varons", explica Ximena Antillón, psicòloga especialitzada en acompanyament psicosocial en situacions de violacions dels drets humans i en salut mental comunitària.
Forma part del centre de recerca mexicà Fundar i, durant tres anys, va estar acompanyant als familiars dels 43 estudiants.
D'aquesta experiència va néixer un informe del que n'ha vingut a parlar a Barcelona, en el marc del festival pels drets humans a Mèxic 'Murmuris del Mèxic Oblidat', organitzat per la Taula per Mèxic de Barcelona.
Les xifres ens diuen que, a mesura que passa el temps, la desaparició forçada a Mèxic creix: com podem entendre això?
El president Felipe Calderón (Partit d'Acció Nacional –PA) el 2006 dissol la Fiscalia especialitzada en moviments socials i polítics del passat, creada per investigar els crims de la Guerra Bruta que va ser creada en els ' 90 però que mai va investigar ni va trobar als desapareguts.
Aquí es dóna un pacte d'impunitat perquè no s'arribi al fons de l'assumpte i tractar el passat com a passat.
Però, en aquesta mateixa època es comencen a documentar desaparicions, ja en el marc de la Guerra contra el Narco, que deixen de ser per motius polítics i tenen a veure amb les accions d'actors criminals no estatals, com el crim organitzat, però que estan col·ludides amb l'aparell de l'Estat.
I es donen desaparicions perpetrades per agents de l'Estat que lliuren a la gent a la delinqüència organitzada perquè realitzin l'execució i al revés.
I com afronten els moviments de suport a les víctimes aquesta nova ona de desaparicions?
Vèiem dia a dia que la Guerra contra el Narco estava incrementant el nombre d'executats i desapareguts vertiginosament.
És llavors quan, el 2013, comencen a créixer nous moviments de familiars que exigeixen l'atenció de les autoritats així com mecanismes d'interlocució per generar polítiques de cerca.
I, poc després, el 26 de setembre d'aquest mateix any, ocorre la desaparició dels 43 estudiants normalistes.
Aquesta desaparició forçada es dóna en aquest context de connivència de les xarxes criminals i les autoritats de diversos nivells, amb participació de la Policia Federal, Estatal i Municipal, presència de militars i Policia Ministerial, tots ells col·ludits amb el Cartel Guerreros Unidos.
Quina és la resposta de l'Estat a aquest cas en el qual s'acusa directament a les seves forces de seguretat?
La primera reacció de les autoritats és criminalitzar als estudiants; van dir que eren infiltrats del Cartel de los Rojos i que per això Guerreros Unidos els havia fet desaparèixer.
Però el fet que fossin joves, pobres i estudiants va generar molta empatia entre la societat i es va poder neutralitzar aquest discurs.
A més, tot el seguiment mediàtic internacional que va tenir el cas va aconseguir que l'Estat tingués una reacció particular amb els 43 i es va aconseguir impulsar el Grup Interdisciplinari d'Experts Independents ( GIEI ) que van intentar desmuntar la veritat històrica llançada pel govern, que era que els estudiants havien estat assassinats i cremats en deixalleria de Cocula.
Gràcies a aquest Grup, es documenten els mecanismes d'impunitat de l'Estat, que va sembrar restes humanes en un riu per fer tot aquest muntatge.
En l'àmbit psicològic, com afecta la criminalització dels estudiants i aquesta veritat històrica als seus familiars i companys supervivents?
Quan vem començar a treballar amb els supervivents vam veure moltes conseqüències com a impactes propis de l'estrès posttraumàtic –insomni, por a sortir al carrer o espantar-se amb qualsevol soroll o en veure policia, etc. A més, van viure un procés de dol alterat per totes les manipulacions que s'estaven duent a terme del cas.
Els normalistes estan units per un vincle molt profund: viuen a l'escola i molts procedeixen del mateix poble.
Per això, la resposta durant els atacs va ser admirable: tornaven enrere per recollir als companys que quedaven enrere i els ferits de mort se sacrificaven per aquells que encara podien sortir amb vida.
La culpa va ser la part més dura, perquè sobreviure va ser alguna cosa totalment aleatòria, així li van donar sentit al fet d'estar amb vida: trobar als seus companys.
Com és la gestió d'un dol que s'acaba convertint en una lluita en comunitat?
Quan les famílies s'assabenten del què ha succeït comencen a arribar a l'escola; ells no es coneixien i al principi es dóna una situació molt caòtica.
A poc a poc es van organitzant en grups de cerca que no donen resultat.
És llavors quan decideixen anar a viure a l'escola i comencen les conseqüències psicològiques amb efectes a més llarg termini: deixen les seves cases, les seves collites, la seva comunitat...i es dóna el que cridem temps detingut: perden els referents del pas del temps perquè tota la seva vida es basa en una cerca que no dóna resultat.
Molts d'ells no tenien experiència organitzativa ni referències de les desaparicions que estaven succeint al país però comencen a mobilitzar-se per buscar als seus fills, la qual cosa, en termes psicosocials, els permet tramitar el seu buit i reorganitzar la seva vida quotidiana.
La cerca es converteix en una substitució del dol que no poden passar perquè no tenen la certesa que els seus fills estiguin morts.
Ximena Antillón ha visitat Barcelona en el marc del festival pels drets humans a Mèxic 'Susurros del México Olvidado', organitzat per la Taula per Mèxic de Barcelona / ©SANDRA LÁZARO
Els familiars dels 43 van començar la seva mobilització amb l'únic objectiu de trobar als seus fills i s'han convertit en activistes pels drets humans.
Com segueixen, tres anys després?
Es van desgastant i van perdent visibilitat, la qual cosa genera tensions dins del mateix col·lectiu.
Ells sabien que s'haurien de preparar per a una lluita llarga, però no s'imaginaven que ho seria tant.
Ara segueixen amb la cerca però comencen a tornar a les seves cases, la qual cosa els resulta molt dolorós, perquè senten com que abandonen, però necessiten administrar les energies.
A més, necessiten mantenir les seves activitats econòmiques donat que no s'han volgut visibilitzar com a víctimes ni com a subjectes d'assistència de l'Estat: van rebre oferiments de diners per part de funcionaris amb l'objectiu de silenciar la seva lluita, però això els ofenia perquè els feia considerar que els seus fills estaven en venda.
De l'Estat només volen garanties de recerca per a la veritat i la justícia.
Les desaparicions busquen eliminar dissidències però els familiars, s'acaben mobilitzant, així que es passa a parlar de l'activisme de les víctimes.
És el mateix que diuen les mares de Plaça de Maig: elles van ser parides pels seus fills.
Van començar a fer caravanes, visites a pobles que són víctimes de violències i s'identifiquen amb altres moviments, no només de desapareguts sinó contra els megaprojectes, feminicidis...
Se'ls va obrir els ulls al que passava a Mèxic.
Hi ha un altre tema important referent a l'activisme a Mèxic que és la criminalització.
Com porten els familiars que els ataquin per defensar uns drets que ja els han llevat?
Aquest fenomen es diu cadena de greuges: tenim un context de violència estructural que té a veure amb la pobresa, el racisme...i després els atacs com el de l'escola Normal, que són esdeveniments traumàtics.
A partir d'aquí, es donen situacions que cridem retraumatitzants, com la impunitat, l'estigmatització de les víctimes, la criminalització o el maltractament institucional que segueix després.
I el pic més alt d'aquesta violència i revictimització és la veritat històrica.
Els familiars sempre estan bregant amb la possibilitat que els seus desapareguts estiguin morts però la veritat històrica li dóna forma a aquest temor i els fa imaginar-se com va succeir; assassinats o calcinats, com en el cas dels 43.
La veritat històrica o la desaparició forçada són realitats que aquí sonen extremes però que per a Mèxic són recurrents.
I no es pot parlar d'això sense esmentar la impunitat
Des de Fundar, abordem la impunitat més enllà de la definició jurídica que és l'omissió a investigar i sancionar, però també es pot donar de forma activa, amb estratègies per protegir als responsables.
Així, es desvia l'atenció o s'inventen proves per canviar la versió dels fets i tancar el cas.
També es va documentar tortura als detinguts, per fer-los confessar de manera que les seves versions coincidissin amb la veritat històrica.
I aquesta impunitat legitimada té a veure amb el maneig dels mitjans de comunicació, que no són independents, perquè estan controlats per l'Estat mitjançant subvencions.
L'entramat és enorme, perquè no és tan fàcil no investigar amb tot el moviment de familiars organitzats.
Són els mateixos familiars els que investiguen el que l'Estat no fa?
Veiem a molts familiars especialitzats en la cerca de fosses clandestines: usen el mètode de la vareta, clavant-la en irregularitats del terreny i si surt una olor fètida és que hi ha restes humanes.
Però malgrat ser ells els qui els troben, són les autoritats les que han de fer l'aixecament de proves.
Però van veure que ho feien malament i perdien evidències: ells descobrien les fosses i les autoritats les tapaven.
O el que és pitjor, s'emportaven els cossos i perdien la pista d'on estaven i com els tractaven.
Molts familiars expliquen que les restes estan més segures a les fosses que quan les té l'Estat perquè el perill és que tornin a desaparèixer.
Desapareixem físicament, dels registres...
És la lògica de la desaparició duta a l'extrem.
La mobilització a Mèxic és enorme, però després hi ha tota una part de la societat civil que no està organitzada.
És per passivitat o perquè es normalitza la situació i la por i el cansament paralitzen les mobilitzacions?
En el terratrèmol, amb Fundar vam anar a donar atenció psicosocial a aquells que esperaven que els rescatadors traguessin a gent dels enderrocs.
Va haver-hi un maneig molt revictimitzant sense cap sentit: no donaven informació, treien els cossos d'amagat...
La gent va començar a organitzar-se, van parlar amb els mitjans de comunicació i van aconseguir que les autoritats responguessin mínimament.
Però, en un moment donat, la gent va començar a dir-me que tenien por perquè pensaven que anaven a desaparèixer als seus familiars.
Llavors vaig veure com la desaparició havia calat en l'imaginari fins al punt de pensar que li pot passar a qualsevol.
I quan sortien a denunciar la situació em deien: "i si ara em desapareixen a mi?".
La por a Mèxic està sempre present com a forma de control: és el discurs que les víctimes en alguna cosa caminaven, per la qual cosa hi ha una bona part de la gent que pensa que si callen no els hi passarà res.
Això l'única cosa que fa és deixar-nos més desemparats, però la por moltes vegades és més forta que la ràbia.
Avís legal i política de privacitat
|
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
L'entrenador veu una temporada molt igualada
Ibon Navarro durant l'entrevista amb el Diari.
|
Llengua i cultura > Activitats culturals > Sant Jordi
Clara Berros s'imposa en la modalitat de Facebook i M. Ángeles Domínguez, en la d'Instagram
Les alumnes Clara Berros (del nivell S3 de l'Oficina de Català de Valls) i María de los Ángeles Domínguez (del curs E1 del Servei de Català de Tarragona) han resultat les guanyadores del primer concurs de microrelats d'amor i desamor de Sant Jordi T'estimo...
Clara Berros va resultar la vencedora en la modalitat de Facebook, en la qual el relat no havia de depassar els 30 mots.
Per la seva banda, M. Ángeles Domínguez va guanyar en la modalitat d' Instagram, en què s'havien de fer vídeos de com a màxim 20 segons de durada.
El jurat el van compondre els coordinadors de Dinamització i Ensenyament i un representant dels professors del CNL de Tarragona, a més de l'escriptor i poeta de Santa Coloma de Queralt i establert a Tarragona Francesc Valls-Calçada.
En ambdues categories, el premi va consistir en una rosa, un lot d'11 llibres guanyadors de diverses modalitats dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona i sengles entrades per assistir a l'acte de lliurament d'aquests guardons.
Consorci per a la Normalització Lingüística
|
Els investigadors de la Universitat de les Illes Balears participen en un projecte internacional per fer front a l'erosió costanera i els processos de canvi de la línia de la costa causats pels huracans i altres esdeveniments meteorològics extrems a l'illa de San Andrés, al Carib colombià.
La participació de la UIB en el projecte està liderada pels professors del Departament de Ciències de la Terra de la UIB Antoni Rodríguez Perea i Guillem Xavier Pons Buades, investigadors del Grup de Recerca en Biogeografia, Geodinàmica i Sedimentació de la Mediterrània Occidental ( GEOMED ).
Els investigadors han visitat en dues ocasions l'illa de San Andrés i s'han encarregat d'elaborar una diagnosi i de presentar propostes de gestió d'aquest espai a causa de la seva experiència a la reserva de la biofera de Menorca.
L'illa de San Andrés pertany a l'arxipèlag de San Andrés, Providencia i Santa Catalina i és l'illa principal en la regió del Carib colombià.
Té una extensió de 26 quilòmetres quadrats (Formentera té 83 km 2 ) i està reconeguda com a reserva de la biosfera.
L'illa es troba cada vegada més exposada als riscs i desastres produïts per diverses amenaces naturals, com ara onatges forts, huracans i altres esdeveniments extrems.
El projecte proposa la construcció de cordons dunars recoberts de vegetació, que permeten optimitzar la retenció d'arena a la costa, sense aterrar els corals i altres ecosistemes marins, a la vegada que milloren la qualitat paisatgística.
Aquest tipus de solucions són innovadores a Colòmbia, on encara predomina la construcció d'espigons per lluitar contra l'erosió costanera, tot i la seva escassa eficiència en la majoria d'ocasions.
El projecte ha estat patrocinat per la Universitat del Nord, de Barranquilla, amb el suport del Fons Financer de Projectes de Desenvolupament del Govern de Colòmbia (FONADE) i ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears, de la Universitat Catòlica de València Sant Vicenç Màrtir, de l'Institut d'Investigacions Marines i Costaneres José Benito Vives de Andréis (INVEMAR) i la Universitat EAFIT de Colòmbia.
El projecte ha sorgit gràcies a la participació prèvia de tots els grups de recerca en la Xarxa Iberoamericana en Teledetecció Aplicada a la Prevenció de Riscs Geològics Litorals.
|
dijous, 9 de maig del 2019 / 4469
L'àvia cada any feia codonyat per donar i per vendre.
La pectina que contenen els codonys explica la consistència del codonyat.
De codony, del llatí vulgar cotōnĕum, alteració del grec kydṓnion [κυδώνιον], mateix significat.
Però, tot i l'exuberància dels horts i els fruiters a l'estiu, l'estació de la recol·lecció i conserva per excel·lència era la tardor, ja que eren molts els productes que aprofitàvem d'aquests mesos.
Amb els codonys, sucre, una mica de vi blanc, aigua i una bona dosi de paciència, tot remenant al foc, es feia el codonyat, un producte molt apreciat que, a més, ens permetia conservar la fruita per assaborir-la durant molt de temps.
Quan va entrar en casa, la mare, que l'esperava a la poltrona, s'havia adormit, però es va despertar en sentir la porta.
Li havia guardat queradilles bullides i pèsols.
Li havia portat un tros de codonyat que li havien donat al matí a la casa del senyor Leandre on rentava roba.
Volia parlar, però com que se li havia trencat el son, esperant-la a la poltrona, no va saber encetar la conversa.
Productes que trobem a les fires de sant Ponç
Per a la gent de Girona i província, una mica granada, el codonyat no és cap confitura sinó un licor que es fa, encara ara, amb el suc dels codonys.
Servia i serveix pels mals de ventre de l'estiu.
Evidentment que es fa a la tardor i necessita molta paciència perquè s'han d'esprémer els codonys en cru.
El codenyat és un excel·lent licor que s'obté a partir del codony.
Quaranta dies a sol i serena es necessiten perquè reposi la barreja de l'aiguardent, el sucre i la fruita del codony.
Quan era joveneta, la meva àvia me'n donava un gotet quan em feia mal la panxa..., ara costa força de trobar, doncs abans s'elaborava a les cases particulars.
Maria Pilar i Maria Bruguera, bé se sap que del Gironès al Rosselló compartim gran part del vocabulari.
A Elna també, el codonyat és la licor de codony i de la confitura en diem confitura de codony, tot simplement.
Me recordi que la padrina feia el codonyat amb l'aiguardent de la cooperativa vitícola d'Elna que en dèiem tressís (tres – sis) perquè amb tres parts d'aquest alcohol i tres parts d'aigua es feien sis parts d'alcohol ordinari.
I quan teniï mal de ventre anavi a pidolar una cullerada de codonyat (licor de codony) a la padrina.
Ara farà cosa de tres o quatre anys, vaig veure a internet que per a evitar confusions, de la licor de codony en diuen codonyac (amb una c), a la manera d'unes altres begudes alcohòliques com ara el conyac o l'armanyac.
Tinc família a Polònia i també fan un licor de codony, que és bastant fort.
Pelen el codony i el posen en un pot de vidre amb alcohol de 96%; hi afegeixen mel o sucre i alguna espècie(clau...).El deixen macerar un parell de mesos; després, es filtra i posen el licor en ampolles.
Aquestes encara hauran de reposar tres o quatre mesos més.
El resultat és un licor agradable, però una mica fort.
Ma mare sempre ha dit codonyac de la confitura, no sé si deu ser dialectal, però en tot cas no és novetat que ja té una edat, hehe
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i...
|
Les pàgines d'aquest catàleg ens permeten descobrir un dels pintors catalans del tombant de segle més injustament oblidat.
Pintor vehement i apassionat, la seva obra primerenca parteix d'un realisme auster i melangiós que, arran de la seva estada a Roma, s'aproparà a les pintures de llacunes pontines d'Enric Serra.
Novament a Barcelona, l'obra de Raurich ens revela la seva potent personalitat, dominada per crisis depressives, i el seu temperament artístic.
Les pintures esdevenen densíssimes de matèria, lliures de forma; i el color, vibrant i exaltat, es converteix en aliat per expressar emocions.
Cap al 1911, i durant una estada a Sant Pol, inicia la sèrie 'Visions mediterrànies', carregada de dramatisme, poesia i de tècnica gairebé de relleu, que constitueix un dels moments més fèrtils de la seva trajectòria.
El llibre consta de diversos estudis sobre la vida, l'obra i la fortuna crítica de Raurich, seguits d'una catalogació de cent vint-i-tres obres i una bibliografia rigorosa i acurada.
|
Del català emprenyat del 2007 a l'independentista emprenyat del 2019.
Si part de la societat catalana fa dotze anys estava molesta amb les institucions espanyoles pel caos de Rodalies i el dèficit d'inversions, ara un sector de l'independentisme ho segueix estant per la repressió posterior a la DUI, però també amb JxCat i ERC, als quals acusen de posar per davant els interessos de partit als del país.
El pacte per la Diputació de Barcelona entre JxCat i el PSC ha sigut la gota que ha fet vessar el got de la paciència de l'independentisme més abrandat, que no vol cap acord amb els partits del 155 i reclama concreció per materialitzar la República.
Aquest sentiment d'enuig amb les dues grans forces independentistes ja ha tingut la primera conseqüència.
Segons ha pogut saber l'ARA, el sector de l'independentisme més mobilitzat -el que ha sigut present a les últimes marxes de Brussel·les, Madrid o Estrasburg-, proposa una manifestació alternativa a la Diada que consisteixi en encerclar el Parlament a les 17.14 hores per exigir unitat d'acció a JxCat, ERC i la CUP.
Els partidaris de deixar enrere la retòrica simbòlica i passar de les paraules als fets es plantegen fins i tot ocupar la cambra catalana aprofitant que l'Onze de Setembre hi ha jornada de portes obertes i milers de persones la visiten cada any aquell dia.
Els promotors de la marxa, que no estan vinculats als CDR, consideren que la manifestació que ha organitzat l'ANC per a l'Onze de Setembre és "massa conservadora" i que no suposa cap salt endavant a l'hora de denunciar la judicialització del Procés i treballar per fer efectiu el dret a l'autodeterminació.
"És l'hora que la ciutadania es prepari i s'organitzi sense els polítics i les entitats polititzades en les seves cúpules que ja no treballen per la unitat i la independència sinó pels interessos partidistes", remarquen els impulsors de l'acció, que subratllen que "les performances no serveixen de res".
Els impulsors d'aquesta acció contundent, que volen que serveixi de punt d'inflexió per fer canviar les dinàmiques dels partits, s'aferren a l'esperit de l'1-O per revertir la situació.
Recorden que la unitat entre la ciutadania, els partits i les institucions va permetre realitzar el referèndum d'independència de Catalunya i que enguany el poble ha de dir prou.
"Tenim més poder del que ens pensem, només cal que vulguem", subratllen per posar de manifest que si aconsegueixen reunir suficients manifestants serà difícil desallotjar-los del Parlament.
"Plantem-nos i plantem cara al disgust diari de veure'ns venuts, estafats, domesticats o silenciats pels nostres polítics", afegeixen, en al·lusió a una de les cites més conegudes de l'activista Lluís Maria Xirinacs, els precursors de la mobilització, que fan una crida a concentrar-se al Parlament en la Diada per avisar els partits polítics que el seu vot va ser "per fer la independència i no l'autonomia".
Si acaba prosperant aquesta iniciativa seria el primer cop que l'independentisme no es manifesta unit per la Diada des que l'ANC va agafar les regnes de la mobilització, i posaria en relleu les divergències que hi ha també en la societat civil sobre el full de ruta.
Davant d'aquesta proposta, l'ANC fa una crida a no dividir el moviment independentista i recorda que la manifestació de la Diada és una apel·lació a la "unitat estratègica".
Després de la reunió del secretariat nacional dissabte a Girona -en què aquest tema va estar sobre la taula, segons han revelat a aquest diari diverses fonts-, la presidenta, Elisenda Paluzie, va dir que és bo no abandonar l'espai "de manifestació massiva", però va admetre que "el to i el tipus potser ha de ser diferent".
La màxima responsable de l'entitat va afirmar que "després de l'espectacle d'aquesta setmana" el to d'exigència cap als partits ha de ser "molt més elevat".
És a dir, que les manifestacions no siguin "d'acompanyament" a la classe política com han estat els últims anys.
La gent emprenyada que faci el que li surti de la potlla, però és un altre acte simbòlic i inútil encerclar el parlament.
Un cop això queda clar, endavant.
Jo com cap del moviment informo que l'11S un número indeterminat de persones preparades assaltarem el Parlament de Catalunya per de forma unilateral proclamar la Republica, portem 3 mesos preparant tot, la Generalitat, Òmnium, ANC, etc treballen per Espanya. pic.twitter.com/TdcjnRHA3B
Aclariment sobre l'usuari que dirigeix aquests comptes:
Nega els atemptats del 17-A i les seves víctimes.
Ha estafat independentistes econòmicament
Diu tenir exclusives que són falses.
Ha enganyat i manipulat a les xarxes.
Exmilitar espanyol amb un llarg historial delictiu amb especial predilecció per l'estafa.
FUGIU PER POTES de qualsevol iniciativa que tingui a veure amb aquest individu. pic.twitter.com/ikb2fbiXMf
Perquè d'una altra manera, donaràs ales a més anys de processisme i actituds autonomistes. pic.twitter.com/8g7rCs9DBP
Aquesta imatge els descol·locats els descol·loca.Fem que sigui biral, després serà veritat.
Un grup de persones convoca una concentració davant el parlament l'11 de setembre a la tarda
Ja fa unes quantes setmanes que circula per les xarxes socials l'etiqueta, per convocar una concentració a les portes del Parlament de Catalunya durant la Diada, coincidint amb la manifestació promoguda per l'ANC a la plaça d'Espanya.
VilaWeb ha volgut saber què hi ha darrere aquesta convocatòria i ha aconseguit posar-se en contacte amb els qui van començar a difondre l'etiqueta.
El grup no es considera cap organització i assegura que no vol ser-ho.
Segons que han explicat a VilaWeb, bona part dels integrants feien part d'un grup de debat previ organitzat entorn d'una llista privada de Twitter i van prendre la decisió de llançar la iniciativa quan varen saber que la concentració de l'ANC es faria a la plaça d'Espanya.
Reconeixen que el fet que no vulguin ser considerats una organització els ha dut maldecaps, com ara l'aparició de persones que se'n proclamen capdavanters sense tenir-hi res a veure o la d'un canal de Telegram que tampoc no han impulsat, a més de la difusió de rumors que qualifiquen de 'fantasiosos' i que no tenen cap connexió amb les seves intencions.
En una conversa amb VilaWeb, han volgut deixar clar que no pretenen assaltar el parlament i ni tan sols entrar-hi, sinó simplement concentrar-se a davant.
Una concentració, a més, que consideren compatible amb la de l'ANC.
Començarà a la mateixa hora, les cinc de la tarda, però s'allargarà perquè els qui vulguin anar primer a l'estel de l'ANC puguin arribar-se després al parlament.
Els promotors diuen que la raó d'aquesta concentració paral·lela és la voluntat de fer una protesta pública 'contra tots els partits polítics independentistes, però també contra les entitats', perquè consideren que han fallat als ciutadans per no haver aprofitat el capital polític de la victòria aconseguida el 21 de desembre de 2017.
Així mateix, volen criticar l'actuació del govern pel que fa a la repressió i protestar contra les represàlies a partir de les mobilitzacions i contra l'actuació dels Mossos d'Esquadra.
La desobediència pacífica com a eina mobilitzadora és, a parer seu, la millor eina possible ara mateix.
El fet que no es vulguin presentar com a organització implica que la concentració davant el parlament no serà organitzada formalment ni han demanat permís oficial per a fer-la.
No hi haurà tampoc parlaments ni capçalera.
De fet, els impulsors de l'etiqueta proposen que sigui autoorganitzada pels assistents, seguint la consigna 'Aquesta Diada el poble convoca el poble'.
VilaWeb els ha demanat quina xifra considerarien que seria un èxit i han respost que estarien contents si s'hi concentressin entre vuit-centes i mil persones, pensant sobretot que això podria donar impuls a un moviment semblant el primer d'octubre.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte.
|
Ser astronauta és complicat, però no impossible.
Per a aconseguir-ho, el que és imprescindible en primer lloc és saber quins són els requeriments de la NASA o de la Agència Espacial Europea.
Entrar a formar part de la plantilla d'astronautes d'aquestes agències es pot fer per dues vies, sent pilot o especialista.
Per ocupar les dues posicions cal tenir el títol d'enginyer, així com una carrera universitària de física, biologia, química o similars.
L'expedient acadèmic o l'experiència són fonamentals per al procés de selecció, i molts astronautes són Doctors.
Altres condicions passen per superar un test físic, tal com s'explica en la pàgina web oficial de la NASA, en el qual la pressió arterial no pot superar els 14 cm de Hg i la visió ha de ser 20/20 sense correcció.
L'altura dels candidats ha de ser entre els 1,49 metres i 1,93 metres, i l'edat entre els 27 i els 37 anys.
A els astronautes pilots, a més, se'ls demanen 1.000 hores acumulades de vol en avions de reacció.
A més, l'agència espacial demana que els candidats tinguin habilitats de lideratge, feina en equip i bona comunicació.
També se'ls demana coneixement sobre els sistemes que s'utilitzen a l'Estació Espacial Internacional, així com sobre vehicles i programes espacials.
La robòtica i l'idioma rus també són un plus, ja que són el que més s'utilitza en el sector.
Les postulacions per ser astronautes les rep la NASA, que en fa les primeres avaluacions descartant a tots els que no compleixen els requisits bàsics.
En una segona fase, analitza de nou les sol·licituds i selecciona les més destacades.
Aquestes s'envien a l'Oficina d'Astronautes del Johnson Space Center de la ciutat de Huston, a Texas, on es passa per un tercer filtre detingudament en un procés que pot allargar-se fins a dos anys.
Aquest inclou múltiples exàmens i proves.
L'any 2016 la junta de selecció d'astronautes de la NASA va revisar un rècord de 18.300 sol·licituds.
El consell va entrevistar 120 dels candidats més qualificats i d'aquests, aproximadament la meitat van ser convidats a la segona volta.
Un cop seleccionats els astronautes finals, aquests van fer una formació de dos anys.
Amb els plans de la NASA per al futur de l'exploració, els nous astronautes viatjaran més lluny que mai en les missions lunars i poden ser els primers en arribar a Mart.
|
L'objectiu del projecte és demostrar l'interès d'un nou sistema de gestió plurifuncional agro-silvo-pastoral integrat com alternativa de gestió rentable per a lluitar contra el problema de l'abandó de l'agricultura en zones de muntanya mediterrània i les conseqüències ambientals (degradació del sòl, vulnerabilitat al canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat) i socio-econòmics (desequilibris territorials, pèrdua de capacitat productiva del territori) que aquest abandó està produint.
La posada en pràctica d'aquest sistema es basa en:
El projecte es concreta en la posada en marxa d'una finca pilot on es posarà en pràctica a escala real el sistema agro-silvo-pastoral proposat.
Aquesta posada en pràctica a escala real amb un disseny pensat per a facilitar la demostració de les tècniques aplicades és fonamental per a poder arribar als col·lectius que han de garantir la seva replicabilitat en el territori.
Per a facilitar aquesta replicabilitat s'adequarà també un espai per a la realització de cursos pràctics sobre el terreny, la realització d'assessoraments i la realització d'una guia i vídeo per a demostrar l'aplicació pràctica del POLYFARMING.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
|
La lectura del manifest a la plaça de la Font aquest vespre Foto: Alba Domingo
VÍDEO Un centenar de persones protesten a la plaça de la Font de Tarragona contra el veto del Suprem a Junqueras a l'Eurocambra i contra la decisió de la JEC de treure l'escó al president Torra: "Exigim que es respectin els nostres vots" pic.twitter.com/sAXyd7c3ai
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
L'exconseller socialista d'Educació i actual diputat d'ERC al Parlament, Ernest Maragall, ha rebutjat aquest dimarts "un altre ajornament indeterminat" del ple d'investidura del proper president de la Generalitat, i ha confiat que se celebrarà aviat.
"Estic convençut que en un període brevíssim ens veurem al Parlament", ha assegurat en una entrevista de Tv3 recollida per Europa Press en la qual ha demanat esquivar el bloqueig a la formació de Govern provocat perquè l'Estat espanyol impedeix als candidats proposats exercir els seus drets, segons ell.
"Tenim l'Estat, que és el gran bloquejador, el que impedeix que la normalitat democràtica s'expressi.
Ho impedeix amb la repressió, l'empresonament dels nostres líders i l'exili forçós d'uns altres", ha aprofundit, i ha criticat que els diputats de JxCat Carles Puigdemont i Jordi Sànchez hagin vist frustrades les seves investidures.
Preguntat per si s'ha plantejat un tercer nom en les negociacions d'ERC amb JxCat, ha indicat que és una de les qüestions que han d'aclarir els dos grans partits independentistes, però sobre proposar una altra persona a la Generalitat ha assenyalat: "Que ho digui JxCat en qualsevol cas".
"Per a ERC el nom no és un problema", perquè el partit vol un acord global que inclogui un pla de Govern i un full de ruta de la legislatura que, si es materialitza en l'acord amb la llista de Puigdemont, creu que podrà compartir la CUP.
Però ha retret als anticapitalistes que rebutgin investir un Govern autonomista: "No som encara República, així que ho serà en qualsevol cas.
Si haguéssim escollit Carles Pugidemont també seria un Govern autonòmic perquè treballaria en els mateixos límits".
Maragall, que també va ser eurodiputat per ERC, ha insistit en la necessitat de formar Govern al més aviat possible per donar resposta a les necessitats de la ciutadania "i no només al que el 155 ha arrabassat".
"Aquest país demana ser governat i a crits", ha assegurat, per treballar en qüestions com la igualtat i la pobresa energètica perquè l'economia catalana segueix funcionant però sense Govern la protecció social no està garantida, ha advertit.
Preguntat per la filtració d'uns comentaris masclistes del diputat d'ERC Lluís Salvadó, ha defensat el posicionament d'ERC davant la situació i que el partit "resisteix qualsevol dubte de compromís" amb la lluita feminista.
Ha dit no excusar Salvadó de les seves paraules però ha emmarcat la publicació de l'àudio al fet que existeix "un Estat delinqüent que no dubta a utilitzar tots els camins per fer mal", i ha alertat que pot tornar a produir-se un cas semblant.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La xicoia és una planta herbàcia de petites dimensions que fa una flor de color groc intens i que també s'anomena dent de lleó o pixallits.
A banda dels seus usos medicinals com a infusió, se n'aprofiten les fulles tendres per fer-ne amanides.
Poseu-les en una safata i, a sobre, la col trossejada i els greixons.
Amaniu-ho amb oli, sal i pebre.
Es pot fer amb màstecs en comptes de xicoies.
Es pot fregar l'interior del bol d'amanir amb un all.
|
Marta Pascal, coordinadora general del PDeCAT fins al juliol de 2018, s'ha desmarcat clarament del seu partit, fins al punt d'arribar a afirmar que es planteja la possibilitat de crear una nova formació política, tot argumentant que hi ha "molta gent que se sent òrfena".
En una entrevista a La Vanguardia ha explicat que el motiu principal del seu distanciament és el que considera la "subordinació" del PDeCAT al president Carles Puigdemont.
"Catalunya no es pot dirigir des de Waterloo", ha explicat.
Pascal ha afirmat que es considera independentista, però ha afirmat que no es pot treballar "des de l'emotivitat desbordada i l'antipolítica".
Ella aposta per "l'aprofitament de l'autogovern", i creu que cal pensar en el llarg termini i treballar "amb paciència", per a "l'única solució possible a Catalunya: un referèndum acordat".
Pascal ha aprofitat aquesta entrevista per desvelar les diferències que l'han separat de Carles Puigdemont en els darrers temps.
Ha afirmat que el president exiliat no hauria volgut que el seu partit votés a favor de la moció de censura a Rajoy, però que des del PDeCAT van aconseguir imposar-se al seu criteri.
Cosa que no van aconseguir amb la negociació dels pressupostos amb el PSOE i Podemos, perquè Pascal i els seus ja havien perdut el control del partit.
Pascal també ha afirmat que ella va defensar la necessitat de convocar eleccions després de l'1 d'octubre per evitar el 155.
Es mostra indignada perquè "vam fer massa concessions a la CUP" (i cita com a exemple la renúncia de Mas).
En canvi Pascal reconeix la col·laboració estreta i satisfactòria que va tenir amb Pablo Iglesias al Congrés.
|
Viatjar amb el nostre millor amic animal comporta anticipació i preparació: i és que si has de fer un viatge amb la teva mascota necessites tenir en regla i portar damunt una sèrie de documents sobre el teu acompanyant que poden requerir-te a aeroports, duanes o controls rutinaris.
Pots trigar diversos mesos a obtenir molts d'aquests papers sobre l'estat de salut que necessites per viatjar, així que és imprescindible actuar i moure's amb temps perquè ho tinguem tot llest al moment d'anar-nos.
La documentació necessària consisteix a tenir la Cartilla Sanitària actualitzada i el Passaport per a Animals Domèstics per viatjar entre els estats membres de la Unió Europea.
També és important concertar una cita amb el veterinari i preguntar-li sobre les vacunes i si totes estan en regla.
A més, és necessari informar-se sobre què fer si l'animal es mareja.
És molt important que porti microxip perquè estigui identificada a tot moment.
Deu dies abans del viatge, a més, cal demanar un certificat que totes les vacunes estan en regla.
Pel que fa al lloc on viatjarà la mascota, ha de ser còmode, per la qual cosa una caixa o bossa forta i ben ventilada seria perfecta.
Si el mitjà de transport és l'avió, cal demanar a la companyia els requisits necessaris per viatjar amb mascotes, ja que cadascuna és diferent.
El trasllat pot ser tan en celler com en cabina, però cal avisar-ho abans de reservar bitllet.
Si el trajecte és menor de 4 hores, l'animal podrà viatjar en cabina.
La gàbia de transport sol tenir una grandària de 50x40x25.
Si la teva mascota és menor de 3 mesos, no és recomanable que viatgi.
En el cas que es viatgi amb tren, la mascota haurà d'anar amb la seva documentació de condicions sanitàries i de seguretat.
Alguns països tenen una reglamentació addicional i més estricta respecte a l'entrada d'animals:
A Japó és obligatori que l'animal passi 15 dies de quarentena des de la seva arribada.
Rússia reclama que la documentació ha d'estar traduïda al rus i sempre legalitzada pel Ministeri d'Exteriors russos.
A Malta, Suècia i Regne Unit exigeixen la vacunació prèvia de la mascota contra malalties concretes, o la presentació del PETS (els nivells d'anticossos contra la ràbia que presenta l'animal)
Finalment, algunes de les eines que poden ser d'utilitat per a la mascota són les següents: una corretja resistent, aliments, joguines de la mascota, dos litres d'aigua, medicaments necessaris, raspall o pinta?
Ara que ja saps quins són les condicions per viatjar amb mascotes, estàs totalment preparat per fer-ho.
|
L'UE Sitges es posa la granota de feina per aconseguir derrotar al San Mauro en un partit en que s'avançava l'equip sitgetà al primer minut de l'inici i que tot feia pensar que s'acabaria en golejada, la realitat fou un altre, els de Santa Margarida de Montbui mai donaven el partit per perdut, havent de jugar molt intel·ligentment, l'equip de Manel Rodríguez per sucar tres bons punts que els deixa dalt de tot a la taula quan s'ha disputat la 10ena jornada en un inici de campionat patint baixes significatives, tot i això aquest Sitges camina a peu fort a manca de tot un món pel final del campionat.
El tècnic Manel Rodríguez tirava de joventut sortint a la porteria Lucas Cajes, a la confiança que te depositada en Cubedo també li donava en aquest enfrontament a Liado i Cèsar, començant de la millor manera el matx amb el gol d'Edgard Doblas al primer minut, un Sitges que en aquests minuts anava generant molt de perill, el Sant Mauro malgrat ser el cuer en aquest cas no donava facilitats, jugant ben col·locats en defensa i molt seriosament, al minut 37 Adrià Garrido no perdonava perforant la porta de Lucas Cajes arribant al descans empatats a un, Didac la Calle amb el seu gol al minut 55 començava a mostrar el camí de la victòria dels sitgetans que tot i això a partir d'aquí van saber jugar amb la avantatge arribant a la fi sumant tres punts per posar-se líders en solitari.
Ara toca el segon, el Valldoreix.
Tot un partidàs aquest diumenge a un quart d'una al municipal d'Aiguadolç, l'equip sitgetà rep al segon classificat, un Valldoreix, que ve de guanyar a domicili al Sant Andreu de la Barca, dels 10 partits jugats han guanyat 6, empatant 3 i perdent 1, sumant 21 punts.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Avui han trobat els cossos d'un matrimoni alemany · Encara cerquen un nen de cinc anys de Manacor
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Els aiguats, que van afectar especialment la comarca del Llevant, han provocat ja dotze víctimes mortals, segons que s'ha sabut el migdia d'avui dijous.
Es tracta d'un matrimoni alemany veïns d'Artà.
També s'està cercant un nen de cinc anys de Manacor.
En total s'han desplegat uns sis-cents efectius entre soldats, bombers, personal sanitari i policies per a trobar-los.
El nen va desaparèixer quan el cotxe en el qual viatjava va ser envestit per l'aigua.
Dins del vehicle també hi havia la mare i una germana.
La dona va poder salvar la filla, però ell va acabar morint arrossegada per l'aigua.
Aquest matí, la presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha confirmat que també s'està cercant un matrimoni alemany.
Francina Armengol ha explicat que el govern està treballant en un pla d'emergència social per afrontar la tragèdia.
En aquest sentit, treballadors socials visitaran aquest cap de setmana els pobles i habitatges afectats per a 'valorar el més urgent i que els afectats puguin presentar factures a partir de la setmana que ve per cobrar-les.'
Els danys es creu que són milionaris i la zona tardarà setmanes a recuperar la normalitat.
L'aigua ha tombat diversos ponts i ha destrossat bona part de la xarxa de subministraments.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
Una dona dels Estats Units ha denunciat públicament haver estat violada per Cristiano Ronaldo el juny del 2009 a Las Vegas.
La seva denúncia es fa pública a través del setmanari alemany 'Der Spiegel', que fa més d'un any i mig que investiga el cas, inicialment a través de dades procedents de la plataforma Football Leaks.
Tal com va avançar aquest mitjà l'abril del 2017, l'estrella de la Juventus va pagar al seu dia 375.000 dòlars a la presumpta víctima de violació perquè silenciés tot el que va passar aquella nit a l'àtic de l'Hotel Palms, justament l'estiu en què el futbolista portuguès va fitxar pel Reial Madrid procedent del Manchester United.
Aquell acord extrajudicial no seria procedent, i el nou advocat de la dona nord-americana ha elevat una acusació civil contra Cristiano Ronaldo davant les instàncies judicials de Nevada.
Fins ara, la presumpta víctima de violació s'havia mantingut en l'anonimat, lligada a un contracte extrajudicial que li impedia citar el nom del futbolista fins i tot en les teràpies psicològiques que ha hagut de seguir.
Els representants legals del jugador portuguès van titllar les primeres informacions de 'Der Spiegel' "d'invencions periodístiques", però aquest mitjà assegura que té nombrosos documents que demostren que Ronaldo va estar al cas del procés negociador amb la víctima i que fins i tot va instar a rebaixar la quantitat d'una transferència que s'hauria fet a través d'un compte en un paradís fiscal.
Aquests documents expliquen suposadament per què, en contra del que van anunciar, els assessors del jugador no han actuat judicialment contra aquest mitjà alemany.
En l'edició de 'Der Spiegel' que s'ha posat a la venda aquest cap de setmana, Kathryn Mayorga, de 34 anys, explica la seva versió del que va passar aquella nit a Las Vegas.
Mayorga assegura que va ser violada amb penetració anal.
"Llavors, per algun motiu, ell es va agenollar i va dir: «En un 99% soc un bon noi.
No sé què passa amb aquest 1%»", segons la presumpta víctima.
Si Mayorga s'ha decidit a parlar ara, segons 'Der Spiegel', és per tres motius fonamentals.
Primer, perquè té un advocat nou, Leslie Mark Stovall, que assegura que aquell pacte de silenci no és legal perquè en aquell moment de les negociacions la seva mandant no estava capacitada psicològicament per dur-les a terme.
Stovall afirma, a més, que té proves comprometedores en què el mateix Ronaldo relata com va viure aquella nit a Las Vegas.
"Ella em va dir diversos cops «no» i «stop»", segons un document que cita el futbolista.
Una segona motivació de Mayorga és que veu com ha canviat el món per a les dones que denuncien haver sigut víctimes d'atacs sexuals arran del cas del productor de cinema Harvey Weinstein.
I un tercer motiu: Mayorga veu la seva única oportunitat de descobrir si hi ha altres dones que afirmin haver sigut víctimes d'abús per part de Cristiano Ronaldo.
La policia nord-americana s'ha posat sovint en contacte en les últimes setmanes amb Mayorga i l'ha interrogat, com ja va fer el 2009.
A Nevada, un delicte d'agressió sexual documentat per la policia no prescriu mai.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.