text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Aconseguir aquest canvi de criteri en sí de l'Ajuntament de Barcelona ha estat possible gràcies al treball conjunt dels advocats/des membres de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i de 152 associacions animalistes de tota Catalunya.
La pràctica de matar per controlar la població d'aus és contrària a les lleis vigents i totalment ineficaç ja que provoca l'augment de coloms i una gran despesa econòmica
La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (CPDA), amb la col·laboració de 152 associacions animalistes de tota Catalunya (CIPAC), han aconseguit que l'Ajuntament de Barcelona canviï el criteri alhora d'intentar controlar la població de coloms.
Aquest fet comportarà, d'una banda, que el consistori barceloní compleixi la normativa en matèria de protecció dels drets dels animals, i de l'altra que el control de població d'aus urbanes es faci per mètodes ètics, efectius i amb menor cost econòmic possible.
Després de molts mesos de denúncies i requeriments per part de la CPDA i la CIPAC, l'Ajuntament de Barcelona ha accedit a substituir les matances de coloms per un mètode ètic, efectiu i econòmic que funciona exitosament fa més de 15 anys a tota Europa, a diversos municipis catalans i a les ciutats d'Alacant i València.
L'aprovació d'aquest canvi de criteri s'ha aprovat avui.
Fet que celebren tant la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona com les 152 associacions animalistes de tota Catalunya.
El mètode d'esterilització es basa en la ingesta de nicarbazina, medicament que està aprovat pel Registre Sanitari de la Unió Europea i el Registre Sanitari d'Espanya per inhibir la formació d'ous en les aus i del que s'han realitzat diverses proves científiques que evidencien la reducció de forma efectiva del número d'individus, a més amb un cost econòmic molt inferior al que suposa matar a les aus.
S'instal•laran diversos dispensadors de pinso esterilitzant en tots els districtes de Barcelona i es realitzarà un estudi d'eficàcia dirigit pel Dr.
El control de població d'animals basat en l'eliminació dels individus, com les captures i mort per inhalació de gas en els coloms o la caça massiva dels senglars han acabat provocant una alteració de l'ecosistema amb conseqüències nefastes traduïdes en un increment alarmant de la població d'aquests animals.
Així es constata en un Informe del Museu d'Història Natural de l'any 2009 i en el Conveni de Col·laboració que totes les Comissions de Protecció dels Drets dels Animals dels Col·legis d'Advocats de Catalunya han subscrit recentment amb la Universitat Autònoma de Barcelona per recolzar el projecte d'investigació d'una vacuna patentada que esterilitza als porcs senglars.
Així doncs, fracassats per ineficaços els mètodes cruents de control de poblacions d'animals, la CPDA i CIPAC consideren que l'únic camí ara possible és la implantació de mètodes ètics emparats en la Llei de Protecció d'Animals de Catalunya, que a més de respectar els drets dels animals han demostrar una gran eficàcia i un menor cost econòmic pel ciutadà.
El comunicat de premsa que acabeu de rebre per part de la Comissió de Protecció dels Drets del Animals és una nota elaborada i tramesa als mitjans per part d'aquesta Comissió del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.
Les Seccions i Comissions de l'ICAB promouen el debat jurídic i fomenten la participació de les persones col·legiades en els diferents àmbits d'interès professional.
Tanmateix les actuacions o opinions que defensen no representen necessàriament l'opinió de la Junta de Govern d'aquesta corporació.
El Col•legi de l'Advocacia de Barcelona és la veu oficial d'aquesta corporació i es manifesta a través de la seva Junta de Govern
Comissió de Protecció dels Drets dels Animals (CPDA)
El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona va ser pioner en la creació de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals, l'any 2002.
Aquesta comissió va néixer amb l'objectiu de conscienciar la societat contra el maltractament animal, formar els advocats interessats en la causa i actuar davant qualsevol situació denunciable. |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Ahir l'estudiantat de mobilitat, juntament amb voluntaris lingüístics de la UdL i professorat va participar en els actes de benvinguda a aquest alumnat.
El Saló Víctor Siurana va acollir la benvinguda institucional amb la vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació, Astrid Ballesta, i la directora de l'Institut de Llengües, Marta Giné, i l'actuació de la Coral de la Universitat UNICORN.
La festa va acabar amb les sardanes de la Colla Dolç Infern i els castells de Los Marracos de la UdL. |
La transformació que està patint el comerç de proximitat a causa dels canvis en els hàbits de consum demana eines que permetin establir polítiques per gestionar-lo.
És en aquest context que s'ha elaborat l'atles, el propòsit del qual és mostrar les estructures urbanes que sustenten l'activitat comercial de proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Atles de l'estructura urbana comercial de l'AMB
L'anàlisi parteix de la base de dades d'àmbit nacional elaborada i distribuïda per l'empresa Camerdata S.A. Cadascuna de les activitats s'ha situat de manera precisa, a nivell de portal, utilitzant procediments automàtics de geocodificació que prenen com a base el mapa de carrers elaborat per l'AMB.
Partint d'una selecció d'aquelles activitats que es consideren indicadores de centralitat comercial, s'analitza el grau de concentració comercial mitjançant mètodes automàtics, comptabilitzant el nombre d'activitats inscrites dins un radi de 50 metres al voltant de cadascuna de les activitats.
El resultat d'aquesta anàlisi es representa en dos intervals de concentració comercial:
Direcció i coordinació: Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Xavier Alarcón (cap del Servei d'Informació i Estudis Territorials, AMB) |
Jocs SA va rebre ahir a la tarda les conclusions del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) en relació amb la documentació que havia presentat al setembre com a resposta a l'estimació parcial del recurs presentat per la denegació de l'atorgament de la llicència.
Fonts de la societat van assegurar que la resposta "està sobre el previst" i que els assessors jurídics estaven acabant d'analitzar-la per poder contestar dins el termini previst (entre 10 i 15 dies) si hi estan d'acord o no.
Així, es considera que se superarà un esglaó més per poder fer-se, finalment, amb la llicència que se li va atorgar i, posteriorment, denegar.
Les mateixes fonts van garantir que el procés "continua endavant" perquè Jocs té intenció de reiterar un cop més l'interès en el projecte.
Encara que no es va detallar la resposta del CRAJ ni la contesta en què treballa la societat, sí que es va apuntar que les conclusions "no enterboleixen el procés ni posen pals a les rodes" i per tant són optimistes.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
VALÈNCIA, 19 juny (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy ha confirmat que es reincorpora a la seva plaça de registrador de la propietat a la localitat alacantina de Santa Pola.
Segons informa la televisió pública valenciana À Punt, l'exdirigent 'popular', que aquest dimarts ha visitat aquesta població del Baix Vinalopó, ha confirmat que torna al seu lloc a la plaça de registrador de la propietat al municipi.
À Punt Notícies detalla que Rajoy ha arribat avui mateix a la ciutat, on ha menjat en un restaurant abans d'entrar a les instal·lacions del Registre.
Una vegada allí, Francisco Gaspar Riquelme, qui ha ocupat la plaça de forma interina durant més de dues dècades, ha presentat els integrants de la plantilla a l'expresident del Govern espanyol.
Per la seva banda, fonts municipals consultades per Europa Press han comentat que l'Ajuntament no tenia constància d'aquesta visita i que el normal hagués estat que es posés en contacte amb ells no és res ni vinculant ni obligatori.
Des de l'agrupació del PP de Santa Pola s'esperava la reincorporació de Rajoy a aquest lloc laboral encara que no tenien coneixement de la data concreta.
Mariano Rajoy va confirmar divendres passat el seva retirada de la política després de 35 anys en primera línia, en presentar la renúncia al seu escó al Congrés dels Diputats, just dues setmanes després de perdre la moció de censura.
A més, Rajoy deixarà al juliol la presidència del PP, un càrrec que ocupa des de fa gairebé 14 anys, obrint així la successió dins del partit.
El seu anunci el passat 5 de juny davant el Comitè Executiu va agafar per sorpresa a molts dirigents de la formació, que situaven el seu relleu com a líder del PP la propera tardor.
L'excap de l'Executiu havia demanat el seu reingrés al cos de registradors de la propietat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Al llarg dels darrers anys, s'ha produït una evident i justificable pèrdua de legitimitat social del sistema polític i institucional.
Per múltiples raons: els molt nombrosos casos de corrupció, les inversions públiques que es varen fer en projectes faraònics gens justificables, el gens dissimulat concubinatge dels dos partits que es van alternant en la gestió del règim amb els sectors financers més poderosos, les conseqüències econòmiques i socials nefastes derivades de la grandeur nacionalista que promogueren Aznar i Zapatero, el mur de contenció pactat entre el PP i el PSOE per evitar el dret de decidir dels ciutadans ja sigui respecte a la monarquia o a la sobirania de Catalunya, el menyspreu agressiu del govern Bauzá dels plantejaments sensats i molt majoritaris de la comunitat educativa, i etcètera, etcètera.
En un context semblant, les actituds crítiques dels ciutadans són del tot necessàries i socialment tenen una gran utilitat terapèutica.
Cal afavorir que es manifestin i que circulin per tot arreu amb la màxima intensitat i extensió.
Tanmateix, també convendria que s'adoptassin una sèrie de mesures cautelars a l'hora de llançar-se a la piscina de les valoracions crítiques.
I la primera de totes hauria de ser la d'evitar les generalitzacions.
Els darrers temps ha estat ben habitual sentir "tots els polítics són iguals", o "els polítics no volen escoltar", o "els qui es dediquen a la política és perquè volen fer calaix".
Un ciutadà que redueixi la seva participació crítica en el debat públic a frases d'aquest nivell en cap cas contribuirà a dignificar i a regenerar l'acció política.
Sempre cal personalitzar les acusacions en noms concrets i en organitzacions concretes.
És una injustícia de grans magnituds ignorar que hi ha organitzacions i una immensa majoria de polítics que no són corruptes, que hi ha partits que mai no han estat afavorits amb la condonació dels préstecs que tenien amb determinats bancs o caixes ni han col·locat els seus exdirigents en els consells d'administració de grans empreses, que són multitud els càrrecs electes que han concebut l'exercici de la seva funció com un acte altruista de servei a la comunitat.
Les misèries de la política en bona mesura són semblants a les que amb freqüència també es poden localitzar en els ciutadans i en les organitzacions civils.
La regeneració de l'activitat política no és factible sense una paral·lela regeneració moral i ideològica dels ciutadans, els quals amb els seus vots o amb el seu absentisme són els que acaben determinant que a les institucions hi hagi una mena o altra de càrrecs electes.
Que la corrupció del PP durant la legislatura del 2003 al 2007 no hagi estat a posteriori castigada electoralment és una responsabilitat de desenes de milers de ciutadans i no d'això que pomposament anomenam sistema polític.
En el marc d'aquesta mena de necessària refundació de tot plegat, hauríem d'anar una mica alerta a no declarar obsolet tot allò que ja té un temps llarg d'existència i, alhora, a no deixar-nos enlluernar ingènuament davant unes altres propostes que s'autopresenten com a suposadament noves i més democràtiques.
De partits polítics que habitualment han fet congressos assemblearis i que en general han funcionat mitjançant òrgans de direcció oberts a tota la militància, fins i tot als simpatitzants, a Mallorca n'hi ha algun cas.
En concret, l'històric PSM o, d'ençà d'uns anys, MÉS per Mallorca.
La fórmula de les primàries ja fa una partida d'anys que també va ser incorporada per alguns partits polítics, illencs i estatals.
I la veritat és que els seus resultats no han estat per a fer repicar les campanes.
El que a mi em sembla al·lucinant és que es pugui arribar a una situació en què es consideri que un ciutadà contribueix més a la regeneració de la política si s'inscriu per a votar en unes primàries obertes que han de servir per a triar el candidat d'un partit a les autonòmiques del 2015 que els mateixos afiliats del partit en qüestió.
Vull dir que, segons el meu parer, els 2.300 afiliats del PSIB-PSOE, amb la seva militància continuada, encara que probablement sigui de poca intensitat, mereixen una major valoració cívica que aquells deu mil ciutadans que simplement es comprometeren un dia puntual emetent el seu vot en un acte que en el fons tenia el morbo d'una competició esportiva.
El problema de fons és el següent: com així del centenar i mig de milers de votants que en determinades eleccions ha tengut el PSOE balear n'hi ha tan sols una ínfima minoria que s'ha volgut comprometre amb continuïtat amb el partit de la seva preferència?
Els partits polítics són evidentment organitzacions molt millorables.
Amb freqüència se'n malparla dient que són un cau de mediocres i que tenen uns dirigents amb escassa formació.
És una llàstima que tots aquells ciutadans que són tan crítics amb els partits no tenguin la generositat de voler aportar-los els seus coneixements i la seva suposada qualificació professional.
Tal vegada han sospesat, malgrat que puguin tenir una actitud d'implicació en els assumptes públics, que de la militància més aviat en trauran inconvenients professionals i un nul prestigi social?
A partir de la consideració que els partits polítics són imprescindibles en un sistema democràtic, el que caldria és que s'hi implicàs la flor i nata dels ciutadans, que hi hagués un procés constant de formació de la militància, que hi hagués processos de selecció dels millors per a l'ocupació dels càrrecs interns o externs, que la transparència i la participació en les decisions fossin les pràctiques habituals de funcionament, que la voluntat de treballar per l'interès general fos l'únic mòbil que justificàs l'acció política, que la primera prioritat fos l'establiment de vincles directes amb els ciutadans i amb les entitats de la societat civil, que retre comptes periòdicament de les responsabilitats exercides fos un deure indefugible.
Ben segur que de l'aplicació d'aquestes pautes se'n derivaria una regeneració vertadera.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La paraula xarlotada es va fer molt popular a finals dels anys deu i durant els anys vint del segle passat, gràcies a les actuacions del torero còmic català Carmel Tusquellas, que va adoptar el nom artístic, la indumentària i el posat del Charlot cinematogràfic (amb la variant Charlot's).
A partir d'aleshores la xarlotada designà aquestes actuacions comicotaurines i, per extensió, qualsevol situació còmica.
Actualment l'ús que se'n fa remarca sobretot el vessant lamentable o penós que pugui tenir aquesta situació.
«La paraula del dia», amb Ramon Solsona: xarlotada (a partir del minut 2:04) – El Món a RAC1, 14 de novembre del 2006
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
La violinista Mireia Clua ( ) ha participat en representació d'Andorra a la CIB Fest que va organitzar-se la setmana passada a Madrid per celebrar els 70 anys de l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura.
Després de fer els seus estudis a Andorra i Barcelona i haver viscut sis anys a Llatinoamèrica, ara ha tornat a assentar-se al Principat per focalitzar-se en el seu projecte personal de violí modern.
–Què diferencia el violí modern del clàssic?
–Amb el violí clàssic, tu llegeixes partitures de música clàssica i les interpretes, mentre que amb el modern no necessàriament és així i toques altres estils com el pop i el rock, de manera que dona molt més peu a la improvisació, és a dir, a la creació espontània de música.
–Sí, la improvisació i altres tècniques com el chops, que consisteix a fer percussió amb el violí, o el looper, que és un pedal d'efectes vinculat a un violí elèctric en què jo faig una petita melodia que després el looper repeteix, de manera que vaig creant capes diferents i la sensació és la d'una banda completa.
Com va rebre ser la representant andorrana al festival?
–Va fer-me molta il·lusió, ja que era una oportunitat per compartir el que faig, que ara mateix em ve molt de gust, així com de conèixer gent i el que fan altres persones.
–El dimecres 25 vaig participar en el Diario Vivo, que eren narracions de persones que explicaven vivències i jo feia de fil conductor amb la meva música introduint cadascuna de les històries.
En canvi, el dissabte 28 vaig actuar com a solista al Museo de América, on vaig tocar tot el meu repertori de composicions, a més de fer una mica d'improvisació.
–Normalment preparo un viatge perquè acostumo a presentar temes que són bastant diferents entre si.
–Jo crec que he rebut la influència d'estils que m'agraden, sobretot música pop, funk, llatina i també clàssica.
Tot i així, no sabria definir-lo perquè el que faig és molt meu i no ho he copiat d'enlloc; no faig versions de ningú, sinó que tot són composicions pròpies.
–No vaig poder participar en moltes activitats, però vaig percebre molt bon ambient en general, és a dir, molta obertura i ganes de participar.
I, de fet, un festival com aquest sobretot et permet això, conèixer altres maneres de fer coses i impregnar-te de la creativitat dels altres.
–Fa poc que ha tornat a instal·lar-se a Andorra.
–El projecte sola m'encanta i vull continuar compartint la meva música a través dels concerts, però també m'agradaria gravar un disc i algun videoclip per acabar de posar un llaç al que estic fent.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Cristians de diverses procedències i sensibilitats han convocat per aquest dissabte 5 d'octubre al monestir de Montserrat una vetlla de pregària i reflexió en solidaritat amb els polítics presos i els que són a l'exili.
La vetlla té lloc amb motiu de la imminent sentència del judici al procés i se celebrarà a la Basílica del Monestir de Montserrat entre les vuit del vespre i les deu de la nit.
Els convocants han fet una crida a participar en la vetlla a qui "vulgui compartir un temps serè de recolliment i d'espiritualitat en aquests moments provats i durs per al nostre poble, tingui les creences religioses que tingui".
En acabar la vetlla es llegirà una pregària que destaca la preocupació per la imminent sentència, que determinarà la sort dels líders polítics encausats i a l'exili.
La pregària mostra la seva solidaritats amb els que pateixen "una injusta presó preventiva abusiva que, com ha dit el papa Francesc, constitueix una forma de pena il·lícita oculta" i fa una crida al diàleg.
Montserrat ha fet públic un comunicat on deixa clar que no és el promotor de la la vetlla ni s'ha adherit institucionalment a l'acte.
El monestir, explica la nota, ha permès aquesta pregària com tantes d'altres que es fan a Montserrat per motius molt diversos, però ha condicionat la seva realització al fet que no hi hagi discursos partidistes, ni s'utilitzin símbols polítics, ni es converteixi en cap moment en un acte a favor de la independència.
En aquest sentit, Montserrat ha deixat clar que "es reafirma en les preses de posició que ja ha fet públiques a favor del dret a decidir i del diàleg".
Afegeix que "el monestir no vol ni pot posicionar-se a favor o en contra d'opcions polítiques concretes defensades d'una manera pacífica i democràtica.
Montserrat és i vol ser sempre la casa de tothom". |
Curtmetratge documental on el Gregori Colàs i el Fermí Nin ens expliquen l'ofici d'escorçaire.
Ells van ser els últims escorçadors del poble de Bonastre.
Idea original i guió: Josep Sicart Guió
Realització i muntatge: Laura Sicart
Benvinguts al racó de curiositats audioviduals del Penedès!
En aquest espai pretenem penjar totes aquelles peces audiovisuals relacionades amb la cultura penedesenca que ens semblin dignes de compartir.
Videoclips de grups, documentals, anuncis, notícies curioses i molt més! |
Inici / Serveis per als ajuntaments / Serveis, subvencions i ajuts / Ajuts socials / Ajuts per al servei de teleassistència i d'urgència social / Ajuts per al servei de teleassistència
Certificat de contractació (DOC)
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
El rector de la UdL, Joan Viñas, i el rector de Tianjin, Xiu Gang, han firmat la pròrroga del conveni marc subscrit l'any 2005 i un altre específic de col·laboració per fomentar l'intercanvi de professorat i estudiantat.
En aquest segon s'emmarca la formació d'estudiants xinesos a la Universitat de Lleida per obtenir el Certificat d'Estudis Hispànics, que va iniciar-se el curs 2006/07 i que enguany compta amb set alumnes procedents de Tianjin. |
El càncer de mama és el càncer més diagnosticat a les dones del països desenvolupats.
A Espanya suposa un 30 per cent dels tumors femenins que es detecten i produeix més de 6.000 morts cada any.
Aquest càncer sol ser hormonodependent, és a dir, es veu influenciat per la presència d'hormones com el 17β-estradiol, que és l'estrogen més abundant a les dones.
El 17β-estradiol exerceix els seus efectes a les cèl·lules mitjançant la seva interacció amb els dos receptors estrogènics (ER), l'ERα (pel qual presenta una major afinitat) i l'ERβ.
Aquests dos receptors tenen funcions diferents: l'ERα s'ha associat amb la proliferació cel·lular, mentre que l'ERβ té efectes citostàtics i de diferenciació cel·lular.
Així, els receptors d'estrògens podrien modular la funcionalitat dels mitocondris, que són orgànuls de les cèl·lules eucariotes encarregats de produir el 90 per cent de l'energia.
Un canvi en la funcionalitat mitocondrial pot dur a un augment en la producció d'espècies reactives d'oxigen (ROS), que tenen implicacions directes en el desenvolupament i progressió del càncer.
Els objectius principals de la tesi doctoral de Daniel Gabriel Pons Miró, defensada a la Universitat de les Illes Balears, foren: 1) estudiar com afecta la ràtio de receptors ERα/ERβ la funció i dinàmica mitocondrial a les cèl·lules de càncer de mama en presència de 17β-estradiol i/o de genisteïna (un fitoestrogen abundant a la soja); 2) investigar si la presència de l'ERβ les cèl·lules de càncer de mama podria afectar l'eficàcia dels tractaments contra el càncer com el cisplatí, paclitaxel o tamoxifè, un dels mecanismes d'acció dels quals és incrementar l'estrès oxidatiu a les cèl·lules, incrementant la producció de ROS i provocant la mort cel·lular; 3) examinar si el silenciament de la UCP2 (proteïna clau en la regulació de l'estrès oxidatiu de les cèl·lules) pot suposar un tractament adjuvant en el càncer de mama; 4) analitzar l'efecte de la genisteïna en l'eficàcia dels tractaments antitumorals.
La tesi l'han dirigida el doctor Jordi Oliver i la doctora Pilar Roca, del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut, i s'ha fet en el marc de l'activitat investigadora del grup Multidisciplinari d'Oncologia Translacional (GMOT) de la UIB.
Els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral mostren com la ràtio ERα/ERβ podria fer un paper clau en el desenvolupament i la progressió del càncer de mama.
Així, la presència i estimulació de l'ERβ incrementà la funcionalitat mitocondrial en les cèl·lules de càncer de mama tractades amb 17β-estradiol i genisteïna, que presenta una major afinitat per l'ERβ, això suggerí que una baixa ràtio ERα/ERβ podria incrementar la resistència d'aquestes cèl·lules als tractaments citotòxics com el cisplatí i el paclitaxel, a través d'una millora en la funcionalitat mitocondrial i la consegüent baixada en la producció de ROS.
En segon lloc, es va demostrar que el silenciament de la UCP2 produí un augment de la mort cel·lular a les cèl·lules tractades amb cisplatí i, especialment, amb tamoxifè, degut a un increment dràstic en la producció de ROS.
Finalment, la genisteïna provocà una menor resposta (major resistència) als tractaments antitumorals a les cèl·lules de càncer de mama amb una elevada ràtio ERα/ERβ, es reduí l'estrès oxidatiu d'aquestes cèl·lules i minvà l'efecte dels tractaments antitumorals.
En canvi, a les cèl·lules amb una baixa ràtio ERα/ERβ la resposta al tractament amb tamoxifè millorà en combinació amb la genisteïna, i augmentà la sensibilitat d'aquestes cèl·lules a aquest tractament antitumoral.
En conclusió, els nivells d'UCP2 i la ràtio ERα/ERβ, així com els nivells circulants de 17β-estradiol i genisteïna que estarien interaccionant amb aquests receptors estrogènics, fan un paper fonamental en la resposta de les cèl·lules de càncer de mama als tractaments antitumorals, modulant la funcionalitat mitocondrial i, per tant, la producció d'espècies reactives d'oxigen.
Tenint en compte els resultats derivats d'aquesta tesi, seria aconsellable l'avaluació clínica rutinària d'aquests paràmetres, que podria contribuir a un millor disseny de les estratègies contra el càncer de mama, intentant oferir un tractament més dirigit i personalitzat per a cada pacient. |
Dos homes han resultat ferits en un xoc frontal a Cornellà del Terri.
L'accident de trànsit ha obligat a donar pas alternatiu durant més de dues hores a la C-66 i hi hagut retencions d'un quilòmetre de longitud en ambdós sentits de la marxa.
El sinistre viari s'ha produït quan faltaven pocs minuts per les onze del matí a l'altura del quilòmetre 43 de la C-66, en un punt on ja no és autovia.
El camió no transportava substàncies perilloses.
L'accident ha obligat a mobilitzar els serveis d'emergències.
Els Bombers han hagut de treure un dels conductors que ha quedat atrapat.
Mentre que el SEM ha traslladat dos homes en ambulàncies a l'hospital Trueta.
Un d'ells ha resultat ferit greu i l'altre, de poca gravetat, segons fonts del Servei Català de Trànsit.
Els Mossos d'Esquadra de Trànsit investiguen les causes del succés.
L'accident ha causat retencions en ambdós sentits de la marxa.
Pels volts de la una de la tarda, ja s'estava retirant els vehicles accidentats.
El camió cisterna tot i el xoc, no ha quedat al mig de la via, sinó en un dels marges.
A causa del succés s'han mobilitzat cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra, cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres ambulàncies del SEM. |
Encara que la princesa del pop mai ha escatimat elogis per a la reina de l'ídem, sembla que ara ni tan sols ella, Kylie Minogue ha pogut evitar criticar Madonna i la seva famosa última exhibició - mugró a l'aire - durant un concert a Turquia.
La cantant australiana va ser convidada recentment a participar en el programa 'Fashion Police', que presenta la famosa còmica de 79 anys Joan Rivers, on el tema estrella era Madonna i les seves últimes extravagàncies.
Entre rialles, i davant d'altres comentaristes no gaire magnànims amb la cantant de 'Like a virgin', Kylie va parlar de l'assumpte del pit: "Segurament hi ha més gent perplexa que excitada per això".
El 'look' d'animadora que llueix Madonna en el seu actual 'MDNA Tour' també va ser analitzat en la tertúlia i la presentadora va arribar a dir: "Sembla que hagi repetit cinquè de primària 48 vegades".
El 'moment mugró' de Madonna va tenir lloc el dia 7 de juny al Turk Telekom d'Istanbul (Turquia).
La reina del pop, de 53 anys, entregada a la interpretació de 'Human nature' va obrir una part del seu sostenidor per mostrar breument un pit. |
Potser s'han mobilitzat per si Mariano Rajoy té algun moment de vacil·lació el dia de la trobada.
Per si Artur Mas li fa un joc de mans i l'engalipa, o li posa el pèndol davant dels ulls i l'adorm.
Per si la nació nacional espanyola es relaxa més del compte i abaixa la guàrdia.
Per si algú del bloc constitucional dubta de la política d'imposició de sempre i pensa que es poden fer concessions, o que hi ha marge per negociar alguna cosa amb els representants catalans.
Ells, la tuna, són la crema intel·lectual defensora de les essències; la més genuïna consciència col·lectiva de l'espanyolitat autèntica, immutable, perpètua, imperial.
La que va sorgir d'una violència antiga especialment legitimada i beneïda pels déus, d'unes victòries i derrotes particularment glorioses, en un període històric especialment adequat, a càrrec d'una generació il·luminada, que va conquerir i aglutinar el que ja havia estat predestinat a la unitat.
Ells preserven -perquè no es malmeti- la culminació d'un procés històric excepcional que no ha de poder ser alterat ni per l'absència dels que volem escapar-ne.
Els avalen segles de dominació.
Quina diferència entre la seva grandesa i el localisme d'aquells que, com el moviment cívic català i els seus representants, remeten a formes arcaiques d'egoisme nacionalista que busquen renovar i eixamplar privilegis.
Però, tot i la bel·ligerància exhibida, ells consideren que no hi ha pas dos subjectes en conflicte, sinó un de sol: el seu.
No hi ha pas dues nacions, sinó només una: la seva.
No hi ha una relació de dominació que provocaria en els subordinats un desig d'emancipació i de llibertat, sinó -segons ells- una mena de vici compulsiu, de victimisme immemorial, que provocaria en la gent catalana una estranya tendència a comportar-se com a mals espanyols.
No ens veuen, doncs, com un hipotètic subjecte diferent ni tan sols com uns adversaris polítics, sinó com una desviació, com una malaltia, com una anomalia que cal combatre i reduir.
I és des d'aquesta perspectiva establerta que procuren definir-nos i analitzar-nos.
Definir-nos com una part inseparable d'ells; analitzar-nos com una deformitat, com un tumor resistent als tractaments més radicals.
Per això en les aparicions més recents demanen a l'Estat contundència en la imposició de la seva legalitat.
Des de Catalunya, poques persones tenen encara l'atreviment de voler definir Espanya.
La majoria es conformaria a poder-hi tenir una relació respectuosa, cooperativa i amistosa.
Amb una desvinculació acordada, educada, afectuosa.
Tot i que vivim en estructures socials diferents i en moments polítics diferents, o que els grups socials hegemònics aquí i allà divergeixin força.
Caminem cap a la desobediència i la impugnació d'una legalitat feta a mida per impedir l'exercici d'alguns dels nostres drets i llibertats fonamentals.
Davant l'autoritarisme i les restriccions que ens imposa, haurem de defensar la lliure expressió de la voluntat democràtica de la majoria.
Hi ha un acord ampli sobre la data i el procediment que ja no pot ser modificat.
Els no de l'Estat ja han estat formulats.
El 9 de novembre s'examina, sobretot, la democràcia; i la nostra capacitat per fer-la valer.
Ara el que mesurem és la fermesa dels compromisos de cadascú.
Mentrestant, alguns dirigents de formacions en crisi assagen canvis d'imatge: ahir estaven pel dret a decidir; avui, només si és legal (dins d'una legalitat que l'exclou)...
A Face/Off - Cara a cara (1997)- de John Woo, els personatges interpretats per Nicolas Cage i John Travolta (Sean Archer i Troy Castor) se sotmeten tots dos a trasplantaments de rostre per adoptar cadascun la fesomia de l'altre.
No vulguem atribuir la pròpia confusió i contradiccions a confusions o contradiccions de caràcter general.
El marc actual del catalanisme reconeix Catalunya com a subjecte històric i polític, i la població catalana com a font legítima de sobirania que no pot ser impugnada ni obstruïda amb la pretensió de sotmetre-la.
Formar part o no del tronc del catalanisme és una opció política; no ho determina la legalitat espanyola.
Especular amb la legalitat de l'Estat i les decisions del Tribunal Constitucional per entrar i sortir del compromís amb el dret a decidir és transigir amb la reacció i menystenir les aspiracions de la ciutadania.
És cirurgia plàstica amb pandereta.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Programa d'actes de la fira de Sant Hilari
Programa d'actes de la fira d'Arbúcies
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El producte turístic 'Les claus de la Cortinada', impulsat aquest estiu per l'actual corporació ordinenca, ha aconseguit incrementar un 600% les visites a la instal·lació de la Mola i la serradora de Cal Pal, així com ha portat més gent a l'església de Sant Martí de la Cortinada, l'edifici de Cal Pal i el Centre de Natura.
És, per tant, un clar exemple de proposta d'activitat que capta visitants a través del patrimoni i cultura del poble i que, de retruc, serveix per dinamitzar els hotels i comerços de la zona.
Aquest plantejament és el que seguirà impulsant amb d'altres iniciatives similars la candidatura d''En Comú per Ordino', si els electors li fan confiança el pròxim 15 de desembre.
Totes les activitats per fomentar el turisme s'englobaran dins la proposta Riberamunt, tal com ha detallat el número 6 de la llista, Jordi Serracanta.
"Potenciarem la cultura i patrimoni dels pobles de la parròquia més enllà del nucli d'Ordino" i fins al Serrat, perquè "la gent els conegui i ajudar a dinamitzar tota la zona", ha exposat.
Serracanta ha estat acompanyat d'aquest darrer acte de campanya pel número 10 de la llista, Antoni Escabrós, i pel número 11, Josep Anton Mazón.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
La Fundació Rafael Campalans, vinculada al PSC, farà aquest dissabte a Barcelona la II Convenció Federalista, en què participaran destacats líders socialistes com la presidenta balear, Francina Armengol; el diputat del PSOE al Congrés Patxi López, i l'exlíder del PSOE i exvicepresident de la Comissió Europea Joaquín Almunia.
Segons han explicat a Europa Press fonts socialistes, l'acte ha estat organitzat conjuntament amb la Friedrich Ebert Stiftung i començarà a les 9 hores amb l'objectiu de "reflexionar" sobre el federalisme, entès com la voluntat compartida d'organitzar governs multinivell en societats complexes.
Inauguraran la convenció el delegat de la Friedrich Ebert Stiftung a Espanya, Gero Maass, i el president de la Fundació Rafael Campalans, l'expresident de la Generalitat José Montilla, i després començarà la primera sessió de debat.
En aquesta sessió titulada 'Espanya, perspectiva federal' hi participaran Francina Armengol; Patxi López; el president de Federalistes d'Esquerres, Joan Botella, i el seu antecessor i diputat del PSC al Congrés Manuel Cruz; el moderador serà l'ex-primer secretari del PSC Pere Navarro.
A les 11:30 es farà la segona sessió, 'La governança europea: el model federal', que tindrà Joaquín Almunia; l'expresident del Parlament Europeu Enrique Barón, i el secretari general de la Unió de federalistes europeus, Christian Moos, moderats per la directora de la Fundació Rafael Campalans i diputada del PSC al Parlament Esther Niubó.
La clausura està prevista a les 13 hores a càrrec del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ferm defensor del federalisme i de l'Acord de Granada que van rubricar els socialistes espanyols per desplegar una reforma federal de la Constitució.
La tarda anterior a la convenció es farà una sessió de treball acadèmica a porta tancada per reflexionar sobre la democràcia i el federalisme, en què intervindran una vintena d'acadèmics, entre els quals hi ha Xavier Arbós, Gregorio Cámara, Ramón Máiz i Antònia Agulló.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La construcció a Espanya moderarà la seva caiguda fins al 6,7% el 2014, un any en el qual encara es considera prematur parlar de tocar fons, però a partir del qual s'espera una millora progressiva i arribar a certa recuperació el 2015.
Així es desprèn de l'informe Euroconstruct de l'Institut Tecnològic de la Construcció de Catalunya (ITEC) que s'ha presentat aquest dimecres a Barcelona de la mà del director general de l'ITEC, Anton M.Checa, i el cap del Servei de Prospectiva, Josep R.Fontana.
Així, l'edificació podria donar signes de millora el 2015, el que repercutiria en una previsió gairebé neutra (-0,5%), tot i que se segueixen acumulant immobles residencials i no residencials, un fet que impedeix frenar el descens de nous projectes i la caiguda dels preus.
Espanya ha recuperat inversió estrangera immobiliària, un fet positiu més per la recuperació de la confiança que per l'impacte real, ja que des de l'ITEC apunten que no es podrà parlar de normalització fins a la recuperació del comprador nacional, arrossegat encara per la caiguda dels ingressos i l'escàs accés al crèdit.
Pel que fa a l'edificació residencial, part d'un descens contundent en 2013 del 21% per acabar amb un xifres positives en 2015 (+6%) i 2016 (+8%), en un sector que acumula una caiguda superior al 83% en el període 2007-2013.
Així, només es preveuen entre 50.000 i 55.000 habitatges a l'horitzó 2015-2016, una xifra que l'ITEC considera que "segueix sent pròpia d'un mercat en estat crític", ha destacat.
Respecte a l'edificació no residencial, s'espera una reacció un poc més lenta, ja que no es confia que la producció abandoni resultats negatius fins al 2016, si bé el descens es moderarà, passant d'una caiguda del 17% el 2013 al 6% ell 2014 i arribant a un resultat neutre el 2015 (-0,2%).
Pocs canvis s'entreveuen en l'enginyeria civil "tenint en compte com de precari continua sent l'equilibri dels comptes públics", el que descarta canvis en la política inversora de l'administració, i tampoc es preveu que la inversió privada remuntador.
L'ITEC ha destacat que no s'ha donat resposta a la fallida d'autopistes i la reforma energètica ha causat descontentament entre els inversors que han apostat per aquest sector, de manera que les previsions passen per una contracció el 2014 del 13,4% i del 5,4% el 2015, amb un resultat positiu de l'1,3% el 2016.
El sector de la construcció europea es mostra prudent davant d'indicis de millora el 2014, ja que el 2013 no ha estat un any de transició i el descens ha estat del 3%.
Tot i això, Euroconstruct ha afirmat que "no hi ha motius per a una recaiguda, tot i que tampoc n'hi ha per esperar una recuperació fulgurant", de manera que les expectatives de creixement es redueixen a un 0,9% el 2014 i a un 1,8% el 2015, amb tendència a accelerar-se amb vista al 2016.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els alumnes dels diferents cicles de fred i calor del departament d'IMA (Instal·lació i Manteniment) i EA (Energia i Aigua) van aprofitar la fira per prendre contacte amb el nou analitzador de gasos de combustió del que disposen des de fan ben pocs dies per a la realització de pràctiques.
Aquest instrument permet realitzar mesures de diferents paràmetres en relació a l'oxigen, monòxid de carboni i NO que trobem als fums de combustió de les instal·lacions de calefacció per tal regular-ne el funcionament.
D'altra banda també permet mesurar la pressió de gas i efectuar proves hidràuliques de canonades de gas. |
Es tracta d'explicar que no formem part d'Espanya per un pacte entre iguals
El camí l'hauria d'iniciar el nostre Parlament redactant una llei que convoqués un referèndum. / XAVIER BERTRAL
Sembla que la majoria de catalans volen una consulta sobre el seu futur, però sembla també que Espanya (i no només el seu govern) no l'acceptarà mai.
Se'ns diu que proposem al Congrés de Diputats una esmena de la Constitució que permeti fer un referèndum.
Saben que mai obtindrem les dues terceres parts de vot afirmatiu que es requereixen.
Ho explicava molt bé el senyor David Miró al seu article "La dictadura demogràfica", que recomano llegir per entendre millor el problema.
Alguns juristes d'un cert prestigi asseguren que una interpretació àmplia de la Constitució ja permetria ara fer un referèndum amb negociació –com, sembla, va insinuar el Tribunal Constitucional (TC)–.
Però cap pare de la Constitució s'ha mullat.
Uns gaudeixen d'una jubilació d'or gràcies a càrrecs públics, d'altres tenen els seus interessos professionals íntimament lligats a Espanya.
Un cop més se'ns posa davant dels ulls la realitat que ha creat la Transició: ningú (premsa, grans empreses, càrrecs institucionals, etc.) és independent.
Aquí, excepte les multinacionals, tots tenen, perdonin-me l'expressió, el cul llogat.
Però, encara que s'acceptés que la Constitució tolera un referèndum d'independència per a Catalunya, cap partit espanyol tindrà mai prou coratge per implementar-lo.
Com he dit, el problema no és que Espanya tingui unes institucions intolerants, que també.
Segons la meva opinió, i segons demostren les enquestes, la societat espanyola és majoritàriament intolerant.
El camí l'hauria d'iniciar el nostre Parlament redactant una llei que convoqués un referèndum.
La llei seria anul·lada i aquí començaria el recorregut internacional d'apel·lacions
Tothom ens demana –fins i tot des de l'estranger– que seguim les regles democràtiques.
Però, esclar, costa molt explicar-los que estem davant d'un camí democràtic que no té sortida.
Si ho he entès bé, em sembla que alguna de les intervencions del senyor Boye apunten que es tractaria d'apel·lar als drets de les minories –minories que la Unió Europea ha reconegut en el Tractat de Lisboa–.
Es tracta d'exposar que, per fer-ho ras i curt, estem en la situació equivalent a la dels negres als Estats Units als anys seixanta.
Només ens queda la desobediència civil perquè, practicant les regles democràtiques formals en les institucions establertes, no arribarem mai a enlloc.
I aquesta va ser la gran trampa de la Transició.
Al meu entendre, el recorregut l'hauria d'iniciar el nostre Parlament redactant una llei que convoqués un referèndum.
Però no pas una llei normal, sinó una llei molt ben girbada.
Amb un preàmbul enorme en què s'exposés la història del país, la seva cultura.
Com ha retrocedit la llengua degut a l'acció espanyola, com es drena l'economia amb l'ofec fiscal.
Un preàmbul amb esperit didàctic orientat a gent que no ens coneix prou i que haurà de jutjar aquesta llei.
Explicar que no formem part d'Espanya per un pacte entre iguals –com sí que és el cas d'Escòcia respecte al Regne Unit–, sinó per matrimoni reial medieval i, posteriorment, per una guerra de successió perduda -per tant som terra de conquesta-, etc. Un preàmbul que descrigués molt clarament el recorregut, que fes entendre a tot el món per què hem arribat on som.
Aquesta llei hauria de ser votada per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya partidària d'un referèndum –independentistes i no independentistes–.
Lògicament, parlem d'una llei que seria anul·lada pel TC.
Però aquí és on començaria el recorregut internacional d'apel·lacions.
Un camí que consumiria anys, sens dubte.
Es podria estar raonablement esperançat.
A més, aquesta acció no seria incompatible amb cap col·laboració interina amb governs espanyols.
No demanaríem a ningú a Espanya que jugués a favor de l'independentisme.
Parlem d'una altra cosa: d'una acció que, fora de les fronteres espanyoles, seria un acte jurídico-administratiu que va avançant.
Mentre no es resolgués el contenciós internacionalment, som part d'Espanya i respectaríem les lleis.
Consens i unitat: una estratègia àmplia del Parlament.
Intel·ligència legislativa: una llei professional, compendi històric de raons, i blindada per poder escalar-la internacionalment.
Constància i paciència: no defallir i mantenir l'esperit nacional com fins ara, durant anys –aquesta guerra no serà curta.
Què tenim avui per fer viable una operació com la descrita?
Excepte la constància i la paciència demostrada per la societat civil, no tenim gaire més.
I això comporta la manca de consens, la misèria del personalisme.
I sense el gruix polític necessari qualsevol solució enraonada esdevé difícil d'implementar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya convoca una sèrie de conferències gratuïtes dins la secció de psicologia de l'esport.
La primera de les conferències està convocada per avui mateix, dimarts 26 de gener, a la seu del Col&mi...
Diego León, l'històric, l'home que encara segueix lligat de ben a prop al voleibol, tot i els seus problemes de salut, va rebre ahir el merescut homenatge de l'Esport Català.
En la dinovena edició de la Festa de l'Esport Català que organi...
Nou dia històric per l'arbitratge català, i pel barceloní David Fernández en particular.
L'àrbitre internacional debuta com a primer àrbitre d'un partit de la màxima competició de clubs del vell continent.
El passat dissabte es va disputar a Vilanova i La Geltrú, en col·laboració amb el club local, el Club Vòlei Vilanova, la tercera i definitiva jornada de la primera fase de la Lliga d'Hivern de Vòlei Platja.
La tarda de diumenge va desenvolupar-se al Pavelló Poliesportiu del CCE a Esplugues de Llobregat una nova activitat de formació dirigida als entrenadors catalans que integren el Comitè Tècnic d'Entrenadors de la Federació Catalana de Voleibol.
tenda de voleibol, tenda de volei-platja, equipació de voleibol, material per voleibol, pilotes de voleibol, pilota de voleibol, pilotes de volei-platja, pilota de volei-platja, camisetes, bambes de voleibol, xarxa de voleibol, beachvolley material |
La casualitat va voler que el mateix dia que la candidata del PSC a les generals, Carme Chacón, s'estrenava amb una forta carregada contra l'independentisme, Esquerra girava full de l'època del tripartit i enviava els seus màxims exponents, Joan Puigcercós i Joan Ridao, al bagul dels records.
D'aquella "aposta estratègica" ja no en queda res, ni les cendres.
El d'ahir, doncs, va ser un exercici d'exorcisme per superar el trauma dels deu diputats i girar full, una oportunitat per reiniciar el camí sense el llast del passat recent.
I cal dir que, malgrat les lògiques tensions internes i gràcies sobretot al paper jugat per Puigcercós, s'ha fet bé.
La militància ha fet un vot de confiança que ara Oriol Junqueras té el repte de retornar amb una gestió intel·ligent del capital rebut.
Amb generositat i sense trencar amb l'ADN del partit.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Teatre Auditori s'ha especialitzat en la promoció i difusió de les arts en viu, entenent-les com a focus de desenvolupament de talent, imaginació, creativiatat i pensament.
Una ciutat com Granollers, que compte amb importants equipaments culturals en tots els àmbits artístics, científics i culturals, ha de garantir un entorn permeable al ciutadà capaç d'encomanar la sinèrgia artística, cultural i científica entre els seus ciutadans.
Aquesta aposta permet al projecte del Teatre Auditori, conjuntament amb l'Escola Municipal de Música, convertir-se en un espai permanentment obert al ciutadà. |
Enguany la trobada cicloturista de Jesús, serà el proper 14 de desembre, arribant als 11 anys i de la mateixa manera que ja vam iniciar l'any passat.
El caràcter de trobada cicloturista té l'objectiu solidari en favor de la Marató de TV3, aquest cop dedicada a les malalties del cor.
La inscripció no comporta cap cost econòmic i des de l'organització tant sols es demana una aportació benèfica el mateix dia a l'hora del control de firmes. |
A La caixa negra, 40 cartes es creuen entre un pis rònec de Jerusalem i un despatx de la Universitat de Chicago: al primer hi viu Ilana Sommo i a l'altre hi treballa el professor Gideon, el seu exmarit i un reputat politòleg.
Per descongestionar la novel·la d'aquesta correspondència, Amos Oz (Jerusalem, 1939) hi incorpora altres cartes entre familiars, els telegrames entre Gideon i els seus advocats, informes sobre el segon marit de la Ilana encarregats pel professor i alguns apunts de la seva llibreta.
Es tracta, doncs, d'un pastitx de textos ambiciós en què es barallen set personatges de psicologia força plana però ben explicada.
De fet, encara que sovint el to d'alguns d'ells carregui, sembla el més adequat pel que són.
''Cada vegada que fas servir la paraula vida em sembla que sóc al teatre'', li diu a la Ilana la seva germana.
I, efectivament, l'heroïna de l'obra cansa com cansem tots els enamorats amb el xantatge i la retòrica barata que gastem per apropar a qui sabem lluny.
Amb el plus de lirisme, però, que es tracta d'una poetessa inèdita tancada a la cuina de casa.
Quan en canvi s'oblida de fer-se la desesperada, Amos Oz, amb aquelles imatges que de tant en tant broda, presenta amb veu femenina alguns passatges bons.
La simbiosi que s'estableix entre un psicòpata i una dona que s'odia és el punt fonamental de la novel·la i està força ben tractat.
Oz explica com després de nou anys de matrimoni i mil intents de suïcidi, com després d'haver-se tirat mig Jerusalem per despertar algun sentiment en l'home que l'atonyina, la Ilana reprèn el contacte amb Gideon.
I com ho fa, amb el pretext de domesticar el fill salvatgí que comparteixen, quan els dos ja havien refet les vides.
Aquesta necessitat mútua malaltissa, ben plasmada a través de la seva curiosa vida sexual, acaba despertant una compassió relativa, en part perquè ningú es busca més patiments dels que està preparat per suportar, però també perquè anem veiem com ella utilitza la seva condició de víctima per relligar-lo.
Potser el tret més interessant de l'obra, però, és la naturalitat amb què l'autor emmarca la situació política israeliana del 1976 gràcies al contrast entre els dos marits de la Ilana: mentre que el segon és un sefardita ressentit crescut a Algèria, un ortodox que maquina per expulsar els àrabs palestins mitjançant els seus contactes a París, Gideon sembla un asquenazita partidari dels dos estats, una versió passiva del mateix Oz, que tan sovint ha qualificat aquest conflicte de "guerra immobiliària".
La novel·la passeja algun fantasma de l'autor, com confondre tot home religiós pel fanàtic que habita a Terra Santa, o la seva dèria de fer memoritzar Shakespeare, Tolstoi i Ibsen als personatges, que regalen referències que no vénen a tomb.
I presenta, esclar, el problema bàsic del format epistolar, que obliga a afegir molta informació a les cartes que dues persones que comparteixen referents no necessiten.
Amb tot, se'n surt bé i, a pesar que la multiplicitat de veus per carta li fa perdre una vivacitat que sí que té El meu Mikhael, aquesta novel·la que data del 1987 té una prosa i una arquitectura molt més amassades.
Potser nou mesos de correspondència són pocs perquè tants sentiments evolucionin amb sinceritat, però dubto que Oz ho pretengués.
La caixa negra és més aviat un abocador on tots els personatges vomiten retrets, frustracions, pors i només alguna il·lusió.
Una obra que, sense ser genial, manté l'atenció del lector despertant-li algun moment d'inquietud i tendresa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Diumenge 18 de maig, a les 12 h.,
Pavelló de Fires - Parc dels Xiribecs
Des de la CGT del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre i des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, es dona suport a la convocatòria i animen a afiliats i afiliades a participar en la manifestació, per tal de fer un bloc de CGT amb la gent de Catalunya, Aragó i altres procedències que hi assisteixin.
Transvasaments no són la solució!!
Per la Nova Cultura de l'Aigua!!
Per autèntiques polítiques basades en la sostenibilitat!!
I perquè ara cal que hi siguem tots-totes en la defensa del territori!!
Plataforma en Defensa de l'Ebre
Organitzats per la Plataforma Metropolitana contra els Transvasaments
>> sortida de Barcelona a les 9:00h de la Plaça Joan Peiró (Sants)
>> sortida d'Amposta sobre les 17:00h
podeu apuntar-vos trucant al telèfon: 657 20 31 88 |
A poc a poc ha quedat establert que el punt de trobada, pel que fa als objectius tangibles del nou pacte fiscal, és que ha de servir per reduir a la meitat el dèficit fiscal i situar-lo en un màxim del 4% del PIB.
Un joc fàcil de sumes i restes indica que baixar a la meitat l'últim dèficit conegut, que supera els 16.000 milions, suposaria uns ingressos extres per a la Generalitat de 8.000 milions, el doble del que va aconseguir Castells de Salgado i el doble del que va haver de retallar Mas-Colell el 2011.
És una xifra que mareja, i és comprensible que alguns dirigents de CiU posin ara l'accent en una quantitat com aquesta (o fins i tot menor) més que en el model en sí.
Però no ens enganyem, el que fa gran un país és la capacitat d'autogovernar-se amb responsabilitat i amb sobirania financera.
La batalla del 2009 va ser per diners, i així la volen plantejar també ara el PP i el PSC.
Però això no és el que van aprovar al Parlament CiU, ERC i ICV.
Allà es parlava d'una altra cosa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un total de 1.750 participants agrupats a 70 equips de 14 nacionalitats participaran en la Formula Student a Espanya, que arrenca aquest dijous i es farà fins al diumenge al circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló (Barcelona), patrocinat per Seat, ha informat l'automobilística en un comunicat.
Es tracta d'un projecte educatiu que permet a estudiants d'enginyeria dissenyar, desenvolupar i construir el seu propi monoplaça per competir per equips en diferents proves, en les quals es valora la capacitat d'innovació i la creativitat en el desenvolupament dels vehicles.
En aquesta edició, 39 equips competeixen amb monoplaces amb motors de combustió i 31 amb vehicles propulsats per motors elèctrics.
Seat aportarà suport tècnic i la participació d'enginyers del Centre Tècnic de la companyia, que exerciran de jutges durant la competició; alhora, patrocina dos equips: l'UPC ecoRacing de Terrassa i l'UPC Motorsport de Barcelona, tots dos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Aquesta iniciativa, que ha començat a celebrar-se a Espanya el 2010 amb 11 equips, ha multiplicat per sis el nombre de participants.
Per als universitaris inscrits en la competició, la Formula Student suposa un repte i l'oportunitat d'aplicar les innovacions ideades, i els jutges realitzen inspeccions tècniques dels monoplaces, revisen la viabilitat econòmica de cada projecte presentat, el disseny dels vehicles, la resposta del cotxe al circuit i la seva resistència a través de diferents proves.
L'accés al circuit durant la competició és gratuït i els patrocinadors organitzaran activitats, com concursos i simuladors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
El professor de l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Lleida, Josep Maria Ribó, va ser ahir un dels guardonats amb els Premis Sant Jordi 2014 corresponents al LXXXIII Cartell de premis i de borses d'estudi de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
En total l'IEC va atorgar cent trenta-quatre mil euros repartits en 25 premis i 7 borses d'estudi, en un acte que va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.
Josep Maria Ribó va ser distingit amb un dels premis que l'IEC té amb altres institucions, en aquest cas el Premi Torrens-Ibern, al millor millor manual universitari, treball d'investigació o diccionari terminològic de l'àmbit de les enginyeries, l'arquitectura, la física, la química, la biotecnologia, les matemàtiques o les ciències ambientals.
L'obra premiada, que du per títol Apropament a les estructures de dades des del programari lliure, va ser concebuda originàriament com uns apunts de l'assignatura d'Estructures de dades del Grau d'Enginyeria Informàtica i es publicarà en els propers mesos sota llicència Creative
Els premis de l'Institut d'Estudis Catalans, instituïts l'any 1914, constitueixen la tradició més antiga de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.
Segons l'IEC, "són, des d'aleshores i amb els buits forçats de les maltempsades que sovint el nostre país ha hagut de patir, un ver estímul per als estudiosos de tots els camps del saber que s'expressen en llengua catalana.
En ells poden trobar el reconeixement necessari a la seva tasca de recerca, a voltes no prou ben reconeguda". |
Formeu part de la llista de distribució de novetats de la Biblioteca EPSEB.
En compliment del que estableixen les normatives de protecció de dades, us informem que les vostres dades personals recollides mitjançant la subscripció a la llista de distribució pdiepsebbiblioteca seran tractades i incloses als fitxers de la UPC per dur a terme una gestió correcta de la citada llista.
Tanmateix, us informem que si sou PAS o PDI podeu exercir els drets d'accés, cancel·lació i oposició des d'aquest portal. |
Carod, el dia de la presentació el 2008
L'aleshores vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va ser el primer a proposar un referèndum d'autodeterminació pel 2014, en el 300 aniversari de la Guerra del 1714.
Carod fins i tot va escriure un llibre que portava per títol la xifra de "2014" (L'Arquer, Barcelona 2008).
El llibre, tanmateix, no va servir per evitar la seva defenestració a Esquerra perquè Joan Puigcercós el va substituir com a cap de llista a les eleccions al Parlament del 2010.
L'obra, de fet, també calia entendre-la en clau interna perquè si el partit hagués acceptat la seva proposta hagués acceptat també la seva continuïtat.
Ara, el debat sobre la independència que s'ha encetat arran de l'èxit de la manifestació de la Diada, ha fet que Carod hagi recuperat presència mediàtica malgrat que ja no milita a ERC.
L'exvicepresident va assistir a la manifestació, va ser convidat després al programa '8 al dia' i fins i tot s'ha estrenat a Twitter - - on, en pocs dies, frega ja els 3.500 seguidors.
Carod afirmava en el seu llibre que "Espanya no és, ni vol ser, com Suïssa" i que calia la "separació amistosa entre Catalunya i Espanya" tot i que admetia també que "Catalunya és una nació en construcció, inacabada".
Carod-Rovira també criticava l'"absència d'una estratègia" al sobiranisme i sovint "un independentisme d'adolescent".
Però també feia autocrítica com que Catalunya l'Estatut havia provocat "un esgotament sense precedents" alhora que advertia que "el castellà ja no se n'anirà de Catalunya".
Sí, sí... però és difícil oblidar el que va fer amb "LA CLAU" quan la va tenir a les mans.
En el Nou Estat Català serà el primer candidat per enviar-lo d'embaixador a Madrid, hehehe.
Algún favor s'ha de fer a la caverna després dels serveis prestats, no?
Doncs tampoc cal que resuciti, ja esta bé on era, no cal que torni a sortir a la palestra, que ja va fer prou de mal.
No està passant res que no hagués anticipat Carallot-Cadira.
I no m'estranyaria gens que l'Arturu, posats a continuar copiant-lo, s'acabi comprant també un àtic dúplex de 250 quilos, a Tarragona, per anar-hi en helicòpter els dies que no hi ha prou neu a la Cerdanya.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Vols rebre més notícies de Cuina.cat?
L'important és que siguin ben cruixents per fora i amb un punt fondant a l'interior.
Us en presentem deu varietats per a tots els gustos.
La gamba vermella és un dels mariscs més apreciats i donen a aquest plat un gran valor gastronòmic.
Si les serviu amb un punt de salsa rosa triomfareu.
Croquetes de pop amb maionesa de pebre fumat
Aquestes croquetes són doblament gustoses primer perquè són de potes de pop i segon perquè utilitzen el mateix caldo que ha deixat el pop per fer la veluté del farciment.
Croquetes de cua de bou amb panko
Aquestes croquetes es rebossen a l'estil japonès, s'utilitza 'panko', en comptes del pa ratllat tradicional.
Aquesta tècnica farà que us surtin ben cruixents!
La beixamel és l'element que converteix un roux (mantega i farina) en una amalgama de sabors, gràcies a la incorporació d'un líquid i amb l'ingredient principal.
Heu d'aconseguir una massa homogènia que ja està llesta quan la pasta no s'enganxa a la cassola ni a la cullera de fusta o l'espàtula amb què es remena.
S'hi ha d'estar a sobre, remenar-la constantment amb cura fins a trobar l'equilibri.
Croquetes de bacallà AJJ Estudi
Per fer croquetes, qualsevol farina de blat és bona, però, en aquest cas, David Lienas utilitza farina de galeta, un exemple de com es pot jugar amb l'arrebossat.
La farina de galeta es pot enriquir amb herbes i amb espècies.
Utilitzeu, però, la farina que utilitzeu, no en poseu en excés: una croqueta mai ha de tenir-ne gust!
La farina no s'ha de notar, no ha d'arribar a cremar-se.
I no opteu per farines de força: una croqueta no és un aliment fermentat, de manera que no necessita farines riques en gluten.
La croqueta sempre és benvinguda, ja sigui en forma d'aperitiu, de plat principal, amb acompanyament o, com en aquest cas, per postres.
A més, aquesta recepta és un exemple no només de croqueta vegetariana, sinó també de com poden preparar-les les persones amb intoleràncies, en aquest cas, a la lactosa.
Us diem altres maneres de salvar intoleràncies i de fer les croquetes vegetarianes i veganes:
Aquesta proposta també utilitza farina de galeta i llet, com les receptes clàssiques de croquetes.
Tot i això, en funció del sabor de la croqueta, a vegades és millor afegir-hi un altre líquid que realci el gust de l'ingredient principal, en aquest cas, els musclos.
Unes croquetes de marisc guanyen amb un fumet, i amb salsa barbacoa, unes de pernil o de pollastre, amb el brou corresponent.
Croquetes líquides d'espinacs a la catalana AJJ Estudi
La gran qüestió que divideix opinions entre els aficionats a la croqueta és la textura: espessa o líquida.
La croqueta ha estat un producte més aviat consistent.
Fins que Ferran Adrià va posar sobre la taula, l'any 2006, la peça líquida.
Una crosta que, en mossegar-la, allibera un magma molt més fluid que qualsevol altra croqueta generosa en beixamel.
Adrià va portar la croqueta al límit, amb l'ajut de gelatina, una fórmula que no agrada a d'altres cuiners com Javier Torres, qui en declaracions a 'La Vanguardia' va afirmar que "una croqueta líquida no podrà estar mai a l'altura d'una croqueta com les de tota la vida, les croquetes que pots queixalar, mastegar i assaborir, i que permeten gaudir-les durant uns segons".
Nosaltres el que us recomanem és que proveu les dues versions, per això hem inclòs aquesta recepta, una croqueta amb pell cruixent que es desfà a la primera mossegada.
Una sorpresa de sabors clàssics.
Aquestes croquetes se serveixen en broquetes i incorporen sabors de cuina tradicional, com el romesco o el capipota.
Croquetes d'arròs amb llet amb crema de torró i taronja Becky Lawton
Un altre exemple de croquetes que també poden ser unes postres i ben dolces.
En aquest cas, la dolçor l'aporten la crema de torró de Xixona i la taronja caramel·litzada.
Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família.
Arriba la Vermood Market, el primer mercat vintage a Vilanova i la Geltrú, que tindrà lloc cada diumenge...
A Cambrils, al març, us conviden a assaborir les seves carxofes, un producte de l'horta cambrilenca...
Voleu descobrir les tendències culinàries del Passeig de Gràcia?
Els dilluns 9, 16 i 23 se celebra un taller dedicat al bacallà, el més versàtil dels peixos.
UN ANY DE CUINA PER NOMÉS 19,90€
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Cuina.cat
Inscriu-te al newsletter de Cuina i uneix-te a la nostra gran família. |
Sant Jordi tràgic / PERE VIRGILI
De cada Sant Jordi de la meva vida en conservo un bon record, tret d'un que em va enganxar en una situació diguem-ne equívoca.
Jo mig festejava amb un xicot que alhora mig festejava amb una altra noia.
En moments així la política de gestos és important.
Jo vaig valorar molt positivament el gest del meu dolç amic de quedar-se a dormir a casa la vigília del dia de Sant Jordi.
El lector em sabrà perdonar algunes el·lipsis: 23 d'abril, vuit del matí.
Mentre el meu dolç amic i jo ens espolsem la son, ell somriu com somriuen els homes a punt de triomfar.
En treu un llibre sense embolicar.
És una novel·la de l'Almudena Grandes.
De cua d'ull comprovo que ni ell ni la seva motxilla mostren cap piquetón sospitós, cap bony susceptible d'amagar una rosa.
O l'ha posat en remull al lavabo (però ja he vist que no en anar a rentar-me les dents) o...
I de sobte hi caic com un sac: esclar!
Jo en aquella època vivia a tocar de la Rambla, mai millor dit, de les Flors.
Segur que el pla és comprar-me la rosa, fresca i del dia, tan bon punt posem el peu al carrer.
El meu dolç amic parla i parla; d'ell, com en ell és habitual.
Jo, contra el que és habitual en mi, m'encastello en un silenci primer irònic, després sorrut, i que a la fi vira cap al pànic.
M'emprenyaria com una mona si no tingués tanta por a mesura que anem deixant enrere parades i parades de roses.
roses vermelles, blanques, grogues, de color de rosa que l'amor s'hi posa, roses llargues i roses curtes, amb espines i sense espines, amb el llacet de la senyera i embolicades en plàstic cruixent, roses omplint taules i galledes i les mans de totes les noies maques i lletges que passen pel carrer.
en circumstàncies normals li fotria un escàndol.
Però aquesta no és una circumstància normal.
Serà possible que, per primera vegada a la història, jo em pugui quedar sense rosa de Sant Jordi?
Serà possible que jo i només jo resti òrfena al mig de la gran festa?
Es veu que sí que és possible, perquè el gran bandarra en qui fa cinc minuts pensava com en el meu dolç amic em fa un petó a la galta i se'n va.
I em deixa al mig de la Rambla, pensant: Esclar, a mi només em vol per llegir l'Almudena Grandes, és a dir, per follar.
el lector em sabrà perdonar que aquí faci una altra el·lipsi i no analitzi quins van ser els meus sentiments la resta d'aquell 23 d'abril.
Només vull deixar constància que, a l'estil de l'Escarlata O'Hara, em vaig jurar que a mi no em tornava a enganxar un Sant Jordi amb un xicot en multipropietat.
amb el temps he sabut que l'altra noia sí que va rebre una rosa, però en canvi es va quedar sense llibre.
"Esclar, perquè a ella la consideres més intel·ligent, una intel·lectual, no una bleda com jo, oi?", es veu que va protestar rabiosa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'equip local ha dominat Noruega en totes les facetes del joc i ha guanyat la final per un contundent 22-31
Espanya venç Egipte en l'últim partit del mundial amb una gran actuació de Joan Cañellas, que anota nou gols, i Ferran Solé, que en fa set
L'equip de Pere Coll no va obrir un avantatge important fins a la segona part.
Dissabte rebrà el Sant Quirze, segon classificat
El Bordils arrenca un valuós empat a Santoña, tot i que dominava d'un a 50 segons del final d'un partit molt intens en què els locals van tenir una última jugada per guanyar
La selecció estatal guanya Egipte per 36-31 amb una gran actuació de Joan Cañellas que fa reaccionar a l'equip en la segona meitat
Els danesos han eliminat França, la campiona, i els noruecs, Alemanya, l'amfitriona.
Cap dels dos ha guanyat mai l'or mundialista
Tercer partit seguit com a visitant per al Bordils, que enllaça un empat i un triomf i que obre la segona volta a Santoña
Guanyava en l'últim minut, però els locals han aprofitat la superioritat numèrica per força l'empat a 26
Venç per 25-31 després d'un partit molt disputat i amb molta lluita, i s'enfrontarà a Dinamarca en la final.
Cap dels dos ha guanyat mai el títol |
El President del Grup Popular a l'Ajuntament de Badalona, Xavier García Albiol, ha criticat l'alcalde de la ciutat, Jordi Serra, després que la Guàrdia Urbana dediqués "quatre motoristes i un vehicle de la policia per comprovar els permisos d'una furgoneta amb megafonia que convocava als veïns a una manifestació contra la corrupció".
La manifestació, prevista per a demà a les 7 de la tarda a la Plaça de la Vila, ha estat convocada per la Plataforma Unitària Ciutadana, que agrupa a més de 40 entitats de Badalona, amb el lema "Contra la corrupció i en favor de la democràcia".
"Els fets van passar ahir a les 16.30 h de la tarda, al carrer Baldomer Solà, quan la furgoneta estava convocant als veïns a participar en la manifestació i dos motoristes de la Guàrdia Urbana van entrar en el carrer en contradirecció per bloquejar-li el pas.
Posteriorment s'hi van afegir 2 motoristes més i un cotxe de la Guàrdia Urbana amb dos efectius.
La furgoneta va estar retinguda fins que li van aixecar un acta i la van deixar anar", expliquen.
Els regidors del PP Salvador Lerma i Miguel Jurado, que van estar al lloc dels fets, han explicat que "el vehicle va estar retingut durant més d'una hora".
"Els organitzadors de la manifestació van explicar als regidors populars que dos dies abans havien sol·licitat oficialment permís per poder utilitzar la megafonia al carrer, i que no havien tingut cap notícia més", assenyalen.
García Albiol ha titllat de "desproporcionada" l'actuació de la Guàrdia Urbana i ha acusat a l'Acalde de Badalona, Jordi Serra, i al Primer Tinent d'Alcalde, Ferran Falcó, d'intentar "tapar la boca als veïns que critiquen al govern del PSC".
"Que una furgoneta estigui fent una convocatòria amb megafonia de cap manera és tan greu com perquè hi hagin d'anar un cotxe de policia i quatre motoristes, com si es tractés d'una operació antidroga", ha assegurat.
García Albiol també es va mostrar perplex per la disponibilitat d'efectius de la Guàrdia Urbana que hi va haver en aquest cas.
"El que em sembla més xocant és el fet de que a Badalona quan un ciutadà necessita a la Guàrdia Urbana gairebé sempre es troba amb problemes per la manca d'efectius".
"Però sembla ser que quan és l'Alcalde qui els necessita, les coses van diferents i surten Guàrdies de sota de les pedres", conclou.
Tothom sap que el P$C és un partit totalitari dedicat a saquejar presupostos pùblics.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'enorme caiguda de la demanda que va portar l'atur dels Estats Units fins al 9% durant la recessió no ens hauria de fer perdre de vista que hi ha hagut un canvi important en el mercat de treball.
Qualsevol persona que hagi estat buscant feina últimament als EUA deu saber a què em refereixo.
Ho resumeix molt bé el mantra de l'experta en educació Tony Wagner, de Harvard: al món ja no li importa el que saps, l'únic que li importa és "el que pots fer amb el que saps".
Com que els llocs de treball estan evolucionant tan ràpidament i requereixen el domini de tantes eines noves, els empresaris ja no consideren que una llicenciatura sigui una credencial adequada de la capacitat d'un candidat per fer una feina en particular.
Per tant, cada cop més empresaris estan dissenyant les seves pròpies proves per mesurar les habilitats dels candidats.
I cada vegada els importa menys si aquestes habilitats s'han adquirit a casa, en una universitat en línia, en un curs massiu online o a les aules de Yale.
Ells només volen saber una cosa: pots aportar valor afegit?
Una de les millors maneres d'entendre aquest nou mercat de treball és parlar amb els cofundadors de HireArt [URL] Eleonora Sharef, de 27 anys i exempleada de la consultoria McKinsey, i Nick Sedlet, de 28, un geni de les matemàtiques que ha treballat en el banc d'inversió Goldman Sachs.
Sharef i Sedlet van engegar HireArt amb l'objectiu de reduir la distància entre els que busquen feina i els que en generen.
"El mercat laboral està partit en dos -explica Sharef-.
Molts dels candidats no tenen les habilitats que els empresaris estan buscant, i no saben com aconseguir-les.
Però alhora els empresaris tenen expectatives poc realistes: no et volen formar i esperen que la teva qualificació fins i tot excedeixi els requeriments del lloc de treball".
En aquesta nova economia has de posar-te a prova, perquè els títols ja no són el que eren i molts dels coneixements que requereix el lloc de treball no són impartits per les universitats.
La manera de fer de HireArt, explica Sharef, és que els clients -des de grans empreses com Cisco, Safeway i Airbnb fins a petites empreses familiars- aporten una descripció de la feina i HireArt dissenya proves específiques, escrites i de vídeo, que li permet fer una preselecció dels candidats més prometedors.
Finalment, l'empresa fa l'elecció final.
Amb 50.000 persones registrades a la seva plataforma, HireArt rep al voltant de 500 candidatures per vacant.
Com diu Sharef: "Si bé és positiu que internet permeti als candidats presentar-se a un munt de llocs de treball, això també ha donat lloc a un comportament molt poc saludable.
Conec moltes persones que en quatre o cinc mesos acaben enviant el currículum a unes 500 ofertes de feina sense fer gairebé cap investigació prèvia sobre els requeriments d'aquestes ofertes i sobre l'adequació del seu perfil.
Fins i tot vaig conèixer un noi que havia dissenyat un programa informàtic que li permetia enviar la seva candidatura a totes i cadascuna de les ofertes que es publiquessin a la web Craigslist d'una determinada ciutat.
Com que els candidats no fan aquesta autoselecció prèvia, els reclutadors acaben buscant el tresor entre una gernació de sol·licitants".
Com es fa l'avaluació dels candidats a HireArt?
Si es tracta d'una feina d'analítica de web, HireArt podria plantejar la següent situació: "Vostè és contractat com a gerent de màrqueting d'una empresa de comerç electrònic i se li demana la creació d'un sistema d'anàlisi de llocs web.
Quins són els indicadors de rendiment clau que mesuraria?"
I si es tracta de gestionar la presència online d'una empresa, segons Sharef caldrà "demostrar familiaritat amb Twitter, Facebook, Pinterest, Google, HTML, SEO On-Page i anàlisi de paraules claus".
Un exemple de pregunta: "Kanye West acaba de llançar una nova col·lecció de moda.
Imagini's que ha d'escriure un tuit de promoció d'aquesta col·lecció.
"El que més em sorprèn de les habilitats de la gent -afegeix Sharef- és la pobresa de la seva comunicació escrita i de la seva gramàtica, fins i tot en el cas dels graduats universitaris.
Si no arribem ni al més bàsic, tenim un problema".
I conclou: "HireArt veu moltes persones amb talent que estan confoses sobre els tipus de feines per als quals estan qualificats.
Hi ha gent que no té clar quina mena de llocs de treball hi ha pel món ni on poden encaixar".
Sharef explica que una dona de Detroit que treballava de caixera als magatzems Borders es va adonar que aquella feina no li donaria el futur a què aspirava, de manera que va aprendre a fer anar l'Excel.
"La vam sotmetre a una prova molt rigorosa, i va obtenir un resultat superior a persones que havien anat a Stanford o a Harvard.
Va acabar com a número u en la llista d'aspirants a una feina que, sobre el paper, estava completament fora del seu abast".
Els aspirants són rebutjats per dues raons principals, diu Sharef.
Un és que "no mostren a l'empresari com l'ajudaran a crear valor afegit", i l'altre, que "no saben el que realment volen, i això es manifesta en el fet que no s'han dotat de les aptituds necessàries per aconseguir-ho".
Els candidats que acaben sent triats, afegeix, "inventen i troben solucions" i tenen un tarannà "incansablement emprenedor", perquè saben que avui en dia molts empresaris no donen importància al currículum, als títols o a com un candidat ha adquirit els coneixements que té.
Només els importa què pot fer i la seva capacitat de reinventar-se contínuament per aprendre a fer coses noves.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
A hores d'ara a ningú no se li escapa que fumar és un mal hàbit, tant per a la salut en general com per mantenir-se en bona forma física.
Però ara, un nou estudi apunta que podria existir una relació entre l'addicció al tabac i la depressió.
Els resultats de la investigació han estat publicats a la revista PLOS ONE i són el producte d'un estudi dut a terme per l'Escola de Salut Pública i Medicina Comunitària de la Universitat Hebrea-Hadassah Braun de Jerusalem.
Segons els autors, el tabaquisme és un factor que predisposa a la depressió.
Es coneix que la depressió afecta el doble als fumadors davant qui no fumen.
Però la qüestió és que no està clar quina és la raó que fa que això sigui així.
Malgrat això, alguns científics creuen que fumar condueix a la depressió i no al contrari.
D'altra banda, altres estudis d'investigació han acabat que aquelles persones que no han estat fumadores mai, tenien una millor qualitat de vida referent a la salut i patien menys depressió i ansietat.
Per provar de veure si trobaven alguna evidència entre la qualitat de vida saludable i el tabaquisme, l'equip de científics israelians es va proposar d'estudiar-ho amb un grup d'estudiants serbis.
L'elecció de Sèrbia com a país per a l'estudi tenia a veure que no s'han realitzat gaires estudis sobre això en nacions amb ingressos de nivell mitjà.
A més, al país balcànic, una quarta part de la població és fumadora, per la qual cosa van considerar que podria ser un bon camp per al seu estudi.
El primer va tenir lloc al campus de la Universitat de Belgrad el 2009 i el segon, a la Universitat de Prístina el 2015.
Per a ambdues investigacions es van prestar voluntaris, 2.138 estudiants, que es van sotmetre a diverses revisions mèdiques i van omplir extensos qüestionaris sobre els seus antecedents socials i econòmics i sobre el seu estil de vida.
A més d'un complet qüestionari sobre qualitat de vida sobre la salut, els científics van utilitzar amb els estudiants l'Inventari de Depressió de Beck (BDI), per poder avaluar símptomes depressius entre els voluntaris.
En general, l'estudi va trobar que tenir un puntaje BDI més alt estava associat amb el tabaquisme.
A més, els estudiants que fumaven tenien dos o tres vegades més probabilitats de tenir depressió clínica que aquells que mai no havien fumat.
A la Universitat de Pristina, el 14% dels que fumaven tenien depressió, mentre que només el 4% dels seus companys no fumadors tenien l'afecció.
Entre els que fumaven a la Universitat de Belgrad, el 19% tenia depressió, en comparació amb l'11% dels que no fumaven.
Segons els autors de l'estudi, "les troballes del nostre estudi es suma al creixent cos d'evidència de què fumar i la depressió estan estretament relacionats.
Si bé potser pugui ser massa primerenc per dir que fumar causa depressió, el tabac sembla tenir un efecte advers en la nostra salut mental ". |
Educació per a la sostenibilitat
Nombre de participants per públics específics en el programa educació ambiental. |
El tinent d'alcalde d'Arquitectura i Urbanisme, Jordi Bergadà, exposarà demà dimecres, 25 de febrer, a Barcelona, el model de creixement urbanístic de la ciutat de Reus, en el marc del V Fòrum sobre la ciutat en el canvi de segle, organitzat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
L'alcalde de Reus, Lluís M, Pérez va visitar ahir a la tarda, en companyia de diversos membres de l'AV del Barri Immaculada, les obres en execució d'urbanització del carrer Migdia i les zones dels voltants.
El balcó del tercer pis del número 16 del carrer de Pi i Margall s'ha esfondrat aquest matí a les 11:15 h, i ha afectat a una part del balcó del segon, del que també se n'ha desprès una part.
L'incident no ha causat ferits, però ha danyat dos cotxes que hi havia aparcats al carrer. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
J. G. March, en la seva reflexió sobre les organitzacions i els seus dinamismes, distingeix entre exploració i explotació, i sosté que un requisit fonamental per a la seva adaptació intel·ligent és mantenir l'equilibri entre l'explotació del que ja es coneix i l'exploració del que es pot arribar a conèixer.
Sabent -afegim nosaltres- que "conèixer " aquí no es redueix a allò cognitiu o merament intel·lectual, sinó que inclou l'acció: és conèixer per fer, en el fer i des del fer.
Més encara: March considera que les organitzacions consolidades tendeixen a especialitzar-se en l'explotació, buscant l'eficiència en allò que ja coneixen, amb el risc de caure poc a poc en l'obsolescència.
I a curt termini veuen en l'exploració riscos, entre els quals destaca la dificultat de discernir entre les idees innovadores bones i dolentes.
Mentre que, per la seva banda, l'enfocament explorador inicialment posa l'accent en la construcció de la pròpia identitat i la coherència amb la seva idea, més que no pas en les conseqüències de la seva acció.
No sabem si March acceptaria que la tensió explotació-exploració es pot aplicar, anàlogament, als països.
En qualsevol cas, sembla que tant les organitzacions com els països viuen èpoques en què predominen un o altre d'aquests dos tarannàs.
La pregunta que val la pena plantejar-se és si es manté o no l'equilibri entre tots dos, equilibri que el mateix March considera fonamental per a una adaptació intel·ligent.
Perquè el repte és realitzar una adaptació intel·ligent, especialment en moments com els actuals on, més enllà d'una època de canvis, estem vivint en un canvi d'època.
I precisament perquè compartim el criteri de March considerem que convé revisar el que habitualment entenem per exploració.
La nostra cultura associa exploració a anar més enllà; a nova frontera; a no considerar els límits com a clausura; a nou, més i millor.
Probablement el mite subjacent en la nostra comprensió de l'exploració és l'arquetip modern del conqueridor, amanit amb un discurs a la moda sobre la innovació i el seu valor fundant i fonamental.
D'altra banda, creure que la supervivència de les organitzacions i els països es redueix a la simple explotació del ja s'ha explorat en el passat pot ser suïcida.
Seria com dir que alguna cosa ha de seguir funcionant pel sol fet que ha funcionat.
Proust deia que "l'autèntica exploració no és la que busca nous territoris, sinó la que aprèn a veure-hi amb nous ulls".
Un dels grans reptes d'un canvi d'època és adonar-se que, més enllà dels canvis generacionals el que es produeix és una transformació de la mirada, del que apareix com a prioritari o irrenunciable.
Perquè no és possible una gestió del canvi si no assumim que comporta una transformació de la sensibilitat i de la percepció.
Per això un canvi d'època sempre inclou un canvi de llenguatge i de marc mental.
Molts dels conflictes del nostre temps no són simples conflictes estratègics, sinó resultat de diferents mirades sobre la realitat organitzativa o social.
Saint-Exupéry deia que si vols construir un vaixell, evoca abans en els humans l'anhel del mar lliure i ample.
Els nous lideratges en un canvi d'època es produeixen quan les noves generacions identifiquen i associen un nou anhel i un nou vaixell.
Llavors la voluntat de canvi esdevé irreversible.
És clar que, per definició, tota exploració comporta riscos vista des del curt termini.
Però el que és segur és que s'equivoquen tant els que pretenen evitar els riscos denigrant el nou vaixell i ignorant l'anhel que ha portat a la seva construcció, com els que creuen que l'anhel del mar lliure i ample garanteix la flotabilitat de qualsevol tipus d'embarcació.
Un canvi d'època, exigeix també desenvolupar una capacitat per veure millor el que passa davant nostre i en nosaltres mateixos, i no només una capacitat de fer.
No es tracta simplement de constatar el que està passant, sinó de saber cap a on anem, cap a on volem anar i què cal fer.
Als que creuen que tot es redueix a fer el de sempre i a organitzar, només se'ls acut de mantenir, retocar i reforçar el que ja ha funcionat.
La tasca es converteix en posar una mà de pintura sobre el passat.
Els que s'identifiquen amb l'exploració del futur i les seves oportunitats, tendiran a minimitzar la importància del que ha funcionat per mor del nou vehicle.
De la mateixa manera que l'apel·lació al diàleg queda suspesa en el buit si no se sosté en el desenvolupament de la capacitat d'escolta activa, l'adaptació intel·ligent a un canvi d'època flaqueja quan no se sosté en la capacitat de veure les organitzacions i la societat amb una mirada que no atén només al que ja està establert convencionalment en el discurs empresarial i polític.
Però, si March té raó, uns i altres haurien d'assumir que l'adaptació intel·ligent consisteix a aprendre a mantenir un equilibri no sempre fàcil entre l'explotació (i l'aprofitament) del que és conegut i l'exploració del que s'anhela.
S'equivocarà de cap a peus qui identifiqui aquest equilibri amb una mena de camí del mig.
El problema rau en que enlloc està escrit a priori en què consisteixen aquesta adaptació i aquest equilibri en cada cas concret.
Per això en un canvi d'època la responsabilitat és indissociable de l'escolta, el diàleg i la deliberació, o d'aquella virtut dels lideratges anomenada discerniment.
[Article publicat a La Vanguardia amb Àngel Castiñeira el 15.01] |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d'una bufeta tancada, plena d'un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades
i envoltada de cèl·lules sensorials connectades amb nervis.
estatocist, és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos.
En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l'abdomen o a les potes de l'animal, que limiten amb l'exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèl·lules sensorials.
Així com els estatocists funcionen per la descàrrega nerviosa que es produeix quan l'otòlit toca les cèl·lules sensorials, els òrgans timpànics funcionen quan les cèl·lules sensorials se sensibilitzen per les variacions internes produïdes a l'interior de la cavitat quan la membrana flexible és pressionada per ones sonores.
En els ciclòstoms, peixos i amfibis urodels, l'orella és interna i consta bàsicament d'un parell d'estatocists modificats en dues cavitats: l'utricle i el sàcul.
canals semicirculars, que són òrgans de l'equilibri, i al sàcul un replegament en espiral, el
cargol, on ja apareix un òrgan de Corti, amb un gran nombre de petites fibres que comuniquen amb el nervi acústic.
Aquestes estructures són envoltades per càpsules cartilaginoses.
En els amfibis anurs apareix l'orella mitjana, formada per una cavitat que comunica amb l'orella interna per les membranes ovals i rodona, amb l'exterior per la membrana del timpà i amb la faringe per la trompa d'Eustaqui.
A més, hi ha un os en espiral, la columel·la, que hom creu que és homòleg als ossets de l'orella mitjana dels vertebrats superiors.
En els rèptils, llevat dels ofidis, l'orella és quasi idèntica a la dels amfibis anurs, i en els ofidis manca l'orella mitjana.
En els ocells, l'orella és pràcticament igual a la dels mamífers, i hi apareixen ja un curt
i una cadena d'ossets en l'orella mitjana.
L'orella constitueix originàriament l'òrgan de l'equilibri, secundàriament adaptat per a l'oïda.
Hom la divideix en tres parts per al seu estudi: l'orella externa, la mitjana i la interna.
El primer és una superfície en gran part cartilaginosa, de forma peculiar, amb diversos replecs i concavitats (la més profunda de les quals és anomenada
) i que té la missió de dirigir els sons cap al conducte.
Aquest, d'uns 32 mm de llarg, consta d'una primera meitat cartilaginosa, protegida amb pèls fins i amb cerumen secretat per unes glàndules, i una segona meitat oberta en l'os temporal (que enclou les restants parts de l'orella) i acabada amb la membrana del timpà.
és una cavitat estreta i irregular que va a continuació de la membrana timpànica i que comunica directament amb la faringe mitjançant la trompa d'Eustaqui.
martell, amb el cap encaixat en el segon osset, l'
de l'orella interna— assegura l'exacta transmissió, ampliada, de les vibracions timpàniques a l'orella interna.
perilimfa, que vehicula els sons).
vestíbul, connectat amb la caixa timpànica per la finestra oval; els
(òrgan de l'equilibri), al darrere, i el
(òrgan de l'audició), al davant.
Els canals semicirculars (tubs en forma de ferradura, oberts al vestíbul pels seus dos extrems) són tres: el
superior, vertical, perpendicular a l'eix del penyal; el
posterior, vertical, paral·lel a l'eix del penyal; i l'
és un conducte enrotllat al voltant d'un eix cònic, anomenat
el divideix interiorment en dos conductes o rampes que duen el nom de
pel lloc d'on arrenquen (la darrera, de la
(superior), connectat amb els canals semicirculars, i el
La porció membranosa de la làmina espiral consta d'un doble envà que delimita el denominat
conducte coclear, separat de la rampa vestibular per la
membrana basilar, on resideix l'òrgan de Corti.
A l'orella interna és transformada l'energia mecànica en elèctrica, que estimula la transmissió nerviosa al cervell. |
L'anàlisi dels ous fòssils trobats al jaciment de Coll de Nargó (Lleida) ha permès a l'Institut Català de Paleontologia (ICP) determinar la presència de quatre espècies de dinosaures en aquesta zona de nidificació.
La investigació, que publica la revista 'Cretaceous Research', demostra que aquesta zona va ser compartida per diferents tipus de dinosaures, identifica per primera vegada a la Península Ibèrica la presència del gènere 'Cairanoolithus' i ha contribuït a determinar amb més precisió l'edat del jaciment.
Coll de Nargó, a vuit quilòmetres de la població homònima, s'ha constituït com una de les àrees de nidificació de dinosaures més importants d'Europa, ha assenyalat l'ICP en un comunicat, després que s'hagin identificat en aquesta zona milers d'ous del Cretàcic Superior, closques i nius atribuïts a dinosaures sauròpodes que van habitar la zona fa uns 70 milions d'anys, poc abans de la seva extinció en tot el planeta, fa uns 66 milions d'anys.
En la recerca, en què han participat l'investigador de l'ICP Albert Sellés, amb la col·laboració del responsable del Grup de Faunas del Mesozoic del centre, Àngel Galobart, i investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, s'ha ampliat el registre d'ous coneguts, ja que fins ara només s'havia descrit el 'Megaloolithus siruguei'.
Després d'analitzar més de 25 estrats, els científics han identificat tres "ooespecies": 'Cairanoolithus roussetensis', 'Megaloolithus aureliensis', i 'Megaloolithus baghensis', i el fet que s'hagin trobat en el mateix nivell geològic indica que diferents tipus de dinosaures van coexistir en aquesta zona.
Els paleontòlegs parlen d'"ooespècies" per classificar els tipus d'ous, ja que és difícil que el registre fòssil conservi la informació necessària per saber quin tipus d'espècie de dinosaure adult correspon a cada ou, tot i que en estudis anteriors s'ha constatat que l'oogènere 'Megaloolithus' conté embrions de titanosauri.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Ajut que pretén oferir a dones amb bon expedient acadèmic i pocs recursos econòmics la possibilitat de realitzar els seus estudis universitaris de grau.
Pots sol·licitar aquest ajut si ets una estudiant matriculada per primera vegada durant el curs 2019/2020 en uns estudis de grau cursats en un centre propi de la UPC.
Aquesta convocatòria té com a objectiu seleccionar una candidata de la Universitat Politècnica de Catalunya per participar en el sorteig nacional que durà a terme el Banco Santander entre les proposades per cada universitat que hi participa.
Aquesta beca és compatible amb qualsevol beca o ajut que la beneficiària pugui obtenir.
Has de sol·licitar la beca mitjançant la web del Banco Santander:
Aquest serà un requisit indispensable per poder participar en aquesta convocatòria.
Un cop presentada la sol·licitud, has de fer arribar al Servei de Gestió Acadèmica una carta de motivació de no més de 500 paraules.
Aquesta carta s'ha de presentar a través de la seu electrònica de la UPC:
fent constar que és per a les beques Santander Equality.
El programa té previst oferir un mínim de dues i un màxim de 20 beques.
Cada beca tindrà una dotació de 5.000€ durant el dos primers cursos de grau i es podran destinar a cobrir les necessitats personals de cada beneficiària.
Per poder percebre l'ajut caldrà que la beneficiària tingui obert un compte en el Banc Santander.
La persona beneficiària queda obligada a mantenir-se matriculada durant tot el període del gaudi de l'ajut.
En cas contrari, la beca serà revocada i s'hauran de retornar els imports percebuts indegudament.
En cas de resultar beneficiària d'una de les beques, la Universitat abonarà l'import de 5.000€ durant el mes d'abril de 2020.
L'import restant, corresponent al segon curs, s'abonarà a l'abril de 2021 sempre i quan la beneficiària continuï matriculada.
El criteri de selecció serà la nota d'accés a la universitat.
En cas d'empat, la selecció final recauria en la Comissió d'Avaluació, que tindria en compte els escrits de motivació de la interessada i una possible entrevista personal.
Resolució provisional Santander Equality
El resultat de les resolucions provisional i definitiva es publicarà al web del Servei de Gestió Acadèmica i es notificarà electrònicament als interessats.
El sorteig del Banc de Santander es realitzarà davant notari una vegada finalitzat l'estat d'alarma.
Si resultes beneficiària has d'acceptar la beca a través de la web de beques del Santander abans del 18 de març de 2020.
Contra la resolució provisional es podran presentar al·legacions a través del portal de tràmits de la Seu Electrònica de la UPC fins a les 24 hores del 16 de febrer de 2020.
Mentre duri l'excepcionalitat de l'emergència sanitària, el Servei de Gestió Acadèmica mantindrà la seva ATENCIÓ PRESENCIAL TANCADA.
Atendrem les consultes i sol·licituds a través de la plataforma on-line DemanaSGA
Consulta les Actuacions excepcionals a la UPC davant l'emergència sanitària per coronavirus COVID-19 |
Aquesta és la pàgina de Restaurant El Gat Negre.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Faura. |
Foto: Gremi d'Editors de Catalunya |
L'acreditació o no de la violncia en el desenvolupament del procés independentista que va esclatar a la tardor de 2017 a Catalunya ser la clau del judici que s'iniciar aquest dimarts al Tribunal Suprem contra 12 dels protagonistes d'aquests fets, que van causar una crisi política i social sense precedents i van provocar que el Govern suspengués per primera vegada l'autonomia d'aquesta regió mitjanant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Les penes a les quals s'enfronten oscillen entre els 7 i els 25 anys de presó.
Aquest procés singular, tant pels fets sotmesos a examen com pels delictes que s'atribueixen als encausats --entre ells el de rebellió-- se celebra amb l'absncia, per haver fugit de la Justícia, del que fos llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui ha establert la seva base a Blgica; i de la secretria d'ERC Marta Rovira, que s'amaga a Sussa i est acusada de ser una de les principals estrategues del full de ruta que per aix se senten a la banqueta tant l'ex-vicepresident Oriol Junqueras com els altres onze encausats.
El judici s'iniciar amb una gran expectació meditica, els precedents de la qual més recents poden situar-se en les vistes pel cas 'Nóos' en el qual per primera vegada es va enjudiciar a una Infanta d'Espanya o en les celebrades per dirimir les responsabilitats pels atemptats del 11-M a Madrid.
En total s'han acreditat 600 periodistes de 150 mitjans diferents, dels quals mig centenar són estrangers, sent els més nombrosos els alemanys i francesos, seguits d'holandesos i sussos, encara que també assistiran periodistes d'EUA, Rússia i la Xina.
Els interrogatoris se centraran previsiblement a acreditar l'existncia o no de violncia durant el referndum de l'1-0 i sobretot durant el 20 de setembre del 2017, quan va tenir lloc la massiva concentració enfront de la Conselleria d'Economia després de l'ordre de registre donada per un jutge de Barcelona que investigava l'organització de la consulta illegal.
La Fiscalia alludeix en una vintena d'ocasions a l'existncia de violncia en el seu escrit de conclusions provisionals per sustentar la seva acusació per rebellió.
Així, considera a Junqueras (pel qual demana 25 anys de presó i d'altres d'inhabilitació per rebellió i malversació de fons públics), a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell (17 anys per rebellió) i als líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i mnium Cultural, Jordi Snchez i Jordi Cuixart (17 anys per rebellió), com els "principals promotors" del desafiament sobiranista.
Incideix que tots ells pretenien arranjar l'aplicació de la legalitat constitucional i estatutria, amb la fi última de declarar la independncia i "obligar l'Estat a acceptar la separació" d'aquest territori.
El pla secessionista, segons subratlla la Fiscalia en el seu escrit, contemplava la utilització de tots els mitjans que anessin precisos per aconseguir el seu objectiu, inclosa la violncia davant la certesa que l'Estat no anava a acceptar aquesta situació.
Per a aix es van valer de la fora intimidatoria que representaven, d'una banda, l'actuació tumulturia desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes "instigades i promogudes" pels propis líders independentistes i, per una altra, l'ús dels Mossos d'Esquadra.
En aquest punt, el Ministeri Públic destaca que aquest cos policial, armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, acataria segons manté en els seus escrits exclusivament les instruccions dels acusats "com així va succeir", i es preveia que arribat el cas podria "protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient-li així al compliment de la seva genuna funció de guardar i preservar l'ordre constitucional".
Afirma que els principals promotors de l'ocorregut es van valer de la "fora intimidatoria que representava l'actuació tumulturia desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells", tal com van fer les associacions de 'els Jordis', respecte als quals s'encunya l'expressió "aparició estellar" en aquest "pla rebel".
Els representants de les organitzacions socials independentistes, segons precisa la Fiscalia, "van fer reiterats i contínues crides públiques --a través dels mitjans de comunicació, xarxes socials i concentracions públiques-- a la mobilització de la ciutadania perqu acudissin a votar i evitar que les forces d'ordre públic complissin amb la seva missió de tancar els centres i confiscar el material electoral", subratllen els quatre fiscals del cas que asseguren que així "van propiciar la violncia al carrer".
Amb aix "fomentaven, propiciaven i cercaven l'enfrontament directe entre multituds de ciutadans i les forces de seguretat, amb el que no només secundaven l'actuació d'assetjament, intimidació i violncia, sinó que, des del poder constitut, donaven suport explícit i exprés a l'estratgia d'impedir l'acció de l'Estat i dels rgans judicials".
Afegeix que la massa congregada va actuar "a manera de mur hum", causant lesions, entre ells a "93 membres del Cos Nacional de Policia i de la Gurdia Civil", pels "llanaments d'objectes, tanques metlliques i pedres", a més d'insults.
De fet, els fiscals apunten en el seu escrit de conclusions que la crida a la mobilització també es va fer mitjanant "manipulació informativa sobre la realitat del que estava succeint en aquests dies" i la "pressió" a la premsa internacional per dur a terme el seu objectiu.
D'altra banda, la Fiscalia destaca que l'1-O es va celebrar davant la inacció del cos policial autonmic dirigit llavors per Josep Lluís Trapero, per qui la Fiscalia de l'Audincia Nacional demana 11 anys per rebellió en un procediment diferent.
"Els comandaments dels Mossos d'Esquadra van anteposar les directrius polítiques rebudes pel Govern de la Generalitat al compliment de la llei i del mandat judicial que prohibia la seva realització", destaquen.
Finalment, els fiscals aprofiten el seu escrit per recordar que "davant aquest aixecament generalitzat, esquitxat d'actes de fora, agressió i violncia", el Rei Felip VI va fer l'endem passat una aparició pública per dirigir "un missatge a la Nació" en el qual va lamentar el "trencament dels principis democrtics de tot l'Estat de Dret, la profunda divisió i fractura que s'estava produint en la societat catalana", així com el "enorme risc" que s'havia generat en l'economia catalana i nacional
L'Advocacia de l'Estat, no obstant aix, rebaixa fins als 12 la seva petició de presó per Junqueras --i igualment demana menys pena que la Fiscalia per a la resta d'ex-mandataris en la banqueta: amb 11 anys i mitj pels exconsellers a la presó, 10 per Forcadell i 8 per 'els Jordis'-- en acusar-los tan sols de sedició i malversació.
Va ser al moment de la presentació dels escrits de conclusions provisionals, a principis del passat mes de novembre, quan els Serveis Jurídics de l'Estat es van desmarcar de la postura que fins a aquest moment havien mantingut d'adhesió als criteris de la Fiscalia, que aposta per la rebellió.
Aquesta acusació, dependent del Ministeri de Justícia, no veu en l'ocorregut a Catalunya el requisit de violncia necessria per poder qualificar els fets de rebellió.
El paper de 'els Jordis' hauria estat el de liderar la mobilització social "com a mitj per a la consecució de les finalitats relatives a l'incompliment de la legalitat i la desobedincia a les resolucions administratives i judicials" que exigeix el delicte de sedició.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El Centre d'Esports ha tornat a perdre en la seva visita al Mini Estadi del Villarreal.
El filial groguet s'ha cruspit el Sabadell, que ha completat un partit ridícul.
Akale ha protagonitzat els dos gols de la primera meitat i Andrei i Mario han rematat amb dos més en la segona.
El guió del partit ha estat l'esperat des de l'inici.
El filial groguet s'ha fet amb el control de la pilota i el Sabadell ha jugat tancat i esperant a aprofitar qualsevol error dels locals per contraatacar i sorprendre'ls.
Al principi, el conjunt arlequinat ho ha controlat prou bé.
Fins l'equador de la primera meitat, el Villarreal ha protagonitzat les accions amb més perill.
Roberto ha hagut d'intervenir en un parell d'ocasions per evitar el gol de l'equip de l'exarlequinat Miguel Álvarez.
Arribant a la mitja hora de partit, el Sabadell ha executat una contra que Pedro Capó ha acabat amb un xut rebotat en un defensa local que l'ha rebutjat al córner.
Dos minuts després, Akale ha avançat el filial del Villarreal.
Una relliscada de Valentín ha propiciat un contraatac dels locals a través de Samu que ha finalitzat amb el gol.
El mateix Akale ha convertit el segon a pocs minuts del descans.
En el minut 38, la defensa arlequinada no ha rebutjat una pilota perillosa dins de l'àrea i el jugador groguet ho ha aprofitat per enviar-la al fons de la xarxa.
El Sabadell ha retallat distàncies en la represa.
Arturo ha fet el 2-1 després que Diego no hagi pogut atrapar la rematada de cap de Nico Delmonte.
Roberto ha tornat a tenir feina i s'ha tornat a veure un conjunt arlequinat irreconeixible.
En el minut 62, el Villarreal ha aprofitat l'autopista de la banda esquerra i Andrei ha fet el tercer.
El conjunt de Toni Seligrat ha estat totalment grogui a partir de llavors.
El mateix Andrei ha tingut alguna oportunitat més per fer el quart.
A cinc minuts del final, Nico Delmonte ha estat expulsat.
El defensa del Sabadell ha tirat aigua a un dels metges del conjunt groguet mentre atenia un jugador dins del terreny de joc.
Això ha provocat una petita picabaralla que ha acabat amb la segona groga per a ell.
L'àrbitre ha afegit sis minuts a la segona meitat, i els locals els han aprofitat bé.
Mario ha fet el quart per rematar un partit lamentable del Centre d'Esports.
El Sabadell seguirà penúltim amb només quatre punts en sis jornades.
Diumenge que ve, a les 17 hores, rebrà el filial de l'Espanyol a la Nova Creu Alta.
Estadi: Ciutat Esportiva del Villarreal.
Fora, dirigeixo L'Hora Arlequinada i sóc corresponsal del diari Marca a Sabadell. |
L'extresorer del PP i acusat en el cas Gürtel Luis Bárcenas va qualificar ahir de «despropòsit» que el president del govern, Mariano Rajoy, hagi de comparèixer a la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando d'Henares (Madrid) per declarar com a testimoni en el judici.
Bárcenas va fer aquestes manifestacions a la seva sortida de la seu judicial després de ser preguntat pels periodistes si havia de dir a Mariano Rajoy «que sigui fort» i què li sembla que finalment hagi de comparèixer en persona el proper 26 de juliol.
Per la seva banda, la seva dona, la també acusada Rosalía Iglesias, va manifestar sobre això mateix: «no tinc res a dir», i preguntada sobre si diria a Rajoy que sigui fort com ho va ser el seu marit va contestar: «tots som forts».
Per a ahir estava citat per testificar en el judici del cas Gürtel Juan Carlos Bárcenas, germà de Luis Bárcenas, però el president de la sala, Ángel Hurtado, no va permetre que se l'interrogués perquè no hi havia present cap representant de l'Associació d'Advocats Demòcrates per Europa (Adade ), que va proposar la seva declaració en el judici. |
Comunicat Departament d'Educació en relació al CORONAVIRUS
Avui, al Temps de Lectura, després del pati, a la Biblioteca, hem celebrat el segon club de lectura d'aquest curs.
Aquesta vegada hem llegit el llibre Xaval gras es menja el món de K.L.
Going, una escriptora americana que narra les vivències de dos amics ben diferents, en Troy i en Curt.
Ens ho hem passat molt bé i ha estat molt interessant perquè hi ha hagut alumnes a qui els
ha agradat molt la història i a d'altres a qui no els ha agradat gens.
I aquest fet ha provocat molt debat i parlant, parlant hem anant descobrint coses sobre el llibre que ens havíem
Hem enregistrat la sessió perquè ens presentem al concurs El gust per la lectura que organitza el Departament d'Ensenyament.
Quan tinguem el vídeo editat el posarem al web, així
podreu veure com funciona un club i fer-vos una idea de què va el llibre.
A veure si us animeu a llegir-lo i en podem seguir parlant. |
Si vols contactar amb un professional API a Molina, La |
L'Ajuntament de Vic i la Generalitat valoraran si de cara al 2019 el certamen es pot "reformular"
Vic.-El Festival Internacional de Música de Cantonigròs no celebrarà la seva 36a edició aquest mes de juliol.
Així ho ha confirmat a l'ACN l'Ajuntament de Vic i el mateix impulsor del certamen, Josep Maria Busquets.
Tot i això, l'Ajuntament de Vic i la Generalitat valoraran si de cara al 2019 el certamen es pot "reformular".
Busquets ha explicat que era una decisió "presa des de feia temps", ja que tota l'organització del certamen es fa a partir de gent voluntària i "abans que la fatiga ens pogués portar a una situació que pogués generar baixa qualitat o menys capacitat organitzativa, hem cregut que era millor deixar de fer-lo".
L'impulsor d'aquest festival, pioner en el seu moment, estudia ara crear un museu a Cantonigròs amb tot el material recopilat al llarg d'aquests 35 anys d'història.
Ja fa dos anys que els organitzadors del Festival Internacional de Música de Cantonigròs estan pensant en deixar de fer-lo, segons ha apuntat a l'ACN el seu fundador, Josep Maria Busquets.
Els motius rauen en què, segons ha dit, el festival està organitzat íntegrament "per voluntaris i gent amateur i, durant 35 anys no ha deixat en cap moment de mantenir un alt nivell de qualitat".
"Allò que havíem iniciat fa 35 anys ara està cobert per altres iniciatives i abans que la fatiga ens pogués portar a una situació de baixa qualitat era millor deixar-ho i que altres ocupin aquest lloc amb altres activitats", ha apuntat Busquets.
El festival de Cantonigròs se celebra tradicionalment a mitjans del mes de juliol i compta amb la participació de cors i grups de dansa tradicional d'arreu del món.
Un dels trets característics del certamen és que hi col·laboren més de 400 voluntaris, alguns durant tot l'any i d'altres només durant les dates en què se celebra, mentre que nombroses famílies de la comarca d'Osona acullen a casa seva els grups participants.
El festival, que tradicionalment s'havia celebrat al petit poble de Cantonigròs, va decidir l'any 2012 traslladar-se a Vic per la falta d'inversió privada i d'unes instal·lacions adequades.
Des d'aleshores, el certamen s'ha celebrat al teatre Atlàntida.
La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vic, Susagna Roura, ha explicat que després de la decisió de Busquets de deixar d'organitzar el festival ha sigut "materialment impossible" poder buscar un altre equip de persones i, a més, també ha apuntat que a hores d'ara "ja s'haurien d'haver contractat els grups".
Roura ha avançat que la Generalitat i l'Ajuntament de Vic valoraran si poden "reformular" el festival per poder-lo celebrar de nou de cara al 2019.
Un museu amb el material de les 35 edicions D'altra banda, Busquets ha explicat que estan treballant amb la idea d'obrir un museu a Cantonigròs amb tot el material recopilat al llarg de les 35 edicions del festival.
L'impulsor del projecte ha dit que el procés es pot allargar dos anys, ja que s'ha de recopilar i classificar tota la informació i també crear un discurs museístic interessant per al públic.
Busquets ha avançat que entre el material que es conserva hi ha gravacions d'àudio i vídeo dels grups participants, fotografies, estudis, informes, entre d'altres.
"Tenim molt interès en què no es perdi el rastre d'un fet que durant tants anys ha estat molt vinculat al món de la cultura", ha apuntat Busquets.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les 15 últimes pàgines que aneu visitant del nostre web deixaran aqui un rastre de migues de pa.
Si hi voleu guardar alguna, premeu la xinxeta i aquesta quedarà fixa per a la propera vegada que torneu al lloc.
El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha anunciat l'ajornament de la data de preinscripció Veure més
La Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Molins de Rei posa en marxa l'onzena edició del projecte MOU!
Fins a l'11 de febrer, l'exposició itinerant de la Diputació de Barcelona "El tabac a descobert", Veure més
La Regidoria d'Educació i la Biblioteca el Molí organitzen unes sessions educatives adreçades a les famílies amb f Veure més
La Fira de la Candelera és a punt d'arrencar amb el pregó i amb desenes d'activitats que culminaran amb l'obertu Veure més
La sisena edició tracta sobre els joves migrants no acompanyats i es complementarà amb un seguit de tallers sobre aque Veure més
Els Premis de l'Esport, organitzats per l'Ajuntament, premien els molinencs i les molinenques esportistes, i les ent Veure més
ACOSU és el guanyador d'aquesta 4a edició del Premi Memorial Josep Maria Salas i Peiró a la millor iniciativa i pro Veure més
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, l'Ajuntament va voler sensibilitzar els molinencs i Veure més
L'Institut Pallejà, de Pallejà, ha guanyat el premi de 500 € pel projecte "NEL", que consisteix en la fabricac Veure més
Comença la temporada nadalenca amb l'encesa de llums a la plaça Catalunya, una activitat durant la qual els més pet Veure més
Un any més, l'Associació de Suport als Infants de Molins de Rei, organitzadors de la festa infantil Posa't la Gorr Veure més
El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Violència Masclista contra Dones i Nenes Veure més
La tercera i última fase de les obres de la Zona Esportiva Ricard Ginebreda ha finalitzat amb la inauguració de la sal Veure més
Un any més, el Cercle Artístic de Molins de Rei i les regidories d'Infància i Joventut de l'Ajuntament de Molins Veure més
Aquest curs, tal com ha encarregat l'alcalde, Xavi Paz, el Consell d'Infants treballarà un projecte per afavorir el Veure més
El balanç dels 6 primers mesos de la Biblioteca el Molí donen unes xifres de participació i accés que es dupliquen r Veure més
L'Ajuntament de Molins de Rei ha refermat el seu compromís amb la promoció i la defensa dels drets dels infants amb Veure més
Un any més, Molins de Rei ha participat en la IX edició de Ciutats Defensores de Drets Humans 2019, edició de tardor.
Tot i el curt període de creació l'1 de març de 2019 del Consell d'Adolescents de Molins de Rei, tal com van Veure més
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de tota l'actualitat i esdeveniments a la teva vila.
He llegit i accepto la política de privacitat * obligatori
Comprova la safata d'entrada o la carpeta de correu no desitjat de la teva bústia per confirmar la teva subscripció.
Consultar també: l'Avis legal – Política de Cookies – Protecció de dades
Control de les planes més consultades i sessions d'usuaris.
Historial de planes visitades per a que cada usuari pugui guardar els seus favorits mitjançant l'enllaç superior "pàgines visitades".
Centre d'analítica comú de Google, per análisi, estadístiques i comportament dels usuaris al fer servir el lloc web |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Eleccions municipals 2020: Diversos batlles elegits a la primera volta i Perpinyà sense gran sorpresa
Resultats oficials de la primera volta.
Destacar que a Perpinyà, L'extrema dreta arriba en primer lloc amb 17 punts d'avantatge sobre el batlle sortin que és segon....
Coronavirus: a Catalunya Nord augmenten els casos, ara són 11, i a l'Auda veina hi ha el primer mort (2)
També farem un repàs a les conseqüències que té aquesta epidèmia a casa nostra.
Actualment segons l'ARS hi ha 11 casos declaratsa Catalunya Nord, que quasi a doblat els casos en un...
Accident d'esquí a Formigueres, La Casa de la Generalitat signa un conveni amb el Casal del Conflent, també suspèn la seua activitat, el Liceu Christian Bourquin d'Argelers de la M...
Ajornat el partit entre els Dracs i els Rhinos Leeds.
Suspesa també, la competició de rugbi a XV a l'estat francès
En un comunicat oficial els Dracs anuncien la suspensió del partit, a causa d'un membre de l'equip dels Rhinos que ha donat positiu al coronavirus.
També s'han suspès les competici...
Comunicat ERCat Nord, desapareix un home de 38 anys a Cornellà de la Ribera, tancament de teatres a Perpinyà i altres mesures preses,i vídeo del Consell per la República, més perma...
Eleccions municipals a Perpinyà (Ultim sondeig): segona volta molt ajustada, segons els resultats de la primera.
El partit dels Dracs contra els Rhinos Leeds es jugarà a porta tancada
El club català ha fet un comunicat confirmant el rumor....
Discurs d'Emmanuel Macron 3casos a Catalunya Nord ja declarats, mesures per evitar el contagi, anant a votar, dimissions en bloc de l'associació Walter Benjamin, Clotilde Ripoull d...
25a concentració avui al Castellet convocada pel CSC
Con cada setmana faci fret o plogui, els nord-catalans es concentren per solidaritzar-se amb els presos politics i exiliats....
Notícies dels Dracs Catalans, i vídeo de la infracció comesa per Sam Tomkins, el teatre de l'arxipèlag no cancela cap espectacle, en canvi els esports és podrien veure afectats, Ll...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Sol·licitud d'autorització d'obertura, modificació i tancament dels centres sanitaris de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social i entitats col·laboradores en la gestió de la Seguretat Social.
L'autorització administrativa d'un centre és l'acte pel qual l'Administració de la Generalitat reconeix que un centre té els requisits exigits en la normativa vigent i en concret en l'Orde de 28 de març de 2007, per a poder garantir als seus destinataris una assistència adequada.
a) Els centres sanitaris gestionats per les mútues col·laboradores de la Seguretat Social a la Comunitat Valenciana, amb independència de la titularitat patrimonial de l'immoble. b) Les instal·lacions sanitàries pròpies de les empreses col·laboradores en la gestió de la Seguretat Social, en relació amb les contingències d'accident de treball i malaltia professional, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
S'exclouen els centres sanitaris de prevenció de riscos laborals de les societats de prevenció o organitzacions vinculades a una mútua, d'acord amb el Reial Decret 688/2005, de 10 de juny, pel qual es regula el règim de funcionament de Les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social com a servici de prevenció alié.
És requisit imprescindible per a la concessió de les autoritzacions d'obertura, modificació i, si és el cas tancament dels centres sanitaris d'entitats i empreses col·laboradores de la Seguretat Social, que la mútua col·laboradora de la Seguretat Social o empresa col·laboradora que els gestione compte amb la conformitat prèvia per a la seua instal·lació o tancament atorgada per resolució de l'organisme competent del Ministeri de Treball i Assumptes Socials.
Sense perjuí dels requisits mínims comuns que, amb caràcter general, s'establisquen per a tots els centres sanitaris, els centres i instal·lacions sanitàries, hauran de reunir per a la seua autorització les condicions mínimes que s'establixen en l'orde de 28 de març de 2007.
En el cas d'empreses col·laboradores en la gestió de la Seguretat Social amb menys de mil treballadors en una província, podran autoritzar-se centres sanitaris amb una superfície menor a l'establida en l'orde, sempre que les instal·lacions i recursos humans dels mateixos garantisquen una correcta prestació sanitària als treballadors.
Model taxa 046, 9678 - Taxa per autoritzacions sanitàries de centres i servicis sanitaris L'import de les taxes, en cada cas, s'ajustarà al que establix la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.
Enllaç relacionat amb el pagament de les taxes
a) En els registres dels òrgans administratius a què es dirigisquen.
b) En els registres de qualsevol òrgan administratiu, que pertanga a l'Administració General de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, a la de qualsevol administració de les diputacions provincials, capítols i consells insulars, als ajuntaments dels municipis a què es refereix l'article 121 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, o a la de la resta de les entitats que integren l'Administració Local si, en aquest últim cas, s'haguera subscrit l'oportú conveni.
c) En les oficines de Correus, en la forma que reglamentàriament s'establisca.
d) En les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya en l'estranger.
e) En qualsevol altre que establisquen les disposicions vigents.
Les sol·licituds d'autorització hauran de dirigir-se a la Direcció General de Salut Pública, acompanyades de la documentació següent:
a) Qüestionari degudament omplit i firmat, segons model del annex II de l'orde.
b) Plans del centre en què s'indique la superfície total del centre i la distribució de les dependències.
c) Llicència municipal d'activitat o certificat sobre els locals i instal·lacions, realitzat per tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent, en el que es faça constar que el centre disposa dels locals i instal·lacions adequats al fi que es destinen, així com que es complix la normativa corresponent sobre protecció contra incendis i de barreres arquitectòniques. d) Document acreditatiu del pagament de les taxes establides en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de Taxes (DOGV núm. 8202, de 30/12/2017) No serà necessari aportar la documentació establida en els apartats a i b, en el cas que les dades hagueren sigut presentats per a la conformitat prèvia del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, i no haguera modificacions.
- Presentació de la sol·licitud acompanyada de la documentació requerida.
- El Servici de Ptomoción de la Salut i Prevenció en l'Entorn Laboral, de la Direcció General de Salut Pública estudiarà la sol·licitud i documentació acompanyant, requerint, si és el cas, s'esmenen els defectes o deficiències en la documentació exigida, en el termini de deu dies.
- Transcorregut el termini sense haver atés el requeriment, se li tindrà per desistit, mitjançant una resolució que haurà de ser notificada al sol·licitant.
- Una vegada rebuda la documentació, des de la Unitat de Salut Laboral del Centre de Salut Pública corresponent es realitzarà visita d'inspecció al centre per a comprovar l'adequació als requisits.
- Els centres tindran a disposició dels tècnics de Salut Laboral la documentació necessària per a la comprovació dels requisits exigits.
- A la vista de l'informe de la inspecció, el Servici de Promoció de la Salut i Prevenció en l'Entorn Laboral, de la Direcció General de Salut Pública, emetrà proposta de resolució.
A la vista de l'expedient i de la proposta efectuada, el director general de Salut Pública resoldrà sobre l'autorització sol·licitada.
- Les resolucions denegatòries seran sempre motivades.
- Les autoritzacions d'obertura dels centres sanitaris d'entitats i empreses col·laboradores de la Seguretat Social, seran comunicades, als efectes oportuns, al Registre Autonòmic de Centres, Servicis i Establiments Sanitaris de la Comunitat Valenciana, establit en el Decret 176/2004, del Consell de la Generalitat.
- Anualment, abans del fi del segon trimestre, les mútues col·laboradores de la Seguretat Social remetran a la Direcció General de Salut Pública informació actualitzada sobre la seua activitat sanitària en relació amb les contingències professionals, segons especificacions de l'orde, i a través de l'aplicació informàtica que amb este fi ha desenrotllat la Direcció General de Salut Pública.
Les resolucions, dictades a l'empara de l'orde de 28 de març de 2007, podran ser recorregudes davant del conseller de Sanitat Universal i Salut Pública segons el que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
Les autoritzacions de modificació i, si és el cas, tancament dels centres sanitaris d'entitats i empreses col·laboradores de la Seguretat Social, seran comunicades, als efectes oportuns, al Registre Autonòmic de Centres, Servicis i Establiments Sanitaris de la Comunitat Valenciana, establit en el Decret 176/2004, del Consell de la Generalitat.
- Les entitats i empreses col·laboradores en la gestió de la Seguretat Social remetran a la Direcció General de Salut Pública la comunicació de les modificacions que es produïsquen en els centres existents, referides a personal, horari d'obertura, equipament clínic o qualsevol altre aspecte que afecte el seu funcionament, usant a este efecte el model de document establit en l'orde de 28 de març de 2007.
* REQUISITS QUE HAN DE POSSEIR ELS CENTRES
Els centres sanitaris, la classificació dels quals es realitzarà d'acord amb el Reial Decret 1277/2003, podran exerrcir una o diverses de les funcions següents:
- Primera assistència d'accidents de treball i malalties professionals
- Recuperació i rehabilitació d'accidents de treball i malalties professionals
- Hospitalització i/o assistència quirúrgica
- Centre de prevenció d'accidents de treball i malalties professionals dins de l'acció protectora de la Seguretat Social
- Control d'IT per contingències comunes del Sistema de Seguretat Social
L'equipament sanitari serà l'adequat a les funcions que fa el centre, i en tot cas el descrit en l'apartat 7 de l'orde de 28 de març de 2007.
Si es realitzen tècniques intervencionistes haurà de comptar amb els mitjans necessaris per a una possible reanimació.
Quan es realitzen tècniques diagnòstiques i terapèutiques que necessiten la utilització de matèria estèril no fungible hauran de comptar amb un sistema d'esterilització amb capacitat suficient i protocol d'esterilització.
L'eliminació de residus sanitaris haurà de realitzar-se de conformitat amb el que preveu el Decret 240/1994, de 22 de novembre.
Els centres hauran d'estar identificats respecte a l'horari d'atenció sanitària i entitat que els gestiona.
Els centres estaran situats en tot cas en planta baixa.
En cap cas hi haurà barreres arquitectòniques que impedisquen l'accés a treballadors amb mobilitat disminuïda.
S'assegurarà l'accés directe des de la planta baixa a plantes superiors, si n'hi ha, amb mitjans adequats com ara ascensors amb capacitat adequada per al trasllat de treballadors amb mobilitat disminuïda, o d'altres.
Els centres sanitaris disposaran de personal sanitari amb la titulació adequada a la seua oferta assistencial.
Disposaran de personal mèdic durant tot el seu horari d'atenció al públic, exceptuant els centres dedicats exclusivament a rehabilitació, en què este requisit no serà imprescindible.
Independentment del llibre d'assistències establit en el Reglament de col·laboració de les MATEPSS, els centres sanitaris disposaran d'història clínica, de conformitat amb el que establixen la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica i la Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana.
Els centres sanitaris disposaran d'equips i material d'arxiu amb els sistemes de custòdia que garantisquen la seguretat de les històries clíniques.
En cas de disposar de registres informatitzats, estos hauran d'estar inscrits en el Registre General de Protecció de Dades, d'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 i la normativa de desplegament.
Els centres sanitaris disposaran de fulls de reclamacions a disposició dels pacients o acompanyants, d'acord amb el Decret 77/1994, de 12 d'abril.
Estructura i superfície mínima.
Sense perjuí del compliment de les condicions establides en el Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, els centres sanitaris disposaran
Lavabos exclusius per a usuaris i lavabos per al personal
Il·luminació i senyalització d'emergència
b) Primera assistència d'accidents de treball i malalties professionals
Els aparells de Rx estaran inscrits en el Registre d'Instal·lacions Radiològiques
c) Recuperació i rehabilitació d'accidents de treball i malalties professionals
d) Superfície mínima dels centres
- Centres amb una funció assistencial: 90 m2 útils
- Centres amb dos funcions assistencials, excloent-hi rehabilitació d'ÀT i EP: 120 m2 útils
- Centres amb dos funcions assistencials, incloent-hi rehabilitació d'ÀT i EP: 140 m2 útils
- Centres amb tres o més funcions assistencials, excloent-hi rehabilitació d'ÀT i EP: 140 m2 útils
- Centres multifuncionals que inclouen rehabilitació d'ÀT i EP: 175 m2 útils
Els centres sanitaris l'oferta assistencial dels quals incloga laboratori d'anàlisis clíniques, s'ajustaran al que establix el Decret 108/2000, de 18 de juliol del Govern Valenciana, pel qual es regula l'autorització dels laboratoris d'anàlisis clíniques.
Els centres mòbils d'assistència sanitària hauran de comptar amb les instal·lacions, equipament i personal sanitari adequats a les funcions assistencials que realitzaran.
Els centres sanitaris amb internament s'ajustaran als requisits que, amb caràcter general, s'establisquen per a este tipus de centres.
Pel que fa a les infraccions i sancions caldrà ajustar-se al que disposen la Llei 3/2003, de 6 de febrer de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana i la Llei 4/2005, de 17 de juny de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
El procediment sancionador s'ajustarà al que disposa el Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, pel qual es va aprovar el Reglament del procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora.
- Orde de 28 de març de 2007, del conseller de Sanitat, per la qual es regulen els requisits d'autorització administrativa i funcionament dels centres sanitaris de les empreses i entitats col·laboradores en la gestió de la Seguretat Social en relació amb les contingències d'accidents de treball i malaltia professional a la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5482, de 02/04/07).
Vegeu l'Orde de 28 de març de 2007
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Un grup d'investigadors de l'IFIC lidera un projecte europeu destinat a millorar la precisió de les teories que s'utilitzen per a cercar noves partícules i fenòmens en el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN.
Per a açò, els científics desenvoluparan nous algorismes que podrien aplicar-se en altres àmbits com el càlcul de risc financer.
El projecte compta amb un pressupost de mig milió d'euros durant quatre anys.
Un grup d'investigadors de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València) lidera una de les accions europees COST que acaben d'aprovar-se en 2017.
Es tracta d'un projecte per a coordinar la recerca de més de mig centenar de científics d'una trentena d'institucions de 18 països, l'objectiu de la qual és millorar la precisió de les teories que s'utilitzen per a cercar noves partícules i fenòmens en el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN.
Per a açò, desenvoluparan nous algorismes, tant numèrics com analítics, que podrien aplicar-se en altres àmbits, com el càlcul de risc financer.
El projecte compta amb un pressupost aproximat de mig milió d'euros durant quatre anys.
COST és una associació intergovernamental que, amb el suport del programa europeu Horitzó 2020, promou la cooperació transnacional entre investigadors, enginyers i doctorands.
Amb el títol "Unraveling new physics at the LHC through the precision frontier", aquesta Acció COST proposta per l'investigador de l'IFIC Germán Rodrigo persegueix millorar la precisió de les prediccions teòriques que s'utilitzen per a cercar noves partícules i fenòmens físics en el major accelerador de partícules del món.
Per a trobar 'nova física', els físics que operen l'LHC es basen en prediccions que estableixen què i com han de cercar.
Aquestes prediccions es basen al seu torn en els resultats obtinguts en els experiments.
D'aquesta manera es va construir el Model Estàndard, la teoria que descriu les partícules que formen tot el que veiem en l'Univers i les seues interaccions, un dels ingredients fonamentals de les quals és el famós bosó de Higgs.
"Qualsevol desviació en les prediccions que es basen en el Model Estàndard revelaria un senyal d'aquesta nova física", explica Germán Rodrigo.
"Per això és important millorar la precisió d'aquestes prediccions".
Segons l'investigador de l'IFIC, reduir la incertesa que tenen les prediccions teòriques actuals del 10% a menys del 2%, l'objectiu del projecte, permetria afinar les cerques a l'LHC.
"Hi ha dues formes de millorar la cerca de nova física a l'LHC: augmentar l'energia de l'accelerador o millorar la precisió de les nostres prediccions teòriques incloent correccions quàntiques addicionals", sosté Rodrigo.
Com l'energia a la qual funciona l'LHC està prop del límit amb què va ser dissenyat (14 teraelectronvolts, TeV), afinar les prediccions teòriques sembla una acció necessària per a aprofitar millor els resultats de l'LHC en els pròxims anys.
Per a açò, els investigadors que participen en aquesta Acció COST desenvoluparan nous mètodes matemàtics i algorismes que acosten els resultats experimentals de l'Accelerador a les prediccions teòriques que assenyalen aquesta nova física.
Per a crear noves partícules en acceleradors, els científics utilitzen l'equació d'Einstein per a transformar energia en massa.
"De moment no hem vist senyals de nova física en el rang d'energia que aconsegueix l'LHC, la qual cosa sembla indicar que aquesta nova física està en una energia molt per sobre del que crèiem", reconeix l'investigador de l'IFIC.
No obstant açò, amb la millora de les prediccions teòriques les dades de l'LHC podrien ser sensibles a noves partícules amb masses per sobre de 10 TeV.
És el que va ocórrer amb el descobriment del quark top: LEP, l'accelerador anterior a l'LHC, va ser capaç de determinar aproximadament la seua massa a través dels seus efectes quàntics molt abans que l'accelerador rival Tevatron en Femilab (Chicago), aconseguira l'energia suficient per a produir-ho de forma directa.
Els models matemàtics i algorismes que es desenvoluparan en el marc d'aquesta Acció COST podrien trobar aplicacions en altres àmbits, com ara l'anàlisi de riscos financers o el càlcul analític massiu.
Per açò, aquest projecte explica també amb la participació de tres socis industrials, dues empreses capdavanteres en el desenvolupament de programari científic, i una consultora del sector financer.
En l'última convocatòria d'Accions COST es van presentar 454 propostes, de les quals solament 35 han sigut concedides.
El projecte liderat per l'Institut de Física Corpuscular és l'únic seleccionat en l'àmbit de la recerca en física de partícules elementals. |
El PSOE té intenció de presentar en aquest nou curs polític un complet Pla de Reactivació Democràtica que, entre d'altres mesures, inclourà mesures com posar un límit al deute dels partits polítics, permetre que els parlamentaris cotitzin a la Seguretat Social i puguin cobrar l'atur, limitar l'anomenada 'porta giratòria' dels polítics i fins i tot tancar-la per als expresidents de Govern, reduir aforats i limitar aquesta protecció a l'exercici del càrrec.
Així ho ha explicat a Europa Press el secretari de Regeneració Democràtica del PSOE, Ximo Puig, qui serà l'encarregat de presentar "una iniciativa de reacció democràtica que ataqui qüestions fonamentals" com "la transparència com a antídot contra la corrupció", l'exercici honrat de la política, la rendició de comptes davant dels ciutadans o la participació de la ciutadania en la vida dels partits.
Segons la seva opinió, és el PSOE qui ha de donar aquest pas perquè el PP "no serà creïble mai mentre no assumeixi responsabilitats polítiques" per assumptes com els casos Gürtel i Bárcenas.
"Com serà creïble parlar de regeneració democràtica des d'un partit al qual han assegut a la banqueta tres tresorers, del qual un jutge ha dit amb claredat que hi ha hagut finançament il·legal i que les seves obres es van pagar amb una caixa B, i els dirigents del qual van cobrar sobresous milionaris?, es pregunta.
Per al també secretari general dels socialistes valencians, la Justícia ha demostrat que el PP "ha anat dopat a les eleccions" gràcies a aquest finançament il·legal, i ara "la política antidòping no la poden provocar aquells que han estat els que han organitzat aquest sistema".
Després de la decisió de publicar al setembre les declaracions de béns dels membres de la nova direcció federal, Puig té intenció de promoure un codi ètic per a la política que censuri conductes que, sense ser delicte, no poden ser atribuïdes a responsables públics, com no pagar impostos o multes.
Es tracta d'"anar més enllà" perquè serveixi d'"agent remoralitzador" de la societat.
El dirigent socialista, que té intenció de reunir-se amb organismes com Transparència Internacional, presentarà mesures per assegurar el compliment de la llei d'incompatibilitats i per limitar o fins i tot tancar "la porta giratòria" entre política i empreses.
"És evident que cal exemplificar absolutament la vida pública i en una situació de crisi com l'actual caldria aprofundir també en el que són les incompatibilitats dels càrrecs públics --indica--.
Eliminar les possibilitats de les portes giratòries i al mateix temps també dignificar la vida del polític".
En aquest sentit, es mostra partidari que els diputats cotitzin per la seva activitat parlamentària i puguin tenir la seva assegurança de desocupació en lloc que fitxin per una empresa on pot haver col·lisió d'interessos.
"Prefereixo que un diputat tingui assegurança de desocupació que pugui anar-se'n a treballar a una empresa a la qual ha beneficiat amb les seves decisions", ha afegit.
I també rebutja la "porta giratòria" en el cas dels expresidents del Govern, que segons la seva opinió "poden ajudar molt" al país i han de tenir el seu espai i la contraprestació que reben dels Pressupostos, sense necessitat de recórrer a ser contractats per multinacionals.
Una altra de les seves iniciatives anirà encaminada a garantir que el finançament dels partits sigui "absolutament transparent", que combini recursos públics amb aportacions de persones particulars (no empreses) i amb la qual es limitin tant les despeses dels partits com la seva capacitat d'endeutament.
Segons la seva opinió, l'endeutament dels partits acaba produint problemes en el que és la gestió ordinària dels assumptes públics: "No pot ser que s'engreixi de tal manera el deute que finalment aquest deute llasti fins i tot el funcionament de la democràcia, perquè els partits polítics són essencials per a la democràcia", sosté.
Per a Puig, els partits no són només dels seus militants i dirigents, sinó "patrimoni del conjunt de la societat", i com a tals cal reforçar la seva transparència perquè els ciutadans "han de saber què està passant d'aquí als partits polítics i hi ha d'haver una permanent fluïdesa d'informació per a la presa de decisions final, que és la dels ciutadans".
Respecte a l'aforament, el dirigent del PSPV i del PSOE reclama "un estudi seriós i rigorós" sobre els 10.000 càrrecs públics que actualment estan protegits per aquest fur, la majoria dels quals no són polítics, sinó jutges, fiscals o policies.
Tot això per buscar una reducció pactada d'aquest número "en funció de l'interès general": "Pot ser que en altres circumstàncies històriques tingués algun tipus de raó, però ara mateix cal 'resetejar' també grans zones del sistema", opina.
Però també advoca per reduir l'àmbit d'aplicació de l'aforament i recorda que a les Corts Valencianes ja van presentar una iniciativa per limitar la protecció a l'exercici del càrrec, ja que considera que "no té cap sentit l'aforament per a persones que han estat atrapades al volant amb una taxa d'alcohol superior a la permesa".
"El que cal garantir és la llibertat d'expressió i exercici dels diputats i diputades, però res més --subratlla--.
Tota la resta, l'àmbit privat és l'àmbit privat".
Ximo Puig no creu que les investigacions judicials que han esquitxat el govern socialista andalús puguin frenar aquest tipus de propostes perquè són casos que "no tenen res a veure" amb el finançament il·legal d'un partit i a més creu que la Junta d'Andalusia "va actuar, i va actuar conjuntament amb la Justícia".
Però, en tot cas, avisa que "els corruptes no tenen bandera" i adverteix que aquell partit que protegeixi un corrupte "haurà d'assumir la seva responsabilitat política", tot i que sigui a les urnes.
"Ara mateix estem ja en temps de descompte en la reactivació de la democràcia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La inversió està destinada als professionals de joventut, a les Oficines Joves i a les activitats que es duen a terme amb els Plans Locals i Comarcals de Joventut de les comarques de l'Alt Pirineu i Aran
Les comarques de l' Alt Pirineu i Aran rebran aquest any un total de 444.477 euros per part de la Generalitat de Catalunya per a desplegar les polítiques de joventut als diferents municipis i comarques.
Aquest pressupost, així com també totes les actuacions que se'n deriven, queda recollit al contracte programa 2017 del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, document que aquest matí s'ha presentat a la Taula de Demarcació de Joventut de les comarques pirinenques.
Bona part d'aquest pressupost, un total de 191.567 euros, es destinarà als plans locals i comarcals de joventut que s'impulsen a 37 ens locals de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran.
Mitjançant aquests plans, els diferents ajuntaments i consells comarcals duen a terme actuacions que el propi món local ha definit com a estratègiques per donar resposta a les necessitats particulars dels joves de cada municipi.
En total, a les comarques pirinenques hi ha avui 8.086 nois i noies de 15 a 29 anys, equivalent al 14,8% del total de població.
A més de dotar diferents poblacions de personal tècnic compartit per a desplegar aquestes polítiques, les actuacions dels plans locals i comarcals de joventut abasten diferents línies d'actuació que van des d'aspectes laborals a temes de salut jove, passant per l'oferta educativa o la cultura.
Totes les estratègies i actuacions fixades als plans de joventut segueixen els principis de qualitat, participació, transformació i integralitat, i són avaluades per la Direcció General de Joventut.
Aquesta també revisa que les actuacions concretes concordin amb el marc general que estableix el Pla Nacional de Joventut 2020 i el Pla d'Actuació Territorial de Joventut 2020, fixats per ampli consens de la joventut organitzada, el món local i la Generalitat de Catalunya.
El contracte programa del Departament que avui s'ha donat a conèixer a la Taula de Demarcació de Joventut celebrada a Tremp –en una reunió en què han assistit tècnics i consellers comarcals de joventut–, també ha consignat un total de 125.000 euros per al manteniment i el desplegament del catàleg de servei a les quatre Oficines Joves (OJ) que hi ha en funcionament a l'Alt Pirineu.
Juntament amb els Punts d'Informació Juvenil, aquestes quatre OJ formen part de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil i van atendre el 2016 un total de 12.487 usuaris i 19.681 consultes, majoritàriament relacionades amb l'oferta educativa i el mercat laboral.
Finalment, el Contracte Programa també inclou una partida destinada als serveis comarcals de joventut de l'Alt Pirineu i Aran, que per aquest 2017 és de 127.910 euros.
Amb aquest pressupost, els cinc consells comarcals cobreixen les competències que tenen delegades en matèria de coordinació del servei comarcal, de supervisió de les instal·lacions juvenils (cases de colònies, albergs, campaments juvenils, aules de natura i granges escola) i de regulació de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.
Al llarg de l'any 2016, Joventut va registrar a les comarques pirinenques de Catalunya un total de 387 activitats d'educació en el lleure.
El nombre de participants a aquestes activitats va ser de 13.418, entre joves i monitors.
La Taula de Demarcació de Joventut és l'òrgan encarregat de fer el diagnòstic, identificar les problemàtiques, establir les prioritats i, finalment, elaborar les propostes en matèria de joventut de la demarcació.
Els resultats d'aquesta taula són el recull de les propostes recollides a les Taules Comarcals de Joventut i, posteriorment, són elevades a la comissió interinstitucional de joventut.
En aquesta comissió, d'àmbit nacional, és on s'aproven les propostes concretes que acabaran impulsant els municipis a través del Pla d'Actuació Territorial de Polítiques de Joventut.
Al conjunt de Catalunya, el pressupost de la Direcció General de Joventut per al món local mitjançant el contracte programa 2017 del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies és d'un total de 6,3 milions d'euros.
D'altra banda, el conjunt de la Generalitat de Catalunya inverteix un total de 284,5 milions d'euros en polítiques de joventut aquest 2017, a través del desplegament de 529 actuacions recollides al Pla d'Actuacions en Polítiques de Joventut del Govern 2017-2020. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Us penjo les cançons presentades per la Toñi i la Vidina, respectivament:
tots amb el nostre toc original,
No vulguis mai semblar el que no ets
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial,
ets únic i com tu no n'hi ha cap.
Mira dintre teu a veure què hi veus.
Hi ha cordills i motors i un sac amb records.
També hi pots trobar un tros d'entrepà,
guardada en el cor la clau de l'amor
i gotes d'orgull per fer brillar els ulls.
El bandoler, Lluís Llach (versió de Partido)
tots els crits que allà han pregat:
que tinc dos fills i una esposa,
De deures per dimarts hi ha els exercicis sobre els verbs semblar i assemblar-se i el subjuntiu que vaig repartir a classe.
D'altra banda, encara hi ha gent que té les exposicions sobre el guia turístic.
M'agradaria enllestir aquest tema al més aviat possible.
També hi ha alumnes que encara no m'han lliurat les receptes de cuina.
De deures per dimarts hi ha l'exposició per parelles de com arribar a un lloc.
També heu de llegir-vos la biografia abreujada de Paco Candel que vaig repartir a classe.
Com sabeu, des de fa temps el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dedica cada any a la commemoració d'algun aniversari significatiu dins del marc cultural dels Països Catalans.
Aquest 2014 està dedicat al centenari del naixement de Joan Vinyoli i al cinquantè aniversari de la publicació d' Els altres catalans, de Paco Candel.
He extret de la Gran Enciclopèdia Catalana la biografia d'ambdós perquè en pugueu conèixer la figura i l'abast de la seva obra.
De formació autodidàctica, el coneixement de Rilke (de qui féu excel·lents versions) i Riba, als quals s'afegiren després Hölderlin, Rimbaud i Shakespeare, determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme: el poeta ha de lliurar-se a l'emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l'ésser.
Començà la seva producció amb Primer desenllaç (1937), on un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l'esperit en si mateix o en un objecte, és potenciat per un llenguatge sobri.
De vida i somni (1948) desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de la imatge, amb poemes de factura simple i de línia melòdica depurada.
El to de Les hores retrobades (1951) és marcadament elegíac dins aquest estil.
El callat (1956) deu l'origen dels seus millors poemes a una exigent il·luminació verbal que s'imposa al poeta, el qual es limita a vigilar la cohesió d'un llenguatge clarament simbòlic./> Realitats (1963) representa un canvi notable, en tendir el poeta cap al realisme i accentuar l'objectivació i la despersonalització, que es concreta en poemes despullats de retòrica, en els quals, però, l'aspecte quotidià mantindrà encara ressons simbòlics, una opció lírica que ha reeixit en obres com Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), Llibre d'amic (1977) i El griu (1978).
El 1975 aplegà la seva poesia a Poesia completa 1937-1975 i el 1979 ho féu a Obra poètica 1975-1979, però continuà la seva poesia amb Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d'Abelone (1982), Domini màgic (1984) i amb Passeig d'aniversari (1984), que rebé nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i el Premio Nacional de Literatura.
Pòstumament hom ha publicat la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol en el recull Barcelona/Roda de Ter.
Francesc Candel i Tortajada (Casas Altas, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925—Barcelona,23 de novembre de 2007).
Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana.
A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d'on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort.
El 1939 hagué de deixar l'escola i començà a treballar en oficis diversos.
Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s'inicià com a periodista.
Féu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d'una literatura amb un clar esperit de denúncia social i de compromís amb els més desafavorits, ja evident en les seves primeres novel·les, entre les quals Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto el paisaje (1959) Temperamentales (1960) Treinta mil pesetas por un hombre (1962) i Dios, la que se armó (1964), així com en les narracions Échate un pulso, Hemingway (1959) i diversos reportatges.
El 1964 publicà Els altres catalans, obra a mig camí entre el reportatge i l'assaig literari i que obtingué una difusió extraordinària.
Hi exposava l'aïllament de la immigració castellanoparlant que el franquisme afavorí amb l'objectiu d'erosionar la personalitat catalana.
El sorgiment, com a resultat d'aquesta política, d'una identitat indefinida i reforçat, a més, per l'esquerda socioeconòmica de la majoria d'immigrants, el portaren a defensar-ne la integració al país d'arribada per tal de preservar la cohesió social, visió que també assumia les reivindicacions del catalanisme i rebutjava reaccions de tipus lerrouxista.
Posteriorment, continuà l'evolució d'aquesta qüestió a Parlem-ne (1967), Encara més sobre els altres catalans (1973), Els altres catalans vint anys després (1985) i Els altres catalans del segle XXI (2001), en col·laboració amb Josep M.Cuenca i Flores, en el qual tractà específicament de la nova immigració extraeuropea.
Paral·lelament, la crònica social, especialment dels marginats i exclosos, continuà essent la seva preocupació central, que reflectí en ulteriors novel·les ( Los hombres de la mala uva, 1968; Historia de una parroquia, 1971), narracions ( El juramento y otros relatos, 1987; Petit món, 1999; El sant de la mare Margarida, 2001; Patatas calientes, 2003) i diversos assaigs, reportatges i prosa diversa entre els quals Los que nunca opinan (1971), Ser obrero no es ninguna ganga (1968, que no pogué ser publicat íntegrament fins el 1976), Carta a un empresario (1974), Crónicas de marginados (1976), Barrio (1977) i La nova pobresa (1989).
El seu compromís social l'involucrà en la política, activitat que el vinculà estretament al PSUC, tot i que no hi milità.
Del juny del 1977 al desembre del 1978 fou senador per l'Entesa dels Catalans i del 1979 al 1983 regidor a l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat com a independent per aquest partit.
Producte d'aquestes experiències foren Un charnego en el senado (1979) i Un Ayuntamiento llamado ellos (1994), de to acusadament crític.
Publicà també diversos llibres de memòries i autobiogràfics: Aquella infància esvaïda (1987), Crònica sentimental, informal i incompleta (1936-1986) (1992), Les meves escoles (1998), Memòries d'un burgès i d'un proletari: de la República al 23-F (1931-1981) (1996), i Francesc Candel.
Primera història, primera memòria (2006).
De les seves nombroses col·laboracions a la premsa, en sortiren diversos reculls d'articles ( La carne en el asador, 1966; Esa infancia devastada, 1980; Candel contra candel, 1981).
Rebé diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1983), el Ramon Trias Fargas (1997), Jaume I (1997), el Ciutat de l'Hospitalet (2000), la Medalla d'Or de la Generalitat (2003) i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (2004).
L'any 2005 es creà la Fundació Paco Candel, a la Zona Franca, que des del 2008 atorga el premi Memorial Candel a la trajectòria de persones distingides pel seu compromís social.
Per si voleu seguir de prop les activitats dedicades als dos escriptors, aquí teniu diversos recursos a Internet per a fer-ne el seguiment:
Web de la Fundació Paco Candel:
Web oficial de la Generalitat de Catalunya dedicat a l'Any Vinyoli:
Aquí teniu les cançons presentades pel Gregorio i la Begoña, respectivament:
L'escala fosca i la imatge vella
I el llit de fusta negra i foradada
i l'arribar suau d'una matinada
Però no vull que els teus ulls plorin,
i oblidar tot d'una la teva imatge
Cal carregar la guitarra a l'esquena
que un vespre gris remuntant la carena
Les ones han d'esborrar les petjades
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
salto i salto sobre els núvols,
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist.
Voldria nits amb pintes de colors.
Fins a la lluna i tornar t'estimo jo!
Els meus ulls són com bombetes,
fins a la lluna i tornar... t'estimo jo!
De deures per Setmana Santa heu de fer una recepta seguint els criteris que hem comentat a classe: 2a persona del plural de l'imperatiu.
Penseu que finalment la penjarem al receptari que també podeu consultar en aquest blog.
Espero que us animeu i que porteu el plat el dia de la II Trobada Gastronòmica, al mes de juny.
Us enviaré per correu la plantilla en Word perquè hi pugueu fer el text.
D'altra banda, també heu de fer l'exercici 2 del full de verbs en present de subjuntiu i l'activitat 1 de la pàgina 32.
Que passeu una bona Setmana Santa!
De deures per Setmana Santa hi ha l'activitat 2 de la pàgina 113, l'àudio de la pàgina 114 i escriure un text de 25 paraules on expliqueu què regalareu i què us regalaran per Sant Jordi.
Comencem, doncs, a familiaritzar-nos amb els verbs en futur.
D'altra banda, recordeu que el dia 29 d'abril farem l'activitat oral avaluable que consistirà a donar indicacions per arribar a un lloc (això ho decidiu vosaltres).
Es tracta d'utilitzar la perífrasi d'obligació i/o la forma d'imperatiu.
Es farà per parelles, de manera que caldrà intercanviar els rols.
Us deixo aquí els dos models per fer indicacions en imperatiu que vam veure a classe.
El primer, en 2a persona del singular; el segon, en 3a persona del singular:
−Perdona, on és el Mercat de la Boqueria?
Segueix per aquest carrer i tomba la segona cantonada a l'esquerra.
Després gira a la dreta i trobaràs el Mercat de la Boqueria.
Pugi per aquest carrer i tombi a la dreta.
Després continuï recte i trobarà el Passeig de Gràcia.
Giri a l'esquerra i de seguida trobarà l'edifici que busca.
De deures per dijous hi ha el primer exercici del present de subjuntiu del full que vaig repartit a classe.
D'altra banda, continuarem amb les exposicions orals pendents. |
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha insinuat que darrere el manteniment de Josep Borrell com a ministre hi ha la mà del rei Felip VI.
A veure si d'aquí a uns anys ens ho explica ell mateix a la manera d'en Torcuato Fernández Miranda: "Lo que el rey me ha pedido"...", ha deixat anar.
Puigdemont ha citat en aquest sentit, la reflexió que ha fet la periodista Pilar Rahola apuntant que a Madrid circula aquesta tesi: el rei d'Espanya va ser qui va imposar Borrell al govern.
A veure si d'aquí a uns anys ens ho explica ell mateix a la manera d'en Torcuato Fernández Miranda: "Lo que el rey me ha pedido"... https://t.co/F1AEwY1Tgh
"Per això, Carles Puigdemont, no el podrien fer dimitir, perquè està coronat.
És igual les barbaritats que digui o faci, si.
És cert que gaudeix del blindatge borbònic.
Per això, no el podrien fer dimitir, perquè està coronat.
Es igual les barbaritats que digui o faci, si És cert que gaudeix de blindatge borbònic. |
La Marga, una dona de gairebé setanta anys, anuncia als seus tres fills que té la ferma intenció de vendre la casa d'estiu familiar amb el propòsit d'emprendre un llarg i misteriós viatge.
Els demana que passin per allà al més aviat possible per triar mobles, estris o records que vulguin conservar, abans que la venda es dugui a terme.
L'Héctor, el germà gran, proposa aprofitar el mateix cap de setmana en què desmuntin la casa entre tots per celebrar en família el seu casament amb la dona amb qui fa més de quinze anys que viu i de qui tots esperaven que se separaria.
Documental sobre la lluita de les dones a l'Argentina per aconseguir [..] |
Més que Boris Johnson, qui realment ha arrasat en les eleccions britàniques ha estat el cansament.
A Johnson l'han votat els seus i els creients més ferms del Brexit que, el 2017, van abandonar Theresa May perquè no es refiaven de la seva fe de conversa.
Però la victòria l'hi ha concedit l'esgotament dels altres votants, especialment laboristes i liberals.
Ni Jeremy Corbyn ni Jo Swinson no han sabut liderar amb intel·ligència i representar amb convicció els partidaris de quedar-se a la UE, o simplement dels escèptics davant dels miracles anunciats amb el Brexit.
Els conservadors han aconseguit mobilitzar més vot (+6,1%, dades BBC) als districtes que al seu dia van donar suport amb força a l'opció de l' exit, que votants han perdut (-2,9%, dades BBC) als districtes que van optar pel remain.
Els laboristes han perdut suports en tots dos, entre brexiters (-10,4%, dades BBC) i remainers (-6,4%, dades BBC).
A Corbyn no li ha pesat un programa electoral que, fa vint anys, hauria estat qualificat de pura socialdemocràcia i avui cau demonitzat com a "marxista" i d'"extrema esquerra".
L'ha perjudicat haver esgotat i cansat els seus votants amb la seva vacil·lant posició i constants ambigüitats sobre què fer amb el Brexit.
Uns volien Brexit tant sí com no i els altres únicament volien que tot acabés d'una vegada.
Ha guanyat qui ha promès fer-ho més ràpid
La derrota en districtes del nord d'Anglaterra, blindats als laboristes des de les salvatges polítiques de reconversió industrial implementades per Margaret Thatcher, simbolitza el tedi d'un electorat laborista atrapat entre el Brexit i les amenaces d'un incert futur econòmic que els pot tornar als terribles anys vuitanta.
Els qui s'han cregut que Boris Johnson té un pla de veritat per al " get Brexit done ", han anat a votar.
Els qui no sabien o dubtaven si Corbyn tenia efectivament un pla, s'han quedat a casa o han buscat refugi en un altre port.
Els liberals han pujat en districtes brexiters i remainers amb el seu discurs temperadament europeu (2,6% i 1,7%, dades BBC), però sembla haver pesat més la lògica bipartidista del vot útil que l'opció amb possibilitats reals de governar, a dreta o a esquerra.
Una vegada més, la victòria tory es concentra a Anglaterra i el converteix cada vegada més en un partit anglès.
A Gal·les i Escòcia el cansament dels votants no afins al Brexit s'ha refugiat en el Partit de Gal·les i, sobretot, en els nacionalistes escocesos, beneficiats doblement pel vot útil en tractar-se també d'un partit de govern al seu país.
Boris Johnson ha guanyat amb majoria absoluta sumant tot just 300.000 vots més que els que a Theresa May no li van bastar el 2017.
Ho ha fet prometent dedicar a la sanitat els mateixos bilions que prometia estalviar amb la sortida de la UE i va negar l'endemà del referèndum, anunciant 40 nous hospitals per al 2030 quan només n'hi ha previstos sis fins al 2025, declarant-se contrari a les mateixes polítiques d'austeritat que va practicar i va defensar com a membre del govern conservador, o prometent xifres de despesa pública que, quan les comprometen els laboristes, li semblen pur marxisme.
No sembla que res d'això hagi importat massa.
Ha guanyat qui ha promès fer-ho més ràpid.
Una lliçó que convé no oblidar. |
Espero que aquests darrers mesos hagin servit per veure que Espanya farà el calgui per acabar amb l'independentisme, sigui o no processista. "
Si no és així, és que estàs sonat i cal tancar-te.
Aquesta serà la doctrina que cada dia s'anirà imposant entre la magistratura rojigualda.
Ara han tret el Sant Cristo Gros dels tribunals, però fa temps que tenen pensats altres plans de més envergadura.
A Madrid existeixen uns poders que coneixen bé la història i tenen una visió sobre Catalunya que va molt més enllà d'una simple legislatura o d'una cojuntura parlamentària determinada.
Hi ha estratègies que fa temps que es couen i no dubtaran en aplicar-les, si cal.
Als encarregats de pensar-les els mou fonamentalment l'odi ètnic contra els catalans.
Sense entendre això, sempre anirem a les palpentes i rebrem per tot arreu.
Precisament sobre aquest fet descansa l'alternativa de balcanitzar Catalunya, en la seva versió bosniana per ser més precisos.
Vindria a ser la seva particular "solució final".
Fa temps que van posant les bases teòriques i pràctiques amb precisió.
Un dels pares intel·lectuals és Federico Jiménez Losantos, qui l'any 1995 ja publicava un llibre amb un títol revelador: " Lo que queda de España.
Sense oblidar que l'any 1981 ja va ser un dels impulsors del " Manifiesto de los 2300 " en contra de l'escola catalana i que fou l'embrió de l'actual conflicte lingüístic que avui ens ocupa.
Vist com un "ultra" des de Catalunya durat una colla d'anys, les seves posicions han acabat esdevenint les majoritàries dins el parlamentarisme espanyol.
És dels de la primera fornada del " a por ellos! ".
El discurs dels "losantos" ha acabat quallant a Espanya i és calcat al que difonien els ideòlegs de la gran Sèrbia.
Conté els mateixos fonaments teòrics del "Memoràdum de l'acadèmia de les arts i les ciències de Sèrbia" (1985) que va configurar el relat polític de l'esclat de la guerra.
Allà es deia que la descentralització portava a la desintegració de Iugoslàvia i que els serbis eren menyspreats i discriminats en els altres territoris de la Federació que no fossin el seu.
De forma minuciosa van posant les peces a lloc.
Aquí rau l'explicació de la gran campanya mediàtica que els mitjans espanyols li han fet a C's en els darrers anys.
Res millor que promoure una formació política catalana sense rèmores franquistes visibles (a diferència del PP) que representin la "nova" Catalunya espanyola.
Combatre l'independentisme que Espanya sabia que estava latent en la societat catalana, no podia fer-se amb l'estil tronat dels 40 años de paz.
Calia ficar l'ou de la serp a Catalunya per poder tenir un gruix important de diputats "txètniks" al Parlament.
Si Radovan Karadzic o Biljana Plavsic varen fundar el Partit Democràtic Serbi per vetllar pels interessos dels anomenats serbobosnians, i contra les suposades agressions dels seus veïns, el partit de Rivera i Arrimadas segueix la mateixa línia discursiva d'aquells criminals.
Amb tot, els seus paral·lelismes no s'acaben aquí.
Aquells capitostos serbis tenien pensada, i van aplicar, la mutilació del territori.
Ara, la particular República Sèrbia de Bòsnia de C's és Tabàrnia, la qual ha de significar el que escrivia el mateix Jiménez Losantos fa poques setmanes: " Tabarnia es España dentro de Cataluña.
L'esperit serbobosnià de color taronja s'ha desfermat i ja ningú l'amaga.
No oblidem que els derrotats i els humiliats sempre són els ingenus. |
Una jutge de Barcelona ha conclòs la instrucció de la causa contra l'expresident de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) Antonio Marsal, el qual acusa d'haver-se apoderat de fons públics i privats d'aquesta entitat "que havien de ser destinats a la formació de treballadors del sector", recull una sentència a la qual ha pogut accedir Europa Press.
Marsal presumptament va saquejar més de 600.000 euros i per justificar aquest desviament de fons va emetre "factures mentiders" entre diverses empreses que ell controlava però que en realitat no havien fet cap treball per a la Patronal Metl·lúrgica, ha publicat aquest dijous El País.
En la sentència que tanca la instrucció i deixa Marsal a un pas de seure al banc dels acusats, la magistrada del jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, relata que després d'emetre aquestes factures falses, l'acusat va ingressar "les esmentades quantitats en comptes a l'estranger no declarades a Espanya".
La jutge acusa en aquesta causa també el llavors director d'UPM, Àngel H., per presumptament haver autoritzat "amb càrrec a fons públics" de la Generalitat el pagament a la seva dona, Margarita S., de tasques fictícies; la dona també continua imputada per suposadament emetre les factures falses i cobrar-les.
A més, està acusada en el cas la llavors responsable del departament de formació de la UPM, María Magdalena G., per suposadament haver autoritzat pagaments a empreses de Marsal amb càrrec a fons públics estatals i altres propis de la Patronal, amb coneixement que els treballs no existien.
També la que era responsable del departament d'administració de la UPM, Cristina Isabel L., pel mateix: autoritzar els pagaments "amb coneixement de l'efectiva no prestació d'aquests treballs documentats en les factures".
Finalment, la jutge acusa Àngel B. per presumptament haver assessorat Marsal "sobre la manera de com podia apoderar-se en el seu benefici de fons públics".
La jutge ha tancat la instrucció i ha donat trasllat de la mateixa a la Fiscalia i a l'acusació perquè sol·licitin l'obertura del judici o el sobreseïment de la causa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
19 de Febrer de 2011, el CV Sant Cugat cau al tie-break de les semifinals de Superlliga Junior femenina davant el CV Las Palmas Gran Canaria 2014, en el que per...
Anunzia Solucions Tecnològiques, S.L. li ofereix la possibilitat d'obtenir la millor relació qualitat preu en aplicacions Internet, software de gestió i programes.
A més, comptarà amb tot el suport i assessorament dels professionals més q...
Després de setmanes d'entrenament i preparació per la lliga regular ha arribat el cap de setmana del debut per la majoria d'equips que arrenquen demà la temporada 2011-12 a les seves respectives competicions.
Amb la reestructuració a les co...
Cap de setmana molt especial pel voleibol català, i sobretot per a la Federació Catalana de Voleibol.
Quan dissabte arrenqui la competició 2011-12 arreu de les pistes catalanes, l'ens federatiu català es trobarà d'aniversari, ja que estarà d&r...
tenda de voleibol, tenda de volei-platja, equipació de voleibol, material per voleibol, pilotes de voleibol, pilota de voleibol, pilotes de volei-platja, pilota de volei-platja, camisetes, bambes de voleibol, xarxa de voleibol, beachvolley material |
Tal dia com avui de l'any 1282, fa 735 anys, la infanteria de marina del comte-rei Pere II de Barcelona i III d'Aragó desembarcava a Trapani (a l'extrem occidental de Sicília) al crit de "Desperta Ferro!" i provocava la fugida dels exèrcits francesos que ocupaven l'illa.
Carles d'Anjou, sobirà de Nàpols, governava Sicília després d'haver deposat amb les armes el rei legítim, Manfred, el sogre de Pere.
Les oligarquies sicilianes —fidels a la dinastia deposada malgrat la repressió angevina—; havien negociat amb el comte-rei Pere oferint-li la corona que legítimament corresponia a la seva esposa Constança com a hereva del rei Manfred Hohenstaufen.
Però aquelles guerres que enfrontaven catalans i francesos pel domini de la meitat meridional de la bota italiana, en realitat estaven emmarcades en un conflicte d'abast superior que enfrontava les principals potències europees de l'època.
Per una banda hi havia el bàndol de l'emperador alemany, format per un conglomerat de principats independents alemanys i per les repúbliques urbanes del nord de la península italiana.
I per l'altra banda hi havia el Pontificat i el regne de França.
Els comtats independents catalans que dos segles abans havien estat aliats del pontífex havien basculat cap al bàndol imperial a mesura que es feia més estreta l'aliança entre Roma i París.
Mapa expansió marítima / Wikimedia Commons
El desembarcament de Trapani marcaria l'inici de la conquesta de Sicília, Malta i Gerba; i poc després de Nàpols i Sardenya.
Aquestes empreses militars aturarien l'expansió marítima francesa i els bandejaria de la bota italiana i de la mar Tirrena; tallant-los-hi la ruta per accedir a la Mediterrània oriental.
Poc després del desembarcament, Pere el Gran era coronat rei a Palerm, i es convertia en el primer d'una llarga nòmina de reis sicilians de la dinastia Berenguer-Hohenstaufen vinculats políticament a la cancelleria de Barcelona.
Durant més de dos segles el rei de Sicília va ser o bé el mateix comte-rei catalano-aragonès, o bé un membre de la dinastia reial catalano-aragonesa. |
Al projecte Litomet entenem la zona de rereplatja com la part on acaba la platja i comença la zona urbanitzada o natural cap a l'interior |
El nom descriu com de complicat ha estat aconseguir-lo, segons expliquen els veïns.
Durant gairebé dos anys han negociat amb el districte la cessió d'aquest solar buit per convertir-lo en un hort urbà.
MANEL PASCUAL, membre de l'Associació Cultural i Social Bac de Roda
Contínuament s'havia de fer neteja perquè, sobretot, de cara a l'estiu, comportava una problemàtica important.
Des de rates a mosquits o tot tipus d'insectes.
L'hort, ara ja veieu com està, elimina aquest tipus de reclamacions i problemes de cara al veïnat més proper."
La idea de donar un ús diferent als diners que es gastaven a netejar el terreny la va tenir el Manuel.
MANUEL BIEDMA, usuari de l'hort
Des del districte es van fer les adequacions necessàries per poder conrear.
Es va netejar la terra, que estava contaminada, es va instal·lar el reg i es va disposar d'un barracó per guardar-hi les eines.
La resta de feina la van fer els veïns.
MARCO SALMASO, usuari de l'hort
Només hi posem adob natural, res de químic.
Ara tenim enciams, cebes tendres, api, pèsols i pastanagues."
L'hort ha tingut una bona acollida.
Hi ha llista d'espera per poder aconseguir una de les parcel·les, per això ara es plantegen demanar al districte que habiliti l'altra part del solar que encara està buida.
Han estat gairebé dos anys treballant per aconseguir transformar un solar buit en un hort urbà.
Aquesta feina constant i, en ocasions complicada, és el que ha inspirat els veïns de Provençals de Poblenou per batejar-lo com l'Hort dels pebrots.
Es troba al número 86 del carrer de Fluvià i disposa de 20 parcel·les de conreu.
La finalitat d'aquest espai és doble: d'una banda, està la principal, el conreu de verdures de manera ecològica; i, de l'altra, és un instrument per garantir el manteniment en bones condicions del terreny.
Abans de ser un hort es trobava abandonat i, segons comenten els veïns, hi havia deixalles de tota mena que causaven l'aparició de mosquits i rates.
Els veïns, en col·laboració amb el districte, que els va netejar la terra, els va instal·lar el reg i els va disposar d'un barracó per guardar les eines, es van encarregar de convertir-lo en un espai en què practicar l'agricultura urbana.
Hi ha llista d'espera per poder aconseguir una de les parcel·les, per això ara els veïns es plantegen demanar al districte que habiliti l'altra part del solar que encara està buida.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Descarrega PDF Grau en Estudis d'Arquitectura (GEArq)
Descarrega PDF Màster en Arquitectura (MArq)
El títol de Grau en Estudis d'Arquitectura (GEArq) i el Màster en Arquitectura (MArq) s'emmarquen en l'esquema general de la formació de l'Arquitecte que l'ETSAV aborda en la seva totalitat a través d'un sistema modular 3+2+1.
El primer mòdul ( 3 anys), té com a objectiu apropar progressivament l'estudiant a la disciplina arquitectònica, tot proporcionant una formació general sobre les matèries que conformen els estudis i el seu desenvolupament bàsic.
La superació d'aquest primer mòdul, dóna lloc a l'expedició d'un Diploma atorgat per l'ETSAV.
Els dos primers mòduls ( 3+2 anys), donen lloc al títol de Grau en Estudis d'Arquitectura que, a través de l'adquisició de les competències bàsiques, generals, transversals i específiques pròpies de la titulació, forma professionals preparats per a la inserció en el mercat laboral capaços de portar a terme projectes independents i exhaustius aplicats al disseny, capaços d'afrontar un màster universitari i permetre l'accés al màster en Arquitectura que habilita per a la professió d'arquitecte.
El tercer mòdul ( 3+2+1 anys) dóna lloc al títol de Màster en Arquitectura que formarà professionals que exerceixin la professió, capaços de dissenyar integralment edificis i espais urbans amb una preocupació inherent als entorns habitables i a la vida humana que s'hi desenvolupa.
* Per als estudiants que triïn l'inici dels estudis al febrer, s'ofereix un curs que permet DESCOBRIR L'ARQUITECTURA, d'un quadrimestre de durada, que es podrà reconèixer com a crèdits optatius ( fitxa de l'assignatura )
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès |
El periodista explora a 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' la relació entre "dos dels més grans provocadors del segle XX"
Barcelona.-El periodista de l'ACN Pere Francesch desgrana a l'assaig 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' (Edicions Cal·lígraf) els lligams entre "dos dels més grans provocadors del segle XX".
Uns artistes que l'autor ha après a mirar amb escepticisme i rigor, malgrat l'admiració que sent envers ells.
"He aconseguit ser crític amb Gainsbourg i Dalí i mostrar les seves llums i ombres", apunta Francesch, que reconeix que va començar a escriure el llibre amb una "màscara de fan".
Així mateix, explica que a l'assaig ha intentat "humanitzar" els protagonistes i mostrar-los a través dels seus ulls de periodista per apropar-los al lector d'una manera "fluïda".
En la presentació de l'assaig, en el marc de la 37a Setmana del Llibre en Català, Francesch ha remarcat que 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' és una "carta d'amor" als dos artistes, així com a la seva música i art. En aquest sentit, ha explicat que quan va escoltar un disc de Gainsbourg per primera vegada va entrar "en obsessió" i va sentir la necessitat de trobar algun vincle que l'unís amb Catalunya per poder escriure sobre ell.
I aquest vincle va ser Dalí."Els lectors ja coneixien Dalí, i ara també han descobert Gainsbourg", celebra Francesch, que ha recordat les primeres "sorpreses" que va tenir escrivint el relat, com ara quan va poder parlar amb l'actriu Jane Birkin, una de les parelles del músic, o quan va viatjar a París i va visitar la porta on es van conèixer els artistes.L'autor ha explicat que, malgrat que Gainsbourg i Dalí no van arribar a fer cap col·laboració junts, sí que compartien una certa atracció envers els temes eròtics, la sexualitat, l'escatologia, la provocació i el surrealisme, a més de la timidesa, que els va dur a posar-se "màscares" al final de la seva vida, marcada per la sol·litud i la tragèdia.Francesch ha defensat la primera persona que utilitza a 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' com una manera d'acompanyar els lectors en la descoberta dels artistes de la mà d'un relat "gens farragós".
D'aquesta manera, l'autor ha reivindicat "el periodisme a foc lent", amb la seva màxima "complexitat" de "picar portes" per fer entrevistes.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest és l'any amb més castells extraordinaris de tota la història: 121 castells per sobre del 3de9 amb folre, 13 més que l'any passat i això que no s'ha acabat la temporada.
Per Tots Sants es va arribar al total de 775 aletes de gamma extra a l'Era Moderna.
Una xifra rodona que permet posar en el mapa un món casteller amb cada cop més places de primer nivell.
Dels 775 castells de gamma extra coronats se n'han completat 525, i tan sols carregat 250 més.
Vilafranca és l'escenari més afortunat, amb 156 completats i 75 carregats.
El segueix Tarragona amb 85 complets i 60 coronats.
Tenint en compte exclusivament els completats, el tercer lloc és per Barcelona, amb 43 descarregats, mentre Valls en té 42 –tot i que l'absolut és major per Valls i també el nivell dels castells sumats–.
Municipis amb gamma extra a l'Era moderna:
17 de les 23 poblacions amb plaça de gamma extra han vist castells extraordinaris aquest any.
Sant Quintí de Mediona i Esplugues de Llobregat s'han afegit al grup de places selectes.
El Vendrell, l'Arboç i Vilanova han vist el seu primer castell de 10.
Municipis amb castells del grup 6 de dificultat, en negreta les poblacions que han vist gamma extra aquest 2016:
Municipis amb castells del grup 7 de dificultat, en negreta les poblacions que han vist gamma extra prèmium:
El difícil repte d'ajuntar-ho tot |
Els autors dels robatoris s'haurien especialitzat en accedir als domicilis escalant per les façanes
Agents del cos de Mossos d'Esquadra han detingut des de juny fins el 4 d'octubre, dos menors com a presumptes autors de nou robatoris amb força a l'interior de domicilis.
En la mateixa investigació s'ha detingut dos homes i una dona, d'entre 33 i 42 anys d'edat, de nacionalitat espanyola i veïns de Lleida, com a presumptes autors d'un delicte de receptació.
A finals de maig es van produir tres robatoris amb força en cases del carrer Arquitecte Morera i Gatell i carrer Castell de Gardeny de Lleida.
En tots tres casos els autors dels fets hi van accedir forçant les finestres després de saltar el mur perimetral de prop de dos metres d'alçada.
Els investigadors van determinar la identitat dels autors i a principis de juny van detenir un d'ells, un menor de 17 anys.
A mitjans d'agost els mossos van rebre l'avís d'un robatori a l'interior d'un pis del carrer Acadèmia.
El presumpte autor hauria accedit per les terrasses interiors de l'edifici.
La investigació va permetre recuperar, uns dies més tard, les joies sostretes en aquest darrer robatori en un establiment de compravenda.
Per aquest fet, el passat 6 de setembre es va detenir dos homes i una dona, de 42, 37 i 33 anys d'edat, ambdós veïns de Lleida i residents en el mateix domicili, com a presumptes autors d'un delicte de receptació.
A més d'aquestes joies els mossos van recuperar més material venut per aquestes persones que constava com a sostret en altres denúncie s.
Això va permetre relacionar-los amb dos robatoris més, en un pis del carrer Jaume Agramunt i en una casa del carrer Major d'Alpicat.
Finalment aquest dimarts 4 d'octubre els mossos van detenir novament el menor, que ja van detenir el passat 8 de setembre, com un dels presumptes autors dels tres robatoris a l'interior de domicilis de Torrefarrera.
El jove, que en el moment dels fets encara era menor, va quedar en llibertat després de comunicar a Fiscalia de Menors.
La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions. |
Mireia Vehí i Albert Botran, candidats de la CUP.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Els vuit rectors de les universitats públiques, al Paranimf de la UB | Foto: UAB
Aquest matí les universitats catalanes han celebrat els actes d'inauguració del curs.
I aquesta tarda, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, s'hi han trobat els vuit rectors de les universitats públiques per celebrar un "acte de denúncia per la manca de recursos de les universitats públiques catalanes".
Hi han intervingut el rector de la UB i president de torn de l'ACUP, Joan Elias, i la rectora de la Universitat Rovira i Virgili, María José Figueras.
En l'acte s'ha fet públic el manifest consensuat entre les vuit universitats, en el qual es reclama "una acció immediata dels poders públics i del Govern de la Generalitat de Catalunya per situar les universitats i la recerca científica com a prioritat estratègica de país".
Recorden que les universitats i centres de recerca públics "seixanta mil llocs de treball directe i un 1,7% del PIB català, i constitueixen un node essencial de recerca i transferència local i internacional", i que la falta de finançament està estrangulant aquest "nucli essencial pel manteniment i progrés de la societat".
Entre altres mesures, els vuit rectors demanen a la Generalitat que posi en marxa un "pla de xoc per a la millora del finançament de les universitats públiques pel període 2020-2022, amb l'objectiu de garantir el funcionament ordinari de les activitats acadèmiques i la qualitat universitària, sobretot en els àmbits de la docència i la recerca".
En concret, demanen que l'any 2020 la xifra de finançament de la Generalitat torni al nivell de 2010 (900 milions d'euros) i que l'any 2022 s'arribi als 1.300 milions.
Actualment, amb els pressupostos prorrogats de 2017, aquesta xifra és de 766 milions i, segons va explicar fa unes setmanes Joan Elias en una trobada amb periodistes, el tam-tam que els arriba és que no hi ha intenció de moure-la en els nous pressupostos del Govern.
A banda d'això, en el manifest que s'ha llegit aquesta tarda, els rectors demanen igualment que s'aprovi un pla d'inversions de la Generalitat "per fer front a la renovació i actualització de les infraestructures i equipaments docents i de recerca pel període 2020-2022, valorat en una inversió de 100 milions d'euros anuals", que també es posi en marxa un altre pla de xoc per estabilitzar les plantilles i reduir l'interinatge i precarietat de molts professors universitaris (els falsos associats); i que també es redueixin progressivament les taxes i preus universitaris que aplica la Generalitat des de l'any 2011, "fins a assolir una reducció aproximada del 30%".
"La nostra supervivència està en joc per la falta de finançament.
Només reclamem el necessari per desenvolupar correctament la nostra missió", ha dit Joan Elias en el seu parlament.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Els nens entenen millor els silencis que les paraules.
A Juan José Millás (València, 1946) li va caure el món a sobre quan amb sis anys va deixar les platges i la llum de la Mediterrània per traslladar-se amb la seva família a un barri obrer madrileny amb el prometedor nom de Prosperidad, llavors un lloc fred, erm i sense mar on li sortien penellons.
Els seus pares van intentar amb escàs èxit de convèncer-lo que aquell viatge era una aventura fantàstica.
La confusió i el desassossec es van instal·lar llavors en la ment d'aquell nen, avui un gran novel·lista que no renega de la seva condició de columnista i reporter d'èxit als diaris, entre ells el Diari de Girona i la resta de rotatius d'Editorial Prensa Ibérica.
Va tardar vint anys a tornar a València, el seu paradís perdut, per por de sentir-se defraudat d'aquella idealització infantil.
«Jo tinc molt de nen», es reafirma després de culminar la seva nova novel·la, Mi verdadera historia (Seix Barral), que conté un dogma inapel·lable: vivim dominats per l'atzar.
Millás alimenta les seves novel·les i els seus treballs periodístics de les seves experiències quotidianes, amb personatges propers desconeixedors de fins a quin punt són observats per un escriptor amb la inspiració en alerta permanent.
Ara passa temporades escrivint sense descans a Muros del Nalón (Astúries) mentre omple la seva casa madrilenya de llibres que envaeixen tots els racons, precisament quan una de les seves actuals preocupacions és la revolució digital que, assegura, espanta uns ciutadans sense horitzons, sotmesos a uns polítics que governen per a un món que ja no existeix.
No sé per què la descripció de l'escena de llançar la bala de vidre des d'un pont em recorda a Match Point, la pel·lícula de Woody Allen, perquè un fet aparentment insignificant pot canviar-te la vida.
El nen llança la bala per veure com funciona la llei de la gravetat sense poder-se imaginar les conseqüències que aquest acte tindrà per a la resta de la seva vida.
La vida funciona així i no acostuma a estar determinada per les grans decisions que prenem.
Vivim dominats per l'atzar i com que no suportem aquesta idea ens enganyem fent-nos creure que som fruit de la nostra pròpia planificació.
Quin fet aparentment insignificant va marcar la seva vida?
Un dia en què feia fred al carrer i vaig entrar en una biblioteca al barri de Prosperidad de Madrid.
Com que només es podia estar en silenci vaig agafar un llibre a l'atzar, Cinc setmanes en globus, de Jules Verne, i vaig caure dins d'aquesta novel·la.
A casa meva no hi havia tradició lectora i aquest fet em va convertir a mi en lector i va determinar la resta de la meva vida.
De qui és la veritable història que vostè narra en la seva nova novel·la?
És la vida de qualsevol adolescent que té un secret.
Tots els adolescents en tenen i alguns, encara que de poca entitat, marquen molt.
El món dels adolescents és un món de secrets i per això pertorben tant els seus pares.
Com ha aconseguit fer marxa enrere en el temps per ficar-se al cap d'un adolescent de dotze anys i comprendre com actua en la seva ment l'accident, la mort, la malaltia i la ruptura dels seus pares?
Jo tinc molt de nen i també d'adolescent perquè en la maduresa també hi ha misteri i confusió.
On s'ha inspirat vostè per trobar en l'amor per Irene la sortida del túnel en què l'havien ficat el seu sentiment de culpa i el món que s'ensorrava al seu voltant?
El sentiment de l'amor és essencial en l'adolescència i per això no podia faltar en aquest llibre una història d'amor que es viu com a salvació interna fins i tot quan destrueix.
Què hi ha d'autobiografia en aquesta novel·la?
M'alimento de les meves experiències i de les de persones properes per metamorfosar aquella experiència.
No és un llibre autobiogràfic en la seva literalitat però en l'essència segur que sí que ho és.
Són les seves novel·les la seva ombra?
En certa mesura les novel·les, tant les escrites com les llegides, acompanyen els autors com ombres.
És una por a no estar a l'altura que amb els anys s'atenua però que mai no desapareix.
Veig que a vostè això no li passa...
Gràcies a la meva faceta com a periodista.
A l'editor d'un diari no li pots dir que no et surt una paraula.
No m'imagino la meva vida d'escriptor sense els diaris i no considero tampoc que la meva obra periodística sigui menor que la literària.
Què hi ha de vostè a Mi verdadera historia que no s'hagi atrevit a confessar fins ara?
Hi ha coses inconfessables al llarg de tota una vida, però no és el moment de confessar-me ara.
Vostè diu que tot succeeix en la infància.
El que passa en la infantesa es reedita durant l'adolescència i després al llarg de la vida.
No podem canviar el passat però sí la relació que hi tenim.
A mi em va marcar el trasllat de València a Madrid quan tenia sis anys.
Els meus pares m'ho van vendre com una aventura fantàstica però ells ho vivien com un drama.
Vaig arribar a un lloc erm, fred, sense mar i en què sortien penellons.
Vaig convertir València en un paradís perdut i no vaig tornar-hi fins passat els 20 anys per por de que la imatge que havia construït fos una fantasia.
Quan vaig tornar-hi, València no em va defraudar i em va seguir semblant un territori mític i un paradís perdut.
Vostè tant se les inventa com descriu amb minuciositat sorprenent la vida d'un científic com López Otín.
En quin registre se sent més còmode, en la ficció o en el periodisme?
Amb les troballes que faig en periodisme milloro les meves novel·les i amb els que descobreixo en les novel·les nodreixo els meus articles.
Per què creu que el periodisme ha caigut tan baix mentre s'han disparat els bloguers i els influencers a través de les xarxes socials?
El fet de deixar de comprar paper ha provocat que els lectors només llegeixin titulars per la incomoditat del suport i en la majoria dels casos, perquè les notícies a internet solen estar mal escrites.
Alguna cosa devem haver fet malament també els periodistes, no?
Hem confós informació amb dades i les dades no són informació fins que no s'interpreten.
Calen diaris interpretatius on els editors donin per fet que les dades ja se saben.
Quina part de raó té Ignacio Sánchez Cuenca en denunciar el desvergonyiment intel·lectual de personatges que poden tenir els seus mèrits en les seves especialitats respectives però que es converteixen en predicadors de mil coses en les quals són uns ignorants?
Té raó perquè escriure bé no vol dir que siguis un bon analista.
Qui té el privilegi d'escriure en un diari ha de conèixer els seus límits
Quins retorns rep vostè de les seves columnes periodístiques?
Quan una columna funciona de seguida reps senyals i ara més amb les noves tecnologies.
Abans em paraven al metro i un s'adona que de vegades la columna que té més èxit no és en la que has posat més passió.
El lector és molt agraït i procuro no convertir la meva faceta d'articulista en un ofici perquè cada vegada que em poso a escriure senti les mateixes papallones a l'estómac que vaig sentir quan vaig escriure el meu primer article.
Els progres l'adoren però també hi ha qui de l'altre costat el detesta.
Suposo que sí, però crec que hi ha una zona més temperada on gent que no pensa com jo gaudeix dels meus escrits i gent que pensa com jo em critica.
A Espanya hi ha una zona temperada que decideix qui guanya les eleccions.
El que jo veig és que a Espanya s'ha instal·lat una sensació de por al futur que no sabem gestionar.
La indignació individual es pot transformar en col·lectiva, el mateix que l'alegria, però, què passa amb la por?
Totes aquestes pors necessiten d'una gestió política que no troben.
Vivim amb més por que indignació, en una societat espantada davant la visió d'un món sense horitzons.
Els governs governen per a un temps que ja no existeix, els ciutadans ho perceben i quan no hi ha relat apareix la por.
Vostè ha dit que espera morir-se quan desaparegui el paper.
El que vull dir és que quan desaparegui el paper desapareixerà la cultura que jo he conegut i que ha prevalgut des de fa 500 anys.
Estem davant d'un canvi de tal magnitud que no es poden calcular els seus efectes i ens trobem sense armes.
Però no deixa de ser un canvi irreversible...
És un canvi de paradigma que requereix d'una intel·ligència política que no hi és.
Aquí ningú parla de la robotització, ni de la renda universal, ni del repartiment de riquesa, ni del repartiment del treball, ni de la superpoblació que hi haurà en ben poc temps en un món de recursos limitats...
El pitjor és que s'ha trencat la cadena de la culpa i del remordiment i això condueix a societats psicopàtiques en què l'empatia desapareix.
Què han de fer els periodistes per tornar a atrapar el lector que se'n va a unes xarxes socials on impera el ramat sobre l'esperit crític, imprescindible per viure en llibertat?
Estar a prop de la gent i escriure bé.
Si no llegeixes és impossible que escriguis bé.
Qui són avui els seus autors de capçalera?
Segueixo llegint als que van contribuir a la meva formació en les dècades de 1960 i 1980.
La literatura del segle XIX, Madame Bovary, Crim i càstig, Tolstoi, Joyce, Kafka i autors del nou periodisme com Truman Capote o Kapuscinski.
També em deixo portar pel meu olfacte en entrar en una llibreria i llegir alguna cosa d'escriptors que no conec.
Només llegint la primera pàgina d'un llibre sé si aquest llibre és per a mi. |
Els mateixos factors que fan del Berguedà un dels principals destins de turisme rural a Catalunya, converteixen la comarca en el gran referent nacional pel que fa a les activitats de lleure a l'estiu.
Boscos, rius i entorns naturals; una indústria turística posada al dia amb prou capacitat; un teixit comercial i agroalimentari suficient per donar servei a la crescuda de demandes; i unes vies de comunicació que situen pobles i instal·lacions a una hora de les grans ciutats.
El Berguedà ho té tot per ser el gran entorn per a les colònies i campaments a Catalunya.
Durant aquestes vacances escolars unes 9.000 persones s'instal·laran a la comarca per gaudir d'alguna de les més de 300 activitats de lleure preparades per a menors de divuit anys arribats d'arreu del país i l'estat.
Segons les xifres del Consell Comarcal, la meitat de les activitats són acampades a l'aire lliure, és a dir amb els infants i joves dormint en tendes de campanya.
El 20%, és a dir unes 60, són rutes.
I la resta, colònies, casals de vacances i camps de treball.
El municipi amb més dedicació en aquest sector és Saldes, fins al punt que de les més de 300 activitats, unes 60 es realitzen al seu terme municipal, la qual cosa suposa un suport clau en l'economia local durant els mesos d'estiu.
En aquest rànquing, dar-rere de Saldes se situen Borredà i Gósol, fet que evidencia que els gestors d'activitats de lleure busquen entorns de natura que tinguin un bon suport logístic a prop.
L'organització de les activitats comporta la mobilització dels tècnics del Consell Comarcal, els quals realitzen una mitjana de quinze visites setmanals als grups establerts a la comarca per tal de comprovar, entre altres aspectes, la seguretat dels participants, les ràtios de participants i monitors, les titulacions dels responsables, les autoritzacions dels menors o els quadrants d'activitats.
Aquest seguiment es fa en coordinació amb ajuntaments, propietaris, serveis d'emergències, centrals de reserves, agrupaments i esplais.
Tant és així que e l Berguedà s'ha consolidat en els últims anys en el primer lloc de les comarques organitzadores d'activitats de lleure amb pernoctació, al davant del Ripollès, l'Alt Empordà, Osona o la Garrotxa.
L'estadística del 2016 de la direcció general de Joventut constata que el Berguedà va acollir durant l'any 60 colònies, 161 acampades, 42 rutes, 6 camps de treball i 32 casals d'estiu, que configuren 301 activitats de lleure.
Pel que fa a la participació, les colònies van portar 3.206 nens i monitors a la comarca; les acampades, 4.932; les rutes, 796; els camps de treball, 123; i els casals d'estiu, 1.129, la qual cosa va situar la xifra anual de participants en aquesta subindústria del turisme en 10.186 persones.
Els tècnics de Turisme saben que la major especialització en les activitats de lleure alimenta després les xifres turístiques perquè moltes famílies visiten les zones on els fills han fet estades.
Així, el parc d'allotjament turístic a la comarca s'ha situat en els últims anys en els 10.674 llits turístics, sense comptar els estrictament de lleure, amb 52 hotels i 1.244 places hoteleres; 19 càmpings amb una capacitat de 7.992 persones; i 156 cases de turisme rural en què caben 1.438 persones.
Així, l'últim estudi sobre l'impacte socioeconòmic del turisme a la comarca, fa cinc anys, va establir la xifra anual de 471.000 pernoctacions a l'any en els hotels, càmpings i cases de turisme rural, que amb 105.000 és el subsector més desenvolupat pel seu atractiu per al mercat familiar, que es retroalimenta amb el del lleure. |
Un any més, el 17 de maig, Dia Internacional contra l' LGTBIQfòbia, sortim al carrer per commemorar que aquell dia de l'any 1990 en què l'homosexualitat va ser retirada de la llista de malalties mentals de l'OMS, per denunciar la discriminació que encara avui pateixen les persones per la seva orientació sexual i identitat de gènere i per donar suport a la lluita a favor de la igualtat real, plena i efectiva.
L'Ajuntament de Badalona mostrem doncs el nostre compromís ferm i explícit en el respecte dels drets de les persones a expressar-se lliurement, en favor de la igualtat, la no discriminació i per al reconeixement de les diverses expressions i identitats de gènere, així com també les diverses orientacions afectives sexuals.
Així mateix, manifestem el nostre rebuig i la lluita contra qualsevol tipus de violència, específicament contra l' LGTBIQfòbia.
El nostre objectiu principal és sensibilitzar la població, en la lluita invisible i sovint silenciada de les persones que volen viure la seva identitat i orientació sexual en llibertat i des del respecte.
Aquest proper 17 de maig a les 18.30 hores iniciem la commemoració del Dia Internacional contra l' LGTBIQfòbia amb la presentació de l'exposició « Construccions identitàries.
Work in progress» per la seva autora, la fotògrafa Mar C. Llop a la sala d'exposicions El Refugi, de la plaça de la Vila.
L'exposició recull en primera persona, la vivència de l'autora i de molta gent que, com ella, decideix emprendre el camí cap a la vivència trans.
Finalitzarem el dia amb el concert Popstar By Brian Cross LGTBIQ Edition a les 20 hores a la plaça del Centenari.
A més, el 18 de maig a partir de les 12 hores, el col·lectiu LGTBIQ Tornem-hi! organitza al Centre Cívic de Can Cabanyes una jornada familiar amb múltiples activitats que podeu consultar al cartell adjunt. |
Naruhito ha anunciat al seu poble i al món sencer que el Japó té un nou emperador.
També a Amaterasu, la mítica deessa del Sol de la qual descendeix la línia imperial més antiga del món.
Va ser una cerimònia succinta, despatxada en tot just mitja hora, amb una solemnitat i una contenció molt de l'estil japonès.
La joia es reservava per al passeig motoritzat pels carrers de Tòquio, però els 80 morts que va deixar el tifó 'Hagibis' han recomanat ajornar-lo fins al novembre.
«Desitjo de tot cor que el nostre país, a través de la saviesa i l'incansable esforç del poble, segueixi en el camí del desenvolupament i contribueixi a l'amistat i la pau de la comunitat internacional i el benestar i prosperitat de la humanitat», ha afirmat Naruhito amb timbre greu.
Les al·lusions a la pau segueixen el camí patern, l'emperador emèrit Akihito, que s'havia acomiadat del Tron de Crisantem al maig.
El primer ministre, Shinzo Abe, va liquidar la cerimònia acompanyant l'enèrgic alçat de braços amb crits de «banzai» o «afluixa vida a l'emperador».
No sempre els discursos de palau i Govern s'han alineat, especialment en la manera com el Japó ha d'assumir el seu passat imperialista.
Naruhito vestia la túnica taronja dissenyada un mil·lenni enrere i que reserven els emperadors a les cites amb la història.
La família reial l'esperava al saló Matsu-no-ma amb rostres petris.
Amb Naruhito ja elevat sobre els sis metres del tron esquitxat d'or van descórrer el cortinatge els camarlencs en rigorós negre que li portaven els objectes que compleixen el simbolisme de la corona en les monarquies occidentals.
Són l'espasa i la joia que, segons la llegenda, la deessa del Sol va oferir als seus avantpassats.
També un mirall, que ni tan sols va sortir del santuari d'Ise.
Als fastos hi han acudit 2.000 convidats des de 180 països i amb una nombrosa representació del gremi monàrquic, entre ells els reis d'Espanya, Felip i Letizia.
Escassegen els republicans al Japó i les polèmiques són ofegades pel fervor popular.
Tot i això, se'n poden consignar un parell.
La cerimònia xintoista, al·leguen, vulnera la separació de poders entre religió i Estat, d'igual manera que el tron sobre el qual s'alça l'emperador minimitza el primer ministre elegit pel poble.
També han considerat excessiva la factura de 16.000 milions de iens (més de 130 milions d'euros ), els talls de trànsit i els 26.000 policies destinats a la seguretat en un país exemplarment segur.
El calendari de festejos acabarà al novembre amb el passeig ajornat i l'ofrena del primer arròs.
La pujada al tron de Naruhito ha alegrat especialment el mig milió de condemnats per delictes lleus i faltes que han sigut amnistiats.
L'ocasió, ha aclarit Tòquio, els permetrà «netejar el seu esperit i tornar a començar».
La majoria dels casos són infraccions de trànsit.
S'espera que Naruhito continuï acostant la mil·lenària institució al poble i exercint d'oficiós ambaixador al món.
A l'emperador li agrada el senderisme, esquiar, el violí i tot allò relacionat amb el medi ambient i els sistemes fluvials.
Va estudiar a l'escola privada Gakushuin, refugi de l'aristocràcia nacional, abans de partir a Oxford.
Allà hi va viure dos anys en un dormitori universitari amb el pòster de Brooke Shields a la paret i se'n va anar amb un màster per una tesi sobre el riu Thames.
Naruhito sempre ha evocat amb nostàlgia aquella estada a l'estranger.
La depressió de la seva dona, que va sacrificar la seva prometedora carrera diplomàtica per Palau després del tenaç galanteig de Naruhito, ha sigut durant anys una qüestió d'Estat.
El seu pare, Akihito, va baixar del tron al maig perquè la seva declinant salut li impedia complir amb l'agenda.
No escassegen els seus avantpassats que van canviar el tron per un monestir budista quan la seva vida agostejava, però la Història moderna exigia que marxessin amb el seu últim alè.
La seva abdicació va ser la primera en dos segles i va revoltar intel·lectuals nacionalistes i altres guardians de les essències que temien un debilitament de la institució a llarg termini.
La possibilitat ni tan sols estava contemplada per la llei i el Parlament en va haver d'elaborar una que establís la figura de l'emperador emèrit.
Felip i Letizia han seguit l'acte des de la primera fila, al costat de l'emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani. / KIMIMASA MAYAMA / REUTERS |
Edmondo de Amicis, l'autor de Cuore, en què es basava (molt remotament) la sèrie de dibuixos animats Marco, va publicar el 1872 un llibre titulat Spagna, en què relata un llarg viatge pel nostre país... |
Els Mossos denuncien un camioner a Gelida per manipular el tacògraf i ocultar 75.000 quilòmetres.
Els Mossos d'Esquadra van denunciar dilluns passat un camioner que transportava mercaderies, amb matrícula romanesa, i circulava per l'AP-7 a Gelida amb un tacògraf digital manipulat d'un tipus que no s'havia detectat mai fins ara.
Els agents van aturar un camió de mercaderies per fer-hi una inspecció i es van adonar que el tacògraf presentava un funcionament anòmal.
Per això, van traslladar el camió fins a un taller autoritzat de tacògrafs a les Franqueses del Vallès, on van constatar que, tot i que el vehicle estava circulant, l'aparell enregistrava descans i el comptaquilòmetres estava aturat.
La investigació va certificar que el vehicle havia fet uns 75.000 quilòmetres sense que quedessin enregistrats.
Els agents també van comprovar que el mateix camió havia estat inspeccionat en set ocasions anteriors, a diferents països de la Unió Europea, des de l'octubre de 2017, sense que s'hagués detectat cap anomalia.
Posteriorment, els agents van traslladar el camió als tallers mecànics de l'empresa fabricant del vehicle per cercar errors de funcionament que poguessin indicar manipulacions dels equips que, juntament amb un programari del propi cos policial, van aconseguir acreditar que el vehicle havia fet uns 75.000 quilòmetres sense que quedessin enregistrats.
El taller va retirar tota la instal·lació i n'hi va instal·lar una de nova, amb cost aproximat d'uns 1.500 euros pel transportista.
A més, el camioner s'exposa a una sanció prevista per la llei de 4.000 euros.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
A causa de l'emergència sanitària mundial provocada pel COVID-19 i fins a noves indicacions queda tancada l'oficina d'atenció al públic de l'Institut Municipal d'Hisenda.
Teniu a la vostra disposició aquesta web per fer consultes i tràmits.
En cas que necessiteu més informació, podeu trucar al telèfon gratuït 010 ( 931 537 010 si ho feu des de fora de l'àrea Metropolitana de Barcelona, tarifa ordinària).
Lamentem els inconvenients que aquest fet pugui ocasionar.
Es tracta d'una situació temporal i excepcional que requereix la col·laboració de tota la ciutadania.
La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat els mecanismes per fer possible l'execució de les subvencions en l'IBI que beneficiaran a les persones vídues que reuneixin determinats requisits.
En concret, es contempla una subvenció del 50% de la quota líquida de l'IBI per a les vídues i vidus majors de 65 anys i amb una renda que no superi 1'5 vegades el salari mínim interprofessional.
L'abonament de la subvenció per part de l'Ajuntament tindrà lloc a finals de 2012, un cop pagat pel contribuent el rebut de l'IBI d'enguany.
D'altra banda, l'Ajuntament també ha decidit ampliar la cobertura de les subvencions de l'IBI per a famílies monoparentals, de manera que els beneficiaris de la subvenció ja no seran només les famílies amb infants menors de 8 anys, sinó que l'edat dels fills s'amplia fins els 21 anys o fins a 26 anys si estudien.
La quantia d'aquesta subvenció es calcula mitjançat un escalat en funció del valor cadastral de l'immoble.
Els requisits per sol·licitar-la són: ser titular de família monoparental i, igual que en l'IBI per a vidus, ser subjecte passiu de l'IBI o llogater amb la quota repercutida.
La quota a subvencionar ha de correspondre al domicili habitual i trobar-se al corrent de les obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.
Aquestes subvencions s'emmarquen dins de l'acord amb el PP per a l'aprovació de les ordenances fiscals de 2012, que inclouen una bonificació en l'IBI per a famílies nombroses.
La bonificació en aquest cas, aplicada ja en el rebut de 2012, és del 90% per a les famílies nombroses amb algun discapacitat (sigui o no a càrrec) i fins al 60% si és família nombrosa sense discapacitats a càrrec.
Aquest escalat és en funció del Valor Cadastral del pis on viuen.
Com a mínim la família tindrà una bonificació del 5% del rebut.
Altres subvencions de l'Ajuntament de Barcelona |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
El Centre de Promoció Econòmica de l'Ajuntament del Prat imparteix, des de fa gairebé 20 anys, l'especialitat de soldadura dins de la família professional de fabricació mecànica.
Actualment porta a terme el certificat de professionalitat de nivell 2 de Soldadura Oxigàs i Soldadura MIG-MAG.
L'alumnat, durant les 640 hores de formació del curs, aprèn a desenvolupar les diferents funcions que realitza un/a soldador/a:
La formació és complementa amb la realització de pràctiques en diferents empreses a la finalització del curs, per tal que l'alumnat pugui tenir contacte laboral real amb el sector i consolidar els coneixements del curs.
Aquesta especialitat formativa destaca per les seves dades d'inserció laboral, que sempre han estat molt bones.
En la programació d'enguany la inserció és ja d'un 60 %, dada molt positiva tenint en compte que el curs va finalitzar el 16 d'octubre de 2019.
La inserció a través de les empreses de pràctiques és ja d'un 45 %.
A l'edició passada d'aquest curs la inserció va arribar al 73 %.
L'Ajuntament del Prat és l'únic del Baix Llobregat amb un centre on s'imparteix aquesta qualificació professional.
A la comarca també es poden trobar dos centres més que imparteixen una altra qualificació professional complementària a aquesta, com és la Soldadura d'elèctrode revestit i TIG.
Tant si ets dona com si ets home i vols treballar al sector, pots participar en el proper curs que comença al mes de febrer.
Podreu trobar més informació a l'apartat " Vols formar-te? " del web i fer la preinscripció online: online.elprat.cat o bé de forma presencial al Centre de Promoció Econòmica.
divendres, 13 març, 2020 - 14:45
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
L'organització Espai Antiracista de Girona ha denunciat aquest diumenge l'actitud racista i el tracte vexatori a què van ser sotmesos diversos joves marroquins per part d'un vigilant de seguretat al vestíbul de l'estació de tren de Girona.
Aquesta organització ha penjat un vídeo a Twitter en el qual es pot sentir com el vigilant exigeix als joves que li mostrin el bitllet de tren.
Els joves li pregunten al vigilant de seguretat per què els ho demana només a ells i no a les altres persones que estan assegudes a la mateixa zona de l'estació.
"Tu eres tonto o eres tonto" és una de les respostes que el vigilant dirigeix als nois quan aquests es neguen a lliurar-li el bitllet.
A més, li diu a un d'ells "si quieres respeto, te vas a tu país", i li pregunta si l'han fet fora del Marroc "por maricón", mentre un dels joves li demana que els parli en català.
Fonts de Adif han informat avui que s'ha demanat a l'empresa de seguretat que aparti de forma cautelar el vigilant pertanyent al servei que fa Prosegur per a Adif.
Prosegur, per la seva part, ha obert una investigació per aquests fets, han indicat les mateixes fonts. |
Inici > El CSUC > Premsa, difusió i formació > Formació > Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de Catalunya > Gestió de la Qualitat dels Serveis Informàtics
Comparteix aquest contingut a les següents xarxes socials:
Gestió de la Qualitat dels Serveis Informàtics
En el panorama actual de les administracions públiques, cada cop més orientades al ciutadà, tant en el catàleg de serveis disponibles com en la qualitat dels mateixos, s'ha fet imprescindible l'aprofitament de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) a tots els nivells.
En el cas de les universitats, les TIC han estat decisives, tant en les relacions dels serveis administratius amb els estudiants, institucions i empreses, com en la pròpia planificació de la docència, la recerca i la transferència tecnològica.
Aquest fet ha convertit els serveis informàtics en uns serveis crítics, ja que assumeixen la realització de les tasques pròpies a la universitat i la mateixa gestió interna, cosa que els fa clau en el bon funcionament de les institucions.
Per aquest motiu, ara que les universitats consideren més que mai la importància de la gestió de la qualitat, es fa necessari que els seus serveis informàtics incorporin metodologies de gestió de la qualitat a l'oferta dels seus serveis.
En la present edició de la TSIUC es consideraran alguns d'aquests aspectes, que ens permetran reflexionar sobre la pròpia estructura i metodologia de gestió i així avançar en la millora continuada de la qualitat dels nostres serveis.
9:30 Recollida de documentació.
Antoni Giró, director general d'Universitats.
Josep M. Nadal, rector de la Universitat de Girona.
10:30 Estadística universitària i gestió de la seva qualitat.
Josep Maria Brucart, Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya.
11:00 Optimització del control de gestió a les universitats públiques amb el quadre de comandament integral.
12:00 Les guies d'estil com a eines per al desenvolupament de software de qualitat.
Joan Tort, Associació de Tècnics d'Informàtica.
12:30 Qualitat en els sistemes d'informació.
(*) va ser realitzada per Valentí Pedrosa (UPF).
Josep Maria Brucart és catedràtic de Llengua Espanyola a la UAB, on ha estat degà de Filosofia i Lletres.
Fou assessor d'humanitats de la DGR de la Generalitat de Catalunya i actualment és delegat del rector per a la direcció de l'Oficina de Programació i de Qualitat de la Docència de la UAB.
Presideix la Comissió del pla de qualitat de la informació quantitativa (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya).
Carles Lucas és llicenciat en Informàtica i té estudis d'Econòmiques.
Gerent d'Administracions Públiques d'Auseba, és expert en Qualitat dels Sistemes d'Informació i Gestió de Canvi.
Ha desenvolupat activitats en les àrees de direcció de projectes i implantació de metodologies de desenvolupament.
Pilar Soldevila és doctora en Administració i Direcció d'Empreses, professora de Comptabilitat de Gestió del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i també de l'Escola Superior de Comerç Internacional i de l'IDEC.
A més, és membre del comitè permanent de la Comissió de Comptabilitat Pública i de Gestió.
Joan Tort és enginyer industrial per l'ETSIIB i té ampliació d'estudis a l'ENSHEEIT en Section Spetiale d'Automatique.
Actualment treballa com a analista a l'Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona.
També és coordinador GT de Métodos de Diseño de SI a l'Associació de Tècnics de la Informàtica. |
Aquests darrers mesos, per raons diverses, he utilitzat una paraula que sempre he sentit a casa però que manifestament es coneix ben poc.
Un andar és un element de fusta, semblant a una tanca o un reixat que, posat de forma seguida permet construir una pleta per tancar-hi el bestiar.
Els andars de fusta es feien de fusta de pi per les parts superior, inferior i mitja, i fusta de boix, molt més resistent per fer els travessers.
Avui dia però, els andars solen ser metàl·lics.
Menys manteniment i més duradors.
És una llàstima haver d'acabar parlant de cledes o de tanques per fer-se entendre...
Poca gent recorda els andars de fusta, les pletes, els conllocs o com es bogava els prats.
Em direu que no és cap fatalitat que no tinguem present què és un andar o una pleta.
I tindríeu raó, ja que si no ens dediquem al món de les ovelles potser mai ens caldrà fer ús d'aquestes paraules.
Però haver-les oblidat, haver-les perdut, és revelador que hem deixat enrere part dels nostres orígens.
Això encara és més manifest quan algú ens diu que una pleta és un conjunt de cases (recordem que a la pleta s'hi apleta el bestiar), que una casa antiga al mig d'un poble és una borda, o que una borda és un restaurant típic.
En cap cas cal culpar a qui desconeix el significat d'aquestes paraules.
Una simple visita en algunes planes web oficials (i també privades) del nostre petit país ens permet veure que convidem els turistes a gaudir de la gastronomia que s'ofereix a (cito): antigues cases tradicionals d'alta muntanya anomenades bordes, confonent la casa pairal amb la borda.
O també promocionem espais residencials com a pleta, utilitzant de forma inadequada aquesta paraula.
Tot plegat és una manca de rigor, una manca de coneixements i una manca d'arraigo (els iniciats sabran què vull dir).
Difícilment les activitats ramaderes tradicionals ocuparan novament el pes que havien tingut fins a meitat del segle passat, quan era l'activitat principal dels habitants de les valls andorranes, però tinc la sensació que estem perdent els lligams amb la muntanya i amb les seves activitats tradicionals a un ritme altament preocupant.
És una bona notícia que un espai com cal Pal de la Cortinada s'hagi obert com un espai de reflexió identitària i que s'hagi fet amb una exposició al voltant de les estructures de pedra seca, tan pròpies de les nostres muntanyes.
Cal esperar que un espai com aquest ajudarà que paraules de temps no tan llunyans ens semblin menys estranyes, però caldria que, més enllà de la reflexió, tots passéssim a l'acció.
Més informació sobre els formats de text
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
La vida de Pau Casals en titelles i música i bricolatge
Ramon Noguera i 50 anys de l'esbart de l'Arboç
La muntanya al teu voltant: Cesc Gelabert al centre de la rotllana
Construïm instruments amb Les canyetes de la Foradada i el bandoneó de Marcelo
Dansa al carrer amb "Los pájaros muertos" de La Veronal i el pintor Jordi Roca
L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i folk xilè reinventat amb Pascuala Ilabaca
Humor poètic amb Los Excéntricos & Dansa i escalada amb Laia Minguillón
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Els activistes alerten de les restriccions a la llibertat d'expressió i el perill d'autocensura a les xarxes
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
"Internet democratitza la llibertat d'expressió lliurant la capacitat als usuaris d'actuar com a portaveus públics de les seves pròpies visions".
Andrew Puddephatt, consultor expert de la UNESCO, descrivia així a l' estudi Internet i la llibertat d'expressió l'impacte que la revolució tecnològica pot arribar a tenir sobre la societat en termes de valors democràtics.
Ara bé, Puddephatt alerta en el mateix estudi de la convivència entre una utòpica expansió de la llibertat d'expressió i la inevitable aparició de noves amenaces.
El també president executiu de Global Partners digital, afirma que "en el món digital és possible controlar i manipular els continguts" i adverteix que s'ha de ser conscient del perill potencial que "molts estats busquin crear una cultura d'autocensura ".
La revolució tecnològica ha constituït, doncs, un canvi dràstic que ha donat lloc a una nova era de progrés i innovació.
Malgrat això, les polítiques dels diferents estats no sempre segueixen el rumb del desenvolupament.
César Strawberry, cantant del grup de punk Def Con Dos i condemnat pel Tribunal Suprem a causa de sis tuits denunciant les polítiques del Partit Popular i la monarquia espanyola, considera que "molts estats no s'han sabut adaptar a aquests avenços".
A més a més, Strawberry afegeix que, en el cas d'Espanya, aquesta inadaptació rau en la subsistència d'una cultura passada en què "la popularització de l'opinió era una cosa molt puntual: amb els monopolis, oligopolis i les grans empreses editorials, la població en l'àmbit polític era més fàcil de manejar".
Segons Freedom House, una ONG encarregada d'investigar la democràcia i promocionar la llibertat política i els drets humans a escala mundial, "un 75% dels països són lliures o parcialment lliures".
I la llibertat d'expressió que -encara que només sigui de iure – constitueix un pilar essencial per complir amb aquesta condició.
Tanmateix, ONG's, activistes, artistes i, en definitiva, bona part de l'opinió pública critica que en els darrers anys la llibertat d'expressió s'hagi posat fortament en entredit.
Sobretot, arran de les diferents persecucions de la Guàrdia Civil a diferents internautes per determinades publicacions, conegudes com les Operacions Aranya, i de la reforma de Llei de Seguretat Ciutadana (LOSCE), popularment batejada com a Llei Mordassa.
Una de les víctimes d'aquesta legislació amb més incidència en el debat públic va ser la Cassandra Vera, una estudiant d'Història condemnada per publicar 12 tuits entre 2013 i 2016 sobre Carrero Blanco, exalmirall durant el règim franquista.
L'estudiant titlla la Llei Mordassa d'"atropellament del Partit Popular a les llibertats civils més bàsiques" amb la finalitat de " criminalitzar i acabar amb la protesta social ".
A més a més, creu que la plena llibertat d'expressió a Espanya únicament es reclou als "pensaments consonants amb els del govern actual".
Al seu torn, Amnistia Internacional, amb l'objectiu bàsic de defensar els drets fonamentals dels ciutadans, s'ha mostrat contundent a l'hora de descriure i valorar aquesta darrera mesura.
Sense anar més lluny, Dani Vilaró, p eriodista especialitzat en drets humans i portaveu d' Amnistia Internacional Catalunya explica que, en motiu de la LOSCE, l'any 2016 es van imposar gairebé 19.500 sancions per "faltes de respecte a membres de les Forces i Cossos de Seguretat en el transcurs de l'exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat".
Vilaró, a més a més, considera que "aquest precepte atorga una gran discrecionalitat a l'agent de l'ordre" i denuncia que "l'augment dels poders de la policia sense rendició de comptes està sent perjudicial en matèria de drets fonamentals i impacta de ple en el món activista".
Durant un marge de 17 dies, l'any 2013, Facebook Research va realitzar un estudi sobre l'autocensura a la xarxa.
A partir d'una mostra de 3,9 milions d'usuaris, l'equip d'investigació va descobrir que fins a un 71% dels enquestats s'aplicava autocensura el moment abans de fer una publicació.
Això no obstant, en una enquesta realitzada per Cetrencada i dirigida a un públic millenial, es reflecteix que gairebé la meitat dels enquestats utilitzen més Twitter i Instagram que Facebook.
Ara bé, tot i canviar el subjecte, la inferència és la mateixa: quasi un 70% dels enquestats s'ha aplicat autocensura alguna vegada.
En el cas d'Espanya, l'autocensura s'ha vist agreujada els darrers anys.
Vilaró alerta que hem de ser conscients que "la Llei Mordassa ha aconseguit ' emmordassar'" més gent de la que s'ha multat.
I afirma que han estat "les imprecisions legals i la discrecionalitat policial allò que ha acabat conduint a un ambient de por ple d'autocensura informativa i desmobilització ciutadana."
La Cassandra Vera, tanmateix, per trobar l'origen d'aquesta problemàtica es remunta a l'any 2014.
Després de la primera Operació Aranya "la gent pensa dues vegades abans de publicar", no per evitar cometre un delicte, diu, sinó perquè "ja se sap" que a Espanya s'està vivint un " retrocés de les llibertats més bàsiques ".
Al seu torn, la veu cantant de Def Con Dos elogia, irònicament, l'estratègia de "l'Estat Espanyol" i reconeix que els ha funcionat molt bé: "tots hem sucumbit al temor de la represàlia".
"Què hi ha més còmode pel poder que les persones portin un policia al seu cap?", sentencia el cantautor.
A més, Strawberry creu que dos paral·lelismes són essencials per comprendre la situació per la qual passem.
D'una banda, quan després de l'atemptat contra Charlie Hebdo el redactor en cap de la revista francesa va declarar que "l'autocensura és el principi del totalitarisme".
I de l'altra, recorrent a Orwell en la seva obra 1984 amb el concepte crimental: pensar segons què pot constituir un crim en si mateix.
Davant les últimes condemnes per lletres de cançons d'artistes com Valtonyc, Pablo Hásel o La Insurgencia, entre d'altres, s'ha creat un clima de defensa que, bàsicament, s'ha materialitzat a través de la campanya No Callarem.
Quin rol hi juga la Unió Europea?
Tant la jurisdicció que es desprèn de les lleis de cada país, així com el marge de discrecionalitat dels jutges i tribunals no sempre s'acaben adequant a allò que determina el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), instància última del dret a la Unió Europea.
És per això que les sentències autòctones considerades injustes s'acaben recorrent davant d'aquest organisme.
Aquest és el cas, sense anar més lluny, del César, que sap "del cert" que el TEDH absoldrà la seva condemna "emparant els tuits en la llibertat d'expressió".
Així i tot, el cantant lamenta el fet que molts dels condemnats romanen empresonats des que emeten el recurs fins que el TEDH diu l'última paraula.
Un temps que, assegura Strawberry, en moltes ocasions arriba als deu anys.
Sovint, condemnes com les del César o la Cassandra acaben sent molt mediatitzades i calen fondo en el debat públic.
Especialment, en les capes més joves de la societat.
Així, el mateix Strawberry denuncia el fet que, més enllà de les conseqüències merament jurídiques o penals d'aquestes condemnes hi ha un altre factor que, a llarg termini, pot ser encara més perillós per a la salut de les nostres democràcies.
"La por generada d'aquest tipus de condemnes fabrica nous ciutadans culturitzats amb el temor a la represàlia, fet que els ha convertit en víctimes d'una llei mordassa autoimposada ".
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La tornada progressiva als entrenaments en totes les categories del Club està sent molt positiva.
La temporadaa 2016/2017, amb nous horaris i nous interessos, comença a caminar fermament a les instal·lacions polisportives de la Sínia Batadet, i mica en mica es van consolidant els diferents equips.
Així, el cap de setmana passat el sènior femení va desenvolupar un entrenament conjunt amb el Reus Deportiu, amb qui formarà combinat; el setembre és el més de la iniciació, és a dir, el mes en què aquelles persones que volen provar el rugbi ho poden fer sense cost ni compromís.
Això ha fet que desenes de nous jugadors vulguin provar l'esport de l'ovalada.
"Esperem que no només els agradi, sinó que continuïn i facin el pas d'inscriure's en un esport que quan el coneixes, t'atrapa", han indicat fonts del Club.
Representants del SELVNG van desplaçar-se dissabte mateix, a la veïna localitat de Begues, per tal de donar suport al club de rugbi local en la presentació del Club i la inauguració del camp.
"És un veritable plaer veure com mica en mica la xarxa de clubs s'estén pel país: en nou temporades hem vist com la feina va donant els seus fruits arreu del territori", han indicat des de la Junta Directiva del Club.
Aquest cap de setmana, per la seva banda, els dos equips sèniors del SELVNG tornaran a la gespa per disputar un matx.
El primer serà el femení, que saltarà a la gespa de les Oliveres de santa Coloma per enfrontar-se al club local apartir de les 16:30; l'endemà diumenge, a la Sínia Batadet, serà el torn del masculí, que disputarà el primer matx amistós com a local enfront del Reus Deportiu, a partir de les 11:30 hores.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Activitats formatives per millorar l'ús de noves tecnologies
Les biblioteques Roca Umbert i Can Pedrals i els centres cívics Nord, Can Bassa i Can Gili de Granollers acullen una programació diversa per aprendre o aprofundir coneixements informàtics.
Roca Umbert disposa d'un servei de dinamització informàtica.
Fins al 13 de desembre, cada dilluns i divendres, de 16 a 18 hores, tutories de suport personalitzat en autoaprenentatge, "Aprèn informàtica al teu ritme".
Fins al 14 de desembre, cada dimarts, de 18.30 a 20.30 hores, "Píndoles temàtiques", tallers per apropar-se a la informàtica i a les seves eines.
I, fins al 17 de desembre, cada dimecres i divendres, de 10 a 14 hores "Punt de suport de tràmits en línia", amb ordinadors d'ús públic i gratuït amb lector de DNIe.
A Can Pedrals, s'han programat sis sessions sota el títol genèric de "Taller dels Bits".
Els tallers tindran lloc al matí, d'11 a 13 hores i, a la tarda, de 19 a 21 hores, d'octubre a desembre.
Aquest mes d'octubre, el dia 18, al matí, Creació i ús del correu electrònic: Gmail i el dia 25, també al matí, L'ordinador a l'oficina.
El mes que ve, els tallers estaran dedicats a Inserció laboral.
Serveis útils i borses de feina a Internet -el dia 8 de novembre, al matí-; Administració oberta - el dia 12, a la tarda- i, Google a fons: GoogleCalendar, GoogleMaps..., els dies 19 i 26, a la tarda.
Completarà aquesta programació el taller previst per al mes de desembre: el dia 17 a la tarda, Tot el que et pots descarregar des de la xarxa: Creative Commons.
El Centre Cívic Nord acull un curs de nivell inicial per a persones que volen familiaritzar-se amb l'ordinador i adquirir-ne coneixements elementals, amb més d'una opció d'horari, fins al 15 de desembre.
I, a més, un taller específic per a dones sense coneixements de navegació per Internet -que també es fa als centres cívics Can Bassa i Can Gili-, i un altre de creació de blocs.
Al Centre Cívic Nord, també es pot aprendre informàtica al Punt TIC, amb un servei destinat a l'autoaprenentatge en noves tecnologies i amb seguiment individualitzat.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
Els veïns es resignen a l'encariment i els retards a les obres de Glòries: «Sembla la Sagrada Família».
Detenen l'expresident del Club Patí Vic per blanqueig i altres delictes econòmics.
Neva a només 800 metres a quatre dies de maig.
Aplec a l'ermita de Sant Sebastià.
L'obra del japonès Daito Manabe es podrà veure al SonarPLANTA 2017.
Pau Vallvé: «Fer un disc és dedicar-se a viure i que passin coses».
La Ribes Xtrem Series fa vibrar el Ripollès amb tres curses explosives i marcades pel bon temps.
Espai Coworking per impulsar projectes empresarials innovadors. |
Tres mostres del desconeixement que hi ha del nostre país des de Tolosa de Llenguadoc
Matinada de dissabte a urgències del principal hospital de Tolosa de Llenguadoc.
M'agradaria més estar al Festival Migrant'scène o escoltant els OBF Sound System al Dubclub però a l'hipocondríac més gran del món després de Proust i Darwin el tenim estirat en un box.
En unes hores en què la clientela acostuma a presentar-se més feta pols que Super Hans, el pluritoxicòman de la sèrie 'Peep Show' després de deixar el crac, al personal de servei li crida l'atenció que hi hagi un malalt que no s'hagi begut la collita o que s'hagi fumat el magatzem de 100 rastafaris.
Parlem i com que no tinc l'accent de François Hollande em pregunta d'on vinc.
Ui, allà estan molt malament perquè a Espanya hi ha molt atur i molta corrupció.
Li explico que amb el segon tema hi ha unes relacions de bon veïnatge amb el fill d'un expresident d'una institució que es diu Generalitat de Catalunya i que amb l'atur anem fent.
Em mira com si jo tingués la clau per saber perquè l'aterratge de la sonda Philae ha estat més seguit a Twitter que la portada d'una revista amb el cul de la Kim Kardashian.
Em controla la pressió i em treu sang.
Allà tenen un hospital que no està gens bé.
Li dic que és un centre adequat al volum de població, que el personal és molt amable i les habitacions individuals.
El tercer en entrar és el metge.
Allà parlen una llengua molt minoritària.
Li dic que no és com el xinès mandarí però que té molta presència i que és l'idioma oficial del meu país.
Sort que no va preguntar res més perquè hauria aconseguit el miracle de Llàtzer: el de fer-me aixecar i caminar.
Perquè a més de la salut, no volia perdre els nervis.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Feminismes i diversitat sexual i de gènere
Coneix els diferents tipus de formatge i com maridar-los com a entrant, plat principal o fins i tot postres!
Receptes fàcils i creatives per gaudir al màxim del formatge.
I a més, elaborem el nostre propi formatge. |
Anàlisis tècniques i físiques del comportament de les cobertes "fresques" (cool roofs): el cas de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius |
Com ens agrada fer-nos els sorpresos i els ofesos amb cada decisió dels poders de l'Estat contrària al dret a decidir.
Sobta que hàgim iniciat un procés rupturista i que, a sobre, busquem que ens entenguin i ens estimin.
No marxarem aplaudits, això traiem-nos-ho del cap.
Li escric aquesta carta a vostè perquè com a portaveu del Govern és qui marca la política comunicativa, però me la podria escriure a mi o a qualsevol persona que cregui en aquest procés d'emancipació i que aquesta setmana, entre el Tribunal Constitucional, el LAPAO, Telemadrid, Wert i Margallo, deu haver estat enfeinada creant avatars combatius al Facebook, hashtags irònico-resistents a Twitter o trending topics diversos.
No anem sobrats d'energies i penso que no té cap sentit gastar-les en la magnificació del nostre paper de víctimes.
És mentida que això creï nous independentistes.
El que genera noves adhesions és la il·lusió i no el retorn a la queixa.
Però noi, a vegades sembla que ens reconeguem més en la resposta que en la proposta.
L'època d'acumular greuges semblava que ja havia passat.
Que havíem arribat a aquestes alçades de partit prou carregats de raons.
Instal·lar-nos en el paper de víctimes incompreses i ressentides l'únic que genera és dependència.
Si un dia hem de volar sols, necessitem des d'ara mateix una certa emancipació moral.
Entendria que busquéssim la complicitat de les institucions espanyoles si haguéssim triat quedar-nos.
Però des del moment que el president de la Generalitat va anunciar -empès per la força del carrer- que el seu objectiu era l'estat propi, ja no hi ha marxa enrere.
O ens n'anem o busquem amor i comprensió, però les dues coses al mateix temps ens poden conduir a la bogeria, que segons Einstein és fer el mateix un cop rere l'altre i esperar-ne un resultat diferent.
Prendre la iniciativa és acceptar la responsabilitat que la pilota ara és a la nostra teulada.
Voler marxar implicarà, tard o d'hora, un trencament, un cop de porta que no serà aplaudit sinó combatut.
No hem d'aspirar que ens reconeguin que tenim la raó ni que ens donin les gràcies.
Hem d'assegurar-nos que tenim la força necessària per sortir d'aquest terreny pantanós, on sempre ens hem mogut amb tanta comoditat.
Quan la pilota era a la teulada dels altres i nosaltres vivíem en la queixa.
La seva pròpia feina de portaveu també està en procés de canvi.
Passarà de ser el portaveu de les coses que no ens agraden del govern espanyol a ser la persona que defensi les decisions pròpies, sense tenir a prop cap altre culpable que nosaltres mateixos.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Espai i forma i la seva didàctica
Projectes interdisciplinaris i matemàtica
Per poder fer la mitjana de les notes de tot el curs s'haurà de treure, com a mínim, un 5 de l'examen i un 5 del treball.
No haver fet l'examen o no haver presentat el treball de curs. |
Els preus han baixat set dècimes al desembre i han fixat una inflació anual del -1,3% a les comarques gironines, segons les dades de l'IPC que va publicar ahir l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
A tot Catalunya, la inflació ha baixat quatre dècimes al desembre i ha fixat una taxa anual de l'IPC del
-0,7%, sis dècimes inferior a la registrada al novembre.
Aquesta taxa d'inflació és la més baixa que s'ha registrat un desembre a Catalunya des de l'any 1978, quan comença la sèrie històrica per autonomies de l'INE.
En el conjunt de l'Estat, els preus han baixat sis dècimes i han tancat l'any amb una taxa anual del -1,0%, la més baixa en un desembre des del 1961, quan comença la sèrie històrica d'aquesta variable.
Tot i això, hi ha hagut taxes anuals d'inflació més baixes, concretament al mes de juliol del 2009, amb una inflació interanual negativa del -0,9%.
Aquest desembre, la caiguda dels preus del transport en un 5,8% (especialment la partida de carburants) i de les comunicacions en un 5,7% han estat les protagonistes de la baixada de l'IPC interanual a Catalunya.
La resta de partides han mantingut una certa estabilitat i en el cas de l'ensenyament, els preus han augmentat un 1,4%.
En el conjunt de l'Estat, el descens del preu del petroli també ha empès a la baixa la partida de transports, que presenta una variació equivalent al -5,5%, gairebé quatre punts inferior a la del mes anterior.
Els aliments i begudes no alcohòliques també han baixat de preu, amb una taxa que se situa en la xifra del -0,3 per cent, cinc dècimes menys que al novembre, igual que l'habitatge, que presenta una variació del -0,2%, dues dècimes per sota de la registrada al mes anterior, per la caiguda del cost del gasoil per calefacció aquest mes.
Una mostra de la influència del cost del petroli sobre el comportament general dels preus és que a taxa de variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta una dècima fins al 0,0% amb la qual cosa se situa un punt percentual per sobre de la de l'IPC general a tot l'Estat.
D'altra banda, l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) al mes de desembre se situa en l'-1,1%, sis dècimes per sota de la registrada el mes anterior.
La variació mensual de l'IPCH és del -0,7%.
Davant d'aquestes xifres, CCOO va assegurar que Espanya es troba tècnicament davant d'una situació de deflació, reflex de la debilitat del nucli principal de la cistella de consum i augmentada per la forta caiguda dels preus dels carburants.
Per això reclama una millora de les rendes laborals (salaris en negociació col·lectiva, sous d'empleats públics i pensions) per aixecar la demanda. |
La cantant catalana Rosalía ha esgotat en menys de dues hores les entrades per als seus concerts a Barcelona i a Madrid al desembre, ha informat la promotora Live Nation en un comunicat.
Comprova més tard si s'han afegit més entrades", ha avisat la plataforma de Live Nation al seu web el matí d'aquest divendres, després que quedés col·lapsada pels fans en alguns moments.
Rosalía té previstos dos únics concerts el 7 de desembre al Palau Sant Jordi de Barcelona i el 10 del mateix mes al Wizink Center de Madrid dins de la seva gira de 'El mal querer'.
Després del que va passar aquest dimecres en la prevenda, en què milers de fans es van queixar que les entrades s'havien esgotat en tot just un parell de minuts, en la segona i última oportunitat per comprar-les ha passat el mateix que el dimecres.
Allò que a primera hora era nerviosisme il·lusionat, s'ha convertit ràpidament en frustració en no poder comprar les entrades desitjades.
"On són les entrades?", s'han preguntat els fans a Twitter, i s'han queixat pel temps d'espera en la cua virtual per després, arribat el moment, trobar el cartell d'entrades no disponibles.
Els laments s'han acumulat a les xarxes socials, on molts han assenyalat que ja hi ha entrades en llocs de revenda però molt més cares, mentre d'altres han reclamat segones dates en tots dos recintes per atendre la demanda.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Diumenge passat, el Parc de Ca n'Oriol va ser l'escenari d'una trobada d'entitats de cultura extremenya d'arreu de Catalunya, en motiu de la celebració del Dia d'Extremadura a Catalunya.
La jornada va arrencar a les 10h amb una missa extremenya i una cantada col·lectiva a càrrec dels grups de cors de les entitats que formen part de la Federació d'Associacions Extremenyes de Catalunya (FAEC).
A continuació es va fer una primera part d'actuacions de grups de cors i danses de les entitats extremenyes.
Després dels parlaments de les autoritats, entre les quals hi havia Ana Maria Martínez, l'alcaldessa de Rubí; els assistents van gaudir d'un dinar campestre.
A la tarda van continuar les actuacions de les entitats que pertanyen a la FAEC.
En total van actuar dotze agrupacions vingudes de l'Anoia, Tarragona, l'Hospitalet, Barcelona, Cornellà, Terrassa, Sant Just Desvern, Lleida, Santa Coloma, Canovelles i Guadalupe (Càceres), a més de l'associació local, la Unión Extremeña de Rubí.
La jornada de diumenge al Parc de Ca n'Oriol va ser la clausura d'un seguit d'activitats organitzades al voltant del Dia d'Extremadura, i que es van iniciar el dia 13 de setembre a Barcelona.
Perquè després diguin que no som diversos, plurals i transversals.
Extremenys, enriquiu la nostra cultura i esperem que seguiu fent-ho!!
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
El president del Centro UNESCO Catalunya, Eduard Vallory, ha participat en el II Education Talks de la Universitat Abat Oliba CEU, on ha assenyalat la discrepància existent entre la convicció que cal educar en competències per a la vida i una escola d'arrel industrial Més de dues dos-cents professionals de l'educació s'han reunit en aquesta nova edició de Education Talks
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.