text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Jaume Reixach, en una foto d'arxiu
Els Mossos d'Esquadra van seguir, van gravar i van fotografiar polítics, periodistes i persones contràries al procés sobiranista, segons assegura la Policia Nacional en l'atestat que ha elaborat sobre la documentació confiscada en caixes que estaven a punt de ser cremades a la incineradora del Besòs.
Els més exhaustius que consten en aquesta relació, segons informa La Vanguardia, són el membre de Ciutadans David Heredia, l'advocat José María Fuster-Fabra i periodistes d'El Confidencial i El Triangle.
Mentre que del primer mitjà de comunicació s'esmenten diversos redactors i s'aporten dades sobre ells; Jaume Reixach, director del setmanari, va ser seguit i fotografiat mentre parlava amb detectius privats.
L'atestat també exposa que es va recuperar un informe sobre Heredia, secretari primer de la mesa del consell general de Ciutadans, en què s'afirma que es va reunir amb un exinspector de la Policia en un bar, on van parlar de la situació política a Catalunya, de possibles ofertes al seu partit i d'altres temes.
També hi ha un seguiment detallat i fotografies de les activitats del lletrat José María Fuster-Fabra (on treballa, amb qui dina, quan va al Col·legi d'Advocats), i s'hi destaca que ha representat l'expresident de SCC, Josep Ramon Bosch.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La proposta de Pedro Sánchez per formar la seva executiva federal ha tirat endavant amb el 86,19% del suport dels militants, 849 vots.
El suport al nou líder dels socialistes ha estat aclaparador i, malgrat les queixes dels altres candidats a la secretaria general per la falta d'integració, el malestar d'aquests sectors no s'ha plasmat en un vot de càstig sinó en vot en blanc (136 vots).
Els militants també han ratificat en un alt percentatge la llista proposta per al comitè federal, encapçalada per l'andalús José Antonio Griñán, que ha obtingut el suport del 87,44% dels vots, mentre que la llista per a la comissió ètica i de garanties ha tirat endavant amb el suport del 89,27% dels vots, segons ha detallat la presidenta del congrés extraordinari del PSOE, Susana Díaz.
Els 38 membres de la direcció federal aprovats pel congrés federal extraordinari són:
Secretari d'Organització i Acció Electoral: César Luena
Secretària d'Igualtat: Carmen Montón
Secretari d'Acció Política, Ciutadania i Llibertats: Patxi López
Secretària de Política Municipal: Adriana Lastra
Secretària de Sanitat: María José Sánchez Rubio
Secretària d'Ocupació: María Luz Rodríguez
Secretària de Ciència, Participació i Política en xarxa: María González Veracruz
Secretària d'Estudis i Programes: Meritxell Batet
Secretària de Relacions Internacionals: Carme Chacón
Secretària de Formació: Estefanía Palop
Secretària de Canvi Climàtic i Sostenibilitat: Pilar Lucio
Secretària d'Administracions Públiques: Susana Sumelzo
Secretària de la Unió Europea: Iratxe García
Secretària d'Agricultura, Pesca i Desenvolupament Rural: María Luisa Faneca
Secretari d'Educació: José Miguel Pérez
Secretària de Benestar Social: María Luisa Carcedo
Secretari d'Emigració: Roberto Jiménez
Secretària de Cooperació per al Desenvolupament: Noemí Cruz
Secretària de Petits Municipis: Manuela Galiano
Secretària d'Immigració: Eva Matarín |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
CICLE DE DEBATS L'educació a Catalunya: les apostes necessàries
PALAU MACAYA, Dimecres 27 de març de 2019, de 18:00 h a 20:00 h
Catalunya és, després de Madrid, la comunitat amb un nivell més elevat de de segregació econòmica entre escoles.
A Barcelona, si les famílies triessin el seu centre de primària més proper, la segregació de l'alumnat desafavorit es reduiria entre un 20% i un 70%, depenent de la zona.
No regular el procés d'elecció o obrir-lo molt (models de zona única en grans ciutats) incrementa la segregació.
Alhora, és poc realista pensar en un sistema on es "forci" a les famílies a escolaritzar els seus fills en aquells centres que millor convingui per assegurar una distribució equilibrada.
El repte és utilitzar els instruments disponibles (zonificació i adscripcions, reserva de places, informació a les famílies, planificació de l'oferta i concentració de recursos en centres desafavorits) perquè les famílies triïn en confiança i sense risc de provocar segregació. |
La portaveu d'Exteriors d'UPyD al Congrés dels Diputats, Irene Lozano, ha insistit aquest dilluns que el portaveu parlamentari de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, "no està en condicions" de continuar al capdavant de la Comissió d'Afers Estrangers i Cooperació de la Cambra Baixa.
Lozano ha fet aquestes declaracions a Europa Press el mateix dia en què Duran ha abandonat la secretària general de CiU, "una maniobra florentina", segons les seves paraules, de la qual ha sortit un "esguerro", tenint en compte que ja no serà número dos de la coalició catalana però sí el seu portaveu al Congrés.
En tot cas, la diputada magenta s'ha centrat a criticar, una vegada més, que Duran no tingui intenció d'abandonar la presidència de la Comissió d'Exteriors, una càrrec que, segons ella, fa temps que no està "en condicions" d'ocupar en no complir amb la funció de representar a l'exterior els interessos d'Espanya i els espanyols.
"El que fa és defensar els interessos dels catalans, i a vegades ni tan sols això", ha subratllat Lozano, qui ha tornat a exigir que també se li retiri el passaport diplomàtic, un "privilegi" que "fa temps" que se li hauria d'haver tret perquè "intenta facilitar la tasca a l'estranger de gent que treballa per a Espanya, i ell no ho fa", ha recalcat.
Malgrat que la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, ha fet aquest dilluns aquesta mateixa demanda, Lozano no creu que el Govern i el PP facin "res" per canviar la titularitat de la presidència de la Comissió d'Afers Estrangers.
Segons la seva opinió, el PP vol seguir mantenint Duran com a "interlocutor" del procés sobiranista català, cosa que considera una "equivocació" perquè ja té "molt poca influència o nul·la" a CiU.
"El PP cau en l'error polític de pensar que hi ha una espècie de nacionalisme català atenuat, el de Duran, a qui dóna la pastanaga, i un altre, el de Mas, a qui atorga el pal", ha censurat la representant d'UPyD.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
12a nit de la professió de l'Anoia.
El passat 25 d'octubre es va celebrar la Nit de la Professió, acte anual dels professionals de la salut de la comarca que serveix de punt de trobada entre els diferents professionals i col·lectius sanitaris, en el qual es fa un acte de reconeixement tant als companys que inicien l'exercici com aquells que l'acaben.
En el decurs de l'acte, celebrat a la Pobla de Claramunt, també es va fer el lliurament de la Beca Formativa i el Premi de Recerca.
La revista col·legial és una publicació periòdica en la que s'informa sobre l'actualitat professional, del sector sanitari i del Col·legi mitjançant entrevistes, reportatges i articles d'opinió i que busca, cada vegada més la participació de metges de diferents àmbits. |
Durada de l'espectacle: 70 minuts
Què fa un robot industrial dels anys setanta plantat al mig de l'escenari?
Potser es converteix en un element sans objet, inútil...
Potser tan inútil com l'art mateix?
Aquestes preguntes se les ha fetes Aurélien Bory, autor de les coreografies de Taoub, vist a la Nit de Circ del Grec 2008.
Amb Sans objet, la seva setena creació, l'artista explora la relació entre el que és viu i el que és inert, i ens mostra les dues cares d'un ésser encara humà però cada cop més abocat a la tecnologia.
En escena, home i robot interactuen i s'encomanen mútuament la seva humanitat i la seva condició tecnològica.
Concepció, escenografia i posada en escena Aurélien Bory
Disseny d'il·luminació Arno Veyrat
Col·laboració artística Pierre Rigal
Ajudant del director i disseny de vestuari Sylvie Marcucci
Escenografia i construcció dels decorats Pierre Dequivre
Pintura escènica Isadora de Ratuld
Producció, administració i difusió Florence Meurisse, Christelle Lordonné
Una producció de la Compagnie 111 – Aurélien Bory
Amb la col·laboració de Institut Francès de Barcelona
Amb el suport de London International Mime Festival
Compagnie 111 – Aurélien Bory compta amb el suport de la Fondation BNP Paribas per desenvolupar els seus projectes
Per tot allò relacionat amb consultes, queixes i/o reclamacions en la compra de les vostres entrades poseu-vos en contacte amb nosaltres a publics [ at ] mercatflors.cat |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Tribunal Constitucional espanyol ha declarat la constitucionalitat de la Llei 21/2018 de la Generalitat, de 16 d'octubre, de Mancomunitats del País Valencià, que regula la creació de les mancomunitats d'àmbit comarcal.
La sentència exposa que els articles 36.8 i 50.4 de la llei 'no són inconstitucionals si s'interpreten en el sentit que no es vulnera l'autonomia de la diputació provincial, ja que no permet l'exclusió de col·laboració amb altres ens locals.'
El Tribunal resol el recurs d'inconstitucionalitat presentat per més 50 diputats del grup parlamentari Popular en el Congrés dels Diputats espanyol contra els preceptes esmentats i uns altres de la llei impugnada.
Els parlamentaris consideraven que la llei era contrària a les competències de la comunitat autònoma.
En concret, la sentència fa referència a l'article 36.8 de la norma, que estableix que 'les diputacions provincials han d'articular una col·laboració permanent, estable i sostinguda amb les mancomunitats per a fer efectiva la prestació de serveis.'
'En particular, les diputacions provincials comptaran necessàriament i prioritàriament amb les mancomunitats d'àmbit comarcal per a la prestació dels serveis obligatoris i essencials, així com per a la modernització de la gestió dels petits municipis.'.
La sentència, que entén que la Generalitat té competència en l'àmbit local, explica que 'el discutit caràcter prioritari de la col·laboració entre diputacions provincials i mancomunitats d'àmbit comarcal a què es refereix el precepte no es pot entendre en termes d'exclusió, en el sentit que la prioritat que expressa impossibilite la cooperació amb qualssevol altres ens locals.'
D'altra banda, 'el precepte no diu res sobre la manera de plasmar aquesta prioritat, la qual cosa queda a discreció de les diputacions provincials', apunta el document.
Per tant, 'es tracta d'una previsió genèrica que ha de ser concretada per la diputació provincial respectiva en l'exercici de la seua funció constitucionalment garantida de suport i assistència als municipis en l'àmbit de les activitats i serveis públics per a la gestió dels quals s'ha creat la mancomunitat.'
Sobre l'article 50.4, el Constitucional recorda que aquest punt assenyala que 'les inversions proposades per les mancomunitats que suposen execució d'obres i serveis en benefici de diversos municipis tindran caràcter prioritari en els plans provincials d'obres i serveis, així com dins dels programes i plans d'inversions dels diferents departaments de la Generalitat.'
'A aquest efecte, –continua– aquests plans i programes hauran de comptar amb un apartat destinat a obres i serveis d'interés intermunicipal que siguen realitzats o prestats per les citades entitats.'
Examinat aquest precepte des de l'autonomia provincial, assenyala el tribunal, s'observa que es refereix a totes les mancomunitats i no solament a les d'àmbit comarcal.
A més, no al·ludeix a qualsevol inversió, sinó només a les que suposen execució d'obres i serveis en benefici de diversos municipis.
Aquesta previsió implica un grau de preferència en l'execució de determinades obres i serveis que condiciona la decisió provincial, segons el Constitucional.
Aquest punt no pot considerar-se inconstitucional, segons el parer de la Sala, perquè 'l'autonomia provincial no s'ha de concebre com una esfera total i absolutament resistent a qualsevol incidència o afectació provinent d'altres nivells de govern.'
En la mesura en què la regla no expressa 'exclusivitat ni imposició' no impedeix 'una vertadera capacitat decisòria pròpia de la diputació provincial sobre la cooperació econòmica a la realització de les obres i serveis municipals', explica la sentència, que afig que 'no anul·la tampoc l'exercici de la competència provincial de cooperació econòmica.'
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Gaudeix amb el recull de les 51 dianes del crac argentí aquest darrer curs |
Dia 1 de novembre de 2014 s'obrirà el termini de sol·licitud de la convocatòria 2014.
Resum: Convocatòria per finançar activitats conjuntes d'investigació, innovació, desenvolupament de capacitats i mobilitat d'investigadors entre els països Euro-mediterranis.
Es finançaran projectes de les temàtiques següents: - Energies renovables i eficiència energètica. - Gestió de recursos hídrics. - Vincles entre ambdues temàtiques.
En aquesta primera convocatòria els països participants són: Alemanya, Algèria, Xipre, Egipte, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Jordània, Líban, Malta, Portugal, Tunísia i Turquia.
Per poder ser finançades, les propostes han de tenir al manco tres països participants diferents, havent d'esser al menys un d'ells un Estat Membre o Associat de l'UE i un altre d'ells un País Mediterrani Associat.
La durada màxima del projectes serà de 24 a 36 mesos.
Termini: Fins al 31 de gener de 2015.
Us demanam que aquells de vosaltres que estigueu interessats a presentar una sol·licitud a aquesta convocatòria, ho comuniqueu al més aviat possible a l'OSR, extensió 2940, o adreça [EMAIL].
Per a joves investigadors d'Espanya i Alemanya.
Organitza: Servei alemany d'intercanvi académico-DAAD i Fundación per a la projecció internacional de les universitats espanyoles-Universidad.es
Termini: Fins les 14h de 30 d'octubre de 2014. |
Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
Durant el mes de gener, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha incorporat una col·lecció especial al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya ( CCUC ).
Recull de cartes publicades a la revista "Vida nova" / Joan Ballester i Canals: Joan Ballester i Canals (1913-1980) va ser un editor i activista cultural català.
Durant la Segona República va militar a Unió Catalanista i a Nosaltres sols, més tard va ingressar a les files d'Estat Català.
Durant el franquisme es va dedicar a l'activisme cultural.
Els anys seixanta va ser editor i director d'Edicions d'Aportació Catalana.
Als anys setanta va ser jutjat pel delicte de propaganda il·legal i condemnat a uns mesos de presó a la Model per haver publicat un mapa dels Països Catalans.
El fons conté 10 fulls que són vuit cartes publicades a la revista Vida nova: revue trimestrielle occitane et catalane (1954-1978).
Podeu consultar totes les col·leccions especials catalogades directament al portal de les col·leccions especials. |
Directa núm.117, 26 de novembre de 2008
Des de fa mesos, la cadena d'expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) que es presenten davant el Departament de Treball és imparable.
Segons dades oficials de la Generalitat, durant els deu primers mesos de 2008, 498 empreses han presentat aquest tipus de procediment per acomiadar una part important de les seves plantilles.
Els executius que elaboren aquests expedients gaudeixen de contractes blindats i passen d'empresa a empresa.
Aquest Nadal centenars de treballadors de Nissan, Ficosa (filial de components per automòbils) i el Grupo Zeta (editora d'El Periódico, Sport i Interviú) passaran a formar part de les llistes de l'atur.
Els expedients de regulació d'ocupació (ERO) i els ajustos de plantilla preveuen fer fora 1.280 treballadors de la multinacional automobilística, 868 membres del personal de la seva filial i 533 assalariats de la coneguda editora de publicacions.
Mentrestant, els gestors tècnics i empresarials d'aquestes regulacions gaudiran d'unes festes de Nadal molt poc diferenciades de les anteriors.
Es tracta d'alts executius que destaquen dins el món de l'empresa perquè tenen excel·lents contactes dins l'Administració, la banca i la cúpula de l'elit empresarial.
En argot empresarial, se'ls coneix com a especialistes en demolicions.
Llopart Pérez va ingressar al Grupo Zeta el mes d'octubre com a president de la comissió executiva.
El va trucar Antonio Asensio Mosbah (president de Zeta després de la mort d'Antonio Asensio pare, fundador de l'editora que ha estat regentada per la mateixa saga familiar des de 1978) i li va encarregar l'objectiu d'ajustar la comptabilitat de l'empresa, sanejar els comptes i aconseguir rendibilitat.
Trenta dies després d'haver-lo contractat, Llopart posava sobre la taula la necessitat de fer fora 533 persones.
El model d'acomiadament es farà d'una forma discreta i individualitzada per evitar titulars i poder esquivar la presentació formal d'un expedient de regulació i burlar el control per part del Departament de Treball.
El diari econòmic Expansión defineix Llopart com a "Duro Capitán" i, a la seva edició del 19 de novembre, ens apropava a la vida més íntima de l'executiu.
Nascut a Barcelona l'any 1950 i pertanyent a l'alta burgesia
catalana, sembla que li agrada passar desapercebut.
El seu currículum inclou desenes d'intermediacions entre empreses catalanes i multinacionals disposades a absorbir-les.
Va vendre els Laboratoris Vita a la nordamericana Procter & Gamble i Ferrovial Inmobiliaria a Habitat.
A canvi, obté contractes blindats amb comissions multimilionàries.
Segons afirma ell mateix, les dues persones que han marcat més la seva carrera professional han estat Isidre Fainé (La Caixa) i Emilio Botín (Banc Santander).
Amb Fainé, fins i tot hi comparteix l'emplaçament de la segona residència a la urbanització de luxe Rocaferrera de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), on posseeix una torre opulenta amb piscina a pocs metres de la mansió del directiu de La Caixa.
A més, la llarga trajectòria de Juan Llopart està plagada de punts foscos, amb processos judicials, imputacions i grans escàndols financers.
Fa vint anys, va ser imputat en el cas MACOSA, una gran estafa urbanística per valor de 12.000 milions de pessetes als actuals terrenys de Diagonal Mar, on també s'hi van veure implicats Pedro Fontana (director d'operacions del Comitè Olímpic Barcelona '92) i l'empresari John Rosillo de Kepro.
El jutge Pascual Estivill, posteriorment processat per suborn, exigia comissions als imputats per tancar les investigacions al voltant del cas.
La seva carrera professional va seguir al costat de noms tan honorables com Javier de la Rosa, Alberto Cortina i Alberto Alcocer, tots ells condemnats per delictes de guant blanc.
Un altre d'aquests anomenats experts en demolicions és José Vicente de los Mozos.
L'escola de negocis IESE i la publicació AutoRevista li van concedir el guardó de Dirigent de l'Any de la Indústria de l'Automoció l'any 2005.
El dia que va recollir el premi, de los Mozos ja va manifestar que l'any 2007 finalitzaria el seu pla per convertir la planta de Nissan de Barcelona en una de les més eficients i productives.
El pla s'anomenava TOP07 i va suposar la reducció d'un 40% dels costos de producció.
El creixement del volum de vehicles que surten de les cadenes de muntatge ha estat imparable des d'aleshores i ha arribat a superar els 200.000 turismes anuals i a facturar més de 5.000 milions d'euros per temporada.
Els beneficis han estat continus.
De los Mozos assegura que un dels majors problemes de la planta de Nissan a Barcelona és l'absentisme laboral, que voreja el 7%, molt per sobre de l'1% de països com el Japó.
Ara, vista la trajectòria de l'empresa durant els últims anys, el comitè d'empresa veu la crisi financera com una excusa pels acomiadaments.
"Tot això no té res a veure amb la crisi, era un pla de deslocalització neoliberal per explotar-nos al màxim i endur-se els beneficis", manifesta un delegat de la CGT.
Però, de los Mozos, responsable de l'ERO de Nissan –va ser el seu gestor i redactor– ja ha abandonat l'empresa.
Ara, ha desembarcat a Ficosa, filial d'empreses automobilístiques que es troba en procés de globalització de la seva producció.
Fa dos mesos, va ser nomenat nou Director General de l'Àrea d'Automoció i ja ha presentat expedients de regulació que afecten 868 llocs de treball a les dues plantes de producció de Rubí i a la fàbrica i el centre tecnològic de Mollet del Vallès.
Un dels treballadors que ha estat sota les seves ordres afirma que és un personatge a qui no tremola el pols a l'hora de buscar la màxima rendibilitat de l'empresa.
Article extret del número 117 del setmanari Directa |
El president de la República italiana, Sergio Mattarella, que ha conclòs aquest dissabte el segon dia de ronda de consultes amb els grups polítics destinades a configurar un govern després de la dimissió de Matteo Renzi, ha anunciat "iniciatives" en les pròximes hores per resoldre la crisi política que pateix el país.
"En les pròximes hores valoraré el que ha sorgit d'aquests col·loquis i prendré les iniciatives necessàries per solucionar la crisi", ha dit el cap de l'Estat italià des del Palau del Quirinal.
Mattarella va posar èmfasi en la necessitat del país d'un "govern amb la plenitud de les seves funcions" en el menor temps possible, però ha assenyalat, a més, l'obligatorietat d'"harmonitzar" la llei electoral perquè ara mateix la llei que regiria unes hipotètiques eleccions (Italicum) es refereix només a la Cambra de Diputats, però no al Senat.
De fet, la condició perquè es gesti un nou Govern és que es validi una llei electoral aprovada ja pel Tribunal Constitucional que pogués regular la celebració de noves eleccions i la consulta està fixada per al pròxim 24 de gener.
Mattarella també ha subratllat la prioritat de la formació d'un govern per afrontar l'agenda internacional que tindrà Itàlia com protagonista el 2017: està previst que es faci la cimera dels caps d'Estat i de Govern del G-7 els dies 26 i 27 de maig a la ciutat siciliana de Taormina.
A més, el mes de març del 2017 es commemoraran els Tractats de Roma, signats el 25 de març de 1957, que són dos dels tractats que van donar origen a la Unió Europea.
Les reunions dels diferents grups polítics amb el president Mattarella, totes a porta tancada i sense periodistes, van començar aquest divendres i van concloure aquest dissabte a les 18.30 hores.
El president d'Itàlia va conversar en últim lloc amb els representants de la Cambra dels Diputats i del Senat.
El Moviment Cinc Estrelles, que ha acabat aquest dissabte a les 17.30 els col·loquis amb Mattarella, ha reclamat novament eleccions anticipades i ha acusat a la classe política de dilatar els temps.
"Avui a Itàlia tenim dues lleis electorals diverses que generen una paràlisi institucional culpable generada per la irresponsabilitat de la classe política guiada per Renzi i el Partit Democràtic", ha assenyalat el cap del grup que es defineix per les seves consignes antieuropeistes, Giulia Grill.
"Renzi, tot el seu govern, el Partit Democràtic han perdut.
No és una afirmació nostra, sinó una asserció certificada pel vot", ha afegit.
En aquesta línia, ha reiterat la seva posició contrària a un "govern caigut des de les altures" perquè --segons ha assenyalat-- "no tindria cap legitimitat popular".
D'aquesta opinió és també el líder de la Lliga Nord, Matteo Salvini, que ha demanat en reiterades ocasions comicis anticipats de manera immediata.
Salvini rebutja la formació d'un nou Executiu de transició i emplaça a fer eleccions al país per evitar que segueixi la tendència dels últims cinc anys, en els quals Itàlia ha tingut tres governs que no han sortit d'una elecció a les urnes.
La presidenta de l'ultraconservador Fratelli d'Itàlia, Giorgia Meloni, va arribar fins i tot a amenaçar que si no se celebren eleccions com més aviat possible farà una crida a la mobilització popular.
"Creiem que per respectar el vot que els ciutadans han expressat diumenge passat en referèndum cal garantir, com més aviat possible, la formació d'un govern sortit de les urnes", ha dit.
"No sostindrem el quart govern nascut sense haver estat elegit lliurement pels ciutadans.
Creiem que és possible aprovar una nova llei electoral el desembre i fer eleccions el març, com a màxim", ha afegit.
Per la seva banda, l'exprimer ministre Silvio Berlusconi, que ha arribat al Palau del Quirinal a les 16.00 hores d'aquest dissabte, ha anunciat el seu rebuig a la formació d'un govern coalició i ha demanat eleccions anticipades, però només una vegada s'hi hagi reformat la llei electoral.
"No estem disposats a cap govern", ha contestat de manera breu a preguntes de periodistes sobre la possibilitat de formar un govern de responsabilitat que guiï a Itàlia fins a les eleccions.
"Toca al Partit Democràtic expressar-se i donar suport a un govern per a la resta de la legislatura, que ha de ser la més breu possible", ha delimitat després.
Sobre els col·loquis amb el president italià, ha relatat: "Hem il·lustrat a Mattarella la que ens sembla l'única sortida possible: l'aprovació d'una llei electoral en temps breu compartida per nosaltres per consentir als italians anar al vot".
Mentre el líder del nou Centre dreta, Angelina Alfano, ministre de l'Interior amb el Govern de Renzi, s'ha mostrat disponible per a un govern de responsabilitat de totes les forces polítiques que "tindran un sentit de pertinença comuna per afrontar l'emergència".
Sobre la llei electoral, ha assenyalat que és prioritari tancar com més aviat millor la crisi de govern: "Veig correcte no esperar al resultat de la Cort Constitucional", ha assenyalat.
Des de divendres passat, Mattarella ha rebut tots els membres de l'espectre polític amb la intenció de designar com més aviat millor un substitut de Matteo Renzi per tallar així la situació d'incertesa política i econòmica que afecta a Itàlia.
El cap de l'Estat italià, en mans de qui ha quedat la governabilitat del país, dedicarà diumenge a reflexionar després de la ronda de consultes per indicar en els següents dies un candidat per a un nou Govern, segons han anunciat els mitjans italians.
Tot i que en el seu discurs ha deixat clar que la prioritat no és la celebració d'eleccions, sinó la formació d'un govern tècnic capaç d'implementar una llei electoral que permeti fer comicis.
Entre els polítics als quals Mattarella podria encarregar la responsabilitat de buscar suports per formar un govern sonen amb força els noms del ministre d'Economia, Pier Carlo Padoan, i del ministre d'Afers Estrangers, Paolo Gentiloni.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La CUP obre avui la votació de primàries per a elegir els caps de llista de la candidatura CUP – Crida Constituent a les eleccions del 27-S.
Tot i que fa pocs dies que van fer públics tots els noms dels candidats, el secretariat nacional i l'Espai per la Ruptura han decidit de fer una proposta concreta per a la demarcació de Barcelona, que consisteix a votar un equip de cinc persones per als primers llocs de la llista.
I els elegits han estat el periodista Antonio Baños, la professora universitària Anna Gabriel, el pastisser i economista Josep Manel Busqueta, l'activista Gabriela Serra i l'historiador Albert Botran.
Després d'un període d'inscripció al cens, entre militants i simpatitzants de l'esquerra independentista i l'Espai per la Ruptura (que aplega les organitzacions i assemblees territorials de la CUP-Crida Constituent), més de quatre mil persones són cridades a votar avui en una cinquantena de meses.
El procés continuarà amb un sistema de votació telemàtica que es farà entre el 27 i 29 de juliol.
En el cas de la demarcació de Barcelona, hi haurà dues opcions: la primera, donar suport a la proposta feta pels dirigents, que és de votar l'equip encapçalat per Baños i elegir, per ordre de preferència, els candidats que ocuparan els cinc llocs següents entre els quinze candidats restants.
La segona opció serà escollir per ordre de preferència els deu candidats entre els vint que hi ha.
A les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, es votaran els cinc primers candidats de la llista i el cap de llista de Barcelona.
Segons un comunicat, la proposta de la direcció haurà de ser elegida per la majoria.
Si no, es farà el recompte segons l'assignació de preferència de tots els participants en les primàries.
L'explicació sobre la proposta d'equip que fa la CUP és la següent: 'La proposta respon a una anàlisi compartida pel secretariat nacional de la CUP i l'Espai per la Ruptura respecte de l'escenari polític, social i econòmic excepcional en què s'emmarquen les eleccions plebiscitàries del 27-S que és, alhora, tan fràgil com ple de potencialitats per a la ruptura.
Tanmateix, la proposta s'ha conformat a partir de la voluntat de visualitzar la pròpia pluralitat que conflueix en aquesta candidatura; la necessitat d'un caràcter multidisciplinari i complementari de l'equip; i el compromís d'incloure paràmetres de gènere, territori i socials'.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El programa consta de dues fases, la primera, on els participants experimenten el programa de forma evolutiva treballant les següents fases del Model de Negoci específic del sector tèxtil.
Consta de sessions que combinen workshops impartits per mentors, experts i testimonis d'empresaris d'èxit del sector.
Amb la metodologia Business Model Canvas convertiràs la teva idea de negoci en una proposta de valor clara.
Desenvolupament i estructura de la col·lecció (ocasions d'ús, tipus de peça, bàsics, continuatius, trendies).
Captació de la tendència, interpretació i adaptació a la nostra marca.
En quin mercat volem treballar?
Quina és la nostra competència?
Qui comprarà el nostre producte i per què?
Com és el nostre client, perfil del target, com compra?, Procés de compra...
Plataformes tecnològiques per fer estudis de mercat com SurveyMonkey.
En quin nivell de preus ens volem situar?
Com elaborem l'escandall, tarifa de preus i els marges?
Quins canals de venda utilitzo i com?
Presentació de nous models de negoci que apareixen en el sector de la moda i la seva digitalització.
Quins són els nous canals de comercialització o distribució?
Com impulsem les vendes a través del comerç electrònic?
Quines necessitats tenim i quines accions hem d'emprendre?
Quines són les noves estratègies que ajuden a impulsar els canals de distribució en línia?
Com s'utilitza la tecnologia i les xarxes socials per guanyar vendes?
Quines accions puc fer per optimitzar el meu posicionament a través de canals on i off line?
Com puc millorar el meu posicionament en cercadors web?
Quines eines de promoció tinc a les xarxes socials?
Tecnologia aplicada al CRM i la fidelització del client.
Saps què significa la paraula timing o deadline?
Has fet alguna vegada un pla de col·lecció?
Coneixes els processos pels quals passa una peça abans d'arribar a una botiga?
El sector tèxtil i complements és complicat i requereix una bona planificació d'operacions: des del disseny fins a la mostra comercial (prototips, contra mostres, mostra comercial,...).
Des de la selecció de teixits fins al lliurament de la peça al client.
Tecnologia i innovació: Com està present la tecnologia en el disseny tèxtil?
Quines són les últimes tendències d'innovació o future trends aplicades a la moda?
En quin punt es troba la innovació tecnològica en el món tèxtil?
Nocions bàsiques que t'ajudaran d'una manera pràctica a gestionar el teu negoci.
Farem èmfasi en conèixer bé els costos i els marges, en l'elaboració d'un pressupost d'ingressos i despeses així com en les necessitats de tresoreria per poder finançar un projecte en el sector de la moda.
Plataformes digitals que et poden ajudar en el dia a dia administratiu
"Fabricació Digital, Biomaterials i Impresió 3D per a textils i moda" i visita a Fab Lab de Barcelona
Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil de Canet de Mar.
Taller de marketing digital: què cal saber per gestionar bé la web i les xarxes
Taller de comunicació per a saber vendre la teva idea, el teu projecte
Xerrada: Introducció a la moda sostenible
Al final de la primera fase, els emprenedors presentaran la seva proposta de valor i un comitè d'avaluació seleccionarà els cinc projectes finalistes, que accediran a la segona fase del programa.
En aquesta fase, us acompanyarem de forma personalitzada en el llançament al mercat amb:
Durant tot el programa disposaràs d'un espai d'ús compartit al Tecnocampus per treballar el projecte.
PRIMERA FASE: de març a juliol, els dijous matí 4h
SEGONA FASE: de setembre a desembre, hores concertades
Enllaç a Google Maps: fes clic aquí |
Actualitat de la ciutat, entreteniment, cultura, esports, noves tecnologies, entrevistes i actuacions musicals.
Aquests són alguns dels ingredients de la nova temporada d' Estació central.
Un espai fresc i proper que us parla dels temes que us interessen i us preocupen.
Cada dia, de dilluns a divendres, a les set de la tarda, l'Ainhoa Sorrosal i una bona colla de col•laboradors t'acompanyaran en aquest trajecte per L'Hospitalet. |
El Comitè d'Ètica de la Recerca Biosanitària (CERBI) de la UIB es crea amb la finalitat de regular l'experimentació amb mostres humanes i de visar les activitats vinculades a la docència que impliquin la participació de persones com a subjectes passius als efectes d'obtenir-ne mostres biològiques o que suposin procediments invasius per al seu cos.
El CERBI informarà, dins el marc de les seves funcions, sobre la tasca científica dels investigadors de la UIB que impliquin l'ús de mostres humanes biològiques o que impliquin procediments invasius en éssers humans.
Tota investigació que es faci a la UIB i impliqui l'ús de mostres humanes biològiques o que impliqui procediments invasius en éssers humans ha de ser visada obligatòriament pel CERBI o pel Comitè d'Ètica de la Investigació de les Illes Balears (CEI-IB).
[ Consultau la composició actual ] |
Aquesta és la pàgina de makatzeta.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Atxondo. |
El Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya és una publicació de caràcter científic, de periodicitat anual, sobre història de l'art i museologia.
A excepció dels números monogràfics, l'estructura general del Butlletí té les seccions següents: Estudis, Entorn al Museu, Obert als museus, Varia i Ressenyes.
Monogràfic sobre el trasllat i la instal·lació de la pintura mural romànica de 1995.
INDEX - Presentació: Eduard Carbonell.
Pròleg 'Història dels trasllats de la pintura mural romànica.
Museologia per a la nova exposició permanent'.Eduard Carbonell.
Introducció/Jordi Camps i Montserrat Pagès.
Història dels trasllats dels absis/Eduard Carbonell, Montserrat Pagès i Jordi Camps.
La Instal·lació de 1995/'El Palau Nacional, projecte arquitectònic i museogràfic' Gae Aulenti A propòsit de l'exposició permanent d'art romànic/Oriol Bohigas.
El Palau Nacional, seu del MNAC/Enric Steefmann El projecte de rehabilitació del Palau Nacional/Valeri Bergeron.
El projecte museogràfic de l'exposició permanent d'art romànic/'Opció estratègica per al trasllat i la nova ubicació dels absis'Antoni Morer Introducció/Mercè Jofresa Coordinació dels treballs durant l'any 1995: preparació i trasllats dels absis/Agustí Obiol Projecte de desmuntatge, trasllat i nova instal·lació dels absis/SAPIC Pautes, operacions i desenvolupament del trasllat dels absis/Antoni Morer Procediments de conservació preventiva: planificació, seguiment i adequació del trasllat/Josep Maria Arenillas Seguretat durant el trasllat dels absis romànics 'Programa d'intervenció i de presentació de la pintura mural romànica'Joan F. Bolet Introducció/Angels Comella, Paz Marques i Marta Serra Arrencament, traspàs i muntatge de la pintura mural/Teresa Novell, Koro Abalia Rosaura Jano i Núria Prat.
Estudis previs de l'estat de conservació de les pintures murals/Carmina Admetlla, Anna Carreras i Nuria Pedragosa.
Plà d'actuació: consolidació i presentació de la pintura mural/Pere de Llobet, Vicenç Martí, Ismael Yagüe i Raul Yagüe.
Els suports: estat de conservació i tractament.
Nova estructura d'absidiola /Benoït de Tapol.
Criteris i solució tècnica per al muntatge de la pintura mural l'any 1995/Reyes Jimenez i Imma Amorós.
Aplicació de nous suports per a la pintura mural traspassada, emprats l'any 1995 Documentació: Maria Teresa Guasch.
Introducció/Jordi Casanovas i Neus Conte.
Registre i dates d'ingrés de la pintura mural/Maria Teresa Guasch.
Successives instal·lacions museogràfiques de la col·lecció/Calendari del trasllat d'absis i conjunts de pintura mural, 1995/Persones i equips que han intervingut en la instal·lació museogràfica de 1995/Jordi Casanovas.
Notes biogràfiques de persones vinculades a la formació de la col·lecció./Guia breu de la instal·lació de 1995. |
Des de fa ja anys el Consorci per a la Normalització Lingüística ha normalitzat la col·laboració amb les biblioteques de tot el territori, amb l'objectiu de realitzar-hi activitats, però també d'apropar l'activitat del CPNL a altres equipaments municipals fora de l'aula.
Durant l'any 2018 aquesta col·laboració va arribar a un total de 258 biblioteques d'arreu de Catalunya.
Amb aquesta col·laboració, l'alumnat que acaba d'arribar pot trobar un nou espai per teixir-hi complicitats, conèixer millor el seu entorn i saber quins són els serveis que tenen a l'abast.
En aquest sentit, les biblioteques intervenen d'una forma molt clara en la socialització de persones nouvingudes i són l'escenari perfecte per incentivar l'aprenentatge i la millora de la llengua a través de la lectura.
La tipologia de les activitats que el Consorci fa a les biblioteques és variada.
D'una banda, es promouen accions per al foment de la lectura, formació i conversa: clubs de lectura fàcil, grups i sessions de conversa en català, tallers de lectura en veu alta, marató de lectura popular de poesia i vermuts poètics, lectura de contes, trobades amb autors catalans o sessions informatives sobre el Parla.cat, entre d'altres.
També s'hi treballen activitats com Llegir per parlar, llegir per aprendre, de la Direcció General de Política Lingüística, presentacions de llibres o mercats d'intercanvi de llibres entre els usuaris.
D'altra banda, un dels aspectes més destacats d'aquesta col·laboració és l'espai que les biblioteques cedeixen al Voluntariat per la llengua (VxL).
En aquest sentit, cada cop són més les biblioteques d'arreu de Catalunya que disposen d'un punt d'informació i inscripció del programa.
La col·laboració entre biblioteques i el VxL és molt important per a la difusió del programa, ja que segons una enquesta encarregada pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el 32% dels catalans van visitar alguna biblioteca pública durant el passat mes d'abril i precisament són els més joves (als quals el VxL vol especialment arribar, d'entre 18 i 30 anys) el segment de la població que més ho fan.
Recentment, s'hi ha afegit la biblioteca Josep Picola de Sant Joan de les Abadesses.
A partir d'ara, les persones que hi vagin hi trobaran informació del VxL i s'hi podran inscriure.
A banda de donar suport al programa fent difusió entre els seus usuaris (a través dels materials de difusió exposats, de les exposicions de VxL que acullen, d'anuncis a les seves pantalles o de publicacions en els seus butlletins o a les seves xarxes socials), també hi ha moltes biblioteques que cedeixen un espai per a les parelles lingüístiques i es converteixen en Punt de Trobada del VxL (de vegades anomenat el Racó del VxL ).
A més, les biblioteques són sovint l'escenari dels actes de presentació o cloenda de parelles lingüístiques.
Tant els alumnes dels cursos de català com els voluntaris i aprenents del Voluntariat per la llengua poden gaudir també de l'organització d' activitats (moltes d'elles emmarcades en commemoracions com ara el Dia Mundial de la Poesia, el Dia Internacional de la Llengua Materna, el Dia de la Dona o Sant Jordi).
En aquestes activitats els alumnes i els participants en el VxL poden gaudir de tertúlies o clubs de lectura fàcil (de vegades, conduïts per voluntaris del VxL), presentacions de llibres a càrrec dels seus autors, cicles de cinema en català, sessions de recursos a la xarxa, visites guiades a la biblioteca, jocs de dinamització cultural, concursos, gimcanes i exposicions que els ajuden en la pràctica de la llengua. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«El final no és aconseguir un estat independent en forma de república i prou, sinó construir un nou estat, veritablement nou, que respongui a les exigències del segle XXI»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
De fet, també ho han estat tots els processos d'independència que s'han viscut fins ara, sobretot quan no es deriven de situacions colonials diguem-ne clàssiques.
No deixa de ser un procés de canvi al qual podem aplicar una regla d'or vàlida per a tots aquests processos, siguin de la naturalesa que siguin.
La regla en qüestió vindria a dir que si som capaços de preveure les principals conseqüències del canvi, sabrem avançar-nos als problemes que genera i, si ho fem bé, convertirem el canvi en una gran oportunitat.
Per contra, si els esdeveniments ens sobrepassen, el més probable és que només en puguem treure una part molt petita de les noves possibilitats que se'ns obriran i, en el pitjor dels casos, el canvi seria vist com la causa dels problemes, encara que ja existissin abans de començar-lo.
Per això és fonamental saber gestionar l'endemà del canvi.
A hores d'ara, només els més conservadors, anacrònics i immobilistes poden defensar que Catalunya –els catalans– ja estava bé abans de la crisi i que, per viure bé, només cal tornar a generar una situació econòmica com la d'abans.
Durant aquests darrers deu anys han aflorat problemes de fons que, en situació de bonança econòmica, o bé passaven desapercebuts o eren menystinguts.
Només correm el risc de no resoldre'ls si no els encarem i no portem aquest procés fins al final.
I el final no és aconseguir un estat independent en forma de república i prou, sinó construir un nou estat, veritablement nou, que respongui a les exigències del segle XXI, a les necessitats dels seus ciutadans i deixi a les noves generacions un futur ple de possibilitats.
Si més no, sembla que en aparença que no hem donat gaire importància a què farem, com volem que sigui la societat catalana d'ara endavant, i ens hem centrat excessivament en el com, en el mitjà, en l'objectiu de la independència.
En tot cas, encara som a temps de posar en marxa el gran debat ciutadà sobre el país que volem.
Això ens ajudarà, i molt, a gestionar l'endemà de la proclamació i, de retruc, a fer possible que aquest endemà existeixi i s'assembli molt a com el volem.
S'ha parlat –potser massa– dels aspectes més èpics de l'endemà, del manteniment de l'ordre, de guanyar el carrer, de la desconnexió política, econòmica, emocional...
Però potser no s'ha parlat gaire del paper actiu dels ciutadans més enllà d'aquests aspectes diguem-ne immediats.
Al meu entendre, la feina més sòlida, de fons, es basa en dos grans eixos: demostrar, des del primer dia, que qui gestiona el país amb solvència i eficiència és la Generalitat; i construir un imaginari col·lectiu que permeti visualitzar que és possible construir el futur somiat, d'equitat, de justícia social, de progrés, de llibertat, d'equilibri amb la natura, de centrar-nos en la recerca de la felicitat...
Gestionar el país des de l'endemà, garantint un funcionament normal de tots els serveis públics, no és gens fàcil, però és perfectament possible si tots hi posem tant com calgui de la nostra part.
L'endemà del referèndum –o la mateixa nit– caldrà proclamar la independència, per poc bé que hagin anat els resultats.
Gestionar-la voldrà dir garantir el funcionament normal del país en tots els nivells i racons, i això dependrà del govern, del parlament, dels ajuntaments i de tots nosaltres.
L'endemà, tots a treballar i a preparar la gran festa del cap de setmana següent.
En funció de l'actuació de l'estat espanyol, potser ens caldrà actuar sobre les infrastructures bàsiques –autopistes, aeroport, ports– per deixar ben clar que només aixecarem el blocatge si ho ordena la Generalitat i establim una negociació amb la nostra policia –els Mossos–.
I quan arribi final de mes, la Generalitat ha de cobrir les nòmines dels treballadors públics i dels pensionistes.
I quan arribi el 30 de gener –la primera data clau del calendari fiscal– les nostres empreses i autònoms han de tenir molt clar que si no ingressen els impostos a la Generalitat, aquesta els els acabarà reclamant, amb les corresponents penalitzacions.
Si, a més, la Generalitat ja ha aprovat la llei fiscal que asseguri una rebaixa de l'IVA i de l'IS a totes les empreses del país que s'acullin a la normalització fiscal voluntària, tot serà més fàcil.
Fent-ho així, en poc més de tres mesos, el país funcionarà amb plena normalitat econòmica i podrem encarar les eleccions constituents del nou estat.
Disposar d'un estat independent en forma de república, per si sol, no ens garanteix que sabrem construir un país on valgui la pena de viure, però es converteix en l'eina imprescindible per a aconseguir-ho.
Alguns hem estat tota la vida, com qui diu, creient-nos (i predicant!) que l'alliberament nacional i el social són indestriables, però aquests darrers anys ens hem adonat que l'un no porta necessàriament a l'altre, sinó que l'un pot servir de motor de l'altre.
No podem dir que fem tard, però sí que hem deixat passar un temps preciós per a fer-ho visible a la majoria dels nostres conciutadans.
Ja fa ben bé tres anys que l'ANC va saber teoritzar-ho, però hem estat incapaços de construir un projecte que permetés d'implicar en aquest procés de transformació tots els ciutadans catalans que, amb independència o sense, volien treballar per fer possibles els grans canvis que la nostra societat necessita per a sobreviure, primer, i per a progressar, després.
Només és qüestió de temps que s'adonin que això tan sols és possible amb la independència.
Un projecte com el del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, impulsat per Exigents.cat, pot ser el catalitzador de totes aquestes aspiracions i propostes per al país que volem, però, sobretot, és el marc idoni per a assegurar que és la societat catalana mateixa que definirà el futur que vol a partir del 2 d'octubre, sense condicionants ni tuteles de cap entitat, partit, organització o institució que tingui cap relació amb l'statu quo actual.
Tot sembla dissenyat perquè coincideixin en el temps –un mes amunt o un mes avall– la formació del nou parlament constituent i la cloenda del congrés.
Un congrés que ha d'aportar el material necessari perquè la ponència constitucional –esperem que mixta– pugui elaborar en un temps rècord una proposta de constitució que realment respongui a les necessitats d'una societat avançada, europea i amb un projecte de futur.
No podrem evitar que els derrotistes de sempre mantinguin, sense vergonya, la seva cantarella sobre un procés sense rumb i amb contradiccions constants, però després de més de vuit anys de procés, podrem mirar enrere i veurem un gràfic en què bona part del temps haurem seguit el guió previst i haurem marcat el ritme, mentre l'estat espanyol –amb més orgull i supèrbia que no poder real– haurà anat a remolc.
Pere Pugès i Dorca és cofundador de l'ANC i vice-president 5è del Congrés Participatiu Catalunya i Futur
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Ualikhanov de Kokshetau (Kazakhstan), i el doctor Llorenç Huguet, Rector de la Universitat de les Illes Balears, han signat un acord per renovar el compromís de col·laboració entre ambdues universitats, signat l'any 2014, i enfortir el lligam, especialment en l'àmbit dels estudis sobre turisme.
De fet, a la trobada hi ha assistit una alumna de doctorat de la UIB, Makhabat Ramazanova, que va venir de la Universitat Estatal Sh.
Ualikhanov de Kokshetau i que va decidir continuar els estudis aquí.
Així mateix, la UIB ha rebut la visita d'alumnes i de professors al Màster de Direcció i Planificació del Turisme.
A l'acte de signatura també hi ha assistit l'assessor del Rector, Anuarbek Kakabayev, i, per part de la UIB, el doctor Enrique García, vicerector d'Investigació i Internacionalització; el doctor Bartomeu Deyà, degà de la Facultat de Turisme, i el senyor Ricardo Sagrera, cap del Servei de Relacions Internacionals. |
Aquest diumenge serà el primer dia que els ciutadans podran accedir lliurement al patí d'accés a l'antiga presó Model, el primer pas d'ús veïnal que es fa de l'edifici.
Serà un nou interior d'illa per als veïns que diumenge obrirà de 15 a 18 h, després de l'acte oficial que es farà diumenge al matí amb l'alcaldessa, Ada Colau.
A partir de la setmana vinent obrirà de dilluns a dissabte de 10 h a 19 h.
També es podrà accedir a l'interior lliurement en grups de fins a 30 persones cada 15 minuts.
Les visites a la presó es podran fer sense inscripció i es tindrà accés al pati d'entrada, l'espai de paqueteria, el locutori, el centre panòptic, les galeries 4 i 5 i el poliesportiu.
Els horaris per fer-ho seran els divendres de 15 a 18 h i els dissabtes de 10 a 18 h, a més d'aquest mateix diumenge.
Des de fora hi haurà una gran exposició fotogràfica de gran format que es col·locarà als murs exteriors de la presó amb imatges de com era la Model per dins just després de tancar-la, de manera que serà una gran finestra a l'interior de l'edifici.
Pel que fa els actes de memòria històrica s'estrenaran aquest dilluns amb la segona Trobada de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que vol promoure les accions municipalistes per promoure querelles contra els crims del franquisme.
A més, el 24 de febrer començaran les activitats del Centre d'Interpretació dels Moviments Socials amb un programa de conferències de diversa temàtica.
El procés participatiu dels veïns es farà durant el primer semestre d'aquest any per definir-ne els usos definitius.
L'any vinent el govern vol actualitzar i enllestir el Pla director del 2009, que ja havia previst diversos equipaments a l'espai, i finalment, el 2020 es volen començar les obres.
El consistori hi invertirà 4,9 milions d'euros durant aquest mandat.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Aquest dimarts l'IHC juga el seu partit més llarg.
El Caldes – Igualada CALAF GRUP havia de començar el 20 de setembre i s'acabarà aquest 24 de novembre.
65 dies després els arlequinats es retrobaran amb un vell amic, Jassel Oller, en un partit poc amistós per que els dos equips necessiten els punts (els igualadins especialment després de 3 derrotes consecutives.
El partit de la 1a jornada que es juga després de la 9a, es disputarà a la sempre complicada pista de la Torre Roja a partir de les 9 del vespre amb arbitratge de Ruben Fernandez i Daniel Villar.
Els arlequinats han fet aquest dilluns l'únic entrenament abans del partit.
Ha estat estirar cames i poca cosa més.
Sessió de vídeo i 35 minuts de pista.
Una estona de retrobar-se en el remats i rodar una mica de 4X4.
Tècnics i jugadors han parlat també del que necessiten de cadascú en el partit contra el Caldes.
L'equip sortirà com sempre a pels 3 punts amb la idea que treballant així tornaran segur les victòries.
Per cert, aquest dimarts debutarà en una convocatòria Roger Bars.
El tècnic arlequinat Ferran Lòpez ha explicat que Bars "està treballant molt bé i creiem que s'ho mereix.
Bars pot preguntar-li a Nil Garreta les sensacions de debutar a l'Ok LLiga per que el defensa igualadí va debutar dissabte a l'Ok LLiga d'aquesta temporada.
P- Dissabte van poder jugar els teus primers minuts.
I el tècnic va dir que havia quedat molt content amb tu.
NIL GARRETA- Vaig intentar fer el que m'havia demanat que fes.
Satisfet. va ser un partit molt maco.
I toca seguir treballant per anar tenint més oportunitats d'aquestes.
P- La llàstima és la derrota però davant us vàreu trobar un Barça molt potent en defensa.
Tot i així, nosaltres també vam defensar molt bé.
I crec que el resultat va ser una mica massa grna pel que es va veure en el partit.
Toca seguir i anar aquest dimarts a Caldes a intentar guanyar.
P- Amb l'1 a 2 ha semblat que arribava el vostre moment.
Llàstima que l'1 a 3 va arribar massa d'hora.
Amb l'1 a 2 vam tenir algunes oportunitats, algun remat des del darrere... es va treballar bastant..
Làstima que el seu tercer gol va venir tant aviat.
Si haguéssim aguantat una mica crec que hauria caigut un gol més.
El que havia de ser el primer partit de la temporada... es juga ara, amb el Caldes molt més motivat.
La pista del Caldes és de les complicades.
Ells estan bastant ficats, han tret bons resultats i costarà molt.
Però l'hem de treure endavant si o si.
Primer per que ja ens ho mereixem i després perque és molt necessari.
P- Dissabte l'equip va portar braçalets negres... va ser un partit molt especial per tu.
I molt content que hagi pogut debutar aquesta temporada i dedicar-li a ella.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Àrea de polítiques euromediterrànies de l'Iemed
La situació a Calais és deutora d'una doble mancança en la gestió de les migracions tant a nivell intern de la UE com extern en la relació i el diàleg amb els països emissors i de trànsit de les migracions.
A nivell intern, si bé hi ha hagut directives sobre temes específics, i en l'àmbit de l'asil s'ha creat un sistema europeu, no s'ha desenvolupat una política comuna com a tal.
Això es tradueix en el fet que la gestió migratòria es fa a través de tres branques (mobilitat dels ciutadans de la UE, migracions de persones de països tercers, acollida de refugiats i demandants d'asil) que han evolucionat com a àrees autònomes i responen a lògiques diferenciades.
En la gestió de la immigració de països tercers era on més calia desenvolupar una verdadera política comuna per evitar o mitigar les crisis actuals.
Concretament, definir millor les condicions d'entrada i residència de persones de països tercers, promoure la integració, combatre la immigració irregular i establir acords de readmissió.
Per intentar unificar i donar coherència, la Comissió Europea té el programa Enfocament Global sobre Migracions i Mobilitat.
Però cap política sectorial pot ser comuna sense el suport clar dels estats.
I, lluny de donar un suport a aquest programa, els governs, condicionats per la seva agenda nacional i pels discursos antiimmigració de partits com el Front Nacional francès i el UKIP britànic, semblen més pendents de donar solucions efectistes a curt termini, com veiem a Calais.
A nivell extern, Brussel·les ha anat virant cap a un enfocament centrat en el control i la seguretat i quedava en segon pla el diàleg sobre migracions i desenvolupament amb els països d'origen i trànsit que es propiciava, per exemple, en les iniciatives de Diàleg Euromediterrani i Euroafricà.
Resoldre a mitjà i llarg termini les crisis migratòries passa necessàriament per rellançar aquest diàleg i formar una coalició d'interessos entre els implicats que permeti fixar formes de migració ordenades i generar la voluntat política de compartir la responsabilitat de la seva gestió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El temporal ha deixat camps sense terra, els marges caiguts i danys a infraestructures i finques
Unió de Pagesos demana a l'Administració la reparació "urgent" dels camins i accessos a les finques que van quedar afectades pels forts aiguats de dilluns passat en llocs no inundables, sobretot a les comarques de la Segarra, les Garrigues i la Noguera, on es van registrar quantitats d'entre 140 i 170 litres\/m2.
En alguns municipis de la Segarra, com és el cas de Torà, Sanaüja, Biosca, Sant Guim de Freixenet, Sant Ramon i Cervera, els aiguats han deixat camps sense terra i els marges caiguts.
A les Garrigues han resultats especialment afectades les localitats de la Granadella i Bovera, i a la Noguera, Ivars de Noguera i Ponts.Segons Unió de Pagesos, a la Segarra han resultat "molt perjudicats" els municipis de Torà, Sanaüja, Biosca, Sant Guim de Freixenet, Sant Ramon i Cervera, entre altres, "perquè els aiguats van deixar camps sense terra, la majoria de difícil reposició, i els marges caiguts han quedat força malmesos".
A les Garrigues han resultats "força afectats" per aquestes destrosses la Granadella i Bovera, i a la Noguera, Ivars de Noguera, entre altres.
El desbordament del riu Llobregós va provocar també al municipi de Ponts danys de diversa consideració a infraestructures i finques.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els joves d'entre 15 i 30 anys "llegeixen més que els adults", segons un estudi sobre la participació cultural de la joventut catalana entre el 2001 i el 2015, impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) i la Direcció General de Joventut de la Generalitat, que ha desmentit el tòpic que les generacions joves estiguin distanciades de la cultura.
El sociòleg i autor de l'estudi, Antonio Ariño, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que el 21% de joves afirma haver llegit més de cinc llibres en l'últim any --excloent les lectures d'estudis o professionals--, respecte del 16% dels adults, i entre els que reconeixen no haver llegit cap llibre en aquest període hi ha el 40% dels més grans de 30 anys i el 27% dels joves.
Ariño ha destacat el creixement imparable de l'univers digital i la crisi econòmica com a factors claus en els canvis de consum cultural, marcats per les noves tecnologies que permeten als joves consumir la cultura allà on van, transformant-la en "nòmada", cosa que ha avisat que serà de gran transcendència per al futur perquè el 92% utilitza el 'smartphone'.
L'informe ha investigat l'evolució i les característiques de la participació cultural d'aquest col·lectiu a través d'enquestes de consum, pràctiques i participació d'entre el 2001 i el 2014, i ha avançat dades en espera de disposar de les del 2015.
El president del Conca, Carles Duarte, ha afirmat que "és una fal·làcia dir que els joves consumeixen menys cultura que els adults", i ha assenyalat que mentre l'accés a la telefonia mòbil i els continguts que vehicula cada vegada són més universals, hi ha certes formes culturals més llunyanes i requereix una actuació política i educativa en la joventut.
La directora de Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, ha avançat que la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies i la de Cultura signaran a final d'aquest mes un conveni marc per crear programes conjunts de foment cultural en àmbits més "coixos", com joves en risc d'exclusió social, i de l'accés de creadors a un futur professional.
Els joves tenen "una visió més àmplia del que és la cultura" --segons Ariño-- perquè inclouen en aquesta definició els viatges, la gastronomia i el folklore, són els principals consumidors de turisme intern de cultura popular i tenen molt present la idea d'identitat col·lectiva, molt lligada a la gastronomia, en un percentatge superior al de les persones grans, cosa que el catedràtic de Sociologia ha apuntat que desconeix si es deu a la joventut o a ser d'una altra generació.
Hi ha pràctiques culturals compartides entre generacions --com veure la televisió, escoltar la ràdio, llegir, visitar museus i veure espectacles--, però hi ha pràctiques destacadament juvenils, com veure i descarregar pel·lícules i música d'internet i jugar a videojocs, mentre que són més pròpies d'adults assistir a concerts de música clàssica, anar a l'òpera i visitar jaciments.
Tot i aquesta diferenciació entre activitats, la qüestió de què és legítim culturalment --amb la música clàssica i els museus en una posició superior-- té un consens fonamental a totes les generacions.
"No podria dir-se que la joventut ha abandonat la cultura clàssica, sinó que la cultura clàssica sempre ha estat minoritària", ha destacat Ariño, i ha apuntat que durant el període escolar el percentatge de joves que diuen anar a concerts de música clàssica supera el dels que diuen que els interessa.
L'educació té un paper fonamental en la capacitat d'interpretar la cultura més complexa --com una òpera o algunes pel·lícula--, i el capital educatiu organitza "de manera fèrria" el camp cultural, mentre que el sexe diferencia també el consum cultural dels joves, sobretot en la lectura.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Apostem per una ciutat més saludable
La inauguració dels actes del 50è Aniversari de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, han començat aquest matí al Saló de Sessions del Palau Municipal.
L'acte ha estat presidit pel conseller de Presidència i Estratègies de ciutat, Alejandro Fernández, que ha estat acompanyat per la directora gerent de l'ICS, Candela Calle, i pel gerent de l'ICS Camp de Tarragona, Rafael Gràcia.
El dr. Agustí Tarrés, pediatra jubilat de l'Hospital, ha pronunciat una conferència sobre l'impacte de l'Hospital Joan XXIII a la ciutat.
A les 13.15 h, davant de l'hospital, ha tingut lloc una festa oberta a la ciutadania, amb la participació de Pallapupes, ONG de pallassos hospitalaris; Small River Brass, banda de dixie; Woody, personatge de Port Aventura i ' Els Super herois de la sang' del Banc de Sang i Teixits.
Amb motiu de l'aniversari, l'hospital ha estrenat un blog amb tota la informació sobre els diferents actes que organitzarà per commemorar-ho.
Podeu visitar el blog en aquest enllaç.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Les autoritats mexicanes han extret un total de 32 cadàvers de l'última fossa clandestina trobada a l'estat de Guerrero, en concret en la comunitat Pochahuizco, al municipi de Zitlala, després de tres intenses jornades de treball.
A més dels cadàvers, en les tasques d'extracció s'han recuperat nou caps humans.
La Fiscalia ha reconegut que en aquesta zona s'han portat a terme enfrontaments entre els grups delictius, 'Los Ardillos' i 'Los Rojos', segons recull 'El Universal'.
Després de tres dies de treball, les tasques d'extracció han conclòs, si bé cap dels cossos ha estat identificat encara.
Segons el portaveu de Seguretat del Grup de Coordinació Guerrero (GCG), Roberto Álvarez Heredia, les restes s'han traslladat a Chilpancingo per iniciar la seva identificació.
Alhora, Secretaria de Defensa Nacional continuarà buscant a la zona indicis d'altres fosses.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'home va llençar una pedra que va trencar el vidre i va ferir el conductor i la dona, a més de lesionar un home que l'intentava contenir
Tarragona.-Un veí de Reus, de 42 anys, va ser detingut per la Guàrdia Urbana de Tarragona diumenge al vespre com a autor d'un presumpte delicte contra el patrimoni.
Els fets van passar a la Via Augusta, a la parada de bus de l'EMT de la Platja de l'Arrabassada.
L'home va reaccionar agressivament, donant cops a l'interior de l'autobús, després que una dona li recriminés les molèsties que ocasionava per l'alt volum en què tenia posada la música.
Després, va llençar una pedra de grans dimensions contra una finestra del vehicle.
L'impacte va fer trencar el vidre i el conductor i la dona que li havia retret la seva actitud van resultar lesionats lleument amb talls a les cames.
Un altre passatger va baixar per intentar retenir l'autor dels fets mentre no arribava la policia, però també va resultar lesionat per l'home, que es va acabar escapant.
La Guàrdia Urbana va detenir el presumpte autor dels fets a les 20.45 hores al carrer Joan Fuster.
Per raons de seguretat, l'autobús va quedar immobilitzat i el passatge va ser transbordat a un altre vehicle.
L'Empresa Municipal de Transports xifra en 800 € els danys patits pel vehicle.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'editora Laura Huerga i la traductora Blanca Busquets publiquen el llibre 'Tu, calla!'
(Raig Verd), en què analitzen la censura i la repressió d'estat: repressió de la dissidència, criminalització de la protesta i de la pobresa
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Escolteu què diu l'editora Laura Huerga, coautora del llibre Tu, calla!
Sobre el dret a la llibertat d'expressió i manifestació: 'Explicar els nostres drets, els drets que tenim com a ciutadans, sembla una cosa òbvia, però no ho és i és fonamental fer-ho.
Perquè sovint donem per fetes coses que no ho són.
Un fet bàsic és que els ciutadans han de tenir llibertat d'expressió per diferir de l'estat i les seves accions.
Perquè si l'estat tria reprimir les opinions que no coincideixen amb les seves, aleshores, passem de tenir un estat democràtic a un estat autoritari.'
Valtònyc, Altsasu, els presos polítics i exiliats catalans, Pablo Hasél i molts altres que no han estat tan visibles són casos que mostren com, des del 2015, l'aprovació de la llei mordassa i l'enduriment del codi penal han fet créixer de manera exponencial els casos de censura i repressió dels drets fonamentals a l'estat espanyol.
Aquest és el marc d'anàlisi triat per Laura Huerga i la traductora Blanca Busquets a Tu, calla!, un llibre que té per objectiu derogar la llei mordassa, no pas reformar-la com es proposa ara.
El llibre no recull solament el gran ventall de casos que tenen en comú la retallada de drets fonamentals, sinó que també explica la manera com la societat civil (associacions i col·lectius) ha fet front i treballa per revertir aquesta situació i recuperar democràcia i drets fonamentals.
Per això, en la presentació del llibre a la premsa, a Laura Huerga i Blanca Busquets les van acompanyar representants del PEN català i també d' Amnistia Internacional, que ha donat suport en la documentació del llibre, part de la qual ha estat responsable Busquets.
Amnistia Internacional treballa sobretot per la llibertat expressió, la llibertat de manifestació pacífica i la llibertat de reunió.
Segons que va explicar un dels seus portaveus, Dani Vilaró, hi ha hagut una clara regressió pel que fa a aquests drets fonamentals: 'La publicació d'aquest llibre és una bona notícia perquè documenta una situació que les entitats que treballem qüestions de llibertat d'expressió, drets humans i drets fonamentals vèiem amb molta preocupació des de feia molts anys.'
Vilaró considera que aquest volum arriba en un bon moment, perquè coincideix amb el debat que tot just ara comença al congrés espanyol per a retirar tot allò que es va articular a partir del 2015.
'Les conseqüències d'aquests tres anys han estat devastadores, hi ha hagut un impacte i una regressió clars en aquests drets fonamentals a l'estat espanyol', va dir Vilaró.
I va alertar de l'arbitrarietat policial.
Amnistia Internacional ja té comptabilitzades més de 34.000 multes per situacions vinculades a la llibertat de reunió, manifestació i expressió.
I en aquest apartat hi ha un nombre significatiu de multes a periodistes exercint la seva feina.
També s'han denunciat més casos d'enaltiment del terrorisme aquests darrers anys que abans de la desaparició d'ETA.
La conseqüència d'això és l'autocensura (per exemple, de rapers i artistes, que no volen que els acusin de terrorisme) i la desmobilització ciutadana.
A Catalunya, la mobilització contra els presos polítics i exiliats no defalleix i la situació de repressió d'estat contra l'independentisme ha creat una sensibilització social creixent envers repressions i discriminacions de tota mena.
Però també es constata que la repressió d'estat ha desmobilitzat una part de la societat, sovint la més desafavorida i de grups minoritaris en la lluita de drets socials, com l'habitatge digne i contra l'especulació i els desallotjaments.
Perquè la repressió criminalitza la protesta i també criminalitza la pobresa.
Segons Vilaró, entre el 2014 i el 2016 es van convocar 10.000 manifestacions menys.
La repressió d'estat és, doncs, una eina de desmobilització ciutadana.
Per contra, i això també ho recull el llibre Tu, calla!, contra la repressió i la censura d'estat, han nascut noves associacions i plataformes ciutadanes que hi planten cara, com No Callarem i d'altres de més recorregut com Novact (Institut Internacional per a l'Acció Noviolenta), que treballen per la recuperació d'aquests drets.
Ambdues organitzacions van ser presents en la presentació del llibre i el van celebrar.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Ahir, 13 de maig, el plenari del Consell d'Estudiants elegí els membres de la comissió permanent del Consell d'Estudiants.
Aquests membres són els següents:
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin |
Orientacions per a la creació, organitzaciáo i gestió de l'equip |
La selecció andorrana de futbol sala té un doble compromís contra Lituània aquest cap de setmana.
Els dos amistosos entre les seleccions es jugaran al Pavelló del Prat Gran.
El primer serà dissabte a les 18 hores i el segon, diumenge a les 12 del migdia.
No serà la primera vegada que els nacionals s'enfronten als lituans, la darrera vegada va ser a finals de gener del 2017 en la fase classificatòria del Mundial, on van perdre per 5-1.
Tenint en compte el precedent, el seleccionador Xavi de la Rosa va afirmar que «tenim ganes al rival i volem demostrar que la diferència no és tan gran com l'última vegada.
Si fiquem la mateixa intensitat i juguem com ho vam fer contra Xipre, ho aconseguirem».
Els amistosos contra la selecció xipriota es van disputar el 31 d'octubre i l'1 de novembre i en tots dos partits es va empatar a 3.
Avui dia, la selecció té problemes amb la posició de pivot però De la Rosa va subratllar que, com ja van fer contra Xipre, «jugar de quatre és una molt bona solució perquè amb la gent jove que tenim, la pressió que fem és molt bona, amb molta intensitat i això et dona el poder d'estar a l'altre costat de la pista».
Pel que fa al rival, va comentar que les seleccions de l'est «prioritzen el físic i tàcticament són molt quadrades.
Si fan una jugada, la repeteixen 80 vegades i els surt molt bé».
Pel seleccionador, «el millor d'aquests amistosos és que fàcilment ens podrien tocar en un grup, és molt possible.
Estic segur que un dels tres ens tocarà, és molt probable».
Quant als jugadors, n'hi ha quatre que estan lesionats: Ricardo Oliveira i Gerard Raventós estan descartats, Jona Pérez no ha entrenat en tota la setmana perquè en l'últim partit amb el Sant Julià li va donar una punxada i Marçal Raventós que, tot i estar convocat, és dubte perquè en el partit de dimecres va acabar tocat.
Com a novetat jugaran David Ferriz i Oriol Rodríguez mentre que serà la segona convocatòria en la qual Marc Massana repetetirà.
«Estem molt contents de la primera vegada i és un altre jove que ens ha sorprès molt», va comentar.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L'autora californiana Emma Cline ha pres com a punt de partida les joves còmplices que van participar en els crims organitzats pel psicòpata Charles Manson per aprofundir en l'"alienació" de l'adolescència en la seva primera novel·la, 'Les noies' (Anagrama), ha explicat l'escriptora aquest dilluns en roda de premsa.
Amb l'escenari de la mitologia de la Califòrnia dels anys 60, el llibre pren com a protagonista Evie, una jove insegura que se sent desplaçada, com una "outcast", i que entra en contacte amb la secta de Manson, participant en un crim atroç des de la seva fragilitat adolescent, marcada alhora per l'objectificació que s'imposa a les noies, ha relatat.
L'editor Jorge Herralde ha destacat l'èxit "estrepitós" que ha suposat el llibre als països en els quals s'ha publicat, el que quan es tracta de l'obra de debut d'una de vint anys desperta sospites en els crítics, però l'experiència immediata de la lectura certifica que és tan bona com plantegen les crítiques, ha dit.
L'editor ha alabat la "troballa" de no fixar-se en el cèlebre psicòpata sinó en les noies que van entrar rient i cantant en el judici, un relat menys explicat i que li permet explorar la topografia del cor adolescent arrasat pel desarrelament i la soledat.
"Ha estat una decisió molt conscient no escriure des de la perspectiva d'algú que participés en el crim directament", ha relatat Cline, que ha evitat recrear els detalls reals, sent el crim la part menys important en la novel·la, per parlar així de les violències quotidianes menys evidents.
'Les noies' no aporta una lliçó, una moral o un aprenentatge, com acostuma a fer la ficció, sinó que es fixa en com el passat influeix en el present, i com la maldat és també un tret "humà", lluny del retrat de monstre que es dóna en ocasions als criminals.
La novel·la és un relat "ple de nostàlgia" que pivota sobre l'amistat entre dones, un tema que per a Cline està superant, en la literatura actual, a altres més tradicionals com l'idil·li i la família, i ha afegit que s'ha basat per escriure'l en sentiments propis que va tenir de petita, d'alienació amb el món, així com la Califòrnia que recorda la seva mare.
La costa Oest dels Estats Units és, per a l'autora, una bellesa natural que té a la vegada "alguna cosa fosca" al seu interior --com les 'noies Manson'--, que pot intentar destruir les persones perquè es tracta d'un lloc amb terratrèmols, mentre que ha traslladat l'escena als anys 60 per mostrar que les coses no han canviat tant com sembla, i l'adolescència és una cosa universal.
"A les noies les ensenyen des de molt petites a sentir la mirada de l'altre", a convertir-se en un objecte, i mentre els nois experimenten les seves vides com si fossin estrelles, les noies ho fan com actors secundaris, ha assenyalat, pel que reflecteix com afecta aquesta opressió a través de personatges femenins complexos, lluny dels clixés habituals.
Cline, nascuda el 1989, va començar a escriure de molt jove, com a forma de trobar un lloc "privat" allunyat dels seus sis germans --dos nois i quatre noies--, i va acabar d'escriure la novel·la fa un parell d'anys.
Es dedica actualment a un altre projecte d'escriptura, del qual no ha avançat detalls perquè és encara massa aviat.
Tot i això, sobre l'adaptació a la gran pantalla que viurà pròximament 'Les noies', després que s'hagin venut els drets cinematogràfics, ha assegurat que es mantindrà al marge perquè ja ha acabat la seva participació en aquesta història i, com a autora, ja no li correspon.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'alcalde de la Seu d'Urgell ha agraït els esforços de tots els equips d'emergència
L'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, juntament amb diverses autoritats andorranes i membres de l'equip de manteniment. / M. R. F.
L'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, ha visitat aquest dilluns al matí la zona zero on es va produir l'esllavissada dissabte a la matinada.
Al centre de coordinació instal·lat pel Govern, s'ha reunit amb el ministre de Justícia i Interior Josep Maria Rossell, el cònsol major de Sant Julià de Lòria Josep Miquel Vila, el cap de l'àrea de Mobilitat Jaume Bonell i amb altres autoritats, així com amb els serveis d'emergència que estan gestionant les tasques per condicionar la zona i minimitzar els desperfectes i inconvenients al trànsit.
L'alcalde ha agraït els esforços de tots els equips d'emergència que estan participant en els treballs i ha reiterat l'oferiment de col·laboració per part de l' ajuntament de la Seu d'Urgell, com també ha fet el Govern de la Generalitat de Catalunya.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
CARLES ARBUSÉ: "Em van donar tres mesos de vida i deu anys després, sense un pulmó, encara xiulo" / DAVID BORRAT
Amb l'únic pulmó que li queda, i amb el suport del múscul del diafragma, Carles Arbusé extreu l'aire i el modula per cantar -xiulant, que és la manera com canta ell- la cançó Em dónes força, interpretada per Sergio Dalma per al disc de La Marató de TV3.
Conegut com El Xiulet, el músic Carles Arbusé va veure truncada la seva exitosa trajectòria artística fa deu anys, quan li van diagnosticar un càncer de pulmó a Miami, en un moment dolç de la seva carrera musical.
Li van donar tres mesos de vida, però va decidir que no volia morir i, davant la incredulitat dels metges, continua viu deu anys després.
La cançó Em dónes força la xiulava dilluns al jardí del centre on s'ha recuperat d'una greu infecció que el va dur a les portes de la mort i del qual té previst sortir avui amb l'alta mèdica a la butxaca.
L'ha xiulat sovint, aquesta cançó, durant els últims anys perquè, assegura, l'ha omplert i li ha donat la força que li ha calgut per no rendir-se davant un segon càncer amb metàstasi, 68 sessions de radioteràpia, 75 de quimioteràpia, 4 operacions, una extirpació del pulmó dret, una infecció... i la soledat.
Fent seu aquest lema s'ha convertit en exemple de superació per a molta gent que segueix la seva malaltia a través de Facebook (milers de seguidors i més de 500 comentaris a cada post ) i admira la seva valentia.
No sóc un messies ni vull ser exemple per a ningú.
El càncer és un depredador i, si no li plantes cara, et devora.
Lluitar per la teva vida depèn de tu.
Cada segon que deixes de lluitar és una hora que dónes d'avantatge al càncer.
Els metges sempre em diuen que sóc jo qui els animo, perquè tinc ganes de viure.
Qui mana ets tu, amb la teva actitud, la teva il·lusió.
Jo no em vull rendir, vull ser la meva pròpia medicina.
Si compartint aquest missatge ajudo algú, perfecte.
Del primer càncer ja fa deu anys i li donaven només tres mesos de vida.
Me'l van diagnosticar a Miami, on tenia molts contractes per actuar i estava en un moment molt dolç de la meva carrera musical.
Era un tumor de cinc centímetres de diàmetre, com una pilota de golf, enganxat al pulmó i l'aorta.
Hi havia metàstasi i el metge em va donar tres mesos de vida.
Em va prendre per boig, és una eminència als Estats Units i es va enfadar que gosés contradir-lo.
Però llavors va canviar d'actitud: em va dir que estava convençut que em curaria perquè era el primer pacient que li portava la contrària.
I em va donar un consell: "Camina, no paris de caminar, encara que els metges et diguin el contrari".
Caminar vol dir moure't, agafar il·lusions i, en el meu cas, servia perquè tota la quimioteràpia que em posaven a la sang es mogués, s'escampés més ràpid.
La químio és una arma de destrucció massiva, ho destrueix tot, si s'està quieta i es queda en una zona on no hi ha el tumor, aquella zona quedarà malmesa.
A Girona els metges veien que m'anava bé i també em van deixar caminar.
El maig del 2015 van confirmar que hi havia càncer de nou al mateix lloc, tot i que ja m'havien extirpat el pulmó, i també a l'esòfag i al coll.
No es podia operar de nou i els metges gairebé ni em volien oferir tractament.
Però vaig demanar que em donessin l'oportunitat de viure i llavors em van oferir dosis altíssimes d'artilleria: 30 sessions de químio i 34 de ràdio.
El meu cos va rebre una pallissa fortíssima i em vaig quedar sense defenses.
El 19 de març, a casa, em vaig desmaiar per una infecció que gairebé em mata i que m'ha mantingut hospitalitzat 174 dies.
Aquesta mateixa setmana em donen l'alta.
No faré cap festa major, tornaré a esmorzar com sempre: dos croissants, una aigua amb gas i un tallat.
Caminaré molt i treballaré en els meus projectes, sense presses, sense una agenda inassumible.
Hi ha tres coses que em faran viure: el xiulet, un llibre i un còmic.
Xiular és la meva il·lusió, el que em fa lliure, i ja tinc l'encàrrec de la meva discogràfica de gravar nous discos temàtics.
Al llibre hi descriuré cronològicament com he viscut el meu càncer.
Tinc més de 30 gravacions de sessions de quimioteràpia: agafava el mòbil i gravava què sentia, els dubtes, les emocions...
Això i el còmic em servirà per explicar tot el procés.
Els guanys aniran a la fundació que he creat, Nens Abandonats, perquè jo sóc un nen d'hospici, abandonat de petit per la meva mare i recollit per uns pares adoptius.
Només uns fills amb qui no tinc relació.
He passat el càncer només amb un amic de la infància, en Ramon, que és el germà que no vaig tenir mai.
Durant les llargues estades a l'hospital ningú m'ha dit que m'estimava, ningú m'ha fet un petó, ningú m'ha preguntat què em faltava, ningú m'ha trucat.
I no ho he trobat a faltar perquè estava massa capficat a salvar la meva vida.
El metge de Miami sap que és viu?
També li van dir que havia seguit el seu consell de caminar molt i li va agradar.
Els metges em van dir que no xiularia mai més.
També em van dir que no parlaria més i no callo mai.
Els constipats per a mi són pneumònies.
Però només m'han de dir que no perquè jo faci tot el contrari.
En no tenir un pulmó no tinc el sac de gemecs que tindria una gaita, però tinc el diafragma, múscul boníssim per gestionar l'aire.
Ara el xiulet l'he baixat al diafragma.
Com els trompetistes i cantants.
Ens fa falta l'aire i el diafragma el regula.
Ara no tinc aquell xiulet que surt a doll, amb força, però el tinc més afinat i harmònic, més dolç.
He perdut una cosa però n'he guanyat d'altres.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El grup municipal d'Esquerra Republicana insta a l'Ajuntament de Sabadell a no contractar cap empresa amb escletxa salarial entre homes i dones.
En aquest sentit, ha registrat una moció al ple del 3 de març en què proposa la creació d'una taula de contractació extraordinària que certifiqui la igualtat de gènere en les categories laborals de les concessionàries.
Una mesura per "establir clàusules que evitin l'escletxa salarial als contractes i licitacions", que faria "especial atenció a sectors especialment feminitzats", com ara la neteja d'edificis municipals o el servei d'atenció domiciliària.
"Forma part de la responsabilitat de les administracions públiques implantar mesures que evitin el doble prejudici que les dones pateixen en matèria salarial: cobren menys i tenen pensions més baixes perquè tenen bases de cotització menors", assegura la regidora Èlia Soriano.
Els republicans demanen que des de l'Ajuntament es publiqui les dades de categoria i gènere tant del mateix consistori com de les tres empreses municipals ( VIMUSA, Promoció Econòmica i Ràdio Sabadell ), per elaborar un pla d'igualtat "realista i efectiu".
D'aquesta manera, la moció republicana insta a l'Ajuntament a sol·licitar plans d'igualtat de gènere a totes les empreses amb les quals te vincle contractual i a comprovar-hi la presència de dones en la negociació col·lectiva.
Al mateix temps, la portaveu adjunta republicana demana al comú implicar-se com a "motor de canvi en el seu àmbit d'acció", i exigeix la publicació anual de les dades del personal propi i de les empreses municipals desglossades per categoria, règim i sexe, al portal de transparència.
A més, també insta a l'Ajuntament a exigir el compliment de la llei a les empreses proveïdores, per així poder començar a treballar en un pla d'igualtat "realista i efectiu".
Estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. |
El programa, que finalitza el novembre del 2016, compta amb treballadors de La Fageda per acondicionar les finques
El projecte europeu del teix, el Life+ Taxus, ha permès millorar l'hàbitat de més de 8.000 exemplars de diferents punts de Catalunya, dels quals més de 500 es troben a l'Alta Garrotxa.
Aquesta és una espècie de gran interès ecològic amenaçada per diferents factors, com ara la falta de regeneració o l'elevada competència amb altres espècies.
Precisament aquest projecte busca garantir la seva preservació.
"Hem aconseguit que les teixedes més importants del país estiguin en millors condicions", destaca Jordi Camprodon, tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).
S'ha fet gràcies a la col·laboració de 65 propietaris -3 de la Garrotxa- que han acceptat fer un acord de custòdia.El Life+ Taxus va començar a finals del 2012 i acabarà el novembre l'any que ve.
El projecte busca millorar i preserva les teixedes de Catalunya, un hàbitat d'interès de conservació prioritari, ja que compta amb molt poques mostres arreu del continent.
El projecte està liderat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) amb la participació com a socis del Consorci de la Serra de Llaberia, l'Ajuntament de Rasquera i el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet i amb la col·laboració del Consorci de l'Alta Garrotxa i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat.
El projecte ha permès fer un inventari de les teixedes que hi ha a Catalunya.
Ocupen 275 hectàrees repartides en tot el territori però només s'ha actuat en 61,1 hectàrees.
Com que una part molt important es troben en finques privades, s'han fet 65 acords de custòdia amb particulars, un contracte per escrit que compromet a les dues parts a preservar aquesta espècie i el seu entorn.
A dia d'avui s'ha actuat en més de 8.000 teixos i s'han tallat o podat prop de 20.400 arbres més, que feien competència directa al teix.
I és que una de les principals problemàtiques és que les teixedes tenen poca regeneració -no hi ha exemplars joves- i els que hi ha estan "ofegats" per conviure molt a prop d'altres espècies amb qui competeixen per viure en un mateix indret.
Més de 500 exemplars a l'Alta Garrotxa
La zona de l'Alta Garrotxa és un indret estratègic per a la supervivència del teix que viu en les terres humides.
Concretament es concentra al Massís de les Salines inclòs als municipis de Montagut i Oix, Vall de Bianya i Sales de Llierca.
Es calcula que en el projecte Life+ Taxus s'ha intervingut en 500 teixos garrotxins i uns 1.000 peus d'arbres d'altres espècies.
Bona part dels exemplars es troben en tres finques a mans de particulars amb qui ha calgut signar un acord de custòdia.
Sense el consentiment i la col·laboració d'ells, les actuacions no haurien estat possible.
Entre les actuacions que s'han fet a la zona i que continuaran en els pròxims mesos hi ha la plantació de plançons -teixos d'uns 2 anys- per reforçar la regeneració de les teixedes.
Les llavors s'han collit a la mateixa zona i s'han fet créixer de forma controlada en un viver per garantir-ne la viabilitat.
Aquests treballs, juntament amb la tala o poda d'arbres que els fan la competència, han anat a càrrec d'una brigada especialitzada de la cooperativa La Fageda que treballa amb persones amb risc d'exclusió social i sota l'assessorament de tècnics del CTFC.
També s'han fet tractaments fitosanitaris per reduir la presència de malalties, provocada per un fong, alhora que s'ha reduït la càrrega de combustible dels entorns de les teixedes com a prevenció d'incendis.
Aquest divendres, representants dels diferents organismes implicats han fet un primer balanç a les instal·lacions de la cooperativa La Fageda a Santa Pau (Garrotxa).
El director del CTFC, Denis Boglio, ha afirmat que aquest és un bon exemple de la importància de tirar endavant actuacions amb la implicació del territori i ha subratllat que tot i que l'àmbit són les teixedes a la pràctica "el cercle es fa més gran" perquè en realitat s'està ajudant a tot l'ecosistema.
Un dels coordinadors dels treballs a l'Alta Garrotxa que també és tècnic del CTFC, Jordi Camprodon, ha fet un balanç positiu del que s'ha pogut fer fins ara tot dient que s'ha pogut "millorar les condicions " de les teixedes de Catalunya garantint el seu futur en les pròximes dècades.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El grup preveu facturar aquest any 375 milions en sis països centreeuropeus
UNA COMPANYIA GASISTA CATALANA AMB VEU A 27 PAÏSOS La multinacional, amb seu a Barcelona, s'aboca en el mercat exterior per compensar la dèbil demanda espanyola.
La filial europea ha agafat impuls en els últims anys per les oportunitats que representa per al negoci de venda de gas. / MANOLO GARCIA
La vocació internacional de Gas Natural ha estat sempre clara.
Està present en 27 països i compta amb un total de 20 milions de clients i una potència instal·lada de 15,4 gigawatts (l'equivalent a 1.000 milions de watts).
El grup presidit per Salvador Gabarró ha mirat primer a l'Amèrica Llatina.
No ha girat l'esquena a Europa, però la falta de connexions més enllà dels Pirineus i l'existència d'uns mercats madurs han retardat els projectes.
També ha pesat la barrera que suposa la presència dels grans gegants del sector en els mercats domèstics.
Les coses van canviar amb l'herència de la compra d'Unión Fenosa i l'increment progressiu del potencial del grup en el transport a través del gas natural liquat (GNL), que permet provisionar els clients a través d'una xarxa d'onze grans vaixells metaners.
D'aquesta manera, el grup va entrar primer a Itàlia a través de plantes regasificadores.
Les operacions internacionals de Gas Natural ja aporten el 42% del benefici abans d'impostos i amortitzacions (ebitda), que va arribar als 2.559 milions d'euros en els primers sis mesos de l'any.
Del percentatge generat a l'estranger, un 57% prové de les participades a l'Amèrica Llatina i només un 6% a l'Europa Occidental.
Però ara Gas Natural s'ha proposat triplicar l'activitat al centre del vell continent a partir d'una cartera de 16 terawatts (una mesura de potència que en aquest cas representa un bilió de watts) de gas que ja gestiona.
La previsió per enguany se centra a facturar 375 milions a França, Bèlgica.
En aquests països hi ha afegit ara Alemanya, on ja ha obert una comercialitzadora a Colònia amb contractes per a tres anys.
La debilitat de la demanda espanyola no ha fet més que incrementar l'interès internacional.
A Puerto Rico, Gas Natural fa poc que hi ha iniciat el subministrament amb un contracte per als pròxims dos anys.
Però també ha guanyat projectes europeus, com ara part del concurs de gas de la regió de París per un valor de 50 milions d'euros.
És a dir, que, també durant dos anys, el grup donarà servei a les instal·lacions públiques de 208 municipis francesos.
Pel que fa a energia elèctrica, ha estat la comercialitzadora que més ha crescut en el segment de pimes a Portugal.
En l'últim any ha augmentat la quota de mercat gairebé un 50%.
Gas Natural Europe va iniciar l'activitat l'any 2005 a França.
L'activitat d'aquesta filial s'ha reactivat en els últims anys i des de París ha creat oficines comercials en els principals mercats.
El 2010 va engegar el negoci a Luxemburg i Bèlgica, a finals de l'any passat va obrir a Holanda i ara ha arribat a Alemanya.
En tots aquests països, Gas Natural ha entrat en el mercat de venda de gas.
La raó es ben senzilla: la liberalització d'aquest sector a Europa té molts anys d'avantatge respecte a l'energia elèctrica.
A més, l'empresa ja fa temps que està present a Itàlia, també en l'activitat de distribució.
Hi té una cartera de 11,9 terawatts per hora anuals, amb 2.438 punts de subministrament.
Manté 2.000 clients de la indústria química i paperera i recentment li han adjudicat l'esmentat concurs a ajuntaments de la regió de París, cosa que li ha suposat una quota en el mercat no residencial superior al 5%.
El desembre del 2011 el grup va fer la primera descàrrega de GNL a Montoir, a la costa nord-occidental.
Aquesta operació li permetrà augmentar l'activitat en el mercat majorista europeu.
Amb la comercial holandesa i més recentment l'alemanya, el grup vol consolidar el negoci al centre d'Europa.
Amb més de 60 clients industrials, Gas Natural Vendita va aconseguir en el negoci de comercialització una cartera al mercat majorista de 3.403 gigawatts per hora i any durant el primer semestre del 2012.
El negoci regulat de distribució ha aconseguit en els primers sis mesos un ebitda de 46 milions, amb un augment del 17,9% sobre el mateix període del 2011.
En el primer semestre el grup s'hi ha consolidat com a primer operador, amb una quota del 15% en el segment industrial.
També en electricitat ha multiplicat el negoci, amb 3.200 pimes clients.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Com es pot veure a les Cartes, cada servei municipal té la seva pròpia missió i els seus valors.
Però tots comparteixen la següent missió, visió i valors comuns per a tota l'organització.
Aquestes definicions estan pendent de ser aprovades mitjançant un procés de debat intern |
L'hospital de Cerdanya acollirà la setmana que ve la tretzena edició del Curs per a tripulants en helicòpter medicalitzat (HEMS), el qual portarà a la vall els principals professionals del sector.
Segons ha avançat el mateix hospital transfronterer, la principal novetat d'aquest any és la inclusió en el programa de pràctiques en extinció d'incendis, la qual «està orientada a preparar els tripulants sanitaris per poder contribuir en la prevenció i extinció de qualsevol tipus de foc que es declari durant les maniobres de l'aeronau, o en el decurs de l'atenció sanitària en aquest entorn».
El curs, amb una programació de 30 hores de formació presencial, es farà entre dimarts i divendres, i les pràctiques en extinció d'incendis, les tardes de dijous i divendres.
Això retornarà la situació de vols d'helicòpters constants molt visibles a la vall que s'ha viscut en edicions anteriors.
Hi prendran part 48 participants que, una vegada més, implica que totes les places del curs queden plenes. |
ERC i SI empaten a tres regidors, seguits de la CUP amb dos i de Decidim Igualada i del PP amb un regidor cadascuna
Marc Castells ha renovat l'alcaldia d'Igualada al capdavant de CiU i ho ha fet amb una majoria més àmplia que la que va aconseguir fa quatre anys.
Dels deu regidors del 2011 ha passat a onze, xifra que li dóna la majoria absoluta en un consistori de 21 regidors.
ERC i SI seguiran als convergents a l'Ajuntament amb tres regidors cadascun.
ERC n'aconsegueix un més que fa quatre anys, mentre que SI aconsegueix entrar amb força, després que fa quatre anys es quedés a les portes de la representació.
També entra la CUP, amb dos regidors, i Decidim Igualada -amalgama d'ICV, Procés Constituent, Pirates de l'Anoia i Podem- que n'aconsegueix un.
Els mateixos que el PP, que en perd un respecte del 2011.També cal destacar que els comicis del 2015 han deixat fora del consistori igualadí la formació d'ultradreta Plataforma per Catalunya, que fa quatre anys aconseguia un regidor i aquesta vegada no ha aconseguit renovar-lo.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'any 2018 ha començat a caminar i les grans revistes científiques Science i Nature han fet les seues previsions del que ens oferirà la ciència durant aquest any.
La política científica no pot separar-se dels esdeveniments polítics que sacsegen el món.
Així mentre el Regne Unit ha posat la directa per abandonar la Unió Europa i enguany començaran les negociacions per a la fase 2 del Brexit on s'hauran de determinar, entre altres, com s'articularan les futures col·laboracions dels científics britànics amb la resta dels científics europeus, els Estats Units s'enfronten a les eleccions de mitja legislatura.
En aquestes s'elegiran la meitat de membres del Senat i de la Càmera de Representants.
Si el republicans perden la majoria a les cambres a mans dels demòcrates, potser alguna de les decisions polèmiques de l'administració Trump en matèria medi-ambiental podrien revertir-se o congelar-se.
Per altra banda noves potències científiques com la Índia o la Xina continuen la lluita contra el canvi climàtic, promouen la cursa espacial i fan avanços ràpids en la recerca biomèdica.
Aquest any els estats que van signar el Protocol de Paris l'any 2105 presenten el seu primer informe de com han començat a implementar les recomanacions de l'Acord per a que la temperatura mitjana del planeta no puge més de l'1,5-2,0 oC per damunt dels valors de l'era preindustrial.
Ho hauran de fer a la reunió de les Nacions Unides ( 2018 Facilitative dialogue ) i serà interessant veure el que presenta l'Estat Espanyol que acaba de guanyar la batalla europea per l'Impost al Sol amb l'aval del Consell Europeu, que, recordem-ho, és només el club dels 28 estats de l'Unió.
Ara caldrà convèncer el Parlament Europeu (més difícil) i la Comissió en la que el comissari d'energia és el polèmic polític espanyol Arias Cañete per que tinga l'aval complet d'Europa.
Al mes de setembre a l'estat de Califòrnia tindrà lloc una important reunió sobre canvi climàtic en suport a l'Acord de Paris, promogut pel governador de l'estat, el demòcrata Edmund Gerald "Jerry" Brown, Jr.
Les idees negacionistes no són transversals als Estats Units i diversos estats i ciutats no comparteixen les idees absurdes del seu president.
L'observació del cel eixamplarà els seus horitzons més que mai amb la nova finestra oberta pel descobriment de les ones gravitatòries.
Aquest 2018 l'observació d'esdeveniments de xocs entre forats negres o estels de neutrons llunyans seran cada vegada més freqüents i, com no podia ser d'altra manera, cada vegada menys mediàtics.
Els esclats ràpids de ràdio són un fenomen astrofísic d'alta energia d'origen desconegut que es manifesta com un pols transitori d'emissió en ràdio i que dura només uns pocs mil·lisegons.
Per la seua curta durada només se n'han pogut registrar fins ara unes poques dotzenes.
Tanmateix la posada en marxa enguany del Canadian Hydrogen Intensity Mapping Experiment (CHIME), un revolucionari radiotelescopi permetrà observar-ne molts més i, potser, determinar quin tipus d'objecte els produeix.
Serà també en abril quan l'equip del telescopi Gaia presente el segon paquet de dades que ens donarà la posició o moviment de més de mil milions d'estrelles de la nostra Galàxia.
Aquestes dades permetran fer estudis de l'estructura espiral de la Via Làctia, del moviment d'estrelles llunyanes i, potser, ajude a conéixer les germanes del Sol.
Segurament serà al llarg d'any any quan es donen a conéixer finalment les dades finals del gran experiment del Telescope Event Horizon, un projecte internacional d'observació conjunta de multitud de radiotelescopis arreu del món per observar el forat negre central de la nostra galàxia.
Amb les dades conjuntes s'espera tindre la primera imatge real d'un forat negre.
Les agencies espacials treballaran de valent el 2018.
Per ordre del president Donald Trump la Nasa ha de tornar a enviar astronautes a la Lluna, potser en una etapa prèvia per arribar a Mart, més enllà de 2030.
Tanmateix son les agències asiàtiques les que si que hi arribaran enguany.
En els primers mesos del 2018 la nau Chandrayaan-2 tractarà, per primera vegada per a l'Índia, d'aterrar a la superfície lunar, mentre que el desembre Xina tractarà que dipositar el Chang'e-4 en la cara oculta de la Lluna.
En la resta del sistema solar també hi haurà moviment.
En juliol, la sonda Hayabusa-2 de l' agència japonesa de l'espai (Jaxa) arribarà a l'asteroide Ryugu mentre que Osiris-Rex de la NASA explorarà l'asteroide Bennu a final d'any.
Un dels objectius més importants d'aquestes missions serà el retorn de mostres d'aquests objectes celestes que arribaran a la Terra el 2020.
A l'estiu s'enviarà cap al Sol la sonda Parker Solar Probe ( Solar Probe Plus ), una sonda espacial de la NASA destinada a estudiat la corona exterior de la nostra estrella in-situ.
S'hi acostarà a 8,5 radis solars (5,9 milions de quilòmetres) de la 'superfície' ( fotosfera ) del sol.
Però aquesta serà només una petita sonda en nombre d'instruments en comparació a la sonda europea Solar Orbiter, en el disseny de la qual participa un grup d'investigadors de la Universitat de València.
Aquest sonda es llançarà durant els primers mesos del 2019.
Les unitats de quatre unitats físiques seran redefinides a final d'any en la Conferència General de Pesos i Mesures a celebrar en Versailles en novembre.
Els delegats de 58 estats votaran per adoptar noves definicions de l'ampère, el kilogram, el kelvin i el mol.
Ara s'hauran de basar en valors exactes de constants fonamentals i no en definicions arbitràries, com fins ara.
L'empresa Google va dotar fa anys el premi Google Lunar XPrize amb uns 25 milions d'euros per a l'equip privat que, abans del 31 de desembre del 2017, primer aconseguirà fer aterrar a la Lluna una sonda amb un rover que es mogués almenys 500 m a la superfície i retransmetera a la Terra imatges d'alta definició.
Com és obvi cap grup ho ha aconseguit, encara que cinc equips han pogut passar l'homologació per sortir a l'espai.
Google ha decidit perllongar el termini fins el 31 de març pròxim.
Veurem qui guanya aquesta peculiar cursa espacial.
Finalment seria bonic recordar durant 2018 els aniversaris redons dels científics i científiques més famosos.
Enguany, per exemple, fa 150 anys del naixement d' Henrietta Swan Leavitt, 200 del de James Joule i 100 anys del teorema de Noether.
1.- El CHIME (Canadian Hydrogen Intensity Mapping Experiment) és un nou radiotelescopi canadenc dissenyat per contestar les preguntes més importants de l'astrofísica i cosmologia.
2.- Mitjanes anuals (línies primes) i mitjanes de cinc anys (línies gruixudes) per a les anomalies de temperatura promediades sobre la superfície terrestre de la Terra i sobre la superfície del mar (línia blava) en la part de l'oceà lliure de gel.
3.- Hayabusa-2 de l' agència japonesa de l'espai (Jaxa).
4.- Una esfera gairebé perfecta del silici ultra-pur, part del projecte Avogadro, un projecte de Coordinació Internacional Avogadro per determinar el número d'Avogadro.
Després d'un any de treball, el dilluns 6 de novembre finalment arrancava la Primera Setmana de la Ciència de Gandia, organitzada pel CEIC Alfons el Vell, amb la UPV, Campus de Gandia i el Centre Internacional de Gandia, UV.
Moltes reunions, molts mals de cap, renuncies i canvis d'activitats d'última hora, moltes dificultats que hem pogut superar amb esforç.
No ha fallat pràcticament res i podem estar-ne ben contents.
La programació completa es pot veure en aquest enllaç.
El matí del dilluns 6, la Setmana s'obria amb el Taller de Matemàtiques: Superfícies seccionades, impartit per Maria Garcia Monera del Departament de Didàctica de la Matemàtica, Universitat de València.
D'una manera visual, pràctica i molt didàctica s'introduïa els estudiants en la geometria de les superfícies.
Per la vesprada, però, va ser quan es féu la presentació oficial de la Setmana.
Enric Marco i Ximo Grau, membres del CEIC i coordinadors de la Setmana, juntament amb Josep Ángel Mas de la UPV, el Director del CEIC Lluís Miret i Emili Aura del CIG UV explicarem als assistents les intencions de la setmana que no és sinó tractar d'acostar la ciència que fan els nostres científics al públic en general, fer-los baixar de la torre d'ivori on es troben i que retornen a la societat allò que han rebut a través de les minses inversions de l'estat.
La sèrie de conferències per al públic en general s'obria amb la xarrada Mecánica cuántica, ¿realidad o verdad? a càrrec de Salvador Miret, investigador del CSIC a Madrid.
Tractà d'introduir el món de la quàntica a través de nombrosos exemples.
Ens relatà les dificultats d'entendre la física de les partícules elementals, intrínsecament indeterminista, a diferència de la física clàssica que és clarament determinista, en la que a cada causa li correspon un efecte.
A més explica el concepte de mesura en física quàntica i les implicacions que aquest procés causa sobre l'objecte mesurat.
Dimarts 7 començà amb el taller de geologia, Vols un fòssil, fes-lo tu mateix. en el qual els membres del Museu de Geologia de la Universitat de València José Antonio Villena, Erica Boisset ensenyaren a construir amb motlles diversos fòssils.
Una activitat manual, didàctica i amb el regal afegit d'endur-se l'obra a casa que féu gaudir els estudiants presents.
La recreació de les estructures òssies o la cobertura dura, rígida i exterior que posseïen alguns animals del passat remot és una bona manera d'introduïr-se en el món de la paleontologia.
I si a més a més es fa de la mà de l'equip del Museu de Geologia l'èxit estava assegurat.
La xarrada de la nit es dedicà a un dels grans problemes actuals que afronta la societat moderna com és el Canvi Climàtic.
La temperatura del planeta creix sense parar des de principis del segle XIX i sabem que la causa és l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
Andreu Escrivà, ambientòleg, membre de la Fundació del Canvi Climàtic ens presentà el seu llibre Encara no és tard.
Claus per entendre i combatre el canvi climàtic, obra que rebé el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2016 (Unitat de Cultura Científica i de la Innovació Càtedra de Divulgació de la Ciència.
El debat posterior refermà la convicció que està en les nostres mans mitigar l'escalfament global d'origen antròpic amb una altra mobilitat, oblidant els combustibles fòssils, exigint de moltes maneres al governant l'aplicació del protocol de Paris.
Dimecres 8 la jornada es dedicà completament a la física des de diversos punt de vista.
Si al matí el taller de física Posa les mans en la física realitzat per les professores Chantal Ferrer i Ana Cros, del Departament de Física Aplicada de la Universitat de València, féu gaudir de valent els estudiants de l'escola que s'hi aplegaren, amb diversos experiments que mostraven la simplicitat i alhora la bellesa de les lleis de la natura, amb experiències de levitació, magnetisme, òptica i d'altres, a la nit, Antonio Torres, e nginyer aeronàutic i ex-entrenador d'astronautes de l'Agència Espacial Europea, ens feu cinc cèntims en Viajes espaciales tripulados de l'activitat dels astronautes, de l'enginy dels enginyers per enlairar coets gegantescos per accedir a l'espai, i que s'hi fa i com es viu a l'únic lloc habitat actualment a l'espai, l'Estació Espacial Internacional.
El col·loqui posterior versà sobre les dificultats per viatjar a Mart a causa de la radiació de l'espai, i dels problemes de salut de la vida a l'espai, com ara la pèrdua òssia d'1% mensual.
Dijous 9 l'activitat de la vesprada es traslladà al restaurant Visconti, al carrer Sant Francesc de Borja, 26.
Allí amb el format de Bar de ciències Rocío Barragán, Dra. en Nutrigenètica i Nutrigenòmica.
Investigadora del CiberObn en el grup EPIGEM de la Universitat de València conversà amb el públic assistent, sobre La dieta mediterrànea: l ́alternativa més saludable tot moderat per la periodista Puri Naya de Ràdio Gandia.
Una quarantena de persones participà activament en el debat i engegà un animat col·loqui amb la investigadora.
Les nombroses preguntes anaren des del nombre d'ous òptims a la setmana, al problema de les al·lèrgies alimentàries, de la bondat de la llet en edat adulta, de la dieta dels vegans, etc...
Una experiència al restaurant que caldrà repetir.
Finalment el divendres 10 la Setmana de la Ciència es tancà amb la xarrada del Catedràtic d'Estadística de la Universitat de València José Miguel Bernardo que abordà l'interessant problema de La presa de decisions amb informació insuficient.
Al llarg de la vida tots hem hagut d'afrontar aquest problema, des de comprar un cotxe o una casa fins a trobar parella.
El matemàtic ens sistematitza el problema i, d'una manera senzilla amb exemples quotidians, ens explicà les eines necessàries per prendre la decisió correcta en moments delicats.
En definitiva la Setmana de la Ciència ha transcorregut perfectament.
Tots els tallers del matí s'han omplert mentre que la sala on s'han fet les xarrades de la vesprada ha estat plena tots els dies, amb una mitjana d'assistència d'unes 60 persones.
A partir d'ara ja pensem en la Setmana de la Ciència de Gandia 2018.
Moltes gràcies als participants en l'organització i a tots els assistents als actes.
Nota: No he comentat les activitats del matí organitzats per la UPV Campus de Gandia ja que no he pogut assistir-hi i, per tant, no puc donar més informació.
Tanmateix m'han dit que també ha funcionat perfectament.
ÀLBUM DE LES CONFERÈNCIES DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA
ÀLBUM DE FOTOS DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA
Setmana de la Ciència de Gandia: programació
Publicat originalment al bloc del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals, CEIC Alfons el Vell.
És la ciència una part de la cultura humana?
Si fem la pregunta d'aquesta manera segurament la majoria de persones respondran que sí.
I no sols això, sinó que pensem que la ciència, aquella part del coneixement humà que pretén entendre les lleis que governen la natura i tracta d'aplicar-les pel benestar de la humanitat, és una de les grans gestes de la nostra espècie en la història.
En ple segle XXI, vivim en un món tecnològic que no es podria entendre sense els grans avanços que la ciència i la tecnologia han fet els darrers 100 anys.
Mirem on mirem la ciència se'ns hi apareix: en el coneixement que amaga un mòbil, en la presència discreta dels satèl·lits de comunicació, en el GPS que guia un cotxe, en les sofisticades proves mèdiques d'un hospital, en les comunicacions digitals, fins i tot en el menjar de taula...
Es podria suposar que la majoria dels usuaris de tecnologia coneixem, encara que siga bàsicament, els principis científics en què es basen.
De fet, una part dels nostres impostos s'han invertit en la recerca que ha fet possible la recent revolució tecnològica i a més, a les assignatures científiques de l'ESO i el Batxillerat es donen les eines tècniques bàsiques per comprendre el món actual.
Però, els comportaments i les accions que fan els ciutadans denoten que no han assolit aquests coneixements, que els han oblidats o que no els consideren importants en el dia a dia.
Cal dir que els ciutadans no podem delegar totalment en el coneixement científic.
Al llarg de la vida hem de decidir de manera responsable i racional sobre diversos dilemes que la societat ens planteja i, per això, hem de posseir els criteris suficients per no errar, per tindre una opinió ben fonamentada.
Sense educació científica, molts ciutadans sucumbeixen fàcilment a les falses solucions de les pseudociències i als temors de les conspiracions globals.
I així observem que quan no ens curem a la primera o ens fan por les medicines ens recomanen l'homeopatia, que només és aigua amb sucre.
Quan el diagnòstic és greu i el pronòstic temible, inviten a provar les medicines alternatives, com sucs i plantes, amb nefastos resultats.
Però n'hi ha molt més: acupuntura, hipnosi, percepció extrasensorial, chemtrails, etc.
La ciència ensenya a pensar racionalment, també en l'àmbit social i cívic.
Ensenya a ser crítics, a rebutjar el principi d'autoritat, a creure només les evidències contrastades.
El mètode científic és un dels grans invents de la humanitat.
I per això que la ciència s'ha de considerar part de la cultura humana.
En aquest temps ja no s'hi val a ser de lletres i no voler saber res de ciències, ni al contrari: cada vegada és més important la ciència transversal.
És veritat que comprendre els nous avanços científics requereix un esforç de vegades superior al que exigeixen altres branques del saber.
Per tal de resoldre aquesta dificultat va nàixer fa segles, de la mà de Galileo Galilei, la divulgació científica, amb la qual els científics expliquen de manera didàctica el seu treball i els seus descobriments.
És d'alguna manera un retorn agraït dels científics a la societat per la confiança i la inversió econòmica que s'ha hagut de fer per la seua recerca.
I per això actualment, encara que tímidament, la divulgació científica comença a demanar-se en les convocatòries de fons científics.
El CEIC Alfons el Vell, ben conscient d'aquest requeriment i amatent a totes les branques del coneixement, ha ofert els darrers quatre anys diversos cicles de conferències de ciència i tecnologia a càrrec de científics de la Safor i, vist l'èxit assolit, es vol eixamplar aquesta vessant a partir d'enguany, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València amb activitats d'alguns dels seus investigadors.
En el futur, la nostra voluntat és engrescar també la Universitat de València i els centres d'ensenyament secundari de la comarca.
Si ho aconseguim, no sols explicarem el món amb els ulls de la ciència, sinó que transformarem aquesta acció en una eina de cohesió social i també cultural.
Però la visió exposada fins ací, de vegades no està clara a tot arreu.
Valga com a exemple el cas que es comentà en la passada reunió científica de la Sociedad Española de Astronomía, celebrada el juliol a Bilbao: un interessant projecte de divulgació de l'astronomia fou rebutjat d'una convocatòria del Ministeri de Cultura per no considera-lo "cultura".
De vegades qui hauria de donar llum, dóna fum.
Encara resta molt per avançar i hem de dir-ho ben clar: sí, la ciència és, ha sigut i serà part de la nostra cultura.
1.- Vista artística de la Via Làctia i observada per una astrònoma.
3.- Cartell publicitari ridiculitzant el canvi climàtic a Calgary, Canadà.
No ha trigat gens la ciència nord-americana en posicionar-se contra Donald Trump per la seua actitud vers el canvi climàtic.
No s'ha deixat passar ni els 100 dies de cortesia.
I és que els científics dels EEUU i del món sencer estem realment preocupats pels primers intents de censura als principals organismes d'investigació.
La convocatòria d'una gran manifestació ( Scientists' March on Washington ) per la ciència a Washington DC, a l'estil de l'exitosa Women's March de la setmana passada, serà la primera gran acció de resistència.
Trump és un declarat escèptic de l'efecte de l'activitat humana sobre el clima terrestre.
Durant la campanya no ha parat de malfiar-se dels científics i del problema de l'escalfament global.
És famosa la seua idea ridícula que tot és un muntatge dels xinesos per a que EEUU no siga competitiu comercialment.
Ja ha passat de les declaracions als fets i ha declarat la guerra als científics ambientals.
Per començar ha nomenat el fiscal general d'Oklahoma Scott Pruitt, un declarat i actiu negacionista, com a nou director de l'Agència per a la Protecció del Medi Ambient (EPA).
Els últims dies les coses s'han accelerat.
S'ha prohibit als científics de medi ambient qualsevol comunicació directa amb el públic i tots els informes de l'Agència han de passar per les mans de Trump abans de fer-se públics.
A més a més, s'ha ordenat que l'EPA eliminés tota la informació sobre canvi climàtic que penja de la pàgina web, cosa que sembla que s'ha paralitzat, de moment, per l'escàndol que ha provocat.
El lliure accés a les dades de les agències científiques és uns dels grans valors de la ciència nord-americanes i els científics no estan dispostos a renunciar-hi.
De fet sempre han dit que la investigació que fan s'ha pagat amb els diners dels impostos dels contribuents i, per tant, els resultats s'han de lliurar de franc al poble.
Per exemple, una de les conseqüències d'aquesta política és que totes les imatges de la NASA estan en el domini public i són lliures d'ús.
A més si la ciència no és transparent, i s'amaguen les dades, que és el que vol l'administració republicana, aquesta és devalua i es perd la confiança dels ciutadans.
I això és precisament el que es busca.
Els científics que convoquen la marxa per la ciència expliquen:
Hi ha certes coses que acceptem com a fets sense oferir alternatives.
La Terra s'està escalfant a causa de l'acció humana.
La diversitat de la vida va sorgir per l'evolució.
Els polítics que devaluen els experts s'arrisquen a prendre decisions que no reflecteixen la realitat i han de retre comptes.
Un govern d'Estats Units que ignora la ciència per perseguir agendes ideològiques posa el món en perill.
Hi ha por en l'entorn de les agències científiques als EEUU, tant en l'àmbit de la salut (Trump també ha fet referències a les vacunes), en l'energia (vol tornar a explotar els jaciments de carbó ja tancats), en l'exploració espacial (la NASA té un gran paper en l'estudi del canvi climàtic) i, per suposat en el medi ambient com ara els Parcs Naturals.
Moltes d'aquestes agències ja han rebut instruccions per a eliminar pàgines webs o limitar les comunicacions amb el públic.
Especialment es restringeix l ́ús de les xarxes socials.
I és que l'ús de Twitter per informar sobre el medi ambient resulta molt molest a la nova administració americana.
De moment, algunes veus crítiques ja s'ha fet callar com ara el twitter dels actius científics dels Parcs Nacionals.
Dimarts passat unes piulades relacionades amb el canvi climàtic foren enviades des del compte oficial del Parc Nacional de Badlands in Dakota del Sud.
Aquestes foren ràpidament esborrades.
L'explicació donada fou s'havien fet sense autorització per un antic empleat amb accés al compte.
I que a partir d'ara el compte s'usarà exclusivament per a la seguretat pública i per a informació del parc.
A partir d'aquest moment s'engegà un moviment de resistència (o rogue, en anglés) a totes les agències científiques governamentals amb desenes de nous comptes de Twitter rèpliques de les oficials però amb la paraula Rogue o Alternative.
La missió és fer públics tots els resultats que l'administració de Trump voldrà silenciar i censurarà directament o els que les agències autocensuraran per temor a la rebaixa dels fons d'investigació.
El compte oficial de Twitter de la NASA ( ) ja té la seua rèplica rogue en.
L'alternativa al Twitter dels parcs nacionals és ( ), la de poderosa agència que estudia els oceans i l'atmosfera (NOAA) és, l'alternativa al Servei Meteorologic (NWS) és, etc...
Com es diu al perfil de l'usuari de cadascun d'ells, són comptes no oficials de resistència i, fan notar que no estan gestionats per treballadors de les agències.
En els pocs dies que estan actius els comptes alternatius han guanyat centenars de milers de seguidors.
A dia d'avui té més de 91.000 seguidors, uns 1.300.000, 64.000, més de 706.000 seguidors.
De moment la NASA continua actuant de la mateixa manera que ha fet sempre i té oberts tots els canals de comunicació.
La pàgina web dedicada a l'escalfament global funciona perfectament.
Però, com es fa saber en el compte alternatiu, si hi ha censura o informació falsa o esbaixada ho comunicaran en el canal alternatiu.
La gran ciència nord-americana es mobilitza.
No vol perdre el lideratge de la recerca científica al món ni la gran consideració del públic.
Sense ciència lliure o ciència lligada de mans i peus per dir o investigar el que siga, la societat nord-americana serà més pobra econòmicament i socialment.
I perdrem tots, també els europeus.
L'intercanvi d'informació i de persones entre les dues ribes de l'Atlàntic és fonamental per al progrés de la humanitat.
Però sembla que el nou president té altres interessos.
Us deixe les preguntes que va fer la senadora per Califòrnia Kamala Harris al nou director de la CIA Mike Pompeo sobre canvi climàtic.
L'agència d'intel·ligència es va prendre molt seriosament el problema de l'escalfament global durant les administracions Bush i Obama i hi ha interés per saber com respiraran ara.
Quins quatre anys ens esperen...
1.- Científics manifestant-se en la reunió de tardor de la Unió Geofísica Americana a San Francisco.
2.- Mitjana del canvi global de la temperatura superficial 1880-2016, en relació amb la mitjana del 1951-1980.
La línia de color negre és la mitjana anual global i la línia vermella és la de mitjana mòbil de cinc anys.
Les barres d'incertesa blaves mostren un límit de confiança del 95%.
Com cada any les grans revistes científiques com Science i Nature fan les previsions de la ciència que vindrà en aquest any que comença.
2017 és l'any en que Gran Bretanya aplicarà l'article 50 del Tractat europeu i abandonarà la Unió Europea.
Creix, per tant, la preocupació entre els científics britànics, i europeus en general, de com afectarà això a la ciència europea.
I a partir del 20 de gener Donald Trump exercirà ja com a nou president dels Estats Units d'Amèrica.
Els científics nord-americans també es troben amoïnats en com els afectaran les idees radicals i moltes vegades acientífiques del multimilionari president.
Les seues declaracions mostren un menyspreu per la ciència que és alarmant en una persona amb tan alt càrrec.
Dins d'aquestes restriccions s'ha de moure la ciència enguany.
Us faig un resum de les accions més importants en física i astronomia a partir de la llista que en fa la revista Nature.
El nou president electe dels EEUU s'ha declarat clarament en contra de les mesures contra el canvi climàtic que havia signat Barak Obama.
El nomenament de Scott Pruitt, el fiscal general d'Oklahoma, un declarat i actiu negacionista, com a nou director de l'Agència per a la Protecció del Medi Ambient no fa preveure res de bo.
La Xina, per contra, sembla que s'ha pres seriosament la lluita contra el canvi climàtic després de severs episodis de contaminació en les grans ciutats com Beijing ( dades en directe des de l'ambaixada dels EEUU ).
Xina pretén crear enguany un sistema de drets d'emissió com existeix a Europa.
Les emissions globals semblen haver-se estabilitzat els últims tres anys i alguns científics tenen l'esperança que fins i tot comencen a baixar enguany ajudats pel fort impuls que Xina vol donar a les energies verdes.
I, mentrestant a casa nostra, tenim l 'opressió de l'impost al Sol.
També la Xina continuarà amb l'exploració de la Lluna amb els exploradors Chang'e 5.
Aquest any es recolliran dos quilos de roques i sol lunars i es retornaran a la Terra.
Seran les primeres mostres lunars que s'analitzen als laboratoris terrestres des del final de la missió Apollo en els anys 70.
I després de 20 anys orbitant Saturn la nau de la NASA Cassini serà destruïda el 15 de setembre en submergir-se en la densa atmosfera saturniana.
En els darrers mesos que li queden, es dedicarà a explorar els anells interiors del planeta i donarà informació detallada d'aquells enigmàtics i bells elements així com de les estructures atmosfèriques de Saturn.
Aquest any sembla que serà el que ens mostre les grans possibilitats de la computació quàntica.
Els físics esperen que enguany es puguen fer en els ordinadors quàntics càlculs impossibles de fer en els ordinadors clàssics (de silici).
Google, com no podia ser d'altra manera, i moltes altres companyies estan clarament compromesos en assolir aquest repte.
Tanmateix Microsoft treballa en una alternativa coneguda com a Computació quàntica topològica, (veieu també l'article de la Mula Francis: Hacia la computación cuántica topológica gracias a los fermiones de Majorana ) que codifica la informació en els moviments dels objectes (partícules) en materials.
L'èxit de l'observatori ALMA, conjunt de 66 radiotelescopis que poden observar simultàniament un mateix objecte celeste, ha revolucionat la visió que teníem de molts camps de l'astrofísica.
Enguany es vol anar un pas més enllà en l'observació de l' horitzó d'esdeveniments d'un forat negre, la capa més profunda observable d'aquest tipus de monstre estel·lar.
En abril, nou radiotelescopis, entre ells ALMA, formaran temporalment una xarxa de telescopis terrestres per formar un observatori de grandària planetària anomenat Event Horizon Telescope.
L'objectiu és observar Sagitari A*, el forat negre supermassiu de 4 milions de masses solars que es troba al centre de la Via Làctia.
Els objectius són testejar la Teoria de la Gravitació, entendre el fenomen del disc d'acreció al voltant del forat negre i la formació i col·limació del doll central.
L'observació de les ones gravitatòries causada per grans objectes compactes en col·lisió continuarà als observatoris LIGO als EEUU però també a l'observatori europeu Virgo, situat a Pisa.
Enguany els dos observatoris faran la primera observació conjunta.
Fa un any els astrònoms Batygin i Brown proposaren l' existència d'un nové planeta al Sistema Solar.
L'existència d'un nou planeta d'unes 10 masses terrestres i un període orbital al voltant del Sol d'uns 20000 anys es podria concloure a partir de les òrbites estranyes dels objectes 2012VP113 i Sedna del cinturó de Kuiper.
Enguany les observacions sistemàtiques del suposat objecte poden finalment donar el seu fruit.
Qui serà el descobridor del nové planeta?
I enguany també la NASA llançarà un nou buscador de planetes extrasolars, TESS, Transiting Exoplanet Survey Satellite.
L'anterior buscador llançat el 2009, Kepler, ja està treballant fora de les seus possibilitats i necessita un recanvi.
Imatge: Representació artística de Cassini sobre els anells de Saturn.
Barak Obama, candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, cada vegada està fent coses més i més interessants.
No només està encisant a les classes populars, classes mitjanes i intel·lectuals sinò que també ja ha conquistat la ciència americana.
Tot això ve perquè fa uns dies es va fer públic el grup d'assessors científics d'Obama.
Un conjunt del bo i millor de la ciència americana, amb dos premis Nobel i tot.
Biòlegs, metges, biotecnòlegs i, fins i tot, l'astrofísic, Don Lamb, l'assessoren en ciència, tecnologia i innovació i és per això que quan en parla als seus mítings no l'erra.
Esperem que els votants americans ho valoren i el voten massivament.
La ciència americana i la de la resta del món ho necessiten després del mandat de Bush i els seus prejudicis religiosos.
La campanya americana no s'assembla res a les nostres campanyes.
És més llarga i per tant dóna temps a parlar de moltes més coses importants.
A Obama se li ha preguntat moltes vegades sobre ciència.
Ha promés clarament un increment en la despesa per a recerca bàsica.
" La meua administració incrementarà els fons per a recerca bàsica en ciències físiques, ciències de la vida, matemàtiques i enginyeria a un ritme que farà doblar els pressupostos de recerca bàsica en la pròxima dècada."
També ha promés revitalitzar l'Assessoria Científica Presidencial, i que Bush no ha utilitzat en els últims 8 anys.
Al president actual els prejudicis religiosos l'han portat, els darrers 8 anys, a dificultar en tot el possible la investigació en cèl·lules mare, barrant-li els fons a les entitats públiques.
Ara Obama és assessorat per un conjunt de científics dels camps de ciències de la vida i astrofísica:
Premi Nobel de Medicina el 1989 per estudis de genètica del càncer.
És un defensor dels drets civils en contra de la influència de la religió.
Ha denunciat les lleis anti-evolucionistes i és un lluitador contra les idees creacionistes.
Premi Nobel de Medicina el 2003 i molt crític amb l'actitud de l'administració Bush contra el canvi climàtic.
Col·laborà amb les campanyes d'Obama i de Hillary Clinton.
Don Lamb: Astrofísic de la Universitat de Chicago i expert en evolució estel·lar, és a dir com naixen, viuen i moren les estrelles.
Ha lliutat fort per mantindre el pressupost de la NASA, ja que assegura que la ciència en la Nasa està desapareixent ràpidament.
També està en contra de l'ús comercial de l'espai exterior.
Com veieu, Obama s'ha envoltat d'uns bons assessors de ciència i tecnologia que si és elegit president permetran aturar les actituds i fets acientífics del president actual. |
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat aquest dimecres que mantindrà 8.400 militars a l'Afganistan fins que conclogui el seu mandat, el gener del pròxim any, perquè la situació de seguretat al país continua sent "precària".
Obama ha explicat en una compareixença des de la Casa Blanca que la seva decisió respon al fet que les forces de seguretat afganeses encara no estan preparades per fer-se càrrec en solitari de l'amenaça que encara suposen els talibans.
Els efectius nord-americans, ha indicat, seguiran dedicats a "dues missions concretes: entrenar i assessorar les forces afganeses i donar suport a les operacions antiterroristes" que portin a terme.
El mandatari ha subratllat que, tot i que la missió internacional va concloure el 2014, els Estats Units no està només a l'Afganistan, sinó que té el suport d'"una coalició de 42 aliats que contribueixen amb 6.000 tropes".
El cap d'Estat ha apel·lat també el Govern afganès, i ha recalcat que l'única solució possible per al conflicte armat a la nació centreasiàtica és el diàleg de pau amb els talibans per arribar a un consens polític.
"Com a comandant en cap he deixat clar que no permetré que Afganistan sigui usat pels terroristes com un refugi", ha afirmat, i ha afegit que aquesta última decisió aplanarà el camí al seu successor en el càrrec.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La menor s'havia escapat d'un centre de la DGAIA i va acabar èbria i drogada en un pis amb tres homes que la van forçar consecutivament i la van deixar sagnant
Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha condemnat dos homes a 18 anys i mig de presó i a pagar una indemnització de 10.100 euros per violar una nena de 13 anys al barri del Carmel de Barcelona el juliol del 2015.
El tribunal considera provat que un tercer home també hi va participar, però està fugat de la justícia i en recerca i captura.
Es dona la circumstància que la menor estava tutelada per la DGAIA.
El tribunal que ha emès la sentència és el mateix que aquests dies ha jutjat un cas similar d'una violació múltiple a una menor a Manresa.
Segons la sentència avançada pel diari 'Ara', la víctima s'havia escapat d'un centre d'acollida de la DGAIA.
La nit dels fets va anar amb una amiga, també menor, a les festes del Carmel, on van beure cerveses i sangria i van fumar haixix i marihuana.
Quan les dues noies estaven soles, els dos condemnats i el fugat, que ja eren majors d'edat, s'hi van acostar i els van proposar d'anar al domicili d'un d'ells.
Les menors van acceptar i un cop al pis, després d'haver begut i fumat, l'amiga de la víctima va anar sola a una habitació, on es va quedar dormint.
Al cap de poc, un dels homes va convidar la víctima a anar a una altra habitació i ella va acceptar, perquè estava molt cansada i volia dormir.Quan era a dins, la menor va veure que també hi havien entrat els tres implicats en la violació.
Li van dir que es tombés al llit i, davant la seva negativa, un d'ells li va clavar una forta empenta per l'esquena: ella es va donar un cop a la cella contra el capçal del llit i va quedar tombada.
Tot seguit, els tres homes la van immobilitzar i la van despullar mentre ella intentava resistir-s'hi i cridava, però un d'ells li va tapar la boca.
A continuació, dos homes la van agafar pel cos i les cames, sense que la víctima ho pogués impedir, i el tercer la va penetrar.
L'acció es va produir tres cops amb els homes intercanviant-se els papers.Després van deixar la menor sagnant a l'habitació, fins que se'n va anar al lavabo, on va estar plorant i amb un fort dolor.
L'amiga, que dormia a l'habitació del costat, la va sentir i hi va anar.
Al cap de poc van marxar del pis davant la insistència d'un dels violadors perquè se n'anessin.La sentència dona una credibilitat total al testimoni de la noia --que ara té 17 anys-- perquè quan va declarar va ser "ferma i coherent".
També descarta que tingués cap motivació per actuar contra els condemnats, amb qui no mantenia cap relació i gairebé ni coneixia.
El tribunal apunta que un altre element que corrobora els fets és que la víctima va descriure el pis on va passar la violació, tot i que ells havien negat que les menors hi haguessin estat.Malgrat que la fiscalia i l'acusació particular --exercida per la Generalitat-- demanaven un delicte d'agressió sexual com a autor i dos delictes d'agressió sexual com a cooperador per a cadascun dels violadors (en total 43 anys de presó), l'Audiència ha resolt que els delictes contra la llibertat sexual en què intervenen diverses persones, amb una única víctima i fets de manera conjunta es qualifiquen de delicte continuat d'agressió sexual amb penetració, que, en aquest cas, és a una menor de 16 anys.
Per això ha imposat 18 anys i mig de presó als dos homes, que no tenien antecedents penals.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els immobles es van comprar per ampliar les dependències municipals, si bé la realitat pressupostària fa inviable el projecte
L'Ajuntament de La Granja d'Escarp ha iniciat aquesta setmana les tasques prèvies de neteja i buidatge dels tres immobles de propietat municipal situats a la part posterior de l'edifici de la casa consistorial, que seran enderrocats durant aquest mes d'abril.
Una vegada adjudicat l'enderroc, i amb la previsió que els treballs d'eliminació de les infraestructures de serveis elèctrics i de comunicació es facin durant els pròxims dies, l'Ajuntament ha començat a buidar l'interior dels immobles.
L'Ajuntament espera poder donar al futur solar un ús públic quan sigui possible a nivell pressupostari
Els immobles contigus a l'actual seu de l'Ajuntament van ser adquirits, en diferents moments, per tal de preveure una possible ampliació de les dependències municipals.
La realitat pressupostària municipal i de les entitats supramunicipals que habitualment participen en el finançament d'aquestes actuacions han fet impossible plantejar aquesta ampliació.
La realitat física dels immobles adquirits s'ha anat deteriorant amb el pas dels anys i han comportat que l'estat actual sigui de ruïna.
Així doncs, l'equip de govern de l'Ajuntament de La Granja d'Escarp ha decidit procedir a l' enderroc dels immobles a l'espera de poder donar al solar resultant un ús públic quan sigui possible d'acord amb la realitat pressupostària.
Per tal de poder fer aquest enderroc es va destinar una subvenció atorgada per part de la Diputació de Lleida per import de 18.557,47 euros, per a la que hi ha una consignació pressupostària de 25.000 euros. |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va celebrar el 21 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona, l'acte central de la commemoració del 125è aniversari de la institució, amb una vetllada que va homenatjar la professió mèdica amb el lliurament dels Premis a l'Excel·lència Professional, l'edició d'un llibret commemoratiu de Borja de Riquer sobre els metges a la societat catalana contemporània i una exposició videogràfica sobre personalitats mèdiques significatives dels darrers 125 anys d'història de la medicina catalana.
L'acte va comptar amb l'assistència del president de la Generalitat, Quim Torra; del vicepresident del Govern, Pere Aragonès; de la regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa; i del director del Catsalut, Adrià Comella, entre d'altres representants institucionals.
També hi eren presents el president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, i els presidents dels Col·legis de Metges de Lleida i Tarragona, Ramon Mur i Fernando Vizcarro; el vicepresident del Consejo General de Colegios de Médicos, Tomás Cobo, i representants d'altres corporacions professionals.
Així mateix, hi van compartir la celebració amb els metges i metgesses diputats del Parlament de Catalunya, exconsellers de la Generalitat, directius i gerents de centres sanitaris, així com representants d'institucions acadèmiques i de recerca, dels sindicats i de la patronal sanitària, com el president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Joan Sala; el president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Joan Viñas; el president de Metges de Catalunya, Jordi Cruz; el president de Mutual Mèdica, Luis A. Morales; el president de la Unió Catalana d'Hospitals, Enric Mangas, i el president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Manel Ferré.
Celebració del 125è aniversari del CoMB i lliurament dels Premis a l'Excel·lència Professional 2019.
El president de la Generalitat, Quim Torra; el president del CoMB, Jaume Padrós, i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, durant el lliurament dels guardons.
El president del CoMB, Jaume Padrós, va destacar en la presentació de l'acte "la història d'èxit de la professió mèdica catalana" en els 125 anys d'història del Col·legi.
En aquells inicis "els metges es van posar al costat de la societat per liderar-la cap a la modernitat, per defensar la llibertat, la democràcia, la llengua i la cultura i els drets nacionals".
Per Padrós aquest segell ha esdevingut "part de la nostra identitat i, possiblement, això explica per què la professió és estimada per tota la societat".
Seguint l'exemple d'aquests metges pioners, Padrós va instar els professionals a mantenir aquest paper i a seguir al capdavant dels canvis que ara exigeix la societat del segle xxi.
Aquest compromís social continua vigent, va explicar el president del CoMB, i n'és bona mostra "un codi de Deontologia, ara en revisió, així com l'activitat de les diverses Juntes de Govern, que han alertat de "la precarietat dels més joves, de la insuficiència de recursos per a una sanitat que pretén ser d'excel·lència", han fet "propostes legislatives per millorar el sector d'assegurança lliure", han reivindicat "un gran pacte polític i social sobre la sanitat", han lluitat "contra les fake news en salut als mitjans".
També han "denunciat els abusos sobre població civil en països en conflicte" i "la violència masclista" i han defensat la incorporació a l'ideari mèdic de la sostenibilitat del planeta i les conseqüències del canvi climàtic".
A l'acte es va projectar un breu missatge en vídeo de l'escriptor nord-americà Noah Gordon, autor de novel·les com El metge i La doctora Cole, que va felicitar el Col·legi pel seu aniversari i va declarar la seva admiració envers els metges expressada en la seva obra.
"Espero que continueu tenint cura de la salut dels catalans durant els 125 anys vinents", va desitjar Gordon.
Aquests guardons, que enguany han arribat la 16a edició, són el reconeixement que cada any fa el Col·legi a metges i metgesses i a equips assistencials que han estat proposats pels mateixos companys per haver destacat en l'excel·lència i qualitat en l'activitat professional.
En aquesta edició, s'han guardonat 51 metges i cinc equips assistencials, en sis categories: Atenció hospitalària; Atenció primària; Altres àmbits assistencials; Recerca biomèdica; Educació mèdica i Humanitats, cooperació i gestió.
La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va destacar que "aquests guardons no suposen cap aportació econòmica, sinó que són un reconeixement entre companys on es premia el professionalisme i els seus valors: l'honestedat, el compromís, el lideratge, el coratge, la integritat, la feina ben feta, l'altruisme i l'excel·lència".
Seguidament, el secretari del Col·legi, Gustavo Tolchinsky, va llegir l'acta de concessió dels guardons.
El president de la Generalitat i el vicepresident del Govern van acompanyar el president de la Junta de Govern del CoMB, Jaume Padrós, i els dos vicepresidents, Elvira Bisbe i Jaume Sellarès, a l'hora de fer el lliurament dels premis als professionals guardonats dels premis.
El director de l'Institut Respiratori de l'Hospital Clínic i un dels fundadors del Grup Janus, Àlvar Agustí, premiat dins de la categoria d'Humanitats, Cooperació i Gestió, es va adreçar a l'auditori en nom de tots els guardonats, agraint el guardó i va reivindicar la humanització de la medicina i els beneficis que aporten "la comunicació i l'empatia".
La periodista Montse Jené va conduir el lliurament dels Premis a l'Excel·lència, i l'actor i periodista Queco Novell va afegir la nota d'humor amb un divertit monòleg sobre algunes situacions que es donen habitualment entre metges i pacients.
El punt final a la nit el va posar la cantant Gemma Humet, qui va fer una actuació acompanyada de piano i contrabaix.
Museu Marítim de Barcelona durant la celebració de l'acte.
Amb motiu de l'acte, es va editar la conferència "Els metges a la societat catalana contemporània", que el catedràtic emèrit d'Història Contemporània de la UAB, Borja de Riquer, va pronunciar al Col·legi, el 27 de juny, amb motiu de l'acte acadèmic de commemoració del 125è aniversari del CoMB.
Llibret sobre els metges a la societat catalana contemporània.
Van assistir al sopar commemoratiu al Museu Marítim els guardonats amb els premis a l'Excel·lència d'aquest any i d'anys anteriors; els membres de l'Assemblea de Compromissaris en representació dels col·legiats; la Junta de Govern actual i les de períodes anteriors; la Comissió de Deontologia; les Juntes Comarcals del CoMB; personalitats de l'Administració local i del país, i representants d'altres col·legis professionals.
Els assistents i la institució col·legial van col·laborar amb una aportació a les Beques Dr.
José Luis Bada, que s'atorguen a metges amb necessitats formatives en l'àmbit de la salut internacional i la cooperació.
Reportatge fotogràfic de Jaume Cosialls i Katherin Wermke.
Es pot seguir l'acte complet a: https://www.youtube.com/
Mostra de fotos dels assistents a l'acte de celebració dels 125 anys del CoMB i de lliurament dels Premis a l'Excel·lència Professional 2019: https://www.flickr.com/photos/combarcelona/collections/72157711934784508/
La revista col·legial és una publicació periòdica en la que s'informa sobre l'actualitat professional, del sector sanitari i del Col·legi mitjançant entrevistes, reportatges i articles d'opinió i que busca, cada vegada més la participació de metges de diferents àmbits. |
El judici per abusos sexuals contra el productor Harvey Weinstein comença avui a Nova York amb una audiència prèvia al procés de selecció del jurat, que s'iniciarà demà i donarà pas a un esperat resultat per a desenes de dones i per al moviment feminista amb corrents com ara i Time's Up.
Acusat per la Fiscalia de cinc delictes sexuals, el cas contra Weinstein se centra en dos episodis: un en què va violar suposadament a una dona no identificada en un hotel de Nova York el 2013, i un altre en què va forçar suposadament a fer sexe oral a l'ajudant de producció Mimi Haleyi al seu apartament el 2006.
S'espera que elles dues i quatre dones més, entre les quals hi ha l'actriu Annabella Sciorra ( Los Soprano ), compareguin com a testimonis durant el judici, en què la Fiscalia intentarà demostrar un patró de comportament per part de Weinstein. |
Aquest Rectorat ha vist el cessament del senyor Guillem Balboa Buika com a cap de premsa de la Conselleria d'Educació i Cultura de la comunitat autònoma de les Illes Balears i la sol·licitud de l'interessat de reingrés al servei actiu.
Atès que ja no hi ha la circumstància que justificava la situació de serveis especials, i de conformitat amb el que disposen l'article 73.3 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, l'article 9.1 del Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament de situacions administratives dels funcionaris civils de l'Administració general de l'Estat, l'article 87.3 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i l'article 99.2 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, declar el reingrés al servei actiu del senyor Guillem Balboa Buika, funcionari de l'escala de tècnics mitjans de la UIB, al lloc de treball de cap d'àrea, plaça codi 237, adscrita al Servei de Comunicació d'aquesta universitat, amb efectes econòmics i administratius del dia d'avui.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
El Principat és un d'aquests espais màgics, terapèutics, sanadors, on es donen totes les condicions perquè l'ésser humà es regeneri, es trobi a si mateix, recarregui bateries, faci la seva particular aturada a boxes o al 'pit lane', per seguir endavant en aquesta complexa cursa de la vida
L'avenç imparable de les noves tecnologies i el pas de la influència territorial a la global, contrasten amb l'essència de l'ésser humà, actiu però reflexiu alhora, obligat a modificar de forma constant els seus hàbits de conducta, empès per aquesta inèrcia irrefrenable que se'n diu evolució, però amb la necessitat vital de disposar d'espai per a pensar, meditar, trobar-se a si mateix i agafar aire per a seguir endavant en aquesta vertiginosa cursa que no sap molt bé on el porta.
La generalització d'aquest ritme evolutiu de l'ésser humà i les patologies que en poden derivar posa en valor aquells espais que semblen fets a mida per a pal·liar els efectes secundaris d'una accelerada vida que a part de progrés genera desgast i en alguns casos destrucció.
Andorra és un d'aquests espais màgics, terapèutics, sanadors, on es donen totes les condicions perquè l'ésser humà es regeneri, es trobi a si mateix, recarregui bateries, faci la seva particular aturada a boxes o al 'pit lane', per seguir endavant en aquesta complexa cursa de la vida.
Fa uns dies es presentava als mitjans el primer 'Mindful Travel Meet' o Congrés de Turisme de Benestar i Creixement Personal que se celebrarà a l'hotel Sant Gothard d'Arinsal els propers dies 24 i 25 d'octubre d'enguany ( www.mindfultravel-meet.com ).
Aquesta iniciativa, que reunirà a diversos especialistes per reflexionar al voltant d'aquesta modalitat de turisme i que permetrà assentar les bases per a un futur desenvolupament al Principat, neix de la necessitat creixent de l'ésser humà per invertir el seu temps de lleure justament en el benestar físic i emocional.
Tanta importància ha assolit aquest tipus de turisme que avui mou uns 620 milions de dòlars i, de fet, la indústria del benestar representa un 5,3% de l'economia global mundial (Global Wellness Institut).
Doncs sí, aquesta és una clara oportunitat per a Andorra, que gaudeix d'un entorn natural i una qualitat de vida incomparables, a part d'infraestructures suficients i experiència contrastable en l'àmbit turístic.
Ho dèiem els ciutadans a l'escollir les excepcionals condicions de vida del nostre país com un dels principals actius de la nova Marca Andorra.
Però alhora, aquest important actiu entra en relació amb altres fortaleses de la marca país evidenciades, tals com els esports de muntanya, la innovació o el turisme MICE.
De fet, aquest congrés és un exemple del poder d'atracció i dinamització que pot tenir l'organització d'esdeveniments d'aquesta talla, o fins i tot com a través del desenvolupament del 'mindfulness' es poden potenciar estades per a diferents col·lectius basades en al recuperació anímica i física.
Per què no potenciar aquest regal pel cos, ànima i ment en forma d'incentius per a executius, molts dels quals són exemples vivents del que representa l'estrès causat per l'exigència del dia a dia?
En la mateixa línia, l'àrea de Diversificació Econòmica de la CEA ha fet un magnífic treball de recopilació de propostes per activar determinats sectors relacionats amb les noves tecnologies (Blockchain, eCommerce, eSports), per reforçar la responsabilitat econòmica, social i mediambiental, així com justament potenciar l'àmbit del benestar (esport, salut i 'wellness' alternatiu).
És en aquest darrer camp on s'ha posat en valor el que pot arribar a presentar per a l'economia andorrana el desenvolupament d'iniciatives relacionades amb la salut i el 'wellness', i com Andorra es pot posicionar com a líder mundial en benestar i longevitat.
Així doncs, per què no aspirar a convertir-nos en un prestigiós laboratori de benestar si disposem del millor escenari per fer-ho possible?
Cal que ens ho creiem, això sí, i que lluitem per assolir aquest important repte, però la base ja la tenim i seria un pecat no aprofitar l'oportunitat que ens dona la providència obsequiant-nos amb aquest meravellós entorn on vivim.
Sabem que en poques setmanes coneixerem com serà la nova Marca Andorra i també els projectes que l'acompanyaran en aquest trajecte que iniciarem tot seguit i que ens ha de catapultar vers un millor posicionament internacional.
Doncs bé, tot i el desconeixement que encara hi ha de l'estratègia que finalment ens proposaran els assessors de la marca país, m'atreveixo a preveure que salut i 'wellness', benestar i creixement personal, han de formar part d'alguna de les línies estratègiques que han d'esdevenir un potent motor per a la dinamització del país, tant en l'àmbit turístic com de l'atracció d'inversió i de talent.
Temps al temps, però coneixedors de la demanda creixent de teràpies per cuidar cos, ànima i ment, Andorra no pot deixar passar l'oportunitat d'esdevenir-ne una referència.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els tres equips catalans afronten una cinquena jornada molt important en la fase de grups de la lliga europea.
El Barça rep demà el Sarzana italià (12 h) i si puntua es classificarà per als quarts de final i si guanya ja serà primer del grup.
El Reus Deportiu i el Noia Freixenet visiten les pistes del Dinan Quevert francès i el Biasca suís, els cuers sense sumar cap punt dels seus respectius grups.
Els dos han de tornar amb la victòria per consolidar la segona posició que dona accés als quarts de final.
En el grup C el Barça és el líder del grup amb deu punts i rep el Sarzana, el tercer.
Els blaugrana van cedir un empat a casa en l'últim partit contra el Benfica portuguès i no volen tornar a ensopegar.
En la primera volta van derrotar els italians per 0-10 i una nova victòria els situaria en els quarts de final com a primers de grup sense haver d'esperar a la darrera jornada.
El Reus Deportiu visita el Dinan Quevert en el grup A, un equip que no ha sumat cap punt en les primeres quatre jornades però que quan està centrat planta cara als rivals.
En la primera volta contra el Reus va perdre per 6-2, però només va cedir en el darrer quart d'hora.
Si els roig-i-negres guanyen mantindran la lluita per les dues primeres posicions i poden sortir beneficiat de l'enfrontament entre el Lodi italià, el líder, i l'Sporting de Portugal, l'actual campió.
En el grup B el Noia Freixenet visita el Bisaca, l'equip que en la primera volta no va voler visitar Catalunya perquè tenia por de les concentracions contra la sentencia del procés.
Els suïssos no han sumat cap punt i els de Sant Sadurní no poden desaprofitar l'ocasió per sumar una victòria que els aproparia més a la classificació per als quarts.
En l'altre partit del grup, el Monza, que té els mateixos punts que el Noia, rep el Porto, el líder, i depenent del resultat els de Sant Sadurní farien un gran pas endavant.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El passat dilluns es va celebrar un taller del programa Tenim Drets, Teixim Llibertats al Casal de la Dona del Papiol.
L'activitat va iniciar-se amb una reflexió conjunta sobre els drets de les persones refugiades i la sostenibilitat ambiental.
Entre les participants, el que cridava més l'atenció era el poc compromís que tenien els estats de la Unió Europea amb el dret a refugi.
No podíem entendre que això fos així!
D'altra banda, també va sobtar molt l'impacte ambiental que genera aquest conflicte en molts territoris del món.
Per tant, al conflicte amb el dret d'asil, se li acaba afegint un aspecte del medi ambient que provoca que la vida de les persones refugiades a molts territoris no sigui digne.
Finalment, vàrem acabar la sessió amb el taller d'expressió artística on a través d'ampolles de plàstic vam formar flors de drets i reivindicació que plantarem el dia 5 de maig a la platja de Barcelona.
L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb * |
Enguany es compleixen 150 anys de l'estrena de la composició coral Los Xiquets de Valls, de la qual fou autor Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824–1874).
El pervivent lema casteller Força, equilibri, valor i seny és un vers d'aquest cor.
Periodista, poeta, polític, compositor i introductor de Wagner a Catalunya és un puntal de l'associacionisme obrer al segle XIX.
Creia que Espanya s'havia de regenerar i que, si es dotava els obrers d'eines –educació, ideologia, cultura–, reeixirien.
A propòsit de la inauguració de la temporada 2016-17 del Teatre Nacional de Catalunya amb la primera sarsuela en català conservada, L'Aplec del Remei, de Clavé, estrenada el 1858 al Liceu, e l director artístic del TNC assegurava que, musicalment, és al nivell dels contemporanis europeus.
També comparà la peça Los Xiquets de Valls, que precedia la sarsuela en l'espectacle, amb la creació del polifacètic compositor contemporani Carles Santos, concretament amb la fanfàrria olímpica de 1992.
Cor descriptiu català, a veus soles es conserva imprès al quadern XV del recull Flores de estío i en el núm. 33 de l'Edición popular de las obras del fundador de las sociedades corales en España, amb 59 poemes, dels quals 50 inclosos a Flores.[1] Apareix datada el juliol de 1867 dins el catàleg de poesies de Clavé confeccionat per Apel·les Mestres inclòs a la biografia Clavé.
El text compta amb la dedicatòria a "A Eduard Vidal: li ofereix aquest record d'una gaia festa passada en sa companyia, son afectíssim amic".
La vinculació entre una jornada viscuda el Sant Fèlix de 1863 per Clavé i pel dramaturg vilafranquí, llibretista de sarsueles, polític i alhora el seu biògraf, Eduard Vidal i de Valenciano, ha estat majoritàriament acceptada com punt de partida de la composició.[4]
El 1910, l'escriptor reusenc Francesc Gras i Elias (1850–1912) hauria estat el primer en apuntar-la.[5] El 1932 l'escriptor i polític vilafranquí Pere Mas i Perera (1901–1977) és el primer que fixà la visita el 1863.[6] El 1934 l'industrial, escriptor i excursionista vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa (1872–1951) també l'hauria sostinguda tot i que errant-ne la data.
Blasi n'extreu i remarca el vers Força, equilibri, valor i seny.[7]
Clavé no descobrí, però, els castells a Vilafranca ni tampoc no fou l'únic lloc en què, abans de la composició de 1867, els tornà a contemplar.
Per fer créixer la popularitat de la reina espanyola Isabel II, l'estiu de 1860 el govern del general O'Donnell organitzà viatges de la monarquia per la península.
Isabel arribà al monestir de Montserrat i hi concorregueren tant els castellers, representats per la Moixiganga d'Igualada sota l'apel·latiu genèric de Xiquets de Valls[8], com Clavé amb el seu cor.
Des del 1849 s'havia estès l'apel·latiu Xiquets de Valls amb què també es denominaren colles d'altres localitats.
La Moixiganga d'Igualada efectuava el 1860 " espadats, torres y castillos ", segons referencia el programa de la Festa Major de Sant Bartomeu, celebració patronal en què a la dècada dels 50 havia existit competència entre dues colles rivals de moixiganguers i en què el 1859 havia actuat una colla de Valls amb " sus espadats, torres y castillos de cinco, seis y siete ".[10]
Des de mitjan XIX dins del projecte de Clavé per a la creació d'una federació de cors, en menys d'una dècada connectà milers d'intèrprets i articulà una nova cultura popular, fonamentada en la consciència col·lectiva de la classe treballadora, en una simbologia republicana expressada a les places públiques i en una educació amb solfeig.
Un programa laic, progressista i republicà que arrelà en un teixit associatiu propici.
A les places, a més dels concerts corals, es prodigaven les noves sardanes de l'Empordà i els Xiquets de Valls amb colles de diferents localitats.
Clavé basà l'expansió en visites personals a les poblacions on es gestava un nou cor.
Les cartes conservades en el Fons Clavé de l'Arxiu Nacional de Catalunya i les cròniques a l' Eco de Euterpe demostren que el 1862 dedicà molts esforços a contactar, orientar i acompanyar els seguidors repartits pel territori, especialment els de les comarques tarragonines.
Així el 1860 es fundà la Societat Coral L'Àncora a Tarragona, el 1861 la Societat Coral Aroma Vallenca i el 1862 la Societat Coral El Penedès a Vilafranca, totes tres entitats amb continuïtat fins avui.
La troballa de l'epistolari de Clavé permeté certificar visites a Vilafranca, Reus i Tarragona el febrer de 1862, i a Reus, Valls, Tarragona, l'Espluga de Francolí, Poblet i Lleida, entre el 14 i el 22 de juny, i encara el retorn a l'Espluga i Vilafranca el mateix any.[11]
El següent s'esdevenen noves visites al juliol a l'Espluga per la Festa Major a finals de juliol en què també es realitzaren castells [12] i la vilafranquina que motivà la dedicatòria a Vidal.
Entre el 3 i el 28 de setembre, Clavé acompanyà el professor universitari i polític Emilio Castelar en un viatge per Catalunya, en què visità Barcelona i poblacions de l'àrea castellera com Valls, Reus, Tarragona, l'Espluga i Poblet.
El cas de Tarragona és important, perquè coincideix amb els dies centrals de les Festes de Santa Tecla, el 22, 23 i 24 de setembre.
Aquest centre fou obert al carrer de l'Abat, núm. 2, al xamfrà dels Quatre Cantons que desemboquen al carrer Major.
L'èxit de Los Xiquets de Valls fou ràpid.
Així el 24 de setembre de 1872 el notable artista barceloní Simó Gómez Polo (1845–1880) publicà a La Ilustración Española y Americana, de Madrid, una il·lustració sobre Clavé, en què apareixen els castells, esdevenint una de les més velles conservades d'aquesta manifestació patrimonial.[16] Caracteritzada per la profusió d'il·lustracions sobre vida quotidiana, en aquesta revista escrigueren plomes destacades seguint les capçaleres europees com les franceses L'Illustration o Le Monde Illustré, l'alemanya Illustrierte Zeitung o la italiana La Illustrazione Italiana.
La il·lustració de Gómez és la més antiga signada per un artista de renom en la temàtica de Xiquets de Valls.
Un any abans, el 1871, s'havia instaurat la dimensió de carrer de la Mercè, patrona del cap i casal des de 1868.
La il·lustració sencera inclou «los temas de sus mejores composiciones» al voltant del retrat de Clavé.
Gómez presenta un castell en construcció amb quatre pisos pràcticament col·locats.
És una estructura complexa en què, al segon, veiem cinc homes.
En el tercer un casteller s'està situant i, a l'esquena i espatlles d'un terç, un altre individu pujant.
Els castellers duen faixa i el cap cobert.
La silueta d'un campanar escenifica la plaça pública.
Els especialistes d'art han considerat Gómez un hàbil plasmador de tipus i escenes populars, interès coincident amb el de Clavé, que apostà per la recreació temàtica de tradicions i costums, i dels treballs més quotidians, artesanals o industrials.
La projecció ideològica sobre aquestes creacions era el més important i ajudà a reconstruir, en català, els ponts entre la cançó popular –dominada fins a la segona meitat del XIX per obres de tradició castellana–, i les idees de progrés social i modernitat literària.
L'estudiós Jordi Rubió i Balaguer afirmà que:
"Clavé no va pretendre mai de figurar entre els homes de la Renaixença, tot i que surt el seu nom als Trobadors moderns.
El seu lema no va ser el dels Jocs, en els quals no va intervenir mai, que sapiguem, sinó Progrés, Virtut, Amor.
És el de La Maquinista (1867) i fou el que adoptà L'Avens en la primera època (1882) en els versos proemials de Massó Torrents.
Però el poble, que va ignorar molts anys la poesia dels Jocs Florals, va ser guanyat de seguit per la de Clavé.
Això ens indica com va ser de superficial la influència en les classes populars de la poesia històrico-romàntica".[17]
Los Xiquets de Valls fou la darrera composició de Clavé abans que el 18 d'agost de 1867, el capità general del
Principat n'ordenés la deportació al punt del territori espanyol que ell mateix decidís, sempre fora de Catalunya.
Encara es desconeix amb exactitud la causa de la deportació.[18]
La mètrica volgué que el mot de Clavé perícia quedés separat dels quatre següents i, per tant, del lema.
De fet, la Segona República agafà la música però prescindí de la lletra claveriana i n'encarregà una nova a Josep M. de Sagarra ( El cant del poble ), per substituir l'himne Els segadors, fet no acceptat per la població.
El 1980 s'instituïa el primer premi periodístic casteller batejat com Força, equilibri, valor i seny, patrocinat pel vilafranquí Oriol Rossell.
El mateix any Jordi Surià a El Eco de Sitges encara parlava del "lema casteller, que darrerament anem popularitzant"[19]; hi subratllo "darrerament".
El fet que Eloi Miralles dediqués un dels primers capítols de l'obra Fem pinya!, d'àmplia difusió en l'època, fou un motor de propulsió per al lema, plenament consolidat quatre dècades després.
Foto 1: Detall d'un dibuix amb el rostre d'Anselm Clavé i els Xiquets de Valls, publicat a La Ilustración española y americana, el 21 de setembre de 1872
Foto 2: Castells en l'acte d'homenatge en la memòria de Clavé, a Barcelona el 1907.
Foto 3: Portada de La Actualidad que recull l'homenatge a Clavé
Foto 4: Castells en l'acte d'homenatge en la memòria de Clavé, a Barcelona el 1907.
Quan els castells eren immensos
Els records visuals de la primera Època Daurada |
Però VAJA!, SI VAIG ERRAT M'HO FEU SABER.
Tant el vídeo com l'àudio els he dedicat a un dels grups que més m'ha impactat i influït: Supertramp.
Ha entrat ja en la radioteràpia, després de la químio.
Gràcies a Déu és ben difícil, d'entrada tots els que " valencia-net-gen " com ara el mateix d'en Martí "La Trappola", Jordi el "Botxí", Edu d'Això-Toca, Victòria del Pèndol, L'Ànima Negra, Pere de "Meroño", Pere de Wuming, Marc de "l'Holocè", Jaume de "Bona Vida", Trencavèl, endemés dels que " catala-net-gen " com ara Àngel de "Canet i Català", Sergi de "l'Esclafamuntanyes", Pep de "Gàlim", Marc de "Tutatis", Boscà de "Testenguaret", Vicent i Galduf, Albert Dasí, el gran JCOB "Anotacions Rizomàtiques", els molt grans Enric Castelló, Toni Mollà, etc.
Mantinc una cordial i lliure discrepància -personal i íntima- amb els amics Vicent d'Hipàtia, Enric de "Gil", JJ Isern de "Totxos......" tot i valorar molt llurs aportacions.
Cosa que mirant-me a l'espill, per a ells per la seua qualitat, els hi bufarà la gamba.
Com diuen, cal conrear lliurement les amistats i també; perquè no?, les discrepàncies.
Però després de tot he decidit recomanar Cafè en gra.
Pel seu encertat to i les seues distorsionades imatgeneries.
Recomana'm un apunt (post) d'especial interès.
Ell ja ho sap: " Per a què serveix un bloc ", de "Josep Selva".
Recomana'm una eina d'Internet.
Per a mi l'eina més important ha estat el correu electrònic.
Suposa una democratització d'allò que va suposar la invenció del telegraf al segle XIX.
Ho faré amb vídeos You Tube, com he dit adés, que són més adients que els àudios.
m'haguera agradat ser a París, una meravella.
Passe la pilota als companys blocaires vallalbaidins " Àngel Canet i Català " i al Sergi d'" Esclafamuntanyes ".
IMPORTANT (Nota d'en Marcús): Per tal de centralitzar TOTES les recomanacions, creiem que pot ser útil que envieu un mail a [EMAIL] amb l'enllaç de les respostes, i les anirem penjant....de ser-hi, per donar noticies favorables i per fer-me
Però mira, jo em quedo amb les cames de primer
T'has passat com sempre, ets valencià, xè, gracies
per el teu recolzament quins uns que som els blocaires...
Celebro que diguis que va a millor i esperem que vagi a millor del tot.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
La propera setmana torna el Cantània al Kursaal.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Pere Aragonès proposa recuperar la declaració de Pedralbes per trobar una sortida al conflicte polític i assegura que estaria disposat a negociar el nou model de finançament autonòmic si el Ministeri d'Hisenda aixeca el control extraordinari sobre les finances catalanes.
El vicepresident de la Generalitat participa aquest divendres a la tarda a les Jornades del Cercle d'Economia de Sitges.
Aragonès ha dit que cal recuperar la Declaració de Pedralbes del 2018, que establia la necessitat d'un diàleg efectiu i una solució política entre les administracions catalanes i espanyola.
De fet, és l'únic acord polític de nivell que des de l'Estatut hi ha hagut entre el govern de l'Estat i el govern de la Generalitat, que és la Declaració de Pedralbes del desembre del 2018.
Aquesta declaració ens ofereix una oportunitat i l'hem de recuperar ara"
El vicepresident explica que el govern participarà de qualsevol iniciativa per millorar els recursos de Catalunya.
Aragonès subratlla que la discussió sobre el nou finançament no substituiria en cap cas la negociació política per donar una sortida democràtica al conflicte
El vicepresident del govern i conseller d'Economia i Hisenda, ha reclamat "vèncer l'immobilisme" i "sortir de les zones de confort" per tornar a la taula de diàleg amb l'Estat espanyol.
Afirma, però, que la retirada de la intervenció de les finances de la Generalitat és una condició prèvia a qualsevol negociació:
"La intervenció de les finances de Catalunya que es va fer el novembre de 2015 justificant econòmicament una raó política, avui ha quedat sense excusa.
Complim més que el govern de l'Estat, el que ells ens demanen que complim.
Això s'ha de retirar com a condició prèvia que hi hagi una negociació de bona fe.
Aquesta negociació de bona fe crec que la ciutadania de Catalunya només l'acceptarà si és bilateral"
El vicepresident recorda que la Generalitat ha complert per primera vegada des de l'inici de la intervenció amb els objectius de dèficit, deute i sostre de despesa.
Aragonès també ha repassat els incompliments de l'Estat en execució pressupostària a Catalunya i ha dit que és el moment que la Generalitat pugui invertir més.
Aragonès també ha apostat pel retorn de les seus socials de les empreses que van marxar de Catalunya.
"És important que des del govern de Catalunya agafem el compromís, mitjançant decisions polítiques amb la voluntat de recoldre les coses dialogadament, el retorn de les seus socials a Catalunya d'empreses que van decidir canviar-les de lloc.
És complex i cada empresa és un món i es mou en els seus mercats i les seves pròpies lògiques"
Aragonès creu que és "un pas necessari" per recuperar "la reputació de l'economia i generar autoconfiança".
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha instat el govern a fer una declaració "formal i inequívoca descartant accions que contravinguin l'ordenament jurídic actual" per així afavorir el retorn de les empreses que van sortir de Catalunya dies després de l'1-O.
En la seva intervenció a la taula "Barcelona i empresa: dinamisme i dimensió" a les Jornades del Cercle d'Economia de Sitges, Sánchez Llibre ha dit que aquest pronunciament per part del Govern hauria de ser en els propers "3, 4 o 5 mesos" o "com a molt tard" a principis del 2020.
També ha reclamat que aquesta declaració sigui feta amb "contundència" i que si les deu o dotze empreses més importants tornessin aconseguirien un "efecte dominó" amb la resta.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
En aquest espai web podeu trobar els documents oficials més importants i les informacions i les notícies més rellevants que es vagin produint en relació amb el COVID-19 i la institució universitària. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
En aquest cas, l'associació de comerciants de Ca n'Oriac anomena a l'activitat 'Somnis d'un nit'.
Malgrat que les botigues obriran en el seu horari habitual pel matí, a partir de la tarda començaran a haver-hi activitats en una avinguda de Matadepera tallada al trànsit i engalana per a l'ocasió.
Hi haurà una fira comercial fins a les 24 hores amb tapes, begudes, descomptes, ofertes i obsequis especials.
A més hi haurà una fira artesanal i gastronòmica també a l'avinguda de Matadepera i activitats d'animació: un rocòdrom de sis metres d'alçada, inflables, tallers de maquillatge una actuació del DJ Charly Ruiz, espectacle de màgia, fira d'atraccions, exhibicions de clubs i entitats de la zona nord ( Escola de Ball Frecuency, Centro Regional de Murcia, Amics del Country, Escola Crazy Legs ) i per acabar un concert der rock, amb el grup Firedept.
La idea bàsica és que a part d'obrir les botigues hi hagi activitats complemetàries i que la gent pugui passar a Ca n'Oriac tota la tarda i part de la nit", ha assegurat la dinamitzadora de l'entitat, Maite Gallego.
Malgrat que els temps en que l'avinguda de Matadepera era coneguda com 'La petita Andorra' han passat al record, aquest eix comercial és, amb el permís de la Rambla, el principal centre comercial de la ciutat, per davant de l'Eix Macià o el nou polígon Via Sabadell o els clàssics de l'avinguda de Barberà o la carretera de Terrassa.
La rotació entre els comerços a Ca n'Oriac és alta i malgrat que alguns negocis tanquen, sempre n'hi han de nous, a més de molta gent passejant pels carrers.
Tindrem botigues de tots els sectors, entre 65 i 70, i mostrarem que tenim una oferta impressionant", assegura el president de Ca n'Oriac Comerç, Josep Brunet, que afegeix que "Ca n'Oriac té entitat pròpia malgrat que s'està perdent una mica el comerç de proximitat".
Brunet assegura que el mes de setembre és un bon moment per organitzar l'activitat, ja que marca el reinici de la temporada després de les vacances "i encara fa bon temps per a passejar i seure a la fresca".
Així mateix, manté que "el que sobretot pretenem no és fer una nit de gran venda sinó que la gent ens conegui i vegin la nostra oferta".
Per la seva part, el regidor de Comerç, Carles Bosch, s'ha felicitat de la iniciativa i ha destacat la col·laboració d'entitats de la zona, així com el fet que "ara el consumidor ha canviat i no només es fixa en el producte sinó també en experiències com aquesta".
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
L'escriptora empordanesa publica 'A cavall del vent', la seva segona novella histrica, i anuncia el seu prxim llibre
Barcelona.-L'escriptora Imma Tubella (La Bisbal d'Empord, 1953) publica el seu segon llibre 'A cavall del vent' (Columna), que narra la histria de la princesa asteca Xipahuatzin, que va arribar a territori catal l'any 1528 com a regal de l'últim rei asteca al baró de Toloriu.
La recerca histrica ha estat una pea clau en aquesta obra i Tubella assegura que abans de posar-se a escriure ha llegit una setantena de llibres i s'ha documentat durant un any.
"Hi havia dies que no podia dormir de tot el que havia llegit", ha comentat l'escriptora.
Tot i aix, l'autora empordanesa, que ve de l'mbit de la investigació acadmica, ha remarcat que el llibre és ficció.
"Escriure novelles m'agrada molt perqu no he de demostrar res", ha dit l'escriptora, que ha anunciat que ja té gairebé acabat el seu tercer volum.
El punt de partida del llibre, que arriba després de l'xit de la seva primera obra 'Un secret de l'Empord', és un fet real documentat, que ha alimentat una llegenda i un univers dels quals Tubella n'ha estirat el fil.
L'autora es va apropar a la histria de Xipahuatzin per casualitat, quan va conixer una persona que deia ser descendent de Moctezuma, el governador asteca de Tenochtitlan, que va viure l'inici de la conquesta espanyola de l'Imperi Asteca i que va ser el pare de la princesa.A partir d'aquí, l'escriptora va comenar a investigar, malgrat que la informació sobre Xipahuatzin era molt escassa.
"Llegint i llegint vaig veure que la histria de la princesa era veritat", afirma l'escriptora, que assegura que a l'Arxiu d'Índies est documentat com dues persones anomenades Juan de Grado i Maria de Grado, van travessar l'Atlntic amb el conqueridor Hernán Cortés fins a Barcelona.
Aquests noms correspondrien a Joan de Grau, baró de Toloriu, i Xipahuatzin, que havia estat batejada pels cristians amb el nom de Maria.Quatre personatges inventats per explicar la vida de la princesa astecaPer teixir la histria, l'autora crea quatre personatges molt diferents que apropen el lector a l'univers de la princesa, els seus gustos, sentiments, costums i creences.
"No vaig gosar que fos ella mateixa qui expliqués la seva histria perqu no en sabia res", ha expressat Tubella.Durant la novella la protagonista est envoltada per una dama de companyia, un escriv, un estudiant de teologia i filosofia i una ramellera, que narren les diferents etapes de la vida de Xipahuatzin.
El llibre passa per la seva infncia i les tradicions asteques, la destrucció que va provocar la conquesta espanyola, l'espantós viatge en vaixell travessant l'Atlntic fins a Barcelona, el món espiritual dels asteques i la vida al petit poble del Pirineu, d'uns 50 o 60 habitants, on la princesa vivia "atrapada, trista i deprimida", ha dit Tubella.Una novella histrica que parla de les víctimes de la conquesta d'AmricaSegons la directora de Columna Edicions, Glria Gasch, 'A cavall del vent' és una novella dirigida a "un públic culte i que busca una explotació més antropolgica i ontolgica que histrica".
A més, dóna veu a les víctimes de la conquesta i narra la destrucció de les cultures indígenes per part dels espanyols.
"És una novella histrica slida, molt ben construda i molt creble", ha remarcat l'editora.Tubella actualment est enllestint el seu tercer volum, que també és una novella histrica.
En aquesta ocasió se situa a Hawaii en el segle XIX i, sota el títol 'La rosa dels dos mons', narra la histria d'una princesa hawaiana que suposadament va ser amant de Robert Louis Stevenson.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'eslovè coneix la resolució del seu cas, que queda en una sanció econòmica (400 euros); el Joventut incorpora el base Tony Wroten, de 26 anys i 1m98, que arriba de l'Anwil polonès
Tarragona va renunciar a ser una de les seus del mundial femení del 2021.
El govern municipal ho va descartar pel seu elevat cost, 500.000 euros.
Ha fet 18,6 punts i 4 assistències de mitjana al Anwill polonès a la Champions League
El Joventut està pendent de la decisió del jutge únic de la FEB per saber si l'aler podrà ser diumenge en el retorn a Madrid
Objecte de desig de Quique Cárcel des de feia molt de temps, Marc Gual va aterrar aquest estiu al Girona a la fi.
"Sempre m'havia agradat", va confessar el director esportiu en la presentació de...
Ha encadenat 11 derrotes en els últims 15 partits, ahir sense competir a Bursa, i es complica el futur a Europa; el Joventut necessita reforços urgents per redreçar el rumb
La quarta edició del Festival Oui! reforça les coproduccions de teatre francòfon a Barcelona i visualitza l'adaptació de 'Sé de un lugar' d'Ivan Morales al francès
Prepelic ha anotat el seu únic bàsquet al minut 39 i ha acabat amb -2 de valoració
La Penya és conscient que un triomf a Bursa seria un pas de gegant per ser als quarts i serviria d'injecció de confiança a l'ACB, on ha perdut set dels darrers vuit partits |
Edwin Bechstein (1859 – 1934) i Helene (1876 – 1951) eren membres de l'alta societat alemanya que varen simpatitzar amb el nacionalsocialisme.
Edwin era un poderós director d'empresa que dirigia la fàbrica de pianos fundada pel seu pare el 1853.
A Londres va conèixer a la que seria la seva esposa, Helene Capito.
Helene es va sentir ràpidament fascinada pels discursos de l'Adolf Hitler i es varen fer amics.
Des de 1923 va finançar el Völkischer Beobachter i empenyorava sovint els seus quadres i les seves joies per ajudar al jove líder nazi.
Relacionats cada cop més amb Hitler, es varen comprar una casa a Obersalzberg, on varen rebre freqüentment a en Hitler i a l'hivern el convidaven a la seva suite de Munic del Bayerischer Hof.
Helene li va regalar el seu primer automòbil de luxe, un Mercedes vermell de 26.000 marcs.
A més, a Berlín organitzaven recepcions en la seva mansió, en la Johannisstrasse 6, a Mitte, en les que Hitler va conèixer a molta gent rica i poderosa que li varen resultar útils pel Partit.
Aquesta mansió va quedar destruïda a finals d'abril de 1945 durant la Batalla per Berlín.
Gràcies també als Bechstein, Hitler va tenir accés al cercle dels Wagner a Bayreuth.
Helene va morir el 1951 sense que mai se l'hagués interrogat ni s'han conegut els seus arxius familiars.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
En aquest apartat trobaràs informació d'ajuda dels Serveis Informàtics del Campus de Terrassa i resposta a les preguntes més freqüents (FAQs) sobre els serveis que oferim:
Pots fer una sol·licitud d'atenció mitjançant el sistema de tiquets eSICT: https://esict.upc.edu |
El director del certamen, Marc Lloret, destaca un "lleuger augment" de les contractacions després de la crisi
Vic.-El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) converteix la capital d'Osona en un gran escenari musical però, per sobre de tot, és un espai de trobada entre professionals.
L'àrea dedicada a aquest camp ha obert portes aquest dimecres i s'allargarà fins dissabte amb la previsió d'atraure entre 700 i 900 professionals de tot el món.
Una xifra que iguala la de l'any passat, quan es van batre rècords d'assistència de professionals al MMVV.
Lloret ha destacat que, "malgrat que el món musical està malalt des de fa molts anys, els darrers temps s'ha vist un lleuger augment de les contractacions gràcies al fet que els ajuntaments han tornat a tenir millors pressupostos per contractar artistes".
"Tot i això, encara no hi ha l'alegria que hi podia haver fa 10 o 15 anys.
Hem de ser positius i pensar que, en un futur, els artistes podran tornar a viure de la seva música", ha subratllat Lloret.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cobles/Intèrprets: La Principal de la Bisbal, Jovenívola de Sabadell, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Lloc si fa mal temps: Al mateix indret
Concurs de colles improvisades, sardana incògnita i dinar de germanor. |
Les entitats lamenten que no se'ls hagi consultat amb antelació després de trenta anys de servei
La Comissió de Festes de la Paeria va decidir ahir treure a concurs la licitació de les barres de la revetlla dissabte de les Festes de Maig, que des de feia anys assumien les Cases Regionals.
El nou model permetrà accedir a la gestió de les diferents barres a un total de 10 entitats i 6 entitats juvenils, tot i que el concurs estarà obert a totes les agrupacions i associacions culturals.
El regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, sosté que serà un concurs "més obert, participatiu i transparent".
Cal recordar que fins ara, la gestió de les barres de la revetlla del dissabte l'assumien les Cases Regionals.
La revetlla de les Cases Regionals és la que se celebra dissabte de les Festes de Maig i és la més multitudinària de tot el programa d'actes.
Tradicionalment, les barres ocupen tota la zona coberta del recinte exterior dels Camps Elisis i hi estan representades les diferents cases regionals existents a la ciutat, a més del Centro Latinoamericano.
Amor reconeix que "és cert que desapareixerà la tirada de barres" i afegeix que a partir d'ara es reestructurarà al voltant de l'escenari principal.
El regidor apunta que amb aquesta nova fórmula, els seleccionats tindran "més benefici econòmic per distribuir-lo per la seva associació i fer més coses per la ciutat".
D'altra banda, el PP ha acusat el Govern de la Paeria de "carregar-se" la revetlla de les Cases Regionals.
Des del grup popular lamenten que "dóna la sensació que l'actual Ajuntament no li agrada que les associacions que apleguen lleidatans d'origen forà puguin gaudir d'unes instal·lacions que atrauen milers de lleidatans".
Consultat per aquest diari, el president de la Federació de Cases i Centres Regionals de Lleida, Cosme García, lamenta que no se'ls ha consultat ni comentat res sobre el canvi i va recordar que fan un gran esforç per promoure les tradicions i la cultura de les diferents regions a la ciutat.
Cosme Garcia va afegir que proposaran a la Paeria que es continuï dient revetlla de les Cases Regionals i que se'ls doni "prioritat" en el concurs al tractar-se d'una proposta que inclou una mostra gastronòmica.
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
Investigadors de la UOC i la UPF han desenvolupat -en el marc del programa RecerCaixa- COMJunts, una aplicació mòbil que té per objectiu facilitar la comunicació entre els metges i les famílies que tenen un infant amb una malaltia rara.
L'app està basada en set reptes que conviden les famílies a introduir-se dins de diverses situacions comunicatives i afrontar les que poden aparèixer en cadascuna com, per exemple, el dia en què ens comuniquen que el nen té una malaltia rara, una visita mèdica o una prova.
COMJunts incorpora explicacions sobre allò que cal fer en cada situació, consells i informació complementària
Cada un d'aquests escenaris està il·lustrat amb un vídeo amb testimonis directes de les famílies afectades i de professionals de la salut.
A més, incorpora explicacions sobre allò que cal fer en cada situació, consells i informació complementària, així com un diccionari amb els termes mèdics específics.
L'aplicació, que també es pot consultar en format web, ja està disponible per iOS i Android i la podem utilitzar tant en català com en castellà.
COMJunts és el resultat dels estudis realitzats en el marc del projecte Junts: superar barreres socioeducatives, dirigit a famílies d'infants afectats per malalties rares, que busca com afrontar el repte d'apropar la informació medicosanitària a la família i aportar-hi solucions. |
El portaveu parlamentari de JxCat, Eduard Pujol, ha avisat al govern espanyol que "no els toca altra cosa" que respectar els noms que el Govern ha decidit per a la delegació catalana a la taula de diàleg.
"Només faltaria que després de totes les barbaritats que hem hagut d'aguantar els últims anys ara a més diguin qui hi ha de seure", s'ha queixat en una atenció als mitjans al Parlament, i després de les crítiques dels socialistes per la presència de persones que no formen part del Govern, com Josep Maria Jové i Josep Rius.
D'altra banda, en ser preguntat per la renúncia de Marta Pascal com a senadora de JxCat per discrepàncies Pujol s'ha limitat a dir que té "tot el respecte del món" per la seva decisió.
🎥: "Qui hauria de seure a la taula de diàleg amb l'Estat són el president, el vicepresident, i.
Només faltaria que el no pogués definir quins són els seus noms i perfils més adequats" pic.twitter.com/sibnFZ3utu
Pujol ha insistit que qui hauria de conformar la taula de diàleg per la banda catalana haurien de ser Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira i Jordi Sànchez, però a lamentat que "la repressió" i "la falta de drets i llibertats" els ho impediran.
"Serà una fotografia evident dels qui no podran ser a la taula de diàleg", ha remarcat, per afegir que serà "una magnífica oportunitat" perquè el govern espanyol "se n'adoni de manera gràfica".
Finalment la taula estarà encapçalada pel president, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès, els consellers Jordi Puigneró i Alfred Bosch, els diputats Elsa Artadi (JxCat), Marta Vilalta i Josep Maria Jové (ERC) i l'excap de gabinet dels presidents Puigdemont i Torra, Josep Rius, segons ha anunciat el Govern en un comunicat aquest dilluns al matí.
Justament aquest dilluns la fins ara senadora de JxCat Marta Pascal ha anunciat que renunciava a l'escó, i Pujol ha evitat fer cap valoració més enllà que "respecta" la seva decisió.
En ser preguntat per les dures crítiques de Pascal, que ha lamentat que les seves diferències amb la línia del partit es veuen com a "dissidència", Pujol ha insistit que té "tot el respecte del món" per la seva postura i ha explicat que no vol "entrar en la discussió" dels motius ni les formes en què la senadora ha comunicat la decisió.
El diputat de JxCat Josep Maria Forné, per la seva banda, ha reivindicat la concertació com "una de les fórmules" de prestació de serveis públics, coincidint amb una jornada organitzada per la formació al Parlament, que ha comptat amb la presència de representants d'una vintena d'entitats.
"Estem compromesos en la defensa de les necessitats de la ciutadania i en la seva cobertura a través dels serveis públics", ha remarcat, i ha insistit que l'objectiu és "la qualitat" però que això no vol dir que "s'hagin d'excloure" els concerts.
Forné s'ha referit a aquesta qüestió en plena polèmica pel decret d'admissions -el Consell Escolar va aprovar-ne el dictamen fa una setmana- i que l'escola concertada critica perquè "limita" la llibertat d'elecció de centre.
El diputat ha evitat valorar el decret, però ha explicat que a les jornades hi han assistit membres de la comunitat educativa que han expressat "inquietud".
"La fórmula catalana respon a una història i trajectòria en què la concertació ha estat una part elemental i identificadora, que hem de potenciar i acompanyar", ha resumit.
Aquest dilluns JxCat ha organitzat una jornada de treball al Parlament amb representants d'entitats, patronals i sindicats de l'àmbit de l'educació, la salut i el tercer sector.
Sota el títol 'Més servei públic, més benestar, més país' i en format de taula de debat, la jornada ha comptat amb la presència de les exconselleres de Salut i Benestar i Família, Marina Geli i Neus Munté, respectivament, així com de l'exsecretari general d'Ensenyament, Lluís Baulenas. |
Els Premis Mila de Periodisme, que concedeixen anualment la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Paeria, distingeixen els articles i programes publicats i emesos pels mitjans de comunicació que fomenten les polítiques de promoció de la dona en tots els àmbits i ajuden a combatre les diferències i la discriminació.
Enguany, en l'edició XII dels Premis Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere es van presentar 10 treballs i els guardonats han estat:
Leticia Blanco, amb el reportatge "Generación King-Kong", José Carlos Monge, amb "La meva mare també juga" i Josep Maria Sanuy, amb el programa de televisió "La doble invisibilitat de la dona en el món agrari.
Les cooperatives, territori masculí" han estat guardonats amb els XII Premis Mila de Periodisme.
Els treballs guanyadors de l'edició 2019 dels Premis Mila
Publicat el 22 de març de 2018 al Suplement Tendències de El Mundo Catalunya, parla de la reedició d'uns dels assajos més importants dels darrers anys, l'autobiogràfic "Teoria King Kong" de Virginie Despentes, avui escriptora de gran èxit a França.
Fa un recorregut per l'explosió de llibertat, que en certa mesura, va ser l'avantsala de l'explosió feminista actual.
Publicat al Diari Segre el 7 d'octubre de 2018 aquest reportatge té com a objectiu mostrar les dificultats que tenen les dones esportistes per seguir practicant esport, a un nivell d'elit, després d'haver estat mares.
Reflecteix l'opinió dones esportistes de l'esport lleidatà, tant professionals com amateurs, en la pràctica de l'esport d'elit.
El debat "La doble invisibilitat de la dona en el món agrari.
Les cooperatives, territori masculí"
Emès en el Debat de Lleida Activa de Lleida TV, el 15 de setembre de 2018, es tracta d'una taula debat sobre la presència femenina en el sector agrari de les Terres de Lleida, concretament a les cooperatives agràries, en què les dones han viscut una doble invisibilitat.
Posa de manifest que la presència de les dones en els òrgans de govern de les cooperatives és només del 4,3% i només 4 de les 204 cooperatives federades tenen una presidenta.
Ramona Mota, la primera dona que ha accedit al Consell Rector de la Cooperativa d'Ivars d'Urgell (després de més de cent anys d'història d'aquesta entitat).
El premi estableix quatre categories: premsa escrita, audiovisual, fotoperiodisme i mitjans digitals.
El jurat del XII Premi Mila d'Igualtat de Gènere l'han integrat la tinent d'alcalde i regidora de Polítiques d'Igualtat de l'Ajuntament de Lleida, Sara Mestres, el president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rafa Gimena, la consellera del Consell Municipal de les Dones, Ramona Canela (en representació de l'Associació Minerva Dones), Estela Busoms, membre de la Junta de Govern de la Demarcació de Lleida del CPC, Meritxell Rigol, periodista guardonada en l'XI edició del Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere i Isabel Hornos, tècnica de Polítiques d'Igualtat de la regidora de Polítiques d'Igualtat.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020 |
El veto parental a determinats continguts educacionals a l'escola és una de les propostes estrella del programa electoral de Vox.
Aquesta setmana han aconseguit imposar-ho a la comunitat de Múrcia a canvi de donar suport al PP i Ciutadans a la votació dels pressupostos.
La mesura vol obligar la direcció de les escoles i els instituts a informar les famílies dels alumes de totes les activitats organitzades dins de l'horari lectiu i establir el dret dels pares a vetar o donar el seu consentiment a aquestes formacions o tallers.
La formació d'extrema dreta vol obligar els centres educatius a demanar autorització signada dels pares per a qualsevol "xerrada, taller o activitat amb càrrega ideològica o moral contrària a les seves conviccions".
El govern del PSOE ha enviat un requeriment al govern de Múrcia perquè retiri el veto parental perquè diuen que "vulnera el dret constitucional de nens i nenes a ser educats" i anuncia mesures legals si les mantenen:
Amnistia Internacional Espanya diu que l'Estat té l'obligació de "protegir els nens i nenes contra la intolerància i la discriminació":
El govern espanyol i Amnistia Internacional mantenen la denominació de "pin parental" encunyada per Vox.
El terme "pin parental" està molt estès en l'àmbit tecnològic en el sentit d'un bloqueig a l'accés dels menors a continguts violents o explicitament sexuals no adequats per a la seva edat a televisions, plataformes d'entreteniment o buscadors d'internet.
Vox ha traslladat aquesta denominació al veto a l'educació.
Però ja hi ha moltes veus que reclamen que se l'anomeni "veto parental" perquè entenen que dir-ne "pin parental" és "blanquejar" el llenguatge del partit d'extrema dreta:
El diputat Joan Mena, que també és professor, demana una ofensiva per garantir un sistema educatiu inclusiu i igualitari:!!️Le llaman pero en realidad es.
Televisió de Catalunya optarà per anomenar "veto parental" a les mesures de control i censura dels pares dels continguts educatius oferts a escoles i instituts.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Imatge d'una habitació d'hotel (ACN)
El vehicle que ha entrat dins la zona intermodal de la T1 de l'aeroport del Prat
Col·legi Salesià de Sant Josep, a Barcelona
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
IMPORTANTS PRIVILEGIS FORA Al Govern li ha costat retirar els privilegis d'ampliar places als hotels, però ho ha fet. / ISAAC BUJ
Els partits que integren el Govern, PSIB i MÉS, arribaren ahir un acord amb els socis de Podem per aprovar, dimarts 12 en sessió extraordinària de Consell de Govern, el decret llei de mesures territorials que ha de deixar sense efecte part de la desregulació en matèria turística i urbanística que introduïren José Ramón Bauzá, Carlos Delgado i Gabriel Company durant la legislatura passada.
Els representants polítics es varen reunir ahir migdia per abordar el redactat final de la norma.
Des de Podem exigiren l'eliminació del redactat de la polèmica disposició addicional quarta de la Llei de turisme que els hotels no puguin augmentar places mitjançant l'agregació de parcel·les confrontants i no confrontants avançada per l'ARA Balears.
Aquesta excepció per als hotelers, que permetia incrementar la planta hotelera, figurava en l'esborrany que des d'abans de dimarts s'està acabant de tancar.
Finalment, ahir s'acordà eliminar el punt 8 d'aquesta disposició addicional 4a, que permetia disposar de més places d'allotjament als hotels gràcies al trasllat de l'edificabilitat de les parcel·les agregades.
No està clar, de moment, si es mantindria igualment aquest privilegi per a altres usos, com ara el de construcció d'equipaments, ja que el redactat final del decret llei no es coneixerà fins dilluns.
En qualsevol cas, aquest apartat no seria d'aplicació en l'àmbit del Pla de Reconversió de la Platja de Palma i, per tant, seria d'aplicació a la resta de zones turístiques.
La norma eliminarà també la possibilitat que els hotels situats en zones madures incrementin dues plantes a pesar de contradir les normes urbanístiques, excepció durament criticada pels socialistes i ecosobiranistes quan s'aprovà la Llei el 2012.
Amb tot, es permetrà que les ampliacions, reformes o reconstruccions sí que suposin un augment d'altura en cas d'instal·lació d'equipaments d'eficiència energètica, ascensors o per a "l'homogeneïtzació d'elements en cobertes", paràmetre que un edifici convencional sí que ha de complir.
Se suspèn així mateix la possibilitat que el Consell de Govern pugui aprovar ampliacions que puguin suposar un increment d'entre el 20% i el 40% de l'edificabilitat d'establiments d'allotjament turístic, opció que obrí la llei Delgado; o que determinats projectes tinguin tracte de favor per "estar elaborats per arquitectes, enginyers o artistes de renom internacional".
Amb aquests canvis a la polèmica disposició addicional quarta, els partits del Pacte es donen per satisfets mentre no es redacta i tramita la nova Llei de turisme que Biel Barceló pretén aprovar dins el 2016, tot i que s'havien compromès amb els electors a derogar aquest apartat de la llei Delgado que concedeix privilegis al sector hoteler respecte de la resta de ciutadans.
Les suspensions que inclou el decret llei, i que també afecten la Llei d'ordenació i ús del sòl, la Llei agrària, la Llei del sòl rústic o la coneguda com a llei Company, fixen un termini màxim de duració de la suspensió fins al 30 de desembre de 2017.
Se suposa que aleshores totes aquestes normes s'hauran modificat en profunditat.
Tot i l'abast d'alguns dels articles i disposicions que se suspenen, el Decret Llei manté també la possibilitat que els hotelers puguin sol·licitar al Govern "dispensa" d'algun dels paràmetres exigits per la normativa turística si es considera que el projecte és "convenient" a l'interès general.
Una possibilitat que manté privilegis i que serà una comissió integrada pels consells insulars la que decidirà si es concedeixen o no.
En la reunió d'ahir s'acordà la derogació de l'article 78 de la Llei de turisme, pel qual es permetia als establiments d'allotjament turístic que "per raons d'incompatibilitat de l'ús turístic amb la zona on s'han situat", per la seva "notòria obsolescència" o per tenir condicions d'inviabilitat econòmica, poguessin canviar d'ús.
Aquest article donava peu a greuges comparatius que en aquest cas sí que s'eliminen.
Igualment, les noves edificacions de turisme rural tornaran a necessitar declaració d'interès general per poder ser autoritzades i les ampliacions o noves construccions en sòl rústic protegit s'hauran de sotmetre a la preceptiva Avaluació d'Impacte Ambiental.
El decret llei, a més, suspendrà la possibilitat d'autoritzar grans equipaments esportius, recreatius, turístics o comercials en sòl rústic.
Això inclou els camps de golf i la corresponent oferta residencial i hotelera.
En tot cas, només els que hagin obtingut l'interès general en el moment d'entrada en vigor del decret podran seguir-ne la tramitació.
Quant als edificis catalogats, els d'ús militar i els fars, se suspèn la possibilitat que tinguin ús turístic.
Es blindaria així la possibilitat que els fars acullin establiments turístics, fet que havia suscitat forta oposició popular els darrers temps.
Aquesta reforma territorial s'ha negociat sigil·losament per part de l'Executiu, per intentar evitar que hi hagués un "efecte crida" en tots aquells sectors que es veiessin amenaçats per una modificació restrictiva després de la desregulació promoguda sobretot per Bauzá i Biel Company durant la legislatura passada.
Tot i això, els ecologistes havien criticat les darreres setmanes que l'aprovació del decret llei s'estigués retardant mig any, malgrat que s'havia anunciat que es faria al principi del mandat del Govern d'esquerres.
La coordinació de la tasca, ja que s'afecten normes competència de tres conselleries diferents, ha estat a càrrec del conseller de Territori, Joan Bonet, i del seu director general, Luis Corral.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Afirma que un Estat amb "solvència democràtica" retiraria les querelles pel 9N
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha considerat aquest dissabte que la proporció més elevada de diputats de JxSí a les eleccions del 27S "ha de ser respectada" en les negociacions, i ha recordat que la candidatura va obtenir 62 per deu de la CUP.
Durant el seu discurs al Consell Nacional a Bellaterra (Barcelona), ha admès que no es pot exercir aquesta majoria absoluta independentista "immediatament" ja que no l'ha aconseguida JxSí sol, sinó juntament amb la CUP, i ha considerat que els pactes no són fàcils ja que, segons ell, és tan legítim que la CUP defensi les seves posicions com que JxSí defensi les seves.
El president de la Generalitat ha reivindicat que CDC ha contribuït que molta gent que fa uns anys no estava a favor de la independència ara hi estigui, i ha considerat que aquesta és una "base imprescindible".
A més, Mas ha dit que l'independentisme té la base necessària i la mel als llavis per aconseguir-la, i ha admès que "encara en falten uns quants que estan allà" però que encara no s'hi han sumat.
El líder de CDC ha admès que les negociacions amb la CUP seran complexes, i ha assegurat que ara fa falta claredat d'objectius, coratge i persistència: "El que hem fet entre molts, que no ho espatllem entre pocs", ha asseverat Mas.
Mas ha destacat la importància que l'independentisme estigui representat a les institucions espanyoles i europees, i ha assegurat que les eleccions generals "interessaran els catalans fins al dia abans que s'aconsegueixi la independència".
Ha avisat que si el 20D no aconsegueixen uns bons resultats per a l'independentisme els seus rivals els podrien dir que el procés "està perdent pistonada".
El president de la Generalitat en funcions ha carregat contra l'Estat, i ha dit que les forces contràries a la independència pequen d'una "miopia política total" en dir que Catalunya no és una nació, i ha explicat que una nació es comporta defensant la seva gent i, si té majoria, defensant la seva llibertat.
Mas ha acusat l'Estat de "prepotència xulesca" i ha afirmat que, després de l'alta participació del 27S que, segons ell, demostra l'interès de la població per la qüestió, hauria d'haver retirat les querelles contra membres de la Generalitat per organitzar el procés participatiu del 9N.
"Un Estat amb una mínima solvència democràtica, en lloc d'ordenar que el fiscal en cap a Catalunya assisteixi a les vistes, retiraria les querelles" pel 9N, ha remarcat.
El president ha reivindicat la seva victòria a les eleccions del 27S en to irònic, i ha dit que saber que el 48% --vots dels partits independentistes-- és més gran que un 39% --vots dels partits, segons ell, contraris a la independència-- s'aprèn al cap de tres anys.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Elena té 19 anys i acaba d'aconseguir ser becària a El show de Luca, un jove de 30 anys, presentador televisiu, amb fama de trencacors.
Al principi, ell es mostra distant i reservada amb el seu cap, però aviat s'enamorarà d'ell, quan descobreixi que té un passat terrible que el fa patir.
L'Elena i en Luca viuran una història d'anada i tornada, en la qual l'enamorament dels dos s'enfrontarà a tota mena d'impediments.
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat. |
Els científics del Centre d'Investigació en Robòtica Submarina (CIRS) de la Universitat de Girona (UdG) han obtingut imatges amb una qualitat excepcional de les restes del naufragi del vaixell La Lune, que es va enfonsar a la costa francesa de Toló amb uns 800 homes a bord.
El vaixell pertanyia a la Marina Reial Francesa del rei Lluís XIV i es va enfonsar el 8 de novembre del 1664.
Aquestes espectaculars imatges s'han aconseguit a través d'un robot dissenyat des de la UdG, que ha de permetre elaborar un mapa de la zona.
Els robots Lynx ROV (Argomaris) i Girona500 AUV (Universitat de Girona) han estat els responsables de submergir-se per explorar La Lune.
El robot de la UdG està dotat amb un perfilador sónar multifeix i una càmera estereoscòpica dissenyada i desenvolupada al CIRS, el qual utilitza dues càmeres reflex de 21 megapíxels cadascuna i que va permetre obtenir imatges de les restes del naufragi amb una qualitat excepcional.
L'exploració es va fer fet des del vaixell Bon Pigall, que pertany la fundació privada Argomaris.
La missió ha estat supervisada pel director del Departament de Recerca Arqueològica Subaquàtica i Submarina, Michel l'Hour.
L'equip del CIRS, a més, ha estat contractat per una productora que està preparant un documental sobre l'enfonsament de La Lune.
Ara, els investigadors de la UdG hauran d'elaborar un mapa detallat d'aquesta zona que s'inclourà en l'esmentat treball cinematogràfic, que actualment està en fase de producció.
Va ser durant la darrera setmana d'agost que l'equip de la UdG va estar estudiant aquestes restes a la costa de Toló.
El vaixell, enfonsat el 1664, es troba a uns 90 metres de profunditat i està molt ben conservat; per exemple, una anàlisi òptica ha desvetllat que els canons i d'altres utensilis es troben, encara ara, en molt bones condicions.
El CIRS ha desenvolupat en els darrers 15 anys un total de 6 robots subaquàtics: el GARBI ROV, l'URIS, el GARBI-AUV, l'ICTINEU-AUV, l'SPARUS i el GIRONA500, que ha estat el que ha participat en aquesta espectacular investigació.
Són precisament aquests tres darrers els que actualment estan operatius per a aplicacions científiques i industrials.
En el cas del GIRONA 500, és un vehicle subaquàtic reconfigurable i autònom (característiques simbolitzades en les sigles AUV), dissenyat per operar a una profunditat màxima de 500 metres.
Està compost d'un muntant d'alumini que suporta tota l'estructura i els objectes que usa per a les seves funcions investigadores.
La seva característica més remarcable és la seva capacitat per reconfigurar-se per a diverses tasques.
En la seva configuració estàndard, està equipat amb sensors de navegació, i un equip bàsic de supervivència que inclou un sónar, videocàmera i un sensor que mesura la velocitat del so.
A més, la seva part inferior té capacitat per carregar equipament divers que pugui ser requerit en missions particulars. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Perd 13 hectàrees en, aquesta nova delimitació, signada l'any 2012.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'any 2012, es va signar un acord entre Andorra i l'estat francès, per delimitar, per primera vegada la seua frontera.
Però aquesta delimitació ha perjudicat a la comuna de Porta, ja que ha perdut una trentena d'hectàrees.
Després de la signatura d'un acord fronterer el 2012, la nova delimitació s'està posant en marxa gradualment.
S'han establert més de 3000 punts GPS per marcar aquesta frontera, que es troba principalment a les muntanyes altes.
La comissió de demarcació prevista en el tractat prepara ara la instal·lació de fites sobre el terreny.
Durant aquesta negociació, l'estat francès va cedir, sense tenir en compte al municipi de Porta, una trentena de les hectàrees seues.
El batlle, Marius Hugon, es queixa que, en cap moment, l'estat francès l'ha pres en compte, i ha estat exclós de qualsevol discusió, o negociació, i ni tan sols ha estat informat d'aquest fet.
Aquestes hectàrees perdudes es troben a l'alta muntanya, però una part es troba en un lloc estratègic, molt ric en aigua, al voltant del poble andorrà del Pas de la Casa.
Des de fa uns anys, el municipi de Porta preparava per a aquest indret un projecte hoteler amb 300 allotjaments.
Amb la nova delimitació de la frontera, Porta perdria el control de la font de l' Ariège, vital per subministrar aigua a tots aquests allotjaments.
El batlle reclama el reconeixement dels seus títols de propietat sobre les diferents parcel·les cedides a Andorra, i demana l'ajuda de l'estat francès, poc probable, ja que ha cedit aquestes hectàrees així fent.
Les noves fites que marcaran la frontera seran instal·lades a la primavera, després del desglaç.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Segurament, quan un Jordi Pujol tot just sortit de l'adolescència va conèixer uns singulars amics dels seus pares, els Tennenbaum, i a través d'ells va començar a interessar-se i tenir simpatia pel món jueu, per la història del moviment sionista i per la construcció -aquell any 1947, a punt de culminar- d'un estat nacional jueu a Palestina, no sabia que la seva empatia instintiva envers els jueus i el sionisme connectava de ple amb les millors tradicions del catalanisme anterior a la Guerra Civil.
En efecte, partint del filosemitisme que les esquerres republicanes catalanes i espanyoles havien manifestat des de finals del segle XIX (en especial, al voltant de l'afer Dreyfus), i trencant amb les actituds més aviat reticents del catalanisme conservador (Cambó, per exemple) durant el primer quart del noucents, des del 1926 i fins al 1939 el bo i millor del catalanisme republicà i progressista (Lluís Nicolau d'Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Carles Rahola, Joan Alavedra, Jaume Aiguader, Carles Soldevila, Josep Carner...) va mostrar un suport sense reserves als jueus discriminats i cada cop més perseguits a Europa, i una simpatia plena de complicitat davant el procés de creació de la nova societat jueva a Palestina, procés que ja començava a topar amb l'hostilitat dels àrabs.
El jove historiador Joan Pérez i Ventayol ho ha documentat exhaustivament en un llibre recent que recomano i que es titula L'exemple dels jueus.
D'altra banda, i per molt que aleshores ell tampoc no ho sabés, Pujol no estava sol entre els catalans del 1947-48 en l'admiració i el suport moral als sis-cents mil jueus de Palestina que lluitaven per tenir una pàtria lliure.
Des de l'exili francès, la premsa del Moviment Socialista de Catalunya s'expressava amb els mateixos termes.
Des del mateix exili l'òrgan del PSUC (ho han llegit bé, del PSUC) Lluita glossava "el voleiar de la bandera de l'estrella de David", i posava als núvols "el patriotisme i la decidida voluntat d'independència del poble jueu, més forts que no pas els canons i els avions de l'imperialisme".
Durant les dècades posteriors, molts altres noms rellevants de la cultura i la vida cívica catalanes (des de Josep Pla fins a Maurici Serrahima) han donat continuïtat al filosemitisme i al filoisraelisme al nostre país.
A pesar dels canvis històrics, i també de les estridències de la demagògia, és una cadena que no s'ha trencat mai.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Indicadors d'accessibilitat a l'habitatge en propietat a Barcelona
La filosofia dels indicadors d'accessibilitat a l'habitatge és enllaçar la capacitat adquisitiva de la població amb les condicions del mercat immobiliari i del financer per tal de veure si les llars poden accedir a un bé bàsic com és l'habitatge en el mercat lliure.
Els càlculs inclouen una combinació de conceptes i supòsits de partida que converteixen aquests indicadors en referències teòriques il·lustratives en una lectura temporal i territorial però que cal interpretar amb cautela en termes absoluts.
Els indicadors que aquí es presenten 1 s'emmarquen en el que la literatura acadèmica anomena els enfocaments de ràtios, dins de les mesures teòriques i relatives d'accessibilitat.
En concret, es presenten per a Barcelona i els seus districtes i barris l'esforç teòric d'accés (ràtio preu/ingressos, que mesura el nombre teòric d'anys que han de passar fins que l'habitatge quedi totalment pagat si s'hi dedica tota la renda), i l'esforç teòric d'amortització (ràtio rebut mensual/ingressos, que mesura el percentatge dels ingressos corrents destinats al pagament de la hipoteca).
1 Els càlculs enllacen, amb les necessàries adaptacions metodològiques pels canvis de sèries, les dades des de mitjans dels noranta (vegeu http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/arxiu ).
El canvi més significatiu és la que les dades de preus ara procedeixen de compravendes registrades i, per tant, trenquen amb la sèrie anterior a 2004.
Les dades de 2017 indiquen que tot i el fort increment que han registrat els preus del mercat immobiliari barceloní, l'enduriment de les condicions d'accessibilitat a l'habitatge en propietat ha estat relativament moderat gràcies a l'efecte compensatori de l'augment de la renda mitjana i el descens dels tipus d'interès.
Les previsions per a 2018 descarten canvis rellevants dels valors assolits.
Des de l'esclat de la crisi de 2008, el desplom dels preus de l'immobiliari residencial i la progressiva retallada dels tipus d'interès ha estat suficient per absorbir el descens de les rendes familiars afavorint, any a any, una millora de les ràtios d'accessibilitat a l'habitatge en propietat.
Els gràfics adjunts permeten observar com el repunt a l'alça que han registrat els preus dels habitatges els darrers anys ha provocat un canvi de tendència d'aquestes ràtios que no ha estat més intens gràcies a la recuperació de la renda familiar mitjana i que els tipus d'interès han continuat baixant.
Des d'una perspectiva general, aquestes ràtios s'han mantingut força estables des de 2011-2012 fins que el fort augment dels preus dels habitatges nous el 2016 i els de segona mà el 2017 ha trencat aquesta estabilitat.
Quina evolució s'ha d'esperar a curt termini?
Durant la major part de 2018 els preus de compravenda s'han mostrat força estables mentre que la renda mitjana ha continuat creixent a una taxa similar o lleument més feble que la d'un any abans.
Alhora, els tipus d'interès també s'han estabilitzat.
En conseqüència, les ratios d'accessibilitat del mercat immobiliari de Barcelona assoliran valors similars als de 2017. |
Les pluges de les darreres hores van comportar una crescuda important del cabal del riu que si bé no va generar problemes importants sí que va deixar alguns desperfectes menors.
Per exemple en els treballs de millora que s'estan fent a la llera del riu Valira al seu pas pel pont de París.
La força de l'aigua es va endur alguna estructura i material, si bé des del Govern es va destacar que els desperfectes no van ser destacables i que la maquinària es va enretirar el més ràpid possible de la zona.
A més, no es preveu que l'incident afecti la marxa ni els terminis previstos de les obres.
El director de Protecció Civil, Francesc Areny, va explicar que ja no hi ha risc de desbordaments però que els ruixats es mantindran fins dimecres.
On sí que van ser greus els efectes dels aiguats va ser a la zona d'Occitània.
En aquest sentit, la Creu Roja va informar ahir a la tarda que tres efectius de l'entitat es van desplaçar a l'Aude per donar suport en la distribució d'aliments i articles de primera necessitat, al desplaçament de les persones afectades, amb un vehicle de transport sanitari adaptat amb capacitat per a nou persones i un tercer vehicle de suport genèric.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Ja es va exposar en l'anterior article, aparegut en El Bon Pastor (maig de 2016) amb el títol La caritat amb els pobres com a expressió de la misericòrdia cristiana, segons el Pares de l'Església del segle IV, que el fonament teològic de l'activitat caritativa de l'Església es troba en l'encarnació del Fill de Déu.
Ara continuarem aprofundint en aquest tema, tot centrant-nos en la dimensió eclesial de la caritat, segons els Pares de l'Església de l'Antiguitat cristiana, període en què les comunitats cristianes van començar la vivència de la caritat.
La vinculació entre eucaristia i activitat caritativa de l'Església té la seva arrel més profunda en el punt central de la fe cristiana: l'encarnació del Fill de Déu.
Ortodòxia doctrinal i ortopraxi caritativa s'identifiquen, perquè negar que el Fill de Déu es fes home, segons sostenien els gnòstics dels primers segles cristians, menava a adoptar una actitud espiritualista que es desentenia dels problemes i necessitats humans.
Així ho va denunciar sant Ignasi d'Antioquia, el qual, després de sotmetre a dura crítica els errors de la cristologia doceta, afirmà a principi o mitjan segle II: «Fixeu-vos ara en els qui tenen una opinió diferent tocant a la gràcia de Jesucrist que va venir a nosaltres, com són contraris al designi de Déu.
Tant se'ls dóna la caritat, la vídua, l'orfe, l'afligit, l'encadenat o el lliure, el qui pateix gana o el qui pateix set» (Carta a l'església d'Esmirna 6,2).
És a dir, negar l'encarnació és negar la presència de Déu en el dolor humà i, per tant, avortar d'arrel l'empresa d'una eficaç acció caritativa sobre la base d'una concepció merament –i falsament– espiritualista del cristianisme.
A aquesta importat raó de tipus dogmàtic se li van afegir els elements més característics de la pietat cristiana: almoina, dejuni i pregària, que formaven, tant en el judaisme com en el cristianisme, la tríade de bones obres sempre recomanades.
L'ordenança eclesial més antiga que s'ha conservat, la Didaché o Doctrina dels dotze apòstols, de Síria de la fi del segle I, entén que l'almoina és preu de «remissió dels pecats» (Didaché 4,6) i subratlla el paper redemptor de les obres de misericòrdia; les instruccions són clares: «No dubtaràs a donar ni murmuraràs en fer-ho, perquè coneixeràs un dia qui és qui et recompensarà degudament.
No giraràs la cara a l'indigent, sinó que comunicaràs totes les coses amb el teu germà i no diràs que són teves; car sou coparticipants en la immortalitat, amb més raó encara en els béns corruptibles» (Didaché, 4,7-8).
El dejuni no es limitava en un principi a una pràctica de tipus espiritualista, sinó que en el seu naixement fou sobretot una pràctica solidària, perquè l'Església ajudava els pobres amb tot allò de què s'havien privat els cristians en els seus dies de dejuni.
Així dejunar i ajudar eren originàriament accions correlatives (en la llengua castellana es pot fer fins i tot un joc de paraules o regla mnemotècnica: «ayunar» i «ayudar»).
Hermes va escriure a Roma a mitjan segle II: «Ho faràs així: el dia que dejunis, no tastis res que no sigui pa i aigua i, comptant el preu de les viandes que hauries pogut menjar aquell dia, el reservaràs per a donar-lo a una vídua o a un orfe o a un necessitat i així t'humiliaràs perquè, per aquesta humilitat teva, el qui ho rebi empleni la seva ànima i pregui per tu al Senyor.
Si, doncs, duus a terme el dejuni d'aquesta manera que t'indico, el teu sacrifici serà ben acollit per Déu, i aquest dejuni serà inscrit, i el treball fet així serà bell i joiós i ben rebut pel Senyor» (El Pastor, semblança 3, 7-8).
Les notícies sobre l'organització caritativa són primerenques en les fonts literàries.
Sant Justí († 165) esmenta la relació entre l'amor al proïsme i la celebració litúrgica i presenta el bisbe com l'encarregat de distribuir justament les ofrenes disponibles.
Durant la celebració eucarística dominical es recull la col·lecta per als pobres: «Llavors segueix la distribució i participació de cadascú en els aliments sobre els quals s'ha fet l'acció de gràcies.
I per mans dels diaques és enviat als absents.
Els qui tenen en abundància i ho volen, segons decisió personal, donen el que els sembla.
La col·lecta és posada a disposició del president [= el bisbe], i ell socorre orfes i vídues, els qui passen necessitat per malaltia o una altra causa, els qui són a la presó, els forasters de pas; en una paraula, esdevé protector de tots els qui estan en necessitat» (Apologia I, 67).
Aproximadament cinquanta anys més tard precisa Tertulià de Cartago (ca.
160-220): «I fins hi ha entre nosaltres una mena de caixa, no es constitueix per una suma pagada pels elegits, com si la religió se subhastés.
Cadascú dóna una contribució mòdica, un dia del mes o quan vol, i si és que vol i si és que pot.
Perquè ningú no és obligat, sinó que cadascú contribueix lliurement.
Són com uns dipòsits de la pietat.
En efecte, no es toquen per a festins ni per a copejades ni per a llocs d'estèrils xefles, sinó per a alimentar i per a enterrar els pobres, per a socórrer els nois i les noies que no tenen fortuna ni pares, i a més els servidors vells com també els nàufrags; i si alguns sofreixen a les mines, a les illes, a les presons, únicament perquè són seguidors de Déu, aleshores esdevenen pupils de la fe que han confessat» (Apologètic 39,5-6).
Crida l'atenció de quina manera Tertulià ressalta la voluntarietat de les donacions.
L'Església no exigia cap tarifa d'ingrés en ella, com era el cas de les associacions paganes contemporànies, i tampoc no es fixaven quotes absolutes o proporcionals; aquesta praxi caritativa no era comparable, doncs, a l'arca comunis dels col·legis romans, nodrida per cotitzacions obligatòries, perquè es tractava simplement d'un dipòsit pietós consagrat a la caritat.
Aquesta actitud devia tenir relació amb molta probabilitat amb el fet que, en època de Tertulià, la ciutat de Cartago va viure el període de major esplendor econòmic de la seva història, i per això no devia resultar difícil trobar els mitjans necessaris per a exercir la caritat.
Tertulià no se sentia impel·lit a exhortar a la generositat, a diferència del que pocs anys més tard, en uns moments de decadència econòmica causada no només per la fallida de la política econòmica, sinó també per una epidèmia de pesta, hauria de fer el bisbe Cebrià de Cartago (ca.
200-258), el qual va compondre al voltant de l'any 252 una obra titulada Sobre les bones obres i l'almoina, amb la finalitat de moure els rics a la beneficència.
Aquest canvi, gairebé sobtat, d'actitud en la mateixa comunitat cristiana de Cartago mostra que les actituds de les comunitats cristianes i dels bisbes en matèria social estan molt condicionades per les circumstàncies concretes i, per tant, no s'han de generalitzar com si sempre fossin les mateixes. |
La candidatura de María Dolores de Cospedal estudia impugnar una mesa electoral a Oriola (Alacant) per permetre que voti a les primàries del partit la mare de la secretària general del PP valencià, Eva Ortiz, sense estar al cens, segons han informat a Europa Press fonts 'populars'.
A menys d'una hora perquè es tanquin les urnes en aquest procés de primàries per triar el successor de Mariano Rajoy al capdavant del partit, les diferents candidatures han començat a denunciar les primeres irregularitats a les meses de votació, que fins a aquest migdia s'havia desenvolupat sense "incidències resenyables", segons el comitè organitzador del congrés.
De fet, fonts d'aquest òrgan que s'encarrega dels preparatius del XIX congrés del PP han assenyalat aquesta mateixa tarda que de moment no han rebut cap denúncia formal sobre irregularitats en Meses electorals.
La candidatura de Cospedal ja ha avançant que estudia la possibilitat d'impugnar una de les meses de votació a Oriola (Alacant) en què va votar la mare d'Eva Ortiz, que és 'número dos' d'Isabel Bonig al PP valencià, sense estar inscrita en el cens.
L'interventor de Cospedal s'ha percatat d'aquest fet, que ha causat malestar en l'equip de l'exministra de Defensa.
De la mateixa manera, l'equip de Cospedal considera que en algunes meses de Barcelona s'han produït certes irregularitats i pressions per part de la candidatura de Pablo Casado, per la qual cosa presentaran denúncies al president de la mesa, han informat fonts properes a la secretària general del PP.
El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo també ha dit que fins a aquest migdia no s'havia produït cap incidència resenyable però que si es produeix algun fet puntual, el valorarà la comissió organitzadora del XIX congrés del PP que presideix l'eurodiputat Luis de Grandes.
"Anem a veure quin calibre tenen aquestes informacions", ha assenyalat Maillo a La Sexta, després de treure importància a aquestes denúncies d'irregularitats, ja que, segons ha dit, "en tot procés electoral hi ha dificultats en algun lloc i després es resolen amb normalitat".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els parcs i jardins urbans són espais consumidors de volums importants d'aigua en èpoques de reg.
Les plantes d'aquests espais verds no necessiten un aigua de gran qualitat per desenvolupar les seves funcions vitals, és per això que l'aigua regenerada és un recurs hídric ideal pel reg d'aquestes plantacions.
L'ús de l'aigua regenerada en jardineria cada dia és més estès, especialment en la jardineria pública i alguns casos concrets en l'àmbit privat.
Al projecte ALERA el municipi d'Es Migjorn Gran treballarà per rellançar el seu projecte de reutilització per a la jardineria privada i Granollers continuarà potenciant el seu projecte de reg amb aigües regenerades dels espais verds públics.
La neteja de carrers no necessita un aigüa de gran qualitat i és per això que molts municipis utilitzen recursos hídrics alternatius, com l'aigua freàtica i també l'aigua regenerada, que pot ser una molt bona alternativa.
Al projecte ALERA, Granollers estudiarà els beneficis i obstacles de l'ús de l'aigua regenerada a la neteja viària. |
TERRASSA (BARCELONA), 16 Març (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra de la comissaria de Terrassa van detenir el passat 9 de març un home de 42 anys, de nacionalitat espanyola i veí de la població egarenca, com a presumpte autor de 13 robatoris amb violència i intimidació en diverses gasolineres del Vallès Occidental, per la qual cosa el jutge ha decretat el seu ingrés a la presó el passat 11 de març.
La investigació va començar a final del 2014 quan el suposat delinqüent ha fet la seva primera acció en una gasolinera de la C-58, a Terrassa, el segon va arribar el gener del 2015 i va mantenir els seus robatoris mensuals durant tot l'any, segons ha informat la policia catalana en un comunicat.
Les gasolineres en les quals va actuar van ser sis a la capital del Vallès Occidental, dues a Sabadell i Rubí i una a Badia del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac.
El 'modus operandi' sempre era el mateix: s'ocultava la cara amb una caputxa, cosa que impedia identificar-lo, usava un ganivet per intimidar els treballadors i emportar-se així la recaptació i la franja horària d'actuació estava compresa entre les 19 i les 22.30 hores, fugint de manera ràpida i a peu, fins i tot, la policia ha apuntat que alguna vegada es tancava en el lavabo per assegurar la seva fugida.
Una vegada se li va identificar, a finals de l'any passat, els Mossos van iniciar una investigació que va culminar amb l'entrada en el seu domicili el passat 9 de març, amb prèvia autorització del jutjat d'instrucció 2 de Terrassa.
Es va detenir l'individu en el moment i a més de relacionar-lo amb aquests 13 robatoris amb violència i intimidació se li va atribuir un altre en un forn de Terrassa que es va produir el 29 de gener.
El detingut acumulava diversos antecedents per fets de la mateixa tipologia i va passar a disposició judicial al jutjat d'instrucció 4 de Terrassa, on es va ordenar el seu ingrés a la presó.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Club virtual de la feina permet accedir de manera telemàtica a informacions, eines i recursos que us facilitaran la recerca de feina.
El CV és el primer contacte que tenim amb l'empresa.
L'objectiu del CV ha de ser obtenir una entrevista.
És el principal instrument de promoció de la teva candidatura.
Són els camins pels quals s'arriba a les ofertes de feina.
És un dels moments claus del procés de selecció
Els tests són un conjunt de proves que s'administren durant un procés de selecció.
Per treballar a l'administració has de realitzar un procés de selecció. |
Configurar les opcions dels dispositius de vídeo en Skype Empresarial
Per a obtenir els millors resultats durant les videollamadas en Skype Empresarial, hem de configurar i provar la càmera abans d'usar-la.
Necessitarem una càmera per a poder realitzar videollamadas o compartir el nostre vídeo en una reunió, encara que no necessitarem càmera per a rebre videollamadas ni per a veure vídeos d'altres usuaris.
botó Opcions EL SIUV RESPON > (VA) SKYPE EMPRESARIAL UV - Configurar Video (3) > i seleccionarem Eines > Configuració del dispositiu de vídeo.
Podrem veure en la finestra el que veu la nostra càmera.
Per a configurar paràmetres avançats com, per exemple, el balanç de color, contrast, lluentor o manera en blanc i negre, farem clic en el botó Configuració de càmera.
En finalitzar, farem clic a Acceptar.
Si Skype Empresarial no detecta una càmera, no ens veuríem a nosaltres mateixos o veuríem un missatge de tipus "No hem detectat cap càmera":
Quan realitzem una videollamada, Skype Empresarial mostrarà automàticament el nostre vídeo en la finestra.
No obstant açò, quan ens unim a una reunió de Skype Empresarial, no compartirem el vídeo automàticament.
Necessitarem apuntar a la icona de la càmera i fer clic a Iniciar el meu vídeo.
Si no es mostra vídeo, la icona de la càmera apareixerà atenuat.
Quan estiguem mostrant vídeo, la icona de la càmera s'encendrà. |
L'Espai Migdia és un moment del dia que ha de proporcionar als infants:
Partim de la idea que el temps de migdia que els infants passen a l'escola s'ha d'assemblar, tant com sigui possible, al que passarien a casa.
Volem que sigui un temps que els alliberi de la necessària atenció i esforç que requereixen les tasques escolars, i que permeti als infants reemprendre la jornada de la tarda amb la millor disposició per a afrontar la feina a l'aula.
L'Espai Migdia de l'Escola Meritxell es construeix sobre tres pilars fonamentals:
• Coordinats amb la direcció i les tutories.
• Aliments i joguines de qualitat i proximitat (pagesos / artesans de la joguina).
• Innovació i millora continuada.
Els nostres menus estan adaptats a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Cuiners i persones especialitzades en el món de la cuina per a infants, amb àmplia experiència en el món de l'hosteleria.
L'Eduard és cuiner i va arribar a la nostra escola a principis del curs 2017-2018.
Proper i atent, és un professional, amb experiència, que estima la seva feina i que adopta una actitud positiva en el seu dia a dia.
Aquesta actitud afavoreix una bona relació amb el seu equip i amb els alumnes de la nostra escola.
Pedagogs i persones amb una àmplia experiencia en l'atenció dels infants en espais no formals.
La Vicky és mestre i també ha viscut un temps fora del nostre país abans de posar-se al capdavant d'aquest equip.
És una persona resolutiva que sap fer una escolta emocional amb els nostres infants i jove s de l'Espai Migdia.
• L'infant tria entre diferents espais lúdics.
• Ludoteques per a Infantil i Primària i espais exclusius per a joves.
• Metodologia basada en la gestió emocional dels conflictes.
• L'infant aprèn a ser proactiu amb les seves emocions.
• Seleccionem actituds, i formem dinamitzadors amb habilitats centrades en l'atenció a l'infant.
• Programació interna de formació, en col·laboració amb diferents administracions i entitats (Creu Roja).
Copyright © 2016 - ESCOLA MERITXELL Política de Privadesa Nota Legal Portal de transparència |
Gravíssim accident múltiple de trànsit amb sis ferits a l'autovia A-7, al seu pas per Paterna (València).
L'accident ha deixat imatges molt impactants i ha provocat cues quilomètriques durant bona part del matí d'aquest dimarts.
Dos camions, una grua i diversos cotxes s'han convertit en un munt de ferralla
L'accident ha passat al voltant de les 8 del matí quan un camió ha xocat contra una grua que estava rescatant un cotxe.
A partir d'aquí, altres cotxes no han pogut frenar a temps i també han acabat xocant.
En total, s'hi han vist implicats dos camions, una grua i diversos cotxes, segons informa el Levante-EMV.
En concret, ha passat al punt quilomètric 324 d'aquesta autovia.
Així ha quedat un dels cotxes implicats en l'accident a l'A-7 a Paterna / Bombers València
Entre els ferits hi ha un home de 47 anys amb traumatisme craneoencefàlic, quatre homes de 30, 40, 50 i 69 anys i una dona de 34.
Tots han estat traslladats a diversos hospitals com el Clínic de València i l'Arnau de Vilanova.
Tres dotacions dels Bombers de Paterna i Burjassot s'han desplaçat al lloc de l'accident per rescatar el conductor d'un dels cotxes implicats que ha quedat atrapat entre la ferralla.
L'accident ha obligat a tallar alguns carrils de l'autovia provocant llarguíssimes cues que han arribat als 17 quilòmetres.
El matí d'aquest dimarts ha estat, doncs, caòtic en aquesta zona de la xarxa viària del País Valencià. |
Amb l'actuació musical de So Nat grallers.
Venda de tiquets a l'Oficina Municipal de Turisme, les parades del mercat de la fruita i la verdura, als establiments col·laboradors i el mateix dissabte 29 a la plaça del Blat fins que s'exhaureixin els tiquets.
Organitza: Regidoria de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Valls.
6a Mostra de Vins de la DO Tarragona "Music Valls Va de Vins", maridatge de vins i música.
Coorganitzen: DO Tarragona, Associació de Restauradors, Cooperat i Ajuntament Valls.
A les 12.00 hores, actuació de Lu Rois (pop / Sabadell)
Amb veu embruixada i un piano, la jove vallesana Lu Rois es mou entre el minimalisme ambiental, el folk de cambra i les balades més intimistes.
La sabadellenca presentarà a Valls el seu tercer disc, Clarobscur (Hidden Track Records, 2017), en què pinta un quadre de sonoritats infinites i figuracions de realisme màgic.
Als 11 temes que configuren el disc, l'artista retrata un univers dual, ple de crueltat i amabilitat, esperança i acció, llum i tenebres, sense amagar-ne cap detall.
> De l'11 al 13 de maig: consulta tot el programa
A les 21.15 hores, actuació de La SoulMachine (funk&soul / Falset).
La Soul Machine presenta el seu nou disc.
'Una nota a la nevera' (RGB Suports 2017) es presenta com un pas decidit cap a la maduresa del grup com a banda de soul i funk amb temes propis escrits en català.
En aquest nou capítol de la seva llarga trajectòria musical, els del Priorat aposten per una sonoritat i unes lletres plenes de vitalitat i optimisme.
Segons el grup, "cadascú madura a la seva manera però els que segueixen el camí del soul, no tenen més remei que madurar insistint encara més en difondre l'alegria i la força de la seva música sempre que sigui possible".
Amb 'Una nota a la nevera' el grup vol insistir a no deixar que s'oblidin els projectes, els canvis que volem fer així com seguir lluitant pels somnis que perseguim.
Amb aquesta nova entrega formada per 10 cançons, La Soul Machine també apel·la a les coses petites.
"És important que no s'oblidi un projecte, un canvi a la nostra vida.
I si a la nevera no hi caben més notes, les posem notes al rentaplats... que la mida de la nevera no ens ha de condicionar els horitzons", conclou el grup.
A les 21.15 hores, actuació de The Slingshots (funk&soul / BCN)
Des de fa uns anys The Slingshots i el seu poderós directe s'han convertit en referents de la rica escena funk&soul de Barcelona, aconseguint una resposta important per part de públic i mitjans de comunicació, que no han quedat indiferents davant les propostes de la banda tant en estudi com en directe.
Aquesta connexió, com no podria ser d'una altra manera, té un pes molt important en el seu últim treball.
Fidels a la seva cruesa, The Slingshots no tenen por a embrutar molt més en el seu segon LP, Spread The Mud!
Cuinat a foc lent, aquest anhelat llarga durada ens presenta una banda més madura que continua explorant les profunditats de la música negra lluny de qualsevol clixé que encotilli la seva personalitat.
A més, Spread The Mud! ve amanit amb un sorprenent directe ja gaudit a la Sala Apolo de la ciutat comtal i que els ha portat a tocar a la sala Razzmatazz i al Carnaval del Cruïlla de Barcelona en el qual les noves cançons de la banda exploten en els paladars més selectes al costat d'alguns dels clàssics del seu repertori: Tot el que el públic necessita per assaborir el costat més salvatge de la música.
Plaça del Blat, núm. 1 - 43800 Valls (Tarragona) - Telf.
Al accedir a aquest domini està acceptant la seva instal·lació i ús en els termes de la nostra política de privacitat.
Acceptar Veure política de privacitat |
Equips de rescat dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals han reprès a les nou del matí d'aquest divendres la recerca d'un veí de Gavà (Baix Llobregat) de 59 anys perdut a la zona de Queralbs (Ripollès).
La família va denunciar-ne la desaparició el 8 d'agost a la comissaria dels Mossos del Vendrell i des de dilluns es busca en aquest municipi del Ripollès.
De moment, l'única pista que se'n té és la seva moto, que s'ha trobat a la zona de Fontalba.
En la recerca hi treballen Bombers de la Generalitat, Mossos d'Esquadra i Agents Rurals.
Els efectius ressegueixen el Camí dels Enginyers, que va en direcció al refugi de les Pedrisses, que pertany al GR-11.En concret, sis dotacions terrestres i un helicòpter amb efectius de les unitats de muntanya del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) i del Grup Caní de Recerca (GCR) participen en la recerca del desaparegut.
Tant dimarts com dimecres les tasques de recerca del veí de Gavà es van haver de suspendre a causa del mal temps.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Congrés ha aceptat tramitar la llei de l'eutanàsia.
El govern espanyol ha presentat la proposta de llei sobre la despenalització i regulació de l'eutanàsia que després de dos intents, sí que ha tingut els suports necessaris per al reconeixement d'aquest nou dret a una mort digna, malgrat el rebuig de Vox i el Partit Popular.
El ple del Congrés ho ha aprovat amb 201 vots a favor, 140 en contra i dues abstencions.
Ha estat un debat dur en què les formacions d'esquerra s'han indignat per arguments de la dreta i l'extrema dreta.
El diputat del PP, José Antonio Echániz, ha dit que amb aquesta llei el govern Sánchez vol estalviar-se diners en pensions i en la sanitat de la gent gran.
"Això és el que suposen aquestes regulacions: suposen estalvis.
Suposen estalvis pel cost de les persones grans, dels més fràgils, dels més vulnerables.
Són retallades socials en tota regla."
Segons a diputada de Vox, Lourdes Méndez, la llei de l'eutanàsia convertirà l'Estat en una màquina de matar.
"Perquè l'eutanàsia és matar algú.
Aspiren que es consideri bo, moralitzar aquesta conducta... la mateixa estratègia de l'avortament.
Converteixen l'estat en una màquina de matar".
El portaveu d'Unides Podem, Pablo Echenique, ha carregat contra aquests arguments de la dreta.
Quines coses més repugnants hem de sentir a vegades en aquesta cambra.
En uns mesos ningú no haurà de fer el que van haver de fer per dignitat i per amor Ramona Amadeiro, Ángel Hernández i tants altres, perquè ho farà la sanitat pública espanyola."
L'executiu espanyol assegura que la llei -el que farà- és estalviar el patiment de milers de persones.
L'exministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, ha estat l'encarregada de presentar la proposició.
"Sis plau, permetin que un nou dret aflori a la ciutadania espanyola.
El debat al Congrés ha estat tan crispat, que Pablo Iglesias ha demanat explicacions al diputat que ha recriminat a Pablo Echenique que fos ell qui defensés la llei de mort digna... que era "repugnant".
En aquest tuit, Iglesias ha exigit que qui hagi estat doni la cara i demani perdó.
El ministeri preveu que la llei entri en vigor abans de l'estiu.
Segons el text, es podran acollir a la llei persones amb una malaltia greu, crònica o incurable amb un pronòstic de vida limitat.
En tots el casos en què s'aprovi, serà un professional sanitari qui practicarà l'eutanàsia.
La proposició de llei recull el dret dels metges a l' objecció de consciència.
Els socialistes ha fet avançar un dels seus cavalls de batalla, després que les dues vegades anteriors la proposta va caure per falta de suports i per la suspensió de la legislatura i la convocatòria d'eleccions.
Primer l'abril i després el novembre del 2019.
Durant les dues campanyes electorals, Pedro Sánchez va fer bandera de la intenció de reformar el Codi Penal per incloure-hi aquest "nou dret individual".
El juny del 2018, la llei de l'eutanàsia va aconseguir per primer cop el suport majoritari per a l'inici de la tramitació, quan Cs va canviar el seu vot en contra --sobre una proposició de llei presentada per Unides Podem-- per l'abstenció en el text presentat pels socialistes.
La segona vegada, el setembre del 2019, la tramitació de la llei no va prosperar per la dissolució de les Corts quan Pedro Sánchez no va aconseguir formar govern.
En les dues ocasions, el PP va votar en contra de la tramitació.
Ara, juntament amb el PP, també Vox està en contra que es despenalitzi l'eutanàsia, però, tot i això, el govern de Pedro Sánchez compta que tindrà els suports necessaris perquè la llei entri a debat.
La proposició, segons l'exministra de Sanitat María Luisa Carcedo, encarregada de defensar el text al Congrés, és "una llei molt garantista".
El text estableix els requisits que han de complir els sol·licitants, el procediment a seguir i les garanties.
"Tota persona major d'edat i en plena capacitat per obrar de manera informada i que es trobi en els supòsits de malaltia greu i incurable, o de malaltia greu, crònica i invalidant que causi un patiment físic o psíquic intolerables."
També es garanteix que tots els ciutadans hi tinguin accés en condicions d 'igualtat, s'inclou la prestació en els serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, se n'assegura el finançament públic i també es garanteix que es pugui fer en centres privats i a l domicili de qui ho sol·liciti.
Amb aquesta llei s'introduiria un nou dret individual a l'ordenament jurídic, l' eutanàsia, definida com:
"Una actuació que produeix la mort de forma directa i intencionada mitjançant una relació causa-efecte única i immediata, a petició informada, expressa i reiterada en el temps per la persona que compleixi els requisits recollits en la llei."
La llei també regula el procediment, que ha de ser practicat només per personal mèdic, i garanteix a aquest personal el dret a l'objecció de consciència per als que no vulguin exercir aquesta pràctica.
Actualment, el Codi Penal estableix penes de presó de fins a 10 anys per ajudar algú a morir.
Per induir el suïcidi, la pena pot ser d'entre 4 i 8 anys.
Per cooperar amb "actes necessaris al suïcidi" d'algú, la pena és d'entre 2 i 5 anys, però puja de 6 a 10 si la cooperació arriba fins al punt de causar la mort.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Imatge d'una habitació d'hotel (ACN)
El vehicle que ha entrat dins la zona intermodal de la T1 de l'aeroport del Prat
Col·legi Salesià de Sant Josep, a Barcelona
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Tornava a la ciutat quan s'acabava de fer fosc, i aleshores veia resplandir amb vermellors d'incendi la processó del Sant Enterrament, i sentia el cop feixuc de les llances dels soldats romans, el cop dels timbals de la cohort cobert de tant en tant pel toc de trompeta que anuncia les passades, el fort trepig dels cavalls de l'escamot de la guàrdia civil que obria la marxa... |
El portaveu d'ERC-Rcat-Catalunya Sí al Congrés, Alfred Bosch, ha criticat el nomenament de José Antonio Vera com a nou president d'Efe.
El diputat ha assenyalat "l'actitud cap a la realitat catalana i és de menyspreu i atac a la llengua i a les institucions de la nació".
"Han posat al capdavant d'una agència pública, que paguem entre tots i que informa tots els mitjans, i que per tant configura el panorama mediàtic, una persona mancada d'independència, persona parcial, sectària i sotmesa directament a les directrius de Rajoy i el PP", ha remarcat.
El dirigent independentista ha decidit no votar el nomenament de Vera davant el "bunyol" que ha fet el PP.
Segons Bosch, "el PP ha actuat per la via dels fets consumats.
No han passat el pas previ de control en comissió que marca la llei, i han nomenat el càrrec abans de considerar conflictes d'interessos" fet que equival a "actuar amb baixa qualitat democràtica".
La unica tirania lingüistica és que a un català se li OBLIGUI a parlar castellà, quan no és la seva sçllengua.
Mira, jo prefereixo ser bilingüe català-anglès...
3 mesos i que fart que estic d'aquest govern.
Tot plegat es esgotador i inoperant.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Segons l 'Organització Mundial del Turisme (OMT): "el turisme sostenible és aquell que té totalment en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de l'indústria, de l'entorn i de les comunitats amfitriones".
El turisme sostenible necessita de la cooperació entre les parts -visitants, indústria, entorn i comunitats- per tal que cadascuna d'elles aconsegueixi satisfer les seves necessitats: els visitants conèixer nous indrets i cultures desconnectant de la seva rutina quotidiana, i les comunitats amfitriones aconseguir ingressos i idees per innovar en l'activitat turística i en la qualitat de vida local, la qual cosa implica respectar el medi natural.
Segons ONU-PNUMA/OMT (2015) "les directrius pel desenvolupament sostenible del turisme i les pràctiques de gestió sostenible s'apliquen a totes les formes de turisme de tots els tipus de destinacions, inclosos el turisme de masses i els diferents segments turístics".
La Cimera Mundial de Turisme Sostenible (Vitória, 2015), creu fermament que "el turisme basat en els principis internacionalment reconeguts del desenvolupament sostenible és l'únic camí a seguir per al seu desenvolupament en harmonia amb el medi natural i el benestar humà".
Els acords a que es va arribar en aquesta cimera es podrien classificar segons les tres dimensions de la qualitat de vida a que aspira qualsevol persona del planeta (Alguacil, 2000):
Totes tres dimensions de la qualitat de vida estan íntimament interrelacionades (Llobet, 2014), pel que no és estrany que hi hagi un dels acords que sigui totalment transversal a totes elles:
o El turisme ha d'utilitzar els béns i serveis locals (territori) de manera que pugui augmentar els vincles amb la comunitat i reduir al mínim les fugues econòmiques (benestar), amb el reconeixement de la cohesió social i econòmica com a principi fonamental del desenvolupament del turisme sostenible (identitat cultural).
També es pot observar que la interrelació entre dimensions fa que el compliment o incompliment d'un acord en una dimensió, afavoreix o dificulti el compliment dels acords en les altres dimensions.
Per exemple, la baixa qualitat ambiental deguda a la destrucció d'ecosistemes o a la contaminació, redueix el benestar perquè pot generar problemes de salut entre la població i/o destruir ocupació vinculada a l'explotació turística del medi natural, i trasbalsar la identitat cultural degut a la transformació del territori que fa desaparèixer espais de referència col·lectiva; i a l'inrevés, l'alta qualitat ambiental proporciona oportunitats laborals que generen benestar (ocupació, salut i formació), aprofundeix en les arrels culturals, reforça la identitat de les persones del territori, articula la participació en xarxes d'entitats i genera cohesió social.
Els participants a la Cimera Mundial de Turisme Sostenible reconeixen que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), adoptats per les Nacions Unides (2015), representen una gran oportunitat per orientar decididament el turisme cap a vies integradores i sostenibles.
Són 17 objectius de caràcter integrat i indivisible, que conjuguen les tres dimensions del desenvolupament sostenible (econòmica, social i ambiental) i es refereixen, resumidament, a posar fi a la pobresa i a la fam, millorar la nutrició i promoure l'agricultura sostenible; garantir una vida sana i una educació al llarg de tota la vida de les persones, inclusiva, equitativa i de qualitat; aconseguir la igualtat de gènere, la disponibilitat de l'aigua i la seva gestió sostenible, així com el sanejament per a tothom; l'accés a una energia assequible, segura i sostenible; aconseguir l'ocupació plena i el treball decent; la construcció d'infraestructures resilients; la promoció de la industrialització inclusiva i sostenible, i el foment de la innovació; la reducció de la desigualtat en i entre països; aconseguir ciutats i poblacions inclusives, resilients i sostenibles; garantir modalitats de consum i producció sostenibles; adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes; conservar i utilitzar en forma sostenible oceans i mars; protegir, restablir i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres; promoure societats pacífiques i inclusives, facilitar l'accés a la justícia i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells; i, per acabar, enfortir l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.
Malgrat que moltes vegades la utilització de Turisme Sostenible, per part de molts actors que intervenen en l'activitat turística, són paraules buides de contingut i de creences, és a dir, hi ha una banalització com a paraula "ameba", existeixen aspectes (Grünig, 2015) que juguen a favor d'un Turisme Sostenible, com són:
La dependència cap a la sostenibilitat com a condició de la viabilitat de l'activitat turística a llarg termini: a) La consideració de la sostenibilitat com un procés i no com una fita: fer el turisme més sostenible significa tenir en compte en la planificació, el desenvolupament, l'operació i la pràctica del turisme totes les seves repercussions i necessitats, en un procés continu de millora. b) El turisme com a eina pedagògica de primer ordre per interioritzar criteris de sostenibilitat.
Atès que el turisme és una activitat singular en la qual, contràriament a l'habitual, és el consumidor qui viatja al producte i al productor, s'estableix una especial interacció entre turistes, indústria, entorn i residents que afavoreix la consciència i la sensibilització cap a la sostenibilitat en general i a la de les destinacions en particular.
Aquesta actitud d'una major atenció a la sostenibilitat a través de l'observació crítica i de la millora constant en un context d'oci i plaure, no pot ser més que beneficiosa pel seu valor pedagògic, més enllà de les pròpies destinacions i de la pròpia activitat, ja que afavoreix l'interiorització de criteris de sostenibilitat que després seran vàlids a tots els àmbits de la vida i al llarg de tot l'any, tant en les comunitats emissores com en les receptores.
Com a conclusió final, es pot afirmar que el turisme sostenible no és una tipologia de turisme sinó que és un camí i no una fita, on tots els actors que intervenen en l'activitat turística l'han d'adoptar pel bé comú de la societat.
Tal com indica Morales (2017), el turisme sostenible és aquell que no posa en risc les necessitats de generacions futures i és respectuós amb el medi natural, socialment sensible i econòmicament viable. |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
El cap del departament de Protecció Civil, Cristian Pons
Els imprescindibles de Cristian Pons |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
El Pla de la Garsa va tenir la seva època d'esplendor durant els anys de l'Ona Laietana.
Des de llavors, s'ha sabut mantenir ferm amb el pas dels anys.
I els clàssics no poden faltar en un clàssic: embotits, patés i formatges, al més pur estil 'bistrot', han estat sempre els ingredients estrella de la casa.
S'han obert als plats de cuina catalana, com el bacallà amb samfaina o l'arròs negre de l'Empordà. |
«Un Centre Històric amb un trànsit pacificat i amb espais per a vianants ha ajudat a la reactivació del barri », afirma Marc Aloy, regidor d'Urbanisme i actual alcalde accidental a l'Ajuntament de Manresa.
«Quan als anys 80 es va decidir prohibir la circulació de vehicles al carrer del Born i al carrer Nou per convertir-lo en una illa de vianants la gent no ho veia clar, però ara seria impensable que hi passessin cotxes », apunta el regidor.
«El mateix va passar amb la plaça Major quan es va suprimir l'aparcament», hi afegeix.
La circulació de vehicles als carrers del nucli antic –estrets i sense voreres–, l'aparcament i les zones de vianants fa anys que són un dels temes principals de debat del nucli antic.
Aquest estiu, la proposta d'ampliar la càmera de fotomultes al llarg del carrer de Sobrerroca per impedir el pas de vehicles en aquest vial i, consegüentment, l'accés fins a la plaça del Milcentenari va topar amb l'oposició de la major part dels comerciants de l'entorn.
Finalment, el consistori es va fer enrere.
Paral·lelament, el juliol l'Ajuntament va signar un acord per transformar l'aparcament de la Milcentenari en un camp de futbol, una proposta que feia molts anys que estava sobre la taula.
L'Ajuntament té clara la seva posició.
«S'hauria de tendir a anar fent créixer l'illa de vianants del Centre Històric», expressa Aloy.
Una posició que coincideix amb la de molts veïns.
Adam Majó, comissionat del Centre Històric, creu que la idea també podria beneficiar els comerços locals.
«El nucli antic seria comercialment més competitiu si fos una zona agradable per passejar-hi», subratlla Majó.
«El que diferencia el barri vell de les grans superfícies és ser un lloc agradable on es vincula el comerç a la ciutat i la cultura», emfatitza el comissionat.
Perquè això passi, Majó destaca que « no hi pot haver una circulació intensa de cotxes pels carrers del barri vell».
Tot i així, els dos representants municipals també assenyalen que cal trobar alternatives per a l'aparcament.
«Ja hi ha una planificació d'aparcaments perimetrals al Centre Històric», recorda el regidor.
En aquest aspecte, el comissionat hi afegeix que «l'aparcament gratuït ha passat a la història» i que ja es treballa «en mesures per abaratir el preu».
Pel que fa a la rehabilitació i millora dels habitatges del barri vell, el consistori recorda que un 90% dels edificis són de propietat privada.
L'Ajuntament «poca cosa pot fer en aquests casos, excepte quan afecten la seguretat de la vida pública» pel seu mal estat, explicava Aloy.
«S'estan tornant a engegar línies d'ajudes, com els microcrèdits, per incentivar els propietaris a fer reformes », assenyalava el regidor.
El comissionat del Centre Històric afegeix el consistori està recuperant edificis i espais en desús com la fàbrica de l'Anònima i el mercat de Puigmercadal, així com millorant espais com la via de Sant Ignasi.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Redacció | Manresa Amb les entrades exhaurides, la sala gran del Kursaal acollirà diumenge a les 18 h l'estrena d' OddBeatles, un concert de versions dels Beatles en format de jazz amb el trompetista Llibert Fortuny de solista, una banda de 8 músics i 3 cors de 150 alumnes de tres escoles de música de la comarca.
El quartet de Liverpol The Beatles ha estat durant molts anys un dels grups més influents i trencadors de la història de la música, amb infinitat de cançons que han esdevingut èxits mundials i que encara avui continuen reinterpretant-se.
És el cas d' OddBeatles, un projecte liderat pel pianista i compositor David Martell que versiona alguns dels seus temes més emblemàtics com «Michelle, Hey Jude, Let it be, Can't buy me love o Sgt.
Pepper's» amb una visió més jazzística i arranjaments originals del segell «Odd», sense perdre l'essència de The Beatles.
La veu càlida i versàtil de la cantant Elisabet Soler anirà acompanyada d'una banda formada pel grup Odd Trio juntament amb una secció de vent i un cor que agrupa de 150 alumnes de tres escoles de música de la comarca: Artés, Sant Vicenç i L'Esclat de Manresa.
Per aquest concert hi haurà la col·laboració especial del reconegut músic i saxofonista Llibert Fortuny, que aportarà tota la seva energia i improvisació dalt de l'escenari.
Un espectacle apte per a tots els públics, tant per als melòmans de The Beatles com per als amants de la música pop o el jazz. |
El president de la Comissió Electoral Independent i de Fronteres, Isaack Hassan, ha anunciat aquest dissabte oficialment la victòria del candidat Uhuru Kenyatta a les eleccions presidencials del passat 4 de març amb el 50,07 per cent dels vots, pocs més dels necessaris per evitar una segona volta.
Així, després de saber-se els resultats, el president electe de Kènia, Uhuru Kenyatta, que està acusat de crims contra la Humanitat pel Tribunal Penal Internacional (TPI), ha anunciat que tant ell com el seu equip cooperaran amb les institucions internacionals.
Kenyatta ha assenyalat en el text del seu discurs a la nació que espera que la comunitat mundial respecti la sobirania de Kènia i la seva voluntat democràtica.
"Reconeixem i acceptem les nostres obligacions internacionals i continuarem cooperant amb totes les nacions i les institucions internacions, d'acord amb aquestes obligacions", ha assegurat en el text.
Les nacions occidentals van reconèixer abans de les eleccions que les relacions diplomàtiques amb Kènia serien complicades si Kenyatta guanyava els comicis a causa de a les acusacions del TPI.
El president electe i el seu candidat a la Vicepresidència, William Ruto, van ser acusats pel TPI d'orquestrar els enfrontaments ètnics que van seguir a les eleccions presidencials del 2007, que es van cobrar la vida d'unes 1.200 persones.
Tant Kenyatta com Ruto han negat les acusacions i han afirmat que obeiran el tribunal, fins i tot mentre desenvolupen les funcions del càrrec per al qual han estat elegits, amb la voluntat de netejar els seus noms.
Amb tot, l'Alta Representant de Política Exterior de la Unió Europea, Catherine Ashton, ha aplaudit el desenvolupament "pacífic, en la seva pràctica totalitat" de les eleccions a Kènia i ha demanat a totes les parts que facin tot el possible per mantenir la calma i que no es repeteixi la violència post electoral del 2007 que va deixar més d'un miler de morts al país africà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ecologistes com Greta Thunberg abandonen la cita de Suïssa decebuts per la falta d'avenços
Washington minimitza els perills de l'escalfament global
Mig centenar de persones es concentren a la plaça Sant Jaume convocades pel moviment Fridays for Future
El col·lectiu critica que la COP25 no hagi arribat a "cap consens" per fer efectiu l'Acord de París
Caps d'estat i de govern s'apleguen en la cimera COP25 de Madrid per buscar un acord contra el canvi climàtic
Els delegats miren de revitalitzar l'Acord de París del 2015, tocat per la retirada dels EUA
"És una de les males accions de la humanitat que té tornada enrere"
"Tenim sort d'estar a Europa perquè les directives ambientals són en molts casos millors que la legislació nacional"
"Al nostre país encara s'hi inverteix molt poc"
"No està clar si som a temps de salvar-nos nosaltres, però el planeta segur que se salvarà"
Més de 200 joves es concentren a Girona, on ja fa 2 mesos que cada divendres se celebra aquesta acció
Un estudi de la CE preveu que la xifra de morts es dispararà a finals de segle si no es frena l'escalfament del planeta
L'Àsia del sud, també amenaçada
El ministre de la Transició Energètica, Nicolas Hulot, es compromet a posar punt i final a la comercialització d'aquests vehicles el 2040
El govern francès posarà en marxa ajuts per comprar automòbils menys contaminants
El conseller de Territori i Sostenibilitat destaca que el document aprovat a París reforça el paper dels territoris com a actors estratègics per limitar l'escalfament global
Afirma que "Catalunya vol liderar les polítiques climàtiques del sud d'Europa"
La cimera del clima de París, que acaba avui, pren la decisió per facilitar que els EUA puguin signar l'acord final
Jornada maratoniana de negociacions per enllestir un text definitiu |
Aquesta és la pàgina de Estatua de la dama de Baza.
Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Baza.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Baza per organitzar la teva escapada rural. |
MADRID, 13 juny (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha arribat a les 21.04 hores al Palau Municipal de Congressos de Madrid, on farà el debat 'a quatre'.
Assegura que arriba "amb moltes ganes de debatre amb Rajoy" i que el seu rival és "el PP".
El dirigent de Podem ha arribat a peu, per l'altre costat del carrer, ha creuat la calçada acompanyat d'Irene Montero, Rafael Mayoral i Iñigo Errejón, a més de les responsables de premsa de Podem.
Vestia una camisa blanca arremangada i sense corbata i amb uns pantalons texans.
Abans d'entrar s'ha acostat a un grup de treballadors de Televisió Espanyola que s'estaven manifestant davant del Palau de Congressos amb diverses pancartes en les quals es podia llegir: "RTVE pública, salvem el públic".
Després d'entrar al recinte, ha posat al 'photocall' juntament amb Manuel Campo Vidal i Fernando Navarrete i ha respost a unes preguntes dels periodistes, als qui ha assegurat que afronta el debat "amb moltes ganes" de "debatre amb el senyor Rajoy".
Segons la seva opinió, "és molt important per a la democràcia aquest tipus de debats" i creu que "anirà molt bé".
A més, ha explicat que Podem ja té "experiència" en aquest tipus de debats i "no" està nerviós.
Això sí, ha deixat clar que el seu rival és "el PP".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els editors estan satisfets de les vendes durant la fira del Llibre del Pirineu que ha tancat diumenge a Organyà la 23a edició.
La inauguració oficial es va fer divendres a la tarda i va comptar amb la ponència de la catedràtica de comunicació i escriptora Imma Tubella.
La també escriptora va aprofitar l'avinentesa per presentar la novel•la A cavall del Vent.
Una de les activitats que ja està consolidada en aquesta cita literària és la Carrerada de llibres, que enguany ha celebrat la tercera edició on dissabte al matí els participants han llegit de forma simultània a les voreres del tram urbà de la C-14.
Un dels actes amb ASSISTENTS ha estat la lectura teatralitzada de l'obra Croquis d'un nu pintoresc de l'autor Joan Graell, a càrrec del Club de Lectura d'Organyà.
El certamen és un punt de trobada entre els escriptors i lectors.
Aquest any s'han reunit 30 autors i una vintena d'editorials.
Parlen al vídeo: CELESTÍ VILÀ, ALCALDE D'ORGANYÀ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.