text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El guanyador del 69 Premi Nadal de Novel·la, Sergio Vila-Sanjuán --amb 'Estaba en el aire'--, ha manifestat aquest dilluns la seva alegria per la concessió del guardó, dotat amb 18.000 euros, i ha assegurat que aquest premi significa un "canvi d'escala macroscòpic" en la seva trajectòria.
"Em permet entroncar des de la meva màxima modèstia i petitesa amb la línia cultural de Carmen Laforet i de Luis Romero", ha celebrat el guanyador en una roda de premsa a l'Hotel Palace de Barcelona, on ha remarcat el pedigrí d'aquest guardó, convocat per l'editorial Destino.
A més, ha confessat estar molt emocionat després de ser bon coneixedor del que significa el guardó, que ell mateix ha cobert en la seva trajectòria com periodista cultural: "Jo ho he cobert com a periodista i sé el que és".
La seva novel·la se situa a començament dels anys 60 quan Barcelona arrenca com a capital del periodisme i la comunicació basada en històries de la sobretaula comptades pel seu pare, i és la segona obra narrativa de Vila-Sanjuán, després d''Una heredera de Barcelona', que al seu torn es va basar en històries del seu avi com a periodista de la Barcelona dels anys 20.
"Per coherència suposo que acabaré escrivint sobre mi mateix", ha augurat el guanyador, successor de tres generacions de periodistes amb nombroses històries comptades en la sobretaula familiar però mai escrites, ha assenyalat, tot i que les històries d'aquesta novel·la estan foses i entremesclades.
L'autor ha definit aquest llibre com una obra de "recerca personal, amb tocs de suspens", i ha rebutjat que sigui una novel·la policíaca, un gènere que, tot i això, aprecia.
D'altra banda, Genís Sinca, el guanyador del 45 Premi Josep Pla, i dotat amb 6.000 euros, ha remarcat que la seva novel·la, 'Una família exemplar', és una tragicomèdia que intenta il·lustrar com les persones accedeixen al seu propi nivell d'incompetència amb decisions equivocades en la vida.
La història il·lustra el que passa "a casa de tot el món", concretament després que es produeixi un casament, donant lloc a tensions i vivències irrevocables amb la família política, a la qual, malgrat un divorci, ja no es pot renunciar.
Per a l'autor, és una novel·la sobre "el que no hauria de fer la gent", com demanar hipoteques sense pensar-ho o casar-se sense estar segur, ha citat, advertint que després sempre és massa tard per rectificar.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El candidat d'EnComúPodem a les eleccions, Xavier Domènech, ha presentat mesures per "atacar" la corrupció, entre les quals destaca prohibir les portes giratòries impedint que els polítics entrin en consells d'administració quan acabin la seva etapa pública, i reformar la capacitat dels diputats per evitar casos com el de Rita Barberà (PP), ha dit.
La corrupció és un "problema endèmic del sistema polític que només pot ser afrontat de cara amb noves polítiques", ha dit aquest dijous en roda de premsa de campanya al costat de l'autor de la 'Llista Falciani', Hervé Falciani.
Per a Domènech, no és assumible que governants i polítics que hagin participat en privatitzacions d'empreses públiques acabin en el seu consell d'administració: "Això explica per què les factures de la llum són més cares a Nou Barris que a Nova York".
També ha plantejat que la prescripció de delictes com la corrupció, el frau i el finançament il·legal de partits passi dels cinc anys actuals a deu; augmentar les mesures de protecció per a persones denunciants de casos de corrupció i blindar el seu lloc de treball.
Altres propostes són crear un observatori independent de la corrupció que revisi les denúncies presentades, incrementar els recursos humans i tècnics de l'Agència Tributària i que l'administració pública no contracti cap empresa que desviï fons a paradisos fiscals a través d'empreses pantalla.
Domènech ha destacat que part del problema és que la societat ha normalitzat els casos de corrupció: "Tenim el partit governant més corrupte de la història d'Espanya i de la UE", i per això demana derrotar-lo el 26J i restaurar la normalitat, ha dit.
També ha criticat que el PP estigui imputat per casos com la trama Gürtel i no hagi pres decisions sobre aquesta qüestió: "La normalitat política és que aquesta gent hagués dimitit ja i hagués iniciat un procés de regeneració democràtica sense fer falta eleccions".
"El PP és un partit imputat, qualificat de banda organitzada i que fa amnisties fiscals amb els seus amics", segons ell, pel que ha asseverat que no pot ser una formació política creïble per seguir governant.
Ha xifrat en 44.000 milions d'euros el cost dels casos de corrupció, i en 88.000 anuals el cost del frau fiscal, pel que ha defensat que, combatent aquestes pràctiques dolentes, no haguessin fet falta les retallades que ha patit la societat.
Sobre les declaracions del líder de Podem, Pablo Iglesias, en les quals afirma que José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) ha estat el millor president d'Espanya en la democràcia, Domènech ha respectat la seva opinió, però ha dit que la situació actual té el seu origen en els presidents anteriors i que per a ell el millor president va ser Francesc Pi i Margall, president de la I República.
Hervé Falciani ha defensat que una economia es paralitza perquè no té les bones pràctiques necessàries per funcionar, i ha posat Catalunya com a "exemple" per la seva llei de transparència.
"Cada mesura política ha d'estar relacionada amb l'economia.
Una economia corrupta és una economia que no funciona", ha afegit l'autor de la 'Llista Falciani'.
Després de preguntar-li per una valoració del PP, ha respost que és el partit més exposat a casos de corrupció, i que fins i tot els integrants del PP que no són corruptes no poden parlar de corrupció per "por electoral", el que, segons la seva opinió, és un altre error.
"Espero que cada partit parli clar de veritat, perquè l'economia té un problema i els inversors tenen por", ha dit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president del Govern central, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimecres que durant aquest any 2013 no s'ha produït cap destrucció d'ocupació al país, i ha defensat que és millor tenir menys increment dels salaris amb una inflació més baixa que el que succeïa amb les "polítiques fracassades" dels socialistes que han portat al país a la seva situació actual.
Així s'ha pronunciat durant la sessió de control al Govern en el Ple del Congrés, on el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, li ha preguntat sobre l'evolució dels salaris a Espanya des de l'any passat i l'ha acusat d'aplicar la llei de l'embut amb els més pobres, mentre els més rics guanyen cada vegada més.
El president ha apel·lat a l'acord de rendes signat pels agents socials a principis de l'any passat, en què es van comprometre que l'aument salarial com a màxim del 0,6% el 2013 i 2014.
"Aquesta és la referència, tot i que a partir d'aquí la casuística és molt variada", ha dit.
Tot i això, ha recordat que aquesta moderació salarial ha anat en paral·lel a una "inflació molt baixa", del -0,1% el mes d'octubre passat, el que ha permès mantenir el poder adquisitiu dels treballadors.
"Què és millor, una pujada del 3% amb una inflació del 3% o una pujada de l'1% amb una inflació del 0,5%?
Aquest tema és clarament millor.
Això millora la competitivitat, evita la destrucció d'ocupació, és el que es fa a Europa i l'altre opció són les polítiques fracassades, les seves, que ens han portat fins aquí", ha espetat al líder de l'oposició.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La victòria republicana també es produeix per primer cop a Barcelona, i Marta Rovira assenyala que el resultat avala el projecte polític de la independència i la República
Esquerra Republicana ha obtingut un resultat històric a les eleccions espanyoles del 28 d'abril: 15 escons al Congrés de diputats, gràcies a 1 milió de vots, que són 6 més que els obtinguts el 2016.
La secretària general del partit, Marta Rovira, ha assenyalat que "avui, les urnes han avalat, una vegada més, el nostre projecte polític amb absoluta justícia: ha guanyat la independència, l'instrument per construir la República catalana".
Ha afegit que "alguns volien que aquestes eleccions anessin d'amenaça, censura i por, però han anat de perseverança, fermesa i força de la raó fins al final".
Rovira també ha recalcat la importància de sumar més i més gent al projecte republicà: "És així com creixem, urna rere urna, elecció rere elecció, i avui ens congratulem que hagi estat així".
I és que "l'independentisme ha guanyat 5 diputats més al Congrés i ha pujat 7 punts".
"L'independentisme creix quan no es debat entre ell, quan busca en els seus entorns i fronteres i busca créixer en la diversitat; som un projecte obert, transversal i divers", ha conclòs.
El candidat d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, ha dedicat la victòria als presos polítics i exiliats republicans: "Oriol, Raül, Marta, Dolors, Carme, Meritxell, enhorabona!
Heu guanyat aquestes generals als vostres carcellers!".
"Catalunya no només no desperta el feixisme, sinó que el combat i el destrueix", ha prosseguit Rufián, donat que el tripartit de dretes de PP, Cs i Vox, finalment, ha quedat molt lluny d'una possible majoria al Congrés.
"No accepteu cap lliçó de ningú, perquè sou d'esquerres i republicans: sou Esquerra Republicana de Catalunya i heu guanyat", ha sentenciat.
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha començat dirigint-se directament a Oriol Junqueras: "Oriol, ens vas dir 'a guanyar, a guanyar i a guanyar', i hem guanyat, guanyat i guanyat en vots i escons al Congrés i al Senat, hem omplert les urnes de groc!".
Aragonès ha evidenciat que Catalunya ha votat "independència, República, polítiques de progrés i d'esquerres" i, encara que Pedro Sánchez hagi guanyat a Espanya, a Catalunya Oriol Junqueras ha guanyat al Congrés i Raül Romeva al Senat.
Per tant, "cal obrir un diàleg i negociació per una sortida política a un conflicte polític, i l'única sortida política és votar en un referèndum d'autodeterminació a Catalunya".
El vicepresident ha celebrat que Esquerra hagi guanyat per primera vegada unes eleccions espanyoles a Catalunya, però ha alertat que ara "cal guanyar la llibertat: cal un referèndum, l'absolució de tots els presos, el retorn lliure dels exiliats i obrir una nova etapa política".
Ha tancat les intervencions el candidat a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall.
"Escolta, Espanya: Catalunya és republicana", ha exclamat, i ha afegit: "Escolta, Madrid: Barcelona és republicana!".
Maragall ha posat èmfasi en la històrica victòria d'Esquerra a Barcelona, amb 200.000 vots, i s'ha mostrat convençut que "el 26 de maig, Barcelona encara serà més republicana, perquè tindrà un alcalde progressista i republicà". |
El Museu dels Sants d'Olot va posar ahir en servei tres sales dedicades a l'escultor Ramon Amadeu (1745-1821).
Amb el nou espai, l'equipament garrotxí es converteix en el museu de Catalunya que exposa més peces de l'artista, que va ser deixeble de Josep Trulls i Lluis Bonifaç i Massó.
D'aquesta manera, es converteix en el centre de referència per a totes les persones que vulguin aprofundir en l'obra d'Amadeu.
També serà a la capital la Garrotxa on aniran a parar totes les obres de l'escultor que adquireixi la Generalitat.
El nou espai va inaugurar ahir en un acte al qual van assistir l'alcalde d'Olot, Josep Berga, l'especialista en art barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Joan Yeguas, la directora dels Museus d'Olot, Monserrat Mallol, i els germans Mariano de Bolós, Carme de Bolós i Josep de Bolós.
Els descendents de Francesc Xavier de Bolós i Germà (Olot, 1773-1844) han cedit sis peces de manera temporal durant mig any als Museus d'Olot, que les restaura i exposarà al nou espai Ramon Amadeu.
Aquestes peces se sumen a la trentena de figures que la família va cedir a l' Ajuntament d'Olot el passat mes d'abril per un període de tres anys prorrogable.
A l'acte, l'especialista Joan Yeguas va definir Ramon Amadeu com el primer pessebrista català documentat.
Va començar a fer figures del pessebre el 1794.
Yeguas va afegir que Ramon Amadeu es va aficionar al món del pessebrisme en un moment en el qual era bastant popular entre la petita noblesa catalana, i fins i tot entre les famílies burgeses i menestrals.
«Hi veien com una arcàdia rural on la gent era feliç», va comentar.
Yeguas va explicar que Ramon Amadeu va arribar a Olot amb 64 anys acompanyat del mestre d'obres de la catedral Francesc Mestres i Gramatxes d'una edat similar a la d'Amadeu.
Els dos homes fugien de la repressió napoleònica d'una Barcelona en la qual hi havia hagut un complot fàllid contra el domini francès.
Segons Yeguas, Amadeu ja coneixia Francesc de Bolós probablement perquè l'olotí havia estudiat i fet pràctiques a Barcelona.
A més, havia venut un Ecce Homo per a l'església del Tura i un Santcrist per la de Sant Esteve.
Bolós va romandre a Olot durant els cinc anys que va durar el domini francès i després va tornar al seu taller situat al carrer dels Escudellers, prop de l'església del Pi.
Durant l'estada a Olot Amadeu va esculpir figures inspirades en clients de la farmàcia Bolós i en pagesos de la rodalia.
Aquestes figures van quedar a can Bolós, on han estat desades fins ara.
Segons Yegua, hi ha unes 70 figures a tot Catalunya que poden ser atribuïdes a Amadeu.
Joan Yeguas en els últims anys ha descatalogat figures que havien estat atribuïdes a Ramon Amadeu perquè «en ser el primer figuraire català tot el que era del segle XIX, deien que era de Ramon Amadeu».
Sobre la base de la comparació de les figures de can Bolós amb les imatges religioses amb autoria documentada a Ramon Amadeu, Yeguas va considerar que el 90% del que hi havia a can Bolós era de Ramon Amadeu i va fer un estudi de totes les figures que se li atribuïen.
Així, ha descatalogat una bona quantitat de figures fetes per alumnes directes de l'escultor o per escultors posteriors que l'imitaven. |
Cada vegada costa més trobar empatia i atenció cap a la gent que ho passa malament.
A la imatge, dos joves rescatats d'una pastera. / DANIEL PÉREZ_EFE
Una persona que fa anys que volta pel món treballant en els escenaris més necessitats, més pobres.
Explica que cada vegada és pitjor.
El món també, esclar, el món està fet un desastre, però del món ja fa anys que en parlem.
El que volia dir és que cada vegada és pitjor aquí.
"Fa uns dies -explica- vaig anar a sopar amb uns amics de la universitat.
Com sempre que ens trobem, van tenir un petit moment per interessar-se pel que jo faig, pels «meus malalts» i les «meves coses».
Però quan el meu amic comença a parlar, a parlar del món que ell coneix de primera mà, els seus col·legues, els seus amics "d'aquí" no el poden escoltar ni un minut sencer.
A partir dels trenta segons perden la concentració, l'interès, així que li donen un copet a l'espatlla.
"Molt bé, noi", "Molt interessant", "Però quin horror, no, tot això que expliques?"
I tornen amb passió als temes que més els ocupen: el Procés, el futbol i les dones.
O les dones, el Procés i el futbol.
El meu amic, esclar, per poder fer la seva feina, "les seves coses", necessita diners.
En demana humilment, aprofitant aquests sopars o altres trobades amb "els d'aquí".
Reparteix papers plens d'informació sobre "les seves coses", els comptes de les despeses, dos i dos fan quatre, sobretot que quedi clar que els diners van destinats als pacients, ja sabem tots plegats la colla d'aprofitats que hi ha pel món -"Hòstia, l'altre dia em van explicar el cas d'un marroquí, que..."-, sobretot, doncs, els comptes clars.
Caram, sí que és car un tractament per a un negret amb tuberculosi en un país on ni tan sols hi ha hospitals, deunidó, oi?
En fi, que aquí el tenim, al meu amic, repartint papers a tort i a dret, donant explicacions.
"Quin horror, quin horror!", diu que s'exclama cada vegada un dels seus millors donants.
Signa el taló i prefereix no escoltar-lo.
No li dedica ni tan sols el mig minut d'atenció, però signa.
La resta, i quan diu la resta el meu amic es refereix a la gent normal que abans l'escoltaven més d'un minut i molt sovint pagaven, la resta, dic, ha deixat de pagar, cada dia paga menys.
L'interès per escoltar i la butxaca s'han anat desinflant alhora.
Aquests amics eren els que estaven una mica... polititzats, conscienciats?
Gent d'idees, per dir-ho d'alguna manera.
Els altres, els "Quin horror!", "Déu meu, on anirem a parar", "No ho vull ni sentir", aquests són els de l'antiga beneficència de sempre, no només els rics, també aquells de la cultura que tan bé retrata Berlanga a la pel·lícula Plácido, que s'havia de dir Ponga un pobre en su mesa però la censura franquista ho va prohibir.
Curiosament, aquest grup, el de la beneficència, és el més actiu, potser perquè encara creu en el Judici Final, mentre que els preocupats per ells mateixos i la justícia terrenal, els que pensen en el dia a dia, en la vida tal com és, els de "les idees", aquests s'han anat decantant cap a preocupacions més properes: Procés, futbol, dones; o dones, Procés i futbol.
Comentàvem amb el meu amic que totes les famílies benestants de la nostra estimada ciutat tenen un familiar, germà, nebodet o nebodeta, fill o filla, que treballa o ha treballat -o treballarà- en una ONG, i que això feia que abans, sobretot el dia de Nadal, que és el gran dia de la família, el dia de l'amor i de les llàgrimes, l'oenager en qüestió tingués una bona estona per explicar "aquelles coses que també passen".
Dèiem que últimament, però, el temps d'atenció s'ha anat reduint, i que fins i tot en aquests moments plens de sentiments i bones intencions costa mantenir l'interès més enllà d'un minut.
Potser per aquest dèficit d'atenció que es va estenent arreu, també en el paper escrit, he esperat fins al final de l'article per explicar tan breument com pugui algunes de les històries que li preocupen aquests dies al meu amic: la història d'un noi sudanès que va començar fa anys la seva epopeia migratòria.
Amb deu companys van aconseguir arribar a Líbia, on van ser venuts com a esclaus.
Un dia es van escapar del recinte on els tenien vigilats.
Els guàrdies van disparar, van morir sis dels nois.
Els dos que es van escapar van aconseguir arribar al Marroc i embarcar-se en una pastera cap a Espanya.
La barca va enfonsar-se i un dels nois va morir ofegat.
El que va sobreviure viu avui entre nosaltres a Barcelona, curant-se d'una greu malaltia.
Una altra història: la d'una congolesa que va arribar malalta a Barcelona, va ser abandonada al carrer una cop curada, es va tirar al metro desesperada, va perdre les dues cames, la seva mare vol venir a cuidar-la, però no li donen el visat perquè no pot dipositar els diners que se li exigeixen: no se'n fien que després torni...
Heus aquí dues històries en menys de mig minut.
Gràcies per la seva atenció si és que han aconseguit arribar fins al final.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Chirche (Santa Cruz de Tenerife).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Chirche per organitzar la teva escapada rural. |
Bonificacions i fons de solidaritat
Què significa ser una persona amb discapacitat?
Quina és l'actitud de la societat davant aquest col·lectiu?
Què poden fer les empreses i les entitats per millorar la situació d'aquestes persones?
Descobreix les respostes a aquestes preguntes i com és el dia a dia de les persones amb discapacitat.
Exsecretària d'Estat de Serveis Socials
Responsable de l'Àrea Social d'Aigües de Barcelona.
Isidre Esteve és un reconegut pilot de ral·lis que actualment competeix al Dakar al volant d'un automòbil adaptat.
Va començar la seva carrera com a pilot de motociclisme enduro, però el 2007 va patir un greu accident i va quedar paraplègic.
Tot i així, un cop recuperat i adaptat a la nova situació, ha continuat competint pilotant automòbils adaptats.
Pilar Díaz és exsecretària d'Estat del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.
Alhora també és treballadora social i ha estat professora de la UB i presidenta de COCEMFE.
Clara Navarro és emprenedora social i experta en responsabilitat empresarial, innovació social i inversió d'impacte.
El 2013 va cofundar la Fundació Ship2B, dedicada a l'impuls de l'emprenedoria social i a la col·laboració entre empreses i start-ups.
Meritxell Farré es va incorporar a Aigües de Barcelona l'any 2001.
En la seva darrera etapa es va focalitzar en la gestió i el diàleg amb la ciutadania.
Avui dia és la responsable de l'Àrea Social, on treballa per garantir a les persones més vulnerables l'accés a l'aigua i als ajuts econòmics per al pagament dels rebuts.
A la xerrada vam comptar amb la participació d'algunes de les fundacions i associacions més rellevants de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Metropolitana de Gestió del Cicle
2015 Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, S.A. |
El president de la CCMA, Brauli Duart, ha revelat durant la comissió de control parlamentari que la vaga de TV3 de dijous passat contra les retallades -la cadena va emetre informació enllaunada entre les deu del matí i les deu del vespre- va costar 150.000 euros.
Els treballadors de TV3 ja van fer vaga parcial dimecres, que van repetir dijous, tot i que en aquesta ocasió es va allargar gairebé durant tot el dia i, a diferència d'altres ocasions, va afectar també els informatius de la televisió pública catalana.
D'aquesta manera, van quedar suprimits els Telenotícies, tant el del migdia com el del vespre.
La programació de TV3 i dels diferents canals de la CCMA es va basar en programació enllaunada i reposicions, com ara la de la minisèrie 'Barcelona, ciutat neutral' o diferents "Sense ficció'.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
50€ conferències i tallers 30 € només conferències (Preu especial pels col·legiats i col·legiades del COPC, per accedir serà imprescindible mostrar el carnet col·legial)
Pots consultar com fer la teva inscripció AQUÍ. |
Alstom Espanya fabricarà 42 trens nous per a la xarxa de metro de Barcelona a la planta de Santa Perpètua de Mogoda.
L'empresa francesa i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han firmat el contracte valorat en més de 260 milions d'euros per al disseny, la fabricació i la posada en marxa dels nous metros que circularan per les línies 1 i 3 del suburbà barceloní.
Els nous trens substituiran els més antics que actualment hi operen i estaran preparats per circular sense conductor per línies automàtiques.
El model escollit és el 'Metropolis' i Alstom té la voluntat d'afegir-hi nous elements estètics que reflecteixin la identitat de la ciutat, com ara grafismes a les portes que recordin l'Eixample.
El model 'Metropolis' d'Alstom ha estat utilitzat per 25 ciutats del món des del 1998 i, en aquest cas, farà una picada d'ullet a la capital catalana introduint nous grafismes que homenatgen l'urbanisme del Pla Cerdà, a l'Eixample.
L'empresa ja ha estat l'encarregada anteriorment de dissenyar els trens sense conductors de la línia 9 del metro de Barcelona.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Laia Ortiz reclama a govern espanyol i Generalitat que situin la infància com una prioritat d'inversió.
S'ha invertit en cinc línies fonamentals: ajudes a famílies amb infants en situación de més vulnerabilitat, beques per a menjadors escolars, accés amb equitat a activitats de lleure educatiu, accés a l'escola bressol municipal i cobrir despeses de salut no cobertes per la cartera de serveis
La xifra s'ha donat a conéixer durant la Jornada "La infancia i l'adolescència a Barcelona: present i futur"
L'Observatori 0-17 BCN presenta els primers informes sobre la situación de la infancia i l'adolescència a la ciutat
L'Ajuntament de Barcelona va invertir 50 milions d'euros per reduir la pobresa d'infants i adolescents durant l'any 2017.
En la doble línia de reduir la pobresa i d'afavorir la igualtat d'oportunitats en la infància i l'adolescència, aquesta partida s'ha destinat a ajudes econòmiques i d'emergència social com són les beques menjador, beques per a activitats de lleure i esportives i accés a bressol per a la petita infància més desafavorida.
La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha donat a conèixer aquesta xifra durant la inauguració de la Jornada "La infància i l'adolescència a Barcelona: present i futur", en la qual es fa un repàs dels diferents projectes que el consistori està duent a terme per a la protecció i promoció dels infants i joves.
Segons Ortiz "reclamem a la Generalitat i al Govern espanyol que situïn la infància com una prioritat d'inversió.
Per explicar la situació actual, cal fixar-se en el dèficit històric de la inversió en infància dels dos governs.
El govern català inverteix el 0,8% PIB, i Espanya l'1,2%, mentre que la inversió de la Unió Europea a 25 és del 2,4%.
És una diferència que explica moltes coses.
Si no és una prioritat pressupostària i no s'inverteix, té uns efectes clars en les oportunitats per als nens i nenes".
Miquel Àngel Essomba ha afirmat que "les polítiques d'infància i adolescència han estat una prioritat per aquests Ajuntament, considerant l'infant com a subjecte de ple dret, i amb una mirada específica cap als adolescents.
També amb una acció indirecta per generar millors condicions de vida".
La dotació pressupostària de 50 milions d'euros es refereix a les partides que s'han invertit en 5 línies d'actuació fonamentals, seguint la recomanació europea d'invertir en infància per trencar el cicle de desigualtats, i tal com es recull al document del Focus Infància presentat pel consistori al novembre de 2017, no incloent personal propi, solucions habitacionals d'emergència, ni subvencions ni convenis amb entitats.
Les cinc línies d'actuació són:
– Assegurar recursos suficients a les famílies amb infants en situació de més vulnerabilitat amb ajudes econòmiques extraordinàries: 17.398 nens i nenes van rebre el Fons 0-16, i 2.065 famílies monoparentals van rebre ajudes complementàries.
Suposa una inversió social de 17 milions el 2017, més del doble del pressupost d'inicis de 2015.
A més, 749 famílies amb infants van participar en el projecte europeu B-Mincome per pilotar amb un suport municipal d'inclusió amb una inversió social de 3,5 milions d'euros prevista el 2018.
– Garantir una alimentació adequada amb beques menjador per a més de 27.215 alumnes principalment d'educació infantil i primària, i també de secundària i educació especial.
Inversió social de 19,3 milions d'euros el curs 17/18 amb un increment d'un 38% respecte el 14/15.
A més, per cobrir alimentació i entorn socioeducatiu a la tarda, 3.133 ajudes per berenar en els centres oberts de la ciutat amb 0,65 milions d'euros.
– Millorar l'accés amb equitat a activitats de lleure educatiu i esportiu durant les vacances d'estiu: 18.021 beques per a casals, campus Olímpia, colònies i campaments en la Campanya T'estiu molt.
Inversió social de 3,2 milions el 2017 amb un increment del 65% respecte el 2015.
– Fer més assequible l'escola bressol municipal perquè la manca de recursos suficients no sigui un obstacle per l'educació de la petita infància desafavorida: 2.580 nadons, nens i nenes fins a 3 anys amb quotes amb tram baix el curs 17/18.
Inversió social de 8,1 milions respecte el sistema anterior de preu públic fix.
– Cobrir despeses relacionades amb salut no cobertes per la cartera de serveis i amb activitats extraescolars per als infants de famílies amb baixos ingressos: 5.781 ajudes d'emergència social el 2017.
Inversió social d'1 milió d'euros.
Durant la jornada, s'han donat a conèixer també els primers estudis del nou Observatori 0-17 BCN, una de les mesures centrals del Focus Infància 2017-2020.
L'Observatori 0-17 BCN és una nova eina de la ciutat que té per objectiu millorar el coneixement sobre les vides i els drets dels infants i adolescents de Barcelona per enfortir les polítiques locals que els afecten.
L'Observatori té iniciades tres línies de treball: la primera, és el disseny i la monitorització d'un sistema integral d'indicadors d'infància i adolescència a Barcelona a partir del qual es realitzarà un informe de dades clau a finals d'any i, progressivament, permetrà consultar dades en obert.
La segona és la realització d'estudis sobre les condicions de vida dels nens, nenes i adolescents de la ciutat amb enfocament d'equitat, així com d'avaluacions sobre polítiques locals que els impacten.
El tercer és la posada en obert de microdades d'enquestes de ciutat que permeten explotacions rellevants en clau d'infància i adolescència per possibilitar noves recerques.
En termes comparatius, les taxes de pobresa infantil severa i extrema a la ciutat són significativament menors que a Catalunya (tot i que el llindar de pobresa de Barcelona és més alt).
També cal destacar que entre els nens, nenes i adolescents barcelonins la pobresa extrema es redueix més sensiblement que la severa i la moderada.
Un altre tret diferencial a destacar és que els infants i adolescents en situació de pobresa a Barcelona són "menys pobres" que els de Catalunya, és a dir, en conjunt estan més a prop del llindar de pobresa respectiu.
Aquestes diferències, molt probablement i gran mesura, s'expliquen pels ajuts econòmics extraordinaris d'emergència social, el Fons d'Infància 0-16, que l'Ajuntament de Barcelona convoca des del 2015.
Cal destacar que la desigualtat de renda entre infants i adolescents, tant a Barcelona com a Catalunya, segueix sent elevada i ho és més que la desigualtat en el conjunt de població.
Quan tenim en compte l'impacte dels costos de l'habitatge en les rendes familiars, la desigualtat en la infància encara és més gran.
Els problemes de l'habitatge i els seus costos apareixen novament com a problema social de primer ordre i reforça la importància de seguir apostant i invertint en polítiques d'habitatge.
Aquestes dades de ciutat que aporta l'Observatori 0-17 BCN confirmen que la infància i l'adolescència són el grup d'edat econòmicament més vulnerable a la ciutat.
Per explicar el problema estructural de la pobresa infantil, cal tenir en compte quatre factors principals: el dèficit històric en inversió en infància de l'Estat i de la Generalitat (molt per sota de la mitjana europea), les retallades en prestacions i serveis bàsics (que encara no s'han revertit), la realitat de la precarietat laboral i el problema dels costos de l'habitatge que afecta de manera especial a les famílies amb fills i filles menors d'edat.
Això posa de manifest que cal seguir prioritzant les polítiques publiques orientades a millorar les condicions de vida i la igualtat d'oportunitats durant la infància i l'adolescència amb polítiques de suport a les famílies, amb coresponsabilitat per part de totes les administracions.
En especial, la necessitat d'articular a escala supramunicipal un sistema de garantia de rendes adreçat a les situacions de pobresa que tingui especialment en compte el fet de tenir infants i adolescents a la família, donades les evidències com a factor clau de risc de pobresa. |
Estructures religioses, Elements arquitectònics
Tècniques i materials de construcció |
La regidora del PSC a Santa Coloma de Farners s'enfonsa després de l'esbroncada dels veïns: "jo no sóc el 155!"
L'exministre s'alia amb Ciutadans i Colau 'perd' la majoria absoluta
Alejandro Fernández atribueix la baixada electoral a que la resposta dels populars no va ser "adient"
L'expresident afirma que "és inconcebible que no estiguem en la sessió constitutiva"
El ministeri públic al·lega que té "un tercer grau encobert" per ser fill de l'expresident
L'alcaldessa de JxCat explica amb pèls i senyals les intimidacions després de ser escollida
La portaveu es disculpa per la polèmica de les preguntes en castellà
El Govern prepara un nou decret sobre la tinença i la cria en captivitat
Carles Riera: "No em sento amb legitimació per intervenir amb autoritat sobre aquest tema"
La formació anticapitalista demana una "resposta antirepressiva" quan es coneguin les sentències
La xarxa social suprimeix el canal de Vox
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Dia: dimecres, 13 d'abril de 2016
Lloc: Cambra de Comerç de Mallorca, c/ de l'Estudi General, 7, Palma
Les primeres Jornades Ramon Llull 2030 tindran lloc els dies 13, 14 i 15 d'abril de 2016 a la seu de la Cambra de Comerç de Mallorca, amb l'objectiu de debatre idees i generar els consensos necessaris per convertir la façana marítima de Palma en un districte urbà de desenvolupament científic i d'atracció de talent que pugui ser l'eix d'una nova economia a les Illes Balears basada en el coneixement.
La inauguració de les jornades serà a càrrec de:
La façana marítima de Palma és l'àrea on es troben quatre punts neuràlgics de la ciutat, de l'illa i també de l'arxipèlag balear.
El Moll Vell, l'edifici de GESA, el Palau de Congressos i el barri de Nou Llevant suposen quatre reptes que podrien tenir una solució coordinada: dedicar una de les zones més rellevants de les Illes Balears a la ciència i la tecnologia, a la cultura i al coneixement.
Per això, el contingut de la jornada està estratègicament dividit en cinc parts: un marc conceptual que ha d'ajudar a comprendre l'origen i la importància del Territori Ramon Llull 2030 així com els innovadors conceptes que l'envolten, i quatre panels temàtics sobre diferents iniciatives (PGOU, model port/ciutat, Nou Llevant i Palau de Congressos i edifici de GESA).
Tant el marc conceptual com els quatre panels cerquen obrir debat sobre iniciatives innovadores al Territori Ramon Llull 2030, i incorporar el model de ciutat intel·ligent a Palma mitjançant l'ús d'estratègies de turisme intel·ligent.
Les primeres Jornades Ramon Llull 2030 les organitza la Universitat de les Illes Balears amb l'ajut d'un comitè d'experts format per membres de la Cambra de Comerç de Mallorca, l'Autoritat Portuària de les Balears, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears, Endesa i l'Ajuntament de Palma, amb el suport de la Càtedra Santander UIB d'Innovació i Transferència del Coneixement.
Les jornades estan finançades per la Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea, a través d'una convocatòria d'accions especials de la Direcció General d'Innovació i Recerca. |
Amb l'objectiu de donar continuïtat al desenvolupament del Projecte d'informadors turístics portat a terme en anys anteriors, des del Servei de Turisme de l'Ajuntament s'ha formalitzat un conveni amb l'Escola Balear de Turisme (ETB) per al servei de tres alumnes, que, amb una jornada de 25 hores setmanals cadascun, completaran la informació turística a l'oficina de la plaça des Born i a les oficines de Cala en Blanes i Cala en Bosc.
El Pla de desenvolupament turístic del municipi aprovat al Ple de dia 13 de març de 2014, amb l'objectiu de dinamitzar comercialment i econòmicament el municipi, considera, entre altres accions, completar la informació turística amb alumnes de l'Escola de Turisme (ETB) mitjançant convenis de col·laboració.
En aquest cas, estracta d'un projecte mitjançant el qual els estudiants de l'ETB poden accedir al coneixement de tècniques i metodologia com a complement pràctic de la seva formació teòrica.
El conveni signat té una durada de tres mesos, de l'1 de juliol al 30 de setembre, amb una despesa d'un total de 10.000,00 euros, i, entre altres qüestions, recull la possibilitat que els alumnes es puguin desplaçar pels voltants de les diferents oficines mitjançant dos aparells elèctrics (plataformes elèctriques) amb material informatiu.
D'aquesta manera, s'aconsegueix apropar la informació turística al visitant i oferir un servei més personalitzat.
Els tres alumnes que faran d'informadors turístics aquesta temporada han cursat 1r i 2n d'especialista en gestió turística, uns estudis que ofereix l'ETB i que tenen com a objectiu principal la inserció laboral com a recepcionistes, agents de viatges, en companyies aèries i, també, com a informadors turístics.
L'ETB ha agraït a l'Ajuntament l'oportunitat que dóna als seus alumnes per posar en pràctica els coneixements adquirits durant aquests dos anys: anglès, alemany, italià, geografia, coneixement de Menorca i informació turística, entre altres matèries.
Aquests coneixements, juntament amb la seva simpatia i facilitat de tracte amb el turista, faran que l'usuari se senti acollit, ben atès i amb una informació que permetrà que gaudeixi plenament de la seva estança a Ciutadella. |
Universitat Autònoma de Barcelona
Màster en Màrqueting Polític: Estratègies i Comunicació Política (Competències)
- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions amb els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.
L'estudiant en finalitzar serà capaç de:
- Analitzar processos electorals
- Analitzar estudis d'opinió i enquestes
- Analitzar i crear imatges de la política
- Dissenyar plans de comunicació
- Assessorar candidats per l'escenari polític
- Organitzar i dirigir Gabinets de comunicació
- Organitzar la Comunicació institucional
- Coordinar la Gestió de govern
- Analitzar qualsevol situació amb base científica i sentit crític
- Seleccionar fonts d'informació fiables
- Elaborar presentacions coherents i comprensibles de les recerques dutes a terme
Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament.
He llegit i accepto l'avís legal.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
"L' organització de moltes escoles i instituts respon a un model desfasat en què els horaris es programen assignant a cada hora un grup d'alumnes, un professor i un espai"
Presidenta de l'Associació de Mestres de Rosa Sensat
Dues nenes de l'escola Els Encants jugant a l'aula amb els pinzells i la pintura, en una imatge d'arxiu. / PERE TORDERA
Des de ja fa temps tenim obert un debat que sovint alimentem amb arguments que no van al fons de la qüestió.
Aquest debat amaga al darrere la concepció de com aprenen els infants i com es fa perquè el temps a l'escola sigui un temps ben aprofitat i ric a favor de l'aprenentatge.
És per això que aquest debat s'ha de fer abordant com ha de ser l'organització dels temps als centres educatius.
Dels temps en plural, perquè d'una banda el temps a l'escola no té un format únic, i de l'altra perquè el temps d'aprenentatge no s'acaba al final de l'horari escolar: el temps d'aprendre s'estén al llarg de tota la vida.
Com es distribueix el temps a l'escola?
Avui l'organització de moltes escoles i instituts respon a un model desfasat en què els horaris es programen assignant a cada hora un grup d'alumnes, un professor i un espai, i moltes vegades es tenen més en compte les necessitats del professorat que no pas les dels nois i noies.
A principis del segle XX un dels criteris seguits per l'escola nova era el de limitar les hores d'estudi i de seguir una metodologia per obtenir un màxim de rendiment amb un mínim esforç intel·lectual.
Tant de bo que aquests criteris s'apliquessin avui de manera generalitzada a l'hora de confeccionar els horaris dels estudiants, perquè no sempre és així.
En aquest model tradicional, que encara és força present al nostre país, tots els nois i noies fan la mateixa activitat al mateix temps i és el professor el que exposa el tema i el que marca la pauta de l'activitat.
La disposició del mobiliari també reafirma aquest model: unes files de pupitres mirant tots a una pissarra i la taula del professor mirant als alumnes.
Per superar aquest model tradicional en què no hi ha un aprofitament eficient del temps, perquè es produeix molt poc aprenentatge, hi ha d'haver quatre transformacions, com diu Ferran Ruiz: la del currículum i l'avaluació (què s'aprèn i com es mesura l'aprenentatge), la dels rols de l'alumnat i el professorat (què s'espera que faci cadascú i què fa en cada moment), la de l'organització (com són les relacions entre les persones de la comunitat escolar) i la de l'arquitectura (com es dissenyen els espais en funció de l'activitat que es fa).
L'escola ha de proveir molts temps (i espais!) diferents d'aprenentatge: temps per a l'observació, temps per a l'experimentació, temps per a la cerca d'informació, temps per contrastar la informació trobada, temps de lectura, escriptura i reflexió individual, temps per al treball en equip, temps per a la valoració de la feina feta, temps per a l'exposició de temes, i un temps, per què no?, de lliçó magistral.
I tots aquests temps requereixen una organització determinada dels nois i noies: moments en grup gran, en grups petits, en parelles, en solitari...
Sempre responent a l'objectiu que els nois i noies han de trobar el sentit de l'aprenentatge i ho han de fer amb ganes...
La realitat és que als centres educatius no es dedica prou temps a algunes d'aquestes activitats, sobretot als temps de caràcter més individual, i es deixen per després de l'escola i cadascú s'ho ha de fer com pot i quan pot.
Un dels arguments que es donen sovint a favor dels deures a casa és que és una manera d'assolir el que s'ha après a l'escola i d'adquirir uns hàbits d'estudi.
Estem d'acord que tot això és necessari per a l'aprenentatge, però per què no dedicar un temps també a l'escola per fer-ho, i no deixar-ho només per després de l'horari escolar?
Pensem que és important dedicar el temps fora de l'escola a altres activitats que també ajuden a créixer: activitats esportives, artístiques, culturals, joc lliure, relacions personals, i un temps per a la vida familiar...
La qüestió no és si fer deures o no, el repte que tenim com a mestres i famílies és reclamar i treballar perquè hi hagi un canvi profund de l'escola en tots els nivells i perquè realment el temps de l'escola sigui un temps ric que contribueixi que els nois i noies aprenguin més i millor.
Des de Rosa Sensat fa temps que treballem juntament amb mestres i docents i anem aprenent com construir aquesta escola que volem.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'alcalde de Sant Pere de Torelló i president d'ERC Osona, Jordi Fàbrega, es va negar a declarar ahir al migdia davant la fiscalia de Manresa per haver signat el decret de suport al referèndum de l'1-O.
Fàbrega va arribar al Palau de Justícia acompanyat per una cinquantena de persones d'Osona que li feien costat, entre les quals hi havia alcaldes de municipis de la comarca com ara Prats de Lluçanès, Seva, Montesquiu, Espinelves o l'exalcalde de Manlleu Pere Prat.
També van anar a donar-li suport membres d'ERC i la delegada del govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà.
Fàbrega és l'únic alcalde d'Osona i un dels últims de Catalunya citat a declarar per la fiscalia.
El cas ha passat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és el que decidirà si ordena més citacions d'alcaldes.
El batlle de Sant Pere de Torelló va sortir del jutjat pocs minuts després de la una, on no va declarar seguint la mateixa estratègia que la majoria d'alcaldes en idèntica situació, tot i que sí que va entregar un document al ministeri fiscal en què exposava els motius pels quals es negava a declarar.
"Al fiscal no l'ha escollit ningú, a mi en canvi sí que m'han escollit i als únics a qui em dec i a qui haig de donar explicacions sou vosaltres, el meu poble", deia Fàbrega.
En les seves paraules va carregar contra l'administració de l'Estat per la persecució que, segons ell, reben els alcaldes de Catalunya per qüestions merament ideològiques.
"Aquesta citació és completament injusta, no hi ha cap altre país de l'Europa Occidental on els seus càrrecs estiguin judicialitzats per les seves idees polítiques i per practicar la democràcia".
Ahir al vespre es va convocar una concentració de suport a l'alcalde, convalescent de l'accident que va tenir aquest estiu.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La por al contagi dels problemes d'Irlanda ha fet caure les borses
Tot i que la petició irlandesa que es posi en marxa el rescat per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional semblava que podria tornar la tranquil·litat als mercats financers, la realitat és que la por al contagi ha castigat les borses europees, especialment l'espanyola.
Els bancs han acusat especialment la inestabilitat, i ha augmentar la prima de risc del deute públic espanyol, és a dir, que l'Estat espanyol paga més interessos per rebre diners al mercat.
La prima de risc és la diferència entre el bo del país de què es tracta -Espanya, en aquest cas- i el bo alemany, considerat el més segur i estable.
De la seva bnda, l'informe setmanal del Bank of America-Merrill Lynch assegura que "el risc de contagi no és insignificant".
A més, "una vegada que Irlanda obtingui l'ajuda, els mercats poden centrar-se en Portugal i Espanya.
Si bé aquests dos països tenen un quadre macro i unes finances públiques en una situació diferent a Irlanda o Grècia, els diferencials s'han ampliat per a aquests països recentment".
Afegeix que si els inversors qüestionen la sostenibilitat dels seus comptes públics i / o la salut dels seus sistemes financers, el finançament del mercat podria arribar a veure's restringit".
També indica que "el Fons d'Estabilitat Europeu ha de ser capaç de suportar les necessitats de liquiditat d'Irlanda, Portugal i Espanya en els pròxims dos anys".
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Si encara no formes part de la comunitat:
Una petita joia amb què comparteix les seves vivències i experiències culturals amb el lector
Després d'escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i internacional dels últims temps, Jo confesso, Jaume Cabré reflexiona sobre el fet d'escriure, de llegir, de crear, de viure obert al misteri de la vida i del món.
Les incerteses parteix dels interrogants d'un creador i home de cultura inquiet i acaba sent una llarga conversa íntima amb el lector, que esdevé còmplice d'unes vivències que enriqueixen i transformen.
Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va saltar amb força en el panorama literari internacional d'avui amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l'agonia dels sons, Senyoria i L'ombra de l'eunuc; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d'hivern, l'obra de teatre Pluja seca, i els llibres d'assaig El sentit de la ficció, La matèria de l'esperit i Les incerteses.
Ha escrit guions televisius i cinematogràf...
Després d'escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i internacional dels últims temps, Jo confesso, Jaume Cabré refl exiona en aquest llibre sobre el fet d'escriure, de llegir, de crear, de viure obert al misteri de la vida i del món.
Jaume Cabré és un dels més grans escriptors catalans contemporanis.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
Informes d'auditories externes realitzades al Patronat d'Esports |
El Cos Facultatiu assumeix el compromís de col·laborar amb la Direcció de l'Hospital i el Patronat en el bon funcionament de la Institució.
La voluntat és que les vies executiva (direcció) i representativa (CDCF) de l'Hospital siguin harmòniques i coherents, respectant les normatives legals vigents i evitant duplicitats.
El Cos Facultatiu empra com a marc de referència el professionalisme mèdic.
Aquest ha de ser un compromís deontològic, en tant que contracte individual entre metge i pacient, però també un contracte social, és a dir, que el compromís per l'aprenentatge i la cerca de la excel·lència en les actituds i les aptituds tingui un retorn no només a l'individu malalt, sinó també a la societat.
Mantenir l'Hospital al nivell màxim de qualitat assistencial i resultats clínics d'acord amb els objectius consensuats segons la planificació sanitària de Catalunya.
Generar coneixement aplicable a la pràctica clínica. |
'The next big bang' és el primer treball de Kuryous Link, una banda cosmopolita i dinàmica, una suma de personalitats diferents amb un nexe comú: crear una atmosfera màgica, original i innovadora en estils ja molt arrelats.
Per la presentació oficial a casa seva, els Kuryous Link han optat per fer un concert/gala especial, al que han anomenat Una nit amb Kuryous Link i amics, amb tot d'amics i artistes convidats de diferents especialitats.
Un concert únic, dissenyat especialment per aquest dia, amb el qual ens oferiran un repertori carregat d'energia i bona música.
Artistes com Joan Reig (Els Pets), Pemi Fortuny, Nerea Bassart, Jordi Mena (Guitarrista de Bunbury), Zim, Art2, Jimmy Piñol (Lax'n'Busto, Sonic Brother), Manel Lucio (Sonic Brother), Joaquín Garcia (Son Rumores), Space, Companyia de dansa La Factoria, Javier Gil, Betamorfosis, Enga (David i Sònia), Ibai Ramirez (Despojos de Poeta), faran de les seves col·laboracions, una nit única i diferent. |
La taula, un cop feta servir, també es desinfectarà
La taula de diàleg comptarà, esclar, amb unes mascaretes per a la part catalana (comprades al Servei Estació) i unes per a la part espanyola (aportades pels fons reservats).
Cap dels membres de la taula encaixarà amb ningú, perquè donar-se la mà és font possible de contagi i val més prendre precaucions.
Tampoc es faran, esclar, dos petons a la galta, ni es donaran cops a l'esquena, d'aquells que es donen, de vegades, els amics masclots.
Se saludaran amb un gest vague.
Alçaran el palmell i faran "hola" amb la mà.
Tot seguit agafaran la carpeta (cadascú en portarà una) i la matxucaran contra el seu pit.
Alçaran les celles, que serà l'única part de la cara que se'ls veurà, a tall de salutació.
Pel que fa als gots d'aigua, seran d'un sol ús.
Tothom portarà el seu bolígraf i el seu mòbil, per tant el que es vigilarà és que allà, a la taula, hi hagi un d'aquells dispensadors que al gimnàs fem servir per netejar el manillar de la bicicleta de spinning.
Potser parlar, amb la mascareta posada, no és el millor.
Hi ha paraules o sintagmes com "referèndum", "rodalies", "finançament", "presó" i "sedició" que costen de dir amb la mascareta posada.
Les rodes de premsa de després, amb la mascareta posada, també, faran difícil de veure les expressions facials dels agents reunits, per tant ens haurem de refiar del que ens diguin.
La taula, un cop feta servir, també es desinfectarà.
Tot això es fa, oficialment, pel coronavirus, sí, sí, però també per altres raons que no venen al cas i que ja els desenvoluparé en una altra ocasió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Andrea Motis, Jimmy Barnatán, Cristina Segura, Rusó Sala, Barcelona Reed Quintet, Liceu's SuperSax Project, Cobla Bisbal Jove i l'Orquestra de Cambra formada per músics del Gran Teatre del Liceu de Barcelona són els artistes que es donaran cita en la segona edició del cicle de concerts Sona Amer, que se celebrarà enguany entre el dissabte 27 de gener i el diumenge 17 de juny.
Un programa eclèctic, format per vuit concerts, que té per objectiu consolidar-se com un nou motor de promoció cultural del municipi de la Selva.
El concert inaugural, que tindrà lloc el dissabte 27 de gener, a les 6 de la tarda al Monestir Benedictí de Santa Maria d'Amer, anirà a càrrec de l'Orquestra Simfònica formada per músics del Gran Teatre del Liceu sota la direcció d'Ionut Podgoreanu.
El programa d'aquest concert inclou la primera simfonia de Mozart, L' Idil·li de Siegfried de Wagner i la cinquena simfonia de Schubert.
El preu de l'entrada serà de 8 euros (anticipada) i 10 euros (a taquilla).
La següent actuació tindrà lloc el diumenge 18 de febrer, amb la cantant Andrea Motis, acompanyada de Joan Chamorro i Josep Traver.
La barcelonina, que arribarà a Amer després de realitzar una petita gira per diverses ciutats del Regne Unit a principis del mes de febrer, presentarà en format trio els temes que integren el seu aclamat treball, Emotional Dance (2017).
La Cobla Bisbal Jove, amb l'espectacle Tututs, agafarà el relleu el diumenge 4 de març.
Dues setmanes més tard, el diumenge 18 de març, passarà per Amer el Barcelona Reed Quintet, una formació de vent que ofereix un espectacle únic.
També visitaran el municipi Jimmy Barnatán & The Cocooners (22 d'abril), Rusó Sala & Caterinangela Fadda (13 de maig), Cristina Segura & Josep Surinyach (27 de maig) i el Liceu's Supersax Project (17 de juny).
Tots aquests concerts se celebraran a l'escenari del Casal del municipi.
Sona Amer està organitzat per l'Ajuntament amb la col·laboració d'Idea Associació Cultural, Joventuts Musicals de Catalunya, Taller de Músics, Diputació de Girona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Selva i el suport d'empreses i comerços. |
Ciutat de Mèxic, Ciudad de México, Mèxic |
L'Ajuntament de Barcelona vol que l'arribada de Facebook a la Torre Glòries "sigui només el primer pas", l'avançada del que el regidor de Turisme, Comerç i Mercats de la localitat, Agustí Colom, ha definit com la " indústria de la veritat ".
La implantació d'empreses dedicades a combatre les 'fake news' i la promoció del bon ús de les xarxes socials és per al consistori una aposta que quadra a la perfecció amb el model de ciutat.
"La indústria de la veritat i de l'ètica va molt en la línia del que vol ser Barcelona, una ciutat oberta, tolerant i respectuosa amb la veritat," ha subratllat Colom a Catalunya Ràdio.
El regidor ha admès que l'Ajuntament no ha intervingut directament en el procés i no té confirmat oficialment l'aterratge de Facebook a la Torre Glòries, encara que ha apuntat que hi ha molts senyals que indiquen que serà així, i ha asseverat que el Govern municipal treballarà perquè la multinacional doni feina a gent de la ciutat i de l'àrea metropolitana.
"Seria una oportunitat que permetria aportar solidesa al talent que té la ciutat i en reforçaria la vitalitat", ha agregat Colom.
Després de la decepció per no poder quedar-se amb l'Agència Europea del Medicament, l'arribada de Facebook aportaria a la ciutat una glopada d'optimisme que permetria reforçar el seu "dinamisme econòmic", ha enaltit l'edil de Turisme.
També el regidor socialista Jaume Collboni ha volgut expressar la seva satisfacció per la notícia.
"Barcelona necessita recuperar la confiança i posar en relleu la seva capacitat d'innovació", ha defensat el líder del PSC al consistori.
Barcelona necessita recuperar la confiança i posar en valor la seva capacitat d'innovació.
Aquests són elements clau per crear ocupació de qualitat https://t.co/gwBdU7gkAv �� |
Es tracta d'un noi de 28 anys veí de Lloret de Mar que ja havia estat denunciat penalment el desembre i el gener per no tenir el carnet
Sant Gregori.-Els Mossos d'Esquadra han denunciat penalment un home de 28 anys, nacionalitat espanyola i resident a Lloret de Mar (Selva), que conduïa sense haver obtingut mai el permís per un delicte contra la seguretat viària.
Els fets van passar el 14 de gener passat al migdia durant un control policial al quilòmetre 61 a l'AP-7 a Sant Gregori (Gironès).
A més a més, se'l va denunciar també per la via administrativa per excés de velocitat –anava a 170 km\/h quan el límit permès és 120 km\/h- i per circular amb les plaques de matrícula temporals caducades.
Es dóna la circumstància que el mateix conductor ja havia estat denunciat penalment per conduir sense el permís en poc més d'un mes i mig.
El primer cop va ser el desembre i l'altre, a principis de gener.
Quan faltaven cinc minuts per la una del migdia, els mossos van detectar un turisme de gamma alta que circulava a 170 km\/h, en un tram limitat a 120 km\/h.
Els agents van aturar-lo i van comprovar que el conductor no disposava de permís de conduir.
Al revisar la documentació del vehicle, que utilitzava unes plaques de matrícula temporals, van veure que aquestes havien perdut vigència el passat mes de juny.En aquell moment, els agents van constar que el mateix conductor ja havia estat denunciat penalment el desembre passat i a principis d'aquest mes per conduir sense permís.
Per tot plegat, va ser denunciat de nou per aquest delicte i també a nivell administratiu per l'excés de velocitat i per circular amb les plaques de matrícula temporals caducades.
El denunciat haurà de declarar properament davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Santa Coloma de Farners.
Un altre fitipaldi que anava a 202 km\/hEl dia abans d'aquests fets, el 13 de gener, els Mossos d'Esquadra també van denunciar un conductor de 36 anys i veí de Gavà (Baix Llobregat) per circular a 202 km\/h en un tram on la via està limitada a 120 km\/h.
Se'l va detectar durant un control de velocitat a tres quarts de dotze del migdia al quilòmetre 71,5 de l'AP-7 al seu pas per Riudellots de la Selva (Selva).
Els agents van aturar el vehicle i, després d'identificar el conductor, van denunciar-lo per una infracció administrativa que li podria comportar la retirada de 6 punts del permís de conduir i un cost econòmic de fins a 600 euros.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La secretària d'Organització del PSC, Assumpta Escarp, ha assegurat que les dades de l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat constaten que l'independentisme "s'estanca i es refreda" a Catalunya.
"Les fórmules d'entesa, diàleg i pacte van recollint suports front a una opció de ruptura", ha valorat Escarp en un comunicat després de conèixer les últimes dades: un 45,3% diria 'sí' a la independència i un 45,5 diria que 'no', mentre que un 7,1 afirma que no ho sap i un 2,1 no contesta.
La dirigent socialista ha destacat que els enquestats "es decanten a favor de fórmules d'entesa, com l'Estat federal", quan se'ls ofereixen altres fórmules d'encaix per a Catalunya.
"Les incerteses sobre el full de ruta que ha explicitat últimament el president de la Generalitat i altres dirigents de JxSí han refredat les expectatives" sobre la independència en 18 mesos, ha considerat.
I ho ha argumentat pel fet que el 38,5% es decanta per la independència i el 55,5% per altres fórmules d'entesa amb la resta de l'Estat en la pregunta sobre com deurien ser les relacions entre Catalunya i Espanya.
Sobre l'estimació de vot en unes hipotètiques eleccions al Parlament i al Congrés, ha dit que "la majoria absoluta de la suma de partits que avui donen estabilitat al Govern a penes es repetiria" i que els independentistes haurien de buscar altres aliances.
En relació amb els resultats del PSC, Escarp ha dit que l'enquesta es va realitzar entre el 22 de febrer i el 8 de març, pel que està "fortament contaminada per les negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez".
Ha valorat que els socialistes catalans "es mantenen en el seu espai electoral i Catalunya gira a l'esquerra", pel que creu que la majoria de catalans valoraria que es pogués configurar un Govern espanyol progressista.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Compra els productes de cada jugador del Girona FC!
Lo millor del GIRONA FC directament al teu e-mail, descobreix les últimes novetats i descomptes exclusius. |
MADRID, 30 Juny (EUROPA PRESS) -
La Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha acordat aquest divendres la llibertat sota fiança de tres milions d'euros, que han de ser dipositats en metàl·lic, per a Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.
Els magistrats Alfonso Guevara Marcos, María Ángeles Barreiro i Ana María Rubio --constituïts en Sala de Vacances-- han respost al recurs d'apel·lació que va interposar el fill gran de l'expresident català contra la decisió d'ordenar el seu ingrés a la presó preventiva --a la presó madrilenya de Soto del Real-- acordada el 25 d'abril, al·legant que en cinc anys d'investigació policial no s'ha trobat "el més mínim indici probatori" de corrupció.
La Sala assenyala al llarg de vuit pàgines que Jordi Pujol Ferrusola està acusat pels delictes de blanqueig continuat de capitals, frau fiscal i falsedat documental i que el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va decretar el seu ingrés a presó per evitar la "reiteració delictiva" tenint en compte el perill fundat i concret d'"ocultació de fonts de prova".
Tenint en compte la hipòtesi de "perill de reiteració delictiva" de blanqueig de capitals per la defraudació fiscal al costat d'"altres formes delictives", la Sala considera que imposar una fiança de tres milions d'euros serviria per "salvaguardar" el capital ocultat a Hisenda.
Una vegada constituïda la fiança, les mesures cautelars ja imposades --prohibició de sortida d'Espanya i compareixences periòdiques-- continuaran vigents.
La Secció Tercera subratlla que aquesta fiança garanteix que el fill gran de Jordi Pujol i Marta Ferrusola "no actuarà per si mateix ni per mitjà d'altres persones físiques o jurídiques a altres jurisdiccions".
A més, afirma que la proposta del seu advocat Cristóbal Martell de sumar a les restriccions ja acordades la prohibició d'acostament i comunicació amb qui el jutjat consideri rellevant per a la investigació són "insuficients".
En aquest acte, els magistrats de l'Audiència Nacional recorden que Pujol Ferrusola està investigat, entre d'altres actuacions, per ser titular de societats instrumentals que no "produeixen cap valor real afegit" amb la finalitat de canalitzar capitals de "presumpte origen criminal" per realitzar inversions i despeses a Espanya i a l'estranger.
Aquestes societats van facturar més d'11 milions d'euros suposadament per tasques d'assessorament, consultoria i intermediació a d'altres empreses.
També per utilitzar indiciariament entramats societaris per blanquejar capitals a l'estranger i després repatriar-los, així com la coordinació d'una "gestió d'un important patrimoni econòmic" en benefici dels diferents membres del clan Pujol.
Així mateix, apunta que l'origen del capital de les societats instrumentals que ostenta a l'estranger és "desconegut" i que es manté fora d'Espanya per ocultar-lo a Hisenda o a la creació de negocis ficticis, entre aquests suposades operacions de préstecs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús.
La identificació a nivell de gènere o espècie que s'ha realitzat aquest any 2017 als rius de la Xarxa de Parcs Naturals de la Província de Barcelona i a altres punts de referència del territori, ha permès fer una anàlisi de la biodiversitat de la fauna macroinvertebrada dels cursos fluvials estudiats tal com es proposava al primer dels objectius d'aquest programa.
En aquesta secció es presentaran els principals aspectes que s'observen després d'analitzar les dades de forma comparativa entre els diferents Parcs Naturals on s'ubiquen els trams d'estudi, entre les èpoques de mostreig i entre les dades d'anys anteriors. |
L'Alt Urgell ha recollit 19.839 quilots de menjar amb el Gran Recapte d'Aliments celebrat el cap de setmana passat, segons el balanç que ha presentat aquest dimecres el projecte Aliments per la Solidaritat, que ara gestionarà aquests productes.
La xifra inclou dos punts de recollida instal·lats a la Cerdanya, concretament a Bellver i Alp.
La quantitat supera significativament el registre de l'any passat, quan es van recaptar 17.259 quilos.
Enguany, a la Seu d'Urgell la recollida s'ha fet amb la col·laboració dels supermercats Caprabo, PlusFresc, Dis-Seu, Mercadona, Dia, BonÀrea i els comerços Queviures Conxita i Fruites Seu-Armengoleta.
A Montferrer s'ha dut a terme al supermercat Charter; a Organyà, el supermercat Suma i la botiga Cal Lluís; a Oliana, els supermercats Condis, BonÀrea i Charter; i a Coll de Nargó; Pirineu Rural.
A aquests establiments s'hi han sumat el Caprabo d'Alp i un establiment de Bellver.
El Gran Recapte té com a objectiu contribuir a garantir l'alimentació bàsica de les famílies en situació de vulnerabilitat de l'Alt Urgell i Cerdanya, ateses pel Consorci d'Atenció a les Persones (CAPAU) i les entitats Càritas, La Seu Solidària i Creu Roja, impulsores del projecte Aliments per a la Solidaritat.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Bona part de les vinyes del Priorat, el Montsant i la Terra Alta pateixen greus danys per l'onada de calor.
Hi ha varietats més afectades que d'altres, amb importants pèrdues que superen el 50%.
La més perjudicada és la carinyena.
Els pagesos no s'expliquen que una varietat autòctona tan arrelada al territori, resistent a la sequera, no hagi pogut suportar els cops de calor dels darrers dies, amb elevades temperatures superiors als 40 graus.
El raïm s'ha assecat tant que sembla socarrimat pel foc.
Al Priorat fins i tot hi ha ceps afectats.
Malgrat que les comarques interiors tarragonines i ebrenques estan avesades a la calor, els productors asseguren que mai havien vist res semblant.
Els preocupa, a més, que l'estiu només acaba de començar.
Enmig de la Serra d'Almos, a la Ribera d'Ebre, en Josep Maria Bargalló mira desolat la quantitat de raïm malmès per la calorada.
"És com si hagués bullit", es lamenta a l'agència ACN el pagès, que representa els viticultors en el Consell Regulador de la DO Montsant i també a la Unió de Pagesos.
Entre les files de ceps costa trobar-ne un sense raïms cremats.
Creu que l'estat fenològic de la planta, més endarrerit que la resta, hi ha jugat en contra.
El fruit, encara molt tendre, no ha pogut suportar l'exposició a unes temperatures extremadament altes per ser només a l'inici de l'estiu.
En Josep Maria calcula que perdrà 40.000 quilos de carinyena, la meitat del què produeix en una collita estàndard.
És la varietat més estesa a la DO Montsant.
"Això marcarà un abans i un després a la nostra DO", tem el pagès.
A un preu de 90 cèntims el quilo de carinyena, les pèrdues econòmiques d'aquest pagès es quantifiquen, de moment, en uns 36.000 euros.
Les assegurances, a més, no cobreixen en igual mesura els danys per altes temperatures que, per exemple, una pedregada, en què el pagès s'assegura recuperar el 100% sobre el mal real.
Limitant amb la Ribera d'Ebre, al Priorat es reprodueix la mateixa situació per aquesta sequedat que molts vinculen al canvi climàtic.
"La incidència pels pics de calor i el descens de la humitat relativa de l'aire ha estat gran", explica Sal·lustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat.
La mitjana d'afectació se situa en un 25% al Priorat, que en termes econòmiques suposa una pèrdua d'entre 2 i 3 milions d'euros, però en algunes finques concretes pot fregar el 100%, amb una pèrdua de tota la collita.
La incidència és generalitzada i alhora irregular, depenent, d'entrada, del tipus de varietat conreada.
La carinyena especialment, però també el merlot i altres varietats blanques són les més afectades.
El grau d'exposició al sol de la finca, segons la seva ubicació i orientació, també és determinant.
La geografia muntanyosa característica del Priorat, amb una extensió d'unes 2.000 hectàrees de vinya, s'exposa a una major insolació.
"Allò que és la nostra virtut també ens comporta en un element que no ajuda; la pedra s'escalfa molt i fa com de radiador que transmet calor", compara.
La DOQ considera totalment "inusual" aquesta onada tan forta de calor al juny.
"Jo no ho he vist mai, i tampoc un dany tan prematur a la vinya", constata Àlvarez.
La DOQ, amb 530 viticultors i una producció anual de 6 milions de quilos, es lamenta també pels productors joves que aposten pel sector vitivinícola.
El moscatell, el més afectat a la Terra Alta
Pel que fa a la DO Terra Alta, la varietat més afectada és el moscatell d'Alexandria, que pot arribar a unes pèrdues de la producció del 50% i fins al 100%, segons si la finca disposa de reg de suport o és de secà.
Els pagesos ho atribueixen al fet que el moscatell té la pell més fina i sensible.
Les altres varietats també afectades a la Terra Alta són la carinyena i el syrah, mentre que han aguantat prou bé les varietats tradicionals de la zona, com la garnatxa, buc insígnia de la DO i la més estesa en aquesta comarca ebrenca, amb més de 2.000 productors.
En Miquel Pinyol, pagès viticultor i membre de la Comissió Permanent Comarcal de la Unió de Pagesos, no troba explicació als greus danys de la carinyena, una varietat "de tota la vida", pròpia de l'interior tarragoní i ebrenc.
Pinyol es mostra especialment preocupat per aquesta situació quan l'estiu només acaba de començar.
"En la primera onada de calor ja hem perdut una part de producció, que està cremada, i ens queda tot l'estiu per endavant; serà difícil que les vinyes puguin aguantar tot el període vegetatiu, no sé com acabarem", conclou Pinyol.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, ha acusat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, d'"intentar tapar algunes misèries" gràcies a impulsar el debat de la declaració independentista de JxSí i la CUP i l'ha instada a complir la llei.
En roda de premsa després del Comitè de Direcció del PP, Casado ha assenyalat que Forcadell intenta silenciar assumptes com la investigació policial d'un suposat finançament irregular de CDC, el conegut com a cas 3%.
"Hauria de preocupar-se de complir la llei i el mandat que li han donat tots els catalans, que ni de bon tros era a favor del procés secessionista", ha assegurat.
Forcadell ha convocat per a aquest dimarts la Junta de Portaveus del Parlament per abordar l'esmentada proposta independentista, tot i que el PP no està encara constituït com a grup i que no té un portaveu, una estratègia seguida per endarrerir la tramitació d'aquesta resolució.
Casado ha donat suport al camí emprès pel grup popular al Parlament, així com que es plantegi un recurs d'empara per evitar el debat d'aquesta iniciativa, perquè "ha d'utilitzar tots els instruments al seu abast" per evitar-ho.
Aquesta estratègia és paral·lela a la que segueix el Govern espanyol, ha dit, que també té les seves etapes i que inclourà igualment tots els instruments, sense renunciar "a res" perquè es compleixi la llei.
"Espero que no calgui aplicar mesures dràstiques, esperem que imperi el seny.
Ara, si no impera el seny, s'actuarà amb absoluta rotunditat.
Es farà tot el necessari i serà suficient", ha dit el dirigent popular, que ha demanat plena confiança en els camins que decideixi el Govern espanyol.
Segons el parer de Casado, aquest "lideratge" del president espanyol és "ben valorat" pels ciutadans i propicia l'acostament a la resta de forces polítiques al voltant de la defensa de la unitat d'Espanya i de la legalitat.
Sobre la possibilitat que s'assoleixi un pacte, ha assegurat que el PP el va oferir el 2014 i aquest any a les forces no independentistes "i es va rebutjar", però que serà benvingut si arriba ara.
Pablo Casado ha insistit a defensar el paper del president espanyol en les converses amb altres forces polítiques i ha situat l'origen de l'actual crisi catalana en la promesa del llavors president del Govern central José Luis Rodríguez Zapatero al PSC que aprovaria al Congrés l'Estatut que aprovés el Parlament.
"Caldrà veure la responsabilitat del PSC en tot això.
Quan 41 vegades ha pactat amb CDC, ERC i la CUP després de les municipals", ha dit, per defensar que el germen de la situació actual no està en el PP.
"L'actitud ferma del Govern espanyol ha fet que molts constitucionalistes sortissin a votar (en les autonòmiques del 27S), al marge del partit", ha afegit.
Casado ha carregat també contra la Generalitat per tenir el "desvergonyiment" de mantenir aquest pols i demanar al mateix temps diners a Hisenda per pagar els seus serveis, com les factures pendents amb les farmàcies.
El dirigent popular ha acusat l'Executiu autonòmic d'Artur Mas de demanar ajuda després de permetre "el malbaratament en la propaganda" de la seva causa independentista.
"És un desvergonyiment que es desafiï el Govern d'Espanya i se li reclami ajuda financera i s'assumeixi una bancarrota financera, una caiguda d'empreses i recaptació, perquè la incertesa i els desafiaments secessionistes també cotitzen a borsa", ha dit.
En qualsevol cas, ha defensat que el Govern espanyol atengui els pagaments pendents a Catalunya perquè és "solidari amb els catalans" i és la seva responsabilitat assegurar els serveis públics.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Gairebé dos anys en presó preventiva i finalment Sandro Rosell queda absolt.
L' Audiència Nacional ha absolt l'expresident del Barça i els altres cinc acusats de blanquejar comissions pels drets d'audiovisuals de partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d'esponsorització amb Nike.
La notícia ha saltat aquest dimecres d'abril: la sala entén que després de valorar les proves practicades durant el judici no s'han pogut acreditar les acusacions.
Rosell, que va ser detingut el passat 23 de maig de 2017, ha passat un calvari injustificat a la presó.
Ara li donen la raó i li diuen que no hi havia arguments per la seva presó provisional.
Reacció immediata fent costat a Rosell i contra la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.
Finalment Sandro Rosell ha estat absolt.
L'"altíssim risc de fuga" també ha estat una resposta injustificada. |
Set dotacions dels Bombers, 3 patrulles dels Mossos, ADFs i voluntaris centren el dispositiu a la zona de Montcalb
Tercer dia de recerca del boletaire de 80 anys perdut a Guixers (Solsonès).
Set dotacions dels Bombers de la Generalitat amb efectius dels GRAE (Grup d'Actuacions Especials), el GEM (Grup d'Emergències Mèdiques) i una unitat canina; 3 patrulles dels Mossos d'Esquadra, entre les quals una unitat de muntanya; ADFs i voluntaris centren aquest dilluns el dispositiu a la zona del llogarret de Montcalb, a la banda nord-oriental del municipi.
L'alerta de la desaparició es va rebre a les 14.30 hores de dissabte després que l'home anés a buscar bolets amb un grup de persones i se'n perdés la pista.
La recerca es va iniciar immediatament durant la tarda de dissabte i ahir diumenge es va treballar intensament amb un mitjà aeri i 9 dotacions terrestres dels Bombers, 13 patrulles dels Mossos d'Esquadra, efectius de les ADF, voluntaris de la zona i familiars, així com l'Ajuntament de Guixers en tasques logístiques i d'avituallament.
Els Bombers informen que l'any passat es van fer 455 serveis per recerques de persones perdudes, dels quals 47 eren boletaires, i enguany ja s'han efectuat 405 recerques de persones fins al 31 d'octubre, de les quals 6 han estat recerques per buscar boletaires perduts.
L'any passat, durant el mateix període, es va treballar en la recerca de 36 boletaires.
Que la temporada de bolets sigui escassa per la calor intensa i la sequera de l'estiu explica aquest descens de les dades, tot i que les pluges abundants de la setmana passada preveuen una millora en la producció de bolets als boscos catalans.
Les comarques on es concentren les recerques enguany són el Berguedà (2) i el Ripollès (2).
Coincideix amb les comarques on l'any passat també es va buscar més boletaires: Berguedà (11) i Ripollès (6). |
La formació veterana femenina de l'Avinent CA Manresa va sumar un nou títol al seu dilatat palmarès, després d'imposar-se amb molta autoritat en el campionat de Catalunya de clubs que es va disputar aquest diumenge a l'Estadi Municipal d'Atletisme de Mataró.
La classificació final de la trobada va ser: 1r.
(39), Lleida UA (24), CA Nou Barris (20), CA Tarragona (19) i Pratenc AA (18).
A títol individual va destacar els triomfs d'Eulàlia Torrescasana (200 llisos), de Dolores Jiménez (800 llisos), de Manela Martínez (1.500 llisos) i de Lourdes Rossinyol (pes) i les segones posicions dÀngela López (400 llisos), de Carme Bes (100 llisos) i de Mercè Bes (llargada).
En la categoria masculina, la formació manresana va haver de conformar-se amb una meritòria vuitena posició final.
Les baixes de darrera hora per lesió dels saltadors Ricard Torres, Salvador Amella i Jordi Jorba i compromisos esportius de l'equip absolut a Sòria com els del velocista James Etah, va minvar el potencial de l'equip, i destaca el triomf parcial d'Amadeu Pintó en els 400 llisos.
Els atletes del CA Igualada Petromiralles van classificar-se novens
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Amb l'actuació dels Minyons de Santa Cristina. |
Els Mossos intercepten converses telefòniques entre alguns dels encausats "planejant" "atracaments amb armes"
Dos germans víctimes d'un narcoassalt a Tornabous (Urgell) han declarat que dos dels acusats van anar a casa seva amb el pretext de comprar 600 grams de marihuana però que, un cop allà, a l'hora de pagar van treure una arma.
"Es volien endur la droga sense pagar", ha dit un d'ells.
L'assalt va ser el 15 de gener de 2017 i van ferir un dels germans d'un tret superficial al cap. Tots dos han reconegut els dos assaltants a la Sala durant la vista que s'ha celebrat aquest dijous a l'Audiència de Lleida.
En aquesta jornada també han declarat set Mossos d'Esquadra.
Tres d'ells van analitzar diverses converses telefòniques entre els acusats.
"Parlaven de la compra i venda d'armes i de planificar atracaments amb elles", ha explicat un dels agents.
Aquest dijous també han declarat dos Mossos de Tàrrega que van acudir al tiroteig de Tornabous del 15 de gener de 2017.
Han dit que a la casa dels germans no van trobar ni armes ni diners, la qual cosa contradiu un dels presumptes assaltants, que dimecres va declarar que havia portat 9.000 euros per comprar droga i que va marxar "sense droga ni diners".
També ho ha fet un matrimoni que ha explicat que li van donar una planta de marihuana que havien trobat a un dels acusats perquè els va dir que els la comprava per 400 euros.
Han afegit, però, que se la va endur però que no els va pagar i que quan el van trucar per reclamar-li els diners, els va amenaçar de mort dient-los que tenia una pistola i que ja havia matat abans.
La fiscalia demana entre 3 i 35 anys i mig de presó pels deu acusats de robar a traficants de cànnabis ja que en alguns casos, els acusats amenaçaven amb armes de foc i fins i tot van disparar les seves víctimes.
La majoria d'acusats són veïns de Lleida, tot i que n'hi ha un d'Aitona (Segrià), un altre de Reus i un de Mataró.
Quatre estan en presó provisional per aquests fets i sis en llibertat provisional.
Un d'ells però, no s'ha presentat al judici i creuen que està fugit a Gàmbia, el seu país d'origen.
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
aquesta llista s'utilitzarà per informar-te dels Seminaris de Recerca organitzats per el Departament d'Organització d'Empreses.
Coordinació del Seminari de Recerca d'OE |
Vital Immobles és una firma immobiliària de Manresa especialitzada en la gestió integral de tots els tràmits relacionats amb operacions immobiliàries.
En aquest sentit, el director de la firma, Oscar Talavera, explica que aquest fet es deu que la firma està formada per professionals amb una llarga experiència no només en la venda d'immobles, sinó també en la seva promoció i construcció.
Talavera també assegura que a Vital «som molt àgils a realitzar les transaccions».
Atribueix aquest fet al coneixement que els seus professionals tenen del sector però també a la seva manera de treballar.
D'entrada, explica que els immobles amb els quals trebalal Vital els tenen en exclussiva (no els comercialitza cap més immobiliària).
A més, si el venedor d'un pis ho desitja, s'encarreguen de tots els tràmits necessaris (si cal fer el certificat energètic, el contracte d'arres... i concertar la cita amb el notari) per portar a terme la venda.
I de cara al comprador també ofereixen la possibilitat de diferents serveis com assessorament financer per als compradors que necessiten finançament per poder tancar l'adquisició.
Pel que fa també a l'agilitat en les vendes dels immobles, Talavera afirma que són molt rigorosos a l'hora d'escollir els immobles que accepten a la seva cartera.
Això fa que només treballin amb immobles que «tenen un preu de mercat, un preu ètic i en la venda dels quals nosaltres creguem», perquè «una operació només pot tirar endavant si és equitativa per a venedor i comprador».
Aquest fet provoca que descartin tenir entre la seva oferta els habitatges o terrenys que consideren que tenen un preu per sobre del de mercat.
Aquesta manera de treballar fa que «tinguem la confiança dels nostres clients», diu el responsable de la firma immobiliària.
A més, la complementarietat de l'experiència dels perfils professionals que hi ha a l'empresa fa que coneguin quins són els preus de mercat i també la qualitat de les construccions que venen.
D'altra banda, el mateix Talavera afegeix que disposen d'una àmplia cartera amb les dades de possibles compradors i que això fa que una part important dels habitatges que entren a la seva cartera no arribin a publicitar-se perquè casen amb les necessitats d? aquests compradors dels quals ja tenen les dades, en un moment, en què hi ha poca oferta d'habitatge, ja que al Bages, que és la seva àrea d'actuació, fa anys que no hi ha promocions d? habitatge nou.
Això provoca que «costi trobar immobles» i, a més, si quan es troben són atractius, duren menys al mercat.
Malgrat aquest fet, i descartar que en aquests moments hi hagi gangues immobiliàries, sí que assegura que «hi ha immobles amb cara i ulls que valen la pena».
A part de la gestió de les vendes d'immobles, ja siguin habitatges, locals o terrenys, Vital també intermedia en operacions de lloguer i també disposa d'un servei de reformes. |
Núria Plana demana a l'Ajuntament millorar les respostes i solucions per l'ús de l'espai públic
La Defensora de la Ciutadania, Núria Plana, va presentar dilluns, en un ple extraordinari, la memòria anual.
Enguany, l'Oficina de la Defensora ha registrat un total de 262 actuacions, que han portat a obrir 169 expedients.
Núria Plana va explicar que una bona part de les preocupacions que li ha transmès la ciutadania tenen com a protagonista la via pública.
"Hem de transmetre al ciutadà que la via publica és de tothom i entre tots l'hem de cuidar".
La Defensora creu que "falten recursos, perquè la nostra ciutat és gran", i va interpel·lar els representants polítics: "és la vostra tasca, trobar solucions als problemes de la ciutadania, hem de trobar una solució per l'ús de l'espai públic, perquè és de tothom, hem d'aprendre a conviure".
Plana també va reclamar més rapidesa i claredat per part de l'Ajuntament en les respostes a la ciutadania, "us demanaria que us poseu en el lloc del ciutadà, i quan respongueu, que respongueu sobre el seu problema, i busqueu solucions, però sobretot, respongueu".
En el torn d'intervencions dels representants polítics, Carlos Remacha, del Partit Popular, va agrair la intervenció de la Defensora i va destacar, "com element preocupant, la resposta extemporània, que no hauria de ser una de les característiques del bon funcionament d'una administració".
El representant popular també va fer esment de les queixes per l'augment de l'IBI.
Enver Aznar, portaveu de Som VNG va qualificar la Defensora com una "figura imprescindible per la salut democràtica de la nostra ciutat", i va afirmar que la memòria d'activitats "demostra que algunes coses s'estan fent malament a l'ajuntament".
El regidor va reclamar la renovació del reglament que regeix la Defensora de la ciutadania, "per dignificar la figura i intentar donar-li la dimensió que hauria de tenir".
Jordi Medina, en nom d'ERC, va valorar positivament la tasca de la Defensora perquè "convé que hi hagi alguna figura que ens recordi les preocupacions reals de la ciutadania".
Pel regidor les cinc demandes més destacades són "la brevetat en la resposta, la demanda de convivència i dessaturació de l'espai públic, el manteniment de l'espai públic, el dret a l'habitatge i l'aposta pel bé comú".
El representant de la CUP, Josep Maria Domènech, va agrair la "immensa tasca que hi ha darrere" de la memòria de Defensora de la Ciutadania, i va posar l'accent en els problemes en l'empadronament, "hi ha un problema i hem de trobar una solució.
Cal un protocol que afronti de manera clara en tots els supòsits".
Domènech també va demanar que "des de tots els àmbits de l'ajuntament es continuï treballant per la difusió de la institució".
La regidora del PSC, Teresa Llorens, va mostrar la seva preocupació per la manca de resposta a les peticions ciutadanes, "cal que el govern es comprometi a articular mecanismes, cal que ens esforcem per tenir una administració més propera".
Llorens també va reclamar que l'Ajuntament impulsi aquells serveis que han generat més expedients, que " són el nucli dur de les polítiques socials".
La regidora de Participació Ciutadana, Blanca Albà va valorar la feina i el tarannà de la Defensora, "ha demostrat empatia i sensibilitat".
Albà va agrair les propostes de Núria Plana, "ens ha proposat noves maneres d'arribar a la ciutadania", i va fer autocrítica com a govern, "ens ha posat deures".
La sessió es va acabar amb la intervenció de l'alcaldessa, Neus Lloveras, que va agrair la tasca de la Defensora al llarg de 2017, i també del seu predecessor, Josep Ibars, que va estar al capdavant de l'Oficina fins el juliol de 2017. |
Rafael Catalá lamenta que l'impacte de la crisi econòmica hagi tirat enlaire les previsions de trànsit de trens al túnel del Pertús
Girona.-El ministre de Foment en funcions, Rafael Catalá, ha admès que l'Estat haurà d'indemnitzar TP Ferro perquè així ho recull el contracte de concessió.
En un acte a Màlaga, el titular del Ministeri ha recordat que el document preveu que, en cas de fallida, els executius espanyol i francès haurien d'assumir "la responsabilitat patrimonial, que és el rescat de la infraestructura" i, a més, "indemnitzar la concessionària per les inversions fetes i no recuperades".
Una quantitat que els administradors concursals estimen que ascendeix a 450 milions d'euros (MEUR), i que si no hi ha acord, s'haurà de dirimir al tribunal d'arbitratge de Brussel·les.
El ministre en funcions també ha lamentat que la crisi econòmica hagi "impactat" de ple damunt el trànsit ferroviari, i hagi tirat enlaire les previsions de trànsit de trens que s'estimaven que passarien pel tram transfronterer del TAV.
Primera reacció oficial de l'executiu en funcions del PP després que la concessionària del túnel del Pertús, TP Ferro, es vegi abocada a la liquidació.
El titular de Foment, Rafael Catalá, ha lamentat que la crisi econòmica hagi "impactat de manera important" damunt les previsions de trànsit de trens que es van fer en el moment de signar la concessió del tram internacional de l'alta velocitat entre Espanya i França."La concessió administrativa es va fer perquè dues empreses fessin les obres i després explotessin el túnel i financessin els costos", ha recordat Catalá.
La realitat, però, ha quedat molt lluny d'allò que es va posar sobre paper.
A TP Ferro, formada a parts iguals per l'espanyola ACS i la francesa Eiffage, no li han sortit els números, perquè el pas de trens ha quedat molt lluny d'allò que es va estimar."Pràcticament, els trens que passen permeten atendre les despeses d'explotació, però no hi ha fluxes per finançar la inversió que les empreses van dur a terme", ha recordat Catalá.
De fet, TP Ferro ha arribat a acumular un deute de 557,2 MEUR, dels quals pràcticament 392 corresponen a bancs i a fons d'inversió.Ara, poques hores després que el futur de la concessionària s'hagi decidit al Jutjat Mercantil de Girona, Rafael Catalá ha admès que, davant la liquidació, als dos estats no els quedarà més remei que assumir la gestió de la infraestructura.
I no només això, sinó també haver d'indemnitzar TP Ferro per la fallida de la concessió.Responsabilitat patrimonialEl ministre en funcions ha dit que el contracte de concessió preveu que les dues administracions públiques, en referència a Espanya i França, "tindríem la responsabilitat patrimonial, que és el rescat de la infraestructura, i s'hauria d'indemnitzar la concessionària per les inversions fetes i no recuperades".
De fet, davant la imminent liquidació, tant Adif com la seva homòloga francesa SNCF ja estan ultimant la constitució d'una nova societat que gestionarà el tram transfronterer del TAV.Un altre capítol apart seran les indemnitzacions.
I és que TP Ferro preveu arribar a reclamar fins a 450 MEUR als dos estats.
Si no hi ha acord, l'afer pot trigar anys en resoldre's, perquè qui l'haurà de dirimir serà el tribunal d'arbitratge de Brussel·les.El ministre en funcions de Foment, però, no ha anat més enllà en la seva valoració.
Pel què fa a les indemnitzacions i la situació en què queda TP Ferro, ha conclòs: "Ara estem analitzant els costos, valorant la responsabilitat patrimonial derivada i, si el servei no té viabilitat, caldrà indemnitzar la concessionària i rescatar la concessió, que quedaria en mans públiques".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Només han entrat a treballar els de serveis mínims, en una aturada que està transcorrent sense cap incident
Demà dimarts, 20 de juny, tindrà lloc la segona jornada de vaga –la primera va ser dimarts passat, 13 de juny- dels treballadors i les treballadores de les empreses auxiliars de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs (ANAV), que es mobilitzen des del mes de febrer per exigir el manteniment dels llocs de treball i unes condicions laborals dignes.
Tanmateix, aquest matí s'ha produït una reunió entre la direcció d'ANAV i els representants de les seccions sindicals de la UGT i CCOO, on s'ha pogut apreciar una canvi d'actitud de l'empresa, que vol reprendre les negociacions per desbloquejar el conflicte amb les plantilles de les empreses col·laboradores.
Recordem que la direcció d'ANAV i els sindicats van arribar a un preacord que finalment el dia 9 de juny les assemblees de treballadors no van ratificar.
Ara, l'empresa ha emplaçat els sindicats a presentar un proposta alternativa sobre els aspectes que no accepten els treballadors i les treballadores de les subcontractes.
Així doncs, la propera setmana les Federacions d'Indústria de la UGT i CCOO de Catalunya convocaran els seus delegats i delegades a les empreses auxiliars per preparar aquest document amb les reivindicacions no resoltes, que posteriorment faran arribar a la direcció d'ANAV.
Actualment les dues centrals nuclears tenen subcontractades una trentena d'empreses amb més de 1.300 treballadors i treballadores, per sobre de la plantilla pròpia d'ANAV (un miler d'empleats).
Els serveis externalitzats són molt diversos, des del manteniment industrial i elèctric fins a l'enginyeria, passant per la neteja industrial i de locals.
Des de la UGT exigim un acord d'ANAV amb les empreses auxiliars per garantir l'aplicació del conveni col·lectiu de referència de cada sector, la formació adequada dels treballadors i la prevenció de riscos laborals, la no contractació d'empreses multiserveis i la subrogació de les plantilles. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Els portaveus comunitaris expliquen que estan analitzant les conseqüències del cas Junqueras
El Tribunal Suprem ha decidit obviar el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d'Oriol Junqueras i no només l'ha mantingut empresonat, sinó que ha avalat que deixi de ser eurodiputat tal com havia apuntat la Junta Electoral Central.
Una decisió que la Comissió Europea està "estudiant".
Aquest divendres els portaveus de l'executiu comunitari han recordat a Espanya que l'aplicació de les decisions del TJUE no són opcionals.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Una trentena de persones han assistit a la tertúlia de juny, l'acte final d'una programació que, aquest any, també ha inclòs portes obertes i una mostra de documents antics
La darrera trobada de Les tertúlies de l'Arxiu d'aquesta temporada -fins al setembre- ha portat al present relats de la vida quotidiana de Granollers dels anys 40 als 70.
En aquesta ocasió, vinculats a la història del mercat de la ciutat, el tema de les activitats programades aquest any a l'Arxiu Municipal de Granollers (AMGr) per commemorar el Dia Internacional dels Arxius.
Han estat històries amb gust a pollaste i a bacallà, a llegums i a conserves.
Vivències i records de l'antic mercat diari, sota la Porxada, fins als anys 60, abans de la construcció del Mercat Municipal de Sant Carles.
Precisament, el testimoni de la tertúlia d'aquest mes, Josep Oliva Malla, hi havia tingut parada.
Hi venia pesca salada, llegums, olives i conserves sota una Porxada tancada, envoltada de persianes que protegien queviures i singulars punts de venda.
Així ho han recordat altres paradistes presents entre la trentena de persones que ens han acompanyat en aquest acte.
A més d'aquesta tertúlia, l'AMGr ha acollit una mostra de documents, també vinculada a la història del mercat a la ciutat, que s'ha pogut visitar durant les portes obertes dels dies 9 i 10 de juny, amb motiu d'aquesta commemoració.
Hi hem mostrat més de vint documents dels anys 1252 a 1971, dels Fons Ajuntament de Granollers i Salvador Llobet i de les col·leccions de documents i de pergamins de l'Arxiu Municipal de Granollers, a més d'un dibuix i imatges cedits per Josep Oliva Malla.
Respecte a les imatges antigues del mercat de Granollers, recordem que encara en continuem mostrant, a l'actual exposició dels fons de l'Arxiu Municipal de Granollers, titulada " Dijous, mercat ".
Aquesta mostra es pot visitar a la planta baixa de l'Ajuntament (pl. de la Porxada, 6) fins al 14 d'agost.
A la pantalla instal·lada a l'inici d'aquesta exposició, es podran veure les imatges antigues del mercat de Granollers que en pugui aportar la ciutadania, juntament amb d'altres.
Només cal donar-les o deixar-les per reproduir a l'AMGr ( [EMAIL], telèfons 93 842 67 37 i 93 842 67 62).
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
Segons la notícia publicada a lamalla.cat el 10 de juliol de 2009, els líders de les grans potències mundials reunits a la cimera del G-8 que se celebrà a la ciutat italiana de l'Aquila aposten per una forta reducció de les emissions de CO2, ja que es va parlar de baixar almenys en un 80% cent d'aquí a l'any 2050.
La lluita contra el canvi climàtic és una de les grans qüestions de la cimera però també ho és la crisi econòmica mundial que ha centrat el diàleg entre els màxims dirigents de les primeres potències mundials més Rússia i representants de la Unió Europea.
De fet, l'escalfament global ha estat l'afer més controvertit en la primera jornada de la cimera.
L'Índia i la Xina, presents a la reunió en qualitat de països emergents, es mostren escèptiques davant les propostes de mediambient que ha portat la presidència italiana del G-8 a L'Aquila. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Tot i que el nombre d'aturats va baixar mig milió de persones al conjunt de l'Estat, les organitzacions continuen veient amb mals ulls les dades de l'EPA
Precarietat laboral i gran índex d'atur.
Aquests són els dos factors que han mantingut les crítiques dels treballadors i ciutadans balears.
Tot i que al conjunt d'Espanya el nombre d'aturats va baixar 678.200 persones el 2015 (el major descens anual de la història de l'Estat), les associacions d'empresaris i organitzacions sindicals de Balears han criticat la situació laboral que hi ha a les Illes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Més de 300 manifestants es van concentrar ahir al vespre a la plaça de l' Ajuntament d'Igualada per expressar el rebuig a l'operatiu de la Guàrdia Civil que s'havia dut a terme en diferents ciutats catalanes i que va acabar amb una primera detenció de 9 persones.
Enmig de crits de «fora les forces d'ocupació» es va llegir un manifest, en què es va denunciar que l'operatiu del matí «és un nou atac per promoure la desmobilització i que s'emmarca en la persecució que ha patit l'independentisme d'esquerres».
També es denunciava que «a l'Estat espanyol, els jutges inventen un relat, la policia aporta proves». |
Una seixantena d'alumnes de 2n d'ESO de l'escola FEDAC Sant Andreu han participat enguany en un projecte sobre l'alumini en el marc de l'assignatura de biologia i geologia.
La iniciativa ha permès conscienciar els estudiants sobre la necessitat d'eliminar l'ús d'aquest material procedent del mineral bauxita.
Han realitzat diferents activitats, com elaboració de tríptics i cartells que han enganxat a comerços del barri i xerrades a associacions de veïns i entitats.
Els estudiants han creat el lema "Si tens info, no passis", amb el qual volen sensibilitzar alumnes, pares i veïns de la necessitat de reduir l'ús de l'alumini.
Durant el projecte han creat porta entrepans reutilitzables i han realitzat xerrades a altres cursos.
La Magda Jiménez, professora de biologia i de física a FEDAC Sant Andreu, explica que el projecte no s'ha quedat al centre, sinó que els alumnes han sortit al carrer a enganxar cartells i repartir tríptics informatius.
"A partir d'uns continguts teòrics els alumnes han explorat la vessant més social i mediambiental que de vegades queda més apartada", explica Jiménez.
L'Andrea Garcia, alumna de 2n ESO de FEDAC Sant Andreu, explica que han repartit propaganda sobre l'alumini perquè la gent es conscienciï que aquest material és molt contaminant i no l'han d'utilitzar.
Una altra de les alumnes, l'Aisha Targarono, comenta que han enviat correus electrònics a diferents entitats per si estan interessades en xerrades informatives sobre l'alumini.
L'extracció de l'alumini es fa a mines a cel obert, el que provoca la desforestació i contaminació de les aigües de l'entorn, perjudicant la flora i la fauna autòctones dels països.
"Els treballadors de les mines estan en pèssimes condicions, i les empreses no garanteixen la seva seguretat.
A més, deixen el país contaminat i els beneficis de l'extracció van al país que subvenciona la mina", explica Quim Palacín, alumne de 2n ESO de FEDAC Sant Andreu.
L'escola FEDAC Sant Andreu està molt sensibilitzada respecte a la reducció de l'ús de l'alumini.
Cada vegada que arriba un alumne nou al centre, l'Associació de Familiars d'Alumnes li regala un porta entrepans reutilitzable.
Dins de l'assignatura de biologia i geologia, els alumnes han realitzat projectes sobre altres minerals, com es el cas del coltan, sobre el que tornaran a treballar el curs vinent amb alumnes nous.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Empresa familiar dedicada des de fa més de cinquanta anys a l'elaboració artesana de galetes tipus carquinyoli, vanos i neules. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Després de l'ensurt, els pragmàtics ens donen lliçons sobre la necessitat d'arraconar "prejudicis ideològics" sobre algú com Trump, ja que al capdavall la seva administració representa els EUA, un soci inevitable, necessari en tots els àmbits.
Però fins i tot si, més que mai, sembla imposar-se el business as usual i el vell lema atribuït al Foreign Office (el Regne Unit no té línia política; només interessos), com a consignes de la nova política, aquest realisme bismarckià no fa passar el neguit.
Perquè no hi ha política sense ideologia i el més buit dels programes electorals alberga inevitablement un projecte, fins i tot si no es pretén fer res, mantenir l' statu quo.
Ja no diguem qui persegueix desregular o desmuntar tot allò que s' ha fet malament a la recerca d'una presumpta ideologia sectària i revengista, fins i tot antiamericana (Obama), per restaurar l'ordre eficaç (natural i objectiu) del mercat, presentat com el veritable american way of life i recuperar una Amèrica forta, dominadora, segons el destí manifest, traït per les "corruptes administracions demòcrates".
A l'hora de trobar el desllorigador de l'èxit de Trump hi ha qui ha evocat la faula de Jerzy Kosinski, Being there (1971, Desde el jardín, Anagrama) portada al cinema per Hal Ashby el 1979 amb el mateix títol (a Espanya es va traduir com Bienvenido, Mr.
Chance ) i genialment interpretada per Peter Sellers.
El multimilionari, enfront del tòpic nascut de la seva sorollosa campanya i, a diferència del Mr.
Però és cert que la seva presentació com capdavanter antisistema, paladí d'aquells que volen escombrar la corrupta teranyina dels polítics de Washington (que tothom identifica amb els Clinton) i encarnació del somni americà del self-made man, sembla remetre als bastidors que ens mostra la pel·lícula.
Aquest aparent discurs del solitari campió antisistema que s'enfronta fins i tot amb el seu propi partit, bé podria representar un extraordinari MacGuffin del mateix sistema, almenys dels interessos que guien des de Wall Street la política institucional de Washington, com en la pel·lícula.
La primera nota preocupant, a parer meu, és l'evident, intencionada confusió entre allò públic i allò privat que marca la presidència Trump.
La seva família, els seus negocis, els seus iguals a l'empresa (executiu de J.P. Morgan o de Goldman Sachs, milionaris com Harold Hamm o Wilbur Ross), seran molt presents a l'administració.
El gest demagògic de renunciar al sou ("cobraré 1 dòlar, que és el mínim que exigeix la llei"), no pot impedir la sospita que l'entramat d'empreses del venal multimilionari –la seva enginyeria comptable, orientada a escapar de les seues obligacions davant de la Hisenda nord-americana, és més que una sospita– es beneficiarà del seu mandat.
I si bé els fervents neoliberals aplaudiran la presència d'aquests capitans de l'empresa –més que de la indústria– a la nova Casa Blanca, el paper dels seus fills i parents estén la sospita del nepotisme i la incompetència.
Però com ha assenyalat intel·ligentment Bauman en una esplèndida entrevista al monogràfic dominical de L'Espresso, titulat Lezioni Americane, l'habilitat de Trump i els seus estrategs ha consistit a saber jugar encertadament, a la vegada, el paper d'outsider i el d'home fort, per omplir oportunament el buit creixent entre poder i política que crea incertesa, inseguretat, por.
Ha combinat intel·ligentment la pulsió del rebuig dels abandonats i humiliats pel sistema i la pulsió identitària de l'antiga majoria blanca, junt amb l'esperança de recuperar l'Amèrica rica i forta, el vell nivell de benestar (del qual, per cert, només gaudien els de sempre; no tots els americans).
Trump no és un Quixot: és el suposat home del carrer revestit del carisma, de l'halo de l'individu que venç el sistema i que, des de la seva fortalesa i seguretat en ell mateix, conseqüència del seu èxit (el test del triomf en els negocis, de la riquesa com a prova de la capacitat per guiar la resta de gent), trenca amb la vella política i durà el país novament a la fortalesa i l'èxit material.
Les mentides i fal·làcies del plantejament (Trump és fill d'un multimilionari, un privilegiat des del bressol, i no té res d'altruista ni de filantrop, i encara menys de solitari lluitador que s'enfronta als poders foscos) no poden amagar una realitat que hem vist a Grècia, Roma, als mateixos EUA (s'ha invocat la paràbola de Kane) i molt recentment a la Itàlia de Berlusconi.
Per no parlar de les portes giratòries a la política europea que duen els noms de Goldman Sachs als governs i a la Comissió, i torna-hi...
I malgrat això... sembla que l'hivern haja arribat a l'arquitectura democràtica dels EUA i amb ella es puguen contaminar les democràcies liberals de tot el món.
La victòria de Trump, per molt que es diga, no sols és la derrota de Clinton, sinó també de l'aparell del partit republicà i amenaça de fer trontollar el vell joc institucional de pesos i contrapesos.
Trump té a la seva mà decantar per dècades el Tribunal Suprem.
Com que ha vençut al propi partit, podrà manipular al seu favor les majories al Senat i a la Cambra de Representants.
I la seva condició i vocació de líder fort fa témer la pitjor versió del presidencialisme.
Algunes de les primeres designacions de responsables de la seva administració són molt eloqüents en aquest sentit.
El justicier Giuliani, que es va batre contra el crim com a fiscal inflexible i representa la fèrria voluntat de Nova York d'imposar-se davant la ferida del terrorisme.
Podrà sobreviure el model polític dels founding fathers?
A parer meu, la complexa estructura institucional creada per Madison (també per Jefferson i, encara que en controvèrsia mútua, per Hamilton) té una base sòlida.
Com va deixar escrit Ramón Maiz en un penetrant article de 2013 ( Dividing Sovereignity ), hi ha una constant en el pensament de Madison (expressada al núm. 10 de The Federalist ) que culmina en la happy combination, la feliç conjugació de republicanisme –amb la prioritat de la tasca de control del legislatiu a pesar de les atribucions presidencials– i un cert model de federalisme, "parcialment nacional, parcialment federal".
Però encara cal veure, a parer meu, si es pot recuperar la idea madisoniana del protagonisme de "the people themselves", la implicació dels ciutadans en l'espai públic (que no necessàriament en les institucions polítiques tout court ) que tant va admirar Tocqueville.
O més aviat el veritable somni revolucionari americà, la vella via revolucionària, que ja va ser avortada als anys 60 i 70 pel complex militar industrial denunciat per Eisenhower en el seu discurs del 1961, tal com assenyalà Richard Yates en la seva esplèndida novel·la (mediocrement adaptada al cinema per Sam Mendes), titulada precisament Revolutionary Road.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Com ja vaig fer fa un parell d'anys amb l'Eurocopa, obro aquest fil per parlar del Mundial de futbol que es disputa a Sud-Àfrica.
Passada ja la primera fase, poso els resultats d'aquesta i els aparallaments de vuitens.
Molts partits són per digital + en exclusiva.
Perquè si teniu parabòlica, hi ha alternatives a la plataforma de pagament.
Ho podeu consultar aquí, ja us aviso que hi són tots:
Partits per RTL (Ubicació Astra 12187-27500 Horitzontal)
Partits per ZDF (Ubicació Astra 11954-27500 Horitzontal)
En aquesta mateixa pàgina podeu consultar també altres canals via satèl·lit i també enllaços online:
I per acabar adjunto l'enquesta, idèntica a la de fa 2 anys, per saber quina selecció compta amb més suport per part vostre.
Els resultats de l'enquesta de l'Eurocopa 2008 van ser els següents:
Mireu què diuen els portuguesos:
La ubicació de Johannesburg és 26°12′16′′S 28°02′44′′E
Per tant, està fora de l'àmbit del tractat.
Vaig començar a veure la final de diumenge per la cadena francesa TF1.
Em vaig negar a seguir-los per les ràdios i teles espanyoles perquè no hi havia déu que suportés allò.
Els espanyols van merèixer guanyar Holanda.
Felicitats als jugadors, aficionats i seleccionador.
Però ben entrada la primera part, gràcies a aquest tweet de Teketen, em vaig assabentar que la gent d' Hala Bedi Irratia (ràdio lliure de Gasteiz) s'havien reunit en el seu local per seguir el partit i fer una retransmissió "especial".
Hi havia un retard entre la imatge i el so superior al minut, però això no importava ja que els tres locutors deixaven anar frases com aquestes:
Van rematar la feina amb un comunicat de España Te Amo, en el qual reconeixien la superioritat espanyola, es rendien i comunicaven la seva intenció de deixar les armes en el punt verd més proper.
Bé tot això va semblar no agradar massa a l¡Ertzaintza (sembla que van tenir un mal guanyar)i es van deixar caure per allà, tot i que sembla que la cosa no va passar a mals majors
Vam riure molt amb la retransmissió.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
L' Ajuntament centralitza tots els serveis socials a la Casa Mònaco per seguir cobrint les necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables.
A la Casa Mònaco (av. de Gràcia, 50) s'oferirà atenció presencial (de 10 a 14 hores), telefònica (93 565 70 00) i telemàtica, a través del correu electrònic [EMAIL].
Els punts d'atenció de serveis socials de la resta del municipi queden anul·lats.
Des de l'Ajuntament s'està fent un seguiment constant de serveis com la teleassistència domiciliària, l'atenció a les persones que viuen soles o l'atenció a les persones sense llar.
A més a més, també s'està treballant perquè les beques menjador arribin a través de targetes moneder a les famílies que en tenen necessitat.
Els consultoris de la Floresta i de les Planes es tanquen al públic.
L' atenció sanitària que es presta des d'aquests dos equipaments es passa a oferir al CAP Valldoreix (pg.
Recordeu que els altres dos centres d'atenció primària del municipi són el CAP Sant Cugat i el CAP Turó de Can Matas.
Si teniu algun dubte o problema de salut és millor que abans d'anar-hi truqueu al 061 CatSalut Respon, on us informaran i orientaran.
Només per a possibles urgències o emergències cal trucar al 112.
L'atenció es centralitza a Casa Mònaco i es demana recórrer a l'atenció presencial només per a casos importants
El coronavirus és un tipus de virus que circula entre els animals, però alguns d'ells també poden afectar a éssers humans i poden causar problemes respiratoris que, majoritàriament, produeixen una...
Sant Cugat??Seguim les recomanacions de la i del departament de?? https://t.co/XVKftVoJ3C
A les ZONES COMUNITÀRIES PRIVADES tampoc no s? hi pot estar.
Hem d? evitar aglomeracions i només sortir pe? https://t.co/8hyNMOeLVS
Subscriu-te per rebre actualitzacions via RSS |
Sí, he fet una entrevista a Roberto Maroni (a l'ARA del 19 de gener), president de la Llombardia i desafortunat membre de la Lliga Nord, partit xenòfob i conservador, i tot això m'ha despertat uns traumes que creia oblidats.
M'explico: com a ciutadà del Vèneto, paradisíaca regió del nord d'Itàlia, vaig viure en primera persona el naixement de la Lliga Nord.
Eren anys estranys: l'època de la caiguda de la Primera República després de la investigació Mani Pulite, l'aparició de Berlusconi en el panorama polític i la caiguda de partits històrics com la Democràcia Cristiana i el Partit Socialista (una altra vegada no, no ho podria suportar, sisplau, senyor Navarro!).
Al nord, estàvem cansats de la discriminació territorial, del dèficit fiscal i d'un monopoli romà en la gestió de la política i del país.
L'estat més multicolor del món havia fet un esforç enorme per poder tenir un mínim d'uniformitat entre els diferents territoris que el componen, amb tècniques al límit de l'absurd.
¿Optaves a una plaça en l'administració pública?
Fàcilment el teu destí seria l'altra punta de la península, especialment si volies ser professor.
Penseu que jo, a l'escola, gairebé mai no vaig tenir mestres del Vèneto, i aquells anys han aconseguit inculcar al meu cap la idea que parlar en el meva llengua era de rústecs pagerols, una estratègia usada al País Valencià.
Estàvem farts d'aquesta forçada homogeneïtzació, decebuts per la falta de protagonisme en el panorama polític italià i convençuts que havíem de fer alguna cosa per canviar la situació.
L'aparició de la Lliga Nord va ser vista, doncs, com una alenada d'aire fresc i molts s'hi van apuntar seduïts per aquesta força que, per primera vegada, defensava el teu idioma, les teves tradicions, les teves reivindicacions.
No hi havia altra possibilitat, si eres independentista, federalista o fins i tot autonomista: l'única opció de vot era la Lliga Nord.
I aquest ha sigut el terrible error.
Sí, perquè haver deixat en mans d'un sol partit la important qüestió territorial italiana ha facilitat la seva radicalització.
Hem passat del " Roma ladrona ", paraules acceptables (ja ho sé, són molts fortes), a fer servir l'epítet orangutan per definir una ministra italiana originària del Congo.
El gran problema, doncs, és que s'ha deixat la Lliga com a única opció per als votants, com he dit abans, federalistes o independentistes.
No hi ha hagut transvasament entre una força d'esquerres i una de dretes per un objectiu comú, fet que ha passat a Catalunya.
Les dues parts s'han enrocat en les seves posicions, una esquerra que s'ha tornat la més nacionalista (italiana) de la història en contra del seus ideals internacionalistes, i una Lliga en possessió del monopoli polític del federalisme i que ha fet del control a la immigració la seva bandera.
A Itàlia si dius que ets independentista estàs etiquetat com a insolidari i xenòfob.
I, de moment, no hi ha cap força d'esquerres que tingui la intenció d'agafar l'òptica de la revisió territorial.
Al mateix temps, la Lliga ha entrat en una espiral demencial que aguditza aspectes xenòfobs i d'extrema dreta.
La trobada del seu secretari amb Marine Le Pen, per exemple, em té perplex i la sensació que m'ha deixat l'entrevista és la d'un partit atrapat en una posició que ja no vol ni pot abandonar.
La critiquem per com treballa, no pel color de la pell.
I la defensa a ultrança dels vincles sanguinis (ets italià si ets fills d'italians) versus el ius solis (ets italià si has nascut a Itàlia) amaga una situació sense sentit, la de milers de nens que van a l'escola italiana sense ser italians.
D'altra banda, em va molestar molt com en les xarxes socials vam arribar a criticar una regió com la Llombardia, de llarga tradició cívica.
Periodistes que comparaven aquesta regió amb Síria i Maroni amb Assad, algun altre que especulava amb la presència de mòmies de negres a l'Expo 2015, una de la més progres de la història, amb la massiva presència del moviment Slow Food i d'Eataly, patrimoni de l'esquerra italiana.
Aquells traumes, doncs, que havia tapat amb la càlida manta que representa aquest catalanisme de tots, han tornat per uns dies amb les crítiques i els elogis (menys) per haver parlat amb aquest interlocutor.
Per cert, admirable la gestió del president Mas de la trobada: " a la italiana ".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Llei Orgànica 8/2007, de 4 juliol, sobre finançament dels partits polítics, així com la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General, atribueixen de forma específica al Tribunal de Cuentas competències fiscalitzadores, respectivament, sobre la comptabilitat anual de l'activitat ordinària de les formacions polítiques, així com sobre la comptabilitat referida als diferents processos electorals. |
El Govern traslladarà la seu de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) --que actualment està al carrer Fontanella-- al complex d'oficines Districte 38 de la Zona Franca de Barcelona el febrer de l'any que ve, ha informat la Conselleria d'Economia en un comunicat.
Amb el trasllat, la hisenda catalana disposarà de l'espai necessari per contractar 186 persones en els pròxims mesos fins a 450 treballadors, segons han publicat aquest dimecres diversos mitjans.
A més, el Govern --que ha llogat més de 8.000 metres quadrats del mateix complex d'oficines-- s'estalviarà entre set i 20 milions d'euros en lloguers, en funció de l'evolució de les rendes en els pròxims 20 anys.
A part de l'estalvi del 41% en la seva renda mensual, el nou immoble permetrà un estalvi anual de l'11% en costos indirectes (subministraments i serveis) perquè és més eficient energèticament.
L'edifici que actualment acull l'ATC va ser venut el 2013 per 25 milions d'euros al grup Avinyó Capital, i es va signar un contracte de lloguer per als pròxims 20 anys, de compliment obligat per al Govern, a un preu de dos milions per any.
La Generalitat continua buscant un espai d'uns 20.000 metres quadrats per traslladar la Conselleria d'Economia, després que l'actual seu de Rambla Catalunya es vengués el 2013.
Distrito 38, propietat del banc nord-americà Goldman Sachs, disposa de dos edificis de 8.000 metres quadrats, i l'estiu passat es va llogar un d'ells a Agbar, que preveu traslladar-se el setembre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les obres de cobertura de la ronda de Dalt en un tram de 200 metres -des de l'avinguda del Jordà en direcció Llobregat- encaren la recta final.
Els treballs havien de finalitzar a l'agost, però van amb retard i s'allargaran encara unes setmanes més.
Actualment, s'està acabant la impermeabilització de la coberta i, posteriorment, s'urbanitzarà l'espai i s'hi instal·laran tres pèrgoles i vegetació.
Llavors, el veïnat podrà gaudir d'un nou passeig de 3800 metres quadrats, que millorarà la connectivitat entre els dos costats de la ronda i que tindrà zones d'estada i jocs infantils.
El cost de la cobertura d'aquest tram és de 16 milions d'euros.
Els barris de la Vall d'Hebron i de Sant Genís dels Agudells estan a punt de veure satisfeta, en part, una de les seves reivindicacions principals dels darrers anys.
En unes setmanes, finalitzarà la cobertura del tram en obres i millorarà la comunicació entre aquests dos barris d'Horta-Guinardó, històricament separats per la carretera.
Tot i això, la demanda de les entitats veïnals de la zona és que la cobertura no finalitzi aquí i continuï per altres parts on, adverteixen, també és necessària.
De fet, el que sempre han reclamat és el cobriment total de la ronda al seu pas pel districte.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La crisi del coronavirus també dona algunes dades positives.
El departament de Salut ha donat a conèixer la dada de les altes que s'han donat ja entre els diagnosticats: 82.
La primera alta pel coronavirus es va comunicar dimecres passat, l'11 de març.
Des d'aleshores, però, la xifra d'altes havia desaparegut de les balanç de malalts que diàriament proporciona el Govern.
Aquest tarda, però, s'ha fet un recompte dels pacients confirmats que ja han superat la malaltia. |
Informació sobre l'evolució dels principals indicadors relacionats amb l'economia del coneixement
Font: IERMB a partir de Departament de Treball, Generalitat de Catalunya; Secretaria d'Estat de la Seguretat Social
Font: IERMB a partir de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM)
Sistema d'Indicadors Metropolitans SIMBA de l'IERMB |
Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
Ensenyament i Política Lingüística.
Aprovació de l'encàrrec a la FAE per la gestió de les escoles bressol municipals La Ginesta, Montsant, El Margalló, El Marfull, L'Olivera i El Lligabosc pel curs escolar 2017-18.
Oberta la sessió per la presidència es passen a tractar els temes següents:
S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió de la Junta de Govern Local del dia 28 de juliol de 2017.
- Que la propera sessió del Ple de la Corporació tindrà lloc el divendres 15 de setembre.
- Del parlament institucional de la Diada que tindrà lloc el proper diumenge 10 de setembre al Saló de Plens de l'Ajuntament i de la tradicional ofrena floral del dia 11 de setembre a càrrec dels membres del consistori a la plaça del Baluard.
- De l'assistència de l'alcalde a la inauguració de la 6a Mostra d'Arts Visuals "Montbriart" a Montbrió del Camp.
- De la presentació de la programació de les activitats del darrer quadrimestre de "Reus Capital de la Cultura Catalana" al Palau Robert de Barcelona.
"Atès que en virtut del previst a la normativa sectorial en matèria d'educació (essencialment, en l'àmbit de l'educació infantil, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació) i en virtut dels acords formalitzats entre la Generalitat i l'Administració local, l'Ajuntament de Reus compta amb una xarxa significativa d'equipaments educatius adreçats a la primera infància, entre els quals s'han d'incloure les diverses escoles bressol de titularitat municipal, en les quals per al curs 2017-2018 s'oferten 480 places, de conformitat amb el següent detall:
Atès que l'Àrea d'Ensenyament i Política Lingüística no ostenta els recursos adients per a la gestió integral de les escoles bressol municipals, i pretén que per al curs 2017-18 siguin gestionades per un ens adient, en tots aquells aspectes no assumits per l'organització municipal.
Atès que la gestió de les escoles bressol municipals s'ha dut a terme des de la creació de la primera d'elles a través dels corresponents encàrrecs a ens instrumentals municipals dotats de l'estructura i l'especificitat necessària per tal de cercar un funcionament eficient.
Atès que des de l'any 2009 la FUNDACIÓ PER A L'ACCIÓ EDUCATIVA (en endavant, FAE)ha efectuat, per encàrrec de l'Ajuntament, la gestió dels serveis educatius adreçats a la primera infància.
Atès que mitjançant escriptures atorgades davant el notari de Reus, Sr.
Joaquín Ochoa de Olza Vidal, dels dies 25 de gener i 12 d'abril de 2011, es modificaren els estatus de la FAE, les finalitats fundacionals actuals de la qual el constitueixen, entre d'altres, la prestació, gestió i promoció de tota classe d'activitats referents o relacionades amb serveis educatius i d'ensenyament, i qualssevol altres serveis o activitats relacionades directament amb les necessitats de les persones al llarg del seu cicle vital.
Atès que la FAE ostenta la consideració de mitjà propi i servei tècnic, entre altres poders adjudicadors, de l'Ajuntament de Reus, que li pot fer encàrrecs de gestió i adjudicar-li contractes, en relació a les activitats compreses dins del seu objecte i activitats fundacionals, en els termes previstos als articles 4.1.n) i 24.6 del Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic
Considerant que l'ens esmentat disposa dels recursos adients per desenvolupar la gestió d'aquestes accions, com s'ha posat de manifest en els encàrrecs efectuats els cursos anteriors al present, i que ha presentat una proposta econòmica i tècnica per a gestionar l'encàrrec que obra a l'expedient, on s'informa que prestaran aproximadament un 85,35 % del servei amb mitjans propis.
Vist el plec de peticions, de data 27 de juny de 2017, elaborat per l'Àrea Regidoria d'Ensenyament i Política Lingüística per l'encàrrec de gestió a la FAE per les escoles bressol municipals per al curs 2017-2018.
Vista la proposta econòmica, de data 14 de juliol de 2017, rebuda per part de la FAE per a la gestió de l'esmentat encàrrec.
Vist l'informe emès pels serveis de la regidoria delegada de l'Àrea d'Ensenyament i Política Lingüística de data 19 de juliol de 2017 en el qual es posa de manifest un balanç satisfactori de la gestió efectuada per la FAE els darrers anys, per la qual cosa es proposa efectuar l'encàrrec a la citada fundació de la gestió de les escoles bressol esmentades pel període corresponent al curs 2017-2018, amb un cost global màxim de 1.934.449,97€, desglossat de la següent manera:
• Un import de 627.448,47 euros s'imputaran a la partida 30919-32310-250 del pressupost municipal de despeses corresponent a l'any 2017.
• L'import restant, 1.307.001,50 euros s'imputaran al pressupost municipal de despeses corresponent a l'any 2018.
Vist l'informe de la intervenció general de fiscalització prèvia de data 31 d'agost de 2017 emès en relació al present encàrrec, vers el qual s'informa favorablement.
Atès que es disposa de consignació pressupostària per assumir els compromisos econòmics inherents a l'encàrrec corresponents a l'any 2017 per un import màxim de 627.448,47€, amb càrrec a l'aplicació 30919-32310-250 del pressupost municipal de despeses per a l'any 2017.
Atès que la xifra restant s'assumiria amb càrrec al pressupost municipal de despeses per a l'any 2018, al qual s'haurà d'habilitar el crèdit adequat i suficient.
Atès que l'esmentat encàrrec exigeix el tractament de dades personals, per la qual cosa la FAE ostentarà, en relació a aquest encàrrec, la condició de tercer encarregat del tractament de dades de caràcter personal i, per tant, ha d'ajustar la seva actuació en aquest àmbit a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Vist l'esborrany de contracte d'encarregat de tractament de dades de caràcter personal entre l'Ajuntament de Reus i la Fundació per a l'Acció Educativa, obrant a l'expedient.
Vistos els principis d'eficàcia i eficiència previstos a l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i el d'optimització dels recursos disponibles que han d'informar la pràctica administrativa.
Atès que, de conformitat amb el que preveu l'article 4, apartat 1, n) del Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contracte del sector públic, resten fora de l'àmbit de la citada llei «els negocis jurídics en virtut del qual s'encarregui a una entitat que, de conformitat amb l'indicat a l'article 24.6, tingui atribuïda la condició de mitjà propi i servei tècnic del mateixa, la realització d'una determinada prestació».
Vist, així mateix, el que disposa l'article 86 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
Vist el decret de l'alcaldia número 7032 de data 15 de juny de 2015 pel qual es delega en la Junta de Govern Local l'aprovació dels encàrrecs, les encomanes de gestió i els convenis de cooperació i col·laboració quan per raó del seu import sigui competent l'alcalde i la seva quantia excedeixi els límits atribuïts als/les regidors/es delegats/des.
Vist el decret de l'alcaldia de data 3 de març de 2016, pel qual es delega en les regidories delegades i en les adjuntes a l'alcaldia la formulació dels encàrrecs i les encomandes de gestió quan el seu import no superi els 25.000€.
Atès, doncs, que correspon a la Junta de Govern Local l'aprovació d'aquells encàrrecs d'import superior a 25.000 euros, per delegació de l'Alcaldia.
En conseqüència, considero oportú resoldre el següent:
Primer: Encarregar a la FAE, la gestió de les escoles bressol municipals La Ginesta, Montsant, El Margalló, El Marfull, L'Olivera i El Lligabosc.
Segon: L'esmentat encàrrec inclou, en tot cas, les tasques que s'indiquen a l'informe –proposta d'encàrrec emès pels serveis de l'Àrea d'Ensenyament i Política Lingüística, i que consta a l'expedient.
Tercer: El present encàrrec s'efectua per al curs escolar 2017-2018, que abasta el període comprès entre els dies 1 de setembre de 2017 i fins al dia 31 d'agost de 2018, ambdós inclosos.
Quart: Aprovar la despesa màxima corresponent a l'esmentat encàrrec, per un import global de 1.934.449,97 euros, dels quals la xifra de 627.448,47 euros s'imputen a la partida 30919-32310-250 del pressupost municipal de despeses corresponent a l'any 2017.
La xifra restant, d'un import de 1.307.001,50 euros, s'imputarà al pressupost municipal de despeses corresponent a l'any 2018, que restarà condicionada a l'existència de consignació en el pressupost de l'esmentat exercici, per la qual s'haurà d'habilitar el crèdit adequat en les partides corresponents.
El pagament d'aquest encàrrec es realitzarà prèvia emissió i presentació, per part de la FUNDACIÓ PER L'ACCIÓ EDUCATIVA a l'Ajuntament, de les corresponents factures, que s'emetran amb periodicitat mensual pels serveis prestats, en consonància amb el pressupost de l'encàrrec i que es presentaran en el termini de quinze dies des de la finalització del període a facturar.
Tot l'esmentat, sens perjudici de les liquidacions trimestrals que es preveuen en l'informe –proposta d'encàrrec efectuat pels serveis de la regidoria delegada de l'Àrea d'Ensenyament i Política Lingüística, que hauran d'ésser conformades per la citada Àrea i posteriorment aprovades per mateixa regidoria delegada, i realitzades en els termes previstos a l'esmentat informe.
Si la liquidació final de l'encàrrec s'ha d'efectuar per un import inferior al que s'aprovà en el moment de la seva formulació, l'òrgan competent haurà d'aprovar aquest liquidació, amb la prèvia emissió del corresponent informe per part del departament tramitador on es justifiqui aquesta diferència.
La liquidació per un import superior requerirà la prèvia aprovació de l'ampliació de l'encàrrec.
Cinquè: Per a dur a terme l'encàrrec, la FAE posarà a disposició de l'Àrea d'Ensenyament i Política Lingüística els recursos humans i materials necessaris per tal de portar a terme les esmentades activitats.
La FAE, podrà contractar, parcialment a tercers, la realització de treballs objecte del present encàrrec.
No obstant executarà més del 50% de l'encàrrec amb mitjans propis.
Els contractes que hagi de realitzar l'entitat restaran subjectes al Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic en els termes que siguin procedents d'acord amb la naturalesa de l'entitat, així com pel tipus i quantia dels contractes.
Sisè: Correspon a l'Ajuntament la superior direcció, control i supervisió de l'encàrrec efectuat.
L'entitat receptora de l'encàrrec previst en aquesta resolució tindrà l'obligació de facilitar a l'Ajuntament la informació que preveu l'article 3.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, d'accés a la informació pública i bon govern.
Setè: La FAE té, en relació a les dades recollides i tractades a conseqüència del present encàrrec, la condició del tercer encarregat del tractament de dades de caràcter personal i, per tant, aquestes actuacions s'efectuaran de conformitat amb les previsions de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
Aprovar el contracte d'encarregat de tractament entre aquest Ajuntament i la FAE per al tractament de les dades de caràcter personal aprovat en el primer punt d'aquesta resolució, i facultar a la regidora d'Ensenyament i Política Lingüística, Sra.
M.Dolors Sardà Lozano, per tal que formalitzi l'esmentat contracte.
Vuitè: Donar trasllat del present acord a la societat a la FAE, als efectes pertinents."
Sotmesa la proposta a votació, s'aprova per assentiment.
I, sense més assumptes a tractar, s'aixeca la sessió de la qual, com a secretari en funcions, estenc aquesta acta, amb el vistiplau del Molt Il·lustre Sr.
L'alcalde El secretari en funcions
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
Una selecció de les millors cases rurals del Pirineu.
A continuació hi trobaràs cases de diverses característiques, serveis i preus que han estat seleccionades una a una per l ́equip de RUTES PIRINEUS.
Són establiments acollidors i agradables i amb un encant especial.
Descobreix-les, no te ́n penediràs!
Tan senzill com creure en els somnis i perseguir-los |
El Grup interdisciplinari de recerca en alimentació, nutrició, societat i salut (FoodLab) centra la seva recerca interdisciplinària en l'evolució dels patrons d'alimentació i la seva relació amb la societat i amb la salut, vinculada, així, tant a aspectes de nutrició i prevenció de malalties, com a la cultura alimentària.
Els aspectes en els quals fa un èmfasi especial són:
A més, també es dedica una atenció especial a la dieta mediterrània: biodiversitat, sostenibilitat, cultura alimentària i oferta alimentària saludable.
Anàlisi de l'evolució dels patrons i els comportaments alimentaris
Promoció de l'activitat física i alimentació saludable.
Nutrició, rendiment esportiu i Salut.
Nutrició i salut pública mitjançant la promoció d'una alimentació sana i activitat física
Alimentació, cultura i transformacions socials
Nutrició per a prevenir i afrontar malalties cròniques, especialment amb sobrepès
Ús de la tecnologia (TIC per a la salut o salut electrònica) per a promoure patrons de vida saludables
Estudi de la biodiversitat alimentària en la producció i el consum d'aliments
Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP): Xarxa Vives d'Universitats: European Universities Association |
Titularitat: Associació de Circ Rogelio Rivel
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
Tropicana va obrir les portes el 31 de desembre de 1939.
Un empresari italobrasiler anomenat Víctor de Correa va arrendar la vídua Regino du Rapaire Truffín, president de la Cuban Sugar Corporation, la seva finca d'esbarjo Vila Mina, a Marianao.
Correa volia crear l'únic 'nigth club' de l'Havana sota les estrelles, on, de passada, actuaria la seva esposa, la cançonetista Teresita de España.
La sala era lluny del centre i el negoci va tardar nou anys a enlairar-se, fins que l'empresari va contractar a Los Chavales de España a Madrid –que van debutar el 1948–, i Martín Fox, un vividor dedicat al joc il·legal a petita escala, va contractar l'arquitecte Max Borges per remodelar les instal·lacions.
Van penjar l'aranya a l'escenari, van col·locar la Font de les Nimfes a l'entrada, van portar Bebo Valdés i van enviar els diners de caixa a Miami.
Durant 20 anys de Tropicana capitalista, va arraïmar a la burgesia criolla i els nord-americans amb ganes de ballar la conga –en sentit lax–, i es va convertir en una mina per a mafiosos com Lucky Luciano, Meyer Lansky i Santo Trafficante, que van manejar les taules de joc i la prostitució.
L'època daurada va arribar el 1952, amb el triomf del cop d'Estat de Fulgencio Batista.
Fins que el gener de 1959 es va acabar la festa.
Es van tancar els casinos i els gàngsters van sortir en estampida.
Martín Fox se'n va anar al novembre, amb la seva esposa i la seva filla Domitila, que ara que comença l'obertura de Cuba ha declarat que pensa "reclamar els terrenys" sobre els quals és el cabaret.
En mans del Govern de Fidel, Tropicana va fer un gir conceptual: representaria la cultura cubana arrelada a Àfrica.
Va perdre lubricitat i va guanyar vocació artística.
El coreògraf de la sala durant 30 anys, Santiago Alfonso, va fer notar en una entrevista a un mitjà cubà que abans de la revolució, "els negres només estaven convidats a ballar en la temporada d'hivern i per donar caliu, i la revolució va acabar amb les barreres estètiques, ètniques i socials".
Amb el temps, els russos en bermudes i xancletes van substituir el jet de frac i lamé, però Tropicana va aguantar la grolleria i molt més: la crisi dels míssils, l'èxode del Mariel, la caiguda del mur de Berlín, el bloqueig econòmic i els successius tornados.
L'anunci que el 2019 hi haurà canvis deixa en suspens el serial cubà. |
Un dissenyador amb esperit d' outsider
Victor Papanek va ser un dissenyador, escriptor, educador i tot un pioner del disseny social, que defensava que el disseny era una eina per a la inclusió social.
Va néixer a Viena (Àustria) l'any 1923, i va fugir als Estats Units el 1939 amb la seva mare, vídua, després de l'Anschluss (l'annexió) d'Àustria per part de l'Alemanya nazi.
Alison Clarke va destacar que potser aquest desplaçament va ser clau en la seva personalitat també com a dissenyador.
Redefineix què és ser dissenyador i el connecta amb el context
"Papanek es va plantejar si el disseny era quelcom que estava perpetuant l'obsolescència programada", va dir Clarke.
Papanek concebia el disseny com un sistema i un procés, més que no pas objectes individuals.
Tot està connectat: el consum excessiu, la contaminació mediambiental i la injustícia social.
Aquesta visió del món, que en la seva complexitat és més urgent avui que mai, il·lustra la profunda influència que el principal mentor de Papanek, Richard Buckminster Fuller, va tenir en ell.
Igual que Fuller, Papanek també creia en la funcionalitat dels principis intel·ligents de la construcció que trobem a la natura.
"Les idees i les solucions vénen de diferents llocs, per tant, el dissenyador comunica i tradueix", va assegurar Clarke en referència a Papanek.
Per la seva part, en la mateixa línia es va expressar Amelie Klein: "Hem de canviar els hàbits de consum.
No podem dir que consumim coses reciclades", va dir fent referència a les contradiccions entre el consum i el consum de productes que han estat pensats des d'un punt de vista sostenible.
Els seus grans temes: natura, desigualtats i moviment do-it-yourself
Dues de les seccions de l'exposició se centren en els temes principals de l'obra de Papanek, inclosa la crítica fonamental del consumisme i el compromís amb les minories socials i amb les necessitats del que es coneixia com el Tercer Món, l'ecologia, la sostenibilitat i la "fabricació" de cultura –la creació i la producció utilitzant recursos propis– que va tenir els seus orígens en el moviment do-it-yourself dels anys seixanta.
Els visitants també podran veure una gran quantitat de dissenys de Papanek, dels seus estudiants i d'altres col·laboradors, com ara els de la dissenyadora danesa Susanne Koefoed que, com a estudiant de Papanek, va desenvolupar el primer símbol internacional d'accessibilitat l'any 1968.
És l'autor del llibre de disseny més venut a tot el món
'Design for the Real World: Human Ecology and Social Change (1971)', traduït al català recentment és el llibre de disseny més venut del món.
Les idees revolucionàries del llibre i la crítica inflexible de la professió van dividir en un primer moment la comunitat del disseny.
Tanmateix, la polèmica va esdevenir tot un èxit: va ser acollida per una generació d'estudiants i activistes en contra del paper del disseny que fomentava una cultura del consum perillosa per al medi ambient i es basava en l'obsolescència i en els productes d'un sol ús.
Traduïda a més de vint llengües, l'obra de Papanek és encara un dels llibres sobre disseny més llegits, i en l'actualitat torna a gaudir de popularitat.
'Fingermajig', joguinestàctils de plàstic per a infants, de l'exalumna de Victor J. Papanek Jorma Vennola.
Inspirador d'altres generacions
L'exposició es complementa amb unes vint obres contemporànies seleccionades acuradament que transporten les idees de Papanek al segle XXI per part de dissenyadors com Catherine Sarah Young, Forensic Architecture, Jim Chuchu, Tomás Saraceno, Gabriel Ann Maher o el col·lectiu brasiler Flui Coletivo e Questto I Nó.
També tracten temes complexos com el canvi climàtic global, les identitats de gènere fluides, el comportament del consumidor o les realitats econòmiques de la migració, tots ells com a reflex de la ressonància contínua de les preguntes que Papanek ja abordava durant els anys seixanta.
Al mateix temps, aquestes propostes surten de la delimitació de món blanc, occidental i masculí en el qual Papanek estava immers, malgrat els seus esforços per qüestionar-lo. |
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, ha demanat que la llengua en l'educació "quedi fora" dels acords per arribar a un Govern espanyol, i ha mostrat la seva preocupació perquè l'acord entre PSOE i C's faci referència al sistema lingüístic.
En declaracions a Europa Press, ha assegurat que l'acord parla d'un sistema bilingüe o trilingüe respecte a la llengua, un aspecte que ha defensat C's a Catalunya, i ha subratllat que "l'aprenentatge de llengua no és un tema de percentatges, és un tema de model".
"No ens agrada que hi hagi un pacte polític sobre un model pedagògic.
Demanem que això quedi fora d'un debat polític i sobretot quedi fora d'uns suposats acords de govern que no sabem com acabaran", ha subratllat la titular d'Ensenyament.
Meritxell Ruiz ha assegurat no entendre que si volen trobar consens hi hagi "un punt específicament educatiu en un pacte de govern", i ha assegurat que aquest és un debat pedagògic i no un acord polític per a un futur govern espanyol.
"No entenem que en un projecte d'allò que ha de ser un acord de govern hi hagi un punt específic sobre el tractament de les llengües en els centres", ha remarcat, i ha advocat perquè a l'Estat s'aconsegueixi un acord com el que es va assolir a Catalunya amb el Pacte Nacional d'Educació.
Ruiz ha ressaltat que l'educació és una prioritat per a la Generalitat i ha fixat prioritats del seu departament en la Formació Professional (FP), el sistema d'educació inclusiu, focalitzar els recursos en centres d'alta complexitat i la formació del professorat.
La consellera ja ha traslladat a Vicepresidència la seva proposta de pressupost per al departament i ha ressaltat que el Govern ara ha de prioritzar recordant que l'educació i les polítiques socials són claus.
Sobre el percentatge del 6% del PIB d'inversió en educació que recull la Llei d'Educació (LEC), ha afirmat que el seu desig és arribar-hi "com més aviat millor" i que espera que si Catalunya es converteix en un estat propi pugui ser aviat.
Ha explicat que la possibilitat de convertir-se en un estat propi també pot motivar debats pedagògics amb experts que fins ara no s'han pogut replantejar en ser regits per una llei orgànica estatal, com ara l'ordenació i divisió de les etapes educatives, l'escolarització obligatòria, l'avaluació i l'aprenentatge col·laboratiu, entre d'altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pareix mentida com unes eleccions europees, percebudes en principi sense transcendència, han començat a fer la impressió que això es mou.
El PSOE cerca líder -el problema més greu que pot tenir és que el seu futur deixi indiferent tothom, fins i tot els militants.
Espanya té nou rei -de moment, sembla, amb el rellotge aturat en el discurs de proclamació de son pare; i que esotèrica és aquesta institució amb poders que no és capaç de definir ningú: per ara, sembla que Joan Carles es tornarà a salvar, si més no, de respondre de les dues demandes de paternitat que l'encalcen.
Rajoy avança les seves rebaixes fiscals i Bauzá, com comentàvem la setmana passada, es batega.
Encara és prest per dir si tot es mou o si tot resta immutable, encara que el simple càlcul de probabilitats ens inclini a optar per la immutabilitat.
Aquí tothom està molt content perquè el 77 per cent de les famílies ha elegit el català com a primera llengua de l'escolarització dels seus infants.
Només oblidam que els que no, representen un 3% més que l'any anterior, quan ja havien crescut respecte a 2012.
Amb aquest ritme, els costarà, però a la llarga ho aconseguiran.
Quedem-nos, però, amb la dada que més d'un 20% de les famílies opta per l'escolarització en castellà.
Quan vagin a votar, només hi haurà una opció que garanteixi l'acompliment del seu desig, la de Bauzá, mentre que ningú no creu que el 77% que resta s'inclini pel PSIB-PSOE, MÉS, IU, Podem -si s'hi presenta- o El Pi -un poc masclista això de masculinitzar-se quan la "P" és de proposta.
Això sí que seria un tomb autèntic que no creu ningú, com tampoc és esperable que el motiu principal de la majoria de la població per anar a les urnes sigui la llengua.
No ha succeït mai, tampoc, i no observ, per molt que alguns amics m'hi insisteixin, cap variació transcendental en la composició sociològica de la realitat balear.
També ens satisfà molt que la immensa majoria dels exàmens de selectivitat s'hagin fet en català.
Com cada any, passam per damunt una realitat tossuda: la majoria dels estudiants feren els exàmens en català o en castellà de manera indiferent, depenent de l'assignatura, mentre que dues minories optaren per realitzar-los només en català o només en castellà.
I això, que succeeix cada any, és un de les majors evidències de quant tenen de fantasioses les acusacions del nostre president contra els mestres i els professors.
Per ventura, qui sap, aquesta dada serviria per inclinar algun no convençut i continuu pensant que aquests no convençuts són la majoria.
No en vaig veure cap, d'antigament favorable a Bauzá o al PP, per exemple, a la foto del Front de moviments socials acabat de constituir.
Amb tot això, l'únic que vull dir és que l'excessiva o completa homogeneïtat del missatge dels partits d'oposició, lluny de ser un amenaça, representa una esperança per a ell.
Ja ho sabeu: "Tots són ERC, llevat de jo", és el que repeteix.
Mentrestant, els carregaments d'euromerda desembarquen a Alcúdia.
És obvi que s'imposava canviar la imatge de les illes com una destinació especialitzada en sol i platja i, alhora, trobar una demanda emergent en el mercat per seduir-la amb nous atractius.
El preclar president ha observat el nombre creixent de persones afectades per la coprofàgia, la síndrome de Diògenes, klismafília, amants del "dirty Sánchez", l'osmalognia i la urolagnia.
S'ha comprovat minuciosament que no hi ha cap altre lloc del món que s'hagi especialitzat en l'atenció a aquests clients.
I, amb decisió, s'ha corregut a donar projecció internacional al replantejament de Mallorca.
Visit Mallorca, Sun&Shit" serà el nou eslògan promocional.
O per oblidar com d'humiliant resulta que la realitat se sembli tant a un acudit de mal gust.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
També revela que la Generalitat cobreix el 82% del finançament de les ajudes a la Dependència, que hauria de repartir-se a parts iguals amb l'Estat
Barcelona.-El Govern ha analitzat aquest dimecres l'Informe sobre l'Estat dels Serveis Socials a Catalunya 2016 abans de remetre'l al Parlament, tal com marca la Llei catalana de serveis socials amb caràcter anual.
El document, elaborat pel Consell General de Serveis Socials, fa una anàlisi del context i de les necessitats socials prioritàries a Catalunya, així com de l'acció del Sistema Català de Serveis Socials davant d'aquestes realitats.
En aquest sentit, constata una reducció del 88,2% de l'aportació de l'Estat a programes socials i també revela que el diferencial en el finançament a la dependència s'incrementa i la Generalitat ja en cobreix el 82%.
Com a òrgan superior de participació, el Consell General de Serveis Socials està format per representants de la Generalitat, de les organitzacions associatives, dels ens locals, dels col·legis professionals, de les organitzacions empresarials i sindicals, de les entitats representatives dels interessos de les persones usuàries, dels interessos de la ciutadania, de les dones i de les entitats d'iniciativa social.L'Informe constata que l'assignació de l'Estat a programes socials a Catalunya ha patit una reducció del 88,2% en el període 2011-2015.
En relació amb el sistema de la dependència, l'aportació de l'Estat el 2015 ha estat del 18% mentre que l'aportació de la Generalitat ha estat d'un 82%, una diferència que s'accentua des de 2011 tot i que la legislació estableix la necessitat d'anar a parts iguals entre les dues administracions.
Des del 2008, 11 dels 16 programes socials cofinançats per l'Estat han estat suprimits o han quedat sense dotació pressupostària: el Pla d'acció per a persones grans, el Pla de voluntariat, el suport a famílies en situacions especials, la conciliació de la vida familiar i laboral, els programes específics per a dones, el programa d'emancipació de joves, el programa de prevenció dels maltractaments infantils, el Pla d'acció per a persones amb discapacitat, el programa d'atenció a la dependència - nivell acordat, el Fons d'acollida, integració i reforç educatiu per a immigrants, i el programa per a menors d'edat immigrants no acompanyats.
Per contra, l'any 2015 el pressupost del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a programes de serveis socials va ser de 1.845,95 milions d'euros, tot i que finalment s'hi van destinar 2.090,88 milions d'euros, un 13,3% més de l'inicialment previst i un 11,3% més respecte la despesa realitzada el 2014.
Una xifra que representa el 8,41% del conjunt del pressupost executat pels departaments de la Generalitat i que se situa en nivells superiors als de 2011.El Departament competent en matèria de serveis socials contempla per a aquest 2016 un pressupost inicial de 1.409,81 milions d'euros per finançar el programa de promoció de l'autonomia personal; 205,65 milions per al programa d'atenció a la infància i l'adolescència en risc; 196,81 milions per al programa d'inclusió social i lluita contra la pobresa; 18,71 milions per al programa de suport a les famílies; i 10,04 milions per al programa d'atenció a les persones amb discapacitat.
Pel que fa al finançament dels ens locals, l'any 2014 el pressupost destinat a serveis socials bàsics va ser de 415,14 milions d'euros, un 3,5% més que l'any anterior.
L'Informe assenyala que la Generalitat aporta el 66 % del cost dels equips dels serveis socials bàsics, dels programes i dels serveis d'ajuda a domicili.
La despesa mitjana per habitant en matèria de serveis socials bàsics que són competència exclusiva dels ens locals ha estat de 47,68 euros el 2011; de 48,51 euros el 2012; de 52,24 el 2013; i de 54,80 el 2014.
L'Informe es divideix en tres grans categories de situacions de necessitats socials: per manca d'autonomia, en l'àmbit relacional i de caràcter material i instrumental.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Grup Bon Preu col•labora, juntament amb l'Associació de municipis per la Mobilitat i el...
El Grup Bon Preu col•labora juntament amb l'Associació de municipis per la Mobilitat i el...
Bon Preu referma el seu compromís amb el municipi de Balenyà
Bon Preu ha inaugurat un nou supermercat Esclat a Castelló d'Empúries situat a peu de l'autovia...
El Grup Bon Preu té prevista l'obertura de 7 nous establiments Bonpreu i Esclat, 9 benzineres...
Bon Preu ha presentat la nova infraestructura d'automatització de productes frescos amb la... |
La fira teatral FiraTàrrega prendrà els carrers de la localitat lleidatana entre el 6 i el 9 de setembre per proposar "rellegir" l'espai públic amb 50 peces escèniques, de les quals 16 són espectacles internacionals de companyies de vuit països, i amb destacada presència mexicana, francesa, anglesa i xilena.
En roda de premsa aquest dijous, el director artístic, Jordi Duran, ha explicat que reflexionaran sobre l'espai públic des de quatre eixos, territori, memòria, identitat i inclusió, en un moment en el qual aquest espai està "més denigrat que mai".
Les 50 obres, entre les quals hi ha 30 estrenes, podran veure's en 227 sessions distribuïdes en 22 espais d'exhibició durant els quatre dies d'aquesta edició, que obriran els francesos Compagnie Lucamoros amb 'La Tortue de Gauguin', un espectacle de carrer que combina pintura en directe de sis pintors, en una estructura de nou metres, al costat de teatre d'ombres i música escènica.
"Ara més que mai és el moment de sortir a l'espai públic, allà on tenim més coses a dir", ha afirmat la directora i coreògrafa Ariadna Peya, de Les Impuxibles, i que al costat de la música Clara Peya i l'actriu Helena Gispert interpretarà a Tàrrega la primera peça de carrer de la companyia, 'Painball', que compta amb veu de l'escriptora Bel Olid.
Ha explicat que la peça tracta temes com "les veus silenciades, el privilegi i els límits", però també la sororitat, la resistència i la llibertat en un moment que veu necessària aquesta reflexió, per la repressió i el masclisme que veu, i Peya ha afegit que des d'aquest moment inclouran llengua de signes a les seves obres perquè l'art hauria de ser accessible.
Duran ha destacat propostes com 'Mexicatas', de vuit actrius mexicanes que viuen a Catalunya --tres d'elles van estudiar el màster que ofereix Tàrrega i van quedar-se a l'enamorar-se de catalans-- unides en la companyia Cor de Maguey, amb dramatúrgia de Sergi Belbel; l'humor d''Escargots', de Slow Olou, i la proposta familiar de Campiquipugui, 'Hippos, Asteroid'.
L'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ha explicat que aquesta edició pren com a motiu discursiu l'espai públic per generar un debat "més relacionat amb trobar les possibles preguntes", que no a arribar a respostes, i ha felicitat a Duran en el que és el seu últim any al capdavant de la cita.
Durán ha dirigit agraïments a Tàrrega, per la llibertat i confiança que els brinda, i a les companyies amb les quals ha treballat des de 2011, perquè encara que la fira és qui provoca, són les companyies qui assumeixen el risc, sobretot l'econòmic: "Venim d'anys durs", ha reflexionat.
"Hem obert una ciutat preparada per acollir artistes, disposada a l'inusual, i hem treballat junts perquè aquesta fira fos menys dramàtica", ha afirmat.
El festival compta amb 795 professionals inscrits, que formen part de 473 entitats, de procedències nacional i internacional, i entre les activitats de l'espai dedicat als professionals han destacat el Lunch Meeting que organitza Catalan Arts, la marca de l'Institut Català de les Empreses Culturals (Icec).
El director de l'Icec, Xavier Díaz, ha destacat que el 80% de les companyies que van participar l'any passat van obtenir un contracte després de la fira, i el 70% va obtenir més de cinc contractes.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unió de forces per tenir més veu.
La plataforma Salvem Éller va presentar formalment la seva adhesió a SOS Pirineus, la coordinadora de plataformes que s'oposen a diversos projectes urbanístics i d'infraestructures previstos o bé en marxa a les comarques pirinenques, segons informa RàdioSeu.
Els responsables del col·lectiu van signar dissabte, a l'Hostal del poble, el document per sumar-se al projecte.
Durant la presentació, entre d'altres punts, Salvem Éller van explicar que el seu principal objectiu és aturar la construcció d'una promoció urbanística prevista de 34 noves cases unifamiliars en aquest nucli del municipi de Bellver de Cerdanya.
Per això, van presentar al·legacions al nou Pla Director Urbanístic de la Generalitat per a l'Alt Pirineu –que ja preveu una limitació de construcció– en les quals demanen que es prohibeixi totalment la construcció als prats del pla de la Font, en comptes de reduir-la com contempla l'executiu en aquest i en d'altres espais de les comarques pirinenques que fins ara han estat urbanitzables.
La plataforma justifica la petició perquè consideren que aquesta promoció duplicaria amb escreix el nombre de cases actuals del poble, que són una vintena, i «trencaria l'actual equilibri natural i econòmic» basat «en la ramaderia i els serveis turístics».
En aquest sentit, Salvem Éller asseguren que, tot i demanar l'anul·lació completa d'aquesta promoció, no defensen una «protecció estricta del poble», sinó que volen que hi hagi un model de creixement basat en conceptes com ara sostenibilitat social, econòmica i paisatgística, la participació ciutadana i la rehabilitació.
El grup indica també que han recollit 2.100 signatures de suport, a través del web change.org, i que representen una vintena de famílies, si bé matisen que d'aquestes només tres viuen de manera permanent a Éller, que segons els censos més recents té tot just uns 20 habitants empadronats.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Applus Services va registrar un resultat net de 25,9 milions d'euros en el primer semestre d'aquest 2015, xifra que quadruplica l'obtinguda en el mateix període del 2014 (5,9 milions d'euros), ha informat aquest dimarts.
El resultat operatiu ajustat d'Applus es va situar en 83,1 milions d'euros entre el gener i el juny, un 6,8% més que en el mateix període de l'any passat.
La firma va elevar els seus ingressos un 10,2%, fins a 860,4 milions d'euros, gràcies al creixement dels ingressos inorgànics per les adquisicions a Xile i Nord-amèrica, i a l'efecte positiu dels tipus de canvi, sobretot per la depreciació de l'euro respecte al dòlar estatunidenc i altres divises de països on el grup opera.
El conseller executiu d'Applus, Fernando Basabe, ha destacat la "solidesa del model de negoci de la companyia en un entorn complicat en el mercat del petroli i el gas".
En línia amb les expectatives, el grup preveu obtenir aquest any uns ingressos orgànics similars als de l'any anterior a tipus de canvi constant.
"Amb el benefici que han suposat les adquisicions realitzades i amb els actuals tipus de canvi, s'espera que els ingressos siguin superiors als de l'exercici anterior", subratlla la companyia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Resultats eleccions municipals a Pont de Molins Resultats eleccions europees a Pont de Molins |
Tal i com s'indica a la guia de l'estudiant, el màster exigeix força dedicació per part de l'estudiant.
Realitzar el màster a temps complet significa que haureu d'assistir a classe o fer activitats on-line gairebé tots els dies de la setmana, a més de fer el pràcticum.
En termes globals, i estimant un mínim de 20 hores de treball global de l'alumne per crèdit ECTS cursat, la dedicació mínima exigible és de 1.200 hores globals de treball per a superar el màster que, dividides entre unes 30 setmanes de duració del mateix, suposa una dedicació mitjana de 40 hores setmanals.
Si esteu treballant, considereu acollir-vos al temps parcial ja que un cop matriculats de totes les assignatures, encara que podeu modificar la matrícula a temps parcial, no es retornarà l'import dels crèdits matriculats a temps complet tal i com s'indica a la normativa dels màsters universitaris.
El temps parcial significa que els estudiants heu de cursar el màster en dos cursos acadèmics, 30 crèdits el primer curs i 30 el segon.
En el cas de les especialitats presencials (Anglès, Català i Castellà i Ciències Naturals) haureu d'assistir a classe en funció de les necessitats acadèmiques (consulteu les assigantures de primer i segon any del temps parcial i els horaris de les especialitats presencials en l'enllaç de Especialitats UPF-UOC ). |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Professor titular de Dret Polític de la Universitat de Saragossa. |
També s'usa amb els verbs embullar i enredar.
A mesura que passa el temps s'embolica la troca, ho hem de resoldre ben aviat.
Li agrada molt d'embullar la troca; on és ell sempre hi ha raons.
troca, 'madeixa' — Probablement del llatí vulgar torca, 'feix de drap o herba cargolat', del llatí clàssic torques, 'collar, garlanda', amb metàtesi en tro- per influx d'altres mots començats en tro-.
És més, crec que ens agrada dir mentides.
Dir mentides és com dolç, un núvol de sucre esponjat de la fira.
Ens posàvem davant una ampolla de JB, que ell treia del seu maletí, i mentre la buidàvem, jo li deia mentides, i ell se les creia, bevíem a morro, i les apuntava a la llibreta de notes, i després les va defensar al judici on em van condemnar, no em feien fàstic les seues baves.
Mentir és molt sa si un es vol morir.
És una xalada veure la cara de la gent que escolta un mentider.
Si prens les pastilles que em donen a mi, tal vegada et costa més inventar, però encara hi ha possibilitats d' embolicar la troca.
Les falòrnies són polides, fins i tot la paraula fa goig.
Les biografies falses són les millors.
En Carles tornarà en qualsevol moment.
En acabat, l'Andreu s'hi pensa.
'Li conto els propòsits de la Lourdes?
Ja s'ho faran, val més no embolicar més la troca.
Es corda, s'allisa els cabells i se'n va.
La Marta es torna a dutxar, es posa el vestit jaqueta de lli de color de mel, agafa el cotxe fins al pàrquing del despatx i entra quan la reunió tot just comença.
Aquesta setmana el subscriptor proposa i RodaMots disposa.
La frase feta d'avui és un suggeriment de Montserrat Margarit, d'Olesa de Montserrat.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
El Tribunal Suprem (TS) ha acordat l'arxiu "per prescripció" de la investigació oberta contra el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Emilio Aragonés Beltrán, acusat de maniobrar a favor de la trama de les ITV catalanes.
En una sentència recollida per Europa Press, la Sala Penal del Suprem explica que el delicte va ser presumiblement comès entre 2006 i juny del 2010 i que, quan van passar els fets, abans d'una reforma legislativa, prescrivia als tres anys; estava imputat per negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics.
La sentència explica que, en aquest cas, el termini de prescripció comença el 21 de juny del 2010 --la data de l'últim correu confiscat-- i que el procediment es va dirigir contra el jutge el 2 d'octubre del 2013.
El Suprem va declarar aquest dia la seva competència per investigar al magistrat de la Secció Primera del contenciós Administratiu del TSJC pel suposat assessorament a l'empresa Certio.
Aragonés és el segon jutge investigat en la presumpta trama d'arreglar llicències, doncs el Suprem ja va jutjar i va suspendre per dos anys al jutge del TSJC Joaquín Ortiz Blasco després d'haver assessorat a empresaris que van recórrer a la seva sala litigis relacionats amb la concessió irregular de llicències d'ITV, una trama per la qual està imputat l'exsecretari general de CDC Oriol Pujol.
La Unitat de Vigilància Duanera havia constatat l'existència d'una sèrie de correus electrònics entre Ortiz i els empresaris del sector de les ITV Ricard P. i Enric M., què el magistrat els va assessorar quan aquests van presentar diversos recursos a la Sala que ell presideix contra resolucions relacionades amb la concessió d'estacions.
En aquests correus i suports informàtics "figura l'aforat aquí imputat (referint-se a Aragonés) com a remitent i receptor de diversos d'ells", prossegueix la sentència en el qual se li havia imputat i elevat la causa al Suprem.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Nova reunió de la Comissió Delegada, i nova pèrdua de temps per la intransigència de la direcció a moure ni un sol mil·límetre la seva posició, que passa per aplicar el Reial Decret sense posar un duro, tal com diuen en els seus mentiders pamflets contra el Comitè de Descansos.
Avui per a acabar la primera roda dels aspectes del RD 902, la direcció ha introduït el tema de la pluriactivitat i pluriocupació (fer hores fora de TB) i la seva màxima d'imposar-nos una clàusula en els contractes, tant dels que vinguin com dels que estem, que permeti despedir-nos si ens passem de les hores fixades pel govern.
Així és com la direcció vetla pels treballadors d'aquesta empresa?
La totalitat dels sindicats, inclosos els que no parlen, s'han mostrat en contra de pactar aquest tema amb la direcció i a seguir abordant-lo.
Es vol seguir amb la roda de temes, i se li recorda els punts acordats en l'acta del 14 de gener.
El següent quedava escrit com: nou calendari setmanal amb dos dies de descans.
Però la direcció ES NEGA A PARLAR DELS DOS DIES DE DESCANS SETMANAL.
Un altre incompliment d'allò que s'ha acordat en anteriors reunions.
Com tot el que vol incomplir en l'aplicació del RD 902.
Tornen a marejar la perdiu parlant de tot al mateix temps, temps de descans, temps de presència, en una mostra més de la seva poca predisposició a acordar quelcom decent amb els treballadors.
Se li insta per part de quatre sindicats a què negociïn d'una vegada, sense excuses barates, amb raonaments que impedeixin un conflicte cada vegada més evident.
La realitat és que el possible conflicte ve donat per la intransigència de Barberà, el responsable d'aquesta negociació per a la direcció.
Un personatge que es pensa que tot el que li ordenin que digui (en cada descans parla amb els estaments superiors) és de color de roses, com en els dibuixos aquells de Hanna Barbera, i que ens ho creguem.
Es pensen que els conductors/es som panolis, i en certa manera ho ha arribat a insinuar.
Aquest element està fent bo a Bonilla, almenys amb aquell hi havia un marge per a negociar.
En una clara intenció de menysprear als conductors i conductores.
El conflicte no s'ha judicialitzat, com vol la direcció, perquè volem que s'apliqui ja, que ens porti els dos descansos setmanals, i que tot el que ens aporti es comenci a rebre com més aviat millor.
Si es judicialitza estarem anys per a poder tindre el que és el nostre, i la direcció estalviarà un munt de pasta, part de la qual se la quedaren ells mateixos com a objectius, en compte de repartir-la als treballadors.
Igual que amb la seva proposta de negociar-ho en conveni a fi de manifassejar-ho al seu capritx.
Les propostes dels treballadors sí que s'han mogut de la posició inicial.
Hem entès les dificultats de la direcció per a aplicar-les, i se li han donat noves propostes.
Correcta també la intervenció de la majoria de forces sindicals que fluïxen pel mateix camí contrari a les imposicions de la direcció.
Sembla que s'arreplegui l'esperit de l'assemblea on els conductors/es primen l'interès del col·lectiu sobre el sindical, on els companys afiliats a qualsevol dels cinc sindicats estan barallant pels dos dies.
Se li ha dit que per a la pròxima reunió porten alguna proposta per a poder negociar, i no facin com fins ara, que no porten res de res.
Pel que es veu la negociació s'està acabant, i els responsables són aquests senyorets de la direcció que volen deixar a Barcelona sense autobusos (ells sabran per què), aquests senyorets que llencen companys contra companys en les portes de la cotxera, aquests senyorets que sí que tenen els seus temps de descans, que si tenen els seus dos dies de descans setmanal, aquests senyorets que cobren milionades per explotar els pobres conductors /es,..., i així podríem seguir i seguir.
LA DIRECCIÓ ÉS LA RESPONSABLE DEL QUE PUGUI OCÓRRER.
Recorda que el dissabte 9 de febrer els conductors/es de TMB estem convocats a manifestar-nos a la 6 del vespre en Plaça Universitat per a reivindicar la millora del nostre merescut descans i per a condemnar l'actuació repressiva dels Mossos d'Esquadra contra el company Teo.
Ja han anunciat la seva presència a Barcelona conductors/es de Pamplona i de Madrid i s'espera l'assistència d'altres ciutats.
A més també s'han adherit a la nostra convocatòria nombroses organitzacions socials, sindicals i polítiques.
Ja són més de 60 organitzacions les que recolzen aquesta mobilització.
[(El gros de conductors/es de TMB, junt amb les nostres famílies, encapçalarà la manifestació pel que és important la nostra presència.
El dia 9 rebrem el suport de la ciutadania de Barcelona i dels conductors/es de la resta de l'estat espanyol, no els defraudem, tots/es a la manifestació.)]
Aquest conductor té el trist mèrit de ser l'únic esquirol del triangle.
Estant tota la cotxera en vaga, va traure el primer cotxe de la línia 34, i per a realitzar esta "gesta" va haver de sortir de la cotxera acompanyat per la guàrdia urbana, davant de l'esbronc general dels companys/es.
Des del Comitè de Descansos volem fer una petita reflexió; Sr.
Serrano: faltant tan poc de temps per a retirar-se, què li va impulsar a obrar així?
No es dóna compte que se n'anirà repudiat per tots els companys i TMB no li donarà a Ud. ni les gràcies per semblant acció?
No es dóna compte que per damunt de tot s'ha humiliat a si mateix?
Vostè, que té aquest costum tan lleig d'estar constantment gorrejant tabac, quin company serà ara capaç de donar-li un cigarret?
Encallades les negociacions de TMB amb els conductors d'autobusos
• Els treballadors convoquen una manifestació per al dissabte 9 de febrer
Les reunions que han mantingut l'empresa Transports Metropolitans de Barcelona i els conductors d'autobusos no han servit per arribar a cap acord sobre els dies de descans i l'aplicació d'un decret de seguretat viària, ha explicat el president del comitè d'empresa, Saturnino Mercader.
Aquest és un dels dos motius pels quals els conductors han convocat una manifestació per al dissabte 9 de febrer, que començarà a les sis de la tarda a la plaça Universitat i comptarà amb la presència de conductors de Madrid i Pamplona i amb l'ajuda de desenes de plataformes veïnals, sindicals i antisistema.
També protestaran contra el que que consideren que va ser una desproporcionada actuació policial durant la vaga que van convocar per Nadal i en què suposadament un empleat va ser agredit pels Mossos d'Esquadra.
Veure en línia: Terra / Invertia
Avui ha fracasat la cinquena reunió de treball entre l'empresa i els representants dels treballadors
CGT amenaça amb noves mobilitzacions si TMB no negocia els descansos dels conductors d'autobusos
ISABEL FERNÁNDEZ MIRA [URL] El sindicat CGT, un dels convocants de la passada vaga de conductors d'autobusos de Barcelona, ha amenaçat
aquest dilluns amb dur a terme noves mobilitzacions si Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no comença a negociar els descansos dels conductors, després del fracàs de la cinquena reunió, que s'ha celebrat aquest dilluns.
De la seva banda, TMB ha fet referència de nou a la normativa europea que obliga a descansar diàriament 30 minuts dins de les jornades de més de sis hores de conducció i també ha recordat que l'empresa té l'obligació de controlar el temps de treball diari del conductor.
Transports diu que hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia, la qual confirma que "les pauses no són retribuïbles perquè així ho estableix el conveni vigent.
El comitè d'empresa convocarà una assemblea entre el 12 i 14 de febrer per decidir si realitzen noves mobilitzacions.
Segons ha informat a Efe el president del comitè d'empresa, Saturnino Mercader (CGT), entre els dies 12 i 14 de febrer decidiran en assemblea si fan noves mobilitzacions, després de la manifestació que efectuaran el 9 de febrer.
A la reunió d'avui entre la direcció i el comitè d'empresa TMB no ha volgut parlar sobre els dos dies de descans setmanal que reclamen els treballadors i que va ser la causa de les vagues d'autobusos que va viure Barcelona a final de l'any passat i principis d'aquest.
Segons el comitè d'empresa, durant la reunió només s'han tractat de les pauses en la jornada laboral diària dels conductors i no s'ha arribat a un acord, ja que el comitè vol que el temps de descans reglamentari, 30 minuts dins de jornades de més de sis hores de conducció, sigui retribuït per l'empresa.
TMB ha fet referència també a allò que estableix el decret, quan obliga a les empreses de transport a conèixer el temps de treball dels conductors, tant en la mateixa empresa com, en cas de l'ocupació, en altres empreses o com a autònoms, per poder verificar que no superen el màxim de 48 hores setmanals de mitjana en el còmput
La direcció ha proposat l'elaboració d'un model de declaració i els sindicats han considerat que l'empresa ho pot aplicar directament. |
- S'obri el termini de sol·licitud de la convocatòria 2009 referent a Projectes Singulars i Estratègics.
Resum: L'objectiu general d'aquest convocatòria és afavorir la cooperació estable i a mig termini entre agents públics i privats mitjançant l'execució de projecets d'I+D en determinats sectors.
Els projectes objecte d'aquesta convocatòria són: - projectes d'investigació aplicada - estudis de viabilitat tècnica previs a activitats d'investigació aplicada o de desenvolupament experimental - projectes de desenvolupament experimental - Accions complementàries: actuacions de difusió dels resultats de les activitats d'investigació científica i desenvolupament tecnològic adreçades a totes les entitats dels sectors empresarials
Requisits: Empreses, centres tecnològics, centres de suport a la innovació tecnològica, centres privats d'investigació i desenvolupament universitaris, altres centres privats d'investigació i desenvolupament sense ànim de lucre, organismes públics d'investigació, universitats públiques, altres centres públics d'investigació i desenvolupament, altres entitats privades sense ànim de lucre, altres entitats de dret públic, determinades agrupacions o sassociacions.
Per la naturalesa dels projectes, els sol·licitants hauran d'actuar en cooperació, essent indispensable la participació d'un organisme públic d'I+D, una Universitat (pública o privada) o, un centre públic d'I+D.
Termini: Fins al 23 de juliol de 2009.
Per tal d'obtenir la firma del representant legal i presentar la sol·licitud, les sol·licituds hauran de presentar-se a Son Lledó (Cati Miralles, ext: 3431) fins al 20 de juliol de 2009.
Per a més informació: http://osr.uib.es/infoconvoc/?opc=convoc&id=366 |
A dins de cada nevera s'hi troba una cartografia fragmentada de paisatges diversos i llocs més o menys llunyans.
Amb els "aliments viatgers" us proposem que construïu el vostre propi mapa de l'origen geogràfic dels productes que consumiu.
Enganxeu les fitxes al mapa i convertiu la nevera en una finestra per conèixer el món, els seus paisatges i els trajectes que fan els vostres "aliments viatgers"...
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
1 plànol de paper imantat en 3 parts |
Els sindicats asseguren que el consistori, basant-se en informes jurídics, els ha anunciat que deixarà d'aplicar alguns articles
Girona.-CCOO i CSIF han convocat per aquest divendres una concentració davant de l'Ajuntament de Girona per protestar contra el que consideren una "agressió" al conveni dels treballadors.
Els sindicats asseguren que el consistori, basant-se en sentències judicials i informes jurídics, els ha anunciat que deixarà d'aplicar alguns dels articles que tenen a veure amb les jubilacions anticipades, el pagament de triennis o l'increment de la massa salarial, entre d'altres.
El portaveu de la secció sindical de CCOO a l'Ajuntament, Rafael Navarro, diu que l'acord data del 2010 i que des d'aleshores s'ha anat prorrogant sense que cap de les part implicades el denunciés però que ara l'equip de govern ha decidit "incomplir-lo".
"Volem que es visualitzi el fet que ara que s'acaben les retallades a escala estatal, l'Ajuntament vulgui imposar les seves pròpies", insisteixen en un comunicat.
Fonts municipals admeten l'existència d'aquests informes però asseguren que estan treballant per trobar "l'encaix" que garanteixi preservar els drets dels treballadors i, alhora, complir la normativa.
Els sindicats afirmen que fins ara s'havien mostrat contraris a denunciar "l'Acord\/Conveni" durant els anys de retallades econòmiques i socials perquè tenien la "certesa" que l'Ajuntament "no voldria incloure, en un nou redactat, una sèrie d'articles que milloren la llei".
"Ara ens trobem que, tot i que el conveni encara és vigent, l'Ajuntament, en base a uns informes jurídics i econòmics, es disposa a incomplir alguns dels articles", asseguren en un comunicat.
Entre ells, els premis a les jubilacions anticipades o el pagament de triennis.
També denuncien que el consistori té la intenció de vincular la paga de setembre a un informe dels caps o bé atorgar les jubilacions parcials de "forma discrecional".
A més, asseguren que no volen incrementar la massa salarial en un 0,3% i diuen que l'Ajuntament considera "innegociable" convertir en funcionari al personal de la brigada, entre d'altres.
Navarro assegura que tot i que s'han acabat les retallades estatals, el consistori vol aplicar les seves i alerta que fa molts anys que gran part del personal de l'Ajuntament treballa en condicions precàries i amb "molt estrès".
Per això, han convocat per aquest divendres a les onze del matí una protesta davant de l'Ajuntament.
Animen als 1.200 treballadors municipals a sumar-s'hi amb "xiulets, olles i el que faci falta".
Trobar "l'encaix" jurídicFonts municipals han explicat que la setmana passada van comunicar als representants dels treballadors que hi havia informes jurídics que alertaven que alguns dels articles del conveni vigent no s'ajustaven a llei i que estan treballant per buscar "l'encaix" que garanteixi que es preservin els drets dels treballadors i que es compleixi la normativa.
"La voluntat política hi és", insisteixen.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Circuit de Jerez acollirà a partir d'aquest dimarts la segona fase d'entrenaments de pretemporada en les categories de Moto2 i Moto3, tres dies de proves en les quals els pilots de les dues categories esperen treure conclusions positives, després que la pluja fos la protagonista a València.
La setmana passada, la climatologia adversa a Xest va provocar que només es pogués rodar amb normalitat el primer dia, quan van liderar els francesos Fabio Quartararo (Estrella Galícia 0,0) i Johann Zarco (Kalex) a Moto3 i Moto2, respectivament, ja que en les altres jornades l'aigua gairebé no va permetre treballar.
A partir d'aquest dimarts, es celebren els segons entrenaments programats per a les categories mitjana i petita del Mundial, amb l'objectiu que tant equips com pilots puguin anar preparant la nova temporada de competició que arrencarà a Tastar el proper 29 de març.
S'espera la presència de tots els pilots que formen part de les dues classes amb l'excepció de l'espanyol Efrén Vázquez (Honda) lesionat en el primer dia de tests a València.
El pilot biscaí va caure a terra i va patir una fractura d'escafoide en el peu dret que l'obliga a descansar.
Després, ja en el mes de març i també en les mateixes dates, del 17 al 19, un altre cop tornaran les categories de Moto2 i Moto3 per portar a terme en el traçat de Jerez el tercer i últim test col·lectiu de pretemporada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La presidenta del grup parlamentari de CatECP, Jèssica Albiach, ha cessat aquest dilluns al coordinador del grup, Marc Grau, després d'acordar-ho amb la resta de diputats dels comuns que han "perdut la confiança" en ell, han informat fonts del partit a Europa Press
Les mateixes fonts han concretat que la decisió l'ha transmès la pròpia Albiach a l'executiva de CatComú a través d'un comunicat al que ha tingut accés Europa Press: "Us escric per informar-vos del cessament del coordinador per haver perdut la confiança de les persones que conformen aquest grup".
"Com ja sabeu perquè hem anat comentant-ho en aquesta Executiva, aquesta ha estat una decisió que hem anat meditant a llarg d'aquests temps i que avui ens veiem obligats a fer efectiva després d'haver esgotat tots els intents per arribar a una solució intervinguda", exposa Albiach sobre el ja excoordinador que era un home proper de la portaveu parlamentària dels comuns, Elisenda Alamany.
La presidenta del grup assegura que "en cap cas, aquest cessament s'ha realitzat per cap discrepància política", sinó que es duu a terme com una necessitat evident per millorar els mecanismes de la gestió interna, agilitar la presa de decisions i fer-la més transparent, afegeix.
En una reunió celebrada aquest mateix dilluns entre els coordinadors nacionals de CatComú i diputats del grup, Albiach ha anunciat que en els propers dies s'informarà des del grup de la persona que substituirà Grau en les tasques de coordinació de la formació en el Parlament.
Altres fonts de la formació han concretat a Europa Press que aquesta possibilitat estava sobre la taula del grup parlamentari "fa mesos", encara que arriba un dia abans que Alamany hi hagi decidit presentar un manifest crític amb la direcció.
Aquest escrit reivindica el soberanisme dels comuns i impulsa una nova plataforma 'Un nou futur en comú' per "superar els vicis i les inèrcies dels partits tradicionals que tenallen Catalunya en Comú".
Grau va ser el portaveu municipal de Terrassa en Comú i, després de les eleccions generals de 2016 en les quals la candidatura de CatECP amb Xavier Domènech al capdavant va guanyar a Catalunya, es va traslladar al Congrés per ser el coordinador del grup en la cambra baixa.
El retorn de Domènech a Catalunya per capitanear el projecte dels comuns en la comunitat va suposar també el retorn de Grau, que va assumir la coordinació del grup CatECP en el Parlament fins a aquest dimarts.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els experts diuen que el sector de l'automoció europeu i l'agricultura de l'Amèrica Llatina poden ser els més beneficiats de l'acord
Qui hi guanya i qui hi perd, amb l'acord entre el Mercosur (l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai) i la Unió Europea?
Els experts diuen que el sector de l'automoció europeu i l'agricultura de l'Amèrica Llatina poden ser-ne els més beneficiats.
Però tot està només embastat i la lletra petita de l'acord encara s'ha d'escriure.
El president francès, Emmanuel Macron, continua demanant garanties del compromís del Brasil de Jair Bolsonaro amb la lluita contra el canvi climàtic.
Els sectors agrícola i ramader comunitaris han deixat clar el seu malestar amb els termes del que s'ha fet públic fins ara, i entre la diplomàcia de més d'un país llatinoamericà hi ha neguit pel procés de ratificació que haurà de seguir l'acord en cada estat membre de la Unió, perquè no es pot descartar que hi pugui haver algun ensurt.
Però el pacte segellat entre els europeus i el Mercosur, vint anys després que es comencés a negociar, va molt més enllà de la revolució aranzelària que facilitarà les exportacions entre els dos blocs (i que permetrà a les empreses europees estalviar-se fins a 4.000 milions d'euros l'any, una xifra molt superior al que s'obté amb el Tractat de Lliure Comerç amb el Japó o amb el polèmic acord comercial amb el Canadà).
L'acord amb el Mercosur és també un missatge polític.
Una declaració de principis en plena onada proteccionista iniciada amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca el gener del 2017.
També representa la consolidació de la presència europea en una regió disputada i on ja hi ha molt en joc.
La Comissió ho explicitava, el mes d'abril passat, en una comunicació a l'Eurocambra sobre la relació de la UE amb l'Amèrica Llatina i el Carib.
La Xina rivalitza amb la Unió com a segon soci comercial a la regió -com advertia el document de l'executiu comunitari- i s'ha convertit en el soci que més creix en importància a la zona.
La Xina ja és avui el segon soci comercial més important de la Unió Europea després dels Estats Units, i la UE és el primer soci comercial dels xinesos.
Però malgrat aquest intercanvi bilateral, que suposa més de 1.500 milions d'euros al dia, i que Pequín s'ha alineat darrerament amb els Vint-i-vuit en la defensa del multilateralisme, la desconfiança de Brussel·les és palpable.
La UE considera la Xina un "competidor econòmic" i un "rival sistèmic", i així figura en els documents oficials.
Pequín aposta pels acords bilaterals, per l'expansió de les seves empreses i la utilització de la seva necessitat de productes de consum com a pista d'aterratge en una Amèrica Llatina necessitada d'exportacions i inversions.
Washington i Pequín estan immersos en una competició pels recursos naturals, els mercats, el control de la tecnologia i les dades.
Però, a diferència d'altres moments històrics bipolars, els Estats Units i la Xina són avui econòmicament interdependents a uns nivells totalment impensables entre els EUA i la Unió Soviètica de la Guerra Freda.
Enmig d'aquest context, la UE s'aferra al multilateralisme, a un sistema basat en regles compartides i en la cooperació biregional.
Un món cada cop més qüestionat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Girona B no va poder passar de l'empat contra el Mollet tot i avançar-se 3-0 en la primera part.
A banda de la remuntada, el matx va estar marcat per l'aturada d'un quart d'hora en la segona part després d'uns incidents a la graderia que van provocar que el col·legiat sol·licités la presència de les forces de seguretat.
Els de Javi García van fer una primera part quasi perfecta i efectiva.
Samu, Guilana i un gol en pròpia porteria de Suli van materialitzar la superioritat dels blanc-i-vermells i van deixar el partit, a priori, sentenciat.
En la represa, però, els gironins es van trobar amb un penal rigorós en contra que Masip va transformar en el 3-1.
Els nervis van aflorar al Girona B i ho va pagar car.
Jalal va fer el 3-2 i, un minut després de l'aturada pels incidents a la graderia, Chipi va firmar el 3-3.
Tot i que el marcador no es va moure, en el tram final els dos equips van tenir ocasions, però les més clares van ser per al Mollet.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
D'alguna manera, la vida política pública de Santiago Alba Rico (Madrid, 1960) va començar escrivint espectacles marxistes de titelles per al programa de televisió 'La bola de cristal', de TVE.
Durant més d'una dècada, ha viscut a Egipte i a Tunísia.
Als seus escrits, sovint usa la història real i la ficció literària, la intrahistòria i els contes, com a eina de combat discursiu.
Ara, canvia (o complementa) la seva manera d'intervenir políticament.
Ja no sols publica articles en mitjans alternatius com 'Rebelión': també encapçala la llista de Podem al Senat per la circumscripció d'Àvila.
Vam començar a fer les gestions per entrevistar-te com a Santiago Alba Rico filòsof i escriptor.
Ara, però, som també davant d'un candidat de Podem per a les eleccions generals.
M'agradaria seguir sent el mateix, perquè crec que és el millor que puc aportar: reflexionar, més que fer mítings.
Òbviament, la meva vida s'ha vist alterada durant la campanya i m'ha apropat a un àmbit que no és el meu i en el qual no em sento còmode.
Fa algunes setmanes, segurament estaríem parlant del teu llibre 'Islamofobia.
Sempre m'havia mantingut al marge, protegint allò que anomenem independència i que vol dir que ningú et fa cas.
Ara he d'assumir que et converteixes en un presumpte culpable per a moltes persones, sí.
No solament pels rivals de la dreta, també per companys de viatge que deixen de confiar en tu o que poden entendre que has perdut puresa.
"Dono suport a Podem perquè crec que és l'única força capaç de repolititzar la població"
Aquest escepticisme extrem és comprensible o és l'efecte d'alguns discursos interessadament antipolítics?
Precisament dono suport a Podem perquè crec que és l'única força capaç de repolititzar la població.
La política ha quedat associada als comportaments de casta o de trama, però s'ha de recordar que també té a veure amb altres coses.
Connecta la vida privada de la gent amb unes decisions que habitualment es prenen sense la seva intervenció directa.
I, en garantir que hi hagi institucions públiques, crea les condicions adequades perquè tots puguem cuidar-nos recíprocament.
Si no rehabilitem la política des de l'esquerra, l'alternativa és una despolitització que reforçaria el 'destropopulisme' i neofeixisme que ja creix en altres parts d'Europa.
Com a intel·lectual, què sents quan has d'adequar les teves declaracions al fet de representar un partit?
Passes de parlar només en el teu nom a haver d'integrar les teves paraules en una estratègia de partit que, a més, és una estratègia electoral.
En tot cas, vaig deixar clar que no anava a deixar de ser qui sóc.
"Les campanyes electorals tenen un vessant clarament teatral.
Descobrir que estàs actuant una mica és pertorbador"
Podem ha desplegat un aparell polític, sovint criticat pel fet de funcionar de manera massa centralitzada i intervencionista.
Després d'aquest treball intern, sents que pots opinar en nom del partit sobre qualsevol matèria rellevant?
Crec que en aquests moments, en l'àmbit intern, probablement com a conseqüència del desafiament electoral, hi ha molts més acords i menys divisions que abans.
Però és més fàcil estar d'acord entorn del 20-D i d'un programa que ha costat molt elaborar.
Les campanyes electorals tenen un vessant clarament teatral.
Descobrir que estàs actuant una mica és pertorbador, però també té efectes positius.
Com fem teatre en un camp de mines, com equivocar-se té conseqüències greus, moltes fissures es tanquen sincerament sobre l'escenari, amb solidaritat.
La qüestió nacional espanyola està sense resoldre des de fa 500 anys"
Parlant de camps de mines, s'han conegut algunes divisions internes a Podem al voltant dels sobiranismes català o basc.
Aquí parlo només en nom meu, però sempre he dit que crec que hi ha diversos temes incòmodes a Podem.
És problemàtic intentar ser una alternativa de govern quan la gent ha estat influenciada durant dècades per l'hedonisme de masses que assenyalava Pasolini, pels mitjans de comunicació, per un bipartidisme ancorat en els consensos de la Transició.
S'ha de canviar, aquesta gent realment existent, acceptant que és com és.
Hi ha diversos temes conflictius: el tema ecològic i del creixement econòmic, el de la immigració i els refugiats, la denominada qüestió nacional...
Una qüestió nacional que no sols és la de Catalunya i del País Basc, sinó la qüestió nacional espanyola, que està sense resoldre des de fa 500 anys i que hauríem d'abordar democràticament.
Els estats nació es construeixen a partir de la violència, i crec que allò que anomenem Espanya ha fracassat en innombrables ocasions.
Jo sóc ciutadà espanyol i el que vull és que hi hagi democràcia.
Estaria disposat a renunciar a territoris a canvi de democràcia.
Una certa esquerra mai ha entès que s'ha de donar la paraula a les nacions històricament existents.
Seria molt convenient que a Espanya hi hagués un govern que introduís un element que permetés una consulta vinculant, absolutament necessària.
I que els catalans decideixin si volen formar part d'un projecte comú, conservant el seu caràcter de nació amb una articulació constitucional que s'hauria de pensar, o si prefereixen ser independents.
A mi m'agradaria molt que hi hagués una esquerra catalana, gallega, espanyola i basca unides en un projecte comú, però crec que això només serà possible si els catalans, els bascos o els gallecs tenen el dret a decidir què volen fer.
Es tracta de construir una democràcia comuna... o diverses democràcies.
Perquè Espanya mai serà democràtica si no resol la qüestió fonamental de la seva fundació i construcció nacional.
"Em sembla terrible que dues forces com Podem i la CUP, que comparteixen moltes coses, caminin en paral·lel"
Alguns sectors independentistes estan molt arrelats en la preocupació econòmica, en lemes com "Espanya ens roba", però altres sectors cerquen una democratització i observen amb frustració l'absència de canals legals per assolir-la.
Entenc aquesta frustració democràtica que s'ha generat en una part de la societat catalana i de l'esquerra catalana.
M'uneixen llaços d'amistat profunds amb gent com David Fernàndez, a qui estimo moltíssim.
L'Estat obstaculitza la democràcia mateixa.
I puc entendre que, si no hi ha una via democràtica a la independència, es busqui una via independentista a la democràcia.
Al mateix temps, em produeix una certa amargor.
Aquests sectors entenen que l'única via a la democràcia és la independència, que la possibilitat d'una ruptura a Espanya s'ha tancat.
Altres creiem que la possibilitat encara hi és, però la posició de la CUP contribueix a tancar-la.
Em sembla terrible que dues forces que comparteixen moltes coses caminin en paral·lel, quan encara és possible evitar una restauració cosmètica i proposar una via democràtica cap a la lliure autodeterminació.
La majoria necessària per engegar un procés constituent espanyol sembla electoralment llunyana.
Hi ha una majoria de ciutadans espanyols que volen canvis a la Constitució però no pensen en un procés constituent.
Això ho hem de tenir en compte.
Però un govern de Podem podria obrir immediatament processos paral·lels, que la convocatòria d'un referèndum fos paral·lela a la proposta de canvis constitucionals.
Això s'hauria d'acompanyar d'una pedagogia des dels mitjans de comunicació i de la classe política, i d'una empenta des del carrer.
Pots dir-me que són massa factors convergents, però crec que la unilateralitat és un camí tancat que pot trencar esperances i generar retrocessos.
Ho dic valorant com valoro, i fins i tot admiro, la manera com la CUP està prenent les seves decisions polítiques.
Equivocades o no, crec que estan donant una lliçó de democràcia interna.
"Sectors de l'esquerra que estaven il·lusionats al principi amb Podem s'han sentit exclosos"
Al llibre 'Podem continuar sent d'esquerres?', afirmes que cal crear un nou llenguatge comú per construir un programa de sortida del capitalisme.
Molta gent, però, veu el rebuig de Podem a situar-se en l'esquerra com una tàctica.
Crec que Podem guanyava l'adhesió d'un sector social i perdia la d'un altre en cada moviment que feia.
Encara que era difícil abastar-los a tots, s'han fet coses tan malament que hem perdut elements de l'esquerra que hauria estat importantíssim conservar.
Això sí: s'ha de tenir en compte que Podem era un esquelet i s'havia de convertir un mol·lusc en un mamífer.
No es pot fer una cosa així, i en tan poc temps, sense que als ossos mateixos quedin rastres d'aquesta construcció precipitada.
Com la solidificació excessiva d'unes instàncies executives que eren necessàries.
El cost és evident: sectors de l'esquerra que estaven il·lusionats s'han sentit exclosos.
Dit això, crec que no es podien afrontar unes eleccions generals amb tanta rapidesa a través d'una organització com la de la CUP.
I també crec que aquest tacticisme no és tant una realitat efectiva com una il·lusió generada per l'ofensiva mediàtica.
I també per la decepció d'alguns sectors de l'esquerra que s'haurien pogut mantenir dins del projecte si les coses s'haguessin fet millor... però que també s'han comportat amb un elitisme democràtic molt rondinaire i negatiu.
Com valores aquestes posicions?
Crec que alguns no entenien què està en joc.
Que no entenien la gent a la qual ens hem de dirigir i que hem d'intentar canviar a través d'una repolitització.
També diria que teníem una finestra d'oportunitat que pot tancar-se en forma de capa de gel impenetrable, atès el context europeu i mundial existent.
Crec que l'escletxa està a punt de tancar-se i que Podem és la forma de posar-hi el peu.
Jo diria que el projecte és contrarevolucionari.
No actua contra aquesta revolució que, a parer d'alguns partits de l'extrema esquerra, estava en flor i Podem va fer avortar.
Actua contra la revolució neoliberal i alhora protofeixista que sí s'està produint a Europa.
Totes les generacions han tingut la sensació de viure un moment excepcional de la història, però crec que hi ha indicis objectius per pensar que, si deixem que la porta es tanqui, no tornarem allà on érem, sinó que assistirem a un retrocés de la civilització.
Podem ha fet diana amb el terme "casta" o amb la presentació d'un conflicte vertical a dalt – a baix...
Després de la irrupció estatal de Ciutadans, però, sembla que una part del vot del descontentament torna a la dreta.
Crec que l'electoral mai ha estat més volàtil.
Hi ha un vot prevaricador que assumeix un marge de corrupció associat a la defensa dels seus interessos més petits.
Hi ha un vot ideològic que, al contrari que en altres èpoques, és el més dretà.
I després hi ha un vot molt transversal, indignat, de malestar ètic, moral i polític, de gent que es va reconèixer en el 15-M.
És aquest vot sense ancoratge ideològic el que ha de tractar de gestionar Podem.
Jo crec que el partit ha intentat no desenganxar-se del vot transversal i, alhora, no fer concessions excessives al discurs hegemònic.
Ho ha fet amb una certa lucidesa, encara que algunes vegades de manera equivocada.
Però durant anys, si se'm permet el símil ciclista, un sector de l'esquerra en el qual m'incloc havia deixat enrere el gran grup.
Amb la crisi i l'esfondrament de la legitimitat del règim del 78, una certa majoria social s'ha desconnectat del règim.
Podem ha vist la possibilitat d'intervenir, però també ho ha fet Ciutadans.
És una batalla desigual; els nostres errors no seran innocus i menys encara quan Ciutadans està a l'aguait.
Entenc el risc que es paguin massa peatges, però em sembla fonamental posar el peu a l'escletxa abans que es tanqui i tenir una presència decisiva al Parlament.
"Fa anys que comprovem que tenir la raó, si et mantens al marge, només proporciona satisfacció personal: no solament no transformes la realitat, sinó que permets que empitjori"
A l'esquerra se li exigeix que millori la realitat i custodiï uns ideals.
Creus que ha aconseguit això Syriza, que podria aconseguir-ho Podem, que es pot fer una política digna en aquesta Espanya, en aquesta Unió Europea?
Si és impossible, sempre pots baixar del tren, denunciar-ho i lluitar per una altra via i amb més desesperació.
Jo crec que s'ha d'intentar i que Podem pot conciliar els ideals, sense els quals no arribarem enlloc, i una realitat molt dura on serà difícil penetrar amb les espines de la rosa dels principis.
Fa anys que comprovem que tenir la raó, si et mantens al marge, només proporciona satisfacció personal: no solament no transformes la realitat, sinó que permets que empitjori.
Després del 15-M, gent que venia d'una esquerra més clàssica va entendre que la intervenció era inajornable.
I que això t'obliga a fer algunes concessions.
M'ha costat molt, per exemple, acceptar els lideratges mediàtics.
Un dels fronts en què s'ha de moure Podem és el dels mitjans de comunicació.
A través dels mitjans, el teu missatge pot arribar a grans capes de la població, però ho fa deformat, com quan passes a través de l'aigua.
Distorsiona les veus, però hem d'acceptar-ho.
Només es pot aconseguir que la distorsió no es mengi el discurs si es mantenen oberts els altres fronts.
Crec que el partit, que ha denunciat les portes giratòries entre institucions i empresa, ha de mantenir obertes les portes giratòries entre les institucions i el carrer.
"El feixisme és el resultat d'una revolució fallida.
El retorn d'un gihadisme radical és el resultat de la revolució democràtica fallida de 2011"
Sovint fem discursos sobre fracassos de l'esquerra en clau europea, a 'Islamofobia' parles dels fracassos de l'esquerra àrab.
Creus que l'auge del gihadisme armat ve, en part, del fracàs a proposar un projecte social col·lectiu, un sentiment de pertinença més enllà de la religiositat?
En part sí, però no m'agradaria que féssim responsable de tot, allà on hi ha dictadures i intervencions imperialistes, una esquerra el màxim defecte de la qual és que s'assembla molt a l'europea.
S'ha de tenir en compte que les esquerres àrabs actuals neixen amb la Guerra Freda, molt prop de Moscou, i van haver de pactar amb dictadures presumptament laiques.
Es van allunyar de la realitat i el seu espai va ser ocupat per altres forces, per islamismes molt diferents, alguns de gihadistes i altres de perfectament compatibles amb la democràcia.
Recordo aquella frase de Gramsci que deia que el feixisme sempre és el resultat d'una revolució fallida.
El retorn d'un gihadisme radical que havia quedat fora de joc el 2011, juntament amb el retorn de les dictadures locals o la tornada de les intervencions militars internacionals, és el resultat de la revolució democràtica fallida de 2011.
Una part de la culpa sí la té una esquerra vella, molt europea i molt islamofòbica.
A Egipte i a Tunísia es va preferir pactar amb les restes de l'antic règim, abans que fer una veritable ruptura juntament amb els islamismes governants.
Des d'Europa, la recepta contra el fonamentalisme és bombardejar per respondre les bombes que responen els bombardejos, com ha fet França.
La resposta francesa no ha introduït cap novetat.
França està atacant des del setembre.
Des de fa més d'un any, 11 països estan intervenint en territori sirià.
També ho fan Al-Assad i Rússia.
Els atemptats de París i les bombes de França només afegeixen un sentiment emocional i intensament francès.
S'ha vist una pretensió xovinista de ser l'encarnació dels valors universals i dels drets humans, que aprofundeix en una dinàmica ja existent.
S'utilitzen els atemptats comesos per ciutadans europeus en territori europeu amb dos objectius: a l'interior, es retrocedeix en llibertats i en drets; a l'exterior, s'agreuja el problema matant més innocents.
És el que hem viscut des de l'11 de setembre de 2001.
I la islamofòbia vulnerabilitza alguns sectors socials, cosa que alimenta el terrorisme"
La por serveix per legitimar la desconfiança vers el musulmà...
La qüestió de la islamofòbia és vital.
Es produeix un doble terror a les bombes i a la pressió islamòfoba.
A França i a Bèlgica, en ple estat d'emergència, es tiren a terra portes de pisos per denúncies de veïns.
Quan un grup social es converteix en sospitós, tots estem amenaçats.
Les bombes només serveixen per alimentar els atemptats.
Els atemptats fan augmentar la islamofòbia.
I la islamofòbia vulnerabilitza més alguns sectors socials, cosa que alimenta d'alguna manera el terrorisme gihadista.
És un cercle viciós que només es pot trencar amb més democràcia, tant als països directament afectats per la guerra com als països occidentals que en bona part són responsables de la situació.
Parles d'aquestes portes esbotzades i d'aquesta estigmatització.
Com es pot desfer aquest estereotip d'un islam monolític, d'aquest altri estrany i llunyà amb el qual no hi ha entesa possible?
Algunes organitzacions estan començant a fer una tasca important de compartir la vida quotidiana, però no està a l'abast de qualsevol.
Al metro de París, a mesura que t'allunyes del centre, arriba un moment que només hi queden àrabs i subsaharians.
Hi ha una separació de fet que dificulta el contacte; per això calen polítiques institucionals i posicionaments dels intel·lectuals.
El problema no és tant el que la gent pensa i sent, sinó el que la gent se sent autoritzada a sentir.
I sembla que uns francesos considerats purs estan legitimats per sentir xenofòbia vers uns altres que no serien tan purs.
Quan es perden aquests tipus de complexos, com va succeir durant el nazisme i com comença a succeir a una França on el Front Nacional marca l'agenda política, hi ha un perill.
Es pot acabar tractant una minoria com es van tractar els jueus abans de la II Guerra Mundial.
En l'àmbit mediàtic, s'ha empatitzat amb el món àrab quan aquest altri s'assemblava més a nosaltres.
Com durant la 'primavera àrab'.
Sí, això succeeix a tots els éssers humans del món.
L'etnocentrisme és una realitat a combatre, però forma part del bagatge antropològic matusser de l'ésser humà.
Tots els pobles de la Terra senten més proper el dolor d'algú que s'assembla a ells.
Com dius, la 'primavera àrab' va ser una excepció de la islamofòbia perquè descobria un món més semblant.
Això va durar fins que les forces islamistes van guanyar eleccions.
Hi ha un cert fracàs a l'hora d'assumir la diferència?
A Europa, han fracassat clarament els dos sistemes imperants: el model anglès, un comunitarisme diferenciat on cadascú practica els seus costums als seus guetos, i l'integracionisme il·lustrat francès.
I tots dos han fracassat per un component de classe no resolt i per un component colonial, també a les metròpolis.
Hi ha una frase de Hegel que podria aplicar-se als semites o als àrabs: "L'única connexió essencial que els negres tenen amb Europa és l'esclavitud".
Es creu que alguns pobles només poden ser integrats en allò que considerem el progrés a través del colonialisme.
Sense revisar el component de classe, sense revisar el colonialisme intern i extern, mai hi haurà un reconeixement veritable de la diferència ni una possibilitat real de convivència.
"Plató escrivia que cada 200 anys es produïa un cataclisme i quatre persones rudes començaven de nou amb la història"
Planteges batalles ideològiques molt de fons, però som en una campanya electoral de missatges ràpids.
Què pot fer-hi un filòsof com tu, encara que també escrigui contes curts?
Les convencions mediàtiques ens fan prendre decisions morals complexes en el temps que trigues a llegir el titular d'un diari.
Així és molt difícil desmuntar o construir; només es pot destruir.
I aquest és el límit que s'imposa no ja als filòsofs, que estem bastant fora de joc, sinó als polítics.
Desgraciadament, crec que no hi ha cap retrocés possible en aquest aspecte.
Plató escrivia que cada 200 anys es produïa un cataclisme i quatre persones rudes començaven de nou amb la història.
Jo crec que, tret d'una catàstrofe nuclear que ningú desitja, estem condemnats a assumir aquest format on els polítics han de jugar al tenis.
En un context tan fràgil, ecològicament i armamentísticament, és molt perillós jugar al tenis quan s'hauria de jugar a escacs.
Al llarg de la xerrada han sorgit idees bastant pessimistes, fins al punt que t'he de preguntar què hi fas en una campanya electoral...
Les mateixes conclusions pessimistes que plantejo expliquen la meva decisió.
Em presento a les eleccions com un metge que va a injectar vacunes en una situació d'emergència.
Si un mestre viu una guerra, troba algun racó entre les runes per seguir fent classes als nens; si és metge, acaba operant d'urgència sota la resplendor d'una espelma.
Crec que a Espanya, encara que no visqui una situació com la siriana, l'educació i la salut depenen cada cop més de mestres i metges heroics.
La conservació de la civilització mateixa depèn, sobretot, de dones heroiques que mantenen el món en peu.
I jo em vull unir, mitjançant aquesta candidatura simbòlica, a aquells que cada dia estan sostenint aquest país en guerra.
Sí, em sembla que ha estat la concessió més gran que he hagut de fer per ser candidat.
D'alguna manera, estava obligat a usar-lo.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
Si per qualque altra causa estranya també s'escaigués que hom em triés de president d'Esquerra, així acabaria potser el meu discurs de reconeixement
–Doncs bé, sorors i frares, aquest és el programa.
Però ara un instant, que així vull enllestir.
Dient les sis síl·labes màgiques.
–Recordeu en Gilbert Becut, aquell qui cantava que l'important era l'arròs...?
No deia arròs – que no vol pas dir que l'arròs no sigui important, és clar!
L'arròs és molt important – per al món, i per als xinesos, els japonesos, sobretot per als catalans d'arreu.
Car, sorors i frares, hem portada la paella d'arròs de peix pertot arreu al món!
Aquest mot català és un dels més internacionals.
Gairebé tant com " revolució ", que també és una paraula catalana, en el sentit de trencar els ous i tombar la truita cap al cantó de la llibertat!
És un mot d'en Llull, clàssic literari català del segle tretzè, i qui d'il·luminat, gens, tu, gens ni mica.
En realitat, en Becut deia que l'important era la rosa; l'únic que ho pronunciava una mica malament...
Semblava que deia l'important és l'arròs, però deia l'important és la rosa.
D'altra banda cal dir, és clar, que aquesta cançó, com les millors cançons d'en Becut, fou escrita pel català Lluís Amade, d'Illa – d'Illa, al Conflent, vila preciosa, visitem-la amb el cor obert.
Illa de Conflent, el beneït Conflent, bressol dels catalans qui primers s'alliberaren de cap altre jou i esdevingueren independents – font de llibertat, doncs, pàtria primera d'en Miró i d'en Guifré, qui ja al segle novè inicien l'establiment definitiu de la nació més ferma qui mai habità ni habitarà la Terra.
Ah, el bon Lluís Amade, d'Illa, doncs, al Conflent!
El bon Lluís, la sabia llarga, el bon Lluís – la professó li anava per dintre, com a tot bon català, però part de la professó sabia projectar-la envant, en un esclat encantador, perquè era poeta, el bon Lluís – i, perquè era poeta, s'expressava poèticament.
I, com prou sabem tots els catalans – perquè no hi ha català de debò qui no sigui bon poeta – qui parla i diu poèticament, diu i parla molt més, molt més generosament i significativa – cada paraula catalana, perquè és dita per un poeta, val per tres, o per catorze, o per quaranta-cinc paraules d'una altra llengua – per això sembla que som dels qui parlem poc.
Cada paraula nostra val per vint mil de les dels nostres dissortats veïns, per exemple – com va dir el clàssic literari català Vicent Ferrer, al segle catorzè: Aqueixa gentota són " molt parlers " i al capdavall no diuen res.
Doncs per això, perquè som poètics, sabem que quan n'Amade i en Becut deien: L'important és la rosa, volien dir, l'important és el cony.
Ah, el cony – cald, mocós, forat de carn, amb aspecte de rosa qui mai no es marceix, i més flairós i delitós, sorors i frares, que mai no pas cap rosa!
Rosa mística qui els mascles homenatgem, humils, amb els plors de la nostra escurçonera – humil, humil – peluda, vescosa, llagrimosa, abatuda serp – perquè, és clar, cada català mascle és un altre Tirant – un altre Tirant! – cavaller amorós i ardit, i estrenu i campió.
I un poeta català, un català poeta – com dic, gairebé cada català com cal – quan diu un mot, en diu pel cap baix tres o quatre.
Quan diu s'ha acabat el bròquil, diu molt més que no pas dir el fet que hi ha una certa manca o fretura de verdura crucífera al rebost, oi?
Quan els catalans diem que l'important és la rosa, és a dir, que l'important és el cony, no diem que la reverencial serp o el trist verm (que fóra o representaria el piu, és clar) no siguin importants – només diem que el cony n'és més.
Tenim raó, potser sols entre els altres pobles qui han malmès aquest món fins al punt que si no el salvem nosaltres, no el salvarà ningú.
Car tots diuen que l'important són els ous i el moixó, ho diuen els companys sarraïns en llur llibret – no pot entrar en paradís a qui li manquin els òrgans de reproducció que els pengen com penjolls de pansit raïm intercruralment i crua.
I ho diu el llibret dels altres, allò que en diuen abusivament bíblia, com si de llibre només n'hi hagués hagut mai un, ignorants!
Hi diu al Deuteronomi: Qui a trucar vingui sense collons o amb la pitxolina esguerrada, no pas que se li badaran les portes del cel!
Nosaltres, sorors i frares, nosaltres l'important el cony!
Però, és clar, frares i sorors, qui diu rosa diu cosa!
Diem una paraula i en diem un munt.
I la cosa: el cony, l'úter, la matriu, el niu, el rovell de l'ou... d'allò de debò important té un nom.
I el nom de la cosa té sis síl·labes.
Comentaris tancats a Si per meteor fantàstic só de sobte imbuït déu
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
BARCELONA, 25 maig (EUROPA PRESS) -
El líder de CiU a l'Ajuntament de Barcelona i exalcalde de la ciutat, Xavier Trias, demanarà en el ple de divendres a la primera edil, Ada Colau, crear una regidoria de Seguretat i nomenar un edil responsable de l'àrea, ha explicat el portaveu del grup municipal, Joaquim Forn, que ha avisat que s'ha "trencat la confiança entre la Urbana i el Govern".
Ha criticat aquest dimecres en una roda de premsa que la dedicació de Colau a la Seguretat ha estat "absolutament pobre" i que la gestió de l'àrea ha estat insuficient amb la del seu comissionat, Amadeu Recasens, i després ha insistit que les relacions entre el Govern municipal i la Guàrdia Urbana estan absolutament deteriorades, en les seves paraules.
Forn ha assegurat que la situació no només es deu als disturbis després del desallotjament de l'antiga sucursal ocupada de Gràcia coneguda com a 'Banc Expropiat' --incidents que ha condemnat--, sinó també a "distanciaments constants en matèria de Seguretat" i la resposta davant del top manta.
Preguntat per si els disturbis pel 'Banc Expropiat' són similars als produïts després del desallotjament del centre ocupat de Sants Can Vies --durant el mandat de CiU--, Forn ha dit: "S'ha donat un missatge de permissivitat per part del Govern municipal que no ajuda a combatre aquests fenòmens."
Després d'expressar el seu suport a la Guàrdia Urbana i als Mossos d'Esquadra, el portaveu de CiU ha avisat el Govern de Colau: "No es pot estar de dos costats: si estàs al costat dels antisistema, no prendràs les mesures necessàries per combatre la situació."
Ha explicat que CiU preveu presentar una declaració institucional en defensa de la recorreguda Llei 17/2015 d'Igualtat efectiva entre homes i dones, en què expressa el "rebuig a les interposicions sistemàtiques de recursos judicials per part del Govern espanyol contra les iniciatives democràtiques catalanes".
El grup municipal també portarà al ple una proposta perquè el Govern municipal "rectifiqui el seu posicionament respecte a les noves directrius que de manera unilateral ha establert" per a la redacció dels avantprojectes de la cobertura de la Ronda de Dalt i recuperi el compromís que l'Ajuntament va adquirir amb els veïns, segons Forn.
A més, CiU preguntarà per les accions que ha impulsat el Govern municipal fins ara i la calendarització per adoptar mesures cap a la regulació del treball sexual a la ciutat, després que apostés per crear un marc normatiu de les condicions de l'exercici voluntari de la prostitució.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Luis Bárcenas, extresorer del PP, ara jutjat a l'Audiència Nacional pel cas Gürtel, pel qual Mariano Rajoy ha declarat com a testimoni, va encunyar el terme de «comptabilitat extracomptable», per definir els comptes que ell portava del partit.
Bárcenas, no obstant, no ha inventat res, tret de la possible troballa semàntica.
La comptabilitat, aplicada a les empreses, bancs i partits polítics, no és una ciència exacta, sinó una disciplina més interpretable que les declaracions de Mario Draghi o de qualsevol polític.
La presentació dels resultats dels cinc grans bancs espanyols –Santander, BBVA, Caixabank, Bankia i Sabadell– del primer semestre del 2017 són l'altra demostració que la comptabilitat –en aquest cas financera– és, sobretot, opinable, si no imaginativa, cosa que no impedeix que sigui real.
Això afirmen els auditors, que consideren que aquests comptes representen fidelment la realitat de les entitats.
Nonés hi ha un problema, i és que de vegades els auditors no l'encerten o no són prou explícits i aleshores arriba la tragèdia.
És el que va passar amb Bankia, abans del seu rescat, i el que va tenir lloc al mes de juny amb el Banco Popular, presidit per Emilio Saracho, quan «en hores vint-i-quatre», com una comèdia de Lope de Vega, va perdre tot el valor, com si tot fos «extracomptable».
Els cinc grans espanyols han guanyat 7.966 milions en el primer semestre del 2017, el 21,2% més que el mateix període de l'any anterior.
Els beneficis a Espanya –cal descomptar l'activitat internacional dels bancs que presideixen Ana Botín i Francisco González– van ser de 2.856 milions, el 17,6% més els sis primers mesos del 2016.
Bones dades i bones notícies, perquè és important que els bancs guanyin, encara que per als menys informats sigui impopular i munició per a demagogs.
Els resultats dels bancs a Espanya, tot i que bons, tenen lletra menuda.
No és «extracomptable», però d'haver-n'hi, n'hi ha. Per exemple, el negoci típic bancari, el marge d'interessos, segueix sense agafar impuls, menys per a CaixaBank, que aconsegueix que creixin el 15,1%.
En tots els altres casos cau, des de l'11,4% de Bankia fins al 0,3% del Sabadell.
Les comissions, no obstant, van vent en popa, pugen el 14% per al conjunt dels cinc grans, arriben als 4.062 milions i són la clau dels beneficis.
Finalment, el Santander, tal com va explicar el seu conseller delegat José Antonio Álvarez, ha tornat a fer els comptes del Banco Popular, després de quedar-se'l després del seu col·lapse, i li surten unes pèrdues de 12.000 milions que, sens dubte, són reals, però que alimenten els dubtes sobre la verdadera situació d'aquesta entitat abans de la intervenció.
Sembla un exemple paradigmàtic de comptabilitat extracomptable i algun dia algú –com en el cas de Bárcenas– ho haurà d'explicar.
Els bancs, per fortuna, van millor, però tenen feina pendent, mentre dels Estats Units arriben rumors de la reaparició de productes subprime, ara per finançar cotxes. |
TRE/449/2007, de 22 de novembre, per la qual s'estableix el calendari de festes locals a la Comunitat Autònoma de Catalunya per a l'any 2008.
Vist que els ajuntaments de la Comunitat Autònoma de Catalunya han formulat les propostes sobre les dues festes locals, corresponents al seu municipi i agregats;
Atès que en les localitats respectives les festes locals tenen el caràcter de dies inhàbils a efectes administratius, d'acord amb l'article 48.7 de la Llei 30/1992;
Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.
(Si el vostre missatge fa referència a un article publicat a la Web, o a una pàgina que conté més informacions, podeu indicar a continuació el títol de la pàgina i la seva adreça URL.)
Si us plau, deixeu aquest camp buit: |
Comença el nou curs i amb ell torna la nostra activitat!
I La Xarxa arriba aquest cop amb una nova eina per comunicar-se, el Butlletí de La Xarxa.
Amb ell us informarem cada mes de les nostres activitats a la ciutat per tal que coneixeu com treballem en favor de la convivència a Santa Coloma de Gramenet.
A més, detallarem la nostra planificació futura perquè vosaltres també pugueu involucrar-vos!
Durant aquest mes d'octubre, a La Xarxa hem continuat treballant l'estratègia d'abordatge dels rumors.
Una trobada per compartir experiència amb més de cinquanta ciutats de l'Estat que també lluiten contra la desinformació.
Un dels punts de la trobada va ser la presentació d'un estudi comparatiu entre les estratègies de Getxo i Santa Coloma en aquesta qüestió.
Dins del programa Centres per la Convivència, hem realitzat diferents activitats als instituts colomencs.
A l'Institut Terra Roja hem treballat tant amb l'alumnat com el professorat.
Amb els i les joves, a partir de tres tallers de l'assignatura Monitoratge i Mediació.
L'objectiu és millorar les habilitats de comunicació, emprant estratègies mediadores per a dinamitzar els patis.
En el cas dels professors, amb un tastet en Pràctiques Restauratives.
En elles es presenten els cercles de diàleg com una metodologia que permet analitzar els conflictes i construir relacions de confiança que generen comunitat.
A l'Institut Puig Castellar, hem realitzat la formació amb l'alumnat que forma el projecte GIUP, amb la col·laboració del Centre d'Informació i Recursos per les Dones (CIRD) i l' Àrea de Salut.
Per tal de treballar de manera conjunta amb tots els instituts participants en Centres per la Convivència, es dóna inici al Seminari de Coordinació de Centres per la Convivència.
Amb aquest seminari es busca consolidar estructures de representació de les iniciatives que es realitzen als centres de la ciutat i crear una xarxa local d'intercanvi d'experiències.
Deixant de banda CxC, des de La Xarxa també estem sempre actius en les activitats que treballin per crear comunitat a la ciutat.
Per això, hem estat presents a la sessió d'aquest octubre de l' Espai de Reflexió Entorn la Infància i Adolescència de Santa Coloma de Gramenet.
EREIA fa 25 anys que treballa a la ciutat afavorint l'intercanvi i interacció de serveis amb els i les més joves.
I de cara al pròxim novembre, ja estem treballant en la preparació del Ravaleando 2019!
Participem en la seva comissió amb tot un seguit d'associacions i tècnics de la ciutat per tal que el 30 de novembre el barri del Raval pugui tenir al seu abast activitats perquè tothom gaudeixi de la festa.
Espais de treball on trobar-nos:
Per seguir les activitats en les quals La Xarxa de Valors participa en el dia a dia, seguiu-nos a les xarxes socials.
Tant a Twitter com a Facebook, podreu conèixer al detall el que fem.
Entre les publicacions més destacades d'aquest mes teniu el nostre seguiment de les jornades 'Ni putes ni princeses, dones lliures', organitzades a Santa Coloma en commemoració del Dia Internacional contra l'explotació sexual i el tràfic de dones, nenes i nens.
O la nostra tasca en la formació del projecte GIUP de l'Institut Puig Castellar.
Els estudiants van participar en els nostres tallers d'Estereotips i Rumors, Gestió Positiva de Conflictes, Pantalles i Igualtat de gènere.
El projecte pretén millorar les relacions interpersonals i la convivència de la comunitat educativa al centre.
A més, amb el nou curs, des de La Xarxa us volem ajudar a entendre millor la realitat social a través de les paraules.
Per això, cada setmana definirem a les nostres xarxes algun terme del nostre Vocabulari d'acollida per a la Interculturalitat.
Si vols formar part de La Xarxa de Valors, omple el nostre formulari o escriu-nos a [EMAIL]. |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Desenes de milers d'evacuats, vint-i-una persones mortes i noranta barris inundats és el balanç, de moment, de les inundacions a la regió de la capital d'Indonèsia, Jakarta.
L'autòpsia i la inspecció confirmen la versió de la detinguda que li va donar 4 capses de fàrmacs i la va posar a la banyera
Avui passarà a disposició judicial
Els estats de Victòria i Nova Gales del Sud són les més afectades pels incendis sense control que cremen a Austràlia, i que ja ha causat la mort almenys a 12 persones i n'hi ha moltes de desaparegudes.Centenars...
El vehicle pesant transportava gasoil però no s'ha produït cap vessament
El sinistre ha obligat a donar pas alternatiu a la via durant unes dues hores
Els Mossos d'Esquadra de la comissaria de Girona van arrestar el passat 27 de desembre un home com a presumpte autor de quatre delictes de robatori amb violència i intimidació.
Uns 2.500 bombers combaten els més de cent focs actius a la costa de Nova Gal·les del Sud
La dona va dir-li per Messenger que havia donat pastilles a la nena, de 10 anys, i que després l'havia afogat a la banyera
Quan els mossos van arribar van trobar la víctima i van detenir la mare
Els galejadors pujaven amb els trabucs quan va explotar la pirotècnia
La víctima, un home de 31 anys i nacionalitat francesa, ha estat traslladat a l'hospital en estat greu
Els Mossos han obert una investigació per localitzar l'agressor |
Col·lectius antisistema de Manresa, entre els quals hi ha Arran, Endavant, la CUP, Alerta Solidària i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), van denunciar ahir que Manresa és «una de les ciutats amb actuacions policials més qüestionables en els darrers anys» i que, amb l'arribada de la sentència del procés, «la repressió ha escalat de forma molt greu».
Segons aquests col·lectius, és «ara que es troben molta més gent al carrer que augmenta la violència policial».
Aquests col·lectius de Manresa afirmen que les forces policials actuen amb més contundència quan la gent «porta l'ordre establert al límit».
Per tot plegat, els col·lectius anticapitalistes denuncien la «brutalitat policial exercida durant tota la setmana arreu de Catalunya pels cossos policials del Govern de Torra» i exigeixen «la dimissió immediata del Govern 'efectiu' i en especial del conseller d'Interior Miquel Buch, així com la dissolució de la Brigada Mòbil».
Aquests col·lectius també condemnen l'actuació policial de dimecres al vespre després de la protesta davant de la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa, en la qual els Mossos d'Esquadra van perseguir corrent i en furgoneta els qui tornaven cap a casa. |
Els Mossos d'Esquadra han detingut a Lleida un home de 31 anys i nacionalitat ghanesa, Maxwell T.A., com a presumpte autor de quatre delictes de robatori amb violència i intimidació i dues faltes de lesions, ha informat aquest dissabte la policia en un comunicat.
El fet que va motivar la detenció va ser l'assalt aquest dijous a una carnisseria del carrer dels Agustins de Lleida, on el detingut va entrar armat amb una pistola i va agredir la dependenta malgrat que aquesta li havia entregat la recaptació.
La policia va aconseguir capturar el presumpte assaltant als pocs minuts malgrat que el detingut va intentar donar-se a la fuga al detectar la presència dels agents dels Mossos d'Esquadra.
Una vegada detingut, els Mossos van trobar indicis que relacionen el detingut amb altres tres robatoris violents comesos entre el 12 de desembre i el 6 de gener també en diversos punts de Lleida.
En tots els casos les víctimes eren dones i van ser assaltades per l'esquena mentre entraven al portal d'un edifici o esperaven l'ascensor, i dues d'aquestes van patir lesions de caràcter lleu.
El detingut té nombrosos antecedents i pròximament passarà a disposició judicial al jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Lleida.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En poc més de quatre anys, la barcelonina Greta Fernández ha passat de ser pràcticament una desconeguda a ser un dels noms més cobejats per a cineastes, realitzadors i marques de roba.
I tot això perquè aquesta model, fotògrafa, "influencer" però, sobretot i abans que res, actriu de cinema i teatre, té una de les carreres més fulgurants de l'escena catalana i espanyola actual.
Filla d'actor i d'escriptora, es va formar a Barcelona, Madrid i Nova York, abans d'impregnar-se de l'olor que fa la colònia, posar-se a 'La propera pell', d' Isaki Lacuesta, reivindicar una adolescent anomenada Amanda o ser víctima d'una malaltia dominical.
Ara, després de viatjar a la Galícia rural del 1900 amb Natalia de Molina, assegura que el seu pare és un lladre, això sí, a la ficció, que ningú no se'ns espanti.
Per tot això, avui la convidem a l" Àrtic ', on sabem que el llinatge dels Fernández no només té present, sinó també molt de futur.
A 'La hija de un ladrón ', Greta Fernández és la Sara, una jove de classe baixa que viu en una barriada de Barcelona amb fill recent nascut.
Lluitadora incansable, fa totes les feines que pot per aconseguir sortir de la precarietat.
Un dia, el seu pare surt de la presó i torna a estar present en la seva vida.
I tot i que ella el necessita, és una figura important, no vol que aquest retingui la pàtria potestat del germà petit de la Sara, perquè també és conscient que és algú tèrbol, amb uns accessos d'ira que intuïm a mesura que pare i filla van trobant-se i parlant l'un amb l'altra.
Amb 'La hija de un ladrón', la cineasta Belén Funes presenta el seu primer llargmetratge, que li ha valgut una bona acollida en festivals i una Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià per a Greta Fernández.
L'actriu Greta Fernández ja fa uns anys que es dedica al món de la interpretació, però fins ara no havia tingut l'oportunitat de protagonitzar un llargmetratge.
En realitat, aquest 2019 ha estat un molt bon any per a la filla d' Eduard Fernández, que va començar amb la presentació d' 'Elisa y Marcela', d' Isabel Coixet, en què compartia cartell amb Natalia de Molina.
Ara, amb 'La hija de un ladrón', acumula bones crítiques i premis, com la nominació a la millor actriu als premis José María Forqué, que s'ha sabut avui mateix.
Amb uns inicis com aquests, sembla que el nom de Greta Fernández sonarà molt en el futur.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Aquest local nouvingut al món del xurro, obert a l'octubre del 2014, és una visita obligada per a tots aquells que lamentin la desaparició progressiva de l'acte de berenar a les societats contemporànies.
Un local antic del Born restaurat amb molt bon gust acull aquest establiment on el prestigiós mestre xocolater Oriol Balaguer ofereix un assortiment de xocolates acompanyades de creps, xurros i, atenció, el que ha guanyat el premi al millor croissant artesà de mantega d'Espanya. |
Aquest contingut ha estat pagat per un anunciant i produït per l'equip de l'ARA
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
CaixaBank inverteix en biometria i innovació per garantir la seguretat financera de les persones
La privacitat i la seguretat, tant la individual com la de l'entorn, són dos béns que tota persona desitja preservar.
En aquest sentit, reconèixer allò que sentim, allò que fem, allò que analitzem, és primordial.
Tant, que forma part dels primers aprenentatges.
Per exemple, un bebè necessita tot just entre 30 i 60 dies per aprendre a identificar perfectament els seus pares.
El reconeixement de l'olor, la veu i la cara és la primera habilitat que desenvolupem quan arribem a aquest món, i durant la vida la fem servir de manera natural, inconscient gairebé.
Avui, les màquines estan aprenent a fer exactament el mateix.
Segons els experts, la tecnologia més segura i còmoda que existeix.
Per això CaixaBank inverteix en biometria i innovació, per garantir la seguretat financera de les persones.
L'escàner de retina, les empremtes dactilars i el reconeixement facial apareixen com les solucions de futur
El diccionari ens explica que la biometria és l'estudi dels paràmetres, ja siguin físics o de comportament, per identificar de manera inequívoca una persona.
Traslladat a la tecnologia i als serveis, això vol dir escàners de retina, empremtes dactilars o reconeixement facial per accedir al mòbil i les seves aplicacions o per activar i entrar al cotxe, a casa o a l'oficina, per exemple.
O per poder utilitzar serveis com el transport públic o altres de mobilitat.
O per retirar diners o fer operacions en un caixer automàtic.
Perquè l'iris dels ulls, les empremtes dels nostres dits i els trets de la cara, però també l'olor del nostre cos, les venes del palmell de les mans o fins i tot els batecs del cor ens fan únics i, per tant, identificables.
Cal pensar que es preveu que la biometria creixi un 2.500% en els pròxims anys.
Ens estem acostant, doncs, a aquell moment en què oblidar-se o perdre les claus (d'on sigui) ja no serà una complicació de proporcions considerables.
I qui diu les claus diu el pin de la targeta bancària o la contrasenya de l'ordinador o de tantes aplicacions que ens en demanen.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.