text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Van investigar la interpretació de 'L'himne dels pirates' a la festa de final de curs de l'Escola Musical Ireneu Segarra, de Palma
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La policia espanyola ha tancat la investigació per incitació a l'odi que havia obert arra de la representació aquest cap de setmana passat de 'Himne dels pirates' de 'Marc i Cel' per part dels alumnes de l'escola Irineu Segarra de Palma.
Segons va publicar ahir El Mundo, alguns pares s'havien exclamat per frases de la lletra d'una cançó, i la policia va investigar concretament la cançó titulada 'Himne dels pirates'.
Els alumnes de l'escola, que tenen entre deu i tretze anys, van aparèixer vestits de negre i descalços interpretant la cançó que, en paraules d'El Mundo, contenia 'lloances a Al·là' i celebrava 'l'extermini dels cristians'.
La cançó és interpretada per la tripulació del vaixell on succeeix l'obra, integrada per pirates moriscs.
La penúltima estrofa diu així: 'I arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians, que cantarem la gran victòria dels fidels valents fills d'Al·là.'
Segons El Mundo, la mare d'un alumne d'aquesta acadèmia va manifestar la disconformitat amb l'elecció de la cançó triada, perquè va considerar que incitava a l'odi.
Avui, fonts de la policia espanyola han explicat a l'ACN que, després d'haver analitzat els fets, han comprovat com efectivament era una lletra inclosa en l'obra i que no es podia considerar que es fes incitació a l'odi o apologia del terrorisme.
En la notícia del diari també hi intervé un representat del centre, que explica que Mar i cel és una obra cabdal de la literatura catalana i que la denúncia treu la cançó de context.
Així mateix, defensa la tria de la roba, adduint raons d'il·luminació, i el fet que els nens anessin descalços, per a no fer soroll sobre l'escenari.
El fragment pertany a l'adaptació que va fer la companyia Dagoll Dagom, que va interpretar en tres etapes: la primera entre 1988 i 1990 al Teatre Victòria, la segona entre 2004 i 2006 al TNC i una tercera el 2014 i 2015.
Precisament, el director de la companyia Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, va lamentar en un piulet a Twitter que 'la ignorància és molt atrevida', i va avisar que calia conèixer el context en què es canta aquest fragment de l'obra.
Cal conèixer el context en què es canta l'himne dels pirates!!
La ignorància es molt atrevida! https://t.co/xY6ZQLuDav
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
La pancarta del Republiquem s'ha fet visible a l'Ajuntament de la Vall d'en Bas aquest matí.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
El documental se centra en el projecte insígnia del Programa UB de suport a persones refugiades: el Curs de transició a la universitat, cofinançat per la Universitat i l'Ajuntament de Barcelona.
El Paranimf de l'Edifici Històric de la UB ha acollit aquest dilluns l'acte «Barcelona, ciutat i universitat refugi», organitzat per la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament.
En aquest acte s'ha presentat i projectat el curtmetratge documental Universitat refugi, que recull les accions de promoció i suport que les dues institucions porten a terme per facilitar l'accés a la universitat de persones refugiades.
Després de la projecció del documental, ha tingut lloc el concert «Música per la vida i la dignitat», a càrrec del conjunt musical Orpheus XXI, un projecte impulsat pel mestre Jordi Savall i integrat per músics refugiats i immigrants procedents de diversos països.
Presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, a l'acte també hi han intervingut l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el concertista, pedagog i investigador Jordi Savall, doctor honoris causa per la UB i ambaixador de la Unió Europea per al Diàleg Intercultural (2008), i Pau Faus, director del documental Universitat refugi.
«La universitat no pot ser aliena a les realitats que viu el nostre món», ha manifestat el rector en la seva intervenció.
«Conscients de les nostres responsabilitats, el 2015 la UB va posar en marxa el Programa de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte ».
Elias ha destacat el «caràcter pioner» de la iniciativa i ha mostrat el seu agraïment a totes les persones i institucions involucrades, molt especialment a l'Ajuntament de Barcelona.
El rector ha tancat la seva intervenció amb el desig d'ampliar el programa a totes les universitats de l'Estat que s'hi vulguin afegir, «ja que, per poder construir un futur millor en un món digne i lliure per a tothom, necessitem les capacitats de totes i tots.
És en aquest sentit que parlem de la UB com a universitat inclusiva», ha conclòs.
Per la seva part, l'alcaldessa Ada Colau ha recordat que només un 3 % de les persones refugiades tenen accés a l'educació superior, i ha afirmat que «això és una vulneració de drets fonamentals, una de tantes vulneracions de drets humans que pateixen».
Per aquest motiu, ha volgut agrair al rector i a la Universitat de Barcelona l'organització de l'acte d'avui, conjuntament amb el Departament de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament.
Segons l'alcaldessa, el Programa de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte demostra que «no ens resignem i posem imaginació, invenció i desig de construir una ciutat millor» amb solucions locals que donen resposta a problemes globals.
L'alcaldessa també ha expressat que cal «parlar clar».
«El fenomen migratori ens ha de preocupar a totes, tant per aquelles persones que fugen de la guerra, de la misèria o de la vulneració de drets humans, com per les que fugen de l'emergència climàtica», ha afirmat.
El setembre de 2015, arran del desplaçament massiu de persones refugiades procedents de Síria, la Universitat de Barcelona, conscient de la crisi d'asil a escala global, va decidir crear el Programa UB de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte, coordinat per la Fundació Solidaritat UB.
Entre altres accions, aquesta iniciativa inclou beques de matrícula universitària, opcions d'allotjament i cursos d'aprenentatge d'idiomes.
Igualment, el Programa organitza activitats d'informació, formació i sensibilització sobre la crisi del dret d'asil i engloba la participació de la UB en projectes europeus i de dimensió internacional com inHERE (Higher Education Supporting Refugees in Europe) i RESCUE (Refugees Education Support in MENA countries).
Per desenvolupar aquestes activitats i projectes, el Programa ha creat una xarxa interna de treball amb una vintena de grups, departaments i àrees de la UB; una xarxa interuniversitària de col·laboració, i una xarxa externa a la Universitat, que inclou acords amb administracions públiques, centres educatius, empreses i entitats que treballen en l'àmbit del refugi.
En aquest sentit, el Programa ha estat seleccionat per al Catàleg de bones pràctiques en l'acollida de persones refugiades del projecte inHERE com un exemple d'enfocament estratègic amb voluntat de sostenibilitat, i ha estat replicat pel Programa d'acollida d'estudiants refugiats del Líban de la Generalitat de Catalunya.
Un dels primers acords de col·laboració del Programa UB de suport a persones refugiades va ser amb l'Ajuntament de Barcelona, a través del Departament de Justícia Global i Cooperació Internacional, amb qui la Universitat impulsa i cofinança el projecte insígnia de la iniciativa.
Es tracta del Curs de transició a la universitat, un curs oficial d'extensió universitària que consta de tres mòduls: aprenentatge simultani de català i castellà i coneixement de l'entorn sociocultural; nocions sobre drets humans i cultura de pau, i preparació per a la inserció laboral.
Per a aquest curs, que enguany arriba a la tercera edició, anualment es concedeixen quinze beques a estudiants en situació de vulnerabilitat econòmica i de drets humans.
Aquestes ajudes inclouen allotjament, suport acadèmic, mentoria, assessorament jurídic, assistència psicològica i suport per a la incorporació al món laboral, entre altres prestacions.
Una vegada superat el curs, i si compleixen els requisits d'accés, els i les estudiants poden matricular-se a l'oferta acadèmica de la UB, i continuen gaudint de l'acompanyament del Programa.
Quan finalitzi aquesta tercera edició, ja seran 45 els joves que hauran fet el curs.
L'experiència de dos dels estudiants d'aquest curs centra el curtmetratge documental Universitat refugi, dirigit per Pau Faus i produït per Nanouk Films, que contextualitza i explica la col·laboració que la UB i l'Ajuntament de Barcelona mantenen des del 2016, així com el compromís de les dues institucions en la promoció de l'educació i la creació d'espais segurs en què els i les estudiants refugiats puguin reconstruir la seva trajectòria vital i educativa.
Tal com es mostra en el documental, una de les estudiants del curs forma part d'Orpheus XXI, un projecte intercultural d'acció pedagògica i creativa que, sota la direcció artística de Jordi Savall i la direcció de Moslem Rahal, treballa per a la integració de joves refugiats i immigrants (de qualsevol nacionalitat i origen) amb coneixements o talent musicals.
L'objectiu del projecte és ajudar aquests joves a perfeccionar els seus coneixements perquè puguin fer música i compartir-la entre ells i amb altres nois i noies de diferents grups ètnics i culturals.
El resultat final d'aquest treball es presenta en forma de concerts destinats a un públic europeu, i particularment a infants d'escoles, dins la regió o el país on resideixen aquests immigrants.
El projecte està subvencionat pel programa Refugee Integration Projects de l'Agència Executiva d'Educació, Audiovisuals i Cultura (EACEA) de la Unió Europea, i es duu a terme en col·laboració amb quatre institucions: la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (Espanya), la Saline Royale d'Arc-et-Senans (França), l'associació COOP'AGIR – Coopérer et Agir pour l'emploi, l'hébergement et le logement (França) i la International Cities of Refuge Network (ICORN, Noruega).
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l'Agenda 2030:
Meta 4.3: D'aquí a 2030, assegurar l'accés igualitari de tots els homes i les dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, inclòs l'ensenyament universitari.
Meta 10.7: Facilitar la migració i la mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, fins i tot mitjançant l'aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades.
Meta 10.3: Garantir la igualtat d'oportunitats i reduir la desigualtat de resultats, fins i tot eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i promovent legislacions, polítiques i mesures adequades a aquest respecte.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Guarda el meu nom, correu electrònic i adreça de la meva web en el meu navegador per la propera vegada que faci un comentari.
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Defensen que els articles escrits per l'autor demostren rigor científic i lamenten que l'Ajuntament de Vilanova de Sixena vulgui demandar-lo per difamació
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Quinze especialistes en història contemporània han signat un manifest de suport a l'historiador de l'art medievalista i conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, davant els esdeveniments generats arran de la publicació de dos articles signats per l'autor al voltant dels fets de juliol i agost de 1936 a Vilanova de Sixena.
Els signants defensen que els articles escrits per Velasco 'demostren rigor científic, capacitat crítica i un ús de les fonts escrupolós, sense manipulacions i tergiversacions de cap mena'.
Manifesten que amb els seus articles Velasco 'només ha pretès exercir d'historiador i, alhora, sortir al pas de les difamacions contra el president Companys publicades en un mitjà de comunicació aragonès, en què se'l feia responsable de l'incendi del monestir de Sixena'.
També rebutgen i lamenten que l'Ajuntament de Vilanova de Sixena hagi acordat en un ple municipal presentar una demanda judicial contra Albert Velasco per difamació, un tipus d'actitud que consideren 'profundament irresponsable i indigna de representants polítics, que criminalitzen la feina de Velasco i dificulten l'exercici lliure de la nostra professió'.
El manifest recull que 'qualsevol tipus de coacció als historiadors ha de ser rebutjada de ple, per vulnerar els drets fonamentals de lliure expressió i dret a cercar i difondre informacions en la recerca científica'.
Els signants afegeixen que 'la responsabilitat de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena és la de promoure relats històrics del poble rigorosos i que fomentin un coneixement objectiu del seu passat, i no manipulacions interessades que contradiuen, fins i tot, el que historiadors locals han escrit fa pocs anys'.
En el manifest s'exposa que l'exposició de fets i els raonaments que els envolten als dos articles de Velasco, apareguts a El País (2 de setembre de 2016) i el Punt Avui (6 de setembre de 2016) s'han efectuat d'acord al mètode científic, contrastant les diferents fonts existents i sense obviar informacions rellevants en la demostració de la tesi.
Afegeixen, a més, que l'autor ha estat 'respectuós' amb la localitat de Vilanova de Sixena i els seus veïns, atès que els articles 'no contenen cap tipus d'expressió inadequada ni difamacions per les quals es puguin sentit ultratjats ni vexats' i que Velasco 'ha emprat la Causa General franquista amb el rigor i responsabilitat que requereix una font amb aquestes característiques, això és, confrontant-la amb altres fonts que parlen de la mateixa qüestió'.
En aquest sentit, afegeixen els signants, les conclusions a les quals arriba l'autor 'són fonamentades en allò que diuen les fonts i els historiadors que, amb anterioritat, s'havien referit a l'assumpte, com és el cas de Julio Arribas Salaberri i Miguel Ángel Pascual Ariste, tots dos vinculats a la localitat de Vilanova de Sixena'.
A la vista del fets que relaten les fonts conegudes avui sobre la qüestió, defensen que 'no es pot afirmar que l'incendi que va arrasar del monestir de Santa Maria de Sixena fos responsabilitat de milícies arribades de Catalunya, ni fer responsable d'aquest fet al president Lluís Companys o a la Generalitat de Catalunya'.
'Això últim és un despropòsit que no té cap base historiogràfica i que respon a una manipulació interessada de la història', afegeixen.
Al manifest també exposen que Arribas (testimoni directe dels fets) i Pascual, prèviament als articles de Velasco, ja havien manifestat que la responsabilitat de l'incendi del monestir va ser obra del Comitè local de Vilanova de Sixena.
'Cap d'aquests dos autors fa recaure la responsabilitat en les esmentades milícies foranes', asseguren.
Així, continuen, 'la successió detallada dels esdeveniments que es recull en un dels dos articles d'Albert Velasco, demostra que la situació que es vivia a Vilanova de Sixena des del 1933 era de crispació amb dos bàndols enfrontats, com a conseqüència de tres assassinats haguts al poble arran d'un aixecament de la CNT.
Aquest ambient de conflictivitat i tensió va poder condicionar el resultat de les eleccions de febrer de 1936 i, també, va poder ser la causa dels crims i la repressió que el Comitè local va exercir des dels primers dies de l'aixecament militar d'aquell any', conclouen.
Pels signants, 'crida l'atenció que algunes de les mateixes persones condemnades pels fets de 1933 fossin després acusades a la Causa General de l'incendi i saqueig del monestir, entre altres crims.
Els seus noms, a més, coincideixen amb alguns dels que dóna Arribas en referir-se als dirigents del violent Comitè local'.
Per aquestes raons, 'a diferència del que s'ha dit en alguns mitjans de comunicació, a la Causa General no hi ha cap testimoni que imputi l'incendi del monestir a milícies arribades des de Catalunya', asseguren.
Signen el manifest; el Catedràtic d'història contemporània de la UB i president de l'Ateneu Barcelonès Jordi Casassas i Ymbert; el professor d'història contemporània de la UdG i membre de la Real Academia de la Historia, Josep Clara i Resplandis; l'Historiador, Càtedra UB Josep Termes i director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines i Companys; l' Historiador i advocat, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'IEC i membre de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes i Tor; el professor d'història contemporània de la UAB, Joan B. Culla i Clarà, la professora d'història contemporània de la UdL, Antonieta Jarne i Mòdol; el Catedràtic d'història contemporània i vicedegà de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Andreu Mayayo i Artal; l'historiador i monjo de l'Abadia de Montserrat, Hilari Raguer i Suñer; el professor de la URV i exdirector del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, Josep M. Roig i Rosich; el professor d'història contemporània de la UB i director del Departament d'Història Contemporània de la UB, Carles Santacana i Torres; el Catedràtic d'història contemporània de la UB i codirector del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, Antoni Segura i Mas; el director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics de l'IEC, Jaume Sobrequés i Callicó; el Catedràtic d'història contemporània de la UAB, Josep M. Solé i Sabaté; el professor d'història contemporània de la UAB i director de la Fundació Carles Pi i Sunyer, Francesc Vilanova i Vila-Abadal, i Catedràtic d'història contemporània de la UB, Joan Villarroya i Font.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
La il·lustradora Marta Bellvehí.
|
La Direcció General del Cadastre ha realitzat la revisió dels valors cadastrals a Terrassa.
Aquest organisme, que depèn del Ministeri d'Hisenda, ha fet una valoració de tots els immobles de la ciutat, atenent a la distribució dels valors del mercat immobiliari sobre el territori i a la realitat urbanística vigent.
El resultat final situa els valors cadastrals al voltant del 50% del seu valor de mercat.
Aquests valors serveixen de base per calcular l'IBI i altres tributs.
Aquest vídeo informa de la revisió cadastral, dels tràmits per accedir a la notificació electrònica, així com poder fer consultes i reclamacions.
Legalment cal procedir a la revisió de la ponència de valors cada 10 anys però el darrer cop que es va fer aquesta revisió a Terrassa va ser el 1996.
Des aleshores, en dos cops s'ha plantejat fer-la (el 2007 i el 2012), però s'ha desestimat, tant per l'Ajuntament com pel Ministeri, pels elevadíssims impactes que s'haguessin produït.
En el moment actual, s'ha constatat que el mercat ha deixat de caure, que el ritme de transmissions s'ha incrementat notablement, i que la tendència dels preus és a l'alça, per la qual cosa és el millor moment per dur a terme la revisió cadastral doncs es reuneixen un conjunt de requisits que no es produïen des d'abans del boom immobiliari, un mercat no marcat per l'especulació, un volum alt de transmissions, però alhora un nivell baix de preus.
L'objectiu de la revisió dels valors és poder actualitzar la base de càlcul dels immobles de la ciutat per tal de poder aplicar un impost de béns immobles més just i ajustat a la realitat i practicar una política fiscal més redistributiva, tenint en compte que la revalorització dels habitatges en els últims anys no ha estat homogènia per a tots els barris o districtes de la ciutat i sí que ho ha estat, en canvi, l'actualització dels valors.
Oberta al pública del 4 de setembre al 29 de desembre de 2017
Dades de contacte de les diferents oficines d'atenció ciutadana i dels diferents serveis municipals
Tota la informació sobre el 010
Bústia de consultes, suggeriments i queixes
Catàleg de tràmits de la Seu Electrònica
|
Llibre "L'Estat contra els pobles"
Arola Editors / Enquadernació: Rústica. / Edició: Juny de 2002 / Pàgines:184 / ISBN: 84-95985-05-5
«L'Estat contra el pobles» s'apleguen sis textos, quatre treballs, tres ja publicats i un inèdit, i dues conferències, una ja publicada i l'altra no, escrits entre 1998 i 1999, tots ells amb un fil conductor, el qual parteix del dret dels pobles a l'autodeterminació, entre ells el català, continua analitzant els condicionants que restringeixen la seva aplicació per part dels organismes internacionals, com l'ONU i l'OSCE i la mateixa Unió Europea, per acabar amb algunes reflexions sobre el fenomen nacional, o el nou paper dels estats en el context europeu.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
|
Associació cinquantenària nascuda amb la finalitat de fer poble des de la unió de tots els pratencs
El Club de Scrabble Delta Prat és una secció d'Amics d'El Prat que té com a objectiu donar a conèixer el joc de l'Scrabble a l'entorn del Prat de Llobregat.
Aquesta secció organitza trobades quinzenals de Scrabble en català els dilluns al vespre, al Cafè de l'Artesà, per poder jugar-hi amb altres aficionats.
També organitza campionats que permetin descobrir la nostra ciutat a jugadors d'arreu dels Països Catalans, així com promoure la participació de pratencs i pratenques en campionats organitzats en altres poblacions.
Consulteu el web del CS Delta Prat per tenir més informació sobre les activitats que realitza aquesta secció o per consultar la seva agenda d'activitats.
L' Scrabble és un joc de taula lingüístic, que reuneix entre 2 i 4 persones al voltant d'un tauler.
Per jugar-hi cal un saquet de roba que conté 100 fitxes corresponents a lletres (A, B, C...) o dígrafs (L·L i NY), cadascuna de les fitxes té una puntuació en funció de la seva freqüència.
També cal un tauler de 15 per 15 caselles (algunes d'elles bonificades) i un faristol per posar les fitxes de cada participant.
Cadascun dels jugadors ha d'agafar fitxes de la bossa aleatòriament, fins a tenir-ne 7 al seu faristol i, per torns, han de formar paraules vàlides, encreuant-les amb les que ja hi ha sobre el tauler, anotant la suma de punts de la jugada i reposant al seu faristol el mateix nombre de fitxes que hagi posat al tauler (mentre n'hi hagin al saquet).
La partida s'acaba quan un jugador es queda sense fitxes al faristol i ja no en queden a la bossa.
Guanya el jugador que ha acumulat més punts al llarg de la partida.
|
L'exalcalde de Vic (Barcelona) i expresident de l'AMI Josep Maria Vila d'Abadal presentarà candidatura per presidir el Consell Nacional de Demòcrates de Catalunya, partit que es va crear després de la decisió del sector independentista d'Unió de trencar amb la direcció democratacristiana que liderava llavors Josep Antoni Duran, segons han explicat fonts pròximes a Europa Press.
El Consell Nacional tindrà lloc el dissabte 26 de novembre i, segons ha publicat 'Nació Digital', en cas de guanyar assumiria el càrrec que fins fa unes quantes setmanes ocupava l'expresident del Parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol.
L'adéu de Rigol al capdavant del Consell Nacional a l'octubre ha representat un dels moments més delicats del partit en el seu primer any d'existència en no entendre perquè li van retreure que hagués participat en un acte de campanya del candidat de CDC --ara PDECAT-- a les generals del 26 de juny, Francesc Homs.
Demòcrates va negociar una candidatura conjunta amb l'antiga CDC i més partits per a aquestes generals i, en no prosperar, va anunciar que no faria campanya amb ningú, per això la direcció no va entendre que Rigol fes campanya amb els convergents.
Malgrat que Vila d'Abadal havia descartat tornar a l'escena política, finalment ha decidit presentar candidatura després que el juny del 2015 va deixar l'alcaldia, i suposa també un acostament entre les dues parts després de les diferències que van mantenir al congrés democratacristià del 2012, quan l'exalcalde es va batre contra Duran.
El partit va fer la setmana passada el primer any de la seva fundació amb el repte de consolidar-se com una formació política que obtingui representació al Parlament i als ajuntaments catalans.
Va ser el 7 de novembre del 2015 quan van celebrar el congrés constituent a Cornellà de Llobregat (Barcelona), després que Unió expedientés mesos endarrere alguns dels seus militants més destacats per defensar la independència, com l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, i més noms com Antoni Castellà, Assumpció Laïlla, Mercè Jou, Elena Ribera, Joan Recasens, Josep Martorell i Marta Vidal.
Demòcrates va néixer amb la missió de recollir l'herència sobiranista d'Unió i ha tingut des del primer moment el suport explícit del PDECAT --llavors CDC-, amb el qual conviuen en el grup parlamentari de JxSí, on també hi ha ERC.
Ara afronten el repte de créixer i aconseguir representació a la Cambra catalana i als ajuntaments, i per aquesta raó s'estan preparant, amb iniciatives que esperen que donin fruits aviat, per estar llestos amb vista a un comicis catalans --siguin constituents o no-- i les municipals del 2019.
També es preparen per iniciar, a partir del gener o el febrer de l'any vinent, processos de primàries de candidats municipals tenint en compte que seran obertes a la ciutadania.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
empenyora l'anhel de mostrar-se.
|
Segon entrenament de la setmana dels homes del MONBUS IHC per preparar el trascendental partit de diumenge contra el Calafell a Les Comes.
Els arlequinats han fet, primer, anàlisi en video del seu darrer partit contra el Vendrell (per mirar de no repetir errors que van tenir reoercusió enla derrota).
Tècnics i jugadors han tingut temps també de repassar el joc que fa el Calafell, pròxim rival l'OkLliga.
El tècnic arlequinat podrà comptar amb tots els seus jugadors perque tots estan en perfectes condicions per jugar.
Abans, però, hauran de passar per l'entrenament que l'equip farà aquesf divendres a 2/4 de 10 del vespre que servirà per acabar de definir la manera de com intentar aturar el joc del calafelltencs.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
|
El llançador Jeurys Familia, sancionat per violència domèstica per la lliga
Avui comença una nova temporada de la Major League nord-americana de beisbol, i diversos equips ja han fet el seu Opening Day, l'obertura de portes d'un campionat que torna a tenir com a favorits els Cubs.
Sense fer grans moviments en el mercat, la franquícia de Chicago continua per sobre de Boston Red Sox, Cleveland Indians i Los Angeles Dodgers a les apostes, i això malgrat que Boston ha hipotecat bona part del seu planter per incorporar el llançador estrella dels White Sox, Chris Sale.
Washington i Houston podrien tenir coses a dir, o fins i tot els Mets poden acabar sent aspirants si aconsegueixen mantenir sense lesions la seva impressionant rotació de llançadors titulars.
Precisament l'equip de Nova York iniciarà la temporada amb una baixa important, la del llançador de relleu Jeurys Familia, l'habitual encarregat de resoldre els partits compromesos en el seu tram final.
Familia haurà de complir una sanció imposada per la lliga, arran d'un presumpte cas de violència de gènere.
Els fets van passar a finals d'octubre de l'any passat, quan la policia va acudir a la casa de Familia arran d'una trucada de la seva esposa, Bianca Rivas.
L'informe policial especifica que Rivas tenia una esgarrapada al pit i un blau a la galta dreta quan els agents van arribar al domicili, però davant el jutge l'esposa de Jeurys Familia va declarar que aquelles marques no havien sigut produïdes pel llançador dominicà.
Familia també va negar haver fet mal a la seva dona, però va admetre haver trencat una de les portes del domicili.
Judicialment el cas ha quedat en no res, però la lliga ha decidit aplicar igualment una sanció de 15 partits sense jugar i sense sou.
El mes d'agost del 2015 la Major League Baseball, juntament amb l'associació de jugadors, va decidir posar en marxa una normativa de sancions específica per casos de violència domèstica, que permet a la lliga imposar sancions al marge del que digui la llei.
Siguin o no siguin declarats culpables als tribunals, la lliga pot fer un judici paral·lel i apartar els jugadors de la competició el nombre de partits que es cregui convenient.
No només això, sinó que la MLB fins i tot es reserva el dret de requerir al jugador que se sotmeti a proves psicològiques o que abandoni un domicili conjugal.
La gran diferència entre l'esport professional europeu i l'americà.
Des de la posada en funcionament de la norma, quatre jugadors han sigut apartats del joc i suspesos de sou per períodes diferents en cada cas, i no és el primer cas en què la justícia ordinària desestima una causa però tot i així la lliga imposa sanció.
L'any passat el llançador cubà Aroldis Chapman va ser sancionat durant 30 partits en l'inici de lliga, després que la seva parella denunciés que l'havia escanyat en una discussió.
Chapman és una estrella, és capaç de llançar la bola a 169 km/h i és l'autor de 49 dels 50 llançaments més potents de la temporada passada.
Acabada la sanció, els Chicago Cubs necessitats i encaminats cap al títol van optar per incomodar alguns dels seus fans i fitxar-lo a mitja temporada.
L'arribada de Chapman als Chicago Cubs va anar acompanyada de polèmica: dues setmanes després de debutar, el discjòquei de Wrigley Field va ser acomiadat pel club després de punxar la cançó de Prodigy Smack my bitch up, un polèmic tema dels noranta amb lletra d'un sol vers que es pot interpretar com: "Apuja'm el ritme, pega la meva porca".
La cançó va sonar just en el moment en què Chapman era substituït.
L'amor per un equip acostuma a ser molt irracional, de manera que a Caitlin Swieca, una fanàtica incondicional dels Cubs, se li va plantar al davant un dilema moral quan el seu equip va decidir fitxar Aroldis Chapman.
No tenia cap ganes d'animar-lo en les seves accions, però tampoc volia renunciar al seu amor per l'equip de Chicago.
Swieca va decidir gestionar la seva incomoditat fent un anunci via Twitter: "He decidit que cada cop que Aroldis Chapman tanqui un partit amb èxit donaré 10 dòlars a l'organització que lluita contra la violència domèstica a Chicago".
Per entendre millor el tuit, va bé saber que Chapman, igual que Familia, és un llançador dedicat específicament a tancar amb èxit partits ajustats.
La piulada va ser àmpliament repiulada i Swieca va atreure l'atenció dels mitjans, fins al punt d'engegar una campanya comunitària per recaptar fons.
A dia d'avui gairebé 500 persones s'han implicat en una campanya que ha recollit més de 38.000 dòlars.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Joseph i l'increïble abric en technicolor i la Cantant calba s'han acomiadat aquest diumenge de la sala gran i de la biblioteca del Teatre del Sol aconseguint un bon balanç final d'espectadors.
La Cantant calba que va escriure Eugène Ionesco, ha portat el teatre de l'absurd a la sala Biblioteca del Teatre del Sol aconseguint exhaurir les entrades en gairebé totes les 20 representacions.
D'altra banda el muntatge Joseph i l'increïble abric en technicolor, ha aconseguit portar 10.000 espectadors en les 77 funcions que s'han portat a terme a la sala Gran del Teatre, entre aquesta i la passada temporada.
El musical Joseph i l'increïble abric en technicolor ha aconseguit captivar al públic gràcies a la seva dinàmica posada en escena plena de colorides i alegres coreografies i amb humor i tendresa a parts iguals.
Aquest musical donarà pas a Godspell, el musical que, en breu, ocuparà la sala Gran del Teatre del Sol.
Una de les obres més emocionants de Tennessee Williams, ha arribat fa escassament un mes a la sala petita del Teatre del Sol, en un muntatge sobri i alhora elegant, proper a l'espectador i amb unes excel·lents interpretacions dels actors.
En Figueretes de vidre, trobem a Montse Martínez en el paper de la mare, Amanda Wingfield, que va ser abandonada pel seu marit i que viu dels records de joventut; Enric López en el paper del fill, Tom Wingfield, que voldria escapar dels braços protectors de la mare; Jèssica Martín que interpreta la tímida filla, Laura Wingfield, que només viu per a la seva col·lecció de figuretes de vidre i Jordi Ramoneda dóna vida a un jove, Jim O ́Connor, company de feina de Tom i que Amanda intentarà casar amb la seva filla.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell.
|
Subscriu-te a la nostra newsletter per estar al dia de les últimes notícies, trobades i ajuts i convocatòries, entre d'altres, de l'entorn de la innovació.
Avís legal i Política de privacitat
|
Ens trobarem a les 19 h a l'Auditori de la Biblioteca Municipal de Rubí, Mestre Martí i Tauler.
Començarem amb els parlaments de les autoritats de l'Ajuntament i direcció del CNL.
En acabat, donarem la paraula als participants perquè expressin com els ha anat des de l'octubre.
Igualment, presentarem les activitats complementàries previstes fins al juliol, i farem el sorteig d'esmorzars i berenars entre les parelles que portin la cartilla emplenada.
Consorci per a la Normalització Lingüística
|
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Fa poques setmanes s'han celebrat els primers vint-i-cinc anys del programa " Creure avui ", produït per l'Arxiprestat de Mataró i emès per la televisió local m1tv.
La celebració ha comptat amb l'edició d'un llibret commemoratiu, vàries conferències i una missa d'acció de gràcies.
El programa té una periodicitat setmanal, hi col·laboren unes quantes persones (al llarg dels anys la llista és interminable) i compta amb diferents espais, tot amb una factura més que acceptable.
Això em fa pensar en tres coses.
La primera, per destacar que la creació del programa es degué a l'impuls de l'aleshores arxipreste, Josep Colomer, i d'un ateu irreductible que dirigia la televisió aleshores independent, en Josep Lluís Lligonya, que ja ha mort.
Tots dos van veure que els convenia entendre's i no els va costar gens.
Qüestió de caràcter, sí, però també d'intel·ligència.
La segona, per destacar també el paper del director del programa des del principi, en Ramon Safont-Tria, un veritable líder, pacient, abnegat i professional (i va arribar dirigir també un temps el programa "Signes dels temps" a TV3).
I la tercera, posar de manifest que, fonamentalment, la missió de l'Església és comunicativa: la d'anunciar la bona nova.
Tant a través de la tradició, com de la litúrgia, de la catequesi, la reflexió o de l'expèriència.
En un món com el nostre, hiperconnectat, versàtil i abundant en possibilitats comunicatives, trobo que encara no es veu prou la prioritat que té per als cristians entrar a l'àgora de la comunicació moderna, tot i els riscos.
També, i potser més, a nivell local, sense roucos que distorsionin.
I fan bé, els mitjans, entre la progressió geomètrica d'informació, oferir gruix, criteri, sentit (tot i que compartits) que facin possible el miracle de la comunicació.
|
El pare David Guindulain va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona.
Va estudiar als jesuïtes de Sarrià, es va llicenciar en Psicologia Educativa i en Teologia.
Durant 15 anys ha impartit classes en una escola del Clot.
Als 20 anys va entrar a la Companyia de Jesús i als 32 es va ordenar capellà.
Explica que va ser precisament durant un retir que va fer a la Casa d'Exercicis de la Cova de Manresa mentre estudiava batxillerat quan va sentir la crida de Déu.
És molt diferent la situació de les comunitats religioses en l'actualitat que fa uns anys?
L'Església, al llarg de la història, ha passat anys pitjors, de persecució, d'expulsió, i sempre ha trobat camins.
Em dona esperança que en societats com la japonesa o la de Corea no han calgut capellans i monges perquè l'Església continuï.
Estem avançant cap a una església comunitària.
La vida religiosa en xifres experimenta una disminució, però com a catalitzadora pot seguir tenint força, perquè aporta un estil de ser que la resta de cristians capten, agraeixen i necessiten.
La tendència és la disminució de congregacions per falta de relleu, però vostès són ara 7 religiosos, la mateixa xifra que el 2008.
Hi ha tres persones noves, entre elles el pare Lluís Magrinyà, però les altres quatre es mantenen.
És fruit que la Companyia ha volgut assegurar la presència jesuítica aquí, perquè Manresa és important per a l'orde.
Per això fa set anys vam fer obres per renovar completament la casa i per això hi anem mantenint 7 membres.
El més jove soc jo, amb 55 anys, però un en té 82, l'altre 87...
L'objectiu és anar guanyant col·laboradors laics, no religiosos.
Algunes congregacions sobreviuen per l'arribada de persones de fora, per exemple d'Amèrica del Sud.
Que vingui gent de fora és una manera de viure la universalitat, l'eclesialitat.
El que tenim a l'horitzó és un pla d'Església, no un pla de supervivència de comunitats religioses.
Els anys 50 hi va haver com un baby boom a la vida religiosa.
Ara estan arribant al final de les seves vides.
Hi ha un descens de membres que ens resulta amenaçador, però també és una oportunitat per esbrinar com el Senyor se'n sortirà, d'aquesta.
No tenim la resposta, però estem convençuts que anirà bé.
Ara, amb el projecte Manresa 2022, sant Ignasi i els jesuïtes són més presents que mai.
El 2022 estarem fent el mateix de sempre (acollint, fent exercicis...), però probablement hi haurà més gent i haurem de veure com ho gestionem.
Portes endins, per a la casa, seguirem fent el projecte que ja fa anys que tirem endavant.
Quin paper desenvolupa la comunitat jesuïta a Manresa?
Hi ha una paraula que revé força, que és «transformació».
Ens agradaria que la gent que ve a Manresa visqui una transformació espiritual.
I penso que la ciutat, per la seva ubicació a prop de Montserrat, i en concret la Cova, és un espai que facilita aquesta transformació interior.
Com tracta la religió dones i homes?
La dona viu una situació irregular dins l'Església.
Però els últims anys estem vivint una evolució.
La manera com es resituï la dona en el si de la institució pot ser un model per a altres societats i cultures.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
|
El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, ha tornat a defensar el futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué perquè no sigui xiulat aquest pròxim divendres a Alacant amb motiu del partit amistós contra Anglaterra (20.45 hores) a l'estadi José Rico Pérez i ha assegurat que "s'ha barrejat tot" amb ell.
Han focalitzat tota la ràbia contra ell per alguna de les seves manifestacions i pel xoc Madrid-Barça, però això ha ocorregut en les dues direccions tota la vida.
I espero que segueixi existint aquesta sana rivalitat", ha afegit Del Bosque a 'El Larguero', en què ha assegurat no haver preguntat a Piqué si és independentista.
En relació amb aquest assumpte, i donada la presència del president del Govern Mariano Rajoy, el tècnic de Salamanca ha dit entendre la "preocupació".
"A la selecció podem presumir d'una bona convivència, i hi ha molts catalans, però tornant a la pregunta per a mi és un sense sentit.
Sé que aquest tema és menor per al futbol, però hi hauria equips que es quedarien sense jugar la Lliga espanyola i això és dolent per a la resta de clubs", ha comentat.
"Aquí tots els jugadors vénen a la selecció amb enorme il·lusió.
Ara tenim dos amistosos de gran transcendència, davant de dos grans rivals i no podem estar per una rutina; hem de venir amb la passió de defensar l'equip nacional", ha afegit Del Bosque, que també comprèn totes les postures.
"Ells viuen en un context especial, però fins ara no hi ha hagut cap conat ni cap assumpte incòmode".
Finalment, Del Bosque ha estat preguntat per les absències d'Isco i Iniesta en l'entrenament d'aquesta tarda i ha assegurat que no han de forçar a ningú.
"Tenien diverses molèsties i no volem que ens llancin la culpa (els clubs) d'una possible lesió", ha acabat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Tens un cap de setmana llarg i dubtes d'on anar?
Et proposem la capital d'Àustria, Viena.
Viena és una destinació que de ben segur et sorprendrà.
Tota ella està repleta d'història.
Per recórrer els principals punts d'interès amb 3 dies en tens suficient, i aquests serien els llocs indispensables per visitar:
En aquesta gran plaça trobaràs una enorme estàtua en honor a l'emperadriu María Teresa I d'Àustria.
Va ser la primera i única dona que va governar els dominis de gran part de l'Europa Central.
No deixis de gaudir dels jardins que envolten aquesta fantàstica plaça amb edificis centenaris, actualment museus en la seva majoria.
Un altre escenari imprescindible és la magnífica i única òpera de Viena, considerada una de les companyies més importants del món.
Durant la II Guerra Mundial aquest edifici va patir bombardejos i posteriorment un incendi que va provocar que es perdés la seva sala d'espectacles original.
Et recomanem que contractis la visita guiada, perquè així podràs gaudir de tots els racons i secrets (9 euros).
Tot just davant de l'Òpera podràs entrar al famosíssim hotel Sacher, fundat l'any 1876, és el lloc ideal per tastar el meravellós pastís Sacher original: brioix de xocolata amb melmelada d'albercoc recobert de més xocolata, nyam!
És del tot obligatori passejar-se per tot aquest recinte, no et pots perdre cap de les seves parts i molt menys els jardins, una autèntica delícia per a la vista.
Aquest Palau va ser la residència d'estiu de la família Habsburg.
L'interior consta de 1441 estances de les quals 45 es poden visitar.
Cadascuna d'aquestes sales té el seu propi estil i decoració, et transportaràs en el temps.
Es pot considerar el primer entre tots els edificis de Viena per a la seva magnificència.
Avui dia és la residència oficial del President de la República.
En aquest edifici s'hi troben espais de cultura; l'Escola Espanyola d'Equitació, la Biblioteca Nacional d'Àustria i el museu de l'emperadriu "Sisi", entre d'altres.
Si ets un amant de les biblioteques et podem assegurar que aquesta et fascinarà; és del tot inimitable i inoblidable.
Té gairebé 8 milions de documents: papirs, manuscrits, llibres molt antics (escrits en llatí), mapes i antigues hipòtesis del sistema solar, partitures de música i globus terraqüis.
Aquest palau va ser la residència del Príncep Eugeni de Saboia i es va construir entre el 1714 i 1723.
Aquest conjunt d'estil barroc acull avui en dia la Galeria Austríaca on es destaca, com a obra estrella, "El petó" de Gustav Klimt.
Ja només per contemplar aquesta obra és del tot aconsellable acostar-s'hi.
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
|
El 'cas Palau' i el cas del 3%, lluny d'assemblar-se a la sèrie nord-americana ' House of Cards' en què el polític demòcrata Frank Underwood, encarnat deliciosament per l'actor Kevin Spacey, ordeix sofisticades i intel·ligents conspiracions, s'assemblen més a un còmic de Mortadel·lo i Filemó.
Millet anotava en un llibre de comptabilitat de despeses domèstiques les seves maleses.
Amb diners sortits d'una caixa forta del Palau, va saldar multes, va comprar regals de casament, productes de farmàcia i fins i tot raspalls de dents.
En el seu quadern també anotava els presumptes pagaments a CDC fent d'intermediari entre constructores com Ferrovial i el partit convergent.
Aquesta setmana, també s'ha sabut, en el marc de la investigació del cas del 3%, que polítics de CDC com l'exconseller Germà Gordó haurien demanat presumptament a empresaris el pagament de comissions a canvi de contractes d'obra pública i com s'arreglaven els concursos.
En la trama han aparegut mitjons embotits de rellotges de luxe i feixos de bitllets de 500 euros enrotllats en diaris en mans d'un exdirectiu de l'empresa pública Infraestructures.cat.
Tanta sordidesa fa pensar que, lluny de trobar-nos davant un entramat subterrani de finançament il·legal d'un partit, més aviat assistim a un funcionament molt estès, conegut i tolerat per àmplies capes de la societat, fins i tot normalitzat, en què corruptors i corruptes s'intercanvien els papers en funció de les circumstàncies.
I la plaga no només afecta CDC, aquest dilluns comença el judici pel 'cas Pretòria' que implica de nou els convergents, però també el PSC.
S'asseuran al banc dels acusats els ex alts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta i l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz.
Crida l'atenció poderosament el paper dels tresorers.
Aquesta figura en un partit és l'equivalent al director financer d'una empresa.
Es tracta d'un càrrec de confiança del director general i del president, amb escassa autonomia, la planificació financera del qual obeeix al pla estratègic dissenyat per la cúpula.
Per descomptat, pensar que un partit rep diners il·legals a raig sense que els seus màxims dirigents es diguin Mariano Rajoy o Artur Mas ho sàpiguen és tractar la gent d'estúpida.
Perquè si fos així, hi hauria motius per acomiadar fulminantment la cúpula.
Els Millet, els Montull o els Bárcenas de torn es quedaven una part de les comissions per a ells.
Però que siguin delinqüents no vol dir que no obeïssin ordres.
|
El PP portarà dimarts vinent al Ple del Congrés una proposició no de llei amb la qual cerca que la Cambra baixa expressi el seu "suport incondicional" a la Policia i la Guàrdia Civil en la seva tasca per defensar la democràcia a Catalunya però que inclou, a més, dos punts que suposen un aval a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Segons va avançar aquesta setmana el portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, amb aquesta iniciativa el seu partit pretén que el Congrés reconegui i doni suport al treball dut a terme pels agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per intentar frenar el referèndum independentista de l'1 d'octubre.
Però, a més, el text contempla una condemna a l'"assetjament sistemàtic" al qual, segons el parer del PP, estan sotmesos els policies i guàrdies civils des de dies abans d'aquesta jornada mitjançant actes violents d'una part de la població catalana, així com qualsevol tipus de declaració que "justifiqui, empari o menysvalori" aquestes actuacions.
"No té cabuda cap tipus d'actitud violenta o coacció amb la finalitat de defensar un posicionament polític i ideològic", afegeix.
Segons subratlla el PP en la seva proposició, recollida per Europa Press, els "nombrosos" atacs que han sofert els membres de la Policia i la Guàrdia Civil aquests dies a Catalunya exigeixen que els representants públics estiguin "units" en la condemna "rotunda" de qualsevol comportament de naturalesa violenta així com mostrar-los el seu suport en la seva tasca de defensa i protecció dels drets i llibertats de tots els ciutadans.
"És injust i intolerable que se'ls tracti com a enemics", postil·la.
En la seva iniciativa, que consta de quatre punts, el PP ha aprofitat per cercar un 'suport' parlamentari a la decisió del Govern espanyol, que té el suport del PSOE i Ciutadans, d'aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
Un precepte les mesures del qual seran aprovades aquest dissabte en un Consell de Ministres extraordinari i enviades al Senat perquè siguin debatudes i aprovades, previsiblement el divendres de la setmana vinent.
I és que un d'aquests punts advoca perquè les institucions espanyoles utilitzin amb "determinació i fermesa", però també des de la "proporcionalitat i oportunitat", tots els mecanismes que, en defensa de la sobirania nacional i de l'interès general, li atribueixen la Constitució i les lleis.
Així mateix, els 'populars' insten les institucions a actuar, "amb totes les eines de l'Estat de Dret, contra aquelles iniciatives que pretenguin, "des de la il·legalitat", conculcar el marc constitucional i la unitat d'Espanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
(ACN) El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha donat instruccions als serveis de la cambra per retirar l'acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra.
En una carta dirigida a la Mesa del Parlament, Muro argumenta que la situació de Torra ha canviat després que la setmana passada el Tribunal Suprem no suspengués la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar-li l'escó.
Precisament, la Mesa del Parlament es reuneix a les 12.30 h d'aquest dilluns per prendre una decisió sobre el futur de Quim Torra, i ho farà amb la carta del secretari general sobre la taula.
Tot plegat quan falten poques hores perquè comenci el ple del Parlament, a les 15 h.
"Atès que la JEC exigeix donar compliment immediat a l'acord que disposa realitzar tots els tràmits necessaris per fer efectiva la pèrdua de la condició del diputat Joaquim Torra, una vegada denegada la suspensió del mateix per la interlocutòria del dia 23 de gener, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, us informo que procedeixo a donar les instruccions pertinents als serveis de la cambra a aquests efectes".
Amb aquestes paraules, Xavier Muro insta a retirar l'acta de diputat al president de la Generalitat.
A més, Muro també recorda que la Junta Electoral Provincial de Barcelona havia donat a la cambra dos dies, que s'esgoten aquest dilluns, per informar del substitut de Torra com a diputat.
En l'escrit, el secretari general del Parlament també diu que, un cop consultada la Junta de lletrats, fa evident a la Mesa que la interlocutòria del Suprem de la setmana passada i el nou acord de la JEC "modifiquen la situació que fins ara permetia argumentar en favor de no executar l 'acord de la JEC del 3 de gener ".
Torra i JxCat han defensat fins ara que la resolució del Suprem de la setmana passada no canvia res i que el president de la Generalitat ha de continuar sent diputat tal com va aprovar la cambra catalana el 4 de gener.
Cs i el PPC, per la seva banda, amenacen amb noves querelles contra Torra i Torrent en cas que el president de la Generalitat participi en les votacions a partir del ple que comença aquest dilluns a la tarda.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
La mesura permetria descongestionar la via i aportar major seguretat als vehciles de dues rodes
Sabadell.-El Servei Catal de Trnsit podria crear un carril exclusiu per a motocicletes a la C-58, en la zona que enllaa l'autopista vallesana amb Barcelona.
Segons han explicat fonts de l'organisme, es tracta d'un projecte que encara est en "fase d'estudi" i sobre el qual no hi ha una "decisió definitiva".
Amb tot, apunten que aquesta via "és una de les candidates més importants" per acollir aquesta prova pilot.
Tampoc han concretat si la mesura s'executaria mitjanant un carril específic amb separació inclosa, o si les motos podrien utilitzar el vorals, tal i com el RACC va proposar el mes de maig de 2018.
L'actuació permetria descongestionar la autopista i aportar major seguretat als vehciles de dues rodes.
La xifra de persones que cada dia es desplacen fins a Barcelona amb moto s'ha disparat un 41% des de l'any 2008, segons l'informe 'Desplaament amb motocicleta als accessos de Barcelona', que el RACC va fer públic l'any passat.
Tot i que aquests vehicles només representen el 15% del trnsit en els accessos a a la capital catalana, registren el 41% dels accidents greus o mortals.
La mesura que est estudiant el Servei Catal de Trnsit permetria descongestionar una de les vies d'accés a Barcelona més importants pels conductors que venen del Valls Occidental, el Bages i el Bergued.
Es calcula que la C-58, a l'entorn de la capital catalana registra més de 160.000 vehicles diaris de mitjana.
Alhora, la creació d'un carril només per a motocicletes, milloraria la seguretat pels usuaris d'aquesta tipologia de mitj de transport.
Tot plegat quan falta menys de mig any perqu les obres d'ampliació i millora dels accessos de la C-58 en el tram entre Terrassa i Badia del Valls finalitzin.
Aquests treballs consisteixen en l'eixamplament de la calada per formar un tercer carril de 4,2 quilmetres, poc després de l'accés de Terrassa est, fins a enllaar amb el que ja existeix, a l'altura de Sabadell centre.
A més també s'est fent un quart carril discontinu per facilitar les incorporacions i sortides.
La segona actuació que s'esta desenvolupant és en sentit Barcelona i afecta el tram entre el nus de Sant Pau, al terme municipal de Sabadell, i l'enlla amb l'AP-7 i la B-30.
Aquí, s'estan construint dos carrils més de 1,8 quilmetres de longitud per facilitar les incorporacions des de Sabadell i la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), i també per agafar les sortides cap a Girona i Tarragona de l'AP-7 i la B-30.Tot i que la C-58 és "una de les candidates més importants" per acollir aquest carril exclusiu per a motocicletes, també hi ha sobre la taula altres vies.
Anys enrere, per exemple, s'havia parlat de la B-23, tot i que és una carretera que espera un carril bus-VAO des de fa temps, amb un projecte redactat pel departament de Territori.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Amb les funcions que em confereix l'article 38.1.g) dels Estatuts de la Universitat i d'acord amb el que preveuen a l'article 53.4, dispòs que el professor Bartomeu Alorda Ladaria cessi com a secretari del Departament de Física, el qual continua en funcions fins al seu nomenament i presa de possessió com a director d'Innovació i Transferència.
Així mateix es fa constar l'agraïment pels serveis prestats mentre ha exercit el càrrec en el qual cessa.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Sr. vicerector d'Innovació i Relacions Institucionals, Sr. director del Departament de Física i Sra.
|
D'avui en vuit es compliran dos anys d'un dels misteris que molt probablement, per a vergonya nostra, mai en traurem l'entrellat
D'avui en vuit es compliran dos anys d'un dels misteris que molt probablement, per a vergonya nostra, mai en traurem l'entrellat.
La matinada del 20 de maig del 2012, per primera vegada a Andorra, un alt càrrec públic va ser víctima d'un atemptat: un desconegut va disparar contra el domicili particular del ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca.
Els trets, dos i probablement fets amb rifle de caça, van impactar contra les finestres dels dormitoris mentre tota la família descansava.
L'autor dels fets mai ha estat detingut.
Dos anys després, del cert seguim sense saber-ne res més que això.
El contingut informatiu es va anar apagant com una espelma que crema la cera lentament, fins al punt que va acabar desapareixent amb el perill fins i tot de perdre's en l'oblit.
De la gran flamarada inicial, amb compareixença del cap de Govern en roda de premsa i declaracions solemnes, per donar una imatge de control de la situació i de seguretat, no n'ha quedat res, només la imatge.
Amb l'excusa del secret de sumari i de tractar-se d'un afer que afecta la integritat ja no només d'un ministre, sinó de tota una família, l'atemptat es va anar tapant i a l'espera de la resolució judicial, secret de sumari, mai ningú s'ha pres la molèstia de demanar responsabilitats i d'executar-les, tan ràpids com som a vegades fent dimitir altres càrrecs!
Estem davant d'un dels episodis que embruta més la imatge de seguretat del país.
Sí, d'aquesta seguretat de la que tant ens sentim orgullosos, però de la qual seus responsables mai han estat capaços d'entonar un mea culpa quan cometen errors o no són diligents, o que els polítics governants no han sabut gestionar, cosa que malauradament malmet la imatge de la professionalitat dels nostres agents.
I mentrestant, l'autor dels fets camina impunement entre nosaltres, sentint-se lliure i exercint la llibertat.
Però com ja vaig escriure fa dos anys, l'atemptat a la casa del ministre Cinca no només és un vidre trencat.
A la demanda de responsabilitats, a l'exigència que algun dia ens aclareixin els fets fil per randa, hi ha l'aspecte humà, el de la transcendència del fet de qui n'és víctima i del seu entorn.
I una gran sensació d'impotència.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Posteriorment, l ́Oficina d ́Habitatge es posarà en contacte amb el propietaris per donar-los més informació i per programar una visita al pis.
En aquesta, el tècnic d ́habitatge pren les dades necessàries de la vivenda, tenint en compte també la seva ubicació i el seu entorn per tal de valorar l ́import del lloguer.
Un cop pactada la renda de lloguer, el propietari signarà l ́acta d ́adscripció de la vivenda a la Borsa i l ́autorització pel lliurament de les claus, per tal que puguem ensenyar l ́habitatge.
Es realitza l ́inventari i es procedeix a la cerca del llogater.
|
Andorra, Mònaco i San Marino: les relacions amb la UE
Programa especial per analitzar l'associació d'Andorra, Mònaco i San Marino amb la UE.
El cap de Govern, Antoni Martí, el ministre d'Estat de Mònaco, Serge Telle, i el secretari d'Estat d'Afers Exteriors, Afers Polítics i Justícia de San Marino, Nicola Renzi, analitzen l ́estat de les negociacions amb la Unió Europea en una taula debat presentada per Gemma Rial des de l'Auditori Nacional d'Andorra, a Ordino.
Tornar a: Andorra, Mònaco i San Marino: les relacions amb la UE
|
Universitat Autònoma de Barcelona
Capítol de la sèrie de microespais 'La universitat respon', on un representant de la comunitat universitària respon una pregunta d'interès general.
Autor: Producció interuniversitària
L'Observatori per a la Igualtat organitza i dóna suport, durant tota la setmana, a les activitats vinculades amb aquesta diada que confluiexen amb la VIII Jornada Institucional del 8 de Març.
Enguany, la jornada institucional consta de dues parts: l'acte de reconeixement al Grup de Recerca Dones i Drets de la UAB i l'homenatge a Francesca Puigpelat i Martí; i la conferència "Les crisis actuals tenen gènere?" a càrrec de Sara Moreno.
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona
Proposta didàctica per a treballar a l'aula a càrrec de Mercè Coll, professora de secundària i professora de la UB.
Conferència a càrrec del catedràtic d'història de la UAB, Borja de Riquer.
La conferència ha format part de la jornada 'Història, Literatura i cinema: Pa Negre'.
Conversa amb l'autor de la novel·la Pa Negre, ambientada en la postguerra.
Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la UAB, modera la conversa.
Jean Guilaine és un prestigiós arqueòleg francès.
Professor del Collège de France, ha investigat durant més de cinquanta anys les civilitzacions europees del Neolític i de l?
Al llarg de la seva trajectòria ha estat distingit amb el Gran Premi d?
Arqueologia del Ministeri de Cultura de França i és cavaller de les Arts i de les Lletres, del Mèrit Nacional i de la Legió d?
Autor: Institut de Ciències de l'Educació.
Àrea de Comunicació i de Promoció
Un grup de recerca de la UAB ha determinat i reconstruït el manuscrit utilitzat el 1798 en la primera representació de Così fan tutte a Barcelona.
Pel llibret de la versió de l'obra de la ciutat comtal que es conserva, se sabia que alguns fragments de l'òpera original havien estat eliminats i altres adaptats.
Els musicòlegs pensaven que aquesta adaptació es va fer per satisfer els gustos dels barcelonins de l'època.
Ara han descobert que no va ser del tot així.
La troballa d'aquesta joia musical té una gran importància per al patrimoni artístic català.
Àrea de Comunicació i de Promoció.
|
l 8 de març del 2017 Fèlix Millet va delatar CDC per cobrar comissions il·legals, en una confessió al judici del cas Palau que va causar pànic a un xat de caps locals del partit, que van titllar de «senil» l'expresident del Palau de la Música, tot i que van admetre que suposava «el final d'una època».
Així es desprèn d'un informe de la Guàrdia Civil que consta en el sumari de la investigació del titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona sobre la suposada adjudicació irregular de subvencions de la Diputació de Barcelona a entitats afins a l'extinta CDC.
Un dels detinguts al maig del 2018 en el marc d'aquesta investigació va ser l'alcalde de Tordera, Joan Carles García, a qui la Guàrdia Civil va intervenir un telèfon del qual ha pogut extreure les converses polítiques que compartien diversos alcaldes i càrrecs locals del PDeCAT –la formació hereva de CDC– a la comarca barcelonina del Maresme en un xat de Whatsapp.
En la seva sonada declaració judicial del 8 de març del 2017, Millet –que va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona a 9 anys i vuit mesos de presó– va involucrar CDC en el cobrament de comissions il·legals al cas Palau, fet pel qual el tribunal va imposar a l'extresorer del partit Daniel Osàcar 4 anys i cinc mesos de presó en donar per provat que el partit es va lucrar amb 6,6 milions d'euros de l'espoli de la institució cultural.
Pocs minuts després de la confessió de Millet, que per primera vegada va trencar el seu silenci per posar contra les cordes l'antiga Convergència, el líder del PDeCAT a Dosrius Carles Bosch va donar l'alarma al xat de whatsapp amb càrrecs locals del partit: «quina sensació de pena, escoltant la declaració de Millet.
És la imatge del final d'una època».
«Està culpabilitzant Convergència, confirmant els % que cobraven», va intervenir l'alcaldessa de Sant Pol de Mar, Montse Garrido, afirmació davant de la qual Bosch es va queixar: «la merda està ja escampada».
«Quina credibilitat té un paio que diu que està senil i que ha trigat un grapat d'anys a parlar i ho fa a l'últim moment per treure alguna reducció de la seva condemna?», va preguntar Neus Serra, portaveu del PDeCAT a Malgrat de Mar.
Li va replicar la tinent d'alcalde d'Argentona Montserrat Cervantes: «perdoneu la negativitat, però ho veig com un inici d'un final.
Ara cal que Pujol també parli del que sap i ha callat, ens ho deu als que volem intentar recuperar la credibilitat en un projecte polític i de país».
L'alcaldessa de Calella i llavors diputada postconvergent al grup de JxSí Montserrat Candini va demanar paciència: «Aquests dies no seran gens fàcils per a cap de nosaltres, però cal que fem un cordó sanitari taxatiu.
|
La 2a edició del 'partit per la igualtat' va comptar amb la participació d'una trentena de jugadors i exjugadors del club reusenc
El Palau d'Esports del Reus Deportiu ha acollit aquest dissabte al migdia la 2a edició del 'partit per la igualtat' d'hoquei sobre patins.
En el marc d'aquesta activitat, una trentena de jugadors i exjugadors del club reusenc han disputat un triangular de sis enfrontaments.
Més enllà dels gols i les celebracions, ha estat una jornada reivindicativa, pensada per fomentar que la igualtat entre homes i dones en el món de l'hoquei, així com en qualsevol altre esport i en la vida quotidiana, es faci efectiva.
Els partits que s'han disputat a la pista també han servit per acomiadar la temporada.
En la trobada han participat equips formats per dones i homes, una imatge impossible de veure en competicions oficials.
És una incògnita saber si es veurà d'aquí a uns anys.
Els participants han lluït diverses vestimentes, com l'habitual roig-i-negra, la blanca -la segona equipació-, i la samarreta de color gris amb la qual el Reus Deportiu va aconseguir l'última Copa del Rei, l'any 2006, a Lloret.
L'hoquei i l'esport femení encara tenen molt recorregut per endavant.
Per posar un exemple de l'evident desigualtat de gènere que s'hi produeix avui dia, cal tenir present que poques jugadores professionals cobren, a diferència dels homes.
Instants finals de la 2a edició del 'partit per la igualtat':
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
|
Girona és la segona província amb més reseves en establiments de turisme rural a Catalunya aquest juliol, mentre que al juny va ser la tercera de tot l'Estat, segons informa la central de reserves Clubrural.
A Catalunya, només Barcelona supera Girona i aquesta té el doble de reserves que Tarragona i gairebé el triple que Lleida.
El juliol, Girona s'emporta un 5% de les reserves de turisme rural, mentre que la suma de les de Barcelona, Tarragona i Lleida no arriba al 10%.
Respecte a la resta de territoris de l'Estat, amb una demanda del 12%, les comarques gironines només van ser superades per les capitals, Barcelona i Madrid (amb un 16% i un 13%, respectivament).
Les dades provenen del portal centrat en la promoció de turisme rural a Espanya, Clubrural.com.
L'espai web gestiona informació sobre 624 hotels i cases rurals a Girona i més de 13.000 a tot l'Estat.
Els municipis més atractius de la demarcació són la Vall de Bianya, Sant Feliu de Buixalleu i Cornellà del Terri.
Seguits dels tres municipis que reben més visites, es troben Riudarenes, Aiguaviva, Pals, Sant Joan Les Fonts, Vilaür, Porqueres, Sils i Castelló d'Empúries.
A la resta de Catalunya, els municipis més visitats del sector són: Sagas, Dosrius i Olerdola (a Barcelona); Riudecanyes, Deltebre i Vinyols i Els Arcs (a Tarragona); i Ponts, Lladurs i Foralada (a Lleida).
Les dades d'ocupació pel que fa al turisme rural presenten senyals positius també a l'àmbit català, segons informava el mateix portal de reserves.
Catalunya es converteix el mes de juliol en la comunitat més atractiva per fer turisme rural de tot l'Estat, tot acumulant un 18% de demanda, cinc punts per sobre que Astúries i Andalusia, que ocupen la segona posició amb un 13%.
Aquestes xifres representen un increment respecte al mateix mes de l'any passat, que es trobaven al 14% i per sota d'Astúries.
|
La Policia de l'estat estatunidenc de Washington ha obert una investigació sobre la mort a trets d'un ciutadà d'origen hispà a mans de diversos agents a Pasco.
Els tres membres de les forces de l'ordre implicats han estat suspesos temporalment del cos policial.
El cap del Departament de Policia de Pasco, Bob Metzger, ha explicat que Antonio Zambrano-Montes va llançar com a mínim una roca de grans dimensions als agents i ha afegit que no va respondre a les comandes dels oficials per deixar de banda la seva actitud violenta.
D'acord amb aquestes primeres informacions, els agents haurien utilitzat una pistola elèctrica --una arma d'electroxoc-- contra Zambrano-Montes, però després de veure que no tenia cap efecte sobre el sospitós van començar a disparar contra ell, tal com informa la cadena estatunidenca CBS News.
Un vídeo casolà que ha estat difós a través de YouTube ha provocat una onada de crítiques contra les forces policials a través de les xarxes socials.
Zambrano-Montes va ser declarat mort en el mateix lloc del succés i s'està investigant els tres policies implicats, identificats com Ryan Flanagan, Adam Wright i Adrian Alaniz.
"Només volem justícia perquè el que avui ens ha passat a nosaltres demà li pot succeir a qualsevol altra família", ha denunciat Blanca Zambrano, cosina del mort.
Aquesta dona ha explicat que l'home tenia dos fills i que patia depressió després d'haver-se trencat els dos canells en un accident laboral.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La IL-6 originàriament es va identificar com a B-cell differentiation factor (BSF-2) el 1985 (1), com un factor que induïa la maduració final de cèl lules B en cèl·lules productores d'anticossos.
La IL-6 és el membre fundador de família de les neuropoietines, que també inclou la IL-11, el factor inhibidor de la leucèmia, el factor neurotròfic ciliar, la oncoestatina M i la cardiotrofina-1, entre altres.
A principis dels 90 ja estava clar que la IL-6 no només controlava les cèl lules B i els hepatòcits, sinó que també tenia efectes sobre l'hemopoesi, cèl·lules T, l'esquelet, el sistema cardiovascular i fins i tot neurones (2).
La IL-6 és, sens dubte, una de les principals citoquines controlant el sistema immunitari i la seva coordinació amb els altres sistemes fisiològics de regulació homeostàtica, el nerviós i l'endocrí.
En estudis realitzats en col·laboració amb les universitats de Copenhaguen i de Sydney, el grup de recerca dirigit pel Dr Juan Hidalgo, de l'Institut de Neurociències de la UAB i del departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, ha pogut demostrar que la IL-6 està involucrada en el control del pes corporal i en un model animal d'esclerosi múltiple, l'encefalitis autoimmune experimental (EAE).
Per això s'han usat ratolins transgènics, anomenats GFAP-IL6, que expressen la IL-6 transgènica en astròcits (una població cel·lular específica del sistema nerviós).
L'obesitat causada per dietes riques en greix i les patologies associades, com la diabetis, és un problema d'una enorme magnitud en el món occidental.
Entendre els mecanismes que ens permeten controlar el pes i l'acumulació de greix és fonamental per poder dissenyar estratègies que puguin aturar el que ja es pot considerar l'epidèmia de l'obesitat.
Estudis anteriors en models animals com ratolins en què s'ha anul·lat l'expressió en tot l'organisme de la IL-6 van suggerir que aquesta citoquina inhibia el guany de pes.
Els investigadors de la UAB han pogut demostrar que els ratolins GFAP-IL6 mostren una gran resistència a l'obesitat induïda per una dieta rica en greix, el que indica que la IL-6, actuant directament a nivell del sistema nerviós, pot limitar el guany de pes (3).
A més, el control de la glucèmia també es veu alterat en aquests ratolins, però no la resposta a la insulina.
Resultats preliminars en col·laboració amb la Universitat de Santiago de Compostela suggereixen que la IL-6 està regulant alguns dels factors hipotalàmics clau en el control del pes corporal.
L'esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune neurodegenerativa de conseqüències devastadores per a la qual no hi ha cura.
De nou, aclarir els mecanismes involucrats en aquesta malaltia és fonamental per poder dissenyar estratègies terapèutiques.
Era conegut que la IL-6 és essencial en el model d'EAE, ja que els ratolins deficients en aquesta citoquina són resistents a aquesta malaltia, el que ha estat confirmat per l'equip de la UAB, però hi ha discrepàncies sobre en quin lloc o llocs estaria actuant la IL-6.
En un segon estudi (4), l'equip de la UAB ha analitzat la resposta dels ratolins GFAP-IL6 en el model d'EAE, i ha pogut observar que tenen una absència pràcticament total de simptomatologia clínica normal (resultant d'afectació de la medul espinal), mentre que mostren problemes clars de atàxia, presumiblement per afectació cerebelar.
En altres paraules, pel sol fet que hi hagi una major expressió d'IL-6 en el sistema nerviós, es redirigeix la resposta inflamatòria des de la medul·la espinal cap al cervell.
En definitiva, aquestes investigacions confirmen la naturalesa plurifuncional de la IL-6, i la seva rellevància en dos grans problemes de salut i socials com són l'obesitat i les malalties autoimmunes.
En un futur molt proper, el grup de la UAB analitzarà la deficiència d'IL-6 específicament en cèl·lules cerebrals gràcies a la generació dels anomenats ratolins floxats, que permeten eliminar la síntesi de la IL-6 d'una manera cèl·lula-específica.
Durant els primers anys de la conquesta...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu
|
"Lo xinès és l'idioma del futur"; "Tu que saps xinès, segur que trobes una bona faena de seguida"; "Amb l'anglès i el xinès, se't rifaran"; "quina sort has fet, estudiant este idioma".
I sí, no canviaria res del que vaig estudiar, ni dels camins que vaig emprendre.
Repetiria carrera, idioma, beca, màster, pràctiques i experiència.
Ara, no mos enganyéssem: mos ha tocat viure en una època en què tenir títols i idiomes et convertia en una "persona d'èxit", i vinga, tots a formar-nos, estudiar i alimentar la "titulitis".
Però, va, quants dels títols que teniu us han obert les portes i us han portat on ara sou?
Mos van fer creure que estudiar una carrera era sinònim de tenir un futur.
Que la nostra vida seria un camí fàcil, treballaríem del que havíem estudiat -i que, idealment, era allò a què ens volíem dedicar-, i ja només caldria preocupar-nos de perseguir objectius i desenvolupar-nos.
Mos van fer creure, quant a estudis, que només hi havia dos opcions després de l'educació obligatòria: anar a fer un mòdul o anar a la universitat i ser una "persona d'èxit".
La vida, posteriorment, mos ha ensenyat que res d'això era cert.
Que tot eren petites injeccions al nostre subconscient immadur i influenciable, que només servien per a posar etiquetes equivocades i prendre decisions socialment manipulades.
I és que lo que no mos van explicar és que després d'estudiar una carrera, haver anat a l'estranger, haver après idiomes, haver fet pràctiques no remunerades, haver estudiat més idiomes, haver fet feines de cap de setmana i haver fet trenta-mil entrevistes... havies d'estudiar un màster.
Perquè sense màster no eres ningú.
Que de gent amb "només" una llicenciatura ja n'hi ha molta.
I quan ja tenies lo màster i tots los títols lingüístics que demostraven quin nivell "real" tenies, també havies de tenir experiència de mínim 2 anys al teu sector, capacitat de treballar en equip, de treballar sota pressió, d'adaptació, de multitasking, de ser una crack en les xarxes socials, el màrqueting i les relacions personals, i de tenir bona presència, disponibilitat per a viatjar i tenir tot-allò-que-té-una-persona-d'èxit.
I tot això, acceptant faenes amb responsabilitats però amb sous miseriosos perquè, clar, no tens prou experiència, t'hem de formar més, estem en crisi, volem que estiguis motivada, et donarem incentius i bla-bla-bla fins l'infinit i més enllà.
Este país mos ha fet creure que tenir una carrera, un màster, un MBA, un doctorat i trenta diplomes lingüístics, és sinònim d'èxit.
I per això ara tenim governants de dubtosa titulació.
Perquè valorar les persones pels seus títols fa que lo nostre objectiu a la vida sigui, senzillament, tenir-los, i tenir-ne com més, millor, peti qui peti.
Independentment de si els podem tenir, de si els volem tenir o de si ens els mereixem tenir.
A títol personal (valgui la redundància), a mi, els títols, m'han servit de ben poc.
Però sóc una emprenedora feliç, motivada i molt conscient que, a la vida, no et servix de res voler ser "algú", si este "algú" no és qui tu vols ser.
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran.
Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre.
Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya.
|
President d'Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya
La reputació d'una ciutat es construeix a partir de conceptes intangibles com la confiança, l'estima, l'admiració i la bona impressió que genera, a partir d'indicadors que permeten avaluar en quins aspectes sobresurt i quins s'haurien d'acabar de perfilar per millorar la seva imatge.
En aquest sentit, Barcelona compta amb una marca i una projecció internacional molt ben definides, que ratifiquen l'esforç i els recursos que ha dedicat des de fa anys a consolidar la seva visibilitat internacional, en la qual l'èxit dels Jocs del 1992 va marcar un punt d'inflexió molt gran en la percepció de la ciutat.
Aquesta sensació positiva ha acompanyat Barcelona des de llavors.
El seu estil de vida ha estat un fort reclam turístic i ha ajudat a empènyer una transformació molt més profunda, que ha atret talent de tot el món, ha seduït importants empreses, ha generat nous mercats i sectors d'activitat i ha contribuït a dibuixar un ecosistema innovador rellevant.
Durant les darreres dècades, la ciutat s'ha consolidat com a força tractora d'un país industrial, emprenedor i innovador, en part, gràcies a la seva tradició empresarial i comercial.
Íntimament lligat a això, s'ha creat una àmplia xarxa de clústers en sectors d'alt valor afegit, com l'automoció, la biotecnologia, l'alimentació, l'energia, el disseny, les ciències socials o la mobilitat.
El seu dinamisme queda també acreditat pels 47,2 milions de passatgers que va moure l'aeroport del Prat l'any passat, un gran percentatge dels quals estan vinculats a la projecció de la ciutat en el camp del turisme, l'oci i els negocis.
Tot i així, no és pot obviar que aquest darrer any no ha estat fàcil per a Barcelona, que s'ha enfrontat en pocs mesos a desafiaments sense precedents.
L'obertura al món, la creativitat, la visió cosmopolita, la qualitat de vida i la cultura l'han situada ben amunt i molts coincidim en què recuperar aquestes arrels és imprescindible per recobrar l'optimisme i la inspiració.
La innovació és també un puntal de Barcelona, que ha estat pionera a l'hora d'apostar per nous sectors basats en el coneixement i que ha configurat el 22@, el districte de la innovació, que és tot un model de referència.
Segons indiquen els especialistes, la bona reputació d'una ciutat està directament vinculada a l'increment de les visites turístiques i a les inversions estrangeres.
No és estrany llavors que Barcelona sigui molt sensible respecte a la percepció que genera.
Així doncs, la imatge que projecti aquesta setmana, coincidint amb la celebració del Mobile World Congress, és especialment important.
Durant la fira, la ciutat és un gran aparador per a la resta del món i enguany es percep que vol mostrar, més que mai, la millor cara.
Malgrat que encara no arriba als nivells de les capitals que encapçalen la llista de smart cities més avançades, com Copenhague, Singapur i Estocolm, és una ciutat viva i dinàmica, amb una clara aposta per avançar en l'eficiència dels seus serveis i en la generació de benestar.
Així ho acrediten iniciatives vinculades a la incubació i l'acceleració d'empreses, les seves infraestructures culturals i socials, i el dinamisme dels seus centres tecnològics i de recerca, com és el cas d'Eurecat, amb ambiciosos projectes en les àrees digital, industrial i biotecnològica.
La posició de Barcelona com a cinquè hub europeu d'empreses de base tecnològica, només al darrere de Londres, Berlín, París i Amsterdam, i la seva capacitat per atreure estudiants internacionals, just després de Boston, Nova York, Londres, París, Chicago i Toronto, són altres dels elements que obren bones perspectives.
També és prometedor el posicionament de Barcelona i la seva àrea metropolitana entre les capitals de la innovació a Europa i cal posar de relleu la seva reputació global en l'adopció primerenca de les noves tecnologies, un aspecte essencial per encapçalar el lideratge en la digitalització si aconsegueix, entre altres fites, avançar-se en la carrera del 5G.
La capital catalana ofereix, doncs, un entorn propici per a la interacció entre empreses, emprenedors amb tot tipus de perfils i de procedències i centres de recerca i tecnològics per generar noves idees i projectes.
Però es clau mantenir aquesta intensitat i fixar encara més la imatge d'una Barcelona moderna i activa, amb una cultura innovadora arrelada i vibrant.
Per aconseguir-ho, és fonamental mantenir i eixamplar els ponts internacionals, aportant tota la dimensió i les capacitats del coneixement i el teixit empresarial local.
Així mateix, si volem ser un hub tecnològic la ciutat ha de viure més la innovació en la manera d'acollir els seus ciutadans i visitants, en els serveis que proporciona i en la forma d'enfocar el futur des del punt de vista econòmic, social, urbanístic i medi ambientalal.
L'èxit de Barcelona com a ciutat s'enfronta, en aquest sentit, a reptes que requeriran d'una profunda reflexió i de decisions estratègiques en el curt termini per respondre a qüestions clau, entre altres la compatibilitat entre el seu model turístic, la qualitat de vida dels seus habitants i l'aspiració de ser un referent en l'àmbit tecnològic.
En aquest context, és primordial dilucidar si ha arribat el moment de començar a apostar clarament per un canvi i definir quines haurien de ser les polítiques que el promoguin.
Eurecat vol acompanyar molt estretament la ciutat en tot aquest debat aportant solucions tecnològiques per a la presa de decisions i contribuir, especialment, a refermar el seu ecosistema innovador, perquè l'èxit tecnològic tingui impacte sobre les petites i mitjanes empreses catalanes i repercuteixi positivament en la vida dels ciutadans, transferint coneixement al teixit industrial i empresarial, i promovent el benestar i la innovació social.
|
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador.
Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho.
Doctora en Psicologia per la Universitat Ramon Llull, amb menció de doctorat europeu (2003), i llicenciada en Psicopedagogia.
Postgraduada en Especialització Psicopedagògica en l'Atenció a la Diversitat Escolar i també en Assessorament Curricular en l'Àmbit de les Estratègies d'Ensenyament i aprenentatge.
Ha estat professora de la Universitat Ramon Llull (2000-2001) i de la Universitat Internacional de Catalunya (2001-2003).
Actualment és professora del màster de Psicopedagogia i del màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària i Batxillerat i Ensenyament d'Idiomes.
La seva activitat de recerca se centra en l'ensenyament i l'aprenentatge en entorns virtuals i en concret en les ajudes educatives per a promoure l'aprenentatge, com és el cas del retorn (feedback) en processos d'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que contribueix a aprendre.
La seva principal inquietud és l'estudi dels elements que contribueixen a donar suport a l'ensenyament i l'aprenentatge en entorns virtuals o amb un ús intensiu de la tecnologia.
Ha dirigit, i hi ha participat, diferents projectes d'investigació a escala nacional i europea, i és cocoordinadora del Grup de Recerca Ed-Online.
Ha fet diverses estades en universitats estrangeres com la Universitat de Nebraska, la Universitat de Kentucky, la Universitat d'Hèlsinki i la Universitat de Gant.
I ha estat professora convidada al Centre for Learning Sciences and Technologies de la Universitat Oberta dels Països Baixos (2011-2012).
Doctor en Ciència Cognitiva i Llenguatge per la Universitat de Barcelona.
Mestre d'Educació Primària i llicenciat en Psicopedagogia per la Universitat Jaume I. És codirector del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), que es dedica a l'estudi de l'adquisició del llenguatge típica i patològica.
Ha estat investigador visitant de la Universitat de Pennsilvània, la Universitat de Puerto Rico i la Universitat de Texas a Dallas.
Ha estat professor a la Universitat Jaume I i a la Universitat de Barcelona.
Actualment és professor agregat i director del màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC.
Doctora en Psicologia i màster en Neuropsicologia Cognitiva per la Universitat Complutense de Madrid (UCM).
Actualment és professora titular de la UOC i directora del laboratori de recerca Cognitive NeuroLab [URL].
La seva activitat investigadora és centrada en l'estudi del potencial de les tècniques d¿estimulació no invasives en la rehabilitació neuropsicològica.
Col·labora amb el Berenson-Allen Center for Noninvasive Brain Stimulation (Escola de Medicina de Harvard, Boston, Estats Units).
Doctora en Ciència Cognitiva i Llenguatge per la Universitat Pompeu Fabra (2014).
Experta en adquisició del llenguatge, especialment en la relació entre la fonologia experimental (segmental i suprasegmental) i la pragmàtica (gestualitat i context), és membre del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL, Universitat de Barcelona).
Postgraduada en Especialització Professional per a l'Assessorament i l'Orientació Psicopedagògica (1988).
Llicenciada en Psicologia (1987), és professora de psicologia de l'educació, experta en processos d'ensenyament i aprenentatge, influència educativa, avaluació formativa i retorn dialògic.
És membre del Grup de Recerca Ed-Online.
És professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.
Llicenciada en Psicopedagogia per la UOC, logopeda per la Universitat de Barcelona (UB), grafoanalista per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diplomada en Educació Especial per la UB.
Actualment és professora del màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i mestra d'educació especial en les etapes d'infantil i de primària.
Doctor en Psicologia de l¿Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona (2000), màster en Investigació Psicopedagògica per la Universitat Ramon Llull (1996) i llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992).
Doctor en Ciències del Llenguatge.
Diplomat en Logopèdia i màster en Lingüística, en l'especialització d'adquisició del llenguatge, integració gest-parla.
Ha exercit la pràctica terapèutica especialitzat en atenció primerenca, trastorn de l'espectre autista i trastorn específic del llenguatge.
Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut per la Universitat de Barcelona (UB).
Màster oficial en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Graduada en Educació Primària (menció de necessitats educatives específiques) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
És membre del grup de Recerca en Cognició i Llenguatge UOC-UB (GRECIL).
Doctor en Qualitat i Processos d'Innovació Educativa, llicenciat en Pedagogia i diplomat en Relacions laborals per la UAB.
Màster en Direcció de Recursos Humans per l'UOLS i llicenciat en Ciències del Treball per la UOC.
Actualment és gestor de projectes i professor associat del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB.
Doctoranda en Educació a la UIB, graduada en Pedagogia i màster en Intervenció Educativa i Psicològica per la UNAV.
En l'actualitat forma part de la direcció d'un gabinet psicopedagògic privat amb l'especialitat de trastorns de la lectura i TDAH.
Màster universitari en Psicologia Aplicada, Llicenciat en Psicopedagogia i Diplomat en Magisteri d'educació física per la UCLM.
Ha format part del personal docent investigador en un projecte d'R+D+I a la UCLM.
Actualment és educador social de protecció de menors i execució de mesures judicials.
Diplomada en Estudis Avançats en Desenvolupament professional i institucional per a la qualitat educativa, Postgraduada en Docència Universitària i llicenciada en Psicopedagogia per la UB.
En l'actualitat, és psicopedagoga en un equip d'assessorament i orientació educativa del Departament d'Educació de Catalunya.
Doctora en Psicologia per la URL, màster interuniversitari en Psicologia de l'Educació per la UB i llicenciada en Educació Infantil per la Escuela Normal de Educación Preescolar de Mèxic.
Actualment és professora associada de la UB.
Llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat del Salvador i màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i Adults per la UAB.
Actualment és neuropsicòloga a l'Institut de Neurociència Cognitiva Aplicada a l'Aprenentatge Trivium i docent del màster d'Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva a Blanquerna.
Postgraduada en Logopèdia Escolar, màster en Psicopedagogia Clínica per Euroinnova Formación, International Business School, i màster en Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns de Llenguatge per la UOC.
Actualment desenvolupa tasques d'intervenció i avaluació psicopedagògica i logopèdica.
Llicenciada en Psicologia, màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i Adults per la UAB.
Actualment és neuropsicòloga a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Llicenciat en Biologia, Ciències de l'Educació, Estudis d'Àsia Oriental i màster en Supervisió i Avaluació del Sistema Educatiu per la UAB.
Màster i diplomat en Estudis Avançats (DEA) de Societat de la Informació i del Coneixement per la UOC.
Actualment és assessor i formador del Departament d'Educació, entre altres institucions.
Doctora en Neurociències, llicenciada en Psicologia i postgraduada en Neuropsicologia Clínica i en Rehabilitació Cognitiva per la UAB.
Actualment és professora associada del grau de Psicologia i de la Facultat d'Educació de la UIC, i professora col·laboradora a la UOC.
Doctora en Filologia Romànica (especialitat de fonètica clínica) per la UAB.
Les seves investigacions se centren en les bases neuroanatòmiques de la parla i en els trastorns de la codificació de la forma sonora de les paraules en les afàsies.
Doctor en Educació per la Universitat d'Almeria, màster en Professorat de Secundària en l'especialitat d'orientació educativa per la Universitat de Múrcia, i psicopedagog i mestre especialista en educació especial per la Universitat de Granada.
Actualment treballa de mestre especialista en pedagogia terapèutica.
Doctora en Ciència de l'Educació, llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de pedagogia i llicenciada en Psicopedagogia.
És experta en anàlisi de dades quantitatives.
Neuropsicòloga infantil a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE), de l'Hospital Sant Joan de Déu.
És especialista en el diagnòstic i la detecció de trastorns del neurodesenvolupament, de l'aprenentatge i de la conducta.
Doctora en Psicologia per la Universitat Ramon Llull (URL).
Actualment compagina la recerca i la docència universitària amb la pràctica clínica en l'atenció a infants amb autisme.
Doctoranda en Ciències de l'Educació a Blanquerna (URL), diplomada en Magisteri d'Educació Primària per la URL, màster en Psicologia de l'Educació per la UB i màster en Educació Especial per la URL.
És investigadora en el grup de recerca DISQUAVI (Blanquerna-URL).
Doctoranda en Pedagogia, llicenciada en Psicopedagogia i diplomada en Magisteri d'Educació Primària per la URL.
Màster en Intervenció en Dificultats d'Aprenentatge per la Universitat de Vic.
Actualment és orientadora escolar en un centre educatiu i professora col·laboradora en diversos màsters de l'àmbit de l'educació de la UOC.
Llicenciada en Psicologia, màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i Adults per la UAB, màster en Salut Pública i doctora en Biomedicina per la UPF.
Actualment és neuropsicòloga a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i professora col·laboradora a la UOC.
Màster en Educació i TIC per la UOC, llicenciada en Psicopedagogia per la UAB i diplomada en Magisteri per la URL.
Actualment és professora d'orientació educativa del Departament d'Educació i responsable del suport intensiu per a l'escolarització inclusiva (SIEI) d'un institut de secundària.
Màster en Comunicació per la Universitat de Palerm (Argentina).
Actualment és docent col·laboradora a Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i treballa en la línia de recerca d'autisme, bilingüisme i tecnologia.
Diplomada en Logopèdia per la UAB, especialitzada en atenció precoç i neurologopèdia.
Té experiència clínica en l'àmbit educatiu i hospitalari.
Actualment és logopeda a Nexe Fundació, en un centre privat de foniatria i logopèdia, i professora col·laboradora a la UOC.
Diplomada en Logopèdia per la UAB i postgraduada en Intervenció Logopèdica en els Trastorns de la Veu per la URL.
És professora titulada Estill Master Trainer (EMT) de la tècnica vocal Estill voice craft.
Actualment exerceix de logopeda especialista en reeducació de la veu i col·labora com a docent a la URL i la UOC.
Diplomada en Logopèdia per la UAB, especialitzada de Logopèdia Infantil per l'Escola de Patologia del Llenguatge, EPL, de l'Hospital Sant Pau de Barcelona.
Actualment exerceix en l'àmbit públic, és formadora a la Fundació Universitària Martí l'Humà i imparteix xerrades per a famílies i docents.
Màster en Logopèdia Infantil per la UB, màster en Neurologopèdia per la UAB i diplomada en Logopèdia per la URL.
Té experiència en contextos educatius i sanitaris.
Actualment treballa en l'àmbit privat i ho complementa amb la docència com a tutora de PrisMa i com a professora col·laboradora de la UOC.
Llicenciat en Psicologia per la Universitat Nacional de Mar del Plata i màster interuniversitari en Psicologia de l'Educació per la UB.
Actualment és professor associat a la Facultat de Psicologia de la UB i professor col·laborador a la UOC.
També exerceix com a psicoterapeuta.
Màster en Formació del Professorat per la UB i màster en Lingüística Teòrica i Aplicada per la UPF.
Actualment és docent i investigadora predoctoral en lingüística a la UPF.
La seva recerca se centra en l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge en relació amb la gestualitat i la prosòdia.
És membre del Grup d'Estudis de Prosòdia (GrEP).
Doctor en Llengua Espanyola, Llicenciat en Filologia Espanyola i Filologia Catalana per la UV.
Llicenciat en Antropologia Social i Cultural per la UNED i màster en Intervenció en les Dificultats de l'Aprenentatge per la UV-ADEIT.
Actualment és professor ajudant doctor de la UV.
Actualment és professora lectora al Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació de la UB.
Actualment fa recerca en l'àmbit de la personalització de l'aprenentatge en el grup de recerca GRINTIE.
Màster en Neuropsicologia, màster en Suports Educatius a la Inclusió i postgraduada en Trastorns Autistes.
Ha treballat més de deu anys de docent en educació infantil i primària, amb experiència en infants amb diversos trastorns i problemes d'aprenentatge.
És professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la Facultat de Psicologia de la UAB.
Ha estat coordinadora d'àrea, i coordinadora de la Unitat d'Atenció Psicopedagògica.
Llicenciada en Medicina i Cirurgia i Màster en Pertorbacions del Llenguatge i l'Audició per la UB.
Foniatra amb formació a l'Hospital de la Vall d'Hebron.
És membre de la Societat Mèdica Espanyola de Foniatria (SOMEF) i de l'Associació Catalana de Professors de Cant (ACPC).
És professor agregat interí a la Universitat Rovira i Virgili.
Imparteix l'assignatura de Llenguatge i comunicació al grau de Psicologia, entre altres.
La seva recerca se centra en l'àmbit del bilingüisme i la psicolingüística (principalment sobre processament visual de paraules).
Doctorat en Psicobiologia per la Universitat de Pàdua, amb experiència postdoctoral a la UPF.
És investigador Ramón i Cajal i professor de Psicologia dels graus de Medicina i Biologia de la UPF.
Graduada en Psicologia per la UdG, màster en Psicologia General Sanitària per la UdG i la UOC.
Membre de l'equip de recerca ERÍDIQV adscrit a l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV) de la UdG.
Doctoranda del programa de Psicologia Salut i Qualitat de Vida.
Mestra d'educació especial, llicenciada en Pedagogia Terapèutica per la UB.
Té experiència docent en educació primària i ESO, aules ordinàries i d'EE.
Actualment, és reeducadora a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) de Sant Joan de Déu.
Llicenciada en Psicologia (UAM), màster en Rehabilitació Neuropsicològica (Institut Guttmann), màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i Adults (UAB) i màster en Psicoteràpia integradora (Institut Mensalus).
Actualment és neuropsicòloga a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar de l'Hospital Sant Joan de Déu i al Servei Integral de Rehabilitació Neurològica.
És professora titular de la UV en el Departament de Psicologia Evolutiva.
Ha participat en diversos projectes de recerca d'àmbit nacional i internacional.
En l'actualitat dirigeix un projecte longitudinal centrat en el trastorn de l'espectre autista des de diversos aspectes, familiar, escolar i personal.
Investigadora predoctoral a la UdG en col·laboració amb l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona, màster en Investigació en Educació i llicenciada en Psicologia per la UAB.
Ha col·laborat en el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu.
Doctora en Psicologia per la UCLM, llicenciada en Pedagogia per la UV i experta en mediació familiar per la UCLM.
Treballa en l'àmbit de la protecció de menors i adolescents que han patit situacions de risc, negligència o maltractament.
És professora del grau de Criminologia de la UCLM i membre del centre de recerca de criminologia.
Llicenciada en Psicologia Clínica i de la Salut per la UAB, postgraduada en Malaltia Crònica i Trastorns de Comportament Infantojuvenil, postgraduada en Transtorns Emocionals i Psicopatologia Legal i Forense, i màster en Psicopatologia Clínica Infantojuvenil per la UAB.
Actualment exerceix de psicòloga clínica infanto-juvenil.
Doctoranda en Societat de la Informació i el Coneixement a la UOC.
Màster en Educació i TIC (e-learning) per la UOC i graduada en Educació Primària amb menció de llengua anglesa per la UAB.
Actualment treballa de mestra d'educació primària per la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears.
També és membre del grup de recerca SINTE.
Actualment és professora de formació de màster a diverses universitats (UB, UOC) i coordinadora del programa de doctorat de Psicologia de l'Educació (DIPE).
Llicenciada en Psicologia i màster en Neuropsicologia Clínica i del Desenvolupament per la UAB.
Acreditada com a psicòloga escolar i sanitària pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).
Actualment és neuropsicòloga a la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar de l'Hospital Sant Joan de Déu i membre del COPC.
Actualment és professora i investigadora a la UB i col·laboradora docent a la UOC.
La seva activitat investigadora és centrada en l'estudi de l'adquisició del llenguatge i el bilingüisme, tant en poblacions sanes com en poblacions de risc neurocognitiu.
Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació (PT) per la UB.
Postgraduada en Dificultats del Llenguatge i l'Audició per la UAB.
Actualment és inspectora d'educació, referent d'atenció a la diversitat i inclusió a Barcelona comarques.
És membre del grup de recerca Psicologia de la Salut de l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la UdG.
És docent en diverses assignatures de grau i màster de la facultat d'Educació i Psicologia de la UdG, i a la Fundació Mona.
Actualment és formadora del curs de PrisMa "Les intel·ligències múltiples i la diversitat a l'aula".
Doctora en Psicologia amb menció internacional, màster en Psicologia General Sanitària i màster en Psicologia de la Salut i Psicoteràpia.
És membre del grup de recerca Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius de la URL i col·laboradora del RAM Group.
Llicenciada en Psicologia Educativa i professora de secundària de l'especialitat d'orientació educativa.
Actualment és cap del Servei d'Ordenació dels Ensenyaments de Règim Especial del Departament d'Educació, on porta temes relacionats amb la formació professional, i els ensenyaments esportius i artístics.
Llicenciada en Psicopedagogia per la UOC, màster en Pedagogia Terapèutica i en Audició i Llenguatge per la UdG, postgraduada en assessorament curricular per la UAB i diplomada en Professorat d'EGB per la UdG.
Actualment, treballa de psicopedagoga en un equip d'assessorament i orientació educativa del Departament d'Educació de Catalunya.
Llicenciada en Psicologia i màster en Intervenció Psicopedagògica i Assessorament Curricular per la UB.
Actualment és coordinadora del CRETDIC a la Catalunya central.
Col·labora a l'ICE de la UB en diverses activitats de formació permanent del professorat, i en activitats de formació adreçades a docents i assessors psicopedagògics del Departament d'Educació.
Llicenciada en Psicologia, diplomada en Logopèdia, postgraduada en Intervenció Logopèdica en els Trastorns de la Veu per la URL i diploma d'estudis avançats (DEA).
Titulada Estill Master Trainer de la tècnica vocal Estill voice craft.
Actualment exerceix de logopeda especialitzada en patologia de la veu en l'àmbit privat, i de docent a la URL.
Llicenciada en Psicologia per la UAB, psicòloga general sanitària, màster en Dansa Moviment Teràpia per la UAB, postgraduada en Atenció Primerenca per l'ISEP.
Va treballar i continua col·laborant puntualment a l'Associació TDAH Vallès.
És professora del màster d'Intervenció en Dificultats d'Aprenentatge a l'ISEP.
Mestre, i llicenciat en Antropologia Social i Cultural, Pedagogia i Psicologia.
Professor titular a la UV i col·laborador docent a la UOC.
Les seves línies de recerca giren entorn de la formació de professorat en educació especial, l'avaluació i la intervenció psicopedagògica en estudiants amb trastorns del neurodesenvolupament i els processos d'inclusió educativa.
És tutora d'aula en l'atenció a infants i joves amb TEA al centre d'educació especialitzada Balmes I de la Institució Balmes.
És col·laboradora docent de cursos, seminaris o assessoraments sobre alumnes amb trastorns de conducta i trastorns de l'espectre autista per a EAP, psicopedagogs de centres, mestres i professorat d'instituts.
Doctora en Psicologia de l'Educació per la UB.
Postgraduada en Patologia del Llenguatge per l'Escola de Patologia del Llenguatge de la UAB i postgraduada en Docència Universitària per l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB.
Forma part del personal docent investigador (PDI) a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).
Doctora en Neurociència per la UCM.
Màster en Neuropsicologia Cognitiva per la UCM, màster en Programació Neurolingüística per PNL Madrid i coach professional per l'Institut per a la Resiliència i el Desenvolupament Emocional (IRYDE).
Llicenciada en Filosofia, Pedagogia i Psicologia per la Universitat d'Atenes.
Exerceix com a professora de grec i experta en dificultats d'aprenentatge.
És investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB).
És membre del consell de redacció de la revista Llengua, Societat i Comunicació.
Actualment és tècnica de normalització lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).
Doctora en Psicologia per la UV, amb premi extraordinari.
Llicenciada en Filologia Hispànica i diplomada en Logopèdia.
Ha estat professora de la UV, la Universitat Internacional Valenciana i Florida Universitària.
Ha estat investigadora invitada al Graduate Center de la Universitat City de Nova York i al Departament de Psicologia de la Universitat Brookes d'Oxford.
Diplomada en Logopèdia per la UAB-FUB i postgraduada en Tècnica Vocal per l'Institut del Teatre.
Màster en Rehabilitació Vocal per la UAB, i màster universitari en Trastorns del Llenguatge i la Comunicació per la UAB-Blanquerna.
És directora del centre de salut, logopèdia i comunicació LOGOCOMUNICA, i és logopeda exercent, coach de comunicació i veu, formadora en empreses públiques i privades.
Llicenciada en Antropologia Social i Cultural i mestra d'educació especial per la UB.
Màster en Logopèdia, Pertorbacions del Llenguatge i de l'Audició per la UB.
Diplomada en Estudis Avançats en Antropologia Social i Cultural (UB).
Màster en formació inicial de direcció de centres docents públics, pel Departament d'Educació i l'Escola d'Administració Pública.
Actualment porta la direcció d'un EAP.
Màster de Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge (UOC) i Postgrau en Edició (UPF).
Llicenciatura en Filologia Hispànica (UAB) i en Psicologia (UOC).
Membre del GAC de l'Institut d'Educació Contínua de la UB.
Professora de secundària del Departament d'Educació.
La seva activitat docent gira entorn de l'atenció a la diversitat i la inclusió.
També és col·laboradora docent al curs de preparació d'accés a la universitat.
Doctora en Psicologia i màster en Neuropsicologia Clínica per la UB.
Actualment és responsable de l'àrea de Neuropsicologia de la Unitat d'Estimulació Neurològica de Barcelona.
Doctora en Educació (societat de la informació i el coneixement) i màster en Educació i TIC per la UOC.
Diplomada en Magisteri d'Educació Física per la ULL.
Col·laboradora docent en l'àmbit de la psicologia de l'educació i la psicopedagogía.
En recerca, pertany a l'àmbit de l'educació i TIC.
Doctoranda en el programa de Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC.
Membre del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge - GRECIL.
Màster universitari en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la UOC i
En l'àmbit de recerca se centra en el trastorn específic del llenguatge (TEL) i la integració audiovisual de la parla.
És professor d'educació secundària de l'especialitat d'orientació educativa i de ciències humanes d'educació primària.
Ha exercit com a orientador i professor de primària.
És referent territorial del TDAH i del programa.
Actualment és el director d'un EAP.
Llicenciada en Psicopedagogia i diplomada en Logopèdia i Magisteri, i màster interuniversitari en Psicologia de l'Educació.
És especialista en dificultats d'aprenentatge i trastorn específic de llenguatge.
És cofundadora del Centre Psicopedagògic Tangram, amb tasques de diagnòstic i tractament, i assessora externa de grups ERTI en escoles de primària en el programa Difference.
Llicenciada en Psicopedagogia per la URL, diplomada en Magisteri per la UB, amb especialització de Patologia del Llenguatge de la UAB.
És membre de la Junta Directiva de l'Associació Catalana de Professionals de CREDA (ACPCREDA).
Doctor en Psicologia de l'educació (DIPE).
Màster en Psicologia de l'Educació, llicenciada en Pedagogia i mestra d'Educació Infantil.
És professora col·laboradora de la UOC i de la UAB.
És formadora en cursos, seminaris, conferències i assessoraments sobre avaluació, competències, aprenentatge cooperatiu i educació emocional.
Té experiència professional com a psicopedagoga i com a mestra d'escoles bressol.
Doctora en Educació, màster en Recerca en Educació i llicenciada en Pedagogia.
És investigadora postdoctoral al Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB.
És professora col·laboradora del màster de Psicopedagogia i del màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC.
Doctoranda de Logopèdia, diplomada en Logopèdia i Educació Especial i màster en Psicopedagogia.
És logopeda del CREDA del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i professora col·laboradora del màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC.
Màster en Intervenció Logopèdica i llicenciada en Lingüística per la Universitat Complutense de Madrid.
Doctora en Psicologia i màster en Psicologia General Sanitària per la UB.
Màster oficial en Psicologia Clínica i de la Salut, amb l'especialitat de neuropsicologia.
Màster en Teràpia Familiar Sistèmica per la FUdG.
Diploma d'Aplicacions de la Teràpia Constructivista.
Actualment treballa al Servei Integral de Rehabilitació Neurològica (SIRN) i en l'atenció a la infància, l'adolescència i la família a l'Espai MiM.
Llicenciada en Psicologia i Màster oficial en Recerca i Intervenció Psicosocial per la UAB.
Doctoranda en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida a la UdG.
Llicenciada en Psicopedagogia per la UOC, funcionària de carrera del cos de mestres, amb l'especialitat d'educació especial i pedagogia terapèutica.
Diplomada en Educació Infantil i en Educació General Bàsica per la UAB.
És mestra d'educació infantil des del 1990.
També és membre de l'equip LaceNet i impulsora del projecte Sàlic i els sentits.
Màster en Neurologopèdia per l'Hospital de Sant Pau i màster en Neuropsicologia i Educació per la UNIR.
És intèrpret de llengua de signes (CEIR Villarroel) i logopeda exercent en un CDIAP, especialitzada en avaluació i intervenció en trastorns de l'aprenentatge i de l'espectre de l'autisme.
Doctor en Psicologia per la Universitat de Barcelona.
Investigador en trastorns del neurodesenvolupament.
Col·labora en la Unitat de Neurodesenvolupament de l'Hospital Universitari Sagrat Cor.
Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i psicòloga general sanitària per la Universitat de Vic.
És directora del centre edis [URL], especialitzat en el diagnòstic i la reeducació de la dislèxia i la discalcúlia.
Diplomada en Logopèdia per la UAB i postgraduada en Afasiologia i Disàrtria per l'Hospital de Sant Pau.
És logopeda exercent en un centre privat, especialitzada en avaluació i intervenció en trastorns de l'aprenentatge, llenguatge i parla.
Col·labora puntualment amb la Universitat de Girona en el màster d'Atenció a la Diversitat en una Educació Inclusiva, presentant casos pràctics de llenguatge i parla.
Doctora en Psicopedagogia i Màster en Atenció Socioeducativa en Contextos Multiculturals per la UdL.
Especialista en intervenció psicopedagògica i atenció a la diversitat, en assessorament curricular i en planificació educativa i intervenció psicopedagògica per la UOC.
Forma part del Grup de Recerca Anàlisi Social i Educativa de la UdL i del Grup Interuniversitari d'Escola Rural.
Diplomada en Educació Especial per la UB i diplomada en Patologia del Llenguatge per la UAB.
És logopeda del CREDA Baix Llobregat des del 1994, especialitzada en alumnes amb pèrdua auditiva.
Té diverses publicacions sobre inclusió en l'educació i problemes d'aprenentatge.
Màster en Psiquiatria i Psicologia de la Infància i l'Adolescència per l'Hospital Clínic i màster en Iniciació a la Investigació en Salut Mental per la UAB.
Combina pràctica clínica atenent psicopatologia infanto-juvenil (en un centre privat) i docent en una escola d'educació especial amb alumnat TEA, discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta.
Ha estat professora i reeducadora en centres ordinaris i d'educació especial.
També ha estat funcionària del cos de psicòlegs de la Generalitat.
Ha fet de tutora del màster d'Educació Especial a Blanquerna - URL i als estudis de psicologia de la UOC.
És professora del màster de Lideratge i Direcció d'Axia i Blanquerna.
Llicenciada en Ciències de l'Educació (Pedagogia) per la Universitat de les Illes Balears i llicenciada en Psicopedagogia per la UOC.
Actualment és orientadora educativa en la Conselleria d'Educació de les Illes Balears.
Mestra d'educació especial per la URL, logopeda per la UAB i psicomotricista per la UVic.
Especialista en diagnòstic i intervenció precoç dels infants amb problemes del neurodesenvolupament i diversitat funcional i en sistemes augmentatius de comunicació i models d'intervenció global.
Actualment, treballa en un CDIAP i al centre COADI.
És membre de la junta directiva d'AETAPI.
Neuropsicòloga clínica, infermera pediàtrica, psicòloga i logopeda, especialista en diagnòstic i intervenció precoç en persones amb problemes del neurodesenvolupament.
Ha treballat en l'àmbit hospitalari en les unitats de Neuropediatria i Neuropsicologia, i actualment és coordinadora del centre COADI.
És membre del grup d'experts en atenció primerenca de l'associació AETAPI.
És professora titular del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació de la Facultat de Psicologia de la UB.
És coinvestigadora principal del projecte de recerca Parentalitat i desenvolupament infantil normatiu i amb discapacitat intel·lectual i coordinadora del Grup d'Innovació Docent en Psicologia del Desenvolupament de la UB.
És adjunta del Servei de Neurologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, co-coordinadora de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) del mateix hospital i codirectora del màster de Neuropsicologia Infantil (UB).
Graduada en Logopèdia de doble menció (salut i educació) a la UAB.
És logopeda al centre privat CPL Santa Eulàlia - Vic.
És col·laboradora docent en diferents universitats com la UAB o la Universitat Internacional de València (VIU).
Actualment és terapeuta i supervisora de casos en l'atenció a infants i adolescents amb autisme.
Màster universitari en Neuropsicologia, llicenciada en Psicopedagogia i diplomada en Educació Especial.
Actualment és coordinadora de departaments d'orientació, cap del Departament d'Orientació i Diagnòstic i Intervenció en Nens i Adolescents amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu.
Llicenciada en Pedagogia i màster de Qualitat i Processos d'Innovació Educativa per la UAB.
Vegeu el currículum per a publicacions, investigacions, participacions i altres dades.
Llicenciat en Psicologia per la UB i màster en Teoria i Pràctica Psicoanalítiques per l'ACCEP.
Treballa de psicòleg al Centre d'Educació Especialitzada Balmes 1 i a la Unitat Mèdico-Educativa, de la Institució Balmes (Sant Boi de Llobregat), des de l'any 1983.
És assessor d'institucions en relació a l'atenció a infants i joves amb TEA i té diverses publicacions sobre TEA i trastorns greus del desenvolupament.
Doctora en Filologia Hispànica per la UB, on exerceix la docència en la secció de llengua espanyola des del 2012.
Així mateix, col·labora com a docent en el Centre UNIBA i en el grau interuniversitari de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UOC i la UVic-UCC.
Màster en Lingüística Teòrica i Aplicada per la Universitat Pompeu Fabra, UPF (2015).
És doctoranda en Lingüística a la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup d'Estudis de Prosòdia.
Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut, Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual i Màster en Recerca en Psicologia de la Salut per la UAB.
Postgraduada en Neuropsicologia i en Teràpia de Parella i Sexualitat per l'ISEP.
És professora col·laboradora de la UOC i la UdG.
És educadora social i professora associada a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.
Especialista universitària en Neuropsicologia per la UNED, amb acreditació nacional com a psicòloga general sanitària.
És professora col·laboradora (UdL) i psicòloga de l'espai ESSEN, centre de psicologia a Lleida especialitzat en avaluació, diagnòstic i intervenció en trastorns de l'espectre de l'autisme.
Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Màlaga, doctor en Psicologia per la Universitat d'Oviedo i màster en Neurociències i Biologia del Comportament per la Universitat Pablo Olavide.
Actualment treballa de professor contractat doctor a la Universitat de Lleida i és investigador a l'Institut de Recerca Biomèdica, IRB-Lleida.
Diplomada en Magisteri d'Educació Primària per la UdL i llicenciada en Psicopedagogia per la UdL.
Diplomada en Estudis Avançats (DEA) d'Acció i Reflexió Psicopedagògica per la UdL i màster en Educació i TIC (e-learning) per la UOC.
Actualment exerceix de tutora d'un suport intensiu per a l'escolarització inclusiva (SIEI) de secundària del Departament d'Educació.
Doctora en Cervell, Cognició i Conducta per la UB.
Actualment és investigadora a la Universitat París Descartes.
La seva investigació predoctoral es va centrar en el paper de l'atenció en l'adquisició del llenguatge, en poblacions amb trastorn específic del llenguatge (TEL).
Actualment, la seva activitat investigadora se centra en l'estudi de l'adquisició del llenguatge mitjançant tècniques de neuroimatge.
Mestra amb especialitat de llengües estrangeres i màster en Logopèdia especialitzada en Pertorbacions del Llenguatge i l'Audició per la UAB.
Exerceix de logopeda en diferents CREDA des de l'any 1998.
Mestra d'educació especial diplomada per la Universitat de Barcelona i psicopedagoga llicenciada per la UOC.
Exerceix com a mestra d'educació especial a l'escola pública.
Mestra d'Educació Primària amb menció de necessitats educatives especials per la UAB.
Màster de Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la UOC.
Actualment treballa en l'escola pública com a mestra de pedagogia terapèutica.
Llicenciada en Psicopedagogia i Màster en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la UOC.
Màster en Educació Especial per Blanquerna.
Diplomada en Educació Social per la UB.
Actualment treballa a la Fundació Didàctica.
Llicenciada en Psicologia en les especialitats clínica i d'intervenció social i Màster d'Educació i TIC per la UOC.
Tècnica superior en Integració Social especialitzada en recursos i serveis per a persones amb diversitat funcional.
Llicenciada en Psicologia per la UB i Màster en Formació del Professorat amb especialitat d'orientació educativa.
Exerceix d'orientadora educativa a l'Escolania de Montserrat i és formadora de formadors a Psicocat Orientació.
Mestra d'Educació Infantil amb menció de llengües estrangeres per Blanquerna.
Màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge per la UOC.
Actualment exerceix de mestra a l'escola i col·labora en grups de formació compartida.
Llicenciada en Magisteri d'Educació Especial per la UAB.
Màster en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge.
Ha exercit com a mestra d'educació especial i actualment és psicopedagoga d'una escola concertada de Terrassa.
Mestra d'audició i llenguatge (AL), llicenciada en Psicopedagogia i Màster en Educació Inclusiva per la UIB.
Col·labora en la recerca del grup IDEL.
Doctora en Educació i Societat, Llicenciada en Pedagogia i mestra d'educació especial per la Universitat de Barcelona.
Mestre diplomat en Professorat d'Educació general Bàsica (Blanquerna), postgraduat en Pedagogia Terapèutica per la UOC.
És formador del Departament d'Educació i coautor del llibre Inclusió digital a l'aula, publicat per l'editorial UOC.
Llicenciada en Psicologia i Màster en Lingüística Aplicada i Adquisició de Llengües en Contextos Multilingües per la UB.
Màster en Formació del Professorat (especialitat d'orientació educativa) per la UPF - UOC.
Actualment treballa de psicòloga escolar.
Llicenciada en Psicologia per la UB i màster en Formació del Professorat d'orientació per la UOC - UPF.
Actualment treballa de psicopedagoga en un EAP del Departament d'Educació.
És membre de l'Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació.
Professor de llengua catalana i literatura, i ciències socials amb perfil d'atenció a la diversitat.
Psicopedagoga i mestra especialista en llengua estrangera (anglès).
Actualment lidera un projecte pioner en un centre educatiu d'enriquiment per a alumnes d'altes capacitats de sobredotació i talents.
Mestre d'Educació Primària i diplomat en Estudis Avançats de Psicopedagogia per la UB.
Ha treballat com a mestre d'educació primària i actualment treballa de professor de secundària.
També ha estat assessor tècnic docent al Departament d'Educació.
Psicòleg i professor d'orientació educativa.
Mànager de programa dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació.
Tècnica de gestió de programa dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació.
Tècnica de gestió de pràctiques i mobilitat.
La consulta s'ha registrat correctament.
En breu es posaran en contacte amb tu
Error al realitzar la consulta.
Envia les teves dades i rebràs informació d'aquest programa i d'altres que et puguin interessar
Informació sobre la política de protecció de dades
El 93% tornaria a triar la UOC.
Reconeixements a la seva trajectòria, qualitat, innovació i excel·lència.
|
No m'agrada caure en la ingenuïtat de creure que la justícia dels països europeus és perfecta o manté una
Avui, aquesta frase de Malcom X sembla més pertinent que mai: "Si no estàs previngut davant dels mitjans de
La violència, un fenomen que èticament repugna a qualsevol persona mínimament normal, és un dels principals camps on s'exhibeix
Reprodueixo l'article publicat com a Opinió Contundent a Vilaweb el passat 28 d'agost.
Diumenge passat vaig publicar a Diario 16, i amb ànims de pedagogia històrica al públic no català, aquest article
Pels volts de l'1 d'Octubre un parell de periodistes de mitjans britànics es van posar en contacte amb mi
L'abril de 1977, quan poc abans de les eleccions constituents el govern Suárez decideix dissoldre la Falange Española y
Fotografia de © Jordi Borràs Finalment, després aquest que article que passo a continuació, redactat per al públic espanyol, fos
M'ho comentava en una conversa informal, fa unes setmanes, un eurodiputat.
Bona part de la classe política europea no
Per preservar la seva unitat, Espanya ha decidit sacrificar la seva democràcia.
Fa alguns dies, i amb la intenció de criticar l'independentisme, Pablo Iglesias va culpar el moviment d'"haver despertat el
Malauradament, aquells que des de fa dècades no ens crèiem la Transició, els fets ens donen la raó: la
Aquest estiu em vaig retrobar amb un col·lega, el meu bon amic Claudio Venza, reputat hispanista de la Universitat
Si haguéssim de simbolitzar periodísticament la Transició espanyola, fóra lògic pensar en El País.
Amb una vocació de modernització,
En el context d'un programa d'estada als Estats Units en què joves de l'estat de quinze
Aquests darrers dies acabo de llegir un llibre "Viaje por la España franquista, 1969-1979" que té un interès especial.
Si és gros, és gris, té quatre potes rodones i una trompa, llavors és un elefant.
El passat dimarts, festa de la Comunitat de Madrid, la seva presidenta Cristina Cifuentes va fer un discurs -més
Crec que va ser pels volts del 9-N que es va posar de moda la paraula "desconnexió".
De tant fer servir la paraula feixisme per desautoritzar l'adversari, aquesta i el que representa, s'ha banalitzat.
Contràriament al que defensa la propaganda antiindependentista, el procés tendeix més a dissoldre fronteres que a establir-les.
El passat Sant Jordi, l'historiador Borja de Riquer va publicar la seva compilació de treballs acadèmics i articles periodístics
Entre el sobiranisme, existeix la raonable preocupació de no assolir prou massa social per esdevenir majoria en un hipotètic
Des de finals de la dècada de 1990 vaig escriure diversos articles acadèmics i de premsa referits a allò
"Colau té la clau per fer decantar un gruix estratègic de catalans cap a la república catalana o vers
Com a seriòfil, reconec que m'agrada Joc de Trons.
Un col·lectiu de personatges que apareix és la Secta dels
Els darrers dies han estat marcats per la tensió política.
El capteniment, fins a cert punt infantil d'una part
Jordi Borràs, Desmuntant Societat Civil Catalana, Saldomar, Barcelona, 2015, 221pp Des de fa molt de temps, constato la solitud
Necessito compartir-ho: estic escandalitzat per la manera en què s'ha desenvolupat aquesta campanya.
|
Obra: Catalunya avant Autor: Casals i Defilló, Enric
|
L'onzena campanya de "La premsa a les escoles" aproparà a mig miler d'alumnes gironins la importància que té el periodisme en una societat democràtica, lliure i plural
L'onzena edició del programa "La premsa a les escoles" es posa en marxa a la demarcació de Girona, i a tot Catalunya, aquest mes.
Fins al 27 de març, dos periodistes col·legiats de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya oferiran xerrades a deu centres de diverses localitats: l' Institut Vall de Llémena de Sant Gregori, l 'Institut de Llagostera, El Pedró de l'Escala, l' Institut de Celrà, el Carles Rahola i Llorens de Girona, l' Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm; l' Institut S'Agulla de Blanes, l' Institut de Maçanet de la Selva, el Vedruna de Ripoll i l' Institut Cap de Creus de Cadaqués.
En total, prop de 500 nois i noies d'entre segon d'ESO i segon de Batxillerat es beneficiaran a les comarques gironines d'aquesta campanya.
La iniciativa, que duen a terme des de l'any 2009 el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l' Obra Social "la Caixa" –a través del seu programa eduCaixa-, se centrarà en aquesta edició en reflexionar sobre les noves formes de comunicació i de consum informatiu, i donarà eines als alumnes perquè puguin discernir la informació veraç i contrastada de les falses notícies, tan habituals sobretot a les xarxes socials.
La campanya vol apropar els estudiants al món del periodisme i contribuir a millorar la seva educació mediàtica per potenciar l'anàlisi crítica de l'actualitat.
"La premsa a les escoles" arriba aquest curs a 70 centres de Catalunya (trenta a Barcelona, deu a Girona, Lleida i Tarragona, i cinc a les Terres de l'Ebre i a la Catalunya Central) i a més de 3.600 alumnes en total.
Durant més de quatre setmanes, col·legiats i col·legiades de cada demarcació es desplaçaran als centres escolars que han sol·licitat participar en el programa.
Els periodistes que hi participen tenen una àmplia trajectòria professional que els permet explicar en primera persona la seva experiència i el seu coneixement sobre l'ofici, i transmetre la funció social i la importància que tenen els mitjans de comunicació actualment.
Per mantenir l'atenció dels nois i noies, sempre que és possible es presenten exemples i casos pràctics amb diferents materials i en tot tipus de suport; i es compara la premsa del dia.
Si la dinàmica del grup ho permet, també es demana la implicació directa dels alumnes amb preguntes, amb l'elaboració de peces informatives o amb la simulació d'una roda de premsa, per tal que es facin una idea com treballen els professionals de la comunicació.
D'aquesta manera, els estudiants tenen l'oportunitat d'analitzar les diferents visions de la realitat que aporten els mitjans de comunicació i de conèixer millor l'ofici dels periodistes, la seva funció i els seus valors.
Tot i que les xerrades s'adapten a les necessitats de cada centre, l'objectiu principal és aconseguir que els estudiants arribin per ells mateixos a la conclusió que estar informat és bàsic i que cal fer-ho, a més, a través de mitjans fiables per tal de comparar punts de vista i fer-se una idea pròpia de l'actualitat.
Les xarxes socials són, molt sovint, l'únic canal d'informació dels joves
Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya hi ha molt d'interès a conèixer la "dieta mediàtica" dels més joves, que de manera unànime assenyalen les xarxes socials com el seu principal –i molt sovint, únic- canal d'informació.
Una situació que els exposa a les fakenews i la postveritat (situació en la qual els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals).
D'aquí que en la campanya "La premsa a les escoles" es faci especial incidència en les diferències que hi ha entre canals d'informació i mitjans de comunicació, i en les garanties i beneficis que aporta el periodisme rigorós, contrastat i plural, que respecti el Codi Deontològic.
EduCaixa, el programa educatiu de l'Obra Social "la Caixa", i el Col·legi de Periodistes de Catalunya comparteixen els objectius de la reflexió sobre l'actualitat informativa, de promoure el respecte al pluralisme i de crear consciència del paper dels mitjans de comunicació en una societat democràtica, lliure i plural.
Per això, aquesta campanya s'ha convertit en un recurs imprescindible per entendre una realitat complexa i en canvi constant.
La valoració de la campanya "La premsa a les escoles" és, any rere any, molt positiva, tant per part dels centres com dels col·legiats i col·legiades que hi participen.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020
|
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Per assolir un model de desenvolupament sostenible i solidari amb el planeta i les futures generacions cal "pensar globalment i actuar localment".
Amb aquest objectiu, Nacions Unides va fer una crida a totes les ciutats per tal que elaboressin plans locals inspirats en l' Agenda 21 (pla de treball que estableix accions i estratègies a favor del medi ambient i la sostenibilitat).
A Barcelona, s'encarrega de promoure'l el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat i es resumeix en el compromís ciutadà per la sostenibilitat 2012-2022.
Un total de 800 entitats, col·legis professionals, gremis, sindicats, universitats, escoles i empreses han participat en l'elaboració d'aquest document per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient, que serveix per orientar l'acció de les organitzacions signants i també la de l'Ajuntament.
Què fas per evitar la degradació del medi ambient?
Duus a terme pràctiques sostenibles?
Consulta als següents apartats accions mediambientals al teu abast i entitats que t'ajudaran en el teu compromís amb la sostenibilitat:
Restaura i repara els teus objectes, recicla adequadament les teves deixalles, i practica l'estalvi energètic.
Consumeix de manera responsable: descobreix els mercats de segona mà i d'intercanvi, els tallers de reparació, les cooperatives de consum solidari, el cultiu d'horts urbans...
Moltes són les alternatives a l'ús massiu i poc sostenible del cotxe: moure's en bicicleta, a peu, en transport públic, compartir cotxe...
Centres d'informació, assessorament i documentació especialitzats en la millora de la sostenibilitat a nivell personal i comunitari.
|
Compareixença en ponència de Rosa Maria Pérez, cap de l'Àrea de Legislació i Assumptes Jurídics de l'Oficina Antifrau de Catalunya, amb relació a la Proposició de llei de protecció integral dels alertadors en l'àmbit competencial de la Generalitat (Tram.
Comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
|
El CNP ha obert un expedient a l' agent de la policia espanyola que ahir va agredir, sense motiu aparent, el fotoperiodista Jordi Borràs.
Assumptes Interns ha obert un expedient informatiu al policia, que es mantindrà obert a l'espera de la resolució judicial.
Ara per ara, no ha estat apartat de les seves tasques laborals.
Com en altres casos on hi ha implicats policies, el cos no prendrà cap mesura disciplinària fins que no estigui el cas tancat.
Els fets van passar ahir al barri Gòtic.
L'agressor va cridar "viva Franco" i "viva Espanya" i el va començar a colpejar.
Quan el van intentar apartar es va identificar com a policia ensenyant la placa i tot.
El policia ha denunciat Jordi Borràs i explica la història a la inversa, que Borràs el va increpar.
Avui a les 12h Borràs denunciarà els fets a la Comissaria dels Mossos d'Esquadra de les Corts.
|
Principals portals de transparència
Principals indicadors de transparència
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes:
|
L'Oficina Local d'Habitatge d'Olot durant el 2015 va fer 35 gestions relacionades amb la pobresa energètica.
Josep Berga (regidor d'Habitatge per CiU) ha explicat: «Són accions relacionades amb la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i de la pobresa energètica».
Berga ha opinat que la crisi no està acabada i ha exposat que la gestió de temàtiques relacionades amb la mala economia global per part de l'Oficina d'Habitalge són moltes.
Berga ha donat les dades aquest matí a la presentació de les atencions de l'Oficina Local d'Habitatge fetes durant el 2015.
En el mateix acte, Miriam Paredes (responsable de l'Oficina) ha puntualitzat que tramitar un informe de pobresa energètica dura 6 hores i amb ell s'evita que les companyies facin talls d'aigua i de llum.
També ha recordat que l'Ajuntament disposa d'un fons solidari amb SOREA (companyia de l'aigua), destinat a afrontar la pobresa energètica en el subministrament de l'aigua.
Més llargues són les sol·licituds per a un dels 270 habitatges del registre d'habitatges buits de la Generalitat que pot reclamar l'Ajuntament.
Berga ha explicat que -de moment- l'Ajuntament n'ha reclamat 6.
Ha explicat que tots 6 són de famílies en perill d'exclusió residencial.
Ha explicat que no els podran cedir per 3 anys a les famílies demandants fins després del 21 de març, quan haurà tingut lloc l'autoliquidació dels habitages buits de grans posseïdors (bancs, immobiliàries i grans propietaris).
A la compareixença, Berga ha explicat que durant l'any 2015, l'Oficina Local d'Habitatge d'Olot va fer 14.478 atencions.
La dada representa un increment del 55,14% en relació al 2014.
Un 44,86% de les gestions van ser per ajuts de lloguer, un 15,4% han estat consultes, la Borsa d'Habitatge va representar un 13.61% de les atencions, les sol·licituds d'habitatge de lloguer i de protecció oficial un 7,99%, les consultes per habitabilitat un 4,99%, l'assessorament jurídic un 3,67%, i la rehabilitació un 1,3%.
|
Les samarretes més rockeres de les eleccions del 26-M tot indica que les tindrà Carles Puigdemont.
Teespring ha posat a la venda una samarreta denominada Kr/Ls European Tour, que mostra amb ironia un Puigdemont com si fes una gira de rock amb totes les etapes que ha viscut en l'exili i el concert final al Parlament europeu.
La samarreta inclou a la seva part posterior els països que ha visitat Puigdemont des del 2017, sense amagar el pas per la presó a Neumünster (Alemanya), que hi surt ratllat amb vermell.
Qui vulgui adquirir la samarreta pot fer-ho aquí.
|
La consellera d'Agricultura assegura que estan 'posant les eines' per aconseguir 'l'objectiu comú' de fidelitzar els consumidors amb la producció d'aquí
Lleida.-La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha assegurat que la voluntat del Departament és 'anticipar i prevenir al màxim' qualsevol efecte de crisi per sobreproducció de fruita i que els preus puguin baixar de cara a la propera campanya fructícola que començarà en breu al pla de Lleida.
Serret ha dit que fins a mitjan de mes o al juny no hi haurà dades sobre com seran 'realment' les produccions però ha fet una aposta pel 'diàleg' entre tots els agents de la cadena de valor per 'posar en comú informació' que serveixi per detectar perills i d'aquesta manera poder posar en marxa els mecanismes per prevenir-los.
La consellera també ha remarcat que estan posant a disposició del sector eines per generar sinèrgies positives com la taula de bones pràctiques, les circumscripcions econòmiques o l'observatori de preus.
Tot plegat amb l'objectiu comú de fidelitzar els consumidors amb la fruita d'aquí.
La consellera d'Agricultura ha participat aquest divendres en un seminari a Lleida organitzat pel mateix Departament, amb presència de tots els agents que configuren la cadena de valor del sector de la fruita dolça, des de productors, amb assistència de sindicats o la Plataforma en Defensa de la Fruita Dolça, a cooperatives, distribuïdors i fins i tot representants de cadenes de supermercats.
Ha estat en aquest marc on la consellera ha apostat per anticipar i prevenir possibles crisis de preus per sobreproducció a través del diàleg entre tots aquest agents i mitjançant la posta en comú d'informació que permeti detectar a temps els perills que suposen la caiguda de preus.Serret ha dit que d'aquesta manera es pot mirar d'activar 'mecanismes', des de totes les parts, per mirar de minimitzar aquestes pèrdues que el sector fa temps que pateix i que sense anar més lluny van voler tornar a denunciar tant sols fa una setmana amb una tractorada a Lleida que els va portar a manifestar-se al davant de la delegació del Govern i la seu d'ERC, partit del qual depèn la conselleria d'Agricultura.Serret ha remarcat que volen generar 'sinèrgies positives' i que per això han posat en marxa totes 'les eines que tenim a l'abast', com són la promoció i dinamització de la taula de bones pràctiques comercials, un 'espai de diàleg' on Serret assegura que 'ja s'han fet passos' com la creació de circumscripcions econòmiques per tal de reforçar la capacitat dels productors d'organitzar i controlar el seu producte a la cadena de valor.
Així mateix, Serret ha recordat que des del gener s'ha creat el servei d'estadística i preus agroalimentaris per consolidar l'observatori de preus i que durant la propera campanya de la fruita pugui començar a funcionar.Per tot plegat, Serret ha considerat que 'les eines les estem posant a disposició i la voluntat creiem que hi és perquè al cap i a la fi tots tenim l'objectiu comú de fidelitzar els consumidors amb la producció d'aquí'.
A més a més, la consellera ha recordat que estan fent pressió a través del Ministeri d'Agricultura per tal que la Unió Europea mantingui les 'mesures excepcionals' pel veto rus i també que demanaran a través d'esmenes al Pressupostos Generals de l'Estat més recursos per al foment del consum de fruita produïda al país.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El jurat ha declarat culpable per unanimitat l'acusada Rina M. "de la mort violenta i intencionada" dels seus dos fills administrant-los fàrmacs i ofegant-los a la banyera el 7 d'abril del 2013 al seu domicili, al barri del Carmel de Barcelona.
En el veredicte llegit aquest dimarts, el jurat considera que la parricida, que va confessar els fets durant el judici a l'Audiència de Barcelona, hauria comès els crims sense permetre que els menors poguessin defensar-se i aprofitant-se "de la confiança que tenien amb la seva mare".
També per unanimitat, conclouen que, en el moment dels crims, Rina M. tenia situació econòmica molt precària, una situació de maltractament psicològic del marit --de qui tenia una forta dependència emocional-- i una simptomatologia ansiosdepressiva.
Segons el jurat, va actuar "sabent la seva superioritat física" i conscient a cada moment de les seves accions administrant fàrmacs als seus fills --una nena d'11 anys i un nen de 9-- per adormir-los i després submergir-los a la banyera fins a provocar-los una insuficiència respiratòria, i que després es va intentar suïcidar.
Han conclòs que va tenir "la intenció directa" de matar els seus fills o en qualsevol cas sabia que podia passar en col·locar-los a la banyera després de sedar-los, i consideren rellevant que hagués comprat un dia abans els medicaments i que dediqués temps a escriure cartes de comiat abans de fer-ho.
Tot i això, consideren com a atenuant qualificat que patia un trastorn adaptatiu mixt provocat per l'abandonament del marit, que li va causar un quadre ansiosdepressiu i un comportament passivo-agressiu.
A aquesta situació hi van contribuir diverses circumstàncies: la seva tendència a establir relacions afectives de dependència i el maltractament psicològic --com a mínim-- del marit, que es va complicar per la situació econòmica.
La Fiscalia, l'acusació particular i l'advocat defensor de la parricida han mantingut aquest dimarts la petició d'una pena de 20 anys de presó pels dos assassinats, com van avançar a les seves conclusions en el judici.
Les tres parts van arribar a un pacte abans de l'última sessió del judici pel qual la fiscal va rebaixar la seva sol·licitud de pena, que al principi era de 40 anys de presó per dos delictes d'assassinat amb l'agreujant de parentesc.
A les seves conclusions i informes finals, la fiscal ha considerat que Rina M. tenia les seves "facultats mentals moderadament afectades" per la seva dependència cap al seu marit quan hauria comès els crims el 7 d'abril del 2013, però no un trastorn de personalitat, i que conservava la capacitat per distingir entre el bé i el mal.
En el judici, ha confessat haver matat els seus fills perquè no volia que patissin més i ha assegurat: "Estava en un pou profund i no veia sortides enlloc", ja que el seu marit els havia abandonat, la seguia maltractant, els estaven a punt de desnonar del seu habitatge a la plaça Pastrana, no tenia feina i estava en situació irregular a Espanya --és boliviana--, per la qual cosa temia perdre la custòdia.
També ha dit que el dia del crim ella i els seus fills es van prendre pastilles de benzodiazepina (sedant) els tres junts i que després, quan els seus fills es van adormir, els va submergir a la banyera i els va ofegar, i que el seu pla era tot seguit acabar amb la seva vida: "És clar que jo sóc la culpable".
La parricida, que va intentar diverses vegades treure's la vida a la presó, va confessar els fets en el judici després d'haver mantingut una posició de negació des de la seva detenció el mateix dia dels fets.
La confessió també ha estat considerada un atenuant pel jurat, ja que ha permès, segons el veredicte, l'aclariment dels fets.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Els equips de rescat que treballen en aigües del Mediterrani han rescatat una embarcació prop de la costa de Líbia amb més de 500 immigrants vius i tretze morts a bord, segons ha informat la Guàrdia Costanera d'Itàlia.
Un vaixell irlandès desplegat en el marc de la missió naval de la Unió Europea Tritó i un altre vaixell de Metges Sense Fronteres s'han encarregat del rescat de les persones que viatjaven a bord de l'embarcació, trobada a uns 80 quilòmetres de la costa de Líbia a última hora de dilluns.
Els cadàvers han estat traslladats al vaixell irlandès.
Les autoritats italianes encara han de decidir on desembarcaran els immigrants que han estat rescatats.
Uns 150.000 immigrants han estat rescatats el 2015 en aigües del Mediterrani, la majoria prop de les costes d'Itàlia i de Grècia.
Més de 1.900 han mort en la travessia per arribar a Europa, segons les estimacions de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Aquest divendres, a TV3, el capità del Barça, repassarà la seva carrera en un programa especial, "Gràcies, Don Andrés", conduït per Bernat Soler.
El capità del Barça ha passat aquest migdia per les instal·lacions d'aquesta casa per enregistrar una entrevista en què es fa un repàs de la seva trajectòria i de l'impacte que ha deixat en el club.
Diu que la setmana que ve anunciarà el seu nou destí, que està entre la Xina i el Japó, si bé ha reconegut que en un futur li agradaria tornar a Can Barça.
I toc d'atenció del capità a la direcció esportiva, a qui demana que aposti més pel planter.
"El més important és que el club sàpiga el que vol, a què vol jugar, què vol transmetre i que sàpiga que el planter és fonamental"
"Al final, guanyar o perdre són detalls, però la idea i el convenciment del que vols no pot faltar.
I durant aquest temps he sentit que és així"
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
El Baxi protagonitza una campanya a favor de les persones amb síndrome de Down
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
|
El proper diumenge dia 30 de setembre es celebrarà la primera edició del "Vine a córrer a l'Estadi", un esdeveniment gratuït i innovador que permetrà a tothom qui vulgui entrenar-se a la pista de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.
Tot i que ja s'han celebrat alguns entrenaments enfocats a curses específiques, com el macroentrenament per la Cursa de la Mercè, aquest és el primer cop que els ciutadans i ciutadanes poden acudir a l'Estadi per entrenar-se de manera lliure.
En aquest sentit, la Comissionada d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Carranza, ho valora com " un pas més en l'objectiu de fer de l'esport un dret a l'abast de tota la ciutadania.
Volem que les instal·lacions de l'Anella estiguin més obertes per fomentar l'activitat física inclusiva i de qualitat".
L'activitat, que compta amb el suport de la Federació Catalana d'Atletisme, afavoreix que hi pugui participar qualsevol persona independentment del seu grau de preparació.
Començarà a les 10h amb la benvinguda als participants i un escalfament inicial.
Posteriorment els monitors assessoraran, a qui ho vulgui, el tipus d'entrenament a realitzar, segons el nivell i les motivacions de cadascú.
Els carrers de la pista d'atletisme es distribuiran per permetre entrenaments específics, de 100, 400 i 1.000 metres llisos, i també entrenaments lliures, per córrer, fer marxa o caminar.
El "Vine a córrer a l'Estadi", que es celebrarà l'últim diumenge de cada mes i tots els festius locals, obre la temporada 2018-2019 de l'Anella Olímpica, durant la qual es realitzaran diverses activitats periòdiques obertes a la ciutadania.
El programa d'activitats, que es va presentar el passat juliol, té un marcat caràcter social, acostant-se a les persones i mantenint-se a l'abast de tothom.
Un dels eixos estratègics és el del foment i la democratització de l'esport, que permetrà l'ús continu de les instal·lacions olímpiques per part dels barcelonins i les barcelonines.
Més informació a estadiolimpic.cat
|
Des del passat 14 d'octubre, dia que es va fer pública la sentència del
Tribunal Suprem, el nostre dia a dia ha agafat un ritme frenètic.
mobilitzacions s'han escampat al territori i segueixen, constants, ocupant
estacions de tren i palaus de congressos, o protestant davant la presència de
el rebuig, no només a la pròpia sentència, sinó a la brutal repressió policial
amb la que s'ha enfrontat aquesta revolta popular des del Ministeri i la Conselleria
Entre 9 i 13 anys a 9 de les preses i presos polítics del procés sobiranista català.
100 anys de presó per defensar el dret a l'autodeterminació, per exercir el dret a la protesta i la llibertat d'expressió, per posar urnes.
Una sentència que ens sentencia a totes, que suposa una regressió democràtica i una amenaça brutal sobre els drets civils i polítics, i de retruc sobre els drets econòmics, socials i culturals, ja que sense dret a la protesta no podrem defensar-los.
Un dret a la protesta que s'ha trobat des del mateix dia de la sentència amb una repressió brutal, infringint els propis protocols d'actuació policial, i que ha deixat més de 600 persones ferides (4 de les quals han perdut la visió d'un ull), 200 persones detingudes, prop d'una trentena d'empresonades i 3 persones migrants en procés d'expulsió.
No hi ha per menys, doncs, que haver sortit al carrer, cadascuna amb la seva estratègia, i assumir com millor sapiguem aquest ritme frenètic de protestes que imposa la realitat d'excepcionalitat política i jurídica.
Una excepcionalitat que converteix la protesta en inevitable, ja que quedar-se plegades de braços al sofà de casa voldria dir assumir la injustícia com a normalitat.
En definitiva, com deia en Desmond Tutu, "si ets neutral en situacions d'injustícia, has triat el costat de l'opressor".
L'excepcionalitat política i jurídica se suma a l'excepcionalitat econòmica, social i ambiental
Una excepcionalitat política i jurídica que se suma, de fet, a una excepcionalitat econòmica, social i ambiental, de regressió de condicions de vida, o més aviat de supervivència.
Els i les joves que han pres els carrers amb força i determinació tenen clara que la crisi és multidimensional. "
Som una generació sense futur " es presenta l'autoanomenada que aquests dies acampa a plaça Universitat.
La precarietat, la manca d'accés a l'habitatge, la crisis climàtica, les morts al mediterrani... "la generació a quin han robat els drets socials i laborals més bàsics", i també "a qui el Tribunal Suprem a sentenciat tots els drets civils i polítics".
I per tant, a les demandes d'amnistia i autodeterminació, s'uneix la d'un futur digne.
I no són només els i les joves.
moltes, homes i dones, d'edats i circumstàncies ben diverses, a Catalunya i a
Si ampliem el focus ens trobem amb
Cada protesta, cada poble, en un context particular, té demandes diferents,
però comparteixen un horitzó comú, la necessitat de construir un futur digne.
Casi ná, que dirien a Càdis, un futur digne per a tothom, arreu.
Si ens sembla titànica la tasca de convèncer l'Estat espanyol que s'assegui i dialogui ( ) i reconegui el dret de catalans i catalanes a votar per decidir el nostre futur, la utopia de construir un futur digne per a tothom ens pot semblar impossible.
Una nova crisi econòmica que ja ningú s'atreveix a negar; la perpetuació de la precarietat laboral; l'indecent augment de les desigualtats; el col·lapse energètic i l'emergència climàtica; un reforçament de fronteres que està costant la vida a milers de persones cada any, no només al mediterrani; el ressorgiment de l'extrema dreta, el racisme i la xenofòbia; la incessant violència contra les dones; la decadència de la democràcia... si fóssim a una conversa de bar, i no a un article d'opinió de CRÍTIC, ara algú diria: "heu vist Years and Years?".
La resposta, entre les que hem vist aquesta sèrie distòpica sobre un futur gens llunyà, probablement seria: "Sí, quina por, tot sembla tant factible!".
Aquest context de crisi multidimensional, lluny de ser l'argument d'una sèrie de ficció, és la quotidianitat de milions de persones arreu del món.
Persones que tot sovint ens sentim angoixades i superades per la situació, col·lapsant davant la magnitud de les tragèdies que ens envolten, impotents enfront l'aparent impossibilitat dels reptes que se'ns plantegen si el que volem és un futur digne per a tothom.
Acabar amb el capitalisme, salvar el planeta, reconstruir la democràcia, posar la vida al centre.
Potser ens caldrà més que protestes al carrer
I tot i l'aparent impossibilitat de fer-hi front, les persones acampades a plaça universitat diuen prou, reclamant-se com la generació que "paralitzarà el món fins garantir la plena igualtat entre homes i dones o la que no s'aturarà fins a revertir l'emergència climàtica".
El moviment indígena a Equador es va plantar i va aconseguir que el govern revertís les reformes imposades per l'FMI.
A Haití porten mesos de protestes, i no deixaran els carrers, tot i haver aconseguit que el govern retirés les retallades de subsidis i l'augment de tarifes també imposats per l'FMI, fins fer dimitir el president, acusat de corrupció.
A Santiago de Xile també segueixen les mobilitzacions malgrat que el govern ja ha retirat l'augment de tarifes del metro.
Perquè ja no són els 30 pesos, sinó que és el capitalisme neoliberal el que confronten.
I es mantindran als carrers " Hasta que valga la pena vivir ", diuen a Xile.
I això és com dir que fins que acabem amb el capitalisme.
Ja ho deia Berta Cáceres, i segurament per això la van assassinar: "Mentre tinguem capitalisme aquest planeta no se salvarà, perquè el capitalisme és contrari a la vida, l'ecologia, l'ésser humà i les dones".
Casi nà, acabar amb el capitalisme, salvar el planeta, reconstruir la democràcia, posar la vida en el centre.
Potser ens caldrà més que protestes al carrer, no?
Quan ens plantegem reptes de transformació tan ambiciosos com els que tenim per davant és important que analitzem com es generen els canvis.
Des de la cooperativa Reslience Earth de la Garrotxa, ens expliquen que existeixen tres tipus de canvis socials: canvis emergents (canvis lents del dia a dia que es donen quan una societat aprèn i s'adapta a entorns complexes i dinàmics), canvis transformatius (que es donen quan una societat experiència una crisis o un període llarg d'estancament, de manera que la societat es veu forçada a trobar un nou balanç, perdent, restaurant o millorant el nivell previ de qualitat de vida) i canvis projectables (els que es donen al definir uns objectius i planificant les accions corresponents per assolir canvis socials positius).
Aquests, es donen a la vegada, amb diferents intensitats.
Quan pensem en com reeixir en la cerca d'aquest futur digne que volem per a tothom, podem tractar d'intensificar els canvis emergents, d'influenciar en els canvis transformatius en la direcció desitjada, però també treballar per canvis projectables, és a dir, definir uns objectius i tractar de cercar i desenvolupar les accions que ens ajudin a assolir aquests objectius.
La desobediència civil ha de ser pública i massiva per impactar en l'ordenament polític, econòmic o social
La història ens ha ensenyat que a través de la desobediència civil i la protesta es poden aconseguir canvis significatius.
La desobediència civil, com estratègia noviolenta, ha de ser un acte públic, conscient, massiu i polític, en el sentit d'impactar en l'ordenament polític, econòmic o social.
És a dir, és clau que respongui a uns objectius polítics establerts i estigui emmarcada dins d'una estratègia definida per assolir-los, esdevenint una palanca fonamental per assolir canvis projectables.
En pensar estratègies es bo recordar també que, segons Xirinacs, la
desobediència civil és una de les 5 fases que tradicionalment s'assignen l'estratègia
inclouen diàleg, denúncia, no cooperació, desobediència civil i construcció
tant política com econòmica, ambiental i social, és bàsic que mantinguem el
nivell de pressió al carrer, la denúncia, la no cooperació i la desobediència
civil davant l'Estat i l'ordre establert, però també el diàleg (no només
reclamar, sinó també aplicar-nos el ) i, no menys important, la
Especialment si el que volem és no només amnistia i
autodeterminació, sinó també un futur digne.
Els esdeveniments que van seguir a l'1 d'Octubre de 2017, amb la pressió exercida pels poders econòmics, ja ens va fer adonar de la necessitat de construir contrapoders econòmics per avançar en les diferents sobiranies.
La construcció d'una realitat republicana passa també, doncs, per materialitzar aquestes sobiranies, no només amb iniciatives locals i puntuals, sinó amb tot un tsunami d'alternatives que permetin fomentar una política econòmica transformadora a nivell general, relacions laborals dignes, transformació social per a la reducció de les desigualtats, i un nou paradigma de relacions amb l'entorn i els recursos naturals que ens permeti revertir la destrucció del planeta.
Un món on valgui la pena viure passa, en definitiva, per construir alternatives i sobiranies com a eines materials d'autodeterminació política, transformació social i democràcia econòmica... sense deixar de mobilitzar-nos als carrers, però també sense esperar que les protestes i el procés sobiranista ens portin màgicament les respostes als reptes que l'excepcionalitat política, econòmica, social i ambiental plantegen.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
|
Davant de la situació generada per la COVID-19, recomanem consultar el web de cada equipament i promotor cultural per obtenir les darreres actualitzacions en relació a les afectacions que pot tenir l'aplicació del protocol de contenció.
Els talents més joves i emergents del panorama audiovisual estan convocats a una nova edició del Barcelona Visual Sound, un festival que, enguany des del 16 fins al 27 de març, exhibeix noves creacions i promociona els i les artistes joves.
La cita amb l'edició número disset del Barcelona Visual Sound tindrà com a escenaris centres cívics, espais joves i altres centres culturals de la ciutat, on es podran veure documentals, obres de ficció, videoclips i moltes altres creacions de nois i noies de Barcelona, Catalunya i la resta de l'Estat.
Convoca el festival l'Ajuntament de Barcelona, i l'impulsen el Departament de Joventut i diferents districtes de la ciutat.
Heu vist el vídeo que promociona la nova edició del festival?
Doncs l'ha realitzat Kote, de Berberecho Productions (guanyador en el certamen en dues edicions), a partir del tema Modern Wasteland, de la banda Red Fall Haze, que potser vau veure a l'edició número 9 del Festival Brot de nous talents musicals.
Durant el Barcelona Visual Sound, hi haurà la possibilitat de visionar les obres presentades en un seguit de sessions en centres cívics i espais joves, però també de votar.
I és que aquest festival també és un concurs durant el qual es reparteixen 8.200 € en premis del jurat i premis del públic, així que no us perdeu cap projecció perquè la vostra opinió és important.
Els premis estan dedicats a distingir el millor documental, la millor ficció audiovisual i el millor videoclip, a més del millor curt de dos minuts que els participants en aquesta categoria hauran de realitzar en un sol dia.
Paral·lelament, enguany es lliurarà en cada categoria un premi MAX20, per a autors i autores nascuts abans del gener del 1998, una manera d'incentivar la participació dels més joves.
S'han pogut inscriure en l'edició d'enguany del Barcelona Visual Sound nois i noies nascuts entre l'1 de gener de 1984 i l'1 de gener de 2003.
Cadascun podia presentar un màxim tres obres produïdes a partir de l'1 de gener de 2019 i cada obra ha pogut concursar en una única categoria.
L'activitat començarà el dia 16 de març a l' Espai Jove Garcilaso, on hi haurà el visionat i les votacions del premi del públic en la categoria de millor Documental.
El dimecres, 18, l'activitat continua a l' Espai Jove Casa Sagnier, on es decidirà el premi del públic al millor film de Ficció, i el divendres, 20 de març, a l' Espai Jove La Bàscula i l' Espai Jove Boca Nord, on podreu veure i votar els millors Videoclips a concurs.
Veniu el dissabte 21 a l' Espai Jove La Fontana i podreu votar els curts de dos minuts de la secció 2 minuts en 1 dia.
La cloenda i lliurament de premis serà el divendres, 27 de març, a l' Espai Jove Boca Nord, en un acte que organitzen els i les alumnes de l'institut de secundària Mare de Déu de la Mercè.
Recordeu, però que, a més de les votacions i visionats dels films a concurs, el Barcelona Visual Sound d'enguany inclou tallers d'stop-motion en plastilina, de programació de vols de drons i de rodatge amb drons, a més de propostes relacionades amb la meditació, un escape room o tallers on aprendre a rodar amb el vostre telèfon mòbil, entre moltes altres propostes.
Si voleu conèixer els talents més joves i interessants de l'escena audiovisual actual, veniu a les projeccions del Barcelona Visual Sound d'enguany però, abans, consulteu tota la informació sobre aquest festival i concurs en el seu web.
Envia'ns un comentari i comparteix la teva experiència d'aquest esdeveniment.
Si tens algun dubte o suggeriment pots fer clic en aquest enllaç.
* El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament
Els centres cívics de la Sedeta, Sant Andreu, Torre Llobeta i Can Basté organitzen trobades de swing a l'...
El cicle de cinema de la Filmoteca de Catalunya continua el mes de març amb pel·lícules com High Life o...
Voleu seguir les empremtes que el continent africà ha deixat a Barcelona?
Doncs passeu el dissabte, 21 de...
Fins a l'abril, podreu veure una gran producció de ballet en pantalla gran i amb les millors condicions...
Del 19 al 22 de març, aquest festival s'emmarca dins el Mecal Pro, el festival de curtmetratges.
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari
|
El nostre rellotge biològic no està alineat amb el nostre rellotge soci-laboro-familiar.
Això es tradueix que els dies feiners dormim menys hores de les que necessitem.
Som el país que menys dorm de tot Europa, gairebé una hora menys de mitjana que la resta dels europeus, amb importants repercussions cardiovasculars, tendència al sobrepès, problemes de memòria i concentració, baix rendiment laboral i escolar, més consum de tòxics, així com més sinistralitat laboral i de trànsit a causa de la somnolència i fatiga associades a la falta d'hores de son.
Aquest 'jet lag' social es fa evident els caps de setmana, en els quals solem dormir fins a dues hores més de mitjana que els dies feiners, però la falta de son no es recupera.
El doble canvi d'hora anual, encara empitjora més aquesta situació, causant alteracions en la nostra salut, sobretot en les persones grans i en els nens.
Els símptomes més freqüents són alteracions del son, anímiques, digestives i cardiovasculars, que si bé no solen ser greus podrien evitar-se.
Instal·lar una hora fixa durant tot l'any és una oportunitat per a la nostra salut pública.
La decisió queda llavors a si triar horari d'estiu o d' hivern.
És necessari que s'obri un pausat debat i fer molta pedagogia.
La primera elecció de la majoria de la població és triar l' horari d'estiu, ja que associem aquest horari a més temps de llum a la tarda i en general a una vida més ociosa.
Això és sobretot perquè les hores de llum a la primavera i estiu són molt més grans.
A més associem aquests mesos a vacances i relax.
Amb l'horari d'estiu estem desplaçats dues hores del nostre horari solar, tenim molta llum a la tarda, fosquejant a l'estiu a Galícia gairebé a les 23.00 hores.
Això ajuda a retardar els nostres horaris, ja per si mateix tardans, dinem, sortim del treball, sopem tard i acabem ficant-nos al llit molt tard, amb el resultat de falta d'hores de son.
Si tinguéssim l'horari d'estiu tot l'any, a l'hivern no es faria de dia fins a les deu del matí en part del país.
Aquesta falta de llum solar les primeres hores del dia té repercussions per a la nostra salut, afectant el nostre son, nivell d'alerta i estat d'ànim.
És necessari tenir llum natural des de primera hora del matí perquè els nostres rellotges interns entenguin que comença el dia i s'engeguin.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
Diversos estudis científics contrastats demostren que l' horari d'hivern fix tot l'any ajudaria a sincronitzar els nostres rellotges biològics i disminuiria el 'jet lag' social.
Aniríem a dormir més aviat, estaríem més sans cardiovascularment, disminuiria l'obesitat i la incidència de càncer, així com el consum d'alcohol i tabac.
Tindríem una societat més sana psicològicament i el rendiment escolar i laboral milloraria.
Abandonar el doble canvi d'hora i quedar-se en l'horari d'hivern és en definitiva una gran oportunitat per millorar la nostra salut, no la perdem aquesta oportunitat, parlem-ne.
|
G.C. L'arròs és un aliment universal i cuinar-lo és molt senzill.
Però que quedi perfecte ja és una altra cosa.
Per elaborar-és imprescindible tenir cura tant de les quantitats com del procediment.
Per coure arròs, tan sols necessites aigua, sal i una cassola.
Sembla fàcil, però que et quedi al punt, és més complicat.
A continuació, t'expliquem una sèrie de trucs senzills amb els quals no tindràs excusa per cuinar un bon arròs:
Una tassa d'arròs per dues de brou / aigua.
- Un cop hagi arrencat a bullir, cou l'arròs a foc lent, per evitar que s'enganxi al fons.
- Remena'l amb una cullera, perquè no se't passi i quedi esponjós.
- Retira'l completament del foc, sino encara que l'apaguis l'arròs se seguirà coent.
Amb aquests trucs, el teu arròs ja no tornarà a ser el mateix.
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients...
|
Vés al contingut (premeu Retorn)
Des del VIMAC tenim l'objectiu d'apropar les tecnologies i metodologies desenvolupades als estudiants, es per això que col·laborem en diferents assignatures del Grau en Arquitectura Tècnica de l'Edificació (informació del pla d'estudis).
El laboratori participa en una assignatura en els estudis de Grau:
· Realitzar una presentació en 3d d'un projecte de reforma d'interior.
Partint dels coneixements que adquirits en la assignatura especifica.
· Conèixer totes les eines gràfiques que te al seu abast per a la presentació de un projecte.
· Preparar un "poster" concurs, conèixer els programes necessaris i las seves possibilitats gràfiques.
· Definir gràficament la solució adoptada
· Assolir un nivell mínim d'habilitats comunicatives per a defensar en públic un treball.
|
El jutge José Ángel Folguera Crespo, adscrit al Jutjat social no 30 de Madrid, ha elevat qüestió d'inconstitucionalitat sobre la reforma laboral aprovada pel govern del PP arran del cas de tres treballadors que van ser acomiadats de la seva empresa per causes disciplinàries i que van recórrer als tribunals per entendre que els seus acomiadaments eren improcedents.
El jutge també argumenta la seva qüestió d'inconstitucionalitat en la possible vulneració de la tutela judicial del treballador enfront de l'acomiadament (article 24 de la Carta Magna), del dret a la igualtat (article 14) i del dret constitucional a l'assistència i prestacions socials, especialment en atur (article 41).
Els dubtes del jutge sobre la constitucionalitat d'aquesta norma sorgeixen, sobretot, arran de la nova regulació que dóna la reforma als salaris de tramitació (aquells deixats de percebre des de l'acomiadament fins a la sentència judicial), que només són abonables en els casos en els quals, després de declarar-se improcedent l'acomiadament, l'empresari opta per readmetre al treballador.
Si, per contra, opta per indemnitzar-lo en lloc de readmetre'l, el treballador no té dret a percebre els salaris de tramitació, però, si ha acumulat drets suficients, podrà accedir a les prestacions per atur, "sense responsabilitat cap empresarial" sobre el període transcorregut des de l'acomiadament fins a l'emissió de la sentència judicial.
Abans de la reforma laboral, quan un acomiadament era declarat improcedent, l'empresari podia triar entre readmetre al treballador o indemnitzar-li i en ambdós casos es tenia dret a cobrar els cridats salaris de tramitació.
Amb la reforma, l'abonament dels salaris de tramitació només és possible en les dues opcions anteriors si l'acomiadat és un representant dels treballadors.
El jutge al·lega també que encara que el treballador acomiadat tingués dret a cobrar l'atur (cas de dos dels tres demandants abans esmentats), la protecció que rep el treballador en substitució dels salaris perduts "no només no és homogènia", sinó que a més és "manifestament inferior", doncs la quantia de les prestacions per atur es determina en funció de percentatges sobre la base reguladora prèvia, sense compensar "en la seva integritat" el salari deixat de percebre.
Folguera entén a més que es "minva irremissiblement" la durada de les prestacions per atur a percebre pel treballador, doncs aquesta depèn dels períodes cotitzats prèviament.
Així, durant el temps que duri el procés judicial es va consumint la prestació, sense que aquesta pugui recuperar-se amb els salaris de tramitació.
D'aquesta manera, el jutge denuncia que són els treballadors els que assumeixen el període d'espera del procés judicial a càrrec de les seves prestacions per atur, mentre que l'empresari queda eximit de costos.
Així mateix, entén que amb això es remet també definitivament al treballador a l'atur, "l'import del qual s'estalvia llisa i planament l'empresari", "que no ha de retornar" al Servei Públic d'Ocupació (antic Inem), encarregat de gestionar les prestacions, l'import del que ha estat abonat als treballadors.
"Això constitueix no només un evident estímul contrari a la recuperació de l'ocupació i favorable a la generació d'atur, sinó que es veuen minoritzats essencialment els drets constitucionals dels treballadors a la protecció enfront de l'atur", exposa Folguera que, d'aquesta manera, justifica la seva visió que la reforma podria vulnerar el dret constitucional a l'assistència i prestacions socials.
El jutge defensa que davant el procés de precarització "de molt diverses condicions laborals i d'afavoriment de la flexibilitat i de les facultats empresarials" resulta "més important la protecció davant l'acomiadament".
|
La cinquena edició del Festivalot tancarà les portes aquest diumenge amb prop de 20.000 espectadors que hauran passat pel Parc de la Devesa de Girona.
Una edició que des de la direcció consideren "un èxit", ja que suposa un increment de públic que "ja esperaven".
Una de les claus de les bones xifres ha estat el sol que ha lluït tant aquest dissabte com diumenge i les moltes activitats programades.
Tot plegat en un entorn que "treu els límits" que Els Amics de les Arts van tenir inicialment.
"La part bona és que el Festival sempre s'ha anticipat al creixement", explica Joan Enric Barceló, cantant del grup que organitza el festival.
Tot plegat, entre actuacions de les grans bandes del país, entre les quals, Obeses, Doctor Prats, Joan Dausà, o una actuació improvisada d'Els Amics de les Arts.
El Passeig de la Devesa de Girona s'ha omplert de nou de famílies aquest cap de setmana.
Unes 20.000 persones entre grans i petits han escoltat els concerts de Doctor Prats o Obeses aquest diumenge, o els de Joan Dausà o Reagge per Xics que es van fer a l'Auditori de Girona aquest dissabte.
La Gemma Figueres i la seva filla Victòria expliquen que són unes "habituals" del Festivalot i que "és una gran sort" tenir un esdeveniment com aquest.
"Venim aquí, passem tot el dia, dinem i a la tarda cap a casa", assenyala la mare.
Un dels concerts que ha reunit més gent ha estat el de Doctor Prats, que han tocat en doble sessió.
La Victòria, com tants altres petits, s'ha pintat la cara amb els colors característics de la banda.
"Ha estat molt divertit, l'any passat ja vaig anar a veure Els Catarres i aquest no m'he perdut Doctor Prats".
La predisposició dels grups és un dels punts més destacats per part dels organitzadors.
"La veritat és que és per estar orgullós de les bandes del nostre país".
Bona part d'aquests assistents han vingut de les comarques de Girona i també de Barcelona i Tarragona i amb menor mesura de Lleida.
Tot plegat ha fet que des de la direcció ampliessin els espais.
En un d'aquests espais, Els Amics de les Arts han ofert un concert improvisat que ha aixecat molta expectació.
El Festivalot amb identitat pròpia
Un dels fets més "interessants" pels organitzadors és que el Festivalot ha resultat ser un festival amb "identitat pròpia".
"Moltes vegades ens paren per una foto i ens pregunten si tenim alguna cosa a veure amb el Festivalot, i es queden parats quan els hi diem que el muntem Els Amics de les Arts.
Això és el millor", ha assenyalat Alegret.
Alegret ha explicat que el canvi d'emplaçament del festival que des de fa uns anys es fa al Parc de la Devesa ha permès ampliar el festival.
De fet, el músic considera que ha servit per poder "obrir-se" i consolidar encara més aquest esdeveniment que cada vegada suma més espectadors.
"El festival guanya per totes bandes i ha servit per adonar-nos que no és nostre, sinó de tothom", ha reblat.
En aquest sentit també s'ha expressat el seu company de grup, el vocalista Joan Enric Barceló, que ha destacat que el Festivalot "s'ha avançat sempre al possible creixement" que cada any té.
Un exemple, explica Barceló, ha estat separar la zona de Food Trucks de la de concerts que ha permès esponjar els assistents.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
El Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (CLAM) ha presentat avui la 15a edició d'un certamen que projectarà un total de 50 pel·lícules -14 curtmetratges i 26 llargmetratges- de 20 països diferents, moltes de les quals seran estrenes absolutes a Catalunya i Espanya, i que representen un tast del millor cinema compromès i d'actualitat que es pot veure avui a les pantalles.
El programa tindrà, com és habitual, activiats d'interès socials i solidari.
El certamen atorgarà enguany el Reconeixement Clam a un autèntic referent del cinema català i espanyol, el director Agustí Villaronga, que serà al festival el dia 28 d'abril per ser homenatjat.
També es projectarà la seva obra "El testament de la Rosa" (2015), un documental on ret tribut a la desapareguda actriu catalana Rosa Novell.
Villaronga té una brillant carrera cinematogràfica com a director, amb premis com l'Ariel a Mèxic, el Goya al millor guió pel film "El niño de la luna", el Fotogramas de Plata, el Sant Jordi o el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, així com el Goya a la millor pel·lícula i millor direcció pel gran èxit cinematogràfic "Pa negre", que va ser la primera pel·lícula en català en representar Espanya als Premis Oscars.
Un altre novetat del festival, que se celebrarà del 26 d'abril al 6 de maig, serà la posada en marxa d'una nova secció en col·laboració amb els principals festivals de cinematogràfics del país.
El primer festival convidat serà el Festival de Sitges, amb la projecció del film "Matar a Dios", pel·lícula que va rebre el gran premi del públic de la darrera edició d'aquest certamen.
Navarcles (Auditori Agustí Soler i Mas), Manresa (Auditori Plana de l ́Om), i també Avinyó (Local Catalunya), seran les tres poblacions bagenques que gaudiran del Clam, una proposta que enguany d'inclou dins la programació de Manresa, Capital de la Cultura Catalana 2018, i amb la col·laboració i implicació dels tres ajuntaments que acullen el festival, institucions, entitats i empreses del territori.
Els detalls i novetats de la quinzena edició del festival l'han presentat avui l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; l'alcalde de Navarcles, Llorenç Ferrer, el regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament d ́Avinyó, Francesc Serra; el director del Clam, Serafí Vallecillos; i el representant de l'organització, Jesús Fernández.
Han assistit també la regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa, Àngels Santolària; el president d'AMPANS, Sebastià Catllà; així com altres representants del festival i de l'ECIB.
Valentí Junyent ha manifestat que "són temps per compartir i no per competir" i per tirar endavant projectes "consolidats" com el Clam"amb la col·laboració entre municipis i institucions".
L'alcalde s ́ha mostrat "content" de la implicació d'entitats com AMPANS en aquest projecte i ha felicitat "el treball de molts anys de gent tan voluntariosa com és l ́equip del Clam".
Llorenç Ferrer ha mostrat la seva satisfacció de veure "un Clam potent que creix i que, gràcies a la col·laboració de tots, el projecte ha sortit plenament reforçat".
L ́alcalde de Navarcles ha recordat que "en aquests moments celebrem que el 15è aniversari del Clam i també el 15è aniversari de l ́Auditori Agustí Soler i Mas, el que significa que el naixement d ́aquest equipament va donar els seus fruïts i va significar un pas endavant en l ́impuls de la cultura".
Al seu torn, Francesc Serra, ha valorat de forma molt positiva la col·laboració del seu municipi per compartir aquest projecte amb als aficionats al cinema d ́Avinyó, Navarcles i Manresa.
Finalment Serafí Vallecillos i Jesús Fernández han anat desgranat una programació que creix amb més pel·lícules, de més qualitat i amb la inclusió de noves seccions que reforcen el projecte d'unfestival de referència a Catalunya.
Un 20% més de pel·lícules que l'any passat
El certamen presenta un increment del 20 % en el nombre de pel·lícules respecte la passada edició i també una major participació dels centres educatius de primària i secundària de la Catalunya Central.
Ja hi ha confirmada l'assistència de més d'un miler d'alumnes d'escoles i instituts de Manresa, Navarcles, Avinyó, Súria, Sant Feliu de Sasserra i Sant Fruitós.
Una iniciativa per guanyar nous públics i acostar el públic més jove als valors vinculats als drets humans, l'art i la cultura.
El paper de les dones en el món del cinema
En aquesta edició, elrol de la dona en el setè art tindrà un especial protagonisme amb la celebració d'una taula rodona amb el títol "Dones cineastes.Situació actual i reptes de futur", que debatrà sobre la dificultat que pateixen les dones per accedir a llocs destacats dins l'engranatge de la industria cinematogràfica i audiovisual.
Per aquesta taula es comptarà amb la presència de professionals femenines vinculades a la creació cinematogràfica: Mireia Ros (actriu i directora); Nausicaa Bonnín (actriu de cinema i teatre); Giovanna Ribes (directora i guionista) i Montse Majench (exdirectora de l'Acadèmia del Cinema Català i actual vicepresidenta de l ́Associació Dones Visuals).
El debat el moderarà Mireia Iniesta (actriu i crítica de cinema).
El Clam té la voluntat de donar continuïtat a aquesta proposta com a secció fixa per a properes edicions.
Així mateix, la programació del Clam 2018, en aquesta edició, mostrarà una important representació de pel·lícules dirigides per dones –un total de 13-, el que confirma cada cop més l ́increment de la producció i qualitat creixent de films dirigits, produïts o escrits per dones en el moment actual, moltes de les quals tractant temàtiques vinculades als drets humans i valors solidaris.
8 finalistes al concurs de llargmetratges
El Clam, per cinquè any, celebra el concurs de llargmetratges que seran obres presentades amb rigorosa estrena i inèdites a les sales de projecció de Catalunya.
En total, en aquesta edició s ́han rebut 80 llargs a concurs, entre els quals s'han seleccionat 8 finalistes que lluitaran pel primer premi, pel premi especial del jurat i el premi del públic.
14 curts lluitaran en la categoria de curtmetratges
Enguany, el Clam ha rebut 196 curtmetratges, dels quals 14 lluitaran pels guardons de la quinzena edició de la secció oficial.
Són els següents: "Irreversible" (Espanya); "iRoni" (Austràlia); "La giornata" (Day labor) (Itàlia); "Pax de deux, Froid" (Espanya); "Tel (Wire)" (Turquia); "Fu" (Rússia); "El vestido" (Espanya); "Bienvenido a casa" (Espanya); "The neverending wall" (Espanya); "Primeros días" (Espanya); "Solitud" (Espanya); "Triunfadores" (Espanya); "Un hombre de palabra" (Espanya); "Nada que ver" (Espanya).
Propostes compromeses a la secció Pantalla Obert a
El Clam presentarà, fora de concurs, pel·lícules que s'agrupen dins la secció Pantalla Oberta, una selecció de films que no s'han estrenat comercialment o d'estrena recent, però que tenen un gran interès cinematogràfic, il·lustren qüestions d'actualitat, aporten noves visions o poden interessar al públic del festival.
Moltes d ́aquestes obres seleccionades han rebut premis importants a d ́altres festivals internacionals per la seva qualitat.
Entre les obres destacades es podrà veure les següents:
Una dona de la burgesia xilena descobreix les connexions de la seva família amb la dictadura de Pinochet.
Des de molt jove, Carlo di Palma va treballar amb els millors realitzador del neorealisme italià per acabar treballant durant tota una dècada amb Woody Allen.
Un documental que repassa la trajectòria d ́un dels més grans directors de fotografia.
Drama social d ́uns treballadors d'una empresa alemanya en la Bulgària rural d'avui.
La sorprenent història del sufragi femení a Suïssa, que curiosament no es va autoritzar fins el 1971.
Una família es prepara per celebrar el cap d'any en una casa aïllada al mig del bosc, quan irromp un misteriós rodamon; és nan, diu que és Déu i amenaça d'exterminar l ́espècie humana a la matinada.
Només se salvaran dues persones, i la família ha estat elegida per escollir aquests dos únics supervivents.
El destí de la humanitat recau en quatre desgraciats que, evidentment, voldran salvar-se.
Agnés Varda i JR, un jove francès conegut per les seves impactants obres visuals que consisteixen en grans intervencions gràfiques a carrers i teulades de diverses ciutats del món.
Producció catalana que explora els límits de la ciència i l'ètica.
"Shootball" (2017) Director: Félix Colomer. producció catalana que narra un viatge als abismes del cas Maristes.
La realitzadora catalana proposa una reflexió sobre l ́envelliment de diverses comunitats.
Altres pel·lícules d'interès en la secció de pantalla oberta seran: "Las guardianas" (França); "Diferent Kinds of Rain" (Alemanya); "Tijera contra papel" (Espanya); "Most Beautiful Island" (Espanya); "Cromosoma cinco" (Espanya); "La fábrica de nada" (Portugal); "Los objetos amorosos" (Espanya); "La sargento Matacho" (Colòmbia) i "Ganar al viento" (França).
També les projectarà "E.N.T.E", un mig metratge de videoart dirigit Diego Melogno, amb una sessió especial amb música en directe, de l ́autor Jaime M. Pantaleon.
En el marc de col·laboració amb Cine Club Manresa, aquesta entitat durant els dies del festival projectarà els documentals "Creative control" (Estats Units) i "Un hombre mejor" (Canadà), que forma part d'El Documental del Mes.
Com cada any, el Festival proposa una programació específica per al més joves i especialment al públic escolar, en horari lectiu, per promocionar els valors vinculats als drets humans i educar en la lectura i comprensió del llenguatge cinematogràfic.
Aquest 2018 els títols proposats són:!La revolta dels contes" (Gran Bretanya, nominada als Oscars 2018); Ocells de pas (Bèlgica); "Yo El y Raquel" (Estats Units); i "La chica dormida" (Austràlia).
El certamen proposa una altra xerrada titulada "De la passió del cinema a l'opera prima" amb la participació dels directors manresans David Victori i Gerard Quinto, un acte moderat pel crític de cinema Miguel Fernando Ruiz de Villalobos.
Així mateix el CLAM oferirà un seminari de cinematografia titulat Cine de Lo Invisible, a càrrec de Javier Urrutia, filòsof, teòric literari i professor de cinema.
Revolució tecnològica i bé comú
El Clam té coma eix temàtic d ́aquest edició la "Revolució tecnològica i bé comú".
Amb aquest eix tindrà lloc una taula rodona que comptarà amb la presència d' Octavi Fullat (sacerdot escolapi i filòsof); Martí Olivella (activista social), Xavier Obradors (físic manresà) i Xavier Conesa (informàtic i psicòleg), que debatran en relació a les transformacions socials que ja està comportant l ́aplicació dels Avenços científics i tecnològics en tots els àmbits de la nostra vida.
Així mateix, organitzat pel Consell Municipal de Solidaritat i amb el suport de Justícia i Pau, es farà un debat-vermut titulat Viatge al punt zero de la tecnologia, on es presentarà un reportatge de la periodista Gemma Parellada i la presència de la membre de Justícia i Pau Catalunya, Carme Altayó, per donar a conèixer la relació dels productes tecnològics i els conflictes armats als països on s ́extreuen els minerals necessaris per a la seva fabricació.
Es projectarà un curtmetratge rodat en 3600 i 2D
L'empresa catalana Visyon presentarà en aquesta edició del CLAM la primera plataforma de comunicació immersiva en temps real, denominada Telepport.
Es basa en una tecnologia que permet als usuaris, gràcies a unes ulleres de realitat virtual, moure's en un entorn generat per una càmera que registra un vídeo streaming en 360o en temps real i amb bidireccionals sonors.
El projecte s'està aplicant a àmbits socials i educatius i és una mostra de com la tecnologia pot transformar el món audiovisual en un futur molt proper.
Els assistents al CLAM podran veure amb aquesta tecnologia el curtmetratge Cornerstone VR, dirigit pel britànic Ben Perry.
Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat
Cada any, en el marc del Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles, l'organització fa lliurament del premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat, un reconeixement honorífic a l ́entitat o persona que, per la seva obra o actitud, hagi contribuït a fer que la solidaritat entre els pobles o les persones sigui un fet i no tan sols un desig.
Compta amb la col·laboració de l ́associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga i aquest any celebra també la seva 15a edició i els propers dies se ́n donarà a conèixer el guanyador.
L'acte de lliurament serà el diumenge 29 d ́abril, a les 12 hores, al Teatre Auditori Agustí Soler i Mas.
Lliurarà el premi la periodista catalana Mònica Terribas.
Actes del Col·legi d ́advocats i AMPANS
El món de les persones amb discapacitat des del punt de vista jurídic i creatiu seran les aportacions del Col·legi d'Advocats de Manresa i AMPANS a la programació.
AMPANS ofereix un acte on es projectaran una selecció de treballs audiovisuals fets per persones amb discapacitat.
Aquesta iniciativa és el primer pas de cara al nou Premi AMPANS que, a partir del 2019 i en el marc del CLAM, reconeixerà els millors treballs de producció audiovisual realitzats amb persones amb discapacitat i que serà d'àmbit estatal.
Com cada any, les biblioteques properes a l ́àmbit territorial del CLAM organitzen algunes activitats que es relacionen amb la temàtica proposada pel festival.
Mostra de llibres relacionats amb la temàtica del CLAM d'enguany: La revolució tecnològica i el bé comú.
Tertúlia al voltant de la novel·la Enxarxats, de Carme Torras, que s'endinsa en el món d'Internet.
L'autora planteja una història inquietant sobre les possibilitats d'Internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant relació dins la xarxa.
Tertúlia al voltant del clàssic d'Aldous Huxley, una distopia, un retrat d'una societat futura.
La ciència-ficció, una vegada més, s'avança per dosar-nos un toc d'alerta.
Instal·lació sobre la "Revolució tecnològica i bé comú".
Comentarem el llibre "Codi genètic" amb la presència de l ́autora Amàlia Lafuente.
Coordinat per: Toni Dorado, Conxa Moncunill, Eulàlia Ribas i Marta Gonzalez.
-Guia de lectura: Revolució tecnològica i bé comú.
Una tria de contes i novel·les que tracten, des de diversos punt de vista, l ́evolució científica i els seus efectes en la societat.
Llargmetratges: Àngel Amargant, coordinador Festival Protesta de Vic; Jordi Bransuela, director de fotografia, DOP, professor ESCAC; Jordi Bordas, crític de cinema de Regió7; Marta Nieto, codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona; Àngels Santolària., regidora d'Acció Social i Cooperació de Ajuntament de Manresa.
Curtmetratges: Lluís Salgado, periodista programes de cinema a TV3; Mouly Molis, professora adjunta Escola de Cinema de Barcelona, ajudant de direcció; Laura Calavia, ajudant de Direcció; Anna Felipe, cap de cultura de Rac 1; Carles Canet, director i productor audiovisual.
Enguany, l'autora del cartell del CLAM ha estat la dissenyadora Lucia Alcaina i l'espot del festival el signa David Lirio (alumne de Direcció Cinematogràfica de l'ECIB – Escola Cinematografia de Barcelona), amb direcció fotogràfica de Tània Garcia; i la col·laboració d'alumnes de l'ECIB.
El comerç de Navarcles, amb el CLAM
Com és tradicional, una desena de comerços de Navarcles decoraran els seus aparadors per promocional el festival.
Així mateix, els restaurants Patoi, Muntané i Agustí (Navarcles) i Nou Celler (Sant Fruitós de Bages) a partir del dia 21 d ́abril faran un menú i un vermut del CLAM.
Institucions i empreses col·laboradores
El festival CLAM compta amb el suport de l'Ajuntament de Navarcles, l'Ajuntament de Manresa, l'Ajuntament d'Avinyó; la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, Catalunya Film Festivals, la cadena de supermercats SPAR i IBADA-FESMANA.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
|
A la reunió de la junta de govern del nostre Col•legi que va tenir lloc el passat 10 de gener de 2014, es va deliberar sobre el cinquè punt de l'ordre del dia, que transcrivim a continuació:
L'Il•lustre Col•legi d'Advocats de Granollers revalida amb nota l'organització de les "II Jornades de Dret Penal"
El Col•legi d'Advocats de Granollers renova el conveni regulador del servei d'intermediació hipotecària que té subscrit amb l'Ajuntament de Cardedeu
La matinada del passat dimarts, a l'edat de 84 anys, va traspassar en Pere Font Padró mentre dormia.
El nostre amic i company ha marxat per trobar-se amb un altre Pere, en Canal, que ens deixà al nadal de l'any passat.
L'APUNT CULTURAL: Presentació de la reedició del llibre "Resum de literatura grega", de Carles Riba
Hi ha 472 convidats/des i 3 membres en línia
|
CONVERSES AMB L'EX PRIMERA DAMA
Les gires promocionals dels grans llibres que es publiquen als Estats Units tendeixen a fer parada a les llibreries de renom de les principals capitals.
En casos extraordinaris, s'omplen teatres per escoltar l'autor, com va passar amb les últimes memòries de Hillary Clinton.
I després hi ha Michelle Obama, que sembla jugar en una lliga completament diferent, una cosa així com l'estratosfera de la indústria editorial.
L' ex primera dama ha començat aquesta setmana a presentar 'Becoming' en estadis esportius a uns preus que oscil·len entre els 29.50 dòlars i els 3.000, el que costa una entrada vip per escoltar i conèixer breument l'autora en el Barclays Center de Nova York.
Moltes de les entrades estan ja esgotades i el llibre copa les vendes d'Amazon.
Una publicació compartida d'Elle Magazine ( ) el 12 Nov, 2018 a las 03:05 PST
La gira va començar aquest dimarts a Chicago, coincidint amb l'arribada a les llibreries de 'Mi història', com ha titulat Plaza & Janes l'edició espanyola.
Quatre-centes pàgines en les quals aborda des de la seva infància a Chicago, a la teràpia matrimonial a la qual es va sotmetre amb el seu marit, la fecundació in vitro de les seves dues filles o el ressentiment que guarda cap a Donald Trump per haver "posat en perill" la seva família al propagar la falòrnia que Barack Obama va néixer a Kenya i era suposadament un president il·legítim.
La gira fa escala a 12 capitals, des de Boston, Los Angeles i Dallas a París i Londres, les úniques places internacionals del seu periple promocional.
La gira ha sigut organitzada per Live Nation, el promotor de concerts més gran del món, la mateixa companyia que organitza les gires d' U2, Miley Cyrus o Beyoncé.
I s'ha vestit metòdicament amb tots els elements per maximitzar el seu impacte, començant per una portada a 'Elle', on Michelle posa als seus 54 anys amb un vestit de Dior per després obrir-se a les preguntes de la seva amiga Oprah Winfrey a les pàgines interiors.
Aquesta mateixa Oprah la va acompanyar dimarts en la seva estrena davant de 14.000 fans a l'estadi dels Chicago Bulls, un esdeveniment que The 'Hollywood Reporter' va descriure com un espectacle a mig camí "entre un talk show, un míting polític i un concert de rock".
Allà va explicar com es va posar a plorar durant 30 minuts després d'assistir a la cerimònia d'investidura de Trump el 2016.
"Crec que va ser simplement per la sensació d'haver-me alliberat després de provar de fer-ho tot perfectament durant vuit anys.
Vaig dir a Barack: 'Això ha sigut molt difícil', va dir Michelle durant el col·loqui.
Durant tots aquells anys el públic va reconèixer el seu carisma i la seva disposició a elevar la conversa quan les circumstàncies ho requerien.
Però no tothom va apreciar la seva independència, el seu rebuig de blanquejar la història racial del país o la fermesa de les seves conviccions, menys susceptibles que les del seu marit, a ser sacrificades en funció del que aconsellava el moment.
Incapaç d'empassar-se una parella negra a la Casa Blanca, part de la dreta no va tardar a descriure-la com "una dona negra enfadada".
Michelle no ho ha oblidat i continua desafiant aquells que la qüestionen.
"¿Com s'atreveixen a dir-me que no pertanyo, que no estimo el meu país?", va dir a Chicago després de presentar la seva com una biografia purament americana.
"Sí, soc negra; sí, soc dona; vaig ser part de la classe treballadora, els meus pares no van acabar la universitat.
La meva història és part del somni americà".
Com molts altres polítics abans que ella, Michelle està fent caixa després del seu pas per les altes esferes del poder.
En els seus esdeveniments, ven roba i complements creats per ella mateixa amb eslògans com "Troba la teva veu" o "Excel·lent des del principi".
Els beneficis els dedicarà a un programa de la Fundació Obama dedicat a finançar l'educació de les adolescents al voltant del món.
|
Dijous 30 d'abril i divendres 1 de maig tindrà lloc una nova edició de les jornades del patrimoni històric a redós de la torre de Font de Quinto, a Campredó.
Enguany hi ha moltes novetats ideades envers la difusió patrimonial.
Destaca la presentació d'un llibre, Campredó templer, i l'edició d'un documental ì d'un àudio sobre les torres de guaita.
Dos actuacions musicals remembraran períodes passats i festes medievals.
*S'estrenarà un àudio informatiu d'uns deu minuts, que repassa la història de les torres de guaita.
*S'estrenarà un vídeo documental sobre el patrimoni medieval campredonenc, a càrrec dels cineastes Oriol Gracià i Josep Gutiérrez.
*S'interpretarà un monòleg amb diversos paràgrafs inclosos als Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa del donzell renaixentista Cristòfor Despuig, primers texts on s'ha documentat el nom Campredó.
*Es presentarà el llibre Campredó templer, d'Emigdi Subirats, que fa un repàs a la trajectòria templera i a la importància del terme campredonenc per a l'orde del Temple.
* Espectacle musical amb repertori medieval i renaixentista, a càrrec del músic ampostí Raül Martínez.
* Mercat medieval amb ambientació d'època.
̈*Actuació del grup Los Tracalets, música tradicional i instrumental.
20.30 – Campredó templer (primera sessió):
– Monòleg dels Col•loquis de Despuig, peça dramatitzada.
– Estrena de l'Àudio sobre la història templera de la torre.
21.15 – Sopar amb productes de la terra, ambientació templera.
22.00 – Campredó templer (segona sessió):
23.00 – Actuació musical de Raül Martínez, repertori de música medieval i del renaixement.
11.00 – Campredó templer (tercera sessió)
– Ball amb els capgrossos templers de Campredó.
– Elaboració de dibuixos d'ambientació templera.
12.00 – Emissió del vídeo en anglès Templar Campredó, de l'Escola Port rodó.
12.10 Presentació del llibre Campredó templer, d'Emigdi Subirats.
12.30 – Campredó templer (quarta sessió):
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
© 2020 Emigdi Subirats i Sebastià
|
Els arrestats van accedir al pis saltant per les teulades dels edificis
Manresa.-La Policia Local de Manresa ha detingut dos joves, de 19 anys, com a presumptes autors d'un robatori amb força en un pis del carrer Nou de Valldaura de la capital del Bages.
Els fets van tenir lloc el passat diumenge cap a un quart de dotze del migdia.
Segons fonts policials, un testimoni va trucar la policia alertant que hi havia dos joves saltant per les teulades dels edificis.
Iniciada la recerca, les patrulles de la Policia Local van localitzar un jove en un terrat que saltava d'un edifici a l'altre a través de la teulada.
En comprovar que els accessos a l'edifici estaven tancats i, davant la manca de col·laboració per part del jove, es va activar el vehicle escala dels Bombers.
Mentrestant, el jove va accedir a baixar i es va lliurar a la policia, però va negar que anés acompanyat.
En arribar el propietari de l'habitatge, es va fer una inspecció de l'immoble i es va localitzar un segon jove amagat dins d'un armari.
Els dos joves van quedar detinguts.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El MoraBanc Andorra va perdre ahir, per un punt, l'amistós que va disputar contra l'Elan Béarnais Pau a la seva pista.
Els andorrans van començar dominant en el primer quart i en el segon van firmar un parcial de 8 a 2, fet que va servir perquè els tricolor marxessin al descans amb un resultat de 30 a 42.
Malgrat això, al tornar del descans, van rebre un parcial de 9 a 0 i al final del tercer quart, el resultat era de 56 a 65.
Finalment, en el darrer temps, els locals es van apropar als andorrans i finalment es van emportar el partit per 80 a 79.
Walker va ser el millor anotador tricolor, amb 12 punts.
Així, segons va explicar el tècnic Ibon Navarro, «hem fet 25 minuts a un bon nivell».
«La idea era seguir agafant sensacions i mantenir el nivell competitiu, però ells han pujat el nivell i hem vist una situació que ens trobarem en els dos pròxims partits», explicava i afegia que «la reacció no ha estat la millor».
«Els àrbitres han permès que el ritme pugés pel que fa a duresa física i això els ha permès remuntar 21 punts», destacava i remarcava que això «és una lliçó».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
Així es desprèn d'un estudi realitzat per l'Ajuntament, l'Institut Vidal i Barraquer i la Via T
Tarragona.-La zona de l'illa comercial del Mercat Central de Tarragona té una circulació diària a peu d'unes 25.500 persones, el que vol dir que setmanalment 178.000 vianants es veuen atrets pels carrers comercials dels voltants del mercat.
Pel que fa al Mercat, que va reobrir portes al seu emplaçament original l'abril del 2017, té una afluència setmanal de 62.000 persones, preferentment els dimarts i els dijous.
Aquest és el resultat d'un estudi realitzat del 24 de juliol al 10 d'agost del 2017 per la conselleria de Comerç de l'Ajuntament, Espimsa, l'Institut Vidal i Barraquer, i l'associació de comerciants Via T.
L'estudi de comptabilització de flux de vianants a la zona comercial del Mercat Central ha tingut com a objectiu conèixer el grau d'atracció de la zona, un cop reobert aquest equipament comercial modernista.
Segons han explicat aquest dimecres els seus impulsors, es tractava de materialitzar un projecte 'Big Data' d'investigació comercial que va suposar la instal·lació, durant 21 dies, de dinou sensors o comptadors tèrmics de persones en diversos punts dels carrers perimetrals d'accés al Mercat Central, així com a les entrades principals.El sistema de comptabilització de persones als dos àmbits comercials no ha permès calcular els accessos de persones per mitjà de transport públic o privat, ni ha discriminat entre usuaris residents de la zona respecte els visitants no residents, la qual cosa indica que les xifres definitives podrien variar i que el projecte de recopilació de dades de flux té un recorregut de millora.
En relació a la informació obtinguda, la captura de dades ha permès conèixer que a la Zona Illa Comercial Mercat Central (ZICMC), espai delimitat pels carrers Cristòfor Colom, Lleida, Soler, Reding, Governador González, Canyelles i Cobos, circulen a peu més de 25.500 persones al dia, unes 178.000 persones a la setmana.
Efectuant una extrapolació d'aquestes xifres a nivell mensual, quasi 715.000 persones aflueixen mensualment al ZICMC i prop de 8,5 milions de visitants a l'any es veurien atrets a la zona comercial dels voltants del Mercat Central.Dels resultats obtinguts en el projecte destaca que l'accés més emprat pels vianants correspondria al carrer Canyelles, per on passen diàriament més de 6.000 persones -el 25% del total-.
El dia de menor afluència en aquesta zona és el diumenge, explicat pel generalitzat tancament comercial.En referència al Mercat Central, els dies de major afluència de compradors són els dimarts i dijous, coincidint amb el desplegament setmanal del mercat de marxants a la Rambla Nova.
D'altra banda, quasi 10.500 persones entren de mitjana diàriament al Mercat Central -de dilluns a dissabte, en horari comercial-.Gairebé una tercera part dels vianants que entren al ZICMC ho fan per comprar al Mercat Central en horari comercial.
"Això demostra que el Mercat Central és l'autèntic referent d'aquest àmbit comercial i que actua com a veritable locomotora d'atracció per al comprador de la zona", ha assenyalat la regidora de Comerç de l'Ajuntament de Tarragona, Elvira Ferrando.
La regidora ha destacat els bons resultats del treball en equip desplegat entre l'Ajuntament i el món educatiu.
Concretament, el projecte 'Comptadors' ha estat possible gràcies a l'Institut Francesc Vidal i Barraquer, que ha destinat a l'alumne Alexis Balada, del grau de cicle superior de Gestió de Vendes i Espais Comercials, a treballar fent pràctiques durant un any a la conselleria de Comerç de l'Ajuntament dins del programa Dual.
Finalment, la consellera de Comerç, Elvira Ferrando, ha avançat que "l'estudi es tornarà a realitzar amb els marxants ja ubicats a la plaça Corsini i amb el carilló en funcionament, per tal de comparar dades i noves segmentacions".
En aquest sentit, Ferrando ha afirmat que el trasllat dels marxants de la Rambla Nova a plaça Corsini es produirà, com a màxim, durant la primera quinzena de juliol.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El president de Rússia, Vladimir Putin, ha assegurat que les crítiques contra les autoritats russes per la repressió de la manifestació convocada per l'opositor Aleksei Navalni estan "polititzades" i ha recordat que aquest tipus de protestes han de també respectar la llei.
El diumenge, unes 8.000 persones liderades per Navalni es van concentrar a Moscou contra la corrupció, en una protesta que també va tenir el seu ressò en altres grans ciutats.
La marxa va concloure amb uns 600 detinguts, entre ells el polític opositor, segons un balanç del Ministeri de l'Interior recollit per l'agència de notícies Sputnik --altres fonts parlen de més de mil--.
La repressió d'aquesta manifestació va rebre crítiques de la comunitat internacional, però per a Putin es tracta de missatges "clarament polititzats amb la intenció d'afegir pressió a la vida política interna".
En aquest sentit, ha recordat casos de "violència policial" com la que va causar la mort a París d'un ciutadà d'origen xinès.
El Kremlin, no obstant això, ha negat que sospiti que la protesta de Navalni fos orquestrada des de l'estranger.
"No tinc cap dada que doni suporta a aquesta versió", ha aclarit aquest dijous el portaveu presidencial, Dimitri Peskov, en ser preguntat sobre aquest tema.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La periodista Pilar Eyre ha estat la finalista del Premi Planeta de novel·la 2014 amb la història real de la recerca d'un periodista de guerra segrestat i amb qui havia viscut just abans una apassionada història d'amor durant tres dies de "romanticisme i passió".
En roda de premsa després de proclamar-se el guanyador --Jorge Zepeda-- i la finalista, Eyre ha explicat que la tòrrida i curta història havia començat en un restaurant, quan ella va veure entrar a un desconegut mentre sopava amb uns amics.
Després dels tres dies amb Sebastian, ell li ha demanat que l'esperés: se'n va anar a Síria, i ella es va acabar assabentant que havia desaparegut prop de la frontera turca i va saber finalment que l'havien segrestat.
Llavors ella va emprendre una recerca "detectivesca" per trobar-lo durant un any i dos mesos aproximadament.
Després de preguntar-li si va trobar a Sebastian, ha respost molt francament: "M'agradaria que la gent es gastés 22 euros per saber-ho".
Tot i això, ha afegit amb igual franquesa: "Segueix vivint al meu cor", i ha assegurat que els lectors trobaran un final lluminós.
Fins a arribar a aquest final, la novel·la inclou amor, intriga i també humor, a més de reflectir la passió de viure que ella assegura tenir.
La membre del jurat Carmen Posadas ha explicat que la novel·la pot interessar a un públic femení, però també als homes, perquè, "sota una capa aparentment frívola", hi ha una història intel·ligent, que barreja amor, aventures i fins i tot una evocació de la 'gauche divine'.
Eyre ha replicat que sí és una novel·la també per a homes, perquè ella es despulla sense "cap tipus de pudor", de manera que les dones poden sentir-se identificades i els homes poden aprendre.
A més, està convençuda que el final proporciona esperança a les dones de la seva edat i a totes en general.
Va decidir escriure el llibre després de parlar amb el seu fill, que un dia li va preguntar què li passava i per què no estava escrivint com sempre feia.
Quan ella li va explicar, ell no s'ho va creure, però quan va comprendre que tot era cert, va acabar convencent la seva mare que podia ser una novel·la.
Es va posar a escriure l'endemà, tarda i nit durant molts mesos, trencant amb la seva vida quotidiana, i seguint el consell que li havia donat Ana María Matute: "Cal escriure ràpid i corregir lent".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
BARCELONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -
El decret llei que ha aprovat aquest dimarts el Govern per limitar el preu del lloguer fixa que, a les zones declarades com a rees amb mercat d'habitatge tens, les mensualitats només podran superar en un 10% l'índex de referncia de preus de lloguer.
El decret llei de mesures urgents en matria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge, al qual ha tingut accés Europa Press, preveu que, en el cas dels habitatges nous o rehabilitats, aquest percentatge s'elevi al 20% durant els cinc anys posteriors a les obres, i que, per als pisos amb vistes excepcionals, piscina o jardí, es pugui afegir un 5% addicional al preu.
Ho han explicat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera de Justícia, Ester Capella, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami Calvet, acompanyats de la portaveu del Govern, Meritxell Budó.
En el cas dels habitatges que ja estiguin llogats prviament a la declaració d'rea amb mercat d'habitatge tens, el propietari pot continuar arrendat al preu anterior, i també es contempla que es puguin excloure de la limitació els habitatges amb una superfície útil superior als 150 metres quadrats.
L'objecte de la norma és regular la contenció de rendes en contractes d'arrendament d'habitatge que siguin residncia permanent de l'arrendatari, que se situ a les rees declarades amb mercat d'habitatge tens i que no sigui de protecció oficial.
El decret considera rees de mercat d'habitatge tens els municipis o parts de municipis on est en risc proveir el suficient habitatge de lloguer a la població en condicions "que el facin assequible".
Les característiques per declarar-la són: que el preu del lloguer d'habitatge experimenti un creixement sostingut clarament superior al de la mitjana de Catalunya; que la crrega mitjana del lloguer al pressupost familiar superi clarament la catalana; que l'augment de la densitat demogrfica no es correspongui amb l'augment del parc d'habitatge; que hi hagi poc habitatge vacant en situacions de fort increment de la demanda, o que el preu pugi més que l'IPC a l'rea afectada.
Tindran competncia per declarar aquestes rees el departament de la Generalitat competent en matria d'habitatge, actualment la Conselleria de Territori, i, a la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament mitjanant acord del ple del Consell Municipal.
La iniciativa pot partir també del municipi o municipis afectats o dels ens locals supramunicipals, i la declaració d'aquestes rees ha d'indicar-ne la seva durada, que no pot excedir un termini de cinc anys.
El decret llei comena amb un prembul en el qual consta que el Parlament va aprovar una moció el 9 de maig que instava el Govern a impulsar "de manera urgent" l'aprovació de mesures legislatives que permetin que Catalunya compti amb una regulació prpia.
Es tracta d'una mesura pionera a Espanya, encara que la limitació catalana s'inspira en el Codi Civil alemany, que regula els lloguers des de fa 30 anys, segons la Conselleria de Justícia, que destaca que altres pasos com Itlia, Portugal, ustria i Sussa també les tenen.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
26 de Febrer de 2018 - Fundació Solidaritat UB
L'Agenda 2030, impulsada per les Nacions Unides, permet concretar en la programació d'aula la dimensió cognitiva de l'educació per a la ciutadania mundial (UNESCO, 2015).
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible que estableix aquesta agenda ens informen dels reptes globals per la justícia social.
Alguns d'aquests reptes es mostren, en forma d'il·lustracions, al recurs educatiu en línia Mapamundi dels Drets Humans.
El 2 i 3 de febrer l'Associació de Mestres Rosa Sensat va acollir la II Trobada "Canviar l'escola per canviar el món".
El dissabte al matí una setantena de persones van tenir ocasió de conèixer algunes de les 15 experiències educatives impulsades per entitats i centres educatius sobre temes com la justícia climàtica, la cultura de pau, l'equitat de gènere o el dret a la mobilitat.
En aquest espai concebut per intercanviar experiències sobre educació crítica i transformadora no es va eludir l'actual debat sobre l'adoctrinament a l'escola.
Dos convidats del «Sud» van permetre ampliar la mirada sobre el tema des de dos continents i realitats diametralment oposades: la de la manca d'accés a l'escola a la regió on actua Boko Haram, i la d'un sistema educatiu propi establert pel Moviment dels Sense Terra des de fa més de trenta anys als seus campaments ocupats.
20 de Desembre de 2017 - Escola de Cultura de Pau
Els llibres de text de ciències socials no adoctrinen, però són perfectibles.
Un estudi comparatiu ha observat que els llibres de text paren prou atenció a la cura del medi ambient i al desenvolupament
Compartim avui el text de l'Alba Calderon, estudiant en pràctiques a Lafede.cat.
Aquest article és fruit del seu Treball de Final de Grau d'Educació Social, però és també la seva contribució al debat sobre la Justícia Global.
La seva principal referència: el projecte de Circ Social de l'Ateneu Popular 9Barris.
La seva segona referència, i no menys important, les seves experiències col·lectives amb el Teatre de l'Oprimit.
Manifest pel Dret a una Educació Transformadora
|
En aquest àlbum per pintar, el lector ha de buscar el Patufet, que s'ha amagat en diferents paisatges de Catalunya.
Confós entre la gentada, se'l podrà trobar a la Barcelona del modernisme i de la Rambla, a la Costa Brava, a la Terra Ferma de Lleida, a Montserrat, a la Tarragona romana, a la Patum de Berga, a les escales de la catedral de Girona, a la vila emmurallada de Montblanc, al costat de l'Ebre a Tortosa o en un poblet típic del Pirineu.
Però, ale|rta!, perquè no va mai sol: també s'haurà de cercar la Patufeta, el Pa-tufot, el Patuf i una llarga recula d'elements a cada làmina.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
· Col·lecció: Els Àlbums del patufet
|
Cyprus Art Services, la nova marca de la històrica galeria d'art de Sant Feliu de Boada, inaugura aquest dissabte 15 de desembre una exposició de joies d'art contemporani al nou espai d'art que la companyia té al centre de Pals.
La mostra recull més de seixanta peces úniques de les darreres col·leccions dels reconeguts artistes Agustina Ros (Argentina), Angela Malhües (Xile), Wanshu Li (Xina), Jordi Aparicio (Barcelona) i Juanjo García (Màlaga).
Collars, arracades, fermalls, penjolls i anells fets artesanalment a partir de materials reciclats com vidre, filferro, niló, fusta, acrílic, plata, cuir i metalls nobles es donen cita en aquesta exposició que "vol apropar al públic un mercat en auge, que encara es manté a petita escala, molt semblant al mercat de l'art, i que esdevé una fusió perfecte entre l'art, el disseny i l'artesania", segons explica el director de Cyprus Art Services, Enric Casanovas.
"Aquí trobem des d'anells de vidre, fermalls de filferro de niló reactiu a la llum florescent a penjolls de metalls nobles ", afegeix Casanovas.
L'acte d'inauguració es farà a les 5 de la tarda i es podrà visitar fins el 5 de gener al nou espai de Cyprus Art Services, al carrer Enginyer Algarra, 30 de Pals de 10 a 2 del migdia i de 5 a 8 del vespre.
Agustina Ros és una artista que busca combinar, a través del vidre, la sensibilitat de l'art i la resolució del disseny.
Actualment, resideix a Barcelona, on hi té el seu propi estudi amb projecció internacional.
La seva joieria està elaborada amb vidre de borosilicat, modelada i bufada de manera artesanal.
Algunes peces es treballen amb fums de metall fi (or i plata), tallats i polits.
Avui, està desenvolupant la seva pròpia línia de disseny d'art i producte amb una tècnica de neó anomenada "plasma", amb equips d'última generació.
La xilena Angela Malhües viu actualment a Barcelona.
Des de l'any 2010 treballa en el Taller Atmapu, un projecte realitzat amb el seu company, amb la intenció de reinterpretar la joieria ètnica del seu país.
La creadora xilena elabora peces úniques, totes fetes a mà.
"El tema principal del meu treball és la identitat i el paper de les dones en la cultura Maputxe i em dedico a la recerca sobre aquesta cultura a través de la meva obra.
La proposta de desenvolupament artístic es basa en rituals i símbols, reflexiono sobre l'ocultació i les arrels ètniques al meu país".
Pel procés creatiu, Malhües s'interessa per la història i els rituals oblidats de la cultura maputxe com la festa de les noies de perforació de les orelles o Katan Kawin.
D'aquesta manera intenta reflexionar i incorporar les inquietuds d'identitat pròpia en la seva col·lecció.
La guanyadora de la edició de 2017 de la fira internacional Joya Barcelona presenta a Cyprus Art una selecció de peces de la seva darrera col·lecció de joieria il·luminant.
L'obra de l'artista xinesa establerta a Edimburg se centra a explorar l'experiència multisensorial i fer peces tàctils que us usables, que impliquen experiències sensorials diferents, com ara la visió, el so i el tacte.
La inspiració per a la sèrie de joies "Go with the Glow" prové de la captura de moments emocionants del món natural.
"M'atrauen profundament els animals marins de natació lliure com les meduses, que són suaus, lleugeres i brillants amb colors sorprenents.
També em sento fascinada per la dansa, la festa rave i els llums làser".
L'artista utilitza comprimits acrílics, filferros de niló reactiu UV, pintures fluorescents de llum ultraviolada i peces tàctils, coloristes i lúdiques ponderades per la llum.
Els cables de niló sota la llum UV generen un sorprenent efecte fluorescent i proporcionen un agradable gaudi visual a usuaris i espectadors.
A més, son peces subtils que segueixen lliurement els moviments del cos.
Nascut a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), Jordi Aparicio forma part de la segona generació d'una família de rellotgers.
Va créixer envoltat de rellotges i aprenent les habilitats del seu pare.
El 2002 va decidir estudiar Micromecànica a Barcelona i va continuar la seva formació en diverses empreses suïsses de renom internacional.
Tot semblava estar dirigit, però un dia, va decidir iniciar estudis de joieria artística a l'Escola d'Art del Treball de Barcelona.
A poc a poc es va anar enamorant de la professió i avui en dia la majoria de les seves peces combinen tot el coneixement per crear peces amb vida pròpia.
"Vaig aprendre les dues professions i encara que en un principi em vaig centrar en la rellotgeria, vaig acabar fent joies per la necessitat de jugar i crear.
Vaig començar amb l'enginyeria cinètica barrejant els coneixements d'ambdós oficis.
Però delimitat per les limitacions formals del cinètic, vaig decidir experimentar més lliurement amb la fusió dels metalls nobles, deixant d'una banda la precisió i aventurant-me en una forma de treballar més primitiva i intuïtiva, aconseguint una major expressivitat".
Juanjo García Martín també coqueteja amb la música i la pintura, disciplines que, d'alguna manera, trasllada a l'àmbit de la joieria.
Probablement la seva futura obra evolucioni per camins en els quals aquestes diferents disciplines es fusionin donant com a resultat una visió de la joieria d'autor summament personal que transcendeixi les fórmules tradicionals per obrir nous i innovadors projectes.
Des de molt jove ha sentit especial predilecció per crear peces pròpies, experimentant amb les seves pròpies idees, per expressar i treure a la llum tot aquest món interior.
Sempre ha sentit especial predilecció per crear anells, encara que en el període d'aquests últims anys el llenguatge de la seva obra s'ha transmès a través de l'aparença de fermall.
|
Els jugadors del PROINOSA Igualada fan avui l'últim entrenament de la setmana de cara al partit de diumenge al Fracisco Laporta contra l'Alcoi.
La sessió d'aquest dijous ha estat eminentment tàctica, amb molt volum de partit i amb especial atenció al treball defensiu.
Els júniors Joan Raja i Joan Muntané han reforçat el primer equip que ha tornat a tenir la baixa de David Busquets.
El capità de l'IHC se sotmetrà dimarts que vé a una ressonància magnètica per valorar l'estat de la lesió que arrossega des de fa 3 setmanes.
Per la seva banda el tècnic de l'Alcoi, Diego Mir, tindrà la baixa per acumulació de targetes del portugués Diogo Rafael Pires La.
Diogo La que és com se'l coneix en el mon de l'hoquei, és un davanter de 27 anys provinent del Cascais i que juga la seva segona temporada amb els blaugranes.
És el segon golejador de l'equip a la Ok LLiga amb 5 gols empatat amb Guillem Ribot i Lluís Rodero, i per darrera de Pere Cañellas que en porta 9.
Diogo La forma part d'una llista de sancionats especialment llarga aquest cap de setmana, amb els jugadors Reinaldo Garcia i Jesus Gende del Liceo, Armengol del Blanes i Pedrito Gil del Reus que també hauran de descansar forçosament.
Les bones actuacions de l'Alcodiam en les últimes setmanes fa que s'esperi una molt bona entrada en el pavelló del Francisco Laporta.
Fins i tot a la web de l'equip alacantí es parla d'aconseguir el ple.
El retorn de Raül Marín és un atractiu afegit pels aficionats locals ja que les temporades que hi va jugar hi va deixar una gran impressió.
I de pas, també diversos rècords golejadors que encara no s'han superat.
L'Alcoi-PROINOSA Igualada tancarà la 13ena jornada de la Ok Lliga, que ja arrenca aquest divendres amb 2 partits: El Vic-Tenerife i el Mataró-Blanes.
D'altra banda aquest divendres es firma a la Corunya l'acord de col·laboració entre el Liceo i la FEP per l'organització de la 66a edició de la Copa del Rei.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
|
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol interpreta que el motiu de la possible marxa del portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, és que "es deu sentir una mica incomprès i decebut" perquè ha comprovat un silenci total de l'Estat cada vegada que ell ofereix diàleg.
"Així em sembla interpretar el sentit" de la seva possible marxa, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, i ha opinat que el líder d'UDC i secretari general de CiU hauria de seguir implicat en la federació perquè defensa molt bé CiU a Madrid i perquè la mateixa federació ha demostrat ser molt útil històricament.
"Crec que hauria de continuar, perquè des del 1978 s'ha demostrat que el que representa CiU ha estat molt útil a Catalunya, però també a nivell espanyol", ha dit.
"Duran sap molt directament que l'Estat no negocia.
S'ha atipat de dir aquests dies que hi ha un silenci total", segons Pujol, que opina que el democratacristià defensa molt bé CiU i ha confiat que finalment no se'n vagi.
Després de preguntar-se-li si el procés sobiranista pot trencar la federació de CiU, ha dit que "ara mateix tremola tot", i ha posat com a exemples la situació del PSC, la del PSOE i la de les institucions.
Per ell, "hi ha molts partits que a dins tenen dubtes", tot i que no ha concretat res més sobre la salut de les relacions entre CDC i UDC arran de la proposta de consulta d'autodeterminació.
Sobre el procés sobiranista, ha dit: "Jo estaré d'acord amb el que digui Mas, perquè aquest és un procés que necessita un lideratge, que ha de ser sensat i sòlid", i ha afegit que el líder de CDC, CiU i president del Govern ja ha donat proves que no és un demagog ni un incompetent ni un irreflexiu.
A més, ha recordat que Artur Mas sempre ha dit que vol esforçar-se a negociar amb l'Estat tot el que Catalunya pretengui, i ho ha contraposat a l'actitud de l'executiu central parafrasejant precisament el president Mariano Rajoy: "Qui ha fet política petita i la fa és el Govern del PP".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El que pot passar aquest dijous al Pavelló Municipal de Fontajau, diada de Sant Jordi, és molt bèstia.
L'Uni, que ara porta els cognoms de dos patrocinadors comercials, està per arribar al més alt del bàsquet femení estatal.
Veient el que han fet les gironines apostaria perquè l'equip es digués Uni seguit dels cognoms de les jugadores.
Perquè les veritables protagonistes són elles.
Com ho van ser en el seu moment els jugadors del Sant Josep i de la seva seqüela a la divisió d'honor del bàsquet europeu.
O com ho estan essent els jugadors del Girona Futbol Club, o la desena de runners que pràcticament cada setmana estan pujant als podis catalans i internacionals.
I molts altres esportistes d'alt nivell que des de Girona expliquen i demostren que l'esport de base de la ciutat és excel·lent, de primer nivell.
Però quin és el model de futur de la formació esportiva de Girona?
Tenim una entitat privada com el GEiEG que creu amb l'esport amateur i evita pagar cap sou als seus jugadors.
Competeix en algunes disciplines contra clubs que sí que en paguen.
El treball sincer i convençut amb els nens i nenes de l'esport base, transmetent valors que serveixen per fer-los créixer com a persones més que com a professionals.
Per què han de servir els diners públics a l'esport?
Per tenir equips a primera divisió que amb prou feines es podran mantenir competint contra clubs amb pressupostos quatre o deu vegades superiors?
L'ajuntament i les institucions locals haurien de mantenir obertes les instal·lacions esportives municipals tant temps al dia com fos possible.
Espais ben dotats de material i de monitors i monitores esportius amb programes de llarga durada.
Sense deixar cap barri orfe de la possibilitat de desenvolupar talent i qualitat de vida.
De moment dijous, a dos quarts de vuit del vespre, tots al Pavelló Municipal de Fontajau.
|
Ningú li fa ombra a Roger Pera; ni tan sols el seu pare.
L'actor català va omplir ahir l'auditori del Palau de Gel de Canillo amb Quina feinada!, una adaptació de l'obra de Broadway Fully Commited.
Tornarà aviat al Principat per presentar el seu llibre Exit, un joc de paraules amb doble significat on parla sobre el creixement personal i la superació de la seva addicció a les drogues; perquè Pera -el fill- sap molt bé que és estar entre l'èxit i el fracàs.
–Recentment el vam poder veure a la televisió explicant, com mai ho havia fet, la seva adicció a la cocaïna.
–Encara no l'he vist el programa!
Però em va escriure tothom per felicitar-me.
La gent es va sorprendre per la facilitat amb la que tota la família Pera parlava del tema.
–Malgrat que vostè vas donar el pas, creu que encara és un tema tabú?
–Sí, he escrit el llibre Exit en part per aquest motiu.
Als Estats Units, per exemple, l'actor Ben Affleck va recollir l'Òscar amb el seu terapeuta; en parlen molt obertament, i en canvi per a nosaltres un addicte sembla que hagi de ser algú que està tirat pel terra a punt de morir-se; hi ha addictes de classe alta també...
–Tothom coneix algú o té algun familiar que pateix una addició.
–Sense anar més lluny, els joves que vaig a veure a les escoles quan faig xerrades, estan enganxats a les xarxes socials; si no tenen likes, pateixen ansietat.
És una addició molt difícil perquè al darrera hi ha una necessitat constant d'agradar als altres.
–De xerrades a les escoles, també en farà aquí?
–Segurament al febrer tornaré per presentar el llibre al centre mèdic i psicològic Som Salut, i estem parlant de la possibilitat de ser en algunes escoles andorranes per explicar el meu testimoni.
–La d'actor pot ser una feina molt lligada a la frustració.
–Des de ben petit vaig tenir la necessitat d'agradar a la gent, de que m'estimessin; de tenir l'aprovació dels altres i sentir-me necessitat.
Això va fer que mai aprengués a dir que no; havia de ser el millor amic, la millor parella, l'actor que fa més coses...
–L'últim personatge que ha interpretat ha estat un recepcionista d'hotel que no dona l'abast.
Vostè es pren les coses amb més calma?
–Precisament aquest ha estat el meu gran procés vital els darrers anys.
Hi ha hagut èpoques que he estat gravant pels matins una sèrie de televisió a Barcelona i per les tardes he agafat un avió i he anat a Madrid a fer una obra de teatre.
Si abans m'agradava anar a 180 km/h, ara vaig tranquil mirant el paisatge per la finestra.
–Però imagino que de la mà de Ventura Pons, director de Quina Feinada!, tot ha estat més fàcil.
–A en Ventura li feia molta il·lusió tornar a dirigir.
Havia vist aquesta obra a Broadway i a Londres i li va agradar tant que va comprar els drets i va pensar en mi per fer-la.
–(Riu) Hi ha molts secrets de la meva vida dins del monòleg.
Amb en Ventura Pons hem adaptat el personatge a la meva persona i de fet és com si en Roger Pera estigués treballant en un hotel perquè no té cap feina d'actor i està esperant una trucada del Teatre Nacional de Catalunya que mai arriba.
Afortunadament, el Roger Pera real sí actua i de fet, cada funció la gaudeixo molt, és tot un repte; sempre començo molt acollonit perquè haig d'interpretar uns 35 personatges però acabo amb una gran satisfacció.
–Quina feinada amb tants personatges!
–Si faig aquesta obra, haig d'arribar dues i mitja abans al teatre per fer un recordatori de tot el mapa de trucades i veus.
Una vegada em va passar que em vaig equivocar i vaig fer el xef amb la veu del cambrer, que són personatges molt diferents, però una de les coses que he après i que és molt present a la família Pera, és que els errors no van mai en contra, sinó que van a favor; i aquella vegada que vaig confondre els personatges, els ho vaig explicar als espectadors en aquell moment i van riure i aplaudir.
–La seva feina com a doblador, però, li haurà facilitat les coses?
–Malgrat haver estudiat teatre a Madrid i Nova York, la meva gran escola d'interpretació ha estat el doblatge.
Perquè ja quan tenia 5 o 6 anys jugava a posar veus a les pel·lícules que teníem a casa; fossin d'aventures, de por, un drama...
Em va ensenyar a ser més ràpid i sobretot a jugar amb la meva veu.
Li agrada més que la televisió?
–Sempre dic que tinc molts germans i mai podria escollir-ne un per sobre de altre; doncs el mateix passa amb la professió.
–Els actors sempre volen ser els millors de la professió?
Només depenc de mi mateix i així soc molt feliç.
Has d'entendre que per un 'sí' vindran molts 'no'.
Ja no faig bogeries com estar 4 mesos treballant dia i nit, i visc més tranquil.
De l'únic que em puc queixar és que és una professió en la que mai pots fer plans!
Una setmana no tens res i t'organitzes per passar uns dies a la Vall d'Aran o Andorra, i de cop t'ho canvien tot.
–L'hem tingut dos dies aquí; espero que a més de treballar hagi pogut descansar.
Deixant de banda les vegades que he vingut de vacances, vaig gaudir molt fent d'altres obres com Orgasmos i Amadeus o dirigint els lauredians de La Companyia És Grata.
–Ara que arriba el fred, ja va bé sentir una mica d'escalfor, oi?
–Ens pensàvem que faria més fred!
Fins i tot havíem portat cadenes
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
La ministra d'Afers exteriors d'Andorra, Maria Ubach, ha signat aquest dimarts, juntament amb la resta de membres de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), l'Estratègia Pirinenca, el pla d'acció que estableix les prioritats de desenvolupament del territori.
Aquest pla és un instrument clau per definir les prioritats d'acció en aspectes com el canvi climàtic, la protecció del medi ambient, el suport a la investigació i la formació al territori, ha informat el Govern andorrà en un comunicat.
L'acte ha tingut lloc aquest dimarts durant la 36 sessió plenària de la CTP, celebrada a Saragossa.
Ubach ha intervingut en la sessió plenària de la CTP per destacar que Andorra aporta 1,4 milions d'euros en projectes Poctefa, el programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra.
També ha ressaltat els bons resultats obtinguts pel Principat en política mediambiental, com ho demostren els avenços constatats en 8 dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de l'ONU.
Finalment, la ministra ha defensat el paper de la CTP i ha instat tots els seus membres a treballar perquè les iniciatives desenvolupades tinguin presència dins de les estratègies de la Unió Europea.
Un d'aquests projectes Poctefa és l'informe 'El canvi climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitats i adaptació', que s'ha presentat a la sessió plenària de la CTP.
L'estudi conclou que la temperatura mitjana als Pirineus ha augmentat un 30% més (1,2 graus) que la mitjana mundial (0,85 graus).
Així ho alerten més de 100 experts participants a l'estudi, provinents d'Aragó, Navarra, Catalunya, Euskadi, Nouvelle-Aquitaine, Occitanie i Andorra.
En els últims 35 anys han desaparegut la meitat de les glaceres dels Pirineus i les estimacions apunten que l'espessor mitjà de la neu a la zona central podria reduir-se fins a un 50% l'any 2050.
Pel que fa a les precipitacions, es constata una tendència a la disminució de l'ordre del 2,5% per dècada, ha informat la CTP a través d'un comunicat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
S'acaba de publicar la memòria de les activitats realitzades al CRAI Biblioteca Pavelló de la República durant el passat any 2018.
Si hi feu un cop d'ull podreu saber tot allò que hem fet a la biblioteca i a l'arxiu durant els darrers 12 mesos: l'activitat de les nostres xarxes socials, els projectes audiovisuals o exposicions on hem participat, les publicacions editades amb material nostre...
Podem destacar l'entrevista a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, al programa Terrícoles de BTV el passat mes de novembre que va tenir una gran repercussió mediàtica, i remarcar també l'exposició "Una infància sota les bombes" que encara podeu visitar a El Born Centre de Cultura i Memòria amb material del nostre fons i que ha estat tot un èxit de públic.
Hi trobareu també que un bon nombre d'estudiants han realitzat les seves pràctiques de Grau o Màster al CRAI Biblioteca del Pavelló, procedents de diferents universitats catalanes i alguna de forana com la de Torí.
A la memòria veureu el llistat complert i, si voleu fer el tafaner, alguna fotografia!
Aprofitem per recordar que el passat 2018 va ser l'any que es va commemorar el 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals i han estat molts els actes i exposicions que s'han organitzat amb motiu d'aquesta efemèride.
En la gran majoria hi hem estat presents i fins hi tot vam organitzar un seminari, descobriu-ho també a les pàgines de la memòria....
La podeu consultar des de la pàgina web del CRA I Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades les altres memòries anuals o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.
|
Tenim una oportunitat única de posar al servei d'un nou model comercial d'èxit les nostres més preuades joies, infraestructures vinculades a l'esport, la història, l'art, la cultura, la tecnologia, l'oci o la salut
Ja fa temps que el nostre país ha endegat un procés de transformació que, des del punt de vista normatiu, ha estat àmpliament recolzat i assumit per institucions i ciutadans, però que perd intensitat i consens quan es tracta de reflexionar a l'entorn del reforçament i impuls dels sectors econòmics tradicionals i més particularment del comerç i la configuració dels espais urbans on es troba ubicat.
En el que si que hi ha unanimitat és en el fet de què el comerç tal com l'hem concebut tradicionalment està en constant retrocés i que calen profunds canvis per a reactivar-lo.
Tenim en marxa un ambiciós projecte de pla estratègic del comerç que segur aportarà molta llum al desconcert i al desànim que avui envaeix gran part dels nostres comerciants, però entretant, permeteu-me fer algunes reflexions que ens podrien ajudar a dimensionar la problemàtica real i les eventuals expectatives i fins i tot les solucions que tenim a l'abast.
Fins ara el gran motor de la nostra economia ha estat el turisme, determinant de l'èxit durant dècades del nostre comerç.
Però és clar, d'una etapa de constant caiguda des de començaments del 2.000 i després de 5 anys de replegar-nos al voltant de l'estratègia de conservar els 8 milions de visitants, i malgrat haver-ho intentat tot per conservar el model comercial tradicional, podem arribar a una primera conclusió: el creixement és més conjuntural que efectiu i la manca de resultats deriva directament del fet que el nou turista potencial ja no es sent únicament motivat per les compres com abans.
Es clar, si no som capaços de generar nous elements motivadors és ben segur que la decadència del model anirà sent cada cop més evident.
Les solucions les tenim al nostre abast.
De fet, algunes estan en camí, però cal que clarifiquem primer a quin model turístic i comercial aspirem.
Els darrers anys resulta evident que la nostra societat està canviant com ho ha fet el nou model econòmic tants cops comentat.
Els nous residents semblen tenir un poder adquisitiu més alt i les seves exigències van en aquest sentit.
Igualment, el nou turista també reclama productes més exclusius, atenció més personalitzada, espais comercials més confortables i un complement d'oci, lleure, salut i cultura que justifiqui el romandre més temps a casa nostra.
Els nous escenaris comercials on uns i altres han d'interactuar, han de ser capaços de generar emocions entre els consumidors, siguin interns o externs, motivant-los a reaccionar davant el reclam dels diferents actors sigui quina sigui l'oferta que proposen.
I quan diem escenaris ens referim a espais urbans habilitats al efecte, preparats per donar servei a l'exigent demanda dels seus potencials usuaris.
No entrarem ara a debatre sobre les zones per vianants que tanta polèmica i demagògia han creat.
Em limitaré a evidenciar la necessitat de zones on oci i comerç trobin un espai òptim per complaure comerciants i consumidors i on l'efecte final sigui la satisfacció del client i la millora dels resultats dels negocis en qüestió.
Enrere han de quedar discussions estèrils sobre si en les zones de vianants resulta que al ampliar-se l'àrea de trànsit humà disminueix la capacitat de captar l'atenció dels aparadors comercials o si no es pot accedir en vehicle fins davant mateix del comerç o tantes altres que deriven sobretot de la falta d'estratègia o planificació o simplement de la timidesa executiva o d'una provisionalitat permanent que quan finalment es decideix superar dissenyant una veritable transformació dels espais per vianants s'entra en una nova discussió al voltant de qui ha de pagar les obres de reforma.
Doncs si, malgrat tot sóc optimista perquè ningú pot negar que disposem dels espais òptims per a desenvolupar el comerç del futur.
Tenim tot un seguit d'icones que ens poden ajudar a reconfigurar i redefinir els nostres espais urbans comercials, algunes existents i altres en procés de creació o reforma, com ara el barri històric d'Andorra la Vella, el futur edifici The Cloud i tot l'entorn de Prada Ramon, l'eix comercial Carlemany/Meritxell, la nova zona on s'ubicarà el futur casino, la zona alta d'Escaldes amb el Museu Thyssen, les noves instal·lacions esportives de Santa Coloma, el futur espai multifuncional pel desenvolupament permanent d'espectacles d'ubicació encara incerta, i tants d'altres que aniran sorgint en el futur.
Tots ells amb el tractament adequat poden esdevenir nous espais urbans generadors d'emocions i d'una més fluïda interacció humana convivencial.
Pensem que si no apostem per impulsar amb força un procés de metamorfosi profunda d'aquests espais, difícilment serem capaços d'atreure ni els turistes ni els residents que ajudaran a consolidar la nostra economia.
Cal fer molta pedagogia entre els propietaris i els inquilins de locals comercials a les diferents zones perquè participin de l'estratègia i s'impliquin en aquest procés de canvi.
Cal també que les autoritats apostin per a la transformació que els nous temps reclamen.
Quants cops ens hem preguntat on son les grans marques de retail que trobaries a la major part de capitals del món?
I no serà perquè les nostres autoritats no s'esforcin en intentar-les convèncer, però és clar, quan els hi ofereixes un lloc privilegiat en l'eix comercial i contesten que no poden estar ubicats davant d'un supermercat te n'adones de quins han de ser els profunds canvis a implementar si un dia volem disposar d'un gran bulevard comercial on totes les marques competeixin per a ser-hi presents.
Tenim una oportunitat única de posar al servei d'un nou model comercial d'èxit les nostres més preuades joies, infraestructures vinculades a l'esport, la història, l'art, la cultura, la tecnologia, l'oci o la salut.
Segur que el futur pla estratègic del comerç preveurà la creació d'uns nous espais urbans generadors de sinèrgies i impulsors de benestar futur.
Però és clar, més enllà d'un pla teòric, d'un munt de fulls plens de gràfics i estadístiques, hi ha d'haver la voluntat d'uns actors privilegiats de quina actitud depèn que passar del paper a la realitat sigui possible.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Rosiñol demana "unitat" als partits constitucionalistes per mirar junts al futur
El president de SCC, José Rosiñol, ha advertit aquest diumenge al president de la Generalitat, Quim Torra, que cridaran a noves mobilitzacions si el Govern torna a saltar-se la llei: "Com Torra tingui l'ocurrència de saltar-se la llei sortirem al carrer de nou".
En la clausura de l'acte de SCC 'Un clam pel seny' per l'aniversari de la manifestació unionista del 8 d'octubre de 2017, Rosiñol ha assegurat que SCC és una eina d'actuació per al futur, i ha demanat als partits constitucionalistes "unitat" i mirar junts al futur, en les seves paraules.
En aquest sentit, Rosiñol ja havia demanat abans de l'acte la dimissió de Torra per "agitar" als Comitès de Defensa de la República (CDR) i dividir els catalans segons la seva ideologia, i ha criticat que el president doni suport a un moviment que ha qualificat de prefeixista.
"Aquest acte vol quedar com un aniversari.
Com un abans i un després de la situació que es viu a Catalunya, així com per recordar la resposta massiva que va tenir la manifestació", i ha subratllat que va ser un moment de ruptura en què es va demostrar que els sobiranistes no poden parlar en nom de tota Catalunya.
El vicepresident de SCC, Álex Ramos, ha relatat que en la Diada de l'11 de setembre de 2012 va somiar que els catalans que se senten espanyols també "sortirien al carrer", i el responsable de mobilitzacions de SCC, Sixto José Cadenas, ha expressat que el que va unir els catalans en aquesta jornada va ser el sentit comú.
L'acte ha estat conduït pels periodistes Anna Grau, Albert Castillón, Regina Farré i Pablo Planas, i ha comptat amb la presència del president del PP català, Xavier García Albiol; la sotssecretària de Comunicació del PP català, Esperanza García; el portaveu de Cs al Congrés, Juan Carlos Girauta, i el secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa.
Castillón ha assegurat que a l'acte han assistit agents dels Mossos d'Esquadra: "La majoria són constitucionalistes i han d'aguantar els caps que tenen", ha assegurat el periodista, mentre que l'experiodista de TV3 Regina Farré ha assegurat que hi ha treballadors de la cadena catalana que pateixen la politització de la cadena.
Grau ha assegurat que s'ha hagut de "trencar la cara per defensar el discurs del Rei" després de l'1-O, i ha dit que estan en joc les llibertats i maltractaments civils, mentre que Planas ha ironitzat amb el fet que les institucions fessin un minut de silenci pels ferits del referèndum quan només es va produir la pèrdua d'un ull, en referència al ferit per l'impacte d'una pilota de goma, Roger Español.
L'exdiputada del PSC al Congrés Anna Balletbò ha relatat que no és el mateix viure al districte de l'Eixample que en un poble de 2.000 o 3.000 habitants: "Si té una botiga, segons el que diguis, ja pots baixar la persiana", mentre que el catedràtic de Dret Constitucional en la UAB Francesc de Carreras ha dit que la universitat catalana està dominada pels grups d'universitaris independentistes.
L'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo ha assegurat que el nacionalisme va permetre i va consentir que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, enganyés a hisenda durant 23 anys: "Cal arrasar i arraconar a l'independentisme", i ha agraït al Tribunal Suprem el seu treball en aquest àmbit.
L'advocat, expresident del Consell de l'Advocacia Catalana i president de l'associació Llibertats, Pere Lluis Huget, ha explicat que en la manifestació es va trobar amb companys advocats de Reus (Tarragona) als quals amb prou feines coneixia, però que allà es van abraçar de l'emoció, mentre que la també catedràtica de Dret Constitucional Teresa Freixes ha defensat el paper del Rei i la seva obligació de defensar les institucions.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Consorci per a la Normalització Lingüística
Així m'agrada: un bon grup de valents!
Ningú no es va oferir per escriure l'acta de la sessió...
No puc dir el mateix pel que fa a les fotografies.
Vam començar la sessió proposant-vos per quin obejctiu volíeu començar:
D'Anna I, Traient l'entrellat dels dialectes
A mesura que acabàveu, fèieu el dictat per parelles: Grups intel·ligents docx
Vam comentar com us havia anat a l'hora de reconèixer les idees principals.
Alguns vau apuntar quins problemes presenten els articles d'opinió de la unitat 1.
Finalment, malgrat la mandra que ens feia a tots plegats, vam aconseguir reflexionar com havia anat el treball en grup en aquesta unitat.
Vam recollir les fortaleses i febleses següents:
Vam acabar la sessió, plantejant-vos un dilema: Què deu representar aquesta xifra?
La sessió va començar amb una curta reflexió sobre els vídeos dels alumnes del mateix nivell del curs anterior: què en podem treure?
Tot seguit, parlem del pla de treball del curs. pla de treball unitats 1-3 pla de treball unitats 4-6 En Jaume ens planteja que hi haurà 6 unitats i que les treballarem per grups.
Cada alumne/a s'apunta a un, amb una idea base: que el treball en grup ens fa avançar, potser no més de pressa, però sí més lluny.
Aprendrem i alhora ensenyarem, trencant una visió clàssica de les classes magistrals.
Ens centrem en els continguts de la primera unitat, establint diferents temàtiques que serviran per a totes les unitats: sons, gènere i nombre, categories gramaticals i nocions de marc sociolingüístic.
Per acabar la sessió, i també per grups, fem propostes de projectes per treballar durant el curs.
De les sis propostes, es voten dues majoritàriament: un projecte de lectura,a partir d'una llista que haurem d'elaborar entre tots, i fer un article d'opinió sobre un tema que proposem tota la classe.
Marxem amb la tasca de buscar informació per al treball en grups del següent dia...i amb molts interrogants.
|
Aquesta és la pàgina de Chill-Outdoor Café.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Perarrúa.
|
El millor lloc on pronunciar-se, on tothom hi pugui dir la seva, sense embuts, i mal que pesi, és a les urnes, el partit s'ha de jugar
La cantarella dels mitjans de Madrid i Barcelona fa anys que ens boteix el cap amb els estira i arronsa del procés.
Que si xoc de trens, que si conflicte institucional, amenaces i tribunals amunt i avall, que si desobediència, que si trencament unilateral, que si legalitat envers legitimitat, que si suspensió de l'autonomia, que si Guàrdia Civil...
Milers de titulars en premsa i d'hores de debats radiofònics i televisats no han servit per altra cosa que per entretenir i esverar la parròquia d'un i altre bàndol.
Tots dos estan exhaustes per mirar de convèncer-se recíprocament, malbaratant esforços i desatenent als qui no els agrada el futbol.
Igual que els passa als editors del Marca i de l'Sport, o de l'As i el Mundo Deportivo, posar-se d'acord si és millor Cristiano Ronaldo o Messi és complicat, per no dir impossible.
Igual que ho és, de quimèric, convèncer a un culer perquè és faci del Madrid o, a l'inrevés, seduir un merengue perquè es faci del Barça.
Es tracta de sentiments, evident, però sense oblidar que n'hi ha molts a qui el futbol els la porta fluixa.
Dins el rebombori que viuen els veïns del sud, la solució passa per la voluntat política.
Siguin quines siguin les raons d'uns i altres –econòmiques, ideològiques, històriques, culturals, lingüístiques, etc.– quan es tracta de sentiments, de passió, gens s'avança si no hi ha diàleg, si no es parla.
I el millor lloc on pronunciar-se, on tothom hi pugui dir la seva, sense embuts, i mal que pesi, és a les urnes.
Igual que ho fan Barça i Madrid sobre la gespa, el partit s'ha de jugar.
Sense perdre de vista que a molts no els agrada el futbol però que amb una mica de sensatesa simpatitzaran per l'equip, o l'opció, que més els sedueixi.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Reunió a la Generalitat per avaluar les possibles mesures a aplicar després que una sentència del TSJC hagi invalidat la llicència del Nowa Reggae.
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha garantit avui el compromís del Govern a crear abans de l'estiu un marc legal que permeti blindar la celebració dels festivals de música catalans.
Vila s'ha reunit aquest matí amb representants de la nova Associació de Festivals de Música, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l'ARC –que aglutina mànagers i promotors musicals- i el Departament d'Interior per avaluar les possibles mesures a aplicar després que una sentència del TSJC hagi invalidat la llicència per a la celebració del Nowa Reggae i Vida Festival de Vilanova i la Geltrú.
En aquest sentit, a la trobada s'ha acordat constituir una comissió tècnica de treball formada per representants de totes les associacions i institucions reunides, i a la qual s'hi afegirà el Departament de Territori i Sostenibilitat.
Aquesta comissió, que es reunirà a partir de la setmana vinent, tindrà com a objectiu estudiar les accions a emprendre per garantir la celebració amb normalitat dels festivals de música a Catalunya.
|
El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha frenat de moment el relleu dels fiscals del cas 3%, que va ser anunciat el 21 d'abril passat, i ha demanat més informació per prendre una decisió.
Després de la reunió del Consell Fiscal, Maza va optar ahir per mantenir, de moment, José Grinda i Fernando Bermejo al capdavant del cas que investiga el suposat pagament de comissions irregulars a CDC a canvi d'obra pública, però es tracta d'una decisió temporal, en espera de rebre més informació sobre els motius que esgrimeix el fiscal en cap d'Anticorrupció, Manuel Moix, per apartar-los del cas i també d'escoltar els arguments dels mateixos fiscals.
El ministeri públic analitza si el jutjat del Vendrell, que dirigeix la investigació, és competent en algunes de les peces de la causa.
Així ho van anunciar els portaveus del Consell Fiscal, Cristina Dexeus i Eduardo Esteban, que van explicar que darrere aquesta decisió de Maza també hi ha la necessitat d'aclarir qüestions «tècniques» sobre la competència del jutjat del Vendrell en el cas 3%.
Algunes fonts jurídiques apunten que part del cas podria acabar instruint-se a l'Audiència Nacional o, fins i tot, en altres jutjats catalans.
«El fiscal general de l'Estat es reserva la decisió sobre el relleu dels fiscals del cas 3% fins que estigui prou informat, i mentrestant seguiran portant el procediment els dos fiscals que l'estaven portant», va dir Esteban.
En canvi, el Consell Fiscal va rebutjar «en aquest moment», per unanimitat, la petició d'empara que els dos fiscals havien presentat per la denúncia d'un dels imputats en el cas Gao Ping, que els acusa de pressions perquè revelés informació sobre l'expresident català Jordi Pujol.
El Consell Fiscal no considera oportú donar aquesta empara per qüestions «tècniques» mentre dura la investigació.
Per acabar, Maza va rebutjar la petició dels tres membres progressistes de rellevar Moix per la seva actuació en l'operació Lezo, que afecta el PP madrileny.
Des que va ser nomenat fiscal en cap Anticorrupció, Manuel Moix ha encadenat diverses polèmiques.
Una per la seva decisió d'apartar els dos fiscals que porten el cas 3% i substituir-los pels dos fiscals Anticorrupció de Barcelona, Fernando Maldonado i Teresa Duerto.
De fons, la denúncia que un empresari imputat a la trama Emperador, sobre els negocis del xinès Gao Ping, va presentar per suposades coaccions perquè revelés informació sobre Pujol.
Moix va avalar que es tramités la denúncia i els fiscals van demanar empara al Consell Fiscal.
En el cas Lezo, els fiscals Carmen Garcia Cerdá i Carlos Yáñez es van queixar de suposades decisions de Moix que entorpien la investigació.
Les queixes se centren en la seva resistència a ordenar la pròr-roga de les escoltes telefòniques a l'expresident madrileny –tot i que finalment les va acabar permetent– i l'ordre per escrit per impedir els escorcolls contra la trama Lezo.
En aquella ocasió, els fiscals van invocar l'article 27 de l'Estatut del Ministeri Fiscal i van obligar el fiscal Anticorrupció a convocar una junta de fiscals d'urgència, on –contra el criteri dels seus superiors– van aprovar els escorcolls.
També va generar polèmica el suposat intent de Moix d'apartar Yáñez del cas i fer-lo tornar a Granada, on té plaça.
La polèmica sobre el paper de Moix en aquest cas continua perquè en una de les converses telefòniques interceptades a González, l'expresident de la Comunitat de Madrid celebra, amb un mes d'antelació, el seu nomenament com a fiscal Anticorrupció.
En concret, va ser en una conversa entre l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i l'expresident de la Comunitat de Madrid.
El fiscal Anticorrupció es va defensar ahir en una entrevista a Onda Cero en què va negar la seva proximitat al PP i va assegurar que mai ha intentat protegir cap dels investigats.
Del relleu dels fiscals del 3%, Moix va assegurar que l'empara que José Grinda i Fernando Bermejo han demanat al Consell Fiscal no és contra ell, sinó contra les denúncies que va presentar contra ells l'empresari Rafael Pallardó, tot i que ha admès que va «ratificar» la decisió d'investigar la denúncia.
Pallardó assegura que els dos fiscals el van pressionar perquè declarés contra Jordi Pujol i Soley.
Segons Moix, «qualsevol fiscal està obligat a investigar les denúncies que es reben, també si són contra fiscals o jutges».
|
L'entitat els ha donat informació d'on obtenir frmacs "segurs" i considera "indignant" que hagin de passar per "un trngol com aquest"
Figueres.-Tres malalts terminals de les comarques de Girona han demanat les darreres setmanes assessorament a l'entitat Dret a Morir Dignament (DMD) per comprar un cctel de medicaments, per quan vulguin posar fi a la seva vida.
L'associació atén aquestes persones explicant com poden fer el Document de Voluntats Anticipades (DVA) i, en casos concrets com aquests tres, recomanant pgines d'internet "segures" on obtenir aquests frmacs illegals.
La representant de DMD a les comarques gironines, Cristina Valls, lamenta que hagin de ser ells qui informin els malalts i demanen que aquesta feina es faci des de les administracions amb metges i professionals, emparats per una llei de l'eutansia.
"Resulta indignant que a més d'estar malalt i patint, hagis de moure't en camps illegals", ha assenyalat Valls.
La falta d'un marc legal que despenalitzi l'eutansia ha portat a tres malalts terminals de les comarques gironines a demanar informació sobre com posar fi a la seva vida.
Es tracta de tres persones afectades per malalties neurodegeneratives que no tenen cura, i que han acudit a l'associació Dret a Morir Dignament per saber com es poden obtenir els frmacs necessaris per "deixar de patir".
Des de l'entitat els assessoren en dues vessants.
D'una banda els recomanen fer el Document de Voluntats Anticipades que permet als malalts decidir quines accions han de practicar els metges un cop arriben a un estat avanat de la malaltia.
El DVA "blinda" els professionals sanitaris a l'hora de subministrar algun tipus de medicació concreta.El problema, per, ve en persones amb malalties terminals i que no es poden valdre per elles mateixes.
En aquests casos, DMD assessora els malalts que demanen informació sobre el cctel de medicaments illegals necessaris per poder morir dignament.
La responsable de DMD a les comarques gironines, Cristina Valls, deixa clar que treballen sempre "dins de la legalitat".
"Només informem perqu algunes pgines d'internet no són segures i es poden trobar amb enganyifes", assenyala.Des de l'entitat reconeixen que es tracta de productes "illegals", per que buscant en llocs concrets de la xarxa es poden comprar.
Per aix considera "hipcrita" l'actitud del govern de torn que no permet legalitzar l'eutansia.
Valls considera "indignant" que aquestes persones hagin de passar per aquest "trngol".
"No en tenen prou amb la malaltia que a sobre han d'haver de moure's en espais illegals", lamenta la responsable de l'entitat.Des de DMD recorden que en pasos on l'eutansia és legal com Blgica, el nombre de morts com a conseqüncia d'haver-ho sollicitat és d'un 2%.
Valls assenyala que si aquest percentatge es traslladés a Catalunya, hi hauria 1.300 persones l'any que moririen "estalviant-se el patiment"."Que serveixi d'alguna cosa"Des de DMD expliquen que el cas de la María José Carrasco i el seu marit és un exemple de la necessitat de tenir una llei clara de l'eutansia.
Valls diu que és "una greu anomalia" que l'home es trobi immers en un procés judicial per haver ajudat a morir la seva dona.Per tot plegat, Valls demana que els polítics "es posin les piles" i que tirin endavant lleis que permetin despenalitzar l'eutansia al conjunt de l'Estat.
Amb tot, la responsable de DMD al es comarques de Girona, es mostra "satisfeta" amb la feina que s'est fent des de l'mbit municipal.En concret, Valls ha destacat el paper capdavanter de Catalunya a l'Estat en DVA, per també posa en valor la conscincia de molts consistoris gironins que aposten i han aprovat mocions en favor d'una llei nova.
Entre aquests ajuntaments hi ha ciutats grans com Girona, Olot o Figueres, per també de petits, com l'últim en signar, Madremanya (Girons).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Consorci per a la Normalització Lingüística
Quan abans de redactar un text, notem que ens falta vocabulari hem d' espavilar-nos i buscar-nos-el.
Ahir a classe vam fer una pluja d'impressions i sensacions sobre Siurana, Miravet, Montserrat, Cadaqués i Poblet que ens serviran per redactar el correu electrònic per al Xavier Amat, de la revista TimeOut.
Moltes vegades també va molt bé de fer recerques a internet.
Fixeu-vos què vaig trobar quan vaig buscar adjectius per fer descripcions:
També ens seran molt útils per redactar aquest text.
Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML:
|
Tots els tallers educatius són gratuïts i es realitzaran al Centre de Formació d'Adults de Sitges (C/ Sant Honorat, 28).
Els tallers educatius estan organitzats per la regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Sitges amb el suport de la Diputació de Barcelona.
938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel.
|
Un taller ideal per aquelles persones que vulguin baixar de pes, tonificar el cos i mantenir-se en forma.
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari
|
La nit d'Escola Valenciana se celebra el Centre de Congressos d'Elx, on es reconeix la trajectòria de Maria Conca i també el Misteri d'Elx i la iniciativa Com Sona l'ESO.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
La ciutat d'Elx era testimoni aquest 22 de febrer de la XVII Nit d'Escola Valenciana, l'esdeveniment que organitza l'entitat cívica i en el qual lliura els seus guardons a persones i col·lectius que treballen per la normalització del català en diversos àmbits.
Enguany, Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua guardonava el projecte Com sona l ' ESO, l'activista Maria Conca i el Misteri d ' Elx.
En paraules del president d'Escola Valenciana, Natxo Badenes, aquests guardons "ens donen l'oportunitat de reconèixer la tasca que dia rere dia fan persones i entitats per afavorir la salut de la nostra llengua ".
"Aquestes persones són peces clau per a la nostra arquitectura humana, són elements essencials per a la construcció del nostre país", deia el màxim representant de l'entitat.
Badenes també destacava "la sort d'estar envoltats de persones com Maria Conca, a qui hem lliurat el Guardó Josep Vicent Garcia ', i projectes Com Sona l ' ESO, que ha rebut el premi a l'Ús Social, han dedicat la seua existència a sembrar la llavor de la llengua".
El president de l'entitat Natxo Badenes destacava el fet que "han ensenyat les xiquetes i els xiquets a estimar la llengua a través de la literatura, de la música, de la curiositat i el descobriment, aprenent a pensar".
La Federació remarcava la diversitat cultural i lingüística del País Valencià.
"Davant els atacs a la convivència, avui a Elx reivindiquem aquesta diversitat que ha fet que el sud haja estat sempre a l'avantguarda de l'ensenyament en valencià".
Una diversitat que també "ha de servir per construir ponts de convivència entre les comunitats lingüístiques que ostenten la condició de cooficials, a través la interactuació i el coneixement mutu".
L'entitat insistia que la llei incloga la capacitació en català com una eina indispensable dels treballadors i treballadores de l'administració pública.
Per això, "Volem que abans que acabe 2020 els professionals i les professionals de les administracions públiques tinguen la capacitació d'exercir les seues competències, per igual, en les dues llengües cooficials.
Les nostres administracions no poden ser l'origen de discriminacions ni d'exclusions, ni, encara menys, castigar el desig de viure en la nostra llengua, que és un dret legítim.
Per això, durant el mes de març iniciarem una ronda de reunions amb els partits polítics amb representació a les Corts Valencianes i el president de la Generalitat Valenciana", deia Badenes.
A l'acte hi eren presents representants institucionals i personalitats del món social, cultural, polític i educatiu valencià.
També el vicepresident segon del Consell, secretaries autonòmiques i direccions generals de la Generalitat Valenciana, diputades i diputats a les Corts Valencianes, diputades i diputats provincials, membres de l' Acadèmia Valenciana de la Llengua, l' adjunta primera de la Sindicatura de Greuges, regidores i regidors de l'Ajuntament d'Elx, representants de la Universitat Miguel Hernández d'Elx i de la Universitat d ' Alacant i de sindicats, partits polítics, editorials, entitats culturals valencianes, catalanes, balears i nord-catalanes.
Trobades 2020: Arrels de vida, llavors de futur
Escola Valenciana recordava els forts lligams de l'entitat amb Elx, la ciutat que va acollir a principis dels 80 la Festa de la Primavera, el precedent més antic de les actuals Trobades d'Escoles en Valencià.
Les festes per la llengua tindran enguany com a eslògan "Arrels de vida, llavors de futur", un lema que ens recorda al Camp d'Elx, amb el seu entorn d'extensa i valuosíssima terra fèrtil.
Amb les Trobades 2020, Escola Valenciana retrà homenatge a la mestra i política Empar Navarro i Giner, per mantenir viva la memòria d'aquelles persones que han contribuït a la recuperació del català i la dignificació de la cultura.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros
|
El líder del PSOE suspèn entre els seus votants mentre els del PP li donen millor nota
etpack_subscription_form title=»Subscriu-te a les nostres notícies» subscribe_text=»Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya» subscribe_button=»Subscriu-te» show_subscribers_total=»1′′]
|
Adolf Hitler confiava que el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, declarés la guerra a Japó perquè pensava que si els japonesos entraven en el conflicte l'ajudarien a atacar a la Unió Soviètica i els anglosaxons haurien de lluitar en una guerra en dos fronts.
El bisbe Theophil Wurm, en nom de l'assemblea de dirigents de l'Església de la Confessió, va entregar en el secretari d'Estat, Friedrich Wilhelm Kritzinger, un memoràndum dirigit a Hitler on avisava que la propaganda dels seus enemics aprofitaria les mesures per eliminar als malalts mentals i la duresa en tracte cap als no aris, inclosos a aquells que s'adherien a la fe cristiana, una clara al·lusió als jueus.
En aigües de Malàisia, Thomas Phillips, el comandant de la Força Z, va rebre informes falsos de nous desembarcament a Kuantan, molt al sud dels primers atacs japonesos, i després de llegir-los va decidir canviar de rumb, cap al sud, per atacar les embarcacions japoneses a Kuantan.
Però l'almirall no va informar d'aquest moviment que volia fer a Singapur, ja que no va donar cap missatge radiofònic.
Durant la nit, la Força Z va navegar sola, però a les tres de la matinada un altre submarí japonès els va descobrir i va llançar els seus torpedes, tot i que no els va tocar.
A partir de la informació del submarí, el reconeixement aeri japonès va intentar trobar-los un cop més, però va fracassar degut el canvi de rumb posterior de l'almirall Phillips cap a Kuantan.
A un quart d'onze, el Prince of Wales, de 35.000 tones, i el Repulse, de 26.500 tones, i les embarcacions escortes varen ser de nou localitzats pels japonesos mentre navegaven cap al sud de la costa malaia, a uns 120 quilòmetres al sud-est de Kuantan, en busca dels combois de desembarcament japonesos.
Pocs minuts després, els radars de les naus britàniques varen detectar la força aèria japonesa que s'acostava i varen fer sonar les alarmes.
Però era massa tard i, a les onze del matí, van ser atacats per 88 avions japonesos, 34 bombarders amb base a terra i 51 torpeders procedents del sud d'Indoxina, amb base a Tailàndia, mentre els cuirassats realitzaven cercles.
La majoria dels bombarders japonesos es varen concentrar en el cuirassat que navegava a popa del Repulse.
Després d'atacar-lo durament el varen tocar fins a forçar-lo perquè reduís la velocitat.
Quinze minuts després va arribar una altra onada d'avions, aquest cop torpeders.
El cuirassat va tornar a ser tocat de nou i la seva velocitat es va reduir encara més, fins que va començar a enfonsar-se.
També el Repulse va rebre l'impacte dels torpedes, que varen danyar el seu timó i el varen forçar a navegar en cercle.
Per la seva part, el Prince of Wales zigzaguejava per evitar més danys mentre els japonesos seguien atacant-lo.
A les 12:35, el Repulse va rebre un altre impacte i finalment es va enfonsar.
El capità Tennant va ordenar en els seus homes que abandonessin el Repulse, però ell es va negar a deixar l'embarcació fins que els seus oficials el varen tenir que arrossegar.
Amb el Repulse fora de combat, els japonesos varen començar un atac final amb els seus bombarders contra el Prince of Wales, que va ser tocat per cinc torpedes i, a les 12:44, va ser atacar per bombarders convencionals.
Només una bomba va fer impacte, però va ser suficient.
Va travessar la coberta de l'embarcació i va causar una matança a la infermeria.
Veient que també serien enfonsats, Phillips va donar l'ordre d'abandonar el vaixell.
El destructor Express es va apropar de seguida que va veure les intencions del comandant per recollir a la tripulació.
El capità Leach i l'almirall Phillipis es varen enfonsar amb l'embarcació a les 13:20.
Mitja hores després varen arribar des de Singapur la resta de caces Buffalo, però els japonesos ja s'havien retirat després de senyalar que podien recollir els supervivents.
Només 4 avions japonesos varen ser destruïts.
Mentre atacaven a la Força Z, els japonesos varen atacar les zones nord-americanes de les illes de Wake i Guam, i varen desembarcar a Luzon, al nord-oest de Filipines, que estava mal defensada, i la badia de Manila, que ja era indefensable.
A Guam, els nord-americans es varen rendir perquè no estaven preparats per resistir.
En la Batalla de Moscou, els soviètics, amb els carros de combat i la cavalleria del 20o Exèrcit, que feien tots els possibles per allunyar els alemanys de la capital soviètica aprofitant unes condicions climatològiques favorables per ells i molt contràries pels alemanys, varen sobrepassar la carretera que anava de Moscou a Leningrad, més enllà de Klin, la principal ruta d'escapament del 3o Grup Blindat, al nord-oest de Solnechogrosk, a 65 quilòmetres al nord-oest de Moscou.
Al mateix temps, al sud de Moscou, el 1o Cos de Cavalleria de la Guàrdia del general Pavel Belov va aconseguir obrir camí fins a Stalinogorsk, tallant la via de retirada de diversos elements del 2o Exèrcit Panzer del coronel general Heinz Guderian.
El Front Sud-oest va aconseguir obrir un forat de 25 quilòmetres d'amplada en les línies de front del 2o Exèrcit sobrepassar les 45o i 134o divisions d'infanteria.
Les forces britàniques varen reconquerir Tobruk.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
|
Promet no abandonar els catalans no independentistes
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha ofert aquest diumenge al Govern diàleg sobre tots els problemes dels catalans però en cap cas d'assumptes que suposin incomplir la llei com seria la convocatòria d'un referèndum d'independència: "Mai admetrem la celebració d'un referèndum que no permet la nostra Constitució".
Ho ha dit en la clausura del XIV congrés que el PP català ha celebrat aquest cap de setmana a l'hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet de Llobregat i que ha proclamat Xavier García Albiol nou president dels populars de Catalunya.
"Es poden demanar moltes coses, però no que ens posem d'acord per veure com podem violar la llei conjuntament", ha destacat Rajoy davant les peticions del Govern de pactar un referèndum d'independència aquest any.
Ha detallat que la posició del Govern espanyol és "un 'sí' rotund al diàleg amb tots" però sense acceptar imposicions, monòlegs, contractes o adhesions per sortejar la llei amb un referèndum que, segons ha detallat, només es contempla en les constitucions d'Etiòpia i de les antigues Iugoslàvia i Unió Soviètica.
Rajoy vol parlar de "tots els temes" que puguin resoldre els problemes dels catalans, com la situació de les infraestructures, el finançament autonòmic, els serveis públics i l'ocupació, és a dir, de la pràctica totalitat de les 46 demandes que li va traslladar el president del Govern, Carles Puigdemont.
La línia vermella per a ell és l'Estat de dret, perquè "la llei i la democràcia són inseparables, no es poden contraposar, i els dirigents no poden saltar-se la llei a la torera" com, segons ell, està fent Puigdemont.
De fet, ha concretat que el Govern està "desafiant contínuament les resolucions judicials, ignora els advertiments dels lletrats del Parlament, fa cas omís del Consell de Garanties Estatutàries, intenta silenciar l'oposició negant el debat i aprova en el Butlletí Oficial del Parlament dues esmenes sobre pressupostos que són contradictòries".
Segons el parer de Rajoy, aquests gestos no són seriosos ni assenyats i estan generant descrèdit a les institucions catalanes --"arribarà el moment en què ningú els prengui seriosament"--, per la qual cosa considera que és urgent que els organismes institucionals deixin d'estar liderats pels independentistes.
De fet, ha dit que té cinc objectius principals per a Catalunya i un d'ells és aconseguir que les institucions catalanes tornin a estar al servei de tots els ciutadans i no només dels independentistes, com considera que està passant ara.
Completen la llista de cinc objectius el "seguir junts, que es compleixin les lleis, reconstruir la cohesió interna que ha destruït el separatisme i crear una nova concòrdia que allunyi l'extremisme dels centres de responsabilitat a Catalunya".
"Avui els extremistes més antidemocràtics són decisius a Catalunya, i ho són per als temes més decisius per la irresponsabilitat d'alguns que han abandonat la moderació i els han volgut com a aliats", ha concretat, i ha dit que a causa d'això està en risc el model econòmic i social que sempre ha caracteritzat el territori català.
Ha contraposat la seva voluntat de diàleg amb l'actitud de Puigdemont i el seu Govern, que es basa a absentar-se en les reunions en les quals s'aborden temes d'enorme transcendència per als catalans, com la Conferència de Presidents Autonòmics: "L'obligació d'un govern és acudir sempre.
Si deixes la cadira buida i no parles, uns altres ho faran per tu i, potser, et perjudiquen".
Per a Rajoy, els seus arguments són raonables i l'alternativa al "discurs de l'enfrontament, retret, victimisme i cercar constantment l'enemic fora per tirar-li la culpa" que, segons ell, fa el Govern.
El president espanyol ha volgut fer una especial crida els qui no són independentistes i els qui se senten també espanyols, que segons ell són l'àmplia majoria de catalans: "No els abandonarem i volem estar més presents en el dia a dia".
Així, ha dit que sempre donarà suport "a tots els catalans que han estat enganyats en la seva bona fe, que se'ls ha ofert com a possible el que no ho és, que se'ls ha col·locat el cimbell de la independència com a remei de tots els seus mals".
Ha donat les gràcies als qui defensen la unitat d'Espanya en un territori en el qual el discurs que predomina en les institucions és l'independentista, i els ha demanat que segueixin "donant aquesta justa batalla, noble, que val la pena".
Al seu judici, per intentar sumar adhesions a l'independentisme, el Govern ha "ocultat les conseqüències polítiques, econòmiques i socials que causaria la separació, que són molt importants i greus", com la sortida de la zona euro i de la UE i la insostenibilitat dels serveis públics.
Rajoy ha estat taxatiu amb la sortida de Catalunya de la UE en cas d'una hipotètica independència, i ha recordat que precisament el dissabte a Roma es va rubricar una declaració en el 60 aniversari del naixement del projecte europeu en la qual es deixa ben clar que "ha de respectar-se l'Estat de dret".
És la seva primera visita a Catalunya des que va ser reelegit president del Govern espanyol a l'octubre però no serà l'última: aquest mateix dimarts liderarà un acte amb empresaris i societat civil a Barcelona i preveu anunciar un gran projecte d'inversions per al conjunt d'Espanya, especialment per a Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Ciutadans va proposar a la Mesa del Parlament la compareixença urgent del síndic de greuges, Rafael Ribó, davant d'un ple «urgent, extraordinari i específic» perquè informi dels suposats obsequis d'alt valor patrimonial que hauria rebut per part de membres de la trama de corrupció del 3%.
La portaveu de la formació taronja al Parlament, Lorena Roldán, va sol·licitar la sessió perquè Ribó «se sotmeti al control parlamentari» per informacions segons les quals Ribó hauria acceptat obsequis d'alt valor patrimonial de particulars i empreses vinculades a la causa del 3%, investigada a l'Audiència Nacional.
Aquesta sol·licitud se suma a la del PSC -Units, que ahir va reclamar al Parlament que es convoqui de manera urgent la Comissió d'Afers Institucionals, que ja va aprovar al juny per unanimitat la compareixença de Ribó per aquests assumptes, a petició de Cs, i que encara no s'ha substanciat.
Roldán va apuntar en una piulada que seria «molt greu que qui ha de defensar tots els catalans hagués acceptat un viatge de 39.000 euros de la mà del clan de Convergència».Les demandes de Ciutadans i del PSC coincideixen amb el dia en què El Periódico va publicar que Jordi Soler, acusat de finançar CDC, hauria pagat un viatge a Berlín a Ribó i la seva filla per veure la final Barça-Juventus del 2015.
En la informació es veu una foto de Ribó amb un grup de persones a punt d'agafar un avió rumb a la capital alemanya, entre les quals hi ha Josep Antoni Rosell, exdirector d'Infraestructures.cat, o l'empresari Jordi Soler, ambdós vinculats al 3%.
|
Vols conèixer la història d'en Xat Benaiges?
T'agradaria saber on van nèixer els castells?
O visitar l'interior de l'església que té el campanar més alt de Catalunya?
Durant els mesos de febrer i març des de l'Oficina de Turisme de Valls t'oferim, cada dissabte, una visita guiada per conèixer tots els detalls de l'ADN vallenc.
La visita és, a més, el millor preludi per gaudir de l'autèntica calçotada als restaurants de la ciutat.
La temporada calçotaire ja ha començat i a Valls, la ciutat on pots degustar l'autèntica calçotada, ho tenim tot a punt per compartir amb tu un cap de setmana únic on el calçot serà el protagonista.
T'esperem dissabte dia 27 de gener amb el Mercat de la Calçotada, emplaçat al Passeig dels Caputxins, on hi podràs trobar tots els ingredients típics de la menja.
El mercat també estarà obert diumenge!
I l'endemà, diumenge 28 de gener celebrarem la tradicional Festa de la Calçotada amb concursos de cultivadors de calçots, de menjar calçots i calçotades populars als carrers i places de la ciutat.
Si vols escollir el millor restaurant per assaborir l'autèntica calçotada clica AQUI
El proper diumenge 22 d'octubre us convidem a pujar al campanar més alt de Catalunya.
Amb el guiatge d'Auriga, us proposem conèixer la història d'aquest monument bastit entre 1895 i 1897 i del qual enguany celebrem el 120è aniversari de la seva inauguració.
Les visites guiades seran a partir de les 11h del matí i cada mitja hora.
Si us hi voleu afegir ens trobarem a les escales del campanar.
La nova programació dels Teatres de Valls comença el proper dissabte 7 d'octubre i ho farà amb una proposta adreçada als més menuts.
Es tracta de "Hansel i Gretel, el musical", basat en un clàssic de la literatura infantil, la proposta que es podrà veure a l'escenari del Teatre Principal de Valls esdevé un recorregut pel viatge que inicien els dos germans de retorn cap a casa i després d'haver-se perdut en un bosc tenebrós.
"Hansel i Gretel, el musical" arriba als escenaris vallencs fruit de la coproducció de La Roda i és un dels espectacles que podreu veure amb l'abonament familiar dels Teatres de Valls.
Preus: 10€ | 8€ Amb carnet Amics dels Teatres
Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez us esperen aquest dissabte al Centre Cultural de Valls amb la comèdia del moment sobre pares i fills.
"Avui no sopem" és la història de la Maria Teresa i en Vicenç, un matrimoni que viu a Barcelona però decideix deixar la ciutat per anar a viure a la masia del poble.
Els seus fills, però, els impedeixen aquest somni.
Dissabte 25 de març a les 21h al Centre Cultural de Valls
Entrades: 22 i 24€ | 16 i 18€ amb el Carnet Amics dels Teatres
Encara no coneixes el nou espectacle de la pallassa vallenca Pepa Plana?
L'espectacle "Paradís Pintat" és provocador i ens situa en una connexió amb el món real, sense deixar de banda la mirada que en fan els bons pallassos.
"Paradís Pintat" arriba en estrena als teatres de les comarques de Tarragona i és una nova oportunitat per veure la darrera aposta teatral que fa Pepa Plana, aquest cop sota la direcció de Ferruccio Cainero.
Entrades: 14 € | 12€ si teniu els carnets dels Amics dels Teatres i Cultural
A Valls us proposem gaudir de la música per refrescar les caloroses nits d'aquest mes de juliol.
Dimarts dia 12, en Carles Belda i Jaume Arnella presentaran "Romanç i molt més", amb un romancer del segle XXI i un acordionista gens ortodox que protagonitzaran una trobada intergeneracional de resultats imprevisibles.
Dimecres 13, de la mà de Territori Creatiu Vallenc arriba Fenya Rai, una proposta que és irreverent, canalla i fresca amb la revisió de temes de sempre passats per la rumba, l'ska, la cúmbia i també el reggae, que retorna a l'actualitat i amb molt d'humor.
Dijous 14, serà el torn de Maria Arnal i també Marcel Bagés, sota el títol de "Verbena" us faran gaudir amb música d'arrel molt encisadora.
I En Viu s'acabarà divendres 15 amb Divendres DiVins i la música d' Enric Vinaixa, que arribarà des de Miravet amb un maridatge de vins de la Denominació d'Origen Tarragona.
EnVIu es celebra a les 22h al claustre del Carme i l'entrada és gratuïta.
|
dilluns, 16 de març del 2009 / 2231
Fruit comestible del cirerer, petit, d'un vermell generalment fosc, globular o rodó i molt dolç.
Del llatí cerasia, i aquest, del grec kerásion, mateix significat.
Han tocat els tres quarts de cinc al rellotge del campanar.
La croata s'alça, és l'hora d'arreplegar el xiquet.
Anna l'acomiada a la porta amb un fort sentiment de solidaritat.
—Els records són com les cireres —diu la vella, només per dir alguna cosa—, s'enxarxen els uns amb els altres.
—Curiosa referència —somriu la xica—, el meu nom, Visnja, vol dir guinda, o siga, cirera silvestre.
Li fa un bes abans d'anar-se'n.
Fa uns dies havíem anunciat que faríem un concurs la setmana passada, però hem canviat els plans i el fem aquesta, au.
Per als que hi sou de fa poc, us expliquem com funciona.
Normalment el dilluns diem quin és el tema que aplega els mots que enviarem durant la setmana, però de tant en tant no ho fem i deixem que l'endevineu vosaltres.
Per acabar d'embolicar la troca, dels cinc mots que enviem aquests dies n'hi ha un que no encaixa amb els altres.
El repte és endevinar: 1) quin és el tema de la setmana, i 2) quin és el mot que no hi encaixa i per què.
Els dos primers subscriptors que enviïn les respostes correctes a [EMAIL] guanyaran un exemplar de RodaMots.
Deu anys fent 'Cada dia un mot' signats pels seus autors.
En sortejarem dos més entre la resta de respostes correctes rebudes a temps (fins dissabte 21 a les 12h del migdia) i en donarem un altre a la resposta més original, independentment de si és correcta o no.
Al primer enllaç de baix trobareu les bases completes de participació.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i...
|
La tesi doctoral d'Elena Sureda Demeulemeester, defensada a la Universitat de les Illes Balears, analitza l'efecte d'una intervenció formativa sobre l'acompliment dels professionals de l'àmbit de la salut en un conjunt de competències nuclears o transversals, avaluades mitjançant la tècnica d'avaluació en 360 graus en el context real d'una organització hospitalària pública.
|
Un manresà ha posat a la venda un líquid que fa ressuscitar els mòbils que han caigut a l'aigua i que es troben en situació d'extremunció.
És una notícia important que ha aparegut aquests dies a Regió7 i que salvarà la vida a moltes persones.
Segurament pensen que exagero, que si et cau el mòbil a la tassa del vàter i l'aparell s'ofega perquè no té les nocions de natació d'una Mireia Belmonte qualsevol no n'hi ha per tant.
Avui en dia, però, el món gira al seu voltant.
Hi tenim mitja vida, no només emmagatzemada pels contactes que hi guardem, sinó també per la possibilitat de connectar amb persones de manera virtual.
En definitiva, unes addiccions que se'ns han generat els últims anys i de les quals molts no som capaços d'escapar.
Dic molts perquè conec gent, fins i tot companys de feina, que no té mòbil.
I l'admiro per la seva resistència a prova de bombes i de vàters assassins.
A mi no m'ha passat mai que se m'hagi mullat el mòbil.
No he anat mai a nedar portant-lo a la butxaca del banyador, ni m'han llançat a una piscina per celebrar qualsevol cosa, ni se m'ha escolat entre les cames mentre estava assegut regenerant la meva flora intestinal.
Per evitar perdre-ho tot en un mal moment, et recomanen fer-te un duplicat de la targeta SIM, però és allò que no penses mai a fer abans no passi la gran catàstrofe.
Fa pocs dies, però, vaig experimentar un altre moment de desassossec i d'angoixa.
El meu antiquat Samsung (sóc més de smartphones que no pas de sifons, perdó, d'iPhones) no m'actualitzava les aplicacions.
I mira que en tinc, de porqueria d'aquesta, a l'escriptori.
Que si el Whatsapp, que si el Facebook, que si el Twitter, que una de notícies, que una de notificacions d'esports, una fins i tot per llegir llibres...
Direu que aquest no és cap problema, però a mi me'l va generar.
I llavors, quan no et funciona un tema d'aquests que no tenen cap importància, busques com arreglar-ho a través de tutorials del senyor Google o dels amables ciutadans d'Amèrica del Sud d'ingents coneixements que hi ha al YouTube.
Primer esborrar el cache, després les dades, després les actualitzacions passades.
Aquest és un pas al buit, ja que si ho fas et quedes amb la primera versió i llavors ja no et va res.
I com a darrera possibilitat, restaurar la versió de fàbrica.
Aquí t'arrisques, però com que hem vingut a jugar, ho vaig fer.
Si hagués fallat hauria estat com si fos jo qui hagués caigut al vàter.
|
L'Àlex Kozzak és Llicenciat en comunicació i audiovisual (UOC), té un Postgau en innovació en la creació de continguts audiovisuals (UOC- DIGITALENT) i actualment està cursant un Màster d'Investigació sobre Internet i Societat del Coneixement (UOC- IN3)....
Aquest bloc està dedicat a l'alfabetització digital i a les estratègies de creació i gestió de coneixement, intel·ligència col·lectiva i aprenentatge a través de l'ús d'internet i les TIC.
Pensava que Edupunk podia ser un bon nom per aquest bloc, ja que més que comentar o ressenyar novetats tecnològiques, gadgets o productes comercials, m'he proposat escriure i abordar el fenòmen de l'alfabetització digital - al que ja m'he aproximat en altres ocasions -ara d'una manera propera, amb l'objectiu de fer extensiu aquest procés d'aprenentatge a diferents membres o sectors de la societat.
Aquesta és la missió, treballar perquè tothom pugui participar d'aquest procés de transició cap a la Societat Xarxa aprofitant les possibilitats que ofereixen les TIC i proposant estratègies per aprofitar les capacitats innates dels natius digitals.
Per això vull recalcar que l'interés pels processos d'alfabetització digital van més enllà de la comunitat docent o educativa, ja que una de les característiques del moviment Edupunk (i de cada vegada més processos socials que tenen lloc internet) és que es basa en la cultura del Do It Yourself, o Faci-ho vostè mateix.
Així doncs, i per completar aquesta petita entrada de presentació adjunto un fragment de la definició que apareix sobre el moviment Edupunk i el seu «pare», Jim Groom, a la wikipedia:
El moviment Edupunk ha sorgit com una objecció als eforços
governamentals i als interessos corporatius d'empaquetar
tecnologies emergents en productes estandaritzats, amb
Anotació: El títol del blog és una referència a un context, no un dogma de fe, ja que el moviment edupunk - com tot - té qualitats però també mancances.
És una picada d'ullet que serveix de porta d'entrada a un món (el de l'alfabetització digital) on és imprescindible, abans d'escollir eines i tecnologia, definir q uins seran els nostres valors i amb quina finalitat farem servir les TIC.
|
BARCELONA, 22 maig (EUROPA PRESS) -
La diputada de JxCat al Parlament Gemma Geis ha assegurat que el seu grup veu bé que el president de la Generalitat, Quim Torra, mantingui celebrar la presa de possessió dels consellers aquest dimecres: "Per a demà està prevista aquesta presa de possessió i nosaltres li donarem suport si així ho estima oportú".
En una roda de premsa aquest dimarts s'ha referit que el Govern central no hagi publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el nomenament dels membres que Torra vulgues per al seu executiu, pas previ a la presa de possessió.
Entre els noms que Torra ha triat per dirigir Catalunya consten els de Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín, investigats judicialment i destituits per l'article 155 de la Constitució, per la qual cosa el Govern central no ha publicat els nomenaments --una potestat que té precisament en aplicació del 155--.
Preguntada per si Torra ha d'esperar la publicació al DOGC o celebrar la presa de possessió independentment del que faci el Govern de Mariano Rajoy, ha respost que "és una decisió que pertany al president" de la Generalitat.
Ha recordat que la intenció de JxCat i de Torra és la restitució d'un Govern que consideren suspès "il·legalment", per la qual cosa, si el president no vol esperar que es publiqui oficialment, li faran costat, es faci aquest dimecres o un altre dia.
Geis considera que el Govern central "no ha respectat els resultats electorals", cosa que considera demostrat en les actuacions judicials contra dirigents independentistes.
Cal fer tot el possible per demostrar aquesta falta d'independència de la justícia espanyola, falta de diàleg i falta de resoldre els problemes polítics amb la política", ha respost en ser preguntat per les crítiques del PNB després de saber-se els noms que Torra vol para el seu Govern.
Geis ha celebrat la decisió del Tribunal Superior de l'estat alemany de Schleswig-Holstein, que ha reiterat aquest dimarts el seu rebuig provisional a incloure el delicte de rebel·lió entre els càrrecs pels quals estudia lliurar a Espanya a l'expresident Carles Puigdemont.
Considera curiós que "el revés a la justícia espanyola" sigui el mateix dia que el jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa sobre el procés independentista, hagi denegat la llibertat provisional indefinida sol·licitada per Rull i Turull per prendre possessió i exercir com a consellers del nou Govern.
"Això ens permet veure les dues cares del mirall de la justícia.
Són uns fets que han quedat descartats.
La justícia alemanya diu que no s'ha comès delicte, i aquí es veu la qualitat de la justícia espanyola i de l'alemanya", ha dit sobre la decisió després de l'anunci del tribunal de Schleswig-Holstein.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Les infraestructures necessàries a l'àrea metropolitana de Barcelona no són un caprici, ni un somni de grandesa, ni una fugida cap endavant.
Barcelona està equipada per pensar en l'endemà de la crisi.
Cal treballar com si ja fóssim fora de la crisi i actuar per fer que les persones que hi han entrat en surtin tan de pressa com sigui possible.
Mentre molts semblen rabejar-se en la crisi com si es tractés d'una maledicció bíblica, i van distraient el personal amb pedaços pseudoideològics, nosaltres ens hem de centrar en el que veritablement és clau: les apostes estratègiques.
Barcelona és una de les ciutats més capacitatdes per reindustrialitzar-se, per apostar per la creació de noves oportunitats industrials basades en la nova economia de les ciutats.
Les nostres ciutats són fàbriques obsolescents, màquines de viure antiquades, orientades unidimensionalment als serveis, tal com el cànon manava fins fa quatre dies.
Recordem l'alegria amb què s'han eliminat els espais industrials de la ciutat, concebent-la com un cos fet de cercles concèntrics en què les perifèries estaven condemnades a la suburbialització.
Barcelona hi va estar a punt de caure.
El fet, tanmateix, que els anys ens hagin portat a comptar amb una àrea metropolitana policèntrica, amb una estabilitat institucional històrica, amb un consens estratègic envejable generat i compartit a parts iguals pels actors polítics principals i secundaris, ens permet ser objectivament optimistes.
És en aquest context de tranquil·litat institucional i de claredat d'idees que ens plantegem l'efecte papallona de l'àrea metropolitana de Barcelona, un conjunt de transformacions infraestructurals determinants per convertir la nostra regió en el boló de desenvolupament clau d'aquesta part del món.
Comencem per les obres de connexió de la nova terminal portuària al Prat amb les carreteres i les línies ferroviàries del rerepaís.
Aquesta actuació permetrà treure de davant del Morrot de Montjuïc les vies de tren, i ens ajudarà a transformar aquella part obsolescent del port de Barcelona en una nova zona de transició port-ciutat necessària per enfortir el nostre clúster nàutic: la combinació d'activitat portuària relacionada amb els passatgers i l'acollida que n'hem de fer, la docència universitària i la formació professional, i l'esclat del negoci de la reparació de iots de gran eslora, de la qual Barcelona ja té en aquests moments més del vint-i-cinc per cent de la quota de mercat mundial.
Traient vies i granels perillosos de molt a prop del centre de la ciutat, guanyem en espai per a l'economia productiva.
El port ja hi treballa, de fet, i gràcies a la implantació de la nova terminal de Grimaldi el canvi és imparable.
D'aquí a tractar la ronda del litoral com a combinació de ronda urbana i periurbana, discriminant el trànsit que va als molls del que passa per la ciutat, i aquest del que passa de llarg, aconseguirem relligar els culs-de-sac actuals de Josep Carner per un costat i Marina del Prat Vermell per l'altre.
Barcelona connectada i productiva per davant del Morrot, gràcies a les actuacions als molls pratencs, ens duu directament al que ha de passar al final del Paral·lel, fent-lo més porós amb la ciutat, relligat amb un Moll de la Fusta reconfigurat i associat a la connexió que cal reforçar entre Port Vell, Ciutadella, Meridiana, Glòries Catalanes, Sagrera (amb el parc), Trinitat i Parc del Besòs per una banda i Portes de Collserola a Torre Baró per l'altra.
El Besòs és la nova oportunitat estratègica de la ciutat.
De fet, el nou context metropolità ha permès que en el darrer any, i discretament, Barcelona s'hagi associat amb Santa Coloma i Montcada, i hagi reforçat les relacions històriques amb Sant Adrià.
Aquestes associacions, liderades per alcaldes metropolitans dotats de visió estratègica, permetran planificar conjuntament el curs baix del Besòs, simètric al delta del Llobregat.
És el Besòs frontissa i no frontera, que revolucionarà la manera com s'ha concebut aquella part de la nostra regió metropolitana durant les darreres dècades.
La nova governança metropolitana i els projectes de penetració impulsats des de Barcelona i des de la presidència del mateix parc, amb l'acord de tothom, permeten deixar de parlar en termes de desig i més en termes de realitat.
No un parc central aliè a l'entorn, sinó un parc viu, vinculat necessàriament a la recerca, l'aprenentatge, la producció i el paisatge canviant que és el signe definidor de les nostres contrades.
Finalment baixarem per la carena a la vall del Llobregat, la nostra gran reserva agrícola i industrial, les dues cares d'aquesta aposta estratègica per a la capital del nostre país.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
L'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, acompanyada per la tinenta d'alcaldia de Cultura, Esther Madrona, ha lliurat als Caparrots de Sant Cugat una placa commemorativa del desè aniversari de l'entitat.
Un acte que s'ha celebrat la tarda d'aquest divendres, 22 de novembre, a la Casa de Cultura de Sant Cugat on, a més, l'entitat ha pogut traslladar als representants polítics les seves experiències i reivindicacions.
Reconeixement als Caparrots de Sant Cugat en el seu desè aniversari.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.