text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
Consorci per a la Normalització Lingüística
La presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), Ester Franquesa, i la presidenta del Patronat de la Fundació Privada Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, Mariona Carulla, han signat aquest matí un conveni de col·laboració que té com a objectiu la realització d'activitats de foment cultural adreçades a diversos col·lectius del CPNL.
Aquest conveni consolida la voluntat de les dues institucions de treballar conjuntament i en xarxa per fomentar l'ús social del català com a eina de convivència i difondre la llengua, el patrimoni i la cultura catalanes a tota la població.
D'acord amb aquest conveni, la Fundació Privada Orfeó Català-Palau de la Música Catalana ofereix a alumnes del CPNL, participants en el programa Voluntariat per la llengua (VxL) i treballadors del Consorci, una promoció 2×1 per als espectacles programats durant la temporada previ acord entre les dues parts.
També inclou la mateixa promoció per a les visites guiades que el Palau de la Música Catalana organitza els dimecres a les 12.30 h.
Per la seva banda, el CPNL es compromet a difondre entre els seus usuaris i a la societat en general l'adhesió del Palau de la Música com a entitat col·laboradora del Consorci.
Un altre dels acords signats per part del Consorci és la difusió dels espectacles promoguts a través dels canals de comunicació dels 22 centres de normalització lingüística (146 punts d'atenció al públic) del CPNL: pàgines web, mitjans de comunicació locals, xarxes socials, butlletins electrònics, etc.
El CPNL, amb el programa Llengua, cultura i cohesió, motiva l'aprenentatge i l'ús de la llengua del seu alumnat i dels participants del Voluntariat per la llengua a partir del coneixement del patrimoni literari i cultural del país, així com també de les entitats socials, culturals i esportives de cada població.
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.
|
De la Peña, en una imatge d'arxiu
La doctora sèrbia Marijana Kovacevic, especialista en lesions musculars, està en busca i captura, després que la policia del país la busqui en sospitar que no té cap títol per exercir de metgessa, segons informa El Mundo Deportivo.
Es dóna la circumstància que el jugador de l'Espanuyol Iván de la Peña es troba a Sèrbia, on havia de ser tractat per aquesta doctora de la seva darrera lesió.
A De la Peña l'acompanya el jugador serbi de l'Espanyol Lola Smiljanic, que havia de fer de traductor entre el jugador i la doctora.
El càntabre s'havia de sotmetre a un tractament a base de placenta d'euga.
Kovacevic, que també tracta a mitja plantilla del Liverpool, va rebre la visita a la seva consulta de la policia la setmana passada, però no la van trobar.
I per què cal títol? i en Benach? i en Montilla? i en Corbacho? i en Roldán?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
Vés al contingut (premeu Retorn)
Per qualsevol dubte, suggeriment o sol·licitud, contacteu en el següent correu electrònic:
També podeu contactar directament amb els coordinadors del grup GILDA:
Joan Moreno: professor Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC
Mariona Genís: professora Departament de Construccions Arquitectòniques I, UPC
Ricardo Devesa: professor Departament de Composició Arquitectònica, UPC
Jordi Franquesa: professor Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, UPC
Institut de Ciències de l'Educació.
|
El príncep víking Einar, fill del rei Ragnar, mira d'aconseguir l'amor de la bonica princesa Morgana, però l'Erik, descendent il·legítim del Ragnar, també la pretén.
Tots dos es detesten i, junts, emprenen un viatge amb l'objectiu de salvar la Morgana, a qui els dos estimen des que la van veure per primera vegada.
Quan descobreix que el sinistre en el qual va morir la seva família en [..]
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Alex C.G. diu que la filla i tieta dels morts volia cobrar l'herència i que les restes de sang a les seves ulleres les hi va transferir el gos de la família
L'únic acusat del triple crim de la Sagrada Família del gener ha tornat a exculpar-se, tot i que totes les proves apunten directament cap a ell.
Malgrat que restes biològiques i de sang dels morts van ser trobades a les seves ulleres i el seu cotxe, Alex C.G. ha assegurat que les hi va transferir el gos de la família i ha tornat a apuntar la possibilitat que la seva exparella, filla i tieta dels morts, hagués encarregat el crim a uns sicaris.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Barcelona, 13 de setembre d e 2019.- El proper dissabte 28 de setembre se celebrarà una nova edició de l'esdeveniment d'spinning solidari "Pedaleja x La Marató de TV3" organitzat per Marriott International i Clubs DiR.
L'spot de l'esdeveniment, que enguany celebra la seva desena edició, compta amb Pep Guardiola com a protagonista.
Durant l'spot, Guardiola posa èmfasi en el paper de TV3 com a impulsor constant d'accions solidàries i de sensibilització a través de la Marató de TV3 i explica quin és l'objectiu d'enguany: donar visibilitat i recaptar fons per les malalties minoritàries o poc freqüents, aquelles que, tot i ser patides per moltes persones, són desconegudes per la immensa majoria de la població.
Guardiola fa finalment una crida a la participació de tothom al Pedaleja x La Marató de TV3: "el 28 de setembre, tothom a pedalar per la Marató de TV3 per les malalties minoritàries".
L'espot ja està disponible a la pàgina web oficial de l'esdeveniment.
Com cada any, l'esdeveniment consistirà en més de set hores de diferents macro sessions d'SpinDiR a l'aire lliure a la plaça Rosa dels Vents, al costat de l'hotel W Barcelona, on s'instal·laran 300 bicicletes.
Les sessions tindran lloc al llarg de tota la jornada i de forma consecutiva a les 10.30 h, 11.30 h, 12.30 h, 17.30 h, 18.30 h, 19.30 h i 20.30 h.
El caràcter solidari de l'esdeveniment serà el protagonista de la jornada.
Els participants tindran l'oportunitat de pedalejar guiats pels millors tècnics d'spinning de Clubs DiR; en una ubicació privilegiada al costat de l'hotel W Barcelona; i el més important: per una bona causa.
Les quotes abonades per cada participant – incloent totes aquelles que s'inscriguin in-situ – i la recaptació de la venda de begudes i snacks estaran destinades íntegrament a La Marató de TV3, que per segon any consecutiu esdevé l'entitat beneficiària de l'acte solidari.
Les inscripcions online ja es poden realitzar al web www.dir.cat/pedaleja-per-la-marato amb un preu per sessió de 12 € fins al 27 de setembre.
El mateix dia de l'esdeveniment s'hi podran comprar entrades a un preu de 15 € per aquelles sessions que tinguin places disponibles.
© GCD S.L. 2017 | Tots els drets reservats
|
Les actuacions en aquest àmbit tenen per objectius els següents:
|
Menjar, beure i respirar són necessitats humanes irrenunciables.
Podem afirmar que en el futur immediat tothom tindrà garantit l'accés als nutrients bàsics?
La resposta no és senzilla i dependrà del sistema econòmic dominant.
Dependre de tercers per garantir els aliments que la ciutadania necessita converteix un país en vulnerable.
I més quan hi ha malalties causades pel sistema econòmic i polític, que afligeixen la humanitat i la biosfera.
En són exemples la regressió dels drets i la desigualtat —especialment sobre les dones—, els desplaçaments i migracions forçades, la inestabilitat internacional, el sistema financer, el comercial o el deute.
Però també la pèrdua de biodiversitat, la supeditació del planeta a l'economia, la finitud dels recursos, la crisi energètica i la climàtica que inclou l'augment de la temperatura i la insolació i la disminució de la disponibilitat d'aigua que afectaran terres, conreus i collites.
Precisament l'augment de temperatura és un element important a tenir en compte per al conreu d'aliments, entre moltes altres afectacions.
A Catalunya, la temperatura haurà pujat 2 °C l'any 2025 i 3 °C el 2045, mentre que, arreu i de mitjana, s'arribarà als +2 °C en relació amb la temperatura dels anys cinquanta del segle passat.
Robert Savé, coordinador de vitivinicultura de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i professor de biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, planteja algunes preguntes i reptes per a Catalunya en l'àmbit alimentari i agrícola: " És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària?
Sense caure en l'autarquia, fins a on és possible avançar a Catalunya en la producció autònoma d'aliments?
Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos?
Fins on hem de menjar amb gaudi i fins on pensar a nodrir-nos, que no és el mateix?
Amb els factors que limiten la producció agrícola (temperatura, sòl, energia, aigua, biodiversitat), la governança és lògica i justa?
Corre pressa abordar totes aquestes preguntes, segons assegura Mario Giampietro, professor i investigador de l'ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats) i de l'ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona).
Si el 2050 hi ha 9.000 milions d'habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l'actual patró alimentari.
El perill és que la guerra al canvi climàtic la facin els bancs i les grans multinacionals.
El sistema agroindustrial dominant no és culturalment ni sa ni apropiat.
Tot i produir més aliments dels que calen, aquest sistema causa fam, alimentació deficient i les malalties derivades.
Som davant de la primera generació de fills que, per culpa dels contaminants ambientals, moriran abans que els seus pares.
Són els anomenats ' malalts climàtics '.
A Catalunya, la meitat de la població té problemes de pes: el 35,3% té sobrepès, i el 14,6%, obesitat
Marta Guadalupe Rivera, directora de la càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic-UCC i membre de l'equip que redacta l'informe d'impactes, adaptació i vulnerabilitat del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides, afirma: "Paguem el deteriorament ambiental.
En l'àmbit productiu, s'explota la mà d'obra, doblement la femenina, i la natura.
Pel que fa al consum, es produeix menjar barat que no és cap estalvi si en tenim en compte les conseqüències: 800 milions de persones passen gana.
Més de 1.000 milions pateixen obesitat.
Més de 2.000 milions són víctimes de deficiències alimentàries, gana amagada".
A Catalunya, la meitat de la població té problemes de pes: el 35,3% té sobrepès, i el 14,6%, obesitat, segons l' Enquesta de salut de Catalunya 2016.
Rivera sosté que "el país es podria quasi alimentar a si mateix si canviés l'orientació del que es considera agricultura i, en lloc de ser un negoci, es tractés com un dret humà que millora el benestar de la societat".
Avui dia, el sistema agroalimentari no està pensat per posar fi a la fam, sinó per generar beneficis econòmics.
"Seria més barat canviar de model que no pas pagar els costos en salut que està causant", diu Rivera.
Catalunya produeix aproximadament el 40% de la seva sobirania alimentària.
Aquesta proporció és insuperable o és la conseqüència del model impulsat/imposat per les elits / l'Administració i donat per bo per la societat?
L'ús que es fa de l'aigua és discutible: les xarxes tenen pèrdues i la demografia i la demanda no s'aturen
Per tendir a la suficiència alimentària, assegura Gabriel Borràs, biòleg i responsable de l'Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, caldria ser capaços d'incidir en tres aspectes clau que no tenen res a veure amb els recursos físics (sòl, aigua, energia, etc.).
El primer és controlar el mercat dels aliments, és a dir, tenir capacitat d'intervenció en el preu que se li paga al productor de l'aliment i en el preu que en paga el consumidor.
El segon aspecte passa per decidir què volem alimentar, persones o animals (porcs, gallines, conills...).
El tercer, tenir capacitat de planificar la tipologia de conreus a produir i garantir l'accés a la terra.
I encara hi ha un quart i més determinant en un clima mediterrani com el nostre, la disponibilitat d'aigua.
Els conreus han d'adaptar-se a l'aigua disponible, no pas a l'inrevés com passa ara.
A Catalunya, només reguen el 30% dels pagesos.
El 70% de la superfície agrícola és de secà.
L'ús que es fa de l'aigua és discutible: les xarxes tenen pèrdues i la demografia i la demanda no s'aturen.
Malgrat l'abundància d'enguany, els rius habitualment baixen eixuts i els embassaments estan com estan.
Al Segrià, s'estan regant ametllers amb fins a 12.000 m3 d'aigua per hectàrea i any, que és la mateixa dotació dels camps d'arròs del Delta.
L'embassament de Rialb podria buidar-se si no es canvien les dotacions influents.
Amb el descens de cabals del Segre, i amb la demanda de reg actual, és probable que a partir del 2030 un mes l'any Rialb es quedi buit.
Si és cada any o cada dos o tres, dependrà de les sequeres, segons els resultats del MEDACC.
Amb l'augment de la temperatura, la disponibilitat el 2040 serà del 20% inferior de mitjana.
Tres vegades més a la zona meridional.
Això sí, la conscienciació envers l'aigua com a recurs escàs i bé públic augmenta a tot el país.
Tenim aigua per plantejar-nos la suficiència alimentària?
Josep Mas Pla, professor del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i investigador de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, és escèptic i argumenta: "Aquesta utopia és hídricament factible?
La xarxa d'abastament regional de la gran Barcelona consumeix entre 230 i 240 hectòmetres cúbics anuals d'aigua.
Estarien disponibles per a l'agricultura?
Podem transformar els conreus actuals en d'altres que necessitin menys aigua.
Una zona de secà no la podem fer de regadiu".
Pla en posa exemples: "Una quarta part del blat de moro és per exportar, una quarta part és per als porcs i, la resta, per a nosaltres.
Podríem reconvertir la quarta part del porc en menjar per a nosaltres: què passaria si, en comptes de blat de moro per als porcs, produïm carabassons, albergínies, pebrots o pomes?
I estalviaríem d'un 40% a un 50% d'aigua.
Anem cap a l'eficiència hídrica".
Ara, a Catalunya, el 64% és superfície forestal, i al voltant del 32%, terra utilitzada
D'aquesta qüestió, CRÍTIC ja se'n va fer ressò en aquest reportatge, on se subratllava que "des dels anys setanta del segle passat no s'explota el bosc com cal.
Els arbres han aprofitat la manca de gestió i la terra abandonada per proliferar.
Hi ha conques que han guanyat entre el 10% i el 12% de massa forestal.
Són vertaderes bombes hidràuliques.
Es perd el 20% de l'aigua disponible en les capçaleres dels grans rius de les conques internes ".
El reportatge afegia: "«Als conreus recuperats als boscos hi podríem fer patates; llegums no», diu Mas Pla.
«Valdria la pena perquè guanyaríem molta aigua»".
S'ha perdut molt territori agrari des dels anys cinquanta.
Ara, a Catalunya, el 64% és superfície forestal, i al voltant del 32%, terra utilitzada.
Es pot comprovar en aquest enllaç, amb fotografies —fetes amb el conegut per 'vol americà'— de cada municipi de l'any 1956 i en l'actualitat.
La província de Barcelona ha perdut el 60% dels seus conreus i ha multiplicat per quatre la superfície urbanitzada des del 1956.
Els boscos han crescut en 5.000 hectàrees i, d'ocupar el 41,49% del territori, han passat a ser-ne el 50,16% el 2009, segons el CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.
A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), també des de l'any 1956, s'han perdut 6.000 hectàrees de conreus.
Actualment, aquestes 5.000 proveeixen una quarta part dels aliments de l'AMB.
Annalisa Giocoli, arquitecta del servei de redacció del Pla director urbanístic metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, explica que, de cara al futur pla urbanístic, volen incidir en tres línies.
"D'una banda, l'aigua, que cal preservar.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona té una varietat de productes agrícoles que no pot perdre.
L'agricultura ens interessa per prevenir el canvi climàtic, per protegir el territori dels seus efectes.
La tercera línia de treball són els 'espais de vora'.
Es tracta de recuperar els espais naturals o agrícoles entre ciutats.
Relligar allò que vam perdre: el lligam entre la ciutat i el territori.
Són espais molt interessants, de diàleg, d'intercanvi, entre la ciutat i el medi".
Giocoli també explica que "les urbanitzacions que ocupen les muntanyes podrien retornar l'aigua que utilitzen depurada a les rieres, que les mateixes urbanitzacions contribueixin al manteniment del cicle de l'aigua".
Una activitat agrària de muntanya podria protegir les urbanitzacions del risc d'incendi.
En municipis com Viladecans o Sant Boi de Llobregat hi ha pastors que fan ramaderia extensiva amb aquesta finalitat.
"Si treballem i gestionem bé el territori, aquest també et cuida", finalitza Giocoli.
Canviar l'ús del sòl pot comportar problemes diversos.
L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, per exemple, vol convertir l'única zona agrícola que li queda a la ciutat —630.000 metres quadrats— en 26 gratacels per a hotels, oficines i comerç.
El projecte està pendent de dos contenciosos administratius i ha rebut moltes crítiques.
També està pendent de resolució el Centre Direccional de Cerdanyola, amb diferents projectes a valorar.
En 15 anys, el 50% de les explotacions familiars agràries han tancat i d'altres han acabat en la indústria agroalimentària
Més enllà de les ciutats, el 55% de les terres agrícoles estan en mans de cinc famílies.
Hi ha gent que té interès a tornar al camp, però no hi ha terres en venda.
Moltes, inactives, les tenen en l'espera d'una nova bombolla per especular.
Hi ha d'haver reg i sòl en condicions.
I ha d'estar garantit que es pot viure del que es produeix, si cal, amb ajudes fins que les terres siguin productives.
Segons l" Atles de la Nova Ruralitat ', el món agrícola català representa l'1,7% de la població activa.
El nombre d'explotacions ha passat de més de 200.000 el 1962 a poc més de 60.000 en el darrer cens.
Molts dels antics propietaris ara treballen per a les fàbriques.
En 15 anys, diu Gabriel Borràs, les explotacions familiars agràries se n'han anat en orris.
I la majoria, que tenien una tipologia de conreus diversificada, han anat a parar a la indústria agroalimentària, que fa allò que li interessa: proteïna animal.
"No veig clara una transformació agrària a cop de decret", diu Mas Pla, professor del Departament de Ciències Ambientals.
"Si la societat comença a canviar els hàbits alimentaris, es pot preveure que a Catalunya hi hagi una part de l'agricultura que ho faci".
"Seria interessant caminar cap a una dieta estàndard", diu Gerard Batalla, pagès i membre d'Assemblea Pagesa.
"La quantitat d'energia que dediquem a produir carn és profundament ineficient.
Té costos econòmics, ecològics i de país.
Té un impacte bestial sobre el canvi climàtic.
Tot és a base de químics, gasoil, aigua, contaminació", afirma.
Es malbarata un 30% d'aliments, sosté Carles Riba, enginyer industrial, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic Social i Sostenible (CMES).
Als països rics, entre els quals Catalunya, aquest malbaratament és posterior a l'arribada dels aliments a la taula: es llença menjar.
Als països menys desenvolupats és a l'inrevés: es perd entre el conreu i la distribució.
Josep Tusón, enginyer tècnic agrícola i membre de l'associació ERA (Espai de Recursos Agroecològics), està convençut que Catalunya es pot autoabastir.
"Amb la meva dieta, pensant que tot el territori fos de secà, caldrien 850.000 hectàrees, quan en tenim 840.000.
I, si hi comptem el territori de regadiu, tindríem superproducció".
La dieta de Tusón, però, és molt dura: "Esmorzo un bol de beguda de civada, dues llesques de pa integral untades amb crema d'ametlla o d'avellana, d'hummus de cigró o de pèsol o torrades amb oli.
Bereno molt fort: una llesca de pa integral amb crema d'avellana, un te i un grapat de nous, avellanes, llavors de carabassa, alguna galeta o magdalena.
A les nou, una sopeta de civada i poca cosa més".
Robert Savé, coordinador de vitivinicultura de l'IRTA, discrepa de Tusón: "Es pot canviar la composició i el nivell energètic que mengem, però no li pots dir a una família que els fills han de menjar a l'escola bressol un model alimentari nou i restrictiu perquè d'aquí a 25 anys hi haurà determinats canvis; cal valorar que hi ha excessos que s'han d'eliminar, però la alimentació de la nostra societat, basada en la dels individus requereix molta energia somàtica per desenvolupar molt més que la supervivència, la vida plena en societat".
Per millorar l'autoabastiment alimentari a Catalunya, caldria doblar la superfície de conreu de 7.800 km 2 a 16.500
Carles Riba ha fet un càlcul d'acord amb el coeficient d'hectàrees per habitant que ara defineix la productivitat agrària al món: 0,22ha/hab.
Si ho apliquem al nombre d'habitants que hi ha a Catalunya (aproximadament 7,5 milions), ens dóna que calen 1,65 milions d'hectàrees.
En quilòmetres quadrats, 16.500: el 51,4% del país.
Ara mateix, només la meitat estan dedicats a l'agricultura: 7.800 km2 de terres de conreu.
La superfície de Catalunya és de 32.100 km2, dels quals, a més a més dels agrícoles, 3.300 km2 estan dedicats a la ramaderia, el 10,3%.
Les zones artificialitzades —zones urbanes i infraestructures— ocupen 2.160 km2, el 6,7%.
Riba també ha calculat l'espai requerit per a la captació d'energia renovable, uns 600 km2, l'1,9 del territori.
Per Riba, sobre el paper, amb agricultura convencional i territorialment, seria possible millorar, i molt, l'autoabastiment, tot i que caldria doblar la superfície de conreu: passar de 7.800 km2 a 16.500.
Robert Savé, per la seva banda, s'interroga sobre les persones a alimentar: "Quan parlem de sostenibilitat alimentària, de qui parlem?
De nosaltres o dels 19 milions de turistes que vénen cada any?
A Catalunya el 2050, serem pel cap baix 8 milions de ciutadans i 23 milions de turistes i haurem de proporcionar-los aliments a tots, lluitant alhora contra la globalització i el canvi climàtic".
Sobre aquesta base, hi ha prou territori disponible?
Com ajudaria la recuperació de sòl ocupat pels boscos?
Si ara amb la meitat de superfície s'assoleix el 40% de sobirania, podem dir que amb el doble s'arribaria al 80%?
Enric Tello, historiador d'economia agrària i catedràtic de la Universitat de Barcelona en el Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, i Roc Padró, tècnic d'investigació a l'Àrea d'Ecologia i Territori de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, afirmen que la resposta a la pregunta d'aquest encapçalament està determinada per l'agricultura —una activitat que, tot i ser la que més condiciona l'estat ecològic del territori, és la que genera menys valor afegit i menys ocupació— i condicionada per la dieta: "Quin tipus d'agricultura fem determina molt què passa amb la biodiversitat i amb els serveis ecosistèmics que es deriven d'aquesta biodiversitat".
Negoci o aliments són objectius diferents, diu Rivera.
Si considerem un monocultiu convencional i analitzem els quilograms de producció obtinguts per hectàrea, la productivitat/negoci seria més gran que en un conreu ecològic.
Per contra, si el que tenim és un policultiu sotmès a guaret i rotacions, on plantem productes diversos (arròs, blat de moro, patates, cebes, enciams), aleshores la quantitat de biomassa/menjar produïda amb agricultura ecològica és major que en la convencional.
"L'activitat agrària ha d'acostar-se al màxim als processos naturals", diuen Enric Tello i Roc Padró
Un càlcul que han fet Tello i Padró demostra que la producció de porcs o pollastres alimentats a base de pinso no és un sistema tan eficient com pugui semblar.
En realitat, ho era molt més quan es practicava una producció agrícola diversificada i integrada amb la ramaderia, que generava no solament carn, sinó també fems, escalfor i força de tir.
Era un cicle rodó on s'aprofitava tot; pràcticament no hi havia excedents.
"Quan l'energia s'ha fet tan barata, s'ha perdut la necessitat i, amb aquesta, la virtut.
A més, aquestes integracions generaven paisatges en mosaic, que no deixen de ser cobertes del sòl diferenciades, molt bones per a la conservació perquè hi habiten espècies de tota mena.
En els punts de transició entre els diferents sòls, s'acaba generant molta biodiversitat associada al mateix agrosistema.
Això és possible, i ja ho feia aquesta saviesa tradicional".
Hi ha tres característiques que s'han de complir a l'hora d'organitzar el sistema agrari, continuen Tello i Padró: "Que sigui factible ecològicament, que sigui desitjable socialment i que sigui viable tècnicament i econòmica.
La nostra concepció des de l'economia ecològica és que l'activitat econòmica ha d'estar subjugada a les altres tres (que sigui factible, desitjable i viable).
Perquè, si ho plantegem des del punt de vista econòmic/negoci, no es compliran mai les altres.
L'activitat agrària ha d'acostar-se o assimilar-se al màxim als processos naturals, als ecosistemes naturals, per garantir la seva sostenibilitat al llarg del temps".
Neix com una ciència holística, explica Marta Guadalupe Rivera, directora de la càtedra d'Agroecologia de la UVic.
Amb tres dimensions: sociopolítica i cultural, socioeconòmica, i la tècnica i productiva, que es correspondria amb la finca/granja/masia.
Només un terç de l'agroecologia, doncs, està directament relacionada amb la producció.
Els altres dos terços són qüestions culturals, polítiques, de justícia social, de redistribució, de drets, de conseqüències, mediambientals, de salut pública.
No n'hi ha prou amb l'agricultura ecològica.
En el balanç de productivitat de l'agricultura ecològica hi entren també costos socials, culturals i ambientals
Els criteris que s'han fet servir per definir què era una agricultura ecològica han estat molt centrats en el benestar de les persones; s'ha vist molt des de la perspectiva sanitària, del fet que els productes no ens facin mal, però no per evitar grans explotacions de monocultius, com pot passar amb la soja, per més que sigui ecològica.
Tampoc n'hi ha prou si els aliments coneguts ecològics que es produeixen viatgen molts quilòmetres (transport/refrigeració), s'emboliquen amb productes derivats del petroli, o s'obtenen explotant/desposseint/desplaçant la població.
En el balanç de la productivitat hi han d'entrar els costos socials, culturals i ambientals que causa el sistema de producció a les persones/col·lectius/societat.
Si el sistema de producció agrari, bàsicament l'industrial, sigui ecològic o no, no té en compte tots aquests condicionants, s'estalvia la reposició dels danys que causa i que acabarà pagant la societat.
"Hem estat molts anys analitzant quina era l'eficiència dels sistemes agraris actuals i constatem que se n'ha perdut", asseguren Tello i Padró.
"Des de la nostra òptica, amb el sistema capitalista serà ineficient per força, perquè no té en compte les externalitats, els efectes que està tenint sobre altres recursos que no són avaluats perquè no tenen preu, com, per exemple, la contaminació d'aqüífers per purins, que no s'explica sense l'existència de combustibles fòssils".
El sòl utilitzat per a la cria d'animals ocupa el 83% de les terres agrícoles del món.
En canvi, tan sols significa el 18% de les calories que s'obtenen segons un article recent a 'Science'.
La major part del valor nutricional es perd en la conversió de la proteïna vegetal en animal.
Un porc, per produir un quilo de proteïna, en necessita cinc de vegetals, la qual cosa significa malbaratar recursos.
I, això, sense comptar que aquests porcs, el 67% dels quals s'exporten, excreten i emeten metà.
Les filtracions de nitrats als aqüífers, als pous, són una amenaça creixent, insostenible.
"S'ha de descartar el porcí", diu Rivera, que també alerta contra la "fal·làcia" que proposarà el duet indústria agroalimentària / Administració.
"Afirmaran que, per combatre el canvi climàtic, s'han d'eliminar remugants (que s'han d'eliminar perquè són molt contaminants per emissions de metà).
Ho faran, però, per afavorir la indústria del pollastre i del porc, que, segons elles, contaminen menys ", afirma Rivera.
Al marge de les condicions en què (no) viuen aquests animals —és previst prohibir les gàbies, la qual cosa reduirà la producció i apujaran els preus—, la pol·lució no és tan diferent si es té en compte el cicle complet: importació de soja, desforestació pel monocultiu, pesticides, antibiòtics...
Per produir la carn, enviem a l'atmosfera 86 milions de tones de gasos d'efecte d'hivernacle
"Produïm porcs per vendre'ls a mig món i blat de moro per alimentar els porcs i per fer-ne biofuel", explica Mas.
El planten al maig, el recullen al setembre, però com que, si és per biofuel, no cal que et maduri la panotxa, en poden fer dues collites.
Això vol dir doble collita, doble fertilització, doble consum d'aigua".
La producció industrial d'aliments està pensada per al consum dels animals.
Cal reduir el consum de carn com queda demostrat en l' informe de Greenpeace 'La insostenible petjada de la carn a Espanya'.
És necessari reduir, i molt, la ramaderia intensiva i apostar per l'extensiva de boví i de caprí, que ajuden a gestionar el bosc.
Les cabres, amb el seu cicle alimentari, adoben el terreny i combaten els incendis forestals i el canvi climàtic, i permeten fer aliments en territoris on no es pot produir cap altra cosa.
S'ha de menjar menys carn, que en la seva producció és responsable de l'abocament a l'atmosfera de 86 milions de tones de gasos d'efecte d'hivernacle.
Davant la finitud de la Terra, la crisi climàtica i la incertesa energètica i comercial mundial, s'ha de jugar fort en favor de les economies locals, diu Sergi Cutillas, economista, investigador d' EKONA i membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute.
"Quan fas l'anàlisi profunda, entens que cal democratitzar els mitjans de producció i la terra.
El gran capital té el peu a l'accelerador i està fent una ofensiva contra les nostres democràcies, acaparant tota la terra i tots els recursos que pot, generant unes tensions geopolítiques entre les diferents elits que ens porten totes les guerres, crisis migratòries i d'altres, que tenim.
Hem de fer el plantejament que no ens calen només retocs en el sistema, sinó que hem d'anar a projectes ambiciosos per transformar la societat".
Tornar als aliments de temporada és una necessitat compartida.
El menjar importat ha recorregut molts quilòmetres, ha gastat molta energia en el transport i la refrigeració, ha contaminat i ha contribuït molt a l'escalfament.
L'han collit abans d'hora, no ha madurat a l'arbre, ha perdut qualitat nutritiva.
Se l'ha empaquetat emprant plàstics.
S'ha de preguntar d'on ve el menjar i ser conscient de les despeses ambientals i socials que costa aquí i en origen.
S'han de posar aranzels a les importacions de menjar fabricat per fer negoci i no per produir aliments.
Negoci basat en l'expulsió dels camperols de les seves terres i basat en monocultius.
Per què Barcelona no grava l'entrada de soja pel seu port?
Per què a les escoles, als hospitals, als centres de dependència, no hi ha menjar de proximitat/qualitat?
Cal tornar als aliments de temporada.
Els importats generen petjada energètica i perden qualitat nutritiva
Marta Guadalupe Rivera va més lluny: " Hem de preservar els sabors ", diu.
Per ella, "no tenim cap dret que els nens i nenes no puguin gaudir de determinats sabors perquè mai els han tastat.
És una obligació que els coneguin.
Seria fatal que els sabors perduts es convertissin en oblidats".
Hem de seguir el principi de subsidiarietat.
El que es pugui produir a escala nacional no s'ha d'anar a buscar a un altre nivell.
Ens espera un llarg camí perquè som en un marc mercantil contrari, on, si tens diners, tens menjar.
"Totes les polítiques van encaminades que desapareguis com a petit artesà", sosté Batalla.
Des dels anys noranta hi ha un tractat internacional que obliga els estats a aprovar lleis per fer bancs de conservació de diversitat agrària, varietats i races tradicionals.
A partir d'aquí, estats i administracions, tot i que tard, han començat a fer coses.
Ha estat, però, la societat autoorganitzada qui ha començat a fer recerca del que la gent gran encara conservava.
És fonamental que la biodiversitat no es privatitzi, que no es patenti, que es mantingui com un recurs viu, que no sigui un objecte al servei de les multinacionals", afirma.
"Les dones —sosté Marta Rivera— són qui ha seleccionat les llavors i n'ha tingut cura".
Segons Rivera, " atacar les llavors és agredir les dones camperoles que han estat al capdavant de l'economia de subsistència.
Que s'han resistit a l'agricultura industrial que s'entesta a equiparar la subsistència amb la pobresa per desacreditar-la".
"El futur és de les dones, la principal amenaça del capitalisme.
Això, però, no vol dir que la família pagesa sigui feminista.
Al camp hi ha violència de gènere, les dones no són cotitulars de la majoria de les explotacions, no cotitzen a la Seguretat Social i, fins i tot i en proporció, hi ha pocs divorcis", acaba Rivera.
" El canvi global cap a un sistema més públic, més comú de l'alimentació, no el podem fer segurament ni en 10 anys ni en 15.
Ens ho hem de plantejar com a objectiu prioritari, hem d'anar creant institucions de pagesos i de consumidors, per anar acordant preus i allò que és just.
No hem d'esperar que ho faci l'Administració.
Si creiem que al país s'ha de produir tanta quantitat de verdura, de cereal, de lleguminosa, de carn, de fruita, de peix..., hauríem de saber construir aquesta idea i defensar-la políticament, amb mobilització.
Establir quins són els preus justos en institucions on hi hagi pagesos i ciutadania en general", defensa Batalla.
S'ha de posar sobre la taula una renda bàsica, i es podria començar per la pagesa.
És una mesura que se li hauria d'exigir a l'Administració per començar a debatre-la.
"Permetria treballar més tranquil·lament", conclou Batalla.
"Suprimir tot el sistema d'ajuts per hectàrea de la PAC.
Cal anar cap a un sistema més personal, no per hectàrees, sinó per pagesos", considera.
La suficiència alimentària elimina negocis especulatius que s'han apoderat d'un bé comú
"El model econòmic —manté Savé— ens ha portat a aquesta situació i no ens en pot treure.
Hem de canviar hàbits de funcionament en l'alimentació i els sistemes de producció.
L'alimentació hauria de sortir del mercat.
Igual que la salut que n'havia sortit encara que ara vulguin tornar a entrar-la.
Confio sobretot en l'educació".
Què dirà sobre l'alimentació i l'agricultura l'Institut Governamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC)?
De la conversa amb Rivera en deduïm sis coses: proximitat, agroecologia, menys carn, drets de les dones, equitat i justícia global i transformació del sistema.
Tindrem problemes de gent que no menja o no té energia abans de patir els efectes més greus del canvi climàtic", sentencia Giampietro.
És el moment de pensar a no dependre en excés de tercers i, sense negar el comerç, limitar el transport, posar l'autoabastiment a la taula de les polítiques a desenvolupar.
El sistema agrari capitalista manté que el lliure comerç s'ha de garantir per no perjudicar els productors d'altres països.
No explica, però, que aquests productors ja no són els camperols originaris, que han estat expulsats/desposseïts de les seves terres per companyies transnacionals.
Ni tampoc que els sòls són espremuts fins a la infertilitat per monocultius industrials.
"No importar aliments que siguin el resultat de monocultius agroindustrials no perjudica les pagesies dels països d'origen expulsades de les seves terres; al contrari, els retorna la sobirania alimentària usurpada", assegura Gustavo Duch, coordinador de la revista 'Soberanía Alimentaria'.
Treballar per la suficiència alimentària no treu sobirania a ningú, sinó que elimina negocis/beneficis especulatius a les transnacionals que s'han apoderat d'un bé comú.
Apropar-se a la sobirania alimentària és transformar l'alimentació en un dret inalienable per a tothom.
És reconèixer que els béns comuns són propietat de la ciutadania.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
|
Ahir va tenir lloc l'acte de lliurament dels Premis Nacionals de Recerca 2018, presidit pel M. Hble.
Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya i organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, i amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya.
La gala va ser conduïda per l'actriu i cantant Elena Gadel i va comptar amb la presència de l'Hble Sra.
Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement del Govern de la Generalitat de Catalunya, i els guardonats van rebre el seu premi de la mà del Molt Hble.
Joaquim Torra, President de la Generalitat.
Representant a la Universitat de Barcelona va assistir el Vicerector de Recerca, el Dr.
Aquest any, la Universitat de Barcelona s'ha vist reconeguda amb dos guardons.
Per una banda, el Premi Nacional de Recerca i per una altra el Premi Nacional de Comunicació Científica.
Licia Verde, investigadora ICREA de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i el Dr.
Jordi Díaz Divulgador i microscopista dels Centres Científics i Tecnològics, van recollir els respectius premis.
Per rebre el premi Nacional de Comunicació Científica al programa NanoEduca van ser-hi presents, en representació de les seves respectives institucions, el Sr.
Jordi Díaz dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona, ideòleg del projecte, la Sra.
Gemma García de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Àlex Argemí del ICN2 i el Sr.
Durant el seu torn de paraula, el Dr.
Díaz va resaltar que " la nanociència i la nanotecnolgia són el present i el futur, com els milers de joves que es formen cada dia a les nostres aules".
A més a més, va agrair especialmente la implicació del profesorat de secundària en fer arribar als joves les bases d'uns coneixements capdavanters com són els de la nanotecnología.
Finalment, va fer un recordatori: " per què els joves puguin decidir i escollir de forma raonada el seu futur, també hem de treballar el debat, la reflexió i la discussió dels aspectos més ètics i humanistes".Per la seva banda, el Sr.
Àlex Argemí ha demanat al President de la Generalitat "Apretem per impulsar la recerca, motor de coneixement, benestar i democracia".
El programa NanoEduca, desenvolupat des dels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB), conjuntament amb l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), CESIRE del Departament d'Ensenyament i la UAB, va ser creat amb els propòsits de familiaritzar el professorat dels instituts amb les eines, el llenguatge i els processos de la nanociència i la nanotecnologia, i de crear mòduls i tallers d'aprenentatge que es puguin aplicar a l'aula.
El concurs de pòsters i vídeos és la part final de tot el procés NanoEduca.
El professorat dels centres d'educació secundària reben una formació que els ajuda a desenvolupar el projecte d'investigació a l'aula.
Després, els seus alumnes han de realitzar un vídeo que doni resposta a una pregunta o repte que posi de manifest les aplicacions i implicacions de la nanotecnologia dins les àrees de: art, ciència, tecnologia, vida quotidiana, salut, mediambient, etc. A més a més, cada centre ha de presentar un pòster científic i defensar-lo davant un tribunal.
La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, convoca desde l'any 1990 els Premis Nacionals de Recerca.
Aquests guardons reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l'activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d'R+I a Catalunya.
Segons les bases dels Premis, les universitats (òrgans de govern, facultats, escoles, departaments), els centres de recerca, instituts universitaris de recerca, les acadèmies, les empreses i fundacions i, en general, tots els agents del sistema català de recerca i innovació, poden presentar candidatures a totes les categories.
Els guardonats han estat: Licia Verde ( Premi Nacional de Recerca), Marc Güell ( Premi Nacional de Recerca al Talent Jove), Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer ( Premi Nacional de Mecenatge Científic), Repsol-BSC Research Center (RBRC) ( Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I) i el Programa NanoEduca ( Premi Nacional de Comunicació Científica).
|
BARCELONA, 16 maig (EUROPA PRESS) -
El portaveu de Demòcrates i diputat de JxSí al Parlament, Antoni Castellà, ha defensat que s'ha d'estudiar per als Pressupostos de 2016 una pujada de l'IRPF a les rendes altes sempre que es plantegi com una mesura "conjuntural" i reversible més endavant.
"Si la mesura és exclusivament conjuntural i de redistribució de la renda mentre no arribem a una solució respecte a un finançament just per a Catalunya, és una mesura que es pot estudiar", ha afirmat en una entrevista d'Europa Press.
Castellà concreta que quan parla d'estudiar es refereix a fer-ho ara per analitzar si s'inclou o no en els Pressupostos de 2016, i destaca que ha de ser una mesura puntual, ja que per norma general no està d'acord a exercir més pressió fiscal als ciutadans.
"Si és per a un període limitat de temps, per afrontar l'emergència social en què estem, jo crec que es pot estudiar quin és l'impacte", ha continuat, concloent que només s'hauria d'aplicar si la mesura aporta uns recursos rellevants per a les arques públiques.
L'augment de l'IRPF a les rendes altes és un plantejament sense consens a JxSí i el Govern: el vicepresident Oriol Junqueras (ERC) s'ha obert a estudiar aquesta mesura, amb diverses propostes, mentre que el president Carles Puigdemont ha descartat completament aplicar-la.
Castellà ha assegurat que JxSí és un grup cohesionat i relativitza que en ocasions sorgeixin diferències: "Tenim un full de ruta i un programa i hi ha temes en els quals tenim opinions diferenciades, només faltaria que no fos així".
Situa JxSí com un "un instrument excepcional per a un moment excepcional", i recorda que la varietat de partits que el constitueixen coincideixen en la independència de Catalunya i tenen opinions diferents sobre quin ha de ser el model de societat.
El també president de la Comissió d'Economia i Hisenda del Parlament ha destacat la importància que s'aprovi el Pressupost 2016 i veu possible que la CUP accepti debatre'l, negociar-lo i finalment donar-li suport: "Mas es va retirar a canvi que hi hagués estabilitat parlamentària".
Assenyala les conseqüències que els comptes no surtin endavant: "Hem de ser conscients que, si no hi ha Pressupost, és molt complicat tirar endavant la legislatura i seria un tret en la línia de flotació del full de ruta cap a la república catalana".
"Seria un tret al peu", resumeix Castellà, que argumenta que una legislatura sense Pressupostos quedaria molt tocada i, probablement, obligaria a convocar eleccions abans del termini previst pel Govern, que ja per si mateix planteja una legislatura curta de 18 mesos.
Castellà veu possible deixar Catalunya a les portes de la independència en 18 mesos i demana confiança a la ciutadania: "Aquesta és una partida d'escacs molt important amb l'Estat, la gent ha d'entendre que el que no podem fer és fer públics quins seran els pròxims 10 moviments".
També planteja que en paral·lel a les eleccions constituents que vol convocar Puigdemont --transcorreguts els 18 mesos-- o just després s'haurà de convocar un "referèndum unilateral" perquè els ciutadans ratifiquin o no l'aposta definitiva per l'Estat propi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Loïc Blondiaux és expert en democràcia participativa i professor a La Sorbonne.
Ha participat a La Nuit des idées organitzada per l'Ambaixada de França on es reflexionaba sobre la sostenibilitat mediambiental.
|
Els considerats líders de la trama Gürtel Pablo Crespo i Álvaro Pérez, 'El Bigotis', han sol·licitat a l'Audiència Nacional el seu trasllat de la presó de Valdemoro, on es troben complint presó des del passat 14 de febrer per falsejar els contractes dels expositors institucionals de la Comunitat Valenciana de Fitur, a la de Soto del Real (Madrid), que compta amb instal·lacions més modernes, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
Aquestes mateixes fonts han explicat que l'Audiència Nacional ja ha remès aquesta petició a Institucions Penitenciàries, que és qui decidirà finalment si accedeix al trasllat.
Segons han precisat, els acusats haurien d'estar preparats cap a les 06:00 hores perquè un furgó policial els acosti fins a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares (Madrid) on s'està celebrant el judici pels primers anys de la Gürtel.
Possiblement, un dels motius pels quals han demanat el canvi de presó és que la presó de Valdemoro no compta amb dutxes privades a les cel·les i la col·lectiva no està disponible a aquestes primeres hores del matí.
Tant Crespo com El Bigotis van ser al complex penitenciari de Soto del Real complint presó preventiva des que van ser detinguts el febrer del 2009 amb l'esclat de la trama Gürtel.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va ordenar l'ingrés a presó el passat 14 de febrer d'aquestes dues persones i del cap de la xarxa, Francisco Correa, després de ser condemnats a penes de 12 i 13 anys per falsejar els contractes dels estands de la Comunitat Valenciana en la fira de turisme entre el 2005 i 2009.
El tribunal va considerar que aquestes condemnes augmenten "de manera considerable" el risc de fuga.
La presó de Soto del Real, construïda el 1995, és coneguda com la 'presó VIP', ja que compta amb instal·lacions molt més modernes que les de Valdemoro.
De fet, acusats d'altres causes com l'exbanquer Mario Conde --en llibertat provisional des del juny del 2016 per repatriar 13 milions d'euros del cas Banesto-- o l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán --condemnat pel cas Marsans-- van triar aquest centre per assumir les seves responsabilitats en els seus respectius casos.
No obstant això, Correa, que també es troba a Valdemoro, no s'ha sumat a la petició dels seus companys, però sí que ha demanat a la Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, encarregat d'enjudiciar la peça 'Època I: 1999-2005', que el dispensi d'anar a totes les sessions de la vista oral per "motius humanitaris", segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
El tribunal presidit pel magistrat Ángel Hurtado ha autoritzat sine die l'absència de Correa a la vista oral, que la podrà seguir des de Valdemoro.
Aquestes fonts han apuntat, a més, que Crespo sol·licitarà també aquest permís.
L'Audiència Nacional va obligar Correa i Crespo, entre d'altres, a estar presents en les sessions dedicades a l'interrogatori dels prop de 300 testimonis, que comença aquest divendres, en considerar-los uns dels acusats "més caracteritzats".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Molts propietaris es pregunten si poden llogar els seus locals o habitatges per a esdeveniments privats per dies o fins i tot durant algunes hores.
Es pot fer però sempre que es compleixin amb una sèrie de requisits.
Pot ser que tinguis una a masia familiar a Girona que t'agradaria llogar dies puntuals per a esdeveniments privats, com per exemple, comunions o aniversaris infantils.
O potser tens un local a Barcelona que podries llogar per dies o hores a empreses que necessitin un lloc on reunir-se puntualment.
En qualsevol dels casos pots fer-ho, però necessites una llicència municipal per a l'activitat que es vagi a realitzar, que es tramita al corresponent ajuntament.
Així ho regula la Llei d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives.
Quins requisits ha de complir un espai privat que es lloga per a esdeveniments?
En general, un local o pis que es vulgui llogar per a esdeveniments ha de complir amb els següents requisits:
I si vull llogar el meu pis per a festes?
És una situació que pot ser problemàtica o no en funció de l'entorn.
Si per exemple, estem parlant d'un pis a Tarragona, que està en un immoble on viuen altres veïns i la intenció és llogar-ho per a festes universitàries, és probable que els veïns acabin trucant a la policia si el soroll és excessiu.
Si per contra, parlem de llogar una casa aïllada a Olot, no tindria per què haver-hi problemes si no hi ha denúncies per part dels veïns.
En l'àmbit legal, es pot utilitzar un contracte de lloguer de temporada d'un habitatge, per X nombre de dies, en el qual s'acordi que és l'inquilí qui es fa responsable de l'activitat que realitzarà en l'habitatge, inclosa la responsabilitat civil.
Vull llogar el meu pis per a esdeveniments, com ho faig?
Si tens una casa a Barcelona que t'agradaria llogar per a esdeveniments privats, però no vols haver d'estar pendent dels contractes, les entrades i les sortides, has de saber que hi ha agències especialitzades que s'encarreguen de gestionar-ho tot.
Això sí, cobrant una comissió per això.
T'ha semblat interessant aquesta informació?
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Descobreix els millors àtics en venda a Barcelona
Venda de pisos lluminosos a la ciutat de Sabadell
Busques una planta baixa exterior amb bona il·luminació?
|
La publicació digital 'Núvol' celebra el cinquè aniversari editant la traducció de Joan Sellent de nou peces teatrals i un poema del geni anglès
Joan Sellent aplega en un llibre les seves traduccions de Shakespeare, una obra que constitueix el primer volum de la col·lecció Biblioteca del Núvol
Els republicans negocien la seua incorporació a la coalició a través del Bloc, després d'haver mantingut contactes amb Esquerra Unida
Els vots d'Esquerra al 2011 haurien suposat dos diputats més per a Compromís i aconseguir regidors a diferents poblacions
Els bombers d'Alacant han hagut d'intervenir en nombroses ocasions a l'Alacantí
Oliva, Xàbia, Ontinyent i Alcoi s'han vist perjudicades en la nit de dimecres a dijous
La formació de l'exdiputat Agustí Cerdà consolida 11.116 vots i duplica la seua representació municipal
Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 22 de maig a Sellent de Xàtiva, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 20 d'abril de 2011.
La Unió demana a la Conselleria d'Agricultura que òbriga una línia d'ajudes que compense les pèrdues que hi haurà
|
Així començava divendres a la nit el concert de la manresana Sara Roy, al Volilà!, el seu estimat Volià!, en una nit glaçada a Manresa.
Roy buscava una primera associació d'idees entre els seus temes i el públic per trencar el gel i connectar amb la seva música.
La cantautora manresana va presentar les cançons del seu darrer treball en un local pràcticament ple.
Des de la seva senzillesa i tendresa, va oferir un concert íntim que combinava temes propis com "Día de invierno", "Tiempo", "Jamás" o "Roses", i cançons de cantants que han estat significatius per a ella al llarg de la seva carrera com a artista (Beth o Lídia Guevara, per exemple).
Va estar una hora i quart cantant acompanyada del music Jordi Pinyot, qui des del passat estiu ha estat la seva mà dreta i ha donat un to electrònic a les seves cançons acústiques.
Sara Roy va anunciar que tot i que el seu treball és encara tendre, ja està preparant nous temes, però els seus seguidors hauran d'esperar a que la cantant manresana trobi el moment oportú per compartir-los.
Al llarg del concert, la jove de 22 anys es va mostrar empàtica i propera al públic, i en aquest joc va plantejar als assistents que triessin el nom d'un tema que fins ara no en tenia.
A partir d'ara, en els propers concerts ja podrà titular-lo "És per tot".
Roy i Pinyot estan trepitjant de manera molt sovintejada els escenaris, molts de la Catalunya central, i sempre des de la mateixa il·lusió de poder fer cultura i expressar-se a partir de la música.
Voilà! és la casa de molts artistes bagencs com Sara Roy.
Tornar-hi sempre aporta un valor afegit al concert, i també ho va ser per a aquesta jove ex-Macedonia, que després de sortir de la banda juvenil de les fruites va participar en la formació Noah, que es va veure al concurs televisiu XFactor.
Aquest divendres va tenir el plaer de fer-se passar el fred al seu càlid Voilà!.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
|
El pivot Jordan Sakho, una de les promeses de futur més fermes de l' ICL Manresa continua la sèrie de tests realitzats per Regió7 a diversos jugadors de l'equip manresà per poder-los conèixer més a fons.
El pivot que està convençut del retorn de l'equip bagenc a la Lliga Endesa, ens explica quina és la seva cançó preferida i ens confessa quin és el motiu pel qual no porta tatuatges.
Mira el vídeo si vols descobrir més aspectes personals de Jordan Sakho com ara què acostuma a fer mentre escalfa o com es relaxa abans dels partits.
|
Projecte del Camp d'Esports construït per Joventut Republicana de Lleida el 1919 Foto: Pagès Editors
Foto: Viquipèdia / Xocolates Amatller
Postal de l'època que recull una imatge de la popular piscina del recinte esportiu lleidatà.
Imatge històrica del Camp d'Esports lleidatà.
Portada del llibre La tercera catedral, d'Òscar Sarramia.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La mostra de fotoperiodisme exhibeix més d'un centenar d'imatges fins al 27 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Tot just fa un parell de setmanes que se'n van anunciar els guanyadors i aquest cap de setmana el World Press Photo fa parada a Barcelona.
Concretament, la mostra de fotoperiodisme més important del món es podrà veure al Centre de Cultura Contemporània fins al 27 de maig.
D'aquesta manera, Barcelona es converteix en una de les primeres ciutats del món a exhibir l'exposició i en una de les poques a presentar els premis guanyadors del concurs de narrativa digital.
Amb el lema 'Veure i entendre', l'exposició mostra treballs majoritàriament inèdits i ofereix la possibilitat d'accedir a històries sense manipulacions, enriquint els diferents punts de vista sobre l'actualitat.
El World Press Photo és una de les exposicions internacionals de fotoperiodisme més grans i prestigioses, i a Barcelona mostra centenars d'imatges.
La més destacada és la guanyadora del concurs d'enguany, feta pel fotògraf Ronaldo Schemit a Veneçuela durant les protestes contra Nicolás Maduro el març del 2017.
Hi apareix un jove manifestant, José Víctor Salazar Balza, corrent amb el cos en flames.
El noi, que va sobreviure però té cremades de primer i segon grau, se li va encendre el cos a causa de l'explosió del dipòsit de combustible d'una moto.
A més de la fotografia de l'any, el World Press Photo també mostra les altres cinc imatges nominades i les premiades en vuit categories.
Comptant-hi els primers i segons premis de les categories i les sèries, la mostra aplega en total mig centenar de les fotografies més rellevants de l'any 2017.
Entre els temes més recurrents, destaquen la presa de la ciutat iraquiana de Mossul, les joves segrestades a Nigèria per Boko Haram, el genocidi rohingya de Myanmar i els atemptats de Londres.
Pel que fa a les categories, en la de temes contemporanis destaca una instantània de Jesco Denzel que tracta sobre la superpoblació de la ciutat nigeriana de Lagos i les nefastes conseqüències que té per al medi ambient.
La guanyadora de notícies generals és una fotografia d'Ivor Prickett sobre la batalla de Mossul, i el premi a notícies d'última hora és una imatge presa a Las Vegas pocs minuts després del tiroteig al festival Route 91.
Carla Kogelman va obtenir el primer premi de projectes fotogràfics a llarg termini amb una sèrie que explica la vida quotidiana dels infants de Waldviertel, una zona muntanyosa i aïllada d'Àustria.
Una de les imatges més impactants és la guanyadora de la categoria de medi ambient, que mostra el trasllat d'un rinoceront de Sud-àfrica a Botswana per a ser alliberat.
En la categoria d'esports, la imatge guanyadora és obra d'Oliver Scarff, una fotografia en blanc i negre del Royal Shrovetide Football Match, un esport tradicional britànic que es practica des de l'Edat Mitjana.
Finalment, el primer premi de la categoria de retrats explica la història de dues joves kosovars estableres a Suècia que són víctimes d'una misteriosa malaltia anomenada síndrome de la resignació.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
Vés al contingut (premeu Retorn)
Criteris específics de seguretat TIC i protecció de dades personals en el treball en remot vMarç2020c.pdf
|
Una imatge del local cedit per fer el DNI i passaports
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) ha cedit gratuïtament durant 15 anys un local municipal a la Policia Nacional perquè es puguin expedir el Document Nacional d'Identitat (DNI) i els passaports.
El consistori es farà càrrec de les obres d'adequació del local, situat als números 109-117 de l'avinguda Ronda de Mar.
El pressupost per aquestes millores és de 140.000 euros, segons ha indicat un mitjà local.
El conveni entre el consistori vilafranquí i el ministeri d'Interior ha estat contestat des de la CUP.
L'assemblea local d'aquesta formació ha emès un comunicat on ha assenyalat que aquesta entesa "consolida i cedeix espais a qui ens nega la llibertat i ens reprimeix com a poble i, en canvi, facilita la nostra identificació com a «nacionales españoles» (com va succeir amb la cadena humana en el seu tram al País Valencià)".
La formació ha reclamat "al govern municipal de CIU-PSC que trenqui de manera immediata i unilateral l'esmentat conveni i es dediqui a treballar veritablement per l'alliberament del nostre poble".
"En cas contrari, entendrem que el govern municipal col·labora amb l'espanyolització del poble català i que qualsevol proclama, manifest, moció o acte institucional en favor de la independència per part del govern de CIU serà pura hipocresia", han afegit.
En aquest cas convergents i socialistes es comportan com els colaboracionistes i indignes de la guerra del 1714 retratats per Sanchez Piñol a la novela Victus.Passan els anys però els indignes es quedan i n'hi han a cabassos, els espanyols culpables però els catalans mes.
M'imagino que enviaran la factura de les despeses a madriz?
cool, ja tenim un lloc per iniciar la reconquesta:)
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que t'has contagiat o que ets un contacte
Hi ha un grotesc anacronisme en la imatge dels encaputxats proclamant la treva.
No són herois justiciers: són fantasmes.
I encara més quan aixequen el puny i ens amenacen amb el socialisme real.
Tanmateix, m'assalta el record del meu desconcert quan vaig veure, per primer cop, persones molt significades de la lluita per la democràcia i per Catalunya agafant una pancarta contra el terrorisme.
Era l'any 1978 i els que portaven el drap ja eren representants consagrats en les primeres eleccions (les del juny del 1977).
La consigna que brandaven lligava la crítica a la Constitució, aleshores en procés de fabricació, amb el terrorisme: era un gir excessiu.
Aquell gir deixava fora del sistema, i d'això es tractava, l'esquerra no parlamentària i l'independentisme radical, tot allò que el 15 de juny havia estat empès extramurs de la dignitat democràtica.
Els grans partits consolidaven el sistema: un bipartidisme sòlid i espanyol (Catalunya i Euskadi quedarien fora de l'esquema per miracle) i una desmobilització general perquè la gent s'acontentés a votar cada quatre anys.
La política la fan els polítics, van establir.
Això és el que deia aquella pancarta del 1978.
Moralment refractaris a la violència com érem els jovenets radicals, ens va semblar un oblit massa dur de tot el que la lluita antifranquista havia abraçat.
Però és que la Constitució del 78 es va construir amb carreus de desmemòria, i no només per afavorir els que tenien les mans tacades de dictadura.
Ho tinc molt present perquè estic treballant sobre la memòria, tan poc explicada, d'aquells anys de Transició.
Transició en el sentit exacte de la paraula: com es passa d'un estat de consciència a un altre estat de consciència.
Aquell procés condueix fins a la llei de partits, flagrant anomalia democràtica.
La qualitat d'una democràcia es mesura per la quantitat de coses que hi caben, i com més estreta l'embocadura, pitjor.
Aquesta llei és un pacte entre els dos eixos d'aquell bipartidisme d'estat que deia, amb l'aquiescència de CiU, i ha deixat fora del joc democràtic un percentatge enorme de la societat basca.
És cert que ha estat útil per escanyar ETA fins a acular-la contra la paret, però la insídia contra una figura avui aprofitable com Arnaldo Otegui o la barrera profilàctica alçada contra les candidatures abertzales són molt qüestionables; hi ha moments per cada cosa.
La resposta del ministre a l'últim comunicat d'ETA, un comunicat plausible per començar alguna cosa, entra de ple en la lògica espanyola de vèncer per no poder convèncer.
Espanya vol derrotar, vol el peu a sobre.
De passada, la llei de partits ha permès "normalitzar" Euskadi, així ho diu l'actual lehendakari: tot s'aprofita.
Negociar és una paraula dura, però de vegades les paraules dures són necessàries.
Negociar no vol dir seure a taula en qualitat d'iguals: qui porta sang a les mans està en una altra galàxia moral, això està entès.
La mani de l'altre dia donava la mesura del país abertzale, que no és gens petit, i posava sobre la taula el tema dels presos.
La terrible paradoxa del terrorisme és que, al final, acaba negociant l'estatus d'uns presos que no haurien existit sense terrorisme.
És obvi que cap societat democràtica no accepta una negociació en termes estrictament polítics per acabar amb el terrorisme, perquè la política té els seus canals pacífics per fer-se.
Però també és obvi que la societat basca, com la catalana, té plantejat el tema de la independència i que amb silenci i mirant cap a una altra banda no desapareixerà.
S'ha de parlar de presos i, en un altre àmbit, d'independència.
Queda un tema profundament espanyol, també: el paper de les víctimes.
Una única víctima són massa víctimes, imaginem com pesen quan n'hi ha centenars.
Ara bé: hi ha un requeriment previ, i és que les víctimes accedeixin a fer del dolor un afer privat.
A Espanya les víctimes són un agent polític i no semblen disposades a deixar de ser-ho.
Reclamen que ETA demani perdó -aquí ningú ha demanat mai perdó per res- i jo diria que és a l'inrevés: són les víctimes les que tenen el perdó a les mans, sense que calgui demanar-lo, perquè són les víctimes les que saben el preu duríssim, brutal, inútil, que els ha tocat de pagar.
Ara fa cent anys vam tenir la Setmana Tràgica, revolta popular desnortada que els polítics van ser incapaços de canalitzar o avortar i que va fer autèntica por als burgesos.
Esglésies cremades, capellans caçats a trets, barricades i balls macabres amb l'esquelet de les monges, podeu comptar.
Va venir l'exèrcit i van acabar pagant justos per pecadors.
Doncs Joan Maragall va escriure el cèlebre article demanant als catalans que desfilessin per impedir, tot reclamant perdó, els ajusticiaments de Montjuïc.
I acabava dient que seria una bona cosa que comencessin els més ofesos.
Per sort, ETA no té cap més sortida que plegar, però seria bo que li ho posessin fàcil els més ofesos, sigui Espanya, siguin les víctimes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Un grup de 15 experts és enviat a estudiar una regió en la qual 15 anys enrere va tenir lloc un fenomen sobrenatural que va desequilibrar l'espai, generant estranyes alteracions en la matèria, les lleis físiques, sonores, de gravetat i de comportament dels humans.
15 anys després els analistes segueixen descobrint falles, fenòmens desconcertants que nos els hi permeten entendre amb certesa els perills de lo que allí succeeix.
Lucrecia Martel va dirigir durant el mes de Juny de 2019 una trobada de creació en la qual va assessorar a 45 cineastes, de 18 nacionalitats, en la realització d'una obra col·lectiva inspirada en la novel·la russa "Pícnic extraterrestre" dels germans Strugatski
Registra't al butlletí i les alertes per estar informat de les nostres activitats.
|
La CUP Capgirem Barcelona s'ha plantat aquest dimarts al matí al davant de l'empresa Clece, "de Florentino Pérez", per denunciar "la situació de precarietat en què es troben els serveis públics de Barcelona".
La regidora Maria Rovira ha posat d'exemple el servei d'atenció domiciliària, gestionat per aquesta empresa, "que genera beneficis milionaris", mentre "les seves treballadores estan en condicions de misèria".
Els cupaires proposen com a solució la municipalització d'aquests "serveis públics" externalitzats.
"Així podríem garantir les condicions de les treballadores perquè a l'Ajuntament, gràcies a les lluites sindicals, hi ha convenis que garanteixen vides dignes".
Rovira ha assenyalat que, del 28 % de ciutadans en risc de pobresa a Barcelona, "el 55 % són dones".
Això, ha dit, evidencia que "a Barcelona la pobresa té rostre de dona migrada".
Fins i tot dins l'Ajuntament, ha denunciat, "hi ha una bretxa salarial del 13 %", segons un estudi del consistori.
I això, ha afegit, "que no s'hi tenen en compte les 15.000 persones que treballen en serveis que són de titularitat municipal però que estan gestionats per empreses privades".
Ha posat diversos exemples d'aquests serveis en què, ha dit, "la majoria de treballadores són dones".
Ha parlat del Servei d'Atenció Domiciliària, del 010, de les educadores de carrer, del Servei de Teleassistència i del Servei d'Atenció al Sensellarisme.
Rovira també ha posat l'accent en l'envelliment de la població, fet que fa encara més necessària que els serveis públics d'atenció a les persones siguin de qualitat.
Ha recordat que el 21,4 % de la població de Barcelona té més de 65 anys i que dues de cada tres persones de més 80 anys són dones.
El 18 % de les persones grans de Barcelona, ha subratllat, viuen sota el llindar de la pobresa.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
D ies després que la ciutadania anés a les urnes, sembla que PSOE i Podemos han après la lliçó d'abril i s'han emprès unes negociacions discretes a partir de l'acord que van presentar Pablo Iglesias i Pedro Sánchez el dimarts 12 de novembre.
No obstant això, davant aquest escenari de certa tranquil·litat i normalitat i –per a moltes– també il·lusionador i esperançador, més enllà del soroll previst i generat per la dreta política i mediàtica: «arriben els rojos» i l'omnipresent Aznar, des del PSOE «vintage», o sigui, Ibarra, Felipe, Guerra i companyia, s'està generant tanta pressió o més que des de la bancada de la dreta.
Cal ser una mica «barrut» per sortir així aquests dies quan en paral·lel hem conegut la sentència dels ERO d'Andalusia.
A quin pedestal per sobre de la realitat creuen trobar-se?
Em vull convèncer que el PSOE «tribunero» no enderrocarà el «nou» Sánchez que per fi ha fet el gir a l'esquerra que les mateixes bases socialistes demanaven.
En Comú Podem, que ens pregunta a la militància sobre l'acceptació de l'acord, ha deixat clar que no formarà part de cap enrenou mediàtic que pugui ser contradictori amb la responsabilitat que tenim al davant i sobre la qual tanta gent ha dipositat la seva esperança.
Seria bo que aquest fos l'esperit que regnés en les properes setmanes, i cal esperar-ho també de les forces independentistes i la seva militància –que en el cas d'ERC també està sent consultada–, amb molts motius per sentir-se properes a aquests acord vist les expectatives i l'esperança que aquest Govern ha provocat en la majoria dels catalans i les catalanes.
I és que més enllà del soroll mediàtic i les reclamacions concretes i legítimes de cada formació política, l'actual Congrés dibuixa una realitat tossuda: Espanya no podrà governar-se si no és des del diàleg i des del reconeixement de les realitats nacionals i territorials.
Que aquest és «el terreny de joc» i no un altre, ho mostra de forma diàfana l'enquesta del CEO feta per primera vegada a tot Espanya preguntant sobre la situació a Catalunya, on es pot concloure que «més mà dura» per part del Govern espanyol contra Catalunya és una opció minoritària des d'Espanya i que l'unilateralisme al seu torn és minoritari a Catalunya, mentre que l'aposta pel diàleg és majoritària a Catalunya i a Espanya.
Per això, enmig de tanta pressió cal enviar un missatge d'optimisme, responsabilitat i compromís davant l'oportunitat històrica que tenim aquestes setmanes al davant, perquè un acord progressista de Govern a l'Estat és una necessitat.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.
|
És del tot lògic lamentar la mort d'algú que has apreciat i amb qui has compartit moments de la teva vida.
I més normal, humà diria, l'acompanyament dels seus.
Però això és compatible amb ser crític amb el balanç de les seves accions durant els anys.
És més, crec que, coneixent el personatge, puc dir que no li plaïa que l'ensabonessin.
Alfredo Pérez Rubalcaba, més conegut per simplement Rubalcaba, ha fet tots els papers de l'auca en el PSOE i en les institucions de l'Estat.
Del felipisme al zapaterisme, Rubalcaba ha fet de calderer, soldat, sastre i espia, parafrasejant el títol de John le Carré.
Sempre amb una idea clara: la màquina de l'Estat ha de funcionar i sempre sota una òptica purament jacobina.
Algú ha dit alguna vegada que Rubalcaba tenia set de poder, que aquesta ànsia per assolir-lo era el carburant del seu motor vital.
D'unes idees inicials progressistes prou sòlides però que al final, com molts d'altres correligionaris seus, la seva taleia ja no fou el socialisme i la justícia social sinó l'enfortiment de l'estat espanyol.
Darrere el tarannà conciliador i tolerant hi havia una intel·ligència demolidora posada al servei dels interessos d'estat
En la reforma de l'Estatut de Catalunya Rubalcaba va ser clau per entendre les giragonses que aquell procés va dur.
Sense ell no s'entendria una estratègia tan intel·ligent, en la qual el PP es va endur tot el desgast a Catalunya de la retallada, a fe de Déu que els de Rajoy s'hi van posar bé, i el PSOE i Zapatero en van sortir il·lesos.
Bona part de les retallades i culs de sac per a les forces polítiques catalanes que s'obriren en la negociació portaven el seu segell.
Fins i tot algunes revoltes d'alts funcionaris espanyols contra algunes suposades cessions en la negociació tenien el seu segell.
Ell esperava pacientment que el PP, el diari El Mundo o l' ABC sacsegessin l'arbre i ell recollia les nous per a Zapatero i el PSOE.
Hàbil negociador, criat en la dura federació madrilenya del PSOE, aviat desenvolupà un olfacte únic per detectar les febleses i els punts crítics de l'adversari.
Era de bon tarannà, agradable, irònic i divertit en les formes.
Segurament l'únic punt de connexió amb els catalans era la ironia.
La ironia és un material escàs en la planúria castellana.
Agradable i dialogant, però difícilment mantenia la paraula si a ell li convenia.
Amb ell mor una manera educada de fer política, un gran orador que mai va tenir un insult pels seus adversaris.
Darrere aquest tarannà a priori conciliador i tolerant hi havia una intel·ligència demolidora posada al servei dels interessos d'estat.
I això, com bé sabem, sovint, per no dir sempre, topa amb els interessos de la societat catalana.
Una anècdota que il·lustra la gosadia del personatge.
En plena discussió de la reforma de l'Estatut, va irrompre l'intent d'OPA de la companyia catalana Gas Natural a l'elèctrica Endesa.
Rubalcaba em va trucar, era un divendres a la tarda, i aprofitant el relaxament d'aquelles hores, em va intentar convèncer que l'èxit d'aquella operació havia d'anar a canvi de la reforma de l'Estatut. "
¡Joan, esto vale medio Estatuto! ", deia amb rotunditat.
La meva resposta fou sarcàstica. "
Després aparegué Manuel Pizarro brandint una Constitució per rebentar l'operació.
Quasi al mateix temps vingué la retallada de l'estatut català i anys més tard l'estocada final del Tribunal Constitucional.
Un èxit dels servidors de l'Estat.
|
El Club Handbol Pardinyes manté la trajectòria excel·lent com a local a la Lliga Catalana femenina d'handbol.
L'equip lleidatà està invicte a casa amb quatre partits guanyats i un d'empatat.
A més, suma quatre triomfs en els últims cinc partits de la competició domèstica: només ha perdut a la pista de l'OAR Gràcia Sabadell.
En el partit del cap de setmana que es va poder viure en directe a les televisions locals i en streaming a la plataforma XALA!, el Pardinyes es va imposar a l'Handbol Sant Vicenç B per 28 a 24 i amb 11 punts es troba en una zona còmoda de la màxima categoria catalana.
▶ El consolidava els avantatges a la 2a part i superava l' B (28-24), al partit de 🤾♀️ que vivíem a l' 👇 pic.twitter.com/24CuQcVwjf
El líder és l'Associació Lleidatana, amb 18 punts, tres més que la Roca, el Palautordera i el Granollers Atlètic i quatre més que l'OAR Gràcia.
Les roqueroles i les sabadellenques van empatar a 30 gols en aquesta onzena jornada del campionat.
|
Les noves tarifes de l'àrea verda i blava no començaran a aplicar-se fins, com a mínim, a l'abril.
Aquesta ordenança fiscal, aprovada en el ple municipal de gener, ja ha estat publicada al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), però ni els parquímetres ni les aplicacions mòbils de pagament estan preparats per cobrar aquests nous preus.
Segons ha pogut saber betevé, el procés d'adaptació del programari s'allargarà uns dos mesos.
Tot i que amb la publicació al BOP les noves tarifes han entrat legalment en vigor, caldrà esperar fins a la primavera perquè s'apliquin a la pràctica.
Els preus s'han fixat en funció de l' etiqueta ambiental dels vehicles i, per tant, el grau de contaminació de cada cotxe serà decisiu.
L'objectiu és premiar els vehicles més sostenibles i fiscalitzar els que ho són menys.
Quan el sistema estigui totalment adaptat, les màquines i les apps reconeixeran automàticament l'etiqueta del vehicle quan el conductor n'introdueixi la matrícula.
Els vehicles ECO no tindran cap pujada, mentre que la resta tindran increments d'entre 0,75 i 1,25 € l'hora en funció de si tenen etiqueta o no.
Una altra novetat és que tots els residents hauran de pagar 0,20 € al dia per aparcar a l'àrea verda de dilluns a divendres (52 € l'any) i també s'haurà de pagar el mes d'agost.
Fins ara, els que no tenien multes en l'últim any tenien la quota bonificada.
Per al 2020, els que ja hagin demanat la bonificació anual no hauran de pagar.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
ERC i CDC arrasen a la demarcació i es reparteixen els dos primers llocs en un 83% de pobles
ERC venç a 5 comarques i 129 municipis; CDC, al Ripollès i 76 localitats, i En Comú, a la Selva i 10 poblacions
La plataforma Salvem l'Empordà de Purins ho veu com una victòria de la mobilització dels veïns de Calabuig
Vinuesa presenta avui un film sobre la immigració a partir de cançons de bressol de diferents cultures
El centre saltenc descobreix la fotografia abstracta de Comalat i les intuïcions d'Amagat
La mostra es consolida en aquesta quarta edició, que introdueix la I Tarda del Dibuix i la Pintura per als petits
També se li prohibeix acostar-se a menys de 300 metres de la denunciant, que exercia la prostitució a l'N-II
Ha d'indemnitzar la noia amb 10.000 euros
Aquest mes de març han posat en marxa 28 tallers de memòria i 13 tallers de gimnàs arreu de la comarca de l'Alt Empordà.
Aquestes activitats, promogudes i impartides per professionals de l'àrea de...
Els rastres ibèrics del Mas Castellar tenen una gran vàlua científica
Afronta deu anys de presó per haver agredit sexualment una noia que exercia la prostitució
L'acusat diu que no s'explica el motiu de la denúncia
Els fets es van registrar el febrer del 2015
|
Obra: Cant a la terra Autor: Català i Vidal, Antoni
|
La Generalitat ha impulsat la campanya de sensibilització 'Malamente' per prevenir les violències masclistes i sexuals entre els joves, centrant-se en violències quotidianes que estan "normalitzades" i que no s'identifiquen com a tals, tant dins de la parella com en espais d'oci, i que es difondrà en mitjans de comunicació i xarxes socials aquest estiu.
Ho ha explicat en roda de premsa aquest dimarts el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, que ha dit que volen interpel·lar els joves com a agents de canvi davant el fet que "es declaren més feministes", però es continuen perpetuant violències masclistes i n'apareixen noves formes, com per exemple compartir imatges sexuals sense permís.
La campanya, que es posarà en marxa aquest divendres, vol fer treball preventiu "en el moment de més oci nocturn de tot l'any", i fonts del departament han explicat a Europa Press que Rosalía ha autoritzat l'ús del seu èxit com a lema en aquesta acció, les imatges i tipografies de la qual recorden als videoclips de la cantant de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona).
"No només volem empoderar les dones, sinó també que els nois i els homes siguin conscients del seu paper i de les seves responsabilitats per acció o per omissió", per ser conscients que no és vàlida cap actitud sexista, amb la finalitat d'aconseguir implicar tothom contra aquestes violències i apel·lant les persones com a part de la comunitat, ha reflexionat el conseller.
La secretària d'Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat, Georgina Oliva, ha explicat que han buscat centrar-se en joves de 15 a 25 anys i fugir d'un llenguatge institucional per acostar-se a aquest segment de la població.
S'emmarca en un pla d'acció de la Conselleria que compta amb 1,5 milions d'euros i inclourà formació a professionals de joventut, oci educatiu i de protecció; ajudes a projectes d'entitats, i tallers de sensibilització: "Poder fer educació amb valors d'igualtat, creiem que és una peça clau per a l'eradicació de les violències cap a les dones".
Atura les violències sexuals', diu l'anunci, que mostra cinc escenes i fa al·lusió a formes de violència com lligar de manera agressiva i insistent, fer servir les drogues per excusar una agressió, opinar sobre els cossos de les dones i compartir contingut sexual, cosa que qualifica de 'malamente'.
L'anunci s'emmarca en aquest pla d'acció del departament per prevenir, detectar i atendre les violències masclistes, centrant-se en joves i adolescents, i es completarà amb treball en centres educatius i acompanyament a Ajuntaments i consells comarcals per elaborar protocols en espais d'oci nocturn.
També preparen una 'app' per a la protecció de les adolescents i les joves, que presentaran pròximament, i una altra campanya "adreçada al col·lectiu masculí per fomentar la deconstrucció del masclisme, dels rols que els joves i els homes senten impostos i que són la llavor per donar motiu a actituds masclistes".
Paral·lelament, preveuen destinar 60.000 euros a investigar les violències masclistes en adolescents, i una línia de subvencions a entitats per incorporar les violències masclistes dins dels seus protocols per valor de 500.000 euros, han explicat en una presentació a la qual han assistit la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Núria Balada, i el director de l'Agència Catalana de la Joventut (ACJ), Cesc Poch.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El Barcelona ha oficialitzat aquest divendres el retorn de l'exporter Víctor Valdés, que ha signat un contracte fins al juny del 2020 per entrenar el Juvenil A.
El que va ser porter del primer equip blaugrana entre el 2002 i el 2014 va segellar l'acord a les oficines del club acompanyat pel directiu Silvio Elías, així com José Mari Bakero i Guillermo Amor, responsables de futbol formatiu.
En l'última temporada, Valdés ha exercit d'entrenador del Juvenil A de l'ED Moratalaz, club amb el qual ha conquerit el títol de la categoria Autonòmica de la Comunitat de Madrid.
Considerat, juntament amb Antonio Ramallets, com el gran porter de la història del FC Barcelona, Víctor Valdés va jugar un total de 539 partits oficials defensant la samarreta blaugrana, en els quals va rebre 442 gols.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
|
Internet, la condemnada xarxa, que ens ha canviat la vida (i ho seguirà fent); que tot ho veu i tot ho sap; que tot ho troba (Google, el Gran Germà) i tot ho explica.
Internet, que té un inventor, Tim Berners-Lees (paridor de la web) i un pare, Vinton G. Cerf (i això no ho té tothom).
Res no és tan magnífic ni màgic com la xarxa: enlloc més es poden comprar tantes coses; ni visitar tants indrets; ni llegir tants diaris de franc, ni reservar-hi tants vols d'avió i nits d'hotels.
És tan (perdó) collonuda, que la podem dur a la butxaca i la podem obrir sempre que ens ve de gust (o gairebé sempre, amb el permís de la cobertura).
Un parell de «clics» i... patapam!
Ja tenim allò que buscàvem, abracadabra!
Internet és el que Eldorado representava per als conqueridos espanyols d'Amèrica (una font de diners, un paradís, un tresor); és el Shangri-la de l'Himàlia (que un dia va imaginar i va descriure James Hilton a Els horitzons perduts) de la realitat virtual; és la bomba.
A la xarxa, la imaginació no coneix límits.
I un fake, hom hi pot ser un fake (un frau, un venedor de fum).
Servidor n'és, de fake, a la web, molt a pesar meu (i els demano disculpes per fer servir la primera persona del singular, reservat per a les grans plomes i no pas per aprenents de lletra, però en aquest cas resulta peremptori).
Segons la Internet Movie Database (Imdb), el directori de les estrelles i dels aspirants a famosos, sóc «un actor, conegut (!) per Murieron por encima de sus posibilidades», la pel·lícula menys assenyada de l'arrauxat Isaki Lacuesta.
Ja puc actualitzar el perfil de Linkedin i ja em puc buscar un agent.
Càmeres, aquí em teniu: a internet.
I tot gràcies a l'aparició fugaç en el manicomi fictici (o potser no ho era tant) on em va tancar l'Isaki una estona.
|
Mudar-se a un nou pis o casa implica passar revista de quines coses no funcionen correctament o necessiten una millora.
L'objectiu és entrar viure amb la feina feta i gaudir al màxim de la teva nova llar.
A les notícies immobiliàries d' Api.cat t'expliquem quines són les 5 reparacions que, probablement, hauràs de fer.
No saps quantes persones han passat per aquest habitatge i poden tenir les claus de la teva nova casa, sobretot si es tracta d'un habitatge de lloguer.
No té per què passar gres, però és una mesura de seguretat raonable i que et farà viure més tranquil/a.
És molt fàcil tacar o ratllar les parets, encara que et consideris un inquilí acurat i molt net.
És un desperfecte menor que fins i tot la Llei d'Arrendaments Urbans considera conseqüència de l'ús habitual de l'habitatge.
Per això, si entres a un nou pis de lloguer o t'has comprat un pis de segona mà, és probable que hagis de pintar les parets.
Aprofita per fer-ho abans de la mudança, així t'estalviaràs haver de retirar els mobles.
Mai com abans de la mudança tindràs la casa tan buida, que podràs netejar aquells racons als quals, es fa més difícil accedir quan tens tots els mobles posats.
Aprofita i posa a punt la teva nova casa de lloguer a Barcelona!
En tot habitatge, gairebé sempre hi ha alguna aixeta que no funciona bé, que perd aigua, que està fluixa o massa vella.
Per no parlar de la calç incrustada en la carxofa de la dutxa...
Revisa totes les aixetes perquè és probable que hagis de canviar-ne o reparar-ne alguna.
Quan et mudes i comences a col·locar les teves coses a la nova llar és quan t'adones que hi ha un calaix que no tanca bé, una balda de l'armari trencada o una barra fluixa.
Revisa quins sistemes d'emmagatzematge hi ha (si n'hi ha) i en quin estat de conservació estan.
I si el pis està buit, durant els primers dies ja podràs analitzar quines necessitats tens quant a l'espai d'emmagatzematge.
Descobreix el teu nou habitatge a peu de platja a prop de Barcelona
Busques una planta baixa exterior amb bona il·luminació?
Venda de pisos lluminosos a la ciutat de Sabadell
|
Unes setanta botigues del Centre Eix Comercial de Girona, se sumen avui a la campanya de descomptes del Black Friday i, dilluns del Cyber Monday.
Els descomptes arribaran fins al 60% en alguns casos.
Aquesta associació de botiguers preveu un increment de les vendes de l ́ordre d ́un 3% respecte a l ́any passat.
|
Una petita entrevista de Pau Donés durant la sessió de fotos.
Pau Donés Cirera (1966) és un coet en el moment de la ignició.
Viu el moment: perquè és el moment.
Abans de l'entrevista, hi va haver diverses converses per telèfon i després de la trobada, 'e-mails' aclaridors.
En cap d'aquests contactes va quedar espai per a l'abatiment.
Preocupat per semblar desagraït en algun passatge dels que a continuació es transcriuen, va voler aclarir: "De la vida que m'ha tocat viure no em puc queixar de gairebé res.
La música que ambienta –o que sosté– l'entrevista és la dels concerts que prepara per al 20 i el 22 de desembre a la sala Luz de Gas.
És la seva forma d'afrontar el càncer: sent útil, perquè els beneficis es dedicaran a l'estudi de l'oncogèn BRAF, del qual l'artista és portador.
La malaltia li va impedir seguir amb la gira, així que ha publicat l'àlbum en directe 'Tour americano 14-15' per als necessitats de xarop.
El Pau, que viu en els freds de la Vall d'Aran, va compartir la seva visita a Barcelona –la vigília d'una sessió de quimioteràpia– amb l'oncòloga Elena Élez, de l' Hospital Universitari Vall d'Hebron.
Després els van acompanyar altres metges que han participat en el seu cas: Joan Dot, digestòleg endoscopista; Luis Miguel Jiménez, cirurgià colorectal; Ramón Charco, cirurgià hepàtic, i Xavier Serres, radiòleg.
El Pau està acostumat a treballar en grup, i és el grup –un comitè multidisciplinari– el que el salvarà.
Demà se sotmet a la tercera químio.
Pau: És fàcil d'explicar: una menys.
"Hi ha una conversa boníssima amb Lamari, de Chambao.
Va tenir el càncer i just va explotar el 'Pokito a poko', que va ser el seu superèxit.
Em va trucar: "¡Què, Pau, benvingut al club dels crancs!"
De moment estic amb una medicació i segons vagin les coses la retocaran.
Una de les coses bones és que les químios són a la carta.
Hi ha una conversa boníssima amb Lamari, de Chambao.
Em va trucar: "¡Què, Pau, benvingut al club dels crancs! [imita l'accent andalús de Lamari].
"Tu pensa, estimat, que quan et posen la medicació és com si t'entrés un raig de llum al cos, un raig de vida".
P: És una forma salada de dir-ho.
Doctora, ¿ho diuen els pacients?
Elena: Els malalts acostumen a evitar les paraules explícites relacionades amb el càncer.
Quan ho vaig sentir relacionat amb això em va semblar graciós.
Doctora Elena Élez: "És saludable que els malalts parlin obertament.
E: El que és saludable és que els malalts parlin obertament.
Afortunadament, han canviat molt els tractaments, el diagnòstic, les tècniques quirúrgiques.
Això fa que hagi millorat molt el pronòstic de la malaltia.
Tornem a una cosa anterior: la gent no diu 'càncer', diu la 'malaltia'.
He passat de no tenir càncer a tenir-ne.
P: Fa 100 anys: tenies la grip, estaves mort.
Els metges fan molts avenços, descobreixen moltes coses, però, en la consciència popular, el càncer és la lepra.
Si preguntes a algú: "¿El càncer és contagiós?".
És la percepció que tinc quan vaig a buscar el pa o al mercat a comprar tomàquets: "Oh, té càncer".
Hi ha una amenaça de mort, que passarà o no.
L'interlocutor vol ser solidari, però no sap com preguntar.
P: Això és correcte des del punt de vista de qui t'ho diu, però des del punt de vista de qui ho té...
E: Hi ha una gran diferència amb la gent jove.
Als pacients d'edat més avançada els fa més vergonya usar aquestes paraules.
La gent jove té accés a internet.
¿Accedir a internet és recomanable?
Bones pàgines: de la societat europea d'oncologia, l'espanyola o l'americana.
Malament la falta d'informació, malament l'excés.
Per a la informació s'ha de recórrer a la figura de l'oncòleg, el cirurgià o el metge responsable de cada pacient.
O, si volen saber més, demanar una font d'informació fiable.
A més de vostè i de senyoria, al parlar de la malaltia, ¿com s'ha de fer?
P: Visc en una comunitat molt petita, en què hi ha gent que em saluda i gent que no.
L'aproximació és difícil, fins i tot per als meus amics.
Passa el mateix que quan vaig passar de ser "el Pau que toca la guitarra" al de Jarabe de Palo amb 'La Flaca'.
Una vegada vaig telefonar a un amic: "¿Què passa que no em truques?".
Amb això passa una cosa semblant, amb l'agreujant que et pots morir.
Ells no saben si et moriràs o no o què et passa.
Intento donar una sensació de normalitat, tampoc fingir.
¿Se'n recorda de quan sortíem un dissabte a la nit a l'Up&Down?
Doncs així estic avui tres o quatre dies.
En 24 dies em van fer dues operacions.
Em van treure mig còlon [24 d'agost] i mig fetge [18 de setembre].
¿Com estava l'endemà de la segona operació?
Va venir el meu pare a veure'm.
Quan li van donar la notícia...
P: Venia d'una gira potent pels EUA, Sud-amèrica i Europa.
Venint de Sud-amèrica, al menjar o al beure em feia una mica de mal la boca de l'estómac.
"Una tènia o alguna altra cosa", vaig pensar.
M'estic acostant als 50 i vaig dir: "Vaig a l'hospital a veure què passa".
Vaig anar a l'hospital de Viella.
Van demanar anàlisi d'orina, sang i excrements.
La doctora Pàmies, la meva metge de capçalera, em va dir que m'havien trobat una mica d'anèmia i micropèrdues de sang als excrements i que m'havien de fer una colonoscòpia.
A l'hospital de Viella pugen metges de Barcelona.
Amb la conya de Jarabe hi havia un cert ambient.
Em van sedar i quan em vaig despertar vaig veure la cara de Joan Dot.
Hi ha alguna cosa que no està bé...".
E: Fins que no tens la confirmació, és compromès.
S'ha de tenir cautela perquè el diagnòstic té molt impacte.
Es fa un diagnòstic de presumpció.
Des d'aquest moment fins que em van operar va passar una setmana.
Es va posar en marxa el mecanisme.
P: Vaig perdre la meva mare als 16 anys, i el càncer, al costat d'això, és un refredat.
P: Va morir en tràgiques circumstàncies.
P: Setze anys, podia anar a la discoteca, podia portar moto...
Era el gran dels [quatre] germans.
"Potser arriba el moment en què t'hauràs de fer càrrec dels teus germans...".
És un ensenyament de la vida i la mort.
¿És l'ensenyament més bèstia, el que més l'ha marcat?
P: En una setmana vaig perdre la tonteria dels 16 anys.
Vaig fer el que vaig poder a casa amb el meu pare.
Si les coses m'han anat com m'han anat en la vida, ha sigut per això.
E: El diagnòstic i el tractament van ser molt ràpids, però no perquè es tractés de Pau Donés.
A l'hospital hi ha un circuit ràpid accessible per a tots els pacients amb possible diagnòstic de càncer.
Van fer una anàlisi del sistema limfàtic i van agafar 20 ganglis i n'hi havia un que estava malament.
Les cèl·lules canceroses es propaguen per dues vies: el sistema limfàtic i el sistema sanguini.
Amb un PET-Tac van localitzar un tumor d'un centímetre i mig al fetge.
A l'etiquetar el tumor van trobar cèl·lules amb un oncogèn anomenat BRAF, una de les especialitats de l'Elena.
E: El motiu pel qual les cèl·lules deixen de ser bones, passen a ser malignes i desenvolupen un tumor és perquè hi ha una alteració en els gens d'aquestes cèl·lules que fa que es comencin a replicar molt ràpid.
L' oncogèn BRAF està relacionat amb com els tumors de còlon es van multiplicant.
Hi ha un percentatge de pacients, entre el 5% i el 8%, que tenen tumors colorectals amb mutació de BRAF.
Tenir una mutació de BRAF fa que el tumor es comporti de manera diferent.
I que la cèl·lula es multipliqui de forma independent.
En aquests moments no hi ha cap medicament específic aprovat per al tractament d'aquest tipus de tumor tan concret.
E: El paper de la mutació d'aquest oncogèn està molt ben establert en un altre tipus de tumors, com el melanoma, i ja existeixen medicaments aprovats per al tractament d'aquest tipus de tumors concrets.
En el cas del càncer colorectal, necessitem conèixer millor el paper que juga aquesta alteració en el tumor i possibles opcions de tractament.
I aquesta és la investigació que estan fent.
E: Primer buscar l'oncogèn, buscar si està mutat o no.
De moment no es fa a tot arreu.
Ho fem al nostre centre des de fa tres anys.
Perquè hi ha estudis clínics que es poden oferir a malalts que tenen una mutació en aquest oncogèn i estan donant bons resultats.
I aquest home, que té aquesta excepcionalitat...
P: La meva vida està plena d'excepcionalitats, fins i tot en això....diu: "Vull ajudar".
P: El plantejament és un altre: jo tinc això i potser per una qüestió hereditària la meva filla ho pot tenir un dia.
E: Que sigui un oncogèn no vol dir que sigui hereditari.
Una altra cosa és que hi vulguis participar.
P: Jo el tinc, i si puc fer alguna cosa perquè la gent en el futur es pugui curar, la faig.
La persona que et pregunta com estàs, pensa: "Aquest tio és un mort vivent".
Des de la meva faceta més pública he volgut fer una acció.
Li vaig proposar muntar un concert i recaptar diners.
Seran pocs per a un estudi clínic...
Cap metge li ha dit que, físicament, no el pugui fer.
P: Miri, vaig amb una faixa [l'ensenya].
E: Nosaltres intentem que els pacients facin vida normal.
El que es trobi bé i vulgui treballar, endavant.
A la Vall d'Hebron programem quimioteràpies fins i tot en dissabte.
El malalt s'emporta la medicació a casa dos dies i després l'hi retirem, de manera que pugui seguir amb la seva vida quotidiana.
P: Demano explicacions, totes les que puc, gairebé me les donen abans que les demani.
Vull saber què em passa, i les seves conseqüències.
Vull fer la meva vida tan semblant com sigui possible a la que feia.
El comentari: "Has de lluitar contra el càncer".
¿M'he de barallar amb mi mateix?
Perquè és el meu cos. Des d'una òptica mundana, per a mi és una cosa que es diu BRAF, que genera una proteïna que fa que les cèl·lules es comencin a dividir i no parin.
Tinc el BRAF com un gos té una paparra: s'enganxa i un dia cau.
Està més prim: le han desaparegut les galtes.
Sempre he volgut tenir una cara de cartró.
¿Quan se'n va anar a viure a la Vall d'Aran?
P: Tenia dos objectius: ser músic i viure a la muntanya.
¿És la muntanya mítica de la seva infància?
La meva mare era de Barcelona, i el meu pare, de l'Alta Ribagorça, de la part d'Aragó.
La cultura que hem viscut i amb la qual hem crescut és de muntanya.
Cultura de clan en què la família és important.
Que encara que estiguis a matar amb el teu germà, si ho necessita, l'ajudes.
Un escenari de pagesia, que és el que feien els meus avis, que és el que fan els meus oncles.
Després hi ha dies de sol i d'ombra".
Després hi ha dies de sol i d'ombra.
I segur que no em moriré, perquè no vull deixar la cosa que més estimo al món (la meva filla) sola.
I aquest és el motiu principal que em fa estar atent, cuidar-me molt i intentar col·laborar.
¿Quin és el pronòstic de futur en un cas com el del Pau?
E: El percentatge de pacients amb aquest tipus de tumor és baix.
E: Li podria dir que el pronòstic d'aquest tipus de tumors fa 15 anys era de nou mesos.
Dic als malalts que les estadístiques hi són per trencar-les.
Els estudis clínics ens diuen que els pacients han de rebre tots els tractaments aprovats i correctament indicats en cada cas.
Hi ha malalts amb un pronòstic infaust fa uns anys i que ara tenen una supervivència de 40 mesos i fins i tot que es curen associant un tractament multidisciplinari que inclogui cirurgia.
S'ha de tenir cautela perquè se sap poc d'aquests tumors, tenen un curs una mica més agressiu que els càncers de còlon estàndards, sense mutació BRAF.
Ha passat amb altres tumors amb una alteració molecular que conferia pitjor pronòstic, i s'ha desenvolupat un tractament específic que ha canviat aquest pronòstic.
I és el que busquem per al càncer colorectal.
P: Li ha fet a la doctora una pregunta que li vaig fer jo i que no contestarà mai.
La resposta és la mateixa: si mirem l'estadística d'abans de la medicina molecular, cinc o sis anys.
Amb el que fan ara, cinc, sis anys o tota la vida.
Jarabe de Palo publica el seu primer disc en directe (CD/DVD).
Divuit cançons interpretades al Teatre Metropólitan de Mèxic DF el maig del 2014.
|
El diumege 13 de maig del 2007, damunt un escenari descomunal i mig amagat rere un voluminós faristol blanc, Gaspar Llamazares trenava una frase rere l'altra...
|
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
S'ha conclòs l'auditoria feta per l'administració al servei del corredor Igualada-Barcelona que dóna des dels seus inicis l'empresa Hispano Igualadina.
Amb els resultats, Ricard Font, secretari general d'Infraestructures i Mobilitat ha anunciat que es faran els tràmits per rescindir la concessió.
Els propers mesos seran els darrers en els que els usuaris anoiencs veuran l'estampa dels autobusos de l'Hispano Igualadina cobrint el trajecte entre Igualada i Barcelona i viceversa.
Una estampa que ha durat dècades i que ha estat sinònim de polèmica i, sovint, queixes per part dels viatgers.
Unes queixes que s'han amplificat els darrers anys i que portaven el matí d'aquest divendres al secretari d'Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font, a anunciar que el servei es rescindirà.
Acompanyat de l'alcalde d'Igualada Marc Castells i d'altres batlles del corredor, Font avançava que "el resultat de l'auditoria, que s'ha fet amb llums i taquígrafs, és que no es fan el 8% de les parades i que el 12% d'inspeccions no són favorables.
Hi ha canvis d'horari unilaterals...
Vista aquesta situació, amb 16 expedients greus.
Són causes per iniciar el procés de caducitat de la concessió entre Igualada i Barcelona".
Font exposava un seguit d'errors de la concessionària com "la manca d'informació, canvis d'horari unilaterals.
Admetem que hi ha canvis per situacions de la mobilitat general i en això ens comprometem des de la Generalitat a que es millori en aquests aspectes: fa anys que demanem que hi hagi un carril bus a la B-23 que ens faria estalviar almenys cinc minuts".
Dels 16 expedients greus, alguns estan a punt de ser definitius.
Així, Font "apunta que amb l'auditoria se'n deriven 6 ó 7 casos més.
Amb set faltes greus n'hi ha prou per iniciar l'expedient de caducitat.
El proper trimestre ho farem i l'empresa tindrà el dret a recórrer.
Una comissió de garanties ho validarà".
Malgrat la injecció de diners per part de la Generalitat els darrers anys amb la implantació del Bus Exprés, les deficiències i incompliments han continuat ininterrompudament.
Diverses organitzacions com la JERC han assenyalat constantment el mal funcionament del servei, unes queixes que s'han ampliat també quan l'Hispano ha assumit serveis com el de Manresa a Barcelona.
El malestar dels usuaris era visible i ja el 2016 es van obrir expedients a la companyia i se la va sancionar amb uns 20.000 euros.
Tant Ricard Font com Marc Castells explicaven davant els mitjans que "s'ha intentat de moltes maneres revertir el servei".
"Ha estat el primer en tenir Bus Exprés, hi hem posat recursos econòmics, hem donat la cara davant els usuaris... i serem curosos en el procediment administratiu, però un govern responsable ha d'actuar.
El procés trigarà 3 ó 4 mesos" aclaria Font.
Un cop es confirmi la caducitat, es farà la proposta d'un nou servei "amb el consens dels alcaldes de la zona".
El transport públic és absolutament necessari tal com està la qualitat de l'aire de les zones urbanes" concloïa.
És satisfactori que la Generalitat hagi intervingut.
Els usuaris i serveis com la han contribuït a que l'administració hi entrés.
Caldrà que l'operador s'expliqui, però hi ha més expedients greus dels que fan falta per retirar el servei".
La querella per l'incendi d'un autobús al Bruc, que volia posar l'Ajuntament igualadí, no es tirarà ara ja endavant.
Tampoc, afirmava el batlle igualadí, ha estat una de les incidències que ha estat decisiva en l'expedient.
Els retards, la manca d'informació i les inspeccions tècniques han cimentat la retirada del servei.
El màxim que fixa ara la Generalitat és de mig any fins que es resolgui l'expedient i es comenci la tramitació del nou servei.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat.
|
El quintet d'Osona (Barcelona) Oques Grasses ha llançat aquesta setmana el seu segon àlbum 'Digue-n'hi com vulguis' (Chesapik) ple de reggae, a més de pop i rock, i fruit d'una major cohesió al grup, que se sent "molt més compacte".
En una entrevista d'Europa Press, un dels seus components --Josep Montero-- ha explicat que després del primer àlbum 'Un dia no sé com', aquest segon seguirà ple de vivències pròpies de la banda: "expliquem coses que ens succeeixen i que ens fan sentir alegria".
Segons aquest, la seva desena de temes repassa la vida que porten els cinc membres de la banda, allò que els hi succeeix i com ho afronten, amb títols com 'Cantimplores', 'Coet', 'Finals blaus', 'Sexi' i 'Petxina Lliure'.
Tot i que el reggae és la seva màxima i Bob Marley el seu músic de culte, la banda se sent apassionada per una diversitat de sonoritats, amb grups alternatius com Bon Iver, The Cat Empire i Kenny Garrett Quintet.
La gira d'aquest àlbum és també més madura que la del primer --que va arribar als 70 concerts--, ja que el grup té més previsió del que vindrà, amb molts més concerts concretats que en la seva primerenca aventura: "Ara ja sabem què ens trobarem".
Passaran per Barcelona, Manresa, Mataró, Vic, Torelló, Tarragona, Rasquera, Girona i Les Borges Blanques com primeres dates.
Malgrat haver publicat disc el 2013 i el 2014, la banda frenarà una mica aquest ritme de llançaments, tot i que ja disposa de "tres o quatre" noves cançons per a la pròxima compilació.
"No tenim pensat enllaçar la gira amb el disc perquè volem assaborir una mica aquests dos àlbums", ha explicat el lletrista, que fixa un termini de, com a mínim, dos anys per al seu pròxim llançament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
(ACN) La cua al carrer no s'acabava aquest matí de diumenge als accessos del Palau de la Música per poder gaudir de la jornada de portes obertes de la institució.
Veïns de la ciutat i turistes han desbordat un any més l'edifici modernista, on aquest diumenge es podia accedir per només un euro, destinat al projecte social Clavé XXI, per la inclusió social de nens i joves a través del cant coral.
Un cant que també ha estat protagonista de la jornada amb tallers oberts al públic general i la oportunitat d'actuar a la Sala de Concerts.
Fins a les tres de la tarda, els visitants poden recórrer la sala Lluís Millet i la seva balconada, la Sala de Concerts, el Petit Palau i també el centre de documentació de l'Orfeó Català, entre altres racons.
La jornada de portes obertes al Palau de la Música és un esdeveniment obert a tota la ciutadania –que l'any passat va acollir 10.000 persones– per gaudir de les instal·lacions de l'edifici modernista Patrimoni de la Humanitat i de tallers de cant coral.
El preu, un simbòlic euro que es destinarà íntegrament a Clavé XXI, el Projecte Social del Palau de la Música Catalana que a partir de la pràctica coral té com a objectiu fomentar la inclusió social d'infants i joves.
Tal com s'ha fet els darrers anys amb gran èxit de convocatòria, s'hi ofereixen tallers de cant coral al públic general, en què els participants tenen l'oportunitat d'assajar diverses peces i posteriorment interpretar-les a la Sala de Concerts davant del públic assistent.
Enguany els tallers els han conduït Mariona Fernàndez i Alba Millán, directores de cors de Clavé XXI.
En aquesta jornada festiva, que s'allarga tot el matí de diumenge, els visitants poden accedir a la Sala de Concerts (platea i segon pis), escenari de grans concerts i esdeveniments; a la sala Lluís Millet, emblemàtica sala de descans situada a la planta principal, i a la seva balconada, que s'obrirà als assistents per gaudir del jardí de columnes, totes diferents i coronades per capitells de pedra amb motius florals, tret característic de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
També es pot visitar el Petit Palau, l'auditori situat a 11 metres de profunditat sota la plaça del Palau, on es projecta un audiovisual sobre Clavé XXI.
De la seva banda, la plaça s'ha convertit durant tot el matí en un espai musical gràcies a la col·laboració amb el Concurs Internacional de Música Maria Canals, que ha cedit un piano perquè tothom qui ho volgués el pogués tocar.
Finalment, el Centre de Documentació de l'Orfeó Català ofereix visites guiades a grups reduïts a les seves instal·lacions, situades a la cinquena planta del Palau i que custodia fons documentals que es remunten al segle XII.
D'altra banda, durant tot el dia s'ha celebrat el Concurs Fotogràfic de la Jornada "la Millor Foto" a través de Twitter i Instagram amb l'etiqueta.
De totes les imatges rebudes durant la jornada, es triarà la millor i el guanyador podrà gaudir d'un sopar per a dues persones al Cafè Palau, gentilesa de Balot Restauració.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Salut compareix d'urgència pel coronavirus
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
Busca proporcionar una informació actualitzada i de qualitat sobre els serveis de ciutat.
La informació que es difon per mitjà d'aquest web és la vigent en el moment de la publicació i s'actualitzarà amb la màxima celeritat possible.
L'actualització de la informació facilitada per tercers és responsabilitat de la persona o entitat proveïdora.
L'Ajuntament de Barcelona vetllarà perquè els proveïdors d'aquesta informació en garanteixin l'actualització i el respecte segons la normativa vigent.
L'Ajuntament de Barcelona persegueix que la informació que es difon compleixi els requisits d'accessibilitat, reusabilitat i qualitat previstos per la legislació vigent.
Permet accedir-hi amb independència de l'opció tecnològica dels usuaris i usuàries, particularment mitjançant les tecnologies basades en estàndards oberts.
Garanteix la seguretat i la protecció de les dades personals.
Per poder accedir a algun dels serveis del web que disposin de gestió o tràmit específic, els usuaris i les usuàries hauran d'aportar les dades personals imprescindibles per a la prestació del servei sol·licitat.
Aquestes dades de caràcter personal s'integren en les corresponents activitats de tractament de l'Ajuntament de Barcelona i seran tractades amb la finalitat específica de cada tractament de conformitat amb la regulació establerta pel Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell sobre protecció de dades de caràcter personal, les mesures de seguretat requerides per la normativa legal, especialment per l'Esquema Nacional de Seguretat, tot tenint en compte la tipologia de les dades i els riscos previsibles.
El registre d'activitats de tractament es troba a l'apartat " Protecció de dades " de la Seu electrònica.
La legitimació del tractament està basada de forma majoritària en el compliment d'una obligació legal, encara que també ho pot estar en el consentiment de la persona interessada i/o en la protecció dels interessos vitals o l'execució d'un contracte.
El termini de conservació de les dades dependrà d'allò especificat per a cada tractament de dades personals, per part de la legislació específica i dels criteris de minimització que se'n derivin.
Les dades recollides únicament seran objecte de cessió amb el consentiment previ de la persona interessada o d'acord amb allò previst a la legislació vigent.
L'Ajuntament de Barcelona garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal així com la implantació de les mesures, d'ordre tècnic i organitzatiu, que en garanteixin la seguretat d'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i la legislació vigent en matèria de protecció de dades.
Els ciutadans interessats (usuaris) podran exercir en tot moment els drets que garanteixen el control de les seves dades personals: drets d'accés, rectificació, supressió, oposició i limitació del tractament, previstos en la normativa vigent, enviant la sol·licitud via virtual, postal o presencial, tal i com s'explica a la Seu electrònica.
L'Ajuntament de Barcelona us informarà sobre les actuacions derivades de la vostra petició en el termini d'un mes.
Si es tracta de peticions especialment complexes, el termini es pot ampliar dos mesos més, fins a un màxim de tres mesos, prèvia notificació a la persona interessada de les causes que ho justifiquen.
El responsable dels tractaments efectuats és l'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, amb seu a la pl. Sant Jaume, 1, 08002, Barcelona.
El delegat de protecció de dades és la persona encarregada de vetllar perquè l'Ajuntament de Barcelona compleixi correctament la normativa de protecció de dades.
Hi podeu contactar adreçant un missatge electrònic mitjançant el següent formulari, o bé enviant un escrit al carrer de Tànger, 98, planta 12, 08018 Barcelona.
Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir continguts i serveis d'interès.
Permet i fomenta la reutilització de la informació difosa, amb els límits que aquest avís legal preveu i que la legislació vigent imposa.
L'Ajuntament de Barcelona permet reutilitzar totes les dades i informacions difoses per mitjà d'aquest web, sempre que no s'indiqui el contrari, amb les condicions següents:
No alterar el contingut de la informació.
No desnaturalitzar el sentit de la informació.
Esmentar la font de la informació.
No donar a entendre que l'Ajuntament patrocina o dóna suport a l'activitat en la qual es reutilitza la informació.
En tots els casos, la possibilitat de reutilitzar informació queda limitada per la necessària protecció d'altres drets, béns o interessos d'acord amb el que la legislació vigent estableix.
En particular, qualsevol acte de reutilització de la informació continguda en aquest web ha de garantir la protecció del règim de propietat intel·lectual i industrial i del règim de protecció de les dades personals.
En concret, la reutilització d'obres i prestacions protegides pel règim de propietat intel·lectual queda subjecta als termes de la llicència de propietat intel·lectual que s'hagi establert en cada cas (vegeu l'apartat "Propietat intel·lectual").
Queda prohibida la reutilització d'obres i prestacions de les quals s'hagi indicat la reserva dels drets de propietat intel·lectual.
Protegeix la propietat intel·lectual i industrial.
L'Ajuntament de Barcelona és el titular dels drets de propietat intel·lectual de les obres i prestacions que integren els seus webs, o bé en té l'autorització d'ús.
Això inclou el disseny gràfic i el programari, com també els textos, les imatges i els enregistraments que s'hi contenen.
La reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquestes obres i prestacions més enllà de les activitats directament autoritzades per la llei de propietat intel·lectual, requereix l'autorització del titular.
En cas que es mostrin continguts sotmesos a una llicència Creative Commons, aquests s'especifiquen en l'apartat "Condicions específiques d'aquest web".
Les marques, noms comercials i signes distintius que apareixen en els webs de l'Ajuntament poden estar protegits per règims de propietat industrial i pertanyen als titulars respectius.
En queda prohibit l'ús que no tingui l'autorització del titular o que no estigui emparat per la llei.
Si qualsevol ciutadà considera que aquest web o el seu contingut suposa la infracció d'algun dret de propietat intel·lectual o industrial, ha de notificar-ho a l'Ajuntament indicant el seu nom, la titularitat de drets (aportant la prova o l'acreditació corresponent) i l'objecte del dret suposadament infringit.
És present a diferents xarxes socials i plataformes.
L'Ajuntament és present a diferents xarxes socials i plataformes, com ara Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, Telegram, LinkedIn o Issuu.
Quan accediu a qualsevol d'aquestes o altres xarxes heu de tenir en compte que les condicions d'ús aplicables són les que cada plataforma té establertes, les quals no estan determinades per l'Ajuntament.
En el cas que es mostrin vídeos de YouTube s'estarà utilitzant l'API de serveis de YouTube, en la qual s'apliquen:
S'ajusta al marc legal en vigor en matèria de responsabilitat pels continguts.
L'Ajuntament assumeix, d'acord amb la legislació vigent, la responsabilitat pels continguts d'aquest web que hagin estat elaborats pel mateix Ajuntament.
Pel que fa als continguts subministrats per usuaris i tercers, hi són d'aplicació les exclusions de responsabilitat previstes als articles 13 a 17 de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.
En particular, pel que fa als continguts enllaçats, s'aplica l'exclusió de responsabilitat de l'article 17 de la llei esmentada.
L'Ajuntament no respon del mal ús que els usuaris puguin fer dels continguts del web.
Tampoc no es fa responsable de les dificultats d'accés que hi pugui haver per accedir al portal ni del mal funcionament d'aquest que sigui atribuïble a causes alienes a l'Ajuntament.
|
Juan Llarena Luna, l'avi del jutge, va ser un renovador de l'ensenyança i promotor de les Missions Pedagògiques republicanes
Tres germans seus, mestres a Catalunya, van ser represaliats i readmesos pel franquisme com ell
Per segon any consecutiu l'índex de criminalitat augmenta
Els Mossos han resolt un 80% dels casos i només en queden vuit, entre els quals l'assassinat del pantà de Susqueda
És propietària de Mas Llagostera, una masia rural del Penedès, premi al millor allotjament d'enoturisme de Catalunya el 2017 i pionera en l'aplicació de criteris de sostenibilitat.
El 17 de gener, Sant Antoni Abat, marca l'inici de la celebració
Els carrers esdevenen museus ambulants per on passen carros, carruatges i animals de peu rodó
Una dotació dels Bombers repassa pel matí els punts calents del foc, que es dona per controlat a la matinada
També incendien contenidors a Igualada i Sabadell
Els talls de trànsit organitzats pel Comitè de Defensa de la República (CDR) van provocar un col·lapse de trànsit monumental a l'AP-7.
Amb el castell de focs cancel·lat per la situació política del país, la trobada i la cercavila de gegants es van convertir en la clausura multitudinària de les Fires
Molts dels participants lluïen elements reivindicatius
Montse Carreras, del PDeCAT, defensa que el referèndum "ja no és qüestió de lleis, sinó de llibertats i democràcia"
Són Aiguamúrcia, la Bisbal del Penedès, Pontils i el Catllar, per obres als pous d'aigua
Els Castellers de Vilafranca firmen la millor actuació de la jornada amb la torre de 9 per bandera.
Els verds, la Colla Vella i la Colla Joves actuaran demà a la 'caldera' de la Bisbal del Penedès.
|
A l'espera del partoit d'Ok LLiga d'aquest dissabte conmtra el Lleida Llista el cap de setmana ha començat molt bé per l'IHC amb la victòria molt important del filial igualadí a la pista d'un rival directe en la lluita per la permanència.
És ja el tercer partit consecutiu sumant cosa que permet als igualadins allunyar-se de la zona complicada de la clasificació.
A falta de sis jornades per acabar la lliga els arlequinats tenen a l'abast assegurar matemàticament la salvació.
Tot i que només disposava de sis jugadors de pista i que ha començat el partit perdent, el Vallter IHC B ha sabut reaccionar i en nomes trenta segons han capgirat el marcador amb dos gols del juvenil Gerard Riba i de Siscu Rubinat.
Amb aquest avantatge d'1 a 2 s'ha arribat al descans.
Nomes començar la segona meitat, al minut quatre una assistència de Ferran Yeste l'ha aprofitat Gerard Riba per fer l'1 a 3.
I un minut més tard, una altra assistència, en aquest cas de Dani Gual ha permés Siscu Rubinat de fer l'1 a 4.
Un gran triomf arlequinat que li ha permés, de retruc, a Siscu Rubinat de poder celebrar el seu aniversari amb dos grans gols.
Amb aquest resultat els igualadins han sumat set dels darrers nou punts contra tres equips de terres tarragonines.
Amb un balanç positiu de dotze gols a favor i vuit en contra.
En canvi, a la primera volta, contra els mateixos equips, (Reus B, Vendrell B i Vila-seca B) els arlequinats havien concatenat tres derrotes seguides amb sis gols a favor i vint-i-dos gols en contra.
Vila-seca 1 (1/0): Montes, Pau, Miki, Morales i Català (1), -cinc inicial-, Oscar, Ruano i Castellnou.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
|
Una furgoneta de la Guàrdia Civil abandona la seu de Copisa, per la sortida del pàrquing de la part de darrere de l'edifici.
Els deu detinguts per la Guàrdia Civil en la tercera fase de l'operació 'Petrum' passaran a disposició judicial entre aquest dijous i aquest divendres al jutjat número 1 del Vendrell, on hauran de respondre pels presumptes delictes de tràfic d'influències, frau fiscal, suborn, blanqueig de capitals o alteració dels preus en concursos i subhastes públiques, tot i que no tots acusats dels mateixos.
Els detinguts, entre els quals hi ha el tresorer de CDC i de la fundació CatDem, Andreu Viloca, i el conseller delegat d'Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, i vuit directius d'empreses constructores.
Tots ells passaran la nit a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona.
El balanç de la tercera fase de l'operació 'Petrum' que s'està desenvolupament aquest dimecres és de deu persones detingudes i 23 registres.
Entre els detinguts hi ha el tresorer de CDC i responsable de les finances de la CatDem, Andreu Viloca, el conseller delegat de l'empresa pública Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, i vuit directius d'empreses constructores.
Totes les detencions estan relacionades amb l'operació que investiga presumptes comissions per adjudicació d'obra pública.
Set dels dirigents d'empreses constructores detinguts són: Xavier Tauler, que havia estat conseller delegat de Copisa i ara n'és consultor; José Luis Gamero de Rogasa, Jordi Soler del Grup Soler, Antonio Garcia Bragado de Tec 4, Sergio Lerma de l'empresa Oproler a Madrid i Josep Manel Bassols de la mateixa empresa a Barcelona.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
Taller Argal pretén convertir-se en nucli central per a les activitats del Grup Alimentari Argal, relacionades amb la qualitat, la innovació i les tendències nutricionals i gastronòmiques.
El cuiner basc Karlos Arguiñano va ser el convidat de la inauguració del Taller Argal, una nova instal·lació que vol ser centre de creació i innovació de la companyia, que té la seva seu a Miralcamp.
El centre desenvoluparà iniciatives relacionades amb la qualitat i la innovació, i també analitzarà les tendències nutricionals i gastronòmiques més rellevants en el sector dels elaborats carnis i les solucions alimentàries.
El cuiner basc va recordar que se sent vinculat a Lleida i concretament a Mollerussa, ja que la seva jove és natural de la capital del Pla d'Urgell, i té dos néts que parlen català a Zarautz, localitat en la qual el cuiner mediàtic dirigeix un prestigiós restaurant.
La proposta del Grup Argal, vol convertir-se en referent del sector gastronòmic en l'àmbit nacional, donat que la innivació ha sigut l'element que més ha distingit a la companyia al llarg d' un segle de trajectòria.
Taller Argal vol convocar a tots els professionals del sector de l'alimentació i la gastronomia que desitgin conèixer les darreres novetats i tendències, que es desenvolupin en el centre d'innovació.
En l'acte el president de la companyia Antonio Escribà va dir que el centre també pretén conèixer millor els clients i consumidors, millorar la qualitat i reforçar els valors de l'empresa cap a la innovació i la competitivitat.
El taller té una sala de reunions, una altra de tastos, una cuina per a demostracions, una planta amb fabricació a petita escala per fer proves, un laboratori i una oficina tecnològica.
reforçar els valors de l'empresa cap a la innovació i la competitivitat
Paral·lelament al tret de sortida del taller, es va dur a terme el lliurament de premis de la Primera Beca Gastronòmica que convoca la companyia.
Una iniciativa en la qual es van inscriure 80 receptes, de les quals, es van seleccionar 11 i d'aquests, tres en van resultar finalistes, les confeccionades pels alumnes de l' Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida, Enric Domínguez, Albert Capdevila i Nina Font.
Després de la deliberació, en el marc del mateix acte inaugural, el jurat va dictaminar com a millor recepta, el ravioli de pernil Argal amb salsa de carabassa i oli d'alfàbrega que va realitzar Enric Domínguez, El guanyador, que es va emportar un premi de 3.000 euros, és un a rquitecte tècnic de 27 anys i natural de Lleida, a qui l'hi apassiona la cuina.
Els dos semifinalistes van rebre de mans de Karlos Arguiñano un taló de 1.000 euros cadascun, que destinaran a la formació.
La Beca Gastronòmica Taller Argal, que es convoca conjuntament amb l' Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida, vol ser una convocatòria anual, que doni suport a la formació de nous talents de la restauració i la gastronomia.
|
Apareixen ampolles amb adhesius que insten a evitar el consum de batuts mentre duri la vaga indefinida
Santa Coloma de Gramenet.-El comit dempresa de Cacaolat ha advertit que fer un boicot a la marca pot tenir conseqüncies negatives en el conflicte laboral obert entre els treballadors i la companyia.
En un comunicat, el comit ha sortit al pas de laparició de diverses ampolles de batut amb adhesius enganxats on sinsta a boicotejar el consum de Cacaolat mentre duri la vaga indefinida.
El comit dempresa de Cacaolat vol deixar clar que les seves accions i mobilitzacions intenten resoldre un conflicte laboral i que en cap cas sha demanat el boicot a la marca, fet que pot ocasionar conseqüncies molt negatives pel conjunt de la plantilla, apunten els representants de la plantilla.
La vaga a la fbrica de Santa Coloma de Gramenet va comenar dijous passat i des daleshores sha aturat la producció de batuts.
Els treballadors reclamen millores en el calendari laboral daquest 2019 per tal de recuperar les condicions pactades el 2017 i tenir una millor conciliació de la vida laboral i familiar.
Al seu torn, l'empresa allega necessitats productives per establir torns de cap de setmana durant els mesos d'estiu i també desembre.
Les dues parts continuaran negociant aquesta setmana.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Per configurar la Wifi al vostre dispositiu, és necessari que activeu el servei a UIBdigital.
Per a configurar el servei de Wi-Fi heu d'accedir des del vostre dispositiu a l'enllaç de configuració i seguir les passes que s'aniran indicant.
U s oferirà el configurador necessari en funció del sistema operatiu i la versió del dispositiu des del qual hi accediu:
Per als dispositius que no estan suportats a l'enllaç anterior, heu de fer una configuració manual seguint les instruccions següents:
Si voleu configurar de manera manual el vostre dispositiu sense utilitzar els configuradors abans indicats al següent enllaç Configuració manual trobareu la informació necessària.
Per a més informació, consultau la pàgina del servei de xarxa sense fils (Wi-Fi).
Per a consultar la versió en anglès, feu click damunt aquest enllaç:
|
L'ampliació de la pedrera el Telègraf suposarà la destrucció de 27,5 hectàrees més de muntanya, en una zona especialment delicada pel què fa al mediambient
És una zona protegida per la Xarxa Natura 2000 i a més s'hi han detectat exemplars de l'àliga cuabarrada, espècie en perill d'extinció.
Davant les protestes veïnals el govern ha decidit fer una consulta els dies 7 i 8 de maig per decidir el resultat final.
Malgrat tot, aquesta consulta ha aixecat algunes suspicàcies entre els sectors opositors, ja que entenen que per motius mediambientals (la zona està protegida per la Xarxa Natura 2000, PEIN o ZEPA) aquesta no s'hauria de fer i directament no s'hauria de concedir el permís d'ampliació.
La consulta es realitzará els dies 7 i 8 de maig i només s'ha habilitat l'Ajuntament per votar, amb dues úniques urnes, cosa que ha tingut resposta negativa per part de l'oposició per dificultar l'accés a la participació (sobretot de les urbanitzacions).
Per tal que aquesta sigui considerada vàlida, hauran de votar més del 15% del cens, és a dir unes 1.100 persones i el resultat de la consulta no és vinculant, malgrat l'equip de govern ha dit que el respectarà.
Espai amb fauna endèmica i protegida
Ecològicament parlant, aquesta ampliació seria un greu atac contra la natura, ja que la proposta d'ampliació inclou zones que estan dins de la Xarxa Natura 2000, figura de màxim nivell de protecció a nivell europeu.
Així com també és considerada una zona d'especial protecció per les aus (ZEPA), degut principalment a la presència de l'àliga cuabarrada, una espècie en perill d'extinció i que l'ampliació de la pedrera afectaria definitivament la seva zona de cria.
A nivell de fauna, les coves i avencs propers a la zona d'extracció alberguen dues espècies endèmiques d'artròpodes cavernícoles i també la presència de rat-penats que podrien desaparèixer en cas de produir-se l'ampliació.
A més, ampliar la pedrera produiria altres problemes ecològics com l'augment de camions al municipi de Cervelló o la contaminació atmosfèrica i els conseqüents problemes respiratoris, per el volum de pols que desprèn i on el veïnat de Corbera seria afectat directament.
També s'ha de tenir en compte que embrutaria una zona de lleure tant utilitzada com tots els voltants del monestir de Sant Ponç i afectaria greument l'Avenc de'n Roca que a part de la seva funció de manteniment de la biodiversitat és especialment preuat per la pràctica de l'espeleologia.
Finalment, des de la plataforma, denuncien que l'empresa extractora, Pedreres de l'Ordal no ha pagat cap taxa a l'Ajuntament de Cervelló des de l'any 2011.
Des de la CUP Corbera, que ja ens hem sumat a la plataforma Cervelló sense Pedreres, ens mostrem totalment contràries a l'ampliació de la pedrera del Telègraf i al seguiment de l'activitat extractiva a les muntanyes de l'Ordal, pel seu alt cost ecològic i social per les seves habitants.
Així emplacem a tota la ciutadania de Cervelló (especialment a la que viu en les urbanitzacions més properes a Corbera) que vagin a votar els dies 6 i 7 de maig per aturar aquesta barbaritat de projecte.
A més, animem a tota la ciutadania en general a donar suport a les mobilitzacions de la plataforma Cervelló sense Pedreres per tal d'aturar aquest projecte i a treballar per deixar un futur sense pedreres al nostre entorn.
"L'ampliació afectaria els entorns de Sant Ponç i les urbanitzacions de Can Rigol i Ca n'Armengol"
"L'Avenc de'n Roca, molt preuat per l'espeleologia i per la fauna endèmica, es veuria greument afectat per l'ampliació".
"La plataforma Cervelló sense Pedreres denuncia que l'empresa explotadora no paga taxes a l'Ajuntament de Cervelló des de 2011".
|
La policia local atribueix a la videovigilància una reducció de fins a un 30% dels fets delictius
ACN Salou.-Les càmeres de videovigilància instal·lades a la principal artèria de la zona d'oci de Salou es confirmen com un element dissuasiu per als delinqüents.
Un any després de la seva posada en funcionament, la policia local atribueix a la presència de 13 dispositius a l'avinguda de Carles Buïgas una disminució de fins a un 30% de l'activitat delictiva a l'àrea, principalment petits robatoris i compravenda de droga.
Per evitar que aquests fets il·lícits es traslladin a zones que estan fora de l'abast de les càmeres, el cos policial ha reforçat la vigilància en altres punts calents.
L'Ajuntament subratlla l'eficàcia del sistema, que funciona les 24 hores del dia, i es mostra decidit a estendre'l en un futur en indrets com el carrer Barcelona o el passeig Jaume I.L'èxit de les càmeres no es troba en el nombre de casos que s'han resolt a partir de les imatges, sinó en la visibilitat dels dispositius d'enregistrament i dels diversos cartells que n'informen.
La pròpia implantació del sistema ha generat un efecte dissuasiu evident, segons apunta a l'ACN el sergent de la policia local Manuel Hortal, que s'ha traduït en una disminució de l'activitat delinqüencial en una de les vies més concorregudes de la capital turística de la Costa Daurada.
Les 13 càmeres de vigilància es van posar en marxa el setembre de l'any passat, després del bon resultat obtingut amb la vintena de càmeres de trànsit.
L'Ajuntament de Salou volia comprovar si el sistema permetria dissuadir els carteristes i reduir els petits furts en botigues i el tràfic de drogues a la via pública, les principals problemàtiques de la zona.
Segons la policia local, aquests fets s'han reduït entre un 25 i un 30% gràcies a les càmeres.
"Ens han ajudat a aconseguir una millora global de la seguretat", destaca el regidor de Seguretat Ciutadana, Marc Montagut.
En paral·lel, el consistori ha reorganitzat la disposició viària del carrer, reservant estacionaments per a taxis i habilitant més zones de càrrega i descàrrega.
"L'hem oxigenat per evitar que es vengués droga entre els cotxes amb total llibertat", il·lustra el sergent de la policia local.
A més, s'ha portat a terme una campanya conjunta amb els Mossos d'Esquadra per estrènyer el cercle sobre els autors d'aquests il·lícits, que freqüenten la zona d'oci atrets per l'elevada afluència de joves sobretot en horari nocturn.
Segons la policia local, el conjunt d'actuacions han permès reduir l'activitat delictiva a la zona en un 40%.
Un dels efectes d'aquesta major pressió sobre l'avinguda Carles Buïgas, però, ha estat el trasllat dels problemes a d'altres carrers que estan fora del radi d'acció de les càmeres.
Per aquest motiu, s'ha desenvolupat un programa secundari d'actuació per part de la policia local, incidint especialment en l'eradicació dels delictes contra la salut pública.
"Si els venedors de droga no poden estar a la zona principal, on tenen els potencials clients, Salou ja no els resultarà atractiu i acabaran marxant", confia el sergent Hortal.
El consistori defensa que les càmeres són elements "complementaris" de gran utilitat per als efectius policials i amb un efecte dissuasiu indiscutible.
"Si saps que estàs vigilat, tens cura amb les teves actuacions, i això permet que la policia pugui destinar agents a altres àrees on també són necessaris", destaca el regidor de Seguretat Ciutadana.
La imatges de les càmeres es reben en temps real al centre de telecontrol de la comissaria i s'emmagatzemen en un disc dur durant un mes per tal de poder ser consultades pels investigadors.
El consistori vol ampliar la xarxa, també a urbanitzacions Davant l'èxit assolit, el consistori manté la intenció ja anunciada fa un any d'estendre les càmeres a més indrets, com la zona comercial del carrer Barcelona o el passeig marítim.
Tot i això, el calendari de desenvolupament està supeditat a la disponibilitat econòmica, ja que només desplegar el sistema a la zona d'oci va costar 100.000 euros.
"Hem de tenir molta cura amb la seguretat perquè som una de les primeres destinacions turístiques a Catalunya i volem que els visitants sàpiguen que es troben en una ciutat segura", subratlla el regidor Marc Montagut.
A més de les zones cèntriques, la policia local contempla també instal·lar càmeres en els accessos d'algunes urbanitzacions de la zona del Cap Salou, i en altres de la zona de Llevant com els Xalets i el Mirador.
L'objectiu, en aquest cas, és combatre els delictes contra el patrimoni disposant lectors de matrícules per poder tenir un control dels vehicles que accedeixin a les zones més apartades del municipi.
"És un tema de futur en el qual estem treballant, perquè creiem que ens ajuda a millorar la seguretat", conclou Montagut.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
En aquest campus l'alumne descobrirà en què consisteix l'Internet de les coses i aprendrà a connectar a Internet i controlar remotament diferents dispositius i objectes de la vida quotidiana.
Tot això i molt més es pot gestionar des d'un miniordinador Raspberry Pi.
En aquest curs els alumnes aprendran a:
– Conèixer en què consisteix l'Internet de les coses.
– Utilitzar la tecnologia NFC a través d'un mòbil o una tauleta.
– Dissenyar un entorn connectat.
– Instal·lar i configurar una Raspberry Pi.
– Configurar i utilitzar aplicacions web per gestionar l'entorn.
Els meus fills estarien tot el dia fent exercicis de Codelearn, aquí si que no em costa que facin els deures!
S'ho passen bé i aprenen, ja en saben més d'ordinadors que jo!
Vaig deixar la majoria d'extraescolars fa un parell d'anys, i a part d'anglès no em semblava aprendre amb res fora de l'institut.
Codelearn és un complement ideal al batxillerat, ja que a més t'ensenya maneres de solucionar problemes que pots aplicar a tot.
|
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
L'edcamp Badalona és el primer organitzat per gent diversa i constituït a través de Twitter.
Serà un edcamp obert a tota la comunitat educativa i que pretén acollir una diversitat de propostes, entre les quals hi hagués cabuda també per a l'educació en el lleure i l'educació pel desenvolupament.
Preneu nota: 18 de febrer de 2017 al matí al Centre Cívic La Salut de Badalona.
|
Fernando Alonso, actual pilot de McLaren-Renault i doble campió del Món (2005 i 2006, amb Renault) va anunciar aquest dimarts al seu compte de Twitter que no correrà en Fórmula 1 la temporada 2019.
Així, el pilot espanyol, de 37 anys i que acumula 32 victòries en disset temporades en la categoria reina de l'automobilisme, s'acomiadarà dels circuits el pròxim 25 de novembre a Yas Marina (Abu Dhabi).
Alonso ja va anticipar dissabte passat que aquest dimarts donaria una notícia als seus seguidors i ha sigut a través de Twitter que ha comunicat la seva decisió de no córrer en Fórmula 1 la temporada 2019.
La decisió que no implica que en el futur no torni a pilotar a la F1, però s'interpreta com un pas més en l'intent d'aconseguir la Triple Corona, que consisteix a guanyar el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1, que va conquistar el 2006 i el 2007; guanyar les 24 Hores de LeMans, que va aconseguir el 2018; i vèncer en les 500 milles d'Indianapolis, on va córrer el 2017 però una ruptura del seu motor Honda el va fer abandonar a 21 voltes del final.
Així, és possible que el doble campió del Món de Fórmula 1 acudeixi a algunes carreres de les Indy Car Series, la competició més important de monoplaces dels Estats Units, per aclimatar-se i agafar experiència de cara a guanyar les 500 milles d'Indianapolis, amb què certificaria la Triple Corona.
A més, Fernando Alonso es troba immers en la temporada del Campionat del Món de Resistència (WEC, per les sigles en anglès) en què ha aconseguit dues victòries en les dues carreres que ha disputat i que finalitza el 16 de juny del 2019.
L'asturià va fer el seu debut en Fórmula 1 a Minardi el 2001 i, després d'un any com a provador, es va convertir en pilot oficial de Renault el 2003, temporada en què va aconseguir el seu primer triomf (Gran Premi d'Hongria el 24 d'agost).
Els seus èxits més sonats van arribar el 2005 i el 2006, a Renault, quan va aconseguir coronar-se com a bicampió del Món de F1 després d'imposar-se a Kimi Raikkonen i a l'heptacampió Michael Schumacher, fent història per a l'automobilisme espanyol.
El 2007 va viure el seu primer periple a McLaren, on va coincidir amb el llavors debutant anglès Lewis Hamilton, amb qui va mantenir una relació manifestament millorable.
El 2008 i el 2009 va tornar a ser pilot a Renault abans de fitxar per Ferrari, escuderia en què va militar les cinc temporades següents i on va aconseguir tres subcampionats (2010, 2012 i 2013).
El 2015 va tornar a McLaren, que començava una nova etapa amb Honda, però durant tres anys el rendiment del monoplaça no va estar a l'altura del que s'esperava i Fernando Alonso va finalitzar el campionat del Món en les posicions 17è, 10è i 15è, respectivament.
Així, l'escuderia de Woking va decidir canviar a Renault com a motorista a la recerca d'una millora de rendiment, però aquesta no ha sigut tan gran com es preveia i l'asturià, després d'un gran cinquè lloc en la primera carrera a Austràlia, ocupa la novena posició a falta de nou Grans Premis per al final de la temporada 2018 de Fórmula 1.
|
Un equip de científics de la Universitat d'Stanford (EUA) ha desenvolupat una bateria d'alumini d'alt rendiment i durabilitat capaç de carregar un telèfon mòbil en menys d'un minut.
El desenvolupament, publicat aquesta setmana a la revista científica "Nature", es troba en fase experimental però els investigadors destaquen que aquesta bateria d'alumini podria acabar sent una alternativa comercial tant a les bateries d'ió-liti (presents en portàtils i telèfons mòbils) com a les piles alcalines.
L'alumini ha estat un material amb el qual s'ha experimentat durant dècades per al desenvolupament de bateries comercialment viables, però ara un equip liderat pel catedràtic de química Hongjie Dai ha aconseguit dissenyar una proposta d'alt rendiment, càrrega ràpida i més econòmica que les d'ió-liti.
El desafiament era trobar un material capaç de produir suficient voltatge després de repetits cicles de càrrega i descàrrega.
La bateria desenvolupada té dos elèctrodes: un ànode i un càtode -que s'ha fet amb grafit- carregats, que es van disposar al costat d'un electròlit líquid iònic.
El resultat és una bateria capaç de carregar un telèfon mòbil en un minut, que manté la seva capacitat durant 7.500 cicles de càrrega (enfront dels mil d'una bateria d'ió-liti estàndard) i que es pot doblegar.
La bateria recarregable experimental genera uns dos volts d'electricitat, la major fins avui per una d'alumini, però els investigadors treballen per aconseguir el voltatge d'una de liti, que és del doble.
"Millorant el material del càtode podria augmentar-se el voltatge i la densitat de l'energia", ha indicat a la web d'Stanford el científic Dai.
Els investigadors destaquen el seu baix cost, baixa inflamabilitat i la seva alta capacitat per contenir molta càrrega.
"Hem desenvolupat una bateria d'alumini recarregable que pot reemplaçar les actuals, tals com les piles alcalines, que són dolentes per al medi ambient, i les bateries d'ió liti, que de vegades surten cremant".
|
Alfons Puertas és un dels meteoròlegs que treballen al centenari Observatori Fabra de Barcelona.
Al seu compte de Twitter, avui al matí hi ha penjat una fotografia feta des dels 412 metres d'altitud del centre en què es pot veure la capital catalana tot just llevant-se i, a l'horitzó en el mar, la silueta difuminada... de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Les condicions meteorològiques d'avui han permès de visualitzar l'illa des de la part alta de Barcelona, una visió que sol repetir-se unes quantes vegades l'any.
Diari de l'Escola: Observatori Fabra, cent anys observant el cel
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
S'hi apleguen representants de l'administració i del món de l'empresa
La taula s'ha reunit a Mas Bové, a Constantí
Amb l'objectiu de donar-se a conèixer i obrir-se a la ciutadania, l'Institut de recerca i tecnologia alimentària (IRTA) ha constituït la Taula institucional de Tarragona, que s'ha reunit per primer cop aquest dijous a Mas Bové (Constantí) amb la voluntat de mantenir, com a mínim, una trobada anual d'ara en endavant.
La reunió ha comptat amb la presència de representants de diverses institucions i entitats, amb la voluntat de copsar "quines són les necessitats del territori i quines línies d'acció es poden engegar de manera coordinada", ha assenyalat el director general de l'institut, Josep Usall.
Usall ha indicat que la Taula institucional s'ha plantejat per "apropar la recerca a les institucions i per explicar-los què fa l'IRTA".
En aquest sentit, ha exposat alguns dels "casos d'èxit" que han sorgit des de Mas Bové, com ara la investigació en la qualitat de l'oli d'oliva, i que ha dut a organitzar tastos a la Xina.
També s'ha avançat que es preparen una sèrie d'estratègies adreçades a la ciutadania, tot començant per acollir visites d'estudiants o dels municipis propers.
El delegat del govern a la demarcació, Òscar Perís, ha posat en valor la tasca de l'IRTA i l'ha analitzada en clau de país, tot subratllant el "valor" que té com a actiu per dinamitzar l'economia del territori.
Aquest ha manifestat que cal "potenciar" la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que l'administració ha de "guiar i tenir cura" d'ens com l'Institut de recerca i tecnologia alimentària per tal que tinguin "projecció" arreu.
Pel que fa a les accions pactes en la primera trobada de la taula, s'ha apuntat que es farà una jornada amb les cambres de comerç de la demarcació tarragonina i les empreses de la indústria, a la recerca de projectes "que puguin ser d'interès"
Les principals àrees de treball del centre de l'IRTA a Constantí s'adrecen en dues grans àrees, la producció vegetal i l'animal.
Les principals línies de recerca aplicada "en benefici del territori" passen, segons s'ha explicat, per la conservació i l'estudi de la biodiversitat, o la millora genètica d'ametller i l'obtenció de noves varietats, entre altres.
Com a curiositat per posar en valor la feina a Mas Bové, Usall ha celebrat el fet que "la majoria de les varietats d'ametlles que es comercialitzen al món s'han originat al centre" en aquest centre de recerca.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
|
Cara i creu del judici a la repressió policial: la confessió dels agents i l'expulsió de l'Ajuntament
Agents antiavalots de la Policia Nacional l'1-O a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, un dels punts on van carregar. / CÈLIA ATSET
Per si hi havia dubtes, el que ja s'intuïa queda ara una mica més clar.
La declaració aquest dijous al jutjat número 7 de Barcelona, en el marc de la investigació sobre les càrregues policials de l'1-O, de quatre dels vuit comandaments de la Policia Nacional que hi havia a peu de carrer el dia del referèndum ha posat al descobert que a les vuit de matí es va donar l'ordre expressa d'actuar contra els ciutadans concentrats a les escoles.
És a dir, que l'ordre va arribar una hora abans de l'obertura dels col·legis de votació i abans que els Mossos d'Esquadra sol·licitessin suport a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per actuar en 200 centres.
Així doncs, la suposada coordinació policial que es demanava als Mossos no es va produir: els cossos estatals van actuar pel seu compte.
La revelació contradiu el que fins ara havia dit l'aleshores secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que sempre ha negat que s'hagués donat una ordre explícita i directa d'intervenir.
De fet, els agents responsables també han identificat l'origen de l'ordre, que hauria vingut d'algú a qui identifiquen com a Mart, i que les acusacions sospiten que podria ser José Miguel Ruiz Iguzquiza, cap de les Unitats d'Intervenció Policial (UIP) de tot Espanya, que va seguir el dispositiu de l'1-O des de la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana.
No es tracta d'un petit detall, sinó d'una evidència més que l'Estat estava disposat a impedir el referèndum fos com fos, al cost que fos, i que en cap cas va pretendre coordinar-se o respectar l'actuació inicial dels Mossos.
I de la mateixa manera que això queda ara més clar gràcies al judici per les càrregues policials (la causa més gran de revisió d'una intervenció policial que s'hagi fet mai a Europa), aquest mateix judici pot ara quedar bloquejat per la decisió de l'Audiència de Barcelona d'expulsar de la investigació l'Ajuntament de Barcelona, que exercia d'acusació popular.
Ho ha fet a petició de l'advocat de l'estat i de la Fiscalia, la qual, per cert, fins ara ha mantingut un perfil molt baix, per no dir que directament s'ha inhibit de la seva funció.
De fet, l'Ajuntament ha exercit un clar rol de suplència en la iniciativa per establir responsabilitats.
En la pràctica, doncs, amb el consistori barceloní apartat, la causa corre perill de desinflar-se.
I potser precisament es tracta d'això: ja que van mal dades, ja que la declaració dels comandaments comença a contradir la versió oficial, potser val més que no hi hagi més declaracions.
Perquè, esclar, ¿com es fa un judici sense acusació efectiva?
La resolució de l'Audiència, a més, podria ser la primera d'un seguit d'exclusions dels consistoris en altres casos sota investigació en els quals els ajuntaments exerceixen l'acusació popular.
Estem, doncs, davant d'un cas de repressió preventiva –la que van exercir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil– i d'un cas d'exclusió preventiva, la que ha patit l'Ajuntament perquè no pugui seguir actuant d'acusació popular i perquè, per tant, no contribueixi a destapar la brutalitat unilateral amb què van actuar els cossos estatals contra una ciutadania indefensa que pretenia exercir el dret a dipositar un vot en una urna.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El gener del 2002 es van fer les primeres classes a l' edifici mare de la Fundació Universitària del Bages.
Les obres van començar l'estiu de l'any 2000.
L'actual avinguda Universitària de Manresa encara no estava feta.
Hi havia el clot per on passava el tren que transportava la potassa de Súria, i la resta tot eren camps i horts tret de l'edifici modernista de l'escorxador, del 1908.
17 anys més tard s'ha estrenat la FUB3.
La transformació va començar el 1998, quan les primeres màquines excavadores van entrar als terrenys de l'antic escorxador per tirar a terra una part del complex per construir-hi un centre de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa.
L'embrió del Centre Tecnològic, el CTM.
L'estiu de l'any 2000 la transformació de tot aquest sector de la ciutat va continuar amb l'inici de les obres de l'edifici de la Fundació Universitària del Bages per concentrar en un sol espai l'activitat acadèmica que es duia a terme en diferents punts de la ciutat.
I el 2005 es va inaugurar l'actual biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa a la nau central del que havia estat l'escorxador.
La UPC, que ha celebrat els seus 75 anys, juntament amb la FUB i el CTM, configurarien el que ara és el Campus Universitari de la capital del Bages.
Però els canvis no van quedar aquí.
El 2010 es van iniciar les obres de la Clínica Universitària, que ara prendrà un nou protagonisme amb la facultat de Medicina, i el curs 2011-2012 es va estrenar la residència d'estudiants.
Quan el CTM es va traslladar a l'actual parc tecnològic es va obrir la primera escletxa per ampliar la Fundació Universitària del Bages al mateix entorn.
El febrer del 2015 es posava en marxa.
«Dèiem que aquest edifici ens havia de durar com a mínim 10 anys», va recordar el director general de la FUB, Valentí Martínez, a la presentació de la FUB3, el setembre del 2017.
En va durar 2, perquè des de llavors s'ha incrementat l'oferta d'estudis i d'alumnes i perquè es va posar en marxa l'ambiciós projecte de la nova facultat de Medicina de la UVic-UCC.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
|
Marc Medina: Actual regidor de la CUP a l'Ajuntament, ha estat professor de matemàtiques a un IES públic de Matadepera.
Membre de la Cooperativa agroecològica de l'Atzur.
Enèrgic defensor de la municipalització de l'Aigua.
Maria Cardona: Amb estudis en Filologia Anglesa, Cardona ha treballat al sector turístic eivissenc i com a professora d'anglès.
Actualment la podem trobar a una llibreria independent de Terrassa.
Militant de Rudes Rebels i del moviment feminista de la ciutat, en la qual es va establir fa 6 anys.
Assumpció Solé: Terrassa, 62 anys.
Integradora social i treballadora municipal en l'àmbit de les cures, Solé ha militat a l'ecologisme de Terrassa, al CDR de Sant Pere i actualment participa del moviment feminista de la ciutat i la vaga del proper 8 de Març.
Actualment treballa a un IES públic de Sabadell.
Es militant del CDR, de la Plataforma Antifeixista, d'un grup de Noves Masculinitats i de la cooperativa de l'Atzur.
També és el representant de la a l'Observatori de l'Aigua.
Amb estudis de puricultora i de dietètica.
Activista per l'accessibilitat universal, actualment és vocal de l'entitat Prou Barreres.
Ha militat al CDR i lluita juntament amb Rudes Rebels al moviment feminista terrassenc.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
Política del Servei Meteorològic de Catalunya
|
El partit ultra VOX torna a demostrar la seva catalanofòbia i denúncia cinc ajuntaments catalans
El diputat hooligan del PP intenta espantar els pagesos
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya
|
La Càtedra d' Estudis del Cómic té prevista la seua actuació a través de diferents tipus d'activitats:
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
|
L'històric jornaler i membre del Sindicat Andalús dels Treballadors (SAT) Diego Cañamero serà el cap de llista de Podem per Jaén, una plaça vacant després de l'empresonament de l'anterior candidat, el també membre del SAT Andrés Bódalo, empresonat per agressió a un regidor socialista.
Tot i que encara no s'ha produït la confirmació oficial (que tindrà lloc dilluns, quan venç el termini per presentar les candidatures davant la Junta Electoral Central), el mateix líder de Podem, Pablo Iglesias, va beneir ahir dijous la incorporació de Cañamero a l'assegurar que "és el més assenyat ".
El líder jornaler, que s'ha declarat " insubmís judicial " en les diferents causes que té obertes per assalts a supermercats i ocupacions de finques, podria així passar del camp a l' escó, ja que Bódalo es va quedar a penes un miler de vots d'aconseguir-ho.
Malgrat la por de Madrid davant la radicalització que suposaria la seva inclusió, la direcció regional de Podem sempre ha recolzat la presència de Cañamero en la primera línia política de la formació.
De fet, Cañamero i l'alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo, van encapçalar la plataforma Utopia i Llibertat, la llista que va quedar en segon lloc en les primàries estatals de Podem, encara que cap dels dos va fer el salt a les llistes de candidats al congrés i van preferir deixar pas a altres companys d'aquesta plataforma, com Bódalo, per dedicar-se a fer campanya juntament amb la líder del partit morat en aquesta comunitat autònoma, Teresa Rodríguez.
Això segons la versió oficial, perquè l'oficiosa diu que Rodríguez va perdre aquest pols amb el llavors secretari d'organització de Podem, Sergio Pascual, que va optar per perfils més moderats i afins a la seva corda davant les propostes de la líder regional.
Però ara les coses han canviat, Pascual ja no està al capdavant i Podem és conscient que per poder esgarrapar els escons que se'n van anar a altres formacions per escassos vots necessita més penetració en el món rural, tradicional feu socialista.
Per això ahir dijous va ser el mateix Pablo Iglesias qui, en una intervenció a La Sexta, no va dubtar a qualificar Cañamero com "un referent moral, una persona bellíssima i un exemple" de trajectòria en "defensa dels més febles".
El perfil de Cañamero, que precisament aquests dies protagonitza a Madrid una vaga de fam per reclamar la llibertat del seu company Bódalo --a qui el partit considera "injustament empresonat" i per a qui sol·liciten l'indult-- no deixa indiferent a ningú.
Procedent de la Sierra Sur de Sevilla, la llar tradicional del SAT i l'antic Sindicat d'Obrers del Camp (SOC), Cañamero va ser alcalde del Coronil amb majoria absoluta, però va acabar deixant l'alcaldia per, megàfon en mà, ficar-se en la lluita sindical agrària al costat de l'alcalde de Marinaleda.
La seva activitat es va radicalitzar en els últims anys, quan per denunciar la situació precària dels jornalers a causa de la crisi econòmica el SAT va protagonitzar el 2012 i el 2013 diversos assalts a supermercats de la comarca per agafar-ne menjar i material escolar per a famílies necessitades.
Els supermercats no van presentar cap denúncia, i Cañamero va defensar sempre que no era robatori perquè van actuar a cara descoberta, trucant als mitjans, no es van lucrar amb el benefici del robatori i, a més, el mateix Cañamero es va quedar esperant voluntàriament la policia per explicar que era una "acció simbòlica" per fer visible la pobresa a Andalusia.
Malgrat aquestes actuacions, la seva principal reclamació seguia sent la situació del camp andalús, reclamant la cessió de finques per ser aprofitades i treballades pels jornalers en atur.
Sonades són les ocupacions de la finca militar Las Turquillas (Osuna), de la qual només s'aprofiten 200 hectàrees per a la cria cavallina mentre que la resta està desocupada, o les entrades a les terres de la duquessa d'Alba, a la qual van acusar de "pagar en b" o contractar "immigrants irregulars" per a explotacions desaprofitades que, no obstant, reben cada any milions d'euros dels fons europeus.
Per contra, Cañamero i els seus companys jornalers denuncien que el SAT és un sindicat perseguit per la justícia, que ha processat més de 600 treballadors, mentre que "els Rato, Blesa i altres pocavergonyes són al carrer després d'haver robat els diners de tots".
Tant els assalts com les ocupacions han acabat als tribunals, encara que Cañamero no s'ha presentat mai davant el jutge al declarar-se "insubmís judicial" per la qual cosa consideren que és un acte de repressió.
L'última detenció de Cañamero es va produir al mes d'abril, quan a l'inici de la marxa a Madrid per demanar la llibertat d'Andrés Bódalo va ser arrestat per ordre judicial per la seva negativa reiterada a anar al jutjat a declarar i va quedar en llibertat amb càrrecs.
|
El jurat de la quarta edició del IV Concurs de Poesia Narcís Lunes i Boloix ha fet públic el seu veredicte de la categoria d'adults.
Laia Noguera i Clofent amb l'obra "L'intrús" ha estat la guanyadora, i rebrà un premi de 1500 euros i l'obra s'editarà dins la col∙lecció de poesia Mitilene de l'Editorial Meteora, amb un tiratge inicial de 750 exemplars.
Per altra banda també s'ha escollit la menció per a autors locals, que enguany ha estat pel vicentí Antonio Hernández González, per l'obra "Desperta", que rebrà 150 euros i un obsequi artístic.
El jurat del premi es va reunir el passat 26 de novembre a l'Arxiu Municipal per decidir el veredicte.
En aquesta edició el jurat estava format per Jordi Virallonga Eguren (assagista, traductor, poeta en català i castellà, i professor universitari), Jordi Boladeras Sancho (poeta i professor de català del Consorci per a la Normalització Lingüística) i José Antonio Arcediano Cristóbal (Llicenciat en Filosofia i poeta).
El regidor de Cultura, Isidre Bautista, ha felicitat les persones guanyadores i ha agraït la participació a la resta, a la vegada que ha explicat que «volem fer créixer aquest premi i que cada cop més persones hi participin.
És important per la promoció de la cultura com perquè cada cop més gent conegui el gran Narcís Lunes i la seva obra».
Vols rebre els titulars, l'agenda d'activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu?
|
L'Organització Mundial del Turisme (OMT), el Fòrum de Marques Famoses Espanyoles i els cellers del país s'han unit per fer d'Espanya un destí enològic de referència i oferir al turista una experiència completa i diferent a través d'un nou prototip.
Així ho han explicat aquest dimarts a Alimentaria el president del Fòrum de Marques Famoses Espanyoles i de Freixenet, Josep Lluís Bonet; la coordinadora tècnica de la Xarxa de Coneixement del Programa de Membres Afiliats de l'OMT, Eunji Tae; el consultor del Prototip d'Enoturisme Guillaume Rousseau i el director de Pagaments del Rei Museu del Vi, Rodrigo Burgos.
Participen en aquest projecte, que es preveu que es pugui portar a terme a final d'aquest 2016, cinc cellers associades al Fòrum de Marques Famoses Espanyoles, com Freixenet, Pagos del Rey, Barbadillo, González Byass i Osborne.
L'objectiu és "donar a conèixer Espanya i el seu estil de vida a través dels cellers com a eix vertebrador", ha explicat Burgos, que ha destacat que aquesta experiència complementarà el turisme de sol i platja, ja consolidat a Espanya.
De moment, són els cellers participants els que estan garantint el finançament d'aquest projecte, que ha sorgit a través d'un conveni de col·laboració entre l'OMT, el Fòrum de Marques Famoses Espanyoles i els cellers.
L'enoturisme atreu cada any al voltant de dos milions de turistes a Espanya, sobretot de procedència europea, per la qual cosa l'objectiu d'aquest nou model és també atreure turistes d'altres mercats, com l'americà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Llengua i cultura > Activitats culturals > Sant Jordi
M. José Martín, Virginia Rodríguez i Joana Gallego, guanyadores del Concurs Sant Jordi 2019
El 23 d'abril el Servei Local de Català de Castelldefels va estar present en un dels estands que es van instal·lar a la plaça de l'Església amb motiu de la Diada de Sant Jordi.
Les persones que s'hi van acostar van poder informar-se dels serveis que el SLC ofereix: cursos de català, Voluntariat per la llengua...
A més, també van poder participar en el Concurs Sant Jordi 2019, organitzat pel Servei Local de Català de Castelldefels i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Castelldefels i de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado.
SLC de Castelldefels i VxL Eramprunyà
Consorci per a la Normalització Lingüística
|
Enginyer/a tècnic/a obres públiques
(*) 1 plaça reservada a persones amb discapacitat
(*) 3 places reservades a persones amb discapacitat
|
Televisió i deliberació política.
La construcció de l'espai públic a través dels gèneres televisius de la realitat a Espanya.
L'objectiu d'aquest projecte és donar compte del tipus i maneres de la representació de la "política" com a tema i del "ciutadà" com a subjecte en els espais televisius que tenen per objectiu la representació de la realitat.
En el context d'una creixent espectacularització i banalització de la "cosa pública" a les cadenes de televisió –públiques i privades- i en diferents àmbits –estatal i autonòmics- aquest projecte de recerca es planteja resseguir els espais de deliberació política en el mitjà televisiu a través de l'anàlisi dels diferents gèneres que tematitzen la "política", -noticiaris informatius, programes de debat, entrevista política, magazines, etc.) per tal d'articular les diferents maneres a través de les quals cada cadena ofereix determinades representacions de la política, les qüestions polítiques i el ciutadà.
Aquest projecte de recerca recull l'herència metodològica dels estudis generats en el grup de recerca UNICA de projectes de recerca anteriors –anàlisi de l'agenda, anàlisi del discurs o semiòtica narrativa- n'incorpora de nous i els aplica a nous gèneres televisius amb l'objectiu de donar una imatge més fidel i representativa del tipus de representacions de la política i de l'espai públic que fan les cadenes televisives del nostre context immediat.
Resseguint el que s'ha comentat anteriorment i de manera concreta el projecte de recerca es proposa:
|
Resultats eleccions municipals a Pinós Resultats eleccions europees a Pinós
|
En aquests moments no hi ha cap projecte actiu d'innovació docent.
|
L'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm ha aprovat en sessió ordinària una modificació pressupostària de 250.000 euros amb càrrec al romanent de tresoreria per fer front als principals danys causats pel fort temporal que va sacsejar el país, i que va tenir també importants afectacions al municipi.
Concretament es preveu una inversió de 160.000 euros per reparació dels danys a la zona poliesportiva i la resta, fins a 90.000 euros, per a despeses per danys a la via pública.
Els tres partits amb representació al ple van votar-hi a favor.
També hi va haver acord entre tots els membres del plenari en l'aprovació del conveni que subscriu un acord de col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de les Terres Gironines pel foment de l'economia social i del cooperativisme.
Igualment es van aprovar dos convenis més, en aquesta ocasió amb el Consell Comarcal de la Selva, per la reorganització dels Serveis d'Orientació i Inserció Laboral i per l'ampliació de la figura del dinamitzador empresarial, que també va ser aprovat amb el vot dels tres partits del plenari.
Un altre conveni, aquesta vegada amb el Departament d'Interior, per adherir Sant Hilari Sacalm en el protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d'oci, va ser aprovat també amb el vot a favor de tots els membres del Ple.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
Després del seu casament secret i per sorpresa a la seva mansió de Bel Air (Los Angeles) davant 75 convidats (ahir es va saber que la dama d'honor va ser l'actriu Courteney Cox), Jennifer Aniston i Justin Theroux segueixen amagant-se com poden dels paparazzis.
Però els ha resultat impossible, ja que han sigut vistos agafant un avió privat cap a Bora Bora, on passaran la lluna de mel amb alguns amics i familiars.
|
L'any 1919, l'escriptora Violette Ailhaud composava un petit relat anomenat L'homme semence (literalment, l'home semen) on, basant-se parcialment en fets reals, narrava la terrible situació en què es trobaren les dones d'un petit poble francès a mitjan segle XIX quan l'indret és brutalment privat de tots els seus homes després de la repressió ordenada per Napoleó III.
Per diversos i atzarosos motius, aquest relat no fou trobat i publicat fins a principis del segle XX, i ben aviat va despertar la curiositat de Marine Francine que, després de treballar i bregar-se com a ajudanta de direcció a les ordres de Michael Haneke a Amor o d'Olivier Assayas a Después de mayo (ambdós títols de l'any 2012), va decidir que el prendria com a punt de partida del seu debut com a cineasta.
D'aquesta manera, La mujer que sabía leer (traducció de certa correcció política que dista molt del títol original de la novel·la i fins i tot del suggeridor «semeur» triat per la mateixa directora) ens conta la quotidianitat d'aquest poble de dones per posteriorment aplicar-hi un interessant gir narratiu en el moment en què totes elles decideixen fer el jurament de compartir entre totes el primer home que aparegui en el poble.
Quan arriba l'època de la sembra, un individu amb un passat misteriós anomenat Jean apareixerà pel poble, i tot i el jurament que va fer, la jove Violette no podrà evitar enamorar-se'n i patir pel fet d'haver de compartir el seu estimat.
Guardonada amb el premi de nous realitzadors en el darrer Festival de Donosti, La mujer que sabía leer compta amb la jove Pauline Burlet com a protagonista principal del relat, actriu que ja s'està convertint en quelcom més que una promesa gràcies a les seves destacades interpretacions en films com aquest o El Pasado (2013) d'Asghar Farhadi.
|
Aquest projecte es dirigeix a l'estudi de les relacions entre pràctiques culturals i pràctiques de govern en les monarquies d'Espanya i Portugal, entre 1580 i 1715.
Aspirem a avançar en la comprensió d'unes realitats polítiques complexes i diverses en les quals la cultura desenvolupà un important paper de cohesió i legitimació, condicionant la presa de decisió dels governs.
Un dels conceptes bàsics que articula la nostra investigació és el de transferència cultural, concebut per estudiar les interaccions entre cultures i societats en la seva dinàmica històrica.
Intentem així contribuir a la millor comprensió dels orígens de tres dels trets més distintius de les societats del nostre present: la mundialització, la hibridació cultural i el xoc entre allò global i allò local.
Per més informació, clicar aquí.
|
L'exsecretària de Jordi Pujol Ferrusola, Cristina Isabel de Francisco Cotorruelo, s'ha negat aquest dimarts a declarar davant de la comissió d'investigació del Parlament sobre el frau, que entre d'altres qüestions investiga el patrimoni ocult a l'estranger de la família de l'expresident català.
En una breu intervenció inicial, ha al·legat que ja ha declarat com "testimoni" davant de l'Audiència Nacional pel cas que investiga al primogènit de l'expresident, i ha assegurat que la seva declaració completa es troba a Internet.
Els grups han criticat el silenci de l'exsecretària, i el diputat d'ERC Sergi Sabrià ha manifestat: "Està en el seu dret de no declarar, però s'equivoca.
La seva imatge milloraria si expliqués el que sap".
Sabrià l'ha preguntat sobre les seves funcions com a secretària i si li constava que figura com "única treballadora" en 70 empreses de Pujol de Ferrusola, però en cap de les seves preguntes ha obtingut resposta.
El diputat del PSC Jordi Terrades l'ha preguntat si té cap tipus d'"acord" amb el seu antic cap que l'ha portada a negar-se a declarar, i Santi Rodríguez (PP) ha interpretat que el silenci es deu al fet que De Francisco no vol posar en risc el seu futur professional.
La diputada de la CUP Isabel Vallet ha lamentat el silenci de l'exsecretària, i l'ha llançat una advertència amb vista al futur: "No té cap cognom que actuï com xarxa --protectora-- quan se la deixi caure".
Marc Vidal (ICV-EUiA) s'ha interessat per si de cas De Francisco té comptes a l'estranger, mentre que Carlos Carrizosa (C's) ha criticat que el seu silenci "abunda en la 'omertá" que hi ha hagut a Catalunya durant anys i de la qual han estat còmplices, segons la seva opinió, tots els governs fins avui.
La diputada de CiU Meritxell Borràs ha defensat que l'exsecretària està en el seu dret de no declarar, ha recordat que sí que ho ha fet en seu judicial, i ha lamentat que hi hagi grups que treuen "conclusions molt ràpides" dels silencis.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Amb la lesió d'Aday i la baixa per sanció de Maffeo després de veure la cinquena groga la setmana passada si una cosa estava clara era que l'onze d'ahir estaria format per Calavera i deu més.
Era una bona oportunitat per al de Cabra del Camp, que està vivint una temporada poc satisfactòria en l'aspecte personal.
La d'ahir va ser tot just la tercera titularitat en la lliga i això que en l'anterior, al camp de l'Extremadura coincidint amb l'estrena de Pep Lluís Martí a la banqueta, semblava que el tarragoní podia fer un pas endavant i guanyar protagonisme.
Des de llavors, però, res de res.
Un zero absolut en el compte de minuts si no fos perquè dues setmanes, al camp del Ponferradina, Calavera va jugar l'últim minut de partit.
Quatre mesos ha hagut d'esperar per tenir una nova oportunitat.
De fet, abans de la setmana passada a Miranda, no havia entrat en cap altra convocatòria.
Lògicament, doncs, la seva presència a l'onze era un dels grans centres d'atenció del partit.
I com es podia preveure Calavera no va ser un dels millors del partit.
I és que per molt que físicament pugui estar bé per aguantar els noranta minuts com va fer si una cosa no es guanya en els entrenaments és el ritme de partit.
I això, sobretot en els primers minuts, ho va pagar.
De fet, va anar ben just que Acuña no ho va aprofitar per obrir la llauna anticipant-se-li al segon pal i uns minuts després superant-lo, de molt, en una llarga cursa.
En explosivitat semblaven un jugador professional i un juvenil.
Amb el pas dels minuts, això sí, la falta de ritme es va deixar de notar i, tot i no projectar-se gaire en atac, el de Cabra del Camp va complir més que correctament amb la seva feina, tallant fins i tot un contraatac molt perillós en la segona part que podria haver suposat la remuntada de l'Albacete.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
Aquesta és una excepcional eina de producció audiovisual lliure disponible en entorns Linux i que no té res a envejar a altres aplicacions predominants al mercat.
És un programa senzill, fàcil de fer anar, i en català des de la seva versió 1.0.
Amb ell podràs crear les teves pròpies pel·lícules.
OpenShot incorpora les característiques i funcionalitats que hom pot requerir en un programa bàsic d'edició de vídeo: diverses pistes, suport de força formats d'arxiu, transicions, títols, desplaçaments, zoom digital, mescla i edició d'àudio, efectes digitals com el chroma, pistes il·limitades, compatible amb vídeo d'alta definició... i molt més.
|
Recorda que el 12 d'octubre és una festa "que no ens representa" i que l'Ajuntament treballarà "amb tota normalitat"
Celrà.-L'alcalde de Celrà (Gironès) ha refusat la invitació que li ha fet arribar la Guàrdia Civil per celebrar la Festa del Pilar –la patrona del cos- i l'ha convidada a commemorar l'1-O.
En una carta adreçada a la comandància de Girona, Dani Cornellà (CUP) recorda a la benemèrita que, des de fa set anys, el 12 d'octubre l'Ajuntament de Celrà obre les portes "amb tota normalitat".
"Tal com vam acordar per ple, és una festa que no ens representa i per tant, treballarem".
A l'escrit, Cornellà recorda que el dia del referèndum molts pobles "van patir la repressió de la Guàrdia Civil i la policia estatal pel sol fet de dipositar una papereta dins les urnes", i que no assistiran a cap acte on ells hi siguin.
L'alcalde tanca la carta adjuntant-hi tota la programació d'actes que s'organitzen a Celrà amb motiu de l'1-O.
La Guàrdia Civil de Girona commemorarà la Festa del Pilar el 12 d'octubre a les onze del matí.
Des de la comandància s'ha fet arribar una invitació a l'Ajuntament de Celrà, on es demana a l'alcalde que la faci extensiva "a tot el personal sota el seu càrrec que estigui interessat en assistir-hi".L'alcalde de Celrà, però, ha refusat la invitació de totes totes.
A l'escrit de resposta, Dani Cornellà recorda que "el proper 12 d'octubre, com en els darrers set anys, l'Ajuntament de Celrà obrirà les portes amb tota normalitat".
"Tal com vam acordar, és una festa que no ens representa i, per tant, treballarem", hi afegeix.Dani Cornellà recorda a la benemèrita que el ple del 18 de setembre del 2012 va aprovar una 'Declaració d'independència'.
I que, precisament, en un dels apartats –dins el punt 8è- s'hi recollia, textualment, declarar "a efectes administratius, el dia 12 d'octubre com a dia laborable".Dit això, l'alcalde de Celrà subratlla que, ara fa un any, durant el referèndum "molts pobles de Catalunya van patir la repressió (cops de puny, puntades de peu, cops de porra..." per part de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola "pel sol fet de dipositar una papereta dins les urnes".
A l'escrit, també subratlla que molts Ajuntaments "van patir destrosses en equipaments públics" i que "moltes persones estan patint la repressió pels informes" que van fer les cosses i forces de seguretat de l'Estat.Dani Cornellà hi esmenta explícitament "els presos i les preses polítiques, els exiliats i exiliades polítiques, les persones multades o represaliades" i els nombrosos alcaldes i alcaldesses investigats.
"I una llarga llista més d'injustícies constants", hi afegeix.
"Per tot això, tampoc assistirem a cap acte amb la presència del cos de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional", diu la carta.Els convida a l'1-OL'alcalde de Celrà també aprofita l'escrit, però, per convidar el subdelegat de l'Estat i el tinent coronel cap de la Guàrdia Civil de Girona a assistir als actes que es fan al poble per celebrar l'1-O.
"I que facin extensiva aquesta invitació a tot el personal sota el seu càrrec", recull la carta, parafrasejant la fórmula de la benemèrita.A continuació, Dani Cornellà els fa saber què s'ha organitzat.
El dia 1, a les nou del matí, la lectura del manifest 'REPUBLIQUEM' davant l'Ajuntament (on el poble mostra el compromís amb la República Catalana).
I a les set de la tarda, la inauguració de la plaça 1 d'octubre del 2017 (la que hi ha al costat del consistori).El dia 3, la projecció d'un vídeo sobre la jornada del referèndum a Celrà i la possibilitat que els veïns puguin compartir vivències.
I el divendres 5, la inauguració d'una exposició fotogràfica i la presentació d'una revista feta pel CDR del municipi.L'alcalde tanca la carta amb la frase: "Llibertat presos polítics, llibertat preses polítiques!
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Regió històrica del sud de Palestina, entre el mar Mort i el Mediterrani.
|
Història real d'un noi kurd que viu les situacions més adverses, però que conserva sempre les ganes de viure.
Deia que era kurd i que havia nascut en una terra lliure.
Després van arribar els otomans i van dir al meu avi: "tu ets otomà", i va passar a ser-ho.
Quan l'imperi otomà va caure, es va convertir en turc.
Quan els turcs se'n van anar, va tornar a ser kurd amb el regnat de Xeic Mahmud, el rei dels kurds.
Després van arribar els anglesos, i aleshoes el meu avi es convertí en súbdit de Sa Graciosa Majestat, i fins i tot va aprendre algunes paraules d'anglès.
Quan els anglesos es van inventar l'Iraq, el meu avi esdevingué iraquià, però mai no va comprendre aquesta nova i misteriosa paraula: l'Iraq.
Fins al dia de la seva mort, mai no va sentir-se orgullós de ser iraquià, i el seu fill, o sigui el meu pare, tampoc.
Però jo, Azad, encara era un nen."
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.
|
Un total de 8 candidatures concorreran a les eleccions municipals del proper 26 de maig a la ciutat de Balaguer, Junts per Balaguer, ERC, el PSC, la CUP, Balaguer ARASÍ-ECG, C's, PP i Vox, grups aquests tres últims sense representació actualment al consistori.
Aquest dimecres s'han publicat al BOP les llistes provisionals de les diferents candidatures.
Balaguer ultima els preparatius per celebrar aquest cap de setmana una nova edició de Fira Q, un certamen que continua apostant enguany pels sectors econòmics de la ciutat com són: l'habitatge i la construcció, el comerç i els serveis, el producte de proximitat, la restauració i l'oci i el sector de l'automòbil
El jurat de Viles Florides visita novament Balaguer per valorar la feina feta durant el darrer any.
El jurat ha visitat alguns del espais naturals i patrimoni vegetal de la ciutat, espais properes a la zona del Sant Crist, Sant Domènec i la Bultra
Aquest dimarts ha començat al CEI Balaguer el curs de formació de nous reguladors de la Línia Lleida-la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Unes 300 accions de neteja dels espais naturals catalans se sumen a la iniciativa europea 'Let's Clean Up Europe!'.
La ciutadania de tot Europa està convidada a recollir i valoritzar els residus abandonats en el medi durant el mes de maig
Aquest dimarts 23 d'abril s'han entregat els premis del Certamen Literari Escolar Sant Jordi 2019, del Premi Comarcal Sant Jordi, Punts de Llibre 2019 i el 4rt Certamen de Narrativa Breu Encontats, a la Sala d'Actes de l'ajuntament de Balaguer
Aquest dimecres a 2/4 de 8 la Biblioteca acull la presentació del llibre A COP D'HUMOR (O NO) d'Ermengol amb pròleg a càrrec del President Carles Puigdemont.
Aquest passat dissabte va tenir lloc l'inici de la Segona fase del projecte ' Les Paraules de Montgai' una iniciativa de 'Lo Carreró de Montgai' a càrrec de l'artista Swen ART.
Es tracta d'una iniciativa amb la qual els habitants del poble tenen l'oportunitat de definir amb les seves pròpies paraules com veuen el seu municipi
Aquest dimecres l'Institut Almatà celebra una jornada de portes obertes.
Les llars d'infants municipals, El Patufet i Els Putxinel•lis, la faran el pròxim dissabte 27 d'abril.
Aquest diumenge 28 d'abril tindrà lloc la Festa Major de Tragó de Noguera, amb la tradicional ofrena floral, missa i dinar de germanor.
Balaguer celebra el dissabte dia 27 el 6é Trofeu de natació Albert Barri organitzat pel Club Esportiu Natació Balaguer
|
Les conseqüències de la crisi que està afectant l'estat espanyol al llarg d'aquests últims anys han fet que tant els pressupostos estatals com l'autonòmic de la Generalitat de Catalunya hagin continuat el procés de consolidació fiscal iniciat fa uns anys per tal de garantir la sostenibilitat de les finances públiques d'aquestes dues administracions.
Els pressupostos del 2012 són els primers que s'han elaborat des de l'entrada en vigor de la reforma de l'article 135 de la Constitució espanyola, que consagra el principi d'estabilitat pressupostària per a totes les administracions públiques.
Aquest precepte fa imprescindible reconduir els ingressos i les despeses a una situació d'equilibri que permeti recuperar el creixement econòmic.
En aquest sentit, el pressupost de l'any 2012 de la Generalitat de Catalunya es va marcar com a objectiu prioritari continuar amb l'ajustament pressupostari ja iniciat en exercicis anteriors, incrementant l'esforç fiscal i, aspecte aquest determinant per a la Universitat, incrementant també les taxes i els preus públics.
En relació amb el preu dels crèdits matriculats en estudis homologats, l'increment mitjà dels crèdits de grau es va situar al voltant del 66%, com a conseqüència del fet que la Generalitat de Catalunya va optar per incrementar els preus fins a la banda alta de l'interval de cobertura del cost de la primera matrícula fixat pel Reial Decret 14/2012 de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu.
La dotació destinada a educació universitària en aquest pressupost va ser de 915,9 milions d'euros.
Les línies estratègiques d'aquesta dotació anaven encaminades a estimular l'excel·lència i l'eficiència del sistema mitjançant figures com la del finançament condicionat al compliment d'objectius estratègics o com la redefinició del Pla Serra Húnter per tal de potenciar l'existència de figures internacionals d'excel·lència.
També incloïa 503,1 milions com a pressupost de R + D + i, prioritzant les polítiques de formació i de captació d'investigadors, la consolidació de les grans instal·lacions científiques i tecnològiques i l'increment de la participació de les empreses innovadores en projectes i consorcis estatals i europeus de recerca.
La Universitat Pompeu Fabra gestiona el seu patrimoni i les seves finances d'acord amb criteris administratius i pressupostaris.
L'execució del seu pressupost s'ha dut a terme respectant els principis d'eficàcia i d'eficiència, de manera transparent, tot complint el marc legal vigent.
Als efectes de normalització comptable, l'execució s'ha adaptat a les normes que, amb caràcter general, resulten d'aplicació al sector públic; en conseqüència, tot acte o operació amb transcendència econòmica ha estat enregistrat i justificat documentalment.
El pressupost de la Universitat per a l'exercici 2012 va ser aprovat pel Consell Social en sessió de 20 de desembre del 2011 per un import de 121.918.757,24 euros.
Aquest pressupost, inferior en un 6% al del 2011, és el resultat de continuar aplicant les actuacions previstes en el pla de sostenibilitat econòmica aprovat l'any 2010 i ampliat posteriorment amb noves mesures, com va ser la modificació de la política de contractació de professorat associat.
Aquesta política de contenció, juntament amb l'increment del preu dels crèdits dels estudis homologats, ha permès compensar la rebaixa que s'ha tornat a produir en la subvenció ordinària de la Generalitat, de tal manera que el pressupost s'ha liquidat amb un romanent genèric positiu per segon any consecutiu, en aquest cas per un import de 527.047,12 euros.
El pressupost d'ingressos, aprovat per un import de 121,9 milions d'euros, s'ha incrementat en 50,9 milions com a conseqüència, principalment, d'haver incorporat 49,4 milions de romanents afectats provinents d'exercicis anteriors.
Aquest pressupost ha liquidat 111,6 milions d'euros d'ingressos.
Les dues desviacions principals s'han produït en les partides de preus públics d'estudis homologats (6,2 milions) i en la de la subvenció ordinària de la Generalitat de Catalunya (- 6,2 milions).
Si bé les dues desviacions s'acaben compensant, l'efecte net és positiu perquè la desviació negativa de la subvenció ordinària integra l'efecte compensatori de la reducció de l'import equivalent a una paga extraordinària en les retribucions del personal al servei de la Universitat, aprovada pel govern de l'Estat per al conjunt de totes les administracions públiques espanyoles.
Al marge d'aquestes desviacions, s'han deixat de rebre 11,9 milions en subvencions corrents (2 milions) i de capital (9,9 milions), una part dels quals com a conseqüència de la nova política d'assignació de recursos en la convocatòria d'ajuts per a projectes de recerca del Plan Nacional.
La convocatòria del 2012 ha estat la primera d'aquests últims anys que no ha consignat cap dotació pressupostària en l'anualitat de concessió, sent aquest el motiu principal de la desviació negativa de 5,2 milions d'euros que s'aprecia en els fons provinents de l'Administració de l'Estat.
També s'han deixat de rebre 4,2 milions d'euros de subvenció de capital de la Generalitat.
Quant a la composició dels ingressos liquidats, l'any 2012 ha incrementat de manera significativa la participació dels obtinguts per estudis homologats (20,4 milions d'euros), que han augmentat un 66% respecte als reconeguts l'any 2011 com a conseqüència de l'increment de preus aprovat pel govern de la Generalitat.
Així doncs, la Universitat depèn cada cop menys del finançament provinent de subvencions públiques: mentre que els recursos obtinguts per preus públics, prestació de serveis i aprofitament del patrimoni l'any 2011 representaven un 20% del total dels ingressos liquidats, el 2012 aquesta participació ja s'ha situat en el 30%.
Les subvencions corrents i de capital rebudes (78,4 milions) representen el 70% restant dels drets liquidats en tot l'exercici.
La Generalitat ha concedit directament o mitjançant agències i altres organismes 58,3 milions; la Unió Europea, 9,5 milions, i l'Estat, 7,3 milions més.
El pressupost de despeses de l'any 2012 preveia 95,4 milions d'euros per a operacions corrents, 25,3 milions per a operacions de capital i 1,2 milions per a operacions financeres.
Les modificacions més significatives s'han produït per la incorporació de romanents (31,5 milions en projectes i contractes de recerca, 14,1 milions en inversió material i 3,8 milions en altres, i per l'ampliació de la partida en què es registren les exempcions de matrícula [1,4 milions]) com a conseqüència de l'increment en el preu dels crèdits matriculats.
També es van transferir 1,6 milions d'euros d'inversió al capítol de passius financers per tal d'afrontar el retorn de més quotes d'amortització de bestretes reintegrables que les previstes inicialment en el pressupost.
Les desviacions pressupostàries més importants s'han produït en les partides on s'han incorporat romanents (30,7 milions en programes de recerca i 9,1 milions en inversió).
També s'han produït estalvis en personal (5,9 milions) i en la resta de partides de despesa corrent en béns i serveis (4,1 milions).
L'estalvi en la despesa de personal ha estat motivat principalment per la reducció en les retribucions del personal de la Universitat aprovada pel govern de l'Estat.
Com a conseqüència d'aquest ajustament retributiu, la despesa registrada en el capítol I (56,1 milions) ha estat inferior en un 7% a la de l'exercici 2011.
La despesa en béns corrents i serveis (26,7 milions), en canvi, s'ha mantingut al mateix nivell de la de l'any anterior, fet que confirma la consolidació de les mesures d'estalvi acordades en els plans de sostenibilitat aprovats pel govern de la Universitat.
Pel que fa a les operacions de capital, s'han invertit 7 milions d'euros en actius materials i s'han gastat 22,8 milions en activitats de recerca, imports semblants als corresponents a les mateixes categories de despesa de l'any anterior.
A l'igual que en exercicis anteriors, els 4,1 milions d'euros d'inversió en edificis i altres construccions s'han concentrat en els dos projectes que compten amb finançament específic i que ajudaran a ampliar els espais disponibles per a la recerca en el campus de la Ciutadella (edifici Wellington per un import de 2,3 milions) i per a la remodelació de l'edifici del carrer Dr.
Aiguader en el campus del Mar (1,7 milions).
També s'han invertit 1,8 milions d'euros en equipament per a processament de dades i 1,1 milions en instal·lacions, altres equipaments i fons bibliogràfic.
L'any 2012 la Universitat ha presentat un balanç amb 243 milions d'euros d'actiu, 194 dels quals corresponen al valor net del seu immobilitzat.
Els ingressos per distribuir, constituïts per les subvencions de capital rebudes pendents de ser traspassades a resultats, són, amb 135 milions d'euros, la partida més significativa del passiu.
L'actiu circulant presenta un saldo de 49 milions d'euros, en tant que els creditors a curt termini són valorats en 67 milions, 43 dels quals són ajustaments per periodificació.
El resultat de l'exercici ha estat de - 3 milions d'euros.
El compte general i els estats comptables de l'any 2012 (balanç, compte del resultat econòmico-patrimonial i memòria) han estat auditats per Faura-Casas auditors, que han elaborat un dictamen sense excepcions en què opinen que aquesta documentació expressa la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de la Universitat.
Aquests estats anuals han estat aprovats pel Consell Social en sessió plenària del 22 de juliol del 2013.
|
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
El nostre Responsable de Pedagogia i Innovació es jubila aquest curs, després de 23 anys treballant amb il·lusió, constància i molta mà dreta per fer de l'ensenyament una màgia que ajuda a transformar, a créixer i a donar vida
"Corrien els dies olímpics de l'estiu de l'any 1992.
Totes les mirades pendents dels esdeveniments que vestien de festa esportiva els carrers, les places i les instal·lacions preparades per a acollir esportistes de tot el món.
Es palpava un engrescador ambient col·lectiu que generava emocions i sentiments, regalava somriures i prodigava gestos d'acollida i obertura als altres.
Mentre aquest aire olímpic es respirava en tots els recons de la ciutat, en un petit oasi del Tibidabo, la casa Mater Salvatoris, es respirava un aire de renovació pedagògica.
Els directius de les escoles de La Salle Catalunya participaven en unes jornades de millora de la qualitat educativa.
El conductor d'aquelles jornades era un mestre de paraula fluida, engrescadora, carregada de saviesa i experiència.
Fou el primer contacte amb l'Albert Serrat.
I a partir d'aquí, poc a poc, quasi de manera imperceptible el mestre Albert va anar descobrint altres horitzons educatius, els de La Salle.
Li van agradar i va començar el seu itinerari lasal·lià.
Així és com recorda el Germà Joan Carles Vàzquez el dia que va conèixer a l'Albert Serrat, Cap de Pedagogia i Innovació de la nostra Xarxa de Centres els darrers 23 anys.
Carismàtic, rialler, amb una mirada profunda, amable i escrutadora, l'Albert Serrat ens ha fet viure moltes experiències, vivències, anècdotes, descobertes...
L'Albert ens ha fet somniar amb el futur, construir nous projectes, dibuixar millores i aplicar innovacions.
Qui li havia de dir a l'Albert que l'any 1992, el de les Olimpíades de Barcelona, començava també per a ell una altra olimpíada, la del recorregut pedagògic per les pistes de La Salle Catalunya.
El Germà Joan Carles Vàzquez continua recordant: "L'Albert ha estat un atleta de totes les categories: curses, marxes, maratons, carreres...
En totes elles ha mostrat sempre el millor de la seva persona: simpatia, bonhomia, acollida, responsabilitat, constància, estimació per la feina ben feta.
I així, amarat per aquests valors, ha arribat al final del seu camí".
Ara, penja del seu coll la millor medalla que es pot rebre, la medalla del reconeixement de la seva entrega, generositat i esforç.
El dia 6 de juny d'aquest 2015 aquest reconeixement es va plasmar en les paraules que el nostre Provincial, el Germà Josep Guiteras li va oferir al començament de la trobada dels Equips Directius i l'Equip d'Animació de La Salle Catalunya.
"Avui és un dia molt especial" – va dir- "perquè ens acompanya, per última vegada en aquest tipus de trobades, el Sr.
Albert Serrat, responsable de l'Àmbit de Pedagogia del Sector i "jardiner de somnis", tal com ell mateix es defineix.
Hem tingut la sort, la gran sort, de poder gaudir dels seus coneixements en aquest àmbit tan nostre i, sobretot, d'haver pogut anar aprenent moltes coses, iniciant i consolidant molts nous projectes, vivint moltes noves i riques experiències pedagògiques i innovadores al seu costat.
I sempre, ell amb un somriure als llavis i amb una visió positiva, engrescadora, captivadora, enamoradora i il·lusionant, de la nostra missió educativa, tal com correspon a un bon "jardiner de somnis".
Realment l'Albert ha sigut un gran jardiner, perquè ha plantat en tots nosaltres la llavor de la il·lusió, l'esperança i la determinació per construir una pedagogia i una filosofia de vida alegre, innovadora i amb valors.
Ara que ens deixa, dedicarà el seu temps a gaudir de la vida, de la família, i a fer màgia.
Perquè, tal com diu el nostre Provincial, el Germà Josep Guiteras, "l'Albert és la Pedagogia feta màgia, vida, innovació i creativitat".
Trobarem a faltar la teva mirada neta i profunda, el teu somriure franc i proper.
La teva figura amb la teva melena inconfusible que sempre que apareix provoca somriures i alegria.
Les teves paraules càlides i carinyoses i els teus "Bon dies", "fantàstic!", "Magnífic!"
"Excel·lent!", carregats d'energia positiva
Et trobarem a faltar, perquè ens has donat molt.
Per això, de tot cor, moltíssimes gràcies Albert.
Gràcies per no tenir por dels "F 18".
Gràcies, Albert, per no instal·lar-te en un "regne de taifes".
Gràcies per fer que els "filisteus no es resisteixin".
Gràcies, Albert, per no caure en el "aquí és diferent".
Gràcies per les vint-i-cinc frases cèlebres que han teixit el dia a dia del teu quefer d'animació pedagògica i que han posat la nota d'humor per fer més proper, atractiu i entenedor el missatge de renovació i innovació que demana la nostra Missió Educativa Lasal·liana.
Que siguis, com fins ara, molt feliç.
I que ens continuem trobant al camí, gràcies a la màgia de la vida.
Que el bon Déu, per intercessió de Sant Joan de La Salle, et beneeixi abundosament i et concedeixi salut i pau per a seguir sembrant, des de la teva condició de jubilat, les bones llavors de la pedagogia engrescadora que fa niu en el teu cor.
|
Els paradistes ultimen el trasllat després de passar deu anys en una carpa provisional
Tarragona.-Activitat frenètica al Mercat Central de Tarragona per tenir-ho tot a punt per l'esperada inauguració d'aquest dijous.
Després de gairebé una dècada d'obres i entrebancs en el projecte, l'edifici modernista tornarà a obrir portes completament renovat i amb una quarantena de parades, un supermercat i un aparcament.
Dissabte es va tancar definitivament al públic la carpa provisional que ha acollit els negocis durant aquest temps i, des d'aleshores, els venedors treballen a contrarellotge en l'adequació dels punts de venda.
La majoria es mostren molt il·lusionats amb la nova etapa, però es mantenen a l'expectativa de saber com funcionarà el nou horari d'obertura de les 8:30 del matí a les 21:00 de la nit.
Els venedors conviuen amb els operaris que fan els últims retocs a les instal·lacions.
"Hem d'estar traient brutícia a cada moment, però jo crec que arribarem", explica Paquita Sánchez, propietària de la Rebosteria Paquita.
Aquesta venedora opina que el temps de trasllat està sent "una mica just", però reconeix que estar sense vendre més de tres dies "tampoc no era massa oportú".
En el seu cas, arribaran a temps, però podria haver-hi una o dues parades que no estiguin a punt per la inauguració.L'horari és un dels aspectes que ha dividit als paradistes, però la majoria admeten que s'han d'adaptar a la flexibilitat que ofereix la competència i a les necessitats actuals de la societat.
Sánchez recorda que el nou horari ininterromput de matí i tarda era conegut des del començament i, malgrat que admet que serà "pesat per a tothom", el veu com la millor opció perquè la gent acudeixi a comprar al mercat.
"Si entrem al mercat ho hem de fer amb el nou horari perquè són les necessitats d'avui en dia, en què tothom treballa.
L'horari que teníem abans havia quedat desfasat", assenyala Pili Borràs, propietària de Pollastres Pili, qui afronta el trasllat amb "molta il·lusió, ganes de treballar i de tirar endavant".Borràs critica que no s'hagin establert uns criteris clars a l'hora de fer la distribució de les parades dins el nou espai.
"S'ha donat prioritat als grans, i als petits ens han dit on havíem d'anar.
La responsable d'aquesta parada de pollastres afirma que arribaran "sobradament" a la inauguració i es mostra satisfeta per poder oferir als clients "un mercat actual que no tindrà res a veure amb el què vam deixar gairebé deu anys enrere".
L'imponent immoble modernista de la plaça Corsini tornarà a l'activitat amb una quarantena de parades ocupades -el 83% del total-, un supermercat Mercadona i 330 noves places d'aparcament.
Dels altres catorze locals comercials que hi ha dins l'edifici, set ja estan concedits i els altres set romanen disponibles -s'adjudicaran amb un procediment negociat.
La inversió global del projecte s'enfila als 46 MEUR.L'edifici del Mercat conserva les encalçades originals d'acer del sostre i s'ha revestit de fusta.
El total de 48 parades es troben en una planta d'uns 2.500 metres quadrats -en realitat n'ocupen prop de 800 i la resta són passadissos, escales, ascensors i serveis comunitaris.
A part de la planta subterrània on s'hi troba el Mercadona, l'edifici també disposa d'una planta logística per als concessionaris.Amb motiu de la inauguració de les obres de remodelació del Mercat Central que tindrà lloc dijous a les 10 del matí, l'Ajuntament de Tarragona i Espimsa han organitzat una sèrie d'activitats d'animació i festives, que es desenvoluparan fins dissabte, tant a l'interior del recinte com als carrers dels voltants.
Precisament, un cop habilitat l'edifici, caldrà desmantellar la carpa provisional i urbanitzar la plaça Corsini -una inversió que va a càrrec del Ministeri de Foment-.
Això possibilitarà recuperar per a aquest indret el mercadet dels dimarts, que es manté provisionalment a la Rambla Nova.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El president d'Òmnium escriu des de la presó una carta de record a Muriel Casals, que va morir avui fa dos anys
Barcelona.-El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha escrit des de la presó de Soto del Real una carta de record a Muriel Casals, que va morir avui fa dos anys.
Avui fa dos anys que vas marxar i el teu mestratge ens és més present que mai", comença la carta.
"Avui necessitem que les forces polítiques sobiranistes assumeixin la responsabilitat que els han donat les urnes.
Com tu molt bé havies dit en altres ocasions: No entendríem que no es posessin d'acord", escriu el líder d'Òmnium davant la tensió entre JxCat i ERC per la investidura de Puigdemont.
Cuixart considera "imprescindible" que "des de l'empatia i la generositat" es construeixin "ponts i camins de diàleg" i remarca que cal fer front "des de la unitat" a l'actual escenari de repressió de l'Estat.
Cuixart assegura a Muriel que Òmnium, "lluny de caure en cap conformisme impotent", seguirà treballant "per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva, des de la diversitat i sense demanar renúncies a ningú".En el terreny més personal el president de l'entitat sobiranista explica a Muriel que fa poc va rebre la Nadala de la Montserrat Sans, vídua de Martí i Pol i li recorda una citat del poeta quan deia que el nostre temps és el que ens ha tocat viure i que no podem desertar-hi: "Orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, car el teu lloc, només tu pots omplir-lo".
Així mateix, també recorda una frase que va deixar dit Bertolt Brecht: "El regal més gran que pots fer als altres és l'exemple de la teva pròpia vida".
"I així és, Muriel: tu ens vas fer el regal més gran que mai hauríem imaginat", conclou Cuixart.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha alertat aquest diumenge que sense l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat "ni es poden completar les estructures d'Estat ni posar en pràctica polítiques socials de protecció als més febles".
En un article publicat a 'El Punt Avui' recollit per Europa Press diu estar confiat que JxSí i la CUP encararan l'"etapa final" del procés independentista amb màxima unitat d'acció i que se superarà la qüestió de confiança del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
En una entrevista d'aquest mateix diumenge a Catalunya Ràdio, ha assegurat que "indubtablement" la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hauria de seguir exercint el seu càrrec si és inhabilitada per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent català.
Sànchez ha considerat que el moviment independentista està "parcialment desorientat perquè té ganes que aquest procés acabi".
"No entén per què no s'ha pogut votar en un referèndum, no entén per què aquest Estat que es diu democràtic no ha permès posar les urnes" i resoldre la situació a través d'una consulta de la qual, diu, partidaris i detractors de la independència de Catalunya acceptarien el resultat fos el que fos.
Sobre la durada del procés independentista, ha afirmat que hagués preferit que la gran manifestació de 2012 hagués estat la definitiva, però ha afegit: "Si l'any que ve toca tornar a sortir al carrer, que ningú dubti que aquí estarem".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Divendres 30 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font, acte de presentació de l'últim llibre de l'activista Jordi Martí Font, afiliat a la CGT de Tarragona, "En aquesta gran època... les paraules són punys", publicat per Edicions del 1979.
L'acte, que serà presentat per Eduard Laguens i Marta Minguella, és organitzat pel Casal Sageta de Foc, Deixem de ser una illa-CGT Ensenyament i l'Ateneu Llibertari Alomà.
En aquesta gran època... les paraules són punys
Edicions del 1979, 2015, 206 pàg.
Fragment del pròleg de Xavier Díez: "L'obra a què s'enfronten els lectors és una reflexió imprescindible al voltant de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l'hora de resistir-se a l'opressió del capitalisme despietat que hegemonitza el nostre entorn.
Es tractaria d'una reflexió oberta sobre com el poder s'ha apropiat de la matèria primera del pensament, és a dir els mots, als quals se'ls subverteix del seu significat primigeni i es reomple d'una nova semiòtica al servei del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el sentiment generalitzat enfront la injustícia política."
"En aquesta gran època... les paraules són punys" és un text reflexiu i fragmentari sobre la dominació que s'exerceix a través del llenguatge i les possibilitats de subversió que davant d'aquesta dominació tenim.
L'autor parteix d'una estructura volgudament fragmentària a partir de la qual construeix un fresc sobre dominats i dominadors, sobre les paraules del poder i les de la resistència, sobre els continguts i els continents, sobre els significats i els significants... per demostrar que les paraules i el llenguatge, en principi neutres, sempre tenen amos.
En la lluita per l'hegemonia, el llenguatge és central.
El llibre s'organitza en tres capítols de llargada molt diferent.
El primer,, breu, "Un de tres", inclou tres reflexions breus sobre l'adequació dels significats a les paraules que els contenen a partir de tres dels fets que van desencadenar la reflexió lingüística en l'autor.
El segon és un recorregut cronològic i personal per molt diversos autors i autores que han reflexionat sobre el llenguatge, sobre la seva adequació a la descripció de la realitat, sobre l'arbitrarietat dels seus significats, sobre qui dóna sentit a les paraules, sobre com ho fa, sobre com es pot desmuntar la dominació...
Jordi Martí Font hi parla de Plató, Aristòtil, Habeas Corpus, Tàcit, Montaigne, Saussure, Maragall, Karl Kraus (de qui manlleva el títol del seu article "En aquesta gran època" per donar títol al llibre), Wittgenstein, Brecht, Orwell, Anna Akhmàtova, Hannah Arendt i molts altres.
El tercer capítol és el més extens i s'hi recullen definicions o redefinicions de paraules reapropiades com si es tractés d'un diccionari en què cada un dels mots és definit a partir d'un text de tipologia diversa.
Així, les definicions es fan a partir de poemes, petites obres de teatre, diàlegs, proses poètiques, articles periodístiques, petites narracions...
Jordi Martí Font és doctor en Filologia Catalana per la URV.
Treballa, des de fa deu anys, en l'Ensenyament Secundari públic.
Ha treballat com a home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; i com a corrector lingüístic i periodista durant 15 anys.
La seva tesi doctoral porta per títol 'Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l'anarquia en català' i manté el blog Prendre la paraula ( http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/ ).
Activista social i sindical, és membre de diversos col·lectius i organitzacions, entre elles la CGT.
|
Sinònim: japonòleg, japonòloga.
Perspectiva de gènere: oficis, professions, càrrecs i titulacions
|
El ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, encapçalarà finalment la candidatura del Partit Popular a les eleccions europees.
Cañete, que va néixer a Madrid fa 64 anys, competirà a les urnes amb la socialista Elena Valenciano, si bé tant al partit com al Govern es dóna per fet que dins d'uns mesos es convertirà en el nou comissari d'Espanya.
Tot i que Mariano Rajoy havia dit públicament que volia mantenir el mateix equip tota la legislatura, el nomenament de Cañete l'obliga, com a mínim, a fer una petita crisi de Govern, ja que haurà d'elegir un substitut al capdavant d'Agricultura.
La seva arribada a la política es va produir a principis dels anys 80, de la mà d'Aliança Popular.
De fet, va ser membre del Comitè Executiu Nacional de la formació entre el 1982 i el 1990.
Abans, aquest advocat de l'Estat havia exercit l'activitat docent com a professor de la Facultat de Dret de Jerez de la Frontera (1978-1982) i advocat en exercici als col·legis de Jerez de la Frontera i Ceuta des del 1976.
Entre el 1982 i el 1986, Cañete va ocupar un escó al parlament d'Andalusia.
També el 1982 va ser elegit senador per Cadis, una província amb la qual està vinculada part de la seva vida política.
De fet, està casat amb la gaditana Micaela Domecq i Solís-Beaumont, amb la qual té tres fills.
El 1986 va ser elegit eurodiputat i va ocupar un escó fins al mes de juny del 1999.
En l'última legislatura que va estar a l'Eurocambra va ser primer president de la Comissió de Pesca i després president de la Comissió de Política Regional.
Després de les eleccions generals del 2000, Aznar el va reclutar pel seu Govern, donant-li la cartera d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
Quatre anys més tard, quan el PP va perdre les eleccions davant del PSOE, va passar a convertir-se en portaveu de la Comissió d'Economia del Congrés i secretari d'economia del PP.
A les eleccions del 2008 ja no es va presentar com a diputat per Cadis sinó per Madrid, però Mariano Rajoy va tornar a perdre aquest comicis davant de José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquest any ha estat nomenat president de la Comissió Mixta per a la Unió Europea.
Al Congrés Nacional del PP del juny celebrat a València, Rajoy va nomenar Cañete president del Comitè Electoral Nacional del PP.
En les següents eleccions generals de novembre del 2011 --en les que va tornar a presentar-se per Madrid--, Rajoy va arribar al Palau de la Moncloa i el va elegir per ocupar el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Entre les seves principals actuacions aquests dos anys destaca l'aplicació a Espanya de la Política Agrícola Comuna (PAC).
Cañete ha destacat els 47.000 milions d'euros aconseguits per Espanya per al període 2014-2020 i ha subratllat que el model d'aplicació de la PAC permetrà a tots els sectors agraris i ramaders seguir essent competitius.
A més, Cañete ha impulsat el projecte de millora de la cadena alimentària i la norma de qualitat dels productes ibèrics, que és una aposta per la qualitat, la transparència i la informació als consumidors.
També ha aprovat l'acord pesquer UE-Marroc, que permetrà que la flota espanyola torni a pescar en aquestes aigües en els pròxims mesos.
En matèria de Medi Ambient, destaca la seva reforma de la Llei de Costes, una norma que, segons el ministre, resol la "major part" dels problemes pendents que tenia Espanya en la matèria.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Servei d'atenció a l'usuari 934 426 439 de 9:00 a 14:00 hores i [EMAIL]
Més de tres mil lectors col·laboren ja amb el seu suport informatiu i econòmic per a fer d'aquest un diari únic i diferent · Tu te'n pots fer avui.
VilaWeb és un diari únic i diferent en molts aspectes.
És el degà de la premsa online a Europa.
El diari dels Països Catalans i una de les veus de referència pel que fa al debat sobiranista.
Un projecte informatiu que les 24 hores és alerta al que passa i ho explica a la web, als mòbils, per les xarxes socials, amb la televisió i fins i tot en paper, cada diumenge a les pàgines d' El Punt Avui.
També en anglès a través de la nova Edició Global.
Però sobretot VilaWeb és un diari capdavanter a l'hora d'establir una nova relació amb els lectors.
Els lectors que es fan membres de +VilaWeb són la clau de la independència del nostre diari i n'asseguren la qualitat del contingut
Presentacions pertot arreu del país: La primera presentació de +VilaWeb va ser a Prada de Conflent (vídeo).
També s'ha presentat a Alacant, Badalona, Inca, Manresa, Mataró, Ontinyent, Palma, Terrassa, València, Xàtiva... i continuarà presentant-se pertot arreu del país.
Quan va activar-se el servei el director del diari va tenir una conversa amb els lectors per a aclarir què era +VilaWeb.
+VilaWeb és un projecte d'innovació social.
Si durant una colla d'anys VilaWeb s'ha distingit com un diari molt innovador tecnològicament, ara cal cridar els lectors a renovar el model en tots els sentits.
Per aclarir-ne el com i el perquè el director de VilaWeb va conversar en línia amb els lectors el dia de l'estrena de +VilaWeb ( conversa completa ).
VilaWeb impulsa, amb una nova comunitat de lectors, +VilaWeb, un model de suport del diari per a defensar-ne la independència editorial
La reeixida plataforma de blocs del diari s'integra també al nou projecte
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
El Ple del Tribunal Constitucional ha declarat per unanimitat inconstitucional i nulla una srie d'articles de la llei del Parlament de Catalunya que permeten celebrar sessions del Govern a distncia i investir el president de la Generalitat per via telemtica, iniciativa aprovada el 2018 perqu l'expresident Carles Puigdemont pogués ser investit des de la ciutat de Blgica en qu va marxar per eludir els crrecs per rebellió al Tribunal Suprem.
En concret, en una sentncia de la qual ha estat ponent el Magistrat Antonio Narváez, el tribunal de garanties estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar la Presidncia del Govern contra els articles 1 i 2 i la disposició addicional de la Llei del Parlament de Catalunya 2/2018, del 8 de maig.
Aquests preceptes estableixen que el Ple del Parlament de Catalunya pot autoritzar per majoria absoluta que el debat d'investidura d'un president se celebri sense la presncia o sense la intervenció del candidat, que, en aquest cas pot presentar el programa i sollicitar la confiana de la Cambra per escrit o per qualsevol altre mitj telemtic.
El Constitucional recorda la seva mateixa jurisprudncia per incidir que "una investidura en la qual el candidat no comparegués presencialment davant de la cambra per sollicitar la seva confiana seria contrria al bloc de constitucionalitat" perqu encara que les normes "no estableixin expressament el carcter presencial de la investidura, aquesta exigncia és inherent a la naturalesa d'aquest procediment".
Entén així que l'absncia vulneraria el dret dels diputats a exercir el seu crrec públic sense pertorbacions illegítimes i de conformitat amb el que es preveu en la llei i en els principis constitucionals.
En la mateixa línia, declara la inconstitucionalitat i nullitat de la Disposició Addicional d'aquesta mateixa llei perqu "preveu la modificació del Reglament del Parlament per regular una investidura no presencial, que és contrria a la Constitució i a l'Estatut".
També anulla l'article 2 de la llei, que és el que regula els mitjans telemtics que s'utilitzarien en aquests casos.
Sobre l'aplicació d'aquestes tecnologies per a les reunions del Govern, la sentncia explica que tal com est redactada la llei del Parlament, es dona discrecionalitat a l'Executiu per triar com organitzar-les, de manera que podrien ser totes a distncia o tenir el president o tot el gabinet a l'estranger, quan segons la Constitució i la legislació vigent, "la celebració no presencial de les sessions" de l'Executiu ha d'obeir "els casos justificats, excepcionals i (amb) les oportunes garanties".
El Constitucional recalca la importncia de la interrelació "directa i immediata" en els processos deliberatius i decisoris propis de qualsevol Executiu, perqu la separació física no permet conixer tot el que est passant en un altre lloc.
A més, diu que en una reunió a distncia pot ser que no estiguin degudament protegides les funcions dels membres d'un Govern, des d'exercir sense interferncies externes a tenir garantida la seva prpia seguretat i llibertat o el secret de les deliberacions.
En conseqüncia, anulla els tres apartats de l'article 35 que fixen els mitjans telemtics que pot fer servir el Govern en les seves reunions a distncia, perqu es regulen "sense el carcter excepcional que necessriament han de tenir", s'equiparen plenament les reunions presencials amb les telemtiques i s'exclouen "sense establir cap causa, motiu ni garantia de cap classe", la sentncia de nomenar un suplent en els supsits d'absncia.
Amb tot, no posa objecció a la previsió de la norma que permet que per "convocar" i "remetre actes" s'emprin mitjans telemtics, ats que es tracta de funcions purament documentals que no impliquen deliberació ni presa d'acords.
La sentncia recorda que la resolució té "plens efectes per a tots" i les autoritats i els crrecs públics tenen el deure d'"impedir o paralitzar qualsevol iniciativa" que suposi ignorar-la o contradir-la.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Mariano Rajoy admet que la corrupció és una de les dues grans causes de la davallada electoral del PP.
L'altra és la gestió de la crisi.
L'estratègia de la Moncloa, fixada ja fa temps, passa per repetir que s'ha endurit la llei per evitar escàndols futurs i delimitar els casos del passat a dirigents polítics que s'haurien aprofitat de pertànyer a l'organització.
La defensa de l'extresorer Luis Bárcenas, però, dinamita l'argumentació dels seus excompanys i assegura que la caixa B era "un sistema de finançament institucionalitzat" al partit des del 1982.
A pocs mesos de les eleccions generals -a tot estirar, cinc o sis-, l'home que va tenir la clau de la caixa del carrer Génova afirma ara que els òrgans de direcció tenien coneixement de l'origen i del destí de les donacions que hi arribaven i que, previsiblement, després servien per pagar sobresous i altres despeses, com finançar campanyes electorals i la coneguda reforma de la seu estatal.
Bárcenas acusa els màxims dirigents de la formació -Manuel Fraga, Antonio Hernández Mancha, José María Aznar i Mariano Rajoy- de rebre aquests pagaments.
En el cas del president espanyol, l'escrit de defensa que han presentat els advocats de Bárcenas diu que del 2004 al 2008, "tret d'alguns donatius importants que rebia el president, la resta de la gestió per a la consecució de donatius la feia el tresorer nacional", que en aquella època era Álvaro Lapuerta.
Bárcenas, que n'era el gerent, el va substituir el 2008 amb el vistiplau de Rajoy.
L'objectiu de l'exresponsable de les finances populars, contra qui el jutge ha obert judici oral pels comptes en negre, és evidenciar que ell no anava per lliure -en contra de la tesi oficial- i que era una peça més en una estructura piramidal en què, de manera jeràrquica, "les instruccions emanaven de dalt a baix".
Els advocats pretenen demostrar que difícilment una persona sola pot integrar una "organització criminal", un dels delictes de què l'acusa el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, que veu acreditada l'existència del finançament paral·lel com a mínim des del 1990, nodrit per empreses que després eren beneficiàries d'obra pública.
Per avalar l'argumentació, l'extresorer diu que Aliança Popular va fer servir diverses societats per rebre els donatius.
Més endavant, entre el 1986 i 1987, Arturo García-Tizón, aleshores secretari general, hauria obert un compte al Banc de Foment.
Ahir ell ho va negar i va assegurar que en aquell temps el partit les passava magres econòmicament.
A principis dels noranta, segons aquest relat, Aznar i qui era el seu número 2, Francisco Álvarez-Cascos, rebien les donacions i les entregaven al tresorer, Rosendo Naseiro.
Hauria sigut ell qui presumptament va començar a portar una comptabilitat aliena a l'oficial.
Des del 2008, quan ell va accedir al càrrec i María Dolores de Cospedal va arribar a la secretaria general, les ajudes d'empresaris al PP van disminuir "notablement".
En qualsevol cas, Bárcenas garanteix que sempre va "reportar" els seus moviments als seus caps, és a dir, a ella i a Rajoy.
Els advocats conclouen que el seu client no va actuar mai com a "administrador o responsable legal" del partit.
No obstant això, fa uns dies, l'Audiència Nacional va tornar a rebutjar la imputació dels que han sigut i dels que són màxims dirigents de la formació, entre els quals el cap de l'executiu espanyol.
En l'àmbit judicial, De la Mata considera el PP responsable civil subsidiari.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
És el nou director de la Càtedra Gaudí de l'ETSAB
L'arquitecte i historiador de l'art Juan José Lahuerta, a la seu de la Càtedra Gaudí de l'ETSAB
Després de tres anys com a cap de col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), l'arquitecte i historiador de l'art Juan José Lahuerta (Barcelona, 1954) ha començat una nova etapa al capdavant de la Càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), una institució creada el 1956 que no té res a veure (ja se'n cuidarà ell, de no tenir-hi res a veure) amb una altra càtedra que s'ha creat recentment.
Lahuerta alerta que Gaudí està segrestat pels interessos comercials, i que ell i la seva obra són víctimes d'una perversa manipulació.
Qui li ho havia de dir, a Gaudí.
No, no, però si ja era molt popular en vida!
A diferència dels altres grans arquitectes, ell no és elitista.
Encara que treballi per a una clientela que és l'alta burgesia i l'Església catòlica, la seva arquitectura està lligada a la cultura popular.
I, per tant, és fàcil d'entendre.
Quan apareixen les targetes postals a finals del XIX, qui més en genera és Gaudí.
Ni la catedral ni l'estàtua de Colom: els edificis que generen muntanyes de targetes postals són la Sagrada Família i el parc Güell.
Ho veiem també en la producció de bibelots de l'època, per exemple en vanos amb la imatge de la Sagrada Família.
I en les revistes satíriques, plenes de caricatures d'ell i de les seves obres.
Quan Daniel Mòdol [regidor d'Arquitectura de Barcelona] qualifica la Sagrada Família de mona de pasqua, entronca amb la tradició de crítics coetanis a Gaudí.
Hi ha hagut una política dirigida a la venda de la ciutat durant molts anys.
I amb molt èxit: certament han aconseguit vendre-ho tot!
En Gaudí han trobat una imatge poderosa.
I és que si l'expliques des del punt de vista sentimental, popular i simbòlic ho tens tot guanyat.
El presentes com un personatge que no té cap problema, i llestos.
Un geni aïllat, que forma part d'una societat absolutament productiva, tan pacífica com ell mateix, que fa unes construccions de conte de fades, amb llum mediterrània...
El Gaudí que no interessa explicar és el real, el que crea en una Barcelona que és la ciutat de les bombes, amb unes tensions socials brutals, de vagues i atemptats, de lluita de classes.
De tot això, els que visiten Barcelona, no se n'assabenten gens.
Urgeix que contrarestem aquest relat tan maco i tan ben embolcallat de Gaudí en aquesta ciutat tan guapa i perfecta que és Barcelona.
No serà fàcil, però és possible.
Des d'aquesta càtedra ho hem de fer.
Quin és el potencial de la Càtedra Gaudí?
Tenim un fons documental, gràfic i d'objectes molt rellevant.
Hem de ser capaços de generar línies d'investigació científica que ens permetin situar Gaudí en un context més complex, que és el de Barcelona.
Hem de recuperar Gaudí i hem de recuperar la ciutat.
I situar-lo també en un context internacional, perquè de geni isolat, res de res.
Sabia perfectament què passava a fora.
Aquesta és la gran contradicció: Gaudí és un negoci que genera milions d'euros i la seva càtedra no té pressupost ni per inventariar els seus fons.
Hem de trobar els mitjans per poder catalogar, restaurar i posar a disposició dels estudiosos aquests materials.
El primer que s'hi ha de comprometre és la universitat [la UPC], molt més del que ho està ara.
Però és que hi ha un altre ens que té molta responsabilitat: l'Ajuntament.
És paradoxal que més enllà de les guies de turisme hi hagi el buit: on són els estudis rigorosos sobre la seva obra?
La paradoxa és aquesta, que Gaudí és a tot arreu i no és enlloc.
Des del punt de vista acadèmic, fa mandra.
Està amagat darrere de la seva explotació comercial.
Però de personal que es vanta de ser expert en ell n'hi ha un munt.
També es pot viure en el món acadèmic del negoci Gaudí.
I ens sobren estudis que s'arrapen a la paraula de Gaudí transmesa pels seus deixebles.
Se'l presenta com una figura que no es pot estudiar en el sentit tradicional perquè d'ell tot n'emana literalment d'una altra manera.
No hi ha cap arquitecte del segle XX amb una bibliografia tan gegantina però tan repetitiva i tan hagiogràfica.
Gaudí va ser un geni, sí, però perquè vivia en el lloc adequat perquè ell pogués ser un geni.
Gaudí no surt en un desert, surt en una ciutat amb un humus creatiu molt ric.
Però el business es basa a destacar la singularitat absoluta del producte Gaudí.
Volen fer-nos creure que fora d'ell no hi havia res ni ningú més.
En tenim un exemple ben recent: s'han tret del barret una nova obra de Gaudí, una capella que, en realitat, és d'un altre autor, Francesc Berenguer.
Abans ha insinuat que l'Ajuntament hauria d'implicar-se molt més en la defensa del patrimoni gaudinià.
El problema de Gaudí és que està en mans privades.
Però l'Ajuntament és propietari de la seva gran obra pública: el parc Güell.
Es podria erigir en l'espai on afrontar Gaudí, la seva obra, la seva vida, Barcelona, el seu temps i el nostre temps, des d'una posició que no fos el business.
La saturació de visitants no és un atemptat contra la conservació dels edificis?
Són unes obres d'una fragilitat increïble i des del punt de vista físic és evident que estan en perill.
Milions de visitants passen per uns edificis que estaven pensats per a un ús estrictament domèstic.
Però és que també hi ha una tergiversació dels seus significats.
Quasi mai s'entra per on s'entrava, ni es fan els recorreguts que es feien.
I així els edificis no s'entenen.
El que és segur és que Gaudí és cada vegada més impopular per als barcelonins.
Per al ciutadà s'ha convertit en un destorb en el sentit literal de la paraula.
Ha de canviar de vorera quan camina davant de les seves obres!
I d'aquí a odiar-lo només queda un pas.
El que és trist és que acabaran odiant una cosa que no era la que realment representava.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
|
Coincidint amb els èpics però alhora relaxants compassos finals del 'Messiah', esbossarem un somriure i simplement brindarem per vosaltres i pel Nadal
Ja fa sis anys que no hi som tots als sopars de Nadal i aquest serà el primer sense tu.
Ja no se t'humitejaran els ulls mentre llegeixes per enèsima vegada el text que li vaig fer a l'avi.
Ja no alabaràs la qualitat del sopar i no t'apareixerà aquell somriure que tant em divertia després d'una copa de vi de més.
La vostra generació ja no hi és, i mentre recordo els partits de futbol que fèiem al passadís de casa quan jo era petit, penso que no sé com afrontar aquest Nadal.
Ja no tindrem la preocupació d'anar a dormir d'hora per estar en perfecte estat l'endemà, quan dinàvem a casa teva.
Potser beurem massa mentre recordem les nits de 24 de desembre que vam poder passar tots junts.
Abans d'emplenar-nos per penúltima vegada la copa, a algú se li acudirà la idea de fer sonar el Messiah de Händel.
Aquella magnífica peça que tant emocionava el teu marit.
A cada Hallelujah pensarem en quina frase és suficientment justa per recordar-vos als dos.
No en trobarem cap. L'escoltarem fins al final i els llargs segons de silenci que el seguiran es veuran trencats per un somriure a l'uníson de tots els presents.
Brindarem sent conscients que ens falteu cada dia.
Sabent que ja res serà igual, crec que ens posaríem ràpidament d'acord per destacar una de les ensenyances que més ens han marcat a fills i nét.
Coincidint amb els èpics però alhora relaxants compassos finals del Messiah, esbossarem un somriure i simplement brindarem per vosaltres i pel Nadal.
Perquè ens falteu cada dia, però el Nadal us troba a faltar amb més força.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
És indispensable la construcció d'una esquerra europea sòlida.
Si no s'aconsegueix, fins i tot el gran projecte europeu corre perill
La proposta de Compromís, ahir mateix, d'un govern "plural i de canvi" juntament amb el PSOE i Podem va durar poques hores.
Des del meu punt de vista és molt més complicat.
De París estant, l'episodi em va recordar una frase de Manuel Valls de fa pocs dies: "Hi ha dues esquerres irreconciliables".
Ho deia referint-se a Nuit Debout, el moviment de protesta que a poc a poc s'escampa per les ciutats.
Si alguna virtut té Valls és que parla clar, sense gaires tacticismes.
Té raó: el Partit Socialista representa una opció totalment diferent de la que apunta la gent que discuteix a la plaça de la República i en moltes altres places franceses.
Una desavinença previsible, que no és sinó una altra versió d'això que estem vivint a Espanya: l'impossible acord entre dues esquerres.
La plaça de la República és ara una síntesi de les contradiccions i dificultats de França, i fins i tot de bona part d'Europa.
D'una banda, milers d'espelmes humils, improvisades, al peu de l'estàtua central, acompanyades de noms, de frases de rebuig, recorden els atemptats de Charlie Hebdo i del novembre passat, l'horror d'aquest terrorisme que pot esclatar en qualsevol moment i en qualsevol lloc, que fa la vida més incerta, més dependent d'un atzar incontrolable.
Però més enllà de l'estàtua, omplint tota la plaça, una multitud més o menys densa segons el moment del dia o de la nit discuteix sense treva, munta paradetes, escriu consignes, organitza emissores i assemblees.
Joves i no tan joves, marginats i bobos -l'abreviatura de moda de " bourgeois-bohémien "-, homes i dones, blancs, negres, grocs i de totes les combinacions possibles.
Un panorama semblant al que es va viure a Barcelona amb el 15-M, però més divers, més acolorit també: un grup que s'explica sobre Mali, un altre sobre els refugiats sirians, més enllà sobre la situació del Brasil.
I un arbre ja llueix el cartell: "Atenció, no ho trepitgeu, ja hem plantat la collita!
La proposta de Compromís d'un govern "plural i de canvi" va durar poc.
Partint de la protesta contra la nova llei de treball presentada pel govern, que segueix la línia -encara que molt menys durament- de la reforma laboral espanyola, les reivindicacions es multipliquen, el malestar pren la paraula.
"N'estem farts!" és la frase més present.
Damunt d'aquest cansament, però, cal bastir alguna cosa nova, reinventar la societat, les relacions, el demà.
Tot és encara molt general, molt teòric, i està buscant la confluència d'utopies nascudes a l'escalf de lluites diverses: la igualtat entre homes i dones, la conservació de la natura, l'aprofundiment de la democràcia, la desigualtat creixent, l'anarquisme.
La irresistible necessitat de tornar a sentir-se part d'una societat en marxa, d'un grup que viu en comú, que es retroba, que es redefineix, lluny de l'individualisme neoliberal dissenyat per afavorir la lluita de tots contra tots.
Prop de la plaça, però, o fins i tot al seu centre, segons els moments, un tercer protagonista: el govern ha enviat la policia, i uns agents d'imatge Robocop arrengleren els cotxes als carrers propers, tanquen l'estació del metro, vigilen i, de tant en tant, salten sobre manifestants i vianants i n'estoven uns quants.
Heus aquí una altra esquerra, també avançant a cegues.
Comprenc el teu malestar, però què vols, hi ha el que hi ha, faig el que puc, diu Hollande a la tele.
I envia la policia a atonyinar, però només una mica, només de tant en tant.
Buida la plaça i deixa que es torni a ocupar -em recorda alguna cosa, per cert, no era la plaça Catalunya?-.
L'endemà destina 500 milions a la gent jove.
Amb una popularitat d'un 14%, està en el moment més baix de tota la legislatura.
Què passarà, l'any que ve, a les eleccions presidencials?
És una incògnita que fa certa por, perquè pot guanyar el Front Nacional amb Marine Le Pen.
La feblesa de l'esquerra és sorprenent, donada la crisi econòmica i social.
El Partit Socialista ja no és una alternativa creïble: les pressions de les grans corporacions, la gestió dels interessos que es mengen Europa, la manca de coratge, les disputes internes, l'han convertit en un partit a la deriva, sense projecte propi.
Durant anys la socialdemocràcia va repartir una part dels excedents.
S'ha acabat, aquesta part ja no existeix, devorada per una classe corporativa massa potent.
Davant els problemes d'Europa ha de sorgir una esquerra anticapitalista, que a França no acaba de néixer
Davant els problemes que té França, que té Espanya -Catalunya inclosa-, que té Europa, ha de sorgir una altra esquerra, que ja no pot ser més que anticapitalista, i per això irreconciliable amb l'esquerra oficial, que encara intenta posar pegats.
Però aquesta nova esquerra no acaba de néixer: Nuit Debout ja dura tres setmanes, persisteix, però no arrenca del tot; és, sobretot, una festa que permet trobar-se i somiar una estona.
Els treballadors, els sindicats, no s'hi apunten.
Uns perquè ho veuen com una cosa d'estudiants, massa teòrica i discursiva, sense possibilitat de donar solucions concretes a uns problemes ben urgents; els altres perquè, simplement, tenen por que els xiulin, com a part d'aquest "establishment", d'aquesta "casta" detestada.
A Espanya, aquesta nova esquerra ja ha nascut, i es diu Podem, Compromís, En Comú, les CUP, etc. Neix des de baix, i això és un bon senyal, amb la necessitat comuna d'avançar en la democràcia.
Tot i així, n'estem vivint la improvisació, les dificultats externes i internes.
Però cal anar ràpid, que els temps s'acceleren: no solament és indispensable una acció comuna en cada país, sinó la internacionalització, la construcció d'una esquerra europea sòlida.
Si no s'aconsegueix, fins i tot el gran projecte europeu corre perill.
En aquest sentit és possible que el maig, amb les trobades comunes que han programat Nuit Debout i el 15-M, aporti una nova empenta de les que els maigs ens regalen de tant en tant.
I que els partits polítics, en aquest moment, no semblen capaços de fer possible.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Són activitats divertides, entretingudes, que permeten interactuar amb altres companys i companyes, motivadores i físicament saludables.
Parlem dels esports a l'aire lliure, la pràctica dels quals també forma part de l'oferta del Servei d'Educació Física i Esports de la Universitat de València en estiu: golf, tennis i pàdel.
Són esports que s'ofereixen al llarg de tot l'any i que, en arribar els mesos de calor, continuen com a propostes saludables i de gran acolliment entre la comunitat universitària, Alumni i familiars en tractar-se d'activitats amb múltiples beneficis.
En el cas del golf, "pots parlar amb la gent que t'acompanya, intercanviar impressions, socialitzar; i pots practicar l'esport amb diferents generacions o amb esportistes de diferents nivells, perquè després de tot, cadascun juga independentment amb la seua bola", destaca Toni Cortés, professor de l'Escola del Club de Golf de Foressos, a Picassent.
Cortés imparteix les classes a l'alumnat de la Universitat de València també en els mesos de juny i juliol.
"Tenim un grup d'iniciació amb alumnat que no coneix el golf o bé posseeix coneixements molt bàsics; i un de perfeccionament amb el qual ja eixim al camp per a practicar estratègies, rutines, tàctiques i colps especials", explica.
Els primers practiquen, sobretot, l'impacte regular, "el més difícil per a qui comença", reconeix el golfista; mentre que per als segons, el més treballós és prendre la decisió sobre el colp adequat segons l'estratègia, la tàctica, la posició de la bola i fins i tot el vent.
A aquests últims, "els preocupa aprendre a enfrontar-se a situacions reals en el camp de golf", afirma.
El desenvolupament del joc presenta, doncs, i segons el nivell, certa complexitat que, encara que semble el contrari, es resol fàcilment al final.
"El més fàcil és el putt, l'últim colp per a introduir la bola en el clot", diu el professor, i açò ho saben fins els alumnes d'iniciació.
Avançar en el procés d'aprenentatge, dominar l'entorn pel qual ha de viatjar la bola i gaudir d'un pulmó verd, amb vegetació i fauna autòctones, són unes altres de les grans motivacions per als practicants d'aquest esport.
No es queden enrere altres disciplines esportives, com el tennis i el pàdel, la pràctica dels quals també exigeix respirar aire fresc i relacionar-se amb altres persones.
"Són activitats físicament saludables, entretingudes i motivadores, perquè conforme es va avançant resulta més fàcil practicar l'esport individualment", assenyala Alfonso Caturla, professor de tennis i pàdel, i coordinador d'aquestes activitats a la Universitat de València juntament amb Cristina Llópez.
"Durant tot l'any portem tres nivells: iniciació, mitjà i perfeccionament, que ens permeten centrar-nos tant en els processos d'aprenentatge com en els de perfeccionament.
Al primer nivell li dediquem una hora de classe per setmana, mentre que als altres dos nivells se'ls destina una hora i mitja.
L'alumnat pertany majoritàriament a la comunitat universitària, si bé també assisteixen exalumnes i familiars vinculats a la Universitat.
Al llarg de l'any, aquestes propostes esportives compten amb uns 300 inscrits (d'octubre a maig).
I, encara que la xifra d'assistència es redueix en estiu, les classes prossegueixen en juny, juliol i setembre.
Per al professor, el pàdel requereix una tècnica d'ensenyament "senzill", sense un perfeccionament excessiu, a causa de les curtes dimensions de la pista on es desenvolupa.
"Amb un curs de dos mesos és suficient per a poder començar a jugar amb altres companys", sosté.
No ocorre el mateix en la iniciació al tennis.
"En ser dimensions més àmplies cal córrer distàncies majors", concreta, si bé, amb el ritme adequat, la tècnica pot ser "senzilla d'ensenyar".
"L'ensenyament en el tennis comença amb els tipus de colp.
Aprenem colp per colp i es van fent progressions d'acord amb les distàncies que hi ha en pista, de més a prop a més lluny de la xarxa.
Així, ens trobem amb colps de dreta, revés, servei o volees, per exemple", explica el professor.
Els esports a l'aire lliure són una altra de les apostes del Servei d'Educació Física i Esports que manté en l'estiu per resultar, a més de saludables i divertits, agradables de practicar durant el bon oratge.
Així mateix, serveixen per a alliberar l'estrés acumulat durant l'hivern, ja que permeten a l'esportista caminar i moure's amb soltesa, en pista o en plena naturalesa, sense parets ni sostres, sense obstacles.
|
Finalment, l'exministre José Manuel Soria, aquell calc desbigotat de l'expresident Aznar, ha renunciat a la seva candidatura al Banc Mundial.
El govern en eternes funcions li ha demanat que hi renunciés després ja no només de la pressió de l'oposició política en ple procés d'aliances (o no) per aconseguir formar un executiu estable, sinó sobretot per la broma que ha suposat la sola menció d'aquesta possibilitat.
Això de Soria, avançat justament després de la segona investidura fallida de Rajoy, és com la cirereta del pastís de l'acudit majúscul en què amenaça de convertir-se la política espanyola de passadissos.
I d'això el PP de Bárcenas et al en sap un munt.
Soria diu que renuncia per la petició del govern i per la «desproporcionada» pressió política que s'ha fet de la seva designació.
Proposar per a una institució financera pretesament seriosa l'exministre Soria, el que s'embarbussava explicant els vincles familiars amb els sinistres papers de Panamà, desqualifica qui fa la proposició i qualsevol entitat que l'accepti com a soci.
Els desqualifica, és clar, des d'un punt de vista ètic, però aquest ja és un concepte naïf i démodé en el context de nebuloses político-financeres en què vivim.
Com una abraçada dels teletubbies en un prostíbul.
Per això haurien d'admetre'l i donar-li, a més, una prima.
Si ens han de prendre el pèl (que ho faran), almenys que sigui un escàndol a les notícies.
|
«Lux Mundi» es podrà veure en diverses sessions, de manera gratuïta, el 15 de desembre
Joan Margarit presenta avui el llibre «Per tenir casa cal guanyar la guerra» a Manresa en un acte del festival Tocats de lletra
La mostra aprofundeix en l ́obra completa del cineasta amb més de 600 ítems entre imatges en moviment i objectes
El conjunt de músics immigrants liderat per Jordi Savall serà dissabte a Guardiola de Berguedà
I da, un títol tan excels com multipremiat, va constituir el retorn triomfal al seu país natal de...
La nova sessió serà el 8 de desembre a les 21h
El cantautor de l'Hospitalet de Llobregat Dani Flaco torna aquesta nit al Voilà! de Manresa...
L'objectiu és fer arribar obres de la programació, a més de les de Platea Jove, que puguin interessar els joves
L'Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent estrena avui Dijous Divins, una nova proposta...
El tema, inèdit fins ara, s'ha presentat a Enderrock juntament amb un videoclip
Representaran l'espectacle «Boleros i Coplas de sempre»
"La cobla a la taverna" de Port Bo i Montgrins es podrà veure dimecres en la programació per a la Gent Gran
La lectura dramatitzada es farà divendres en la mateixa sala on les bibliotecàries escrivien el seu dia a dia
Les dues parts, «S'acosta el mil·lenni» i «Perestroika», es poden veure en funcions alternes i, el dissabte, encadenades
L'ex-líder de Dire Straits actuarà al Palau Sant Jordi el proper 25 d'abril
Els escollits es posaran en escena l'abril del 2019 amb 600 alumnes d'ESO de la Catalunya Central
L'esdeveniment a l'aire lliure tindrà lloc a partir de les 20.00h a la masia mil·lenària La Torre d'en Roca
El Palau Sant Jordi acollirà el concert de l ́ex líder de The Dire Straits el 25 d ́abril de 2019
Va guanyar guardons literaris com el Sant Jordi i el Crexells per 'El sol de la tarda' i el Carlemany per 'La mar no està mai sola'
Pau Alabajos va desgranar emocions, ahir, a Manresa amb l'adaptació de textos del poeta valencià
Després de la bona acollida de la primera edició el maig i juny passats, el Festival Espurnes Bar-roques planteja ara unes «Espurnes de Tardor».
La cita serà el dissabte 27 i el diumenge 28
El vermut poètic al Barlins Teatreria és una de les noves apostes de la programació d'enguany
La Sala Petita del Kursaal va acollir, divendres, l'espectacle inaugural Contra el caire del temps, un homenatge a la poeta i traductora Montserrat Abelló en el centenari del seu naixement, que va
El manresà Josep Maria Aloy, crític i expert en literatura infantil, va presentar dijous a la llibreria Papasseit Amb sabates de molsa (Pagès Editors), el tercer volum dedicat a la poesia infantil
Els projectes, que mouen a l'any més de 3.000 alumnes d'entre 2 i 16 anys, rebran al voltant de 15.000 euros Enguany s'estrena Cantaxics a les Escoles
En una dècada, més de 25.000 alumnes de la Catalu-nya Central han participat en algun dels projectes que tenen com a cloenda l'estrena de diferents espectacles que han tingut 63.000
l Gremi de Sant Lluc, format a Manresa el 1945, fou un col·lectiu que realitzà diverses activitats amb la finalitat d'organitzar festes populars per sortir de la grisor i monotonia de la vida
Els espectacles es porten a escena entre els mesos d'abril i maig a la Sala Gran i són oberts al públic
El centre d'art contemporani que dirigeix Roser Oduber a Calders revisa la primera dècada de vida amb una exposició al Comarcal?
Amb motiu del desè aniversari, el Cacis també ha elaborat una publicació, formada per diferents desplegables, que fa un recorregut per les fites més rellevants de la seva història.
La rehabilitació va seguir els criteris de sostenibilitat i va donar una nova vida a unes instal·lacions abandonades
Què seria d'un bosc sense esbarzers?
Aquest element de la flora que resulta tan desagradable quan te'l trobes al davant i l'has d'apartar, i molts d'altres, van ser el motiu que va portar Alèxia
Una de les característiques del paisatge de la Catalunya Central són les construccions fetes amb pedra seca.
Alguns dels artistes que han passat durant aquests anys pel Cacis han volgut incorporar
El mexicà Rubén Ochoa treballa la fotografia a gran escala i adapta tècniques del segle XIX.
El 2011va agafar la imatge d'un treballador anònim dels antics forns i va fer una intervenció consistent
L'artista que viu a Cervià de les Garrigues ha mostrat d'un temps ençà un interès progressiu pels vincles de les persones amb el territori.
Al museu hi ensenyarà dues de les seves darreres
El poeta barceloní Josep Pedrals presenta «Els límits de Quim Porta», cloenda de la trilogia de Bolló, a Manresa
Nascuda el 1918 a Tarragona, Montserrat Abelló ha passat a la història de les lletres catalanes com una poetessa i una traductora reconeguda.
El festival literari Tocats de Lletra li retrà avui
El Zoom, Festival Internacional de Ficció Televisiva que se celebrarà a Igualada del 20 al 25 de novembre guardonarà la periodista i presentadora Laura Rosel, el programa de sàtira política Polònia
El primer homenatge del Gran Teatre del Liceu a Montserrat Caballé serà un concert a la catedral de Barcelona el 17 de novembre.
L'Orquestra Simfònica del teatre i el Cor, dirigits pel puig-reigenc
Esteve Ferrer dirigeix aquest muntatge amb l'actriu catalana Carme Conesa en el paper de Morticia
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
|
A la Torre 101 conflueixen tradició i tecnologia.
Aquesta canya de bambú de metall i vidre té l'ascensor més ràpid del món i una bola daurada de 700 tones que esmorteeixen les oscil·lacions en sismes de 7 graus i vents de 450 quilòmetres hora.
A la base mai escassegen els turistes fotografiant l'egrègia silueta contra el cel de plom de l'illa.
Un jubilat fa onejar una bandera vermella amb estrelles grogues i encadena proclames proxineses davant la principal icona taiwanesa, mentre uns joves independentistes reparteixen fullets que documenten les violacions de drets de Pequín.
Trobaran edificis més alts i potser més imponents a la Xina però no busquin aquesta postal amb reivindicacions polítiques.
Cap país se sent més orgullós i gelós de la seva democràcia que Taiwan.
De les seves discussions parlamentàries, de les seves protestes de carrer, de les seves participacions massives en les eleccions, de la seva vibrant societat civil, dels drets de les seves dones que ridiculitzen els del Japó o Corea del Sud o de la seva lluita pel matrimoni gai.
Les invocacions a la democràcia remarquen el fet diferencial amb la Xina.
L'estret de Formosa és la zona més erògena de l'Àsia-Pacífic, on la Xina i els Estats Units s'han trobat per dirimir el lideratge global.
Avui mostra un còctel inquietant després de l'arribada al poder el 2016 dels sobiranistes a Taipei, la declinant paciència xinesa per una reunificació que no arriba però se l'espera i per l'efecte Trump.
Pequín i Taipei sumen set dècades de relació complicada i renyida amb la lògica.
És absurd que Vincent Lu hagi passat bona part de la seva vida en cancelleries de tot el món i no hagi trepitjat mai el veí país on van néixer els seus pares: Taipei ho impedeix als seus funcionaris per evitar que la Xina els recluti com a espies.
Va ser un absurd històric, geogràfic i econòmic que, fins fa només 10 anys, els passatgers passessin per un tercer país per creuar els 130 quilòmetres de l'estret.
I són absurds els llimbs jurídics en què continua Taiwan: sobirà però ignorat per la comunitat mundial, disfrutant d'una independència que no pot declarar per l'amenaça militar xinesa, un país de fet, no pas de dret.
Pòster amb el rostre del president xinès Xi Jinping al popular mercat nocturn de Xilin. / Adrián foncillas
La Xina reclama com a seva l'illa des que els nacionalistes s'hi van refugiar el 1949 després de perdre la guerra civil contra els comunistes.
Taipei va ocupar el seient xinès a l'ONU fins a la visita de Richard Nixon a Mao del 1972.
Pequín exigeix com a requisit per a les relacions diplomàtiques el reconeixement del principi d'una sola Xina i això ha provocat un transvasament continu malgrat les inversions a fons perdut amb què Taipei compensa la lleialtat.
Avui amb prou feines conserva 17 països de pes mosca repartits especialment al Carib i Oceania perquè és un suïcidi polític i econòmic girar l'esquena a la Xina.
Ho va resumir Óscar Arias, expresident de Costa Rica, invocant Keynes: "Quan les circumstàncies canvien, un ha de canviar".
Taiwan va perdre el 2018 San Salvador, el tercer país en un any, en una ofensiva pequinesa per extingir la seva empremta internacional que tan aviat li pren aliats com imposa a les aerolínies internacionals que deixin de referir-se a Taiwan com a país.
Taipei va aclarir que concentraria els seus esforços en països amb els seus mateixos ideals, en l'enèsima invocació a la seva democràcia davant el poder econòmic xinès, però en geopolítica no predomina el romanticisme.
L'imminent transvasament del Vaticà, el seu últim bastió europeu, serà més difícil de digerir.
Un funcionari taiwanès ho dona per perdut però suggereix que potser el papa Francesc imposa a Pequín un reconeixement dual.
Taiwan presta ajuda a través del Fons de Desenvolupament per a la Cooperació i Desenvolupament Internacional a Swazilàndia, Tuvalu o Belize i altres països que costa situar al mapa.
«Tot és molt més difícil quan estàs fora de l'ONU, fins i tot si tens els millors propòsits», assenyala el seu secretari general, Timothy T.Y. Hsiang.
La seu està decorada amb fotografies dels seus projectes de col·laboració en societats endarrerides: maquinària moderna, tècniques agrícoles eficaces, assistència humanitària.
Saló commemoratiu de Chiang Kai-shekm, president xinès que es va refugiar a l'illa després de perdre la guerra davant dels comunistes. / ADRIÁN FONCILLAS
Commou seure al costat d'aquests joves abocats a la frustració, prou idealistes per esllomar-se en aquests països pobres i prou llestos per saber que seran expulsats sense rebre les gràcies.
Quan Burkina Faso va trencar relacions amb Taipei, els metges taiwanesos van haver de fugir per cames i els guàrdies de seguretat van impedir que s'emportessin els seus equips dels hospitals aixecats amb capital taiwanès.
Fins i tot es van quedar amb els vehicles oficials del personal diplomàtic.
Capítols com aquest expliquen les crítiques a la tradicional diplomàcia del dòlar taiwanesa i que la societat no entengui la pèrdua d'un aliat com una tragèdia nacional.
«Un altre país al qual no haurem de pagar les factures», diu una jove empresària sobre San Salvador.
Commouen també els esforços del Govern per trobar esquerdes al mur xinès.
Tancats els contactes diplomàtics i les organitzacions internacionals, queden els intercanvis en àrees menys sensibles com l'educació, la cultura, l'esport i el turisme.
Des de la Fundació d'Intercanvi Taiwan-Àsia s'explora qualsevol via de col·laboració amb el continent.
«La nostra estratègia és no irritar la Xina, molts països ens demanen que no donem gaire publicitat als acords que firmem», revela Michael Hsiao, conseller de la presidenta Tsai.
Els milers de míssils apuntant-se recíprocament a les dues vores de l'estret abunden en la literatura sobre el conflicte.
Estem patint atacs, la guerra pot esclatar en qualsevol moment, ens preparem per al pitjor escenari...
Des de l'Institut de Defensa Nacional i Investigació de Seguretat s'alimenta aquest teatret que retroalimenten els cíclics editorials de la premsa més ultramuntana de l'altre bàndol.
L'economia són els míssils xinesos d'avui.
El 75% del PIB taiwanès descansa en les exportacions i el 40% d'aquestes acaba a la Xina.
Estrènyer aquesta dependència amb potencials repercussions en la sobirania és una urgència política i no sembla fàcil.
Mercat nocturn de Xilin, on l'activitat més gran es dona entre les vuit i les onze de la nit. / ADRIÁN FONCILLAS
La Xina és el soci natural per la seva proximitat i la llengua i cultura compartides.
Des de l'Institut d'Investigació Econòmica Chung-Hua apunten que es podria rebaixar al 30% en un termini de cinc o deu anys si segueix la guerra comercial entre Pequín i Washington.
«Les crisis alienes són una oportunitat.
Si Trump puja un 25% els aranzels a la Xina, hi haurà una ràpida demanda cap a productes d'altres països», opina Jiann-Chyuan Wang.
Contra els seus plans confabula l'imminent final de la guerra comercial.
L'economia de Taiwan ha deixat enrere els dies gloriosos.
Als anys 80 encadenava creixements propers al 9% i era coneguda com un dels quatre tigres asiàtics.
Pocs països es van beneficiar més del despertar de la Xina, amb l'economia de la qual tenia una relació simbiòtica: Pequín procurava el mercat vast i la mà d'obra barata que demandaven les seves companyies tecnològiques.
La desaparició d'aquells ubics 'Made in Taiwan' en petits electrodomèstics respon a l'enviament de les fàbriques a l'interior.
A Taiwan li corre pressa renovar el seu model caduc perquè els seus mòbils i ordinadors no són millors avui que els xinesos i els costos de producció al continent s'han disparat.
Tampoc els intercanvis comercials han fluït cap a la població.
«Les nostres companyies produeixen a la Xina i els beneficis van als empresaris.
Volem que creïn ocupació aquí en indústries tecnològiques i apugin els sous», assenyala Connie Chang, directora general del Consell de Desenvolupament Nacional.
És un panorama complex i una mica esquizofrènic en què Taiwan busca a la vegada ampliar l'oferta cap al mercat xinès que sosté la seva economia i rebaixar la seva dependència comercial.
L'etern equilibri entre l'economia i la identitat marca la relació dels taiwanesos amb Pequín.
Només el 3% es reconeix com a xinès però ningú vol tenir males relacions amb el veí.
Els illencs han fet fora del poder el sobiranista Partit Democràtic Progressista (PDP) quan només s'ha preocupat d'irritar la Xina, mentre que l'excessiva sintonia del Kuomintang (KMT) amb Pequín ha generat moviments de protesta per la sospita que la mà econòmica xinesa era un cavall de Troia cap a la reunificació.
No pertany a l'ala dura del PDP que exigeix la declaració formal d'independència i ha promès que mantindrà l'statu quo.
Un alt càrrec del Govern afirma que l'examen del cas català, estudiat amb atenció entomològica des de Taiwan, reforça la seva vocació cautelosa: «Hem d'actuar de forma responsable, no ens podem permetre un líder que tregui el poble al carrer i fugi l'endemà de declarar la independència».
La trucada de felicitació per la seva victòria electoral que va atendre de Tsai va ser un gest explosiu perquè cap líder nord-americà havia parlat directament amb el seu homòleg illenc des del 1979.
Trump va remarcar el cinisme: Els Estats Units venen milions de dòlars en armes a Taiwan i es compromet la seva defensa militar davant la Xina, però no pot rebre una trucada de cortesia.
L'equilibri ha descansat durant dècades en aquest cinisme.
També en l'estratègica ambigüitat de l'Acta de Relacions amb Taiwan del 1979 per la qual Washington es compromet a protegir militarment un país amb el qual manté relacions no oficials de l'agressió d'un altre amb el qual les manté de manera oficial.
És un edifici massa fràgil per a la diplomàcia assilvestrada de Trump.
La Xina considera la unitat del seu territori incondicional i innegociable, no només des de la perspectiva política sinó des de l'emocional.
Està lligada a aquell dolorós segle de colonialisme en què la seva debilitat va permetre que la rapinya occidental dividís el seu territori.
Per a Pequín va ser un 'casus belli' que Trump rebaixés el principi d'una sola Xina a objecte de tripijoc en les negociacions comercials i, tot i que Washington ha rebaixat després el desafiament, Taiwan reapareix quan les tibantors econòmiques emergeixen.
El discurs de l'any passat del vicepresident, Mike Pence, va anunciar una política més decidida amb Taipei i a la Casa Blanca han guanyat pes els falcons que demanen més empenta contra Pequín.
Per a la democràcia illenca va ser frustrant que el tan anhelat acostament nord-americà no arribés pels elevats ideals compartits, sinó per una fenícia lògica negociadora.
«No volem ser un peó dels Estats Units ni de la Xina en els seus conflictes ni que ens assenyalin com un exemple de la guerra freda a Àsia, sabem que podem ser utilitzats però ens hi resistirem», declara el viceministre Chen Ming-chi.
Lligar el destí de Taiwan a un líder tan imprevisible com Trump seria un suïcidi, admeten altres fonts des de l'anonimat.
«La volatilitat de Trump és un risc per a tothom, però la retòrica nord-americana s'ha vist avalada amb accions concretes, com l'intercanvi de visites i vendes d'armes.
Són mesures que interessen a Taipei.
Però els taiwanesos saben que Trump té un preu, i si la Xina el paga, els dirà adeu», opina Xulio Ríos, sinòleg de l'Observatori de Política Xinesa.
La reunificació xinesa és tan ineludible com ho va ser Alemanya i ho serà Corea.
A la Xina li sobra múscul econòmic per arrabassar-li amb una pluja de iuans els seus 17 aliats, però ha optat fins ara per la seducció i ni tan sols en els temps més aspres ha traspassat les línies vermelles que dispararien l'hostilitat taiwanesa i arruïnarien la tornada amistosa.
El desenllaç ideal és la reunificació amb una Xina democràtica però el Partit Comunista gaudeix d'una vitalitat excel·lent malgrat el col·lapse imminent que s'ha anunciat durant dècades des d'Occident.
L'encaix dels taiwanesos en una dictadura és un repte majúscul per a Pequín quan la degradació democràtica a Hong Kong ha cremat aquella brillant fórmula d'«un país, dos sistemes» amb què Deng Xiaoping va acompanyar la tornada de la de l'excolònia britànica.
L'espera se li fa llarga a Pequín i el seu president, Xi Jinping, ha aclarit que la qüestió taiwanesa no es pot allargar durant generacions.
L'assumpte hauria d'estar resolt en les pròximes dècades i mai més enllà del 2049, el centenari de l'arribada a l'illa dels perdedors de la guerra civil.
«Els xinesos són enginyosos i trobaran alguna fórmula que funcioni.
Potser una confederació o 'un país, dues constitucions.'
És igual que aconsegueixi el lideratge econòmic mundial, el seu procés de modernització no acabarà fins a la reunificació amb Taiwan», creu Ríos.
A l'espera que Pequín i Taipei alineïn els seus destins, els funcionaris taiwanesos continuaran preguntant als periodistes estrangers com és Xiamen, aquesta ciutat parsimoniosa i dolça a l'altre costat de l'estret de Formosa.
|
Amb tres líders, Nairo Quintana, Alejandro Valverde i Mikel Landa com a fitxatge estrella, el Movistar es va presentar ahir amb l'objectiu somiat de guanyar el Tour de França, l'única cursa gran que falta en el palmarès de l'equip que ha estat quatre vegades número 1 del món i que afronta el vuitè any de patrocini amb el mallot telefònic.
El director de l'equip, Eusebio Unzue, va dir que «els galons els dóna el factor històric, encara que la cursa posarà cadascú al seu lloc.
En sis anys, Quintana ha fet podi en totes les voltes i mereix un respecte, i Landa ha millorat any rere any i té experiència i convenciment que pot fer grans coses».
Quintana, per la seva part, va dir que Landa, amb qui correrà el Tour, és un «company, no un rival», i va assegurar que el 2018 «pinta molt bé».
I Landa va admetre que el seu objectiu és el Tour: «L'any passat vaig ser quart a un sol segon del tercer i sense disputar totes les meves cartes a fons.
Estic molt motivat per tornar».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
|
El dijous 14 de novembre, es va celebrar Ple ordinari del Consell Comarcal de l'Alt Penedès.
Després de l'aprovació de l'acta de la sessió anterior i dins les propostes de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat, es va donar compte de les adjudicacions del contracte de l'obra i del contracte de direcció facultativa de la segona fase de la restauració del Castell de Sant Martí Sarroca, inclosa dins l'operació Penedès 360o cofinançada pel Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, eix prioritari 6.
Ambdós contractes es van adjudicar en Junta de Govern i calia donar compte al Ple.
En aquesta 2a fase de restauració del Castell de Sant Martí, es vol culminar la recuperació del conjunt arquitectònic fent un tancament per recuperar l'espai clos del pati d'armes i permetre una millor circulació entre espais de les diferents plantes; també es vol ampliar els recorreguts sense barreres arquitectòniques, instal·lar els punts d'informació i acollida interiors i exteriors del castell per ordenar les visites i les activitats culturals, i revisar i millorar les instal·lacions i els serveis tècnics com la il·luminació exterior.
Després de donar compte d'aquestes dues contractacions, es va debatre una proposta de l'Àrea d'Atenció a les Persones: la ratificació de l'aprovació, per part de la Junta de Govern, de l'addenda 2019 al contracte programa amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.
L'addenda estableix les condicions de coordinació, cooperació i col·laboració en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d'igualtat.
Jordi Ferrer, president de l'Àrea, va explicar que enguany l'addenda incrementa els recursos que el Consell Comarcal podrà destinar a finançar els sistemes de resposta urgent per a les dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles.
L'addenda contempla també per primera vegada la contractació, per part del Consell Comarcal, de 2 dinamitzadors cívics que treballaran amb els nois i noies, menors d'edat, que han arribat a Catalunya sense família i que estan acollits en centres de l'Alt Penedès.
La seva tasca serà facilitar la seva integració en el territori on viuen.
Dins l'Àrea d'Economia i Hisenda es va portar a aprovació una modificació de crèdit del pressupost.
Carles Morgades, president de l'Àrea va explicar que calia incorporar al pressupost els majors ingressos (86.000 €) provinents de l'addenda aprovada en el punt anterior i ajustar el capítol 1, Despeses de personal, abans de final d'any.
La modificació de crèdit es va aprovar amb els vots a favor dels grups de Govern, Junts x Catalunya i PSC-CP; els vots en contra d'ERC i ECGP, i amb l'abstenció del grup de la CUP.
El següent punt de l'ordre del dia pertanyia a l'Àrea de Plans Transversals i el va presentar el seu president, Albert Tort.
Consistia en l'aprovació de l'expedient per a la contractació del Servei de Transport escolar a centres docents de l'Alt Penedès.
Tort va explicar que calia continuar el procediment aprovat pel Plenari durant el mes de setembre; que ara es treien a licitació 43 rutes de transport escolar, per un període de 3 cursos escolars i amb un pressupost total de 3.265.292 €.
Un cop finalitzades les propostes d'acord i dins la fase de control del Ple, el secretari va donar compte dels decrets de la Presidència, les resolucions de la Gerència i les actes de la Junta de Govern.
Tot seguit va començar el debat de dues mocions presentades respectivament pels grups comarcals d'ERC i per Junts x Catalunya.
El text era pràcticament el mateix i estava basat en la moció de la Plataforma SOS Penedès sobre el Pla director urbanístic de l'activitat econòmica Sant Marçal-Cal Vies.
La moció d'ERC demanava a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat la retirada del Pla; la moció de Junts x Catalunya en demanava la suspensió fins a l'aprovació definitiva del Pla Director Territorial del Penedès.
Ambdues mocions coincidien a demanar una moratòria de tots els plans i projectes de la Vegueria Penedès que puguin alterar les futures decisions derivades del debat de la ciutadania del territori sobre el Pla Director Territorial del Penedès.
Pol Pagès, en nom del grup d'ERC, van defensar que un polígon logístic "aporta ben poc i destrueix moltíssim. (...)
Aquest model de creixement industrial i logístic no és el que volem per a la comarca. (...)
Una cosa és un pla urbanitzable i l'altra és un projecte logístic."
Francisco Romero, en nom del grup del PSC-CP, va afirmar que "No podem treballar 'a decreto'.
No és sòl agrícola ni sòl rústic.
Els ajuntaments s'enfrontarien a indemnitzacions a les quals no poden fer front (...)
Per això apostem per una suspensió temporal".
Xavier Lluch, president del Consell Comarcal, en nom del grup de Junts x Catalunya va afirmar que "Com a Consell Comarcal, la nostra opció és la de la suspensió del Pla director, i no desautoritzar els alcaldes ni els municipis que van aprovar els seus plans generals".
També va explicar que tenia el compromís del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, d'accelerar el Pla Director Territorial del Penedès.
Arantxa Fernàndez, en nom del grup de la CUP, va dir que "apostem més pel rebuig que per la suspensió" i va demanar que l'acord del plenari no fos només "per fer la foto".
Van votar a favor de la moció d'ERC, els grups d'ERC i la CUP; el grup de ECGP es va abstenir.
Van votar i aprovar la moció de Junts x Catalunya, els grups de Junts, ERC i la CUP; la resta de grups es van abstenir.
En aquest punt de l'ordre del dia del Ple del Consell Comarcal es va introduir un últim punt pel procediment d'urgència: l'aprovació de la documentació i la sol·licitud de subvenció a la convocatòria de Projectes d'especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcats en l'Estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) i en el programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
Joan Manel Montfort, president de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat, va explicar que el PECT "Penedès, territori vitivinícola: innovació sostenible i saludable" del Consell Comarcal té com a objectiu principal el condicionament a Vilafranca d'un viver d'empreses per a cellers, de manera que els pagesos que ho vulguin puguin elaborar els seus propis vins i caves.
Si finalment s'atorga la subvenció, el coordinador del PECT serà el Consell Comarcal, tindrà com a socis l'Ajuntament de Vilafranca, la DO Penedès i la Fundació VITEC, i estarà obert a la col·laboració dels ajuntaments i les entitats de la comarca.
Xavier Lluch, president del Consell Comarcal, va afirmar que "Vilafranca pot tenir el celler, però els pagesos els tenim a tota la comarca. (...)
Aquest celler pot animar molta gent jove a tirar endavant la seva pròpia empresa."
La documentació i la sol·licitud de subvenció es van aprovar per unanimitat de tots els grups.
|
Tarragona Ciutat de Castells arriba, enguany, a la seva cinquena edició amb moltes propostes de caire divulgatiu per a l'esdeveniment del fet casteller des del 24 de juny fins el 24 de setembre.
Una de les activitats més destacades és la recuperació de l'escola de castells –els dimecres des de les set de la tarda fins les vuit del vespre– amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona permetent sentir l'emoció de pujar a un castell.
A més, tothom que vulgui podrà participar en alguna de les experiències castelleres que ofereix el programa cada dimarts, dimecres i divendres durant l'estiu.
Enguany, també s'ha volgut posar èmfasi en algunes activitats paral·leles de l'esdeveniment com un taller fet a mida que permetrà conèixer per primera vegada el món casteller, a càrrec dels Xiquets de Tarragona –els divendres des de les sis de la tarda fins a les vuit–.
També es podrà fer un recorregut per la història dels castells –activitat proposada per les dues colles grans de la ciutat com són la Colla Castellers Xiquets de Tarragona i la Colla Jove Xiquets de Tarragona–, els divendres a dos quarts de deu o a les deu de la nit respectivament.
A banda, els dimecres, a les vuit del vespre, tant sigui al pla de la Seu o a la plaça de les Cols, les quatre colles locals –de manera alternativa– permetran al públic assistent gaudir de les diferents actuacions castelleres gratuïtament.
La iniciativa Tarragona Ciutat de Castells va començar el 2013 com una activitat cultural d'interès turístic que naixia amb la voluntat d'aconseguir notorietat i el posicionament turístic de la ciutat.
Alhora, vol capitalitzar un dels principals recursos culturals i tradicionals de Tarragona com són els castells, representats per les quatre colles castelleres locals.
En aquests anys s'ha consolidat com un producte cultural i, tal com va explicar la regidora de Turisme, Imma Rodríguez, ha despertat l'interès no només del públic local, sinó també dels turistes que visiten Tarragona "que veuen en els castells una tradició espectacular i emocionant" que, a la vegada, aplega un seguit de valors com el treball en equip, la solidaritat, la relació entre generacions i l'acolliment de tothom.
La primera diada castellera tindrà lloc el 24 de juny, a la plaça de la Font, a dos quarts de vuit del vespre, on actuaran els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i la Colla de Sant Pere i Sant Pau.
Entre les diades destacades de les colles locals, hi ha la de Sant Magí, el 19 d'agost, i la de Santa Tecla, el 23 de setembre.
El 17 de setembre actuaran quatre colles punteres del país.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.