text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
El presentador, Iñaki López, li va haver de cridar l'atenció després que la tensió al plató pugés quan Marhuenda va reclamar el seu dret a la llibertat d'expressió: "Jo parlo del que em surt de les pilotes".
El tema de la tertúlia era el sopar que la Fundación Francisco Franco va fer fa uns dies, en què es van premiar diversos càrrecs del Partit Popular.
Les paraules de Marhuenda van arribar quan la periodista Elisa Beni va criticar que la fundació fos legal i quan va preguntar al responsable del diari per què defensava el dictador Franco.
La periodista, però, va seguir insistint-li i l'ambient es va escalfar.
Més tard, quan Marhuenda va parlar de Fidel Castro, del comunisme i la URSS, la periodista li va demanar que tornessin al tema "del que hem vingut a parlar", i Marhuenda li va dirigir aquestes grolleres paraules.
|
El projecte està valorat en 375.876 euros i l'Ajuntament donarà fins a tres premis a les millors iniciatives
Figueres.-L'Ajuntament de Figueres ha rebut setze propostes per a la construcció del nou pavelló poliesportiu a la zona de l'Olivar Gran.
El concurs d'idees per fer l'equipament es va convocar el passat novembre i el consistori té previst valorar les propostes al llarg d'aquest mes.
El projecte està valorat en 375.876 euros i es donaran fins a tres premis a les millors idees presentades.
El primer serà de 10.000 euros als quals caldrà afegir la contractació de la redacció del projecte i la direcció d'obres.
El segon i tercer obtindran un guardó de 3.000 euros.
La iniciativa també contempla cinc accèssits amb una indemnització per despeses de 1.000 euros.
L'equipament serà el tercer de Figueres i servirà per fer front a la manca d'instal·lacions esportives que pateix la ciutat.
Per a fer-lo possible, el govern municipal va convocar a finals de l'any passat el concurs d'idees per a dissenyar el projecte.
El procés s'ha tancat amb la recepció de setze propostes.
Durant aquest gener, els membres del jurat les estudiaran.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, assegura que l'actuació respon al "compromís de construir aquest equipament absolutament necessari a la ciutat".
"És una de les prioritats del Govern per aquest mandat", insisteix.
Paral·lelament, s'està construint una pista coberta a l'escola Joaquim Cusí, també a l'Olivar Gran.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La formació engega un cicle de debats als diferents barris sobre temes de ciutat "per fer la feina que no duu a terme l'equip de govern"
Girona.-La CUP ha criticat que tant l'Ajuntament com Fira de Girona no prohibissin ja d'entrada que l'Exèrcit participés a l'Expojove "per ser símbol del bel·licisme".
El regidor Lluc Salellas ha acusat l'alcaldessa d'haver generat "un debat superflu" al voltant "d'un element simbòlic" com és el fet que els militars portessin o no uniforme.
Segons la CUP, des d'un principi s'hauria d'haver dit a les forces armades que "no eren benvingudes" al certamen, perquè el codi ètic de Fira de Girona "diu claríssimament que no estan permeses expressions bel·licistes que vagin en contra de la cultura de la pau".
Salellas ha fet aquesta reflexió durant la presentació del nou cicle de debats que, des d'ara i fins al juny, la CUP durà a terme a diferents barris de Girona per debatre temes de ciutat.
Substituiran les antigues assemblees, tractaran diversos temes (educació, cultura, turisme, pensions...) i la formació vol deixar clar que els ha impulsat "per fer la feina que no duu a terme l'equip de govern".
Per a la CUP, el debat que ha generat el veto de l'Exèrcit a l'Expojove "té un problema d'origen".
El regidor Lluc Salellas ha criticat que l'alcaldessa i Fira de Girona hagin fet girar la sanció al voltant del fet que els soldats portessin uniforme militar en la darrera edició del certamen.
Segons Salellas, aquesta ha estat una qüestió "supèrflua", perquè ja d'entrada l'Ajuntament i la Fira haurien d'haver dit a l'Exèrcit "que no era benvingut" al saló.
La CUP recorda que, precisament, el codi ètic de Fira de Girona deixa clar que "no estan permeses expressions bel·licistes que vagin en contra de la cultura de la pau".
"I precisament, les forces armades són l'expressió més clara del bel·licisme al món", ha subratllat Salellas."Allò que interessa realment és si l'Exèrcit pot fer propaganda entre els infants i pot inventar-se o no actituds nobles", ha criticat el regidor.
Per això, la CUP reclama a l'Ajuntament i a la Fira que el debat no se centri en el vestuari, sinó que la decisió de no permetre que les forces armades participin a l'Expojove "sigui més nítida i clara".
En aquest punt, Lluc Salellas també ha criticat que ahir l'Ajuntament "mig celebrés" les mesures cautelars que va dictar el jutjat.
A la interlocutòria, el magistrat va permetre que les forces armades participessin al saló, però que hi anessin sense dur uniforme.
Cicle de debatsLa CUP ha presentat aquest dimecres un nou cicle de debats que la formació engega a diferents barris amb l'objectiu de tractar diferents temes de ciutat.
Des d'ara i fins al 13 de juny, se'n faran deu.
Entre d'altres, giraran al voltant de l'educació, la cultura, el futur de les pensions o el turisme.
A més, també es parlarà de projectes com el de l'entrada sud de la ciutat, la necessitat de fer un pla d'usos per al Castell de Montjuïc o el futur del barri de Sant Narcís un cop ja s'ha acabat l'obra del TAV i la reposició del parc Central.La portaveu de la CUP, Laia Pèlach, ha explicat que el cicle de debats substitueix les assemblees que la formació havia dut a terme en els darrers anys.
"Volem posar en valor la feina als barris", ha dit Pèlach.La regidora, a més, ha volgut subratllar que, impulsant aquests debats, la CUP no fa res més que "dur a terme allò que hauria de fer l'equip de govern".
I en aquest sentit, ha criticat que CiU "s'ompli la boca parlant de descentralització i de fomentar la participació ciutadana", quan en realitat "no ho fa".Vot en contraPer últim, i aprofitant que avui el PPC ha presentat la moció on demana reprovar l'alcaldessa i exigeix a Marta Madrenas que dimiteixi, la CUP ja ha volgut avançar què votarà al ple.
El regidor Lluc Salellas ha dit que no donaran suport a la moció perquè "criminalitza" l'alcaldessa.
A més, també ha criticat que Concepció Veray no tingui en compte que, en realitat, "estem parlant de tot un moviment de base i popular que defensa la llibertat dels presos polítics i exigeix que s'implementi la República".Ara bé, el regidor també ha volgut deixar clar que el seu vot en contra, en cap cas, significa un aval al model de ciutat que defensa Madrenas i a tota la feina que fa al capdavant de l'Ajuntament.
"Critiquem aquest intent de criminalitzar-la, però això no vol dir que recolzem i validem el seu model de gestió en línies generals", ha conclòs.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Els falsos becaris són una forma més de precarització del mercat laboral, per eludir la llei i els convenis col·lectius vigents
En el Dia Internacional del Becari des de la UGT de Catalunya volem denunciar l'abús i utilització fraudulenta que és fa d'aquesta figura per part de les empreses, que sota una suposada formació utilitzen aquesta figura per a cobrir llocs de treball.
L'objectiu de la figura del becari/becària és que aquesta persona –estudiant- rebi la formació adequada al títol que pretén adquirir.
El benefici de la beca se l'hauria d'emportar el becari/becària en forma de formació, però la realitat al nostre país és que l'empresari és qui se'n beneficia, en forma de mà d'obra gratuïta que substitueix a treballadors i treballadores amb contracte laboral i, per tant, salari i condicions laborals dignes regulades per un conveni col·lectiu.
Per tant, s'està cometent un frau: frau als i les estudiants, frau a la classe treballadora i frau al conjunt de la societat.
Des del nostre sindicat exigim que s'acabi amb aquesta situació, d'una banda als empresaris i empresàries, a qui demanem que compleixin amb la llei i deixin d'explotar a la classe treballadora i d'eludir les seves obligacions; i d'altra banda a l'Administració, de qui esperem que compleixi amb la seva responsabilitat i s'encarregui de controlar, inspeccionar i sancionar de manera contundent les males pràctiques empresarials.
Des de la UGT de Catalunya portem anys denunciant la situació de precarietat insostenible de nostre mercat de treball amb la utilització de noves i conegudes formes de precarització laboral, com són les falses cooperatives, els falsos autònoms, les empreses multiserveis i, també, els falsos becaris, que no són més que fórmules per eludir la llei i els convenis col·lectius vigents.
|
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Portela de Aguiar (León).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Portela de Aguiar per organitzar la teva escapada rural.
|
La directora del Fons Monetari Internacional (FM), la francesa Christine Lagarde, ha demanat acabar ràpidament amb "la incertesa política" a Catalunya, perquè pot afectar negativament les finances, i ha recordat que l'evolució econòmica d'Espanya "ha estat una història d'èxit".
"El que passa actualment (a Catalunya) és una cosa que esperem que es resolgui entre els diferents actors.
Es tracta d'un assumpte espanyol que afecta Espanya.
Com més ràpid es resolgui, millor.
La incertesa mai ha estat propicia per a l'estabilitat financera, el creixement i la inversió", ha dit Lagarde, en una entrevista difosa avui en el canal televisiu "France 24".
La francesa ha declinat valorar el procés polític a Catalunya i s'ha limitat a comminar les dues parts que contribueixin a "acabar amb les incerteses".
Lagarde, exministra de Finances de França, ha evocat que l'evolució de l'economia espanyola és una "història d'èxit" gràcies a les reformes i a la "determinació" del seu Govern per "anar al fons" dels problemes que arrossegava l'economia espanyola.
"Està constatat que Espanya ha rebut molta inversió estrangera", ha afegit.
L'FMI ja s'havia pronunciat sobre la crisi catalana durant aquest mes d'octubre i havia demanat a les dues parts "diàleg" i "no actuar de manera precipitada" per evitar impactes negatius en l'economia.
|
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Glòria Barrete –CR) La Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (CCAPAC) organitza el diumenge 9 de febrer al col·legi Sagrat Cor de Sarrià la segona edició del projecte 'Diàlegs per a l'educació'.
Un projecte iniciat l'any passat que enguany porta per títol 'La innovació que inclou tothom'.
"'Diàlegs per a l'educació'" és un projecte iniciat el passat curs basat en el diàleg com a eina per compartir diferents punts de vista, amb professionals relacionats amb el sector educatiu, en format de taula rodona, sobre diferents temes d'interès general per a les famílies", afirmen des de l'organització.
Però aquest any van un pas més enllà i obren la Jornada a tothom que estigui interessant en el tema educatiu.
"Organitzem activitats que, a més de ser d'interès per a les AMPAs, poden ser d'interès pels professionals dels centres", afegeixen.
Enguany 'Diàlegs per a l'Educació' comptarà amb una taula rodona en què participarà Encarna Hernández i David García, directora i cap d'estudis de centre; Eduard Sala, responsable d'acció social de Càritas Diocesana de Barcelona; Cécile de Visscher, presidenta de la Fundació Nexe, i Jordi Collet, vicerector de recerca de la Universitat de Vic.
La taula rodona la conduirà la periodista Xantal Llavina.
La innovació que inclou tothom, el tema d'aquesta edició, "vol posar de manifest que la innovació pot estar també orientada a ser una eina inclusiva, i que la inclusió és una necessitat de la nostra societat, de la qual participen les nostres famílies i les nostres escoles", afirma Mar Pla, secretària de la CCAPAC.
Pla explica que quan hi ha moments d'evolució gran en molt poc temps, com passa amb el tema de la innovació educativa, el que cal, creu, "és formació per a mestres però també per a les famílies", ja que, recorda, "les famílies necessitem saber acompanyar els nostres fills".
La CCAPAC amb voluntat d'establir un espai de diàleg entre AMPAs i escola ha creat el projecte 'Diàlegs per a l'educació'.
"Que cal dialogar tothom ho té clar però no sempre està tan clar com s'ha de dialogar", afirma Mar Pla.
"És indispensable anar de la mà família i escola, i més en l'àmbit educatiu perquè si no es fa molt difícil l'evolució i aprenentatge dels infants".
Inclús, reconeix, en un tema com aquest, el de la innovació, "en què sembla que corrin més els fills que els pares".
Pla creu que el que els infants necessiten "és que nosaltres els acompanyem en aquest camí i en aquest món, i el tema de 'incloure tothom' de la Jornada és això, comptar amb alumnes, professors i famílies".
|
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Generalitats dels compostos de coordinació.
Teoria de l'enllaç en els compostos de coordinació.
L'enllaç als compostos de coordinació.
Avaluació d'energies d'estabilització del camp cristal·lí.
Factors que afecten a l'energia de desdoblament dels orbitals d.
Limitacions del model del camp cristal·lí.
Teoria del camp dels lligands i efecte nefeulaxètic.
Teoria dels orbitals moleculars.
Diagrama d'orbitals moleculars per complexos octaèdrics, tetraèdrics i plano-quadrats.
Diagrama d'orbitals moleculars per complexos que contenen lligands amb capacitat d'interacció p.
Nivells energètics de l'ió lliure: termes i estats.
Desdoblament de termes degut al camp cristal·lí.
Comportament magnètic dels complexos dels elements de transició.
Mecanismes de Reacció dels compostos de coordinació.
Reaccions de substitució: mecanismes associatius i dissociatius.
Reaccions de transferència electrònica: mecanismes d'esfera externa i d'esfera interna.
L'avaluació es realitzarà mitjançant un examen teòric al final del curs que serà el 80% de la nota.
L'examen serà representatiu del temes desenvolupats pel professorat al llarg del curs, i es requerirà una nota mínima de 4,5 per tal de fer mitjana amb la resta d'activitats d'avaluació.
El 20% restant de la nota consistirà en la resolució de problemes i en l'elaboració d'un treball relacionat amb el temari.
No participació en més activitats d'avaluació de les que representin un 10% de la nota total de l'assignatura
|
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Aquesta taberna és un dels tradicionals punts de trobada de Ribes, un espai amb molta història -l'edifici data del segle XIX- que al llarg dels anys ha ofert tant bon menjar com beure i ha estat molt vinculat a l'activitat cultural i associativa del poble.
De caire molt informal, hi podeu demanar tapes i torrades, una de les especialitats de la casa, així com una acurada selecció de vins del territori.
La Premsa també sol organitzar sopars amb maridatges al llarg de l'any i exposicions d'art.
|
Per economia del llenguatge i per no forçar la llengua, no dupliquem sistemàticament els substantius en masculí i en femení.
Tot i així, alguns usos duplicats s'han estès amb naturalitat i els fem servir sense problemes.
|
Són aquestes coses que té la història, i la vida.
En el mateix palau que fou seu de la Inquisició espanyola, a la plaça del Rei, escenari de tantes condemnes a mort, turment, assots, galeres, exili...
A finals dels setanta, l'independentisme era marginal i en una constel·lació de sigles.
L'esquerra revolucionària era tan minoritària com activa, i el PSU havia estat substituït pel PSC, com a primer...
El 24 de maig hi ha eleccions municipals.
Arreu del món, en els països normals, en eleccions així els ciutadans escullen els integrants dels ajuntaments, dels quals sortirà la primera autoritat, diguem-ne...
Al llarg de la història, el vessament de sang per motius religiosos ha tingut manifestacions ben nombroses arreu del món.
Aquests darrers anys, però, les matances i persecucions de milers de persones,...
Fa fred, aquest matí d'hivern a la Pobla de Cérvoles, tot i ser un dia assolellat en aquest punt de les Garrigues a un cop de pedra de la Conca i el Priorat.
Com aquest, la terra hi apareix eixuta, en...
Ara fa 75 anys, en plena repressió de tota dissidència del nacionalcatolicisme, el culte protestant era prohibit i, al Principat, l'únic temple obert era el temple baptista de Terrassa, tancat el gener...
Les enquestes s'han de prendre com el que són: l'expressió d'un símptoma, la manifestació d'un estat d'ànim social, el senyal d'un cert corrent d'opinió que, al marge de les dimensions indicades...
Els processos d'emancipació nacional no han estat mai cosa de bufar i fer ampolles.
I quan, com el nostre, va per vies exclusivament democràtiques i pacífiques, els obstacles també hi són.
La llista única sembla ja inviable, només la reclama un partit i es discuteix que pogués aportar més vots que amb diferents llistes.
Aquestes serien també llistes de país, ja que aquesta condició...
|
Si caminéssim més, tot aniria millor.
El desplaçament propulsat per les pròpies cames és un mitjà de transport econòmic i recomanat amb insistència per metges, tant del cos com del cap. En definitiva, caminar és saníssim tret que es faci per llocs perillosos com la via de l'AVE o entre els assistents d'una comunió a Terrassa.
Ara, a més, una nova bondat se suma a l'activitat de moure's a peu.
Mentre cames i natges es tonifiquen alegrement, a cada passa que fa al caminant se li estimula la creativitat.
Ves, doncs, que després d'una passejada algú no torni a casa i compongui una simfonia o trobi el bosó de Higgs a la caixa d'eines.
El descobriment s'ha fet després d'experimentar amb quaranta voluntaris a les universitats nord-americanes de Standford i Santa Clara.
Se'ls va demanar que rumiessin usos alternatius per a objectes quotidians com un botó o unes pinces de depilar.
Alguns van reflexionar asseguts i d'altres caminant.
Al final, les respostes més originals, i apropiades, van arribar dels que havien pensat en moviment al voltant d'aquella qüestió tan desconcertant -però què carai més es pot fer amb un botó o unes pinces de les celles?-.
Els investigadors afirmen que caminar ens torna més conversadors i facilita una millor associació d'idees.
Aquesta certesa científica desmunta la cultura de les reunions escarxofades i la tradició d'estar asseguts hores i hores per trobar solucions.
Probablement, qualsevol qüestió es podria resoldre de manera més àgil i original si s'abordés enmig d'una passejada.
I si els implicats hi pensessin tot passejant xino-xano?
Al capdavall, si van mal dades tindrien més a l'abast l'opció de fugir cames ajudeu-me.
Esclar que abans d'escapar corrents s'ha d'aprendre a caminar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El cap de llista de la CUP, Josep Maria Domènech, emetent el seu vot a les eleccions municipals del 24 de maig.
El grup municipal de la CUP a Vilanova i la Geltrú ha anunciat que "escoltarà amb generositat i respondrà amb valentia" davant el nou escenari en què viu l'Ajuntament després que el PDeCAT hagi trencat el pacte amb el PSC i s'hagi quedat governant la ciutat amb quatre regidors.
Pels cupaires, aquesta situació suposa un "moment d'excepcionalitat política" i asseguren que no volen "amagar el cap sota l'ala".
D'aquesta manera, els cinc regidors de la CUP deixen la porta oberta a entrar a formar part del govern durant l'any que resta de legislatura o bé a signar un pacte d'estabilitat sense assumir responsabilitats a l'executiu.
Al mateix temps, però, no descarten mantenir-se a l'oposició.
Els regidors perfilaran la seva decisió en funció de les reunions que tenen previstes els propers dies, començant demà dimarts amb el grup municipal del PDeCAT.
Amb tot, la decisió final sobre quin paper adopten fins el maig del 2019 quedarà en mans de l'assemblea oberta que han convocat pel dia 20 d'abril.
La CUP ha assegurat aquest dilluns que el trencament del pacte entre el PDeCAT i el PSC és "una concessió estètica amb fins electoralistes" i retreuen als regidors demòcrates que el maig de 2015 pactessin amb el grup socialista en lloc d'apostar per un acord de forces sobiranistes.
"Uns i altres van preferir, en canvi, conservar el 'pacte de les butaques' per no perdre el poder i l'hegemonia ostentada amb una certa alternança des de 1979", etziben els anticapitalistes en un comunicat.
Al mateix temps, recorden que el passat mes de novembre el pacte entre el PDeCAT i el PSC a Vilanova ja va ser a punt de trencar-se, coincidint amb l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium, i lamenten que el govern "preferís protegir la sociovergència en nom de l'estabilitat municipal".
A parer de la CUP, el pacte amb el PSC era "inadmissible", ja que considera que els socialistes han actuat com a "còmplices" de la "repressió" de l'estat espanyol.
Davant el trencament del pacte de govern, i del nou executiu format per només 4 dels 25 regidors del Ple, la CUP recorda que la majoria del consistori és de caire republicà.
Assenyalen així la suma formada pels 5 regidors cupaires, els 4 d'ERC, els 4 del PDeCAT, els 2 de Som VNG i els regidors no adscrits Ariadna Llorens i David Montes –ex membres del grup municipal de CiU-.
Donada aquesta aritmètica, la CUP assegura que se sent "interpel•lada" per la ciutat i la conjuntura nacional, i deixa la porta oberta a participar dins el govern de forma explícita o implícita durant el proper any.
La decisió, però, insisteixen que és en mans de l'assemblea.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
Des de la primavera està en ple funcionament el 'carril taxi de pas' a l'Estació de Sants, que dóna servei als usuaris que surten direcció plaça dels Països Catalans.
L'execució de les obres ha comptat amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Amb aquesta actuació, les administracions implicades, ADIF i IMET donen resposta a una de les reivindicacions més demanades pels taxistes.
Amb la nova parada es millora el servei de taxi per als usuaris de l'Estació que surten per la plaça dels Països Catalans i s'ha posat fi a la competència deslleial d'alguns taxistes que agafaven passatge en punts d'aquesta mateixa plaça sense respectar la parada de taxis situada en el carrer de Joan Peiró.
Els taxistes valoren de forma positiva el nou espai d'encotxament, encara que demanen algunes actuacions addicionals urgents com ara millorar la senyalització tant a l'interior com a l'exterior de l'Estació i que s'elimini el pàrquing de motos que hi ha al costat de la parada.
La graella que dóna servei des de sempre a l'Estació també serveix de llançadora per als taxis que es dirigeixen al carril de pas.
|
Unes 200.000 persones han vist l'actuació de l'empresa madrilenya Vulcano que ha destacat per la intensitat i sincronització
Blanes.-El concurs internacional de focs d'artifici de la Costa Brava que cada any es fa a Blanes ha arrencat aquesta nit amb força.
La companyia pirotècnica Vulcano de Madrid ha ofert un espectacle de gran intensitat amb molt de ritme i sincronització de les figures.
Abans de començar l'espectacle, s'han llençat tres avisos de color blanc i vermell en homenatge al F.C. Girona que recentment ha pujat a primera divisió.
Protecció Civil ha xifrat en unes 200.00 les persones concentrades a la franja litoral per presenciar el tret de sortida del certamen, que s'allargarà fins al pròxim dimecres.
Aquesta és l'edició més respectuosa amb el medi ambient, ja que per primer cop s'ha exigit a les empreses participants que utilitzin materials biodegradables per fer la part de focs aquàtics i respectar així l'entorn natural de la Roca de Sa Palomera des d'on es llencen els focs.
Vulcano ja va guanyar el concurs de Blanes el 2009.
El blanc i vermell que identifica el F.C Girona ha estat el preàmbul de la primera jornada de focs de Blanes.
Tal com s'havia anunciat, els tres avisos d'abans de començar l'espectacle ho han fet amb els colors d'aquest club de futbol en un any en què ha vist com complia el somni de pujar a primera divisió.
El petard llançat era una estela vermella que ha esclatat finalment amb el color blanc.
El que ha vingut després ha estat un espectacle d'alt nivell que ha destacat per la seva intensitat i sincronització a l'hora de mostrar els castells de focs a banda i banda de la Roca de Sa Palomera (la platja central i la de s'Abanell).
En els prop de vint minuts que ha durat, s'han pogut veure combinacions de colors i figures que es repartien en tres nivells, de manera que la part baixa i alta del cel sovint s'il·luminava a la vegada juntament amb la zona de l'aigua.
Tampoc hi han faltat les tradicionals palmeres i les pluges de camuro que fan l'efecte de pluja incandescent.
La companyia pirotècnica Vulcano, de Madrid ha obert aquesta edició deixant el llistó ben alt.
Un dels membres del jurat, Quique Pérez, explicava uns minuts abans que s'esperava que fos una bona exhibició i la definia com a una de les "grans" a nivell estatal.
Aquesta vegada han utilitzat un dispar digital amb 1.500 monotirs que són claus per a la sincronització dels focs.
Vulcano va guanyar l'espectacle a Pamplona de l'any passat.
L'any 2009 també es va endur el premi del concurs de focs de Blanes.El concurs continuarà demà amb l'exhicibió de la companyia Pirotècnica Tomàs (Castelló).
El dilluns serà el torn de Germans Ferrández de Múrcia, que van guanyar en l'edició de l'any passat.
Els francesos Régie Fête Pyrotechnie participaran el dimarts i els asturians Pirotècnia Pablo clouran el dimecres el programa d'enguany.
Màxima seguretat i sense incidències importantsEl concurs de focs, que enguany arriba a la 47a edició, és el plat fort de la festa major d'aquesta població de la Selva.
Aquest esdeveniment popular atrau cada dia de concurs entre 150.000 i 200.000 persones per veure els espectacles pirotècnics, essent el dissabte i el diumenge els dies més concorreguts.
Això representa un repte a nivell de mobilitat però també de seguretat, atès que actualment s'està en alerta antiterritorista quatre.
Pel que fa a aquest últim aspecte, el dispositiu ha mantingut les mesures preses l'any passat, celebrat just una setmana després de l'atemptat de Niça.
Segons ha explicat el responsable de Protecció Civil, Josep Lluís Pouy, s'han tallat alguns carrers del centre i estaven bloquejats per murs de formigó i vehicles policials al mig.
Unes 300 persones de diferents cossos de seguretat i sanitaris treballen de forma coordinada cada jornada.
La d'avui ha transcorregut sense incidències destacades, amb alguns ferits lleus per caigudes i un nen perdut durant dues hores, entre d'altres.
Els premis El guanyador del concurs obté, a banda del premi de 6.000 euros, tres contractes per fer el castell de focs a les Fires de Girona d'aquell any, la festa major de Lloret de Mar el 2018 i la participació al concurs de Blanes de l'any que ve.
Enguany s'ha creat un segon premi valorat en 2.000 euros.
L'empresa guanyadora, a més, rebrà un trofeu que reprodueix l'espai natural des d'on es llencen els focs, la Roca de Sa Palomera, realitzada per l'artista Quico Ros.
El veredicte l'emetran els vuit membres de la comissió tècnica i els cinquanta que conformen el jurat popular.
L'edició d'enguany compta amb un pressupost de 126.000 euros.
La candidatura de Patrimoni Cultural ImmaterialD'altra banda, els ajuntament de Blanes i Tarragona estan treballant, amb el suport de la Generalitat, per promocionar i donar projecció als dos únics concursos internacionals que se celebren a Catalunya.
L'objectiu és aconseguir que se'ls consideri Patrimoni Cultural Immaterial.
A més, els dos consistoris també estan estudiant establir algun tipus de premi que pugui unificar les dues poblacions.
"Esperem obtenir aquest reconeixement abans de la 50a edició i treballar en un mateix projecte, Focs d'Artifici de Catalunya", assenyalava aquest dissabte el regidor de Cultura i Festes, Quim Torrecillas.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
La idea que la implicació de pares i mares en l'educació dels fills té una influència positiva sobre el rendiment acadèmic és tan intuïtiva i atractiva que administracions educatives, mestres i famílies l'han reconegut com un component crític per a l'èxit educatiu.
Això no obstant, quina evidència hi ha que realment és així?
I, si és així, quin tipus de pràctiques parentals, a casa o a l'escola, influeixen sobre quin tipus de rendiment?
Quina mena de programes funcionen per pal·liar les situacions en què els nivells o la qualitat de la implicació parental no són adequats?
Què podem recomanar a les famílies, escoles i administracions educatives per tal que la implicació parental contribueixi positivament a l'èxit educatiu dels infants?
|
El fins ara primer tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Tarragona deixarà els càrrecs el 29 de novembre
Barcelona.-El diputat del PPC Alejandro Fernández serà el nou portaveu del PPC al Parlament, en substitució d'Enric Millo que aquest matí ha pres possessió com a nou portaveu del govern espanyol a Catalunya.
El coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, ha explicat que la decisió s'ha pres per unanimitat aquest dilluns i ha defensat que la figura de Fernández "encaixa" en la filosofia del partit i ha destacat que és una persona que "no té por de dir què pensa".
El propi Fernández ha dit que vol ser "profundament fidel al sentit més profund del parlamentarisme polític" i ha emfatitzat que la tasca del Parlament és "legislar" i la de l'oposció fer una tasca de "control i fiscalització de l'acció de govern".
Fernández ha anunciat que es dedicarà exclusivament a la nova funció i per això deixarà les seves funcions a l'Ajuntament de Tarragona, on és fins ara el primer tinent d'alcalde.
Albiol ha explicat que la marxa de Millo a la Delegació del govern espanyol obligava a reestructurar el grup parlamentari i ha apuntat que per prendre la decisió, que ha assegurat que no ha estat fàcil, ha tingut en compte valoracions polítiques i territorial.
Albil ha assegurat que l'equip confeccionat és "molt potent" i permetrà seguir aprofundint en l'objectiu d'aconseguir que el PPC es converteixi "en el partit referent de la majoria de catalans que no són independentistes ni nacionalistes".
Ha assegurat que Fernández "encaixa amb aquesta filosofia" i ha destacat que és un persona amb "idees molt clares, conviccions profundes i que defensa les seves idees caigui qui caigui, més enllà de les conseqüències que pugui portar".
Ha dit que és un "actiu important" en un moment en que calen "equips de persones que no tinguin por de dir com pensen i què pensen del que s'està vivint a Catalunya" per tal d'aconseguir un "perfil propi".
Aquesta tasca del partit, que ha de ser territorial i política, ha de servir per reforçar la tasca institucional que ha dit que es farà des de la Delegació del govern espanyol.
Per la seva banda, Fernández ha assegurat que es posa al capdavant del grup parlamentari amb la voluntat de mantenir una continuïtat amb la tasca feta per MIllo i seguint el projecte polític que ha dit que defineix Albiol i que ha resumit en "la construcció d'una alternativa al nacionalisme tenint clar que el PPC ha de ser la casa comuna de tots els que se senten catalans i espanyols".
Més enllà d'aquesta continuïtat, ha dit que "cadascú té el seu estil" i que el que ell voldria és treballar amb el "sentit més profund del parlamentarisme".
Així, ha reblat que els governs tenen unes responsabilitats i els parlaments unes altres i ha recordat que la tasca d'aquests últims és legislar.
Ha afegit que els parlament són "el temple de la batalla pacífica de les idees" i ha dit que han de ser capaços de defensar els principis i valors "de manera desacomplexada i orgullosa".
Aquests valors són per a ells "irrenunciable" però ha dit que això "no és incompatible amb el fet d'arribar a acords amb altres forces polítiques".
A resposta de preguntes dels periodistes, ha dit que el Parlament és l'àmbit on es poden parlar "totes les idees" i ha denunciat que sovint són les idees que defensa el PP les que s'han intentat "silenciar" i tractar com a "tabús".
En tot cas, ha assegurat que la seva voluntat és establir debats "respectuosos" i "apassionants".En ser preguntat sobre la judicialització de la política, ha contestat que la seva tasca es la de parlamentari i no la de jutge i ha reivindicat la separació de poders i de les tasques de cada institució.
"Nosaltres som parlamentaris, el que hem de fer és legislar, fiscalitzar acció govern i debatre alternatives des de la nostra visió del món", ha declarat.Deixa els càrrecs a l'Ajuntament de TarragonaEl nou portaveu del grup parlamentari ha declarat que aquesta nova tasca és la més apassionant que ha tingut i ha explicat que requereix dedicació exclusiva, motiu pel qual deixarà les seves responsabilitats al capdavant de l'Ajuntament de Tarragona el proper 29 de novembre, un cop fet el ple de pressupostos.
Fernández ha explicat que ja ha comunicat la decisió a l'alcalde de la ciutat, Josep Félix Ballesteros, i ha assegurat que això no afecta l'acord de governabilitat entre PSC i PPC.En un comunicat, l'equip de govern municipal ha felicitat Fernández per la nova etapa i ha assegurat que l'acord de govern "es manté en tots i cadascun dels seus punts i amb els principis que el van fer possible".
Ha recordat que es tractava d'un "acord de ciutat i no de persones ni de partits que proporciona estabilitat política, consens i solidesa institucional".
Per últim, destaca que la nova tasca que assumeix Fernández el situa "com el tarragoní amb el càrrec de més rellevància i capacitat d'influència al Parlament".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Aquest concert es realitzarà a la Fundació Joan Miró
Aquest concert reuneix tres dels principals improvisadors i compositors de l'escena musical experimental de Noruega.
Els tres artistes han treballat junts en diferents escenaris al llarg dels anys, però recentment s'han trobat com a trio, explorant les possibilitats del so acústic i electrònic.
|
Mónica Naranjo està en compte enrere per al llançament de 'Lubna', el seu esperat nou àlbum de 17 cançons, que arribarà oficialment el pròxim 29 de gener després de més de set anys treballant en secretisme.
"Ha estat un procés molt delicat i molt bonic, amb una responsabilitat tremenda.
Quan tens tants artistes sota la teva batuta, això desborda a qualsevol, és normal.
Després vas veient que les coses flueixen i és perquè han de ser així", recalca a Europa Press l'artista catalana (Figueras, 1974).
Sobre aquesta qüestió, afegeix: "En la meva vida qualsevol cosa que veig que flueix de manera natural sé que haig de fer-la, i si no flueix m'aturo.
Amb 'Lubna' em sentia aterrida però que les coses fluïssin m'animava a seguir".
Endinsant-se en 'Lubna', Mónica aclareix que tot va sorgir d'un esborrany d'una novel·la escrita per un amic: "Ens va enamorar la història, ens va sorprendre moltíssim.
Li vam dir que havia d'editar-la.
Mai havia posat música a un llibre i aquí el tens el meu disc.
Després de més de vint anys de trajectòria musical, 'Lubna' és el vuitè disc de Mónica Naranjo, una artista amb una base de fans certament fidel, tal com ella mateixa admet.
"Em flipa com reacciona el públic amb la meva música", confessa, i alhora recalca que els avenços de 'Lubna', temes com 'Jamás', 'Fin' i 'Perdida', s'han col·locat en els primers llocs de les llistes de vendes.
"No sóc una persona que estigui enganxada a les xarxes socials o al que passa, però quan m'ho comenten els meus companys m'alegro moltíssim i m'impacta.
A vegades fins i tot m'espanta.
A més 'Lubna' és l'antítesi de la comercialitat", planteja.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Els nou membres de l'executiva de la secció local d'ERC de L'Hospitalet de Llobregat han presentat la seva dimissió a causa del conflicte sorgit amb la candidatura alternativa que va optar el mes de juliol passat a dirigir la formació, en què eren enquadrats els dos regidors que els republicans tenen a l'Ajuntament, segons han informat a Europa Press fonts de l'executiva local.
Segons ha informat el diari digital 'El Món', la presidenta de la secció local d'ERC, Anna Bachs, i tota la executiva, en què hi ha membres històrics de la formació com Xavier Fluvià i Núria Palomar, han dimitit després de quatre mesos en el càrrec.
La candidatura d'Anna Bachs es va imposar per 20 vots a 14 a la candidatura alternativa, que lideraven la secretària d'Imatge i Comunicació de la Federació Comarcal d'ERC del Baix Llobregat i l'Hospitalet, Sílvia Casola; els dos regidors d'ERC en l'Hospitalet, Antoni Garcia i Coc Garcia; i la diputada al Parlament per Junts pel Sí Anna Simó.
El regidor i portaveu d'ERC a l'Ajuntament de l'Hospitalet, Antoni Garcia, ha declarat a Europa Press que desconeixia la dimissió de l'executiva local i s'ha mostrat sorprès "perquè el grup municipal està aplicant el programa electoral i presentant mocions d'acord amb l'executiva".
Segons Garcia, en les últimes setmanes s'estava negociant amb la direcció local d'ERC la introducció de canvis en l'executiva "perquè expressés tota la pluralitat del partit, ja que havia militants que havien entrat en els últims mesos i que no van poder participar en l'elecció dels òrgans de direcció, persones que vénen del sector veïnal, del socialisme sobiranista que demanen poder participar a nivell de l'organització".
Per la seva banda, el vicesecretari general de Coordinació Interna i Territori d'ERC, Eduard López, ha lamentat "que s'hagi arribat a aquest punt fruit d'una situació que ve de fa temps".
Segons López, ERC convocarà "immediatament" una assemblea extraordinària perquè la militància de l'Hospitalet pugui escollir una nova executiva que abordi la pròxima campanya electoral i l'activitat local.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Vés al contingut (premeu Retorn)
El Jurat pot atorgar les mencions que consideri oportunes, que rebran una banda d'activitat com a premi.
Tots els coordinadors i estudiants participants rebran un diploma que acrediti la seva participació en el Concurs.
A més dels premis, els equips guanyadors de les categories 1r-2n ESO, 3r-4t ESO i Batxillerat-Cicles Formatius seran els representants de Catalunya a la Fase Nacional de la Incubadora de Sondeos y Experimentos, que cada any s'organitza en una comunitat autònoma diferent amb el suport de la Sociedad Estadísitca e Investigación Operativa Española (SEIO).
Més informació de la Fase Nacional de Sondeos y Experimentos vigent.
Facultat de Matemàtiques i Estadística.
|
Els criteris de selecció de possibles candidats i candidates són els següents:
EXPEDIENT ACADÈMIC: només es comptarà el que corresponga a la titulació amb què s'hi accedeix.
Per baremar, es prendrà en consideració la nota mitjana de l'expedient i les obtingudes en les assignatures directament relacionades amb la matèria del Màster.
TÍTOLS AFINS: es computaran altres diplomatures, llicenciatures, doctorats en altres disciplines diferents de les que s'utilitzen per accedir al màster i altres màsters.
PERFIL: cursos d'especialització distints dels anteriors (es tracta d'assistència a congressos, seminaris, cursos de títol propi, d'extensió, etc. Realitzats durant o després de la llicenciatura, relacionats amb el màster).
BEQUES FPU o assimilades: fins a un màxim de 5 punts.
TREBALLS D'INVESTIGACIÓ: tesis, tesines en altres titulacions afins; treballs de fi de carrera, publicacions relacionades amb el màster o la llicenciatura d'accés a aquest, tasques desenvolupades en contractes i projectes R+D relacionats amb el màster, etc. Fins a un màxim 5 punts.
IDIOMES ACREDITATS: fins a un màxim de 5 punts.
HAVER ACABAT LA LLICENCIATURA D'ACCÉS AL MÀSTER EN ELS CINC ANYS ANTERIORS A LA INSCRIPCIÓ EN EL MÀSTER: l'objectiu últim d'aquest criteri és facilitar –buscant el lògic equilibri entre joventut i experiència i sempre atenent la capacitat professional– l'accés al títol de doctor dels joves professionals que, per tal condició, tinguen objectivament un currículum més reduït que el que puguen tenir persones amb més temps en l'exercici professional.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL EN MATÈRIA AFÍ: fins a un màxim de 5 punts.
ALTRES MÈRITS: premi extraordinari de llicenciatura (per la qual s'accedeix) o assimilats; altres premis de prestigi reconegut afins al màster o a les titulacions computades, etc. Màxim de 5 punts.
ENTREVISTA PERSONAL: màxim de 5 punts.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
|
El febrer del 2016 arribarà el primer títol de Catedral, nova editorial d'Enciclopèdia Catalana, que juntament amb Bridge i Rata seran els tres segells per a adults del grup: el llançament serà amb la nova novel·la de Jonas Jonasson, 'L'assassí que va somiar amb un lloc al cel'.
Jonasson va ser l'autor més venut de Sant Jordi l'any 2012 amb 'L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra' (La Campana), i va repetir la fita el 2014 amb 'L'analfabeta que va salvar un país'.
El nou llibre de Jonasson està protagonitzat per "un trio infernal", segons avança l'editorial, "un assassí amb remordiments, una pastora protestant que ha perdut la fe però no l'ambició, i un recepcionista fart de la seva vida miserable", i conserva " l'estil irònic, esbojarrat i molt crític amb la societat que l'envolta".
El llançament de l'editorial serà completat al març amb 'Haru', "l'obra més personal" de Flavia Company, i 'Perímetre', de Jair Domínguez, "la seva novel·la més exigent, ambiciosa i visceral".
|
S'instal·laran desfibril·ladors intel·ligents en els darrers 23 mercats municipals que encara no en tenien
Aquests aparells permeten actuar immediatament en cas de parada càrdio-respiratòria sense necessitat de coneixements específics
L'Institut Municipal de Mercats de Barcelona i la Fundació Barcelona Salut ha signat avui el conveni
Barcelona comptarà amb desfibril·ladors en els 39 mercats municipals alimentaris de la ciutat, a més dels Encants Bcn-Fira de Bellcaire.
Fins el moment, 17 dels mercats compten amb aquests aparells de darrera generació que permeten actuar immediatament en cas que una persona tingui una parada càrdio-respiratòria i que es poden utilitzar sense nocions de reanimació cardíaca.
Només cal seguir les instruccions que incorporen.
Cal tenir en compte que els 39 mercats alimentaris de Barcelona reben més de 60 milions de persones l'any i hi treballen directament unes 7.500 persones.
La regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín, ha agraït la implicació d'ABS i de l'Obra Social 'La Caixa' "en un acord que pot ajudar a salvar moltes vides.
Cal tenir present que els mercats reben anualment més de 66 milions de visites i que són espais que ja en el seu dia a dia promouen una vida saludable basada en el productes de proximitat, un objectiu, el de la salut, que compartim amb la Fundació Barcelona Salut."
L'Ajuntament ha signat avui un conveni amb la Fundació Barcelona Salut (FBS), per tal d'implantar aquests equips en els 23 mercats que encara no en disposen.
L'Obra Social la Caixa col•labora en aquest programa de cardioprotecció dels mercats que es durà a terme als mercats municipals relacionats a continuació entre el 24 d'octubre de 2017 i finals de març de 2018.
Clot, La Marina, Galvany, Les Corts, Carmel, Ciutat Meridiana, Felip II, Poblenou, Fort Pienc, Lesseps, Sant Gervasi, Sarrià, Tres Torres, Canyelles, La Mercè, Trinitat, Besòs, Abaceria, Sant Antoni, Bon Pastor, Horta, Núria i Sant Andreu.
D'aquesta manera, aquests mercats se sumaran als 17 on ja s'han instal·lat els desfibril·ladors.
El mes de gener de 2015, els mercats municipals es van sumar al programa "Barcelona, ciutat càrdio-protegida" impulsada per la Fundació Barcelona Salut per prevenir morts sobtades per aturada cardíaca, amb la instal·lació dels primers desfibril·ladors automàtics.
En conjunt, els mercats que ja compten amb aquests aparells són Barceloneta, Vall d'Hebron, Hostafrancs, Estrella, Montserrat, Ninot, Sagrada Família, Sant Martí, Boqueria, Santa Caterina, Sants, Encants Bcn-Fira de Bellcaire, Concepció, Guineueta, Guinardó, Provençals i Llibertat.
El programa "Barcelona, ciutat càrdio-protegida" es va presentar al mes de març a l'Ajuntament per tal de convertir Barcelona en la primera gran ciutat del món amb càrdio-protecció integral, en el marc d'un estudi científic impulsat per la Fundació Barcelona Salut.
Aquest programa va començar amb la instal·lació de desfibril·ladors a 100 farmàcies de la ciutat i a finals d'agost es va posar en marxa també la càrdio-protecció de quatre estacions de la Línia 1 del metro, en una prova pilot.
En aquests mesos, els desfibril·ladors d'ús públic distribuïts en aquestes ubicacions ja s'han fet servir en diversos episodis cardíacs.
Actuació ràpida, dins dels 10 minuts posteriors a l'atac de cor
Les malalties cardiovasculars causen el 30% de la mortalitat total al món i constitueixen un problema de salut pública de primer ordre, amb incidència en persones de qualsevol edat i condició.
Segons dades oficials, l'any 2012 es van comptabilitzar 3.420 morts sobtades a Catalunya, xifra 16 vegades superior a la de morts en accidents de trànsit.
A banda de la prevenció i la difusió d'hàbits saludables, una manera eficaç d'evitar-les és la disseminació de desfibril·ladors en espais públics, que puguin ser utilitzats dins dels 10 minuts posteriors a la crisi cardíaca, que són decisius.
|
El tennista Rafa Nadal va conquerir ahir el seu dotzè títol de Roland Garros, el seu segon grand de la temporada, després d'imposar-se en la final a l'austríac Dominic Thiem a quatre sets (6-3, 5-7, 6-1, 6-1).
Aquest resultat el situa com el rei de la terra batuda i el converteix en el tenista amb més títols en un mateix campionat individual de Grand Slam.
El manacorí, que aixeca per dotzena vegada la «Copa dels Mosqueters» (2005, 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2017, 2018 i 2019) arriba als 18 grands i es queda a només dos del suís Roger Federer, que va acaparar divendres passat en les semifinals i que lidera la classificació històrica amb 20 trofeus.
En l'últim duel sense coberta a la Philippe Chatrier, el cel de París va concedir una treva per assistir a una nova fita del rei de la terra batuda.
La pluja va ajornar del divendres al dissabte el duel de l'austríac davant del serbi Novak Djokovic, que va jugar-se a batzegades en la seva represa a causa de la pluja intermitent.
No obstant això, Thiem no va fer notori el cansament acumulat ni que havia tingut un dia menys per recuperar-se que Nadal, i va sortir diposat a donar la sorpresa a la pista central.
De fet, va impedir que el de Manacor se n'anés 3-0 per primera vegada en aquesta edició del torneig.
També va aprofitar la primera bola de break del partit per trencar el servei del balear i posar el 3-2 al marcador.
Això va fer reaccionar el tenista espanyol per obrir una ratxa de quatre jocs guanyats.
Amb la igualtat del segon set, Nadal va avançar-se 15-0.
Thiem va respondre amb quatre punts seguits que feien perdre el set al manacorí per primera vegada des de 2014 en una final.
Davant les dificultats, Nadal va erigir-se amb la exibició dels millors cops per posar un còmode 4-0 contra un Thiem que només va sumar un punt en els últims quatre parcials.
Nadal va desempatar amb l'extennista australiana Margaret Court i és el que té més trofeus Roland Garros.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
|
Bases reguladores de les subvencions en règim de concurrència competitiva destinades a entitats de Vilanova i la Geltrú
Matèries: Subvencions Procedéncia: Ajuntament
Si voleu rebre cada matí els anuncis i edites dels ajuntaments del Penedès, apunteu-vos amb la vostra adreça electrònica al nostre butlletí diari.
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.
|
El cercador de població permet la consulta ràpida de l'última dada de població vigent de qualsevol àmbit territorial de Catalunya:
La font de la informació és el Padró municipal d'habitants i la data de referència és cada 1 de gener des que es posa en marxa el Padró continu de població, després de l'última operació de renovació del Padró municipal d'habitants l'any 1996 (data de referència 1 de maig de 1996).
L' oficialització de les dades de població d'1 de gener de qualsevol any es produeix cap a finals del mateix any, quan el Consell de Ministres les aprova.
La difusió d'aquestes dades per municipis i per àmbits territorials superiors és immediata.
Durant el primer trimestre de l'any següent, amb l'explotació estadística de les dades padronals, es difonen les dades de població per àmbits territorials inframunicipals.
Per tant, durant un període de temps, a principis d'any, les dades dels municipis i dels àmbits territorials superiors tenen data de referència 1 de gener de l'any anterior i les dades dels nivells territorials inframunicipals tenen data de referència 1 de gener de dos anys enrere.
|
El secretari general electe de Podem a Barcelona, Marc Bertomeu, ha explicat aquest dissabte que la formació vol col·laborar amb Guanyem Barcelona per confluir en una candidatura conjunta i estendre-la als espais associatius de la ciutat.
Ho ha dit en roda de premsa, on ha assegurat que "Ada Colau és una molt bona candidata per a l'Ajuntament de Barcelona", però ha recordat que la llista electoral definitiva la decidiran els ciutadans en un procés de primàries.
Després de preguntar-li per un possible acord amb ICV i Procès Constituent, Bertomeu ha afirmat que no tanca les portes a "totes aquelles forces que es vulguin sumar a la confluència de candidatures".
Ha explicat que el programa per a la municipals no està acabat, però ha declarat que el principal objectiu de Podem Barcelona és evitar els desnonaments i recollir les demandes que trasllada el teixit associatiu que ha defensat la sanitat i l'educació pública.
"Som un vehicle per portar les demandes dels ciutadans a les institucions", ha assegurat Bertomeu, que ha insistit en la necessitat de redistribuir els ingressos que aporta el turisme perquè els diners no acabin en mans d'uns pocs que alimenten el cercle, segons ell.
Bertomeu ha dit que Podem sí es presentaria a unes eleccions anticipades a la Generalitat, i ha criticat el Govern per no haver trobat solució a les demandes socials en aquesta legislatura.
"Plantejarem un programa que expressi les necessitats que té la ciutadania en matèria social, però no creiem que el tema identitari sigui el tema principal", ha assegurat Bertomeu.
Bertomeu ha assegurat que les critiques de CiU cap al discurs de Podem, que el dirigent nacionalista Jordi Turull (CDC) ha qualificat de "caspós", són una mostra de la por que tenen cap al seu partit.
"Hem posat problemes sobre la taula que han ignorat reiteradament durant quatre anys", ha dit el secretari general.
El líder de Podem a Barcelona ha valorat el procés per escollir la candidatura de Podem a Barcelona, en què han votat 1.800 persones, com un senyal que la "gent té ganes de participar en política".
"Les dates no han ajudat i tenim com a objectiu millorar aquesta participació en la constitució dels òrgans autonòmics de Podem", ha dit Bertomeu.
Ha reconegut que hi ha hagut problemes tècnics durant la presentació de candidatures, però ha assegurat que "en cap cas han afectat el procés de votació".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'astronauta italiana de l'ESA Samantha Cristoforetti va degustar aquest diumenge a l'Estació Espacial Internacional la primera tassa de cafè espresso preparada en gravetat zero, informa la NASA.
"El cafè: la millor suspensió orgànica mai concebuda".
Per preparar audaçment..., va comentar Cristoforetti en el seu compte de Twitter.
La cúpula envidriada panoràmica del complex orbital va ser l'escenari escollit per a aquest moment, que constitueix una fita en el consum d'aliments a l'espai.
L'Estació Espacial Internacional va rebre fa unes quantes setmanes la primera cafetera espresso que funciona en condicions de gravetat zero.
Fins ara, els astronautes només podien prendre cafè de la varietat instantani liofilitzat.
Però ara, amb la màquina ISSPresso, tenen accés a una bossa de cafè fresc, calent cada vegada que sentin la necessitat de prendre un estimulant.
Com a part d'una empresa conjunta entre la companyia de cafè italià Lavazza, l'empresa d'enginyeria Argotec i l'Agència Espacial Italiana, ISSPresso va ser presentada l'any passat.
A bord de la ISS, la màquina ha estat fixada a la paret interior d'un mòdul de l'estació espacial amb cordes elàstiques.
La cafetera produeix una temperatura de preparació de 75 graus Celsius i replica la pressió de l'aigua d'una màquina de cafè terrestre.
Lavazza subministrarà a l'estació càpsules de cafè perquè sempre hi hagi disponibilitat.
Els detalls de com funciona la màquina i el cost del projecte són escassos, ja que alguns dels mecanismes són propietat de les empreses involucrades.
Lavazza pensa que la màquina estarà operant diversos anys en òrbita.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Els treballadors de l'empresa Clece que secunden la vaga des del dia 5 de març han decidit acampar avui al vespre a la plaça del Vi, davant de l'ajuntament de Girona.
El portaveu del comitè de vaga, Salvador Aranda, explica que l'acció «té l'objectiu de fer reflexionar el consistori perquè prengui part en el conflicte laboral».
Els treballadors també preparen fer una trobada dilluns amb els partits polítics per explicar-los les seves reclamacions i la situació del conflicte.
El Departament de Treball va convocar ahir els treballadors a Barcelona.
Aranda va criticar que en la convocatòria no hi hagués cap representant de l'empresa per negociar una sortida a la vaga.
Els treballadors asseguren que ja han fet algunes concessions, com ara fer un pla d'augment progressiu dels sous en els pròxims dos o tres anys i una proposta semblant per a l'increment de plantilla.
El sindicat CGT, l'únic convocant de l'aturada del servei de neteja que afecta escoles, hospitals, instal·lacions esportives i centres cívics, critica també l'actitud de Treball.
«Ja ens va mostrar, amb l'ordre de fer la neteja total a les escoles, a favor de qui està», afirma Aranda.
L'Ajuntament de Girona continua reiterant la necessitat urgent que l'empresa Clece i els treballadors s'asseguin a negociar.
Avui Treball es trobarà amb representants de l'empresa per intentar acostar posicions.
|
Quan una persona decideix orientar la seva formació professional a l'àmbit de l'educació social no ho fa per diners (els sous mai han estat gran cosa) ni per les condicions laborals (treballar festiu, caps de setmana, nits...); ho fa per que creu en el que representa aquest treball, en la seva capacitat de transformació d'una realitat que ens sembla injusta, sobretot amb aquells que el sistema ha descartat.
Però tot canvia quan tant el sou com les condicions laborals empitjoren tant que fan dificil seguir treballant en el sector sense que això suposi condicionar la teva estabilitat personal.
El desencantament consegüent es transforma en ràbia quan veus que la raó d'aquests canvis és solament econòmica, i que qui acaben sofrint aquesta perspectiva economicista de l'àmbit social són les persones amb qui treballem, gent que no té ni els recursos ni els mitjans per a defensar-se.
Potser tot s'entengui millor amb un exemple, el del meu centre de treball.
CRAE Llar Les Vinyes, a Cerdanyola del Vallés.
Empresa gestora Filles de Ma Auxiliadora, vinculades als centres residencials des dels tétrics centres del franquisme (gràficament descrits en el comic "Paracuellos" de Carlos Giménez).
Fa 3 anys: 1546 hores anuals, 7 dies de lliure disposició, 12 dies lliures entre Setmana Santa i Nadal, uns 24 mil euros bruts anuals.
Fa dos anys (conveni d'Acció Social de Catalunya): 1725 hores anuals, 7 dias de lliure disposició (però a retornar), 0 dias entre Setmana Santa i Nadal i 22 mil euros bruts a l'any; avui, Conveni estatal: 1771 hores, 2 dies de lliure disposició, 16.500€ bruts anuals.
D'una banda tenim una patronal (AEISC i AESAP ) que, una vegada resoltes les seves discrepàncies inicials (llegeixi's repartiment del pastís), conforma un front cohesionat i únic en defensa dels seus interessos, que per descomptat són essencialment econòmics.
Per això estan traslladant les retallades que els imposa l'administració pública en detriment de les condicions laborals dels seus treballadors/es i de la qualitat dels serveis que presten.
El curiós és que les retallades a les empreses han començat el 2011, quan les retallades en les condicions laborals i en la qualitat d'aquests serveis van començar a intensificar-se el 2008 i porten produint-se al voltant de 10 anys.
A això cal afegir l'aparició d'empreses que arriben al sector amb plantejaments estrictament lucratius, fet que està servint a les empreses ja implantades en el sector com excusa per a fer negoci amb la part més indefensa de la societat: menors tutelats, tercera edat, persones sense recursos, immigrants sense papers i sense un entorn social que els abrigalli...
En definitiva, totes aquelles persones que són més objecte que subjecte de drets, negant-los d'aquesta manera la possibilitat de convertir-se en els protagonistes de la transformació que faci possible un canvi real de la seva situació personal (i per tant de les seves condicions de vida).
Aquestes empreses, habitualment emmascarades sota la forma jurídica de fundacions, representen la perspectiva assistencialista del nostre sector, la qual té les seves arrels en una "caritat" i un paternalisme que el que amaga és el menyspreu cap a aquelles persones que el sistema econòmic considera improductives, i per això, un llast.
No podíem esperar altra cosa dels "defensors del present", però és que l'educació social cerca precisament els contrari, busca donar suport a aquestes persones i donar-los les eines necessàries perquè deixin de ser víctimes de la seva situació i passin a ser protagonistes de la transformació de les seves vides i en el seu entorn.
Però no són les empreses l'element clau del problema, sinó les pròpies administracions públiques, essencialment la Generalitat, que a través sobretot del Departament de Benestar i Família i de la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA) està fent possible aquesta situació, deixant de costat la seva obligació de proporcionar un servei públic i qualitat per a centrar-se en criteris estrictament econòmics.
Davant això, aquells que haurien de denunciar i lluitar contra aquesta ofensiva economicista estan molt lluny de voler ni tan sols donar la cara.
Els sindicats oficialistes, en aquest cas essencialment CCOO, estan actuant de forma opaca, ocultant-nos als treballadors i treballadores del sector la informació sobre la negociació col·lectiva i no permetent la nostra participació en aquest procés.
A més, el dràstic empitjorament de les nostres condicions laborals s'ha portat a terme amb la seva col·laboració, sent l'únic sindicat present en tots els convenis regressius que s'han signat.
La cosa sembla que continua en la mateixa direcció, ja que en aquests moments estan més preocupats a buscar justificacions per a l'empitjorament (novament) de les condicions laborals que van signar en el nou Conveni d'Acció Social de Catalunya que a intentar negociar un marc legal que proporcioni unes condicions de treball dignes al nostre sector.
Tal vegada la cosa seria diferent si des de les pròpies empreses no s'estigués promocionant com representants dels treballadors treballadores a persones "afins", que emparades gairebé sempre per les sigles de CCOO, serveixen més per a controlar a les plantilles i per a defensar els interessos de les empreses que els dels seus representats.
Amb un sector en el qual plantilles d'entre 10 i 40 treballadors (en la seva majoria) han de plantar cara a empreses que en alguns casos són autèntiques multinacionals, on qui han de defensar-nos comparteixen interessos amb aquestes empreses i on les administracions públiques col·laboren amb la deterioració dels serveis públics i de les condicions laborals dels treballadors i treballadores; en aquest context, solament organitzant-nos al marge de les lleres "oficialistes" podrem evitar que això acabi sent una professió de passada mentre surt una cosa millor.
Des de CGT estem donant suport i impulsant aquesta defensa de la nostra professió, de les nostres condicions de treball i de les persones per a qui treballem (no les empreses) a través de l'Assemblea del Sector Social que es va formar el passat 8 d'abril.
Amb ella pretenem crear un fòrum de discussió sobre la nostra labor, un observatori de les condicions de treball i de la qualitat dels serveis que es presten i, essencialment, pretenem ser el germen d'una mobilització dels treballadors i treballadores del sector que creiem imprescindible.
No ens resignem, no ens rendim, queda tot per fer i això significa que podem fer-lo tot entre tots.
Sense "tuteles" de sindicats o empreses que solament defensen els seus propis interessos.
Ja estem en marxa i l'única cosa que necessitem és que els treballadors i treballadores del sector prenguem consciència de la nostra força.
Valoració del nou conveni a nivell de Catalunya
Si voleu conèixer la valoració que des de CGT hem fet del nou conveni d'Acció Social aprovat el passat mes de juliol a nivell de Catalunya, aneu al web, on hi trobareu una detallada anàlisi a: www.cgtcatalunya.cat/spip.php? article5745
* David Rodríguez Alonso, afiliat del Sindicat d'Ensenyament de CGT Barcelona
Aquí al nordest també tenim una assemblea de treballadors: www.assacs.org.
Contacta/eu amb nosaltres i compartim experiències i lluites.
Una abraçada i endavant les destrals!!!
|
Durant el minut de silenci a Vic Foto: Carles Fiter
|
El Parlament ha aprovat aquest dijous amb els vots d'ERC, CiU i la CUP, l'abstenció d'ICV-EUiA i el rebuig de PSC, PP i C's, una moció en la qual s'insta el Govern a "planificar la creació d'estructures d'Estat" per si en la consulta del 9 de novembre venç el 'sí-sí' a favor de la independència de Catalunya.
Els republicans consideren que és deure de la Generalitat "posar en pràctica com més aviat millor el resultat de la consulta del 9 de novembre" i això passa, segons argumenten, per anar planificant els pilars el nou Estat català en el cas que guanyi l'opció independentista.
El diputat impulsor de la moció, Pere Aragonés, ha exposat: "Estem segurs que la ciutadania es pronunciarà i, si el resultat és a favor de l'Estat propi, cal estar preparats.
És el resultat que ens portarà més treball".
La moció planteja nou àmbits en els quals el govern català ha de moure fitxa per estar preparat: hisenda pública; seguretat social; administració de justícia; infraestructures; seguretat pública; telecomunicacions; energia; política monetària i relacions exteriors.
A l'àmbit de la hisenda pública, ERC vol que el Govern tingui llestos "els projectes executius, legislatius i operatius" perquè l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi la recaptació i gestió de tots els impostos que paguen els catalans.
La moció vol que la Generalitat estigui preparada per "garantir les pensions i altres prestacions" dels catalans, negociant amb l'Estat assumir una part dels fons de reserva que s'ha dotat, segons ERC, amb els superàvits de la Seguretat Social a Catalunya.
A més, el Parlament demana l'establiment d'un sistema provisional de govern del poder judicial durant l'etapa de transició" cap a la independència per garantir que a Catalunya funcioni correctament la justícia.
En matèria d'infraestructures, la moció demana preveure com es gestionaran les infraestructures que estan a Catalunya i són de "titularitat estatal"; a l'àmbit de la seguretat, es parla de "planificar el procés de transferència de competències de l'Estat espanyol al nou estat independent".
El Parlament també demana al Govern planificar els organismes regulatoris del mercat energètic i "els organismes propis d'un Estat a l'àmbit de la política monetària i del mercat de valors"; en política exterior, es parla d'assegurar la presència de Catalunya en les principals organitzacions internacionals.
El diputat de CiU Lluís Corominas ha dit que el pitjor escenari per a Catalunya és mantenir el "statu quo" actual, i ha felicitat als membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional, autor del llibre blanc que recull les estructures d'Estat de la Catalunya independent.
Jaume Bosch (ICV-EUiA) ha criticat a ERC que presenti un moció donant per descomptant que els ciutadans optaran per la independència de Catalunya: "Hem d'esperar que el poble hi hagi votat.
No estem en contra de la moció, però ens sembla que ara no toca".
També Maurici Lucena (PSC) ha reprotxat a ERC que s'avanci al resultat d'una consulta, la del 9N, que el socialista no creu que s'arribi a fer: "Pressuposen el resultat d'una consulta que encara no s'ha fet", ha recriminat als republicans.
La diputada de C's Carina Mejías ha explicat el 'no' del seu partit argumentant que la moció contradiu absolutament el principi de legalitat, mentre que la diputada popular Eva García ha resumit així el seu rebuig al text: "És infumable".
La CUP ha recolzat la moció, tot i que Quim Arrufat ha acusat a ERC de "frívola" perquè considera que les estructures d'Estat són un tema molt seriós que no pot ser abordat amb una simple moció parlamentària.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El presentador català Vador Lladó, que va fer aixecar Catalunya durant 22 anys fent programes-despertador, i que després, quan ha anat fent programes a la tele, sempre s'ha mostrat amb un somriure d'orella a orella, acaba d'obrir el seu cor i els seus sentiments i ha emocionat absolutament tothom que el coneix i el segueix.
Perquè el periodista de Mataró està vivint el moment més trist de la seva vida.
La seva mare acaba de morir, víctima d'un càncer.
Ell mateix escrivia a les xarxes socials un sentidíssim homenatge, unes paraules d'agraïment a algú que ha marxat massa aviat:
Adéu mare, gràcies per una vida entregada als teus, gràcies per la teva generositat, el teu carinyu, gràcies per ser-hi sempre quan t'he necessitat.
La vida serà molt més difícil sense tu, però el teu llegat perdurarà en totes les noves generacions d'aquesta família.
Aquest final ens ha colpejat molt fort a tots, massa fort, hem perdut la lluita contra el càncer en poc temps però ens has demostrat una valentia i perseverança exemplar lluitant dia a dia per plantar-li cara a l'enfermetat i malgrat el trist desenllaç segueixes i seguiràs molt viva als nostres cors.
Ens has donat a tots una lliçó de vida mare, allà on vagis guarda'm un lloc.
Un petó molt sentit del pare, els fills i els nets que es queden sense la seva "Tote" estimada.
Has estat una persona fantàstica ens sentim molt afortunats de venir d'on venim i dels valors que ens has ensenyat carinyu.
No et tocava marxar mare, et trobarem a faltar cada dia de les nostres vides.
Un text sincer, cru i dolorós, on exposa la lluita contra la malaltia que s'ha endut la mare.
Però també, una lliçó commovedora de vida i d'amor.
|
L'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat a un total de 49 anys, 5 mesos i 21 dies de presó a l'exprofessor del col·legi Valdeluz Andrés D.D. per dotze delictes d'abús sexual comesos contra alumnes d'aquest centre escolar entre el 2004 i el 2014, encara que passarà a la presó com a màxim un total de 20 anys.
Així consta en la sentència, datada a 3 de juliol i a la qual ha tingut accés Europa Press, on es recull que el condemnat té prohibit acostar-se a les seves víctimes a una distància no inferior a 500 metres, ni al seu domicili ni lloc de feina, a més de comunicar-se amb elles, durant un període de 4 anys.
Després d'un estudi detallat del cas, el Tribunal conclou que l'acusat era un professor "volgut i valorat", i la seva relació amb els seus alumnes i alumnes era "propera i afectuosa"; organitzava festes a l'acadèmia, així com viatges d'estudis, i a l'estiu, barbacoes a casa seva, i "sentien per ell totes les denunciants una admiració superior a la normal".
Segons el tribunal, aquesta proximitat que tant posava en pràctica la va aprofitar l'acusat "per tocar-les i satisfer el seu desig i impuls sexual, començant amb petons, abraçades, pessigolles, fins a anar augmentant-los progressivament i gradualment en el temps, a poc a poc, arribant a grapejar cames cap a engonals i zona vulvar i interior de les cuixes, esquenes, pits i natges".
De fet, afegeix que va arribar a refregar "en alguna ocasió el seu penis a les seves esquenes o que l'acusat va portar la mà d'alguna d'elles al seu membre, per fora de la roba".
En altres ocasions, va aprofitar l'atenció dels alumnes/as a la pantalla on es projectaven -en penombra- audiovisuals musicals, duia a terme també tocaments sobre les menors, a les que asseien al seu costat.
Individualment la sentència analitza la conducta que es va dur a terme a cadascuna de les víctimes que es recullen en els fets provats.
Només sobre dues d'elles no es considera acreditada la conducta.
En un cas, donada la retractació total en l'acte del judici de quant havia declarat fins ara en el sumari, i en un altre, donada una insuficiència de prova a la llum de les exigències que ja s'han comentat; especialment pel que fa als elements corroboradores.
Els magistrats de la Secció 23 de l'Audiència Provincial de Madrid recorden que el delicte d'abusos sexuals apareix tipificat a l'article 181 del Codi Penal com dur a terme, sense violència o intimidació i sense que intervingui consentiment, actes que atemptin contra la llibertat o indemnitat sexual d'una altra persona.
Des del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) recorden que la prova en aquest tipus de delictes -i així ha estat en el present procés- es basa en gran mesura a la declaració de la pròpia víctima, "donades les condicions de discreció o privadesa de context en els quals solen desenvolupar-se bona part dels delictes contra la llibertat sexual".
El Tribunal estableix en la sentència del cas que no es tracta, no obstant això, que la declaració de la víctima, per si sola, "abast sense més filtres el valor incriminatori que ha de superar-se per vèncer el dret fonamental a la presumpció d'innocència que regeix en tota causa penal i que consagra el conegut article 24 de la Constitució".
D'acord amb la Jurisprudència del Tribunal Suprem, aquesta declaració ha de venir revestida de determinats elements, que, en síntesis, exigeixen que el Tribunal valori pel resultat de la prova, la persistència, coherència, versemblança, corroboració i absència d'ànim o elements espuris.
La fonamentació jurídica analitza la prova i té en compte així mateix els estudis doctrinals existents entorn de la parcel·la de la victimologia dedicada al fenomen dels delictes contra la indemnitat sexual.
A més, recull la doctrina del Tribunal Suprem pel que fa al valor de la declaració de la víctima com a prova incriminatoria en aquest tipus de delictes.
Després d'analitzar tot el material, el tribunal descarta com no veraç la tesi de l'acusat, que sosté que tot és fruit d'una confabulació per venjança contra la seva esposa -també professora de l'acadèmia- pel tracte que donava a les alumnes, a més de que existeixi una clara contaminació pel seguiment mediàtic que ha tingut aquest cas.
Per la Sala, tot això "no els pot compensar (a les víctimes) al nivell que pretén l'acusat, l'altíssim cost emocional que suposa denunciar i quatre anys més tard des de la presentació de les denúncies, mantenir-se fermes, fins al punt de sotmetre's a tractaments psicològics o reprendre'ls amb aquesta revictimización".
D'altra banda, el tribunal té en compte els testimoniatges dels qui a les seves declaracions van narrar una experiència normal en la seva estada ja al col·legi o bé a l'acadèmia.
Això "no afebleix en absolut la convicció incriminatoria" que es desenvolupa al llarg de la sentència.
I és que partint del nombre d'alumnes i alumnes que tenia l'activitat musical, "és impensable que la conducta jutjada anés una regla general".
Per tot, això la Sala estima que s'han comès per l'acusat dotze delictes d'abús sexual amb prevalença per abús de superioritat, la majoria d'ells continuats i alguns agreujats per l'edat de les víctimes i la introducció de dits.
El prevalença a la que es refereix part de l'aprofitament per part de l'autor del delicte en la seva execució d'una relació de superioritat.
"Exigeix una certa preeminència de l'autor sobre la víctima i que aquest avantatge hagi estat utilitzat o aprofitat per l'autor per dur a terme l'acte objecte d'imputació", assenyalen.
La Sala declara no només la responsabilitat penal de l'acusat, amb la presó de gairebé 50 anys, sinó també la seva obligació d'indemnitzar les víctimes pels danys morals que la seva conducta els va produir.
El total de les indemnitzacions en concepte de dany moral ascendeix a 142.000 euros.
La sentència declara així mateix la responsabilitat civil subsidiària del col·legi en les instal·lacions del qual se situaven a l'acadèmia de música i pel qual també l'acusat donava servei com a professor durant tants anys.
Considera el tribunal que va existir una clara "culpa in vigilando", i desestima la pretensió de la defensa de l'entitat docent de partionar per complet l'activitat que es desenvolupava a l'acadèmia i la que era pròpia del col·legi.
"La relació entre tots dos nuclis era tan intensa, i els seus diferents vincles tan forts, que no pot exonerar-se la institució docent d'aquesta responsabilitat indemnizatoria", destaquen.
En la vista oral del judici, celebrat entre el 21 de maig i el 12 de juny en l'Audiència Provincial de Madrid, van intervenir, a més de l'acusat, catorze víctimes/testimonis, trenta-cinc testimonis i cinc perits.
Per decisió prèvia del tribunal, amb l'acord de les parts, es va desenvolupar la vista oral a porta tancada, a fi no només de preservar la intimitat de les víctimes, sinó també en protecció de la resta de drets que els reconeix la Llei de l'Estatut de la Víctima, han destacat des del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
El Ministeri Fiscal va sol·licitar la condemna de l'acusat com a autor de 14 delictes d'abusos sexuals, dels quals tretze van ser qualificats com a delictes continuats, i es demanaven més de 69 anys de presó, així com a les oportunes indemnitzacions a les víctimes.
Tals conclusions eren coincidents amb les acusacions particulars.
Per la seva banda, la defensa de l'acusat va sol·licitar en tot moment la seva lliure absolució, igual que ho va fer la defensa del col·legi Valdeluz.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Després de quasi set dècades de tensa enemistat, un president en exercici dels Estats Units, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, s'han reunit per tractar la desnuclearització de la península coreana.
En aquest acord, tots dos països han firmat una declaració conjunta on Corea del Nord s'ha compromès a abandonar el seu programa nuclear i Washington ha ofert la seva protecció i ha assegurat la supervivència del règim.
Trump i Kim han arribat a un acord de mínims, de tan sols 4 punts, a Singapur davant l'atenta mirada de tot el món en la primera trobada històrica en els dos països.
L'acord "suposarà un gran canvi" en la relació als dos països, ha afirmat Trump després de l'acord.
El president nord-americà ha informat que el procés de desnuclearització de Corea del Nord començarà "molt ràpid" i ha assegurat que "estem desenvolupant un vincle molt especial" i ha assegurat que "és un honor estar" amb el líder nord-coreà.
Trump ha dit també que vol convidar a la Casa Blanca al líder nord-coreà i que els dos es reuniran "moltes vegades" durant un procés de negociació sobre la desnuclearització de Corea del Nord.
Preguntat pels periodistes sobre si convidaria a la seva residència oficial, Trump ha respost: "Absolutament, ho faré".
Però, a part de l'acord, Kim ha aconseguit que el president dels Estats Units hagi donat legitimitat al règim i li hagi garantit la seva permanència a canvi del compromís sobre les armes nuclears al país.
Per l'altra banda, Pyonyang ha accedit a retornar les restes d'uns 6.000 presoners de guerra o desapareguts en combat durant la guerra de Corea (1950-53).
Trump també ha assegurat que deixarà de fer maniobres militars a la península de Corea, ja que són "molt provocatius", "extremadament cars" i ha considerat "inapropiat" realitzar "jocs de guerra" en les actuals circumstàncies.
Per contra, Trump també ha assegurat que no retirarà cap dels més de 28.000 militars que té actualment a Corea del Sud.
|
La Universitat de Barcelona, pel desenvolupament efectiu i eficaç de les seves missions, compta amb uns òrgans representatius dels diferents col·lectius que formen part de la Universitat, amb diferents atribucions cadascun i regulats a través de l'Estatut de la UB.
La participació del col·lectiu dels estudiants és molt important pel funcionament dels diferents òrgans de govern col·legiats i de gestió de la Universitat.
L'elecció dels seus representants es regeix per la normativa electoral d'aquest col·lectiu (Reglament d'eleccions a òrgans col·legiats i de referèndums de l'alumnat de la UB, aprovat pel Plenari del Consell de l'Alumnat el 21 de juny de 2012 i pel Claustre Universitari el 12 de juliol del 2012).
Pel que fa a les Facultats, els òrgans col·legiats en que tenen representació els estudiants són: la Junta de Facultat, els Consells d'Estudis i els Consells de Departament.
El Reglament de la Facultat de Dret, en la seva última versió aprovada per la Junta de Facultat en la sessió de 21 de juliol de 2015 i ratificat per acord del Consell de Govern en sessió de 16 de desembre de 2015, preveu el tant per cent de representació de cadascun dels col·lectius.
Respecte a la Junta de la Facultat de Dret, un 30% dels seus membres són estudiants, inclosos els de doctorat.
A més, els estudiants tenen representació a les diferents Comissions delegades de la Junta de la Facultat.
Així, per exemple, la Comissió Acadèmica, està integrada per un nombre d'estudiants equivalent al 30% del total de membres de la Comissió.
A cada Consell d'Estudis de la Facultat hi ha una representació de l'alumnat matriculat a l'ensenyament en nombre igual a la representació dels professors i les professores membres del Consell.
També, en els Consells de Departament hi ha una representació de l'alumnat dels ensenyaments de tots els nivells docents, segons es preveu en els Reglaments de cadascun dels Departaments de la Facultat de Dret.
|
Han nascut menys infants, hi haurà menys aules d'escolarització.
Aquesta és la circumstància que ja es va produir el 2016-2017.
Aleshores, Esparreguera va perdre dues de les línies d'escolarització que tenia al nivell de P3.
Ara la situació es reprodueix, segons va explicar el regidor d'Educació, Antonio Ferre, als micròfons de Ràdio Esparreguera.
El departament d'Educació, segons les mateixes fonts, han presentat en els darrers dies una oferta que preveu 8 línies de P3 en diferents centres educatius i 200 places.
La Generalitat ha manifestat la intenció que la novena línia es tanqui a l'escola Taquígraf Gar-riga.
Si es confirmen aquestes previsions que ha fet el departament, Esparreguera tornaria a perdre una línia de P3 el curs vinent per una raó simplement de descens de la natalitat: l'any 2016 es va registrar una baixa xifra de naixements.
Com que hi ha mobilitat entre poblacions, tot i que només en van néixer 167 podrien arribar a demanar plaça per a 176 infants (algunes famílies amb nens petits han anat a viure a Esparreguera ).
La Generalitat ha manifestat la intenció que la novena línia es tanqui a l'escola Taquígraf Garriga, segons ha anunciat Ferre.
El mateix regidor veu amb fredor la realitat dels números que ha presentat el departament i considera que difícilment es podrà salvar la novena aula de P3.
Fa dos anys sí que es va aconseguir revertir la situació in extremis, però «llavors vam registrar un increment d'inscripcions fora de termini que ho va justificar.
Però ara hauríem de superar les 200 inscripcions i, de moment, en preveiem 176».
La xifra queda a hores d'ara molt allu-nyada d'aquesta quantitat.
Les prop de dues-centes places que s'ofereixen queden repartides en vuit línies i set escoles, de manera que, novament, el Pau Vila serà l'únic centre de dues línies al curs vinent.
El curs 2016-2017 el municipi ja va perdre dues línies de P3, una a l'escola Taquígraf Garriga i una altra a Les Roques Blaves.
Des de fa dos cursos, però, la vila havia recuperat la segona línia a l'escola Taquígraf Garriga.
Quant a la secundària, és previst que, per cinquè curs consecutiu, s'augmenti una desena línia de primer d'ESO, encara que l'oferta inicial és de nou grups.
Aquesta nova línia aniria ubicada, probablement, a l'IES El Cairat.
|
Arrenca avui la 31a Setmana Medieval de Montblanc amb un nou espai de recreació històrica permanent.
El campament de poble se situarà, durant els dos caps de setmana de festa, al portal i a la muralla medieval de Sant Jordi, tot connectant-se amb l'espai de l'escola cavalleresca.
Joan López, president de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, ha explicat que "En aquesta zona ja hi ha els oficis artesans, que també s'hi mantindran.
Volem mostrar la vida quotidiana de la gent corrent durant l'edat mitjana i, alhora, incentivar la participació de gent vestida de poble i donar valor al seu paper en la festa."
Una altra de les novetats és la recuperació de la representació de les Corts Catalanes que van tenir lloc a Montblanc el 1414 i que van acabar sense acord.
L'espectacle tindrà lloc a l'església de Santa Maria i representa fidelment aquell moment decisiu de la història de Catalunya.
En finalitzar l'espectacle, es lliurarà l'espasa d'honor de l'Associació Medieval en reconeixement a la trajectòria en defensa de la cultura i les tradicions.
Enguany s'atorgarà a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i serà recollida per la seva companya, Txell Bonet.
La Llegenda de Sant Jordi és l'espectacle més emblemàtic de la festa i enguany serà retransmès en directe per TAC12, demà dissabte a les 11 de la nit.
"L'any passat, la celebració de l'aniversari dels 30 anys, amb l'estrena de l'impressionant drac de la Llegenda, ha augmentat encara més les ganes de participar a la festa dels montblanquins, així com també el ressò fora de la vila", assegura Joan López.
Al costat dels grans espectacles ja tradicionals, l'entitat manté l'aposta per impulsar els de petit format i els infantils: es faran 62 actuacions d'una vintena d'espectacles gratuïts a les diferents places i carrers, on també s'hi situaran una vintena de tavernes.
La pregonera de la festa és l'escriptora i periodista Empar Moliner.
Avui a la nit, després del pregó, tindrà lloc l'espectacle de la Dracum Nocte, seguit pel correfoc i el concert amb els grups Smoking Souls i Suu.
El concert de Les Nits Malignes serà demà, amb la formació basca Juantxo Skalari&La Rude Band i els catalans Pirat's Sound Sistema.
La festa de les roses, els llibres i la cultura popular i tradicional proposa a Mataró un programa amb una cinquantena d'activitats fins al 30 d'abril.
A la plaça de Santa Anna s'hi instal·larà la Fira del Llibre des de demà, amb 12 parades, i diumenge se celebrarà la 42a edició del Llibre Gegant de Contes.
El 23 d'abril la ciutat es vestirà de festa des del matí.
A partir de les 19.30 h se celebrarà la trobada de gegants, amb la participació d'una cinquantena de gegants i capgrossos.
A la mateixa hora, davant de l'Ajuntament, es farà la tradicional actuació castellera de la Colla Capgrossos de Mataró.
La festa del llibre i de la rosa s'acabarà amb la Fogonada, l'acte més genuí de la diada, en què el Drac de Mataró és el protagonista d'una versió adaptada de la llegenda de Sant Jordi, que començarà a les 22 h.
L'espectacle arribarà al seu moment àlgid a la plaça de l'Ajuntament amb l'entrada en escena del cavaller Sant Jordi per alliberar la princesa, abans de donar pas al darrer i espectacular voltafoc, un esclat de foc i música al ritme de La Coixinera.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
La URV va rebre la visita institucional de Tamara S.B. Ingram, coordinadora institucional de mobilitat de Cornell University (EUA), el passat 20 d'abril.
Durant la seva estada va aprofitar per fer reunions amb el coordinador de mobilitat d'estudiants de la FEE, Albert Fonts, els promotors del conveni amb Cornell, Mireia Valverde i Gerard Ryan, i amb personal de l'I-Center de la URV, i van fer visites als campus de la URV i a diversos indrets culturals del camp de Tarragona (Reus, Salou, Cambrils i Tarragona).
La visita va venir motivada per un viatge per Europa per poder visitar socis i la URV és un d'ells.
El contacte amb Cornell es va fer fa uns anys a través de professorat dels departaments d'Economia i de Gestió d'Empreses que van realitzar estades de recerca a Cornell i d'allà va sorgir el conveni de mobilitat.
Des del 2013 hi ha hagut un total de 9 mobilitats d'estudiants de la URV a Cornell i 10 de la universitat nord-americana a la URV.
Aquesta visita va facilitar que representants de Cornell coneguessin la URV i poguessin revisar tots plegats la situació actual, amb propostes de millora per al futur i noves col·laboracions.
L'adreça electrònica no es publicarà.
|
Després que la Federació Andorrana de Futbol (FAF) suspengués dilluns la seva assemblea, cada vegada són més els clubs que volen eleccions a l'entitat després que aquesta s'hagi vist afectada per l'Operació Cautxú, que investiga la presumpta comissió de delictes financers i econòmics relacionats amb les partides econòmiques de la UEFA i de la FIFA a través dels programes que es desenvolupen.
En aquest sentit la nova assemblea es podria celebrar d'aquí a 30 dies.
Així, ja comencen a sonar els noms d'algunes candidatures a les eleccions a l'entitat i, de moment, ja hi hauria unes quatre llistes possibles.
La primera seria continuista, liderada per l'actual vicepresident de la FAF, Alfonso Martín.
Tot i que encara és molt embrionari, les altres tres sorgirien al voltant de diversos clubs del país, de manera que la segona estaria formada per Carles Riba mentre que una altra podria estar liderada per Xavier Romero.
Així mateix, la quarta llista podria comptar amb gent de l'entorn de l'FC Encamp.
D'altra banda, hi ha un grup de clubs que no es volen posicionar i reclamen que hi hagi propostes per part de tothom.
Creuen que haver suspès l'assemblea va ser un error perquè es podrien haver donat explicacions.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
L'índex de confiana empresarial harmonitzat (ICEH) de Catalunya ha disminut dues dcimes durant el segon trimestre del 2019 respecte al trimestre anterior, mentre que en el conjunt d'Espanya ha augmentat un 0,3%.
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha explicat aquesta disminució de l'índex per l'empitjorament de la confiana empresarial en el comer (-3,5%) i la construcció (-1,7%), ha informat en un comunicat aquest divendres.
No obstant aix, l'Idescat ha ressaltat que ha millorat la confiana en els sectors de la indústria (+2,7%), l'hostaleria i el transport (+0,2%), i que s'ha mantingut estable en la resta d'mbits de l'economia catalana.
Segons el tipus d'establiment, la confiana empresarial ha disminut en els que tenen entre deu i 49 treballadors, i entre 50 i 199, amb una baixada de el 1,4% i l'1,2%, respectivament, en relació al trimestre anterior.
Ha augmentat als locals que tenen entre 200 i 999 treballadors (+2,1%), més de 1.000 (+1,5%) i menys de 10 (+0,1%).
Per províncies, la Cambra de Barcelona i les de Tarragona mostren un empitjorament de la confiana empresarial en un 0,6% i un 2,1%, respectivament; mentre que millora en les de Girona (+1,1%), la resta de cambres de Barcelona (+0,6%) i les de Lleida es mantenen estables.
En relació amb el mateix trimestre de l'any anterior, l'índex ha disminut un 2,1% i la confiana empresarial ha empitjorat en tots els sectors, especialment en el comer (-4,1%) i la indústria (-3,9%).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La Guàrdia Civil ha fet aquest dimarts al matí almenys quatre detencions i cinc escorcolls en domicilis i seus oficials de la demarcació de Barcelona per investigar el suposat desviament de fons públics de la Secretaria General de l'Esport a entitats vinculades a CDC en el marc de l'operació 'Voloh'.
Entre els detinguts hi ha el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, i l'exregidora d'Esports del PDeCat a l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona Maite Fandos.
L'operació s'ha fet per ordre del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, que investiga la suposada concessió fraudulenta de subvencions públiques, de més de 2 milions d'euros, procedents de la Secretaria i del Consell Català de l'Esport, un òrgan dependent.
La causa està oberta pels delictes de malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d'influències.
Entre les entitats beneficiàries d'aquestes subvencions hi hauria fundacions vinculades a l'antiga Convergència, com CATmón i Igman, que el mateix jutjat, dirigit pel magistrat Joaquin Aguirre, ja va ordenar registrar el maig del 2018 en el marc de l'operació 'Estela', similar a la 'Voloh' però vinculada a la Diputació de Barcelona durant el mandat de Salvador Esteve.
En aquell cas s'investigaven una trentena de subvencions i es van fer més d'una vintena d'escorcolls per part de la Udef de la Policia Nacional.
El gener d'aquest 2019 el jutge Aguirre va ordenar el traspàs de la investigació de la Policia Nacional a la Guàrdia Civil.
Arran d'aquella operació també es va descobrir, el maig d'aquest 2019, un suposat desviament de fons del Canal Olímpic de Castelldefels, gestionat per l'empresa pública de la Generalitat Equacat, Ferrocarrils de la Generalitat o el Departament de Presidència de la Generalitat.
Durant la investigació, el secret de la qual el magistrat ha aixecat aquest dilluns parcialment, s'han fet intervencions telefòniques i s'ha geolocalitzat algun dels investigats.
L'advocat de Figueras, Francesc Sànchez, ha explicat a diverses emissores que també s'investiguen suposats desviaments a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la Federació Catalana de Gimnàstica i la Plataforma Pro-seleccions esportives de Catalunya.
Els altres dos detinguts són, segons Sànchez, l'apoderat de l'empresa que gestiona el Canal Olímpic i Lluís Pallisera, subdirector general de Gestió i Recursos Humans del Consell Català de l'Esport.
Els agents han arribat al complex situat a l'avinguda Països Catalans d'Esplugues de Llobregat, que acull la seu de la Secretaria, el Consell Català de l'Esport i altres organismes esportius, cap a les 8 del matí, segons han explicat a l'ACN treballadors de la zona.
Al recinte, amb diversos edificis envoltats d'una tanca metàl·lica i custodiat per seguretat privada, hi ha accedit tres o quatre vehicles policials amb una desena d'agents uniformats i de paisà, que bàsicament busquen material informàtic, han dit les mateixes fonts.
El PDeCAT assegura que no té "res a veure" amb cap finançament irregular a través de la Secretaria General de l'Esport
El PDeCAT ha assegurat aquest dimarts al matí en un comunicat que "no té res a veure amb cap pràctica de finançament irregular", i que "no hi ha ni hi pot haver mai cap prova que pugui implicar directa o indirectament" el partit en "cap pràctica irregular o sospitosa de finançament il·legal".
El partit ho ha afirmat en relació a l'operació policial contra el suposat desviament de fons de la Secretaria General de l'Esport cap a entitats properes a l'antiga CDC, i que ja ha comportat la detenció del secretari general, Gerard Figueras, i l'exregidora d'Esports i exdiputada de la Diputació Maite Fandos.
"Des de la seva fundació, el Partit Demòcrata és extremadament escrupolós amb el seu finançament i compleix rigorosament amb la Llei de finançament dels partits polítics i els estatuts i les normes de transparència i bon govern del partit que encara van més enllà", ha assegurat.
Així mateix, demana el respecte a la presumpció d'innocència de les persones investigades.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
Acreditació tercera Llengua en els estudis de grau
Normativa Treball Final de Grau de la Facultat de Medicina
Procediment i Criteris d'admissió als estudis de grau de la Facultat de Medicina
|
De vegades, sentint alguns discursos polítics o veient la manera de presentar les informacions en alguns mitjans oficialistes, tenim la sensació que encara ens volen inculcar la vella idea del progrés...
Ara s'ha posat de moda malparlar de les caixes d'estalvis i carregar-los tots els morts de l'economia espanyola.
Sentim dir que són un exotisme que fora d'aquí ni coneixen ni entenen, una afirmació...
Veient l'expressió dels rostres i sentint les paraules que es van pronunciar a la Moncloa en l'acte de signatura de l'anomenat acord social i econòmic, diríeu que s'estava celebrant un èxit.
Aquestes últimes setmanes hem vist l'escena a Tunísia.
Però té una llarga tradició històrica, a Europa, a Amèrica del Sud.
Ens referim a l'escena del saqueig dels...
El PP ha recollit herències diverses.
Una li va arribar de la UCD, aquella coalició de la dreta centrista que fou inventada per passar, lliscant com el sabó, de les institucions franquistes a les democràtiques....
Aquells elogis de José Blanco a Zapatero –"em sento orgullós de José Luis Rodríguez Zapatero, dels seus valors, del seu coratge.
Mai no he conegut un socialista millor"– podrien passar a l'antologia...
El món, que podia tenir forma d'una llibreta de la caixa –d'aquella que tots pensem o de qualsevol altra–, de projecte de jubilació, perquè el cansament amb els anys s'acumula, de lloc de treball...
Aquestes dues paraules tenien una presència insistent en el relat informatiu d'ahir, referides a l'acord entre els sindicats i el govern per reformar les condicions de jubilació....
De vegades, bosc endins, els camins es perden.
Allò que havia començat essent un sender net i desbrossat es va aprimant i convertint en corriol fins que la frondositat de la vegetació l'esborra.
|
Un compromís de ciutat per una organització del temps més saludable, igualitària i eficient
Aplicacions d'Intel·ligència Artificial
Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya
CENTRE DE MEDIACIÓ DE BARCELONA
Consorci de Salut i Social de Catalunya
Famílies Nombroses de Catalunya
Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral
Els continguts d'aquesta web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari
|
L'Associació Jutges per la Democràcia critica les "ingerències polítiques" del govern espanyol al Poder Judicial i al Tribunal Constitucional per influir en les resolucions sobre Catalunya.
El dirigent socialista assegura que el cap de files de JxCAT representa "una de les pitjors pàgines" de la història catalana
Un gol del davanter cedit pel Barça en el temps afegit va permetre al Sabadell sumar un triomf de prestigi a Elx (0-1) i posar fi així a sis partits consecutius empatant
La comissió de Cultura aprova que el bust ibèric s'exhibeixi a la ciutat alacantina amb motiu del 120è aniversari del seu descobriment i estudiar la cessió definitiva.
Les concentracions s'han repetit a les principals ciutats del País Valencià sota el lema 'Democràcia
Mechaal també triomfa en els 1.500 m i repeteix el doblet del 2015 en una jornada marcada per la forta tempesta elèctrica que va fer aturar momentàniament la competició
El secretari general serà ratificat en el 13è Congrés del partit, que se celebrarà entre el 28 i el 30 de juliol
Vicente Parras, entrenador fins ara del filial, es farà càrrec de l'equip
El primer premi del sorteig d'ahir de la Loteria Nacional va deixar 600.000 euros en premis a Vilanova del Camí.
L'administració número 1 del municipi va vendre una desena de dècims del 80.361.El responsable...
|
La Rose convida el seu xicot Chris a passar un cap de setmana a la casa de camp dels seus pares, perquè el noi conegui els seus futurs sogres.
Al principi, el Chris pensa que el comportament estrany dels pares de la noia és conseqüència del color de la seva pell, però a mesura que passen les hores, una sèrie de descobriments cada vegada més inquietants el porten a esbrinar una veritat molt més sinistra del que hauria pogut imaginar.
L'Eve és una jove cambrera de pisos que treballa en un dels hotels [..]
|
La dotzena edició del Mobile World Congress (MWC) que es celebrarà a Barcelona entre el 27 de febrer i el 2 de març comptarà com a ponents amb el conseller delegat de Neflix, Reed Hastings, i el fundador de Niantic (empresa creadora de Pokemon Go), John Hanke com a relleus del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, que va consagrar-se com el ponent estrella en les últimes dues edicions.
Un canvi que segons el responsable de Màrqueting de GSMA, Michael O'Hara, entra dins l'estratègia de "rotacions" per donar veu a altres ponents de la indústria mòbil.
A l'espera de superar la xifra rècord de 101.000 assistents procedents de 200 països assolida durant el 2016, el conseller delegat de GSMA (associació mòbil que patrocina i impulsa l'esdeveniment), John Hoffman, ha avançat en la roda premsa prèvia al tret de sortida que aquesta nova edició comptarà amb més de 2.200 expositors i més de 160 delegacions institucionals.
Més enllà de les xifres de l'esdeveniment, Hoffman ha insistit una vegada i una altra en la importància que Barcelona també hi guanyi alguna cosa, pel que ha xifrat l'impacte econòmic en la comunitat local en 465 milions d'euros i 13.213 llocs de treball temporals.
Des de la primera edició celebrada a la capital catalana el 2006, l'impacte estimat és de 3.900 milions i 101.000 llocs de treball.
I tot plegat tenint en compte que "no és només l'impacte econòmic sinó també l'oportunitat que els ciutadans puguin viure l'experiència i els avanços tecnològics en el seu dia a dia", ha afegit.
Més enllà de les xarxes mòbils, la sostenibilitat, l'Internet de les Coses (IoT) o la quarta revolució industrial, aquesta nova edició també estrenarà dos nous programes al voltant dels adolescents i les dones.
Youth Mobile Festival (YoMo) serà l'encarregat de fer vibrar els joves d'entre 10 i 16 anys, i especialment a les noies, en les àrees de ciències, matemàtiques, disseny, art o tecnologia, entre d'altres.
"Tot i no ser consumidors principals, són el futur, i és important donar-los la oportunitat d'impulsar les noves tecnologies", ha remarcat Hoffman.
En aquesta mateixa línia de reduir la bretxa de participació entre homes i dones a la indústria de la telefonia mòbil, també s'organitzarà per primera vegada Women 4Tech.
Un fòrum per exposar, debatre i trobar-se amb l'objectiu que les dones arribin a representar almenys el 25% dels assistents a l'MWC.
"Anem a canviar la situació actual", ha encoratjat Hoffman amb la voluntat de què assisteixin tantes dones com homes.
|
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Josep Tarragó (director general de l'IRTA)
Ignacio Romagosa (catedràtic de Producció Vegetal de la UdL)
El Pla Nacional de Recursos i Tecnologies Agroalimentàries
Societat del Coneixement": L'Espai Europeu d'Educació Superior
|
Un jutjat de Barcelona ha citat a declarar com a imputats el dimarts 10 de març cinc persones vinculades amb un presumpte cas d'una 'nena robada' a la clínica Dexeus de la capital catalana el 1987, segons una sentència a què ha pogut accedir Europa Press.
La citació per part del titular del jutjat d'instrucció 22 de Barcelona, Juan Emilio Vila Mayo, s'ha produït després que l'Audiència de Barcelona ordenés reobrir la causa que havia estat arxivada pel mateix magistrat, han publicat aquest dimecres diversos mitjans.
Ara, el jutjat ha citat la ginecòloga que la va atendre, Victòria L.; qui llavors era directora del centre d'acollida on estava la menor, Mercedes P.; l'advocat que es va encarregar de l'adopció, Ignasi de Gispert --germà de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert--, i els pares adoptius de nena, Jordi E. i Cristina R.; tres dies després estan citats cinc testimonis, entre els quals hi ha la menor adoptada, Marina E.
El jutge, a petició del fiscal, ha ampliat la llista dels cridats a declarar, ja que la querella que va iniciar la causa presentada per la mare biològica de la nena, Alfonsa R., no es dirigia, "sorprenentment", contra els pare adoptius, segons valora en un escrit el Ministeri Públic.
La Fiscalia ha demanat al jutge incloure la parella en la citació en veure-ho imprescindible perquè van signar el maig del 1988 la sol·licitud d'adopció i considera que presumptament "tots dos tenien coneixement de les irregularitats en l'adopció.
En la seva querella Alfonsa R. havia denunciat que va ser enganyada amb l'excusa que el seu nadó havia nascut mort --a qui culpava una ginecòloga del centre-- i que, per tant, mai va donar consentiment per lliurar la seva filla.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Tàrrega (Lleida) acollirà del 6 al 24 juny el nou festival Embarrat d'art d'avantguarda amb l'objectiu de descobrir creadors que explorin i experimentin amb noves fórmules i llenguatges artístics.
Embarrat és un festival interdisciplinari que recollirà tendències de mons tan diversos com les arts visuals i plàstiques, l'art electrònic, la música experimental, la poesia, el videoart, el cinema, la fotografia, les performances, el còmic, les experiències sonores, el disseny i l'arquitectura.
El festival està organitzat conjuntament per l'empresa Intersecció i el Museu de Mecanització Agrària Cal Trepat, dependent de l'Ajuntament de Tàrrega, i té la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, ha informat el consistori en un comunicat.
El segon dels grans pilars del festival serà, segons l'Ajuntament, l'exposició La Gran Màquina, que reunirà entre 8 i 12 artistes actius, emergents i compromesos amb l'exposició que s'ubicarà a l'interior de l'antiga fàbrica Trepat --ara museu--.
La convocatòria ja està oberta i el premi està dotat amb 2.000 euros, segons el consistori, que destaca en el seu comunicat el compromís del festival amb els nous artistes al tenir el jove local Jaume Ribalta, que firma el cartell del festival.
En la primera edició del festival, l'organització ha convidat el fotògraf Joan Fontcuberta, a qui ha proposat la creació d'un treball sobre la Fàbrica Trepat per plasmar-lo a un llibre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
Obertes les inscripcions per la formació específica que ofereix el Clínic [...]
Sis tècnics professionals i un psicòleg esportiu són els ponents d'una nova edició del Clínic d'Entrenadors de Futbol Sala que [...]
Període d'inscripció obert pel primer curs de Monitor de futbol sala a Terrassa
L'Escola d'Entrenadors de Futbol Sala obre el període d'inscripció pel primer Curs de Monitor de Futbol Sala a Terrassa, que es [...]
L'Escola d'Entrenadors de Futbol Sala obre la inscripció per a dos Cursos [...]
L'Escola d'Entrenadors de Futbol Sala obra el període d'inscripció per a dos Cursos d'Entrenador Bàsic (1r Nivell), i un Curs [...]
Oberts nous cursos de Monitor de Futbol Sala
L'Escola d'Entrenadors de Futbol Sala obra convocatòria de tres cursos de Monitor a les localitats de Cardedeu, Mataró i a Barcelona (seu central [...]
Escola d'Entrenadors 16/11/2019
La valentia i la il·lusió, nexe d'unió d'aquests quatre tècnics
Franc Artiga, Dani Poyatos, Luis García i Luis Blanco es mostren entusiasmats amb els seus projectes esportius i somien amb arribar a dirigir a l'elit en un futur.
La gestió d'un vestidor de futbol amateur, protagonista del 8è Dia de [...]
El World Trade Center de Barcelona ha acollit una nova edició del Dia de l'Entrenador amb Jordi Cruyff, Xesco Espar, Franc Artiga, [...]
L'entrenador del Chongqing xinès ha analitzat com ha adaptat la seva filosofia de joc en funció de l'equip i la lliga on entrenava.
Com compaginar la competició i la formació a l'avantsala del futbol d'elit
Franc Artiga, Dani Poyatos, Luis García i Luis Blanco han explicat la seva visió per dirigir equips a la Divisió d'Honor Juvenil en una interessant taula rodona.
Els tècnics guardonats en el 8è Dia de l'Entrenador
Durant l'acte s'han lliurat 8 premis a entrenadors catalans, de futbol i de futbol sala, que han assolit èxits rellevants durant la temporada 2018-2019.
L'ex jugador i ex entrenador del FC Barcelona d'handbol ha analitzat com s'estructura el rendiment dels jugadors en aquesta etapa i el paper que juga el factor emocional.
Informació d'interès per assistir al 8è Dia de l'Entrenador
Entre ponència i ponència es realitzarà un sorteig entre tots els assistents a l'acte per gaudir d'una nit d'hotel per a dues persones.
Escola d'Entrenadors 13/11/2019
L'actual entrenador del Chongqing Lifan xinès serà un dels protagonistes del 8è Dia de l'Entrenador amb la seva conferència 'Com implementar [...]
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL
|
Fent ús de les atribucions que m'han estat conferides per l'article 38.1.g) dels Estatuts i d'acord amb el que estableixen al tercer apartat de l'article 25, dispòs que poden assistir a les sessions del Consell de Govern amb veu i sense vot les persones següents:
De la mateixa manera, per la present resolució i de conformitat amb les atribucions que m'atorga el darrer paràgraf del tercer apartat de l'article 25 dels Estatuts vigents, queden autoritzats per assistir, per raó del càrrec que ocupen, amb veu i sense vot a les sessions del Consell de Govern els següents membres de la comunitat universitària:
Mitjançant aquesta resolució queda derogada la Resolució del Rectorat 9498/2010, de 23 de juliol, per la qual es fa pública la substitució de diversos membres del Consell de Govern, de conformitat amb les previsions de la disposició transitòria tercera dels Estatuts, i es designen les persones que poden assistir a aquest òrgan amb veu i sense vot, i també la Resolució del Rectorat 9553/2010, de 23 de setembre, que modifica l'anterior.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
|
Dissabte coincideixen dos actes al centre de Manresa, la Shopping Night i l'Entrepà Solidari per a Althaia, que tindran afectacions sobre la mobilitat.
A partir de les 2 de la tarda i fins a la 1 de la matinada, es tallarà al trànsit de vehicles el carrer Guimerà entre el passeig Pere III i Muralla; el primer i segon tram del Passeig entre Muralla i carrer Guimerà i des del carrer Canyelles.
A partir de les 5 de la tarda fins a la 1 h de la matinada no es podrà circular per la banda dreta en sentit descendent del Passeig entre la plaça Espanya i Crist Rei.
A partir de 2/4 de 8 de la tarda es tallarà al trànsit de vehicles els carrers Jaume I, Nou, de la Canal, Born, Sobrerroca (des de passatge Amics), Sant Miquel i les muralles del Carme i Sant Domènec, entre carretera de Vic i carretera de Cardona.
Els vehicles que circulin per la carretera de Vic en direcció Muralla del Carme es desviaran en direcció a la plaça Infants, on podran fer el canvi de sentit per retornar a la carretera de Vic en direcció sortida ciutat.
Els que circulin pel Passeig hauran de continuar cap a la Bonavista o desviar-se pel carrer Canyelles en direcció a Circumval·lació.
Els vehicles que circulin per la carretera de Cardona en direcció al centre ciutat es desviaran per la muralla Sant Domènec cap a la plaça Valldaura.
Els vehicles que circulin per la muralla Sant Domènec en direcció al centre ciutat es desviaran per la carretera de Cardona cap a la sortida.
Els usuaris dels guals situats dins la zona de restricció de trànsit hauran de sortir abans de les 2 de la tarda i podran tornar a partir de la 1 de la matinada.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
|
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha anunciat aquest dimecres que mantindrà una reunió "al més alt nivell" amb la ministra de Foment, Ana Pastor, a qui demanarà que l'Estat doni marxa enrere en la privatització del 49% d'Aena Aeroports i en la creació d'un fons sufragat pels ports amb beneficis, com el de Barcelona.
En resposta a una interpel·lació que ha presentat al Parlament el diputat de CiU Josep Rull, Vila ha afirmat que els dos projectes són "dues noves agressions que van amb una clara línia de recentralitzar competències" i que, de mantenir-se sense canvis, tindran un clar impacte negatiu en l'economia catalana.
Vila ha carregat contra el projecte que sufraguin els ports amb beneficis per finançar obres de connectivitat terrestre que són deficitàries, i ha assegurat que actualment ja existeixen "importants sistemes de redistribució i aportacions solidàries".
Així, ha destacat que a dia d'avui un "8,5% llarg" dels ingressos del Port de Barcelona es destina a garantir la sostenibilitat del sistema i a finançar costos i estructures a la resta de l'Estat.
Ha destacat que de prosperar aquest projecte, el Port de Barcelona tindrà sèries dificultats: "Amb quina autoritat podem anar a operadors com Hutchison, els rendiments dels quals serviran per finançar infraestructures en un altre port que li fa competència, quan aquesta companyia es juga els seus propis diners i intenta ser competitiva?".
També ha lamentat que és "insòlit" que mentre que el Port de Barcelona ha tancat un acord amb l'Estat per sufragar amb recursos propis l'accés del ferrocarril d'ample de via internacional al seu recinte, ara es destinin la meitat dels seus ingressos a infraestructures d'accés a altres ports.
Segons Vila, de prosperar aquest fons, tindria un "efecte pervers" perquè castiga l'autonomia financera de les autoritats portuàries, i ha destacat que a més de Barcelona, també resultarien perjudicats altres ports com els de Canàries, Balears, Algesires (Cadis) i Cartagena (Múrcia).
Vila també ha lamentat que s'utilitzi com a motiu per justificar la privatització dels aeroports el deute acumulat per part d'Aena: "Més de 5.300 d'aquests 12.000 milions corresponen als deliris de grandesa que es van fer en la planificació d'infraestructures aeroportuàries a Madrid".
Ha assegurat que en comptes de privatitzar Aena i "endossar el deute acumulat a inversors privats", s'hauria d'haver optat per liberalitzar els aeroports, tal com es fa a la resta d'Europa, on poden ser gestionats individualment i entren en competència malgrat ubicar-se a un mateix Estat.
La proposta del Govern espanyol significa "mantenir la seva dinàmica de monopoli que sempre distorsiona les regles lògiques del mercat", ja que es prioritza l'Aeroport de Madrid per sobre de la resta, ha recordat el conseller.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La Guerra Civil espayola constitueix un dels episodis més tràgics, dolorosos i de més gran repercussió política, social, econòmica i cultural de tota la història catalana del segle XX.
El conflicte bèl·lic no solament segà moltes esperances i destruí moltes vides, sinó que també anorreà grans projectes culturals vinculats a la conservació i difusió del patrimoni del país.
L'activitat dels grans museus, entre els quals es pot comptar el Museu d'Arqueologia de Catalunya, es veié greument afectada.
L'exposició 'Arqueologia a l'exili.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)' vol explicar aquest episodi encara poc conegut de la història cultural i patrimonial del nostre país i, alhora, retre homenatge als homes i dones que, enmig de les dificultats d'una guerra, treballaren incansablement per protegir el patrimoni cultural català i garantir-ne la transmissió a la posteritat.
De dimarts a dissabte: de 10:30 a 17:30h
Diumenges i festius: de 10:30 a 13:30h
Generalitat de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya i Memorial Democràtic
Museu d'Història de Girona i Ajuntament de Girona
|
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Alfons Garcia és de l'Àrea de finances d'Esquerra Republicana de Catalunya.
|
Els vens poden demanar l'hora i parada que vulguin a través del telfon i una 'app' per connectar la part alta del barri amb els transports i serveis de la part baixa
Barcelona.-L'autobús a demanda del barri de Torre Baró de Barcelona, al districte de Nou Barris, porta gairebé dues setmanes en funcionament i ja l'han usat unes 70 persones cada dia feiner.
Mitjanant el nou servei, que es denomina El Meu Bus, qualsevol persona pot desplaar-se dun punt a un altre del barri i accedir a la resta de la xarxa de transport públic amb els abonaments i targetes habituals de tarifa integrada.
Només cal que lusuari es registri i faci la sollicitud a través duna aplicació o duna trucada de telfon gratuta, i tindr el vehicle (un minibús de TMB adaptat a persones amb mobilitat reduda) al lloc i a lhora que el demanin.
El recorregut del bus a demanda es basa en un sistema intelligent que encaixa les sollicituds de desplaament rebudes amb antelació.
El trajecte es pot sollicitar en qualsevol moment, si bé es recomana que la petició es faci amb prou antelació a lhora de recollida per garantir el bon funcionament del servei.Hi ha 28 parades fixes per escollir el lloc de pujada, lhora (dins de lhorari establert, de 7 a 20.30 els feiners, de 8 a 20.30 els dissabtes i de 9 a 20.30 els festius) i el punt de baixada, per a un sol dia o bé de manera peridica.
La mateixa aplicació, que també es diu El Meu Bus i es pot descarregar de franc a les botigues virtuals dApple i Android, serveix per modificar una petició o cancellar-la.Abans de la posada en marxa del servei, sen va difondre informació al llarg de dues setmanes.
Shan dut a terme 128 hores dinformació a peu de carrer, sha contactat amb uns 250 habitatges i sha deixat informació bustiada a uns 50 habitatges més on no sha pogut localitzar venat.
A més, també sofereix informació dins el vehicle o a peu de parada durant els primers dies de funcionament.Balan de la primera setmana de serveiEn els primers vuit dies de servei --del 21 al 28 de gener--, el bus ha transportat 515 persones en 376 serveis.
Hi ha hagut una mitjana de 72 passatgers en els dies feiners, mentre que el dissabte es van atendre 38 usuaris i el diumenge, 45.
En total, shan registrat al servei 205 usuaris, i el bus a demanda ha recorregut 819,5 quilmetres.El gruix de desplaaments s'han realitzat entre la part alta i la part baixa de Torre Baró.
Les parades més sollicitades són la Castellví-Lli -15%- i Prats de Rei-Castell d'Argenola -9%-, totes dues a la part alta.
A més, la majoria de serveis han servit al passatger per desplaar-se a equipaments i serveis del barri, com ara escoles o el Centre d'Atenció Primria, i per fer transbords a altres transports públics que connecten el barri amb la resta de la ciutat i lrea metropolitana.Lapp ha rebut una valoració mitjana de 4,6 punts sobre 5, i a través seu sha sollicitat al voltant del 67% del total de serveis, mentre que la resta, un 33%, shan programat a través de trucades telefniques.
Pel que fa al perfil dels usuaris, bona part dells tenen entre 35 i 54 anys.Millora de la connectivitat de Torre BaróLobjectiu del nou bus a demanda és assegurar la connexió amb transport públic de la part alta de Torre Baró amb la part baixa, on hi ha tota loferta de serveis del barri i els transports massius, i amb Ciutat Meridiana.
Per tant, es complementa loferta de transport públic sense substituir cap línia actual i es millora laccés de molts vens als serveis de salut, educatius i altres equipaments i la connectivitat amb la resta de transport públic: el Metro, Rodalies i els autobusos urbans, inclosa la nova xarxa de bus.La prova pilot sha previst que duri dos anys.
Un cop acabat aquest període, se nanalitzaran els resultats per estudiar la implantació definitiva del servei i lampliació a altres punts de la ciutat amb dificultats daccés al transport públic.El projecte es posa en marxa en el marc del Pla de Barris, amb la implicació del districte, la regidoria de Mobilitat i TMB.
Com a inversió inicial shi han destinat 380.000 euros, per a la preparació de la infraestructura i la tecnologia, mentre que el cost anual estimat (despeses doperació menys ingressos) puja a uns 500.000 euros, que assumeix lAjuntament a través del Pla de Barris.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El president d'Aena, Juan Lema i el d'Usca, Camilo Cela després de la signatura de l'acord (foto: ACN / María José Fidalgo)
La Unió Sindical de Controladors Aeris (Usca) i Aena han signat l'acord de mínims sobre el conveni col·lectiu dels controladors després de tres dies de negociació.
Ho han fet públic en roda de premsa el president d'Aena, Juan Ignacio Lema, i el president del sindicat USCA, Camilo Cela, el vespre d'aquest divendres.
L'acord, que obre les portes a la negociació del segon conveni col·lectiu dels controladors, acaba amb cinc mesos de conflicte laboral.
Dóna resposta als 12 punts plantejats pels controladors, entre els quals hi ha el de la jornada laboral, un dels principals esculls de la negociació.
El president del sindicat ha afirmat que aquesta signatura allunya la possibilitat de fer vaga aquest setembre.
L'acord recull els 12 punts plantejats pels controladors, com que el sou anual es mantingui en 200.000 euros anuals.
Així mateix, preveu els plantejaments d'Aena de reduir les taxes de ruta i eliminar el dèficit de 200 milions de navegació aèria.
La signatura del document entre Aena i els sindicats posa fi a cinc mesos d'un conflicte que havia fet sentir amenaçat el sector turístic amb una possible vaga per aquest agost, que es va descartar aquest dimarts.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat que el seu grup donarà suport dilluns a la comissió de Presidència per tramitar l'ampliació pressupostària del Govern d'Ada Colau, al qual ha demanat que destini "com a mínim una partida de la mateixa quantia" a aturats de llarga durada que als refugiats, 10 milions d'euros.
Ha destacat aquest divendres en roda de premsa que "donar suport a la tramitació de l'ampliació no significa votar a favor de la mesura final, que serà en funció dels continguts i del destí" dels 96 milions d'euros provinents del superàvit que preveuen del Pressupost del 2015.
El dirigent socialista ha assenyalat que donaran suport a la mesura definitiva en funció de si preserva la solvència de la ciutat --és una de les seves "fortaleses" en la política inversora i social--, de si no malbaraten els diners públics i de si impulsa la reactivació econòmica i la reducció de desigualtats.
Ha criticat que la proposta d'ampliació arriba "tard i amb pressa, perquè en dos mesos hauran d'executar 96 milions, cosa que comporta el risc de ser frívols i prendre decisions equivocades", però ha assenyalat que votaran a favor de tramitar-la per coherència amb la defensa del PSC de no generar un superàvit excessiu.
"Votem a favor de la tramitació, però no tenen res a veure amb el debat dels Pressupostos del 2016", ha ressaltat, i ha dit que el Govern municipal ha de canviar la seva actitud i buscar el suport d'altres grups, ja que actua com si tingués majoria absoluta quan és el més minoritari de l'Ajuntament des de la democràcia, ha dit.
Collboni ha celebrat l'anunci del Govern municipal de destinar 10 milions d'euros a l'acollida de refugiats, i ha exigit una partida com a mínim de la mateixa quantitat per als aturats de llarga durada a la ciutat: "Quan parlem de cohesió i solidaritat també cal pensar en els nostres ciutadans".
Ha defensat que els dos tramvies s'uneixin per l'avinguda Diagonal, de manera que donaran suport al Govern municipal en aquest àmbit, però ha criticat que encarreguin nous informes: "Estudis s'han fet de tots els colors i hi ha on escollir".
"El Govern torna enrere i planteja nou estudis", ha lamentat, i ha dit que l'anunci és una improvisació a causa que s'acosten els 100 dies de Govern de Colau, i ha dit que veu massa precipitació i moltes promeses i compromisos incomplerts en el Govern municipal.
Ha avisat que "l'important és el servei públic, la titularitat és merament instrumental, per la qual cosa no han de ser dogmàtics", i ha demanat que el Govern municipal no inverteixi massa temps a estudiar si ha d'augmentar la participació pública, ja que allò important és garantir el transport públic i la connectivitat d'una infraestructura que veu bàsica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Màquines socials i Internet: hi va haver algun problema pel camí || David Casacuberta
Intel·ligència artificial i transparència algorítmica: "It's complicated" || Ramon Sangüesa
Descripció automàtica d'arxius audiovisuals: NeuralTalk, un model de video-to-text aplicat a l'arxiu de RTVE || Virginia Bazán Gil, Ricardo Guerrero Gómez-Olmedo
Anàlisi bibliomètrica de la producció científica sobre educació musical en el període 2007-2016 en revistes incloses en JCR || Diego Calderón Garrido, Josep Gustems Carnicer
La despossessió de dades d'usuaris i la privacitat en l'ús de videojocs: el cas de Steam || Antonio José Planells de la Maza
El dret a l'oblit davant l'accés a la memòria periodística: drets en conflicte en la gestió de la informació de l'hemeroteca digital || Silvia Martínez Martínez, Elvira García de Torres, Sandra Sanz Martos
Les fires de llibres a Catalunya: nota històrica i intent de classificació || Cristina Guzmán, Jordi Ardanuy
Els bancs biblioteca del passeig de Sant Joan de Barcelona (1930) || Teresa Mañà
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (UB)
Estudis de Ciències de la Informació
|
La situació del rebut de les escombraries és una mica enrevessada.
L'any 2017 va tenir un fort increment en passar de 111,5 a 124,4 euros per pagar el trasllat que s'havia de fer per carretera fins a la planta de pretractament del Vallès i pel progressiu augment del cànon d'abocament que marca l'Agència de Residus.
El trasllat no es va fer el 2018.
I es preveia que es comencés a realitzar a partir de l'abril d'enguany, així que es va tornar als ciutadans el que havien pagat de mes i el rebut va passar enguany de 124,4 euros a 120 euros.
Però enguany tampoc s'ha posat en marxa el trasllat, malgrat que el cost estava inclòs a partir de l'abril, ni s'hi posarà perquè ha estat desestimat.
L'any que ve el rebut continuarà sent de 120 euros perquè l'Ajuntament ha de sufragar un cànon de residus que augmenta 5,8 euros per tona de residus abocada.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
|
La UGT de Catalunya és un sindicat de classe, d'orientació socialista, plural, autònom i nacional, que conforma l'esquerra social –sense que això comporti necessàriament una adscripció partidista- i que utilitza la concertació social des del principi de la lluita de classes, com a mètode d'avenç per millorar les condicions de treball i de vida dels treballadors i les treballadores.
La UGT de Catalunya es defineix com:
La UGT es va fundar l'any 1888 a Barcelona i des de llavors s'ha adaptat als canvis sense renunciar als seus principis: la millora de les condicions de treball, el desenvolupament i la redistribució econòmica, i el progrés social i cultural, des d'un clar model socialdemòcrata.
Els valors fonamentals del nostre sindicat també continuen plenament vigents: la igualtat, la justícia, la llibertat i la solidaritat.
La UGT de Catalunya té com a àmbit d'actuació la Comunitat Autònoma de Catalunya i es dota d'Estatuts propis, a fi de poder desenvolupar plenament la seva activitat i autonomia.
La nostra organització està confederada a la UGT estatal, i a nivell europeu formem part de la Confederació Europea de Sindicats ( CES-ETUC ) i a nivell mundial de la Confederció Sindical Internacional ( CSI-ITUC ).
|
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El programa pretén ser un espai de diàleg on poder expressar les seves opinions sobre diferents temes.
En aquesta edició els alumnes han reflexionat durant tot el curs a l'entorn del tema Construïm la Festa Major.
Els alumnes dels centres educatius Arraona, Creu Alta, Can Llong, Salesians Sabadell, Santa Clara, Col·legi Escolàpies, Sant Nicolau i Xaloc han presentat una proposta perquè es pugui incorporar, si escau, al programa de la Festa Major.
L'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, ha manifestat que "la Festa Major és l'activitat en què participen més ciutadans cada any i és bo que els alumnes aportin el seu gra de sorra per repensar-ne el model".
Els alumnes han proposat que a la Festa Major de Sabadell hi hagi més activitats adreçades a infants i joves amb discapacitat, que als concerts vingui gent més famosa, que la fira tingui uns preus més assequibles i amb més atraccions, que es programin concerts en horaris més juvenils i que el programa deixi clar a qui s'adrecen les activitats.
També creuen que caldria incorporar a la festa concursos de futbolí, jocs d'ordinador o consoles, dibuix juvenil, gimnàstica rítmica, mostres de balls escolars, com també activitats més participatives.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell.
|
Dijous fa vint anys que es va asssolir el primer castell de gamma extra de l'era moderna.
Els Minyons de Terrassa van carregar un 2de9 amb folre i manilles que va obrir la porta a una nova era, de la qual encara en fruïm cada cop més.
Però, com van ser els mesos i l'any previ a l'arribada de la gamma extra?
Com va ser el darrer any de la Segona Època d'Or?
Ara fa vint anys, el panorama casteller registrava un espectacular boom que va sacsejar la seva estructura i la va projectar decididament cap amunt.
Res tornaria a ser com abans i els castells viurien un creixement i una evolució espectacular en tots els àmbits: registres, aparició de colles, implantació social i projecció mediàtica.
La quantitat de castells de 9 en una temporada va saltar de la mitja dotzena als prop de cinquanta, el nombre de colles va doblar –i anys després, triplicar– la vintena existent aleshores, els castells van ampliar el seu radi d'influència i van seduir amplis sectors de la societat catalana –especialment els joves– i les retransmissions de les principals actuacions castelleres es van incorporar amb normalitat a la graella del Canal 33.
Va ser l'inici del boom, que ens va fer a tots més grans i atractius.
Els castells van realitzar un salt de dimensió, que els va situar en un estadi superior, el més important en els més de 200 anys d'història castellera.
El boom casteller comprén la primera meitat dels anys noranta.
Des de l'inici de la dècada, temporada rere temporada, es van registrar capítols que posaven de manifest el creixement continu i espectacular dels castells, i el 1992, per diverses raons, algunes de les quals evidents en aquell mateix moment i altres constatades amb la perspectiva del temps, permet situar-lo com el més proper a una frontera.
El 1991 s'havien estrenat dues agrupacions –que en pocs anys protagonitzarien un salt important–: els Castellers de Cornellà i els Xics de Granollers.
El naixement d'aquestes dues colles evidenciava en aquells moments que la taca castellera s'ampliava a territori conquerit.
En aquella època, el nombre de colles a la zona tradicional (les tres comarques del Penedès i les tres del Camp de Tarragona) era superior al de la resta del país i l'aparició d'aquestes dues colles al Baix Llobregat (on només hi havia els Castellers de Castelldefels) i al Vallès (on, llevat de l'efímera experiència de les colles de la Roca i de Montmeló, els castells només es podien fer a Terrassa i des de feia ben poc a Montcada i Reixac) va suposar la constatació que el fet casteller també tenia futur més enllà de la serra de l'Ordal i el massís del Garraf.
L'any, però, que el món casteller va experimentar una ampliació significativa va ser el 1992, confirmant la sensació ja viscuda la campanya anterior que quelcom estava canviant.
Dues van ser en poblacions amb presència castellera: el Vendrell i Reus.
La capital del Baix Penedès recuperava la dualitat de colles (que s'havia manifestat amb accentuada intensitat a finals dels anys vint i començament dels trenta) i estrenava la Colla Nova del Vendrell, el naixement de la qual va estar, en bona part, influenciada per la crisi que van viure els antigament gloriosos Nens del Vendrell, que al Concurs d'aquell 1992 van caure de totes les construccions (de 7 i de 6) que van intentar i no van poder sumar ni un sol punt.
A la capital del Baix Camp, els Ganxets de Reus apareixien –en bona part, per diferències personals– amb la intenció d'aplicar un model diferenciat del dels Xiquets (que estava inspirat en experiències d'èxit com el de la Jove de Tarragona).
També a la zona tradicional, en aquell 1992 es van gestar dos projectes que veurien la llum l'any següent.
Per una banda, Sitges recuperava colla castellera després d'un breu parèntesi de cinc anys (els Castellers de Sitges, que el 1971 van ser la vuitena colla en actiu del país, van aturar l'activitat el 1988) i, d'una altra, Cambrils, una població sense tradició castellera, però situada en un dels extrems del triangle del Camp de Tarragona, saludava l'aparició dels seus Xiquets, com dos anys abans ho havia fet la veïna Vila-seca.
Per últim, el 1992 va ser l'any d'aparició d'una altra colla en territori nou: els Castellers de Mollet, que, amb la seva estrena aportaven, ara sí, una realitat castellera pròpia i estable al Vallès.
Aquest nou focus casteller al nord (aleshores, abans de l'aparició de les colles gironines i de la Catalunya Central, el Vallès era la latitud castellera més septentrional) va ser aprofitat amb extraordinària habilitat per uns Minyons de Terrassa en contínua progressió, que van veure-hi la possibilitat de tenir colles amigues al seu voltant amb les quals poder-ne obtenir un benefici mutu.
La Diada de Colles del Vallès va ser un dels resultats d'aquesta estratègia i va permetre que una plaça sense adn casteller com Mollet acollís un castell de 9 abans que ho fessin altres com, per exemple, Barcelona, Vilanova, Sitges, Altafulla, Torredembarra o Mataró.
L'aparició de noves colles castelleres ja no va tenir aturador i en els anys següents es va produir una explosió que va omplir el mapa de Catalunya de noves formacions.
Els Tirallongues de Manresa (1993) van ser la primera experiència d' exportació dels castells a un territori verge fins aleshores i aquell mateix any, els irregulars Castellers de Sant Boi van contribuir a fer crèixer el Baix Llobregat, que en pocs anys esdevindria la comarca amb més colles castelleres.
A Barcelona, el 1993 apareixia la primera colla de barri, els Castellers de Sants, amb un model allunyat del concepte tradicional i que, sobretot, en els seus inicis va basar la seva essència en un component marcadament festiu.
Fins a quin punt l'aparició d'aquestes colles va estar motivada per l'impacte dels Jocs Olímpics?
Responent a la intenció de dissenyar una cerimònia d'obertura que tingués un perfil universal, però que inclogués també simbologies locals, el COOB'92 va apostar per incloure els castells en l'espectacle que donava la benvinguda als que serien batejats com els millors Jocs de la història.
La cerimònia dirigida per Lluís Bassat va contemplar els castells dins el show sense que alterés la seva dinàmica ni el seu ritme.
Els castells van aparèixer al final de la cerimònia posant de manifest el treball en equip i l'esforç que representava la Unió Europea.
Per a conèixer l'efecte que van tenir els castells als Jocs en la irrupció de colles noves, probablement la distància en el temps doni més pistes que les que es podien tenir a curt termini.
No són pocs els castellers que en l'actualitat abanderen com un motiu d'orgull i prestigi el fet d'haver estat present a la cerimònia olímpica fent castells.
Aquest record no és tan pronunciat o evident entre els castellers de colles grans –acostumats a omplir les seves memòries amb les brillants pàgines d'actuacions o castells històrics que aporten dimensió a l'èpica–, però en canvi sí que ho és entre components de colles menors, que tenen aquest episodi en la seva galeria de grans moments.
El "Jo hi vaig ser a l'Estadi Olímpic" sovinteja més ara que, per exemple, deu o quinze anys enrere, quan l'abast del fet no havia adquirit la rellevància que li aporta el temps.
Sigui com sigui, l'impacte que els castells olímpics van tenir sobre la possible irrupció de colles no hagués estat real per si mateix sense un factor clau: la televisió.
La cerimònica olímpica va permetre que els espectadors poguessin veure castells a casa (si bé, en aquest cas, els castells alçats simlutàniament no es van veure al complet, ja que la retransmissió conjunta de TVE i TV3 va aprofitar per a fer un tall publicitari), una possibilitat que tot just després Televisió de Catalunya, a través del Canal 33, va regularitzar de manera estable.
El Concurs de Castells de Tarragona de 1992 va ser retransmés per la televisió catalana i va obrir la porta que les principals actuacions castelleres de la temporada següent formessin part de la seva graella en el format de fals directe.
De fet, l'anterior Concurs també havia estat retransmés pel 33 i va permetre comprovar si un castell coronat in extremis havia estat realment assolit gràcies a la repetició de la imatge.
Les retransmissions televisives de les principals diades va ser un element decisiu en l'expansió territorial del fet casteller.
Fins aleshores, habitants de Girona, de Vic, de la major part de les poblacions del Baix Llobregat o, fins i tot, de molts barris de Barcelona no havien vist l'execució rodada d'un castell, ni en viu ni per la televisió, i la seva visualització es limitava a fotografies aparegudes en diaris o llibres gràfics.
La televisió va projectar els castells i els va fer entrar a cases de milers de catalanes neòfits en aquest món.
En els quatre anys posteriors a l'inici de les retransmissons televisives apareixen a Catalunya prop de vint colles.
I darrere la televisió, la resta dels mitjans incorporen amb regularitat la informació castellera.
Els diaris aporten continuïtat a les cròniques i en pocs anys apareixen els polèmics rànquings (el primer, va arribar de la mà del setmanari Presència, el 1995) i les ràdios també creen programes estables d'informació castellera, seguint les passes que feien des de temps enrere les emissores o les desconnexions locals de l'àrea tradicional.
El mateix 1992, com a conseqüència de l'interès creixent pels castells, Nou Diari, rotatiu de Tarragona i Reus que l'any següent es va ampliar al conjunt del país, va distribuir Els castells en fitxes, un col·leccionable amb totes les colles i uns pessics d'història i tècnica sobre el fet casteller del moment.
A les acaballes de la temporada següent, el Magazine dominical de La Vanguardia va publicar un extens reportatge de Xavier Capdevila sobre la realitat castellera a partir dels retrats a diferents protagonistes de diferents poblacions que ocupaven totes les posicions possibles en una construcció: des d'enxaneta fins a graller.
La historiografia castellera situa el 1993 –any en què els Minyons de Terrassa coronen la primera construcció de gamma extra de la nova era– com un dels inicis de nous capítols, com abans ho havien estat el 1852, el 1881, el 1932, el 1969 o el 1981.
Però la temporada anterior, la de 1992, ja va suposar un canvi en la dinàmics anterior.
La campanya del 1991 es va tancar amb tres castells de 9 descarregats i tres més coronats.
La temporada següent, el nombre de castells de 9 completats van ser catorze.
Gairebé la meitat (sis) van correspondre a una colla, que en aquells moments liderava el món casteller i mostrava una autoritat superior a la resta de formacions, sobretot, gràcies a la qualitat tècnica del seu tronc: la Joves de Valls.
Els diables vermells van ser els primers, aquell 1992, en fer la tripleta màgica.
Va ser al Concurs de Tarragona, on es van imposar amb claredat.
Tres setmanes després, les dues colles vallenques descarregaven, totes dues, la mateixa tripleta a Santa Úrsula en una memorable exhibició que els diaris van qualificar com la Diada del segle.
La sensació dels espectadors –i els mateixos castellers– que havien tingut la sort de presenciar les dues actuacions era que estaven vivint un moment històric, que els apropava als llegendaris episodis dels anys vuitanta de la centúria anterior, quan les cròniques indicaven que s'havien aconseguit construccions mai vistes per ningú viu en aquests finals del segle XX: el 5de9 amb folre, el 4de9 sense folre, el pilar de 8 amb folre i manilles...
En el món casteller existia una sensació de moment històric.
Les tripletes màgiques, els castells emesos per televisió, l'aparició de noves colles... aportaven una dimensió significativa, que empenyia a gaudir del moment.
Ara bé, ningú en aquell 1992 es podia imaginar el que es viuria en els anys posteriors, quan els castells van entrar en un estadi notablement superior a tots els nivells, superant fins i tot al de les llegendes del segle XIX.
Foto 1: Detall del primer 2de9fm dels Minyons (1993)
Foto 2: 2de9fm dels Minyons (21 de novembre de 1993), el primer carregat de la història
Foto 3: Inicis dels Xics de Granollers
Foto 4: cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb diferents castells simultanis
Foto 5: Portada del col·leccionable 'Els castells en fitxes', que va editar el 'Nou Diari' el 1992
Foto 6: 4de9 amb folre de la Colla Joves al Concurs de 1992, amb el qual va aconseguir la primera tripleta màgica
La tripleta màgica és cosa de 9
|
Dia: diumenge, 19 de maig de 2019
El diumenge 19 de maig l' Orquestra de la Universitat de les Illes Balears (OUIB), dirigida per Xisco Amengual, farà un concert de final de curs gratuït, en què mostrarà la feina feta el darrer any.
L'Orquestra està formada per 32 estudiats que combinen els estudis universitaris i la pràctica musical.
El primer concert de l'OUIB va ser el de Nadal, el desembre passat, que s'organitzà conjuntament amb la Coral Juvenil de Joventuts Musicals de Palma (filial de la Coral UIB), dirigida per Santiago Francia, i que va ser el punt de partida de diverses intervencions que l'Orquestra a dut a terme a la UIB.
L'objectiu de l'OUIB per als pròxims anys és créixer, per la qual cosa el projecte està obert a la participació de l'alumnat amb estudis de música i que tinguin curiositat per la pràctica musical.
La creació de l'Orquestra de la Universitat de les Illes Balears (OUIB) sorgeix de la necessitat d'un nombre significatiu d'estudiants de la UIB que, a més d'estar-hi matriculats, tenen formació musical.
Per iniciativa d'aquests estudiants, el Servei d'Activitats Culturals ha donat suport a la creació de l'Orquestra Universitat de les Illes Balears, que pretén ser una plataforma que permeti als estudiants continuar la pràctica de l'instrument que toquen.
|
Aquesta és la pàgina de El Fontán de Luanco.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Luanco.
|
Inici / La desena edició de la Xallenge David Duaigües d'Almatret espera arribar als 600 inscrits
El diputat Francesc Sabanés ha participat aquest dimarts a la roda de premsa de presentació de la X Xallenge David Duaigües-Almatret, que se celebrarà el dia 10 de març a Almatret.
La presentació ha comptat també amb les intervencions del tinent d'alcalde d'Almatret, Evarist Giralt, i del representant de l'organització, Benjamí Quiroga.
Els inscrits opten per dos recorreguts, un de llarg de 41 km i un desnivell positiu de 1.100 metres; i un de curt, de 22 km i un desnivell positiu de 450 metres.
Segons Quiroga, membre del Club Ciclista i Excursionista Almatret, tot i tractar-se d'una marxa no competitiva, molts dels inscrits s'ho prenen com a entrenaments de cara a curses que sí puntuen, ja que els agrada passar pels tossals i els corriols –alguns d'ells força tècnics i de gran desnivell- que fan el recorregut més interessant.
Els organitzadors esperen arribar als 600 inscrits, batent un record que han anat superant any rere any.
En aquest sentit, Evarist Giralt ha explicat que la Xallenge aporta més coses que la pròpia cursa –que no és competitiva-, ja que permet que els participants i els acompanyats gaudeixin de la natura, així com del museu a la pagesia i el museu de la pedra.
Francesc Sabanés ha recordat que Almatret i el seu entorn és una zona que val la pena visitar, perquè té entorns protegits de flora i fauna, i això combinat amb la pràctica esportiva ho fa una barreja molt atractiva per als visitants.
L'organització vol donar, en el desè aniversari de la celebració de la marxa, una notorietat especial a l'efemèride, per la qual cosa enguany es lliura un mallot commemoratiu als participants.
Així, recordant la figura de David Duaigües, tristament desaparegut el mes de juliol del 2009 en l'incendi d'Horta de Sant Joan, han explicat que hi haurà activitats paral·leles al costat del circuit durant la celebració de la jornada.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació
|
Esquerra Republicana ha comunicat aquest matí a la presidenta de la Comissió d'Educació i Esport, Teófila Martínez, que deixa d'assistir "amb efectes immediats" a les reunions de la Subcomissió del Pacte d'Estat Polític i Social per l'Educació.
La decisió arriba davant del bloqueig de la subcomissió després que el PSOE l'abandonés la setmana passada, a la qual ahir també es van sumar, al costat d'Esquerra, Unidos Podemos i el PDeCAT, i l'anunci del PNB que, de moment, no assistirà a la proper reunió de dimarts vinent.
Al desembre de 2016, amb el suport de PP, PSOE i Ciudadanos i l'abstenció dels altres grups parlamentaris, entre ells ERC, es va crear la subcomissió per aconseguir un pacte social, polític i territorial per l'Educació.
Ja llavors, el portaveu republicà a la comissió, Joan Olòriz, va denunciar que sense derogar la LOMCE, sense pacte social i territorial previ i sense els mitjans adequats, no tindria recorregut.
Malgrat l'escepticisme d'Esquerra, "hem participat activament en els debats perquè la causa de l'educació sempre ho mereix, però lamenta-blement s'ha complert el que denunciàvem".
Ja s'havia advertit, tanmateix, que Esquerra en cap cas es plantejaria donar suport a les conclusions finals mentre hi hagués presos polítics i la Generalitat, Departament d'Ensenyament inclòs, estigués intervinguda pel govern espanyol.
Ara mateix, el camí del pacte està interromput, i el fet que només es mantinguin a la comissió dos partits, PP i Ciudadanos, que no tenen quòrum suficient per aprovar res i estan en minoria al ple, "no ens porta enlloc".
Després de vuit mesos de compareixences que van obligar a ampliar la vigència de la comissió fins a maig de 2018, va començar al novembre un procés fràgil i tediós de negociació que havia d'acabar en un dictamen que, votat pel Ple de la cambra, s'hauria de portar al Ministeri d'Educació perquè elaborés un projecte de nova llei d'Educació.
Aquest procés, ara mateix, s'ha trencat.
El motiu, que no s'hagi pogut aprovar cap sistema de finançament.
Totes les propostes han quedat rebutjades pel sistema de 3/5 parts de vots afirmatius necessaris, que cap proposta ha aconseguit.
"Sense un finançament adequat i sostenible, el pacte queda en dubte i lamentablement en suspens", assenyala Olòriz.
"Lamentant-ho molt per les expectatives frustrades de la comunitat educativa, pel temps dedicat sense efectes i pel manteniment de la LOMCE, ens semblaria adequat un canvi de rumb", assegura el portaveu republicà a la subcomissió.
Només un acord de consens que permetés desbloquejar la situació creada portaria Esquerra a replantejar la seva decisió d'abandonar les reunions..
Si no és així, la proposta republicana és tornar a la casella inicial de la derogació de la LOMCE i crear, sobre noves bases de respecte a la participació activa de la comunitat educativa i del respecte a les competències dels territoris, "un nou procés que aprengui dels errors comesos".
|
El conseller d'Empresa i Feina de la Generalitat, Felip Puig, ha aprofitat aquest dilluns una conferència per reivindicar que la UE es pronunciï sobre el repartiment desigual dels objectius de dèficit entre l'Estat i les comunitats autònomes a Espanya.
En la conferència 'La nostra Europa: prosperitat, benestar i diversitat', ha lamentat que des de les institucions europees "gosen" parlar de la necessitat de reduir salaris i augmentar l'IVA a Espanya, però no es pronuncien sobre el repartiment dels objectius de dèficit argumentant que és una qüestió interna en què no volen entrar.
Ha assenyalat que el Govern català és partidari d'"anar reduint els dèficits sense trencar la cohesió social", però ha opinat que el temps fixat actualment per arribar a l'equilibri pressupostari és massa curt.
Puig ha fet també referència a la voluntat de fer una consulta als ciutadans sobre el futur polític de Catalunya, i ha insistit que Catalunya vol dur a terme un exercici democràtic, cívic, amb doble pregunta i triple resposta per conèixer totes les opinions, "després d'anys d'intentar ser catalans dins d'Espanya", d'intentar l'encaix de Catalunya a Espanya, i que la tercera via no hagi tingut resposta a l'altre costat.
Ha afegit que l'europeisme forma part del catalanisme, que "Catalunya no donarà en cap moment l'esquena a Europa", i que si avança cap a la independència no té intenció de sortir del mercat comú europeu ni de la UE, i en el procés sempre hi haurà voluntat de diàleg amb l'Estat i amb les institucions europees.
Alhora, ha defensat que harmonitzar normativa a Europa "no vol dir uniformitzar", però el Govern espanyol va en aquesta línia i contra els principis fundacionals europeus de democràcia i diversitat.
"El Govern espanyol no només està dinamitant el sistema de les autonomies, sinó el model europeu", amb exemples com la llei d'educació, que ha titllat d'ideologitzant; la reforma de la llei de l'avortament, que ha vist com una imposició de supremacia moral, i les lleis de reforma local i d'unitat de mercat, uniformadores i invasores de competències.
Respecte a l'opinió empresarial sobre el debat de la independència, en el torn de preguntes, fet en el marc del Fòrum Europa Tribuna Catalunya, ha constatat: "Molts menys empresaris m'han mostrat preocupació que els que han mostrat respecte pel procés", i ha recordat que Catalunya lidera el volum d'inversió estrangera a Espanya, i no en el sector immobiliari, sinó en indústria i en l'àmbit productiu en general.
Ha incidit que s'està produint un canvi de cicle en l'economia, i que "ara és el moment de donar més crèdit, de contractar i de continuar mantenint la moderació salarial", en una crida a banquers, empresaris i sindicats, i des de l'administració ha reconegut que cal augmentar la intensitat de les reformes estructurals i la simplificació administrativa per afavorir el creixement.
Després de preguntar-li pel macrocomplex d'oci i joc BCN World a la costa de Tarragona, ha insistit que "fent bé les coses es capten turistes exigents i es riquesa i turisme de qualitat i familiar", buscant l'encaix en el territori, i en una línia semblant s'ha pronunciat sobre el projecte de macrocomplex comercial a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), afirmant que el Govern sempre buscarà l'equilibri per conservar el model comercial català de proximitat i mantindrà la seva croada contra la desregulació total, tot i que sí que intentarà trobar consens per a qüestions com la flexibilització d'horaris comercials.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El consistori i la baronessa negocien els detalls de l'acord i encara no hi ha una data fixada per fer-lo realitat
L'Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situat al monestir, serà més gran i estarà obert durant vuit mesos a l'any.
Aquest espai, situat a les plantes segona i tercera, va inaugurar-se el 2012 i només presenta exposicions temporals durant els tres mesos d'estiu.
Ara, gràcies a aquest acord, estarà obert fins a vuit mesos i ocuparà nous espais.
Abans, però, cal tancar els detalls sobre la cessió d'obres i també fer un estudi per ampliar l'espai expositiu en el sí del monestir.
Per això, tot i anunciar l'acord, no ha transcendit quan s'iniciaran les obres ni tampoc quan s'ampliarà el període d'obertura.
Des del 2012, més de 121.000 persones han visitat les diverses mostres.La baronessa Carmen Thyssen i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols treballen per fer realitat l'ampliació de l'espai expositiu que hi ha al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Des del 2012, cada estiu s'hi han exposat obres cedides de la Col·lecció Carmen Thyssen, ja que l'espai de Sant Feliu de Guíxols no compta amb un fons permanent.
L'estiu de la inauguració, el 2012, es va mostrar l'exposició 'Paisatges de llum, paisatges de somni.
De Gauguin a Delvaux'; la mostra del 2013 es va dedicar a ' Sisley-Kandinsky-Hopper' i la del 2014 es titulava 'L'ideal en el paisatge.
L'exposició d'aquest 2015, que es clausura precisament aquest diumenge 18 d'octubre, s'anomena 'Barcelona-París-New York.
En conjunt, més de 121.000 persones han visitat les quatre exposicions.
Obert bona part de l'anyFins ara, l'espai ha obert només durant els tres mesos de l'estiu.
Els quadres es distribueixen en diferents sales situades a la segona i tercera planta del Palau de l'Abat, al monestir de Sant Feliu de Guíxols, un conjunt monàstic de l'orde dels benedictins amb arrels al romànic.Des de l'Espai Carmen Thyssen han informat que s'ha arribat a un acord perquè no només s'ampliï l'espai destinat a acollir obres sinó també perquè el centre estigui obert durant bona part de l'any, concretament durant vuit mesos.
No obstant això, encara no s'ha concretat quan aquesta ampliació serà una realitat.
En el comunicat de l'Espai Carmen Thyssen s'informa que la voluntat és que sigui "al més aviat possible".Primer cal, entre d'altres, elaborar un document que ordeni la cessió d'obres.
També és necessari redactar un estudi previ per a un projecte d'ampliació de l'Espai Carmen Thyssen, en el sí de l'edifici del monestir.
Aquesta ampliació es fa mentre continua aturat el projecte per fer el Museu Carmen Thyssen que, inicialment, es va projectar en un edifici que està a tocar del monestir però que encara està en mans privades.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Montreux serà demà una festa per rebre el Barça Lassa, el club amb més títols europeus.
"Si no tens res a fer, vine a veure hoquei sobre patins", diu l'eslògan promocional que ha publicitat el club per atraure el públic a La Salle du Pierrier, amb capacitat per a 1.700 espectadors però que mai no s'omple.
L'històric equip suís, que organitza la copa de les Nacions, va ser fundat el 1911 i és el més antic del món.
Aquest curs s'estrena en el nou format de lliga europea.
S'hi va classificar l'any passat quan va celebrar el seu 49è títol de la lliga LNA amb la participació clau d'un tècnic català, Mateu de Ramon, i de tres jugadors de casa nostra: Xavi Terns, Arnau Bertran i Marc Armero.
Per la quantitat de títols conquerits podria semblar un èxit habitual.
Feia 30 anys clavats –des del 1987– que no guanyava la lliga.
Va jugar i vèncer la final del campionat contra el Ginebra, al qual va derrotar per 2-1 en un partit serré –igualat– com deien les cròniques.
"Va tenir repercussió a nivell del club, de la nostra ciutat, i també alguns mitjans ens van tenir presents en el context d'un esport minoritari.
Si a Catalunya l'hoquei és el tercer esport en llicències i té el seguiment que té, imagina't a Suïssa.
Aquí es fa molt de seguiment de Roger Federer i del futbol", relata Mateo de Ramon, que recorda que tres anys abans ja van trencar una barrera històrica: "El 2014 vam obtenir el títol de copa i feia 28 anys que el Montreux no la guanyava."
Per il·lustrar la connotació històrica del títol de lliga, es remet a una anècdota: "Un dels nostres jugadors, el Marc Monney, es va fer una foto amb el seu pare, que havia guanyat l'última lliga del club.
El seu avi també va jugar amb el Montreux i també va guanyar el títol."
En el present campionat és segon rere el Biasca.
Terns també és el segon màxim golejador del campionat, amb 20 gols en set partits.
"Tenim pocs partits de nivell durant la lliga, i això ho notem quan competim contra equips de lligues més fortes, tal com es va passar contra el Vilafranca fa dos anys en la CERS", explica.
A Europa, el Montreux no té arguments per competir amb els grans: "Ens entrenem tres dies per setmana i els jugadors són amateurs.
Compatibilitzen l'hoquei amb la seva feina.
A més, aquí es treballen deu o dotze hores, i això desgasta.
Contra el Benfica, cada dotze minuts sortien quatre jugadors nous, i aquest ritme no es pot aguantar."
Considera que, a banda del Barça i el Benfica, els altres dos equips més forts de la lliga europea són el Porto i l'Oliveirense.
El Montreux va arrencar amb una derrota severa a Lisboa contra el Benfica (14-12) i ara els toca el Barça –dissabte a les 19h–.
L'altre equip del grup és el Forte dei Marmi.
"El nostre objectiu és mirar d'aplicar el millor possible el que provem en els entrenaments en un context de màxima dificultat perquè després ens ajudi en el nostre campionat.
De moment, això ens ha funcionat.
És bonic jugar contra aquest grans equips, però ens hauria agradat més que ens toqués el grup del Vic, perquè hauríem pogut estar millor dins dels partits."
El francès és "el llenguatge vehicular" de l'equip, un idioma que l'entrenador català va haver d'aprendre a correcuita perquè només havia estudiat anglès.
Aquest obstacle lingüístic li va dificultar l'adaptació inicial però no li ha impedit viure una experiència farcida fins ara d'èxits.
Mateu de Ramon no va poder votar l'1 d'octubre en el referèndum per qüestions burocràtiques –encara estava empadronat a Tenerife–, però ara ja té resolta la situació i vol participar en les eleccions del 21 de desembre: "Soc català i independentista.
De seguida que vaig arribar vaig deixar clar que, malgrat que el meu DNI diu que pertanyo a l'Estat espanyol, el meu sentiment és independentista i que això no és una febrada.
Els vaig explicar que Catalunya en la seva història havia tingut fases d'independència abans del 1714."
Subratlla que el tarannà suís és radicalment diferent al que es percep a l'Estat espanyol: "Aquí és vota per tot, el poder radica en el poble.
És una qüestió cultural que també es veu en la corrupció.
Allí n'hi ha en tots els partits, sigui a nivell municipal, de diputacions, autonòmic o estatal.
A Suïssa, en canvi, ningú no posa la mà al calaix."
Respecte de l'actuació policial violenta de l'1 d'octubre es pronuncia amb determinació: "Em va generar un sentiment de ràbia, de llàstima.
Malgrat no disposar de tota la informació per la distància, tots tenim amics i família allí."
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
L'Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València dedica una conferència i un seminari a la prehistòria al Centre Cultural La Nau, hui, dia 22, i demà (23 de març), amb la participació dels catedràtics Joâo Zilhao i Valentín Villaverde, de la Universitat de Barcelona i de València, respectivament.
La conferència, a les 19 hores, és d'entrada lliure, i el seminari, que es desenvoluparà el dia 23 d'11 a 13 hores, requereix matrícula prèvia ( http://links.uv.es/MeM1G6y ).
Joâo Zilhão oferirà la conferència 'La revolució del paleolític superior... o més aviat la del paleolític mitjà?', en la qual analitzarà com en aquesta època, el Paleolític mitjà -fa entre 200.000 i 35.000 anys-, els neandertals van introduir conductes humanes modernes sense paral·lel en els primats, els nostres parents més propers.
En aquest moment es produeixen noves formes de comportament humà, com és ara els enterraments i l'ornamentació dels cossos.
Ambdues formes de simbolisme apareixen alhora i estan relacionades.
Els morts s'utilitzen com a rituals d'un grup amb un lloc de residència determinat -"ací jauen els nostres ancestres, això és nostre"-, mentre que l'ornamentació del cos identifica les persones com a éssers socials -"aquest és el meu estatus, jo pertany a aquesta gent".
Després de la conferència, el dijous 23, Zilhão i Villaverde oferiran el seminari 'L'origen de l'expressió simbòlica', en el qual aprofundiran en l'aparició del comportament modern.
En els últims decennis hi ha dues posicions teòriques sobre aquest tema, la que defensa que el simbolisme està lligat a un canvi cognitiu fonamental en el procés evolutiu humà i consideren que la seua aparició és recent i vinculada al sorgiment dels humans anatòmicament moderns; i la que defensa que el procés no es vincula solament a aquests últims, sinó que sorgeix en diferents àmbits geogràfics i que es registra tant en els humans moderns com en els neandertals.
El seminari es planteja abordar els diferents enfocaments mitjançant l'avaluació dels diferents models i l'anàlisi crítica de l'evidència arqueològica disponible.
L'Escola Europea de Pensament Lluis Vives ( http://www.escoladepensamentlluisvives.com ) és un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes d'actualitat a escala mundial i també per a la societat valenciana.
L'Escola compte, a més, amb la participació altres actors de l'Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, l'Ajuntament de València, Conselleria de Transparència i d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, l'Escola Europea d'Humanitats i Caixa Popular.
Joâo Zilhao és catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 2011, i anteriorment havia estat professor d'Arqueologia Paleolítica a la Universitat de Bristol (2005-2010) i a la Universitat de Lisboa.
Va ser nomenat pel govern portuguès per gestionar el Parc Arqueològic de la Vall del Côa, coordinar la recerca duta a terme per establir la cronologia de l'art rupestre paleolític de la vall del Côa i preparar el seu postulat per a la categoria de Patrimoni Mundial, desembre de 1998.
Entre maig de 1997 i maig de 2002, va crear i dirigir l'Institut Portuguès d'Arqueologia (IPA), un departament del Ministeri de Cultura que s'encarrega de la supervisió de l'activitat arqueològica al país.
El 1998, va dirigir l'excavació paleolítica de Lagar Velho (Portugal) i, entre 2004 i 2005, va formar part de l'equip de recerca arqueològica a Peştera cu Oase (Romania), on es van trobar restes dels éssers humans moderns més antics d'Europa.
Va ser organitzador de la conferència per a la reunió anual 2000 de l'Associació Europea d'Arqueòlegs, celebrada a Lisboa.
El 2003, li va ser concedida el Humboldt Foundation Research Award (Universitat de Colònia) en reconeixement als èxits obtinguts en l'ensenyament i el 2005 va rebre el Premi Europa de la Societat Prehistòrica de Londres, en reconeixement a la seua "contribució significativa i duradora a l'estudi de la prehistòria europea".
Valentín Villaverde Bonilla és catedràtic de Prehistòria a la Universitat de València.
La seua tasca investigadora se centra en diversos àmbits de la prehistòria antiga: el Paleolític mitjà, el Paleolític superior i l'art prehistòric.
Ha estat director d'excavacions arqueològiques als jaciments de la cova Negra de Xàtiva, la cova de les Cendres de Teulada-Moraira, la Ratlla del Bubo de Crevillent, l'Abrigo de la Quebrada de Xelva, la Cueva Antón de Mula, i dels treballs de calc i documentació als abrics amb pintures i gravats de la cova de les Meravelles de Gandia, de la cova dels Cavalls (Tírig), de les coves de la Saltadora (Coves de Vinromà), de l'abric de Vicent (Millars), del cingle de la Mola Remígia (Ares del Maestrat), de la cova Remígia (Ares del Maestrat), de l'abric de la Gerga (Alcoi), de l'abric de Centelles (Albocàsser) i de l'abric de la Xivana (Alfarb).
Autor de diverses monografies i de més d'un centenar d'articles relacionats amb aquestes temàtiques, col·labora habitualment amb el Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació Provincial de València i ha participat en l'exposició dels materials de la sala del Paleolític.
Ha estat comissari de diverses exposicions relacionades amb el seu àmbit de recerca, entre les quals destaca la realitzada a la Universitat de València l'any 2001 titulada de 'Neandertals a Cromanyons.
Els inicis del poblament humà a les terres valencianes'.
És membre de la Comissió Científica del Centre Nacional d'Estudi de l'Evolució Humana (CENIEH) i de diverses comissions científiques internacionals, així com dels comitès científics de diverses revistes especialitzades en l'arqueologia prehistòrica.
En l'actualitat dirigeix el màster en Arqueologia i els estudis de doctorat en Prehistòria i Arqueologia del Mediterrani de la Universitat de València.
|
El 1940 va ingressar a l'equip amateur del Barça, i va compaginar durant dues temporades el negoci familiar de la barberia amb el futbol.
Després d'anar cedit al Granollers la campanya 1942/43, va arribar al primer equip barcelonista, en què es va estar fins al 1957.
Va començar com a interior, i en aquesta posició va guanyar els títols aconseguits a la dècada dels quaranta.
Però Seguer estava dotat d'una excel·lent capacitat d'adaptació a qualsevol lloc del camp i no va tenir problemes per convertir-se en lateral.
Era l'època del tècnic Ferdinand Daucik i l'estrella Ladislau Kubala, en què Seguer va esdevenir una de les pedres angulars de l'equip de les Cinc Copes.
No en va tenia una gran tècnica i una forta resistència física que el feien imprescindible en qualsevol equip.
Després de jugar al Betis i al Manresa, l'any 1961 va penjar les botes i va passar a exercir d'entrenador.
Va ser segon del tècnic barcelonista Salvador Artigas, el qual va substituir quan va ser cessat, a poc de començar la temporada 1969/70.
El 1970 va ser el primer entrenador del Barça Atlètic, l'equip filial blaugrana.
El camp municipal de Parets del Vallès va ser batejat amb el seu nom l'any 2000, i a l'Hospitalet de l'Infant es va instituir el 2008 un torneig de veterans amb el seu nom.
A més, el FC Barcelona i l'Associació Barça Jugadors li van retre un homenatge, juntament amb Antonio Ramallets, el 6 d'abril del 2013.
|
L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha condemnat avui l'avortament "fins i tot si surt d'una violació", ja que ha de prevaler la "misericòrdia cap a l'ésser humà", que està "per damunt de la resta d'éssers".
Omella ha comparat l'avortament amb el terrorisme i ha advertit que si s'accepta el fet de poder decidir sobre la vida d'una persona "s'hauria de justificar un terrorista".
En la roda de premsa de presentació del llibre "La alegría del amor", coordinat pel pare salesià Francesc Riu, i preguntat sobre les declaracions de l'arquebisbe de Vic, Romà Casanovas, que va equiparar l'avortament al genocidi, l'arquebisbe ha lamentat el fet que "considerem pitjor matar l'ou d'una àguila reial que un ésser humà".
Omella ha manifestat també que "l'anomenada família tradicional" és la natural i que rep "molts atacs", citant com a exemple que a la televisió "es parla molt més de les noves famílies".
|
Una empresa del mercat alternatiu borsari (MAB) i que vulgui créixer i fer el salt a la borsa ho tindrà una mica magre, perquè haurà de fer tots els tràmits per deixar de cotitzar i posteriorment tornar a plantejar tots els tràmits per entrar al mercat continu...
|
Poeta i rector durant gairebé trenta anys de la parròquia d'Amer
L'animal, un ocell nadiu d'Austràlia i el segon més gros del món després de l'estruç, ha recorregut la carretera que enllaça les dues localitats
Els Mossos intenten localitzar-lo
Un centenar de dies tancada a la presó de dones d'Alcalá-Meco han de ser durs per a la consellera Dolors Bassa, però també un calvari per a la seva mare, Maria Coll, de 86 anys.
La comitiva republicana gironina s'ha desplaçat per "donar suport a la valentia i dignitat dels polítics"
La Bisbal, Corçà, Forallac, Ullastret i Cruïlles han impulsat una campanya de promoció que vol oferir al visitant experiències culturals i gastronòmiques per fer atractiva la zona durant tot l'any
La comissió reguladora de la marca Gamba de Palamós, formada per l'Ajuntament de Palamós i la Confraria de Pescadors, va lliurar ahir 63 certificacions, de les quals 12 són noves, que acrediten a...
Creix el nombre de produccions audiovisuals que fan servir com a escenaris la Bisbal i els municipis de la rodalia
Hi ha molta diferència a les cuines dels grans xefs de les comarques de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona a l'hora de celebrar el Nadal?
|
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, juntament amb el regidor d'Educació i Esports de l' Ajuntament de Girona, Josep Pujols, ha lliurat avui el guardó del concurs d'Instagram Lleuresport 2018 a la persona guanyadora.
Es tracta d'en Lluc Vila Sans, de 3 anys, la mare del qual ha recollit el premi, una bicicleta cedida per gentilesa d'El Corte Inglés.
L'acte de lliurament del premi ha tingut lloc aquesta tarda a l'Ajuntament de Girona i hi han assistit, a més de Madrenas i Pujols, el president del GEiEG, Francesc Cayuela, i la directora d'El Corte Inglés, Carme Vázquez.
|
Alguns batlles aposten per tancar el municipi si l'Estat continua sense clausurar Catalunya
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
|
"La fórmula la sabem, és una ciutadania apoderada i conscient dels seus drets", assegura el president
Canyamars, Dosrius.-Quim Torra ha afirmat aquest dimarts a Canyamars, nucli de Dosrius (Maresme) i un dels municipis més petits on hi va haver càrregues policials ara fa dos anys durant el referèndum de l'1-O, que l'acció d'aquell primer d'octubre "diu quin és el camí" que ha de seguir el moviment independentista català.
"La fórmula la sabem, és una ciutadania apoderada i conscient dels seus drets civil, socials i polítics, que els defensen, i unes institucions al seu costat".
El president de la Generalitat també ha recordat que aquell dia es va votar "un estat independent en forma de república", i per això ha assegurat que "aquest és l'objectiu, i no s'hi valen excuses".
A parer de Torra l'1-O aporta "llum i llibertat" i ha assegurat que davant d'una ciutadania "apoderada i conscient" les institucions han d'estar "sempre" al seu costat."El primer d'octubre és el dia que ens autodeterminem.
La paraula ho diu tot, no et determina un altre, ets tu que et determines, és el poble que es determina i el que busca aquesta llibertat", ha afegit.Per això ha reiterat que "la via és la del primer d'octubre, la del referèndum", quan es va votar la constitució d'un estat independent en forma de república.
"I aquest és l'objectiu, i no s'hi valen excuses", ha indicat el president.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Aquests dies de la Plenària dels bisbes espanyols, sabrem si és el cardenal Cañizares qui arriba a la presidència de la CEE o bé és elegit el cardenal Joan Josep Omella.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Així ho va afirmar el cardenal Antonio Cañizares a l' entrevista que li va fer el periodista Jesús Bastante a Religión Digital el 27 de febrer passat, en vigílies de l'elecció (aquesta setmana) del nou president de la Conferència Episcopal Espanyola.
El cardenal Cañizares, que podria arribar a presidir aquest òrgan col·legiat dels bisbes espanyols, va manifestar, una vegada més, la seua visió sobre Espanya i la seua unitat.
El cardenal Cañizares afirmà en l'entrevista que 'Catalunya no és sense Espanya, ni Espanya sense Catalunya; és una unitat'.
I afegí encara: 'I això és un valor moral.
Per això el cardenal Cañizares expressà el seu amor a Catalunya d'aquesta manera: 'Ningú no defensa més Catalunya que jo, fins i tot entre els bisbes catalans'.
El cardenal Cañizares va arribar a dir en aquesta entrevista que Espanya 'es va construir després del III Concili de Toledo', que va començar el 7 d'abril de 589.
Per això diverses vegades, el cardenal ha demanat resar per la unitat d'Espanya, cosa que a molts catòlics els sembla normal.
Però què passaria si els bisbes catalans demanaren resar per la independència de Catalunya?
Quan el periodista Jesús Bastante li preguntà sobre quins són els reptes actuals d'Espanya, l'arquebisbe de València respongué així: 'La unitat, tornar a les arrels, ser una Espanya on capiguem tots' i també 'recuperar Espanya, fer-la gran, no en el sentit que se li donava en altres temps'.
El cardenal també recordà el descobriment d'Amèrica, que l'arquebisbe de València qualificà de 'l'obra gegantina' d'Espanya.
En la llarga entrevista, i amb relació a l'elecció del nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (que serà escollit aquesta setmana), l'arquebisbe de València digué que no busca aquest càrrec, però que l'acceptarà si els bisbes el voten.
Això significa que Déu ha dit que siga aquest i jo no puc desobeir els meus germans bisbes'.
El cardenal Cañizares afirmà que té 'una relació colossal amb el papa' i que l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos, l'octubre passat, va ser 'una polèmica molt desgraciada'.
El cardenal Cañizares es mostrà inflexible amb la pederàstia i reconegué 'la falta de la presència de les dones en llocs de responsabilitat' al si de l'Església, cosa que es podria solucionar nomenant dones per als llocs de responsabilitat a la diòcesi valenciana.
També denuncià el 'nihilisme i laïcisme del nou govern' del PSOE amb Unides Podem i es mostrà partidari de 'donar papers als qui vénen de fora' i de proveir-los d'una llar perquè puguen viure amb dignitat.
Pel que fa al pagament de l'IBI per part de l'Església, el cardenal Cañizares afirmà que en aquesta polèmica, l'Església 'pagarà l'IBI', però demanà que de la mateixa manera que s'exigeix que l'Església el pague, també ho facen 'els sindicats, els partits polítics i les associacions que es dediquen al servei dels altres'.
En aquesta entrevista el cardenal Cañizares defensà el dret que tenen les famílies que els seus morts (que encara estan a les cunetes) puguen ser enterrats amb dignitat.
I digué que quan va ser arquebisbe de Granada, ell mateix va ajudar tant com va poder en relació amb 'les restes de García Lorca'.
Aquesta setmana, amb l'Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola, sabrem si l'arquebisbe de València, actualment vice-president de la CEE, és elegit nou president o ho és un altre bisbe.
Segurament el cardenal valencià tindrà el suport de la part més conservadora de l'episcopat espanyol, i per això l'altra part, segons els entesos, es decidirà per l'arquebisbe Joan Josep Omella, de Barcelona, considerat més obert i en la línia del papa Francesc.
De fet, segons diuen els periodistes entesos en afers eclesials, els dos bisbes amb més possibilitats a encapçalar la CEE, són el de València i el de Barcelona.
Amb tot, com passa sempre (també en qüestions eclesials) els periodistes solen equivocar-se.
Aquests dies de la Plenària dels bisbes espanyols, sabrem si és el cardenal Cañizares qui arriba a la presidència de la CEE o bé és elegit el cardenal Joan Josep Omella.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
La de bon vivant podria ser la descripció més aproximada del polièdric Maurizio Rosa.
Professor universitari i col·leccionista d'art, a més de 'delicatessen' i vins, a la seva taula mai va faltar l' aceto balsàmic de Mòdena, exquisitat de la qual abans no podia prescindir cap bona família bolonyesa que es preés.
En Maurizio ja se n'ha anat, però la menja –que poc o gens té a veure amb els vinagres de Mòdena més o menys perfumats i endolcits dels supermercats– sempre té un lloc a la taula del seu fill, Matteo Rosa.
Després d'haver passat per les mans de tres generacions, aquest bolonyès de 45 anys ha decidit continuar l'art d'elaborar 'aceto' i el plaer de consumir un producte que, abans, s'utilitzava com a dot per la seva vàlua.
Per això, a la seva casa al turó de Bolonya, al municipi de Sasso Marconi, ha aixecat amb les seves pròpies mans una acetaia –celler– confosa amb el bosc per dipositar i protegir 24 barrils on, al llarg dels anys, molts anys, gairebé un segle, ha envellit el vinagre que ara li ha llegat el seu pare.
Part del líquid que ha passat a les seves mans ja va estar macerant, al seu torn, durant l'època de la seva àvia i besàvia maternes, naturals de Spilamberto, municipi de la regió de Mòdena.
Anualment, es duu a terme el transvasament de cada barril al següent fins a recollir, al final de la cadena, l''aceto' més pur.
La fabricació tradicional de l' aceto és un dels principals reclams turístics de la regió de Mòdena.
De fet, cada mes de setembre té lloc l'esdeveniment Acetaie aperte –cellers oberts–, en el qual participen més de 30 productors.
Obren les portes dels seus acetaie per realitzar degustacions i visites guiades sobre l'elaboració del preuat líquid, la producció total del qual no supera els 6.000 litres anuals.
A nivell casolà, en Matteo ha començat a alimentar la cadena iniciada pels seus avantpassats emmagatzemant el most cridat a convertir-se en exquisit 'aceto' en els pròxims 25 anys.
«Puc fer-ho perquè visc al camp», explica en Matteo, sabedor que els seus germans, l'Alberto i l'Andrea, residents a la ciutat, ho tenien molt més difícil.
No s'han de desmerèixer, no obstant, la seva disposició a invertir el seu temps i el seu amor pels seus orígens.
Perquè un bon 'aceto' és, sobretot, temps i afecte.
Van caure a les seves mans, doncs, 24 botes que, de major a menor, contenen l' aceto en diferents moments d'envelliment; així, els barrils més grans corresponen al producte més jove, i els més petits, al més anyenc.
El vinagre més anyenc, que bé pot superar els 25 anys, és tan dens com el caramel fos i el seu preu assoleix al voltant de 1.000 euros el litre.
Per això, en Matteo s'encarrega que la Lola i l'Ernesto, els seus fills, interioritzin la pràctica.
Així, si res s'interposa al llarg camí –hi ha molts bacteris amenaçadors– els seus fills podrien recollir d'aquí a 25 anys el most convertit en vinagre que acaba d'incorporar el seu pare.
«El meu objectiu és mantenir la tradició i garantir l'autoconsum», explica en Matteo mentre comença a desmuntar la falsa certesa que el vinagre de Mòdena està pensat per alegrar les amanides.
L' aceto més anyenc pot utilitzar-se per cuinar un arròs, acompanyar la carn, esquitxar un gelat, entre altres combinacions, sense oblidar l'exquisitat que suposen les seves llàgrimes en un tros de formatge parmesà o als préssecs.
Per a les amanides, sol utilitzar-se el vinagre amb menys temps de maceració.
«Jo ho vaig veure fer al meu pare, vaig aprendre amb ell, i per això vull que els meus fills ho vegin», argumenta en Matteo mentre la Lola, als seus 11 anys, i l' Ernesto, de 8, s'avenen amb semblant convençut a seguir la tradició familiar.
Gairebé 80 productores a la regió italiana de l'Emilia Romagna estan reconeguts en l'actualitat pel Consorci de Productors d'Aceto Balsàmic Tradicional, que atorga el segell de denominació d'origen.
El vinagre acostuma a embotellar-se en recipients de 100 mil·lilitres dissenyats per Giorgietto Giugiaro, autor dels dissenys dels vehicles Spyder, de la marca Maserati, i del Ferrari Bertone, originaris també de la província de Mòdena.
El consorci recomana el preu d'entre 35 i 40 euros per a 100 mil·lilitres de vinagre envellit de 12 a 15 anys, i 60 euros, per a l'extra anyenc (més de dues dècades en botes).
|
Un centenar de treballadors es concentren a les portes de la fbrica, que té la producció aturada
Girona.-Els sindicats han xifrat en un 97% el seguiment de la vaga a la Nestlé de Girona, la primera que viu la fbrica després de divuit anys.
Asseguren que la producció de la factoria, tant de caf soluble com en cpsules, est totalment aturada.
Un centenar de treballadors han format un piquet a les portes de la fbrica i han escridassat els qui, a primera hora, han optat per anar a la feina (sobretot, personal d'oficines).
La vaga s'ha convocat en protesta pel bloqueig que viu la negociació del conveni collectiu, amb l'objectiu de pressionar la multinacional per aconseguir un increment salarial del 3%.
Els representants sindicals ja han anunciat que, si la direcció no mou fitxa, hi haur noves mobilitzacions.
Els qui s'han concentrat a les portes de la factoria avancen ara en manifestació fins a la rotonda d'accés a l'AP-7.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Treballs de recerca i d'investigació de diferents cursos de batxillerat, cicles formatius i graus universitaris
Considerem important la tasca de donar suport i assessorament a estudiants tant individualment, com en petit o gran grup.
Per realitzar-lo cal que hi hagi una sol·licitud prèvia al centre que es dirigirà a la Unitat de Gestió de Centres de la Diputació de Tarragona que haurà d'autoritzar-ho.
Posa't en contacte amb nosaltres que t'ho facilitarem.
Donem suport i assesorament individualitzat a famílies, estudiants i professionals.
Col·legi públic d'Educació Especial Alba.
Els nostres alumnes són la nostra raó de ser
|
L'ONU ha demant aquest dimarts als municipis francesos que mantenen el seu veto al burquini que revoquin immediatament aquesta mesura, d'acord amb la sentència del Consell d'Estat -la màxima instància administrativa del país- que la va anul·lar a Villeneuve Loubet, a la Costa Blava.
"Instem totes les autoritats locals que han adoptat prohibicions similars al fet que les deixin sense efecte immediatament en lloc d'aprofitar el limitat abast geogràfic del dictamen", ha declarat el portaveu de l'Oficina de l'ONU per als Drets Humans, Rupert Colville.
Ha explicat que d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans, les restriccions a les manifestacions de religió o creença -inclosa l'elecció de la vestimenta- només es permeten en circumstàncies molt limitades relacionades amb la seguretat, l'ordre, la salut i la moral públics.
Cap d'aquestes circumstàncies es dóna en el cas del veto francès al burquini, ha dit el portaveu.
Colville ha argumentat que es pot entendre perfectament el dolor i la ràbia causades pels atacs terroristes ocorreguts a França en els últims mesos, però ha garantit que els decrets impostos en desenes de localitats costaneres del país prohibint l'abillament musulmà "no milloren la seguretat".
Per contra, ha afegit, provoquen un sentiment d'intolerància religiosa i d'estigmatització dels musulmans a França, especialment de les dones.
"En estimular la polarització entre comunitats, aquest tipus de roba de bany només ha augmentat les tensions i pot fer mal als esforços per prevenir l'extremisme violent", ha alertat.
Des del punt de vista de l'ONU, les persones que utilitzen burkinis o qualsevol altre tipus d'abillament de similar naturalesa no poden ser acusades per les reaccions violentes d'altres persones.
Un dels últims successos d'aquest tipus va tenir lloc aquest cap de setmana a la regió de París, quan un home va demanar a dues dones musulmanes que abandonessin el seu restaurant després de cridar-les "terroristes".
Això va atreure l'atenció d'altres musulmans que van acudir a l'establiment a increpar la seva actitud.
"Qualsevol mesura pública ha de dirigir-se a aquells que inciten a la violència i no contra dones que simplement volen caminar per la platja o banyar-se amb una roba amb la qual se senten còmodes", va assenyalar l'Oficina de Drets Humans.
S'estima que una trentena de municipis mantenen de moment la seva veto al burquini, tot i la decisió del Consell d'Estat, que ha assegut jurisprudència.
|
Un dels còmics que són novetat aquesta setmana és el que et presentem avui: Sola de Denis Lapière i Ricard Efa.
La mirada de la guerra civil espanyola a través dels ulls d'una nena
La Lola, la protagonista, és una nena d'uns set anys que viu amb els seus avis en una raconet del Pirineu.
Fins que un dia se senten esclatar bombes i és aleshores quan se n'adona del que passa.
Ha de marxar amb els avis i amargar-se.
Quan ja no se senten bombes torna al poble amb el seu avi i un altre home.
Es dirigeixen a Llordà i allí es troben amb un batalló republicà que espera l'arribada dels nacionals.
Mentre un d'ells a qui anomenen Comissari els ensenya a llegir i a escriure.
L'àvia pren mal, el pare és a la guerra, la mare lluny amb una germana que ja no recorda...
Amb unes il·lustracions senzilles i molt entranyables, l'expressió de la cara de la Lola i de la resta de personatges mostren tots els sentiments: por, ràbia, tristesa, alegria...
La Lola va explicar la seva experiència a la seva neta Marta Badia.
El que en diu la Marta és '... el que m'ha sorprès sempre és la felicitat amb què ho explica, recordant-ho com un dels moments més feliços de la seva vida.
No em puc arribar a imaginar el que devia viure després de la postguerra!'.
I Ricard Efa comenta: '... se'm va despertar l'impuls d'explicar-la més enllà del cercle de confiança familiar, de transmetre la seva experiència a les generacions que ni tan sols van viure la guerra i a les quals, a més, se'ns va privar de tot relat que no fos el dels soldats, el dels motius i les raons, el dels pamflets.
És un deure generacional parlar d'aquells que es van veure obligats a abaixar el cap, tancar la boca i fer veure que no havien viscut les misèries que sempre envolten els conflictes bèl·lics.
La Lola actualment té 85 anys...'
Ha col·laborat en obres en les quals es denuncien conflictes del món en el segle XX, originats tant per partits de dretes com d'esquerres.
Ricard Efa és un sabadellenc que dibuixa històries.
Va treballar per al mercat francès i belga i publica des de l'any 2001.
El primer treball publicat en castellà és El soldado.
Aquesta història es pot extrapolar a qualsevol conflicte actual: guerres, immigració...
La Lola representa tots els infants que van viure, viuen i viuran la pèrdua de la seva infantesa en un món que no han escollit.
La innocència que mai més no podran recuperar.
Encara que el tema de la guerra és dur, la tendresa que transmeten les imatges no et deixaran indiferent!
Compartiràs amb la Lola la seva vivència!
El còmic a les biblioteques VNG.
La novetat que t'oferim aquesta setmana al racó de les famílies és aquest llibre dedicat a la nutrició dels fills.
Totes les mares voleu el millor per als vostres infants, voleu alimentar-los bé i que creixin forts i sans.
És per aquesta raó que el puntal de tot plegat es basa en dur a terme una alimentació saludable.
En aquest llibre trobaràs informació teòrica i pràctica, amb molt bones receptes que ha creat Heva Hernández, fotògrafa, bloguera, cuinera, vegetariana i mare de dos nens.
L'autora, Odile Fernández, és metge de família i mare de dos nens i una nena.
A causa de patir un càncer d'ovari va investigar com podia l'alimentació afavorir el seu guariment al mateix temps que seguia els protocols del tractament mèdic oficial.
D'aquesta cerca en va sortir aquest llibre.
La veritat és que és molt difícil fer que els nens mengin d'una manera sana, però amb amor i paciència es pot aconseguir.
Abans, però, dir que l'embaràs és un bon moment per iniciar aquesta transició en l'alimentació!
El llibre es divideix en diferents apartats:
Des de l'embaràs fins al segon any de vida, els aliments que nodreixin els infants seran importantíssims per al seu desenvolupament, ja que aquests 1000 dies determinaran la seva salut, el seu benestar i el desenvolupament del seu cervell.
La quantitat adequada i variada de nutrients ha d'estar assegurada durant aquest període de temps.
Segons l'OMS es recomana que a partir dels sis mesos s'introdueixin els aliments complementaris, sempre i quan l'infant sigui capaç d'asseure's sense cap suport, mastegui i s'empassi el menjar.
Si us amoïna pensar que es pot ennuegar, cal evitar oferir aliments com: salsitxes, poma o pastanaga amb trossos grans, patates de bossa, cireres amb os, raïm sencer, fruits secs...
El principi bàsic és: si no el poden aixafar amb les genives no el poden menjar.
És més saludable fer el menjar a casa que compar-lo?
Però si necessites comprar-lo per als nadons, tots els potets i les farinetes són iguals?
Fins als dos anys no s'hauria d'incloure carn de vaca, ni llet ni productes derivats de la vaca.
En canvi, sí que es pot donar carn de pollastre, gall dindi, porc i cabra, així com els làctics procedents de la cabra i de l'ovella.
Pel que fa al peix, el de piscifactòria, NO.
La dieta mediterrània tradicional sembla que és la que segueix el millor patró dietètic, ja que es basa en el consum de verdures, fruites, llegums, cereals integrals, oli d'oliva verge, fruits secs i peix blau, encara que es consumeix molts làctics, carns vermelles, embutits i aliments molt ensucrats.
Cada vegada hi ha menys seguidors d'aquesta dieta a la Península Ibèrica!
El que s'hauria de consumir diàriament.
1 o 2 racions de làctics: iogurt, kèfir o formatge.
Els aliments a triar han de ser frescos, de la temporada i respetuosos amb el medi ambient!
Plat compost per: 50% de vegetals i/o fruites, 25% de cereals integrals i 25% greix i proteïna saludable: llegums, fruits secs, llavors, peix, ou i carn blanca.
L'obesitat infantil és la plaga del nostre segle.
Una alimentació plena de sucres i greixos vegetals refinats més la manca de l'exercici físic.
Reduir el consum de sucre pot prevenir l'obesitat.
Ingerir iogurts naturals sense sucre, caquis madurs i cacau en pols, galetes de civada i plàtan, salsa de tomàquet casolana amb cúrcuma, entre altres.
Hi ha moltes estratègies per què els infants consumeixin fruites i verdures, només cal tenir temps, ganes i paciència a l'hora de preparar els plats.
Bàsiques: llet d'ametlles, formatge d'ametlla, xerop de dàtil, mantega de cacauet, crema de cacau i avellanes, pa integral de remolatxa, nata vegetal, formatge de crema vegetal, carabassa rostida...
Esmorzars: batut de xocolata, creps de blat sarraí amb alvocat i tomàquet, ous barrejats amb verdures...
I no continuem amb la informació!
Et deixem amb la curiositat de fullejar el llibre!
El llibre a les biblioteques VNG.
Aquesta setmana a la Joan Oliva hi podeu reservar Lucky, la darrera pel·lícula d'un secundari de luxe com és Harry Dean Stanton (1926-2017).
Stanton va debutar a mitjan de la dècada del cinquanta i, d'aleshores ençà, ha participat en gairebé 200 pel·lícules, pràcticament sempre com a secundari.
Només un paper protagonista en la seva carrera cinematogràfica, això sí, no qualsevol paper.
Stanton serà sempre recordat pel seu treball a París, Texas de Wim Wenders.
Amb noranta anys, tot apuntava que aquest seria l'únic rol principal de la seva carrera, però no ha estat així.
L'any 2017, s'estrenava Lucky, que Stanton protagonitza i que va suposar el seu comiat.
De fet, tot i que va poder veure finalitzada la pel·lícula, Stanton va morir al setembre de 2017, només quinze dies després de l'estrena comercial de la cinta.
Acostumats a veure'l en films bèl·lics i westerns, Harry Dean Stanton protagonitza el "viatge espiritual d'un home de noranta anys".
Lucky, el personatge que interpreta, és un home d'edat avançada que viu en un petit poble a prop de la frontera amb Mèxic.
És un home parc i que parla sense embuts.
Amb una rutina diària molt definida, tot canvia quan un dia té un ensurt de salut.
A partir de llavors, aquest home que no creu en res començarà a reflexionar sobre la seva pròpia mort.
Aquest és el punt de partida d'una cinta que podríem catalogar de western crepuscular amb tocs surrealistes i que, en tot cas, és un comiat brillant per a aquest actor de llarga trajectòria professional.
Darrere del film, hi trobem un debutant en la direcció.
John Carroll Lynch, també actor secundari -tots el recordem com a marit de Frances McDormand a Fargo - s'ha estrenat com a director amb Lucky.
És un altre exemple d'actor que passa a la direcció i que cuida molt i molt els actors que hi intervenen.
En podríem citar molts exemples, des de Charles Laughton a Clint Eastwood, passant per Jodie Foster.
Per al seu primer film, John Carroll Lynch ha comptat (a banda de amb Harry Dean Stanton) amb David Lynch (el director de Blue Velvet i Mulholland Drive, que interpreta un amic del protagonista i que, tot i la coincidència de cognoms, no té lligams familiars amb el director), Ron Livingston i Tom Skerrit.
No deixeu passar aquesta comèdia existèncialista sobre allò que és important de la vida.
Helena González Harbour ja era una periodista de reputada trajectòria quan el 2012 va fer el salt a la literatura amb la seva primera novel·la.
Verano en rojo inciava una aclamada sèrie de novel·la negra, de la qual fins ara ha escrit quatre volums, protagonitzada per la comissària María Ruiz.
Tot just aquest 2019, ha vist la llum El sueño de la razón, quart títol de la sèrie i novetat aquesta setmana a la Joan Oliva.
González Harbour és, a més a més d'escriptora, periodista i analista política.
És subdirectora de El país, diari en què actualment condueix el programa d'entrevistes ¿Qué estás leyendo?
Anys enrere, havia cobert esdeveniments internacionals, en qualitat de reportera, com ara el procés de pau a l'Ulster i la Guerra del Golf.
Ha tornat a Madrid, després d'un llarg exili professional a Sòria a què la va comdemnar el Jefe Superior del cos de policia, a l'espera del judici que resolgui la seva situació.
És el mes de maig i Madrid gaudeix de las festes de Sant Isidre.
Tot i estar fora de servei, uns primers indicis fan saltar les alarmes de la comissària i és que han aparegut diferents animals sacrificats reproduint escenes d'allò més macabres.
Poc després, la prova definitiva que alguna cosa s'estava preparant: Sara Muñoz, una jove becària de la Facultat d'Història de l'Art, apareix morta en estranyes circumstàncies.
La jove era una gran aficionada a l'obra del genial Francisco de Goya i el criminal s'ha entretingut a escenificar alguns dels quadres de l'artista.
La víctima tenia un tatuatge al turmell amb el títol d'una de les obres de Goya, El sueño de la razón produce monstruos, un gravat que pertany a la sèrie Los Caprichos, amb els quals l'artista exposava els vicis dels homes i l'absurditat de la condició humana.
El títol de la novel·la és, per tant, una referència explícita a l'obra de Goya que evoca "allò que passa quan la raó dorm".
SÈRIE DE LA COMISÀRIA MARÍA RUIZ
Feu clic damunt de les portades per llegir les primeres pàgines.
El bon temps ja ha arribat i això vol dir moltes ganes d'estar-se al carrer: anar amb bicicleta, passejar, anar a la platja, sortir a caminar...
Doncs bé, algunes de les novetats que t'ofereix la biblioteca són aquestes guies familiars que contenen vint excursions per a totes les edats.
En iniciar el llibre trobaràs un mapa de Catalunya on hi ha situats els vint miradors que proposen els seus autors.
També hi ha la llista dels miradors amb la indicació de la tipologia de l'excursió: circular, d'anada i tornada; la durada i la pujada acumulada.
Cada circuit té el mapa i una descripció del terreny i dels diferents elements que aniràs descobrint.
El camí comença a l'Alt Empordà, a Sant Llorenç de la Muga, en concret es puja a la torre de Sant Llorenç o dels Moros, una magnífica torre de guaita d'origen medieval de gran importància estratègica.
Continuem per l' Alta Ribagorça, l' Alt Urgell, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, la Conca de Barberà, el Montsià, Osona, el Pallars Lluçà, el Pallars Sobirà, el Priorat, el Solsonès, la Terra Alta, l' Urgell, el Vallès Occidental,
i finalitzem al Vallès Oriental, al Turó de Tagamanent de 1.056 m, on trobem les restes de l'església romànica de Santa Maria de Tagamanent.
El medi natural de Catalunya és molt divers i l'aigua n'és un element fonamental.
Les rutes d'aquesta guia transcorren per les quatre províncies, en llocs coneguts i en d'altres de no tant.
Iniciem, doncs, el viatge per la Roca foradada de Cantonigròs, considerat un salt d'aigua de 'conte de fades'.
A part de l'aigua, veuràs alzines, roures, castanyers i bosc de ribera... un indret ben 'encantat'.
per passar per un seguit de salts, entre els quals: el Salt de la Resclosa, el Salt del Mir, el Salt de Molí del Salt, i continuar per gorgs, estrets i congostos: el gorg de Malatosca, l' estret del Forn, el congost de Mont-rebei, la cascada de Sant Esperit, el Niu de l'Àliga,
acabarem a les Cadolles Fondes al Parc Natural del Montsant, on la roca s'ha erosinat a causa del riu Montsant.
De segur que aquestes dues joies de guies de l' Editorial Alpina t'ajudaran a triar diferents destinacions ben properes i boniques!
El que ens ofereix la natura és indescriptible!
Gaudeix de les excursions i de la companyia!
UN MÓN PLE D'HISTÒRIES D'ANIMALS d' Angela McAllister i d'Aitch ens ha acompanyat durant la setmana.
La novetat que t'oferim és un cant delicat i harmoniós a l'amor pels animals.
El llibre conté cinquanta llegendes i contes d'arreu del món relacionades amb els animals de cada contrada.
Les acompanyen unes senzilles i meravelloses il·lustracions!
Hi són representats països africans: Kènia, Ghana, Nigèria...; d'Àsia: Índia, Tíbet, Japó...; d'Amèrica del Nord: Canadà, inuits, indis nadius...; d'Amèrica del Sud: Perú, Argentia, Brasil; d'Europa: Dinamarca, Escòcia, França...; d'Austràlia i Oceania: Hawaii, Nova Zelanda, Austràlia...
De segur que trobes la història que t'encisarà.
'Fa molt de temps només hi havia arbres i arbustos alts i rectes, prou separats perquè un home hi pogués passar per entremig sense necessitat d'un camí, i la terra era llisa sota els peus, sense pedres.
Un gran búfal voltava pel territori.
Tenia un poder espiritual, que li permetia canviar les coses d'una forma a una altra. (...)
L'Ala d'àliga era ambiciós i volia convertir-se en el cap de la tribu.
Per tant, va oblidar-se de la promesa que havia fet i va acceptar l'oferta.'
No cal que et diguem massa del què passa en aquest conte.
És ben conegut de totes nosaltres!
'Hi havia una vegada tres porquets que es deien Snuffle, Spot i Curly...'
Com la medusa va perdre els ossos.
'Al principi, la medusa tenia una closca rodona, blanca com la lluna, i quatre potes que li permetien caminar pel fons marí.
Per desgràcia va perdre aquella closca blanca tan bonica i les quatre potes fortes per una estupidesa.
Això és el que va passar. (...)
Malgrat tot, quan la reina va sentir la història de com el mico havia engalaipat la medusa, va riure tant que es va refer gairebé del tot.'
'En un poblat d'Àfrica vivia un home pobre que era molt amable amb els animals i els ocells.
Conreava un hortet, i els pocs aliments que en treia els compartia amb el seu lloro.
A més, cada matí escampava unes quantes engrunes a fora la cabana per a les formigues....'
"Tinc unes potes fortes i ràpides", va pensar.
Així doncs, es va tallar les ales per ser més lleuger.
L'endemà, quan el guan negre va veure l'emú, va estendre les ales i va somriure....'
'Dues joves viscatxes vivien juntes als vessants rocosos dels Andes.
Eren amigues de l'ànima i els encantava estar-se tot el dia jugant, perseguint-se l'una a l'altra entre les pedres i saltant d'una roca a l'altra.
Les dues amigues ho compartien tot, especialment qualsevol clapa deliciosa de molsa o liquen, que era el seu menjar preferit.
Els seguidors de les sèries de televisió estan d'enhorabona aquesta setmana ja que és novetat a la Joan Oliva la primera temporada de La Peste, l'ambiciosa serie de Movistar+.
Amb un pressupost de deu milions d'euros, més de 130 localitzacions i 2000 extres i gairebé 200 actors, La Peste ha rebut l'aplaudiment unànime de crítica i públic.
Les claus de l'èxit són variades: una tasca important de documentació històrica, uns creadors de renom ( Alberto Rodríguez i Rafael Cobos ) i un rodatge cent per cent cinematogràfic, que res té a envejar a les grans sèries de televisió nord-americanes que tan de moda s'han posat d'una anys cap aquí.
Alberto Rodríguez és, actualment, un dels directors de cinema espanyol més important.
Acumula un bon nombre de premis Goyas per films com ara El hombre de las mil caras (2016), La isla mínima (2014), Grupo 7 (2012) o 7 vírgenes (2005) i per posar-se al capdavant de La peste va comptar amb el seu coguionista habitual, Rafael Cobos.
La peste és un thriller històric ambientat a la Sevilla de la segona meitat del segle XVI, quan la capital andalusa era una ciutat de riquesa i esplendor, amb un comerç pròsper com a porta d'accés d'Amèrica a Europa.
Allà, els rics ho eren molt, però el seu or i la seva plata convivia amb la pobresa més absoluta, la fam i les epidèmies que patia el poble.
En aquest entorn, hi apareix la pesta negra de la qual els més poderosos, d'entrada, no volen fer cas i creuen que mantenint-la als afores de la ciutat afectant els més pobres ells s'hi mantindran al marge.
Fins aquí, la sèrie destacaria "només" per la seva acurada ambientació i documentació històrica, però el cas és que aquest entorn serveix de teló de fons per al thriller que serà part fonamental de la trama.
Arriba a Sevilla Mateo Núñez (interpretat per Pablo Molinero), un ex-militar que pretén localitzar i treure de la ciutat el fill d'un bon amic mort.
Mateo posa en risc la seva pròpia vida ja que, temps enrere, ell mateix va fugir de Sevilla quan la Inquisició el va condemnar a mort per imprimir llibres prohibits.
Malauradament, abans de poder localitzar el noi que ha vingut a buscar ( Valerio Huertas, a qui dona vida el jove Sergio Castellanos), la Inquisició el localitza.
Tot i el mal presagi, el Sant Ofici li proposa un tracte: si troba el culpable d'un seguit de crims amb trets diabòlics que asolen la ciutat, no executaran la comdemna de mort.
Davant d'aquesta proposta, Mateo accepta i recorre a un dels seus antics amics a la ciutat: Luís de Zúñiga (Paco León).
La sèrie, que va ser presentada en el Festival de Cinema de Sant Sebastià 2017, estrenarà la segona temporada durant la tardor de 2019.
De moment, tots aquells que no heu vist la primera temporada ja podeu reservar-la a la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Aquesta setmana t'oferim quatre novel·les els destinataris/les destinatàries de les quals són la jovenalla.
Quatre històries narrades en primera persona i on els personatges principals ens expliquen les seves emocions i les seves experiències segons la temàtica de cadascun dels llibres.
Iniciem les recomanacions amb Angel Burgas i la seva novel·la Ohio.
Si t'agrada la ciència-ficció, aquesta història distòpica et mostra el món de Max, un món fictici i indesitjable.
'Quan existíem com a família, hi havia electricitat, i vehicles particulars, i trens d'alta velocitat, i ordinadors i xarxes socials.
Hi havia escalfor a les llars, i hi havia llocs plens de productes que es podien comprar per ser consumits.
Pensar en Família era retrocedir als temps remots d'abans de l'Impacte.
Tinc pocs records d'aquella època, i els que tinc són poc consistents i de vegades es confonen amb els somnis.
Soc un altre en aquest altre món, el de després de l'Impacte.'
Continuem amb Chiki Fabregat i la seva història de fantasia que duu per títol Me llamo Zoila.
Aquesta narració és la primera d'una trilogia, Zoila I, el segon i el tercer títols de la qual són La leyenda del vínculo i La cueva del fuego.
És mig elfa, òrfena d'una elfa i d'un pare humà que els abandona.
La força del seu pensament pot causar la mort o guarir ferides sense adonar-se'n, pot llegir la ment d'altres perones...
I aquest últim aspecte no l'ha demanat!
Seguim amb Agustín Fernández Paz i la narració La casa de la por.
Quan t'has d'enfrontar als records després de la mort dels pares, et provoca un gran trasbals i rememores tot allò que et pensaves que ni existia a la teva ment!
Entre els seus objectes personals, ocult sota unes camises en un calaix de la calaixera, hi havia un estoig blau que ella mai m'havia ensenyat.
Va ser l'atzar el que m'hi va portar?
Per què la mare l'havia mantingut en secret durant tants anys?
Saber què contenia va desencadenar una inesperada revolució dins meu.
Va ser la millor demostració del fet que totes les experiències de la vida són dins nostre, res desapareix del tot per més que pensem que ho hem oblidat.'
I acabem amb Anna-Greta Winberg amb Quan un toca el dos.
Si tens tretze anys i els teus pares s'estan separant, entendràs tot el que li passa a la Madde, la protagonista d'aquesta història.
I és que en aquest cas qui toca el dos de casa és el pare.
'Des del dia que se n'havia anat, el pare no havia tornat.
Un dia, de cop i volta, la mare ens va dir que ens vindria a veure aquella tarda mateix.
La mare anava recollint coses: diaris i revistes, el meu jersei, (...)
No havia canviat, duia el mateix abric, però quan el va penjar es va notar que al cap de poc se'n tornaria a anar.
I es va aturar al davant del mirall i s'hi va mirar com fan les visites.'
Desitgem que t'agradin tant com a nosaltres!
El intercambio és un nou exemple de l'anomenat domestic noir, subgènere que tant d'èxit ha proporcionat darrerament a autores com ara Fiona Barton ( La viuda, La mare ) o Shari Lapena ( La pareja de al lado ).
L'autora de El intercambio, Rebecca Fleet, debuda en la novel·la amb aquest títol, que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva.
El matrimoni format per la Caroline i en Francis no atravessa el seu millor moment.
Temps enrere, ell va patir un episodi d'addicions i ella va tenir una relació extramatrimonial amb un company de feina.
Per tot això, ambdós estan d'acord a passar uns dies a soles.
A través d'una pàgina web, accepten una oferta per intercanviar casa seva durant una setmana amb un desconegut.
De manera que el matrimoni s'instal·larà set dies en una casa que no és la seva mentre que el desconegut farà el mateix a casa d'ells.
Així doncs, la Caroline i en Francis deixen el seu fill amb la mare d'ella i arriben a la seva residència temporal amb la ferma intenció de passar uns dies tots dos sols.
La casa és gairebé buida, sinistre, del tot impersonal.
Com si ningú no hi visqués, però de mica en mica, petits flaixos van enlluernant la Caroline que descobreix detalls familiars per a ella.
Qui viu en aquella casa? i, el que és més important... qui és ara mateix a casa del matrimoni?
El intercambio és una novel·la d'estil directe i senzill, de fàcil lectura en què destaca el perfil psicològic dels personatges amb múltiples facetes.
La narració alterna present (quan lluiten per reconstruir la seva relació) i passat (quan el matrimoni va començar el seu declivi) amb capítols titulats Allí o En casa.
Rebecca Fleet és una escriptora anglesa que, actualment, viu i treballa a Londres.
Llicenciada en Literatura Anglesa, El intercambio és la seva primera novel·la.
Aquest mes de juny arriba ben florejat!
I és que la novetat d'infantil té a veure amb les flors!
Només cal que observeu la coberta i hi veureu hibiscus, hortènsies, marguerides, clavells... amb la companyia de marietes, de papallones, de formigues, d'abelles i d'un gafarró i d'una cadernera, que us acompanyaran en tot el camí!
Es tracta d'un viatge al món de les flors, dels colors i de les olors, que té molt a veure amb la situació geogràfica d'on són originàries.
I quan l'obriu us meravellareu de les magnífiques il·lustracions que acompanyen les explicacions de cada flor!
'Aquest llibre parla de l'amor i de la fascinació: de l'amor que les dones i els homes han sentit sempre per les flors, i de la fascinació que han experimentat quan s'han embadalit amb els colors, les olors, les formes i la vida en general de les flors.
Però aquest llibre no parla només de les flors, sinó de les flors i del lloc on neixen, de les terres i dels climes que les acullen.
Per això aquest llibre és un viatge al país de les flors, o al país de cada flor.'
I no us desvetllem res més de la resta de flors: narcisos, gira-sols, margarides, hibiscus, blauets, lliris, roses, tulipes, estrelítzies...
Deixeu-vos endur per la vista i la imaginació, olorareu les seves fragàncies!
Bitàcora de La Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, realitzada per WordPress.
|
Ja han passat 4 anys dels fets d'aquell 21 de maig, i d'aquí a escassos dies arribarem a les portes del tribunal de l'Audiència Provincial, on serem jutjats 9 vilanovins vinculats al teixit associatiu i a les lluites populars de Vilanova i la Geltrú per exercir el dret legitim de manifestació, de rebuig a les polítiques antisocials i més antidemocràtiques d'aquells temps.
Eren els temps més foscos de la crisi econòmica: allau de famílies desnonades, reforma de l'avortament, la llei Wert, reforma laboral, retallades en sanitat i taxes universitàries abusives...
Una època de plena mobilització social, on el partit hereu del franquisme volia ensenyar la seva cara més fosca de la repressió durant aquella campanya electoral de les Eleccions Europees, on va tenir un ampli rebuig de la ciutadania que pretenia denunciar les seves polítiques feixistes i discriminatòries cap a la majoria de la societat.
Allà, als voltants del Pòsit de Pescadors, hi vàrem ser molta gent, moltes persones que es van aplegar per protestar pacíficament i escridassar el ministre Cristobal Montoro i el seu Partit Popular responsable d'aquella situació, que vulneraba drets fonamentals.
Ja han passat 4 anys i no és fàcil, ja que hem tingut moltes emocions viscudes amb tanta intensitat que no oblidarem fàcilment, pel que és viure un procés llarg i amarg d'aquestes característiques, entre l'angoixa, el temor i la incertesa del moment, de no saber el que podrà succeïr l'endemà, tot veient l'embogida de la repressió de l'Estat Espanyol de criminalització de la dissidència política, empresonant el Govern Legítim, els Jordis, els joves d'Altsasu, o obligant a marxar a l'exil·li a cantants per les seves cançons o a polítics independentistes.
Però sabem que gràcies a la força de la gent, el suport mutu, l'autoorganització de les persones que ens han acompanyat durant aquests últims mesos i els últims anys, no ens aconseguiran doblegar.
Perquè si ens busquen porta a porta, respondrem colze a colze.
Una forta abraçada a totes les famílies, a tots els encausats del Cas Montoro i la feinada del Grup de Suport dels 9 de Vilanova.
Ni 29 anys de presó ni 9000 euros en multes
Oriol Sivill Pascual, encausat dels 9 de Vilanova.
Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a [EMAIL]
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
El Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes ha examinat 576 alumnes per detectar possibles problemes de visió que puguin afectar el rendiment acadèmic de l'alumnat
Lleida.-Més de la meitat dels alumnes de centres educatius del barri de la Mariola de Lleida presenten alguna disfunció visual que pot condicionar el seu rendiment acadèmic.
Aquesta és la principal conclusió del Pla de detecció de problemes visuals elaborat pel Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC), amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament.
En el marc d'aquest pla s'ha avaluat la visió de 576 alumnes de les escoles Santa Maria de Gardeny i Magí Morera, i dels instituts Castell de Templers i Ronda.
Aquests centres escolars van ser escollits per Ensenyament per les seves característiques comunes atès que alguns estan catalogats com d'alta complexitat i tenen un elevat índex de fracàs escolar.
Per això, un dels objectius d'aquest pla és prevenir l'absentisme i la discontinuïtat escolar, així com potenciar l'èxit escolar dels alumnes.
En la presentació dels resultats, el president del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya, Alfons Bielsa, ha ressaltat que "hi ha casos en què ens trobem amb infants o adolescents als qui no els agrada llegir o que es distreuen amb facilitat" però "normalment, no s'associa a un problema visual".
Tanmateix, ha remarcat que "la visió és un factor molt important a tenir en compte" perquè "qualsevol interferència visual és un gran factor de risc en el fracàs escolar".Per la seva banda, el delegat del COOOC a Lleida i impulsor del projecte, Juan Carlos Viñuela, ha volgut destacat que, tot i ser dades "preocupants", "la major part de les disfuncions visuals detectades es poden tractar amb mitjans optomètrics i òptics per tal d'afavorir el procés d'aprenentatge".La integració visomotora, la disfunció més prevalentPel que fa a les principals disfuncions, la integració visomotora encapçala la llista, tant a primària com a secundària.
La integració visomotora és la que s'encarrega de coordinar les habilitats visuals i el moviment del cos. És a dir, és imprescindible per coordinar els moviments del cos, realitzar una escriptura eficient i sense esforç, copiar d'un lloc a un altre, expressar idees de forma escrita així com el rendiment en la pràctica d'esports.
En el cas de primària, les altres disfuncions més comunes són l'alteració de la integració visoespacial, que permet tenir consciència dels dos costats del cos i saber diferenciar-los; dels predominis, amb què es coneix quina de les dues mans o quin dels dos ulls escollim per fer una determinada tasca; de l'estat refractiu, que són el que es coneix per miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia; i, de l'agudesa visual, que fa referència a la capacitat de distingir detalls petits a una determinada distància.
Pel que fa a secundària, predominen altres disfuncions com ara l'alteració dels predominis, de l'estat refractiu i, per últim, de la motilitat ocular, que implica l'habilitat de la persona per moure els ulls de forma ràpida, precisa i eficaç per veure amb claredat qualsevol objecte, segons es desprèn dels resultats de pla.
Totes aquestes i altres alteracions visuals es van recollir a l'informe que es va entregar als alumnes una vegada realitzat el test visual.
En aquest informe, es van detallar les alteracions que presentava cada estudiant i, en cas que fos necessari, se li recomanava realitzar-se un examen visual més complet.
L'escola, el millor entorn per detectar problemes visualsSegons els experts, un de cada tres casos de fracàs escolar està causat per un problema de visió.
Així mateix, consideren que un 30% dels infants manifesta determinats símptomes, com falta de concentració, que mai arriben a relacionar-se amb la visió.En aquest sentit, per tal de donar eines i pautes al professorat per detectar aquests problemes, prèviament als tests visuals, Viñuela va oferir una xerrada a cadascun dels centres.
D'aquesta manera, es va sensibilitzar els professionals de l'àmbit educatiu dels problemes visuals que poden comprometre l'aprenentatge i el seu paper clau per sospitar de la seva existència.
Una qüestió important que planteja el COOOC és que els òptics optometristes passin a formar part dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAPS) que donen suport als professors i als alumnes amb necessitats educatives especials juntament amb psicòlegs, pedagogs, treballadors socials i fisioterapeutes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
A Berlín, Adolf Hitler va explicar en els seus invitats que el cristianisme estava basat amb nocions del passat de manera que ja no corresponia al nivell dels coneixements actuals.
Per ell, els països amb una base cristiana com Itàlia i Espanya tindrien problemes per culpa de la seva religió.
Després, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb en Heinrich Himmler i varen parlar de l'eliminació dels jueus.
Després de l'entrevista, Himmler va tornar deprimit al seu despatx, on va rebre tractament del doctor Felix Kersten perquè el tractés dels seus dolors estomacals.
Himmler sabia que la missió que tenia per davant seria complicada i complexa.
Kersten, en sentir per primer cop que es parlava de la Solució Final, va quedar horroritzat i el va avisar a en Himmler de que s'estaven equivocant.
El líder de les SS es va mostrar prudent perquè tampoc les tenia totes.
El Grup D del SD estranger a la RSHA va anotar aquell dia la conversació telefònica del banquer nord-americà Stallforth amb la seva secretària Boensel.
El banquer li demanava que comuniqués al senyor Ulrich von Hassell, anomenat en les negociacions Howe, que la seva proposta d'acabar amb en Hitler havia tingut molt bona acollida.
A més, li demanava que li digués si li seria possible traslladar-se acompanyat d'una persona autoritzada a Lisboa per celebrar una reunió amb certs dirigents nord-americans.
Aquell dia va arribar a la zona del Mediterrani la 2o Flota Aèria del mariscal de cam p Albert Kesselring i el comandament del 2o Cos de l'Aire amb l'objectiu d'atacar Malta.
Aquell fet va deixar el 8o Cos de l'Aire del comandant Wolfram von Richtofen amb el control de totes les unitats de la Luftwaffe que quedaven en el Front de Moscou.
Aquell dia va morir el ministre de Guerra de Vichy, Charles Huntziger, en un accident d'avió.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
|
"Hem de deixar de definir la producció literària en català del Renaixement, Barroc i Il·lustració com a Decadència", deia fa dos anys Josep Solervicens, director del quart volum de la nova Història de la literatura catalana, coeditada per Enciclopèdia Catalana, Barcino i l'Ajuntament de Barcelona...
|
Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013
L' anàlisi de superfície de tendència ( trend surface analysis ) és un mètode estadístic d'anàlisi de la variació espacial contínua consistent a ajustar per regressió una funció de superfície, generalment de tipus polinòmic, a un conjunt de punts de mostreig.
L'anàlisi de superfície de tendència descompon la variació espacial de la variable analitzada en dos components: el component de variació regional o de tendència de variació espacial, estimat per mitjà de la superfície ajustada per regressió i el component de variació local, corresponent al residu o diferència entre el valor observat de la variable i el valor estimat per la regressió.
L'anàlisi de superfície de tendència és un mètode d' anàlisi espacial senzill per a descriure la variació espacial sobre grans extensions, i s'utilitza principalment per a identificar tendències a partir de les dades mostrals, més que per a modelitzar acuradament una superfície, ja que no té en compte aspectes com l' autocorrelació espacial ni l'estacionarietat de la variació espacial, i és molt sensible a la presència de valors extrems en les dades.
Atès que es tracta d'una extensió de l'anàlisi de regressió convencional, en l'anàlisi de superfície de tendència és crític l'acompliment dels requeriments propis de l'anàlisi de regressió, així com l'adequació de les dades, que han de ser necessàriament dades de variació contínua a través de l'espai, com per exemple temperatura, pluviositat, granularitat o pH del sòl.
Pluviositat mitjana anual a Àfrica.
Exemple de variable que presenta variació contínua a través de l'espai, adequada per a ser modelitzada com una superfície, que es pot visualitzar gràficament en forma d'isolínies o de bloc diagrama.
L'anàlisi de superfície de tendència pot tenir diferents finalitats, entre les quals hi ha la descripció de la variació espacial d'una variable contínua, la interpolació de valors de la variable en posicions en què és desconeguda, l'eliminació de la tendència espacial regional d'una variable prèviament a la realització d'altres anàlisis, o l'elaboració de models predictius per a posar a prova hipòtesis sobre la variació espacial.
Ha estat un mètode força utilitzat sobretot en en geologia, però té també nombroses aplicacions en geografia, ecologia i econometria.
Les primeres aplicacions de l'anàlisi de superfície de tendència provenen del camp de la geologia (Krumbein, 1959; Grant, 1961), encara que sembla que les primeres formulacions de la idea es poden atribuir a l'estadístic Student.
La utilització de l'anàlisi de superfície de tendència en geografia data de mitjans de la dècada de 1960 (Tobler, 1964; Chorley and Haggett, 1965) aplicada a l'anàlisi de la tendència espacial de fenòmens tan diversos com superfícies d'erosió, circs glacials, distribució dels serveis urbans, agricultura, sòls, pluviositat o contaminació atmosfèrica.
L'anàlisi de superfície de tendència assumeix que la variació d'una variable contínua a través de l'espai és una funció de la localització, de manera que els valors de la variable poden ser expressats mitjançant una funció de les coordenades x i y, és a dir una funció de superfície.
En particular, l'anàlisi de superfície de tendència assumeix que la variació dels valors observats de la variable es poden descompondre en dos components, corresponents a dues escales de variació diferents (Grant, 1961; Krumbein and Graybill,1965):
En termes matemàtics, el comportament de la variable observada com una funció de les coordenades més un cert residu de fluctuació local s'expressa com:
Z obs i és el valor observat de la variable Z a la localització i
x i i y i són les coordenades de la localització i
f és la funció de superfície de tendència, i per tant f ( x i, y i ) és el component de variació regional predictible a la localització i
u i és el residu o component de variació local aleatori o particular a la localització i
Hi ha moltes funcions possibles que poden ser utilitzades per a ajustar la superfície de tendència a les dades observades.
Les més emprades solen ser funcions senzilles de tipus polinòmic.
La funció polinòmica més simple és la funció lineal o polinomi de primer grau, o de primer ordre, que resulta d'una regressió lineal per ajust de mínims quadrats.
També s'utilitzen, però, polinomis de grau superior o models de Fourier.
Funció polinòmica de primer grau o funció lineal
L'ús d'un polinomi de primer grau com a funció de superfície de tendència és el cas més simple d'anàlisi de superfície de tendència.
És l'extensió, en tres dimensions, de l'anàlisi de regressió lineal simple, que en aquest cas consisteix a ajustar un pla als punts de dades definits pels valors de x, y (variables independents) i Zobs (variable dependent), en lloc d'ajustar una recta als punts bidimensionals definits per només dues variables x (variables independent) i y (variable dependent) en el cas de la regressió simple.
Dit d'altra manera, es tracta d'una regressió lineal múltiple amb dues variables independents, que són les coordenades de posició.
El polinomi de primer grau que defineix el pla de la superfície de tendència lineal és el següent:
Z t i és el valor estimat de la variable Z a la localització i per mitjà de la funció lineal de superfície de tendència
α, α 1 i α 2 són els tres coeficients a determinar que defineixen la funció lineal d'un pla per a un determinat conjunt de dades i que representen, respectivament:
α és el valor de la superfície de tendència en el punt origen de coordenades
α 1 és la taxa de variació de la superfície de tendència al llarg de l'eix x
α 2 és la taxa de variació de la superfície de tendència al llarg de l'eix y
La funció lineal permet calcular el component de variació sistemàtic o tendència, al qual d'acord amb la definició general de l'anàlisi de superfície de tendència cal afegir el component de fluctuació local o residu.
El pla que millor s'ajusta als valors observats de la variable Z és aquell que minimitza la distància dels punts de les observacions al pla estimat, és a dir el que minimitza els residus per al conjunt dels punts.
En particular, el millor ajust és el que minimitza la suma dels quadrats dels residus, ja que l'ajust per mínims quadrats és el millor estimador no esbiaixat i posseeis propietats estadístiques que permeten avaluar-ne la significació.
Així, el criteri d'ajust per mínims quadrats és fer mínima l'expressió:
i les equacions que permeten determinar els valors dels coeficients a, a 1 i a 2 d'acord amb l'ajust de mínims quadrats són les següents (Unwin, 1978):
on N és el nombre d'observacions
És a dir, tres equacions per a determinar tres incògnites (els coeficients), que es poden resoldre a partir de les dades de les observacions.
Normalment, però, s'utilitzen programes informàtics específics, que permeten optar entre diferents tipus de funcions de superfície de tendència a més de la funció lineal, o en el cas senzill de la funció lineal un programa estadístic general que permeti realitzar anàlisis de regressió múltiples.
Quan l'anàlisi de superfície de tendència s'utilitza com a mètode d' interpolació espacial, el resultat obtingut per ajust per mínims quadrats és una superfície que minimitza la desviació dels valors interpolats respecte dels valors originals, però no és un mètode d' interpolació exacta, ja que no reprodueix els valors observats originals.
És a dir, la superfície generada no passa pels punts originals, sinó que cada punt se'n desvia un cert residu, fruit del component local de variació aleatòria i d'error de mesurament.
Funcions polinòmiques de grau superior
La funció lineal sovint és massa simple per a poder ajustar-se adequadament a la forma de la superfície corresponent a molts fenòmens geogràfics.
Per exemple, un pla inclinat és massa simple per poder descriure adequadament les formes de la superfície del relleu o la variació de les temperatures.
En una superfície de tendència definida per un pla inclinat, les isolínies corresponents als diferents valors serien simplement línies rectes, forma que no sol donar-se en gairebé cap fenomen real, encara que en casos senzills pugui ser una aproximació raonablement bona.
Així, s'utilitzen funcions polinòmiques de grau superior que proporcionen formes de la superfície de tendència més complexes.
Entre aquestes, les més habituals són les funcions polinòmiques de segon i de tercer grau, conegudes respectivament com a funció quadràtica i funció cúbica.
L'equació de la funció polinòmica de segon grau, o funció quadràtica de superfície, és la següent:
amb sis coeficients a determinar, que requereixen sis equacions, aplicant igualment el criteri d'ajust per mínims quadrats per tal de minimitzar la suma dels quadrats dels residus.
Semblantment l'equació de la funció polinòmica de tercer grau, o funció cúbica de superfície, es defineix per mitjà de l'expressió següent:
que dóna lloc a deu coeficients a determinar, i per tant requereix deu equacions per poder resoldre'ls.
En general, a part de la major dificultat de càlcul, la utilització de funcions polinòmiques de graus progressivament superiors planteja dificultats d'interpretació, ja que difícilment es pot formular a partir de la teoria una hipòtesi sobre la forma de la variació espacial d'un fenomen real que justifiqui funcions de superfície tan complexes, ni inversament, en cas d'aconseguir un bon ajust per a una funció de superfície de grau molt elevat és fàcil donar-li una interpretació adequada d'acord amb la teoria (Unwin, 1978).
Per aquest motiu, rarament s'utilitzen funcions polinòmiques de grau superior més enllà de la funció quadràtica o cúbica, que sempre donen un millor ajust que la funció lineal, encara que en molts casos es dóna preferència a la funció lineal, més simple.
Les funcions polinòmiques són adequades per a modelitzar superfícies de tendència de fenòmens que presenten una variació suau, sense canvis abruptes ni freqüents en la direcció ni el pendent de la superfície.
En casos en què la variació espacial de la variable analitzada presenta una variació oscil·latòria, s'han utilitzat models bidimensionals de Fourier (Krumbein, 1966), que s'expressen segons la fórmula:
en la qual, la funció f pren la forma d'una funció oscil·latòria complexa:
on P i i Q i són les coordenades de posició derivades de les expressions següents:
essent m i n constants que expressen l'extensió superficial en cada una de les dues dimensions x i y.
Aquestes constants en el cas d'observacions distribuïdes segons una malla regular són respectivament el nombre de files i de columnes.
En cas d'observacions distribuïdes irregularment cal especificar el valor apropiat d'aquestes constants a priori, abans d'estimar els coeficients de la funció.
En el model bidimensional de Fourier els coeficients de la funció de superfície de tendència són cinc ( b 00, cc ij, cs ij, sc ij, ss ij ) i es calculen igualment per ajust de mínims quadrats.
La comparació dels resultats obtinguts amb els models polinòmics i amb el model de Fourier (Krumbein, 1966) mostren que el model de Fourier produeix superfícies que concorden millor amb la forma de la distribució espacial dels fenòmens reals, però no és apropiat per a casos simples.
El model de Fourier s'ha aplicat més a variables geofísiques i que presenten periodicitats significatives, que no pas a dades geogràfiques de tipus socioeconòmic.
En general, però, no ha estat gaire aplicat en geografia i en el seu lloc s'han fet servir altres mètodes d'anàlisi més potents que l'anàlisi de superfícies de tendència.
Requeriments en relació al tipus de dades
L'anàlisi de superfície de tendència només és aplicable a dades corresponents a una variable expressiva d'un fenomen que presenta variació contínua a través de l'espai.
Dit d'altra manera, només és aplicable a variables que poden prendre valor en qualsevol posició de l'espai i que per tant es poden considerar funció de la posició, com correspon al concepte de superfície.
En aquest sentit, l'ajust d'una superfície de tendència és del tot inapropiat per a dades quantitatives referides a punts aïllats, com per exemple el nombre d'habitants dels assentaments de població o el nombre total de viatges generats o atrets des de les estacions d'una xarxa de transports, atès que es tracta de dades discontínues, que no es poden descriure per mitjà d'una funció contínua (Robinson, 1970).
Per a aquest tipus de dades és més apropiat utilitzar mètodes d' anàlisi de distribucions de punts o altres mètodes d' estadística espacial.
De la mateixa manera, l'anàlisi de superfície de tendència tampoc és apropiat per a dades quantitatives referides, o atribuïdes convencionalment, a àrees, com per exemple la densitat de població o el nombre total d'habitants d'una unitat territorial de tipus administratiu o censal.
En aquests casos, les dades a més de ser també discontínues són valors agegats assignats convencionalment al conjunt de cada àrea, sense que res justifiqui pensar que es distribueixen de forma contínua dins de cada àrea i a través del conjunt d'àrees, com si es tractés d'una superfície.
D'altra banda, les unitats territorials generalment són convencionals i donen lloc al problema de la unitat espacial modificable, pel qual diferents àrees d'agregació donen resultats d'anàlisi diferents.
Un darrer requeriment fonamental pel que fa a les dades és que aquestes han de constituir necessàriament una mostra per tal que tingui sentit aplicar un mètode d' estadística inferencial com és l'anàlisi de regressió.
Aquest supòsit es compleix sempre en el cas d'una superfície contínua, ja que les observacions sempre són necessàriament algunes de les infinites mesures que es podrien realitzar.
En canvi, en el cas de dades discontínues referides a punts o a àrees, generalment les dades no constitueixen una mostra sino el recull de tots els possibles casos, és a dir el conjunt de la població.
Aquest sol fet invalida que l'anàlisi de superfície de tendència es pugui aplicar a aquests altres tipus de dades espacials.
Requeriments en relació a la significació estadística
L'anàlisi de superfície de tendència, en tant que anàlisi de regressió, presenta un conjunt de requeriments o supòsits que s'han de complir necessàriament per tal que es pugui avaluar la significació estadística dels resultats.
Altrament, en cas de no complir-se, l'anàlisi de superfície de tendència només té valor descriptiu.
Els requeriments a complir es refereixen específicament als residus, no a les dades de les observacions com sovint erròniament es pensa.
Els requisits o condicions que han de complir els residus Així, en l'anàlisi de regressió, i per tant en l'anàlisi de superfície de tendència, els residus han de:
A més, els valors de la variable analitzada i els de les coordenades de posició (x, y) han d'haver estat mesurats amb un grau d'error negligible per tal de no contenir cap biaix o component aleatori, i han de ser en nombre igual o superior al nombre de coeficients a determinar de la funció emprada.
L'estadístic més emprat per a avaluar la bondat d'ajust de la funció de superfície de tendència obtinguda per a un determinat conjunt de dades és el percentatge de reducció de la suma de quadrats ( percentage reduction in sum of squares, %RSS ) (Unwin, 1970), que es calcula segons l'expressió següent:
El percentatge de reducció de la suma de quadrats és simplement el quocient entre la suma de quadrats corregida dels valors estimats segons la funció de superfície de tendència i la suma de quadrats corregida dels valors observats, expressat en forma de percentatge.
El percentatge de reducció de la suma de quadrats es pot interpretar directament com una mesura de la bondat d'ajust de la funció de superfície de tendència calculada a les dades empíriques, en una escala de 0 a 100, que de fet és anàloga al coeficient de determinació ( R 2 ) d'una anàlisi de correlació expressat en forma de percentatge.
Altrament, a partir del percentatge de reducció de la suma de quadrats es pot calcular el coeficient de correlació mitjançant l'expressió següent i utilitzar aquest com a mesura de la bondat d'ajust:
Cal notar, en qualsevol cas, que el percentatge de reducció de la suma de quadrats, igual que el coeficient de determinació, proporciona una mesura més acurada de la bondat d'ajust que el coeficient de correlació.
Així, un coeficient de correlació de 0,7, aparentment alt, correspon a només un 49% del %RSS o 0,49 de R 2; és a dir menys del 50% de variació explicada pel component de tendència.
En general, com en qualsevol correlació, és a partir de valors del %RSS superiors al 70% (coeficient de correlació superior a 0,8) que es pot parlar d'un alt grau d'ajust.
Significació de la superfície ajustada
La mesura de la bondat d'ajust per mitjà del estadístic del percentatge de reducció de la suma de quadrats ( %RSS ) indica la millor o pitjor correspondència entre la funció de superfície obtinguda per ajust de mínims quadrats i les dades observades o, en altres paraules, la força de la relació (o el grau de dependència) entre la variable observada i les coordenades de posició.
Tanmateix, per si sol aquest estadístic no dóna idea del grau de significació estadística.
És a dir, no permet decidir si el valor obtingut de %RSS és significativament diferent de zero.
Per tal d'avaluar la significació estadística del %RSS es pot aplicar un test de significació per acceptar o rebutjar la hipòtesi nul·la (valor de %RSS per al conjunt de la població igual a zero), de tipus anàlisi de variància, calculant el ratio entre la variació corresponent a la funció de superfície de tendència i la variació residual:
%RSS és la variació deguda a la superfície de tendència i el seu complementari, (100 - %RSS), és la variació residual
df 1 són els graus de llibertat de la variació corresponent a la superfície de tendència, igual al nombre de constants de la funció de superfície menys 1
df 2 són els graus de llibertat de la variació residual, igual al nombre d'observacions ( N ) menys 1 menys df 1
Un cop obtingut el valor de F, la significació es pot avaluar cercant en taules estadístiques el valor crític de F que permet rebutjar la hipòtesi nul·la, donat el nombre de graus de llibertat del cas analitzat, o bé calcular mitjançant un programa estadístic la probabilitat de complir-se la hipòtesi nul·la donat el valor obtingut de F i els graus de llibertat del cas analitzat, de manera que es pugui rebutjar en cas que el valor de probabilitat resulti inferior al nivell de significació escollit.
Significació de la millora aportada per una funció de grau superior
Com és sabut una funció polinòmica de grau n + 1 sempre donarà un millor ajust que una funció polinòmica de grau n.
Per exemple, una funció quadràtica, de grau 2, donarà millor ajust que una funció lineal, de grau 1.
Tanmateix la diferència de bondat d'ajust pot ser petita i pot convenir poder decidir si la millora addicional de la bondat d'ajust aportada per una funció de grau superior és estadísticament significativa o bé negligible.
Per a determinar la significació de la millora addicional d'ajust aportada per una funció de grau superior s'efectua també un test d'anàlisi de variància, calculant el ràtio de variàncies F segons la següent expressió (Chayes, 1970):
%RSS n+1 és la variació deguda a la superfície de tendència de grau n + 1
%RSS n és la variació deguda a la superfície de tendència de grau n
(100 - %RSS) és la variació residual resultant de la superfície de tendència de grau n + 1
df 3 són els graus de llibertat de la variació addicional explicada, igual al nombre de constants afegides per la funció de superfície de grau n + 1 (3 per a una funció quadràtica respecte a una lineal, 4 per a una cúbica respecte a una quadràtica, etc.)
df 4 són els graus de llibertat de la variació residual corresponent a la superfície de tendència de grau n + 1, que com abans és igual al nombre d'observacions ( N ) menys 1 menys el nombre total de constants de la funció de grau n + 1
La significació, com abans, s'obté a partir del valor crític de F en taules calculades o calculant la probabilitat associada al valor obtingut de F. Si la significació obtinguda no permet rebutjar la hipòtesi nul·la (millora addicional de %RSS igual a zero), cal concloure que el fet d'utilitzar una funció polinòmica de grau superior no comporta una millora significativa de la bondat d'ajust de la superfície de tendència respecte a l'obtinguda amb una funció de grau inferior, i per tant la funció de grau inferior és suficient.
Altres tests de significació estadística
A més del test general de significació de la bondat d'ajust i del de la millora addicional aportada per funcions polinòmiques de grau superior, també es pot provar quina és la significació de cada un dels coeficients de la funció polinòmica per separat, per tal de determinar si eliminant de l'equació de la funció el terme corresponent al coeficient és produeix una pèrdua significativa en el grau d'ajust de la funció.
Aquest tipus de prova de significació és equivalent a l'anàlisi de superfície de tendència pas a pas (Miesch and Connor, 1968), que implementen alguns programes.
En l'anàlisi pas a pas, els termes de l'equació de la funció de superfície de tendència es van afegint successivament d'un en un i cada cop que se n'afegeix un es calcula un ratio F de variància per avaluar-ne la significació, de manera que només es retenen els termes que afegeixen un guany significatiu a la bondat d'ajust de la funció.
D'altra banda, també es pot avaluar la significació de l'ajust de la funció de superfície de tendència en diferents zones de l'àrea analitzada per mitjà del càlcul d'intervals de confiança, de forma anàloga a com es fa amb qualsevol estadístic, per tal de determinar si les desviacions de les observacions respecte del valor de l'estadístic són o no significatives segons caiguin o no dins de l'interval de confiança a l'entorn de l'estadístic.
En aquest cas, calculant superfícies de confiança per sobre i per sota de la superfície de tendència és possible veure en quines zones de l'àrea coberta per les observacions les desviacions són prou grans per ser significatives (Krumbein, 1963, Krumbein and Graybill, 1965).
L'anàlisi de superfície de tendència presenta limitacions i dificultats especialment en tres aspectes: l'adequació de les dades, l'elecció de la funció de superfície adequada, i la validesa dels tests de significació.
Pel que fa a l'adequació de les dades, a més de la naturalesa contínua que necessàriament han de tenir, hi ha limitacions derivades de l' efecte de vora (pendents extrapolats fora de l'àrea coberta per les observacions) per la manca de suficients punts d'observació.
També la forma de l'àrea d'estudi influeix en el sentit de produir superfícies que varien de forma alineada amb l'eix més llarg de l'àrea d'estudi.
Finalment la distribució dels punts de les observacions dins l'àrea d'estudi també produeix efectes indesitjats quan els punts de mostreig presenten alineacions o agrupaments (Unwin, 1975).
L' elecció de la funció de superfície de tendència apropiada per al fenomen analitzat és una de les dificultats principals de l'anàlisi de superfície de tendència.
D'acord amb una visió deductiva, l'anàlisi hauria de ser el procediment per a posar a prova una determinada hipòtesi i la funció de superfície hauria de ser l'expressió matemàtica d'aquesta hipòtesi d'acord amb el coneixement a priori del fenomen analitzat (Norcliffe, 1969).
A la pràctica, però, l'anàlisi de superfície de tendència se sol utilitzar amb una finalitat més descriptiva que permeti generar teoria a posteriori (Robinson, 1970).
En relació a la validesa dels tests de significació, a més de les dificultats generals de qualsevol anàlisi de regressió de que els residus compleixin tots els requeriments estadístics, l'anàlisi de superfície de tendència afegeix alguns problemes específics.
El més important és la presència gairebé sempre important d' autocorrelació espacial entre els residus, la qual a més de violar el requeriment d'independència sol esbiaixar les estimacions de la variació residual a l'alça (autocorrelació espacial negativa) o a la baixa (autocorrelació positiva) i influir en els valors dels ratios F de variància.
L'anàlisi de superfície de tendència és prou flexible per permetre un cert nombre d'ampliacions en diferents sentits.
Superfícies de tendència amb quatre variables
L'anàlisi de superfície de tendència bàsic utilitza tres variables, una corresponent a la variable que expressa el fenomen que varia a través de l'espai i dues per a expressar posicions en el pla.
Una extensió immediata és utilitzar posicions definides per tres variables i per tant realitzar l'anàlisi de superfície de tendència amb quatre variables.
Aquesta ampliació de l'anàlisi original és útil tant per a calcular funcions d' hipersuperfícies a partir de posicions en l'espai de tres dimensions, en el qual les tres variables de posició són coordenades espacials (Peikert, 1962), o bé per a calcular funcions de variació en l'espai al llarg del temps, prenent dues de les tres variables de posició com les dues coordenades espacials en el pla i la tercera com a variable que expressi la posició en el temps.
Superfícies de tendència per a altres tipus de dades
L'anàlisi de superfície de tendència bàsic utilitza valors escalars associats a la posició.
En determinats casos, però, el fenomen analitzat és descrit per vectors, amb magnitud i direcció, associats a les posicions.
En aquests casos, s'han ideat mètodes per a ajustar superfícies a les dades empíriques de tipus vectorial, tenint en compte, que la direcció és una magnitud periòdica.
Aquests mètodes reben el nom d' anàlisi de tendències vectorial (Fox, 1967).
L'anàlisi de superfície de tendència es pot aplicar també a dades de tipus multivariant, quan en lloc de predir un valor es tracta de predir simultàniament un conjunt de valors per a un conjunt de variables dependents de la posició.
En aquests casos s'utilitzen funcions de correlació canònica i el mètode s'anomena anàlisi de tendències canònica (Lee, 1969).
Igualment, per al cas de dades de tipus categòric, especialment freqüent en fenòmens de caire socioeconòmic, existeix la possibilitat d'utilitzar models logit com a funció de superfície (Wrigley, 1975).
Per últim, per a dades distribuïdes irregularment a l'espai s'ha proposat també l'ús de funcions polinòmiques ortogonals (Whitten, 1970).
L'anàlisi de superfície de tendència no és l'únic mètode d'anàlisi de la variació espacial contínua com a funció de la localització, per a contrastar hipòtesis, descriure formes o interpolar superfícies.
Possiblement és un dels mètodes més simples, ja que la descomposició de la variació en dos components (tendència i residu) és una formalització molt bàsica.
Per tant hi ha un cert nombre alternatives a l'anàlisi de superfície de tendència, especialment en el camp de la geoestadística, sovint amb major sofisticació i capacitat d'anàlisi.
Entre aquests, destaca el krigatge com a mètode per a descriure la variació espacial amb major complexitat i com a tècnica d'interpolació especialment acurada (Matheron, 1967).
Per a altres finalitats, com és ara la generalització (eliminació d'excés de detall local) d'una superfície les tècniques de suavització i filtratge (Tobler, 1966), típiques de l'anàlisi de dades ràster en els SIG o del processament digital d'imatges, poden ser també més apropiats.
Finalment l'anàlisi espectral s'apunta també com una alternativa apropiada quan es tracta d'analitzar superfícies que són resultat de processos que operen a diferents escales (Rayner, 1971).
|
Figura clau del món jueu medieval
Exposició sobre Moisès ben Maimon, que és conegut com a Maimònides en la tradició jueva.
L'any 2004 es va complir el vuitè centenari de la mort d'aquest gran pensador nascut a Còrdova.
Els textos ens mostren la vida privada de Rambam, les principals obres que va escriure, les seves influències intel·lectuals i la seva repercussió en el pensament jueu posterior.
© 2020 Patronat Call de Girona | Contacte | Accessibilitat
|
Així es podria resumir el que s'ha viscut al Poliesportiu d'Andorra.
Una exhibició de bon bàsquet a càrrec d'un equip consolidat on no hi havia un únic líder sinó que tots els jugadors han estat els autors d'una victòria aclaparadora a Europa (97-78).
La víctima: el Ratiopharm Ulm, un equip que ha entrat amb molta força i intensitat al partit però que després dels primers minuts s'ha anat dissolent fins a desaparèixer.
I és que, com va explicar Paco Vázquez, volen que el Poliesportiu sigui un fortí i, després d'aconseguir 3 de 3 victòries, de moment ho han assolit.
L'equip visitant era l'encarregat d'obrir el marcador i agafava distància de seguida amb dos triples.
De fet, els d'Ibon Navarro eren coneixedors de les habilitats de l'Ulm per anotar des dels 6,75 metres.
Després de dos intents frustrats, Massenat encetava el marcador tricolor i establia el 2-6, però Dragic aconseguia penetrar i ampliava la distància.
Per sort, apareixia David Walker i anotava dos triples consecutius per fixar el 8-10.
A la represa, Senglin anotava un triple, Tyson Pérez sumava dos punts i Todorovic i Llovet s'impregnaven d'aquesta energia per tal de retallar distàncies i així fixar el 21-22 abans que acabés el primer quart.
Tot seguit, Nacho Llovet, que després de no fer cap punt en el partit contra el Barça volia demostrar de què és capaç, avançava els del Principat per primera vegada en el marcador.
Un 2+1 i un tir de dos del català establien el 26-22.
El MoraBanc estava molt més tancat en defensa i ha mostrat una faceta diferent de la del primer quart que els va permetre gaudir d'un avantatge de 7 punts amb els primers quatre minuts del segon temps.
I seguien en ratxa perquè un triple de Colom i una esmaixada de Moussa Diagne ampliaven la diferència a 12 punts amb el 36-24 a l'electrònic.
El partit es jugava des de la línia de tres i Hannah, Colom i Sy volien que els rivals tastessin la seva pròpia medicina.
Durant els primers minuts de partit ningú hauria dit que els del Principat serien capaç de girar la truita tan ràpidament, però se n'anaven al descans amb un 51-37.
Eren molt superiors en atac i havien despertat en la defensa.
L'ambient del Poliesportiu feia olor de victòria, però en el bàsquet mai se sap.
Arrencava la segona part del duel i els alemanys intentaven demostrar que encara estaven al partit.
Un triple de Todorovic els recordava que el Poliesportiu és el fortí del MoraBanc i que aquí són ells qui estableixen les normes.
Els tricolor eren ràpids en el rebot defensiu i Tyson Pérez, que cada vegada se sent més còmode, també estava inspirat i sumava quatre punts seguits.
A la festa s'hi afegia Todorovic, que s'ha guanyat el sobrenom d'home triple, i anotava dos cops seguits des de la línia de 6,75.
16 punts de diferència que no pararien d'augmentar amb les cistelles de Llovet, Massenat i Hannah que fixaven el 76-52 i una diferència de 24 punts.
El marcador començava a descomptar els últims 10 minuts de partit i la pregunta era fins on podrien ampliar la distància de la victòria.
El MoraBanc es confiava i deixava una mica de marge als alemanys, que volien seguir lluitant i signaven un parcial de 0-5.
Però Jelinek ho pal·liava de seguida amb dos triples en poc temps.
Els de Jaka Lakovic recuperaven l'encert des de la línia de tres quan ja no hi havia res a fer.
I Walker anotava un altre triple per acabar de desmoralitzar-los al qual s'afegia Diagne per establir el 97-75.
Tot i que els últims punts han estat en mans dels alemanys, la primera victòria a Europa va ser aclaparadora: 97-78.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Càritas ) Amb motiu de l'inici de la Cimera pel Clima COP25 a Madrid, Càritas Internacional ha fet públic el següent missatge dirigit als delegats presents a la Cimera.
Missatge de Càritas sobre canvi climàtic
Fa poc més d'un mes que va acabar al Vaticà un sínode sense precedents per a l'Amazònia.
Ara, la comunitat catòlica mundial està expectant davant una altra conferència clau per al futur del nostre planeta i de la humanitat.
"És un moment difícil per a la lluita contra el canvi climàtic", considera Adriana Opromolla, responsable d'Incidència sobre Seguretat Alimentària i el Canvi Climàtic a Càritas Internationalis.
"La cooperació entre països és l'única forma de salvar aquesta situació crítica.
A la Cimera de Clima convocada per Nacions Unides al setembre, els governs no van mostrar un nivell d'ambició suficient per mantenir l'augment de la temperatura per sota de 1,5 graus centígrads.
La COP25 és una oportunitat per ampliar aquesta ambició".
La Confederació Càritas participa a la COP25 amb l'esperit de l'Sínode de l'Amazònia, amb una crida a la unitat, la solidaritat, la justícia i una atenció especial a Amèrica Llatina i els pobles indígenes.
La presidència de la COP25 està en mans de Xile.
La magnitud impactant dels incendis recents a l'Amazònia ha centrat l'atenció en la pèrdua d'ecosistemes allà i en altres regions.
Les comunitats afectades han patit terribles pèrdues i danys en les seves terres i mitjans de vida.
"Càritas vol que els governs siguin seriosos i generosos en la COP25 quan revisin el Mecanisme Internacional de Varsòvia per Pèrdues i Danys per fer-ho plenament operatiu, especialment perquè proveeixi finançament adequat en resposta a les pèrdues i danys ocasionades pel canvi climàtic.
Un finançament que hauria de ser addicional a la destinada per a projectes d'adaptació", va assenyalar Opromolla.
Cooperació en virtut de l'Acord de París sobre canvi climàtic
A la COP24 de fa un any a Polònia, el treball al voltant dels mecanismes de cooperació internacional establerts per l'Acord 2015 de París sobre el canvi climàtic va quedar inacabat.
Càritas creu que això s'ha d'abordar amb decisió en la COP25 a Madrid per mantenir l'escalfament global per sota de 1,5 graus centígrads, no en els 3 graus cap als quals es dirigeix el món.
L'article 6 de l'Acord de París emmarca els mecanismes de cooperació perquè els països implementin el que es coneix com contribucions determinades a nivell nacional per frenar les seves emissions (NDC per les sigles en anglès).
Si bé cada país decideix la seva contribució, els seus esforços són revisats a nivell internacional per possibilitar un seguiment global conjunt.
Per això Càritas demana que s'adoptin normatives sòlides que garanteixin un recompte transparent i just de les reduccions d'emissions de carboni, així com que s'afavoreixi una participació adequada de les comunitats involucrades.
Càritas també està demanant la protecció dels drets dels pobles indígenes en la implementació de projectes per reduir les emissions.
|
Inici / La Diputació inicia la itinerància de l'exposició Perseguits i Salvats a França
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, inaugurarà dimarts vinent, 5 de juny, l'exposició 'Perseguits i Salvats.
No volien que existíssim' a Tolosa de Llenguadoc (França).
L'exposició parla dels jueus que van creuar el Pirineu de Lleida caminant, deixant enrere les seves vides, famílies i amics.
Oblidant forçadament les seves llars, les seves ciutats, el seu país...per poder viure en pau.
L'exposició també parla de la gent anònima i desinteressada que vivia al Pirineu i que els hi va fer costat.
L'acte d'inauguració se celebrarà a les 18.00 hores a l'Espace du Judaisme de Tolosa, un centre de referència de la cultura jueva ubicat a la plaça Riquet.
Reñé estarà acompanyat per la vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Rosa Pujol, pel president de l'Associació Hebraica de Tolosa i per representants de resistents i supervivents de l'Holocaust residents a la ciutat francesa.
La mostra es podrà veure del 5 al 27 de juny, unes dates en les que, paral·lelament a l'exposició, s'oferiran diverses activitats, com ara conferències, testimonis de supervivents i familiars, etc.
Aquesta exposició s'emmarca dins el projecte Perseguits i Salvats de la Diputació de Lleida.
Es tracta d'una mostra itinerant que és previst que en els propers mesos viatgi per diverses ciutats catalanes i estrangeres abans d'arribar a Tel Aviv (Israel) el proper mes de desembre.
El projecte 'Perseguits i Salvats' és una iniciativa de la Diputació de Lleida, la qual –a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Patronat de Turisme i la col·laboració d'ajuntaments i consells comarcals del territori– té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de l'Holocaust durant la Segona Guerra Mundial.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació
|
Si encara no formes part de la comunitat:
La veu més sòlida de la literatura basca actual.
El que mou el món és una novel·la que apel·la als sentiments i compromisos vitals més sincers.
El maig del 1937, després del bombardeig de Gernika, milers de nens bascos han de sortir del port de Santurtzi rumb a l'exili.
Entre ells hi ha Karmentxu, una nena de vuit anys que és acollida a Gant, Bèlgica, per l'escriptor flamenc Robert Mussche.
Amb l'arribada de la nena, la vida solitària de l'escriptor i de la seva família canvia, i els esdeveniments se succeeixen.
De rerefons d'aquestes vides entrellaçades, la tempesta que arrossega Europa des dels anys despreocupats d'entreguerres, la Guerra Civil i l'esclat de la Segona Guerra Mundial, en una narració que, construïda com un mosaic, arriba fins als nostres dies i dóna lloc a un desenllaç imprevist.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.
|
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, el dijous 6 de juny (18 h), al Centre d'Art Can Sisteré, s'oferirà la conferència «Una tradició de constructores de pau: el feminisme pacifista», a càrrec de Carmen Magallón, presidenta de la Fundación SIP i de WILPF Espanya.
I el 13 de juny, Can Sisteré acollirà, a les 18 h, un cinefòrum amb el documental Convocant els fantasmes.
|
Una nova tribu urbana recorre la ciutat de Barcelona.
Tornen els noucentistes a la ciutat.
|
El servei de Bus Exprés a la comarca del Maresme ha registrat més de dos milions d'usuaris en els últims dotze mesos.
Aquesta xifra prové de les dues línies que a hores d'ara hi ha al Maresme: la que uneix Mataró amb Barcelona –estrenada el febrer del 2015 amb 1,5 milions de viatgers– i la que fa el trajecte entre la capital del Maresme, Granollers i Sabadell, que va entrar en funcionament el setembre de l'any passat, amb més de 600.000 usuaris els últims 12 mesos.
Ara, a més, el territori disposarà a partir de dilluns de la tercera línia d'autobús exprés, que unirà Alella amb Barcelona i Vallromanes, i que ha estat batejada com a e19.
Es calcula que aquest nou trajecte podrà ser utilitzat per uns 117.000 viatgers a l'any aproximadament, i permetrà als usuaris d'Alella disposar de més freqüència de pas per anar fins a la Ciutat Comtal.
La nova línia oferirà vuit freqüències més per sentit, de manera que hi haurà 20 expedicions d'anada i 20 de tornada, de dilluns a divendres feiners, excepte a l'agost.
D'aquestes, sis sortiran de Vallromanes coincidint amb les hores punta del matí, el migdia i el vespre, i la resta, d'Alella.
En sentit contrari, n'hi haurà cinc que arribaran al municipi vallesà i que cobriran també les franges de més demanda.
Pel que fa als dissabtes, diumenges i festius i als dies laborables del mes d'agost, l'oferta s'incrementa amb nou expedicions més per sentit.
Per tant, hi haurà 30 expedicions (15 d'anada i 15 de tornada), 12 de les quals (6 per sentit) allargaran el seu recorregut fins a Vallromanes.
Pel que fa als títols de transport, són vàlids tots els que formen part del sistema tarifari integrat de l'àrea de Barcelona.
A més de velocitat comercial alta, la línia de Bus Exprés incorpora altres millores en el servei, com ara informació en temps real a les parades principals, vehicles totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, premsa gratuïta a bord i servei Wi-Fi de connexió a internet.
La presentació d'aquesta nova línia va tenir la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull (JxSí), que va voler subratllar el fet que, "a banda de millorar la qualitat de vida dels ciutadans d'Alella i Vallromanes, aquest és un servei que també millora el transport públic de tot el país".
Per la seva banda, l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (ERC), va assegurar que "avui és un gran dia perquè ara sí que es garanteix una bona connexió per carretera amb Barcelona".
La Generalitat està desplegant en tot el territori català aquest servei de Bus Exprés des de fa quatre anys.
D'altra banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, també es va referir a la possibilitat de poder crear en un futur un carril combinat per a autobusos i vehicles d'alta ocupació (VAO) que uneixi l'autopista C-32 amb Barcelona i que serveixi per connectar el Maresme i la Ciutat Comtal amb aquest tipus de vehicles.
"És un objectiu que ens estem plantejant però s'ha d'acabar de determinar", va manifestar Rull.
En aquest sentit, Rull va avançar que abans d'acabar l'any es vol plantejar una trobada amb la comissió de mobilitat del Maresme per explorar propostes en aquest sentit.
"Aquest és un pas que hem de fer amb el territori i que volem compartir", va considerar el conseller, que va avançar que aquest tema "ja s'està treballant amb l'Ajuntament de Barcelona".
"Necessitem un nivell molt alt de complicitat amb el consistori barceloní" va subratllar Rull.
El que sí que va deixar clar el conseller és que, en cas que es faci, aquest haurà de ser un projecte molt acurat en la despesa econòmica: "S'han acabat els projectes faraònics", va dir.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.