text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka, demana un Govern estable a Catalunya, que "la rescati del 155, que restableixi "una dinàmica d'acords" i que recuperi "la interlocució amb el conjunt de les institucions".
Al seu parer, han de ser els mateixos catalans els que "posin en marxa mecanismes polítics" per desbloquejar la situació perquè les vies judicials i penals "no seran la solució".
En la roda de premsa posterior al Consell de Govern, Erkoreka ha assenyalat que ha estat "una constant del Govern basc insistir en la idea que la solució de la qüestió catalana mai va a venir per la via penal i judicial, en cap cas".
"Per tant, en aquest moment, en el qual s'insisteix en la via judicial penal, cal repetir-ho amb més èmfasi si cap del que hem dit fins ara.
Hem vingut reclamant durant els últims mesos la constitució d'un Govern estable, de futur, que restableixi la dinàmica d'acords, de consecució de consensos en l'àmbit català i que recuperi també la interlocució amb el conjunt de les institucions", ha apuntat.
Al seu parer, ha de ser un Executiu "que afegeixi a la seva estabilitat rescatar Catalunya de l'aplicació del 155".
"La solució, d'existir, ha de ser política i en cap cas judicial o penal.
I aquesta és la idea en la qual volem insistir per part del Govern basc", ha indicat.
Josu Erkoreka ha manifestat que "són els mateixos catalans i la mateixa dinàmica política i social catalana la que determini qui i de quina manera concreta pot arbitrar o posar en marxa aquests mecanismes polítics que seran els únics que podran desbloquejar la situació".
"En cap cas, les vies judicials i penals seram la solució per a aquesta fi", ha reiterat.
Preguntat per si creu que aquest dimecres el Parlament pot investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, ha dit que seria "una irresponsabilitat fer un vaticini en relació amb aquesta qüestió".
"Abans he expressat el meu més absolut respecte al que sobre aquest tema puguin acordar, decidir o dictaminar les majories existents en el Parlament de Catalunya", ha afegit.
Josu Erkoreka ha reiterat la seva "defensa a ultrança de les institucions catalanes, però són elles i els actors polítics que tenen rellevància allà i que són els protagonistes que es duguin a terme unes institucions, els que marquin la pauta i els que permetin o no que es puguin aconseguir alguns objectius que s'han marcat".
"El Govern basc no interferirà en una dinàmica institucional d'una altra comunitat autònoma amb un pronunciament tan rotund i fent un vaticini o un pronòstic que està molt lluny de fer per la informació de la qual disposem en aquests moments", ha conclòs.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des de l'any 1992 que faig rehabilitacions i m'he barallat amb totes les administracions de proximitat possibles: Generalitat, Conselleria, Direcció general d'habitatge, Comissió de Patrimoni conformada per Conselleria de Cultura y Ajuntament de València i ajuntaments de municipis menuts per a que simplificaren l'accés a subvencions.
Com a bona colònia que som ens recapten els nostres impostos i una mínima part va a parar a la GV, i el gros a la Hisenda d'España.
L'accés a subvencions està dividit en dos parts: una part del "ministerio" i l'altra de la Conselleria d'habitage o el nom que reba segons l'època.
Un edifici "monument" arquitetònic i de decoració intel·ligent.
Un edifici emulador de les "hof" socials vieneses que es feien en els països germànics en illes de cases amb pati interior compartit pel veïnat.
L'edifici fou dissenyat i construït per Enric Viedma i Vidal.
Una tipologia on encabir molt de veïnat i que fóra copartícep d'una vida social comuna que restava d'espai al pati interior.
Per tant no estem parlant d'un cas qualsevol.
Això és unedifici senyer com puga ser la casa Batlló, la Milà o similar, amb la peculiaritat de que continua en actiu i amb el destí primigeni.
FEM NÚMEROS GROSSOS que és com millor s'entén.
Les obres costaren 4'09 milions d'€, i supose que manquen els honoraris de direcció facultativa encara.
El pressupost oficial cobert és el 80 % que és d'on ixen els 3,27 milions (4,09 x 0.8).
El 20 % restant dels 4.09 milions són aportats pels propietaris.
És a dir, uns 0'82 milions d'euros.
És a dir 136 milions de les antigues pessetes.
Ara han de pagar l'impost sobre l'augment del 80 % d'ajudes com a increment patrimonial directe.
Dels 3'27 milions dividits pels 378 vivendes ens donen 8.656,08 €.
I a més demanen un increment de 600 € aproximadament per penalització perquè l'oficina de projectes urbans qui fou qui gestionà l'operació, sembla, que no advertí aquest detall de la llei vigent.
Amb la qual cosa tenim que cada habitge ha de pagar 3.968,25 més 600 € de penalització anual, han d'abonar un total de 4.568,25 € que afegits als 2.164,02 donen un total de 7.932,27 € d'un total per càpita de 10.635,00 €, si sumem l'impost al cost el valor de la subvenció veiem que ajuda i cost n'hi queden 2.702,73 €.
Si veiem que la majoria dels propietaris són jubilats, donades les característiques socials són persones que han nascut al propi edifici i s'han maridat entre elles.
I si afegim tots els maldecaps afegit escomentre una obra d'aquesta envergadura és una gran temeritat, doncs els que no podien pagar va estar amb derrames dels que sí podien.
Són curiosos els comentaris vessats que hem sentit a favor de que els propitaris han de pagar la Hisenda española.
Que els comentaris es posen del costat de l'enganyifa d'aquesta situació contra els propis ciutadans valencians, que són ells mateixos, no m'estranya gens.
Però això passa en una finca gran com una petita.
On l'ajuda de la subvenció queda neutralitzda pels impostos i taxes.
És una característica típica de la nostra relació de submissió amb España.
Amb els nostres impostos en la caixa d'España ells ens controlen i els diners nostres els manegen ells per a sotmetre'ns i a més putejar-nos quan realment la balança final o bé és zero o negativa.
Els valencians més que una societat avançada semblem un gran cottolengo.
Gràcies, m'haveu ben indignat i la de vots que arribareu a tindre!
Si visquérem en el segle XVIII o XIX estaríeu a la Plaça del Mercat demanant que la inquisició Española empalara els propietaris de la Finca Roja.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
La Càtedra d'Economia Local i Regional (CELIR) del campus Terres de l'Ebre de la URV ha presentat aquest migdia, a Gandesa, el Butlletí d'Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l'Ebre corresponent al quart trimestre del 2018.
Segons apunta el document, el nombre total d'afiliats a la Seguretat Social a l'últim trimestre de l'any va ser de 52.950, és a dir, 1.125 afiliats més que al quart trimestre de l'any anterior, això significa un increment del 2,4%.
Aquesta dada és especialment positiva si tenim en compte que deixa entreveure una certa recuperació del ritme de creixement de l'economia ebrenca, després de la lleugera desacceleració experimentada el tercer trimestre del 2018.
"Estem parlant de 0,6 punts percentuals més respecte aquest període en què el creixement interanual va ser de l'1,8%.
Tot i això encara ens hauríem d'acostar més a la mitjana catalana", assenyala el director de la Càtedra, Juan Antonio Duro.
Pel que fa als sectors que expliquen aquest creixement, l'informe apunta el de la construcció com el sector que més va créixer l'últim trimestre de l'any, un 4,5%, seguit per la indústria i el sector serveis un 2,3%.
La resta de sectors econòmics també han crescut tot i que no d'una forma tant destacada.
D'entre els 21 municipis amb més nombre d'afiliats, Sant Carles de la Ràpita, Flix, l'Aldea, Batea i Gandesa són els únics que presenten una evolució negativa, amb una davallada d'entre -10,8 i -0,1 punts percentuals.
Per contra, el municipi que més ha crescut en afiliació ha estat Deltebre, amb un creixement del 9%.
Aquest increment s'explica principalment pel sector de la construcció (4,3%).
Amposta ocupa el segon lloc d'aquest impuls, amb 8,1 punts percentuals, causats principalment pels serveis socials (4,0%).
El tercer lloc l'ocupa Alcanar amb 4,6 punts percentuals, on desataca el comerç (1,6%) i l'hostaleria (1,2%).
El quart lloc l'ocupa Tortosa, amb 3,4 punts percentuals, amb el sector dels serveis socials (2,4%) com a protagonista principal.
D'acord amb les dades subministrades pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, l'atur registrat ha continuat caient amb força durant el quart trimestre del 2018.
De mitjana mensual trimestral, el nombre d'aturats s'ha situat en 9.315, és a dir, 1.005 menys que en el quart trimestre del 2017.
En termes relatius, aquesta disminució ha suposat una caiguda del 10,0%, fet que suposa 3,3 punts percentuals més de disminució que el trimestre anterior.
El col·lectiu que més ha contribuït a la caiguda de l'atur ha estat el col·lectiu amb altres estudis postsecundaris.
Les dades evidencien, un cop més, la necessitat d'aprofitar el capital humà del territori creant llocs de treball d'elevada qualificació en el model productiu ebrenc i evitar així la fuga de talent.
Per comarques, l'atur ha continuat disminuint en cada una de les quatre comarques.
Destaca la Ribera d'Ebre, amb una davallada de 10,9 punts percentuals; seguida del Baix Ebre, amb una davallada de 9,9 punts percentuals, que suposa una caiguda interanual d'1,0 punts superiors que la registrada al trimestre anterior.
Al Montsià s'ha registrat una davallada de 9,7 punts percentuals, mentre que la Terra Alta és la que ha registrat un descens de l'atur menys accentuat: 4,1 punts percentuals, la mateixa dada que al segon trimestre del 2018.
Precisament, la Terra Alta ha tingut un protagonisme especial dins d'aquest últim informe de la CELIR que s'ha presentat a Gandesa i que ha comptat amb la presència del president comarcal, Carles Luz.
Els aturats de la comarca representen el 3,98% del total de les Terres de l'Ebre i s'ha posat en evidència que l'evolució de l'atur no segueix un patró clar.
Duro ha remarcat les dades positives de creixement a la comarca i també les seues potencialitats, en el marc d'una economia rural, al mateix temps que ha posat de manifest la problemàtica del despoblament rural.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Sis policies han estat sentenciats a 12 anys de presó per temptativa d'assassinat del president de l'Equador, Rafael Correa, durant una revolta policial que es va produir el 30 de setembre del 2010 i que el Govern equatorià i altres organismes internacionals van qualificar com intent de cop d'Estat.
La Fiscalia General de l'Estat equatorià ha informat que la decisió de declarar culpables els policies en qualitat d'autors va ser presa el passat 1 d'agost.
Fins ara, els acusats es trobaven reclosos a la presó de Quito a l'espera de rebre sentència, segons l'agència Andes.
Els fets van tenir lloc durant l'anomenat 30S a l'exterior de l'Hospital de la Policia Nacional.
Els militars van intervenir al centre de salut en un operatiu per rescatar el president, que hi havia acudit per una lesió en una cama, i es van produir enfrontaments amb policies que des d'unes hores abans protestaven per millores salarials.
En aquests esdeveniments van morir 10 persones i 274 van resultar ferides.
El fiscal del cas, Gustavo Benítez, ha basat la seva acusació en 51 testimonis i 38 proves documentals, entre les quals hi ha informes d'àudio i vídeo, versions de policies i militars, i seqüències fotogràfiques dels involucrats, entre d'altres, segons ha precisat la Fiscalia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
BARCELONA, 17 maig (EUROPA PRESS) -
La portaveu dels comuns al Parlament, Elisenda Alamany, ha demanat disculpes pels seus comentaris antics en un 'fotolog' --un blog de fotografies-- del qual s'ha sabut aquest dijous i en el qual deia: "El nostre país no és el que volem des del 1714.
I els espanyols segueixen cardant-nos per darrere i per davant.
En una anotació a Facebook recollida per Europa Press, ha al·legat que és un llenguatge que va utilitzar quan tenia 23 o 24 anys --fa 11--, quan no es dedicava a la política i del que no se sent "gens orgullosa".
Ha assegurat que no es referia al conjunt d'espanyols, sinó al Govern central, i ho va fer "en els termes d'algú jove que surt cada Diada de Catalunya i parla des de l'estómac.
"Com he defensat sempre, crec en una Catalunya diversa i mestissa on l'aportació de la gent nascuda en altres llocs d'Espanya i el món, com la meva mare, han ajudat a construir com qui més", conclou.
Defensa que negar aquesta diversitat seria negar-se a si mateixa, i lamenta que amb aquest blog --en què apareixen fotos personals acompanyada d'altres-- hagin quedat exposades a les xarxes persones que estima i que no tenen "cap culpa" que ella es dediqui ara a la política institucional.
El fotolog d'Alamany estava presidit per un dibuix en el qual Catalunya està separada d'Espanya, i en el qual un territori i un altre es miren amb un dit aixecat.
Aquesta polèmica arriba uns dies després que el president de la Generalitat, Quim Torra, es disculpés per uns tuits i articles en què criticava "els espanyols" i que li han valgut adjectius de l'oposició com xenòfob i supremacista.
Precisament al debat d'investidura, el líder dels comuns, Xavier Domènech, va criticar els comentaris de Torra per ser la visió d'una Catalunya excloent i li va exigir respondre: "Senyor Torra, Què pensa dels espanyols?
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president de Veneuela, Nicolás Maduro, ha desafiat aquest dimarts l'autoproclamat "president interí", Juan Guaidó, a convocar eleccions per guanyar-lo durant un discurs en una graduació d'estudiants internacionals de Medicina.
Bé, doncs si vost és president interí el que ha de fer o hauria de fer és convocar eleccions", ha assenyalat Maduro.
"Convoqui eleccions senyor autoproclamat, senyor pallasso!", ha asseverat.
Durant l'acte, el mandatari ha destacat que ell va ser president interí "legalment i constitucionalment" i que el primer que va fer va ser convocar eleccions.
"El primer que va fer aquest home que és aquí i es diu Nicolás Maduro com a president interí va ser convocar en 30 dies eleccions, com mana la Constitució", ha subratllat.
El president veneol ha afirmat amb ironia que el president nord-americ, Donald Trump, vol "salvar el poble veneol i ha destacat que l'única cosa que li interessa al mandatari dels Estats Units és el petroli de Veneuela.
"L'imperi no podr amb nosaltres.", ha assegurat.
Maduro ha indicat que els Estats Units amenacen reiteradament amb una invasió militar i ha assenyalat que si aix passa els pobles del món s'alarien i lluitarien amb Veneuela".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ple que fa al pla de dinamització, Torres ha explicat que abans d'aprovar-lo se sotmetrà a coneixement dels comerciants
El cònsol major, Jordi Torres, talla la cinta amb altres autoritats al costat. / M. M.
Així ha quedat el recent estrenat tram del nou passeig de Mojácar. / M. M. (ANA)
La remodelació total del passeig de Mojácar ha fet un pas més.
El comú d'Encamp ha inaugurat aquest dimecres al matí un nou tram del rebatejat passeig com a Itinerari Cultural dels Nuclis Tradicionals d'Encamp que pretén unir les Bons, el Tremat, Encamp i la Mosquera.
El nou sector estrenat uneix el pont de les Bons amb el del 14 de març i s'uneix al que ja es va inaugurar el novembre de l'any passat que va des del pont de les Escoles fins al carrer del Pas de la Casa.
Segons ha explicat el cònsol major de la parròquia, Jordi Torres, el nou tram inaugurat ha estat el més complex de realitzar perquè hi ha hagut crescudes importants del riu i també per l'eliminació de totes les escales que hi havia anteriorment, fet que ha provocat que s'allargués gairebé dos mesos el termini final de les obres arribant a l'any d'execució.
L'objectiu d'aquesta fase era fer el passeig totalment accessible per a tothom i per això s'han eliminat tots aquells elements que ho impedien.
"La gent, a part de gaudir del nou passeig, ha de poder descobrir els petits entorns que tenim dins dels nuclis tradicionals", ha explicat el cònsol.
La intenció és que un cop finalitzada tota la remodelació al llarg del recorregut s'instal·laran diverses plaques i punts informatius per indicar aquells ítems culturals rellevants.
Aquest segon tram, que correspon a la fase I del projecte total de remodelació del passeig de Mojácar, ha tingut un cost de gairebé 900 mil euros.
Amb el tram que queda per habilitar, que va des del pont del 14 de març fins al de les Escoles, és a dir totalment al mig entre els dos trams ara inaugurats, s'hauran invertit prop de dos milions d'euros per remodelar tot el passeig de Mojácar.
Per aquesta última part que queda per arreglar, Torres ja ha indicat que ja s'han adjudicat els treballs i els operaris ja han començat a treballar.
Es preveu que es pugui inaugurar el tram que falta, i per tant, tot el passeig acabat entre el setembre i octubre de l'any que ve.
Davant de les crítiques fetes per algunes associacions i comerciants de la parròquia d'Encamp en relació al nou pla de dinamització comercial, Torres ha volgut deixar clar que abans d'aprovar-lo definitivament es reunirà amb ells per rebre el seu 'feedback' i posteriorment donar el vistiplau definitiu.
D'aquesta manera el calendari a seguir preveu que primer es reuneixi la comissió del comú per analitzar les diferents accions que l'empresa encarregada de redactar el projecte ha presentat i un cop estudiades presentar-les als comerciants d'Encamp i el Pas de la Casa.
"En un termini de dues o tres setmanes es podrà aprovar i després es passarà pel consell de comú".
El cònsol també ha volgut recordar que la fase de diagnosi inicial es va treballar de manera conjunta amb els actors implicats.
En referència a si es podria avançar alguna acció més del pla de dinamització comercial, Torres ha estat taxatiu i ha apuntat que fins que no estigui tancat no donarà més detalls.
"No vull avançar res perquè gràcies al fet que vaig dir alguna cosa s'han generat les crítiques", ha dit.
La intenció és que les primeres mesures ja es puguin prendre de cara a l'any que ve, però el cònsol ha recordat que aquest pla està pensat al llarg termini, amb un horitzó a deu anys vista.
"Ho deixarem encarrilat per al següent mandat".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Barça juga per últim cop a la Lliga al Calderón, un dels estadis on ha perdut menys vegades
Els jugadors del Barça celebrant el títol de Lliga del 2015 al Calderón. / ÓSCAR GONZÁLEZ / ZUMAPRESS
"Tots podem entendre que cal modernitzar-se però, a la vegada, haver-nos d'acomiadar del Vicente Calderón ens trenca el cor", diu Milinko Pantic, el jugador serbi que va guanyar una Lliga amb la samarreta de l'Atlètic de Madrid.
El Barça jugarà per últim cop un partit de Lliga al Vicente Calderón, contra l'Atlètic, en espera de jugar-hi també a finals de maig la final de la Copa del Rei.
"Els partits entre el Barça i l'Atlètic sempre han sigut sinònim d'espectacle, de bon joc, serà estrany veure-ho en un estadi diferent", afegeix Miquel Soler, exjugador dels dos equips.
El primer cop que el Barça va jugar-hi va ser l'1 de novembre del 1966, quan, amb un gol de Zaballa, el Barça va guanyar per 0-1.
Inaugurat poc abans en un partit contra el València (1-1), llavors era el primer estadi europeu on tots els aficionats podien seure.
El club matalasser s'havia endeutat molt per aixecar el camp (abans jugava al Metropolitano, al nord de la ciutat, a Cuatro Caminos), on s'estaria mig segle.
El Barça, en total, ha jugat 48 cops contra els matalassers al Vicente Calderón en totes les competicions, amb tot just 19 derrotes.
És a dir, en 29 ocasions l'equip blaugrana no hi ha perdut -18 victòries i 11 empats-.
"És un camp on sempre tocava patir, ja que la gent pressiona, però és cert que molts cops s'hi guanyava", recorda el davanter Julio Salinas, que també va defensar la samarreta dels dos equips.
"És un estadi diferent, amb un ambient molt calent, molt popular.
Com si fos una gran casa familiar on tothom es coneix", el defineix Kiko, el davanter andalús dels anys 90.
Molts cops anaves perdent i de sobte la gent et donava la força per reaccionar", afegeix Kiko, recordant algunes de les remuntades que el Barça hi ha patit.
Algunes d'aquestes 19 derrotes han arribat en partits on inicialment l'equip visitant guanyava, com el 2009, o el 1993, quan el Dream Team de Cruyff anava guanyant per 0-3 al descans i va acabar perdent per 4-3 per culpa dels gols de Pedro i tres gols del davanter polonès Kosecki, l'últim en l'últim minut.
"L'any que vam guanyar el doblet, el 1996, el partit va acabar 3-1 i Lubo Penev va fer dos gols", recorda Pantic.
Els aficionats del Barça recorden molt més la golejada per 0-6 de la temporada 2006/07, amb gols de Messi (2), Zambrotta, Eto'o, Ronaldinho i Iniesta.
A Madrid es va explicar que aquesta humiliació va provocar que Fernando Torres acceptés deixar el club de la seva vida i marxar a la Premier League per jugar amb el Liverpool.
O el partit del 1992 amb tres gols d'un Stoitxkov que acabaria expulsat (1-4).
"Aquests estadis amb bon ambient sempre motivaven, venia de gust jugar-hi", va recordar el búlgar fa uns mesos quan va saber que el Vicente Calderón seria enderrocat.
L'últim bon record del Barça al Calderón, més enllà de les Copes guanyades, va ser la Lliga aconseguida en la penúltima jornada el 2015 amb gol de Leo Messi, un dels futbolistes que ha marcat més gols com a visitant en un estadi que serà enderrocat durant la temporada que ve, quan s'inauguri el Wanda Metropolitano, si l'Ajuntament hi dona permís, ja que encara s'han d'acabar els accessos.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Augurava un analista quan va néixer Podem que Pablo Iglesias és un animal polític amb una capacitat d'adaptació tan gran que si per a la seva supervivència necessités brànquies, n'hi sortirien.
De moment, el 13-J s'enfronta a una moció de censura fallida en l'àmbit matemàtic, però amb la qual aspira a construir-se un perfil d'estadista que el porti a la victòria moral i erigir-se, finalment, en líder de l'oposició.
En el transcurs del debat al Congrés podria conquistar aquesta plaça, afavorit per l'absència de Pedro Sánchez, que va renunciar al seu escó a l'octubre.
Però també pot ser el seu cant del cigne i consolidar (fins i tot accelerar) el declivi que mostren les enquestes si es projecta com un llop solitari sense més suports que el dels independentistes a l'ombra d'un líder socialista reelegit a cavall del discurs antiestablishment que ja no és exclusiu de Podem.
Els experts consultats per aquest diari coincideixen.
No creuen que pugui emular Felipe González en la moció de censura del 1980 contra Adolfo Suárez i esperen un discurs-míting adreçat a les seves bases.
«Com que no és presidenciable, i ho sap, no cometrà l'estupidesa de presentar detallat un programa de Govern.
Al·ludirà a la corrupció, a Catalunya i els grans temes, però farà un míting d'agitprop, un discurs de plaça de toros aixecant la bandera de la regeneració», opina l'assessor Ignacio Varela.
Malgrat l'absència de Pedro Sánchez (intervindrà el portaveu José Luis Ábalos) els socialistes tenen una bala d'or discursiva: el PSOE s'absté, malgrat que Podem va votar en contra de la investidura fallida de Sánchez, el març del 2016.
Assenyalen els analistes la diferència entre els vaivens de Podem amb la moció i la jugada d'obra mestra parlamentària del 1980.
Mentre González anunciava la moció en un duríssim atac contra Suárez al Debat de Política General, el seu grup parlamentari l'estava registrant formalment al Congrés dels Diputats.
Podem, en canvi, ha donat diversos cops de volant que han fomentat la impressió que la seva iniciativa està tan carregada contra el PP com contra el PSOE.
«Iglesias mira de buscar l'efecte González però s'ha passat de frenada amb tants canvis d'estratègia.
Encara que intenti fer un discurs d'home d'Estat, s'enquadra més a salvar la moció de censura que a convertir-se en el líder de l'oposició, un lloc que té més complicat encara amb el retorn del socialista Pedro Sánchez», segons l'opinió del consultor Juan Quesada.
A parer seu, «no va sortir del tot enfortit de la lluita amb [Íñigo] Errejón i la seva imatge ha anat empitjorant», i per això la moció «és més d'impuls al seu cercle zero» que per conquistar una majoria.
El politòleg Ramón Cotarelo opina que «el crèdit d'Iglesias està sota mínims» i sosté que la seva reputació empitjora al consolidar-se la idea que la moció de censura «és una càrrega de dinamita contra el PSOE».
Considera que el debat al Congrés dels Diputats serà el suport o rebuig a Iglesias «en termes absolutament plebiscitaris». |
Aquests dies, que es parla sovint d'adoctrinament a les escoles, he tingut al cap en moltes ocasions una frase de Marta Mata que sempre m'ha impactat: «Penso que és bo que els nens sàpiguen que els seus mestres són tan normals que fins i tot tenen la seva opció política –i/o religiosa– (segons el cas).
I que són tan mestres que no la inculquen.»
Aquesta cita és del llibre Diàlegs a Barcelona, número 19, d'una conversa entre Marta Mata i Pilar Benejam transcrita per X. Febrés, l'any 1987.
En aquest llibre la frase consta al capítol IV, titulat «La marginació del moviment de reforma pedagògica per part de la Generalitat».
La conversa gira entorn de dos eixos: la reforma de l'ensenyament a través de la política activa i la llengua i les xarxes escolars.
Un altre paràgraf, del mateix llibre i capítol, ens diu: «Precisament, l'únic èxit polític que hem pogut tenir les esquerres en aquest camp després de dos anys de discussió de la Llei de normalització lingüística és que no s'arribessin a implantar dues xarxes escolars, que els nens no fossin separats per qüestió de la llengua i que el català s'introduís progressivament a la totalitat d'escoles, alhora que tots els nens haguessin de dominar les dues llengües en concloure el cicle escolar.»
«La frase que ha presidit la nostra acció és "NO SEPAREM ELS NENS".
La va pronunciar Alexandre Galí el 26 de juliol de 1966 a la segona conferència durant la primera Escola d'Estiu de Rosa Sensat.»
Malauradament, és d'una gran vigència, i de nou hem de reivindicar el «No separem els nens» i cridar ben fort perquè el vent la faci arribar arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol.
«Els mestres són tan normals», és a dir, diversos, plurals, com ho és la mateixa societat
Retornant a la frase de Marta Marta, ens diu que «els mestres són tan normals», és a dir, diversos, plurals, com ho és la mateixa societat, però també són professionals, coneixedors dels drets de l'infant, respectuosos, responsables... potencien l'esperit crític per mitjà del raonament, en comptes d'inculcar-los un punt de vista extern, de l'educador o d'altri.
I, sortosament, la majoria de les persones que ens dediquem al bonic ofici d'educar hi posem tota la voluntat per aconseguir infants lliures, que no són infants que fan el que volen, sinó infants que tenen criteri per saber què és el que cal fer.
Aquests dies es polemitza si hi ha escoles i/o mestres o professors que adoctrinen, i possiblement alguns n'hi deu haver, però una minoria mai ha de permetre una generalització en un col·lectiu tan gran com el dels mestres i professors, educadors del lleure... que diàriament treballem perquè infants i joves esdevinguin ciutadans i ciutadanes cívics i responsables individualment i col·lectivament dels afers públics.
Per combatre l'adoctrinament i el dogmatisme necessitem prioritzar el diàleg, la confrontació d'idees, la relativització de la veritat... posant en relleu les paraules que utilitzem, ja que en la societat del Whatsapp, en la qual estem, anem simplificant tant el missatge que això permet anar-lo repetint sense un pensament i un raonament que el sustenti.
Aquest és un perill real amb què es troba el pensament crític, i és a un pas de l'adoctrinament, que no volem ni desitgem.
Exresponsable de Formació de Rosa Sensat.
Presidenta de la Fundació Marta Mata.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Més de 3.500 persones podran votar a mà alçada o en urna i prèviament hi haurà un debat amb informes dels diputats i una cinquantena d'intervencions dels assistents
Barcelona.-L'assemblea nacional de la CUP-Crida Constituent ja no serà a Girona.
Acabat el període d'inscripció dels militants i simpatitzants, els anticapitalistes s'han trobat que hi ha més de 3.500 persones que volen assistir a la trobada del proper diumenge, on es decidirà el posicionament de la formació respecte de la proposta d'acord presentada per JxSí i la investidura d'un president de la Generalitat.
L'espai que tenien previst utilitzar a Girona no permet aquest aforament i "per raons tècniques i no per cap mena de pressió" els organitzadors han decidit portar l'assemblea fins a la pista d'atletisme coberta de Sabadell.
El gran volum de gent també ha fet inviable "per motius tècnics i econòmics" la votació a través de comandaments electrònics.
I per això la CUP ha optat per fer les votacions a mà alçada.
No obstant, si un 25% dels assistents ho demanen, s'habilitaran urnes per tal que les votacions siguin secretes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
33 anys, sergenta dels Mossos d'Esquadra.
Aparentment segura d'ella mateixa, en el fons és un mar de dubtes.
Amaga la seva inseguretat en una autocrítica i una autodisciplina ferotge.
L'Andrea ha de compaginar la feina amb tenir cura del seu pare, un home que té problemes amb la beguda i que no ha superat la mort de la seva dona.
D'"El cor de la ciutat" a "La fossa".
Nausicaa Bonnín és una cara coneguda a TV3.
Repassem els seus personatges a sèries i pel·lícules de TV3.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La Clínica està oberta de dilluns a divendres.
La resiliència és un procés d'adaptació reeixida enfront de les fonts d'estrès i pot ser entrenat en qualsevol persona.
En les organitzacions, l'interès en la resiliència ha crescut en els anys posteriors a la crisi, ja que les persones tenen cada vegada més sobrecàrrega i pressió per aconseguir els objectius de la seva feina.
Isabella Meneghel, especialitzada en Psicologia del Treball, Organització i Recursos Humans, aquest programa té com a objectiu afavorir el creixement de les persones participants a través del desenvolupament d'habilitats i estratègies d'afrontament per superar les situacions estressants i sortir-ne enfortides.
Mitjançant una formació personalitzada i realitzada in company, els participants obtindran recursos per refer-se de les dificultats amb més rapidesa i eficàcia, i aconseguir així un més bon acompliment laboral.
El taller, basat en l'evidència científica i rigorosa dels resultats, té una metodologia presencial que combina teoria i pràctica, i té el suport de tasques i casos pràctics que es faran durant les sessions, així com material teòric complementari.
Les sessions de treball es duen a terme setmanalment al llarg d'un mes, en grups reduïts de 15 persones aproximadament.
Per aconseguir la màxima efectivitat, el disseny de la dinàmica s'adaptarà a les necessitats i característiques de cada organització.
En finalitzar el taller complet, es podran avaluar els resultats i l'eficàcia del programa.
Truca'ns (+34) 93 504 20 01 o contacta amb nosaltres [EMAIL]
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
L'Associació Celíacs de Catalunya ha editat una guia en col·laboració amb la cadena de supermercats Mercadona per facilitar la comprensió de l'etiquetatge dels productes sense gluten.
El manual pretén oferir la informació necessària perquè les persones celíaques, familiars, amics i restauradors entenguin millor l'etiquetatge dels productes alimentaris i els sigui més fàcil comprar de forma segura, amb confiança i tranquil·litat.
El manual informa sobre la legislació actual, la classificació dels aliments, i el gluten en medicaments, cosmètics i material escolar.
L'entitat recorda que l'únic tractament de les persones celíaques és seguir una dieta estricta sense gluten tota la vida.
No obstant això, assegura que el 40% transgredeixen la dieta, el 75% de les quals de manera involuntària.
Per això, l'associació defensa que les persones celíaques disposin de tota la informació possible per poder seguir correctament la dieta sense gluten i, així, gaudir de bona salut.
«Dins d'aquest objectiu s'emmarca l'edició del nou Manual per facilitar la comprensió de l'etiquetatge dels productes sense gluten», diu Olga Cuesta, presidenta de l'Associació Celíacs de Catalunya.
Aquesta entitat representa 75.000 persones celíaques i 450.000 de sensibles al gluten.
Treballa perquè els celíacs tinguin millor accés a productes sense gluten i més opcions per menjar fora de casa amb seguretat.
També finança la investigació en patologies relacionades amb la ingesta de gluten.
Si tens dubtes, en aquest espai pots trobar algunes respostes.
Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar... |
El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València commemora el seu 40 aniversari amb un seguit d'actes que comencen aquest dimecres, dia 14 de setembre.
La sala d'actes Manuel Sanchis Guarner, de Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, acull la sessió inaugural, a partir de les 18 hores.
L'acte serà emés en directe pel canal de Youtube de la Facultat.
El departament fou creat per Manuel Sanchis Guarner l'any 1976.
Fins a aquell moment, el mateix Sanchis Guarner, primer catedràtic de Lingüística Valenciana, impulsava uns cursos extra-curriculars de valencià.
I anteriorment hi hagué seminaris i altres iniciatives que la dictadura franquista va avortar.
En l'acte d'aquest dimecres hi intervindrà Emili Casanova, director actual del departament; Lluís Alpera (Universitat d'Alacant), Vicent Salvador (UJI), Vicent Miralles (Facultat de Magisteri) i Antoni Ferrando (Universitat de València).
Maria Teresa Cabré (Universitat Pompeu Fabra; Institut d'Estudis Catalans) pronunciarà una ponència titulada 'Convergència i variació: els treballs sobre gramàtica i lèxic de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans'.
Serà presentada per Maria Josep Cuenca.
Després està previst un testimoni i trajectòria d'una antiga estudianta: Maite Coves (professora de l'IES Carrús d'Elx i escriptora).
Clourà una actuació del Grup de teatre CRIT: l'Espill (patrocinat Vicerectorat de Cultura i Igualtat) |
S'incorporen a la base de dades cartogràfica els mapes topogràfics dels anys 1970 i 1977
L'AMB ha incorporat, com a nous productes al seu Geoportal de cartografia, el mapa topogràfic metropolità 1:10.000 de l'any 1970 i el mapa topogràfic metropolità 1:5.000 de l'any 1977.
Els productes que s'estan incorporant són fruit d'un projecte de recuperació de la cartografia històrica de l'AMB que es va encetar fa més de 4 anys.
Com a característica principal, cal dir que aquesta base cartogràfica va servir per dur a terme els estudis derivats de les determinacions del Pla director de l'AMB i que cobreix tota la regió metropolitana.
El Geoportal de cartografia és un visor que permet consultar, visualitzar i descarregar de manera gratuïta els diferents conjunts d'informació geogràfica disponibles a l'AMB, com ara mapes topogràfics, fotografies de vols històrics, ortofotos, la guia de carrers de l'àrea metropolitana o la xarxa geodèsica local, entre altres productes. |
Els artistes Evelí Adam (Campdevànol) i Xavier Puente (Corçà) han rebut l'accèssit dels premis Crèdit Andorrà d'escultura i pintura, atorgats en el marc de la 25a edició del Cartell Arts...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
El "KAUST Visiting Student Research Internship Program" és un programa organitzat per l'universitat King Abdullah University of Science and Technology d'Aràbia Saudita que ofereix beques per a recerca als laboratoris de la seva universitat a estudiants de l'últim any de grau o que estiguin cursant un màster.
Les beques són per a períodes d'entre 3 i 6 mesos.
KAUST proporciona als estudiants el trajecte d'anada i tornada a Jeddah, despeses de visat, assegurança mèdica gratuïta, allotjament gratuït, accés a activitats lúdiques i socials i beques entre 1000 $ i 1500 $ al mes, segons el laboratori.
El 4 de Desembre a les 12h es realitzarà una presentació del programa a l'Aula Màster del Campus Nord.
A la pàgina web del "Visiting Student Research Program" es publiquen les diferents beques i els projectes d'investigació als quals és possible aplicar:
Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels |
L'activitat es fa el 5 d'octubre
Josep Grau Viticultor organitza, el dissabte 5 d'octubre, una activitat per conèixer la verema.
Aquesta inclou una visita al celler, i un tast de vins en procés i de de vins embotellats.
L'horari de la iniciativa és de les 11 del matí a la 1 del migdia i té un preu de 20 euros per persona.
El punt de trobada és a l'hotel Hostal Sport de Falset.
Les reserves es poden fer a [EMAIL]
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Sóc a Sant Sebastià i, per tant, celebro des de la distància la fi de la festa dels toros a Catalunya.
Ho celebro respectant la tristesa dels aficionats veterans que avui viuran com una tragèdia l'última corrida a la Monumental.
Però ho celebro, al cap i a la fi: la tradició taurina és del tot catalana, però també ho és la lucidesa amb què decidim que certes tradicions ja no tenen sentit avui dia.
Aquí, al País Basc, el debat no ha estat pas tan viu.
Els animalistes, i una part del món abertzale, són favorables a la prohibició; però l'última temporada hi ha hagut prop de 50 exitosos festejos en 16 municipis d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, i l'Ajuntament de Sant Sebastià -governat per Bildu- acaba de pactar amb l'empresa explotadora la continuïtat de la fiesta dues temporades més.
Euskadi fa compatible la pervivència dels toros amb el seu fet diferencial.
Tradicionalment, molts catalans han anat a Euskadi parant l'orella a les converses, observant detalls i símbols, per veure si són més espanyols ells o nosaltres, una juguesca provinciana que té poc a veure amb la complexitat dels processos que configuren les noves identitats.
Últimament la juguesca ha evolucionat cap al terreny econòmic, i els catalans solen passejar per Sant Sebastià i Bilbao -i també per Pamplona- escrutant l'espai públic per veure com i en quina mesura es nota l'eficàcia del concert econòmic, la sobirania fiscal que tant envegem.
I a fe que es nota a simple vista, sense ni tan sols consultar les balances fiscals.
A Sant Sebastià existeix un benestar social atmosfèric; el donen el paisatge i el clima, els pintxos i els espais verds, els equipaments i l'urbanisme, l'activitat econòmica i cultural.
La cohesió sembla garantida per una forta inversió pública per habitant i per un percentatge d'immigració irrisori, fins i tot incomprensible en un país relativament tan pròsper (un 6% enfront del 15% de Catalunya).
Si el procés de pau acaba com tots esperem, Euskadi serà un país imparable.
Sense que ni tan sols els calgui llevar-se ben d'hora.
Però s'hi parla poc euskera, cosa que molts catalans constaten amb una rialleta suficient, d'elis, elis, com si s'alegressin que, almenys en el terreny lingüístic, el séc de la nostra diferència sigui més profund.
Però en molts bascos la identitat està marcada amb ferro en cada detall, cada gest i cada rutina, amb una cantarella inconfusible que fa que el seu castellà sembli, realment, una llengua pròpia.
Com també passa a Irlanda, els bascos han construït una manera de fer i de ser que supera la barrera idiomàtica, cosa que els dóna un cert avantatge.
Tot plegat es deriva de la seva major uniformitat ètnica.
Nosaltres no; nosaltres som un país de barreja i sense el factor lingüístic ens sentiríem liquats, dissolts en el conjunt hispànic i occidental.
Per això defensem el català amb les urpes, tot i saber que és un maldecap i que ens surt molt car, i que per als nouvinguts és un requisit empipador.
Potser l'independentisme en castellà tindria més possibilitats d'èxit: sobirania en lloc de llengua.
Però qui voldria fer aquest sacrifici?
Qui es conformaria amb un país que es defineix perquè no hi ha curses de braus?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El gegant tecnològic Google ha indicat que invertirà 245 milions d'euros durant els pròxims tres anys en una sèrie de projectes per afavorir els mitjans periodístics creïbles i detectar les notícies falses a la xarxa.
A través d'una entrada en el seu blog corporatiu, després que Facebook s'hagi vist esquitxat per l'escàndol protagonitzat per Cambridge Analytica.
La firma californiana ha anunciat el llançament de Google News Initiative (GNI), que pretén ajudar el periodisme a prosperar en l'era digital.
Els seus objectius principals seran elevar i enfortir el periodisme de qualitat, desenvolupar models comercials que impulsin el creixement sostenible i dotar les empreses periodístiques d' innovacions tecnològiques.
Entre les eines integrades a GNI, Google desenvoluparà 'Suscribe with Google', que permetrà als usuaris, amb un compte a la plataforma, comprar la subscripció directament amb les dades personals i bancàries associats a ella.
D'altra banda, el motor de cerques ha assegurat que els seus sistemes han sigut millorats per reconèixer situacions de notícies d'última hora i ajustar-ne el contingut per donar rellevància a les fonts fidedignes i no als "mals actors que desinformen".
En relació amb això, Google ha llançat 'Disinfo Lab' amb la Universitat de Harvard, que busca combatre les notícies falses durant eleccions o últimes hores, ja que admet que "cada vegada és més difícil distingir què és veritable i no veritable a través del canal 'on line'". |
Aquesta és la pàgina de La Gurmeteria Terrassa.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Terrassa. |
El comitè d'empresa de les estacions d'esquí d'Espot i Port Ainé, gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), ha convocat una vaga durant sis dissabtes, a partir d'aquest dissabte 20 de gener fins al 24 de febrer, amb parades de tres hores de les 11 del matí a les dues de la tarda.
La plantilla demana l'equiparació de salaris i categories entre els treballadors que estan fent la mateixa funció i de condicions amb altres explotacions d'FGC.
En aquest sentit, asseguren que han pres aquesta decisió ja que no poder trobar solucions amb l'empresa.
En un comunicat de premsa, l'empresa ha lamentat aquesta situació que ha titllat d'"artificiosa i altament lesiva per a la firma, els clients i el territori en plena temporada".
És per això que ha previst un seguit de mesures per pal·liar els efectes de l'aturada.
Així, està previst que Espot obri tot el dia amb normalitat, mentre que Port Ainé estarà en servei de 9.00 a 11.00 del matí i de 3 a 5 de la tarda.
En conseqüència, el preu en taquilla del forfet a Port Ainé, serà un 50% més barat, mentre que el d'Espot es mantindrà igual.
També es valoraran contrapartides per als clients de temporada segons el perjudici final |
El PRC exigirà al PSOE que respecti l'«autoritat» del president de Cantàbria i que defensi els compromisos que l'Estat va firmar amb la regió perquè continuï la coalició que els dos partits van subscriure després de les eleccions autonòmiques per governar la comunitat autònoma.
En una roda de premsa, que s'ha prolongat més d'una hora, el líder regionalista i president cantàbric, Miguel Ángel Revilla, ha sigut taxatiu respecte a les dues reivindicacions que exigirà el PRC al PSOE dins de la comissió de seguiment del pacte que van firmar després de les eleccions autonòmiques, que espera que es convoqui «abans d'una setmana».
Revilla ha definit com a «sainet» el que ha viscut aquests dies després de l'avís del PSOE que el pacte de Govern estava trencat si el PRC votava 'no' a la investidura de Pedro Sánchez com a president, però ha assegurat que no ha «tingut ni un minut d'insomni», perquè l'estabilitat de Cantàbria « no perilla gens ni mica».
I, per això, ha asseverat que el PSOE ha de respectar la figura del president de Cantàbria i la seva «autoritat» i ser «al costat» del PRC «sense fissures» per reivindicar davant del Govern central els compromisos que va firmar a la regió.
«Si això no es fa, no hi pot haver Govern, i nosaltres no diem avui una cosa i demà una altra», ha advertit |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.:::: XIX TEMPORADA MUSICAL DE LA UdL::::
Del 26 d'Octubre de 2011 al 25 d'Abril de 2011
:::: ÒPERA OBERTA, EL LICEU A LA UdL::::
Òpera Oberta és un curs de lliure elecció adreçat a universitats d'arreu del món i basat en la retransmissió en directe per Internet, amb imatge i so de gran qualitat, d'una tria d'òperes de la programació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i del Teatro Real de Madrid, acompanyades per unes classes prèvies i uns materials complementaris al web del mateix projecte.
Hi participen una cinquantena d'universitats, entre les quals la major part de les catalanes, moltes de l'estat espanyol i també europees i llatinoamericanes.
Opera Oberta és un curs universitari d'iniciació a l'òpera, l'originalitat del qual rau en la transmissió en directe de cinc títols de la temporada del Liceu i una en diferit del Teatro Real, la qual es complementa amb una presentació prèvia d'uns 30 minuts i un portal a Internet amb informacions complementàries sobre l'òpera que es transmet.
Aquestes retransmissions es projecten en sales preparades a cada universitat, amb pantalles de 3x5 metres aproximadament i equips de so estèreo Dolby Digital 5.1., a través de la Xarxa mitjançant la tecnologia DVB (Digital Video Broadcasting) i en el context del projecte i2Cat (Internet 2 Catalunya).
Per a un total de casi 50 universitats i recepció en 60 campus diferents.
S'estima una audiència mitjana de 5.000 alumnes per retransmissió.:::: EL COR DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA::::
Es promouran concerts tant dins com fora de la Universitat i la participació en activitats en col·laboració amb altres universitats.
La participació regular al cor dóna dret al reconeixement de 4 crèdits de lliure elecció.
[ + INFORMACIÓ ]:::: PROGRAMACIÓ:::::::: MÉS INFORMACIÓ::::
Vicerectorat d'Activitats Culturals i Projecció Universitària
Serveis Culturals de la Universitat de Lleida |
Els col·legiats de l'ICAB tenen a la seva disposició els últims de la publicació a la pàgina web col·legial.
>>> www.icab.cat>COL·LEGIATS>PUBLICACIONS> Europa en Breve
Igualment, si hi esteu interessats, us podeu inscriure a la newsletter on-line aquí: http://www.abogacia.es/actualidad/newsletter/
En els seus inicis, el butlletí es remetia únicament als degans dels Col·legis d'Advocats espanyols, a través d'una comunicació de fax.
Setmana a setmana, la distribució ha anat multiplicant-se, la qual cosa converteix aquest butlletí en un dels majors referents on-line a llengua espanyola.
Dirigit en origen als advocats espanyols, Europa en breve s'envia avui a professionals de diversos àmbits relacionats amb l'activitat europea.
Tenint en compte que una part importantíssima de la legislació espanyola es basa directament o indirecta en normativa comunitària, Europa en breve es consolida com una eina per facilitar als advocats la defensa i l'assessorament dels drets de les persones. |
1701 missatges al fòrum i 26 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil Ñòrdia ja no té pasta per a les pensions.
No sé qui és la "mare del corder" però al meu poble els "corders" són els que fan corda...
ha escrit un nou missatge al fil La invisibilització de l'EIC (Esquerra Independentista Cupaire) al País Valencià.
La CUP, igual que ERC, JuntsxCat, Primàries, FR...
Són tots dissidència controlada.
Com a valencià etnicament i culturalment català fa anys que no puc votar al País Valencià un partit netament ind...
ha escrit un nou missatge al fil Fam d'independència.
Patisc pel David, no té preu l'esforç que fa.
Personalment veig forca complicat que el documental isca per TV3.
ha escrit un nou missatge al fil Quan surti la sentència, no farem RES!
És molt fàcil no li pegueu més voltes: Van declarar la independència?
No Van enganyar al poble dient ho tenien tot organitzat? |
Als seus 83 anys, 50 rere la barra del bar homònim de l'Hospitalet de Llobregat, n'ha vist de tots colors, però un míting de Ciutadans al seu establiment encara no.
S'han fet esperar, però, entre cerveses, les tapes del Galán i el vídeo que Albert Rivera penja a Twitter ensumant un gos que "fa olor de llet", tot passa millor.
La primera, estètica: molts militants van amb la samarreta corporativa del partit amb la poca convicció de dur-la sobre la camisa.
La segona és ambiental: hi ha un entusiasme buscat, entre càntics que sonen més als ànims que es donen a la criatura poc dotada físicament que vol acabar una cursa que al d'uns militants confiats en la victòria.
La síl·laba de més que té la versió taronja del càntic fa que " Ciudadanos " soni com un batibull, metàfora sonora de la crisi del partit després del 28-A.
D'altres són més difícils: "Com és possible que no ens vagi bé el 10-N amb gent com l'Edmundoooo?"
Costa trobar el càntic per dir: "Per la desmobilització espectacular del votant de Cssss".
El públic, però, gaudeix de l'acte, aliè a algunes contradiccions: Bal, ex advocat de l'Estat, crida que l'1-O "va ser rebel·lió", però el partit diu que s'han de respectar les sentències.
O quan Arrimadas diu que a l'Hospitalet preocupa més "la dependència dels avis que la independència de Torra", però dedica un 95% del discurs a la independència.
Sort que no estan dèbils, deuen pensar els seus zero alcaldes a Catalunya.
En Galán es mira el míting dret sobre una cadira, però no tota l'estona.
Pocs parroquians habituals han vingut avui i vol cuidar bé els que sí que ho han fet.
La comitiva de Cs marxa ràpid, amb el plaer d'haver conegut el Galán i, per tant, Bellvitge.
A la porta, un cartell els acomiada: "Es busca cambrer/a".
Veient les enquestes, potser algun diputat de Cs necessitarà la feina.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Publicat a Coorporació sanitària Parc Taulí
Alumnes de formació professional.
- Conèixer el circuit de la primera atenció sanitària que rep el pacient.
- Identificar el diferents professionals de treballen al CAP.
- Reconèixer els diferents serveis que existeixen dins del centre d'atenció sanitària.
- Apropar l'atenció primària als adolescents.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Informació general: Pilar Montiel.
93 745 33 00- Programa Ciutat i Escola
Corporació Sanitària Parc Taulí |
El grup municipal d'ERC exigeix al PSC que demani les dimissions de l'alcalde Ballesteros i de la regidora Begoña Floria
Tarragona.-El grup municipal de la CUP de Tarragona ha demanat aquest dijous al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que "doni la seva opinió i manifesti què farà" per tal d'esclarir el cas Inipro, després que el jutge hagi trobat indicis que l'Ajuntament de Tarragona hauria contractat aquesta empresa amb diners públics per tal de beneficiar el partit.
"Nosaltres renunciem a demanar més explicacions perquè estem farts que se'ns menteixi", ha manifestat la portaveu de la formació al consistori, Laia Estrada.
La CUP ha titllat de "fastigós" el contingut de la interlocutòria dictada pel jutge i ha acusat l'equip de govern d'haver actuat amb "cinisme i hipocresia" quan ha intentat treure ferro a l'assumpte.
Per aquest motiu, els anticapitalistes han exigit la dimissió de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i la de la regidora Begoña Floria, que s'afegeix ara a la llista d'investigats per aquest cas.
Per la seva banda, el grup municipal d'ERC també ha demanat al PSC que exigeixi la dimissió de Ballesteros i Floria, i que els retiri l'acta de regidors.
Estrada ha censurat que, segons la interlocutòria del jutjat número 1 de Tarragona, la contractació d'Inipro per part de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) pugui haver estat "una farsa" i ha avançat que exigiran que es retornin els diners a l'Ajuntament.
"És fastigós que s'instrumentalitzés un organisme que està destinat a atendre a les persones més vulnerables", ha afegit.
La CUP ha criticat també que l'equip de govern intentés "fer creure que aquí no havia passat res" i que haguessin acusat als anticapitalistes de judicialitzar la política i de portar a terme una "persecució política", tal com va arribar a manifestar Ballesteros.
La regidora cupaire ha titllat de "greu" que, segons alguns dels correus electrònics recollits a la interlocutòria, l'excap de gabinet de l'alcalde, Gustavo Cuadrado, i la regidora Floria "parlaven de fer veure que determinades persones eren voluntàries, quan realment cobraven de l'administració pública per fer feines del partit".
Aquest grup de persones, afins al PSC, corresponien a un grup de "ciberactivistes", segons el jutge, que tenien l'objectiu de difondre l'ideari socialista a les xarxes socials i de millorar la imatge de l'alcalde amb finalitats electorals.Laia Estrada s'ha qüestionat per què l'excap de gabinet de l'alcalde s'havia implicat en l'afer Inipro.
"Aquesta funció la feia pel grup municipal, pel PSC de Tarragona o pel PSC?", s'ha preguntat.
A més, la regidora ha insistit que caldrà saber si l'alcalde n'estava al corrent o si no en sabia res, i ha qüestionat si aquestes actuacions presumptament irregulars s'han pogut reproduir en altres contractes o organismes municipals.
Per tot plegat, segons la CUP ja hi ha prou motius com per demanar al primer secretari dels socialistes, Miquel Iceta, "que parli al respecte, doni la seva opinió i manifesti què farà per tal d'esclarir tot aquest cas".
Estrada ha afegit també que Iceta hauria de donar explicacions per altres assumptes com ara el cas Mercuri o el cas Innova i explicar "què pensa fer per evitar que el PSC es vegi involucrat en més casos de corrupció".
ERC demana al PSC que faci dimitir Ballesteros i Floria Per la seva banda, el portaveu del grup municipal d'ERC, Pau Ricomà, ha manifestat sentir-se avergonyit i indignat pel fet que, segons el magistrat, "en un moment de crisi, amb diners que estaven destinats als serveis socials es fes una cibercampanya a favor de l'alcalde".
Davant d'aquesta imatge "fatal i trista" per a la ciutat, Ricomà ha opinat que hi ha "raons de sobres" per demanar les dimissions de l'alcalde, de Floria i de qualsevol altre regidor que s'hi hagi pogut veure implicat.
A més, el portaveu dels republicans ha demanat al PSC que, "si li queda dignitat", exigeixi aquestes dimissions i retiri les actes de regidors als investigats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Vendrell és la capital del Baix Penedès.
La tranquil·litat que se suposa a una capital de comarca a mig camí de Barcelona i Tarragona no es produeix a la seva política municipal.
Fins a 13 llistes es disputen els 21 regidors del consistori.
Amb un cens d'uns 26.000 electors, hi ha una candidatura per cada 2.000 votants.
La competència és màxima al poble on tothom vol ser alcalde.
L'històric alcalde socialista Martí Carnicer –del 1979 al 1994 i des del 2013 fins a l'actualitat- no es torna a presentar.
El PSC fa foc nou i amb Kenneth Martínez com a cap de llista es renova de dalt a baix –dels cinc primers no repeteix ningú més-.
Curiosament, és un exalcalde socialista, Josep Maria Llasat, el que lidera la llista independentista "unitària" Pel Vendrell-Primàries Catalunya.
Vuit de les nou llistes que es van presentar fa quatre anys van aconseguir representació –més grups municipals que a Barcelona, poca broma-.
Ara, el ventall de possibilitats s'ha ampliat a 13 i l'únic moviment de confluència s'ha produït entre l'independentisme d'esquerres.
ERC i Som Poble –una coalició formada per la CUP, EUiA i Procés Constituent- es presenten junts amb la voluntat de ser la força més votada en un context tan fragmentat.
Qui ha fet el camí invers ha estat la CiU de tota la vida.
Els postconvergents es presenten com a Junts pel Vendrell però tindran molta competència: Ara el Vendrell i Centrats.
Els primers estan liderats per Lídia Rodriguez i Denis Martos, que fa quatre anys anaven a la llista dels nacionalistes.
Josep Maria Diu –un històric exregidor que està en contra la DUI- liderarà la coalició formada per Convergents i Lliures, dues escissions de CiU.
Si la dreta espanyolista estava dividida el 28-A, encara ho estarà més el 26-M al Vendrell.
A banda de Ciutadans –tres regidors- i el PP –dos regidors-, dues llistes ultres competiran per recollir l'herència de Plataforma per Catalunya que el 2015 va ser tercera força.
La majoria del nucli de PxC es va integrar a SOMI –el partit del vigatà Josep Anglada- per frenar l'entrada de Vox.
Tanmateix, finalment es presentaran els dos partits... i una de les antigues regidores de la formació xenòfoba serà la número 3 del PP.
El partit de l'històric dirigent comunista (i espanyolista) Paco Frutos esdevé una de les notes de color (roig) d'aquestes municipals tan disputades.
Però com que encara hi ha veïns dels nuclis i urbanitzacions del municipi –Coma-ruga, Sant Salvador, Francàs, i Sant Vicenç de Calders, entre altres- es poden sentir marginats, la denominada Agrupació Veïnal Platges –que forma part de la Federació d'Independents de Catalunya (FIC)- completa l'espectacular fragmentació de la capital del Baix Penedès.
Que comenci la rave de la democràcia del Vendrell!
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 3 de Ribeira, en funcions de guàrdia, va decretar ahir presó provisional incomunicada i sense fiança per a José Enrique Abuín Gey, el qual és «sospitós d'haver acabat amb la vida de Diana Quer» i d'haver intentat raptar una altra jove ahir a Boiro.
L'home, conegut com el Chicle, es va acollir al dret a no declarar davant la magistrada.
Abuín Gey va arribar als jutjats de Ribeira procedent de la caserna de Lonzas, a la Corunya, poc abans de les 8.50 hores d'ahir, després de complir-se les 72 hores de màxim legal per passar a disposició judicial.
El detingut, però, va rebutjar prestar declaració per cap dels delictes que se li imputen.
Després d'una maratoniana jornada de sis hores, la jutgessa va emetre una interlocutòria en la qual va enviar a la presó el Chicle, que poc després de les tres de la tarda va sortir de l'edifici judicial en direcció a la presó de Teixeiro.
Qui sí que va fer declaracions va ser el seu advocat, Ramón Sier-ra, que va assegurar a la sortida dels Jutjats de Ribeira que el seu client «es troba psicològicament afectat per la seva situació processal» i va asserverar que Enrique Abuín en cap moment s'ha reconegut com a autor de cap delicte dolós ni d'assassinat ni d'homicidi».
De la mateixa manera, Ramón Sierra va assegurar que «mai» se l'ha reconegut com a autor de cap delicte de tipus sexual i que «no hi ha cap indici racional» a la causa que hi hagi hagut «un delicte contra la llibertat sexual», cosa que va qualificar de «radicalment fals».
No obstant això, en la interlocutòria la jutgessa li atribueix un delicte d'homicidi dolós per aquest cas i de detenció il·legal.
Tot i que va rebutjar explicar el que el seu defensat va declarar davant la Guàrdia Civil, el lletrat va subratllar que «no hi ha hagut cap referència a cap estrangulament» i que no s'ha reconegut autor «de cap delicte d'homicidi dolós o assassinat».
Sense entrar en més detalls, va suggerir que un atropellament seria considerat «homicidi per imprudència», i no intencional.
Ramón Sierra va dir que el seu client es troba «psicològicament afectat» per la seva «situació processal» i va avançar que demanarà una pericial psiquiàtrica sobre el seu estat mental per detectar «qualsevol tipus d'anomalia psíquica» que pugui afectar una hipotètica condemna.
Finalment, el lletrat va dir que el seu client va «col·laborar» amb la Justícia, tal com «recull el propi atestat de la Guàrdia Civil, entre altres coses», i va facilitar la troballa del cadàver per, segons expressions textuals d'ell, «mitigar en la mesura que es pugui el sofriment de la família».
Segons recull la interlocutòria, i a l'espera del que «ofereixi la instrucció», Enrique Abuín és sospitós d'haver comès els delictes de detenció il·legal en grau de temptativa i de robatori amb violència en relació amb l'intent de segrest d'una jove fa una setmana.
La qualificació es fa de forma provisional a l'espera, que estima que es confirmi, que el detingut hagués intentat atemptar contra la integritat sexual o la vida de la víctima.
A més, en relació amb el cas Diana Quer, se l'investiga per un delicte de detenció il·legal i un homicidi dolós, «sense perjudici que l'avanç de la investigació pugui permetre altres qualificacions més greus, com la d'assassinat».
La jutgessa va acordar el seu ingrés a la presó per entendre que existeix «risc de fugida i de reiteració delictiva», així com per «evitar l'ocultació, alteració o destrucció de proves».
A l'investigat li consten antecedents judicials contra la seguretat vial i contra la salut pública.
La incomunicació es va adoptar a petició del ministeri fiscal a causa de «l'elevat risc de destrucció de fonts de prova per part de l'investigat» i, en particular, «que aquest pretengui influenciar la declaració dels testimonis dels fets, la qual cosa podria frustrar el bon fi de la investigació».
Gairebé 500 dies després de la seva desaparició, el 22 d'agost del 2016, a A Pobra do Caramiñal (la Corunya), la Guàrdia Civil va trobar aquest diumenge el cos de la jove madrilenya Diana Quer en una nau abandonada de la parròquia d'Asados, al municipi de Rianxo (la Corunya).
Va ser el principal sospitós del cas, José Enrique Abuín Gey, conegut com el Chicle, qui va portar als agents de la Unitat Central Operativa (UCO) fins a aquesta antiga nau de gasoses i posterior botiga de mobles cap a les 5 de la matinada.
El Chicle va confessar el crim la matinada del diumenge després que la seva dona, Rosario R., canviés la seva versió la tarda de dissabte i negués que havia passat amb el seu marit la nit del dia en què va desaparèixer Diana Quer.
La dona va quedar en llibertat a última hora del dissabte, després de declarar a la Comandància de la Corunya.
Després de quedar sense coartada quan va intentar agredir una altra jove al municipi de Boiro (la Corunya), el Chicle va passar a acaparar les principals línies de la investigació al seu voltant.
El detingut va confessar que havia llançat la jove a un pou prop d'una nau industrial, on els agents dels Grups Especials d'Activitats Subaqüàtiques (GEAS) van localitzar restes humanes després de més de cinc hores de cerca. |
Un mariner ha mort aquesta matinada després que el vaixell en què anava al costat d'altres vuit tripulants embarranqués en les proximitats de Castro Baroña, a Porto do Son (província de La Corunya), segons ha informat Salvament Marítim.
L'alerta es va donar a les 4:20 de la matinada per un pesquer que pescava a la zona.
En auxili de l'encerclament Divina de la Mar, amb base a Portosín, van acudir altres vaixells que treballaven a la zona.
De fet, cinc dels tripulants van ser rescatats per aquestes embarcacions, mentre que altres tres es van posar fora de perill pels seus mitjans.
Van ser els membres de Protecció Civil els que van trobar el cos, a les 06:54 del matí.
Per al seu trasllat a Portosín es va utilitzar l'helicòpter Helimer 402, donades les dificultats per evacuar-lo per altres vies.
També es va mobilitzar el Pesca 1 de la Xunta i l'embarcació Salvamar Regulus.
Les condicions en el mar no eren dolentes aquesta matinada, però han anat empitjorant amb el pas de les hores.
De fet, els serveis de Salvament Marítim estudien amb l'armador la possibilitat de reflotar el Divina de la Mar, de 23,7 metres d'eslora, però la mala mar dificulta l'operació. |
Aquesta és la pàgina de SA Cova.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Sant Lluís. |
La poetessa recita una versió eròtica del Parenostre amb connotacions sexuals
Barcelona.-El president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha abandonat aquest dilluns l'acte dels Premis Ciutat de Barcelona en el moment en què la poetessa Dolors Miquel ha recitat, entre d'altres, el poema 'Mare Nostra', una versió eròtica del Parenostre que arrencava dient: "Mare nostra que esteu al zel, sigui santificat el teu cony, l'epidural i la llevadora, vingui a nosaltres el vostre crit, el vostre amor i força.
Facis la vostra voluntat el nostre úter sobre la terra (...)
I no permeteu que els fills de puta avortin l'amor, facin la guerra, ans deslliureu-nos d'ells pels segles dels segles...".
Fonts del PP han explicat a l'ACN, que Alberto Fernández ha marxat de l'acte al considerar que el poema era "ofensiu".
Sense citar al líder del PP de Barcelona, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha volgut agrair als valents que han "volgut trencar el gel al Saló de Cent, que no és fàcil".
Així mateix, ha agraït a tots els participants i a la poetessa per "'dispintinar'-nos", com ha recitat en un altre poema.
"La cultura, l'art, la ciència i la filosofia ens han de 'dispintinar'.
Necessitem que ens 'dispintinin' les idees, els prejudicis i les emocions per ser millors persones", ha afegit Colau.
En la seva intervenció, el guanyador del premi de Disseny a l'exposició 'Disseny per viure' Òscar Guayabero, ha destacat que és una llàstima que Alberto Fernández, no estigui escoltant-lo ja que "s'ha ofès per una cosa que s'ha dit i no s'ofèn perquè hi ha 10.000 nens desapareguts per Europa".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els ministres d'Economia de l'eurozona discutiran durant la seva reunió mensual que se celebra aquest dilluns els resultats de les eleccions a Grècia i demanaran al futur Govern grec que respecti els compromisos assumits amb la UE en matèria d'ajustos i reformes.
L'Eurogrup està disposat a renegociar el rescat grec i fins i tot a alleujar el pes del deute, però només si Atenes compleix les condicions.
"El missatge que donaran els ministres és que respecten el resultat electoral i esperen que Grècia respecti els seus compromisos i nosaltres respectarem els nostres", ha explicat un alt funcionari de l'Eurogrup.
Aquesta és l'advertència que vénen repetint els últims dies el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker i el del Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.
Tot i que tots els líders europeus -incloent la cancellera alemanya, Angela Merkel, o el seu ministre d'Economia, Wolfgang Schäuble- han dit que la sortida de Grècia de l'euro (o 'Grexit') no està sobre la taula, Dijsselbloem ha deixat clar que si el nou Govern grec no respecta els seus compromisos, no tindrà més ajuda de la UE.
En total, Grècia ha rebut des del 2010 al voltant de 240.000 milions d'euros en dos rescats.
"Qualsevol Govern grec continuarà necessitant suport de l'eurozona", ha assenyalat el president del Eurogrup en una entrevista a la revista alemanya 'Der Spiegel'.
"Un país que necessita suport per finançar la seva economia i despesa pública també ha de respectar les condicions.
Hi ha marge per negociar i parlar sobre el disseny dels programes d'ajustos.
La cosa més urgent per a l'Eurogrup és negociar una nova pròrroga del programa d'assistència financera a Grècia, ja que l'actual venç el 28 de febrer.
Si no s'acorda una nova extensió, Atenes quedaria l'1 de març sense cap tipus de cobertura europea i no rebrà l'últim tram de 1.800 milions d'euros del segon rescat.
La pròrroga ha de ser demanada per Grècia, ja sigui pel nou Govern o pel Govern en funcions, segons les fonts consultades
El nou termini, que podria ser de diversos mesos, ha de servir per negociar els ajustos que exigeixen els creditors a canvi de l'últim tram del rescat, així com un nou programa d'ajuda a Grècia, ja que tots els Estats membres coincideixen que encara no podrà finançar-se en els mercats a tipus acceptables.
L'Eurogrup ja ha ofert a Atenes una línia de crèdit preventiva, que podria ser de 10.000 milions d'euros segons ha dit el comissari d'Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, però que aniria associada a noves condicions.
La qüestió del deute formarà també part d'aquestes negociacions.
L'Eurogrup es va comprometre el novembre de 2012 a adoptar noves mesures per alleujar la càrrega del deute grec, però només si Atenes complia una sèrie de condicions, en particular aconseguir un superàvit primari (sense comptar el pagament d'interessos) i aplicar els ajustos i reformes exigits.
Grècia va aconseguir el superàvit el 2013 i la discussió sobre el deute estava prevista per a la tardor de 2014, però el desacord entre la troika i el Govern grec sobre els ajustos per a 2015 va impedir iniciar el debat.
Per ara, tots els Estats membres s'oposen a una nova quitança al deute grec ja que la majoria està en mans públiques (Espanya té 26.000 milions), però estan disposats a estudiar mesures equivalents com allargar encara més els terminis de venciment i retallar els tipus.
Fins ara, la major resistència ha vingut del primer ministre finlandès, Alexander Stubb.
Amb tot, un alt funcionari de l'Eurogrup es declara "molt optimista" sobre les negociacions amb el nou Govern grec.
"Les coses aniran amb molta més fluïdesa del que la gent pensa.
Les coses aniran bé, sigui quin sigui el resultat de les eleccions", assegura.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La cinquena tinent d ́alcaldia de l ́Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs, va aprofundir ahir en les informacions que la vinculen en la transferència d ́informació al constructor selvatà Josep Manel Bassols, investigat en el cas del 3%.
Muradàs manté que no va enviar-li absolutament res confidencial i que només li va donar informació que és pública i, per tant, que pot obtenir qualsevol ciutadà.
A més insinua que tot plegat té a veure amb el procés català.
«Crec que tot això no té res a veure amb la meva persona sinó amb altres circumstàncies que estan passant últimament» a Catalunya.
Sense citar-ho específicament, es refereix al desenvolupament del procés català, impulsat actualment pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va ser alcalde de Girona.
Fa uns dies, l ́alcaldessa, Marta Madrenas, vinculava també les visites d ́Antifrau a l ́Ajuntament a l ́apostes de Girona de treballar decididament cap a la independència de Catalunya.
Per Muradàs, regidora d ́Educació i Esports, «busquen vinculacions com sigui.
Ara ha sortit aquesta cosa com en podia haver sortit una altra».
Segons consta en el sumari del cas del 3%, l ́any 2012 Bassols hauria demanat informació econòmica sobre dos ajuntaments catalans quan ella, a més de regidora a Girona, també era la subdirectora al Departament de Governació.
Segons el sumari, hauria demanat informació de Llinars del Vallès i de Tarragona.
Muradàs, per exemple, hauria enviat un correu on es desglossava l ́estructura econòmica dels pressupostos, els ingressos i despeses corrents, l ́estalvi pressupostari, la inversió, el deute i el romanent de tresoreria.
Un informe de la Guàrdia Civil apunta que l'actuació«pot constituir un delicte de tràfic d'influències».
L ́actual regidora explica que «a aquest senyor el vaig conèixer a la campanya de les eleccions municipals del 2011.
Me ́l van presentar i em van explicar que havia estat alcalde d ́Anglès».
Bassols formava part de l ́equip de campanya que va ajudar Carles Puigdemont a guanyar aquelles eleccions i a convertir-se en el primer alcalde convergent de Girona, després de dècades de govern socialista.
«Al cap d ́un temps em va trucar i em va explicar que tenia o que treballava en una empresa de la construcció i em va mostrar la seva preocupació pel fet que veia alguns ajuntaments que no licitaven obres».
Era una època en què «molts ajuntaments no cobraven de l ́Estat ni de la Generalitat» i jo m ́encarregava d ́anar «perseguint els ajuntaments perquè presentessin els seus comptes per poder presentar-los a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Cuentas».
La regidora exposa que els que no ho feien «no podien rebre subvencions» i per això «jo reclamava que ho fessin».
A més, a la Generalitat, Muradàs tenia l ́encàrrec d ́anar actualitzant i «reactivant» el Municat, una pàgina web d ́informació dels ajuntaments.
En un moment donat, Josep Manel Bassols li va demanar informació sobre determinats ajuntaments.
Isabel Muradàs admet que no recorda exactament quins consistoris eren perquè ja fa «molts anys» però que li va explicar els passos a seguir a la web per trobar la informació i potser, al final, l ́empresari li hauria demanat que directament li donés la informació per correu per agilitzar.
«És com si per exemple algú de Girona em demanés informació sobre un acord del Consell Escolar Municipal que està penjat a la web i que m ́acabés demanant que li enviés per correu per guanyar temps», indica.
Muradàs diu que si va enviar informació a Bassols és perquè aquesta també estava a les pàgines webs dels municipis.
«Si jo ho tenia, segur que estava penjat a la web dels ajuntaments, perquè la meva feina era precisament aquesta, que tot s ́anés penjant perquè era una època ja on apostàvem molt per la transparència i on es parlava ja que totes les dades havien de ser públiques i obertes.
Tot el que aquest senyor em demanava era, de fet, el que ja difoníem.
Si ho fes podria semblar que he fet alguna cosa i no he fet res malament».
Admet però, que algun moment del cap de setmana van ser molt durs.
No va ser a molts dels actes previstos, com la presentació del Ral·li Catalunya.
No obstant, sí que se la va poder veure a la llotja de l ́estadi de Montilivi durant el partit entre el GironaFC i el Cadis.
Muradàs ja ha parlat amb l ́alcaldessa Madrenas, d ́aquest assumpte.
«Està al meu costat i veu bé que doni explicacions i que em defensi», ha explicat.
No li ha arribat cap citació judicial però assegura que «no tinc res a amagar ni a tapar.
Si volen que em cridin i em preguntin i diré el mateix que t ́he dit», assenyala a Diari de Girona.
També té previst explicar a tots els portaveus dels grups municipals de l ́oposició la seva versió. |
Inici / "Mirant al futur", article del President sobre les potencialitats de l'esquí
Una de les parets mestres de l'economia lleidatana és el Turisme i, en lloc destacat, les activitats vinculades amb l'esquí.
És per això que, des dels seus inicis, el Patronat de Turisme de la la Diputació de Lleida, a banda d'apostar obertament pel foment dels recursos turístics de les nostres terres (patrimonials, naturals, artístics o culturals), ha posat una especial atenció a captar un segment turístic que basa principalment en la pràctica d'aquest esport.
Per adonar-nos de l'atracció del Pirineu de Lleida i el posicionament de les seves instal•lacions en el món de l'esquí i de la neu, les estacions lleidatanes reben cada any gairebé dos de cada tres esquiadors que trien Catalunya com a destinació i un de cada quatre dels que ho fan a les estacions del conjunt de l'Estat espanyol.
Aquest bon posicionament del Pirineu lleidatà no és casual ni gratuït, ja que en els darrers 10 anys, aquestes estacions han invertit 124 milions d'euros en millora o ampliació d'instal•lacions i serveis.
Fet, aquest, que les situa com a veritable motor econòmic de les comarques de muntanya.
Aquesta temporada, les 11 estacions d'equí lleidatanes han invertit gairebé 4 milions d'euros en millora d'instal•lacions i serveis i, amb una especial cura per atraure el públic infantil i debutant.
Entre altres novetats destaca la congelació –i en alguns casos, rebaixa– del preu dels forfets del conjunt de les estacions d'esquí; diferents accions relacionades amb el manteniment de les infraestructures i els serveis o l'aplicació de les noves tecnologies amb l'objectiu de facilitar als visitants la millor informació sobre l'estat de les pistes, la previsió meteorològica, la contractació de serveis i, fins i tot, la compra de material, via telemàtica i a través d'aplicacions per a telèfons intel•ligents.
"On la neu és més que neu" és el nom de la campanya amb què la Diputació vol promocionar l'oferta d'esquí alpí i nòrdic de les comarques de Lleida tant a nivell nacional com internacional i, al mateix temps, donar a conèixer l'àmplia i variada oferta turística del conjunt de les nostres terres.
Fa unes setmanes es va plantejar l'ajornament de la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs d'Hivern de l'any 2022 i el nou escenari plantejat per l'any 2026 obre unes expectatives a llarg termini que, tot i que encara hipotètiques, no podem desestimar, perquè aquest ajornament ha de convertir-se en una oportunitat per al sector i el territori.
La meva proposta davant els responsables de complexos hivernals, administracions locals i Generalitat assistents a la presentació de la Temporada d'equí 2013-2014 se centra en gestionar i treballar en aquesta aposta olímpica des del territori.
Tots plegats hauríem de generar ofertes adequades i assequibles perquè des dels àmbits familiar i escolar es fomentés la pràctica de l'esquí i dels esports de neu com una habitualitat.
Això contribuiria a incrementar la presència d'esquiadors a les estacions lleidatanes i, amb el temps, a la formació d'esportistes d'elit.
El Pirineu lleidatà tampoc no escapa al dèficit històric d'infraestructures que viuen, de sempre, les comarques de Lleida.
Un plantejament de futur com aquest, doncs, hauria de permetre una millora substancial de les comunicacions terrestres i la creació d'unes infraestructures de comunicació, ara com ara imprescindibles i necessàries, del Pirineu de Lleida, com han de ser el Túnel de la Bonaigua o el del coll de Perves; en definitiva, l'Eix Pirinenc, que ha de comunicar transversalment l'Aran i la Ribagorça amb els Pallars, l'Alt Urgell i la Cerdanya.
L'avançament de la temporada de neu en una setmana respecte a la previsió inicial és una molt bona notícia per al sector i això al costat d'unes bones condicions meteorològiques durant tota la temporada ens ha de permetre assolir l'objectiu de la venda de prop d'1.250.000 forfets, un 10 % més que la campanya anterior.
El sector de la neu és d'una importància estratègica per a l'econòmica lleidatana i és per això que la Diputació de Lleida hi està plenament compromesa en la seva promoció i consolidació des de fa gairebé 25 anys.
President de la Diputació de Lleida
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Durant la visita que Jordi Moltó, delegat del govern a la Catalunya Central, ha fet en el jaciment capelladí, l'equip de l'IPHES ha presentat la troballa, un artefacte que basa la seva singularitat en el fet de tenir mànec: 's'ha discutit molt sobre si els Neandertals feien servir eines amb mànec o no' explica Carbonell.
La peça, de la qual només s'ha trobat el negatiu, és a dir, la impremta, fa 15cm de llarg i 8 d'ample.
El fet que no hi hagi registres sobre eines semblants datades en l'època fa que es desconegui l'ús que se li donava però es podria avançar la hipòtesis que es tracti d'un instrument per a la recol·lecció o per fer tasques de foc.
Aquesta peça s'ha trobat en el nivell 'p' de l'excavació que correspon a un estadi de més de 55.000 anys d'antiguitat.
Segons ha explicat Eudald Carbonell, al Jaciment de Capellades, el més important d'Europa, encara queden 16 metres per excavar.
Marcel·lí Martorell, alcalde de Capellades es va mostrar satisfet de la troballa i va apuntar que l'Abric Romaní havia de convertir-se en un atractiu turístic de la comarca.
Pel que fa la construcció del museu, Martorell va explicar que s'havia aprovat per ple el projecte executiu que té un cost de 5 milions d'euros i ara falta el finançament per tirar-lo endavant.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Garrido considera que s'està produint un desafiament institucional "sense precedents" que condueix a un enfrontament "freturós de sentit"
La parlamentària del PP basc Laura Garrido ha indicat que serà quan es produeixi una convocatòria formal del referèndum de Catalunya el moment en què les institucions de l'Estat actuaran fent complir la llei.
Així mateix, ha criticat que s'està produint un desafiament institucional "sense precedents" que condueix a un enfrontament "freturós de sentit".
En declaracions a Radio Euskadi recollides per Europa Press, la parlamentària basca s'han referit a l'anunci d'aquest divendres del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que serà finalment el proper 1 d'octubre quan se celebri el referèndum independentista.
Després de rebutjar que hi hagi hagut "entossudiment" de l'Executiu central en aquesta qüestió, Garrido ha valorat, per contra, que el Govern de Mariano Rajoy ha mantingut una posició "de mà estesa".
"El que hi ha és entossudiment per l'altra part.
Quan es diu que hi haurà referèndum o referèndum, el que es fa és tancar la porta al diàleg", ha afegit.
Al seu parer, s'està produint un desafiament institucional "sense precedents" que condueix a una tensió i enfrontament en la ciutadania "freturosa de sentit", és per això que ha apostat per "reivindicar la confiança en les institucions i en l'aplicació de la llei".
"El democràtic ha de ser complir la llei.
Aquest divendres assistim a un acte propagandístic, ja que no hi ha una convocatòria formal.
Al moment en què hi hagi, les institucions de l'Estat actuaran fent complir la llei", ha expressat.
En aquest context, ha recordat que ja hi ha hagut penes d'inhabilitació per als impulsors de la consulta del 9N i ha lamentat que els propis funcionaris catalans hagin mostrat preocupació per la possibilitat que rebin ordres al marge de la legalitat: "Ells no estan disposats a incomplir la llei perquè es juguen el seu lloc de treball", ha subratllat.
Garrido, que ha considerat "preocupant" que el Gabinet de Puigdemont persisteixi en un "camí sense sortida", ha recalcat que alguns estan "més preocupats a dividir a la societat que en el manteniment dels serveis públics essencials".
"Aquest embull del secessionisme és per tapar la inacció del Govern català i les corrupteles", ha indicat, per afegir que els ciutadans ja decideixen lliure i democràticament quan acudeixen a votar.
"Quan es parla del dret a decidir i la possibilitat del referèndum m'agradaria saber fins on es porta aquest dret.
Que passaria si els alabesos volguessin anar-se'n del País Basc?", ha qüestionat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha manifestat aquest dilluns que cap dirigent de la coalició acudirà aquest dimecres a la missa de Sant Jordi per considerar-la un fet "anacrònic, que no reflecteix la pluralitat de Catalunya".
En un comunicat, ha subratllat que la laïcitat de les institucions "és imprescindible per poder construir un espai de convivència entre religions", pel que ha considerat que el Govern no pot participar a una litúrgia religiosa quan representa totes les sensibilitats.
Pels mateixos motius, el diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch ha rebutjat assistir a l'Eucaristia prevista per al dia 28 d'abril, el dia de les Esquadres.
En una carta dirigida al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Bosch ha sostingut que un cos policial és per definició plural i "no ha de fer cap tipus de ritu d'una determinada religió".
A la mateixa missiva, el parlamentari ecosocialista també ha renunciat a assistir-hi al sopar de gala del 26 d'abril perquè considera que el moment que viu la policia autonòmica catalana "no és compatible" amb aquest tipus de celebració.
"Ni per les retallades en drets i les condicions laborals que pateixen els Mossos, ni per la imatge que ha de donar el cos a la societat catalana després dels fets polèmics que han succeït els últims anys", ha afegit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'escriptora Isabel-Clara Simó ha estat distingida aquest dimarts amb el 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes pel seu "compromís amb la cultura del país" convertint-se en la cinquena dona que recull aquest guardó en la història del premi, segons el veredicte fet públic pel president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Cuixart ha subratllat que la distinció de Simó, que s'uneix al reconeixement l'any passat a la narradora i traductora balear Maria-Antònia Oliver, confirma l'existència d'"uns països catalans més vius i més prolífics que mai".
El jurat ha valorat l'"obra immensa i extensíssima" publicada per Simó al llarg de 40 anys en els quals ha cultivat novel·la, poesia, assaig, periodisme, guions de ràdio i televisió, teatre, ha destacat el membre del jurat Carles Solà, exconseller d'Universitats i Investigació.
Per a Solà, les obres de Simó han canalitzat reivindicacions relacionades amb la llibertat, la situació de les dones i la infància, i el premi "parla molt bé d'una cultura viva i dinàmica per tot el territori".
"Sempre he sentit que jo he estimat bojament els països catalans i no era corresposta: ara tinc el reconeixement que l'amor és mutu", ha dit Simó després d'agrair el premi en els inicis del seu discurs.
Preguntada per aquesta qüestió, ha lamentat que la seva escriptura ha estat objecte de burles i tòpics: "He donat la imatge, per ser dona i més, que escric històries d'amor per a tietes, que escric per a dones, des d'interiors, i m'he sentit rebutjada moltes vegades".
"De tota manera, no he abandonat, a cada bufetada una mica més d'impuls.
No m'he sentit estimada sovint", ha dit la guardonada, que ha vist el guardó com el 'Nobel català' i un acte d'amor complet que l'ha deixat desarmada i absorta.
Simó ha manifestat la seva inseguretat a l'hora d'escriure, i ha dit que el premi li donarà un impuls d'autoconfiança i ambició per seguir narrant històries: "Rellegir-me és un exercici dolorós.
Em renyo moltíssim a la meva mateixa.
"En cada llibre que publico, cosa he après de l'anterior, no em conformo amb la mediocritat", ha ressaltat l'autora, que ha subratllat que si deixés d'escriure se sentiria morta, i ha reafirmat la seva voluntat de no jubilar-se.
"Ara que sóc viuda i vella, el fet que aquest premi hagi estat capaç d'acostar-se a les dones crec que és de justícia perquè hi ha grans dones escriptores", ha remarcat Simó, que ultima un poemari amb altes dosis d'erotisme i una novel·la juvenil i, també, té al cap una novel·la més ambiciosa, de les quals no ha volgut avançar contingut per evitar mala sort.
"La literatura no és una teràpia, no serveix per a res.
És una obra d'art. No és útil: si voleu coses útils, aneu a la a la ferreteria.
La literatura és un instrument de pensar i de sentir.
No és un útil", ha asseverat la guardonada, que s'ha definit com una 'poetastra' per la seva falta d'habilitat als seus inicis en la poesia.
"Sóc una independentista amb moltes ganes de deixar de ser-ho", ha comentat Simó interpel·lada per les dificultats que va viure el català durant el franquisme, i ha afegit que l'independentisme no és una ideologia, sinó un estat a arribar.
"Sóc independentista dels països catalans, però no sóc antiespanyola, no odio Espanya: vull que siguem bons veïns i que el país tingui barreges", ha subratllat la guardonada, que s'ha definit com una barreja de tradicions que ha vist alguna cosa genèticament bo i culturalment esplèndid.
Penseu que no tenim competències en gairebé res, ni en llum, aigua, gas, immigració, trens, carreteres, i com tenim de poc ve el Tribunal Constitucional (TC) i ens ho parteix per la meitat", ha dit.
Simó (Alcoi, 1943) es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València (1965), on es va vincular amb els primers grups nacionalistes sota la mestria de Joan Fuster, i del 1972 al 1983 va dirigir la revista 'Canigó', des d'on va treballar per donar veu a joves escriptors.
El 1978 va iniciar la seva trajectòria literària amb la concessió del Premi Víctor Català pel llibre 'És quan miro que hi veig clar' (1979), i després va publicar 'Alcoi-Nova York' (1985), 'Històries perverses' (1992) --guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or-- i que va continuar amb 'Perfils cruels' (1995).
Després va publicar 'Dones' (1997), que es va portar al cinema amb guió de Jordi Cadena i direcció de Judith Colell, i després d'aquest èxit va explorar l'univers masculí a 'Estimats homes (una caricatura)'.
La guardonada recollirà el premi el 20 de febrer en un acte d'homenatge que tindrà lloc al Palau de la Música Catalana i que tindrà l'objectiu de divulgar la seva obra i trajectòria.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
FOTOS Així han quedat una carena i diversos metres de superfície forestal a la Ribera d'Ebre amb el pas de l'incendi que crema sense control 📸 https://t.co/ce9aP7WP48 pic.twitter.com/2ve5RwzjUL
Continuem treballant intensament en les tasques d'extinció.
Us demanem que no us acosteu a la zona per motius de prevenció i seguretat. pic.twitter.com/gCQMyQODx2
Aquests son els punts de trobada dels nuclis urbans propers:
Llardecans: la Plaça dels Arbres..
El vent que bufa a la zona, de component sud-est, dificulta les tasques d'extinció. continuem treballant-hi intensament, amb col·laboració d'altres cossos seguretat.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El Barça Lassa, el vigent campió, i el Reus, finalista l'any passat, han accedit a avui les semifinals de la copa que es juga a Lloret i jugaran demà dissabte (21 h) per una plaça en la final de diumenge.
Els blaugrana, que lideren l'Ok Lliga i que travessen un gran moment de forma, han superat el Citylift Girona per 5-1 –2-1 a la mitja part–, amb els gols de Pablo Álvarez (2), Ignacio Alabart (2) i Lucas Ordóñez i dues assistències del clarivident Pau Bargalló.
El Girona, que ha fet un partit molt digne, s'ha avançat amb un gol de Pelicano.
El Barça ha rendibilitzat molt bé els contraatac i les accions per darrera de la porteria en l'atac estàtic.
Els del Baix Camp, per la seva banda, s'han desfet de l'ICG Software Lleida per 7-6 –3-2 a la mitja partit– en un partit vibrant i de vocació ofensiva.
Els gols dels vencedors els han marcat Àlex Rodríguez (3), Raül Marín, Albert Casanovas, Marc Torra i Joan Salvat.
Per part del Lleida, els autors dels gols han estat Darío Giménez (2), Candanedo (2), Jordi Creus i Roberto di Benedetto.
La primera semifinal d'avui la jugaran el Liceo i l'Igualada Rigat (18.45 h).
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La líder d'UPyD ha presentat a Madrid el llibre del diputat d'ERC Alfred Bosch
La líder d'Unió Progrés i Democràcia, Rosa Díez, ha començat la seva intervenció, a la presentació del llibre 'Como amigos' del diputat d'ERC Alfred Bosch, dient que li agradar la gent que parla clar.
I, seguint aquesta premissa, ha assegurat que si, el 9 de novembre, algú posa urnes al carrer per fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya ella demanarà als governs de la Generalitat i de l'Estat que ordenin a les forces de seguretat retirar-les.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
TINET ha posat en marxa la cinquena convocatòria de la TINETaula, una activitat formativa, gratuïta i itinerant, de la Diputació de Tarragona, adreçada als municipis de menys de 4.000 habitants.
Aquesta acció vol afavorir l'assoliment de coneixements sobre Internet entre el conjunt de la població, especialment entre aquells segments que tenen un accés més complicat al coneixement i a l'ús de les noves tecnologies.
L'activitat es duu a terme en col·laboració amb els ajuntaments i en aquesta edició arribarà a un total de 38 municipis on s'impartiran 76 cursos a gairebé 800 alumnes.
Un curs itinerant i gratuït per dur Internet arreu i a tothom
La Diputació de Tarragona aporta l'equipament informàtic, el professor que realitza l'activitat i el material didàctic i de difusió.
L'Ajuntament, per la seva banda, facilita un espai que s'habilita com a aula, amb connexió ADSL, amb taules i les cadires necessàries per a encabir-hi 10 ordinadors portàtils i una instal·lació elèctrica correcta.
Els cursos que s'ofereixen dins l'activitat de la TINETaula, amb una durada de nou dies són: "Introducció a Internet", "Creació de blocs", "Webfàcil" i "Internet avançat".
La TINETaula ha estat present ja a sis municipis des que va posar-se en marxa l'actual convocatòria, el passat mes de febrer: Sarral, La Secuita, La Serra d'Almos, Banyeres del Penedès, Ginestar i Camarles.
Durant els propers mesos -i fins el mes de desembre d'enguany- aquesta activitat itinerant i gratuïta de la Diputació seguirà recorrent el territori per a portar coneixements sobre Internet al conjunt de la població.
La TINETaula al municipi de Creixell
La TINETaula, l'aula mòbil d'Internet que impulsa la Diputació de Tarragona, és a punt de tancar una nova edició coincidint amb las vacances d'estiu.
Des de l'octubre passat, i fins aquesta segona setmana de juliol, han pres part en aquesta activitat formativa gairebé 700 alumnes d'un total de 37 municipis de les comarques de Tarragona.
Amb caràcter, gratuït i itinerant, la TINETaula és una acció formativa de la Diputació de Tarragona dirigida als municipis de menys de 4.000 habitants de les nostres comarques que té com a objectiu que els ciutadans assoleixin els coneixements bàsics per saber moure's per Internet i per a què aprenguin a optimitzar-ne els recursos.
Amb el suport dels Ajuntaments, la Diputació proporciona el material, ordinadors i personal encarregat de l'activitat que es desplaça fins la població corresponent per a impartir les classes.
L'activitat té una durada de nou dies i s'ofereixen quatre cursos diferents:
Els Muntells va rebre aqust curs, també, la TINETaula
Aquest curs hi han passat per la TINETaula un total de 679 alumnes amb una mitjana d'edat de 55 anys, que han valorat molt positivament l'activitat, que ha rebut una puntuació mitjana de 9.
L'activitat tornarà passat l'estiu en una nova edició amb l'objecitu de seguir acostant Internet a tots els col·lectius i a tot el territori, especialment allà on l'accès a la formació en aquesta matèria és més difícil.
Connecta't amb respecte és el lema del dia de la Internet Segura que té lloc avui dimarts 5 de febrer, impulsat per Unió Europea tot i que en l'actualitat ha superat aquest àmbit geogràfic i se celebra a un centenar de països d'arreu del món.
El Dia de la Internet segura vol promoure l'ús responsable i segur de les noves tecnologies i Internet, especialment entre nens i nenes i també joves.
Enguany té lloc la desena edició dedicada als drets i responsabilitats en l'ús d'Internet, amb el lema "Connecta't amb respecte".
Spot del Dia de la Internet Segura
Més informació, activitats i propostes al web:
TINET duu a terme periòdicament tallers adreçats als escolars per a difondre les bones pràctiques a Internet i la seguretat dels usuaris més joves.
La TINETescola porta informació sobre Internet, la seva història i alguns conceptes bàsics per a la navegació eficaç.
A més, es dedica una part important del temps de l'activitat a aportar consells sobre seguretat en la navegació i en l'ús de les Xarxes socials.
El taller inclou, finalment, una part pràctica amb exercicis per aconseguir una navegació eficient.
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat ha posat a l'abast dels centres educatius diferent material didàctic per promoure les conductes responsables i segures dels més joves a la xarxa per a fer front a les problemàtiques que puguin sorgir per un ús indegut.
Junts x l'Educació de la Generalitat les famílies trobaran:
A més, altres pàgines aporten informació i consells al respecte:
Una altra adreça d'interès en relació a la seguretat a Internet pels usuaris més joves és http://protegeles.com
Alumnes de la TINETaula a Banyeres del Penedès
La TINEtaula és una activitat formativa gratuïta destinada als municipis de la demarcació de Tarragona de menys de 4.000 habitants.
Els cursos són itinerants i s'ofereixen als Ajuntaments de manera gratuïta.
Passat l'estiu, i amb el nou curs, ha tornat aquesta activitat que des del mes d'octubre ha recorregut ja sis municipis de les comarques de Tarragona: Llorenç del Penedès, Figuerola del Camp, Banyeres del Penedès, Tivissa, Masdenverge i Vilabella.
Aquesta mateixa setmana ha començat la TINETaula a Santa Bàrbara (Montsià).
Des que a l'octubre es va reprendre l'activitat, més d'un centenar d'alumnes s'han beneficiat ja dels diferents cursos temàtics que permeten als alumnes introduir-se en el món d'Internet o bé ampliar els seus coneixements.
La TINETaula contempla un curs d'introducció a Internet per a formar els alumnes en qüestions bàsiques de navegació.
També s'ofereix formació per a conèixer i utilitzar les eines que permeten crear blocs i pàgines web.
Finalment, el curs d'Internet avançat, introdueix als alumnes en les xarxes socials.
L'activitat de la TINETaula segueix complint amb l'objectiu d' acostar Internet i les noves tecnologies als segments de població de més difícil penetració.
La tasca de formació i divulgació d'OASI arriba a tot el territori i a totes les edats gràcies a la TINETaula, una activitat gratuïta, itinerant i coordinada amb els Ajuntaments, adreçada als municipis de la demarcació de Tarragona de menys de 4.000 habitants.
Un total de 380 alumnes de 20 municipis de les nostres comarques han participat en aquesta activitat entre els mesos de gener i juny d'enguany.
L'objectiu és que els ciutadans assoleixin els coneixements bàsics per saber moure's per Internet i per a optimitzar-ne els recursos.
La TINETaula va posar-se en marxa l'any 2005 i, des d'aleshores, s'han impartit 196 cursos a un total de 2430 alumnes.
Aquí trobaràs més informació sobre aquesta activitat |
En un mes de febrer de fa 454 anys va néixer a la ciutat de Pisa el que es considera el pare de la ciència moderna, Galileo Galilei.
Aquest gran pensador i científic va prendre la genial decisió d'utilitzar un telescopi no per a propòsits bèl·lics, de vigilar l'enemic, sinó per mirar cap al cel i obrir una finestra fins llavors desconeguda.
Naixia l'era de l'observació astronòmica i amb això l'era moderna de l'astronomia i de la ciència en general.
Més enllà de l'astronomia, a ell se li deuen experiments de caiguda de pesos des de dalt de la torre de Pisa per demostrar que Aristòtil estava equivocat quan deia que un objecte queia més ràpid com més pes tenia.
Amb els seus experiments, Galileu va comprovar que aquest fet era independent del pes, fet que va quedar clarament demostrat uns anys més tard amb la gravitació d'Isaac Newton.
També va fer nombrosos estudis en balística i tècniques militars que li van valer ésser reconegut com un dels grans especialistes de Florència.
Retornant a l'astronomia, el seu paper cabdal va ser el 1609, quan es va assabentar dels dissenys de Hans Lippershey d'una ullera de llarga vista.
Galileu va construir-ne un i el va apuntar cap al cel per iniciar una era de descobertes.
Per exemple va descobrir que Venus, com la Lluna, presentava fases, i que el fenomen només es podia explicar bé si tant Venus com la Terra donaven voltes al voltant del Sol i la visió eclesiàstica de la Terra al centre de l'Univers era falsa.
Una descoberta clau va ser la detecció de quatre objectes a l'entorn del planeta Júpiter que es movien clarament en òrbita al seu voltant.
Acabava de descobrir els quatre satèl·lits principals de Júpiter: Io, Europa, Ganimedes i Cal·listo.
Era una prova més que els cossos petits orbiten els més grans.
També va descobrir els cràters i les valls de la Lluna; per tant, destruïa el mite d'Aristòtil que els objectes celestes eren esferes perfectes i immaculades.
Amb aquests i altres descobriments va defensar el model heliocèntric, el Sol al centre, que ja havia proposat un segle abans Copèrnic, i es va enfrontar a l' establishment de l'època, encapçalat per l'Església.
Després de diverses advertències i prohibicions, Galileu va ser jutjat per la Inquisició el 1632 i condemnat a deixar de pensar en el que creia.
És en aquesta condemna que se li atribueix la frase eppur si muove, que indica que, malgrat el que li diguessin, ell defensava que la Terra es movia al voltant del Sol.
Galileu va ser també el primer a observar, l'any 1610, el planeta Saturn amb el seu rudimentari telescopi.
Va arribar a la conclusió que tenia una mena de nanses o orelles al seu voltant.
Fins i tot es va pensar que eren uns estranys satèl·lits, però que no orbitaven com els de Júpiter.
Aquest fenomen va tenir preocupats astrònoms de l'època fins que el 1655 Christiaan Huygens va descriure que es tractava d'un sistema d'anells que orbitaven aquest planeta.
Nota: Aquest article va ser publicat al suplement Lectura, Diari Segre (25 de febrer del 2018): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2018/02/25/galileu_40358_2626.html |
La Berlinale renova el seu compromís polític tornant a premiar un director que té prohibit sortir de l'Iran
El film animat 'Josep', presentat ahir a l'Animac, recupera l'excepcional testimoni del dibuixant català Josep Bartolí als camps de concentració francesos el 1939
En un passatge de Nuestras madres, una ficció que vol donar compte de les ferides obertes per les barbaritats comeses per l'exèrcit (i de manera particular la violència exercida contra les dones)...
L'actor llagosterenc és un dels nominats als premis de la Unión de Actores
Les dues pel·lícules amb més nominacions es reparteixen el triomf en la cerimònia, amb quatre i tres guardons respectivament
Fent parella com a guionista i director amb Éric Toledano, Olivier Nakache (Suresnes, Alts del Sena, 1973) han signat Intocable, el segon film més taquiller de la història del cinema francès, i títols...
La cineasta May el-Toukhy ha dirigit aquesta producció danesa que va rebre el premi del Públic de Sundance.
Una advocada d'èxit i vida familiar plàcida (Trine Dyrholm) veu com tot comença a trontollar... |
Jornada de treball per analitzar els bons resultats de la primera edició del Pla de suport a les polítiques socials municipals, el programa de l'AMB per a la creació d'ocupació.
La segona edició, amb un pressupost de 30 milions d'euros, introdueix novetats, com la potenciació de l'autoocupació i l'emprenedoria, o la inclusió d'ONG i cooperatives. |
El Festival Cruïlla continua destapant artistes que formaran part del cartell de la propera edició, que es farà els dies 2, 3 i 4 de juliol del 2020 a Barcelona.
Així queda (per ara🤫) el cartell del 👇 pic.twitter.com/OAKDFZbPB2
O o Tom Walker, el Festival Cruïlla amplia el cartell amb Two Door Cinema Club, Djaikovski, Siloé, Rayden i Antigua y Barbuda.
Els adolescents d'Irlanda del Nord que començaven a tocar fa uns anys s'han convertit en un dels referents mundial en el món de l'indie rock.
L'any 2017 ja van passar pel festival i no van deixar a ningú indiferent.
Aquest any tornen per cantar-hi els hits de sempre i presentar el seu nou àlbum False Alarm.
Rayden es un poeta, però també es un gran músic amb una veu única.
Sempre sap quina paraula és l'adequada i ho demostra en les seves composicions.
Durant la seva carrera ha passat per diferents grups fins a arribar a fer el seu primer àlbum en solitari l'any 2010.
Aquest any podrem comprovar com ens atrapen els seus versos.
Han aconseguit una fusió perfecte entre la música dance i la veu imparable de Fito Robles.
Aquesta barreja es podria definir com tota l'energia de Vetusta Morla amb l'energia de Izal.
Per acabar un gran festival la millor manera de fer-ho és ballant fins a no poder més.
Amb aquest artista el Festival Cruïlla pretén que tots els seus assistents es quedin sense sabates ballant al ritme del Drum & Buss de Djaikovski.
L'any passat van deixar empremta, era difícil no veure les grans escultures que es passejaven pel festival.
Aquest any tornen per seguir sorprenent als assistents.
Arran de les recomanacions de les autoritats de quedar-se a casa per contenir el nou coronavirus, ha sortit "Yo me quedo en casa festival".
Ja és oficial: segons l'OMS, el coronavirus ja és una pandèmia i afecta tothom per igual.
D'altra banda, ja sabem quines són les recomanacions de...
Billie Eilish, s'ha convertit en una de les artistes més importants a tot el món, això fa que molta gent opini d'ella, tant positivament com... |
De dia, Richard Haig és un professor d'anglès d'èxit i respectat que imparteix classes al reconegut Trinity College de Cambridge, on ensenya poesia romàntica del segle XVIII.
De nit, cedeix a les seves pròpies fantasies romàntiques amb una contínua onada de belleses universitàries que es mostren més que felices de citar Byron mentre es despullen.
El Richard va aprendre com ser un brètol del pare, el Gordon, també professor d'anglès, jubilat i llibertí de primera en els seus dies.
Malgrat la seva edat, el Gordon encara presumeix de les seves habilitats.
Però el Richard està fart del joc i busca alguna cosa amb més sentit, duradora.
Així que quan la Kate li diu que està embarassada, el Richard es mostra entusiasmat.
Anhela tenir una família pròpia, ser un pare del qual els fills puguin sentir-se orgullosos.
Hi ha un únic problema: rep la notícia quan coneix l'Olivia, un novel·lista exuberant i excèntrica, germana de la futura mare del seu fill.
Un trio amorós que dista molt del seu ideal de família.
Bryon, criat per supremacistes blancs, viu amb un profund odi al cor. |
dilluns, 25 d'abril del 2016 / 3801
Procura no aprimar-te més, que acabaràs feta un sac d'ossos.
Després de la malaltia ha quedat com un sac d'ossos.
També: no tenir sinó la pell i l'os, no tenir més que els ossos...
La tia va voler fer veure que no era res, una mica de debilitat que amb el menjar de casa li passaria i el va cuidar com si tornés a ser un nen petit, com si en lloc de mirar endavant i acabar de fer-se un home aquell fill caminés cap enrere.
Però era només qüestió de temps que la mort l'acabés de xuclar per dins.
El Rafel era només un sac d'ossos, i el Mingo, cada vespre després del jornal, quan ajudava la tia a traginar-lo de la cadira al llit, s'adonava que no hi havia res a fer.
La Llucieta també se n'adonava, però tampoc no deia res, perquè era petita i perquè el Rafel li feia una mica d' angúnia i només s'hi acostava quan no hi havia altre remei.
Mai no acceptava les menges frugals que compartia el petit grup, ni tampoc els càntics o la recitació dels salms.
Ningú no encertava a entendre quan ni com s'alimentava, encara que pel seu aspecte, es podia endevinar que aquell sac d'ossos i pell necessitava ben poca cosa.
Sovint desapareixia sense deixar rastre i tornava al seu racó de la mateixa manera.
Hem tirat els ossos i ens hem trobat amb una mà d 'expressions òssies.
Estem més contents que un gos amb un os.
MAI HAVÍA ACABAT DE LLEGIR UN LLIBRE D'EN PLA, EM FEIA BASARDA. ara m'heu fet agafar ganes de saber-ne més.
Als meus 76 anys i encara descobreixo novetats!!! gràcies
Ara: no haver-ne llegit cap llibre no vol dir no haver-ne llegit res.
De gent que no n'ha llegit cap llibre (parlem de "gent lletrada") n'hi ha molta, els antiplanians de mena.
Si no és el cas, en aquesta pàgina hi ha moltes lectures curtes, o no tan curtes, que no arriben a llibre, però donen la imatge de l'escriptor.
En tot cas, això és per fer boca o per veure si agrada, perquè, per llegir, no hi ha res com un llibre on anar passant les pàgines.
Una dita que sempre havia sentit dir a la meua àvia per criticar algú que és massa prim: "No té ni os ni pell, qui l'agarre per a d'ell!".
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Encara que depèn del joc, els jugadors professionals d'esports dediquen de mitjana entre 10 i 12 hores al dia a entrenar.
En aquest context la paraula entrenar és un eufemisme per a dir jugar i la veritat és que a partir de l'any 2022, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considerarà que els jugadors tenen un problema de salut mental.
L'organisme acaba d'incloure el "trastorn per videojocs" en l'ICD-11, la pròxima revisió de la Classificació Internacional de Malalties que publica l'OMS i que entrarà en vigor dins de tres anys.
Es troba dins de la categoria de "Desordres a causa de comportaments addictius", en la qual també s'inclou la ludopatia.
Segons l'OMS, "el trastorn per videojocs es caracteritza per un patró de comportament de joc persistent o recurrent" i l'aplica tant a l'online com a l'offline.
A més, assenyalen tres característiques per a identificar-ho:
"Estem en desacord amb aquesta consideració.
Moreno es refereix a la categoria Hazardous games (Jocs nocius), que fixa quan un joc és perillós fins al punt d'alterar la relació del jugador amb els seus éssers estimats, el seu treball o els seus hàbits d'alimentació.
L'OMS, encara que estima que els jocs nocius també estan relacionats amb l'"hàbit de joc" i que poden incrementar "de forma apreciable el risc de mal físic o les conseqüències dels trastorns mentals a l'individu o als individus pròxims", no els considera un trastorn en si mateixos.
"No hi ha cap informe d'experts, quan els hi hem demanat a l'OMS, que avali les conclusions que han pres com a evidència", continua Moreno.
Al nostre país, la indústria del videojoc va batre un rècord l'any passat: el sector va facturar 1.530 milions d'euros, un 12,6% més que el 2017; i s'estima que dins de les nostres fronteres existeixen més de 16,8 milions de jugadors que dediquen una mitjana de 6,2 hores al dia a jugar.
Són dades de la mateixa AEVI, que va publicar el seu Anuari 2018 a principis de maig.
Enfront de l'última decisió duta a terme per l'OMS, sorgeixen diversos interrogants: Quant temps és necessari per a ser considerat un afectat?
En quina mesura un jugador habitual passarà a tenir un trastorn per videojocs?
Com ha mesurat l'organització el temps necessari per a passar de sa a malalt?
"No ens estan sabent explicar molt bé per què estem aquí", continuen des d'AEVI.
"Tenim la sensació que no hi ha consens entre la comunitat científica respecte al problema ni les possibles solucions; i d'altra banda creiem que no ha estat un procés plenament transparent", diu Moreno.
El 2017, quan va sonar per primera vegada que l'OMS planejava incloure el trastorn per videojocs dins de la llista de malalties mentals, un grup d'experts de diverses universitats del món va publicar un estudi en el qual concloïen que no es podia parlar d'"un nou trastorn".
"No hi ha estudis epidemiològics perquè no era una malaltia", recorda Marina Díaz Marsá, presidenta de la Societat de Psiquiatria de Madrid i directora mèdica de Blue Healthcare.
Amb la nova consideració, "ara ja es podran fer estudis de trastorns amb el diagnòstic prèviament fet", continua la col·legiada, la qual cosa significa que a partir de 2022, el trastorn per videojocs podrà ser diagnosticat als hospitals de tot el món.
"Si ets un adolescent i et passes tot el dia en les xarxes o jugant videojocs, perquè comences a tenir dificultats en les relacions interpersonals, et fas una miqueta més sorrut, el rendiment acadèmic va a pitjor, et pots convertir fins i tot en algú més impulsiu perquè no desenvolupes la capacitat cognitiva de posposar la gratificació...
D'alguna manera, també es pot alterar el desenvolupament de personalitat", explica Díaz.
La psiquiatra considera "positiva" la inclusió en la ICD-11 del trastorn, ja que d'aquesta manera "s'alerta a la població".
"Els videojocs no són dolents en si mateixos, el que és dolent és l'abús", continua Díaz.
Des d'AEVI també alerten que el problema no està en els jocs en si, sinó en l'ús que es fa d'ells i per això criden els pares "a implicar-se i a conèixer el videojoc amb el qual juguen els seus fills".
Tant Díaz com Moreno posen l'accent que han de ser els progenitors els qui posin límits: "En tenir una gratificació tan immediata, pot ser addictiu.
Clar que no és dolent, però el que sí que cal alertar és de l'ús racional i moderat.
Menjar pastís és bo, però si t'infles a pastissos és dolent", explica la psiquiatra.
D'igual forma, des d'AEVI recorden als pares "que juguin amb els seus fills per a entendre, d'una banda, per què els resulta tan atractiu i dos, per a entendre també quin tipus de límits els han de posar".
Qui no recorda a un dels seus pares obrint la porta de l'habitació i cridant que "ja és suficient per avui"?
Molts plors es van produir en apagar la consola a la meitat d'un partit de FIFA o en despenjar el telèfon fix de casa, que desconnectava Internet.
Per això, des d'AEVI recorden que "a un nen li pots posar un límit de 10 minuts al dia i resulta que potser la partida li portarà 15 o 20 minuts, per la qual cosa li estàs fent una feina".
Perquè això no ocorri, advoquen perquè els pares "se sentin amb el seu fill, entenguin el joc i potser, a partir d'aquí, li podràs dir: 'Et deixo jugar una partida cada dos dies'.
I el noi estarà més content perquè així no li talles la partida a mig fer".
"La primera cosa que demanem és aquesta: implica't, coneix a què juguen perquè és fonamental per a després posar límits.
I la segona és aquesta: posar límits", conclou Moreno.
Aquest és un article original d'eldiario.es
Avís legal i política de privacitat |
Els membres del Govern destituït que es troben a Bèlgica faran aquest dijous un seguiment paral·lel de la jornada electoral en el Square-Brussels Meeting Centre de Brussel·les.
Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret seguiran des d'allà la jornada electoral a partir de les 17.30 hores, segons fonts properes.
Fins al cessament del Govern, tots formaven part de la mateixa candidatura, la de JxSí, però ara competeixen a les urnes: Puigdemont, Puig i Ponsatí sota el paraigua de JuntsxCat, i Comín i Serret amb les sigles d'ERC.
A Catalunya, el seguiment oficial de la jornada electoral es farà al centre de difusió de dades situat al Pavelló 8 del recinte de Fira de Barcelona a Montjuïc.
Des d'allà compareixeran el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, per oferir les dades de participació i escrutini.
Oferiran quatre rodes de premsa: minuts abans de les 10 per donar informació de l'obertura dels col·legis; a les 13.45 amb dades de les 13; a les 18.45 amb dades de les 17, i una última sense hora prevista quan s'hagi completat l'escrutini.
També seguiran de prop la nit electoral els principals partits que concorren als comicis: alguns han triat hotels a Barcelona per fer-ho.
Cs celebrarà la nit electoral a l'hotel Catalonia Plaza, el PP a l'hotel Grand Marina i JuntsxCat a l'hotel Catalonia Eixample 1864.
El PSC seguirà amb la tradició i celebrarà la nit electoral a la seu del carrer Nicaragua: serà un dels últims actes que acollirà l'històric emplaçament ja que el partit canviarà de seu en les properes setmanes.
L'Estació del Nord serà l'escenari de la nit electoral per a ERC i la Nau Bostik ha estat l'espai triat per la CUP.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Primer monogràfic del Club de Feina per aquest 2n semestre: "La grafologia, una eina per conèixer-te" a càrrec de Montse Perelló, grafòloga
Aquesta activitat convida a fer una reflexió personal molt útil, tenint en compte que la grafologia és una eina que es fa servir en processos de selecció.
L'assistència a aquest monogràfic, juntament amb d'altres activitats del Club de Feina que sumin un total de 10 hores, pot ser reconegut com a 1 crèdit de lliure elecció.
Horari: 13h. a 14h. (no cal inscripció prèvia) |
International Consolidates Airlines Group (IAG), que ha llançat una OPA sobre el 100% del capital d'Aer Lingus per 1.400 milions d'euros, ha estès el termini d'acceptació de l'oferta --que vencia aquest dijous-- al 30 de juliol.
L'operació continua subjecta a les condicions que encara no s'han satisfet de l'Apèndix I del Document d'Oferta, enviat als accionistes de la companyia aèria irlandesa el passat 19 de juny.
L'èxit de l'operació està supeditat a la subscripció del 90% d'accionistes de Aer Lingus.
El termini inicial finalitzava aquest dijous, a les 17.00 hora local d'Irlanda, però es veu prorrogada fins al pròxim 30 de juliol, fins a les 13.00 hora local.
Els accionistes d'Aer Lingus han aprovat dijous dos dels acords necessaris per a la compra de la companyia, tal com ha informat el grup IAG aquest dijous.
Durant aquesta jornada, es coneixia també que el Departament de Justícia dels Estats Units concloïa "satisfactòriament" el procés de revisió de l'oferta.
IAG va llançar el maig una oferta millorada sobre Aer Lingus de 2,55 euros per acció de l'aerolínia del país veí, amb un dividend en efectiu del 0,05 euros per títol.
Abans hi va haver dos intents fallits del grup d'empreses que engloba Iberia, British Airways (BA) i Vueling.
L'operació té llum verda tant del Govern irlandès, de la Comissió Europea --amb dues condicions fixades referides al transport de passatgers i a l'alliberament de cinc parells de franges horàries a l'aeroport de Gatwick--, i de Ryanair, que posseïa fins al passat dia 10 el 29,8% de capital d'Aer Lingus.
IAG preveu un creixement net de l'ocupació en l'aerolínia irlandesa d'aproximadament 150 treballadors fins al 31 de desembre del 2016 i de fins a 635 nous llocs de treball per al 2020.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Immigrants en un carrer, en una imatge d'arxiu
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, afirma en una entrevista a l'Avui que ja ha superat el fet de conèixer que no anirà a les llistes d'ERC a les properes eleccions perquè "sóc un polític de vocació des que era una criatura" i alerta que "ningú sap quin paper tindran d'aquí un any els polítics més rellevants de l'escena catalana".
També afirma que la decisió l'ha "alliberat d'un pes i em puc centrar en l'acció de govern".
Carod, després de la seva darrera conferència, també afirma que "el catalanisme que hem heretat fins avui fa una mica de pudor de resclosit i, per tant, necessita renovar-se"alhora que alerta que "el que pot passar és que el catalans siguem una minoria nacional a Catalunya, en què hi hagi els marroquins, els argentins, els uruguaians, els romanesos, els espanyols i els catalans".
"Uns catalans que són un grupet petit que conserva amb formol determinades essències i jo no vull això; no vull ser minoria al meu país, sinó majoria, que ser català sigui l'expressió majoritària d'aquesta societat, cosa que vol dir una nova expressió de catalanitat".
Ara ho diu, desprésd que digués fa uns dies que s ́ha de fer un islam català, com
es veu que està acabat, encara voldrà
anar en les llistes de PxC.Tot per seguir
llepant de la mamella política.Patètic.
Em fan molta gràcia els comentaris sobre el "concepte de ciutadà americà".
Als USA hi ha 40 milions de persones sense cobertura social.
Això per no parlar dels afroamericans.
Els únics que són un perill són els espanyols..Els altres no comunitaris s\'en poden anar al carrer a la més mínima, així que si van contra els catalans tornaràn al seu país a passar gana..Sense estat propi no és pot integrar als colons espanyols
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Però crec que ho verbalitza el pintor Miquel Barceló a 'Perquè la vida no basta', la biografia magnífica que li va fer el jove nord-americà Michael Damiano fa un parell d'anys.
El raonament és senzill: "El mallorquí, davant les múltiples derrotes col·lectives, davant la incapacitat de comptar amb un poder polític afí als seus interessos, ha entès que només hi ha un camí: la sortida individual, progressar, fer-se a ell mateix, passant de la resta".
Aquesta teoria explicaria l'individualisme exacerbat del tarannà illenc –alguns diran que consubstancial amb la nostra realitat antropològica i geogràfica–.
Un individualisme amb una cara bella i una de més fosca.
La bella, la coneixem: aquella cosa llunàtica, lúcida, extraordinària, del nostre caràcter, que cobra forma en un geni artístic singular.
Amb aportacions nombroses i notables a la cultura catalana i europea en àmbits com la literatura o la música.
Més, molt més, proporcionalment, del que ens pertocaria en una illa, en un país insular, relativament petit.
Una d'elles simpàtica: el contrabandista canalla o el migrant econòmic espavilat en serien els símbols –ser descendent d'andritxols em dóna 'background' per saber de què parlo–.
L'altra ja no fa gens de gràcia: exemples notoris en podrien ser el cacic Joan March o el suposat mafiós BCM.
Aquest individualisme ha empeltat des de sempre, tòpics al marge, gran part de la política i la societat illenques.
L'individualisme radical té una translació directa en un tipus de progressista mallorquí actual – molt comú entre alguns sectors mallorquinistes– que ens sona.
La negativitat, el pessimisme, allò un poc miserable –perdonau-me!– de, secretament, desitjar poder dir "Jo ja ho deia!
Jo ja ho sabia" l'endemà de la derrota col·lectiva.
El fet de no saber treballar en equip, l'egocentrisme – mal de mals!– i la manca d'empatia.
La de bones novel·les o poemaris que s'ha perdut aquest país per culpa que alguns dels que les podrien escriure han dedicat més temps a intentar dir, des de la seva individualitat quasi sempre hipercomfortable, què cal fer a aquells que s'arromanguen en el dia a dia!
La de la voluntat de treball col·lectiu, resistent, resilient, que m'enamora.
La dels valors del sobiranisme d'esquerres i ecologista en les seves diverses formes, interpretacions i marques –això ho deix a gust de cada un–.
La Mallorca que, ara que a molts indrets se'n parla tant, ha parit una cultura municipalista i movimentista meravellosa, viva, jove.
La de les regidores i regidors esforçats dels pobles de majoria conservadora que fan feina, jorn a jorn, a vegades en entorns hostils, per bastir un model nou, una manera de fer política diferent.
La Mallorca dels que han estat fil conductor –roig, quadribarrat, verd i lila– amb les lluites i somnis de les generacions estroncades per la guerra i el franquisme.
La dels que passaren el desert dels vuitanta, que no va ser poca cosa.
La dels que ens vàrem incorporar a la defensa d'un país lliure, just, feminista i verd durant el canvi de segle, els anys que mataren Carlo Giuliani i que l'EZLN i els "Tutti Bianchi" ens fascinaven.
La dels que s'han incorporat el 15-M de 2011 i després, amb tant per aportar, per renovar i, és clar, per aprendre –com tothom.
La dels que transformen, la dels que intenten transformar i la dels que intentant-ho s'equivoquen.
La dels que critiquen amb ànim de fer un puta país millor.
La dels que volen anar més enllà.
La dels que aconsegueixen una llei LGTBI pionera que els moviments socials reclamaven des de sempre.
Que assoleixen una Renda Social per combatre la pobresa que forces polítiques i països en boca de tota la progressia europea no han posat en marxa.
La de les anònimes i els anònims que hi han estat sempre.
La dels que potser no han fet gaires cursos de comunicació política dels que s'estilen ara i potser són excessivament modestos però que són els meus herois, les meves heroïnes, perquè Mallorca és millor gràcies a ells.
La d'en J, organitzant una assemblea de joves a un municipi ple de peperos rabiosos.
La de na S i na O, valentes en el seu amor i en el seu projecte d'economia social, impulsant una empresa cooperativa.
La d'en B, que fa de pagès perquè sap que és la contribució més preciosa que pot fer a un món millor.
La d'en D, vertebrant moviment veïnal a un barri de la meva ciutat.
La d'en R, na MA i en JM, regidors d'oposició, de trinxera i de dignitat.
La d'en L, que escolta i governa i pateix i s'angoixa, però cada matí sap que farà cas dels versos del poeta i servirà aquest país sense descans.
Que ho sàpiguen els senyors, els individualistes i els que la voldrien una província espanyola sucada per al gaudi dels rics de nord enllà.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'entrada del Congrés, en una foto d'arxiu
El Butlletí Oficial de l'Estat del passat dimarts ha tret a licitació la contractació d'un servei per a la "realització d'anàlisis clíniques per al gabinet mèdic del Congrés dels diputats".
L'import total del procediment és de 77.000 euros.
Aquest concurs servirà per controlar l'estat de salut dels diputats de la cambra baixa espanyola, que té 350 representants, a banda dels treballadors del parlament, als quals també faran analítiques.
La data límit de presentació d'ofertes finalitza el 28 de juny.
L'empresa adjudicatària haurà de fer les anàlisis un dia feiner a la setmana, entre 25 i 30, i tenir els resultats de les mostres "el més aviat possible", segons el plec del concurs.
la Psíndrome d'Immuno Deficiència Adquirida s'escampa amb una velocitat d'espant... guaita el lleó de les escales, quina cara de contaminat que fa.
Ell ho va agafar d'un mono i ho anat passant.
Que no tenen targeta sanitària?
Suposo que el contingut d'alcohol a la sang sortirà prou elevat....En cas contrari, tongo!
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El Teatre Principal de La Rambla de Barcelona renaixerà a final d'any en el marc d'un projecte cultural, d'oci, gastronòmic i hoteler la culminació del qual es preveu per al 2016, ha explicat aquest dimarts a Europa Press un dels seus tres socis promotors, Xavier de Balaguer.
Després de rebutjar-se la voluntat de l'Ajuntament de comprar-lo, la iniciativa privada ha donat un pas endavant per convertir-lo en un espai multidisciplinari que acollirà actuacions musicals i teatrals, esdeveniments, concerts en viu i presentacions de productes, entre d'altres, ha publicat aquest mateix dimarts 'La Vanguardia'.
L'edifici, al número 27 de La Rambla, és propietat del Grup Balañá, que al costat de De Balaguer i un tercer soci formen el grup promotor, de capital barceloní, que aconseguiran que el teatre el més antic de la ciutat aixequi el teló després d'anys d'inactivitat.
Segons De Balaguer, en una primera fase, que preveu culminar en el segon semestre després d'invertir uns 2 milions d'euros, projecten posar en marxa el teatre, la sala Llatina --abans un cinema X i en què es preveu un cafè cabaret--, la cafeteria del hall i una terrassa al passeig.
La restauració és un dels pilars de Principal Project, que en la seva cafeteria oferirà producte català de Denominació d'Origen (DO) que proveirà el Mercat de la Boqueria, de manera que pretenen contribuir a dignificar el passeig i "recuperar-lo per als barcelonins".
En declaracions a Europa Press, el gerent de l'associació Amics de La Rambla, Xavier Massip, veu en el projecte "una notícia boníssima", i ha destacat la necessitat d'atreure als barcelonins amb una oferta cultural i gastronòmica alhora a la part baixa del passeig.
Els promotors volen vincular la terrassa a la proposta d'Amics de La Rambla per unificar la imatge dels vetlladors del passeig, que havia plantejat el 2009 amb lones en forma d'onada, i que, segons Massip, volen actualitzar després d'haver-se produït canvis com la Llei antitabac.
Les obres de rehabilitació es van iniciar aquest dilluns, i s'ha elaborat "un projecte molt conservacionista" per reobrir l'edifici, de 14.000 metres quadrats; l'any que ve se centraran en el gran frontó Jai Alai, que podria servir per a actes esportius i presentacions.
El projecte es preveu culminar el 2016 amb l'obertura d'un hotel boutique, on estan els billars Monforte --que s'habilitaran com a laboratori creatiu-- i la cúpula Venus, el que es veuria facilitat si el Govern municipal de CiU executa la seva intenció de flexibilitzar el Pla d'Usos que limita nous hotels a Ciutat Vella.
De Balaguer ha considerat "molt positiva" l'actitud de l'Ajuntament, i ha explicat que amb la primera fase preveuen crear entre 80 i 90 llocs de treball directes, per al que han arribat a un acord amb la Fundació Tot Raval amb la finalitat que la majoria de contractats siguin del barri del Raval.
Fonts municipals han celebrat el projecte i que dinamitzi el Raval, han destacat que l'Ajuntament actua com a "facilitador de privats" que volen invertir en cultura, una prioritat del govern, i que participa per a la seva tramitació i veure que s'ajusta al planejament.
Enrere queden les negociacions del consistori per comprar-lo, i això que el setembre del 2010 va arribar a anunciar que eren en una fase avançada per boca de la llavors regidor de Ciutat Vella Assumpta Escarp (PSC); també va estar interessat en el seu moment a comprar l'edifici per donar regna als seus projectes el director de la Sala Beckett, Toni Casares.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
ERC i Demòcrates celebraran aquest dissabte un acte conjunt titulat 'De república a república' en el qual participaran el vicepresident del Govern i líder dels republicans, Oriol Junqueras, i el portaveu de l'escissió sobiranista d'Unió, Antoni Castellà.
En un comunicat, tots dos partits han explicat que l'acte se celebrarà en el Centre Cívic d'Urgell a Barcelona a les 12 hores, i també participaran el doctor en Sociologia Jordi Feu, la historiadora Gemma Domènech i l'escriptora Betsabé Garcia.
Aquest acte torna a evidenciar la sintonia entre tots dos partits, ja que en el passat ja han organitzat altres esdeveniments relacionats amb el procés sobiranista en els quals no han participat ni la CUP ni el PDeCAT, els altres dos partits independentistes.
Demòcrates va néixer com a escissió sobiranista d'Unió i en els primers mesos de vida va mostrar millor sintonia amb el PDeCAT --llavors encara Convergència--, partit amb el qual va concórrer junts en les eleccions generals de desembre del 2015.
No obstant això, les relacions entre Demòcrates i el PDeCAT van començar a refredar-se el 2016, quan els segons van triar per al nou nom del partit el terme 'demòcrata', la qual cosa va ser vista de forma molt negativa pels primers.
De fet, el PDeCAT es presenta com a Partit Demòcrata' en molt dels seus actes, la qual cosa va provocar el recent empipament de Castellà a les xarxes socials: "Després de tot només us demanem que no uséssiu el nostre nom, però us és igual, seguiu sent establishment".
Una altra mostra d'aquest allunyament del PDeCAT per apropar-se a ERC també es va produir quan el president del Consell Nacional de Demòcrates, Josep Maria Vila d'Abadal, va dir que el seu partit hauria de presentar-se solament a les eleccions però, en cas de fer-ho en coalició, "millor" amb ERC que amb el PDeCAT.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els cinc tunisians yihadistes que han estat detinguts aquest dimecres a Barcelona per un suposat delicte d'enaltiment del terrorisme es coneixien i tenien relació, tot i que actuaven com a "cèl·lules independents", han explicat fonts policials a Europa Press.
Segons les mateixes fonts, cadascun dels detinguts divulgava material multimèdia amb contingut yihadista a través de les xarxes socials de manera independent de la resta, amb l'objectiu de crear un "caldo de cultiu" favorable a les accions terroristes emparades per la jihad global.
"En la majoria dels casos, això acaba amb una immolació" que es podria haver produït a Catalunya o en qualsevol lloc, han explicat aquestes fonts a Europa Press.
Veïns del barri dels Encants on s'han produït aquest dimecres les detencions han explicat que la policia ja havia estat diverses vegades al solar on s'ha produït la detenció, per la qual cosa no s'han mostrat sorpresos.
En declaracions a Europa Press, un dels veïns ha explicat que al solar es traficava amb drogues i que per això feia temps que la policia anava "darrere d'ells buscant-los".
Una altra veïna s'han mostrat intranquil·la davant de les detencions al barri, ja que, "tot i que no estiguis al barri, estàs en la mateixa ciutat que ells".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Comunicat del president de l'Assemblée nationale, Agnès Langevine, candidata a presidir els EELV a nivell nacional francès, nous lesionats a l'Usap, repàs als canvis d'aquest setembre i vídeo d'Òmnium..
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
* Reacció del president de l' Assemblée nationale a la tribuna publicada pels 52 diputats francesos.
Malgrat que, en cap moment, desmenteix als diputats francesos, en un comunicat, Richard Ferrand recorda ' el seu compromís amb la unitat i la integritat del nostre veí europeu, així com pel respecte al seu marc constitucional.'
També assegura que: ' Desitja renovar avui a l'ambaixador del Regne d'Espanya a França la seva plena confiança en les autoritats espanyoles, on tot debat flueix en una democràcia respectant l'estat de dret i les llibertats individuals'.
Podeu llegir el comunicat (en francès) clicant al mot comunicat.
* Agnès Langevine, Vicepresidenta de la regió d'Occitanie, anuncia la seua candidatura a presidir EELV (Europe Ecologie-Les Verts).
Encarregada de la transició ecològica al Conseil Regional, en declaracions al diari l'indépendant, reconeix la seua candidatura per succeir a David Cormand, la pròxima tardor.
Defensarà la seua candidatura al congrès del partit el pròxim 16 de novembre.
* Que canvia aquest mes de setembre? com cada més un petit repàs a les coses que canvien: acaba la seguretat social dels estudiants: tots passaran a formar part de l'assurance-maladie, malgrat que tinguin una mútua.
L'escola maternal passa a ser obligatòria als 3 anys; la prima per comprar un vehicle elèctric baixa.
La causa es l'augment de les demandes d'aquesta prima, per això es restringiran les condicions per obtenir aquesta bonificació: els vehicles dièsel matriculats abans de l'1 de setembre de 2019 ja no poden beneficiar-se de la prima en el moment de la compra.
Aquest és un altre enduriment de l'accés a aquesta prima després de diverses restriccions durant l'estiu.
El preu del gas baixa un 0,91% les seues tarifes de mitjana: Pels clients que utilitzin gas per cuinar, la baixa real serà del 0,2%.
Els que tinguin un doble ús (cuina i aigua calenta), veuran que la seua factura s'alleugerarà un 0,5% i els que utilitzen gas per escalfar, un 1%.
* Avui dimarts us presentem el darrer vídeo d'Òmnium.
Penjat ahir dilluns a començament de tarda i intitulat ' Ho tornarem a fer – No ens aturem! '. l'entitat cultural diu: 'No ens aturem.
El bus recorre les platges de Catalunya per explicar a tots els visitants que tornarem a exercir els nostres drets i llibertats!.
Cal recordar que, durant tot l'estiu, un bus d'Òmnium, ha recorregut els llocs més turistícs de Catalunya, per donar informació als turistes de la situació i la realitat catalana.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 22 de maig a La Vilavella, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 20 d'abril de 2011.
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica, ha aprovat un reial decret per atorgar la segona i última pròrroga a la concessió de la plataforma petrolífera Casablanca per 10 anys més, després que Repsol hagi complert amb tots els requisits tècnics i administratius per a la seva aprovació.
Per tant, s'atorga una segona pròrroga de la concessió a partir d'aquest divendres 28 de desembre del 2018 amb vigència fins al 27 de desembre del 2028, després de l'última concedida el 17 de març del 2009 per un període també de 10 anys.
Propietat de Repsol i situada davant de les costes de Tarragona, Casablanca és l'única plataforma petrolífera d'Espanya.
La concessió d'explotació d'hidrocarburs de la planta va ser atorgada per un reial decret del 1978 per un període de 30 anys, amb dos períodes addicionals de deu anys cadascú.
Segons van informar a Europa Press les fonts del sector, hi havia en joc unes inversions totals properes als 150 milions d'euros durant aquests darrers 10 anys de pròrroga de la concessió.
La producció actual de petroli a la plataforma Casablanca, durant un any, suposa un valor aproximat --a preus d'avui, entorn dels 60 dòlars per barril-- de 40 milions d'euros.
La seva producció actual ronda els 2.000 barrils equivalents de petroli al dia.
A això cal sumar el conjunt d'activitats a l'àrea de transport, logística o subministraments que es generen al voltant de la instal·lació, que representa una activitat tractora, especialment a les comarques del Baix Ebre i el Montsià.
La plataforma genera activitat empresarial i contractes de serveis, especialment a les comarques de Tarragona, per un valor de 16 milions d'euros l'any.
D'aquests, set milions d'euros corresponen a la contractació d'empreses i serveis a les comarques tarragonines (logística, compra de combustible, catering, servei de duanes, gestió de magatzems i compra de tot tipus de materials, principalment).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En el seu informe sobre l'economia espanyola, el Fons Monetari Internacional ha alertat sobre l'acord del Pacte de Toledo per tornar a vincular les pensions a l'evolució de l'IPC.
Segons l'FMI, un ajust "ad hoc" de les prestacions podria "fer perillar la sostenibilitat financera del sistema".
L'organisme adverteix el govern espanyol que recuperar l'IPC per actualitzar les pensions hauria d'anar acompanyat d'altres mesures "estructurals" per compensar-ho.
I proposa, per exemple, incrementar la cotització mínima dels autònoms o bé elevar les cotitzacions màximes per obtenir més ingressos.
Especial interactiu: Has pensat si tindràs pensió?
L'FMI defensa també l'última reforma laboral, i creu que "resulta crucial preservar-ne l'esperit", com, per exemple, la prevalença dels convenis a nivell d'empresa sobre els sectorials.
També destaquen que s'ha aconseguit una "flexibilitat" de salaris que ha ajudat a recuperar competitivitat i llocs de treball.
Respecte als pròxims pressupostos, l'informe creu que l'increment d'ingressos -via nous impostos- pot ser una bona via a mitjà termini, però que també cal tenir en compte mesures alternatives per retallar despesa per assegurar quadrar els comptes.
L'FMI creu que bona part de la millora dels números públics s'explica pel bon cicle econòmic, i assegura que caldria més esforç estructural, reduccions de despesa permanents.
Demanen, però, que aquestes retallades vagin acompanyades de mesures per reduir desigualtats socials, promoure l'ocupació en els joves i també la innovació econòmica.
Consideren que el pic del cicle econòmic ja s'ha assolit, i que ens els pròxims anys el creixement serà més moderat.
Pronostica un creixement del 2,7% aquest 2018 i un 2,2% l'any que ve.
Més moderat, però, en qualsevol cas, encara per damunt de la mitjana europea.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Dos agents parlen amb tres joves que són al carrer durant l'estat d'alarma (David Zorrakino / Europa Press)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'actuació neix d'una proposta de l'escola d'educació especial
L'Ajuntament ha pintat avui dilluns els itineraris segurs per millorar l'accessibilitat cognitiva de l'alumnat de l'Escola Crespinell (c/ del Pantà, 7).
Es tracta de pintar sobre la vorera, amb dos colors, verd i blau, els principals camins que fan diàriament aquests alumnes per anar des de la seva escola fins a l'Escola Lanaspa-Giralt, i també fins a la parada d'autobús de la Rambla d'Ègara.
Aquesta actuació neix d'una proposta de l'Escola Crespinell, que s'emmarca en el treball continuat de l'Ajuntament amb entitats, associacions i ciutadania interessada en abordar l'accessibilitat universal a la ciutat.
Es tracta que l'alumnat pugui fer el recorregut fins al destí creuant el mínim de carrers, fent-ho pels llocs més segurs, a una distància de la vorera segura i evitant obstacles.
D'aquesta manera es treballa l'autonomia personal d'alguns alumnes i es millora la seva confiança i inclusió.
Aquesta acció s'emmarca en el Pacte Terrassa per a l'accessibilitat universal i en la millora dels camins escolars.
La tinenta d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, i regidora de Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, afirma que «el treball proper que fa l'Ajuntament conjuntament amb les entitats ens permet tenir informació de primera mà de les necessitats reals de la ciutat, més enllà del mer compliment normatiu.
En aquest cas és especialment valuós, ja què l'accessibilitat cognitiva té poc desplegament normatiu.
Per això, treballar en la millora de l'accessibilitat cognitiva amb els propis experts és imprescindible».
Darrerament s'ha avançat força en l'accessibilitat física i en l'accessibilitat sensorial, però el concepte d'accessibilitat inclou també els suports per millorar la comprensió de la informació i mesures que fan que els entorns siguin més amables per a aquelles persones que tenen alguna dificultat.
Des de l'Escola Crespinell s'explica que «celebrem actuacions com aquesta, que fan de la nostra ciutat una ciutat més amable, confortable i segura per a tots els seus membres.
Per a l'escola, disposar de trams de desplaçament amb aquest suport permet fer un entrenament amb mesures i suports que faciliten la comprensió i l'autonomia de totes les persones que ho poden necessitar».
Terrassa realitza des de fa anys un esforç important per superar totes les barreres i divisions que puguin afectar la vida de les persones.
L'Ajuntament entén l'accessibilitat d'una manera global, no només com l'eliminació de les barreres urbanes, sinó també de la comunicació i la informació, del transport, de l'edificació, barreres actitudinals, etc. I l'entén no només com un dret perquè les persones amb capacitats diverses puguin participar amb igualtat d'oportunitats, sinó com un bé per al conjunt de la ciutadania, que es pot beneficiar d'una ciutat més accessible, amable i acollidora.
La realització dels itineraris de l'Escola Crespinell coincideix amb la celebració del Dia internacional de les persones amb discapacitat, demà dimarts, 3 de desembre. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Bisbat de Lleida ) Aquest Estiu 2015 tornen les "Vacances per Créixer!", els casals per infants en situació de risc social a Lleida.
Des de la Fundació Verge Blanca es vol respondre a les necessitats educatives de lleure dels sectors més afectats per la crisi econòmica.
En etapes com l'adolescència o la infància un context de pobresa pot afectar negativament en aspectes determinants per al seu desenvolupament que moltes vegades resulten irreversibles i que es mantenen tota la vida.
Per això, es torna a engegar el projecte "Vacances per Créixer!" que té com a objectiu la realització d'uns casals d'estiu a la ciutat de Lleida perquè aquests infants puguin gaudir d'un temps de lleure de qualitat i econòmicament accessible.
S'hi vol crear un ambient càlid, acollidor i segur on l'infant se senti estimat, respectat i confiat.
També s'ofereix un servei de menjador, ja que un 70% de les famílies en situació de risc no poden garantir una alimentació saludable.
La campanya recull aportacions per assegurar aquests infants i joves tinguin accés a una educació i a una vida més digna. |
MADRID, 26 maig (EUROPA PRESS) -
El jove jugador croat Alen Halilovic ha signat aquest dilluns el seu contracte amb el FC Barcelona per a les pròximes cinc temporades, mostrant-se "molt content" que li hagin "donat l'oportunitat de jugar al club més gran del món", del qual ha dit ser aficionat "des de sempre".
El FC Barcelona va arribar a un acord amb el Dinamo de Zagreb i Alen Halilovic el 27 de març passat pel traspàs del jugador al club per una quantitat inicial de 2,2 milions d'euros, que se n'anirà incrementant a mesura que el jugador aconsegueixi els objectius de consolidar-se al primer equip.
"És un gran dia, estic molt feliç.
Sóc un fan del Barça des de sempre i conec tot sobre el club.
Estic molt content que m'hagin donat l'oportunitat de jugar en el club més gran del món.
Una gran salutació a tots els culès.
Visca el Barça!", ha agraït el jove jugador de 17 anys en declaracions a 'Barça TV'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Victòria Palma dedica aquesta secció a una dels màximes exponents de la poesia gallega: Rosalía de Castro.
Aquesta setmana, el "Femení i singulars" es fixa en la Venècia del segle XVIII, en què moltes dones van tenir un lloc en el món cultural.
Una d'elles va ser Rosanna Scalfi, que de fer de gondolera va passar a cantar en alguns dels escenaris més importants de la ciutat.
Sabíeu que l'autora del llibret del ballet "El amor brujo" és una dona i que el seu nom era María de la O Lejárraga?
Avui, Victòria Palma dedica el seu "Femení i singulars" a la figura d'aquesta escriptora.
Victòria Palma dedica el "Femení i singulars" a aquesta compositora i escultora nascuda a principis del segle XIX.
Aquest 26 de desembre, a Catalunya Música, estrenem "Les dones de Clara".
Un programa especial dedicat a l'entorn femení de Clara Schumann amb la participació de totes les dones de Catalunya Música, l'enregistrament de les veus de Diego Monroy, el muntatge musical de Pau Blasi, la direcció artística de Dolors Martínez i guió i realització de Victòria Palma.
La història d'una dona que no es va posar límits a l'hora d'adquirir coneixements i que era molt crítica amb els privilegis de la seva classe.
Aquesta setmana, el "Femení i singulars" el protagonitza una supervivent de la persecució nazi: la violoncel·lista Anita Lasker.
Victòria Palma repassa la trajectòria de Karoline Lucretia Herschel, astrònoma amant de la música.
Victòria Palma ens parla d'aquesta figura de la música de finals del segle XIX i principis del XX injustament oblidada.
Victòria Palma repassa la biografia i la carrera de tres germanes íntimament relacionades amb la música: Erma, Carolyn i Aretha Franklin.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'exconseller catal d'Empresa Santi Vila ha explicat aquest dijous durant la seva declaració com a acusat en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem que durant la jornada del referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017 "dos milions i mig de catalans es van quedar a casa", per la qual cosa lamenta que el Govern de Carles Puigdemont no fos el "govern de tots".
Durant el seu interrogatori, que ha durat una hora i quart, Vila ha explicat a les preguntes del fiscal Fidel Cadena la tasca d'"interlocució" que ell mateix va exercir després de la consulta amb els "alts dirigents del PSOE i del Govern d'Espanya", fins i tot amb els sectors "religiosos, d'empresa i institucionals" per "evitar el xoc de trens" i "anar afluixant la tensió".
"Alguns vam viure fins a l'ultim segon la convicció que no es duria a terme l'1 d'octubre, ens acompanyar el dolor tota la vida de veure senyores per terra, per aquestes setmanes molts ens vam comprometre per evitar la suspensió de l'autogovern que ja era una amenaa que se'ns advertia", ha continuat.
Vila, que es troba en llibertat provisional, ha relatat aquest context per explicar per qu va presentar la seva dimissió el 26 d'octubre del 2017, un dia abans de la proclamació de la Declaració Unilateral d'Independncia (DUI) en sentir-se "frustrat".
Ha adms que la nit del 25 d'octubre tenia la "sensació de pau interior" en creure que el govern catal no prendria cap decisió de manera unilateral.
No obstant aix, "el clima de desconfiana i la tensió exterior era tan forta que tot es va torar".
En aquest sentit, ha indicat que des de l'1-O existien "discrepncies d'interpretacions" en el "si del moviment sobiranista" sobre qu havia passat, perqu alguns veien el referndum com una "mobilització" que "obliga" i "interpella" a continuar amb l'objectiu d'aconseguir la independncia; mentre que d'altres considervem que "havíem de ser el Govern de tots" perqu "més de dos milions i mig de catalans es van quedar a casa i han vist una mobilització en qu no s'hi van sentir interpellats".
Vila ha estat el primer acusat a declarar en la sessió d'aquest dijous --la sisena jornada del judici-- i el nov dels 12 líders independentistes asseguts al banc dels acusats.
L'interrogatori del representant del Ministeri Públic ha comenat demanant la confirmació sobre si Vila va rebre almenys sis requeriments del Tribunal Constitucional (TC) comunicant la seva obligació d'impedir qualsevol actuació relacionada amb el referndum.
L'exconseller, que s'enfronta a set anys de presó per malversació de cabals públics i desobedincia, ha ratificat que va tenir coneixement d'aquestes actuacions i providncies del tribunal de garanties, per ha precisat que va entendre que no havia de donar-se per alludit, perqu considerava que algunes anaven adreades directament al Parlament.
Tot i aix, diverses vegades ha destacat el seu convenciment sobre que cap membre del Govern de Carles Puigdemont va eludir les resolucions del TC, perqu totes les iniciatives adoptades per a la celebració d'una consulta independentista "van decaure".
En aquest moment, Vila ha apuntat que quan la llei del referndum --aprovada a la cambra parlamentria catalana el 6 de setembre-- va ser suspesa, la consulta "va mutar a una gran mobilització política" i, per tant, "ja mai el vaig reconixer com a referndum".
Durant la seva compareixena, Vila ha recordat que la legislatura de Carles Puigdemont va comenar amb una pressió molt forta per part de la ciutadania" i d'alguns partits polítics perqu el Govern catal prengués decisions "unilaterals".
De la mateixa manera els altres acusats en les seves declaracions prvies, ha assenyalat que la idea de fer una votació va aparixer l'estiu del 2016 quan l'expresident es va enfrontar a una qüestió de confiana i que per evitar una nova convocatria d'eleccions es va anunciar el referndum.
"Per sorpresa per a tothom" va dir que "el Govern catal treballaria" per aconseguir aquesta votació, amb el lema "referndum o referndum".
Amb la consulta sobre la independncia de Catalunya es mirava de "tibar la corda, per sense que es trenqués i canalitzar un moviment ciutad pacífic, cívic, reiterat i persistent", ha afegit.
De fet, ha subratllat a preguntes del seu advocat, Pau Molins, que ell va entrar a formar part del Govern de Puigdemont per la seva confiana, i que no va posar fi el juliol del 2017 com els altres tres consellers, perqu considerava que el seu "paper seria més útil".
Segons ha dit, l'expresident era conscient de com de "valuosa" podia ser la seva mediació "a Madrid".
D'altra banda, l'exconseller ha assegurat que en cap moment, cap dels membres del Govern de Catalunya ha contemplat que les seves actuacions podien tenir "conseqüncies penals", perqu miraven de "trobar la manera de canalitzar el que semblava un conflicte institucional impropi d'aquests temps".
També ha negat la malversació de fons públics que li atribueixen les acusacions.
En aquest sentit, ha emfatitzat que, almenys des de la Conselleria que dirigia, no s'ha destinat cap euro públic per l'1-O, sinó que va provenir de "mecenatges, empresaris, mecenes catalans i catalanistes", tal com ha vingut suggerint des de la primera vegada que va anar a declarar a l'Audincia Nacional.
"Ja m'ho va preguntar la jutge Lamela.
Si han estat tan sobris, qu ha passat aquí?
Només responc especulativament, per la meva impressió i pel meu bagatge polític catal aix es va finanar per mecenatge, amb empresaris mecenes catalans i catalanistes.
A més, Vila ha assegurat que ha "procurat no ser més ingenu de l'imprescindible" i per aix ho va preguntar a l'expresident catal Carles Puigdemont, qui, segons la seva versió, li va arribar a dir que estigués "tranquil" perqu no es gastaria "ni un euro de l'erari públic".
L'exconseller ha lamentat que aquesta situació hagi acabat amb ells davant del tribunal i ha dit que "veient-ho amb perspectiva" la situació hauria estat gestionada d'una altra manera.
De la mateixa manera, ha reconegut que "amb el temps" reconduir la seva "amistat" amb Puigdemont, perqu li "dol profundament" que hagi hagut de fugir i que la seva família continu a Girona.
Una vegada ha acabat de declarar, Vila no ha tornat al banc dels acusats per seguir el judici amb els seus companys.
Ha decidit situar-se darrere del seu advocat, de la mateixa manera que va fer l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La PMAA és l'òrgan tècnic amb les funcions d'avaluar les sol·licituds i els expedients de llicència ambiental i formular l'informe integrat d'acord amb l'article 38 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control d'activitats en aquells municipis de menys de 20.000 habitants i els municipis de més de 20.000 i menys de 50.000 habitants que no disposin del corresponent òrgan tècnic ambiental municipal competent.
Les matèries sobre les quals informa la PMAA són contaminació per sorolls, vibracions, escalfor, olors, subministrament d'aigua, abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal i gestió de residus municipals, a més d'integrar totes les altres matèries competència de les altres administracions.
En compliment de la Llei 31/2010, de 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona segons estableix l'article 14.
E apartat c) i per Decret de la presidència de l'ÀMB de data 12 de desembre del 2012 es va constituir la Ponència Metropolitana d'Avaluació Ambiental (d'ara endavant PMAA), com un òrgan tècnic ambiental metropolità amb les funcions d'avaluar les sol·licituds i els expedients de llicència ambiental i formular l'informe integrat d'acord amb l'article 38 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control d'activitats en aquells municipis de menys de 20.000 habitants i els municipis de menys de 50.000 i més de 20.000 habitants que no disposin del corresponent òrgan tècnic ambiental municipal competent.
Als titulars de les activitats previstes a l'annex II de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, sotmeses a règim de llicència ambiental.
L'informe integrat l'ha de sol·licitar el corresponent ajuntament abans del tràmit d'informació pública establert pel procediment de llicència ambiental de les activitats de l'annex II de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
L'ajuntament corresponent on s'ubica l'activitat ha de sol·licitar a la PMAA l'informe integrat a través de la plataforma EACAT de la Generalitat de Catalunya.
S'ha d'adjuntar a la sol·licitud d'informe ambiental, en cas que sigui necessari, el formulari de l'AMB associat a l'abocament d'aigües residuals degudament emplenat pel titular de l'activitat, juntament amb la documentació tècnica requerida.
La sol·licitud d'informe integrat que s'ha d'incloure en la llicència ambiental està subjecta al pagament de la taxa per a la prestació de serveis i la realització d'activitats ambientals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
La quota tributaria és de 278,21 € per un informe de canvi no substancial d'acord amb l'Ordenança fiscal reguladora de les taxes metropolitanes per a la prestació de serveis i la realització d'activitats ambientals vigent.
La quota tributària és de 608,81 € si l'informe és integrat d'acord amb l'Ordenança fiscal reguladora de les taxes metropolitanes per a la prestació de serveis i la realització d'activitats ambientals vigent.
En cas d'exempció subjectiva (art. 3 Ordenança), es procedirà a liquidar-la amb un quota tributària de 0 €.
L'obligat al pagament és el titular de l'activitat que ha sol·licitat la llicència ambiental davant del corresponent ajuntament.
El pagament es fa mitjançant liquidació al moment de l'aprovació del corresponent informe per l'òrgan competent de l'AMB, acord que serà notificat a l'interessat.
L'ingrés es pot fer a les oficines de les entitats bancàries que figuren en el document de liquidació de la taxa, tant presencialment com per caixer automàtic o Servicaixa, o també a través de la pàgina web de les entitats bancàries.
Reglament metropolità d'abocament d'aigües residuals
Ordenança fiscal reguladora de la taxa metropolitana per a la prestació de serveis i la realització d'activitats ambientals de l'àrea metropolitana de Barcelona
Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats
Les activitats previstes a l'annex II de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, han de sol·licitar la corresponent llicència ambiental de la seva activitat a l'ajuntament on s'ubica l'activitat, que atorga la llicència ambiental i que integra tots els vectors ambientals.
La PMAA és la competent per emetre l'informe integrat que s'ha d'incloure en la llicència ambiental que ha d'atorgar l'ajuntament on està ubicada l'activitat.
L'ajuntament on està ubicada l'activitat és el que sol·licita a l'Àrea Metropolitana de Barcelona l'informe integrat que cal incloure a la llicència ambiental que aquest mateix ha atorgat.
El termini màxim entre l'entrada de la sol·licitud i la resolució definitiva de l'ajuntament són 6 mesos d'acord amb l'article 48 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre.
Si per a la resolució de l'expedient es requereix que l'interessat esmeni deficiències i que aporti documentació o qualsevol altre element de judici necessari, el termini restarà en suspens pel termini comprès entre la notificació del requeriment i l'efectiu compliment per part del destinatari. |
La líder de Hong Kong cedeix a la pressió i retira el projecte d'extradició que va motivar les protestes.
Amb aquesta notícia, els independentistes dobleguen la Xina, es demostra que la pressió al carrer durant setmanes dels ciutadans hongkongesos ha fet efecte.
Dies de protestes, aldarulls, carrers tallats, vols aturats i enfrontaments amb la policia.
Davant de tot el planeta els ciutadans s'han enfrontat a la superpotencia xinesa i ja tenen una part del que volien.
I Toni Soler ha encès la flama amb un senzill tuit:
Insta els independentistes, entre els quals es compta, a reflexionar, referint-se a si cal ser més actius al carrer per tal d'aconseguir el propòsit de la llibertat dels presos polítics i la independència.
Així ho han vist els seus seguidors:
Ep però nosaltres tenim les manifestacions més pacífiques i sense ni un paper al terra!
A més tenim el premi als garants del diàleg i un special award en pagafantisme.
Però ells no tenen una gigafoto tan espectacular com la nostra
Hi ha molts sectors de l'independentisme que consideren l'actual statu quo ingenu, de lliri a la mà i poc agressiu amb l'objectiu. |
Viquipèdia investiga centenars d'entrades fraudulentes sobre persones i empreses fetes per encàrrec d'aquestes mateixes persones i empreses a propagandistes poc escrupolosos.
És un daltabaix que, de moment, només afecta la versió anglesa de la cosa.
Es veu que fins i tot hi ha empreses que cobren per escriure i penjar aquestes entrades de manera que siguin favorables als interessos del client i es cuiden de modificar opinions negatives o afirmacions controvertides en les entrades existents.
D'aquesta pràctica prohibida l'enciclopèdia en diu sockpuppetry.
Un d'aquests negociets és WikiPr, que s'anuncia a la web com "la millor manera de contar la seva història amb la precisió de la Viquipèdia".
Aquesta gent ofereix als seus "associats" -com anomenen els redactors de la propaganda- una comissió cada cop que aconsegueixin col·locar un article sobre un client a Viquipèdia.
És una operació sofisticada: fins i tot fabriquen les pàgines web que contenen les referències que l'enciclopèdia digital exigeix enllaçar per justificar les afirmacions d'un article.
Algunes d'aquestes referències estaven trucades o tunejades, sempre en favor del client, esclar.
Aquest cas ha tornat a posar en entredit la tasca de Viquipèdia i els seus procediments.
Els fariseus digitals de guàrdia s'han tornat a esquinçar les vestidures.
Que és fatal el sistema obert de deixar a qualsevol que escrigui qualsevol entrada, que els procediments i normes d'edició són febles, etc. Jo m'he quedat pensant en tants mèdia, on es publiquen, tal com vénen i sense gaire embuts, les notes enviades pels caps de premsa d'institucions, empreses i entitats i que són, naturalment, notes de relacions públiques i/o pura propaganda.
Almenys les entrades fraudulentes a la Viquipèdia han estat descobertes pels mateixos editors de l'enciclopèdia, que s'han afanyat a fer-ho públic i a posar-hi remei immediatament, bloquejant uns 250 usuaris de pega.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Tren de la Rhune (en èuscar, Larruneko tren txikia ) és un dels pocs ferrocarrils de cremallera que circulen per l'estat francès.
Va ser inaugurat el 1924, té una longitud de 4,7 km, i uneix el Coll de Saint-Ignace, prop de Sara, amb el cim de la Rhune, a 905 metres d'altitud, a la frontera entre els estats francès i espanyol.
Conserva el mateix material mòbil de la seva posada en servei, uns vagons de fusta envernissada proveïts d'uns aparatosos pantògrafs dobles que li serveixen per prendre un corrent de 3.000 V, trifàsic 50 Hz.
Altres dades d'interès del tren són la seva amplada de via (1.000 metres, igual que els seus "germans" de Montserrat i Núria) i el desnivell que salva, un 270 per mil.
Atractiu turístic de primer ordre, el tren de la Rhune va estar en perill quan a alguna ment preclara se li va ocórrer proposar de construir una carretera.
La població de Sara, cabalment, va rebutjar-ho en un referèndum (allí no posen trabes per fer-ne) el 1987.
Ah, que no se m'oblidi: una besàvia meva va néixer a Sara.
Un altre motiu per estimar aquest entranyable trenet.
Vaig tenir el privilegi, si es pot dir així, de viatjar a Berlín l'estiu de 1990, després de la caiguda del mur però abans de la reunificació alemanya, situació que em va permetre viure de primera mà, i de forma ben original, què representaven els dos Berlíns, les dues Alemanyes i els dos blocs ideològics enfrontats durant la guerra freda.
Vaig prendre el metro a Alexanderplatz (Berlín Est) i el bitllet (de paper reciclat) em va costar 0,20 DM; a la tornada a l'hotel, vaig prendre novament el metro, aquesta vegada a una estació del Berlín Oest, no recordo quina: aquesta vegada, pel bitllet, una cartolina de molta més qualitat, vaig haver de pagar 2,70 DM.
Era el mateix trajecte i els mateixos trenes que s'aturaven a les mateixes estacions: ja no hi havia restriccions d'accés però encara convivien les dues companyies, la BVB i la BVG, respectivament.
[Imatge: detall d'un plànol del metro de Berlín, a mitjans anys 70; col·lecció de l'autor]
Echevarrieta era un empresari bilbaí que va participar al llarg de la seva vida en negocis i projectes de tota mena: mines, drassanes, diaris, l'eixample de la seva ciutat natal, la Gran Via madrilenya...
Tenia interessos a Iberduero i als Ciments Portland, i pel que fa al sector del transport, que és el que ens interessa, fou promotor, a més del metro barceloní, del telefèric de les catarates del Niàgara i fundador d'Iberia.
Es va associar amb l'almirall Canaris per construir el submarí E-1 i encara li va quedar humor i ganes per dedicar-se a l'espionatge.
Com que tenia bons contactes al protectorat marroquí, va gestionar i aconseguir l'alliberament dels presoners d'Annual; com a premi, el govern espanyol li oferí el títol de Marquès del Rescat (no és broma), però el refusà.
A partir dels anys trenta, començaren els infortunis per Echevarrieta.
Empresonat durant la Segona República, el franquisme li nacionalitzà Iberia i les drassanes, i per acabar-ho d'adobar, l'explosió d'un polvorí a Cadis acabà amb el seu darrer negoci.
Quan morí a Barakaldo el 1963, el metro de Barcelona ja feia dos anys que estava completament municipalitzat.
Sens dubte, una vida de pel·lícula.
El 2011 es realitzà el documental El último magnate (The Last Tycoon) sobre els negocis d'aquest Randolph Hearst bilbaí, factòtum del metro de Barcelona.
La placa en qüestió diu textualment "Subterreum hoc opus a mense ianuario ianni universae reparationis MCMXXIV ad MCMXXVI ianuario mense perfectum barcinonensem habuit opificem e fundatissimo nostrate genere natum", i fa referència al començament (1924) i acabament (1926) de les obres d'una estació destinada a superar rècords amb la bòveda més gran del món en el seu moment (27 metres de volta).
Avui, amb el tràfec incessant de trens i persones, passa una mica desaparcebuda aquella obra d'enginyeria però, fixant-s'hi bé, encara impressiona i la seva magnificència només és comparable a algunes instal·lacions de la faraònica línia 9, ara en stand by.
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic. |
ChemPlast convoca els seus premis.
La fira sobre materials, tecnologies, processos i maquinària per a la indústria química i del plàstic estrena guardons amb l'objectiu de reconèixer el treball, lideratge i transformació d'aquelles empreses del sector que aposten per la innovació, sostenibilitat i digitalització industrial en totes les seves àrees de negoci, segons informa l'organització en un comunicat.
Més info: ChemPlast Expo porta la química a Madrid
El saló, que se celebrarà els dies 7,6 i 8 de novembre a IFEMA, a Madrid accepta candidatures fins el dia 7 de setembre.
Fins a aquesta data, CEOs, empreses, universitats, investigadors, analistes, startups, acceleradores, parcs tecnològics o centres d'innovació poden presentar la seva candidatura.
ChemPlast proposa un total de cinc premis, concretament lideratge industrial, millor iniciativa empresarial, millor innovació tecnològica en el camp del desenvolupament dels nous materials, millor projecte de recerca per a la indústria i millor innovació en el camp de les tecnologies analítiques i de control de qualitat.
La primera fira química que se celebrarà a la capital de l'Estat espanyol reunirà més de 9.000 professionals de la indústria de la química i el plàstic amb la col·laboració de més de 60 organitzacions i associacions empresarials del sector.
La participació de 200 empreses expositores, a més dels més de 180 experts internacionals participants als seus dos congressos, Congrés de Química Aplicada i Indústria 4.0 i Congrés Europeu d'Enginyeria del Plàstic el converteixen en una cita única per a l'agenda professional d'aquesta tardor. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
El 16 de maig se signen a la Diputació de Girona cinc convenis de col·laboració per a l'execució dels projectes d'especialització i competitivitat territorial (PECT) amb una despesa de més de 13M d'euros.
El FEDER n'aporta la meitat, 6,5 M d'euros, i la Diputació de Girona ajuda a les entitats amb un 25% (uns 2,9 M d'euros).
Els cinc PECT signats abracen els àmbits de la innovació, el turisme, l'aigua, la salut i cultura, i, la Universitat de Girona participa en quatre dels projectes.
Amb la formalització d'aquets convenis es culmina l'etapa de preparació i presentació dels PECT, iniciada l'abril del 2016 amb la convocatòria del departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge i, també, la convocatòria que la Diputació de Girona va fer als ajuntaments, consells comarcals i entitats del territori.
En l'acte de signatura hi assisteixen el president de la Diputació de Girona, Pere Vila; la diputada de Programes Europeus de la Diputació de Girona; així com els diferents representants de les institucions amb projectes d'especialització i competitivitat territorial: Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Joaquim Salvi, rector de la UdG; Josep M. Corominas, president de Dipsalut; Jordi Xargay, president CC del Pla de l'Estany; Salvador Balliu, president Consell comarcal de La Selva; Ramon Moliner, president CC de la Cerdanya; Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona; Albert Gómez, president del Consorci Vies Verdes de Girona; Martí Masferrer, director-gerent de la Fundació Salut Empordà; Josep M. Monfort, president de la Fundació Mas Badia; Miquel Ventura, president de la Fundació Privada Mar; Josep M. Rufí, president de la Junta Central d'usuaris d'Aigües del Baix Ter; Lluis Sais, president Comunitat Intermunicipal d'Aigües del Daró-Ter; Dolça Vilallonga, presidenta Associació gironina de teatre; Eduard Bosch, president Fundació Privada Escola de Gestió; Jordi Planagumà, secretari Fundació Privada Casa de la Música de les comarques gironines.
Els cinc PECT signats són dels àmbits de la innovació, el turisme, aigua, la salut i cultura, i la Universitat de Girona participa en quatre d'aquests:
Aquest projecte proposa organitzar la demarcació de Girona com un veritable sistema territorial d'innovació, operatiu i coordinat, millorar la competitivitat i treballar la transferència de coneixement des de la universitat a les empreses.
Aquest projecte proposa posar en valor el patrimoni natural i cultural, la creació d'una xarxa de camins intel·ligents i accessibles, el treball en xarxa, i l'ús de les noves tecnologies, i afavorir la participació i la cooperació dels agents turístics.
Aquest projecte desplegarà, mitjançant instruments i tècniques que milloraran l'ús i la gestió de l'aigua i el sòl, un conjunt d'operacions destinades a reduir la inestabilitat hidrològica i a refermar la competitivitat dels diversos sectors socioeconòmics.
L'objectiu del projecte és crear un sistema innovador de gestió cooperativa entre els agents de salut per, aprofitant les noves tecnologies de la informació i la comunicació, abordar noves polítiques de promoció de la salut i benestar i prevenció de les malalties cròniques més prevalents a la comunitat i, especialment, en la població depenent i vulnerable. |
És una evidència incontrovertible que els partits contraris a la independència de Catalunya segueixen sense trobar arguments per oposar-s'hi.
I ja han tingut tant de temps per pensar-hi que, a aquestes altures de la pel·lícula, tot fa sospitar que no n'hi deuen haver!
És cert que entre ells -PP i PSC- estan dividits, però no pas perquè no coincideixin en el projecte polític nacional, que és el mateix, sinó perquè a Catalunya, just perquè el seu principal marc de referència és l'espanyol, no poden deixar d'estar radicalment confrontats.
Com a catalans, PSC i PP són a la mateixa banda, però com a espanyols, que és en allò que coincideixen, Espanya els enfronta.
Només C's s'escapa de la contradicció -i se'n beneficia- perquè, també paradoxalment, és l'únic partit dependentista estrictament català o, com es deia abans, no sucursalista.
És ben bé que, recordant Pascal, es pot dir que "la política té raons que la raó desconeix".
L'ÚNIC ARGUMENT CONTUNDENT del dependentisme l'he llegit d'un analista espanyol, el senyor José Antonio Zarzalejos, que sosté que cal descartar la independència de Catalunya perquè és impossible.
(Val a dir que és un argument tan prim com el dels que creuen que la independència arribarà simplement perquè és inevitable.)
El de Zarzalejos és un argument que, encara que sembli poc elaborat, té una gran capacitat de convicció.
I la té perquè es basa en dos grans atots.
Primer, en la comprensible resistència mental a acceptar que allò que fins fa quatre dies semblava inamovible ara pugui canviar.
I, segon, en l'ús de la força: és impossible perquè Espanya no vol, i punt.
És aquell gran argument dels pares desesperats: "És no, perquè t'he dit que no!"
Vull dir que la seva capacitat de convèncer és que no entra en consideracions de si la independència és un dret democràtic o no ho és, en si és millor per als catalans o no, en si és conseqüència de la incapacitat d'Espanya per concebre's com a realitat plurinacional, etc. Res d'això: cal ser dependentista perquè no es pot ser altra cosa.
No cal dir que és l'argument al qual s'aferren tots els que creuen que un canvi d'estatus polític a Catalunya els perjudicaria personalment.
Com que no queda gens bé dir que no vols la independència perquè et toca els interessos, és veritat que l'argument de la "impossibilitat" és el més elegant i, de fet, l'únic que queda.
PEL QUE FA ALS QUE VOLEN entrar en raons, els arguments no s'aguanten per enlloc.
Però en lloc d'arguments, els surten excuses de mal pagador.
Tot són pors, amenaces o insídies que es desmenteixen soles...
L'excusa que gairebé les sintetitza totes és la de la suposada ruptura de la cohesió social, de la qual ja hem parlat aquí manta vegada i a la qual cansa haver de tornar.
Perquè, en realitat, allò que divideix les societats modernes i avançades com la nostra no són pas les discrepàncies internes, fins i tot més radicals que les nacionals, com poden ser les religioses, les ètniques o les futbolístiques.
No: el que divideix és com es reacciona davant de la discrepància.
DE MANERA QUE SI ALGÚ vol saber qui juga a trencar la cohesió d'una societat com la catalana, que busqui entre els que no deixen decidir democràticament quina és la voluntat de la majoria, perquè no estan en condicions d'acceptar-la.
O que remeni entre els que, tot i que diuen que respecten el dret a decidir, després hi posen condicionaments que en sabotegen la possibilitat perquè se saben perdedors.
El que divideix les societats no és la diversitat: és la intolerància a acceptar-ne les conseqüències.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Izarra (Álava).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Izarra per organitzar la teva escapada rural. |
Quatre alumnes del SES Serra de Noet ( Berga ) s'han endut el primer premi del vuitè concurs "Nosaltres també diem no a la violència".
En un acte al Local de Joves de Berga, dissabte 24 de novembre es van lliurar els premis de la vuitena edició del concurs per sensibilitzar en temes de violència de gènere.
L'acte s'emmarcava en els actes del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.
Al concurs s'hi van presentar 29 cartells, elaborats per 73 alumnes de quart d'ESO.
En la categoria de vídeos, es van presentar 22 treballs elaborats per 115 alumnes de quart d'ESO de 5 centres de secundària del Berguedà: institut de Puig-reig, institut Pere Fontdevila ( Gironella ), escola Vedruna i el SES Serra de Noet Berga i institut Guillem de Berguedà de Berga.
El primer premi "Violència de gènere" va ser per Karol Grivé, Ana Garcia, Laura Mesa i Judit Sitjes, del IES Serra de Noet de Berga.
El segon premi "Tu ho pots parar" fou per Sara Guixé, Mónica Zamora, Donia Boujattouy, Kaoutar el Harchaoui, Joan Manel Badia de l'Institut Guillem de Berguedà de Berga.
El concurs "Nosaltres també diem no a la violència" és organitzat pel Consell Comarcal del Berguedà i l' Ajuntament de Berga.
Els premis per als guanyadors són vals de compra a bescanviar a establiments de les associacions de comerciants de Bagà, Berga, Gironella i Puig-Reig, un lot de llibres, amb perspectiva de gènere i l'oportunitat de poder compartir una conversa amb dones que han patit violència. |
És una associació internacional sense ànim de lucre fundada per Carlo Petrini a Itàlia el 1986 amb la idea de recuperar el gust pel bon menjar (educació del gust) i com a resposta a contrarrestar el Fast Food i la Fast Live.
Actualment agrupa més de 100.000 persones en 132 països dels cinc continents.
La filosofia del moviment parteix del valor donat a l'alimentació com a punt de partida per a reflexionar sobre la qualitat de vida que volem.
Perquè en considerar el valor d'un aliment, es tracti d'una varietat de fruita o d'un plat típic, no es pot prescindir de la relació d'aquest amb la seva història, la cultura i l'ambient en què es va originar.
Per això Slow Food defensa la necessitat de mantenir, tant en la producció agrícola com animal, un equilibri de respecte i d'intercanvi amb l'ecosistema circumdant.
Slow Food està format per més de 850 Conviviums o associacions locals que són el punt de referència del moviment sobre el terreny.
Cada Convivium organitza diferents iniciatives i projectes
© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per |
carrer del Doctor Cabanes de Terrassa.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Dates: 23 - 25 de Setembre de 2005.
Comitè d'Organització: Federació Italiana de P&P + Comitè local.
Col·laboradors EPPA + Comitè local.
Jugadors: Sèniors (homes i dones) (nascuts/des abans de1951)
Super-sèniors (homes i dones) (nascuts/des abans de 1941)
que pertanyin a una associació membre de l'EPPA.
La Federació Italiana de P&P acceptarà un
màxim de vuit jugadors per país, excepte Itàlia.
L'ACPP farà els possibles per augmentar aquest número
setembre: entrenament + cerimònia de obertura a les 19 hores en el mateix camp.
Lliurament de guardons i Cerimònia de
Lloc de sortida: NO és obligatori l'ús d'un tee (suport).
conflicte, la decisió del Comitè de Competició de l'EPPA
Reglament, s'aplicaran les Regles del R & A of
estarà al càrrec d'un Àrbitre de la Federació Italiana de Golf.
Caldrà cursar-les a la Secretaria de la ACPP via Fax (93 4121679) i es tindrà en compte el seu ordre rigorós
confirmar l'estat de les inscripcions a partir del 29 d'agost.
definitivament el 8 de setembre de 2005 a les 18 hores.
Preu: 80 € ( green-fee + sopar de gal·la del dissabte a pagar abans de
la cerimònia d'obertura a Itàlia).
viatge i allotjament: a càrrec dels jugadors/es.
Hotel " Le Robinie"està situat en el mateix complex.
Al nord-oest de Milà, comunicat per autopista ( Milà-Varese ), i a 500 metres de la sortida " Busto Arsizio ".
La distància Barcelona-Busto Arsizio és de
de Malpensa (Milà) a 7 Km. del camp.
Previst transport gratuït Aeroport-Hotel.
Trasllat pel seu compte a Malpensa amb
i agafar des d'allà el transport gratuït.
seu propi medi de transport (taxi, cotxe de lloguer, etc.).
Més activitats d'estiu de Pitch & Putt per a nens i joves 2012
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2016, 2a jornada |
L'exlegionari alemany Joachim Fiebelkorn, un dels neonazis més temuts de la segona meitat del segle XX, investigat per una massacre a Itàlia i odiat a Bolívia pel seu paper com a col·laborador de la dictadura al costat del capità de la Gestapo Klaus Barbie, té un fortí a Alacant on sovint és acompanyat per guàrdies civils, militars i camarades legionaris.
A la localitat alacantina de Rojals hi ha una finca que emula un castell fortificat, amb les seves torretes, merlets, innombrables càmeres de seguretat i dues àguiles imperials custodiant una porta sobre la qual es clava una gran bandera d'Espanya.
En el seu interior hi ha un pati en el qual un sacerdot celebra missa flanquejat per dos metralladores de gran calibre, un Crist i una imponent Creu de Ferro alemanya.
Es tracta d'un ofici estiuenc per l'apòstol Sant Jaume, i són més d'una dotzena dels membres de les forces armades cantant himnes patriòtics en una trobada que exalta el lema de la Reconquesta, "Santiago y cierra España".
La convocatòria ha estat llançada per la Germandat d'Antics Cavallers Legionaris del Baix Segura, associació que celebra aquí actes de cort nacionalista en què es veuen generals de l'Exèrcit i comandants de la Guàrdia Civil degustant una arrossada sota el retrat de Millán Astray o Francisco Franco.
Res de tot això seria possible sense la generositat del seu amfitrió, l'històric neonazi alemany Joachim Fiebelkorn.
Uniformat com un membre més de la Legió espanyola, amb una prominent panxa, cabells blancs i ulls clars, Fiebelkorn se sent desconcertat després de ser preguntat per la seva identitat i el seu passat.
"Com saps que això és meu?", pregunta clavant els seus petits ulls blaus.
A aquest home de família prussiana, nascut el 5 d'abril de 1947 a Leipzig, la premsa li va perdre la pista fa 30 anys i, com reconeix ell mateix, "em donava per oblidat".
Però Fiebelkorn ha refet la seva vida a Rojals, una població contigua a la turística Torrevella.
Un bon lloc per començar de nou, tal com abans van fer milers d'alemanys, incloent aquells veterans del III Reich que, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, es van refugiar en altres racons de la costa alacantina.
Seria un dels pocs nazis que finalment no va poder escapar a la justícia qui es convertiria en camarada de Fiebelkorn.
Parlem de Klaus Barbie, més conegut com 'el carnisser de Lió', condemnat el 1987 a cadena perpètua per crims contra la humanitat.
"Vaig tenir una excel·lent relació amb ell.
El van perseguir molt ", afirma l'ex legionari alemany.
És obvi que Fiebelkorn manté intacte el seu respecte per Barbie però, per comprendre que va passar entre ells, cal fer un salt en l'espai i temps fins a la Bolívia dels anys 50.
Per arribar al lloc on es va ocultar Klaus Barbie cal recórrer "el camí de la mort", que és com es coneix a Bolívia a l'antiga carretera que va de la Paz a la regió dels Yungas.
Una esgarrifosa pista sense asfaltar que arriba als 4.650 metres d'altura sense un sol centímetre de guarda-rail que eviti la caiguda dels vehicles al fons dels seus abismes.
El sàdic alemany de les Waffen SS, que va ser cap de la Gestapo –la policia secreta de Hitler- a Lió, va arribar aquest lloc el 1951.
Va escapar d'Europa amb l'ajuda del Vaticà, mitjançant la seva xarxa de sacerdots ustaixes (feixistes croats), encara que la seva va ser una fugida sui generis, atès que, des de la caiguda del III Reich, treballava per als serveis d'intel·ligència nord-americans a la caça i captura d'europeus amb idees d'esquerres.
Expliquen a la localitat de Chulumani que aviat es va fer amo d'un serradora en la qual va entrar com a administrador gràcies a Hans Ertl Graetzel, fotògraf nazi també fugit a Bolívia que el va rebre després d'haver desembarcat a l'Argentina.
"A la Legió espanyola m'hi vaig apuntar perquè en un viatge pel Sàhara espanyol ens els trobem de sobte, i així de fàcil.
Herbert Kopplin és un personatge no menys novel·lesc que Fiebelkorn
En aquesta dècada dels 50, Joachim Fiebelkorn no era més que un nen en una Alemanya dividida.
Del seu trànsit de la zona d'ocupació soviètica a l'Oest –controlat per l'aliança de britànics, francesos i nord-americans– no se'n sap gairebé res, de manera que preguntar-li sobre el seu despertar polític i militar resulta oportú.
Però el vaivé de convidats amb el qual Fiebelkorn ha de tractar en el moment en què el seu Mesón Legionaro comença a despatxar cerveses impossibilita un diàleg continu.
Des de nen", i d'aquí salta als seus 19 anys sense que li ho demanem.
Herbert Kopplin és un personatge no menys novel·lesc que Fiebelkorn.
Va ser membre de les Waffen SS en el front rus durant el final de la Segona Guerra Mundial, extrem que Joachim recorda amb orgull de germà menor.
En una fotografia en blanc i negre es veu un Kopplin colrat, fibrós i somrient portant un fusell i uniformat com cap de la Legió en l'aquarterament de Sidi Buya, any 1967.
D'aquell exòtic viatge pel desert que Fiebelkorn esmenta no és possible treure-li més dades, però sí que confirma amb cert grat el seu pas pel Terç Saharià Don Joan d'Àustria, on va jurar bandera a Al-Aaiun el 1966.
Un periode en el qual aquest alemany, dur entre els durs, recorda amb ardor guerrero.
"Perquè un cop s'és legionari, se n'és per a tota la vida", assenyala tan aviat com torna al seu estat inicial de dubtes i recel.
"Qui t'ha dit que estaria avui aquí?", Inquireix repetitiu.
A la dècada dels 70, anys en què Fiebelkorn es trobava de tornada a Alemanya, la vida del nazi Barbie ja havia canviat per complet.
El temps de la serradora de Los Yungas va quedar enrere, la Guerra Freda estava en ple apogeu i, per la dreta llatinoamericana, aquesta s'expressava en la necessitat de combatre tots els moviments populars que, armats o no, naixien en tots els racons de Llatinoamèrica.
Ja des dels anys 60, els manuals contrainsurgents distribuïts per la CIA entre les nombroses dictadures afins a Washington donaven instruccions de com acabar d'arrel amb "el problema del comunisme", tenint en compte que per a ells, el "perill comunista" incloïa a sacerdots, estudiants, obrers o simples mestres.
Els ensenyaments d'aquests manuals eren la suma del que havien après nazis com Klaus Barbie durant la seva experiència com interrogador a la França ocupada i el que posteriorment van aprendre els propis francesos com a ocupants a Algèria i la Indoxina.
Amb aquest mètode de "guerra bruta", la CIA va tornar a reclutar Barbie, aquest cop com a assessor per instaurar l'anomenat Pla Cóndor, una tètrica ofensiva que tenia com a fi exterminar tota persona i projecte que s'oposés a la vella Doctrina Monroe, és a dir, a l'explotació de Llatinoamèrica per part dels Estats Units amb la connivència de les oligarquies locals.
Així, Barbie es va moure amb impunitat per diversos països del continent i fins i tot d'Europa, encara que seria a Bolívia on passaria la major part del temps, dedicant-se tant al tràfic d'armes com a l'ensinistrament en matèria d'intel·ligència, tortura i persecució extrajudicial.
La música comença a sonar i se serveixen les primeres cerveses a la pèrgola de la finca del legionari.
Distret pels convidats que s'acosten a saludar-lo, Fiebelkorn diu no sentir la pregunta de si va conèixer a l'italià Licio Gelli, el gran mestre de la lògia P2 que va combatre com a falangista a la Guerra Civil espanyola i, més tard, al costat de Benito Mussolini abans de fugir el 1944 a l'Argentina.
Aquest home, anomenat "el titellaire sinistre", va tornar a Europa en plena Guerra Freda per actuar com a corretja de transmissió entre l'OTAN i allò que es va anomenar la Internacional Negra del neofeixisme armat, que es creu vinculada a Fiebelkorn.
En una entrevista al diari 'La Vanguardia', el 1990, Licio Gelli va dir que "Gladio va utilitzar legionaris espanyols", en el que es podria interpretar com una al·lusió directa a Fiebelkorn.
Gladio va ser una xarxa clandestina de militants anticomunistes creada secretament per l'OTAN davant l'auge de l'esquerra a Europa Occidental.
Aquestes estructures van ser particularment actives des de Maig del 68 fins a la fi de la Unió Soviètica.
La Internacional Negra hauria dut a terme una sèrie d'atemptats, sagnants i indiscriminats, que al principi van ser atribuïts a organitzacions radicals d'esquerra.
A aquest procés desestabilitzador se'l va anomenar "l'estratègia de la tensió", un caos calculat que allunyés a la societat d'un comunisme que, en el cas del Partit Comunista Italià (PCI), va arribar a ser la segona força en diverses eleccions legislatives.
Per a la Internacional Negra, Gladio o el feixisme de tot encuny, l'Estat espanyol era un santuari.
La seva millor rereguarda a Europa.
Creant nexes entre tots ells, una de les organitzacions que va defensar amb total impunitat les velles idees del nacionalsocialisme –i va incloure a històrics personatges de les Waffen SS com Otto Skorzeny o Leon Degrelle– va ser el Circulo Español de Amigos de Europa, popularment conegut com Cedade.
Un dels seus presidents, Jorge Mota, mantenia comunicació fluïda amb Barbie, al punt de reconèixer que es va reunir per primera vegada amb ell en 1967.
No obstant això, seria Ángel Ricote, un dels fundadors de Cedade, qui més va animar la col·laboració amb una organització clau per al futur de la cooperació dels seus amb un grapat de joves neonazis que van viatjar a Madrid escapant de la justícia per crims comesos a Itàlia.
Tal va ser el cas d'Avanguardia Nazionale, una estructura que va tenir com a oficina informal la pizzeria El Appuntamento, propera a la Gran Via madrilenya.
Un cop iniciats els primers contactes entre les dues formacions, Ricote va rebre a casa Stefano Delle Chiaie, fundador d'Avanguardia Nazionale i lloctinent de Licio Gelli.
A mitjans dels anys 70, i després d'una frenètica activitat per Europa i Àfrica, Delle Chiaie viatja a Xile amb una desena de militants disposats a tot.
Immediatament, comença a col·laborar amb la DINA (policia secreta del règim de Pinochet) i es va veure implicat tant en trames gestades allà, com en altres de Perú, Argentina, Paraguai, Bolívia i, per descomptat, Europa.
I tot amb una insòlita facilitat de mitjans i moviments que només estaria reservada per a aquells que tenien rere seu la complicitat de la CIA, tal com van suggerir anys més tard col·lectius de víctimes i defensors dels drets humans.
Mentrestant, a Alemanya, Fiebelkorn es mou a la nit de Frankfurt per acabar incorporant-se a la Bundeswehr (Forces Armades alemanyes) extrem que no només confirma ell mateix sinó que a més aprofita per corregir: "No vaig ser desertor, com s'ha escrit; jo vaig acabar el meu servei amb ells".
No obstant això, eludeix pronunciar-se sobre algun contratemps que, segons un informe de l'Bundeskriminalamt (Oficina d'Investigació Criminal Alemanya), va protagonitzar en relació a la possessió de diverses armes de foc.
Però fos quina fos la seva situació a Alemanya, Fiebelkorn decideix anar-se'n lluny, i quin millor destí que el Paraguai, on el fill d'un alemany, el dictador Alfredo Strossner, dirigeix el país amb mà de ferro.
Segons recull el llibre 'Narcotráfico y política' (Iepala Editorial), l'estada de Fiebelkorn no va durar gaire: "Entre els alemanys d'Asunción, tots més o menys nostàlgics de Hitler, Fiebelkorn es va guanyar una bona fama.
Freqüentava bordells de luxe com el Dardo Rojo, Casa Mami, l'Imperial i el 741.
Arribava de nit, a cavall, amb una pistola a la cintura.
Una tarda, al Dardo Rojo, davant d'una bella prostituta, va proposar a Adolf Meinike, un ex SS de 63 anys, jugar a la ruleta russa.
Joachim va tenir sort, però Meinike es va matar.
Durant alguns dies el van torturar, després el van deixar anar a la frontera amb Argentina ".
I d'aquí, per algun motiu que ignorem, va viatjar a Bolívia, on coneixeria al carnisser de Lió.
–Com va ser el seu salt de 1978 a Santa Creu de la Serra?
Fiebelkorn s'acomoda en una cadira davant d'un grup de legionaris que prepara una paella.
El tema de Santa Cruz desperta una delatadora brillantor en els seus ulls.
Li agrada i la justifica: "Era una guerra contra el comunisme, i jo la vaig fer".
Però a Bolívia no hi havia una guerra, sinó la dictadura del general ultradretà Hugo Banzer arribant al seu fi, així com un bon nombre de militars ficats de ple en el negoci de la cocaïna.
A Santa Cruz de la Serra, una ciutat puixant i corrompuda de l'orient bolivià, Fiebelkorn va obrir la cerveseria Baviera, espai que no només acolliria en les seves taules als feixistes de la Internacional Negra que es passaven per la ciutat –com l'esmunyedís Stefano Delle Chiaie– sinó a autèntics nazis que van lluitar a la II Guerra Mundial i van acabar els seus dies com a mercenaris a Sud-amèrica.
Aquest va ser el cas de Hans Stellfeld, un veterà de la Gestapo que va morir de sobredosi o, sense anar més lluny, el seu inseparable amic Kopplin, del qual ell mateix revela que "va morir d'un tret".
–No, què va, això va ser un embolic...
Però abans que pugui acabar la frase, algú el truca per telèfon i Fiebelkorn s'aixeca de la seva cadira sense aclarir què va passar amb Kopplin.
Vius o morts, la destinació d'altres fanàtics que, com el xilè Kay Gwinner, el mercenari de Rhodèsia Manfred Kuhlman o el veterà de l'Organització de l'Exèrcit Secret (OAS) Jean Le Clerc, van buscar fortuna al costat de Fiebelkorn, és incerta.
Potser es pugui dir que l'exlegionari de Leipzig ha estat el més afortunat d'un grup que segueix sent recordat amb indignació per la societat del país andí.
La missió encomanada a Fiebelkorn va ser crear un grup armat de tall paramilitar, cosa que no era difícil donat l'elenc d'ultres que ja operaven a la zona, en molts casos, tractant de fer diners de bracet del narcotràfic
Després de la dictadura de l'ultradretà Banzer arribaria un període d'inestabilitat que es va creure tancat el 1979, quan Lídia Guelier Tejada, la primera i única presidenta en la història boliviana, va guanyar unes eleccions democràtiques.
No obstant això, aquest govern progressista no compliria un sol any en el poder.
El 17 de juliol de 1980, el general Luis García Meza va donar un sagnant cop d'Estat amb la complicitat de la CIA.
Al capdavant d'aquest cop de força s'hi va col·locar, entre altres, el major Luis Arce Gómez, un home instruït militarment a l'Espanya franquista que, al seu retorn a Bolívia, es va introduir al món de les conspiracions polítiques per facilitar la seva nova carrera com a traficant de cocaïna.
Arce Gómez, que en la narcodictadura de García Meza acabaria com a ministre d'Interior –encara que també se li va conèixer com a "ministre de la cocaïna"– va ser qui va encarregar a Barbie part del disseny de l'estratègia repressiva contra l'oposició, la qual consistia a donar continuïtat al Pla Cóndor amb noves persecucions, assassinats i desaparicions forçades.
Arribat aquest punt, totes les condicions estaven donades perquè Barbie, Fiebelkorn i la seva colla de Baviera cooperessin.
La missió encomanada a Fiebelkorn va ser crear un grup armat de tall paramilitar, cosa que no era difícil donat l'elenc d'ultres que ja operaven a la zona, en molts casos, tractant de fer diners de bracet del narcotràfic.
A aquesta banda de feixistes armats, els mitjans de comunicació li va posar el malnom de "novios de la muerte", en al·lusió al passat del seu comandant, l'exlegionari Fiebelkorn.
Aquesta investigació ha tingut accés al document fundacional de la quadrilla, el veritable nom de la qual va ser Grupo Comando Especial Águila, com corrobora amb entusiasme i suspicàcia Fiebelkorn: "Exacte, érem el Grup Águila.
La llista, en la qual figuren vint "camarades" i està signada per Fiebelkorn en qualitat de "primer comandant", compta amb el segell de les autoritats locals.
Segons va publicar el 1982 la revista italiana 'Panorama', "el primer client del grup va ser el general Echevarria", involucrat en el tràfic de cocaïna amb Roberto Suárez, el narcotraficant més important de tota la història en aquesta regió d'Amèrica.
De les moltes històries que recorden els soferts habitants de Santa Cruz, hi ha una anècdota que es repeteix tant en llibres com en la cèlebre exclusiva de 'Panorama'.
Diu que quan els colombians van donar problemes a l'hora de pagar per la pasta base (de coca) que s'enduien, "Fiebelkorn fer instal·lar dues posicions de bazokas en els laterals de la pista.
Des d'aquest dia, els colombians mai van marxar sense pagar ".
Però el terror vindria després, amb el cop de García Meza consumat i el grup paramilitar de Fiebelkorn actuant.
La font que va parlar amb la revista 'Panorama' deia així: "Vam començar a seguir als manifestants dels sindicats, a fitxar, a amenaçar i a castigar els subversius".
Les tàctiques repressives que Barbie va vendre a la CIA tornaven a aplicar-se a Bolívia gràcies a la cocaïna.
No obstant això, Fiebelkorn s'esforça a defensar a Barbie, del qual afirma: "Tot el que s'ha dit sobre ell és mentida i la condemna a cadena perpètua, injusta.
Com va poder ser responsable de tant un simple capità de la Gestapo?".
Fos quin fos el seu grau de responsabilitat, la seva influència en l'esdevenir d'Europa va ser important, tal com va reconèixer el 1975 davant l'investigador Michel Cojot-Goldberg en referir a l'assassinat del líder de la resistència francesa Jean Moulin: "Jo vaig canviar el curs de la història.
Moulin, i no De Gaulle, hauria estat mandatari de França després de la guerra, i França s'hauria tornat comunista... ".
La corrupció de la narcodictadura va ser tan clamorosa i el descontentament de la població tan rotund que els Estats Units va haver de retirar el seu suport al règim de Luis García Meza.
Una de les primeres mesures preses per Washington va ser deixar de fer els ulls grossos al tràfic de cocaïna, llançant operatius de l'Administració per al Control de Drogues (DEA).
De la nit al dia, tot es va enfonsar per a Fiebelkorn.
El Baviera va ser clausurat i el seu grup paramilitar va fugir, enduent-se cadascú el que va poder, des de cocaïna i diners fins a armes i souvenirs de la seva aventura boliviana.
Dividits i per terra, uns van escapar a Paraguai, uns altres a l'Argentina i molts al Brasil.
Producte d'aquesta investigació, i gràcies a les autoritats brasileres, s'ha trobat una fitxa del registre d'estrangers de la ciutat de São Paulo.
Porta per data el 3 de juny de 1981 i el nom que figura en ella és Joachim Siebelkorn (amb s en lloc de f), encara que la nacionalitat no és alemanya, sinó austríaca...
Utilitzar identitats falses no seria una novetat per a l'exlegionari alemany.
A la fotocòpia d'un permís bolivià per portar una pistola Smith & Wesson de 9mm –document aconseguit gràcies a la fiscalia italiana– es veu la seva fotografia amb el nom Joachin Alfred Ficbel Kroom Zehamisch.
Error garrafal o falsificació flagrant?
Fos com fos, motius per a la fugida mai li han faltat a banda i banda de l'Atlàntic, amb acusacions encara més greus que les dels crims que va poder haver comès a Bolívia.
Una d'elles, ser un dels homes que va posar una bomba a l'estació de tren de Bolonya el 1980.
L'11 de setembre de 1982 Itàlia emet una ordre de captura contra Fiebelkorn.
Dies després, a Santa Cruz de la Sierra, un gran operatiu format per policies italians i bolivians surt a la recerca de Pier Luigi Pagliai, neofeixista de la Internacional Negra acusat de ser un dels homes claus en la matança de Bolonya.
Ferit de bala al cap, va aterrar a Roma per morir en pocs dies, deixant a la Justícia italiana sense possibilitats de fer llum sobre l'atemptat, les estructures de Gladio, el Pla Cóndor o la Internacional Negra.
El 31 de gener de 1983, el setmanari alemany Spiegel deia: "Joachim Fiebelkorn, neonazi de 35 anys, va ser arrestat el 13 de gener a Eppstein im Taunus.
El fiscal de Frankfurt l'investiga per tràfic de drogues a Bolívia, incitació al contraban de drogues als Estats Units i maltractament a una noia de 17 anys ".
El diari espanyol ABC del 8 de novembre d'aquell any publicava: "Un exlegionari alemany que va organitzar transports de cocaïna a Bolívia en complicitat amb les autoritats bolivianes i que posteriorment es va convertir en col·laborador dels serveis de Lluita Antinarcòtics d'Alemanya federal, compareix aquests dies davant un Tribunal de Frankfurt.
Es tracta de Joachim Fiebelkorn, de 36 anys, a qui se l'acusa d'haver dirigit a la ciutat de boliviana de Santa Cruz de la Sierra un grup paramilitar dedicat a la recollida i transport d'aquesta droga. [...]
Contra Fiebelkorn hi ha ordre de recerca i captura de les autoritats italianes per la seva suposada participació en l'atemptat de Bolonya que va causar la mort a 85 persones a l'agost de 1980.
La Justícia alemanya va denegar l'extradició".
Al tribunal italià li van faltar proves per condemnar Fiebelkorn, qui sí que va conèixer la presó a Alemanya per les seves altres actuacions delictives.
"Em vaig passar anys a la presó", admet amb ràbia.
Ràbia va sentir també Alemanya quan, el 26 de setembre de 1980, una bomba indiscriminada va segar la vida de tretze persones durant l'Oktoberfest de Munic.
Aquesta massacre, duta a terme amb el modus operandi que s'atribueix a Gladio, va ser parcialment executada per un jove neonazi alemany anomenat Gundolf Köhler, que va morir al lloc dels fets producte de l'explosió.
Encara que diversos testimonis van veure a Köhler acompanyat per altres persones poc abans de posar la bomba, la línia d'investigació no va aprofundir en aquesta pista, de manera que fins a la data ningú ha estat condemnat per aquest brutal atemptat.
Una altra possible pista que també plantejava preguntes sobre el rerefons de la massacre de l'Oktoberfest va ser recordada per la revista Spiegel així: "Unes poques setmanes abans, l'ídol de Köhler, Hoffmann (un històric neonazi alemany) es va reunir segons sembla a Itàlia amb l'internacionalment temut neofeixista Joachim Fiebelkorn.
Aquest neonazi [...] era un informant de l'Oficina Federal Alemanya de la Policia Criminal, i d'un cert nombre d'agències d'intel·ligència. [...]
Segons documents de la Stasi [aparell d'intel·ligència de l'Alemanya socialista] anteriorment desconeguts, Fiebelkorn, 'seguint instruccions de Delle Chiaie' es va veure amb Karl-Heinz Hoffmann a Roma el 13 de juliol de 1980 'així com amb extremistes de dretes, francesos i italians ".
L'any 2009, l'advocat d'algunes víctimes del cas Oktoberfest, Werner Dietrich, es queixava davant del periodista Andreas Pichler, que moltes proves del cas han estat destruïdes quan estaven en mans de les autoritats.
En relació a les bombes d'Itàlia, només han estat condemnats dos agents dels serveis d'intel·ligència per ocultació de proves.
En altres països, com Bèlgica, on entre el 1982 i 1985 van morir 28 persones en metrallaments executats per grups estil comando, no es van produir reivindicacions de cap organització, ni hi va haver acusats, ni una sola condemna.
Però encara que les línies d'investigació d'aquests atemptats indiscriminats han estat moltes vegades bloquejades pels mateixos aparells de seguretat estatals, magistrats com l'italià Felice Casson han aprofitat la seva participació en documentals com 'NATO's Secrets Armies' per transmetre la seva esperança que la justícia acabi arribant: "la gran majoria dels atemptats de Gladio encara no s'han resolt" i, en un clar apunt cap a la cooperació que ha existit entre grups neofeixistes i agències d'intel·ligència estatals, va afegir: "encara que històricament hi ha una veritat en els milers i milers de documents recopilats ".
Ja és negra nit i la festa en honor a l'apòstol Santiago a la finca del legionari està al punt àlgid.
Fiebelkorn és el centre d'atenció per als civils i les autoritats de l'Exèrcit i la Guàrdia Civil, que porten més de vint anys honorant-lo amb les seves visites i elogis.
El bloc d'un general de l'Exèrcit espanyol descriu la generositat de l'alemany així: "L'antic caporal C.L. Joachim Fiebelkorn ha donat una extraordinària finca de 3.000 m2 (aprox) al municipi de Rojales ".
I la veritat és que la finca, que tant per la seva superfície com per la seva arquitectura ha hagut de ser costosa, no només compta amb tots aquests ingredients que hauria de tenir el fortí d'una novel·la de misteri –muralles, torretes, alarmes- sinó que a més, alberga unes enormes antenes de telecomunicacions que reforcen la impressió de base operativa.
Segons que indica l'empresa Telecom Ibèrica, Fiebelkorn té un contracte amb ells, així que les dues antenes podrien donar serveis de telecomunicacions a Vodafone, Movistar, Orange i Yoigo.
Sembla que a Fiebelkorn, que ara per ara no té comptes pendents amb la justícia europea, les coses li van bé.
Sense amagar el seu nom real, però gelós de la seva seguretat, el vell neonazi dóna per conclosa la conversa amb una informació que pot interpretar-se com persuasiva, no només perquè respongui a una pregunta que ningú ha formulat, sinó perquè apel·la a un passat que, pel que es veu, no ho és tant: "Saps que encara queden per aquí alguns dels meus?
Ja saps, de l'equip que vaig formar a Bolívia... ".
I, agafant una altra cervesa, torna al Mesón Legionario, que és on hi ha els uniformats bevent, al costat d'un retrat de Franco, dues velles metralladores i una Creu de Ferro alemanya.
Periodisme cooperatiu per la transformació social |
El jugador del FC Barcelona Gerard Piqué vol convertir el Futbol Club Andorra en equip de la Lliga de Futbol Professional durant els propers anys.
El club, que ara mateix comparteix el grup 2 de la Primera Catalana amb rivals com el CE Manresa i el CF Igualada, passaria a ser controlat per l'empresa Kosmos, propietat del central barcelonista, la mateixa que organitzarà la Copa Davis a partir de la temporada que ve.
La informació la va desvelar el Diari d'Andorra, que ahir donava per fet l'acord, malgrat que l'entitat del Principat va emetre un comunicat a la tarda en què no negava cap conversa, però sí que deia que encara no havia cristal·litzat i que no faria més comentaris.
Així, segons el Diari d'Andorra, el club del Principat, que va arribar a ser a Segona Divisió B, seria l'objectiu d'un Piqué que, en una entrevista fa unes setmanes a la revista l'Équipe Magazine, ja revelava la seva intenció de tenir un equip en propietat.
Pendents de la llei de l'esport
Segons el rotatiu andorrà, Piqué aprofitaria l'oportunitat que se li obriria amb la pròxima aprovació de la llei de l'esport que permetria, entre altres situacions, l'entrada de capital estranger en entitats esportives del país que competeixen afiliades a federacions d'un altre estat.
Representaria la creació de societats anònimes esportives.
El FC Andorra forma part de la Federació Catalana de Futbol, adscrita a l'espanyola, i, per aquest motiu, participa en competicions de casa nostra com és la Primera Catalana.
Actualment, el conjunt tricolor és onzè amb 17 punts, a deu del lloc de promoció del Viladecans i a 15 de l'ascens directe, posició que ocupa el Mollerussa.
Els andorrans tenen un partit menys però no sembla que ara per ara tinguin el potencial necessari per afrontar un ascens en els propers mesos.
Tot i que el Diari d'Andorra dona per fet aquest acord, a expenses de l'aprovació de la llei, el FC Andorra va emetre ahir un comunicat detres punts.
En el primer, admet que ha tingut «converses amb diversos grups inversors de cara a assegurar el compliment dels seus objectius esportius i millorar la situació del club».
Com a conseqüència, però, «a data d'avui [d'ahir] cap de les negociacions iniciades ha conclòs».
Finalment, recorda que «qualsevol acord a què es pugui arribar haurà de ser aprovat per l'assemblea de socis del club».
L'entitat també assegura que «s'abstindrà de fer més declaracions sobre aquesta qüestió».
La nota no nega, per tant, que Piqué estigui darrere de les negociacions, tot i que no les dona per finalitzades.
El jugador barceloní està molt interessat en els darrers mesos a invertir, a través de Kosmos, en el món de l'esport.
Ja es va apuntar una victòria en aconseguir convèncer la Federació Internacional de Tennis (ITF) per organitzar la Copa Davis a Madrid, tot i que no té el suport de força jugadors per les dates de l'esdeveniment, el novembre.
Ara podria ser propietari d'un equip en una categoria en què hi ha el Manresa, del qual havia estat directiu el seu avi, Amador Bernabéu.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Si encara no formes part de la comunitat:
Per commemorar el centenari de la Revolució russa, publiquem l'edició defi nitiva d'aquest gran clàssic, amb
traducció actualitzada i pròleg de Monika Zgustova.
De les notes que Isaak Babel va prendre mentre combatia amb l'Exèrcit Roig en la campanya contra els polonesos, neixen els relats que componen La Cavalleria Roja, un dels grans clàssics de la literatura russa del segle xx.
Les històries que conta Bàbel retraten la crueltat absurda de la vida militar, amb uns personatges desconcertats que semblen peons d'escacs llançats sobre el tauler.
Res a veure amb la idealització heroica ni amb la retòrica bel·licista d'altres escriptors.
La truculència, la passió i l'humor negre emparenten aquesta obra amb el Goya dels Desastres de la guerra.
Si els primers contes de Bàbel havien incomodat la tirania tsarista, aquests van molestar el poder soviètic.
El 27 de gener de 1940, Isaak Bàbel va ser executat a l'edat de quaranta-cinc anys en un soterrani moscovita.
A partir d'edicions fetes en vida de l'autor i d'arxius trobats a la KGB, oferim avui el text més complet de La Cavalleria Roja publicat fins ara, en una magnífica traducció de Monika Zgustova.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
Reconeixen l'eximent incompleta d'alienació mental en entendre que el jove patia una esquizofrnia no tractada, barrejada amb consum de drogues i alcohol
Lleida.-El jove acusat de matar la seva mare i d'intentar-ho amb el seu germ a Bellvís (Pla d'Urgell) ha reconegut els fets i ha acceptat deu anys de presó, en la vista a porta tancada que s'ha fet aquest dimecres al matí a l'Audincia de Lleida.
Totes les parts; fiscalia, acusació particular i defensa, han arribat a un acord que contempla també deu anys de llibertat vigilada un cop surti de la presó i una ordre d'allunyament també de deu anys del seu germ.
Concretament han pactat sis anys de presó per un delicte d'homicidi i quatre més per un intent d'homicidi.
S'ha tingut en compte l'eximent incompleta d'alienació mental ja que en el moment dels fets el jove tenia diagnosticada una esquizofrnia no tractada, perqu no seguia la medicació, i barrejada amb consum de drogues i alcohol.
El pacte entre les parts ha evitat que se celebrés un judici amb tribunal popular.
En ell, s'ha reconegut una eximent incompleta i no completa d'alienació mental ja que en el moment dels fets, l'acusat, "tenia certa capacitat d'entendre, tot i que no una capacitat total d'entendre el que estava fent", ha explicat l'advocada de la família.
A més de la pena de presó, les parts han acordat també que l'acusat indemnitzi el seu pare amb 120.000 euros per la mort de la seva dona i de 90.000 euros pel germ (60.000 per la mort de la seva mare i 30.000 per lesions patides).Els fets van tenir lloc el 7 d'abril del 2017 quan l'acusat es trobava al domicili familiar juntament amb la seva mare i el seu germ.
Cap a les vuit del vespre, el germ de l'acusat es va adonar que li faltaven 5 euros a la cartera li va dir a la seva mare que sospitava de l'acusat.
La mare va anar a recriminar a l'acusat els fets i es va iniciar una discussió al menjador entre mare i fill durant la qual M. N. S. va clavar a la seva mare diverses ganivetades, amb un ganivet "de grans dimensions", dues a la regió cervical i una a l'espatlla dreta, que, minuts més tard i a causa de l'hemorrgia, van provocar la mort de la dona, de 49 anys d'edat.
La víctima també presentava diverses ferides a les mans que s'hauria fet mentre intentava defensar-se de l'atac.Llavors, el germ de l'acusat va acudir al menjador en sentir els crits d'auxili de la seva mare i en arribar va trobar la dona a terra envoltada de sang.
Aleshores es va dirigir cap a l'acusat per intentar prendre-li el ganivet i es va iniciar una baralla entre els dos.
L'acusat va apunyalar també el seu germ "amb la intenció d'acabar amb la seva vida", sense aconseguir-ho, tot i que li va provocar ferides a les mans, la cara i a l'espatlla.
Durant l'atac al seu germ, l'acusat va pronunciar expressions com ara "estic boig, no puc parar!" tot i que finalment el germ ferit va poder raonar amb ell i va aconseguir que deposés la seva actitud agressiva i intentés auxiliar la seva mare trucant a 112, malgrat que la dona ja era morta.
Les parts entenen que, en el moment dels fets, M. N. S. patia "esquizofrnia paranoide subcrnica, amb trastorn i dependncia per l'ús d'alcohol i cnnabis, agreujada per un mal compliment teraputic i un consum important de substncies txiques", la qual cosa colloca l'acusat "en una situació de contacte deficient amb la realitat" per la qual "existia una greu alteració de la seva capacitat d'entendre i obrar conforme a la seva voluntat".
La fiscalia demanava inicialment catorze anys de presó.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La sentència recull que el processat tenia mobilitat reduïda i que hi ha contradiccions en el relat de les menors
Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha absolt un acusat que s'enfrontava a una pena de fins a 20 anys de presó per abusar sexualment de quatre nenes en un càmping de Malgrat de Mar (Maresme).
El processat i les menors (de 8, 8, 2 i 3 anys i de dues famílies diferents) van passar els estius del 2011 i del 2012 al càmping, on eren veïns tot i que no tenien relació de confiança.
Les dues nenes grans van assegurar que anaven a la caravana del processat perquè la seva dona els hi donava caramels i feien braçalets però, quan es quedaven sols, l'home els hi feia tocaments als genitals.
També van exposar que havia mossegat el cul a les nenes més petites.
El tribunal recull que hi ha contradiccions en el relat de les menors que generen dubtes i, a més, ressalta que l'acusat tenia mobilitat reduïda i anava amb crosses.
"Els fets no han quedat acreditats al judici", resol la sentència de la secció desena de l'Audiència de Barcelona.
Segons recull el tribunal, les nenes de 8 i 6 anys van explicar a les seves amigues que l'acusat, veí de caravana al càmping de Malgrat, els hi havia fet tocaments als genitals en diverses ocasions i que, a més, havia mossegat el cul a les seves germanes petites, que aleshores tenien 2 i 3 anys.
El fiscal només acusava el processat per dos dels fets i sol·licitava 4 anys de presó per dos delictes d'abús sexual.
L'acusació particular elevava la pena a 20 anys per quatre delictes continuats d'abusos sexuals.
També demanava 10 anys de llibertat vigilada.
La defensa, exercida pel lletrat Jordi Colomer, negava els fets i demanava l'absolució.
La sentència recull que les nenes no tenien motiu per denunciar en fals el veí, perquè no hi tenien mala relació.
Tot i això, ressalta que hi ha diverses "contradiccions" que aboquen dubtes sobre els fets.
D'entrada, perquè les nenes de 8 i 6 anys no van poder situar els suposats abusos en el temps.
"Hi ha aspectes que són contradictoris importants", exposa el tribunal que no ha pogut determinar si els presumptes tocaments van ser l'estiu del 2011 o el del 2012.Una altra contradicció és el motiu pel qual anaven a la caravana.
Una exposa que perquè els hi regalaven braçalets mentre que l'altre diu que és perquè les deixaven jugar amb una mànega.
El tribunal també destaca que les nenes grans hagin explicat que l'acusat mossegava el cul a les seves germanes més petites.
"El problema és que la nena de 2 anys no parlava i que és inviable que l'acusat, com a conseqüència de la seva mobilitat, pogués perseguir dos nenes de 2 i 3 anys", detalla la sentència que arriba a la conclusió que les nenes grans es van "inventar" aquesta part del relat.
A més, també posa en dubte que nenes tan petites anessin soles pel càmping i entressin a caravanes de veïns amb qui no tenien confiança."La versió de les menors ens ofereix dubtes", conclou la sentència, que absol seguint el principi 'in dubio pro reo'.
També recull que, tal com va exposar Colomer al judici, el processat tenia problemes de mobilitat i "pràcticament sempre" estava acompanyat, cosa que fa encara més complicat determinar que va abusar de les nenes.
La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La formació incorpora pautes per a la utilització de determinat llenguatge de comunicació, incorporació de freqüents activitats i exercicis, i il·lustració amb exemples.
Igualment, mitjançant tutories es realitzarà un seguiment continu i personalitzat del procés d'aprenentatge de cada alumne.
Evidentment, l'anterior implica que l'alumne ha d'adoptar un paper actiu, autònom i responsable en el procés d'aprenentatge que implica la lectura prèvia dels materials, la realització de les tasques i exercicis, i la planificació correcta dels temps d'aprenentatge, entre altres aspectes.
Es planteja com a objectiu general oferir situacions d'aprenentatge significatiu que permeten a l'alumne adquirir competència en la visió territorial i sostenible dels processos de desenvolupament.
Donada la complexitat i l'enfocament sistèmic que segueix aquesta visió, l'estudiant haurà de ser capaç de realitzar l'anàlisi integral de territoris locals, la interpretació correcta dels processos i principis de regeixen la dinàmica socioeconòmica local, l'aplicació dels mètodes i eines per al desenvolupament local, i la proposta de solucions innovadores i creatives davant problemes de desenvolupament local.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
En la primera reunió dels responsables culturals de Generalitat i Ajuntament, Borràs defensa l'ampliació del MACBA a la capella de la Misericòrdia tal com va acordar el patronat
Barcelona.-La consellera de Cultura, Laura Borràs, i el comissionat d'aquesta àrea de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, han escenificat avui un canvi de rumb pel Palau Victòria Eugènia, que es dedicarà a l'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i a altres exposicions d'espais museístics de Montjuïc.
La "doble funció" cultural del Palau no es concretarà fins que s'acabin les obres de rehabilitació a finals d'any, ha apuntat Subirats, en les declaracions posteriors a la primera reunió amb Borràs.
Fins al 2021 el pavelló no serà d'ús cultural exclusiu, perquè la Fira de Barcelona seguirà controlant la meitat de l'espai.
Els responsables culturals han mostrat la "bona entesa" després d'una trobada en la que han tractat la polèmica ampliació del Macba.
Borràs ha defensat l'expansió tal com va acordar el patronat, format també pel consistori, mentre que Subirats ha apuntat que "cal trobar un espai" i que "la densitat del Raval no permet alegries".
La posada en comú d'aquest dimarts entre els responsables culturals no serà l'última, han assegurat tots dos, que han mostrat "predisposició màxima" per entendre's, en paraules de Borràs.
Entre els temes sobre la taula hi havia el concurs per la direcció de l'Auditori, la participació de Barcelona com a ciutat convidada a la fira de Buenos Aires el 2019 i la remodelació del pavelló Victòria Eugènia, "tres exemples que són una manifestació de la voluntat de recuperar una bona sintonia entre les institucions i d'intentar a poc a poc que el paper de la Generalitat a la ciutat de Barcelona tingui la importància que ha tingut sempre", ha dit Subirats.Pel que fa al darrer projecte, s'ha fet pública la intenció de repartir l'espai expositiu de part del pavelló per l'ampliació del MNAC i una altra, per activitats expositives més generals tant del mateix museu situat al Palau Nacional, de la Fundació Miró, CaixaForum o de la Fundació Mies van der Rohe, generant "una biosfera cultural", segons Borràs.Subirats ha defensat la idea que "el pavelló pugui tenir una doble funció": permetre que el MNAC s'acosti a Plaça Espanya i superar així "les dificultats expositives" del Palau Nacional i encabir un espai d'utilització conjunta per tots els espais museístics de la zona".En desús des de fa anys, l'edifici de Puig i Cadafalch Cadafalch construït en motiu de l'Exposició Internacional de 1929 ja va estar al punt de mira dels anteriors responsables de Cultura del consistori barceloní, que en volien fer un espai d'acollida d'exposicions temporals de centres internacionals.Segons Subirats, els quatre milions d'euros aportats per l'Ajuntament han contribuït a l'acabament de l'espai "amb condició de fira", i els dos milions i mig de la Generalitat, extrets dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) es destinaran a "fer del pavelló una realitat expositiva de màxim nivell", ha dit Borràs.Ampliació del MacbaUna altra de les "carpetes" que han obert la consellera i el comissionat és l'ampliació del Macba.
El consistori va emplaçar fa tres setmanes els responsables del museu d'art contemporani a buscar espais alternatius per desplegar la seva col·lecció, a més de la capella on es podria reubicar el Centre d'Atenció Primària (CAP) del Raval Nord, amb vista a l'extrema demografia del barri i a les condicions del Dispensari Antituberculós, edifici que acull el centre de salut.Després de la trobada, Borràs ha defensat l'ampliació a la capella de la Misericòrdia tal com va acordar el patronat, format també pel consistori.
"La Generalitat forma part del patronat del Macba i el patronat, on també hi ha l'Ajuntament, va decidir que la necessitat expositiva del Macba passa per tenir un espai proper, si no seria un altre museu en un altre lloc", ha apuntat.
La consellera de Cultura ha recordat que el museu d'art contemporani disposa d'un edifici de 14.000 metres quadrats, i que "només" 4.000 estan destinats a espais expositius."Poder créixer cap a la Capella de la Misericòrdia, l'espai que s'havia convingut, permet que les connexions, el desplaçament de treballadors i d'obres faci d'aquell espai una continuació del Macba", ha assegurat.
"Aquesta és la proposta que va ser acordada i mirarem que tingui lloc perquè té sentit que sigui així", ha conclòs Borràs.Per la seva banda, el comissionat de Cultura de l'Ajuntament ha defensat que "la voluntat de facilitar l'ampliació del Macba existeix", per part del consistori, i que "el que cal és trobar l'espai perquè això passi", un tema que, ha reconegut "no és senzill" entenent que la densitat i la situació del Raval no permet moltes alegries" a nivell d'espai.Sobre la direcció de l'Auditori, els responsables de Cultura de l'Ajuntament i la Generalitat han coincidit a dir que el canvi "és immediat" perquè ja s'han publicat les bases del concurs.
De la Fira del Llibre de Buenos Aires, Borràs ha assegurat que la participació de Barcelona com a ciutat convidada "és estratègica" i ha qualificat de "molt important" "l'oportunitat de desplaçar-nos i mostrar la riquesa de Barcelona com a ciutat literària i la força de la nostra literatura en llengua catalana i castellana".
La reunió ha seguit en forma de dinar de treball amb la incorporació de la regidora de Ciutat Vella Gala Pin.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segons la teoria de la medicina xinesa dels cinc elements, un àpat serà equilibrat energèticament si hi són presents els cinc sabors i textures diferents.
Per això us proposo aquesta amanida amb una base de fulles verdes tendres, cruixents i amargues, làmines fines de remolatxa, mató artesà de cabra, taronges sanguines àcides i una vinagreta amb un toc salat i picant.
Una amanida antioxidant, depurativa, equilibradora, plena de sabors... i amb un toc de "Dolça revolució" amb fulles fresques d'estèvia.
Benvinguda a casa, miraculosa estèvia, petita gran revolució, que amb els teus passos marques un nou rumb en direcció a noves muntanyes que semblen menys altes.
Tot i que el sabor dolç és essencial a la vida, hem de tenir en compte que, per a un rendiment integral i una metabolització orgànica adequada, és indispensable nodrir-nos amb tots els sabors.
És veritat que, segons cada constitució, interessen més uns sabors que altres.
Saber les característiques energètiques dels diferents sabors ajuda a triar segons les necessitats personals de cada moment.
El gust amarg és lleugerament laxant, refreda i ajuda a perdre pes; el gust picant dinamitza, és mobilitzador de residus metabòlics, també contribueix a la pèrdua de pes i és expectorant; pel que fa al sabor salat, genera vitalitat i calor, i tonifica les funcions dels ronyons; el sabor àcid és hepatoprotector, ajuda a metabolitzar els greixos, genera bilis, abaixa la temperatura del fetge i millora les funcions digestives.
Les taronges sanguines o taronges de sang, com també s'anomenen, tenen un encant especial; la seva curta estacionalitat i el seu peculiar color en fan un producte atractiu i exclusiu.
El seu característic color vermellós és degut a uns pigments anomenats antocianines, presents en flors i fruites com els nabius, però gens habitual en els cítrics.
Aquests pigments tenen un gran poder antioxidant que, unit a les qualitats de la taronja comuna, en fan una fruita molt terapèutica que ajuda a prevenir malalties degeneratives, l'envelliment prematur de la pell i disminueix el risc de cardiopaties.
A més, conté força vitamina C, fibra alimentària, àcid fòlic, calci i vitamina A, entre d'altres.
La remolatxa crua és un aliment rejovenidor: conté àcid fòlic, ferro, calci, fibra, potassi, fòsfor, manganès, carotenoides i vitamines A, C i del grup B...
El color morat tan intens és degut a la betaïna, un pigment encarregat dels beneficis desintoxicants i rejovenidors de la remolatxa.
Si teniu anèmia us recomano que prengueu molta remolatxa i, si pot ser crua, molt millor; si no, la millor opció és al vapor.
Tota la fibra que conté potencia el sistema immunològic, augmenta la motilitat intestinal i reequilibra la flora bacteriana, ja que ajuda a depurar l'organisme.
La betaïna és, a més, un nutrient protector del fetge que redueix la tensió arterial i el colesterol a la sang, i augmenta la resistència i vitalitat.
Si consumiu lactis de tant en tant, us recomano que siguin de cabra i que ho feu de botigues especialitzades o herboristeries per aconseguir productes de qualitat amb totes les qualitats de frescor.
El mató és un formatge fresc antic i tradicional de textura suau i esponjosa, sense sal i amb un sabor dolç i delicat.
L a llet de cabra conté entre un 30 i 40% menys de greixos que la llet de vaca, motiu pel qual resulta interessant per a la prevenció de malalties com la diabetis o l'arteriosclerosi.
També ens proporciona una bona dosi de vitamines A, B2 i D, així com calci, que contribuiran a la formació i manteniment dels ossos.
I, molt important, la llet de cabra conté menys lactosa, caseïna i partícules greixos que la llet de vaca, per això es digereix millor i és més adequada per a persones amb intoleràncies i problemes gàstrics.
Això també la fa ideal per als nens i, de fet, després de la llet materna, la de cabra és la millor alternativa perquè és la més similar en estructura i la més equilibrada.
I pel que fa a l'estèvia, la majoria de persones en tenen prou amb aquesta planta per millorar els nivells de sucre i els altres paràmetres d'hipertensió i colesterol associats moltes vegades a la diabetis.
Cal recordar que només té beneficis medicinals la planta fresca o seca per a infusions; però com que, de moment, no la podem tenir en fulles seques, us proposo que compreu un test amb una estèvia fresca i que cada dia prengueu una fulla d'aquesta meravellosa, terapèutica i revolucionària planta.
Penseu que, de vegades, amb petits gestos s'aconsegueixen grans reptes.
Una alimentació equilibrada ens permetrà ser feliços, estables i, a més, veure'ns bé.
Aquest equilibri requereix afluixar, viure la vida a poc a poc, amb atenció i consciència plena, gaudint del viatge i no només esperant arribar a la meta.
Preparació: Disposeu en una safata la base de fulles verdes, afegiu-hi la taronja pelada i tallada a rodanxes fines, les làmines de remolatxa i el mató esmicolat.
Decoreu amb les fulles fresques d'estèvia i les nous trossejades i regueu generosament amb la salsa.
Tècnica en dietètica i nutrició, naturòpata, assessora nutricional i cuinera saludable
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
Ens fem ressò de diverses convocatòries de cursos de català de diferents nivells, per a treballadors de la funció pública i de l'ensenyament (i oberts a tothom), i per a advocats.
La Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya, juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), organitza cursos de català de nivells B, C i D per a treballadors de la funció pública i oberts a tothom.
Es tracta de cursos presencials de 90 hores que es faran a Barcelona i a altres poblacions de Catalunya, de gener a juny de 2015, en horaris de matí, tarda o en dissabtes.
El requisit per accedir-hi és tenir el certificat del nivell inferior o haver fet una prova de nivell a www.parla.cat.
Per a més informació i inscripcions, consulteu la pàgina www.forumcatalunya.com, adreceu-vos a les seccions sindicals de la UGT o bé al telèfon 93 307 70 02.
En el cas dels treballadors de l'ensenyament públic i privat, poden inscriure's als cursos de nivell D mitjançant la Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT de Catalunya (FETE-UGT).
Cliqueu la imatge per veure el cartell (en pdf) dels cursos de català que organitza la UGT
D'altra banda, en el marc d'un conveni per al foment del català al món judicial, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC) organitzen cursos de llengua catalana de nivell B, nivell C i de llenguatge jurídic català adreçats a advocats.
Els cursos es basen en un sistema d'autoaprenentatge, en què cada persona inscrita té assignat un tutor que l'acompanya durant tot el curs i li indica cada setmana la unitat que cal treballar i els exercicis que cal fer.
Aquests cursos ofereixen la possibilitat de preparar el certificat de nivell B, C o llenguatge jurídic i accedir a un examen amb certificat oficial del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, equivalent al que expedeix la Direcció General de Política Lingüística.
Per a més informació i inscripcions, consulteu aquesta pàgina del CICAC.
Estic interessat en realitzar el curs D de Català ja que sóc mestre i m'interessa treure-m'ho
Héctor, si ens dius en quina ciutat prefereixes fer-lo et podrem informar millor!
Sóc funcionaria i estic interessada en fer el curs per tal d'obtenir el nivell D de català.
La FSP-UGT organitza cursos de català de nivell D en algunes ciutats catalanes, però no en totes...
interessada en fer nivell suficiència tres de català, visc a Palafrugell.
interessada en fer nivell de suficiència tres de català, visc en Palafrugell.
Estic interessada en fer el curs de català jurídic.
En principi no ens consta que a Lleida hi hagi oferta de cursos de català jurídic, però hem parlat amb el Consorci per a la Normalització de Lleida i ens han informat que si hi ha un grup suficient de persones interessades, podrien organitzar-ne un de cara al mes de gener.
El seu telèfon de contacte és el 973 28 26 07, pots parlar-hi perquè t'afegeixin a la llista.
D'altra banda, el Servei Lingüístic del Consell de l'Advocacia Catalana ( http://www.cicac.cat/arees/llengua/ ) organitza tallers de llenguatge jurídic i cursos de llenguatge administratiu, però cal estar col·legiat (i per ara ens han dit que a Lleida no tenen previst fer cap curs ni taller).
Finalment, a la nostra web, tens un apartat de recursos de llenguatge jurídic i administratiu ( http://catala.ugt.cat/recursos-de-llenguatge-juridic-i-administratiu/ ) on trobaràs un enllaç a un curs d'autoaprenentatge en línia de llenguatge jurídic.
Esperem que la informació et sigui útil!
Teniu alguna oferta formativa nivell D català pel proper any...
Tant la Federació de Serveis Públics com la Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT de Catalunya organitzen cursos per a treballadors i treballadores.
Estem a l'espera de rebre informació sobre la nova oferta formativa, i de saber si aquest any també s'oferiran cursos de nivell D de català.
De tota manera, també pots anar-ho consultant, si vols, a les seves pàgines web pròpies, que normalment pengen en aquests enllaços: https://www.forumcatalunya.com/ i
M'agradaria fer el nivell D de català a Barcelona, actualment tinc el nivell C. He mirat l'oferta i no veig cap curs que comenci en les properes dates.
Em podeu informar de la previsió de noves edicions?
L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
Introdueix el teu correu electrònic per subscriure't a aquest blog i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic. |
Aquesta és la pàgina de Ermita del Cristo.
Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Les Useres/Useras.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Les Useres/Useras per organitzar la teva escapada rural. |
En el marc de la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), el lingüista i gramàtic català més il·lustre, l' Ateneu Barcelonès ha preparat un seguit d'actes que volen posar de relleu la seva personalitat i la seva tasca.
Pompeu Fabra, que també va presidir l'Ateneu Barcelonès entre el 1924 i el 1926, és una de les personalitats més importants de la Catalunya del segle xx.
En opinió de Josep Pla, simplement, la més important.
Perquè va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d'abast col·lectiu a la qual es va adherir tot el país, la codificació lingüística de Pompeu Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió de la Catalunya d'avui.
El jove Pompeu Fabra va integrar-se al col·lectiu que impulsava la revista L'Avenç, un grup d'intel·lectuals que aspirava a convertir el català en una llengua nacional: una llengua que identifiqués una literatura autònoma en pla d'igualtat amb les altres literatures europees, i que fos el suport d'una cultura rica, no subordinada, que s'obrís a Europa i al món sense la interposició del castellà.
Convertir el català en llengua nacional també volia dir parlar-lo sense sentiment d'inferioritat, i adaptar-lo a les exigències del món contemporani, fent-lo útil per a totes les necessitats comunicatives d'una societat avançada.
Aquest nous plantejaments van situar de mica en mica el debat sobre la codificació del català, doncs, en un context d'estandardització i, en definitiva, en un context de projecte de normalització lingüística, de recuperació de la plena funcionalitat de la llengua.
A l'entrada de carruatges de l'Ateneu Barcelonès es pot visitar l'exposició Pompeu Fabra, el lingüista modern, comissariada pel filòleg Jordi Manent en la qual ha col·laborat el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la reproducció de diversos articles de publicacions periòdiques de l'època.
L'espai és accessible al llarg de tot l'horari d'obertura de l'Ateneu sense necessitat d'entrar a les zones reservades per als socis.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
Costa Cruceros t'ofereix unes vacances diferents a bord de qualsevol dels seus creuers (excepte en les sortides Vuelta al Mundo) amb un 8 % de descompte, per a tu i els teus familiars de primer grau.
Per reservar les teves vacances, contacta amb Costa Cruceros trucant al 93 295 21 77 o enviant un correu electrònic a [EMAIL]
Més informació: www.costacruceros.es
Informació i reserves al 93 295 21 77 o enviant un correu electrònic a [EMAIL] |
Veure Classificació de la 3a prova a Xixerella
Veure Classificació de la 4a prova a Ordino
Veure Classificació acumulada Rànquing FCPP 2016 després de la prova a Xixerella
Veure Classificació acumulada Rànquing FCPP 2016 després de la prova a Ordino
Veure degradat de premis a la prova del Rànquing FCPP 2016 jugada a Xixerella
Veure degradat de premis a la prova del Rànquing FCPP 2016 jugada a Ordino
Veure resum de dades i estadístiques de la prova jugada a Xixerella
Veure resum de dades i estadístiques de la prova jugada a Ordino
Veure Reglament del Rànquing FCPP 2016
Informació de premis en metàl·lic provisional a falta d'exhaurir el període de reclamacions de resultats
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2016, 5a jornada
El Secretari General de l'Esport felicita la selecció catalana de pitch and putt
Juan Alcazar Campió de Catalunya per Categories FCPP 2017
Resultats finals a la prova del Rànquing FCPP a Gualta |
El XVI cicle de música del país Musicant de Campllong es va acomiadar divendres amb l'actuació d'Els Pets presentant el seu darrer treball Som, dins el que és el darrer concert de la seva gira...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Banc Sabadell ha obtingut un benefici net de 120,6 milions d'euros en el primer semestre de 2018, la qual cosa suposa una reducció del 67,2% respecte al mateix període de l'any passat, una vegada assumides les provisions per la reducció dels actius immobiliaris problemàtics i els costos de la migració de TSB.
Segons ha comunicat aquest divendres el banc a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), sense efectes extraordinaris, el benefici net recurrent s'incrementaria un 24,4% interanual, fins als 456,8 milions d'euros.
Després de la venda de diverses carteres de crèdits morosos i actius immobiliaris per un total de 12.200 milions d'euros, la ràtio d'actius problemàtics nets sobre el total de l'actiu s'ha situat en l'1,7%.
El marge d'interessos s'ha mantingut estable en els 1.810 milions d'euros i les comissions netes han crescut un 6,1%, fins el 636,7 milions, mentre que els volums de crèdit viu han crescut un 3,7% interanual a causa del bon comportament de les pimes i l'augment de les hipoteques a particulars a Espanya.
Els recursos de clients en balanç s'han incrementat un 2,5% interanual, impulsats pel creixement dels comptes a la vista (+9,4%), i els recursos fora de balanç han crescut un 6,6%, principalment pels fons d'inversió (+10,3%).
Les despeses d'explotació recurrents presenten una reducció del 2,3% trimestral i un augment del 2,4% interanual, fins el 1.336 milions d'euros, mentre que els costos no recurrents ascendeixen a 143,2 milions, principalment pels costos de migració i postmigración del banc britànic TSB.
Tenint en compte les vendes institucionals de carteres, la reducció d'actius problemàtics ascendeix a 7.012 milions d'euros en el trimestre i a 9.547 milions en els últims 12 mesos, la qual cosa situa el saldo en 7.911 milions (6.669 milions de dubtosos i 1.242 milions d'adjudicats); a més, les vendes orgàniques a través de Solvia s'han incrementat en el trimestre un 55%, la qual cosa implica la reducció d'actius adjudicats per valor brut de 439 milions.
Les dotacions per a insolvències i altres deterioracions totalitzen 806,3 milions d'euros a tancament del segon trimestre i inclouen una provisió de 92,4 milions per les futures compensacions a clients de TSB i 177,1 milions de provisió per les vendes institucionals de carteres.
La ràtio de morositat s'ha reduït fins al 4,71% --al 4,5% tenint en compte les vendes de carteres--, i la cobertura d'actius problemàtics després de la venda d'actius immobiliaris se situa en el 54,6%.
La posició de capital, la ràtio de CET1 'phased in' se situa en l'11,9% i 'fully loaded' en l'11% a tancament del segon trimestre, i després del tancament de les vendes d'actius problemàtics, que aporten un impacte positiu, la ràtio CET1 'fully loaded' se situa en l'11,2% i la ràtio 'phased in' ascendeix a 12,2%.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Barcelona congela, però no enterra, la candidatura pels Jocs Olímpics d'hivern.
La ciutat no concorrerà a la cita del 2026 per motius temporals i de consens, però manté la voluntat de treballar-hi per presentar-s'hi més endavant d'acord amb les noves directrius del Comitè Olímpic Internacional (COI).
Aquestes són les conclusions principals que ahir va presentar la comissió no permanent del consell municipal d'estudi de la candidatura olímpica i paralímpica dels Jocs d'hivern de Barcelona-Pirineus, integrada per representants de l'Ajuntament de Barcelona de BComú, el PSC, ERC, el grup municipal Demòcrata i C's –és a dir, tots els grups polítics amb l'excepció de la CUP-Capgirem i el PP–, que es va crear el juliol del 2015 a petició dels socialistes, els republicans i els aleshores convergents, després que el primer tinent d'alcalde i portaveu del govern municipal d'Ada Colau, Gerardo Pisarello, anunciés que l'Ajuntament renunciava a presentar la candidatura Barcelona-Pirineus pels Jocs d'hivern del 2026.
La comissió s'ha centrat a analitzar l'impacte de l'esdeveniment esportiu des de diferents vessants i els eixos de les set sessions que s'han celebrat fins a l'octubre del 2016 han girat a l'entorn de la presentació del projecte olímpic Barcelona-Pirineus, la implantació territorial i el desenvolupament territorial, la promoció esportiva, l'impacte econòmic, l'ambiental i el social, i la imatge internacional de Barcelona i dels Pirineus i dels grans esdeveniments generadors de llegat.
El president de la comissió, el socialista Jaume Collboni, va resumir en sintonia amb els altres grups de treball que "si Barcelona presenta una candidatura ha de ser guanyadora i es necessita consens polític i social".
La comissió també va acordar mantenir l'actual pla de promoció dels esports d'hivern en cooperació amb el pla estratègic que impulsa la Generalitat de Catalunya i dotar d'infraestructures esportives necessàries la ciutat, a més de col·laborar en les accions de potenciació dels esports d'hivern que la federació catalana d'esports d'hivern organitzi.
Finalment, es va deixar clar que Barcelona no es desentén del territori i que, assumint la seva capitalitat del país, manté el compromís en el desenvolupament global dels municipis del Pirineu.
Ara Barcelona té un marge de sis anys per lligar tots els caps, inclosa la consulta ciutadana que alguns grups defensen, i aspirar als Jocs del 2030 seguint les noves directrius del COI, més en sintonia amb el context actual.
En una de les cinc conclusions finals de la comissió es veia la necessitat que la Generalitat liderés una nova comissió de treball que reunís l'Ajuntament de Barcelona, els ajuntaments dels Pirineus, les diputacions i les federacions esportives, i la secretaria general de l'Esport no va tardar a reaccionar a través del màxim responsable, Gerard Figueras: "Entomem el testimoni que ens ve des de l'Ajuntament de Barcelona, i el govern agafa el lideratge amb entusiasme", i hi va afegir que "és un projecte que permetrà vertebrar el país i acostarà el Pirineu a tot el territori".
Figueras també va dir que "ara mateix el més important no és la data sinó teixir una estratègia de país que esdevingui madura per aspirar a presentar una candidatura més endavant".
La secretaria crearà un grup de treball aviat.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Chris Froome va donar positiu en un control antidopatge en la Vuelta a Espanya de 2017, de la qual va ser guanyador, segons ha informat la Unió Ciclista Internacional (UCI) en un comunicat.
El ciclista britànic va donar positiu per el broncodilatador salbutamol, comercialitzat com Ventolin.
La mostra va ser recollida el 7 de setembre i es va notificar del seu resultat al quatre vegades guanyador del Tour 13 dies després, el 20 de setembre de 2017.
"Per fi la Vuelta¡ ", va cridar Froome només entrar a la meta de Cibeles.
El ciclista britànic, després de sis intents i tres segons llocs va conquistar el mallot vermell, que uneix al groc del Tour de França.
Un doblet històric que només havien aconseguit Jacques Anquetil, el 1963, i Bernard Hinault, el 1978.
Una espina clavada que per fi es va treure el quàdruple guanyador del Tour de França, obsessionat des de 2011 amb la vermella.
Nairo Quintana, Alberto Contador, Juan José Cobo, són alguns dels que li havien tancat el camí.
Froome va debutar en la Volta 2011 i va arribar a ser líder en una jornada, però els interessos de l'Sky estaven centrats en el llavors cap de files, Bradley Wiggins.
El kenyà de naixement encara era un desconegut, però camí de l'Angliru es va descobrir un nou ciclista, capaç de batre al seu líder, però no a Juanjo Cobo.
El 2012 va ser segon en un Tour en què v a demostrar ser superior a Wiggins, però l'obediència el va frenar.
En la Volta va deixar les seves opcions en les rampes del Cuitu Negru i l'endemà, camí de Font Doni, el dia de la gesta de Contador.
Va finalitzar la cursa en quarta posició, lluny del podi.
En 2014 va arribar a la Volta després d'abandonar al Tour de França.
Es va presentar amb frescor, però lluny del seu millor moment de forma, com va evidenciar a la crono de Borja, en la qual es va imposar Tony Martin i la vermella es la enfundar Contador.
Hi va haver de retirar-se després l'onzena etapa per una caiguda a Andorra que li va produir una petita fractura en un peu.
Marxava vuitè a la general a 1.18 del líder Tom Dumoulin (Giant), però amb només 20 segons sobre el segon, Joaquim "Purito" Rodríguez.
En 2016 va ser segon de nou, per tercera vegada.
Froome va perdre temps en les primeres etapes, però va arribar amb opcions al tram final.
Al cim de l'Aubisque va entrar de la mà de Nairo Quintana.
Només perdia 54 segons amb el colombià, però la carrera es va revolucionar camí de Formigal, un dia després.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.