text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Les proteïnes són una molècula molt abundant en l'organisme i molt important per al seu funcionament.
Gairebé el 19% del pes d'una persona està format per proteïnes.
Aquests elements es troben sobretot a les cèl·lules, conformant gran part de la seva estructura bàsica.
Els teixits com els ossos, els músculs, les ungles, la pell... es formen a partir d'aquestes molècules.
Podem dir que les proteïnes són les encarregades de construir el cos humà.
A més, desenvolupen funcions metabòliques i reguladores (ajudar a assimilar els nutrients, transportar l'oxigen i els greixos a la sang, controlar els fluids corporals...).
Les proteïnes són essencials per a tots els éssers vius; a més de constituir la base de l'ADN, són els materials que duen a terme un major nombre de funcions en les cèl·lules.
Les proteïnes estan formades per cadenes d'aminoàcids.
Aquests poden ser essencials o no essencials.
En el cas que ho siguin, vol dir que l'organisme no els pot produir i necessitem ingerir proteïnes per obtenir-los.
En aquest moment, el cos les digereix i les descompon en aminoàcids a partir dels quals es formaran nous teixits.
Per això, és molt important que els nens i les dones embarassades mantinguin una dieta rica en proteïnes.
Existeixen dos tipus de proteïnes, les d' origen animal i les d' origen vegetal.
El primer grup té un alt contingut d'aminoàcids essencials i, per aquest motiu, són considerades proteïnes de qualitat.
De totes maneres, heu d'anar alerta amb el consum de les proteïnes d'origen animal; si n'abuseu pot ser perjudicial per a la salut.
La combustió que es produeix en cremar-ne l'excés allibera amoníac, un element tòxic per al nostre cos. Això pot donar lloc a una sobrecàrrega de toxines en el fetge, una descalcificació dels ossos i un augment dels nivells de colesterol i d'hipertensió.
És per aquest motiu que cal tenir sempre en compte la ingesta de proteïnes vegetals, que són més fàcils de digerir i de la seva metabolització no en resulten substàncies tòxiques.
A la nostra societat sovint es mantenen dietes hiperproteiques a causa del consum excessiu de carn, làctics i ous.
Cal posar-ne consciència a l'hora d'elaborar els menús de cada setmana i equilibrar-los variant l'origen de la font proteica (animal o vegetal) i la quantitat de consum recomanada.
Els experts aconsellen una ingesta diària d'entre 0,8 grams de proteïna per quilo de pes i 1,2 grams de proteïna per quilo de pes, depenent de l'edat de la persona, del seu pes, del sexe i dels hàbits de vida.
A més, és bo que no es consumeixi tota d'un sol cop: l'ideal és distribuir els aliments proteics en cada àpat: esmorzar, dinar i sopar.
A l'hora d'elaborar la vostra dieta, caldria que la meitat de les proteïnes provinguessin de fonts animals i l'altra meitat, de vegetals.
Aliments amb proteïnes d'origen animal:
Aliments amb proteïnes d'origen vegetal:
Per tal de corregir la tendència als menús amb sobrecàrrega proteica, és important saber les quantitats que ens proporciona cada aliment i així poder calcular la proporció diària adequada.
Les proteïnes han de respondre al 15% de la ingesta de cada dia.
Per ajudar-vos i guiar-vos en l'elaboració dels àpats, us donem algunes referències que us seran útils.
Setmanalment i per persona, és aconsellable consumir:
I com s'haurien de repartir aquestes quantitats en els diferents dies?
Us donem una idea dels aliments proteics que podeu menjar en un dia, per una persona d'entre 60 i 70 quilos.
Tenint sempre en consideració la varietat (proteïnes d'origen animal i vegetal):
Recepta de timbal de quinoa amb espaguetis vegetals, ingredients per a 4 persones: 150 g...
Recepta d' amanida de kale amb gambes llagostineres, ingredients per a 4 persones: 4... |
Sis de les vuit revistes més llegides a Catalunya tracten informació del cor
Els municipis vulnerables passen de 322 a 421 amb el tripartit
La UE publica els consells més importants per als viatgers europeus
L'alcalde Ballesteros creu que donarà seguretat al barri
La Fiscalia Antidopatge considera "inacceptables" els arguments per a l'absolució
El periodista Víctor Saura descriu en un llibre l'enfrontament entre un dels fills del fundador i l'actual presidenta Esperança Martí
El Govern aprova una nova variant de la 6/49 per a recaptar més
L'avió que ha dut el Barça utilitzava l'antic escut del FC Barcelona
233 treballadors durant un màxim de vuit mesos
Joan Badia i Pujol deixa de ser el director general d'Innovació
"Estem d'acord en fer retocs i a adaptar la velocitat variable a cada moment"
El servei Meteorològic de Catalunya preveu tempestes, vent i baixada de temperatures
Va dir que l'empresa "sortia de la situació fosca en què s'havia situat"
Treball ultima la seva resolució sobre l'ERO del diari del grup Godó
Salvador Cardús diu que "la societat civil oficial" té "poca ambició nacional"
L'autocar, que transportava turistes cap a hotels de la Costa Brava, ha bolcat en un revolt
Carretero ha presentat el seu nou projecte en una quinzena de municipis
Portava els últims anys lluitant contra un càncer
La Plataforma pel Dret a Decidir, en crisi interna, ha evitat exposar la seva opinió
Jordi Pujol, Artur Mas, Duran i Lleida, Felip Puig i Xavier Trias, entre d'altres, estaran a Cornellà
Governació es reuneix amb l'Ajuntament per estudiar la viabilitat de l'EMD
Punt negre de la Costa Brava on hi passen 15.000 vehicles al dia
Una sotsdirectora marxa perquè Saül Gordillo "intenta fer el projecte amb gent de la seva corda"
Carod marxa de vacances del 30 de juliol al 10 d'agost
"Mas és presoner de quatre nens que viuen del pressupost públic i de dir tonteries"
"El nostre objectiu és ampliar la nostra representació als municipis i aconseguir ser decisius l'any 2011"
Fernández dóna les gràcies amb els professionals de l'àrea comercial després que TVE elimini la publicitat
El Consell de Ministres autoritza una emissió de deute a Catalunya per 1.115 milions
AI expressa la seva "condemna sense reserves dels greus abusos contra els drets humans"
Standard & Poor's va prendre la mateixa mesura fa un mes
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Hi ha persones del tot decisives en la configuració de l'esperit d'una ciutat i d'un país, perquè hi aporten lucidesa, compromís i imaginació creativa, i perquè hi assumeixin constructivament una responsabilitat que va més enllà del seu àmbit personal o professional, que constitueix una contribució poderosament enriquidora a la vida col·lectiva.
Sens dubte aquest és el cas de Leopoldo Rodés, un home clau en institucions fonamentals per a l'enfortiment, la projecció i el prestigi de la cultura, des del Macba fins al Palau de la Música o al Liceu.
I caldria afegir-hi esdeveniments crucials com els Jocs Olímpics del 1992 i nombroses iniciatives, en què la seva presència ha sigut sempre benèfica.
Leopoldo Rodés serà recordat pel mecenatge persistent que ha ofert amb criteri i amb sentit.
El seu suport ha permès obrir portes rellevants al món de la cultura.
Però també ho serà per la seva implicació directa, pel seu consell oportú, per la seva capacitat natural de lideratge, des de la intel·ligència i la dignitat que sabia conferir a tot el que feia o impulsava.
Costa imaginar Barcelona i Catalunya sense Leopoldo Rodés, sense la seva mirada alhora apassionada i serena sobre la nostra societat, tan complexa, tan dinàmica, tan plena de vitalitat i de talent, que amb la seva saviesa aconseguia sovint estimular i orientar cap a l'èxit.
Costa d'acceptar que no hi haurà ocasió per reprendre les converses pendents, que no ens retrobarem en nous projectes.
Des del silenci aclaparador d'aquesta absència sobtada i dolorosa, ens consola la certesa que la seva vida ha sigut fecunda, que la seva llavor perdura, que el seu exemple continuarà inspirant-nos.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Minyons Escoltes i Guies ) Ja s'han obert les inscripcions al primer curs universitari sobre els significats i valors de la natura que s'ofereix a Catalunya i a l'Estat.
És el postgrau que ofereix la Universitat de Girona i que porta per títol 'Significats i valors espirituals de la natura: percepció, comunicació, gestió i integració'.
De caire teòric i aplicat alhora, vol formar professionals qualificats en aquest camp d'una manera rigorosa i inclusiva.
El curs tindrà lloc els divendres a la tarda, del 5 de febrer al 15 de juliol.
Sota la direcció del geòleg ambiental Josep Maria Mallarach i la coordinació del geògraf i historiador Josep Gordi, el programa preveu també un espai de reflexió, formació i difusió sobre les raons últimes de que ens comprometen a favor de la natura, i de les implicacions que tenen envers l'ètica personal i col·lectiva, en línia de l'anomenada ecologia pregona, per poder-les integrar en el funcionament quotidià de les organitzacions i entitats, siguin públiques, privades o del tercer sector.
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya és una de les organitzacions que dóna suport al curs.
Un dels docents serà el consiliari general de MEG, Jordi Font, doctor en Teologia, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, rector del Seminari Diocesà de Girona i vicari episcopal per les vocacions. |
Hi ha previstes activitats culturals, musicals i de descoberta
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
L'esquiva primera dama dels Estats Units, Melania Trump, s'ha convertit en centre d'una polèmica en visitar un camp de menors migrants detinguts a Texas vestida amb una jaqueta amb l'eslògan "Realment tant se me'n dona.
I a tu?", enmig de la crisi oberta per la separació de famílies migrants a la seva entrada al país, i que ha obligat el seu marit i president del país, Donald Trump, a defensar-la descrivint la frase com un atac als mitjans de comunicació "mentiders".
La visita de Melania ha tingut lloc enmig d'una nova crisi sobre la política migratòria de la Casa Blanca.
Nombroses organitzacions a favor Drets Humans han denunciat que els responsables de la guàrdia fronterera estan separant nens de pares i ficant els petits en cel·les.
Si bé es tenia constància d'aquestes pràctiques durant administracions prèvies, les organitzacions han condemnat la institucionalització de les mateixes a través d'una ordre donada pel fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, i de falta d'empatia, quan no negligència, en la gestió de la crisi.
Sense anar més lluny, i en una acalorada roda de premsa, la secretària de Seguretat Nacional, Kirstjen Nielsen, va assegurar no tenir constància de maltractaments al mateix temps que el mitjà ProPublica va presentar un àudio de nens plorant en un d'aquests camps i cridant els seus pares.
La Casa Blanca ha tornat a fer un exercici de contradicció.
Una portaveu de Melania va declarar en resposta a les crítiques que l'eslògan de la jaqueta no tenia cap rellevància.
Després de la visita d'avui a Texas, espero que els mitjans de comunicació no se centrin en el seu guarda-roba", ha declarat Stephanie Grisham sobre la peça en qüestió.
Un parell d'hores després, el president Trump va donar una versió contrària.
"Es refereix als Mitjans de les Notícies Falses.
Melania ha après com de deshonestos són, i de debò que ja no l'importa!", va publicar el president en el seu compte de Twitter.
La visita de la primera dama es va centrar amb un recorregut pel New Hope Children's Shelter, un centre sense finalitats de lucre en McAllen, Texas, que alberga aproximadament 60 nens, en la seva majoria adolescents que han viatjat des d'Amèrica Central.
Melania Trump va expressar la seva preocupació pel benestar físic i mental dels nens i va preguntar sobre les seves condicions de detenció, en particular la freqüència amb la qual poden comunicar-se amb les seves famílies.
En aquest sentit, els nens que tenen familiars verificats poden parlar amb ells 10 minuts, dues vegades a la setmana.
"Tots sabem que estan aquí sense les seves famílies i vull agrair-los pel seu ardu treball, la seva compassió i l'amabilitat que els estan brindant en aquests temps difícils", va declarar Trump al personal.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El ministre Ábalos va dedicar gran part del discurs pronunciat a la gala del 40 Aniversari de Prensa Ibérica a recordar l'impuls democràtic de fa 40 anys en el qual polítics i periodistes van jugar un paper important i a reivindicar la recuperació d'aquell esperit de concòrdia.
oltes gràcies per haver-me convidat a aquest aniversari, en aquest acte de celebració del 40 aniversari de Prensa Ibérica, un grup multimèdia amb el qual mantinc des del seu naixement, i encara més des que el 1984 va adquirir els diaris Levante i Información, una dilatada relació intel·lectual... i també sentimental.
Dic intel·lectual perquè tot mitjà de comunicació que es valori aspira a fiscalitzar el poder i esdevenir una eina d'informació i formació ciutadana.
I no hi ha cap dubte que Prensa Ibérica, un grup que suma 17 capçaleres en nou comunitats autònomes, que ven 160.000 exemplars diaris i té 34 milions d'usuaris web mensuals, ho ha estat i ho és.
I dic sentimental perquè si fa 40 anys la democràcia i el periodisme de qualitat eren tan necessaris que resultava inevitable assenyalar-los amb el dit... quan miro enrere resulta que les capçaleres de Prensa Ibérica sempre han estat aquí, com a testimonis principals del desenvolupament democràtic d'aquest país i com a actors implicats en l'esdevenir comú.
Tots sabem que, de la mateixa manera que no hi ha democràcia sense partits polítics, un requisit perquè una democràcia funcioni és que hi hagi llibertat de premsa.
No cal que recordi que Prensa Ibérica va fer els primers passos el 6 de desembre del 1978, el mateix dia que els espanyols vam ratificar en referèndum la Constitució amb el 87% de sí.
I com tot aniversari implica un balanç, i el naixement i la història de Prensa Ibérica transcor-ren alhora a l'adveniment i la consolidació de la democràcia espanyola, de la pedra angular de la qual, la Constitució, es compleixen també 40 anys aquest divendres, permetin-me algunes reflexions sobre les dues efemèrides, que són al cap i a la fi la mateixa.
En aquests quaranta anys els espanyols hem viscut i hem perseguit amb molt d'esforç i tot i els mals moments –tot en la vida és perfectible– l'època de prosperitat, pau i desenvolupament dels drets civils més important de la nostra Història.
El que s'ha aconseguit en aquestes quatre dècades ha estat objectivament meritori, venint, com veníem, de 40 anys de dictadura franquista.
Però no podem deixar-nos portar per una complaença retrospectiva, ni refugiar-nos en una confortable nostàlgia davant els reptes, els riscos i les amenaces que planen sobre el nostre marc de convivència, sobre el nostre futur.
El balanç global és positiu, però els reptes que tenim al davant no són petits.
Abans es tractava de construir la democràcia, ara cal enfortir-la, defensar-la i protegir-la.
Abans calia aixecar i estendre l'Estat del Benestar, ara cal perfeccionar-lo per garantir-lo i no donar arguments als seus desmantelladors.
Abans s'havia de sortir de l'aïllament, entrar a la Unió Europea i recuperar per a Espanya el seu lloc al món.
Ara hem de fer valer el nostre pes i protagonisme en el si de la Comunitat Internacional per tal que, al costat dels nostres aliats, posar límit a l'euroescepticisme i als nacionalismes exacerbats, i no donar per tant marge als que acaricien aquest tipus de temptacions.
Abans calia abordar la reconversió industrial, ara hem d'afrontar la transformació digital i convertir-la en una oportunitat per a les nostres empreses, que són les creadores d'ocupació i riquesa.
En definitiva, fa 40 anys calia modernitzar Espanya, calia treure-la del seu retard... i ho vam aconseguir.
Mentre que ara, el més important, el que és urgent, és dissipar tots junts qualsevol risc de regressió.
Així que, amics i amigues, com és una ingenuïtat i un exercici d'inconsciència pensar que tot esdevenir comporta progrés, sense més esforç que l'automatisme dels dies, us animo a fer una reflexió.
Pensem quines van ser les nostres debilitats i fortaleses fa 40 anys, quines les nostres amenaces i oportunitats, i comparem-les amb les que ara afrontem per intentar discernir què podem fer, o què hem de fer.
En aquest examen, i atesa l'efemèride que avui ens convoca, repassem especialment el paper que vam tenir partits polítics i mitjans de comunicació.
En termes generals, la societat espa-nyola de fa 40 anys estava pitjor preparada que la d'ara.
El desenvolupament social i l'educació eren molt més precaris.
No hi havia una cultura democràtica, sinó més aviat el recel, la por i les suspicàcies heretades després de 40 anys de dictadura, totalitarisme, intolerància i repressió.
Perquè el que hi va haver a Espanya, i sembla mentida que ara sorgeixin partits negacionistes, i que se'ls doni pàbul, va ser una terrible dictadura.
És a dir, els instruments de què disposaven els polítics i els periodistes de llavors per conquerir la democràcia eren molt pitjors que els que ara tenim per defensar-la.
No obstat això, tenim les mateixes actituds que van fer possible la democràcia, el progrés?
Amics i amigues, jo crec que la transformació política i social aconseguida en aquests 40 anys ha estat possible perquè la il·lusió i la confiança en lesmateixes possibilitats eren més fortes que la por, que la incertesa i que les inseguretats que tenallaven un país que iniciava a les palpentes el camí de la llibertat.
Fa 40 anys la societat tenia un profund i indeclinable anhel de llibertat.
També hi havia una efervescència mediàtica molt propícia –i al sorgiment i expansió de Prensa Ibérica em remeto– a construir un projecte comú millor.
Una premsa molt implicada en la transformació social, a assegurar com més aviat millor la consolidació de la democràcia i a aconseguir que el conjunt dels ciutadans i dels poders públics assumissin una cultura democràtica.
I hi havia, finalment, uns partits i polítics compromesos, conjurats amb el mateix propòsit.
El preu a pagar era certa tolerància enfront de les desavinences, fugir de la crispació, carregar-se de tolerància.
Tenim un context social marcat per la incertesa, per l'estrès econòmic de les famílies, i per l'evidència que després de la crisi es va produir una bretxa social i una bretxa intergeneracional.
S'ha estès, en definitiva, un sentiment de vulnerabilitat que augmenta el risc de desafecció i abona el camí als extremismes, als feixismes de nou encuny, als euròfobs i, en definitiva, als sembradors d'odi.
Pel que fa als partits polítics, salta a la vista que el confortable sistema bipartidista, en certa manera, ha mutat per un escenari en el qual el multipartidisme, que ha arribat per quedar-se, ens obliga a canviar el xip.
És a dir, o la intransigència dona lloc a l'entesa i al diàleg, o no hi haurà manera d'arribar a acords que incideixin en l'interès general.
O els partits polítics assumeixen una nova cultura basada en el respecte, la temprança, la generositat i l'acord o no serviran com a instruments de transformació social, que és la seva raó de ser.
Finalment, la premsa, com sabeu, tampoc ha sortit indemne d'una crisi que ha afectat de ple el sector.
Els grups més forts i consolidats, com és el cas de Prensa Ibérica, han sabut adaptar-se als canvis.
Però no és menys veritat que la revolució digital, la globalització i les xarxes socials han alterat exponencialment el mercat de la competència i obliga els mitjans seriosos a estar molt més alerta per preservar el rigor davant de competidors estridents que basen el seu model de negoci en escampar la desinformació.
Quaranta anys després del naixement de Prensa Ibérica, quaranta anys després de l'aprovació de la Constitució, quin millor regal d'aniversari que tornar a conjurar a favor de la democràcia i del progrés.
Espanya necessita un nou impuls.
Un impuls de modernitat, fraternitat i llibertat.
I per fer aquest impuls necessitem reivindicar cada dia la bona política, ni la nova, ni la vella; la bona.
I el bon periodisme, allunyat de sorolls i fidel als procediments i paràmetres clàssics: l'amor a la veritat i el rigor com a far en la seva preuada cerca.
Tots tenim deures perquè periodisme i política són les dues cares de la mateixa moneda, de l'única moneda acceptable en el no sempre assequible mercat de les llibertats.
En les nostres mans està assumir el risc que aquest patró es depreciï, o contribuir al fet que es revalori i ens permeti gaudir d'una democràcia d'alta qualitat.
Els polítics hem de practicar la política que ens permet establir una aliança amb la societat, amb debats assossegats, i car-regar-nos de raons i de respecte al que pensa diferent.
I per aconseguir aquest clima d'entesa pel bé comú necessitem el bon periodisme, aquest periodisme compromès amb els valors més genuïns de l'ofici.
No cal que us expliqui per què, vosaltres millor que ningú sabeu quant costa que els bons mitjans de comunicació –els mitjans que no es lliuren al rèdit fatu de l'estridència– generin aquest clima que permeti a la societat entaular un diàleg constructiu amb si mateixa.
És veritat que els temps són confusos, encara que no menys que fa 40 anys, així que toca ser igualment audaços per no convertir-nos en ostatges d'aquesta confusió.
Junts podrem dissipar les amenaces que té la democràcia a tot el món. |
Es tracta d'un presumpte cas de violència masclista
Barcelona (ACN).- L'Ajuntament de Barcelona ha condemnat l'homicidi d'una dona, presumpta víctima de violència masclista, que ha tingut lloc aquest dissabte a la matinada en un domicili del carrer Aragó.
El consistori ha activat el protocol d'actuació amb els Mossos d'Esquadra per donar psicològic als familiars de la víctima a través del Servei d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona.
L'ajuntament ha expressat el seu "més sentit condol a la família i amistats de la víctima", de 32 anys i nacionalitat paraguaiana.
Dilluns, a les 12 del migdia, el consistori farà un minut de silenci en record de la víctima i per mostrar el seu rebuig a la violència de gènere davant la seu del districte de l'Eixample.A través d'un comunicat als mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona ha reiterat el seu suport a les dones que pateixen violència masclista i s'ha compromès a seguir treballant conjuntament amb les altres administracions i amb la societat civil per millorar els mecanismes de prevenció i de detecció precoç de qualsevol forma de violència.
A més, el consistori ha recordat que la "violència masclista és una greu vulneració dels drets humans que no tan sols genera patiment i destrueix vides, sinó que també afecta la llibertat i el desenvolupament de les dones.
En aquest sentit, l'Ajuntament ha subratllat que totes les dones que es troben en situació de violència masclista tenen al seu abast diversos recursos específics d'atenció i assessorament a través del Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) ubicat al carrer Marie Curie, número 16, al districte de Nou Barris.
També ha recordat que es poden dirigir als 10 Punts d'Informació i Atenció a les Dones (PIAD) distribuïts per tots els districtes, i a la xarxa de Centres de Serveis Socials de la ciutat.
A més, ha explicat que l'Institut Català de la Dona disposa d'un telèfon d'atenció les 24 hores del dia, gratuït i confidencial per atendre les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones: 900 900 120.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Durant l'acte es presentarà el film 'la Pel·lícula de l'Estany', feta per una pantalla de 10 per 2 metres
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, presidirà el pròxim dijous 10 de març l'acte inaugural del Centre d'Immersió Audiovisual (CIM) de Vila-sana.
Un equipament que té com a objectiu divulgar temes de natura i paisatge, així com activitats relacionades amb l'Estany d'Ivars i Vila-sana.
En el decurs de l'acte es presentarà la producció la Pel·lícula de l'Estany, un audiovisual enregistrat amb la tecnologia 4K, adaptat especialment a les característiques de la pantalla de 360 graus, i de 10 per 2 metres, amb què compta la sala.
L' audiovisual de 14 minuts compta amb imatges seqüencials enregistrades des d'un drone, i amb una banda sonora creada especialment per la instal·lació, acompanya a l'espectador en un viatge hipnòtic que et submergeix en el paisatge de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, el més gran de Catalunya, valorant la riquesa de l'ecosistema de l'estany: la seva llum, els reflexos, els colors, els sons, la boira, la fauna, la flora, l'horta i el paisatge del Pla d'Urgell.
La sala està dotada d' un sistema d'àudio envoltant Sorround 7.1 que proveeix de so 360 graus que recrea la sensació de distància de les fonts sonores de la realitat o crea efectes acústicament experimentals.
L'equipament de tres projectors i un servidor Blending és capaç de produir una sola imatge sense interrupcions, a més el sistema està preparat per donar cabuda a altres tipus de projeccions de format estàndard. |
La ciutat en 30.000 ampolles, de cava.
Farré-Garriga, empresa amb arrels a Caldes de Malavella dedicada la producció de vins i caves, llançarà un nou escumós al mercat, un brut "cent per cent natural", que en l'etiqueta i en les plaques mostra diverses icones de la ciutat de Girona: les cases de l'Onyar, la catedral, la basílica de Sant Fèlix, l'església de Sant Pere de Galligants, el pont de les Peixateries Velles, el d'en Gómez i el de Pedra i el Cul de la Lleona.
El nou cava, produït per Pere Pons a la Granada del Penedès, sortirà al mercat d'aquí a pocs dies, el proper dimecres 20 d'octubre; fins llavors es pot degustar "en exclusiva", va explicar Aleix Garriga, de Farré-Garriga, en la presentació del nou escumós, al Xantar Bar de la plaça del Pou Rodó i al mercat del Lleó, espai que va acollir, ahir, precisament, la presentació de la nova col·lecció.
Un conveni amb l'Ajuntament, que ha cedit la imatge de la ciutat, ha fet possible el llançament d'aquest nou "producte artesà" al mercat, que en el darrer Concurs de Tast de Vins de Catalunya va rebre la Medalla d'Or, el màxim guardó.
"Havíem dedicat caves a d'altres municipis i era el moment de llançar-ne un de nou al mercat pensat per a la ciutat de Girona", va exposar Aleix Garriga.
Per a la regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme de l'Ajuntament, Glòria Plana, l'acord amb Farré-Garriga constitueix "un bon exemple" de "col·laboració publicoprivada" que contribuirà a "posicionar i a promocionar" la ciutat, en aquesta ocasió, a través del cava.
Abans de la col·lecció d'ampolles dedicada a Girona, Farré-Garriga, que fa dos anys va posar en marxa les noves instal·lacions al polígon Can Cuca de Sils, ja havia impulsat iniciatives similars en d'altres municipis de la província: així, l'any passat va llançar una sèrie limitada de 3.000 ampolles amb la portalada romànica del monestir de Ripoll com a protagonistes; un any abans, el 2014, la firma gironina va signar un conveni amb l'Ajuntament de Lloret de Mar a partir del qual un dels caves que comercialitzava incorporava imatges d'indrets emblemàtics del municipi.
També ha impulsat una iniciativa similar a Cervià de Ter.
En el cas de l'escumós dedicat a Girona, el productor, Pere Pons, apunta que prové d'una "collita minsa" provocada per l'escassetat de pluges -"han arribat tard", es lamentava-, però que, això no obstant, "donarà com a resultat un cava de bona qualitat".
Amb cinc treballadors, Farré-Garriga distribueix de l'ordre d'unes 80.000 ampolles anuals a Catalunya, sobretot a fleques, pastisseries i botigues gurmet.
A banda de caves, l'empresa, de caràcter familiar, també comercialitza vins, vins dolços i licors. |
Els parcs i jardins de la ciutat estaran tancats com a mesura preventiva per evitar la propagació de la Covid-19.
Els Jardins de Rodrigo Caro contenen una amplíssima mostra de la vegetació de les diferents regions de clima mediterrani d'arreu del planeta, sobretot l'arbustiva.
A diferència d'altres espais verds de la ciutat, aquí les agrupacions no s'ordenen generant fitoepisodis o espais naturals que recreïn els paisatges de cada àrea geogràfica de clima temperat, sinó que les plantes estan disposades al llarg dels talussos, de manera que s'adapten al perfil i a l'orografia costeruda del solar.
Hi trobarem fins a 80 espècies diferents de plantes aromàtiques, vivaces, gramínies i dinou espècies arbòries.
Els talussos enjardinats de Rodrigo Caro han permès la rehabilitació d'un solar on hi havia una font natural, enmig d'una zona ruderal a tocar de la serra de Collserola i molt visitada pels veïns del barri de les Roquetes.
De fet, va ser gràcies a la insistència dels veïns que es va aconseguir recuperar aquest espai.
El jardí ha esdevingut una curiosa suma d'exotisme, per l'origen de les plantes, ja que en trobarem de procedents de Xile, Sud-àfrica o Austràlia.
A la vora de plantes que provenen de la regió de Perth (Austràlia), també hi creixen els geranis que hi han plantat els veïns de les cases adjacents.
Són flors plantades en testos casolans, sobre els murs de gabions que separen els jardins dels patis de les cases de la vora.
Aquests testos, ara ja integrats en els jardins, condensen l'esperit de tot el barri i de la seva comunitat.
Un veïnat molt actiu que va fer de la consecució d'aquests jardins un dels seus objectius.
Si accedim per la part baixa dels jardins, ens reben les diferents varietats de romaní del jardí ( Rosmarinus officinalis 'Cap de pera', 'Boule' i 'Manacor').
El romaní creix a la vora dels lliris, dels quals també n'hi ha una sèrie d'espècies diferents com l' Iris germanica, l' Iris lutescens, l' Iris pallida, les Dietes grandiflora i les gramínies, com la Stipa tenuissima, amb una crinera de fulles semblant a una cabellera.
Rodrigo Caro té fins a dinou espècies diferents d'arbres.
El primer exemplar que trobarem és un arbre de Bohèmia o arbre argentat ( Eleagnus angustifolia ).
A prop seu creixen també mates de sàlvia ( Salvia officinalis, microphylla i fruticosa ) i diferents col·leccions de cists ( albidus, salvifolius, pulvurentus, purpureus i skanbergii ).
Aquí i allà trobarem mates de ginesta ( Genista linifolia, Genista florida i Genista valentina ) i agrupacions de santolina ( Santolina chamaecyparissus ), ramells de Sant Ponç ( Helichrysum italicum ) i orenga ( Origanum vulgari ), així com farigoles conegudes i estranyes ( Thymus vulgaris, Thymus ciliatus, Thymus mastichina ) i la també mediterrània espinavessa ( Paliurus spina-christi ).A més, hi ha nesprers ( Eriobotrya japonica ), magraners de flor doble ( Punica granatum ), un codonyer ( Cydonia oblonga ) i figueres ( Ficus carica ), a sota dels quals trobem gramínies com el lisum, la nasella, coneguda com l'herba d'agulla ( Nasella tenuissima ), l'espart bord ( Lygeum spartum ) o un cosí germà del rompsac ( Stipa gigantea ) que creixen vora de l'arboç ( Arbutus unedum ).Tot l'arbrat que envolta Rodrigo Caro són alzines ( Quercus ilex ), les quals també trobarem a l'interior dels jardins ( Quercus ilex i Quercus suber ), a la vora de pins ( Pinus pinea i Pinus halepensis ), marfulls, llentiscles ( Pistacia lentiscus ), nogueroles o arbre de trementina ( Pistacia terebinthus ) i baladres ( Nerium oleander ).
També hi ha massissos de flors, molt semblants a les margarides per la forma, amb l' Erigeron karvinskianus, oriünda de Mèxic i l'Amèrica Central.
Entre les rareses, una flor australiana de color lilós i amb un intens perfum... d'all.
És la Tulbalghia violacia, popularment coneguda com a all silvestre de Sud-àfrica, de la qual als jardins hi ha dues versions.
És una planta molt resistent a la sequera, com el salat blanc ( Atriplex halimus ), fins al punt que pot créixer en talussos vora el mar.
També destaquen per la seva resistència la col·lecció d'estepes o phlomis del jardí, com la candelera ( Phlomis fruticosa ), els blens de frare ( Phlomis italica ) i el matagall ( Phlomis purpurea ).
L'arbrat de la part alta del jardí el formen garrofers ( Ceratonia síliqua ), tamarius ( Tamarix gallica i pentandra ) i, entre els arbustos, savines ( Juniperus phoenica ), brucs ( Erica multiflora ), murtres ( Myrtus communis ) i una nova espècie de romaní ( Rosmarinus postratus ) que té la particularitat de créixer en mates rinxolades entapissants.
Al capdamunt del recinte hi trobem, també, oliveres ( Olea europaea ) i a la vora de la tanca i per tot el recorregut, aladern de fulla estreta ( Phyllirea angustifolia ) i lli de Nova Zelanda ( Phormium tenax ).
El que li dóna la categoria de col·lecció és que dels Jardins de Rodrigo Caro s'obtenen les llavors d'algunes espècies per proveir el viver de Tres Pins.
De Rodrigo Caro va sortir una de les gespes resistents, la Zoysia tenuifolia, coneguda també com a gespa vellutada de Corea.
Als jardins la trobem estesa i ufanosa sota uns exemplars d'arbre de l'amor ( Cercis siliquastrum ) i d'unes sòfores ( Stiphnolobium japonicum ).
Els jardins són un laboratori de proves.
Algunes espècies s'hi adapten i d'altres no.
Així, l'herba del cangur ( Anizoganthus flavidus ), oriünda d'Austràlia, i les seves flors vellutades i de color vermell o les plantes sud-africanes, com el romaní sud-africà i el romaní de Ciutat del Cap ( Eriocephalus africanis i Eriocephalus capensis ), en són uns bons exemples.
Barcelona ha recuperat la presència d'aquesta planta africana, ja que l' Eriocephalus havia desaparegut.
Una altra planta que torna a introduir-se en els jardins, després d'haver desaparegut de la jardineria ornamental, és l'olivereta ( Cneorum triccocum ).
Proposem visitar aquests jardins de manera ascendent, de baix a dalt, seguint sempre el traçat de les rampes del jardí.
Així, mentre anem pujant, els talussos sempre queden a l'altura dels ulls del visitant i es presenten frontalment.
El jardí també disposa d'un recorregut que parteix de la part alta, per visitar els jardins en sentit descendent.
És una opció vàlida especialment per a les persones amb mobilitat reduïda.
Per arribar-hi hi ha un ascensor que puja fins al capdamunt del turó i que salva tots els desnivells dels jardins des del carrer d'Alcàntara fins al carrer de Llobera.
Abans de pujar-hi, però, no ens hem d'oblidar de gaudir de la vista panoràmica sobre Barcelona des de la part alta del turó de les Roquetes. |
Excepcionalment, dilluns 9 de desembre, la Biblioteca obrirà a les 10 h.
Recordeu que podeu fer servir la bústia de l'entrada per retornar documents. |
El Reial Decret 1666/1989, de 22 de desembre,
pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de les Illes
Balears, n'estableix l'estructura orgànica bàsica.
La conveniència de dotar de la màxima agilitat
la gestió de les competències a càrrec
d'aquest Rector aconsella de delegar la firma de documents
en el vice-rector d'Ordenació Acadèmica.
virtut d'això, vista la pràctica produïda
per la Resolució del Rectorat 1441 /1991,
de 15 de juny (FOU núm. 61, de 31 de juliol), i per
millorar al màxim la dinàmica universitària,
de conformitat amb el que estableixen els articles 29.22
Delegar en el vice-rector d'Ordenació
Acadèmica la firma dels documents següents:
b) Nomenaments de funcionaris de carrera PAS (BOE).
d) Propostes de contractació de docents.
f) Informes favorables de les sol·licituds de compatibilitats
h) Acords de nomenament per a lloc de treball (F.1.
k) Resolucions de convocatòria de plaça docent
l) Resolucions de composició de comissions de concursos
n) Resolucions de canvi d'àrea (FOU).
o) Resolucions per les quals es fan públiques les convocatòries
per constituir les comissions i presentar els concursants
p) Resolucions de places desertes (FOU-BOE).
q) Resolucions de correcció d'errors (BOE).
la firma no és cap obstacle perquè el Rector
de la delegació continguda a la present disposició
s'ha de fer constar al document pertinent.
Ho faig publicar perquè se'n prengui
coneixement i tengui els efectes que corresponguin |
La jornada de protesta dels catalans per l ́agressivitat dels cossos de seguretat diumenge passat va començar a les carreteres del nostre país.
A primera hora, en bona part per l ́acció dels pagesos, es van anar produint diferents talls, molts dels quals a la zona de la Catalunya Central.
L ́eix Transversal va quedar totalment tallat a Rajadell, Bages, i a Gurb, Osona, i l ́eix del Llobregat també va tenir el trànsit paralitzat a Sallent i a l ́alçada del peatge del túnel del Cadí, a la Cerdanya.
Hi va haver problemes de trànsit en 54 carreteres, segons informava ahir el Servei Català de Trànsit.
En el moment de màxima afectació hi havia 47 vies tallades, 4 amb retencions i congestions i 3 en què els vehicles avançaven a marxa lenta.
Unió de Pagesos, un dels grups organitzadors dels talls, afirmava després de l ́acció que «la pagesia ha seguit l' a totes les comarques de Catalunya», amb una alta participació.
El seguiment va ser del 85% a les comarques de Girona, el 90% a les de Lleida, 95% a les de Tarragona, 90% a les Terres de l'Ebre, 70% a Muntanya, 90% a la Catalunya Central i 80% a l'Àrea Metropolitana, segons les dades facilitades pel sindicat.
Uns 5.000 tractors, sempre segons el sindicat, van sortir a les carreteres, carrers i places d'arreu del país per fer el tall i garantir que es visualitzés que el país estava paralitzat.
A la zona de Rajadell el tall va ser perllongat, com el de Sallent i els de la resta de poblacions.
Entre les 10 i les 11, els tractors van anar abandonant el seu lloc de protesta i els pagesos van acudir a altres actes convocats ajuntaments o places de municipis.
Per exemple, la representació del sector, juntament amb molts vehicles ADF, va ser molt nombrosa al municipi de Fonollosa.
Els pagesos que van participar en el tall de la Cerdanya explicaven que s ́havia aconseguit l ́objectiu fonamental de tallar l ́accés a Andorra a la Seu i de no permetre el pas cap a França en blindar totalment el pas en els dos extrems de la comarca.
A primer hora del matí la llista d ́afectacions de les carreteres catalanes era ben llarga: estava bloquejada l'A-2 al Bruc (3 km), Òdena (0,5 km) i Bellpuig (7 km); a l'A-7 Tarragona (0,5 km); a l'AP-7 Cervià de Ter cap a Barcelona (10,5 km), Sarrià de Ter, Vilablareix, Pont de Molins, Vilafranca del Penedès (2 km) i Cardedeu (72km); a la B-10 (Ronda Litoral) entre el Port Fòrum i Ciutat Vella (7 km); a la B-23 a Molins de Rei; a la C-12 a Lleida; C-13 a Balaguer; a la C-15 a Vilanova del Camí; a la C-16 a Riu de Cerdanya i a Sallent; a la C-16c Sant Fruitós de Bages; a la C-17 a Ripoll i Gurb; a la C-25 Rajadell i Gurb; a la C-37 a la Vall d ́en Bas; C-55 a Manresa; C-58 a Terrassa; la N-145 a la Seu d ́Urgell; N-154 a Puigcerdà, entre moltes altres.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Aquesta és la pàgina de Asador As De Brasa.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Manises. |
Saber si la bona sintonia que hi ha hagut al comú durant els darrers quatre anys continuarà durant aquesta nova legislatura ha estat un dels temes més presents en la sessió de consell de comú d'aquest dijous d'Ordino.
Per una banda, el conseller de l'oposició de X'Ordino, Enric Dolsa, ha remarcat en més d'una ocasió que amb ell, les sessions de comú no seran ràpides ni aniran amb presses.
"Juntament amb el meu equip, treballarem tots els ordres del dia i vindrem aquí a fer la nostra feina", ha comentat Dolsa, qui ha destacat que les sessions duraran el que hagin de durar segons l'ordre del dia, perquè qualsevol sessió "mereix un debat".
Pel que fa a l'altra consellera de l'oposició, Sandra Tudó de MovemOrdino, ha insistit en el fet que continuarà fent un treball constructiu per la parròquia.
"Desitjo que el bon ambient continuï pel bé de la parròquia".
A banda, ha indicat que durant els passats quatre anys van demanar ser una oposició més present a les comissions i esperen que així sigui.
En resposta, l'actual cònsol major, Josep Àngel Mortés, ha comentat que l'oposició, mentre respecti les normes i el funcionament del comú, pot fer el treball que cregui convenient.
En aquest sentit, ha volgut afirmar que no creu que la bona sintonia s'acabi, "simplement crec que serà diferent".
"Al final és una qüestió de persones i cadascú té la seva actitud i la seva forma d'actuar".
També ha insistit en l'aspecte que les sessions "no han de ser cap guerra" i l'ordre del dia es debatrà el temps que faci falta.
Quant a la brevetat d'algunes sessions dels darrers anys, Mortés ha assegurat que si duraven menys temps era perquè la feina estava feta amb anterioritat amb les comissions i s'informava a l'oposició amb total transparència.
"Si una sessió es pot fer en 3 minuts es farà i si hem d'estar-hi 3 hores, les hi estarem", ha indicat l'actual cònsol major qui ha afirmat que passaran "tota la informació abans de les sessions" i serà l'oposició qui decidirà les observacions que marcaran el tempo de les reunions.
Nova junta de govern i comissions permanents
La primera sessió de consell de comú també ha servit per aprovar la nova junta de govern integrada pels vuit consellers de la majoria.
A més, també s'han designat les comissions permanents amb els següents presidents: Josep Àngel Mortés presidirà la comissió d'Obres i Urbanisme i la comissió mixta de Límits Parroquials; Samuel Duró (conseller major) encapçalarà la comissió de Manteniment, Serveis i Circulació; Educació, Cultura, Joventut i Benestar Social serà liderada per Eva Choy (cònsol menor); Administració i Comerç serà presidida per M. Cristina Montolio (consellera); Xavier Herver (capità i conseller) dirigirà la comissió de Comunicació, Sistemes d'Informació i GDH; Eduard Betriu (conseller menor) la d'Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat; Jordi Serracanta (conseller) la de Turisme, Dinamització i Esports i, finalment, Maria del Mar Coma (consellera) presidirà la comissió de Finances i Pressupost.
Respecte a les comissions, Tudó ha posat èmfasi en la d'Administració i Comerç, ja que ha explicat que des de MovemOrdino no acaben de veure-li massa el sentit.
A banda, també ha afirmat que "per organització i per portar una bona dinamització de la parròquia" la comissió de Cultura, Dinamització i Turisme haurien d'estar juntes.
Finalment, ha demanat que totes les comissions siguin de treball i no informatives perquè així els electors es puguin sentir representats en les decisions que es prenen des del comú.
Durant la sessió també ha tingut lloc el nomenament i el jurament del nou secretari general, Gilbert Blasi, antic cònsol menor durant el mandat d'Enric Dolsa.
A més, Joaquim Anglada continuarà com a interventor de la parròquia.
Quant al nou secretari, Dolsa s'ha mostrat satisfet pel nomenament, ja que ha comentat tenir via directa amb ell.
Canvi d'horari de les sessions de comú
Des de X'Ordino, amb Enric Dolsa com a únic representant en l'oposició, han demanat un canvi d'horari de les sessions de consell de comú i per aquest motiu han reclamat que s'estudiï la possibilitat de realitzar-les més tard de les 18 hores i no a les 13.30.
"A banda que com a conseller em va millor, a la gent de la parròquia també, perquè les sessions són públiques i és inversemblant que a les 13.30 hores la gent pugui venir".
Dolsa ha recordat que tots els consellers cobren un salari per estar a les sessions i que "s'ha d'estar al servei de la parròquia i no al servei d'alguns altres".
Tot el contrari ha opinat la consellera de MovemOrdino, Sandra Tudó, qui ha assegurat que ella prefereix l'horari actual i ha comentat que a les 18 hores també hi ha molta altra gent que treballa o té altres tasques.
Des de la majoria, Mortés ha declarat que "d'entrada mantindrem l'horari" però que és una qüestió que es tractarà a la junta de govern.
D'altra banda, Dolsa també ha inclòs un altre punt en l'ordre del dia, ja que ha demanat informació sobre les reformes d'un xalet que té un permís per a obres menors i segons el seu criteri, s'hi estan produint obres majors.
"No és cap denúncia, tan sols és una reclamació perquè els departaments tècnics del comú vagin i ho constatin".
Respecte a la reforma que s'està duent a terme al Centre esportiu d'Ordino (CEO), Mortés ha assegurat que tot i haver hagut algun retard per alguns inconvenients, es continua amb la planificació i les obres estaran enllestides al juliol.
En aquest aspecte, ha declarat que la llarga llista d'espera que té actualment el CEO, amb més de 200 persones, se solucionarà un cop finalitzi l'ampliació.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
-Aquest mes ha entrat en vigor els permisos de paternitat de vuit setmanes.
En l'any 2021 és previst que la baixa s'allargue fins les 16 setmanes i, per tant, s'equipare a la de les dones.
Teòricament això ha de servir perquè la maternitat deixe de penalitzar les dones en l'àmbit laboral.
Serà un punt d'inflexió com defensen algunes veus?
Crec que no serà tant com un punt d'inflexió.
Em fa la impressió que no s'utilitzaran per a la finalitat per a la què s'han creat, és a dir, perquè els pares assumisquen part de la cura de les criatures.
D'una altra banda, qualsevol cosa que grave l'empresari, de qualsevol manera, també actua com un element dissuasiu, sobretot per contractar dones joves.
Jo opine, per tant, que no tot són guanys perquè també té una part d'efectes no desitjats que es produiran sobre la contractació, sense cap dubte.
-Però ara per ara la maternitat només penalitza les dones.
D'aquesta manera, amb permisos iguals, penalitzarà tots dos membres de la parella.
Sí, a hores d'ara només penalitza les dones.
Ara és un cost que es repercutit en l'empresa.
Qualsevol mesura, si entranya un cost, és vist com un cost de les dones, encara que es repartisca entre homes i dones.
Els partidaris que les dones ens quedem en casa diuen que el que fem les dones quan treballem fora és passar el cost de la maternitat al conjunt de la societat.
Abans el cost es focalitzava en l'empresari que contractava la dona i ara es diluirà entre l'empresari que contracta la dona i el que contracta l'home.
El cost és dilueix entre el contractador de l'home i la dona però és percebut igualment.
-Però, aleshores, quines altres mesures podrien prendre's perquè la procreació deixe de penalitzar només les dones?
Molt poques perquè si s'augmenten els serveis públics, també és un cost per tota la societat, de forma que els partidaris que les dones tornen a casa, es dediquen a les tasques de la llar i a cap altra cosa sempre tindran arguments al seu favor.
Per tant hem d'assumir que si volem que les dones ens incorporem plenament al mercat laboral això tindrà un cost i caldrà posar-hi mesures.
Hi ha dues vies per fer-ho: o ho paga directament el contractador o es dilueix entre tota la societat.
I si és dilueix, hi ha dues formes: o ho paguen els qui contracten progenitors o tots els ciutadans mitjançant els subvencions als que contracten i serveis públics.
Des del meu punt de vista seria desitjable un estat de benestar amb molts serveis públics que afavorisquen la natalitat i que fagen que es diluïsca el cost entre tota la ciutadania.
És una qüestió que ens hem de plantejar seriosament perquè Espanya té un problema seriós de natalitat.
Normalment es diu que a Espanya cal que cada dona tinga 2,1 fills per mantenir la demografia.
A Japó incrementen aquesta xifra fins als 2,7 fills per dona.
Així doncs hem de preguntar-nos com resoldre aquest problema.
Jo crec que les mesures legals són necessàries però no suficients, perquè o no s'apliquen o s'apliquen amb finalitats distintes amb les quals es van crear.
Perquè es modifique la situació actual calen canvis d'actituds, que hi haja una bona recepció envers els valors nous.
És més fàcil canviar una llei que modificar una actitud.
L'escola i els mitjans de comunicació són essencials en aquest sentit.
-L'altre dia en una entrevista a Pablo Iglesias un periodista li recriminava que no haguera suspès la baixa de paternitat per fer-se càrrec de la crisi de Podem.
Això ho hem patit les dones permanentment en el sentit contrari: Se'ns ha tirat en cara molts problemes familiar pel fet d'haver treballat.
Ara a ells els tiren en cara que es dediquen a la cura dels fills i no atenguen les seues responsabilitats laborals.
Al final el que es posa en evidència és que conciliar l'espai públic i el privat és molt difícil.
Estic segura que dins de Podem hi ha molta gent que opina el mateix que el periodista.
Ella volia presentar-se a les eleccions i va enganyar tota l'opinió pública dient-los que pariria en un moment diferent al que realment estava programat.
Finalment va donar a llum amb temps suficient per participar en les eleccions, uns comicis que finalment va guanyar.
Ella era conscient que l'embaràs la podia perjudicar políticament i ho va manejar amb molta astúcia.
-Parlava abans dels canvis d'actituds.
Vostè porta molts anys investigant sobre els usos del temps.
La percepció és que les coses, ni que siga mínimament, estan canviant.
Està canviant constantment cap a una major igualtat però el canvi és molt lent i el camí per recórrer és molt llarg.
Hi ha hagut dos canvis essencials: els xiquets arriben a demanda, són producte d'una planificació familiar i, per tant, els homes tenen molt a dir i poden intervenir en la planificació de la cura.
D'una altra banda, com hi ha menys xiquets, es poden implicar més en la cura del seu o seus fills i filles.
Això significa que hi ha una mitjana de 20 anys entre la jubilació i el decés.
En aquestes dues dècades se pot fer molt de treball de cura.
En aquest àmbit es detecta un canvi molt fort: homes que dediquen més temps a la casa i s'impliquen més en la cura dels nets i en les seues pròpies parelles.
-Aquests canvis es podrien accelerar?
Tots els canvis poden accelerar-se o frenar.
En les eleccions anteriors em va cridar l'atenció que els partits progressistes pràcticament no feien menció a les cures.
En canvi ara el tema apareix en molts programes electorals.
L'any passat va ser el primer 8M en què el tema va ocupar moltes pancartes.
-És veritat que la qüestió de la conciliació s'ha incorporat en la majoria de programes electorals, en un sentit o en un altre.
Pablo Casado, per exemple, proposa un pla de conciliació i racionalització dels horaris.
Jo he format part de la Comissió Nacional d'Horaris i crec que és un tema molt complex, que depèn molt de l'estructura productiva del país.
En un país amb una economia tan vinculada amb el sector serveis és molt difícil que les horaris acaben a una hora a una altra.
Crec que la tendència dels horaris és a ser flexibles i a haver de subministrar serveis durant tot el dia.
La meua impressió és que anem cap a un horitzó d'horaris molt estables i una franja flexible per dalt i per baix.
-La qüestió és que, es mire com es mire, les cures requereixen temps i això és difícil de compatibilitzar amb les actuals jornades de feina.
Hi ha països que han optat per major igualtat en el temps dedicat a la cura, però cap no ho ha resolt del tot.
També hi ha països que tenen un serveis públics molt més potents, per exemple els països socialdemòcrates europeus.
-En el seu darrer llibre parl a del «cuidatoriat».
Les cures són essencials per disposar d'un determinat benestar.
Durant molt de temps s'ha parlat d'aquesta qüestió des d'una perspectiva exclusivament personal, entre el qui cuida i qui és cuidat.
Amb l'ús del terme cuidatoriat el que vull és posar en evidència que aquesta és una qüestió estructural que fins ara havia estat invisibilitzada perquè qui s'hi dedicaven eren dones.
Si les dones s'incorporen al mercat laboral hi ha un buit que cal resoldre.
Cal començar a reconèixer que les cures són una activitat essencial i no haurien de recaure només en les dones.
La qüestió dels xiquets la tenim més o menys resolta.
On encara no hem trobat una solució és en el cas de les persones majors.
La qüestió és que cada volta vivim més anys bé, però també vivim més anys malament.
En el futur la demanda de serveis creixerà.
De moment el mercat no ho resol i els serveis públics són escassos.
Així que hem que comptar amb que la càrrega es derive cap a dones de la mateixa família que pateixen una coacció moral perquè se n'han de fer càrrec tan si volen com si no perquè not tenen alternativa.
Per tant, vull destacar que no es tracta d'una opció individual, sinó d'una acció estructural.
-Això s'ha sostingut fins ara gràcies a una concepció molt familiarista de la societat.
Quan som grans sobrevivim amb una qualitat de vida prou acceptable perquè tenim uns nuclis familiars molt forts.
Ara bé, el sistema tradicional de relació no es pot mantenir perquè va funcionar mentre hi ha hagut una divisió de papers molt forta.
Ara en canvi les dones accedeixen a estudis, al mercat laboral...
Tot plegat requereix de noves formes amb què abordar la divisió del treball.
-En molts casos acaba sent també una funció que s'externalitza...
Hi ha dos tipus d'externalització: una a través d'un contracte directe i per tant a través del mercat, que són les treballadores de la llar; o a través de serveis públics oferits pels ajuntaments.
No obstant, continua sent un percentatge molt xicotet, tant pels qui ho resolen a través de treballadores de la llar com pels qui ho resolen a través dels ajuntaments.
La diferència és que els serveis que ofereixen els ajuntaments en molt xicoteta proporció els qui els percep, mentre que les treballadores de la llar les paga totalment qui rep el servei.
És una dada molt interessant que ha sigut un dels sectors amb menys conflictes laborals: són feines disperses, sense sindicació i poc reconeixement de drets laborals.
A més, normalment la persona que paga no té possibilitats de pagar més.
De fet, des que s'aplica el conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (que amplia els drets de les treballadores de cures) s'ha reduït en una quarta part el nombre de persones en el sector.
Per tant tenim que si bé una part ha millorat les seues condicions de vida, s'ha destruït també ocupació.
Es pretenia, amb l'aprovació del conveni, millorar els drets laborals i fer aflorar els treballs submergits i el que ha succeït ha sigut que s'ha incrementat el treball en negre.
-Però, plantejat així, és molt pervers i situa a les treballadores de la llar en una mena d'atzucac, quan moltes d'elles, sobretot les internes, treballen en unes condicions de semiesclavitut.
Fa alguns anys Gallup va fer una enquesta que indicava que hi ha 35 milions de persones que tenen previst emigrar definitivament a Espanya.
En aquests moments el mercat de les cures està totalment internacionalitzat.
Hi ha un mercat potentíssim de cuidadors que només es té a ratlla perquè Espanya és un país dur en qüestions d'emigració.
-Però en condicions molt precàries, perquè l'Estat no es fa càrrec d'aquesta pota de l'estat del benestar.
Allà on s'ha intentat regular l'ocupació de les treballadores de la llar el que ha ocorregut és que el mercat s'ha retragut.
El que no pot ser és que la cura dels majors recaiga en dones d'edat madura que treballen en condicions pitjors del que acceptaria qualsevol conveni sanitari.
Caldria que els joves s'involucraren més en les tasques de cura dels majors.
-Però això és incompatible amb el fet que la majoria de joves tenen una vida molt precària?
Però a pesar d'això tenen molt més temps d'oci que les dones en edat madura.
-Però no tindria més sentit que tot això es monetaritzara i, en última instància, se'n fera càrrec l'Estat?
Això és molt difícil perquè que es puga monetaritzar hauríem de tenir una estructura productiva molt tecnificada en què cada lloc de feina comportara una plusvàlua molt alta.
El problema és que l'estructura productiva espanyola no és eficient en aquest sentit.
Quan Nacions Unides en el 95 va demanar que es feren les enquestes sobre usos del temps en certa mesura va obrir la caixa de Pandora.
L'última enquesta de l'INE, de l'any 2010, analitzava a quantes feines a temps complet equival el temps gratuït treballat en les llars: 28 milions de llocs de feina.
Com anem a monitoritzar això si és un 30% més alt que tot el temps dedicat al mercat laboral?
La Llei de Dependència va intentar fer-ho però es va quedar molt lluny del que podria haver sigut.
La qüestió és que perquè augmenten els serveis has de convèncer tota la població que cal augmentar els impostos perquè res és gratuït.
He calculat que l'increment hauria de ser de fins al 70%.
Cal que l'administració pública funcione bé, no cal parlar tant de llevar-li funcions.
Hi ha funcions que les fa molt millor el mercat però hi ha altres que només les farà l'administració pública.
En el tema de la cura actua l'anomenada llei de ferro: les persones que més cures necessiten són les que menys possibilitats tenen d'aconseguir-les a través del mercat: els pobres, els immigrants, els vells i els malalts.
Ens cal un estat del benestar més potents, però també apostar per una redistribució interna.
Hi ha dos pactes: un pacte de gènere i un pacte generacional.
El pacte de gènere vol dir que cal redistribuir les tasques entre homes i dones.
I el pacte generacional és que els joves tenen, a hores d'ara, molt poca implicació en la cura de les persones majors.
Caldria que assumiren aquestes responsabilitats com a pròpies.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
La Comissió de Justícia del Congrés ha aprovat aquesta tarda una proposició de llei per accelerar el procés en casos de desnonaments d'habitatge ocupats.
El text, que s'haurà de remetre al Senat, protegeix els petits propietaris, les ONG i les entitats públiques propietàries o posseïdores d'habitatges socials.
Amb aquest canvi normatiu, promogut pel PDeCAT, s'acceleren els terminis per fer fora els 'okupes' il·legals.
Fins ara, podia allargar-se fins a dos anys i, en canvi, ara es podrà desnonar en dos mesos.
La llei deixa fora entitats financeres, promotors i fons voltor.
La diputada del PDeCAT, Lourdes Ciuró, ha destacat que la llei contribueix a lluitar contra les màfies que es lucren i que cobren oferint pisos de manera il·legal.
El text s'ha aprovat per només un vot.
Ha rebut el suport de PP, Cs, PDeCAT i PNB i els vots en contra d' ERC, PSOE i Podem. |
Els CDR del de les Terres de l'Ebre i el Camp han tallat durant més de 15 hores l'AP-7 entre Tortosa.
El tall ha començat a les 7:30 del matí quan han ocupat la calçada i ràpidament s'han generat retencions.
Els Mossos d'Esquadra s'han personat al lloc dels fets i han procedit a desviar el trànsit per la N-340.
Els manifestants han realitzat l'acció per a fer una crida a la mobilització permanent, demanar la dimissió del conseller d'Interior i la implementació de la República.
Han rebut mostres de suport logístic d'altres CDR pel que fa al subministraments d'aliments, aigua i cafè.
Els CDR tallen l'AP-7 a l'alçada de l'Ampolla indefinidament.
Els 'armilles grogues' catalans fan una crida perquè les protestes s'escampin a altres punts de Catalunya i "l'espurna" iniciada a les Terres de l'Ebre s'estengui. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
La taula del despatx del president valencià, Ximo Puig, és plena de papers superposats per temes.
Al cim de la muntanya, els dos volums d' Historia de Singapur, les memòries de Lee Kuan Yew, primer ministre durant tres dècades.
Un regal de la presidenta eixint del València CF, Layhoon Chan, amb qui el cap del Consell ha travat una relació afable.
La dedicatòria que li ha escrit —en un castellà perfecte— n'és la millor prova.
Fa mesos va convidar-la a conèixer Morella i ella va passar-hi un cap de setmana.
Ara, en el dinar privat de comiat que han mantingut, l'oferiment ha anat en la direcció inversa, i Puig n'ha pres nota.
No descarta visitar el país asiàtic.
La sintonia amb Layhoon Chan és la més exòtica, però no la més destacada.
Els actes de desgreuge als familiars de les víctimes de l'accident de metro del 3 de juliol del 2006, els homenatges al cantautor Raimon i la professora republicana Alejandra Soler o les cimeres amb els presidents Carles Puigdemont i Íñigo Urkullu tenien una càrrega simbòlica molt potent.
Igual com les imatges del president a les Trobades d'Escoles en Valencià o a la seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que també eren inèdites.
A més, la unió de tots els sectors de la societat rere l'exigència d'un finançament just ha bastit un objectiu compartit inexistent des de la represa democràtica, amb la reclamació de l'Estatut.
En la primera meitat de la legislatura del canvi, el Govern valencià s'ha esforçat a destensar l'ambient, i en aquest sentit, el tarannà dialogant de Puig hi ha ajudat bastant.
No sols havia de liderar un quadripartit en minoria —integrat pel PSPV-PSOE i Bloc, Iniciativa i Verds, les tres formacions de la coalició Compromís— amb el suport extern de Podem, sinó que sobretot havia de combatre la "hipoteca reputacional" de la corrupció, aquell terratrèmol amb rèpliques successives que va malmetre'n la imatge pública.
El soroll ensordidor dels afers tèrbols ha donat pas a una calma que dura dos anys.
Un període en què, al si del Consell, ha imperat una estabilitat inesperada.
Puig ha circumscrit les actituds bel·licistes a la pugna interna del PSOE, en què s'ha oposat nítidament a l'ara renascut Pedro Sánchez, però al marge d'això, la paraula que podria definir aquest temps al capdavant de la Generalitat Valenciana és la que somia qualsevol polític: pau.
"Feia 20 anys que l'esquerra no governava aquest país, teníem una manca d'experiència evident", admet Puig, "però alhora som conscients de la responsabilitat històrica que hem assumit".
"Hem sabut situar-nos per damunt de la dialèctica partidista i posar en valor la diversitat", continua, "governem en termes europeus, sense aldarulls, i és gràcies a això que ens trobem tan units".
De fet, el president valencià assegura que, malgrat la rumorologia insistent sobre l'entrada o l'eixida de consellers, no hi ha previst "cap canvi".
"L'any 2017 és el de la consolidació del Consell, aprovarem una quantitat de lleis impressionant", assenyala.
"L'aterratge va ser extremadament complicat, no és fàcil governar amb més de 40.000 milions d'euros de deute i vivint connectats a l'oxigen del FLA [Fons de Liquiditat Autonòmica], perquè això coarta el nostre autogovern", es lamenta Puig, qui també es plany pel fet de tenir "una administració massa envellida i amb problemes crònics de funcionament".
Amb tot, els principals indicadors econòmics han millorat.
Al País Valencià treballen 100.000 persones més que el juny del 2015, i l'escenari de recuperació econòmica ha permès que s'incrementen els ingressos, unes dades que el PPCV insisteix a relacionar amb les polítiques de Mariano Rajoy.
"Nosaltres hem propiciat un entorn d'honradesa i de transparència, ara totes les empreses competeixen en igualtat de condicions, no se'ls demana res a canvi de res", afirma Puig amb la sensació amarga de comprovar que "el món de l'economia privada va molt més ràpid que no el sector públic, raó per la qual tot sovint no hi podem donar cobertura".
"Hi ha massa elements burocratitzants i costa molt de materialitzar els projectes, aquesta és una de les qüestions que m'angoixa més; ens cal una reforma profunda de la governança", rebla.
L'altra gran decepció té a veure amb "la radiotelevisió pública", encara sense data de començament de les emissions.
"Ja no en fixaré cap, em negue a fer-ho", es limita a dir Puig, que durant la campanya electoral va prometre'n la tornada pel 9 d'octubre del 2015.
Res no preocupa més Ximo Puig que l'aconseguiment d'un sistema de finançament just, però.
Ara que ja s'ha constituït el comitè d'experts sobre la matèria, aquest és l'objectiu número 1.
"Hem posat damunt la taula el problema valencià, hem avançat més en dos anys que en dues dècades, però hem de fer molta més pedagogia, més pressió i tenir més capacitat política.
El Govern de l'Estat ja no qüestiona que som la comunitat pitjor finançada i que no rebem les inversions que ens pertoquen, però no sols no tracta de capgirar aquest desequilibri, sinó que enguany, als Pressupostos, ens ha situat a la cua en inversió per habitant!", s'indigna.
A l'hora d'elaborar el nou model de finançament —s'enllestirà abans no acabe el 2017 i s'aplicarà amb efectes retroactius a partir de l'exercici en curs—, la Generalitat Valenciana vol que s'analitze la despesa global, i d'acord amb això, que l'Estat assigne a cada autonomia la part proporcional pels serveis que ofereix.
Al capdavall, es tracta de respectar la LOFCA i el principi de "suficiència financera", recollit a la Constitució.
D'altra banda, el darrer lustre, als Pressupostos de l'Estat, el País Valencià —amb 12 punts de renda per càpita per sota de la mitjana, uns sous inferiors i unes pensions 10 punts per sota— ha deixat d'invertir 2.300 milions d'euros que li correspondrien per la seua població.
Entre els reptes que el president dibuixa amb vista a la segona meitat de la legislatura, "la disminució considerable del nombre de barracons" figura en un lloc preeminent.
Els efectes de l'infrafinançament els pateixen cada dia milers i milers d'alumnes a les escoles i els instituts valencians.
Alguns d'ells fa una dècada que estudien en centres íntegrament formats per aules prefabricades.
I quan mira cap enrere, Puig se sent especialment orgullós de l'accés de 9.406 malalts d'hepatitis C als tractaments innovadors contra el virus, que permeten un índex de supervivència del 98%.
Uns 2.800 d'aquests pacients tenien els graus inicials de fibrosi —F0 i F1—, que el País Valencià va començar a cobrir de forma pionera.
"En total, els anys 2015 i 2016 vam destinar-hi 183 milions d'euros, moltíssims diners, però estem parlant de prop de 10.000 valencians i valencianes que poden viure amb normalitat", expressa Puig.
"Si governar és canviar la vida de les persones, aquest n'és un bon exemple", conclou.
No feia ni dues setmanes que el nou Consell havia pres possessió i Mónica Oltra es va plantar al despatx del titular d'Hisenda, Vicent Soler, per esgarrapar d'on fóra —i com fóra— 15 milions d'euros.
Els Pressupostos en vigor, aprovats per l'Executiu anterior, no donaven resposta a algunes necessitats que la nova vice-presidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives considerava inajornables.
Es tractava de trobar una escletxa —o moltes— amb la inestimable ajuda de Soler.
Després de la reunió, Oltra eixia per la porta amb els anhelats 15 milions.
"L'entrada a la Conselleria va ser terrible, hi havia més de 45.000 expedients per resoldre, una llista d'espera llarguíssima de gent amb necessitats que no podia esperar més per rebre el suport de la Generalitat", recorda Oltra, "el PP va aprovar uns copagaments confiscatoris per culpa dels quals molts valencians van veure's obligats a abandonar els seus tractaments".
Per acabar-ho d'adobar, una sentència del gener del 2016 de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar una resolució del 2013 de la Conselleria que havia adjudicat a dues empreses la concertació de places d'accessibilitat social a majors dependents de Vila-real i Moncofa.
Segons els magistrats, tot el procés estava viciat, atès que ambdues empreses gaudien d'"exclusivitat".
El primer trimestre del Botànic van resoldre's 15.000 dels 45.000 expedients que s'amuntegaven al departament.
"Però, malauradament, vam haver d'alentir el ritme, perquè de sobte vam tenir notícia que una part del personal estava cedit a la Conselleria de manera il·legal", explica Oltra, que s'enorgulleix especialment de "l'eliminació del copagament als centres diürns i ocupacionals i de l'augment de les retribucions —pagues extraordinàries incloses— als centres residencials".
A banda dels dependents en si, hi havia els seus familiars i cuidadors, que, en paraules d'Oltra, patien un "copagament invisible".
Així, "gent que rebia 300 euros va passar a percebre'n la desena part, només 30".
La darrera etapa de govern del PPCV, els pagaments de la dependència arribaven amb tres mesos de retard, mentre que ara s'abonen mensualment.
Oltra volia deixar clar que les polítiques socials eren prioritàries per al nou Govern, i el fet que estiguen adscrites a la Vice-presidència n'és la demostració.
El pressupost de l'àrea va créixer prop del 18% en el primer exercici i més del 7% en el segon.
Cap altra conselleria no ha experimentat un augment tan acusat.
L'Observatori de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència va situar el País Valencià, l'any 2016, a la cua de totes les autonomies.
Es basaven en les dades aportades quan governaven els populars.
Curiosament, la comunitat amb una nota més elevada era del PP: Castella-Lleó, amb un 8,6 sobre 10.
Els nous rectors de la Conselleria s'han fixat molt en la feina duta a terme pel Govern de Juan Vicente Herrera.
"L'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials també valorava molt malament l'atenció de la Generalitat Valenciana, però els dos últims informes han posat de manifest els canvis que anem impulsant", es felicita Oltra.
Carlos Gómez Gil, doctor en sociologia i professor de la Universitat d'Alacant, saluda el canvi polític que tingué lloc ara fa dos anys, perquè "s'ha evidenciat que era èticament imprescindible i que l'esquerra era capaç d'abandonar les disputes caïnites i treballar sobre unes bases de confiança que traslladen tranquil·litat".
"Les dificultats pressupostàries provocades pel deute desbocat són el gran handicap del nou Consell i, en aquest sentit, trobe que no s'ha fet prou pedagogia sobre la situació heretada", apunta.
"Mónica Oltra insisteix que vol rescatar persones, però a causa dels pocs recursos de què disposa la Generalitat té unes possibilitats molt limitades".
Siga com siga, Gómez Gil destaca la "recomposició dels acords socials", una tasca a la qual posa "un notable alt".
"En canvi, veig que l'actual Govern, com l'anterior, no para atenció en el problema de la vertebració territorial, sinó que la gestió continua pivotant sobre València, i més concretament, sobre la capital...
La crisi va agreujar la desarticulació del País Valencià, i quant a inversions, encara no s'ha donat la resposta adequada".
Gómez Gil retreu a Oltra que "no tinga alts càrrecs ni tècnics rellevants procedents d'Alacant, cosa que es tradueix en moltes altres coses".
En qualsevol cas, aprova la tasca global del departament, situada als "antípodes" de la dels anteriors governants, que van llegar "un desastre social i humanitari sense precedents".
El nomenament de Xavier Uceda com a delegat del Consell per al Model Social Valencià —una mena d'alt comissionat— va alegrar Gómez Gil: "És un dels més bons coneixedors de les polítiques socials i treballa amb molt de criteri enmig d'un panorama força regressiu".
El contrapunt seria Sandra Casas, que el desembre del 2016 va dimitir el càrrec de secretària autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal: "Es va comprovar que no era la persona idònia.
Ella va dir que ja havia conclòs la feina encomanada, però, en realitat, resta moltíssima feina per fer".
"A l'àrea de menors, la que conec més de prop, hi he trobat a faltar més agilitat, transparència i efectivitat", conclou Gómez Gil.
Les dues últimes setmanes, les denúncies d'Oltra —pels presumptes abusos comesos als centres d'internament de Montolivet (València) i Sogorb— han sacsejat la política valenciana.
"Els títols de les nostres conselleries són aristocràtics, com li agrada a l'esquerra moderna la màgia de les paraules!", exclama Manuel Alcaraz, conseller —agafeu aire— de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.
Les quatre autonomies que disposen de Conselleria de Transparència són de les més afectades per la corrupció: a més del País Valencià, Catalunya, les Illes i Múrcia.
Res no vertebra tant el corredor com això.
"Potser no cal una conselleria com a tal, però és bo que el responsable de la transparència estiga assegut a la taula del Consell", indica Alcaraz, "perquè som una conselleria transversal, igual com Hisenda".
Alexis Marí, ex-síndic parlamentari de Ciutadans, li diu "el capità del KGB", i els consellers, no menys maliciosament, "el d' asuntos internos ".
El cert és que el Portal de Transparència ja ha rebut més de mig milió de visites.
"Cada any publiquem les declaracions de béns i activitats, el resum de l'IRPF i —si escau— de patrimoni de tots els alts càrrecs", detalla Alcaraz.
Els contractes de la Generalitat estan a la disposició del ciutadà, així com les agendes i els obsequis que reben els seus responsables, amb la destinació corresponent.
L'excés de zel, però, pot ser contraproduent.
A Alcaraz, per exemple, no acaba de fer-li el pes la llei d'incompatibilitats aprovada a les Corts a proposta de Compromís, la formació on milita.
"Hi ha gent disposada a perdre milers d'euros cada mes, però no a perdre base de cotització amb vista a una pensió futura", diu, "i pense que la societat ha d'aprofitar l'experiència que ha tingut un polític a la vida pública".
"Hi ha el risc que només els funcionaris es dediquen a la política", alerta.
Amb vista al 2019, Alcaraz espera aprovar la llei de participació i la de regulació dels lobbies.
En cooperació, ultima la nova llei del sector i un pla director que inclourà el canvi de mecanismes per a la concessió d'ajudes.
El pressupost destinat a la solidaritat ha passat de 5 milions amb el PPCV a 18 milions, ara.
"Vam trobar-nos 500 expedients sense avaluar, tenim dos funcionaris dedicats a això i encara van per la meitat", lamenta.
Javier de Lucas, catedràtic de filosofia del dret i filosofia política de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, se sent "alleujat" per l'entrada del nou Govern.
"Com que no és monocolor, no tracta de colonitzar la societat civil ni practica l'espoliació d'allò públic, com va fer el PP", afegeix.
De Lucas aprova les mesures i propostes recollides en l'Acord del Botànic "en els apartats de rescatar persones, governar per a les persones i regeneració democràtica i lluita contra la corrupció", però pel que fa "al nou model productiu, el finançament just i l'auditoria ciutadana, el grau de compliment em sembla manifestament insuficient, encara que, és clar, l'entrebanc del Govern Rajoy és molt difícil de superar".
A ulls de De Lucas, l'esforç en transparència ha estat "notable", però reclama més atenció a òrgans com el Consell de Transparència, que "demana tenir un estatut propi, completament autònom, i encara no ha obtingut resposta".
Igualment, tot i que adverteix que la ciutadania valenciana no s'ha desempallegat encara de l'estigma de la corrupció —"mentre continuen oberts els processos judicials que afecten els antics governs del PP, serà així"—, aplaudeix que els nous governants ja no siguen "notícia diària" i que actuen "amb celeritat" així que hi ha "qualsevol ombra de sospita".
En cooperació, on és un expert, De Lucas nota "voluntat de transparència, de seguir unes regles clares i prèvies de control de les decisions i els projectes, i també la participació de tots els agents implicats".
"Com descriu un bon col·lega meu, Sami Naïr, la cooperació s'ha de basar en la descentralització, el protagonisme dels agents —públics però no institucionals— d'ambdues bandes i els mecanismes de control públic de les decisions", observa.
Un amic seu, professor d'institut, li comentava l'altre dia, a Vicent Soler, que havia sentit quatre adolescents parlant de l'infrafinançament valencià al pati.
La notícia va confirmar les sensacions del conseller d'Hisenda i Model Econòmic, que nota una sensibilització creixent pel tema estrella de la legislatura: l'aconseguiment d'un sistema més just després de massa anys de desequilibris.
De fet, el nou vent que bufa al País Valencià no desagrada a la patronal.
El president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro, admet que "l'etapa de govern anterior va ser molt llarga, cosa que no va ser bona, tal com demostren els resultats".
"Els valencians ens sentíem els més corruptes de l'Estat, una marca que van posar-nos i que no vam saber traure'ns de damunt", opina, "i en aquest sentit, la creació d'una Conselleria de Transparència ha estat positiva per posar fi al 'dèficit reputacional' de què tant parla el president".
"Ara imperen uns altres valors", rebla Navarro.
"A més, per fi estem treballant coordinadament en defensa d'un finançament i unes inversions pressupostàries justes, així com pel corredor mediterrani i la seua connexió amb el corredor cantàbric.
Govern, patronal, cambres de comerç i lobbies empresarials anem de la mà.
La societat valenciana, que estava adormida i acomodada, està més activa.
Uns altres territoris comencen a ser conscients ara de la seua corrupció".
Agnès Noguera, membre de la junta directiva de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), el principal lobby del sector, és d'un parer semblant: "El Govern del Botànic ha obert les finestres, ha airejat la Generalitat després de tants anys de govern del mateix partit.
En destacaria la defensa dels interessos valencians en el finançament autonòmic i la reclamació insistent de més inversions a l'Estat".
Noguera corrobora que l'anècdota que explica el conseller Soler no és ocasional.
"Gràcies a l'acció combinada de la societat civil —dins de la qual, AVE— i el Consell, la ciutadania està molt més sensibilitzada que no ho estava al principi de la legislatura", diu.
"Així i tot, no és suficient i caldria fer palesa la nostra indignació amb aquelles decisions que ens perjudiquen clarament, com ara el pacte amb el PNB per aprovar els Pressupostos de l'Estat".
"Representem el 10% de la població i del PIB espanyol; però, en canvi, la inversió mitjana a la Comunitat, amb el PSOE i el PP, ha estat del 7,7%", amplia Salvador Navarro, per a qui "s'ha demostrat que la coincidència de color polític a Madrid i València no era garantia de res".
"Em sent especialment feliç per l'aprovació de dos pressupostos en els terminis previstos i de les lleis d'acompanyament corresponents sense haver-hi fet retallades", proclama Vicent Soler.
"Partíem d'un dèficit del 2,59% i l'any passat va ser de l'1,51%, cosa que ha sorprès l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal)", afegeix, "no hi ha un cas semblant a tot Espanya".
"La lluita contra la corrupció i en favor de la transparència —ara publiquem totes les despeses— té un premi no sols moral, sinó també econòmic", fa notar el conseller, que va trobar-se un regal enverinat en assumir el departament: 52 milions d'euros pels interessos de demora en el retard del pagament de l'IRPF dels funcionaris.
Entre les mesures impulsades pel nou Executiu, una reforma fiscal que beneficia un milió i mig de persones en detriment de 60.000 que ara hauran de pagar més impostos.
El gran descontentament de Soler, per contra, té a veure amb l'ajornament "impresentable i inexplicable" de la reforma del finançament, que hauria d'haver entrat en vigor el febrer del 2014, ja fa més de tres anys.
A la comissió d'experts constituïda en passar la Conferència de Presidents del mes de gener, les tesis valencianes s'obrin camí gràcies al catedràtic Francisco Pérez, en qui el Consell té dipositades totes les seues esperances.
És el Leo Messi que ha de guanyar el partit més difícil de la legislatura, amb l'ajuda de la "tasca diplomàtica" de Puig, Oltra, Soler i companyia.
"Es tracta de salvar l'Estat del benestar i, en el nostre cas, ens trobem pijtor que ningú", diu.
"Aquest Govern ha despartiditzat la reivindicació del finançament", resumeix Soler, que recorda el seu vot contra l'objectiu de dèficit al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) l'endemà que el PSOE pactara amb el PP una pujada sensible del salari mínim.
Com a contrapartida, la gestora socialista va instar els seus consellers a abstenir-se a la reunió del CPFF, però Soler va negar-se a fer-ho.
"Vaig contestar que no podia ni devia fer una cosa així, perquè parlava en nom d'un país de cinc milions de persones que ja pateix massa anys de maltractament", expressa Soler.
El seu vot negatiu va animar la seua homòloga balear, Catalina Cladera, a fer igual.
El tercer i últim vot en contra va ser el de Catalunya.
La posició valenciana en la negociació del nou finançament planteja, en primer terme, una igualtat de tracte de part de l'Estat a l'hora de cobrir els serveis bàsics.
Pel que fa a un altre tema roent, el del deute històric —xifrat en uns 16.000 milions—, Soler diu que "va ser generat per un sistema injust, raó per la qual la seua titularitat hauria de passar de l'administració valenciana a l'estatal".
Amb menys despesa per habitant, el País Valencià ha tingut un dèficit més elevat que autonomies que gastaven més diners.
Heus ací la plasmació de l'infrafinançament crònic.
"Amb 12 punts menys de renda per càpita, hem estat aportadors nets al sistema; tenim el primer port de la Mediterrània i el cinquè d'Europa; som la segona comunitat més exportadora; som 5 milions d'habitants i captem un nombre de turistes enorme...
Per què no hem de passar a ser una comunitat receptora neta?", pregunta Salvador Navarro.
Entre les crítiques que el cap de la patronal fa a l'actual Consell, un " pes excessiu de la ideologia en decisions com el vet a la construcció de Puerto Mediterráneo [un megacentre comercial a Paterna, a tocar de València, que significaria una inversió de més de 800 milions], l'expansió de [l'empresa de ciments] Lafarge a Sagunt, la implantació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos (SDDR) —impulsat pel secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Álvaro— i el rescat dels hospitals públics de gestió privada".
"Volem generar confiança a l'economia valenciana, i la seguretat jurídica val tant per al sí com per al no", contesta Rafael Climent, el conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
"Nosaltres no apostem per l'economia especulativa, sinó per la real, volem reindustrialitzar el país, apostar per l'energia i atendre la realitat de les nostres petites i mitjanes empreses", avisa.
"No pot ser que una empresa vulga establir-se al País Valencià i no oferesca unes dades clares: una setmana, els promotors de Puerto Mediterráneo deien que generarien 4.000 llocs de treball, i la següent, 8.000".
El megacomplex no compta, de moment, amb el vist-i-plau del departament de Medi Ambient.
"Si compleixen tota la normativa, no sols els direm que sí, sinó que els farem costat", avança el conseller d'Economia.
Quan Climent gira la mirada i evoca els seus inicis a la Conselleria, pateix vertigen: "Vam trobar-nos un veritable desastre, la realitat superava la ficció, el primer any vam dedicar-nos a feines de neteja i a salvar 80 milions d'euros de la Unió Europea per al Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Servef).
D'aleshores ençà, hem avançat bastant.
A la primera compareixença parlamentària vaig fixar-me l'objectiu de rebaixar la taxa de desocupació a menys del 20% abans no acabara la legislatura; érem en el 23% i som en el 19,7%".
La inversió forana al País Valencià representa l'1% del total de l'Estat.
Per captar economia productiva de qualitat, el Consell acaba d'aprovar el Punt d'Atracció d'Inversions, i està centrant els esforços, especialment, a les illes britàniques.
Una de les qüestions més polèmiques en el que va de legislatura té a veure amb els horaris comercials.
La pretensió de fer revertir l'obertura el diumenge i festius va topar amb la justícia.
Potser és el tema en què socialistes i Compromís han estat més contraposats, malgrat que el conseller Climent s'afanye a negar-ho: "L'Acord del Botànic ens diu que hem de treballar pel comerç de proximitat, treballem en aquesta línia".
La solució perquè la discussió dels horaris no s'eternitze als tribunals implica un "acord" que Climent vol tancar mitjançant "uns equilibris mínims, amb concessions del comerç menut i de les grans superfícies comercials".
Per comptes de 10 dies festius, els centres comercials podrien obrir-ne 20.
"Encara no hem arribat a un acord, però la voluntat és positiva.
L'altre gran repte de la cartera de Climent té un nom tan agosarat com eteri: canvi de model productiu.
Salvador Navarro, des de la CEV, suggereix "aprofitar la nostra posició geoestratègica i guanyar massa empresarial a través de mecanismes com els parcs tecnològics, perquè tenim una capacitat innovadora impressionant, però està desconnectada".
Amb tot, opina que aquest canvi "sobretot és responsabilitat nostra, dels empresaris".
"Els salaris valencians i la ràtio de productivitat estan per sota de la mitjana, però la ràtio d'innovació de les universitats valencianes és tres vegades superior a la de les empreses", exposa Navarro, "com diu Andrés García Reche [director de l'Agència Valenciana de la Innovació], hem de saber produir més i amb més qualitat ".
Agnès Noguera, més que de canvi de model, s'estima més parlar d'"evolució i reforçament del model actual, que és el que ara proporciona llocs de treball".
"A les Corts vaig dir que el canvi de model productiu és un procés de 30 anys com a mínim ", subratlla Climent, "hem reactivat els instituts tecnològics i volem que allò que investiguen s'implemente a les pimes".
Mentre això es concreta, el conseller diu que hi ha dades per a l'esperança: "Les xifres d'exportacions dels últims tres anys han estat històriques".
Agnès Noguera té clar que una internacionalització de debò necessita un corredor mediterrani competitiu.
"Una part important del problema està en la voluntat política del Govern de l'Estat a l'hora de prioritzar infraestructures.
I, ja se sap, quan el mal ve d'Almansa...
Després de diverses trobades amb empresaris de la resta de l'arc mediterrani, AVE ha programat un acte final el 3 d'octubre a Madrid.
"A més de fer-los entendre que invertir en el Mediterrani espanyol beneficia el conjunt de l'Estat", remata Noguera, "nosaltres hem de tenir clar que el projecte del corredor no es pot trossejar, perquè defensant únicament la part que passa pel nostre territori no tindrem tanta força".
Vicent Soler no vol acabar sense remarcar la necessitat de recuperar la radiotelevisió pública: "La nostra llengua és un element clau per perviure com a poble; en ple segle XXI no es pot entendre que els valencians, no en tinguem una".
ON COMENÇA L'HORTA I ACABA EL SECÀ
En veure la paraula "dessalatge" escrita al document dels regants de les comarques alacantines amb què estava reunida el febrer passat, la consellera Elena Cebrián va emocionar-se per dins.
Alguna cosa ha començat a canviar entre els sectors que durant una dècada van clamar per l'aigua de l'Ebre com qui esperava el mannà.
Ara convenen que "allò més òptim és la combinació de recursos", entre els quals l'aigua dessalada, que fins no fa gaire era un anatema.
Segons la seua titular, la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural és "massa gran"; però, amb tot, no creu que aquest siga el principal problema.
"Vam trobar-nos una pila d'expedients per resoldre, faltava una política agrícola clara i medi ambient no tenia rang de conselleria", recorda.
"En aquest temps, hem canviat radicalment la posició hídrica del Govern valencià, hem revisat el Pla Integral de Residus (PIR), hem fomentat la producció ecològica i la comercialització de proximitat, la creació d'ocupació juvenil al camp...", enumera Cebrián.
En l'àmbit forestal, després d'un primer estiu força tranquil, el segon va ser duríssim.
"Disposem d'una direcció general de prevenció d'incendis —mai no n'hi havia hagut— que promou la sensibilització i tracta de fer els nostres boscos més resilients evitant les replantacions, creant mosaics de vegetació i revitalitzant els terrenys agrícoles", explica Cebrián.
Jorge Olcina, catedràtic de climatologia de la Universitat d'Alacant, fa un balanç "positiu" d'aquests primers dos anys, per bé que troba a faltar més "agilitat".
"Sempre he pensat que Medi Ambient hauria de ser una conselleria independent o estar vinculada a la Vice-presidència, perquè la sostenibilitat ha de guiar la resta de polítiques", afirma.
En qualsevol cas, destaca "la millora de la política de residus, la implementació de sistemes de participació pública als processos de planificació ambiental i territorial, així com el desenvolupament de criteris sostenibles molt necessaris després de la destrucció massiva causada pel boom immobiliari".
En matèria hídrica, però, anhela "un nou pla de depuració d'aigües, amb una aposta clara pels sistemes terciaris i més avançats".
"Hem hagut de reconstituir alguns dels consorcis de residus", emfasitza la consellera, "hi havia zones sense instal·lacions de gestió ni de transferència, el Baix Segura n'era el gran paradigma".
Precisament, l'abocador incontrolat de la Murada (Oriola) ja ha quedat segellat, i els de la Basseta Blanca (Riba-roja del Túria) i Peníscola, també.
El sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) que tants maldecaps provoca a la patronal tampoc no entusiasma Jorge Olcina, que saluda "totes les mesures tendents a complir la directiva europea de residus", encara que considera que "l'actual sistema de recollida d'envasos i reciclatge no funciona malament".
"Sempre és oportú incidir en l'educació ciutadana, per exemple amb la possible implantació d'aquest mecanisme de devolució", es limita a dir.
Elena Cebrián, de la seua banda, admet que la implantació de l'SDDR "té més complicacions pràctiques que no esperàvem" i fa una crida "al diàleg i al consens".
"Fins que les diverses parts implicades en aquest procés no hi estiguen d'acord, no el posarem en marxa", assegura, "perquè si tothom no hi està compromès, no funcionarà com cal".
Entre els deures per a la segona meitat de la legislatura, Cebrián apunta "la llei d'estructures agràries, que incidirà en els problemes del sector agrari valencià —envelliment, manca de treball en comú, explotacions molt petites...— i facilitarà la incorporació dels joves, la redistribució parcel·lària, la creació d'una xarxa de terres i els beneficis fiscals a l'hora de transmetre-les".
En el terreny ambiental, els objectius de la consellera passen per "posar en marxa el pla integral de residus, l'obertura d'alguna planta nova i la posada en valor de les aus autòctones, a fi que es reconega el País Valencià com un territori ric en fauna".
Olcina, de la seua banda, té un desig gairebé únic: el de "potenciar l'educació ambiental a les escoles".
"La llei per la funció social de l'habitatge, la primera presentada i aprovada per aquest Consell, ha estat el que més m'ha agradat, però en temes de mobilitat i transport hauria desitjat més progressos", exposa María José Salvador, consellera de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori.
Experta en la matèria, es felicita per "haver convertit l'habitatge, que era un bé de luxe, en un dret real".
Els primers dos mesos d'aplicació de la nova norma, la Generalitat ha evitat 14 casos d'execució hipotecària i ha creat la xarxa InfoHabitatge, que ja ha atès més de 600 consultes.
A més, si no volen ser sancionats, ara els bancs estan obligats a identificar les vivendes buides de què disposen i han de posar-les a disposició d'un lloguer social.
En total, al País Valencià hi ha mig milió d'habitatges sense ocupar de manera més o menys regular.
L'altre element que Salvador considera transformador és la protecció de l'horta periurbana de València i del litoral encara verge.
"Amb el pas del temps i la perspectiva suficient, valorarem tot allò que estem fent: el pla de protecció de l'horta, la revisió del Patricova (pla d'acció territorial contra el risc d'inundacions) o el Pativel (pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral), que aprovarem pròximament.
L'horta i la costa són la nostra joia de la corona, hem de preservar-les després de tants anys d'urbanisme depredador", expressa.
En concret, el Pativel impedirà noves edificacions als primers 500 metres des de la vora de la mar i circumscriurà les de 500 a 1.000 metres a campaments, hotels de grandària reduïda o activitats esportives a l'aire lliure.
En cap dels dos casos, però, no perillaran les construccions preexistents.
"És un relat innovador, diria que únic a tot l'Estat espanyol", aplaudeix Nel·la Saborit, natural de Borriana i tècnica d'estratègia en infraestructures i mobilitat a Barcelona.
"Per fi hi ha una estratègia política de territori; més o menys desenvolupada o concretada, amb buits i amb manca de mans i tècnics especialistes, sovint amb manca de gestió crítica, però n'hi ha", opina, i posa com a exemple la reactivació de l'Agència Valenciana de la Mobilitat (AVM) i la creació de l'Autoritat de Transport Metropolità de València, com les de Madrid i Barcelona.
"Es partia de menys 50 i s'està millorant", qualifica Saborit, "però encara som lluny de les estratègies territorials més avançades".
El tema estrella de la cartera és, sens dubte, el corredor mediterrani, que el Govern de l'Estat i algunes federacions del PSOE darrerament unifiquen amb el corredor central.
"No em sembla lògic parlar de 'dos ramals' ni que els fons europeus destinats al corredor mediterrani s'utilitzen fora", critica Salvador.
"L'esforç de pedagogia i denúncia, hi és, però trobe a faltar una proposta de resolució de les execucions i les obres que s'han de fer", assenyala Saborit, "caldria que la Generalitat Valenciana bastira una estratègia ferroviària —amb la coordinació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) i els ports— que prioritzara obres i projectes de millora concrets per a la posada en marxa del corredor".
Saborit rebutja les "engrunes" que ofereix el Ministeri en forma de túnel passant de València, perquè "generarà un coll d'ampolla entre les estacions del Cabanyal i del Nord, i no afavorirà gens el corredor en el futur".
Salvador, per contra, saluda l'obra i entén que és "un node urbà imprescindible per fer-lo eficient i àgil".
El rescat de l'AP7 —el 2019, quan s'esgota la concessió en vigor— no en garanteix la gratuïtat.
A Saborit no li desagrada la idea, atès que "deixaria sense sentit un corredor de mercaderies", mentre que Salvador no vol sentir-ne a parlar: "L'AP7 vertebra el territori i exigim que siga gratuïta, però les notícies que ens arriben del Ministeri no ens fan ser optimistes".
De moment, l'Estat no ha previst nous accessos ni ha fet un estudi del possible risc de saturació de la via a partir de llavors.
Amb vista a aquell any, quan s'esgota la legislatura, la consellera espera "que hagen finalitzat les obres de Serra Grossa i les de la línia 9 del tramvia, fonamentals per a la ciutat d'Alacant, i l'aprovació de la nova LOTUP (llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge)".
Nel·la Saborit, per acabar, somia "un ens de coordinació i gestió del transport públic global del País Valencià, que integre tots els operadors i dispose de delegacions a cada comarca, la millora de les carreteres en les zones més despoblades, més atenció a la bicicleta interurbana i un pla de modernització de les estacions d'autobusos valencianes".
Ala prestatgeria del seu despatx de conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, l'estatueta d'Ovidi Montllor —de l'artista Antoni Miró— i el Mural del País Valencià —de Vicent Andrés Estellés— indiquen el canvi de rumb que hi ha imprès Vicent Marzà.
Res a veure amb Alejandro Font de Mora o María José Català, qui fins i tot, en un acte del PPCV i com a mostra suprema d'autoodi, va disculpar-se per tenir el "defecte" d'expressar-se habitualment en la llengua del país.
Més enllà dels símbols, hi ha l'acció de govern, que en matèria educativa ha experimentat un gir de 180 graus.
"A causa de les retallades, el PP va eliminar 5.000 mestres, i en dos anys, n'hem recuperat prop de 4.000, a més de reduir les ràtios i estendre les beques menjador —amb menú sencer— a 10.000 persones més", detalla Marzà, "i hem aprovat un decret de plurilingüisme gràcies al qual hem passat d'un 27% de centres que vehiculen en valencià al 54% de nivells avançats i al 29% de nivells intermedis del curs vinent".
La setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va suspendre cautelarment el decret en qüestió després del recurs presentat per la Diputació d'Alacant, en poder del PPCV.
Marzà declara estar "tranquil", atès que la norma "ha superat tots els filtres escaients".
Segons diu, "els recursos presentats contra el decret responen a una tàctica partidista", i la Generalitat recorrerà contra la suspensió cautelar, que de qualsevol manera no ha afectat el procés d'admissió de l'alumnat nou per al curs 2017-2018, obert del 22 al 29 de maig.
La principal desil·lusió té a veure amb les aules prefabricades, àlies barracons.
D'entrada, n'hi havia 1.764 unitats, el lloguer anual de les quals ascendia a 5,5 milions d'euros.
"És en qüestions com aquesta on patim els efectes de l'infrafinançament...
Voldríem anar molt més ràpid; però, malgrat tot, estem triplicant el ritme de construcció d'escoles de l'última etapa del PP", diu el conseller, que n'aporta dades: "En el seu últim pressupost, van destinar-hi una partida de 56 milions que no van arribar a invertir per complet, mentre que ara nosaltres hi dediquem 136 milions i espremem fins a l'últim euro".
Amb vista al futur, garanteix que la primavera del 2019, quan s'esgote la legislatura, "haurem complit allò que vam prometre, és a dir, tots els centres que estaven íntegrament en barracons s'hauran acabat o estaran en fase d'execució ".
Com si es tractara de la sala d'espera d'urgències, l'ordre de preferència és clar: en primer lloc, els col·legis i instituts íntegrament en barracons, i a continuació, els que tenen més necessitats d'escolarització.
L'oposició al Consell no sols l'exerceixen a les Corts valencianes el PPCV i Ciutadans.
Una part de l'ensenyament concertat i l'arquebisbat que lidera Antonio Cañizares —majoritàriament, es tracta de centres religiosos— han eixit al carrer contra la no renovació d'alguns concerts.
El percentatge d'unitats que han perdut el concert és ínfim, però la part afectada ha volgut marcar terreny, involucrant-hi les famílies.
A València i Alacant, per exemple, ja s'han produït manifestacions més sorolloses que massives.
"Volem la màxima eficiència dels recursos públics", adverteix Marzà, "tots els xiquets i xiquetes tenen dret a una plaça educativa sostinguda amb fons públics, no necessàriament a un concert".
"Allà on disposem d'oferta pública suficient, els concerts no tenen sentit, i en canvi, davant la mancança de places, en educació especial n'hem concertat de noves.
A més, fins ara els centres concertats escollien les famílies i els exigien uns diners cada mes, cosa que ara no passa", afegeix.
Rosa Visiedo, rectora de la Universitat Cardenal Herrera - CEU, de titularitat privada, valora que l'actual Consell "ha demostrat que l'acord i el consens són necessaris i possibles en política", i en aquest sentit, demana de "fer extensiu aquest esperit a una societat plural com la nostra, governant per a tots ".
Visiedo considera que " la llibertat d'ensenyament és un dret que les autoritats han de contribuir a protegir i afavorir sempre que siga possible, i en matèria d'ensenyament concertat s'ha evidenciat que sí que ho és".
Sobre el decret de plurilingüisme, la rectora diu que "s'ha de vetllar per respectar la llibertat d'elecció de la llengua en què una persona vol formar-se, garantint que hi haja la possibilitat de triar en igualtat de condicions".
Una visió diametralment oposada a la de l'alcoiana Sandra Obiol, professora de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i membre de la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
Obiol, que percep un Consell "amb àrees de gestió en què s'aprecien canvis profunds i unes altres en què són merament superficials", opina que el decret de plurilingüisme és "una bona notícia que posa de manifest un interès real per avançar cap a la normalització lingüística i que ha rebut una resposta ambiciosa dels centres d'ensenyament".
Com remarca el conseller, més de la meitat dels centres han optat pels nivells avançats, amb un pes superior de la llengua pròpia i de l'anglesa en detriment del castellà.
Amb tot, Obiol desitjaria que hi haguera "un seguiment minuciós de la implantació dels diversos models i de les raons socials per les quals els centres han triat una opció concreta, a fi que l'ús de la llengua pròpia dels valencians siga una realitat quotidiana, independentment de la titularitat o el perfil social".
"És molt important empènyer l'escola pública a partir dels agents que en formen part", prossegueix Obiol, "s'ha de crear un vincle emocional que li done sentit, aquesta és la millor forma de plantar cara als afanys privatitzadors que pretenen fer-nos més desiguals".
Els anhels de Rosa Visiedo impliquen "una política universitària que fomente la qualitat, respectant la diversitat i la riquesa de les propostes formatives que componen el mapa universitari valencià, i que aposte també per la internacionalització, com ja succeeix al CEU, on el 25% de l'alumnat procedeix d'uns altres països ".
El seu somni és "una Comunitat Valenciana atractiva per la qualitat de les seues universitats".
Així com l'actuació a l'ensenyament ha estat molt visible, la tasca cultural sembla haver quedat en segon terme.
Obiol parla d'un "pas lent i més acomodatici amb les pràctiques i maneres ja existents".
El conseller Marzà respon que el País Valencià és "el segon territori de l'Estat on més ha crescut la inversió cultural i el primer quant a increment del consum".
Amb el Govern del Botànic, el pressupost cultural ha pujat d'un 23% —el de les arts escèniques, en concret, d'un 75%— i el consum cultural ha crescut d'un 8,7%, bastant per sobre de la mitjana estatal, que ha estat del 2,6%.
"No es tracta només de promoure l'oferta cultural", incideix Sandra Obiol, "sinó de fer polítiques de promoció de la demanda i de promoció transversal en termes d'edat, gènere i classe social; i també d'hàbitat, perquè s'acostuma a abusar de les polítiques centralistes".
"Quan vam arribar, hi havia menys de 40 municipis adscrits al circuit de l'Institut Valencià de Cultura, i avui n'hi ha 71, hi hem adquirit un compromís econòmic importantíssim", justifica Marzà.
"Hem començat a fer produccions pròpies a través del Teatre del Poble Valencià i hem augmentat la presència de la Generalitat en fires com la de teatre d'Alcoi, la d'autors contemporanis d'Alacant i el Trova'm de Castelló", continua.
La incorporació del Govern valencià a l' Institut Ramon Llull (IRL) és una altra assignatura pendent.
Obiol pensa que "ja fa anys" que hauria de ser-hi, però entén que "aquests processos necessiten temps i molta feina prèvia".
"Entre celeritat o perdurabilitat, m'estime més la segona opció", rebla.
De fet, troba que "tant l'acostament de la Generalitat Valenciana a l'IRL com la declaració de Palma [signada el 20 de febrer pels consellers de Cultura valencià, català i balear] són unes notícies excel·lents que fan pensar en una futura integració plena".
"Tot sovint focalitzem les coses en qüestions administratives i no parem atenció en els fets", es plany Vicent Marzà.
Que totes les empreses culturals de l'àmbit lingüístic treballen conjuntament?
Eixir-ne units cap a fora per competir a l'exterior?
Que els nostres creadors tinguen una xarxa interna més enllà del territori valencià i que puguen arribar a un mercat més ampli, com ara el dels territoris amb què compartim llengua i cultura?
Quin és l'objectiu: entrar-hi i punt o col·laborar-hi des de la base?
La declaració de Palma és el millor exemple de treball en comú: a la Biennal de Venècia ens hem aplegat l'Arts Santa Mònica, Es Baluard i el Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana...
Així que aquests mecanismes es normalitzen, podrem fer més passes ".
Per últim, Sandra Obiol recorda la "urgència" de "recuperar els mitjans de comunicació en català, és a dir, la ràdio i televisió valencianes i TV3 i Catalunya Ràdio ".
No sols això, sinó que també reclama "un suport decidit a aquells mitjans de país i d'abast local que tots aquests anys han lluitat per aportar-nos als valencians una mirada de la nostra pròpia realitat".
"Sé que no és una tasca senzilla, de dificultats n'hi ha moltes, però és complicat refer una societat com la valenciana sense uns mitjans que aporten un relat propi i plural de la nostra realitat", sentencia.
La vuitena planta de l'edifici de maternitat de l'Hospital Clínic de València no és com les altres.
L'han pintada d'un color diferent i està decorada amb quadres que la cap del servei d'hematologia i oncologia mèdica, Anna Lluch, va encomanar al seu dia.
No volia que les seues pacients es trobaren incòmodes en un entorn tan inhòspit i envellit com era aquell.
Lluch, catedràtica de la UV i investigadora de referència en càncer de mama, valora que l'administració valenciana —ara i adés, amb crisi i sense— no haja prescindit dels tractaments innovadors que ha sol·licitat per a les dones afectades.
"Sempre que n'hem demanat un, l'hem tingut, i en aquest sentit, és positiu que el nou Govern haja mantingut allò que funcionava bé de l'etapa anterior", afirma sobre el SAISE, els comitès avaluadors integrats per metges i farmacèutics que transmeten a la Conselleria les necessitats en matèria de medicaments d'alt impacte sanitari o econòmic.
Tot i que la comunicació "ja era òptima" en el passat, en aquests dos anys ha percebut "una nova sensibilitat envers la sanitat pública, que és la millor garantia per als malalts valencians".
El principal retret de Lluch té a veure amb les instal·lacions i els equipaments, que varien molt en funció del centre hospitalari.
Fins i tot l'Incliva (Institut d'Investigació Sanitària de l'Hospital Clínic de València), un organisme de primer nivell en temes de recerca, on treballen una vintena de persones, presenta una infraestructura "molt deficitària".
"Sense una bona investigació no pot haver-hi una bona assistència", etziba la doctora Lluch, "però, malauradament, molts entenen la investigació mèdica com un luxe".
"Ací realitzem estudis genòmics dels tumors en funció de les seues alteracions, una medicina adaptada a cada malalt", fa saber, "quant a investigació precoç de nous fàrmacs, només ens supera l'hospital de la Vall d'Hebron".
"La sanitat no és només veure malalts, la qualitat del servei depèn de la investigació, totes dues facetes hi han d'anar unides", conclou.
Certament, les comparacions entre el Clínic i tants altres amb la Fe resulten inevitables.
"L'hospital més gran d'Europa", tal com es vantava Francisco Camps, és una obra mastodòntica i d'última generació que contrasta amb la precarietat de molts centres de salut i hospitals valencians més menuts.
"Tots els malalts tenen dret a ser atesos en igualtat de condicions", recorda Anna Lluch.
La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública és l'àrea més complicada del Govern: administra un terç del pressupost global de la Generalitat, però ha de donar resposta a mancances greus i factures costosíssimes.
Una equació summament complicada.
El primer colp d'efecte del nou Govern va protagonizar-lo aquest departament amb el decret llei d'universalització de la sanitat pública.
Els immigrants en situació irregular van recuperar l'accés gratuït al sistema sanitari que l'anterior executiu els havia retirat, i malgrat que el Govern espanyol va aconseguir la suspensió cautelar sota l'argument d'una extralimitació competencial, el Tribunal Constitucional va aixecar el vet.
"En recuperació de drets, hem treballat molt i amb molta rapidesa", s'enorgulleix la titular, Carmen Montón.
"A més d'aquesta mesura, hem eliminat el copagament farmacèutic per als pensionistes amb rendes inferiors a 18.000 euros, les persones amb diversitat funcional i els menors de famílies que també ingressen menys de 18.000 euros.
D'altra banda, som la primera comunitat que ha dispensat tots els tractaments de l'hepatitis C, independentment del grau de la malaltia.
En total, hem influït sobre la vida d'1,3 milions de ciutadans ".
Els dos primers anys de l'anterior legislatura, el PPCV va retallar el pressupost de sanitat en 550 milions d'euros.
En els dos primers exercicis del Govern del Botànic, aquesta partida s'ha incrementat en 590 milions, bona part dels quals —220 milions— procedeixen de l'estalvi de les despeses de funcionament, gràcies a l'eficiència energètica i la creació d'una central de compres.
La Conselleria ha previst 360 milions d'euros per "dignificar" les infraestructures sanitàries al llarg de la legislatura.
Montón explica que, "a causa de l'abandonament de la sanitat pública, el 30% de la tecnologia que vam heretar estava obsoleta, uns equipaments que anem renovant a poc a poc".
A nivell laboral, " la taxa de temporalitat era del 37%, una de les més altes de l'Estat, però, gràcies al pacte per l'estabilitat en l'ocupació que hem signat amb els sindicats, l'hem reduïda al 25% i tenim l'objectiu de deixar-la per sota del 10% abans no acabe el nostre mandat".
"Malgrat l'increment pressupostari, la nostra sanitat encara és deficitària; la taxa de reposició fixada pel Govern d'Espanya i l'infrafinançament ens llasten molt", diu Montón, que, no obstant això, està decidida a fer revertir la gestió privada dels hospitals públics, començant pel d'Alzira, que fins al 31 de març del 2018 gestiona Ribera Salud en règim de concessió.
Aquella data s'acaba el contracte, i l'empresa adjudicatària prova d'evitar-ho als tribunals.
"És la finalització d'un contracte, un procés administratiu com qualsevol altre", contesta amb rotunditat la consellera.
"Vam anunciar-ho amb 18 mesos d'antelació i no amb els 12 que marca el contracte", continua, "era una aposta d'aquest Govern i ningú no hauria d'haver-se'n sorprès".
"Els treballadors de l'hospital quedaran subrogats i els usuaris veuran millorat el servei perquè reforçarem l'atenció primària; únicament desapareixerà el benefici empresarial ".
El 20% dels valencians són atesos en centres públics de gestió privada.
Les empreses que se'n fan càrrec asseguren que ofereixen un servei millor.
I, en efecte, les enquestes de satisfacció dels usuaris situen l'hospital d'Elx-Vinalopó com el primer de la llista.
"És una comparació tramposa, perquè la deixadesa en instal·lacions i equipaments de l'anterior Govern va desprestigiar la sanitat pública", assevera Montón, "ara hem creat una alta inspecció per evitar que es trenque l'equitat dins del sistema".
L'empresa DKV, accionista del 65% de l'hospital de Dénia, ha mostrat la seua predisposició a negociar una eixida pactada.
Aquest contracte expira el 2021, però la Conselleria estudia la reversió anticipada.
Pel que fa la construcció i actualització de centres, la consellera enumera les prioritats: "Un nou hospital a Ontinyent, l'ampliació de l'hospital de la Marina Baixa, el centre de salut integrat Ernest Lluch —hospital de dia d'oncologia i de salut mental, a més d'urgències— a les dependències de l'antiga Fe, un centre semblant a l'antic hospital Sant Francesc de Borja de Gandia i la millora de l'hospital Clínic de València".
Bones notícies per a la doctora Lluch.
"Si la legislatura s'acabara avui, tindríem un grau de compliment molt elevat de l'Acord del Botànic", presumeix Montón, "però hem de rematar la feina, volem aprovar la llei de garanties i drets al final de la vida: serem la setena comunitat autònoma que en té una, i serà la més ambiciosa de totes".
L'altre repte consisteix a "humanitzar el sistema sanitari públic: les UCI, les urgències...".
Tot just allò per què Lluch, des de la planta vuitena del seu hospital envellit, prega amb insistència.
Després de set anys a Madrid, on havia exercit de vocal i portaveu del Consell General del Poder Judicial (GGPJ), feia dos mesos que Gabriela Bravo havia aterrat a València com a fiscal de violència de gènere i per a la investigació dels delictes econòmics.
Però, de sobte, van arribar les eleccions del 24 de maig del 2015, i Ximo Puig va oferir-li fer de consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Econòmiques i Llibertats Públiques.
I la vida va canviar-li per complet.
"És positiu que al capdavant de la Conselleria hi haja una persona com ella, que coneix la realitat de la justícia valenciana, però, per la raó que siga, em fa l'efecte que el Govern prioritza unes altres àrees", lamenta el cullerenc Joaquim Bosch, jutge a Montcada i portaveu estatal de Jutges per la Democràcia, l'organització de caire progressista.
"A nivell polític i pressupostari, he sentit el suport del president i del Govern, però veníem d'una situació molt dolenta", puntualitza Bravo, "els anteriors quatre anys, malgrat l'augment de la càrrega de treball motivat per la crisi econòmica, el PP havia reduït els serveis de justícia, no volien que funcionara correctament ".
Una conjuntura en què, a més, van proliferar, i de quina manera, els casos de corrupció.
"Recorde que el CGPJ nomenava un reforç per als jutjats de Nules [on s'instruïen les causes contra el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra] i el Consell tardava 12 mesos a fer-lo efectiu".
Bravo parla, ras i curt, d'una "política de fre als recursos de la justícia".
En el camp de les noves tecnologies, l'any 2011 va promulgar-se la llei del sector, que instava les autonomies a tenir una administració electrònica amb vista a l'horitzó del 2016, però la Generalitat Valenciana no s'hi va posar fins al 2014.
"Durant el meu pas pel CGPJ ja havia constatat que la Comunitat Valenciana era a la cua, el PP havia sepultat la justícia", diu Bravo.
"L'any 2010, el Consell va acordar de no posar en marxa la creació dels 15 nous òrgans judicials...
Cap altra autonomia no va renunciar a executar aquells jutjats que el Ministeri havia aprovat per decret!".
Joaquim Bosch considera que el nou Consell "sí que es creu les competències de justícia".
"Abans senties veus que suggerien retornar-les a l'Estat, mentre que ara s'han trepitjat els jutjats, s'han analitzat els problemes i s'ha endegat un pla de modernització de les instal·lacions i de reorganització de l'oficina judicial", prossegueix Bosch, "encara que trobe a faltar més capacitat de gestió a l'hora de resoldre problemes, continuem tenint infinitat de seus judicials que no compleixen les normes més elementals d'higiene".
"Després d'un treball intens i complex, hem diagnosticat l'estat dels edificis dels diversos partits judicials", respon Bravo, "ara es tracta de racionalitzar els recursos i actuar amb criteris d'austeritat, és a dir, que, si podem renovar i ampliar una seu, no en farem una de nova ".
El pla de modernització de les infraestructures és "a mitjà i llarg termini".
Bravo espera que les obres més peremptòries sí que puguen iniciar-se en la legislatura en curs.
A banda de les instal·lacions, Bosch estableix com a prioritària "la digitalització dels jutjats".
"Tenim muntanyes i muntanyes de papers, els sistemes no funcionen, cau la xarxa...
És un autèntic caos i alguns sindicats ja han plantejat de convocar protestes", explica.
Bravo es va trobar damunt la taula un contracte de digitalització signat amb l'empresa Indra que, segons ella, "tractava de modernitzar un motor que ja era vell, anomenat Cicerone, incompatible amb els sistemes emprats pels cossos de seguretat i l'Agència Tributària".
Amb tot, la consellera va preferir no rescindir-lo i convocar-ne un altre, "perquè això hauria significat un retard addicional de 10 o 12 mesos".
"Ateses les dificultats creixents, no sóc partidària de continuar amb aquell full de ruta; ens hem fixat en els sistemes d'informació processal de Navarra, el País Basc o Canàries, que sí que funcionen bé, i ara estem estudiant la manera d'importar-los ", comenta Bravo.
"Amb una inversió mínima, es podria aconseguir la normalització lingüística que no existeix en l'àmbit de la justícia", afegeix Joaquim Bosch, que hi troba a faltar "una voluntat real".
"Més del 999 per 1.000 dels papers es fan en castellà, som l'única comunitat amb llengua pròpia que no pot expedir els seus documents en tal llengua", critica.
"L'actual motor, malauradament, no ho permet", informa la consellera, "però, evidentment, aspirem a assolir la normalització lingüística en el sector de la justícia".
Una de les mesures que aplaudeix Bosch és la llei valenciana de memòria històrica que tramita el Consell, "perquè omplirà els buits de la llei estatal, la qual va quedar en paper mullat".
La consellera Bravo confirma que la norma "anirà més enllà de la llei estatal i pivotarà sobre el dret a la justícia, el dret a la memòria i el dret a la veritat, apostant pel reconeixement i la reparació a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, en la mateixa línia que s'ha posicionat l'ONU, que en aquesta matèria s'ha mostrat molt crítica amb el Govern d'Espanya".
La llei valenciana inclourà mesures de caràcter divulgatiu, educatiu i investigador, comportarà la creació de l'Institut de la Memòria i establirà mecanismes per a la identificació de les víctimes, l'elaboració de censos i l'obertura de fosses.
De cara a la segona meitat del mandat, Bravo espera aprovar la llei de mediació i inaugurar la Xarxa d'Oficines d'Atenció a la Víctima i els nous jutjats de Mislata, "que es troben en un estat deplorable".
"Espere que les obres de reforma integral del Tribunal Superior de Justícia també estiguen molt avançades, i que els jutjats d'Ontinyent, la Vila Joiosa, Benalua (Alacant) i Alzira hagen iniciat el procés d'execució", enumera, "i gràcies a la nova llei de funció pública, poder convocar 4.500 places que ajuden a rejovenir una mica l'administració".
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
Crítica, anàlisi i orientació literària
Quan et trobes davant d'un llibre de memòries com aquest, d'un gruix de més de 600 pàgines —que n'ocuparia ben...
* Agrada a la memòria seguir a la voluntat. (© Stefan Zweig, L'embriaguesa de la metamorfosi, Quaderns Crema, pàg.
* El despertador, aquest perseguidor assassí del son. (© Stefan Zweig, L'embriaguesa de la metamorfosi, Quaderns Crema, pàg.
A tots els que, d'una manera o altra, ens dediquem al periodisme cultural o literari, una de les preguntes més...
Feliços els que no saben (prou) que són infeliços Tal i com funciona el món editorial en els nostres dies,...
Per a qualsevol Club de Lectura, comptar amb l'autor per poder comentar la seva obra amb ell és un privilegi...
Quan hom es decideix a escriure unes memòries, senyal que ha viscut molt i que té interès en compartir les...
Ressuscitar els records del temps És ben cert —potser no ho podia ésser més— que les campanyes de publicitat que...
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
El candidat de Més Riba-roja refora la majoria absoluta amb sis regidors sota el paraigües de la FIC, després d'abandonar el PDeCAT
Riba-roja d'Ebre.-Antoni Surez va acabar el seu segon mandat amb bona part dels seus homlegs a la comarca pressionant per aturar el dipsit de residus que va autoritzar, cessat dels seus crrecs al govern territorial i abandonant el seu partit, el PDeCAT, pel qual es va sentir desemparat.
Amb un equip renovat i l'abocador en marxa, l'alcalde de Riba-roja posava a examen el 26 de maig les seves decisions.
Surez, ara sota les sigles de la FIC (Federació d'Independents de Catalunya), ha revalidat i ampliat la majoria absoluta amb sis regidors.
"S'ha premiat la posició de defensa al dipsit i centre valorització per m'agradaria destacar que ha estat un premi a tota una línia de treball d'una quatre anys", ha assenyalat l'alcalde de Riba-roja.
Antoni Surez ha assegurat que ell i el seu equip se senten "més que satisfets" amb els resultats electorals, "un aval", ha dit, a la gestió al capdavant del consistori dels dos últims mandats, i no només per la defensa del projecte del dipsit de residus industrials no perillosos i el centre de valorització que ja construeix la UTE Lestaca a la zona de les Valls.
"Hem revertit la situació econmica de la casa i l'Ajuntament est gairebé sanejat.
S'han fet inversions i obres que han perms millorar la vida dels ribarojans", ha assenyalat.
De fet, de més de prop de 2,5 MEUR de deute en préstecs o de romanent negatiu i deutes a provedors, l'Ajuntament ha situat el romanent en 660.000 euros positius i un deute als bancs de menys de mig milió d'euros.
Respecte a l'abocador, Surez reconeix que no hi ha hagut una candidatura contrria al projecte, ja que la Candidatura de Progrés (CP) liderada per José Luís Aparicio també hi ha donat suport.
Ara bé, de 990 votants, 650 vots han estat per Més Riba-roja i CP.
"No hi ha marge de dubte", ha assegurat l'alcalde.
La unanimitat amb qu l'Ajuntament va defensar el projecte en la recta final d'aquest últim mandat, fa que Surez i el seu equip estiguin debaten "una oferta" per al grup d'Aparicio, amb la intenció de "trobar vies de collaboració entre les dues forces polítiques" els propers quatre anys.
"No hi ha res descartat per soc partidari de continuar collaborant en el projecte del dipsit i en altres implantacions industrials que, de forma imminent, hi haur a casa nostra", ha assegurat.
Més enll de la segona planta de despolimerització catalítica que s'ha comproms a construir Lestaca a Riba-roja d'Ebre, Surez ha assegurat que també "est avanant" la revisió del projecte de la central hidroelctrica reversible que es va projectar l'any 2011 i que podria convertir-se "en la gran reserva enrgica d'Europa".
L'alcalde ha explicat que la central "va ser declarada projecte d'inters comunitari fa un any i mig" i "que es troba en tramitació ambiental".
D'altra banda, Surez, que ser conseller per la FIC del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, insisteix en qu la comarca ha de definir un model de desenvolupament que faci "compatibles" l'agricultura, el turisme i la indústria, incloent la gestió de residus i l'economia circular.
"És tot un nínxol de creació d'ocupació i riquesa, marcat per la Unió Europea, que no ens veiem en cor de menystenir", ha defensat.
L'alcalde de Riba-roja d'Ebre confia que, passats dos períodes electorals "solapats", s'acabin els posicionaments "exagerats i hiperventilats" d'alguns i es faci una "lectura reposada" dels resultats.
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, ha dit, segueix disposat a asseure's per debatre el model comarcal per també est disposat a parlar amb el Govern.
En concret, Surez ha demanat reunir-se amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami Calvet, qui va liderar l'intent d'aturar el dipsit de Riba-roja, iniciant una revisió de la llicncia ambiental, i qui el va cessar com a director dels serveis territorials a les Terres de l'Ebre, després que el consistori atorgués la llicncia d'obres de l'abocador.
"Hem d'abordar la gestió i la posada en marxa del centre de valorització i del dipsit", ha recordat.
La construcció del vas de la primera cella del dipsit est "molt avanada", com també la nau, el taller i altres infraestructures complementries.
"Res fa pensar que el 17 de juliol no tinguem la infraestructura en marxa i l'empresa pugui fer la comunicació responsable al Departament de Territori i a l'Agncia de Residus per comenar l'activitat", ha assenyalat Surez.
De la revisió de l'autorització ambiental que va exigir Territori, emparat en un informe de la Confederació Hidrogrfica de l'Ebre (CHE), n'han sortit noves mesures complementries per augmentar la seguretat del projecte que l'empresa promotora ja ha assumit.
Entre altres, la depuradors d'aigües residuals haur de tenir també un sistema d'osmosi inversa per millorar les característiques fisicoquímiques de l'aigua que s'ha d'abocar.
"Si d'alguna cosa ha servit la pressió que ha rebut l'Ajuntament i l'empresa ha estat per millorar les concessions de seguretat per al medi ambient i per a la salut de les persones.
És la lectura positiva de tot all que ha passat", ha defensat l'alcalde ribaroj.
A més a més, Lestaca també contribuir econmicament en la creació d'un reg de suport, per a la nova comunitat de regants que s'ha comenat a constituir, i que estar formada per propietaris agraris afectats per les obres d'accés al nou centre de valorització.
S'ha signat un compromís entre els propietaris, l'empresa i l'Ajuntament.
El nou reg abastiria entre 120 i 123 hectrees del marge esquerre.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Nom amb què era conegut popularment la publicació Solidaridad Obrera. |
Definitivament Enric Torner no té sort aquesta temporada.
Just ara que després de moltes setmanes de treball i sacrificis enfilava la recta final de la seva recuperació el genoll afectat li ha tornat a fallar.
En l'entrenament d'aquest dilluns el de Tordera ha fet un moviment en fals i des del primer moment ha notat que alguna cosa fallava.
Aquest dimarts li faran proves per comprobar l'estat de la lesió però de moment, i com no pot ser d'una altra manera, el jugador està molt afectat per aquest contratemps.
I.SANZ- Hem d'esperar a les proves però si.
L'Enric seguia esgotant terminis, cada vegada estava millor i estava més a prop de reaparèixer.
Volíem veure com evolucionava durant aquesta setmana. havia d'anar recuperant la confiança i arribant al seu millor punt de forma física.
Del partit de Tenerife destaca la capacitat de rebelar-se contra un partit que se us havia girat.
El gran esforç que vàreu fer per remuntar al final de la segona part.
I.SANZ- Del partit de Tenerife podem destacar diversos aspectes, com el bon control del partit que vam tenir en la primera part, sobre tot en els primers minuts i com dius molt bé la capacitat de resposta de l'equip en els minuts finals.
Quan les coses estàven pitjo, amb el marcador en contra i ja en els últims minuts, l'equip va treure caràcter, ens vam aixecar i vam ser capaços de donar-li la volta al resultat.
Així que hem d'estar contents amb la capacitat de reacció de l'equip.
P- Per tant millor el resultat que el joc?
Sens dubte millor el resultat que el joc.
Igual que et deia que hi va haver coses bones també és cert que el partit va deixar aspectes a millorar: poca efectivitat de cara a porta, ja que vam fallar situacions molt clares de gol, incloses 2 FD i un penal.
També un mal inici de la segona part, sense fluidesa en atac, poc sòlids en defensa, concedint massa contres.
No hi ha cap dubte que no va ser el nostre millor partit i que hem de treballar per millorar.
P- De tota manera l'important era tornar a les victòries, no?
I.SANZ- Era un partit tremendam ent complicat. veníem de 3 derrotes consecutives i sabem que no és gens fàcil trencar les dinàmiques negatives de resultats.
A més lapista del Tenerife sempre és complicada. és molt difícil controlar el partit allà i ens trobavem amb un rival en situació límit, que donaria el 100% o més... en definitiva erem conscients que seria un partit dur i que només ens valia gunayar...
Objectiu complert i ara a treballar bé aquesta setmana i afrontar el partit següent amb més confiança.
El GEiEG serà un rival contra el que haurem de treballar molt.
És un equip disciplinat i molt ordenat, que rep molt pocs gols fora de casa (excepte el partit de Reus, en la resta ha encaixat només 1 o 2 gols) i té alguns jugadors amb molta qualitat.
Així que ens tocarà treballar molt durant el partit i tenir paciència perque si volem superar-los haurem de fer un molt bon partit.
Mentrestant avui s'ha sabut que la fase final de la Copa de la Reina es disputarà a Gijon.sota l'organització de l'equip local. la competició es disputarà del 12 al 13 de febrer i banda del Biescas hi prendran part els 3 primers classificats de la Ok LLiga femenina (en aquests moments el FONTANELLAS I MARTÍ IHC ocupa la quarta plaça i tindria el passaport per la Copa només a 3 punts)
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Les caixes de Mudanzas Trallero encara no han arribat al despatx de Guardiola, encara ens queda la final més important de la temporada per disputar, i no paren d'arribar-nos rumors que desorienten el barcelonisme.
Durant quatre anys el vestidor ha estat un búnquer, sagrat, del qual s'han filtrat poquíssims secrets.
Ara, en canvi, des que Guardiola va anunciar que plegava i vam saber que Vilanova seria el nou entrenador, tot d'una tothom te n'explica alguna de grossa.
Algunes vaques sagrades ja no podien més de Guardiola.
A Estiarte no li ha agradat que Tito sigui el nou entrenador perquè havien quedat que tots farien un any sabàtic.
A la majoria de jugadors tampoc no els fa gaire el pes aquest nomenament.
Messi no va entrenar-se l'endemà de perdre contra el Madrid per exigir que Piqué i Cesc fossin titulars contra el Chelsea.
En realitat, l'entrenador serà Marcelo Bielsa però estan esperant la final de Copa per anunciar-ho.
Guardiola, en el seu comiat, va estar fred amb Tito i ni el va anomenar perquè se sent traït com Cruyff amb Rexach.
A Rosell, en el fons, ja li està bé que marxi Pep.
Valdés s'ha carregat Unzué, com l'any passat ja va fer amb Carles Busquets.
Si t'has cregut les 10 afirmacions: ets un mal barcelonista o, més ben dit, un culer dels d'abans, pessimista, tòxic, predisposat al mullader.
¿No saps que, després de quatre anys de magisteri guardiolístic, tot és una bassa d'oli?
¿No saps que jugadors i tècnics s'estimen com bons germans i sempre pensen primer en el club, després en el club i després en el Barça?
Tens un estiu d'Eurocopa i Jocs Olímpics per intentar reorientar la teva actitud negativa.
Saps blindar-te dels rumors, interessats, posats en circulació pels avantatgistes o per una caverna que només pretén afeblir-nos en el moment que hem de jugar la final d'una Copa que, tot just fa un any, era la competició més important d'Espanya.
No saps quines són les dues afirmacions que tenen versemblança i passaràs un estiu neguitejat intentant saber què és veritat i què és pura imaginació perversa.
Si no te n'has cregut cap: ets una persona feliç.
Has descobert que, tant per al Barça com per a la vida, anar amb el lliri a la mà és la manera més còmoda de tirar endavant.
Està bé que t'interessin els 90 minuts de joc, però els resultats són, sovint, conseqüència de la convivència del vestidor.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Més de 12.000 famílies del Penedès participen en el projecte de recollida d'olis de Nou Verd.
L'any 2007 es va posar en marxa el projecte de recollida d'olis usats en dues escoles vilafranquines i des de llavors "Biodièsel a les escoles" s'ha anat implantant en la majoria dels centres d'educació primària de les quatre comarques de la Vegueria Penedès.
Al llarg d'aquest temps, també s'ha adaptat el programa per a posar-lo a l'abast dels municipis, a través dels ajuntaments, i d'establiments del sector de la restauració.
Actualment, la cooperativa Nou Verd gestiona la recollida d'olis en 91 municipis, 57 escoles i 678 centres Horeca (bars, restaurants, cuines...), fet que suposa la participació de més de 12.000 famílies.
Entre el 2014 i el 2015, s'han recollit 79.536 litres d'oli usat que permetran la generació de 63.628 litres de biodièsel, una reducció de les emissions de C02 de 104.192 i un estalvi de 194.863 euros en la despesa de gestió i depuració de les aigües.
Gràcies a aquesta recollida, s'ha evitat la contaminació de 79.536.000 litres d'aigua.
El projecte, que compta amb la col·laboració de la Mancomunitat Penedès Garraf, els municipis implicats i el suport econòmic de l'Obra Social La Caixa., ha aconseguit, amb poc temps, consolidar-se al territori gràcies a la sensibilització i complicitat ciutadana, que s'ha implicat molt activament en un sistema de gestió i valorització de l'oli usat, fàcil i àgil.
Veient l'èxit i l'encert de "Biodièsel a les escoles", des de Nou Verd s'ha engegat una prova pilot per ampliar els espais de recollida de l'oli també en empreses grans, on hi hagin molts treballadors.
La prova pilot s'està duent a terme a BROSE i DSM, ambdues empreses ubicades al polígon industrial de Santa Margarida i Els Monjos.
L'objectiu és facilitar a les famílies, que no tenen infants en edat escolar, l'accés al sistema de recollida del oli de Nou Verd.
La implicació de les empreses ha estat molt facilitadora i la resposta dels treballadors molt positiva.
Nou Verd també està valorant la posada en marxa d'una planta de tractament de l'oli usat per a fer biodièsel i així gestionar tot el procés de transformació de l'oli, ja que de moment, només s'encarrega de la recollida i el primer tractament.
En aquest sentit, s'han iniciat estudis tècnics, plans de treball i d'inversió tot i que de moment s'està a l'espera de poder disposar de prou capacitat financera per assumir el cost de la inversió per a fer-lo realitat.
El Biodièsel generat seria per autoconsum de la flota de vehicles de la cooperativa, amb un impacte econòmic i mediambiental extraordinari per Nou Verd i el territori.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
L'edició d'enguany tindrà lloc entre el 13 i el 18 d'octubre.
Una de les activitats que podem fer aquests dies tan singulars és fer una mirada enrere i assistir, asseguts còmodament a casa, a conferències que han tingut lloc en el passat, però amb continguts que, majoritàriament, segueixen tenint vigència a dia d'avui.
Mentre esperem la Ciutat Oberta Biennal de Pensament 2020, que es durà a terme entre el 13 i el 18 d'octubre, podem reviure què ens va deixar l'edició d'ara fa dos anys.
Al web oficial de la Biennal trobareu els vídeos íntegres de les conferències que hi van tenir lloc, de temàtiques relacionades amb la crisi dels refugiats, la llibertat d'expressió, la diversitat, els drets culturals, la ciutat vivible, la democràcia, la postveritat o la maternitat relacionada amb l'activisme, entre moltes d'altres.
Van ser set dies en els quals Barcelona es va omplir de debats, concerts, actes literaris, conferències i altres activitats, distribuïts en 88 espais de la ciutat.
Un seminari contra la violència de gènere, a càrrec de l'antropòloga i feminista argentina Rita Segato, va ser l'inici de l'esdeveniment.
A la Ciutat Oberta —que té entre els seus objectius aturar per un moment el ritme frenètic que portem i mirar allò que ens envolta— hi van participar noms com l'escriptora i periodista Marta Peirano, l'arquitecte Iñaki Ábalos, el director de FundiPau, Jordi Armadans, la reportera Gemma Parellada, o l'artista Helen Pritchard.
Per a més informació i per visualitzar els debats i les conferències, cliqueu aquí.
Envia'ns un comentari i comparteix la teva experiència d'aquest esdeveniment.
Si tens algun dubte o suggeriment pots fer clic en aquest enllaç.
* El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
El lladre tenia 17 anys quan va cometre els robatoris i es feia passar pel seu germà
Tarragona.-Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí del Prat de Llobregat de 18 anys com a presumpte autor de tres delictes de robatori amb força a domicili al Tarragonès, el Baix Camp i Osona.
Els fets es remunten al 19 de setembre de 2017 quan els mossos van tenir coneixement que s'havia produït un robatori amb força en un domicili de la urbanització Castell de Montornès de la Pobla de Montornès (Tarragonès).
Els lladres havien accedit a l'interior de l'habitatge, van forçar una de les finestres i es van endur diversos objectes de valor.
El dia 26 de setembre es va produir un altre robatori que seguia el mateix patró en un pis de Reus.
L'Àrea d'Investigació Criminal de la Regió Policial del Camp de Tarragona va iniciar una investigació per identificar els autors dels robatoris.
Fruit de les indagacions policials, els policies van localitzar unes empremtes parcials coincidents en els dos domicilis.
Els investigadors van poder relacionar aquestes empremtes amb les de l'autor de diversos delictes de furt que s'havien comès a la ciutat de Barcelona.
A més, coincidirien amb les localitzades per la policia científica en un domicili de Sant Julià de Vilatorta (Osona) després que s'hagués comès un robatori amb força.El dia 8 de març, els agents van establir un operatiu policial que va permetre detenir l'autor dels robatoris al seu domicili del Prat de Llobregat.
També van detenir la seva parella per usurpació d'estat civil ja que, en el moment de la detenció, es va identificar amb la documentació d'una altra dona que havia estat víctima d'un furt.
Com van poder comprovar els investigadors, feia mesos que estava utilitzant la documentació sostreta.
Els policies van determinar que el detingut havia comès els robatoris quan tenia 17 anys i es feia passar pel seu germà des de feia temps.
L'arrestat va passar dissabte a disposició judicial i el jutge va determinar la seva llibertat amb càrrecs.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cobles/Intèrprets: Reus Jove, Ciutat de Terrassa
18è Aplec de la Sardana (amb obsequi de vi dolç i coca, tarda). |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La defensa dels condemnats per tràfic d'influències, exercida per l'equip liderat pel penalista Cristóbal Martell, ha insistit en els arguments empleats no tan sols al judici del gener de 2015 sino durant tot el cas Mercuri: les escoltes telefòniques són il·legals.
A més, neguen les pressions sobre Maria Elena Pérez i mantenen que els canvis fets en les condicions del concurs públics per contractar una alt càrrec a Montcada i Reixac estaven dins la normativa.
Martell manté que les modificacions i canvis van passar abans de la mediació de Dani Fernández, llavors secretari d'Organització del PSC.
Les defenses demenen l'absolució o penes molt inferiors a les imposades pel TSJC.
La fiscalia del Tribunal Suprem ( TS ), així mateix, demana ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va condemnar els germans Bustos i Dani Fernández per tràfic d'influències i a Maria Elena Pérez per prevaricació (més info: ' Condemnen els Bustos, Fernández i Pérez ').
A les pertinents inhabilitacions per exercir càrrec públic, en els tres primers casos s'hi afegia una condemna de 16 mesos de presó.
Segons informa Europa Press, el ministeri fiscal creu provat que els Bustos i Fernández van protagonitzar un "veritable assetjament persuasiu i insidiós" per a endollar Carmina Llumà, exalt càrrec del tripartit i dona del cap dels serveis jurídics de l' ajuntament de Sabadell a Montcada.
La fiscalia sí demana una modificació en la sentència: eximir els condemnats del pagaments de les costes del judici.
Per la seva part, la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció ha tornat a actuar com a acusació popular.
S'espera que el TS prengui la seva decisió en les properes setmanes.
El Suprem pot ratificar la sentència, modificar-la o deixar en no-res.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Us vull recomanar aquest llibre de l'escriptor Ken Follet, autor d'obres com Els pilars de la terra i Un món sense fi.
És la segona part d'una trilogia – The century – que descriu la societat i el desenvolupament polític d'Europa durant el s.
La primera part d'aquesta trilogia té per nom La caiguda dels gegants i els seus personatges viuen experiències com la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa.
Aquesta segona novel·la narra la història de les mateixes cinc famílies –una de russa, una d'anglesa, una dels USA, una d'alemanya i una família gal·lesa- durant la Segona Guerra Mundial fins als inicis de la Guerra Freda.
Un llibre que et dóna una visió global del s.
XX a Europa i com la frustració de la gent pot permetre el desenvolupament d'un moviment com el feixisme.
Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML:
Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l'opinió de les nostres lectures, del professorat i de l'alumnat, perquè llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d'informació. |
Una imatge de film 'Cincuenta Sombras Liberadas'. acn
ACN Torna el veterà actor i director Clint Eastwood, que segueix construint la seva llarga llista d'herois.
A '15.17 Tren a París', Eastwood relata la història de tres joves nord-americans que es van enfrontar a un terrorista en un tren amb destinació París amb 500 passatgers el 21 d'agost del 2015.
Una de les peculiaritats és que els tres herois, Anthony Sadler, Alek Skarlatos i Spencer Stone, s'interpretaran a si mateixos a la cinta.
L'altra estrena destacada és el film independent 'The Florida Project' dirigida per Sean Baker, director de 'Tangerine' i protagonitzada per les debutants Booklynn Kimberly Prince i Bria Vinait, i el reconegut actor Willem Dafoe.
La nova pel·lícula de Clint Eastwood, director de films com 'Mystic River', 'Million Dollar Baby' o 'Gran Torino', narra la vida de tres amics des que eren petits fins a la seva arribada al tren direcció a París el 21 de gener del 2015, on es van haver d'enfrontar a un terrorista.
A 'The Florida Project', Moonee somia amb anar a Disneyland, però el més a prop que ha estat d'allí és el motel barat de les afores d'Orlando, on hi viu amb la seva mare Halley, de 22 anys: el Magic Castle Motel.
El gerent del motel, Bobby, és el més pròxim que té la nena a un pare.
La Halley ha perdut la seva feina i una altra nena de la mateixa edat que la Moonee acaba de traslladar-se al model del costat.
Arriba a la gran pantalla el tercer capítol de 'Cincuenta sombras' basada en la novel·la homònima.
A 'Cincuenta sombras liberadas', dirigida per James Foley, després de la boda Ana Steele (Dakota Johnson) i Christian Grey (Jamie Dornan) gaudeixen d'una plaent lluna de mel per Europa, on seguiran experimentant amb el sexe.
Tornen al cinema les aventures de l'abella Maya al film d'animació 'La Abeja Maya.
La protagonista haurà d'unir-se en aquesta història a un equip de rebels insectes per a competir als 'Jocs de la mel' i salvar així a la seva reina i a les seves companyes.
La seva contrincant serà l'equip de Buzztrópolis amb la Violet al capdavant.
Des de França s'estrena el documental 'Ganar al viento', 'Et les Mistrals Gangnants' en francès, dirigit per Anne Dauphine Julliand.
Un documental sobre el poder de la vida i la capacitat de recuperació que té com a protagonistes a cinc nens als que se li han diagnosticat patologies greus.
L'Imad, Amber, Charles, Camille i Tugdual són conscients del moment que viuen i del poder "de l'ara", però sobretot segueixen sent nens.
La Julia, l'Elsa i l'Amelia són tres amigues que caminen juntes [..] |
La Plataforma per la Llengua Baix Llobregat es va crear a la primavera de 2012, com un punt de confluència de diferents persones i sensibilitats amb un mateix objectiu: ajudar a normalitzar lingüísticament la nostra llengua en aquesta vila del Baix Llobregat nord i arreu dels Països Catalans.
Prèviament, hi havia hagut un grup de persones que durant més de 12 anys havia estat duent a terme projectes per a ampliar aquest horitzó de normalitat en l'ús social del català i que la Plataforma per la Llengua Baix Llobregat assumeix i incorpora al seu nou pla de treball.
En l'activitat d'aquesta territorial destaquen accions d'acollida lingüística i de sensibilització social, el voluntariat per la llengua jove, la presència del català a l'empresa i la participació activa en la Setmana de la Llengua Catalana a Esparreguera. |
Si encara no formes part de la comunitat:
La Lola, una pediatra separada de fa poc, sap que als seus trenta-nou anys li queden poques oportunitats per ser mare.
L'Aminata, en canvi, una jove gambiana, ha decidit que no vol tenir més fills.
Potser perquè l'aixopluc del baobab de la infantesa s'ha esvaït i ara viu en un territori hostil.
La feina és incerta, acaba de descobrir la intenció del marit d'afegir una segona esposa a la família i la filla gran s'ha tornat rebel.Efectivament, la Binta, la millor estudiant de l'institut i en plena eclosió adolescent, està disposada a trencar els tabús i les tradicions de la seva família: s'ha enamorat d'un noi blanc, s'avergonyeix de l'analfabetisme de la mare i, sobretot, no li perdona la seva mutilació.
La Lola, la metgessa d'ulls hipnòtics com el mar, de mica en mica es guanya la confiança de l'Aminata i la Binta i s'hi involucra perillosament.
No ha sigut cavernícola perquè quan va nèixer ja havia acabat la prehistòria.
És coautora de la sèrie de llibres infantils Els set cavernícoles.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
Actualització: 2 de març de 2017
Informació facilitada per: Departament de Gestió Parlamentària |
El món de l'art va celebrar ahir la seva gran festa, la Nit del galerisme, en el decurs de la qual es van entregar els Premis GAC.
Les 300 persones que es van trobar al CCCB, on es va fer la cerimònia...
El president Quim Torra vol restituir els murals de Torres-García al Saló de Sant Jordi i retirar les obres espanyolistes
Polític, intel·lectual i espeleòleg, va tenir un paper fonamental en la lluita antifranquista i la Transició
Fa poques setmanes va començar a projectar-se en escasses sales de cinema de l'Estat (on hi ha arribat tard, però ho ha fet gràcies a El Sur Films, una distribuïdora petita i potser per això mateix...
L'artista resident a l'Empordà mostra a la sala rosinca 'A la recerca del tot'
La seva laberíntica casa estudi de la carretera de les Aigües és una bona metàfora del que custodia el seu art: enigma, esforç, protecció.
Em cita al Bar Escocés del carrer Mandri.
I per què no a la seva galeria?
Doncs perquè ja no la té: després de 32 anys, la va tancar l'any passat.
El Centre d'Artesania Catalunya exposa els dissenys més innovadors fets amb alabastre de Sarral
La mostra d'art contemporani convida a gaudir-ne amb tots els sentits |
El regidor de Promoció Municipal, Estanís Vayreda ( PDeCAT ), ha avançat que l'Ajuntament preveu modificar el Pla Municipal d'Ordenació Urbanística (POUM) per facilitar que als baixos dels immobles del Nucli Antic d'Olot.
Vayreda ha plantejat que la mesura és per fer atractiva la possibilitat d'anar a viure al Nucli Antic i també per donar utilitat als locals comercials tancats dels carrers menys afavorits comercialment.
«Ara, mateix, el POUM aprovat només permet usos comercials en els baixos d'aquests edificis del centre de la ciutat», ha dit.
Ha explicat que els tècnics municipals i la Policia Local han fet un estudi dels avantatges de propiciar l'habilitació de locals comercials en garatges.
Segons ell, l'Ajuntament ha seguit una històrica demanda veïnal de garatges per planejar la modificació del POUM.
Ha concretat que l'estudi preveu l'habilitació de garatges a les parts alta i baixa del Nucli Antic.
«Més a la part de baix que és menys comercials i els vehicles poden sortir pel carrer Serra Ginesta», ha precisat.
A més de la modificació del planejament que ha de permetre habilitar garatges, l'Ajuntament preveu posar lectors de matrícules a les entrades al Nucli Antic pel Firalet i pel carrer Sant Rafel.
Els lectors han de substituir les pilones d'elevació que ara hi ha. Ha explicat que els usuaris dels garatges podran registrar les matrícules dels seus vehicles per poder accedir sense impediments al Nucli Antic.
Vayreda també ha recordat que l'Ajuntament fa poc va adjudicar l'estudi d'habitatge que ha de determinar la situació d'uns 900 pisos de la zona. |
Universitat Oberta de Catalunya
Estem millorant els accessos a la Biblioteca.
Els recursos d'aprenentatge de la UOC han estat dissenyats específicament o seleccionats expressament de continguts ja existents perquè l'estudiant pugui assolir els reptes que li planteja cada assignatura.
Sota la direcció de l'equip docent, un equip d'experts i expertes treballa per deixar els recursos enllestits abans de l'inici del semestre. |
232 persones han mort aquest diumenge en un incendi declarat en una discoteca que tenia la llicència d'activitat caducada des del mes d'agost passat, a la ciutat brasilera de Santa Maria, al sud del Brasil, segons han informat les autoritats.
La llicència necessària per al funcionament del local amb normalitat", ha revelat el tinent coronel Moisés da Silva Fuchs del Cos de Bombers de la Regió Central de Rio Gran do Sul, segons recull el portal de notícies 'G1' d'Organización Globo.
El document, ha recordat Fuchs, serveix per acreditar les condicions de seguretat i de prevenció i combat d'incendis en locals públics.
L'incendi ha començat entorn de les 2.30 hores de la matinada pel que sembla a causa d'un espectacle pirotècnic previ a l'actuació d'una banda de música durant una festa organitzada per estudiants de la Universitat Federal de Santa María, quan els artefactes pirotècnics han calat foc al material d'aïllament acústic del local, segons ha informat a 'Zero Hora' el delegat de la policia civil, Sandro Meinerz.
En el moment de la tragèdia, entre 300 i 400 persones es trobaven a la discoteca, segons l'última revisió de l'aforament, però molts d'ells no han aconseguit sortir per l'única sortida d'emergència i l'allau provocat pel pànic ha estat fatal.
L'evacuació immediata del lloc ha estat dificultada per l'existència d'una única sortida d'emergència i els bombers s'han vist obligats a obrir un forat en una de les parets per treure els assistents amb la màxima rapidesa, encara que fins ben entrat el matí no s'ha conegut el número definitiu de víctimes a causa del complex de l'operació de rescat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
dimecres, 14 de febrer del 2018 / 4193
Les guilles cacen sobretot rosegadors.
D'un nom evocador d'astúcia i traïdoria, segurament el germànic Wisila, Wisilo, que no casualment coincideix amb el de la muller de Guifre I de Cerdanya, comarca on s'usa guilla en lloc de guineu.
Sobre les etimologies de 'guilla' i 'guineu', per Joan Coromines
Però, a més, em deia que els cal anar amb compte, perquè si alguna vegada, optimistes, posen pollastres o altre aviram en una mena de cobert que hi ha a sota d'aquesta terrassa on sóc, els sol passar que les guilles se'ls enduen, fins foradant el filat del galliner i tot.
—No li sóc fet cap mal, el vaig trobar malferit al bosc i l'he curat.
Aquell dia, a l' estany, el meu gos us va descobrir, el devíeu estabornir amb un bastó, no és així? —El va agafar pel coll de la camisa.
—Us asseguro que no, va quedar atrapat al cep que tinc parat al bosc per caçar guilles —maldant per desfer-se'n.
D'aquella manera, va dir, havia capturat més de cinc mascles i una guineu prenyada que li havia valgut una recompensa de seixanta rals.
I també 'pudir com una guilla' (fer molta pudor).
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
Es troba a la zona de Sant Francesc
Acaba al Carrer de Santa Engràcia
Correspon al passeig de vianants resultant de cobrir el torrent Xandri.
El nom de rambla recorda la seva existència soterrada.
El nom es va donar després de la mort de Mn. |
Ordino va acollir ahir al vespre la primera reunió de poble de d'Acord per desglossar les diferents propostes del seu programa electoral.
Una de les més importants, segons van considerar els seus números u i dos, Marc Galabert i Jean Michel Armengol, respectivament, va ser la defensa d'una modificació del sistema electoral que permeti assignar el segon conseller de la circumscripció parroquial de les eleccions generals a la segona força més votada.
A parer de la formació, aquest canvi suposaria una representació parlamentària més justa, ja que els comicis del 2015 van atorgar la majoria absoluta a DA per només 17 vots de diferència, procedents, precisament, d'Ordino.
«Ha arribat el moment de parlar de canvi.
L'actual sistema electoral dona poc joc a l'oposició i la majoria està sobrerepresentada», va afirmar Galabert.
L'assignació del segon conseller, però, només es podria produir sempre i quan la primera força no dobli el nombre de vots o que en les eleccions parroquials es reparteixin tots els consellers de forma proporcional.
Amb aquesta fórmula, en les últimes eleccions, «DA hauria obtingut dos escons menys, un dels quals hagués anat directament al PS, i no hauríem tingut majoria absoluta al Consell General durant quatre anys», va detallar Armengol.
En aquest sentit, si bé va celebrar que enguany hi hagi més candidatures que mai, va reiterar que «tal com està plantejat el sistema existent, això no es traduirà en una representació més equitativa».
També en clau de modificació electoral, d'Acord Ordino va proposar que els càrrecs electes declarin els seus béns abans i després d'entrar en política.
Galabert, qui va assegurar que «votar cada quatre anys se'm fa llarg», va convidar la població a participar directament en la vida política, «com fan a Suïssa».
Tal com ell mateix va explicar, un altre dels objectius de la reunió d'ahir va ser explicar la unió socialdemòcrata-liberal, tot argumentant que «es tracta de fomentar el diàleg que no hi ha hagut els darrers vuit anys».
A escala de parròquia, el candidat ordinenc va exposar la necessitat de «posar damunt la taula» la desviació de la Massana –al mateix matí tot just ho havia qualificat de «projecte reivindicat històricament»– per millorar la mobilitat cap a les valls centrals, malgrat reconèixer «ser conscient» de l'esforç que suposa i que no es pot fer «sense conèixer l'opinió» dels veïns massanencs.
En referència al transport públic, Galabert va apostar per un sistema de tarifes integrat.
Pel que fa al camp cultural, el cap de llista va lamentar l'estat «d'abandonament» del patrimoni de la parròquia, especialment de Casa Rossell i de l'Hotel Casamanya, i la urgència de donar-los un ús públic.
Seguint la tendència dels últims anys, d'Acord també es va mostrar partidari de continuar recuperant les tradicions i folklore ordinenc.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Els pressupostos de 2020 són cada cop més aprop.
Una mostra d'això és l'entesa que han escenificat aquest dilluns el Govern i els comuns que, convocats a la conselleria d'Economia a primera hora del matí, han signat un acord sobre fiscalitat i ingressos pels nous comptes.
Encara queda posar-se d'acord sobre les despeses i acabar d'elaborar el projecte final, però és una bona mostra de que la negociació està encarrilada, després de diversos anys de pròrrogues.
Actualment la Generalitat funciona encara amb els de 2017.
L'acord preveu augmentar la recaptació de la Generalitat en 550 milions d'euros anuals, a través de la creació de nous impostos i de la modificació d'alguns dels actuals.
Concretament, s'augmenta l'IRPF en el seu tram autonòmic per a les rendes més altes –a partir dels 90.000 euros–, i es preveu una modificació de l'impost de successions.
També es crea un nou impost a les empreses energètiques i es modificaran tres impostos verds –taxa turística, emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i emissions portuàries de grans vaixells–, l'impost sobre els habitatges buits i el de les begudes ensucrades envasades.
En rodes de premsa per separat per presentar la reforma, el vicepresident Pere Aragonès, la consellera portaveu Meritxell Budó i la líder dels comuns, Jéssica Albiach, han coincidit a valorar molt positivament l'acord i són a l'hora d'aprovar dels pressupostos en el primer trimestre de l'any que ve.
"Avui és un bon dia per a Catalunya", ha resumit Albiach, recordant que fa anys que treballen per una modificació de la fiscalitat i assegurant que el pas d'avui és "la primera pedra" per a un govern progressista i per posar fi a l'"època de retallades".
Tot i això ha volgut deixar clar que l'acord final dels pressupostos encara està "lluny".
Una prudència que rebaixava el vicepresident Aragonès, que afirmava que està "segur" que s'aconseguiran aprovar els nous comptes perquè "són més necessaris que mai".
A més, en la seva intervenció s'ha encarregat d'allunyar la possibilitat de noves eleccions, i ha assegurat que no es fan uns pressupostos "perquè quedi aquí la legislatura".
L'acord preveu una redistribució de l'impost sobre l'IRPF en el tram autonòmic, que beneficia les rendes més baixes i fa augmentar la contribució de les més altes: es reduirà la fiscalitat en les rendes de menys de 12.450 euros i l'augmentarà en les de més de 90.000.
Concretament, es preveu augmentar en un 10% el mínim exempt del contribuent, que passa de 5.550 a 6.105 euros, però només per a les rendes més baixes (fins a 12.450 euros de base liquidable).
El Govern calcula que més de 200.000 persones es beneficiaran d'aquesta mesura i que es perdran 12,4 milions d'euros anuals de recaptació.
Una rebaixa que es compensarà per la modificació dels trams alts de l'escala.
Amb aquest acord, es preveu que el tipus marginal del 23,5% s'apliqui a partir dels 90.000 euros, enlloc dels 120.000 euros actuals, i es crearà un nou tipus del 24,5% entre 120.000 i 175.000 euros.
El Govern preveu que la mesura afecti 52.393 contribuents, és a dir, un 1,5% dels declarants, i s'aconsegueixi ingressar 31 milions d'euros més.
L'acord entre el Govern i els comuns preveu també una modificació en l'impost de successions.
Concretament, es reintrodueixen els coeficients multiplicadors pel patrimoni preexistent per als contribuents dels grups de parentiu I i II –descendents i ascendents–, de manera que els contribuents que rebin una herència i ja tinguin un patrimoni elevat suportaran més càrrega.
Aquest augment només s'aplicarà a partir de les quantitats superiors al mínim exempt de l'impost sobre el patrimoni: 500.000 euros.
Des de l'any 2010 aquests coeficients multiplicadors només s'aplicaven en els grups III i IV.
També es redueix la bonificació en la quota tributària per als grups de parentiu II, i es manté, però, la bonificació del 99% per als cònjuges.
La reducció s'aplicarà de forma progressiva en funció a la base imposable, entre el 60% i el 0%.
El Govern preveu que l'impacte pressupostari d'aquests canvis permeti a la Generalitat guanyar 189,8 milions euros anuals.
També s'ha acordat crear un nou impost verd de caràcter ambiental que gravarà la incidència en el territori de les instal·lacions d'emmagatzematge, transformació i transport d'energia elèctrica.
Així com la modificació d'altres inclosos dins la Llei catalana del canvi climàtic: s'augmenta l'import sobre l'estada en establiments turístics, el de les emissions de CO 2 dels vehicles de tracció mecànica i el de les emissions portuàries de grans vaixells.
A més, es reduirà la bonificació de l'impost d'habitatges buits i s'augmentarà l'impost sobre les begudes ensucrades envasades. |
Un advocat d'Alzira (València) ha acceptat aquest dimecres en l'Audiència Provincial de Lleida una condemna de dos anys de presó i el pagament de 40.000 euros per responsabilitat civil per un delicte de corrupció de menors per haver contactat a través d'un joc per internet amb una nena de 9 anys de Lleida a la qual va convèncer que li enviés fotos d'ella despullada a través de l'aplicació 'Hangouts'.
L'home, d'uns 30 anys ha reconegut que va contactar amb la menor de la qual, segons l'acord al qual han arribat la defensa i l'acusació particular la Fiscalia, sabia que no havia complert 18 anys però no sospitava que tenia menys de 13.
L'Audiència Provincial de Lleida tindrà en compte, a l'hora de dictar sentència, l'acord de conformitat al qual han arribat les tres parts i que rebaixa la petició inicial de Fiscalia i acusació particular que inicialment van sol·licitar sis anys de presó i el pagament de 50.000 euro sen concepte de responsabilitat civil.
La conformitat contempla també la no oposició del Ministeri Públic i de l'acusació particular a la suspensió de la pena si l'acusat paga la quantia acordada per responsabilitat civil, no torna a delinquir i fa un "curs corresponent", segons han detallat la fiscal i l'advocada de l'acusació, Maria José Horcajada.
La nena, que ara té 11 anys, ha explicat, en una declaració per videoconferència, que va enviar a l'acusat tres fotos, dues d'elles nua i que ell també li va enviar a ella imatges de contingut sexual.
La mare de la petita ha explicat al judici que ella va descobrir les imatges de contingut sexual de l'acusat en un mòbil que li havia deixat a la seva filla en període vacacional, dins de l'aplicació 'Picassa'.
Quan va trobar les fotos, la mare va contactar amb l'home fent-se passar per la seva filla i l'acusat li va demanar més fotos, per la qual cosa la dona va localitzar el perfil de l'acusat en xarxes socials i el va facilitar als Mossos d'Esquadra quan va posar la denúncia.
Un dels agents dels Mossos que ha atestat en el judici ha explicat que en les imatges "es veu que són d'una menor sense cap tipus de dubte" i ha relatat que en els terminals que es van confiscar en els escorcolls a l'acusat es van trobar converses de contingut sexual amb noies més grans.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Així es minimitza l'impacte ambiental d'uns treballs que milloraran el subministrament a les Preses, Olot i Santa Pau
Olot (ACN).- Endesa ha utilitzat un helicòpter per renovar un tram d'una línia elèctrica que travessa el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
La companyia ha fet servir l'helicòpter en comptes de vehicles tot terreny donada la complicada orografia del terreny i per minimitzar també l'impacte ambiental d'uns treballs -valorats en 15.000 euros- que pretenen millorar la qualitat i la continuïtat del subministrament a les poblacions de les Preses, Olot i Santa Pau.
La tasca dels tècnics han consistit en la substitució de suports de fusta que estaven malmesos per l'acció dels ocells, que en picotejar les estructures les danyen.
Al seu lloc, se n'han col·locat de metàl·lics.Així, l'helicòpter va transportar els nous suports de fusta fins a l'indret on hi havia els vells i, des de terra, amb cada pal sospès des de l'aparell, els operaris el van substituir.
A més, s'ha aprofitat la substitució dels suports per canviar-hi els antics aïlladors de vidre per uns nous de polimèrics.
Segons Endesa, aquests nous elements estan fabricats a partir d'un compost a base de fibra de vidre i silicona i aporten significatius avantatges respecte dels anteriors.
En concret, tenen un pes més lleuger i major resistència a les inclemències meteorològiques com la calamarsa, les pedregades, o les descàrregues de llamps.
Així mateix, són més forts davant d'actes vandàlics i trets dels caçadors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La mort d'un ésser estimat, la profunditat del dolor posterior a la pèrdua, és universal.
Ningú s'escapa del dol, tampoc per descomptat els infants i adolescents.
I en alguns casos, com en tràgic accident del vol Barcelona – Düsseldorf, aquest procés afecta tot un conjunt de joves i el seu centre educatiu: ha estat el cas de l'institut Giola de Llinars del Vallès, que va rebre la notícia de la mort de 16 estudiants i 2 mestres alemanys que acabaven de fer un intercanvi amb els seus alumnes; o del Col·legi Alemany de Barcelona, que ha lamentat la pèrdua de tres pares d'alumnes del centre.
Davant la mort de familiars o companys per part de nens i nenes, com reacciona l'escola?
Quines eines té el mestre per ajudar els seus alumnes a superar la pèrdua?
Abans de fer qualsevol recomanació, els experts, psicòlegs i educadors, avisen que la intensitat del dolor, i la manera de respondre-hi, depèn molt dels casos: no és el mateix la pèrdua dels companys d'intercanvi que la mort d'un dels alumnes del centre.
Com tampoc no és igual la reacció d'un infant de Primària que la d'un estudiant de batxillerat.
"El procés de dol és intern, i respon als ritmes de cadascú: per això és important d'entrada no desplegar cap actuació aparatosa, sinó acompanyar i deixar l'espai perquè els joves en aquest cas verbalitzin les seves necessitats", exposa Gené Gordó, subdirectora de Suport i Atenció de la Comunitat Educativa de la Generalitat.
Gordó es refereix en aquest cas al suport, a través de psicòlegs i psicopedagogs, que activa el departament d'Ensenyament en casos de tragèdies i conflictes que afecten els centres.
"En un primer moment cal escoltar, escoltar, escoltar", reitera, "i després ja dissenyaràs què necessita cada persona".
L'objectiu és evitar d'entrada situacions forçades per a persones que ho estan passant malament: evitar prohibicions, no pressionar aquells que no vulguin exterioritzar com se senten, escoltar activament.
I deixar que siguin els mestres i psicopedagogs del centre -amb prioritat sobre el suport extern- els que gestionin la situació.
De fet, els professionals consultats apel·len sempre en primera instància "al sentit comú i al bon coneixement que mestres i tutors tenen dels seus alumnes", en paraules del filòsof i escriptor Gustavo Martín.
Els protocols sempre se supediten als valors humans quan es tracta d'atendre el patiment, però tot i així sí que els mestres disposen de certes pautes per gestionar el dol, des del moment del xoc fins a la integració -sigui quan sigui que arriba- de la pèrdua.
"En primer lloc s'ha de dir la veritat: ser realista.
No cal donar massa detalls, però sí aportar la informació dels fets i deixar després que prenguin la iniciativa els nens i nenes, que preguntin i s'expressin", exposa Àfrica Macías, del grup de dol del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.
Macías es refereix en aquest cas als adolescents, però també val per als més menuts.
"La diferència està en el llenguatge, adaptat a les seves necessitats, però evidentment no els has d'amagar el que ha passat, sinó facilitar que participin, que s'expressin tal com ho saben fer ells, que en aquest cas pot ser amb jocs o dibuixos", exposa aquesta psicòloga.
Els dibuixos, murals, les flors, les espelmes són també rituals que ajuden a les persones sentir-se "confortades", apunta Concepció Poch, autora del llibre Pèrdues i dols.
Els actes de commemoració, com el que es va celebrar ahir a Llinars del Vallès, ajuden a compartir el dol.
"Les escoles fan bé de deixar expressar el dolor de manera comunitària, amb actes col·lectius", afegeix Macías.
I Gordó puntualitza: "Aquests actes també han de ser en funció de la diversitat de la comunitat: els processos de dol són diferents en funció de les cultures, pot ser diferent en el cas de famílies vingudes de fora de Catalunya, i cal tenir-ho en compte".
Intentar tornar a la normalitat.
Això vol dir començar amb les mates tan bon punt sona el timbre?
"No necessàriament, però sí intentar reprendre la rutina del dia a dia i, a la vegada, estar predisposat a seguir parlant del problema quan els alumnes en mostrin la necessitat", valora Macías.
"Si hi havia examen es pot posposar uns dies, però és bo que no gaire més", afegeix.
Aquesta psicòloga també recomana als docents i les famílies que, en els dies següents, estiguin atents a alguns dels símptomes que poden presentar els nens i joves en aquestes situacions.
Manca de concentració, problemes de son o a l'hora de menjar, o canvis de conducta poden ser alguns dels transtorns que pateixin durant els dies següents a la mort.
"Si això els mestres i familiars ho saben es queden alleugerits i no s'espanten tant", detalla Macías.
El mestre s'ha de convertir llavors en un observador, i si veu que aquests símptomes es mantenen en el temps, o que són més greus que els assenyalats, sí que ho pot comunicar als pares i els psicòlegs del centre.
Per últim, un altre ritual conjunt, que se sol recomanar, és el del tancament.
"L'escola ha de facilitar també un espai per al tancament, al cap d'uns dies o quan faci falta: les coses no es tanquen si no es ritualitzen", constata Gordó.
Macías prefereix el concepte "d'integrar l'experiència; els afectats sovint no s'ho acaben de creure, i això serveix també per acceptar la realitat".
Amb aquest objectiu el centre de Llinars ha preparat un acte aquest divendres.
I sobretot no oblidar el seguiment.
Les càmeres de televisió, sortosament o no, marxaran, la preocupació de la comunitat educativa i local s'anirà diluint, però el mestre haurà de seguir deixant que les emocions puguin aflorar a classe.
Us recomano la lectura d'aquesta entrada del meu bloc i dels comentaris que s'han fet a la mateixa: http://joseluisregojo.blogspot.com.es/2013/01/en-max-i-la-seva-ombra.html Salutacions
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Alumnes dels últims cursos de Secundària Obligatòria dels instituts Pla de l'Estany, Josep Brugulat, Pere Alsius i de l'escola Casa Nostra van presentar, ahir, 15 projectes d'emprenedoria que aporten millores a Banyoles i que han desenvolupat aquest curs, dintre del Projecte TONI-Tenim Oportunitats Necessitem Idees.
Els centres educatius han dedicat la iniciativa -que enguany ha celebrat la segona edició- al professor de Tecnologia de l'institut Pla de l'Estany, Toni Carmona, que va morir el maig de 2012.
La seva família va assistir a l'acte de presentació dels treballs dels estudiants, alguns dels quals van recordar el docent durant la presentació dels seus projectes.
Els centres de Secundària i la regidoria d'Ensenyament de Banyoles han desenvolupat l'activitat conjuntament, que es va tancar ahir amb una presentació pública que va comptar amb la presència del director dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Albert Bayot.
Aquest va animar els joves a pensar.
L'enllumenat tot barrejant leds, plaques solars i pintura fosforescent, una aplicació de mòbil com a guia turística de Banyoles, un pipican o un mercat al barri de la Farga són alguns exemples dels projectes realitzats pels estudiants banyolins.
D'altres companys seus també van presentar treballs sobre serveis per a zones de bany, pilones per canviar el sentit dels carrers, una aplicació que permet localitzar places lliures de pàrquing o per la creació de botigues multiculturals al barri de la Farga, entre d'altres.
El professor de l'institut Pere Alsius de Banyoles, Joan Carol, va explicar que el projecte s'ha articulat al voltant de l'assignatura optativa d'emprenedoria que s'ofereix a tot Catalunya, amb l'objectiu de "donar idees i solucions a problemàtiques de la ciutat, que s'han treballat amb solucions molt imaginatives".
D'altra banda, el regidor d'Ensenyament, Jordi Congost, va manifestar que "l'Ajuntament de Banyoles s'ha involucrat amb el projecte, com amb molts altres projectes educatius de la ciutat". |
Mireia Gutiérrez no va poder accedir a la segona mànega a la seva estació talismà, Zagreb (Croàcia), allà on va aconseguir fer-ho per primera vegada l'any 2015 per acabar en un 20è lloc i que va tornar a repetir l'any passat amb un 25è.
Aquesta vegada, la representant femenina de la Federació Andorrana d'Esquí va acabar la 43a.
Gutiérrez va marcar un temps de 59.02 i es va quedar a 1.42 de les dues corredora que van acabar en la 30a posició i que van marcar el tall de la primera mànega, l'austríaca Katharina Truppe i la italiana Manuela Moelgg, que van fer el mateix registre: 57.60.
El millor temps va ser per a la nord-americana Mikaela Shiffrin, amb 52.99.
Gutiérrez ha començat el seu eslàlom amb energia i va marcat un primer punt de control amb 20.25, situant-se en la posició 35a provisional amb +1.52 respecte al millor temps.
En el segon punt intermig ha marcat 39.70, amb +3.49 i en la 38a posició parcial.
Així, la seva arribada a meta ha estat amb 59.02, amb +6.03 respecte al millor crono de la mànega, de Shiffrin, i en la 37a posició que després, en acabar totes les corredores, va ser definitivament la 43a en una carrera amb fins a 17 abandonaments.
L'entrenador, Roger Vidosa, va alertar de les dificultats de la pista: «Hi havia moltes diferències degut segurament al tipus de neu i a la llargada de la pista.
Aquí el pla és molt llarg i si no agafes bé el ritme, vas perdent tota l'estona.
La Mimi ha sortit bastant bé en el primer tram però en quant a entrat al mur li ha faltat rigor a la part alta.
No trepitjava com calia, la qual cosa ha fet que no entrés al pla com havia d'entrar i ja vas acumulant temps de retard».
La pròxima cita de la Copa del Món d'eslàlom, diumenge a Kranjska Gora (Eslovènia).
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La diputada electa del PP per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo ha assegurat aquest dijous que l'exvicepresident del Govern Alfredo Pérez Rubalcaba "no va derrotar ETA" i ha lamentat que s'hagi "construït" una "ficció col·lectiva" sobre la seva obra.
Tot i que ha dit que això "pot semblar tabú", ha indicat que "la veritat és important".
Així s'ha pronunciat Álvarez de Toledo en la presentació de la conferència col·loqui del candidat del PP a l'alcaldia de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, organitzada pel Club Siglo XXI, al qual han assistit el líder del PP, Pablo Casado, l'expresidenta del PP basc María San Gil, l'exalcaldessa de Madrid, Ana Botella, i l'exregidor madrileny José María Álvarez del Manzano, entre d'altres.
Álvarez de Toledo ha afirmat que el PSOE, igual com el nacionalisme "és molt hàbil a l'hora de construir marcs mentals" i els altres partits "de vegades" són "menys hàbils a l'hora de desmuntar-los".
I ha posat com a exemple en primer lloc el "luctuós" duel "col·lectiu" per l'exministre Rubalcaba que "en pau descansi".
Després de reiterar el seu "sentit condol" a la seva família, amics i companys de partit, Álvarez de Toledo s'ha preguntat "com és possible que en dos dies s'hagi construït aquesta ficció col·lectiva sobre Rubalcaba i la seva obra".
"¿Té sentit i substància aquest gran malbaratament sentimental i aquesta construcció d'una història i d'un relat sobre el que va fer?", ha exclamat.
La diputada del PP ha destacat que Rubalcaba va ser, "sens dubte, un polític astut, brillant, hàbil i complex" però ha recalcat que ell "no va derrotar ETA" sinó que a la banda terrorista la van derrotar els "esforços i el sacrifici de la Policia, la Guàrdia Civil, els jutges i la societat civil", així com persones com María San Gil, present a la sala.
En aquest punt, ha saludat la detenció de José Antonio Urruticoetxea Bengoetxea, àlies 'Josu Ternera', que va ser "negociador per part d'ETA" amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i Rubalcaba.
Segons ha afegit, va ser, a més, la persona que "va negociar la tornada de Bildu a les institucions democràtiques".
Després d'afirmar que aquesta és la "història de veritat" sobre les persones i els fets, ha expressat el seu recolzament a la Guàrdia Civil per aquesta operació que s'ha desenvolupat a França per detenir Ternera.
Álvarez de Toledo ha al·ludit com a segon exemple el veto a la designació com a president del Senat a Miquel Iceta, primer secretari del PSC, una "jugada" que, segons ha dit, li està sortint "més aviat regular" a Pedro Sánchez després del veto dels independentistes a la seva elecció al Parlament català.
En aquest sentit, ha advertit que "els càlculs del PSOE sobre el centrisme i moderació d'ERC han resultat precipitats".
Al seu entendre, "l'apaivagament és així, sempre acabes humiliat".
Després de recordar que Iceta demanava indults per als presos del procés, al·ludia al dret d'autodeterminació, ha indicat que, una vegada que ERC ha dit que votaria 'no' al dirigent del PSC, els constitucionalistes se'ls ha "pressionat" perquè votin a favor de la seva candidatura.
"Ens fan creure que Iceta és part dels nostres i el constitucionalisme quan això no és veritat", ha emfatitzat.
En aquest sentit, Álvarez de Toledo ha subratllat que la força política i una de les persones que "més han erosionat la Constitució i el constitucionalisme a Catalunya i a Espanya ha sigut el PSC", una cosa que, segons el seu parer, es veurà en aquesta legislatura. |
L'entitat ofereix una sèrie d'activitats adreçades als infants i adolescents
Davant de la situació actual i tenint en compte els dies de confinament que encara queden per endavant, Unicef Andorra ha decidit posar a l'abast d'infants i adolescents una sèrie de recursos educatius per desenvolupar de manera individual o en família.
A través de la pàgina web de l'entitat, s'ha habilitat un apartat que inclou jocs, còmics, treballs manuals, tallers de cuina o lectures, així com idees diferents, creatives i sostenibles en diferents idiomes amb l'objectiu d'aulleugerir la situació.
Una de les aplicacions que Unicef ressalta és 'Right runner', un joc gratuït on "t'uniràs a una nova generació de joves que s'expressen i reclamen els seus drets liderant el camí cap al món que es mereixen".
També ofereixen un apartat amb enllaços a altres dominis des d'on els interessats poden jugar alhora que es formen.
Un d'aquests enllaços és la plana web d'educo, que ofereix activitats i treballs manuals relacionats amb el reciclatge.
La proposta, adreçada especialment a infants, permet treballar la importància de cuidar el medi ambient a la vegada que s'ofereix entreteniment.
La pàgina web 'Sortir amb nens' inclou tota una sèrie de relats infantils i receptes culinàries per fer més entretinguts els dies vinents.
Així doncs, són moltes les propostes que Unicef està oferint aquests dies, relacionant els seus continguts amb aquells provinents de fonts externes.
Entre les activitats proposades també hi ha enllaços a continguts d'educadors socials, activitats del Museu Carmen Thyssen o d'Andorra Televisió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Investigadors de l'Institut Karolinska (Suècia) han descobert que el sistema nerviós compta amb diferents tipus de neurones que regulen funcions fisiològiques específiques i involuntàries com la piloerecció o 'pell de gallina' i la rigidesa dels mugrons.
En el seu treball, els resultats publica la revista 'Nature Neuroscience', els autors van analitzar el mecanisme cel·lular que està darrere d'aquestes reaccions corporals davant sensacions com la por, el fred o el desig sexual, per veure si hi havia diferències en funció de si l'estímul era físic o emocional.
Així, van veure que el sistema nerviós simpàtic comprèn diferents tipus de neurones que regulen funcions fisiològiques específiques, com el control muscular erèctil, de manera que existeixen neurones "especialitzades" mitjançant el control dels músculs d'erecció en cada teixit, ha explicat Alessandro Furlan, investigador a la institució sueca.
Per al seu estudi van dur a terme una anàlisi a gran escala de les cèl·lules nervioses simpàtiques i van demostrar que hi ha molts tipus d'aquestes neurones que s'associen amb funcions particulars.
Els científics van aconseguir fins i tot mostrar com les cèl·lules nervioses simpàtiques són heterogènies i estan enfocades a diferents funcions i com els òrgans que aquestes cèl·lules controlen estan involucrats en aquesta especialització.
"Ara que tenim la informació cel·lular i molecular, el futur promet ser molt emocionant quan aquest coneixement es pugui utilitzar per a comprendre com es forma aquest sistema durant la gestació i com els diferents tipus de neurones controlen les diferents funcions del cos", ha afegit Patrik Ernfors, autor principal del treball. |
Sortida de famílies a la Mare de Déu de Farners i a Santa Coloma
Estones de reflexió i pregària i visita al castell. |
1971 missatges al fòrum i 10 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil Discurs a la família raconaire!
Aquest angle de càmera que agafes no t'afavoreix gens Florenci
ha escrit un nou missatge al fil Coronavirus a Catalunya [4.704 infectats registrats i 191 morts per la MCOVI-19]
La pneumònia és un quadre clínic, no és una malaltia en el sentit que no hi ha cap agent únic responsable d'ella, com sí que passa amb la malària, sinó que és una infecció que pot ser causada per m...
ha escrit un nou missatge al fil Juristes catalans duen el govern espanyol al Tribunal d'Estrasburg per gestió Coronavirus
Pots comptar, 7 o 8 anys, quan ja ningú se'n recordi del coronavirus i els morts que hi haurà a conseqüència de no tancar Madrid estiguin ja ben enterrats.
ha escrit un nou missatge al fil Que en penseu de mi?
Tens raó, però tingues en compte que en cristinon té més de 40 anys i aquest tot just acaba d'arribar als 30.
Potser fa uns anys en cristinon també era igual però va anar canviant a mesura que la g...
Bé, de forma semblant ho fa també en Cristinon, que ve a ser una versió adulta del Florenci.
Són els nostres dos raconaires especials.
Aquest usuari encara no ha afegit ningú com a amistat. |
El candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona rebutja una llista unitria perqu "amb uniformitat la ciutat hi perdria"
Barcelona.-El candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha replicat aquest diumenge a la Crida que és "obvi" que no és la seva "feina ni responsabilitat" intentar solucionar "el problema d'unitat no resolta en el camp del centre dreta catal".
En declaracions a la premsa, Maragall ha rebutjat de nou fer una llista unitria de les forces independentistes de cara a les eleccions municipals perqu "amb uniformitat la ciutat hi perdria".
"Cadascú que treballi al mxim pel seu projecte de ciutat i, a partir de les eleccions, entendre'ns en profunditat en el terreny de la unitat d'acció per l'aven de la República", ha dit el candidat republic.
"El que s'expressa és una certa evidncia que hi ha un problema d'unitat no resolta en el camp del centre-dreta catal, i la projecten per veure si algú els ajuda, els fa la feina, els salva.
I és obvi que la nostra feina i responsabilitat no és aquesta", ha dit Maragall.
Segons el candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, "la ciutat té dret a rebre propostes, criteris i posicions diverses" sobre temes clau com l'habitatge, la gestió del turisme, el transport públic o la seguretat.
Maragall ha ironitzat sobre que "el problema d'unitat estratgica de país depengui només el que passi a la llista de Barcelona", cosa que, des del seu punt de vista, "sembla una mica peculiar".
"Demanaria al senyor Torra, a la senyora Artadi i al senyor Puigdemont que tractin d'arribar a acord d'unitat estratgica a nivell de país, que ho facin amb ERC", ha dit Maragall.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La candidata d'ICV a Almacelles, Laia Martí, ha portat al Tribunal Contenciós Administratiu de Lleida l'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, per impedir al seu grup gravar el ple del desembre passat.
"Denunciem l'autoritarisme de l'ajuntament d'Almacelles, que ens impedeix exercir el nostre dret de registrar en vídeo el ple i penjar les imatges íntegres", ha explicat als jutjats de Lleida la candidata d'ICV a Almacelles, Laia Martí, segons un comunicat d'ICV.
El grup municipal ecosocialista va presentar una instància per gravar el ple, i el seu responsable de comunicació va començar a registrar-lo, però l'alcalde va ordenar-ne l'expulsió.
"L'alcalde va ordenar que se l'expulsés, a ell i un altre company d'ICV.
Considerem que estem davant d'una violació dels drets de llibertat d'expressió i d'informació, i per això el denunciem", ha explicat Martí.
Segons ICV d'Almacelles, l'equip de govern tampoc no convoca els plens en el temps i la forma que exigeix la llei.
"No hi ha ple cada dos mesos, com estableix la llei, i a vegades passen quatre o cinc mesos sense que es convoqui cap ple", ha assenyalat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El portaveu parlamentari del Grup Popular al Congrés, Rafael Hernando, ha assegurat que el Govern de Mariano Rajoy mantindrà una posició de "sensatesa" i "prudència" davant el procés sobiranista obert a Catalunya però ha avisat aquells que anuncien que incompliran la llei que fer-ho "té conseqüències".
De fet, ha recordat que alguns ja ho han "comprovat", en al·lusió a Artur Mas i Francesc Homs per la consulta del 9-N.
Així s'ha pronunciat Hernando en declaracions a la Cambra baixa després que el conseller del Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, hagi anunciat que el Govern català preveu convocar el referèndum de l'1 d'octubre amb la llei que van registrar fa una setmana JxSí i la CUP encara que l'Executiu del PP la impugni i el Tribunal Constitucional la suspengui.
"Aquells que estan per violar la llei han de saber que violar la llei en un Estat de Dret té conseqüències i té conseqüències personals.
Alguns ja ho han comprovat i espero que no hi hagi més persones que desitgin avançar en aquest procés perquè no hi haurà referèndum a Catalunya i ningú permetrà que es trenqui la sobirania nacional ni que es mutilin els drets dels espanyols que viuen a Catalunya o dels catalans que viuen a Espanya", ha afirmat.
Hernando ha rebutjat parlar de "xoc de trens" a Catalunya i ha dit que el que hi ha és "un tren que vol fer descarrilar tot Espanya i, molt especialment els ciutadans de Catalunya".
Al seu judici, davant aquesta situació només cal mantenir la posició de "fermesa, sensatesa i prudència" que està mantenint l'Executiu de Rajoy al llarg d'aquest temps.
Igualment, ha dit que davant aquest desafiament el que cal fer és "intentar cercar aliances" amb altres partits com el PSOE i Ciutadans per mantenir la defensa de l'Estat de Dret.
En aquest punt, ha criticat que el líder dels socialistes, Pedro Sánchez, aposti per l'"equidistància" i les "mitges tintes" i ha ressaltat que la seva "solució" de la plurinacionalitat és una "aberració jurídica, política i constitucional", a més d'una "falsedat històrica".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dokuwiki permet donar formats especials al text, de manera que millora molt des del punt de vista de l'usuari que el llegeix.
Aquí teniu alguns trucs per fer-ho:
- center o right són per situar la caixa al mig o a la dreta
- round es pot posar si volem que la caixa tingui els cantons arrodonits
- box és per indicar que estem construint una caixa, és optatiu
- 60% per determinar l'amplada de la caixa.
L'alçada dependrà de la quantitat de text que hi posem
- finalment podem afegir un dels valors info, tip, important, alert, help, download o todo si volem que a l'esquerra de la caixa aparegui una imatge que cridi l'atenció.
Cal fer notar que també en funció de si utilitzem un d'aquests paràmetres, el color del quadre de text serà un o altre.
Cal vigilar molt bé la sintaxi!
El mateix que fem amb les caixes, també ho podem fer amb paraules soltes.
Tenim diverses maneres de destacar paraules o conjunts de paraules:
Podem escriure el text en dues o més columnes, posant abans:
Això crearà tres columnes (tantes com el número que especifiquem).
Quan vulguem deixar de treballar en tres columnes, hem de posar:
Les opcions que ens permet utilitzar són: leftalign, rightalign, centeralign i justify.
Això és un quadre de text de 250 px d'amplada situat al centre.
El final de La guerra de les galàxies és: Darth Vader és el pare d'en Luke..
Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons |
L'objectiu és donar a conèixer la tasca que fan les biblioteques i els professionals que hi treballen
Les biblioteques comunals d'Encamp i del Pas de la Casa han programat diverses activitats per commemorar el Dia de la biblioteca, que tindrà lloc el pròxim 24 d'octubre, amb l'objectiu de donar a conèixer la tasca que fan les biblioteques i els professionals que hi treballen.
Des de 1997, cada 24 d'octubre es commemora el Dia de la biblioteca, rememorant la destrucció de la biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 durant la guerra dels Balcans.
Pel que fa a Encamp, les activitats començaran el pròxim 16 d'octubre amb un concurs a Instagram que s'allargarà fins al 23 d'octubre, que consistirà a acostar-se a la biblioteca i fer-se una foto, sigui sol o amb la família, que demostri què pots fer dins d'una biblioteca (llegir el teu llibre preferit, explicar contes als més menuts, agafar llibres i vídeos en préstec, buscar informació, estudiar...)
Un cop feta la instantània, s'ha de penjar a Instagram amb l'etiqueta.
Hi haurà dos premis, un a la fotografia més original i l'altre a la fotografia més familiar, que consistiran en un val per la compra de llibres i un regal sorpresa per a cada guanyador.
El lliurament de premis es realitzarà el pròxim 24 d'octubre a les 19 hores a la biblioteca encampadana.
Les activitats a Encamp continuaran el 24 d'octubre amb una gimcana per equips per a totes les edats, que tindrà lloc a la biblioteca comunal de 17.30 a 19 hores, que consistirà en una sèrie de proves d'aptitud relacionades amb el món de les biblioteques, on s'hauran de demostrar habilitats de recerca, lògica i treball conjunt.
Les persones interessades a participar en la gimcana, han de fer grups de 2 a 4 persones i inscriure's a la biblioteca d'Encamp abans del 23 d'octubre.
L'equip guanyador rebrà un val per comprar llibres i un regal sorpresa.
Tanmateix, les biblioteques comunals d'Encamp i del Pas de la Casa obsequiaran amb un llibre de segona mà totes aquelles persones que utilitzin el servei de préstec o s'inscriguin com a nous usuaris.
A més, a la biblioteca del Pas de la Casa omplint una butlleta entraran al sorteig d'un abonament per al Centre esportiu i d'un lot de llibres.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un alpinista espanyol de 31 anys ha mort aquest dilluns al precipitar-se diversos centenars de metres després que es trenqués la seva corda durant l'ascensió al massís Éscrins a La Meije, ubicat als Alps francesos, segons ha informat la ràdio gala France Bleu.
L'home, acompanyat d'una dona de 26 anys, van fer el camí cap a La Meije per la via habitual, sortint del Refugi du Promontoire, a Isère, a la regió francesa de Roine-Alps.
L'accident s'ha produït poc abans de les 10.00 del matí, a uns 3.700 metres d'altura, sobre l'aresta sud de La Meije.
Per raons que encara encara no se saben, la seva corda es va trencar i l'home es va precipitar des d'una altura de diversos centenars de metres.
La seva companya, que no va poder fer res per ell, ha sortit il·lesa ja que es trobava lligada a un relé, tot i que es troba encara en estat de 'xoc'.
El Pilot de Gendarmeria d'Alta Muntanya d'Isère es va traslladar fins al lloc per intentar recuperar el cadàver de l'alpinista.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Kuki Garcia Kirsch escriu sobre l'amor i la sensulaitat, amb ella parlem també del boom de la literatura eròtica
Tornar a: Cara o Creu, dijous 14 de març de 2014 |
El jurat de la segona edició del Concurs ICIP de Hip-Hop per la Pau ha atorgat el primer premi al vídeo presentat per l'Oficina Jove Garraf.
El treball guardonat és el resultat del treball realitzat amb els joves que han participat en el taller de rap, impartit a finals de l'any passat i principis d'aquest, dins el Programa de Foment de la Creativitat Juvenil.
"Gritando al Mundo" és el títol del videoclip guanyador de la modalitat a la qual optava l'Oficina Jove Garraf, adreçada a joves d'entre 12 i 25 anys, associats a una entitat.
A la segona modalitat, per a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional, el treball guanyador ha estat "Requiem for a dream" dels alumnes de l'INS Lauro de Les Franqueses del Vallès.
El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels joves en l'àmbit de la cultura de pau.
El certamen compta amb el suport del Departament d'Ensenyament i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
El 13 d'abril es farà l'acte de lliurament dels premis, que consisteixen en una masterclass impartida per un professional del hip-hop i la gravació del videoclip en un estudi professional.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Enmig d'un ambient de germanor, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola van renovar, ahir, al vespre, la seva cita amb la tradicional Fia-faia, una festa reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat el 2015, segell que ha comportat que cada any tingui més poder de convocatòria.
Ahir, entre els dos pobles es van cremar unes 750 faies, que és com és diuen les torxes vegetals fetes amb una herba ( Cephalaria leucanta ) prèviament assecada.
A Bagà les faies no tenen ànima a l'interior i, en canvi, a Sant Julià de Cerdanyola els posen un pal a dins perquè aguantin millor.
Ho sap bé Joan Espel, cerdanyolenc de 77 anys que explica que la festa ha passat de ser una trobada gairebé en família a acollir veïns no només del poble sinó de la comarca i de fora que l'han fet molt més concorreguda.
Enguany, Joan Espel va fer una dotzena de faies per a la seva família i amics.
Les fa a la mida de cada usuari.
«Per a la canalleta són més xiques perquè les puguin dur».
Encara cull l'herba per fer les faies a l'entorn del poble, però com que ha anat augmentant el nombre que se'n cremen (a Sant Julià de Cerdanyola més de 150 i la resta a Bagà) «cada cop va més buscada.
Hi ha persones que la van a buscar fora»,va explicar a aquests diari, ahir, mentre s'esperava a la plaça de l'Església que arribessin els faiaires amb les faies, que es van encendre al Clos a les 6 de la tarda.
Entre els portadors de faies hi havia Alba Camps, la delegada del Govern a la Catalunya Central.
A Bagà, ahir van baixar unes 170 persones des de la muntanya del Siti carregades amb les faies enceses.
A l'inici van formar un llaç groc.
Els portadors van entrar al nucli poc abans de les 7 del vespre.
Els faiaires van repartir el seu foc per encendre la resta de faies, més de mig miler.
El seu foc va il·luminar i escalfar les places de la Vila, Porxada o el carrer Raval.
La festa va incloure el llançament de faies, la dansa i el repartiment d'allioli de codony. |
CGT exigim a les universitats i centres de recerca que garantisquen el 100% del salari i la pròrroga dels contractes
Es generalment conegut que el govern espanyol ha declarat l'estat d'alarma arreu del territori arrel la expansió del COVID-19.
La totalitat de les universitats i institucions vinculades a la recerca decreten el tancament dels seus campus i instituts, suspenent tota activitat acadèmica i laboral, reduint-la als serveis mínims dictats per la llei.
En aquest sentit, els treballadors i treballadores amb contractes d'obra i servei i/o amb temps limitat es troben en una situació d'indefensió davant la nova conjuntura, ja que el tancament de la universitat i centres de recerca impossibilita el desenvolupament de la obra que motiva l'existència del contracte.
Arran d'això, des de CGT exigim a les universitats i centres de recerca que garanteixin el 100% del salari i la pròrroga dels contractes d'obra i serve i i tots aquells contractes de durada limitada (contractes predoctorals, postdoctorals, PAS capítol VI, etc.) que no puguin desenvolupar les tasques contractuals durant el temps de tancament institucional, tenint en compte el còmput total de temps que es mantingui el tancament del centre de treball.
Carta Coordinadora Estatal CGT Investigació i Universitats als Ministeris d'Universitats i Ciència
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
L'aparició dels dos comunicats d'ETA al mes de setembre anunciant primer un alto el foc i després mostrant la seva disposició a reunir-se amb mediadors internacionals ha posat de nou sobre la taula l'esperança del fi de la violència a Euskadi.
La situació actual respondria a un procés que es va iniciar fa uns mesos fruit del debat intern a l'esquerra abertzale envers la necessitat de desvincular-se de la lluita armada d'ETA.
Tot i que aquest procés està sent assessorat i acompanyat per especialistes com Brian Currin –que va actuar de mitjancer en els conflictes de Sud-àfrica i Irlanda- de moment no compta amb el suport ni amb la implicació dels governs estatals i autonòmics, ni tampoc amb el reconeixement dels principals partits de l'Estat Espanyol.
No obstant, el procés ja ha començat a donar passos importants com ara la Declaració de Brussel·les de març passat signada per 19 personalitats entre les quals hi havien quatre premis Nobel per la Pau, en que es demanava a ETA un alto el foc permanent, unilateral, incondicional i verificable.
Els dos comunicats d'ETA de setembre es poden interpretar com una resposta subjecta a moltes interpretacions, però que de moment obre portes que no s'haurien de desaprofitar.
Aquests dies s'han sentit tot tipus de valoracions per part de representants de partits polítics, dels governs estatal i d'Euskadi, i de les plomes de diferents analistes en el tema als mitjans de comunicació.
Així, hem sentit d'una banda les que directament menystenen i treuen credibilitat aquests comunicats degut a les experiències de fracàs del passat, i de l'altra les que de forma molt cautelosa indiquen que "no són una notícia dolenta", però que no cobreixen les expectatives de pau necessàriesper no tractar-se d'una declaració definitivai irreversible de la violència armada.
Des del Centre Delàs, en sentir-nos part dels moviments socials que treballen per la pau i per la resolució noviolenta dels conflictes, fem una lectura dels fets que no deixa cap lloc al dubte: es tracta ni més ni menys que d'una nova oportunitat per tal de finalitzar un conflicte violent, i per tant l'acció que s'hauria d'esperar per part dels representants dels governs de les diferents administracions és la d'aprofitar aquesta nova oportunitat per donar passes en positiu que facilitin el fi de la violència.
En els darrers anys hem vist com malauradament algunes de les principals potències mundials no han dubtat en "anar a la guerra", construint i enviant a la opinió pública argumentaris que s'han demostrat falsos i totalment tributaris d'interessos econòmics i estratègicament partidistes.
En contraposició a aquesta hipocresia, creiem profundament que la disposició de les societats democràtiques i dels seus representants, ha de ser la "d'anar a les paus" allà on puguin brotar i sense caure també en prejudicis que en el fons amaguen recels als processos democràtics.
La fi de la violència armada a Euskadi serà el fruit de nombroses accions, en el que hauran intervingut i intervindran actors provinents de tots els àmbits, de l'estat central i autonòmic, dels partits, de l'esquerra abertzale, de mediadors, i de la societat civil.
Tots hem de tenir present que la pau no es pot construir en contra de ningú.
La pau és simplement un camí, no aprofitar-lo és menystenir l'esperança dels que la desitgen. |
Aquesta és la pàgina de La Tasca.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Nigüelas. |
Aquesta és la pàgina de Mirador de El Mazapé.
Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de San Juan de la Rambla.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a San Juan de la Rambla per organitzar la teva escapada rural. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
La següent enquesta té com objectiu recollir informació sobre els fons i col·leccions de documents gràfics, fotogràfics audiovisuals i sonors que gestionen i produeixen els serveis i unitats de la Universitat, en exercici de les funcions que tene encomanades.
També hi ha algunes qüestions referents a la producció de documents electrònics que es creen avui dia per tal de poder identificar-ne les activitats que els generen.
S'ha creat un petit full de càlcul per tal de poder recollir i incorporar el màxim d'informació a l'enquesta.
Per qualsevol dubte a l'hora de respondre el qüestionari podeu posar-vos en contacte amb [EMAIL]
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius |
Les associacions creuen que es tracta d'una "oportunitat" per a la ciutat i consideren que 500.000 euros anuals és una inversió assumible
Figueres.-Una vintena d'entitats de Figueres han signat un manifest per reclamar que es faci el Museu del Circ a la Casa Nouvilas.
Les associacions consideren que es tracta d'una oportunitat per a la ciutat i creuen que una inversió anual de 500.000 euros és assumible i "petita" en comparació amb d'altres projecte urbanístics.
En aquest sentit, diuen que permetria desencallar la rehabilitació de l'equipament (amb un 75% del pressupost finançat externament) i ajudaria a dinamitzar la ciutat.
A més, creuen que la iniciativa dotaria la ciutat d'un nou espai obert a les associacions.
Els signants han mostrat públicament la seva adhesió al projecte aquest dilluns amb la lectura del document a la Sala Erato.
No volen que la ciutat perdi l'oportunitat de tenir un equipament d'aquestes característiques i alerten que treballaran "fermament" en aquest sentit.
Això és el que han volgut deixar clar les 21 entitats signants d'un manifest a favor de la creació del Museu del Circ a la Casa Nouvilas.
Els signants s'han posicionat davant de les "diverses i contraposades" declaracions" a favor i en contra del projecte que s'han fet en les darreres setmanes.
Les associacions que hi donen suport han fet una lectura pública del manifest aquest dilluns a la Sala Erato i han remarcat que creuen que es tracta d'un projecte estratègic per a la ciutat.
A més, veuen la iniciativa com una oportunitat per al desenvolupament de l'economia local.
També destaquen la vessant "cultural-educativa" de la proposta i asseguren que suposaria un "pol d'atracció per a visites escolars".
En aquest sentit, destaquen la creació d'una escola professional de circ vinculada al projecte.
Una iniciativa que, diuen, "és una nova oportunitat de tenir estudis complementaris" a la ciutat.
Les entitats remarquen que el Museu està avalat pel promotor de l'exitós Festival Internacional del Circ, Genís Matabosch, i asseguren que permetria rehabilitar la Casa Nouvilas "amb un 75% de finançament extern".
Un situació que consideren una "oportunitat" que no s'hauria de desaprofitar.
Pel què fa a l'aportació municipal compromesa, els signants del manifest asseguren que destinar 500.000 euros anuals (un total d'1,5 MEUR en tres anys) és una inversió "petita" si es compara amb altres projectes urbanístics de la ciutat.
A més, reivindiquen el futur equipament com un nou espai pera les entitats i associacions de Figueres.
"Podria acollir exposicions temporals i permanents de col·leccions locals", asseguren.
Amb tot, insisteixen que es tracta d'un projecte i de "ciutat" que no hauria de convertir-se en objecte de "divisió, enfrontament o mercadeig partidista".
Defensors i detractors del projecteEl projecte del museu ha generat en les darreres setmanes posicions a favor i en contra i, fins i tot, recollides de signatures en un i altre sentit.
La polèmica es va accentuar després de la celebració de la darrera edició, la sisena, on s'hi van poder veure dos espectacles amb animals.
Alguns entitats culturals van iniciar una campanya en contra mentre Comerç Figueres va entregar, el dia de la Gala dels Premiats, més de 10.000 signatures a favor de la iniciativa.
Ara, aquestes associacions s'han sumat a les mostres públiques de suport al projecte.
Entre elles, hi ha l'Agrupació Sardanista Flor de Romaní; l'associació de bolivians 6 d'agost; l'associació d'hondurenys de Figueres; l'associació llatinoamericana de Figueres; l'associació d'Amics de Sant Josep; l'associació d'Amics del Castell de Sant Ferran; Associació ASIF de serveis integrals de Futur; Comerç Figueres; l'associació cultural Amics de Sant Baldiri; l'associació cultural catalana eslava de l'Alt Empordà; l'associació d'ajuda als Malalts d'Alzheimer; l'associació d'amics i veïns del C\/Muralla i de la plaça de les Patates; l'associació de veïns del Poble Nou; l'associació de veïns i comerciants de la Plaça de l'Estació; l'associació d'Hotels de Figueres; l'associació Filatèlica i Numismàtica del Casino; l'associació Protectora d'Animals i Plantes de Figueres; la Casa Cultural d'Andalusia; el Cercle Sport Figuerenc; el Rotary Club Figueres XXI i la Societat Coral Erato.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha considerat que l'opció que el PSC es presenti a les eleccions municipals amb una 'marca blanca' és una "bona proposta".
En declaracions als mitjans des de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), ha assegurat que la direcció del partit veu amb bons ulls que es pugui presentar d'aquesta manera el corrent crític Agrupament Socialista, format per l'eurodiputada Maria Badia, l'exconsellera i diputada Marina Geli, la regidora de Girona Pia Bosch, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i l'exdiputat autonòmic Daniel Font, entre d'altres.
"És una proposta molt benvinguda que s'ha d'estudiar municipi per municipi", ha indicat Lucena, que ha assegurat que és la millor alternativa per agrupar als progressistes independents.
Lucena ha valorat que amb la proposta del conseller de Presidència, Francesc Homs, d'elaborar un informe de greuges del Govern espanyol amb Catalunya el Govern "predisposa molt negativament al Govern espanyol per negociar", ja que la proposta no afavoreix el diàleg franc per buscar punts en comú, ha dit.
Pel que fa a l'última enquesta electoral publicada, ha manifestat que les projeccions de vot són "negatives" i que els socialistes han de seguir treballant, tot i que ha assenyalat que no són molt diferents de les que el PSC tenia abans de les últimes eleccions.
Ha afegit que mostra clarament que ERC és el partit "a l'alça", i que això hauria de fer reflexionar al partit que en els tres últims anys ha gaudit de majoria parlamentària i que, segons l'enquesta, obtindria la meitat dels escons, és a dir, CiU.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els grups no perden de vista que les eleccions espanyoles del 20-D poden ratificar o rectificar el rumb emprès aquest 9-N
Artur Mas i Oriol Junqueras se saluden després de l'aprovació de la declaració de ruptura / PERE VIRGILI / PERE VIRGILI
Ha caigut la primera peça de la fila del dominó, la que impulsa el moviment en totes les altres, estratègicament posades.
De moment el procés de desconnexió amb l'estat espanyol –que no pas amb els pobles d'Espanya, tot i la insistència del PP a situar el discurs en termes de debat identitari, de banderes– ha començat i, segons ha dit Raül Romeva, ja no té "aturador".
Però en aquest camí que Junts pel Sí i la CUP han iniciat, interpretant els resultats del 27 de setembre, hi ha una data marcada en vermell al calendari: el 20 de desembre.
Unes eleccions espanyoles que, encara que l'independentisme es negui a convertir en un segon plebiscit, per força donaran impuls o debilitaran la narrativa que s'ha votat ara.
Tothom sap de la importància –i de la urgència– de marcar amb fets el relat en aquestes sis setmanes que queden fins a tornar a les urnes.
Les banderes espanyoles i les senyeres de Xavier García Albiol intentant deixar en un segon pla Ciutadans, la insistència d' Inés Arrimadas a buscar el desllorigador en un nou govern "reformista" a la Moncloa i l'obstinació de Joan Coscubiela a tornar a la pantalla del referèndum – tensions internes incloses – en són la prova.
Què diran les urnes abans de Nadal?
Hi haurà aleshores a Catalunya un nou govern, fort, capaç de liderar l'embat institucional i d'eixamplar els límits del 'sí'?
Podrà el sobiranisme, amb llistes separades i sense la presència de la CUP a la campanya, mantenir el lideratge polític?
Preguntes que no són indiferents a la via que s'ha obert aquest 9-N, una via profunda, ambiciosa, però també tendra i fràgil.
No es pot oblidar que el text aprovat aposta, en el seu punt novè, per obrir "negociacions" amb Madrid per portar el projecte a bon port.
La declaració rupturista "encara" no és un DUI, en paraules d' Anna Gabriel.
Passi el que passi en aquestes sis setmanes, ha quedat constatat que la legislatura arrossegarà un desacord de naixement: la manca de consens en la lectura dels resultats del 27-S, endimoniats, que no permeten al 'sí' assegurar amb rotunditat que van guanyar el plebiscit –encara menys al 'no'– i, alhora, decanta el procés cap a l'esquerra, tensant sectors de centre que fins fa ben poc eren autonomistes.
Això reforça cadascú en el seu propi espai.
Amb aquest escenari de contorns borrosos i amb el clima preelectoral pressionant, la fotografia que s'ha vist a la cambra catalana posa de manifest la dificultat de teixir acords entre blocs, de canviar d'aliats o de teixit complicitats com les que, en altres temps, els partits de tradició catalanista aconseguien en matèries troncals.
Els socialistes s'han posicionat en la zona del 'no' –poc èmfasi d' Iceta en la reforma federal, aquest dilluns– i Catalunya Sí que es Pot persegueix fer-se gran a l'esquerra confrontant amb la majoria i eludint les picades d'ullet de Romeva i Gabriel.
La incògnita sobre la investidura dóna de moment una estranya sensació de temps mort, malgrat el pas històric –sí, històric– que ha fet la cambra.
Observadors de fora de Catalunya, presents a la cambra, se sorprenien de l'entusiasme tan contingut amb què s'ha viscut a les files independentistes la votació.
Aconseguir investir president i formar govern amb rapidesa per entomar el repte reforçarà sens dubte el relat dels guanyadors.
Ajudarà a empènyer les altres peces de dominó.
Si, en canvi, tot plegat s'esllangueix i el desacord es perpetua, les sis setmanes que vénen no hauran servit per fer un canvi de fons de l '' statu quo' i els resultats del 20-D encara seran més imprevisibles del que ja són ara.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
'Handbol en joc' aposta fort per la Lliga Catalana femenina i masculina a partir d'aquest pròxim cap de setmana.
Les televisions locals i XALA! us permetran seguir les 26 jornades de la temporada regular i les fases.
El primer partit serà Associació Lleidatana-CH Ascó, aquest diumenge a les 18 h.
La Lliga Catalana femenina i masculina està integrada per 14 equips en cada categoria.
Pel que fa als nois, el Banyoles i el Calella van mostrar una gran superioritat la temporada passada.
L'equip del Pla de l'Estany va assolir l'ascens a Primera Estatal mentre que els maresmencs continuen a la categoria.
Entre d'altres, haurà de competir amb La Salle Bonanova, que ha baixat de categoria, i tres equips que han pujat: el Garbí de Palafrugell, el CH Vilamajor i el CE Molins de Rei.
Pel que fa a les noies, el Gavà i el Pardinyes van ser els equips més regulars en una lliga molt igualada.
Les del Baix Llobregat van pujar de categoria, però hi ha nous aspirants com la Lleidatana, que ha baixat de Plata, i els acabats d'ascendir: el Vilanova del Camí i el CE Handbol BCN Sants.
La plataforma en 'streaming' XALA! continuarà oferint dos partits addicionals cada jornada de la mateixa categoria.
L'horari serà el mateix que el partit que emetran les televisions locals, diumenge a les 18 h.
A banda dels partits de Lliga Catalana femenina i masculina, també oferirà en exclusiva les fases finals dels Campionats de Catalunya en les categories juvenil, cadet i infantil, tant masculina com femenina. |
Bonvehí, Nogueras, Puigdemont des de Bèlgica, Munté i familiars dels presos homenatjaran les persones que "van fer possible" el referèndum de l'any passat
Barcelona.-El president del Govern, Quim Torra, assistirà al Consell Nacional del PDeCAT de demà a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) -molt a prop de la presó de Lledoners-, per commemorar el primer aniversari de l'1-O.
A la reunió de la formació nacionalista hi intervindran el seu president, David Bonvehí, la vicepresidenta, Míriam Nogueras, el propi Torra, i també l'expresident del Govern Carles Puigdemont, des de Bèlgica.
A més, la candidata del PDeCAT per Barcelona i expresidenta del partit, Neus Munté; l'alcalde de Mollerussa, president del Consell d'Acció Municipal de la formació i diputat de JxCat, Marc Solsona; i familiars dels presos homenatjaran les persones que "van fer possible" el referèndum de l'any passat.
El Consell Nacional tindrà lloc a la sala d'actes de Cal Gallifa a partir de les 18:00 hores.
El PDeCAT també vol reconèixer la voluntat expressada pels catalans a les urnes i hi reivindicarà la llibertat per a tots els "presos polítics i exiliats".
L'alcalde del municipi, Gil Ariso, donarà la benvinguda als assistents al Consell Nacional.
Puigdemont serà l'encarregat de clausurar l'acte.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
S'hi presentava l'obra del sociòleg Vicent Flor 'Noves glòries a Espanya' sobre l'anticatalanisme al País Valencià
Aquest vespre un grup d'extrema dreta ha irromput a l'Fnac de València per impedir la presentació d'un llibre a la sala d'actes.
Es tracta del llibre ' Noves glòries a Espanya ', del sociòleg Vicent Flor, publicat per l' Editorial Afers i presentat per J.J. Pérez Benlloch, Mònica Oltra, l'editor Vicent Olmos i el mateix autor.
Una vegada començat l'acte, alguns assistents han començat a increpar la resta d'assistents i a insultar els presentadors de l'acte.
Han alçat banderes espanyoles i del Grup d'Acció Valencianista i han llençat cadires, llibres i bombetes de fum.
Alguns dels assitents han rebut l'impacte d'aquests objectes, que no han parat de volar fins que no ha arribat la seguretat privada de l'espai comercial i, finalment, la policia.
Finalment, després d'uns trenta minuts, la policia ha desallotjat els violents de la sala i l'acte ha continuat.
Els participants en l'acte han volgut destacar que, precisament, allò que explica el llibre és el que lamentablement han tingut l'oportunitat de presenciar.
Vicent Flor ha dit que ' hui hem tingut lliçó de teoria i també de pràctica'.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Fem vins naturals provinents de l'agricultura biodinàmica.
Tenim vins negres i blancs amb DO Conca de Barberà.
El nostre compromís és respectar al màxim la fruita.
Utilitzem llevats autòctons del raïm per a les fermentacions i no realitzem cap tipus de filtratge, clarificació o estabilització del vi.
Som membres del grup de treball biodinàmic del Mediterrani i també de l'Associació de Productors de Vins Naturals
Fem venda directa al nostre celler i a través de la nostra pàgina web durant tot l'any.
També ens trobareu en fires especialitzades en vins ecològics i naturals com la Fira Renaiçance des Apelattions d'Anjers (França), la Fira La Dive Bouteilles de Montpeller (França), la fira Triple a Verona (Itàlia) i la Fira de Vinos Naturales a Barcelona.
Us oferim la possibilitat de visitar la nostra explotació, tot realitzant una ruta per la vinya i el celler i degustant els nostres productes. |
La seva transcendència és evident per la repercussió que el procés judicial ha tingut en la institució monàrquica espanyola.
La infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin, s'asseuran a partir d'aquest dilluns al banc dels acusats per presumpte frau al fisc i la suposada malversació de fons públics a través de l' Institut Nóos, una entitat aparentment sense ànim de lucre que va percebre un total de 6,6 milions d'euros de diferents administracions, la majoria dels governs de Balears i València.
El fiscal considera que la germana del Rei Felip VI no ha comès delicte, mentre el sindicat Manos Limpias, que exerceix l'acusació popular, li atribueix dos delictes del seu marit contra Hisenda.
Per això reclama vuit anys de presó.
Està previst que el judici duri, almenys, fins al 30 de juny.
Els intents de pacte que s'han produït han fracassat, segons fonts pròximes al procés.
El tribunal de l' Audiència de Palma haurà de prendre d'entrada una de les decisions més importants.
La defensa de la infanta Cristina, l'equip format per Miguel Roca, Jesús Silva i Pablo Molins, intentaran treure del judici la germana del Rei al·legant la falta de legitimació del sindicat Manos Limpias per acusar-la quan l' Advocacia de l'Estat, que defensa els interessos d'Hisenda, i la Fiscalia Anticorrupció no ho fan.
És la denominada doctrina Botín.
Fonts de l'entorn de la infanta van assegurar a aquest diari que aquest serà l'argument que esgrimiran els defensors en les qüestions prèvies, que s'inicien aquest mateix dilluns.
La Fiscalia Anticorrupció també exigirà que s'apliqui la doctrina Botín.
A més, la infanta sustenta la seva defensa en el fet que es fiava del seu marit i que va delegar en ell la gestió econòmica de la família i de les societats conjuntes.
"No he rebut mai de l'Agència Tributària un tractament diferent.
Per ser filla del Rei (Joan Carles) m'han sotmès a més control i sempre he complert", va arribar a dir en la seva declaració.
Cal suposar que l'advocat d'Urdangarin també plantejarà altres qüestions prèvies, encara que no s'han revelat quines seran.
Per la seva part, l'advocat Manuel González Peeters, que defensa els interessos de Diego Torres, exsoci d'Urdangarin, té preparada una bateria d'arguments per intentar anul·lar el procés perquè el seu client en quedi exculpat.
Un és que la causa contra el seu client s'ha construït sobre la base dels documents que el mateix Torres va aportar al jutjat obligat quan se'ls hi van requerir.
Per tant, a l'entendre de la defensa, el procés és nul per la vulneració del dret de defensa.
Una altra de les qüestions que plantejarà és que s'ha utilitzat per al procés informació aportada a l'Agència Tributària, quan no es pot.
A més, farà menció de la denegació de determinades diligències testificals o documentals.
Després de la decisió del tribunal de si la infanta Cristina ha de ser o no jutjada i sobre les peticions de nul·litat del procés judicial que sol·licitin la resta dels acusats (18 en total), està prevista la declaració dels imputats.
El primer serà José Luis "Pepote" Ballester, el que va ser director general d'Esports del Govern balear entre 2003 i 2007.
Urdangarin, que s'enfronta a una petició del fiscal de 19,5 anys de presó, declararà dels últims, encara que la llista la tanca (en el cas que al final sigui jutjada) la infanta Cristina.
Just abans del cunyat del Rei serà interrogat el seu exsoci, Diego Torres, que s'enfronta a una petició de la fiscalia de 16,5 anys de presó.
Com a testimonis desfilaran des de Carlos García Revenga, exsecretari de la infanta, fins a José Manuel Romero, duc de Fontao i assessor de la Casa Reial, passant per alts funcionaris d'aquesta, l' expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, l'exalcaldessa de València, Rita Barberà, o l'alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón.
La posició de la Fiscalia Anticorrupció respecte a la infanta és clara: desconeixia l'origen il·lícit de part dels fons que nodria la mercantil Aizoon, "controlada i gestionada de fet pel seu cònjuge", Iñaki Urdangarin.
Per això sol·licita la seva exculpació, encara que li demana com a responsable civil conjunta amb el seu marit 587.413 euros, a l'estimar que va ser un mer element "decoratiu", però que es va lucrar dels negocis del seu marit.
En canvi, Manos Limpias reclama per a ella vuit anys de presó com a cooperadora necessària en dos delictes contra Hisenda per valor de 337.138 euros comesos el 2007 i el 2008 a través de l'empresa Aizoon, que comparteix amb el seu marit, i a més una multa de dos milions.
El fiscal sosté en el seu escrit d'acusació que a partir de l'any 2003 apareix la vinculació ocupant la seva presidència.
Urdangarin ocupa el càrrec fins al 2006, moment en què cessa, encara que només de forma aparent, ja que va seguir vinculat a la citada associació fins a mitjans del 2008.
Segons el parere del fiscal, l'única finalitat perseguida amb la creació de l'Institut Nóos per part d'Urdangarin i el seu soci Torres "era comptar amb la cobertura" que brindava una associació que "formalment" no perseguia ànim de lucre ("una espècie d'ONG dedicada a projectes socials") als efectes següents: tenir accés a ajudes, subvencions públiques o convenis de col·laboració d'entitats públiques atorgades de forma directa; "Envoltar-se del prestigi social derivat de les actuacions altruistes a les quals presumptament es dedicava l'associació" i "evitar suspicàcies per part de tercers al finançar-se bàsicament amb fons procedents d'organismes públics".
L'empresa Aizoon, a mitges entre Urdangarin i la infanta, va percebre una part dels diners desviats per "serveis ficticis de molt diversa índole". |
Detingut per incendiar nou vehicles i vuit contenidors aquesta matinada a Vilafranca del Penedès.
Els Mossos d'Esquadra, amb la col·laboració de la Policia Local, han detingut aquesta passada nit a Vilafranca del Penedès un home de 42 anys per cremar en diferents punts de la ciutat i en un espai de dues hores 10 vehicles estacionats a la via pública, vuit contenidors d'escombraries i l'aparador d'un comerç.
En el moment de la detenció, l'home, identificat anteriorment pels Mossos per practicar la indigència, duia la cara tapada i una motxilla amb elements incendiaris com ara caixes de llumins, un encenedor, boles de paper d'alumini i de diari i líquid inflamable.
Amb aquests indicis l'home ha quedat detingut a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vilafranca a l'espera de passar a disposició judicial.
La crema de contenidors i vehicles s'ha produït als carrers Dr.
Fleming, Misser Rufet, Francesc de Paula Bové, Assumpta Trens, Francesc Macià, Mestre Josep Recasens, Germanor, Tossa de Mar, Progrés i avinguda de Tarragona.
El detingut és un home de nacionalitat ucraïnesa.
Els fets han succeït aquesta matinada, cap a les 03:00 hores, quan els agents han estat alertats d'un incendi a la via pública al municipi de Vilafranca del Penedès.
Immediatament les dotacions s'han adreçat al lloc i han observat diversos vehicles i contenidors de brossa en flames.
A més a més, els agents han tingut coneixement que s'havien produït diferents incendis per la zona oest del municipi.
Paral·lelament els bombers han arribat al lloc i han extingit els diferents incendis.
Les dotacions de les comissaries de Martorell, Sant Sadurní d'Anoia, Sitges i Vilanova i la Geltrú, conjuntament amb la Policia Local de Vilafranca del Penedès també s'han desplaçat al lloc i han fet recerca del presumpte autor.
Finalment en un carrer proper els agents han localitzat un home, amb un tapaboques penjat al coll i a les mans una caixa de llumins, que caminava en direcció contrària als incendis, l'han aturat i l'han identificat.
Durant l'escorcoll els agents han trobat a l'interior de la seva motxilla diversos objectes susceptibles d'haver sigut utilitzats per provocar els incendis, com un pot de colònia amb polvoritzador, un joc de guants parcialment cremats, una caixa de llumins i boles de paper de diari.
El detingut ha estat traslladat a dependències policials.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El ple del Senat ha validat definitivament aquest dimecres l'acord del Govern central sobre el nou objectiu d'estabilitat pressupostària per al període 2020-2023, i el límit de despesa no financera que ja es va aprovar dijous passat al Congrés com a pas previ a la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2020.
En concret, amb 133 vots a favor, 109 en contra i 14 abstencions, la cambra alta ha validat l'acord que adeqüa els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per al conjunt d'administracions aquest any, i fixa el 'sostre de despesa', i ha fet el mateix amb l'objectiu d'estabilitat per al període 2021-2023, que també va obtenir el suport majoritari del Congrés dijous passat, i es va acompanyar per sorpresa amb el límit de despesa no financera del pressupost per al 2021.
L'objectiu ha obtingut els vots favorables del PSOE, PNB, Grup Parlamentari Esquerra Confederal, Terol Existeix (2), CC-Partit Nacionalista Canari, PRC, PAR i Agrupació Socialista Gomera, així com les abstencions d'ERC i d'EH Bildu.
D'altra banda, hi han votat en contra els 114 senadors del PP, Ciutadans, JxCat, Vox i UPN.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha demanat el suport a tots els grups parlamentaris del Senat per deixar enrere els objectius "irreals" del 2018 i no renunciar a una capacitat de despesa de 3.500 milions de les comunitats autònomes i de 7.500 milions de la Seguretat Social.
El nou objectiu d'estabilitat pressupostària fixa uns sostres de dèficit públic de l'1,8% del PIB aquest any, de l'1,5% el 2021, de l'1,2% el 2022 i del 0,9% el 2023, amb la qual cosa es relaxen els del govern del PP, que establia un 0,5% aquest any i estabilitat pressupostària des del 2021.
Per administracions, per a l'Estat es fixa un objectiu de dèficit del 0,5% del PIB aquest any, del 0,5% el vinent, del 0,3% el 2022 i del 0,1% el 2023, per la qual cosa Montero ha indicat que l'esforç més important s'exigirà a l'Estat.
Per a la Seguretat Social s'estableixen uns objectius de dèficit de l'1,1% aquest any, de l'1,5% el 2021, de l'1,2% el 2022 i del 0,9% el 2023.
Els objectius a les comunitats són el 0,2% del PIB aquest any, el 0,1% el 2021 i equilibri pressupostari des del 2022, mentre que per a les entitats locals es fixa dèficit zero durant tot el període.
Respecte al deute públic, el Govern central calcula que la ràtio de deute públic sobre PIB serà del 94,6% aquest any, del 93,4% el 2021, del 91,7% el 2022 i acabarà la legislatura en el 89,8%.
A més, es flexibilitza la regla de despesa després de contemplar una taxa de referència nominal del 2,9% del PIB aquest any, del 3% el 2021, del 3,2% el 2022 i del 3,3% el 2023.
Amb el suport del Senat, el Govern central començarà a elaborar el projecte de pressupostos del 2020, la tramitació parlamentària del qual i aprovació definitiva espera tenir a punt abans que s'acabi l'estiu.
La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha assegurat que el Govern central manté el seu full de ruta de presentar l'avantprojecte de llei quan tingui els suports assegurats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Universitaris que fan servir el transport públic per desplaçar-se des de Manresa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Bellaterra, han fet pública la seva queixa per no poder seure malgrat haver pagat el bitllet, sobretot a les 8 del matí i, de tornada, a 2/4 de 3 de la tarda.
Requerit per aquest diari, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha explicat que aquest problema és habitual a l'inici de curs fins que s'aconsegueix ajustar la demanda de servei dels estudiants i l'oferta de places de transport.
Asseguren que aquest divendres es posarà un bus amb més capacitat a les 8 del matí i que es valorarà «introduir una altra freqüència de tornada entre les 2 i les 3 de la tarda».
Aquest dijous han estat tretze les persones sense seient després que la situació s'anés repetint al llarg de la setmana.
El departament de Territori ha assegurat que era coneixedor dels problemes al matí i al migdia i es compromet a fer-ne seguiment per corregir-los.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
La selecció catalana amateur (CatUEFA) disputarà el segon partit amistós de la temporada davant la UE Cornellà.
Per aquest partit que es disputarà al CAR de Sant Cugat, el seleccionador Toni Almendros ha convocat sis futbolistes que juguen en equips barcelonins.
En aquesta convocatòria hi ha 22 jugadors de nou equips diferents.
El Terrassa és l'equip que més jugadors hi aporta amb cinc futbolistes.
Pel que fa als equips barcelonins, l'Europa estarà representat per dos jugadors ( Sergi Pastells i Jordi Cano ); del Sant Andreu hi haurà Oumar Bah i Sergi Serrano, mentre que del Sants hi seran José Joaquín Avellaneda i Sergi Casals.
En aquesta convocatòria no hi ha cap jugador de la UA Horta.
Finalment, Joan Noguera ha caigut de la llista inicial, mentre que jugadors com Sergi Casals o Oumar Bah hi han entrat a última hora.
El partit contra el Cornellà, que es jugarà dimecres, 30 d'octubre, a les 17.30 h, al CAR de Sant Cugat, forma part de la preparació que està fent el combinat de Toni Almendros de cara a la primera fase del Campionat d'Espanya, corresponent a la Copa de les Regions, que es disputarà del 5 al 8 de desembre a Extremadura.
L'enfrontament amb el Cornellà serà el segon amistós de la selecció catalana amateur després del primer que van jugar davant el Manresa i que va acabar amb victòria de la CatUEFA per 2 gols a 0.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La Generalitat desestima la proposta de la Diputació i Olèrdola continuarà sent el titular de la carretera de Daltmar.
L'alcalde d'Olèrdola, Lucas Ramírez, ha confirmat que la Generalitat ha desestimat la proposta traslladada per la Diputació de Barcelona de convertir en carretera el camí que uneix Moja i Daltmar.
D'haver prosperat, aquest canvi hagués suposat que la competència de la via la passaria a assumir la Diputació, dins de la seva xarxa de carreteres.
Ramírez indicava que la Generalitat ha considerat que el camí no reunia requisits per a ser carretera, especialment pel percentatge de pendent que té en forces dels seus trams.
L'alcalde considera que mantenir la competència municipal del camí és positiu perquè permet que l'Ajuntament tingui llibertat per a decidir actuacions en aquesta via.
Durant el mes de juliol, l'Ajuntament va procedir a fer obres de reparació en el camí, per valor de 67.000 €.
L'alcalde anunciava que durant el 2020 es preveuen seguir amb les actuacions de millora en els camins municipals, especialment arranjant l'eix Rossend Montané, partint de Mas Granell fins a Sant Pere Molanta.
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El Parlament ha aprovat aquest dimecres la declaració de sobirania de Catalunya, que reconeix que aquest territori és "subjecte polític i jurídic" per decidir sobre la seva autodeterminació, i ho ha fet amb 85 vots a favor i cinc diputats del PSC que no han votat, trencant la disciplina de vot.
La direcció socialista havia acordat votar 'no' a la declaració pactada per CiU, ERC i ICV-EUiA, però s'han desmarcat l'exconsellera Marina Geli; l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; el membre del col·lectiu crític 'Avancem' Joan Ignasi Elena, i les diputades Rocío Martínez-Sampere i Núria Ventura.
El text defensa el 'dret a decidir' i assegura que Catalunya "té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà".
Han participat en la votació 133 dels 135 diputats: dos del PP s'han absentat per malaltia --Rafael López i Pedro Chumillas--.
En total, s'han registrat 85 suports --CiU, ERC i ICV-EUiA i un diputat de la CUP--, 41 vots en contra --19 del PP, 9 de C's, 15 del PSC--, dues abstencions --CUP-- i cinc diputats del PSC no han emès vot tot i que han estat a l'hemicicle.
Una vegada finalitzada la votació, s'han aixecat dels seus escons i han abandonat el Parlament els 19 parlamentaris del PP, que han criticat que la cambra hagi aprovat un text que segons la seva opinió és il·legal i vulnera la Constitució.
Segons han explicat CiU, ERC i ICV-EUiA, la declaració pretén seure els principis democràtics perquè els catalans puguin decidir en una consulta el futur encaix de Catalunya amb la resta d'Espanya, tot i que no és la primera vegada que el Parlament aprova un text sobre autodeterminació.
Els cinc diputats díscols del PSC han explicat que s'han desmarcat per "respecte" al 'dret a decidir' --que el PSC portava en el programa-- i a la unitat del catalanisme polític.
Han aclarit que la seva decisió no pretén provocar una "fractura" en el partit, sinó evidenciar la pluralitat de les seves bases, pel que seguiran militant en el PSC i conservaran les seves actes a l'hemicicle.
Segons han dit, amb el seu gest volen evidenciar que el socialisme català defensa el 'dret a decidir' i han revelat que abans de prendre aquesta decisió han demanat que el PSC donés llibertat de vot o s'abstingués.
El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, ha admès el "seriós disgust" de la direcció socialista amb la decisió dels crítics, i ha precisat que encara és d'hora per decidir si la formació prendrà alguna mesura disciplinària.
El líder del PSC, Pere Navarro, també ha rebut crítiques des d'anés del grup parlamentari al 'no' del grup, entre les quals han destacat les dels exconsellers Joaquim Nadal i Montserrat Tura.
Tura li ha retret que "mai abans un primer secretari del PSC havia trencat tants ponts construïts per integrar el pensament progressista i catalanista", mentre que Nadal ha explicat que no es veu amb forces per seguir al Consell Nacional del partit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
MADRID, 18 juny (EUROPA PRESS) -
El Grup Popular ha triat pel segon Ple que celebra el Congrés des de l'arribada a la Moncloa de Pedro Sánchez una iniciativa a favor de la unitat d'Espanya i la sobirania nacional que els 'populars' van registrar al setembre de 2016, quan el Govern de Mariano Rajoy encara estava en funcions després de la repetició de les eleccions generals.
L'objectiu que persegueix el primer partit de l'oposició a ressuscitar aquesta proposició no de llei és forçar al PSOE a pronunciar-se sobre la necessitat que els grups parlamentaris aconsegueixin un Pacte per la Unitat d'Espanya i la Defensa de la Constitució.
Des del PP acusen el PSOE d'ocultar els acords als quals haurien arribat amb els independentistes catalans i bascos a canvi de fer president el líder del PSOE.
En concret, el PP vol que el Congrés manifesti el seu "compromís i la seva determinació" per defensar "la unitat d'Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals" i "la sobirania nacional", així com per "respectar la seva integritat enfront de qualsevol intent de referèndum de secessió d'una part del territori nacional".
El tercer punt de la proposició no de llei reclama que les forces parlamentàries "aconsegueixin un Pacte per la Unitat d'Espanya i la defensa de la Constitució".
La proposició no de llei, registrada el setembre de 2016, és similar a una altra presentada pel PP durant la 'legislatura fallida', i va formar part del bloc d'acords que Mariano Rajoy va oferir a PSOE i Ciutadans abans de segellar amb el partit taronja el pacte que el va permetre ser investit al novembre d'aquell any.
El PP subratlla en el text que la Carta Magna es fonamenta en la "indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols", i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Segons els 'populars', aquesta unitat i el reconeixement a aquesta diversitat han estat "les pedres angulars de l'èxit" de la Constitució que, recalca, ha garantit des de 1978 el període de "millor convivència" i ha generat també "la etapa de desenvolupament i prosperitat més gran" de la història d'Espanya.
El PP afegeix que aquesta prosperitat i desenvolupament s'ha sustentat en pilars com la sobirania nacional, la igualtat dels espanyols, la solidaritat entre persones i pobles, la convivència democràtica i el compliment de la Llei.
"Pilars que alguns qüestionen ara, des de l'incompliment de la Llei, la ruptura amb el nostre model constitucional i la negació de la inqüestionable realitat d'Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals", ressalta, en al·lusió al procés independentista català, en un text escrit un any abans del referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
El PP assenyala que enfront d'aquest desafiament, el Govern central (llavors del PP) ha reiterat el seu compromís i la seva convicció en la defensa de l'ordre constitucional i la legalitat vigent, que haurien de "ser plenament compartits pel conjunt de les forces polítiques que defensen l'Estat de Dret i el marc de convivència".
Per tot això, planteja que el Congrés aconsegueixi "un pacte per la unitat d'Espanya i la defensa de la Constitució".
Per la seva banda, Ciutadans ha aprofitat per esmenar la iniciativa del PP amb la intenció que el Ple es pronunciï sobre la reforma electoral que plantegen per restar pes als nacionalistes en les Corts.
En concret, pretén incorporar un nou punt a la proposició no de llei perquè el Congrés es comprometi a "incloure, en una propera reforma del sistema electoral, l'obligació que totes les candidatures aconsegueixin un mínim del 3% dels vots vàlids emesos a nivell nacional com a requisit per obtenir representació al Congrés", la qual cosa no compleixen els independentistes d'ERC i el PDeCAT, però tampoc el PNB, Nova Canàries, Coalició Canària, UPN o Fòrum Astúries.
El Grup Popular, com a autor de la iniciativa, haurà de decidir aquest dimarts si accepta o no que se sotmeti a votació l'esmena plantejada per Ciutadans, que ha anunciat la portaveu de la seva Executiva, Inés Arrimadas en roda de premsa.
Arrimadas ha defensat que aquest sistema electoral seria "molt més modern i eficient", i ha argumentat que en altres països del nord d'Europa ja existeixen aquests llindars mínims exigibles.
"Volem que els partits que no arribin al 3% reservin la seva representació per al Senat", ha explicat, afegint que aquest hauria de ser una veritable Cambra territorial.
Després de negar que aquest canvi suposi una "injustícia" per a partits nacionalistes que són majoritaris en les seves circumscripcions provincials, ha afirmat que al Congrés no poden "portar la batuta" aquelles formacions que "volen el pitjor per a Espanya".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Estudi de la resposta tèrmica de l'ecosistema urbà i la distribució geoespacial dels seus impactes
En el context de l'estudi de les cobertes a partir de dades d'Observació de la Terra, i els impactes en l'entorn urbà de les tendències climàtiques, l'any 2016 es va iniciar un doctorat industrial entre l'ICGC i la Universitat de Barcelona (UB).
Actualment, les grans ciutats i àrees metropolitanes conformen un ecosistema on les tendències climàtiques estan tenint i tindran grans impactes a curt, mitjà i llarg termini.
El canvi climàtic a les ciutats és més acusat que el propi canvi climàtic global.
Aquestes alteracions en el clima són fruit d'un procés d'antropització sense precedents accentuant, en molts casos, per l'alta vulnerabilitat de la regió (concretament, les tendències en extrems de precipitació són incertes però no l'augment del risc).
És per això, que s'han d'elaborar noves aproximacions o models per a què, en definitiva, les preses de decisions puguin ser en forma de polítiques de mitigació i adaptació sostenibles i que, per tant, es puguin minimitzar els impactes i adaptar-se amb mesures més resilients.
El programa de doctorat industrial entre la UB i l'ICGC cerca la creació de serveis basats en la geoinformació per entorns urbans, per estimar la vulnerabilitat, a partir de dades d'Observació de la Terra i altres capes de geoinformació relacionades amb la morfologia i comportament radiatiu de les cobertes, dades socioeconòmiques, com a factor d'exposició i finalment amb dades i models climàtics per generar una avaluació del risc.
Mitjançant noves aproximacions a la morfologia i a altres característiques dels ecosistemes urbans com les Local climate zones, es dissenyaran productes i serveis, com a eina de suport a la decisió.
Local climate zones de l'àrea metropolitana de Barcelona |
Ucraïna ha viscut alguns episodis d'histèria col·lectiva en algunes zones del país a causa dels temors sobre el coronavirus.
Els problemes s'han viscut sobretot en un petit poble del centre del país, anomenat Novi Sanjary, perquè allà hi ha un hospital del ministeri de l'Interior, on s'hi van traslladar el passat dia 20 un grup de 72 persones procedents de Wuhan, 45 ucraïnesos repatriats al costat de 27 estrangers.
Els vilatans de la zona van respondre a l'arribada dels autobusos llençant-los pedres i aixecant barricades a les carretera perquè no poguessin continuar el trajecte davant la por a que el virus s'estengui, malgrat que les persones refugiades estan simplement en quarantena.
Segons informa Radio France International, els missatges del govern cridant a la calma no han tingut efecte sobre la població.
El mitjà apunta que aquesta reacció seria com a conseqüència a la desconfiança en el sistema sanitari i en les pròpies institucions.
D'altra banda, l'agència AFP publica aquest dissabte una exclusiva assegurant que milers de comptes russos a les xarxes socials han llançat de manera coordinada missatges d'alarma sobre el nou virus afectant els esforços que s'estan fent en la lluita contra l'epidèmia, segons fonts del govern d'Estats Units. |
(ACN) El Palau de la Música Catalana ha acollit aquest diumenge els 'Carmina Burana' més infantils i juvenils.
Uns 300 cantaires procedents del Cor Jove de l'Orfeó Català i el Cor Jove Amics de la Unió –als quals s'han unit les veus del Cor Petits de l'Orfeó i d'onze cors del projecte social Clavé XXI— han interpretat el clàssic de Carl Orff sota la batuta d'Esteve Nabona.
"El projecte Clavé XXI és una iniciativa social i educativa que a partir de la pràctica coral té com a objectiu fomentar la inclusió social d'infants i joves", ha explicat Susana Serrano, directora del projecte.
"Actualment treballem directament amb 600 nens a escoles, centres oberts i fundacions de Barcelona i rodalia, i indirectament amb fins a 1.900 cantaires d'arreu de Catalunya ", ha precisat Serrano.
"Avui és un gran dia per a ells.
Els nens estan molt excitats per poder participar en un escenari de molt de pes com el Palau", ha corroborat la directora de Clavé XXI.
"Es tracta d'un pas més cap a una proposta artística que els fa créixer com a persones", ha assenyalat Serrano.
Una percepció que també ha compartit el titular del Cor Jove de l'Orfeó Català i director artístic de Clavé XXI, Esteve Nabona.
"Hem triat una obra representativa i que permet un gran format com els 'Carmina Burana'.
Que faci vibrar el públic, i els joves i infants", ha comentat Nabona. "
Esperem que surti bé ", ha afirmat la Noa, una de les integrants del Cor Jove de l'Orfeó Català, que juntament amb el Cor Jove Amics de la Unió han portat el pes del clàssic de Carl Orff.
"Hi ha cançons que són bastant ràpides, i això costa, ja que estem acostumats a cantar coses més lentes", ha continuat la Noa.
Dirigit per Esteve Nabona, el concert ha comptat amb la formació Percussions de l'Orquestra Simfònica del Vallès, els pianistes Josep Buforn i Anna Fernández Torres i les veus solistes de la soprano Serena Sáenz, el contratenor Toni Gubau i el baríton Germán de la Riva.
El recital suposa l'inici d'un nou projecte de Clavé XXI amb l'objectiu de treballar i interpretar una obra del gran repertori coral al costat dels cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català i oferir-la a tots els públics dins la temporada regular de concerts del Palau de la Música Catalana.
Els cors de Clavé XXI que han intervingut al concert són: Cor Juvenil Clavé XXI, Cor Infantil Clavé XXI, Cor Terral, Cor Esquitx, Cor Els Horts, Cor Compartir, Cor Sant Felip Neri, Cor La Salle Comtal, Cor Arts, Cor Tria, Cor Esperança, Cor Sagrada Família i Cor Sant Joan Baptista.
El projecte Clavé XXI, nascut l'any 2011 i amb el patrocini de l'Obra Social La Caixa, compta amb més de 80 formacions corals, amb infants i joves d'entitats socials i nens d'escoles de primària, majoritàriament del districte de Ciutat Vella, d'altres barris de la ciutat i també de poblacions de Catalunya, com Sabadell, Mataró, Manlleu i Banyoles, que apleguen un total de 1.900 cantaires.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
S'exposa d'una manera que crida l'atenció a les prestatgeries de tots els colmados, grans superfícies i botigues gurmet.
Tots li fem un lloc en la nostra vida, o almenys als nostres rebostos, on en guardem una, dues o tres.
El seu contingut, natural, en oli o en escabetx, forma part de qualsevol menú ja que hi ha mil receptes on incorporar-la.
Només li falta cotitzar en borsa, encara que està present en negocis de gran calat.
Els presentem la llauna de tonyina.
Durant el Congrés Mundial de la Tonyina celebrat a Vigo aquest setembre passat, el senyor Juan Alonso plantejava una pregunta que sempre em ronda pel cap.
¿Com pot ser rendible un pack de tres llaunes de tonyina en oli d'oliva a 0,99 euros?
Efectivament, com ell mateix va exposar, «els comptes no surten».
Als 0,99 euros a què es ven el lot s'hi ha de descomptar el 10% d'IVA, de manera que es queda en 90 cèntims.
Dividit entre tres, cada llauna es ven a 30 cèntims d'euro.
Si es descompta l'envàs i l'oli d'oliva, el preu d'una llauna de tonyina és de 0,16 euros.
Segons el senyor Juan Alonso és un impossible, per molta economia d'escala que puguem pensar.
És un preu falsejat per la gran distribució que utilitza la llauna de tonyina com a producte tractor.
Ven a pèrdues sabent que funciona com a reclam i que ho compensa amb les altres compres que fem al ser seduïts per la FoodStar del catàleg d'ofertes que van deixar a la nostra bústia.
El que no denuncia el director d'operacions d'una de les grans empreses conserveres espanyoles és com s'aconsegueixen tantíssimes quantitats de tonyina sempre barates i disponibles per a una part del planeta.
Fonamentalment perquè no es comptabilitzen ni els abusos laborals que en moltes empreses es donen; ni els costos ambientals que representa per a l'espècie i per al mar; ni, per descomptat, té en compte d'on arriba la tonyina, a qui espolia i a qui, en lloc de generar-li una forma de vida, el converteix en un afamat.
Per a la llauna de tonyina no hi ha tanques en el seu camí. |
La celebració dels deu anys del Ballcaire Metalfest només es podia fer d'una manera: amb molta canya.
I aquesta és la que portaran els grups que formen el cartell del desè aniversari, que se celebrarà avui a partir de les 22.30 h al municipi del Baix Empordà.
Per començar, els "grans, grans, grans" Moonloop, per passar a la "brutalitat" d'Avgrunn i "l'energia" de No Holds Barred, fins a decantar la vetllada amb "la canya" de RoadKill i el "p(...) espectacle" de Cultum Mortis.
Textualment com hi anuncien els organitzadors.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Enviament Gratuït en comandes de més de 60€
- Estelada Blava Rígida per balcó "Assemblea.cat"
- Fabricada en suport plàstic de polipropilè
- Serigrafia amb tinta no tòxica per 1 cara
- Fàcil de subjectar amb brides, corda, cinta...
- Talla única 80x60cm. ( Clic aquí per veure altres mides )
Podeu obtenir-ne més informació o tancar l'avís clicant al botó 'Tancar'. |
Estem al setembre, el mes de la tornada a la feina, a l'escola i a la rutina, i alguns costums poc saludables ens recorden que no sabem com seure, ni quines són les millors postures per estudiar o per fer la nostra jornada laboral.
Les males postures poden provocar molèsties musculars i d'esquena que dificultin reprendre el ritme després de les vacances i, a més, podem tenir problemes com contractures, mala circulació o tendinitis, entre d'altres.
L'aplicació d'uns simples consells permetrà la prevenció de patologies que produeixen malestar i dolor i es poden estendre en el temps, perquè "el sistema locomotor es veu perjudicat si no adoptem les postures adequades a l'hora de fer la rutina diària", ha afirmat el fisioterapeuta Rubén Lago.
Recomanacions per a una bona postura
Per contrarestar els efectes de passar vuit hores al dia asseguts, cal cuidar l'esquena i la postura i, en el cas de patologies més greus, com les derivades de l'escoliosi o altres problemes posturals, la pràctica d'exercici diari i classes dirigides on es potencia la correcció postural i la salut de l'esquena suposaran una millora de la qualitat de la vida.
Per aquesta raó, el fisioterapeuta Rubén Lago ens ha ofert una sèrie de consells per prevenir aquestes patologies:
1.- Fes moviments circulars quan estiguis assegut.
Quan estiguis a l'oficina la meitat o més del dia assegut cal prestar atenció als moviments.
Els girs han de ser realitzats amb tot el cos, no només amb el coll o el tren superior.
A més, és recomanable aixecar-se i caminar alguns metres cada 45 minuts.
Tant per estudiar com per treballar és aconsellable que els objectes que s'utilitzin estiguin més a prop.
En el cas d'estar davant de l'ordinador, serà la pantalla la que hagi de orientar-se i inclinar-se, no el nostre coll.
"La disposició del teclat ha de permetre que les espatlles estiguin relaxats i els canells i avantbraços alineats amb el mateix.
D'aquesta manera, s'eviten molèsties i es posposa la fatiga", assenyalen.
3.- Seguretat en treballar de peu.
Els qui treballen de peu moltes hores seguides tenen un major risc de danyar la seva esquena.
Per evitar l'acumulació de contractures i altres dolències serà necessari elevar un peu a un esglaó o similar i canviar de postura tant com es pugui.
A l'hora de transportar pes o objectes voluminosos serà important portar la càrrega el més a prop del pit possible i efectuar la seva càrrega i descàrrega flexionant els genolls.
L'ideal és portar una motxilla, penjada d'ambdós costats i amb la bossa enganxada a l'esquena.
En cas contrari s'ha d'anar canviant de braç de forma periòdica per no forçar l'esquena i provocar lesions.
Hi exercicis per desenvolupar la força i el to dels músculs, sobretot els lumbars i abdominals, reduiran els riscos de patir patologies derivades de les males postures.
Activitats com nedar o el ioga són molt positives per potenciar una major resistència al dolor i el tràfec diari.
A més d'aplicar tots els consells anteriors, és recomanable utilitzar un calçat adequat i no descuidar les accions més quotidianes com conduir, cuinar o fins i tot dormir, on també influeix la postura que adoptem.
Si tens dubtes, en aquest espai pots trobar algunes respostes.
Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar... |
TARRAGONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Tarragona i el Comitè Olímpic Espanyol (COE) han expressat la seva "unió" i "compromís" amb els Jocs Mediterranis del 2017, a falta d'un any perquè es faci la cerimònia inaugural de la XVIII edició, en una carta conjunta signada per l'alcalde Josep Félix Ballesteros i el president del COE, Alejandro Blanco.
En la missiva, se subratlla que els Jocs Mediterranis no només suposaran la "transformació, impuls i projecció internacional" per a Tarragona, Catalunya i Espanya sinó que també serà una "gran oportunitat per reforçar la unió, solidaritat, pau i concòrdia entre els pobles de la Mediterrània".
Per a això, l'Ajuntament de Tarragona i el COE, organitzadors d'aquest esdeveniment, amb l'aval i suport del Govern d'Espanya, Generalitat de Catalunya, Diputacions provincials de Tarragona i Barcelona i els ajuntaments dels altres 15 municipis seu "treballen colze amb colze" des de fa molt temps.
"El projecte avança cada dia, creixent pas a pas i consolidant fites importants que estem convençuts que ens van a portar a organitzar un gran esdeveniment esportiu.
L'anunci per part del Govern d'Espanya d'una nova aportació de 3 milions d'euros, s'uneix el fet que les infraestructures previstes avancen a bon ritme, que noves empreses s'estan adherint al finançament dels Jocs i que tenim consolidat un magnifico i implicat equip de voluntaris", asseguren.
En aquest sentit, asseguren que l'Ajuntament i COE donen suport l'"indiscutiblement" al projecte i estan "absolutament bolcats" amb la seva realització.
"Encara queda molt treball per davant però estem convençuts que l'energia i l'esforç que hem dipositat a Tarragona 2017 ens portarà a organitzar uns Jocs modèlics, sostenibles i amb un important llegat de futur", afegeixen.
Per tot això, per a Tarragona i el COE és el "moment de la unitat, del consens i de l'esforç compartit".
"De demostrar que una vegada més som capaços de fer grans coses junts.
És el moment d'aprofitar aquest repte i organitzar els millors Jocs Mediterranis de la història", manifesten.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Eulen i treballadors no arriben a un acord i tornaran a reunir-se aquest dimarts a les 11.00 hores
La Generalitat ha proposat en la mediació d'aquest dilluns entre Eulen i els treballadors dels filtres de seguretat de l'Aeroport de Barcelona-El Prat que la companyia readmeti els empleats acomiadats i anul·li els expedients sancionadors, per suprimir així la convocatòria de vaga anunciada pel 8 de setembre.
En declaracions als mitjans a la sortida de la reunió, el secretari general de Treball, Afers Socials i Família, Josep Ginesta, ha assegurat que des de la Generalitat s'ha insistit a l'empresa perquè accepti la proposta de mediació de la pròpia convocatòria de vaga, que passa per la readmissió dels dos empleats acomiadats i l'anul·lació de dos expedients sancionadors.
"Es planteja una vaga diferent i que gira entorn de suposades represàlies", ha dit Ginesta, que també ha recordat que el conflicte està subjecte a un laude i a una situació jurídica complicada.
Ha lamentat que a la mediació d'aquest dilluns, que ha començat passades les 17.00 i ha acabat a les 19.30 hores, no hi hagin anat per part d'Eulen persones "directives i responsables que poguessin assumir compromisos formals".
Ginesta ha manifestat que el preocupa aquesta nova situació perquè a la Generalitat "li interessa resoldre el conflicte en la seva integritat i retornar a la normalitat el servei del Prat", i ha anunciat que les trobades entre Eulen i treballadors es reprendran aquest dimarts a les 11.00 hores per poder aconseguir un acord.
Per la seva banda, l'assessor del comitè de vaga, Juan Carlos Giménez, ha titllat de "nefasta" l'actitud dels representants d'Eulen en aquesta primera mediació.
Giménez ha reiterat que la companyia es veu forta i es recolza en el laude "perquè creu que li serà favorable", i ha insistit que l'arbitratge no resoldrà el problema de fons dels treballadors de seguretat de l'Aeroport de Barcelona.
"Demà tornarem per seguir negociant perquè, a part dels dos acomiadaments ja realitzats, en vindran més", ha sentenciat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Reacció que es produeix durant l'assecatge de la pintura al fresc, fruit de l'intercanvi entre l'hidròxid de calç, que s'evapora, i l'anhídric carbònic de l'aire, que forma carbonat càlcic.
Els pigments, envoltats per la cristal·lització del carbonat superficial, es fixen en un estrat calcari. |
ERC i EH Bildu han demanat la compareixença del ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, al ple de la Diputació Permanent del Congrés per "informar sobre la possible filtració des del Ministeri de l'Interior de dades secretes de la investigació oberta per l' Audiència Nacional contra membres dels CDR", que estan acusats de terrorisme.
Set membres dels CDR estan en presó preventiva i les seves defenses van demanar al jutge d'instrucció de l' Audiència Nacional que investigués en una peça separada les filtracions del sumari, que està sota secret, i que alguns mitjans han publicat al llarg d'aquesta setmana, ja que els lletrats consideren que s'hauria comès delicte.
A banda, els dos grups parlamentaris també han presentat un altra petició de compareixença per al ministre d'Agricultura, Luis Planas, perquè informi sobre "els efectes prevists per al sector agroalimentari" de l'augment dels aranzels plantejat pels EUA i "quines mesures planteja dur a terme el govern espanyol". |
El blog del teu col·legi professional
Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a tot el món.
La medicina – als països rics – està aconseguint disminuir la mortalitat, però la supervivència no sempre va acompanyada de qualitat de vida.
Segons dades de 2015, als EUA, s'ha aconseguit prolongar la vida uns sis anys per a aquest tipus de malalties.
No obstant això, la despesa econòmica per augmentar aquesta supervivència és enorme, fins al punt que els economistes la qualifiquen d'insostenible.
El cardiòleg Valentí Fuster va venir al Col·legi, convidat per la secció de Metges Jubilats, per oferir la conferència "La ciència de la vida".
Fuster va explicar els esforços científics, econòmics i socials que s'estan fent per cuidar les persones amb aquestes malalties.
També va explicar què és el que està a les nostres mans per aconseguir viure més i millor.
Quan parlem de malalties cardiovasculars, hem de tenir en compte, sobretot, els factors de risc.
Des del punt de vista mèdic, la millor estratègia radica en la prevenció: educar la ciutadania i identificar les persones que tenen risc de desenvolupar alguna patologia en un estat prematur i en edats primerenques.
Molts dels factors de risc que provoquen malalties cardiovasculars tenen molt a veure amb els nostres hàbits.
Això vol dir que tenim molt a fer.
I tot que són ben coneguts per tots, val la pena recordar-los:
Fer controls rutinaris és molt important.
Segons senyala Fuster, el 50% de la població té la pressió alta i no ho sap, i, per tant, no estan tractats.
El tabac és un factor important.
I tot i que sembla que el seu consum està disminuïnt al món, és només un miratge, perquè aquesta tendència només es dona als països rics.
Als països en vies de desenvolupament, el seu consum augmenta.
El cardiòleg reconeix que controlar el consum de tabac està sent difícil.
En canvi, és més optimista respecte a la lluita contra l'obesitat.
Segons apunta, la indústria alimentària està començant a rebaixar els nivells de sal, sucres i greixos dels seus productes.
Ara bé, tot això no és suficient.
Per Fuster: "el que s'està fent en prevenció és absolutament primitiu.
Estem prolongant la vida amb tractaments caríssims, però no estem prevenint malalties".
Què està a les nostres mans per aconseguir una vida més bona?
Tot i que hi ha molts factors genètics que influeixen en la qualitat del nostre envelliment (i també circumstàncies externes), hi ha molts aspectes que depenen de la nostra actitud.
Fuster ens dona aquests consells:
Per mesurar si ho estem aconseguint, Fuster ens suggereix que tinguem en compte aquests factors:
Mai és tard per començar a treballar per aconseguir una vida més saludable.
És qüestió de determinació i de marcar objectius.
A la conferència, Fuster també ens va confiar el secret de molts que han arribat a centenaris amb bona salut: viure amb motivacions i formar part activa de la comunitat.
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com.
Esteu comentant fent servir el compte Google.
Esteu comentant fent servir el compte Twitter.
Esteu comentant fent servir el compte Facebook.
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
per estar al dia de l'actualitat del Col·legi |
Així ho ha comunicat al jutjat número 7 de Barcelona, on s'ha acumulat totes les actuacions processals obertes per la càrrega de la Policía Nacional a la ciutat
El consistori completa així el compromís que va expressar el dia següent dels fets el tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, de posar tots els mitjans necessaris per atendre les persones afectades, tant des de l'àmbit jurídic com de l'assistència social i psicològica
L'Ajuntament de Barcelona ha comunicat al jutjat número 7 de Barcelona, que acumula totes les 27 causes obertes per les agressions comeses per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la ciutat l'1 d'octubre, que es persona com a acusació popular per exercir l'acció penal i civil que correspongui, realitzant les actuacions processals que convingui en defensa dels interessos municipals en tots els procediments oberts per aquests fets.
En l'escrit de compareixença els serveis jurídics del consistori demanen personar-se en el cas per la defensa dels drets humans i les llibertats públiques, considerant que els fets succeïts van causar una greu alteració de la vida ciutadana amb afectació a drets individuals i col·lectius "que disposen de tutela penal en el nostre ordenament jurídic".
Per aquest motiu, el consistori es posa a disposició per coadjuvar i ser proactiva a l'esclariment dels fets objecte d'aquesta instrucció judicial, "escatint les responsabilitats penals que puguin derivar-se".
A més, afegeix que la càrrega policial del matí de l'1 d'octubre dins i a l'entorn de les escoles públiques de la ciutat "han tingut un ressò notori i poden afectar negativament la imatge de Barcelona en el món".
El mateix escrit demana ser acusació popular tant en els procediments oberts com en els recursos que siguin procedents en aquesta causa.
Suport als afectats des del primer dia
L'Ajuntament de Barcelona completa així el compromís que va expressar el dia següent dels fets el tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, de posar tots els mitjans necessaris per atendre les persones afectades, tant des de l'àmbit jurídic com de l'assistència social i psicològica.
Les càrregues policials d'aquell dia van deixar un miler de persones afectades a Catalunya, la meitat dels quals a Barcelona.
El Servei municipal d'atenció a les persones víctimes d'agressions policials de l'1 d'octubre es va posar en marxa la setmana següent dels fets, i va atendre gairebé 300 persones.
Es va posar en marxa amb caràcter d'urgència amb l'objectiu d'oferir orientació i assessorament jurídic a les víctimes i familiars d'agressions policials, així com atenció i suport psicosocial.
Durant els mesos següents es va fer també atenció grupal a les escoles afectades per identificar simptomatologia relacionada amb el trauma i donar eines d'afrontament i resiliència.
Així mateix, es va acompanyar en la interposició de la denúncia davant el Jutjat de Guàrdia de Barcelona a totes aquelles persones que no havien denunciat l'agressió policial patida i volien fer-ho o bé que havien realitzat denúncies incompletes.
En la majoria de casos, però, les persones ja havien interposat una denúncia davant dels Mossos d'Esquadra el mateix 1 d'octubre o els dies immediatament posteriors.
El consistori va elaborar un informe sobre els fets ocorreguts aquell dia amb la col·laboració de l'entitat de defensa dels drets humans Irídia, que va concloure que va haver-hi tractes humiliants i vexatoris a persones, com empentes reiterades per diversos agents, insults, arrossegaments estibant dels cabells o subjectant des de la zona facial o els dos casos d'agressió sexual narrats per dues de les dones ateses.
També es recollia el testimoni de 33 persones que presentaven lesions físiques lleus, consistents en la seva majoria en contusions o erosions, ocasionades per cops amb els bastons policials, puntades de peu, cops de puny, estibades de cabell, empentes o haver estat arrossegades per terra.
El document estableix que per les proves i testimonis recollits, les actuacions de la Policia Nacional i de la Guardia Civil l'1 d'octubre, malgrat estar emmarcades en l'execució d'ordres judicials per a impedir la votació al referèndum, varen suposar un ús excessiu de la força, ja que "anaven dirigides a generar pànic entre la població civil i així tenir un efecte desmobilitzador, tant d'aquelles persones que es trobaven concentrades als col·legis electorals i als seus voltants com d'aquelles que no s'havien desplaçat als mateixos però estaven seguint les càrregues pels mitjans de comunicació".
En els últims tres mesos, Jaume Asens ha anat a explicar les conclusions de l'informe al Parlament Europeu, a Brusel·les, a entitats internacionals de drets humans i als grups polítics del Congrés de Diputats.
L'Informe complet del servei d'atenció a les víctimes de l'1 d'octubre es pot consultar en aquest link: http://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/ca/noticia/informe-final-del-servei-d-atencio-als-afectats-per-la-carrega-policial-de-l-1-o
> VÍDEO DE LA DECLARACIÓ: Descarregar
> ÀUDIO DE LA DECLARACIÓ: Descarregar |
El BBRC, el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall vinculat a la UPF, va ser fundat fa sis anys, i ha esdevingut una referència científica internacional que centra els seus esforços de recerca en la prevenció de la malaltia de l'Alzheimer.
Arcadi Navarro, patró tant de la Fundació Pasqual Maragall com del BBRC, és catedràtic de genètica i professor ICREA a la UPF i ha ocupat diversos càrrecs científics i administratius de responsabilitat.
El BBRC, el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall vinculat a la UPF, va ser fundat fa sis anys, període en què ha centrat els seus esforços de recerca en la prevenció de la malaltia de l'Alzheimer.
En poc temps, el centre ha esdevingut una referència científica internacional, reconeguda i respectada arreu, demostrant també una gran capacitat d'atracció de talent i empenta per captar recursos competitius internacionals.
A més, el BBRC és part fonamental -i líder- de xarxes científiques globals dedicades a la gran missió d'oferir solucions a malalties com l'Alzheimer
El BBRC es troba doncs en el seu millor moment.
Un moment ple d'èxits que no hauria estat possible sense els prop de 50 professionals que hi treballen, les prop de tres mil persones voluntàries que col·laboren als seus estudis o el suport continuat d'institucions com "La Caixa".
Amb aquest atractiu apareix la possibilitat de multiplicar la seva capacitat i excel·lència científica a través de noves aliances institucionals.
Una nova etapa que tindrà al capdavant a Arcadi Navarro.
Arcadi Navarro i Cuartiellas (Sabadell, 1969) és llicenciat en Biologia i doctor en Genètica (1998) per la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1999 va fer una estada com a investigador postdoctoral a l'Institute of Cell, Animal and Population Biology de la Universitat d'Edimburg (Escòcia), on va treballar en genètica de poblacions.
Va entrar a la UPF el 2002 com a becari d'investigació dins del programa Ramón y Cajal i el 2006 s'hi va establir com a professor d'investigació ICREA.
L'any 2010 va passar a ser catedràtic de Genètica.
Va ser vice-director de l' Institut de Biologia Evolutiva ( IBE: CSIC-UPF) entre els anys 2008 i 2013, i del 2013 al 2016 va ser director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut ( DCEXS ) de la UPF, que l'octubre del 2015 va obtenir l'acreditació d'excel·lència María de Maeztu i des de l'any 2013 col·labora amb el Centre de Regulació Genòmica ( CRG ) per dur a terme estudis que relacionen genotips i fenotips.
Del 2016 al 2018 va ser secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i es va responsabilitzar dels afers relacionats amb les universitats, la qualitat del sistema universitari i el foment de la recerca.
Actualment les seves línies de recerca a l'IBE i al DCEXS són l'evolució del genoma, la genòmica computacional, la diversitat del genoma humà i l'arquitectura genòmica de trets complexos. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El conseller afirma a Islàndia que l'Estat està cometent un "error històric" amb el judici de l'1-O
El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha demanat a la comunitat internacional que "faci prevaldre la defensa de la democràcia".
En una conferència a Reykjavík titulada 'Catalonia.
What is happening?', el conseller ha considerat que cal assolir la República Catalana d'una manera "pacífica i civilitzada", ha reconegut que Catalunya té "molts elements fonamentals en comú amb Islàndia" i ha assegurat que els catalans "han d'aprendre molt del procés que ells han seguit" per ser independents.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'estació espanyola de Formigal serà la primera del país en tenir una pista d'esquí de velocitat i, per tant, la voluntat de la Reial Federació Espanyola d'Esports d'Hivern (Rfedi) és celebrar una prova de la Copa del Món en aquesta estació de cara a l'any 2020.
Aquest fet, per tant, beneficiarà a Grandvalira perquè, tal com va explicar el director tècnic de la prova, Nadal Antor, «serà molt positiu per a nosaltres» per la proximitat entre les dues competicions.
«Ja havíem perdut dues seus i ara en recuperem una, el que hem de mirar ara és de fer les dues competicions juntes en el calendari, per evitar dos desplaçaments.
No crec que hi hagi cap problema perquè això farà que la gent tingui molt interès a venir», comentava.
Així mateix, va explicar que «tenen una pista com la nostra, amb molta frenada».
«Tindrem més participants amb aquesta pista però ja fa tres anys que estem batent els rècords de participació», sentenciava.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Treballs de recerca i projectes de final de carrera > Veterinària. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
David Kaye creu que la persecució de polítics pot "interferir en els drets de protesta pública"
Nova advertència per a l'estat espanyol després del revés judicial d'ahir a Alemanya amb l'alliberament del president Carles Puigdemont.
A través d'un comunicat oficial del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, el relator especial de l'organització, David Kaye, ha instat les autoritats espanyoles a "abstenir-se de perseguir per rebel·lió figures polítiques i manifestants" a Catalunya.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.